CALIDOSCOPI
A tota màquina. 125 anys del tren “En fi, que el nostre tren petit, pels seus merítissims, i jo m’arriscaria a dir que humaníssims, serveis durant anys i anys, realment es mereixia un altre tracte molt diferent del que sembla que a la fi hom li ha donat i tots, vergonyosament, hem tolerat.” Iniciem L’Arjau amb la conclusió de l’Eduard Bardas al final del capítol dedicat al tren a Amb ulls oberts de noi. Records de Sant Feliu de Guíxols dels primers anys del segle, editat el 1994 per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. L’autor manifesta la importància del tren per al nostre territori a tots els nivells, especialment l’humà. També fa referència al mèrit de mantenir-lo tot i la migradesa de recursos. Aquest fragment ens agrada també perquè traspua recança. Malgrat que conservem la memòria i el patrimoni del tren, malgrat que hem trobat noves formes de gaudir-ne, queda la recança de no haver sabut aprofitar l’esforç que significà la seva creació i servei durant setanta anys; de no haver aconseguit adequar-lo, en definitiva, de no saber què podríem tenir ara. Com que, inevitablement, aquesta incògnita seguirà pendent, proposem diversos escrits centrats en els aspectes humans relatius al tren, en la configuració del seu paisatge cultural propi. Josep Clara fa una introducció sobre els trens petits, concretament, els de les comarques de Girona. Josep Auladell explica la configuració d’un barri al voltant de l’estació de Sant Feliu de Guíxols. M. Àngels Suquet desgrana com el tren influí en el territori i com fou condicionat pel transport per carretera. Francesc Bosch cerca el paper estratègic del tren en temps de guerres. Marc Auladell exposa la part humana, des dels usuaris i des de la mateixa companyia. Rosa Rourich descriu com el tren canvià la percepció i l’expressió artística contemporània. A l’entrevista, l’Ignasi Griñón parla de la seva personal relació amb el tren.
Darrer viatge del tren, el 10 d’abril de 1969. AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (autoria desconeguda) REVISTA CULTURAL L’ARJAU
5