EL TINGLADO
poder poner en práctica el conocimiento en lenguas extranjeras adquirido en los respectivos centros, así como el intercambio con otros que académicamente no habían estudiado (alemán, italiano, austríaco) y especialmente ¡pasar unos días fuera de casa! Aquí debo agradecer de forma muy especial a Pere Carreras su complicidad y dedicación al proyecto de hermanamientos, puesto que para reducir al máximo el gasto y poder trabajar con el pequeño presupuesto que teníamos, él y yo asumimos también el rol de monitores. Pere se quedaba a dormir con los chicos y chicas en el albergue que nos proporcionaron y yo me quedaba en casa de alguien de la ciudad hermanada que se había ofrecido para acogernos. Esta experiencia de proximidad y de poder compartir la vida cotidiana también fue formidable. Con los chicos y chicas participantes en los Juegos también hemos establecido unos lazos de complicidad muy especiales. Por ejemplo con los participantes en los juegos de Mindelheim fuimos una noche a la Weinfest que tenía lugar allí. Como eran menores de edad, Pere y yo éramos responsables del grupo y la verdad es que todos nos lo pasamos genial, compartiendo costumbres y tradiciones de otra cultura. Como profesora sé todo lo que implica organizar viajes al extranjero y la responsabilidad de llevar un grupo fuera del país, pero también por este motivo sé ¡cuán gratificante puede resultar cuando ves las sonrisas en sus caras! Siguiendo en esta línea educativa que se dio a los hermanamientos, también me siento muy satisfecha de haber iniciado con Alemania la propuesta de la FP Dual. Dada la buena relación que existe entre ambas ciudades, se ampliaron los puentes de colaboración y esto nos permitió poder enviar a jóvenes de nuestra ciudad, becados por Alemania, a formarse en el ámbito de hotelería y construcción en Alemania, obteniendo el reconocimiento de la titulación en ambos países. La rapidez con qué se consiguieron estos acuerdos sorprendió incluso al Área de Educación de la Generalitat, que nos tomó como modelo. También recuerdo muy especialmente las relaciones con Verbania, un lugar mágico, en el Piemonte, donde se celebra Il Corso Fiorito o los Mercatini di Natale, que han representado puntos de encuentro e intercambio muy positivos para nuestra ciudad. Atef Farah de Verbania, Alexandra König de Mindelheim o Jean-Félix de Bourg de Péage han sido unos interlocutores extraordinarios, siempre con la máxima disposición, para que de la relación y hermanamiento de nuestras ciudades nazcan propuestas enriquecedoras para todos. La primera: la humanización del territorio, un paso imprescindible para el aprecio y el respeto. Bien, hay tantas cosas por explicar de un Área a veces tan poco conocida y de la que se puede sacar tanto rendimiento para nuestra ciudad, especialmente en la línea de abrir nuevos horizontes para nuestros jóvenes, para nuestro futuro. Pilar Giró Regidora de Hermanamientos 2011-2015 Ayuntamiento de Sant Feliu de Guíxols
100 L’ARJAU REVISTA CULTURAL
noies. Això em facilitava poder establir els criteris de participació en la línia que m’havia proposat. Si eren tres noies i tres nois, podien ser una noia i un noi de cada un dels tres centres educatius de la ciutat que imparteixen educació secundària. El fet de focalitzar-ho a secundària, i no a batxillerat o cicles formatius, era per l’edat que havien de tenir els participants i perquè fins a 4t ESO l’escolarització es obligatòria i d’aquesta manera hi podien optar tots els joves d’entre 14 i 16 de la nostra ciutat. Llavors es va fer una reunió amb els directors dels instituts i se’ls va exposar la proposta: Havien de triar dos candidats, una noia i un noi, de 4t d’ESO, ja que d’aquesta manera es podia plantejar com un premi de fi d’etapa educativa, i els criteris tan havien de ser acadèmics com de creixement personal. L’experiència de participar en aquests jocs segur que els enriquia: d’una banda, personalment per la convivència entre ells (alguns no es coneixien, tot i ser del mateix poble) i amb joves de la mateixa edat de França, Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i Àustria; de l’altra el fet de posar en pràctica el coneixement de llengües estrangeres adquirit en els respectius centres, així com l’intercanvi amb d’altres que acadèmicament no havien estudiat (alemany, italià, austríac) i sobretot passar uns dies fora de casa! Aquí haig d’agrair molt especialment al Pere Carreras la seva complicitat i dedicació al projecte d’agermanaments, ja que per tal d’ajustar al màxim la despesa i poder treballar amb el petit pressupost que teníem, ell i jo vam
assumir també el rol de monitors. En Pere es quedava a dormir amb els nois i noies a l’alberg que ens proporcionaven i jo em quedava a casa d’algú de la ciutat agermanada que s’havia ofert per acollir-nos. Aquesta experiència de proximitat i compartir la quotidianitat també va ser formidable. Amb els nois i noies participants en els jocs crec que hem establert sempre uns vincles de complicitat molt especials. Per exemple amb els participants als jocs de Mindelheim vam anar un vespre a la Weinfest que es feia allà, en ser menors d’edat en Pere i jo n’èrem els responsables, i la veritat és que tots ens ho vam passar genial, compartint costums i tradicions d’una altra cultura. Com a professora sé el que comporta preparar sortides a l’estranger i la responsabilitat de dur un grup fora del país, però per això també sé com n’és de gratificant quan veus els somriures en els seus rostres! Seguint en aquesta línia educativa que es va donar a agermanaments, també em sento molt satisfeta d’haver iniciat amb Alemanya la proposta de la FP dual. Atesa la bona relació que hi ha entre les dues ciutats, es van ampliar els ponts de col·laboració i això en va dur poder enviar becats per Alemanya a joves de la nostra ciutat a formar-se en l’àmbit de l’hostaleria i la construcció a Alemanya, i van aconseguir així el reconeixement de la titulació als dos països. La rapidesa amb què es van assolir aquests acords va sorprendre fins i tot l’àrea d’educació de la Generalitat, que ens va prendre com a model. També recordo molt especialment les