Issuu on Google+


ÍNDEX 1. Presentació del cas d’estudi pàg 4 2. La cultura com a recurs pàg 20 3. Discusió i anàlisi personal pàg 30


PRESENTACIÓ DEL CAS D’ESTUDI En les darreres dècades el barri del Raval ha estat objecte d’una profunda transformació. Contant amb l’arrelament de noves institucions culturals, una dinamització econòmica i una reubicació dels seus residents. Aquesta transformació te un eix central que es basa en la millora del barri respectant-ne els residents i amb instruments que reforcin i aprofitin elements de valor històric del barri. Es planteja una reforma urbanística que millora problemàtiques com la manca d’espai públic, equipaments i infraestructures vàries.


6

Entre els anys 1980 i 2002, s’aprova — juntament amb l’asociació de veïns del barri i l’ajuntament, un pla que proposa una redistribució i rehabilitació del sòl. Paral·lelament es plantejava també una intervenció cultural, amb l’aprovació del nou pla de museus l’any 1985 i la desició d’obrir el MACBA i el CCCB l’any 1987. Quan neix la proposta del MACBA s’obra un extens debat sobre els interessos d’aquest. Tant polítics com econòmics.


11

La proposta del MACBA neix a partir de la iniciativa de Joan Rigol, que vol crear un punt d’entesa política entre dretes i esquerres i creu que això ho pot aconseguir mitjançant la cultura, ja que “la cultura és igual per a tothom, és per als ciutadans”. Es proposa el MACBA ja que la ciutat no té un museu d’art contemporàni — i també per la obertura del Reina Sofia a Madrid, ja que es vol fer la “competència” a la capital.


12

L’aprovació d’aquestes infraestructures també va provocar discrepàncies entre els veïns i les institucions, ja que els veïns es queixaven del cost elevat i de l’increment de preus en el barri. Positivament es defensava la transformació simbòlica d’un barri misèrrim a un barri dinàmic i cultural de la ciutat. Per a dur a terme aquestes propostes es van haver d’enderrocar més de 500 edificis, construir nous habitatges, i fer una re-col·locació dels veïns. A causa d’aquestes transformacions urbanístiques van apareixer diferents programes socials, socioculturals i sociosanitàris.


17

Finalment, també es va dur a terme la construcció (i rehabilitació, com en el cas de la casa de la caritat) d’espais culturals. Donant pas a la obertura de diferents infraestructures culturals: 1994. CCCB (Centre de Cultura Cont9emporània de Barcelona) 1995. MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) 1999. FAD (Fonament de les Arts i del Disseny) 2006. La facultat de geografia i història 2012. La Filmoteca de Catalunya


18

Per a resumir, podem dividir aquestes transformacions en tres fases: 1976 - 1988. Formulaci贸 de propostes. 1988 - 2002. Aplicaci贸 de les transformacions 2002 - Actualitat. Gesti贸 i adaptaci贸 als canvis


LA CULTURA COM A RECURS En les tranformacions del barri del Raval podem veure clarament com s’ha utilitzat la cultura com a recurs, ja que totes — o la majoria, de transformacions han tingut a veure amb la construcció i obertura d’espais i infraestructures culturals, que han fet millorar la economia del barri. Un barri que antigament havia sigut conegut com un dels barris més perillosos i marginals de la ciutat, i anomenat popularment “barri Xino”, és actualment un barri amb una gran diversitat cultural i d’infraestructures.


23

La incorporació de les diverses infraestructures culturals en el barri ha comportat una millora en el desenvolupament socioeconòmic del barri — encara que no amb poques discrepàncies, principalment de part dels veïns, aquestes infraestructures suposen un augment i desenvolupament de turisme cultural i un augment del comerç i propietat intel·lectual de barri. Gràcies a l’arrelament de diferents institucions culturals s’ha creat una nova economia en el barri.


26

Es pot dir que el Raval forma part del “Model Barcelona” que aposta i promou la cultura per tal de generar una “marca” urbana de la ciutat. Es transforma el barri del Raval en un barri artístic i cultural. A això se li afegeix també les singularitats del barri, com moviments contra la família tradicional i moviments queer i feministes, i la diversitat social i cultural — ja que un gran percentatge de veïns del barri són immigrants d’Àfrica, Àsia i gitanos, que ajuden a crear aquesta “marca” per al barri.


29

Aquesta transformació no es vista igual per a tothom i comporta reaccions negatives i discrepàncies sobretot per part dels veïns (com ja s’ha mencionat anteriorment). Tot aquest increment de la industria cultural i la transofrmació del barri provoquen un increment de preus en el barri, que no són benvinguts per els veïns, generalment de classe social mitja i baixa.


DISCUSIÓ I ANÀLISI PERSONAL El Raval és un barri que ha patit molts canvis, tant socials i culturals com estructurals, que l’han portat a convertir-se en un barri dinàmic i multicultural. D’una banda, això ha suposat molt benefici econòmic per als comerços i empreses de la zona i un increment del nivell de vida. A conseqüècia d’això s’ha creat una polèmica, ja que és positiu per a les empreses però per altre banda, aquest canvis han tingut un efecte negatiu per als veïns perquè els preus de les vivendes i del sòl en general han pujat considerablament.


33

Tots aquests canvis “ajuden” en certa mesura a crear la marca Barcelona que busca la ciutat però ha perjudicat als veïns, perquè a pesar d’algunes millores estructurals en el barri (com per exemple la construcció de la rambla del Raval) s’han trobat amb un encariment de la vida quotidiana. Si ens intentem posar a la pell dels veïns es pot entendre la seva posició de desacord amb alguns dels canvis, però en general tot han sigut canvis positius tant per a la economía i la politica del barri com per a la ciutat.



RAVALEJANT_FANZINE