1976-2001 L'Inefc a Barcelona. Relats testimonials

1976-2001

L'INEFC DE BARCELO NA RELATS TESTIMONIALS

IN E Fe mn1

W1!l

Generalitat de Catalunya

Institut Nacional d'Educaci贸 F铆sica de Catalunya

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

L'INEFC de Barcelona : relats testimonials : 1976-2001 ISBN 84-393-6183-1 I. Puig i Barata , Núria , ed . 11. Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya 1. Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (Barcelona)- Història 378 .679 .6(467.1 Ba Barcelona)(091)

Aquest llibre és el resultat d'un esforç col·lectiu en què han participat principalment les persones següents:

Coordinació general: Núria Puig Barata Coordinació i autoria dels capítols: Capítol I. Coordinació: Marta Carranza

Autores: Marta Carranza, Teresa Calverol i Maria Prat Capítol 2. Coordinació: Carles Gonzalez i Montse Subirana

Autors i autores: Gabriel Daza, Isabel Gelabert, Carles Gonzalez, Jordi Plana i Montse Subirana Capítol 3. Coordinadores i autores: lvet Parera i Marta Moragas Capítol 4. Coordinadores i autores: Gemma Tarragó, Cristina Vallecillo i Anna Vilanova

Treball documental i cronologies:José Antoni o Atanes Suport al treball documental: personal d'Administració i Serveis i Professorat de l'INEF de Catalunya.

Annex: Elisenda Merino Producció: Montserrat lglesias Correcció d'estil i traducció: Montserrat Gispert Fotos: Departament d'Audiovisuals i arxiu INEFC, Gerard Brunet, Jordi Estruch i material particular cedit per alumnat, personal i professorat de l'INEF de Catalunya.

Disseny gràfic i maquetació: Toni Miserachs Primera edició: juliol de 2003 T iratge : 1500 exemplars

© Generalitat de Catalunya Institut Nacional d' Educació Física de Catalunya Av. de l' Estadi s/n · 08038 Barcelona Edició i impressió: Ed imac S.L. ISBN : 84-393-6183 - 1 Dipósit Legal: B-34035-03

En homenatge a totes les persones que formen i han format part de la gran família de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya a Barcelona

/

INDEX

GRÀCIES A L'INEFC DE BARCELONA , JOSEP MALDONADO

li

VINT-I-CINC ANYS DE L'INEFC A

13

CATALUNYA, JOAN CARLES BURRIEL

DES DELS INICIS, UNA HISTÒRIA INTERIOR , JESÚS GALl LEA

IS

UNA CELEBRACIÓ ENTRANYABLE I TRANSCENDENT, MARIO LLORET

19

INTRODUCCIÓ GENERAL , NÚRIA PUIG

21

1. UN INEF EN TRANSICIÓ ( 1976-1984) 26

INTRODUCCIÓ EL RELAT DE LES PRIMERES PASSES PER L'INEF I CRONOLOGIA HISTÒRICA DE L'INEFC DE BARCELONA ( 1967-1984)

Clui era l'alumnat ••• Distribució per comarques i comunitats Agrupaments per preferències esportives 1. •• com vam entrar? Les proves d'ingrés Primera activitat conjunta: visita a l'Antoni o Campos

29 29 30 34 36

Els estudis

36

Pla d'estudis Classes especials

38

46

La vida a l'INEF

46

Fent institució Activitats a la natura Els campionats universitaris Activitats internacionals Escoles esportives L'equip de rugbi Noms de les promocions Relació amb el PAS Els sofàs d'Esplugues

46

El futur

58

48

51

52

ss 56 56 57 58 61

CRONOLOGIA GENERAL 1970-1984

2.

28

L'INEFC DE BARCELONA CAP ELS JOCS OLÍMPICS

( 1 985-1 99 1 ) 66

INTRODUCCIÓ EL RELAT I CRONOLOGIA HISTÒRICA DE L'INEFC DE BARCELONA ( 1985-1991)

L'alumnat Com podíem accedir a D'on proveníem?

68 68

I'INEFC:

Les proves d'ingrés

68 72

Els esi:udis

73

El Pla d'estudis L'aplicació de la LOGSE Una altra gran experiència: les activitats a la natura Vivències diferents a cada curs Les mestries: un tret diferencial de la llicenciatura en Educació Física

73

La vida a

I'INEFC

Esdeveniments que van marcar el nostre pas per I'INEFC Les novotodos Els noms de les promocions Els lnter-INEF El club esportiu INEFC Les escoles esportives de I'INEFC Les festes Els viatges de fi de curs Vivència de l'espai: Esplugues i Montjuïc, una comparació inevitable Relació amb el professorat Relació amb el PAS

75 75

76 80 81 81 82 84 84 85 86 86 87 87

92 96

El fui:ur

97

Un present molt intens pot amb el futur: corpe diem S'apropa el comiat: el corpe diem deixa pas al quo vodis

97

CRONOLOGIA GENERAL 1985-1991

98 102

3. L'INEFC DE BARCELONA A L'OLIMP (1992-1996) INTRODUCCIÓ

106

EL RELAT I CRONOLOGIA HISTÒRICA DE L'I NEFC DE BARCELONA ( 1992- 1 996 )

108

Guli érem li com vam entrar1

108

Les proves La matriculació

108

On acabàvem d'arrlibar1

112

Montjuïc ... ... i I'INEFC

113 114

Com eren els estudlis1

120

El primer curs a Montjuïc i els jocs del 92 Però, què estudiàvem?

La vlida a I 9 1NEFc La festa de benvinguda La revista ESPAI El pas de l'Equador

124 127

lli

139 139 140 140

El viatge de final de carrera Els comiats de les promocions La diada de l'estudiant El 20è aniversari

140 142 142 142

Com Yè~em el fuêur ~ com we~em el presenê CRONOLOGIA GENERAL

142 144

1992-1996

4. L'INEFC DE BARCELONA A EUROPA ( 1997-2001) 148

INTRODUCCIÓ EL RELAT I CRONOLOGIA HISTÒRICA DE L'INEFC DE BARCELONA (

1997-2001 )

L'alumnaê

ISO

El camí per arribar a I'INEFC El somni fet realitat Després de la graduació

El nou pla

ISO

d'esêud~s:

ISO IS2 IS6

una "cursa d'obsêacles"

El primer cicle El segon cicle

IS6 IS8

160

El professoraê La Y~da a I'IMEFC

164

Les novatadas i l'apadrinament Els altres actes extraescolars Les competicions esportives

169

I ara ••• la peêjada d'IMEFC a les nosêres CRONOLOGIA GENERAL

169 169 171 Y~des

1997-2001

172

173

EPÍLEG

La gent de I'INEFC DE Barcelona l'any 200 I La festa del 2Sè aniversari

177

181

ANNEX

El personal de I'INEFC de Barcelona Equips directius de I'INEFC de Barcelona 1975-2000

190 196

GRÀCIES A L'INEFC DE BARCELONA

Josep Maldonado i Gili Secretari general de l'Esport

El centre de Barcelona de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) forma ja part de la història esportiva del nostre país, per la seva contribució a la consolidació d'una xarxa sòlida de professionals que han decidit dedicar la seva vida a l'esport. Ja sigui des de la investigació, la recerca, la docència o qualsevol altre dels àmbits d'estudi de I'INEFC, el centre ha estat i continua sent un element clau en la professionalització de l'activitat física.

La celebració del 25è aniversari de I'INEFC de Barcelona ( 1976-200 I) ens recorda que el naixement de l'Institut va lligat als primers passos de la democràcia al nostre país. Aquell era un temps de dubtes, però també de moltes iHusions i somnis per engegar, amb la perspectiva d'un període que s'obria de bat a bat per a tota una generació de catalans. Tant a les universitats com a d'altres àmbits socials, la voluntat d'un grup de persones per tirar endavant nous projectes va fer possible que avui estiguem parlant, per exemple, de I'INEFC de Barcelona. És per això que tenim a les nostres mans un recull de la història de I'INEFC, però també un tros de la història del nostre país, ja que totes dues van lligades.

Afortunadament, els projectes han esdevingut realitats, i aqueiiiNEFC en estat embrionari s'ha convertit en un centre modern, prestigiós, que s'ha sabut adaptar als nous temps amb la creació de la llicenciatura en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, que ha ampliat els seus horitzons amb estudis de postgrau i que organitza de forma periòdica cicles de conferències i cursos amb vocació internacional.

No voldria deixar d'esmentar un fet que en la meva opinió ha permès a I'INEFC de gaudir d'una llibertat d'actuació que li ha servit per créixer d'una manera sòlida. L'adscripció administrativa a la Generalitat de Catalunya com a organisme autònom l'any 1984 ha estat un fet d'innegable transcendència en el desenvolupament definitiu del Centre.Aquesta relació fluida que existeix entre el Govern i els òrgans rectors de I'INEFC ha estat el punt de partida de multitud d'actuacions conjuntes que han enfortit el centre i que demostren l'entesa entre totes dues institucions. li

En aquest llibre, en què els protagonistes són el professorat, estudiants i personal que ha passat per les instal·lacions del Centre, els relats reprodueixen l'escenari que els va tocar viure en cada moment. Des de la perspectiva que donen vint-i-cinc anys de vida, hem de felicitar-los i donar les gràcies a tots aquells que amb el treball diari, aportant el seu gra de sorra, han ajudat a construir un espai de coneixement al servei de l'esport. Gràcies als que van creure en la utopia de crear un centre d'educació física a Barcelona, gràcies a tots els que van refermar els fonaments sobre els quals va néixer I'INEFC i gràcies als que l'han convertit en un espai de referència per a l'estudi de les ciències de l'esport.

12

VINT-I-CINC ANYS DE L'INEFC A CATALUNYA

Joan Carles Burriel i Paloma

Director de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya El llibre que teniu a les mans representa la cloenda d'un seguit d'activitats realitzades per celebrar els vint-i-cinc anys d'existència de l'Institut Nacional d'Educació Física a Catalunya. Des del gener de 1976, en que l'INEF de Barcelona engegà el primer curs acadèmic d'uns estudis superiors -que ni tan sols tenien el reconeixement de llicenciatura- a la seu d'Esplugues de Llobregat fins a l'actualitat, la institució ha crescut molt, ha ampliat la seva oferta docent i ha augmentat la seva presència ciutadana.

Al llarg de tots aquests anys són molts els moments històrics que han anat construint el que som ara. El reconeixement de la llicenciatura en Educació Física, l'any 1981 , i més endavant, l'any 1992, la nova titulació en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, representà la consolidació professional de la formació superior en educació física i esports al nostre país.

En clau institucional fou cabdal la creació del centre de Lleida, que inicià la seva activitat acadèmica el curs 1982-1983, i la constitució, l'any 1984, de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), com a organisme autònom dins l'estructura administrativa de la Generalitat de Catalunya. El trasllat, durant el curs 1991-92, al magnífic edifici de Montjuïc, que seria seu d'esdeveniment esportius durant els Jocs Olímpics de Barcelona i el fet de ser seu de la secretaria general de la Xarxa Europea d'Instituts de Ciències de l'Esport durant pràcticament tota la dècada dels noranta va significar el reconeixement internacional de la nostra institució.

Des de la perspectiva acadèmica, les fites assolides durant aquests període també han estat significatives. Fou molt important les adscripcions respectives dels dos centres a les universitats de Barcelona i de Lleida, però també la posada en funcionament d'una oferta de formació de tercer cicle, amb cursos de doctorat, mestratges, postgraus i cursos d'extensió universitària; la creació d'una oferta pròpia de formació permanent amb cursos d'estiu i cursos monogràfics; i, ja més darrerament, la creació d'un campus virtual de l'esport, INEFC-Mèdia, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

La recerca en el camp de l'educació física i l'esport desenvolupada en la nostra institució al llarg d'aquests anys també ha estat significativa, col·la13

borant a la generació i transmissió de coneixement a través de diverses publicacions, al capdavant de les quals destaca la revista Apunts. Educació Física i Esports, autèntica líder de les revistes especialitzades del sector.

Si ho mirem des de l'òptica ciutadana, durant aquesta època I'INEFC ha estat seu d'innumerables esdeveniments de tot tipus. Les seves instal·lacions han acollit esdeveniments esportius de totes les magnituds; congressos, seminaris, simposis nacionals i internacionals; actes socials de la més gran diversitat; en definitiva, ha estat i segueix estant, una institució a disposició de la societat.

I ara, en el futur, es perfila un projecte que -si es du a terme- pot arribar a capgirar tot el que I'INEFC ha estat fins ara. Es tracta de la Universitat de l'Esport de Catalunya, la qual hauria d'agrupar gran part del potencial que, en el curs d'aquests any, s'ha anat creant a l'entorn de la formació i la recerca en ciències de l'activitat física i l'esport. De moment només és un projecte, però pot arribar a ser una realitat si tothom se'l creu i el fa seu.

En els vint-i-cinc anys transcorreguts, moltes persones han obtingut a l'INEF de Catalunya la seva llicenciatura i també moltes altres titulacions de tercer cicle o de formació permanent.Aquestes persones han transmès la imatge de la institució on es varen formar a tot arreu on han treballat, i tenen un sentiment d'identitat que ens enorgulleix a tots.

El llibre que ara es publica vol contribuir a reforçar aquest sentiment d'identitat, tot enfortint els lligams entre les persones -alumnat, professorat i personal d'administració i serveis- que, d'una manera o altra, han fet i continuen fent la història de la institució. És un homenatge a ells i elles i alhora també a I'INEFC de Barcelona, centre amb el qual l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya començà a caminar pel nostre país.

14

DES DELS INICIS, ' UNA HISTORIA INTERIOR

Jesús Galilea Primer director de l'INEF de Barcelona

Si la història és la narració i exposició d'uns fets passats dignes de ser recordats, ningú no ho pot fer millor que els mateixos protagonistes. Sens dubte es podrà dir que, així, la història es veurà limitada a la versió única de l'alumnat, i que altres estaments de la institució també tindrien moltes vivències personals o de grup per explicar. Cert, però el que és innegable és que la perspectiva que ofereix la paraula i els sentiments de l'alumnat, suposa una rica experiència crítica del que es va fer en el passat, del que es fa en el present i del que es pugui fer en el futur, de cara a una millor comprensió del que és l'Institut i a un increment de la seva projecció en la societat.

Des de l'any 1970, en què es va aprovar la construcció i posada en funcionament d'un INEF a Barcelona, primer de Catalunya i segon d'Espanya, fins a la seva inauguració, van passar cinc anys, període massa llarg per a nosaltres i, segons sembla, curt per a l'Administració. Van ser cinc anys molt tensos, en els quals es va posar en dubte des de la conveniència de convertir en realitat el projecte fins a la dependència dels seus òrgans de govern. Crec que en aquesta etapa hi ha uns homes i uns noms que mereixen ser citats, perquè gràcies a ells l'INEF va ser una realitat: m'estic referint a Joan Antoni Samaranch, Francisco Platón i Ricardo Sanchez.

Al final les resistències, dissimulades per amistosos copets a l'esquena, van ser salvades i l'Institut s'inaugurava el 7 d'octubre de 1975. Crec que la data és prou significativa com perquè es pugui suposar com va ser de difícil el camí que s'obria davant nostre; a part, és clar, de les dificultats pròpies de la nostra inexperiència inicial i de la complexitat inherent a una institució acadèmica.

Vaig ser honrat amb la direcció de l'INEF, que ha estat i continua sent per a mi una de les meves millors fites professionals i, sens dubte, una de les més grans satisfaccions personals. La tasca que se'ns apropava era ingent perquè es partia de zero, ja que l'exemple d'institucions similars en el nostre país -no vam tenir opció de conèixer-ne d'altres- no ens convencia. Per sort, em vaig envoltar d'un quadre de col·laboradors, els noms IS

dels quals seria injust silenciar, que van ser fonamentals per a l'arrencada inicial de la institució: m'estic referint a Federico Balagué, Santos Berrocal, Hermipio Ro mero, Francisco Seirul·lo, Joaquín Coroba, Ma. Lluïsa Berasategui, i deixo expressament per al final Montse lglesias, una eficient col·laboradora, alhora que una fidel amiga.

Van ser anys difícils, perquè ens havíem d'enfrontar a una cosa nova, per a la qual no disposàvem d'altra ajuda que la nostra il·lusió i el nostre esforç.

Bé és cert que ens trobàvem amb un alumnat excepcional, especialment en aquell primer curs tan ple d'il-lusions, que demostrava una dedicació similar a la nostra. La selecció d'aquest alumnat va ser rigorosa des del primer moment i crec que ens podem sentir satisfets d'haver sortejat amb èxit tota mena de coaccions, tant a nivell personal com institucional.

La falta d'experiència no va ser obstacle perquè el quadre de professors respongués a les exigències de la vida acadèmica. Puc assegurar que la seva elecció es va fer sobre la base de brillants currículums professionals i vencent pressions de tot tipus. Dono fe que aquell entusiasme inicial que en general vaig observar en el professorat, em va donar forces per apuntalar el present i afrontar amb decisió els obstacles amb què em vaig anar trobant al llarg dels meus tres anys d'exercici del càrrec.

Cal destacar positivament l'actitud del personal administratiu i d'oficis.

No he tornat a trobar en els meus anys d'actuació professional, uns col·lectius amb una dedicació tan gran, malgrat que en algun moment, sobretot al principi de "l'aventura", la seva estabilitat laboral estigués a la corda fluixa; tanmateix, penso que des dels òrgans de govern no es van deixar entreveure les dificultats amb què la institució es va haver d'enfrontar durant els seus primers mesos de vida.

La meva impressió és que, d'alguna manera, tots els estaments de l'INEF es van sentir implicats en el seu funcionament. Tots estaven representats a la Junta de Govern, en la qual tenien veu i vot cadascun dels seus membres i, tot i haver suscitat més d'una crítica, crec que la seva aportació va ser molt positiva.

16

No he pretès fer "una altra" història de l'INEF, simplement he deixat que algun dels meus records i de les persones que van estar al meu costat fossin protagonistes ara. Hi hagué, per descomptat, moments de llum i moments d'ombra que guardo per a la intimitat, circumstàncies més o menys clau en aquells tres primers anys que, per lleialtat, no he de treure a la llum i, per últim, desenganys que he preferit oblidar.

Al final, el meu "ull clínic" em va fer avançar la meva renúncia a la Direcció abans que em cessessin: bufaven aleshores vents de "fronda", que havien escombrat José María Cagigal, i vaig preferir protegir-me abans que se m'enduguessin a mi.

Fou una temporada curta, tan sols tres anys, però en guardo un record tan càlid i tan fecud, que res ni ningú no l'ha pogut esborrar en el transcurs d'aquests anys.

Que serveixin, doncs, aquestes línies, de porta d'entrada a la manifestació d'emocions i sentiments de l'alumnat que ha passat per aquest Institut, i d'aquells que encara hi són, que, com deia al principi, són els principals protagonistes; per a ells va ser creada la institució i sense ells no tindria raó de ser.

La versió que cada promoció d'alumnes té de l'INEF és diferent en alguns aspectes, tant pel que fa al que l'Institut ha suposat en la seva formació humana i personal, com pel que es refereix al que ells han donat de si mateixos a la institució. Això fa encara més enriquidor el seu apropament a la història de l'INEF, una història que no queda tancada, ans al contrari, penso que aquesta interessant aportació d'un dels estaments de la institució, obre camins per a noves intervencions de tots i cada un dels que van contribuir al seu naixement i dels que han mantingut, man,tenen i mantindran el seu desenvolupament.

17

UNA CELEBRACIÓ ENTRANYABLE I TRANSCENDENT

Maria Lloret

Director del Centre de Barcelona de I'INEFC

És un honor per a mi poder prologar aquesta obra històrica que narra la trajectòria del Centre de Barcelona durant els vint-i-cinc anys de la seva evolució.

Aquesta història, escrita en forma de relats testimonials, és una recopilació humana dels fets i esdeveniments més entranyables transcorreguts durant aquesta etapa contemporània de la nostra institució: L'INEFC, del qual tots hem format part i al qual tots hem contribuït per tal que arribés a ser la institució que és avui.

Aquest honor de què parlo no és gratuït. En primer lloc, perquè en la primera etapa de la història del Centre de Barcelona ( 1976-1984), hi vaig ser directament present com a alumne i també com a esportista d'elit. Si em permeteu, en aquest context de relats testimonials, recordo que aquell primer curs 1975-76, que finalment va començar el gener de 1976, va ser especialment important per a mi. Un any de reptes i de noves vivències. Un any en què vaig poder aconseguir classificar-me per a participar en l'olimpíada de Montreal nedant els IOOm papallona. Aquest fet va canviar d'una manera radical la meva vida i, sense saber-ho aleshores, em va convertir en el primer esportista d'elit de I'INEFC. Un any inoblidable de sensacions diferents, tant en l'àmbit docent com en l'esportiu.

En segon lloc, estic orgullós de fer aquest pròleg, perquè també he estat present en la tercera etapa de la història que narra aquesta obra ( 19921996), com a professor d'Anatomia del Centre de Barcelona, després de vuit anys de treball al Centre de Lleida.

I en tercer lloc, perquè durant la darrera etapa de la seva història ( 1997200 I), he estat escollit, l'any 2000, responsable del Centre de Barcelona.

Les funcions directives que, amb la resta de la Junta Executiva, hem hagut de desenvolupar, conjuntament amb les actuacions docents dutes a terme, em fan sentir encara més responsable i molt més implicat en el present i el futur de la nostra institució i de la nostra estimada professió.

En els inicis d'aquesta última etapa, hem viscut un canvi radical del nostre Pla d'estudis que ha sacsejat tots els esquemes docents de la institu19

ció. Crec que aquest Pla renovat ha de ser un instrument molt important de futur per fer dels nostres estudis un gran desig per a tothom.

Però la història continua i hem de seguir fent créixer I'INEFC. Entre tots hem de seguir contribuint a fer dels llicenciats i professionals de l'Educació Física una corporació més seriosa i més respectada. Entre tots hem de seguir consolidant els mercats de treball que amb les nostres actuacions hem anat creant. Entre tots hem de fer que la implantació d'hàbits i actituds físiques en els patrons educatius de la societat siguin molt més rellevants.

I, és obvi que volem estar presents per veure-ho, perquè entre tots, alumnes, personal d'administració i serveis, professors, antics estudiants i institucions fem i seguirem fent I'INEFC. Gaudiu de l'obra.

20

INTRODUCCIÓ GENERAL Núria Puig

El llibre que teniu a les mans és resultat d'un treball col· lectiu, que ha tingut per finalitat relatar els vint-i-cinc anys d'història de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) de Barcelona ( 1976-200 I). A títol anecdòtic, val la pena dir que I'INEFC celebrà aquest aniversari al mateix temps que els diaris Avui i E/ País, que la revista Interviu i que el Grec de Barcelona.

A l'hora d'escriure la nostra història -i desprès de donar-li moltes voltes-, hem optat per una aproximació que, en termes acadèmics, s'anomena fenomenològica. Dit d'una manera més simple, consisteix a escriure la història des de la perspectiva dels actors socials que en foren els protagonistes, des de les seves vivències, com diria Ortega y Gasset. La història escrita com a relat testimonial permet que es faci esment de les anècdotes, els fets quotidians, els sentiments, etc. I ens semblava que aquesta era la història que volíem per al nostre INEFC de Barcelona.Volíem una història interior.

Les vivències dels actors socials són producte del moment històric que viuen. Els nostres comportaments, les nostres percepcions, es donen en un context determinat que ens condiciona i fa que siguem com som i no d'una altra manera. Per això, la lectura del llibre sobre la història de I'INEFC de Barcelona és també la història del nostre país i dels esdeveniments més importants que tots plegats hem viscut. Cada una de les parts dels seus capítols donen aquesta visió d'una "petita" història (la de I'INEFC de Barcelona) dins d'una de "gran" (la del país).

Com diem, la història de I'INEFC de Barcelona és indeslligable de la història d'Espanya i de Catalunya. Ho veurem molt bé en cada un dels capítols de què consta el llibre. Els relats testimonials -a càrrec de persones que foren alumnes de la institució- i les cronologies, una de la institució i l'altra de la història del país, enllacen dades amb anècdotes, relats i vivències que, en el seu conjunt, ens reprodueixen els escenaris que s'han anat succeint al llarg de la nostra història.

Es va considerar que el pes principal del relat aniria a càrrec de l'alumnat, la formació del qual és, al cap i a la fi, la raó de l'existència de I'INEFC 21

de Barcelona. Per aquest motiu, es va anar a trobar alumnes que fossin representatius de cada una de les etapes que configuren la nostra història.

En base a un guió preestablert, se'ls va demanar que escrivissin la història que ells o elles varen viure durant la seva estada a I'INEFC de Barcelona i que -això sí- miressin d'engrescar altres persones perquè el relat fos el més exhaustiu possible. Així va ser, i cada capítol -tot i que coordinat per un nombre reduït de persones- ha estat escrit per moltes més. Escrit materialment o bé en el sentit d'haver-se apropat als qui l'escrivien i haverlos ajudat a la reconstrucció del moment històric que els corresponia. La coordinació dels quatre capítols ha estat feta, començant per la primera etapa, per: Marta Carranza; Carles Gonzalez i Montse Subirana; lvet Parera i Marta Moragas; i Gemma Tarragó, Cristina Vallecillo i Anna Vilanova.

El llibre s'estructura de la manera següent: • En primer lloc, hi ha pròlegs de persones a qui, per les seves responsabilitats polítiques i institucionals correspon fer-ne la presentació.

• Aquesta introducció general serveix per presentar el conjunt de l'obra i les seves característiques. Ha estat escrita per Núria Puig que, al mateix temps, és responsable de la coordinació general de l'obra.

• El cos central el componen els quatre capítols referits a cada una de les etapes de la història de I'INEFC de Barcelona. Cada un d'ells conté les parts següents: el relat testimonial de l'alumnat, que és la part principal i que s'acompanya, per contextualitzar-lo, de dues cronologies (una de I'INEFC de Barcelona i una altra de general) i una introducció on es relacionen els textos anteriors. Les cronologies, així com la cura que els relats tinguessin el rigor cronològic necessari, són de José Antonio Atanes, que ha comptat amb el suport de moltes persones de I'INEFC de Barcelona. Les introduccions són de Núria Puig. S'ha procurat la màxima exhaustivitat en el material gràfic, perquè també és història.

• L'epíleg és un recull fotogràfic de la gent de I'INEFC de Barcelona l'any 200 I, en especial professorat i personal d'administració i serveis (PAS) i de la festa del 25è aniversari.

22

• A l'annex s'hi han posat documents que han estat considerats d'interès, però que, dins del text, haurien trencat la seva fluïdesa. En primer lloc, hi ha el recull exacte de tot el personal (professorat, personal administratiu i personal de serveis) que ha treballat a I'INEFC de Barcelona durant aquests vint-i-cinc anys. La informació s'organitza per anys acadèmics i, en cada cas, es fan constar les altes i les baixes que hi ha hagut. En segon lloc, hi ha el llistat dels equips directius que ha tingut la institució.Aquesta informació ha estat elaborada per Elisenda Merino.

Una darrera advertència sobre les etapes de la història de I'INEFC de Barcelona, atès que hi ha opinions variades al seu respecte. Després de nombroses discussions, l'equip redactor es va decidir per les següents: primera, 1976-1984, que va des dels inicis fins a la creació de l'Organisme Autònom Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) i que, com a típica etapa de transició, es caracteritza per un seguit d'esdeveniments molt importants per a la història futura, entre els quals destaca el reconeixement de la llicenciatura l'any 1981. Es va considerar, però, que la transició en el seu conjunt finalitzava el 1984; segona, 1985-1991, que es clou amb el trasllat a Montjuïc; tercera, 1992-1996, fins a la implantació del nou Pla d'estudis de la llicenciatura en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (CAFE); i quarta, 1997-200 I, fins a la celebració del 25è aniversari. La tercera etapa és una mica estranya. No és igual per a tothom. De fet, s'acaba més tard, en el moment que s'extingeix el Pla d'estudis vell. El problema, però, és que des del 1997, any d'implantació del nou Pla, l'alumnat que comença els seus estudis afronta una nova etapa que representa una ruptura substancial amb les altres generacions d'estudiants. Per això, un cop feta l'advertència, hem cregut oportú mantenir aquesta periodització.

Desitgem que lectores i lectors gaudeixin d'aquest llibre, tant com,nosaltres ho hem fet en la temporada que hem treballat plegats per fer-lo realitat.

23

INTRODUCCIÓ

L'INEF de Barcelona neix amb la Transició. El primer curs acadèmic comença el dia 8 de gener de 1976, molt pocs mesos després de la mort de Franco. Durant aquesta primera etapa, que va de 1976, data d'inici de l'activitat docent, fins a 1984, quan es crea l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya com a conseqüència del traspàs de competències esportives de l'Estat a la Generalitat, la vida del centre reflecteix tot el que representa aquest moment de la nostra història: canvi, incertesa, pors, conflictes, necessitat de construir quelcom nou, imaginació, creativitat... Aquesta etapa de l'INEF és això.

Ja des dels anys seixanta, es van produint canvis importants en les directrius del règim franquista que s'havia imposat el 1939 després de la seva victòria a la Guerra Civil.

Accedeixen a llocs dirigents persones que, tot i actuar en el marc d'aquest règim, tenen una visió diferent a la dels qui han estat governant el país fins al moment. Aquesta nova classe política -sovint anomenada "els tecnòcrates de l'Opus Dei"- inicia mesures de modernització i obertura cap a Europa.

En l'àmbit de l'esport hi ha canvis importants, entre els quals destaquem: I. La Ley de Educación Física de 1961, promoguda a iniciativa de José Antonio Elola-Oiaso. S'ha considerat una llei molt avançada, tenint en compte el moment en què és promoguda; 2. El marc legal que estableix aquesta llei, que possibilita la creació de l'INEF de Madrid l'any 1967 i, posteriorment, el de Barcelona. Joan Antoni Samaranch -aleshores Delegado Nacional de Educación Física y Deportes- dóna suport a José María Cagigal perquè, com a director, endegui un centre modern inspirat en els estudis d'Educació Física que es fan en els països més avançats i democràtics del moment. El juny 26

de 1970 s'aprova la creació de l'INEF de Barcelona i Jesús Galilea, amb un bon equip de col.laboradors, assumeix la tasca de dur endavant el projecte; 3. La Ley General de Educación de 1970, promoguda sota el mandat del ministre José Luis Villar Palasí, que modernitza el sistema escolar i inclou l'Educació Física en els programes educatius.

Totes les persones esmentades llu iten per imposar un concepte d'Esport i Educació Física modern, obert i deslligat de les fortes connotacions polítiques que han marcat l'esport fins al moment. Això, però, no es fa ni amb rapidesa ni amb facilitat. Tot moment de transició representa, també, resistències per part de qui no vol el canvi , lluites per mantenir el poder, aturades i noves engegades. Des dels anys setanta fins al final de la transició, es viu una època de moltes tensions en què s'acaba un període històric i cal construir-ne un altre. La lectura atenta de les cronologies que acompanyen aquest capítol ho mostra clarament.

L'any 1970, per exemple, comencen a passar coses que posen de manifest aquestes tensions: presentació a las Cortes, per part de Joaquim Viola, d'un Decret sobre l'ensenyament de les lenguas vernóculas, és a dir, català, euskera i gallec; jornada de lluita i agitació obrera a Barcelona; procés de Burgos; vaga general; tancada d'intel·lectuals ... Cinc anys després, ja mort Franco, els canvis encara van més de pressa i les tensions creixen: pel gener de 1976 es crea la primera emissora de ràdio en català, Ràdio 4 de Ràdio Nacional d'Espanya; el 3 de juliol, Adolfo Suarez és nomenat nou president del Govern espanyol en substitució d'Arias Navarro; el IS de desembre s'aprova en referèndum la Reforma política i el 23 d'octubre de 1977 Josep Tarradellas, President de la Generalitat, arriba a Catalunya. Al mateix temps, hi ha atemptats, conflictes entre les forces polítiques emergents i, fins i tot, un

intent de cop d'estat, el 23 de febrer de 1981, quan el tinent coronel Antonio Tejero assalta el Congrés de Diputats.

En la història de l'INEF també es viu aquesta transició.Tot i que l'INEF neix amb un esperit modernitzador, no s'ha d'oblidar que és en el marc d'un règim polític autoritari. Aconseguir, per exemple, que sigui mixt -el de Madrid no ho era-, serà el resultat d'una intensa discussió un matí a Madrid, entre Jesús Galilea i Pilar Primo de Rivera, màxima responsable de la Sección Femenina; cal negociar, pactar, tenir paciència, etc. Quan s'inicia la transició, ja no s'accepten certes imposicions, com ara que els directors del centre siguin nomenats "per Madrid"; si a la Constitució s'ha reconegut l'Estat de les Autonomies, hi ha coses que ja no són acceptables; cal canviar-les, però no hi ha models. En el dia a dia de la institució no tothom entén de la mateixa manera com s'ha de fer el canvi i hi ha baralles, discussions, reunions, dimissions, etc. És una època de gran implicació amb la casa i ho veiem en la quantitat de documents que es produeixen

(estatuts, reglaments, plans d'estudis ... ) i en les moltes i moltes reunions interminables en les quals tots els estaments hi participen amb passió. El relat de l'alumnat, amb el suport de la cronologia, permet viure amb intensitat aquests moments.

Com és d'esperar, però, aquests anys tan moguts són molt productius i sembren les llavors perquè I'INEFC i els seus professionals siguin el que són ara. Es lluita per aconseguir un reconeixement de la professió i la llicenciatura i, avui, ambdós fets són una realitat. Es mira a Europa i ens deixem engrescar per noves perspectives obertes per la Carta europea de l'esport per a tothom, promoguda pel Consell d'Europa el 1975. Ara, vint-i-cinc anys després, I'INEFC de Barcelona és admirat arreu del món. Es lluita per una identitat pròpia i l'any 1984 es promulgarà el decret de creació de l'organisme autònom de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya.AI final de l'etapa s'haurà consolidat una nova estructura i unes bases per al desenvolupament posterior.

27

EL RELAT DE LES PRIMERES PASES PER L'INEFC Coordinadores: Marta Carranza Autores: Marta Carranza, Teresa Calverol

Cronologia històrica de I'INEFC de Barcelona ( 1967-1984)

Precedents històrics 1967 • Octubre. Després de la posada en marxa de l'Instituta Nacional de Educación Física (INEF} de Madrid, curs acadèmic 1967-68, es parla per primer cop de la conveniència de construir un nou INEF a Barcelona.

1970 • Juny. Celebració d'un consell de ministres a Barcelona. En ell s'aprova la creació del segon INEF, a Barcelona. Posteriorment, s'aconsegueix que sigu i el primer centre de formació en educació física mixt existent a Espanya.

• 17 de setembre. Dimissió del Delegada Nacional de Educación Física y Deportes, Joan Antoni Samaranch Torelló. El substitueix Juan Gich Bech de Careda ( 1970-1975).

1971 • 21 de desembre.Adquisició dels terrenys de José Martín Monin, ubicats al paratge del Gornal, d'Esplugues de Llobregat, per part de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes (DNED}, per construir les noves instal·lacions de l'IN EF i del Centro de lnvestigación Médico-Deportiva (CIMD ) .

1973 • 19 de gener.Adjudicació de les obres de construcció de les instal·lacions del nou INEF a l'empresa de Cornellà de Llobregat, BRYCSA. Les obres s'acaben l'estiu de 1975.

• Nomenament de Jesús Galilea Muñoz, llavors director del Centro de lnvestigación

28

Maria Prat 1

EXCMO. SR. MINISTRO SECRETARIO GENERAL DEL MOYIMIENTO A propuesta de tu Superior Jerarquia, fue aprobada en el Consejo de Ministres último celebrada en Barcelona la creación de un Instituta Nacional de Educación Física en Barcelona. Se propone la ubicación de esta nueva instalación docente en terrencs contigues a los que son propiedad de la Secretaria General y en los que se alza la Residencia Joaquín Blume .... ... Estos terrencs estan situades apenas a 600 metros de las instalaciones deportivas de la Universidad de Barcelona, con pistas atléticas, campo de rugby, fútbol y pistas de tenis, y su utilización por los alumnes del Instituta puede aliviar el número de instalaciones a construir en este complejo docente. De otra parte, la situación de la Residencia J. Blume permitira alojar en su edificio a aquelles alumnes del Instituta que deban cursar sus estudies en régimen de internada ... .. .la posible ubicación del Instituta de Educación Física, que se beneficiaria también de los servicios del Centro de lnvestigación Médico-Deportiva, ubicado en aquel recinte.

Por Dios, España y su Revolución Nacional-Sindicalista.

Madrid, 14 de julio de 1970 EL DELEGADO NACIONAL

Reproducció d'una part del primer document on es parla de la creació de l'INEF de Barcelona. No s'ha trobat cap acta del Consell de Ministres a què es refereix

Placa conmemorativa de la inauguració de l'INEF. En realitat, tingué lloc un dia més tard I. Les autores agraeixen a Glòria Balada. Agustí Boixeda, Paloma Garcia i Eduardo Florido (" Lalo") el suport informatiu que els varen donar per a la re dacció d'aquest capítol.

Médico-Deportiva (CIMD), com a primer director de l'INEF de Barcelona.

1975 • 26 de març. Cessió d'una porció de terreny de 674 metres quadrats de la Residència Joaquim Blume a l'Ajuntament d'Esplugues, per tal d'ampliar el carrer Sant Mateu.

• Lectura de la tesi doctoral del futur professor de l'INEF de Barcelona, Joan Ramon Barbany, a la Universitat de Barcelona. El títol del treball és: "Efectos de

Ja inmunización persistente con hematíes de carnero sobre Ja síntesis de anticuerpos en el conejo".

• 7 d'octubre. Inauguració de les instal-lacions del nou INEF de Barcelona a càrrec del ministre Secretaria General del Movimiento, José Solís Ruiz.

• 13 d'octubre. Se celebra al recentment inaugurat INEF de Barcelona (sala de conferències del centre), la primera sessió de "Conversaciones de Medicina y Deporte" organitzades pel CIMD. • 20 d'octubre. Celebració de les primeres proves d'accés a l'INEF de Barcelona.

El nombre de places disponibles és de seixanta.

• Novembre. Celebració a l'INEF de la V Bienal Internacional del Deporte en las Bellas Artes.

Inici de l'activitat docent

1976 • 8 de gener. Inauguració del curs acadèmic 1975-76. Lliçó inaugural, "La historia de los juegos 0/ímpicos", a càrrec del president de la Diputació de Barcelona i vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (col), Joan Antoni Samaranch Torelló.

• Primer Equip Directiu de l'INEF de Barcelona: Jesús Galilea Muñoz, director; Federico Balagué Formiguera, sotsdirector i cap d'estudis.A la secretaria tècnica, Hermipio Ramera Largo, Francisco Seirul-lo Vargas i Isabel Casamor. Com a secretari general, Santes Berrocal Domínguez.

• Aquest primer curs acadèmic comencen seixanta alumnes. S'havien presentat 149 aspirants.

• Març. Es produeix un acte de protesta, amb la presència de la guàrdia civil, dels components de la Residència Joaquim Blume i del mateix INEF, contra

Aae d'inauguració del primer curs acadèmic de l'INEF, el 8 de gener de 1976

En aquest apartat intentarem reflectir uns anys de les vides d'un grapat de nois i noies que vàrem compartir el despertar de l'INEF de Barcelona, o per a ser més exactes, d'Esplugues, ja que aquests primers joves van formar-se a les instal-lacions del carrer Sant Mateu, a Esplugues de Llobregat. Uns espais que no es poden comparar amb els actuals, però que conserven aquella resplendor d'intimitat, aquell color púrpura que s'atorga als espais que han estat testimoni d'instants molt especials per a tots nosaltres, els que formàvem aquella gran família d'Esplugues: professorat, alumnat i personal no docent. Érem molts en poc espai , però molt ben avinguts.

La primera classe com a professor, la responsabilitat atorgada i assumida per la primera promoció d'obr ir camí i futur, els primers exàmens universitaris, el primer randori, la primera campana, els primers cafès al desitjat bar, les primeres consultes a la biblioteca, la primera lectura d'una tesina, els primers llicenciats i llicenciades, la primera tancada ... i un llarg etcètera de primeres vegades configuren aquells primers anys a l'INEF. Per tal de compartir els records i convertir-los en una mica d'història, oferim un breu recorregut per alguns d'aquells moments, els nostres moments.

Qui era l'alumnai: ••• Les primeres promocions es caracteritzaven per un alumnat molt heterogen i, tant per la seva procedència geogràfica i per la seva experiència esportiva, com pel seu nivell de coneixement del que eren aquests estudis i, per tant, les seves expectatives de futur. Bona part de l'alumnat de la primera promoció provenia d'altres estudis universitaris, que van deixar per fer INEF.

Distribució per comarques i comunitats En aquells moments només hi havia dos INEF en tot l'Estat i això suposava que a l'INEF d'Esplugues acollíem gent de mitja Espanya. Aquest fet va donar a les primeres promocions un dels seus trets més significatius, el de la gran diversitat geogràfica i, per tant, cultural. Com que la major part de l'alumnat era de fora de Barcelona, acostumava a viure en pisos i, evidentment, cada pis era un lloc de 29

l'expropiació dels terrenys de la Residència (un petit bosc de pins) destinats a la futura urbanització del carrer Sant Mateu .

• 6 de març. Celebració dels Campionats de Catalunya de Gimnàstica Femenina Individual Infantil.

• Abril. Es produeixen les primeres reivindicacions del professorat d'Educació Física: volen, entre d'altres punts, dependre del Ministerio de Educación y Ciencia i no de la Secretaría General del Movimiento.

• Maig. Celebració del curs monogràfic de Gimnàstica Moderna.

• 8 i 9 de maig. Celebració a l'INEF de Barcelona dels Campionats d'Espanya Universitaris de Natació.

• Se celebra una de les darreres sessions de Conversaciones de Medicina y Deporte.

• 13, 20 i 27 de maig. S'utilitza per primer cop un rocòdrom durant el primer curs d'escalada en roca, organitzat per l'Escola Nacional d'Alta Muntanya (Secció Catalana).Aquest rocòdrom és el primer que existeix a Espanya i s'ha aconseguit gràcies a les gestions dutes a terme pel Dr. August Castelló del CIMO, gran entusiasta del muntanyisme .

• Octubre. Començament del curs acadèmic 1976-77. Equip directiu: Director, Jesús Galilea Muñoz; sotsdirector, Federico Balagué Formiguera; secretari general, Santos Berrocal Domínguez; i secretaris tècnics, Hermipio Romero Largo i Francisco Seirul ·lo Vargas.

• Primers Estatuts del centre i formació d'una Junta de Govern .

• Curs acadèmic 1976-77. Creació de l'equip de Rugbi masculí de l'INEF.

1977 • Març. Reivindicacions dels professors d'Educació Física.A l'INEF es fan unes Jornades de portes obertes en solidaritat amb el professorat:" 12 hores de l'esport".

• I d'abril. Desapareix la Secretaria General del Movimiento. L'esport passa al Ministerio

de Cultura.

• 27 d'agost. Real Decreto 2258/1977, sobre

Estructura orgónica y funciones del Ministerio de Cultura, BOE 1-9-1977; creació del Consejo Superior de Deportes, que regirà l'esport en substitució de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes (DNED).

• Octubre. Començament del curs acadèmic 1977-78, amb la lliçó inaugural a càrrec de Conrado Durantez,

30

trobada, un referent per organitzar festetes i encontres - no precisament esportius-. L'intercanvi i el coneixement mutu van propiciar un gran enriquiment tant entre els grups com personal.

Es van fer famosos els gallecs gràcies, entre d'altres virtuts, a l'orujo que aportaven a les festes; els andalusos amb el seu sentit de l'humor; els maños -a cadascuna de les cinc primeres promocions hi havia algun membre, que molt afectuosament era conegut com el maño- amb la seva loquacitat i perseverança; els valencianets amb el che amunt i avall i la important delegació de Burriana; els de les liles amb la seva enyorança perpètua, etc.

Alguns varen quedar-se , i d'altres, un cop acabats els estudis, van marxar, i no sempre sols, fet que, un cop superat el buit que deixaven, ha proporcionat una interessantíssima xarxa d'amistats per tot l'Estat i part de l'estranger.

A més de la gent de fora de Catalunya, hi havia alumnes de totes les comarques que creaven una sèrie de subgrups o petits comitès com, per exemple, els de la Plana de Vic, els de Manresa, els gironins i els de les comarques de Tarragona.

Per fer-se 'n una idea, per exemple , a la tercera promoció només érem un 25% d'alumnat de Barcelona ciutat.

Agrupaments per preferències esportives Un fet també rellevant és que l'alumnat, a més de tenir el seu referent geogràfic , s'agrupava en funció de la modalitat esportiva practicada.

D'aquesta manera podíem trobar el grup d'"atletes"; els de "la Blume" -només nois- ; les de "rítmica" -només noies-; els "aquàtics", que sempre estaven en remull; els "peloteros" -de jocs amb pilota-; els "morta/i/los" o gimnastes; els "pijines", que sempre anaven amb l'últim model de xandall; les "ballarines" amb 'la dansa jazz, contemporània i les novetats del moment i "/os que pasaban por alió", que fèiem una mica de tot però no destacàvem en res, o sigui , ni carn ni peix!!!.

Presentem un breu repàs d'alguns dels diferents grups que, afectuosament, hem volgut ressaltar i dels quals exposarem els trets més peculiars.

Els i les atletes En els anys setanta, la pràctica esportiva de la joventut del moment es caracteritzava, entre d'altres coses, per dos aspectes que actualment criden l'atenció. D'una banda podem afirmar que l'esport arribava a un nombre de joves molt reduït , i de l'altra, s'observava que les modalitats esportives dels pocs que practicaven eren escassament diversificades és a dir que, majoritàriament, els practicants es concentraven en tres o quatre esports. Aquest fet explica la gran quantitat d'atletes que integraven les fornades d'estudiants de l'INEF de final dels anys setanta; l'atletisme era un dels esports més practicats, fet que amb els anys ha canviat sen siblement.

Les atletes alumnes de l'INEF vivien amb amargo r les classes de Gimnàstica rítmica. Van passar a la història els exercicis col·lectius i, en concret, recordem el número de gases d'un grup d'atletes de la tercera promoció -Montserrat Torres, Merche Ri os,Teresa Lleixà i Carme Alsina-. Van estar genials, totes a una feien voletejar les gases a tort i a dret..., la llàstima va ser que el resultat es veu que va estar més a prop d'una dansa africana per a espantar ocells o de la "dansa dels set vels" que del que demanava la professora. A la pianista, la nostra esti-

responsable de la Academia Olímpica Española, que va parlar sobre l'olimpisme.

• Dimissió del sotsdirector i cap d'estudis de l'INEF, Federico Balagué. El substitueix, com a cap d'estudis el professor Francisco Seirul·lo Vargas.

1978 • Tancada de vint-i-quatre hores per part dels alumnes de l'INEF, en solidaritat amb els professors d'Educació Física. Es demana el reconeixement universitari dels estudis d'Educació Física.

• S d'abril. Acord de la Junta de Govern del centre per incorporar l'assignatura de Rugbi en el Pla d'estudis.

• 2 de maig. Primer esborrany dels Estatuts de l'INEF • Juny. El primer director de l'INEF, Jesús Galilea Muñoz, presenta la seva dimissió.

El 27 de setembre del mateix any, Benito Castejón, president del Consejo Superior de Deportes, accepta la seva renúncia al càrrec • Curs acadèmic 1977-78. Celebració a les instal·lacions del centre d'unes xerrades dels partits polítics, que presenten les seves propostes sobre la llicenciatura en Educació Fisica.

• 19 de juny. La Junta de Govern aprova els Estatuts de l'INEF. Queda pendent la tramesa al Consejo Superior de Deportes per a la seva acceptació.

• 21 de setembre. S'inicien els tràmits, d'aco rd amb els Estatuts del centre, per a l'elecció de director de l'INEF. Situació conflictiva en les relacions amb el Consejo

Superior de Deportes.

• 27 de setembre. El CSD emet un informe negatiu respecte a l'aprovació dels Estatuts del centre.

• Octubre. Començament del curs acadèmic 1978-79. La ll içó inaugural és a càrrec de l'entrenador Carles Gil Pérez, que parla sobre la velocitat a l'atletisme.

• 4 d'octubre. Benito Castejón nomena Francisco Seirul·lo Vargas, aleshores cap d'estudis, com a nou director de l'INEF de Barcelona. El centre elegeix Pere Manuel Gutiérrez com a cap d'estudis.Aquesta elecció és la primera que es fa democràticament en el centre. L'equip directiu queda doncs format per Francisco Seirul ·lo Vargas i Pere Manuel Gutiérrez com a cap d'estudis.

• Constitució de l'equip de Rugbi femení.

mada Isabel Palandjian , va anar d'un pèl que no li agafés un atac de nervis ja que no els va enganxar ni un sol pas a ritme, i a la Mari Luz Palomero ten im el convenciment que , a partir d'aquell dia, se li va obrir una nova porta per entendre la dansa. Però després de molts migdies de gases, masses i ballet, les atletes van fer-se famoses pel nou corrent d'atlerítmica que van iniciar; a les seves representacions tan sols els faltava la retransmissió per via digital -si hagués existit-.

Els atletes, com que no feien rítmica, patien en d'altres assignatures. No oblidarem mai els crits d'en Javier Moracho (recordman d'Espanya de I IOm tanques l'any 1977) a les classes de Natació, que amb l'aigua al coll - mai millor dit-, no parava de repetir: "¡¡¡Que yo soy de secano, del corazón de Aragón, sacadme de

aquí!!!"

En general als atletes els costava surar; recordem en aquest grup, a més dels ja esmentats, noms com els d'en Miquel Robert, en Xavier Ballell, en Jordi Pedró, l'Alícia Laiseca, la Mercè Masnou , la Roser Parés, en Juanito Valderrama, en Toni Fibla, en Rafa Nebot, en Vicente Badenes, a/ias Baches, la Carme García Bordas, en Carles Jardí, en Guillermo Torres, I'Anton Fígols, en Guillem Ros, l'Albert Batalla, en Jordi Vila Viñas, etc.

Els i les gimnastes En Nino Buscató els clissava abans que es moguessin. Els assenyalava amb el dit i deia: "tu , tu , tu i tu, vinga en posició bàsica tota l'hora, i no us vull veure fent figuretes ". Se'ls reconeixia perquè a l'hora de córrer ho feien amb els braços ben estirats i com si cada carrereta fos el preludi d'una diagonal acrobàtica, s'enfilaven pertot arreu i a les teòriques no sabien seure quiets. Qualsevol estona lliure i tots els migdies, aprofitaven per a reunir-se al gimnàs d'Esplugues i fer mortals i mortals ... , era la seva forma de comunicar-se. Rememorem en Gabriel Casamort -conegut com "el monstruo"-, que era capaç d'explicar el conte de la Caputxeta a l'inrevés, mentre feia la vertical; en Pedrito Domínguez, més conegut com "el marmota", atès que aprofitava qualsevol moment i lloc per dormir una mica. Fins i tot n'hi va haver un , en Josep Pardina, que va passar a la història amb el sobrenom d'e/ morta/i/lo.

El moment més feliç d'aquest col ·lectiu va ser quan va arribar a l'INEF un doble Mini-tramp: allò ja va ser massa, es passaven més estona a l'aire que a terra. Repassem alguns altres noms d'aquest grup com el d'en Josep Escoda, que iniciava els altres als ti rabuixons, en Joan Jordi, la Marta Carranza, la Lourdes Vallvé, la Katia Lafay, l'Andreu Benet amb en Jordi Suriñac i el Pantebre, no del ram, però bojos per la gimnàstica, etc.

Les de rítmica Les noies que provenien de la gimnàstica rítmica acostumaven a tenir un patró si milar: t ot es e re n pri mes, flexibles i amb molt de ritme . Però quan entraven en joc les pilotes, es descomponien i perdien la seva enteresa. L'handbol i el bàsquet eren les seves creus particulars.

La gran sorpresa la vàrem tenir quan algunes d'elles, segur que gràcies a les classes magistrals d'en Paco Seirul·lo, van destapar-se com a grans judokes, i també, encara que sembli mentida, com a jugadores de rugbi entre melés i placatges, esports que lògicament no havien descobert fins que van entrar a l'INEF, 31

1979 • Maig. Constitució d'una comissió per elaborar el nou Pla d'Estudis.

• Juny. Acaba els seus estudis de quatre anys (Professors d'Educació Física) la primera promoció 1975-76 de l'INEF de Barcelona.

• Juliol. Manel Caragol és el primer alumne que llegeix la tesina de final de carrera amb un treball que du per t ítol

"Anólisis sociológico de la primera promoción del Instituta Nacional de Educación Física de Barcelona. Contribución al estudio de la formación del profesorado de educación física en base a los factores institucionales que la determinan". La directora del treball és la professora Núria Puig. L'obligatorietat de la tesina de final de carrera desapareixerà poc temps després.

• 28 de juny. El Claustre de Professors aprova el tercer Projecte de Pla d'estudis, un pla que mai no es posarà en marxa.

• Durant aquest curs es produeixen conflictes lligats al sistema de nomenament, des del Consejo Superior de Deportes, del nou director de l'INEF de Barcelona.

• Setembre. Nomenament definitiu des del Consejo Superior de Deportes de Francisco Seirul·lo Vargas com a director de l'INEF de Barcelona.

• Setembre. Sortida de la primera revista de Rugbi de l'INEF, El Oso Marchoso.

• Octubre. Començament del curs acadèmic 1979-80. L'equip directiu està format per Francisco Seirul·lo com a director i Pere Manuel com a cap d'estudis.

• 19 de novembre . Carta dels professors de l'INEF dirigida al president del Consejo Superior de Deportes, Benito Castejón, en la qual li expressen el seu rebuig al sistema de nomenament del nou director de l'INEF de Barcelona.

• 18 de desembre. Aprovació, per llei orgànica 4/1979, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Estableix que la Generalitat té competència exclusiva en matèria d'esports.

1980 • Abril. Dimissió de Francisco Seirul-lo Vargas i celebració de les primeres eleccions democràtiques a la direcció de l'INEF. Surt elegit el professor d'Estructura del moviment i de Teoria i

32

Alumnat del centre acollint una nova promoció a la pista exterior d'Esplugues

és a dir que en César Paez i en Sancha també poden considerar-se sospitosos d'haver provocat aquests canvis sobtats.

Recordem alguns noms, com el de la Maribel Carles, la Bety Santamaría, la Katy Selva, la Begoña Basora, la Cristina Peraire, la Mònica Pugés, la Laura Al ier, la Núria Muñoz, etc.

Els i les aquàtiques Aquests eren molt variats, ja que podem parlar dels nedadors i les nedadores, sempre en remull i queixant-se de l'avorriment dels entrenaments; dels waterpolistes, en general de molt bon veure i força polivalents; dels remers, que no tenien res a envejar als anteriors; i d'altres, com els regatistes, els de salvament i socorrisme, etc. Aquí podríem incloure la Margarita Armengol, en Mario i la Lilian Carda, en Pepe Alcazar, en Lalo Florido, en Manolo Caragol, en Gus Boixeda, en Mario Lloret, en Miki Vilanova, la Núria Nebreda, la Teresa lglesias, en Joan Jonama, I'Aifredo Joven, l'Anna Miró, etc.

Les ballarines Algunes provenien de la gimnàstica esportiva o rítmica -nomenclatures del moment-, però s'havien decantat per formes de dansa emergents o alternatives: la dansa contemporània, la dansa jazz i d'altres. Segur que podríem trobar paral ·lelismes amb corrents actuals però, per davant de tot, aquest grup reivindicava, silenciosament, una alternativa al corrent exclusivament esportiu; reclamava l'atenció al cos expressiu, comunicatiu i creatiu. Durant els primers anys de l'INEF,

Pràctica de l'entrenament, Joan Anton i Prat Subirana. Guanya per la diferència d'un vot respecte a l'altra candidata, la professora de Ps icopedagogia, Glòria Balagué Gea. Aquestes eleccions es produeixen abans de les transferències en matèria espo rt iva de l'Administració central a la General itat de Catalunya.

• 18 de maig. Creac ió de la Direcció General de l' Esport - organisme que regirà l'esport a Catalunya- depenent del departament de la Presidència de la Generalitat. Josep Lluís Vilaseca Guasch és el seu primer director general.

• 3 I de juliol. Traspassos de serveis de l'Estat a la Generalitat en matèria de Cultura Física i Esports. Real Decreto

31-7-1980, núm. 1668 11980. Presidencia del Gobierno. BOE 29-8-1980, núm . 208.

3-9-1980, núm. 81.

• Octubre. Començament del curs acadèmic 1980-81 amb l'Equip Directiu sorgit de les eleccions del mes d'abril de 1980: Joan Antoni Prat Subirana, director; Glòria Balagué Gea, sotsdirectora; Pere Manuel Gutiérrez, cap d'estudis; i José Antonio Sancha de Prada, secretari tècn ic.

• Inici del curs acadèmic amb el doble torn, matí i tarda, a l'INEF de Barcelona.

• Incorporació del Rugbi com a ass ignatura dins del Pla d'Estudis de l'INEF. • Conflictes generats per la implantació del doble torn imposat per la Direcció General de l'Esport. Manca de personal i infraestructures per portar a terme aquest nou horari acadèmic .

• La professora Núria Puig llegeix la seva tesi doctoral de tercer cicle a I'Université Paris VIl , de París. El títol del treball és "Les DOGC

équipements sportifs et les rapports sociaux".

1981 • 23 de gene r. Carta del director de l'INEF, Joan Antoni Prat, di r igida al director general de l'Esport, Josep Lluís Vilaseca, on li expressa el malestar generat per la situació laboral del personal docent i administratiu de l'INEF. • 6 de febrer. Dimissió de l'Equip Directiu de l'INEF, motivat per la situació conflictiva que viu el centre.

• Febrer. Incorporació a l'INEF de Barcelona de Joan Orriols Puig, com a responsable de la gerència administrativa de l'Institut, en representació de la Direcció General de l'Esport. El nomenament coincideix amb

Seminari de dan sa al gim nàs d'Esplugues

com que aquests aspectes es reflectien poc en el Pla d'estudis, es feien seminaris, jornades, monogràfics i, d'aquesta forma , es va anar introduint tota una altra manera d'entendre l'activitat física.

Recordem el monogràfic impartit per la professora Carme Soler, un sobre el mim , de Pawel Rouba, que després va passar a formar part de la plantilla de la casa; el de dansa contemporània impartit pel Gilberto, etc.

En aquest grup podríem ubicar l'Olga Ruibal, la Laia Sagarra, I' Esperanza Romero, la Graziela López, I'Espei Macià, la Marta Castañer, etc.

Els peloteros Quan parlem dels peloteros ens referim a tots aquells que venien dels esports d'equip i pilota com el bàsquet, l'handbol, el voleibol o els futboleros . Sempre estaven pendents dels resultats esportius de les lligues de D ivisió d'Honor respectives, que publicava la premsa.

Estaven , en general, molt coordinats i això els permetia tenir un bon nivell en la majo ria d'esports col·lectius.Ara bé, quan entraven a l'aigua ja no era el mateix; la piscina era maleïda per molts d'ells, ben al contrari que per en Vidal de la terce ra pro moció que , amb els seus més de dos metres, no s'enfonsava perquè gairebé no perdia peu en tota la piscina.

Alguns d'aquests alumnes són en Yalero Ribera, en Toni Rubiella, en Joan Creus, en Toni Costes, en Marcel ·lí Massafret, l'Àngels Moncho, la Carmen Fraile, la Cristina Alonso, en Carlos Lorenzana, l'Àngels Casafont, en Manola Deiros, la Maié Soler, en Pere Palou, en Joan Pont, en Josep M. Giner, en Javier Olivera, en Josep Segura, etc.

33

els dies de l'assalt al Congrés dels Diputats per part del tinent coronel Antonio Tejero.

• Febrer-abril. Nova Junta de Govern provisional fins a les properes eleccions, integrada per Pere Miró, cap d'estudis -director en funcions-, Sergi Petit i Lluís Abaurrea.

• 24 d'abril. Real Decreto 79011981 , sobre

lnstitutos Nacionales de Educación Física i els ensenyaments que imparteixen.

• Maig. Celebració d'eleccions per triar un nou Equip Directiu. Surt la candidatura única que es presenta: Pere Miró Sellarès, director; José Antonio Sancha de Prada, sotsdirector; Josep Roca Balasch, cap d'estudis; i Jordi Porta Manceñido, secretari tècnic.

• Inici del procés de creació d'un nou centre a Lleida que començarà la seva vida acadèmica el curs 1982-83.

• Celebració del primer Stage Alternatiu Europeu, L'esport recreatiu per als nens, organitzat per l'INEF de Barcelona en el marc de les activitats del Consell d'Europa.

• 16 de juliol. Ordre per la qual s'estableixen les directrius que han de seguir els plans d'estudis dels lnstitutos

Nacionales de Educación Física. BOE núm. 171, de 18 de juliol de 1981.

• 20 de juliol. Publicació al BOE, el 24 de juliol de 1981 , de l'Ordre del 20 de juliol de 1981 per la qual s'aprova el Pla d'Estudis de la Llicenciatura en Educació Física dels INEF de Madrid i Barcelona.

Pla d'Estudis que s'implantarà a Barcelona a partir del curs 1981-82.

• 26 d'octubre. José María Cagigal imparteix la lliçó inaugural, "En torno a la enseñanza por el movimiento", del curs acadèmic 1981-82. Durant aquest curs, l'esmentat professor i exdirector de l'INEF de Madrid, imparteix l'assignatura de Teoria de l'activitat física en el centre de Barcelona.

• 4 de desembre. Ordre per la qual s'estableix el Pla d'Adaptació dels estudis de l'Institut Nacional d' Educació Física de Barcelona.

1981 • Curs acadèmic 1981-82. Convalidacions dels estudis de Llicenciatura del professorat d'Educació Física amb antigues titulacions i dels alumnes de les tres primeres promocions de l'INEF. • Setembre. Lectura de la tesi doctoral

34

Assemblea, en el marc d'una de /es tancades de 2 4 hores, celebrades a l'INEF amb l'objectiu de reivindicar la llicenciatura en Educació Física i el seu reconeixement social

Els i les que passaven per allà Una gran majoria de l'alumnat dels primers anys no havia fet esport de competició i quedaven sorpresos en anar coneixent la vida i la forma de fer dels que provenien dels diferents esports.

Eren gent molt observadora, no se'ls escapava res i aprenien rapid íssimament.

Alguns, a partir de llavors van especialitzar-se en alguna modalitat esportiva, d'altres van anar descobrint les grans possibilitats educatives de l'activitat física i han esdevingut reconeguts pedagogs o professors universitaris, i alguns van créixer en paral-lel a la nova sortida professional de la gestió esportiva i van sortir col·locats. És possible que aquest fos el grup més representatiu, ja que en els anys setanta, no era tan fàcil com ara practicar esport, i per molt que t 'agradés, no sempre la vida te n'havia donat l'oportunitat. En entrar a l'INEF, van gaudir del que fins llavors havia estat un somni. La característica comuna d'aquestes persones que passaven per allà, és sens dubte l'entusiasme i la defensa dels valors educatius de l'activitat física.

1... com vam entrar? Les proves d'ingrés L'entrada no era fàcil, hi havia proves teòriques i proves pràctiques. La gran diferència amb l'actualitat és que la preparació no era gens sistemàtica.

La majoria de nosaltres anàvem a les proves d'ingrés sense saber ben bé quin tipus de proves es feien. Sabíem que hi havia una prova de natació, una de resistència, una de força de braços i cames, un circuit d'agilitat..., bé, però el cas és que ens entrenàvem tant com podíem , sense saber el que ens esperava.

Els nois i noies que es presentaven per segona vegada, se'ls veia d'una hora lluny, rodejats pels col·legues de les promocions anteriors i entenent a la primera l'explicació del que havien de fer a cada prova. La resta, o sigui, la gran majoria, feia el que podia.

Recordem la Katia Lafay executant les proves a la perfecció i deixant-nos a tots i totes bocabadats i desencaixats. Ella va ser una de les que marcava diferències a les proves: La Katia va llançar la primera la pilota medicinal (de molts quilos), a peus junts. La va llançar a I I metres, a tothom li va semblar el més normal del món.

Però és que la segona va llançar a 6 metres, quina frustració!. Com moltes de les aspirants, era el primer cop que ho intentava a la seva vida; la tercera va fer 7m, la quarta Sm ... , descobríem sobre la marxa el valor dels rècords.

del professor Joan Riera a la Universitat Politécnica de Catalunya. El treball té per títol "Ergonomia de l'aprenentatge motor.

Un enfocament metodològic".

• Octubre. Comença la seva activitat acadèmica el nou centre de Lleida.

El professor de l'INEF de Barcelona, Pere Manuel Gutiérrez, n'és el primer director • A l'INEF de Barcelona es produeixen alguns canvis a l'Equip Directiu:Vicent Artero ocupa el càrrec de secretari tècnic en substitució de Jordi Porta.

• 29 d'octubre. Ordre sobre les proves d'accés als lnstitutos Nacionales de Educación Física. BOE, núm 269, de 9 de novembre de 1982.

• 19 de novembre. Orden (Ministerio de Educación y Ciencia). lnstitutos Nacionales de Educación Física. Acceso a estudios por habilitados de Educación Física. BOE. núm. 284, de 26 de novembre de 1982.

• IO de desembre. Lectura de la tesi doctoral del professor Josep Roca a la Universitat Autònoma de Barcelona.

El treball porta per títol "Velocitat de reacció i resposta anticipada" 1983 • 31 de gener. Ordre del Ministerio de Educación y Ciencia. S'estableixen les normes per a la incorporació als plans d'estudis vigents en els Instituts Nacionals d'Educació Física de Madrid i Barcelona, dels alumnes que no van acabar els seus estudis per plans anteriors al vigent, en la data de la publicació del Decret 790/1981 , de 24 d'abril.

• Gestació del projecte llei de creació de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) com a Organisme Autònom • Canvis a l'Equip Directiu al començament del curs acadèmic 1983-84: Jaume Casam ort Ayats és el nou cap d'Estudis i Josep Roca Balasch passa a ocupar el càrrec de sotsdirector del centre.

• 17 d'octubre. Presidència del Parlament de Catalunya. Projecte de llei de creació de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya com a Organisme Autònom. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya /Núm. 157 I 17 d'octubre de 1983.

• Novembre. Té lloc a Madrid el congrés

"El deporte en la sociedad española contemporónea" organitzat per l'Instituta

No teníem referències i l'experiència marcava diferències. Una de les proves més temudes per tothom era la de natació, ja que era l'única eliminatòria. Si no feies 50 metres (com poguessis) en menys d'un minut, no podies optar a una plaça. El pitjor era que molta gent mai no havia nedat en una piscina de 50 o 25 metres, i molts més no havien pogut comprovar si feien menys d'un minut o no.

Anàvem una mica a cegues, a provar sort. L'espectacle estava assegurat; els primers 15 metres, entre l'impuls del salt i la força explosiva acumulada eren ràpids (l'estil ni es veia, de l'escuma que s'aixecava amb l'esforç i els moviments propulsors de tots els membres), la resta de metres, per a una part significativa dels i les aspirants, era un calvari, com si estiguéssim travessant el Canal de la Mànega, no s'acabava mai. Els professors de natació van tenir molta feina aquells primers anys.

Recordem algunes anècdotes.

Alguns i algunes, clarament de secà, quasi van aprendre a nedar per poder passar les proves (per exemple, I'Eduardo Lamas).

La Margarita Armengol, davant de tots els que tan sols esperàvem no ofegarnos durant la travessia, es va marcar uns 50 metres braça en 30 segons, va ser un cop molt dur per a tots i totes els que anàvem al seu darrera. La nostra autoestima va quedar per terra. Sort que ràpidament va córrer la veu que era la campiona d'Espanya i part de l'estranger, fet que va ajudar a relaxar-nos i relativitzar una mica els fets.

Altres fets que cridaven l'atenció a les proves eren protagonitzats per aquests mateixos esportistes de prestigi reconegut a nivell nacional i internacional, que ens donaven un bon ensurt en la seva especialitat. Quan s'havien d'enfrontar a proves totalment diferents a les de la seva modalitat esportiva, les coses s'igualaven molt més i, fins i tot en alguns casos i proves, els costava força i patien com la resta.

També sorprenia veure les nenes de rítmica fent la prova de resistència: la feien amb sabatilles de rítmica i corrent de puntetes.Ara bé, en qualsevol cas) de públic mai no en faltava ja que, en conjunt, era tot un espectacle!

En Juan Cruz Chacón (primera promoció) -atleta especialista en curses de mig fons-, a les proves d'accés, en el moment de fer la prova de resistència, que en aquell moment era de 1500 m, va avisar amablement a tots els seus companys de sèrie que ell era corredor i que millor que no se l'intentés seguir, atès que aniria a un ritme prou fort. La resta de components de la sèrie, que no el coneixien, s'ho van prendre com una manifestació de xuleria i no li van fer cas. En acabar, molts d'ells van "treure els budells" per haver intentat seguir-lo. Entre aquests es trobava en José Antonio del Rio -"Xinxe"-, a qui es va batejar (abans de conèixer el seu autèntic àlies) com "la cafetera", per les bufades que feia i la "pressió interna" en què es trobava en el moment d'arribar a la meta.

En Rafa Nebot i en Vicenç Badenes ("Baches") -tots dos atletes especialistes en llançaments de disc i pes-, feien apostes a cada prova per veure qui feia millor 35

de Ciencias de Ja Educación Física y el Deporte. L'INEFC de Barcelona presenta una comunicació institucional sobre la recerca en el centre.

1984 • S de març. Presidència de la Generalitat de Catalunya. Llei I I I 1984 de S de març, de creació de l'Organisme Autònom Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. DOGC, Núm. 417, 16 de març 1984.

• Abril. Eleccions a director de l' INEF de Catalunya. Surt elegit Pere Miró Sellarès.

A Barcelona el nou equip directiu es: Domènec Blazquez Sanchez, primer director de I'INEFC de Barcelona; Joan Riera Riera, sotsdirector de Recerca; Jesús Gonzalez Carballude, sotsdirector d' Estudis; i Vicent Artero, sotsdirector d' lnstal·lacions i Serveis.

• 3 d'octubre. Presidència de la Generalitat.

Decret 297 I 1984 de 3 d'octubre, de nomenament de Pere Miró Sellarès com a Director de l'Organisme Autònom Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya.

DOGC, Núm. 481 , 31 octubre 1984.

• Octubre. El professor José Luis Aranguren fa la lliçó inaugural del curs acadèmic 1984-8S de I'INEFC al centre de Barcelona a Esplugues de Llobregat.

• 29 d'octubre. Presidència de la Generalitat.

Resolució de nomenament de Ricard Viñes Arrufat com a primer gerent de l'Organisme Autònom INEFC.

marca. Tota la resta al-lucinàvem, més encara quan en Baches portava enguixada la clavícula, a causa d'una fractura. Tot i així va treure millors resultats en algunes proves que molts dels que estaven sans (per exemple, en llançament de pilota).

Veure les llistes d'admesos era l'última etapa d'aquesta mena de raid verd; els que no el superaven havien d'esperar a l'any següent o anar pensant en un canvi de rumb professional.

La mala estona, el neguit i el patiment dels instants que precedien el visionat dels llistats d'admesos ... i l'emoció, l'alegria, la sensació d'èxit i triomf de tots els que podem escriure la història, segur que resumeixen uns segons inesborrables.

Primera activitat conjunta: visita a l' Antonio Campos Les primeres promocions teníem algunes mancances, però també vam gaudir d'alguns petits privilegis. Entre aquests privilegis podem destacar el que van tenir les quatre primeres pel que feia a la dotació de roba esportiva. Un cop se'ls confirmava el seu ingrés a l'INEF, cada persona era obsequiada amb un val per a comprar, a molt bon preu, roba esportiva a la botiga d'esports Antonio Campos (la primera promoció va anar a Esports Universitat).

Amb els coneguts que havies fet a les proves d'ingrés, feies l'excursió per a adquirir l'uniforme esportiu de l'INEF. Es tractava d'un xandall de color verd oliva, amb tres ratlles blanques a les costures. Un xandall que, a primera vista ens va semblar del look del moment, però després de veure'l posat a tot l'alumnat de la casa va convertir-se en una mena de malson.A cinquè ens semblava terriblement lleig i passat de moda, però no podem negar que va ser un símbol i un referent visual dels primers anys de l'INEF ja que fins i tot el professorat el duia; això sí, el seu era un model verd clar setinat, que els donava més classe i excel-lència. Tot i que en algun cas no fos de la seva talla (Paco Seirul·lo) i els pantalons els anessin una mica curts.

El val de I'Antonio Campos també incloïa unes vambes, que a alguns ens van durar mitja carrera, i un quimono, que a molts ens van haver d'explicar perquè servia, ja que les queixes que hi faltaven els botons van ser múltiples; actualment segur que encara el du més d'un fill o filla d'aquells pioners ineferos.

Els es•ud•s Què s'entenia popularment per Educació Física als anys setanta?

Anar a la Universitat amb xandall !!! , en uns moments en què l'esport no estava gaire ben vist i no era gens normal anar amb xandall pel carrer, era tota una aposta revolucionària, malgrat que en segons quins ambients es pogués titllar de reaccionari .

Nosaltres dèiem a les am istats que anàvem a la Universitat, però ens feia una mica de vergonya dir que fèiem INEF (actualment és una carrera de gran prestigi social).

Entre els sectors de la joventut polititzada d'aquella segona meitat dels setanta no quedava gaire bé dir que estudiaves INEF, però tots plegats érem un col·lectiu molt vocacional i, malgrat els corrents del moment, ens entusiasmava l'esport i ens crèiem profundament el seu valor educatiu i formatiu .

36

L'equip de rugbi femení dels primers anys, pioner a Catalunya d'aquest esport

Així que ... , fèiem el cor fort i, malgrat que no fos del tot veritat, dèiem a les amistats i gent coneguda: - Anem a la Universitat, a estudiar Educació Física, fem INEF.

I la resposta era com una gerra d'aigua freda , però no ens immutàvem excessivament: r.orma de Ies p1·1otes .777 · · ...

- Aaa hhh .l s·7 1.... , 1· que' estu d.1eu, eh7., Ia 1 .. ,Je,Je Quan no ens deien : - ... però l'INEM no és on vas quan has acabat d'estudiar?

O, de tant en tant ens preguntaven: - Però allà a I'IMEN, on vas a estudiar, què és el que feu amb el cos?.

O bé aquells altres que deien : - ... INEF? I què és això? .

I nosaltres els ho explicàvem i ens deien : -Ah! lo de la gimnasia!

N'hi havia de tots els colors.

D'aquesta manera, davant de tanta ignorància, vam haver d'inventar i construir un discurs en defensa de la nostra elecció de futu r. A poc a poc s'anava 37

Piscina de

Classe de judo de la primera promoció

l'INEF

d'Esplugues

reforçant la nostra cohesió com a col·lectiu i érem més convincents, fins i tot amb nosaltres mateixos, ja que als disset o divuit anys, per molt que sentíssim el discurs vocacional, no acabàvem de saber per què érem allà, i més d'un dia, després de classes i classes "de pilotes", ens assaltava el dubte.

Però predominaven els dies en els quals ens sentíem privilegiats de ser allà, fent classes a l'aire lliure, aprenent alhora que ho feia el professorat (estava clar que ells i elles també començaven i els pocs anys que alguns ens portaven ens els feien veure molt propers). Poder fer esport cada dia, tot un luxe en aquella època, era el somni de molts i moltes, i. .. allà estàvem, xuclant com esponges tot el que ens ensenyaven.

A partir de totes aquelles primeres vivències vam tenir clar perquè havíem de lluitar des de dintre de l'INEF: per aconseguir que els nostres estudis fossin universitaris i poder dir amb el cap ben alt que anàvem a la Universitat a llicenciarnos en Educació Física.

La força i l'entusiasme d'aquelles primeres promocions per aconseguir allò que ens mancava va ser clau en la història de l'educació física, ja que la fortuna ens va somriure i vam aconseguir, amb suor i poques llàgrimes, el nostre objectiu: ésser universitaris i universitàries.

Pla d'estudis El pla d'estudis dels primers anys, exactament del 1975-76 al 1980-81, consistia en quatre anys de carrera i, per obtenir el títol -que no era de llicenciaturacalia fer la tesina. Aquesta, però, deixà de ser obligatòria ben aviat, de manera que la majoria de l'alumnat no la va fer.

Les assignatures eren moltíssimes, a primer i segon la major part pràctiques, però a partir de tercer es complicava una miqueta: s'escollia una "mestria", que venia a ser l'especialització en un esport concret, i durava els dos anys de carrera que restaven.

Els horaris eren de matí i tarda, de manera que es requeria una certa exclusivitat de dedicació per poder cursar els estudis d'Educació Física. El curs 80-81, per tal de permetre l'ingrés a l'INEF a persones que ja estaven immerses en el 38

Uns dels primers "Osos marchosos", nom amb el qual eren coneguts els nois de l'equip de Rugbi

món laboral, va obrir-se un grup de tarda.Aquesta experiència va durar tan sols un curs. L'any següent no es va incorporar cap altre grup de tarda, i aquell que s'havia creat va passar a fusionar-se amb els grups del matí el curs 81-82, amb l'aplicació d'un nou Pla d'estudis.

La tercera promoció va ser la primera que va fer els cinc anys de llicenciatura seguits, és a dir, el curs 81-82 va cursar-se per primera vegada cinquè d'INEF, amb les tres primeres promocions compactades.Aconseguir la llicenciatura fou un dels grans èxits d'aquesta època; per fi érem universitaris! i deixàvem de ser " una cosa estranya". El juny del 82 van aparèixer al mercat laboral els primers llicenciats i llicenciades en Educació Física de l'Estat espanyol.

Seguidament oferirem un breu repàs de les diferents assignatures que vàrem tenir a primer curs de carrera. Aportem un recull de records simpàtics, alguns d'ells caricaturats, però sempre presidits per la nostàlgia que es desprèn de remoure un passat sovint enyorat.

• Metodologia. La pregunta que encara ens fem és: aprendre a caminar es fa mitjançant un procés de maduració o d'aprenentatge?

Santos Berrocal o Domènec Blíízquez, ens podríeu solucionar aquest dubte?

Els primers anys que es va impartir aquesta assignatura, en Santos Berrocal ens va explicar el procés de la retroalimentació (feedback) fent un símil amb un wc. Allò va portar molta cua i maldecaps al professor.

• Educació física de base. Era, d'una banda, l'assignatura estrella per la seva novetat i el desconeixement que tots en teníem i, d'altra banda, una de les més difícils d'aprovar.

Amb quin rigor ens avaluava en Paco Seirul·lo!

El primer examen parcial teòric d'aquesta assignatura que va fer als alumnes de la primera promoció, el va suspendre tothom menys tres privilegiats (o il·luminats). D'altra banda, els seus primers exàmens pràctics desconcertaven tothom, atès que et demanava coses fins aleshores incre.1bles per a nosaltres: "posa'm un exemple d'exercici per educar la relaxació, utilitzant un cèrcol i una xarxa de voleibol".

39

Imatges de la primera tancada de 2 4 hores

• Anatomia. Tots ens quedàvem sense paraules quan el Dr. Ruano ens deia que ell era anatòmicament perfecte i, amb les dues mans alhora, ens dibuixava un múscul a la pissarra. El Dr. Tejedo ens semblava més assequible.

• Fisiologia. Després dels dinars a la Blume, un desaprofitament, ja que, sense mala intenció, dormíem més que escoltàvem.

La feina que tenien el Dr. Barbany i el Dr. Balagué perquè atenguéssim les seves explicacions, sempre interessantíssimes! Començàvem amb una gota d'aigua i acabàvem parlant de lleis homeostàtiques de l'intercanvi cel·lular.

• Rítmica. Aquesta assignatura, a les primeres promocions només la fèiem les noies. La Marí Luz Palomero i l' Hermínia Mata ens feien treballar durament. Era de les poques classes que es feien amb música en directe. La Isabel Palatjian, davant del seu piano, ens delectava amb la música de les taules que anàvem aprenent. Com que el nivell de la majoria no era gaire bo, la frase més repetida era la de " Torna-la a tocar, Sam".Ah no! " Torna-la a tocar, Isabel".

• Estructura del moviment. En Joan Antoni Prat ens va ensenyar a dibuixar uns ninots per tal de reproduir els moviments amb rapidesa.Amb una rodona i quatre pals n'hi havia prou.Aigunes alumnes, més artistes, els posaven un nas i una cua de cavall perquè semblessin més femenins.

En Joan Antoni va ser el primer a utilitzar transparències, el vèiem com un precursor de les noves tecnologies.

• Natació. La feina que tenien en Pere Manuel i en Pere Miró amb alguns alumnes que no suraven, ni tan sols en la posició més adient per a fer-ho: la posició de medusa.

• Atletisme. El professor Jaime Enciso ens va ensenyar que per a explicar un moviment només calien onomatopeies. Per exemple, en la cursa de tanques deia:

"Hay que hacer este ritmo: pin, pin, pin, pinnnnn, pin, pin, pin, pinnnn ..."

• Judo. Era l'assignatura on ens tocàvem més, ens oloràvem i sobretot ballàvem per parelles. En César Paez hi posava la música i la mística amb el seu randori: "primero uno y después el otro". L'espai que utilitzàvem era digne de manual d'aprofitament: uns baixos que havien estat galeria de tir i després tatami; la manca de ventilació adequada ajudava a multiplicar les olors personals.

Així i tot era un luxe per a la primera promoció ja que el primer any, a cada classe , havien de muntar i desmuntar tot el tatami, i no sempre al mateix espai.

• Handbol. Els primers professors: En Sergi Petit, i els seus comentaris de la premsa i les notícies socials i polítiques a l'inici de cada classe.

L'Àngel Jordà, com un pare per a tots i totes per la seva manera de fer i de parlar. Portava l'handbol al cor, però només van gaudir d'ell les dues primeres promocions.

L'Emilio Alonso, que va formar un gran equip de noies que mai havien fet handbol però que, entrenant alguns migdies, van adquirir un nivell considerable.

• Bàsquet. Els exàmens pràctics d'en Nino Buscató tenien una durada d'un dia sencer.

Prendre apunts era força fàcil , ja que, per tal que no se'ns escapés res ens els dictava al peu de la lletra.

Les classes pràctiques d'entrada a cistella i de llançaments, amb el característic moviment de canell, se'ns feien eternes, però s'ha de reconèixer que al final enganxàvem el moviment.

40

Partit de voleibol de la segona promoció en una de les famoses tancades

Les alumnes de rítmica, els gimnastes i les ballarines feien classes particulars; trencar els patrons motrius d'aquests grups per assolir la posició bàsica del bàsquet era un dels principals objectius del Nino.

• El Voleibol era, dels esports d'equip, el que menys gent havia practicat. En "Pipo" (Hermipio Romero) i en Domingo Garcia ens hi van introduir amb molta paciència. Recordem en Pipo enfilat a un plint per tal que nosaltres poguéssim rematar. Va agradar tant, que era un dels esports que es practicava més quan teníem alguna estona de temps lliure.

• Gimnàstica esportiva. Per als alumnes de la primera promoció no va ser una assignatura. Es va impartir com a curs monogràfic. Gimnàstica masculina per als nois, i femenina per a les noies.Tots recordem la frase:"Aibert, fes-me una Yamashita" d'en Lluís Abaurrea demanant una demostració d'un moviment a l'Albert Llorens.

En Lluís Abaurrea i l'Albert Llorens van ser, per a la resta de promocions, els professors dels nois.

Les noies van gaudir de les classes de la Renata Muller i la Irene Rou ba. Amb elles va passar a la història una frase de la lrene:"Correr recto hasta la trampolina ..."

• Futbol. Les dues primeres promocions van tenir de professor en Ferran Olivella, que després va deixar l'INEF. En aquella època únicament feien futbol els nois.

Després els professors van ser en Santi Vazquez i en Vicent Artero. Aquest últim va realitzar un seminari de futbol per a les noies de les quatre primeres promocions, que no havien pogut aprendre'! en una assignatura reconeguda al Pla d'estudis.

• Psicologia i Estadística. La professora de Psicologia de la primera promoció va ser la Glòria Balagué, i el professor d'Estadística va ser en Joan Riera que, per a més "inri", ens feia fer tots els exercicis aprofitant els resultats de les nostres proves d'accés.

41

Visita de johan Cruyff durant els actes organitzats amb motiu de la primera tancada.

42

Més tard va incorporar-se en Josep Roca i entre els tres ens feien anar de bòlid amb les seves activitats de recerca, paral·leles a les classes. Recordem els experiments que fèiem amb la colònia de ratolins blancs -maleïda pel personal de neteja-, que estava estratègicament amagada a sota les grades de la pista exterior.

També recordem la gran diversitat d'aparells que anaven adquirint per investigar: el que feia bip, bip i s'havia de donar un salt per mesurar el temps de reacció, o la màquina de l'agressivitat, que en funció del que responies t 'administrava una descàrrega elèctrica, etc.

La veritat és que aquelles grans iniciatives, que ara ens poden recordar els invents del Dr. Franz de Copenhaguen, van obrir els ulls a un gran nombre d'estudiants i van despertar aquella curiositat que per a alguns i algunes ha esdevingut una autèntica devoció per la recerca.

• Anglès. En Tony Boddy feia classes d'anglès jugant a criquet. També ens va introduir en el món de les apostes a les curses de cavalls, recollint els diners per apostar al guanyador del Grand National de cada any.

En Jimmy Branden no parlava gaire el català i ens explicava en anglès les seves dietes vegetarianes. Érem unes generacions que, com a segon idioma, havíem estudiat majoritàriament el francès, així que l'anglès ens sonava una mica a "xino".

Aulari de l'INEF d'Esplugues.

A la dreta la pista exterior d'activitats poliesportives

• Els exàmens de la major part de les assignatures, els fèiem a la sala d'actes, un lloc magnífic per xerrar, copiar i entrar i sortir sense cridar l'atenció; alguns s'havien especialitzat a sortir, fer l'examen fora i tornar a entrar a donar l'examen, amb tota la naturalitat del món .

Una anècdota divertida dels exàmens a Esplugues ens la recorda I'Eduardo Florido, conegut per tots com en Lalo; es tractava d'un examen d'en Joan Ramon Barbany: En començar l'examen, estàvem tots asseguts a la sala d'actes i el professor, molt seriós, va preguntar:"-Teniu tots paper?" Tots vàrem respondre que "sííí", i ell va contestar: "-Doncs, quan acabeu, tireu tots de la cadena".

A primer teníem tantes assignatures -en concret setze de diferents-, que anàvem una mica de bòlid. A més, alguns dies de la setmana et coincidien moltes assignatures amb diferent vestimenta. Per exemple: a les 8'30, Atletisme (posa't el xandall), a les 9'30, Natació (posa't el banyador), a les I0'30, Gimnàstica esportiva (posa't el mallot), a les 12,Judo (posa't el quimono) i a les 13, Bàsquet (torna't a posar el xandall). Molts dies passàvem més temps al vestidor que a les aules o les pistes.

43

Classe al pavell贸

Partidet de migdia, un dels atractius dels estudis d'INEF. S'observa una estreta relaci贸 entre el professorat i l'alumnat

Una sessi贸 de judo al polisportiu, tot un luxe

44

L'equip de Rugbi masculí al complert

Era tant el temps que ens passàvem al vestidor que, a vegades, no sabíem ben bé on érem. Que li preguntin a en Diego Silla que un dia, xerrant, xerrant i després d'una dutxa, va sortir del vestidor tal com va néixer i amb el banyador a la mà. Quan se'n va adonar, no us podeu imaginar com corria.

Ens ho recorda la Glòria Balada.

A /'esquerra:

esquiada pionera a Vaqueira

Ens fèiem grans i més exigents. La tercera promoció va dir PROU: ho volia més i millor i a la primavera del curs 80-81 va declarar-se, durant un mes seguit, en assemblea permanent.

Només anàvem a les classes de maestria. Revisàrem assignatura per assignatura tenint en compte els apunts donats, l'assistència i l'interès del professorat.

Un cop fet això, ens entrevistàvem tot el grup amb cada professor o professora per a comunicar-los les conclusions i propostes de canvi.

Els fruits de tota aquesta moguda van ser recollits per les promocions següents ja que , en la majoria dels casos, el nivell d'exigència va anar augmentant considerablement Malgrat tot, apreníem a marxes forçades, les vivències i la convivència eren intenses, els vincles estrets i ens fèiem grans amb l'INEF. Molts i moltes els recordarem com "aquellos maravil/osos años", en què vàrem aprendre a estimar, en què ens vàrem fer professionalment i en què vàrem deixar, sense retrets, la força i l'energia de la nostra joventut.

45

El Pere Manuel al seu medi - l'aigua- amb l'alumnat de la segona promoció

Classes especials No voldríem deixar d'esmentar la presència d'alguns professors de gran prestigi dins del món de l'educació física que, tot i no ser de Catalunya, venien alguns dies de la setmana, durant un cert temps, a impartir-nos unes classes magistrals.

El seu prestigi era tan gran que els alumnes intentàvem no saltar-nos cap de les classes i, bocabadats, escoltàvem les seves ensenyances.Aiguns d'aquests professors van ser el malaguanyat José María Cagigal, el sociòleg Jesús Martínez del Castillo i en Walter Dufour, reconegut col·laborador d'en Jean Le Boulch.

La vida a

l'INEF

Fent institució Els representants de l'alumnat d'aquells primers anys tenien una forta presència a tots els òrgans de govern del centre. Tots plegats no érem gaires i tot quedava força a prop.

Dels delegats de curs en sortien els membres per a l'Assemblea de representants i els membres per a la Junta de Govern .

La primavera del 1980 va resultar especialment moguda a l'INEF de Barcelona i la representació de l'alumnat d'aquell moment en guarda un fort record. Es va viure un procés llarg i dur per a l'elecció d'una nova Direcció, amb algun episodi que de46

-...,

--

Professors i alumnes a la pista exterior

mostrava que encara vivíem en una democràcia incipient i una mica fictícia. En Joan Antoni Prat, professor d'Estructura del moviment, va guanyar, tan sols per un vot, a Glòria Balagué, professora de Psicologia. En la votació van intervenir tots els estaments de la institució; es tractava de la primera elecció democràtica que es realitzava en el centre, ja que l'anterior Director encara havia estat nomenat des de Madrid pel senyor Benito Castejón, president del Consejo Superior de Deportes.

Des de Madrid no es va acceptar el resultat de les eleccions: es deia que l'INEF de Barcelona havia de presentar una terna de candidats i "ells" nomenarien el més adequat. Evidentment aquest fet va commoure tot el centre de Barcelona i va provocar, en primer lloc, un gran desconcert i seguidament una immensa indignació barrejada amb la incredulitat que deixava una escletxa d'esperança.

La mobilització de tots els estaments que havien protagonitzat exemplarment l'exercici democràtic del procés electoral, va portar un grup format per professorat i alumnat de la casa a negociar a Madrid. En Pere Manuel i la Núria Puig, amb dues alumnes de la tercera promoció representants de l'alumnat i membres de la Junta de Govern, que van estrenar-se com a passatgers d'avió (les alumnes) en el pont aeri, varen actuar com a mediadors al Consejo Superior de

Deportes.

Cal reconèixer que tanta activitat conjunta generava molt bon ambient i moltes amistats d'aquelles que deixen marca. Tant és així que fins i tot els caps de 47

En joan Antoni Prat fent demostracions a un alumnat bocabadat

setmana ens ajuntàvem, no només per fer treballs, estudiar o fer escapadetes, com seria normal, sinó que ens trobàvem per treballar per a la institució.

Un cap de setmana sencer vàrem trobar-nos un grupet d'alumnes de les tres primeres promocions a casa d'en Joan Fuster per tal de desenvolupar els Estatuts de I'Aiumnat 2• Va ser un cap de setmana intens, però alhora divertit: tots recordem l'streptease d'en Joan Jordi i d'altres espectacles no aptes. Però entre actuació i actuació, vàrem ser capaços d'acomplir l'objectiu de la trobada: crear un instrument per facilitar l'organització i el funcionament de l'alumnat de l'INEF. Va ser un bon producte i va tenir vigència fins no fa gaires anys.

Tots els estaments de l'INEF d'aquells primers anys teníem una causa comuna i això diuen que uneix (vam comprovar que aquesta màxima és ben certa). Volíem ser universitaris, com ja hem comentat, i com que això estava una mica lluny de fer-se realitat -entre d'altres coses perquè se'ns coneixia poc i malament- el primer pas estava clar: havíem de cridar l'atenció pública fent coses que atraguessin els mitjans de comunicació.

Una de les activitats organitzades que ha preservat un espai insubstituïble a les nostres memòries és la tancada. En els primers cinc anys van fer-se realitat tres tancades, que consistien a organitzar vint-i-quatre hores seguides d'activitats esportives i culturals a les instal·lacions de l'INEF d'Esplugues. L'objectiu era sortir als diaris, a les televisions i a les ràdios per donar-nos a conèixer i reivindicar la nostra condició universitària.

Les activitats eren variadíssimes, no donàvem l'abast ni en vint-i-quatre hores.

Taules rodones, xerrades, discussions, recollides de signatures, lliguetes, visites als matalassos gegants, festetes, manifestacions, encadenaments a la Diagonal, etc.

Fins i tot hi va haver tres alumnes dels encadenats a la Diagonal que van passar una nit a comissaria, i el director de l'INEF del moment, Jesús Galilea, va haver d'anar a donar la cara perquè els deixessin lliures.

Hi havia espai i temps per a tot.A la primera tancada va venir a signar al llibre de recollida de signatures en Johan Cruyff, en aquells moments jugador del Barça.

L'estiu de 1981 va arribar la bona notícia, el resultat d'alguns anys de feina reivindicativa sense treva. Se'ns reconeixia la possibilitat que la carrera de l'iNEF fos llicenciatura universitària, si es cursava un cinquè curs; fins aquests moments, com s'ha dit anteriorment, els estudis es completaven amb quatre anys i una tesina de fi de carrera.

Així, el curs 1981-82, les tres primeres promocions van trobar-se fent cinquè i convertint-se, l'estiu de 1982, en els primers llicenciats i llicenciades en Educació Física.

Activitats a la natura A l'assignatura d'Activitats a la natura, hi havia algunes sortides obligatòries que es feien al llarg de la carrera. Entre les activitats obligatòries més importants destacaven la d'esquí alpí a Vaqueira i l'acampada dirigida pel " Sherpa", en Manuel Unzeta, on, a més d'estar acampats, havíem de fer una marxa, que es feia eterna, amb les motxilles a l'esquena.

2.Aiumnat redactor dels pri mers estatuts de l'alumnat: M.Antònia Caldentey,Teresa Calverol, Manolo Caragol , Marta Carranza, Lali Figueras,Joan Fuster, Antoni Gras «Choco», Joan Jo rdi, jordi Pedró i Eulàlia Sagarra.

48

Nevada històrica a l'INEF d'Esplugues

Algunes promocions, a més, havien de fer un curs d'esquí de fons a St. Joan de l'Erm, d'altres un curs de vela al port de Barcelona... Per tant, les activitats podien canviar d'un any a l'altre, però el que era prescriptu a les primeres promocions eren l'esquiada i l'acampada.

Aquestes sortides eren fonamentals. A més de servir per aprendre les habilitats corresponents, ajudaven a cohesionar el grup, a conèixer-nos una mica més i a consolidar algunes relacions incipients, que amb els anys hem comprovat que varen quedar ben enfortides, ja que de l'INEF i de les acampades i activitats vàries n'han sortit moltes parelles.

Anar a esquiar durant tota una setmana, amb totes les despeses pagades, era un privilegi i tot un luxe. Hem de tenir present que cap als anys vuitanta l'esquí encara era cosa de la classe benestant i per a alguns de nosaltres representava una oportunitat que no havíem tingut mai fins aleshores. L'INEF ens proporcionava els esquís, el forfet, el curset d'esquí i l'estada, i "ens obligava" a anar a esquiar! Érem l'enveja de moltes amistats. Quina manera d'estudiar! -ens deien. Hi havia alumnes que era la primera vegada a la vida que es posaven uns esquís. Imagineuvos els companys i companyes de Mallorca o Canàries, que mai no havien trepitjat la neu, o només l'havien vist en foto o de lluny... , allò era tota una aventura!!!

49

La primera promoció va fer l'esquiada a Cerler. Molt poca gent havia esquiat mai.

Això va notar-se de manera clara, i va donar lloc a multitud d'anècdotes a les pistes: intents de frenar amb els pals i consegüent pèrdua de peces dentals (Miki Vilanova); lliscaments incontrolats per les pistes posteriors a caigudes (Vicenç "Baches" Badenes); sortides de pista aturades mitjançant els arbres propers ("Xinxe"); caiguda i lliscament per parelles, en voler-se ajudar mútuament per no caure . . .

A partir de la segona promoció les esquiades es van fer a Vaqueira i l'estada era al Xalet del Centre Excursionista de Salardú. Els monitors esperaven els grups de l'INEF amb impaciència ja que, segons ells, era la setmana més divertida i gratificant de l'any. Nois i noies en bona forma -físicament parlant-, motivadíssims, sense por -en alguns casos fins i tot ratllant la inconsciència-, i amb una gran capacitat d'aprenentatge: un còctel francament explosiu.

El segon dia podien sentir-se els crits de "pistaaaa!!!" per les zones que els experts catalogaven de gran dificultat. Els estils, per descomptat, eren molt personals i variadíssims i es trencaven moltes teories, ja que la "cuña", alguns no l'arribaven ni a intentar, però baixaven pertot arreu .

El millor d'aquestes sortides era que aquest ritme trepidant seguia a la tarda i a la nit: s'aprofitava molt el temps.

D'entrada, per a una bona part de l'alumnat, l'acampada ja no era una cosa tan desitjada. A alguns, això de dormir a terra i en tenda i anar a fer caminades no els atreia gaire, però ben segur que quasi tothom en guarda molt bons records. Els primers anys s'anava a Sant Joan de l'Erm, més tard a Tuixén, i tant en un indret com a l'altre, a part de caminar, hi havia un munt d'activitats: gimcanes, vetllades, curses d'orientació, nits sense dormir... com uns autèntics xiruques!

El més curiós d'aquest tipus de sortides, encara que sembli difícil de creure, és que era possible suspendre, és a dir, que haguessis de repetir l'experiència.

Pel que fa a l'esquiada, no ha quedat registrat cap cas de suspens, però a l'acampada sí que s'han trobat uns quants casos dignes de menció especial. Va ser un grupet de la segona promoció que, durant la seva primera acampada, una nit van assaltar totes les tendes del campament i van distribuir, estratègicament, tots els estris personals i totes les peces de roba més íntimes i no tan íntimes, pels llocs més inversemblants i inaudits de la natura. " Però, no eren activitats a la natura?", repetien tots per intentar defensar-se i justificar la seva gesta. El resultat va ser que els va tocar repetir l'acampada i l'any següent van sumar-se a la tercera promoció. I després d'aixó, qui diu que era fàcil aprovar a l'INEF? Una de les coses més interessants de l'INEF era que, si tenies alguna inquietud esportiva i ganes de promocionar-la, ho podies fer a través del club esportiu , ja que l'alumnat podia agrupar-se, organitzar-se i constituir una secció nova. Una de les novetats en les primeres promocions va ser introduir la secció d'esquí i aire lliure. En què consistia aquesta secció? A agrupar aquelles persones que estaven entusiasmades per l'esquí i totes aquelles activitats que es podien practicar en un medi natural. Per tant, vàrem organitzar les activitats en funció dels tres medis: • El medi terrestre: cicloturisme, escalada, alta muntanya ... i evidentment una gran oferta d'esquí en les diferents modalitats (fons, alpí i de muntanya).

• El medi aquàtic: com a més rellevant hem de destacar un curs de windsurfing organitzat a Palamós per en Josep Sarquella, a qui actualment podem trobar en 50

Foto de família

una petita empresa a Sant Pere Pescador on, segons ens ha dit, "pensa retirar-se ja que s'hi troba com el peix a l'aigua". També es va promoure un curs d'esquí nàutic al pantà de Sau, diferents baixades de barrancs al riu Vero i altres indrets semblants, i un curs de piragüisme a Sort. En aquest cas, vàrem ser els pioners del que més tard constituiria l'activitat turística de Sort, que s'ha anat comercialitzant amb les grans empreses de rafting que tots coneixem actualment.

• El medi aeri: en aquest apartat els més atrevits es varen apuntar a un curs d'ala delta que es feia al Port del Compte, i d'altres a un curs de paracaigudisme que es va fer en diferents caps de setmana a Roses i a la Cerdanya. Sembla ser que aquestes primeres experiències varen aconseguir despertar veritables passions entre alguns de nosaltres. Així per exemple, en Kike Lizalde, a partir d'aquests primers salts, s'hi va anar afeccionant, de manera que va arribar a fer més de tres-cents salts. Està dit aviat!!!

Els campionats universitaris

Com ja s'ha dit, a l'INEF hi estudiaven esportistes d'elit i, per a ells, no era cap cosa inèdita viatjar per anar a competir fora de casa. Però n'hi havia d'altres que era la primera vegada que anaven a una competició. Els resultats aconseguits eren el de menys, l'important era la convivència amb els companys, conèixer altres ciutats, practicar esport de competició, rebre els primers aplaudiments de la nostra vida, etc.

51

Recordem els Campionats d'Espanya Universitaris de Saragossa, de Sevilla, de Granada, etc.

Activitats internacionals Un altre esdeveniment remarcable va ser la celebració, per primer cop, d'un Seminari sobre Dona i Esport que , per descomptat, va ser dirigit per dues professores de la casa, la Núria Puig i la Glòria Balagué. L'alumnat va ser un grup força nombrós de noies i, amb molt de mèrit, un noi, en Pere Palou.

El treball del Seminari va consistir a realitzar un estudi sociològic sobre el comportament i les actituds dels alumnes i de les alumnes de l'INEF, tant a les assignatures teòriques i pràctiques com durant les estones lliures, és a dir en aquell temps que conforma el que actualment coneixem com a currículum ocult.

Observàvem el comportament als corredors, als sofàs, al bar i, fins i tot, als lavabos.Volíem considerar aspectes com: la seva distribució a l'aula, els seus comentaris sobre les intervencions d'ells o d'elles a classe, si assumien un paper passiu o actiu, si prenien la iniciativa o es deixaven dur, etc.

En finalitzar el Seminari i redactar les conclusions, vam sorprendre'ns de la riquesa i frescor dels resultats. En aquells moments no hi havia gaire recerca al respecte i les professores ens van encoratjar perquè presentéssim una comunicació en un congrés internacional!

No ens ho podíem creure, amb tota la ignorància i l'atreviment del món vam dir que sí i aquesta comitiva d'alumnes i professores va convertir-se en la primera delegació d'alumnes que anaven a un congrés representant l'INEF de Barcelona. La comunicació que es va presentar va tenir un gran èxit, sobretot quan es va saber que anava a càrrec d'unes nenes de dinou anys 3 • Allà vàrem conèixer el professor José María Cagigal i I'André Van Lierde, uns grans personatges que ens varen tractar de tu a tu .

Per a l'Estela, la Marta, la Paloma i la Teresa, va ser una experiència molt enriquidora i probablement determinant en la seva carrera professional. En José María Cagigal els va agafar molt d'afecte i les va enlluernar amb una faceta que no ten ia res a veure amb l'educació física. Cagigal era un gran aficionat a l'òpera i les va dur, amb les professores, a gaudir d'una gran òpera i en un espai incomparable: Aida a les Termes de Caracalla. Per a elles era la primera òpera, per a ell era la catorzena vegada que escoltava Aida; sentir els seus comentaris va ser tot un privilegi.

L'any 1981 es va organitzar des de l'INEF de Barcelona, i amb la col·laboració de I'André Van Lierde director de projectes del Comitè per a l'Esport del Consell d'Europa, el primer stage alternatiu que es feia a Europa.

Un grup d'alumnes va participar en l'organització i alguns d'ells, que pertanyien a les escoles Esportives de l'INEF, varen presentar una ponència.

Hi va haver participants de tota Europa: Noruega, Finlàndia, Anglaterra, etc. i, fins i tot, hi va assistir el ministre d'esports de Malta.

A partir d'aquest primer contacte amb el ministre de Malta, dos anys més tard una delegació de Barcelona4 va assistir a l'stage Internacional de Malta, evidentment també organitzat per I'André Van Lierde.

3. Les alumnes foren Teresa Calverol, Estela Cam pañà, Marta Carranza i Paloma Garcia.

4. Delegació convidada pe l ministre de Malta per participar a un stage internacional en aquest país: Miguel Angel Aladren.Andreu Benet, Jose p C harco, Elena Garcia Montes, Tomàs Pe ire, Maria Prat i Joan Anton Rovira.

52

Vista exterior de l'edifici de /es instal-/acions cobertes d'Esplugues

El juny de 1982 vàrem anar, bastants alumnes de l'INEF de Barcelona i uns quants de l'INEF de Madrid, a Herentals (Bèlgica) a realitzar un stage d'esport i material alternatiu dirigit per I'André Van Lierde.

Va ser una activitat molt maca i divertida ja que, tot i que hi anàvem com alumnes, creiem que el més interessant va ser que, més que rebre, vam fer un intercanvi d'experiències.

L'esport i el material alternatiu començava a emergir, però el fet que alguns de nosaltres provinguéssim d'esplais o d'algun centre excursionista va fer que l'aportació d'idees i de solucions a problemes que sorgien fos en ambdues direccions.

Que ho preguntin als i les belgues: què varen pensar quan, el vespre de la nostra arribada, ens vàrem posar a jugar a tennis taula amb uns cendrers de la marca Cinzano? I, també, quan els vàrem organitzar en un tres i no res una tarda d'activitats per a més de cinquanta nens belgues que s'allotjaven allà mateix.

Crèiem que a Europa les activitats estaven molt millor organitzades que aquí, però quan ens varen tenir tota una nit donant voltes per les muntanyes durant un joc de nit, per un error en les instruccions, vàrem veure que no n'hi havia per tant.

53

Aae de lliurament de premis, a Madrid, a les alumnes amb els millors expedients acadèmics de les primeres promocions, acompanyades d'en Pere Miró, direaor de l'INEF de Catalunya

54

Tot i això, per a nosaltres va ser tot un descobriment de coses noves. Vàrem saber que, només a la zona de Flandes, existien un gran nombre de centres d'esport recreatiu, on grups de persones, d'escoles o particulars, podien assistir i passar-hi uns dies practicant activitats regulades o alternatives.

Vàrem conèixer i gaudir de la nostra primera experiència en una piscina d'onades i tobogans aquàtics quan aquí a Espanya encara estàvem a l'era dels gronxadors i el tobogan de ferro.

Sí, d'acord, teniu raó quan penseu que el grup d'espanyols vàrem ser les estrelles de la piscina i del tobogan amb la nostra alegria i creativitat. Els belgues es van quedar bocabadats amb les nostres proeses de baixar set o vuit de cop.

O eren més?

Entusiasmats per la capacitat organitzativa de l'amic Van Lierde en l'àmbit de l'esport recreatiu, un grup d'estudiants i professors vàrem engrescar-nos davant de la seva oferta d'assistir a un stage d'esquí a Àustria (Obertauern). Evidentment es tractava d'un intercanvi acadèmic i cultural, i les condicions de l'indret on ens allotjàvem i de les pistes d'esquí superaven de bon tros les de Baqueira.

Si Baqueira mereixia un exceHent, a Àustria li tocava una matrícula d'honor. Per mala sort, un dels companys -Rafa Lucas- es va lesionar però com que estàvem en un país civilitzat, l'assegurança li va permetre tornar amb avió cap a Barcelona.

Visita del President de la Generalitat de Catalunya a /'iNEFC, /'any 1981

Escoles esportives L'any 1980, la direcció de l'INEF va fer un encàrrec molt concret a un professor de la casa. En Pere Miró, el professor més jove que havíem tingut, va convertir-se en l'impulsor d'un gran projecte que per a molts i moltes alumnes de l'INEF, va ser l'espai que els va permetre la seva metamorfosi: passar de ser alumnes a ser veritables educadors i organitzadors 5 • Un espai que els va proporcionar l'experiència per constatar la necessitat de la programació i la sistematització, on van entendre el que era un projecte compartit i participatiu i on, en definitiva, van madurar.

Parlem de les escoles esportives de l'INEF, famoses a totes les famílies del barri on s'ubicava l'INEF d'Esplugues i, sobretot, a la Nestlé, ja que els seus treballadors van gaudir de les classes de manteniment més programades i avaluades de la història de l'educació física. Va ser la primera oferta d'activitat física educativa, que generava llargues cues i llistes d'espera en èpoques de matriculació. La qualitat i la il·lusió de l'equip eren el secret de l'oferta, els resultats superaven totes les expectatives. Un cop finalitzaves els estudis, el que et sabia més greu era que havies d'abandonar la docència a les escoles esportives i passar el relleu a d'altres companys.

5. Primer equi p de les escoles esportives de l'INEF: Mano lo Aya la, Glòria Balada,Teresa Calverol, Oleguer Camer ino, Marta Carranza, Teresa lglesias, Graziela Ló pez, Rafa Nebot, Rodrigo Pé rez, Esperanza Rom e ro i José Manuel Vela.

55

Pistes de tennis i espai d'atletisme

L'equip de rugbi Durant el curs 76-77, i a partir de la motivació que despertava l'assignatura de Rugbi, un bon nombre de nois de les dues primeres promocions van crear un equip de rugbi masculí, que al llarg dels anys va fer parlar molt. Pel seu paper actiu en les festes de l'INEF, perquè van tenir la idea d'impulsar una revista, "El Oso Marchoso", perquè van facilitar la creació del Club Esportiu INEFC, i pels seus viatges o gires pels països bressol d'aquest esport: Gal·les,Anglaterra, Escòcia, Irlanda, etc.

Va ser durant el curs 78-79 que un grup de noies ens vàrem interessar per aquest esport i, com que pel fet de ser noies no ens deixaven fer l'assignatura de Rugbi, vàrem decidir integrar-nos als entrenaments dels nois. Tot i que això podia resultar estrany, la nostra sorpresa va ser la bona acollida que vam tenir, tant per part dels nois com del seu entrenador, en Sancha.

Aquell curs només vam entrenar, ja que no existia cap més equip a Barcelona, però el curs següent, i concretament el 19 de desemb re de 1979, es va celebrar el primer partit de rugbi femení entre l'INEF Barcelona i el Barcelona Unión Club.

El nivell del rugbi femení va anar millorant any rere any i vàrem aconseguir guanyar lligues catalanes, partits contra equips que varen sorgir a la resta de l'Estat i també es van obtenir molt bons resultats a l'estranger.

Ens enorgulleix veure que la Selecció Espanyola de Rugbi ha aconseguit en els últims anys guanyar, fins i tot, el Campionat d'Eu ropa.

Qui ens havia de dir que, després de vint-i-tres anys, se celebraria, el mes de maig de 2002, el Campionat del Món de Rugb i Femení aqu í a Barcelona. Felicitats!

Noms de les promocions A les promocions, no sabem ben bé per què, se'ls posava un nom que sovint ningú no recordava d'on havia sortit. Repassarem els noms de les primeres, l'origen dels quals hem aconseguit descobrir després d'un a intensa recerca.

56

A la primera promoció se'ls coneix com Els Primers, producte d'una lògica aclaparadora, La segona promoció porta per nom Pilar Peire, nom d'una alumna d'aquesta promoció que va morir en accident de trànsit mentre estudiava a l'INEF. La tercera promoció es deia Els Llapis, nom d'un grup dels anys seixanta, un dels grans èxits del qual era la cançó "Hasta luego cocodrilo", cançó que vàrem adoptar com a himne després de sentir-la durant tota l'esquiada de 2n curs.

La quarta promoció duia per nom Els Buitres, nom que també identificava tots els membres de les escoles esportives. El perquè, en aquest cas, preferim no comentar-lo.

La cinquena promoció es deia Los Garrulillos, i ens hem assegurat que se'l van posar ells mateixos, el nom ... Estaven fets uns garrulillos .

Relació amb el PAS El fet que ens passéssim tantes hores a l'INEF, ja que fèiem horari de matí i tarda, sumat al fet que les dimensions de l'INEF d'Esplugues no eren com les de l'actual INEFC, va fer que la relació entre la majoria de l'alumnat i el personal no docent fos molt estreta.

Tots els recordem amb molt d'afecte. En Valeriano, en Felipe, en Soto, en Miquel, en Manolo, en Romualdo, en Manolo Piñés, la Maribel, l'Elisenda, la Milagros, la Maria Lluïsa de la biblioteca, en Brunet, la senyora Emiliana i la senyora Neus, el senyor Lluís, etc. Van ser persones entranyables i, a alguns i algunes de nosaltres, amb els seus consells i, per què no, amb les seves "bronques", ens varen fer de pares, d'assessors i, a vegades, de "consultori de la senyora Francis".

Recordem algunes anècdotes: • Sancha truca a l'INEF, Soto contesta Soto:"Diga.

Sancha: Hola Soto, soy Sancha.

Soto: No, el señor Sancha no estó.

Sancha: No Soto, que soy Sancha.

Soto: Que /e digo que el señor Sancha no estó. Mire, en conftanza, el señor Sancha no

aparece mucho por aquí."

• Soto no deixava entrar Samaranch El director de l'INEF, el Dr. Galilea, li va dir a en Soto que no deixés aparcar cap cotxe a l'aparcament interior del centre, perquè havia de venir una persona molt important aquell matí. Aquesta persona tan important era en Joan Antoni Samaranch, en aquells moments president de la Diputació de Barcelona. Quan el Sr. Samaranch va arribar amb el seu cotxe oficial, amb banderetes i tot, en Soto va anar corrent cap al cotxe i dient:"¡Oiga! Que aquí no se puede aparcar. Que tiene

que venir un señor muy importante y no se puede aparcar aquí en toda la mañana".

Hauríeu d'haver vist com corria en Galilea per desfer l'error!

• "Valeriana ¡ponte pe/uca!"

En Valeriano, el conserge del matí, acostumava a estar al seu lloc darrera el taulell de consergeria. Davant d'ell hi havia una pissarra de roba on s'hi clavaven 57

unes lletres de plàstic blanques i on s'hi anunciaven conferències, reunions, etc.

Alguns alumnes, però sobretot en Loureiro de la quarta promoció, s'arrossegaven per terra perquè en Valeriana no els veiés i modificaven les lletres de manera que el text canviava per complet. Era com si en Valeriana fos l'home anunci.

Ell s'estranyava que els alumnes el miressin i es petessin de riure. Una de les vegades, el text es va fer famós: us imagineu veure en Valeriana -que era calb- i davant d'ell un anunci que posava: "Valeriana ¡ponte pe/uco!" El crit més conegut que feia en Valeriana quan s'adonava del canvi era: "Loureiro!"

Els sofàs d'Esplugues Com que no teníem bar, només una nevera de Coca-cola a sota les grades de les pistes de fora, el lloc de reunió era la sala dels sofàs, just a l'entrada de l'edifici d'aules.

Alguns alumnes hi eren perpètuament. Quan estàvem avorrits, ens inventàvem jocs. Un dels més coneguts era el joc de la taula. Posàvem les butaques i els sofàs en fileres com si estiguéssim en un cine i una taula petita com si fos un escenari.

Ens assèiem tots i totes a les butaques i esperàvem que entrés alguna persona, ja fos alumne o personal no docent.Amb els professors no ens atrevíem tant, però a algun o altre també li va tocar.

Quan aquesta persona entrava, si volia fer el seu camí, havia de pagar una penyora. S'havia d'enfilar a la taula i cantar una cançó o recitar una poesia. Un cop fet, i després d'un fort aplaudiment, la deixàvem seguir.

El futur Abans de parlar del futur d'aquestes primeres promocions, farem un breu repàs de quin va ser, o ha estat, el seu destí professional , un cop finalitzats els estudis de l'INEF. No volem enganyar ningú ni tampoc donar una imatge de suficiència o de prepotència, però s'ha de reconèixer, i així ho testimonien els estudis realitzats, que les primeres promocions de llicenciats i llicenciades de l'INEF de Barcelona van col ·locar-se molt i molt bé i, a més, sense gaires esforços, fet que no posa en qüestió la vàlua professional d'aquesta gent pionera.

En primer lloc, com que hi havia molt pocs llicenciats i llicenciades i a la societat començava a generar-se una gran demanda de professionals podem dir, una vegada més, que vam tenir realment molta sort. El problema en aquells moments no era trobar feina, sinó decidir quina feina escollir! Què ens agradaria més: la gestió? la docència? l'entrenament? ... Tots els àmbits eren molt verges i, per tant, a tots ells era relativament fàcil d'accedir-hi si sabies espavilar-te una mica.

Podem trobar un bon nombre de companys i companyes de les primeres fornades com a professors i professores de I'INEFC de Barcelona o de Lleida i a d'altres INEF d'Espanya. Si repassem les diferents Facultats de Formació de Professorat de Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol, també podríem fer un llistat llarguíssim. Als Instituts més cèntrics de la ciutat, o de més prestigi, és a dir, a les millors places d'Educació física de les diferents capitals catalanes i algunes d'Espanya, també reconeixerem els noms de companys i companyes dels primers 58

En Paco SeiruHo durant una de les seves explicacions magistrals

cursos d'INEF. Els primers ajuntaments democràtics de la dècada dels vuitanta, van començar a sensibilitzar-se respecte la importància de l'activitat física per als ciutadans i així va iniciar-se un procés imparable de creació de places per gestionar l'esport local; evidentment moltes d'aquestes places també eren i són ocupades per aquests nois i noies que donaven la primera empenta en el mercat laboral dels llicenciats d'Educació Física. Sigui com sigui, qui no ha trobat feina a les primeres promocions ha estat gairebé perquè no ha volgut, i ha preferit dedicar-se a altres coses.

59

Durant aquests primers anys com a treballadors i treballadores, no podem obviar l'efecte positiu que va suposar la candidatura de la ciutat de Barcelona als Jocs Olímpics del 92. La progressió en el prestigi i reconeixement de la llicenciatura, que s'havia iniciat com una lluita incompresa, va experimentar una empenta definitiva, o més ben dit, un llançament supersònic. Podem afirmar que per un temps, vam tocar el cel: l'equiparació definitiva amb la resta de llicenciatures, que va suposar el reconeixement del professorat de les universitats i dels instituts, la Refo rma Educativa i la creació de l'especialitat de mestres en Educació Física, els Jocs Olímpics ... Semblava que la sort ens somreia, que els esforços donaven fruits. La dècada compresa entre el 85 i el 95 va ser la nostra dècada prodigiosa, un període que ja ha passat a la història de l'educació física i a les històries personals de cadascun i cadascuna de nosaltres.

El futur . .. Evidentment, continuar amb les mateixes ganes de sempre, pensar que tot el que hem explicat no ha estat un somni i desitjar el millor per a les noves promocions, que seran el nostre recanvi generacional. No hem d'enganyar-nos, per molt greu -o poc- que ens sàpiga, n'hi ha que ja estem més a prop de la jubilació que del nostre debut laboral (i molts i moltes a l'equador o a prop de l'equador).

De fet, quan això es produeixi tancarem un cercle, el cercle màgic d'un INEFC que sentim com una part de nosaltres.

Inauguració de cu rs a fa safa d' aàes

60

CRONOLOGIA GENERAL 1970- 1984

1970

Abril

Joaquim Viola Sauret, alcalde de Barcelona, presenta a les Corts una esmena al projecte de Llei d'Educació en el sentit d'incloure-hi l'ensenyament de les "/enguas vernóculas".

Setembre, I 7

Dimissió de Joan Antoni Samaranch com a Delegada Nacional de Educación Física y

Deportes. El ministre Secretaria General del Movimento era, aleshores, Torcuato Fernandez Miranda.

1971

Novemb re , 3

Jornada de lluita i agitació estudiantil i obrera a Barcelona

Desembre, 3

Vaga general coincidint amb la data d'inici del judici de Burgos.

Desembre, 3-28

Procés de Burgos: sis penes de mort a membres d'ETA. El dia 30 Franco anuncia l'indult.

Novembre, 7

Sessió constitutiva de l'Assemblea de Catalunya, que agrupava tots els grups polítics i moviments clandestins [Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Unió Democràtica de Catalunya (uoc), Moviment Socialista de Catalunya (Msc), Front Nacional de Catalunya (FNC), Partit Socialista Unificat de Catalunya (Psuc), Assemblea d'lntel·lectuals] , a l'Església de Sant Agustí de Barcelona

Desembre. IO

Concessió del Nobel de Literatura a Pablo Neruda i del Nobel de la Pau a Willy Brandt.

1972

Juliol

Celebració dels Jocs Olímpics a Munic. L'atemptat contra els atletes d'Israel, per part d'un comando palestí, commou el món . Pocs dies abans té lloc el Congrés Científic Olímpic, acte acadèmic tradicional vinculat a l'esdeven iment.

1971

Abril , S

Mor el pintor Pablo Picasso als noranta dos anys

Setembre, I I

Cop d'Estat militar a Xile. El general Augusto Pinochet instaura la dictadura.

Desemb re, 20

Mor, a conseqüència d'un atemptat d'ETA, el president del Govern espanyol, Luis Carrero Blanco, que es considerava la persona que havia de garantir la continuïtat del franquisme després de la mort de Franco.

1974

Març, 2

Execució de Salvador Puig Antich. Malgrat les protestes internacionals i de tota la societat, no s'aconsegueix l'indult. Grups d'esquerra formen la junta Democrótica

de España.

1975

Abril , 25

Revolució "dels clavells" a Portugal.

Setembre, 27

Afusellament de dos membres d'ETA i tres del FRAP.

Octubre, 20 Novembre, I O

«Marxa Yerda»promoguda pel govern del Marroc per aconseguir el territori del Sàhara, encara colònia espanyola. El dia 14 de novembre se signa la

"Declaración de Madrid" entre Espanya, el Marroc i Mauritània, per la qual Espanya abandona el Sàhara.

61

1975

Novembre, 20 Novembre, 22

1976 Maig, 4 Juliol, 3

Setembre, 9

1977

Gener, 24 Febrer Abril,9 Maig, 14 Juny, IS Setembre, I I

Octubre

Octubre, 23 Octubre, 27

1978

Gener, 10

Març, 16 Octubre, 27 Novembre, 19 Desembre, 6 62

Mor Francisco Franco Bahamonde.

Jurament de Juan Carles de Borbón com a rei d'Espanya.

Creació de la primera emissora de ràdio en català, Ràdio 4 de Ràdio Nacional d'Espanya.

Surt al carrer el diari El País.

Adolfo Suarez, nou president del Govern espanyol.

Celebració dels Jocs Olímpics de Montreal. Pocs dies abans té lloc el Congrés Científic Olímpic, acte acadèmic tradicional vinculat a l'esdeveniment.

Mor Mao Zedong, president de la República Popular Xina i instaurador del comunisme en aquest país.

Assassinat d'un grup d'advocats laboralistes a Atocha (Madrid).

Es crea un Consell Consultiu de la Presidència de la Generalitat amb representants de l'Assemblea de Catalunya.

Legalització del Partit Comunista d'Espanya (PCE) .

Juan de Borbón renuncia als seus drets a la Corona espanyola i a la titularitat de la Casa Reial. uco guanya les primeres eleccions legislatives democràtiques després de la dictadura de Franco. Les Corts Constituents són elegides el mateix mes de juny.

Gran manifestació pels carrers de Barcelona per celebrar la Diada de l' I I de setembre i per reclamar el retorn del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. Un milió i mig de persones surten al carrer a la Ciutat Comtal.

A principis d'aquest mes es publica un decret-llei al Bo/etín Oftcial del Estada que restableix la Generalitat de Catalunya amb caràcter provisional.

Un segon decret-llei crea les Comissions Mixtes de transferències Generalitat-Estat i Generalitat-Diputacions.

Arribada de Josep Tarradellas a Barcelona: "Ja sóc aquí" és la famosa frase que pronuncia en tornar a Catalunya enmig de l'entusiasme popular i amb honors oficials.

Signatura dels Pactes de la Moncloa. Per primera vegada, s'arriba a uns acords per garantir l'estabilitat econòmica i per regular les relacions laborals. Juguen un paper molt rellevant en aquesta signatura l'aleshores president del govern, Adolfo Suarez,i Santiago Carrillo, secretari general del PCE. Primeres eleccions democràtiques a les universitats de Barcelona. Són elegits rectors: Josep Laporte Salas (UniversitatAutònoma de Barcelona),Antoni Badia i Margarit (Universitat de Barcelona), Gabriel Ferraté i Pascual (Universitat Politècnica de Catalunya). Constitució de la Comissió Mixta Estat I Generalitat per negociar els traspassos de competències al govern català.

Segrest del polític italià Aido Moro per les Brigades Rojes. El seu cadàver apareix el 9 de maig.

Naixement d'E/ Periódico de Catalunya, a Barcelona.

Naixement de Convergència i Unió (CIU), una coalició de Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya.

Aprovació en referèndum de la Constitució Espanyola amb el 87,8 % de vots

1978

a favor, el 7,8 % en contra i 4,3 % en blanc. L'abstenció és del 32,8 %.

Desembre, 29

Aprovació de !"' Estatut de Sau": L'Assemblea de Parlamentaris aprova el projecte d'Estatut, amb l' única abstenció del senador independent Llu ís Maria Xirinacs.

1979

Margaret Thatcher, primera ministra britànica.

Febrer, S

Retorn de l'ayatollah Jomeini a Teheran.

Abril, 3

Primers comicis municipals lliures des de la Segona República, amb el resultat, a la ciutat de Barcelona, de majoria absoluta per als socialistes (Narcís Serra). El PSC i el PSUC s'imposen a les grans ciutats de Catalunya.

Abril , 21

L'Assemblea de Parlamentaris elegeix vint-i-un representants per pactar amb les Corts el contingut de l'Estatut.

Abril , 23

Manifestació a Barcelona de 250.000 persones amb el lema " Estatut ara i sense retallar".

Juliol , 20

La junta de Reconstrucción Nacional nicaragüenca assumeix el poder.

Setembre, I I

Diada de mobilització per reclamar l'aprovació de l'Estatut.

Octubre, 25

Catalunya aprova en referèndum l'Estatut d'Autonomia, amb un 88 % de vots favorables . L'abstenció és molt elevada, un 40,3 %.

Novembre, 29

1980

Març, 20

Felipe Gonzalez Marquez, elegit secretari general en el Congrés extraordinari del PSOE. Primers eleccions autonòmiques a Catalunya.Victòria de CIU amb 43 escons; PSC, 33; PSUC, 25; cc-uco, 18; ERC, 14 i el

Partida Socialista de Andalucía, 2. L'abstenció arriba

al 38%.

Maig, 10

Presa de possessió de Jordi Pujol com a president de la Generalitat.

Juliol , 19

Se celebren els Jocs Olímpics de Moscou, amb el boicot de cinquanta-tres països.

Agost, 19

Elecció de Joan Antoni Samaranch Torelló com a president del Comitè Olímpic Internacional (col). Pocs dies abans té lloc la celebració del Congrés Científic Olímpic

1981

Novembre, 19

Ronald Reagan , president dels EUA.

Febrer, 23

Intent de cop d'Estat a Espanya. Assalt al Congrés de Diputats, a càrrec del tinent coronel Antonio Tejero acompanyat d'uns 200 guàrdies civils, durant la segona sessió d'investidura de Calvo Sotelo com a nou president de govern.

Grans manifestacions en defensa de l'ordre vigent a totes les ciutats de l'Estat.

Barcelona reuneix 200.000 persones.

Febrer, 27

El govern central traspassa la totalitat de les competències de política cultural a la Generalitat de Catalunya.

Abril , 23

Mor l'escriptor Josep Pla als vu itanta-quatre anys.

Maig, 13

Atemptat contra el Papa Joan Pau 11.

Maig, 31

L'Ajuntament de Barcelona decideix presentar la seva candidatura per organitzar els Jocs Olímpics de 1992.

1982

Juliol , 20

El BOE publica la Llei del divorci.

Maig, 21

El

Juny, 3

Sentència del 23-F: expulsió de l'exèrcit i condemna de trenta anys de presó per

FC

Barcelona guanya la seva segona Recopa d' Europa davant I'Standard de Lieja.

al tinent coronel Antonio Tejero i el general Jaime Milans del Bosch . Condemna també, de sis anys, per al general Alfonso Armada.

Juny, 13

Barcelona acull la cerimònia inaugural dels Mundials de Futbol España 82 .

Juliol , 29

Aprovació al Senat de la Ley Orgónica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA).

63

1981

Agost, I

El Parlament de Catalunya, amb el suport de CIU, el PSUC i ERC, presenta un recurs d'inconstitucionalitat contra la LOAPA.

Novembre, 12

L'atleta Josep Marín aconsegueix la medalla d'or en la prova de 20 quilòmetres marxa durant els Mundials d'Atletisme d'Atenes.

Octubre, 28

Victòria del PSOE per majoria absoluta en les eleccions legislatives.

Desembre, 2

El primer govern de Felipe Gonzalez Marquez inclou dos ministres catalans: Narcís Serra (Defensa) i Ernest Lluch (Sanitat i Consum).

Desembre, IO

L'escriptor i periodista Gabriel García Marquez rep el Premi Nobel de Literatura El govern aprova la jornada laboral de 40 hores.

1983

Abril, 18

Aprovació per part del Parlament de Catalunya -per unanimitat- de la Llei

Maig

de normalització lingüística.

L'Institut Pasteur de París aconsegueix aïllar el virus de la SIDA.

Juny, 29

Metges de l'Institut Dexeus i de la Clínica Quiron de Barcelona aconsegueixen la fecundació in vitro i la implantació d'òvuls en l'úter.

Setembre, I I

Un milió de persones segueixen les primeres emissions de la televisió autonòmica, TV3 .

Novembre, 30 Desembre, 5

Aprovació al Congrés de Diputats de la Llei de despenalització de l'avortament.

Desembre, IO

El sindicalista polonès Lech Walesa guanya el Premi Nobel de la Pau. Mor a Palma de Mallorca el pintor Joan Miró a l'edat de noranta anys. Barcelona,

Desembre, 25

Segrest de Segundo Marey, espanyol resident a França, que va ser confós amb un etarra. És la primera acció reivindicada pels Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL) .

la seva ciutat natal, li dedica una plaça presidida per una de les seves últimes creacions, l'escultura "Dona amb barret i ocell".

1984

Gener, 16

TV3 posa en marxa la seva programació regular.

Abril, 29

Jordi Pujol guanya per majoria absoluta les segones eleccions autonòmiques.

Celebració dels Jocs Olímpics a Los Àngeles amb el boicot dels països de l'Est.

Agost, 12

Pocs dies abans té lloc la celebració del Congrés Científic Olímpic.

Barcelona presenta la seva candidatura olímpica.

Setembre, 21 Octubre, 31

64

L'informe Sabata xifra en 8.961 el nombre de desapareguts a l'Argentina des de 1976.

Assassinat de la primera ministra índia, lndira Gandhi.

INTRODUCCIÓ

La Transició s'ha acabat i el país ja té un marc legal i institucional que cal anar consolidant. A I'INEFC de Barcelona, per exemple , l'any 1986 se celebra el desè aniversari; ja són deu anys al llarg dels quals ha anat prenent cos una manera de fer, un caminar tots plegats. El procés de democratització està encarrilat. S'entra en una etapa durant la qual caldrà fer importants canvis per a la modernització de les estructures econòmiques; gràcies a l'assoliment d'aquest repte, al final de l'etapa, Espanya estarà en condicions de respondre a les exigències de la integració europea. Tanmateix, pel que fa a Barcelona -i I'INEFC de Barcelona, en conseqüència-, hi ha un fet cabdal que dóna un toc molt especial al període i que actua com a dinamitzador i catalitzador de tots els canvis engegats: l'organització dels Jocs Olímpics de 1992. La famosa frase de Samaranch, dita el dia 17 d'octubre de 1986, no se'ns oblidarà mai: "à la vil/e de ... Barcelona". Les vivències expressades en el relat de l'alumnat i les cronologies del període giren a l'entorn d'aquest fet.

L'etapa comença amb un esdeveniment molt important que culmina els esforços r ealitzats durant l'anterior: es tracta de l'adscripció de I'INEFC de Barcelona a la Universitat de Barcelona. El 9 de febrer de 1985, el Departament d' Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l'autoritza i el 12 de desembre del mateix any se signa el conveni d'adscripció.Aquest fet és decisiu per donar a I'I NEFC el rang universitari al qual aspirava des dels seus inicis. El tercer cicle s'implanta a la institució i s'inicia un període du rant el qual es fan moltes ofertes de formació relacionades amb les Ciències de l'Esport. El doctorat és la més rellevant.A lacronologia de la institució es dóna compte de totes les edi-

de parla hispana- de la revista Apunts. Educació Física i Esports, són la mostra que I'INEFC de Barcelona està esdevenint una institució universitària de referència en el seu àmbit.

Hi ha, però, canvis que s'inicien en aquesta etapa i que plantegen reptes que cal anar afrontant.

El mapa polític del món canvia vertiginosament. Assistim a la caiguda del mur de Berlín el 9 de novembre de 1989, i Mikhail Gorbatxov, últim cap d'estat de la URSS, visita Barcelona el 30 d'octubre de 1990. Són dos símbols d'un món que s'acaba. Els règims comunistes es descomponen i un nou panorama polític, amb l'hegemonia exclusiva dels EUA, comença a configurar-se. L'inici del conflicte al Golf Pèrsic, provocat per la invasió de Kuwait a càrrec de l'exèrcit iraquià el dia 2 d'agost de 1990, n'és el punt de partida.

Espanya signa el Tractat d'adhesió a la Comunitat Econòmica Europea el 12 de juny de 1985 i l'I de gener de 1986 ingressa en aquesta organització. Cal anar-se adaptant a la dinàmica del lliure mercat i això exigeix reformes molt profundes a tots els nivells. El govern socialista de Felipe Gonzalez fa front a la reconversió industrial, la reforma fiscal, lluita per aturar la temuda inflació que tants maldecaps havia donat en el temps de la Transició, etc. La lliure circulació de treballadors -requisit indispensable en una societat de lliure mercat- exigeix reformar els sistemes d'ensenyament per tal d'unificar-los. La Universitat Pompeu Fabra, per exemple , obre les seves portes l'octubre de 1990, amb uns plans d'estud is de quatre anys inspi r ats en les propostes europees. És capdavantera, però cap universitat no deixarà de seguir aquest camí. L'INEFC, òbviament, tampoc. En el re-

cions que se n'han anat succeint, sense interrupció fins al moment d'escriure aquestes pàgines. El tercer cicle i la consolidació i expansió arreu del món -especialment als països

lat de l'alumnat, hi veiem els efectes de la integració europea: arriben estudiants d'altres països, marxen estudiants d'aquí, es comença a par lar d'un nou Pla d'estudis ... Del que

66

no hi ha dubte, però, és que el canvi educatiu més important durant aquest període pel que fa a les seves repercussions a I'INEFC, és l'aprovació de la LOGSE (Ley Orgónica General del Sistema Educativa) el dia 3 d'octubre de 1990.

Aquesta llei representa un capgirament en la manera d'entendre la docència, i professorat i alumnat s'hi aboquen, per entendre-la i adaptar els continguts de l'Educació Física al seu esperit. Durant molt de temps "la Reforma" és un dels temes més comentats -fins a l'obsessió- a la casa. La LOGSE també crea la figura del MEF (Mestre en Educació Física) que tanta transcendència tindrà en el futur per a I'INEFC. El país ha anat millorant les seves condicions de vida i la gent comença a disposar de recursos per al seu lleure. Es configuren uns estils de vida en què l'atenció a la persona agafa protagonisme i, en aquest context, l'esport i les activitats físiques adquireixen importància. L'esport deixa de ser només competició i les motivacions per practicar-lo són molt variades; les enquestes -fetes cada cinc anys des de 1980-- que dirigeix Manuel Garcia Ferrando, catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, que sovint ve a I'INEFC a impartir algun curs o participar en algun congrés, així ho mostren: salut, diversió, mantenir la línia, competir... El nombre de practicants també augmenta. L'esport va esdevenint una activitat que inclou formes molt diversificades d'entendre-la i de practicarla. La cada cop més gran varietat de seminaris i les especialitzacions curriculars -que es començaran a oferir al final d'aquesta etapa- són reflex de totes aquestes transformacions.A poc a poc es va veient que la docència i el rendiment ja no són les úniques sortides professionals i cal que el Pla

d'estudis doni resposta a les noves necessitats del mercat.

Gestió, salut, natura..., són àmbits d'inserció professional per a la gent que obté la llicenciatura a I'INEFC.Així ho llegim en el darrer apartat del relat de l'alumnat, on es parla del futur.

I tot plegat, amb el dinamitzador, amb la "bomba", dels Jocs Olímpics que se celebraran a Barcelona el 92. Els Jocs, com podem veure, no són, ni molt menys, l'únic esdeveniment de l'etapa. Per la seva transcendència a llarg termini potser és més important l'adhesió europea, però els Jocs són únics, generen il·lusió, es poden viure, són màgics, dinamitzen, catal itzen esforços ... I així és. S'ha escrit molt sobre això. Gràcies als Jocs Olímpics, les institucions i les persones treballen unides per un projecte comú; a tothom li fa il·lusió. Quina màgia un projecte que engresca tothom! I'INEFC de Barcelona s'aboca en els JJOO. Alguns professors deixen la casa per anar a treballar en el cooB (Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona), d'altres hi col ·laboren com a voluntaris o escriuen informes, l'alumnat s'aboca en les cerimònies inaugural i de cloenda i en tasques de voluntariat, el PAS també s'hi apunta ...

I, a més, la història de I'INEFC de Barcelona es veurà per sempre més marcada pel llegat dels Jocs. La Generalitat de Catalunya pren la decisió que l'edifici que ha finançat a l'Anella Olímpica de Montjuïc, on se celebraran diversos esdeveniments durant els JJOO, esdevingui la nova seu de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya de Barcelona. El juny de 1991 es fa el trasllat a Montjuïc. I'INEFC a l'Olimp! Ningú no pot escapar a l'impacte d'aquest edifici emblemàtic.

67

EL RELAT

Coordinació: Carles Gonzalez i Montse Subirana Autors i autores: Gabriel Daza, Isabel Gelabert, Carles Gonzalez, Jordi Plana i Montse Subirana

Cronologia històrica de Barcelona ( 1985-1991)

I'INEFC

de

1985 • 9 de febrer. Departament d'Ensenyament.

Decret 44/ 1985, pel qual s'autoritza l'adscripció del centre superior Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya a la Universitat de Barcelona. DOGC -Núm. 517- 1-111-1985.

• 6 d'agost. Primer Reglament de Règim Intern de I'INEFC. • Octubre. Curs acadèmic 1985-86.

Celebració del IOè Aniversari de I'INEFC Barcelona. El president del Comitè Olímpic Internacional (col), Joan Antoni Samaranch Torelló, fa la lliçó inaugural d'aquest any.

• Octubre.Apareix el número I de la revista Apunts. Educació Física, les arrels de la qual són els Apuntes de Medicina Deportiva, fundada l'any 1964 i que ja havia arribat llavors al número 85.A partir d'aquest moment, se seguiran publicant les dues revistes. Fins al número 18, els continguts d'Apunts. Educació Física, sempre són presentats en forma de dossiers monogràfics. El número I tracta de "Les tendències pedagògiques de l'educació física". Dirigeix la nova revista Apunts. Educació Física, la professora de Teoria de l'Activitat física i l'esport de I'INEFC Barcelona, Milagros Garcia Bonafé.

• Desembre. Publicació del número 2 de la revista Apunts. Educació Física, amb el dossier "Aproximació a l'olimpisme modern".

• 12 de desembre. Signatura del Conveni d'adscripció acadèmica de l'Institut

68

El relat d'aquesta segona època de I'INEFC ens porta a recollir els fruits de les reivindicacions de les primeres promocions, que van representar els pilars de la nostra gran casa universitària.

Nosaltres vam compartir el petit espai d'Esplugues, però vam veure néixer el gran espai de Montjuïc.Vam recollir el relleu d'uns estudis que es van convertir plenament en universitaris i vam estudiar per incorporar-nos professionalment a un sistema educatiu, però vàrem viure i patir els canvis provocats per la LOGSE (Ley Organica General del Sistema Educativa).

Aquests tres grans esdeveniments, que marquen el transcurs d'aquesta època, no són sinó algunes de les moltes vivències que ens agradaria compartir amb aquells que les van viure i amb aquells que, tot i que no hi eren, volen saber coses de la vida de I'INEFC. Durant aquesta etapa de la història de I'INEFC, han sortit i entrat diverses promocions i, si bé cadascuna ha viscut la seva pròpia història, les diferències entre les unes i les altres han estat insignificants. Aquesta, la nostra etapa, la podríem anomenar de posicionament universitari i de canvi d'espais.

L'alumnat Tots nosaltres, des de molt abans de fer la selectivitat, ho teníem clar: volíem estudiar la llicenciatura en Educació Física. La nostra vinculació personal amb la pràctica esportiva, la implicació amb alguna escola o entitat, ens van impregnar d'una motivació especial. Tots ho teníem molt clar, la nostra vocació era "fer INEF", preparar-nos per desenvolupar la nostra professió dintre de l'àmbit de l'activitat física i l'esport.

Com podíem accedir a

I'INEFC:

Les proves d'ingrés

El primer fet important era la preparació de les tan temudes proves físiques, que s'havien convertit per a alguns en un o més anys de preparació. Superar-les era un mite, deien que eren molt dures i que esportistes d'alt nivell no les havien passat.

En aquest període, hi havia una bona oferta de centres per preparar les proves físiques d'accés a I'INEFC: Llorenç, DIR, Escolapis, Mediterrani, MET,AifaS ...

Nacional d'Educació Física de Catalunya {INEFC) a la Universitat de Barcelona (uB).

Nou impuls per completar els estudis de tercer cicle - postgrau, doctorat i màstera I'INEFC.

1986 • Març. Publicació del número 3 de la revista Apunts. Educació Física , amb el dossier "Una relació conflictiva: els joves i l'esport".

• Juny. Publicació del número 4 de la revista Apunts. Educació Física, amb el dossier " L'esport en el temps de lleure".

• Setembre. Publicació del número S de la revista Apunts. Educació Física, amb el dossier "Un cos actiu més enllà dels seixanta anys".

• Octubre. La inauguració del curs acadèmic 1986-87 de I'INEFC es fa per primera vegada al centre de Lleida, a càrrec del periodista Miguel de la Quadra Salcedo, que glossa la figura de Gaspar de Portolà.

• Comença a I'INEFC Barcelona el primer curs de doctorat -bienni 1986-1988- : " Motricitat Humana". És el primer que es fa en un INEF a Espanya.

• 17 d'octubre . El Comitè Olímpic Internacional designa Barcelona com a ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics de 1992.

• Desembre. Publicació del número 6 de la revista Apunts. Educació Física, amb el dossier "José María Cagigal, tercer any d'una pèrdua". També es publica un número especial sobre "L'esport que volem pel '92".

1987 • Man ifest INEFC-1987: es demana la integració a la Universitat.

• 3-7 de març. Primer Curs de Formació Permanent de Postgraduats a I'INEFC de Barcelona, titulat, "La programació, el desenvolupament i l'avaluació de l'Educació Física en el BUP i la FP".

• Juny. Publicació dels números 7 i 8 de la revista Apunts. Educació Física , sobre " Entrenament: Una praxis entre la tecnologia i la ciència" i " Bàsquet: la revelació d'un futur".

• El director de I'INEFC, Pere Miró Sellarès, rep telegrames de felicitació del president i vicepresident del govern espanyol, Felipe Gonzalez Marquez i Alfonso Guerra, respectivament, per l'obtenció del trofeu "Joaquim Blume",

1987. L'alumnat de /'JNUC durant la desfilada a la Ba Gimnastrada que va tenir lloc a Tenning (Dinamarca)

Com diem, moltes de les persones que superaven les proves, ho feien després de diversos intents; calia ser molt regular en totes elles, per això, els superespecialistes en alguna disciplina no les superaven, ja que comptava la mitjana de totes.

En realitzar les proves per primera vegada, et quedaves al·lucinat de l'ambient: quina passada! La majoria es coneixien entre ells, equipats amb uniformes de gimnasos, amb públic a les graderies, entrenadors ... , increïble! Les converses eren d'aquest tipus:

- "Quina marca tens a l'agilitat?"

-"jo vaig a assegurar el primer intent i després vaig a fer marca."

- "Al novè palier faré un bon canvi i ho donaré tot a l'onzè."

Hi havia aspirants de dos tipus: d'una banda, els que tenien bona nota de selectivitat i necessitaven un aprovat a les proves per accedir a I'INEFC, i d'una altra, els que tenien una selectivitat baixa i els calia una bona nota de les proves físi ques.

Per accedir a I' INEFC, calia obtenir en primer lloc una bona nota de selectivitat (sabíem que amb un 6,5 teníem pràcticament assegu rada l'entrada) i desp rés aconseguir la millor marca possible en les diferents proves físiques. Aquestes dues notes feien mitjana i amb la nota final passaves a estar entre els escollits que, en aquella època i a I' INEFC de Barcelona, suposava estar entre els vuitanta millors (dels 800 a I 000 que es presentaven).

Cal dir que el nombre i el disseny de les proves van experimentar petites modificacions en el decurs d'aquesta època; aquí exposem les que es van anar fent.

69

Les sortides a la natura eren un bona manera de conèixer-nos

dels Premis Nacionals de l'Esport, lliurats per la Presidència del Govern de l'Estat.

• Dimissió de l'Equip Directiu de I'INEFC de Barcelona. El director de I'INEFC, Pere Miró Sellarès, es presenta a les eleccions municipals de Barcelona per les llistes de Convergència i Unió.

• Participació de l'alumnat de I'INEFC a la Vuitena Gimnastrada celebrada a Tenning (Dinamarca).

• Setembre. Publicació del número 9 de la revista Apunts. Educació Física, sobre "Aplicacions de la psicologia de l'esport".

• Octubre. Lliçó inaugural del curs acadèmic 1987-88, a I'INEFC de Barcelona, a càrrec del professor i escriptor, Fernando Savater.

• Comença el segon programa de doctorat de I'INEFC de Barcelona: "Motricitat Humana 11", durant el bienni 1987-1989 • Desembre. Celebració de noves eleccions a director de I'O.A. INEF de Catalunya, i als

70

• La prova aquàtica. No podem oblidar la prova de la piscina, amb el recorregut per sota l'aigua i les "virgueries" que havies de fer al mig de la piscina.

• El circuit d'agilitat, que si no l'havies fet abans, era un petit martiri.

• La prova de I OxS , que l'havies de fer amb les passes exactes.

• El salt horitzontal , que a vegades anava acompanyat d'un crit d'esforç.

• El circuit de coordinació, amb una pilota que feia el que volia.

• El llançament de pilota medicinal, on es veien grans diferències.

• La prova d'abdominals, en la qual havies d'arribar a tocar-te el genoll perquè et comptés com a vàlida.

• La prova de la barra, en la qual t'havies d'aguantar amb bíceps el màxim temps possible, fins que les forces et minvaven i la barbeta baixava per sota la barra.

• La prova de ritme, en la qual el públic es posava a les vidrieres i passaves una vergonya terrible donant voltes amb les mans al darrere.

• La Course Navette (els primers anys la de dos minuts, interminable!, i després la d' un minut) .

Teníem dos intents -excepte a la Course Navette-- i comptava la millor marca de les dues.

Les proves les realitzàvem el mes de setembre en dos dies, ja que es presentaven unes 800 persones per accedir a 80 places. Eren dies d'angoixa i nervis, en què tots ens miràvem i ens començàvem a conèixer pel fet de destacar en alguna

La promoció 1982-87, posant amb Pere Miró a les mítiques escales del pavelló de I'INEFC d'Esplugues

equips directius de Barcelonma i Lleida amb els resultats següents: José Antoni o Sancha de Prada, director de l'Organisme Autònom INEFC -nomenat el 29 de gener-; director acadèmic, Francisco Seirul·lo Vargas -fins al mes d'abril de 1988- i Josep Roca Balasch -a partir del mes d'abril de 1988 fins al 1992-; sotsdirector de Recerca, Jaume Casam ort Ayats - 1988-90i Ferran A. Rodríguez Guisado- 1990-92; sotsdirector d'Estudis, César Paez-Centella -1988-90- i Jaume Casam ort Ayats - 199092-; sotsdirector d'lnstal·lacions i Serveis, Antoni Gras Forcada -1988-90- i César Paez Centella -1990-92.

• Desembre. Publicació del número IO de la revista Apunts. Educació Física, sobre "L'esport escolar: un joc per jugar".

• 23 de desembre. Resolució de la Presidència de la Generalitat (DOGC 955 I 1988, de 22 de febrer), que adjudica les obres d'enderrocament del dipòsit

prova: "mira, aquesta ha fet vuitanta abdominals". Però el moment culminant era la Course Navette, on hi havia molt públic i l'últim es guanyava un fort aplaudiment. Era una bona recompensa.

L'any 1987, les proves passaren del mes de setembre a fer-se el mes de juny.

Això suposà una dificultat en el procés d'entrenament per a aquells que comptaven amb l'estiu per entrenar. Deixaren de ser públiques l'any següent (juliol 1988) i no hi havia l'opció ni tan sols de la presència de l'entrenador. Aquest mateix any es va permetre renunciar a una de les proves.

Per fer-ho encara més emocionant, des que es va crear el centre de Lleida, una de les primeres decisions que havíem de prendre era si ens matriculàvem a les proves del centre de Barcelona i/o a les del centre de Lleida. Cal dir que a Lleida s'entrava amb menys nota i alguns dels companys van decidir-se per aquesta opció.

Les proves físiques eren l'última barrera; infranquejable per a alguns als quals, d'aquesta manera, els ha estat impossible dedicar-se a l'àmbit de l'activitat física i l'esport.

Va ser un premi inoblidable ple d'emocions, de superació personal, de constància, era la porta cap al futur...

Nosaltres vam ser uns privilegiats, els nostres esforços i les nostres il ·lusions s'havien fet realitat. Érem estudiants de primer d'INEFC i, al davant, ens quedaven cinc anys per culminar el nostre objectiu: ser llicenciats i llicenciades en Educa71

1 .er

Congrés Nacional de

Psicologia de l'Activitat Física i de l'Esport 20. 21 i 22 de març de 1986 I.N.E.F. Catalunya, Centre de Barcelona Esplugues de Llobregat (Barcelona)

1 .er

La Educación Física Hoy

Congreso Nacional de

Psicología de la Actividad Física y del Deporte

Barcelona, 15- 18/ 111/1986

20, 21 y 22 de marzo de 1986 I.N.E.F. Catalunya, Centro de Barcelona Esplugues de Llobregat (Barcelona)

L'Educació Física Avui

Organitzen I Or¡¡anlzan Ml

Associació Catalana de Psicologia de l'Esport

IITI1I Generalitat de Catalunya I!WJ Departament de Presidència

Instituta de Ciencias de la Educación Fisica y el Deporte

Direcció G-ral de I'Eaport lnatltut Nacional d'Educació Flolca de Catalunya

Patrocina ~~ Caixa de Barcek>na

-

CE\AIT A

CdOireeoò General de rfsport, Generaktat de Catalunya hstrtutooaCienclasdeLaEducaootiF~SC;ayeiDepot1e. de~

3

~

CEUMT , Pl. de

castella 3.

OBOOISiucelooa.

Tel 9313014436

Consep~óe[)eportu

080C)0-

~·8aroMonll~Otu.di..~Ot8iwcllonl

..................

,.9.);301.U36

Olput8oo de Barcelona. [)oputaao de L.Jeodll. A¡untarnent de Bareetona.

A¡unUtmenl d~ de Llobregat Apnlament de t Hospotalet de LIObreg;lt

~cf~otl.lcbeQM.~oer~011L.ICIIft9al

AIIJnlamentdelletda

...-S.o~Moe~~~de~

Clut:IESPQI11UINEF

Llnt'181"SIIill de Barcelona, lJnrverartal Pol1tecnoca óe Gataluf'lya

Cartells de dos dels esdeveniments organitzats per celebrar el IOè aniversari de I'INEFC de Barcelona (1976-1986)

existent on s'ubicarà el futur Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya a la muntanya de Montjuïc.

1988 • Gener. La revista Apunts. Educació Física, canvia de direcció. El nou responsable és el professor de Didàctica i Fonaments de l'Educació Física especial de I'INEFC Barcelona, Javier Hermindez Vazquez ( 1988-1996).

• I S de febrer. Presa de possessió del nou director de I'INEFC, José Antoni o Sancha de Prada.

• Març. Publicació dels números I I i 12 de la revista Apunts. Educació Física, sobre

72

ció Física. Estàvem desitjosos d'experimentar les sensacions, de formar part de les històries que uns altres "inefos" ens havien explicat abans: el mite dels "óssos -i osses- marxosos", del rugbi, amb el seu lema: "jugar al rugbi: una manera de fer amics", les històries de les sortides de les activitats a la natura, les novatadas ...

En els primers anys de la carrera volíem fer saber a tothom que estudiàvem INEFC i per això ens equipàvem amb tota la roba possible: mitjons, samarreta, pantalons, jersei ..., de manera que ens vàrem convertir, ben orgullosos, en persones anunci de la marca "INEFC" .

D'on proveníem?

L'alumnat d'aquelles promocions era heterogeni en molts sentits: l'edat, el lloc de procedència, les motivacions ... La majoria superaven la vintena d'anys -eren pocs els afortunats que entraven a la primera-, alguns ja tenien família i d'altres, en els cinc anys de carrera, van anar canviant la seva vida: parella, fills, noves relacions .. .

"Activitats gimnàtiques amb suport musical".

• 25 de març.Aprovació de la Llei de l'esport pel Ple del Parlament de Catalunya on apareix I'INEFC com el centre d'ensenyament superior per a la formació de llicenciats en Educació Física (DOG I Núm . 256 I 31 de març de 1988).

• 6 d'abril. Col·locació de la primera pedra del futur INEFC a Montjuïc.Adjudicació a l'empresa COPYSA de les obres del nou edifici. Ricardo Bofill serà l'arquitecte responsable del projecte.

• Setembre. Publicació del número 13 de la revista Apunts. Educació Física, sobre "Els espais, les instal-lacions i els equipaments en l'educació física i l'esport".

• 9 de Setembre. Presa de possessió -amb caràcter provisional- del nou gerent de I'INEFC, Pedro Luis Blanco Gonzalez.

• Octubre. Inici del curs acadèmic 1988-89.

La lliçó inaugural de I'INEFC es fa a Lleida, a càrrec del professor d'Història de l' Educació Física de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, Conrad Vilanou Torrado: "L'Educació Física: una possible interpretació històrica".

• Desembre. Publicació del número 14 de la revista Apunts. Educació Física, sobre "Activitats físiques adaptades, projecció de futur".

1989 • Març. La revista Apunts. Educació Física de I'I NEFC modifica la seva capçalera.

El número I S ("Alt rendiment esportiu") del primer trimestre d'aquest any, surt amb la nova denominació Apunts. Educació Física i Esports. S'incorpora la nova secretària de redacció, Montserrat lglesias Dalmau.

• Juny-setembre. Publicació del número 16- 17 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, sobre "Educació física: Pedagogia renovadora".

• 6 de juny de 1989. Lectura de la tesi doctoral del professor Ferran Rodríguez Gu isado a la Universitat de Barcelona.

El treball té per títol "Perfil f¡siológico

y valoración funcional de remeros de nivel internacional" • 12 de setembre. Nomenament definitiu del nou gerent de I'INEFC, Pedro Luis Blanco Gonzalez.

• Octubre. Inauguració del curs acadèmic 1989-90 de I'INEFC Barcelona a Esplugues.

La lliçó inaugural, "L'Educació Física davant

Al principi d'aquesta etapa, hi havia companys que provenien de diferents punts d'Espanya. Cal recordar que tan sols hi havia INEF a Madrid, Barcelona, Lleida i Granada, aquests dos darrers de molt recent creació. L'Ismael Mori ens explica: "Estudié INEF gracias a Jordi Porta, con el que coincidí en la selección española de hockey patines, él como preparador físico y yo como jugador. Aquellas charlas con Jordi me animaron a dejar el banco en el que trabajaba y a renunciar a mi cargo de Concejal de Deportes del Ayuntamiento de Oviedo."

A mida que aparegueren d'altres INEF, l'alumnat va anar sent més de Barcelona província, amb alguns companys d'altres zones de Catalunya (Girona, Tarragona ...) i les liles Balears. A partir dels anys 91-92 es van anar incorporant alumnes de països sud-americans.

Els

estud~s

El Pla d'estudis Durant la nostra etapa universitària, els estudis van anar dirigits clarament cap a un àmbit professional: la docència de l'Educació Física als instituts de batxillerat i formació professional. El Pla d'estudis que ens va tocar viure era vigent des de 1981. En aquells temps la docència era una sortida professional amb molta demanda i era relativament fàcil trobar feina un cop acabada la carrera. Fins i tot durant la carrera, molts companys ja exercien de professors: alguns en escoles públiques de primària contractats per les associacions de mares i pares d'alumnes (hem de tenir en compte que llavors encara no existia l'especialitat d'E.F. a Magisteri) i d'altres en escoles privades, amb moltes possibilitats de quedar-s'hi un cop finalitzats els estudis. De fet, la titulació de sortida era molt aclaridora en aquest sentit: "Llicenciat en Educació Física". El concepte "Educació Física" era una declaració de principis. Per a molts de nosaltres érem " Llicenciats en INEF": "-Què estudies?- INEF". Sempre hi ha hagut aquesta relació cordial amb la institució. Per a una gran part de la societat érem una altra cosa (INEM, INÉS ... ). Tanta era la càrrega pedagògica i didàctica de la carrera, que vam tenir la possibilitat de convalidar una part molt important del CAP (Certificat d'Adaptació Pedagògica) mentre fèiem cinquè. Això facil itava molt l'entrada immediata al món de l'ensenyament, ja que aquesta titulació era imprescindible per poder exercir la docència a l'ensenyament secundari. Els currículums de la resta de carreres estaven pensats pràcticament amb una única finalitat: adquirir uns sòlids coneixements sobre els continguts propis de la mateixa carrera. Però el salt qualitatiu "d'ensenyar a ensenyar" es limitava a assignatures optatives durant la carrera i, sobretot, al CAP en finalitza r-la. En aquest sentit, jugàvem amb avantatge.

Així doncs, la docència era el fil conductor d,el nostre Pla d'estudis; un fil que quedava lligat i ben lligat amb les pràctiques didàctiques de cinquè. D'aquella experiència en els instituts podríem destacar la importància del treball en equip: en aquells temps anàvem dos grups de quatre alumnes a cada institut. ¿Qui no recorda l'elaboració d'aquells "totxos" de memòria que tantes nits de son ens van treure, volum rere volum, diari rere diari , crèdit rere crèdit!!!?

73

les necessitats educatives a la societat actual", és a càrrec del vicerector de docència i estudiants de la Universitat de Barcelona, Miquel Martínez Martín .

• Tercer programa de doctorat amb el títol "ActivitatFísica:anàlisi Interdisciplinària", Bienni 1989-1991 .

• Desembre. Publicació del número 18 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, sobre "Activitats a la Natura".

• I I de desembre. Lectura de la tesi doctoral "Estudi sobre els llindars ventiladors i el deute d'oxigen en nens i nenes de set a tretze anys", a càrrec de la professora de I'INEFC de Barcelona, Natàlia Balagué Serre. En aquells moments era professora a I'INEFC de Lleida.

1990 • Març. Publicació del número 19 de la revista Apunts. Educació Física i Esports.

Per primera vegada s'editen dues edicions

El personal d'administrodó i serveis: "No hay nada mas lindo que una familia unida"

74

T'agradés o no t'agradés, t'haguessis de dedicar o no professionalment a la docència, havies de fer les pràctiques en un institut de BUP. Per a gairebé tothom una bona experiència, que en el millor dels casos servia per decidir-te per aquest àmbit professional i en el pitjor per decidir-te per altres opcions. Era la gran possibilitat de posar "en situació real de joc" tot allò que t'havien ensenyat durant la carrera. Una oportunitat per veure la realitat. Era el moment d'aplicar l'entranyable i carismàtic "abecedari" dels estils de Mouska Mosston .

Per cert, els qui éreu presents a la sala d'actes durant la visita de Mosston a 1'1NEFC en el curs 90-91 ho recordareu. La sala plena de gom a gom i un personatge, per a alguns encara desconegut (el començaves a conèixer a quart), el típic showman americà, fent el seu particular espectacle. Mosston va plantejar la següent qüestió: "imagineu-vos que esteu ensenyant el salt d'alçada als vostres alumnes. Com

posaríeu e/ llistó o Ja corda, de manera que tothom Ja pugui passar al màxim de les seves possibilitats?" Silenci a la sala. Un aixeca la mà i diu: "doncs jo Ja posaria molt baixa i així tots Ja podrien passar". Negatiu. "D'aquesta manera hi hauria alumnes que saltarien sense motivació perquè els resultaria massa fàcif'. Una altra proposta: "l'aniria posant cada vegada més alta". Negatiu. "Arribaria un moment que hi hauria alumnes que no podrien saltar-la". Llavors Mosston ens va donar la resposta correcta: "heu de posar la corda inclinada perquè cadascú Ja passi d'acord amb les seves possibilitats".

Ens vam quedar bocabadats: acabava d'explicar l'estil anomenat "lnclusión".

:rrm GENERALITA T DE CATALUNYA Amb dat<t d'avui s'ha prrxedit a la coN rxació de la primtt'a pedra de la fittm·a seu de /'Jmtitlll Nacio11al d'Edm"tlció Flsica de Catalu11ya (INEFC)

Placa commemorant la col·locació de la primera pedra de I'INEFC de Montjuic el 6 d'abril de 1988

Respecte a la visió esportiva del nostre Pla d'estudis, podríem dir que nosaltres entràvem a I'INEFC amb una visió monoesportiva, ja que la majoria de l'alumnat proveníem d'una pràctica esportiva concreta, i en sortíem amb una visió més poliesportiva, més oberta i més pluridisciplinària. Això s'ha posat de manifest en l'orientació esportiva del currículum d'ESO i Batxillerat, de vegades fins i tot excessiva.

Potser aquestes promocions vam viure la revolució metodològica en els esports col·lectius. Es començava a parlar d'una visió més globalitzadora del tractament d'aquest contingut. Fins llavors l'ús de metodologies analítiques era dominant: avui la passada, demà l'entrada a cistella i demà passat el tir en suspensió ... Tot això practicat amb l'única oposició d'uns inofensius cons que no et podien prendre la pilota.

La preparació física sense pilota basada en l'atletisme era la norma habitual. Durant la nostra estada a I'INEFC, es van començar a destapar metodologies més integradores, més globals. Per què no treballar la tècnica amb la tàctica i la preparació física? Per què no posar la tècnica al servei de la tàctica i no al revés com fins llavors?

Per una altra banda, si haguéssim de parlar d'un buit formatiu del futur llicenciat, tot apuntava cap a l'expressió corporal. Una assignatura que, en aquesta etapa era simplement quadrimestral a primer, no era suficient per tractar tot aquest bloc de continguts del currículum a la secundària. I això que tots nosaltres cridàvem el primer dia ... demanant més assignatures. Ens ho passàvem molt bé, però.

L'aplicació de la LOGSE Aquesta etapa de I'INEFC ve marcada per un fet important; l'entrada en vigor d'una llei que canviava radicalment el sistema educatiu vigent des de 1970: la LOGSE (Ley Orgónica General del Sistema Educativa). Va haver-hi diverses promocions que vam viure aquest canvi i vam sortir preparats per afrontar aquesta nova manera d'entendre l'educació. Conceptes com aprenentatge significatiu, atenció a la diversitat, nivells de concreció, igualtat d'oportunitats, crèdits, PCC, escola comprensiva . .. , van passar a formar part del nostre vocabulari habitual.

Podríem dir que molts alumnes vam entrar a I'INEFC amb l'experiència d'haver estat alumnes del sistema educatiu anterior (procedíem de l'antic BUP i cou del sistema educatiu de 1970) i vam sortir com a potencials professionals del sistema educatiu del futur : I'Eso, el Batxillerat i els Cicles Formatius.

Una altra gran experiència: les activitats a la natura Un moment important viscut per tots nosaltres com a experiència positiva eren les activitats en el medi natural, obligatòries a segon i optatives a quart, però amb una gran acceptació. Per a molts van suposar un primer contacte amb moltes activitats que després s'han anat posant de moda: el parapent, l'ala delta, el windsurf, la vela, el catamarà, l'esquí nòrdic ...

Totes i cadascuna de les promocions que han passat per I'INEFC podrien escriure un llibre sencer amb les anècdotes viscudes en aquelles sortides. Des d'aquelles nits a l'habitació col·lectiva de Ribals on podia passar qualsevol cosa malgrat la quantitat de gent que hi havia, fins a les famoses acampades o les esquiades a Vaqueira o Sierra Nevada, passant per l'entranyable record del càmping Almata on fèiem totes les activitats de mar.

75

per separat, català i castellà, tot i que el títol continua sent en català.

• Juny. Publicació del número 20 de la revista Apunts. Educació Física i Esports.

• Setembre. Publicació del número 21 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre " Programes en el medi acuàtic: Cap a una oferta alternativa".

• Octubre. La lliçó inaugural del curs 1990-91 es fa al centre de Lleida, a càrrec del Secretaria de Estada para el Deporte, Rafael Cortés Elvira, sota el títol "El deporte

en España después de la Ley del Deporte".

• Desembre. Publicació del número 22 de la revista Apunts. Educació Física i Esports

1991 • Març. Publicació del número 23 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre " L'hoquei patins : Un repte olímpic".

• Abril-maig. Se celebren actes de comiat de la seu de I'INEFC a Esplugues sota el lema " d'Esplugues a Montjuïc". El 1990-91 serà l'últim curs acadèmic en aquesta localitat.

• Juny.Acabament de les obres del nou edifici de Montjuïc. Trasllat del personal a les noves instal·lacions de I'INEFC a l'Anella Olímpica.

• Juny. Publicació del número 24 de la revista Apunts. Educació Física i Esports • 19 de juny. Conferència de premsa del director de I'INEFC,José Antonio Sancha, per presentar la nova seu del centre a Montjuïc.

• 21 de juny. Inauguració de les instal-lacions de la nova seu de I'INEFC a Montjuïc, a càrrec del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol Solei.

• Juliol. Celebració dels Campionats Mundials Júnior de Lluita.

• Setembre. Publicació del número 25 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier sobre "Sensació i percepció".

• Octubre. Quart programa de doctorat de I'INEFC de Barcelona amb el títol , " Creixement i desenvolupament motor".

Bienni 1991-1993.

• 26 d'octubre. Celebració del " 11 Congrés Mundial del CIO de Ciències de l'Esport" , a I'INEFC de Barcelona i al Palau de Congressos de Montjuïc (26-31 d'octubre).

Coincidint amb l'obertura d'aquest Congrés, s'inaugura el curs acadèmic 1991-1992 a la nova seu.

76

L'acampada de la promoció 84-89 va ser la primera que va organitzar en Feliu Funollet. Les activitats que es van desenvolupar a l'acampada eren: una cursa d'orientació, el trekking, l'organització del campament, les activitats de nit, etc.

Tothom que hi era recorda un any que la cursa d'orientació va ser de desorientació: cap grup no va poder completar el recorregut, la majoria va perdre el nord i, a sobre, a mitja cursa es va posar a ploure. Les nits es transformaven en una part important de l'activitat. En Felipe Isidre diu:

"Recordo perfectament la nit en què estàvem tots al voltant del foc i en Tudó ens va fer cantar una cançó que repetíem i responíem els diferents grups que havia format; va ser una vetllada molt especial".

Aquella acampada, però, va ser fatídica pels dos accidents de cotxe, un a la pujada i l'altre a la baixada, que per sort només van quedar en un gran ensurt, uns quants punts a les ferides i cinc hores d'espera a l'hospital de Manresa.

L'esquiada a Vaqueira era un altre clàssic. L'allotjament es feia a l'alberg de Salardú. Cal recordar, però, les gresques a les habitacions i a algun altre "bareto" de Salardú. N'hi havia molts que era la primera vegada que es posaven uns esquís.

Aquelles sortides de segon van servir per fer els fonaments de moltes de les amistats que avui encara es conserven. Els viatges i les sortides servien, entre altres coses, per conèixer gent que a classe eren només companys i amb els quals el frec a frec en altres situacions fora de l'aula feia possible sedimentar una gran amistat.

Qui no ha pensat alguna vegada:"aquesta sortida l'haurien d'haver fet al principi de curs i no esperar al final , que tothom marxa". Potser col ·laboren a canviar o modificar les dinàmiques a nivell personal. Mai no ho sabrem. Hem d'estar molt agraïts per aquest tipus d'iniciatives.

Vivències diferents a cada curs La nostra carrera ha tingut per a nosaltres un significat especial, que ens acompanya encara a hores d'ara. Entrar a I'INEFC era un esdeveniment, una sort increïble. Érem l'enveja de molts companys nostres de l'institut, que ens deien: "quina sort, podré xalar que tinc un amic que ha entrat a I'INEFC". Idealitzada? Excessivament valorada? Abans d'entrar a I'INEFC i després de patir una educació física més aviat "gimnàstica", no t'imagines que un estudiant d'Educació Física hagi de cursar assignatures com Expressió dinàmica, Història o Sistemàtica de l'exercici físic . Potser amb les anatomies, les fisiologies i l'ampli ventall d'esports, ja hi comptaves.

Un cop passades les proves i ja a I'INEFC, t'incorporaves al primer curs on destacava sobretot, la pràctica "reglada, reglamentada i institucionalitzada" dels esports individuals, que des del curs 1984-1985 es concentraven en aquest primer any de carrera. Com que estàvem bé físicament (les proves eren molt dures, molt competitives i calia estar en òptima forma), el nostre rendiment en els esports individuals ens feia pensar que havia valgut la pena patir tant per entrar. Naturalment, els companys que procedien d'especialitats com la gimnàstica artística o la rítmica, eren els protagonistes i lideraven els grups de treball i les pràctiques; a segon, però, els que provenien d'esports col·lectius agafarien el relleu.

Va ser precisament durant el curs 1984-1985 que tot l'alumnat va haver de fer les mateixes assignatures; ens expliquem: Va ser el primer any que els nois van fer Gimnàstica rítmica i Gimnàstica artística femenina i les noies Futbol i

Magnifica coreografia realitzada per alumnes de I'INEFC de Barcelona en la festa de comiat d'Espluges

La lliçó inaugural i l'obertura del Congrés són a càrrec del president del CIO, Joan Antoni Samaranch. Presideix l'acte el príncep Felip.

• En el mateix acte es fa la representació d'Els caps bescanviats (peça basada en l'obra homònima de Thomas Mann), a càrrec del grup teatral Àtic, de I'INEFC de Barcelona, dirigida pel professor del mateix centre, Pawel Rouba.

• Desembre. Publicació del número 26 de la revista Apunts. Educació Física i Esports

Gimnàstica artística masculina. Aquest fet va provocar un cert rebombori molt divertit entre l'alumnat d'altres cursos. Les vidrieres que donaven al pavelló del pis inferior de l'edifici d'Esplugues s'omplien de mirades perplexes a les hores de les classes de Rítmica.

Les primeres promocions que van viure aquest canvi van portar prou dignament aquestes classes tan especials. Els nois van haver de fer un gran esforç per adaptar-se a la nova situació i abstreure's de les mirades atentes de la resta.

També va començar una etapa de patiment masculí a l'hora de fer els exercicis de la barra d'equilibris i, més concretament, la tombarella amb obertura final de cames. Les noies, però, podrem recordar sempre els blaus permanents dels braços per les paral·leles i les callositats de les mans per la barra fixa i les anelles.

Tot i aquestes petites coses, el fet de treballar tots junts, ens va aportar molta riquesa per l'ajuda constant i la companyonia que es va crear.

Una de les anècdotes més sonades es va produir durant aquell famós examen d'asimètriques que gairebé totes les promocions hem hagut de patir en l'assignatura de Gimnàstica artística femenina. L'exercici consistia a fer un salt, agafarnos a l'asimètrica més alta i, amb l'impuls, tocar amb els malucs l'asimètrica més baixa i fer un gir sobre aquesta per quedar-nos finalment en posició d'extensió de braços. Després d'anar passant uns quants alumnes amb tots els nervis del 77

"D'Esplugues a Montjuïc" un comiat amb somriure

món, ho va fer un dels nostres companys, que estava molt fort.Va fer una sortida amb tanta potència que, quan va arr ibar a tocar l'asimètrica baixa ... Crac!! , es va partir per la meitat ... la barra, és clar. La professora, Irene Bieniarz, no s'ho podia creure i nosaltres no vam tenir altra resposta que posar-nos a r iure com uns desesperats. Amb allò es va aconseguir retardar l'examen un mes, fins que no va arribar el recanvi de l'asimètrica.

Així, entre canviar-se i descanviar-se, entre dutxa i dutxa, entre posar-te el quimono i treure't el casquet de bany, el primer any a I'INEFC passa volant.

Arribem a segon amb un canvi important: la incorporació al currículum dels esports col ·lectius.A primer els individuals, a segon els col·lectius i així tots contents. Bé, tots no perquè ... , on eren els diferents esports de raqueta? Igual que a primer curs: entre la tècnica, la tàctica, el reglament i la preparació física; entre la part teòrica i pràctica de cadascun dels esports, podem dir que sortíem amb una bona base poliesportiva general. Aquest segon curs es caracteritzava pels desplaçaments que havíem de fer a les pistes universitàries per al Futbol i el Rugbi. Les motos, les bicicletes, els cotxes-taxi i les pròpies cames eren els vehicles de transport que s'utilitzaven per recórrer els SOOm que ens separaven d'aquestes instal·lacions.

78

Un grup d'alumnes participant a la festa de comiat de I'INEFC Esplugues

A tercer ja començaves a entendre el funcionament de la casa.Arribava el moment d'escollir quatre esports, entre tots els que havíem donat, per aprofundir-hi.

Començava la davallada de la nostra condició física. Era la primera vegada que podíem escollir assignatures per orientar el nostre itinerari professional. Ja sabies a qui havies d'acudir per a qualsevol cosa que necessitessis. Començaves a saber qui era el director del centre, qui era el cap d'estudis, qui obria, qui tancava, qui. ..

Quart era un punt d'inflexió en la carrera. Tenies ganes d'acabar-la, perquè ja veies la recta final més a prop. Estaves fent la mestria i el temps de pràctica física s'havia reduït a la mínima expressió. Era llavors quan es començava a veure la gent amb uns quilos de més. Era el moment ideal perquè l'alumnat intentés canviar coses, fos crític pensant en la millora de l'estudiant que venia darrere, manifestés la seva disconformitat amb aspectes del funcionament de la casa ... La gent estava cansada i no estava per determinades lluites. Pensàvem més en el futur nostre que en el present del moment.

I amb aquesta certa apatia generalitzada, arribem a l'últim curs de la carrera. Era un curs que es caracteritzava per la presentació de laboriosos treballs a les diferents assignatures. Resultaven molt motivadors i, en moltes assignatures, es convertien en l'alternativa agraïda al sempre temut examen finai.A l'ambient es respiraven unes ganes boges d'acabar, per començar una nova etapa de les nostres vides.

79

Les mestries: un tret diferencial de la llicenciatura en Educació Física Una altra vessant important en la nostra carrera ha estat la mestria. Tots havíem d'optar per una mestria de l'esport que més ens agradés.A la nostra època, les mestries amb més demanda eren sens dubte les corresponents als esports col·lectius i la natació apareixia com una excepció entre els individuals. Pregunta pròpia d'un treball d'investigació sociològica: el canvi d'edifici -d'Esplugues cap a Montjuïc- va provocar un canvi de mestria per a alguns alumnes? Esports com el futbol, el rugbi o la gimnàstica esportiva sortien guanyant amb aquest canvi d'instal·lacions. Fer determinades mestries podia suposar altres avantatges: en algunes existia la possibilitat de convalidar parcialment o totalment l'equivalent en titulació federativa. De vegades amb cursos pont, complements de formació, etc., podies arribar a aconseguir títols federatius de rang superior.

La wllda a

l'niEFC Esdeveniments que van marcar el nostre pas per I'INEFC

En finalitzar l'etapa anterior, s'havia produït un canvi institucional que en aquell moment, quan encara érem alumnes, sabíem què era, però no el què representava: vam passar d'INEF a INEFC, passàvem a unir-nos al centre de Lleida amb la creació de l'Organisme Autònom representat per un director general de l'INEF de Catalunya, tot i el funcionament individual dels centres de Barcelona i Lleida.

Durant el curs 1985-1986 es va celebrar el desè aniversari del centre. Hi va haver molts actes (congressos, jornades, trobades esportives, etc.). La lliçó inaugural del curs la va pronunciar el president del Comitè Internacional Olímpic (Cio}, Joan Antoni Samaranch. Per a molts de nosaltres aquests actes varen ser les primeres conferències a què assistíem i varen complir les nostres expectatives. Encara molts conservem els documents d'aquelles activitats.

No va ser fins al final de l'any 1985 que se signà el conveni d'adscripció a la Universitat de Barcelona dels centres de Barcelona i Lleida. La veritat és que com a alumnes no coneixíem la situació legal de I'INEFC. Se sentien comentaris, es parlava que no érem universitaris, que no pertanyíem a cap universitat, però no ens importava gaire, el que sabíem era que seríem llicenciats o llicenciades i amb això ja en teníem prou. El cert és que l'adscripció a la Universitat de Barcelona va ser un fet important, ja que va permetre que es pogués continuar amb estudis de tercer grau: doctorat, postgrau i màster.

Tot l'alumnat que, entre 1984 i 1991 , vam realitzar els nostres estudis a cavall entre I'INEFC d'Esplugues i el de Montjuïc, vam poder comprovar com el canvi no significava només el trasllat d'un edifici a un altre de més confortable i amb millors instal·lacions, sinó que també implicava una modificació en alguns dels hàbits i de les relacions humanes que havien caracteritzat les promocions anteriors. En acabar la carrera, molts de nosaltres teníem la sensació d'haver viscut dues etapes: abans i després de Montjuïc. La vida a I'INEFC havia canviat des de l'octubre del 1986, quan Barcelona rebé l'encàrrec d'organitzar els JJOO del 1992.

Segurament tothom recorda la nominació de Barcelona com a seu Olímpica per al 92.Aquell dia d'octubre del 1986, molta gent érem a la sala d'actes veient la retransmissió televisada, i quan Samaranch va obrir el sobre i va dir:" ... à la vil/e de ...

BARCELONA", vàrem esclatar en aplaudiments, abraçades i crits d'alegria. L'emoció va 80

Montjuic en obres.

Una façana espectacular

L'INEFC

ser molt gran. No podíem pensar en aquell moment que alguns anys després treballaríem dins el cooB'92 o que participaríem com a voluntàries o voluntaris en un esdeveniment tan important i que ha marcat tant la història de l'esport a Barcelona, com els Jocs Olímpics de Barcelona'92. Sens dubte aquell dia també va marcar el futur de I'INEFC, ja que amb la nominació dels Jocs hi anaven implícites totes les millores de les instal ·lacions esportives i, entre elles, la nova seu de I'INEFC a Montjuïc. Des d'aquell octubre de 1986, varen ser moltes les especulacions de l'alumnat per encertar la data del canvi a la nova seu de l'Anella Olímpica.

La il ·lusió dels anys previs a la gran cita es convertia en una "eufòria preolímpica", la ciutat s'anava transformant, les obres s'acabaven, tot semblava preparat . .. i nosaltres érem allà, al bell mig del lloc que pocs mesos després havia de ser el melic del món! Com no havia de ser engrescador, per a un o una estudiant d'Educació Física, poder estudiar en aquell entorn meravellós?

Dissabte, 27 d'abril de 1991: a Esplugues se celebrava la festa de comiat del vell INEFC de forma populosa, amb tot l'estil d'una revetlla de poble. Cal destacar una fantàstica coreografia d'aeròbic real itzada per un grup d'alumnes conduït per les professores de Gimnàstica rítmica -Mari Luz Palomero i Hermínia Sl

e

O CI Ó Física de pel Mo lt Honorable

Dl PUJOL 21 de Juny de 1991

Ell I de juny de 1991 el Molt Honorable Senyor jordi Pujol inaugura I'INEFC a Montjuic

Mata-, en la qual estaven representats tots els esports. En el moment dels fets, alguns de nosaltres estàvem fent segon o tercer. Havíem fet la primera meitat dels nostres estudis universitaris en un centre que passaria a la història i ens acomiadàvem d'ell. Es barrejaven sentiments d'il·lusió per viure la nova etapa i d'una certa malenconia per allò que deixàvem enrera.

El curs 91-92, el primer que es va dur a terme a Montjuïc, va estar marcat per aquest fet. Va ser un "curs llampec", en un tres i no res començàvem i acabàvem el curs. Això no ho diem només des de l'apreciació subjectiva de qui veu com tot allò que passa al seu voltant succeeix a una velocitat vertiginosa, sinó també perquè al final del mes d'abril ja acabàvem les classes, per tal de deixar la instal-lació lliure a tota la comitiva olímpica. Les personalitats que aquell any visitaren les instal·lacions foren nombroses, des d'autoritats i polítics a esportistes il·lustres, com Miguel lnduníin, que encara havia de guanyar alguns dels seus cinc tours. Era, per tant, un fet habitual reconèixer alguna cara famosa quan sorties als passadissos entre classe i classe.

Així, molts de nosaltres recordem l'assistència del príncep Felip el 26 d'octubre de 1991 a la representació de l'obra de teatre Els caps bescanviats, interpretada per un grup d'alumnes de I'INEFC -el grup teatral Àtic- en l'acte inaugural del curs 19911992 i de presentació del 11 Congrés Olímpic. Posteriorment, la companyia de teatre de I'INEFC representava l'obra a la Fira del Teatre al carrer de Tàrrega.

En aquest ambient preolímpic, també cal destacar la massiva resposta de l'alumnat al casting de selecció de voluntaris i voluntàries que participarien en la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics. Una ràpida crida i en poques hores el pavelló de parquet era ple de joves estudiants movent els seus cossos simultàniament. Era una prova més de la gran il·lusió que despertava la cita olímpica i de la important mobilització popular que va significar el fenomen del voluntariat olímpic, del qual molts de nosaltres ja formàvem part. Uns mesos després, intentàvem identificar els nostres companys i companyes enmig d'aquell espectacle de la Fura dels Baus que tothom recorda, durant la cerimònia inaugural dels Jocs.

Per cert, eren aquells uns temps en què la seguretat consistia un dels principals elements de preocupació per a les autoritats i nosaltres no en vam quedar al marge. Recordeu la garita dels mossos d'esquadra que va haver-hi al costat de l'entrada principal durant tot el curs? Un fet realment curiós que no s'ha tornat a repetir:

Les novatadas Les novatadas suposaven el bateig de la promoció, amb la corresponent samarreta i la consegüent festa nocturna el dijous següent, amb l'objectiu de contribuir econòmicament al viatge de fi de carrera. De les novatadas recordem tot el misteri que les envoltava; no sabíem quan, com, per què o a on ens les farien. Però quan es produïen, era un moment de bon humor i de simpatia; i la majoria, ens ho vam passar molt bé. Una vegada passada la novatada, formaves part de la família de I'INEFC, perquè realment ens coneixíem quasi tothom, encara que fos de vista.

D'aquella època podem destacar diverses novatadas divertides: Un any, a part de l'encerrona clàssica a la sala d'actes, també ens van fer la primera classe de Psicologia. Un de cinquè es va presentar com el professor de Psicologia, ens va explicar coses sobre Pavlov, ens va fer omplir un qüestionari 82

El Molt Honorable Senyor jordi Pujol fent un discurs de benvinguda a la sala d'aàes de/ nou ediftci

barrejant preguntes amb el Pavlovsky i després va fer la recomanació de llibres "importantíssims" per a l'assignatura, entre els quals n'hi havia algun de natació.

Aquest fet els va donar moltes activitats variades per a l'encerrona, ja que entre Pavlov i Pavlovsky hi va haver confusions i també molts de nosaltres ens vàrem comprar ràpidament els llibres recomanats.

Una altra novatada divertida va ser la de l'any 1986; després de l'encerrona a la sala d'actes van fer sortir l'alumnat de primer a les pistes exteriors perquè deixessin totes les bosses i seguidament se'ls va fer fer una cursa fins a la plaça Francesc Macià, amb la particularitat que els corredors portaven al front un adhesiu de Barcelona 92.Aihora, tota la resta d'alumnat vam agafar cotxes i motos per seguirlos per la Diagonal i la sorpresa va ser nostra quan la Guardia urbana va fer parar el t ràns it del lateral de la Diagonal perquè passés la cursa. Quina gresca vàrem formar aquell dia al mig de Barcelona! Va ser una novatada totalment esportiva.

Al final d'aquest període, vam passar de les novatadas (INEFC-Esplugues) a la festa de benvinguda (INEFC-Montjuïc). Coincidint amb la nova localització del centre, es va intentar canviar una de les tradicions més arrelades de I'INEFC: les novatadas.

Des de la direcció es demanava una "festa de benvinguda", mentre l'alumnat, sobretot de cinquè, no entenia per què calia canviar aquesta tradició. Fins i tot van 83

Els polítics al costat de l'esport

arribar a demanar-nos un projecte que, d'alguna manera, assegurés que la festa era realment de benvinguda i no una forma de riure's dels qui acabaven d'arribar.

Els noms de les promocions Una de les tradicions més vives entre l'alumnat de I'INEFC és que cada promoció sigui batejada amb un nom. La promoció que marxa posa el nom a la que arriba.

Per exemple: els simoncillos batejaren als gazopillos, els guanaminos als karakakas, els karakakas als aztekakas, els badmanguis als sacopeos, els alimañas als novaquillos.

Aquests sobrenoms sempre són fruit de l'herència del nom dels pares, de modes socials o de, és clar, l'ambientació o tema de la festa de benvinguda.

Els lnter-INEF Cap al 1985 es van començar a organitzar unes jornades de competicions entre els diferents INEF: Madrid, Barcelona, Lleida i Granada. S'anomenaven lnter-INEF. El seu funcionament era molt senzill: t'inscrivies en alguna competició, entrenaves alguns dies i. .. a viatjar!

La primera es va fer a Madrid i alguns dels alumnes que hi varen anar recorden les gresques i fins alguna bretolada als hotels, on no en deuen guardar gaire bon record.

84

Les festes de benvinguda a les noves promocions han estat, són i seran un re ferent per a /'alumnat

La segona es va fer a Granada. En Sergi Martínez recordava:

"Ens vam inscriure per anar amb l'equip de waterpolo i recordo que no podíem estar més d'un minut a l'aigua perquè ens ofegàvem; quin fart de riure ens vàrem fer".

En aquell viatge també hi varen haver incidents.

Un dels alumnes va ser acusat i detingut per "mostrar e/ miembro en la vía pública" i van have r de passar quasi tota la nit a les dependències de la policia.

Tot i els incidents, aquestes trobades ens varen servir per conèixer alumnes d'altres INEF, per relacionar-nos fora de l'entorn habitual amb gent d'altres cursos i per viatjar: a Granada vàrem fer una mica de ruta i vam anar a Sierra Nevada.

Després es van fer a Lleida i Barcelona, però per a nosaltres va perdre la seva gràcia, que era viatjar i sortir fora.

El club esportiu INEFC El club esportiu seguia anant endavant. El professor de Rugbi -José Antonio Sancha- n'era el president, el de Futbol -Vicent Artero-, el vicepresident i en Felip Santamaría, el secretari; i de cada secció esportiva se n'encarregaven alum85

nes que també col ·laboraven en la gestió del club. S'oferia una gran varietat d'alternatives: esquiades, cursos de windsurf, equips de bàsquet, rugbi, voleibol, etc.

Eren molts els qui van fer sortides amb el club.

Se seguia realitzant l'esquiada a Obertauern (Àustria), a l'alberg del BLOSO on, com sempre, ens esperava l'amic André van Lierde, molt conegut per nosaltres per la promoció de l'esport per a tothom. En el soterrani de l'alberg hi havia una sala plena de jocs populars que I'André ens va ensenyar a jugar amb molta paciència. Eren llargues nits jugant al joelback, ma jhon, la rana, etc., després de llargues jornades d'esquí en pistes magnífiques.

Cal destacar com a sortides regulars les esquiades a Vaqueira Beret, que es realitzaven per Setmana Santa. Ens ajuntàvem alumnes de tots els cursos, tot i que normalment als de primer no els quedaven places, ja que l'ordre d'inscripció era per antiguitat a la casa. Cal esmentar que en una d'aquestes sortides, un company ens va deixar a causa d'un malaurat accident: en Jesús Lecumberri.Aquell fou un dia negre per a I'INEFC i en Jesús quedarà per sempre en el nostre record.

El club també donava l'oportunitat de practicar diferents esports i participar en les competicions corresponents, principalment les universitàries.

Ja cap al final de l'etapa, convé mencionar la participació en el Raiverd d'un equip mixt de I'INEFC, integrat en bona part per alumnes de les promocions que vam viure entre Esplugues i Montjuïc.Aquesta tradició s'ha seguit mantenint.

Les escoles esportives de

I'INEFC

Durant aquesta època, les escoles esportives s'havien consolidat. Havien esdevingut quelcom molt important.

Estaven obertes a clients externs que anaven a fer esport-lleure i s'organitzaven grups, des de nens i nenes fins a gent adulta. L'alumnat que entrava a formar-ne part, conjugaven una experiència laboral amb una filosofia del saber fer i d'aprenentatge constant. L'enriquiment de programacions, recursos i experiències, anava quedant en forma de documental generació rere generació; això feia que l'arxiu i la documentació que es generava fos prou important per garantir l'aprenentatge dels nous incorporats.

La incorporació no podia ser fins a tercer curs i l'equip de direcció el formava, en els primers anys de la nostra època, en Pere Miró. Quan ell ho deixà per incorporar-se als Jocs (entrà a formar part de l'Equip Directiu del Comité Organitzador dels Jocs Olímpics), va agafar-ne el timó en Rafa Nebot. Encara ara, després de divuit anys, se segueixen fent trobades anuals d'algunes persones que van formar part de les escoles i que en van treure alguna cosa més que una experiència enriquidora.

Malauradament, les escoles es varen acabar amb el trasllat a Montjuïc.

Les festes Les festes de l'alumnat eren un clàssic a I'INEFC d'Esplugues. Fins a l'any 1986, se celebraven les festes en el vestíbul. Es retirava tot, es tancaven bé tots els despatxos i es muntava l'equip de música. Eren festes que ens unien molt, perquè no teníem altre remei, hi havia tanta gent en tan poc espai que es varen haver de buscar espais alternatius: les màrfegues de la sala de rítmica, alguna aula, etc.

Suposem que aquest fet va influir en la resolució de buscar altres alternatives fora de I'INEFC d'Esplugues.

86

Alumnes atents a les explicacions del professor

I, naturalment, la preparació del viatge de final de carrera. Nosaltres, l'alumnat, ens organitzàvem per recaptar fons. En un moment donat es va instaurar el costum de fer samarretes i vendre-les.A mesura que varen anar passant els anys, la roba esportiva s'anava sofisticant: polos, dessuadores, gorres, etc.Aquesta, juntament amb les recaptacions de les festes, era una bona font d'ingressos i, a més, era un signe d'identificació, ja que molts exalumnes o persones vinculades a l'àmbit esportiu demanaven comprar la samarreta d'aquell any.

Els viatges de fi de curs Com s'ha dit, tant les festes com la venda de material eren la principal font d'ingressos per al viatge. Quantes reunions per decidir si travessàvem l'Atlàntic o no! Mai no valia allò que s'havia decidit i votat a la reunió anterior. Un dia estàvem a Cuba, la setmana següent a Grècia o a Tenerife, per després passar pel Brasil i acabar a Tunísia. Sembla que, amb els anys, el destí de Cuba es va posar de moda i han estat moltes les promocions que hi han anat.

Vivència de l'espai: Esplugues i Montjuïc, una comparació inevitable Octubre del 1991 : iniciem el curs a Montjuïc. Estrenem un edifici que ja impressiona abans d'entrar-hi; el marc on s'ubica, els espais oberts al seu voltant, les esplèn87

El professor Santos Berrocal amb el seu "estil" propi durant una classe pràctica

dides vistes de la ciutat, la magnífica silueta que presenta vist des de l'exterior ...

Entrem i hi veiem unes instal·lacions enormes, amb passadissos amplis i finestrals que deixen passar una llum diàfana.

De fins a quin punt havia de ser emblemàtic aquell edifici en dóna una idea el fet que, durant un curt període de temps, passà a ser la imatge del nou logotip de I'INEFC: vàrem passar del de l'INEF, format per uns gimnastes realitzant una figura, al de I'INEFC, format per una figura d'un cos tallada en pedra, com l'estàtua que hi ha a l'entrada de I'INEFC de Montjuïc. El logotip, però, va canviar moltes vegades. Encara n'hi va haver d'altres, fins que s'arribà al que ha presidit tots els actes del 25è aniversari.

Indubtablement, tots els alumnes que veníem d'Esplugues vam poder comprovar de seguida com havíem guanyat en amplitud, confort i qualitat en tots els espais i instal·lacions. D'entrada, la gran majoria ens hi sentíem molt a gust, però no vam trigar gaire a enyorar l'escalfor i el contacte humà derivats de les estretors del vell INEFC. Sobretot al principi.

El primer any a Montjuïc, a partir d'una certa hora, el centre oferia una imatge certament desoladora, a la qual no estàvem acostumats: amb el canvi d'instal·lació es va perdre part de l'ambient esportiu que abans es vivia a les tardes. Les esco88

les esportives de I'INEFC d'Esplugues desapareixien, era difícil veure alumnes practicant esport un cop acabades les classes, com també ho era aconseguir material i utilitzar lliurement les instal ·lacions esportives. S'havia produït una sobtada burocratització de I' INEFC. Progressivament, però, va anar sorgint una vida paral-lela a la instal-lació: congressos, conferències, actes polítics i esdeveniments múltiples, no sempre d'índole esportiva, s'organitzaven a I'INEFC, aprofitant la polivalència de les instal ·lacions, l'atractiu de l'edifici i el magnífic entorn en què estava ubicat Realment era difícil trobar un espai on estiguéssim atapeïts.Ja no havíem d'obrir-nos pas a les escales que pujaven a les aules, ni ens amuntegàvem al vestíbul a les vuit del matí, intentant trobar lliure algun d'aquells confortables i vells sofàs, que havien deixat pas als bancs, disseny Bofill, que tantes crítiques havien aixecat a l'aeroport.

També havia deixat de ser difícil trobar un lloc lliure al bar. El bar! Un indret emblemàtic i sempre ple a Esplugues que, des que es va fer (recordeu que ben al principi només hi havia màquines), era lloc de pas gairebé obligat per anar a tot arreu i que convidava a entrar-hi i fer petar la xerrada una estona envoltat per fotos i gerres de cervesa de l'equip de rugbi que havia fet tan seu aquell espai.

A Montjuïc, el bar deixava de ser el centre neuràlgic de l'edifici, tant des del punt de vista de la ubicació espacial com de la relació interpersonal. Pel bar ja no s'hi passava, ara calia anar-hi expressament.

Si continuem parlant de les estretors d'Esplugues, no podem oblidar els vestidors situats al costat de les piscines, on podíem relaxar-nos del ritme frenètic que portàvem.

En aquests vestidors un noi va descobrir un nou entreteniment: "cantar i ballar sota la dutxa" ; però no quedava aquí: es tractava de cantar mentre miràvem pel forat que donava al vestidor de les noies. Era un acte del tot organitzat i es realitzava entre les classes pràctiques i les teòriques o a última hora. Tot començava amb una cançó que s'iniciava en el vestidor dels nois: ells cantaven " un, dos, tres, quatre ... , deu" i les noies continuaven cantant "Mambo". Però el que no sabien les noies és que a la dutxa dels nois hi havia un fo rat a la paret des d'on les veien a elles dutxar-se i que la cançó era el temps del torn de qui observava. En el vestidor dels nois va arribar a haver-hi una escala portàtil.

Aquest entreteniment va durar el temps just per recordar-lo entranyablement, perquè l'equip de manteniment va fer la seva tasca amb eficàcia a l'inici del curs 1989-90.

En aquells vestidors d'Esplugues, trenta o quaranta alumnes ens amuntegàvem als bancs, per terra o fins i tot pel passadís, en un espai que no donava per a més de quinze o vint persones. Encara recordem amb nostàlgia aquella pudor característica que feia el quimono quan, abans que baixéssim corrents a la sala de judo, sortia de la taquilla després d'haver estat guardat des de la classe anterior.

El tatami de judo estava encabit en una sala tipus búnquer, amb un llarg, estret i gens ventilat passadís on suàvem, ateníem a les "órdenes de explicación" i vigilàvem que cap company no ens caigués a sobre després de patir un 0-Goshi.Això sí, sempre hi havia algú que ens ajudava a estar una mica més amples quan des89

El príncep Felip, president d'honor del 11 Congrés Mundial del CIO de Ciències de l'Esport, a I'INEFC de Barcelona

90

apareixia després que es passés llista, aprofitant la porta fantasma que hi havia al fons de la sala. Els més veterans de la casa recordaran que la funcionalitat d'aquesta sala va experimentar una transformació gràcies a la pressió exercida per l'alumnat d'aquell moment: havia estat dissenyada per ser una galeria de tir!!!!

Quan sortíem de Judo, tocava dutxar-se a corre-cuita per no arribar tard a classe d'Anatomia, encara que quan portaves uns dies a la casa, ja havies descobert que si feies tard, sempre tenies l'alternativa d'entrar per la porta posterior, agafar una

cadira de la caòtica pila que s'acumulava al fons de l'aula i començar a realitzar veritables esforços per aconseguir què allò que copiàvem s'assemblés mínimament als dibuixos a tot color de músculs i articulacions que teníem davant nostre.

A Montjuïc, les aules eren molt diferents.AI principi ens quedàvem bocabadats en veure com les persianes pujaven i baixaven soles, com el projector baixava del sostre o la gran quantitat de material audiovisual que s'amagava en els armaris amb què estava equipada cada aula. Enrere quedava la "sala taronja" i el seu material rudimentari. També sorprenia l'estructura en graderia de les aules magnes, malgrat que la sorpresa s'aniria convertint en enuig a mesura que anàvem descobrint els defectes del disseny Bofill que , entre d'altres, no s'havia recordat de les persones de baixa estatura que no tocaven de peus a terra ni d'aquelles que eren esquerranes i que no trobaven cap cadira on prendre apunts. L'aula d'exàmens, quan ens aplegàvem els dos grups, continuava sent la sala d'actes, encara que alguna cosa sí que havia canviat: havien desaparegut les històriques "taules-xuleta", a les quals ja no els quedava un sol mil·límetre lliure per apuntar-hi res, però que si tenies sort en el repartiment inicial, et podien treure d'algun compromís.

La incorporació d'aules al costat dels pavellons va significar una millora important per a les assignatures d'esports que, d'aquesta manera, podien passar ràpidament de la teoria a la pràctica.

Si haguéssim de triar, però, una assignatura que sortís clarament beneficiada del canvi d'instal·lació, hauríem de parlar òbviament de la Gimnàstica artística masculina i femenina, que disposava ara d'un dels espais estel ·lars de l'edifici, amb múltiples aparells inexistents a Esplugues i amb un tapís que ens feia enveja a tota la gent que, a primer, havíem hagut de col·locar la filera de màrfegues per fer els exercicis de terra.

No ens oblidem tampoc del Futbol i del Rugbi, que ja no ens obligaven a organitzar-nos en vehicles per arribar a les pistes universitàries, si no ens agradava l'alternativa d'anar-hi caminant pel costat de l'autopista. Ara teníem un fantàstic camp de gespa natural que no ha pogut aguantar les trepitjades i envestides de tantes promocions, però que a aquells i aquelles que durant els dos o tres primers anys el vam utilitzar, ens va fer gaudir de valent.

El desplaçament que en canvi ara ens tocava fer era a les piscines Picornell, ja que una de les pèrdues més significatives del centre va ser la de la piscina.

Si parlem d'instal·lacions esportives, no podem deixar de referir-nos als pavellons. Qui no ha tingut mai allà baix la sensació d'estar dins d'una peixera i de ser observat des de darrera dels vidres per molts ulls curiosos? O, no semblava realment un zoològic, quan els nois i les noies de les tan habituals visites organitzades d'aquella època, s'aturaven per observar tot allò que fèiem?

Com a curiositat, cal destacar que el pavelló de parquet, el primer any ni era de parquet ni semblava encara una peixera. Només hi havia una barana que, lògicament, no impedia que el memorable trinomi "botar, passar, tirar", amplificat ara pels altaveus, ressonés per tots els passadissos. No va ser fins al curs següent que els vidres van arribar al sostre i es va tancar totalment aquest pavelló.

I ja que mencionem els passadissos, que a Montjuïc s'havien convertit en autèntics espais de relació, potser caldria tancar aquest apartat recordant el curiós intercanvi de funcions que es donava al nou INEFC entre la biblioteca i algun dels passadissos.

91

La biblioteca havia deixat de ser un espai fosc , mig amagat en un soterrani, per convertir-se en un indret realment molt agradable on, no obstant això, hi havia una certa dificultat per treballar i en canvi, resultava bastant fàcil enganxarse a una conversa. Quan realment necessitaves estudiar o bé trobar-te amb els companys per fer treballs en grup, sempre era més efectiu anar directament al passadís de l'ala nord, on t 'asseies o t 'estiraves per terra i l'ambient era veritablement tranquil. Com molts de nosaltres dèiem : "el passadís per treballar, la biblioteca per fer petar la xerrada" .

En definitiva, vist d'una manera objectiva, valoràvem positivament el canvi d'edifici. Havíem guanyat en molts aspectes, però en canvi , trobàvem a faltar quelcom difícil d'explicar. Havíem passat del nostre INEF, entranyable, de portes endins . .. a I' INEFC per lluir i ésser gaudit i vist des de fora , on ni tan sols el color dels extintors desentonava del de les parets.

Relació amb el professorat Sense cap mena de dubte, el personal amb el qual més es relaciona l'alumnat és el professorat. En un col·lectiu tan gran trobem de tot: a uns els agrada més un determinat perfil de professor i a d'altres, un altre. És normal. El que també és indubtable és que tots ells han estat protagonistes principals de la nostra formació. Sempre hi estarem en deute, per tot el que ens han ensenyat, per tots els coneixements i actituds que ens han transmès.

Una gran part del que som professionalment és gràcies o malgrat ells i elles: com sempre ha dit en Santos Berrocal, "menos mal que el a/umno aprende a pesar de los profesores". Si algú no està del tot content amb la formació que ha rebut, sempre li quedarà el consol de recordar l'altra cèlebre frase del nostre estimat professor de Didàctica: "/o mejor es enemiga de lo bueno" Seguint la dita popular que deia "cada maestrillo tiene su librillo", podríem fer una exposició de totes aquelles anècdotes, curiositats, manies, coletillas, que dia rere dia protagonitzaven des de la pissarra els nostres estimats professors.

Volem començar pel que podríem considerar un número circense. No, no ... no parlem de les kippes de la gimnàstica femenina ni dels crits de presentació que ens feia donar Pawel Rouba el primer dia de classe per desinhibir-nos. Ens estem referint a la intervenció estel ·lar del Dr. Ruano dibuixant ossos i músculs amb el "mós difícil todavía". Com els voleu? Amb l'esquerra? Amb les dues mans? Amb una mà sense mirar a la pissarra? Dues paraules: im-presssionant!!!! Benvinguts a l'espectacle de l'anatomia humana a ritme de Carnaval canari!!! També era molt típic treure al mig de la classe el típic cachas del grup per veure els músculs en viu i en directe i, de passada, explotar l'ego del nostre col ·lega.

Un altre peatge que havíem de passar l'alumnat de primer era la visita a la consulta del " metge" Emilio Ortega (era el professor d' Història) . Es tractava d'anar a visitar-lo en hores de tutoria al seu despatx, explicar-li la nostra orientació professional futura i ell llavors ens " receptava" el llibre més adequat. Una bona manera d'incentivar la lectura. Amb ell vam protagonitzar les famoses pràctiques d' Història que , tot i que mai no vam arribar a entendre què tenien a veure amb l'assignatura, tots recordem amb nostàlgia. Qui no ha fet alguna vegada una " pilota cometa" o qui no recorda aquells jocs amb els plints que ens organitzava?

92

Els alumnes del grup Àtic fent una piràmide durant la representació del' obra: "Els caps bescanviats", dirigida pel professor Pawel Rouba

Es podrien dir moltes més coses ... Els exàmens de sis hores de durada amb rècord guiness de correcció inclòs, els indis kunas i la seva història ...

Si durant aquest primer any hi havia un professor organitzat, estructurat i amb previsió fins al més mínim detall, era sense cap mena de dutbe l'Agustí Boixeda. Al marge de la por pels seus exàmens tipus "pensar", tots el recordarem per situacions com ara la que descriurem a continuació: "agafeu les agendes. Apunteu: el dia 23 de gener, dimecres, a les I 1.30h, tindreu el primer parcial: entrarà des del punt 1.1.2 fins al primer paràgraf del punt 3.2.1 . Seran quinze preguntes curtes com les que fareu dintre de vuit sessions quan parlem de la natació amb aletes. Per cert, aquell dia hi haurà núvols."

També teníem des dels "ti-ki-tis" de I'Eusebio Esparza i en Jaume Enciso per aprendre musicalment la tècnica de cursa, fins a les peculiars estratègies d'organització i control de la sessió d'en Cèsar Paez: el famós "Tiempooooooooooo!!!!", juntament amb la "Orden de explicación" acompanyada d'un dibuix en l'aire amb les seves mans simulant un quadrat tancat per ell mateix. Aquest gest s'ha fet tan famós o més que la salutació que s'ha de fer en entrar o sortir del tatami.

Si establim paraHelismes entre I'INEFC i el cinema, tenim alguns professors representatius del setè art. Podem estar orgullosos d'haver tingut entre nosaltres Michael Caine interpretat pel Dr. Barbany i les seves pel·lícules d"'Higiene i primers auxilis". Si un professor de la casa fos capaç d'interpretar "L'home tranquil", aquest era el professor Talens, que transmetia tota la seva manera de fer amb molta calma.

Representant el gènere humorístic, ens trobem amb Groucho Marx, interpretat aquesta vegada pel Dr. Ferran Rodriguez en la pel·lícula titulada "Rehabili-

tació bevent sopa de ganso" .

"El hombre que susurraba a los cabal/os" és una pel·lícula que ben bé podria signar el professor Albert Ciscar.Pel preu d'una Biomecànica en teníem dues: la 93

Una escena de l'obra "Els caps bescanviats"

94

Biomecànica humana i l'eqüestre. Paco Seirul·lo podria compartir cartell amb ell.

Més que res pel tema del "susurro". En Paco era especialista a parlar més fluix del que en ell és habitual , quan la gent de les darreres fileres no parava de xerrar.

Com més soroll a classe , més fluix. Funcionava.

"Aiicia en el país de las maravillas" podria haver estat interpretada perfectament per la Núria Puig i l'encantador espai esportiu , juntament amb els itineraris esportius de la població més macos.

Per tancar l'episodi cinematogràfic, farem una referència a un clàssic musical: qui ha oblidat l'exercici de corda de l'Hermínia Mata i la M. Luz Palomero "Si yo fuera rico", que tantes i tantes vegades ens va tocar (en el bon sentit de la paraula) la sempre recordada Isabel al piano?

Hi havia dos professors famosos per les seves sorpreses a classe. Per una banda, el professor Jordi Porta i els seus exàmens tipus "depèn". Qualsevol resposta a una de les seves rebuscades preguntes havia de començar, necessàriament, per un "depèn".

Una anècdota de les seves: un dia podia aparèixer a classe amb un "puro" a la mà, fumant (en Jordi Porta fumant en un espai prohibit!!!!) o amb una cervesa i els peus a sobre de la taula, esperant una resposta crítica de l'alumnat ... (encara l'està esperant). Ningú no gosava dir res de res per si de cas.

L'altre professor sorpresa era I'Emilio Alonso. Tenia el costum de fer-nos una mena d'examen-prova amb un component distorsionador que anava variant. Una vegada ens va fer un examen teòric sense avisar en el pavelló d'Esplugues amb la música de Di re Straits a tot volum. Passarem de comentar els resultats de la prova.

L'Antonio Moreno va dedicar tant de temps a explicar-nos vida i obra d'un tal Bruno Rossi Mori, que es va produir una fusió entre ells. Des de llavors el nostre professor va passar a ser "Toni Mori". No podia ser d'una altra manera.

Hi ha professors que hem associat a uns temes molt concrets a causa de la seva insistència: Sergi Petit i el "fair-play", Josep Roca i el temps de reacció del gos d'en Pavlov, el "tres en uno": la Mi la García, l'esport i la dona; Joan Carles Burriel i la llei de l'esport de totes i cadascuna de les comunitats autònomes; Feliu Funollet, en el fons un bon esquiador; Jesús Gonzalez i els seus "juegos reunidos"; les kippes d'lrena Bieniarz-Rouba; el més aviat impossible del cavall amb arcs que Albert Llorens i Lluís Albaurrea ens mostraven a diari; en Domingo Blazquez i l'avaluació sempre formativa; en Jaume Casamort i les innumerables fitxes de conceptes pedagògics que vam haver de fer; la Natàlia Balagué i els seus temibles exàmens; en Nino Buscató i la "triple amenaça", els desplaçaments defensius ...

Per cert, hi ha una anècdota respecte a Nino Buscató digna de ser explicada. Un dia, fent handbol i parlant d'aspectes defensius amb I'Emilio Alonso, en un moment determinat va passar per davant en Nino i I'Emilio li va demanar una demostració de com recuperar una pilota en un 2x I. No recordem quants anys tenia en aquell temps, però és igual... quina passada!!! quin joc de cames!. No va parar de moure's com si espantés mosques fins que no la va robar.

El professor Domingo García ens explicava quina és la posició del dit anular en un toc de dits a voleibol, mentre que Pipo Romero confiava més que una bona pràctica fa una bona pràctica.

95

No podem acabar sense parlar de futbol. Vicent Artero i "Cholo" (Santiago Vazquez) fent anàlisi des de les zones de la pilota fins arribar a les zones de colpeig amb el peu fent del futbol tota una ciència passant per la revisió històrica d'aquest esport mitjançant el vídeo del Naranjito. El futbol és aix í.

Relació amb el PAs Hi ha a la casa un tipus de personal que treballa per i per a l'estudiant i que no passa desapercebut durant la carrera: ens estem referint al personal d'administració i serveis. Treballen a l'ombra, en silenci. Amb alguns d'ells els estudiants ten íem més contacte que no amb d'altres. Podríem establir tres categories dins el personal, segons el contacte que tenien amb nosaltres, els estudiants: Contacte or. És gent amb la qual els estudiants hem tingut molt contacte, perquè la seva feina és molt propera a les nostres activitats: biblioteca, bar, fotocòpies, audiovisuals, secretaria, secció econòmica, neteja, manteniment ...

Contacte plata. Són treballadors i treballadores que durant la carrera pràcticament no saps ni que existeixen i que, un cop acabada, es transformen en uns aliats importantíssims de l'estudiant. Per exemple, ens estem referint als qui treballen en els programes de tercer cicle (beques, doctorats, postgraus ...) i en monogràfics i cursos d'estiu.

Per últim tenim els Contactes bronze, amb els quals l'estudiant no té gaire relació. Aquí podem trobar les persones que fan la revista Apunts. Educació Física i Esports, les secretàries i secretaris de direcció (de centre i de l'organisme autònom) , els qui s'ocupen de temes del personal, gerència ...

En aquest apartat no volem personalitzar per por de deixar-nos algú. Seria injust. Tots i cadascun dels treballadors que han estat lligats a la casa ajudant els estudiants, es mereixen els nostres respectes. Alguns i algunes hi eren i van marxar a una altra banda, d'altres s'han jubilat, d'altres ens han deixat per sempre i d'altres encara avui continuen amb la seva tasca al peu del canó.

A tots i totes, els donem les gràcies de tot cor.

Què podem destacar de la nostra convivència amb el PAS durant la nostra època estudiantil? Per exemple, tot estudiant a cinquè ha hagut de "negociar" les condicions necessàries per treure la màquina de vídeo per a les pràctiques didàctiques amb el personal d'audiovisuals. Amb molt bona voluntat, intentaven tenir-les preparades per al dia previst. Un cop aconseguida la càmera, tot anava sobre rodes. Ho havíem aconseguit!!!

Amb el pas a I'INEFC Montjuïc , les possibilitats d'utilització de les instal ·lacions esportives es reduïen cons iderablement. Tot eren dificultats burocràtiques per aconseguir un espai. En aquest sentit el rival més dur amb el qual els estudiants havíem de batallar era en Felip Santamaria. Ell , naturalment, vetllava per la integritat de la casa i nosaltres intentàvem fer un ús polivalent d'aquest privilegi d'instal·lacions que ens havia caigut a sobre gràcies als Jocs Ol ímpics .

Eren aquells moments en què es començaven a normativitzar els espais. Una anècdota sobre aquest tema: un dia, al bar de I' INEFC Montjuïc, el mateix Felip Santamaria era capaç d'intentar fer complir la norma de no fumar amb un havà a la mà. Suposem que més tard es va decidir separar imaginàriament un espai del bar per a fumadors.

96

Teníem contacte amb el personal que ens feia les fotocòpies. Molt important.

Què seria d'un o una estudiant sense fer fotocòpies d'aquells apunts del dia que no hi vas poder anar, o tots els d'una assignatura a la qual et presentaves a l'examen sense haver assistit ni una sola vegada a classe? Recordem moltes persones que van treballar en el servei de fotocòpies.

Què podies fer quan necessitaves un certificat de notes, un paper de no sé què, un justificant d'examen ... ? Evidentment t'havies de dirigir a Secretaria, per on també han passat moltes persones disposades sempre a solucionar-te els problemes burocràtics que la majoria de vegades no enteníem.

A la biblioteca, el canvi d'Esplugues a Montjuïc va suposar també un canvi en la relació amb el personal que se'n feia càrrec. A Esplugues, com que no teníem accés di recte als llibres, sempre els havíem de demanar (omplint la fitxa corresponent i obrint aquells fitxers tan poc pràctics).A Montjuïc ja no era necessari, perquè els teníem a mà. Els podíem consultar i deixar-los a sobre de la taula. Els nostres amics de la biblioteca vetllaven per col·locar-los al seu lloc. Organització perfecta en detriment del tracte personal. Vam guanyar en comoditat, però la nostra comunicació amb ells i elles se'n va ressentir.

El fui:ur Un present molt intens pot amb el futur: carpe diem El futur, sobretot quan estàs fent els primers cursos de la carrera, és molt llunyà i no amoïna gaire: l'esforç que havíem fet la majoria per passar les proves i entrar, es veia compensat ràpidament per un present molt i molt intens que no ens permetia pensar gaire en allò que faríem o seríem. Carpe diem , seria l'expressió més adequada per explicar el present dels primers anys de la carrera, fantàsticament ric en vivències compartides, anècdotes divertides i experiències moltes vegades difícils d'explicar. Compartíem moltes activitats que, a més d'impl icar certa exigència física i tècnica, ens agradava fer-les pel que tenien de convivència: acampades, sortides a escalar, esquiades que duraven una setmana. El volum de sessions pràctiques dels primers anys era molt elevat: teníem tots els esports individuals i col·lectius i, sobretot, hi havia festes; sempre hi havia un motiu per celebrar una festa d'allò més sonada. A més, aquells eren (al final dels vuitanta, inici dels noranta) uns moments d'eufòria -recordem la concessió dels Jocs Olímpics a Barcelona i la construcció, entre d'altres instal·lacions dedicades a l'esport, del nou INEFC Barcelona-, que els alumnes d'INEFC vàrem viure amb molta intensitat: s'eixamplaven les expectatives relacionades amb l'esport i l'activitat física i, per tant, es revaloritzava el nostre paper com a llicenciats i llicenciades. Així doncs, el fantasma de l'atur no semblava existir en l'àmbit de l'activitat física i l'esport i això feia incrementar encara més la sensació d'eufòria i de despreocupació envers un futur no tan llunyà com ens semblava.

El futu r, doncs, va anar formant part de la nostra vida quotidiana amb el pas dels cursos a l'inefc; en els dos o tres primers anys de la carrera, teníem massa feina a gaudir del present i anar atabalats amunt i avall de l'inefc d' Esplugues: de la sala de judo a la piscina, des de la "sala taronja", pujar corrent les escales fins al segon pis i tornar després corrent també a la sala per fer Expressió dinàmica. Tot plegat no vol dir pas que no penséssim en el nostre futur i que no sortís 97

en les nostres converses: simplement hi era i en els dos darrers cursos i de forma progressiva va anar esdevenint el protagonista. Evidentment, hi havia alumnes que des del primer dia tenien claríssim quin seria el seu futur professional: "em dedicaré a la gestió en el club .. . ", "vull dedicar-me a la investigació .. . ", i molts d'altres que estaven ja immersos en el món laboral abans de començar la carrera o bé s'hi van incorporar durant els primers anys. Tothom -o pràcticament tothom- compaginava els estudis amb alguna feineta: portar un equip o fer de monitor o monitora d'activitats extraescolars.

Hi havia, doncs, moltes expectatives que després, al final de la carrera i uns quants anys més tard, s'han complert en diferent mesura. Però això ja és tema d'una segona part.

S'apropa el comiat: el carpe diem deixa pas al quo vadis Arribem al final del nostre itinerari; un itinerari compartit i a la vegada construït individualment amb moltes vivències i experiències, que ara comença a veure el seu final amb esperança i optimisme.

En els dos darrers cursos de la carrera que, per a alguna promoció, van coincidir amb el canvi de centre de I'INEFC d' Esplugues a I'INEFC de Montjuïc (un element que s'afegia a l'eufòria que dèiem anteriorment), el futur ja és un element indispensable. Des del final d'un itinerari propi fet de vivències i d'experiències compartides en un entorn inoblidable, contemplàvem el futur amb esperança i optimisme. Sabíem, pel que havíem sentit d'altres promocions, que s'estava passant per un bon moment quant a feina: els Jocs Olímpics obrien les portes de la investigació en el camp de l'esport d'elit, la nova Llei d'educació, la LOGSE ( 1990), ens obria més el camp de l'educació, en incrementar el nombre de cursos als quals podríem tenir accés amb la llicenciatura en Educació Física, la creació de I'INEFC com a Organisme Autònom que englobava els dos centres INEF de Catalunya, donava més força a la carrera en l'àmbit universitari. Hi havia, doncs, una sensació d'eufòria entre l'alumnat de I'INEFC d'aquella època, tot i que segurament teníem una visió molt parcial de la realitat i moltes coses se'ns escapaven.

A cinquè, tres aspectes formaven part de la nostra vida quotidiana, dos de col·lectius i un d'individual. Preparar el viatge de final de carrera era el nostre primer objectiu col·lectiu. Implicava una mobilització important, tant per triar el destí -tasca no gens fàcil i causa d'alguns conflictes-, com per poder finançarnos el viatge. Es venien productes d'allò més diversos que, a l'actualitat, són encara més nombrosos: qui de la nostra família o entorn extern a I'INEFC no té una samarreta, una dessuadora, una tovallola o bé ho té tot? Era la darrera activitat que faríem junts després de moltes i es vivia amb molta intensitat.

L'altre aspecte col ·lectiu era establir el punt de trobada de l'alumnat que formàvem part de la promoció un cop acabada la carrera. La tradició marcava una trobada el primer dijous de cada mes en un bar que ja era referent d'altres promocions. Hi havia molta il·lusió pel dia en què ens retrobaríem i parlaríem d'allò que fèiem i recordaríem anècdotes d'allò més divertides.

La realitat, però, ha estat una mica diferent: els camins de cadascú de nosaltres es van separant i costa molt de mantenir el contacte quan ja no existeix l'espai que ens ha unit durant cinc anys. Acabes veient-te amb uns quants, alguns 98

E/ pavelló de parquet, sense e/ parquet i sense vidres,

abans dels jocs Olímpics

ja eren més que companys/es durant la carrera; d'altres, però, eres només companys/es que han esdevingut amics i amigues. Coses de la vida. Sempre hi ha, però, un grup fidel a les retrobades, perquè sempre hi ha una o més persones que lluiten per mantenir uns vincles afectius que han estat molt forts i que no tenen perquè trencar-se; són aquelles persones que et telefonen per convocar un sopar, que munten una sortida a la natura un cap de setmana .. . Qualsevol alumne de qualsevol promoció de I'INEFC seria capaç de dir dos o tres noms de persones de la pròpia promoció que sempre han destacat en aquest sentit.

L'últim aspecte , individual, però que juntament amb el viatge i el punt de trobada posterior de la promoció, formava part de les nostres converses diàries. era el propi futur professional. Ja hem parlat que hi havia expectatives i optimisme i les opcions que cadascú volia emprendre eren diverses: la gestió, l'esport d'elit, les activitats en el medi natural, el f¡tness, l'educació .. . Una bona part de l'alumnat, quan arribàvem a cinquè, pensàvem dedicar-nos a la docència i just en acabar la carrera ja formàvem grups reduïts de companys i companyes que 99

ens preparàvem junts per a les oposicions per accedir a una plaça de professor o professora d'Educació física en un institut públic d'ensenyament secundari.

Les expectatives que teníem mentre fèiem la carrera, s'han complert de forma variable i destaca sobretot el fet que la majoria hem tendit cap a l'àmbit de l'educació: en els anys vuitanta i principi dels noranta, aproximadament el 80% de l'alumnat d'INEFC quan acaba la carrera es dedica a la docència. Les raons que podríem donar des del punt de vista d'alumnes són: que la càrrega de matèries de l'àmbit d'educació era molt majoritari en l'antic Pla d'estudis d'INEF (Pedagogia, Didàctica, les pràctiques . .. ) i que la docència és un dels pocs àmbits en el qual tenim reconeguda legalment una sortida professional, "professorat d'Educació física en els instituts d'educació secundària". Així doncs, l'alumnat que tenia aspiracions de dedicar-se a d'altres àmbits que fan referència a l'esport, ha acabat dedicant-se a la docència i, en molts casos, desenvolupa la seva tasca professional en més d'un lloc de treball, un dels quals, com ja hem dit anteriorment, acostuma a ésser la docència, que li dóna seguretat laboral, mentre l'altre té la funció de trencar la monotonia o bé representa un enriquiment professional.

(Puig iYiñas, 2001) 1 A més, el fet de coincidir en el temps amb una renaixença de l'esport i de l'activitat física en la nostra societat -que ja hem assenyalat diverses vegades com a tret definitori d'aquesta etapa-, ha permès que l'alumnat d'aquestes promocions hagi pogut tenir un paper protagonista en els diferents àmbits als quals s'ha dedicat, ja sigui la docència, la gestió, el món de l'activitat física i la salut, la investigació.

Hem arribat al final. Acabar una etapa per començar-ne una de nova: aquest era el pensament que ens obsessionava quan estàvem acabant cinquè d'INEFC. Vivíem el final pendents d'un futur immediat ple d'il ·lusions, però sempre des d'un present molt intens, del qual ens ha quedat una empremta inesborrable d'anècdotes, vivències i llaços; empremta que hem rebut tots aquells i aquelles que hem tingut la sort de formar part de l'alumnat que ha passat per I'INEFc.Aquesta convivència del present i del futur, és el que es volia reflectir en el poema escrit per Isabel Gelabert, alumna de la dotzena promoció (88/93), en el primer acte de comiat d'una promoció celebrat a I'INEFC Barcelona. L'hem recollit aquí, perquè ens sembla representatiu dels sentiments que ha pogut tenir en acabar la carrera qualsevol estudiant que hagi gaudit d'aquests cinc anys tan intensos. Un poema que anava especialment dedicat a la nostra amiga Rita Medina, que va tenir un greu accident a l'esquiada i amb qui eren tots i cadascun dels pensaments de la nostra promoció durant el curs i molt especialment en aquell moment de comiat.

I . Puig, N úr ia i Viñas, Jo rdi, 200 I : Me rcat de treball i llicenciatura en educacció fisica a l'INEF-Catalunya, Barcelona ( 1980- 1997), Barcelona, D iputaci ó de Barcelona.

100

El poema amb el qual donem pas al futur diu així :

Què són cinc anys a la vida?

No-res; en canvi aquests, ho han estat tot: Alegria d'obrir-/os, joia de gaudir-los, tristesa d'acabar-los.

Cinc anys de vincles d'amistat: encetant-ne uns, consolidant-ne d'altres Cinc anys de llaços d'amor: iniciant-ne uns, refermant-ne d'altres Cinc anys d'iHusions compartides, d'efusives relacions, d'alegries immenses, d'inesborrables anècdotes Què seran aquests cinc anys en Ja nostra vida?

Per a molt pocs, només un pas més en el seu camí Per a alguns, un pas previ a d'altres de més intensos Per a Ja majoria, un pas endavant d'una intensitat i vivesa que difícilment mai no podrem repetir.

Amb el cor recelós per Ja incertesa futura, amb el cor coratjós per la intensitat passada i present, volem expressar un desig: Que més enllà dels simples i tristos records, les alegries, il-lusions, anècdotes i relacions viscudes, siguin certesa i vivesa en les nostres passes futures .

Poema de comiat de la 12a promoció, juny 1993

IOl

CRONOLOGIA GENERAL 1985 -

1985

Febrer, 22 Març, li

1991

Mor, als setanta-dos anys, l'escriptor Salvador Espriu.

Mikhail Gorbatxov esdevé secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (Pcus).

Març, 24

El Barça de Terry Venables guanya la Lliga de futbol.

Maig, 28

Trenta-vuit espectadors moren a l'estadi de futbol de Heysel (Bèlgica).

Maig, 28

Aprovació al Congrés de la Llei de l'avortament.

Juny, 12 Agost, 28

Espanya signa el Tractat d'adhesió a la Comunitat Econòmica Europea.

"Catalunya fa el cim". Òscar Cadiach,Antoni Sors i Carles Vallès, són els primers muntanyencs catalans que coronen la muntanya més alta del planeta, I'Everest, de 8.848 metres.

1986

Desembre, 16

Barcelona sol ·licita oficialment l'organització dels Jocs Olímpics de 1992.

Gener, I

Ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.

Gener, I

La Generalitat proposa en el Parlament una divisió territorial de Catalunya en trenta-vuit comarques i la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB).

Febrer, 28

Assassinat del primer ministre suec, Olaf Palme.

Març, 12

El "sí" a la permanència a l'oTAN guanya per tretze punts al "no" en referèndum.

A Catalunya i al País Basc guanyen els partidaris del "no".

Abril, 28

Les autoritats soviètiques reconeixen l'accident de la central nuclear de Txernòbil.

Octubre, 17

El Comitè Olímpic Internacional (col) concedeix a Barcelona l'organització dels Jocs Olímpics de 1992.

1987

Gener, 29

Mor a Sarrià (Barcelona) el poeta Josep Vicenç Foix, a l'edat de noranta-quatre anys.

Març, 12

El Govern central, la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Comitè Olímpic Espanyol constitueixen el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona' 1992 (cooB'92).

Juny, 19

Es produeix un greu atemptat al supermercat Hipercor de Barcelona, amb vint-i-una persones mortes. Un atemptat amb el segell d'ETA.

1988

Abril, 14

Aprovació de la Llei de televisió privada: concessió per part del Govern de canals de televisió privada a Antena 3, Canal + i Tele 5.

Maig,8

François Mitterrand, reelegit president de la República Francesa.

Juny, 10

Mor a Barcelona, a l'edat de vuitanta-nou anys, l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas.

Setembre

Jocs Olímpics de Seül. Pocs dies abans té lloc el Congrés Científic Olímpic, acte acadèmic tradicional vinculat a l'esdeveniment.

Novembre, 8

George Bush , senior, president dels EUA.

Desembre, 14

Vaga general, anomenada "del 14-D", convocada per ccoo i UGT. Gran èxit de convocatòria.

1989

Gener, 23

Salvador Dalí, integrant amb Pablo Picasso i Joan Miró de la tríada de grans pintors espanyols contemporanis, mor a Figueres a l'edat de vuitanta-quatre anys.

102

1989

Ab ril, 23

El Canal 33 , segon canal autonòmic, inicia les seves emissions en període de proves.

Juny, 3

El mes de setembre començarà a emetre de forma regular.

Es produeixen els esdeveniments de la plaça de Tiananmen (Pequín), amb la mort de nombrosos estudiants sota l'escomesa de l'exèrcit xinès.

Eleccions a Polònia. Victòria del partit Solidaritat, liderat per Lech Walesa.

Juny, 4 Juny, IO Set embre, 8

Arantxa Sanchez Vi cario guanya el Roland Garres.

Octubre, 20 Novembre, 9

de la presència del rei Juan Carles I. L'escriptor Camilo José Cela rep el Premi Nobel de Literatura.

"Cau" el mur de Berlín.

Desembre , 14

Eleccions a Xile. Guanya el democratacristià Patri cio Aylwin. El IO de març accedeix

Desembre , 17

a la presidència i posa fi a la dictadura de Pinochet.

Inici de la mobilització popular a Timisoara (Romania) contra el Govern

Inauguració de l'Estadi Olímpic de Montjuïc, amb motiu de la celebració de la Copa del Món d'Atletisme. Sectors independentistes es manifesten en contra

de Ceaucescu, que és afusellat el dia 25.

1990

Febrer, IO

El líder sud-africà Nelson Mandela és alliberat després d'un quart de segle d'estar

Juny, 13-14

tancat com a presoner polític.

I I0.000 persones aclamen els Rollings Stones durant els seus dos concerts a Barcelona. D'altra banda, es consoliden grups de rock i pop catalans com

Agost, 2

Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sangtraït.

L'exèrcit iraquià envaeix Kuwait. Conflicte al golf Pèrsic. Bloqueig a l'Iraq. Coincideix,

Setembre , 20

al nost re país, amb l'eclosió de l'objecció de consciència al servei militar.

Inauguració del Palau Sant Jordi a l'Anella Olímpica de Montjuïc. Al mateix temps, la ciutat de Barcelona està plena d'obres amb vistes als Jocs Olímpics de 1992.

Octubre, I

Inici de les activitats docents de la Universitat Pompeu Fabra, la primera creada per la Generalitat de Catalunya, coincidint amb la implantació dels primers nous Plans d'estudis de quatre anys.

Octubre, 9

S'aprova la LOGSE (Ley Orgónica General del Sistema Educativa).

La direcció de Terra Lliure, moviment independentista català, proposa abandonar

Octubre, 30

la violència.

Visita a Barcelona de l'últim cap d'Estat de la URSS, Mikhaíl Gorbatxov.

Novembre, 22

El conservador John Major, primer ministre del Govern britànic. Succeeix a

Octubre, 3

Marga ret Thatcher.

1991

Gener, 16

El govern dels EUA engega l'operació Tempesta del desert en el Golf Pèrsic.

Març, I

El Tribunal Constitucional declara vàlida l'exigència del català als aspirants a

Maig, 29

funcionaris de la Generalitat.

Atemptat d'ETA a la caserna de la guàrdia civil de Vic (Osona), amb el resultat

Juny, 2 Jul iol, IS Novembre, 2 Novembre, IO

de nou morts i cinquanta ferits .

El FC Barcelona guanya el campionat de la Lliga de futbol.

Terra Lliure anuncia la seva autodissolució.

Mor a Barcelona, a l'edat de setanta-tres anys, l'escriptora i exregidora de l'Ajuntament de Barcelona, Maria Aurèlia Capmany.

Mor, a l'edat de quaranta-cinc anys, l'escriptora i periodista barcelonina, Montserrat Roig.

103

INTRODUCCIÓ

El relat d'aquesta etapa té alguna superposició amb el de l'anterior pel que fa a la història de I'INEFC de Barcelona. El punt de contacte és l'edifici de Montjuïc, que marca les vivències de les promocions que viuen el trasllat (etapa anterior) i de les primeres que hi estudien.Atesa la importància d'això, ens ha semblat oportú mantenir les dues perspectives: la dels que venien d'Esplugues i la dels que ja només varen estudiar a Montjuïc.

Perquè Montjuïc és l'Olimp i el significat que adquireix l'edifici va molt més enllà del fet arquitectònic; és un element identificador que ens obrirà moltes portes i ens empenyerà a voler anar més enllà, a ser mereixedors del llegat que ens deixaren els Jocs Olímpics de 1992. D'aquesta manera, un edifici simbòlic, la responsabilitat que genera i l'adhesió a Europa produeixen uns efectes sinergètics que van molt més enllà d'una simple suma d'elements. Els efectes de la integració europea són cada cop més clars i l'edifici contribueix a fer-los més palesos; són dos fenòmens que actuen sinèrgicament. Els Jocs "posen Barcelona en el mapa" i l'edifici posa I'INEFC de Barcelona a Europa.

S'inicia un període llarg i mogut de reforma del Pla d'estudis seguint les directrius de la Comunitat Europea, s'intensifica la mobilitat d'estudiants i professorat dintre del programa Erasmus -posteriorment Sòcrates I Erasmus-, professorat d'arreu del món imparteix conferències a I'INEFC (Eric Dunning de Leicester, Bruce Kidd de Toronto, John Mc Aloon de Chicago, Nancy Rivenbourgh de Washington ... ) en el marc dels convenis que es van signant amb institucions diverses, i d'altres hi fan estades, com és el cas de John Hargreaves que roman a la institució durant quasi tot l'any 1992 per fer un estudi sobre nacionalisme i Jocs Olímpics, o el de Klaus Heinemann, que fa un semestre sabàtic durant l'any 1997 per dur a terme una recerca sobre l'associacio106

nisme esportiu voluntari. Sens dubte, però, el fet més important en aquesta línia es dóna quan l'INEF de Catalunya esdevé la seu de la Secretaria de la Xarxa Europea d'Instituts de Ciències de l'Esport. La "Xarxa" s'havia fundat l'any 1991 i és una associació que aplega més de 300 instituts, departaments, facultats o escoles de tota Europa.

Montjuïc esdevé el seu centre neuràlgic fins que l'I de gener del 2000 es trasllada a Odense (Dinamarca).

L'INEFC també té presència ciutadana. No només en el camp de l'esport o la vida universitària, sinó també per moltes coses més, com podem veure en el relat de l'alumnat, que no para de sorprendre's per totes les coses que s'hi arriben a fer: congressos, actes institucionals, filmació d'anuncis publicitaris amb models que circulen pels passadissos ... I, naturalment, quantitat innombrable de visites d'escoles, que vénen a veure la "Universitat de l'esport". Nens i nenes d'instituts que queden bocabadats pel lloc i que, ben segur, com a resultat de la visita decideixen que "quan siguin grans" estudiaran "INEF".

El país ha entrat en la normalitat institucional. Fins i tot pel que fa a escàndols de diversos tipus que un sistema democràtic no pot acceptar raó per la que es creen els mecanismes necessaris per denunciar-los i jutjar-los; a la cronologia històrica es dóna compte dels més importants. Hi ha eleccions cada quan toca i també hi ha moments millors i pitjors pel que fa a l'economia.

L'INEFC reflecteix aquesta estabilitat institucional. Cada quatre anys hi ha eleccions de centre (Barcelona i Lleida) i de l'INEF de Catalunya.Tot i que la seva integració o no integració a la universitat és un tema encara no resolt, ja no és un centre acadèmic estrany. El seu sistema de funcionament acadèmic es regeix per la normativa universitària fins al punt, entre altres coses, que les proves d'ingrés són modificades perquè no s'hi adaptaven.

L'any 1992 els ministres europeus de l'esport promulguen la Carta Europea de l'Esport . El 1975 havien cridat l'atenció sobre l'existència de l'esport per a tothom (Carta Europea de l'Esport per a Tothom). Passats els anys, davant la creixent diversificació del sistema esportiu, creuen convenient promulgar una nova carta que abasti totes les expressions de l'esport.Així, en l'article 2 de la carta s'entén per esport "tota mena d'activitats físiques que, mitjançant una participació -organitzada o no-, tinguin per ftnalitat l'ex-

pressió o la millora de la condició física o psíquica, el desenvolupament de les relacions socials o l'assoliment dels resultats en competicions de tots els nivells". L'INEFC es fa ressò d'aquests canvis i ho reflecteix en el conjunt de les activitats que es duen a terme. Al final de l'etapa, el nou Pla d'estudis de la llicenciatura és a punt per a la seva implantació; a partir d'ara, les persones que el segueixin tindran la llicenciatura en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (CAFE). Però també segueix endavant el tercer cicle -amb la convocatòria periòdica dels programes de doctorat-, se celebren els cursos d'estiu -cada cop amb més èxit-, els cursos monogràfics i, fins i tot, es comença a parlar de formació no presencial ("on line") .

La recerca va prenent cos. A més d'ajuts externs, es crea una línia de finançament propi, amb un sistema d'ajuts per a gent postgraduada i alumnat col·laborador. Molt important és la posada en funcionament de la cambra hipobàrica dels laboratoris de Fisiologia de I'INEFC de Barcelona l'octubre del 1994, que ha servit per a l'adaptació a l'altura de l'expedició a I'Everest d'un grup de la Universitat Politècnica de Catalunya (uPc).A poc a poc hi ha més activitat per publicar en revistes científiques i per visitar congressos. El professorat d'esports té prestigi reconegut en les seves disciplines respectives; se li demana participar en clínics, publica llibres, entrena equips importants i, fins i tot, forma part de tribunals de tesis doctorals de temàtica esportiva; el nombre de doctors i doctores en aquest àmbit és escàs a tot arreu i I' INEFC de Barcelona, en canvi, en té.A la cronologia es dóna compte detallat de les lectures de tesis doctorals que es duen a terme. La memòria acadèmica de cada curs, publicada amb regularitat, recull totes aquestes informacions. I la revista Apunts. Educació Fisica i Esports s'ha convertit en un altre dels nostres símbols d'identitat, mitjançant el qual som reconeguts a Catalunya, Espanya, Europa i a tot el món. L'INEFC de Barcelona ha assolit la seva maduresa.

107

EL R ELAT

Coordinadores i autores: Ivet Pare ra i Marta Moragas

Cronologia històrica de I'INEFC de Barcelona ( 1992-1996) 1991 • Març. Publicació del número 27 de la revista Apunts. Educació Física i Esports • Abril. Se celebren eleccions per escollir una nova Junta Executiva del centre de Barcelona. Una Junta formada per Joan Carles Burriel, director; Ferran A Rodríguez Guisado -fins al mes de març de 1994- i Joan Riera Riera, sotsdirector de Recerca i Postgrau -fins al 1996; Agustí Boixeda de Miquel, sotsdirector d'Estudis de Llicenciatura i Professorat; i Hermipio Romero Largo, sotsdirector d'lnstal.lacions i Serveis. Poc temps abans José Antonio Sancha havia tornat a ser elegit director de l'o.A. de l'INEF de Catalunya.

• Celebració a la seu de I'INEFC de Barcelona, del primer curs intensiu Erasmus del grup Esport, Economia i Societat de la Xarxa Europea d'Instituts de Ciències de l'Esport, sobre el tema " L'esport i la integració europea".

Hi assisteix professorat i alumnat de les universitats següents: Universitat Hamburg (Alemanya), University of Leicester (Regne Unit), Université de Lyon I (França), Università di Roma La Sapienza (ltalia) i els INEFC de Barcelona i Lleida.

Des d'aquest moment i fins a l'actualitat, l'INEF de Catalunya participa regularment en aquesta trobada, que es realitza a diversos països europeus.

• IS de maig. Acaben, abans d'hora, les classes d'aquest primer curs acadèmic 1991-1992 a la nova seu de I'INEFC de Barcelona, a causa dels preparatius dels Jocs Olímpics de Barcelona '92.

1

Qui érem i com vam entrar1 Quan vam entrar a INEFC, érem nois i noies que, en la majoria dels casos, encara no havíem fet ni els vint anys i que ens sentíem en un núvol. Si ho mirem des de la perspectiva d'avui dia, deu anys després, ja no ens veiem així, sinó simplement com uns infants que deixaven l'institut per anar a la universitat. Però és clar, quina universitat!!!!

Per a nosaltres era superior a les altres. De fet, era aquella a la qual tots i totes volíem accedir. El que ens diferenciava de la resta de facultats i escoles universitàries era que, allà, tots i totes hi érem perquè ho havíem escollit. No hi havia ningú que hagués triat fer econòmiques com a primera opció universitària i hagués entrat a I'INEFC. En canvi, al revés potser sí que podia haver passat.

Quan anàvem a fer la preinscripció, teníem molt clar què volíem posar en la primera opció. El problema era omplir la resta. En posaves dues o tres més perquè, en arribar a casa, no et recriminessin pel fet d'haver posat una sola opció.

Per això, normalment, solies posar-hi també Magisteri o Pedagogia, malgrat que tu tenies força clar que no et convencia res més que INEFc-Barcelona.

A més, amb el canvi d'edifici, es va ampliar força el nombre de places que oferia la facultat. Les 80 que hi havia van passar a 120 o 130, i això va fer que encara ens centréssim més en la nostra opció.

En canvi, els que havien anat amb tu , omplien totes les opcions: des d'Econòmiques fins a Ciències Ambientals, passant per Medicina i Història de l'Art.

Les proves Però no tot era tan senzill. Com ja s'ha escrit en els capítols anteriors, nosaltres havíem de passar unes proves per accedir a la Universitat. Havíem de lluitar per fer allò que volíem.

Tradicionalment, les proves d'accés són un dels aspectes que ens ha donat identitat dins del món universitari. Són una característica particular nostra i de molt poques facultats més del nostre entorn.

I. Volem agrair les aportacions realitzades per Clara Canals, josep Campos, Albert Piñol, Sònia Rallo i Carme Solé

108

• Maig-setembre. Les instal.lacions de I'INEFC de Barcelona estan disponibles per acollir esdeveniments esportius relacionats amb els Jocs Olímpics. El mateix mes de setembre s'hi celebraran els Jocs Paralímpics.

• Juny. Publicació del número 28 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre " Atletisme: del mite a la realitat tecnològica".

• Setembre. Publicació del número 29 de la revista Apunts. Educació Física i Esports • Octubre. A causa dels esdeveniments olímpics, les proves d'accés del curs 1992-1993 es fan fora de les instal.lacions de I'INEFC. Tenen lloc al complex esportiu "l'Hospitalet Nord".

• L'INEFC esdevé la seu de la Secretaria de la Xarxa Europea d' Instituts de Ciències de l'Esport.

La " Xarxa" , que es va fundar l'any 1991 , és una associació que aplega més de 300 instituts, departaments, facultats o escoles de tot Europa.

• Es posa en marxa el programa d'especialitzacions curriculars destinat a oferir a l'alumnat del segon cicle una formació més especialitzada i que serà vigent mentre no existeixi un nou Pla d'estudis.

• 27 d'octubre. Començament del curs acadèmic 1992-1993. Lliçó inaugural a I'INEFC de Lleida -una reflexió sobre el moment del sistema universitari a Catalunya- a càrrec de Josep Laporte i Salas, conseller d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

• Acte oficial de benvinguda institucional als nous alumnes de I'INEFC de Barcelona, a càrrec del seu director, Joan Carles Burriel.

• Novembre. Celebració a I'INEFC de Barcelona del Primer Congrés "Dret i Salut"; i de les Jornades de Psicologia de l'Associació Catalana de Psicologia de l'Esport (ACPE) • 5-6 de novembre. Celebració a I'INEFC de Barcelona del Simposi " Llengua i Esport" • Desembre. Celebració a I'INEFC de Barcelona de l'Assemblea de la Federació Catalana de Rugbi; i de la Trobada Esportiva 1. N. s. s.

• Publicació del número 30 de la revista

Apunts. Educació Física i Esports 1991 • Gener. Publicació de la " Memòria de Recerca 1991-1992 INEFC Barcelona".

Acte de comiat del professor de judo Francesc Ta/ens amb motiu de la seva jubilació.

El rodejen professors i professores del centre

En el moment en què decidies que volies fer aquesta carrera, tenies per davant una temporadeta força llarga de treball intens. T'havies de preparar a consciència per aconseguir allò que tant desitjaves: entrar a I'INEFC. En la majoria dels casos el lloc escollit per a l'entrenament era un gimnàs especialitzat en aquesta tasca. Això feia que, si superaves les proves, ja coneguessis alguns dels companys i companyes que tindries durant el curs.

Les proves que es feien en els inicis d'aquella etapa eren molt similars a les de les etapes anteriors. Les resumim breument: • Prova I. Coordinació: era un circuit amb una pilota de tennis en el qual s'havien de fer uns llançaments, uns girs, i intentar fer punteria en uns cercles que hi havia dibuixats a la paret, tenint en compte que sabies la rodona a la qual havies d'encertar en el moment en què estaves a l'aire i la pilota l'havies d'haver deixat anar abans de caure a terra, sense desequilibrar-te, evidentment. Recordareu, els qui l'hàgiu fet, que això era més aviat un assumpte de sort que de veritable capacitat d'encert.

• Prova 2. Adaptació al medi aquàtic: és a dir, la que tothom coneix com la de natació. Realitzar diferents habilitats aquàtiques com capbussar-se, agafar un objecte sota l'aigua, nedar endavant, nedar endarrere, donar la volta a un pneumàtic ... , en el mínim temps possible.

• Prova 3. Força explosiva del tren superior: coneguda normalment com llançament de pilota medicinal de 3 o 5 kg, segons el sexe de l'aspirant.

• Prova 4. Força explosiva del tren inferior: és a dir, salt horitzontal amb els peus parats.

• Prova S. Agilitat: era un circuit en el qual s'havia de fer una tombarella, passar per sota d'una tanca, passar per sobre d'un plint, tornar a passar per sota d'una altra tanca i saltar la primera tanca que havíem passat. Tot, evidentment, en el mínim temps possible.

109

• Celebració a I' INEFC de Barcelona del "Curs Nacional de Bàsquet amb cadira de rodes".

• Febrer. Celebració a I'INEFC de Barcelona de l'Assemblea del CoLlegi Oficial de Professors i Llicenciats en Educació Física (coPLEF); i del Campionat d'Espanya de Bàdminton per Autonomies.

• Març. Publicació del número 31 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre "Avaluació en l'activitat física i l'esport".

A partir d'aquest número, es tradueix el subtítol de l'edició castellana ("Educación Física y Deportes") i es fa un tiratge total de 3.000 exemplars al trimestre ( 12.000 anuals). Aquesta modalitat d'edició de la revista de I'INEFC es manté fins a l'actualitat • Abril. Celebració a la seu de I'INEFC de Barcelona de les Jornades "Professors d'Educació Física de Primària", organitzades per l'Ajuntament de Barcelona.

• Maig. Aparició del número zero de la revista "Espai", dels alumnes de I'INEFC de Barcelona.

• 14 de maig. Lectura de la tesi doctoral "Joves i Esport influència dels processos de socialització en els itineraris esportius de la població juvenil", a càrrec de la professora de I'INEFC de Barcelona, Núria Puig Barata.

• Curs acadèmic 1992-1993. Aprovació, pel Consell d'Universitats, de la nova titulació de la carrera d'Educació Física, que ara passarà a denominar-se Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, i de les directrius generals que han de regular la realització del nou Pla d'estudis.

• Juny. Festa del Rugbi INEFC de Barcelona; i presentació de la Volta Ciclista a Catalunya.

• Publicació del número 32 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre "Praxiologia: l'estudi de les pràctiques esportives, expressives i lúdiques".

• li de juny.Acte de cloenda del curs acadèmic 1992-1993. Festa de comiat de la 12a promoció de llicenciats en Educació Física. Es la primera que es fa i amb ella s'inicia una tradició que dura fins l'actualitat.

• Juliol. Veredicte del jurat del Festival de Teatre Jove'93 de la "X Mostra de Teatre Jove" de Terrassa: premi a la millor adaptació al Grup Àtic de I' INEFC de Barcelona -dirigit pel professor Pawel Rouba- , per l'obra Els caps bescanviats,

IlO

• Prova 6. Resistència: la Course Navette . No necessita explicacions, oi?

Al llarg de la seva història, però, el funcionament d'aquestes proves ha anat experimentant alguna modificació, ja sigu i a nivell d'execució o d'avaluació.

L'any 1991 , després d'una temporada de no afegir-hi cap prova, se'n va introduir una de nova: la de flexibilitat.

Un parell de mesos abans de les proves d'accés, i mentre la majoria de gent estava entrenant per fer-les , ja va començar a córrer el rumor, entre els i les aspirants, que hi hauria una prova de flexibilitat. No se sabia quina era fins que, pocs dies abans d'haver-les de fer, coincidint, aproximadament, amb el període d'inscripció, es va donar a conèixer el contingut de la nova prova. Es tractava d'estar asseguts a terra amb les cames juntes i estirades, doblegar el cos a l'alçada de la cintura i tocar els peus amb les mans o, encara millor, sobrepassar-los.

L'any 1992, tot i que no es va introduir cap prova nova, encara hi va haver un altre canvi prou significatiu; es van unificar les proves d'accés de Barcelona i de Lleida.

A partir d'aquell moment, en el llistat de preferències de la preinscripció un iversitària, podies posar els dos centres catalans (fins aleshores, com que les proves es feien per separat i, normalment, en les mateixes dates, no es podia fer).

Des d'aleshores, cada any es realitzarien , de forma alternativa, en un dels dos centres.

L'any 1992, les proves s'havien de realitzar a la Ciutat Comtal, però, com ja us deveu imaginar, la preparació dels Jocs Olímpics no ho va permetre. Així, doncs, no es van fer ni a Barcelona ciutat ni a Lleida, sinó a l'Hospitalet de Llobregat.

A partir de l'any 1993, tothom ha de fer totes les proves. Fins aleshores, hom tenia la possibilitat de deixar de fer-ne una. És a dir, fins l'any 1992, de les set proves que hi havia, cada aspirant només n'havia de realitzar sis i, per tant, podia deixar de fer la que portés més mal preparada.

L'any següent, a causa d'una nova llei d'accés universitari que no permetia continuar el sistema d'entrada que s'estava utilitzant, va desaparèixer, en certa mesura, la competitivitat de les proves d'accés.

Fins aquell any, l'ordre d'entrada de l'alumnat venia marcat per la suma de l'expedient previ de l'aspirant (nota de batxillerat i selectivitat) i el resultat obtingut a les proves d'accés. No hi havia cap mena de barem en el resultat, sinó que cada any, en funció de les aptituds i resultats físics de la gent que s'havia presentat, variava la puntuació de cada prova. Les puntuacions dels resultats de les proves físiques s'obtenien a partir d'un concepte tan conegut entre nosaltres i, a la vegada, tan temut com la famosa "campana de Gauss". D'aquesta manera, com que en el moment de fer la prova no sabies qu ina puntuació obtindries amb el resultat que havies fet, tothom anava al màxim.

Des d'aquesta nova llei, l'ordre d'entrada ve marcat per la nota prèvia de l'aspirant, és a dir, selectivitat i batxillerat. El que cal assegurar és aconseguir el resultat d'apte al conjunt de les proves físiques. A més, mentre es fan , tothom ja sap quin és el resultat que està obtenint, ja que disposa d'uns barems prèviament coneguts.

Durant aquests anys, es van anar produint alguns petits canvis de forma en algunes de les proves. Per exemple , de la prova de coordinació va desaparèixer

Alumnes de rítmica sota l'expectació habitual quan en els pavellons encara no hi havia vidres

de creació pròpia, basada en l'obra del mateix títol de Thomas Mann.

• S-9 de juliol. Primera edició dels Cursos d'Estiu de l'Educació Física i l'Esport a I'INEFC de Barcelona.

• 6 de juliol. Organitzat per l'Associació INEFC per a la Cooperació amb Amèrica Llatina (ASICALL), té lloc un recital del cantant Quintin Cabrera i el Grupo de Samba Brasileiro, a I'INEFC de Barcelona.

• 23 de juliol. Coincidint amb la inauguració dels GoodWill Games que se celebren a Sant Peters burg, el director de I'INEFC, José Antoni o Sancha, és investit Acadèmic Numerari de l'Acadèmia Nacional Pere I de les Ciències i de les Arts de Rússia.

• Setembre. Jornada organitzada pel Ministerio de Educación, sobre el Professorat d'Educació Física, a la seu de I'INEFC de Barcelona.

la petita tanqueta que s'havia de saltar; de la prova de natació es va modificar una petita part del recorregut .. .

La matriculació Un cop havies aconseguit l'objectiu d'entrar a I' INEFC, començaven les veritables dificultats: matricular-se.

Això requeria una sèrie de coneixements que anaves adquirint amb els anys.

Així, la matriculació de cinquè la vam poder fer pràcticament amb els ulls tancats, però la del primer curs era una experiència que podríem definir com a única i, per a molta gent, inexplicable. Havies de seguir una sèrie de passos inevitables.

Primer de tot, calia saber quina era la documentació que necessitaves i quan l'havies de portar. Marxaves a casa, reunies tota la paperassa que necessitaves i la portaves a la Secretaria d'Estudis de I'INEFC el dia que t 'havien dit.

Et posaves a la cua i, quan ja portaves una bona estona, mirant al teu voltant, descobries que tothom tenia un paper que tu no tenies. Era l'imprès de matriculació. lli

• Publicació del número 33 de la revista

Apunts. Educació Física i Esports • Octubre. A partir del curs 1993-1994, es crea un nou departament, el de Gestió i Recreació, i es divideix el Departament d'Esports en un d'Esports Individuals i un d'Esports Col.lectius.A partir d'ara,I'INEFC Barcelona compta amb els departaments de Ciències Mèdiques; Ciències Socials; Educació Física; Esports Col·lectius; Esports Individuals; i Gestió i Recreació.

• Durant el curs acadèmic 1993-94, aprovació per part del Claustre del centre de Barcelona del Reglament de l'Alumnat.

• 28 d'octubre. Lliçó inaugural del curs acadèmic 1993-1994 al centre de Barcelona -sobre la situació actual de l'Educació Física- a càrrec del ministro de Ja Presidencia,Aifredo Pérez Rubalcaba.

• Desembre. Publicació del número 34 de la revista Apunts. Educació Física i

Esports • 20 de desembre. Lectura de la tesi doctoral "Va/oración de las diferentes

dimensiones del equilibrio humano", a càrrec del professor de I'INEFC de Barcelona, Javier Hermíndez Vazquez.

Aleshores esbrinaves que s'havia de comprar a la caixa. Quan ja estaves pensant on devia ser "la Caixa" més propera, t 'assabentaves que era a la caixa de I'INEFc.AIIà compraves l'imprès i et trobaves que t'havien venut un pack: imprès de matriculació i manual d'instruccions. Les coses començaven a complicar-se ...

Quan, aproximadament una hora després, havies omplert el full, anaves a la cua una altra vegada. Evidentment, ara era molt més llarga que abans. Et posaves en una de les dues cues que hi havia. No gosaves ni preguntar per què n'hi havia dues. Veies que la teva avançava més ràpidament que l'altra i pensaves: "L'he encertat!". Però quan arribaves a davant de tot, rebies una pregunta inesperada: "Demanes beca? Doncs has d'anar a l'altra cua. Noooo!!!!"

Quan, després d'unes hores més, havies aconseguit matricular-te, pensaves:"! el més difícil era superar les proves d'accés?"

On acabàvem d'arribar1 Si alguna cosa pot caracteritzar les primeres promocions d'aquesta etapa és la de tenir, pràcticament, la mateixa antiguitat que l'edifici de Montjuïc.

I això, què vol dir? Per als que vàreu fer INEFC abans que nosaltres, potser no és important, però per als que hi estem implicats és com un símbol. .. Fins i tot podríem dir que és un motiu d'orgull i de satisfacció, per què no?

Per això ens ha semblat oportú centrar una part important d'aquest capítol a descriure-us com era la gran obra que va dissenyar el mundialment conegut arquitecte Ricardo Bofill.

Curs d'estiu: l'esgrima arriba a I'INEFC de Barcelona

112

1994 • Gener. Publicació de la "Memòria del Curs acadèmic 1992-1993. INEFC".

• Publicació del número 35 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre "Intervenció psicològica en esports d'equip" .

• I 1-1 S de febrer. Celebració del 111 Congrés d'Entrenadors experts de la Federació Internacional de Rugbi Amateur (FIRA), a la seu de I'INEFC de Barcelona.

• Març. Es posa en marxa a I'INEFC de Barcelona el Centre d'Autoaprenentatge d'Idiomes (CAl) • 4-5 de març. Celebració del Seminari Internacional " Esport i Activitats Físiques Adaptades".

• Abril. Publicació del número 36 de la revista Apunts. Educació Física i Esports • I a. Diada de l'Estudiant organitzada per un grup d'alumnes que par ticipen en el seminari " Organització d'esdeveniments esportius" dirigit pels professors Joan Carles Burriel i Pere Manuel.

• li de juny.Acte de comiat de la 13a promoció de llicenciats en Educació Física • 27 de Juny. Lectura de la tesi doctoral

"Anólisis de la acción de juego en e/ Waterpolo durante la Olimpíada de Barce/ona-1992", a càrrec del professor de I'INEFC de Barcelona, Maria Lloret Riera.

• Juliol. Publicació del número 37 de la revista Apunts. Educació Física i Esports.

• 4-8 de juliol. Segona edició dels Cursos d'Estiu de l'Educació Física i l'Esport.

• Octubre. Comiat del professor de Judo de I'INEFC de Barcelona, Francesc Talen s, motivat per la seva jubilació.

• Publicació del número 38 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre "Activitats físiques adaptades: innovació educativa i esportiva".

• 24 d'octubre. Lliçó inaugural del curs acadèmic 1994-95:"La Universitat a les darreries del segle xx", al centre de Lleida, a càrrec de Jaume Porta Casanellas, rector de la Universitat de Lleida.

• Posada en funcionament de la cambra hipobàrica dels laboratoris de Fisiologia de I'INEFC de Barcelona, que ha servit per a l'adaptació a l'altura de l'expedició , a I'Everest d'un grup de la Universitat : Politècnica de Catalunya (uPe).

Tot l'edifici era perfecte. Una llum impressionant, unes instal.lacions magnífiques, uns pavellons espectaculars, una sala de gimnàstica esportiva meravellosa, una sala d'actes sensacional i unes aules magnes úniques . . . Tot era extraordinari.

I si sorties a fora ... , un camp d'esports de gespa que sorprenia tothom qui el veia i, al fons, una part de la muntanya de Montjuïc i el mar.

Però això no era tot. Tot estava impecable. Era nou, és clar. Però és que, a més, tot estava net, polit, pulcre, immaculat... Hi havia un servei de neteja fora de sèrie. No es veia cap paper per terra, cap guixada per les parets, cap cartell fo ra de lloc, cap taca, cap vidre brut ... Era increïble.

Montjuïc ...

La ubicació del Centre era privilegiada. Estar a Montjuïc, envoltats dels jardins i els parcs de la muntanya i de les instal.lacions olímpiques com l'Estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi era, evidentment, una gran sort. Però, per altra banda, el fet de poder arribar a I'I NEFC, de vegades també esdevenia un veritable privilegi.

Si utilitzaves els transports públics, el metro et deixava a la Plaça d'Espanya i l'autobús 61, que era el que aleshores pujava a I'INEFC, passava cada mitja hora quan el trànsit anava bé, si no, cada quaranta o quaranta-cinc minuts.

Si venies de fora de Barcelona, les rondes encara no estaven acabades i, per tant, en la majoria dels casos havies de travessar tota la ciutat per poder arribar a la Plaça d'Espanya i pujar cap a dalt.

Hi havia una tercera opció per pujar a I'INEFC. Tothom la veia com l'opció alternativa: la combinació entre l'exercici físic i el transport públic. De què estem parlant? De les mítiques escales mecàniques. Per a qui no ho sàpiga, se'n diu "escala" perquè és un conjunt d'esglaons situats l'un al darrere de l'altre, que et permeten superar un desnivell en el terreny. De l'altra part, és a dir, del concepte "mecànica", no n'estem tan segurs. Més que res perquè si això es refereix al mecanisme que les havia de fer funcionar..., no tenim gaire clara la seva existència perquè, de fet, poques vegades n'eren, de mecàniques.

Les altres opcions existents eren: o bé pujar caminant sense fer cap mena de "trampa" com utilitzar les escales mecàniques, o bé aquella a la qual recorrien els més agosarats, fer autoestop al costat mateix de la parada de l'autobús.

Però encara podíem trobar més inconvenients.

El temps del desplaçament es doblava o triplicava si hi havia alguna activitat important a la Fira de Barcelona, com podia ser Alimentaria, Construmat, el Saló Nàutic ..., que, a part de permetre'ns veure passar iots, cases prefabricades i altres elements variats des de la biblioteca de I'INEFC, convertia l'accés a la muntanya en una veritable odissea.

Si el teu mitjà de transport habitual per accedir a I'INEFC era l'autobús, la primera feina que tenies a les vuit del matí era trobar, desesperadament, la parada.

Preguntaves a tothom: a la senyora que s'estava esperant, al guàrdia que dirigia el trànsit, al vigilant de l'entrada de la fira ..., a tothom que et passava pel costat.

Un cop tenies la parada localitzada, només et mancava esperar l'estona de rigor fins que arribés l'autobús ja que, amb una mica de sort, mentre buscaves la parada n'acabava de passar un.

Quan arribava el bus, començava l'esplèndid recorregut per la muntanya. Era quelcom emocionant. Anaves descobrint-la mentre, histèricament, cercaves l'ho113

Inauguració dels primers "Cursos d'Estiu de l'Educació Física i l'Esport" l'any 1993

1995 Gener. Publicació de la " Memòria Curs acadèmic 1993-1994. INEFC" . o Publicació del número 39 de la revista o

Apunts. Educació Física i Esport. o 24 de gener. Col·locació de la placa commemorativa -en el vestíbul de l'entrada de l'avinguda de l'Estadi de l'edifici de I'INEFC- que la Fundació Barcelona Olímpica lliura a totes les instal.lacions olímpiques, en homenatge als campions olímpics. o 3 de febrer. Signatura dels Convenis de col.laboració acadèmica entre I'INEFC i les Universitats de Barcelona i Lleida, a la seu de I'INEFC de Lleida. o Abril. Publicació del número 40 de la revista Apunts. Educació Física i Esports. o 22 d'abril. Celebració a la seu de I'INEFC de la ''jornada de Debate sobre el Futuro

de los Estudios de la Aaividad Física y el Deporte" o rganitzada per la Conferencia Española de directores y decanos de INEFs y Facultades de Ciencias del Deporte. o S de maig. Celebració d'un act e de comiat amb motiu de la jubilació de la Sra. Emiliana de León i del Sr. Llu ís Fabrés, integrants del PAS de I'INEFC de Barcelona.

114

rari per saber a quina assignatura estaves arribant tard: el Mercat de les Flors, la Fundació Miró, el telefèric, l'Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, el Sot del Migdia . . . , en definitiva, més d'una vegada ens havíem pensat que, amb la desesperació de la recerca de la parada, havíem pujat al bus turístic.

La segona opció era la de pujar caminant.

Per no haver de donar una volta excessivament llarga, et dirigies al vigilant de l'entrada de la fira i l'intentaves convèncer que eres algú important, ja que estaves estudiant INEFC i Montjuïc era pràcticament teu. Li mostraves, amb gran orgull, el teu carnet d'estudiant (manualment plastificat) i te'l miraves esperant la seva resposta. No servia de res; acabaves donant mitja volta i anant a buscar la parada de l'autobús o, en el millor dels casos, intentant trobar alguna ànima caritativa que t'acostés a I'INEFC. En definitiva, com us podeu imaginar, gairebé s'haurien pogut traslladar les classes de I'INEFC a la Plaça d'Espanya perquè, de fet, tot l'alumnat es trobava allà.

Però totes aquestes dificultats de transport es van acabar superant. Aprofitant la facilitat de connexió que, segons s'ha dit en algun lloc, teníem, (en alguns mitjans de comunicació deien que ho facilitava el tarannà dels nostres estudis), vàrem crear una mena de xarxa relacional a través de la qual tothom buscava algú amb qui pujar i baixar d'una manera estable i, així, no haver de patir més per l'arribada de l'autobús o pel funcionament de les escales mecàniques.

En resum, I'INEFC era lluny però ens l'havíem acostat.

... i I'INEFC A dins del centre, passava una cosa similar. Tot estava lluny. Quan recordaves que havies d'anar a la biblioteca, eres a la pista d'atletisme, i quan decidies que volies

• 9 de juny. Acte de comiat de la 14a promoció de llicenciats en Educació Física i Esports de I'INEFC de Barcelona.

• 20 de juny. Lectura i aprovació de la tesi doctoral " Valoració funcional del t ennista de diferents categories", del professor de I'INEFC de Barcelona, Francesc Solanellas Do nato.

• Juliol. Publicació del número 41 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre ç " Les activitats físiques d'aventura a la natura: anàlisi sociocultural" .

• 3-7 de juliol. 111 Cursos d'Estiu de l'Educació Física i l'Esport.

• Octubre. Cinquè programa de doctorat de I'INEFC de Barcelona: "Recerca a l'Activitat Física i I'Esport:Teoria i Mètodes", Biennis 1995-1997.

• Publicació del número 42 de la revista

Apunts. Educació Física i Esports.

• 7 d'octubre. Fa vint anys que I'INEFC de Barcelona fou inaugurat a Esplugues de Llobregat.

• li d'octubre.Acte d'inauguració oficial del curs acadèmic 1995-1996 a la seu de I'INEFC de Barcelona. La lliçó inaugural, " Esport i ètica", va a càrrec del rector de la Universitat de Barcelona,Antoni Caparrós Benedicta.

• Novembre. Constitució del Col·lectiu d'Estudiants de I'INEFC de Barcelona (CESIB).

• Desembre. Publicació del fulletó "Guia't a I'INEFC".

• 16 de desembre. Celebració del sopar commemoratiu del 20è Aniversari de l'INEF de Barcelona.

• Comiat del secretari general de l'Esport i president del Consell Rector de l'INEF, Josep Lluís Vilaseca • 21 de desembre. Acte de comiat amb motiu de la jubilació, del Sr.Antonio Alonso Torres i del Sr. Paca Saez Aparicio, personal de serveis de l'INEF de Barcelona.

1996 • Gener.Amb motiu de la remodelació del gover n de la Generalitat de Catalunya, l'INEF passa del Departament de la Presidència al Departament de Cultura de la Generalitat.

• Publicació de la " Memòria Curs acadèmic 1994-1995. INEFC" .

• 29 de gener. Lectura de la tesi doctoral

"Visión y deporte: propuestas metodológica específica e integradora", a càrrec del professor de l'INEF de Lleida, Joan Solé

esmorzar, eres a la biblioteca. Si havies de trucar per telèfon (aleshores no hi havia mòbils) , anaves a una de les cabines i, òbviament, no funcionava. On era l'altra? A l'altra punta, tampoc no hi havia sort. Última opció? La del bar. Però, si acabaves de pujar d'esmorzar!!!

No sabem ben bé si era problema d'orientació nostra o d'una senyalització una mica deficient. El cas és que trobar les coses a I'INEFC sempre ha estat una mica difícil. A més, amb els noms que es posaven a les zones, especialment a les aules, es propiciava que una bona part de l'alumnat arribés tard cada vegada que es feia una classe en una instal.lació que no havíem utilitzat abans.

Per exemple , quina diferència hi havia entre aula i aula magna? Amb la porta tancada, cap ni una.Amb la porta oberta, totes.

A l'aula magna tot era a l'engròs. El sistema d'audiovisuals era el més modern que podíem trobar; el seu funcionament, però, el més complicat. A més, el seu ús anava directament relacionat amb el coneixement del sistema de coordinació dels interruptors i les llums, de les cortines mecàniques, de la pantalla gegant ...

L'altre objecte de l'aula magna que estava fet a l'engròs eren les cadires.

Quina part de l'alumnat podia seure còmodament? Els que tinguessin una certa alçada i util itzessin la mà dreta per escriure, evidentment. Si no tenies la mida "estàndard", no arribaves amb els peus a terra. I si, a més a més, escrivies amb la mà esquerra, tenies dues opcions: procurar reservar la cadira del teu costat i utilitzar el seu suport per poder escriure amb el cos més o menys recte, o anar al massatgista perquè et solucionés els teus més que probables problemes d'esquena.

I si continuem parlant de les aules, també hi ha un altre aspecte important.

Cada dia apareixia una aula nova. Bé, no és que sorgís espontàniament, sinó que cada dia en coneixíem una de nova. Era allò de "nunca te acostarós sin conocer una aula mas".

Per exemple , el Seminari 23. Després d'estar buscant desesperadament els seminaris 20, 21 i 22, per intentar trobar el 23, i no trobar-ne cap, t'assabentaves que el seminari es deia així perquè era la unió del seminari 2 i el 3.

O el Seminari d'Anatomia que, quan l'aconseguies trobar, l'única "persona" que hi havia a dins era en Travolta (l'esquelet).

I el CAl (Centre d'Autoaprenentatge d'Idiomes) que, segurament, algun o alguna de vosaltres encara no sap on és.

Però deixem les aules i anem a altres llocs més variats ..., que segur que tots recordareu sense cap mena de problema. Un dels espais que va portar més enrenou va ser el bar.

El tema que va portar més cua va ser el fet que la gent hi fumés. Tot i que en l'edifici no ha estat mai prohibit fumar, l'ambient del bar semblava que motivés els fumadors i fumadores a descarregar allà tota la seva ansietat de tabac.

Prenent un cafè o menjant un entrepà . .. , sempre acabaven fumant un cigarret. I això, hora rere hora, dia rere dia, anava carregant l'ambient del bar. Finalment, hi va haver un professor (no cal dir el nom) que va reivindicar els drets de les persones no fumadores i es va acabar dividint el bar en dos espais: el de fumadors/es i el de no fumadors/es. Tot i que no s'ha respectat gaire, per als qui no fumem va ser un petit triomf ja que, si no volíem, no havíem d'empassar-nos el fum dels cigarrets dels altres mentre ens preníem una taronjada. liS

Fortó. Posteriorment s'incorpora a l'equip docent de Barcelona.

• Març. Publicació del número 43 de la revista Apunts. Educació Física i Esports.

• Eleccions a la Junta Executiva del Centre de Barcelona.

• 22-25 de març. Presència en el Vè Saló de l'Ensenyament, celebrat a Barcelona, on, per primer cop, l'INEF de Barcelona hi participa conjuntament amb la Universitat de Barcelona.

• I d'abril. Queda constituïda la nova Junta Executiva del Centre de Barcelona: Agustí Boixeda de Miquel, director; Pere Manuel Gutiérrez, sotsdirector d'Estudis de Llicenciatura i Professorat; i Hermipio Romero Largo, sotsdirector d'lnstal ·lacions i Serveis.

• 31 de maig. Lectura de la tesi doctoral

"Hacia una objetivización del código internacional de gimnasia rítmica deportiva", a càrrec de la professora de l'INEF de Barcelona, M. Luz Palomero Ródenas.

• 18 de juny. Lectura de la tesi doctoral "Nueva estructura organizativa de la gimnasia artística en Catalunya", a càrrec del professor de l'INEF de Barcelona, Lluís Abaurrea Alfaro.

• Juny-setembre. Publicació del número 44-45 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre "El tennis: una realitat des de diferents perspectives".

• 21 de juny. Acte de comiat de la 15a promoció de llicenciats en Educació Física de l'INEF de Barcelona • 1-5 de juliol. Celebració dels IV Cursos d'Estiu de l'Educació Física i l'Esport • Setembre. Participació d'una delegació de I'INEFC de Barcelona, encapçalada pel professor Joan Carles Burriel, al curs intensiu Erasmus del grup de Gestió esportiva de la Xarxa Europea d'Instituts de Ciències de l'Esport, celebrat a Montpellier (França), al mateix temps que el Congrés europeu de Gestió esportiva. Des d'aquest moment, i fins a l'actualitat, l'INEF de Catalunya participa regularment en aquesta trobada, que es realitza a diversos països europeus.

• 22 d'octubre. Acte inaugural del curs acadèmic 1996-1997 a la seu de I'INEFC de Lleida. La lliçó inaugural, "L'esport com a cultura", va a càrrec del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i president del Consell Rector de I'INEFC, Joan Maria Pujals Vallvé.

116

Dins del bar, l'altre tema important va ser el televisor. Quan vam arribar a I'INEFC, a la cafeteria n'hi havia un. No és que fos gaire gran, però hi era. No podies veure mai el que volies, però hi era. Normalment no senties el que deia, però hi era. El problema és que mai no ens posàvem d'acord sobre què volíem veure: esports, espais informatius, telenovel.les, i, per això, segurament, l'aparell va acabar desapareixent.

Des que vam començar a estudiar fins ara, altres canvis s'han anat produint en el bar: l'aparició del self-service, el menjador per al professorat i el PAS ... i el microones!

Pot semblar mentida, però per aconseguir tenir un microones també vam haver de reivindicar-lo. Els que ens quedàvem a dinar sovint, no ens podíem permetre el luxe de menjar menú cada dia. Per això, l'alumnat va decidir reclamar un microones perquè, és clar, menjar amanida freda ja està bé, però quan havies aconseguit emportar-te de casa uns macarrons, un llom o un pollastre del sopar del dia abans, menjar-te'ls freds no tenia cap gràcia.

Sense allunyar-nos gaire del bar, també podem explicar què va passar quan va arribar la caloreta de la primavera. Aprofitant el sol que toca a Montjuïc, quan va començar el bon temps, la gent anava a dinar a fora de la cafeteria. És a dir, en el que podríem anomenar la terrassa del bar.Així, podies dinar mentre prenies el sol.

Tenint en compte el soroll que hi havia a dintre del bar, a fora s'estava força tranquil, sobretot si no et queia cap pilota de futbol o rugbi a sobre de l'amanida o del tallat. Aleshores, veient el perill, dividies la sessió en dues parts: primer dinaves al bar i després anaves a prendre el sol als matalassos del salt d'alçada i del salt de perxa. Però és clar, com que els matalassos no estaven destinats a aquesta activitat, els alts càrrecs de I'INEFC van decidir protegir-los amb unes cuirasses de ferro que, evidentment, van fer impossible la pràctica del solàrium en aquella zona.

Encara ens queda per explicar una altra zona força peculiar: el passadís de les "guixetes". Era un dels espais característics de l'edifici. Tenia vida pròpia.AI principi, ningú no s'atrevia a enganxar-hi res: cap adhesiu, cap fotografia ... , és a dir, res a veure amb el que es pot contemplar avui dia.

Si algú s'atrevia a posar alguna cosa a la porta del seu armariet, desapareixia poca estona després. Ja hem explicat l'efectivitat del funcionament del servei de neteja, no? Doncs semblava que tinguessin un radar per localitzar els armariets decorats.

El primer Nadal que vam estar a I'INEFC, però, vam decidir decorar la nostra zona amb boletes lluents, cintes, dibuixos i una gran postal que desitjava un Bon Nadal a tothom de I'INEFC, especialment al personal de la casa. Potser per això no ens ho van treure. L'any següent ja van sortir força imitadors que també van intentar fer el mateix.

De fet, la progressiva permissivitat per enganxar coses en els armariets, va seguir un camí paral ·lel al progressiu deteriorament del camp de gespa de les instal.lacions exteriors.

En pocs anys, el magnífic camp de gespa natural s'ha convertit, primer en un camp de terra i, finalment, en un impressionant camp de gespa artificial. El problema, però, és el que hi ha hagut pel mig, que segurament és el record que tenen els nostres companys i companyes que no han tornat a visitar I'INEFC des que van acabar la carrera: de camp de gespa vam passar a camp de sots i clapes,

• 5 de novembre. Conferència del professor Bruc e Kidd: "L'atleta i l'olimpisme al final del segle xx", a la sala . d'actes de I'INEFC de Barcelona, dins del marc del conveni de col.laboració entre el Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport i l'INEF de Catalunya.

1 • I I de novembre. Lectura de la tesi doctoral ''josé María Cagigal Gutiérrez ( 1928-

1983). Vida, obra y pensamiento en torno , a la educación Física y el Deporte", a càrrec del professor de I'INEFC de Lleida, Javier Olivera Betnin. Posteriorment s'incorpora a l'equip docent de Barcelona.

• Desembre. Publicació del número 46 de la revista Apunts. Educació Física i Esports

on la gent es lesionava amb alarmant facilitat. Després, la direcció del centre va decidir deixar que s'anés convertint en un camp de terra, però, finalment, i com a primícia per als que no ho saben, ha acabat essent un espectacular camp de gespa artificial.

A part de les transformacions que hem explicat ja, en queda alguna que també la recordareu molts de vosaltres. La de la biblioteca. Quan l'any 1991 va començar el funcionament de l'edifici de Montjuk de I'INEFC, la biblioteca estava exactament allà on és ara i els llibres i les taules també estaven, aproximadament, en el mateix lloc. Què ha variat, doncs? La ubicació del seu personal i, sobretot, el funcionament del servei.

Al principi de tot, t'havies de refiar del que deien les fitxes sobre les publicacions, ja que no podies accedir a veure físicament el llibre que volies demanar.

Els encarregats estaven situats al fons de la biblioteca, no a l'entrada com ara, i els llibres estaven darrere seu, i l'alumnat no podia passar d'allà; per tant, si teníem interès en alguna revista o en alguna publicació, havíem de demanar-la.

A més, la biblioteca va ser, des del principi, un punt d'estudi problemàtic. Segons la majoria d'opinions, una part de l'alumnat no sabia diferenciar entre biblioteca i sala d'estudis.Aquest tema va fer que es muntés algun petit escàndol per tal que tothom aprengués que havia de tenir el comportament adequat i respectar el silenci que hi ha d'haver en un lloc així.

Fins i tot algú de nosaltres pot recordar el dia que els responsables de la biblioteca van decidir tancar-la i fer sortir la gent de dins, ja que hi havia més sarau que en una revetlla de Sant Joan.

Per altra banda, si hi ha quelcom que sorprèn, és que un edifici tan innovador no disposés de piscina pròpia. L'alumnat mai no va saber exactament el motiu,

El professor d'anglès, Tony Boddy, duran t un dels seus populars seminaris de criquet

117

però quan es va construir I' INEFC no hi van fer cap piscina. Pels passadissos se sentien moltes versions diferents i totes sorprenents: que la Generalitat no havia volgut, que s'havien d'amortitzar les piscines Picornell, que el Sr. Bofill no ho va permetre perquè no podia construir-la amb les mides que ell proposava, que no hi havia prou espai. .. , però el cert és que mai no vam saber quin havia estat el veritable motiu. A més, el millor de tot era que cada any començava a córrer el rumor que el curs següent es construiria la piscina.

Aquesta mancança, però, va provocar una de les peregrinacions més conegudes de I' INEFC. Quan tocava pràctica de l'assignatura de Natació a algun curs, tot l'alumnat d'aquella classe havia d'anar cap a les piscines Picornell, ja que allà els professors els estaven esperant.

No és difícil imaginar l'enrenou que suposava aquest desplaçament.

Tot i que la distància entre les dues instal·lacions era força curta, sempre hi havia algun gandul/a que realitzava el desplaçament en cotxe, no fos que arribés tard o massa cansat.A l'entrar havíem d'utilitzar uns carnets que, en molts casos, l'alumnat oblidava i, per tant, segons el carnet, una mateixa persona havia entrat sis o set vegades.

Un cop ja érem a la piscina, tothom havia canviat espectacularment d'aspecte. Els xandalls i les malles deixaven pas als banyadors, casquets de bany, ulleres i xancles.

A part de tots els espais que ja us hem explicat, n'hi ha alguns altres que també es mereixen una menció especial: el gimnàs de gimnàstica esportiva, els laboratoris, especialment el de fisiologia, amb la cambra hipobàrica, els vestidors ..., cadascuna d'aquestes instal·lacions era l'enveja dels visitants de I'INEFC. Per últim , volem dedicar un petit recordatori a uns elements de I' INEFC que tothom ha vist, però als quals poca gent hi dedica atenció: els suros informatius.

Tots i totes podeu recordar on eren i, amb una mica d'esforç, quants n'hi havia; el que difícilment podreu recordar és què hi deia. Més que suros informatius, potser se'ls hauria d'anomenar suros "desinformatius", perquè el problema era saber què hi deia. La majoria dels anys, a l'inici del curs, els suros estaven nets, polits i sense papers.A partir d'aquell instant, s'hi començaven a penjar cartells de tot tipus: recerca de monitors, pisos de lloguer, esquiades, partits un iversitaris, reunions informatives ... El gruix de papers anava augmentant de tal manera i la informació s'anava complicant de tal forma que, cap el mes de març ja no se sabia si hi havia una reunió en un pis de lloguer per parlar d'un club que buscava un monitor, o si es buscava un partit per portar un monitor d'esquiades que es feia en un pis de lloguer.

Una altra de les grans particularitats del nostre edifici era l'obligació que teníem de compartir-lo amb altres famílies . Nosaltres no érem els únics que trobàvem que I'INEFC era un edifici fora de sèrie. Ben segur que ho recordareu ...

Per començar, tot i que l'edifici sencer és "propietat" de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable Sr. Jordi Pujol tenia especial predilecció pel nostre estimat camp de gespa, sobretot si algun curs hi estava fent classe.

Una forta ventada al camp acompanyada d'un seguit de cotxes oficials entrant per la porta de l'aparcament feia que el professor, astorat, comencés a donar un seguit d'instruccions tàctiques per abandonar el terreny de joc. S'acostava l'helicòpter del President.

118

•

d'inauguració :ie/ seminari internacional :i'esport i activitats físiques ~cte

~daptades

Un cop estàvem tots i totes a la banda del camp, ben ordenats, l'helicòpter baixava i aterrava. Sempre especulàvem sobre quin fet es produiria en aquell moment, és a dir, si el President arribava o marxava. En qualsevol cas, esperàvem que s'adrecés a nosaltres per poder-li expressar la nostra indignació per la interrupció. Però si algun cop es va atansar, ningú no va gosar fer-li cap comentari al respecte . Simplement, aprofitàvem per afegir al nostre anecdotari que havíem saludat el president de la Generalitat.

El món publicitari també ens feia anar de bòlit. Era relativament freqüent trobar-te, en alguna banda de la casa, normalment a prop dels vidres, un o una model envoltats d'un núvol de focus i llums i la corresponent càmera fotografiant o gravant. El més sorprenent era quan els trobaves en banyador en ple mes de gener i sabies que a l'exterior només hi havia dos graus de temperatura.

També podia passar que, si no t 'havies adonat de la seva gravació, veiessis un dia l'anunci per la televisió i diguessis:"ui! si això és I'INEFC ... " Aleshores ja tenies tema per lluir davant de la família.

Afortunadament, gràcies a aquest edifici majestuós també vam tenir l'oportunitat de formar-nos en diverses matèries, més o menys properes a la nostra llicenciatura. Infinitat de congressos i convencions s'han celebrat a la sala d'actes del centre i als seus voltants.Això comportava l'aparició d'hostesses i cambrers, la realització d'aperitius i esmorzars i la col·locació d'estands amb materials diversos que servien per a informar-nos d'algun tema que, sovint, tenia poca relació amb la nostra carrera.

El sopars d'empresa, els discursos polítics, els lliuraments de premis, els casaments ... , quina transformació! Semblava que l'edifici i tot el que l'envoltava patís 119

una mena de metamorfosi. Els pavellons, especialment el de parquet, es transformaven i adquirien una nova dimensió: plantes, flors , taules, escenaris, llaços, altaveus, micròfons ... , quin canvi!

Però, en aquest cas, no només es transfigurava l'edifici sinó que també hi havia un gran canvi en la gent. Els xandalls i les sabatilles esportives donaven pas als vestits de mudar, les sabates de taló, els abrics elegants, les americanes, les corbates ...

I una de les coses que més ens sorprenia era la velocitat del canvi. De cop, veies una gran quantitat de gent treballant i, en menys de dues hores, el pavelló quedava totalment entapissat i començaven a posar-hi tot el que feia falta, des de la megafonia fins als escenaris, passant per les taules decorades amb els seus tovallons, estovalles, plats, gots, flors , espelmes i llaços. A més, com que la majoria d'aquests esdeveniments es produïen a la nit o el cap de setmana, quan tornàvem a I'INEFC no hi havia ni rastre de tot l'enrenou.

A les instal·lacions veïnes també es feien actes puntuals ... Per exemple els partits oficials a l'Estadi Olímpic, les competicions ciclistes per la muntanya i els concerts musicals al Palau Sant Jordi. Especialment aquests últims provocaven algun mal humor quan, a la tarda, sorties d'estudiar a la biblioteca i senties com estava assajant el Bruce Springsteen ...

Al principi, tot això sobtava una mica, però al final ja ho trobàvem com la cosa més normal. Malgrat aquestes petites invasions, cada dia que passava tots -l'alumnat, el professorat i el personal d'administració i serveis- ens anàvem fent 1'1NEFC més nostre, més propi.

Parlant del personal. .. , seria injust oblidar-nos d'ells i d'elles.

Des de la matriculació fins a la recollida del títol un cop acabàvem, cada dos per tres havíem d'anar a Secretaria d'Estudis, a lnstal ·lacions, a la Biblioteca, alguns de nosaltres a Recerca i Postgrau ..., havíem de passar per "Caixa" i, evidentment, per "Repro"; també hi havia els encarregats del material... Anomenar tot el personal d'Administració i Serveis seria una tasca molt difícil i, possiblement, errònia. Errònia, més que res, perquè, malgrat que intentéssim recordar a tothom, segurament oblidaríem algú i, malgrat la nostra intenció de fer-ho bé, faríem enfadar més d'un.

No obstant això, hi ha una persona que des d'aquí ens agradaria recordar especialment. Potser algú de vosaltres no el va arribar a conèixer, perquè la seva tasca la duia a terme a la tarda, quan molts ja no érem a I'INEFC. Els qui vam destinar una part del nostre temps de tarda a I' INEFC com a alumnes col ·laboradors/es, alumnes de seminaris, cursos monogràfics ... , vàrem tenir el plaer de poder conèixer una de les millors persones que, sense cap mena de dubte, ha passat pel centre. Una persona servicial, educada, amable, responsable , afectuosa ... Era en Manuel Rodríguez. Alguns el vàrem conèixer com a " Rodri ", d'altres com a "Manolo". Era el responsable de la recepció en l'horari de tarda. Malauradament, des de l'any 2000 ja no es troba entre nosaltres. El seu record, però, sempre hi serà.

Com eren els es(udis1 Quan vàrem arribar a I'INEFC, ens pensàvem que començàvem a estudiar una carrera universitària com les altres.

120

Alumnat esperant el seu torn al tatami de judo

El primer desengany d'una de les primeres promocions que va estudiar a Montjuïc, va ser quan els companys i companyes dels cursos superiors ens van comunicar que I'INEFC no era Facultat i que, per tant, s'havia decidit fer unes mobilitzacions per la ciutat. Imagineu-vos-ho: només entrar, ja havien de començar les nostres reivindicacions.

S'havia de demostrar a tothom que el que nosaltres estàvem estudiant no era un joc de saltimbanquis, com molts es pensaven i que, a part de saltar, ballar, jugar i córrer una mica, teníem un contingut teòric prou important dins dels nostres estudis curriculars, malgrat que no sabíem exactament què volia dir cadascuna de les assignatures que s'impartien al llarg dels cinc anys d'estudis. Ens mereixíem ser facultat universitària!

Això es va concretar amb una manifestació que ens va conduir des de I'INEFC fins a l'edifici de la Universitat de Barcelona que està situat a la Plaça Universitat.

Durant tot el trajecte es van repartir uns fulletons en els quals informàvem els/les vianants i estudiants de quin era el nostre Pla d'estudis i de quines eren les nostres reivindicacions. Sense cap mena de dubte, vam sorprendre molta gent.

Un cop vam arribar a la Universitat, vam muntar un petit espectacle perquè es recordessin de la nostra visita: gent fent gimnàstica . . .

121

Acte d'inauguració del Congrés de l'Esport Català celebrat a I'INEFC Barcelona l'abril de 1994

CONGRÉS DE L'ESPORT CATALÀ

També hi havia en la nostra vida, sobretot en la dels que ja treballàvem en escoles mentre estudiàvem, una altra reivindicació: el nom de la nostra feina.

Quan nosaltres vam començar a estudiar, hi havia un buit legal que ens permetia donar classe, sobretot a primària, sense tenir cap mena de titulació universitària.Així, l'Associació de Mares i Pares del col·legi s'encarregava de contractar algun monitor o, en alguns casos, algun estudiant d'INEFC perquè donés les classes a l'escola. Encara no existia l'obligació que les impartís una persona diplomada en Magisteri amb especialitat en Educació Física.

El problema, però, era que aquesta insuficiència en la regulació s'afegia a un grau de coneixement de la nostra tasca que també presentava força mancances.

Des de temps molt antics, tots i totes recordàvem que a l'escola havíem fet "gimnàs" i, en el millor dels casos, "gimnàstica". Era el moment de demanar que se'ns digués pel nostre nom i que, a dins i fora de l'escola, tothom sabés que la nostra assignatura es deia Educació física.

Calia que els nens i nenes (homes i dones del futur) sabessin que la nostra matèria no es deia "gimnàs", ja que allò era una instal·lació esportiva, i que tampoc no s'anomenava "gimnàstica", ja que aquest terme feia referència a un esport concret dins del món de l'Activitat Física.

Quan havies aconseguit que tot el teu alumnat sabés que l'assignatura que feien amb tu era l'Educació física, entrava el director de l'escola i et deia: "Després, amb qui tens gimnàs?"

Malgrat tot, encara ara continuem reivindicant quin és el nostre nom. Hi ha molta feina a fer al respecte però, com a mínim, ara ja hi ha algú que diu Educació física tot i que, potser, en algun moment se'ns acaba encomanant això de la paraula "gimnàs".

Una altra cosa que també era força difícil d'entendre, per a la gent que desconeixia el nostre món, era que estàvem estudiant INEFC i no INEM. Aleshores 122

En Santiago Vózque z ("Cholo") mostra la tècnica per fer una chilena a un grup d'alumnes

havies de dir el nom lletra per lletra i, evidentment, explicar què volia dir cadascuna: Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya.

Quan tot el teu entorn semblava que ja tenia clar que el que estaves fent era INEFC (havien passat tres o quatre anys des que havies fet les proves), es començaren a sentir rumors que es volia canviar el nom. Es va decidir que, arreu de l'Estat espanyol, la nostra llicenciatura es diria "Ciencias de la Actividad Física y el Deporte". La raó semblava òbvia.Amb el nom anterior; llicenciatura en Educació Física, semblava que només tinguéssim accés al món de l'educació i, en canvi, la nostra titulació ens permet treballar en un mercat força més ampli: l'entrenament esportiu, l'activitat física i la salut, la investigació, la gestió esportiva, l'educació ... , era un bon canvi, sense cap dubte.

Els problemes i les bromes van arribar quan ho traduírem al català: Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, i si fèiem com amb INEFC i agafàvem només les inicials, resultava que érem llicenciats i llicenciades en CAFE. Sense comentaris.

Pels voltants del maig de 1993, un altre tema va començar a preocupar-nos: la més que possible incorporació dels mestres especialistes a la nostra llicenciatura.

Els directors dels diferents INEF de l'Estat espanyol tenien la intenció de reunir-se per debatre sobre el nou Pla d'estudis. En un annex apareixia la possibilitat que els mestres (diplomats en Magisteri amb especialitat en Educació Física) , mitjançant un curs pont, poguessin accedir al segon cicle de la nostra carrera.

'D

••••

li

••

li

11

••••

li

I• I• I

I

•• mm

••m li••

li

li

123

Això va provocar mobilitzacions per part de l'alumnat. Es va arribar a fer una parada d'una hora per celebrar una assemblea/debat entre alumnes, delegats i direcció. D'aquella reunió van sortir una sèrie de reflexions que van cristal·litzar en un document que es va lliurar a la Direcció del centre, perquè fos tingut en compte en la reunió de directors. Consideràvem que ni el nombre ni el nivell d'exigència dels crèdits que integraven els complements de formació, s'ajustaven a la realitat de les matèries impartides a I'INEFC. Calia, a més, regular mitjançant numerus clausus l'accés a la llicenciatura dels mestres especialistes que volguessin accedir a la nostra carrera. I per últim , ens resistíem a perdre la possibilitat d'accedir a l'ensenyament primari, cosa que no ens permetia, d'entrada, la pròpia LOGSE. Va ser una de les poques vegades, durant aquesta etapa de I'INEFC, que es va veure l'alumnat tan sensibilitzat com per intentar resoldre una situació que afectava tothom.

També cal destacar que, durant aquests anys, i com a conseqüència dels decrets que varen sortir per homologar titulacions anteriors a la llicenciatura, hi va haver molts estudiants estrangers al segon cicle, per acabar la llicenciatura que als seus païsosno existia. L'INEF de Barcelona ja era conegut arreu del món.

Paral·lelament a aquestes reivindicacions, hi havia un important debat conceptual sobre què era l'esport i què era l'activitat física. Algunes definicions va semblar que aportaven una petita llum a la controvèrsia. Tanmateix, la veritat absoluta no creiem que l'hagi trobat ningú .

Quan semblava que aquella seria la pregunta clau de la nostra llicenciatura, en va sortir una de nova: tot l'esport era esport? els escacs són un esport? jugar a escacs és realitzar una activitat física? Si la resposta era positiva, sempre hi havia algú a qui li agradava buscar polèmica i feia les preguntes següents: i jugar al parxís també? i al Monopoly?

Però no només ens vàrem dedicar a debatre i discutir. Els anys a I'INEFC van ser força més intensos. Evidentment, cinc anys de treball dur, de constància ... , sobretot durant el curs acadèmic 1991-1992.

El primer curs a Montjuïc i els Jocs del 92 Va ser el més curt de la història de I'INEFC. Oficialment, el curs va començar la primera quinzena del mes d'octubre, però pocs dies després de l'inici acadèmic ja es van paralitzar les classes. Així, del 17 al 31 d'octubre, amb motiu del 2n Congrés Olímpic del Comitè Olímpic Internacional, l'alumnat del nou centre va poder gaudir d'unes vacances de quasi dues setmanes. Devia ser perquè no ens atabaléssim amb el trasllat. En definitiva, podríem dir que, a efectes pràctics, el curs no es va encetar fins al mes de novembre.

D'altra banda, el final del curs també va ser bastant atípic. Així, a principi de maig, es va donar per finalitzat el programa d'aquell any. És a dir que, com tothom es pot imaginar, el primer curs de I'INEFC a Montjuïc va ser força insòlit.

Com ja era d'esperar, una quantitat important dels nostres companys i companyes van ésser "fitxats" per a la realització dels Jocs.

Pel que fa als alumnes, a part d'alguna estrella que per habilitats esportives pròpies ja formava part de la família olímpica, una representació força important també va fer història, participant-hi dins de l'entorn del voluntariat. Ningú no pot oblidar 124

Foto de família durant l'acte de comiat de Valeriana del Barrio amb motiu de la seva jubilació

la gran quantitat d'estudiants que van intervenir en l'actuació de la Fura dels Baus en la inauguració dels Jocs, i que van tenir la sort de poder sortir per la televisió; o d'altres menys afortunats i afortunades, que el màxim que van aconseguir, a part de fer moltes amistats, fou recollir pilotes de tennis, canviar els marcadors d'hoquei o recollir la roba d'alguns nedadors o atletes abans de la seva competició.

El professorat del centre també es va veure afectat pels Jocs Olímpics. Potser alguns de vosaltres no ho sabeu, però en el nostre centre hi havia professors especialistes en tasques prou importants, com la gestió dels Recursos Humans i l'organització d'actes esportius.Així, els professors Pere Manuel i Joan Riera van 125

Ma ribel P. Ballano, Conchi Torra/bo, Elisenda Merino, Montse lglesias i Milagros Martín: molts anys treballant amb il·lusió per fer créixer l'tNEFC de Barcelona

deixar, per una curta temporada, el seu lloc a I'INEFC i van començar a treballar en tasques relacionades amb Barcelona '92.

Evidentment, l'edifici no es va salvar de les influències olímpiques. L'edifici s'havia de preparar per a l'inici dels Jocs Olímpics, ja que s'hi havien de realitzar les competicions de Lluita dels Jocs Olímpics i d'Esgrima dels Jocs Paralímpics.

Tothom pot recordar que, abans dels Jocs, el que aleshores tenia per nom Pavelló de Parquet no era tal cosa: més que res perquè el terra no era pas d'aquest material. Una part important de l'alumnat va batejar-lo, conjuntament amb el Gimnàs General i la Sala de Rítmica, com la "gàbia". Per què? Molt senziii.Ais qui us falla la memòria, us recordarem que tota aquesta zona no estava tancada amb vidre com l'altre pavelló (el sintètic i el gimnàs), sinó que només hi havia una petita barana.

Així, la gent podia abocar-se com si fos un mirador i, a part de veure el que feien a l'interior com es pot fer ara, també podien parlar amb els de dins, cridarlos, tirar coses ... , en definitiva, que semblava la gàbia dels micos del parc zoològic. Realment, amb la quantitat de visites escolars que hi havia no ens hauria estranyat que algun nen o nena, en un moment de confusió, ens hagués llençat cacauets.

De fet, durant el transcurs de primer no calia estar a la "gàbia" per sentir-se com un mico. Tothom tenia una sensació d'estar en un lloc que no tocava, de fer la cosa equivocada ... , era la percepció de por del començament. Era un curs amb unes característiques especials: TOT ERA NOU. Calia anar coneixent els nostres companys i companyes, l'alumnat dels altres cursos, el centre, les instal·lacions, el professorat ...

126

Però, què estudiàvem?

Signatura dels Convenis de col-/aboració acadèmica entre I'INEFC i les Universitats de Barcelona i Ueida, a la seu de I'INEFC de Ueida el 3 de febrer de 1995

Durant el primer curs, a l'assignatura d'Esports, només se'n realitzaven d'individuals: Gimnàstica Esportiva masculina i femenina, Gimnàstica Rítmica, Natació, Judo i Atletisme.

Què dir de cadascun d'aquests esports?

De Natació, ja hem explicat abans les corredisses cap a les piscines Picornell; el que no hem explicat era el descobriment immediat del primer dia dels que havien deixat de fer natació a les proves d'accés. No perquè no sabessin nedar, no .... , sinó pels modelets que portaven. Els nois solien aparèixer amb un banyador tipus bermudes molt adequat per anar a la platja a l'estiu, i les noies amb uns vestits de bany força estampats ... , si és que alguna no va aparèixer amb biquini.

Suposem que tant l'Agustí Boixeda, com en Manel Caragol i, fins i tot en Pere Manuel, devien quedar esparverats el primer dia que ens van veure.

De les Gimnàstiques esportives en podríem dir moltes coses. Si alguna cosa ens va quedar clara de l'Esportiva, a part de les durícies que se'ns van fer a les mans per la quantitat d'hores que vam estar practicant, va ser les ajudes que els professors Albert Llorens i Lluís Abaurrea ens van ensenyar a realitzar durant les classes de masculina i els exercicis de l'examen pràctic de femenina (amb volta canària inclosa) que férem amb les professores Irene Bieniarz i Renata Muller.

127

128

El pavelló de parquet està preparat per rebre e/s convidats a la festa del 20è aniversari e/ desembre de 1995

129

Gràcies a la pianista Isabel, serà molt difícil d'oblidar per a la majoria de nosaltres la música dels dos exercicis individuals de Gimnàstica rítmica (mans lliures i corda), que aprenguérem a fer amb les professores M. Luz Palomero i Hermínia Mata.

Fer Atletisme amb el professor Jaime Enciso va ser una de les diversions del primer curs. Sobretot perquè va aconseguir que, en acabar el curs, recordéssim la manera de realitzar algunes tècniques d'atletisme pel seu sorollet, és a dir, pel "tici-tic" de les passes de cursa entre tanques o el "adelante-arriba" del salt. També hi va haver alguns companys i companyes que van ser coneguts durant la carrera pel model de roba que portaven o l'aspecte que tenien en un moment donat en que en Jaime els va fer alguna rectificació a la classe pràctica. Segur que ens oblidem algú, però ara ens vénen al cap "e/ de amarillo" i "/a sueca" que, encara que l'un anés amb la samarreta vermella o de ratlles i l'altra es tenyís el cabell de negre, continuaren sent "e/ de amarillo" i "/a sueca" durant els cinc anys de convivència.

Només ens queda per explicar el Judo. A part de la novetat del quimono i de la pudor de peus que acostumava a fer la sala, tothom pot recordar com el professor César Paez ens explicava els diferents moviments del judo quan ens col·locava en el seu "orden de explicación" que ens permetia observar com realitzava cada nou exercici. També fou molt important el dia que el professor Francesc Talens va fer de jutge de la nostra primera competició.

Per començar amb les teòriques, podríem parlar d'Història.Abans d'iniciar el curs, tothom tenia molt clar com funcionaria. Hauríem de realitzar una entrevista amb el professor Emilio Ortega per parlar dels dos llibres de l'editorial Paidotribo que hauríem d'haver llegit i, en acabar el curs, hi hauria un examen amb apunts, de cinc o sis preguntes, que ja sabríem perquè el mateix professor ens les hauria anat dient durant l'any. Malgrat tot... quina por amb la Història!

L'assignatura de Sistemàtica amb el professor Jordi Porta (i a partir del curs 94-95, també amb en Francesc Cos), ens va permetre conèixer un dels serveis de I'INEFC més utilitzats durant el curs: el servei de reprografia. La primera dificultat va ser saber què significava la paraula reprografia, més que res perquè, a la resta del món, d'aquest mateix servei se'n diu copisteria. La segona dificultat va ser, com ja era habitual en el centre, trobar on estava situat l'esmentat servei.

Al final de curs teníem un gran nombre de fotocòpies d'articles que, en la majoria dels casos, no vàrem llegir, i de treballs fets per nosaltres, com el de les fotografies del somatotipus. El més complicat d'aquest treball no va ser fer les fotografies, sinó fer entendre a casa que havíem de fer un treball fotografiantnos amb "la mínima expressió de roba".

Amb la Psicologia del professor Josep Roca vam aprendre les teories i moviments que hi ha hagut al llarg de la història.Vam acabar el curs força "condicionats positivament" pels coneixements que havíem aconseguit assolir.

Amb l'ajuda dels professors Domingo Ruano i Mario Lloret (aquest últim a partir del curs 1991-1992), vam aprendre que l'Anatomia es podia dibuixar i, sobretot, que es podia palpar. Perquè recordeu: "Señores, la anatomia se palpa." ... i, amb una mica de sort, aconseguiríem palpar l'origen, la inserció i l'acció de tots els músculs i musculets que hi havia pel nostre cos.

L'Expressió Dinàmica de Pawel Rouba podríem dir que és una assignatura única a I'INEFC.Amb el preu de la matrícula del curs hi entrava un màster en Balls 130

Alumnat de Sé. al servei d'acollida de la festa del 20é aniversari fent punts pel viatge de final de carrera

de saló (rock i tango) i un curs d'extensió universitària d'Interpretació i Gravació (lluita i vídeo de presentació).

Quan arribaves a segon, hi havia un canvi radical. Sobretot pel que fa als Esports.

La major part de l'alumnat que havia gaudit a primer fent les gimnàstiques, a segon ho va passar una mica malament. En canvi, els que a primer anàvem una mica afeixugats, amb els esports de segon ens ho vam passar força bé.

Amb el Futbol i el Rugbi, la major part de les noies vam descobrir un objecte nou: les botes. Gràcies a elles vam aconseguir arribar a fer els vint-i-cinc tocs de l'examen de Futbol que ens exigien els professors Vicent Artero i Santiago Vazquez. A més, vam aconseguir xutar els córners, els penals i fer el circuit de conducció. Tot un repte!. .. No ens van servir, però, per fer entendre a les nostres amistats universitàries que teníem exàmens d'aquesta mena.

Les botes també ens serviren per córrer més a Rugbi i, així, més que res, poder evitar que et plaquessin els "gegants" del teu curs quan els professors Jordi Solà i Antoni Gras (Choco) decidien fer algun exercici.

L'altre dilema important d'aquests dos esports era esbrinar on es feien les classes quan plovia ... o, simplement, quan queien quatre gotes. Aquesta acció requeria dues parts: primer de tot calia saber si es feia classe teòrica o pràctica.

Si decidies baixar al camp, segur que eren en una aula, i si, en canvi, prenies la iniciativa d'anar a una aula, podies tenir molt clar que serien al camp. La segona part de l'acció es produïa si és que aquell dia tocava teòrica: esbrinar on era l'aula, evidentment.

Amb les sessions de Bàsquet (amb en Nino Buscató i en Marcel·lí Massafret), les d'Handbol (amb en Sergi Petit, en Xesco Espar i el retorn de I'Emilio Alonso, 13 1

que va estar un temps fora de I'INEFC entrenant un equip de primera divisió) i el Voleibol (amb en Pipo Romero, en Domingo Garcia i, més tard, amb en Gerard Moras), això no succeïa. La pluja no afectava el desenvolupament de les classes.

Malgrat tot, també era una espècie de gimcana trobar l'aula quan els professors decidien fer sessió de teoria.

Normalment, però, les sessions dels Esports del segon curs de I'INEFC acostumaven a ser pràctiques i, en molts casos, requerien l'ús d'una peça de roba força coneguda: els petos. Recordar com eren i els seus colors tants anys després pot ser una mica difícil. En canvi, la seva "bona" olor segur que no és fàcil d'oblidar.

A segon, d'assignatures teòriques teníem Fisiologia, que era ben diferent en funció del professor que la impartís (la Natàlia Balagué o en Joan Ramon Barbany), la Pedagogia d'en Jaume Casamort i la Teoria de l'Activitat física (TAF) que aprenguérem amb la Mila Garcia, a més de les dues que continuaven de primer curs: Sistemàtica i Anatomia.

A més, hi havia dues assignatures que podríem dir que quedaven entremig de les teòriques i de les pràctiques: Jocs i Activitats a la Natura.

Amb Jocs vàrem aprendre les mil i una coses a què es podia jugar amb un ringo: ringo-pie, ringo-mano, ringo ... Durant aquests anys l'assignatura només va ser impartida per Jesús Gonzalez, mentre el professor Emilio Alonso estava d'excedència de I'INEFC.Va tornar el curs 94-95.

A Activitats a la Natura, vam fer una mena d'escalfament per al viatge de cinquè.Vam fer diferents sortides a llocs ben diversos per a fer activitats molt variades: esquiada, acampada, vela, escalada, cursa d'orientació ... , un munt d'activitats que molts de nosaltres no havíem fet fins aleshores. Vam fer totes les activitats durant el segon quadrimestre i, al final, quan vàrem fer l'examen, ens va passar una mica com allò dels suros informatius: les fites, les trobàvem escalant o esquiant? les botes per caminar, les necessitàvem al curs de vela o a l'esquiada? Una cosa que ens va quedar força clara és que la crema protectora solar era necessària sempre: per a esquiar, per a fer vela, per al trajecte de l'acampada, però, sobretot, per si et perdies a la cursa d'orientació.

A més, fent referència a l'acampada, segur que la gent que va fer la de l'any 1995 no l'oblidarà fàcilment. Un helicòpter va haver de rescatar el professor Feliu Funollet, ja que havia tingut un "petit" accident que li va provocar una lesió a l'esquena prou important.Aquell any, segur que els alumnes van poder posar en pràctica molts dels coneixements teòrics que s'havien explicat a la classe.

Amb el tercer curs van arribar les primeres decisions importants: triar els quatre esports que volíem fer. La gent va fer la tria més ajustada que va poder... o que va voler. Quines eren les prioritats? La vinculació amb l'esport? L'habilitat en l'esport en concret? La possibilitat d'aprendre coses noves? Nooooo!!!! Els horaris i poder passar-s'ho bé.

També vàrem començar diferents assignatures teòriques: Aprenentatge, Biomecànica, Estadística, Educació física de base i Higiene i Primers auxilis. A més, vàrem continuar amb la Fisiologia.

A Biomecànica, segons la promoció amb els professors Albert Císcar o Eusebio Esparza, vàrem treballar la del cavall o la de la marxa humana (potser és que no hi ha gaire diferència entre les dues).

132

Autoritats de l'esport català a la festa del 20è aniversari

A l'assignatura d'Aprenentatge amb en Joan Riera, vam aconseguir saber (els més afortunats) què era el més important; si era la tècnica o bé la tàctica el que més influïa en el resultat d'una acció esportiva.

A Educació física de base vàrem conèixer els seus principis: el del Canvi, el de la Disponibilitat i el de l'Autonomia.

A més, ens vam trobar amb la sorpresa que el professor, Paco Seirul·lo, "cantava" les notes del primer examen. No és que hi posés música, no, sinó que, en lloc de penjar les notes com la resta de professors, ens les va dir en veu alta davant de tota la classe. Sense cap mena de dubte, una experiència difícil d'oblidar, sobretot pels qui van suspendre, és clar!

I a Higiene i Primers auxilis amb el professor Barbany vàrem aprendre, entre altres coses, les diferents tècniques de reanimació. Ens va ser útil, sobretot, en les classes teòriques que realitzàvem a última hora, després de quatre sessions pràctiques d'esports, on l' oloreta feia desmaiar més d'un.

L'assignatura d'Estadística va estrenar professor el curs 1993-1994. Era en Francesc Solanellas. Fins aleshores, aquesta assignatura la impartia en Joan Riera.

Amb tots dos vam aprendre moltes tècniques estadístiques i algunes paraules noves. Qui no recorda el "chi quadrat"?

Amb el quart curs va arribar l'hora de la veritat, la de començar a escollir el nostre futur. Si a tercer ja va ser difícil decidir-nos només per quatre esports, 133

imagineu-vos la complicació per triar-ne a quart només un. Però ens anàvem fent grans i ja havíem de decidir-nos, si volíem tenir el mestratge en un dels esports que havíem fet fins a tercer.

A més, els que volíem fer una especialització curri cular -a partir de la implantació del nou Pla d'estudis, l'octubre de 1997, això s'anomenava Itineraris Específics Curriculars-, també havíem de triar unes assignatures concretes i fer dos Cursos monogràfics i dos Seminaris entre el quart i el cinquè curs.

Per decidir l'especialització curricular, primer havíem de saber què era això.

Tots sabem que els canvis en la societat han de provocar, necessàriament, modificacions en els sistemes educatius i en els currículums de les carreres. La docència, encara que prioritària, no era l'única sortida professional del futur llicenciat o llicenciada. Es començava a parlar de la gestió esportiva, de la salut, de les activitats a la natura, del lleure, de l'expressió ...

Durant el curs acadèmic 93-94, començaren les especialitzacions curriculars sense el reconeixement oficial pertinent, però amb una certificació interna que d'alguna manera demostrés una càrrega de crèdits en un dels àmbits professionals que es proposaven.Aquestes especialitzacions van ser l'embrió dels actuals Itineraris curriculars. La formació general del llicenciat i de la llicenciada es complementava amb cursos monogràfics, seminaris específics, la realització de pràctiques i la presentació d'una memòria final, a part de l'assignació d'un tutor o tutora que realitzés el seguiment de tots aquests temes.

El desconeixement de les diferents branques de l'especialització, juntament amb els dubtes professionals que teníem, va fer que molta gent desaprofités aquesta oportunitat.

També vàrem poder començar a participar en les beques de recerca per a alumnat col·laborador.

Cada any, diferents departaments presentaven unes propostes de beques a les quals l'alumnat podia optar per a col·laborar-hi. Consistien a realitzar una recerca sobre un tema en concret amb un compromís aproximat de quinze hores setmanals. L'alumne/a que aconseguia ésser escollit per a fer aquell estudi, treballava amb un dels membres del professorat del departament que havia presentat la proposta.

La beca tenia una durada d'un any i, en acabar, calia presentar una memòria de la tasca feta i dels resultats aconseguits.

Degut a aquestes noves possibilitats i al fet que en el currículum de matèries del quart curs hi havia un nombre important d'assignatures optatives, la convivència de l'alumnat ja no era igual que en els anys anteriors. Hi havia gent del nostre propi curs amb qui només coincidíem en les tres assignatures obligatòries: Legislació, Didàctica i Entrenament.

Legislació ens va permetre conèixer moltes lleis i decrets vinculats a l'esport que fins aquell moment desconeixíem.Tot i que el contingut de l'assignatura era força dens, la metodologia que utilitzava en Joan Carles Burriel, professor que la impartia, va fer que a més d'una persona ens acabés agradant allò que amb tantes ganes ens explicava. Si més no, ningú podrà oblidar què deia l'article 43.3 de la Constitució Espanyola.

Per a impartir la matèria de Didàctica hi havia dos professors: Santos Berrocal i Domènec Bléízquez. En Santos, després de presentar-nos el senyor Muska Mosston 134

Tallada del pastis del 20è aniversari

135

i els "seus estils", va aconseguir que tothom de la classe impartís una sessió davant de la resta de companys. Encara no ho havíem fet mai i a molta gent se li va fer molt difícil trencar el gei.A més, saber que t'estaven gravant en vídeo no facilitava gaire les coses. Més que res, perquè si ens equivocàvem hauríem hagut de recordar el nostre error cada vegada que veiéssim l'enregistrament de la sessió.

Amb en Domènec, al principi, la cosa semblava força més tranquil·la. Malgrat tot, amb una avaluació contínua força "continuada", va aconseguir que treballéssim d'allò més.

Durant el quart curs, però, per a saber com ens havíem de mantenir en forma (els nostres cossos ja no eren com els de primer curs), ens havíem de refiar de l' Entrenament de la professora Roser Coll, que era qui impartia l'assignatura en aquells temps.

De les diferents matèries optatives del curs (Sociologia, amb la professora Núria Puig, Activitats a la Natura, amb en Feliu Funollet, Educació física de base, amb en Paco Seirul·lo... ), n'hi havia una que la pràctica totalitat de l'alumnat va decidir fer. Era la de Jocs tradicionals amb en Jesús Gonzalez.

A part de la quantitat de jocs que, tot i ser tradicionals, vam aprendre en aquell curs, el que ningú podrà oblidar va ser l'excursió a les platges de Castelldefels per a fer volar l'estei.Veure com l'estel que havies construït volava pel cel , si és que ho feia, era un dels plaers més grans de l'assignatura. En canvi, quan veies que, per molt que fessis, el teu havia decidit no volar, també podia ser una de les frustracions més inesperades.

A cinquè, les coses eren radicalment diferents a la resta dels anys anteriors.

Les pràctiques didàctiques que realitzàvem en diferents instituts, durant més d'un mes, van ser una experiència que quasi ningú no oblidarà.

Ens enfrontàvem per primera vegada amb el veritable món en què molts de nosaltres hauríem de treballar un cop acabéssim la carrera, aproximadament mig any després: l'alumnat.

El repte era força important, però la manera com es va realitzar, per grups, impartint poques sessions i observant-ne moltes .. . , va fer que, per a la majoria de la gent, fos una experiència realment positiva.

Tal i com va passar a quart, de matèries obligatòries on ens reuníssim tots els companys i companyes del curs, n'hi havia molt poques.

Ningú no haurà oblidat el treball d'Equipaments que ens va encomanar en Pere Manuel, professor de l'assignatura des que es va reincorporar a I' INEFC, després dels Jocs Olímpics. Realitzar una anàlisi exhaustiva d'una instal·lació esportiva era una tasca força interessant.

Amb els guions de classe que el professor de Rehabilitació, Ferran A Rodríguez, ens va donar, vàrem poder fer l'examen força més tranquils. Si haguéssim hagut de recordar tots els angles, lesions, músculs ... que havíem treballat durant l'any, potser encara no hauríem acabat la llicenciatura. A més, durant el curs, també vam tenir coneixement de l'estudi que s'havia fet amb els conductors d'autobús de la ciutat de Barcelona.

A l'assignatura de Tàctica, que ens va impartir en Sergi Petit, vam haver d'aprendre a diferenciar la tàctica de l'estratègia.A més, durant les pràctiques, vam poder retrobar-nos, en una pista, amb molts dels nostres companys i companyes amb els quals feia més de dos anys que només ens vèiem a les aules.

136

Elisenda Merino lliura el record del 2Oè aniversari del centre a josep Uuís Vilaseca en reconeixement del seu suport a la institució, en presència de Santos Berrocal

D'altra banda, els que havíem decidit fer una especialització curricular durant aquest curs, també haguérem de realitzar les cent hores de pràctiques obligatòries per a poder obtenir el reconeixement, encara que no oficial, de la nostra especialització.

A més a més, durant aquest cinquè curs, els qui volíem treure'ns el Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP) per a poder donar classes, vam haver d'anar a vuit conferències vinculades amb l'Educació física escolar.

Durant els darrers anys de la carrera, hi va haver algún membre del grup que va poder estudiar una part de la carrera a l'estranger. Això era gràcies a les beques Erasmus. Pocs i poques varen ser els afortunats que pogueren gaudir de la possibilitat d'intercanviar coneixements amb alumnat estranger. Finlàndia, França, Alemanya i Anglaterra eren els destins preferits. Amb els anys, aquesta oferta es va ampliar cada cop més. Els primers estudiants que varen sortir a l'estranger foren Carles López (a Hamburg) i Àngels Llonch (a Leicester).

Alguns i algunes també van poder fer un Erasmus una mica més concentrat en el qual, durant una setmana, van poder intercanviar coneixements amb l'alumnat d'altres facultats d'Educació Física de l'estranger. Es tractava dels cursos intensius del mateix programa Erasmus. Un d'ells es va celebrar a I'INEFC a l'abril del 92 sota el títol " L'esport i la integració europea". Hi participaren les universitats d'Hamburg (Alemanya), Leicester (Anglaterra), Lió (França) i Roma (Itàlia), a més de I'INEFC de Barcelona i de Lleida.

Els qui no vàrem tenir aquesta oportunitat, ens vàrem haver de conformar amb l'altra cara. És a dir, compartir les nostres classes amb alumnat estranger que venia a realitzar una part dels seus estudis en el nostre centre.

137

Paral-lelament al currículum, durant l'any 1993 es va crear una nova forma d'adquirir més coneixements vinculats a la nostra carrera.

Així, el juliol de l'any 1993 es van iniciar els Cursos d'Estiu i, pocs mesos després, durant el curs 1993-1994, ho van fer els Cursos Monogràfics.

Amb la possibilitat de ser alumnes col·laboradors dels Cursos d'Estiu, alguns i algunes de nosaltres vàrem poder conèixer el seu funcionament intern.

El nou pla d'estudis va ser un dels temes que més sonava en els nostres últims anys de carrera. Més que confeccionar un pla per millorar l'ensenyament a la nostra Facultat, la sensació que tenía l'alumnat és que semblava que s'hagués iniciat una guerra entre el professorat dels diferents àmbits de la llicenciatura. Ens vàrem poder assabentar de moltes coses que després no ens afectarien, ja que el pla nou va començar quan nosaltres ja havíem marxat de I'INEFC. Durant els anys que han durat els nostres estudis hem hagut de viure dues votacions per al lloc de director del centre de Barcelona. La major part de nosaltres, començàrem INEFC amb en Josep Roca com a director del centre. Després va haver-hi votacions i sortí escollit en Joan Carles Burriel. Finalment, en el curs 1995-1996, va ésser elegit l'Agustí Boixeda.

Les primeres votacions en les quals vam participar van ser, per a nosaltres, una sorpresa. Més que res perquè el candidat que va sortir guanyador, nosaltres pràcticament no el coneixíem. Podríem dir que el vot de la major part de l'alumnat de primer curs va anar dirigit, per simpatia, a en Josep Roca. No ens vàrem plantejar quin dels dos era millor per a I' INEFC. No podíem fer-ho. En Joan Carles Burriel era professor de quart curs i molts de nosaltres no sabíem ni qui era.

Hi ha dues coses relacionades amb els estudis que cal esmentar, perquè pràcticament tothom deurà recordar.

La primera és la recerca de les notes. Quan arribava la temporada de les notes (al voltant de febrer, al final de curs i pel setembre), l'alumnat es tornava mig boig intentant trobar quins resultats havia obtingut.

Sabíem que el professorat penjaria les qualificacions en alguna de les cartelleres que hi havia per I'INEFC, però quina? Hi havia diferents opcions: la que hi havia davant del departament del professor o professora en qüestió, la que hi havia en el rebedor dels seus despatxos, la que estava a la porta que va cap a Reprografia... , les que hi havia davant de Secretaria d'Estudis o, finalment, les que habilitaven a l'altra banda de la sala d'actes?

Quan havies aconseguit localitzar el llistat de l'assignatura que necessitaves trobar, començaves a mirar les notes i, quan arribaves al full en el qual teòricament hi hauria d'haver el teu nom amb la qualificació, descobries que ... algú l'havia arrencat!!!!

On acabaves? Parlant directament amb el professor o professora de l'assignatura o a Secretaria d'Estudis, demanant si podien penjar una altra fotocòpia perquè la llista havia desaparegut.

L'altre tema important era la realització dels exàmens a la sala d'actes: quina incomoditat!! Asseure's en aquelles cadires amb un respatller tan "ergonòmic" i sense un suport estable per a poder escriure, feia que l'examen no fos complicat pel seu contingut, sinó per la dificultat de mantenir una postura còmoda durant les hores que durés la prova i de poder sostenir de forma estable les taules negres que utilitzàvem.

138

En jordi Porta lliura una de les seves pintures al director de I'I NEFC de Barcelona amb motiu del 2Oè aniversari del centre

La part positiva que hi havia era la decoració de les taules negres. Si no sabies què contestar a les preguntes que t 'havien posat, sempre podies entretenir-te llegint el que havia escrit la gent que havia fet ús anteriorment de la taula.Amb una mica de sort fins i tot podies trobar alguna de les respostes que necessitaves.

La vida a

I'IMEFC

La festa de benvinguda Les dife rents promocions de I'INEFC s'han caracteritzat per dos fets importants a l'inici i al fi nal de la carrera: les novatadas (batejades més tard com a Festa de Benvinguda).

En el primer curs, la novatada és un temor: l'has de passar. Saps que el moment arribarà, però no saps quan. Saps que no te n'escaparàs, però no saps quin se rà el dia ni com serà.

En canvi , la novatada a cinquè curs és un motiu per unir tota la classe.Tothom t re balla en una mat e ixa direcció . És un t reball en equip.

Les novatadas de I' INEFC són atípiques. El muntatge que es fa, any rere any, és d'allò més espectacular : buscar un tema, preparar totes les actuacions ..., i finalment, buscar un nom amb el qual el nou alumnat serà batejat.

Per exemple, els qui van entrar l'any 1990 ( 16a promoció) van ser batejats amb el nom de Alimañas, els de l'any 1991 ( 17a) eren els Massafeus , Aztekakas els del 1992 ( 18a promoció) , Xacopeos els del 1993 ( 19a), els del 1994 (20a) els 139

anomenaren Novaquillos i els que entraren l'any 1995 (21 a promoció) foren batejats com a Calurrinus.

La revista ESPAI Durant el curs 1992-1993 hi va haver l'intent de tirar endavant una revista.

El mes de maig de 1993 va aparèixer el número zero de la revista ESPAt, una revista per a tothom que pretenia ser un mitjà de comunicació més per a I'INEFC. En la presentació de la revista es deia:

"És una iniciativa d'un grup d'alumnes, però vol transcendir i abastar el col·lectiu de persones que estan vinculades, d'una manera o altra, a l'àmbit de l'Educació Física i l'Esport, a través d'aquesta facultat".

El cert és que, malgrat la gran il·lusió i la implicació dels membres del consell de redacció (la majoria eren estudiants de cinquè), només es va aconseguir treure aquest primer número de benvinguda.

"El fet que es faci des del centre, farà necessari un continu relleu en les persones que la impulsin i la mantinguin" ... Potser aquesta va ser una de les raons de la seva desaparició. Una pena.

El pas de l'Equador Des del curs 1993-1994 es va començar a celebrar la Festa del Pas de l'Equador.

L'alumnat de tercer curs realitzava un sopar amb tota la nostra promoció en el qual hi havia un lliurament de premis força especials. Uns dies abans sortia una llista de nominats i nominades a diferents categories: millor estudiant, millor esportista, més simpàtic o simpàtica...

Durant l'acte es feia lliurament del premi corresponent al millor de cada categoria i, després, anàvem tots a celebrar-ho. Aquesta festa era un preàmbul de l'acte de final de carrera.

El viatge de final de carrera Els dos últims cursos a I'INEFC estaven molt lligats a la realització del viatge de final de carrera. Des de quart ja es començaven a crear comissions, encarregats i delegats per a les moltes tasques que calia fer: venda de roba, organització de festes, venda d'entrades, organització del viatge ...

Tothom semblava empresari o empresària. Es buscaven ofertes, qualitat, vendes ...

Es tractava de vendre el màxim possible de roba i fer que anés a les festes la major quantitat de gent possible. En definitiva, intentar aconseguir el màxim de diners perquè el viatge ens sortís el més econòmic possible.

Per a fer que les festes s'omplissin no hi havia gaires problemes. La gent de I'INEFC sempre ha tingut una especial predisposició a fer qualsevol cosa que li permeti passar-s'ho bé. Per aquest motiu, en la majoria dels casos, no calia fer gaire propaganda ni invertir massa esforços perquè les festes fossin un èxit.

En canvi, amb el tema de la roba tot era força diferent.

En el moment en què apareixia una peça nova, hi havia un moviment que feia que tothom acabés tenint alguna de les nostres samarretes, dels nostres xandalls, o fins i tot de les nostres motxilles, folres polars o mitjons.

La febre de la roba d'INEFC té un procés típic. Hi comences caient com a comprador i acabes intentant fent-hi caure els altres. Comença, en molts casos, quan 140

Alumnes practicant bàdminton durant un dels cursos d'estiu

encara no formes part de l'alumnat de I'INEFC. Tot just estàs preparant les proves d'accés, però ja compres alguna samarreta. Potser serà útil com a talismà.

Al final de tot, quan comença la teva faceta de venedor o venedora de roba esportiva, comences a vendre a tothom . Amics, familiars, coneguts, companys de l'equip, alumnes d'altres cursos ... fins i tot a nosaltres mateixos. Segur que si busquem dins del nostre propi armari, podrem comprovar que tenim un piló de roba que ens hem "autocomprat".

A més, si ens deixessin obrir els dels nostres amics i familiars, segur que no n'hi ha ni un que no tingui alguna peça de roba de I'INEFC que ens hagi comprat.

El que passava, però, és que en alguns casos havíem d'insistir tant perquè realitzessin la compra que, al final, ja no sabies si la compraven perquè els agradava, perquè calléssim o perquè volien col ·laborar amb la nostra causa. El fet és que si algú de vosaltres, per aquell temps, va veure com alguna amistat us evitava o que algun cosí o cosina havia desaparegut dels dinars familiars, ja sabeu el motiu.

Cada dos per tres hi havia reunions.A la major part d'elles no hi assistia ni la meitat de la gent que havia d'anar de viatge.

Hi havia, però, una reunió que podríem batejar com a "reunió estrella". Hi apareixia gent que no havíem vist pràcticament des de primer o segon ... L'aula magna s'omplia com feia anys que no vèiem ... La gent tenia unes ganes de participar que semblava que portessin mesos en silenci esperant l'ocasió per a intervenir... Era la reunió per a decidir el destí del viatge.

Els comiats de les promocions Ja a Montjuïc, l'any 1993 es va celebrar la primera festa de comiat d'una promoció. Era un acte entranyable que ens obligava a fer memòria de les magnífiques 141

experiències viscudes durant els darrers cinc anys, més enllà d'un cinquè curs que tots desitjàvem que finalitzés.

Any rere any s'incrementava la " institucionalitat" d'aquest acte, fins al punt que ha arribat a ser un acte de gala on el professorat i l'alumnat realitzen una "petita" festa al més pur estil americà ...

La diada de l'estudiant Pels voltants de Sant Jordi de l'any 1994 es va celebrar la primera Diada de l'Estudiant. La van preparar i dur a ter me un grup d'alumnes que durant el curs acadèmic 93-94 feia quart d'INEFC, en el marc d'un seminari sobre organitzacié d'esdeveniments, organitzat pels professors Joan Carles Burriel i Pere Manuel.

Es va fer un seguit d'activitats lúdiques i esportives enfocades, principalment, a què el conjunt d'estudiants d'INEFC gaudissin, encara que només fos per un dia, de noves emocions i de coses que, molt probablement, desconeixien. També es muntaren algunes competicions dels esports que ja coneixíem tots perquè formaven part del nostre currículum. Per a no quedar sense forces , tot va acabar amb una magnífica costellada.

El 20è aniversari Un altre fet important per a nosaltres va ser la celebració del 20è aniversari de I'INEFC. No es van realitzar, però, tants actes com per a la celebració del 25è aniversari cinc anys desprès. La commemoració es va centrar, pràcticament, en la realització de la festa a final d'any.

Tal i com ha succeït amb la festa del 25è, aquesta anava destinada a totes les promocions que ja s'havien llicenciat fins el curs anterior; és a dir, fins a la 16a promoció, que va acabar INEFC el curs acadèmic 1994-1995.

Els i les alumnes que, en aquell moment, estàvem realitzant cinquè vam participar-hi com a col·laboradors i va ser una manera d'integrar-nos al món dels llicenciats i llicenciades.

Com vèliem el fu•ur li com veliem el presen• Ja hem explicat la quantitat de malentesos que provocava el dilema INEF-INEM.Tots teníem por que això no fos un presagi del nostre futur. De fet, la broma que ens fèiem entre nosaltres era "de l'INEF a l'INEM". Peró l'esperança no la perdíem.

Quan estudiàvem quart i cinquè, molts i moltes de nosaltres ja aprofitàvem el fet que els horaris de la carrera ens permetien tenir alguna feina a les tardes.

La veritat és que a cinquè ja hi va haver algun company/a al qual no li vèiem gaire el pèl perquè havia trobat una feina.

Malgrat això, la gran majoria de nosaltres continuàvem treballant en el club on estàvem abans de començar a estudiar, en el mateix gimnàs .. ., si més no, algunes horetes a la setmana.

Un cop acabat cinquè, després del viatge al Carib (que aquella època es va posar de moda i sembla ser que encara no ha passat) i el sopar i la festa de la promoció, vas perdent de vista algunes persones.

El sopar i la festa del 25è aniversari, que vàrem fer pel desembre de 200 I, ens ha servit per retrobar-nos amb moltes de les persones de la nostra promoció 142

sobre les quals algun dia ens havíem preguntat: què deu estar fent? en què deu treballar? ha continuat estudiant l'altra carrera que feia? Vam poder constatar que les dades que han sortit publicades actualment2 eren molt fiables. Segons aquest estudi, un 60% de l'alumnat de les nostres promocions s'ha dedicat, seguint la tradició de la nostra carrera, al món de la docència. També és important, però, destacar que hi ha un significatiu 35% que ha dirigit la seva tasca professional cap al rendiment esportiu i un altre bloc força gran, del 30%, que ha enfocat la seva feina cap al camp de la gestió. Uns percentatges més petits s'estan dedicant a la investigació, a la salut i a la recreació, etc.

Sembla ser que la majoria de nosaltres continuem repartint els nostres esforços professionals en més d'un àmbit, però amb una menor mesura i que, si més no, tots, o quasi tots, hem aconseguit utilitzar els nostres estudis per enfocar la nostra vida laboral.

De fet, l'objectiu d'estudiar una carrera és aquest, no?

2. PUIG , Núria i VIÑAS, Jordi, 2002: Mercat de treball i llicenciatura en educació fisica a l'INEF-Catalunya, Barcelona ( 1980-199 7). Barcelona, Diputació de Barcelona

143

CRONOLOGIA GENERAL 1992 -

1991

Gener Febrer, li

1996

Rigoberta Menchu, líder indígena guatemalenca, rep el Premi Nobel de la Pau. Esclata el cas lbercorp. Hi estan involucrats Mariano Rubio, director del Banc d'Espanya, i Manuel de la Concha.

Març, IS

Jordi Pujol obté una nova majoria absoluta a les eleccions autonòmiques.

Maig, 20

El

FC

Barcelona guanya la seva primera Copa d'Europa de futbol davant

el Sampdoria italià.

Juny, 7

El

Juliol , 2S

S'inauguren a Barcelona els Jocs Olímpics. Pocs dies abans, té lloc el Congrés

FC

Barcelona guanya, també, la Lliga.

Científic Olímpic, acte acadèmic tradicional vinculat a l'esdeveniment.

1991

1994

Agost, 9

Cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona'92.

Setembre, 3

Comencen els Jocs Paralímpics a Barcelona.

Novembre, 3

Bill Clinton, nou president dels EUA.

Juny, 20

El Barça aconsegueix el tercer campionat de Lliga consecutiu.

Juny, S

El tennista Sergi Bruguera guanya a Roland Garres.

Juny, 6 Desembre, 28

El PSOE guanya per quarta vegada les eleccions, però perd la majoria absoluta.

Desembre, 3 I

Espanya viu una situació econòmica difícil. L'atur arriba al 24%.

Gener, 27

Els sindicats convoquen una vaga general.

Gener, 31

Un incendi destrueix totalment el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Maig, 13

El

El Banc d'Espanya intervé Banesto i destitueix el seu president, Mario Conde.

FC

Barcelona guanya la seva quarta Lliga de futbol. Poc després serà derrotat

pel Milan a la final de la Copa d'Europa.

Juny, S

Els tennistes Sergi Bruguera i Arantxa Sanchez Vi cario guanyen per segona vegada el torneig de Roland Garres.

Juliol , 22 Novembre, 20

Mor a Barcelona, als vuitanta-un anys, l'escriptor Pere Calders.

Es planten 400 tendes de campanya a Barcelona per exigir la cessió del 0,7% del producte interior brut (PIB) al Tercer Món.

Desembre, 23

El tribunal Constitucional declara constitucional considerar el català com a llengua per impartir l'ensenyament.

1995

Maig, 7

Jacques Chirac, nou president de la República Francesa.

Maig, 28

Nova victòria dels socialistes a les eleccions municipals de Barcelona.

Juliol, 8

Després de dos anys, la coalició política ciu retira el seu suport parlamentari al Govern del PSOE i exigeix a Felipe Gonzalez la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions a final d'any.

144

Setembre, IS

Inici de les obres de reconstrucció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Novembre, 19

ciu perd la majoria absoluta a les eleccions autonòmiques.

Novembre, 28

Inauguració del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) , instaHat

1995

en un edifici -al barri del Raval- dissenyat per l'arquitecte Richard Meier. Presideixen Desembre, 14

l'acte els reis Juan Carlos i Sofia.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) reobre parcialment les seves sales del Palau Nacional de Montjuïc, amb un nou muntatge de la seva col-lecció d'art romànic. El projecte de rehabilitació de l'edifici és de l'arquitecta italiana Gae Aulenti.

1996

Gener

Processament de l'exministre de l'Interior, José Barrionuevo, pel cas GAL

Febrer, 29

Inauguració del Museu d'Història de Catalunya, ubicat al Palau de Mar de Barcelona.

Març

Segrest del funcionari de presons Ortega Lara a mans d'ETA. ETA assassina el professor i expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Tomas yValiente.

Mor Fernando Múgica, dirigent del socialisme basc, a causa d'un atemptat d'ETA.

Març, 3

El Partit Popular de José María Aznar guanya per primera vegada al PSOE en

Maig, 23

Convergència i Unió (ciu).

Araceli Segarra, primera dona catalana que trepitja el cim de I'Everest.

Juny, 6

Reestructuració del Govern català. Josep Maria Pujals a Cultura, departament

unes eleccions legislatives. El PP no obté la majoria absoluta i pacta amb

del qual depèn l'INEF de Catalunya.

Juliol

Celebració dels Jocs Olímpics a Atlanta. Pocs dies abans, té lloc el Congrés Científic Olímpic, acte acadèmic tradicional vinculat a l'esdeveniment.

Juliol, 17

El FC Barcelona paga 2.550 milions de pessetes per contractar el jugador de futbol

Octubre, 28

brasiler Ronaldo.

Quaranta-vuit okupes detinguts i deu de ferits durant el desallotjament, a càrrec de la policia nacional, del cinema Princesa, ubicat a la via Laietana de Barcelona.

Novembre, 12

Inauguració del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), dirigit per Josep Maria Flotats, amb l'obra Àngels a Amèrica.

Novembre, 23

Pasqual Maragall anuncia que abandonarà l'alcaldia de Barcelona el mes

Novembre, 24

de setembre de 1997.

Rafael Ribó, reelegit president d'Iniciativa per Catalunya (1c).

Novembre, 24

Josep Lluís Carod-Rovira, elegit nou secretari general d'Esquerra Republicana

Desembre, I I

de Catalunya (ERC).

Vaga general dels funcionaris públics, amb motiu de la congelació del seu salari.

145

INTRODUCCIÓ

Els inicis d'aquesta darrera etapa no són viscuts de la mateixa manera per tot l'alumnat que el 1997 estudia a I'INEFC. És una etapa, per als i les que comencen a estudiar, marcada pel nou Pla d'estudis de la Llicenciatura en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (cAFE), que es va implantant gradualment a partir d'octubre de 1997. La resta d'alumnat, que encara estudia segon, tercer, quart i cinquè del "Pla vell", viu segons les pautes que han caracteritzat l'etapa anterior. El nou Pla d'estudis és una ruptura entre promocions, entre generacions d'estudiants, i cal considerar que marca l'inici d'una nova etapa. Per tant, en els inicis, es dóna una superposició entre dues etapes.

L'alumnat que l'octubre de 1997 entra a I'INEFC i comença amb el nou Pla d'estudis, viu des d'una vessant força negativa el significat d'estar a Europa. Amb això no és vol dir ni molt menys que el Pla d'estudis no estigui bé. Passat el temps, hi ha opinions per tot i ningú no nega que tingui uns avantatges respecte a l'anterior; la creació dels IECs (Itineraris Específics Curriculars), orientats a les diferents sortides del mercat de treball, n'és un dels principals. El problema, però, rau en la dificultat d'implantar un Pla d'estudis molt diferent del tradicional. Tothom (alumnat, professorat i PAS) té dificultats per entendre els nous conceptes -una mica el mateix que havia passat en temps anteriors quan s'intentava entendre què era allò de la LOGSE- i la institució no està adaptada per fer front a les seves exigències administratives.

El relat de l'alumnat, la seva vivència, és una il ·lustració perfecta de tot això. No és un Pla concebut segons la tradició universitària de casa nostra, que havia anat fent canvis sense trencar amb una certa manera de fer. És un pla, els conceptes fonamentals del qual (crèdits, troncalitat, optativitat, etc.) són europeus, sorgits d'Europa i, per tant, de rup148

tura amb tradicions anteriors. Es cometen errades en la seva implantació, costa molt explicar en què consisteix, hi ha nerviosisme i es viuen moments molt tensos i de descontent. Les queixes són pel "descontrol" que hi ha. És un fet bastant conegut: allò que irrita més l'alumnat són les mancances d'organització. En canvi, li costa molt més avaluar la qualitat docent. De fet, en general, l'indicador de qualitat docent sovint va lligat a qüestions organitzatives (procés de matriculació, puntualitat, materials ben preparats, rigorositat en el seguiment del programa ...).

Tanmateix, Europa no són només problemes, ni molt menys. Gràcies a totes les llavors sembrades en l'etapa anterior, I'INEFC de Barcelona és una referència en tot el continent. Les visites de professorat estranger ja no sorprenen ningú, els contractes institucionals entre universitats són nombrosos, de manera que l'arribada d'estudiants estrangers i la sortida del nostre alumnat ja és un ritual que s'espera a l'inici de cada semestre, el professorat és convidat a l'exterior i es reconeix la seva tasca, etc.

La implantació del nou Pla d'estudis ajuda a intensificar les relacions de I'INEFC de Barcelona amb les organitzacions que, d'una manera o altra, s'ocupen de l'esport. Mitjançant la signatura dels convenis per a la realització del Pràcticum ( 120 hores/ 12 crèdits de pràctiques obligatòries per viure la realitat del que s'ha estudiat), s'estableix una xarxa densa amb clubs, federacions, centres de (ltness, serveis de rehabilitació, ajuntaments, fundacions, consells comarcals... La diversitat d'aquestes organitzacions és una mostra de les múltiples expressions que ha pres l'esport i, en conseqüència, el mercat de treball de llicenciats i llicenciades. Hi ha una diversificació creixent d'aquest mercat de treball, que ha anat configurant-se a mesura que l'alumnat obtenia la seva llicenciatura.

Mentrestant el país segueix la seva trajectona amb els debats propis de tot sistema democràtic, en el marc del qual es poden manifestar els desacords i els greuges i mirar de trobar compromisos acceptables. Els repetits atemptats d'ETA -acuradament esmentats a la cronologia històricasón un trasbals en aquest context de tranquil·litat. La majoria de la societat els rebutja. L'INEFC de Barcelona adopta el costum d'expressar en silenci, a les dotze del migdia a l'entrada de l'edifici, la seva protesta cada vegada que se'n produeix un de nou.

I si Europa ja és una realitat que a poc a poc ha anat sent integrada a la vida de la institució, un nou repte comença a plantejar-se. És el que sorgeix de les noves tecnologies. Segons Manuel Castells, la convergència d'aquestes noves tecnologies -totes elles materialitzades en la dècada dels noranta- està donant lloc a una Revolució Tecnològica l'impacte de la qual en les nostres vides serà tan important com la Revolució Industrial dels segles XVIII i XIX. Recordem que la donació de l'ovella Dolly es produeix el 28 de febrer de 1997. La nova societat és, en paraules de Castells, una Societat Xarxa. Ningú no se'n pot marginar; és necessari aprendre a viure i a treballar en la Xarxa.Aquesta canvia els nostres hàbits de comunicació ("t'envio un mail"), d'estudi ("no he trobat rés a lnternet"), de presentació ("com tenim la pàgina web?") ...

A poc a poc I'INEFC de Barcelona entra en la Xarxa i s'equipa amb els aparells i programes necessaris per fer-ho.Tot plegat no sense problemes; respondre a les noves exigències no es resol d'un dia per l'altre. Hi ha, però, grans innovacions i, probablement, ningú no dubtarà a acceptar que la més important és la creació d'INEF-Mèdia, un campus virtual de l'esport creat amb la col-laboració d'us-Virtual (formació no presencial de la Universitat de Barcelona). L'èxit d'INEF-Mèdia -la seva primera oferta de formació tot just es fa pel gener de 2001- és més gran que no s'esperava. En la curta durada de la seva existència ha anat creixent de tal manera que ja es pot començar a parlar d'un tercer INEFC, que s'afegeix als de Barcelona i Lleida.

La història d'aquests vint-i-cinc anys s'acaba amb una gran festa, el dia IS de desembre de 200 I, en el pavelló de parquet de I'INEFC de Montjuïc. Una nevada intensa farà que un nombre considerable de persones que volien assistir-hi no ho puguin fer i que, cada vegada que es parla del tema, se'n lamentin. Tot i això, se supera el miler de persones. Festa entranyable on tothom es troba de nou; amb Anna Miró, Alfredo Joven i Sònia Rallo -antics alumnes de I'INEFC de Barcelona- com a esplèndids mestres de cerimònies, i on -un cop més- podem constatar que ja som una comunitat àmplia que, per sobre de tot, s'estima I'INEFC de Barcelona.

149

EL RELAT

Coordinadores i autores: Gemma Tarragó, Cristina Vallecillo i Anna Vilanova

Cronologia històrica de I'INEFC de Barcelona ( 1997-200 I) 1997 • Gener. Publicació de la "Memòria Curs acadèmic 1995-1996 de l'INEF de Catalunya".

• Febrer. Homenatge al Dr. Josep Estruch Batlle, en el marc de les Jornades d'Alimentació i Esport, a I'INEFC de Barcelona.

• Març. Publicació del número 47 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre "Esport i Rendiment: actualitat i progrés". Canvi de la direcció de la revista. El nou director és el professor Javier Olivera Betnín.

• 30 de maig. Comiat amb motiu de la jubilació dels membres del personal de serveis, Srs. Benito Horta i José Corzo.

• Juny. Publicació del número 48 de la revista Apunts. Educació Física i Esports.

• 13 de juny. Comiat de la 16a promoció de llicenciats en Educació Física de I'INEFC de Barcelona.

• 30 juny-4 de juliol. Celebració dels V Cursos d'Estiu de l'Educació Física i l'Esport.

• Juliol. Publicació del llibre El que pensava en josep Pla de l'Esport, del Dr. Ramon Balius Juli.

• Setembre. Publicació del número 49 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre "Clubs esportius".

• Octubre. Inauguració del curs acadèmic 1997-1998 al centre de Barcelona. Lliçó inaugural, "La persona com a harmonia de pensament, cos i expressió", a càrrec de l'actriu Àngels Gonyalons.

I SO

L'alumnat Pocs són els estudis universitaris en què els companys i les companyes tenen l'oportunitat de conèixer-se abans d'iniciar la carrera. L'INEFC és una excepció i, a més, per doble partida, ja que són dos els moments previs en què aquest contacte es dóna: durant la preparació de les proves d'accés i durant els dies de realització d'aquestes proves. Això fa que el primer dia de "cole", com l'acostumàvem a anomenar, no sigui un dia de "desconeguts".

N'hi havia que ens coneixíem del gimnàs on havíem entrenat durant nou mesos, en la majoria dels casos, i d'altres per haver realitzat la prova de coordinació, llançament, agilitat, piscina, la course navette, etc., el mateix dia i en el mateix grup. Érem competència, però, alhora, companys que perseguíem una mateixa fita.

El camí per arribar a

I'INEFC

Però abans d'aquesta magnífica situació, abans d'entrar a I'INEFC, havíem de passar un procés dur de selecció que es resumia en dos dies, però que en realitat era el resultat i l'esforç de més de quatre anys, en la majoria de casos, ja que entrar o no entrar depenia no només del resultat de les proves físiques, que ens donaven una qualificació d'apte o no apte, sinó també de la nota resultant del BUP, del cou i de la selectivitat. I en alguns casos -per aquells i aquelles que ja havien estudiat segons les directrius de la LOGSE- la nota d'Esa i de Batxillerat.

La veritat és que mentre estàvem cursant aquests estudis, especialment el BUP, per més clar que tinguéssim el camí que volíem que seguís el nostre futur, ningú no s'adonava de la importància d'aconseguir uns bons resultats. És normal, és l'edat en què tot just començàvem a descobrir i a gaudir de l'adolescència, amb tots els canvis i conseqüències que el fet comporta.

L'actitud, però, canviava a cou quan, veient proper el moment d'entrar a la universitat, tothom es preocupava de les notes i es començava a buscar el gimnàs on preparar les proves. Molta gent combinava els estudis amb la preparació física, fet que comportava un gran esforç per la inversió de temps i de diners, però tot i això, alguns i algunes ho aconseguien. D'altres, veient la importància de treure's un bon cou i una bona selectivitat, preferien invertir tot l'esforç en els estudis i dedicar-se, l'any següent, plenament a la preparació de les proves, tot

• S'inicia la implantació del nou Pla d'estudis de la Llicenciatura en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (CAFE) • Desembre. Publicació del número 50 de la revista Apunts. Educació Física i Esports.

En aquest número, hi escriuen totes les persones que han dirigit la revista o que han participat activament en la seva trajectòria. Un número, per tant, que recull la història de les vicissituds de la revista des dels seus inicis i, paraHelament, descriu alguns trets de la història de I'INEFC. 1998 • I I de febrer. Resolució conjunta de les Universitats de Barcelona i Lleida, per la qual s'ordena la publicació del Pla d'estudis corresponent al títol de Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, que s'imparteix a I'INEFC, adscrit a aquestes universitats.

• 25 de febrer. Lectura de la tesi doctoral "Valoració funcional específica en l'esgrima", a càrrec de Xavier lglesias Reig que, amb posterioritat, esdevindrà professor de I'INEFC de Barcelona.

• Març. Publicació del número 51 de la revista Apunts. Educació Física i Esports.

• I I de març. Es publica al BOE, número 60, pàgina 8516, el nou Pla d'estudis de I'INEFC, corresponent al títol oficial de Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport .

• Juny. Publicació del número 52 de la revista Apunts. Educació Física i Esports.

• 25 de juny-3 de juliol. Celebració dels VI Cursos d'Estiu de l'Educació Física i l'Esport.

• Jubilació dels professors de I'INEFC de Barcelona, Dr. Lluís Abaurrea i Dr. Domingo Ruano.

• I de juliol. Lectura de la tesi doctoral

"Organización del deporte extraescolar en los centros docentes de Barcelona y su cinturón. Diseño de un modelo", a càrrec del professor de I'INEFC de Barcelona, Jesús Gonzalez Carballude.

• 16 de juliol. Lectura de la tesi doctoral

"La evaluación formativa en Educación Física.

Consideraciones para la formación continua del profesorado", a càrrec del professor de I'INEFC de Barcelona, Domènec Blazquez Sanchez.

• Setembre. Publicació del número 53 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre

Classe de bàsquet al pavelló de parquet

combinant aquesta activitat amb alguna "feineta", com la de portar actiVItats extraescolars, l'entrenament d'algun equip, tasques de monitor o monitora ...

Fos com fos, eren moments difícils perquè ens hi jugàvem el nostre futur i cada pas, cada decisió, eren molt importants.

Dins d'aquesta situació, ens havíem de plantejar què passaria si no aconseguíem la nostra gran il·lusió, la nostra fita d'entrar a I'INEFC. Una possible solució era destinar un altre any a preparar les proves físiques, però, i si el problema era la nota d'ingrés? Què passaria si aconseguíem un apte a les proves i la nota mitjana de BUP, cou i selectivitat era inferior a la nota de tall d'aquell any per accedir a aquests estudis? En aquests casos el plantejament era diferent i més problemàtic: repetir la selectivitat? Fer la preinscripció per a altres INEF? Per a altres carreres universitàries? Era una possible sortida, però calia estar-ne ben segur, perquè això implicava canviar de domicili, anar d'un lloc a l'altre fent les proves a l'INEF d'aquí i d'allà o començar a pensar en una altra carrera.

Aquest problema actualment encara existeix, però la solució més triada és realitzar els cicles formatius de grau superior o pagar per entrar al "CAFE privat" (Universitat Ramon Llull o Universitat de Vic).

Sigui com sigui, cal ser una persona constant, persistent, lluitadora, optimista i tenir els ideals clars. Així és l'alumnat d'INEFC, si més no els primers anys, ja que després es pateix una mena de transformació. Sembla que una vegada s'entra, ja està tot guanyat i tothom es relaxa. A primer tothom anava a córrer, a nedar, anava al gimnàs a fer una mica de peses i abdominals. Però a mesura que avançaven els cursos, les hores lliures entre classes es destinaven a anar al bar, a estirar-se a prendre el sol o a fer vida social per algun racó de I'INEFC.Això, quan no ISI

"Psicologia del temps aplicada a l'activitat física i l'esport".

• 5 d'octubre. Lliçó inaugural del curs acadèmic 1998-1999 al centre de Lleida, a càrrec de l'entrenador del primer equip d'handbol del FC Barcelona, Val e ro Rivera.

• 12-22 de novembre. Celebració a la seu de I'INEFC de Barcelona del "VIl Congrés Mundial d'Esport per a Tothom", patrocinat pel C.I.O. • Desembre. Publicació del número 54 de la revista Apunts. Educació Física i Esports

1999 • Gener. Publicació de la "Memòria Curs acadèmic 1996-1997 de l' INEF deCatalunya".

• Març. Publicació del número 55 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre "Rendiment i Entrenament".

• 4-8 de maig. Celebració, a les seus de I'INEFC de Barcelona i Lleida, del "Xli Congrés Mundial de l'Activitat Física Adaptada", de la lnternational Federation

ofAdapted Physical Activity (IFAPA).

• Juny. Publicació del número 56 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre "Educació Física i Esports".

• 3-9 de juliol. Celebració dels VIl Cursos d'Estiu de l'Educació Física i l'Esport.

• Setembre. Publicació del número 57 de la revista Apunts. Educació Física i Esports • IS de setembre. Lectura de la tesi doctoral "Adecuación del código de puntuación de gimnasia rítmica a la iniciación", a càrrec de la professora de I'INEFC de Barcelona, Hermínia Mata Saumell.

• Octubre. Comença el sisè programa de doctorat de I'INEFC de Barcelona: "Activitat Física i Esport", Bienni 1999-2001.

• 6 d'octubre. Lliçó inaugural del curs acadèmic 1999-2000, "Esport, l'espectacle més gran del món", a càrrec de l'editor del Diari Sport,Josep M. Casanovas, a la seu de I'INEFC de Barcelona.

• Novembre. Jordi Vilajoana i Rovira és nomenat nou conseller de Cultura.

• Desembre. Publicació del número 58 de la revista Apunts. Educació Física i Esports

1000 • I de gener. Trasllat de la Secretaria de la Xarxa Europea d'Instituts de Ciències de l'Esport a la Universitat d'Odense (Dinamarca), amb el suport del National

152

hi havia exàmens o treballs a fer (qui no es recorda de l'AC/ -Adaptación Curricular lndividualizada, del professor Javier Hernandez-, o de les innovadores presentacions amb Power Point: per on sortiran les lletres?), perquè en aquests períodes no hi havia temps per perdre i ens reuniem a la biblioteca o a la sala d'estudis ja que fora de l'horari lectiu era bastant difícil coincidir.

Aquell curs 1997-1998 (important perquè era el primer del nou Pla d'estudis), les proves es van realitzar a Barcelona. Abans, però, calia fer la preinscripció universitària a la mítica Zona Franca (una veritable ruta turística per la Ciutat Comtal) i, després, a I'INEFC, sol·licitar l'admissió per realitzar les proves i inscriure's a les "Proves d'Aptitud Personal per accedir a l'ensenyament d'Educació Física".

L'entrada a l'impressionant edifici per realitzar les proves, el fet de trepitjar els passadissos, els vestidors, els pavellons ... , eren una forta injecció d'ànim molt necessària en aquells moments. Eren les primeres passes que ens acostaven a formar part del "col·lectiu INEFC". L'edifici, la seva grandària, la seva netedat, la seva majestuositat, ens va produir una gran perplexitat. I a nosaltres ens va servir durant tota la carrera com una motivació més per estudiar gaudint del privilegiat entorn que ens envoltava. Ens sentíem importants, allà dins, sensació que necessitàvem per superar satisfactòriament les proves, ja que ningú, excepte l'alumnat aspirant, no hi tenia accés. Tothom qui participava en aquella important gimcana tenía la seva targeta, l'objectiu era aconseguir omplir totes les caselles.

Sí, aquest fet volia dir que no t'havien eliminat del joc. Molts de nosaltres encara tenim guardada aquesta targeta a la capsa dels records.

Minut a minut podíem consultar els nostres resultats gràcies a les noves tecnologies, unes pantalles ubicades a la secretaria d'estudis, on contínuament apareixien els resultats de cada prova.

Una vegada finalitzades les proves i coneixent la nota de selectivitat, ja ens podíem imaginar si el somni s'havia fet realitat. No obstant això, podíem consultar les llistes penjades a les vidrieres exteriors de l'entrada de I'INEFC, esperar que ens arribés una carta de la Generalitat o, molt més ràpid, buscar a lnternet i esperar llegir "Resultat de l'assignació: podeu iniciar els estudis que vau sol·licitar en primera preferència: E I 17, Educació Física, INEFC Barcelona. Per confirmar la plaça us hauríeu de matricular en el mateix centre els dies 21 i 25 de juliol" Síííí!!!!!

Era moment d'eufòria, de felicitat i de celebracions.

El somni fet realitat

Arribava setembre, el moment de començar INEFC. Per a la majoria, era la nostra primera experiència en el desconegut món universitari. Era una barreja de nervis, il·lusió, desorientació ... , però amb moltes ganes d'endinsar-nos en aquell misteriós temple.

Primera fase: acolliment per part de la institució. Mitjançant una reunió informativa, se'ns explicava el funcionament de la casa. Ens explicaven molts conceptes nous que ens semblaven poc clars. En aquell moment no se'ns acudiren gaires preguntes, però, passada una estona, sorgien molts dubtes sobre el funcionament del nou Pla d'estudis, especialment sobre els IEC (Itineraris Específics Curriculars). A continuació, començaven les divisions i subdivisions. Per ordre alfabètic ens dividien en grup A i B per a les assignatures de major component teòric, i posteriorment en grups I, 2, 3 i 4, per a aquelles assignatures amb més

Olympic Committee i la Sports Confederation del seu país.

• Març. Publicació del número 59 de la revista Apunts. Educació Física i Esports • I I d'abril. Lectura de la tesi doctoral "Cuanti(lcación y distribución del tejido adiposa en deportistas por resonancia magnética nuclear. Anólisis comparativa con diversos métodos de valoración de la composición corporal", a càrrec del professor de I'INEFC de Barcelona, Jordi Porta Manceñido.

• Juny. Publicació del número 60 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre "Educació física, esport, oci i atenció a la diversitat".

• 3-7 de juliol. Celebració dels VIII Cursos d'Estiu de l'Educació Física i l'Esport.

• 7 de juliol. Nomenament, per part del president de la Generalitat de Catalunya, del professor de I'INEFC de Barcelona, Joan Carles Burriel Paloma, com a nou director de l'o.A. INEFC de Catalunya. Uns mesos abans havien tingut lloc les eleccions d'aquest organisme i les de l'equip directiu del centre de Barcelona amb el resultat següent: Mario Lloret, director; Michel Marina, sotsdirector d'estudis i llicenciatura; Javier Ol ivera, sotsdirector de recerca i postgrau i Jordi Solà, sotsdirector de serveis i instaHacions.

• Setembre. Publicació del número 61 de la revista Apunts. Educació Física i Esports • Octubre. Publicació de la "Memòria del curs acadèmic 1999-2000".

• 31 d'octubre. Lliçó inaugural del curs acadèmic 2000-200 I, "Les organitzacions esportives i el nou mil.lenni: canvis i reptes", a càrrec del professor Trevor Slack de la De Montfort University (Anglaterra), a la seu de I' INEFC de Barcelona. En el mateix acte es fa un homenatge a José Antonio Sancha de Prada, es lliuren els premis als millors expedients acadèmics, es fa un reconeixement a les persones vinculades a I'INEFC que han participat en els JJOO de Sidney i a aquelles que han llegit la seva tesi doctoral durant el curs acadèmic anterior. L'acte marca l'inici de les celebracions del 25è. aniversari de I'INEFC de Barcelona.

• Desembre. Publicació del número 62 de la revista Apunts. Educació Física i Esports.

component pràctic. Aquest fet marcaria les nostres futures amistats, tot i que aquestes anirien fluctuant al llarg de la carrera en funció dels interessos, afinitats i perspectives.

Segona fase: pelegrinatge per la instal·lació. En primer lloc, havíem de cercar els nostres horaris. On? A reprografia! I què volia dir aquesta paraula? Temps després, sense dubte , parlaríem de "repro" com el lloc on trobaríem en Miquel i en Xavi, sempre a punt per fotocopiar, tres dies abans dels exàmens, aquells apunts anònims que acabaria tenint tothom.

Tercera fase: primers símbols identificatius com a promoció. La nostra carpeta UB. Tothom tenia el mateix model, però a mesura que passaven els cursos, anàvem mantenint la nostra carpeta de primer, sempre personalitzant-la a imatge i semblança nostra. No cal ni precisar en quin estat acabava la carrera aquesta carpeta.

Un cop passades les tres fases prèvies, van començar les classes. Amb la il ·lusió i la gran quantitat de pràctica física i esportiva que preveia el nou Pla durant el primer període de la carrera, el contacte amb la resta del grup classe va ser ràpid, senzill, agradable i molt gratificant. Assignatures com Expressió corporal on , el primer dia, davant de tothom, calia dir el nom i fer un crit (que havia d'arribar a tothom), feien perdre la vergonya; o la Natació, que deixava els nostres cossos descoberts davant la resta de companys i companyes; o el Rugbi o el Judo, que fomentaven el contacte físic. En pocs dies, tot prejudici, tota reserva, tota timidesa, desapareixien.

Aquesta gran quantitat de pràctica física que potenciava el contacte i les relacions, i la manca d'armariets on deixar les coses, cosa que ens feia anar amunt i avall amb la casa a sobre durant un període de temps important, també era una forma d'establir llaços. Deu ser aquest el motiu pel qual no ens van donar els armariets a tothom alhora?

A mesura que l'alumnat que marxava deixava armariets buits, s'anaven lliurant altre cop per ordre alfabètic. D'aquesta manera, als més desafortunats (amb cognoms que comencen amb les darreres lletres de l'alfabet), ens calia buscar algú que ens "apadrinés". El fet és que passejar-nos amb els trastos era una forma d'identificació dels novatos. Érem presa fàcil, tant per ser detectats, perquè érem com cargols, com per ser caçats, perquè no podíem córrer gaire ràpid i desferse de les propietats podia representar no veure-les més o haver de fer alguna prova ordida pels companys de cinquè curs per recuperar-les.

De qualsevol manera, a més d'aquestes formes d'establiment de comunicació i contacte amb i entre l'alumnat pròpiament de primer, ens unia un mateix nom, els Urdangapeos, nom de promoció que afectuosament els més "grans", aquells veterans tan juganers, ens van assignar en aquell primer any en record del casament de la Infanta Cristina amb el conegut jugador d'handbol lñaki Urdangarin.Aquest fet, a més de marcar-nos per a tota la història de I'INEFC de Barcelona, també ens va obrir les portes de la relació amb la resta de l'alumnat d'aquesta institució.

Però com a grup de primer vam destacar en aquesta institució no només pel nostre nom, sinó també per la nostra actitud corporal i la nostra vestimenta.

Recordaríem aquí un comentari del professor Joan Ramón Barbany, que deia: "si ajuntéssim els estudiants que tinc a la Facultat de Medicina amb vosaltres i us vestíssim igual , en pocs segons sabria qui és estudiant d'INEFC". La seva conclusió era 153

Treball per parelles a la sala de judo

154

que la nostra actitud corporal i el nostre comportament eren suficients per descobrir-nos entre el grup d'estudiants de medicina. En situació real, també era fàcil reconèixer-nos pel nostre inseparable xandall, cada vegada més sofisticat i fashion i, si la gana apressava, pel deliciós entrepà del bar i alguna cosa per beure.

En general , les classes es desenvolupaven de forma satisfactòria i en un ambient distès, normalment hi havia algun comentari més o menys divertit en veu alta acompanyat d'una rialla general, sobretot amb el "trípode" d'anatomia (la pota d'ànec superficial formada pel sartori, el recte intern i el semitendinós).

Però si, contràriament, la situació no era gaire gratificant o de sobte es donava algun fenomen paranormal (l'entrada a deshora d'algun o alguna estudiant, la bombeta fosa del projector de transparències, el retolador que no funcionava ...), es produïa una xiulada general que, amb el pas del temps, va anar agafant força i es podia produir en qualsevol moment, per ridícula que fos la situació, iniciantse al mig de la graderia i estenent-se, posteriorment, per la resta del públic.

Aquest vici, que ens va deixar amb la classe a mitges més d'una vegada i va crear conflictes amb part del professorat, va anar disminuint en els darrers anys de forma progressiva.

A més dels xiulets, l'harmonia de les classes es trencava de vegades per alguna musiqueta que no se sabia ben bé d'on sortia. Entràvem a l'era dels mòbils!

Al principi, el propietari, o propietària, de l'aparell que començava a tocar la cançó de moda, es posava vermell, nerviós i corria per agafar-lo i apagar-lo al més aviat possible. Però aquest fet va degenerar, es va convertir en més habitual, fins al punt que n'hi havia que contestaven dins l'aula amb la conseqüent reacció de rebuig per part del professor o professora que estigués donant la classe en aquell moment.

Estudi demogràfic de l'alumnat. Sí, n'hi ha per fer un estudi demogràfic i pos- . teriorment una anàlisi del comportament en base a la procedència de cadascun de nosaltres. Majoritàriament érem de la província de Barcelona, però també n'hi havia de Girona, Tarragona, el País Valencià o les liles Balears, i, més excepcionalment, de Lleida o de la resta de l'Estat espanyol; procedents directament del desaparegut cou (els més jovenets), o majors de vint-i-cinc anys (els "veterans"), o esportistes d'elit (els més entrenats). Era un enriquiment cultural constant i ocult. Sense adonar-nos-en, coneixíem les festes majors de pobles que abans ni sabíem que existien i els costums dels pa"lsos d'origen d'aquelles persones que apareixien esporàdicament i que eren més conegudes com "els Erasmus".

Cal esmentar que el projecte Erasmus, dut a terme per I'INEFC de Barcelona, cada vegada té més adeptes.

Durant la resta d'anys acadèmics, i especialment durant els cursos del segon cicle de la llicenciatura, la relació entre l'alumnat va anar canviant. Els grups inicials I, 2, 3 i 4, es van anar disgregant a causa dels camins que, de forma personal, anàvem triant entre assignatures optatives i de lliure elecció; així es perdia en molts casos el "bon rotllo" general però, alhora, es feien noves amistats i es formaven "grupets" segons interessos, objectius comuns, afinitats ..., "grupets" que s'anirien perfilant i es mantindrien fins al final de la carrera. Aquestes eren les veritables amistats!

Cal que recordem, també, aquells companys i companyes que, misteriosament, van anar allunyant-se de I' INEFC o que, al contrari, van aparèixer de forma tan mis155

1001 • Gener. Comença l'oferta de formació no presencial de I'INEFC-Mèdia, Campus virtual de l'esport, de la us Virtual (formació no presencial de la Universitat de Barcelona).

• 9 de febrer. Creació del Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.

• Març. Publicació del número 63 de la revista Apunts. Educació Física i Esports.

• 22-25 de març. Participacióde l'INEF de Catalunya per primer cop, amb un estand propi, en el Xlè Saló de l'Ensenyament celebrat a Barcelona.

• 25 d'abril. Conferència-sopar: "Sostenibilitat dels equipaments esportius".

Acte programat amb motiu de la celebració del 25è Aniversari del centre de Barcelona.

• 4 de maig. "6è Simposi Estatal de les Ciències,Activitats i esports Gimnàstics", celebrat a I'INEFC de Barcelona, amb motiu del 25è Aniversari del centre.

• 3-6 de maig. L'INEFC de Barcelona organitza la Sa Gimnastrada lnterinef de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, dins del marc de la celebració del seu 25è Aniversari.

• IO de maig. Conferència-Sopar: "La competició en edat escolar: experiències i noves propostes en els esports individuals". Acte programat dins de la celebració del 25è Aniversari.

• 29 de maig. El rector de la Universitat de Barcelona, Antoni Caparrós Benedicta, mor d'una aturada cardíaca. L'INEF de Catalunya s'uneix als actes de condol que es duen a terme.

• Juny. Publicació del número 64 de la revista Apunts. Educació Física i Esports, amb un dossier monogràfic sobre "Humanisme a l'esport".

• I de juny.Acte de comiat de dues promocions: 20a promoció de llicenciats en Educació Física i Ia promoció de llicenciats en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, a I'INEFC de Barcelona.

• 7 de juny. Conferència-Sopar: "El perfil del llicenciat d'Educació Física en els nous centres de frtness". Acte inclòs a la celebració del 25è Aniversari.

• 2-6 de juliol. Celebració dels IX Cursos d'Estiu de l'Educació Física i l'Esport.

• 2-6 de juliol. "Mostra d'Art Gràfic": cartells del Consell Català de l'Esport ( 1924-1936); el vell i bell esport de la pilota oval i mostra de cobertes

156

teriosa com els anteriors desapareixien, fonamentalment per trasllat de centre o per altres qüestions, com ara el "curs pont" de Magisteri d'Educació Física.

Durant tots aquests anys es van anar perfilant dues tipologies entre l'alumnat, que es varen definir, probablement, per l' Itinerari Específic Curricular (IEC) escollit; això s'ha mantingut també en les promocions que ens han seguit. Per una banda, un grup de gent més esbojarrada, amb més ganes de divertir-se, de practicar, de jugar i, per una altra banda, un altre grup de gent més seriosa i potser, amb obligacions i responsabilitats que no els permetien poder gaudir de temps lliure.

L'INEFC no només era un lloc d'estudi , ja que amb les hores que ens hi passàvem (a vegades era de vuit del matí a cinc de la tarda!) , teníem temps per fer des de relacions socials fins a relacions laborals, passant per relacions sentimentals. Tot i que teníem la nostra vida fora, la nostra feina, el nostre cercle d'amistats i les ocupacions de la tarda, I'INEFC també era casa nostra. El lloc d'estudis, per tant, era concebut també com un punt de trobada, com a "centre social i recreatiu". Aquest fet, probablement, quedava una mica minvat per les restriccions que teníem per utilitzar el centre fora de l'horari lectiu.Això sí! , una vegada t 'havies endinsat en l'apassionant món de les instàncies, fins i tot hi podies celebrar el casament del teu millor amic o amiga en aquesta acollidora instal ·lació.

Després de la graduació És sabut que després de finalitzar la carrera, cadascú tria un camí diferent, es dispersa; però després de quatre anys de convivència no podem oblidar tot allò viscut, i per això neix la tradició de convocar un sopar cada any, organitzat de forma rotatòria per la gent de les diferents províncies que formem cada promoció. És una forma de retrobar-se, de saber de la vida de companyes i companys, de conèixer els camins triats, d'intercanviar experiències. Les promocions més joves, per tant, seguim la tradició de les anteriors que també ho han fet i ho segueixen fent.

Va ser a través de l'última trobada dels Urdangapeos (ens vern reunir prop de seixanta!), que vam conèixer el futur més immediat de cada un dels llicenciats i llicenciades més recents. N'hi ha que han optat per seguir formant-se en l'àmbit de l'activitat física i l'esport, ja sigui iniciant una segona carrera o amb altres tipus de formació (postgraus, màsters, cursos, seminaris, congressos ...). D'altres han continuat amb la feina que ja tenien mentre estudiaven a I'INEFC. I els més afortunats han trobat nous treballs gràcies a les relacions sorgides a la universitat o per la titulació de llicenciat o llicenciada en CAFE (docència en centres privats, substitucions dins l'àmbit públic, en entitats esportives, ajuntaments, federacions ... ) La veritat, però, és que tothom ha trobat feina en algun dels diferents àmbits de l'esport: docència, rendiment, gestió, salut, activitats en el medi natural, etc. La nostra por a no saber què fer o què podríem fer, encara estava present en alguns casos, però no ens amoïnava de la mateixa manera que durant els darrers mesos de la carrera.

El nou Pla d'esêudlis: una ucursa d'obsêacles" L'any 1997 s'iniciava a I'INEFC de Barcelona un nou curs; però no era un curs qualsevol , ja que s'estrenava el nou Pla d'estudis, pla que durant els quatre pri-

de la revista Apunts. Educació Física i Esports.

Una mostra programada dins dels actes de celebració del 25è Aniversari del centre de Barcelona.

• 4 de juliol. "Infància i rendiment esportiu".

Conferència-Sopar organitzat dins dels actes de celebració del 25è Aniversari del centre de Barcelona.

• Setembre. Publicació del número 65 de la revista Apunts. Educació Física i Esports • Setembre-octubre. Celebració a I'INEFC de Barcelona de diverses jornades que constitueixen el 7è Congrés d'Activitats Aquàtiques i Gestió Esportiva.

• Octubre. Publicació de la "Memòria curs acadèmic 2000-200 I" • 16 i 17 de novembre. Jornades "Esport i Immigració", dins dels actes programats amb motiu de la celebració del 25è Aniversari. El número 68 de la revista Apunts. Educació Física i Esports -publicat el 2002-, serà un dossier monogràfic sobre totes les contribucions realitzades durant les jornades.

• Desembre. Publicació del número 66 de la revista Apunts. Educació Física i Esports • I0-16 de desembre. "Setmana Cultural Art i Esport. Mostra d'Art": manifestacions artístiques diverses, protagonitzades per artistes estretament lligats a I'INEFC i al món de l'esport.

• 15 de desembre.Acte de cloenda dels esdeveniments del 25è Aniversari de I'INEFC de Barcelona: sopar de germanor i festa.

mers anys, representaria un gran repte per a tota la comunitat educativa; un important canvi al qual alumnat, professorat i personal d'administració i serveis, hauria d'adaptar-se i amb el qual hauria de conviure.

El principal repte, si més no per a l'alumnat, va ser mantenir una actitud positiva i ser molt pacient davant un nou Pla que era desconegut per tothom. L'anàvem coneixent dia a dia.

Va ser dimecres, dia I I de març de 1998, que al Boletín Of¡ciol del Estodo (BoE) número 60, annex 2 i 3, apareix publicada la: "RESOLUCIÓN de I I de Febrero de 1998 conjunto, de lo Universidades de Barcelona y Lleida, por lo que se ordeno lo publicoción del plan de estudios correspondiente ol título of¡ciol de Licenciodo en Ciencios de lo Actividod Física y el Deporte, que se importe en el Institut Nocional d'Educació Física de Catalunya, adscrita o estos universidodes De conformidod con lo impuesto en el ortículo 29 de lo Ley Orgónico /I I 1983, de Reformo Universitorio y el ortículo I 0.2 del Real Decreto 149711987, de 2 7 de noviembre, los Rectores de los Universidodes de Barcelona y de Lleida han resuelto publicar el plan de estudios correspondiente ol título of¡ciol de Licenciodo en Ciencios de lo Actividod Física y del Deporte, el cua/ ho sido homologada por ocuerdo de lo Comisión Acodémico del Consejo de Universidodes en fecho IB de septiembre de 1997, según f¡guro en el siguiente onexo"

El 18 de setembre de 1997 va ser quan es varen iniciar les classes de la primera promoció del nou Pla d'estudis.

Equip organitzador d'un dels Cursos d'Estiu

157

El primer cicle Així, el primer any, amb força despreocupació i desorientació, i amb una idea del que significava fer esport, de l'activitat física i de l'educació física forjada pel que havíem viscut fins al moment, ja fos com a practicants o com a professionals "primerencs" (l'esport de competició, individual o col· lectiu, federat o de barri, l'educació física escolar, o l'encara mal anomenada "gimnasia", i l'esport extraescolar) , arrencàvem aquell nou curs amb molta energia i amb molta força, no només per l'entusiasme que teníem, sinó per la varietat d'assignatures que realitzaríem.

En nou mesos faríem Atletisme, Natació, Judo, Gimnàstica esportiva masculina i femenina, Rítmica, Futbol, Handboi,Voleibol , Bàsquet, Rugbi, Hoquei, Bàdminton i Tennis, i dues assignatures pràctiques més: Jocs i Expressió corporal, a més de quatre de teòriques. En total, dinou assignatures, setanta-tres crèdits troncals a superar repartits en dos quadrimestres. Què significava això? Aquesta distribució representava un no parar, representava estar en cinc, sis, set espais diferents al dia. El nou Pla d'estudis et permetia iniciar-te en els diferents esports, i en el cas que fos del teu interès, aprofundir posteriorment en la teva especialització.

Una altra curiositat d'aquell nou any era l'avaluació: 2x I, 3x I. No parlem d'una oferta de supermercat ni de cap superioritat numèrica! Ens referim a la forma en què es van agrupar els esports per ser avaluats. Per exemple: activitats i esports atlètics i aquàtics conformaven una mateixa assignatura; o activitats i esports de lluita, fonaments dels esports o activitats i esports gimnàstics. Però aquest nom tan llarg .. .

- "Què significa?

-judo i Gimnàstica masculina!

-Ah!, tan simple que és anomenat així.. . " A mitjan setembre del 1998 començava el segon curs del nou Pla, però només començava al 70%, amb les assignatures fonamentalment teòriques. Què se n'havia fet, de les pràctiques? On eren aquells catorze esports?

La veritat és que aquell any n'havíem d'escollir sis del total, com també havíem d'escollir un esport d'implement o raqueta (Bàdminton, Hoquei o Tennis), tenint en compte que per a tots els casos hi havia númerus clausus amb un màxim de quaranta places, i que la distribució final es feia , en primer lloc, pel nombre de crèdits aprovats (sense comptar els de lliure elecció, una odissea!) , i en segon lloc, per la nota mitjana ponderada dels crèdits aprovats.

Després de resoldre totes la complexitat que representava la implantació del nou pla, unes setmanes després, es va posar en marxa el curs al I00%, i pràcticament tothom va poder fer aquells esports que havia triat en primera opció.

Semblava que la tria dels esports ja s'havia acabat, però no va ser així, perquè el Tennis, una opció que un gran nombre de l'alumnat havia agafat per la satisfacció dels resultats del primer curs, desapareixia degut a circumtàncies adm inistratives del centre. Tanmateix, nosaltres volíem fe r Tennis, així que amb un partidet de tennis entre dos companys que es va improvisar al vestíbul i que, tot i la seva curta durada, va tenir molta expectació, intentàvem aconseguir de nou aquella assignatura. Un altre dia, tothom vestit de tennista, continuàvem reivindicant amb les nostres raquetes de tennis. Cap de les dues fórmules va tenir èxit i el Tennis ha desaparegut del Pla d'estudis. Actualment aquesta vacant dintre els esports d'implement ha estat ocupada per l'Esgrima.

158

Activitats d'equilibri al porxo

En el cas de la primera promoció de Pla nou, la solució va ser repartir-nos entre Bàdminton i Hoquei herba. La massificació de grups es va solucionar de forma interna, amb assistència a classe alternant setmanes i realitzant treballs teòrics.

L'Hoquei es realitzava al camp de gespa artificial de I'INEFC i al camp d'hoquei proper a l'estadi.

S'acabava el segon curs sabent que l'any següent iniciàvem el segon cicle i que, per tant, hauríem de començar a pensar quin dels Itineraris Específics Curriculars voldríem triar (desapareixien les mestries).

Els Itineraris (IEC) que s'oferien eren: • Ensenyament de l'Activitat Física • Rendiment Esportiu • Activitat Física i Salut • Activitats en el Medi Natural • Gestió Esportiva 159

També hi havia la possibilitat de fer el "General", és a dir, una mica de tot.

Aquesta proposta no significava cap IEC en particular, sinó la possibilitat de triar entre les ofertes les assignatures que, a nivell individual, més et poguessin interessar.

El juliol de 1999 vàrem realitzar la prematrícula de les assignatures optatives del segon cicle. En el document lliurat hi havia els següents condicionants: • "S'estableix un nombre màxim de quaranta places per grup i un sol grup per assignatura optativa • S'estableix un nombre mínim de deu alumnes per poder activar una assignatura optativa • El criteri per atorgar les places és el nombre de crèdits aprovats • Les assignatures optatives activades s'oferiran per un període mínim de dos anys acadèmics" Era el moment de triar assignatures i sumar crèdits, especialment tenint en compte els requisits dels IEC. El llistat presentava moltes opcions, tot i que alguns punts encara no estaven definits.

El segon cicle El curs va començar sense tenir la matrícula formalitzada i sense assignatures optatives, però esperant que tot s'arreglés.

Passat aproximadament un mes, amb tant crèdit i tanta assignatura, el procés d'inscripció i matrícules va ser complicat i lent. Per sort i com tot a la vida, amb l'experiència s'aprèn, i actualment el procés de matriculació es va agilitzant.

Aquell any, les assignatures optatives o de lliure elecció, en la majoria dels casos, ens van satisfer molt, però, en canvi, d'algunes troncals, n'esperàvem molt més.

Aparentment l'any va ser tranquil, però en realitat va començar molt remogut a conseqüència de les reivindicacions d'aquell octubre del 99. Feia ja molt temps que tot l'alumnat d'INEF, i no només el de Catalunya, no s'havia unit per manifestar-se. Els motius eren el nou Pla, les sortides professionals, el Curs de Qualificació Pedagògica (CQP) o la manca de regulació d'un mercat laboral en què cada vegada és més la gent que poden accedir-hi amb una formació bàsica incomparablement inferior a la de la llicenciatura. Tots aquests motius van portar l'alumnat a manifestar-se a Barcelona davant la seu del Departament de Cultura de la Generalitat i a tallar el trànsit a la plaça d'Espanya amb una bicicletada. La protesta va arribar a Madrid, on tingué lloc la reivindicació més multitudinària, ja que hi hagué representants de totes les facultats de l'Estat.

El darrer any de carrera, i sense conèixer els resultats d'aquelles manifestacions, va ser per a molta gent el més intens, perquè ja acabàvem i havíem de fer l'últim esprint. Teníem el Pràcticum , i a més ens havíem de començar a plantejar què faríem quan acabéssim.

La matrícula d'aquell quart curs va ser similar a la de tercer, tot i que, amb previsió d'evitar la problemàtica de l'any anterior i per tal d'agilitzar el procés, es van introduir canvis: ens automatriculàvem amb un programa informàtic.

Tot i això, es feien ajustos en l'oferta que, si bé probablement eren positius, a nosaltres ens desorientaven ja que, prèviament, havíem hagut de quadrar i programar segons uns criteris i, en canviar-los, calia tornar a sumar crèdits i escollir assignatures per tal de poder, després, tancar l'expedient sense problemes.

160

Homenatge a josé Antonio Sancha durant /'acte inaugural del curs acadèmic 2000-200 I . Comencen els actes commemoratius del 25è Aniversari

Sembla fàcil, però estava tothom tan espantat i preocupat de complir amb tots els requisits necessaris per poder finalitzar I'IEC triat i acabar la carrera, que allò semblava que no s'acabava mai.

D'altra banda, el Pràcticum -que es feia el darrer curs- va moure i remoure molta aigua, ja que arribava el moment de començar i aquell mateix any acabàvem els estudis dues promocions: la darrera del pla Vell i nosaltres; per tant, l'alumnat en pràctiques es doblava. Hi hauria prou places per a tothom? Faríem el que ens agradaria? ... Eren qüestions que ens plantejàvem.

Paral-lelament al procés de la tria d'I EC, de les assignatures optatives, del nombre de crèdits i del Pràcticum, hi havia els crèdits de lliure elecció. Durant el primer curs no teníem gaire clar què eren aquest tipus de crèdits i com es podien fer, però a partir de segon, ens vàrem adonar de la importància que tenien i, a corre-cuita, una mica desesperadament, ens vàrem tirar de cap a fer-los. Els cursos monogràfics van ser el primer recurs que molts vam utilitzar. Després, ens vàrem adonar que aquella no era l'única forma; també hi havia la possibilitat de convalidar crèdits per esport federat, participar en competicions universitàries, 161

Organitzant la Gimnastrada

els cursos d'estiu del mateix INEFC i la participació en congressos, seminaris ...

L'últim recurs, però, va ser la realització de més crèdits optatius dels necessaris per convertir-los, en el darrer moment, en crèdits de lliure elecció, una opció molt simple que a un petit nombre de l'alumnat li va resultar un problema en el moment de llicenciar-se: la suma de crèdits no era correcta.

Malgrat aquestes angoixes administratives, el resultat final va ser molt positiu.Tota l'experiència i tots els coneixements que vàrem anar assolint i assumint al llarg dels quatre anys ens van fer canviar aquella visió tant poc real i tan limitada sobre l'esport i l'activitat física amb què havíem entrat a I' INEFC. Actualment, aquests conceptes són molt més que l'esport de competició o que l'educació física escolar. Sobrepassen totes les fronteres possibles i afecten a tothom. Són termes que arriben a tota la població, que conviuen en i amb la nostra societat i només analitzant la societat, sabrem quin és el seu futur.

L'esport i l'activitat física ja han deixat de ser una moda.Ara estan ben arrelats: l'esport de competició seguirà sent exigent, selectiu i espectacle, tot i que 162

Figura acrobĂ tica durant la Gimnastrada

163

Comiat de la darrera promoció de pla vell

no es puguin predir els seus límits. L'educació física escolar o l'activitat física o esportiva infantil continuaran essent fonamentals per establir els pilars bàsics, per adquirir uns bons hàbits esportius i saludables ja des de ben petits. La gestió esportiva està en creixement per la necessitat i com a resultat de l'evolució que tots els altres àmbits estan vivint. L'esport recreatiu, l'activitat física durant el temps d'oci, és una altra opció que està agafant molta força en els darrers anys en una societat cada vegada més consumista i amb més temps per gaudir. I, finalment, l'activitat física i la salut és el darrer àmbit que va prenent importància, per l'interès creixent pel propi organisme, pels beneficis que s'experimenten en la prevenció i la rehabilitació de patologies cada vegada més freqüents com l'obesitat, la hipertensió, les patologies cardiovasculars ... , en una societat en què la població és cada vegada més vella. L'esport i l'activitat física són un fenomen en ascens que, cada vegada més, estarà present en la vida de cada persona de la nostra societat.

El prolessorai: Explicar la vida a I' INEFC, però, no seria possible sense parlar del professorat, que ens va acompanyar al llarg dels quatre anys. Com ens ha ensenyat a créixer durant aquest període quatre anys? Doncs, ha estat com tornar a la primària i tornar a fer 164

Comiat de la primera promoció de pla nou

Educació Física! Durant els primers anys ens van ensenyar a nedar, a córrer, a saltar, a ballar... Més tard, tot es va anar fent més complex i ens ensenyaven a col-laborar, a opositar, a planificar... , i tot d'una tenies davant teu la cruma del teu futur professional. Cap a quina especialització et decantaries? Havies de fer una seriosa reflexió, en la qual havies de tenir en compte molts factors.

Per una banda, tots els que feien referència a la teva preferència personal i al teu plantejament inicial, però, per altra banda, apareixien aquells "comercials d'àrea" que t'havien intentat transmetre, cadascun amb les seves peculiaritats i metodologies, i en alguns casos de forma passional, la importància i rellevància de les seves matèries.

N'hi va haver alguns amb suficient poder de convicció com per engrescar-te i fer-te canviar d'opinió o simplement mostrar-te allò que estaves buscant, però que no sabies ben bé el que era.

Fos quina fos la decisió final, tots i totes van deixar petjada en la nostra vida, d'una forma o altra, acadèmicament o personalment. Qui no recorda frases o actuacions pròpies d'alguns d'ells i elles, com ara: -"Buenos días, campesinos", d' Irene Bieniarz -"Si hablo demasiado rópido decídme/o!!!!" de Jesús Gonzalez - El famós "triangle", que era tan important per aprovar l'assignatura de voleibol.

-La Psicologia i l'espina de peix de Josep Roca 165

Uiurament d'orles en l'acte de la graduació

- "¡Buenas!""Buenos días, he dicho" d'Emilio Ortega -etc.

Entre aquest professorat trobem noms que ja han aparegut en altres capítols de la vida de I'INEFC, com Emilio Ortega, amb qui només vàrem compartir unes hores durant el primer quadrimestre del primer any; l'Agustí Boixeda, I'Eusebio Esparza, en Jaime Enciso (amb el seu inoblidable "tic-i-tic" i els seus característics exàmens escrits a mà), en César Paez, en Joan Ramon Barbany (i les seves anècdotes a les classes d'Activitat física i Salut), Ferran Rodríguez (amb les ràpides explicacions d'estadístiques il·lustrades amb diapositives de Power-Point), l'Albert Císcar, en Paco Seirul·lo, la Núria Puig, l'Hermínia Mata, la M.Luz Palomero, en Jordi Porta, I'Emilio Alonso, en Xesco Espar, I'Antonio Moreno, en Sergi Petit, la Mila García (sempre lluitant pels drets de les dones), en Josep Roca (i el temps de reacció), en Joan Carles Burriel, en Feliu Funollet (i les seves extenses transparències sobre activitat física en el medi natural); en Jesús Gonzalez, la Irene Bieniarz, en Domingo Blazquez, en Jaume Casamort, en Nino Buscató (amb el seu típic crit d'alerta "nenas!!!!!"); en Marcel·lí Massafret, en Vicent Artero (utilitzant sempre una metodologia global a les sessions de futbol); en Santiago Yazquez, en Joan Riera, en Pere Manuel, en Manel Caragol, l'Albert Llorenç, en Mario Lloret, en Pawel Rouba (amb el seus canvis d'imatge); en Jordi 166

Tot preparant l'espeaacle per acomiadar les promocions

Solà, l'Antoni Gras, en Pipo Romero, en Domingo García, en Jesús Gonzalez, en .

Santos Berrocal, en Javier Hernandez, i els joves Gerard Moras i Francesc Cos. I també recordem la Renata Muller, que va començar el curs amb nosaltres, però que ens va haver de deixar per problemes de salut; en Francesc Solanelles, amb qui la primera promoció de pla Nou va tenir el gust de fer Tennis a primer i, posteriorment i per a sorpresa de tots, Marketing com a optativa el darrer any; la Roser Coll, amb qui vam aprendre Hoquei i que després va deixar I'INEFC, igual que Wolfgang Simon, que ens va ensenyar Judo; i en Michel Marina, en Javier Olivera i en Joan Soler (que tant ens ha entusiasmat amb l'assignatura d'Entrenament), que s'han incorporat més recentment a I'INEFC de Barcelona.

Però no podem deixar d'anomenar, juntament amb el professorat, la pianista Isabel, coneguda per tothom, a qui també dediquem unes línies en aquest període 1997-200 I, moment de la seva jubilació, tot recordant "tócala otra vez Sam".

Les relacions amb aquesta llarga llista de professorat van ser mínimes en alguns casos, però en d'altres, gràcies al continu contacte afavorit per l'optativitat -que provocava una gran diversificació de l'alumnat-, van ser de major confiança, en alguns casos molt profundes, més pròpies de l'amistat que del tracte acadèmic. Ben segur que tots i totes recordem amb molt d'apreci i estima aquell professor o professora amb qui vàrem tenir major contacte i relació i amb qui, 167

AcrobĂ cia en honor de les promocions

168

en algun cas, vàrem compartir algun moment o alguna conversa extraacadèmica que resultà molt gratificant. Tot això feia molt agradable l'estada a I'INEFC. Som molts i moltes els que encara, de tant en tant, ens hi deixem caure amb la intenció o el desig de trobar alguna d'aquelles cares.

La vida a l'niEFc ParaHelament a la vida més acadèmica, més formal, també hi havia les festes, les sortides, els sopars, les novatadas, les diades de l'estudiant, les esquiades, el viatge de fi de carrera..., que ens van ajudar a apropar-nos encara més entre nosaltres.

Les novatadas i l'apadrinament L'educació en la cultura universitària a INEFC és un fenomen que es dóna precoçment, només trepitjar la institució. Pocs dies després de formar part de la comunitat educativa eres apadrinat per un o una estudiant de cinquè (que et faria de tutor durant els primers dies), fet que havies de pagar físicament i econòmicament. Físicament perquè eres objecte de les novatadas i econòmicament perquè havies de realitzar una inesperada inversió en la compra de la samarreta de la promoció i en l'entrada de la festa de novatos.

Les novatadas, tradició arrelada a INEFC, constitueixen l'inici de la festa de benvinguda de la nova promoció, que finalitza sempre amb un espectacle molt singular a la sala d'actes. Tot és vàlid: des de quedar-se sense calçat i haver-lo de recuperar dels pals de rugbi, fins a haver de lluir una "L" pintada a la cara, haver de repetir la course navette pujant i baixant les escales que donen a les pistes exteriors, rentar els vidres de I'INEFC, rentar els cotxes del professorat ... En fi, havíem de tornar a demostrar que teníem aptituds per estar allà. Tot i el desconcert pel que ens passaria o pel que hauríem de fer, eren moments de diversió, sobretot posteriorment, quan vèiem el vídeo que l'alumnat de cinquè havia muntat sobre tot el que havia passat.

Quan aquesta fase estava superada, venia la recompensa amb el sopar de germanor i la primera festa. Quedàvem per fi alliberats i, sense cap dubte, el que a nosaltres ens havia tocat viure ho havien viscut les promocions anteriors i ho viurien les següents.

Els altres actes extraescolars Els actes més repetits, probablement, van ser les festes dels dijous, que mes rere mes anaven prenent importància entre l'alumnat, especialment entre el novell, com a resposta a "Vols una entrada?". Però entre totes, les més sonades i significatives van ser la primera, com ja hem esmentat, i les darreres perquè representaven una part de la nostra font d'ingressos per al viatge de fi de carrera.AI llarg dels quatre anys vam arribar a recórrer gairebé tantes discoteques com festes es van fer. En un dels casos, tot i tenir l'entrada, la festa va tenir tant èxit que un important nombre de persones, la majoria d'INEFC, es va quedar fora.

Entre els esdeveniments extraacadèmics, els de la primera promoció de Pla nou també recordem el sopar del pas de l'Equador, que vàrem realitzar al saló d'un hotel al final del segon curs. Va ser un dia molt especial per a nosaltres, gràcies a l'esforç i l'interès d'un grup de companys i companyes que van treballar 169

Conferència sopar sobre e/ perfil del llicenciat d'Educació Física en e/s nous centres de f¡tness

Mostra d'Art Gràf¡c

molt perquè tot estigués a punt. Tot era de luxe: el lloc, el sopar... , i, per tant, calia vestir d'acord amb l'ocasió. Els nois venien amb corbata, i les noies amb vestit de gala, majoritàriament negre, molt elegants, però ningú no estava sol perquè tothom tenia assignada una parella. Fèiem molt de goig! Fins i tot va haver-hi un grup que, sorprenentment, per arribar a l'hotel a sopar va llogar una limousine!

Després del sopar, allà mateix, es va fer lliurament dels mítics premis a les diferents nominacions que, durant mesos abans, havíem votat a títol personal. Val a dir que alguns van ser més encertats que d'altres, però l'important fou l'ambient que s'havia creat. Quan ens van fer fora, tothom de gala a una festa més!

170

L'altra activitat significativa va ser el viatge de fi de carrera. L'organització va ser una mica complicada, ja que estava previst fer-lo plegats l'alumnat de cinquè de Pla vell i el de quart de Pla nou; o sigui, massa gent per posar-se d'acord! Tot i això, la recollida de diners amb les festes i la venda de roba no van ser gens problemàtiques.

On sí que va haver-hi més discussió va ser a l'hora de decidir sobre la destinació. El resultat final reflecteix, en part, el tipus de relacions i els llaços existents entre l'alumnat: es van organitzar dos viatges diferents, un a Canàries i l'altre a Cuba, i a més, el de Cuba amb dues dates de sortida i amb dues de tornada. La varietat estava assegurada i la diversió també! Un record inoblidable.

Finalment, la darrera oportunitat que vàrem tenir per retrobar-nos, ja finalitzat el període acadèmic, va ser la festa del 25è aniversari. Aquesta oportunitat, però, no va ser gaire aprofitada, ja que els i les assistents de la primera promoció del Pla nou només omplíem una taula. És cert que aquell sopar no era per a nosaltres tan significatiu com per a la resta de promocions, que feia, com a mínim, un any que no es veien, però era una oportunitat més!

Les competicions esportives Paral·lelament a la pràctica dels esports que es realitzaven durant la carrera, les competicions esportives organitzades per la Universitat de Barcelona eren una altra forma de gaudir de l'esport i de I'INEFC. Assistents durant una de les aaivitats commemoratives del 25è Aniversari

171

Equip organitzador de les jornades d'Esport i Immigració

La primera fase contemplava encontres entre les diferents facultats de la UB. Dels seus resultats depenia competir, posteriorment, amb altres universitats catalanes per accedir als campionats d'Espanya. Qui ho aconseguia, tenia assegurat un viatge amb totes les despeses pagades, crèdits de lliure elecció i, si la cosa seguia anant bé, un reconeixement econòmic pels mèrits esportius.

Durant aquell període 1997-200 I, van ser diverses les modalitats esportives que van aconseguir arribar fins al final. Tot i representar la UB, la majoria dels equips tenien representació de l'alumnat d'INEFC, tot un orgull!

1 ara ••• la peêjada d'••EFC a les nosf;res Yides Tot i les dificultats en la implantació del nou Pla d'estudis, després d'un any d'haver acabat la carrera, valorem els peròs i els contres i el balanç és molt positiu.

L'estada en aquesta institució ens ha obert els ulls sobre l'abast de l'activitat física i l'esport en la nostra societat, ens ha donat sentit crític davant els esdeveniments (i no només esportius), ens ha ajudat a madurar, ens ha donat uns coneixements que han constituït la nostra base com a professionals dins d'aquest àmbit.

El pas per la universitat, per tant, no es pot valorar únicament per un sol aspecte. El contacte entre l'alumnat, amb el professorat, amb el personal d'administració i serveis, els treballs, els exàmens, la pràctica esportiva, les dificultats, les alegries ... , fan de nosaltres persones amb un llarg camí encara per descobrir i viure. No us atureu mai. Endavant i molta sort!

172

CRONOLOGIA GENERAL 1997 -

1997

2001

Gener, 2

Mor als noranta-un anys el filòleg català Joan Coromines.

Gener, 7

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)

Febrer, 28

Clonació de l'ovella Dolly.

Abril, 25

L'Ajuntament de Barcelona aprova impulsar en el 2004 el Fòrum Universal

no permet que Catalunya tingui representació pròpia a nivell olímpic.

de les Cultures.

1998

Maig, I

Tony Blair, nou primer ministre britànic.

Juliol, 13

ETA assassina Miguel Àngel Blanco, regidor del PP a Ermua.

Gener, 31

La ciutat de Sevilla surt al carrer per condemnar en silenci l'assassinat del regidor del PP,Aiberto Jiménez Becerril.

Febrer, 19

El Tribunal Suprem obre un procés contra el jutge Gómez de Liaño per prevaricació en el cas Sogecable del grup PRISA, editor del diari El País.

Abril, 18

El Barça guanya la Lliga de futbol a quatre jornades del final.

Abril, 29

Els partits bascos demanen a ETA una treva com la de l'IRA.

Juny, 6

Arantxa Sanchez Vicari o guanya per tercera vegada el torneig de tennis Roland Garres a París. Un dia més tard, Carles Moyà guanya el seu primer Roland Garres tenint com a adversari Àlex Corretja.

Octubre, 9

El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, afirma que es fa necessària

Desembre, 3

Manifestacions a tota Espanya per demanar la jornada laboral de trenta-cinc hores

una lectura més oberta de la Constitució per dotar Catalunya de més poder. setmanals i rebutjar la reforma fiscal.

1999

Gener, 2

Juan José lbarretxe pren possessió com a nou lehendakari del País Basc.

Gener, li

Davant la violència durant els partits de futbol, s'instal·len càmeres de vigilància a tots els estadis de primera i segona divisió.

Març, 18

El canceller alemany Gerhard Schroder visita Espanya amb la intenció que s'accepti la nova oferta sobre els fons de la Unió Europea.

Abril, 17

El Barça guanya la cinquena Copa d'Europa d'handbol.

Maig,21

El Barça guanya la Lliga de bàsquet i un dia després la de futbol, quan encara falten tres partits per al final.

Juny, I

El fiscal demana tretze anys i nou mesos de presó a Javier de la Rosa pel cas Tibidabo.

Juliol, 8

La Fiscalia Anticorrupció investiga el frau del lli a instàncies de la Comissió Europea.

Agost, 20-29

Celebració dels Mundials d'atletisme a Sevilla.

Octubre, 7

S'inaugura el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, cinc anys desprès de l'incendi que el va destruir.

Octubre, 17

Eleccions autonòmiques a Catalunya.

Novembre, 29

Jordi Pujol pren possessió com a president de la Generalitat de Catalunya 173

EPÍLEG

La sent de

I'IIIEFC

de Barcelona l'any 2 00 I

D'esquerra a dreta: Armand Martínez, Elisenda Merino, Jordi Peñue/a, Elena Gil, Joan Carles Burriel, Pedro Luis Blanca, Concepció Domènech, josep Milian i joan Parramón

D'esquerra a dreta: Loreto Uobet, Marta Simón, Javier Olivera, Mario Uoret, Michel Marina, Marta Rius i Jordi Solà

D'esquerra a dreta: Toni Díaz, Sara Unares, Paqui Morgado, Eulàlia Cosellas, Conchi Torro/bo i Ricard Fàbrega

D'esquerra a dreta: María Bai/esté, Milagros Martín, María Bai/esté, Santiago Díaz i Mercè Domínguez

177

D'esquerra a dreta, començant per la segona (lla:julio Tous, Noti Arnaiz, Betlem Gami/a, Maribel P.Ballano i Marta Moragas

D'esquerra a dreta: Felip Santamaría, Mercè Roig.

Romua/do Pérez i Carles Unares

D'esquerra a dreta: Elia Pérez, Luis Miguel Gonzólez, À/ex Gonzólez,

D'esquerra a dreta: Amparo Esteban, Maite Secanella i Marisol Arroyo

178

D'esquerra a dreta: Xavi Coll, Montse lglesias, Glòria Caselles, Ramón Carné Tona Barce/ó i Xavi Monjo

Salva Margada, Toni Vila, Montse Sacrest, Francesc Pedra, Ferran Clavera,

Miquel Prieto, Francisco Bel/ida, i joan Madrid

D'esquerra a dreta: Antonio Gallarda, Juan López, Antonio Mórquez, Félix Garrida i Modesta Ballesteros

D'esquerra a dreta: Agueda Sónchez, Teresa Calat, Aurora Ruiz, Luisa Mórquez, Maribel Martínez, Mari Paz Jiménez, Rafael Manchón, Concepción Ortiz, Mari (armen Martín, Manuela Gonzólez i Manuela Gómez

D'esquerra a dreta: Joan Ramón Barbany, Ferran Rodríguez, Eusebio Esparza, Maria Lloret, Natólia Balaguè, José AntonioSancha, Albert Císcar i Francesc Cos

D'esquerra a dreta: josep Roca, Joan Riera, Núria Puig, )ames Brandon i Anthony Boddy

D'esquerra a dreta: Emilio Alonso, Xesco Espar, Santos Berrocal, Javier Hernóndez, Mi/a Garcia, Javier Olivera, Domingo Blózquez, Jordi Porta, Francisco Seirul-lo, jaume Casamort, joan Solé i Pawel Rouba

179

D'esquerra a dreta començant per la segona f¡ la: jordi Díaz, Vicent Artera, Sergi Petit, Nino Buscató, jordi Solà, Gerard Moros, Antoni Gras, Xesco Espar, Santiago Vózquez, Hermipio Romero, Domingo Garcia i MarceHí Massafret

D'esquerra a dreta: Manel Caragol, josep M" Padul/és, Renata Müller, Xavier lglesias, M. Luz Pa/amero, Agustí Boixeda, Pere Manuel, Miche/ Marina, Herminia Mata,César Póez, Irene Rouba i Albert Uorens

D'esquerra a dreta: Feliu Funollet, Pere Manuel, Antonio Moreno, Núria Puig, joan Carles Burrie/, jesús Gonzólez i Francesc Cos.

180

La festa del 2 Sè anliwersarli

L'INEFC de Barcelona es vesteix de festa

IBI

L'alumnat voluntari acull i d贸na la benvinguda ...

... a les promocions que van arribant..

Sopar de gala al pavell贸 de parquet

182

Sònia Rallo, Alfredo joven i Anna Miró,

mestres de cerimònia

Les autoritats es diverteixen

Gent d'abans i gent d'ara compartint el bon moment

183

Les promocions es retroben

184

Pastís del 25è aniversari

Homenatge als direaors

185

Exhibició gimnàstica,

coreografia musical i

186

espeaacle d'aeròbic ... per animar la festa

Les promocions gaudeixen

de la trobada

187

A N N EX

(a cĂ rrec d'Elisenda Merino)

Personal de

Curs Acadèmic

1975-76

I'IIIEFC

de Barcelona (I 075-2000)

Professorat

Personal Administratiu

Personal de Serveis

Centro de lnvestigación Médico-Deportiva

José Sebastian Aguyé Al morin

Federico Balagué Formiguera

Maria Lluïsa Berasategui Dolcet

José Abril Alonso

Glòria Balagué Gea

Josep Bonet Campos

Antoni o Alonso Torres

Ramon Balius Juli

Antoni Balagué López

Gerard Brunet Fonts

José Alonso Torres

Lluís Bestit Carcasona

Santes Berrocal Domínguez

Carmen Castelló Vidal

Claudio Bravo Pulido

August Castelló Roca

Richard James Bran don

Frederic Cercós Garcia

Àngel Cogull Vendrell

Josep Estruch Batlle

Philip Anthony Boddy

Carmen Cobos Alvarez

Emiliana de León Velamazan

Asunción Estruch Massana

Francesc Buscató Durlan

Joaquín Coroba Flores

Joaquín Gil Navarro

Teófilo Guerra Martínez

Jaime Enciso Larrucea

Valeriano del Barrio Chamorro

Francesc Mèlich Arbonés

M' Carmen Mercado Bosch

Jesús Galilea Muñoz

Lluís Fabrés Masó

Antonio Morgado Mimoso

José Ricardo Ser ra Grima

Pere Manuel Gutiérrez

Rafael Galilea Muñoz

Rafael Pascual Domínguez

Santiago Tintoré Ferrer

Fernando Olivella Pons

Elisa Garaventa Sanchez

Romualdo Pérez Cerrillo

José Luis Ventura

César Paez-Centella Garcia-Diego

Montserrat lglesias Dalmau

Elio Pérez Gonzalez

Jaume Llorca Vazquez

M. Luz Palomero Ródenas

Elisenda Merino Duque

Miguel Prieto Heredia

Sergi Petit Herrero

lgnacio Olivera Nater

Jaume Raventós Pelufo

Joan Antoni Prat Subirana

Maribel P. Ballan o

Neus Tormo Pérez

Núria Puig Barata

Manuel Piñés Riaño

Joan Riera Riera

Pilar Puerto Peña

Hermipio Romero Largo

Manuel Rodríguez Rodríguez

Dom ingo Ruano Gil

Juan Sanchez Sotelo

Francisco Seirul ·lo Vargas

Felip Santamaría Nebra Francesc Solans Bergés Miguel Soto Etayo Conchita Torralbo Muñoz

1976-77

Noves Incorporacions Noemí Colomer Puig

Emilio Alonso Ric

Rosario Lezana Monleón

Joan Ramon Barbany Cairó Domingo Blazquez Sanchez Ramón M. Condomines Manzano Eusebio Esparza Barroso Domingo Garcia Castañeda Renata Müller Ven Rathlef Isabel Palandjian Aghabab Ramón Sans Alvarez Antoni Tejedo Mateu

1977-78

Noves Incorporacions lrena Bieniarz Rouba Albert Llorens lbarz Hermínia Mata Saumell Pere Miró Sellarés Josep Roca Balasch Santiago Vazquez Folgueira Fernando Vizcaíno Nodal

190

Baixes

Llu is Abaurrea Alfaro

Claudio Bravo Pul ido

Curs Acadèmic

Professorat

Personal Administratiu

Personal de Serveis

Rafael Galilea Muñoz

Joaquín Gil Navarro

Centro de lnvestigación Médico-Deportiva

Baixes

1977-78

Fernando Olivella Pons

Elisa Garaventa Sanchez Pilar Puerto Peña Juan Sanchez Sotelo

1978-79

Noves Incorporacions Vicent Artera Traver

Reincorporacions Luisa María Casera Portugal

Federico Balagué Formiguera

Josep Estruch Batlle

Jesús Galilea Muñoz

José Hernandez Moreno Rafael M. Mercado Bosch

Baixes Ramón Sans Alvarez

Noemí Colomer Puig Gerard Brunet Fonts

1979-80

Noves Incorporacions Albert Císcar Martínez Emília Ortega Gómez Jordi Porta Manceñido José Antoni o Sancha de Prada

Baixes Josep Estruch Batlle Rafael M. Mercado Bosch Fernando Vizcaíno Nodal

1980-81

Noves Incorporacions Armando Alvarez Anaya

Milagros Martín Pascual

Juan Antúnez Méndez

M' José Aubet

Joan Orriols Puig

Benito Horma Garcia

Milagros Garcia Bonafé

Anna Rom Fort

Jesús Gonzalez Carballude

Jordi Torra Miró

Javier Hernandez Vazquez Josep Vilanova Trias

Baixes Glória Balagué Gea

Josep Bonet Campos

José Alonso Torres

Carmen Castelló Vidal

Àngel Cogull Vendrell

Frederic Cercós Garcia

Miguel Prieto Heredia

Joaquín Coroba Flores

Jaume Raventós Pelufo

lgnacio Olivera Nater Francesc Solans Sergés

1981-81

Noves Incorporacions Jose María Cagigal Gutiérrez

Roser Bonet Casañas

Jaume Casamort Ayats

Núria Calvet García

José María Corzo Martí

Jaume Cruz Feliu Jordi Gabernet Francesc Talens Coral

191

Curs Acadèmic

1981-81

Professorat

Personal Administratiu

Personal de Serveis

Centro de lnvestigación Médico-Deportiva

Baixes Armando Alvarez Anaya

Maria Lluïsa Berasategui Dolcet

Ramón M. Condomines Manzano

Luisa María Casero Portugal

Josep Vilanova Trias

Carmen Cobos Alvarez Rosario Lezana Monleón Jordi Torra Miró

1981-83

Noves Incorporacions Joan Carles Bu rriel Paloma

Anna Foraster

Josep Guibernau Roca

Baixes M' José Aubet José María Cagigal Gutiérrez Jaume Cruz Feliu Jordi Gabernet Pere Manuel Gutiérrez Joan Antoni Prat Subirana

1983-84

Noves Incorporacions M' Eulàlia Casellas Esplugas Jaume Llorca Vazquez

José Antonio Moreno Ortiz Salvador Morgado Bravo Antonio Vila Gol

Baixes Núria Calvet Garcia Anna Foraster Joan Orriols Puig

Rafael Pascual Domínguez

José Sebastian Aguyé Almorín Federico Balagué Formiguera Ramon Balius Juli Lluís Bestit Carcasona August Castelló Roca Jordi Comaposada Josep Estruch Batlle Asunción Estruch Massana Jesús Galilea Muñoz Teófilo Guerra Martínez José Antonio Gutiérrez Rincón M' Carmen Mercado Bosch José Ricardo Serra Grima Santiago Tintoré Ferrer José Luis Ventura

1984-85

Noves Incorporacions Antonio Moreno Ruiz Jesús Martínez del Castillo

Manuel Balaguer Maria Ball esté Huguet Pedro Luis Blanco Gonzalez Marta Bonareu Ribó Josefina Bonet Casañas Marta Costa Aznar Montserrat Garcia Turró Elena Hedepreim Alex Hoyos Martínez Josep Martínez Lacambra Antonio Miguel Marín Josep Milian Olivé Sussi Morell Julià Antonio Oller Bou Josep Antón Rovira Machordom Marta Simón Subiela Ricard Viñas Arrufat

192

Curs Acadèmic

1984-85

Professorat

Personal Administratiu

Personal de Serveis

Baixes Pere Miró Sellarés

1985-86

Noves Incorporacions Pawel Rouba Billewicz

Marta Mayoral Tenas

Antoni Gras Forcada Feliu Funollet Queixalés

Baixes José Hern:índez Moreno

Manuel Piñés Riaño

Jesús Martínez del Castillo

1986-87

Noves Incorporacions Manuel I. Caragol Urgellès

Francesca Morgado Rodríguez

Roser Coll Arañó

Francisco S:íez Aparicio

Baixes Miguel Soto Etayo

1987-88

Noves Incorporacions Concepció Domènech Mir

Joan Rius Sant

Mercedes Domínguez Dueñas Sara Linares Raventós

Baixes Manuel Balaguer Marta Bonareu Ribó Roser Bonet Casañas Marta Mayoral Tenas Antonio Miguel Marín Sussi Morell Juli:í Josep Antón Rovira Machordom Ricard Viñas Arrufat

1988-89

Noves Incorporacions Natalia Balagué Serre (trasllat de

I'INEFC

Francisco Muñoz Ruiz

de Lleida)

Agustí Boixeda de Miquel Rudolf Morguestern Ferran Rodríguez Guisado

Baixes Antonio Balagué López

Marta Costa Aznar

Joan Rius Sant

Elena Hedepreim

José Antoni o Sancha de Prada

Alex Hoyos Martínez

Antoni Tejedo Mateu

1989-90

Noves Incorporacions Mario Lloret Riera

Carmen Caixal Giménez

Miguel Prieto Heras

(trasllat de

Alex Gonz:ílez Reguera

Montserrat Sacrest Mír

I'INEFC

de Lleida)

Jordi Sola Grancha

Francesc Pedra Vidal Laura Rodríguez Esteve Sílvia Volpi Górriz

193

Curs Acadèmic

Professorat

1989-90

Baixes Rudo lf Morguestern

Personal Administratiu

Personal de Serveis

Antonio O ller Bou

juan Antúnez Méndez josep Gui bernau Roca Francesc Mè lich Arbonés Nieves Tormo Pérez

1990-91 Nove s Incorpora cions jordi Peñue la Torres Baixes josefina Bonet Casañas

josé Abri l Al onso

Jaume Llorca Vazquez

Rafael Pascual Domínguez

Sílvia Volpi Górriz

1991-92

Noves Incorporacions Marcel·lí Massafret Marimón

Carles Berlanga de León Isabe l Boheme Dude Isabe l Cañadas Echagüe Xavier Co ll Costa Lui s Migue l Go nzalez Salido Armand Martínez Rodríguez Montserrat Ol iveda Segura Joan Perramón Puig Joan Soteras Llopart Baixes Anna Ro m Fort

1992-93

Noves Incorporacions Ferran Clavero Sanchez Baixes Joan Soteras Ll opart

1993-94

Emiliana de León Ve lamazan

Noves Incorporacions Francesc C os Morera

Glòria Casellas Esplugas

Gerard Moras Feli u

David Gasió n Clupés

Francesc Solane llas Donato

El ena Gil Gonzalez javier Nieto Arroyo Baixes Valeriano de l Barrio C hamorro

Antonio Alonso Torres

Isabel Bo heme Dude

Antonio Morgado Mimoso

Carles Berlanga de León Carmen Caixal Giménez Laura Rodríguez Esteve

1994-95

Noves Incorporacions Wo lfgang josep Si mo n Wack Baixes Francesc Tale ns Coral

194

Ll uís Fabrés Masó

Benito Horma Garcia

Curs Acadèmic

1995-96

Professorat

Personal Administratiu

Personal de Serveis

Natividad Arnaiz Díez

Xavier Monjo Gil

Noves Incorporacions Francesc Espar Moya

Santiago Díaz Mendoza Marta Moragas Rovira Josep Moret Flaqué

1996-97

Baixes Josep Martínez Lacambra Josep Moret Flaqué

1997-98

Noves Incorporacions Michel Marina Evrard

Loreto Llobet Frias

(trasllat de I'INEFC de Lleida)

Baixes Llu is Abaurrea Alfaro

1998-99

Montserrat Garcia Turró

Josep Corzo Martín

Francisco Saez Aparicio

José Antonio Moreno Ortiz

Noves Incorporacions Javier Olivera Betran

Marta Gonzalez de la Peña

(trasllat INEFC de Lleida)

Baixes Isabel Cañadas Echague David Gasión Clupés Montserrat Oliveda Segura

1999-00

Noves Incorporacions Díaz Pascuai,Antonio

Carles Linares Raventós Juan Manuel Madrid Castellón Mercè Roig Solé

Baixes Francisco Muñoz Ruiz Javier Nieto Arroyo

195

Equips direc•ius de

Curs

Director de

I'IIIEFC

I' INEFC

75-76

de Barcelona 1975-2000

Director

Cap d'Estudis

Sec retari General

SecretariaT écnica

jesús Galilea Muñoz

Federico Balagué Formiguera

Santes Berrocal Domínguez

Francisco Seirul ·lo Vargas Hermipio Romero Largo Isabel Casamor

76-77

jesús Galilea Muñoz

Federico Balagué Formiguera

Santes Berrocal Dominguez

Francisco Seirul-lo Vargas Hermipio Romero Largo

77-78

Jesús Galilea Muñoz

Francisco Seirul·lo Vargas

Hermipio Romero Largo

(dimissió 27-9-78)

78-79

Franc isco Seirul ·lo Vargas

Pere Manuel Gutiérrez

(nomenament 4-10-78)

79-80

Francisco Seirul·lo Vargas

Pere Manuel Gutiérrez

(dimissió abri/'80)

80-81

joan Antoni Prat Su birana

Pere Manuel Gutiérrez

José Antonio Sancha de Prada

(maig 'BO f¡ns febrer '8 1)

Pere Miró Sellarès

José Antonio Sancha de Prada

Glòria Balagué Gea

(a partir de febrer de 198/)

(Sotsdirector a)

81-82

Pere Miró Sellarés

Josep Roca Balasch

(nomenament maig '81)

82-83

83-84

84-85

Pere Miró Sellarés

josé Antonio Sancha de Prada

jordi Porta Manceñido

(Sotsdire ctor)

Pere Miró Sellarés

Josep Roca Balasch

Director

Sotsdirector

Cap d'Estudis

Secretari Tècnic

Pere Miró Sellarés

josep Roca Balasch

Jaume Casamort Ayats

Vicent Artera Traver

Director

Sotsdirector d'Estudis

Sotsdirector de Recerca

Sotsdirector d'lnstaHacions i Serveis

Domènec Blàzquez Sànchez

jesús Gonzàlez Carballude

joan Riera Riera

Vicent Artera Traver

Vicent Artera Traver

(nomenament: abri/'84)

85-86

Pere Miró Sellarés

Domènec Blàzquez Sànchez

jesús Gonzàlez Carballude

joan Riera Riera

Vicent Artera Traver

86-87

Pere Miró Sellarés

Domènec Blàzquez Sànchez

Cesar Pàez-Centel la

joan Riera Riera

Vicent Artera Traver

Pere Miró Sellarés

Domènec Blàzquez Sànchez

Cesar Pàez-Centella

joan Riera Riera

Vicent Artera Traver

josé Antonio Sancha de Prada

Francisco Seirul·lo Vargas

Cesar Pàez-Centella

jaume Casamort Ayats

Antonio Gras Forcada

(nomenament: 15-2-88)

(f¡ns abri/'88)

89-90

José Anto nio Sancha de Prada

josep Roca Balasch

Cesar Pàez-Centella

jaume Casamort Ayats

Antonio Gras Forcada

90-91

José Anto nio Sancha de Prada

josep Roca Balasch

jaume Casam ort Ayats

Ferràn Ro dríguez Guisado

Cesar Pàez-Centella

87-88

(f¡ns 29- /-88)

88-89

196

Curs

Director de

91 - 92

José Antonio Sancha de Prada

I ' INEFC

Director

Sotsdirector d'Est udis

Sotsdirector de Recerca

Sotsdirector d'lnstaHacions i Serveis

Josep Roca Balasch

Jaume Casam ort Ayats

Ferran Rodríguez Guisada

Cesar Pàez-Centella

Ferran Rodríguez Guisada

Hermipio Romero Largo

Ferran Rodríguez Guisada

Hermipio Romero Largo

(fins abril '92)

92-91

José Antonio Sancha de Prada

Joan Carles Burriel Paloma

Agustí Boixeda de Miquel

91-94

José Antoni o Sancha de Prada

Joan Carles Burriel Paloma

Agustí Boixeda de Miquel

(f¡ns març '94)

94-95

José Antonio Sancha de Prada

Joan Carles Burriel Paloma

Agustí Boixeda de Miquel

Joan Riera Riera

Hermipio Romero Largo

95-96

José Antonio Sancha de Prada

Joan Carles Burriel Paloma

Agustí Boixeda de Miquel

Joan Riera Riera

Hermipio Romero Largo

((¡ns març '96)

96-97

José Antonio Sancha de Prada

Agustí Boixeda de Miquel

Pere Manuel Gutiérrez

Joan Riera Riera

Hermipio Romero Largo

97-98

José Antonio Sancha de Prada

Agustí Boixeda de Miquel

Pere Manuel Gutiérrez

Joan Riera Riera

Hermipio Romero Largo

98-99

José Antonio Sancha de Prada

Agustí Boixeda de Miquel

Pere Manuel Gutiérrez

Joan Riera Riera

Hermipio Romero Largo

99-00

José Antonio Sancha de Prada

Agustí Boixeda de Miquel

Pere Manuel Gutiérrez

Joan Riera Riera

Hermipio Romero Largo

00-01

Joan Carles Burriel Paloma

Mario Lloret Riera

Michel Marina Evrard

Javier O livera Betràn

Jordi Solà Grancha

197