PALEOLÍTIC Un medi hostil?
L’ESCENARI El paisatge al Penedès durant el Paleolític Inferior totalment hivernal. A les muntanyes hi vivien en llibertat carnívors, cabres i a la plana cavalls, bòvids i cérvols. Al Paleolític Superior el clima es va alternant entre fred i temperat. Els grups humans són petits i segueixen els ritmes de les estacions i el moviment dels animals, sense un poblat estable. Habiten esporàdica i temporalment en coves i, tot i que no s’han documentat cabanes, sí que es coneixen jaciments amb sílex a espais oberts que indicarien poblats provisionals a l’aire lliure. La cacera i la recol·lecció són les pràctiques bàsiques de subsistència. De la cacera obtenen carn i productes secundaris com la pell, tendons, greix, banyes, ossos,... De la recol·lecció s’obtenen els elements bàsics per a la dieta.
Paleolític Superior
LES XARXES SOCIALS La similitud entre tècniques d’elaboració d’eines fa pensar en una certa xarxa d’intercanvi, no tant de materials, com de idees i innovacions tecnològiques. Els grups nòmades sovint fan aplecs per a trobar parella en altres grups. D’aquesta manera la renovació genètica està assegurada. Aquesta podria ser una pràctica comuna entre els grups del paleolític al Penedès.
Paleolític Mitjà 35.000 a.C.
LA TECNOLOGIA Les eines són poc especialitzades al Paleolític Inferior, però amb el temps van apareixent algunes eines específiques per a feines concretes, cada cop més petites i elaborades. Això implica un grau d’experimentació important. Dels Chooppers i bifaços de grans dimensions es passa als gratadors i rascadores de mida petita.
Paleolític inferior 95.000 a.C.
200.000 a.C.
NEOLÍTIC
D’adaptar-se a l’entorn a modificar-lo L’ESCENARI El clima es tempera i la població augmenta. S’apliquen nous sistemes d’obtenció de recursos com són l’agricultura de cereals i lleguminoses i la ramaderia d’ovelles, cabres, porcs i bous, que permet obtenir amb més facilitat productes secundaris dels animals: llet, força de treball, ajuda en la feina de pasturar, tendons i pells per a fer eines i vestits... a més es complementa amb la cacera i la pesca. La població s’estableixen en poblats estables a la plana que es complementen amb poblats temporals que s’ocupen segons les necessitats de la collita. Es comencen a fer sitges, que són dipòsits excavats al subsòl i que serveixen per guardar la llavor per a la següent collita i acumular com a rebost. A les muntanyes s’hi explota estacionalment altres recursos naturals com minerals, cacera, fruits i s’aprofiten coves i balmes com a refugi.
Neolític Final (Calcolític) 3.400 a.C.
LA TECNOLOGIA LES XARXES SOCIALS
A nivell tecnològic l’adopció de la ceràmica suposa el llegat més important d’aquest període. La ceràmica facilita la cocció d’aliments. Ajuda a emmagatzemar i conservar. Implica un control del foc i els seus efectes sobre la matèria.
El comerç intercanvi serveix per aconseguir prestigi: es documenta una circulació de productes de luxe per tot el Mediterrani Occidental: variscita de Gavà, obsidiana de Sardenya, sílex del sud de França, Andalusia,... i es genera una incipient aristocràcia.
El fet de tenir poblats més estables permet mantenir a persones del grup que poden especialitzar-se en feines concretes: tallar de sílex, fer ceràmica...
Als enterraments podem trobar evidències de la organització social:
L’Especialització de les feines també comporta la de les eines: micròlits per fer falç, làmines, puntes de sílex... agulles, espàtules, arpons, puntes de fletxa, ornaments d’os i per primer cop destrals de pedra polida.
N’hi ha d’individuals o màxim dobles, ben orientats i amb aixovar. Durant el moment de màxim esplendor s’utilitzen fosses excavades expressament amb una arquitectura molt clara anomenades Sepulcres de Fossa i de vegades s’aprofiten sitges.
La presència de productes procedents d’espais insulars a espais continentals i a l’inrevés deixa clar que també tenien vaixells i sabien navegar.
Neolític Mitjà 4.000 a.C.
Neolític Antic Evolucionat 4.600 a.C.
Neolític Antic Epicardial 5.200 a.C.
Neolític Antic Cardial 5.700 a.C.
CALCOLÍTIC Arriba el metall!
LES XARXES SOCIALS Apareixen certs models ceràmics com el vas Campaniforme i altres elements i objectes molt concrets que són característics d’una cultura que comprèn un territori extens d’Europa i evidencien un moviment de persones i d’idees que desembocarà en el període de l’Edat del Bronze. Aquest moviment s’ha atribuït a societats de tipus ramadera que es mouen a partir dels incipients camins transhumants. La gent passa a enterrar-se en grup i ho fa a les coves de la zona de muntanya. Això pot indicar que és una societat on els grups estan menys jerarquitzats, més igualitària.
L’ESCENARI És un moment de canvi climàtic més fred i sec. Segons els estudis de clima hi ha una disminució dels conreus i un augment de vegetació silvestre. La crisi neolítica del conreu fa que l’activitat econòmica principal passi a ser la ramaderia. La població ocupa les zones de muntanya i la plana es mantenen algunes zones agrícoles amb petits poblats, però la majoria de territori es converteix en pastures. S’ocupen les coves com a refugi i espais sepulcrals comunitaris.
LA TECNOLOGIA S’introdueix un nou material “artificial”: el metall concretament el coure. Es comencen a fer aliatges amb altres metalls, però sovint són accidentals. És un moment d’experimentació. Els objectes que ens identifiquen aquest període i que utilitzen les elits de bona part d’Europa són: - Vas ceràmic Campaniforme - Vas de ceràmica amb carena alta - Botó d’os piramidal amb perforació en V - Punta de Palmel·la de coure
Neolític Final (Calcolític) 3.400 a.C.
EDAT DEL BRONZE
Equilibri entre agricultura i ramaderia LES XARXES SOCIALS En aquest moment hi ha molts tipus d’enterrament: en sitges reaprofitades amb i sense modificacions per a enterraments individuals, dobles i triples. Tombes amb pou d’accés i nínxol per a enterraments col·lectius.
L’ESCENARI
LA TECNOLOGIA Es desenvolupen els aliatges de metall amb base coure, sobretot bronze (Coure + estany). La dificultat, però, per trobar estany, així com el fet que aquest metall és relativament tou fa que es continuï utilitzant la pedra com a matèria primera per fer eines: sílex per a eines de tall, basalt i similars per a destrals i percussors, granit o calcària per a molins i gres per a polir.
En un segon moment, torna a detectar-se una reducció dels conreus i un augment de la vegetació silvestre. La ramaderia torna a imposar-se sobre l’agricultura.
Això podria correspondre a diferents causes:
La manca de matèries primeres com coure o estany a la zona fa que la mineria no sigui una activitat important.
-diferents grups socials.
A la plana, només s’han localitzat petits establiments i s’ocupen esporàdicament les coves de la serralada Prelitoral i Litoral.
Bronze Final
-diferents grups ètnics. -diferència entre pastors i ramaders. No es documenta una presència tan gran de productes de prestigi forans com al Neolític. Sembla doncs que les relacions amb altres pobles siguin més limitades.
Bronze Mitjà 12.000 a.C.
L’ESCENARI En un primer moment, a la Plana del Penedès es documenta un moment de prosperitat amb una importància del conreu de cereals i altres espècies vegetals recuperant els nivells del Neolític Antic i augmenta el nombre de poblats a la plana. L’agricultura és extensiva i els grups familiars itineren pel territori seguint el ritme dels guarets. Es crien animals, sobretot ovelles i cabres a la zona de muntanya i porcs i bous a la plana. Es comencen a fer moviments transhumants fins als Pirineus.
Bronze Inicial 15.000 a.C.
22.000 a.C.
PRIMERA EDAT DEL FERRO Arriba la vinya i l’urbanisme
L’ESCENARI Apareixent un nou tipus de conreu: els arbres fruiters, plantes que necessiten una estabilitat més gran dels seus cuidadors i una inversió de temps, ja que la majoria no donen fruit al primer any.
LES XARXES SOCIALS
També trobem la primera evidència de vinya conreada a Catalunya a Turó Font de la Canya, Avinyonet del Penedès. Els contactes amb altres cultures ens porten també nous animals domesticats, en aquest cas l’ase i la gallina procedents del Pròxim Orient, tot al voltant del s.VII i VI a.C. En aquest moment a la plana en petits nuclis domèstics augmenten, es tornen a ocupar terrenys que s’havien desocupat al final del Bronze amb camps de sitges. Els poblats són més estables i amb un urbanisme estructurat. (Muralla del ferro a Olèrdola) Aquests assentaments, a més mostren una jerarquització, alguns són espais residencials, altres de caire agrícola i uns tercers de caire comercial, amb espais d’acumulació d’excedents. (Font de la Canya, Timba de Santa Bàrbara? )
LA TECNOLOGIA Arriben noves tecnologies com un nou metall més resistent i més econòmic perquè la matèria prima és més abundant: el ferro. Un altre nova tecnologia que marcarà diferència respecte a la prehistòria és la producció de ceràmica a torn, més regular i resistent.
S’inicien els contactes amb el mon fenici, un poble comerciant que fa de pont entre les cultures avançades del Pròxim Orient i el Mediterrani Occidental. El contacte amb els pobles grecs serà un altre factor determinant de la formació de la cultura Ibèrica que es va gestant. Això comporta una nova manera d’entendre la societat, l’economia, l’espiritualitat.... Els productes de prestigi marquen les diferències socials. Els cabdills es diferencien de la resta per tenir uns productes de prestigi que els altres no poden tenir: eines de ferro, ceràmica a torn importada i un nou producte: el vi que ells posseixen gràcies a ser els intermediaris amb els comerciants estrangers.
Primera Edat del Ferro 850 a.C.
ÈPOCA IBÈRICA
Equilibri entre agricultura i ramaderia
L’ESCENARI Apareixent un nou tipus de conreu: els arbres fruiters, plantes que necessiten una estabilitat més gran dels seus cuidadors i una inversió de temps, ja que la majoria no donen fruit al primer any.
LES XARXES SOCIALS
També trobem la primera evidència de vinya conreada a Catalunya a Turó Font de la Canya, Avinyonet del Penedès. Els contactes amb altres cultures ens porten també nous animals domesticats, en aquest cas l’ase i la gallina procedents del Pròxim Orient, tot al voltant del s.VII i VI a.C. En aquest moment a la plana en petits nuclis domèstics augmenten, es tornen a ocupar terrenys que s’havien desocupat al final del Bronze amb camps de sitges.
LA TECNOLOGIA Arriben noves tecnologies com un nou metall més resistent i més econòmic perquè la matèria prima és més abundant: el ferro.
Els poblats són més estables i amb un urbanisme estructurat. (Muralla del ferro a Olèrdola) Aquests assentaments, a més mostren una jerarquització, alguns són espais residencials, altres de caire agrícola i uns tercers de caire comercial, amb espais d’acumulació d’excedents. (Font de la Canya, Timba de Santa Bàrbara? )
Ibèric Final
Un altre nova tecnologia que marcarà diferència respecte a la prehistòria és la producció de ceràmica a torn, més regular i resistent.
Ibèric Ple 200 a.C.
S’inicien els contactes amb el mon fenici, un poble comerciant que fa de pont entre les cultures avançades del Pròxim Orient i el Mediterrani Occidental. El contacte amb els pobles grecs serà un altre factor determinant de la formació de la cultura Ibèrica que es va gestant. Això comporta una nova manera d’entendre la societat, l’economia, l’espiritualitat.... Els productes de prestigi marquen les diferències socials. Els cabdills es diferencien de la resta per tenir uns productes de prestigi que els altres no poden tenir: eines de ferro, ceràmica a torn importada i un nou producte: el vi que ells posseixen gràcies a ser els intermediaris amb els comerciants estrangers.
Ibèric Antic 450 a.C.
550 a.C.
LES XARXES SOCIALS La llengua ibèrica desapareix i s’adopta la llengua oficial: el llatí, per facilitar intercanvis, administració i burocràcia.
L’EXPANSSIÓ ROMANA
L’ESCENARI
La vinya ja està assentada al territori!
El territori al segle II a.C. es compartimenta, es racionalitza i es transforma a partir de la “Centuriació”: s’estableixen parcel·les a partir de les principals vies de comunicació. Camps de conreu, carreteres, ponts i camins, molins, preses i aqüeductes, tot està planificat.
Pel que fa a la religió s’imposen els rituals romans amb adopció d’algunes divinitats locals i a partir d’August, el culte a l’emperador. L’administració: les lleis es fan a Roma, les capitals de província representen Roma al territori: Tàrraco, fundada al 218 a.C. obté el títol de capital de província amb August entre el 25 i el 24 a.C.
La “vil·la” serà el sistema d’ocupació del territori més important fins al s. V d.C.: són nuclis d’hàbitat i de producció que articulen tot el territori rural.
L’exèrcit garanteix l’estabilitat i l’acompliment de la legislació feta des de Roma, així com el pas tranquil per a les vies de comunicació. L’organització social bàsica és la familiar que presenta una estructura molt definida: el dominus és qui marca les normes de la casa i qui imparteix justícia, per sota seu hi ha, per ordre d’importància: la seva família, els clients, els servents lliures o lliberts i els esclaus. Aquest esquema és el que es reprodueix a tots els nivells de la societat romana.
Els boscos pateixen una gran pressió: llenya per a llars i usos industrials, fusta per a construir. Desviació parcial de cursos d’aigua... La producció agrícola és intensiva i especialitzada encaminada al comerç que controla el govern centralitzat a Roma: primer el Senat de la República i després l’Imperi. S’unifica la moneda per a tots els territoris de l’Imperi. El mateix passarà amb els sistemes de pesos i mesures. La vinya i el vi ja són part del paisatge, l’economia i la cultura.
Baix Imperi 200 d.C.
Alt Imperi 27 a.C.
LA TECNOLOGIA El que més destaca en aquest període és la introducció de l’enginyeria, tant de camins i ponts, l’agrimensura i la hidràulica, així com nous sistemes arquitectònics: la volta, la cúpula o l’arc de mig punt. A més de la ceràmica a torn apareix la ceràmica a motlle i grans contenidors per al comerç com les àmfores i les bótes de fusta adoptades del món celta.
República Romana 509 a.C.
ABANS VINYA de la
COM EXPLICAR EL PASSAT A PARTIR DELS FONS ARQUEOLÒGICS DIPOSITATS A VINSEUM
Organitza:
Col·labora:
Comissariat Jordi Farré Guió Jordi Farré Conservació-Restauració Carmina Admella Disseny Gràfic Àngels Pinyol Muntatge Albert Zafra Francesc Clemente Activitats Jordi Ribas Comunicació Cecília Jané Documentació Museu Arquològic Comarcal de Banyoles Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès Centre de Documentació de ViNSEUM Comitè d’experts Artur Cebrià Xavier Esteve Antoni Freixas Josep Mestres Carme Miró Núria Molist Franesc Xavier Oms