AMGZ04 - febrer 16 by AnoiaMagazín

Anoiamagazín

REVISTA MENSUAL GRATUÏTA

oCI, CULTURA, gastronomia, Tendències i comerç de proximitat NÚMERO 4, febrer de 2016

Entrevista

Laura orgué reportatge

L'escola del bosc Música

entrevista a red pèrill Pàgines especials

temps de calçots música, cinema, exposicions, gastronomia GUIA DE RESTAURANTS, COMERÇ I SERVEIS

08 04 16

12 18

24 AMGZ#04 FEBRER 2016

28 3

e n t r e v i s ta

LAURA ORGUÉ:

“L’ESPORT I LA MUNTANYA SÓN LA MEVA PROFESSIÓ I LA MEVA PASSIÓ”

Elena Vives

Laura Orgué (Igualada, 1986) és esquiadora i corredora de muntanya. Ha participat en tres olimpíades aconseguint els millors resultats de la història de l’esquí de fons estatal, ha guanyat la copa del món de quilòmetre vertical durant quatre anys consecutius i el 2015 es proclamava campiona del món d’Skyrunning. Ara ha decidit deixar la competició en la modalitat d’esquí de fons per concentrar-se en les curses de muntanya, el quilòmetre vertical i l’esquí de muntanya. Com neix l’afició a l’esquí? Ve de l’afició dels meus pares. Ells eren grans aficionats a l’esquí de muntanya, que consisteix en fer excursions a la neu amb pells de foca sota l’esquí per fer les pujades. No és un esport gaire apte per a la canalla de manera que quan vàrem néixer la meva germana i jo es van haver de replantejar l’afició. Es van passar

a l’esquí de fons, un esport més familiar que es fa en una estació d’esquí i per tant és més segur i està més controlat. Per tant, des de ben petita faig esquí de fons amb la família. Com es converteix aquesta afició en un estil de vida? Va ser progressiu. Jugava a bàsquet a

e n t r e v i s ta

Igualada i va començar a ser incompatible jugar un partit de bàsquet el dissabte i fer una marxa d’esquí de fons el diumenge. Així que un any vaig decidir deixar el bàsquet i centrar-me en l’esquí. Vaig entrar en un club d’esquí de fons de La Seu d’Urgell i vaig començar les rutines d’entrenament i de competicions del club. L’esport m’anava demanant que m’hi dediqués més seriosament i vaig anar cedint.

ACONSEGUIR LA COPA DEL MÓN DURANT QUATRE ANYS NO EM CONVERTEIX EN LA MILLOR.

A partir de quin moment podem dir que comença la teva vida professional en la competició? Vaig començar a dedicar-me professionalment a l’esquí de fons el mateix any que començava la carrera universitària de Dret. Els primers anys combinava les dues coses. Però va arribar un moment que la balança es va decantar cap a la competició. No és pot dir que pogués viure de l’esport, però era molt jove i vivia a casa els pares per tant era suficient. Pensa que les despeses es redueixen molt portant aquest ritme de vida, anant de competició en competició, per tant no necessites gaire. Els últims quatre anys ja he pogut viure de l’esport. Bé, sobreviure, que no sóc futbolista! Sóc autònoma econòmicament i amb això en tinc suficient. Vas tenir sempre el suport de la teva família per dedicar-te professionalment a l’esport? Si, totalment. Són ells qui em van presentar aquest esport i sempre han estat al meu

costat. Són els que ho han viscut més de prop. De fet, som com un pack, sempre coincidim a l’hora de valorar els entrenaments i les competicions. I amb només 20 anys vas participar als Jocs Olímpics d’hivern i amb 23 anys ja vas aconseguir la primera medalla d’or al campionat d’Espanya. Sí, però a mi m’agrada més veure els resultats internacionals perquè l’esquí de fons al nostre país és molt minoritari. Sempre m’he volgut comparar amb la gent de fora. Crec que és la manera de créixer com a esportista. Des dels 23 anys he guanyat cada any el campionat d’Espanya. Ara en tinc 29. Si no hagués tingut en compte els resultats internacionals no hauria pogut progressar. Durant els últims anys has combinat l’esquí amb les curses de muntanya i el quilòmetre vertical. Què et va empènyer a introduir-te en aquestes disciplines? Vaig començar a fer alguna cursa de muntanya esporàdica motivada per l’afició creixent del meu pare a aquest tipus de curses. Però eren unes curses incompatibles amb l’esquí de fons ja que em suposaven un desgast massa gran durant l’estiu que em perjudicava després a l’hivern a les competicions d’esquí. Per això em vaig introduir en el quilòmetre vertical, que són curses més curtes i no tardes tant a recuperar-te físicament. De fet, l’endemà de fer un quilòmetre vertical estàs cansada però la musculatura està bé. En canvi fent curses de muntanya, que són de 20 quilometres o més, necessites uns tres dies de recuperació. El quilòmetre vertical era totalment compaginable amb els entrenaments d’esquí de fons. I és una modalitat que sembla que genèticament hi estigui predisposada. Fer desnivells se’m dona bé.

AMGZ#04 FEBRER 2016

I tot i ser l’esquiadora que ha obtingut els millors resultats a tot l'estat, has decidit deixar la competició en la modalitat d’esquí de fons. Per què? Sí, aquesta és la primera temporada d’hivern que ja no competeixo en esquí de fons. Va arribar un moment que vaig adonar-me que no podia obtenir millors resultats i em costava trobar la motivació per continuar entrenant. Així que vaig pensar que era el moment de deixar-ho. Aquesta decisió té a veure amb el fet d’adonar-te que se’t donava bé el quilòmetre vertical? Si, és clar. I a mi m’agrada molt competir. Si només hagués tingut la possibilitat de competir en l’esquí de fons, qui sap què hagués fet! Potser per les ganes de competir hagués continuat insistint per millorar. Però el fet de tenir aquesta altra disciplina i considerar que ja no podia obtenir millors resultats amb l’esquí de fons, em va semblar sensat plegar. I en la disciplina de quilòmetre vertical ja portes quatre anys campiona del món. T’ho esperaves? No em plantejo mai a llarg termini què pot passar. Em faig plantejaments temporada a temporada. Crec que encara tinc marge de millora. Pot semblar que obtenir la copa del món durant quatre anys em converteixi en la millor indiscutible, però no és així. Aquest any no he guanyat totes les curses a les que he participat. És cert que he estat regularment al capdavant, però no les he guanyat totes per tant encara hi ha marge de millora.

Tot i haver participat com a esquiadora en diversos Jocs Olímpics obtenint resultats extraordinaris, has passat bastant desapercebuda. En canvi, amb el quilòmetre vertical i l'obtenció de la copa del món en la modalitat d’Skyrunning de l’últim any, has obtingut molta popularitat. A què creus que és degut? Sí, és així. Aquestes curses de muntanya ara mateix són molt populars. Crec que és perquè a la línia de sortida coincideixen els que es disputen la copa del món juntament amb gent amateur que fan curses de tant en tant. Són curses obertes a tothom i la gent ho valora molt. Aquest fet fa que la gent et conegui quan obtens bons resultats.

TINC GANES D’EXPLORAR LES DIFERENTS POSSIBILITATS QUE TINC A NIVELL LABORAL Fins a quina edat es pot viure com a corredora de muntanya? No és d’aquests d’esports que només pots fer de jove. Hi ha corredors de 45 o 50 anys que estan en el seu millor moment. En aquest sentit no tinc por que m’estigui arribant la data de caducitat. La motivació personal decidirà. Quines aficions tens a part de l’esport? La gràcia és que l’esport i la muntanya, a banda de ser la meva professió, són la meva passió. Però tot i haver estat tancada en aquest món, sempre he intentat mirar més enllà. Fa un parell d’anys em vaig començar

LA LAURA EN 5 PREGUNTES Un LLIBRE: EL CARTER, DE PABLO NERUDA • Una cançó: ALEGRIA, D'ANTÒNIA FONT • UNA MUNTANYA: UNA DE DESCONEGUDA El millor de l’Anoia: QUE EM SENTO A CASA El pitjor de l’Anoia: QUE ESTÀ MAL COMUNICADA

AMGZ#04 FEBRER 2016

© JorDi saraGossa a aficionar a l’elaboració de formatge. durant unes vacances vaig estar en una formatgeria artesanal a frança, he fet alguns cursos i practico a casa. Ho trobo molt interessant. També m’agrada molt el teatre. Vivint al pirineu ho tinc difícil ja que no tinc gaire oferta, però sempre que puc m’escapo a veure teatre. Com és el dia a dia de Laura Orgué? des que he deixat l’esquí de fons ha canviat bastant. Tinc clar que em vull dedicar a les curses de muntanya a l’estiu i a l’esquí de muntanya a l’hivern, però he decidit que no

em vull dedicar només a ser esportista com ho era fins ara amb l’esquí de fons. Com que vaig estudiar dret he començat a fer pràctiques en un bufet d’Igualada dos dies a la setmana per aprendre una mica l’ofici. A la vegada també m’he introduït a la formació en l’esquí de fons. Ara ho visc des de l’altra banda fent de monitora. per tant, el meu dia a dia és força variat. Hi ha dies que em passo vuit hores al despatx d’Igualada i d’altres que em passo tot el dia a pistes, entrenant o fent de monitora. però tinc ganes d’explorar les diferents possibilitats que tinc a nivell laboral i mirar cap a on vull anar en un futur. ■

AMGZ#04 FEBRER 2016

r e p o rtat g e

Escola del Bosc: l’aula en plena natura Xavi Domènech

L’Escola del Bosc de Rubió és un projecte pedagògic absolutament pioner. És l’única a tot Catalunya en què els alumnes –nens i nenes d’entre 2 i 6 anys- no aprenen tancats entre les quatre parets d’una aula, sinó que ho fan a l’aire lliure, enmig del bosc, plogui, faci fred o calor. Dos quarts de deu del matí. La Luna, de 3 anys, s’abriga amb l’anorac i es penja a l’esquena la motxilla amb l’esmorzar. Tot és a punt per a una nova aventura. Ella i els seus disset companys, alguns més grans, d’altres més petits, es disposen a sortir al bosc, acompanyats de les mestres. Se li dibuixa un somriure a la cara. “Des que ve aquí se la nota molt feliç”, diu la Noèlia, la seva mare. “Cada dia pot carregar les piles al bosc, i això és un regal per a la seva salut i la seva ànima”. De fet, la Luna està tan contenta amb l’Escola del Bosc que ella mateixa va demanar d’anar-hi també a la tarda i no només al matí,

com feia al principi. També el Pere, el seu pare, està encantat: “buscàvem una manera diferent d’educar, en què el professor no només expliqui, sinó que acompanyi als nens en el seu creixement integral, i aquí l’hem trobat”, conclou.

LA NATURA ESTÀ PLENA DE MATEMÀTIQUES Avui el grup anirà fins a les ‘cabanyetes’, unes cabanes de tela que ells mateixos van fer en uns arbres temps enrere. La natura, doncs, serà un dia més l’entorn d’aprenentatge. “No estem a classe comptant les pomes que hi ha dibuixades en una fitxa, sinó que anem

AMGZ#04 FEBRER 2016

r e p o rtat g e

directament a la pomera i les comptem”, explica l’Alba Colell, una de les docents i cofundadora de l’Escola del Bosc de Rubió, juntament amb una altra de les mestres, la Brigitte Escolar. I és que la natura està plena de matemàtiques. “Les branques dels arbres, per exemple, ens serveixen per treballar els angles”, explica l’Alba, just en el moment en què el petit Jan compta en veu alta les passes que va fent en el camí. El bosc també està ple de colors –amb els verds, vermells i grocs dels arbres i les fulles-, o d’olors, com les que desprenen les plantes. “La natura estimula la curiositat i la creativitat dels nens, que estan molt més receptius, i oberts a aprendre-ho tot”, continua la mestra. Durant l’excursió, els nens passegen per camins, juguen amb pedretes, troben alguns animalons i fins i tot n’hi ha que, com la Martina, s’enfilen als arbres. “Aquí poden experimentar, explorar, investigar, tocar,

olorar, preguntar ... és una educació més de sentits i d’experiències, molt més espontània i pràctica”. “Veuen d’on venen les coses i per a que serveixen”.

COL·LABORACIÓ EN LLOC DE COMPETITIVITAT A més, ho fan tots junts, en un únic grup. Els grans ajuden els petits, són la seva referència, però també aprenen molt d’ells. Aquesta transversalitat, sumada al fet d’estar a l’aire lliure, fomenta la col·laboració. “A l’escola convencional hi sol haver molta competitivitat –afirma l’Alba- i això no és bo perquè els nens es bloquegen”. A l’Escola del Bosc els alumnes aprenen de manera natural, al seu ritme, i sense pressions, en una etapa de l’educació que no és obligatòria. El projecte pedagògic de l’Escola del Bosc també aposta per una educació basada en el respecte a la persona i a la seva llibertat, vinculada amb l’entorn sociocultural, solidària, no sexista, laica i de qualitat.

AMGZ#04 FEBRER 2016

r e p o rtat g e

Una vegada arribats a les ‘cabanyetes’ toca esmorzar, asseguts a terra. El matí continuarà amb més activitat a l’aire lliure fins que, a la una, el grup retornarà al punt de sortida: el refugi. Es tracta de l’edifici de l’antiga escola del poble, que, després de quaranta anys tancat, s’ha rehabilitat i ara serveix de menjador per als nens que es queden a dinar i d’aula polivalent. També és el lloc on, a la tarda, els més petits fan la migdiada després de passar tot el matí al bosc. L’Escola del Bosc obre de 3/4 de 8 del matí a les 5 de la tarda, però amb entrades i sortides flexibles.

El somni fet realitat de dues mestres amb inquietuds

“Aquesta és una educació d’experiències i sentits: no comptem pomes dibuixades en una fitxa a classe; anem directament a la pomera a comptar-les”, diu l’Alba, una de les mestres i fundadores de l’escola”.

Aquest és el primer curs a l’Escola del Bosc de Rubió, que va obrir portes al setembre amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Constituïda en una associació sense ànim de lucre, l’escola és el somni fet realitat de dues mestres: l’Alba Colell i la Brigitte Escolar. Després d’anys d’experiència en l’ensenyament convencional, van trobar el suport necessari per posar en marxa el projecte. Abans, però, van fer una estada a Anglaterra per formar-se i veure-hi ‘in situ’ algunes escoles a l’aire lliure amb mètodes educatius similars. De fet, l’Escola del Bosc s’inspira en les Forest Schools dels països del nord d’Europa, on, malgrat les difícils condicions climàtiques, ja fa molts anys que hi estan implantades. En aquestes latituds avui ja hi ha pares que en van ser alumnes i que ara hi porten els seus fills. Amb aquesta trajectòria a les espatlles ja s’han publicat diversos estudis que destaquen els avantatges d’aquest mètode educatiu per formar integralment persones lliures, autònomes, socials, amb consciència

AMGZ#04 FEBRER 2016

r e p o rtat g e

crítica, sentit de la responsabilitat i capacitat per treballar en grup. A més de l’Alba i la Brigitte, l’escola compta amb unes altres dues professores: la Patrícia Navarro (tècnica en fauna salvatge) i la Vanesa (que hi està fent les pràctiques d’Educació). També hi ha altres persones implicades en el projecte: guardes forestals, veterinaris, una psicòloga i una biòloga. L’Escola del Bosc manté vincles amb l’escola rural del municipi veí de Copons per tal que, una vegada acabin l’educació infantil, els alumnes que ho desitgin puguin continuar la primària en aquest centre, amb una filosofia semblant. És una escola molt petita on els estudiants treballen per projectes i no per assignatures. L’Escola del Bosc, oberta a tothom, també

organitza tallers per a famílies i educadors. A més, té en projecte oferir a altres centres educatius que puguin anar-hi amb els escolars periòdicament per gaudir dels beneficis d’un ensenyament a l’aire lliure.

L’ESCOLA DEL BOSC Associació per a la infància, l’educació, el lleure i el medi natural

C/ de les Escoles s/n - 08719 Rubió 609 30 75 13 (de 8h a 17h) escoladelbosc@gmail.com lescoladelbosc.blogspot.com

AMGZ#04 FEBRER 2016

propostes

Festa de la Caldera a montmaneu

Mercat Figueter de Capellades

Per Carnestoltes un dels costums més arrelats són els grans àpats col·lectius, oferts en alguns llocs als pobres, possiblement l’origen d’aquesta tradició. Aquest tipus d’àpats es celebraven en cerimònies sagramentals col·lectives anteriors a la cultura romana, sentit que encara mantenim en els grans banquets que efectuem en grans moments de la nostra vida. El repartiment de la caldera, una mena d’escudella amb botifarra, trossos de cansalada, arròs, fideus i altres ingredients, és una tradició que es conserva a la població. Prèviament a la distribució del menjar entre els veïns i visitants el capellà beneeix les calderes d’escudella. Es també tradicional concursar en un típic joc de bitlles mentre les calderes s’acaben de coure. Es celebra el diumenge abans del dimecres de cendra.

Tradicional fira-mercat que té els seus inicis segles enrera, temps en què era una diada de compravenda de diferents productes com els fruits secs, la pesca salada, el bestià, etc. Actualment constitueix una jornada comercial, ludica i festiva, amb una destacada importància local i una considerable projecció també comarcal. Al Mercat Figueter, i al llarg de tot el dia, s'hi celebren gran diversitat d'actes: Mostra comercial i de serveis de Capellades, Mostra d'entitats capelladines, Trobada d'intercanvi de plaques de cava, Subhasta d'antiguitats, curiositats, objectes d'art i col leccionisme, Mostra d espectacles de carrer, Tallers de manualitats i jocs de participació infantil i diverses actuacions de dansa i música tradicionals. Es celebra el segon diumenge de Quaresma

+ info: montmaneu.cat

+ info: capellades.cat

AMGZ#04 FEBRER 2016

propostes

la Duatló Ciutat d’Igualada celebra la seva desena edició el 21 de febrer La festa del duatló tornarà a Igualada el 21 de febrer amb la disputa del X Duatló Ciutat d’Igualada. Enguany la prova serà en modalitat sprint amb 6 kilòmetres de cursa a peu, 18 de bicicleta i 3 de cursa a peu amb l’Estadi Atlètic Municipal d’Igualada com a punt neuràlgic. Per commemorar la desena edició, tots els inscrits rebran una dessuadora especialment dissenyada per la ocasió. El programa de la Duatló Ciutat d’Igualada es completarà amb la Miniduatló Push Bike per a nens i nenes de 2 a 5 anys, amb 50 metres de cursa a peu i 150 metres de bicicleta. En aquest cas les inscripcions són gratuïtes. + info: ocisport.net

AMGZ#04 FEBRER 2016

red pĂ¨rill Contra l'anar fent Pau Ricart Roca

AMGZ#04 FEBRER 2016

música

‘Enemics de l’anar fent’ és el disc nou de Red Pèrill, que per a l’ocasió s’acompanya d’El col·lectiu biònic. El proper 21 de febrer el presenten en directe al Teatre de l’Aurora. Parlem amb en Marc Mateu, en Red Pèrill. Passes del disc anterior, fet en solitari, a aquest nou on t’acompanyes d’un col·lectiu biònic. Necessitaves un canvi? Els has escollit a ells perquè són biònics? No és que necessités un canvi, sinó que simplement tenia ganes de fer coses amb banda, i em vaig veure capaç i vaig trobar la gent adequada. La majoria de vegades les bandes no duren més enllà de la il·lusió inicial, en això s’assemblen una mica al món de les parelles. I ho dic en el sentit que és molt difícil que s’ajuntin tots els condicionants per a què una banda funcioni de manera estable i amb química. És molt important que tothom tingui el mateix compromís i il·lusió, però a vegades amb això no n’hi ha prou. Simplement no trobes el camí, o no tens la mateixa manera de caminar musicalment, i poc a poc es va apagant la flama. Jo tenia clar que el Toni Vilaprinyó havia de ser al meu costat (som com inseparables) i poc a poc vaig anar trobant els demés músics, tots joves però molt ben preparats i amb ganes de gresca. La seva energia a l’escenari és molt inspiradora. En quant a això de biònics suposo que es deu una mica a la “Dona biònica”, una sèrie que feien als 80 a TV3. "Biònic” em remetia a poders sobrenaturals associats a vivències casuals o inclús a accidents. I la idea de “col·lectiu” m’agradava en el sentit que pogués pensar en el grup de músics com un grup obert, i que en els bolos es poguessin incorporar col·laboracions de manera molt natural, músics «locals» o el què fos. Però és una cosa que ara mateix no està gens definida,

de fet només està a dins del meu cap i no l'he plantejat mai verbalment als demés... fins ara hehehe. Suposo que encara és massa aviat. Sembla que el jazz és la música negra amb més èxit al nostre país. Per què creus que estils com el funk o el soul, segurament més accessibles, no hi tenen més presència? Tu creus que el jazz té èxit al nostre país? Jo crec que està bastant mort. Lo del Chamorro i la Motis és com una il·lusió... o potser una lliçó. De la meva generació hi ha músics boníssims de jazz, la primera generació ESMUC, que es van quedar com reclosos en el seu micro-cosmos. Si bé als anys 40 o 50 molt jazz era (i havia) de ser una espècie de (proto) punk, crec que ara hauria de ser al revés. El jazz hauria de trobar la manera d’arribar a la gent sense traïr-se. I és qüestió musical però també d’actitud. En molts cercles hi ha la queixa que no se’ls fa cas, però quan algú sobresurt se’l decapita, tot i que a vegades amb raó, però ara ja me’n vaig de tema i a més sembla que vulgui donar lliçons. Sí que trobo que els músics de jazz sumant al seu talent als grups de pop és una cosa meravellosa. Alguns dels músics que acompanyen El Petit de Cal Eril o el Ferran Palau, o els mateixos integrants d’Oques Grasses vénen del jazz o l’estudien/l’han estudiat, i això fa pujar el nivell dels grups com l’escuma. Tornant al principi de la pregunta, jo crec que cap d’aquests estils acaba de triomfar perquè segurament són passats de moda. I els grups que el fan, la majoria es limiten a fer revivals. Odio els revivals. La música negra si que

AMGZ#04 FEBRER 2016

música

s’escolta: El hip-hop, la majoria de música disco, i fins i tot el reggaeton són bastant negres. Però crec que el funk, el soul i el jazz, com a tal, són demodés, simplificant una mica. Així que jo potser també, no ho sé. Per què et declares enemic de l’anar fent? No creus que, tal i com està el món, anar fent ja és tot un èxit? Si, “anar fent” pot ser un bon “logro” i podríem estar contents d’estar vius i bla bla bla, però mira: Només d’haver-li posat aquest títol al disc se m’activa un avís cada cop que ho sento o que ho dic jo mateix. “Com anem? Anar fent.” El tenim incrustadíssim com a reflex, és més català que la Moreneta. Suposo que és un bon exercici d’atenció fixar-s’hi, que diria un budista. Què vol dir “anar fent”? Què implica? És beneficiós o és un tap? En quant a idea estètica o filosòfica, la de ser “enemic de l’anar fent” ja fa dos o tres anys que la tenia rondant pel cap. El que m’agrada de Red Pèrill és que amb les lletres o els videoclips puc jugar a ser una mica el què vulgui. Em poso un snorkel i ja sóc com un super-heroi que venç els malfactors amb l’ajuda del funki. És la meva realitat paraŀlela absurda preferida. I ara jugo a “enemic de l’anar fent”. A veure com acaba.

Sembla que Verkami i autoedició són conceptes associats a l’actualitat del músic. T’està bé? Com creus que evolucionarà la indústria discogràfica? Mai havia volgut fer un Verkami perquè estava molt de moda, i no m’agrada seguir les modes, tan bàsic com això. Veia grups amb calerons i pensava: Mira, aprofiten el Verkami per fer-se els humils. Potser m’equivoco, eh? Però penso que el Verkami està bé fer-lo si no tens més remei. Quan nosaltres ja havíem gravat el disc, vam veure que no anàvem gaire sueltos de dinerons, i vam decidir fer el Verkami després de donar-hi mil voltes, perquè no arribàvem. El tema de l’auto-edició és molt simple: en el meu cas, fins ara ningú ha volgut o pogut apostar per nosaltres, així que no hi ha més remei. Hi ha algunes discogràfiques joves i petites que ho estan fent molt bé, però o no hi encaixem o van amb l’aigua al coll, perquè ja porten massa projectes. El futur de la indústria discogràfica? És un misteri. Entenc que el CD està a les últimes. Jo tenia un toca-discs que no funcionava i ara me n’he comprat un, i em compraré nous vinils, m’agraden, però entenc que el futur està en escoltar per Internet, simplement. El tema és que llavors els grups hem de buscar noves vies de finançament, i de moment els ingressos per escolta (a l’Spotify, per exemple) no donen ni per a pipes. No dic ja a nosaltres, sinó a artistes consagrats. I ingressos via Youtube ni idea, encara no hi estic prou posat en aquesta via. Fes-nos una llista amb 5 discos de capçalera. BRAD MELHDAU: SONGS OF A TRIO VOLUM 3 PINK FLOYD: THE DARK SIDE OF THE MOON RADIOHEAD: OK COMPUTER / IN RAINBOWS MILES DAVIS: ROUND MIDNIGHT MICHAEL JACKSON: DANGEROUS ■

AMGZ#04 FEBRER 2016

música

LOS STOMPERS AL MúSIQUES DE BUTXACA Los stompers és ja una formació de referència en el panorama musical català. Una banda que, evolucionant des del folk irlandès cap a una proposta més personal, ha perfilat el concepte del bIs (barcelona Irish sound), és a dir, música irlandesa del canvi de segle i lluny de casa. Tota una innovació en la barreja d’estils, amb una bona càrrega d’humor irònic. Los stompers ens presenten el seu projecte 'The Harold spencers', un àlbum que mostra l’evolució de la banda d’un Irish-folk cap a un so pop i rock. Aquest canvi ha nascut de la combinació de nous elements (com la guitarra elèctrica, el baix i la bateria) amb els “antics companys”, com la mandolina, el banjo o el violí. Amb unes lletres amb un profund significat sociopolític, emocionals o iròniques sobre l’estat de la societat d’avui en dia, el disc ja ha deixat marca en diversos mitjans. The Harold Spencers és, en realitat, una nova identitat per a una nova direcció, un àlter ego per a Los stompers, més elèctric i eclèctic per a aquesta nova dècada. També oferiran temes del nou disc que estan preparant. TEATRE MUNICIPAL ATENEU IGUALADÍ DIvENDRES 5 DE FEBRER A LES 23H

+ info: musiquesdebutxaca.cat

AGENDA DE FEBRER A L'ESCOLA AkORD'S cada dimecres 20.30H JAm sessIon AK CLUb ACTUACIons mUsICALs A CÀRReC deLs ALUmnes de L’esCoLA AKoRd’s dissabte 20 i diumenge 21 de Febrer 10:00 A 13:30H I 15:00 A 19:00H CURs nUmeRoLogIA KARmICA ApRofUndeIx en eL TeU AUToConeIxemenT, I ApRèn A feR CARTes nUmeRoLÒgIQUes I InTeRpReTAR-Les. InfoRmA-Te’n AL 93 804 8932 divendres 26 de Febrer 20.30H 30 deU mª AnTonIA ACTUACIó de ComèdIA mUsICAL. dissabte 27 de Febrer 18:30H “TALLeR de LA feLICITAT”, A CÀRReC de LLoRenç TUssAL Un TALLeR QUe ens fARÀ RefLexIonAR UnA mICA sobRe Com esTem VIVInT, I Com podRíem VIURe mILLoR. 20:30H ACTUACIó bIg bAnd fUn AKoRds 15 mÚsICs I Un RepeRToRI de fUnKY I mÚsICA dIsCo deLs AnYs 80. fesTA AssegURAdA!

AMGZ#04 FEBRER 2016

t e at r e

Una giornata particolare

EQUILIBRISTES

La Perla 29

FARRÉS BROTHERS I CIA I AMANTS DE LULÚ

Mentre la família nombrosa de l’Antonietta surt de casa per anar a veure la marxa militar organitzada per Mussolini amb presència del mateix Hitler, ella descobreix que al pis del costat un home viu angoixat per la resistència al règim. Es coneixen, parlen i, de sobte, l’Antonietta descobreix que la vida pot tenir moltes contradiccions, pot anar molt més enllà de la seva petita quotidianitat com a mestressa de casa. Un intercanvi intens, de poques hores, que farà passar una bona estona als personatges i els canviarà per sempre.

Un petit accident lleu i fortuït, com és relliscar en un pas de vianants mullat de pluja, provoca un gir en la vida d'un home gris. Ens ho explica de viva veu, acompanyat d'uns amics músics que no han sabut dir-li que no. Contemplarem el petit món que s'ha creat per tal de no caure de nou dins el pou on va viure tant de temps. De mica en mica, ens mostrarà el seu passat... i com encara el futur. Futur, aquesta paraula tan inexistent. Veurem, al capdavall, que tot el que ens envolta penja d'un fil.

Teatre Municipal de l’Ateneu Diumenge 7 de febrer a les 19.00h 20, 18 i 15€

12/13 FEBRER Divendres i dissabte a les 21 h Preu: 15 € / 12 €

AMGZ#04 FEBRER 2016

t e at r e

ALLEGRO

SOBRE EL FENOMEN DE LES FEINES DE MERDA

de Paco Mir i Cor de Teatre

LA CALÒRICA

Allegro ens mostrarà la relació quotidiana de qualsevol persona amb l’univers musical que l’envolta, un viatge vertiginós de la mà de catorze cantants a capella que exploren i esborren les fronteres entre la gran música clàssica i l’humor visual més sofisticat, fent-nos veure que tot el nostre entorn està guarnit per un art sense el qual no s’entendria aquest misteri que anomenem vida. L’humor, el treball gestual i la música a capella configuren el segell d'una proposta pensada per tots els públics.

L'any 2013 apareix a la revista política Strike un article de l'antropòleg David Graeber on estudia les causes i conseqüències de la multiplicació de tot un seguit de feines prescindibles, inútils i estúpides. Amb aquest article com a inspiració, la companyia La Calòrica crea un espectacle d'històries breus, intenses i directes on, amb bones dosis d'humor, es pregunten què és la feina i per què li dediquem la part més important de la nostra vida.

Teatre Municipal de l’Ateneu 20 de febrer a les 21.00h Preu 18 i 15€

Teatre de l’aurora 26 i 27 FEBRER a les 21h - 28 de febrer a les 19h Preu: 15 € / 12 €

AMGZ#04 FEBRER 2016

cinema

Un dia perfecte per volar

Un dia perfecto

Marc recha (2015)

Fernando León de Aranoa (2015)

Marc Recha presenta un treball únic en homenatge a la paternitat. Per a això, es trasllada a un lloc familiar que el nen coneix bé i en aquest entorn idíl·lic de natura roda la història o potser la rondalla d'un fill i el seu pare. El nen, Roc Recha, s'apodera de la pantalla amb la seva innocència. Ningú escapa a la tendresa del xaval. Ni tampoc a la de Sergi Lopez, que representa també la figura paterna, però a manera d'amic imaginari. Quan el pare no hi és, el fill tal vegada pugui recórrer a aquest amic que ja no hi és o que mai hi va ser i que és com un pare? Presa en plànols curts en el massís del Garraf, som testimonis del paisatge humà que dibuixa el film, on pare i fill fan volar un estel, xerren amb els personatges d'un conte on hi ha un gegant famolenc com a protagonista, tiren a volar a un ocell… tendra i meravellosament autèntica, la pel·lícula de Recha és, com diu Sergi López, un miracle.

Un grup de treballadors humanitaris prova de treure un cadàver d'un pou en una zona de conflicte armat. Algú l'ha llençat dins per corrompre l'aigua i deixar sense proveïment a les poblacions properes. Però la feina més simple es converteix aquí en una missió impossible, a causa de les circumstàncies. Els cooperants recorren el delirant paisatge bèl·lic com cobais en un laberint, que podria no tenir sortida. Una guerra dins d'una altra guerra, en la qual l'únic enemic potser és la irracionalitat. La crisi que tracten de resoldre és humanitària, però ells només són humans. Humor, drama, tendresa, rutina, perill, esperança: tot hi cap en un dia perfecte. Aquesta pel·lícula no té més gènere que el de la vida. Com en un joc de nines russes, és un drama dins d'una comèdia, dins d'una road-movie, dins d'una pel·lícula bèl·lica.

cineclub ateneu Divendres 12 de febrer a les 22.00H Teatre municipal de l'ateneu

CINECLUB ATENEU Divendres 26 de febrer a les 22.00H Teatre municipal de l'ateneu

AMGZ#04 FEBRER 2016

cinema

El renacido

EL HIJO DE SAUL

Alejandro González Iñárritu

László Nemes

1820. A les profunditats de l'Amèrica salvatge, el caçador Hugh Glass (Leonardo DiCaprio) participa al costat del seu fill mestís en una expedició que recol·lecta pells. Glass resulta greument ferit per l'atac d'un ós i és abandonat a la seva sort per un membre del seu equip. Amb la força de voluntat com la seva única arma, Glass s'haurà d'enfrontar a un territori hostil, a un hivern brutal i a la guerra constant entre les tribus de nadius, en una recerca heroica i implacable per aconseguir la venjança.

Auschwitz, 1944. Saul Auslander és un presoner hongarès que treballa en un dels forns crematoris d'Auschwitz. És obligat a cremar tots els cadàvers dels habitants del seu propi poble però, fent ús de la seva moral, tracta de salvar de les flames el cos d'un jove noi a qui ell creu el seu fill i buscar un rabí per poder enterrar decentment. Saul s'allunya dels supervivents i els seus plans de rebel·lió per salvar les restes d'un fill de qui mai es va ocupar quan encara era viu.

MONT-ÀGORA CINEMES Estrena DIVENDRES 5 de febrer + info i Horaris a reservaentradas.com

MONT-ÀGORA CINEMES Estrena DIVENDRES 12 de febrer + info i Horaris a reservaentradas.com

AMGZ#04 FEBRER 2016

Ments inquietes

La màgia de la llum Janina Rojas |

Vivim envoltats de pantalles que emeten llum artificial amb missatges més o menys interessants. Portem la llum a la butxaca: si ens quedem a les fosques, amb un “click” tenim una llanterna que ens il·lumina, si estem al llit i volem llegir, no ens cal res més que el mòbil per veure’ns-hi. Vivim en un país on la llum natural és abundant gràcies al bon temps i als dies llargs. Però, què és la llum que veiem? La física la defineix com la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona d'entre 400 i 700 nm perquè és llavors quan pot ser detectada per l'ull humà, amb un comportament dual d’ona-partícula. Fugint de la definició teòrica, és l’observació del seu comportament el que ens emociona. La natura crea d’una manera espontània situacions inversemblants i màgiques: les postes de sol, les aurores boreals, els reflexos de l’aigua, les pluges d’estels, les tempestes elèctriques... Aquests fenòmens han inspirat

www.inquiet.cat

a molts científics i artistes a estudiar i reproduir el comportament de la llum de manera controlada. Després de segles d’investigació, els científics, tecnòlegs i inventors, han creat objectes com la càmera obscura, la bombeta, el microscopi i les lents... Que avui dia són la base de molta de la tecnologia que consumim, formen part del nostre dia a dia. Pels arquitectes, la llum és un recurs essencial per la creació d’espais; aconsegueixen guiar la llum natural fins a estances on no hi arribaria, fent ús de miralls i materials refractaris. Pels escenògrafs i il· lusionistes, les ombres i la llum són imprescindibles per aconseguir canvis invisibles en un escenari observat per centenars d’ulls atents a tot el que hi passa. Pels artistes, és font d’inspiració i, a la vegada, una eina per crear obres plenes de poesia visual. Tanmateix no cal que siguem ni arquitectes,

AMGZ#04 FEBRER 2016

Ments inquietes

ni grans artistes, ni científics per experi- d’uns quants intents començarem a interiomentar amb el comportament de la llum. ritzar el seu comportament i llavors serem Només cal que observem capaços de crear situel nostre entorn amb ulls acions poètiques que de científic i que experipodrem capturar a la mentem amb la sensibi- Pels artistes, és font nostra retina o amb litat d’un artista. una càmera de fotos. Si d’inspiració i, a la Us proposo, doncs, agaopteu per capturar-les far un o més miralls vegada, una eina per amb una càmera, si us i escollir una font de crear obres plenes de plau compartiu-ho* amb llum, la que més us ins- poesia visual nosaltres, ens fareu piri: el Sol o la Lluna una mica més feliços! plena, un LED o una #lluminquieta bombeta incandescent, els fars del cotxe o llanterna del mòbil. *ens trobareu a inquiet.cat o a les xarxes com Juguem, experimentem i observem, després @inquietlife

AMGZ#04 FEBRER 2016

Pàgines especials

TEMPS DE

CALÇOTS Elena Vives

TOT EL QUE cal SABER DEL REI DE LES CEBES 24

AMGZ#04 FEBRER 2016

Pàgines especials

LA CEBA CALÇADA L’apreciat calçot és una ceba dolça i allargada originaria de la comarca de l’Alt Camp. El seu procés de cultiu demana certes atencions ja que la ceba s’ha d’anar calçant en el procés de creixement dels grills perquè s’estirin cercant la llum. És precisament d’aquest mètode de calçar amb terra que li ve el nom a la ceba més preuada dels catalans: el calçot.

LA CALÇOTADA: UN RITUAL GASTRONÒMIC La calçotada és la manera tradicional de menjar els calçots. Amb un esperit marcadament festiu, els calçots es mengen a peu dret, amb les mans i acompanyats de la celebrada salsa de calçots. El clàssic pitet de mides grotesques tan popular actualment és un costum relativament nou promogut pels restaurants ja que tradicionalment no s’utilitzaven. La carn a la brasa segueix als calçots i l’àpat es rega amb vi negre servit en un porró que va circulant al voltant de la taula. Les calçotades se solen celebrar durant els mesos de febrer i març tot i que a principis d’hivern ja podem trobar calçots als mercats.

ROMESCO, SALSA DE CALÇOTS O SALVITXADA? Aquest és l’etern debat al voltant dels calçots.

Quina és la salsa que ha d’acompanyar-los? Quines diferències hi ha entre el romesco i la salsa de calçots? I la salvitxada, què és? Després d’una acurada recerca podem dir que els ingredients que diferencien una i altra salsa no queden gens clars. Hi ha qui sosté que la diferència rau en la proporció dels ingredients; d’altres que si una porta nyores i l’altre no; hi ha qui diu que els alls i els tomàquets es posen crus al romesco i escalivats a la salsa de calçots. I no acabaríem mai. En qualsevol cas, el que aquí anomenem salsa de calçots a Valls n’hi diuen salvitxada. I pel que sembla la salvitxada és la mare dels ous, la mare de totes les salses, la que històricament s’ha utilitzat per menjar els calçots i, per tant, la raó per la qual el romesco, el xató i la salsa de calçots s’assemblen tant.

DELS PORRUS CAPITATUS ALS CALÇOTS Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions. La més coneguda atribueix la descoberta a un camperol que va viure a Valls a finals del segle XIX conegut com a Xat de Benaiges. Diu la llegenda que aquest camperol va posar uns brots de cebes al foc per error però que en comptes de llençar-les va treure’n la coberta cremada descobrint que el seu interior amagava una ceba blanca, tendríssima i ben dolça. Però l’any 2000 un

AMGZ#04 FEBRER 2016

Pàgines especials

arqueòleg hongarès va fer una troballa sorprenent que treia mèrits al jove Xat. Al pati d’una vila rústica romana del segle III trobà un fresc on s’hi representava un esclau romà menjant calçots! Sabem que a l’antiga Roma menjaven un tipus de ceba a la brasa anomenada porrus capitatus i se suposa que és la mateixa ceba que menja l’esclau del fresc. Però el sorprenent del fresc és el gest de l’esclau a l’hora de menjar-se la ceba i la presència d’uns bols amb una salsa taronja en altres fragments del mateix fresc. Tot plegat fa pensar que els romans menjaven calçots i d’una manera molt similar a com ho fem a dia d’avui! Qui estigui interessat en veure el fresc haurà de viatjar fins a Hongria al museu Klapka Gyorgy de Szony on s’exposa la pintura romana.

DE VALLS A CATALUNYA El que de ben segur devem a Valls és la propagació del calçot arreu de Catalunya. Les calçotades sempre s’havien celebrat en la intimitat de les famílies però a partir del 1947 el calçot es va popularitzar més enllà de terres tarragonines. La Penya Artística de l’Olla, nascuda en un cafè de Valls on es trobaven intel·lectuals amb vocació cultural, humorística i gastronòmica, va jugar un paper clau en la popularització del calçot amb l’organització de La Gran Calçotada Artística de l’Olla. En aquestes trobades hi acudien artistes i intel·lectuals de Barcelona que, meravellats amb el deliciós àpat i el ritual de la calçotada, donaven a conèixer aquesta tradició a tot Catalunya. També és gràcies a aquestes trobades que les calçotades surten de les llars per introduir-se als restaurants.

AMGZ#04 FEBRER 2016

Pàgines especials

DE CATALUNYA AL MÓN El calçot ha travessat fronteres i ha viatjat a diversos indrets d’Europa. Val a dir que aquest fet és degut als nombrosos catalans repartits pel món que, combregats en penyes, casals i associacions de catalans a l’estranger, celebren les típiques calçotades als seus llocs de residència. Però el calçot també ha estat descobert pels no catalans. La popular Gran Festa de la Calçotada de Valls aplega des de turistes japonesos a periodistes del Daily Telegraph que cobreixen l’esdeveniment; i a principis de l’any passat el popular bloc Londonist de Londres definia les calçotades com un must-do de la “modernor” londinenca i detallava els restaurants de la capital britànica que oferien aquest festí.

EL CALÇOT DE FORQUILLA I GANIVET No són pocs els cuiners que han deixat anar la seva imaginació a l’hora de cuinar amb el calçot i treure’l de l’encorsetament de la tradicional calçotada. Aquest és un producte que ofereix moltíssimes possibilitats, com ho demostren els clàssics calçots arrebossats que podem trobar en vàries cartes de tapes, els entrepans o les cremes de calçot. Però recentment han sorgit d’altres propostes més atrevides que han sorprès a crítics i comensals. La llonganissa de calçot, creada per Joan Castells del restaurant de Valls Portal 22, o els sorprenents núvols de calçots, la llaminadura esponjosa de color rosa amb gust a calçot, del xef Gerard Rafí, en són bons exemples.

AMGZ#04 FEBRER 2016

Les receptes de la bet

Més enllà de les calçotades Que els calçots s'han convertit els reis de les trobades d'aquestes dates ja no en tenim cap dubte, per això de seguida vaig tenir clar que havia de ser l'ingredient protagonista de la recepta d'aquest número d'AnoiaMagazín. INGREDIENTS: 12 calçots escalivats, 120g de bacallà dessalat 125ml d’aigua, 125ml de llet, 110g de mantega, 5g de sal, 140g de farina i 3 ous Oli d’oliva per fregir Salsa de calçots per servir.

ELABORACIÓ 1 ▶ Escalfem l'aigua, la llet, la mantega i

BUNYOLS DE CALÇOTS I BACALLÀ AMB LA SEVA SALSA Si tal i com us explico, proveu d'afegir calçots als tradicionals bunyols de bacallà i els serviu amb la seva salsa, tindreu una recepta espectacular per sorprendre els vostres convidats a l'hora de l'aperitiu. Tot i ser una recepta de tradició senzilla, a l'hora de fer bunyols és important fixar-nos en la qualitat dels ingredients que fem servir: des dels ous de la base fins a l'oli del fregit. Per això és important comprar als comerços i productors locals on us podran assessorar amb total confiança.

la sal en un cassó. Quan arrenqui el bull hi afegim la farina de cop i remenem bé. 2 ▶ Passem aquesta barreja a un altre bol i anem afegint els ous d’un en un. 3 ▶ Quan ja tinguem els 3 ous ben incorporats, hi afegim el bacallà dessalat esmicolat i els calçots pelats i tallats a rodanxes petites. Deixem refredar a la nevera. 4 ▶ Posem un cassó al foc amb 4 dits d'oli d'oliva (millor que el cassó sigui petit), mentrestant i amb l'ajuda d'un parell de culleretes, fem els bunyols i els anem reservant. Quan l'oli arribi a una temperatura de 170ºC, fregim els bunyols per tandes i els anem reservant en un plat amb paper absorbent. 5 ▶ Servim els bunyols acompanyats de la tradicional salsa de calçots.

Bet Florensa Casals Més receptes a www.tastarutes.wordpress.com

AMGZ#04 FEBRER 2016

Les receptes de la bet

LA SALSA DELS CALÇOTS Com hem explicat a la pàgina 25 hi ha tantes variants de salses com zones i cuines on es prepara. A la nostra comarca hi tenim productes de gran qualitat perquè us quedi fantàstica. Us explicaré la recepta que fem a casa. ELABORACIÓ 1 ▶ partim els tomàquets per la meitat i els

ingredients per a 12 persones: 12 tomàquets de branca 1 cabeça d'alls 1 all cru 400g d'ametlles i avellanes torrades 3 o 4 carquinyolis (o una llesca de pa torrat) 1 nyora Sal, pebre negre, pebre vermell, oli d'oliva i vinagre

disposem a la safata del forn, els amanim amb oli d'oliva generosament, sal i pebre negre. També posem la cabeça d'alls sencera i enfornem a 180°C durant ben bé 30-40'. 2 ▶ mentrestant hidratem la nyora en aigua tèbia. Quan sigui tova retirem la polpa i la guardem. 3 ▶ un cop passada l'estona del forn, deixem reposar una mica i retirem les pells del tomàquet que sortiran amb tota facilitat si s'han cuit bé. Pelem tabé la cabeça d'alls. 5 ▶ en un morter o al pot del túrmix triturem els tomàquets pelats, els alls, els fruits secs, els carquinyolis i la polpa de nyora. Anem afegint oli d'oliva fins aconseguir la consistència desitjada, rectifiquem de sal i pebre (negre i vermell) i afegim al gust unes gotes de vinagre.

AMGZ#04 FEBRER 2016

Guia gastronòmica

Igualada BAR CATALUNYA Cuina casolana i de mercat. Tapes. Esmorzars de forquilla.

C/ Clavells, 15 Reserves: 93 804 6505

BAR MANEL Cuina casolana. Tapes. Menú migdia: 10€ Pça. Anselm Clavé 4 Reserves: 93 803 5461

BINDU Cuina vegetariana creativa. Productes ecològics.

Menú migdia: 12,20€ Rbla. sant Ferran, 42 Reserves: 93 777 6071 elbindu.com

Bon gust Cuina argentina casolana: Asado, empanades, mataambre arrollado, matambre a la pizza, llengua a la vinagreta, entranya a la brasa... tot fet a mà amb productes de proximitat. C/ del Clos, 53 Reserves: 675 876 109 93 011 7674

CA LA MARI Tapes, plats combinats, carns a la brasa. Menú diari i de cap de setmana.

Av. Països Catalans, 103 Reserves: 93 804 6162

CAFETERIA SOLER Tapes, entrepans, cuina tradicional. Menú migdia: 10,50€ Av. Barcelona, 23

COR VERD Cuina vegetariana i vegana creativa.

Menú migdia: 12€ Av. Països Catalans 99 Reserves: 686 072 071 corverd.cat

CUBICS RESTAURACIÓ Cuina creativa d’autor. Tapes. Menú migdia: 14€ Pça. Ajuntament, 11 Reserves: 93 804 5493 cubicsrestauracio.com

AMGZ#04 FEBRER 2016

DOS MONS Cuina de mercat on predomina la carn i el peix fresc. Menú migdia: 11,80€ Menú nit: 19,90€ Av. Caresmar, 36 Reserves: 93 803 6305

EL CAFÈ DE L’ATENEU Cuina de mercat. Tapes, coques i embotits. Menús per a grups. C/ Sant Pau 9 Reserves: 93 803 0078

EL CAPRICI Cuina de temporada. Brasa, peix i marisc. MENÚ MIGDIA: 12,50€ C/ SANT ROC 21 RESERVES: 93 184 4701 elcaprici.com

Guia gastronòmica

EL CROSTÓ Tapes creatives, platillos, cuina japonesa. Pça. Ajuntament, 7 Reserves: 93 803 4660

EL JARDÍ Cuina creativa de mercat.

MENÚ MIGDIA: 13,50€ Rbla. Sant Isidre 12 Reserves: 93 803 1864

el kiosk del rec Fer un cafè, una cervesa, un te, picar alguna cosa, llegir un llibre, prendre el sol, passejar, dibuixar... un espai diferent!

c/ del rec 50 reserves: 93 131 6031 616 078 180 viverdelrec.cat

EL MIRALL Cuina de mercat. Arrossos. Menú migdia: 11€ Passeig Verdaguer 6, Igualada Reserves: 636 190 918 restaurantelmirall.com

EL ROVELL DE L'OU Cuina de mercat amb un toc andalús. Pça. del Pilar, 12-13 Reserves: 93 804 5327

El tast Pizzes al tall per emportar o prendre al local. Disposa de terrassa. Plaça del Pilar, 7 TEL: 93 805 4785

EXQUISIT Cuina de mercat. Racions i tapes. Menús per a grups.

C/ Sant Josep 18-20 Reserves: 93 806 6859 restaurantexquisit.com

hot blues Esmorzars i sopars de cap de setmana. Amanides, assortits de formatges i embotits. C/ Tarragona, 9 reserves: 608 149 595

KAELIA Cuina ràpida creativa. Especialites en amanides, carpaccios i creps. c/ sant magí, 31 Reserves: 93 804 3249 kaelia.cat

AMGZ#04 FEBRER 2016

KAN BAKUS Cuina japonesa i delicatessen locals i internacionals. Bar de vins.

Rbla. Sant Isidre 12 Reserves: 93 203 0010 kanbakus.com

la cassoleta Amanides, tapes, entrepans amb diferents tipus de pa. Menú diari. C/ Aurora, 86 Reserves: 655 917 754

munich Pizzes, entrepans, menú diari i carta.

Rambla Sant Isidre, 30 RESERVES: 93 803 5705 pizzeriamunich.com

Guia gastronòmica

ORO DI NAPOLI Cuina italiana i pizzes al forn de llenya. C/ Gardènies, 3 Reserves: 93 805 0003 orodinapoli.com

RACÓ DEL TRAGINER Cuina casolana. Carns a la brasa. Esmorzars de forquilla. Menú migdia: 12€ C/ Traginers, 5 Reserves: 93 805 0163 museudeltraginer.com

RAMON CUADRAS Cuina de temporada. Menú diari. Av. Barcelona, 184

reserves: 93 804 6006

sant magí Cuina mediterrània.

menú diari: 12.20€ menú dissabte: 14.95€ reserves: 938 04 6626 santmagi.net

SINGULAR Cuina de mercat innovadora. Plaça Sant Miquel 3, Reserves: 93 803 2744 singularrestaurant.com

SOMIATRUITES Cuina creativa i de mercat. Tapes.

LA TOSSA Bon rotllo i bona teca amb vistes.

Anoia

ELS CUBS Cuina tradicional i de mercat. Especialistes en arrossos.

CA L’ESCOLÀ Cuina casolana amb plats típics de pagès: brasa, rostits, amanides i guisats. Especialistes en calçotades.

Comarcal, 37, Km. 72.8, 08711 Odena reserves: 93 804 0988 elscubs.cat

C-37 Km 52,5 - Santa Maria de Miralles Reserves: 93 808 0005

el molí blanc Cuina de mercat en un entorn privilegiat. Servei de menú i carta. Obert de dilluns a diumenge.

Els molins de la font trobada Cuina casolana en un entorn rústic i familiar. Espai per celebracions privades.

c241 Km 0,9 - Jorba reserves 93 801 9179 moliblanchotel.cat

Menú migdia: 11€ Can Planell, 1 Santa Margarida de Montbui Reserves: 691 578 913 molinsdelafonttrobada.com

EL SOL Cuina tradicional catalana, adaptada a l'actualitat. Menú cap de setmana: 24.90€

L’EUCARIA Cuina tradicional. Brasa. Menús de cap de setmana a partir de 15€. Esmorzars.

C-241, km 6,5 Sant Martí de Tous Reserves: 93 809 6427 restaurantelsol.cat

Camí de l’Eucaria s/n, Sant Martí de Tous Reserves: 93 809 6238 www.eucaria.com

Menú migdia: 15€ La Tossa de Montbui Reserves: 646 728 984 restaurantlatossa.cat

Les moreres Recomanat per grups, Ideal pels nens. Servei de càtering. Menú migdia: 10.50€ Cap de setmana: 19.50€ Ctra. de Valls, km3.2 Santa margarida de Montbui (nucli antic) RESERVES: 93 805 0211

NOU URBISOL Cuina de mercat. Brasa. Carns a la llosa.

autovia a2, Km 562 Castellolí Reserves: 93 808 4003 nouurbisol.com

VINYA NOVA Cuina de pagès. Brasa.

Menú migdia: 14€ Masia Vinya Nova s/n, El Bruc. Reserves: 93 771 0329 restaurantvinyanova

Menú migdia: 12€ C/ del Sol 19 Reserves: 93 803 6626 somiatruites.eu

VINNARI Cuina mediterrània. Tapes i platillos. Passatge del Forn 8 Reserves: 93 804 8886 vinnari.com

ELS CUBS AMGZ#04 FEBRER 2016

L'EUCARIA

AMGZ#04 FEBRER 2016

Guia de comerç i serveis

Alimentació Congelats Xaloc Àmplia oferta de congelats, peix fresc i marisc. Mercat de la Masuca, parades 8-13 Tel: 93 803 7960 congelatsxaloc.com

DURAN carnissers Carnisseria i xarcuteria de qualitat i de proximitat. Carns del bestiar propi. Mercat de la Masuca, parades 85-88 Tel: 93 803 7604

el rebost d'igualada Productes de xarcuteria i alimentació. Especialistes en pernils i vins. C/ Òdena, 42 Tel: 93 805 5552 rebostigualada.cat

Esquius Carnisseria, xarcuteria i aviram. Mercat de la Masuca, parada 124 Tel: 93 803 5906

Pastisseria Anna Fruits secs i tot tipus de productes per la pastisseria. Mercat de la masuca, parada 100 Tel: 93 804 1016

SUPERMAS Productes frescos de qualitat. Productes de l’Anoia, ecològics i de comerç just. igualada: C/ Sant Vicenç, 31 - Pg. verdaguer, 178 Vilanova: c/ santa llúcia, 13 Tel: 93 804 3400 supermas.cat

Decoració, regals Estanc 9 Cava especialitzada, articles de fumador. Regals i complements. c/ florenci valls, 72

AMGZ#04 FEBRER 2016

Intimum Estudi d'interiorisme i arquitectura, venda de mobiliari i complements de decoració. C/ Sant Faust, 2 Tel: 93 805 1922 intimum.es

trencatclosques Tota mena de productes en català: jocs, samarretes, clauers i tot allò que vulguis regalar.

Rambla Nova, 42 93 173 7493

Guia de comerç i serveis

Formació Esports crossfit Entrenament intensiu amb rutines personalitzades. Apte per tots els nivells. Primera classe gratuïta.

Estètica bdvello Centre de fotodepilació. Programa personalitzat i assessorament mèdic.

C/ Alemanya, 27 Tel: 93 804 5644 crossfitigualada.com

Av. Balmes, 61 Tel: 93 803 4989 bdvello.com

The Best Padel Material roba i complements de les millors marques per la pràctica del pàdel.

La Barberia Tall de cabell per a home i nen, en un espai propens a trobar el gust per la barberia clàssica.

Rambla Nova, 22 Tel: 617 56 54 58 thebestpadel.com

C/ Sant Simplici, 8 Tel: 610 204 209

Akord’s Escola de música i so. Botiga d’instruments. Concerts i teatre musical. C/ Comarca 6-8 tel: 93 804 8932

new york institute Acadèmia d'angles amb professores natives, especialitzada en preparació per exàmens oficials. Totes les edats a partir dels 3 anys. C/Mariano Cuiner, 40 Tel: 670 389 860 elisabetseuba.com

AMGZ#04 FEBRER 2016

Informàtica espai tinta Venda i reparació d'impressores i consumibles. Servei de manteniment i reparació. C/ Lleida, 74 Tel: 93 804 2981 espaitinta.com

Joieria, rellotges jordi pons Joieria, rellotgeria. tel: 93 804 5056 c/ de l'argent, 37

Guia de comerç i serveis

rosa llucià Joieria. Especialista en diamants. Taller propi. Pça. Ajuntament, 12 Tel: 93 805 0563

Massatges, teràpies naturals massada Centre d’estètica especialitzat en tractaments facials i massatges.

Av. Doctor Pasteur, 24 Tel: 93 803 6430 massadaigualada.cat

olors Tractaments d'estètica facials, corporals, massatge relaxant, flors de bach. Av. Barcelona, 30 TEL: 93 805 2457 olorsdenatura.com

Moda, complements PÚRPURA Roba, marroquineria, bijuteria i altres complements. Pça. del pilar, 4 TEL: 93 188 7405

Micu Micu Productes tèxtils de disseny per a nadons. tel: 93 804 21 43 micumicu.es

OCI, CULTURA Moskids Sabates i bambes de les millors marques per a nens i nenes de 0 a 14 anys. Tel: 93 804 5207 C/ Nou, 26

Motor FVG Diagnosi, reparació i manteniment de l'automòbil. Ofertes especials en pneumàtics. AV. Caresmar, 13 TEL: 93 380 0337 tallerfvg.com

AMGZ#04 FEBRER 2016

fun factory Venda, lloguer i reparació de consoles i vídeojocs Pg Verdaguer, 42 Tel: 93 804 7008 funfactoryigualada.es

Inquiet Tallers creatius per a infants i adults. Classes de ioga. Exposició i venda d’objectes de disseny i peces d’artesania. C/ de la Torre, 36 Tel: 93 131 6044 inquiet.cat

Guia de comerç i serveis

Llibreria Rabell Llibres, revistes, diaris i papereria. C/Santa Caterina, 17 Tel: 93 803 2940

POSA'L DISC Botiga de discos. Novetats musicals en tots els formats. PÇA. DEL REI, 1 Tel: 93 805 1531 WWW.POSALDISC.COM

Salut Assistencial Anoia Centres mèdics Clínica dental. Consultes externes.

Av. Països Catalans, 95 TEL: 93 804 6688 assistencialanoia.com

MIPS fundació privada Medicina privada, sense llistes d’espera i a l’abast de tothom. C/ Delícies, 8 TEL: 93 805 0404 mipsfundacio.com

MÚTUA IGUALADINA Assegurances mèdiques adaptades a cada necessitat personal. Passeig Verdaguer, 120 tel: 93 803 2796 lamutua.net

Serveis EMPRESARIALS Camins grup Assegurances, serveis financers, assessoria comptable i fiscal.

Ctra. Manresa, 45 Tel: 93 804 1000 camins.com

Taxis !gualada Servei de taxi per a particulars i empreses. Servei de WI-FI i Ipad gratuït. 609 478 219 taxisigualada.com

Serveis A LA GENT GRAN Grup Amma Residència per a la gent gran. Cura individual i personalitzada. C/ dels Fusters, 2 Vilanova del camí tel: 93 806 3737 amma.es

AMGZ#04 FEBRER 2016

TINTORERIA, BUGADERIA Cosit i planxat Servei de tintoreria i bugaderia per a particulars i empreses. Ofertes especials per restaurants.

aV. doctor pASTEUR, 28 93 804 4776

viatges I AVENTURA vIu Viatges Agència de viatges especialitzada en viatges a mida C/ Trobadiners, 44 TEL: 93 805 4574 viuviatges.cat

on trobar-nos Igualada: Aire perruquers. Ajuntament d'Igualada. Amics del Cafè. Antiga cafeteria soler. Aqualata. Arrels Centre de salut. Artèria. espai d'Art i Tallers. Assistencial Anoia (Av. països Catalans). Assistencial Anoia (Rambla nova). Ateneu Igualadí. Autoescola poblesec. Auvisa. bar Catalunya. bar manel. bar mirasol. bar Tròpic. bdvello. Ca la mari. Ca la nuri. Cafeteria balmes. Cal font Wellness Centre. Campus Universitari. Canaletes. Carns duran. Carol bruguera. Chocolat box. Clinica dental balmes. Clínica Riba. Club Can busqué. Congelats xaloc. Consell Comarcal de l’Anoia. Cor Verd. Crossfit Igualada. Cubics Restauració (antiga casa Roure). dolç i salat. dos mons. el bindu. el Cafè de la plaça. el Cafè de l'Ateneu. el Caprici. el Crostó. el didal. el gat Vist. el Jardí. el Kiosk del Rec. el mirall. el singular. els fogons. els molins de la font Trobada. es moss. escola Akord's. escola oficial d'Idiomes (eoI). escola municipal d'Art gaspar Camps. esquaix Igualada. esquius xarcuters. estanc 9 (florenci Valls). estanc 11 (C/ Calaf). estanc gil marti (C/ sant magí). exquisit. fira d'Igualada. forn del poblesec (C/Òdena). forn del poblesec (Ctra manresa). forn d'Òdena. forn pallarès. forn Jaume i Vicenç (C/ Òdena). forn Jaume i Vicenç (C/ florenci Valls). forn Jaume i Vicenç (soledat). forn Jaume i Vicenç (Av. pau Casals). forn Alemany (Av. barcelona). forn Alemany (Av països Catalans). forn Alemany (forn de la Cantonada). forn Alemany (Cal font). forn Alemany (La masuca). forn sant magí. fun factory. gelou. fVg. gessamí teràpies naturals. global salut. grup Carles. Helen doron english. Hospital Veterinari de Catalunya. Hot blues. Hotel Amèrica. Ig-nova Tecnoespai. Igualavins. Infinit. Ingravita. Inquiet. Intimum estudi & shop. Jordi pons Joiers. Joieria Llucià. Kaelia. Kan bakus. Kids & Us. Kine fisioteràpia. Kiosk del Rec. L'Art de la Llum. L’ou com balla. La barberia d'Igualada. La bodega d'Igualada. La Cassoleta de Cal font. La Clotxa Restaurant. La dolce Vita. LAm escola de música. Llibreria Llegim?. Llibreria Cal Rabell. massada. centre d'estètica. meskpadel. mIps fundació privada. moskids. multident. museu de la pell. mútua Igualadina. new York Institute. olors. biocosmètica. Òscar pastisser (C/ Lleida). Òscar pastisser (Av països Catalans). pàdel Indoor Igualada. pastisseria Anna. pastisseria Closa. pastisseria fidel serra. pastisseria Targarona. portofino. posa’l disc. púrpura. Racó del Traginer. Racons de Cafè. Rail Home. Ramon Cuadras. Ready Language school. Restaurant Aqua. sant magí. sílvia giralt. centre d'estètica (Rambla). snow fun. somiatruites. supermas (passeig Verdaguer). supermas (C/ sant Vicenç). Teatre de L’Aurora. Taxis Igualada. The best padel. Veter Centre. Vinnari. Vinnart. Vitaldent. Viu Viatges. Yvette pons. Calaf: Casa florentina. Casal de Calaf. Capellades: La Lliga. forn l'espiga. museu molí paperer. Castellolí: Cal forner. Campus motor. nou Urbissol. El Bruc: Cal noio. La Vinya nova. Jorba: Hotel molí blanc. Restaurant xarop's. La Llacuna: Cal barrina. Cal Tiquets. pastisseria pujó. La Pobla de Claramunt: Hotel Robert. Tio nelo. Òdena: Ajuntament. el forn d'Òdena. Hospital Veterinari de Catalunya. el Cubs. Piera: Assistencial Anoia. La Cantina. Can bonastre. Sant Martí de Tous: Cal Ton. el sol de Tous. L'Ateneu. L'eucaria. Teatre nu. Santa Maria de Miralles: Ca l'escolà. Cal Ramonet. Santa Margarida de Montbui: Ajuntament. biblioteca mont-Àgora. Cinemes mont-Àgora. Club esportiu Les moreres. el Robín. els molins de la font Trobada. L'Ateneu de montbui. pastisseria Altarriba. Restaurant la Tossa de montbui. Vallbona: La fonda del saumell. Vilanova del Camí: biblioteca municipal. bodega galardo. Casa Ametllé. Centre Cultural Can papasseit. Centre d'Innovació Anoia. edifici d'entitats. estanc 2 (C/ migdia). L'Atélier. Residència Amma.

TAMBÉ POTS LLEGIR LA REvISTA ON-LINE A:

iquiosc.cat/anoiamagazin

UNA PUBLICACIó DE PRETEXT, SERvEIS DE PUBLICITAT SL EDITA: PERE RIBALTA REDACCIó: ELENA vIvES, XAvI DOMÈNECH CO�LABORADORS: BET FLORENSA, PAU RICART FOTOGRAFIA DE PORTADA: JORDI SARAGOSSA ASSOCIADA A L'ASSOCIACIÓ DE MITJANS D'INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

AMGZ#04 FEBRER 2016

facebook.com/anoiamagazin twitter.com/anoiamagazin CONTACTE PUBLICITAT

619 786 011 anoiamagazin@gmail.com