ANOIADIARI NOVEMBRE 2018 by AnoiaDiari

Societat P12

Número 37 · Novembre del 2018 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

Es dispara el preu del lloguer a l’Anoia El temor a una nova bombolla del totxo, l’especulació i la manca d’oferta en el mercat, fan créixer el preu dels pocs habitatges de lloguer que hi ha a la comarca

La imprudència d’un xofer tensa el conflicte amb la Hispano Societat P12

Igualada obre expedients als propietaris incívics d’animals Societat P14

El Govern addueix motius demogràfics per no obrir una sisena escola pública Societat P16

Piera i Masquefa planten cara a l’ampliació de l’abocador d’Els Hostalets de Pierola Política P18

A portada P04 Societat P10

Economia P26

Tensió a l’Ajuntament de Vilanova pel projecte de zona comercial Cultura P30

Airbnb aterra a Igualada

El futur de la Rambla, a debat

L’empresa escull la capital de l’Anoia com a seu del primer laboratori de turisme sostenible del món, que s’ubicarà al barri del Rec

Ajuntament, partits, entitats i comerciants debaten si cal tancar al trànsit la Rambla Sant Isidre d’Igualada

Societat P08

Els ambulatoris es buiden per la vaga de l’Atenció Primària El sindicat Metges de Catalunya es felicita pel seguiment de la vaga a l’Anoia, que xifra en un 80%

Els Músics del Parc apropen la música als més petits, a l’aire lliure Perfils P32

Parlem amb Laura Rosel, directora i presentadora del FAQs

editorial

Cartes dels lectors Incivisme

M. Mateu Igualada Fa uns dies, l’AnoiaDiari publicava, a la seva edició digital, que l’Ajuntament d’Igualada ja havia sancionat a 64 propietaris de gossos per actituds incíviques. És a dir, parlant clar i català: per no recollir la caca dels animals. Estic molt a favor que les administracions, les locals, com els ajuntaments o els consells comarcals, que estan més a prop dels ciutadans, i les més grans, com la Generalitat o la Diputació de Barcelona, destinin diners a campanyes de conscienciació i sensibilització, en tots els àmbits, i molt especialment, adreçades als més petits. Però estic tant -o més- a favor de les sancions (que encara haurien de ser més altes). Trobo a faltar que la policia municipal faci més de policia “de barri”, “de carrer”. Que passegin a peu pels carrers de la ciutat, per tots els barris, no només pel centre. I que quan trobin veïns fent accions incíviques -el repertori és molt ampli- adverteixin l’infractor i el sancionin.

Terrasses

novembre/2018

Les més llegides al digital

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Adéu a Jordi Mateu Pomar, pediatre de l’Hospital d’Igualada

Arnau Muñoz L’empresa Neteges Oriol planteja accions legals contra l’Ajuntament d’Igualada per una licitació 02

El general manager d’Airbnb venia a Igualada per anunciar la implantació del Healthy Destinations Lab. La capital de l’Anoia es converteix en l’espai d’una prova pilot per reconvertir un territori industrial en una zona d’atractiu turístic.

Un camió crema en un espectacular incendi a l’A-2 a Castellolí

Oriol P.G. Igualada Tinc una pregunta per als propietaris dels bars de les terrasses del centre d’Igualada, que han instal·lat uns paraigües immensos. Entenc que aquests paraigües -que cada vegada són més grans i amb llums- són necessaris i que a part de la seva utilitat original -fer ombra- també són un reclam per atraure clients. La meva pregunta és: per què, quan no són necessaris (per exemple, quan no fa sol), no els pleguen? Vas a fer a prendre alguna cosa en alguna d’aquestes terrasses, sobretot les de la plaça de l’Ajuntament, i no veus l’entorn. Els paraigües no et deien veure un dels pocs espais bonics de la ciutat. Podries estar a un bar del polígon industrial. A part, l’Ajuntament hauria de reglamentar millor aquest tema i limitar-ho més. Unificar-ho. Perquè això sembla “l’oeste” i cada bar fa el que li sembla.

El Fons Català de Cooperació demanarà vuit anys de presó per a Teo Romero

Igualada, Ciutat Europea de l’Esport

Un accident mortal a Abrera provoca retencions fins el Bruc

Jordi L. Igualada

Ja som Ciutat Europea de l’Esport!!! Visca!!! Tot i que tinc els meus dubtes sobre què ens pot aportar aquest segell, potser hem de donar-li un marge de confiança. L’esport és un dels pilars de la nostra societat, especialment per als més joves, ja que els ajuda a créixer i formar-se com a persones, com a ciutadans, i els educa en valors. Suposo que aquest títol farà que l’ajuntament de la ciutat inverteixi en el món de l’esport, ja estem veient que hi ha inversions en instal·lacions esportives, com el nou pavelló cobert que s’està construint al complex esportiu de Les Comes o la pista coberta d’entrenament que es va fer a l’estadi atlètic, entre altres. Segur que es faran més coses, especialment ara que hi haurà eleccions... Però, com a usuari de la piscina de Les Comes, demano a l’alcalde i a la regidora d’esports, que a part de fer obres noves, que llueixen molt i que segur que són necessàries, també es fixin en les instal·lacions que fa anys que funcionen i que necessiten inversions de millora. I no estic parlant de fer pedaços, de posar-hi tiretes, si no d’invertir-hi degudament, ja que sinó s’aniran degradant encara més amb el temps.

Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, amb el vostre nom i cognoms, telèfon i número de carnet d’identitat a l’adreça contacte@anoiadiari.cat o a través de l’espai Parlem! del diari digital www.anoiadiari.cat. També a la redacció del diari, al C/ Sant Magí 26 d’Igualada. Cal que els textos no superin els 1000 caràcters d’extensió. L’AnoiaDiari es reserva el dret de no publicar-los o escurçar-los.

Marc Castells Presentava l’acord perquè Airbnb faci d’Igualada una plataforma de promoció del turisme sostenible. La seu de l’empresa per desplegar les seves activitats serà l’Adoberia Bella, un dels equipaments que ha inaugurat el govern en aquest mandat.

Laura Mas 05

Els pares de Clàudia reclamen que el cas de la mort de la petita “no quedi en un calaix”

La futbolista és una de les davanteres més prometedores del planter del FC Barcelona, després de ser captada de l’Igualada. Ara, comença a tenir el reconeixement a nivell de seleccions, amb la convocatòria per als combinats català i estatal.

Es constitueix Igualada Oberta, un grup ciutadà que farà propostes per a la candidatura de Jordi Cuadras 07

Teo Romero Després d’un llarg procés d’instrucció, la denúncia del Fons Català de Cooperació contra el seu expresident, podria portar aviat l’alcalde de Montbui a judici. L’ens demana 8 anys de presó per presumptes irregularitats durant la seva gestió

editorial

novembre/2018

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Jose Sánchez González Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Els fonaments es queixen

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

a vaga que ha fet aquesta darrera setmana de novembre el sector sanitari, en concret els metges de primària, és el lament d’una situació que s’ha arrossegat des de les retallades dels anys posteriors a l’esclat de la recessió. Ajustos que es van presentar en alguns casos com a “optimització” però que, al cap i a la fi, significaven més càrrega sobre els professionals, una càrrega que repercuteix sobre tota la societat, o almenys, tots aquells que fan servir el sistema de salut pública. La problemàtica és tan evident, que fins i tot el Govern de la Generalitat ha admès -d’una manera desafortunada o desenfocada- que les demandes són raonables. L’ofec financer a què està sotmesa l’administració catalana és evident i és un dels motius que han impulsat l’independentisme, però davant la vaga no es pot brandar un subterfugi d’aquest tipus sense posar més solucions sobre la taula. El sistema sanitari públic és el fonament de la nostra societat, fins i tot en un grau més rellevant que l’escola (que a l’Anoia no és tan pública), i aquesta vaga és un avís de fins a quin punt depenem d’aquests professionals. Ha estat habitual, en algunes de les accions reivindicatives dels darrers anys en forma de vaga, que alguns dels mitjans de comunicació i les hordes d’opinadors parlin de xantatge davant els efectes de les aturades. Bé, en el cas del tema que ens ocupa, els efectes es produeixen amb la situació actual. Els efectes es produeixen quan les persones de les quals depèn la salut de la població estan obligats a fer jornades maratonianes amb un temps de visita

escurçat i delimitat. La importància del sector sanitari públic és perfectament percebuda pels usuaris. Cal recordar que, en el cas anoienc, la manifestació més important i multitudinària que va tenir lloc abans de les mobilitzacions del 3-O del 2017, va ser el 2011, quan s’anunciaven retallades al Consorci Sanitari de l’Anoia. Des de fa anys, la idea que la societat i la qualitat de vida està en un procés de millora permanent s’ha estroncat. L’estat del benestar trontolla, amb els governs que estan encotillats per agents exteriors totpoderosos a reduir el dèficit públic. Aquí hi entra la frase que ara ja té un to repugnant de “viure per sobre de les nostres possibilitats”. Les reivindicacions d’aquests professionals -limitar el nombre de visites, justament perquè cada visita es pugui allargar més i atendre millor l’usuari- són un crit d’alerta que potser la nostra qualitat de vida ja queda per sota del que hauria de ser. Fins a quin punt es podran satisfer les demandes dels metges d’atenció primària -demandes que de fet són les de tota la societat, que té dret a una atenció òptima i sense restriccions- és una incògnita, perquè l’administració fa anys que juga una partida d’escacs amb el dèficit i el sector públic té totes les de perdre. L’estira-i-arronsa d’aquesta negociació és molt transcendent i ens fa entendre que la famosa sortida de la recessió del 2008 era com un miratge: les dificultats continuen i afecten la sanitat pública, que és el principal fonament de l’estat del benestar. Sense aquesta xarxa de persones que ara estan en vaga, l’estat del benestar té els peus de fang.

Sense aquesta xarxa de persones que ara estan en vaga, l’estat del benestar té els peus de fang

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

L’Ajuntament d’Igualada ha de ser més dur amb els propietaris incívics dels gossos?

MEMBRE DE

SÍ 94,3% NO 5,7%

AMB EL SUPORT DE

Aniràs de compres el Black Friday? SÍ 36,2% NO 63,8%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA www.anoiadiari.cat

És positiva la proposta de les noves naus comercials a l’entrada a Vilanova? Cal renegociar les condicions 60% Sí, és en un emplaçament on fins ara no hi havia res 40% No, tindrà afectacions sobre el petit comerç de tota la Conca

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a:

Estem en contacte a:

contacte@anoiadiari.cat

@anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

BUSQUEM COMERCIALS publicitatpremsa@gmail.com

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

a portada

“

novembre/2018

Una economia familiar és aquella que destina un 2530% del sou a les despeses de l’habitatge. Per aconseguir-ho, cal una renda per càpita que Igualada ja no té.

JORDI MARCÉ

Els temors a una nova bombolla del totxo confonen especulació amb manca d’oferta La manca d’oferta en el mercat de lloguer a l’Anoia dispara el preu dels pocs habitatges que hi ha al mercat

ALBERT COMPTE RIBA

A partir de les dades recents sobre el preu de lloguer dels habitatges, el qual s’ha encarit un 10% respecte l’any passat, AnoiaDiari s’ha volgut apropar a aquesta realitat i trobar algunes de les dinàmiques que n’han elevat el cost, tan absolut com relatiu. Per fer-ho, aquest mitjà ha recollit dades de les plataformes d’estadística IDESCAT, Hermes -de la Diputació de Barcelona-, dades públiques del sector privat 2.0 com Habitaclia, Hogaria o Fotocasa, juntament amb l’indicador de consulta pública de l’Agència de l’habitatge de Catalunya (AHC) i s’ha posat en contacte també amb Rosamaria Sabaté, responsable de la Borsa de l’Oficina Local d’Habitatge de l’Anoia, al Consell Comarcal i Jordi Marcè, director a Finques Rambles i coordinador de la sectorial d’immobiliàries de la Unió Empresarial de l’Anoia. El retrat busca oferir un context amb dades objectives, un resseguiment de noves tendències i algunes conclusions.

El factor obra nova Durant el transcurs del darrer ple municipal d’Igualada es va assenyalar que l’increment de preus del lloguer de l’habitatge s’havia situat en un 20% durant els darrers dos anys. Cal assenyalar d’una banda, que no és una tendència solament local sinó comarcal i també, que l’alça en els preus respon a altres elements del mercat. Per a Jordi Marcè, “hi ha varis factors a tenir presents quan s’analitza el mercat de pisos de lloguer, com són la construcció de pisos nous, l’ús dels pisos vells per a aquesta finalitat, el sou dels futurs inquilins o com veu el mercat l’inversor domèstic”. AnoiaDiari ha assenyalat també alguns elements que poden haver empès aquesta tendència a l’alça a la responsable de l’Oficina Local d’Habitatge de l’Anoia, com la proximitat amb Barcelona i un possible augment de la demanda del pis de lloguer amb el nou encaix del Campus Universitari Igualada-UdL. Per a Rosamaria Sabaté i l’equip del Consell Comarcal cap

de les opcions anteriors han influït, “el que creiem que influeix és la marcada manca d’habitatge. No es construeix habitatge nou i per exemple, a la nostra comarca es preveu que en un any mancaran 800 habitatges, per tant, en un percentatge molt elevat, seran de demanda de lloguer”. Durant el màxim pic de la bombolla immobiliària, el preu de venda del sol es va situar a Igualada als 2.924€/m2 el 2006, segons dades de l’IDESCAT. Durant el 2017, el preu de venda del m2 d’habitatge a la comarca de l’Anoia va ser de 892,61€/m2 per a obra nova i de 971,42€/m2 per a la revenda. El preu de venda estava per sota dels 1.042€/m2 que es pagaven a Igualada per a llars d’obra nova l’any 2001. Des del sector privat, Hogaria presenta preus de compra del m2 d’un habitatge a l’Anoia sobre les poblacions de Piera, Vilanova del Camí i Igualada. Aquest 2018 els preus de compra se situen a 1.075€/ m2 a Piera, a 833€/m2 a Vilanova del Camí i a 1.288€/m2 a la capital

CREIXEMENT Si el creixement econòmic es basa en el preu del parquet immobiliari cal revaloritzar a l’alça la força de treball. Si no, no.

anoienca. I des de Fotocasa, del gener del 2017 al setembre del 2018 s’indica que a Vilanova del Camí, el preu ha baixat de 1090’7€/m2 a 1004€/m2, un descens del 8’6%, mentre que a Igualada ha augmentat, on dels 1171€/m2 s’ha passat a 1259€/m2, amb un increment d’un 7%. La relació entre el valor absolut del cost al m2 a Igualada ofert per Fotocasa sobre pisos de venda el 2018, en relació a la mitjana global comarcal del sol publicada per IDESCAT del 2017 mostra una variació anual que es pot situar en més de 200€. El preu del lloguer i la seva rendibilitat El coordinador de la sectorial d’immobiliàries de la Unió Empresarial de l’Anoia coincideix amb la Rosamaria Sabaté. “Ara mateix no es construeix -assenyala Jordi Marcé-. El fet de no alimentar el mercat amb pisos nous fa que si bé costa trobar-ne per vendre, encara menys s’inverteix en la compra d’un pis nou per destinar-lo a un lloguer. Sí que hi ha petits inversors

novembre/2018

“

Avui en dia els models o referents són efímers, criden a la inestabilitat, o també es podria dir que, senzillament, no hi ha model a seguir

PEPE RUIZ

“

a portada A nivell general estipulem que el lloguer no ha de suposar més del 30% dels ingressos familiars

Inversors, inversors domèstics i nous afiliats a la seguretat social, actors dinamitzadors

domèstics que compren obra nova i la destinen a lloguer amb un benefici, per exemple, d’un 4%, però sembla que són molt pocs. Factors com el de la manca d’obra nova i un parquet de lloguer antic fan que no hi hagi pisos òptims de segona mà o destinats a lloguer. Això ve a dir que utilitzar pisos vells per al lloguer és atractiu si un habitatge de dues habitacions, el propietari pot arrendar-lo a 300€ o 400€ al mes, més que no pas a 200€, preu amb què pràcticament no guanya res.”. Per als preus de lloguer, la plataforma virtual privada Habitaclia donava un global comarcal per al mes de setembre que situava a 5’77 €/m2. Ara bé, segons el sector públic, l’AHC ofereix un matís. Durant el mes d’octubre el valor del m2 de lloguer a Igualada caldria situar-lo entre el preu índex de 3’92 €/m2 i un valor superior de 5’04 €/ m2. La consulta respon a un habitatge de 80m2 amb independència de la zona residencial, l’estat de l’immoble, la inclusió o no d’aparcament, ascensor o bé, catalogació energètica.

MODELS El model tradicional de dos cònjugues per habitatge que xoca frontalment amb les noves tendències socials redueix l’habitatge al lloguer d’habitacions

El valor del preu del lloguer és doncs una balança entre el nombre de pisos que hi ha en oferta, la capacitat i nombre d’arrendataris i arrendatàries per habitar-los i la balança entre les dues variables, la qual no ha de suposar una fracció superior al 25% o 30% del sou dels inquilins respecte la despesa destinada al lloguer. Sobre la quantitat de pisos buits existents en les diferents poblacions anoienques hi ha el problema en les mostres. IDESCAT ofereix dades des del 1991 cada 10 anys. És per aquest motiu que tan sols se’n pot resseguir una tendència que es resoldrà el proper 2021. Amb tot, des de l’inici de les dades i la crisi del 2008 obtenim que pràcticament s’ha doblat el nombre de pisos en règim de tinença de lloguer i de pisos buits a la comarca de l’Anoia fins a dades del 2011. A la vegada, en el mateix territori i període, el nombre de pisos secundaris ha caigut. Sumant les quantitats de pisos en règim de lloguer, secundaris i buits, tot posant-los en relació amb els primers, els ja ocupats per inquilins, el mercat de lloguer ocupava a l’Anoia el 2011 un 35’47% del 100% del total de pisos que no són primera residència en propietat. Es tractaria d’una tendència a l’alça des del 1991, on aquest valor se situava en 27’13% de pisos llogats i que en l’inici del creixement de la bombolla del 2006 es va situar a l’Anoia el 2001, per sota d’aquesta fracció, amb un 23’49%. Si prenem ara els valors del 2011 per a les poblacions de Calaf, Piera, Capellades, Òdena, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Igualada obtenim que el mercat de l’habitatge de lloguer en relació als habitatges que sí són primera residència en propietat era del 20% a Calaf, el 8’8% a Piera, el 16’7% a Capellades, el 13’3% a Òdena, el 10’7% a Vilanova del Camí, el 9’1% a Santa Margarida de Montbui i el 21’5% a Igualada. Segons Hermes i IDESCAT, les dades de desocupació segueixen una disminució aproximada de mitjana d’un 1’5% per a les grans poblacions anoienques durant aquest 2018. Aquest valor relatiu suposa de mitjana que unes 1154 persones del total de població activa a l’Anoia i d’aquestes, unes 286 d’Igualada han trobat feina i han deixat les llistes de l’atur durant el període que va de gener a setembre. Es tracta d’una tendència que es manté amb major o menor intensitat des del 2013 per a les poblacions esmentades. Sembla, doncs, que, per altra banda, el pis de lloguer té aquí també motius per augmentar de preu. Primerament perquè prop d’un 65% del total de pisos que es podria destinar a lloguer i que no són residència principal està destinat a altres usos o bé buit. D’altra banda, el nombre de pisos en règim de tinença de lloguer en relació als habitatges de propietat ha disminuït. Si bé a Igualada, al 1991 un 42% del parquet immobiliari es dedicava al lloguer, l’any 2011 se situava en un 36%. Tenint present que el nombre de pisos en propietat gairebé es va doblar en aquests 20 anys, cal extreure que la major part de població va comprar habitatge. Així, a la capital anoienca, sense la construcció d’obra nova en els darrers anys, la disminució progressiva de la fracció de pisos destinats al lloguer, l’aproximat 65% de parquet immobiliari comarcal que es podria destinar al lloguer, juntament amb l’increment de la demanda a partir de la població que s’ha inserit o reinserit al mercat laboral constrenyen el valor del pis de lloguer i l’envien també a l’alça.

ROSAMARIA SABATÉ

La mitjana que ofereix Fotocasa per a un pis de lloguer a Igualada és de 5’05€/m2 pel setembre passat, un descens de l’11’7% si es compara amb els 5’64€/m2 corresponents als preus del gener del 2017. Relacionar els preus de lloguer amb la iniciativa de compra per a plantejar-se un negoci rendible a curt o mig termini pot mostrar part de l’estancament d’obra nova i per extensió, l’interès per la compra de pis buit ja construït. Agafant la mitjana global anoienca del preu del m2 el 2017, un pis de 80m2 tenia un cost de 71400€. Si comptem la variació de 200€/m2 entre el valor ofert pel sector privat a Igualada i el còmput anoienc per a la mateixa variable que indexa IDESCAT, cal afegir a aquest preu uns 16000€, situant el valor actual per a l’habitatge de 80m2 a Igualada per sobre dels 87000€. Sense comptar altres afegits, eixugar aquest cost té una durada de 215 mesos a 400€, més de 17 anys. Aquest és un preu superior al que ara mateix s’ofereix per un pis vell de 2 habitacions i uns 200€, per sota d’un pis d’obra nova d’iguals característiques. De fet, 403’2€ és el preu màxim de mitjana que mostra durant l’octubre l’AHC sobre un hipotètic preu de lloguer per aquest mateix habitatge a la capital anoienca. Per a Jordi Marcé “al nostre criteri, una economia familiar o de llar és aquella que destina un 25% o 30% del sou a les despeses de l’habitatge. Per aconseguir-ho cal una renda per càpita que actualment Igualada no té i és just el poder adquisitiu el que ha d’entrar en joc si la radiografia del mercat és la d’un mercat estressat, tant per la manca de construcció com per un règim de lloguer, que ara mateix es percep com a inestable”. Un valor que també s’ofereix des de l’Oficina Local d’Habitatge de l’Anoia “a nivell general estipulem que el lloguer no ha de suposar més del 30% dels ingressos familiars”. Si bé durant el 2015, des de la plataforma de dades de la Diputació de Barcelona Hermes, el Producte Interior Brut (PIB) per habitant era de 34.296€ per Igualada i amb una mitjana de 21.000€ -segons IDESCAT- per a tots els habitants majors de 16 anys de l’Anoia. Fonts europees a través d’IDESCAT ofereixen un PIB mig per persona a Catalunya de 29.008€ el 2015, 30.078€ el 2016 i 31.223€ el passat any. Durant el 2017 la Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) per habitant, des de la mateixa Hermes s’assenyala amb 14.991€ per la capital anoienca. Aquestes dades no divergeixen gaire de les ofertes per IDESCAT, des d’on per al 2015 la RFDB era de 14.900€. Agafant les dades d’Hermes obtenim que si dos cònjugues amb la RFDB as-

a portada

novembre/2018

Habitatge senyalada accedeixen a l’hipotètic pis de lloguer de 80m2 destinen un 16% del seu sou a la despesa de l’habitatge, segons els preus actuals. Si ho fa una persona sola, la part anual proporcional destinada al lloguer es situen en un 32’02%. Les dades preses com a mostra indiquen doncs que els preus pugen perquè tenen marge per incrementar-se fins arribar a la fracció-màxima del 30% si parlem d’un habitatge de 80m2 compartit entre dos cònjugues. Ara bé, la situació és extremadament complexa per la situació en què una persona sola ha de fer front a l’increment de la despesa del lloguer. A més, és aquest pis de 80m2 un reflex del problema de l’accés? Conjuntures de costums: “tot dura un tweet” A tot això exposat cal afegir la inestabilitat d’un nou model de vida i que és assenyalat pel responsable del dept. de lloguers de Finques Rambles, Pepe Ruiz. “Els joves ja no tenen només 20 o 25 anys. L’etapa de joventut s’ha allargat i podem estar parlant de joves amb 35 o 40 anys”. Aquest valor no s’ha d’encaixar amb l’edat doncs, sinó amb els costums de cadascú. El membre de l’equip de Jordi Marcè també comenta que “la mobilitat que l’avui en dia permet i la inestabilitat laborals provoquen que llogar sigui l’opció preferida”. Ens hem adaptat a un mercat laboral on són pocs els casos que prefereixen o troben una feina fixa, on els projectes de parella no es contemplen en molts casos, a llarg termini, en unes situacions que no permeten accedir al crèdit perquè la immediatesa pesa més que un projecte de futur. Aquest ve a ser el retrat dels nous i noves joves. Més enllà, es tracta d’una tendència a la qual el mercat s’ha emmotllat amb plataformes 2.0 per a vehicles de lloguer, compartir viatge, compartir habitació, trobar parella... Abans hi havia un model estable davant del qual emmirallar-se i seguir els passos. Ruiz continua desgranant alguns dels canvis: “avui en dia els models o referents són efímers, criden a la

inestabilitat o també es podria dir que senzillament, no hi ha model a seguir”. En els darrers mesos s’ha assenyalat que no hi ha més riquesa però sí que ha augmentat el consum. Per a Jordi Marcè, aquesta dada preocupa perquè es tracta de crèdits consum “que els òrgans de control del mercat avisen d’un abús del crèdit consum, aquell de 3000€ o 4000€ que després caldrà retornar en un context de mercat laboral que no ha millorat”. Conjuntures de model urbà: la densitat urbana i el creixement vertical Des de la sectorial d’immobiliàries de la Unió Empresarial de l’Anoia s’assenyala que “incrementar la renda per càpita i augmentar l’oferta del parquet de lloguer semblen dos factors indiscutibles per a la millora de l’accés a l’habitatge. Però no es pot fer a qualsevol preu. S’ha de pensar en ofertes de treball de qualitat”.

La capital anoienca està a punt de viure canvis de mobilitat relacionats amb Barcelona, on el vehicle privat anirà perdent protagonisme en pro de noves formes de mobilitat. Un exemple és la proposta recollida per Jordi Cuadras durant la conferència del passat 7 d’octubre amb l’enllaç entre Pallejà i Barcelona amb busos llançadora. Per a Jordi Marcè “assegurar el creixement dels polígons industrials amb propostes empresarials a llarg termini hauria de ser prioritari. Podrien ser industrials, logístiques o de qualsevol altre sector, però empreses grans que permetin esponjar l’atur que pateix el territori. Amb tot, sabem que el món empresarial treballa a un ritme que no és el de l’administració, el qual s’adapta als nous contextos”. I a nivell urbanístic cal observar quins models s’han mantingut i han pogut suportar la crisi i quins altres no. Per exemple, en zones amb una densitat de població marcada, els negocis de planta baixa han pogut

mantenir-se en la seva gran majoria. “En canvi -continua el membre de la sectorial immobiliària-, en zones urbanes on es van escollir construir pisos de 2 o 3 plantes, la densitat de població ha fet inviable un flux de comerç de barri que hagi permès que moltes iniciatives que potser funcionaven en els bons temps hagin pogut aguantar el cop del 2008. A més, si ens fixem en els detalls, no és el mateix pagar les comunitats d’un ascensor entre 40 veïns d’un edifici de 10 plantes amb 4 pisos per planta, que no pas el model d’uns pisos amb capacitat per a 6 veïns. I aquí cal assenyalar que la meitat d’Igualada ha estat plantejada amb aquest format de planta baixa amb 3 pisos”. L’empoderament des de l’oferta, des de la demanda i la tornada esglaonada: una acció dels actors immobiliaris a Europa En el marc del Seminari II: Perspectives de l’habitatge de lloguer

SALDO MIGRATORI

Acceptar que primer es lloga un pis i després es troba feina podria reflectir contextos amb un saldo migratori elevat, però segons dades del 2017, el saldo migratori d’Igualada es situa en 194 persones, molt per sota de les 740 que IDESCAT-INE ofereix per al 2005, en ple període de vaques grasses.

a porada

novembre/2018

Habitatge a d’altres ciutats d’Europa, Sorcha Edwards, de Housing Europe, ens que representava el 2016 l’11% del mercat de l’habitatge d’Europa davant la UE -uns 26 milions de llarsva presentar un model a mig camí entre la inversió i el pis de lloguer social. En la xerrada, va assenyalar que “des de la crisi, els inversors subprime ja no poden accedir al mercat de la propietat, dedicat ja solament als clients prime”. També va parlar de la manca de capacitat d’emancipació dels joves. En total, al 2016, un 28% dels joves europeus no es pot emancipar. Aquest percentatge s’enfila fins el 74% a Eslovàquia, el 71% a Txèquia o el 65% a Itàlia. En relació a algun valor semblant a la comarca de l’Anoia, des de la Borsa de l’Oficina Local d’Habitatge s’ha assenyalat que “nosaltres aquestes dades no les tenim. Però també veiem que és una comarca on hi ha força valentia en marxar de casa per part dels joves. Potser perquè tot i l’augment dels preus, encara no estan tan encarits com en altres indrets i per tant, encara es veuen amb cor de costejar-se un lloguer. Potser per això hi ha una demanda un pèl exagerada per la comarca que som”. Segons Edwards augmenta a tota Europa “el nombre de persones que han de destinar més del 40% del seu sou en el lloguer, un fet que incideix en l’economia diària de les famílies i uns 81’5 milions d’europeus estan sotmesos a sobrecostos en les despeses de la llar”. La directora de Housing Europe destaca quatre punts per incidir des dels ens públics amb competències: “crear un marc d’accés assequible per al mercat de lloguer, controlar el preu del sòl, potenciar les agències de lloguer social i també, supervisar i limitar els preus de lloguer del sector privat”. En el conjunt de la UE, l’estat espanyol se situa gairebé a la cua de la llista de països que dediquen una part del seu volum de llars a un lloguer social. Concretament, entre un 5% i un 7%. Per sota del 5% hi ha Portugal, Irlanda i Finlàndia. Els països millor posicionats són Polònia i Suècia, amb un 20%. Segons la responsable de Housing Europe, “un model que funciona és el que obliga a empreses que es dediquen al mercat de l’habitatge del lloguer social a reinvertir tots els guanys en el parquet d’habitatges. Aquest és el cas d’Àustria. És un mercat que s’ha desenvolupat després d’uns anys en què l’iniciador d’aquest entorn protector l’han iniciat els ajuntaments”. Sobre aquest punt, Rosamaria Sabaté assenyala que “a nosaltres no ens consta l’existència d’aquest tipus de sector a l’Anoia. Per la nostra part nosaltres no funcionem com a empresa sinó que prestem assessorament i cerquem habitatges per poder-los incloure en una Borsa on el lloguer sigui social, o sigui més assequible i on la gestió no suposi cap cost addicional a lusuari, ja sigui propietari

LLOGUER SOCIAL Quants pisos de lloguer social té Igualada i l’Anoia: segons el darrer ple municipal, la Promotora Igualadina Municipal d’Habitatges (PIMA) té en borsa 35 pisos de lloguer públic i segons s’ha anunciat des de l’Ajuntament d’Igualada se’n faran 20 més promocionats per la Generalitat de Catalunya, a cost zero per al consistori municipal. Aquí caldria sumar per finalitat, els 5 habitatges per a homes amb risc d’exclusió social que estan previstos per realitzar en el marc dels darrers pressupostos. Per la seva part, des del Consell Comarcal s’assenyala que “en aquest moment nosaltres en tenim 8, però això pot variar d’avui per demà”.

o llogater. A més, l’assessorament és en base a la legislació, per la qual cosa no hi ha comissions ni avals abusius i n’assegurem les garanties legals”.

La demografia i el lloguer d’un pis de 100 m2 Segons dades d’IDESCAT, la major part de població de l’Anoia se situa entre els 30 i 60 anys, les edats laborables, i sumen al voltant de les 50 mil persones. En tota la comarca, des del 2014 s’apunta un saldo migratori amb un increment anual, d’aproximadament, 750 habitants per any. Això vol dir que ha augmentat el nombre de persones que resideixen, treballen, estudien o passen algun període de temps a la comarca. Abans dèiem que degut a algunes de les conjuntures exposades no hi ha pisos de lloguer bons. També, que calia tenir present la renda per càpita i que per a dos cònjugues, un pis de 800€ al mes suposava superar la línia vermella del 30% del sou destinat al lloguer de l’habitatge. Què succeeix si abandonem aquell pis de 80m2 i s’agafa de mostra un pis nou, de 3 i 4 habitacions, que van dels 80 als 100m2? Quin ha de ser el seu cost? El cost d’aquest habitatge de lloguer era d’acord amb els preus estipulats de mitjana a l’AHC per al primer trimestre del 2018, d’uns 500€ al mes. Si recuperem la darrera dada del RFDB que tenim del 2017 surt que dos conjugues amb una RFDB dins de la mitjana destinaven a Igualada un 20% del seu sou al lloguer d’un habitatge amb aquest valor, per a un pis de 600€, el 24% i per a un pis de 100m2 i obra nova o rústic i amb caràcter, sobre el qual se’n pogués demanar 800€ al mes, els inquilins destinaven de la suma dels dos sous, de nou, un 32’27% a la despesa del lloguer. En aquest punt sembla que la RFDB té un pes important en la capacitat de dinamitzar el sector si esdevingués prou elevada com perquè fos atractiu per a inversors i inversors domèstics bolcar més oferta al mercat del lloguer. Com assenyala Jordi Marcè “el sou destinat a un lloguer de 700€ o 800€, ara mateix, una família no els pot assumir. I si tenim present els pisos vells, els preus per a aquests mateixos pisos van dels 400€ als 450€, aproximadament. I el sòl, únic factor que ha baixat o s’ha modificat en els darrers anys és el que pot permetre’n l’accessibilitat, però el preu del totxo i el dels actors vinculats en la construcció d’un pis nou són els que són. Si no s’aboca més pis per al lloguer, el mercat s’estanca i els preus augmenten. I això és el que està passant”. Des de la Borsa de l’Oficina Local d’Habitatge de l’Anoia s’ha explicat a AnoiaDiari que des del 2011 “i fins al 2016 vam estar molt al cas dels preus de mercat, però vam observar que, més o menys des del 2014, les immobiliàries també havien rebaixat els seus preus fins a deixar-los al nostre nivell. En aquell moment no vam abaixar més els nostres preus per no rebentar el mercat i per poder mantenir una Borsa digna ja que d’altra manera els propietaris no et portaven pisos. Des del 2016 a data d’avui els hem mantingut. Ara les immobiliàries, donada la manca d’habitatge, han apujat ostensiblement els preus i nosaltres ens mantenim on estàvem, això comporta menys oferta de propietaris que ens aportin els seus habitatges però el problema també està generalitzat a les immobiliàries perquè realment no hi ha habitatge, ni car ni barat”.

Conclusions La primera conclusió és que no ens trobem davant d’una bombolla del lloguer, sinó davant d’una saturació del mercat. Oferir pis de lloguer no és atractiu per als inversors. Aquest punt no permet un desenvolupament en la diversitat de l’oferta i a la vegada, fa encarir l’existent. Per al sector, seria coherent augmentar l’oferta si hi hagués una RFDB capaç d’assumir els preus. Però com s’ha dit, no és així. Una segona conclusió és que la manca d’oferta desemboca en un augment dels preus, sota uns factors que no estan controlats. Aquest descontrol porta a diferents situacions, per exemple, en un mercat on s’apugen els preus, un llogater pot decidir apujar el lloguer als seus inquilins, però si no es té copsada tota la situació, no s’adonarà que és una mala decisió, perquè la renda per càpita, ara mateix és baixa i si apuja el lloguer, el més probable és que perdi els inquilins. Una tercera a nivell global està relacionada amb la RFDB i com es genera. A les portes de la robotització dels processos industrials caldrà de nou, trobar i esprémer totes aquelles activitats del sector primari, secundari i terciari insubstituïbles per processos mecànics i que a la vegada generin producte per exportar. També caldrà tenir present cada cop més la seguretat sobre el quaternari, la petita inversió en borsa. Una quarta és el prop de 65% habitatges buits o de segona residència, part dels quals podrien evitar escenaris propers als europeus descrits per Sorcha Edwards si de moment, la RFDB no augmenta. PSOE i Podemos han pactat per al 2019 apujar el salari mínim interprofessional a 900€. Ni que aquesta fos la quantitat cobrada per a les activitats amb menys retribució, un mercat com l’anoienc descrit aquí seguiria sense ser atractiu per al sector inversor. El problema del mercat de lloguer en relació al de compra té un greuge important davant l’entitat financera. Demanar crèdit per a una compra pot tenir sentit, però fer-ho per pagar un lloguer no. En aquest sentit, el mercat del crèdit sobre l’economia domèstica està estancat si no hi ha activitat econòmica per activar el mercat de compra i, de retruc, el de lloguer. És el que indica la responsable de Housing Europe quan assenyala que els inversors subprime ja no poden accedir al mercat de l’habitatge. Finalment, quedarà per veure com s’adapten els nous models de família a un mercat que avui dia, mostra uns índexs relatius sans sobre la quantitat de sou que s’ha de destinar al lloguer relacionant els pisos de major valor amb dues RFDB.

societat

novembre/2018 El sindicat Metges de Catalunya posa la línia vermella en un màxim de 28 visites diàries en Atenció Primària. Actualment, segons fonts sindicals, la majoria de metges i metgesses de Catalunya atenen fins a 40 visites cada dia

Els professionals de la primària a l’Anoia fan un seguiment majoritari de la vaga Fonts del sindicat Metges de Catalunya xifren en un 80% el seguiment de les tres primeres jornades de l’aturada a l’Atenció Primària. Des de l’ICS, els números de seguiment se situen en la meitat

L’apunt

Lluitem per una Atenció Primària que pugui atendre el que el pacient es mereix

L Sala d’espera buida al CAP d’Igualada. TCM

La primera jornada a l’Anoia va presentar les xifres de seguiment més altes, entorn d’un 90% i els dies posteriors al dilluns, el suport ha continuat sent força alt, l’esmentat 80%. Les protestes s’han començat a estendre a altres col·lectius del sector públic: bombers i professors han aixecat la veu. Segons Metges de Catalunya: “és el funcionariat al complet el que està descontentament. L’administració està descuidant el benestar de la gent”. Pel que fa als metges, parlen d’un descontent de llarga durada, “en el que cada cop menys persones han de fer més tasques. Demanem més

temps en les visites als usuaris per poder desenvolupar la nostra feina”. Situen en un “màxim de 28 visites“ diàries en atenció primària la seva demanda; actualment, segons fonts sindicals, alguns dels metges i metgesses atenen fins a 40 visites diàries. Entre les altres peticions, l’assignació d’un mínim de 12 minuts per a les visites presencials i la meitat per a les no presencials. Metges de Catalunya estima en 920 menys el nombre de professionals que ha perdut el sector des de 2010. Consideren que és necessari augmentar la plantilla per recuperar la qualitat assistencial.

Cartell anunciant la vaga a l’ambulatrori de Vilanova del Camí. TCM

“La gent se’n fa càrrec” Els representants anoiencs del sindicat agraeixen que “la majoria d’usuaris de la sanitat pública han entès el perquè de les protestes dels metges i metgesses. Hi ha hagut casos aïllats de persones que s’han molestat, però la majoria se’n fa càrrec”. Sobre si hi haurà un acord amb la Generalitat, el col·lectiu mèdic admet avenços i es feliciten que l’administració s’hagi activat en veure els efectes de la vaga. Amb tot, matisen que “hi ha qüestions que només es podran resoldre més a mitjà i llarg termini”.

FRANCESC VILAPRINYÓ

El sector públic català viu dies d’agitació. Els centres gestionats per l’Institut Català de la Salut han viscut aquesta setmana del 26 al 30 de novembre unes jornades de vaga convocades pels professionals que han tingut un important seguiment. Segons el sindicat Metges de Catalunya a l’Anoia: “els CAP estan buits” i vora un 80% dels professionals que hi ha a l’atenció primària han donat suport a les mobilitzacions. Segons l’administració catalana, el percentatge es rebaixa a menys d’un 50%.

a situació actual de la Sanitat Catalana en general i de l’Atenció Primària en particular ve marcada des de fa uns anys per la sobrecàrrega de treball, la qual cosa significa visites amb cita prèvia, visites espontànies, visites telefòniques, visites no presencials, interrupcions telefòniques i d’altres. Sovint, a la mateixa hora tenim més d’una visita, això provoca angoixa i preocupació per la possibilitat de cometre un error. Treballem amb persones, no ho podem oblidar, la preocupació que ens provoca el poc temps per visitar els nostres pacients fa que sovint marxem de la feina (sense haver tingut cap descans) i ens despertem a la nit amb el neguit de si ens hem deixat alguna cosa important per fer. Necessitem més temps, i això és el que demanem per sobre de tot, temps per a visitar els nostres pacients, mirant-los als ulls en lloc de l’ordinador, explorant-los i escoltant allò que ens diuen. A tot això hem d’afegir la manca de facultatius que marxen a altres llocs on les condicions laborals són les que hauríem de tenir a casa nostra, o que fan altres especialitats on es troben millor valorats. Aquest fet provoca no substitucions en cas de malaltia, vacances... A la vegada, anem assumint més tasques, referents de totes les especialitats per disminuir les llistes d’espera hospitalàries, sense que hi hagi reconeixement ni temps per fer aquesta feina suplementària. Aquesta situació ha fet explotar en aquests moments el col·lectiu mèdic. Els metges i metgesses hem dit prou. La Medicina Familiar i Comunitària és per la seva pròpia definició la que presta una atenció integral a l’individu, la família i la comunitat. Demanem poder atendre els nostres pacients amb qualitat, dedicació i tranquil·litat i això suposa limitar un nombre màxim de visites per dia i un temps mínim per a cada una d’elles. La nostra feina és eminentment vocacional, ens encanta i la fem amb il·lusió, però això no ha de servir d’excusa per no aportar més recursos ni augmentar la inversió en el nostre àmbit. Lluitem per una Atenció Primària sense sobrecàrregues. Lluitem per una Atenció Primària sense llistes d’espera. Lluitem, en definitiva, per una Atenció Primària que pugui atendre el pacient com es mereix.

SUSANA JUAN EZQUERRA Metgessa de família. EAP. Igualada Urbà JOSEP M. SÁNCHEZ COLOM Metge de família. EAP. Montbui

novembre/2018

publicitat

societat

novembre/2018

Mobilitat

La Rambla i el centre d’Igualada: Cal completar la seva vianalització? La proposta de tancar al trànsit la Rambla Sant Isidre i els carrers com Òdena o Sant Pau, a debat

FRANCESC VILAPRINYÓ

La vianalització, o no, del centre d’Igualada i -sobretot- de la Rambla és un dels elements de debat en matèria urbanística més freqüents, gairebé en competència amb el futur del barri del Rec. Fa unes setmanes, la CUP parlava de convertir també en peatonals part del carrer Òdena i també segments del carrer Sant Josep, a més del carrer Sant Pau. Per la seva part, l’alcaldable Jordi Cuadras també s’ha mostrat favorable a cercar una fórmula per augmentar l’espai per als que caminen a la Rambla Sant Isidre. Un aval tècnic La idea de tancar al trànsit parcialment o totalment la Rambla Sant Isidre i potser algun dels carrers pròxims agrada. Però les veus que ha consultat Anoiadiari, persones vinculades a entitats econòmiques o vinculades al centre d’Igualada, expressen diverses consideracions sobre les afectacions en la mobilitat, és a dir, si una acció així té el vist-i-plau tècnic. La presidenta d’Igualada Comerç, Laura Llucià, recorda que “ciutats com Vic tenen el centre històric peatonal. Aquí es debatrà més ara que vénen eleccions. Naturalment ens agradaria molt més zona peatonal i que hi hagués més places d’aparcament”. Hi veu moltes dificultats tècniques “en el cas de tallar el trànsit cada dia a la Rambla i el carrer Òdena, tot i que per a nosaltres ens seria molt positiu”. Creu que de cara als comer-

ciants “hi ha altres accions que ens beneficiarien també com millorar la senyalètica per indicar la zona comercial del centre”. L’històric Ateneu Igualadí i les seves escoles es troba al carrer Sant Pau. La presidenta de l’Ateneu, Mireia Claret, donaria la benvinguda a uns carrers sense trànsit de vehicles: “ens aniria bé, com a entitat i com a escola, però no sé fins a quin punt seria tècnicament possible a Igualada. Si fos viable, seria un gran pas per a la seguretat de l’escola, ens sembla molt important rebaixar la perillositat del carrer Sant Pau, per on passen vehicles constantment. Ja hi ha hagut una actuació de pacificació al carrer Esquiladors i caldrien plans de mobilitat més complexes encara”. Completar un procés L’històric Casino Foment, ara la seu del Casal Popular d’Igualada, és una de les presències icòniques a la Rambla Sant Isidre. Un dels membres de la seva junta actual, Roger Mula, creu que “la vianalització és un pas important. En el cas de la Rambla, a l’estiu algunes de les terrasses ocupen força espai i estaria bé tenir alguna fórmula per afavorir el pas dels que caminen. Potser posant les terrasses al mig de la calçada i deixant la vorera al vianant”. En la situació actual “hi ha el centre parcialment obert als vianants i seria interessant que es completés la peatonalització, perquè ara sembla poc definit. Caldria una zona peatonal més integrada”.

Més flexibilitat, una altra opció Fira d’Igualada va portar fa cinc anys a la Rambla el TastAnoia, un format que s’ha consolidat aquest 2018 com a certamen amb calendari propi, deslligat de FirAnoia. En opinió de Joan Domènech, president de la UEA i també de Fira d’Igualada, l’aposta de restricció del trànsit al centre, “no sé si en el dia a dia portaria avantatges. A les nostres entitats encara no ho hem debatut. Sí que és molt interessant que puntualment, i no només els caps de setmana i festius, es puguin tancar tant la Rambla com els carrers adjacents, per acollir activitats. En els dies de cada dia, durant bona part de la franja horària, no hi ha una gran afluència de vianants ni de cotxes”. Recalca la importància “de tenir un estudi tècnic a nivell de mobilitat que aclareixi quins efectes tindria tallar la Rambla i un carrer com el d’Òdena. El caos podria ser important. I caldria harmonitzar-ho amb els aparcaments, que cada cop són més difícils”. Hi ha altres opcions, com “seria la restricció en algunes franges horàries de la jornada, a més del cap de setmana. Es podria estudiar. Ara mateix, hom coneix amb detall quins dies la Rambla està tancada, els caps de setmana, i caldria una informació més acurada. Crec que s’ha de debatre. Hi ha solucions com les que esmentava, ser sensibles a activitats puntuals que requereixen més espai per als passejants”.

CAMPANYA La vianalització de la rambla igualadina i els carrers adjacents pot convertir-se en un dels temes de debat durant els mesos previs a les eleccions municipals. Algunes candidatures ja l’han posat a l’agenda i l’alcalde Marc Castells considera que el debat és bo però que cal consens entre l’Ajuntament, comerciants i veïns

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Entitats i comerç valoren restringir el trànsit al centre d’Igualada “si hi ha aval tècnic”

El debat polític Des de fa mesos, el tancament de la Rambla Sant Isidre i els carrers adjacents ha aparegut a les xarxes, més en concret la restricció de la Rambla Sant Isidre. Després que l’alcaldable Cuadras parlés de la Rambla i la CUP hagi formulat en diversos espais que caldria avançar cap la vianalització no només la part central del la Rambla, sinó també els carrers Òdena, Sant Josep o Sant Pau, l’alcalde Marc Castells hi va dir la seva. Des del govern es considera que “es podrien generar disfuncionalitats en el trànsit”. Castells també ressalta que aquestes restriccions “s’han de tractar abans en el marc de la Taula de Comerç. Sense un debat, són propostes poc rigoroses” Tot i que matisa que “és bo que hi hagi debat. Qualsevol proposta ha de ser seriosa i veure quins efectes pot tenir en el comerç i pensar com es finança. Si es fan passos d’aquesta mena, primer cal tenir un consens molt ampli entre Ajuntament, comerciants i veïns.

novembre/2018

publicitat

societat

novembre/2018

Transport

El cas d’un conductor que mirava el mòbil en plena ruta torna a tensar la situació amb la Hispano La resolució de l’expedient del contracte entre la Generalitat i Monbus s’eleva ara a la Comissió Jurídica Assessora gació personal d’informació relativa a una incidència de trànsit, que efectivament era potencialment rellevant per a la circulació en el seu servei”. Des de Monbus admeten que en el seu codi “l’ús o manipulació de telèfons mòbils o similars durant la conducció està prohibit per l’empresa, que manté una rigorosa política de tolerància zero davant aquest tipus de situacions”. Per això, “vam obrir immediatament un expedient informatiu per aclarir totes les circumstàncies del cas i determinar les responsabilitats que corresponguin”. Al conductor del vehicle se l’ha apartat cautelarment del servei, a l’espera del que determini la resolució de l’esmentat expedient”.

FRANCESC VILAPRINYÓ

Les properes setmanes s’anuncien com a decisives en el procés de rescissió del contracte de la Hispano Igualadina en la línia que uneix Igualada i Barcelona. L’expedient s’eleva ara a la Comissió Jurídica Assessora. Mentre, però, la polèmica pels serveis rebrota de tant en tant amb episodis com el d’un conductor que durant una de les jornades plujoses de novembre va consultar el mòbil en plena ruta. Aquest incident va donar-se a conèixer per les xarxes i va ocasionar, com era previsible, molt enrenou en un moment que l’empresa treballa per retenir la concessió. Segons podia confirmar Anoiadiari de fonts de l’empresa Monbus, el conductor d’autobús que observava el mòbil amb el vehicle en marxa, “consultava informació relativa al trànsit”. L’empresa gallega va assegurar sobre l’incident que “la informació de què disposem indica que el comportament d’aquest professional va derivar de la recepció en un assistent de nave-

Un usuari va enxampar el xofer in fraganti. XAVIER MISERACHS

Un procés que s’eternitza Ja fa un any des que Ricard Font, Secretari General d’Infraestructures, va anunciar que s’activaria el procés de rescissió del contracte “pels reiterats incompliments”. Les darreres afirmacions de la Generalitat són que “l’expedient és en

estudi”. i que abans de final d’any, la Comissió Jurídica Assessora ha de fer un darrer dictamen sobre “la resolució contractual de l’expedient” a l’empresa del grup Monbus. Des del Departament de Territori i Sostenibilitat entenen que hi ha hagut “una millora evident del servei i reducció de queixes i reclamacions”. Aquesta esmentada “millora” ve després d’un estiu en el qual, malgrat que ja estava anunciada la rescissió del contracte, es van produir diverses incidències en el servei. La Generalitat assegura que “es té en compte les darreres incidències de l’estiu” que van obligar a reunions d’urgència a meitat de mes sobre l’estat de la flota. L’administració argumenta la reducció de queixes i “la viabilitat jurídica d’obrir aquest expedient en aquest nou context”. Mentrestant, continuen els retrets d’organitzacions com les JERC que branden punts de l’auditoria on es recordava que almenys un de cada cinc aparells “no va passar cap tipus d’inspecció” en l’auditoria.

Civisme

Igualada puja el llistó contra les caques de gos L’Ajuntament ha obert enguany 64 expedients contra actituds incíviques per part de propietaris d’animals

FRANCESC VILAPRINYÓ

De 19 a 64 expedients -de moment- oberts d’un any a l’altre per actituds incíviques per part de propietaris d’animals domèstics. L’Ajuntament d’Igualada ha engegat una nova campanya per combatre les actituds incíviques i corregir comportaments perillosos a la via pública. I una de les seves finalitats principals serà desterrar els excrements canins de la via pública o la presència de gossos deslligats. Fa dues setmanes, la regidora de Barris i Civisme, Mireia Duran, anunciava la campanya. En primer lloc, augmenta el nombre d’agents cívics que alerten la ciutadania de possibles comportaments que contravinguin les ordenances municipals. Si fins aquest moment es disposava d’una agent cívica, des d’ara són tres les agents que treballaran a peu de carrer durant els propers sis mesos, comptant també amb un quart agent en pràctiques. Van degudament identificats amb una armilla de l’Ajuntament d’Iguala-

da, recullen queixes i duen a terme diferents accions informatives. Més sancions que el 2017 Les sancions als propietaris de gossos, per actituds incíviques, ja s’han multiplicat per tres respecte el 2017. S’han obert 64 expedients sancionadors a propietaris de gossos per comportaments a la via pública contraris a l’ordenança municipal que regula la tinença d’animals domèstics. Aquests expedients són “per no recollir les defecacions i per portar-los deslligats o sense morrió”. Arrencarà una campanya de sensibilització enfocada al compliment de l’ordenança de tinença d’animals domèstics, que obliga a portar els gossos lligats a la via pública i a recollir-ne les deposicions. En aquest sentit, es recorda que deixar les defecacions al carrer es considera una falta greu i implica una sanció de fins a 1.500 euros, mentre que portar els gossos deslligats suposa una infracció molt greu i pot comportar fins a 3.000 euros de

mins i a l’Avinguda Catalunya- i que qualsevol incompliment de l’ordenança en altres punts pot suposar les sancions.

multa. Les sancions bàsiques per a una falta greu són de 80 euros; per a una falta considerada “molt greu”, és de 110. El consistori igualadí recorda que els darrers anys s’han obert dos espais específics per portar els gossos deslligats -als Set Ca-

Cartell de la campanya promoguda per l’Ajuntament d’Igualada.

Campanya per als ciclistes Duran també va anunciar una campanya destinada als infants i als joves que circulen amb bicicleta: se’ls recordarà, especialment a través dels centres escolars i les seves famílies, l’obligatorietat per als menors de 16 anys de portar casc quan circulin per vies urbanes, tal i com estableix la vigent legislació de trànsit a nivell estatal. Les mesures han sorgit de la taula mixta de treball en la matèria, recentment formada i que integren les regidories de Barris i Civisme i de Qualitat Urbana, la Policia Local d’Igualada i els serveis jurídics municipals. La regidora explicava també que s’ampliarà al conjunt de la població –no només als menors, com fins ara– la possibilitat d’acollir-se a mesures compensatòries alternatives a les sancions econòmiques.

novembre/2018

publicitat

societat

novembre/2018

Ensenyament

Igualada no tindrà una sisena escola pública Ensenyament tanca la porta a construir un sisè centre públic tot adduint causes demogràfiques. Les associacions de mares i pares de les escoles públiques assenyalen que es tracta “simplement de voluntat política” F. V.

No hi haurà, de moment i a mig termini, un sisè centre públic a Igualada. Aquest mes, la Generalitat de Catalunya, afirmava que la situació demogràfica de la comarca i en concret d’Igualada, on s’ha reduït considerablement la natalitat els darrers anys, fa inviable la construcció d’un nou equipament d’aquesta tipologia. L’afirmació ha estat contestada també aquests dies per part de les AMPA de les cinc escoles públiques de la ciutat, que consideren que les respostes de l’administració, tant pel que fa al repartiment dels alumnes de matrícula viva com en el cas de fer nous centres a Igualada, obeeixen a criteris predeterminats i a una “manca de voluntat de recolzar una alternativa” a l’ensenyament concertat, que és el majoritari a Igualada. “Decreixement del padró” Fonts del Departament d’Ensenyament expliciten que “les dades demogràfiques ens indiquen que a P3 hi ha un decreixement del padró” i que, així, no serà necessària la construcció d’un sisè centre públic. Matisen que, amb aquestes estadístiques poblacionals, s’evidencia que “les necessitats d’escolarització les tindrem a la secundària”. Certament, la piràmide demogràfica es va eixamplar a mitjan de la dècada passada. El curs 20202021, per exemple, la demanda serà d’un centenar d’alumnes més que aquest any, quan entri en joc la generació del 2008, uns 550 joves. Davant aquest escenari de creixement en aquestes franges d’edat, fa

quatre anys es va impulsar el tercer institut públic de secundària, el Badia i Margarit, l’edifici definitiu del qual s’hauria de començar a construir en el propers mesos (fins al moment, les classes es fan en mòduls). Al contrari, des d’aquell 2008, els naixements han caigut en gairebé 200 infants cada any i no hi ha indicis que en els propers anys pugui augmentar. Les dades del 2017 són que, a Igualada, hi van néixer 386 infants, 41 més que l’any anterior, però una xifra equiparable a les de 2014 i 2015, quan van ser 380 i

388, respectivament. El número de naixements dels darrers quatre anys ha estat el més baix de tot el segle, amb l’excepció de 2001, quan van ser 320 naixements. La competència entre escoles concertades per atreure alumnes també és notòria davant aquesta disminució d’infants en el padró. El Departament assegura que estudia altres solucions per augmentar l’oferta pública. Hi hauria opcions intermitges com la d’un institut-escola: “ara estem treballant en les taules de planificació i una de les possibles propostes seria

QUASI UN 40% En qüestió de vuit anys, els infants que neixen a Igualada han passat de 546 a 345, una caiguda de vora un 40%. El 2017 hi va haver un repunt i queden per saber les dades del 2018, que es reflectiran a P3 el curs 2021-2022

Dret a tenir escola Les cinc AMPA subratllen que “en una vila amb cinc centres públics davant de nou de privats-concertats, no està relacionada amb un augment o descens puntual de la natalitat, sinó amb el dret dels pares a triar escola. Actualment, aquesta desigualtat entre pública i privada/concertada impedeix als pares d’escollir lliurement”. Exposen que “l’educació pública és aquella entesa com la que accepta a tothom amb els braços oberts, sense distinció d’origen o de renda, i que per tant forma els ciutadans del futur amb els màxims estàndards educatius i garantint la cohesió social de la ciutat”. Sobre els criteris de la Generalitat que no caldrà una sisena escola pública a Igualada pel descens demogràfic, entenen que “és de caràcter tècnic, sense ser atribuïble a cap càrrec amb responsabilitats. En aquest sentit, veiem com a preocupant el contingut de la resposta. Cal preguntar-se si es vol equiparar l’oferta pública a la privada-con-

certada. I, és més, algú dubta que si s’obre una escola pública al centre… realment no s’omplirà?”. És evident que la problemàtica educativa tindrà pes en la propera contesa electoral al municipi. Les entitats esperen que “els partits vetllin pels interessos del conjunt de la ciutadania i per la cohesió social futura. Ara mateix a Igualada no hi ha llibertat real d’elecció dels pares a l’hora de triar escola, perquè no hi ha prou oferta pública i, per tant, no podem saber si l’aposta per la privada-concertada és una elecció feta des del convenciment o des de la por a no tenir plaça pública. Es vol corregir políticament”. Les cinc AMPA s’han reunit amb diversos partits per comentar-ho, “però encara ens falta completar les trobades. Apel·lem específicament a respondre a les institucions i partits implicats, així com al conjunt de líders polítics amb els quals encara no hem tingut l’oportunitat de reunir-nos”.

aplicar el model diinstitut-escola a Igualada, que a més, el Departament potenciarà a nivell de tot el territori”. Cal recordar que el 2009 es va parlar del pas del Gabriel Castellà a institut-escola. No hi va haver cap avenç, ja que amb el canvi de govern a la Generalitat i la galopant recessió econòmica es van abandonar molts projectes. I amb tot, quan es va pensar en un nou institut a Igualada, la seva ubicació va ser al costat d’aquesta escola, per contrapesar la presència de tants equipaments educatius a l’oest i centre-nord d’Igualada. Nova tendència? Les dades de matriculacions als centres públics fa mig any, de cara al curs actual, van significar que vora el 95% de les places s’omplissin, mentre que el percentatge a la concertada era més baix. Les AMPA de les escoles municipals d’Igualada van reclamar aleshores a la Generalitat que s’equiparés l’oferta de places en les dues tipologies de centres, “ja que no es garanteix la lliure elecció per part dels pares”. Les associacions de pares i mares del Gabriel Castellà, l’Emili Vallès, el Garcia Fossas, el Ramon Castelltort i el Dolors Martí -els cinc centres públics d’Igualada- són categòrics en afirmar que “no és una qüestió de demografia que l’administració no vulgui fer una sisena escola pública a Igualada”. Manifesten que “l’ensenyament públic segueix discriminat a Igualada” i que esperen accions del Departament d’Ensenyament per revertir “la situació actual”.

publicitat

novembre/2018

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

societat

novembre/2018

Medi Ambient

L’ampliació de l’abocador encén a Piera i Masquefa que demanen el seu tancament Els dos ajuntaments veïns dels Hostalets presentaran al·legacions junt al Consell Comarcal. L’ampliació serà de 17 hectàrees, un mínim d’11 anys més i significarà un augment de 4,5 milions de metres cúbics de dipòsit

FRANCESC VILAPRINYÓ

Al sud de l’Anoia s’ha obert una nova polèmica entorn els equipaments de residus que hi ha al terme municipal dels Hostalets de Pierola. Piera i Masquefa anunciaven aquesta setmana que plantaran cara a l’ampliació de 17 hectàrees de l’abocador de Can Mata. Les relacions entre l’Ajuntament de Masquefa i l’hostaletenc no han estat cordials els darrers anys i el primer ja ha presentat demandes contra el dels Hostalets i els gestors de l’abocador i a l’Ecoparc4, en relació als episodis de males olors. Ara, a aquestes inquietuds s’hi suma l’allargament dels terminis d’explotació de l’abocador. Front comú El Consell Comarcal recolza els ajuntaments de Piera i Masquefa. Les tres administracions exigeixen

una data de tancament de l’equipament i han presentat 32 al·legacions per aturar la tramitació de l’ampliació. Significaria incrementar la superfície de l’abocador en 17,3 hectàrees i 4,5 milions de metres cúbics. Són al·legacions al projecte de CESPA Gestió de Residus, S.A que exigeixen replantejar aquesta modificació. L’alcalde de Masquefa, Xavier Boquete manifesta que “l’Anoia ja ha complert de sobres la seva quota de solidaritat acollint fins a dos abocadors. Ara no és moment de plantejar-se un projecte d’ampliació”. En termes similars es va expressar Jordi Madrid, alcalde de Piera, que apunta que “volem tenir un territori net. Aquestes al·legacions no es fan contra ningú, sinó amb l’objectiu de defensar la salut dels nostres habitants i combatre l’impacte ambiental i paisatgístic que genera l’abocador”. Cal recordar que Mas-

quefa ja ha iniciat accions judicials contra l’Ajuntament dels Hostalets. “Incompleix la normativa” Boquete manifestava a Anoiadiari que l’ampliació no s’adequa a les planificacions establertes, tant la del Pla Territorial de la Catalunya Central com a la normativa catalana i municipal. “Ho tramiten simplement com un canvi d’activitat”. A això s’afegeix, segons l’alcalde de Masquefa, que “altres instal·lacions com l’Ecoparc4 han estat funcionant del 2010 fins el 2015 sense que la norma urbanística estigués adaptada”. Considera que “el més normal seria que almenys hi hagués un pla especial. Com a mínim això”. L’estudi de l’AMB Piera, Masquefa i el Consell branden l’estudi empíric d’olors dut a terme l’any 2017 per l’Àrea Metro-

TRAVES Els ajuntaments de Piera i Masquefa asseguren que “l’Agència Catalana de Residus vetés, presumptament, ha vetat l’entrada de membres de l’Àrea Metropolitana a l’abocador per a poder dur a terme la caracterització presencial de les olors de l’equipament”.

politana de Barcelona, que “contradiu l’informe previ elaborat l’any 2008 per CESPA”, que sosté mitjançant projeccions modelístiques que l’entorn de l’abocador no rep l’impacte de les males olors. L’alcalde masquefí apunta que “segons el document elaborat per l’Àrea Metropolitana, a través de captadors físics ubicats a la zona estableix que a Masquefa i Piera, se supera el llindar màxim del 10% de percepció d’olors i de partícules volàtils establert per la normativa alemanya; normativa usada com a referència arreu d’Europa en aquest tipus d’estudis”. Finalment, ambdós consistoris denuncien el fet que l’Agència Catalana de Residus vetés, presumptament, l’entrada de membres de l’Àrea Metropolitana a l’abocador per a poder dur a terme la caracterització presencial de les olors de l’equipament.

L’abocador de Can Mata

novembre/2018

publicitat

política

novembre/2018 SENSE ENTESA L’alcaldessa de Vilanova del Camí, Noemí Trucharte, no ha pogut aconseguir el darrer mes aprovar les ordenances fiscals ni tampoc ha aconseguit un consens sobre el projecte que proposa l’empresa Bogaris a l’entrada del municipi. Les dissensions dins el govern vilanoví, decisives

política

Terrenys on l’empresa Bogaris ha projectat crear la nova zona comercial. TCM

El govern de Vilanova es parteix en dos pel projecte de zona comercial Noemí Trucharte convida els seus socis i l’oposició a considerar el projecte, però no troba aliats i ha de retirar el punt de l’ordre de la darrera sessió plenària. Veu càlcul electoral en la mala disposició d’IPV i VA! en aquest punt

FRANCESC VILAPRINYÓ

L’Ajuntament de Vilanova del Camí és des de l’estiu l’escenari d’una partida d’escacs, o d’un trencaclosques, més aviat. Perquè la partida la juguen més o menys tots els diferents partits i, en alguns casos, regidor a regidor. A l’horitzó, és clar, les eleccions de 2019, que a cap punt de la comarca semblen més a prop. Des del juny, cada actor i actriu actua com si la campanya del 26 de maig de l’any vinent ja hagués començat. L’oposició ha fet creu i ratlla a l’alcaldessa Noemí Trucharte i no tindran cap gest amb ella: el record de la moció de censura que va fer el gener del 2017 és encara recent. I els socis que va tenir la socialista per fer aquell pas s’han convertit ara en els seus enemics més acèrrims. Per raons de la proximi-

tat dels comicis, segons el PSC, i segons VA! i IPV per la desconfiança en el projecte que l’empresa Bogaris vol impulsar a l’entrada de Vilanova, al solar contigu a la C-244, sota la discoteca Scorpia, al límit del terme amb Òdena. Si l’alcaldessa va voler evidenciar una actitud més constructiva el darrer ple, des de les altres files se li va retreure que s’havia despertat molt tard per cercar suports pel que fa al projecte de Bogaris “que és una aposta personal seva i va emprendre per decret” manifesta Vanesa González, la líder de V365, el partit més votat el 2015 i ara cap de l’oposició. Bé, Trucharte podria haver aprovat el projecte si hagués comptat amb tot els vots del govern, nou, que sumen majoria, però davant aquest punt del darrer ple només comptava amb els tres

TENSIÓ Ja és habitual que als plens de Vilanova hi hagi crispació. En el darrer ple, una autèntica olla a pressió, l’alcaldessa va advertir a diversos regidors i va fer fora a part del públic. La tensió és palpable des de fa anys a la política vilanovina i aquest 2018 s’ha disparat

del PSC -incloent el seu- i el de la regidora de Decide. Els altres cinc membres del govern, de VA! i IPV, s’oposaven a un projecte de zona comercial contestat també des de l’oposició. El punt es va acabar retirant del ple. En la sessió es va refermar la trencadissa del govern i fins i tot la regidora Imma González, de Decide, amb el seu paper habitual de passavolant, va rebre retrets pel seu to per part de la seva actual aliada. Trucharte, per la seva part, considera que els seus socis de coalició, alguns dels quals actuen com si fossin l’oposició, cas d’IPV, es dediquen a fer pre-campanya amb temes com aquest projecte de Bogaris “que portaria de 80 a 120 llocs de treball”. Oposició inflexible Les forces de l’oposició, siguin

V365, Meritxell Humbert, ERC o CiU han criticat dins i fora el consistori les “presses del projecte”. Vanesa González ha retret que “caldria haver obert el projecte, ja no només a l’oposició, sinó als seus propis companys de govern. No es pot arribar a un ple i dir que el PMUr3 és un projecte de ciutat, i que aquest projecte només tingui quatre vots favorables de 17”. Meritxell Humbert, regidora no adscrita a l’ajuntament vilanoví, va qüestionar diversos punts del projecte com “quin serà el cost de mantenir la zona verda, si és la més gran de la comarca”. El republicà Marcel·lí Nieto lamentava “tot l’habitatge de protecció oficial de què consta el pla l’ha de construir l’Ajuntament “. Inflexible, Jordi Barón (CiU), va fer sang del divorci dins el govern. Un divorci, sembla, definitiu.

política

novembre/2018

Territori

Neix Per la Conca, entitat que vol mantenir l’entorn natural del territori El col·lectiu demana que hi hagi un model de creixement consensuat des del territori i que s’aparqui el nou Pla Director projecte “fet des de dalt, que pot obeir a finalitats especulatives” i que afectaria centenars d’hectàrees

FRANCESC VILAPRINYÓ

L’oposició al projecte urbanístic que preveu la Generalitat a la zona de Can Morera es va articulant. S’ha constituït aquest mes una nova associació: Per la Conca, que reuneix persones de diferents punts del territ. “Defensar i posar en valor el patrimoni natural i cultural de la Conca d’Òdena”, aquest és l’objectiu amb el que neix l’entitat que també es fixa la meta de “desenvolupar propostes de dinamització dels espais fluvials, agraris i forestals del conjunt de la Conca d’Òdena”. A curt termini, la iniciativa es proposa donar una resposta crítica a l’esmentat polígon de Can Morera, al nord d’Igualada, i el Pla Director Urbanístic per la zona que va anunciar el Departament de Territori fa més d’un any. Un pla que afectaria de nou la zona on estava

previst l’anterior PDU -a la vora de l’Espelt- i que ja va aixecar una important resposta veïnal fa una dècada. Asseguren que “de tot el que sabem, ens n’hem assabentat a través de la premsa comarcal” i que cap institució “ha informat als habitants del territori”. La Gran Pagesada “va ser un primer acte de reflexió”. Ara, “ens volem reunir amb totes les persones que se senten alertades per la possible implantació d’un polígon industrial de grans dimensions a la zona de Can Morera” i informar-se per “donar una resposta crítica des del territori”. “No hem estat informats” Per la Conca retreu la manca d’informació que la Generalitat dóna als habitants del territori. Només han conegut els detalls

que han aparegut des del juliol del 2017 als mitjans: les famoses 300 hectàrees i que serà un projecte urbanístic que conjuminarà els terrenys industrials d’Òdena i els que havien de ser pel Parc del Cuir i la Marroquineria, plantejats per al trasllat dels blanquers igualadins. La redacció del document urbanístic, segons la Generalitat, es troba en la fase més primerenca, en els estudis preliminars. El col·lectiu demana “plantejar accions sostenibles i adequades” i contribuir a generar debats estratègics sobre la Conca d’Òdena amb tots els agents (econòmics, polítics i socials) i amb la ciutadania en general. Subratllen que “no s’ha donat encara una explicació vàlida sobre els motius i la viabilitat del projecte, quan no és ni de llarg la millor zona de la Conca per implantar-hi un polígon”.

AFECTACIONS “És una proposta que respon a interessos especulatius” apunten els veïns. El 2012 es va modificar la Llei d’urbanisme de Catalunya per tal d’incloure, entre d’altres qüestions, els anomenats ‘sectors d’interès supramunicipal’, una legislació que s’empraria ara per a aquest projecte.

El paper de l’Incasol La polèmica ha marcat la història dels projectes a Can Morera, tant el present com l’anterior, quan la Zona Franca plantejava la seva implantació en uns terrenys -entre d’altresde l’Incasòl i de la família Singla. El parer dels detractors del nou Pla Director Urbanístic, obeeix altra vegada “a l’interès a rendibilitzar les inversions fetes anteriorment tant per part de l’Incasòl (empresa pública de la Generalitat), que va adquirir-hi terrenys a principis dels 2000 per la perspectiva de reconversió del sòl agrari a urbanitzable” i també als objectius d’altres actors privats. La diferència és que en aquesta ocasió el poderós Consorci de la Zona Franca no hi serà al darrere. I fins ara, ni des de la Generalitat ni des d’altres instàncies s’ha assegurat quines són les empreses que anirien a parar a Can Morera.

opinió

“

novembre/2018 La tecnologia crea ocupació, i molta. Com hem vist, aquesta ni es crea ni es destrueix, segueix el principi de la matèria: es transforma. L’ocupació passa d’uns perfils a uns altres depenent de la societat i de les tecnologies que hi conviuen. Només hem de preocupar-nos perquè, en aquesta transformació de l’ocupació, ningú hi quedi exclòs! MANEL LÓPEZ SEUBA

La tecnologia, crea o destrueix ocupació?

questa és una pregunta que genera aferristor a tenir en compte és que potser no és justificada la sats debats i per què no, discussions, entre inversió en un determinat tipus de robot, si el compaMANEL LÓPEZ SEUBA els seus defensors i detractors. No parlo rem amb els costos de la feina que ha de fer. Potser mai Director de CEINA només de la tecnologia actual, que també, seria amortitzable. sinó de la tecnologia en general, remuntant-me com També veus xifres, que molts cops provenen dels a mínim als inicis de la primera revolució industrial, mateixos sindicats, que evidencien clarament que on els obrers s’organitzaven per destruir i sabotejar les l’automatització de certs llocs de treball augmenta la primeres màquines que treien el nas a les fàbriques. productivitat i no només manté la plantilla existent, I em sap greu, però crec que tampoc podré jo donar i productivitat dels llocs existents. sinó que moltes vegades l’augmenta també, dedicant Els matisos de l’informe fan referència als llocs de els treballadors desplaçats i els nous a altres feines la resposta. Evidentment, tinc una opinió formada i és la que defenso sempre, però en aquests temes cal te- treball actuals, a les persones que ara tenen una feina més qualificades dins l’empresa. nir cura perquè estem parlant del lloc de treball de les i se senten amenaçades davant la possibilitat que se Es pot veure a l’informe de Davos que els avenços persones, base de la sustentació de les nostres famílies les substitueixi per un sistema automàtic. Per aquests tecnològics s’entenen com a inclinacions positives i, per això, és un tema delicat que cal tractar amb mol- casos, nombrosos probablement en els moments de que facilitaran el creixement dels negocis. A més, transició, l’informe indica que és crític que les em- quasi tots els elements que pertanyen a la llista de ta mà esquerra i pedagogia. El que sí que és clar, i qualsevol economista ratifi- preses prenguin un paper actiu en la reubicació dels tendències i que, s’afirma, impactaran de forma pocarà, és que en les últimes dècades s’ha augmentat la seus treballadors, adaptant-los i actualitzant les seves sitiva en el creixement dels negocis són tecnològics productivitat dels negocis de tot el món. El problema competències per fer-los accedir a llocs que, dins la (intel·ligència artificial, cloud, big data), davant de les és que aquesta sempre havia anat lligada als índex mateixa empresa, aportin més valor afegit. tendències que afectaran negativament, on quasi tot Aquesta és la recomanació, i la tendència. Després són elements que poc tenen a veure amb la tecnologia sd’ocupació i, ja des dels primers anys del nou mil·lenni, les línies s’han separat. La productivitat ha anat de llegir l’informe, sobretot la seva part de síntesi, un (política, edat de la població, canvi climàtic...). pujant mentre que l’ocupació no ho ha fet amb el ma- pensa: au va! Això són coses que queden molt bé sobre Un estudi diferent al del fòrum econòmic ve de la paper, però qui vols que les faci?. Però quan investi- consultora Deloitte, que basant-se en el cens d’Anglateix ritme. Avui dia, ens trobem davant una curiosa paradoxa: la gues una mica, t’adones de coses molt i molt sorpre- terra i Gal·les, afirmen que la tecnologia ha creat més tecnologia crea ocupació, i a la vegada, la ocupació que no pas n’ha destruït, entre destrueix. Com a exemple podem pensar 1871 i 2011. A banda de diferents exemen la robòtica i la intel·ligència artificial, ples al llarg del temps (alguns de divertecnologies que permeten l’existència de tits), la conclusió és la mateixa, que la certs tipus de robots substituint persones tendència actual ens porta a veure que en els seus llocs de treball. Veiem que hi els treballs es desplacen de l’agricultura ha hagut ocupació per a les persones creai la indústria cap a d’altres que impliquin dores de les màquines i desocupació per a més creativitat, serveis a les persones, les que han estat substituïdes per elles. petits comerços... És a dir, treballs més En aquest cas cal pensar: quin és el baen línia amb les capacitats inherents a lanç final? l’ésser humà, deixant el treball pesat a A priori sembla que, continuant amb la les màquines que puguin fer-lo. tendència, les màquines desplaçaran les Un factor comú que prové de les persones de forma irremeiable. Aparentfonts consultades, ja siguin empresament. Si dediquem una mica d’atenció als rials, tècniques o sindicals, és que tots especialistes de totes les parts, veurem coincideixen que el més important és que la cosa no és pas senzilla ni tan irrela formació de les persones i que cal fer meiable. És ben clar que les màquines importants reformes en el món educadesplacen les persones dels seus llocs de tiu i de la formació contínua, en el món treball. Però no parlem pas només de l’era laboral i en el moón de la col·laboració de la moderna tecnologia de la informapublico-privada, sobretot en temes com ció. Així va passar en les primeres fàbrila formació a les empreses i la transques, les màquines van desplaçar la mà ferència de coneixement per part de les d’obra humana, però també al camp, amb Un factor comú que prové de les fonts consultades, universitats. Una xifra que m’ha quel’entrada d’elements tan a simple vista in- ja siguin empresarials, tècniques o sindicals, és que dat gravada (potser per la meva feina) ofensius com els tractors o el reg automàque, segons l’estudi de Davos, entre tots coincideixen que el més important és la formació és tic. No? 2018 i 2022, com a mínim un 54% de la Des dels temps més remots, l’automa- de les persones i que cal fer importants reformes plantilla de les empreses necessitarà tització dels processos ha destruït ocuformació de reciclatge, i un 35% ho pació però, per altra banda, n’ha creat en el món educatiu i de la formació contínua, en el necessitarà en cicles d’un màxim de 12 d’altres tipus. Diguem-ne de més qualitat món laboral i en el món de la col·laboració publico- mesos de durada. o que implica treballs menys durs per a Tot això no és una visió futurista, és l’ésser humà. Perquè de fet, normalment, privada, sobretot en temes com la formació a les una realitat d’avui dia que cal afrontar les màquines han substituït els humans empreses i la transferència de coneixement per part el més ràpidament possible ja que, si no en les tasques més dures, perilloses i reho fem, podem agreujar temes que ens de les universitats petitives, permetent-los dedicar-se a d’alafecten com a societat: l’atur, el treball tres que requereixen més del seu enginy. precari, la diferència social, la pobrePerò continuem pensant: com queda el sa... Si bé és cert que revisant la història balanç? veurem que amb cada avanç tecnològic I és que a banda del balanç, que pot ser positiu o ne- nents, com per exemple que la productivitat d’una s’ha produït un daltabaix en el món de l’ocupació, tamgatiu, cal pensar també en un altre factor molt impor- empresa augmenta quan poses robots a treballar amb bé ho és que aquest ha estat temporal. Aquesta vegada, tant: estem parlant de persones que són desplaçades persones, de forma conjunta, comparat amb si treba- amb la potencialitat que tenen les noves tecnologies dels seus llocs, i que a vegades no es poden reincorpo- llessin robots sols o persones soles. de prendre’s llocs de treball, caldrà esforçar-nos per rar al món del treball per diversos motius. Entre ells, Cal conèixer moltes dades per poder-se fer una opi- tal que aquesta temporalitat no esdevingui permal’edat o la falta de formació específica. nió fonamentada. Encara no som en el punt on els ro- nent. Segons l’informe The Future of Jobs Report 2018, bots poden fer qualsevol feina. La meva opinió, doncs, és que la tecnologia crea del World Economic Forum que se celebra anualment Molts cops, per fàcil que ens sembli als humans, pot ocupació, i molta. Com hem vist, aquesta ni es crea a Davos, Suïssa, els números són positius i engresca- esdevenir impossible per un robot treure l’embolcall ni es destrueix, segueix el principi de la matèria: es dors, amb matisos. Les noves tecnologies associades a d’un caramel, per exemple. Partint d’aquesta base, cal transforma. L’ocupació passa d’uns perfils a uns alla quarta revolució industrial, que a mi m’agrada ano- pensar que si això és així, també és ben clar que un ro- tres depenent de la societat i de les tecnologies que hi menar revolució 4.0 ja que no només penso que afecti bot no pot fer tot el que fa un humà, motiu pel qual de conviuen. Només hem de preocupar-nos perquè, en a la indústria, crearan nous llocs de treball de molta moment encara no el pot substituir al 100%, sinó que aquesta transformació de l’ocupació, ningú hi quedi qualitat i milloraran de forma molt notable la qualitat pot fer algunes de les tasques que ell fa. Un altre fac- exclòs.!

novembre/2018

“

Efectivament tenim bons fonaments, però calen reformes. Reformes estructurals per adaptar-nos a les necessitats del segle XXI, per deixar d’anar fent per tornar a ser una ciutat puntera al nostre país, una ciutat actualitzada i preparada per aprontar el present i preparar el futur. ENRIC CONILL

“

opinió

El diàleg que ens ha de permetre assolir acords en diferents temàtiques, sovint connectades; com l’urbanisme i la mobilitat, les activitats, les campanyes... en definitiva, totes les polítiques que són necessàries perquè Igualada esdevingui ciutat de referència comercial. XAVIER FIGUERES

Construïm la Igualada que mereixem

Igualada té uns fonaments sòlids. La ciutat ha demostrat al llarg dels anys tenir un capital humà i social molt fort, un teixit associatiu ric i actiu, una ciutadania compromesa que s’estima el lloc on viu i on ha decidit teixir i conservar les seves arrels. Aquesta fortalesa s’ha accentuat, forçosament, davant les múltiples crisis econòmiques que hem patit. La primera com a resultat de la deslocalització de la indústria tèxtil i de la pell. Vam ser locomotora del país, un motor econòmic i industrial que regava la ciutat amb grans fàbriques fabrils, i que, per cert, ha donat una herència preciosa i única a la ciutat: el barri del Rec. Posteriorment, i quan encara no ens havíem refet d’aquest sotrac en el principal pilar laboral i econòmic de la ciutat i de la comarca, vam patir la crisi econòmica del 2008, que va crear veritables estralls en moltíssimes famílies del país i de la ciutat. La crisi va arrossegar moltes famílies del que podríem anomenar “classes mitjanes” cap a una situació de risc econòmic real, perdent moltíssima capacitat adquisitiva i, sobretot, acarnissant-se amb aquells ciutadans que menys tenien i que més ho van patir. De fet el que ha fet la crisi ha estat accentuar les desigualtats entre els ciutadans, crear una bretxa social encara més gran entre aquells que tenen poc i aquells que tenen molt. Després d’aquest passat més llunyà, l’època daurada del tèxtil i de la pell, i del passat més recent, la crisi econòmica, cal recapitular i mirar amb perspectiva com estem i cap on anem. Afortunadament la inèrcia general i nacional ha fet millorar l’economia del país i, de retruc, la d’Igualada. L’atur a la ciutat se situa actualment al voltant del 12% (unes 2500 persones). Tenim menys atur que a l’inici de la crisi, certament, però Igualada encara té més desocupació que la mitjana de la demarcació de Barcelona, i el que és més preocupant: el 42,9% de les persones registrades a l’atur són de llarga durada, porten més de 12 mesos sense poder treballar i 808 igualadins i igualadines a l’atur no tenen cap ingrés econòmic. Laboralment Igualada encara no és capaç de crear prou ocupació i de prou qualitat, atès que el 90% dels nous contractes que es fan a la ciutat són temporals i els salaris són baixos. Paral·lelament, a la ciutat hi ha menys empreses avui que no pas al 2011, hem passat de 1541 a 1472, 69 menys. Símptoma inequívoc que no hem pogut superar d’una manera completa la crisi econòmica. Fins a 341 famílies pateixen pobresa energètica a Igualada, famílies que no tenen la capacitat per pagar la llum, l’aigua i el gas de casa seva i que es troben en una situació de vulnerabilitat molt gran. De la mateixa manera 1328 persones van recórrer al banc de queviures de la ciutat per poder tirar

ENRIC CONILL Arquitecte i alcaldable d’ERC Igualada

324 famílies pateixen pobresa energètica a Igualada, 1328 persones van recórrer al banc de queviures i hi ha 2500 persones a l’Stur. Cal més compromís. Som la ciutat mitjana amb els impostos més alts de Catalunya

endavant. L’any passat a l’Anoia hi va haver 80 desnonaments, i el preu de lloguer a Igualada ha pujat un 20% en només dos anys, afegint encara més dificultats a l’emancipació del jovent. Aquesta és una realitat que no podem ni hem d’obviar. De fet, ho hem d’encarar amb molt més compromís i aportar solucions per resoldre el problema de la pobresa i de les mancances econòmiques de manera estructural, i no només pal·liativa. Aquesta és la responsabilitat dels representants públics, d’aquells que som a les institucions per tal de donar respostes a les necessitats de la gent. I la gent, sobretot a Igualada, compleix amb escreix un esforç majúscul: som la ciutat mitjana amb els impostos més alts de Catalunya. Una família d’Igualada paga, de mitjana, 440€ més en impostos que una família de Vic, i 550€ més que una de Vilafranca. Els ciutadans hem fet els deures, aquest sobreesforç econòmic dels igualadins i igualadines s’ha de veure reflectit en resultats que millorin directament les nostres vides, de manera palpable. No n’hi ha prou, no en tenim prou d’asfaltar carrers o fer “esdeveniments” a la ciutat, que certament són importants i necessaris. Però amb això no ens podem conformar, hem d’esperar i esperem molt més del nostre govern. L’ajuntament efectivament va afrontant el dia a dia, va fent, va tirant. Es van resolent, més o menys, els afers diaris. Però cal governar i liderar la ciutat, posar les llums llargues, mirar a l’horitzó i no tant al mèlic. Estem en la cruïlla entre dos camins: El camí de seguir amb la mateixa dinàmica de l’anar fent o el camí d’afrontar i preparar la ciutat per encarar el futur. O més del mateix o una alternativa que treballi pel present i prepari el futur. O continuar fent veure que tot va bé o planificar i treballar per no perdre cap més tren, una tradició malauradament bastant nostrada. Aquesta és la disjuntiva que avui té Igualada. Hem d’afrontar els reptes que tenim: modernitzar la ciutat, oferir més oportunitats a les persones i apostar per un nou model productiu i laboral basat, principalment, en el futur. I això és el que, modestament i alhora amb tota fermesa, volem aportar. Un projecte de ciutat que encari els reptes, que es mulli, que tingui un full de ruta i que defineixi com ha de ser la ciutat en els propers 20 anys. Efectivament tenim bons fonaments, però calen reformes. Reformes estructurals per adaptar-nos a les necessitats del segle XXI, per deixar d’anar fent per tornar a ser una ciutat puntera al nostre país, una ciutat actualitzada i preparada per afrontar el present i preparar el futur. Fem-ho. Aconseguim-ho. Construïm junts la Igualada que mereixem.

opinió

novembre/2018

Opinió

Ciutat i comerç

meu el moment de concertar alternatives abans que s fàcil trobar indicadors i exemples de com i oferir negatives, perquè només des d’una posició diaquant ha canviat el consum, en relativament XAVIER FIGUERES logant es pot assolir el consens, i aquest, el consens, és poc temps. Avui gairebé tothom coneix AmaExpresident bàsic per construir una ciutat integradora, dinàmica i zon, hem vist mil anuncis que ens diuen que d’Igualada Comerç pròspera econòmicament . NO pagarem l’IVA si comprem tal dia, fins i tot ens han El diàleg que ens ha de permetre assolir acords en sorprès les noves oficines bancàries i encara que el nidiferents temàtiques, sovint connectades; com l’urvell d’anglès (en general) no sigui gaire alt, el Black Fribanisme i la mobilitat, les activitats, les campanyes... day ja és, també, aquí, tot i el seu origen i sentit, d’allà, dels EUA. Sóc conscient que en alguns aspectes i àmbits el marc en definitiva, totes les polítiques que són necessàries La tecnologia i la digitalització han facilitat la coexis- legal o normatiu és ben clar i rigorós, el laboral, per po- perquè Igualada esdevingui ciutat de referència cotència i la plena competència de formats i models co- sar un exemple. En canvi, no tinc la mateixa sensació mercial atesa la nostra especial situació geogràfica, mercials ben diferents, abans la competència era bàsi- a nivell fiscal, ja sigui per les diferències reguladores entre Barcelona i Lleida, i entre les ciutats mitjanes de cament local, i avui és, en bona part i sobretot, global. entre estats de la UE, o de fora, sembla evident que els l’interior i el mar... La concessió vigent del mercat municipal s’acaEn aquest context, allà on alguns podem veure dificul- costos fiscals d’algunes empreses que venen aquí, però tats, altres poden fer realitat noves oportunitats, i tots tenen la seu (és a dir, tributen) en algun altre país, són ba d’aquí 4 anys, podem aprofitar-ho per convertir el “nou mercat”, en el centre de referència del producte plegats; empreses, consumidors i institucions acabem fresc i de la gastronomia de la comarconformant una realitat plena de comca? plexitat i alhora de contradiccions. Cal compartir per competir; ja sigui entre Calen més zones i carrers de viaI és que en l’actualitat, “al mercat”, hi empreses, mitjançant aliances estratègiques o nants? ha activitats, empreses i iniciatives que puntuals, i especialment entre les associacions més S’ha de millorar la senyalització i la són clarament extractores per a l’ecoil·luminació de l’espai públic? nomia d’una ciutat o d’un país, i en canrepresentatives i les institucions, per mirar d’adaptarAl nucli antic hi ha massa cases vi n’hi ha d’altres que són aportadores se sinó avançar-se als nous temps, reptes i també buides, quan aconseguirem el creixei generadores, d’activitat econòmica, ment demogràfic i rejoveniment del d’ocupació i de vida urbana en realitats problemàtiques d’un món canviant i difícil centre? molt pròximes. L’oferta cultural i la musical poden Sempre he pensat i defensat que cal esdevenir un punt d’atracció i de recompartir per competir, ja sigui entre empreses, mitjançant aliances estratègiques o pun- diferents. Encara que les ànimes més liberalitzadores tenció del jovent, atès el dèficit d’oferta d’oci existent? El Rec Stores ha de crear més i noves sinergies amb tuals, i especialment entre les associacions més re- poden dir-me també que nosaltres podem vendre on presentatives i les institucions, per mirar d’adaptar-se vulguem, sembla evident que en alguns casos, com a el comerç i la restauració local? Si volem, junts, podrem! sinó avançar-se als nous temps, reptes i també pro- mínim, la lluita si no és deslleial és molt desigual. Però Igualada ho mereix i ho necessita! és més l’hora de la proposta que del greuge, és a parer blemàtiques d’un món canviant i difícil.

publicitat

novembre/2018

MILERS DE SANCIONATS O INVESTIGATS PER L’EXERCICI DE LES SEVES LLIBERTATS A L’ESTAT ESPANYOL

DEMÀ POTS SER

Valtonyc, raper i informàtic. Condemnat a 3 anys i mig de presó pel contingut de les seves cançons.

imatges

imatges Els castellers han deixat la faixa a l’armari fins a reprendre els assajos, l’any vinent, després d’unes merescudes vacances. Aquesta ha estat una gran temporada, especialment per als Moixiganguers d’Igualada, que han estat guardonats com la colla que més ha crescut. Generalment, els mitjans, acompanyem les notícies sobre el món casteller amb fotografies dels castells carregats, de les aletes de les enxanetes. Avui, acabada la temporada, ens regalem unes altres imatges, escenes que, quan mirem amunt, ens passen desapercebudes. FOTOS: PAU CORCELLES

novembre/2018

imatges

ecomomia

“

economia

novembre/2018

No es tracta d’una inversió monetària, sinó que tota l’estructura d’Airbnb de l’estat espanyol i Portugal es bolcarà a transformar Igualada en una destinació turística. Igualada i l’Anoia apareixeran en un lloc preferent a la plataforma de pisos turístics ARNAU MUÑOZ, GENERAL MANAGER D’AIRBNB A ESPANYA I PORTUGAL

El gegant turístic Airbnb tria Igualada per desenvolupar un nou enfocament de turisme sostenible L’Adoberia Bella serà l’escenari de les accions de promoció i desenvolupament turístic que l’empresa vol engegar en un “escenari nou” per a ells, una ciutat i comarca de vocació industrial. Asseguren que l’aterratge repercutirà en nous llocs de treball. La firma posarà el seu ‘know how’ per convertir la comarca en una meca d’un turisme basat en el respecte al medi

en el turisme experiencial, que prima la qualitat i l’autenticitat, i que està basat en el component d’hospitalitat que aportin les comunitats locals”. Les diferents activitats es desplegaran a l’Adoberia Bella, accions centrades en l’objectiu en “oferir a amfitrions, empresaris i públic l’oportunitat de millorar les experiències d’hospitalitat i beneficiar, d’aquesta manera, la comunitat local”. Arnau Muñoz espera que ”hi hagi una comunitat activa d’amfitrions per desenvolupar el producte”.

ANOIADIARI

Aquesta darrera setmana de novembre, l’Ajuntament d’Igualada i Airbnb anunciaven un acord que farà de la capital de l’Anoia, i en concret l’Adoberia Bella, un ‘lab’ de desenvolupament turístic. Arnau Muñoz, general manager de la firma a l’Estat espanyol i Portugal, acompanyava l’alcalde igualadí Marc Castells en la presentació del projecte. Un projecte pensat per ser un punt de partida -”llibre blanc” deia Muñozper altres contrades sense tradició turística i impulsar-les com a nova destinació. Però amb un segell de turisme diferent, segons Airbnb, “el turisme experiencial i sostenible”. “Portarà llocs de treball” A partir d’aquest gener, Igualada serà el centre “d’un programa de formació, debats i esdeveniments sobre el desenvolupament del turisme sostenible, que involucrarà tant la comunitat local com experts internacionals” segons apuntava Arnau Muñoz. Serà el primer pas d’aquesta col·laboració que farà que el gegant turístic utilitzi l’Adoberia Bella com a escenari de les seves accions, que es dirigiran als agents locals, però també a altres ‘partners’. Amb tot, ni Muñoz ni Castells avançaven les magnituds del que pot generar aquest aterratge d’Airbnb a Igualada. L’alcalde demanava “ser prudents” i no volia facilitar xifres dels llocs de treball que significarà la presència del ‘lab’ a Igualada, tot i que “tindrà un efecte positiu en l’ocupació”. Sobre si hi haurà una inversió d’Airbnb a Igualada, el general manager puntualitzava que “no es tracta d’una inversió monetària, sinó que tota l’estructura d’Airbnb de l’Estat espanyol i Portugal es bolcarà a transformar Igualada en una destinació turística”. La ciutat i la comarca “apareixeran en un lloc preferent” a la plataforma de pisos turístics. Pel que fa a com s’ha produït l’acord, tant Marc Castells com Arnau Mu´ñoz parlaven “d’enamo-

L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, amb Arnau Muñoz, general manager d’Airbnb a la península. TCM

rament mutu” i el representant afirmava que “l’alcalde d’Igualada pot ser molt insistent”. Castells ha ressaltat, sobre aquesta arribada, que “es tracta d’un ‘lab’ pioner. No hi ha fins ara, a cap lloc del món, un projecte de desenvolupament turístic pensat d’aquesta manera. És una novetat i la tenim aquí”. La “geografia propera” amb Barcelona, clau Amb el nom de Healthy Destinations Lab , comptarà amb un programa d’activitats dissenyades especialment per a la capital de l’Anoia i el conjunt de la comarca. Serà una oportunitat “d’agregar tota l’oferta turística de la zona”. L’empresa parla de difondre activitats que siguin respectuoses amb l’entorn econòmic, social i cultural de cada zona. Destaquen que Igualada “té geografia propera a un hub de comunicacions; un teixit econòmic, industrial i comercial arrelats i amb un pla d’internacionalització; la presència de coneixement gràcies a ser seu universitària; una forta tradició cultural i una reconeguda

experiència en l’organització d’esdeveniments internacionals, com el REC.0 o l’European Balloon Festival, entre altres”. En la presentació es remarcava que “l’objectiu és que una ciutat i una comarca que ara no són eminentment turístiques aprenguin a potenciar els propis atractius i esdevinguin una referència del ‘healthy tourism’”. Des del mes de febrer, han de començar a arrencar els tallers i sessions que ajudaran a desenvolupar una metodologia per a la creació de destinacions turístiques sostenibles que tinguin un impacte positiu en les comunitats i l’entorn. El ‘know how’, a disposició No hi haurà inversió econòmica, recalcava Arnau Muñoz, sinó que l’empresa posarà a disposició del teixit socioecònomic local i dels emprenedors de la comarca el seu ‘know how’ per potenciar “el turisme del segle XXI”. Membres de l’equip d’Airbnb, amfitrions i emprenedors a la plataforma participaran en primera persona en aquest Lab, posant “l’èmfasi

MÉS INFORMACIÓ

w w w. a n o i a d i a r i . c at

Airbnb vol fer d’Igualada una plataforma d’investigació de turisme sostenible

El New Destinations Summit En la presentació es donava a conèixer que la primavera de 2019, la ciutat acollirà l’Igualada New Destinations Summit, un esdeveniment internacional format per “panells, xerrades i tallers amb experts internacionals, que posaran en comú les millors experiències de turisme sostenible al món”. Aquest any, l’Ajuntament d’Igualada ultima la redacció del seu Pla Local de Turisme, un document que contempla precisament la creació d’un espai per a la reflexió i el desenvolupament d’iniciatives turístiques modernes, basades en les experiències i els valors sostenibles. “Alguna cosa més” El batlle igualadí s’ha felicitat després de l’acord perquè “una companyia amb aquest abast internacional i expertesa aposti per desenvolupar el potencial turístic d’un territori com el nostre”. Segons Castells “el turisme no només són tríptics i nosaltres sempre hem pensat que podíem fer alguna cosa més. Amb aquesta aliança no només situarem Igualada com un pol de referència internacional sobre noves tendències turístiques, sinó que els agents socioeconòmics coneixeran què cerca el turista actual, com poden ser bons amfitrions, com aprofitar les noves eines que tenen a l’abast i com oferir propostes i experiències autèntiques i atractives”. però desconegudes”.

novembre/2018

“

Igualada té una geografia propera a un hub de comunicacions; un teixit econòmic, industrial i comercial arrelats i amb un pla d’internacionalització; la presència de coneixement gràcies a ser seu universitària; una forta tradició cultural i una reconeguda experiència en l’organització d’esdeveniments internacionals, com el REC.0 o ARNAU MUÑOZ l’European Balloon Festival, entre altres.

Airbnb i Igualada, l’inici d’un projecte que apunta a “evitar els llocs de turisme massiu” Una empresa relativament jove, a penes amb deu anys de trajectòria, i que va acompanyada de l’èxit i de la polèmica, desenvoluparà un laboratori de turisme sostenible a Igualada. Airbnb s’ha convertit en una eina per als propietaris d’immobles per fer valdre els seus pisos i projectar-los com a establiment turístic a través d’internet. Va començar com a una ‘start-up’ a la costa Oest dels Estats Units, a San Francisco, de la mà de tres joves, Brian Chesky, Joe Gebbia i Nathan Blecharczyk, que van observar la necessitat de disposar d’allotjament d’aquesta zona en moments puntuals de l’any, una necessitat que no podien cobrir únicament els hotels. Airbnb -acrònim del concepte ‘Airbed and breakfast’ben aviat es va començar a expandir fora de les fronteres americanes. Avui en dia, la xifra de pernoctacions en els establiments que estan agrupats en aquesta plataforma és de milers cada jornada. El nombre d’allotjaments del que disposa Airbnb evoluciona cap al milió a tot el planeta i Catalunya, pel seu potencial turístic, és un dels punts on ha tingut un creixement més accentuat. L’acord amb Igualada i el seu ajuntament significa que la capital de l’Anoia serà objecte d’un tractament ‘especial’ per part de la plataforma turística, que posicionarà la ciutat en un lloc preferent entre les cerques dels seus clients. Una xifra de clients que s’eleva, segons fonts de la mateixa empresa, a 400 milions d’usuaris. L’acció que es desenvolupa amb el Healthy Destinations Lab -”laboratori de destinacions saludables”- va en la línia del turisme sostenible, un vessant en clau de responsabilitat social que l’empresa vol potenciar. En aquest sentit, el projecte que recala al territori anoienc és pioner en la plataforma turística i fonts de la mateixa empresa especifiquen que un cop es consolidi es vol utilitzar com a model exportable a altres contrades. Airbnb exposa que ha encetat un nou camí per integrar pràctiques de turisme sostenible a la plataforma, ja sigui d’acord amb accions dels mateixos propietaris dels immobles com les col·laboracions amb els governs locals. En aquest sentit, la firma impulsava a principis d’any una Oficina de Turisme Sostenible “per empoderar econòmicament les comunitats, portar viatgers a llocs menys coneguts i donar suport als hàbits de viatge respectuosos amb el medi ambient”. Es postulen, així, com a “solució a la saturació turística causada pel turisme massiu”. Segons les dades que aporta l’empresa, entre el 72 i el 93% dels anuncis que hi ha presents a la plataforma són “fora de les àrees de risc de saturació turística” a més que asseguren que dues terceres parts dels hostes s’acaben allotjant en zones “no habituals”. Airbnb es desmarca de la massificació i entén que el model que ha desenvolupat dispersa els viatgers dels punts on hi ha els establiments hotelers i, per tant, els desvia a les zones on necessiten més visitants: “generem més beneficis per a les comunitats locals que els visitants que fan servir establiments hotelers”. En canvi, els detractors de la plataforma, assenyalen que la reconversió d’apartaments i pisos en establiments turístics ocasiona un efecte nociu sobre el preu dels lloguers, en augmentar la demanda.

“

economia

Amb aquesta aliança no només situarem Igualada com un pol de referència internacional sobre noves tendències turístiques, sinó que els agents socioeconòmics coneixeran què cerca el turista actual i com poden ser bons amfitrions. MARC CASTELLS, ALCALDE D’IGUALADA

És el mateix ser administrador que apoderat?

questa pregunta me la feia el Joan quan estava signant l’escriptura de constitució de la seva societat la setmana passada a la notària. Se l’havia nomenat administrador a ell, i a la seva sòcia, la Roser, li va atorgar la societat un poder molt ampli sobre les activitats de la societat. Li vaig explicar les diferències:

1) Cotització en la Seguretat social: l’administrador obligatòriament ha de cotitzar, bé sigui en el règim d’autònoms o en el règim general, segons com sigui la seva participació en l’empresa i si el càrrec és retribuït en els estatuts. L’apoderat no té perquè cotitzar encara que habitualment ho faci en cas de treballar a l’empresa. 2) Qui els nomena i qui pot cessar-los: l’administrador és nomenat per la Junta General de socis igual que només la Junta pot cessar-lo. L’apoderat el nomena directament l’administrador i només pot revocar el seu poder l’administrador, no la Junta. 3) Facultats de cadascun: l’administrador exerceix totes les funcions pròpies del gir o tràfic de l’empresa (bancàries, laborals, comercials, etc.) excepte aquelles que siguin competència estricta de la Junta (ampliacions i reduccions de capital, dissolució..). L’apoderat solament pot realitzar les que tingui expressament conferides en l’escriptura de poder. 4) Poden limitar-se les facultats de l’administrador? No poden limitar-se les facultats de l’administrador en el tràfic ordinari enfront de tercers, i si està inscrit el seu nomenament en el Registre Mercantil obliga a la societat encara que després els socis li poden demanar responsabilitat de manera interna. 5) Poden limitar-se les facultats de l’apoderat? Sí, es poden limitar tant per quantia (per exemple fins a 20.000 euros) com obligant al fet que es realitzin conjuntament amb un altre apoderat algunes concretes (venda d’immobles per exemple) o simplement prohibint o no facultant-lo (per exemple prendre diners a préstec). 6) Què no pot fer l’administrador i en canvi sí pot fer l’apoderat? Encara tenint el poder més ampli possible l’apoderat mai podrà convocar Junta General ni signar els comptes anuals, entre altres funcions exclusives de l’administrador. 7) Quina responsabilitat tenen l’administrador i l’apoderat? L’administrador té responsabilitat total, enfront dels socis (que poden exigir-li el compliment correcte de la seva funció i enfront de tercers (incloent Hisenda, Seguretat Social) mitjançant l’exercici de les accions socials i individuals de responsabilitat. L’apoderat només respon davant l’administrador encara que, en determinades ocasions sí se li podrien reclamar els deutes socials en cas de concurs culpable, o en cas de considerar-se administrador de fet. 8) Cal inscriure el nomenament de l’apoderat? És obligatori en cas de ser un poder general, però en cas de serun poder especial i limitat (per exemple un poder per a operacions bancàries fins a 10.000 euros) no serà necessari fer-ho.

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO Notari d’Igualada carlosjimenez@notariado.org

economia

novembre/2018

Sector tèxtil

El tèxtil anoienc es marca el repte d’enllaçar les start-up amb les empreses tradicionals del sector Les accions formatives en el sector tèxtil aquests darrers mesos han assolit “més d’un 50% d’insercions laborals” segons la patronal

F. V.

El tèxtil, sector anoienc per excel·lència, va ser una de les branques que més va patir la recessió de 2008. El president de Fagepi, Josep Ignasi Reixach, vinculat professionalment a la històrica Punto Blanco, exposava algunes de les dades fa deu dies: del 2007 al 2014, aquesta indústria va perdre un 34% del seu valor. Unes dades catastròfiques que s’han anat mitigant, però amb un nou panorama. I en aquest panorama nou, les ‘start-up’ hi tenen un paper molt més rellevant. 900 persones a Igualada Les darreres dades apunten que gairebé 900 persones es dediquen al tèxtil a Igualada. El total d’empreses a la comarca són 127 i els assalariats 1.211. Del total d’empreses a la capital anoienca, el subsector d’aquelles que es dediquen a la confecció de peces de vestir n’incloïa 44 que ocupaven 420 persones, aproximadament un 3,8% del nombre total de treballadors. La resta

d’empreses del sector a la ciutat eren 38 i donaven feina a 457 persones. Hi ha hagut, per tant, una recuperació progressiva. Per afermar aquesta recuperació, des de les administracions i les patronals s’han perfilat diverses iniciatives. La més coneguda, el certamen BSTIM, però també s’ha fet una important inversió pública en l’oficina de prototipatge o en programes a nivell català, com la iniciativa ‘Innovadors: Teixint Idees i Xarxes’. Aquesta ha suposat també la cooperació amb l’àmbit privat, amb la Generalitat de Catalunya i amb altres Ajuntaments -a més del d’Igualada- com els de Sabadell, Manresa, Terrassa o Mataró, entre altres agents. Junts han treballat en el desenvolupament de tasques per a la millora de la competitivitat i l’ocupació en el sector tèxtil i moda de Catalunya. El projecte ha contemplat dues accions formatives que han permès trobar feina al 50% dels seus alumnes en empreses del sector al territori. Es tracta de cursos de

Tècnic en patronatge i confecció de productes de moda i el de Tècnic en producció de prototips d’articles de moda en plana i gènere de punt. Tots dos han tingut una durada de 250 hores i han format una dotzena d’alumnes cadascun. Accions de mentoratge El gerent de Fitex, David García, reblava que la principal meta és casar l’empenta de les noves ‘startup’ amb les empreses consolidades. Així, el programa inclou també el programa Futurmod, orientat a donar suport a emprenedors i micropimes de nova creació en el sector de la moda, facilitant la seva consolidació i creixement. A través de Futurmod s’han construït noves xarxes de relació entre emprenedors, empreses consolidades, administracions, escoles de disseny i centres de recerca, per impulsar la innovació i el creixement de nous negocis en el sector de la moda. En aquest sentit, Futurmod ha creat més de 40 connexions rellevants entre emprenedors i empreses

EL 34% Segons la patronal tèxtil anoienca, durant el període 2007-2014, el valor de la indústria tèxtil va caure en un 34%. La recuperació des d’aleshores ha estat constant, però sense atansar-se a la situació anterior MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Les accions formatives en el tèxtil assoleixen la inserció de més del 50% dels alumnes

consolidades que estan generant relacions mercantils, capaces d’enfortir l’ecosistema moda de Catalunya. “Anem construint comunitat, comptem amb 147 ‘start-ups’. A més, hem desenvolupat 43 accions de mentoratge”, segons David García. El 2019 se seguirà Des de les administracions i la patronal s’ha avançat que “es preveu la continuïtat del programa per a l’any 2019”. La voluntat des d’ara passa per ampliar la base de dades d’emprenedors i start up’s del sector, oferir-los noves mentories amb professionals experts, ampliar les sessions de networking per incentivar relacions amb empreses consolidades, crear espais d’incubació per emprenedors i valorar la possibilitat de crear un fons de capital llavor per invertir en noves empreses. En paral·lel, es vol impulsar un nou curs formatiu, en aquest cas de 300 hores –amb 100 hores de pràctiques en empreses– i centrada en Tissatge i Programació.

novembre/2018

publicitat

cultura

“

cultura

novembre/2018

És una trobada molt maca perquè es fa en un espai públic, lliure i on tothom és igual. és una de les claus de l’èxit perquè la iniciativa no s’hagi desinflat al llarg dels anys. Als nens i nenes que els agrada s’acosten i a qui no els agrada marxen a jugar més enllà.És molt lliure. ELS MÚSICS DEL PARC

“Als nens i nenes a qui els agrada s’acosten i als qui no els agrada marxen a jugar més enllà. És molt lliure” Els Músics del Parc celebren cada dijous a la tarda un concert per als nens i nenes al parc del Garcia Fossas

sense propostes com aquesta J.G.: Ens adaptem molt a l’època de l’any. Si ve Carnestoltes traiem repertori de Carnestoltes, si ve la Castanyada, la Castanyera. I durant la primavera busquem repertori popular. Tot i així, la música que fem la considerem més familiar, per a les famílies. No entenem que hi hagi una música especial per als infants, perquè als nens i nenes els poden agradar cançons que en un primer moment no han estat pensades per a públic infantil.

ALBERT COMPTE RIBA

Se’ls coneix per Els Músics del Parc, tal com els ha batejat la seva audiència de petits i petites que s’apropen a escoltar-los cada dijous a les cinc, després de classe, al parc del Garcia Fossas. Dues coses els van unir per emprendre aquest projecte: dur els seus fills i filles a la mateixa escola, el Garcia Fossas i la seva paternitat. Es troben cada dijous a la tarda per tocar cançons populars, acompanyar les hores de lleure de nens i nenes al parc del Garcia Fossas i com a grup musical no sempre són els mateixos. AnoiaDiari els va anar a trobar per Santa Cecília, el passat 22 de novembre, per conèixer-los de més a prop i parlar d’aquesta proposta lliure, gratuïta i familiar. Van estarhi tocant i vam poder parlar amb el Salvador Millera, el Jordi Giralt , el Pep Massana, l’Alfons Mula, el Sergio Piedras i l’Albert Puig. Sempre heu estat els sis tocant? A.P.: No, a vegades hem estat menys i a la vegada podem ser infinits! P.M.: Al principi devíem ser quatre, després cinc i hem arribat a ser vuit. Depèn de cada curs, però com a mínim sempre hem estat quatre o cinc que cada dijous del món, si no plou o neva, estem tocant al parc del Garcia Fossas a les cinc de la tarda. Quants dels nens que heu vist com a públic des que toqueu al parc els heu trobat després a l’Escola Municipal de Música d’Igualada? P.M.: Hi ha molts nens del Garcia Fossas que van també a l’escola de música, sí. Aquí al parc venen nens i nenes d’altres escoles properes com el Monalco. És una trobada molt maca perquè es fa en un espai públic, lliure i on tothom és igual. Diria que és una de les claus de l’èxit perquè la iniciativa no s’hagi desinflat al llarg dels anys. Als nens i nenes que els agrada s’acosten i a qui no els agrada marxen a jugar més enllà. És molt lliure.

“

Els Músics del Parc fan música cada dijous a la tarda al Parc del Garcia Fossas. ALBERT COMPTE

A.M.: Algun ha vingut amb instruments de percussió i altres han vingut amb una flauta dolça, potser perquè aquella tarda han fet música a l’escola. Avui ha estat Santa Cecília. Feu altres concerts especials al llarg de l’any? J.G.: Sí, per Santa Cecília o el dijous proper a la festa toquem. És el dia que ens va bé a tots nosaltres. I durant l’any apareixen coses esporàdiques, com per exemple fer una audició específica per a algun dels grups de l’escola Garcia Fossas si ens ho ha demanat la professora, en algun final de curs, durant alguna jornada de portes obertes... Fora dels dijous si ens va bé i ho veiem bé fem un concert. A.M.: El dia de jornada de portes obertes s’està convertint en un clàssic.

Hi ha nens i nenes que portin els seus instruments? A.M.: Alguns hi han vingut, però és excepcional, no passa gaire.

Quin repertori teniu? S.P.: Toquem temes populars, de caire infantil i alguna de juvenil. I també tenim un tema propi compost pel Pep, l’Albert i altres que parla de la història de l’escola.

I amb quin tipus d’instruments venen?

Heu actuat en altres parcs o vora altres centres educatius?

P.M.: Els Músics del Parc van néixer al parc del Garcia Fossas. Com a grup professional, en principi no fem bolos. Vam provar de tocar un parell de vegades en altres parcs però per a nosaltres el que millor ens va per horaris és trobar-nos quan surten els fills i filles de l’escola. Quan escolliu un repertori ho feu amb intenció d’ensenyar? J.G.: El que em va atrapar d’aquest projecte va ser tocar les cançons que jo de petit escoltava. I ja aleshores eren cançons antigues. Ensenyem part del patrimoni musical popular que tenim. A.P.: A més, no solament toquem cançons infantils. Toquem cançons irlandeses, llatinoamericanes, temes que ens agraden a nosaltres. Quan ens trobem, ensenyem els acords als companys d’una cançó que un vol tocar i la toquem. I això per als nens i nenes que ho veuen ja és pedagògic. A.M.: Moltes de les cançons provenen de l’escoltisme. També toquem peces de l’espiritual negre, de tradició europea... S.M.: És interessant que nens i nenes nouvinguts de fora també puguin aprendre aquestes cançons populars catalanes, i fora de l’escola,

No entenem que hi hagi una música especial per als infants. Ara que estan tan de moda les escoles lliures, mètodes com el Waldorf, pensem que durant aquesta estona que toquem s’apliquen aquestes pedagogies.

Per què al carrer i no en un espai tancat? A.P.: Tots els pares i mares saben que quan els nenes surten del cole molts volen anar al parc. Nosaltres anàvem al parc i vam trobar que el més sensat era tocar algunes cançons mentre els nostres fills i filles jugaven. P.M.: Ara que està tan de moda les escoles lliures, mètodes com el Waldorf, penso que durant aquesta estona en què toquem s’apliquen aquestes pedagogia. Els nens i les nenes van i venen pel parc depenent de si tenen ganes o no d’escoltar, ballar, mirar i l’alt grau de llibertat permet que catalitzin moltes coses. El Salva ha parlat de nens i nenes d’altres cultures que poden contrastar-ho amb la rigidesa de l’estar a l’aula. S.M.: És que algun dia ens han acompanyat tallers de maquillatge, conta-contes... A.M.: Una pregunta que em faig és si d’aquí a uns anys, quan ja cap de nosaltres tingui els nens a l’escola seguirem venint cada dijous? A.P.: Diuen que perquè un grup duri cal tenir presents tres factors. Un és l’amistat, el segon és els diners i finalment, que t’agradi la música que fas. En aquest projecte del que hi ha molt és del primer factor. Sobre si ens agrada la música que toquem, pots començar a tocar El Gegant del Pi de forma popular i anar-hi afegint tu noves melodies i ritmes. P.M.: L’energia que hi ha és el que ens agrada. J.G.: Gaudim de tocar amb els companys. P.M.: I a més, trobar sis o vuit veus masculines, afinades, cantant a la vegada La Lluna la Pruna o el Cargol treu banya i a on cada veu troba el seu espai en els registres està molt bé i com a cantant dóna un plaer molt gran.

novembre/2018

publicitat

perfils

“

perfils

novembre/2018

Catalunya, els catalans, és un col·lectiu molt interessat en la política però en els últims anys aquest interès s’ha desbordat, s’ha disparat, perquè ens ha afectat a tots, pensem d’una manera o d’una altra, siguem d’un cantó o de l’altre, o siguem de dalt o de baix. Ens ha afectat a tots.

“Procurem donar veu al màxim de punts de vista, perquè això ens permetrà dibuixar millor el retrat de l’actualitat” Laura Rosel Directora i presentadora del FAQs

TONI CORTÈS MINGUET

Formada professionalment a la ràdio, el seu mitjà, i de fer el salt a la petita pantalla seient a la cadira del mestre Cuní, va tremolar quan li van proposar agafar el relleu al Ricard Ustrell al davant del FAQs, un programa que ella no es perdia cada dissabte a la nit asseguda al sofà de casa. Ara, lidera l’audiència amb un programa que analitza i explica l’actualitat política d’aquest país tan agitat i ho fa tot entretenint l’espectador. Una proposta innovadora que aixeca passions cada dissabte a la nit. La mateixa passió amb què presenta i dirigeix el FAQs. La mateixa passió amb què parla de la seva professió. Vas començar a la ràdio, concretament a una emissora local, Ràdio Sabadell, i després vas fer el salt cap a una emissora que començava a créixer, RAC1. Quin record tens d’aquesta etapa? Ràdio Sabadell va ser una escola en tots els sentits; va ser el meu contacte amb el món laboral, tenia totes les ganes del món perquè acabava de sortir de la universitat i tenia moltes ganes de posar en pràctica tot el que m’havien ensenyat. I en una ràdio local pots fer de tot, pots fer de redactora, de tècnica, de conductora… Em va servir molt per aprendre. RAC1 va ser un salt molt important. Vaig entrar-hi quan va començar a fer l’esclat. Va ser molt emocionant viure com una ràdio que havia començat tan petita arribava a convertir-se en líder i a fer el sorpasso històric a Catalunya Ràdio. Vaig tenir la sort de reballar a l’ombra d’en Jordi Basté, que és el meu pare radiofònic, el meu pare periodístic i aprendre amb ell cada minut que vaig estar treballant a RAC1, que van ser sis anys. Tant Ràdio Sabadell, com RAC1 tenen una cosa en comú, que em van posar a dins el cuquet de la ràdio i

és una cosa que no se’n va mai, que per sempre més tindràs una vinculació i una tirada per la ràdio. Per mi, la ràdio, és el mitjà. I arriba el dia que passes a la TV, primer presentant el ( al dia a 8TV i després al FAQs. Com t’adaptes a aquest nou mitjà, a un nou llenguatge? T’has de reinventar totalment. L’etapa a 8TV m’obliga a aprendre de nou. És un llenguatge nou. La matèria primera és la mateixa, que és la informació i la comunicació, però la manera de treballar-la és totalment diferent. Quan entro en contacte amb la televisió trobo encara més valuosa la ràdio, perquè m’adono de tot el que pots fer només amb el so, potenciant, per tant, només un dels sentits. A la TV entren en joc tants altres estímuls, com són tots els que t’entren per la vista. Per això, la ràdio és molt més potent, té moltes més virtuts, molts més mèrits, perquè comuniques el mateix o més només amb l’oïda. Situar-me a 8TV i després a FAQs va ser un aprenentatge a marxes forçades perquè al que ja sabia fer, que era interpretar l’actualitat i explicar-la, fer informació d’actualitat, hi havia d’afegir aquest aprenentatge de la imatge, amb tot el que comporta: les expressions de la cara, els gests, coses de tu que desconeixes i que també comuniquen i que has d’aprendre a controlar, dominar o potenciar.

una de les persones que més ha ensenyat a una generació de periodistes. El repte era molt gran, però ens vam diferenciar molt, érem molt honestos amb nosaltres mateixos, amb l’audiència i amb la cadena, sabíem que no podia fer el mateix que feia el Cuní, perquè només ho pot fer ell; anàvem a fer una altra cosa, rebaixant-nos la pressió perquè sabíem que els índexs d’audiència no serien els mateixos. Però el repte era honest i humil: anem a fer-ho el millor que podem i donem el millor de nosaltres mateixos. Som nous fent televisió i ho farem el millor possible. En el cas de FAQs el relleu també va ser un repte molt gran perquè funcionava molt bé. Havia causat un impacte, molt curtet perquè el Ricard només hi va estar tres mesos, uns setze programes. Jo era una seguidora de FAQs. El dissabte em quedava davant la televisió i em deia què fan, com ho fan, jo vull fer això, això és la bomba! Hi estava molt enganxada! Quan em van proposar fer el FAQs vaig tremolar de dalt a baix. Em feia molt respecte. Era un programa que havia funcionat molt bé, havia ocasionat un gran impacte i em preguntava si jo seria capaç de fer-lo. Un cop hi entres t’adones que el que has de fer és ser tu mateixa, deixar-te portar per l’equip, per la direcció del programa, i fer el millor que puguis la teva feina, confiar en tu, en el teu instint i endavant.

A 8TV agafaves el relleu a una de les grans patums de la comunicació al nostre país, Josep Cuní; i al FAQs també et tocava agafar el relleu a en Ricard Ustrell, que havia arrencat el programa amb molt èxit. Com vas viure aquests reptes? M’agrada que parlis d’agafar el relleu i no de substituir, perquè no he substituït ningú, n’agafo el relleu. En el cas del Cuní, va ser un repte enorme, perquè és un dels tòtems de la comunicació d’aquest país,

Fer un programa, innovador, trencador, sobre política, d’anàlisi, amb un to d’entreteniment, un dissabte a la nit i en horari prime time, era agosarat? Sí, i tant, perquè no s’havia fet mai. Però, alhora, s’ha demostrat que era encertat. L’audiència, els espectadors catalans, estaven esperant un programa com el FAQs. Com si ho demanessin a crits, però no va ser fins que va arribar El Terrat i TV3, que van dissenyar aquest for-

“

Situar-me a 8TV i després a FAQs va ser un aprenentatge a marxes forçades perquè al que ja sabia fer, que era interpretar l’actualitat i explicar-la, fer informació d’actualitat, hi havia d’afegir aquest aprenentatge de la imatge, amb tot el que comporta: les expressions de la cara, els gests, coses de tu que desconeixes i que també comuniquen i que has d’aprendre a controlar, dominar o potenciar.

novembre/2018

“

Estem habituats a veure crits i soroll en programes de grans mitjans de comunicació d’àmbit estatal. En el panorama comunicatiu català, per sort, l’estil no és aquest, perquè l’audiència no vol això. Els que volen crits ja van als altres canals. Els que volen sang i soroll ja ho troben allà. Aquí no.

“

Jo era una seguidora de FAQs. El dissabte em quedava davant la televisió i em deia què fan, com ho fan, jo vull fer això, això és la bomba! Hi estava molt enganxada! Quan em van proposar fer el FAQs vaig tremolar de dalt a baix.

Estem vivint un moment en què han passat tantes coses i tan grosses que necessitem el màxim de lectures i interpretacions o d’eines possibles per entendre què està passant.

“

perfils

Jo vull viure en un país, es digui com es digui, però on es pugui fer humor de tot. Al final, som més feliços quan podem riure, quan podem treure-li ferro a qualsevol cosa.

mat, que s’ha demostrat que hi havia aquesta demanda per part del públic La situació política i social que viu el país també ha influït en l’èxit del programa i la bona acollida de l’audiència? Sí, el moment polític del país hi fa molt. Estem vivint un moment en què han passat tantes coses i tan grosses que necessitem el màxim de lectures i interpretacions o d’eines possibles per entendre què està passant. Això ja ho fan els mitjans, els programes de televisió, els periòdics, la ràdio, però potser a TV3 li faltava aquest punt d’interpretar-ho però no amb un to greu i avorrit, no pontificant, sinó des d’un punt de vista diferent, des de l’entreteniment. Ha crescut l’interès per la política entre els catalans? Sí, sense cap mena de dubte. Catalunya, els catalans, és un col·lectiu molt interessat en la política però en els últims anys aquest interès s’ha desbordat, s’ha disparat, perquè ens ha afectat a tots, pensem d’una manera o d’una altra, siguem d’un cantó o de l’altre, o siguem de dalt o de baix, tant és. Ens ha afectat a tots, en major o menor mesura, en la nostra vida quotidiana. Per tant, penso que sí, que hi ha una tirada forta per la política a Catalunya. Com dèiem, FAQs és un programa d’anàlisi política però amb un to d’entreteniment, en el qual tenen cabuda la música i, fins i tot, l’humor. Recentment hem vist situacions en què s’han censurat i criticat d’una manera salvatge, sobretot a les xarxes, a humoristes. Es pot fer humor de tot? Jo vull viure en un país, es digui com es digui, però on es pugui fer humor de tot. Al final, som més feliços quan podem riure, quan podem treure-li ferro a qualsevol cosa que ens passi a nosaltres, quan tens un problema o moment complicat, quan el pots afrontar amb un somriure, vinga va!, tirem endavant i actues diferent. En la comunicació, en la política, en l’actualitat, passa el mateix, jo vull poder riure de tot, perquè quan rius, quan fas humor d’un tema o d’un fet, que t’ha passat, que t’ha afectat, i veus diferent, ho afrontes diferent i ens ajuda a tots. Ens estem acostumant a veure, a les tribunes parlamentàries i a programes de televisió de cadenes espanyoles, crits, soroll, insults i mala educació. Un escenari molt diferent del que veiem al FAQs… Estem habituats a veure crits i soroll en programes de grans mitjans

de comunicació d’àmbit estatal. En el panorama comunicatiu català, per sort, l’estil no és aquest, perquè l’audiència no vol això. Els que volen crits ja van als altres canals. Els que volen sang i soroll ja ho troben allà. Aquí no. I jo, com a conductora del programa, ho agraeixo i penso que l’espectador, a casa seva, també. Quins són els principals reptes a l’hora de dissenyar un programa setmana darrera setmana, mantenint la qualitat i l’èxit d’audiències? Ens hi posem dimarts, quan fem una autocrítica ferotge del programa anterior i comencem a plantejar les grans línies per on anirà el programa del dissabte següent. Mirem sorprendre cada setmana l’espectador, que cada setmana la gent tingui ganes que arribin les 10 de la nit i veure el FAQs, i que els puguem informar sobre l’actualitat, tot entretenint-los. Oferir una cosa diferent, que et faci quedar enganxat al sofà un dissabte fins a la una de la matinada, per això ho amanim amb entreteniment, amb humor, amb música. Que vagin passin coses en aquell plató que és tan xulo, tan innovador, que et permet jugar-hi molt. Tu no només presentes el programa sinó que també fas entrevistes prèvies i el codirigeixes. Com a directora, quina importància té tenir un bon equip? L’equip és molt important, sense l’equip que hi ha al darrera, al davant, a sobre i a sota meu, FAQs no existiria. És un gran programa, amb un gran resultat d’audiència, que funciona perquè té un gran equip. Des de la persona que s’ocupa de reservar un vol per anar a fer una entrevista fins al redactor que prepara el guió amb la documentació exhaustiva de la persona que anem a entrevistar, el càmera, l’operador... tothom és molt important. La clau és l’equip, l’engranatge. I, en aquest equip, quin paper hi tenen les dones? Darrerament hi ha un important debat sobre el paper de la dona en el món del cinema o la televisió. En el FAQs el paper de la dona és el mateix que el de l’home. Som dos directors, home i dona, i la presentadora és una dona. No hi ha diferències. A TV3 penso que tampoc. Els TN els presenten parelles d’home i dona, els matins són de la Lídia i les tardes de l’Helena, no hi veig mancances. L’espectador té ara més referents femenins que abans? Sí, per sort, absolutament. S’està donant més veu. Les redaccions estan formades majoritàriament per

perfils

novembre/2018

“

Entrevista a Laura Rosel

Mirem de sorprendre cada setmana l’espectador, que cada setmana la gent tingui ganes que arribin les 10 de la nit i veure el FAQs, i que els puguem informar sobre l’actualitat, tot entretenint-los. Oferir una cosa diferent, que et faci quedar enganxat al sofà un dissabte fins a la una de la matinada, per això ho amanim amb entreteniment, amb humor, amb música.

dones i això també hi fa molt en la selecció dels temes i en la manera d’abordar-los. Quines són les claus de l’èxit de les bones audiències que teniu? La clau de l’èxit és la qualitat del producte, la qualitat dels continguts que oferim i el fet que és un

format nou i constantment innovador. Potser d’aquí a cinc anys si continuéssim fent el FAQs com el fem ara no tindríem aquestes audiències. Ja estaria vist, seria avorrit. Però si seguim evolucionant i cada dissabte intentem fer un programa nou, posant el llistó més amunt, intentant girar-ho tot encara més per sorprendre l’audiència, el repte és aquest. La clau de l’èxit és que constantment fem coses noves i diferents, i de qualitat. Abans has comentat que comenceu la setmana fent una “auto-

crítica ferotge” del programa anterior. També rebeu crítiques de fora, sobretot a les xarxes, algunes també “ferotges”… Com te les prens? Procurem no fer-ne gaire cas, perquè la línia entre la crítica i l’atac és molt fina. Nosaltres sabem molt bé què volem fer. Els principals crítics

amb el programa som nosaltres i intentem aïllar-nos bastant del soroll que es genera a l’exterior, perquè les xarxes, com twitter, són molt perilloses en aquest sentit. Nosaltres anem a la nostra, hem d’estar molt convençuts del que fem, que ho estem, i quan no ho estem, ho corregim. Moltes d’aquestes crítiques són perquè convideu persones amb un tarannà democràtic dubtós o que estan a la dreta de la dreta… Si només escoltem els que pensen d’una manera ens quedem amb

la meitat del quadre, de la foto. Procurem donar veu al màxim de punts de vista, al màxim d’opinions, al màxim de la paleta de colors, perquè això ens permetrà dibuixar millor el retrat de l’actualitat i del que estem vivint. Encara que això comporti que hàgim d’escoltar coses que a l’audiència li faci venir

una mica de mal de ventre. Però és que aquestes coses que escolten, existeixen, estan al costat de casa i també tenen alguna cosa a dir. Per tant, també se’ls ha de donar veu, contextualitzant-ho, si cal donant arguments en contra o a favor que ajudin a analitzar si això té o no té pes, però s’ha de donar veu a tothom. Algunes d’aquestes veus denuncien que TV3 no és una televisió plural, que està al servei del procés independentista i que, com l’escola, és una eina d’adoctrina-

ment. Com a periodista, com valores aquestes acusacions Sí, però això forma part de l’estratègia política de cada partit. La nostra feina és fer periodisme i no política.

La clau de l’èxit és la qualitat del producte, la qualitat dels continguts que oferim i el fet que és un format nou i constantment innovador.

Heu rebut pressions per part de formacions polítiques? No, tampoc ho toleraríem.

La línia entre la crítica i l’atac és molt fina.

També han criticat el públic que assisteix al directe Sí, ha estat molt criticat, com si ens dediquéssim a coaccionar el públic. Jo convido tothom que tingui dubtes que demani hora per venir un dia de públic al FAQs i veurà que és totalment aleatori i transparent. I punt. No se selecciona el públic, no se li dóna cap indicació, al contrari, l’única indicació que se li dóna és que sigui respectuós amb totes les opinions.

Els principals crítics amb el programa som nosaltres i intentem aïllar-nos bastant del soroll que es genera a l’exterior, perquè les xarxes, com twitter, són molt perilloses.

Quines entrevistes que has fet t’han emocionat o colpit més? Em va agradar molt poder entrevistar Pep Guardiola, per tot l’equip va ser un moment molt especial; i a nivell personal em va copsar molt, va ser un cop intens, l’entrevista al Javier, el pare del Xavi, el nen de Rubí que va morir a l’atemptat de Barcelona. Aquella entrevista va ser un dels moments més forts que he viscut a la feina. I quina entrevista t’agradaria fer? M’agradaria molt poder entrevistar Pedro Sánchez (riu), perquè encara no ha donat cap entrevista a cap mitjà català, perquè ara ja ha passat prou temps perquè se senti prou fort i prou segur per dir quina és la seva resposta per Catalunya.

Procurem donar veu al màxim de punts de vista, al màxim d’opinions, al màxim de la paleta de colors, perquè això ens permetrà dibuixar millor el retrat de l’actualitat i del que estem vivint.

novembre/2018

publicitat

esports

“

novembre/2018

En aquest món tothom sap de futbol, menys les dones. Una dona no pot saber sobre aquest esport, perquè és un esport d’homes. M’he trobat a vegades que pares de jugadores m’han dit: tu entrenaràs el meu fill? Si ets una dona“ MARTA CUBÍ

Quan l’esport no és un joc de nens Parlem amb la Marta Cubí, l’Alba Trullols i la Mireia Conde, tres esportistes anoienques que han triomfat en esports practicats majoritàriament per homes

GEMMA CLARAMUNT RIBAS

Davant del panorama esportiu actual en què de mica en mica l’esport femení va entrant al nostre dia a dia i els mitjans de comunicació fan més ressò, volem presentar tres esportistes anoienques que han tingut una carrera esportiva exitosa en esports molt diferents: trial, rugbi i futbol, tres esports majoritàriament masculins que no han fet decaure les tres protagonistes d’avui. Marta Cubí: Esforç, constància i sacrifici Marta Cubí ha estat jugadora del FC Igualada, el FC Levante Las Planas, el FC Barcelona i el RDC Espanyol entre molts d’altres. Es podria dir que la Marta porta el futbol a la sang. La pilota l’acompanya des de ben petita. Allà on anava l’acompanyava una pilota. La pilota era bàsica per a tot, però no va ser fins als 13 anys que la jugadora igualadina va fer el gran pas i es va federar en aquest esport, coincidint amb el fet que l’any 1998 es va crear el primer equip femení al FC Igualada. És necessari recalcar que la Mar-

ta ha tingut un paper important dins el futbol; el futbol, l’esport més practicat al món i amb més repercussió social que existeix. Però, ha tingut la Marta i juntament amb ella el miler de jugadores de futbol, el reconeixement que li pertoca? La Marta ens ha explicat la seva experiència com a jugadora davant les desigualtats de gènere dins d’un esport tan summament famós. Tot i la mancança d’infravaloració per part d’altres jugadors, la Marta sap que si hagués sigut un noi la seva vida hagués estat diferent. “Un cop pares a pensar amb calma quina és la situació t’adones de diferents aspectes que ens diferencien en el futbol femení. La diferència salarial és la més rellevant. La majoria de dones que juguen a futbol tenen altres feines, perquè no es pot viure del futbol. Per què un noi de 1a catalana cobra molt més que una jugadora que està a segona espanyola?” explica la Marta. La cultura que envolta el futbol és el condicionant perquè la desigualtat esportiva es generi constantment. El futbol ha estat sempre un esport dominat pel sexe masculí i el fet que la dona estigui entrant amb força dins d’aquest esport ha

provocat que allò que es coneixia fins a dia d’avui es vegi alterat, provocant que es desvaloritzi la feina de jugadores, entrenadores i àrbitres. Segons la Marta “És molt difícil deslliurar-se de l’estereotip que marca que l’home és el que va al bar a veure el futbol mentre la dona es queda a casa. Tothom es creu capaç per parlar de futbol. En aquest món tothom sap de futbol, menys les dones. Una dona no pot saber sobre aquest esport, perquè és un esport d’homes. M’he trobat a vegades que pares de jugadors m’han dit: tu entrenaràs el meu fill? Si ets una dona. “ El sexe condiciona l’esport i la seva divulgació. La quantitat de referents de quan la Marta era petita és pràcticament nul·la. Coneixia els jugadors famosos que formaven part del futbol masculí, però pel que fa a les dones no va ser fins que va entrar al RC Español que va començar a tenir referents femenins dins l’esport com és el cas d’Itziar Marinez o Raquel Cabezón. “He tingut la sort de jugar contra les meves referents i vaig aprofitar aquest fet per impregnar-me tant de la seva actitud com la manera de jugar” assenyala

La Mireia Conde, al costat de la seva moto

EXEMPLES La Marta, l’Alba i la Mireia són tres exemples anoiencs que demostren que les noies poden practicar i fer una exitosa carrera en esports majoritàriament masculins

l’exfutbolista igualadina. Encara que mica en mica la societat canviï i es doni més visibilitat a la dona, tant en l’esport com en altres sectors de la societat, encara queda molta feina a fer. La Marta ens va explicar el que pensava i creu que el principi del canvi radica que la gent consumeixi més esport femení i, per tant, convida a tothom a anar a veure alguna competició, sigui de l’esport que sigui, i es nodreixi de l’esport femení, que pot aportar moltes coses diferents del tipus d’esport que la societat està acostumada a veure. Alba Trullols: “Tornar-te a aixecar” L’Alba Trullols, presidenta de l’Anoia Rugbi Club, es va endinsar en el món del rugbi fa 5 anys. Amant dels esports d’equip i la cooperació va conèixer el rugbi de la mà de l’actual secretària del club, Mireia Grau. “Amb la Mireia i dues noies més anàvem cada dissabte al matí a entrenar al Xipreret. Entre totes vam començar a buscar més noies i vam acabar formant un equip” recorda l’Alba. El respecte i la cohesió d’equip són dos elements molt importants dins la vida de l’Alba, elements que ha trobat dins d’aquest esport. “Mai m’he sentit inferior respecte als nois, exceptuant les diferències físiques contra les quals no es pot lluitar. El rugbi és un esport minoritari i tant ens donem suport tots entre tots com ens fem servir d’exemple mutu” ens explica la jugadora de rugbi. Quan l’Alba es va incorporar al món del rugbi no tenia com a objectiu aconseguir una meta esportiva professional. La seva màxima aspiració era passar-ho bé i forjar un sentiment de grup, de fa-

novembre/2018

“

“Tornar-te aixecar. Per a mi no és només un lema del rugbi, és un lema de vida. Sempre que caus t’has de tornar a aixecar, amb força, en un partit, en un entrenament o la vida en si“ ALBA TRULLOLS

mília, d’equip. La persistència, el treball dur i la constància han estat els ingredients essencials perquè l’Alba arribés a jugar a la selecció catalana de rugbi. “Tornar-te aixecar. Per a mi no és només un lema del rugbi, és un lema de vida. Sempre que caus t’has de tornar a aixecar, amb força, en un partit, en un entrenament o la vida en si” remarca l’Alba. El rugbi és un esport majoritàriament practicat per homes. És difícil trobar jugadores, entrenadores o àrbitres que faci més de 20 anys que estiguin en el món del rugbi, però la presència femenina és cada cop més notòria en aquest esport. De fet, la catalana Coral Vila, entrenadora del GEiEG ha estat escollida aquest estiu per l’afició com a millor entrenadora de la Lliga Kopparberg i, per exemple, a nivell estatal cal destacar que la selecció femenina està molt més reconeguda que la masculina. Per a l’Alba “les meves referents sempre han estat entrenadores i companyes d’equip. He tingut la sort de jugar contra noies a les quals admiro, de les quals he après moltíssim i gràcies a les quals he millorat el meu sistema de joc.” Tot i que les barreres entre homes i dones avancen lentament i en el món del rugbi com en molts altres esports la presència femenina té més força, encara queda un llarg camí i molta feina al davant. La divulgació esportiva a través dels mitjans de comunicació són un clar exemple de la gran desigualtat entre sexes com molt bé explica la nostra entrevistada, que creu que una reestructuració en el tractament dels esports en els mitjans és el primer pas perquè les coses comencin a canviar. Finalment, l’Alba explica que “quan escolto la secció esportiva

per la ràdio o la televisió canvio de canal. Crec que, perquè les coses comencin a canviar, s’ha de començar pels mitjans de comunicació, ja que són un referent social molt potent. Quan es parla d’esports femenins sempre s’afegeix la muletilla femení darrere. Personalment, com a presidenta del club estem intentant canviar aquesta concepció, quan em parlen de l’alguna categoria sempre demano que s’especifiqui si es parla del femení o el masculí, perquè per a mi poden estar parlant dels dos sexes.”

“

La futbolista Marta Cubí amb la samarreta del CF Igualada al camp de Les Comes. FUTFEM

esports

“A mesura que et vas fent gran les proves per nois i noies de la mateixa categoria no tenen la mateixa dificultat. Els nois arrisquen més, en canvi les noies som més racionals, tenim una estratègia diferent. MIREIA CONDE

Mireia Conde: Autosuperació constant Mireia Conde, una de les millors pilots del món del trial, s’ha dedicat durant disset anys al món del motor. Podríem dir que la passió i l’amor per aquest món és una característica genètica, ja que els seus pares es dedicaven a fer rallis arreu. El món del motor està dominat per un poderós sentiment competitiu, característica que explica els grans triomfs de la pilot montbuienca. La pilot montbuienca reconeix que “els meus companys mai m’han fet sentir inferior. El sentiment competitiu i el “pique” entre nosaltres era el que em donava forces per autosuperar-me”. Les diferències existents entre sexes han estat un altre ingredient per crear el sentiment d’autosuperació que caracteritza la Mireia. La pilot ha destacat que a partir de la categoria júnior, es comencen a notar diferències significatives entre els pilots i les pilots. El cos canvia i és molt més fàcil aconseguir massa muscular i, conseqüentment, guanyar domini sobre el control de la moto, per als nois que per a les noies. Per a la Mireia, “a mesura que et vas fent gran les proves per nois i noies de la mateixa categoria no tenen la mateixa dificultat. La diferència física entre sexes està més present i comences a veure que alguns nois passen per sobre teu. Els nois arrisquen més, en canvi les noies som més racionals, tenim una estratègia diferent.” Si ja és difícil conèixer esportistes que destaquin en esports mixtos, com és el cas de la natació o

l’atletisme, o esports en els quals s’estigui començant a visibilitzar el paper de la dona, com és el cas del futbol, encara ho és més en esports del motor, àmbit clarament dominat pel sexe masculí. La Mireia ha hagut de sentir molts cops que no seria capaç del que es proposava, però gràcies al suport de la seva família, equip, i les ganes d’aconseguir el que es proposava, ha aconseguit debutar més d’un cop en un mundial. “Quan em deien que no podia em donaven un motiu per rebatre’ls i demostrar que estaven equivocats. A més a més la mare sempre ha estat un referent, no em deixava abandonar. Em deia que ho agafés amb força” assenyala la Mireia. Per últim, la pilot ha volgut destacar que dins del trial caldria visibilitzar tant les dones com els homes com els nens i nenes que practiquen aquest esport. Ja de per si el trial és un esport bastant desconegut i a l’hora de buscar subvencionament es fa bastant difícil, ja que no és un esport molt reconegut. La federació està involucrada que es faci més ressò, sobretot a nivell de xarxes socials, el gran referent d’avui dia. Per exemple, ha creat la Comisión Femenina de Motociclismo, però la Mireia creu que una de les millors formes de publicitar el trial és a través dels mitjans de comunicació. “Si publiciten els GP’s de velocitat abans que tinguin lloc també ho haurien de fer amb trial o el motocròs, si més no de manera que generi curiositat a aquell que ho vegi”, reclama la pilot anoienca”.

L’Alba trullols, al centre de la imatge, amb la pilota

Publireportatge

novembre/2018

La gestió de l’aigua

Espai Aigua: Un espai educatiu El soterrani de l’edifici modernista de Cal ratés acull aquest centre d’interpretació sobre la gestió de l’aigua

ANOIADIARI

Al soterrani de l’edifici modernista de Cal Ratés, seu de les oficines d’Aigua de Rigat, hem creat l’Espai Aigua: un centre d’interpretació sobre la gestió de l’aigua. Es tracta d’un espai de divulgació interactiu i lúdic adreçat principalment a nens i nenes de 8 a 12 anys que correspon a 3r, 4t, 5è i 6è d’educació primària. A partir d’aquest públic objectiu principal, l’espai està dissenyat de tal manera que pugui ser utilitzat també per altres públics com poden ser les famílies, grups d’educació especial, escolars d’altres nivells educatius o grups d’adults. En una primera fase del projecte, s’ha prioritzat l’adequació museogràfica de l’espai, deixant per a una segona fase l’elaboració de tallers experimentals al voltant de l’aigua. Per aquest motiu, l’Espai Aigua planteja un conjunt de mòduls museogràfics didàctics, interactius i lúdics. Es tracta d’un equipament que permet descobrir el cicle urbà de

TAMBÉ A LA XARXA Aigua de Rigat ha llançat el portal web espaiaigua.cat que té un objectiu emintment divulgatiu i pedagògic a través del qual les escoles poden fer la seva reserva per visitar l’Espai Aigua a Cal Ratés. La primera visita escolar serà el 4 de desembre

l’aigua i la gestió que se’n fa tot jugant i intervenint en la pròpia exposició. El discurs museogràfic de l’espai divulgatiu es basa en el relat del cicle integral de l’aigua i especialment en el cicle urbà, exemplificant els processos de gestió i de tractament que segueix Aigua de Rigat per subministrar l’aigua a les llars. D’aquesta manera, s’ha dividit el discurs en 5 àmbits: captació, tractament, distribució, usos i depuració. La proposta museogràfica s’ha plantejat a partir de diferents mòduls interactius, jocs i experiments que permeten als visitants interactuar-hi de forma autònoma per donar a conèixer els diferents conceptes. Cada àmbit està format pels mòduls interactius i per un plafó que conté text, imatges i gràfics que donen la informació necessària sobre la temàtica en concret. D’aquesta manera s’ha dissenyat una activitat educativa, d’una hora de durada, amb la qual l’alumnat aprendrà alhora que es diverteix.

novembre/2018

publicitat

aula

novembre/2018

24,6%

aula

Segons un informe del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, un 24,6% de les noies i un 29,2% dels nois adolescents han penjat alguna vegada una foto seva que els seus pares i mares no autoritzarien

Prevenir la violència de gènere en el món educatiu: L’ús de les TICs i les relacions abusives La normalització del món virtual com a espai de relació ha significat la proliferació de noves formes de control i violència que impliquen riscos específics i una consideració, també específica, sobre la vulnerabilitat a la qual ens exposa. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) han transformat la manera de relacionar-nos i en el cas de la població jove i adolescent, que han crescut i s’han desenvolupat en aquest nou context, no només representen un nou espai de relació sinó també de construcció d’una identitat. Creen un perfil i es relacionen amb uns, interactuen amb d’altres, pengen informació i imatges posant a l’abast de qualsevol la privacitat de la vida. La normalització del món virtual com a espai de relació ha significat la proliferació de noves formes de control i violència que impliquen riscos específics i una consideració, també específica, sobre la vulnerabilitat a la qual ens exposa. Sabem que joves i adolescents fan cada cop més ús del whatsapp, el tuenti o les aplicacions més diverses del mòbil com a eines per enviar, i rebre, missatges d’assetjament i de control de les seves parelles. Alhora, la percepció que tenen del risc al qual els exposen aquestes noves tecnologies és molt baixa, i això s’ha de contemplar de forma conjunta amb la dificultat per identificar els abusos inicials en les relacions de parella. Hem vist les diverses manifestacions de l’abús i el seu funcionament, ara és el moment d’aprofundir una mica en la dinàmica de l’abús que s’exerceix a través de les TICs. Quines són les expressions d’abús fins ara conegudes i més comunes entre joves i adlescents? Anomenar i conèixer les diverses formes d’exercir violència i com funciona entre la població jove és el pas previ per, d’una banda, poder dissenyar eines de detecció i prevenció, i de l’altra, treballar sobre els seus efectes, alhora que ens obre la porta a fer-los front i aturar-les. En l’àmbit educatiu es disposa del Protocol específic de prevenció, detecció i intervenció davant del ciberassetjament entre iguals, elaborat pel Departament d’Ensenyament que ofereix eines i recursos per afrontar aquesta problemàtica per al professorat i les famílies. Per altra banda també es disposa

de molta informació per treballar el correcte ús de les TICs al portal Internet segura. Les formes de relació i comunicació de les aplicacions mòbils i dels dispositius virtuals tenen unes característiques específiques que comporten uns riscos també determinats. Quines són les característiques que diferencials de violència exercida a través de les TIC’s? Una, la manera d’exposar-se a la violència, és a dir, determinen factors nous de vulnerabilitat davant qualsevol mena de violència i, en especial, de la masclista; També la manera d’exercir violència. D’una banda, tant si ha estat una mateixa qui ha penjat alguna cosa, com si ho ha fet una altra persona, ja no es pot esborrar i pot tenir un efecte viral (amplificat) sense cap tipus de control per part de la persona, de fet, quan vol fer alguna cosa ja ho ha vist massa gent. De l’altra, l’agressió està despersonificada, qualsevol pot convertir-se en un agressor en potència per a la víctima. Finalment, els efectes d’aquests abusos són conseqüències greus sobre l’autoestima i seguretat, com els abusos psicològics, i específicament: reclusió, desconfiança, intents de suïcidi, aïllament. És a dir, quan ens referim a la

violència a través de les TIC hem de tenir en compte (tant per actuar com per comprendre el que passa): Identitat oculta per part de qui l’exerceix. L’anonimat facilita l’agressió per una banda i, per l’altra, dificulta saber qui/quins són els responsables de les agressions que pateix la persona agredida. És atemporal (perllongada en el temps): difícilment podrà ser delimitada en el temps i l’espai. Les agressions no són fets puntuals, com hem vist en l’apartat de tipologia d’abusos, formen part d’un conjunt d’accions abusives, l’agressió a través de les TIC està exposada al món a través d’una finestra que tothom pot veure sense límit geogràfic i sense control temporal que permeti “fer desaparèixer” la/les agressions. Extensió mol ràpida. La velocitat amb que arriba a tothom que pugui accedir al perfil o pàgina de la persona agredida és sovint incalculable, habitualment no es pot aturar. Amplitud de la audiència. Arriba a una quantitat de persones difícil de dimensionar. Té un efecte multiplicador. És a dir, es manté actiu i vigent tot i el decurs del temps, i arriba a milers de persones a través dels múltiples contactes que cada usuària/usuari té. Una agressió publicada a les xarxes per algú pot facilitar la complicitat d’altres persones, que d’alguna manera, donen continuïtat a les

FORMES D’ABUSOS Aquestes són algunes de les diverses formes en què es poden exercir abusos: Entrar en els comptes de la parella sense el seu permís; instal·lar aplicacions de control als mòbils; mirar/ fer ús del mòbil sense el permís de la parella; difondre material personal de l’altre sense el seu consentiment; usurpar la identitat de la parella; assetjar a través de trucades, missatges,etc..; obligar a la parella a donar les contrasenyes pròpies.

agressions i això es pot multiplicar a una velocitat incontrolable. Es crea un fenomen semblant a un joc on la víctima va patint agressions des de diferents canals i amb el consens d’un conjunt de persones, normalment del seu entorn social més proper, persones de referència, el seu grup d’iguals. Si això ho creuem amb els efectes de por, vergonya i culpa propis dels abusos, el resultat pot ser molt destructiu. Desgraciadament tenim l’evidència de varis casos de suïcidis adolescents. Algunes de les formes en què s’exerceix aquest abús Aquestes són algunes de les diverses formes en què es poden exercir abusos: Entrar en els comptes de la parella sense el seu permís; instal·lar aplicacions de control als mòbils; mirar/fer ús del mòbil sense el permís de la parella; difondre material personal de l’altre sense el seu consentiment; usurpar la identitat de la parella; assetjar a través de trucades, missatges,etc..; obligar a la parella a donar les contrasenyes pròpies. Aquestes formes d’abusos s’utilitzen per: Intimidar; pressionar; assetjar; exigir; amenaçar; desqualificar; humiliar; aïllar. Els efectes d’aquests abusos són conseqüències greus sobre l’autoestima i seguretat, com en els abusos psicològics, i, específicament: reclusió, desconfiança, intents de suïcidi, aïllament. Una especial particularitat de l’abús a través de les TIC és la vulneració de la intimitat amb conseqüències sovint dramàtiques per a les nenes i noies que l’han patit: creació d’una auto imatge negativa, bullying a l’escola, aïllament social, dany a l’entorn social, pèrdua d’amistats, canvis de residència forçats, etc. Les joves solen tenir moltes dificultats per sortir d’aquest tipus de situacions, tenint en compte que entren en joc el sentiment de culpa, la vergonya, la por que les amenaces es compleixin i es facin públiques les imatges, i també perquè, en un principi, se senten autosuficients per resoldre-ho . Tot això ens parla dels efectes de la violència.

aula

novembre/2018

25,1%

El mateix informe assenyala l’increment de les adolescents que reconeixen haver patit maltractes de la seva parella. Un 25,1% reconeixen haver patit control a través del telèfon mòbil

Abusos més freqüents entre adolescents L’Informe de drets de les dones adolescents davant la violència masclista en les relacions de parella i situacions anàlogues, recull aquestes conductes dins la tipologia de delictes reflectits en el Conveni sobre la ciber delinqüència del Consell d’Europa signat a Budapest el 23 de novembre de 2001. De les conductes que s’hi esmenten, les que entren directament en joc en les relacions abusives dins les parelles i en les dinàmiques d’assetjament amb connotacions sexuals i de gènere són: - Ciberbullying: el ciberassetjament és la conducta d’assetjament entre iguals mitjançant les TIC. Inclou conductes com vexacions, insults, burles, publicació de missatges cruels i humiliacions o difusió d’informació difamatòria. És un assetjament intens repetitiu, voluntari i que implica denigracions que impliquin amenaces o creen por a la víctima, així com un dany recurrent i repetitiu inflingit per mitjà del text electrònic. - Pishing: Terme que prové de la paraula anglesa fishing (pesca), i que va ser utilitzat per primera vegada el 1996. Aquesta conducta fa referència a llançar hams per tal que els usuaris “piquin”. Implica l’ús de les noves tecnologies de forma massiva, sovint suplantant la identitat d’una empresa o entitat de confiança de la víctima. - Smishing: És una varietat del pishing. Es practiva a través de l’enviament de missatges sms de telefonia mòbil. La conducta és similar, amb la mateixa finalitat d’engany per tal d’accedir a les dades de l’usuari i obtenir un profit en detriment de la víctima. - Grooming: Són aquelles conductes de manipulació fetes per un adut sobre un menor d’edat a fi i efecte de guanyar-se la seva confiança i establir una relació que li permeti, finalment, materialitzar un abús sexual. - Sexting: Prové de la unió de dues paraules angleses: sex (sexe) i texting (que significa l’enviament d’sms a través del mòbil). Conducta relativament estesa entre adolescents i que implica la presa d’imatges de caire sexual/eròtic i l’enviament a través del mòbil. Els nois i noies es graven vídeos o es fan fotografies a si mateixos amb cert caire sexual i les envien normalment a través del telèfon mòbil. - Sexscasting: Implica que l’adolescent grava vídeos de contingut sexual a través de la càmera web i després en fa difusió per correu electrònic, xarxes socials o altres canals. - Sextorsion: O extorsió sexual és una forma d’explotació sexual en la qual una persona és víctima d’un xantatge amb una imatge o vídeo de si mateixa nua o realitzant actes sexuals, que generalment ha estat prèviament compartida mitjançant sexting. Hem d’incloure un nou terme dins de la tipologia de violència i TIC que actualment està en procés de conceptualització: - Spreading és la transmissió d’imatges amb contingut sexual sense consentiment. Prové del sexting. És la difusió d’aquesta pràctica sense el consentiment de fer-ho. Es tracta de l’entrada en acció d’un tercer que apareix en escena per fer difusió massiva del material sense el consentiment d’una de les parts. Se situa com una agressió dins de les expressions de la violència sexual. Pretén assenyalar la responsabilitat com agressor també a qui fa la difusió. Les formes de relació i comunicació de les aplicacions mòbils i dels dispositius virtuals tenen unes característiques específiques que comporten uns riscos també determinats.

6,3%

De l’estudi també es desprèn que un 6,3 de les adolescents han patit pressió per a la pràctica d’activitats sexuals i que un 3% haver patit agressions físiques

mercat

novembre/2018

ROVELLONS A l’Amoia i altres comarques també en diem “esclata-sangs”, són dels bolets més populars per als “caçadors de bolets ” i també a les parades dels mercats. Aporta aigua, fibra, vitamines i minerals. D’altra banda, pràcticament no conté greix ni hidrats de carboni. També és una de les poques fonts no marines que ens aporta iode. Són beneficiosos també pel seu contingut en fòsfor

mercat

El celler de l’Anoia

És temps de...

Qualitat... amb molta personalitat

ca r x ofes Amb l’arribada del fred arriba també el temps de les carxofes, una de les reines de les hortalisses, no només pel seu sabor i les múltipes possibilitats que ofereixen per cuinar, sinó també per les seves propietats saludables

VITAMINES Contenen vitamines del grup B, i també A. Són riques en ferro, fòsfor, magnesi, potassi, sodi i calci. També conté àcids proteïnes i hidrats de carboni i fibra soluble com els mucílags. .

SALUDABLE Precisament, com que aporten fibra soluble a l’organisme, són bones per a l’aparell digestiu. Són depuratives, enforteixen el sistema immunològic i regulen el trànsit. També són bones per als mals de cap i per controlar el colesterol. Entre altres beneficis, també protegeixen el fetge

TEMPORADA Aquest consell serveix per a tots els productes, però cal insistir-hi en el cas de les carxofes. Consumiu-les de temporada, ja que les seves propietats seran molt més altes

SELECCIÓ 2 FINQUES D.O.Penedès

Merlot (60%), Cabernet Sauvignon (40%)

Mas dels Clavers Cabrera d’Anoia 9,50 €

A Cabrera d’Anoia, en una finca de 240 hectàrees, podem trobar el Mas dels Clavers. Després de gairebé dues dècades sense fer vi, l’impuls d’una nova generació, ha permès recuperar l’elaboració i la criança de petites produccions, només de vinya vella, i mitjançant la viticultura ecològica, amb un molt bon resultat final, que ens ofereix vins de qualitat amb molta personalitat. Aquest celler està emparat dins la DO Penedès, però certament, la influència i proximitat del riu Anoia és evident, amb els barrancs, els torrents, els canals i els saltants d’aigua d’una zona escarpada. Per això, té molt sentit la denominació Valls de l’Anoia, un segell que vol destacar la singularitat d’un espai natural de la nostra comarca, entre els municipis de Cabrera i Piera, que cal conèixer, preservar i difondre. Aquests darrers anys, fins i tot, diferents productes del celler han obtingut el reconeixement de la Guia de Vins de Catalunya, fet que els ha donat notorietat i rellevància a la comarca. El selecció 2 finques és un vi negre elaborat amb les varietats Merlot (60%) i Cabernet sauvignon (40%), de vinya vella, fet que determina un baix rendiment de kg/ha, 4000 en aquest cas, i veremat manualment. La maceració prefermentativa en fred, amb les pells, durant 24 hores, i el fet que un 50% del vi fa una criança d’entre 7 i 9 mesos amb bótes de fusta de castanyer, acaba conformant un producte de matisos singulars. Tot i la potència d’aquest vi, pot acompanyar bé qualsevol plat de carn, tant de porc com de vedella, fins i tot el rostit de Nadal. També, i aprofitant l’excepcional temporada de bolets d’enguany, aquest pot ser un bon maridatge. Salut i vi!

TRUCS Les carxofes s’oxiden molt ràpidament, es tornen negres quan les tallem. Hi ha diversos trucs per evitar-ho o mimitzar-lo, com ara submergir-les en aigua amb una mica de suc de llimona

XAVIER FIGUERES i CASANOVAS Sommelier / Celler Figueres / @cellerfigueres

mercat

novembre/2018

NYÀMERA Amb textura de patata i gust de carxofa, conté inulina, un tipus de fibra que ajuda a controlar els nivells de colesterol; millora el restrenyiment i, a més, sembla tenir efectes positius sobre els ossos. . Quant a minerals, és una bona font de potassi, necessari per a la transmissió de l’impuls nerviós, i de fòsfor, important en la formació dels ossos i dents.

CASTANYA És un dels productes per excel·lència de la tardor. Té un alt valor energètic, ric en vitamines i baix en greixos. Si bé el seu ús gastronòmic es limitava a menjar-les en època de Tots Sants, posteriorment se n’han ampliat els usos culinaris que actualment poden ser molt variats: guisades acompanyant les carns, cremes, purès i postres.

La cuina que no podem perdre

Propaganda gratuïta

Sí, no ho heu llegit malament. Avui faré propaganda gratuïta, per fer un acte de justícia. I no és perquè els amos d’un restaurant m’hagin convidat a un gran tec amb els millors plats, vins i caves i hàgimacabat parlant, a porta tancada, de banalitats tot fent un bon whisky i fumant un bon puro. No feu les suposicions ràpides. Vaig pagar el que tocava i vaig sortir tan panxo amb l’amic que m’acompanyava. I per acabar amb els possibles mal pensaments, tampoc espero que ara em comencin a convidar restaurants, tavernes,tasques o el que sigui a canvi d’un article, perquè tampoc va per aquí. Si torno a fer propaganda gratuïta serà perquè em donarà la santíssima gana. Bé, no fa massa, vaig anar a sopar amb un bon amic al Moscatell. Conegut establiment igualadí del carrer St. Pau, just davant de l’Ateneu Igualadí. No havíem quedat, va ser improvisat i, no és que sigui fàcil trobar tamboret per sopar però vam estar de sort. Com ja sabeu el Moscatell era conegut com una celler on, a part de servir-hi vi a doll, també hi servien menjar casolà. Era un espectacle veure com el Cisco amb dues paelles i unes quantes cassoles no parava de treure menjar. I no sé quantes truites arribava a fer durant el servei de nit amb una sola paella. També era conegut el bon humor de la Glòria i els canvis de tamboret que t’obligava a fer si no érem suficients per ocupar una taula (més d’una vegada començaves a menjar

en una taula i si arribava una colla més gran que la teva acabaves a la barra). Però això ja anava amb l’encant del local i ells dos feien un bon tàndem. En fi, ells es van jubilar i van buscar algú que, si era possible, seguissin amb el mateix estil de servei. La història ja la coneixeu molts. Quan semblava que el Moscatell desapareixeria van aparèixer la Gal·la i el Nilson (ella igualadina i ell uruguaià amb una llarga experiència com a cuiner en bons restaurants de Barcelona). Van passar una temporada de traspàs de coneixements amb la Glòria i el Cisco i van agafar les regnes de la taverna. Han arreglat una mica el local sense que perdi l’essència i, sobretot, han afinat els plats que ja s’hi servien i n’han actualitzat tant l’elaboració com la presentació. Fins aquí res de nou. Doncs bé, l’altre dia entrem a sopar amb l’amic que us deia. Com que totes les taules estaven plenes ens va tocar seure

a la barra. A mi ja m’agrada, perquè tens algú a davant per poder-li demanar què et fa falta i pots veure com treballen. Això en un restaurant és un espectacle d’agrair (sempre que la cuina sigui neta i endreçada). Com a recomanacions de plats tenien galtes de porc i peus de porc, crec que els peus desossats però com que s’havien acabat no ho sé del cert. Vam optar per les galtes i mentre ens esperàvem vam fer unes braves i una truita, crec. Tot molt bo. Però quan ens van treure les galtes... Vam tocar el cel. Boníssimes!!! Són unes galtes confitades sobre un puré cremós de patates i una reducció de fons de carn. Però no era qualsevol fons, és d’alta gastronomia. Com a mínim els deu portar 3 dies d’anar fent. Espectacular, i el preu un regal. No us el vull dir perquè els vam dir que l’apugessin com a mínim a 8 € per dignitat. Aquí vam començar una conversa amb el Nilson i xerrant, xerrant, em vaig esparverar. No pot ser que amb tota una nit servissin només 5 galtes (i dues eren les nostres) quan fa temps que les veia fotografiades a les xarxes i em moria de ganes de tastar-les. I tampoc pot ser que els peus de porc (que havent tastat les galtes

ja m’imaginava com havien de ser) s’haguessin acabat perquè, preveient que no els vendrien, ells se’ls havien cruspit per sopar. No pot ser que com a clients ens perdem grans plats que ens ofereix un cuiner de qualsevol establiment perquè anem sempre sabent què demanarem per antelació. Els cuiners de vocació o d’ofici o... digueu-ho com vulgueu, gaudim sabent que gaudiu. Cuinar sempre els mateixos plats acaba fent la feina monòtona i al final perdem l’espurna que ens fa ser diferents dins el petit espai que ocupem. Tenim la necessitat d’oferir coses noves per passar-nos-ho bé cuinant i, sobretot, perquè les tasteu. No cal que sempre mengeu la mateixa truita, acompanyada d’una tripa o popets i ni sé què més. Mireu les pissarres, deixeu-vos portar pel moment i atreviu-vos a trencar la vostra monotonia i descobrireu grans plats cuinats amb molt d’amor. Si un cuiner o cuinera s’ho ha passat bé cuinant com no ha de gaudir un client menjant-ho? Us asseguro que si. De galtes de porc se’n cuinen moltes però com les que vam tastar al Moscatell ben poques, llanceu-vos de la moto!!!!

Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

sortim

novembre/2018

sortim

UNA FESTA “D’ALTURA” Tot i que, per normes sanitàries, la festa ha perdut un dels seus principals atractius, que era veure en directe, a la plaça, la matança del porc, la festa continua sent una de les més destacades de l’agenda comarcal al llarg de l’any. Els visitants poden veure com s’elaboren els embotits i tastar-los, una descoberta gastronòmica que es complementa amb la possibilitat de conèixer de prop els productes d’altura de La Llacuna, com els vins i caves i formatges, entre altres

La Llacuna celebra la Fira de Sant Andreu i la matança del porc Els visitants poden veure com els elaboradors locals fan els famosos embotits de La Llacuna i tastar-los en una festa que també compta amb una fira comercial i artesanal on podran descobrir els productes d’altura

ANOIADIARI

La Llacuna celebra aquest diumenge 2 de desembre, al nucli del poble, la Fira de Sant Andreu i la Matança del Porc a la Llacuna, que celebra la seva 39a edició i ho fa amb la tradicional exhibició d’elaboració de botifarra i embotits, que també es podran tastar, amb la fira comercial i artesanal i diversos actes previs. Precisament, els actes comencen dissabte 1 de desembre, amb diverses propostes. A 2/4 de 5 de la tarda, al Camp de la Cuitora, Partit de futbol entre el Club de Futbol La Llacuna i el Club Esportiu Esparreguera A les 7 de la tarda, a la sala de plens de l’Ajuntament, presentació del llibre editat pel CELL “Els Noms de Casa de la Llacuna” de Joan Alegret Sanromà, a càrrec del Doctor en Filologia Catalana, Ramon Marrugat Cuyàs. Seguidament, a 2/4 de 9 del vespre, a l’oficina de turisme, projecció del documental “La Llacuna al llarg de l’any” realitzat pel llacunenc, Josep Puig. A les 12 de la nit, al local de la piscina, festa de la Fira de Sant Andreu organitzada pel Ball de Diables de la Llacuna. Els diners recaptats serviran per a la renovació del vestuari dels Diables. L’endemà, diumenge, se celebrarà la 39a matança del porc, tot i que, per les normatives sanitàries, ja no es mata l’animal públicament a la plaça. Aquest era un dels principals atractius de la festa des dels

VISITANTS Prop de 5000 persones visiten cada any la Fira de Sant Andreu de La Llacuna. Molts, repeteixen, i no es perden aquesta cita. Altres, descobreixen els seus encants per primera vegada, atrets sobretot pel boca orella.

seus orígens. A partir de 2/4 de 9 del matí, els visitants més matiners poden veure com, amb l’animal ja mort, els elaboradors i productors del poble elaboren els embotits, un dels pro-

ductes gastronòmics per excel·lència de La Llacuna i que porten el nom del municipi arreu del país. Aquestes botifarres també es podran tastar, acompanyades d’allioli i vi de La Llacuna, que es podrà

tastar amb els porrons del poble. La venda de tiquets anticipada per l’entrepà de botifarra serà el dia abans, dissabte, de 18h a 20h al Casal de la Gent Gran i el mateix dia a la plaça. A 2/4 d’1 del migdia, a l’església parroquial de La Llacuna, se celebrarà la santa Missa. Paral·lelament, al llarg de tot el matí, els visitants poden aprofitar per voltar pel nucli antic de La Llacuna per gaudir del seu patrimoni històric, cultural i gastronòmic i visitar les parades de la fira comercial i artesanal on, entre altres productes, podran comprar els productes d’altura del territori, com ara embotits, formatges, postres, vins i caves. La Fira de Sant Andreu atrau a la Llacuna més de 5.000 persones cada any, que tenen l’oportunitat de comprar embotits i altres productes agroalimentaris de proximitat i de qualitat, a més de posar en valor el món rural, el turisme d’interior i el potencial de la gastronomia catalana. Enguany, entre aquests visitants, s’espera la visita del president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells. Els orígens La Fira de Sant Andreu de La Llacuna es remunta al segle XIV, quan el rei Alfons III, el 1335, va atorgar a La Llacuna el privilehgi de oder celebrar fira. Una fira que, antigament, se celebrava el 30 de novembre, coincidint amb la festivitat de Sant Andreu, i s’allargava tres dies. Des del 1980 s’hi suma la matança del porc.

novembre/2018

publicitat

sortim

novembre/2018

Tradicions

L’aventura de trobar el tió al bosc Diumenge 8 de desembre se celebra la 8a Festa del Tió a Clariana, una matinal plena d’acivitats per viure en família l’arribada dels tions que al llarg de l’any viuen als màgics boscos d’Argençola Durant les festes nadalenques, les llars catalanes on hi ha quitxalla tenen aquests dies un convidat molt especial, que pràcticament entra a formar part de la família: el tió. L’alegria dels més petits quan truquen a la porta i, ailàs, en obrir és l’estimat tió que torna a casa després de viure una llarga temporada al bosc, s’encomana als més grans. Ara, imagineu-vos aquesta sorpresa, si els més petits de la família es retroben amb el tió... al seu bosc!!! Això és el que es fa, des de fa 8 anys, a Argençola. Amb l’aribada del fred, els tions que viuen al llarg de l’any als boscos d’Argençola, s’apleguen a Clarian, esperant que la mainada els vagi a buscar, tot vivint en família una autèntica aventura en plena natura. La Festa del Tió és organitzada per l’Associació de la Casa del Tió i del Bosc d’Argençola, que han preparat una sèrie d’activitats per a aquesta matinal. Els participants es trobaran a 2/4 de 10 del matí, quan es farà una xocolatada per agafar forces per anar al bosc a buscar els tions. A 3/4 d’11,

TIONS Hi ha dues maneres de participar-hi: trobant un dels tions d’Argençola o portant el tió familiar de casa

l’actriu i narradora Mònica Tossa presentarà la festa i farà una especial introducció al meravellós món dels tions. Seguidament, cap a 1/4 de 12 del migdia, se sortirà d’Argençola per anar cap als màgics boscos de Clariana on començarà l’aventura de trobar els tions. Els follets del bosc, els “buscations” i altres personatges que volten pel bosc, ajudaran els més petits en la seva cerca. Tornant del bosc, amb els tions sota el braç, cap a 2/4 d’1, la Mònica Torra presentarà

l’espectacle “Ja tinc el tió, i ara què?”. La festa continuarà, a la 1 del migdia, amb l’animació a càrrec del músic Jordi Giralt, del grup Can Cantem. La festa acabarà amb jocs infantils amb el tió com a protagonista. Vols participar-hi? Hi ha 2 opcions per participar en aquesta festa: si vols un tió d’Argençola o si ja el tens i vols trobarlo al bosc. En el primer cas, el preu de la inscripció és de 50€ per família i

dona dret a l’esmorzar, la sortida al bosc, 1 tió d’Argençola i a participar a totes les activitats preparades per a la Festa. D’altra banda, si voleu trobar el vostre tió al bosc, el preu de la inscripció és de 25€ per família. Les inscripcions es poden fer, fins el 3 de desembre, a www.casadeltio. cat Una festa... amb mercat Durant tot el matí també es podrà visitar el Mercat del Tió on trobareu productes locals, de proximitat i ecològics, així com artesania feta a prop de casa (una bona opció de cara a les festes de Nadal). El mercat estarà obert des de les 9 del matí i fins a les 2 del migdia. Hi haurà servei de bar i entrepans durant el matí i la Festa del Tió d’Argençola es tancarà amb un dinar: Fideuà, amanides i postres (Tionet de xocolata i nata). El preu és de 12 euros els adults i 6 euros els nens i s’ha limitat a 100 persones (cal reservar els tiquets per correu electrònic a info@casadeltio.cat)

novembre/2018

publicitat