ANOIADIARI MARÇ 2018 by AnoiaDiari

Març 2018 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT

Ronda Sud: solucions a mitges La proposta per enllaçar la Ronda Sud amb Vilanova del Camí no resol completament la connectivitat amb el municipi

El cas “Sixena” des d’una òptica igualadina Parlem amb l’arquitecte Carlos Bitrian, expert en arquitectura malmesa durant la Guerra Civil

El Parlament, contra el 155 El President Roger Torrent és el proper convidat del cicle Converses de l’AnoiaDiari. Dialogarà amb la periodista igualadina Marina Llansana

La ultradreta empastifa l’Anoia Durant les darreres setmanes han aparegut, a diversos municipis de la comarca, una sèrie de pintades que uneixen l’article 155 amb icones nazis

LA MOSTRA

Dossier especial

La curiostat entra en escena amb la Mostra

Març 2018

El tema del mes UNA CARRETERA DESAPROFITADA

Vilanova encaixa la nova solució de la Ronda Sud com un mal menor per tancar una ferida La Generalitat començarà en breu el procés per fer una connexió per dins del municipi vilanoví amb la rotonda que uneix al nord de Vilanova amb la C-37. La Llei de Carreteres impedeix acabar el semienllaç que hi ha al sud del Barri de Santa Llúcia. Els vilanovins entenen que hi ha una millora, però insuficient FRANCESC VILAPRINYÓ

La solució que dona la Generalitat a Igualada i Vilanova del Camí en relació a la Ronda Sud ja és sobre la taula. L’enllaç de la Ronda Sud amb Igualada, amb un cost que superarà els 10 milions d’euros, es licitarà el 2019 i es concretarà segons el calendari el 2020. Primer, s’hauran de resoldre les al·legacions de Montbui, que considera que l’obra té afectacions sobre el seu terme municipal i que poden condicionar el seu futur creixement. Les obres començaran abans a Vilanova. Però no són les obres que s’esperaven i la contrapartida és una carretera a dins del municipi fins la rotonda de Vilanova Nord. L’enllaç de Vilanova del Camí continuarà sent, de fet, un semienllaç. La raó és que seguint la Llei de Carreteres de l’any 2003 (que ja era vigent en el moment de la construcció de la ronda) aquest primer enllaç no es podia fer complet; és a dir, no es van poder formar els ramals que faltaven perquè “estarien massa propers als de l’enllaç següent” de Vilanova Nord. Segons el reglament, la distància mínima és de 1.200 metres. Amb la Ronda Sud, s’ha avançat a passos de formiga els darrers quatre anys, però per fi s’ha posat calendari i s’ha donat forma al projecte per enllaçar amb els dos municipis que el 2010 van quedar orfes de connexió (o en el cas vila-

noví amb una connexió coixa, més aviat) amb una carretera que havia costat 37,2 milions d’euros. La solució és satisfactòria per Igualada però per als vilanovins que viuen al centre del municipi és, en certa manera, un pedaç que només serveix per suavitzar el nyap de fa una dècada. El pecat original de la Ronda Sud es va visualitzar en la seva mateixa inauguració. L’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí (PSC), es va negar a assistir-hi i el vilanoví Joan Vich, també socialista, no exhibia pas un somriure d’orella a orella. En aquell acte, presidit pels socialistes José Montilla –el president del país— i el conseller del departament de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, l’alcalde de Montbui Teo Romero sentenciava que “Montbui queda oberta al món”. I era ben cert. Però des d’aquell agost de 2010, no hi ha hagut ni un sol metre nou de les construccions pendents en aquesta carretera. I Montbui també n’ha resultat perjudicada, doncs la connexió cap a l’oest fins a l’A-2 a Jorba, pas lògic per completar la carretera, va ser aparcada ‘sine die’. Durant els darrers cinc anys, la Generalitat ha vingut anunciant la solució per a Igualada i Vilanova, però no s’ha presentat fins aquest febrer. Durant aquest quinquenni, amb l’argument que la recessió econòmica havia delmat les arques de l’administració catalana, no s’ha donat mai a conèixer

la proposta definitiva. La Generalitat ha anat fent anuncis i reunions com per recordar que no s’oblidava que el 2010 la feina va quedar a mig fer. El Departament de Territori ha anat avançant algun dels detalls de com es faria la connexió amb la capital anoienca, amb comptagotes. Però mentre, la resposta a l’altra població damnificada per com van ser les obres, Vilanova del Cami, es diferia també i no s’aclaria. I si bé Igualada tindrà un accés directe a través del Rec que servirà per atenuar el maldecap de les aglomeracions del pas a nivell a l’Avinguda Montserrat (aquesta sortida nova pel Rec distraurà una part important del trànsit que va cap a l’A-2), la solució per a Vilanova queda com un mal menor. Un mal menor que no satisfà del tot als veïns i veïnes de Vilanova del Camí, en especial als del Barri de Santa Llúcia. La via col·lectora Millorarà l’accessibilitat a Vilanova del Camí? Sí, tot i que la resposta no serà harmònica amb la fesomia del municipi. La proposta de la Generalitat és crear una via interna, en paral·lel al traçat de la Ronda Sud, perquè els veïns i veïnes de Vilanova que es volen dirigir cap a Barcelona (amb l’enllaç actual només poden anar cap a Montbui) puguin anar a connectar-se a la rotonda que sí que es permet incorporar-se a aquesta carretera, a la zona dels polígons.

Recels L’enllaç amb Igualada també arriba molts anys tard i, per bé que satisfà al govern de la capital anoienca, provoca recels a Montbui que creu que condiciona el seu creixement

Peripècia La Generalitat proposa crear una via interna a Vilanova en paral·lel al traçat de la ronda. No és l’opció més lògica però és l’única que permet la llei

Es tracta d’una peripècia per dins de la pròpia Vilanova que no és la sortida més lògica però que Ricard Font va aclarir que és l’única opció perquè la Llei de Carreteres estipula que no hi poden haver enllaços a tan poca distància els uns dels altres. La solució també crea una ferida dins el municipi, amb aquesta nova via col·lectora. No és ideal, però el Departament de Territori i Sostenibilitat ja expressava que d’aquesta manera s’evitarà que tot el trànsit de Vilanova cap a l’A-2 s’hagi de dirigir cap a la rotonda de la Masia i Igualada. Què va passar el 2010? Per dimensionar el que representa la Ronda Sud, la seva construcció va ser la inversió més important feta mai per una infraestructura viària que passa exclusivament per l’Anoia. Va suposar una despesa de 37,2 milions d’euros (que s’elevarà fins a més de 50 una vegada es completi l’enllaç cap a Igualada i es facin les obres a dins de Vilanova) i quasi tres anys d’obres. Segons Carles Mayoral, el que era regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament vilanoví en aquell període, “la Generalitat mai ens va escoltar ni va argumentar-nos el perquè de com feien les sortides. Es pot dir que va imposar el projecte. Quan el van presentar, vam trobar-nos que només tirava cap a Montbui”. El que era més lògic, la sortida al sud del Barri de Santa

Març 2018

37,2

MILIONS D’EUROS Va ser el cost de les obres dels gairebé sis quilòmetres de la Ronda Sud. Ara, la previsió de la Generalitat és que l’enllaç amb Igualada en costi entre 10 i 12 milions d’euros més

4.750

VEHICLES era la intensitat mitjana diària (IMD) de la Ronda Sud el 2010. Una xifra que es va elevar lleugerament els anys posteriors però no ha reflectit aforaments superiors als 5.500 vehicles des d’aleshores

que el greuge és més gran pel fet que “hi ha altres punts de la xarxa catalana on aquesta distància mínima de seguretat entre rotondes no s’ha respectat i en canvi, a Vilanova del Camí se’ns va aplicar això”. En algunes reunions “se’ns donava la raó i posteriorment ens trobàvem que no s’esmenava res”. Mayoral lamenta que “es va fer tot allò, també sense arreglar una sortida cap a Igualada o concloure els 200 metres que manquen per connectar amb el Barri de la Pau de Vilanova”. Finalment, constata que “hem tingut diferents governs aquí i també diversos governs a la Generalitat i no s’ha pogut enllestir aquesta sortida que seria allò més senzill. És decebedor que des del 2007 ho hàgim demanat. No ens faran cas mai. Ho hauran de veure els nostres besnéts?”. Satisfacció a mitges L’alcaldessa de Vilanova del Camí, Noemí Trucharte, va celebrar el mes passat que la Generalitat per fi s’hagués mogut per donar una solució a aquest

cessària” i que “si hi hagués voluntat política no hi hauria cap problema per acabar l’enllaç amb el Barri de Santa Llúcia”. “Un pas endavant, però...” Testimoni de tots aquests anys de lluita per l’enllaç a la Ronda Sud n’és Vanesa González, alcaldessa durant quasi tres anys de Vilanova i ara cap de l’oposició, que va entrar al govern de Joan Vich just quan es començava a construir aquesta polèmica via. González entén que la proposta de la Generalitat és un pas endavant i resol part del problema de connectivitat però admet que “les necessitats de la població vilanovina no queden cobertes del tot”. Considera que “la sortida del Barri de la Pau no és una gran solució” però que “qualsevol altra cosa costaria molts diners”. Per Vanesa González “la Ronda Sud va beneficiar només a Montbui des del principi en una obra que va costar moltíssim. No s’ha gestionat bé mai. Només podem estar contents a mitges”. Altres partits de l’oposició

El semienllaç fet a Vilanova del Camí, a l’extrem sud del Barri Santa Llúcia, continuarà sense acabar amb el nou projecte FV

1.200 metres La Llei de Carreteres del 2003, estipula que no poden estar a menys de 1.200 metres una i altra sortida, que seria el cas de Vilanova del Camí, el municipi més afectat per les obres

Poc ús La Ronda Sud és una carretera infrautilitzada, amb uns 5.000 vehicles d’intensitat mitjana diària. Poc per una inversió de 37,2 milions d’euros

Simulació de com pot ser l’entrada a Igualada, una obra que l’Ajuntament de Montbui qüestiona pel seu impacte en l’entorn

Llúcia -la que està ara coixa i que només té un braç cap a Montbui- “ens la van fer sense que servissin de res les nostres protestes”. La Generalitat va brandar l’esmentada Llei de Carreteres “que prohibeix que hi hagi dues rotondes a menys de 1.200 metres de distància com a mesura mínima de seguretat” per no acabar aquesta rotonda. Cas omís El govern vilanoví d’aleshores, que era del mateix color que el de la Generalitat, va reunir-se -”i discutir”- diverses vegades amb els responsables del Departament de Política

Territorial i Obres Públiques, “sense que en cap moment se’ns escoltés” recorda Mayoral. Es van produir diverses trobades amb l’alcalde Joan Vich, el propi Mayoral o l’altre tinent d’alcalde, l’ecosocialista Francesc Viera, amb diferents interlocutors de l’administració catalana, fins i tot el propi conseller Joaquim Nadal. L’edil d’Urbanisme d’aquell període matisa que “sí que és cert que hi van haver problemes amb l’expropiació dels terrenys d’aquella zona i per posar-se d’acord amb els propietaris, però no té res a veure amb el fet que al final no es conclogués la rotonda”. Creu

dèficit històric que pateix el municipi. L’alcaldessa socialista agraïa que l’administració catalana hagi respost a les demandes del municipi. Amb tot, la solució dista de satisfer a tothom. En primer lloc, l’actual regidor d’Urbanisme, Juan Manuel Cividanes, un dels homes forts del govern de coalició vilanoví, va reaccionar immediatament a l’anunci de la Generalitat i va assenyalar que “es crea una trinxera dins del municipi”. Cividanes, de la formació municipalista Veïns amb Veu, assegura que la via col·lectora per dins de Vilanova és “una despesa inne-

vilanovina comparteixen les queixes respecte al que ha suposat aquesta infraestructura per Vilanova del Camí. Esquerra assenyalava ja fa anys que el traçat posava en perill les restes ibèriques de Vilar del Met i que s’haurien d’haver estudiat alternatives. Ara, el nou enllaç, amb Igualada és a prop d’un lloc d’interès arqueològic vinculat al jaciment esmentat. La Generalitat, però, subratlla que la tramitació d’aquest projecte s’estudiarà si té alguna afectació des del punt de vista arqueològic. Si és així i en coordinació amb el Departament de Cultura, s’establiran les actuacions a fer”.

Març 2018

A fons

Roger Torrent, President del Parlament, proper convidat al cicle “Converses”

Pàg.06

A FONS PROLIFERACIÓ DE PINTADES NAZIS

La ultra dreta empastifa l’Anoia En les darreres setmanes han proliferat pintades que vinculen el 155 amb els símbols nazis. La majoria són signades pel grup d’ultra dreta Democracia Nacional Joven TONI CORTÈS MINGUET

A causa de la detenció dels presos polítics catalans i de l’exili de part del Govern legítim de Catalunya, el color groc ha anat tenyint els carrers de Catalunya. També a l’Anoia. Els llaços grocs llueixen en molts abrics i balcons. El color groc s’ha manifestat als carrers, espontàniament o de manera organitzada per diversos col·lectius.En aquestes darreres setmanes, i contrastant amb la manera de fer democràtica i respectuosa del moviment a favor de l’alliberament dels presos polítics catalans i de la República Catalana, han aparegut en diversos municipis de l’Anoia, pintades a favor del 155 amb iconografia nazi. Aquestes pintades, a part de mostrar símbols antidemocràtics prohibits, malmeten mobiliari i immobles, tant privats com públics i han aparegut en llocs com domicilis de co-

neguts independentistes, seus d’entitats i, fins i tot, en parcs infantils i en escoles públiques. Moltes d’aquestes pintades tenen una signatura: DNJ. Aquestes són les sigles de Democracia Nacional Joven, la branca juvenil de Democracia Nacional, un partit d’extrema dreta. Què hi ha darrere de Democracia nacional? El passat dimecres 15 de març, el coordinador de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, va delacarar al Jutjat Penal número 27 de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, responent a les acusacions de dos delictes de coaccions i amenaces fetes a diversos periodistes el 12 d’octubre de 2016 a l’acte ultra celebrat a Montjuïc. El fiscal demana 4 anys de presó. Juan de Haro té diverses causes judicials obertes. La fiscalia l’ha denunciat per les accions contra l’oratori islàmic ubi-

cat al carrer de Japó de Nou Barris de Barcelona. Fa unes setmanes, el coordinador de Democracia Nacional Joven (DNJ), també va declarar als jutjats del Vendrell com a presumpte autor d’un delicte d’odi, després d’incitar a fer accions com les perpetrades al Centre Blanquerna, la seu de la delegació de la Generalitat a Madrid, durant la Diada del 2013, quan un grup d’individus vinculats a moviments d’extrema dreta van irrompre enmig de l’acte institucional i van intimidar i agredir els assistents. Juan de Haro va fer aquestes manifestacions a través d’un programa de ràdio digital ubicada a la web del partit ultradretà Democracia Nacional. Segons els Mossos, De Haro també va fer comentaris “islamòfobs i contraris a col·lectius de caire antifeixista”. Els membres d’aquests partits d’ultradreta tenen més activitat i presència als jutjats

que a les tribunes parlamentàries. Precisament, un dels protagonistes de l’assalt al centre cultural Blanquerna, és Pedro Chaparro, vicepresident de Democracia Nacional. El Tribunal Suprem de Madrid va condemnar Chaparro a quatre anys de presó per aquest acte ultra. Chaparro també fou condemnat a un any de presó per promoure l’odi quan va animar els assistents a l’acte ultra del 12 d’octubre del 2015 a Barcelona a agredir el fotoperiodista Jordi Borràs. “Hem vist per allà aquesta rata de Jordi Borràs. Us demano a tots que mireu al costat vostre i si hi és, li doneu un calbot, no gaire violent,

Espais infantils Els incívics han fet pintades en parcs infantils, com el del barri de Montserrat i a l’entrada d’una escola pública, el Garcia Fossas.

Modus operandi Els membres de Democracia Nacional Joven basen les seves accions a embrutar espais públics amb pintades i, com diuen, “netejant” els carrers de llaços grocs

Investigació La policia catalana, que segueix la pista de les pintades, ha explicat a l’AD que “encara és aviat per parlar si es tracta de fets puntuals o si forma part d’un moviment més important”.

Porta d’entrada de l’escola pública Garcia Fossas d’Igualada T.C.M.

Símbols nazis en un parc infantil del barri de Montserrat d’Igualada M.C.M.

Març 2018

Parlem amb l’arquitecte igualadí Carlos Bitrian sobre el “Cas Sixena”

Pàg.10

L’economia cooperativa, un sector en creixement a l’Anoia

Pàg.12

A l’espai Batecs parlem amb el bomber professional Òscar Labraña

Espai Empresa: Els nous reptes de la Indústria 4.0

Pàg.16

Pàg.20

A FONS PROLIFERACIÓ DE PINTADES NAZIS

Al Parc de l’Estació hi van aparèixer diverses pintades

Pintades al Casal Popular d’Igualada “El Foment” T.C.M.

no sigui cas que us detinguin, però doneu-li una bona hòstia i que se’n vagi” va dir el vicepresident del partit d’extrema dreta Democracia Nacional, Pedro Chaparro, des de l’escenari als assistents a la manifestació feixista. Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Joaquim Forn i Oriol Junqueras són a la presó. Preventivament. Sense judici. Pedro Chaparro, amb dues sentències de presó, és al carrer. Democracia Nacional s’autodefineixen com a “social-patriotes”, defugint d’etiquetes d’extrema dreta (tal com feia Plataforma per Catalunya, que es proclamaven “identitaris”). Aquesta formació d’ultradreta fou creada el 1994 com a ADN, sigles d’Alternativa Demócrata Nacional, una aliança entre diversos grups minoritaris d’extrema dreta, com les Juntas Españolas, el Frente Nacional Español de Blas Piñar, una escissió del CEDADE (Cercle Nacional d’Amics d’Europa), la Vanguardia Nacional Revolucionaria i les Bases Autónomas. Un any més tard passaria a anomenar-se Democracia Nacional. Actualment, Democracia Nacional és presidit per Manuel Canduela. Canduela prové del moviment skin head de València dels anys 90. Fou el cantant i fundador del grup musical neonazi División 250 (en referència la División Azul),

un grup que cantava coses com “Eh negro, vuelve a la selva, Europa es blanca y no es tu tierra”. Canduela fou condemnat a presó el 1993 per associació il·lícita. Pertanyia al grup extremista nazi valencià Acción Radical, organització amb una estructura organitzada i armada, que atacaven homosexuals, immigrants i antifeixistes. Membres d’aquest grup van assassinar, l’11 d’abril de 1993, ara fa 25 anys, el jove Guillem Agulló, militant de moviments independentistes d’esquerres. El feixisme gaudia de total impunitat. Pedro Cuevas, àlies “el Ventosa”, fou condemnat a 16 anys de presó per aquest crim. Només en va passar quatre a la garjola. Democracia Nacional s’emmiralla en el Front Nacional francès i el seu nacional-populisme. Centra el seu “discurs” en la crítica populista sobre temes com el terrorisme, la immigració i l’independentisme. DN va formar part de l’Euronat, plataforma europea de partits d’extrema dreta, auspiciada per Jean Marie Le Pen i va impulsar, a Barcelona, un paraigua unitari, sota les sigles LEM, format per DN, Alianza nacional, Nudo Patriota Español, La Falange i el Movimento Católico Español. El seu líder, Manuel Canduela, a part dels vincles amb el

Front Nacional francès, manté lligams amb altres formacions de dreta i d’ultra dreta europees, com el Vlaams Belang flamenc, el British National Party, el Nationaldemokraterna de Suècia o el partit neonazi Nationaldemokratische Partei Deutschlands alemany. Els moviments d’ultradreta viuen un auge preocupant a Europa, irrompent als darrers comicis a Alemanya, Àustria o Itàlia. El primer líder de Democracia Nacional a Catalunya fou Ignacio Mulleras, exmembre de la CEDADE i, més endavant, dirigent de Plataforma per Catalunya. Mulleras, juntament amb altres dirigents de Plataforma per Catalunya, com Robert Hernando i Juan Carlos Fuentes, foren jutjats -i absolts- aquest mes de febrer passat, acusats d’un “presumpte intent d’homicidi en grau de temptativa” -entre altres càrrecs- contra el fundador de la formació xenòfoba, Josep Anglada. Del crit “els carrers seran sempre nostres” al “España una y no cincuenta y una” Les pintades aparegudes aquestes darreres setmanes en diversos municipis de l’Anoia són algunes de les “accions ràpides” de l’activisme de la Democracia Nacional Joven, la branca juvenil de Democracia Nacional, com podem llegir al seu portal i a les seves xarxes socials a Internet. El seu principal objectiu és “cambiar la sociedad podrida en la que vivimos así como ofrecer a la juventud Española una alternativa nacionalista que sirva de concienciación y haga frente al actual sistema político”. Busquen joves “valientes y nacionalistas”.

El seu activisme es basa en accions com les pintades amb símbols nazis i, darrerament, a organitzar batudes per treure cartells independentistes o llaços grocs. Al seu blog, per exemple, presumeixen d’una “labor de limpieza” en retirar cartells de la CUP a favor del referèndum de l’1 d’octubre. Expliquen: “El pasado 27 de Septiembre, el barrio de Tarragona San Pedro y San Pablo volvió a hacer gala de su españolismo, dando ejemplo de lo que es un pueblo unido. A las 19:00 de la tarde, la organización antifascista CUP, convocó una pegada de carteles y pegatinas masiva a favor del referéndum ilegal del 1-O en dicho barrio. Cuatro personas entre ellas, un militante y el responsable de DNJ en Cataluña empiezan la labor de limpieza siguiendo la estela de propaganda que dejan los antifascistas. A los 10 minutos de empezar la campaña propagandística, lo que empezó siendo un grupo de cuatro se convirtió en una veintena de personas en su mayoria vecinos de todas las edades, que siguieron a los antifascistas coreando consignas como: “Fuera Fuera Fuera”, “España una y no cincuenta y una”, “No nos enga-

Més informació a www.anoiadiaricat

T.C.M.

ñan Cataluña es España” o “Antifascistas no bienvenidos”. Los vecinos de manera pacífica, sin agredir a nadie, pero contundentemente hicieron entender a la organización filo-marxista que no eran bienvenidos, y quitaron todo rastro de propaganda ante la mirada pasiva de los militantes cuperos, en su cara, haciendo que la sección más radical de la ultraizquierda en Cataluña se marchara humillada”. Aquesta formació ha protagonitzat escenes esperpèntiques. Per la consulta del 9N van anunciar la convocatòria de més de 600 ultradretans a Cardedeu per boicotejar els col·legis electorals i només se’n van presentar 4. O, els intents frustrats, aquell mateix dia, d’endur-se urnes, irrompent amb banderes espanyoles en diversos col·legis de poblacions catalanes. Pintades en espais públics, de simbologia nazi, malmetent mobiliari urbà i immobles; “fer neteja” de cartells independentistes o a favor de l’alliberament dels presos polítics i de llaços grocs, són el modus operandi d’aquesta formació d’ultra dreta que comença a tenir presència a l’Anoia. Els Mossos, darrera les pintades Els Mossos estan investigant aquesta proliferació de pintades amb simbologia nazi a l’Anoia. Fonts dels Mossos han explicat a l’AnoiaDiari que “és aviat per parlar de si es tracta de fets puntuals o si forma part d’un moviment més important. Estem treballant per discernir si es tracta d’una persona aïllada o un sol grup, o diverses formacions. Se’n té coneixement des de la setmana passada i hi estem treballant”.

Març 2018

A FONS CONVERSES ANOIADIARI

Roger Torrent, proper convidat al cicle “Converses” de l’AD El President del Parlament de Catalunya conversarà amb la periodista igualadina Marina Llansana

ANOIADIARI

El Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, el Sr. Roger Torrent i Ramió, serà el protagonista d’una nova conversa organitzada per l’AnoiaDiari. A les portes de la celebració de la festivitat de Sant Jordi i en l’escenari de l’actualitat política que viu Catalunya, el President del Parlament conversarà amb la periodista igualadina i exdiputada Marina Llansana. La conversa tindrà lloc el divendres 13 d’abril, a 2/4 de 8 de la tarda, a la sala d’actes de l’Escola Pia d’Igualada Torrent va néixer a Sarrià de Ter, al Gironès, el 1979, on resideix. És politòleg i urbanista. Llicenciat en ciències polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Té un màster en estudis territorials i urbanístics a la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, un postgrau en dret urbanístic a la Universitat Pompeu Fabra, un postgrau en comunicació política a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i un postgrau en gestió d’administracions locals a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com a tècnic en el marc de l’Administració local. Va iniciar la seva trajectòria política de ben jove. Quan tenia 19 anys es va afiliar a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC). És militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

El cicle “Converses”

El doctor Manel Esteller va obrir el cicle

RogerTorrent, President del Parlament de Catalunya PARLAMENT DE CATALUNYA

des del 2000. Ha estat secretari de política parlamentària regional a la federació de Girona (2000-2008), secretari de política municipal de la federació regional des del 2011. Ha estat el cap de llista d’ERC a Sarrià de Ter des del 1999. En aquest municipi gironès ha estat regidor de l’Ajuntament de Sarrià de Ter també des del 1999. El 2007 fou elegit alcalde. En l’àmbit institucional també cal destacar que fou

elegit diputat portaveu d’ERC a la Diputació de Girona (20112012). També ha estat membre de l’executiva de l’Associació de Municipis de Catalunya, de la Comissió Municipalista de Catalunya i de la Comissió de Govern Local (2007-2011). Al Parlament de Catalunya, ha estat diputat de la X i la XI legislatures (2012-2017). Roger Torrent fou nomenat President del Parlament de Catalunya el passat 17 de gener.

El cicle Converses es va estrenar fa un any, concretament el 23 de març, i va tenir com a protagonista el doctor Manel Esteller, eminència mundial en la recerca i investigació del càncer. Esteller va conversar amb el periodista igualadí Joan Maria Morros, cap dels serveis informatius de RAC1. Més de 400 persones van omplir el Teatre Municipal l’Ateneu per escoltar aquest diàleg entre Morros i Esteller, qui va donar resposta a molts interrogants sobre aquesta malaltia. El públic també va omplir de gom a gom el teatre de l’Ateneu Igualadí, el 26 de juny, en la segona sessió del cicle Converses. En aquesta ocasió, el periodista Xavi Rosiñol va conversar amb Òscar Camps, fundador i director de l’ONG Proactiva Open Arms. Rosiñol, que també és l’impulsor de la plataforma Casa nostra per a l’acollida de refugiats, va conversar amb Camps sobre la situació dels milers de desplaçats, sobre la tasca que duu a terme la seva ONG al mar Mediterrani i sobre el paper dels estats en aquesta dramàtica situació que succeeix a pocs quilòmetres de casa nostra

Març 2018

El Parlament contra el 155

Converses Marina Llansana Periodista i exdiputada del Parlament de Catalunya

Roger Torrent President del Parlament de Catalunya

Divendres 13 d’abril de 2018 / 19:30 h. / Escola Pia / Igualada UNA INICIATIVA POSSIBLE GRÀCIES A:

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

AMB EL SUPORT DE:

Març 2018

A FONS EL “CAS SIXENA” VIST I VISCUT PER UN IGUALADÍ

“Sixena, més que un conflicte polític, és un conflicte polititzat” TONI CORTÈS MINGUET

Carlos Bitrián és un arquitecte especialitzat en la investigació sobre arquitectura malmesa durant la Guerra Civil. Ens pots explicar en què consisteix la teva feina? En què centres la teva recerca? El meu camp d’investigació és el patrimoni, des d’una mirada espacial. M’interessa molt la relació entre l’espai i la memòria. Especialment interessants em semblen els processos de destrucció arquitectònica, i en l’actualitat estudio el procés dels pobles que van quedar arruïnats durant la guerra civil i que no s’han reconstruït en el mateix lloc. A Catalunya tenim el cas espectacular de Corbera d’Ebre, poble que recomano visitar a qui encara no el conegui. És un lloc privilegiat (de fet ho és tota la zona) per pensar i recordar la guerra civil i les seves víctimes. Formes part de l’APUDEPA (Asociación de Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés). Quina és la finalitat d’aquesta entitat? La finalitat d’Apudepa és lluitar per la defensa del patrimoni cultural. Podríem dir que Apudepa s’ha especialitzat d’alguna manera en el patrimoni arquitectònic perquè és el patrimoni més amenaçat per l’actual model econòmic, basat en l’especulació. El que l’Associació intenta fer és transmetre a la societat el missatge que el bé comú està per sobre dels interessos particulars, i que en les polítiques urbanístiques això es tradueix en una consciència que el valor memorial i cultural de l’espai és més important que el valor econòmic quan aquest valor econòmic serveix només per enriquir uns quants. Quins són els teus vincles amb aquest territori, amb la Franja i amb Sixena? La meva família paterna és de Fraga. Com que sempre m’ha agradat l’arquitectura, i especialment l’arquitectura en ruïnes, aviat em vaig sentir atret pel monestir de Sixena. Aprofitava les visites a la meva àvia i les meves tietes per anar amb elles al monestir. Què et va fascinar, què et va captivar del monestir de Sixena? Què té Sixena? A mi particularment el que

“

CARLOS BITRIÁN Arquitecte especialitzat en arquitectura malmesa durant la Guerra Civil em va captivar de Sixena des que vaig conèixer el monestir va ser el seu estat ruïnós i el seu abandó. Com dic, les ruïnes exerceixen sobre mi una especial atracció. Trobo que fàcilment evoquen la memòria que tot espai té dipositada. Sixena és un lloc especial. A poc a poc vaig anar coneixent la seva història. És un dels llocs emblemàtics de la Corona d’Aragó. I és també un lloc emblemàtic de la destrucció patrimonial durant la guerra civil. El passat 12 de desembre, amb un gran desplegament policial, es van traslladar les 44 peces del Museu de Lleida a Sixena, per ordre del ministre de cultura espanyol Íñigo Menéndez de Vigo, accelerant una sentència que encara tenia recorregut judicial, ja que hi ha un recurs. Aquesta ordre es va produir en plena aplicació de l’article 155 i hom hi veu motius polítics, de càstig i fins i tot humiliació del Govern espanyol vers les institucions catalanes. És així? Les peces es van traslladar per ordre del jutge, no per ordre del ministre, que de fet

va deixar esgotar el termini d’entrega voluntària que el jutge va fixar, com abans havien fet els consellers Vila i Puig. L’execució de la sentència no es va accelerar. S’ha de tenir present que l’execució es va dictar el 2015, tot i que les resolucions judicials van ser desobeïdes fins al 2017. Però ja se sap que tot s’aprofita en la lluita política. D’altra banda, diuen que la justícia és cega, i potser és veritat, perquè des del meu punt de vista és evident que el moment en què es va fer el trasllat era el pitjor possible. L’actual clima no afavoreix que es pugui interpretar aquest assumpte des dels vessants cultural i legal. El punt de vista que menys m’interessa és el partidista. I això perquè a la majoria de polítics (tant a l’Aragó com a Catalunya, i sé que són injustes les generalitzacions) el patrimoni cultural no els interessa gaire. Diversos polítics i historiadors tenen molt clar que és un conflicte polític És un conflicte legal amb un vessant cultural i patrimonial molt interessant. I més que un conflicte polític és un conflicte polititzat.

El que em va captivar de Sixena des que vaig conèixer el monestir va ser el seu estat ruïnós i el seu abandó (...) Sixena és un lloc especial. A poc a poc vaig anar coneixent la seva història. És un dels llocs emblemàtics de la Corona d’Aragó. I és també un lloc emblemàtic de la destrucció patrimonial durant la guerra civil.

Per què creus que aquestes obres han d’estar a Sixena i no a Lleida? Des del punt de vista legal, perquè així ho té previst la llei des de 1923, quan Sixena va ser declarat Monument Nacional. Des del punt de vista cultural i patrimonial, perquè les obres necessiten l’edifici i l’edifici necessita les obres. Formen una unitat històrica i entenc el patrimoni cultural d’una manera integradora. Per a mi l’espai no és només un buit delimitat per murs. I els béns culturals no són només peces de museu. Des de la meva perspectiva, els béns culturals són quelcom molt complex i no són autònoms en si mateixos. Són objectes arrelats a un determinat espai, que expressen una memòria relacionada amb el lloc, que es comprenen millor en el seu context original i que moltes vegades assoleixen el seu màxim valor quan compleixen el seu paper original, o un de semblant, al lloc pel qual van ser creats. No sempre això és possible. Però sí que ho és en el cas de Sixena. A més, i d’altra banda, Sixena mereix una política de reparació, perquè la seva història recent es caracteritza

Marรง 2018

Març 2018

A FONS EL “CAS SIXENA” VIST I VISCUT PER UN IGUALADÍ per l’oblit i la injustícia. Les institucions responsables (l’Estat, els bisbats, els museus i les institucions provincials) tenen un deute amb el monestir. Quant a la qüestió dels béns culturals, que és el que més m’interessa, poso un exemple proper, perquè penso que també s’hauria d’actuar. A Alcañiz, es conserva un escut d’Igualada (el catàleg confirma la procedència) del segle XV o XVI. Crec que cap lloc millor per guardar l’escut de la nostra ciutat que la nostra ciutat. M’agradaria aprofitar aquesta oportunitat per demanar a l’ajuntament d’Igualada i a la resta d’institucions que s’interessin per aquesta peça i estudiïn la possibilitat de recuperar-la. Però el Museu n’ha tingut cura fins ara i les obres es van comprar i pagar legalment? Quan ningú n’havia fet cas, quan les havien deixat oblidades. La història de les obres no es pot sintetitzar tan simplificadament. El Bisbat de Lleida es va fer càrrec dels béns mobles (tot i que va deixar abandonat l’immoble) perquè Sixena formava part del seu territori. Però ara el monestir ja no forma part del bisbat i Sixena està ja en vies de recuperació. Fins ara, la conservació de les obres al Museu de Lleida tenia sentit, perquè el monestir no es trobava en situació adequada i perquè el responsable eclesiàstic era el bisbat de Lleida. Tot el que el Museu de Lleida ha fet bé pels béns s’ha d’agrair molt, i és molt comprensible el dolor de la institució. Però ara les coses han canviat. I la justícia ha dit que les vendes no van ser legals per dos motius principals: perquè els béns formaven part d’un monument nacional i en la seva venda no es van seguir els passos preceptius que la llei ordena per protegir els monuments nacionals i perquè la persona que va vendre els béns no tenia el títol legal que l’habilitava per fer-ho. D’altra banda, és l’hora de la recuperació total de Sixena. El monestir i el poble han patit molt i, a banda dels responsables de l’incendi i dels de la guerra civil, crec que el màxim responsable del seu abandó actual és l’Estat, que no va actuar correctament a la postguerra. L’Estat té un deute amb Sixena. Hi ha el discurs que els catalans van cremar i expoliar Sixena (quan hi ha documents que proven que van ser veïns). Com ho valores? L’episodi de l’incendi de Sixena no ha estat estudiat des del punt de vista històric. Es necessita més que un document o una font per saber el que va passar exactament. S’ha d’anar amb compte sobretot quan parlem de documentació franquista. Però en tot cas

“

El Monestir de Santa Maria de Sixena. A la pàgina 8, Carlos Bitrian en una intervenció a les corts aragoneses

s’hauria de tenir molta cura amb aquests temes. El que sí que sé és que no van ser “els catalans”, ni “els aragonesos”, ni “els veïns”. És quelcom més complex que això. En tot cas no és una qüestió que afecti el conflicte dels béns. No hi ha hagut precipitació a l’hora d’ordenar i relitzar el trasllat pel moment que es viu al país? No es podia esperar a la resolució del recurs? És evident que políticament no era el millor moment. Des del punt de vista cultural es podria haver esperat. També és veritat que la justícia té els seus temps. Pot succeir que, finalment, el jutge accepti el recurs de la Generalitat i les obres hagin de retornar a Lleida. Això no perjudica el seu estat? És clar que pot passar. La decisió l’ha de prendre ara el Tribunal Suprem. Si sentencia a favor de la Generalitat, les obres tornaran al Museu de Lleida. Això no té perquè perjudicar el seu estat. El trasllat d’obres d’art és segur quan es fa amb les mesures adequades, i no hi ha raons per pensar que el Govern d’Aragó i la Generalitat no les hagin pres i no les prenguin novament si fa falta. Penseu que és el que es fa sempre que hi ha una exposició. Algunes d’aquestes obres ja s’han mogut per participar en diverses mostres. És habitual. Per què només s’han reclamat les obres del Museu de

Lleida i no altres que estan repartides en altres llocs, com els fragments del Retaule Major al Museo del Prado i el museu de Santa Cruz de Toledo o la caixa sepulcral Maria XiménezCornel al museu de Saragossa, entre d’altres? S’han reclamat les obres que es van vendre després de la declaració de Sixena com a Monument Nacional el 1923, i que per tant formaven part d’una unitat cultural protegida per la llei i que era inseparable. L’única obra que hi ha el Prado i les dues que hi ha a Madrid van sortir del monestir abans d’aquesta data, segons sembla. I també les de Barcelona, Saragossa i Osca. Penseu que al Museu de Lleida hi ha encara moltes obres de Sixena que no es reclamen perquè no van ser venudes després de 1923. I el mateix a Barcelona. Al MNAC hi ha, entre d’altres béns, un retaule del màxim valor i una taula del retaule major. Tampoc es reclamen perquè van sortir abans d’aquella data. Des del punt de vista cultural i patrimonial, crec que hi ha raons suficients per a la restitució del monestir. Tot i que com he explicat no es pot demanar judicialment perquè són béns que van sortir abans de 1923, Apudepa ha demanat a l’Estat que tornin a Sixena tots els béns de propietat estatal, com els que es conserven a Madrid, Saragossa o Toledo. La UNESCO recomana la unitat museística. No seria millor que aquesta es mantingués a Lleida, amb les

Diuen que la justícia és cega, i potser és veritat, perquè des del meu punt de vista és evident que el moment en què es va fer el trasllat era el pitjor possible. L’actual clima no afavoreix que es pugui interpretar aquest assumpte des dels vessants cultural i legal. El punt de vista que menys m’interessa és el partidista.

“ “

A Alcañiz, es conserva un escut d’Igualada (el catàleg confirma la procedència) del segle XV o XVI. Crec que cap lloc millor per guardar l’escut de la nostra ciutat que la nostra ciutat.

Apudepa ha demanat a l’Estat que tornin a Sixena tots els béns de propietat estatal, com els que es conserven a Madrid, Saragossa o Toledo.

condicions que oferia? La unitat museística és un bé, però no absolut. Les institucions culturals i la llei també demanen la unitat dels béns culturals arquitectònics. En tot cas, la unitat museística està supeditada a la legalitat de la conformació de la col·lecció. Casualment, el vicepresident de l’ordre de les monges de Sixena, l’ordre de Malta, propietària del monestir, és el germà del ministre de cultura, Íñigo Menéndez de Vigo qui, com apuntàvem, va ordenar el trasllat. Hi té alguna cosa a veure? No. El plet va començar el 1997. La sentència es va dictar abans que Méndez de Vigo fos ministre. I tothom que hagi conegut el cas sap que l’Orde de Malta no té un interès especial en les obres. De fet, si la sentència es confirma, suposo que la Generalitat demanarà a l’Orde la devolució dels diners pagats. Quina valoració fas de la decisió per part de la jutgessa d’Osca de suspendre l’execució provisional de la sentència que ordena al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) restaurar a la seva ubicació original les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena? Crec que en l’actual estat de coses és una decisió prudent i adequada. Les pintures murals són delicades i penso que està bé esperar fins al final del procés judicial.

Marรง 2018

Març 2018

A FONS AUGE DE L’ECONOMIA COOPERATIVA A L’ANOIA

Economia cooperativa: un sector en ple creixement El sector a l’Anoia augmenta la seva presència amb nous projectes sorgits en els últims anys JOSEP SANCHEZ

L’economia social i cooperativa és un fenomen en clar creixement en els últims anys. Es tracta d’un sector format per organitzacions privades però amb un objectiu social i col·lectiu allunyat de la lògica del mercat. En altres països, com França, aquest fenomen està molt més estès des de fa anys. A Espanya i Catalunya, l’economia social ha arribat més tard, però ara per ara el creixement és clar i sostingut. Evidentment, la comarca de l’Anoia no és aliena a aquesta realitat i, en els últims anys, també han aparegut o s’han consolidat diverses iniciatives d’economia cooperativa que mostren la tendència a l’alça d’aquest sector. Sense anar més lluny, des del 2016 s’orga-

nitza una jornada, el Coop de Cap, on s’han anat presentant els projectes que han sorgit al territori. Amb tot, a l’Anoia encara queda feina per fer i l’economia cooperativa compta amb menys iniciatives que en altres comarques de la Catalunya Central. A mitjans de l’any passat, l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central va presentar una primera diagnosi sobre el sector de les cooperatives. Es tractava d’un estudi amb dades provisionals, ja que l’entitat encara no havia contactat amb tots els projectes i el cens encara era incomplet, però mostrava un primer dibuix de la situació actual a l’àmbit territorial. Segons aquest informe, a la Catalunya Central hi havia a l’inici del 2017 191 cooperatives, que agrupen a prop de 3.000 socis i donen feina

Marรง 2018

Març 2018

A FONS AUGE DE L’ECONOMIA COOPERATIVA A L’ANOIA a prop de 1.200 persones. La major part de les cooperatives es troben a dues comarques: el Bages (73) i Osona (61). L’Anoia, comarca amb un volum de població similar a les dues anteriors, destaca per tenir poques cooperatives (19), en proporció a les altres dues. A tall d’exemple, al Berguedà hi ha una quantitat de cooperatives similar (22). Tanquen la llista, en bona mesura atesa la seva dimensió demogràfica, el Solsonès, amb 12, i el Moianès, amb 6. L’estudi també mostrava una dada encoratjadora per veure el creixement experimentat pel sector en els últims anys i és que la proporció de cooperatives creades els darrers 15 anys, un 47%, és força alta respecte del total de cooperatives existents. Aquesta tendència es veu també reforçada pel suport que es dóna ara des de l’administració catalana a través del programa Aracoop. Es tracta d’un programa marc de cooperació publico privat que té com a objectiu renovar, ampliar i enfortir l’economia social i cooperativa a Catalunya, en els diversos àmbits econòmics, socials i territorials. La iniciativa està promoguda des del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, en el marc de Catalunya Emprèn.

socis opten per un consum de productes agroecològics i de comerç just que paguin un preu digne al productor, que estiguin cultivats respectant els cicles de la natura i de la

terra i que provinguin de circuits de producció i de comercialització curts i de proximitat. I entre les iniciatives més recents destaca la Coopera-

tiva Integral de l’Anoia. Una idea que va començar a caminar el setembre del 2015 i que es va acabar de consolidar fa tot just un any, quan es va inaugurar la seu de l’associació:

Els veterans i els novells Entre les iniciatives que han sorgit a l’Anoia al voltant de l’economia social destaca Naturalment, una de les cooperatives més veteranes de la comarca. Sorgida el 1998, es tracta d’una cooperativa assembleària i autogestionada que forma un grup de consum responsable de productes ecològics i de proximitat. Els

La millor CUINA de l’Anoia

La Cooperadora. El projecte va sorgir d’un grup de persones vinculades a la CIC-Cooperativa Integral Catalana i a l’EcoxarxAnoia que van començar a debatre les possibilitats de crear una cooperativa integral independent i autònoma a Igualada per a tota la comarca. La iniciativa es va batejar com LaCIA i durant els primers mesos del 2016 va fer les seves primeres presentacions públiques a La Bastida, amb la participació de 14 projectes laborals. Va ser al mes de juliol quan es van començar els tràmits de constitució definitiva de la Cooperativa Integral i a l’octubre es presenten els estatuts de l’Associació Cultural La Cooperadora. Tot just ara se celebra el primer aniversari de la posada en marxa de La Cooperadora, que té la seu de l’Associació Cultural La Cooperadora d’Igualada, al carrer Sant Ignasi, 22. En aquest últim any, aquest punt de la ciutat d’Igualada s’ha consolidat com l’epicentre dels projectes alternatius a la comarca, però no només en l’àmbit econòmic, sinó també cultural o social. La Cooperadora va néixer amb la intenció de ser un espai d’exposició i presentació dels projectes laborals dels seus socis i usuaris i un punt d’intercanvi i socialització de serveis comuns. Entre els sectors productius en què es va començar a treballar ja fa un any hi ha els horts urbans, manufactures de béns de consum i serveis personals. L’experiència d’aquest primer any de ple funcionament genera optimisme entre els membres de LaCia. Tant és així que ara s’ha posat en marxa L’ekonomat, un espai de consum amb productes ecològics i que no han passat cap cicle comercial.

Marรง 2018

Març 2018

Batecs GEMMA RAVENTÓS Oscar Labraña López, va començar la seva trajectòria en acabar la mili, quan va aconseguir una plaça com a auxiliar forestal a la Generalitat. Va entrar al cos com a bomber professional i al grup de rescat com a submarinista professional, aptitud que el va portar a participar a les obres del port de Barcelona a les olimpíades del 92. Durant una època també es va dedicar a la política municipal com a alcalde de Vallbona d’Anoia, i més tard va formar part del Consell comarcal d’Igualada. Actualment viu a Castellfollit del Boix, i treballa al parc de bombers d’Igualada com a bomber professional. A més, fa classes com a docent relacionades amb socorrisme, suport vital bàsic i desfibriladors a instituts i empreses.

“Els bombers sempre seran de la societat i sempre hi seran per ajudar davant les injustícies, els accidents, els incendis i allà on calgui” ÒSCAR LABRAÑA Bomber professional

Què el va motivar a fer-se bomber? Era d’aquells nens que volien ser bombers quan fossin grans? Va ser vocacional… Jo no era un nen que de petit tingués el desig de ser bomber, o tingués clar el que volia ser. El que sí que recordo és que m’encantava jugar, fer esport i passar-ho bé, com la majoria de nens... En acabar el servei militar volia trobar una feina que em permetés independitzar-me i sobreviure, i vaig entrar a una convocatòria de bombers auxiliars forestals (com a treball temporal d’estiu). Això em va portar a entrar al parc de bombers professionals de l’Hospitalet per exercir com a forestal i va ser en aquesll moment quan em va entrar el “cuquet” per ser bomber: Vaig veure què feien, com vivien, i quin era l’ambient de treball… i em vaig adonar que volia viure d’aquesta manera, sent com els companys que vaig conèixer. Aquesta és una feina que exigeix molta preparació, tant física com psicològica. Quins canvis va haver de fer a la seva vida i quins passos va seguir per poder aconseguir treballar de bomber? En el meu cas, a mi m’encantava fer esport des de ben petit… inclús m’havia dedicat a fer atletisme (cosa que se’m donava molt bé). La meva condició física era bona, per no dir excel·lent, així que això per a mi no va suposar cap problema. Tot i així penso que en la part psicològica hi ha una part innata en cada persona que comprèn que no et faci por la sang, ser hàbil resolent problemes, o no quedar-te bloquejat. Coses així em fan pensar que per ser bomber, la part vocacional és molt important. Jo no he patit bloquejos davant situacions “fora del normal”, ni tan sols de petit, i això m’ha ajudat definitivament. Sí que més endavant m’he trobat amb situacions esgarrifoses que no diré pas que no em treguin la son, però he après a superar-les i a conviure amb elles, habituant-me a un nou sistema de treball i de vida. Com és un dia a la seva feina fent una guàrdia de 24 hores? Totalment, 24 hores: Entrem a les 7 del matí fins a les 7 de l’endemà. Sí que hi ha una sèrie de tasques a fer (revisar

Març 2018

PERSONES QUE TENEN CURA DE LES PERSONES En aquest espai coneixerem les històries més humanes dels nostres petits grans herois particulars, d’aquelles persones de la nostra comunitat que, sovint anònimament, tenen cura del nostre benestar i que procuren fer una mica millor la nostra societat. Gràcies a GRUP AQUASOS

material, pràctiques…), i també pot influir la climatologia (en temes forestals, de nevades o de pluges), però qualsevol dia pot ser del més tranquil o del més esverat. Mai sabem què ens depara ni el perquè: des d’un accident amb mercaderies perilloses, un gran incendi d’un hotel a Igualada, un foc en un habitatge on pugui passar qualsevol desgràcia… o senzillament, tenir un dia molt i molt tranquil. No podria marcar en cap moment un “típic dia de 24 hores de guàrdia” perquè, en realitat, mai sabem (ni sabrem) com serà.

part dels abdominals i la seva pell, fent que quedés atrapat per l’eina. Ni els serveis d’emergència sabien què fer. En arribar nosaltres, el vam posar damunt un banc de treball, vam retallar la roba, vam desmuntar la polidora tot el que vam poder i finalment, amb un sabó, vam aconseguir anar traient la pell fent que en sortís exitosament sense produir-li més mal. Aquesta és una de tantes curiositats que més o menys té un final feliç, les anècdotes que no el tenen no m’agrada recordar-les i queden, si més no, en el sac de l’oblit.

Viure experiències tràgiques i/o difícils forma part de la seva feina. Com s’aconsegueix el coratge suficient per no rendir-se? Al final acabem col·locant les coses en una balança. Hem d’aprendre a conviure amb les desgràcies, però és una feina plena de satisfaccions com no n’hi ha cap altra. Sí és veritat que en un moment donat algú se’t pot morir a les mans, però també saps que salves vides de debò. Aquesta ajuda que tu pots arribar a donar et comporta felicitat i alegria, i aprenem que part de les desgràcies no són culpa nostra. Formen part de la nostra vida, però no són culpa nostra. És una part molt important de veure les coses, així com un metge pot tenir els seus mecanismes, per exemple. No descarto que algunes situacions ens han pogut embussar i hem hagut de tenir ajuda psicològica per sortir d’aquell bloqueig, però continuo pensant que, quan poses les coses a la balança, les experiències bones són molt més importants que totes aquelles coses que no podem resoldre.

Ser bomber és una manera diferent d’estar al món. Aquesta feina l’ha portat a canviar la seva filosofia de vida? En tot cas, quina és? Penso que, com he comentat, hi ha una part vocacional que es basa en un sentiment d’intentar ajudar sempre a algú davant de qualsevol conflicte o problema. Això es transmet a la família, amics i veïns: i penso que la gent ho té assumit. Més d’un cop, pel fet de ser bomber m’han picat al timbre de casa quan han tingut un problema (des d’una persona que ha caigut a un nen que ha quedat atrapat en un forat…) i quan passa això surto corrents, tot i no portar l’uniforme. Tens molt assumit que has de fer el que puguis, no mires a un altre costat i saps que has d’estar a l’alçada de les circumstàncies per ser d’ajut. La vocació és tan gran que, al final, ocupa tant la teva vida privada com la teva feina.

I, per altra banda, quina és la major satisfacció d’aquesta professió? A mi em va tocar la loteria el dia que vaig aconseguir guanyar una plaça com a bomber professional. És una cosa que m’encanta, la feina que m’agrada fer i on em sento realitzat. Satisfacció per a mi és poder anar a treballar i que no em molesti el despertador quan sona al matí, formar part d’un grup de treball on sento que tinc amics amb els quals comparteixo la vida d’una manera afable: amb bromes i professionalitat, poder anar fent cursos d’aprenentatge… encara avui tinc unes ganes molt grans de sortir en qualsevol actuació! La meva satisfacció és tota aquesta motivació, donada perquè hi ha una part vocacional importantíssima en fer de bomber. Hi ha alguna experiència curiosa que hagi viscut durant alguna de les seves actuacions? N’hi ha infinitat. Quan treballes de bomber i portes molts anys, la teva vida està plena d’anècdotes. Hi ha serveis amb un cert protocol, com incendis forestals o d’indústria, però penso que els que formen part de les anècdotes són els que tenen l’etiqueta “d’idees de bomber”... quan has de fer servir qualsevol cosa per resoldre un problema. Recordo una experiència en concret quan, en un institut de Formació Professional, hi havia uns alumnes que estaven en un taller de tecnologia. Un dels nanos va decidir que una polidora (una eina elèctrica), en emetre vibracions, li faria pessigolles si se la posava damunt els abdominals… el que no va pensar és que aquella polidora absorbiria la roba,

Com valora la situació laboral actual del sector de bombers? Quins canvis hi faria, en cas que hi vegi algun aspecte a millorar? La valoro amb indignació personal perquè crec que estàvem millor fa 10 anys que ara. Què vull dir, amb això? Doncs que cal abocar diners perquè el cos de bombers sigui més professional i actuï millor. No entra personal, cada cop som menys gent i l’índex d’edat és més gran, el material està obsolet (vehicles inclosos)...i això repercuteix en arriscar a les nostres actuacions. La ratio que hi hauria d’haver de bombers per ciutadà segur que està molt per sota del que la població és mereix i bé, penso que estem malament i si no es fan convocatòries grans de personal (que sempre queden sota l’etiqueta de la crisi i per tant, no es fan) anirem a pitjor. Falta un gran esforç perquè el cos de bombers millori substancialment. Què sent, una persona que estima el seu territori, quan veu un bosc cremat, ple de cendres? Un bomber o una persona qualsevol que tingui dos dits de front o que sigui assenyada, quan veu un bosc totalment cremat el que sent és tristor. Nosaltres, quan lluitem perquè un terreny no es cremi i acabem passejant per la zona acabada de cremar (quan surt fum del terra i tot és ple de cendres)... bé, és dessolador. Sembla una bomba nuclear. Reps un sensació molt desagradable, i acabes pensant que la vida que tenia aquell bosc deixa d’existir i tardarà molts anys a tornar a tenir la plenitud de fa unes hores. D’entrada, a ningú ens agrada que se’ns cremi el territori… quan ho acabes veient o trepitjant, la situació és de tristor i d’impotència. La majoria dels incendis són provocats per l’home: per negligències

BATECS ÒSCAR LABRAÑA i, molts, intencionats? Com se sent respecte aquest fet? Vull pensar que aquí a Catalunya, l’especulació amb el tema de boscos cremats no existeix. Quant a les negligències, potser és més aviat falta de cultura de saber què pot o no pot passar. Hi ha gent que creu que és impossible que tirant una burilla per la finestra d’un vehicle es provoquin incendis però passa. Hi ha dies que tot està alineat: la climatologia, la humitat i el vent… i aquells dies, en tirar una burilla, doncs provoques un incendi. Un cop més, un moment d’impotència i de ràbia perquè es crema una cosa que estimem, que és un pulmó i que ens dóna una certa vida. Si ens ho mirem amb perspectiva, fa anys teníem molta menys massa forestal (perquè es conreava tota), i ara en tenim molta però poc treballada. Potser una de les fases que ens tocaria acceptar com a societat seria que aquests boscos es gestionessin d’una altra manera per no tenir aquests grans incendis forestals. Vostè també ha estat implicat en el teixit associatiu i cultural de Vallbona d’Anoia. Com la feina de bomber, aquesta també és una manera de participar i treballar per la comunitat, oi? En algunes coses té una certa similitud sí: perquè estàs intentant ajudar sense mirar per tu, sinó per la gent i pel benefici de les majories. Has d’intentar millorar el teu municipi com a propòsit inicial, fent que el teixit cultural també millori. Jo mai m’havia dedicat a la política i d’una manera molt insospitada vaig acabar fent d’alcalde d’un equip de govern i dirigint un poble, aprenent moltíssimes coses. Per exemple, que tothom hauria de passar per un tipus de feina altruista, dedicada a ajudar els altres. Això ens humanitza, i ens fa veure que les etiquetes no són sempre certes (per exemple, la de “corrupte”). Al món de la política municipal hi ha molta gent que perd hores d’estar amb la família i dedica molt de temps a la feina perquè creu que el seu municipi pot millorar, tot i que rebi queixes o descacords per part de minories. Quan ets allà la teva perspectiva com a persona canvia i t’adones que és una feina molt important, necessària, i que s’ha de saber gestionar des de la bona fe. Em sento orgullós d’haver pogut passar per aquesta fase, és un aprenentatge personal i penso que puc dormir molt tranquil perquè sempre ho vaig fer amb bona fe i amb la clara intenció de millorar. Quan ha hagut d’apagar més focs: fent de bomber o fent d’alcalde? No tinc cap llista: Porto molts anys fent de bomber i pocs anys vaig estar d’alcalde, però realment reconec que vaig apagar molts focs, tant en una situació com en l’altra. Focs diferents, però gràcies al segon vaig guanyar una gran experiència en relacions socials i de convivència, coses que formen part del dia a dia de l’alcalde d’un municipi petit. Així que sí, he apagat molts focs fent d’alcalde… però també molts sent bomber! Quin consell donaria als joves que es preparen per ser futurs bombers? El tema de donar consells és molt complicat i s’ha “d’agafar amb pinces”. Jo puc parlar des de la meva experiència, comentant-ho com si fos un fill meu el que volgués dedicar-se a ser bomber, i en aquest cas li diria que quan algú fa alguna cosa, l’ha de fer amb il·lusió: s’ho ha de creure. Podria explicar que la vida

“ “ “ “ “ “

Març 2017

M’he trobat amb situacions esgarrifoses que no diré pas que no em treguin la son, però he après a superar-les i a conviure amb elles, habituant-me a un nou sistema de treball i de vida.

Hem d’aprendre a conviure amb les desgràcies, però és una feina plena de satisfaccions com no n’hi ha cap altra. Sí és veritat que en un moment donat algú se’t pot morir a les mans, però també saps que salves vides de debò. Aquesta ajuda que tu pots arribar a donar et comporta felicitat i alegria, i aprenem que part de les desgràcies no són culpa nostra.

Cal abocar diners perquè el cos de bombers sigui més professional i actuï millor. No entra personal, cada cop som menys gent i l’índex d’edat és més gran, el material està obsolet (vehicles inclosos)...i això repercuteix en arriscar a les nostres actuacions (...) Falta un gran esforç perquè el cos de bombers millori substancialment. de bomber és apassionant, bonica, un cos uniformat que existeix per ajudar a la gent, que té bona premsa per part de tothom… i que això et pot portar moltes alegries. Que és una feina que t’ajuda i et prepara per afrontar una sèrie de desgràcies i de conflictes i que serà un bon aprenentatge. Seràs bomber dins de la feina i fora, i cada conflicte que et trobis el sabràs afrontar o faràs el possible per fer-ho. Penso que tot això és suficientment encoratjador com perquè posis força, ganes, i puguis preparar-te. Això sí, fes-ho bé: físicament i cultural… avui dia és una carrera de fons complicada, ja que hi ha molta gent que vol ser bomber. I aquest és el meu consell, tot i no voler donar cap consell! (riu). En general, els bombers són considerats “herois sense capa” però, com es defineix a si mateix un bomber? M’agrada molt, això “d’herois sense capa”, eh! (riu) Jo no crec en els herois, crec en la professionalitat i que el fet de saber fer una sèrie de coses sempre ajuda. Sí que som una miqueta “els guapos de la pel·lícula, perquè apareixem per ajudar en moltes situacions ( ja sigui treure un gat d’un arbre o, a vegades, intentar evitar que la policia no pegui a la gent), i tampoc ens dediquem a multar ni a denunciar… això ajuda molt, oi? (riu). Sigui com sigui, sempre tenim molt clar que som bombers, i el que hem de fer és ajudar. En aquests darrers mesos la majoria dels bombers s’han posicionat a favor del dret a decidir. Hem vist imatges impactants de bombers defensant les urnes i els votants. Com

està vivint el procés? Aquesta és una pregunta que hem comentat molt entre els companys i el que tenim clar és que, independement que estiguem a favor o en contra d’una Catalunya independent, creiem en el dret a a decidir. És molt poc democràtic i molt indignant per a una societat que no puguem decidir el que creiem que seria millor per qui sigui, tant si és blanc com si és negre, tant si és sí com si és no. Davant d’un govern espanyol amb un punt dictatorial que s’emparaen en l’escut de la constitució, el nostre posicionament és clar. Si no poguéssim reivindicar coses que creiem que són millors per a nosaltres, encara estaríem a l’edat mitjana i això ha de poder-se canviar. El que ens indigna moltíssim és que gent que defensa els seus idelas i creences de forma tranquil·la i en pau, sense ànim de fer mal a ningú, estigui empresonada… parlem de presos polítics i gent a l’exili. És indignant que siguem tractats com a societat així. Els bombers no som diferents de ningú, però sí que tenim les idees clares. Els bombers seran sempre nostres? Aquest és el clam que s’ha sentit a les manifestacions de l’1 d’octubre quan la policia carregava sobre la gent d’una manera injusta. Els bombers sempre seran de la societat i sempre hi seran per ajudar davant les injustícies, els accidents, els incendis i allà on calgui. Potser aquesta manera de treballar i de fer fa que sovint acabem fent d’escut davant de les injustícies, i potser per anar uniformats som més visibles: però al final som gent, com molts d’altres d’aquest país, que acaben lluitant pel que consideren que és just.

A ningú ens grada que se’ns cremi el territori… quan ho acabes veient o trepitjant, la situació és de tristor i d’impotència.

Jo no crec en els herois, crec en la professionalitat

Els bombers sempre seran de la societat i sempre hi seran per ajudar davant les injustícies, els accidents, els incendis i allà on calgui. Potser aquesta manera de treballar i de fer fa que sovint acabem fent d’escut davant de les injustícies, i potser per anar uniformats som més visibles: però al final som gent, com molts d’altres d’aquest país, que acaben lluitant pel que consideren que és just.

Marรง 2018

Març 2018

Espai Empresa A Catalunya s’han identificat 365 empreses que presenten oferta de productes i serveis en la Indústria 4.0. Entre totes elles facturen 1.224 milions d’euros (0,6% del PIB català) i donen feina a més de 23.000 treballadors (dades de 2015). D’aquestes empreses, destaca que el 73% tenen menys de 50 treballadors i només el 4% són grans empreses de més de 250 empleats. Alhora, el 44% són exportadores i el 13% tenen filials a l’estranger. Per sectors, els més interessats en la indústria 4.0 són l’automoció, els béns d’equip, la salut i els equipaments mèdics. Quatre segments i moltes eines Aquestes dades es desprenen d’un estudi realitzat per la Generalitat de Catalunya sobre la situació de la Indústria 4.0 a Catalunya. L’anàlisi es divideix en quatre grans segments d’activitat: mitjans de producció, intel·ligència, dades i connectivitat i consultoria i serveis professionals. Aquí dins s’hi engloben diverses eines per a l’aplicació d’aquest canvi de paradigma industrial: des de la robòtica avançada fins al Big Data, passant per la realitat augmentada o la ciberseguretat. Què fa la Indústria 4.0 a Catalunya Un dels aspectes més destacats d’aquest estudi és veure per a què apliquen actualment la Indústria 4.0 les empreses catalanes. En aquest sentit, el més habitual és digitalitzar processos per al disseny i personalització, el prototipatge o la fabricació i el muntatge. Altres elements com la verificació, el manteniment o el màrqueting també guanyen pes en aquesta línia. Els reptes Sigui com sigui, una de les premisses a tenir clares és que les noves tecnologies aplicables en la Indústria 4.0 no són cap finalitat en si mateixes, sinó les eines que han de permetre un canvi de paradigma en el sector industrial. Aquest canvi no només genera oportunitats, sinó que també crea reptes que cal superar. A Catalunya, aquests reptes passen per l’adaptació dels professionals i la formació a una nova realitat. Un context que va lligat a la incorporació de nous perfils com matemàtics o data science. Alhora cal desenvolupar solucions adaptades al perfil i sectors amb més presència entre les pimes catalanes; i fer-ho de tal manera que es facilitin les sinergies entre empreses de diferents sectors. Tot plegat, a més, requerirà una estratègia de país en Indústria 4.0. Pacte Nacional per a la Indústria El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el juliol de l’any passat, el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI), amb el qual invertirà un total de 1.844 milions d’euros per desenvolupar més de 116 actuacions que enforteixin el sector fins al 2020. Aquest pressupost mobilitzarà més de 3.100 milions d’euros de recursos d’altres administracions i del sector privat en aquest mateix període. Per aquest primer any ja s’han destinat 468 milions d’euros. El procés d’elaboració del

Els reptes de la indústria 4.0 a Catalunya El concepte d’Indústria 4.0 és en boca de tothom, però quin pes real té a Catalunya? D’entrada, la Indústria 4.0 fa referència a la digitalització dels processos industrials per fer-los més autònoms. Al nostre país s’han identificat més de 300 empreses que ja hi treballen. Quins són els reptes i les oportunitats que ofereix? Pacte ha estat basat en la concertació amb els agents econòmics i socials, i el seu contingut està alineat amb les directrius comunitàries. L’estratègia i les accions del Pacte Nacional per a la Indústria s’han treballat en sis grups de treball: en competitivitat i ocupació industrial; dimensió empresarial i finançament; indústria 4.0 i digitalització; formació; infraestructures i energia; i sostenibilitat i economia circular. Avui s’ha reunit la Taula del Pacte Nacional per a la Indústria -formada per representants del Govern, organitzacions empresarials i sindicals, partits polítics, universitats, col·legis professionals, associacions municipalistes i centres tecnològics- i s’ha explicat el contingut del Pacte.

Els principals resultats i actuacions dels sis grups de treball: Competitivitat i ocupació industrial; Dimensió empresarial i finançament; Formació; Infraestructures i energia; Sostenibilitat i economia circular i, finalment, Indústria 4.0 i digitalització. En aquest darrer àmbit, L’objectiu és difondre entre les empreses la importància de la disrupció que pot provocar la Indústria 4.0 en el mercat; així com capacitar el capital humà per donar resposta a la demanda de nous perfils, prestar els serveis avançats i promoure les infraestructures necessàries per al desplegament de la Indústria 4.0. Catalunya compta amb els elements necessaris per ser un referent indus-

trial en l’adopció de la Indústria 4.0. El PNI impulsarà les infraestructures industrials vinculades a aquest àmbit com la Plataforma Industrial 4.0 que és un ‘marketplace’ o un entorn virtual de col·laboració empresarial d’on es proveiran serveis TIC avançats de valor afegit per a les empreses industrials. També s’impulsarà una infraestructura industrial de suport a la impressió 3D que consolidi Catalunya com un hub internacional en aquesta tecnologia. En aquest sector també s’elaborarà un pla d’actuació específic per a la captació d’empreses estrangeres i s’avaluarà l’impacte laboral i en l’ocupació de la indústria 4.0.

Març 2018

365

S’han identificat 365 empreses pertanyents a l’oferta de productes i serveis d’Indústria 4.0, amb una facturació agregada de 1.224 M€ relacionada amb les tecnologies d’Indústria 4.0, i que donen feina a de 23.154 treballadors (2015).

Principals dades del sector 4.0 a Catalunya

82,7%

El 82,7% de les empreses identificades tenen menys de 50 treballadors, i només el 3% són grans empreses (250 treballadors o més).

Puc vendre les meves participacions socials a una altra persona lliurement?

- La indústria 4.0 fa referència a la digitalització dels processos industrials per tal de fer-los més autònoms, la qual cosa s’aconsegueix mitjançant la utilització dels sistemes ciber-físics. ― Es detecta un elevat nivell de sensibilització de les empreses catalanes per la necessitat de digitalitzar els seus processos, però són poques les que han iniciat aquest procés, i en general es tracta d’empreses grans. ― S’han identificat 365 empreses pertanyents a l’oferta de productes i serveis d’Indústria 4.0, amb una facturació agregada de 1.224 M€ relacionada amb les tecnologies d’Indústria 4.0, i que donen feina a de 23.154 treballadors (2015). ― 1.224 M€ de facturació representa el 0,6 %del totaldel PIB català (2015).

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO Notari d’Igualada

― El 82,7% de les empreses identificades tenen menys de 50 treballadors, i només el 3% són grans empreses (250 treballadors o més). ― El 44% de les empreses identificades són exportadores i el 13% tenen filial a l’estranger ― Les empreses del segment de dades i connectivitat representen el 41% del total d’empreses d’indústria 4.0. La facturació agregada més gran correspon als segments de control i automatització i dades i connectivitat (35% respectivament). -A Catalunya hi ha diverses entitats que promouen la indústria 4.0, entre les quals destaquen 21 centres de la Xarxa TECNIO, fires tan rellevants com l’IoT Congress o l’Advanced Factories o el recentment creat Global 3D Printing Hub. Els col·legis professionals també tenen un paper rellevant en la promoció de la Indústria 4.0. ― Hi ha 10 clústers vinculats al concepte d’Indústria 4.0. ― Els sectors de demanda amb major potencial d’aplicació de la Indústria 4.0 són automoció, béns d’equip, salut i equipaments mèdics, així com també indústries del transport i logística i distribució. ― El teixit d’empreses que desenvolupen tecnologies d’indústria 4.0 està format en gran part per start-ups, els productes de les quals es troben encara en una fase pilot. ― A Catalunya hi ha més integradors que desenvolupadors de tecnologia. Moltes de les grans empreses desenvolupadores no tenen els seus centres de decisió al nostre territori. Dels segments estratègics identificats a l’estudi, es detecta una elevada presència d’empreses del segment de Dades i connectivitat, mentre que el segment de Mitjans de producció destaca per la poca presència d’empreses.

a setmana passada va venir a la notaria en Xavi, soci d’una societat de responsabiltat limitada composta per 3 socis, cadascun d’ells titular d’un terç de les participacions socials de la societat. Tenia diversos dubtes, ja que volia vendre la seva part de la societat i li vaig explicar els passos a seguir:

1) Comprovar quin règim de transmissió de participacions té la societat en els estatuts socials: és possible examinar dits estatuts en el Registre Mercantil (que és de contingut públic). Aquests estatuts són els que es van ser signats pels socis en l’escriptura de constitució, llevat que s’hagin modificat mitjançant l’acord de la Junta General i elevats a públic davant notari. 2) És lliure la venda entre socis. 3) També és lliure la venda a favor de cònjuge, ascendent o descendent del soci o a favor de societats pertanyents al mateix grup que la transmeten. Tot això llevat de la disposició contrària dels estatuts socials. 4) I si vol vendre a una persona que no sigui soci i que no sigui algun dels casos de família directa contemplats abans? A falta de regulació contrària dels estatuts els passos a seguir són, a) Comunicació per escrit a la societat amb les condicions de la venda. b) Cal fer acord de la societat en Junta General. c) Només es pot denegar la venda si la societat comunica al soci venedor la identitat d’un altre soci o tercer que les adquireixi en les mateixes condicions. És a dir, que ha de ser pel mateix preu comunicat pel soci que vulgui vendre. Fins i tot pot comprar les participacions la societat si no hi ha socis interessats. d) El document públic de transmissió s’ha d’atorgar en el termini d’un mes a comptar de la comunicació per la societat de la identitat de l’adquirent o adquirents. e) El soci podrà transmetre les participacions en les condicions comunicades a la societat, quan hagi transcorregut tres mesos des que s’hagués posat en coneixement d’aquesta el seu propòsit de transmetre sense que la societat li hagués comunicat la identitat de l’adquirent o adquirents. 5) Es pot pactar en els estatuts la venda lliure de les participacions? No, ja que per llei seran nul·les les clàusules estatutàries que facin pràcticament lliure la transmissió voluntària de les participacions socials per actes entre vius. 6) Si un soci vol vendre 100 de les seves 200 participacions, se li pot obligar a vendre-les totes? No, ja que seran nul·les les clàusules estatutàries per les quals el soci que ofereix la totalitat o part de les seves participacions quedi obligat a transmetre un nombre diferent del de les oferides. 7) Es pot prohibir la venda de les participacions? No, llevat que en els estatuts es permeti al soci separar-se de la societat en qualsevol moment. 8) Es pot establir un període de prohibició de venda de particpacions? Sí, la llei permet impedir en els estatuts la transmissió voluntària de les participacions per actes entre vius, o l’exercici del dret de separació, durant un període de temps no superior a cinc anys a comptar de la constitució de la societat, o d’una ampliació de capital. 9) Què succeeix en cas de defunció d’en Xavi? Els hereus d’en Xavi, a qui correspongui, en la seva herència les particpacions socials es convertiran en socis. 10) Poden els altres socis comprar les participacions d´en Xavi en cas que mori ?. Sí, però sempre que s’estableixi en els estatuts. 11) A quin preu les comprarien?. Pel valor raonable al dia de la mort del soci, calculat segons les regles dels casos de separació de socis. carlosjimenez@notariado.org

Març 2017

ESPAI EMPRESA

Una guia per orientar les empreses sobre com implementar una estratègia d’Indústria 4.0 El ‘Model de maduresa per l’adopció de la Indústria 4.0 en l’empresa’ inclou una anàlisi de l’estat actual del sector i les principals tendències, les tecnologies facilitadores de la Indústria 4.0, exemples d’aplicació i un pla d’accions per a una adopció gradual, entre d’altres continguts Les empreses de l’ecosistema industrial català compten amb una nova eina de consulta a l’hora d’implementar una estratègia d’Indústria 4.0, el ‘Model de maduresa per l’adopció de la indústria 4.0 en l’empresa’. Es tracta d’un complet informe independent promogut per la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital en el marc de l’estratègia SmartCAT amb l’objectiu de facilitar la presa de decisions als responsables de les empreses respecte de les accions que cal emprendre per implementar una estratègia d’Indústria 4.0 al seu negoci. Concebut com una extensa guia o full de ruta, l’informe proporciona els passos a seguir per a la implementació d’una estratègia d’Indústria 4.0 en una empresa segons un model de maduresa que permet a cada negoci orientar les accions a desenvolupar segons el moment en què es troba en el seu camí per a aquesta adopció. Així, l’informe inclou una detallada

anàlisi de l’escenari actual del sector industrial i les principals tendències del mercat, així com dels principals

beneficis i reptes de la Indústria 4.0 (estalvi de costos, millores en l’eficiència dels processos, en la presa de de-

cisions i en les condicions i seguretat laborals de les plantilles, gestió i integració de dades i sistemes, redefinició de processos, innovació disruptiva, etc). Igualment, l’informe llista i descriu les principals eines i tecnologies facilitadores de la Indústria 4.0, com ara la robòtica i l’automatització, la fabricació additiva (impressió 3D), el Big data i l’aprenentatge automàtic (machine learning), la computació al núvol, la realitat augmentada, la seguretat informàtica, la simulació i realitat virtual o la integració vertical i horitzontal. A partir d’aquí, el ‘Model de maduresa per l’adopció de la Indústria 4.0 en l’empresa’ desenvolupa un procés d’adopció gradual en cinc nivells de maduresa i per a sis dimensions de treball, proposa un pla d’accions a seguir per aquesta adopció i facilita informació sobre mecanismes i instruments de finançament per a les empreses.

Marรง 2018

TERCERA JORNADA GASTRONÒMICA DE LES PLANTES OBLIDADES

LA JORNADA GASTRONÒMICA DE LES PLANTES OBLIDADES

Una Jornada única amb més de 70 propostes d’activitats per (re)descobrir les plantes oblidades i gaudir del dissabte 7 d’abril de 2018. Fira, Tallers, Tasts, Xerrades, Documentals, Activitats infantils, Exposicions, Presentacions, Sortides, Dinar silvestre, i Etnobotànica en directe.

QUÈ ÉS?

Tots sabem que estem envoltats de plantes. Creixen als boscos, als camins, a les torretes del balcó, als parcs, o als camps de conreu. El que no sabem la major part de nosaltres és quines són aquestes plantes i quins són els seus usos. Són plantes oblidades: espècies silvestres i varietats agrícoles tradicionals que podrien ser emprades per un gran nombre de finalitats quotidianes però que tanmateix desconeixem per complert. La Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades us ofereix una oportunitat única per conèixer aquestes plantes i els seus usos, i per entendre com poden contribuir a fomentar una alimentació saludable i una agricultura sostenible. Podeu passejar per la fira, participar d’un tast, fer un taller, o escoltar una xerrada, per posar alguns exemples. Les propostes d’activitats són extremadament diverses precisament perquè cadascú pugui participar i gaudir de la Jornada de la forma que més li vingui de gust. És una Jornada única a nivell català, i també peninsular. Gràcies a la col·laboració de moltes persones vingudes d’arreu del país és possible que a Igualada, el proper 7 d’abril, hi tinguin lloc més d’una setantena d’activitats (concebudes amb la màxima qualitat i rigor) a través de les quals podreu descobrir unes plantes amb les quals provablement mai abans us havíeu fixat. Tant si sou botànics entusiastes com si no sabeu reconèixer ni tant sols un enciam, estem més que convençuts que gaudireu d’aquesta Jornada. Les activitats proposades no us deixaran indiferents. Alhora, estareu contribuint al desenvolupament d’un model agroalimentari més sostenible, que dignifiqui la feina dels agricultors, que garanteixi el subministrament d’aliments de qualitat a l’abast de tothom, i que permeti la conservació dels paisatges característics de les zones rurals i la seva biodiversitat. La major part d’activitats són adequades per totes les edats, des d’infants a persones grans; si bé les activitats infantils són específicament per nens i nenes de 4 a 12 anys, i alguns dels tallers s’adrecen només a adults. Les activitats més adequades per infants i joves conformen l’Itinerari Jove de la Jornada Gastronòmica de les Plantes oblidades, que gràcies al Programa Impuls de l’Ajuntament d’Igualada ofereix diferents activitats gratuïtes per tal d’acostar les generacions futures a aquestes plantes. A continuació hi trobareu informació detallada de les diferents activitats, de l’indret en el qual es realitzen i de la forma de participar-hi. Si desitgeu ampliar encara més la informació, o realitzar la inscripció per aquelles activitats que així ho requereixen, podeu fer-ho còmodament a la web wwww.eixarcolant.cat.

EL COL·LECTIU EIXARCOLANT

La Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades està organitzada pel Col·lectiu Eixarcolant, una entitat sense ànim de lucre que fomenta la recuperació (i adaptació a la realitat actual) dels usos tradicionals de la vegetació, com a eina per afavorir un model agroalimentari més sostenible, saludable i just, que proporcioni aliments de qualitat a l’abast de tothom, i que afavoreixi el desenvolupament sostenible de l’entorn rural. L’entitat duu a terme projectes de recerca científica, divulgació i assessorament. Aquest esdeveniment no seria possible sense el suport de l’Ajuntament d’Igualada, el Consell Comarcal de l’Anoia, i la Universitat de Barcelona, entre molts d’altres. Però tampoc seria possible sense les moltes persones, entitats i projectes que amb la vostra confiança i col·laboració feu possible que una Jornada amb molts pocs recursos econòmics tingui un programa d’activitats de gran qualitat i diversitat, gràcies al qual ha esdevingut ja un referent a nivell català. Sense vosaltres aquesta Jornada ni seria possible ni tindria sentit. En nom del Col·lectiu Eixarcolant, moltes gràcies. Som depositaris de la vostra confiança, farem tot el que estigui al nostre abast perquè gaudiu d’una jornada única.

DADES PRÀCTIQUES PER GAUDIR DE LA JORNADA - Lloc: Igualada (Espai Cívic Centre, Casal del Passeig, Plaça Espai Cívic Centre, Plaça del Gasogen, Passeig Verdaguer). Tots els espais són accessibles per persones amb problemes de mobilitat. A la contraportada s’indica la ubicació de les diferents activitats i com accedir a la Jornada - Moltes activitats són d’assistència lliure, però algunes requereixen inscripció prèvia. Ho trobareu degudament indicat al programa d’actes de les pàgines centrals. - En el cas de les activitats de pagament, aquest es realitzarà per internet en el mateix moment de formalitzar la inscripció. Mostrant el resguard que rebreu al correu electrònic podreu accedir directament a les activitats a les quals us hàgiu inscrit, sense haver de passar pel punt d’informació. - Una de les activitats de la Jornada és un dinar elaborat amb espècies silvestres i varietats tradicionals apte per celíacs, intolerants a la lactosa, i vegetarians. Alhora, moltes de les parades presents a la fira oferiran productes alimentaris elaborats amb plantes oblidades.

ATENEU CINEMA > 20:00 h > 6E CINECLUB > CAPTAIN FANTASTIC (2016) > Una pel·lícula de Matt Ross en versió doblada.

ATENEU CINEMA > 22:00 h > 6E CINECLUB > CAPTAIN FANTASTIC (2016) > Una pel·lícula de Matt Ross en versió original i subtitulada al castellà.

LA COOPERADORA > 19:00 h > Gratuït CÒMIC > ¡DANDO CAÑA! > Presentació del còmic ‘Pedro Pico y Pico Vena’ amb els seus autors, Carlos Azagra i Encarna Revuelta. Organitza: LaMaLaLLeTRa. #SomXauxa.

15 ATENEU CINEMA > 20:00 h > 4,5E

CINEMADINARS, > LA PELL FREDA > IAdaptació ESMORZARS, BERENARS SOPARS de la

novel·la fantàstica d’èxit d’Albert Sánchez Piñol dirigida per Xavier Gens. #CicleGaudí. Organitza: Cineclub Ateneu, Acadèmia de Cinema Català, Ajuntament d’Igualada i Ateneu Igualadí.

l’Associació Parkinson Som Tots als afectats. Organitza: Associació Parkinson SomTots. BIBLIOTECA CENTRAL > 19:00 h > Gratuït 07 FOTOGRAFIA > ANTÀRTIDA, GEL MÉS ENLLÀ DE LA FI DEL MÓN > Visita guiada a l’exposició

ATENEU CINEMA > 20:00 h > 6E CINECLUB > DON’T THINK TWICE (2016) > Una pel·lícula de Mike Birbiglia. Sessió única en versió original subtitulada al castellà. D’ACCIÓ > 19:30 h > Gratuït 29 ELJOCSLOCAL > CAMPIONAT DE TRIVIAL

per Jordi Camins. #fineartigd18

Divendres

LES COTXERES > 15-17:00 h > 5E / dia TALLER > TALLER DE CASTELLS > Casal de tardes de Setmana Santa per a infants de 3 a 12 anys. Castells, jocs, gimcanes i molt més! Inscripcions: T. 679792060 (Durada: 26, 27 i 28 de març). Organitza: Moixiganguers d’Igualada.

CADA DIVENDRES > LA TOSSA > 18-20:00 h > Gratuït MÚSICA > RODA D’INSTRUMENTS > Porta el teu instrument i gaudirem d’una estona de música plegats.

Dijous

REC ON FIRE > 18-21:00 h > 3E MÚSICA > YK PARTY > 2 shows (twerk - sexy hills). Axel Yek, Lil G, Theless, Paris Boy, YG Reches i Rey Wer. Balladora twerk: La Faraonaaa.

CADA DIJOUS > EL LOCAL D’ACCIÓ > 19:00 h TAPES > EL GRAN JUERNES > Tapeo per a tots. ELS DIJOUS> LOCAL DEL BARRI > 20:00 h > Gratuït IDIOMES > LET’STALKIN XAUXA > Converses de perfeccionament de l’anglès.

ATENEU IGUALADÍ > 19:30 h > Gratuït TALLER > PARLEM I FEM: LA TERÀPIA DEL MASSATGE > Aprendrem a destensar i relaxar l’esquena amb petits moviments i massatges senzills individualment o en grup. A càrrec de: Imma Vila,

CADA DIVENDRES > EL LOCAL D’ACCIÓ > 19:00 h MÚSICA > MICRO OBERT! > Vine a tocar. Gratuït.

DELÍCIES > 19:30 h > Gratuït 02 CSA CINEMA > CINEFÒRUM > Organitza: 8M

Anoia.

Al Somiatruites

TERCERA JORNADA GASTRONÒMICA DE LES PLANTES OBLIDADES

TASTS

A la Jornada s’hi duran a terme quatre tipus de tasts (Pans, Batuts, Flors, Salses). Descobrireu com tradició i avantguarda poden anar de la mà. Gràcies als coneixements tradicionals transmesos de generació en generació, però també a la innovació, podem incorporar a la dieta un gran nombre d’espècies silvestres i varietats tradicionals en desús, amb resultats espectaculars. En cadascun dels tasts podreu degustar 10 mostres diferents. Al llarg de tot el tast el presentador us explicarà com poder emprar en el vostre dia a dia les espècies i varietats que heu degustat. Cada tast es realitzarà dues vegades, de tal forma que hi pugueu assistir en l’horari que millor us vagi (sessió 1 o sessió 2). Els tasts són gratuïts però cal inscripció prèvia i es realitzen a la sala polivalent de l’Espai Cívic Centre (C/Trinitat nº 12). Activitats incloses a l’Itinerari Jove de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades.

XERRADES TÈCNIQUES

Experts en la matèria vinguts d’arreu mostraran de forma planera i a l’abast de tothom, però amb rigor, com es poden utilitzar aquestes espècies i varietats per a múltiples finalitats i en múltiples contextos, també en el nostre dia a dia. Les xerrades van dirigides tant al públic en general com a professionals del sector que vulguin enriquir el seu coneixement. És una oportunitat totalment única per descobrir com, des d’òptiques diverses, la recuperació d’aquestes espècies i varietats i dels seus usos pot esdevenir una realitat. Hi haurà 8 xerrades al llarg de tot el dia, que tindran lloc a la sala annexa de l’Espai Cívic Centre (C/Trinitat nº 12) . La participació és lliure, no cal inscripció prèvia.

TALLERS

Moltes vegades ens oblidem d’allò que ens expliquen, però difícilment ens oblidem d’allò que fem amb les pròpies mans. A la Jornada podreu experimentar amb els usos de les plantes oblidades mitjançant disset tallers, per tal que vosaltres sigueu els protagonistes. Us atreviu a fer xampanyet de saüc? Sabeu elaborar formatge amb herbacol? I els hidrolats, què deuen ser? O potser sou més de fer magdalenes silvestres? I no us agradaria saber fer la vostra pròpia cadira? Aquests tallers i molts més són els que trobareu a la Jornada. Tots els tallers es realitzen al Casal del Passeig (Passeig Verdaguer, nº 67), tenen una durada d’una hora, i estan impartits per professionals sobradament qualificats en la matèria corresponent. Es recomana ser-hi uns minuts abans de l’inici del taller ja que començaran amb màxima puntualitat. Cal inscripció prèvia i tenen un cost d’entre 5 i 8€ per participant. El pagament es realitzarà online en el moment de fer la inscripció. Amb el resguard del pagament ja podreu accedir directament al taller, no cal que passeu pel punt d’informació.

SORTIDA ETNOBOTÀNICA

Passejada de dues hores i mitja que us permetrà descobrir aquelles plantes útils que tenim a tocar i que tanmateix moltes vegades passen totalment desapercebudes. Les trobareu fins i tot dins mateix de la ciutat, i també als camps, camins i marges situats just fora dels límits urbans. I és que a tocar de casa hi creixen especies d’allò més interessants per emprar en el dia a dia de forma ben senzilla. Aquesta sortida us captivarà, ja que la passió i entusiasme de l’Esteve és encomanadissa. Els els usos i curiositats de les diferents plantes que trobeu al llarg del recorregut senzillament us atraparan. Inici i final a la plaça de l’Espai Cívic Centre (C/Trinitat, 12). Cal inscripció prèvia i l’activitat té un cost de 5€ per participant. El pagament es realitzarà online en el moment de fer la inscripció. El recorregut és senzill i curt, apte per tothom que no tingui manifestos problemes de mobilitat. Es recomana dur calçat adequat.

ESPAI CULTURAL

En aquest espai tranquil i relaxat, podreu submergir-vos en el món de l’etnobotància i l’agroecologia gràcies a les explicacions vivencials i entusiastes dels autors de tres llibres més que recomanables, i a partir de dos documentals que es mereixerien ser a totes les sales de cinema del país. “La gastronomia dels Camins”, “Els colors de la Ratafia”, i “L’hort del segon origen” són els llibres escollits; i “Plantes que apareixen i creixen a l’hort: reconeixement i usos”, i “La voz del viento: semillas de transición” els documentals. Aquestes activitats tindran lloc al Casal del Passeig (Passeig Verdaguer, nº 67). L’assistència és lliure, no cal inscripció prèvia.

ETNOBOTÀNICA EN DIRECTE

Un espai viu, dinàmic, divers, multicultural, reflex de l’etnobotànica d’ahir, d’avui i de demà. Que els coneixements tradicionals es segueixin enriquint, transmetent i utilitzant és la base per tal que la relació entre les persones i les plantes que ens envolten segueixi vivia. En aquest espai ens proposem el repte de combinar tres eixos que són fonamentals: transmissió directa de coneixements tradicionals, enriquiment dels coneixements tradicionals gràcies als intercanvis culturals, i adaptació i us d’aquests coneixements tradicionals d’acord amb la realitat actual. La Hanane la Fátima i la Maryem ens demostraran com es cuinen les malves al Marroc, la iaia Maria ens explicarà la seva recepta de ratafia, la Bea ens demostrarà com a Colòmbia la seva àvia feia servir el plantatge, en Kike ens mostrarà l’aplicació de les plantes silvestres a l’alta gastronomia, i en Juan ens farà un potaje i una truita de tagarninas, tal i com és típic a la seva Còrdova natal. Aquests són només alguns dels tretze testimonis que us faran emocionar amb els seus coneixements i vivències entorn de les plantes oblidades. Activitats situades a la plaça de l’Espai Cívic Centre (C/Trinitat, 12). L’assistència és lliure, no cal inscripció prèvia. Activitats incloses a l’Itinerari Jove de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades.

PROGRAMA D’ACTIVITATS

TERCERA JORNADA GASTRONÒMICA DE LES PLANTES OBLIDADES

processionària

TERCERA JORNADA GASTRONÒMICA DE LES PLANTES OBLIDADES

AL LLARG DE TOT EL DIA Fira de productes silvestres i varietats tradicional (+ de 50 parades) (Hi trobareu infusions, condiments, licors, verdures, dolços, conserves, melmelades, pans, cerveses, flors, cosmètica, jocs, llibres, joies, i tot el que us pugueu imaginar amb espècies silvestres i varietats tradicionals. Hi haurà també un espai chill out ) 9ª Fira de la Biodiversitat Cultivada (de la Xarxa Catalana de Graners) Exposició fotogràfica “La memòria quieta” (Espai Cívic Centre. Fotografies de la col·lecció de J. F. G., Vilanova del Camí) Exposició de plantes silvestres (Casal del Passeig) Exposició de varietats agrícoles tradicionals (Plaça Espai Cívic Centre) Fes el cul de la teva cadira amb fibres vegetals (Plaça Espai Cívic Centre. A càrrec de Jaume Farrés – Cistellaire) Taller obert de 10:30 a 13:00 i de 17:30 a 19:00) (10€, IP)

Activitats infantils (Repartides al llarg de la Fira. Itinerari Jove) /Fes planter de varietats tradicionals, amb la Xarxa Catalana de Graners / /Construeix un titella amb una carbassa, amb Jocs Troks / /Fes i tasta les teves pròpies combinacions de sals d’herbes, amb el Parc de les Basselles / /Aprèn a cultivar plantes aromàtiques, amb herbes de l’Alt Pirineu / /Elabora mini entrepans silvestres d’allò més bons i saludables, amb Els Corremarges /

TERCERA JORNADA GASTRONÒMICA DE LES PLANTES OBLIDADES

DINAR

I com no podia ser d’altra manera, les plantes silvestres també seran les protagonistes del dinar. Comprovareu com plats molt presents en la gastronomia tradicional catalana adquireixen una nova dimensió gràcies a la incorporació en la recepta de plantes silvestres comestibles. Degudament combinades i cuinades, el món de possibilitats que ens ofereixen és inacabable. Prepareu-vos per ser partícips d’un dinar digne dels millors restaurants d’avantguarda del país i amb les plantes silvestres com a protagonistes. El dinar està confeccionat amb la col·laboració de l’experta en gastronomia silvestre Montserrat Enrich (gastronomiasalvatge.com). A les 14:00 hi haurà la presentació del menú, i entre les 14:00 i les 15:30 es podrà recollir el dinar. Preu 10€. Cal inscripció prèvia. El pagament es realitzarà online en el moment de fer la inscripció. Amb el resguard del pagament ja podreu accedir directament a recollir el dinar. No cal que passeu pel punt d’informació. El dinar tindrà lloc al Passeig Verdaguer. En cas de pluja es traslladaria a l’Espai Cívic Centre. Tots els plats del menú són aptes per persones celíaques, intolerants a la lactosa, o vegetarianes.

FIRA DE PRODUCTES SILVESTRES I VARIETATS TRADICIONALS OBLIDADES Al llarg de tot el dia podreu gaudir de la fira de productes silvestres i varietats tradicionals oblidades, amb una cinquantena de parades on tindreu l’oportunitat de conèixer, provar i adquirir productes ecològics, de qualitat i de proximitat que habitualment no trobareu ni als comerços ni a les fires generalistes; tot això mentre descobriu les espècies amb que s’han elaborat aquests productes i els projectes que hi ha al darrere. En la cinquantena de parades participants i haurà infusions, condiments, licors, verdures, dolços, conserves, melmelades, cerveses, flors, i tots els productes alimentaris que us pugueu imaginar, a més a més de productes de cosmètica, medicinals i llibreria. Totes les parades participants tenen el denominador comú que les plantes silvestres, les varietats tradicionals oblidades, o els usos tradicionals d’aquestes espècies hi tenen un paper principal. És, se’ns dubte, una fira única, passegeu-hi i submergiu-vos-hi. Horari: de 9:30 a 21:00. Consulteu la ubicació a la contraportada.

9ª FIRA DE LA BIODIVERSITAT CULTIVADA DE LA XARXA CATALANA DE GRANERS Anualment la Xarxa Catalana de Graners organitza una fira per donar a conèixer les varietats agrícoles tradicionals conservades per les més de deu entitats que en formen part. Enguany se’n celebra la 9ª edició, que es desenvoluparà en el marc de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, essent part de la Fira de Productes Silvestres i Varietats Tradicionals. Estarà situada a la Plaça de l’Espai Cívic centre i hi trobareu parades dels diferents projectes que conserven i promouen les varietats agricoles tradicionals a Catalunya. Podreu adquirir llavors i fruiters de varietats tradicionals, descobrir la tasca dels diferents projectes de la Xarxa Catalana de Graners, gaudir de l’exposició de varietats tradicionals que es durà a terme a la mateixa plaça, o aprendre a cultivar aquestes varietats. Tots som la llavor perquè un model agrícola més sostenible i sobirà sigui possible. Horari: de 9:30 a 21:00.

ACTIVITATS INFANTILS

Al llarg de tot el dia hi haurà repartides per diferents punts de la fira 5 activitat dirigides als més menuts per tal que ells també puguin descobrir de forma divertida els usos de les plantes oblidades. Fer planter de varietats tradicionals, construir un ocell amb una carbassa, fer i tastar les pròpies combinacions de sals d’herbes, aprendre a cultivar plantes aromàtiques, i elaborar mini entrepans silvestres d’allò més bons i saludables són les propostes pensades específicament pels més menuts de la casa. Activitats gratuïtes dirigides a infants de 4 a 12 anys, i incloses a l’Itinerari Jove de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades. Assistència lliure, no cal inscripció prèvia. Les activitats tenen una durada d’entre 10 i 15 minuts i poden ser realitzades per entre 6 i 8 infants de forma simultània.

EXPOSICIONS

Al llarg de tot el dia podreu gaudir de tres exposicions relacionades amb l’etnobotància, l’agroecologia i els coneixements tradicionals. Per tal que pugueu observar en directe la biodiversitat cultivada i les espècies silvestres comestibles, i perquè a través de la fotografia viatgeu a uns temps en els quals els usos tradicionals que avui tractem de recuperar (i actualitzar) eren el pa de cada dia. Assistència lliure. Horari de 10:00 a 21:00

TROBADA SECTORIAL (DIUMENGE 8 D’ABRIL)

Jornada matinal de treball dirigida a professionals del sector. Establint les bases per al desenvolupament d’una estratègia que permeti visibilitzar i donar valor afegit als productes elaborats amb espècies silvestres i varietats tradicionals i garantir-ne la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. Representants de diferents iniciatives de caràcter similar a la que es planteja desenvolupar compartiran les seves experiències. A continuació es presentaran les bases inicials de l’estratègia proposada i es realitzaran grups de treball per tal d’abordar-ne els diferents aspectes. A partir de les conclusions que s’extreguin d’aquest treball col·lectiu es definiran les línies mestres a seguir, configurant grups de treball que seran els qui en els propers mesos hauran de donar cos al projecte. La Jornada de treball clourà amb un dinar popular per a tots els assistents elaborat amb espècies silvestres i varietats tradicionals. Aquesta activitat tindrà lloc el diumenge dia 8 d’abril a la Masia de Can Mercaderet (a 5 km d’Igualada) i està dirigida a tothom que d’una forma o altra treballi professionalment amb espècies silvestres i varietats agrícoles tradicionals. L’activitat és gratuïta però cal inscripció prèvia.

TERCERA JORNADA GASTRONÒMICA DE LES PLANTES OBLIDADES

IMATGE GRÀFICA DE LA JORNADA EIXARCOLANT 2018 CARTELL Roger Costa, Igualada, 1997. Tinc 20 anys i aquest text l’escric, ja que sóc el responsable del cartell de la tercera jornada gastronòmica de les plantes oblidades 2018. Des de petit he tingut molt clar que m’agradaria dedicar-me al món de la creativitat, i després de passar pel batxillerat artístic a l’Institut Joan Mercader, fa 3 anys que vaig començar a cursar el grau de Disseny a la Universitat de Barcelona, on per sort, puc dir que gaudeixo molt estudiant el que estudio. L’art m’apassiona però no sóc un artista. Em fascina la tipografia, l’animació, el Disseny editorial, la il·lustració i en definitiva, qualsevol mitjà que permeti comunicar idees gràficament. Actualment també treballo en un restaurant, i durant el poc temps lliure que tinc sóc monitor de l’Agrupament Escolta Torxa i casteller de la colla dels Arreplegats de la zona universitària. M’avorreix no fer res, i tot i que actualment inverteixo la major part del meu temps en projectes de la universitat, sempre estic obert a tot, fet que ha provocat, per exemple, que realitzés el Disseny de la jornada Eixarcolant d’enguany. El cartell que proposo consta d’un marc amb 8 colors que ressalten la part central, on sobre el fons blanc hi ha tota la informació de la jornada. També podem veure diverses plantes “oblidades” que es poden utilitzar per cuinar al costat d’elements comuns en la gastronomia i fins i tot en el nostre dia a dia com les forquilles o una copa de vi. La idea és la d’apropar i normalitzar la utilització d’aquestes mateixes plantes, poc conegudes, en plats perfectament comestibles. (Ja que penso que és una mica l’essència de la jornada) És una imatge que pretén transmetre un equilibri entre plantes i cuina, donant una sensació salvatge o silvestre contrarestada amb una composició elegant i ben estructurada en l’espai. Que cridi l’atenció i desperti curiositat a tothom que visualitzi el cartell, de manera que apropi el públic a la jornada que el col·lectiu Eixarcolant ja fa tres anys que organitza amb molt d’esforç i dedicació. Finalment, m’agradaria donar les gràcies al Col·lectiu Eixarcolant per la confiança dipositada en mi a l’hora de demanar-me el cartell, i la llibertat creativa que m’han deixat a l’hora d’abordar l’encarreg. Per acabar, m’agradaria convidar a tothom que hi estigui interessat, a veure i conèixer altres treballs que he realitzat i que es poden trobar a la pàgina d’instagram @rogercostacampo rogercostacampo@gmail.com

SAMARRETA L’Estela de Arenzana és il·lustradora, viu prop d’Igualada en una masia. Generalment treballa per vàries empreses dins del sector del pàckaging, també per editorials com La Galera i de vegades aporta les seves il·lustracions per cartells i altres formats on la il·lustració sigui ben vinguda. /Com va ser la teva trobada amb el grup Eixarcolant?/ A través del Marc Talavera, ja hi havia participat com a ajudant a la paradeta de Ecomercaderet, però l’any passat em van demanar un dibuix pel cartell de la jornada 2017/ Com va ser la teva experiència?/ Doncs, va ser molt enriquidora, entre el Marc i jo vàrem fer una miqueta d’equip, ell posava la part més tècnica i jo intentava posar la part més creativa i artística. Semblava que la gent estigués contenta amb el resultat, em deien “sembla un cartell com els d’abans” deien les dones grans. No sé si és bo o dolent, però també em van comentar que la gent es quedava els cartells a casa. /Vau seguir col·laborant plegats?/ Sí. Aquell mateix any també els vaig dibuixar la rosella per la samarreta, i aquest any doncs hem repetit. Però aquesta vegada és una dent de lleó. /Què t’inspira per fer un dibuix per Eixarcolant?/ Bàsicament l’ambient de la jornada, i m’agrada molt la implicació de la gent gran i dels seus coneixements, ja que n’hem d’aprendre molt. Un bon camí cap al futur és tornar a la manera que feien els nostres avis, recuperar tradicions i sobretot canviar el nostre sistema alimentari i de consumir. / Quins projectes tens entre mans?/ Ara per ara, estic començant un nou conte infantil amb una editorial (de moment és secret), un còmic, un mapa... i el que m’agradaria reprendre i que té una filosofia semblant a Eixarcolant és el calendari del bon consumidor. Crec que em fa falta un calendari per organitzar tot el que vull fer. Podeu veure més il·lustracions de l’Estela a les xarxes socials F i Inst @esteladearenzana

TERCERA JORNADA GASTRONÒMICA DE LES PLANTES OBLIDADES

DES DE BARCELONA

DES DE LLEIDA

COM ARRIBAR A IGUALADA?

I EN TRANSPORT PÚBLIC Des de Barcelona:

- Línia R6 FGC fins a Igualada - Hispano Igualadina des de Maria Cristina

Casal del passeig

- Tallers - Espai Cultural - Exposició (Espècies silvestres comestibles)

Fira de productes silvestres i varietats agrícoles tradicionals Espai Chill Out Activitats infantils (Repartides per la fira)

Espai Cívic Centre - Tasts - Xerrades Tècniques - Exposició fotogràfica

Plaça Espai Cívic Centre

- Etnobotànica en directe - Taller (Fes el cul de la teva cadira) - 9a Fira de la Biodiversitat cultivada -Exposició de varietats agrícoles tradicionals - Inici i final sortida etnobotànica

WWW.EIXARCOLANT.CAT

Març 2018

imatges CURIOSITAT ELLS SÓN ELS PROTAGONISTES D’UNA NOVA EDICIÓ -LA 29a!!!- QUE SE CELEBRARÀ A IGUALADA DEL 12 AL 15 D’ABRIL. NO SÓN ELS ESPECTADORS DEL FUTUR... JA SÓN ELS ESPECTADORS D’AVUI. SÓN EXIGENTS. VOLEN UN TEATRE QUE ELS EMOCIONI, QUE ELS FACI RIURE, PERÒ TAMBÉ QUE ELS DESTVELLI INTERROGANTS, PREGUNTES, INQUIETUDS. QUE ELS ACOMPANYI A CRÉIXER, COM A ESPECTADORS I COM A PERSONES (FOTO: LA MOSTRA D’IGUALADA-MARC VILA)

“

Diàleg I aquesta dèria per les plantes oblidades?

MARC TALAVERA ROMA Col·lectiu Eixarcolant

uriositat, sorpresa, interès, indiferència, o incomprensió. Són algunes de les moltes reaccions que es poden generar en aquells que s’assabentin que el 7 d’abril tindrà lloc a Igualada la 3ª Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades. Si aprofundeixen en la temàtica descobriran, segurament amb estupefacció, que les plantes oblidades són males herbes i varietats agrícoles que fa dècades que no es cultiven. I el més sorprenent de tot: resulta que els organitzadors de la Jornada volen aconseguir que es tornin a consumir. Si es van abandonar, bé devia ser per algun motiu, no? I a més, perquè cal complicar-se la vida si els comerços ofereixen un gran ventall de productes alimentaris disponibles durant tot l’any. No, no pot ser. Hi ha d’haver quelcom que se’ns escapa. Si és l’esdeveniment d’aquestes característiques més important del sud d’Europa tot plegat ha de tenir algun sentit, no es poden haver begut l’enteniment d’aquesta manera. A veure, es tracta de menjar, acció que per anar bé fem cinc vegades al dia. Correcte, i en la dieta els productes d’índole vegetal hi haurien de tenir un paper principal (cinc al dia, diuen). De fet una dieta equilibrada i variada és la base per gaudir d’un bon estat de salut, però resulta que actualment a tot el món només es consumeixen de forma majoritària 30 espècies vegetals. Clar, la quinoa ve dels Andes, els plàtans d’Amèrica, i les mongetes que mengem a l’hivern del Marroc. I tot ho volem ben bonic i que duri molts dies, tant se li’n fa si no és gaire gustós o si conté restes dels productes fitosanitaris emprats durant el cultiu. A les 11 multinacionals que controlen més del 90% del mercat mundial de llavors i de productes fitosanitaris ja els va bé, i a nosaltres sembla que també. Tampoc passa res perquè el preu final de la fruita i la verdura multipliqui per cinc el preu que reben els agricultors (o sigui, si et costa

un euro, al pagès li han pagat vint cèntims, completament lògic). Total, si ningú vol fer de pagès perquè no es valora la seva feina (actualment a Catalunya per cada agricultor de menys de 35 anys n’hi ha divuit de més de 55), ja importarem els aliments d’un altre país i el 35% del territori que ara són camps es convertirà en bosc. Millor, aleshores podrem anar a buscar molts bolets. Bé, també desapareixeran moltes espècies d’animals i plantes, hi haurà grans incendis i ja no veurem florir els ametllers ni onejar les espigues del blat, però són mals menors. Espera, o potser no són tan menors? Resulta que només a Catalunya hi ha més de 300 plantes silvestres comestibles (sí, sí, males herbes que es poden menjar) i més de 1.000 varietats agrícoles que no es cultiven. No les coneixem ni sabem com utilitzar-les (clar, ningú ens ho ha explicat), però es veu que està demostrat que són igual de bones que l’enciam, les pomes o les maduixes del supermercat. Ah, i resulta que són plantes que es poden cultivar de forma molt i molt senzilla sense utilitzar productes fitosanitaris perquè estan molt adaptades al territori. O sigui, que a banda de tenir un contingut nutricional molt interessant (tal i com han determinat els científics) no hi ha excuses per no cultivar-les en ecològic ( ja aniria bé, perquè ara només 1 de cada 10 camps és ecològic). A més, els agricultors poden conservar i intercanviar les llavors d’aquestes plantes sense cap mena de problema, així ja no els caldrà dependre de les grans multinacionals (tècnicament d’això se’n diu recuperar la sobirania alimentària). També és fàcil que a partir del cultiu d’aquestes plantes es desenvolupin nous sistemes de comercialització (potser no calen quatre intermediaris, amb un ja es faria el fet) per aconseguir que el preu final sigui el mateix que ara però que els pagesos en rebin un percentatge digne. Així potser més joves voldran ser pagesos o pageses, potser decidiran que deixen d’utilitzar productes fitosanitaris, potser ens proporcionaran aliments variats, de qualitat, de temporada i de proximitat, potser preservaran els camps que tant ens agraden, i potser seguiran mantenint vives les zones rurals de Catalunya. Potser la dèria no són les plantes oblidades. Potser la dèria és construir un futur millor.

Març 2018

Potser la dèria no són les plantes oblidades. Potser la dèria és construir un futur millor MARC TALAVERA ROMA

Voluntàries a la vista!!!

LAURA PALET ORPINELL Mestra i voluntària de Xarxa

obligat.”

oluntari/a és algú “ Que s’ofereix lliurement a fer una cosa o a col·laborar en alguna tasca sense ésser-hi

Doncs això, quan ens proposem fer de voluntàries en alguna activitat és perquè ens ve de gust, en tenim ganes, tenim curiositat, creiem en el projecte, pensem que podem aportar alguna cosa valuosa, fem equip, ens ho passem bé, riem, ens esforcem i sempre sempre, pensem en el nostre propi gaudi i el de la gent que viurà intensament aquella activitat. Som amigues i des de fa uns quants anys compartim la passió pel teatre. L’una per l’altra ens hem anat enredant i sempre estem embolicades en mil històries vàries. Ens agrada saber què passa a la nostra ciutat i col·laborar-hi sempre que es pugui.

rutlli bé. Formem part d’un equip de voluntaris que té petits equips que cuiden, vigilen, organitzen, mimen, controlen un espai i aleshores, després de moltes reunions, arriba el gran moment. Comença la Mostra i… Cal ser al teatre o a l’espectacle dues hores abans o més, cal presentar-te a la companyia, ser el seu punt de referència per si necessiten res, ajudar si cal i, esperar que es faci l’hora per obrir la porta o donar el tret de sortida a l’espectacle de carrer. Passar hores fent cafè, coneixent altres voluntaris que formaran part del teu equip (i encara no coneixes gens, o potser de vista, o potser de la plaça…), preguntar si algú necessita un cop de mà, o demanar ajuda si veus que tindràs molt aforament i et faltaran mans per a recollir entrades i, acompanyar amb un somriure a tots els espectadors. Indicar on es fan els espectacles si t’ho pregunten, intentar que tothom tingui entrada i buscar solucions per a aquells que arriben una mica tard quan la porta ja és tancada, ajudar a fer la rotllana més gran perquè tothom pugui veure l’espectacle, petits i grans,(i que difícil que és!!!) ... La feina que fem de voluntàries ens agrada, treballem de valent, cuidem l’equip, solucionem problemes si ens

Som una colla de voluntaris i voluntàries que treballem per oferir a la ciutat teatre infantil i juvenil de qualitat. Hi dediquem hores, fem reunions... i sobretot posem molta il·lusió en la feina que fem. Mireu si ens en fa d’il·lusió que aquest any n’estem celebrant 40!!! i no parem!! Per això, un dia, ens vam posar al Grup Xarxa Igualada. Som una colla de voluntaris i voluntàries que treballem per oferir a la ciutat teatre infantil i juvenil de qualitat. Hi dediquem hores, fem reunions, organitzem els pasquins informatius i els repartim a les escoles i sobretot posem molta il·lusió en la feina que fem. Mireu si ens en fa d’il·lusió que aquest any n’estem celebrant 40!!! i no parem!! Paral·lelament, també fem de voluntàries a la Mostra d’Igualada, Fira de Teatre infantil i juvenil. Actualment, ja fa uns quants anys que ens hi vam enredar i la veritat és que viure-ho de tan a prop és molt intens. La feina no només es fa els 4 dies que dura la Mostra, molt abans ja hi ha un treball previ. S’han de coordinar moltes coses, molta gent i quadrar mil i un horaris perquè tot surti rodó. A mida que es va acostant el dia comencen les pessigolles a la panxa (nervis sempre en tenim), perquè tot

en trobem algun pel camí i sobretot gaudim del teatre i del fet de ser amigues. Acabant jornades llargues intentem seure una estona, amb tots aquells voluntaris i voluntàries amigues, conegudes o acabades de conèixer i aleshores sí, és el nostre moment. Una bona copa i una tertúlia distesa i llaaarga, fent crítica constructiva, rient i acomiadant el dia per tornar a començar l’endemà amb un… que gaudeixin de l’espectacle!! I així, a la Mostra, al Grup Xarxa Igualada, a la Coral, i aquí i allà, formem part del voluntariat Igualadí, que vetlla i s’esforça perquè a la Ciutat hi hagi molta cultura i de qualitat. Per gaudir-ne nosaltres i també les nostres famílies. I el millor de tot és que la nostra amistat es va fer forta i bonica de veritat en el moment que ens vam conèixer i ens vam enredar a fer això: de VOLUNTÀRIES!!

“

Març 2018 Formem part del voluntariat igualadí, que vetlla i s’esforça perquè a la ciutat hi hagi molta cultura i de qualitat. Per gaudir-ne nosaltres i també les nostres famílies. LAURA PALET

EDICIÓ Cinquanta-set SL

REDACCIÓ Toni Cortès Gemma Raventós Jose Sánchez González Marc Soler Riera Aïda Sánchez Alonso Francesc Vilaprinyó DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192

“

És una jaqueta màgica. Me la va regalar el meu pare que l’hi havien donat de Càritas, i des d’aleshores tot va canviar; el meu pare va trobar feina, jo vaig poder estudiar. RAFA MOYA

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó

“

Tenim clar que aquesta és una lluita emancipatòria de gènere? Tenim clar que el masclisme mata, però sobretot ens mata a nosaltres? MIREIA RUBIO

El Minecraft de la C-37

l conseller Joaquim Nadal era aquell simpàtic personatge del ‘Polònia’ que feia entrevistes que mataven per esgotament als interlocutors. El Nadal de veritat, hem de pensar que amb bona intenció, es va deixar veure bastant per l’Anoia durant el seu mandat com a conseller d’obres públiques. Però l’herència dels projectes d’aquella època és com la del rastre d’un infant que juga al joc del Minecraft. Que si farem un aeroport corporatiu, que si farem una reserva de sòl pel tren gran i els seus rails partiran pel mig la comarca... i és clar, la Ronda Sud, altrament dita la C-37. Si bé al Minecraft les rotondes acostumen a sortir quadrades, la conclusió del traçat que van regalar-nos als anoiencs el 2010 fa pensar que algú va deixar la partida a mig fer. Primer, perquè si una carretera s’anomena Ronda Sud d’Igualada el més apropiat seria que quasi 40 ‘quilos’ després (aquest tram de C-37 va costar 37 milions, valgui la redundància) almenys hi hagi un accés directe a Igualada. En segon terme, una carretera pensada en una fase expansiva de l’economia i vinculada a l’esperança d’un creixement infinit, va deixar per fer connexions amb Vilanova de manera que ara -amb el nou projecte- caldrà passar per quatre rotondes per accedir-hi. És molt bona notícia que Igualada es connecti per fi a la Ronda que porta el seu nom i que els veïns i veïnes de Vilanova tinguin una mica més fàcil l’accés, però el que ha passat amb la Ronda Sud durant deu anys és un exemple de com no es poden fer les coses. I més, quan en aquell moment coincidien administracions socialistes als tres ajuntaments grans de la Conca d’Òdena, a la Generalitat -la parcel·la d’obres públiques del Tripartit l’ocupava el PSC- i de propina a la Diputació de Barcelona. Si les administracions es fan trets al peu i actuen amb aquesta descoordinació, la ciutadania no pot estar als núvols. Els administrats i administrades també tenen dret a dir la seva, perquè jugar al Minecraft amb diners públics no pot ser només cosa del polític de torn. Deixar rotondes a mig fer és un dret inalienable, però els anoiencs no podem ser sempre l’ase dels cops.

Josep Llopart L’alcalde pierenc confirmava aquesta setmana la seva candidatura a la reelecció. Llopart rebutja cercar una fórmula del tipus Junts per Catalunya i espera millorar els resultats de 2015.

Salvador Serra El peregrí ha completat uns 4.000 quilòmetres en cinc mesos i mig i ha aconseguit 6.000 euros per a Càritas. El seu periple ha resseguit tots els extrems de l’Estat espanyol desafiant l’hivern i una pluja que es va fer molt present.

PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

Maria Senserrich L’exdiputada continua vinculada a la política i ara assumeix el càrrec de nova creació de Portaveu Nacional del PDeCAT. Senserrich ha estat set anys al Parlament en representació de CiU i Junts pel Sí.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Joan Vidal Baliu

AMB EL SUPORT DE

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

L’Anoia continua produint excel·lents cuiners. Aquest és el cas de Joan Vidal Baliu, un igualadí que ha assolit el segon lloc al Concurs Joves Cuiners Àngel Moncusí, organitzat per l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida.

Març 2017

DIÀLEG

Personal i polític MIREIA RUBIO Periodista

a ressaca que deixa la sororitat és una de les formes d’embriac més intenses, saludables i plaents que he conegut mai. Orgull col·lectiu, lucidesa, coratge, empatia, generositat... Vagi per davant la veritat: ni sóc gaire experta en beuratges, ni en teoria feminista. Però aquest 8M ha estat, sobretot, una injecció de coneixement. Puc assegurar que aquest ha estat el meu primer 8 de març feminista en tota regla. I ha estat així d’excepcional, perquè per primera vegada, les dones hem pogut aturar-nos i qüestionar la societat amb una jornada completa de vaga laboral, de cures, de consum i de tot el que ens ha semblat necessari. Ha estat una oportunitat i crec que hem sabut aprofitar-la, malgrat les limitacions que han posat els sindicats majoritaris -per prudència, falta de convenciment en un ampli seguiment...proposant només dues hores de vaga. Cal destacar, però, el compromís demostrat, amb escreix, per companyes sindicalistes que donen la cara, dia rere dia a l’Anoia, davant la precarietat salarial i la cronificació de l’atur femení.

Aquest 8M ens ha permès parlar sobre què és el patriarcat; construcció estructural de segles d’opressió i violència que no ha permès la igualtat d’oportunitats entre les persones i que ha vulnerat els drets humans més fonamentals. I assenyalar que les dones rebem directament les conseqüències del seu poderós aliat cultural i ideològic: el masclisme, carregat de pràctiques i comportaments que ens subordinen. Hem demostrat que les feministes som diverses. Em ve al cap una bona companya, molt més experta, tot dient que el feminisme no dona carnets. Juntes fem camí. Les més veteranes amb el coneixement i el recorregut de la militància; les més joves –constituint el 8MAnoia i La Trabala Transfeminista- amb l’empenta revolucionària pròpia de l’edat i una passió necessària per renovar l’energia i el discurs; totes descobrint que el feminisme suma en una xarxa internacional. S’ha qüestionat per què reclamem espais no mixtos. Tenim clar que aquesta és una lluita emancipatòria de gènere? Tenim clar que el masclisme mata, però sobretot ens mata a nosaltres? Què amaga la frase sortiu “soles”...? Sense homes, volíeu dir...? Recordo una pancarta: “Parem, perquè us ho pareu a pensar”. Hi ha dones que no s’han sentit interpel·lades o convidades a secundar aquesta vaga, segurament per motius diversos: econòmics, emocionals, culturals, ideològics... I és clar que el feminisme és polític. Qui ho dubta!

Històries de Càritas (3)

La jaqueta

n dissabte al matí, en Pere i la seva dona Júlia van decidir desmuntar l’habitació del seu fill Arnau que feia dos anys que havia mort en un accident de trànsit. Tenia dinou anys. A l’escriptori encara hi havia el seu portàtil i a la paret penjades les fotos d’alguns amics. A l’armari tota la seva roba. S’havia aturat el temps a l’habitació i a l’ànima dels pares. Era important que el temps tornés a néixer. Van decidir donar tota la roba a Càritas com habitualment havien fet. Van intentar no quedar-se amb res, ni tan sols la jaqueta de motorista que li havia regalat el Pere en el seu divuitè aniversari i que sempre portava. El Pere va plegar la jaqueta amb molta cura, la va ficar damunt la pila de roba, es va abraçar a la Júlia i van plorar en silenci. L’hivern següent, tot passejant, el Pere va veure la jaqueta del seu fill. La portava un jove. Un calfred li va recórrer la pell i va decidir seguir-lo. Van acabar al barri de la seva infància, refugi d’una nova onada d’emigrants. El noi va entrar en un d’aquests edificis sense ascensor de pisos de cinquanta metres. El Pere ho va esbrinar tot sobre el jove gràcies a un vell conegut, amo d’un dels bars del barri. Es deia Marco, era colombià i havia arribat amb la seva

ALEXIS LLARÀS

A parer meu, les preguntes que han sorgit entorn de la pràctica i l’eficàcia d’aquesta convocatòria, no han fet més que enfortir les reivindicacions. Cada dubte que s’ha plantejat ens ha convidat a reflexionar, a pactar solucions i a explicar les causes de la nostra radicalitat en l’exercici d’aquesta vaga. Una cosa tan simple i simbòlica com penjar el davantal, ha posat sobre la taula el debat sobre la identitat; no es tracta de reivindicar una identitat diferent a reconèixer entre homes i dones, sinó de lluitar perquè es reconeguin i s’erradiquin les formes i estatus de desigualtat lligades al gènere, tant en l’àmbit domèstic com en el públic, tant en el treball reproductiu (i de cures) com en el productiu i laboral.

Expressar públicament allò que considerem discriminació i proposar alternatives transformadores, és fer política. Alterar l’organització del treball i la producció per fer visible una situació vital i col·lectiva que afecta les relacions humanes, és fer política. “Allò personal és polític” van dir, fa dècades, les feministes. Només puc afegir que el meu recorregut conscient en aquesta militància comença quan em faig la pregunta més íntima, la que està relacionada amb la meva llibertat i rebel·lia; amb la memòria de les ancestres i el dolor; amb l’essència de la ràbia i com canalitzar-la perquè sigui una força positiva i constructiva. Per a mi i per a totes.

família feia uns deu anys. Tenia dues germanes, el seu pare era electricista i estava a l’atur, i la seva mare era caixera en un hipermercat. Més tard, va conèixer personalment el pare. —Si això continua d’aquesta manera, haurem de tornar cap a Colòmbia — va dir l’Andrés, el pare. —I el teu fill, què tal? —També està buscant feina, però no troba res. —Ha d’estudiar, o aprendre un ofici. És molt important. —Ho sé —va contestar l’Andrés amb impotència. En Pere va convèncer el seu cap que necessitarien un electricista per a les noves màquines. Va col·locar l’Andrés. Durant molts anys van treballar plegats. El Marco va estudiar un cicle formatiu i finalment va trobar feina en un taller mecànic. L’Andrés, de tant en tant, informava el Pere dels avenços del seu fill, i el Pere ocasionalment anava pel barri per veure’l de lluny. Mai no es van conèixer en persona. Ja jubilat, el Pere es va trobar amb el seu antic company de feina al bar del barri. L’Andrés li va explicar que el seu fill havia muntat el seu propi concessionari de motos i el va convidar a visitar-lo aquell mateix dia. A les sis van entrar en una nau plena de motos i allà hi havia el Marco amb un gran somriure. I just quan el pare li presentava el Marco, el Pere va veure la vella jaqueta del seu fill emmarcada en un aparador de vidre penjat a la paret. Semblava la jaqueta d’algun famós. —I allò d’allà? —va preguntar el Pere, assenyalant l’aparador. —És una jaqueta màgica. Me la va regalar el meu pare que l’hi havien donat de Càritas, i des d’aleshores tot va canviar; el meu pare va trobar feina, jo vaig poder estudiar —En Marco va somriure —. Sempre m’ha portat sort. Potser és una casualitat, però jo crec que aquesta jaqueta és molt, molt especial. Me l’estimo molt. —I jo —va mussitar el Pere i va tancar els ulls. Relat inspirat en el dia a dia de

RAFA MOYA Enginyer informàtic

Marรง 2018

Març 2018

Propostes

Cicle Kalopsia (Igualada)

Pàg.24

Setmana Santa (Anoia)

Pàg.25

PROPOSTES 29a MOSTRA D’IGUALADA

La curiositat en escena a la 29a edició de la Mostra d’Igualada La fira proposa als nens, joves i famílies fer-se preguntes a través de les arts escèniques

GEMMA RAVENTÓS La Mostra d’Igualada és la fira de teatre infantil i juvenil de referència a Catalunya, un punt de trobada anual dels professionals del sector que té com a objectius nodrir les programacions familiars d’arreu del país i afavorir la internacionalització de les companyies que hi participen. Considerada Mercat estratègic de Catalunya, està organitzada per l’Ajuntament d’Igualada i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La fira acull cada any més de 30.000 espectadors i 700 professionals acreditats. Aquesta 29ª edició de La Mostra d’Igualada tindrà lloc del 12 al 15 d’abril de 2018 i comptarà amb 53 companyies, 54 espectacles i 104 representacions. Dels 54 espectacles que es podran veure, hi ha 9 estrenes absolutes i 10 estrenes a Catalunya. De les 53 companyies 40 són de Catalunya, 8 de la resta de l’Estat i 4 internacionals (Bèlgica i França). La Mostra té també una part solidària que pretén establir cada any aliances amb organitzacions que treballen en benefici dels infants. Així doncs, enguany La Mostra

Solidària inicia una campanya de suport al projecte Sant Joan de Déu Pediatric Cancer Center i obre una aportació econòmica que es podrà tramitar en línia al web de la fira o bé a la taquilla que s’instal·larà al Punt d’Informació, al centre de la plaça de Cal Font. Nous escenaris i un públic de totes les edats La 29ª edició de La Mostra comptarà amb 19 espais d’actuació, i per primera vegada també es podran veure espectacles al Cinema Ateneu. A més, l’Escorxador suma un espai més als tres que ja tenia. La fira es desplaça també als Instituts Joan Mercader, Pere Vives Vich i Badia i Margarit, on es realitzaran funcions escolars. Amb la finalitat de potenciar les arts escèniques als més petits de la mà dels centres educatius de la ciutat i els seus docents, uns 3.900 alumnes de 18 escoles i instituts assistiran a 27 funcions. Com a novetat i amb la consolidació del “Grup de Participació Jove”, els joves igualadins també s’han estrenat per organitzar l’activitat paral·lela a L’Escorxador, contribuint a dissenyar l’espai segons les seves inquietuds i fent-se’l seu. Organitzats en funció del

públic al qual es dirigeixen els espectacles, trobarem un total de 4 itineraris: L’itinerari “Per als més petits”, amb espectacles per a nens i nenes a partir de 3 anys (11 muntatges); l’itinerari “Per als no tan petits”, a partir de 6 anys (12 muntatges); “La Mostra JOVE”, per a nois i noies a partir de 12 anys (11 muntatges) i finalment “Per a tothom”, amb propostes per a tots els públics (19 muntatges). L’interrogant com a protagonista Acompanyada d’una imatge que impulsa a la imaginació i la descoberta (obra de l’artista igualadí Ramon Enrich, pintor, escultor i dissenyador gràfic), aquest 2018 La Mostra anima els espectadors a fer-se preguntes i a generar ells mateixos les respostes a través de les arts escèniques. Amb l’objectiu d’alimentar uns espectadors curiosos, creatius, imaginatius i amb ganes de descobrir el món a través del teatre, la programació inclou algunes propostes per reflexionar, més que per donar respostes, al voltant de preguntes que ens fem. ¿Com vivim la diferència? A part de l’espectacle inaugural “Diario di un brutto anatroccolo” hi ha altres propos-

tes com “Mon ami le monstre” dels belgues Clair de lune Théâtre, un espectacle de teatre d’ombres còmic, sensible i absurd en què els actors es fusionen amb les pantalles jugant a espantar el públic i buscant el plaer de l’esgarrifança, com també “L’Ornet vol cantar” d’Inspira Teatre, la història d’un ocell que vol cantar però no supera la prova d’accés a El Gran Arbre Melodiós. Quantes maneres d’estimar existeixen? Uns nens juguen al país on tot comença, i s’atreveixen a estimar sense saber quin és el seu veritable significat: això és “Amour” dels bascos Marie de Jongh. Sota la premissa de l’amor també comptem amb “Gnoma” de Pea Green Boat, un espectacle de titelles sobre el repte de la convivència i l’amistat, les diferències i l’acceptació dels altres. “El meu príncep blau” d’El ballet imperial de la reina Rosamunda, en què a través de la música del Barroc, dues dones d’èpoques diferents aprendran a deslliurar-se dels rols femenins imposats per ambdues societats, i a ser felices per si soles. “Rojo estándar” dels andalusos Lanórdika circo&danza, espectacle on des del moviment, dos éssers oposats es troben en una escena

banyada pel surrealisme, en què el que es presenta com a estàndard deixa de ser-ho. Finalment, “Molsa” de Thomas Noone Dance, basat en el llibre de David Cirici, és la història de la separació i el rencontre de Janinka i el seu gos. Trencar o construir murs? Històries sobre fronteres que ens separen o ponts que ens uneixen. Aquí hi trobem “Mur”’ de (Cia)3, una proposta de circ en què dotze persones proven infinitud de formes per reconstruir un nou món. “Mos Maiorum (el costum dels avantpassats)” del Col·lectiu Mos Maiorum, una obra de teatre documental que posa al centre les més de 30.000 persones que des de l’any 2.000 han mort al Mediterrani. “La casa perduda” de Cia. Teatre de l’Aurora, un fascinant espectacle per a tots els públics de gran riquesa visual i musical i també “Envà” d’Amer i Àfrica Circ Cia, que tracta les peculiaritats de les relacions humanes a través del moviment, els equilibris, l’humor, l’espai i 250kg de palla. On arriben els límits de la ciència? La temàtica científica també tindrà un lloc dins la programació. Obres com “Laika” de

Març 2018

Ruta de castells (Anoia)

Pàg.38

Ecofira (Calaf)

VolCAT (Anoia)

Pàg.38

Caramelles (Tous)

Pàg.40

Pàg.42

(H)original (Igualada)

Pàg.44

PROPOSTES 29a MOSTRA D’IGUALADA

seu naixement com a infant abandonat.Podem combatre el poder sense fer ús de les armes? Aquesta qüestió la podrem veure reflectida tant en l’obra de teatre musical “Paràsits” de la Cia. B de Bareka com en “La nena dels pardals” de Teatre al detall, un espectacle poètic i emocionant que parla dels petits herois quotidians, del respecte a la vida i de la saviesa innata dels nens. Viatjar per descobrir i entendre, físicament i amb la imaginació? “Patufet & El Fandango, cuentos del Teatriciclo” d’Espai Liminal, és una fusió de les cultures mexicana i catalana a través de dues històries i de “Els viatges d’en Filalici” d’El dit al nas, en què el protagonista descobreix un altre món: l’univers màgic de les lletres d’Oceà Atlàntic són dues propostes que de ben segur ens faran sentir en un altre lloc.

Els espectacles desperten la curiositat dels infants LA MOSTRA D’IGUALADA - MARC VILA

Cia. Xirriquiteula Teatre, la gosseta que va viatjar a l’espai dins l’Sputnik i “El misteri de Fermat” de Teatre de l’Enjòlit, podran ajudar el públic a pensar una resposta. Quin és l’origen de les idees? Les Bianchis, guanyadores del Premi del Públic al Millor Espectacle el 2016 amb “Les Supertietes”, tornen a La Mostra amb l’obra “Les Clink”, un laboratori on gràcies al seu enginy i a tota mena d’artilugis, buscaran solució a totes les seves qüestions. Podem dir “No”? Dir que “Sí” és molt fàcil però, quines són les paraules per dir que “No”? “Bombers” de la companyia catalano-francòfona Mise en Lumière/Barna-Bé porta a escena una obra “a porta tancada” realment impactant. Què vol dir fer de pares? Ens donaran pistes a través de diverses situacions les obres ‘Kàtia’ de Ka Teatre, un espectacle visual amb titelles i objectes, que ens parla de la necessitat de retrobar-nos amb les nostres arrels i “Una història vertadera” d’Iguana Teatre, en què la Berta i la Maria ajuden en Pau a explicar la seva història des del

Per consultar les obres, horaris i activitats al complet i per asegurar-vos de no perdre ni un espectacle, podeu consultar la pàgina web oficial de “La Mostra” on podreu descarregar el programa i hi trobareu tota la informació d’interès

L’atrezzo de la posada en escena: Activitats paral·leles La Mostra d’Igualada acompanyarà la representació de les obres amb un recull d’activitats i propostes per a tots els públics i sectors Igualadins. El cor de La Mostra PRO bategarà un any més a La Llotja instal·lada al Museu de la Pell, amb una xerrada que donarà eines per apropar teatre i escola i el mercat de projectes d’espectacles com a plats centrals, així com una taula rodona (“Quan comença a abaixar el teló i l’edat ens retira de l’escenari”). També es podran gaudir la celebració del Dia Mundial del Teatre Infantil i Juvenil, una presentació de la programació de la fira de teatre de part d’en Pep Farrés (director artístic de la mostra), activitats als centres escolars, el II premi Xarxa Alcover de Teatre de la Mostra, exposicions relacionades amb el món del teatre, jocs entre els comerços (que també podran participar al “Concurs d’aparadors de La Mostra”), el IV mercat d’artesania i la iniciativa “Em pregunto”, on el públic podrà dir la seva (de manera física i digital). Així doncs, La 29ª edició de la Mostra aconsegueix (un cop més) convertir Igualada en una ciutat plena d’art, emocions i diversió, convertint-nos en protagonistes i amb una única condició: deixar-nos encisats després de cada espectacle. Estem llestos per gaudir-la i preparats per no parar d’aplaudir!

Més informació On comprar les entrades? Venda d’entrades en línia https://www.4tickets.es/lamostraigualada/public/janto/ Punts de venda d’entrades Taquilles del Teatre Municipal l’Ateneu El 7 i el 8 d’abril Passatge d’En Vives - Dissabte 7 d’abril: d’11h a 13h i de 18h a 20h - Diumenge 8 d’abril: de 18h a 20h Taquilles de La Mostra d’Igualada Del 12 al 15 d’abril a la Plaça de Cal Font - Dijous 12 d’abril: de 17h a 21h - Divendres 13 d’abril: de 17h a 21:30h - Dissabte 14 d’abril: de 9:30h a 13h i de 15h a 22h - Diumenge 15 d’abril: de 9:30h a 13h i de 15h a 18h Al mateix espai d’actuació: espectacles al Kiosk del Rec - L’entrada dels espectacles ‘Oh femme fatale’ de Oh!Diosas i ‘Red Wine Cabaret’ de Sidral Brass Band, només es podrà adquirir al mateix espai d’actuació des d’una hora abans de l’inici de la funció.

Preus i descomptes El preu de l’entrada és de 8€, però es pot accedir a algun dels següents descomptes amb preu reduït de 5€: Preu reduït 5 € a taquilla presentant el carnet corresponent: Menors de 13 anys* (també a través de venda en línia) Persones aturades, pensionistes i jubilades Carnet de família nombrosa Socis del Carnet Jove Espectacles al Kiosk del Rec (Club dels Professionals) 2 entrades a preu reduït 5 € a taquilla presentant el carnet per als socis de: Club TR3SC (també a través de venda en línia) Abacus Cooperativa Ateneu Igualadí Lectors del diari ARA (amb val de descompte) Subscriptors de La Veu de l’Anoia Subscriptors del Regió7 Gratuït: Per als socis del Club Super3 als 5 espectacles següents: Teatre al Detall. ‘La nena dels pardals’. Mercantil. Dissabte 11:30h Cia(3). ‘Mur’. Teatre Municipal l’Ateneu. Dissabte 13h Solfasirc. ‘Dékoncert’. Mercantil. Dissabte 17:30h Festuc Teatre. ‘Adéu Peter Pan’. Mercantil 11:30h El dit al nas. ‘Els viatges d’en Filalici’. Teatre Municipal l’Ateneu 18h *Prèvia recollida de l’entrada a les taquilles presentant el carnet: Super3 *L’espectacle inaugural ‘Diario di un brutto anatroccolo’ de la cia. Factory Compagnia Transadriatica és gratuït, però amb aforament limitat. És imprescindible disposar d’entrada, que es pot recollir a les taquilles. Atenció! Només es repartirà un màxim de 4 invitacions per persona. *Els descomptes només seran vàlids per una compra per carnet i no són acumulables *Tots els infants a partir de tres anys hauran de pagar entrada

Punt d’Informació Plaça de Cal Font Dissabte 14 i diumenge 15 d’abril durant tot el dia

Març 2018

PROPOSTES 29a MOSTRA D’IGUALADA

“Els infants es passen el dia qüestionant-ho tot, el que passa és que els adults els escoltem poc” rellevància que guanya la Mostra amb cada edició, s’espera que cada cop més companyies estrangeres formin part del programa? Aquest any tenim quatre companyies internacionals: dues d’italianes, una francesa i una belga. L’objectiu que hi hagi presència de produccions internacionals és el de poder obrir la mirada, ensenyar altres propostes, això enriqueix tant al públic com al sector. L’objectiu no és augmentar molt quant a nombre d’espectacles internacionals, el gruix de la programació ha de ser producció catalana. Posant-hi propostes espanyoles aconseguim atraure molts programadors de l’estat espanyol i amb les internacionals coneixem altres propostes que venen de més lluny.

GEMMA RAVENTÓS

L’igualadí Pep Farrés és llicenciat en Art Dramàtic, en l’especialitat d’interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Durant els anys 90 va treballar com a actor en diferents companyies i produccions del país com el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el Teatre Lliure, La Fura dels Baus, el Centre Dramàtic del Vallès, entre d’altres. El 2002 va crear la companyia Farrés Brothers i cia, amb la qual ha produït deu espectacles i ha obtingut diversos reconeixements com el Premi Butaca. Des del 2014 s’encarrega de la Direcció Artística del festival de La Mostra d’Igualada – Fira de Teatre Infantil i Juvenil.

La participació de les companyies catalanes al festival de La Mostra funciona com a trampolí per impulsar el teatre juvenil i infantil català de cara a Europa? Sens dubte. La Mostra ja està molt consolidada com a fira de referència del mercat català, però estem treballant per captar programadors tant de l’estat espanyol com internacionals. Cada vegada les companyies creen espectacles més exportables i, com a fira, hem de respondre a aquesta demanda.

Quin és el paper d’un Director Artístic en un festival referent com “La Mostra d’Igualada”? Quines són les decisions en les quals tens l’última paraula? La línia artística consisteix a pensar l’estructura de la programació, fer la sel·lecció dels espectacles i incorporar a la fira tot allò que creus que li pot donar un caràcter concret. De fet és com fer una gran producció, feta de moltes i moltes peces, però és com pensar un gran espectacle que dura quatre dies. El teatre acostuma a ser sinònim d’entreteniment i oci però tot i així, la curiositat i els interrogants són protagonistes d’aquesta 29ª edició de la Mostra d’Igualada. D’on sorgeix la idea d’utilitzar les arts escèniques com a mètode de reflexió per als espectadors? És veritat que sovint el teatre és entreteniment, oci i diversió, i està bé que no perdem de vista aquests conceptes. L’important és que el públic, quan va a veure un espectacle, surti millor de com ha entrat. Però això no és contradictori amb la idea que les arts escèniques són una via potentíssima per transmetre idees, per tractar temes poc tractats i per fer-se preguntes. La reflexió és un concepte que, sovint atribuïm al món dels adults però també hauríem de convidar els nens i nenes a pensar i reflexionar. De fet els infants es passen el

PEP FARRÉS Director artístic de La Mostra

dia qüestionant-ho tot, el que passa és que els adults els escoltem poc. A la Introducció del Dossier de Premsa fas una metàfora que compara la qualitat del “Menú infantil” amb la situació que es troben moltes criatures en anar al teatre: espectacles fàcils que no els alimenten. En un món tan ràpid (com ho és el “Fast Food”), hauríem de vetllar perquè els petits encara puguin veure i viure amb passió les arts escèniques? Per què? Doncs crec que la metàfora amb el món de l’alimentació és molt bona per evidenciar alguns tipus de consum

cultural. Cada dia som més conscients de la importància dels hàbits alimentaris, especialment amb les nostres criatures. La cultura també alimenta, ens alimenta l’esperit i ens forma com a persones. Per això també hem de posar atenció en com ens alimentem culturalment. Vivim en una societat on tot va molt ràpid, i el món de la cultura també s’està contaminant d’això. Quins espectacles recordes? Doncs aquests són els que t’han aportat alguna cosa més que entreteniment. Enguany s’ha consolidat el “Grup de participació Jove”, i aquests mateixos nois i noies han creat el seu

propi espai dins de l’Escorxador. Com a Director Artístic, quina valoració fas de la seva inventiva i participació activa? Molt bona! Amb la Mostra Jove cada any fem un pas més, aquest any hem creat el Grup de Participació Jove que està format per una quinzena de nois i noies i estan treballant moltíssim. L’objectiu és que les activitats per a joves estiguin pensades, organitzades i explicades per gent jove. Fem un recompte: Amb un total de 53 companyies, n’hi ha 40 de Catalunya, 8 de la resta de l’Estat i 4 d’internacionals (Bèlgica i França). Donada la

La Mostra compta amb 54 espectacles i 104 representacions. 9 estrenes absolutes i 10 estrenes a Catalunya. Quins són els paràmetres que teniu en compte per fer la selecció d’obres, mantenint un fil conductor i sense perdre qualitat de representació? Doncs sobretot mirem la qualitat, l’originalitat en el format i el contingut dramatúrgic. Per dir-ho d’una altra manera, escollim espectacles que aportin alguna cosa. I sobretot espectacles que respectin el públic i que no menystinguin la seva intel.ligència. Per acabar i segons la teva experiència: ¿Podem dir que Igualada té un públic exigent? Sens dubte. I cada vegada més. El públic d’Igualada està molt habituat a veure bons espectacles i això fa que, cada vegada més, tingui més criteri per valorar i gaudir del bon teatre.

Marรง 2018

Març 2018

PROPOSTES KALOPSIA

Arrenca el cicle Kalopsia: música i paraula per mimar-nos Durant els mesos de març a juny, s’organitzen concerts, xerrades i debats contra la repressió que afecten persones de l’Anoia, com els investigats pels talls a l’autovia de la vaga del 8N o el col·lectiu “Som 27 i més”. La recaptació es destinarà a les caixes de resistència d’aquests casos

ANOIADIARI

“Kalopsia” és una paraula d’origen grec que significa la condició o sensació que les coses semblen més boniques del que són. Ara, també dona nom a un cicle cultural de concerts i debats impulsat des de l’Anoia amb el lema “Música i paraula per cuidar la nostra gent”. El projecte neix, tal com expliquen els seus organitzadors, “de la inquietud de voler abordar el moment polític que estem vivint, però sobretot de fer costat a qui el pateix de forma directa”. Kalopsia té com a objectiu “construir un discurs antirepressiu que parli des de la comunitat, que sigui inclusiu, que aposti per transformar les coses, que posi la cultura al centre com una eina que transforma, que suma i que fa xarxa, i que en definitiva cuidi la gent que pateix la repressió per voler canviar les coses”, assenyalen els seus impulsors. Música i paraula per cuidar la nostra gent El cicle, que tindrà lloc del març al juny en diversos espais de la ciutat, s’inaugurarà el dissabte 24 de març amb la presentació de Kalopsia i seguidament el concert d’Ovidi 4: Cuidem-nos al Teatre de l’Aurora. Un espectacle amb textos de Pere Quart, Angela Davis, Joseba Sarrionaindia, Marina Garcés, Santiago Alba Rico, Roger Pelàez, Maria Mercè Marçal, Josep Palau i Fabre, Valero Sanmartí, Rafeef Ziadah, Marc Granell, David Caño, Montserrat Roig, David Sarsanedas, Enric Casasses i G. K. Chesterton de la mà d’un grup musical format per David Fernàndez, Mireia Vives, Borja Penalba i David Caño. El segon acte tindrà lloc el dissabte 7 d’abril a Les Cotxeres i comptarà amb la xerrada ‘Família i repressió’ amb familiars de persones que estan patint represàlies com Txell Bonet, companya de Jordi Cuixart i posteriorment, el concert del cantautor Cesk Freixas. El dissabte 12 de maig el cicle proposa la xerrada “Cultura, comunitat i transformació” a càrrec de l’escriptora Bel Olid.

Els Ovidi4 són els encarregats d’obrir el Kalopsia OVIDI4

Posteriorment tindrà lloc el concert del cantautor valencià Xavi Sarrià, que enmig de la gira de presentació del seu darrer disc, farà parada al Casal Popular d’Igualada “El Foment” per oferir un tastet del disc “Amb l’esperança entre les dents” en format vermut. El proper acte tindrà lloc el dijous 14 de juny amb la xerrada “L’1O darrera la càmera”, amb la presència del fotoperiodista Jordi Borràs i a continuació el concert del duet manresà Jo Jet i Maria Ribot. L’acte tindrà lloc a l’adoberia Adoberia Bella. Finalment tancaran el cicle dos actes al Pati de l’Ateneu Igualadí el dissabte 30 de juny. La xerrada “Informe del Minotaure” amb la presència de Mireia Boya i Mireia Vehí i l’espectacle poeticomusical “La mirada violeta” amb la cantautora Meritxell Gené i la poeta i escriptora Aina Torres,

que retraten dues escriptores fonamentals de la literatura catalana: Maria-Mercè Marçal i Montserrat Roig. Per què van escriure? Com les va condicionar el fet de ser dones? Un diàleg amb cançons, textos i poemes. Un homenatge a les dones de mirada violeta. Contribució a les caixes de resistència La finalitat directa del cicle és contribuir a les caixes de resistència dels casos de repressió que afecten persones del nostre entorn. Concretament el cas de les 51 persones anoienques que van ser citades als jutjats per la seva participació a la vaga del darrer 8 de novembre - una convocatòria de protesta en solidaritat amb els presos polítics i per la materialització de la república. I per altra banda el cas de “Som 27 i més”, on 27 persones han sigut imputades per una tan-

Música... El cicle comptarà amb les actuacions musicals d’Ovidi 4: Cuidem-nos, Cesk Freixas, Xavi Sarrià, Jo Jet i Maria Ribot i Aina Torres i Meritxell Gené

...i paraula El cicle també organitza xerrades i debats, amb la participació deTxell Bonet, Bel Olid, Jordi Borràs, Mireia Boya i Mireia Vehi.

cada al rectorat de la UAB l’abril del 2013 i amb peticions fiscals de 11 a 14 anys de presó i milers d’euros de multes. Un cas que a més afecta un jove anoienc. Tots els concerts, a excepció d’Ovidi 4: Cuidem-nos, funcionaran amb taquilla inversa: no es cobrarà res per entrar al concert i a la sortida tothom podrà dipositar l’import que vulgui. Pel que fa al concert d’Ovidi 4: Cuidem-nos, l’entrada tindrà un preu de 15€ i es podran comprar a partir d’aquest cap de setmana al Casal Popular d’Igualada “El Foment” i a Les Cotxeres. Els diners recaptats a cada concert aniran destinats a les caixes de resistència del CDR Igualada-Conca d’Òdena i “Som 27 i més” per parts iguals i també es destinarà una part a cobrir les despeses de desplaçament dels grups que actuaran al cicle.

Marรง 2018

Març 2018

PROPOSTES SETMANA SANTA

La tradició i la devoció es fan presents per Setmana Santa a l’Anoia Les celebracions a la comarca tenen la peculiaritat de la festivitat del Sant Crist a Igualada, que suma una jornada d’actes més tot recordant el miracle de 1590 ANOIADIARI

Des d’aquest divendres 23 de març i durant deu dies, el gran parèntesi festiu de la primavera vindrà amb un bon número d’activitats i actes a tota la comarca. Actes marcats principalment per la tradició religiosa, molt arrelada a la comarca. Comença a Igualada amb la festivitat de la Mare de Déu de la Pietat, copatrona d’Igualada. Mossèn Josep Massana, rector de la parròquia de la Mare de Déu de la Soledat, oficiarà la missa a 3/4 de 8 de la tarda al seu Santuari de l’Escola Pia. A la mateixa hora, hi haurà el sisè miserere quaresmal, amb el cant del salm i l’Adoració de les Cinc Llagues a Jesús Crucificat. La Schola Cantorum solemnitzarà l’eucaristia, sota la direcció d’Oriol Plans i a l’orgue, Josep Xaubet. Durant la comunió es cantarà l’’Stábat Mater’ de Zoltàn Kodàly. L’entrada de Jesús a Jerusalem es recorda el Diumenge de Rams davant les esglésies amb la benedicció de la palma i el palmó. Aquest diumenge 25, les benediccions es faran al llarg de tot el matí a la comarca. Les més matineres són les Carmelites, a les 9 del matí, davant l’església del Monestir; al Saio, a 2/4 de 10 del matí; . A Vilanova del Camí l’hora prevista és a 3/4 d’11 del matí, a Jorba, Piera, Sant Pere Desvim, Capellades, Tous i Castellolí a les 11 del matí. En el cas de Montbui, a Sant Maure a les 11 del matí tindrà lloc la missa i la benedicció a les 12. A Calaf, a les 11.A la Pobla, Els Prats, Rubió i Montmaneu és a les 12 del migdia. A Òdena, La Llacuna i Bellprat a 2/4 d’1 i a Copons, Pujalt, Sesgueioles, Clariana, Sant Pere Sallavinera, a la 1 de la tarda. Els horaris de la jornada de Rams a Igualada a l’Asil del Sant Crist, serà a les 10 del matí, en el jardí d’entrada; a Fàtima a la mateixa hora a la Soledat a 3/4 d’11, als Caputxins a 2/4 de 12 i a la resta d’esglésies de la ciutat a les 12. A partir del Dijous Sant, tornen a tenir lloc actes de relleu a la comarca. En record del Sant Sopar, Dijous Sant, 29 de març, tindran lloc els Sants Oficis a les 5 de la tarda, a l’Asil

ARXIU ANOIADIARI - SANTI CARBONELL

del Sant Crist i a Fàtima; a les 6 de la tarda, a la Soledat i al Santuari de Nostra Senyora de la Pietat. També a 2/4 de 8 de la tarda, a les Carmelites i els pares Caputxins. A les 8 de la tarda, a Santa Maria, Sagrada Família i a Montserrat. Els actes centrals, Divendres i Dissabte Sant Els Sants Oficis previstos per la jornada de Divendres Sant, el dia de la Passió i Mort del Senyor, són a les 12 del migdia, a la Soledat; a 2/4 de 5 de la tarda, a l’Asil del Sant Crist i a les Carmelites; a les 5 de la tarda, a Fàtima; a les 6 de la tarda, a Nostra Senyora de Montserrat, la Pietat i els Caputxins; a 2/4 de 7 de la tarda, Santa Maria i a les 8 de la tarda, a la Sagrada Família. Pel que fa a la Vetlla Pasqual, el Dissabte 31, es faran a les 6 de la tarda, a la residència Pare Vilaseca; a les 8 del vespre, a Fàtima i Montserrat., a 2/4 de 9 del vespre, a l’Asil del Sant Crist.; a 2/4 de 10 del vespre, a Santa Maria i a les 10 del vespre, a la Sagrada Família, Caputxins i Carmelites.

Els Sant Crist, cita obligada La Setmana Santa dura un dia més a Igualada per commemorar el miracle que va tenir lloc el 1590 i que és una de les festes referencials de la vila, el Sant Crist. Els actes comencen amb les vespres, el Dilluns de Pasqua, a les 8 del vespre, a la basílica de Santa Maria. El matí del dimarts, a les 11 del matí, a la basílica de Santa Maria, tindrà lloc el Solemne Ofici concelebrat presidit per Romà Casanova, bisbe de Vic, acompanyat per sacerdots i religiosos igualadins i forans. La Coral de Santa Maria, dirigida per Coni Torrents i acompanyada a l’orgue per Lluís Victori, tindrà cura dels cants. Després de la comunió, Elisabet Farrés oferirà la interpretació del sonet verdaguerià ‘A Igualada, en el centenari del Sant Crist’ En acabar, benedicció solemne i cant dels Goigs al Sant Crist. I per a 2/4 de 7 de la tarda resta la Processó d’homenatge al Sant Crist que recorrerà el següent itinerari: Plaça del Bruc, carrer del Born, plaça de l’Ajuntament, carrer de l’Ar-

gent, plaça de la Creu, carrer de Garcia Fossas, rambla de Sant Isidre, rambla del General Vives, carrer de Sant Jordi, plaça del Rei, carrer del Roser. A l’església del Roser es cantarà el sonet, a càrrec d’Elisabet Farrés amb l’acompanyament a l’orgue de Lluís Victori. A la plaça de Pius XII, Bitrac Dansa farà l’escenificació reduïda de la Moixiganga d’Igualada. Finalment, tindrà lloc l’entrada a la basílica de Santa Maria, amb la veneració de la imatge. La Passió, a Fàtima Per la seva part, la Cofradia de Jesús Nazareno, María Santísima de los Dolores i Santo Entierro ja te a punt els actes de Setmana Santa al barri igualadí, en col·laboració amb la parròquia. L’Hermano Mayor de la Cofradia, Tomás Marquez, afirma en el programa: “aquest any és un altre any per estendre la nostra devoció, un any en el que expressar els nostres millors desitjos i poder disfrutar de la nostra Setmana Santa, única i especial. Un any més en què poder portar les nostres

imatges a l’espatlla amb orgull i amor”. Per la seva banda, el rector de la parròquia, el Pare Miquel, explica que “en un any en què ens movem en la incertesa, la Setmana Santa ens convida a posar en mans de Jesús les nostres famílies, els nostres ideals i sobretot, la nostra societat catalana que camina en recerca del diàleg, la comunicació i la bona convivència. Ens sentim limitants i impotents, necessitats de l’auxili diví”. La primera processó és la Dijous Sant, 29 de març, a les 9 del vespre, amb amb les imatges de Jesús Nazareno i Maria Santísima de los Dolores. El Divendres també, a les 9, solemne processó pels carrers del barri amb les imatges del Santo Entierro i María Santísima de los Dolores. Finalment, la jornada de Diumenge de Pasqua, a les 12 del migdia, processó de Jesús Ressuscitat. Tots els actes s’inicien a la Quasi Parròquia de Fàtima (c/Mare de Déu de la Mercè, número 12 d’Igualada).

Març 2018

PROPOSTES CASTELLS DE L’ANOIA

Reviu la història a través dels castells Al capdamunt d’un turó o esperant-nos al final d’un camí, la comarca de l’Anoia és territori de castells i torres de guaita, record d’un passat medieval convuls que ha deixat la seva empremta en forma d’edificis plens d’història. Sorgides per defensar el territori en un moment de lluita, aquestes construccions de l’Edat Mitjana són un bon punt de partida per a conèixer el passat de la comarca i de Catalunya. Visitar l’Anoia és descobrir una comarca diversa a mig camí entre Montserrat, les vinyes penedesenques i la Plana de Lleida. El fet de ser un espai de frontera va afavorir la construcció de les torres i castells que van ser escenari de la reconquesta i el repoblament de les terres que eren en mans dels sarraïns entre els segles IX i X. Un cop la zona va deixar de ser primera línia de frontera, els castells van passar a ser centres administratius i lloc de residència de les famílies feudals de la zona, primer de famílies com els Claramunt, Tous, Òdena o Montbui i posteriorment els Cardona, fins a arribar a perdre importància en benefici de les ciutats. Sempre, però, vigilant el paisatge anoienc des de la seva posició privilegiada. Resseguint el camí dels castells L’abundància patrimonial del territori queda clara quan coneixem la xifra de castells inventariats: més de 75 construccions. D’aquestes, el Consell Comarcal de l’Anoia amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona, n’han triat les 25 més representatives i, gràcies a la col·laboració de les localitats on es troben, ha pogut bastir un mapa de castells amb què els visitants poden traslladar-se a l’època medieval, gaudir de la riquesa paisatgística del territori i submergir-se de ple en la història de la comarca. Amb un objectiu clar: impulsar el projecte Anoia, terra de castells. Per aconseguir-ho, el Consell Comarcal de l’Anoia ha

creat tres rutes, dividides per zones segons l’època i els personatges, amb les quals els visitants poden conèixer els secrets dels castells: L’herència de Guifré el Pilós (segles XI-XII) al nord de la comarca, A l’ombra al Rei Jaume I (Segle XIII) a l’est de la comarca i Al servei de Pere el Cerimoniós (segle XIV) a l’oest de la comarca. Però per fer la capbussada més interessant, s’ha desenvolupat una aplicació per a mòbils on, mitjançant una recreació històrica, es poden explorar les vivències de diferents personatges reals i complementar-les amb dades dels elements patrimonials i turístics dels castells i els municipis on estan situats. L’app permet viure una experiència en temps real, ja que per conèixer el desenllaç de la història ens hem de desplaçar fins al mateix castell. Allà es pot descarregar un àudio que conté una petita representació teatralitzada amb la qual endinsar-nos en els fets amagats rere la història del castell. A més, per als amants de les opcions analògiques, el Consell Comarcal acaba de reeditar la nova versió del mapa de castells i torres de guaita en versió bilingüe català/ anglès i castellà/francès. El mapa compta amb una breu descripció i fotografia dels 24 castells més rellevants i es pot trobar a tots els punts d’informació turística de la comarca i a les oficines del Consell Comarcal. Alguns dels castells de la comarca també compten amb l’opció de fer una visita guiada pel seu interior de la mà d’un professional. Tota la informació necessària per a organitzar la vostra ruta per l’Anoia la podeu trobar a anoiaturisme.cat, junt amb les dades de restaurants, allotjaments i tot tipus d’activitats d’oci. Veniu a conèixer la màgia d’aquesta comarca enclavada a la Catalunya central, deixeuvos perdre pels seus paisatges, tasteu la seva gastronomia i enamoreu-vos d’una història què té molt a dir-vos!

Castell de Queralt

Castell de La Pobla de Claramunt

Castell de La Torre de Claramunt

Castell d’Orpí

Març 2018

PROPOSTES VolCAT 2018

Espectacular imatge de la VolCAT CANO

VolCAT: molt més que una cursa Del 30 de març a l’1 d’abril, els millors bikers del moment tenen una cita a Igualada, seu de la VolCAT, una de les proves de BTT per etapes més antigues d’Europa. Tres dies de competició i espectacle que, coincidint amb les festes de Setmana Santa, ofereixen un ampli programa d’activitats de lleure ANOIADIARI

Els dies 30, 31 de març i 1 d’abril, en plena setmana santa, se celebrarà la 13a edició de la VolCAT, una prova de BTT que recorrerà paratges singulars de la Catalunya Central. Organitzada per l’empresa anoienca Ocisport, la VolCAT és una de les proves de BTT per etapes més antiga d’Europa i portarà a Igualada -un any més, seu única de la provabikers de primera categoria mundial. LaVolCAT ha assolit un gran prestigi internacional i s’ha consolidat al calendari de competicions. És el quart any consecutiu que atorga punts de la Unió Ciclista Internacional (UCI), en la categoria XCS S2, fent que sigui un punt de trobada de referència de corredors d’elit. En la passada edició hi van participar més de 1000 corredors de 20 nacionalitats. La VolCAT 2018 seguirà el format de les passades edicions. Constarà de tres etapes d’aproximadament 60, 80 i 40

quilòmetres respectivament. A més serà fidel a la seva filosofia, enllaçant multitud de senderes amb diversos trams de pista, la qual cosa la fan una de les proves per etapes de mountain bike més divertides i amb més senderes del món. La prova d’uns 180 quilòmetres de distància transcorre per la comarca de l’Anoia, ideal per a aquest tipus de proves gràcies a la seva gran xarxa de senderes enllaçades, el tipus de terreny i els bells paisatges que la formen. A més, també es disputarà l’Eliminator, prova que està tenint èxit a les Copes i Campionats del Món de BTT i que queda reservada per als 25 millors ciclistes de la classificació general. També pots competir al nivell PRO-OPEN i a la modalitat OPEN, on també es pot participar per parelles, en només una etapa, en dues o en les tres. En definitiva, tal com expliquen els organitzadors, “són tres dies de mountain bike per a tots els nivells. Ideal per a unes vacances que uneixen oci

i esport, i l’oportunitat de viure una prova de mountain bike per etapes amb recorreguts espectaculars i experimentar la sensació de ser finisher després de tres dies de gran esforç”. Bikers d’elit mundial Enguany, i com en les edicions s’espera la presència de corredors internacionals i nacionals de primer nivell. L’any passat vam poder veure a l’excampió del món de BTT Marathon Tiago Ferreira, el campió italià del 2016 Daniele Braidot i el seu germà bessó Lucca, Sebastien Carabin 38º del rànquing UCI, Ben Zwiehoff 58º del rànquing UCI o Francesc Guerra, entre uns altres. En categoria femenina van destacar la presència de Clàudia Galícia que va aconseguir la victòria, seguida de Katja Montani i Anna Ramirez. Corredors d’aquest nivell garanteixen un gran espectacle i molta emoció durant els tres dies de competició, i especialment en l’Eliminator de l’últim dia.

VolCAT, molt més que una cursa “Només pels arguments esportius la VolCAT ja és a la llista de les millors curses per etapes d’Europa” assenyalen els organitzadors. Paral·lelament a l’àmbit estrictament esportiu, i conscients que la competició se celebra durant uns dies de vacances, des de l’organització s’han volgut potenciar les activitats que envolten la carrera: VolCAT Festival. Hi haurà una zona d’acampada i caravanes, zona de botigues, i diverses activitats paral·leles. Així, la zona d’arribada tindrà una part d’exposició amb diferents marques comercials que mostraran els seus productes. També s’oferiran serveis per als corredors (com massatges recuperadors), a més d’una mostra turística dels municipis per on transcorre la VolCAT. Cal destacar la programació d’activitats infantils, que faran que l’assistència a la VolCAT en família sigui més divertida que mai. Inflables, Push Bike

Trial, Woodpark i Pumptrack perquè els més petits s’ho passin igual de bé que els grans. Activitats que començaran des de les 11 de cada matí. A més, el dissabte a la tarda tindran la seva pròpia cursa, destinada a nens i nenes de fins a 14 anys. De 6 de la tarda, cada dia, els corredors i acompanyants podran gaudir de “L’hora de la Lenta”, amb ambient musical per relaxar-se i per comentar la jornada amb la resta de companys i preparar l’endemà. Durant la jornada de dissabte i diumenge se celebraran diversos tallers i exhibicions. Les bicicletes elèctriques també tindran el seu protagonisme durant la VolCAT. Dissabte a la tarda es podrà experimentar una de les etapes amb el seu e-bike. En definitiva, “seran més que tres etapes de bicicleta de muntanya, seran tres dies plens d’activitats, bon ambient i diversió per passar una Setmana Santa diferent” assenyalen els organitzadors de la VolCAT.

Març 2018

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

Març 2018

PROPOSTES ECOFIRA A CALAF

L’aigua i la sequera, eixos de la de l’EcoFira de Calaf Una cinquantena d’expositors es trobaran diumenge 8 d’abril a la tercera edició de la fira ecològica de l’Alta Segarra i l’Anoia ANOIADIARI

50 expositors D’arreu de Catalunya mostraran els seus productes i serveis en camps com les energies renovables, la calefacció ecològica, la salut ambiental, la bioconstrucció, etc.

L’aigua i la sequera són els eixos temàtics de la tercera edició de l’EcoFira, que se celebrarà a Calaf el proper diumenge 8 d’abril. L’EcoFira és l’únic certamen dedicat al producte ecològic, les energies renovables i el Medi Ambient únic a l’Anoia i l’Alta Segarra. L’aigua i la sequera seran les protagonistes de diferents ponències i tallers. També s’obsequiarà els visitants amb airejadors per a l’aixeta que redueixen el cabal de l’aigua que surt.

Activitats La fira inclou un programa amb una trentena d’activitats paral·leles, entre les quals cal destacar la conferència del metereòleg Alfred Rodriguez Picó i la presentació del llibre “L’hort del segon origen”

Cinquanta expositors Una cinquantena d’empreses i projectes d’arreu de Catalunya ja han confirmat la seva participació a la tercera edició de l’EcoFira. Els visitants podran trobar estands d’alimentació, gastronomia, energies renovables, bioconstrucció, aprofitament forestal, calefacció ecològica, bicicletes elèctriques, roba orgànica, artesania del reciclatge, salut ambiental, reciclatge d’oli i pneumàtics, assessorament mediambiental i altres propostes vinculades a l’ecologia i el Medi Ambient. Activitats Cm en les darreres edicions, l’EcoFira presenta un ampli programa d’activitats paral·leles, que inclou exposicions, tallers, ponències, degustacions, demostracions tècniques, atraccions, etc.

Viure de l’aire del cel En el marc de l’EcoFira es presentarà el projecte “Viure de l’aire del cel”, la primera eòlica de la ciutadania feta a Pujalt La mostra cada any creix en nombre d’activitats paral·leles i aquest any n’hi haurà fins a una trentena. Com a novetat, també se’n realitzaran dues el dia previ a la fira, el dissabte dia 7 d’abril, com: una caminada per l’entorn per conèixer

herbes remeieres i aromàtiques i una presentació sobre turisme sostenible, a través de l’experiència d’una persona que viatja amb cicloturisme. Entre les diverses activitats, destaquen la xerrada sobre ecologia i meteorologia amb el

meteoròleg i presentador Alfred Rodríguez Picó, la presentació del projecte Viure de l’aire del cel, la primera eòlica de la ciutadania feta a Pujalt i la presentació del llibre “L’hort del segon origen” un manual a partir del film “Segon origen”.

Marรง 2018

Març 2018

PROPOSTES CARAMELLES DE SANT MARTÍ DE TOUS

Sant Martí de Tous tornarà a vibrar amb les Caramelles ANOIADIARI

Les tradicionals Caramelles de Sant Martí de Tous -que l’any passat van rebre la Creu de Sant Jordi- ja són aquí. Els actes començaran aquest diumenge, 25 de març, amb el traspàs de la bandera de les Caramelles de Tous al final de la missa de Rams. El banderer del 2017, el Manel Pons farà entrega de la bandera al nou banderer d’aquest 2018, en Josep Domènech, que com mana la tradició l’ha de tenir exposada al balcó fins la vigília. A partir de diumenge, i fins el dissabte 31, ja es pot passar a encarregar la toia a Cal Ton (preu 12€). Qui no tingui balcó dins el recorregut de les cantades de Caramelles, i com a novetat aquest any, la podrà recollir des del balcó del consistori durant la cantada que

es farà a la Plaça Major. El diumenge 1 d’Abril, el dia de Pasqua, Sant Martí de Tous tornarà a vibrar amb les tradicionals caramelles, que cada any animen places i carrers

del poble de la mà de cantaires de totes les edats i dels joves músics del poble. No hi faltaran, com mana la tradició, els nens i nenes d’ entre sis i set anys vestits d’hereus i pubi-

lles, els ballesters i les lloques, i les toies i els clavells. A dos quarts de deu del matí els caramellaires, precedits del banderer, començaran les cantades a l’entrada del poble.

Després de la Missa Major, cap a les 12 del migdia, continuaran les cantades, de les quals destaquen la que es fa a la Plaça de l’Església i la de davant de l’Ajuntament. Les cançons que sonaran aquest any són “És la Moreneta” d’Antoni Carcellé; “Les Caramelles”, música de C. Pérez Martínez i lletra de Joan Misterio; l’”Hallelujah” de Leonard Cohen; “El Cant de la senyera” i altres cançons populars catalanes. El dilluns de Pasqua, el dia 2 d’Abril, se celebrarà el tradicional aplec al Santuari de Sentfores. Allà es podrà participar de l’eucaristia a les 11 del matí, gaudir del tradicional joc de bitlles i ballar sardanes al so de la cobla. Finalment, per al diumenge 22 d’abril s’està organitzant un dinar popular per donar per acabades les Caramelles 2018.

Marรง 2018

Març 2018

PROPOSTES EXPOSICIÓ + RECITALS GENERACIÓ (H)ORIGINAL

Un cicle (H)original Del 24 de març al 30 d’abril, es podrà veure al Casal Popular d’Igualada l’exposició Generació (H) original, un retral coral representatiu d’un grup de poestes que han orbitat al voltant del bar (H)original del Raval de Barcelona. Alguns d’aquests poetes protagonitzaran un cicle de recitals de poesia

ANOIADIARI

L’(H)original és un bar del genuí barri del Raval de Barcelona. L’(H)original és més que un bar. És, des de fa més de 15 anys, el punt de trobada d’una generació de joves que han irromput en el panorama de les lletres revolucionant el panorama poètic del nostre país. Meritxell Cucurella-Jorba i Gigi Marzullo en van ser els impulsors, el 2001. Un cop arrencat, van agafar les regnes de la programació Ferran Garcia, fins avui, i Josep Pedrals, fins al 2015, amb la col·laboració de l’empresari Manel Pérez i de Núria Isanda. L’exposició Generació (H) original recull una col·lecció de retrats de tots aquests anys. Un retrat coral, un testimoni, d’aquest grup de poetes contemporanis. L’exposició es podrà veure al Casal Popular d’Igualada, el Foment, del 24 de març al 30 d’abril. La inauguració tindrà lloc el dissabte 24 de març, a 2/4 de 7 de la tarda, amb la presentació del llibre de la mostra “Generació (H)original. Barcelona d’un temps i d’una poesia”. Seguidament hi haurà una taula rodona amb Dídac Rocher i Marta Huertas, que han tingut cura de l’exposició i Ester Andorrà, editora de LaBreu Edicions. Serà conduïda per la periodista anoienca Clàudia Rius, de Núvol. Cicle de recitals L’exposició es veurà comple-

L’exposició es va poder veure al centre d’Art Santa Mònica de Barcelona

tada amb un cicle de recitals poètics. L’obrirà, precisament, Meritxell Cucurella-Jorba, creadora de l’(H)original i Josep Pedrals, coordinador de la programació (2002-2015). El recital tindrà lloc dissabte 24 de març, a les 7 de la tarda. A part d’aquest primer recital que, coincidint amb la inauguració de l’exposició es farà a la tarda, la resta es faran en

diumenge a l’hora del vermut, a 2/4 d’1 del migdia. Mireia Calafell i Marçal Font seran els protagonistes del segon recital, diumenge 8 d’abril. El diumenge següent, 15 d’abril, escoltarem les veus i els poemes de Blanca Llum Vidal i David Caño. El diumenge 22 d’abril serà el torn d’Eduard Carmona i Laia MaLo.

Finalment, el cicle es tancarà el diumenge 29 d’abril amb el recital de Jaume C. Pons Alorda i de David Ymbernon. L’exposició i el cicle són organitzats pel casal Popular d’Igualada el Foment, amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada, Òmnium Cultural Anoia, LaBreu Edicions i Llegim...? Llibreria.

Obrador L’(H)original és, des de fa més de 15 anys, l’obrador d’una generació que ha irromput en la poesia catalana. Ara els coneixerem, a través dels seus retrats i dels seus poemes

Marรง 2018

Març 2018

ANUARI Recull de les notícies més llegides pels nostres lectors a l’anoiadiari.cat

Les més llegides del febrer 01

Josep Maria Bausili: “La meva professió sempre és una aventura diària” “Història d’una gran mentida”. Article d’opinió d’Enric Conill

Més de 2000 persones i 16 comparses llueixen a la rua del Carnaval d’Igualada Detinguts dos homes que volien estafar un mossèn d’Igualada

Un vídeo gravat a Igualada crida a contribuir a la caixa de solidaritat pel 8-N L’enllaç amb la Ronda Sud es licitarà el 2019 i entrarà a Igualada pel carrer Misericòrdia L’Anoia, en alerta per nevades durant les properes hores

Vanesa González: “L’Ajuntament de Vilanova fa servir la mà dura de governs de dretes” Igualada seguirà amb menys densitat comercial que Vic i Vilafranca tot i l’”efecte BonPreu” L’Audiència jutja avui a Robert Hernando per “presumpte intent d’homicidi”

Les més llegides del 2018 01

“No grapegis -bord!- les paraules del poeta!”. Article d’opinió de Jaume Farrés (31/01)

Detenen el jove Carles Duran arran del cas “Som 27 i més” (07/01) Mor el fundador de Buff Joan Rojas (08/01)

Es busquen testimonis d’una agressió a Igualada (16/01)

L’igualadí detingut pels presumptes comentaris contra Rivera, en llibertat (19/01) Les estàtues d’Igualada es vesteixen de groc per rebre els Reis d’Orient (05/01) Els talls a l’autovia per les manifestacions de l’octubre i novembre, arriben al jutjat (18/01) Un individu arrenca llaços grocs de la Plaça del Rei (05/01)

BonPreu Esclat obrirà un super de 3.900 metres quadrats a la vella Vives Vidal (18/01) Josep M. Bausili: “La meva professió sempre és una aventura diària” (01/02)

Marรง 2018

Agost2016

#ADFESTAMAJOR

43 47