ANOIADIARI MAIG 2018 by AnoiaDiari

Maig-Juny 2018 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT

L’anorèxia, a flor de pell El testimoni d’una jove afectada per aquest transtorn mental ens apropa a aquesta malaltia desconeguda

Augmenten els accidents laborals Després d’un espectacular descens registrat durant el període 2007-2013, la sinistralitat laboral torna a créixer a l’Anoia, essent el sector dels serveis el més afectat. L’any passat es van registrar 1.041 accidents laborals a l’Anoia

La baixa natalitat estressa l’escola

El professor d’economia Xavier Sala i Martín, convidat a les “Converses” de l’AnoiaDiari

Les tendències gastronòmiques, de festival La remodelada Plaça Castells d’Igualada serà el nou escenari de la quarta edició del Vadefoodies

L’Anoia perd quatre grups de parvulari (P3) per al curs 18-19. Les preinscripcions mostren una reafirmació de l’escola pública mentre que els centres concertats busquen fórmules per resistir

“He d’aixafar fort, però sempre tocant de peus a terra” Parlem amb David Andrés, cap de cuina de l’AbAC i xef del Somiatruites, autor del llibre De l’alta cuina a casa

Maig 2018

El tema del mes PREINSCRIPCIONS ESCOLARS DEL CURS 2018-2019

Les escoles, en alerta davant la caiguda demogràfica Piera és l’única població que guanya un grup escolar, mentre que cinc escoles en perden. A Igualada no hi ha cap canvi en la xifra de línies, però el creixement de preinscripcions a les públiques significa que l’ensenyament concertat pot perdre ajuts de la Generalitat si no omple els grups. En aquest escenari, el CEIP Garcia Fossas és l’escola que té més preinscripcions, 64 per sis de públics. En ambdós casos, són ciutats al voltant dels 40.000 habitants i la xifra d’alumnes registrats en la preinscripció és fins i tot superior a la d’Igualada: 440 a la capital penedesenca

ANOIADIARI

El descens de naixements que s’ha fet notar especialment en els anys més aspres de la recessió afecta ja de ple a les escoles anoienques, que els darrers anys han hagut de tancar grups. Aquest curs 2018-2019 el balanç és que cauran quatre grups escolars de P3 -Òdena, Vilanova del Camí, Montbui i els Hostalets de Pierola i un a la zona nord de la comarca; el contrapès, un grup nou a Piera-, però l’evolució demogràfica fa pensar que en breu hi haurà canvis substancials. I on més incidència poden tenir els canvis és en les escoles concertades d’Igualada -a les quals cal sumar dues en territori jorbenc, però que cobreixen demanda de la capital- que hauran de cercar solucions per substitir en un nou escenari amb menys infants. En el cas de la capital anoienca, els 22 grups escolars resisteixen des del 2012-2013. Hi va haver un descens a 21 fa quatre anys, però es va recuperar de nou els 22 grups. Els mateixos 22 del curs 2012-2013, quan hi havia 87 alumnes més. De cara al 2018-2019, l’administració no ha anunciat que hi hagi d’haver cap alteració, tot i que les preinscripcions a Igualada -és a dir, exceptuant el jorbenc Mestral-Montclarsón de 415 alumnes. Resta per veure si hi haurà més matriculacions, però no hi ha cap indici que hi hagi un rebrot demogràfic a curt termini. La pública es reafirma El descens demogràfic coincideix enguany amb un important augment de les matriculacions a l’escola pública. Les dades de la preinscripció, que es va fer durant l’abril, assenyalen que les cinc escoles públiques d’Igualada han assolit un 43% de les preinscripcions de nous alumnes de P-3 de cara al curs 2018/19. De

Alumnes del Garcia Fossas entrant a l’escolaTCM

415 preinscripcions a P-3 registrades, un total de 178 (el 43%) han estat per a les escoles de la Generalitat de Catalunya. La coordinadora de les cinc AMPA dels centres públics d’Igualada -Gabriel Castellà, Ramon Castelltort, Garcia Fossas, Dolors Martí i Emili Vallès- ha mostrar la seva satisfacció per aquestes xifres d’inscripcions, que marquen l’impuls i la reafirmació d’algunes dels centres que durant anys havien estat estigmatitzats. Proporcionalment, els números de la pública 36% de places, 43% d’inscripcions, són els millors des que se’n tenen registres; les escoles de propietat privada han registrat 235 preinscripcions (el 56%), partint d’una oferta inicial del 63% (350 places). Una conseqüència de la baixada de natalitat i del creixement dels centres públics és la lògica disminució de les matrícules en els nou centres concertats d’Igualada. Escoles que han de pugnar per tenir un mínim d’alumnes a les classes que

garanteixin no perdre els concerts de la Generalitat. 9+2 concertades La peculiaritat de la capital de l’Anoia és l’alta presència de centres concertats respecte a la resta de Catalunya. Hi ha nou centres concertats, més el límitrof de Jorba (el MestralMontclar) que també acull alumnes d’Igualada, per cinc centres públics, un dels quals té a penes deu anys, el CEIP Dolors Martí. La proporció de places entre concertades i pública és a grans trets a la inversa de la resta del país, en una relació de sis a quatre. Les ciutats de tamany i trets similars a Igualada, com Vic, Vilafranca del Penedès o Sitges, tenen menys centres i almenys les places públiques són gairebé equiparables a les de concertada. En el cas de Vic, a infantil i primària hi ha sis escoles de cada tipus, més una completament privada. A Vilafranca del Penedès, són quatre els centres concertats

Menys línies A l’Anoia cinc escoles -a Òdena, Montbui, Vilanova, Els Hostalets i als Prats de Rei (Vent d’Avall)- perden grups i només se’n guanya un a Piera

Al revés La relació de places entre centres públics i concertats és a Igualada diferent de la majoria de capitals de comarca. La més similar, Vic, amb sis escoles de cada tipus

Cent menys Masquefa és el municipi gran de la comarca on es destinen més euros per a cada habitant. Aquest any, uns 1.766

La concertada vol solucions No és nou que els centres concertats d’Igualada hagin posat sobre la taula la recerca d’un consens per pal·liar el descens demogràfic d’alguna manera perquè no hi hagi la retirada de cap concert. Els darrers quatre anys s’han perdut dos concerts. La solució més òbvia per evitar que es tanquin línies o les escoles concertades hagin de sufragar el cost d’un dels concerts (si hi ha menys de 18 alumnes per classe, la Generalitat no abona els diners) és abaixar les ràtios del mínim d’alumnes per classe, que ara mateix a Igualada estan a 22 alumnes més tres alumnes amb necessitats educatives especials. Dolors Iborra, directora de les Escolàpies, demana que “hi hagi un pacte entre tothom” perquè es redueixi la “ràtio abans de tancar línies educatives”. I, de retruc, demanen algunes de les escoles concertades, que els centres que arriben a comptar amb més de 25 alumnes per classe ‘cedeixin’ pas als que pateixen per omplir els grups i salvar els concerts. Iborra explica que “hi ha escoles que estan amb grups de 27 o 28 alumnes a infantil i primària”. Considera que allò desitjable seria “un acord entre tots” perquè es fixessin ràtios “de 20 alumnes”. que facilitarien l’estabilitat. Les concertades reivindiquen el seu paper històric per haver absorbit una demanda de places que no s’oferia a l’Anoia en centres públics i, en el cas de la Conca d’Òdena, on estan totes ubicades, absorbir la demanda de municipis veïns com Montbui, Vilanova, Òdena, Jorba, la Pobla o Capellades.

Maig 2018

REAFIRMACIÓ DE LA PÚBLICA El descens demogràfic coincideix enguany amb un important augment de les matriculacions a l’escola pública. Les dades de la preinscripció, que es va fer durant l’abril, assenyalen que les cinc escoles públiques d’Igualada han assolit un 43% de les preinscripcions de nous alumnes de P-3 de cara al curs 2018/19. De 415 preinscripcions a P-3 registrades, un total de 178 (el 43%) han estat per a les escoles de la Generalitat de Catalunya.

La directora de les Escoles de l’Ateneu Igualadí, Dolors Casajoana, rebla les afirmacions d’Iborra i considera que també caldria un acord “de mínims perquè no hi ha prou demanda d’infants per l’oferta educativa que hi ha actualment”, però subratlla que la decisió final “és política i en això no és cosa nostra incidir-hi”. En tot cas, “s’ha de reflexionar sobre el nou escenari”. Diferenciar-se per sobreviure En el cas del seu centre “enguany estem molt contents per les xifres de preinscripcions que hem tingut, tant a la base de P3 com a altres cursos” però entén que “tard o d’hora potser s’hauran de consensuar mesures” amb el Departament d’Ensenyament. Cada institució intenta marcar cada cop més perfil educatiu i oferir un projecte seductor en aquest context de competició per atreure un número d’infants cada cop més exigu en una piràmide de població que s’estreny per la base. La reducció de la ràtio, comenta Casajoana, “també seria bona a nivell pedagògic, perquè amb menys

alumnes per classe, hi hauria una millora qualitativa”. L’Ateneu, junt a altres centres concertats d’Igualada -Germans Maristes, Escola Pia, Escolàpies- i el Gabriel Castellà, forma part del programa Escola Nova21. la directora assegura que “volem mostrar una idea educativa diferenciada, adaptada al segle XXI. Cada cop intentem augmentar la participació de les famílies i assolir la màxima implicació de tothom”.

Entrada al CEIP Masquefa II TCM

Se salvaran tots els concerts? Per la seva part, la regidora d’Ensenyament Patrícia Illa, explica a Anoiadiari que estan oberts a escoltar propostes de les escoles, tant concertades com públiques, per cercar solucions al problema de la demografia. Primer, avança que “no hem rebut cap petició per fer de baixar ràtios per part de les escoles concertades” i que, en tot cas, “sempre estarem al costat de la millora contínua de l’ensenyament i qualsevol proposta sempre passaria pel consens de tots els agents educatius de la ciutat”.

Maig 2018

A FONS PREINSCRIPCIONS ESCOLARS CURS 2018-2019 Sobre si alguna de les escoles en qüestió perdrà el concert de la Generalitat, la regidora matisa que “de moment les dades que existeixen són provisionals, res és definitiu fins que no passi el període de matriculacions”. En aquest sentit, apunta que una vegada es resolguin les assignacions “pot arribar nou alumnat i falta, sobretot, distribuir les segones opcions. Un cop feta la foto final amb les matriculacions definitives de cada escola, ja dependrà de la conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya si es mantenen o no alguns concerts”. La nova realitat El director del Jesús Maria, Josep Maria Susanna, comenta que “de cara al curs 20182019 ens sentim satisfets pel número de preinscripcions, però fins i tot abans de prendre decisions, el cert és que totes les escoles sentim que hi haurà problemes amb la baixada de natalitat i que ho patirem tots. Les perspectives per als anys que vénen no són millors”. Pel que fa a la possibilitat de baixar ràtios, afirma que “no sé si es poden baixar més. Estem al límit. Moltes línies s’aguanten pels pèls des de fa anys, amb una natalitat

Trobada de les ampes de les escoles públiques d’Igualada

que va a la baixa. Les concertades estem fent un esforç molt gran”. El Garcia Fossas, opció més demanada En aquest escenari on les escoles públiques d’Igualada es reivindiquen cada cop més, amb campanyes i lemes com la d’’Una escola, cinc centres’, enguany el CEIP Garcia Fossas s’ha situat com la primera opció entre tots els centres igualadins. Les dades assenya-

len que ha rebut 64 peticions, gairebé 30 més que la segona escola més sol·licitada, el Ramon Castelltort, 37, i el Dolors Martí, amb 35. Hi ha escoles concertades amb un número de sol·licituds que depassa la trentena de sol·licituds, el Monalco i l’Escola Igualada, però que hauran d’omplir dues línies. En total, hi ha hagut 415 sol·licituds per les 447 places disponibles entre les ordinàries i les d’alumnes amb necessitats

educatives especials. El president de l’AMPA del Garcia Fossas, Jordi Prats, assenyala que la dicotomia entre centres públics i concertats a Igualada “sembla que no acaba de tractar-se correctament per l’administració. Hi ha més places per a la concertada, moltes més, però aquest any hem vist com les públiques s’han consolidat i gairebé han ocupat tota l’oferta”. No s’oposa a baixar ràtios “si és per un projecte educa-

tiu, no em sembla bé que es fes només per solucionar un problema que tenen les concertades”. Demana que en tot cas “no s’improvisi amb això. Hi hauria d’haver un projecte de ciutat”. També subratlla que “si es baixen les ràtios, alumnes que volen anar a les públiques es veuran obligats a anar a les concertades”. Etziba que “allò més just seria que almenys hi hagués igualtat d’oferta de places entre els dos sistemes d’escola”.

Maig 2018

A fons A FONS CREIX LA SINISTRALITAT LABORAL A L’ANOIA

Home, del sector serveis i amb contracte fix Aquest és el perfil del treballador de l’Anoia que l’any passat va patir un accident durant la jornada laboral i que va causar baixa, segons les dades del darrer informe de l’Observatori d’Empresa i Ocupació, una radiografia que mostra un lleuger increment de la sinistralitat laboral els darrers anys a la comarca ANOIADIARI

La sinistralitat laboral torna a remuntar a l’Anoia. Si, als gràfics, corba d’accidents laborals en jornada de treball amb baixa ha anat rebaixant-se progressivament des de l’any 2007 fins el 2013, als darrers 4 anys la fletxa ha canviat el seu sentit, dibuixant una lleugera remuntada. Segons l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, el 2007 es van registrar 2.750 accidents laborals amb baixa a l’Anoia, una xifra que va anar baixant fins el 2013, quan va arribar fins els 904 accidents, un 67,1% menys. Aquesta xifra es manté el 2014, amb 905 accidents, però comença a créixer els anys següents: 929 accidents (2015), 1.008 accidents (2016) i 1.041 accidents (2017). Així, aquests darrers 4 anys s’ha invertit la tendència, amb un increment del 4,3% de la sinistralitat laboral respecte el 2013, quan es van obtenir les millors dades. Aquests accidents es produeixen majoritàriament en homes. El passat 2017, del total d’accidents laborals amb baixa, un 75,89% va afectar els treballadors, mentre que a la resta, un 24,02%, s’hi van veure afectades treballadores de la comarca. L’afectació de la sinsitralitat per sexe ha estat molt similar en els darrers deu anys, tot i que cal destacar el pic de l’any 2012, quan el percentatge d’accidents que van afectar les dones va créixer fins el 28,45%. Cal assenyalar que, fa deu anys, la diferència era encara molt més àmplia: 82,25% d’accidents en treballadors per 17,75% en treballadores de la nostra comarca. El sector serveis lidera el rànquing Pel que fa als sectors, l’Anoia és un mirall de les dades de Catalunya. El sector amb més accidents produïts durant la jornada laboral, amb baixa, durant

el 2017, va ser el de serveis, amb un 46,88%; seguit del de la indústria, amb un 41,69%; de la construcció, amb un 9,7% i el de l’agricultura, amb un 1,73%. L’any 2007, aquest rànquing era liderat pel sector de la indústria, amb un 51,67%; seguit pel del dels serveis (28,84%) i el de la construcció (18.11%). El sector de l’agricultura tancava aquesta distribució amb un 1,38%, una xifra que no ha variat significativament al llarg d’aquests darrers deu anys. Veiem, doncs, que durant aquest període, el sector serveis ha crescut del 28,84% al 46,88%; mentre que el de la indústria ha baixat del 51,67% al 41,69% i el de la construcció

ha passat del 18,11% al 9,70% Finalment, pel que fa a l’afectació dels accidents laborals segons el tipus de contracte, aquesta recau sobretot en els contractes tipus fix (69,26%), per davant dels contractes eventuals (28,43%). Tal com veiem al gràfic, el percentatge d’accidents laborals que van afectar els treballadors amb contracte fix va passar del 62,65% l’any 2007 al 75,39% el 2012 i ha tornat a decréixer fins el 69,26% el passat any. Les valoracions de la UEA i dels sindicats Sobre aquest lleuger increment de la sinistralitat laboral que s’està vivint a l’Anoia

als darrers tres anys, el president de la Unió Empresarial de l’Anoia, Blai Paco, ha assenyalat que “hem de tenir present que l’accidentalitat és directament proporcional al volum d’ocupació, i que la caiguda del volum d’ocupació de la darrera dècada ha estat més notable en sectors amb sinistralitat més elevada. La suma d’aquests dos vectors justifiquen una caiguda important en els accidents laborals”. “Malauradament, afegeix Blai Paco, serà difícil que el nombre de sinistres no creixi amb l’increment de l’activitat. Cal que totes les empreses posin a disposició dels seus treballadors tots els elements de

ACCIDENTS LABORALS A L’ANOIA (2007-2017) Nombre d’accidents en jornada laboral amb baixa

CANVIA DE TE NDÈNCIA Respecte l’any 2007, les xifres de sin istralitat laboral que s’ha donat a l’Anoia, han di sminuït considerab lement. Tanmat eix, als darrers 4 an ys i des de l’any 2013, quan es registr en les dades m és baixes, la tend ència a la baix a ha canviat i ha agafat una lleugera direcció a l’alça , amb un increment dels accidents registrats dura nt la jornada laboral i que ha n causat baixa.

2.750

2.399

1.612 1.408 1.155 963

2007

2008

2009

2010

2011

2012

904

905

929

2013

2014

2015

1.008

1.041

2016

2017

Fonts: Observatori d’Empresa i Ocupació i Informe econòmic de l’Anoia

seguretat necessaris, però cal també, que aquests elements de seguretat sempre es facin servir, doncs és quan s’utilitzen que són útils”. Per la seva banda, Ricard Peris, delegat Salut Laboral CCOO del Baix Llobregat, Anoia, Alt Penedès i Garraf, assenyala que “aquesta dada forma part de la dinàmica general. Els nous llocs de treball que han sortit des dels anys més durs de la crisi són molt precaris. I a més precarietat, més sinistralitat. Van lligades. No tenim dades exactes de comarques, però l’Anoia no n’és una excepció. Algunes empreses han volgut fer estalvis de costos i això repercuteix en menys inversió per a la prevenció. Hi ha el factor dels horaris, que també afecta la sinistralitat. Aquestes persones que s’han contractat tenen contractes més rígids, més precaris i suposa més estrès, també en els desplaçaments cap a la feina, cosa que influeix que hi hagi accidents in itinere, fruit del cansament”. Segons Ricardo Merino, Secretari General de la Federació Comarcal de l’Anoia de la CGT, aquest canvi dels darrers anys “es produeix a causa de la poca inversió que realitzen les empreses en matèria de seguretat i salut. Això va acompanyat de l’augment de la precarietat de les persones en els llocs de treball. És evident que si aquesta tendència de poca inversió i major precarització continua, els accidents aniran en augment. Seria interessant conèixer les dades evolutives de les reclamacions de canvis de contingents, que una minoria decideix reclamar aquest reconeixement”. El percentatge d’accidents laborals en el sector de la construcció ha passat del 18,11% del 2007 al 9,70% del total dels accidents de l’any passat. Per al president de la UEA, “que hagi disminuït el

Maig 2018

Augmenten els accidents laborals a l’Anoia

Pàg.06

L’anorèxia des del testimoni d’una afectada i la veu d’un expert

Xavier Sala i Martín, proper convidat al cicle “Converses” de l’AD

Pàg.10

Pàg.18

A FONS CREIX LA SINISTRALITAT LABORAL

nombre d’accidents laborals en el sector de la construcció durant la crisi, pot tenir relació amb l’índex de conservació dels llocs de treball que ha afavorit més als experts del sector que no pas als que tenen menys experiència. Podria ser que els primers tinguin més consciència dels perills de la seva feina i més zel en el respecte de les mesures de seguretat. Això justificaria que la major professionalització del sector durant la crisi tingui com a conseqüència la reducció de la sinistralitat. També és cert que les dificultats que hem viscut els darrers anys han generat, en aquells que no han perdut la feina, un compromís major amb la conservació del lloc de treball i un interès més gran en la bona praxi”. D’altra banda, fa 10 anys el sector amb més accidents era el de la indústria (51,67%) per davant dels serveis (28,84%), però s’han invertit les posicions: ara encapçala el rànquing el sector dels serveis (46,88%) seguit del de la indústria (41,69%). Per a Blai Paco, que el sector dels serveis estigui per sobre en sinistralitat que el sector industrial, “és una dada molt positiva, doncs, d’alguna manera, ens està parlant d’una baixada en la gravetat dels accidents. Els accidents vinculats a la indústria són normalment de més gravetat que els del sector serveis; per tant, que el sector serveis estigui per davant, ens diu que els tipus de baixes per accident estan més lligats a accidents per moviments repetitius i accidents ergonòmics, un vessant molt menys perillós i amb menys conseqüències que els accidents industrials. D’altra banda, el sector industrial gaudeix d’una baixada de

sinistralitat com a conseqüència que el seu creixement s’està generant amb llocs de treball de més alta qualificació que els que es van perdre durant la crisi i, per tant, els riscos a què es veuen sotmesos els treballadors també són menors”. Per al representant de CCOO, Ricard Peris, “és lògic que els accidents es concentrin ara en el sector serveis, ja que dels primers anys de la crisi, la construcció i la indústria en van sortir molt malparades. Ara, els nous contractes, aquests precaris, són en àmbits dels serveis com l’hoteleria, per exemple. Els accidents laborals han basculat cap al sector dels serveis. Si hi ha més accidents, és perquè hi ha més feina en aquest sector”. En aquest sentit, Merino assenyala que “en els últims anys, la política empresarial, i més encara en el sector industrial, ha estat i és externalitzar activitats que abans es realitzaven amb personal propi i que casualment passen a ser llocs més precaris (és a dir neteja, manteniment, logística, etc). La precarització en els ritmes de treball en els llocs externalitzats és un clar exponent a pujar els índexs d’accidentalitat. Pel que fa a la reducció de la indústria és a causa de la posada d’automatització en els llocs de treball.”. Preguntant sobre si els diversos sectors de l’Anoia “fan els deures” en matèria de formació i prevenció d’accidents laborals i si els empresaris són proactius a l’hora de trobar solucions per millorar aquesta situació, el president de la Unió Empresarial de l’Anoia, Blai Paco, assenyala que “els empresaris tenim posat constantment el xip del control de riscos i, majoritàriament, tothom pren les mesures ne-

ACCIDENTS LABORALS A L’ANOIA (2007-2017) Distribució per sexe

2017 2016 2015 2014 2013 2012

24,02

75,98

21,92

78,08

23,68

76,32

21,44

78,56

25,66

74,34

28,45

71,55

2011

77,75

22,25

2010

78,62

21,38

2009

79,96

20,04

2008

80,62

19,38

2007

82,25

17,75 Dones

Homes

Fonts: Observatori d’Empresa i Ocupació i Informe econòmic de l’Anoia

cessàries per evitar accidents. L’escassetat actual en la disponibilitat de recursos humans està generant una nova cultura empresarial, l’empresa conscient, que gestiona les persones com a l’element més preuat de les empreses i, en aquest sentit, es multipliquen les mesures de seguretat. Però reduir els accidents laborals ha de ser un compromís de tothom. En els darrers temps hem tingut l’oportunitat de viure exemples sorprenents en l’àmbit de la sinistralitat. Un exemple concret: una coneguda flota de furgonetes va reduir dràsticament els nivells d’accidents mortals, passant la propietat del vehicle de l’empresa al conductor del vehicle.

Ser propietaris ha fet caure la taxa d’accidents mortals. Això ens demostra que si el vehicle no és teu, acceptes molt més risc, ni que la vida amb què jugues sigui la teva”. Per als sindicats “per la nostra part, fem el que ens toca i posem tots els esforços a cridar l’atenció i demanar que hi hagi una formació adequada. Hi ha casuístiques diferents segons la branca de les empreses, com també les que tenen una formació proactiva i les que actuen de manera reactiva. El cert és que moltes vegades hem de demanar que es faci. Hi ha sectors que ho fan d’una manera diferent, com les arts gràfiques i el paper, per exemple, però no són pocs els casos

que la inversió en prevenció després acaben sent diners que no es gasten en sous. Els sindicats cada cop exigim més a les empreses i que aquestes es posin les piles. Alguna cosa ha canviat, però estem molt lluny” explica Ricard Peris, de CCOO. El representant de la CGT afegeix que “no s’estan fent els deures en matèria de PRL, n’hi hauria prou a preguntar a les empreses quines partides econòmiques afegeixen en els seus pressupostos anuals. l’única política en els últims anys per part de les empreses i de les mútues, és la de no reconèixer els Accidents i Malalties professionals derivant-los a la Seguretat Social”.

Maig 2018

A FONS CREIX LA SINISTRALITAT LABORAL A L’ANOIA A Catalunya, els accidents laborals creixen un 25% en 5 anys Si a l’Anoia els accidents laborals amb baixa han crescut un 4,3% des del 2013, al país aquest percentatge és molt més gran. A Catalunya, la sinistralitat laboral ha augmentat un 25,4%, passant dels 72.772 accidents en jornada de treball amb baixa del 2013 als 91.281 el 2017, segons l’últim informe de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Si comparem aquestes dades amb les del 2016, veiem que el nombre d’accidents s’ha incrementat en un 2,4%. Aquest increment se centra, bàsicament, en els accidents lleus, que han crescut un 2,4%, mentre que els accidents greus s’han reduït en un 9% i els mortals també han baixat, en aquest cas, en un 14%. En aquest sentit, durant el 2017 es van registrar a Catalunya un total de 532 accidents greus, una dada molt semblant a la del 2016, quan es van computar 541 accidents de caràcter greu. El sector amb més accidents de gravetat fou el dels serveis, amb 282 accidents; seguit de la indústria, amb 127 accidents; la construcció, amb 97 accidents i el de l’agricultura, amb 22 accidents. D’aquests sectors, el dels serveis i el de l’agricultura han reduït la xifra, mentre que en els sectors de la indústria i de la construcció els accidents greus han crescut respecte el 2016. Al sector serveis es van re-

ACCIDENTS LABORALS A L’ANOIA (2007-2017) Distribució per sectors 1,73

41,69

46,68

9,70

43,95

1,88

43,25

2,69

41,66

8,29

2,65

42,32

9,06

45,97

2014

9,40

46,35

2013

8,41

46,00

2012

1,22 2,49 1,47

10,91

2017

43,03 43,09 41,04

13,59

43,90

46,95

14,56

1,36

47,15

16,81

1,38

Agricultura

gistrar 13 accidents menys (299 accidents greus el 2016); i al sector de l’agricultura els accidents també es van reduir (30 accidents greus el 2016). Als sectors de la indústria (117 accidents el 2016) i de la construcció (95 el 2016) els accidents greus van créixer. Segons l’informe de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya, l’any passat es van registrar 54 accidents laborals mortals, 14 menys que el 2016. El rànquing el torna a encapçalar el sector serveis, amb

52,73 51,67 Indústria

2015

47,36

1,49

1,58

2016

2011

37,00 34,68

13,88 18,11

31,80 28,84

Construcció

32 accidents laborals mortals, tot i que en aquest sector la xifra s’ha reduït un 50% respecte el 2016, quan es van comptabilitzar 48 accidents mortals. El segueixen el sector de la indústria, amb 8 accidents (2 menys que el 2016); l’agricultura, amb 7 accidents, 4 més que el 2016; i la construcció amb 7 accidents mortals, la mateixa xifra que l’any anterior. Pel que fa a la tipologia dels accidents, la immensa majoria, 87.792 accidents (un 96,1%), van ser traumàtics, és a dir,

2010 2009 2008 2007 Serveis

produïts per una acció mecànica externa; mentre que 181 accidents (un 0,19%) van ser no traumàtics (com, per exemple, infarts) i 3.308 (un 3,62%) van ser de trànsit. Cal destacar que aquests darrers, els accidents relacionats amb el trànsit, han crescut de forma considerable i preocupant repecte l’any anterior, amb un increment del 8,3%. Pel que fa als accidents traumàtics, aquests també van créixer, un 2,19%, mentre que els no traumàtics no han experimentat variació.

Una de les dades rellevants de l’informe de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya és la que fa referència a l’índex d’incidència, és a dir, el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social que tenen cobertes les contingències d’accidents de treball i malalties professionals. El passat 2017, l’índex d’incidència va créixer un 9,6% respecte l’any 2013; tot i que cal assenyalar que, en comparació amb el 2016, aquest índex ha baixat un 1,8% El sector de la construcció (7.219 accidents per cada 100.000 afiliats) continua sent l’àmbit amb l’índex d’incidència més elevat i també es tracta de l’únic sector en què aquest indicador ha augmentat en comparació amb el 2016, mentre que el sector que registra una menor incidència és el dels serveis, amb 2.739 accidents per cada 100.000 afiliats. Cal assenyalar, d’altra banda, que l’any passat es van registrar a Catalunya un total de 18.554 accidents in itinere, un 4,68% més que el 2016. D’aquests, 24 van ser mortals (8 menys que el 2016), 231 van ser greus (30 menys que el 2016) i 18.299 van ser de caràcter lleu, amb un increment del 4,97% respecte el 2016. Finalment, cal esmentar que aquestes xifres fan referència als accidents laborals amb baixa i no contemple, doncs, els accidents en jornada laboral sense baixa, que van ser 128.554 el 2017, un 2,9% més que els registrats el 2016.

Maig 2018

A FONS L’ANORÈXIA, FLOR DE PELL

L’anorèxia mental, trobar una escletxa en el mur ANOIADIARI

En aquest número de l’AnoiaDiari us oferim el testimoni, transparent i sincer, d’una jove igualadina afectada per un trastorn de l’alimentació, l’anorèxia. El podeu llegir a les pàgines següents. Les seves paraules, les seves vivènvies, la seva experiència, ens apropen una mica a aquesta malaltia tan desconeguda. Al costat del seu testimoni, colpidor i ple de llum alhora, hi hem acompanyat la veu d’un expert. Hem parlat amb en Joan Beumala i Solé, referent del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Anoia, del Consorci Sanitari Anoia (CSA). L’anorèxia nerviosa o mental és, ens explica Joan Baumala, “un trastorn de l’alimentació que consisteix en la por a engreixar-se tot i estant sota del pes ideal, rebuig de la persona a mantenir un pes adequat a la seva edat i talla i, a vegades, distorsió de la percepció de la imatge corporal”. En la majoria de casos l’anorèxia comença “per una dieta per perdre pes, l’objectiu central és aprimar-se i el mètode que fan servir és ingerir poca quantitat d’aliments, realitzar exercici físic excessiu i intens i, a vegades, provocar vòmits i ús de laxants i diürètics”, afegeix Beumala. Segons l’Organització Mundial de la Salut, “el 5’6% de la població adolescent presenta el trastorn anorèxia - bulímia. L’estadística ens demostra que cal donar atenció en el període de l’adolescència a aquest símptoma”. Seguint amb les estadísti-

afegint que “en el rebuig de la imatge del cos en el mirall, hi detecten un excés de grassa tot i que en la realitat externa negui aquesta percepció. El cos femení perd les seves característiques, la feminitat queda a l’espera de resolució. L’anorèxia acostuma a buscar la perfecció en el cos però també a vegades en els estudis. Per altra part, l’anorèxia tendeix a l’aïllament social. Per exemple, volen menjar soles, eviten aquests encontres, ja siguin familiars o socials”.

ques, Beumala destaca que la població que pateix anorèxia és predominantment femenina i a partir de l’adolescència”. Per què l’anorèxia apareix principalment durant l’adolescència? “La pubertat (els canvis físics) marquen el camí cap a la cruïlla de l’adolescència. En aquest període, els adolescents hauran d’intentar respondre: qui sóc ?, què vull ser?, quina és la meva orientació sexual?. En altres paraules, la construcció de la identitat implica entre altres factors la relació del subjecte amb la seva pròpia imatge i amb el seu cos. A més de la

seva posició respecte al vincle social. Els/les adolescents fan aquesta travessia segons les seves característiques particulars, cadascú amb el seu estil singular. Alguns subjectes poden tenir dificultats per mantenir-se estables i segurs en la relació amb la identitat. Aleshores poden aparèixer solucions simptomàtiques: anorèxia, bulímia, addiccions...” respon Beumala. La funció del rebuig a l’anorèxia mental Tal com explica Joan Baumala, “les persones que pateixen anorèxia no ho viuen com un problema, no es qüestionen

que la seva conducta sigui patològica. Per aquesta raó no demanen res a ningú, no tenen res a dir sobre el que els passa, és més, no tenen intenció de desfer-se del seu símptoma. Són els pares els que es preocupen, s’angoixen i demanen consulta. La relació familiar queda atrapada en la demanda materna o paterna que el fill/a mengi i aquesta intentant distreure-la”. El rebuig del menjar , assenyala el referent del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Anoia “es presenta com una defensa davant de la gana, mes que una absència de ganes de menjar”,

L’anorèxia en la societat post-veritat Ens preguntem si hi ha més casos d’anorèxia ara que fa uns anys. Ens explica Joan Baumala que “el trastorn de l’anorèxia ha existit sempre, però cal tenir en compte que els ideals de l’època condicionen la manera de pensar i actuar de les persones. En conseqüència influiran en els símptomes dels diferents períodes socio-històrics. A la dècada del 1980 l’anorèxia apareixia com una malaltia de les noies de bona família del món occidental. A partir dels 90 els paràmetres sociològics es modifiquen i l’anorèxia es difon a les classes mitjanes i populars que estan inserides en el circuit de la comunicació de masses. Per últim, en l’actualitat, estem assistint a una transformació que afecta la relació entre anorèxia i realitat virtual a través d’internet: el naixement de les comunitats virtuals d’anorèxiques i bulímiques com a fenomen col·lectiu. Aquest fenomen planteja nous reptes no sols en l’àmbit clínic, sinó també en l’àmbit políticosocial”.

Maig 2018

Testimonis “Penses en la mort. I ho proves. És molt dur. I vols desaparèixer... Però, per sort, tinc els meus angelets de la guarda. CRISTINA RIBERA Monitora. Lluitadora, afectada per trastorn alimentari TONI CORTÈS MINGUET La Cristina té 18 anys. És una noia riallera. Molt riallera. El seu somni és ser mestra d’educació infantil i actualment està treballant com a monitora de colònies i d’animació. Li apassiona aquesta feina, és la seva vocació. La Cristina és moixiganguera. La vaig conèixer allà, al local d’assaig, fent pinya. Un dia em va donar un escrit que havia fet explicant la seva experiència amb una malaltia: l’anorèxia. Amb aquestes paraules, la Cristina es despullava, valenta, sincera. Explica la seva experiència amb l’anorèxia com una relació entre dues persones. La Cristina escriu “recordo quan ens vam conèixer. Jo devia pesar 10-15 quilos més que ara. M’havies estat observant molt de prop cada dia de la meva vida i per això et vas apropar a mi a poc a poc, per no espantar-me. Ho tenies tot planejat. Em vas estar vigilant molts anys i vas decidir aparèixer en el moment just i el lloc adequat. Jugaves amb avantatge perquè em coneixies perfectament, i sabies el que volia escoltar en cada moment. Només havies de dir-m’ho i sabies que jo cauria als teus peus. I així va ser”. La Crisitina té ganes d’obrir-se, d’explicar-se, d’expressar-se i parlar d’aquesta malaltia que la societat, per una banda, alimenta i, de l’altra, amaga. En parlem. Cristina, quan entra l’anorèxia a la teva vida?

Jo tenia 12 anys. Sempre havia estat una nena molt feliç. I menjava de tot i força. Era una nena gran, d’alçada i d’amplada. En una visita a la pediatra, ens va dir que havia de restringir una mica el menjar, menjar més bé, menjar més verdura… Van començar a fer una mica de control de pes, per veure si podia seguir aquestes pautes saludables. Llavors vaig començar l’ESO i ja, aquell estiu, vaig agafar manies, vaig baixar de pes, però no era alertant ni jo estava obsessionada. Vaig agafar la rutina de ferho tot a la planxa, veia que si em saltava un àpat no passava res… Com tractaven els teus companys i companyes aquella noia grassoneta? Els companys de classe em feien el buit per ser diferent. I jo sempre he estat una persona que m’he implicat molt amb els altres. A sisè ho vaig passar bastant fotut, sí. A partir que em diuen que he de seguir unes pautes saludables, agafo els hàbits. En començar l’ESO conec gent nova, però es comencen a fer grupets. Jo continuava sent bastant grassoneta. No tenia mòbil, i si no en tenies, eres una “pringada”. Anava vestida amb roba de la botiga de la meva mare i no era una “noia stradivarius”, i no era com les altres noies i em feien el buit perquè no anava vestida com elles… Vaig agafar manies al menjar. Veia que si baixava de pes, la gent em deia: Oh que maca que estàs! i els de la classe et van introduint als seus grups, perquè estàs més guapa. Et valoraven més pel cos que per res més. Llavors vaig restringir el menjar cada vegada més i més. I ningú em controlava. I ningú se n’adonava…

“ “ “ “

La malaltia et posa una barrera i t’allunyes de tothom i només et vol per a ella, que et matxaquis, que estiguis tu sola al teu món.

El més dur d’aquests anys ha estat perdre la confiança en els meus pares i que ells perdessin la confiança en mi. I que, des d’una malaltia com l’anorèxia, quan ja no pots més, arriba un moment que vols morir.

Amb la malaltia he perdut molta gent, però també n’he guanyat!

Sóc feliç perquè sé que la lluita la puc tenir guanyada ben aviat.

A part d’una mica grassoneta… com era la Cristina de llavors? Era molt patidora, molt exigent amb mi mateixa. Era bona estudiant però sempre volia més. M’agradava estar amb la gent i sentir-me integrada, sentir formar part d’un grup. I jugar amb nines, com les nenes… Al teu escrit llegim “Vam començar a veure’ns més sovint, i durant aquell temps jo ja estava boja pels teus ossos i tu pels meus (els meus de forma literal). Un dia et vaig deixar venir a dormir a casa i allà va començar el desastre. No sé com vaig poder enamorar-me de tu. El dia d’avui encara no m’ho explico. No em vaig adonar què tractaves de fer amb mi. Confiava en tu, en el que em prometies i ara veig que només eren mentides. Recordo quan m’abraçaves a les nits amb els llençols i em xiuxiuejaves a l’orella que tu mai marxaries. Que sempre estaríem juntes i que ningú aconseguiria separar-nos mai de la vida. Jo creia que només tu podies entendre’m, i tu em deies que només jo podia entendre’t a tu. Que per això no havia de dir res ni parlar de tu a ningú perquè no ho entendrien. Només tu per mi i jo per tu. En aquell moment em va semblar el més bonic, per què enganyar-nos? I, com una estúpida, et vaig creure. Que estiguessis amb mi em donava molta seguretat i tu t’aprofitaves d’això sense que jo me n’adonés. ‘Només jo vull estar amb tu, em deies, o també que ningú t’estima, només jo. I et vaig tornar a creure. Quan vas estar segura que jo m’havia enamorat de tu i que no

“

Maig 2018

Els companys de classe em feien el buit per ser diferent

Sola al teu món... i sense ser acceptada pels teus companys? Jo pensava que tenia un grup d’amics, o almenys uns companys, que seguirien sent ells mateixos, però en anar a l’institut es van ajuntar els que tenien els

Quan era una nena no em veia prima. Ara veig fotos… i estava esquelètica!!!

els altres estan despistats. La malaltia tenia cada minut de la meva vida controlat. Llegeixo “però et vaig descobrir. Em vaig armar de valor i ho vaig explicar. I allà va començar la nostra lluita”. Quan es va encendre el llum vermell? Com recordes aquest moment? Va ser a segon d’ESO, pels volts de Nadal. Estava fatal. Però ningú ho veia, ni els de casa, perquè em veien cada dia i no se n’adonaven. Estava super prima, però amb la distorsió, no te n’adones.

La Cristina, davant el mirall JORDI ROIG

em separaria del teu costat, va ser quan vas començar a demanar. Al principi no era gaire, no era difícil de complir. Al cap de poc vas començar a demanar més. Deies que jo no mostrava interès i que si no menjava menys marxaries. Portant-te dins meu tot el que jo havia aconseguit tenir. Vaig començar a tenir por. No et reconeixia. Però tenia por d’estar sola i por que marxessis. Les teves paraules eren ordres per mi. No volies que veiés a ningú. Res de sortir, res de somriure, res de parlar... Et posaves furiosa si algú venia o em deia alguna cosa. Només eres tu, contínuament als meus pensaments”. Aquesta nova “companya” teva, l’anorèxia, era gelosa? Quan veus que la gent ja t’accepta, i et valora, pel teu cos, i et vols permetre un luxe com menjar unes patates, llavors ets com una doble persona. Jo sempre he tingut la Cristina normal i la Cristina una mica dimoni. Aquesta ja t’ocupa com un 75% de tu. Et menja el tarro a saco. És com una veu que et parla i et diu et pots permetre aquests luxes, et vull per a mi, vull que siguis una noia guapa, que estiguis prima, que no mengis, que la malaltia et fa ser feliç, que estant més prima aconseguiria la felicitat. La malaltia et posa una barrera i t’allunyes de tothom i només et vol per a ella, que et matxaquis, que estiguis tu sola al teu món.

“

mateixos gustos i tal i tu, per ser diferent, per ser una persona que estudies, que ets grassoneta, doncs no t’accepten. No van arribar a fer-me mobbing, això no. Però a l’hora de fer grups jo era la típica que es quedava sola, al marge, penjada. Si quedaven per sortir, tu no comptaves per a res, només per demanar-te apunts, deures... Per a res més. A l’hora del pati també estava sempre sola... Quan comences a aprimar-te et sents més acceptada? Ni sí ni no. Perquè el meu coco va fer un canvi de xip, i no n’era conscient. Vaig fer un canvi d’actitud molt heavy. Et tanques en un cercle. Però sí que em vaig sentir més acceptada. Les cuixes i les cames havien canviat, la panxa també era diferent, podies vestir d’una altra manera. Em deien: Oh quina roba més xula! Quines sabates més xules! I això ja em feia sentir millor, més part d’ells. Ja volien que anés amb el seu grupet. Escrius que l’anorèxia “em donava molta seguretat i tu te n’aprofitaves sense que me n’adonés”. No n’eres conscient? No. Comences llençant l’entrepà. Al principi ella veu que costa, però que va a més. Llavors passes també a buscar la tècnica de com amagar el berenar, després el dinar... Vas buscant tècniques, inconscientment, per fer-ho. El cap et dóna moltes voltes. Busques les mil peripècies per acabar sense menjar res. I ho va aconseguir. Em sabia tot els contenidors del camí, per amagar primer l’esmorzar, després el de mig matí, després el berenar... Dinant, també busques tècniques per amagar-ho quan

Tu no et veies prima? No. Quan era una nena no em veia prima. Ara veig fotos… i estava esquelètica!!! Aquell dia recordo que feia fred. Jo sempre he estat fredolica i aquell dia vestia amb mil capes. Era les 8 del matí, classe d’educació física. Jo no havia esmorzat, com cada dia. Havia llençat l’esmorzar pel camí. Ens van fer córrer i no vaig aguantar, vaig caure a terra, marejada. Recordo que em van dir si volia que m’acompanyessin a casa i vaig dir que no, perquè tenia l’entrepà de mig matí i sabia que l’havia de llençar a un contenidor de la rambla. Vaig anar a casa i la meva mare va veure que em vaig posar al llit, tremolant molt. I, llavors, em van portar a la pediatra. Només entrar ja em va dir treu-te la roba. La meva part malaltissa deia no me la vull treure, no volia ensenyar el cos. Em vaig posar molt irritable. La pediatra, només veure’m sense roba, va fer un silenci i va dir a la meva mare aquesta nena pateix anorèxia. I va ser com si t’haguessin dit que s’ha mort algú important. Llavors entres en una dura roda de tractaments, i hospitals… Sí. Són gairebé set anys ja. Inicialment vam intentar fer-ho aquí, al CAP. Cada setmana feia una mica de registre alimentari, afegint progressivament aliments, com fruits secs i altres. El meu cos no menjava res o només les coses més lights que puguis trobar. M’anaven afegint coses i m’anaven fent un control de pes. O pujava uns gramets, però no gran cosa, o baixava. No avançava. Vam estar uns mesos i vam veure que no funcionava. Jo tenia les meves tècniques per amagar els fruits secs, el menjar. Els enganyava. Llavors van dir que potser necessitava ajuda psicològica. Em van enviar al Centre de Salut Mental, on vaig estar uns mesos, amb la psicòloga. Després s’hi va afegir la psiquiatra. Tampoc va funcionar. Llavors em van derivar al centre de dia de l’Hospital Sant Joan de Déu. Allà vaig fer un canvi de xip. Allà tot era molt més dur. Vaig estar uns mesos ingressada. Tampoc se’n van sortir. No vaig millorar. Vaig ingressar al centre de 24 hores, l’Itaca. Vaig guanyar una mica de pes perquè estant tancada 24 hores, t’alimenten amb sondes. D’aquí, novament al centre de dia, que és on vaig estar més mesos. He passat per molts centres, també Martorell, Sant Boi, fins a tornar a Igualada, quan he estat més estable. Sant Boi i Martorell són noms estigmatitzats, que la gent ha associat sempre a “bojos”… Sí. Però sempre que parles de centres de dia, de psicòlegs, de psiquiatres, directament ja ho relaciones que hi van només bojos, i no és així. Anar a Sant

Boi no vol dir res, n’estic molt contenta. Hi vaig estar dos mesos, a l’estiu, i em van ajudar moltíssim, vaig perdre unes coses però també en vaig guanyar unes altres. A Martorell, en canvi, no hi tornaria per res, no em van ajudar gens, al contrari. Ens podem imaginar que devien fer coses que no et devien agradar, oi? Em resistia, i odiava tothom Fins i tot els pares? Sí, també. Dels 15 als 17 anys els vaig odiar. Els deia que em donessin en adopció, que no volia estar aquí. Escrius “mentides, mentides i més mentides. Per poder apoderar-te de mi. Per això no volies que en parlés a ningú, de tu, perquè et descobririen. M’amenaçaves i em deies que si ho explicava a algú, ho perdria tot i tu també. Em vaig deixar enredar entre les teves promeses i em confonien les teves paraules boniques. (...) Em vas manipular, em vas amenaçar, em feies xantatge, m’humiliaves davant de tots, m’ensorraves i, el pitjor de tot, jo t’ho vaig permetre. (...) Però vull dir-te una cosa: tu a mi mai m’has donat res. Tot el contrari: m’has tret coses, m’has robat, m’has enganyat i has tractat d’apoderar-te de mi, de la meva vida, del meu cos. Però et vaig descobrir. Tard, però quan encara em quedava temps per vèncer-te. “. Quan t’adones que pots vèncer la malaltia? Als disset anys. El tractament ja era més light. Faig un canvi. Acabo l’ESO i començo a fer un grau mitjà. Conec molta gent nova. També vaig començar una teràpia nova, d’art-teràpia. I vaig començar a expressar-me. I vaig notar que la gent que no em coneixia tant, des d’un primer moment em valorava no pel cos sinó per altres coses. M’adono que no sóc diferent. Que sóc una persona més. Començo a despertar, a veure que no tot és el físic. Que la gent em valora per com sóc. Que tinc potencial en coses. I això em va agradar molt. També em va agradar molt sentir-me part d’un grup. I començo a lluitar. Què ha estat el més dur que has viscut durant aquests anys? El més dur d’aquests anys ha estat perdre la confiança en els meus pares i que ells perdessin la confiança en mi. I que, des d’una malaltia com l’anorèxia, quan ja no pots més, arriba un moment que vols morir. Un dia em vaig escapar de casa, quan odiava els meus pares. Vaig fer unes quantes fugides, però aquesta vegada els mossos van iniciar una recerca. Em va agafar un atac d’angoixa. Era conscient que no ho havia fet bé. Vaig anar a Sant Joan de Déu. Em vaig despertar envoltada de policies i em van dir que no podia veure els meus pares, que estava en mans d’un jutge i que potser aniria a un centre de menors. Que els meus pares perdessin la confiança en mi per culpa de la malaltia, va ser molt dur. També ho va ser allunyar-te de tothom. Que perds molta gent. Has perdut molta gent pel camí? Sí, amb la malaltia he perdut molta gent, però també n’he guanyat! Continua a la pàgina 14

TESTIMONIS L’ANORÈXIA, A FLOR DE PELL I ara, com estàs? Molt feliç! Tot i que he tingut una recaiguda, però la controlo molt. Després de gairebé set anys batallant, agafes tècniques d’aquí i d’allà i, per molta distorsió que hi hagi, ja guanyes. Ja pots batallar contra ella, tot i que hi ha cops que et supera. Sempre hi haurà una part d’ella dins meu, que sempre voldrà que m’aprimi, que no em permeti segons què, que torni amb ella… Sóc feliç perquè sé que la lluita la puc tenir guanyada ben aviat. Què hi ha de nou, al teu entorn, que faci que et sentis millor, més feliç? Faig la feina que m’agrada i estic amb gent que sé que els tinc i que saben que em tenen a mi. Que saps que no et jutjaran, que em valoraran per ser com sóc, per com és la Cristina, tant si és ploranera com si és riallera. Escrius “ara ets tu que s’agenolla davant meu plorant, suplicant-me que torni. No penso tornar amb tu”. Tens por de tornar a recaure? Sí, molta. Estic molt bé però tinc moments dolents. Quan estàs fora amb algú, o amb un grup, sempre hi ha la

Haurien d’estar més alerta quan comencen a fer els canvis de la pubertat. Diria a tots els pares i mares que escoltin i facin cas de les preocupacions dels seus fills, que no els deixin mai sols. Qualsevol signe d’alerta cal començar a tractar-lo. Que facin pinya entre tots. El caliu, l’estima i l’empatia de la família ajuda molt més del que ens podem imaginar durant tot el procés. I al seu entorn més proper? Per exemple, es podrien evitar segons quins comentaris en entitats, clubs esportius, etc. L’anorèxia és una malaltia que cada vegada està més estesa. Jo vaig començar amb dotze anys, però hi havia nenes que ho van fer amb deu! No m’agrada que es promogui aquesta exigència física. No t’han de valorar només pel físic. Per ser dependenta d’una botiga de roba no has de ser una top model, t’han de valorar altres coses. Potser és més important un somriure. Queda molt camí… És, l’anorèxia, una malaltia que la societat amaga Hauríem de donar-li el mateix pes, la mateixa importància, que a d’altres.

una altra vegada aquesta confiança que hem recuperat. Ara, quan mires enrere, com et sents? Culpable d’haver fet molt xantatge emocional a persones que no s’ho mereixien, d’haver jugat amb ells. Però no era jo, no era la Cristina. I em sento enfadada amb mi perquè era un monstre. Encara hi ha algú que va amb por que no aparegui aquella Cristina, que es trastoca. Vaig fer coses que no les tornaria a fer. Em sento culpable que la meva germana no hagués tingut l’atenció que vaig rebre jo, que els meus pares hagin patit tant i haver perdut una part de la meva adolescència, em vaig perdre moltes coses que ja no podré viure. Malgrat tot, n’has tret alguna cosa positiva? Ha estat un aprenentatge? Sí, també estic contenta que m’’hagi passat perquè he crescut molt, sé que jo he canviat molt, he madurat, aquesta vivència m’ha fet créixer com a persona. Voldria donar les gràcies a tots els professionals dels diferents centres i,

“ “ “ “ “ “

Maig 2018

Em costa mirar-me al mirall, intento evitar-ho, però quan ho faig no em veig com sóc. I no em crec el que em diuen. Si em dius que estic molt guapa et diré que no, no m’ho crec. No m’hi acabo de mirar mai del tot. No ho he aconseguit. Em costa molt.

Les talles de roba cada cop són més petites. I aquí ningú fa res, no ho milloren. Des de xarxes, publicitat, influencers, youtubers… Totes són primes, amb “tableta”… Llavors totes les nenes -i els nensho volen copiar, ho volen imitar, volen ser com aquestes models esquelètiques. Hauria d’estar tot més controlat.

No m’agrada que es promogui aquesta exigència física. No t’han de valorar només pel físic. Per ser dependenta d’una botiga de roba no has de ser una top model, t’han de valorar altres coses. Potser és més important un somriure. Queda molt camí…

part d’intentar escapar-te d’algun àpat. Aquí decideixes si en fas cas o no. I costa molt. Com et veus davant el mirall? Em costa mirar-me al mirall, intento evitar-ho, però quan ho faig no em veig com sóc. I no em crec el que em diuen. Si em dius que estic molt guapa et diré que no, no m’ho crec. No m’hi acabo de mirar mai del tot. No ho he aconseguit. Em costa molt. Si ho faig, sempre ho faig amb roba. I quan surto de la dutxa, llavors ho veig tot ample… No em sé veure realment. Encara duc les ulleres aquestes… La nostra societat de consum no hi ajuda gaire, oi? Hi ha una part, que no es veu, que intenta lluitar, però hi ha moltíssim per fer. A tot arreu. A la feina, a les xarxes socials… I parlo de nenes però també de nens. La societat està exigint uns prototips de nens i nenes terribles! Et refereixes a les talles de roba, per exemple? Això em fa molta ràbia. Les talles de roba cada cop són més petites. I aquí ningú fa res, no ho milloren. Des de xarxes, publicitat, influencers, youtubers… Totes són primes, amb “tableta”… Llavors totes les nenes -i els nensho volen copiar, ho volen imitar, volen ser com aquestes models esquelètiques. Hauria d’estar tot més controlat. I què poden fer els pares i mares?

Està molt bé, per exemple, que facin el Dia sense fum, però també haurien de parlar i fer coses sobre malalties com l’anorèxia, que és molt estesta però molt desconeguda. Molta gent pensa que com que és una malaltia que consisteix a deixar de menjar, ja que s’arregla només tornant a menjar. I no és així. Hi ha molta part de tractament mental, i també de treball amb la família. No és una malaltia que, pam, es cura. Acaba sent crònica i fins i tot hi ha gent que perd la vida. Hi has pensat alguna vegada? Sí. I ho he fet. Penses en la mort. I ho proves. És molt dur. Estàs molt desesperada, molt farta de tot, odies a tothom, fins i tot a tu mateixa. I vols desaparèixer... Però per sort tinc els meus angelets de la guarda. Àngels de la guarda? Tinc tres angelets de la guarda. Però són persones, eh... Com és ara la relació amb els teus pares? Millor! He recuperat la confiança. M’he pogut obrir més i ells també s’han obert cap a mi. Penso que encara estan tocats, tots dos, però sobretot la meva mare, per allò de l’amor de mare i filla. Ho ha viscut tot i penso que no ho té superat, que va amb por, vol que estigi protegida. Ara estem bé. Si ara ens enfadem és per altres coses, com els altres pares amb els seus fills. Normal... Tant ells com jo anem amb por de no perdre

en especial, gràcies als meus pares per ajudar-me dia a dia i no deixar-me mai, perquè els estimo; i gràcies als meus àngels de la guarda, la Ivette i el Jordi. I, mirant endavant, com et sents? Em sento valenta perquè ho puc explicar. Tinc moltes ganes de parlar, que es parli de la malaltia, i ajudar els altres. Insisteixo: no es dóna importància als trastorns alimentaris. No obrim els ulls perquè no en som conscients. Veiem famílies pel carrer aparentment felices i amb un somriure però potser per dins estan patint molt perquè tenen un familiar amb la malaltia. Entre tots ho podríem millorar, es podrien fer moltes coses. No hem de tenir por a expressar-nos. Què li diries a una nena de 12 anys que comença a amagar l’esmorzar? Que el món és per als valents! I tu ho ets! No tinguis por, tots estem amb tu. Tu ets genial per fora i per dins. Que se’n penedirà, perquè acabarà perdent moltes coses de la seva edat, de la vida. Que no tot gira al voltant del físic, que siguis com siguis la gent t’estimarà igual i a la llarga qui t’ha d’estimar t’estimarà. Que la vida és bonica, quan fas el que vols i el que t’agrada. I que el món és per als valents i tots ho podem ser. I que tots som diferents i tots som joies petitetes en aquest món. I que tingui angelets de la guarda a la vora? Sí, que existeixen!!!

Penses en la mort. I ho proves. És molt dur. Estàs molt desesperada, molt farta de tot, odies a tothom, fins i tot a tu mateixa. I vols desaparèixer... Però per sort tinc els meus angelets de la guarda.

Estic contenta que m’’hagi passat perquè he crescut molt, sé que jo he canviat molt, he madurat, aquesta vivència m’ha fet créixer com a persona.

Diria a tots els pares i mares que escoltin i facin cas de les preocupacions dels seus fills, que no els deixin mai sols. Qualsevol signe d’alerta cal començar a tractar-lo. Que facin pinya entre tots. El caliu, l’estima i l’empatia de la família ajuda molt més del que ens podem imaginar durant tot el procés.

Maig 2018

Espai Empresa La biomassa, una font d’energia que no para de créixer Aquest sistema és més sostenible i ajuda a donar un impuls a l’economia rural de l’Anoia JOSÉ SÁNCHEZ En els últims anys s’ha produït a Catalunya un creixement molt important de l’ús de la biomassa com a combustible per a generar energia. Sobre el paper, es tracta d’una font d’energia molt més sostenible que els combustibles fòssils. En una època on la conscienciació sobre la cura del medi ambient va en augment, des de les administracions catalanes també s’han fet passes per impulsar la implantació d’aquest combustible amb iniciatives que han agafat embranzida en els últims anys. La biomassa constitueix una font important que pot contribuir a pal·liar el dèficit energètic actual, ja que és renovable, barata,relativament neta i necessita tecnologies poc complexes. És proporcionada per una gran diversitat de productes, entre els quals s’inclouen els forestals (llenya, fusta o rebuigs de fusta), deixalles agrícoles (palla), deixalles animals (excrements procedents de granges) i, fins i tot, residus sòlids urbans. L’energia de la biomassa està continguda en els enllaços químics d’alta energia presents a la matèria viva. Per tant, qualsevol ésser viu, o les seves restes constitueixen una font potencial d’energia que es pot alliberar i utilitzar directament, o després d’un tractament previ. La Generalitat de Catalunya va aprovar al febrer del 2014 l’Estratègia per promoure l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola, en una acció conjunta de la qual formen part cinc departaments: Presidència, Economia, Territori i Sostenibilitat, Empresa i Agricultura, Ramaderia i Pesca. Aquest pla estratègic marca uns objectius de cara a l’any 2020, en el marc també del Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic a Catalunya. Entre aquests objectius, hi ha multiplicar per 2,5 el consum de biomassa al

país, reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, millorar la superfície de boscos i crear uns 1.900 llocs de treball directes en el conjunt de Catalunya. Les dades dels primers anys de funcionament de l’Estratègia són positius. El Balanç Energètic de Catalunya de l’any 2015 mostra que l’ús de la biomassa com a combustible està augmentant per sobre de les previsions. Per exemple, el consum de biocombustibles sòlids d’origen forestal (llenya, pèl·lets i estella) va augmentar en conjunt un 15,2% respecte el 2014, passant de 84,3 quilotones equivalent de petroli a 97,1. Segons les dades de l’Observatori de Calderes de Biomassa a Catalunya de l’abril del 2017 corresponents al període entre 2012 i 2015, al conjunt del país hi havia 2.411 instal·lacions per produir energia a través de la biomassa i d’aquestes, més de dues terceres parts s’utilitzaven en l’àmbit domèstic. Pel tipus de promotor, la gran majoria (93,4%) corresponen a iniciatives privades, però dins de les públiques destaquen sobretot les de l’àmbit local, que representen el 5,7% del total respecte el 0,5% de la Generalitat i un altre 0,5% d’altres àmbits de l’administració. La biomassa a l’Anoia La comarca de l’Anoia no es queda endarrere pel que fa al creixement de les instal·lacions per produir energia amb biomassa. Amb tot, ha trigat més que altres comarques a implantar aquest tipus de calderes. Segons les dades de la Diputació de Barcelona corresponents a l’any 2015, l’Anoia encara estava lluny d’altres territoris de la Catalunya Central com Osona, el Bages o el Berguedà pel que fa a número d’instal·lacions en edificis públics. En aquell moment, a l’Anoia hi havia sis calderes de biomassa en equipaments de titularitat pública: a

l’Ajuntament i centre de dia d’Argençola; als vestuaris del camp de futbol del Bruc; a l’escola d’Òdena; dos a Hostalets de Pierola (escola i poliesportiu); i un darrer a Els Prats de Rei, al Centre de Desenvolupament Turístic de l’Alta Anoia. Això sí, cal destacar que, en el cas d’Argençola, estem parlant d’una de les primeres instal·lacions de biomassa en edificis públics a tota la província, ja que va començar a funcionar l’any 2007. A banda d’aquests exemples, en els últims anys han aparegut altres iniciatives. Al desembre del 2016, la Diputació de Barcelona presentava els projectes executius de tres instal·lacions de xarxa de calor amb biomassa forestal per a l’Ajuntament d’Igualada i un altre per al cosnsitori de Sant Martí de Tous. L’objectiu era abastar d’energia l’Hospital d’Igualada, la residència Pare Vilaseca i el poliesportiu de Les Comes, en el cas igualadí; i l’Ajuntament, l’edifici cal Frares i l’espai municipal AldoMartins a Sant Martí de Tous. Però la iniciativa més recent i que ja és una realitat és la del CEIP Torrescasana, a la Torre de Claramunt, que s’ha inaugurat aquest mes de març i que ha suposat una inversió per part de l’Ajuntament de 130.000 euros amb una caldera que té una potència de 200 kilowats. En l’acte d’inauguració d’aquesta instal·lació, que podeu veure en aquestes imatges, l’alcalde Jaume Riba va destacar la seva importància al municipi. D’una banda pel consum d’energia de proximitat, ja que tant la producció de biomassa i com el seu consum es fa en el mateix municipi i de l’altra perquè té un paper important en la prevenció d’incendis forestals i la gestió sostenible dels boscos. “Les polítiques d’estalvi energètic són una aposta clara d’aquest equip de govern”, va afirmar Riba. “Aquesta darrera obra n’és un exemple però també estem realitzant altres actuacions com la substitució progressiva d’il·luminació pública per lluminàries led” a tots els diferents nuclis de la Torre de Claramunt. Beneficis i inconvenients En el cas del CEIP Torrescasana, els càlculs indiquen

Maig 2018

1900

Llocs de treball directes es volen crear a Catalunya en el sector de la biomassa abans del 2020, segons el Pla de l’Energia i el canvi Climàtic de la Generalitat, que també preveu multiplicar per 2,5 el consum de biomassa al país dins d’aquest mateix termini.

93,4%

Segons l’Observatori de Calderes de Biomassa de Catalunya, la gran majoria dels promotors d’aquestes instal·lacions són privats, un 93,4%. La resta són públiques, destacant les iniciatives dels ens locals, amb un 5,7% del total, per davant del 0,5% de les impulsades per la Generalitat de Catalunya.

Com s’hereten les accions o participacions socials? que l’estalvi previst en combustible serà d’al voltant del 60% anual, fet que permetrà amortitzar la inversió feta pel consistori. D’altra banda, la caldera que es va instal·lar al 2015 als Hostalets de Pierola per facilitar energia a la Llar d’infants i l’Escola Renaixença suposa un estalvi d’uns 17.000 euros anuals de la despesa ordinària de l’Ajuntament, que es tradueix en 29.000 litres de gasoil anual i l’energia equivalent a unes 108 tones de diòxid de carboni (CO2). Per tant, la biomassa té importants beneficis pel que fa a l’economia d’aquells (siguin ens públics, privats o particulars) que la utilitzen com a font d’energia i també té una repercussió positiva en el medi ambient, ja que, a diferència dels combustibles fòssils, es produeix un balanç neutre pel que fa a les emissions de CO2. És a dir, el diòxid de carboni que es genera en la combustió de la biomassa es compensa amb aquell que eliminen els arbres i plantes d’on extreu el combustible. Això es produeix sempre i quan l’extracció de fusta o altres restes orgàniques per biomassa no sigui més accelerada que la regeneració dels propis boscos. Més enllà de l’àmbit mediambiental, la biomassa també presenta importants avantatges econòmics. D’una banda, es tracta d’una font d’energia que es pot trobar a Catalunya i que, per tant, elimina la dependència dels combustibles fòssils. I de l’altra, permet desenvolupar un nou sector que està donant un important impuls econòmic a les zones rurals. A l’Anoia, també hi ha exemple d’això. El CEIP Torrescasana de la Torre de Claramunt ha signat un conveni amb l’associació de propietaris forestals de les serres d’Orpí i Miralles per garantir el subministrament de la nova caldera; i a Argençola, l’Ajuntament va posar en marxa el 2014 un pla d’ordenació forestal per tal d’aprofitar i protegir les 3.000 hectàrees forestals del municipi. La iniciativa pretén regular en els pròxims 15 anys la gestió dels boscos per evitar el risc d’incendis i també treure un rèdit econòmic amb l’extracció de 30.000 tones de fusta per a biomassa d’una manera sostenible, controlant l’autoregeneració de la zona.

uan mor una persona propietària d’una empresa familiar hi ha una sèrie de problemes habituals que cal intentar solucionar de la millor manera possible.

1) Com es valoren: un error clàssic és la valoració de les participacions socials pel valor nominal, amb els problemes que pot ocasionar de revisió de la liquidació de l’Impost de Successions per la Generalitat. En el cas que el balanç no hagi estat (...) auditat o l’informe d’auditoria no resultés favorable, la valoració es realitzarà pel valor més gran dels tres següents: a) el valor nominal, b) el valor teòric resultant de l’últim balanç aprovat o c) el que resulti de capitalitzar al tipus del 20% la mitjana dels beneficis dels tres exercicis socials tancats amb anterioritat a la data de la meritació de l’Impost. A aquest últim efecte, es computaran com a beneficis els dividends distribuïts i les assignacions a reserves, excloses les de regularització o d’actualització de balanços. 2) No dividir totes les participacions entre els hereus per parts indivises: cal intentar evitar els anomenats proindivisos entre els hereus, és a dir, si hi ha 1000 participacions i 2 hereus, millor 500 participacions a cadascun que 1000 a mitges, ja que ocasiona molts problemes en exercitar els drets de vot, entre uns i altres. Si el nombre no és divisible, sí que es pot establir un proindivís sobre la participació sobrant. Per exemple amb 1.001 participacions, es reparteixen 500 a cadascun d’ells i 1 a mitges. 3) Limitacions a la transmissió mortis causa: En cas d’existir diversos socis en la societat és molt freqüent establir en els estatuts socials que, en cas de defunció d’algun dels socis, els socis supervivents tindran preferència a l’hora d’adquirir les participacions del mort als seus hereus pel seu valor real. D’aquesta forma s’aconsegueix que si no es vol pels socis supervivents, no entrin en la societat uns socis nous amb els problemes i conflictes que poden succeir. 4) També podríem rebre en herència l’usdefruit d’accions o participacions en una societat: en cas de voler protegir el cònjuge, per exemple, deixant-li l’usdefruit és convenient modificar els estatuts perquè el dret de vot en Junta General correspongui a l’usufructuari ja que si no, per llei, correspon aquest dret de vot al nu propietari i estaria el cònjuge usufructuari a la mercè dels hereus per al cobrament dels dividends, entre altres supòsits. 5) Participacions socials sense dret de vot: en la llei de societats de capital es permet a una societat limitada fins a un màxim del 50% del capital social. Es poden utilitzar per exemple en cas de voler que tots els fills segueixin cobrant els seus dividends però que la gestió de la societat correspongui només a alguns d’ells i no a tots, fent governable el dia a dia de la societat.

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO Notari d’Igualada carlosjimenez@notariado.org

Maig 2018

PROPOSTES ADCONVERSES

Xavier Sala i Martín, proper convidat a les Converses de l’AD El catedràtic d’Economia de la Columbia University de New York i autor d’Economia en colors, seurà a la butaca del cicle “Converses” que organitza l’AnoiaDiari, per parlar sobre economia amb la periodista Carlota Martí ANOIADIARI

Xavier Sala i Martín serà el protagonista d’una nova sessió del cicle “Converses”, organitzat per l’AnoiaDiari, i en el qual dialoguem amb destacades personalitats sobre aspectes que interessen als lectors del diari en àmbits diversos. Fins ara, dins aquest cicle, hem parlat sobre el càncer i la recerca amb el Dr. Manel Esteller, eminència mundial en la lluita per combatre el càncer i un dels investigadors més destacats i premiats del món en la seva especialitat, que va dialogar amb el periodista igualadí Joan Maria Morros, cap dels serveis informatius de RAC1. També vam parlar sobre cooperació, solidaritat i la tragèdia que viuen els migrants arreu del món però molt especialment a les aigües del Mediterrani. Ho vam fer en una conversa entre el periodista Xavi Rosiñol, impulsor de la plataforma Casa nostra, casa vostra, i Òscar Camps, fundador i director de l’ONG Proactiva Open Arms. La darrera conversa va estar marcada per l’actualitat política del país; la periodista igualadina Marina Llansana va dialogar amb el President del Parlament de Catalunya Roger Torrent. El dimarts 12 de juny, a les 8 del vespre, al Teatre Munici-

pal l’Ateneu d’Igualada, en un acte gratuït i obert a tothom, parlarem sobre economia, i ho farem amb un de les economistes més prestigiosos del nostre país i que, a part dels llibres i articles acadèmics, ha fet una gran tasca de divulgació sobre l’economia d’una manera popular, a través de la seva participació en els mitjans de comunicació, a les xarxes, articles i llibres i programes com Economia en colors. Xavier Sala i Martín seurà a la butaca negra de les “Converses” de l’AD; al davant hi tindrà la periodista i exdirectora de l’AnoiaDiari, Carlota Martí.

Un prestigiós i popular divulgador Xavier Sala i Martín és el catedràtic J. i M. Grossman d’Economia de la Universitat de Columbia de Nova York i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra. Des del 2003 és l’assessor econòmic principal i autor del Global Competitiveness Index del Fòrum Econòmic Mundial de Davos i, des del 1990, investigador del National Bureau of Economic Research de Cambridge, Massachusetts (Estats Units). Entre el 2003 i el 2010 va ser membre de la junta directiva, tresorer i president de la

comissió econòmica del Futbol Club Barcelona. Ha rebut nombrosos premis, com ara el Premi Joan Carles I; el Premi Arrow, concedit per la International Health Economics Association al millor article d’economia de la salut del món; el Premi Conde de Godó de Periodisme i els premis Lee Hixson i Lenfest, concedits pels estudiants de les universitats de Yale i Columbia, respectivament, als millors professors de tota la universitat. És autor dels llibres Apuntes de crecimiento económico, Economia liberal per a no economistes i no liberals, Doncs

jo ho veig així (Rosa dels Vents, 2010), Economic Growth (amb Robert Barro), És l’hora dels adéus? (Rosa dels Vents, 2014), Economia en colors (Rosa dels Vents, 2015) i La invasió dels robots i altres relats d’Economia en colors (Rosa dels Vents, 2018). Ha publicat més de cinquanta articles acadèmics i més de tres-cents articles de divulgació. És col·laborador habitual de RAC1, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya. També és fundador de la Fundació Umbele, una ONG dedicada a la promoció de l’educació a Àfrica.

Maig 2018

Per menjar-se la vida a mossegades La Dra. Anabel Vila és llicenciada en Odontologia per la Universitat de Barcelona té un postgrau en Odontopediatria per la Universitat Internacional de Catalunya i diversos cursos d’especialització en odontopediatria hospitalària a l’hospital Sant Joan de Déu i a la Universitat de Barcelona. També ha fet cursos de tècniques de biòpsia i cirurgies avançades en implantologia oral. L’odontopediatria és la branca de l’odontologia especialitzada en les dents de llet? Sí però és més que això; l’odontopediatria és l’especialització de l’odontòleg que treballarà amb nens, des del naixement. Un nen no és un adult petit i per tant, se l’ha de tractar diferent. El comportament, la comprensió, el llenguatge, les pors o temors s’han de saber gestionar i tampoc les dents de llet es tracten de la mateixa manera que les definitives, per això és molt important la figura de l’odontopediatra. Podríem dir doncs que l’odontopediatria és la branca preventiva de l’odontologia? Sens dubte, la prevenció de qualsevol malaltia ha de començar en la primera etapa de la vida, creant hàbits de salut. L’odontopediatria s’encarrega en bona part de donar eines als infants i pares per gaudir d’una bona salut bucodental tota la vida. La principal premissa per l’odontopediatra no hauria de ser tractar la malaltia sinó dedicar el seu esforç a prevenir-la. Encara queda molt camí. És cert que cal preveure fins i tot durant l’embaràs? Com hem dit anteriorment, la prevenció cal iniciar-la com més aviat millor. Si tenim en compte que l’inici de la formació de les dents de llet comença a la 6a setmana de vida intrauterina, entendrem la importància d’evitar conductes de risc durant l’embaràs, com el tabac, l’alcohol o els medicaments... que poden afectar la formació dels òrgans dentaris, entre altres perjudicis. Això s’ha d’informar a les mares gestants; així com explicar que l’embaràs provoca una sèrie de canvis hormonals que poden repercutir a la seva salut bucodental i patir, per exemple, més sagnat gingival. Sens dubte, una bona salut general i oral de la mare evitarà que es pugui pertorbar en certa manera el desenvolupament del nadó. A més, és un bon moment per donar consells de bons hàbits als pares per quan neixi el seu fill. La lactància materna perllongada provoca càries? La lactància materna té multitud d’avantatges per a la mare i per al nadó. En l’àmbit oral, l’acte de succionar el pit ajuda al desenvolupament dels maxil·lars, a un correcte posicionament de les arcades dentàries, facilita la respiració nasal i una correcta posició de la llengua, inclús prevé hàbits com la succió digital o el xumet. La llet materna, pel fet de tenir lactosa, és cariogènica com la resta de sucres que s’ingereixen en la dieta. Així i tot, s’ha de recordar que el factor principal per a l’aparició de càries precoç és, a part de la ingesta de sucres, la falta d’higiene de les dents. Per això, si la lactància materna és a demanda durant la nit més enllà dels 6 mesos, i a més, no es raspalla

ANABEL VILA Odontopediatra

Maig 2018

SALUT DENTAL En aquest espai trobaràs articles i entrevistes per ajudar-te en la prevenció i la millora de la teva salut dental. Gràcies a BOCA A BOCA

“Un somriure sa ajuda al desenvolupament de l’autoestima del nen” les dents del bebè després de la presa, el bebè tindrà més probabilitat de desenvolupar càries. Però el mateix hem de pensar amb els nens que prenen biberó. A partir de l’erupció de la primera dent, s’haurien d’evitar els biberons nocturns o bé realitzar una higiene dental després d’aquest. L’ús del biberó hauria de limitar-se als 12-18 mesos de vida i a partir d’aquí intentar que el nen begui tots els líquids en got. Ara que hi som... parlem del xumet? A favor o en contra? El xumet és una eina de consol per a molts nadons, sobretot els primers mesos de vida i pot prevenir l’hàbit de succió del dit. Escollir el xumet adequat és important, la tetina hauria de ser anatòmica, el tamany segons l’edat i netejar-lo i canviar-lo sovint. Tot i això, l’ús

del xumet hauria de limitar-se als 18-24 mesos d’edat, ja que existeix una forta associació entre l’hàbit i la posició de la llengua que pot provocar maloclusions, és a dir, alteració en la mossegada. Parlaves de la succió del dit. Com podem eliminar aquest costum? Com podreu imaginar, retirar l’hàbit de succió del dit és molt més difícil que treure un xumet. Tenim eines per ajudar els nens a deixar de succionar el dit per la seva pròpia voluntat, sempre des del reforç positiu, l’acompanyament i la recompensa. Però a vegades, està tan instaurat que s’ha de recórrer a algun aparell oral que impediran al nen posar el dit a la boca. Un nen que succioni el dit més enllà dels 3 anys, seria candidat de ser visitat per l’odontopediatra i buscar la millor manera per retirar l’hàbit a temps.

“ “

Un nen no és un adult petit i per tant, se l’ha de tractar diferent. El comportament, la comprensió, el llenguatge, les pors o temors s’han de saber gestionar i tampoc les dents de llet es tracten de la mateixa manera que les definitives, per això és molt important la figura de l’odontopediatra.

La lactància materna té multitud d’avantatges per a la mare i per al nadó.

Per què és tan important conservar les dents de llet... si de tota manera les canviarem per unes de noves? Perquè una boca lliure de càries en la infància està directament relacionada amb una boca sana en l’edat adulta. A més, la dentició de llet permetrà mastegar i parlar correctament, mantindrà l’espai per les dents definitives i guiaran la seva erupció, estimula el creixement dels ossos maxil·lar i mandibular. Si hi ha una infecció en una dent de llet, les dents definitives que es troben a sota podrien veure’s afectades. I perquè un somriure sa ajuda al desenvolupament de l’autoestima del nen. Els infants catalans tenen una bona salut bucodental en general? La càries es considera un dels problemes més prevalent entre la població escolar, per davant de la diabetis o l’obesi-

“ “ “ “ “ “ “ “

Maig 2017

PER MENJAR-SE LA VIDA A MOSSEGADES ENTREVISTA A ANABEL VILA, ODONTOPDEDIATRA tat. De fet, és la malaltia crònica infantil més comuna. Aproximadament la meitat dels nens catalans té càries i aquest és un percentatge gens menyspreable.

Una bona salut general i oral de la mare evitarà que es pugui pertorbar en certa manera el desenvolupament del nadó.

L’alimentació actual de l’ésser humà és la causa de l’aparició de càries en aquesta primera etapa? En menjar, els sucres ingerits que s’han quedat a la boca, es degraden per la placa bacteriana (conjunt de microorganismes, sent l’Streptococcus Mutans el més abundant) i es generen uns àcids que fan disminuir el pH intraoral. Aquesta acidesa ataca l’esmalt dental provocant la seva desmineralització. La nostra saliva és capaç de pujar el pH intraoral i equilibrar aquesta acidesa, fent recuperar minerals a l’esmalt. Si en aquesta balança, predomina més la desmineralització, es produirà una càries. Serà la confluència de diversos factors la que produirà aquest estat. La ingesta d’hidrats de carboni fermentats (dolços, llet, sucres...), les bactèries que produeixen àcids, una dent més susceptible, la freqüència amb què les dents s’exposen a l’acidesa i sobretot la qualitat de la higiene oral. No podem negar que l’alimentació actual és massa rica en sucres i cal fer un esforç per fugir d’aquesta industrialització del menjar i oferir als nostres infants aliments saludables.

El xumet és una eina de consol per a molts nadons, sobretot durant els primers mesos de vida i pot prevenir l’hàbit de succió del dit. Escollir el xumet adequat és important, la tetina hauria de ser anatòmica, el tamany segons l’edat i netejar-lo i canviar-lo sovint. Tot i això, l’ús del xumet hauria de limitar-se als 1824 mesos d’edat.

Per què són tan fràgils les nostres dents? Certament, l’esmalt dental és l’estructura més dura del cos gràcies a un mineral que es diu hidroxiapatita; però alhora és molt fràgil, es ratlla fàcilment. I, a més, si es desgasta o fractura, és l’únic teixit que no es regenera per si sol. D’aquí la importància d’una bona higiene oral diària, amb ella aconseguim que l’esmalt no perdi la seva resistència.

Tenim eines per ajudar els nens a deixar de succionar el dit per la seva pròpia voluntat, sempre des del reforç positiu, l’acompanyament i la recompensa.

L’ús del biberó hauria de limitar-se als 12-18 mesos de vida i a partir d’aquí intentar que el nen begui tots els líquids en got.

Quan s’ha de començar amb una higiene diària de la boca? Abans de l’erupció de les primeres dents s’hauria de netejar les genives amb una gasa humida. Un cop comencin a sortir les dents, que sol ser als 6 mesos, la neteja hauria de ser obligatòria 2 cops al dia i es pot utilitzar una gasa humida o un didal de silicona. A partir del primer any s’introduirà el raspall amb pèls suaus. Amb l’erupció dels queixals, seria convenient passar un fil dental en el raspallat de la nit. Els pares han de supervisar el raspallat dels nens fins als 7 o 8 anys que és quan poden tenir una habilitat suficient per realitzar una higiene eficaç.

Una boca lliure de càries en la infància està directament relacionada amb una boca sana en l’edat adulta.

Un somriure sa ajuda al desenvolupament de l’autoestima del nen

I quina pasta de dents recomanes? En nens d’entre 6 mesos i 2 anys, es recomana utilitzar una pasta dental de 1000 parts per milió de fluor amb una quantitat mínima, com si taquéssim el raspall. Dels 2 als 4 anys, augmentaríem la quantitat a “gra d’arròs” i a partir dels 4 anys la quantitat seria com un “pèsol”. El fluor és una bona eina per protegir l’esmalt de l’atac bacterià i així reduir el risc de càries. Tot i això, caldrà que l’odontopediatra determini el risc de patir càries del nen i individualitzi la necessitat de fluor en cada cas. Quan cal fer la primera visita al dentista? Idealment abans del primer any de vida del nadó. En aquesta visita, l’odontopediatra dóna les eines necessàries per intentar que el nadó no tingui càries o es puguin prevenir certes alteracions orals. Els consells per establir uns bons hàbits higiènics i dietètics seran la clau perquè els nens no pateixin dolor dental i males experiències a la consulta.

La càries es considera un dels problemes més prevalent entre la població escolar, per davant de la diabetis o l’obesitat. De fet, és la malaltia crònica infantil més comuna Per a molts infants la visita a l’odontopediatria deu suposar un temor, quins consells ens pots donar per alleugerir aquest moment? Aquest temor varia molt depenent del nen i sobretot de l’edat. Podem esperar que un nen d’entre 1 i 3 anys plori en aquesta visita, el plor és la seva manera d’expressar-se. Però precisament, iniciant les visites en el primer any de vida

i essent aquestes només de control i de prevenció, els nens aconsegueixen venir tranquils o fins i tot contents. És clar que no és el mateix fer una visita de reconeixement i prou al fet que la seva primera experiència amb l’odontopediatra sigui per dolor de dents. En aquests casos és quan l’habilitat de l’especialista entra en joc i és capaç de revertir la por o fòbia en confiança i tranquil·litat.

No podem negar que l’alimentació actual és massa rica en sucres i cal fer un esforç per fugir d’aquesta industrialització del menjar i oferir als nostres infants aliments saludables.

Maig 2018

Escola d’Educació Infantil i Primària concertada per la Generalitat de Catalunya

ESCOLA CONCERTADA

Maig 2018

imatges UN ESTIU DE FESTIVALS L’estiu és sinònim de festivals al nostre país. També a l’Anoia. Amb l’arribada de la calor, l’agenda de les nits d’estiu s’omple de propostes de tot tipus: musicals, teatrals, literàries, gastronòmiques, etc. Els veïns de la comarca i de les comarques veïnes tenen una cita amb el Vadefoodies, l’Anòlia, l’Estival de Jazz, el Desfolcat a Calaf, l’Anoia Folk al castell de la Pobla, el Festival Llegendes de Catalunya a Tous, les Nits d’estiu a Sant Pere Sallavinera, els Festivals Alta Segarra a Calaf... (Foto: Natsuko Sugao en concert a l’Estival de Jazz de l’any passat al pati del Museu d’Igualada · MARC VILA)

Maig 2018

“

Diàleg

Maig 2018

Qui hagi cancel·lat trinco-trinco el deute de la Fundació amb l’ICF s’ha convertit en el principal creditor de la Fundació ANTONI OLIVÉ

Eixugar el dèficit del Parcmotor

El dia 6 d’abril es va presentar l’acord per a l’explotació del Parcmotor de Castellolí entre la Fundació Catalana per l’Esport del Motor, titular del circuit, i la societat Gestió Parcmotor Castellolí, S.L. Aquesta pagarà un cànon de gestió a la Fundació durant 34 anys. La Fundació Catalana per l’Esport del Motor es va fundar el 2002 fruit d’un acord entre la Federació Catalana de Motociclisme i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. A la web de la Federació també apareixen l’Ajuntament de Castellolí, el Consell Comarcal de l’Anoia i la Unió Empresarial de l’Anoia. Gestió Parcmotor Castellolí, S.L. està participada majoritàriament per Octagon Esedos, S.L., participada a la vegada en un 49,08% per Octagon Worldwide Holdings B.V. i en un 25,46% cadascú per Francisco Javier Bartrolí Trull i Juan Cuscó Carbó, segons dades del 31 de desembre de 2016. Encara que es tracti d’una fundació privada i d’una empresa privada, aquest acord és un assumpte d’interès públic. Per diverses raons. Primera, perquè el Parcmotor de Castellolí es va pagar amb diner públic de la Generalitat de Catalunya. Segona, perquè els polítics i els agents socials de l’època en què es va construir ens van vendre la instal·lació com la salvació de la malmesa economia de l’Anoia, juntament amb l’aeroport corporatiu. Tercera, perquè a l’acte de presentació de l’acord hi havia polítics, el Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i l’Alcalde de Castellolí. Quarta, perquè es va fer una difusió de l’acord que no és usual quan es tracta d’acords entre operadors privats. I cinquena, perquè en una de les ressenyes periodístiques de l’acte apareix la paraula “privatització”. Què diu l’acord? Tot i que és un acord entre una empresa privada i una fundació que té uns actius que hem pagat entre tots, no en coneixem els termes. La manera com s’ha explicat l’acord m’ha motivat a fer una mica de recerca. A 31 de desembre de 2016 la Fundació Catalana per l’Esport del Motor tenia uns fons propis negatius de 2.467.983 euros, resultat d’uns fons socials de 1.197.514 euros i d’unes pèrdues acumulades de 3.665.497 euros. El patrimoni net no era negatiu (i, per tant, la fundació no estava en fallida) gràcies a unes subvencions de capital del Consell Català de l’Esport (Generalitat de Catalunya) de 4.235.836 euros. Després explicaré que una part d’aquestes subvencions es traspassa anualment al resultat. El patrimoni net de la Fundació, per tant, era de 1.767.853 euros. L’immobilitzat material de la Fundació, gairebé l’únic element de l’actiu, pujava 9.346.739 euros. Corresponia al valor comptable net de les instal·lacions del circuit. Algú es pot preguntar quina ha estat fins ara la inversió en el circuit. Fins al 31 de desembre de 2016 s’hi havien invertit 13.007.366 euros. (La diferència entre els 13 milions i els 9 milions correspon a l’amortització acumulada). Algú es pot preguntar

ANTONI OLIVÉ Economista

Qui hagi cancel·lat trinco-trinco el deute de la Fundació amb l’ICF s’ha convertit en el principal creditor de la Fundació. Set dels nou milions d’euros en què està valorat comptablement el circuit es financen amb un deute de la Fundació amb aquest benefactor. Caldria veure què diu l’acord, però el meu raonament financer és que, en cas d’impagament del deute, aquest podria ser capitalitzat i llavors aquest benefactor esdevindria el propietari del circuit. S’hauria produït, doncs, una privatització.

també com es finança aquest immobilitzat material. Ras i curt, amb diner públic de la Generalitat de Catalunya: amb les subvencions de capital i amb un deute amb l’Institut de Català de Finances que ascendia a 6.717.251 euros a la data esmentada. Els exercicis 2015 i 2016 la Fundació va perdre, respectivament, 276.836 euros i 122.347 euros, en bona part per l’amortització, que va pujar gairebé quatre-cents mil euros, i per les despeses financeres, al voltant de tres-cents mil euros. El resultat hagués estat encara més negatiu si no s’haguessin traspassat 241.585 euros de subvencions de capital en cadascun dels dos exercicis, traspassos que augmenten els ingressos. Les ressenyes periodístiques de l’acte de presentació de l’acord remarcaven que aquest havia permès eixugar el deute de gairebé 7 milions d’euros de la Fundació amb l’Institut Català de Finances. Jordi Mas, president de la Fundació, va parlar de liquidar el deute (infoanoia.cat, 6 d’abril) i de privatitzar les instal·lacions (AnoiaDiari, 7 d’abril). Jordi Arilla, conseller de Gestió Parcmotor, S.L. va manifestar: “aquí hi havia un deute molt gran amb l’Institut Català de Finances, proveïdors i creditors, i ho hem deixat tot net” (El Punt

Avui, edició de la Catalunya Central, 12 d’abril). “Avui la Fundació assegura que el seu deute està saldat” (Regió 7, Anoia/Baix Llobregat, 6 d’abril). “El nou soci de Parcmotor ha servit també per poder eixugar el deute pendent de la instal·lació, que pujava 7 milions d’euros” (VeuAnoia.cat, 6 d’abril). Sembla, per tant, que algú ha posat 7 milions d’euros sobre la taula per cancel·lar el deute de la Fundació amb l’ICF. Seria interessant saber qui. Cellnex Telecom, una de les empreses citades en les ressenyes periodístiques? Gestió Parcmotor Castelloli, S.L.? La seva matriu, Octagon Esedos, S.L.? Tot i que a 31 de desembre de 2016 aquesta darrera empresa només tenia uns fons propis de 2.504.425 euros i una tresoreria de 938.021 euros, no sabem si en els darrers mesos ha ampliat capital en, com a mínim, els 7 milions d’euros necessaris per cancel·lar el deute de la Fundació amb l’ICF. Qui hagi cancel·lat trinco-trinco el deute de la Fundació amb l’ICF s’ha convertit en el principal creditor de la Fundació. Set dels nou milions d’euros en què està valorat comptablement el circuit es financen amb un deute de la Fundació amb aquest benefactor. Caldria veure què diu l’acord, però el meu raonament financer és que, en cas d’im-

pagament del deute, aquest podria ser capitalitzat i llavors aquest benefactor esdevindria el propietari del circuit. S’hauria produït, doncs, una privatització. És clar que també s’hauria pogut produir una privatització ara si el benefactor hagués cancel·lat el deute de la Fundació amb l’ICF aportant 7 milions d’euros en fons propis. En qualsevol cas, per conèixer els detalls que no ens han explicat haurem d’esperar que els comptes anuals de la Fundació de l’exercici 2018 siguin públics. Si això ha anat així, bingo! Si l’ICF, que som tots, ha recuperat els 7 milions d’euros, fantàstic! Em sembla bé que s’hagi privatitzat el circuit perquè no s’hagués hagut de destinar cap euro de diner públic a construir-lo. També és possible, però, que aquest eixugar el deute a què es referien els mitjans de comunicació no consistís a posar 7 milions d’euros sobre la taula, i que es tractés d’una mena de metàfora. Es podria interpretar que, a través del cànon que Gestió Parcmotor Castellolí, S.L. pagarà a la Fundació durant 34 anys, aquesta tindrà una entrada regular de diner que li permetrà anar retornant el deute de 7 milions de mica en mica. Si això fos el que s’ha fet, si ningú no hagués posat sobre la taula els 7 milions, no podríem parlar d’eixugar el deute. En aquest cas el deute s’aniria cancel·lant al llarg dels 34 anys. D’altra banda, no sabem si el pagament del cànon està garantit, per exemple, mitjançant un aval bancari. Si no fos així, si a la nova gestora no li sortissin els números i no pogués pagar el cànon, la Fundació tampoc no podria retornar el deute amb l’ICF. Cal tenir en compte que 34 anys és un horitzó molt llunyà i que el diner perd valor amb el temps. No són el mateix 7 milions trinco-trinco avui que diferits en el temps. A tall d’exemple, per aconseguir un valor actual net de 7 milions durant 34 anys a una taxa de descompte del 10% caldria que el cànon anual fos de més de set-cents mil euros. L’import del cànon anual no s’ha fet públic, tot i que es tracta d’una informació molt rellevant. Si Gestió Parcmotor Castellolí, S.L. assumeix els ingressos i les despeses d’explotació del circuit i paga un cànon a la Fundació, aquest cànon ha de permetre, des del punt de vista del compte de resultats, cobrir l’amortització (neta del traspàs de les subvencions de capital) i les despeses financeres, i des del punt de vista de la tresoreria cobrir la devolució del capital i el pagament dels interessos. Si no és així, d’aquí a uns anys estarem com estàvem ara. M’he documentat i he escrit aquest article perquè considero que l’acord es va explicar a mitges, i quan hi ha diner públic pel mig les coses s’han d’explicar bé. Espero de debò que es complexin els auguris dels signants de l’acord i que els nous gestors del circuit puguin donar la volta al seu compte de resultats. Per cert, han passat molts dies d’ençà del 6 d’abril i la nova web del Parcmotor continua essent només en castellà.

“

Maig 2018 Persones com la Gemma són les que ens ajuden a ser més grans, una mica més cultes, una mica més intel·ligents, una mica més sensibles i, potser, una mica millor persones. Són gent que deixen empremta a les nostres vides. TONI CORTÈS MINGUET

EDICIÓ Cinquanta-set SL

REDACCIÓ Toni Cortès Gemma Raventós Jose Sánchez González Marc Soler Riera Aïda Sánchez Alonso Francesc Vilaprinyó DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192

A en Jordi li va passar al gener; a en Joan, ara; a qualsevol de nosaltres ens passarà aviat, sabem que amb aquesta gent vigilant-nos no trigarà a passar. ANOIADIARI

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó

“

I a qui li toca, ara?

i ha un sector de la magistratura espanyola dedicat en exclusiva a la dissidència política. I sembla que cada cop s’hi destinen més recursos. Hi ha com una inflació d’il·lusió i èmfasi per part de l’aparell de l’Estat espanyol que els seus jutges i jutgesses se centrin en els comptes de twitter i facebook de ciutadans pràcticament anònims. No sabem a què es podrien dedicar aquestes persones si no tinguessin la feina que tenen a perseguir els activistes. Si no compliquessin la vida, i molt, a les persones, fins i tot podria semblar un acte de caritat tenir-los ocupats i cobrant. Sens dubte, és una roda que es retroalimenta, perquè d’aquesta manera els advocats de Vox -partit que sembla concebut com una paròdia de l’extrema dreta, però que dissortadament hem vist que té molta incidència a la vida real- i d’altres sectors dretans tenen feina. Vaja, que tothom hi surt guanyant: feina per als jutges i per als fiscals més motivats contra la dissidència, i feina per als equips d’advocats demandants, que si no estiguessin a la sala probablement dedicarien el dia a una jornada de ‘paintball’ o de tir al plat. A qui li ha tocat aquests dies, en clau anoienca, ha estat Joan Mangues. La piulada que va fer lamentava la mort de Mame Mbaye un home que va morir d’aturada cardíaca, segons els informes mèdics, durant una batuda a Madrid el mes de març contra els manters. Això és una tragèdia. A Joan Mangues li ha tocat la broma pesada d’haver d’anar un dilluns a Madrid a declarar. I ara queda per saber qui té la pell tan fina o l’enteniment tan curt de resseguir el twitter de Manuela Carmena (una de les poques amigues que té Catalunya a Madrid, si és que en té) i fixar-se en una resposta de condol d’un noi que es referia als cops que li havia donat la vida a Mame Mbaye. Hi ha milers d’anoiencs i anoienques que tenen twitter o facebook. A en Jordi li va passar al gener; a en Joan, ara; a qualsevol de nosaltres ens passarà aviat, sabem que amb aquesta gent vigilant-nos no trigarà a passar. Perquè per a nosaltres twitter i facebook són una broma i són els altres qui decideixen si és pesada.

Joan Mangues El jove anoienc ha hagut de desplaçar-se a Madrid per declarar per una piulada crítica sobre la mort d’un manter el mes de març. Mangues és conegut pel seu activisme social a les xarxes.

Àngels Chacón Un any després de ser escollida directora general d’Indústria, la igualadina passa a ser consellera d’Empresa. Tindrà molt a dir sobre la recuperació industrial de l’Anoia.

PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

Alba Vergés En la seva tercera legislatura al Parlament, se situa a la conselleria de Salut. La republicana té un ampli bagatge professional i polític en aquest àmbit, que podrà aportar al Govern.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Carolina Telechea

AMB EL SUPORT DE

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Compàs d’espera perquè la republicana Telechea sigui la primera representant anoienca a Madrid des de fa un segle. Depèn del nomenament d’Ester Capella com a consellera de Justícia.

Maig 2017

DIÀLEG

Olor de paper de música TONI CORTÈS MINGUET Periodista

legir el diari, de bon matí. Llepar la punta del dit per passar la pàgina. Assaborir el primer cafè del dia. L’olor del cafè acabat de moldre. Badar. Passejar sense itinerari, ni destinació, ni brúixola. El primer glop de la cervesa. L’escuma als llavis. L’olor de la gespa acabada de segar. L’olor dels carrers després de la pluja. El foc hipnòtic a la llar. Els petons salats a la platja. Mandrejar. Petits plaers quotidians. Senzills. Com entrar a la llibreria i olorar els llibres nous. Passejar per les parades el dia de Sant Jordi. Passar la mà per la pell dels llibres. Posseir-los. Ensumar-los.

Aquest darrer va ser el primer Sant Jordi sense la Gemma Romanyà Valls. L’any passat, per aquesta data, vam compartir una enriquidora conversa sobre literatura, sobre els llibres que ens han commogut. Les bones converses, un altre petit plaer.... Vaig recordar la gent que, des de la meva infantesa, m’han convidat a estimar els llibres, a gaudir del petit gran plaer de la lectura. Mestres i professors, com el Josep, la Mercè, l’Eugenia, el Jaume... Amigues, com la Marina. Les bibliotecàries, com la xxxx, la Teresa, l’Antònia, la xxxx, la Montse... Llibreters amics, com l’Ignasi, la Isabel, la Fe... Gent que ha marxat, com el tiet Marc, les seves recomanacions, intercanvis, tertúlies... O el pare, que comprava llibres al Círculo de lectores i que, quan jo tenia 10 anys, em va acompanyar a Cal Jordana a comprar un llibre per a nois grans. Recordo com em vaig sentir aquell dia, ara fa 27 anys. Agafat de la seva mà em vaig sentir feliç, orgullós, gran. Vaig créixer. La Maria de Cal Jordana... Vaig pensar en la Gemma. Vaig pensar en les converses compartides sobre llibres. En els llibres regalats. Vaig recordar el dia que va dedicar-me tot un matí per ensenyar-me les entranyes de la seva impremta familiar. Viure de prop tot el procés d’edició d’un llibre, d’aquell llibre que acabarà arribant a les prestatgeries de casa nostra, amb el segell “Imprès a Romanyà-Valls, Capellades”. La fressa de les màquines. L’olor dels llibres acabats de fer... Aquell mateix dia, a la tarda, a casa seva, el Miquel m’ensenyava a l’ordinador les maquetes d’un llibre que havia escrit sobre farratges. Passió per la feina, per les coses ben fetes, pel territori. Passió. Complicitats. Sonava música, de fons, a la casa. Òpera. La Gemma m’ensenyava els darrers cds i dvds que havia comprat per Internet a Anglaterra i Alemanya buscant sempre les millors gravacions. L’excel·lència. Com el plaer envejat de llegir Austen en la seva llengua. La Gemma estimava els llibres i la música. I estimava la gent que estimava els llibres i la música. En aquella mateixa casa, al rovell de l’ou de Capellades, va començar a organitzar concerts per donar a conèixer joves intèrprets. Ara és un dels tresors culturals de l’Anoia: el Paper de Música. Mecenatge. Generositat. Entusiasme encomanadís. Persones com la Gemma són les que ens fan ser més grans, una mica més cultes, una mica més intel·ligents, una mica més sensibles i, potser, una mica millor persones. Són gent que deixen empremta. (*) Cada mes, els alumnes de La Gaspar, l’Escola Municipal d’Art, Disseny i Artesania Gaspar Camps d’Igualada, il·lustraran un article d’aquest espai d’opinió de l’AD

Històries de Càritas (5)

Arròs vermell

1 é el palet al costat i en va agafant els paquets: arròs bomba, basmati, salvatge, integral. Arròs vermell. Avui li pesen menys. Els agafa lleugera i els col·loca amb compte, cadascun al seu lloc, ben alineats, al prestatge de l’expositor. Se’ls mira, hi passa la mà pel damunt, com una carícia. Se sent feliç. Ho ha aconseguit! -Abans de plegar, passa pel despatx a signar el contracte –li ha dit l’encarregada de bon matí, tan bon punt ha arribat al supermercat. Respira fondo i satisfeta. Finalment li han valorat allò que fa! Tindrà una feina i uns diners a final de mes! A partir d’ara, amb el seu sou i el del seu home n’hi haurà prou per tirar endavant tota la família. Sense caritats, sense dependre de ningú! 2 S’ha posat l’armilla: col·laboradora banc dels aliments. Davant del vidre de l’entrada es veu reflectida al costat de la seva companya. Té la sensació que s’ha fet gran, que ha entrat al món dels adults, i això li agrada. És la primer any que col·labora. Es va fixar en el cartell del tauló d’anuncis de l’institut on demanaven voluntaris. S’hi va apuntar i allà està. -Jo ja sóc veterana. Fa molts anys que ho faig-. Per l’aspecte que té, podria ser la seva mare però la tracta com si fossin amigues. Li ha explicat què ha de fer, què ha de dir. Vol una bossa per col·laborar amb el banc dels aliments? Amb naturalitat, sense forçar. Quan surten els clients, agafar-los la bossa i agrair-los la col·laboració. Fàcil. -Moltes gràcies! –diu a l’home que acaba de passar per caixa. Té la bossa que li ha donat i en va traient els productes: Una ampolla d’oli, un brick de llet, un paquet d’arròs. Arròs vermell? Curiós.... Ho deixa tot, ben posat, al fons de la caixa enorme que ja es comença a omplir. La companya li pica l’ullet. Està contenta, ho està fent bé! -Bon dia! Vol col·laborar amb el banc dels aliments?

3 S’ha presentat a l’hora de dinar, sense avisar. Du uns pantalons de pana gastats i un jersei esllenegat. Sabates molt velles. Però fa olor de net. S’ha dutxat, s’ha afaitat i s’ha pentinat els quatre cabells blancs que li cobreixen el clatell. Quant temps fa que no es veuen? Somriu quan li obre la porta, i la cara li queda solcada per mil arrugues. Somriu i amb la mirada viva li pregunta si pot passar. S’abracen amb una abraçada lenta, sense cap pressa. Els rostres, molt junts, senten la tebior que desprenen. -Per molts anys! –li diu fluixet a l’orella-. Me n’he recordat, eh! Corre a parar taula. Avui posarà estovalles. Els plats, els gots, els coberts. Dos tovallons. Mentrestant, no paren de xerrar. De cop, se li ha esfumat la solitud feixuga i enganxosa, la pobresa que la rosega cada dia, que li fa comptar i recomptar els pocs diners que té, que li fa demanar per poder menjar. De cop, se li ha esfumat la misèria. Se sent lleugera, més jove i tot. A taula, han compartit un plat d’arròs. És arròs vermell: calent, gustós, al punt. Li sembla que és el millor arròs que ha menjat mai! Relat inspirat en el dia a dia de

MARIA ENRICH Professora de secundària i autora de literatura infantil i juvenil

Maig 2018

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

Maig 2018

L’Anoia, a taula la recepta

És temps de...

Cir er es

CIGRONS SALTATS AMB BOTIFARRA NEGRA I CANSALADA

Vermelles, delicioses, dolces, sucoses, brillants, saboroses, carnoses... Tenen un sabor excepcional i una textura carnosa que fan que sigui una fruita única, que agrada a grans i a petits. Les cireres són unes fruites saborosament nutritives, riques en antioxidants, que ens ajudaran a tenir la pell i les articulacions ben joves. Cal menjar-les de temporada i de cultius propers. Com sempre.

ANTIOXIDANT Contenen diversos antioxidants que contribueixen a prevenir l’activitat negativa dels radicals lliures que provoquen l’envelliment de l’organisme i combaten possibles infeccions

VITAMINES Les cireres també aporten vitamina C, essencial per al bon funcionament del nostre organisme, i vitamina A, que és necessària per al bon estat de la pell i de la retina.

Ingredients (4 persones) 1 kg cigrons 1 botifarra negra 200 gr cansalada 1 ceba oli d’oliva sal

Preparació

FIBRA Les cireres són riques en fibra, que ajuda a regular el trànsit intestinal

CALCI Les cireres contenen calci, el mineral més abundant del nostre cos. manté sans els nostres ossos i dents i també intervé en els processos de coagulació

- 24 hores abans posem els cigrons amb aigua calenta a hidratar-los. - Posem els cigrons en una olla amb aigua neta i calenta a bullir, fins que siguin tous. - Piquem ben petita la ceba - Tallem a tires la cansalada - Traiem la pell de la botifarra negra i la posem en un plat i al microones. La traiem i l’aixafem amb una forquilla - En una paella sofregim la ceba - Afegim la cansalada - Posem els cigrons i la botifarra negra, que ens quedi tot ben barrejat - Ja ho podem servir

L’apunt Els llegums es consideren els germans pobres de la cuina, però el cert és que són veritables tresors gastronòmics i, sobretot, nutricionals. Fixeu-vos en els cigrons: contenen un 19% de proteïna –la carn en té un 18%–, aminoàcids essencials com la lisina, ferro i greixos no saturats, que són fonamentals per al nostre organisme. Són especialment bons per a les persones que pateixen problemes cardiovasculars, colesterol i diabetis. I són boníssims!

Maig 2018

FAVES Les faves són verdures lleguminoses molt saboroses i plenes de nutrients, vitamines, minerals i propietats beneficioses per a la salut. Les podeu menjar en amanida, cremes o remenats.

PÈSOLS El pèsol o pesolera és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies. Pèsol és un nom que s’aplica tant a la planta com a la seva llavor, que és comestible.

fet a casa

TIRABECS Els tirabecs són una varietat de la pesolera. Se’n menja tota la tavella, quan encara està immadura. Es poden consumir en amanida, bullits, fregits i també en sopes.

el celler de l’anoia

UN VI QUE EMOCIONA MERAKI MUSCAT GERMANS MARTÍNEZ GARCIA SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 9-10€

AMB ELS OUS NO S’HI JUGA “La gallina és molt agraïda, si tu et portes molt bé amb ella, ella es portarà molt bé amb tu” ens explica el Josep Maria Marimon, que porta les granges Marimon amb la seva dona Montserrat Marfà i el seu fill Josep Maria. “Les gallines són molt exigents, tenen els seus requisits. Tenen els seus horaris fixos, han de menjar i beure bé, compensadament”, afegeix en Josep Maria, remarcant que, com qualsevol feina a pagès, “és una feina del dia a dia, no tenim diumenges, ni festius. És una feina molt lligada”. Aquesta gratitud de les gallines es veu, per una banda, en la seva salut. “També tenim granja de porcs, que poden rebre medicació; en canvi, les gallines, des que sóc petit, mai he vist que hagin de rebre cap medicament, explica el Josep Maria. A les granges Marimon busquen i treballen per aconseguir l’excel·lència en la producció d’ous. Tal com explica el Josep Maria, “tenim molta cura a controlar molt que l’ou que venem o que portem a les botiques i restaura-

dors siguin del dia, siguin molt frescos. També controlem molt la qualitat del menjar i de l’aigua que donem al bestiar, que ha de ser de primera qualitat, ja que això afavoreix que la formació de l’ou sigui la idònia”. Una altra de les prioritats de granges Marimon és “oferir el millor servei possible a la gent”, remarca en Josep Maria. Les granges Marimon es troben a Montmaneu. És una empresa petita familiar, que ha passat de generació en generació. “Els meus pares tenien la granja dins el poble, davant de casa. Als anys 80 vam comprar una granja als afores i ens vam traslladar. Ara, el nostre fill, continuarà el negoci i amplia la granja amb una altra granja al costat”. Actualment tenen unes 9000 gallines, xifra que creixerà amb aquesta ampliació. Aquestes gallines produeixen 7000 ous al dia. Distribueixen ous frescos, del dia, a una setantena de comerços, entre botigues i restauradors. També els podeu trobar a la seva parada al Mercat de la Masuca d’Igualada.

+ INFO OUS MARIMON / GRANGES MARIMON C/Major, 47-B / Montmaneu (Anoia) / 938092136 · 650786290

679276481 (Mercat La Masuca d’Igualada)

Hi va haver un temps, especialment a l’època anterior a la fil·loxera, en què les vinyes formaven i conformaven part del paisatge d’aquesta comarca. I en l’actualitat, amb més i millors mitjans que mai, tant tecnològics (bàsicament el control de la temperatura) com logístics (la capacitat de transport), s’ha fet realitat la inquietud i el propòsit d’una bona i activa colla de petits elaboradors que, al voltant de la conca d’Òdena, han iniciat o recuperat el cultiu de la vinya i l’elaboració de vins. Quan ens disposem a obrir una ampolla de vi però, sempre volem i esperem gaudir-lo, més enllà de l’origen (de proximitat o no) i del celler, el vi ha de satisfer les expectatives del moment. “MERAKI”-en grec-, significa fer quelcom amb passió, creativitat i amor, valors ben presents i destacats en el vi que avui us presento. Elaborat 100% amb raïm de la varietat muscat, de vinyes molt properes, els germans Martínez Garcia han aconseguit un vi que sorprèn, modern, jove i alegre, ideal per al bon temps que ara tot just arriba. Certament, aquest vi és una agradable novetat, que ha obtingut una gran acceptació entre el públic gràcies a la qualitat expressada i assolida. És un vi de color groc palla. Al nas poden apreciar-se aromes florals i de fruites tropicals. I en boca és fresc, amb bona acidesa, sedós i un final estructurat. El post gust serà aromàtic, intens, llarg i persistent. Serviu-lo ben fred, entre 6 i 8º C, a l’hora dels aperitius, amb arròs, peix i/o marisc, en funció del maridatge que preferiu, i sempre, amb la millor companyia. Salut i vi!

XAVIER FIGUERES i CASANOVAS Sommelier / Celler Figueres / @cellerfigueres

Maig 2018

la cuina que no podem perdre

L’ANOIA, A TAULA

RECUPEREM ELS FOGONS!

“

Fa més de 20 anys, quan estudiava hostaleria a Manresa, més o menys tothom tenia aquella àvia o tieta que cuinava de meravella (perquè no hi havia massa avis que cuinessin...) Eren de l’època quan les dones cuidaven de la família, feien tasques de casa i segurament treballaven mal pagades en alguna empresa o altra. Havien de ser grans cuineres per treure profit del poc que tenien. Cuinaven molt gra i verdura, faves, cigrons, llenties, mongetes, tot tipus d’hortalisses de temporada, poca carn i el peix fresc ni el veien, normalment utilitzaven peix en salaó, bacallà, arengades o congre. Tot això era la base de l’alimentació de les classes populars no fa massa dècades, i tot acompanyat amb molt pa. No totes les famílies podien tenir el seu hort, qui podia també tenia un corral amb gallines, un gall amb mala llet i quatre conills, i pocs podien tenir un porc per engreixar i treure’n els embotits, pernils i la carn de tupí amb què s’alimentaven durant l’any. I a xerricar del porró que el vi fa sang.

Tot això ha girat com un mitjó, venim de viure en l’abundància (la capacitat econòmica de les famílies va minvant mes a mes), No tenim massa idea de cuinar i tenim molts aliments processats al nostre abast. En general mengem poc llegum i poca verdura. Poc peix i molta carn, i sobretot, que ni un ni l’altre ens porti massa feina a l’hora de cuinar i mastegar. Ens agrada menjar a fora i quan ens n’adonem, per treure el flotador fem unes dietes suïcides que no serveixen de gran cosa. Això sí. Anem de grans gourmets (de pa sucat en oli), parlem de textures i punts de cocció com ens han ensenyat a la televisió i ens hem tornat grans experts de cuina japonesa, mexicana i ara, si no entens d’”asados” i de tipus de carn argentina ets un mindundi. Ja m’agradaria veure moltes persones que van de grans entesos als fogons. Les modes culinàries, les presses i les diferents dietes saludables han fet que oblidem els grans rostits i guisats de la nostra cuina i, a més, comença a costar trobar-los a les cartes dels restaurants.

Recordeu aquelles faves que cuinava l’àvia, amb un mica de cansalada i costella de porc rostida, la botifarra negra al límit de desfer-se i l’aroma d’herba de bosc i lleugerament mentolades? Per llepar-se els dits! I no és pas tan difícil, és un plat senzill i porta poca feina a l’hora de fer, a més,ara n’és temporada. Planifiqueu-vos les hores, aneu a la fruiteria o al mercat a comprar faves d’un pagès de la vora. Procureu que siguin collides el mateix dia que seran més tendres. Dit pels mateixos pagesos, la millor fava és l’acabada de collir, pelada i cuinada. D’aquesta manera no ha tingut massa temps de perdre aigua i així la pela del gra és més tendra. Si no teniu temps el mateix dia o teniu un altre àpat a punt per menjar sempre la podeu escaldar i acabar de cuinar un altre dia. En venen de pelades però si teniu temps, us recomano que els tragueu

la tavella vosaltres mateixos amb l’ajuda dels vostres fills. La canalla es menja millor els plats si han participat d’alguna manera en la preparació i de passada els enriquiu culturalment. L’educació culinària també és important. Si no en sabeu cap recepta o dubteu de com cuinar-la no patiu, la tecnologia no és tan dolenta. Agafeu el mòbil o la tàblet i aneu a cal Google que està ple de receptes o agafeu un d’aquells llibres empolsinats de la postada que segur que també en trobareu. Poseu-vos a la feina, seguiu totes les pautes que us marqui la recepta i no les cogueu més del compte. Segur que triomfeu, haureu passat una bona estona amb vosaltres mateixos i xalareu mentre veieu com gaudeixen els vostres de l’àpat. Salut i visca la teca!!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

Maig 2018

fem cuina, fem comarc a

L’ANOIA, A TAULA

fem salut

EL GINGEBRE El gingebre o, millor dit, l’arrel del gingebre, té nombroses propietats nutracionals i aplicacions medicinals. En aquest sentit, i pel que fa als efectes que pot aportar al nostre organisme, el gingebre aporta energia i calor al nostre cos. Si el fem servir per acompanyar -sense excedir-nos!- un bon plat de carn, ens ajudarà a reduir l’efecte de l’àcid úric. Aquesta planta s’ha usat tradicionalment per tractar problemes digestius. Entre altres, és un bon remei per combatre les nàusees i els marejos. Per exemple, podeu prendre gingebre -en pastilles o infusionant l’arrel seca que trobareu als herbolaris o botigues a balquena de l’Anoia- abans d’iniciar un viatge en cotxe, si sou propensos a marejar-vos. També el podeu prendre fresc, laminat i barrejat amb fruita o liquat. El gingebre és un antibacterià útil per combatre els bacteris que originen les úlceres i els microorganismes que provoquen les gastroenteritis i diarrees. El gingebre també és un bon aliat per reduir els nivells de colesterol i prevenir possibles problemes vasculars. També afavoreix la bona circulació de la sang a les articulacions. Pot interactuar amb alguns medicaments anticoagulants o interferir en l’abosorció del ferro. En aquests casos, cal consultar el vostre metge. Entre altres beneficis, el gingebre també ens pot ajudar a alleujar els símptomes del refredat o de la grip com ara la congestió nasal, la congestió de pit prtovocada per l’acumulació de mocs, la febre, els dolors articulatoris... També ajuda a descongestionar el nas en casos de sinusitis. En casos d’artritis o artrosi i altres malalties inflamatòries, el gingebre també actua com un bon analgèsis i antiinflamatori. Finalment, des de temps remots i fins els nostres dies, s’ha emprat el gingebre com a afrodisíac per incrementar la líbido i augmentar el desig sexual. El gingebre, doncs, aporta com hem vist uns beneficis molt potents. Es recomana no consumir-ne en excés ja que pot ser contraproduent. Es pot consumir i cuinar l’arrel fresca, en píndoles o en pols. L’arrel fresca es pot tallar i cuinar com ho fem, per exemple, amb l’all, i podem fer-lo servir per acompanyar i condimentar alguns plats, això, sí, com déiem, en petites quantitats! També es pot liquar, fer sucs juntament amb fruites o acompanyar estofats o sopes calentes.

PRODUCTES DE PROXIMITAT I UN PAISATGE EXCEPCIONAL... ALS PEUS DE MONTSERRAT El Bruc ha estat històricament una població eminentment agrícola en què la superfície dedicada al conreu ha estat sempre protagonista, sobretot al peudemont montserratí. Aquesta zona és delimitada pel camí que puja a Can Maçana, per la Muntanya de Montserrat i pel límit del terme que delimita amb Collbató i els Hostalets de Pierola. La zona del peudemont de Montserrat aplega a més de 15 productors que aprofiten de forma sostenible el clima i la geologia de la zona, condicions a les quals s’adapten amb mà experta. Hi trobareu productes de l’horta, oli, ous, pollastre penedesenc, vedella, vins, caves i cerveses de qualitat. Entre aquests productes, cal destacar l’oli. En aquest territori, trobareu una gran varietat de productes molt arrelats al territori, i sempre seguint les pautes de l’agricultura i la ramaderia ecològica. El paisatge del Bruc, i especialment la zona del peudemont i els voltants del poble del Bruc, és un mosaic que es configura a través de l’evolució, al llarg de la història, del treball de la terra. El paisatge ha estat sempre format per conreus de secà, fragments de bosc aïllats, rieres, torrents, horta, vies de comunicació, masies, masos i camins. En tot aquest maremàgnum d’elements, l’espai dominant fins a mitjan del segle XX ha estat l’agricultura, que ocupava totes les zones possibles per a la seva viabilitat, i deixava reduïdes illes de bosc en les zones menys aptes (zones amb forts pendents, roquissars…), o rodals per treure’n fusta i llenya. A mitjan del segle XX, la recerca de millors condicions salarials i de vida va provocar un gran èxode de persones, que anaven a viure a a les ciutats de l’entorn per treballar a la indústria o cercar noves oportunitats. Això va provocar que progressivament s’abandonessin molts espais agrícoles, especialment els més petits, molts dels quals destinats a vinya, i en va propiciar l’ocupació per boscos, amb les conseqüències nefastes que podem veure a dia d’avui, d’increment del risc i intensitat dels incendis. Caminant pel bosc, avui, podem trobar molts indicis de les antigues feixes i parets de pedra que les

limitaven. La combinació d’elements que dibuixen el mosaic agroforestal afavoreix la biodiversitat, la riquesa paisatgística i també l’extinció d’incendis. En l’actualitat, el conreu de l’oliva és el clar protagonista del peudemont. En els últims anys s’han recuperat una sèrie de finques oleícoles que havien estat abandonades a mitjan segle XX, encara que això encara no s’ha acabat de traduir del tot en la sortida d’oli bruquetà al mercat. Però antigament, fins a l’arribada de la fil·loxera als volts del 1890, la vinya era la veritable protagonista. Més enllà de la toponímia, amb noms com la Vinya Nova, que delaten aquest passat, avui tan sols trobem tímides feixes de vinya que acompanyen les oliveres. Vinya i olivera comparteixen l’espai amb matollars mediterranis i pinedes de pi blanc, pinedes que, astutes i ràpides, ocupen aquelles feixes de conreu abandonades a principis-mitjan segle XX. Avui és el bosc que predomina en zones costerudes (més difícils de cultivar), entre els conreus i al voltant dels nuclis poblats. Les brolles de romaní i timonedes amb bufalaga i foixarda, pròpies d’indrets calcícoles de terra baixa, i que neixen després dels incendis forestals, predominen gran part del paisatge del Bruc. El matollar o bosc baix correspon en bona mesura a les àrees on va arribar l’incendi de 1986, a tocar de les finques de Can Salses i el Castell, i que encara es troben en regeneració. Entre pinedes, camps de conreu i brolles, del peudemont als punts més alts de la muntanya de Montserrat trobem, allà on el pendent ho permet, els alzinars.

+ INFO ASSOCIACIÓ DE PAGESOS DEL PEUDEMONT DE MONTSERRAT 609 32 89 48

www.montserratalplat.cat

Maig 2018

Indentitats “He d’aixafar fort, però sempre tocant de peus a terra” DAVID ANDRÉS Cap de cuina de l’AbAC i xef del Somiatruites TONI CORTÈS MINGUET

El David és un somiador. O, millor dit, un somiatruites. Amb només 25 anys, i gràcies a la barreja de tenacitat, tossuderia, passió i amor, ha fet realitat molts somnis: jugar a l’elit mundial de l’hoquei patins; que Xavier Pellicer, un dels grans mestres dels fogons, acollís a l’AbAc, el millor restaurant de Barcelona, un jove encuriosit que mai l’havia trepitjat; créixer i aprendre al costat dels millors cuiners del món; obrir un restaurant en una antiga fàbrica del barri adober del Rec d’Igualada en plena crisi... Ara n’ha complert un altre: escriure un llibre de cuina. Sí, era un somni. Mai hauria imaginat fer un llibre tan ràpid. I molt menys que vingués l’editora a l’AbAC dient que havia sigut el Joan Roca qui li havia aconsellat el nom del David Andrés. Sí, ha estat un somni. I ha sigut màgic fer-lo, amb un molt bon equip, amb un fotògraf impressionant, l’editora, el dissenyador... A part de ser uns grans professionals vam crear un bon vincle, i quan es treballa a gust les coses surten bé. De l’alta cuina a casa (Columna) no és un llibre normal de cuina, amb un recull de receptes. Al llibre podem descobrir qui és i com és el David Andrés, coneixem els seus orígens, els seus valors... Quan em van venir a veure per proposar-me fer el llibre els vaig preguntar si era una broma i per què havien pensat en mi. Com deia abans, em van dir que els ho havia aconsellat el Joan Roca i llavors els vaig dir endavant. Jo no ha-

via fet mai cap llibre, no havia estudiat cuina i tot ho devia als llibres, valoro molt els llibres perquè m’han ensenyat moltes coses. I jo, amb el meu, no sabia ni per on començar. Llavors em van dir que el llibre havia de ser 100% personal, que me l’havia de sentir meu. Comencem! Tenia clar que si el llibre era 100% personal, hi havia de sortir la meva família, havia de sortir la meva ciutat, Igualada, i hi havien de sortir els meus mentors, la gent que m’ho ha ensenyat tot fins a arribar fins aquí. Estem parlant d’Andoni Luis Aduriz, Xavier Pellicer, Jordi Cruz, Joan Roca i Jean Louis Neichel que han col·laborat al teu llibre. Quin munt d’estrelles… Són cinc dels millors cuiners d’Espanya i del continent. I tots treballen en editorials diferents… la cosa es complicava. Però els vaig enviar un whatsapp i en cinc minuts ja tenia resposta de tots ells preguntant quan començàvem. Amb ells sempre he trobat una energia positiva. Aquest llibre ha estat una continuació d’aquest somni, d’aquesta passió que tinc per la cuina. On et sents més còmode: a la cuina, entre fogons cuinant o davant el foli en blanc? Jo, on em sento menys còmode, és parlant. I on em sento, segur, més còmode és dins la cuina. Però aquest llibre s’ha fet dins la cuina. Aquest llibre s’ha fet cuinant. Hi ha una part del llibre en què parlo de la meva vida, dels meus orígens, perquè jo sempre he cregut que la identitat d’una persona són els seus orígens i les seves trajectòries, però el llibre l’hem fet a la cuina. Amb aquest llibre aporto un granet de sorra, faig la meva humil

“ “ “

Jo vinc del món de l’hoquei i des de ben petits ens han inculcat la importància del treball en equip, la cohesió, que la feina ben feta en equip és més forta que res. A la cuina, el treball en equip és essencial.

Quan jugava a hoquei duia uns patins de colors i ara sempre calço unes bambes verdes cridaneres, que em recorden l’àvia i el seu consell. He d’aixafar fort, però sempre tocant de peus a terra.

Més que els premis el que té mèrit és que uns joves agafin una fàbrica vella del Rec fa cinc anys, tal com estava el panorama, engegar el Somiatruites i que funcioni i creixi amb nous projectes, com l’hotel.

aportació a un món que m’ha donat molt. Al llibre presentem una sèrie de receptes, senzilles, divertides, que són el fruit d’un treball col·lectiu. Quina importància té el treball en equip dins la cuina d’un gran xef ? Jo vinc del món de l’hoquei i des de ben petits ens han inculcat la importància del treball en equip, la cohesió, que la feina ben feta en equip és més forta que res. A la cuina, el treball en equip és essencial. Tothom, a la cuina i a la sala, té un rol que és vital per a l’equip, gairebé més que en l’hoquei. Hi ha moltes semblances entre l’hoquei i la cuina. Un partit s’assembla a un servei. Cada dia hi ha una preparació, en equip, i després hi ha un servei, com un partit. Et prepares cada dia, t’entrenes cada dia per a aquell servei, per a aquell partit. A la cuina hi ha entrenament, preparació, i també hi ha l’adrenalina, l’esforç, la disciplina, la companyonia. Aquestes similituds amb el món de l’esport em va ajudar molt a enamorar-me encara més del món de la cuina. Un món que, al costat d’aquests valors, té aquell plus artístic, d’imaginació, de creativitat, de sensibilitat… Si parlem de valors, hem de parlar de la teva família. Què representa dins la teva carrera? Tot. Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat. Al meu germà Xavier i a mi, la família ens ha educat, ens ha acompanyat a créixer. Sóc cuiner gràcies als meus pares, i sobretot al meu pare, que va perdre el seu pare quan era molt jove i per això no va poder dedicar-se a la seva passió, que era la medicina. Ells sempre s’han encaparrat que busquem alguna cosa que ens apassioni, que ens doni força per aixecar-nos cada dia. Els pares

“

Maig 2018

Aquest llibre s’ha fet dins la cuina. S’ha fet cuinant.

“

Els premis representen una recompensa i un agraïment a tot el meu equip i el somriure de la meva família

donar un, aquest seria que cadascú ha de trobar allò que li apassioni. I quan ho trobes, i et marca, ho has d’aprofitar perquè després viuràs i et dedicaràs a una cosa que t’apassiona i ho gaudiràs a cada moment. Si faig tantes coses no és perquè em sacrifici o sigui un martiri sinó que, a part que em va la marxa, ho estic gaudint molt, sinó no aniria a concursos, no escriuria un llibre… Si ho faig és, en primer lloc, perquè tinc dos grans equips, tant a l’AbAC com al Somiatruites, i en segon lloc perquè puc gaudir molt. El títol del llibre, De l’alta a cuina a casa, també ens convida a atrevir-nos a fer les teves receptes a la nostra cuina. És un llibre molt proper, molt assequible. Sobretot a l’hora de seleccionar els productes; els menús del llibre estan dividits per temporades, cosa que que és indispensable en un llibre de cuina. Cada temporada té els seus productes i això s’havia de reflectir molt bé, perquè jo ho faig així a la meva cuina. A part de ser uns productes que es troben fàcilment a tots els mercats, i econòmics, veuran que les receptes són fresques, que donen una mica la volta, són divertides i fàcils de fer a casa.

sempre ens han inculcat que busquem, que descobrim quina és la nostra passió i que la perseguim. Primer ho vaig trobar en l’hoquei, que personalment m’apassionava, però professionalment encara no l’havia trobat. Vaig començar arquitectura i vaig veure que no era per a mi. I aquesta lliçó de vida que ens va donar el pare, de preocupar-se per trobar una passió que ens donés forces cada dia, va fer que no parés fins a haver trobat aquesta passió. Per sort vaig anar a petar a una cuina, on vaig trobar totes aquestes semblances amb l’hoquei, amb el treball en equip, amb tocs artístics i creatius, que em va enamorar. També el fet d’entrar a una cuina i començar a treballar amb els millors xefs fa créixer l’admiració i l’amor, si sents la passió i que t’enamoris més ràpidament d’un ofici. I vas trobar allò que et fa tenir ganes de llevar-te cada matí quan amb la família celebreu el teu aniversari a l’AbAC, i el teu pare, en veure’t tan emocionat, et va animar a entrar a la cuina i parlar amb el xef, el Xavier Pellicer Sí, els meus inicis tenen un nom: Xavier Pellicier. Un il·luminat que, encara ara no s’explica per què accepta que el primer practicant de la història de l’AbAC sigui un noi que no havia estudiat i no havia trepitjat una cuina. I entro a la seva cuina. Jo no sabia fer absolutament res però ell m’acull com un fill i m’ensenya pràcticament tot el que sé. Al cap d’un temps, guanyem la segona estrella Michelin i jo no estava preparat per a un lloc de tant nivell, i li vaig comentar què li semblava si anava a voltar, a aprendre una miqueta de món, i em va dir que endavant i que allà sempre tindria una casa i que podia tornar quan volgués, que voltés món.

Enmig, amb el teu germà Xavier, que és arquitecte, us engresqueu en un nou i ambiciós projecte: obrir un restaurant diferent, original, al barri del Rec, i en plena crisi. Neix el Somiatruites. El títol del llibre és De l’alta cuina a casa. Això és el que faig cada nit quan surto de l’AbAC a les tantes de la matinada i agafo el cotxe per venir a Igualada per estar amb el meu equip i amb la meva família. Si parlem de David Andrés, no podem parlar només de l’AbAC, com tampoc no podem parlar només del Somiatruites. O només dels concursos. És un tot. Jo sóc això. Intento anar d’una banda a l’altra, intentant gaudir al màxim a cada lloc. Aquesta polivalència i conèixer tot el panorama gastronòmic és el que m’apassiona i estic aprenent molt gestionant dues coses tan diferents. Aprenent molt i gaudint molt.

Recentment has estat escollit com un dels millors cuiners joves del món i has estat seleccionat, per quart any consecutiu, al concurs S. Pellegrino Young Chef, com el millor cuiner jove de la península. Les tres estrelles Michelin de l’AbAC. La revista Frobes et va seleccionar com un dels trenta joves més influents d’Europa en l’àmbit de l’art, la creativitat i l’emprenedoria. Què representen per a un jove com tu aquests premis i reconeixements dins la teva carrera? Els premis representen una recompensa i un agraïment a tot el meu equip i el somriure de la meva família. Poc més. No trec mèrit als premis, que fan gràcia, però jo agraeixo tant els premis com quan ve una persona i em diu felicitats per, amb 25 anys, emprendre el projecte del Somiatruites, o em diu felicitats per ser, amb només 25 anys, cap de cuina d’un dos estrelles i haver guanyat la tercera. Els premis i reconeixements sí, fan gràcia, són notícia i, insisteixo, no vull treure el mèrit que tenen, però per a mi té més mèrit que dos germans joves agafin una fàbrica vella del Rec fa cinc anys, tal com estava el panorama, engegar el Somiatruites i que funcioni i creixi amb nous projectes, com l’hotel. Els premis són bonics, s’agraeixen molt, donen molta energia a l’equip i provoquen un somriure i una alegria a la família.

Gaudint molt… malgrat tantes hores compaginant les cuines de l’AbAC i del Somiatruites, i amb tants projectes oberts… “Malgrat”, no! Gaudint-ho! Em pots fer estar setze hores cuinant, en una cuina com la de l’AbAC o en un negoci com el Somiatruites, que és meu, i ho trobo tan passional que ho gaudeixo molt. Ho gaudeixo perquè és la meva passió. En canvi, si em fas estar no setze sinó tres hores en una oficina passant números em martiritzaràs. Jo no puc donar consells, però sí que en puc

Al pròleg del llibre, l’Andoni Luis Aduriz, xef del restaurant Mugaritz escriu de tu que “fins avui no ha deixat de competir amb ell mateix, de cercar els millors, de nodrir-se de coneixement i de tocar de peus a terra”. Amb això Aduriz, un dels millors xefs europeus, coincideix amb la teva fan número u, la teva àvia, que sempre et diu que pots tenir el cap als núvols, somiar, però amb els peus sempre a terra. Sí, per això quan jugava a hoquei duia uns patins de colors i ara sempre calço

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer Jean Louis Neichel i Joan Roca i al cap d’uns anys vaig tornar a l’AbAC. El Xavier Pellicer m’acull igual que abans o millor, però llavors hi va haver el canvi de xef a l’AbAC i va entrar el Jordi Cruz, amb qui portem gairebé 9 anys junts.

unes vambes verdes cridaneres, que em recorden l’àvia i el seu consell. He d’aixafar fort, però sempre tocant de peus a terra. Aduriz, un dels teus mentors, també escriu que, al teu costat, va “poder constatar que és possible competir sense trepitjar ningú, rivalitzar sense trencar res i, fins i tot, ajudar els altres. Vaig aprendre que guanyar no és altra cosa que no trair-se. Que el ressentiment es combat amb talent, i la supèrbia, amb moderació. Vaig percebre que ens cal somiar tant com menjar. I vaig entendre que no hi ha res més inspirador que veure reflectit en d’altres allò en què ens agradria convertir-nos”. Aquestes paraules, venint d’un dels teus referents, desvetllen valors com la senzillesa, la humilitat, la companyonia… Valors que potser no encaixen massa en un món que està adquirint cada vegada més glamour i competitivitat. Com deia, jo vinc del món de l’esport, de l’hoquei, i he tingut la sort de jugar en un club com l’Igualada, un club on, a part del treball en equip, que he comentat abans, ens inculcaven valors com la humiltat i tenir els peus a terra. Per això jugava amb patins de colorins, sobretot quan començava a despuntar. A part de la família, l’altra cosa que et marca és que quan treballes amb els millors xefs del món, quan coneixes un Andoni Luiz Aduriz, un Xavier Pellicer, un Jean Louis Neichel o un Joan Roca… que és el millor del món, és el Messi de la cuina, i veus que hi pots parlar, que és tan proper, que accepta fer un llibre amb un xaval com jo, que hi parles i és una persona molt humil, molt humana. Parles amb ell i no tens la sensació que estàs parlant amb el millor del món. Això ho té el Joan i ho tenen aquests xefs que surten al llibre. I penses per què. Doncs perquè aquest és un món on per arribar a dalt, ni que no ho sembli, han hagut de treballar moltíssim; i ells més que la gent d‘ara, que ho tenim més fàcil. Han dignificat un ofici com ningú es podia imaginar. Són uns genis. Són uns genis que s’ho han guanyat treballant molt. És una feina del dia a dia, de treballar molt cada dia, de treballar en equip i de fer-ho amb humilitat. Per què els Messi de la cuina no són dones? Això canviarà. Malauradament, encara falta un temps. Venim d’un món que s’està dignificant, s’està educant. Fa uns anys el món de la cuina era molt dur, era masclista, i a les dones els costava molt entrar-hi. De mica en mica la cuina s’ha anat educant, civilitzant i culturitzant; i en ser cada cop més sensible, òbviament, hi ha entrat la dona. En poc temps es posaran per davant dels homes. Bàsicament, perquè són més sensibles i la cuina és sensibilitat, és amor, i les dones tenen una sensibilitat especial. Fa deus anys, quan jo vaig començar, veure una noia de pràctiques a una cuina era sorprenent, insòlit. Jo, ara, a la cuina, tinc més noies que nois. I això és cíclic. La gent que jo ara tinc de pràctiques són els qui despuntaran d’aquí deus anys; i tinc, insisteixo, més noies que nois. D’aquí deu o quinze anys les millors cuineres, les Messi de la cuina, seran dones.

Maig 2018

Propostes PROPOSTES VADEFOODIES

El festival Vadefoodies celebra la seva quarta edició amb la cuina del Japó com a tendència estrella L’esdeveniment tindrà lloc els dies 1 i 2 de juny amb un nou emplaçament dins la ciutat d’Igualada, la renovada plaça Castells. La cuina de les vinyales, la relació entre tecnologia i gastronomia, els escumosos, la cuina saludable i la formació en gastronomia, seran també protagonistes ANOIADIARI La cuina japonesa serà la gran protagonista de la quarta edició del Festival de Tendències Gastronòmiques Vadefoodies, que se celebrarà els dies 1 i 2 de juny a Igualada, a la renovada plaça Castells. Amb aquesta aposta per la gastronomia del Japó, Vadefoodies organitza diverses activitats per conèixer més a fons la seva proposta culinària. Entre els ponents més destacats en cuina japonesa, el festival comptarà amb Roger Ortuño, autor de la web comerjapones.com, considerat el blog més influent d’Espanya i Amèrica Llatina sobre gastronomia japonesa. Amb ell, i juntament amb Sergio Ortiz, xef i propietari del restaurant Antic Forn de Cervera, es durà a terme un tast de sakes i cuina japonesa. La pastisseria del Japó també tindrà el seu

paper al Vadefoodies, amb un showcooking de la mà de Jordi Morelló, de la pastisseria Ochiai de Barcelona, un dels xefs pastissers més ben valorats del panorama culinari actual. A més de la cuina del Japó, hi haurà també altres tendències protagonistes. Coneixerem la cuina saludable de la mà del xef Xavier Pellicer, premi al Millor Restaurant de Verdures del Món, en el Certamen We’re Smart, Think Vegetables! Think Fruit!, que organitza la guia We’re Smart Greenpeace Guide. D’altra banda, la cuina de les vinyales ens acostarà a aquesta espècie de cargol típic de la comarca de l’Anoia amb un tast de vinyales i un concurs de cuina. La relació entre cuina i tecnologia, s’abordarà amb l’exhibició de diferents tècniques innovadores, com la impressora 3D de Joel Castanyé de l’Escola d’Hosteleria i Turisme de

Lleida, o el nitrogen líquid de Jordi Solà de l’escola Joviat de Manresa. Els escumosos i la formació en gastronomia, seran altres tendències que tindran un paper destacat en aquesta edició. En total, el programa compta amb una quinzena d’activitats, que van des de formacions, ponències, exhibicions, degustacions i concerts, fins a concursos, tallers, receptes o showcooking, amb convidats de luxe per a cada ocasió. No hi faltarà, tampoc, l’eat street, un espai per menjar i beure mentre es pot gaudir de música, teatre i activitats per a tota la família. Dos dies del festival de tendències gastronòmiques Vadefoodies que convertiran Igualada en la capital de la cuina. Cuina saludable amb el xef Xavier Pellicer El dissabte a les 18h el xef Xavier Pellicer, premi al Millor

Restaurant de Verdures del Món, en el Certamen We’re Smart, Think Vegetables! Think Fruit!, que organitza la guia We’re Smart Guide, farà una xerrada sobre cuina saludable acompanyat de la periodista Emma Aixalà. Amb ell descobrirem tots els secrets de la Healthy Kitchen, una tendència gastronòmica a l’alça que recull la preocupació cada vegada més creixent de les persones per mantenir una dieta sana i respectuosa amb el medi ambient. Gustos que ens fan donar la volta al món: la cuina japonesa Enguany el Vadefoodies ens traslladarà fins al Japó amb una sèrie de propostes que van des del tast de sakes i cuina japonesa, passant per la pastisseria d’aquest país asiàtic. Farem el viatge acompanyats per experts en aquesta tendència gastronòmica.

Formació i gastronomia Les escoles de cuina tindran enguany un paper destacat dins el Vadefoodies, és per això que divendres a les 18h quatre exalumnes de quatre escoles de cuina seran al festival fent un col·loqui sobre les seves experiències i presentant les seves tècniques. L’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida hi serà amb Joel Castanyé, xef i propietari del Restaurant la Boscana amb una estrella Michelin; l’Escola CETT de Barcelona, amb Constança Lladó, de la primera promoció d’estudis universitaris de gastronomia; l’Escola Joviat Manresa, amb David Garcia, guanyador de la Segona Edició de Top Chef; i l’Escola Gremi de Pastisseria Barcelona amb Lluís Costa, pastisser i guanyador del concurs del millor croissant artesà de l’Estat espanyol. Continua a la pàgina 38

Maig 2018

PROPOSTES VADEFOODIES Arriba la gastronomia del futur Cuina i tecnologia formen un tàndem inseparable. El festival Vadefoodies explorarà algunes de les tècniques de la gastronomia del futur que posen de manifest l’estreta vinculació entre aquests dos conceptes. Entre les demostracions més impressionants, es podrà veure la impressora 3D de Joel Castanyé, de l’Escola d’Hosteleria i Turisme de Lleida; els gelificants a la cocteleria, de Damià Mulà del CETT; el nitrogen líquid, de Jordi Solà de l’escola Joviat de Manresa; o la “conchadora” de xocolata, d’Olivier Fernàndez, de l’Escola Gremi de Pastisseria de Barcelona, amb el posterior tast. El concurs de cuina de vinyales, amb un jurat de luxe La vinculació amb la cuina del territori la posa enguany el cargol de vinya, amb el concurs de cuina de vinyales, que tindrà lloc dissabte a les 12h. Així mateix, es farà un dinar amb aquest cargol típic de la comarca de l’Anoia com a protagonista. El jurat encarregat de determinar els guanyadors del concurs estarà format pel xef igualadí David Andrés, del restaurant Somiatruites i cap de cuina del restaurant ABaC de Barcelona; la periodista Carme Gasull, cofundadora de Gastonomistas; la periodista Emma Aixalà, directora i presentadora de l’espai gastronòmic de RAC1 “Amb molt de gust”; i amb el gastrònom, Pep Nogué, responsable de la secció de gastronomia del programa El Suplement de Catalunya Ràdio. Dos membres de la Confraria de la Vinyala acabaran de completar el jurat. Eat Street: tast i música al carrer A partir de les 20h, la renovada plaça Castells i alguns espais de l’interior de l’Escola Pia, s’ompliran de gastronomia, música i ambient amb l’eat street, un espai on els assistents poden tastar una varietat de propostes gastronòmiques vinculades al festival, així com fer un descans, prendre una copa, o assistir als concerts i música de DJ. Un espai per passejar, tastar, i gaudir de l’ambient Vadefoodies amb família i amics, on no falten els espectacles i les exhibicions. Divendres a les 20h, i en el marc de l’eat street, Agustí Torelló d’AT Roca farà la ponència “Escumosos ancestrals, camí cap a la puresa i mínima intervenció”.

Maig 2018

PROPOSTES TRAIL AIGUA DE RIGAT

Arrenca la Trail Aigua de Rigat Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, Aigua de Rigat organitza una cursa que permetrà descobrir l’entorn natural d’Igualada, on l’aigua tindrà el seu protagonisme ANOIADIARI

Una nova cursa veurà la llum a la nostra comarca el dissabte 2 de juny, la Trail Aigua de Rigat. Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny), l’empresa gestora del cicle integral de l’aigua presenta aquesta trail, que espera esdevenir una cita ineludible en el calendari de competicions de l’Anoia. La competició se celebra en el marc de la Green Run i és fruit de la col·laboració entre Aigua de Rigat i l’Associació de veïns del barri del Sant Crist. La Green Run arriba enguany a la XXIII edició de la cursa (5 km) i a la II de la caminada (5 km). La Trail Aigua de Rigat presenta un itinerari que ens permetrà descobrir l’entorn boscós i rural que es desplega al voltant d’Igualada. Amb un total de 16 kilòmetres i 820 metres de desnivell acumulat, la nova Trail Aigua de Rigat té dues particularitats: el seu caràcter esportiu i la seva celebració vespertina. La sortida a les 18.30 hores permetrà als participants planificar el matí tranquil·lament i córrer a la

La Trail Aigua de Rigat transcorrerà, entre altres paratges de l’entorn d’Igualada, per la Via Blava del Riu Anoia

tarda, quan la temperatura sigui més agradable. L’itinerari, que no té una gran dificultat tècnica i que transcorre en un 70% del seu recorregut per senders, ens dóna la possibilitat de viure

una bona experiència tant a aquells que gaudeixen del trail com als més joves que busquen esdeveniments de dificultat moderada. El seu traçat, precisament pel seu caràcter amable, pot arribar a ser molt

ràpid per a aquells que vulguin mantenir un duel contra el cronòmetre. El paisatge de la comarca de l’Anoia, on s’emmarca la cursa, alterna camps de cereal, amb nombrosos senders de bosc,

així com elements d’aigua com el dipòsit de Ca l’Aromir o bé la Via Blava que transcorre per la llera del riu Anoia entre Igualada i Vilanova del Camí, generant un mosaic d’elements naturals molt equilibrat.

“L’aigua serà el fil conductor de la Trail Aigua de Rigat” David Gall, gerent d’Aigua de Rigat, explica l’aposta de l’empresa per una iniciativa que fusiona esport, participació, sostenibilitat i descoberta del nostre entorn i que complementa la nodrida agenda esportiva d’Igualada amb una nova activitat a l’agenda David Gall és el gerent d’Aigua de Rigat, que ha impulsat aquesta nova i original cursa. Segons explica David Gall, els motius que han portat a aquesta empresa que gestiona al nostre territori el cicle integral de l’aigua, els trobem que “des d’Aigua de Rigat, i responent als valors de l’empresa, organitzem activitats relacionades amb el cicle de l’aigua i amb la sostenibilitat, activitats que també aportin una implicació social”. En aquest sentit, afegeix Gall, “apostem per les activitats esportives, ja que l’esport és una de les vies més bones per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, per millorar el seu benestar i també la cohesió social”. L’aposta que fa Aigua de Rigat per l’esport, organitzant una nova propos-

ta, una cursa que combina elements com l’activitat esportiva, la sostenibilitat, el coneixement del medi, la participació social, etc., respon a la voluntat d’Aigua de Rigat de “ser proactius, d’organitzar nosaltres una activitat, a part de col·laborar amb altres projectes. Volem fer la nostra aportació al nodrit caldendari d’activitats que es fan a Igualada i a l’Anoia”. La cursa se celebra en el marc de la celebració, el 5 de juny, del Dia Mundial del Medi Ambient. Coincidint també amb aquesta data, el Club Atlètic Igualada i l’Associació de Veïns del Barri del Sant Crist, coincidint amb les festes del barri, organitzen la cursa Green Run, que enguany arriba a la seva 23a edició. La Green Run presenta dues opcions:

una cursa de 5 quilòmetres i una caminada popular pel barri. Aigua de Rigat ha vinculat la seva nova cursa amb la Green Run. Tal com explica David Gall “hem sumat esforços amb l’Associació de Veïns del barri de Sant Crist d’Igualada i amb el Club Atlètic Igualada, un club amb una llarga trajectòria i experiència, complementant la Green Run amb una activitat nova, la Trail Aigua de Rigat”. “L’aigua serà el fil conductor de la Trail Aigua de Rigat” remarca David Gall, afegint que “la cursa permetrà als participants descobrir l’entorn natural de la capital de l’Anoia, els seus boscos, els seus camps de conreus, els senders, etc. En aquest marc, l’aigua tindrà el seu protagonisme, ja que la cursa por-

tarà els corredors a punts com el dipòsit de Ca l’Aromir o la Via Blava, que transcorre per la llera del riu Anoia entre els municipis veïns d’Igualada i Vilanova del Camí”. En aquesta nova cursa, Aigua de Rigat, com explica el seu gerent, “posa en valor una iniciativa pionera: als punts d’avituallament s’oferirà als corredors aigua dels punts connectats a la nostra xarxa, amb l’aigua de les aixetes de les nostres llars, que és de gran qualitat, i eliminant així els habituals residus que es generen a totes les curses”. David Gall assenyala que “volem que aquesta cursa, vinculada al medi ambient i al món de l’aigua, tingui continuïtat i complementi la nodrida i rica agenda esportiva de la ciutat”.

Maig 2018

PROPOSTES ESTIVAL DE JAZZ

Igualada s’omple de jazz Del 14 al 22 de juny, amb la sisena edició de l’Estival de Jazz, que dona carta blanca a Marc Cuevas El dijous 14 de juny es donarà el tret de sortida a la sisena edició de l’Estival de Jazz a la ciutat d’Igualada amb la projecció de la pel·lícula “Nostalgia del hogar” de Martin Scorsese al pati de l’Ateneu igualadí. El festival s’allargarà fins el divendres 22 de juny i oferirà un total de 6 propostes variades, la majoria gratuïtes i a l’aire lliure. Seguint les motivacions que han fet arribar a la sisena edició, l’Estival manté l’objectiu d’acostar el jazz a tot tipus de públic amb la programació de músics que conformen la potent escena jazzística catalana com Fernando Brox quartet o Guillem Arnedo Band & Celeste Alías. Comparteixen cartell amb el grup de “boogaloo” Boogalizer i el recent projecte en solitari de la cantant Edna Sey, coneguda pel seu recorregut amb The Sey Sisters. L’Estival de Jazz dona carta blanca al contrabaixista Marc Cuevas Per als aficionats que cerquen nous estímuls musicals, l’Estival de Jazz destaca per oferir una producció pròpia gràcies al “Carta Blanca a...” proposada a un músic diferent en cada edició. El festival dona literalment carta blanca a un músic consolidat, però que manca de projecte propi, per tal que presenti en el marc de l’Estival de Jazz el projecte jazzístic que vulgui. Del resultat, l’Estival de Jazz junt amb la col·laboració de la discogràfica Underpool, n’editen un disc. Pandora (2013) del bateria Ramon Prats, premiat per l’AMJM, Epokhé (2014) del guitarrista Dani Comas, Noninó (2015) del pianista Toni Vaquer, Terror (2016) de Txema Riera i “Broken Line” (2017) del saxofonista Santi de la Rubia han sigut les produccions pròpies del festival fins a dia d’avui. Enguany el repte és per al contrabaixista Marc Cuevas que el proper divendres 22 de juny presentarà al Teatre de l’Aurora el seu primer projecte sota el seu nom. L’acompanyaran Toni Saigi al piano, Òscar Latorre a la trompeta i Carlos Falanga a la bateria. El festival L’Estival de Jazz arriba ja a la seva sisena edició consolidant-se com un dels festivals de jazz imprescindibles de Catalunya

Programa Dijous 14 de juny > 22:30h > Pati de l’Ateneu Igualadí > Gratuït > Cinema a la fresca amb “Nostalgia del hogar” (2003) de Martin Scorsese. Organitza: Associació Tocats de Jazz. Col·labora: Cineclub Ateneu Igualadí Divendres 15 de juny > 22:30h > Pati del Museu de la Pell > entrada 8 € > Fernando Brox Quartet presenta “Secreto”. Presentació del seu darrer disc “Secreto”. Amb Fernando Brox (flauta), Toni Saigi (piano), Pau Sala (contrabaix) i Carlos Falanga (bateria). Organitza: Associació Tocats de Jazz. Dissabte 16 de juny > 23:00h > L’Ou Com Balla > Gratuït > Edna Sey presenta “Stay Focused”. Presentació del recent disc “Stay Focused” on Edna Sey ofereix un espectacle potent i dinàmic, al més pur estil del soul clàssic: entrellaçant les seves composicions amb versions de les quals ha begut i que l’han inspirat musicalment. No només es tracta de potència vocal, sinó també de positivitat i connexió amb el públic. Amb Edna Sey (veu), Enric Peinado (guitarra i producció), Txema Riera (teclats), Pau Picornell (bateria) i Pep Cols (baix). Organitza: Associació Tocats de Jazz Col·labora: L’Ou Com Balla

Marc Cuevas té “carta blanca” ESTIVAL DE JAZZ / MARC VILA

per l’impuls que dona a les noves fornades del jazz català, sobretot amb la celebrada Carta Blanca. Destaca el seu caràcter innovador, amb voluntat d’explorar i descobrir nous espais de la ciutat a través del jazz, amb propostes que s’apropen a tot tipus de públic. En aquests sis anys, el festival ha anat descobrint i revelant l’escena jazzística i ha comptat amb la complicitat del sector, que any rere any espera la producció pròpia de l’Estival de Jazz, que des del seu inici ha estat premiada o finalista dels premis anuals de l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya. L’Estival de Jazz està organitzat per l’Associació Tocats de Jazz i compta amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada, la Diputació de Barcelona i del patrocini de diferents empreses de la localitat.

Diumenge 17 de juny > 12:00h > La Bastida > Gratuït Vermut amb Boogalizer. Ritme per ballar amb Boogalizer. Coneixeràs el boogaloo en estat pur! LaBastida acollirà un concert-vermut organitzat per l’Estival de Jazz. Una cita que no pots deixar passar! Amb Ivó Oller (trompeta), Guim Garcia Balasch (saxo), Tom Johnson (trombó), Albert Sabater (congues), Matías Mínguez (baix), Gabriel Mastronardi (teclats) i Àlex Ventura (bateria). Organitza: Associació Tocats de Jazz. Col·labora: La Bastida Dilluns 18 de juny > 18:00h > Teatre de l’Ateneu > Gratuït > Guillem Arnedo Band & Celeste Alías presenten “Let’s Sing O’ Hammerstein II” Guillem Arnedo Band & Celeste Alías presenta el seu segon àlbum Let’s Sing Oscar Hammerstein II, sobre els musicals que O.Hammerstein II va escriure juntament amb R.Rodgers i J.Kern: South Pacific, The King and I, Oklahoma! i Showboat. Amb Celeste Alías (veu), Guillem Arnedo (bateria), Roger Mas (piano) i DJ Foster (contrabaix). Organitza: Associació Tocats de Jazz. Col·labora: AUGA Divendres 22 de juny > 22:30h > Teatre de l’Aurora > entrada 10€ > Carta Blanca a... Marc Cuevas. El Carta Blanca d’enguany, la producció exclusiva d’aquest festival que tants bons resultats ha portat fins ara anirà protagonitzada pel contrabaixista Marc Cuevas. Encarnarà a quartet un directe del qual sortirà l’enregistrament del que serà el sisè disc producció exclusiva de l’Estival de Jazz i que ja frisem per descobrir! Amb Marc Cuevas (contrabaix), Toni Saigi (piano), Òscar Latorre (trompeta) i Carlos Falanga (bateria). Organitza: Associació Tocats de Jazz i discogràfica Underpool. Col·labora: Teatre de l’Aurora

Maig 2018

PROPOSTES BARRAQUES GO! / MERCAT DE LES ESPÈCIES

La farigola, protagonista del 8è Mercat de les Espècies

Barraques Go! Molt més que un joc El Consell Comarcal de l’Anoia impulsa un joc familiar per descobrir el nostre territori, promovent a la vegada el comerç local i els productes de proximitat Barraques Go! és un joc que estarà actiu fins al 24 de juny i permet descobrir les barraques de Pedra Seca dels municipis de Castellolí, Vallbona d’Anoia i la Torre de Claramunt, a més a més, els participants podran guanyar premis en restaurants, empreses d’oci com paintball o kartings, cases rurals, petits productors gastronòmics i comerços en general. Barraques Go! és una iniciativa del Consell Comarcal d’Anoia, que anima a fer les rutes que estan englobades dins el seu territori, i que es poden trobar en l’App de Natura Local. És un joc senzill i apte per a tots els membres de la família que convida a caminar per tal de descobrir paisatges, “caçar” barraques, i guanyar premis! Per jugar-hi cal descarregar gratuïtament l’App Natura Local al Google Play. Un cop l’usuari és dins l’aplicació i s’ha registrat, ha de buscar un dels següents municipis, identificats amb la icona del diamant: Castellolí, La Torre de Claramunt i Vallbona d’Anoia. Quan es troba en el municipi, veurà que les rutes per jugar estan identificades amb la icona del diamant. Llavors cal seleccionar la ruta i, a la fitxa, podrà veure el detall de quins són els premis i la quantitat disponible. Es recomana descarregar la ruta per no tenir problemes de cobertura i poder fer-la en Off-line. Un cop al lloc, quan l’usuari decideixi iniciar la ruta, podrà accedir a la nave-

gació des de l’apartat de: Rutes descarregades, al menú principal. Llavors podrà seguir el track navegant la ruta, buscant i capturant els premis. Els premis capturats quedaran guardar a la llista de premis que podrà recollir als establiments indicats. Hi ha més de 150 premis que, de forma aleatòria, aniran apareixent a l’aplicació de Natural Local fins el 24 de juny. Entre aquests premis n’hi ha tres que destaquen i són: a la Torre de Claramunt, un cap de setmana a Torre Nova Resort (dues nits per a 2-5 persones en cap de setmana excepte els mesos de juliol i agost) i una hora de passejada a cavall, per a dues persones, gentilesa de Finca Serra Burgès; a Castellolí, una nit a la casa de turisme rural Cal Jaume per a dues persones amb nen de fins a 7 anys amb esmorzar inclòs i un menú de cap de setmana al Restaurant Nou Orbisol; i, finalment, a Vallbona d’Anoia, un cap de setmana a Ca la Maria Xica, a partir de la segona quinzena de setembre, amb una visita a les instal·lacions D’Melis que produeix vi de mel, amb regal d’un lot de productes i una visita a l’explotació de Sarau Agrícola on coneixereu com es fabrica l’oli de vera i us emportareu un lot de productes Les barraques de pedra seca Les barraques de pedra seca són construccions caracte-

rístiques de la zona i lligades al seu passat rural i al so de la vinya i que es troben escampades per tot el territori. A l’Anoia són un més dels molts elements que conformen la riquesa patrimonial de la comarca, com els castells de frontera, els paisatges rurals o els petits pobles i nuclis amb encant. Gràcies a aquest joc podreu explorar les Valls de l’Anoia, properes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i amb la muntanya de Montserrat de fons. A més, els itineraris us acosten a Castellolí, La Torre de Claramunt i Vallbona d’Anoia, tres municipis amb molt d’encant on podreu gaudir de la tranquil·litat del món rural, passejar pels seus carrerons i descobrir el seu comerç local i de proximitat. Amb aquesta iniciativa es pretén incentivar les visites de turistes als nuclis urbans per augmentar el consum a les botigues de proximitat i contribuir a enfortir el teixit comercial local. Aquest singular projecte impulsat pel Consell Comarcal de l’Anoia i els ajuntaments de Castellolí, La Torre de Claramunt i Vallbona d’Anoia, amb el suport de la Diputació de Barcelona, busca promoure les sinergies entre el turisme i el comerç local per tal de revalorar els petits pobles de la zona, impulsar el seu teixit comercial i potenciar els productes singulars.

Arriba la 8a edició del Mercat de les espècies d’Argençola que se celebra el dissabte 9 de juny. La farigola serà l’espècie escollida en aquesta trobada. Tot i ser una espècie coneguda, desconeixem molts usos i aplicacions. A Argençola podrem centrar-nos i aprofundir en la saviesa tradicional i el seu coneixement local. Durant el matí del dissabte 9 de juny hi ha previstes una sèrie d’activitats relacionades amb el reconeixement de plantes silvestres dels camins i xerrades teòriques sobre usos i aplicacions medicinals i alimentàries de la farigola en la Jornada Tècnica “Botànica a la Cuina. Espècies, herbes i flors” que s’organitza amb el PATT (Ruralcat). Hi haurà dues exposicions, una dedicada a la farigola, el seu paper en la gastronomia i en la salut: “Què em portaràs Timó?, deia l’àvia”. I una altra d’Aquarel·les de plantes de la Camil·la Pérez Salvà. També es realitzaran dos tasts de productes a base de farigola, a escollir entre les 11 i les 13 h., i a càrrec del Col·lectiu Eixarcolant. Hi haurà una activitat infantil en dos moments del dia, al matí i a la tarda, que permetrà transmetre un coneixement als menuts amb “Vols fer un Bany de Farigola?” combinat amb la presentació del conte Tupinamburga, la remeiera amb unes il·lustracions exquisides d’Antònia Bonell

a càrrec de l’autora del conte, Roser Serra. Enguany, el Dinar “Menú del mercat”, elaborat per Gastronomia Salvatge, consistirà en Bulgur amb verdures i herbes, aromatitzat amb farigola d’Argençola, una llesca de pa amb farigola i de postres Trufes de farigola. A primera hora de la tarda es presentaran cinc llibres relacionats amb els usos i les aplicacions de les plantes: Etnobotànica de les terres gironines i Els colors de la ratafia d’Anna Selga; Milfulles, la revista digital d’Etnobotànica de Flora Catalana; La gastronomia dels camins, de Pilar Herrera; Cosechas. Relatos de mucha gente pequeña, de Gustavo Duch; La Ciutat Comestible, de Pilar Sampietro. A les 5 de la tarda es realitzaran diversos tallers pràctics en l’espai L’alquímia de les espècies. Diferents elaboradors explicaran com s’ha de fer un remei o aliment a base de farigola. Blanca Vela Giral de Menjar a Cala Blanca: Galetes de llimona i farigola. Imma Martinez Muntadas de cal Felix: Licor de farigola. Maite Forn Canela i Toni Castillo d’ECOPLANTER: Infusió de farigola. Maria Soler de l’Art de la Conserva: Gelea de Farigola. Jaume Teixé del Forn de Jorba: Trufes de farigola. Àvia Elisa de Cal Sebastià: Sopa de Farigola. Astrid van Ginkel de Fitomon: Sorbet de Farigola, Sal i Oli de farigola.

45 Febrer 2017

Maig 2018 32

Cada mes, l’AnoiaDiari en paper, amb reportatges, entrevistes en profunditat i opinió

Vols rebre cada matí les notícies del dia al teu correu? Subscriu-te gratuïtament a anoiadiari.cat

Segueix l’actualitat, dia a dia, a anoiadiari.cat

Trobaràs l’AnoiaDiari en paper, cada primer divendres de mes, a: IGUALADA AJUNTAMENT Pl. Ajuntament, 1 - BAR COMPLEX ESPORTIU LES COMES C/ Carles Riba - BAR LA PALOMA Plaça de la Creu, 19 - BENZINERA REPSOL (CANALETAS) Av. Mestre Muntaner, 56 - BIBLIOTECA CENTRAL Pl. Cal Font - CAFÈ BARCELONA Av. Barcelona, 15 - CAFE DE L´ATENEU C/ Sant Pau, 9 - CAFETERIA PASTEUR Av. Pasteur, 22 - CAFETERIA SOLER Av. Barcelona, 23 - CAP NORD C/ Bèlgica, 5 - CAP SUD Pg. Verdaguer, 170 - CENTRE CIVIC BARRI MONTSERRAT C/ Orquídies, 7 - CENTRE CÍVIC DE FÀTIMA Av. Nostra Senyora de la Pietat, 42 - CLÍNICA SANT JOSEP Pg. Verdaguer, 31 - CLUB ATLÈTIC IGUALADA Av. Emili Vallès - CONSELL COMARCAL Pl. Sant Miquel, 5 - DOLCE VITA C/ Comarca, 42 - EL CAFÈ DE LA PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 11 - ESPAI CIVIC CENTRE C/ Trinitat, 12 - FELCAFÈ Pl. de la Creu, 9 - CASAL POPULAR D’IGUALADA EL FOMENT Rambla de Sant Isidre, 14 - FORN ALEMANY AV. BARCELONA Av. Barcelona, 20 - FORN ALEMANY CAL FONT C/ Aurora, 49 - FORN ALEMANY DE LA CANTONADA C/ Sant Josep, 52 - FORN ALEMANY PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 3 - FORN ALEMANY POLÍGON Avinguda Europa, 1 - GIMNAS CAL FONT C/ Aurora, 86 - GIMNÀS INFINIT C/ Estadi Atlètic, s/n - GIMNÀS ÍTACA C/ Montmaneu, 5 - GRANIER C/ Sant Magí, 12 - HOSPITAL D’IGUALADA Av. Catalunya, 11 - HOT BLUES C/ Tarragona, 9 - HOTEL AMÈRICA Av. Mestre Muntaner, 44 - IG-NOVA TECNOESPAI Av. Barcelona, 105 - IGUALAVINS C/ de la Torre, 7 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 30 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 71 - JAUME&VICENS C/ Soledat, 15 - JAUME&VICENS C/ Òdena, 34 - JAUME&VICENS C/ St. Martí de Tous, 20 - KEOPS Av. Europa, 11 - L’AGULLA Pl. Cal Font - LA KASERNA Trav. Sant Jaume, s/n - LA PENYA C/ Sant Magí, 11 - NEXUS Rambla de Sant Isidre, 15 - NICOL’S C/ Dr. Fleming, 12 - NOSTRUM Pl. de la Creu, 12 - FIRA D’IGUALADA C/ Piera, 24 - PASTISSERIA LES COMES C/ Abat Oliba, 2-4 - PETROMIRALLES (REC) C/ del Rec - PETROMIRALLES LES COMES C/ Alemanya s/n - RESIDÈNCIA PARE VILASECA Av. Gaudí, 26 - RESIDENCIA VIURE B-1 C/ Joaquima Vedruna, 23 - RESIDÈNCIA VIURE-B-2 Av. Gaudí, 32 - RESTAURANT CANALETAS Av. Mestre Muntaner, 60 - RESTAURANT PACÍFIC Av. Europa, 3 - SOMIATRUITES C/ del Sol, 19 - SQUAIX IGUALADA C/ Masquefa, 9 - TANATORI Ctra. Vilanova, 44 - TEATRE DE L’AURORA C/ Aurora, 80 - TRES UNCES C/ Sant Magí, 67 - UBIC C/ de la Torre, 5 - UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA Ctra. Manresa, 131 /// CALAF AJUNTAMENT Pl. Gran, 2 - BAR CANET Pg. de Santa Calamanda, 10 - BAR CASINO Av. de la Pau, 30 - BAR ROSA C/ Raval de Sant Jaume, 9 - CASAL DE CALAF Carretera Llarga, 11 - EL REBOST DE L’ÀNIMA Pl. Barcelona 92, 2 - FORN CASA FLORENTINA C/ Raval de Sant Jaume, 5 - FORN DE CABRIANES C/ Raval de Sant Jaume, 24 - FORN DE PA FITÓ C/ Ravalet, 5 - RESTAURANT PARADOR Carretera d’Igualada, 1 /// CAPELLADES AJUNTAMENT C/ Ramon Godó, 9 - CA L’EMÍLIA C/ Major, 32 - CAP C/ Torrenova, 18 - FORN LA XATA Pg. de Miquel Mas, 28 - FORN SABATER C/ Major, 37 - JAÇ ROIG Trav. del Portal, 10 - PASTISSERIA GUASCH C/ Major, 20 - RESIDÈNCIA FUNDACIÓ CONSORTS GUASCH Pl. Concepció, 3 - SOCIETAT LA LLIGA C/ del Pilar, 13 /// CARME AJUNTAMENT Av. Catalunya, 2 - BAR ENRIC Av. Catalunya, 17 - QUEVIURES TANDY C/ Sant Martí, 16 /// CASTELLOLÍ AJUNTAMENT Av. Unió, 60 - CAFÈ LA BRILLANTE Av. Unió, 52 - CAL BETES Av. Unió, 61 - CAL FORNER Av. Unió, 27 - NOU URBISOL Ctra. Nacional II, Km. 562 /// COPONS AJUNTAMENT C/ Àngel Guimerà, 8 /// EL BRUC AJUNTAMENT C/ Bruc del Mig, 55 - BAR ANNA C/ Bruc del Mig, 34 - FORN ALEMANY C/ Bruc del Mig, 56 - SUPERMERCAT CHARTER C/ Bruc del Mig, 86 /// ELS PRATS DE REI AJUNTAMENT Plaça Major, 1 - CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ DE L’ALTA ANOIA Pg. Josep Mª Llobet, s/n /// ELS HOSTALETS DE PIEROLA AJUNTAMENT Pl. Cal Figueres, 1 - CASAL CATALÀ C/ Joan Vallès, 30 - CASAL D’AVIS Pl. de Cal Figueres, 1 - EL CELLER DE L’ESTEVE C/ Isidre Vallès, 4 /// JORBA AJUNTAMENT C/ Major, 2 - BAR LA GALLEGA Av. Canaletes, 25 - BON ÀREA Autovia A2 km. 545 - EL FORN DE JORBA Av. de Canaletes, 36 - RESTAURANT MARTÍ Av. Canaletes, 14 /// LA LLACUNA AJUNTAMENT C/ Major, 1 - BAR LA PANSA C/ Major, 6 - CARNISSERIA CAL CU-CUT Pl. de la Font, s/n - ESTANC CAL BARRINA C/ de les Eres, 26 - FORN PUJÓ C/ Major, 3 - OFICINA DE TURISME C/ Major, 4 /// LA POBLA DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Av. Catalunya, 16 - BENZINERA HOSTAL ROBERT Av. Catalunya, 1 - ESTANC Avinguda de Catalunya, 22 - FORN DE PA MONTAÑO Avinguda de Catalunya, 18 /// LA TORRE DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Pl. de l’Ajuntament, 1 - BAR LA PORTUGUESA C/ Barcelona, 1 - TRES X TR3S C/ Torre Baixa, 24 /// MASQUEFA AJUNTAMENT C/ Major, 93 - CAP Av. Catalunya 3 - CENTRE TECNOLOGIC I COMUNITARI Av. Catalunya, 60 - LA FÀBRICA ROGELIO ROJO C/ Santa Clara 16 /// SANTA MARGARIDA DE MONTBUI AJUNTAMENT Ctra. de Valls, 57 - ATENEU CULTURAL RECREATIU C/ Anselm Clavé, 3 - CA LA IAIA C/ La Tossa, 6 - CAP C/ Fàbrica, 7 - CENTRE CÍVIC LA VINÍCOLA Pl. La Vinícola - CLUB D’ESPORTS LES MORERES Ctra. de Valls, Km 3,2 - EL RACÓ DE LA BOTA C/ Almeria, 13 - FORN ALEMANY Ctra. de Valls, 73 - FORN ALTARRIBA C/ Almeria, 1 - FORN I CAFETERIA PÀNEM C/ Almeria, 8 - FORN MONTAÑO C/ Sant Bartomeu, 12 - MONT ÀGORA Passeig de Catalunya, s/n, - MONT AQUA Av. de l’Esport, s/n, - PASTISSERIA ALTARRIBA Ctra. de Valls, 20 /// STA. MARIA DE MIRALLES LES QUATRE CARRETERES Carretera C-37, km. 48,5 /// ÒDENA AJUNTAMENT Pl. Major, 2 - BAR IL NUOVO Av. Manresa, 78 - BAR LA CRUÏLLA Av. Manresa, 38 - CENTRE CÍVIC PLA D’ÒDENA C/ Unió, 2 - FARMÀCIA Pl. Major, 3 - ESTANC Av. Manresa, 115 /// PIERA AJUNTAMENT C/ de la Plaça, 16 - BAR CAÑADAS C/ Piereta, 22 - CAFÈ 365 C/ Piereta, 49 - CAFÈ LA VILA C/ de la Plaça, 16 - CAL VENDRELL C/ Pau Claris, 1 - CAP - Av. Carretera d’Igualada, 62 - FRUITERIA CAL BIEL C/ de la Plaça, 34 - BENZINERA ESCLAT Av. Carretera d’Igualada, 97 - PASTISSERIA MORA C/ Piereta, 36 - /// SANT MARTÍ DE TOUS AJUNTAMENT Pl. de la Independència, 1 - CAL VICENÇ C/ Carretera, 16 - FORN LA PLAÇA Pl. de Fàtima - L’ATENEU Tv. Sant Valentí, 2 /// VALLBONA AJUNTAMENT C/ Major, 110 - BAR CAL SIMON C/ Major, 88 - CAL SAUMELL - C Major 116 /// VILANOVA DEL CAMÍ AJUNTAMENT Pl. del Castell, 1 - CAP Ctra. de la Pobla, 7 - CENTRE D’INNOVACIÓ DE L’ANOIA C/ dels Impressors - EDIFICI D’ENTITATS Pl. dels Horts, 1 - FORN DE PA CMH C/ Sta. Llúcia, 49 - FORN I PASTISSERIA ROIG C/ Sta. Llúcia, 95 - NOU BAR RESTAURANT C/ Verge de Montserrat, 28 - PASTISSERIA CAL RUBIO C/ Sta. Llúcia, 62 - PASTISSERIA J. HARO C/ Sta. Llúcia, 57- RESIDÈNCIA AMMA C/ dels Fusters 2 - SOC C/ President Companys, 1 ///

Maig 2018

ANUARI Recull de les notícies més llegides pels nostres lectors a l’anoiadiari.cat

Les més llegides de l’abril 01

La policia adverteix als “músics per la llibertat” d’Igualada que no tenen permís La instrucció del cas de la mort de Clàudia queda pendent d’un testimoni Imma González afirma a les xarxes que Catalunya viu una “situació de preguerra civil” L’igualadí Joan Mangues és denunciat per la policia de Madrid per una piulada Èlia Susanna retreu a la CUP “qüestionar 20 anys de carrera en estudis per la pau” Centenars de persones es concentren davant el Kursal amb Músics per la Llibertat Un presumpte compte de C’s d’Igualada recolza les declaracions xenòfobes de Jiménez Losantos La CUP denuncia que “el curs d’Estudis per la Pau va costar 76.000 euros i no va tenir cap inscrit” L’Anòlia farà 30 anys amb un inici amb Sau i els Búhos i amb els Catarres com a punt i final L’Ajuntament d’Igualada construirà una nova zona blanca al carrer Delícies

Les més llegides del 2018 01

“No grapegis -bord!- les paraules del poeta!”. Article d’opinió de Jaume Farrés (31/01) La policia adverteix als “músics per la llibertat” d’Igualada que no tenen permís (09/04) Detenen el jove Carles Duran arran del cas “Som 27 i més” (07/01) Mor el fundador de Buff Joan Rojas (08/01)

Es busquen testimonis d’una agressió a Igualada (16/01)

L’igualadí detingut pels presumptes comentaris contra Rivera, en llibertat (19/01) El centre d’Igualada retrona contra els cinc nous empresonaments (23/03) La instrucció del cas de la mort de Clàudia queda pendent d’un testimoni El CDR de la Conca acusa al govern vilanoví d’abús en la imposició de treballs comunitaris (26/03) Les estàtues d’Igualada es vesteixen de groc per rebre els Reis d’Orient (05/01)

Maig 2018

Agost2016

#ADFESTAMAJOR

43 47