ANOIADIARI JUNY 2018 by AnoiaDiari

Juny 2018 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT

Més de 50 globus ompliran de color el cel de l’Anoia Del 12 al 15 de juliol el Parc Central d’Igualada serà l’escenari de l’European Balloon Festival, la trobada de globus més important del sud d’Europa

Arriben els festivals d’estiu a la comarca Amb l’arribada de la calor, les nits d’estiu s’omplen de propostes culturals amb una nodrida i diversificada agenda de festivals a molts municipis de l’Anoia

L’impacte de la futura autovia genera dubtes L’Anoia celebra l’anunci de l’ampliació de l’A2 però alguns alcaldes recelen de l’impacte mediambiental i les afectacions que el projecte pot produir als seus municipis

La revolució de la indústria 4.0, protagonista La 4a revolució industrial, clau per garantir la competitivitat de les empreses, serà l’eix del Sopar Empresarial organitzat per la UEA

Compte enrera Quan falta un any per a les eleccions municipals, ni l’actual alcalde d’Igualada Mac Castells ni els caps dels grups de l’oposició s’han postulat com a candidats. A l’Anoia, només a Piera s’han donat a conèixer alguns alcaldables, i es desconeix si hi haurà candidatures de C’s

Juny 2018

El tema del mes

EL TERRITORI MIRA AMB ESCEPTICISME LA REFORMA DE L’A-2

La reforma de l’autovia, oportunitat o amenaça? El Ministerio de Fomento ha confirmat que hi ha previst, del 2020 al 2023 una important obra de millora de l’autovia que transformarà el seu traçat actual. Una actuació que planteja canvis en el traçat que alteraran la morfologia del territori. Alguns agents de l’Anoia mostren preocupació per com afectarà aquest canvi, mentre d’altres celebren que es faci per fi un pas endavant FRANCESC VILAPRINYÓ

L’Estat espanyol ha manifestat la seva intenció, finalment, de ‘normalitzar’ l’autovia A-2 i convertir-la en una infraestructura del segle XXI. Una obra que el món econòmic i els usuaris de l’Anoia han vist durant molts anys com a més que necessària. Aquests darrers deu dies s’han donat a conèixer els detalls del que fins ara es deia amb la boca petita. Es tracta d’un projecte d’una magnitud que no coneixíem a la comarca des de la construcció del tram Cervera-Igualada, i que tants maldecaps va portar. Les obres s’han d’encetar el 2020 i concloure el 2023, una previsió optimista. Hom recorda els lamentables retards de les darreres actuacions abans del 2004 i el tràgic balanç que se’n va derivar. De tota manera, les principals preocupacions del territori no se cenyeixen únicament a com i quan es farà aquesta carretera. L’impacte sobre l’entorn -amb una infraestructura que podria duplicar la seva amplada- és un altre signe d’alarma. D’entrada, els detalls que s’han donat a conèixer els han difós els alcaldes. Els tècnics de Fomento es van reunir amb ells la setmana passada en una reunió de cortesia després de mesos de silenci sobre el projecte. L’autovia tindrà un nou traçat en els trams d’Òdena i Castellolí, a més de canvis substancials a la zona del Bruc. Els canvis a l’A-2 arriben finalment en una carretera que no compleix la normativa d’autovies en aspectes com les cobes -amb angles massa tancats, com en el cas de Castellolí-, velocitats màximes per dessota d’allò estipulat o l’excés d’entrades i sortides en trams determinats. El Bruc, a l’expectativa Per la seva orografia, la zona del Bruc pot ésser la més afectada per una obra que implica canvis de traçat i la construcció d’almenys un nou viaducte. Enric Canela, l’alcalde del

Un carril tallat per obres direcció Igualada a l’A2 a Castellolí TCM

municipi, ha deixat ben clar aquests darrers dies que els bruquetans estan molestos per com s’ha conduït el procés fins ara i la manca d’informació. Per començar, perquè han estat l’Ajuntament i els vilatans els que han hagut de rascar fins a ser coneixedors del plantejament que tenia el Ministeri. Des de Madrid no s’ha ofert cap aclariment del que es plantejava fins ara, a més que malgrat la mà estesa que es va oferir des del municipi, Fomento no ha facilitat ni plànols ni detalls sobre l’avantprojecte. Amb tot, el risc que afronta el municipi va molt més enllà, segons el batlle, de l’impacte ambiental. Actualment, la carretera suporta un trànsit que s’eleva fins als 50.000 vehicles diaris en algunes ocasions. L’impacte ambiental Alcaldes que s’han mostrat favorables a l’obra, com el propi Marc Castells d’Igualada, han demanat a Fomento que tingui en compte les demandes

mediambientals dels municipis petits de la comarca, que veuen amb molt més recel aquesta obra. Castells ha subratllat que “és una reivindicació històrica, els alcaldes de la zona, els darrers anys hem vist massa accidents a les corbes, alguns d’ells mortals”. El batlle igualadí emplaça l’administració espanyola “que siguin respectuosos amb tots els municipis i escoltin les propostes i al·legacions que es facin”. Entre els municipis que també segueixen amb atenció com serà la nova A-2 hi ha Òdena. L’alcalde de la població, Francisco Guisado, veu amb bons ulls les obres que serviran per millorar la connectivitat del municipi. Més en el cas que es faci l’anunciat pla director per a Can Morera. Guisado apunta que “pel que hem pogut saber, hi haurà accessos que ja no hi seran i guanyarem una via de servei paral·lela”. Amb les “al·legacions oportunes,

Ridícul L’alcalde de Castellolí afirma que no entén per què es fan obres costoses de manteniment ara, si en qüestió de dos anys es canviarà el traçat

Canvi La nova autovia contrarestarà els defectes del traçat actual com les corbes massa tancades, amb radis de corba més grans, o l’excés de sortides de la carretera

Problemes El Bruc pot trobar-se a més de l’impacte ecològic, que es retalla la seva zona industrial, que ara és paral·lela a l’autovia

pot ser una molt bona oportunitat per al nostre territori, ja que el futur polígon quedaria ben connectat amb la nova autovia”. El que representa el principal repte per a l’alcalde, en una carretera que es desplaçaria cap al nord respecte al traçat actual, “és evitar que es creï una trinxera més en el territori”. En els darrers anys, s’ha donat un impuls a la comarca de projectes que cerquen la conciliació de la ciutat i l’entorn amb les rutes naturals repensades com a camins per a vianants i ciclistes. En el cas d’Igualada, l’Anella Verda. Es tracta d’iniciatives que els municipis veïns veuen com un punt de partida interessant. Guisado considera que “l’A-2 que es faci no pot ser una barrera per a les rutes per a caminants o ciclistes. Esperem que el Ministerio de Fomento estudiÏ com resoldre això i que hi hagi connexions més amables”. Abans que l’obra surti a exposició pública, Fomento haurà de tenir el llum verd d’un ministeri que s’ha creat nou de trinca, ara amb l’arribada de Pedro Sánchez: el Ministerio para la Transición Ecológica. Porta oberta a potenciar l’aeròdrom? Si la zona d’Òdena-Castellolí es veu beneficiada amb un nou traçat que permeti traslladar la confluència amb l’Eix Diagonal més al nord, de retruc es podria resoldre el que era un dels handicaps de l’aeròdrom, la seva llargada. La proximitat de l’autovia impedia el seu allargament; ara, sembla que la idea que hi ha per fer-la contempla aquest desplaçament cap al nord, que suposaria un millor enllaç -en forma de trèvol- amb l’Eix Diagonal. UP tem una actuació agressiva Per la seva part, el secretari comarcal d’Unió de Pagesos, Joan Vidal, explica que “encara no hem rebut cap informació sobre el projecte, no en sabem res fins ara”. Vidal admet que hi ha una problemàtica amb l’A-2

Juny 2018

TRAM PERILLÓS El trànsit de vehicles de gran tonatge és un dels grans problemes de circulació al tram anoiencs de l’autovia. Concretament, el sector comprès entre els termes de Jorba i Cervera és considerat pel Reial Automòbil Club de Catalunya com un dels més perillosos del país pel que fa al risc d’accidents amb vehicles pesats, el sisè punt segons l’EuroRAP del 2016.

“que suporta molt de trànsit, també en els caps de setmana”, però matisa que “és una obra que necessita i requereix manteniment, però caldria potser fer les inversions per acabar infraestructures que estan a mitges. Això que es planteja ara ha sorgit de cop, sense que fins ara se n’hagués donat indicis”. Veu possibles paral·lelismes entre aquest projecte i el de l’Eix Transversal Ferroviari o Can Morera, que “provoquen afectacions als terrenys sense que hi hagi realitats”. Vidal tem que la nova autovia sigui molt agressiva en el marc d’un projecte “faraònic” mentre que “resten comunicacions com la de tren que s’ha de resoldre i no es pren cap iniciativa”. Però aquestes objeccions no són exclusives de Joan Vidal o de l’alcalde bruquetà Enric Canela. El propi conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha dit la seva sobre aquesta obra també. La setmana passada etzibava que “és millor que compleixin amb les inversions pendents abans de fer res amb l’A-2”. El conseller ja ha posat en dubte que porti millores substancials en el trànsit.

Via lateral a l’A2 a Collbató TCM

Opcions per atenuar el trànsit Els camions són el principal maldecap del tram. De fet, el sector que va fins a Jorba des de Cervera és considerat pel RACC com un dels més perillosos pel que fa a risc d’accidents amb vehicles pesats (el sisè punt segons l’EuroRAP de 2016). En aquest sentit, Enric Canela, alcalde del Bruc, entén que “més enllà d’unes obres de tan gran impacte, seria molt millor alliberar el peatge de l’AP-2 pels camions”. El Bruc espera alguna contrapartida i que davant la càrrega que representen més obres i més trànsit, es millori el transport públic dels municipis que hi ha al llarg de l’A-2 com Collbató o Castellolí, a més del Bruc. En dos anys les màquines s’activaran i poden retallar part de la superfície industrial del Bruc, lamenta Canela. A més, si les obres es fan en dos anys, l’enrenou d’aquests dies amb les obres de reasfaltament “no té sentit” ha comentat l’alcalde de Castellolí Joan Serra. L’A-2 es quedarà a l’agenda de l’actualitat anoienca durant molt de temps, per bé o per mal.

Juny 2018

A fons A FONS MENYS D’UN ANY PER LES ELECCIONS MUNICIPALS

Els partits miren cap a unes eleccions marcades per l’1-O La gran incògnita és si el batlle d’Igualada seguirà. Afirma que “la continuïtat del projecte no implica que continuïn les mateixes persones”. Només a Piera se sap que els actuals socis Jordi Madrid i Josep Llopart seran rivals a l’arena electoral. FRANCESC VILAPRINYÓ

El mandat 2015-2019 serà dels que ha passat més ràpid perquè la tensió que es va instal·lar a la política catalana immediatament després de les eleccions ha absorbit bona part de l’atenció mediàtica. Però els dos escenaris s’influeixen i el darrer cap de setmana de maig del 2019 i les dues setmanes següents mostraran fins a quin punt. Ara mateix, hi ha damunt la taula la possibilitat que el govern estatal del PSOE continuï o no la política de mà dura contra els representants polítics catalans i si això arribarà als alcaldes i governs locals. No és una qüestió menor i alguns dels alcaldes han exposat que bona part de la seva continuïtat dependrà en darrera instància si s’engega un procés d’inhabilitació que cap dels partits vol. La mimetització de la dinàmica política catalana a la comarca és evident. La portaveu igualadina del PDeCAT, Maria Senserrich, posava sobre la taula fa uns dies que la directriu del partit és presentar-se amb la marca electoral Junts per Catalunya, que és el nom de la formació que va encapçalar Carles Puigdemont el 21-D. JxCAT englobava independents i elements del PDeCAT. La possibilitat que té més força és “marques adaptades” com ‘Junts per Vilanova’ que ja va utilitzar Jordi Barón el 2015, portades a cada municipi. També de rebot per la situació a Catalunya, de cara al 2019 es perfila l’assalt de Ciudadanos als consistoris anoiencs. Des que el 2007 van treure una regidora a Vilanova, el partit taronja no ha tornat a treure el cap en els comicis municipals. Els darrers mesos, amb l’auge de l’espanyolisme, la presència de C’s a les xarxes i als carrers de l’Anoia s’ha augmentat, però fins ara no ha aparegut cap candidat amb cara i ulls.

D’aquí un any sabrem qui ocuparà els 21 seients del saló de plens de l’Ajuntament d’Igualada i qui el presidirà

Els partits independentistes coincideixen que la situació sense visos de canviar, amb l’encallament després de la proclamació de la República i els presos polítics, farà que també es voti en clau nacional, però no són partidaris d’establir grans fronts, en bona part perquè a la comarca l’electorat sobiranista és molt divers i en la majoria de viles no cal aglutinar-lo. Pel que fa a fronts d’esquerres, l’entorn d’ICV i les seves confluències s’està reorganitzant des de fa mesos entorn de la marca Comuns, amb la qual es presentarien a diversos llocs. Sobre si en alguns punts optaran per un front més ampli, Fins al moment, als grans municipis, només hi ha dos grans candidats confirmats. Socis ara i rivals en qüestió de

deu mesos, doncs són els que són alcalde i primer tinent d’alcalde de Piera, el republicà Jordi Madrid i el neoconvergent Josep Llopart. Continuïtat a Igualada En el cas de la capital, cap dels sis portaveus, tots ells homes i caps de llista el 2015, han aclarit si repetiran. El que ha donat més indicis d’estar-hi disposat és Darío Castañé. Marc Castells, alcalde, i que és a punt de ser president de la Diputació, es resisteix a assegurar la seva continuïtat personal, però dona per segura “la continuïtat del projecte del 2007, quan ja vam dir que som la millor recepta per Igualada”. Aposta per mostrar pedigrí independentista “som 947 municipis i una República, ha de ser el nostre lema i aglutinar. ” i ma-

tisa que tot es decidirà a les primàries. “Estem assolint el que havíem projectat” En el balanç d’aquest mandat, el batlle considera que “estem en el darrer any i assolim el que ens havíem marcat, en l’àmbit de la cultura, del coneixement, l’atenció a les persones o la comunitat”. Sobre les inversions industrials, assignatura pendent, “ho portem en conjunt amb la Mancomunitat i crec que anem en la bona direcció, amb una aliada com Àngels Chacón a la conselleria d’Empresa. Hi ha coses, sí, però tot va lent”. Considera que “estem millor que fa set anys. L’atur baixa i seguirà baixant. Estem fent inversions, però el deute s’ha reduït fins a 36 milions”. Com a horitzó pel man-

dat proper, si continua el seu equip, es fixa “aprofundir en l’acord amb la UdL, amb l’Hospital i el 4D Health. Volem no només arribar als 1.000 estudiants de grau, sinó arribar als 2.000 amb estudis de postgrau i màsters”. En matèria d’espai públic, “completar l’Anella Verda i enllestir el Parc Central, espais verds, com també la Via Blava”. En breu termini anuncia l’inici de millores al polígon, treballar per l’Auditori nou i augmentar la seva capitalitat amb el SOC o l’Aula de suport d’Apinas a Cal Salinas. Palau: “No hem ajudat a les pimes” La relació d’amor-odi entre CiU i ERC a Igualada ha estat inversament proporcional a la que hi ha hagut a nivell nacio-

Juny 2018

A FONS MENYS D’UN ANY PER LES ELECCIONS MUNICIPALS nal. Mentre es formava Junts pel Sí el 2015, aquí ERC passava a l’oposició. Josep Maria Palau, candidat que no es tanca repetir, ataca l’alcalde en el seu resum del mandat. “Hem tingut eslògans grandiloqüents però buits de contingut”. En la seva opinió “no hem estat capaços d’atraure ni una sola empresa industrial. Cal tenir un projecte de ciutat, que el govern no té. No s’ha portat a terme una política industrial local basada en la incorporació de la recerca i el desenvolupament a les nostres pimes. Ens calen actuacions efectives, que aportin resultats”. Entre els altres problemes que enumera hi ha “la precarietat laboral, les desigualtats, la neteja de la ciutat, el deteriorament de parts de la ciutat, el preu i l’accés a l’habitatge, el futur per als joves, les dificultats que té el comerç local, el transport públic... I estem pagant un dels

tiona també que “ha faltat l’ambició d’una política industrial conjunta a la Conca que anés més enllà de la gestió del dia a dia i s’han deixat passar oportunitats per passivitat” i critica l’aposta pels supermercats”. Mateu: “Castells fa de la política un concurs de popularitat” Albert Mateu, portaveu de la CUP i regidor junt a Eva Pedraza, ha estat una de les veus més crítiques contra el govern. En matèria industrial insisteix en “no hi ha resultats palpables i gran part de la política industrial se segueix centrant en els sectors tradicionals (tèxtil i pell) malgrat cada cop tenen un pes menor en l’economia local. I per què? És un sensesentit”. En aquesta línia de duresa, apunta que “no diem que l’arribada de noves empreses sigui fàcil, però assegurar que

d’oposició ferma a Castells, similar a la d’ERC i CUP. Darío Castañé, el seu portaveu, també censura l’apartat econòmic de Castells i creu “que primer cal apostar pel teixit local existent, promovent la seva renovació i diversificació, perquè seure’s a esperar és una irresponsabilitat. No és incompatible cercar la implantació de nova indústria i alhora promoure l’existent. I hi estaré d’acord, però si no apostem primer per Igualada, mai cap empresa voldrà venir. I això passa necessàriament per fer que el nostre municipi sigui un lloc on es pugui viure”. Afegeix que “ l’Ajuntament dóna molts ajuts de “dinamització econòmica” però sense cap mena de control ni avaluació del seu impacte”. Castañé demana unes primàries per Igualada Decidim, segurament sota el paraigües de Comuns, per

rents amb el govern i els hem felicitat en els aspectes positius, com el tema universitari” però també critica el PDeCAT pels resultats en l’atracció d’inversions industrials. Apunta que “com a oposició presentem propostes, però amb el PDeCAT amb majoria absoluta, ells sempre tenen la darrera paraula. Vull recordar que els darrers anys, en l’únic que s’ha atenuat la pressió fiscal i no n’hi ha hagut més ha estat en el pacte de PP i PDeCAT en les ordenances, pel 2017. En conjunt, els altres anys, l’IBI ha crescut més de tres milions d’euros en recaptació total”. Lamenta que “el govern hauria de ser més obert amb les propostes de l’oposició”. Per últim, sobre la irrupció de C’s, creu que “ens pot treure algun suport, però demoscòpicament van perdent força. Les nostres sigles són fortes a nivell de ciutat”.

i veïnes. C’s, pot condicionar, no només el PSC, sinó a tota la resta de candidatures, haurà de presentar bones candidatures i bons programes”. Un tomb des de l’octubre Tant les forces sobiranistes com les constitucionalistes admeten que hi ha hagut un gir decisiu des del passat octubre. La fórmula de presentació de les candidatures del PDeCAT, com a “Junts per” s’albira com una picada d’ullet a un electorat que ha estat implicat i ha seguit d’a prop els episodis de la lluita per la independència. Josep Maria Palau considera que “el moment polític que estem vivint és d’una gran intensitat, que planteja canvis molt importants, i a més a més, està principalment protagonitzat per la iniciativa de la gent,en base a uns nous valors republicans i de justícia social”. Hi ha una ciutadania més crítica.

Marc Castells

Josep Maria Palau

Jordi Riba

Albert Mateu

Darío Castañé

Joan Agramunt

A punt de ser president de la Diputació, l’alcalde ha manifestat que hi haurà “continuïtat” per al seu projecte polític, tant si és amb ell com amb una altra figura del seu equip i s’ha limitat a dir que “es decidirà qui és l’alcaldable a les primàries”. El PDeCAT no té cap altra figura de la seva rellevància a l’Anoia i és improbable, però, que es renunciï a un actiu que ara mateix és un dels homes forts del partit.

Ha deixat entreveure que si és precís es tornarà a presentar. El fet que una de les altres opcions més reconeixibles, Alba Vergés, siguiaraconsellera,reforça la possibilitat que Palau torni a concórrer a les municipals com a cap de llista. Amb Carolina Telechea a Madrid i la voluntat “de mostrarunaalternativaclara de govern”, sí que l’equip quevaacompanyar-loales darreres municipals tindrà canvis sensibles.

És una de les figures prominents de la política local, on ha exercit des de 1999. La seva continuïtat dins el projecte socialista és un enigma. Afirma que “no sé en quina funció” estarà el maig del 2019. El PSC va renovarlasevacúpulalocal fadosanysambQuimRoca iClaraCasares,peròaquest relleu no s’ha traduït en cap altre indici que signifiqui una aposta de cara a les municipals, on poden haverdebatallarcontraC’s.

JuntaEsquerra,laCUPs’ha significat més en una línia dura d’oposició contra el govern de Castells i en concret amb la línia seguida a promoció econòmica i en urbanisme. Com els altres candidats que encapçalaven llistes el 2015, no s’ha pronunciat sobre la seva continuïtat al capdavant dels cupaires. És el seu primer període a l’Ajuntament i les normes de joc de la formació no impedirien que es tornés a presentar.

El portaveu d’Igualada Decidim té força probabilitats de repetir com a candidat. La confluència es vol consolidar i Castañé és ben valorat pels seus diferents actors. Vinculat al Partit Pirata, el portaveu de DI també mostra la seva disposició a tornar a concórrer a unes municipals on hi haurà de nou una forta competència en l’angle esquerre municipal, amb republicans, socialistes i la CUP.

És el regidor més veterà del consistori i una aposta segura per part del Partit Popular. Que continuï és una incògnita i l’edil no es vol pronunciar en cap sentit. Com Josep Maria Palau, es mostraadisposiciódelpartit. La direcció i la militància del partit conservador decidiran a partir de la tardor qui encapçala la llista, on caldrà una aposta visible davant la probable batalla per la dreta espanyolista amb Ciudadanos.

Impostos de Béns i Immobles més alts de Catalunya! I que en Marc Castells l’ha apujat en 875.000 euros en els darrers tres anys”. També fa autocrítica en clau d’oposició: “no aconseguim transmetre prou bé aquesta manca de resultats del govern de la ciutat i que nosaltres estem aportant propostes molt més adequades i més efectives en tots els àmbits”. Riba: “no fan per no molestar” Els socialistes van mantenir durant dos anys una tàctica de pactes amb el govern, però se n’han distanciat. El portaveu Jordi Riba ha retret que “s’ha eludit qualsevol acció que pogués generar el més mínim debat. s’ha sublimat la màxima de no fer per no molestar. Ens anem quedant enrere en molts terrenys, un exemple paradigmàtic d’això és el POUM. Nosaltres hem inentat fer una oposició constructiva”. Qües-

faràs una cosa que no estàs segur de poder complir és enganyar la gent, especialment si és l’eslògan principal de la teva campanya. Opten per desviar l’atenció amb les clàssiques obres de final de mandat i la contínua fumera d’esdeveniments”. No es pronuncia sobre la seva continuïtat, però assegura que “com a CUP intentem ser una força seriosa, que aborda els temes importants amb el rigor necessari. Som a tots els debats que se’ns plantegen i en proposem de propis. Davant tenim un actor molt simpàtic que ha convertit la política municipal en un concurs de popularitat, sense importar el projecte de ciutat ni les polítiques de fons”. Castañé “em vull presentar a unes primàries” La fórmula Igualada Decidim va assolir un regidor, el que tenia Montserrat Mateu per ICV i s’ha mostrat en una línia

presentar-se i consolidar una candidatura els propers mesos. Sobre les funcions i les possibilitats de l’oposició a Igualada: “hem de fer molta autocrítica. Crec que una de les coses que ens falta fer és explicar bé per què les nostres propostes són millors. I ho són perquè permeten garantir el benestar de tothom, reduint les escletxes del sistema per on es perden moltes persones. Resumint-ho molt: a més gent coberta i amb els seus drets garantits, més progrés i millor serà la nostra societat”. Agramunt: “no ens fa por C’s” Amb la retirada de Pere Calbó i el pas de dos a un regidors, Joan Agramunt (PP) ha quedat com el ‘lone gunman’ de l’espectre de la dreta estatal a Igualada i a la Conca d’Òdena. Paradigma de l’oposició moderada al govern, afirma que “hem volgut ajudar i ser cohe-

El factor taronja Queda per saber si Ciudadanos presentarà batalla a Igualada i a diferents punts de l’Anoia. Jordi Riba opina que “sempre hi ha marges de competició electoral, els votants són els que són i si hi ha més candidatures pot haver-hi més fraccionament, ja ho hemvist en els darrers cicles electorals, també municiapls. Ara bé C’s és un partit ubicat a la dreta i clarament nacionalista, sens dubte no és la nostra proposta, ens adrecem a un electorat diferent”. La consideració de Riba és compartida per la direcció comarcal del PSC, que malgrat el posicionament del partit en la crisi catalana veu que “són una força volàtil, com s’ha pogut observar darrerament. No sembla ser una eina útil per als veïns a nivell municipal. L’experiència en la gestió municipal del PSC i la qualificació dels candidats i candidates és ben valorada pels veïns

Albert Mateu entén que “l’octubre ens ha donat unes lliçons importants sobre l’Estat, el poder econòmic, la gran banca i l’IBEX 35. També sobre certes elits catalanes. I confio que això haurà obert els ulls a molta gent sobre quina és la via per la qual poder arribar a canvis reals en la nostra societat i assolir també la desitjada sobirania en l’àmbit nacional. Ara bé, falta encara tenir consciència, al meu parer, que els canvis han de començar per allò més proper”. El portaveu d’Igualada Decidim, Darío Castañé també veu “una societat més polititzada: és quelcom que trobo molt positiu. Ara bé, no s’ha resolt el problema de la desafecció política. Cal continuar expandint la cultura política de la participació, acompanyada d’un aprofundiment democràtic en forma de consells ciutadans i consultes realment vinculants”.

Juny 2018

A FONS EUROPEAN BALLOON FESTIVAL

1 globus, 2 globus, 3 globus... Més de 50 globus! Del 12 al 15 de juliol, una cinquantena de globus vinguts d’arreu del món -alguns d’ells amb formes soprenents com un gos, un ase... o un pirata!- tornaran a convertir el cel de l’Anoia en un gran espectacle amb l’European Balloon Festival, que vol ser enguany més familiar que mai ANOIADIARI

Un gos, un ase i, fins i tot, un pirata gegant, volaran per damunt dels nostres caps del 12 al 15 de juliol. No, no és un somni, ni una al·lucinació. Són alguns dels globus convidats a la 22a edició de l’European Balloon Festival, que durant 4 dies tornarà a esquitzar de colors el cel de l’Anoia en el festival de globus més important del sud d’Europa. Al costat d’aquests figures singulars i curioses, l’EBF reunirà a l’Anoia més de 50 equips provinents de Catalunya i de l’estranger, des d’Espanya a l’Índia, passant per Mèxic, Brasil o Israel. L’European Balloon Festival té dos escenaris: el cel de l’Anoia i el Parc Central, estrenat l’any passat amb una molt bona acollida per part dels participants i del públic, gràcies a les millores, sobretot les que afavoreixen la comoditat dels equips i dels visitants. Enguany l’organització del festival - a cura de l’Ajuntament d’Igualada i l’empresa fabricant de globus Ultramagic, amb el suport de les empreses de vol Globus Kon-Tiki i Camins de Vent- vol que aquest tingui un caràcter més familiar que mai i que torni a aplegar centenars de famílies vingudes d’arreu. Per aquest motiu, el Parc Central serà l’escenari de la festa “Dibuixa el teu parc”, amb tallers i activitats infantils i les estelars actuacions de l’Àlex i el Pau del Club Super 3 i de les Macedònia.

El programa d’activitats paral·leles als espectaculars vols de competició, es completa amb unes cites que ja esdevenen uns clàssics a l’agenda de les nits d’estiu a l’Anoia, com l’encesa noctura de globus Night Glow, seguida del piromusical i el concert de l’Anòlia, que enguany anirà a càrrec de Sau30 i Buhos. En aquesta edició i gràcies a l’èxit dels anys anteriors, el centre d’Igualada es tornarà a omplir d’iglús de vent, que soprendran els vianants amb la seva espectacularitat i els activitats culturals que es duran a terme al seu interior.

Un lleó, un ase, un pirata... Una de les novetats de la 22a edició de l’European Balloon festival és el relleu a la direcció esportiva. El jove pilot igualadí Jordi Rodríguez, amb una llarga i experimentada trajectòria, agafa el relleu de Josep Maria Lladó, que va dirigir el festival l’any passat substituint el pilot igualadí Àngel Aguirre com a cap esportiu del festival. Rodriguez i el seu equip han dissenyat un programa de competició que enguany comptarà amb més de cinquanta equips provinents d’arreu del món. Aquests hauran de realitzar

els reptes que els proposa la direcció del festival, tot un seguit de proves originals i divertides que esdevenen tot un espectacle per als participants i per al públic. No hi faltaran les proves tradicionals com La Llebre –en què els globus participants han de perseguir un “globus llebre” que s’ha enlairat primer canviant constantment de direcció i altitud—o com la Meta del Jutge, en què els pilots han

Al festival es poden veure globus amb formes singulars AJ.IGUALADA

de volar des del camp d’enlairament fins a una diana a partir d’unes coordenades. Els vols matinals de dijous, dissabte i diumenge sortiran, si les condicions climatològiques ho permeten, des del Parc Central d’Igualada. Sens dubte, un dels grans espectacles -especialment per als veïns i veïnes d’Igualada- és sortir al carrer al matí per anar a treballar o per anar al casal d’estiu i sorprendre’s amb el soroll dels cremadors, aixecar el cap, fregar-se els ulls encara lleganyosos i veure damunt nostre desenes de globus. Enguany, el festival tornarà a repetir el “Vol de la ciutat”, que tindrà lloc divendres al matí i permetrà veure una vintena de globus enlairant-se des de diferents punts cèntrics d’Igualada com la Plaça de l’Ajuntament i la plaça de Cal Font, a més del camp de vol del Parc Central. Cada any es poden veure al cel de l’Anoia i inflant-se i enlairant-se -tot un altre espectacle- globus vinguts d’arreu del món, alguns d’ells amb formes sorprenents i originals, la majoria fabricats a casa nostra: a l’empresa Ultramagic. Si l’any passat ens van sorprendre uns globus amb formes de lleó, de pingüins i el personatge del Minion, aquest any veurem veure volar Morris the Donkey, un simpàtic ase d’Anglaterra fabricat l’any passat per Ul-

Juny 2018

A FONS EUROPEAN BALLOON FESTIVAL

“DIBUIXA EL TEU PARC” L’Àlex i el Pau del Club Super 3 i les Macedònia animaran una festa infantil amb tallers i activitats entre les quals destaca un taller on els infants podran imaginar i dibuixar com volen que sigui el futur parc infantil que s’ubicarà en aquella zona

NIGHT GLOW+ANÒLIA La nit de dissabte tindrà lloc el moment més esperat: el Night Glow. Un show espectacular on no faltaran food trucks i que continuarà amb els concerts de Sau30 i de Buhos, amb els quals també arrenca el festival Anòlia

El nou Parc Central tornarà a ser l’escenari del festival de globus més important del sud del continent EBF/JOAN SOLÉ

tramagic, o el britànic Capitan Sparrow, el pirata que va néixer el 2015 també a Igualada. Des de Suïssa vindrà a volar en Vitti, una bombona de gas fabricada per Ultramagic l’any 2017, i no hi faltarà el Lion, un lleó propietat del zoo britànic Longleat que ja ha assistit al Festival en dues ocasions des que va ser fabricat, també per Ultramagic, l’any 2016. La sorpresa del festival serà l’estrena d’un nou globus que tot just s’està fabricant a Igualada: el Dog, encarregat per l’empresa Ballonvaartcentrum Van Manen d’Holanda. Un festival familiar L’EBF és, per si mateix, amb la inflada i enlairament dels globus, amb el Night Glow, amb les activitats paral·leles, com els iglús de vent, etc., una gran festa per a tota la família. Tanmateix, i aprofitant l’acollidor nou Parc Central, l’organització vol posar-hi una cirereta: la festa infantil “Dibuixa el teu parc”, una jornada amb tallers i activitats infantils com globus gegants, girafes de roba de 3 metres d’alçada, capgrossos, taller de maquillatge, tallers de retallar i pintar globus. També hi haurà un taller on els nens i nenes podran imaginar-se el futur parc infantil que es construirà a Igualada i que s’ubicarà al mateix Parc Central, al terreny que uneix l’ac-

tual parc remodelat i l’edifici de l’Hospital comarcal d’Igualada. Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament d’Igualada vol que els infants dibuixin tot allò que els agradaria trobar-se en aquest futur parc, contribuint al seu disseny. Aquesta festa culminarà, un cop enlairats els globus que participen al vol de la tarda, amb una actuació de l’Àlex i el Pau, els estimats personatges de la família del Club Super3, i tot seguit actuarà el grup de música infantil Macedònia. D’altra banda, la tarda de dissabte hi haurà tot un seguit d’activitats familiars a la Fun Zone de l’Avinguda Catalunya, a partir de les 18h de la tarda, amb rocòdrom, zorball, inflables, jumping, malabars, jardí de petits, xutòmetre i futbol aquàtic. Night Glow, Anòlia i food trucks Des de fa uns anys, el festival musical d’estiu d’Igualada, l’Anòlia, arrenca en el marc de l’European Balloon Festival. Aquest any comptarà amb les actuacions de Sau30 i Buhos. Per celebrar els 30 anys del seu naixement, com l’Anòlia, la nova formació de Sau, en què s’han reunit tots els músics i l’equip tècnic de la banda original, amb la incorporació de Jonathan Argüelles substituint el recordat Carles Saba-

ter, ha engegat la gira Sau30, que passarà per Igualada, per rememorar els temes que van triomfar entre els ‘80 i els ‘90. De la seva banda Buhos, la banda liderada per Guillem Solé, presentarà a la capital de l’Anoia el seu darrer treball, ‘La gran vida’, un disc amb temes que destil·len optimisme i que són fruit dels seus anys de vivències i trajectòria. Els concerts de Sau30 i de Buhos es faran just després de l’espectacular encesa conjunta de globus del Night Glow i del piromusical. Una quinzena de food trucks i diverses barres de restauració oferiran menjar als milers d’assistents. Just abans del Night Glow tindrà lloc la gala d’entrega de premis als pilots guanyadors. Viure experiències dins dels iglús de vent Per començar a viure l’ambient de l’European Balloon Festival, una setmana abans de l’arribada dels globus participants del festival, a partir del dissabte 7 d’abril, es començaran a escampar per Igualada els iglús de vent, unes teles de globus reciclades per convertir-se en escenari i aixopluc de diverses activitats, la major part organitzades per entitats culturals i esportives de la ciutat. Cal destacar el Free Market, un mercat amb paradetes de segona mà i música que es

farà a La Cotonera o el concert de Txell Sota i Sílvia Bel, que presentaran “Sisterhoods” el dimarts 10 de juliol a l’Iglú de vent instal·lat a l’Espai Cívic Centre. També cal destacar el taller creatiu “La geometria de la construcció”, ideat i dirigit pel creador dels iglús Jordi Enrich, que consistirà en l’elaboració d’una cúpula geodèsica a partir de material reciclat provinent de les cistelles dels globus aerostàtics. A més també es farà la instal·lació permanent d’un macro icosaedre regular fet a partir de canyes recuperades i cobert amb tela de globus aerostàtic. El programa dels iglús de vent inclou altres activitats esportives, passant per concerts de violins i de cant coral, escalada interior, animació infantil amb LadyBug i Ironman, classe de swing, tallers, monòlegs i fins i tot una acampada. També donarà color i ambient des de dies abans del festival i durant la seva celebració, el muntatge que es durà a terme dins La Sala l’Empremta, que cedeix l’empresa Gràfiques Vilanova, al carrer Santa Maria, al cor de la muralla més antiga de la ciutat. #VeigGlobus L’organització de l’EBF sortejarà un vol en globus al matí de diumenge entre tots els usua-

FORMES SINGULARS Enguany s’espera l’arribada de més de 50 globus d’arreu del món, entre els quals, com a les darreres edicions, ens soprendrem amb alguns amb formes especials i espectaculars, com la d’un pirata, un ase, una bombona de butà o un lleó ris que hagin piulat o penjat posts, fotografies, o històries amb les etiquetes #VeigGlobus i #EbfIGD. D’altra banda, el festival estrena una nova pàgina web, totalment adaptable a telèfons mòbils, tauletes i tot tipus de pantalles. El domini seguirà sent el mateix: ebf.cat, i allà es pot trobar tota la informació referent al festival, des del programa d’actes fins al llistat de pilots participants. Tot i així, l’organització recorda que, per a les informacions de darrera hora, és aconsellable consultar sempre les xarxes socials del festival: Facebook, Instagram i sobretot Twitter, ja que en cas d’haver de suspendre vols per qüestions climatològiques o haver de donar recomanacions específiques per a cada moment, les xarxes socials són més idònies per la seva immediatesa. Concurs fotogràfic L’Ajuntament d’Igualada i l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada convoquen de nou el Concurs fotogràfic de l’European Balloon Festival, que premia fotografies realitzades durant els dies que dura el festival. El concurs augmenta aquest any la dotació dels premis, que arribaran fins a 500 euros, i diversos vols en globus. Les bases es poden trobar a la pàgina web oficial del festival ebf.cat.

Juny 2018

A FONS FESTIVALS D’ESTIU A L’ANOIA

Un estiu de festivals Música pop, rock, clàssica, tradicional, jazz, treatre familiar, llegendes... omplen els dies -i sobretot les nits- d’estiu a l’Anoia, amb una àmplia oferta de festivals.

ANOIADIARI

L’estiu és sinònim de festivals a Catalunya. Arts escèniques, música en totes les seves expressions (pop, rock, clàssica, tradicional, jazz, elecrònica, experimental...), cinema, cultura popular, infantil, literatura... omplen places i carrers de pobles i ciutats catalanes, especialment en les caluroses nits d’estiu. L’oferta d’aquests festivals és tan rica i variada (mig miler de propostes), que podríem passar l’estiu de festival en festival. A l’Anoia també podem gaudir d’una important oferta de festivals. La música pop-rock és la protagonista, però també hi ha espai per al jazz, la música clàssica, el folk, el teatre i, fins i tot, les llegendes. En aquest article els volem conèixer de portes endins: Com s’organitzen? Com es financien?Quins són els principals problemes que es troben? Com veuen el futur del festival? Trajectòria dels festivals: dels veterans als més joves Hem trucat a la porta de 9 festivals d’estiu de l’Anoia. Alguns presenten una llarga trajectòria, de més de vint anys. Altres, són més joves. ANÒLIA (IGUALADA) El festival de música d’estiu d’Igualada, l’Anòlia, celebra enguany la seva 30a edició. És un dels festival de pop-rock més antics del nostre país i ja és tot un referent a l’agenda de festivals, especialment a la Catalunya central. L’Anòlia és organitzat per l’Ajuntament d’Igualada, als seus orígens des del departament de Joventut i, des de fa uns anys, des de la regidoria de Cultura. Des del departament de Cultura ens expliquen que l’Anòlia “va néixer al setembre de 1989, amb la finalitat de cobrir un buit important existent en les activitats dirigides als joves, sobretot durant l’estiu. El festival s’ha mantingut sempre al mes de juliol amb una durada d’entre una i dues setmanes de concerts. Des de llavors l’Anòlia ha anat creixent fins

arribar a una trajectòria de 30 edicions, que han consolidat el festival com una de les cites més importants de l’agenda cultural estiuenca a casa nostra”. Els organitzadors de l’Anòlia expliquen que “els trets distintius de l’Anòlia, que s’han convertit en la seva essència i que han esdevingut el valor afegit al component musical i artístic són: oferir espectacles en directe, amb propostes marcades per la professionalitat i qualitat de l’oferta musical; la diversitat en la programació; esdevenir un aparador per a artistes emergents i nous talents; el foment dels artistes locals i la diversitat i heterogeneïtat de públics: un festival per a tothom”. DESFOLCA’T (CALAF) El 27 juny de 1992, fa 26 anys, es va celebrar a Calaf, la primera Trobada Internacional d’Acordionistes i Música Popular, una iniciativa impulsada per Joan Fernández, el Joanet de les Colònies, un amant de la música, que a finals dels anys 80 es va amarar de l’ambient que hi havia a les trobades d’acordionistes a Arsèguel, una trobada que s’ha consolidat com el festival de

l’essència d’aquest festival del Pirineu. Aquesta primera edició “consistia en una mostra d’una trentena d’acordionistes que actuaven a la Plaça Gran. Aquestes primeres edicions, més aviat austeres i focalitzades en l’acordió diatònic, presentades sota el nom de “Trobades de Música Tradicional”, evolucionarien cap a noves propostes menys centrades en l’acordió però que mantindrien una clara aposta per la música d’arrel. Del mot “Trobada” passaríem al de “Festival” (1998), i no seria fins l’any 2009, en el marc de la 18ena edició, que el festival seria rebatejat amb el nom de “Desfolca’t” per tal de dotar-lo d’un apel·latiu més singular” expliquen els seus organitzadors, que defineixen el festival com “un esdeveniment cultural i musical obert, divers i intergeneracional, que ofereix una programació de música i concerts de gran qualitat musical, amb grups d’una llarga trajectòria a Catalunya i en l’àmbit internacional”. NITS CULTURALS (SANT PERE SALLAVINERA) El tercer festival amb més trajectòria a la comarca és el Nits

deixar perdre i es va reprendre amb energia i il·lusió renovada” expliquen la Núria Estruch i Maria Caparrós, de l’organització del festival, que recorden que “va sorgir quasi per casualitat. Dos veïns de la plaça, en Jaume Tubert i en Blai Puig, grans amants de la música i la cultura, vinculats al Teatre del Liceu i que tenien per costum fer a casa seva trobades musicals amb els amics, l’any 1986 van organitzar un concert amb l’actuació del pianista Albert Guinovart i la mezzosoprano

Anoia Folk

música tradicional més important de Catalunya i una de les trobades d’acordió diatònic més reconegudes d’Europa. El malaurat Joanet de les Colònies va traslladar a Calaf

Culturals de Sant Pere Sallavinera. Va néixer el 1993, tot i que després de la 10a edició, va fer una aturada de 3 anys. “Però tots érem conscients que aquest projecte no es podia

molt de temps la seva col·laboració per tornar a organitzar un altre concert com aquell. De bon grat van acceptar la petició i, amb l’aposta i el suport de l’ajuntament, es va celebrar un primer concert amb tant d’èxit que es va involucrar a tot el poble en la seva continuïtat. Més tard, es va constituir l’associació Nits Culturals. L’objectiu d’aquest projecte va ser especialment apropar la cultura d’alta qualitat a una zona allunyada de les grans ciutats, així com donar a conèixer un

Embosca’t

Montserrat Comadira i van convidar els veïns del poble. Va quedar tan bon record d’aquell concert que l’ajuntament, amb l’alcaldessa d’aquell moment al davant, els va demanar durant

racó desconegut i aïllat, però en canvi d’una bellesa captivadora (des del nostre punt de vista i aquest any amb les pluges que hi ha hagut encara més, però si veniu ja ens ho di-

Juny 2018

A FONS FESTIVALS D’ESTIU A L’ANOIA beria defineixen l’Anoiafolc com “una combinació entre música, estiu, vistes sobre la comarca, públic familiar, posta de sol, entrepà de botifarra i patrimoni històric.

Estival de Jazz

reu) i, finalment, però no menys important, oferir als infants la possibilitat de gaudir de la música, el teatre i les arts escèniques”. Les organitzadores de les Nits d’estiu de Sant Pere Sallavinera el defineixen com un festival “especial per la màgia que es crea amb la combinació de diferents elements com són: un entorn privilegiat, el silenci respectuós del públic assistent, la proximitat amb els músics, l’acolliment de la gent i la cura en tots els detalls”.

des de fa 22 anys al Castell de Claramunt, a la Pobla de Claramunt. És organitzat per l’associació cultural La Lloberia, que va sorgir per promocionar la música popular i tradicional i els balls dels Països Catalans. Des de l’entitat expliquen que aquest festival, que dóna a conèixer, fomenta i divulga la música d’arrel tradicional de la comarca i dels Països Catalans, a la vegada que es promociona el Castell de Claramunt, va néixer “perquè en aquella època hi havia poca oferta de

ESTIVAL DE JAZZ (IGUALADA) Els amants del jazz tenen una cita ineludible a Igualada amb l’Estival de jazz, un festival, que va néixer fa sis anys, i que “capta el batec del moment en el panorama del jazz i les músiques improvitzades, i a partir d’aquí intenta fer una aportació cultural a Igualada en un marc diferent a l’habitual intentant crear sinèrgies amb altres entitats culturals de la Ciutat. Una mostra és el disc de producció pròpia del festival que cada any veu la llum fruit d’un concert. Art i música de qualitat amb molta sensibilitat i creativitat es manifesten a cada proposta” com explica el Roger Tarragó, un dels seus organitzadors. El Roger recorda que el festival “va sorgir d’una anècdota. Un dels actuals membres de l’Associació Tocats de Jazz, l’Albert Cirera, que és músic, en aquell moment formava part d’un projecte musical de música improvitzada. Era una banda gran amb molts músics i difícil de programar, però molt engrescador. Vam pensar que davant de l’absència d’oferta jazzística a Igualada del moment i la falta de marcs on encabir-ho, podíem ajuntar esforços i il·lusió entre uns quants i muntar un festival de Jazz. Al final aquell projecte no el vam arribar a programar per diversos motius, però la idea de muntar un festival va quallar i ens vam llançar a dur-lo a terme”. RRRREC FESTIVAL (IGUALADA) Un dels festivals emergents que ha irromput amb força els darrers anys és el rrrrec Festival. Va néixer el 2011 i, després

Anòlia

ANOIA FOLK (LA POBLA DE CLARAMUNT) Un dels altres festivals “veterans” de la comarca és el Festival de Música d’Arrel Tradicional Anoia Folk, que se celebra

festivals d’estiu a la comarca. Ho va començar un grup d’amics molt interessats en la música d’arrel tradicional, encapçalats per en Pitus Robert”. Des de l’associació La Llo-

ten quan “un grup d’artistes i persones relacionades amb el món de la cultura, i sota l’empara de l’Associació Amics del Rec, vam decidir organitzar unes jornades culturals i artístiques al recinte del Vapor de Baix del barri del Rec, per reivindicar el barri com a espai cultural i reivindicar també, tot un seguit de grups de música que tenien el seu local d’assaig al recinte del Vapor de Baix” expliquen els organitzadors del rrrrec Festival. Al llarg de les edicions que s’han celebrat del festival, aquest “ha anat derivant d’un festival multidisciplinari a un festival de música pop rock alternativa, però sempre amb la premissa de reivindicar i reclamar el barri del Rec com a espai viu i de cultura. Enguany, el festival es trobarà inclòs en la programació de la Festa Major d’Igualada, seguint al barri del Rec, i s’ha intentat fer una programació musical més festiva i per a un públic més ampli, sense perdre la identitat del festival” remarquen els seus organitzadors. FESTIVAL LLEGENDES DE CATALUNYA (SANT MARTÍ DE TOUS) La música és la gran protagonista dels festivals d’estiu a Catalunya. També a l’Anoia. Però els darrers anys, un festival únic s’ha anat posicionant dins aquest escenari en què predomina la música. Fa 9 anys, “l’Ajuntament de Sant Martí de Tous volia crear un esdeveniment per a la població i comarca que lligués culturalment el municipi amb el territori. A partir d’aquí i després de diferents propostes, la Nídia Tusal va pensar que podíem estirar de les llegendes que al municipi s’han conservat gràcies a la Sra. Elisa Vidal i va ser quan junts vam veure que això podia ser un eix central que entroncava amb els països catalans, que estan farcits de llegendes. Va sorgir d’aquí,

Festivals Alta Segarra

que l’any passat no se celebrés, aquest any torna amb una important novetat, ja que s’incorpora dins la programació de la Festa Major d’Igualada. Els orígens del festival es remun-

la continuació? Doncs la veritat és que sorgí del públic fidel i del que a poc a poc es va sumant en un acte que no tenia un lloc representatiu a Catalunya” explica el Sergi Vallès,

director del Festival de Llegendes de Catalunya, un festival “de cultura popular que reuneix llegendes i històries catalanes, que expliquen i parlen de tots els territoris que conserven aquesta llengua. Un festival únic que és un punt de trobada i que vol acostar des de qualsevol punt de vista tots aquests relats” remarca el seu director. ELS FESTIVALS ALTA SEGARRA (CALAF, CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS I VECIANA) A costat dels festivals que ja tenen una trajectòria consolidada, recentment han sorgit diverses propostes molt interessants que completen el cartell d’estiu a l’Anoia. I ho fan enriquint la diversitat de propostes i, a la vegada, també amplien terrirorialment el mapa de festivals a casa nostra. aquest és el cas dels Festivals Alta Segarra, que enguany celebra la seva tercera edició. Es tracta d’un festival hereu de la Xarxa de Teatre, Música i Dansa de l’Alta Segarra dels anys vuitanta i, com expliquen des de l’Associació Àgora Alta Segarra SBC, entitat organitzadora, és un festival “de música catalana d’autor que té com a objectiu dinamitzar el territori a nivell turístic (hi ha unes 60 cases rurals en aquest territori) i cultural oferint concerts de qualitat al públic de la Catalunya interior, sumant-hi la possibilitat de descobrir racons històrics, singulars i emblemàtics”. L’entitat va sorgir “amb els objectius, entre altres, (el principal és la construcció d’una residència geriàtrica especial) de dinamitzar culturalment, esportiva i econòmica tots els pobles de l’Alta Segarra. Des dels membres que formem part de l’entitat vam considerar que un festival de música, itinerant per tots el pobles d’aquest territori seria una bona eina per cohesionar-lo socialment i dinamitzar-lo. I ho vam tirar endavant l’any 2016”, remarquen els organitzadors. EMBOSCA’T (ARGENÇOLA) I ara passem a un dels festivals novells: l’Embosca’t Festival, “un festival d’estiu amb propostes musicals singulars al mig del bosc, on tot participant pot submergir-se durant unes hores en una vivència sensorial on la música i la natura s’embranquen per crear una experiència única” com expliquen les seves organitzadores. El divendres 27 de juliol, al mig d’un bosc a Clariana, se celebrarà la segona edició d’aquest festival que va néixer gràcies a una iniciativa de dues noies “vivim molt vinculades a la natura i creiem en els seus beneficis sobre les persones. Feia temps que ens passava pel cap la idea de crear una experiència on poder unir música i natura. De fet, havíem assistit a algun festival de música en

Abril 2018

A FONS SETGE A L’ACTIVISME

entorns naturals que ens havien fascinat, i això ens va fer pensar que podríem crear-ne un de propi ubicat al lloc on vivim, a l’Anoia”, expliquen les impulsores d’aquest jove festival, afegint que “vam vincular el nostre projecte a l’Associació de la Casa del Bosc i la Casa del Tió d’Argençola, situada al poble de Clariana. Una entitat que durant l’any organitza activitats diverses en el seu territori relacionades amb l’estima, el respecte, el coneixement i els beneficis de la natura. Clariana és un poblet a 15 minuts d’Igualada, en el qual des de sempre hem tingut un vincle especial i del qual coneixem la bellesa dels seus boscos; gràcies a això i l’Associació que ja coneixíem bé i on ja participàvem, vam poder embrancar el nostre projecte musical compartint l’essència de viure experiències enriquidores als nostres boscos”. Diferents models organitzatius Com s’organitzen aquests festivals? Quin paper hi tenen les associacion i entitats? I les administracions? Com es financien? Quines són les dificultats més grans que es troben a l’hora de dissenyar i organitzar el festival? La majoria dels festivals d’estiu que se celebren a l’Anoia estan impulsats per associacions culturals, amb el suport dels ajuntaments i altres administracions públiques. ANÒLIA Alguns, d’altra banda, són organitzats directament des de l’ajuntament. Aquest és el cas de l’Anòlia, que des dels seus orígens ara fa trenta anys, s’ha organitzat des de l’Ajuntamernt d’Igualada, inicialment des de la regidoria de Joventut i, als darrers anys, des del Departament de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada, que remarca que “la tasca de producció s’encarrega a una empresa externa i compta amb la direcció artística d’Enderrock”. La major part del finançament del festival igualadí “és a càrrec del propi Ajuntament d’Igualada, que compta amb el patrocini d’Estrella Damm i també d’administracions com la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Actualment l’entrada és gratuïta i no s’obtenen ingressos per taquillatge, però sí pel concurs en la gestió de la barra” afegeixen des de l’Ajuntament d’Igualada, que destaquen, entre les principals dificultats amb què es troben a l’hora d’organitzar l’Anòlia “el finançament, atès que la programació de concerts de qualitat i d’alt nivell dins el panorama musical d’actualitat requereix una inversió econòmica molt important. Fer una bona programació no és difícil perquè al nostre

país hi ha grups musicals i cantautors excel·lents. Actualment ens enfrontem a reptes que condicionen els espais per la programació, com per exemple la normativa que limita el nivell sonor, els aforaments màxims, etc”. RRRREC FESTIVAL A mig camí entre l’organització a càrrec d’una entitat i l’administració trobem, enguany, el del rrrrec Festival. Com hem assenyalat anteriomment, la primera edició la va organitzar un grup d’artistes i persones relacionades amb el món de la cultura, i sota l’empara de l’Associació Amics del Rec. Després de l’èxit de la primera edició, aquell grup de persones van formar l’associació laBastida del Rec, que es va instal·lar i recuperar un espai fabril al mateix Vapor de Baix, i va organitzar les següents sis edicions del festival. Enguany agafa les regnes organitzatives del festival, el col·lectiu La MaCa, l’associació cultural més recent formada al barri del Rec, i amb l’Ajuntament d’Igualada, com a coorganitzador, el festival tindrà lloc durant la Festa Major d’Igualada. Fins ara, el rrrec Festival s’organtizava de

pogut salvar. Les passades edicions teníem la dificultat econòmica, anàvem una mica amb la por de no cobrir despeses, pel fet de la manca de grans patrocinadors, però enguany amb el fet de celebrar el festival dins la Festa Major d’Igualada i tenir una mica d’ajuda institucional, anem una mica més tranquils en aquest aspecte. També pel fet de ser un festival a l’aire lliure, ens condiciona molt la meteorologia, com en la la tercera edició, que vam haver de buscar un gran recinte cobert a última hora i traslladar-ho tot” expliquen els organitzadors del rrrrec Festival. DESFOLCA’T Un cas semblant és el del festival Desfolca’t. la seva organització corre a càrrec de l’entitat sense ànim de lucre COMTCASE Comissió Organitzadora de la Música Tradicional i Popular de l’Alta Segarra-, creada l’any 1995; i en són coorganitzadors l’Ajuntament de Calaf. Es reparteixen les tasques “i tenim alguns serveis externalitzats com la comunicació i alguns serveis de gestió i logística” expliquen

gui un festival totalment professionalitzat pel que fa a la seva organització, sovint provoca una sobrecàrrega en les persones que l’organitzen des del voluntariat i l’altruisme, ja que requereix de molta dedicació: pràcticament tot l’any treballem pel festival”. ESTIVAL A l’altra banda trobem els festivals que són organitztas completament per entitats. aquest és el cas de l’estival de Jazz, que és organitzat des dels seus inicis per l’Associació Tocats de Jazz, una entitat sense ànim de lucre la finalitat de la qual és fer possible aquest festival. I com es financien, els preguntem. La resposta és contundent: “Com podem! De vegades no ens financem... Bé mirem de treure ingressos d’allà on podem. Volem que el festival sigui popular, accessible i assequible. Alguns concerts els fem de pagament, busquem patrocinadors, demanem subvencions, algunes amb dificultat perquè els tràmits són bastant feixucs”. Aquest és, doncs, el principal problema de l’organització. Des de l’entitat expliquen que “la programació, diria que és

Desfolca’t

forma assembleària des de les associacions organitzadores, i enguany, s’organitza a dues bandes, entre el col·lectiu La MaCa i l’Ajuntament d’Igualada, amb alguns serveis externalitzats com la producció i la comunicació. Fins aquest any el festival es financiava mitjançant els patrocinis privats i la taquilla del mateix festival. Enguany, hi ha un pressupost municipal, algun patrocinador i la taquilla d’una de les tres jornades del festival. Les altres dues són gratuïtes. Pel fet de ser organitzat des d’entitats sense ànim de lucre, i en tractar-se de feines no remunerades, una de les dificultats “amb què ens trobem és que la implicació i l’energia dels seus associats varia d’un any a l’altre. Però és una qüestió normal i que sempre hem

els organitzadors. Al llarg d’aquestes 27 edicions el festival ha rebut el suport i col·laboració de gran nombre d’empreses i establiments locals, així com institucions públiques (Ajuntament de Calaf, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya). “La seva col·laboració ha estat cabdal perquè el festival hagi sigut possible econòmicament fins a dia d’avui” remarquen els organitzadors del festival, tot destacant, entre les principals dificultats amb què s’han trobat al llarg d’aquests anys, “d’una banda la qüestió econòmica: la cerca de finançament i el fet d’haver de dissenyar i concretar la programació sense saber exactament de quin pressupost es disposarà fa que s’hagin d’assumir uns riscos i treballar en base a hipòtesis. D’altra banda, el fet que no si-

munt. “Presentar una oferta original i de qualitat ajustada al pressupost de què disposem” és el repte més important al qual han de fer front cada any, segons els membres de La Llobreia. FESTIVAL LLEGENDES DE CATALUNYA Un bon exemple de l’entesa entre una enitat i un ajuntament a l’hora d’impulsar un projecte cultural és el cas del Festival de Llegendes de Catalunya, que és organitzat per l’Associació És Llegenda (associació sense ànim de lucre) amb el “suport incondicional de l’Ajuntament de Sant Martí de Tous i tots els seus veïns”, com explica el seu director, el Sergi Vallès., que assenyala que “una cosa és parlar de qui porta o dirigeix l’orquestra, però tothom sap que una orquestra no és res sense els seus músics. Seria impossible aixecar cada any les llegendes sense els veïns voluntaris!”. El Sergi afegeix que “l’equip de direcció del Festival que assumeix les tasques de producció, programació i gestió està formada per un equip professional, que coneix bé la gestió cultural.

Festival de Llegendes de Catalunya

molt agraïda de fer, perquè el país passa un moment en què hi ha molt moviment d’artistes amb molt de talent. En canvi fer que aquest talent rebi una remuneració i que es pugui materialitzar en un concert ja no és tan senzill...” ANOIA FOLK El festival Anoia Folk també és organitzat per una associació i un ajuntament. “Entre tots ho fem tot” expliquen des de l’Associació La Llobreia, que té cura d’organitzar el festival colze amb colze amb l’Ajuntament de la Pobla. Entre tots ho fem tot. El festival rep subvencions de l’ajuntament, i alguns anys de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat. També reben “col·laboracions econòmiques o en espècies” d’empreses vinculades a la Pobla de Clara-

A partir d’aquí és on totes les tasques que se’n deriven es van distribuint entre voluntariat o empreses externes. Perquè ens fem una idea, tot el que és Punt d’Informació i el seu personal són voluntaris i aquesta és una gran tasca, són els que estan en contacte directe amb els espectadors/visitants. Tot el que és comunicació, servei de seguretat, servei d’ambulància, serveis tècnics de l’espectacle són contractacions externes. I totes aquestes contractacions mirem que siguin al màxim amb empreses de proximitat perquè el festival també tingui una repercussió al territori. I no cal dir que l’espectacle principal que és l’Apagada de Misteri mou una gran quantitat de personal que la gestiona i actors amateurs que són de la població i s’hi bolquen al cent per cent. Després cal dir que tota

Juny 2018

Abril 2018

A FONS SETGE A L’ACTIVISME

la gestió logística de carrers i adequació dels espais comptem amb el suport de cadascuna de les regidories implicades de l’Ajuntament de Sant Martí de Tous i una Brigada Municipal que s’hi deixa les hores per tenir-ho tot a punt. I potser no és tan organització interna però hem de tenir en compte que els bars i restaurants del poble també multipliquen el seu esforç assumint un volum de feina molt important, i això també fa que la festa pugui absorvir el nombre elevat de visitant que reuneix Tous en dos dies”. El Festival Llegendes de Catalunya es financia a través de subvencions públiques (Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Tous), patrocinadors locals i comarcals, col·laboradors en espècies, recursos propis i ingressos d’entrades. En una novena edició del festival “no podem parlar de dificultats, perquè això hi és en el seu naixement. Sí que és veritat que cada any intentes ofertar més propostes i més serveis per als visitants i això suposa ampliar el pressupost i aquí és on podríem dir que existeix la dificultat, en rea-

patrocini privat i, finalment, també generen ingressos des la venda d’entrades i a través del tast gastronòmic. “Pel fet d’estar organitzat per voluntaris ens trobem amb les dificultats típiques en aquests casos. A vegades no arribem a tot i la feina no sempre està ben organitzada. Però amb moltes ganes i passió pel que fem, ens en sortim i enguany ja anem per la tercera edició!” expliquen des de l’Associació Àgora Alta Segarra SBC, organitzadors del festival. NITS CULTURALS La coordinació del festival Nits culturalses fa des de l’associació sense ànim de lucre Nits d’estiu, que es va constituir l’any 1998. Ens expliquen que, tanmateix, “tota l’organització i el muntatge va a càrrec dels veïns de Sant Pere, que hi participen de forma totalment voluntària, petits i grans... Tenim la col·laboració d’experts en il·luminació i puntualment, de sonorització, donat que normalment tots els espectacles sÓn en format acústic, com hem dit abans per la bona sonoritat de la plaça. També dissenyador gràfic, ambientació de l’espai i aquest any, co-

“Com que totes les feines es fan de forma voluntària, tots hem de treure temps d’on es pot per dedicar-lo a preparar cada any un nou festival” afageixen. EMBOSCA’T És un dels festivals novells i és organitzat per l’Associació de la Casa del Bosc i la Casa del Tió d’Argençola, entitat sense ànim de lucre, “on hi ha un comitè organitzador que aporta les idees i les propostes musicals de cada estiu, i es poden dur a terme gràcies als voluntaris de l’Associació, els veïns del municipi i amb la col·laboració especial de Endins- Inside the forest, com a potenciadors de l’experiència a través de l’ambientació de l’espai al bosc” expliquen els organitzadors, que assenyalen que “un dels objectius d’aquest Festival és obrir el bosc a tothom, per aquest motiu totes les propostes que oferim són gratuïtes, i funcionen amb el sistema d’intercanvi de taquilla inversa, els assistents valoren econòmicament al final de la nit en funció de la satisfacció de l’experiència viscuda. Per aquest motiu és té com a prioritari assegurar-

ELS FESTIVALS ALTA SEGARRA Els Festival Alta Segarra estan organitzats per l’Associació Àgora Alta Segarra SBC, amb el suport dels ajuntaments de Calaf, Castellfollit de Riubregós i Veciana, i de les entitats dels pobles que hi volen col·laborar. Pel tast gastronòmic, també compten amb la col·laboració de l’associació calafina ANIFALAC. Es financien a través de subvencions públiques de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i dels ajuntaments dels pobles participants. També compten amb

municació”. El festival es financia, bàsicament, amb subvencions, patrocinis i col·laboracions d’empreses i particulars, “que creuen en aquest projecte i en els seus objectius i que ens han ajudat a créixer durant tots aquests anys” remarquen les organitzadores, que assenyalen que “triar els espectacles que poden interessar al públic, que han d’encaixar en la qualitat que desitgem poder oferir i en el petit pressupost de què disposem; i aconseguir el finançament, és molt complicat. És difícil trobar subvencions pel tipus de festival que fem i tenim molta sort de comptar amb els col·laboradors que ens han ajudat de forma totalment desinteressada durant tots aquests anys” són els handicaps més importants amb què es troba l’organització.

Objectius i reptes de futur Ja coneixem els orígens i la rajectòria dels festivals d’estiu de l’Anoia. També coneixem com s’organitzen, com es financien i quins són els problemes més importants amb què es troben a l’hora de tirar endavant els seus projectes. Però, i si mirem endavant... quin són els reptes i objectius de futur dels nostres festivals? Per a l’Ajuntament d’Igualada, l’objectiu primoridal de l’Anòlia, “és poder continuar liderant l’oferta a la comarca i la Catalunya central amb el mateix nivell de qualitat musical que fins ara, i seguir comptant amb el suport i la fidelitat del públic i les noves generacions en els diferents concerts

rrrrec Festival

Nits Culturals

litat és una tasca feixuga i de tot l’any i podríem dir que és el que més cansament proporciona” assenyala el Sergi Vallès, director del Llegendes de Catalunya.

i respectuosos amb el medi ambient”. Per als organitzadors de l’Embosca’t el problema més important al qual han hagut de fer front “va ser habilitar l’espai dels concerts dins del bosc, referent a aspectes logístics com són l’electricitat, il·luminació, bar, etc., sense intervenir en la naturalesa del propi lloc i respectant al màxim l’entorn”.

nos que tothom qui vingui pugui viure als nostres boscos una experiència autèntica, especial i enriquidora. Per tal d’aconseguir-ho partim de tenir cura de tots els detalls de programació, decoració, espais, materials, publicitat, patrocinadors... perquè vagin en consonància amb els objectius del projecte”. “Un altra font d’ingressos, afegeixen, és l’Ajuntament d’Argençola, amb la partida econòmica que anualment atorga a l’Associació de la Casa del Tió i la Casa del Bosc; una part es destina a aquest festival musical d’estiu. També comptem amb les aportacions dels patrocinadors, una sèrie d’establiments acuradament seleccionats que creiem que segueixen un estil d’acord amb la nostra filosofia com serien llocs de proximitat, ecològics

programats”. Per la seva banda, l’objectiu del Desfolca’t “és poder seguir celebrant més edicions del festival, oferint un programa de qualitat i seguir sent un festival de referència pel que fa a la difusió i promoció de la música tradicional de Catalunya i d’arreu” assenyalen els membres de la COMTCASE. Tornant a Igualada, els organitzadors del rrrrec Festival desitgen que “aquesta edició sigui un èxit, amb tots els canvis que hi ha hagut, tant organitzatius com de concepte, i llavors ja valorarem cap a on va el festival en un futur”. “Consolidar el festival, fidelitzar el públic i aconseguir atraure’n de nou. Influenciar en la percepció que la gent tingui del jazz i la improvització i aconseguir deixar una empremta positiva en aquest sentit”

són els reptes més importants per als organitzadors de l’Estival de Jazz d’Igualada. Per a l’entitat Nits Culturals, els objectius del festival se centren en “poder continuar amb els objectius marcats inicialment, tot i que les comunicacions han millorat molt amb el pas dels anys i és més fàcil arribar a les grans ciutats, per nosaltres és un privilegi continuar podent oferir espectacles de gran nivell en aquest petit poble de 150 habitats com es Sant Pere Sallavinera. Donar-lo a conèixer i que els nens puguin gaudir amb la música i adquireixin coneixements i sensibilitat per les arts escèniques” afegint que “molts nens del poble cursen estudis de música i altres arts escèniques i fins i tot alguna l’Escolania de Montserrat, ens agrada pensar que les Nits Culturals hi han tingut alguna cosa a veure”. Des de La Pobla de Claramunt, els membres de La Llobreia assenyalen que el futur passa per “seguir oferint un festival fresc, que evolucioni musicalment i generi addicció entre el públic que ja tenim a la butxaca i generi inquietud en el públic que encara no sap què és un Anoiafolk”. A Sant Martí de Tous, el Sergi es pregunta retòricament si “es un tòpic dir que anem any a any?” afegint que “ara tenim els ulls posats en el desè aniversari, recordo quan veiem el cinquè aniversari com una gran fita assolida i ara la veritat és que veient que és un festival que ha arrelat, la il·lusió màxima és poder celebrar un desè aniversari que recordi cada una de les edicions i que puguem presentar novetats com hem vingut fent cada any amb la màxima diversitat possible. Saps una cosa nostàlgica... el Festival ara té 9 anys, i ja té una perspectiva i veiem molta canalla de Tous que va néixer amb el Festival i que per a ells ja és una tradició de tota la vida, potser l’objectiu és que tota aquesta generació se l’estimi i pugui ser el relleu!” A l’Alta Segarra, els reptes de continuïtat dels festivals són “seguir creixent mica a mica en qualitat i públic. Volem consolidar-nos com a una oferta cultural important per als nostres veïns i per a tots els visitants que tenim allotjats en les cases de turisme rural, convertint-nos en el complement ideal en un territori que té molt a dir i oferir a nivell cultural, social i turístic”. Finalment, la intenció del jove festival Embosca’t “és anar creixent una miqueta cada any en diferents àmbits: ampliant nits de concerts; augmentant fonts d’ingressos econòmics (subvencions; que acabi consolidant-se com a un festival singular integrat a la natura;i que les nostres propostes es converteixin en un referent musical a les nits d’estiu a l’Anoia” com ens expliquen les seves organitzadores.

Juny 2018

Espai Empresa La revolució tecnològica, protagonista del Sopar Empresarial de la UEA El polígon industrial de Les Gavarreres d’Òdena serà l’escenari, el 12 de juliol, de la trobada organitzada per la Unió Empresarial de l’Anoia La Indústria 4.0, una revolució que canviarà encara més el món de l’empresa, serà el leitmotiv del Sopar Empresarial de la UEA. La quarta revolució industrial, coneguda també com a revolució 4.0, està entrant amb força en tots els sectors econòmics i transformarà la indústria a passos de gegant de la mà de la Internet de les coses i de la digitalització, i és per això que la UEA vol centrar la seva trobada empresarial anual en aquest tema, clau per garantir la competitivitat de les empreses i la seva continuïtat en el seu futur. A través del lema “Posa en marxa el canvi”, la UEA vol plasmar la necessitat que els empresaris vegin la revolució 4.0 com una oportunitat. La revolució tecnològica que viu el sector empresarial modificarà la manera com vivim, treballem i ens relacionem tant a escala social com laboral, ja que comporta un nou model d’organització i de control de la cadena de valor a través del cicle de vida del producte i durant els sistemes de fabricació. La UEA vol aprofitar el Sopar Empresarial per recordar que, com passa en totes les grans revolucions, aquest procés de transformació només beneficiarà a aquells que siguin capaços d’innovar i adaptar-se al canvi. La trobada congregarà empresaris, emprenedors i directius de l’Anoia i comarques veïnes el dijous dia 12 de juliol, i hi assistiran diverses autoritats institucionals com ara el President de la Diputació de Barcelona i alcalde d’Igualada Marc Castells, la Consellera d’Empresa i Coneixement Àngels Chacón i l’alcalde d’Òdena Francisco Guisado, entre d’altres. L’acte comptarà com és habitual amb els Premis UEA i altres reconeixements a les empreses més destacades de l’any. El Sopar Empresarial s’ha convertit ja en una cita de referència del calendari i en un punt de trobada

18 anys fent territori i ajudant l’empresa El Sopar Empresarial va néixer l’any 2000 de la mà de la UEA amb l’objectiu de reconèixer la tasca dels empresaris i emprenedors de l’Anoia, i la trobada ha tingut continuïtat durant divuit edicions, incrementant notablement el nombre d’assistents any rere any. La trobada anual no només ha servit per reconèixer gran nombre d’empreses a través dels Premis UEA sinó també perquè personalitats rellevants del país coneguessin de primera mà el teixit empresarial anoienc. Cada any el Sopar Empresarial de la UEA se celebra en un escenari diferent, i s’ha fet en espais tan diversos com el Campus Motor Anoia, el Campus Uni-

del sector empresarial, que aprofita l’ocasió per fer networking i posar en comú experiències en un ambient distès. En aquesta divuitena edició la UEA espera congregar mig miler de persones en un sopar que comptarà amb una conferència de l’expert en transformació digital Marc Vidal i que serà presentat per l’actor igualadí Joan Valentí. Tota la informació sobre l’acte es pot trobar a la pàgina web soparempresarialUEA.cat, des d’on també es pot confirmar l’assistència. La UEA ha presentat aquest dimarts en roda de premsa totes les novetats del Sopar Empresarial. El

versitari d’Igualada, el Centre d’Innovació de Vilanova del Camí, l’Escorxador d’Igualada, el Centre logístic d’Abacus o el Museu de la Pell, entre d’altres. El criteri per escollir l’emplaçament sempre s’ha basat en un doble objectiu: permetre descobrir nous espais i, alhora, fer que l’espai escollit reforci el missatge que la UEA vol transmetre al territori i a la societat. És per això que l’espai escollit per aquesta divuitena edició del Sopar és una nova nau industrial, un exemple que mostra i ratifica el creixement i aposta pel territori i que ajuda a la UEA a fer visible que l’Anoia és un lloc idoni per a la instal·lació i prosperitat de les empreses

president Blai Paco ha insistit en el missatge principal del sopar i ha animat els empresaris “a perdre la por al canvi, ja que la transformació digital és una gran oportunitat per al món empresarial i, alhora, una necessitat”. A més, Blai Paco, ha explicat que “el sopar té una importància cabdal per la UEA, ja que és el moment de l’any que l’entitat es posiciona i es projecta com a lobby empresarial i territorial”. Per la seva banda, la gerent de la UEA Paula Arias ha anunciat que la temàtica del sopar -la revolució tecnològica- s’emmarca en tot un seguit d’accions que prepara l’entitat encaminades a conscienciar

l’empresariat i a divulgar la importància de la indústria 4.0. Sense anar més lluny en els propers dies l’entitat presentarà un decàleg de reptes i oportunitats per a les empreses 4.0. D’altra banda, Paula Arias ha explicat que les raons de la tria de l’espai escollit per aquest any, que “respon a la voluntat d’explicar que el territori és un lloc idoni per a la ubicació de les empreses” i ha obert la possibilitat a rebre suggeriments per als propers sopars, ja que cada any canvien d’emplaçament assegurant que “la UEA està oberta a rebre propostes de les empreses que vulguin obrir les seves portes per acollir el sopar”.

Maig 2018

1.500

MILIONS D’EUROS La Unió Empresarial de l’Anoia, constituïda el 1982, és una associació sense afany de lucre i de caràcter empresarial que agrupa les organitzacions, gremis i empreses de diferents sectors empresarials del territori. Les empreses associades a la UEA sumen una facturació de 1500 milions d’euros, gairebé la meitat de la facturació empresarial de l’Anoia.

11.000

TREBALLADORS Les empreses associades a la UEA sumen un total d’11.000 treballadors assalariats i autònoms, d’empreses de tots els municipis de la comarca.

Conferència de Marc Vidal, un guru de la transformació i l’estratègia digital L’acte acadèmic del Sopar Empresarial anirà a càrrec del divulgador econòmic Marc Vidal, un prestigiós consultor en transformació i estratègia digital. Vidal exerceix de professor en escoles de negoci, i és inversor tecnològic, escriptor i un sol·licitat conferenciant internacional. Entre els seus clients destaquen empreses com, Basf, Merck, Hitachi, Microsoft, IBM o Allianz. La seva vocació professional és la d’ajudar a empreses i institucions a realitzar els canvis tecnològics que permetin localitzar els desafiaments que la transformació digital ofereix. Com a divulgador és un conegut director i presentador de diversos programes de televisió entre els quals destaca ‘Economia de butxaca’ i ‘Economia de Futur’ a TVE. Col·labora regularment amb CNN, TV3 i La Sexta. La presentació anirà a càrrec de l’actor igualadí Joan Valentí El Sopar Empresarial d’enguany serà presentat per l’actor Joan Valentí, un igualadí conegut arreu per la seva exitosa carrera professional com a actor. A més de la seva tasca televisiva al programa infantil del Club Super3 on encarna el personatge del Pau, Joan Valentí ha format part de diverses companyies teatrals com la Cia. T-Atraco Teatre i Tot Circ i d’altres. Actualment protagonitza “Mort a les cunetes”, un emotiu espectacle teatral basat en la història real de vuit persones víctimes de la repressió franquista. Joan Valentí ja ha presentat diverses edicions del Sopar Empresarial, i enguany que el Sopar arriba a la seva majoria d’edat, l’entitat torna a comptar amb ell amb la garantia que farà que el sopar transcorri en un ambient distès i propiciarà que sigui espai per fer xarxa i crear sinèrgies. Una imatge gràfica que convida a l’acció Els diversos plats i eixos d’un pedal de bicicleta i l’eslògan “Posa en marxa el canvi” són l’element central de la imatge gràfica de la 18a edició del Sopar Empresarial, que convida a mantenir una actitud proactiva d’impuls de la transformació i el canvi que viu la societat i, especialment, el món de l’empresa a l’era de la revolució digital. El lema s’expressa en segona persona del singular amb l’objectiu que interpel·li directament els empresaris a ser protagonistes d’aquest canvi ja que, per la UEA, serà precisament l’acció personal, la iniciativa individual, la que permetrà posar en marxa la transformació del sector. #SoparUEA Les persones que no puguin assistir al sopar en podran fer seguiment a través de les xarxes socials. Des de l’organització es convidarà a tots als presents a piular amb l’etiqueta #SoparUEA per col·laborar així, a fer retransmissió a través de les xarxes de totes les novetats, premiats i missatges de la vetllada. Premis i reconeixements a les millors iniciatives En el transcurs del Sopar Empresarial, la UEA entregarà tot un seguit de premis i reconeixements destinats a distingir aquelles iniciatives empresarials que hagin destacat durant l’any anterior i alhora estimular la millora de la competitivitat i de la qualitat de les empreses de la comarca. S’entregaran dos tipus de guardons: els Premis UEA i els Premis que s’atorguen en col·laboració amb altres entitats i institucions. Els Premis UEA inclouen cinc categories, el premi a la Trajectòria Empresarial, a la Capacitat Emprenedora, a l’Empresa Innovadora, a la Institució i al Compromís Social de l’Empresa. Pel que fa als Premis en col·laboració amb altres institucions hi ha tres tipus de reconeixements: el premi a la millor implantació de les TIC, atorgat en col·laboració amb TICAnoia; el Premi Campus Motor Anoia i el premi a la millor Estratègia de Comunicació, que s’atorga conjuntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya amb l’objectiu de posar en valor la importància de dur a terme una bona comunicació empresarial. Als guardons hi poden optar totes aquelles empreses associades a la UEA o institucions que durant l’exercici 2017 hagin destacat en algunes de les categories esmentades.

A qui correspon pagar les despeses de constitució d’un préstec hipotecari?

n els darrers anys s’ha plantejat la controvèrsia entorn de qui ha de pagar les despeses quan, en demanar finançament al banc, formalitzem davant de Notari una escriptura de préstec amb garantia hipotecària.

Tots hem vist com aquesta qüestió, que fins al moment actual no era objecte de debat -essent pagat íntegrament pel client-prestatari-, ha anat apareixent en discursos jurídics que versen sobre l’abús d’aquesta i altres clàusules del contracte. Efectivament, aquesta clàusula ha estat declarada nul·la en la seva totalitat quan, per ella, correspon al prestatari el pagament de la totalitat d’aquelles despeses, tan notarials com registrals i els impostos quan constituïm una hipoteca, la renovem o la cancel·lem. La recent sentència del Tribunal Suprem del 15 de març de 2018 ha aclarit aquesta qüestió de la distribució de les despeses, si bé una altra sentència anterior, del 23 de desembre de 2015 del Tribunal Suprem, va deixar clar que el Text Refós de la Llei de l’impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats en el seu article 8, determina que el contribuent és, a la constitució de drets reals, hipoteca, penyora, etc., aquell a favor del qual es constitueix l’acte i en els préstecs, el prestatari, qualsevol que sigui el seu tipus. Què succeeix aleshores si combinem les dues figures? és a dir, si formalitzem un préstec amb garantia hipotecària, per exemple? És el mateix article 8 del Text Refós que diu literalment “la constitució de les fiances i dels drets d’hipoteca, penyora i anticresi, en garantia d’un préstec, tributaran exclusivament pel concepte de préstec”. Per tant, si constituíssim un préstec en escriptura, el contribuent serà el prestatari que rebrà els diners. Però si només es constitueix el dret real d’hipoteca, donat que es formalitza a favor seu (ja que la garantia hipotecària es constitueix per la devolució d’un deute) aleshores seria l’entitat l’obligada al pagament de l’impost. Malgrat que la regla general és formalitzar en escriptura el préstec amb la consegüent garantia hipotecària, de forma que el prestatari esdevé obligat al pagament donada la unitat del fet imposable, on l’obligació principal neix del préstec. L’impost que hem de pagar per formalitzar en escriptura un acte o contracte avaluable econòmicament, i que s’inscrigui en el registre, és el que grava els Actes Jurídics Documentats. Per una banda, grava les matrius i les còpies de l’escriptura amb un timbre que apareix a cada foli d’ús exclusiu notarial. D’altra banda, una quota variable de l’impost en funció de la quantia de l’acte o contracte formalitzat. La mencionada STS del 15 de Març 2018 venia a concloure que hem de diferenciar els següents conceptes. En la constitució del dret real d’hipoteca que garanteix un contracte de préstec, el prestatari és l’obligat al pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats. La quota variable de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, determinada per la quantia del negoci jurídic, també el prestatari serà l’obligat al pagament, però la quota fixa, això és, el timbre de l’Estat que figura en cada foli de les matrius en què es redacta l’escriptura, i en les còpies d’aquestes, es pagarà; per al prestatari la de la matriu i el de les còpies, qui sol·liciti la mateixa.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

Juny 2018

L’Anoia, a taula la recepta

És temps de...

ca r bassons

CREMA DE CARBASSÓ

Tot i que els podem trobar tot l’any, ara és un bon moment per cuinar aquesta planta de la família de les carbasses. Es poden menjar crus, tot i que el més habitual és fer-los cuits, formant part de cremes, sopes o saltejant-los amb verdures. També podem menjar les flors arrebossades o fregides.

AIGUA La major part del pes del carbassó és aigua, un 95%,; la proporció d’hidrats de carboni és baixa, només un 2,5%, com la quantitat de proteïnes i lípids.

DIGESTIÓ El carbassó és un aliment de fàcil digestió, i conté propietats diürètiques

Ingredients (4 persones) 4 carbassons petits 2 porros mitjans 4 patates mitjanes 4 formatgets molt cremosos 8 cullerades soperes de crostons de pa torrat Oli d’oliva

Preparació prèvia Rentar els carbassons i tallar-los a rodanxes. Tallar els porros per la meitat i trossejar-los. Pelar les patates i tallar-les a daus.

FIBRA La fibra que ens porta el carbassó té una funció protectora i antiinflamatòria de la mucosaintestinal

Elaboració

VITAMINA C Del carbassó cal destacar la seva aportació en vitamines C i B), que reforcen el sistema immunològic. també conté vitanima A, luteïna, flavonoids, àcid fòlic i minerals com el potassi, el ferro i el zenc

Posem dos gots d’aigua (400 ml) a l’olla a pressió, afegim un xic de sal, els carbassons, els porros i les patates, i 3 o 4 cullerades d’oli d’oliva. Tanquem l’olla i la posem a coure. Quan comenci a sortir el vapor, comptem 2 minuts. Passat aquest temps traiem l’olla del foc i no l’obrim fins que s’hagi refredat (10 minuts). Afegim els 4 formatgets a l’olla i ho passem pel triturador.

Presentació Servim la crema en un plat fons, acompanyada amb els crostons de pa torrat.

Juny 2018

la cuina que no podem perdre

L’ANOIA, A TAULA

MENÚ DE REVETLLA (O d’una nit d’estiu amb companyia)

“

A tot arreu trobem el foc com a eix central i purificador, àpats més o menys comunitaris, petards, música...

Sant Joan, coneguda també com la Festa Nacional dels Països Catalans, se celebra al País Valencià, a les Illes Balears, Catalunya Nord, a la Franja de Ponent, al Principat i també a l’Alguer. A tot arreu trobem el foc com a eix central i purificador, àpats més o menys comunitaris, petards, música… Festa amb unes fortes arrels paganes, nit màgica on se celebra el solstici d’estiu (tot i que l’església hi va posar el nas fa segles i va fer retardar la celebració dues nits per fer-la coincidir amb un dels seus sants més importants, St. Joan). Per tant, la nit de Sant Joan és la que obre oficialment les nits de festa al carrer, a gairebé bé tothom li fa mandra tancar-se a casa, volem sortir a l’aire lliure, riure amb amics i família i encendre petards amb la canalla. No és una nit de complicar-se la vida amb l’àpat però tampoc es tracta de menjar o beure qualsevol cosa, a totes les cultures la festa va lligada a bons

àpats i nosaltres no podem ser menys. És nit de xerrar amb un got o una copa a la mà mentre es cuina, de coccions més o menys ràpides i no gaire pesades (fa pocs dies que ha començat a intensificar-se la calor i ja no ve gaire de gust fer menjars contundents). O potser sou més de fer ”sopars de bossa”, on cadascú porta algun plat fet a casa o uns embotits i formatges comprats per acompanyar. És una manera de parar taula ràpid i tothom pot xerrar tranquil·lament mentre s’espera als que sempre arriben tard sense haver de vigilar res. Tot és cuit i potser només cal escalfar alguna cosa i ja està. Si sou de la primera opció, és una nit per cuinar a la brasa si en teniu, sinó a la planxa o rostit al forn. Podeu fer carn o peix segons gustos o butxaques. Us recomano uns peus de porc, amanits el dia abans amb pebre i herbes i, recordeu de salar-los quan ja siguin a la brasa i hagin començat a suar.

Volen una cocció no massa ràpida, que la calor els entri a poc a poc i es torrin de fora. Acompanyeu-los amb unes amanides generoses amanides amb un bon oli i un bon vinagre, i com diu el de la tele, BRUTAL!!! Si pel contrari sou de la segona opció, i sabeu que teniu la mà trencada fent truites de patates jo no m’hi trencaria més el cap. No tothom les sap fer i per a vosaltres serà com si juguéssiu a casa. També funciona molt bé una bona sopa freda, sembla que estiguin infravalorades però quan les traieu de la nevera és com els ”donetes”, tothom en vol. Sobretot si és un bon gaspatxo o ajoblanco fet a casa. Són sopes molt refrescants i una bona introducció a l’àpat. I per acabar, una bona coca de St

Joan, sobretot de forner o pastisseria, no maltracteu el paladar dels altres amb una coca eixuta de supermercat o gran superfície comercial fora que us agradi quedar com uns garrepes. Abans, proveu-la de fer a casa que quedi com quedi tindrà molt més valor i reconeixement (a menys que la porteu cremada, és clar). Si en teniu ganes us recomano un llibre, “COQUES” d’en Xavier Barriga i de l’editorial Grijalbo. Si no hi teniu massa traça per això, us recomano que aquest any compreu la coca i aneu practicant durant l’any, així l’any que ve segur que ho peteu. Bé, bona revetlla, salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

Juny 2018

fem cuina, fem comarc a

L’ANOIA, A TAULA

fem salut

LA CHÍA Segur que n’heu sentit a parlar. Els darrers anys aquestes llavors s’han posat molt de moda. Però, què són aquestes llavors? Què ens poden aportar? Aquestes llavors són considerades un “superaliment” perquè, entre altres coses, és una de les que contenen més omega-3, juntament amb el lli i és la llavor que té la proporció més gran de proteïna. La chía ens aporta més omega-3 que el salmó (que té molta fama), ens aporta més calci que la llet o més ferro que els espinacs. La chía té un alt poder terapèutic i una alta densitat en nutrients. Són altament riques en àcids grassos, aminoàcids i minerals. Aporta molts beneficis al nostre organisme, entre els quals podem destacar el seu poder antiinflamatori, gràcies al seu equilibri d’omegues, equilibri que també ajuda a evitar malalties com la diabetis, l’obesitat o la depressió. En aquest sentit, també ens ajuden a nodrir el sistema nerviós. També és eficaç per als problemes relacionats amb el cor. Gràcies que els hidrats de carboni són bàsicament fibra, ens pot ajudar a prevenir malalties cardiovasculars, millorar la circulació de la sang i reduir el colesterol. També és una bona eina per al restrenyiment i per millorar el trànsit de les deposicions. També ens pot ajudar a combatre l’acidesa. Finalment, podem afegir que la chía actua com a prebiòtic, gràcies a la seva fibra altament fermentable i aporta varietat a la microbiota intestinal. Les llavors de chía, gràcies al fet que no tenen un sabor potent, s’han anat incorporant fàcilment a la nostra cuina, especialment a la vegetariana o vegana (on l’usen com a substituta de l’ou). Són molt emprades per espessir o gelificar. Per aprofitar la fibra i els seus beneficis terapèutics es recomana posar-les en aigua o suc, per deixar anar el mucílag. Cal conservar-les tancades en un pot hermètic de vidre i en un lloc fosc i fred.

HISTÒRIA, PATRIMONI I GASTRONOMIA EN UNA ESCAPADA A CALAF El diumenge 17 de juny Calaf va obrir -o, més ben dit, reobrir - les portes de 3 antigues botigues reconvertides en petits museus, que s’afegeixen a les 4 inaugurades el passat mes de febrer dins “Les botigues de la plaça Gran, un tresor recuperat”, un projecte cultural i turístic que pretén, representant les botigues originals tal com eren als inicis del segle XX, recuperar la vitalitat de la plaça porxada, que des del 1226 havia acollit el famós mercat de Calaf. La plaça Gran de Calaf era el centre neuràlgic del comerç de la vila i del territori, gràcies a la celebració del famós mercat de Calaf que s’hi realitzava des de l’any 1226. Aquest fet va suposar l’obertura de més de 40 comerços al voltant de tot el nucli antic però als anys 50, el mercat es va traslladar a una altra ubicació de la població i això va provocar que a poc a poc, les botigues anessin tancant les seves portes o traslladant-se. Per Santa Calamanda, el febrer, es feia l’obertura de les quatre primeres botigues: la impremta Joan Oller, la merceria Cal Garriga, l’aula de repàs i la bodega. Des d’aleshores, des de l’Oficina de Turisme s’han realitzat visites guiades tots els caps de setmana i a hores convingudes i es calcula que ja hi ha passat més de mig miler de persones. Al llarg d’aquests mesos, s’ha enllestit la rehabilitació i decoració de les tres botigues pendents: la pastisseria Cal Mestres, el colmado Cal Sala i l’ultramarinos Cal Feu que es van poder visitar per primera vegada el diumenge 17 de juny, en una festa que va traslladar els visitants als anys cinquanta del segle passat. De la mà de la bodeguera, l’impressor, el pastisser, el mestre, la mestressa de la merceria, el botiguer i el pintor els visitants van descobrir els racons d’aquests espais singulars recuperats, així com alguns dels secrets que amaguen. Els visitants també van poder degustar alguns dels productes que se servien en aquests comerços històrics, com el moscatell a la bodega, ambientada en els anys 40, que també hauria fet la funció de taverna. La bodega era un lloc freqüentat pels miners de Calaf i un lloc de trobada dels vilatans. Calaf no

era una zona on es cultivés vi, per tant, aquest venia amb ferrocarril i el transportaven en bots fins a la bodega. En aquesta bodega es poden conèixer els diferents vins i la seva procedència, el tabac i els diferents licors que aquí es podien trobar fa 80 anys. També es van poder tastar els torrons cremats que es venien a la pastisseria Cal Mestre, el sidral amb pegadolça dels ultramarinos Cal Feu i les lioneses del colmado Cal Sala. Visitar aquestes botigues-museu de la plaça Gran és una bona excusa per visitar el centre històric de la vila, amb les seves muralles i portals, les esglésies i la plaça portificada, declarada Bé d’interès Nacional. L’Oficina de Turisme de Calaf organitza visites guiades tots els dissabtes a les 10 h i a les 12 h i el primer i el tercer diumenge de mes a les 11 h. Si hi aneu un dissabte, també podeu aprofitar per treure el cap a l’històric Mercat de Calaf, que se celebra des del segle XIII i on trobareu productes de tota mena: articles d’artesania, marroquineria, música, roba, sabates, entre altres, productes gastronòmics de la zona, com fruites i verdures, pastisseria, carn i embotits, etc. També, als restaurants de la vila i del seu entorn podreu descobrir la gastronomia local, basada especialment en carns i embotits (ai... la botifarra de Calaf...), que podeu acompanyar amb cigronets de l’Alta Anoia. Història, patrimoni, gastronomia... tot en una jornada que no oblidareu. Encara hi podem afegir un nou ingredient... Calaf és una vila amb una important activitat cultural. Si feu l’escapada el cap de setmana del 30 de juny i juliol, podreu posar una cirereta a aquesta escapada amb un dels millors festivals de música tradicional: el Desfolca’t, que aquest any té un cartell de luxe amb noms com Kepa Junkera, Moxie, Lídia Pujol, Pau Riba... + INFO TURISME CALAF Tel. 93 868 08 33

turismecalaf.cat

Juny 2018

Fem escola L’Escola Nova 21: l’horitzó del canvi Escola Nova 21 proposa una transformació del sistema educatiu per tal que s’actualitzi, adoptant plenament un propòsit dirigit a desenvolupar competències per a la vida en el nostre context històric i unes pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement existent de com les persones aprenem. A l’Anoia, 11 centres ja s’han integrat en aquesta xarxa. Des del seu llançament, ara fa dos anys, Escola Nova 21 es proposa actualitzar què entén la nostra societat per “educació de qualitat”, alhora que pretén crear una presa de consciència social i un consens ampli sobre la necessitat, la urgència i la direcció de la transformació educativa, amb l’objectiu que esdevingui política pública. En aquest sentit, el programa posa en marxa accions de transformació educativa en un ampli nombre d’escoles i instituts, acompanyades per centres educatius que fa anys que hi estan treballant. Alhora, posa en valor aquest treball als centres i suma esforços i coneixements per generar cooperativament procediments i eines que facin possible la transformació de totes les escoles i instituts. Escola Nova també desenvolupa una tasca important possibilitant acords amb administracions públiques i amb altres actors educatius per a generalitzar el procés de canvi: les xarxes vinculades a municipis amb la Diputació de Barcelona; pel rograma “Xarxes per al canvi” amb el Consorci d’Educació de Barcelona i el treball amb el Departament d’Ensenyament per promoure les altres xarxes i generar la Rúbrica de canvi, en són els exemples més clars. D’aquesta manera, després de dos anys de programa els plantejaments inicials d’Escola Nova 21 s’han aconseguit: el canvi educatiu ja no es percep com una “moda” o un caprici, sinó com una necessitat per a un aprenentatge que doni resposta al món d’avui; molts municipis han fet seu l’objectiu del canvi educatiu vinculant qualitat i equitat i s’han corresponsabilitzat amb l’articulació de xarxes locals que tenen aquest propòsit; a Barcelona el canvi educatiu ja és política pública (“Xarxes pel Canvi”); s’ha establert conjuntament amb el Departament d’Ensenyament criteris que determinen el perfil de qualitat que hauria de tenir tot centre educatiu, a través de la Rúbrica de canvi; i finalment s’ha assolit una amplísssima mobilització de docents, famílies i centres treballant cooperativament per a la transformació educativa. Ara, a un any i mig de la finalització d’Escola Nova 21, el programa es proposa nous reptes: En el darrer any els centres han debatut si la finalitat de la seva tasca educativa s’enfoca a la formació integral de cadascun dels infants, per tal de poder formular, amb la comunitat educativa, una visió de quin centre

Alumnes del centre educatiu Escola Pia d’Igualada ESCOLA PIA

s’imaginen i cap a la qual avançar. Ara cal que aquest debat sobre la visió, les metodologies aportades pel programa, la Rúbrica de canvi, i el treball cooperatiu en xarxa generin un grau creixent de capacitació i d’autonomia per tal que els centres i la seva comunitat educativa puguin pilotar el seu procés de canvi. En aquest procés és important que la nova cultura de treball cooperatiu vinculada i implicada amb l’entorn, que les xarxes han aportat, s’arreli a la normalitat del treball de docents, centres, municipis i administració educativa. Per això també caldrà posar a disposició de la societat tot el coneixement metodològic que es creï sobre com canviar de manera sistemàtica un centre educatiu. La transformació dels centres amb l’objectiu que una educació de qualitat arribi a tots i cadascun dels infants, ha

XARXA Igualada va acollir la setena trobada de la Xarxa Anoia Oest d’EscolaNova 21,per compartir experiències. T’ho expliquem a l’anoiadiari.cat

d’esdevenir una política pública, que vinculi administració educativa, administracions locals, centres educatius, comunitat educativa i societat civil. A més, un cop assentats els criteris de qualitat educativa per al conjunt dels centres (Rúbrica de canvi), caldrà establir les característiques de què és un centre de referència educativa, identificar els existents i generar-ne de nous, i poder-los emprar tant per a la formació de docents com perquè ajudin a fer possible el canvi del conjunt del sistema. El programa té signat des dels seus inicis un conveni de col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, amb qui treballa conjuntament en la planificació de les accions de transformació educativa per tal que sumin esforços amb el treball que fan els professionals del Departament.

Juny 2018

INNOVACIÓ La innovació educativa hauria de ser una pràctica normal en els centres d’un sistema educatiu avançat per tal de trobar noves respostes a les necessitats canviants. Escola Nova 21 és per tant un programa per a l’actualització educativa que, a més, proposa que la cultura de la innovació, als centres i a tot el sistema, estigui plenament integrada en tota organització educativa, de manera que no es conformi mai amb el que fa, i es pregunti constantment per a què educa i com ho ha de fer.

Què és l’Escola Nova 21? Escola Nova 21 és una aliança de centres educatius i entitats per un sistema educatiu avançat, que respon a la crida de la UNESCO per la participació de tots els sectors en un procés inclusiu de millora de l’educació. Es va crear el gener de 2016 per conveni entre el Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya, al qual es van sumar l’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Barcelona. El programa va néixer amb el suport de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPaC), i la Fundació FemCAT, i compta també amb el suport de la Fundació PuntCAT pel desenvolupament de l’estratègia digital. El programa té signat des dels seus inicis un conveni de col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, amb qui treballa conjuntament en la planificació de les accions de transformació educativa per tal que sumin esforços amb el treball que fan els professionals del Departament. Quin canvi proposa Escola Nova 21? Escola Nova 21 proposa una transformació del sistema educatiu per tal que s’actualitzi, adoptant plenament un propòsit dirigit a desenvolupar competències per a la vida en el nostre context històric i unes pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement existent de com les persones aprenem. L’objectiu final és que tot infant, independentment del seu context i condicions, pugui gaudir en qualsevol centre del Servei Educatiu de Catalunya d’experiències d’aprenentatge empoderadores i rellevants que li permetin desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat, sentit i benestar. Aquesta horitzó comú d’actualització es concreta en el que s’ha anomenat “marc d’escola avançada”, una referència que possibilita molts models i projectes diferents però que tenen en comú quatre eixos interconnectats i interdependents: - Propòsit educatiu dirigit a desenvolupar competències per a la vida. - Pràctiques d’aprenentatge basades en el coneixement existent de com les persones aprenen. - Avaluació competencial i global, que contribueix a l’aprenentatge. - Organització autònoma i oberta, capaç de l’autoreflexió i d’actualitzar-se i de formar-se. Per què ha de canviar l’escola? La necessitat d’actualitzar l’escola no és nova, però els canvis en l’educació han estat molt més lents que els canvis a la societat. Fa un segle a Catalunya i arreu ja van haver-hi accions importants per transformar el sistema educatiu i centrar-lo en la persona, i també com a agent fonamental de conformació d’una ciutadania capaç de contribuir a la millora del conjunt. Al nostre país, administracions com l’Ajuntament de Barcelona, la Mancomunitat de Catalunya o, més endavant, la Generalitat, i també iniciatives socials, van promoure escoles que treballaven en aquesta direcció, en un moviment que es va anomenar Escola Nova, que la dictadura va truncar i que molts docents van intentar mantenir des del seu compromís. Avui, però, la urgència prové de les grans transformacions del nostre entorn. Primerament, els reptes globals d’alta complexitat, com són el desenvolupament sostenible, els grans moviments de població, la pobresa i la desigualtat, la discriminació sistemàtica contra dones, i la intolerància i la violència amb les seves conseqüències; en segon lloc, per la transformació tecnològica exponencial, que canvia cada dia el nostre context; i finalment, a això s’hi sumen els nous coneixements que disciplines com la neurociència aporten a com les persones aprenem. Per tot això, en el seu darrer informe Repensar l’educació (2015), la UNESCO diu: “L’educació ha de trobar maneres de respondre a aquests reptes [globals] tenint en compte les múltiples visions del món i sistemes de coneixement alternatius, a més de les noves fronteres en ciència i tecnologia, com els avenços en neurociències i el desenvolupament en tecnologia digital. No havia estat mai tan urgent replantejar el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge”. Escola nova 21 és un programa d’innovació educativa? Escola Nova 21 és un programa per l’actualització del sistema educatiu i de cadascun dels centres. No és, doncs, un programa per explorar o experimentar noves iniciatives educatives, sinó per generalitzar allò que ja sabem que és adequat i funciona gràcies a les evidències i al coneixement, partint de la base d’aportar a infants i joves un aprenentatge rellevant i amb sentit. La innovació educativa hauria de ser una pràctica normal en els centres d’un sistema educatiu avançat per tal de trobar noves respostes a les necessitats canviants. Escola Nova 21 és per tant un programa per a l’actualització educativa que, a més, proposa que la cultura de la innovació, als centres i a tot el sistema, estigui plenament integrada en tota organització educativa, de manera que no es conformi mai amb el que fa, i es pregunti constantment per a què educa i com ho ha de fer.

Juny 2018

imatges MIRAR CAP AMUNT Cada dia, al llarg de l’any, quan sortim de casa i anem a la feina, o a l’institut o a acompanyar els més petits a l’escola, sovint amb pressa, caminem capbaixos, amb el pilot automàtic posat o absorvits per les nostres cabòries. A Igualada, tanmateix, sovint i molt especialment el mes de juliol amb la celebració de l’European Balloon festival, hem d’aixecar el cap cridats i atrets pel soroll dels cremadors dels globus que volen a pocs metres dels nostres caps i gaudir d’aquest sorprenent espectacle de colors que taquen el cel. (Foto: EBF · MARC VILA)

Juny 2018

Diàleg

“

Juny 2018

Una dona que aquells homes van deixar tirada en un portal, sense roba, sense telèfon mòbil, plena de semen i d’humanitat. Tirada. Llençada. Com un objecte usat. Posseït. TONI CORTÈS MINGUET

Còmplices de “la manada”

a infame, insultant i degradant sentència de “la manada” ha provocat una immensa revolta d’indignació. Primer, perquè davant d’aquest cas mediàtic hi ha milers de casos silenciats, invisibles, d’assetjament, de violacions, d’abusos físics i psicològics… No cal anar molt lluny. Cada dia, a Catalunya, hi ha quatre denúncies per abusos i agressions sexuals. I això només són les dones que han dit prou i han decidit fer el pas i anar a la comissaria i presentar una denúncia, amb tot el que això representa. Però mirem més dades. L’any passat es fan presentar 15490 denúncies; la majoria, un 82,6%, en l’àmbit de la parella i un 17,4%, en l’àmbit familiar. Es van atendre 16054 dones i es van detenir 6252 homes per violència masclista. L’any passat es van resoldre 5272 ordres de protecció, de les quals es van adoptar el 49,5%. La meitat. Durant el 2017 es van denunciar 1330 delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual; la majoria de les vícitmes amb edats compreses entre els 11 i els 20 anys. Segons una macroenquesta, un 2% de les dones catalanes han estat obligades a mantenir relacions sexuals contra la seva voluntat, és a dir, han estat violades. D’aquestes, un 59%, han estat violades per un home conegut, del seu entorn. L’enquesta també indica que un 14% de dones catalanes han patit agressions sexuals. Una altra xifra alarmant: de les agressions sexuals patides -i denunciades- per dones l’any passat a Catalunya, un 26% van correspondre a menors de 18 anys. En segon lloc, la sentència ens ha revoltat per la duresa i brutalitat dels fets ocorreguts una nit de festa en un portal. Cinc homes joves, forts, corpulents (un d’ells guardia civil amb antecedents de violència de gènere i un altre, militar, no ho oblidem), violen, sí, violen, penetrant fins onze vegades, per la boca, el cul i la vagina, una noia que l’únic que podia fer, paralitzada per l’horror, era desitjar -potser resar- i esperar que aquella salvatge tortura acabés el més ràpid possible i que no l’acabessin matant o fent més mal que el que ja li han fet per sempre. Aquells homes van viure els seus instants de mascles, superiors, caçadors, els seus moments de glòria, de bèsties depredadores. I ho van gravar en video: el trofeu. “El poder del lobo reside en la manada” duu tatuat un dels cinc violadors. El poder del llop. El poder del caçador. El poder del mascle. El poder de la manada. El sotmetiment, la subjugació, l’estigmatització de la presa. De la dona. Una dona que aquells homes van deixar tirada al portal, sense roba, sense telèfon mòbil, plena de semen i buida d’humanitat. Tirada. Llençada. Com un objecte usat. Posseït. En tercer lloc, pel judici paral·lel que les famílies dels violadors, amb el focus mediàtic i amb la com-

TONI CORTÈS MINGUET Periodista

Mentre mirem cap a un al tre costat i xiulem i fem veure que aquí no passa res. Mentre interioritzem tots aquests abusos -per molt petits que ens semblin-, a les nostres vides, a la nostra quotidianitat; mentre col·laborem a fer que la violència masclista -en totes les seves manifestacions- deixi de ser conductes puntuals d’uns energúmens i ja formi part de la nostra cultura patriarcal; mentre fem que tot sigui normal… sortiran les “manades”.

plicitat d’alguns mitjans de comunicació espanyols, han sotmès a la víctima, buscant ni que fos una imatge d’una mil·lèsima de segon que mostrés plaer o satisfacció enmig d’aquella brutal violació; una imatge que demostrés que amb la roba que duia, amb el calimotxo que potser també duia al damunt, delatés que la noia era una fresca, una meuca i una provocadora, i que es va buscar el que va rebre. Amb “jolgorio y regocijo” com va escriure, entre altres estupideses masclsites, el jutge Ricardo Gonzalez a la justificació del seu vot particular en la sentència, que demanava l’absolució dels violadors. Insisteixo: violadors. En quart lloc, per una sentència que és el reflex d’una societat patriarcal i masclista. Una sentència que condemna els violadors -sí, violadors- per un cas “d’abús continuat” i no per violació. Una sentència que equipara “sotmetiment” a “consentiment” i que ens deixa un precedent terrible. Amb una defensa que disfressava la violació com una disbauxa sexual en grup, amb consentiment de la noia. Una orgia sense fre. Dones, si una nit d’estiu us violen cinc mascles en un portal (un d’ells guardia civil amb antecedents per violència de gènere i un altre, militar), si us penetren onze vegades per tot arreu, si ejaculen dins les vostres entranyes i us queixaleu el llavi i acoteu el cap, aquests

violadors només aniran quatre dies a la garjola. Si us hi torneu, si hi ha violència i intimidació (!), llavors potser, només potser, els acusaran per violació i hi passaran una temporadeta més llarga. Però vosaltres sereu mortes. Una més…Dones, esteu desemparades. Dones, esteu sentenciades. Una sentència exemplar i justa (en aquest país governat pels seguidors dels “novios de la muerte”, amb un procés tan mediatitzat, potser hagués significat un petit bàlsam, potser confortant, per a la víctima. Una carícia a les cicatrius, a les ferides. Però aquesta sentència ha violat per segona vegada la víctima. I a totes les dones. Però, tanmateix, hem de fer molta feina des de sota. Sobretot nosaltres, els homes. Al costat de les dones, ens hem fet seus els lemes: “NO és no”, #yositecreo i els hem repiulat i i els hem cridat ben fort. I ens hem desfogat. Hem tret la ràbia, la impotència davant aquesta justícia retrògrada i masclista…. I ara què? Som conscients que tenim molta culpa -gairebé tota- d’aquesta violència? Estic convençut que als quarters militars dels companys d’aquests violadors -on també hi ha denúncies d’abusos a dones militars- els de la manada són els “putus amus”. Estic convençut que a la majoria de bars d’hòmens, de caliquenyos i carajillo, els violadors de la manada són uns ídols i els troglodites els riuen les gràcies. Riuen i comparteixen els whatsapps d’aquests violadors, d’aquests depredadors que també es feien dir “los disfrutones”, comentaris com “aquí follándonos una los cinco”, “hay vídeo” o “puta pasada de viaje”. I nosaltres? Què fem quan al gimnàs, un de nosaltres fa un comentari ofensiu a la noia de la bici estàtica? Què fem quan al bar, mirant el futbol i fent una birra amb els amics, fan bromes ofensives a la cambrera? Què fem quan al metro uns nois s’arramblen a una noia i la molesten i la increpen? Què fem quan, a la feina, el nostre cap assetja una companya? Què fem? Riem l’acudit. Mirem cap a una altra banda. Callem. Covards. Mentres mirem cap a un al tre costat i xiulem i fem veure que aquí no passa res. Mentre interioritzem tots aquests abusos -per molt petits que ens semblin-, a les nostres vides, a la nostra quotidianitat; mentre col·laborem a fer que la violència masclista -en totes les seves manifestacions- deixi de ser conductes puntuals d’uns energúmens i ja formi part de la nostra cultura patriarcal; mentres fem que tot sigui normal… sortiran les “manades”. I, ens agradi o no, conscientment o no, nosaltres, els homes, en serem còmplices.

“

Juny 2018 Si no es fan accessos decents per a pobles com El Bruc o Castellolí, si no es millora la connectivitat per als municipis a peu per dessota aquesta infraestructura, la nova autovia haurà estat un negoci rodó per a les grans empreses, però serà una cicatriu insalvable per a l’Anoia i el seu entorn. ANOIADIARI

EDICIÓ Cinquanta-set SL

REDACCIÓ Toni Cortès Gemma Raventós Jose Sánchez González Marc Soler Riera Aïda Sánchez Alonso Francesc Vilaprinyó DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó

“

L’autovia surt del barret

a uns sis mesos, els ajuntaments van començar a parlar obertament que venien canvis a l’A-2. Les accions en aquesta carretera que traspassa de banda a banda la comarca i que és el principal nexe de vida anoienc amb el ‘món exterior’, tarden a fer-se efectives i ser realitats, però sembla que en cosa de dos anys hi haurà una obra de gran magnitud que acabarà amb el tràngol (o almenys aquesta és la intenció) dels conductors que transiten per l’autovia, acostumats a trobar embussos i obres en els indrets més insospitats. La notícia, de tota manera, la sabem després d’anys d’una deixadesa insultant en aquesta connexió. Més riure fa encara, com ha assenyalat l’alcalde de Castellolí, Joan Serra, que aquestes darreres setmanes els soferts usuaris s’hagin hagut d’empassar hores de cua pels treballs de millora del ferm i ara sapiguem que en cosa de dos anys, potser aquesta calçada ja no es farà servir o es retocarà de nou. Quantes pèrdues de vides i accidents s’evitaran amb aquesta reforma/millora? Són els números el que importa, sens dubte, i més quan tenim al cap encara els terribles accidents que hi va haver en el tram Igualada-Cervera que durant més d’una dècada es va deixar sense fer. Tant aquest retard com les mancances del tram que es va fer sobre el 1992 (amb aquesta persona que ens pinten com un geni anomenat Josep Borrell), han condicionat les comunicacions de la comarca. La qüestió és que ara apareix aquest projecte d’autovia nou, que jubilarà en bona part l’anterior, però el territori no pot plegar-se a contemplar com es fa i resar perquè sigui ràpid. El cas del Bruc exemplifica que totes les grans obres deixen una ferida al nostre entorn i que no es pot mirar la intervenció únicament en clau de progrés. Si no es compleix amb l’alliberament del peatge de l’AP-2, l’afluència de camions -amb ells o sense nova carreteradeixarà una petjada de contaminació molt preocupant al territori. Si no es fan accessos decents per a pobles com el Bruc o Castellolí, si no es millora la connectivitat per als municipis a peu per dessota aquesta infraestructura, la nova autovia haurà estat un negoci rodó per a les grans empreses de transports, però serà una cicatriu insalvable per a l’Anoia i el seu entorn.

Marc Castells L’alcalde igualadí serà president de la Diputació. Fins ara, n’ha estat vicepresident però la marxa de Mercè Conesa al Port de Barcelona li permetrà ocupar una posició més que rellevant.

Mireia Duran Hi ha nova regidora a Igualada. Amb la sortida d’Àngels Chacón, aquesta professional de la Infermeria entra a l’Ajuntament com a regidora de Barris i Civisme, una àrea nova.

PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

Armand Monleón El pilot igualadí té al cap ja el Ral·li Dakar 2019 i per això s’ha sotmès a una dura carrera, el Taklimakan Rally. I l’ha guanyat. Monléon porta tres corones del raid que es corre a la Xina.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Moha Al Yaagoubi

AMB EL SUPORT DE

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Un exjugador de l’Espanyol i del Barça B serà màxim responsable del primer equip de l’Igualada i de l’àrea de tecnificació. Moha també va jugar a la Real Sociedad, Osasuna o Sabadell.

Juny 2018

DIÀLEG

1978-2018 Llengua i país FRANCESC RICART

erdoneu la referència personal. El divendres del Sopar groc, organitzat per Òmnium Cultural i l’ANC, vaig saludar Pep Cruanyes, que hi exercia de vicepresident de l’ANC. Els últims anys Pep Cruanyes ha estat un element destacat en la reivindicació nacional, en concret com a gran impulsor de la Comissió de la Dignitat que va treballar pel retorn de la documentació confiscada durant la Guerra espanyola i el franquisme, amb un gran ressò de la campanya per la devolució dels Papers de Salamanca. Però aquell vespre, abans del memorable sopar, vam parlar d’una altra cosa, de com l’any 1978 es va posar en marxa el pla de reciclatge de llengua catalana per a mestres. Ell hi participà des dels inicis com a coordinador de Cultura de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona i «els de comarques» ens reuníem amb ell a Barcelona. A peu dret rèiem recordant aquells temps davant persones que encara no havien nascut aquell 1978. Allò del «reciclatge de mestres», ben segur, no els deia res. Però no és d’això que volia escriure. La trajectòria de Pep Cruanyes m’ha fet pensar en un dels «circuits» recorreguts per molta gent: comences treballant per la recuperació i la normalització de la llengua i continues organitzant o apuntant-te a tot de moviments, grups i entitats que malden per recuperar el país. El periple de Pep Cruanyes és un d’aquests models. I no ens n’hem de sorprendre, ans al contrari que diria aquell, perquè la reivindicació lingüística i la nacional han anat (gairebé) sempre del bracet. O, per dirho d’una manera grandiloqüent -llengua i nació-, esdevenen un binomi inseparable.

És clar que, a casa nostra, s’han organitzat els qui volen provocar el fenomen oposat en els objectius i de la pitjor manera: el partit de Ciudadanos n’és el paradigma, inicia el seu tenebrós camí «perseguint» la llengua catalana, orquestrant accions i campanyes contra la consideració del català llengua pròpia i vehicular de l’ensenyament i, a partir «d’aquí», munta un partit que és un autèntic artefacte per obstruir (anava a escriure ‘eliminar’) l’aspiració nacional catalana. Quant al PP, l’altre «gran» partit, té un currículum anticatalà i antinació catalana de rècord; només cal recordar la campanya contra l’Estatut liderada per un tal M. Rajoy abans de 2006, quan els catalans en vam aprovar. I per completar el quadre anti, els últims temps ha aparegut Societat civil catalana, una mena de marca blanca pro-nació espanyola de C’s i PP, que els marca l’agenda de les accions al carrer. L’última, aquest diumenge, convocant el personal a fer costat als guàrdies civils de Sant Andreu de la Barca, herois de la seva croada contra l’escola catalana després de generar el fals problema de l’adoctrinament a l’institut d’El Palau. Aquests posicionaments davant la llengua i el país han propiciat el que convenim a dir-ne la fractura social del país en dues parts, encara que no ho expliquen tot, és clar. Allò que ho fa evident és la postura davant el procés independentista i, des de l’1 i 27 d’octubre, amb els presos polítics i els exiliats. Uns, els independentistes, es mantenen fidels als resultats de l’1-O i després del 21 de desembre, reivindicant la llibertat dels presos i dels exiliats i defensant els «béns» guanyats durant quaranta anys a l’escola; els altres negant, als uns, qualsevol opció per aspirar a l’autodeterminació i demonitzant els èxits de la llengua a l’ensenyament. I com a expressió visible, la guerra del groc: de dia, uns tenyeixen de groc i els altres, amb nocturnitat, despengen, estripen i esborren els temibles símbols que clamen per la llibertat. Parlant de llengua i nació, ja que hi som ficats, és d’agrair la coincidència de les exposicions sobre Montserrat Roig al Foment i Pompeu Fabra a la Biblioteca. De Pompeu Fabra, el geni ordenador de la llengua, del qual se celebra els cent anys del Diccionari, val a dir que és una figura clau en el «creixement de la nació»; quant a la Roig és un exemple de ciutadana de gran nivell intel·lectual -per cert, es va reciclar amb els cursos de català d’Òmnium als anys 70– que va descobrir la dimensió nacional a partir dels principis defensats pel PSUC.

Aquell 1978 va començar un camí decisiu per a l’escola catalana i el Reciclatge de mestres, de què parlàvem al principi, va ser un gran pas. Avui hem de continuar fent reciclatges i adequacions per la llengua i pel país. No serà fàcil, però no ho podem defugir.

És un dels reptes de la societat catalana i del Govern i del Parlament: minimitzar la fractura, i treballar perquè els (famosos) set milions i mig de ciutadans catalans se sentin concernits de la seva condició de catalans, des de les seves conviccions, només faltaria. Aquell 1978 va començar un camí decisiu per a l’escola catalana i el Reciclatge de mestres, de què parlàvem al principi, en va ser un gran pas. Avui hem de continuar fent reciclatges i adequacions per la llengua i pel país. No serà fàcil, però no ho podem defugir.

Històries de Càritas (6)

L’anorac de l’Ivan

’Ousmane va notar que a la butxaca interior de l’anorac hi havia alguna cosa rígida, petita, un secret de metall. Hi va ficar els dits i en va treure una mena de penjoll, amb unes lletres amb la paraula IVAN. L’anorac blau elèctric, llampant, que el protegia del fred de l’hivern a la ciutat, amagava una sorpresa. Encara no sabia llegir gaire i va guardar-se la paraula IVAN a la butxaca, com una penyora, com un amulet de la bona sort. L’important era l’anorac. Que li feia sentir el caliu i el confort de la seva pròpia temperatura. Acostumat al clima càlid i dolç de Guinea, el fred de l’hivern igualadí es feia insuportable, sobretot a primera hora del matí per anar a l’Institut. Per què redimonis s’ha d’anar tan d’hora? L’anorac el van aconseguir a la botiga de Càritas. La mare es va fer entendre, tot i que no parlava encara la llengua d’aquí, però els va mostrar l’Ousmane, que tenia tretze anys, i la petita Seyna, que només en tenia nou, morts de fred i va fer el gest de tremolar. Aquella canalla necessitava una bona peça d’abric, per anar pel carrer i la noia de la botiga va fer que sí. Potser mai una botiga de roba pot arribar a donar un servei tan essencial com la de Càritas. Quan l’Ousmane va veure que es podia emportar posat l’anorac blau elèctric, modern i calent va fer un somriure lluminós i agraït, que mostrava totes les dentotes (necessitava amb urgència una ortodòncia) a la noia que li havia trobat aquella preciositat. El descobriment del penjoll amb el nom IVAN va ser l’endemà al matí, quan se’l va posar per anar a l’Institut. L’Ousmane tenia 13 anys i feia 1r d’ESO. Havia arribat a la ciutat a finals d’estiu, directament de Guinea, per reagrupament familiar. El pare ja feia tres anys que vivia aquí, treballava en una adoberia i havia pogut trobar un lloc per viure –humil, molt humil– i per portar-hi la família que es moria de pena i de gana a Guinea. Qui devia ser l’IVAN que li havia passat l’anorac blau elèctric, tan xulo? Si almenys li pogués veure la cara i agrair-li! Va passar el temps i l’Ousmane continuava amb aquella rialla lluminosa –sense ortodòncia, encara– però a l’Institut havia après el català, s’havia acostumat a la forma de vida d’aquí i s’hi sentia bé. Era llest i aprofitava les classes. La mare treballava en una empresa de neteja i s’havien pogut canviar de pis. L’anorac blau elèctric li havia anat quedant petit, però encara se’l volia posar. Se l’estimava molt, perquè l’associava amb el benestar i amb el misteri d’un nom: IVAN. Se l’imaginava com un nen ric, que devia viure en una casa d’aquelles amb jardí i piscina, que vestia roba de marca i que el seu pare devia tenir un cotxe potent. S’imaginava que l’IVAN era un nen d’aquells que a l’hivern anava a esquiar i a l’estiu feia cursos de vela i es passava un mes a Amèrica aprenent anglès. Tot i això, no li retreia res al seu amic imaginari. Perquè l’IVAN un bon dia es va desprendre del seu anorac i, per casualitats del destí, li havia arribat a l’Ousmane i l’havia fet el nen més feliç del món. Si era fastigosament ric, millor per ell. Va ser el pediatra qui va dirigir l’Ousmane al dentista. Aquella boca necessitava una mirada i un tractament. La mare va dir-li, amb la mirada, que potser no podria pagar el que valia, però el pediatra li va dir que no patís, que aquell dentista... en fi... que l’anés a veure. S’hi va presentar amb l’anorac blau elèctric. L’home el va fer seure i va encendre el llum per mirar-li aquella boca. -Hi tindrem feina, Ousmane. Quants anys tens? -Quinze... -Saps? Jo tinc un nano que té la teva edat. Potser el coneixes o el tens vist per Relat inspirat en el dia a dia de Igualada perquè... va amb cadira de rodes, però vol fer de tot. Es diu IVAN.

JAUME FARRÉS i COBETA Llicenciat en Filologia Catalana i Humanitats i professor

Juny 2018

Per menjar-se la vida a mossegades

“Avui podem tenir perfectament controlats gairebé tots els possibles agents que ens puguin atacar” NÀDIA BOSQUE BEUMALA

Auxiliar dental al Centre dental Boca Boca d’Igualada La Nàdia va fer els seus estudis de Batxillerat a l’Institut Joan Mercader d’Igualada i d’Auxiliar d’Infermeria a l’Institut Milà i Fontanals. Va completar els seus estudis d’Higiene Bucodental a la escola Joviat de Manresa. Som conscients de la importància de l’esterilització a l’odontologia, però fins a quin punt ? És molt important per l’odontologia i per tota la sanitat en general. Malauradament els humans hem perdut molta capacitat de ser resistents a la gran multitud de bacteris i virus que constantment ens envolten, per tant hem hagut de cercar mètodes i productes per eliminar aquests patògens que són els responsables, encara avui dia, de moltes infeccions i complicacions per a la nostra salut. I pel que fa a l’odontologia doncs també és importantíssim, perquè actuem sobre un aparell molt important que és l’estomatognàtic que no tan sols comprèn la boca sinó des de part del crani i fins l’os Hioide, que està una mica per sobre de la glàndula tiroides del coll. Aquest aparell està molt ple de teixit tou que fàcilment pot ser atacat per diferents bacteris o virus, a traves del menjar, per contacte amb altres persones (en fer petons ,per exemple) , o en respirar l’entorn ambiental entre d’altres. Per sort disposem d’un munt de “soldats”, microorganismes, a punt per defensar-nos d’aquests enemics. El nostre propi cos ens defensa ? Sí, tenim moltes barreres naturals que impedeixen el pas i proliferació dels microorganismes. Uns exemples són: la pell, les mucoses i la flora bacteriana. - La pell: és una capa gruixuda , que té substàncies bactericides com la suor i és impenetrable per a la major part dels microorganismes. A més, la descamació de la pell ajuda a eliminar agents infecciosos. - Les mucoses: contenen cèl·lules ciliades recobertes de mucus, que desplacen la pols i els gèrmens. A la boca tenim la saliva que conté l’ enzim lisozim (destrueix la paret de moltes espècies de bacteris). A l’estòmac, l’ acidesa del suc gàstric també actua contra els microorganismes. A més tenim les llàgrimes i el sèrum. - La flora bacteriana: són els bacteris que es troben a l’intestí, viuen sota una relació de mutualisme amb l’hoste (la perso-

na). Per això és difícil la invasió de bacteris patògens. Tot això i molt més forma part del nostre sistema immunitari, un conjunt d’eines que tenim tots per sobreviure a aquests atacs. Abans érem més resistents ? Podríem dir que sí, pel fet que, en estar exposats a tots aquests agents: gèrmens, bacteris, virus etc... el cos reaccionava creant moltíssims anticossos, però lamentablement la gent moria molt més, donat que sense altre possible ajut sovint, qui acabava guanyant la batalla eren aquest agents. I quan aquests es desfermaven podien crear gran mortaldat. Les grans pandèmies, oi ? Sí, la manca d’higiene de les persones i de salubritat de les ciutat on no hi havia clavegueram, i on les rates i altres animals campaven al seu aire, això feia un brou

de cultiu perquè bacteris com la “Yersinia pestis” la causant de la famosa pesta, la verola, el xarampió, la malària, el tifus, la febre groga o fins i tot la Grip, provoquessin estralls entre la població sense respectar ni rics ni pobres, bé.... aquests darrers potser en sortien més mal parats en general. S’estima en xifres aproximades que les grans pandèmies del segle XIV van provocar uns 75 milions de morts. I quan comencem a lluitar contra això ? Doncs, des de ben antic. Al principi els homes cercaven ajut en la màgia i en la bruixeria per allunyar el que creien que eren mals esperits. A l’antic Egipte ja es feien servir la Brea que és la resina dels pins o el quitrà, la idea era assecar les ferides que normalment eren supurants, fins i tot amb Sal-

nitre o Sal comú. Podríem dir que, allò de “si pica cura” ho devien tenir molt clar si posaven sal a les ferides. El grecs en les seves guerres van descobrir que als Hoplites (que era la milícia grega), si la roba que portaven els fregava les ferides, aquestes els causaven moltes més infeccions, per això molts d’ells lluitaven gairebé sense roba o nuus del tot. També van descobrir que abocant vi o aigua bullent sobre les ferides (això també devia fer força mal) aquestes curaven amb més facilitat. Els grecs van ser els grans precursors de la medicina de la mà d’Hipòcrates que se’n considera un dels pares. Més endavant Galè de Pèrgam un altre dels pares de la medicina i de la farmàcia va començar a practicar les primeres esterilitzacions en bullir o passar a foc l’instrumental que usava per fer cures al gladiadors o en les cirurgies que en aquell temps ja practicava. Aquí arribem al Renaixement, Denis Papin (1680) inventa “la retorta” que era una precursora de l’olla a pressió i Antonie Leeuvenhoeck al 1683 va desenvolupar el microscopi i va observar l’existència de microorganismes, això el va convertir en el pare de la microbiologia, o el Dr. Johann Julius Walbaum que al 1758 va crear els primers guants quirúrgics que eren de budell d’ovella, no com els actuals que són de làtex o silicona. Fins arribar a personatges com Louis Pasteur gran microbiòleg que el 1862 desenvolupà un procediment que avui dia encara usem massivament com és la pasteurització, o en Charles Chamberland que al 1876 desenvolupa el primer autoclau, aparell primordial per a l’esterilització. I, actualment, com ho fem per lluitar contra els bacteris i els virus ? Evidentment tot ha canviat molt, malgrat que els patògens han après a defensar-se mutant, avui podem tenir perfectament controlats gairebé tots els possibles agents que ens puguin atacar. Tenim protocols molt estrictes sobre com esterilitzar no tan sols l’instrumental sinó fins i tot la roba o les zones de treball com quiròfans o boxes d’odontologia. Hi ha normativa estricta pel que fa als productes a usar, el temps d’exposició d’aquests productes o el temps, la temperatura i la pressió que ha de complir l’autoclau per aprovar l’ús del instrumental esterilitzat. S’han de seguir també uns controls estrictes de comprovació que, el

Juny 2018

“

SALUT DENTAL En aquest espai trobaràs articles i entrevistes per ajudar-te en la prevenció i la millora de la teva salut dental. Gràcies a BOCA A BOCA

cicle de l’autoclau s’ha efectuat correctament, i finalment el material esterilitzat cal tenir-lo emmagatzemat en una zona neta i estèril i amb una data de caducitat marcada. I en l’odontologia també ? Sí, i tant! És importantíssim. En el nostre centre seguim un protocol estricte amb tot l’instrumental, hi ha molt material que és d’un sol ús, com per exemple: mascaretes, bates, guants, cotonets, gots, tovallons, i molt més, això va a la brossa, ben separat. Les agulles, les xeringues d’un ús o les fulles de bisturí es retiren amb molta cura en contenidors especials. Les amalgames, compostes en gran part de mercuri, també es retiren amb molta cura en uns contenidors especials per amalgames. Tots aquests contenidors els retiren empreses especialitzades per al seu reciclatge unificat. La resta d’instrumental reutilitzable es col·loca en el mateix box de treball en unes cubetes amb desinfectant de nova generació sense aldehids, que es recullen al final del dia i es porten a la zona d’esterilització bruta. (Al nostre centre tenim dues zones d’esterilització, una de neteja i desinfecció i una altra estèril d’embossat, esterilització i emmagatzematge, on cal entrar amb guants i mascareta). A la zona bruta el material es renta i es col·loca en una cubeta d’ultrasons durant 10 minuts per assegurar la neteja de tota la matèria orgànica i inorgànica. En acabar, l’instrumental s’esbandeix amb aigua i s’asseca amb cura. Ara és el moment en què aquest material passa a la zona neta. Aquí s’embossa tot el material separadament o en kits per al

Malauradament els humans hem perdut molta capacitat de ser resistents a la gran multitud de bacteris i virus que constantment ens envolten, per tant hem hagut de cercar mètodes i productes per eliminar aquests patògens que són els responsables, encara avui dia, de moltes infeccions i complicacions per la nostra salut.

Trobaràs aquesta entrevista i altres articles interessants a l’espai Boca a boca de l’AnoiaDiari seu ús en box. Les bosses es termo-segellen i s’etiqueta cada bossa amb la data del dia i la de caducitat, que són sis mesos. Seguidament es posen totes les bosses a l’autoclau i es programa un cicle segons el tipus de material que cal esterilitzar, també s’hi adjunta un test d’hèlix que comprovarà el grau de penetració i capacitat d’esterilització. Setmanalment també cal fer un control d’espores amb dos tubs especials, el primer es posa en un cicle d’autoclau i el segon fa de control junt amb el primer tub que s’ha posat i que cal incubar junts durant 48 hores. Si el resultat fos incorrec-

te caldria rebutjar i tornar a processar tot el material esterilitzat durant aquest temps. Caram !!! Un procés força complex Sí, però la salut dels nostres pacients és primordial, amb això no s’hi pot jugar. Per això sempre recomano a tothom que ens pregunti sobre aquest procés que tot centre ha de complir. Estarem encantats de mostrar-vos les nostres instal·lacions i explicar-vos més atentament aquest procediment necessari que dóna seguretat a la complexa ciència de l’odontologia. Pregunteu-nos sense por.

Juny 2018

Propostes

Desfolca’t (Calaf)

Anòlia (Igualada)

molt especial a la portalada de la Capella de l’Antic Hospital. Acompanyada del guitarrista Pau Figueres, Pujol oferirà un recital de cançons essencials que inclourà temes com “La mala reputació” de Georges Brassens, “País Petit” de Lluís Llach o “Todo Cambia” de Julio Numhauser. També a la Capella, Pau Riba presentarà Pau-Sol, un espectacle on interpreta un repertori de cançons i poemes acompanyat només de la seva guitarra. A les 19.00h, la programació musical arribarà a la Plaça de les Eres, on hi haurà ball tradicional popular amb el grup Duetu, format per Marc del Pino i Coloma Bertran. A partir de les 20.30h, els concerts es desplaçaran a la Plaça Gran on hi haurà la inauguració oficial del Festival. Kepa Junkera presentarà FOK i, a les 22.30h, serà el torn dels irlandesos Moxie. A partir de la mitjanit els concerts es traslladen en algunes de les botigues històriques de la Plaça Gran: La Viu Viu, grup format per Eduard Casals, Cati Plana i Marc Figuerola actuaran a La Bodega i el Pony Pisador actuarà a la Merceria Perfumeria de Cal Garriga, presentant un repertori de música folk en el sen-

tit més ampli de la paraula. A més, després d’haver acollit el concert de Duetu, la Plaça de les Eres serà de nou l’escenari del ball tradicional amb l’actuació de Ballaveu, convertint-se així en l’espai de ball tradicional del Desfolca’t. A la Plaça del Ravalet, encarrilarà el final de la nit fins la matinada el grup Joan Garriga i El Mariatxi Galàctic, banda de rúmbia vallesana que oferirà un repertori de cançons, algunes inèdites, de Joan Garriga i els seus diversos grups i també d’altres temes populars del cançoner de taverna i ball de plaça. Tancaran la programació per a aquells amb més ganes de festa, el PD Belda i Dj Mussol. La programació del Desfolca’t acabarà diumenge al matí a la Plaça dels Arbres amb una Matinal de Cultura Popular on participaran els Gegant de Calaf, Els Diables de l’Alta Segarra i l’Associació Calamanda. A més, també se celebrarà la V Trobada de Colles Bastoneres. El punt i final de la 27è edició del Desfolca’t, el posarà l’associació Cor de Carxofa, que oferirà un Vermut Glosat.

Pàg.32

Pàg.34

PROPOSTES DESFOLCA’T

Cartell de luxe al Desfolca’t de Calaf L’acordionista basc Kepa Junkera, els irlandesos Moxie, Lídia Pujol, Pau Riba plats forts de la 27a edició del Festival de Música Popular i Tradicional de Calaf i l’Alta Segarra

ANOIADIARI El Desfolca’t, Festival de Música Popular i Tradicional de Calaf i l’Alta Segarra arriba aquest any a la seva 27a edició. El festival, que se celebrarà els dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol, reunirà els millors grups de folk i convertirà Calaf, un any més, en la capital catalana de la música popular i tradicional amb una dotzena de grups i un gran nombre d’activitats paral·leles. Els caps de cartell d’aquesta edició seran Kepa Junquera, que presentarà el seu darrer treball. Moxie, Lídia Pujol, Pau Riba i Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic. Completen un cartell de luxe Vent Endins, La Viu viu, Pony Pisador, Dj Mussol + PD Belda, Duetu, Ballaveu, un concurs de música itinerant, una matinal de cultura popular i un vermut glosat amb Cor de Carxofa. Inauguració internacional: el basc Kepa Junkera i Mel folk irlandès de Moixi obre el festival Amb una trajectòria de 26 anys, el festival no abaixa el llistó i presenta una programació encapçalada per Kepa Junkera, que inaugurarà la 27a edició en el marc de la gira de presentació del seu darrer treball, FOK, millor disc de l’any de folk per la crítica dels Premis Enderrock 2018. Junkera no necessita presentacions a casa nostra i amb FOK, presenta un apropament cap a la cultura catalana,amb temes de la cultura dels països catalans en un

doble CD que es compon amb més de 50 cançons i que ha comptat amb la participació d’uns 218 músics més els tècnics, estudis, fotògrafs, càmeres i persones que han ajudat a tirar endavant aquest darrer treball discogràfic. El grup irlandès Moxie, acompanyarà Junkera en la inauguració i presentarà el seu darrer treball discogràfic, Planted. La banda, formada a finals de 2011, presenta un estil molt propi d’entendre el folk irlandès a través de diversos estils com el rock, el Jazz o el House. Trencant fronteres d’estils i gèneres, defineixen la seva música com a Neo-Irlandesa i arriben al Desfolca’t per fer ballar sense parar tota la plaça Gran. Moxie, banda molt jove, amb gran talent i amb un futur prometedor, actuarà per primera vegada a

Catalunya en el marc del Desfolca’t. Els plats forts del festival La programació d’enguany combina grups de Catalunya, Irlanda, Euskadi en un total de 13 concerts. Escalfarà motors del festival la presentació de disc del grup Vent Endins, el divendres a les 22.00h al Casino de Calaf. El grup, que classifica la seva música com a Pop Rural, presentarà el seu primer disc, “En un moment per aturar-se”, una proposta per aturar-se, fer una pausa i gaudir del que ofereix el dia a dia. Dissabte al matí, el Mercat de Calaf acollirà el primer concurs de música itinerant del Desfolca’t i, a les 18.00h, Lídia Pujol obrirà l’Espai dels Cantautors i la programació de la tarda amb un concert

Pau Riba

Més activitats En el marc de la 27a edició del Festival, hi haurà diversos ta-

Juny 2018

Festival de Llegendes de catalunya (Tous)

Pàg.36

Anoia Folk (La Pobla de Claramunt)

Pàg.38

(H)original (Igualada)

Pàg.44

Nits Culturals (St. Pere Sallavinera)

Pàg.40

Festa Major (La Pobla de Claramunt)

Pàg.42

PROPOSTES DESFOLCA’T

L’acordió, protagonista Passaran pel festival alguns dels acordionistes més coneguts de casa nostra i de l’estranger, com Kepa Junkera, Cati Plana, Joan Garriga i Marc del Pino

Classes i tallers Kepa Junkera oferirà una classe magistral i Martí Hosta, membre de Coetus, un taller de percussió ibèrica

Molt més que concerts El programa del festival presenta també un concurs de música itinerant, un vermut glosat a càrrec de Cor de Carxofa, una matinal de cultura popular

El músic basc Kepa Junkera, cap del cartell del Desfolca’t

llers i activitats que completaran la programació. Dissabte al matí, Kepa Junkera oferirà una classe magistral de música tradicional basca i, Martí Hosta, del grup Coetus, realitzarà un taller de percussió ibèrica. Podeu consultar tota la informació sobre els tallers i realitzar la inscripció a la pàgina: www.desfolcat.cat

Per altra banda, al llarg del dia es realitzaran diverses pujades musicals a l’emblemàtic campanar de Calaf, on el músic Ramon Redorta tocarà gran diversitat d’instruments tradicionals -sac de gemecs, gaites, flabiol i tamborí, guitarra, viola de roda...- oferint un concert titulat “Far de terra ferma i seca. Música i cançó de pagesos” .

Espais singulars La Plaça Gran de Calaf torna a ser el centre neuràlgic del Festival, amb les botigues històriques acollint bona part de les propostes artístiques

La cantant Lídia Pujol

Nous espais El Desfolca’t canvia d’ubicació i es desplaça en espais singulars de Calaf. En aquesta edició, el nucli del festival torna a la Plaça Gran de Calaf, espai que es converteix en el centre neuràlgic del Desfolca’t. D’aquesta manera, es recupera aquesta ubicació emblemàtica i que recull la memòria col·lectiva de calafins i segarrencs, que van veure-hi néixer el festival ara fa 27 anys. La resta d’escenaris singulars del Desfolca’t estan situats orbitant i connectant a la plaça de forma radial a través de diversos carrers, carrerons i passos facilitant així l’accessibilitat, la proximitat i la independència de cada proposta musical.

Les botigues de la Plaça Gran acolliran alguns dels concerts que es traslladen per dinamitzar en aquestes espais que s’han obert el passat mes de febrer convertits en llocs restaurats i museïtzats, com per exemple La Bodega o la Merceria Perfumeria Cal Garriga, ubicacions ideals per programar-hi tallers de música tradicional i concerts de petit format. La Plaça de les Eres, la Plaça del Ravalet, el Mercat de Calaf, el Casino de Calaf, el Campanar de l’església de Sant Jaume, la portalada de la Capella de l’Antic Hospital, la Plaça dels Arbres i, evidentment, la Plaça Gran, completen la llista dels diversos espais on es podrà viure la millor música tradicional.

Juny 2018

PROPOSTES ANÒLIA

30 anys amb l’Anòlia Sau30, Buhos, Joan Dausà, Judit Neddermann, Xavi Sarrià, Roba estesa, Xillona, JoKB i Els Catarres configuren el cartell del festival estiuenc de música d’Igualada El festival Anòlia, un dels més importants de les comarques centrals i un dels festivals de música pop-rock més veterans del país, celebra enguany el seu 30è aniversari. Organitzat per l’Ajuntament d’Igualada amb la direcció artística d’Enderrock i el patrocini d’Estrella Damm, el festival se celebrarà del 14 al 21 de juliol a tres espais de la ciutat: l’estrena, coincidint amb l’espectacular Night Glow de l’European Balloon Festival al Parc Central de l’Avinguda Catalunya; el gruix dels concerts al pati del Museu de la Pell i la cloenda a Cal Font. Els concerts seran gratuïts. Sau30 + Buhos a la festa dels globus Sau30 Sau arribarà a Igualada celebrant també els 30 anys del seu naixement. Enguany, han engegat la gira Sau30, en què s’han reunit tots els músics i l’equip tècnic de la banda original, amb la incorporació de Jonathan Argüelles substituint el recordat Carles Sabater, per rememorar els temes que van triomfar entre els ‘80 i els ‘90. De la seva banda Buhos, la banda liderada per Guillem Solé, presentarà a la capital de l’Anoia el seu darrer treball, ‘La gran vida’, un disc amb temes que destil·len optimisme i que són fruit dels seus anys de vivències i trajectòria. Música al Museu Després d’un parèntesi de dos dies, el dimarts, 17 de juliol, ja al Museu de la Pell, arribarà una de les estrenes més

Judit Neddermann

Els Catarres

destacades d’aquest any 2018: ‘Ara som gegants’ amb Joan Dausà. El cantautor santfe-

liuenc portava dos anys lluny dels escenaris catalans, recorrent món i creant el seu nou

disc, que ara presenta a casa seva. L’endemà, al mateix espai, serà el torn de la can-

tautora santfeliuenca Judit Neddermann, que es troba en plena ruta de presentació del seu nou treball, ‘Nua’. Aquesta és la seva tercera referència discogràfica en solitari, en què fa un pas endavant i es consolida com una de les artistes de cançó d’autora més interessants de l’escena actual del país. El dijous, moment per a Xavi Sarrià, el líder dels mítics i ja desapareguts Obrint Pas, que inicia camí en solitari amb un disc personal i ferotge, ‘Amb l’esperança entre les dents’. Actuarà també al pati del Museu de la Pell. El divendres, al mateix escenari, hi haurà doble actuació. Primer amb els Xillona, una banda de fusió molt jove, nascuda a Igualada fa tot just tres anys i formada per tres noies i quatre nois. Els seguiran les Roba Estesa, arribades del Camp de Tarragona i presentant el seu segon disc, ‘A Desglaç’, on consoliden el seu estil festiu i feminista, amb una producció molt acurada i un directe ben treballat. Fi de festival amb Els Catarres El punt i final el posarà un concert a Cal Font que aplegarà els igualadins JoKB i Els Catarres. Els JoKB han autoeditat el seu segon disc, ‘Camaleònic’, i portaran els seus millors temes davant del seu públic. En acabar, pujaran a l’escenari Els Catarres que, després de tres discos i una pausa, tornen a l’escena presentant la seva quarta proposta, ‘Tots els meus principis’.

Juny 2018

Gràcies! Hem conversat amb Dr. Manel Esteller, amb l’Òscar Camps, amb el President del Parlament de Catalunya Roger Torrent i amb Xavier Sala Martín. I Continuarem...

Converses

Juny 2018

PROPOSTES FESTIVAL DE LLEGENDES DE CATALUNYA

Sant Martí de Tous s’omplirà un any més de llum i llegendes L’actriu Àurea Marquez i l’escriptora Empar Moliner són els principals atractius del programa de la 9a edició del Festival de Llegendes de Catalunya, que se celebrarà a Tous el 30 de juny i 1 de juliol. Sant Martí de Tous acollirà, els dies 30 de juny i 1 de juliol, la 9a edició del Festival de Llegendes de Catalunya, el FesLleCat “un festival únic al territori català”, com expliquen els seus organitzadors. l’Associació Cultural és Llegenda. Tots els racons i els carrers d’aquest municipi seran l’escenari de les històries i les llegendes més populars dels Països Catalans. Aquest esdeveniment compta per una banda amb la participació popular de la vila i per una altra banda d’un equip d’artistes professionals que conjuntament són els protagonistes d’un cap de setmana que reuneix a Sant Martí de Tous la presència de gairebé 4.000 persones. El programa d’enguany presenta dos plats forts: lactriu Àurea Màrquez, (una de les protagonistes de la sèrie de TV3, “Com si fos ahir”), que participarà a l’Apagada del Misteri, l’acte principal del festival. L’Apagada de Misteri es fa al pati interior del castell de Sant Martí de Tous, gràcies a Espai Gastronomia que va rehabilitar l’espai per a celebracions i esdeveniments. El poble apaga l’enllumenat públic, durant la nit del dissabte dia 30 de juny, i il·lumina tot el casc antic amb més de 6.000 espelmes que marquen un recorregut de llegendes misterioses que culminen amb una última llegenda que enguany interpreta l’actriu catalana Àurea Màrquez. El segon plat fort del Fes-

Una imatge de L’Apagadadel Misteri FESLLECAT

LleCat, és la participació de l’escriptora i periodista Empar Moliner, que explicarà la seva particular versió d’algunes llegendes catalanes tot relacionant-les amb tres vins diferents. Els Racons de Llegenda són també un dels actes centrals del FesLleCat. Milers de persones visiten els diferents escenaris del poble on es podran escoltar les llegen-

des de diverses localitats catalanes com Vilabella i Farena (Tarragona), Alcoi i Benaixama (Països Catalans), Monells (Girona), les Garrigues (Lleida), de Barcelona i de Sant Martí de Tous. Repeteixen en l’esquelet però sempre amb nous continguts Dones D’aigua, llegendes coreografiades de dansa, Castells Llegendaris,

representacions teatralitzades, Tous és Llegenda i des del 2014 hi ha L’Altaveu popular, una mostra de representacions de diverses localitats de Catalunya que estan estretament lligades o relacionades a les seves llegendes. “Un festival únic” “Catalunya és una identitat que neix d’un ampli llegat

d’històries i llegendes populars de fons històric que ens identifiquen i expliquen qui som, de generació en generació ens han anat arribant fins al dia d’avui. El nostre objectiu és recuperar-les, potenciar-les i donar-les a conèixer perquè segueixin vives. Això és el que donà motiu l’any 2010 al naixement del Festival de Llegendes de Catalunya” ens explica en Sergi Vallès, director del festival. El FesLleCat “posa a disposició dels visitants les històries i llegendes populars que coexisteixen arreu dels Països Catalans en diferents formats artístics, en un festival únic a les nostres terres d’una manera revisada, atractiva, i contemporània per a tot aquell públic que estima i conviu amb la llengua catalana” remarca en Sergi Vallès, afegint que “cada edició comparteix les mateixes finalitats d’exigència procurant una programació variada per a totes les edats amb recorreguts, racons, espectacles i activitats, on escoltar i participar d’algunes de les llegendes que ens envolten”. Per al director del festival “aquest té un lloc en els esdeveniments de cultura, un públic que ho espera i nous curiosos que no s’ho poden perdre. La localització geogràficament cèntrica de Sant Martí de Tous permet fer arribar la curiositat a gent d’arreu dels països catalans i per això el poble de es converteix durant tres dies en la Capital de les Llegendes de Catalunya.

Juny 2018

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

Juny 2018

PROPOSTES ANOIA FOLK

Música tradicional per a tota la família en un escenari únic El Castell de Claramunt és l’escenari, un any més, del festival Anoia Folk Un any més, i ja en portem 22, el segon cap de setmana de juliol els amants de la música d’arrel tradicional tenen una cita paràcticament indefugible a La Pobla de Claramunt amb el festival Anoia Folk. Organitzat per l’Associació Cultural la Llobreia, aquesta trobada musical d’ambient molt familiar, aporta, a part del cartell, un element singular que el fa molt més atractiu: el seu escenari. Els murs del Castell de Claramunt són el teló de fons dels concerts d’un festival que s’ha consolidat com un dels referents dins el món de la cultura popular i tradicional a l’Anoia i a les comarques veïnes. El cartell del festival d’enguany, que se celebrarà el dissabte 7 de juliol, presenta les actuacions del grup de música i animació infantil Ail’as, que presentarà el seu espectacle “Vola imaginació”, i de Guillem Roma, que acompanyat de la seva banda presentarà l’espectacle “Connexions”.

fent camí amb veu pròpia. Des de les influències de la música llatinoamericana fins als sons mediterranis conviuen amb elegància amb l’espontaneïtat d’un directe enèrgic i participatiu que ens fa viatjar per la màgia d’aquest món.

Música folk per a tota la família El festival s’obrirà a 2/4 de 9 del vespre amb l’espectacle “Vola Imaginació” a càrrec del grup Ail’as, un grup de música i animació infantil amb cançons, danses i contes, a partir de compartir gustos musicals i inquietuds educactives. Format l’any 2008, van crear un grup per poder cantar amb i per als infants, educar a través de les cançons i sobretot fer-los gaudir amb la música; una banda amb arrels lligades al

Promoure la cultura tradicional i el castell Promocionar la música i la cultura d’arrel tradicional d’arreu del món i, molt especialment, de la comarca i dels Països Catalans, és un dels objectius de l’Associació Cultural la Llobreia. Amb la celebració del Festival de Música d’Arrel Tradicional Anoia Folk, que arriba a la seva 22a edició, al Castell de Claramunt, també es vol promocionar aquest monument, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Més informació Els preus de les entrades del festival són de 8€ (a partir de 16 anys; 2 € (de 6 a 15 anys) i gratuït per als nenes i nenes fins a 5 anys. 50% de descompte presentant el Carnet Jove. Venda anticipada, a partir del 26 de juny, a la botiga de discs Posa’l Disc, a la plaça del Rei d’Igualada (938 05 15 31). Es pot accedir al Castell de Claramunt amb el servei d’autobús que surt de davant l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt de les 2/4 de 8 a 2/4 de 2h de la matinada). Tot i que l’organització recomana pujar a peu, només són 20 minuts. Hi haurà servei de begudes i entrepans per a sopar

folk, que amb la combinació harmoniosa de veus, música instrumental i dinàmiques participatives fem moure el cor i el cos de tots els qui ens vulguin escoltar. Ail’as aposta pel públic familiar, amb un espectacle que s’encarregarà de fer participar a tothom, del més petit al més gran. Ail’as és format per Bernat Martí (guitarra, acordió i veus.), Xavi Pérez (guitarra i

veus), Sara Sanfeliu (mandolina, serra, percussions i veus), Jordi Martí (bateria, percussions i veus), Franc Miró (baix i veus i Blanca Martí (il·lustradora i conta contes) Connexions Seguidament, a 2/4 d’11 de la nit, Guillem Roma, acompanyat de la seva banda, presentarà l’espectacle “Connexions”. La música ens

connecta amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb el món i amb el més enllà i això és el que passa en els concerts i les cançons de Guillem Roma. L’artista osonenc no para de recollir els fruits d’escampar el bon rotllo i la frescor que desprèn la seva música. Una proposta original que fuig d’etiquetes i patrons i que ha crescut amb la força emergent de les coses lliures

Juny 2018

PROPOSTES NITS CULTURALS

ANOIADIARI

Des que als anys 90 Sant Pere Sallavinera va engegar les seves Nits Culturals, el primer cap de setmana de juliol s’ha convertit en una cita obligada per als melòmans de tota la comarca. Aquest any, a més, hi ha doble oferta anoienca, amb Jordi Savall i el Teatre Nu. El compositor vindrà amb el seu fill Ferran Savall, que posarà la veu i torba i David Mayoral a les percussions. El mestre, estarà amb la viola de gamba i la direcció. Interpretaran ‘Diàlegs i improvisacions. D’Orient a Occident i de l’Antic al Nou Món. Serà el dissabte 6 de juliol a les 10 a la plaça. L’endemà, torn per Teatre Nu, amb ‘La Lluna d’en Joan’ i la Coral Cantiga amb l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 interpretant el ‘Messies’ de Händel, a les 6 i a les 10, respectivament. Savall i el seu fill Ferran interpretaran temes “D’Orient a Occident i de l’Antic al Nou Món” “Celebrem rebre la visita d’aquest home del nostre temps. El mestre, l’intèrpret virtuós, l’investigador i l’humanista. Aquest anoienc universal, viatger infatigable i hereu dels grans mestres. A quants no us vindria de gust presenciar avui un concert de Pau Casals?” expliquen els organitzadors de les Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera sobre la participació del mestre Jordi savall en aquesta edició del festival. Jordi Savall és el fundador, amb Montserrat Figueras, dels grups Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989). Fa més de cinquanta anys que recupera obres oblidades, ja sigui amb la seva viola de gamba, de la qual és considerat un dels millors intèrprets mundials, ja sigui com a director d’orquestra, amb què continua fascinant el món sencer. Sempre compromès en l’entesa dels pobles, és ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural i “Artista per la Pau” en el programa “Ambaixadors de Bona Voluntat” de la UNESCO. La seva llarga i fecunda carrera (més de 230 discs enregistrats) ha estat premiada amb nombroses distincions, entre les quals destaquen els títols de Doctor Honoris Causa de les universitats d’Evora (Portugal), Barcelona, Lovaina (Bèlgica), Basilea (Suïssa) i d’Utrecht (Països Baixos), com també la legió d’honor de la República Francesa, la medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el Premi Léonie Sonning, considerat el premi Nobel de la música. El 2015 va rebre el premi Helena Vaz da Silva i el 2017 el premi Ciutat de Barcelona i el premi Pau Casals de la Cultura, concedit pel Govern de la Generalitat de

Jordi Savall omple de música la nit a Sant Pere Sallavinera El músic igualadí farà un concert al costat del seu fill Ferran al festival Nits Culturals, que un any més presenta un cartell de luxe que es completa amb els anoiencs Teatre Nu i el Messies de Händel Catalunya en la seva primera edició. El seu repertori abraça la música medieval, renaixentista, barroca i del classicisme, i de manera destacada el patrimoni musical de la Mediterrània. Tot plegat el porta a voltar tot el món amb més de cinquanta concerts l’any. Tot això fa de la figura del Mestre Savall un exponent destacat en la recuperació de la música històrica. Jordi Savall actuarà al costat del seu fill Ferran. Fill de la soprano Montserrat Figueras, en Ferran ha crescut en un ambient musical immillorable. El 2004 inicia l’aventura de tocar professionalment amb la seva família, acompanyat de l’enregistrament del disc Du temps &amp; de l’instant que els porta a realitzar concerts per tot el món. Des del 2005 col·labora amb la ballarina i coreògrafa índia Shantala Shivalingappa en diversos projectes i amb músics com Chitravina N. Ravikiran, Thodur Madabusi Krishna, Subash Chandra, Prabhou Edouard i Wassim Soubra.

El 2008 enregistra Mireu el nostre mar, amb l’ajuda de Mario Mas i la participació de Jordi Gaspar, Javier Mas, Dimitris Psonis i altres. La bona rebuda del disc a França el porta a tocar sovint allà en format de trio amb Mario Mas i Jordi Gaspar, amb els quals manté una intensa relació professional. També ha col·laborat amb artistes com Driss El Maloumi, Nedyalko Nedyalkov, Razmik Amyan, Gaguik Mouradian i Hakan Güngör, amb qui recentment ha tocat a Turquia amb el Grup Pandora. Ha col·laborat també en projectes com Gèmini i l’espectacle de poesia Una música de cavalls negres. Finalment, el 2014 presenta el projecte IMPRO, un recull d’instantànies musicals que provenen d’un passat que es fa present a partir de l’espontaneïtat. Ferran Savall és un cantant autodidacte a la recerca de la veu natural. Ha explorat músiques del món, del Pakistan, de l’Índia, d’Armènia, entre altres, però sempre defugint l’especialització d’estil, cercant tastets tècnics per a incorporar

en les seves improvisacions. La seva base vocal és reforçada amb classes de tècnica vocal amb Dolors Aldea. Els seus primers espais d’aprenentatge i realització van ser les places i els carrers del barri de Gràcia a Barcelona i el desaparegut bar SiNo de l’escriptor veneçolà Armando Luigi Castaneda. Teatre familiar amb la companyia anoienca Teatre NU La companyia anoienca Teatre Nu portarà a les Nits Culturals una proposta familiar: l’adaptació teatral del conte “La lluna d’en Joan”, escrit i il·lustrat per la Carme Solé Vendrell. “Quan érem petits, l’havíem llegit i mirat moltes vegades, i ens agradava tant que decidírem escenificar-lo” expliquen els components de Teatre Nu, afegint que “la versió que us presentem no vol copiar exactament les il·lustracions del conte, sinó transmetre de forma teatral tot allò que hi apareix. La Lluna d’en Joan ens parla de les emocions d’un nen que ha de salvar la vida del seu pare que ha emmalaltit.

Quan llegim el conte, aquestes emocions ens arriben a través de les paraules i molt especialment a través de les il·lustracions. Aquestes il·lustracions i la història que ens expliquen han guiat la nostra feina al llarg d’un procés creatiu en què el treball plàstic de la Carme ha estat fonamental per a poder transmetre l’esperit del conte d’una manera tan fidel com actual”. “Tot plegat ha suposat un enorme estímul per a una companyia que, des de fa anys, treballa amb imatges, paraules i titelles”, remarquen. els menmbres de Teatre Nu. El Messies de Händel” Completa aquest gran cartell la interpretació del Messies de Händel, a càrrec de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i la Coral Cantiga, sota la direcció de Josep Prats, i amb els solistes Mireia Tarragó, soprano; Elisenda Arquimbau, mezzosoprano; Albert Casals, tenor; German de la Riva, baix i Quim Termens, concertino. El poeta Miquel Descolt tindrà cura dels comentaris de les obres.

Juny 2018

PROPOSTES FESTA MAJOR DE LA POBLA DE CLARAMUNT

Els veïns de La Pobla de Claramunt, protagonistes de la Festa major Del 27 de juny al 2 de juliol, amb un programa que combina plats clàssics, com les havaneres, la cercavila o el sopar popular, amb iniciatives com el Tasta Pobla que convida a descobrir l’alta cuina feta amb productes de proximitat. La cirereta de la festa: Quim Masferrer amb l’espectacle “Bona gent” ANOIADIARI

lloc a la Sala Municipal d’Exposicions, la inauguració de l’exposició “Una finestra a la natura” d’Anna M. Gispert, que es podrà visitar fins el dissabte 14 de juliol. A la 1 del migdia, a la plaça de l’Ajuntament, un altre acte tradicional: sardanes amb la Cobla Vents de Riella. A continuació, hi haurà pica-pica per a tots els assistents.

Amb l’arribada del bon temps, quan el dia s’allarga i convida a sortir al carrer i celebrar festes i activitats i amb la ressaca de la Setmana de la Gent Gran, de la Trobada de Puntaires, de la festa de fi de curs de l’escola, de l’inici de la temporada de la piscina, la setmana de la Joventut i de la revetlla de sant Joan, La Pobla de Claramunt ja es prepara per viure la seva gran festa, la festa Major, que se celebrarà del 27 de juny al 2 de juliol, amb un ampli ventall de propostes per a totes les edats. Un programa que inclou una sèrie de “clàssics”, indispensables dins el cartell de la festa major, com les havaneres, la cercavila o el sopar i ball de la nit de dissabte. Enguany, però, cal destacar el Tasta Pobla, per descobrir la gastronomia amb productes de proximitat. També cal remarcar l’espectacle “Bona gent” de l’actor Quim Masferrer, tot i que els protagonistes del show del presentador d’”El foraster” seran els poblatans i poblatanes. Primers actes El programa s’niciarà dimecres 27 de juny, amb una Cantada al nucli antic amb la Coral La Lira, en el marc de la celebració del centenari de la coral, sota la direcció de Marta Caseller i amb música de Marta Torres. A 2/4 de 10 del vespre, a la plaça de la Vila. Els actes continuaran l’endemà dijous 28 de juny, a les 5 de la tarda, a la plaça de l’Ajuntament, amb la Gimcana jove - Rodamons, oberta a nens i nenes de 12 a 17 any. Les inscripcions es poden fer al Cau Jove, fins el 26 de juny (cal autorització). A les 10 de la nit, a la plaça dels Països Catalans, un dels clàssics de la festa major: les havaneres, amb el grup Peix Fregit. A la mitja part, hi haurà rom cremat per a tothom. Tasta Pobla Divendres, de 7 de la tarda a les 12 de la nit, la plaça de l’Ajuntament serà l’escenari del Tasta Pobla, una proposta gastronòmica que ens endinsa a la cuina de proximitat amb un toc gourmet. Els restauradors i botiguers ofereixen les

Quim Masferrer presenta “Bona gent” Dissabte al vespre arriba un dels plats forts del programa de la Festa Major de La Pobla de Claramunt. L’actor Quim Masferrer, membre del Teatre de Guerrilla i presentador del programa “El foraster”, presenta l’espectacle “Bona gent”. Durant anys, dècades, segles, hem aplaudit actors, actrius, dramatúrgies, escenografies, directors... però ens hem oblidat d’una peça clau del teatre: el públic. Quim Masferrer pensa que ha arribat l’hora de fer un homenatge al públic en un espectacle únic i impossible de repetir perquè el públic n’és el protagonista. Un protagonista, o millor dit: molts protagonistes, que escriuran l’argument d’aquesta experiència. L’espectacle es presentarà a 2/4 de 10 del vespre, a la plaça dels Països Catalans. Les entrades (5 euros) es podran comprar a la taquilla el mateix dia o a l’Ajuntament de les 9 del matí a les 2 del migdia. (En cas de pluja, l’espectacle es farà a l’Ateneu Gumersind Bisbal).

seves millors creacions: Broquetes cruixents de pollastre, Coques, Sushi Català, Sandvitxos variats, Sushi, Formatges artesans, Mouss Variats, Vins, Cervesa artesana... I tot en un ambient Chill out amb música en directe amb el grup musical Tea for Two. A la mitjanit, més música, amb el concert jove de la Festa Major amb SUZZANNA, EBRI KNIGHT, BAND THE COOL i DJ ÀLEX. Es durà a terme al parc de Sant Galderic Un intens cap de setmana Els actes de la festa major del cap de setmana començaran dissabte 30 de juny, amb la Jornada de portes obertes

al Club Tennis la Pobla que se celebraran de 2/4 de 10 a 2/4 de 12 del matí, a les pistes de tennis. I no deixem el tennis, ja que a les 7 de la tarda, en aquest mateix recinte, es disputarà la Final del I Open Comarca d’Anoia, organitzat pel CT La Pobla. A la mateixa hora, Cercavila amb els gegants i els capgrossos de la Pobla de Claramunt, amb la inauguració dels capgrossos Max i Mila, realitzats pels joves del Cau Jove i la Ludoteca. La cercavila començarà a 2/4 de 7 de la tarda, des de l’avinguda de Gumersind Bisbal i acabarà al parc de Sant Galderic.

A la nit, a 2/4 de 10, un altre clàssic de la festa: el Sopar popular de Festa Major, que se celebrarà a la plaça dels Països Catalans. Els tiquets del sopar (16 euros i 5 euros el menú infantil) es podran comprar fins el dimecres 27 de juny a l’Ajuntament,de les 9 del matí a les 2 del migdia. Després del sopar, hi haurà ball amb l’orquestra Venus i, a continuació, festa per als més joves amb el DJ ÀLEX. L’endemà diumenge, els actes començaran amb la Missa solemne de Furio Franceschini cantada per la Coral La Lira, a 2/4 de 12 del matí, a l’església de Santa Maria A 3/4 d’1 del migdia tindrà

Infants i joves, protagonistes del darrer dia de festa Els més joves seran els protagonistes del darrer dia de la festa major, el dilluns 2 de juliol. De les 11 del matí a les 2 del migdia, a la paça dels Països Catalans, Parc infantil amb inflables. A les 5 de la tarda, també a la plaça dels Països Catalans, xocolatada per a tota la quitxalla. El programa de la festa major de La Pobla de Claramunt acabarà amb els colors i la música de la Festa Holi amb final d’escuma de colors. La festa es farà a partir de les 6 de la tarda, a la plaça dels Països Catalans

Juny 2018

PROPOSTES FESTIVALS ALTA SEGARRA + EMBOSCA’T

Els Amics de les Arts, Tossudament Llach i Andrea Motis, grans atractius dels Festivals Alta Segarra Els Amics de les Arts i Andrea Motis són els caps de cartell de la tercera edició dels Festivals Alta Segarra, que se celebrarà els caps de setmana entre el 13 i el 28 de juliol ens espais emblemàtics de diferents poblacions de l’Alta Segarra. Completen el cartell el concert “Tossudament Llach” a càrrec de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya i les cantants Elena Gadel i Bet Rodergas; Maria Arnal i Marcel Bagés, La Folie i Xarim Aresté. Obrirà el programa de concerts, el divendres 13 de juliol a Santa Maria del Priorat de Castellfollit de Riubregós, la jove trompetista, cantant i compositora Andrea Motis, que al costat del seu mestre Joan Chamorro i Josep Travé presentarà al públic segarrenc l’àlbum “Emotional Dance”. Es tracta del seu debut en solitari que arriba després d’haver editat sis discs aclamats per la crítica al costat de baixista Joan Chamorro, qui la va descobrir a la Sant Andreu Jazza Band. L’endemà, dissabte 14 de juliol, Maria Arnal i Marcel Bagés, un dels duets més preuats del moment, presenten el seu primer llarga durada, “45 cerebros y 1 corazón”, en referència a la lletra d’una cançó inspirada en el que van trobar en fer l’aixecament d’una fossa de la Guerra Civil a La Pedraja (Burgos). Santa Maria del Priorat de Castellfollit de Riubregós també serà l’escenari d’aquest concert. Un altre dels plats forts d’enguany serà el concert de la Simfònica de Cobla i Corda que amb el concert “Tossudament Llach” compartirà amb el públic les cançons més emblemàtiques de Lluís Llach. L’orquestra comptarà amb la participació de les cantants Elena Gadel i Bet Rodergas. El concert es farà a Pareres, Veciana, on l’endemà diumenge 21 de juliol, podrem gaudir

del concert de La Folie, la banda encapçalada per la veu de Paula Giberga i la guitarra d’Andreu Roig. Després de debutar al 2016 amb un disc titulat “Traficants de somnis”, ara presenten “Foliecitat”, eamb el qual han guanyat el Premi Enderrock de la crítica al grup revelació del 2017. En el concert a l’Alta Segarra, ens presentaran les seves cançons optimistes, felicitat a ritme de pop i molta alegria. “Polinèsies” és el títol del darrer disc -el tercer de la seva trajectòria en solitari- de Xarim Aresté. Aquest músic de Flix ha començat l’any recollint el Premi MIN de la Música Independent al millor disc de l’any en català. Després de descobrir-lo en la seva faceta més rockera acompanyant a projectes del tot diversos (com Maika Makovski, Sanjosex, Sopa de Cabra o Josele Santiago), en aquesta aventura solitària el descobrim en una faceta de cantautor. El podrem escoltar el divendres 27 de juliol a Les Eres del Tardà, a Calaf. Els festivals de l’Alta Segarra finalitzaran la nit del dissabte 28 de juliol, també a Les Eres del Tardà, amb l’actuació d’ Els Amics de les Arts, cap de cartell d’aquesta edició, que presentaran “Un estrany poder”, el seu quart disc d’estudi. Amb 13 anys de trajectòria, han creat himnes com “Jean-Luc”, “Ja no ens passa” o “Louisiana o els camps de cotó”, entre els quals ràpidament s’han afegit cançons més recents, com “Les coses”, “Un estrany poder” o “El seu gran hit”. Temes nous que ja s’han afegit a la llista de hits corejats per una munió de seguidors que no fan més que créixer. Com en les dues primeres edicions, el vessant musical s’acompanyarà d’una proposta gastronòmica. Durant les vetllades els visitants podran gaudir de tasts de productes de proximitat.

Embosca’t: l’experipència de gaudir de músiques singulars al mig del bosc de Clariana Després de l’èxit de l’estrena d’aquest insòlit festival, celebrat l’any passat amb l’actuació de Quico Tretze acompanyat per Núria Galvany al violoncel i Marc Mateu al teclat, el divendres 27 de juliol tindrà lloc la segona edició de l’Embosca’t, al bosc de Clariana, Argençola. El concert comptarà amb les actuacions de Ravid Goldschmidt (21:30 h.) i Ferran Palau (23 h.) Ravid Goldschmidt és considerat un dels millors intèrprets de Hang. Goldschmidt aconsegueix captivar-nos dibuixant ritmes i melodies amb les se-

ves mans sobre aquest innovador instrument de percussió, creant així una atmosfera màgica que ens submergeix en un mar d’harmòniques emocions i sensacions. Ferran Palau presenta el seu últim treball de pop metafísic “Blanc”, el seu tercer disc en solitari, un delicat balanceig en el temps a través d’oníriques melodies que ens traslladen a universos plens de nostàlgia i sensibilitat. Els concerts són amb sistema de taquilla inversa. Durant la nit hi haurà servei de bar amb servei de begudes i sopars freds.

Juny 2018

ANUARI Recull de les notícies més llegides pels nostres lectors a l’anoiadiari.cat

Les més llegides del maig 01

Es confirma la mort del jove montbuienc que va patir l’accident al pont La policia demana ajuda per identificar el furgó responsable de l’accident al pont Es lliura a la policia el presumpte autor de l’atropellament a Montbui

Cerquen una dona desapareguda a Igualada des de fa dia i mig

El llaç groc de Calaf (Article d’opinió de Jaume Farrés)

Els Mossos detenen una dona que va sostreure 800 euros en peces de roba al Rec Els Mossos arresten un igualadí que tenia 2.500 plantes de marihuana

S’apaga la flama de Jordi Mateu Lliró

El proper ‘Joc de cartes’ de TV3 té com a escenari els ‘food trucks’ del Rec L’Anoia tindrà dues conselleres de cop al Govern: Alba Vergés i Àngels Chacón

Les més llegides del 2018 01

“No grapegis -bord!- les paraules del poeta!”. Article d’opinió de Jaume Farrés (31/01) La policia adverteix als “músics per la llibertat” d’Igualada que no tenen permís (09/04) Detenen el jove Carles Duran arran del cas “Som 27 i més” (07/01) Mor el fundador de Buff Joan Rojas (08/01)

Es confirma la mort del jove montbuienc que va patir l’accident al pont (23/5) Es busquen testimonis d’una agressió a Igualada (16/01)

L’igualadí detingut pels presumptes comentaris contra Rivera, en llibertat (19/01) La policia demana ajuda per identificar el furgó responsable de l’accident al pont (20/5) El centre d’Igualada retrona contra els cinc nous empresonaments (23/03) La instrucció del cas de la mort de Clàudia queda pendent d’un testimoni (28/4)

47 Febrer 2017

Juny 2018 32

Cada mes, l’AnoiaDiari en paper, amb reportatges, entrevistes en profunditat i opinió

Vols rebre cada matí les notícies del dia al teu correu? Subscriu-te gratuïtament a anoiadiari.cat

Segueix l’actualitat, dia a dia, a anoiadiari.cat

Trobaràs l’AnoiaDiari en paper, cada primer divendres de mes, a: IGUALADA AJUNTAMENT Pl. Ajuntament, 1 - BAR COMPLEX ESPORTIU LES COMES C/ Carles Riba - BAR LA PALOMA Plaça de la Creu, 19 - BENZINERA REPSOL (CANALETAS) Av. Mestre Muntaner, 56 - BIBLIOTECA CENTRAL Pl. Cal Font - CAFÈ BARCELONA Av. Barcelona, 15 - CAFE DE L´ATENEU C/ Sant Pau, 9 - CAFETERIA PASTEUR Av. Pasteur, 22 - CAFETERIA SOLER Av. Barcelona, 23 - CAP NORD C/ Bèlgica, 5 - CAP SUD Pg. Verdaguer, 170 - CENTRE CIVIC BARRI MONTSERRAT C/ Orquídies, 7 - CENTRE CÍVIC DE FÀTIMA Av. Nostra Senyora de la Pietat, 42 - CLÍNICA SANT JOSEP Pg. Verdaguer, 31 - CLUB ATLÈTIC IGUALADA Av. Emili Vallès - CONSELL COMARCAL Pl. Sant Miquel, 5 - DOLCE VITA C/ Comarca, 42 - EL CAFÈ DE LA PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 11 - ESPAI CIVIC CENTRE C/ Trinitat, 12 - FELCAFÈ Pl. de la Creu, 9 - CASAL POPULAR D’IGUALADA EL FOMENT Rambla de Sant Isidre, 14 - FORN ALEMANY AV. BARCELONA Av. Barcelona, 20 - FORN ALEMANY CAL FONT C/ Aurora, 49 - FORN ALEMANY DE LA CANTONADA C/ Sant Josep, 52 - FORN ALEMANY PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 3 - FORN ALEMANY POLÍGON Avinguda Europa, 1 - GIMNAS CAL FONT C/ Aurora, 86 - GIMNÀS INFINIT C/ Estadi Atlètic, s/n - GIMNÀS ÍTACA C/ Montmaneu, 5 - GRANIER C/ Sant Magí, 12 - HOSPITAL D’IGUALADA Av. Catalunya, 11 - HOT BLUES C/ Tarragona, 9 - HOTEL AMÈRICA Av. Mestre Muntaner, 44 - IG-NOVA TECNOESPAI Av. Barcelona, 105 - IGUALAVINS C/ de la Torre, 7 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 30 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 71 - JAUME&VICENS C/ Soledat, 15 - JAUME&VICENS C/ Òdena, 34 - JAUME&VICENS C/ St. Martí de Tous, 20 - KEOPS Av. Europa, 11 - L’AGULLA Pl. Cal Font - LA KASERNA Trav. Sant Jaume, s/n - LA PENYA C/ Sant Magí, 11 - NEXUS Rambla de Sant Isidre, 15 - NICOL’S C/ Dr. Fleming, 12 - NOSTRUM Pl. de la Creu, 12 - FIRA D’IGUALADA C/ Piera, 24 - PASTISSERIA LES COMES C/ Abat Oliba, 2-4 - PETROMIRALLES (REC) C/ del Rec - PETROMIRALLES LES COMES C/ Alemanya s/n - RESIDÈNCIA PARE VILASECA Av. Gaudí, 26 - RESIDENCIA VIURE B-1 C/ Joaquima Vedruna, 23 - RESIDÈNCIA VIURE-B-2 Av. Gaudí, 32 - RESTAURANT CANALETAS Av. Mestre Muntaner, 60 - RESTAURANT PACÍFIC Av. Europa, 3 - SOMIATRUITES C/ del Sol, 19 - SQUAIX IGUALADA C/ Masquefa, 9 - TANATORI Ctra. Vilanova, 44 - TEATRE DE L’AURORA C/ Aurora, 80 - TRES UNCES C/ Sant Magí, 67 - UBIC C/ de la Torre, 5 - UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA Ctra. Manresa, 131 /// CALAF AJUNTAMENT Pl. Gran, 2 - BAR CANET Pg. de Santa Calamanda, 10 - BAR CASINO Av. de la Pau, 30 - BAR ROSA C/ Raval de Sant Jaume, 9 - CASAL DE CALAF Carretera Llarga, 11 - EL REBOST DE L’ÀNIMA Pl. Barcelona 92, 2 - FORN CASA FLORENTINA C/ Raval de Sant Jaume, 5 - FORN DE CABRIANES C/ Raval de Sant Jaume, 24 - FORN DE PA FITÓ C/ Ravalet, 5 - RESTAURANT PARADOR Carretera d’Igualada, 1 /// CAPELLADES AJUNTAMENT C/ Ramon Godó, 9 - CA L’EMÍLIA C/ Major, 32 - CAP C/ Torrenova, 18 - FORN LA XATA Pg. de Miquel Mas, 28 - FORN SABATER C/ Major, 37 - JAÇ ROIG Trav. del Portal, 10 - PASTISSERIA GUASCH C/ Major, 20 - RESIDÈNCIA FUNDACIÓ CONSORTS GUASCH Pl. Concepció, 3 - SOCIETAT LA LLIGA C/ del Pilar, 13 /// CARME AJUNTAMENT Av. Catalunya, 2 - BAR ENRIC Av. Catalunya, 17 - QUEVIURES TANDY C/ Sant Martí, 16 /// CASTELLOLÍ AJUNTAMENT Av. Unió, 60 - CAFÈ LA BRILLANTE Av. Unió, 52 - CAL BETES Av. Unió, 61 - CAL FORNER Av. Unió, 27 - NOU URBISOL Ctra. Nacional II, Km. 562 /// COPONS AJUNTAMENT C/ Àngel Guimerà, 8 /// EL BRUC AJUNTAMENT C/ Bruc del Mig, 55 - BAR ANNA C/ Bruc del Mig, 34 - FORN ALEMANY C/ Bruc del Mig, 56 - SUPERMERCAT CHARTER C/ Bruc del Mig, 86 /// ELS PRATS DE REI AJUNTAMENT Plaça Major, 1 - CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ DE L’ALTA ANOIA Pg. Josep Mª Llobet, s/n /// ELS HOSTALETS DE PIEROLA AJUNTAMENT Pl. Cal Figueres, 1 - CASAL CATALÀ C/ Joan Vallès, 30 - CASAL D’AVIS Pl. de Cal Figueres, 1 - EL CELLER DE L’ESTEVE C/ Isidre Vallès, 4 /// JORBA AJUNTAMENT C/ Major, 2 - BAR LA GALLEGA Av. Canaletes, 25 - BON ÀREA Autovia A2 km. 545 - EL FORN DE JORBA Av. de Canaletes, 36 - RESTAURANT MARTÍ Av. Canaletes, 14 /// LA LLACUNA AJUNTAMENT C/ Major, 1 - BAR LA PANSA C/ Major, 6 - CARNISSERIA CAL CU-CUT Pl. de la Font, s/n - ESTANC CAL BARRINA C/ de les Eres, 26 - FORN PUJÓ C/ Major, 3 - OFICINA DE TURISME C/ Major, 4 /// LA POBLA DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Av. Catalunya, 16 - BENZINERA HOSTAL ROBERT Av. Catalunya, 1 - ESTANC Avinguda de Catalunya, 22 - FORN DE PA MONTAÑO Avinguda de Catalunya, 18 /// LA TORRE DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Pl. de l’Ajuntament, 1 - BAR LA PORTUGUESA C/ Barcelona, 1 - TRES X TR3S C/ Torre Baixa, 24 /// MASQUEFA AJUNTAMENT C/ Major, 93 - CAP Av. Catalunya 3 - CENTRE TECNOLOGIC I COMUNITARI Av. Catalunya, 60 - LA FÀBRICA ROGELIO ROJO C/ Santa Clara 16 /// SANTA MARGARIDA DE MONTBUI AJUNTAMENT Ctra. de Valls, 57 - ATENEU CULTURAL RECREATIU C/ Anselm Clavé, 3 - CA LA IAIA C/ La Tossa, 6 - CAP C/ Fàbrica, 7 - CENTRE CÍVIC LA VINÍCOLA Pl. La Vinícola - CLUB D’ESPORTS LES MORERES Ctra. de Valls, Km 3,2 - EL RACÓ DE LA BOTA C/ Almeria, 13 - FORN ALEMANY Ctra. de Valls, 73 - FORN ALTARRIBA C/ Almeria, 1 - FORN I CAFETERIA PÀNEM C/ Almeria, 8 - FORN MONTAÑO C/ Sant Bartomeu, 12 - MONT ÀGORA Passeig de Catalunya, s/n, - MONT AQUA Av. de l’Esport, s/n, - PASTISSERIA ALTARRIBA Ctra. de Valls, 20 /// STA. MARIA DE MIRALLES LES QUATRE CARRETERES Carretera C-37, km. 48,5 /// ÒDENA AJUNTAMENT Pl. Major, 2 - BAR IL NUOVO Av. Manresa, 78 - BAR LA CRUÏLLA Av. Manresa, 38 - CENTRE CÍVIC PLA D’ÒDENA C/ Unió, 2 - FARMÀCIA Pl. Major, 3 - ESTANC Av. Manresa, 115 /// PIERA AJUNTAMENT C/ de la Plaça, 16 - BAR CAÑADAS C/ Piereta, 22 - CAFÈ 365 C/ Piereta, 49 - CAFÈ LA VILA C/ de la Plaça, 16 - CAL VENDRELL C/ Pau Claris, 1 - CAP - Av. Carretera d’Igualada, 62 - FRUITERIA CAL BIEL C/ de la Plaça, 34 - BENZINERA ESCLAT Av. Carretera d’Igualada, 97 - PASTISSERIA MORA C/ Piereta, 36 - /// SANT MARTÍ DE TOUS AJUNTAMENT Pl. de la Independència, 1 - CAL VICENÇ C/ Carretera, 16 - FORN LA PLAÇA Pl. de Fàtima - L’ATENEU Tv. Sant Valentí, 2 /// VALLBONA AJUNTAMENT C/ Major, 110 - BAR CAL SIMON C/ Major, 88 - CAL SAUMELL - C Major 116 /// VILANOVA DEL CAMÍ AJUNTAMENT Pl. del Castell, 1 - CAP Ctra. de la Pobla, 7 - CENTRE D’INNOVACIÓ DE L’ANOIA C/ dels Impressors - EDIFICI D’ENTITATS Pl. dels Horts, 1 - FORN DE PA CMH C/ Sta. Llúcia, 49 - FORN I PASTISSERIA ROIG C/ Sta. Llúcia, 95 - NOU BAR RESTAURANT C/ Verge de Montserrat, 28 - PASTISSERIA CAL RUBIO C/ Sta. Llúcia, 62 - PASTISSERIA J. HARO C/ Sta. Llúcia, 57- RESIDÈNCIA AMMA C/ dels Fusters 2 - SOC C/ President Companys, 1 ///