ANOIADIARI FEBRER 2018 by AnoiaDiari

Febrer 2018 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT MARC VILA

Les TIC, motor d’ocupació L’entrada de dones i satisfer la demanda de professionals, deutes pendents d’un dels sectors més dinàmics a la comarca

Cap a un nou model energètic industrial

Dossier especial

Les empreses de l’Anoia exploren les estratègies per a una energia més eficient i sostenible

PORTES O BERT ESCOLES ES + FIRA L’ENSENY DE AMENT

La formació com a base del futur econòmic de l’Anoia La fotografia envaeix Igualada

L’anunci de nous estudis universitaris a Igualada coincideix amb la celebració de la Fira de l’Ensenyament i les jornades de portes obertes als centres educatius. La formació és el gran repte per a les administracions, que han d’apropar l’oferta educativa al món laboral

Sales i espais efímers acullen fins el 18 de març 40 exposicions de la 6a edició del FineArt d’Igualada

#hispanofail: Mancances tècniques i caos d’horaris Analitzem l’auditoria que ha portat a la Generalitat de Catalunya a iniciar el procés de rescindir la concessió de la línia Igualada-Barcelona a l’empresa Monbus Bombers

Febrer 2018

El tema del mes CAP AL PUNT I FINAL A UN SERVEI POLÈMIC

L’auditoria a la Hispano subratlla mancances tècniques i un caos d’horari L’informe que es va publicar aquest mes assenyala els usuaris de la zona d’Abrera i Esparreguera com els més afectats per l’incompliment dels horaris. Després d’uns anys de millora a l’Anoia, el servei es va començar a deteriorar altra vegada el 2016 i l’auditoria no va conduir a cap optimització FRANCESC VILAPRINYÓ

Els propers mesos poden ser els darrers de la Hispano Igualadina com a concessionària del servei de la línia Igualada-Barcelona en autobús. L’auditoria que es va engegar fa un any va tancar-se la tardor passada i la Secretaria General d’Infraestructures ha dictaminat que hi ha prou indicadors com per rescindir el servei. El contingut de l’auditoria es donava a conèixer aquest mes de febrer. Les conclusions en alguns aspectes eren preocupants pel que fa a la seguretat dels usuaris: un de cada sis autobusos tenia deficiències tècniques notables. I el propi informe assenyalava que no s’havien pogut inspeccionar alguns busos per la pròpia decisió de l’empresa Monbus, propietària de la Hispano, que hauria esquivat aquestes ITV. Les conclusions de les inspeccions tècniques refermen les crítiques que els darrers anys havien arribat per part del personal de la Hispano Igualadina. Carlos Pellejero, representant del sector del transport de CCOO, assenyala que la situació dels vehicles s’havia denunciat repetidament i “encara que no es pot parlar de condicions deficients, el manteniment no era l’apropiat”. Remarca que “les condicions d’alguns dels vehicles no satisfeien el que demanava el servei, per exemple, en temes d’accessibilitat. Amb autobu-

sos de dos pisos no compleixes els criteris”. A més, tot i que es fan adquisicions per la flota, i a vegades amb diner públic de la Generalitat, aquests nous autobusos només estaven en servei un parell de dies i podien anar a parar a altres punts de la Península”. Un procés més que complex L’auditoria feta durant els mesos de la primavera i que es va reprendre a l’inici del curs escolar es va focalitzar tant en les expedicions directes -l’Exprés- com les que tenen pas per Esparreguera, Abrera, Collbató, El Bruc i Martorell. Les accions tenien tres vèrtexs diferents, en primer lloc l’anàlisi del compliment dels serveis “d’obligat compliment segons el contracte de la concessió”; la supervisió dels horaris i de l’estat dels vehicles i la infraestructura de les parades; i, finalment, l’opinió dels usuaris (tot i que l’auditoria parla de “clients”) sobre el servei. Accions que han anat conjuntament amb un treball de camp, amb la presa de dades sobre el terreny, amb enquestes als viatgers i la comprovació dels auditors de l’atenció telefònica i la inspecció de vehicles.

es cancel·laria la concessió a la Hispano Igualadina del corredor, va enumerar fins a 19 faltes susceptibles de ser greus. De fet, el secretari General Ricard Font, que va venir acompanyat a Igualada de Pere Padrosa, el màxim responsable de Transports, explicitava que en el ple de condicions del contracte entre la Hispano Igualadina i l’administració s’estipulava que eren suficients set faltes greus com per rescindir-lo i que s’impulsava el procés. Queda per saber com reaccionarà Monbus. Malgrat les nombroses evidències de dèficits en el servei, la batalla a l’arena jurídica són figues d’un altre paner. Fonts properes a l’empresa expliquen que els serveis jurídics estan ara mateix estudiant el material que hi ha per veure si poden recórrer, tota vegada que alguns dels expedients de la vintena que s’han obert no estan encara conclosos. Els càlculs inicials de l’administració catalana, que no haurien de veure’s alterats pel 155, són que la rescissió estarà resolta a principis d’estiu i aleshores s’entraria en un nou concurs per la concessió. Queden per veure les condicions d’aquest concurs.

Operador nou a l’estiu? La Generalitat, en el moment que anunciava un divendres de novembre -entre el soroll del 155, les eleccions imposades per Rajoy i amb el conseller de Territori empresonat- que

L’Exprés, un canvi limitat Des del 2013, amb la introducció de les expedicions Exprés, el número de viatgers del corredor ha augmentat en 50.000 persones anuals i ara està sobre els 920.000.

Quan el 2011 va pujar el govern CiU-ERC a l’alcaldia d’Igualada, els nous responsables de l’Ajuntament van anunciar una política de mà dura en un moment que les incidències s’havien multiplicat. Es va activar un servei de queixes a través de l’app #Hispanofail i la pressió sobre l’empresa Monbus, propietària de la Hispano Igualadina, va elevar-se després de nous episodis d’avaries i amb l’aturada per part de la policia d’un autobús amb 25 persones dretes a Abrera, el novembre del 2012. En aquest primer bienni 2011-2013 les queixes i les denúncies -com reconeix l’auditoria- eren a l’ordre del dia, però la implantació del servei Exprés, que va anar guanyant expedicions amb una ampliació posterior el 2014, feien que les incidències es vegessin sensiblement reduïdes. A partir de la segona meitat de 2016, però, les queixes van tornar a repuntar. Un canvi de mig a mig que es va veure accelerat per la pressió de col·lectius com les JERC, que van assenyalar deficiències en el servei. El fet és que els 5 darrers mesos del 2016 el nivell de denúncies a través de l’aplicació, unes 300, equivalia a gairebé les mateixes que l’any i mig anterior. L’empresa va haver d’afrontar multes de 20.000 euros a finals d’any per les diferents deficiències detectades en inspeccions. El focus de crítiques a Monbus es va ampliar a partir de principis del 2017, quan l’empresa

gallega va assumir a través de la Hispano Igualadina la línia de Manresa a Barcelona. I, finalment, el març, el secretari general d’Infraestructures Ricard Font, anunciava que tindria lloc l’auditoria. Un procés més que complex Les dades de l’auditoria revelen els canvis en el servei dels darrers cinc anys, amb la implantació de l’Exprés. En primer lloc, “el principal motiu d’insatisfacció expressat pels clients és la manca de fiabilitat en el compliment dels horaris”. La reducció dels episodis de persones que viatjaven dretes, que era el cas més cridaner, no ha anat acompanyat els darrers anys per una millora clara en la fiabilitat del pas de les expedicions. Una fiabilitat que tampoc compleixen els horaris acordats per l’empresa. La manca de places i els viatgers drets, tot i ser menys freqüent, ha significat segons l’auditoria almenys un 10% de les queixes els tres darrers anys. Es venia d’un 30% el 2014. Es conclou que “no es detecten problemes de capacitat. Tot i haver inspeccionat les expedicions tradicionalment més saturades, l’oferta és suficient per a respondre a la demanda”. En tercer ordre, els usuaris han continuat reportant les males condicions d’alguns dels vehicles. I en aquesta casuística, després d’una millora el 2016, el 2017 les queixes d’aquest tipus es van tornar a disparar.

Febrer 2018

16,9%

d’inspeccions desfavorables entre el total de vehicles que van passar la ITV durant l’auditoria. L’informe fet pel Departament de Territori i Sostenibilitat assenyala que l’empresa hauria esquivat algunes de les inspeccions i no tots els vehicles van ser presentats

Caos d’horaris L’auditoria ha confirmat el desgavell dels horaris que estaven convinguts. Alguns dels autobusos sortien abans de les parades per poder ajustarse als horaris d’arribada

Informació Gairebé la meitat de les parades del corredor Igualada-Barcelona no tenen els horaris de la línia actualitzats. El servei d’informació telefònica, únic punt que ha millorat

Xofers Els usuaris, segons recull l’auditoria, donen la puntuació més alta i favorable en les enquestes de satisfacció als xofers

de les 239 expedicions de seguiment que va realitzar la Generalitat no van passar per cap dels quatre punts de control establerts. Es tracta de gairebé un de cada deu. Els usuaris del Baix Llobregat, els més perjudicats

El document de l’auditoria parla d’un total de 239 expedicions auditades, en base a diferents punts de control. D’aquestes, el 8,8% (21 expedicions), no varen passar per cap dels punts de control. Val a dir que els principals damnificats són els usuaris d’Esparreguera i Abrera, és a dir, línies que transcorren per l’interior de les poblacions. És en aquestes parades on l’informe admet que hi ha “retards sistemàtics” i que un 13% de les expedicions sortien abans de l’hora estipulada (i no s’hi inclouen les expedicions que compten amb diversos vehicles). Més dades preocupants sobre la indefinició dels horaris són que la meitat de les parades (48%) “no disposen dels horaris de la línia, i quan hi és aquest és il·legible o estava obsolet el dia de la inspecció”. La “satisfacció” Les avaluacions que es deriven de l’índex de satisfacció del client oscil·len entre l’alta acceptació del servei i actitud dels xofers, un 78,3%, fins a

la manca d’informació en cas d’incidències, que està sobre el 36%. En aquest cas, el segon “atribut” menys valorat és l’estat de conservació dels vehicles, amb un 55%. L’estat dels vehicles és un dels punts que sobresurt més en aquesta auditoria i que qüestionaria més el servei. En primer lloc, només un 20% dels autobusos auditats tenen més de vuit anys. Es tracta d’una flota jove, admet l’informe. I amb tot, de les 60 inspeccions, en 25 s’assenyalen algunes tipologies de defecte. I en 10 casos d’aquests 25, es tracta d’inspeccions clarament “desfavorables”. El moll de l’os de l’auditoria rau aquí: amb un 16,7% de vehicles en mal estat, el “percentatge dista de ser l’ideal per a un servei de transport col·lectiu”. L’auditoria, que tanca l’anàlisi del servei amb aquesta inspecció tècnica, deixa en un punt i a part precisament la qüestió de les inspeccions, ja que els autors de l’informe admeten que no van poder accedir a tots els vehicles que havien de revisar.

Febrer 2018

Dossier Ensenyament DOSSIER ENSENYAMENT

Els centres educatius obren les seves portes Les jornades de portes obertes i la Fira de l’Ensenyament són unes grans oportunitats per conèixer, de primera mà, l’oferta i el mapa educatiu de proximitat Els centres educatius de la comarca obriran les portes les pròximes setmanes -alguns ja ho van fer aquest passat cap de setmana- per donar a conèixer les seves instal·lacions i la seva oferta educativa. En el cas d’Igualada, els seus centres públics arrenquen aquest cap de setmana i clouran el 5 de maig, en aquest cas amb un centre de secundària, l’IES Milà i Fontanals. Per donar un cop d’ull més enllà, aquest divendres 23 i el dissabte 24 s’obre a Igualada, a l’edifici de l’Escorxador, la Fira de l’Ensenyament, una oportunitat per conèixer de primera mà l’oferta de més de 30 universitats i escoles -tant públiques com privadesque mostraran el seu ventall d’estudis superiors. L’entrada és gratuïta i enguany, a més, s’esperen uns 1.300 estudiants d’altres punts de l’Anoia, que vindran de la mà del Consell Comarcal. Moments decisius També els pares i mares tindran més setmanes per valorar quin centre volen escollir, ja que les preinscripcions aquest 2018 començaran inusualment tard, el mes d’abril, en una data encara per definir, però que significarà aleshores un

calendari més reduït. La capital anoienca té un tret diferencial amb les ciutats de característiques similars de Catalunya i és en l’existència de més centres concertats que públics, en una relació de sis a quatre, just al contrari que en altres punts del Principat. Els

deu darrers anys, la relació ha millorat pel que fa a centres públics, doncs se n’ha estrenat un parell: a primària, amb el CEIP Dolors Martí (que va compartir espai durant dos cursos amb el Garcia Fossas, per la seva reforma); a secundària, fa tres anys naixia

l’IES Badia i Margarit, a l’est d’Igualada, el tercer institut públic de la ciutat, per fer front a l’increment demogràfic. Algunes de les escoles de la comarca, així com les de la capital, han engegat els darrers temps ambiciosos projectes de renovació pedagògica. En

el cas de les zones rurals, han sorgit projectes com el de l’Escola del Bosc de Rubió o les iniciatives de Copons. A Igualada, els centres també han començat a implementar objectius com aprofundir el treball per projectes o per racons, en un context en què les escoles tenen cada cop més un grau d’autonomia més gran per elaborar unes directrius pròpies. Els esforços de les direccions, el professorat i la comunitat educativa en general comencen a tenir la seva retribució. L’informe AVAC del 2016 situava una de les escoles d’Igualada, el Jesús Maria, vora el 92% d’assoliment de les competències bàsiques El curs 2018-2019 presentarà nous reptes i consolidarà algunes de les dinàmiques que s’han engegat el darrer bienni. Una d’elles, el treball en xarxa de les escoles, com és el cas de l’Escola Nova 21, que agrupa actualment a més d’una dotzena de centres de la comarca. A Igualada són cinc (CEIP Gabriel Castellà, Ateneu, Maristes, Escolàpies i Escola Pia) els col·legis que treballen amb aquesta metodologia d’escola avançada que anirà implementant noves fases en els pròxims anys.

Febrer 2018

DOSSIER ENSENYAMENT

L’Escorxador acull la setena edició de la Fira de l’Ensenyament d’Igualada ANOIADIARI

El 23 i 24 de febrer, Igualada acollirà per setè any consecutiu la Fira de l’Ensenyament, promoguda pel departament de Joventut de l’Ajuntament, que se celebrarà a l’edifici municipal de l’antic Escorxador. L’horari dels dos dies serà de 9:30 a 15h, amb l’entrada gratuïta per a tots els assistents. Entre les principals novetats d’aquesta edició, cal assenyalar la implicació del Consell Comarcal, que facilitarà el transport amb autobús als instituts de la comarca. Aquesta col·laboració fa que enguany, de cara al divendres al matí, ja es tingui confirmada l’assistència de 1.300 estudiants. També en aquesta edició hi haurà un agent que rebrà els grups i, a la seva arribada, els farà una breu introducció de tot el que podran trobar al recinte. Una àmplia oferta A la fira s’hi podran trobar una trentena d’universitats i

escoles, tant públiques com privades, que exposaran la seva oferta d’estudis superiors. Hi seran presents el Campus Universitari d’Igualada i la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Girona (UdG), la UManresa i la UVic (Universitat Central de Catalunya), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URLl), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Abat Oliva CEU, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), la Universitat La Salle, l’EAE Business School, l’ESERP Business School, l’Escola Universitària de Disseny de Barcelona (ELISAVA), l’Escola Superior de Disseny (ESDi), la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi de Barcelona (HTSI), l’Esco-

la Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa (EUIT), el Centre Universitari de Disseny de Barcelona (BAU), l’Escola de Disseny LCI de Barcelona, l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot (ESDAP), l’escola d’informàtica EPITECH, l’Ostelea School of Tourism and Hospitality i Les Roches International School of Hotel Management. En un altre dels espais de la fira, participaran catorze col·legis i instituts, exposant la seva oferta formativa d’ensenyaments professionals i artístics reglats, cicles formatius de Grau Superior i de Grau Mitjà i Programes de Formació i Inserció (PFIs). Aquests seran l’Institut Milà i Fontanals, l’Escola Municipal d’Art, Disseny i Artesania d’Igualada Gaspar Camps, l’Acadèmia Igualada, la JOVIAT de Manresa, l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona (ESHOB), l’Escola de Sobreestants de Tàrrega, l’Escola Montserrat de Sant Vicenç de Castellet, el

Campus Professional UVic – UCC, l’Escola de Formació Professional Avançada (EFPA) i l’Acadèmia de Perruqueria, Estètica i Quiromassatge (CEPEQ). En aquest apartat també s’hi podran trobar els instituts que ofereixen formació en PFIs com ara l’Escola Pia d’Igualada i l’Institut Montbui i els PTTs Igualada i Anoia Sud. Donant continuïtat a una de les novetats de l’any passat, que va tenir molt bona acollida, també hi exposaran les seves possibilitats professionals, formatives i d’orientació laboral els Mossos d’Esquadra, els Bombers de la Generalitat, els Agents Rurals, l’Escola Oficial d’Idiomes, CEINA, el Grup Àuria, TIC Anoia, Garantia Juvenil i el Consell Comarcal de l’Anoia. Orientació i assessorament A la Fira de l’Ensenyament d’Igualada hi haurà punts d’orientació personalitzada, amb professionals que resol-

dran dubtes sobre la presa de decisions i itineraris acadèmics. També s’hi podrà trobar el Punt d’Informació Juvenil de l’equipament municipal La Kaserna, que oferirà dades de serveis d’interès per als estudiants, com ara habitatge, mobilitat o beques, projectes de participació, possibilitats per a estudiar a l’estranger o de quines activitats de temps lliure es poden completar per complementar amb els estudis. Tots els joves que s’hi acostin podran participar en un concurs que té com a premi una càmera instantània. A més, durant els dos dies s’habilitaran dues sales on s’oferiran xerrades informatives per presentar els centres presents i també per orientar els joves i les famílies, en aquest cas a càrrec tant de la Diputació de Barcelona com del departament de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament. Aquest últim també oferirà el taller Dona canya al teu futur, dissabte a les 11h.

Febrer 2018

DOSSIER ENSENYAMENT

“Una de les nostres obsessions és lluitar contra el fracàs escolar” GEMMA RAVENTÓS

Com valora l’oferta d’escoles bressol a Igualada? Igualada disposa d’una oferta de places públiques repartida en tres llars d’infants, on la qualitat i la professionalitat són aspectes cabdals. La nostra prioritat és que tothom que vulgui portar els seus infants a una escola bressol pública ho pugui fer i, com a Ajuntament, volem també que les llars siguin accessibles a totes les realitats de la ciutat. En aquest sentit, cal recordar que els preus de les llars municipals d’Igualada són dels més baixos de la província de Barcelona i també del conjunt del país. I, pel que fa a la primària, quina valoració en fa? Ens consta que les famílies d’Igualada accedeixen pràcticament totes a la primera opció que demanen a l’hora de fer les preinscripcions, un fet molt important. Així mateix, en ser considerada com a zona única, les famílies poden escollir quina és l’escola que prefereixen de tot el municipi, quelcom que no succeeix en altres ciutats de mida mitjana com la nostra. En aquest context, com estan els ensenyaments de titularitat pública a la capital de l’Anoia? Ara mateix Igualada té una oferta d’ensenyaments públics correcta, però creiem que pot ser encara millor i en aquesta línia orientem els nostres esforços. Per això treballem de la mà de la Generalitat en diferents fronts: des de la creació del tercer institut públic, el Badia i Margarit, a l’ampliació dels estudis de

PATRÍCIA ILLA Regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Igualada Formació Professional que ofereix el Milà i Fontanals o al desenvolupament d’un Campus Universitari públic de referència a la Catalunya interior, gràcies a l’arribada de la Universitat de Lleida. És una prioritat absoluta per al govern municipal. Quins són els reptes i objectius de futur? D’una banda, estem treballant en l’elaboració d’un Pla d’Infància, per tal de conèixer i adaptar les polítiques educatives de la ciutat a les noves realitats i als reptes de futur. D’altra banda, se segueix treballant en diferents àmbits per tal de donar resposta a les necessitats que tenen els centres: formació continuada per a pares i mares, desenvolupant i adaptant el Pla Educatiu d’Entorn per posar-lo a

disposició dels centres que ho necessitin, potenciant el treball innovador i per projectes amb el projecte Escola Nova XXI, treballant per oferir igualtat d’oportunitats amb projectes enfocats als instituts, oferint més de dues-centes activitats als centres entre les quals destaquen sortides i xerrades de temàtiques molt específiques, amb campanyes per conscienciar del bullying, liderant projectes contra el fracàs escolar i infinitat d’accions més que omplirien unes quantes pàgines del diari. Què li agradaria millorar? Moltes coses! Com a punt de partida, aquesta legislatura i donat que molts centres ens ho han demanat, estem treballant per potenciar les vocacions dels joves, motivar-los a continuar els seus estudis

i, per tant, una de les nostres obsessions és lluitar contra l’abandonament escolar. És per aquest motiu que duem a terme un projecte molt important a nivell d’instituts, oferim també les jornades del Prepara’t Jove, tenim assessors especialitzats en orientació juvenil, i organitzem la Fira d’Ensenyament d’Igualada, la més potent a nivell d’oferta formativa de la zona. En aquest camp, hi ha molt marge de millora, però tant els centres com les empreses, les associacions i sobretot les famílies, ens recolzen. Treballem plegats; aquesta és la millor manera, sens dubte, d’assolir aquests objectius d’estimular i orientar els nostres joves cap a un futur amb garanties. Igualada està fent una aposta per la formació en l’àmbit

universitari, formació professional, etc., com un dels pilars per al desenvolupament. Aquest pilar, però, comença ja a primària… Com valora la importància de l’educació dels infants en la seva formació com a ciutadans? És fonamental que contemplem els infants com a ens que poden participar de la societat i de la vida activa d’una ciutat. En la mesura que se sentin part activa de la seva societat, creixeran conscients que aspectes com la formació i l’evolució personal són bàsics per progressar en el món actual. És, per aquest motiu, que treballem per assolir el segell de Ciutat Amiga de la Infància de la Unicef, perquè tots prenguem consciència que els nostres nens i nenes poden i han de tenir un paper rellevant en la nostra societat. I per això també vam crear el Consell d’Infants, un òrgan de participació escollit democràticament a través de tots els centres de la ciutat sense distinció, inclusiu, amb paritat de sexes, on els infants treballen unes propostes que posteriorment, es treballen amb tot l’equip de govern. L’any passat es va crear el Consell d’Infants, amb representants dels centres igualadins. Quina valoració en fa? En fem una valoració molt positiva. De les trobades fetes amb el Consell han sorgit iniciatives sobre les quals hem treballat. Iniciatives a nivell lúdic, però també a nivell d’inclusió, d’educació, d’urbanisme, etc. Fins i tot, els nostres infants van ser escollits per treballar un projecte conjuntament amb d’altres tres ciutats catalanes per Unicef.

Febrer 2018

DOSSIER ENSENYAMENT

“Volem que els nens i nenes de l’Escola Mowgli siguin protagonistes de les seves vides a través de les seves pròpies experiències. Aprenem del que vivim, sentim i pensem” La Fundació Escola Mowgli és un centre concertat que va néixer fa més de 50 anys per iniciativa d’un grup de famílies que volien una escola diferent per als seus fills. Parlem Amb Jordi Rojas, director pedagògic del centre. Quins són els principals valors de l’Escola Mowgli? Treballem per ajudar a créixer els nostres alumnes en totes les dimensions personals: intel·lectual, emocional i social. Al centre, ubicat en una finca al Passeig Verdaguer, ens fem nostra la frase “una escola com una casa”. L’estructura, les instal·lacions i el clima que s’hi generen faciliten que l’ambient sigui molt familiar i acollidor.

Volem que els nens i nenes de la nostra Escola siguin protagonistes de les seves vides a través de les seves pròpies experiències. Aprenem del que vivim, sentim i pensem. Tot el que ens envolta ens ajuda a créixer. L’experimentació, l’exploració, el joc i la imaginació són el motor dels nostres aprenentatges i creacions. D’altra banda els aspectes emocionals són essencials. Treballem per a desenvolupar i adquirir autonomia, esperit crític, responsabilitat i esforç, empatia, entre d’altres. Conjuntament amb les famílies, cuidem el benestar emocional dels nostres alumnes per afavorir un bon creixement personal. A l’escola valorem les tradicions, costums i festes de la

nostra cultura. A la vegada obrim l’escola a tothom i al món amb la participació en diferents iniciatives de projecció externa i amb la convivència de diferents llengües dins l’escola. Què destacaríeu de l’Escola? Des dels inicis, l’escola ha tingut moltes inquietuds pedagògiques que ens han portat a tenir un Projecte Educatiu en constant evolució i canvi. Ja des de fa uns anys estem immersos en un procés de transformació per adaptar-lo a les necessitats actuals dels nostres alumnes i de la societat. Per això vam decidir formar part de la xarxa d’Escola Nova 21 i així poder compartir inquietuds semblants amb altres escoles.

Actualment, l’escola ha posat l’accent en alguns aspectes amb què ja fa alguns anys que treballa, com ara: - Treball per projectes i espais que afavoreixen la motivació, l’autonomia i la responsabilitat dels alumnes davant dels aprenentatges. - Les tecnologies s’han integrat al dia a dia de l’aula, i la robòtica i la programació han passat a ser una àrea més d’aprenentatge. - Les llengües, i especialment l’anglès, han guanyat presència amb les activitats de “Jungle gym” a Eduació Infantil i d’ “Art” a Educació Primària. - Hem redissenyat un Pla Tutorial per afavorir el creixement personal dels nostres alumnes i la relació amb les famílies.

Quin és el valor afegit que aporta l’Escola Mowgli a l’oferta educativa? A part del que ja hem dit anteriorment... Davant de tots aquests canvis pedagògics hem tingut la necessitat d’adaptar i repensar els espais educatius. Per això el pròxim curs estrenarem noves aules a Educació Infantil i a la Llar d’Infants. Quin és el vostre objectiu principal a l’hora d’educar a cada alumne? Per nosaltres és molt important que els nostres alumnes creixin i desenvolupin de manera equilibrada les diverses competències per a la vida, tant intel·lectuals com socials i emocionals. Que siguin autònoms, crítics i compromesos amb la societat.

Febrer 2018

DOSSIER ENSENYAMENT

“A Escolàpies Igualada apostem per l’atenció personalitzada de cada infant en un entorn càlid, acollidor i familiar” Les Escolàpies són presents a Igualada des de meitat del segle XIX. La tradició i la qualitat del servei educatiu són alguns dels trets que distingeixen el centre. Parlem amb Loles Ibarra, directora Quins són els valors que defineixen les Escolàpies? Els valors que ens defineixen són la qualitat acadèmica i la formació integral de l’alumnat. Volem que quan un nen o una nena acabi 6è de Primària a la nostra escola sigui una persona autònoma, competent i responsable, respectuosa i amb esperit crític per col·laborar en la millora del seu entorn amb justícia, soli-

daritat i compromís. Què destacaríeu del vostre centre? Escolàpies Igualada oferim un servei educatiu de molta qualitat. Som un centre que forma part d’una xarxa d’escoles arreu de Catalunya i altres 20 països del món i tenim una arrelada tradició pedagògica a la ciutat d’Igualada (des de 1849). Apostem per l’atenció personalitzada de cada infant en un entorn càlid, acollidor i familiar. Comptem amb un equip docent estable i compromès, que es renova constantment i s’adapta als canvis metodològics amb flexibilitat. Quin és el valor afegit que aporta Escolàpies Igualada a l’oferta educativa?

La nostra singularitat està en la nostra manera d’entendre l’educació com un procés de creixement personal de l’alumnat en clau d’acompanyament. Fem de moments quotidians i familiars esdeveniments únics. Utilitzem una metodologia flexible i personalitzada perquè cada infant progressi en l’aprenentatge. Valorem la senzillesa i el sentit de grup on tots som únics i necessaris. Quin és el vostre objectiu principal a l’hora d’educar a cada alumne? El nostre objectiu principal és conrear en els nens i nenes la confiança personal i l’esperit de superació, actituds d’autoestima, empatia, autocon-

trol, coherència i solidaritat. Volem que esdevinguin ciutadans il·lusionats amb competències per viure al nostre món, protagonistes del seu propi aprenentatge i amb un pensament crític i creatiu per obrar bé.. Per què els pares i mares han d’escollir la vostra escola per portar-hi els seus fills? Els pares i mares troben en la nostra escola una segona casa. Les escoles d’Escolàpies ens caracteritzem per un ambient de família entre tots els membres de la comunitat educativa. La proximitat i accessibilitat de la Direcció i del personal del Centre a les famílies és un eix vertebrador del

nostre projecte educatiu. Som amb una molt bona escola d’Educació Infantil i Primària que assegura el pas a una molt bona escola on continuar el procés educatiu (som centre adscrit a l’Escola Pia). El centre es renova constantment i s’actualitza tecnològicament, integrem diverses metodologies, conjugant la tradició i la innovació. Apostem per l’aprenentatge d’idiomes estrangers i tenim la certificació d’Escola Multilingüe. Comptem amb un Programa d’Educació en la Interioritat propi que desenvolupem des d’Educació Infantil fins a 6è de Primària perquè pensem que per esdevenir persones autèntiques hem de viure des de la nostra interioritat.

Febrer 2018

DOSSIER ENSENYAMENT “La nostra escola té un llegat de més de 75 anys educant la societat d’Igualada i de l’Anoia” explica Josep Maria Susanna, director del col·legi Jesús Maria, un centre que té, entre els seus valors, “cercar la felicitat dels nens i nenes” com explica el seu director, que afegeix que al Jesús Maria “eduquem en valors que fomentin el respecte, la tolerància, la comunicació, la convivència, l’atenció a la diversitat, el tracte cordial, les bones maneres... També promovem la formació humana integral en la seva dimensió cívica i social i desvetllem les capacitats individuals, el talent, la motivació i la creativitat, per aconseguir una formació personal i acadèmica individualitzada”. El respecte per l’entorn, l’aplicació de les noves tecnologies, el respecte per la tradició cultural, el plurilingüsime o el foment d’hàbits saludables, són altres valors de l’escola. Com explica Josep Maria Susanna “eduquem en el respecte al medi ambient i promovem un consum energètic i una gestió de residus sostenible i responsable (som la primera escola igualadina de primària que va adherir-se en el projecte d’escoles verdes). Som Innovadors en matèries tecnològiques, però també tradicionals en la transmissió de la nostra cultura. Al Jesús Maria impartim una educació basada en el plurilingüisme. També promovem la pràctica de l’esport com a eina transmissora en valors i com a base del desenvolupament d’hàbits saludables”. El Jesús Maria ofereix una línia d’infantil (0-6 anys), primària (6-12 anys) i secundària (12-16 anys) vinculada a l’Escola Anoia. “És una escola familiar, plural, inclusiva, aconfessional, compromesa amb la llengua i cultura catalana i integradora. Coeducació des de la seva fundació” com explica el director de l’escola. El centre ofereix serveis de menjador, acollida matinal, permanències, logopèdia i psicopedagogia, així com escola d’estiu i activitats extraescolars esportives i culturals. També ofereix cursets setmanals de natació des de P5 fins a 6è des de fa més de 40 anys. Al llarg del curs es realitzen convivències i estades a la neu. Escola de confiança Sobre el valor afegit que aporta el col·legi Jesús Maria a l’oferta educativa, Susanna afirma que “som escola de confiança. Petita i propera. Familiar. Amb vocació per la nostra feina”, remarcant que “tenim un claustre de professors estable i en formació continua”. La figura del mestre és, al Jesús Maria, “un

“Al Jesús Maria eduquem perquè els alumnes aprenguin a aprendre però, abans de tot, volem que siguin persones amb humanitat”

facilitador d’aprenentatges i guia en el raonament dels alumnes potenciant-ne l’experimentació, la descoberta, la motivació, l’autonomia i la iniciativa personal”. Al Jesús Maria s’ofereix un seguiment personalitzat de cada alumne i suport a les dificultats d’aprenentatge. Susanna també destaca, en aquest sentit, que el centre és “un referent en innovació tecnològica i amb alts nivells de qualitat acadèmica”. El Jesús Maria és una escola plenament plurilingüe. Al Cicle Superior es realitza un 25% d’horari lectiu en anglès i francès. També gaudeixen d’auxiliar de conversa nativa en anglès. Al centre es desenvolupa un treball de llengües i competències científiques i tecnològiques des de P2 amb continuïtat a l’Escola Anoia. També cal assenyalar, com a valors afegits, el treball amb projectes i grups internivells (padrins lectors i projectes tecnològics) i els ensenyaments artístics i el treball musical, que “són aspectes educatius prioritaris a la nostra escola”, remarca el director, que afegeix que “al Jesús Maria fem treball basat en l’experiència i formem persones amb les competències bàsiques del Segle XXI”. Formació en valors Vetllar pel desenvolupament personal i emocional dels alumnes, potenciant el rendiment acadèmic, és un dels principals objectius de la direcció i el clasutre del centre. Ens ho explica el director de l’escola: “Formem en valors. Potenciem l’esforç i el talent i fomentem el pensament crític. Educar és compartir. Compartir amb els altres. Treballar en equip. Aprendre dels companys i de l’entorn. Junts arribem més lluny. Ensenyem i eduquem perquè els alumnes aprenguin a aprendre, però, abans que tot, volem que siguin persones amb humanitat”. És època de jornades de portes obertes a les escoles. Preguntem al senyor Josep Maria Susanna per què uns pares haurien d’escollir el Jesús Maria com a la millor opció per a l’educació dels seus fills. El director de l’escola Jesús Maria ens indica alguns motius: “Per l’educació en valors que promovem i l’oferta educativa que oferim. Per la nostra trajectòria. Per l’adaptació a les seves necessitats, tant horàries, com de serveis i, també econòmiques. Perquè tenim una comunitat educativa activa i acollidora (AMPA).Perquè fem un treball i seguiment individualitzat tant acadèmic com personal i amb coordinació amb les famílies. I perquè... TOTS FEM ESCOLA !!!”

Febrer 2018

DOSSIER ENSENYAMENT

Nens i nenes brillants: Els grans oblidats del nostre sistema? MARISTES IGUALADA

Alumnes que no paren quiets, que no tenen interès en pràcticament res o que, fins i tot, s’arriben a adormir: aquests comportaments es diagnostiquen, sovint, com a trastorns d’hiperactivitat o falta d’atenció. Però ara, els alumnes amb aquestes característiques també podríem denominar-los d’Altes Capacitats (AACC). Segons la Fundación eMS (Fundación el Mundo del Superdotado), generalment, una infant amb altes capacitats sol aprendre a llegir més aviat i té una gran facilitat amb els números. A més, donada la seva maduresa cognitiva, SE sent a gust quan es troba entre nens més grans. Per altra banda, són nens a qui agrada estar en el seu món i, per tant, es distreuen i són força despistats, a la vegada que extremadament sensibles tot i que, com a mesura d’autoprotecció, no ho vulguin mostrar. Un infant amb AACC també és un aprenent molt eficaç, ja que aprèn ràpid i gaudeix de molt bona memòria. Són persones imaginatives, que constantment necessiten fer preguntes i tenen un sentit de l’humor força peculiar. Tot i això, malgrat que totes les característiques mencionades fins ara poden semblar po-

sitives, també tenen les seves dificultats, com tenir una baixa autoestima i molt poca resistència a la frustració. Aquests infants han de suportar un seguit de prejudicis i interpretacions errònies de la seva conducta. Moltes vegades es busquen diagnòstics per poder explicar algunes actituds disruptives a l’aula, i a casa, i se’ls pot posar en el sac dels alumnes amb TDAH o fins i tot dels nens amb Trastorn Negativista Desafiant. Cal aconseguir, doncs, adaptar els alumnes afectats al sistema escolar vigent, sense tractar-los com a malalts i ajudant-los en termes curriculars i emocionals. Què s’està fent als Maristes Igualada? Gràcies a algunes famílies insistents i diverses persones de l’escola sensibles a la situació d’alguns alumnes ja detectats com AACC, i malgrat que el projecte com a tal s’inicià en el curs 16-17, durant el curs 15-16 es va començar a fer alguna formació breu per a tutors i professorat que tenia algun alumne/a detectat com a AACC a les seves aules. També hi va assistir tot el professorat de l’ESO per poder-se preparar de cara a l’arribada d’un alumne detectat a 1r al curs 16-17 i començar a rumiar mesures per a aquest alumne i d’altres dels quals se sospitava com a possibles joves

amb AACC. De manera individual, a més, un bon nombre de docents de la casa van assistir a xerrades i cursos per poder gaudir d’una millor preparació de cara al nou projecte d’atenció a les AACC que s’estava gestant, tant des de l’equip directiu com des dels dos equips pedagògics. A més, com a culminació de la formació en aquesta temàtica, durant el curs 16-17, tot el professorat del centre va participar en una formació comuna que, a més, comportava l’elaboració de material concret per a treballar a l’aula. Així, a banda de la formació,

s’han engegat diverses vies de treball per a poder anar millorant l’atenció a aquesta tipologia d’alumnat. A continuació se’n destaquen algunes: - Grup d’investigació: Setmanalment un grup d’alumnes d’ESO es troben per portar a terme un projecte científic que ells mateixos han establert. Es troben al laboratori i allà col·laboren per preparar continguts que hauran d’impartir més endavant a les classes de coneixement del medi natural de nens i nenes de cicle mitjà i superior de primària. Volem treballar aspectes a nivell personal que molts d’aquests alumnes neces-

siten per a gaudir d’una millor adaptació al seu entorn: habilitats socials, gestió de les emocions, tècniques d’estudi, etc. a - Detecció d’alumnat: des de l’escola s’ha contactat amb una persona, que, a més de fer un seguiment constant a alumnat concret, ha realitzat les proves de detecció a aquelles famílies que ho han considerat oportú. - Material divers dins l’aula: Tots els cursos i matèries disposen d’un tipus d’activitats específiques, les quals formen part de les programacions de cada curs, dotant aquest alumnat amb bones i altes capacitats de material que els permet progressar al seu ritme. - Projecte d’innovació MARISTES -XARXA-INNOVACIÓ: L’escola no pot ser aliena a allò que l’alumnat viu quan surt fora del nostre centre i, sobretot, allò que es trobarà en un futur. Cal preparar les persones per a tasques no rutinàries que impliquin les relacions interpersonals i saber fer anàlisis de les situacions que es donen. A nivell de Fundació Champagnat s’ha encetat un procés ambiciós de reflexió sobre els canvis metodològics que cal portar a terme per reduir aquest gap entre la societat actual i l’escola. Aquest procés té vocació de ser obert a tothom, raó per la qual s’ha demanat la participació i col·laboració de tota la comunitat educativa.

Què són els moments creatius en família? Són moments de trobada de pares i fills amb els educadors que, en una durada aproximada d’una hora i quart, faciliten i proporcionen un treball sensorial a través d’explorar, experimentar, crear i imaginar. Aquestes trobades van adreçades a nens i nenes de 2 i 3 anys, en les quals es té en compte el moment evolutiu en què es troben els infants. Estan en ple desenvolupament i descoberta, i per aquest motiu és important donar eines i materials perquè el propi infant investigui i experimenti. Es tracta d’un treball sensorial: el tacte a través de la manipulació, l’oïda amb la música que ens acompanya o amb objectes sonors, la vista amb llums i molts altres elements. També la plàstica hi juga un paper. A més, treballem el desenvolupament corporal. El motiu de fer aquestes sessions en família és perquè pretenem que hi hagi una estona de trobada pares/fills en el moment del joc, que és una activitat molt important en el dia a dia dels infants. El joc els permet fer descobertes de manera inconscient. A través de di-

ferents objectes i materials l’infant experimenta de manera autònoma i lliure, amb l’observació i acompanyament dels pares, però sense condicionar-lo ni dirigir-lo. El llenguatge corporal que s’estableix com a relació entre pares i fills és totalment diferent, posa els adults a l’alçada dels infants, seient a terra, estirats... En tot el procés hi ha un diàleg constant pares/fills amb preguntes, suggeriments, expressions d’ànims i felicitacions. Al mateix temps s’ofereixen idees de com poden seguir aquest treball a casa. Deixem experimentar, i posteriorment proposem una activitat per fer tots junts i una altra a nivell individual. Tot allò que fem, al final ho podem prendre a casa i seguir experimentant. Si una família busca petits moments en el seu dia a dia per jugar i experimentar, de ben segur que les relacions que s’establiran facilitaran el diàleg, comprensió dels estats d’ànim i descoberta del que van aprenent. Aquestes activitats faciliten una gran varietat de connexions neuro-sensorials i ajuden a construir la personalitat de cada infant.

Febrer 2018

DOSSIER ENSENYAMENT Aude! situa l’alumne al centre de tot el procés educatiu i ho fa des de quatre eixos: - Lideratge ètic: cada alumne és únic i valuós i ha d’aprendre a dirigir la seva vida i ser agent de canvi. - Preparats per al canvi: aprendre a pensar, a ser creatiu, a treballar amb eficiència i a cooperar amb els altres. - Competència global: aprendre a conviure i comunicar-se amb tothom amb actitud oberta i positiva. - Compromís social: arribar a ser ciutadans compromesos i solidaris amb la societat i la natura. Des de fa anys Montclar Mestral ha integrat a les seves aules diverses metodologies i programes innovadors: aprenentatge cooperatiu, intel·ligències múltiples, habilitats emocionals, creativitat... La formació continuada del professorat, el treball en equip i la incorporació de nous avenços educatius són determinants de l’estil propi d’aquest centre. Aude! Infantil El mètode VESS és el resultat de més de vint anys de recerca en l’etapa d’educació infantil d’Edu1st, una organització amb seu a Miami (EEUU), pionera en l’aplicació a infantil de la metodologia Visible Thinking del Projecte Zero de la Universitat de Harvard. Segons David Perkins, co-fundador del projecte juntament amb Howard Gardner, “per aprendre a pensar cal materialitzar i monitoritzar el pensament. Per educar bons pensadors convé fer-ho des de les primeres edats”. VESS és l’acrònim de “Vida Equilibrada amb Sentit i Saviesa” i va néixer amb l’objectiu d’educar persones equilibrades i felices, que visquin amb sentit i saviesa. Incorpora les novetats que aporta la recerca en neuro-educació, psicologia i pedagogia. Utilitza el pensament com a estratègia pedagògica: per aprendre hem de comprendre i per comprendre hem de pensar. Cal potenciar la comprensió per tal que l’alumne sigui capaç de transferir els aprenentatges fora de l’àmbit escolar, a altres contextos i situacions. VESS és una eina metodològica per crear cultures de pensament a l’aula, contextos significatius i rics en oportunitats per al desenvolupament integral dels alumnes. És un model que ajuda l’alumne, el professorat i també els pares a preguntar-se pel sentit de tot el que fan, i aportar valor. Un dels fonaments de l’eix “Preparats pel canvi” del projecte Aude!, és la incorporació del pensament a l’escola. Per fer-ho, el model VESS selecciona un conjunt de “rutines de pensament” del Visible Thinking i les adapta a les diferents edats per ajudar els nens i nenes més petits a desenvolupar hàbits de pensament bàsics

Aude! Atreveix-te a somiar!

Montclar Mestral incorpora la metodologia Visible Thinking del projecte Zero de Harvard en el marc d’Aude! L’escola Montclar Mestral implementa a les seves aules el projecte educatiu Aude! on conviuen els fonaments de l’educació personalitzada i les metodologies didàctiques més avançades. A l’etapa d’Educació Infantil, des d’aquest curs, comencen a aplicar el mètode VESS per crear cultures de pensament Visible Thinking a les aules. com fer-se preguntes, observar amb detall, comparar, relacionar, i fins i tot aprofundir en qualsevol tema. Aquestes rutines s’utilitzen amb els diferents continguts i situacions promovent la comprensió, la creativitat i l’aprenentatge autònom. El model VESS s’inspira també en el moviment pedagògic Reggio Emilia, en l’ús que fa de la documentació com a eina per visualitzar la “història de l’aprenentatge” a les parets i passadissos de l’escola, i agafa del pensament lateral

d’Edward de Bono tècniques per al desenvolupament de la creativitat. Des de ja fa uns anys, el professorat de Montclar Mestral a Infantil es forma en metodologies pedagògiques avançades i les aplica amb èxit a les seves aules, convertint l’aprenentatge en una gran aventura diària per a cada alumne i cada família. L’escola és, des del mes passat, un dels primers centres educatius de Catalunya que aplica el mètode VESS a les seves aules de Llar d’Infants i Infantil.

Febrer 2018

DOSSIER ENSENYAMENT Fer una escola per a tothom, que transformi la societat era un dels principals lemes de Josep Calassanç, fundador de l’Escola Pia. Un projecte que avui encara és vigent i marca la tasca del personal docent de l’Escola Pia d’Igualada. Parlem amb el seu director. el Sr. Jaume Ars. Quins són els principals valors de l’Escla Pia? Quina és la seva missió? Sempre treballem per voler ser: Una escola acollidora i propera que es preocupi no sols de l’educació dels nostres alumnes sinó també de les emocions i de la seva evolució personal. Volem que els nens, nenes, nois i noies vinguin a l’escola contents, per aprendre, descobrir, compartir, apassionar-se i a formar-se com a persones lliures i autònomes que sàpiguen conviure i participar en comunitat i tinguin iniciativa per transformar el món i fer-lo més just i sostenible. Treballem per voler ser una escola oberta a tothom: des d’una identitat cristiana es compromet a transmetre valors als alumnes que els facin sentir constructors d’un món millor. Cultura religiosa, pastoral explícita en temps extraescolar i treball intens en acció social. Treballem per voler ser una escola que no vol descuidar el seu arrelament i l’estimació a la pròpia cultura. I, entre altres, treballem per voler ser una Escola que vol innovar amb mètodes pràctics i motivadors, com és el projecte SUMMEM. Quins aspectes destacaríeu de l’oferta educativa de l’Escola Pia d’Igualada? En podríem dir moltes, però m’agradaria destacar-ne sis: - L’acompanyament dels alumnes i de les seves famílies per tal que creixin en totes les seves dimensions. - L’oferta i l’àmplia diversificació de programes de treball en les diferents etapes educatives que té l’Escola, des dels més menuts fins als adults. - Un equip psicopedagògic i d’orientació que atén els alumnes, les seves famílies i els docents. - L’orientació acadèmic-professional als nostres alumnes per enfocar la projecció professional i despertar interessos. - La visió internacional amb la possibilitat de realitzar pro-

En diria tres: - El programa de gestió emocional (Dimensió interior, emocional i social) - Treballar per ser Escola inclusiva: el nostre èxit és aconseguir que un percentatge molt alt dels alumnes que comencen P3 acaben amb èxit l’ESO i el Batxillerat - Una opció metodològica basada en l’experimentació i l’aplicació del coneixement i no tant en la memòria. Aquí hi ha el projecte SUMMEM, però també la nostra opció de reduir moltíssim els deures i la manera de fer classes que no són projecte SUMMEM.

“A l’Escola Pia és fonamental que els alumnes siguin constructors d’un món millor. A més, aconseguir que progressin a nivell cognitiu i personal” jectes i intercanvis entre països. - Espais de creixement personal i familiar que van més enllà del temps escolar. Quin és el valor afegit que aporta el vostre centre a l’oferta educativa? L’Escola Pia no ofereix un valor afegit, ofereix un valor únic, diferent i que es tria si

es vincula amb el projecte de família. El que si que té d’únic l’Escola Pia de Catalunya és que tenim escrit el sentit de la nostra existència a dia d’avui, el “per què” hi som. Em refereixo al Document d’Estil Metodològic. Aquest “Per què” ha de trobar vincles amb la pregunta que cada família s’acaba fent quan busca escola, vulgui o no.

Quin és el vostre objectiu principal a l’hora d’educar a cada alumne? El fonamental és aconseguir que els alumnes siguin constructors d’un món millor. A més, aconseguir que tots els alumnes progressin a nivell cognitiu i a nivell personal a l’escola. Un ambient on tothom aprèn i tothom progressa. Per què els pares i mares, davant el moment tan important d’escollir la millor opció per a l’educació dels seus fills, han d’escollir l’Escola Pia? Aquests dies, aquesta és una qüestió de què parlem sovint amb els pares que han d’escolaritzar algun fill/a. Perquè la nostra formació apunta a la persona (Dimensió interior, formació artística, acompanyament personal) a més d’assegurar una bona preparació en el camp cognitiu. Perquè l’alumne està content a l’escola, el procés d’aprenentatge és per a ell agradable. I sobretot perquè aconseguim crear un ambient en què la persona és el més important. Perquè és un projecte educatiu de molta qualitat, posat al dia i per a tothom (“l’educació del príncep per al poble”).

Febrer 2018

DOSSIER ENSENYAMENT

Els joves de l’Escola Anoia són el centre de tot el procés d’aprenentatge Amb la seva participació activa és com planifiquem la formació, per així aconseguir una formació integral, competent i adequada a la realitat L’Escola Anoia, centre concertat de secundària, és una escola catalana, petita, familiar i acollidora que té com a objectiu acompanyar els nostres joves en aquest període formatiu que coincideix amb l’adolescència, per tal que assoleixin unes habilitats i competències que els permetin actuar com a persones autònomes, crítiques, participatives, responsables, tolerants i preparades per afrontar els reptes de la societat canviant. Sota aquesta premissa, la nostra Escola vetlla perquè els joves assoleixin les capacitats per poder donar resposta a aquest món en constant evolució, mostrant-nos atents a tots els canvis i adaptant-nos a les noves propostes en tots els àmbits (ensenyament, tecnologies...), revisant la metodologia de treball, els mecanismes i criteris d’avaluació, i els criteris organitzatius. Els joves de l’Escola són també el centre de tot el procés d’aprenentatge, i és gràcies a la seva participació activa i la seva curiositat que articulem tota la formació-aprenentatge. D’aquesta manera oferim una formació

integral, òptima, competent i adequada a la realitat. Per assolir els nostres objectius, apostem per diverses estratègies: Atenció Individual: En tot moment, els joves estan acompanyats pel tutor o per la tutora individual, professor o professora que guia, escolta, suggereix, acompanya en les dificultats i en els èxits. Aquesta atenció individual i personal ( j reforçada també amb una Psicòloga Escolar) es dóna gràcies a totes les mesures i recursos que ha elaborat el centre per atendre la diversitat (reforç, adaptacions curriculars, ampliacions per altes capacitats...). Atenció Plena i Mediació: Per combatre l’ansietat i l’estrès, millorar la concentració i la capacitat d’atenció, facilitar els aprenentatges, augmentar l’empatia i millorar les relacions interpersonals, a l’Escola realitzem diàriament exercicis relacionats amb l’Atenció Plena. Pels mateixos motius utilitzem la mediació com una acció educativa i preventiva davant dels conflictes. Basada en el diàleg, la coope-

ració i la responsabilitat, la mediació és la millor eina per afavorir la convivència. Treball Cooperatiu i per Projectes: Amb la finalitat d’afavorir l’autonomia davant el treball, la cooperació i el desenvolupament de les capacitats de cada noi i noia, a l’Escola realitzem treballs cooperatius en els quals els alumnes tenen l’oportunitat de potenciar les capacitats i habilitats de tots els membres del grup. El treball per projectes és una metodologia que es basa en oferir canals que puguin ajudar els nois i les noies a pensar per ells mateixos, a investigar, a aprendre dels errors, a ser crítics... Aquesta metodologia afavoreix l’autonomia, la participació activa, l’aprenentatge significatiu, el treball interdisciplinari, l’atenció a la diversitat, l’ús de les noves tecnologies, la curiositat, la creativitat, el treball en equip, els valors, el treball cooperatiu, les habilitats socials, entre molts altres aspectes. L’Escola ha apostat per aquesta metodologia activa, participativa, globalitzadora i ha elaborat un Pla per a

la implementació progressiva del treball per projectes. Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC): Fomentem el coneixement i l’aplicació de les noves tecnologies de la informació i comunicació a través de les diferents àrees i activitats com a eina d’aprenentatge. L’Escola segueix amb interès l’evolució tecnològica per tal d’aplicar els diferents avenços, com per exemple la robòtica, l’ús de mòbils, una impressora 3D... Facilitats en aprenentatge de llengües estrangeres: El coneixement de diferents llengües avui dia té una importància cabdal. En l’àmbit de llengües estrangeres, els nostres joves són competents en llengua anglesa i, de manera optativa, es poden introduir en el coneixement del francès i alemany. Treballem les llengües a tots nivells (acadèmic, funcional...) i disposem de diversos recursos: un auxiliar de conversa, algunes matèries optatives utilitzen la llengua anglesa com a vehicular, activitats en aquesta llengua, sortides, intercanvi...

Escoles Verdes: L’Escola ha mantingut al llarg dels anys una trajectòria vinculada a l’entorn i al medi ambient i fomenta el respecte per la conservació del patrimoni col·lectiu per tal de fer possible i progressar envers el desenvolupament sostenible. Per això, incloem l’educació ambiental en el projecte d’Escola. Participem en el projecte Escoles Verdes per adoptar estratègies per millorar la relació del centre amb el medi ambient i promoure projectes per conscienciar tota la comunitat educativa sobre les diferents problemàtiques mediambientals actuals. Activitats Solidàries: Per conèixer, participar i col·laborar amb el nostre entorn natural, social i cultural participem en diferents projectes i activitats: actuacions de voluntariat en els nostres centres de primària vinculats, projecte Obertament, EFEC (Educació Financera a les Escoles de Catalunya), Projecte Rius, Pla Català de l’Esport a l’Escola, Programa Salut i Escola...

Febrer 2018

DOSSIER ENSENYAMENT

El món educatiu de l’Anoia es marca el repte d’acostar l’oferta formativa i el món de l’empresa Les insercions entre els alumnes de graus d’enginyeria superen el 90%, però a la vegada es detecta que hi ha una manca de vocacions per aquests estudis El panorama educatiu de la comarca ha canviat de mig a mig els darrers cinc anys. Un canvi substancial sobretot arrel de l’aliança teixida des de fa un temps amb la Universitat de Lleida, que ha possibilitat l’aterratge a la capital anoienca de diversos estudis, de branques força diferenciades dels que havien existit fins ara a Igualada. La capital anoienca estava tradicionalment adscrita a la UPC i els estudis a la Teneria anaven vinculats al caràcter industrial d’Igualada. Un punt i a part va ser la inauguració del nou Campus Universitari al Pla de la Massa el setembre de 2014, seguit el març del 2015, quan es va anunciar la recuperació del Grau d’Infermeria. Aquest 2018 es faran per primer cop estudis vinculats a l’àmbit informàtic: el Grau en Tècniques d’Interacció Digital i Computació. Aquesta aparició de nous estudis universitaris, així com la potenciació dels mòduls que s’imparteixen a l’Institut Milà i Fontanals, és un dels pals de paller de la recuperació econòmica que tant anhela la comarca. En gairebé quatre anys, el Campus Universitari ha assolit mig miler d’estudiants i les aspiracions del govern és que a mitjà termini es pugui sumar fins a 1.000 estudiants i fins i tot es contempla una possible ampliació de l’equipament. L’estructura educativa de l’Anoia té com a repte primordial el que comparteix amb totes les escoles, formar

ciutadans i persones, però en el cas d’una comarca amb 8.000 aturats, també hi ha com a deure fer possible harmonitzar l’oferta d’estudis amb les sortides laborals que ofereix el teixit productiu de la comarca. Ara mateix, amb un territori encara amb molt accent industrial, el taló d’Aquil·les és la manca d’alumnes que optin pels estudis industrials. Les dades d’inserció en aquesta tipologia d’estudis d’enginyeria són altes “perquè es treballa de manera molt estreta amb les empreses del territori. Hi ha una tasca prèvia molt notable, amb una borsa de treball activa, encarada principalment a les indústries químiques i de l’automòbil” explica Anna Bacardit, directora de l’Escola d’Enginyeria. En concret, hi ha un 95% d’insercions en Enginyeria Química, un 100% en el Màster de Cuir i un 90% en el Grau d’Organització Industrial. Són estudis amb alumnes que ja abans d’acabar-los estan “sol·licitats i molt ben considerats per les empreses. La majoria de les empreses on fan pràctiques, se’ls queden”. Xifres i dades per a l’optimisme, tot i que Josep Maria Comaposada, cap d’estudis del Milà i Fontanals matisa que el problema de fons existeix: “hi ha un mal que patim de fa temps, hi ha falta de vocació pels cicles industrials”. Per primera vegada en 8 anys, són més les persones

graduades en ensenyaments professionals que troben feina respecte de les que continuen la seva formació. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreuen de l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2017, un treball que analitza la situació laboral i formativa dels graduats el 2016 en ensenyaments professionals, enquestats entre sis i nou mesos després d’haver acabat els seus estudis. El treball està elaborat conjuntament pel Departament d’Ensenyament i el Consell General de Cambres de Catalunya. En els nou mesos després d’haver-se graduat, un 54,46% dels graduats estan inserits laboralment –és a dir, treballen o combinen feina i estudis-, i els que opten per la continuïtat formativa són un 51,19% -s’inclou els que estudien o estudien i treballen-. Aquesta dada s’ha invertit per primera vegada des de l’inici de la crisi econòmica, i denota una millora en la inserció laboral, que ja és 4,32 punts superior respecte l’estudi anterior. Les dades evidencien que per als graduats en ensenyaments professionals l’atur és inferior a la mitjana de Catalunya i molt per sota de l’atur juvenil. Els graduats superiors desocupats són un 10,62% i els graduats mitjans representen un 9,03%, mentre que la mitjana d’atur dels joves catalans se situa en el 32%, i la de l’atur de Catalunya és d’un 15,28%. Les persones ocupades han

augmentat en totes les franges d’edat respecte l’any anterior, així com en tots els nivells d’estudis, i en 20 dels 27 ensenyaments i famílies professionals considerades. L’estudi del Departament d’Ensenyament i el Consell General de Cambres de Catalunya analitza aspectes com el nivell d’ingressos, el tipus de contracte, les famílies professionals amb major i menor inserció o les principals vies d’obtenció de feina dels graduats. L’enquesta l’han respost un total de 28.705 persones graduades el 2016 corresponents als següents ensenyaments: formació professional inicial, esports, arts plàstiques i disseny, ensenyaments artístics superiors, i programes de formació i inserció (PFI). L’FP dual incrementa la inserció dels graduats Es posa de manifest que l’obtenció de feina ha incrementat de forma notable pel que fa als graduats en la modalitat de formació dual. En aquest cas, la inserció laboral assolida a nou mesos de graduar-se és d’un 71,53%, gairebé dos punts més respecte la promoció anterior. Ha disminuït en prop de tres punts el percentatge dels que busquen feina, que només representen un 5,71% del total –una xifra que contrasta amb les dades d’atur juvenil i la mitjana d’atur de Catalunya-. L’estudi mostra com la inserció creix a mesura que s’incrementa l’edat dels graduats.

Així, s’evidencien les diferències entre els més joves –fins a 19 anys– que majoritàriament continuen els estudis (79,23%) i que presenten baixa inserció (29,62%); enfront dels més grans –amb 30 anys o més– amb una inserció alta (80,69%) i baixa prossecució formativa (17,17%). També es constata la presència als ensenyaments professionals de persones de 25 o més anys, una tendència contínua els darrers anys, i que fa palès la importància que atorguen a la formació com a via per a l’obtenció d’un lloc de treball. Pràctiques i inserció Sumant les pràctiques i la inserció a través del centre s’assoleix gairebé el 40% de la inserció. Així, es referma com primera via l’empresa on els alumnes han fet les seves pràctiques formatives, per davant de la xarxa de relació personal, i esdevé el canal d’intermediació laboral més efectiu. Així, l’empresa de pràctiques ha proporcionat la feina al 26,36% dels ocupats de grau mitjà i al 23,98% dels de grau superior; mentre que la xarxa personal ho ha fet en el 20,7% dels graduats mitjans i el 20,3% dels superiors. També a través del centre s’han inserit el 14,44% de graduats mitjans i el 13,67% de superiors. A causa de la crisi, els darrers anys es va demostrar que molts dels graduats havien d’acceptar ofertes laborals poc relacionades amb als estudis exercits. Aquesta tendència

Febrer 2018

DOSSIER ENSENYAMENT s’està revertint, i enguany ha crescut la percepció de la relació existent entre feina i estudis, tant al grau mitjà com al grau superior. La percepció de relació augmenta, més lentament en el cas del grau mitjà, que creix més d’un punt i arriba al 73,81%, i més vigorosament en el cas del superior, que creix 3,5 punts i arriba a 72,95%. Dos elements demostren que la qualitat de l’ocupació dels graduats ha millorat respecte l’anterior edició: la temporalitat dels contractes i la remuneració econòmica. Pel que fa als contractes indefinits, millora gairebé dos punts el grau superior –situant-se al 32,27%- i 0,38 punts el grau mitjà- un 25,92%-. Respecte a la remuneració dels graduats, la majoria de graduats cobra entre 900 i 1.200 euros –un 46,70% dels superiors i un 44,81% dels mitjans-; mentre que al grau superior la segona posició l’ocupa els que cobren més de 1.200 euros -32,31%-; enfront dels graduats mitjans, en segona posició dels quals se situen els que cobren fins a 900 euros -31,12%-. Per tant, a major nivell d’estudis, major nivell d’ingressos. Es conclou que el nivell d’ingressos dels graduats tendeix a millorar des de 2013.

Millors condicions per al sector industrial En conjunt, si es comparen les famílies industrials amb la resta de famílies, les industrials estan entre les que disposen de més inserció, tenen més graduats a jornada completa i contracte indefinit, així com un major nivell d’ingressos i un 15,88% més de graduats amb salaris per damunt de 1.200 euros. L’estudi analitza la inserció laboral i formativa de les famílies professionals. Així, al grau mitjà, les 3 famílies amb major inserció són Sanitat (60,11%), Serveis socioculturals i a la comunitat (46,17%) i Transport i manteniment de vehicles (44,53%). Pel que fa a la continuïtat formativa, són les famílies relacionades amb Informàtica i telecomunicacions (84,11%), Activitats físiques i esportives (83,71%) i Administració i gestió (78%). Si s’analitza els graduats superiors, les famílies amb major inserció són Hoteleria i turisme (70,93%), Informàtica i comunicacions (62,93%) i Sanitat (62,76%). La continuïtat formativa al grau superior és per a Activitats físiques i esportives (58,77%), Serveis socioculturals a la comunitat (55,71%) i Administració i gestió (43%).

INSERCIÓ Un 54,46% dels graduats en ensenyaments professionals s’han inserit al món laboral i el 51,99% continua estudiant

GIR Per primera vegada en 8 anys, són més els graduats en FP que troben feina que els que continuen els estudis

Febrer 2018

DOSSIER ENSENYAMENT d’estudiants formats als cicles formatius de Grau Superior provinents del Milà i Fontanals. El creixement de l’ocupació és molt alt. L’última xifra de població ocupada (4rt trimestre de 2017) indica que s’ha arribat als 115.600 treballadors (front als 84.600 indicats abans). Font: Idescat. Existeixen estudis que parlen dels perfils més demanats del sector.

TICANOIA

El sector de les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació), a l’actualitat, és un dels més dinàmics i que més ocupació genera al mercat del treball. Hem de trencar d’una vegada el tòpic que associa les carreres TIC a personatges masculins, que es passen la jornada laboral davant pantalles de símbols incomprensibles i, constantment, passen la mirada d’aquesta al teclat, per tornar a alçar-la i repetir el cicle infinitament. Les TIC són molt més. Avui en dia, els seus àmbits de treball abasten tots els sectors productius, ja que a tots hi són necessàries. Alguns d’aquests sectors, amb més o menys grau d’incidència i com exemple, són la sanitat, la indústria, els serveis de telecomunicacions, el sector financer, l’energètic, les consultories de negoci.... i molts més. Un sector transversal Com s’ha dit, les TIC són sinònim de transversalitat. Si pensem en una empresa de qualsevol sector productiu, veurem que les TIC ho impregnen tot. Una empresa de comunicació necessita persones formades en els nous canals digitals i conèixer tota la tecnologia que s’hi inclou. Les empreses de desenvolupament d’aplicacions necessiten persones que cuidin el grafisme i la usabilitat dels seus productes. Es necessiten matemàtics, físics i electrònics, però també economistes, periodistes i dissenyadors per impulsar les empreses, siguin del tipus que siguin. Ara ja és molt difícil veure on es troba la línia divisòria entre una empresa tecnològica i una que no ho és. Vocació tecnològica Des del sector tradicional de les TIC sempre s’ha recalcat l’existència d’una gran mancança: les vocacions. I és a edats molt primerenques on es pot incidir en el seu naixe-

Les TIC com a motor d’ocupació ment. Apropar la tecnologia a l’aula, ensenyar llenguatges de programació com un llenguatge natural més i fer que els estudis tecnològics no es vegin com a barreres d’accés al mercat del treball (per la seva relativa dificultat), són assignatures pendents del sector que, encara que s’hi estigui treballant tímidament, cal que s’hi insisteixi molt més. Exemples d’esforç en aquest sentit són projectes com L’hora del codi, nascut als Estats Units, o Bitbot, creat a Catalunya. De forma més local tenim iniciatives com l’Anoia Tast-Tech, que enguany celebrarà la seva tercera edició i que, com els altres, cerca despertar l’interès dels més petits (i dels seus pares també) per la ciència i la tecnologia. Les dones al sector TIC Una altra reivindicació històrica és la manca de dones en

el sector de les TIC. Les carreres tècniques no atrauen les joves catalanes ni les europees. Dades provinents d’un estudi del 2014 indicaven, si ens enfoquem només en l’enginyeria informàtica, que només un 16% dels estudiants eren dones, dades inferiors a les dels anys 80 i al que diuen les estadístiques de països asiàtics, on les xifres són majors. És la bretxa de gènere, que cal combatre amb totes les eines que tinguem però que, inevitablement, passa per la creació de vocacions entre els més petits, en especial entre les nenes. Segons les dades de l’enquesta de població activa de finals de 2015, la distribució per sexes entre els professionals del sector TIC era d’un 81,0% per als homes davant un 19,0% per a les dones. Si es mira amb més detall, dins dels subsectors inclosos en les TIC, destaca el

dels instal·ladors i reparadors d’equips electrònics i de telecomunicacions, on les dones representen només un 3,3%. Per la banda alta, destaca el de tècnics de control de qualitat de les enginyeries, on les dones creixen fins al 36,7%, quedant-se encara força lluny de l’esperada paritat. Xifres del sector Les xifres del sector TIC són molt positives. Fa no gaire més de 4 anys, ocupava 84.600 treballadors (2,7% de la població activa) en més de 12.800 empreses amb una facturació de 14.000 milions d’euros, amb més de 200 dedicats a R+D. El 70% és a Barcelona. Genera ocupació, l’atur és del 5,2%, davant el 17,7% de la mitjana Catalana. L’Anoia segueix la tendència amb un teixit empresarial que ofereix productes i serveis dins i fora de la comarca i absorbeix el 100%

Manca de professionals Sobre la manca de professionals, no és un problema nou ni que només afecti la nostra comarca, afecta el sector en general, a qualsevol territori. Per això és molt important generar nous professionals TIC, i fer-ho en totes les branques possibles. A la comarca tenim la sort de comptar amb un dels millors centres de formació professional de Catalunya en l’àmbit TIC, el Milà i Fontanals i ara, com a novetat anunciada fa molt poques hores, s’ha aconseguit portar al Campus Universitari d’Igualada un nou Grau de formació TIC: el Grau en Tècniques d’Interacció Digital i de Computació, que iniciarà el seu camí aquest 2018 i que conjuga la formació DUAL, els continguts d’enginyeria i l’altíssima ocupabilitat amb la proximitat geogràfica per als estudiants de la comarca. Això és molt significatiu, ja que ve a cobrir una demanda que el sector TIC local, representat en la figura de TIC Anoia, reclama des de fa molt temps. I és que, si tibem també d’estadístiques, veurem que hi ha 1973 estudiants universitaris que cursen els seus estudis fora de la comarca en front a 39 que ho fan al mateix municipi (font: Idescat. Estadística de la mobilitat obligada per raó d’estudis universitaris). El sector TIC, i l’administració pública local, tenim l’esperança que aquest fet creï més vocacions i retingui, a la comarca, el talent que és d’aquí.

Febrer 2018

imatges FINEART Fins el 18 de març, i durant 24 dies, Igualada es converteix en una gran sala d’exposicions, un circuit urbà per gaudir de l’obra fotogràfica de prestigiosos artistes de relleu mundial, estudiants i aficionats. Podeu veure els seus treballs penjats a les parets d’espais efímers, com el mercat, el local dels Moixiganguers, la rectoria, el restaurant Somiatruites, el Celler del Sindicat, la llibreria Llegim...? etc (FOTO: FINEART IGUALADA)

“

Diàleg Tornem-hi amb la llengua FRANCESC RICART

m Aquests dies corria a la xarxa aquell acudit de Cesc dels anys 80 del segle passat que aconsellava guardar, per si de cas, una pancarta reivindicativa de ‘Català a l’escola!‘. Cesc era un ninotaire sagaç. Coi de Cesc! (*) Atacar el català com la llengua de l’ensenyament és el gran recurs polític de Ciudadanos i del PP, és a dir, dels nostres enemics. No suporten que el català, la llengua pròpia de Catalunya, sigui la llengua del sistema educatiu, tal com diu l’Estatut i sobretot com diu el sentit comú, al qual apel·len sovint aquesta mala gent quan ens volen posar en evidència; perquè a Catalunya, com carai ha de ser l’escola? La qüestió, prou que ho sabem, no és gens banal: com que nosaltres no som ningú, no ens reconeixen com a nació, no podem «imposar» una llengua als espanyols de Catalunya perquè, ai las!, Catalunya és Espanya, ergo... Divendres passat, al Consell de Ministres, el prota de cada divendres, el tal Méndez de Vigo, sense despentinar-se gaire i sense amagar-se del potent i prolífic article 155, anunciava l’augment de castellà com a llengua vehicular a l’escola. Aquests dies, amb una pretesa naturalitat, ens inunden des de tots cantons que cal defensar la llibertat dels pares a triar la llengua vehicular, que on s’és vist una injustícia i una desigualtat (o a l’inrevés, és clar) entre ciutadans espanyols. I que tomba i que gira. Aquell senyor de Vigo, per cert, alhora que anunciava la vella nova «de más castellano en la escuela», deixava veure que no sabien encara com ho farien i que tampoc, diuen, que farien allò de la casella d’elecció de llengua per a les famílies. El resum i el llautó a la vista és que els dos partits volen continuar explotant i traient rèdits de la llengua a l’escola i sense cap vergonya reprenen la ‘guerra de la llengua’. Se’ls en refot, als d’Arrimadas i Garcia Albiol, que la història de la llengua catalana a l’escola sigui una història d’èxit després de quaranta anys del decret (Reial Decret 2092/1978, de 23 de juny) publicat amb el President Tarradellas, encara en època preestatutària, pel qual s’incorporava l’ensenyament del català al sistema educatiu. Després, la primera llei de normalització lingüística del Parlament (llei 7/1983) declara el català llengua pròpia de l’ensenyament en tots els nivells educatius, prohibeix que els alumnes siguin separats en centres diferents per raons de llengua i garanteix que els alumnes

acreditin, en acabar l’ensenyament bàsic, un coneixement suficient del català i del castellà. Ara m’heu de perdonar aquesta enumeració, però potser calia perquè tothom refresquem diferents fites d’aquesta història d’èxit coronada amb la implantació dels programes d’Immersió lingüística arreu del territori. Bé, un petit detall, tota la seriació dels èxits escolars han estat possibles per la demanda social i en funció del treball i dedicació dels mestres i professors que van entendre i entenen la importància dels projectes lingüístics dels centres i els pressupòsits abans apuntats. El resultat -dit a l’engròs – ha estat bo per bé que les circumstàncies dels temps, sobretot la composició sociolingüística de l’alumnat actual, condicionen molt els resultats educatius i lingüístics, però això és tota una altra cosa que han de tractar els professionals -els docents i l’Administració – tal com ha de ser. En qualsevol cas, i desmentint C’s i PP, s’ha constatat un bon nivell de castellà del nostre alumnat, fins i tot superior al d’altres territoris de l’Estat. Una altra cosa és el nivell de català que assoleixen els nostres alumnes en acabar l’escolaritat, amb resultats que evidencien que la llengua deficitària a casa nostra és el català!, i que cal encara per molt temps un tractament de llengua preferent, no només a l’escola sinó en tants altres àmbits com és public i, tristament, notori. Allò «de más castellano en la escuela» era el titular de La Vanguardia espanyola (vull dir en espanyol) de dissabte passat: El Gobierno (sic) assegura más castellano en la escuela. El vaig llegir al tren tornant de València, on divendres va haver l’acte «Defensem la llengua. Defensem les escoles» organitzat per Enllaçats per la llengua amb representants de tots els territoris de l’àmbit lingüístic (PPCC, és clar). L’acte feia temps que estava anunciat, però va coincidir amb el divendres negre de l’anunci del tal de Vigo i tothom hi era molt sensibilitzat. Com a resum, hi recullo paraules de la participació de M. Antònia Font, de les Illes: per què defensem el català a les escoles? «Perquè és un bé social que garanteix la igualtat d’oportunitats, per coherència pedagògica i perquè ens estimam el País». Per tot això hem de defensar el català a l’escola!, i ho hem de fer una altra volta, tantes vegades com convingui; i nosaltres a Igualada i a l’Anoia, ens hem de conjurar equips de docents, les AMPA i el teixit associatiu per fer una bona escola catalana, amb els objectius clars de preparar ciutadans, i això s’ha de fer, cal dir-ho, des de la llengua pròpia de Catalunya, la llengua «salvada pel meu poble i jo», com diu el poeta en homenatge a Pompeu Fabra, el conformador de la llengua catalana de qui ara celebrem el cent-cinquantè aniversari. (*) Cesc. Francesc Vila i Rufas, (19272006)

Febrer 2018

Se’ls en refot, als d’Arrimadas i Garcia Albiol, que la història de la llengua catalana a l’escola sigui una història d’èxit FRANCESC RICART

Per la protecció del model educatiu català SOM ESCOLA

l model educatiu català té per finalitat la formació integral de la persona i la seva capacitació per a conviure democràticament en la pluralitat, des d’enfocaments pedagògics que possibiliten la construcció crítica del coneixement i l’autonomia de pensament i d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants, independentment d’origen, llengua o condicions individuals. Això mateix estableix el currículum vigent a Catalunya: “La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per a entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; i posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure”. Les nostres escoles, avalades pel llegat de l’escola catalana de principis de segle XX, han ajudat a generar la societat actual plural, diversa, amb criteri i amb uns principis de convivència sòlids. Els nostres infants i joves viuen en una societat culturalment diversa i han après vivencialment els principis de ciutadania, democràcia, llibertat i respecte. La llengua i la cultura de Catalunya han determinat el procés de desenvolupament d’aquestes capacitats, dins una escola catalana, amb valors democràtics i integradors, que els han permès poder exercir la ciutadania de ple dret. Avui, aquests principis i característiques del model educatiu català, dins la seva diversitat, són compartits de manera amplíssima per la societat catalana, més enllà de les opcions polítiques de les famílies i del conjunt de ciutadans i de les diferents perspectives que la pluralitat d’actors del sistema educatiu té sobre com ha de serne la concreció. Els principis del model educatiu català han estat compartits al llarg de la història per diferents expressions: les escoles i les colònies del Patronat Escolar de Barcelona, les Montessori i Escoles d’Estiu de la Mancomunitat, el moviment d’Escola Nova i els Institut-escola de la Generalitat republicana, els moviments de renovació pedagògica dels anys

60, les escoles d’iniciativa social i el CPEPC, les mobilitzacions per l’escolarització de tots els infants i pels drets laborals, el treball per l’escola inclusiva, el consens social i polític i de la comunitat educativa del model d’immersió lingüística, etc. El context històric i social en el que vivim fa encara més important garantir que el model educatiu català es consolidi i millori, per a donar resposta als reptes i les necessitats dels infants i de la societat. Un model educatiu compromès amb la democràcia, on la participació, el pensament crític, la resolució pacífica dels conflictes, el respecte a la diferència i els valors de convivència són centrals en la vivència dels infants. I un model educatiu compromès amb la inclusió i la cohesió social, on tot infant ha de trobar oportunitats de creixement i de dignitat, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat. Els mestres i professionals del nostre sistema educatiu garanteixen i fan possible aquest model educatiu català, i són els qui han fet els esforços gràcies als quals l’escola ha mantingut tothora la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context de tensions vinculades a la crisi econòmica. Les famílies i les entitats reconeixem i els agraïm públicament la aquesta tasca i manifestem la nostra confiança en la seva professionalitat. L’escola catalana i el seu model d’integració lingüística ha fet un gran esforç en la darrera dècada per a acollir, des d’una perspectiva inclusiva, infants i joves vinguts de diferents cultures del món. Podem constatar que ha estat un factor important per a afavorir la cohesió social des d’una perspectiva intercultural i que aquest ha de continuar essent un dels puntals del model educatiu català. Els plantejaments que propugnen públicament una involució educativa uniformitzadora, l’adoctrinament ideològic, la generació de sospites i denúncies i la segregació lingüística volen posar en risc aquest model educatiu català compromès amb la igualtat d’oportunitat dels infants i amb els valors cívics i democràtics de convivència de la nostra societat. Per això, les entitats que formem Somescola fem una crida perquè el conjunt de la societat faci seu aquest patrimoni que és el model educatiu català, i que es comprometi a consolidar-lo, protegir-lo i contribuir-ne a la millora.

“

Febrer 2018 L’escola catalana ha fet un gran esforç per acollir, des d’una perspectiva inclusiva, infants i joves vinguts de diferents cultures del món. SOM ESCOLA

EDICIÓ Cinquanta-set SL

REDACCIÓ Toni Cortès Gemma Raventós Jose Sánchez González Marc Soler Riera Aïda Sánchez Alonso Francesc Vilaprinyó DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192

“

Els drapaires de la caritat i d’altres campanyes ja són història. Sortosament, però, han sorgit d’altres iniciatives com el «banc de queviures» RICARD CREUS

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó

““

El sòl és un bé escàs, val la pena pensar en totes les possibilitats i alternatives sense malgastar-lo, pensant a llarg termini. ALFONS RECIO

L’escola no es toca

o és només això. L’escola catalana, com a model, segurament és millorable. Com tot. Perquè l’educació no és un compartiment estanc, és quelcom dinàmic que ha d’evolucionar i adaptar-se als canvis que es produeixen en el seu entorn. L’atac del govern espanyol al model educatiu de Catalunya no té res a veure amb les seves mancances -que hi són- ni té cap intenció de millorar-la. En primer lloc té a veure amb la cursa desenfrenada que mantenen el PP i Ciudadanos cap a l’extrema dreta. Ara sembla que Albert Rivera (producte per cert d’aquesta escola i que domina el castellà prou bé) va per davant del PP brandant les essències de l’espanyolisme i el partit del govern el vol avançar, per la dreta, és clar, si és que hi queda espai. L’atac és a l’ensenyament en català i, de retruc, al consens de dècades entre la comunitat educativa, les AMPA i l’administració catalana. La immersió lingüística és una de les eines amb què l’escola catalana ha treballat per afavorir la igualtat d’oportunitats i per equilibrar l’ús d’una llengua pròpia i minoritzada amb la llengua dominant. La guerra contra l’escola en català va començar ja fa anys i va prendre forma en aquest partit tan peculiar com és Ciudadanos. L’objectiu últim i únic és homogeneïtzar. Un territori i un món sense llengües seria un lloc més avorrit i on seria fàcil implantar el pensament únic. És una trampa pensar que el que propugna ara el govern espanyol és en defensa del castellà o només en contra de la llengua catalana, perquè és una acció de més llarg abast, el primer pas per a altres accions (ensenyar l’himne a les escoles i inculcar valors patriòtics) per adormir des de l’arrel la dissidència. No només la dissidència en clau cultural i nacional, sinó també anihilar la crítica a l’oligarquia social de l’Estat. Ovidi Montllor va ser molt agut quan va dir que “hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”. Aquest 2018 hem posat cara a qui són aquestes persones i per desgràcia nostra, tenen molt de poder. Però cal plantar cara.

Juan M. Cividanes Un dels homes forts de l’Ajuntament de Vilanova del Camí ha intervingut amb contundència contra la solució que planteja la Generalitat per la Ronda Sud. Cividanes discuteix la línia oficial de l’alcaldessa que aprova el projecte.

Sheila Avilés L’atleta anoienca comença una nova temporada i compartirà equip amb Laura Orgué (RSM Spain). Amb només 25 anys, és una de les corredores cridades a mantenir el domini igualadí en el món de les curses de muntanya.

PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

Jaume Mensa El professor de la Universitat Autònoma Jaume Mensa, igualadí, és nou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des d’aquest mes de febrer. Mensa destaca pels seus estudis sobre la filosofia medieval.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Ramon Muntané

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

El president de l’Agrupació Fotogràfica Igualadina és una de les ànimes del FineArt. El certamen, que arriba a la sisena edició aquest febrer, torna a posar l’accent en les problemàtiques socials del nostre entorn.

Febrer 2017

DIÀLEG

Per sopar, pizza territorial

ALFONS RECIO Geògraf Un caran dels elements que ha marcat l’urbanisme català del darrer quart del segle XX ha estat la dispersió urbana.

La irresponsabilitat d’alguns dels planejaments urbans d’aquell temps, que preveien grans desenvolupaments de baixa densitat en forma d’urbanitzacions aïllades de cases amb jardí, va afavorir un gran consum de sòl i un model territorial basat en la mobilitat amb automòbil privat i la necessitat de cada cop més autopistes. Tot un cocktail de conseqüències relacionades amb el canvi climàtic, la contaminació per partícules i NOx, la fragmentació d’hàbitats, la segregació social en l’espai i la pèrdua de qualitat en els paisatges, entre altres derivades. Des del punt de vista del paisatge, aquest model urbà n’ha comportat una degradació. Posem per exemple el sud del Penedès, on el litoral va atreure nombroses inversions immobiliàries especulatives sota aquest model de baixa densitat i extensiu en el consum de sòl, colonitzant des d’antigues planes de conreus fins als vessants de les muntanyes baixes litorals. Això si, cedint com a espais públics i zones verdes les rieres i torrenteres i tota mena d’espais no aptes per a urbanitzar i per tant, fora del negoci immobiliari. Quins temps. Tot, per configurar un paisatge suburbà que es ja tan propi de la regió com la mateixa vinya. Aquests espais a més, acostumen a ser esquitxats per polígons d’activitat de major o menor mida, posats aquí i allà. Una mena de pizza territorial molt complicada de gestionar i que produeix una ràpida degradació dels espais oberts (reductes agrícoles, algun bosquet creixent com a resultat de l’abandó de cultius, torrents entre polígons, etc). En aquest sentit, la Conca d’Òdena, per diverses raons, no ha vist com el seu urbanisme explosionava en forma de grans extensions especialitzades en la caseta amb hortet (tot i algunes excepcions). Els municipis d’Igualada, Vilanova, Òdena i Montbui conformen una conurbació relativament compacta que permet anar a peu gairebé a qualsevol lloc. A una corona més exterior trobem uns quants polígons industrials que bé, vist amb perspectiva i en comparació amb altres territoris del país, van fent, per dir-ho així. Això ha permès que a la Conca

d’Òdena hagin pogut sobreviure encara uns espais oberts de certa qualitat i continus, de mosaic agroforestal i molt accessibles des de la conurbació. Aquests espais es poden viure i trepitjar a diari, arribant-t’hi caminant tranquil·lament des de l’interior de la ciutat. Pel terme d’Òdena per exemple, al nord de la A2, es configura un paisatge que no està buit ni expectant a ser urbanitzat, sinó que està ple, poblat i amb usos del sòl encara vigents i actius. El sud de la conca, al terme de Montbui, es configura també una plana de mosaic travessada per torrenteres en trinxera que deixen els badlands de la marga blava tan característica al descobert. Aquesta plana connecta amb els boscos de la Serra de Miralles Queralt amb plena continuïtat. Gràcies a això, els qui hi anem a passejar, córrer, etc. gaudim d’un extra que millora la qualitat de vida, és a dir, que els espais oberts aporten serveis ecosistemics a la Conca d’Òdena (llastimosament no remunerats).

Històries de Càritas (2)

Els drapaires de la caritat

i ha qui diu que les manifestacions a l’hora de celebrar les festes nadalenques d’avui dia, no disten gaire de les que hi havia un anys enrere. En part, tenen raó. Les vacances escolars es mantenen, els àpats i celebracions familiars també. Ara bé, el que ja no és el mateix és l’imaginari social que les envolta. M’explicaré, recordo quan era petit les persones que exercien de carter, vigilant, sereno, escombriaire....trucaven a les portes dels habitatges i donaven les «bones festes», tot entregant una petita targeta de felicitació. A canvi, se’ls obsequiava amb una propina. Una altra cosa que recordo, i que serà el tema principal d’aquest article, són els que s’anomenaven «els drapaires de la caritat». Cada any, una vegada finalitzades les festes de Nadal recorrien els carrers de la ciutat recollint les ampolles de vidre i els cartrons sobrants. Anaven amb uns camions i unes furgonetes molt velles, tot fent sonar els clàxons per avisar de la seva presència. La gent ja sabia que passarien, llavors ja guardaven els envasos i embolcalls sobrants. Tot el que recollien, després ho venien per tal d’obtenir-ne ajuts. Quan els veia, em pensava que ho feien per compte propi, cercant formes de subsistir. No va ser fins anys després que vaig saber que al darrera d’aquella campanya hi havia la delegació local de Càritas.

Tot aquest preàmbul només és per dir que quan els espais oberts són amples i no estan fragmentats, quan la ciutat es compacta i ajuda a preservar els entorns rurals, quan els espais no estan suburbanitzats, la pizza territorial es transforma en un menú equilibrat. A què ve tot això? Doncs simplement a posar en valor el que representa una bona planificació territorial, que és aquella que intenta no fragmentar els espais oberts, minimitzar la necessitat d’infraestructures, que busca posar els creixements en continuïtat amb la ciutat existent, i que busca localitzar els nous usos del sòl tenint en compte que el territori és un bé escàs. La Conca d’Òdena pot créixer? Pot acollir nous polígons o expandir la ciutat? Clar que si, segur que si. Si fa falta, per què no ha de poder? Però és important pensar on s’han de localitzar aquests creixements per evitar la fragmentació, els bolets, i per poder seguir gaudint d’un paisatge de qualitat. En aquest sentit, a la conurbació de la Conca d’Òdena s’apunten uns límits a partir de la infrastructura viària (la A2 i la Ronda Sud quan es tanqui) que poden ajudar a contenir l’espai urbanitzat dins d’aquesta “ametlla d’Igualada”. O en tot cas, si cal créixer per fora d’aquesta ametlla, convé que es faci en continuïtat a aquestes infraestructures i no amb pastilles aïllades i discontínues amb la ciutat preexistent (per exemple, a 2,4 km al nord de la A2). El sòl és un bé escàs, val la pena pensar en totes les possibilitats i alternatives sense malgastar-lo, pensant a llarg termini. Val la pena conservar ara aquests valors paisatgístics, perquè un cop urbanitzem un espai, si ens equivoquem, ja no es podrà rectificar.

ALEXIS LLARÀS

Quan veig persones remenant els contenidors de brossa a la recerca de menjar o qualsevol altra deixalla que puguin vendre, penso que malgrat el pas dels anys hi ha coses que no canvien. Els anys cinquanta i seixanta van ser molts durs per alguns segments de la població. Hi havia famílies senceres que vivien en barraques. La tasca duta a terme per aquells «drapaires» va ser un dels grans de sorra, mercès als quals aquesta entitat va poder facilitat un habitatge a qui no el tenia, a més de mobles, roba i d’altres estris per a la llar. No recordo exactament fins quan “els drapaires de la caritat van estar sortint al carrer. Crec que fins a principis o la primera meitat dels setanta. Potser són molts els que ja no es recorden d’ells, d’altres no els coneixen ni n’han sentit a parlar mai. Quan veig persones remenant els contenidors de brossa a la recerca de restes de menjar o qualsevol altra deixalla que puguin vendre, penso que malgrat el pas dels anys hi ha coses que no canvien. La pobresa i la necessitat són encara presents al nostre voltant. Tot i que no en la seva totalitat, la societat d’avui ha esdevingut més egocentrista i menys solidària. Els drapaires de la caritat i d’altres campanyes ja són història. Sortosament, però, han sorgit d’altres iniciatives com el «banc de queviures», que continuen tenint com a principal objectiu treballar per a la defensa dels drets i la dignitat de les persones, que tot ésser humà tingui garantides les necessitats mínimes, sense diferenciar de quin siguin els seus llocs de naixement, ètnia o religió.

Relat inspirat en el dia a dia de

EDUARD CREUS Escriptor

Febrer 2018

Aigua de Rigat s’uneix al desafiament educatiu de FIRST LEGO League a Igualada Ole Kirk Christiansen és una figura llegendària en el món de les joguines. Suec, fabricant de joguines de fusta, contempla la feina d’una màquina que treballa amb motlles per fer peces de plàstic i té una genial idea. Neix LEGO i els seus blocs de plàstic han merescut ser qualificats com el millor disseny industrial de tot el segle xx. Però les peces de LEGO han anat més enllà del joc i a dia d’avui milions d’aficionats de totes les edats expressen amb elles la seva creativitat. També professionals. Perquè els blocs de construcció de LEGO també han arribat als estudis d’arquitectura i disseny industrial arreu, atès que permeten materialitzar i modificar amb rapidesa i versatilitat molts projectes durant el seu període de disseny. Aquesta és una de les idees que s’ha traslladat a FIRST LEGO League, un repte per als que seran els científics, matemàtics i enginyers del nostre futur més immediat. En aquesta 12ª edició hi participen més de 365.000 joves de 90 països del món, una xifra impressionant. A Espanya, els participants sumen 15.000; d’aquests, 6.700 són catalans. A Catalunya hi ha 13 tornejos classificatoris i un d’ells s’ha celebrat a Igualada, el diumenge 18 de febrer, de la mà de la Fundació Scientia, el Campus Universitari i l’Ajuntament d’Igualada. Hi han participat 16 equips, formats per

més de 140 joves d’entre 10 i 16 anys, per resoldre el repte d’aquest any, relacionat amb el cicle humà de l’aigua. D’altra banda, el torneig ha mobilitzat a més de 40 voluntaris que han col·laborat amb l’organització actuant com a jutges, àrbitres i personal de suport. A més, Igualada ha acollit també la FIRST LEGO League Júnior, un programa pràctic dissenyat per captar la curiositat dels més petits i dirigir-la cap al descobriment de les possibilitats de millorar el món que els envolta. En aquest cas, hi ha hagut 6 equips inscrits i, en total, hi han participat més de 50 joves d’entre 6 i 9 anys. FIRST LEGO League és molt més que un esdeveniment de maquetes i robots. Formalment, els equips que hi participen han de proposar un projecte científic que resolgui un problema real relacionat amb la temàtica proposada, desenvolupar-lo i presentar-lo en públic, valorant-se tant el rigor com la imaginació i la creativitat. La presentació dels resultats de la seva investigació és oberta; és a dir, pot fer-se amb una obra de teatre, una cançó, un mitjà audiovisual... A més, els equips han de dissenyar, construir i programar robots amb la tecnologia LEGO® MINDSTORMS® capaços de superar una sèrie de missions en un temps limitat, cadascuna de les quals té una puntuació.

Aquest programa es diferencia de molts altres en promoure una sèrie de valors que arrelaran entre els participants, que aprendran a respectar els altres i tractarse amb professionalisme cordial, en una competència amistosa oberta a tothom, on cadascú aporta el seu treball, on els equips col·laboren entre ells i comparteixen els seus descobriments. L’experiència d’haver participat a FIRST LEGO League ha fet créixer la vocació tecnològica i científica de molts joves, però també els ha mostrat de primera mà el valor del respecte, l’amistat i la col·laboració. FIRST LEGO League s’organitza amb el suport del 20% de les universitats espanyoles que juntament amb parcs tecnològics i entitats de la promoció impulsen el programa en el territori com a socis organitzadors. El llistat d’universitats que hi col·laboren ens dóna una idea de la importància d’aquestes activitats a l’hora de promoure i incentivar les vocacions tecnològiques i científiques. En aquesta 12a edició de FIRST LEGO League l’aigua és la protagonista. Els equips participants s’enfronten al repte HYDRO DYNAMICS; és a dir, han de treballar algun dels aspectes del cicle humà de l’aigua. Han de plantejar i resoldre un problema real de

la captació, el transport o l’ús de l’aigua, i el Joc del Robot ha d’afrontar missions inspirades en el tractament de l’aigua residual, el control d’una central de bombeig o la substitució d’una canonada. Sabem que la gestió de l’aigua és un assumpte de la màxima importància des d’un punt de vista ambiental o sanitari arreu del món, el que atorga a aquesta edició un plus d’interès. Aigua de Rigat, que gestiona el cicle integral de l’aigua a 6 municipis de l’Anoia, ha estat col·laborador temàtic en el torneig d’Igualada. La seva aportació d’experiència i coneixements ha de veure’s, també, com la materialització d’una cultura empresarial que aposta de manera decidida pels valors que promou FIRST LEGO League entre els joves, de respecte i diàleg amb els altres, col·laboració i treball en equip i foment de la innovació. A més, Aigua de Rigat s’ha marcat com a objectiu estratègic enfocar les seves activitats en el concepte d’economia circular, cercant el desenvolupament sostenible en totes les seves actuacions. La temàtica del repte d’aquesta edició de FIRST LEGO League coincideix plenament amb aquesta visió del cicle de l’aigua, i, el que és més important, ajudarà a promoure entre els futurs científics i professionals de l’enginyeria una visió del

progrés de la nostra societat més respectuosa amb el medi ambient i les persones que formen part de la nostra comunitat. Els participants d’aquesta edició de FIRST LEGO League han pogut compartir les seves idees sobre el cicle humà de l’aigua amb persones que hi treballen dia a dia, han identificat problemes, plantejat solucions als mateixos i les han desenvolupat, per, finalment, presentar-les al jurat, als altres equips, a la comunitat. Des de Fundació Scientia, entitat que impulsa FIRST LEGO League a Espanya, insisteixen que no és una competició, sinó una coopertició, una suma de cooperació i competició amistosa, on tots sumen i tots guanyen. “Els joves treballen en equip, diuen des de l’organització, i s’il·lusionen per la ciència i la tecnologia, desenvolupen plegats solucions de millora a les problemàtiques del món actual, comparteixen les seves experiències i allò que descobreixen és més important que allò que guanyen”.

Febrer 2018

Batecs TONI CORTÈS MINGUET L’Òscar Carreras (Igualada, 1971), va decidir de ben jove, quan només tenia 24 anys, entrar a l’escola de policia i iniciar una intensa i brillant carrera professional com a agent del cos dels Mossos d’esquadra de Catalunya, que l’ha dut a dirigir, en l’actualitat, la comissaria de Martorell com a inspector en cap. Pel camí, ha estat destinat a diferents places del nostre país i serveis del cos. Parlem amb ell sobre una professió que viu amb passió, orgull i amb la responsabilitat de treballar al servei dels ciutadans. Què va motivar a un jove de 24 anys fer-se policia? Era molt jove i buscava un canvi de rumb... Anem a provar-ho! Alguns amics meus d’Igualada ja ho havien fet abans, alguns al cos de policia, d’altres al de bombers. Així, ja tenia unes referències i hi vaig entrar. Volia fer quelcom nou i diferent. Després, quan hi ets, aprens a estimar molt aquesta feina, sobretot pel servei que dones als ciutadans. Som una estructura molt gran, som més de 17.000 agents, hi ha molts serveis, alguns de molt específics, com els d’escorta, on vaig estar quatre anys, però a mi el que m’ha omplert més durant aquests més de vint anys és el servei de seguretat ciutadana. M’omple molt. Ho acabes estimant molt. Sobretot has de tenir vocació de servei als ciutadans.

“Per ser mosso has de tenir, sobretot, vocació de servei als ciutadans” ÒSCAR CARRERAS Inspector dels Mossos d’Esquadra

Què és el que més estima de la seva professió? Sobretot, poder gestionar un grup de persones, de la manera més òptima possible i amb un fi, que és el servei al ciutadà. La gestió del dia a dia i fer-ho bé perquè el nostre servei repercuteix en la població. Tenim el compromís de fer una feina de qualitat pel nostre “client”, que és el ciutadà. Li agrada més la feina de despatx o trepitjar el carrer? Actualment el meu càrrec comporta una feina de gestió, però és interna i externa. Com a cap d’una comissaria tinc relació amb alcaldes, regidors, policies locals, entitats i altres actors externs. Però també m‘agrada molt la gestió interna del meu equip, implementar les accions del dia a dia, la solució de les dificultats que poden sorgir en un dia de treball... Quins són els pitjors moments? La gestió dels desastres, que són inherents a la nostra feina. Recorda algun cas concret? Tinc molt present la tragèdia de l’atropellament de 12 persones, la majoria joves, a l’estació de tren de Castelldefels la nit de la revetlla de Sant Joan del 2010. Era el sotscap de l’àrea i estava de guàrdia. El que menys agrada és gestionar els desastres i les tragèdies, com aquesta, que va ser molt, molt dura, em va quedar molt marcada. Pot desconnectar o s’enduu la “feina” a casa? En casos com aquests, ho comentes a la teva dona, al teu entorn més proper.

Febrer 2018

PERSONES QUE TENEN CURA DE LES PERSONES En aquest espai coneixerem les històries més humanes dels nostres petits grans herois particulars, d’aquelles persones de la nostra comunitat que, sovint anònimament, tenen cura del nostre benestar i que procuren fer una mica millor la nostra societat. Gràcies a GRUP AQUASOS

Però, en general, intento que a la feina, les seves coses bones i dolentes, es quedin allà i quan arribo a casa em dedico a la família i als amics. Vostè va formar part de la 9a promoció de Mossos. Llavors, encara quedava molt per fer? S’acabava de fer el desplegament de l’Osona, que va ser la primera comarca, i la majoria de la nostra promoció va anar a Blanes i Lloret. Ha canviat molt. Tot i ser la novena promoció érem molt pocs i el gruix important d’efectius de mossos ha vingut més endavant. Al llarg d’aquests anys, ha canviat la tipologia dels delictes al nostre país? La societat canvia, i a vegades no per a bé. En l’àmbit delinqüencial el pal de paller continuen sent els robatoris amb força a domicili, i aquí hi entren els grups organitzats, sobretot de persones estrangeres (georgians, albanesos, xilens...) que s’hi dediquen professionalment. Això anys enrera no era tan evident. Com deies, l’alerta terrorista que tenim al nostre país, com a la resta d’Europa, ens afecta i ens obliga a fer un esforç molt important en prevenció del terrorisme. La societat ha canviat i l’exigència de la societat envers nosaltres també és molt més gran. Han sorgit nous delictes? L’evolució de les tecnologies ha originat nous delictes. L’augment dels delictes en aquest àmbit és exponencial a l’evolució i desenvolupament de les tecnologies. Fa uns anys ningú comprava per Internet. Ara, el fet de poder fer transaccions econòmiques a través de la xarxa fa que hi hagi gent que aprofiti aquesta finestra per aprofitar-se dels altres. A Internet, els joves són més vulnerables? Els Mossos treballen molt en la prevenció d’aquests delictes, especialment a través dels centres educatius. Ho són, però no tant pel que fa als delictes econòmics, a les estafes, sinó d’altres tipus, com pornografia, cyberbullying, etc. El cos dels Mossos d’Esquadra ha implementat molts projectes per ensenyar als nanos com usar correctament Internet i les xarxes socials, sobretot. I això ho treballem molt des dels centres educatius. L’últim projecte s’orienta a formar els alumnes més grans dels instituts perquè siguin aquests els qui formin els més petits dels centres. Treballar això és molt important. Estem més segurs ara que fa 30 anys? Sí, segur. Rotundament sí. La nostra filosofia és que el teu veí s’ha fet policia per treballar i servir a casa seva, al seu territori, a la seva comunitat. La nostra feina és estar a prop del ciutadà. I això s’ha notat molt en seguretat ciutadana. Ha influït la crisi dels darrers anys en els índex de delinqüència? No. Fa anys hi havia gent que deia que amb la crisi augmentaria la delinqüència. I no ha estat així. Les dades no ens diuen això. Desgraciadament, qui és delinqüent, ho era fa deu anys i ho serà d’aquí a cinc anys. Per desgràcia hi ha gent que s’hi dedica podríem dir pro-

fessionalment durant anys... Parlem del sistema penal? Tenim un sistema penal molt garantista i això en general es molt positiu, tot i que per segons qui- persones estrangeres que vénen a Espanya o Catalunya a delinquir- fa que els surti més a compte penalment fer-ho aquí que en altres països de la UE. Hi ha molta mobilitat? Sí, un grup organitzat de sud-americans que estan fent robatoris amb força en domicilis a Catalunya el mes que ve poden estar fent-ho a Itàlia. Això ha canviat molt. Ara hi ha més mobilitat que uns anys enrera. La delinqüència ja no és tan local. Creu que la seva professió és prou ben valorada socialment? Va a moments. Hem passat un any molt difícil. En alguns moments el cos dels Mossos d’esquadra ha estat utilitzat com una arma política. I, el fet de posarse en contra d’un cos com el nostre ha pogut donar rèdit polític. La policia és neutral. Mossos treballem per a tothom. I tothom ho ha d’entendre així i moltes vegades no s’ha entès així. Nosaltres no tenim color polític. Com es viu, dins el cos dels Mossos, el procés polític i social d’independència de Catalunya? Jo tinc un equip de més de cent persones. I tinc molt clar que en aquest grup hi ha de tot, hi ha gent que pensa d’una manera i gent d’una altra. I tot és respectable. Quan et poses l’uniforme deixes de pensar políticament i penses com a professional de policia i, com a tal, has de pensar en el servei al ciutadà. Res més. Com ho vivim? De la millor manera possible. Això no ens ha de fer oblidar la nostra feina final. És evident que a vegades costa i que hem tingut moments difícils, sí, segur. Que ens hem sentit atacats per una banda i per l’altra? També, però això no ens ha de despistar. I no ho fem. Vostès van armats... Què representa dur una pistola a la feina? Una responsabilitat molt gran. És part del nostre uniforme. Tenim la legitimitat de l’ús de la força i l’ús de la força no només recau en l’arma, hi ha altres mitjans, I això, evidentment, és una gran responsabilitat. Vostè va pertànyer durant quatre anys al servei d’escortes, acompanyant especialment el llavors Conseller d’Interior Xavier Pomés. Nosaltres estem acostumats a veure escortes a les pel·lícules d’acció. No és ben bé igual, oi? És una feina molt complexa. Has de protegir un càrrec polític i el dia a dia és bastant dur, perquè són jornades de treball molt llargues. Però no té res a veure amb el que veiem a les pel·lícules. Ha estat destinat, sobretot, a l’àrea metropolitana, però també en altres punts del nostre territori. Hi ha diferències? He viscut els dos àmbits. Les tipologies de serveis són diferents. I les persones també són diferents. He estat a Cervera i a Barcelona, al rovell de l’ou, com Ciutat Vella. Com a Mossos ens adaptem a les demandes del territori. I són dife-

BATECS ÒSCAR CARRERAS rents les de la Segarra que les de Barcelona. Com també són diferents les del Baix Llobregat Nord, que és on estic ara, que és un territori d’àmbit metropolità però que també té una part rural. Quines són les funcions dels Mossos d’Esquadra, la policia catalana? Mossos és la policia integral de Catalunya. Té les tasques de prevenció de seguretat ciutadana, prevenir delictes, reaccionar davant d’aquests delictes, atendre els requeriments que en aquest sentit ens facin els ciutadans, investigar els fets delictius, resoldre’ls i informar el jutjat. Aquesta és la part més bàsica, l’atenció al ciutadà. També fem feines de formació a la societat. Treballem molt en l’àmbit escolar, en l’àmbit comercial, amb les associacions de veïns... Us han afectat les retallades? Sí, com en tots els àmbits de l’administració pública. Però, com deia abans, nosaltres no hem deixat de veure quin és el nostre objectiu, la nostra missió, que és sempre la mateixa, hi hagi o no retallades, que és el servei al ciutadà. Properament -si no hi ha canvis- es convocarà una nova promoció de Mossos. Què li diria a un jove, com vostè en el seu moment, que vol en32

“ “

Gener 2017

La nostra filosofia és que el teu veí s’ha fet policia per treballar i servir a casa seva, al seu territori, a la seva comunitat. La nostra feina és estar a prop del ciutadà. I això s’ha notat molt en seguretat ciutadana

trar-hi? Que és una feina molt agraïda. Pot semblar que a vegades estem a l’ull de tothom. Però jo la recomano al cent per cent. És molt gratificant. Se’n sent orgullós? Sí. Molt. Em sento molt orgullós perquè m’agrada moltíssim. Han passat 24 anys i vaig a treballar cada dia content, amb responsabilitat i amb moltes ganes de fer la meva feina: treballar al servei dels ciutadans.

Pots llegir l’entrevista completa a www.anoiadiari.cat

Hem passat un any molt difícil. En alguns moments el cos dels Mossos d’esquadra ha estat utilitzat com una arma política. I, el fet de posar-se en contra d’un cos com el nostre ha pogut donar rèdit polític. La policia és neutral. Mossos treballem per a tothom. I tothom ho ha d’entendre així i moltes vegades no s’ha entès així. Nosaltres no tenim color polític. Febrer 2017

Cada mes, l’AnoiaDiari en paper, amb reportatges, entrevistes en profunditat i opinió

Vols rebre cada matí les notícies del dia al teu correu? Subscriu-te gratuïtament a anoiadiari.cat

Segueix l’actualitat, dia a dia, a anoiadiari.cat

Trobaràs l’AnoiaDiari en paper, cada primer divendres de mes, a:

Febrer 2018

Espai Empresa La gran dependència dels recursos energètics fòssils i nuclears, fonamentalment del petroli, que comporta previsions de preus en el futur cada vegada més elevats i d’elevada volatilitat dels combustibles fòssils i els impactes creixents del model energètic actual sobre el medi ambient, fonamentalment els associats al canvi climàtic i a la qualitat de l’aire a les grans ciutats, són els grans reptes als quals ha de fer front el nostre país en l’àmbit de l’energia, no només pel que fa al sector industrial, sinó en general. Aquesta situació tensa la sostenibilitat econòmica, social i ambiental del model energètic català. En concret, cal tenir en compte, entre altres, els aspectes següents: En primer lloc, la seguretat del subministrament energètic i el preu de l’energia són factors clau per al desenvolupament sostenible de Catalunya. L’energia és un factor fonamental per a la competitivitat econòmica i el desenvolupament social, tant pel seu efecte sobre els preus de béns i serveis com pel seu propi pes com a sector d’activitat econòmica. En segon lloc, l’accés a l’energia és un dret fonamental indispensable per garantir unes condicions de vida mínimes. Quan les persones amb recursos econòmics insuficients tenen dificultats en cobrir les seves necessitats energètiques bàsiques es donen situacions de “pobresa energètica”. L’entorn econòmic actual ha agreujat aquesta situació, que pot empitjorar en el futur, en incrementar-se previsiblement els preus energètics a mitjà i llarg termini. El canvi climàtic és una amenaça ambiental mundial de primer ordre. A Catalunya el cicle energètic representa el 76% de les emissions totals de gasos amb efecte d’hivernacle i el 93% de les emissions de CO2, la qual cosa fa que les polítiques energètiques siguin clau per lluitar contra el canvi climàtic. És necessari, per tant, una nova política energètica catalana que mantingui i garanteixi el desenvolupament econòmic i el benestar social futur i serveixi per combatre amb garanties el canvi climàtic, la contaminació local i altres tipus d’impactes ambientals des de l’àmbit català, en coherència amb les apostes de la Unió Europea, mentre es redueixen els nivells de dependència dels hidrocarburs fòssils. La missió d’aquesta nova política energètica catalana és que Catalunya assoleixi una economia i una societat de baixa intensitat en el consum de recursos materials, baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, que compatibilitzi els objectius del desenvolupament sostenible en les seves tres vessants (sostenibilitat econòmica, social i mediambiental) garantint la seguretat del subministrament energètic i reduint la seva vulnerabilitat als impactes ambientals i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, amb un nou model energètic innovador, competitiu, descentralitzat i distribuït, participatiu, democràtic i socialment inclusiu a mitjà i llarg termini. En base a aquesta missió, La Generalitat de Catalunya, a través del Pacte Nacional, planteja uns objectius en dos horitzons: un el 2030, quan es

Cap a un nou model energètic Dos dels aspectes més nous en l’àmbit energètic són l’ús de les energies renovables i l’eficiència energètica, que permet la reducció del consum i l’augment de la competitivitat de les empreses. pretén assolir que un 27% del consum “brut” d’energia final a Catalunya sigui renovable i que un 50% de l’energia elèctrica sigui d’origen renovable; millorar en un 30% l’eficiència energètica a Catalunya l’any 2030 en comparació amb les projeccions de futur del consum d’energia tenint en compte els criteris de la Unió Europea vigents actualment i, entre altres objectius, reduir el 40% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle relacionades amb el cicle energètic a Catalunya l’any 2030 en relació a les emissions de l’any 1990. I, en un segon horitizó, previst pel 2050, es vol assolir un model basat cent per cent en les energies renovables desitjablement a l’horitzó 2050, si és possible tècnicament, mediambientalment i econòmicament. Ús d’energies renovables i eficiència energètica L’energia és essencial per al desenvolupament de la nostra societat. És el factor limitador del creixement sostenible i un dels elements que determinen la competitivitat de la nostra economia. Dos dels aspectes més nous en l’àmbit energètic són l’ús de les energies renovables i l’eficiència energètica, que permet la reducció del consum i l’augment de la competitivitat de les empreses. Les energies renovables són un aposta estratègica de futur, perquè són netes, es restitueixen gratuïtament i aporten una solució al problema del subministrament energètic a llarg termini. Alhora, representen el recurs energètic autòcton més important de Catalunya.

L’esgotament progressiu dels recursos energètics fòssils i l’impacte ambiental que provoquen ens obliguen a fer un canvi vers un nou model basat en un desenvolupament més sostenible i a establir, entre d’altres, l’aprofitament dels recursos energètics renovables. En aquest sentit, una de les prioritats del Pla de l’energia de Catalunya 2006–2015 és assegurar el subministrament de les energies renovables amb qualitat, amb cost mínim i amb respecte pel medi ambient. Així, el desenvolupament de les energies renovables és un aspecte clau de la nostra política energètica, perquè ens permet disminuir la nostra dependència dels productes petrolífers i mitiga els efectes que els preus elevats del petroli ocasionen sobre la competitivitat de la nostra economia. Les accions recollides en aquesta secció us proposen mesures per a la reducció del consum i de la factura energètica, alhora que se n’augmenta l’eficiència. Tot això, protegint el medi ambient i fomentant un comportament sostenible. També us oferim informació del servei d’assessorament energètic a les empreses. L’estalvi i l’eficiència energètica són dues de les mesures que poden adoptar les empreses per a millorar la seva competitivitat. Per tal d’implementar amb garanties les mesures d’estalvi i eficiència adequades, les empreses compten amb serveis d’assessorament energètic, amb les directrius del Pla d’energia de Catalunya i amb la informació de projectes singulars d’altres empreses que han aplicat amb èxit millores en l’àmbit de l’eficiència energètica en edificis, serveis i transports. Tot això, protegint el medi ambient i fomentant un comportament sostenible.

Fira Energètica: Estratègies per a una energia eficient En el marc d’Energètica la Fira congrés de l’eficàcia i l’estalvi energètic, que se celebra el 7 i 8 de març a l’Escorxador, la UEA organitza dues jornades al voltant del tema de l’energia, els subministraments i l’eficiència. La primera, amb el nom “L’industrial davant els subministraments energètics” (Autoconsum, qualitat de servei i modificacions de potència), comptarà amb Pere Soria, responsable d’Energies Renovables de Circutor i vocal de la Junta Directiva del CEEC, Joaquim Daura, Director de vendes d’Energia i sostenibilitat de Schneider, Josep M.Montagut, de GT Power Quality del Col·legi Enginyers Industrials i Piet Holtrop, soci director de Holtrop. La taula serà moderada per Maite Torres, de Grup Carles A la segona, “Eficiència energètica i sostenibilitat” (El repte de l’eficiència i l’ecodisseny en la indústria), hi participaran Berta Riba, de Lavola, cosostenibilitat, l’Estudi Ramon Folch i Associats i Circutor, moderats per Francesc Ribera, de Clúster Eficiència Energètica.

Febrer 2018

76%

El canvi climàtic és una amenaça ambiental mundial de primer ordre. A Catalunya el cicle energètic representa el 76% de les emissions totals de gasos amb efecte d’hivernacle i el 93% de les emissions de CO2, la qual cosa fa que les polítiques energètiques siguin clau per lluitar contra el canvi climàtic.

L’entrevista

“Per seguir sent competitius cal donar una resposta al client molt diferent de l’actual” GERARD ISANTA

Director General de B-GRUP B-Grup celebra aquest any el seu 50è aniversari. Una empresa sorgida a Calaf, un petit poble de la Catalunya interior que avui dia compta ja amb 23 plataformes logístiques per donar servei a tot el territori nacional en el canal horeca. En aquesta entrevista parlem amb Gerard Isanta, el seu Director General, perquè ens posi al dia sobre el present i els plans de futur de la companyia. Servei i qualitat són la clau per a B- Grup que els ha portat fins aquí amb una projecció tan exitosa, però també l’aposta per la innovació. Què ens pot dir sobre aquest tema? Innovació = supervivència: Fer coses diferents però que aportin valor incremental - diferencial als nostres clients, proveïdors, partners i també a nivell intern. La cadena de valor que impera al canal horeca està obsoleta de fa diversos anys. Entenem un deure i una obligació canviar el nostre model comercial per adaptar-lo als temps actuals. Estem treballant en una sèrie de projectes disruptius que donaran tema de conversa. Per seguir sent competitius cal donar una resposta al client molt diferent de l’actual, i establir un model relacional diferent amb els proveïdors partner. Les seves 23 plataformes els permeten donar cobertura total a la demanda dels seus clients en qualsevol punt d’Espanya. A quants clients donen servei? El cens viu actual passa dels 33.200 clients. Continua a la pàgina 40

50%

A l’horitzó 2030 es pretén assolir que un 27% del consum “brut” d’energia final a Catalunya sigui renovable i que un 50% de l’energia elèctrica sigui d’origen renovable.

Com podem separar els béns de la societat?

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada

s freqüent que en el patrimoni d’una societat ens trobem amb certs béns que són aliens a l’activitat i dels quals gaudeixen els seus socis-propietaris. L’habitatge habitual, l’apartament de la platja.... etc. i de vegades és necessari o aconsellable que els mateixos no figurin a nom de la societat, sinó del soci per diverses raons. Aquesta situació, que és més habitual de l’aconsellable, pot canviar-se de diverses formes, a les que farem referència, cosa que ens permetrà corregir aquest error i evitar que en un futur ho heretin els que venen darrera, ja sigui per organitzar la nostre successió o bé perquè transmetrem tota o part de l’empresa, i lògicament en volem conservar la propietat. Si deixem en herència un bé que està integrat en la societat, ens trobarem que pot resultar difícil o impossible fer efectiva aquesta successió. Si transmetem l’empresa, hem d’evitar que en el balanç figurin aquells béns que no volem transmetre amb la societat, en la mesura que no formin part dels actius afectes a l’activitat. La decisió de com dur a terme aquest trànsit dependrà de si qui rep els béns que surten de la societat és una persona física o una persona jurídica i, en qualsevol cas de la repercussió fiscal que tingui tant per al soci com per a la societat. S’ha d’estar, per tant, al cas concret. Si normalment és el supòsit que el soci sigui una persona física sol acudir a la reducció del capital, en el cas que sigui una persona jurídica sol ser el pagament d’un dividend de la fórmula utilitzada. En el cas genèric d’una societat de responsabilitat limitada, per ser aquesta la forma més freqüent que adopten les societats, el primer que podríem descartar és el de la venda directa de la societat al soci; donat què si el més freqüent és que estiguem parlant d’un bé immoble, caldrà justificar els mitjans de pagament, sent la repercussió final la d’una compravenda ordinària. Per aquesta raó podem optar, en primer lloc, per reduir el capital de la societat adjudicant al soci aquest bé amb un valor que equival al de les seves aportacions a la societat així com a la part de les reserves de la societat que corresponen a les mateixes. I si la societat en la base imposable de l’impost de societats integra la diferència entre el valor de mercat del bé i el seu valor comptable, la repercussió fiscal en el soci variarà en funció que aquest sigui una altra societat o una persona física. Físicament, ambdós hauran de pagar L’IVA i operacions societàries, la persona física tindrà en renda un rendiment de capital mobiliari (quan allò rebut superi el valor d’adquisició) i el soci persona jurídica, en la base imposable del seu impost de societats, es reintegrarà la diferència entre valor de mercat i d’adquisició. La formalització tindrà lloc en escriptura pública, amb acord unànime de la Junta General, atenent en tot cas a les peculiaritats que pogués haver establert la societat en els seus estatuts i a la deguda protecció dels creditors; els quals estaran protegits de forma que aquells béns que surten de la societat respondran dels deutes socials contrets amb anterioritat a la publicació de l’acord al BORME, moment en què passi a ser oposable a tercers. Posteriorment s’inscriurà l’acord de reducció de capital, al Registre Mercantil, i el canvi de titularitat dels béns en el Registre de la Propietat o administratiu corresponent, com en el de trànsit si es tracta d’un vehicle. La segona forma de dur a terme l’adjudicació al soci d’un bé de la societat seria el pagament de dividends, amb càrrec als beneficis de la societat en l’exercici o les reserves de lliure disposició (amb els límits legals que ens impedeixen aquest repartiment si com a conseqüència del mateix el valor del patrimoni net queda per sota del capital social). Hem de tenir en compte que aquests dividends no han de ser necessàriament dineraris, sinó que poden fer-se efectius en espècie sempre que els estatuts no ens limitin aquesta possibilitat. Fiscalment s’haurà de pagar L’IVA o transmissions (al tipus impositiu del 10%), en tot cas. I si el soci que rep el bé és persona física tindrà un rendiment de capital mobiliari, i si fos una societat s’integrarà en la seva base imposable de l’impost de societat, l’import del dividend acordat. Per la seva part, la societat que reparteix el dividend integrarà a la seva base imposable de l’Impost de Societats la diferència entre el valor del mercat del bé i el seu valor comptable. De la mateixa manera la reducció del capital es formalitzarà en escriptura pública i s’inscriurà només al Registre de la Propietat o administratiu corresponent. De manera més residual queda finalment la possibilitat de procedir a distribuir la prima d’emissió que té un tractament semblant al repartiment de dividends ja que és assimilada a una reserva voluntària, si bé fiscalment és més pròxima a la reducció de capital. En definitiva i per concloure, la decisió de com separar béns de la societat dependrà fonamentalment de la fiscalitat havent d’estudiar cada cas concret i les circumstancies de cada soci que rebrà el bé. carloscalatayud@noariado.org

Febrer 2017

ESPAI EMPRESA

Formació i Empresa

EVA PANICELLO Sòcia fundadora Staf Gestió Empresarial

Els productes que comercialitza B-Grup pertanyen només al grup d’alimentació i begudes? Tots ells destinats a clients pertanyents al sector de l’hostaleria i restauració? Disposem d’un portafoli integral en 3 temperatures (ambient, fred positiu i congelat) per donar cobertura a qualsevol demanda dels 4 eixos bàsics de comercialització de qualsevol client (producte de barra, de cuina, de celler o de neteja). No només comercialitzem alimentació i begudes; la part de papereria, neteja, químics, vaixella... cada vegada és més important. Un 11,2% del negoci el tenim en el retail (comerç minorista). Amb quantes referències de producte compten? 7.127 referències actives de 518 proveïdors diferents. No oblidem una màxima molt important nostra: Client és tot aquell que et pugui comprar i pagar: L’assortiment ha de ser ampli, profund i amb contínues altes. Preparació de picking: Disposem d’un MINILOAD des de 2005. Consisteix en un sistema per preparar picking pioner en el nostre sector. És el sistema òptim de manipulació de caixes per a automatització sota el concepte de “producte a home”, la qual cosa augmenta clarament la productivitat i elimina errors de manipulació. Amb això assegurem la traçabilitat fins al punt de venda final. Cada línia d’albarà ve codificada amb el seu identificador de traçabilitat. Així mateix es té tot el magatzem informatitzat i es realitza un picking amb veu. Això permet a l’operari tenir les mans lliures per realitzar les tasques de picking. Això ens garanteix una major productivitat amb menys errors. Pel que ens diu, la relació que mantenen amb els proveïdors també és un fort valor per a B-Grup... Per descomptat, són actors clau. El nostre objectiu és passar de l’status proveïdor al PARTNER. En aquest cas, la col·laboració és molt més estreta, i va molt més enllà d’una simple relació comercial. No necessàriament els proveïdors amb més volum de negoci han de ser els partners. Un avantatge competitiu nostre és la no dependència de cap família de productes. És molt habitual en el sector, dependències de més del 50%, fins i tot del 80-90% en un sol proveïdor. En el nostre cas, el proveïdor amb més volum de negoci no arriba al 20%. Un dels punts forts del servei de l’empresa és la rapidesa en els temps de lliurament. Amb quins mitjans humans i tècnics compten per donar una resposta tan ràpida?

Disposem de 149 vehicles comercials, 198 camions de repartiment, 17 camions de gran tonatge, 102 carretons elevadors i 1 robot Miniload de preparació de picking Quina és la postura que adquireix B-Grup davant el creixement de la demanda del comerç electrònic? Com un deure a escometre. No podem obviar l’afectació que el comerç electrònic està tenint i sobretot tindrà en el nostre modus operandi. Implicarà canvis profunds en tota la cadena de valor del canal (insisteixo en l’obsolescència del nostre model sectorial actual). Em preocupa quan en fòrums sectorials, s’arriba a conclusions tals com, que empreses del tipus Amazon no ens afectaran, doncs “tenim negocis diferents”. Penso que tals afirmacions són molt inconscients i poc predictives. Per la nostra banda, en el 2018 ens llancem de ple en el comerç online amb una APP pròpia i una pàgina web nova molt potent redissenyada per a això. Hem desenvolupat i incorporat diversos programes interns de Bussiness Intelligence, Big Data, gestió de l’estoc... tots integrats al nostre ERP. Ens falta, a nivell de patronal, saber ser “més sector”. Reunir esforços conjunts, ser valents i aplicar les mesures disruptives que tots sabem necessàries però que no ens atrevim i anem demorant. Aquest 2018 l’empresa celebra el seu 50è aniversari. Amb quins nous projectes comencen aquest any tan assenyalat? 2017 ha sigut un any molt propici i per 2018 manegem bones previsions de creixement tant orgànic com inorgànic. Tenim diversos projectes en marxa. El principal és canviar el nostre “Route to Market”, el model comercial - relacional amb el client. Hem de saber donar la resposta adequada que mereix cada tipologia, i amb l’actual model no és possible. Valgui la següent afirmació: Fa 7/8 anys WhatsApp no existia. Avui seria impossible viure sense ell tant a nivell personal com a professional. No costa imaginar-se que d’aquí a pocs anys hi haurà tecnologies indispensables que avui no existeixen. A B-Grup ens hem proposat saber estar a l’avantguarda i que no ens passi per damunt l’ona tecnològica del canvi. Estem agafant el “xip digital”. Voldria destacar també, que un dels nostres principals avantatges competitius és la VERTICALITAT: Les decisions estratègiques les prenem ràpidament i amb molt poques persones. I el nostre principal avantatge competitiu és sens dubte el gran equip de professionals que disposem. Clarament, del millor al mercat laboral actual.

a fa un quant temps que sentim, de parts de les empreses: “necessitem professionals adequats per poder tirar endavant l’empresa”, “no trobem perfils professionals que s’adeqüin a les necessitats de les nostres empreses”, tot això em porta a reflexionar sobre formació i empresa. Durant molt de temps, l’objectiu de l’empresa era treure el màxim de rendiment dels diners invertits , però la finalitat de l’empresa i per tant dels empresaris i empresàries es crear productes i serveis que augmentin la qualitat de vida dels clients a qui va destinat el seu producte. També s’ha de valorar, que els empresaris i empresàries a través dels productes/serveis que ofereixen, creen llocs de treball i gràcies a aquests llocs de treball els fills dels treballadors/treballadores podran rebre una educació. Sembla que sigui fàcil: crear productes i serveis que augmentin la qualitat de vida dels clients a qui va destinat el seu producte/servei, però per crear el producte/serveis és necessita personal qualificat i com aconseguir-lo?, doncs mitjançant la formació, aquí ve la problemàtica: aconseguir formació específica per a un sector determinat, formació Quan parlo de formació, em refereixo a formar al conjunt del país, Què entenem per formació professional?: estudis i aprenentatges encaminats a la inserció, reinserció i actualització laboral, l’objectiu principal és augmentar i adequar el coneixement i habilitats dels actuals i futurs treballadors al llarg de tota la vida. Un cop definit el concepte de formació professional, la següent qüestió podria ser: és adequada la formació professional a les necessitats actuals de les empreses? La resposta aquí podria ser: sí, no, bastant?, això però pot ser una resposta molt general. Les empreses constaten que cada vegada tenen més dificultats per aconseguir el talent que necessiten per competir en l’economia global. Un informe elaborat pel Pew Research Center sobre el futur del mercat laboral en 2026 conclou que fins a un 30% dels enquestats considera que ni l’educació obligatòria ni la superior seran capaços de realitzar ajustos durant la propera dècada per servir a les necessitats empresarials. Fins ara, la lògica de tenir feina en el futur començava per tenir una bona formació. Encara que una major formació suposa tenir millors oportunitats com a punt de partida, hem d’acceptar l’evidència que les millors titulacions no garanteixen un futur laboral estable. Alhora, hem de reconèixer la quantitat de talent que es malbarata en les empreses perquè milers de persones no se senten compromeses amb el que fan en el seu treball. Quan parlem d’educació en general, posem l’èmfasi en la responsabilitat dels professors que els alumnes aprenguin. El tenim interioritzat. Entenem que, formant millor els professors, els alumnes aprendran més. Francisco Mora és doctor en Medicina i Neurociència i se centra en el funcionament del cervell, en com aprenem i la influència que tenen les emocions en aquest procés: “el cervell només aprèn si hi ha emoció”. Diu que l’element essencial en el procés d’aprenentatge és l’emoció, perquè “només es pot aprendre allò que s’estima, allò que et diu alguna cosa nova, que significa alguna cosa, que sobresurt de l’entorn”. Les persones només aprenem allò que té significat per a nosaltres. És un significat propi, individual, perquè depèn de les nostres emocions. Només aprenem allò que ens emociona, qualsevol que sigui el motiu. En canvi, la formació està orientada a l’ocupabilitat. Hem de fer un reset que el nostre futur professional depèn de la formació adquirida en l’etapa prèvia a l’experiència laboral, i afrontar un nou repte. Les empreses necessiten persones capacitades amb competències que no s’ensenyen a la universitat. Les persones només aprenen realment quan se senten connectades amb el significat del que estan fent. Podríem dir, potser que el focus ja no està tant en els plans de formació, sinó a crear un entorn on les persones puguin aprendre. Es possible que en el futur cada empresa defineixi els seus propis programes formatius, dissenyats específicament per les seves necessitats, això però implica un esforç econòmic molt important que quasi mai es reconeix per part del treballador i molt menys per part de l’Administració. Potser l’empresa hauria de participar en la planificació estratègica del sector educatiu?, manca comunicació entre els sector empresarial i l’educatiu? Els plans d’estudi haurien de respondre a les necessitats estructurals de país.

Febrer 2018

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

Febrer 2018

Propostes PROPOSTES FINEART IGUALADA

La fotografia envaeix Igualada 45 fotògrafs, 10 escoles de fotografia i imatge, 2 col·lectius, 2 premis de fotografia són els protagonistes de la sisena edició de FineArt Igualada, que se celebra del 23 de febrer al 18 de març ANOIADIARI FineArt Igualada enguany celebra la sisena edició del festival, un esdeveniment de referència i consolidat en el món de la imatge, que busca un any més apropar la fotografia i tot allò que l’envolta tant al públic en general, com als aficionats i, per suposat als professionals de la fotografia. I ho fa, en diferents espais expositius municipals i d’altres d’efímers que recuperen espais patrimonials de la ciutat, per emmarcar les diferents propostes visuals, en 23 sales d’exposicions distribuïdes per la ciutat d’Igualada. Aquesta edició comptarà amb fotògrafs provinents de Mèxic, Països Baixos, França i també de Galicia, Menorca,

Andalusia, Comunitat Valenciana i de Catalunya. L’esdeveniment, de renom a Catalunya i pioner a nivell nacional en el sector de la fotografia, es realitzarà del 23 de febrer al 18 de març. Comptarà, a més de les 40 exposicions, amb un gran nombre d’activitats paral·leles vinculades amb aquest art com són visites guiades –com la de Manuel Vilariño, Gabriel Brau o Jordi Camins; el documental de “Toni Catany. El temps i les coses”; la xerrada de “Viure amb càncer”; i tallers per a grans i per a menuts. FineArt 2018 compta amb professionals d’àmbit internacional com els reconeguts Gilbert Garcin -fotògraf francès-, el mexicà José Luis Espinosa i l’holandès Koen Sudgeest.

També comptem amb presència de grans fotògrafs estatals com el premi nacional de fotografia 2007 Manuel Vilariño, la gaditana Paula R. Feito, el valencià José Beut, el reconegut menorquí Bosco Mercadal Moll i els catalans Joan Colom, Rafael Vilarrubias i les també catalanes Sandra Balsells i Núria Faig, entre d’altres. A més, el FineArt compta amb més noms amb reconeixement dins del sector fotogràfic o fotoperiodístic com Ignasi Raventós, Jordi Camí, Judith Prat, Marc Javierre, el duet de Marta Fàbregas i Marc Vidal, Queralt Aloy Oller, Gabriel Brau, Jordi Camins, Quim Farrero, Quim Dasquens, Raúl Guillamón. Com cada edició, també hi ha espais dedicats a fotògrafs

igualadins, aquest any el festival compta amb les obres de Maria Teresa Closas i l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. L’esdeveniment també ofereix les fotografies del Premi Ciutat d’Igualada Procopi Llucià i del Trofeu Pell de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, del concurs d’Instagram que se celebra fa dues edicions i les mostres fotogràfiques dels col·lectius Afosants i el Col·lectiu Fort. Per la seva banda, les escoles de disseny i fotografia continuen apostant per FineArt. Es mostren els treballs dels alumnes de l’escola ERAM- Girona, de l’escola Leandre Cristòfol de Lleida, de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), de l’Escola Universitària de Disseny i Enginye-

ria de Barcelona (Elisava), de Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge, de Grisart, de l’Escola Groc, de Tecnocampus, de l’Escola d’Arts i Oficis Gaspar Camps d’Igualada i de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot. Seguint la línia de les passades edicions, FineArt Igualada opta per la difusió de l’esdeveniment a través de les xarxes socials. Així, el festival comunica totes les novetats tant de participants com el programa d’activitats a través de les plataformes Facebook, Twitter @fineartigualada i Instagram – fineartigualada - (podeu etiquetar les fotos amb el hashtag #Fineartigd18). També podeu accedir a tota la informació a través de la web: www.fineartigualada.cat

Febrer 2018

PROPOSTESMERCAT FIGUETER A CAPELLADES

Capellades acull una nova edició del Mercat Figueter Amb moltes propostes, entre les quals cal destacar el Concurs de Pintura Ràpida Joan Campoy, la mostra “L’Anoia del camp a la taula” i la Mostra d’Oficis i Artesans

ANOIADIARI

Aquest 25 de febrer és el segon diumenge de Quaresma i això, des de fa molts anys a Capellades, vol dir Mercat Figueter. Durant tot el dia, de 10 a 20 hores, hi ha previst un munt de propostes diferents que s’aniran repartint en diferents hores i carrers. Igual que l’any passat, cal destacar que dissabte es farà el Concurs de Pintura Ràpida Joan Campoy, que arriba ja a la seva edició número 31. Hi ha dues modalitats: la Capellades, que tindrà com a temàtica la plaça Verdaguer, i la general on es donarà tres premis de 400, 350 i 300 euros. El Jurat està format per l’Ajuntament de Capellades i els Amics de les Arts. El programa és molt ampli. A la plaça Verdaguer s’ubicarà la mostra “L’Anoia del camp a la taula”, on es podrà veure i comprar vins, caves, cerveses artesanes i productes de l’Anoia de quilòmetre zero. Simultàniament durant tot el dia al carrer Major hi haurà una Mostra d’Oficis Artesans. A la plaça Catalunya s’instal·len els estands de les entitats, amb propostes molt diverses: els bombons de figa del Grup del Tercer Món, el tastet de ‘migas andaluses’ i fideuada de l’Agrupació Cultural Casa d’Andalusia, el Vermut del Mercat de la Bodega J. Torres o el Tastet de Gintònics. A nivell d’animació es començarà amb l’acció del Grup Teatral de Capellades a la inauguració, a l’estand de l’Ajuntament de la plaça Catalunya, a les 11. Mitja hora després la Companyia Xip Xap farà un espectacle itinerant de transhumància que començarà a la Bassa i s’acabarà al carrer Pilar. A dos quarts de dues es repetirà des de la plaça Catalunya cap al carrer Major. A les 12, actuació de la Catalan Bagpipe Band, també amb música itinerant que sortirà de la plaça Catalunya. A dos quarts d’una, davant la Piscina, comença el Concert Vermut del Grup Doble Capa + Lemon DJs. A dos quarts de dues, a Casa Bas, entrega dels premis del Concurs de Pintura Ràpida i inauguració de l’exposició que es podrà visitar fins l’11 de març.

A la tarda, encara més música a partir de les cinc, amb l’espectacle de clown de carrer “Bergamotto Show” a la plaça Catalunya. També aquí, a un quart de set, es podrà escoltar el Concert de la Banda de l’Escola de Música. En aquest programa divers s’ha pensat propostes per als més petits. A la plaça Àngel Guimerà, Eco-carrussel; a

la Bassa, animals de granja i ponies durant tot el dia; i a la plaça sant Miquel –d’11 a 14 i de 16 a 19- “Salta i Juga amb La Xarranca. En aquest circuit -plaça Catalunya, carrer Pilar, plaça Verdaguer, carrer Major, places Sant Miquel i Àngel Guimerà, carrer Abat Muntadas, Parc de la Bassa i Passeig- es trobarà parades amb l’ofer-

ta de tot tipus de productes i també les botigues de la vila que donaran a conèixer els seus productes. Finalment, a banda de l’exposició de Casa Bas, també el Museu Molí Paperer acull la mostra col·lectiva “Inspired by Paper. Touring Exhibition 30 years IAPMA”. Al Passeig, davant el mateix Museu, al matí d’11 a 13:30 hi haurà les

motos clàssiques del Amics de les Motos i Vehicles Clàssics del Penedès”. El regidor de Promoció Econòmica, Àngel Soteras, valora el Mercat Figueter: “La Fira creix i són més els paradistes que trien venir a Capellades perquè saben que és un mercat amb molt ambient. Enguany consolidem algunes de les novetats introduïdes darrerament com l’avançament del Concurs de Pintura Ràpida Joan Campoy al dissabte, que ens permet fer-lo més visible i començar a viure abans ambient de Fira, o la ubicació d’espais d’ambient familiar amb atraccions per a la canalla en diverses places però mai allunyades dels carrers amb parades de tot tipus de productes. Volem que capelladins i visitants circulin amunt i avall i per això hem afegit espectacles itinerants per afavorir aquesta circulació. Amb aquesta mateixa intenció, desplacem les parades del carrer Major, hi recuperem la Mostra d’Oficis Artesans i la fem conviure amb el comerç local de manera que el carrer més cèntric continuï sent un punt d’interès però suposi el tap que en ocasions l’amplada de les parades provocava. Entre altres novetats atractives destacaria la mostra «L’Anoia del camp a la taula», amb la possibilitat de conèixer formatges, mels, embotits, olis, cerveses, vins... tot el que els artesans de la nostra comarca fan tan bé o millor que altres i que sovint desconeixem.”

Febrer 2018

PROPOSTES FIRAFUTUR A MASQUEFA

Formació i ocupació, eixos de la 12a edició de Fira Futur a Masquefa El 8 de març obre les portes, a la Fàbrica Rogelio Rojo de Masquefa, aquesta mostra adreçada als joves, als ocupats i a persones a l’atur que volen formar-se Xarxa TET Anoia Sud, del Consell Comarcal i de la Diputació oferiran informació i assessorament personalitzat als visitants sobre les diferents opcions per continuar estudiant.

ANOIADIARI

El 8 de març, la Sala Polivalent i el pati de La Fàbrica Rogelio Rojo seran l’escenari de la dotzena edició de Fira Futur, un projecte impulsat perla Xarxa TET Anoia Sud –amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya-. Fira Futur va dirigida als joves, a les seves famílies i a les persones en actiu o en situació d’atur que volen continuar formant-se. Per tot plegat, al llarg de tota una jornada (de les 10 h. a les 13:30 h. i de les 16 h. a les 18 h.) la Fira oferirà als visitants estands d’oferta formativa, punts d’orientació, espais d’experiències i formació per a professionals; i tot, amb la participació directa d’instituts, acadèmies, serveis d’orientació, cossos de

Espais d’experiències i tallers vivencials Professionals de diferents branques impartiran xerrades al Centre Tecnològic Comunitari (CTC) de Masquefa sobre com van cursar els seus estudis i com després els apliquen i han trobat una feina.

seguretat i institucions que mostraran diferents opcions formatives i professionals que existeixen a l’Anoia Sud i en el seu àmbit d’influència, tant per continuar estudiant com

per reprendre els estudis. Oferta formativa Diferents centres exposaran la seva oferta formativa, faran exhibicions i demostracions

pràctiques amb l’objectiu de mostrar al públic com són els estudis que els proposen. Punt d’orientació Diversos orientadors de la

Xerrades d’orientació Al llarg de la setmana de Fira Futur, també es realitzaran diverses xerrades d’orientació, adreçades a diferents col·lectius. Consulta aquí el llistat de conferències.

Febrer 2018

PROPOSTES BOTIFARUNNER A LA LLACUNA

ANOIADIARI

El 2008, un grup d’amics es va proposar organitzar una cursa de muntanya que recorregués l’entorn de La Llacuna, una cursa que, com recorden, “oferís les condicions que a nosaltres ens agradaria trobar. És a dir, oferir una organització atenta amb els corredors, avituallaments abundants i un preu just”. Naixia la Botifarunner, la cursa de muntanya de La Llacuna. Ara, deu anys després, la cursa s’ha consolidat plenament i amb èxit i és una de les fixes a l’atapeït calendari de curses que se celebren al nostre país. “Sembla que la fórmula va agradar i s’ha consolidat com una cursa de referència, hem tingut corredors vinguts de tot Catalunya i Andorra i sempre hem mantingut una dimensió ajustada que ens permetés seguir oferint el nivell de qualitat que volíem. En els últims anys han aparegut moltes noves curses i els corredors tenen més opcions on triar, i moltes curses estan patint davallades importants en les inscripcions però per sort ens seguim mantenint i estem al voltant dels 300 corredors inscrits” assenyalen els seus impulsors. Un dels molts atractius que ofereix la Botifarruner -i que fa que els que l’han “tastat”

400 corredors participen a la 10a edició de la Botifarunner El poble de La Llacuna es bolca en l’organització de la Botifarunner, la cursa que recorre els entorns del poble i que acaba a la seva emblemàtica Plaça Major. La cursa, que se celebra el 25 de febrer, celebra enguany el seu desè aniversari

repeteixin i la recomanin- és el seu recorregut. Per una banda, perquè la sortida i l’arribada es fan des de la magnífica i emblemàtica Plaça Major de La Llacuna. D’altra banda, el recorregut de la cursa transcorre pels camins i corriols dels boscos de l’entorn del poble, amb unes vistes impressionants. El circuit, de 22 km i 1000 metres de desnivell és, com assenyalen des del Centre Excursionista de La Llacuna, organitzadors de la cursa, “exigent, que per poder sumar els més de 1000 metres de desnivell positiu acumulat, en un terreny no alpí, obliga a fer moltes pujades i baixades”. Enguany, per commemorar el desè aniversari, a part de la cursa “Clàssica”, s’ha organitzat una altra cursa, “la Ràpida”, amb un recorregut d’11 km i un desnivell positiu acumulat de 500 metres. D’aquesta manera, “fem una festa més acessible a tothom”, assenyalen des de l’organització. Un altre atractiu és l’arribada a la Plaça Major, que és tota una festa. Allí, es reparteix botifarra a tothom i, enguany, en el marc del desè aniversari, hi haurà sorpreses. Desenes de voluntaris participen en l’organització d’aquesta cursa de muntanya a La Llacuna, un poble que es bolca perquè any rera any, i en portem deu, sigui un èxit

Febrer 2018

PROPOSTES MATINAL D’INTERCANVI DE LLAVORS A ARGENÇOLA matinal d’intercanvi de llavors, remarquen que “les llavors presenten un patrimoni genètic que l’home ha tardat milers d’anys a modelar. Des que les llavors comercials han entrat de ple en el món de l’agricultura, aquest patrimoni s’ha vist escapçat quasi en la seva totalitat. Aquesta matinal pretén posar el seu granet de sorra perquè les llavors ancestrals que encara sobreviuen, ho continuïn fent”.

ANOIADIARI

El diumenge 4 de març tindrà lloc una nova edició, la setena, de la matinal d’intercanvi de llavors a Argençola. Organitzada per l’associació cultural El Trill, la trobada vol ser “un espai on els amants, aficionats i professionals del món de l’agricultura puguin intercanviar experiències i coneixements, a més de retornar al cicle de cultiu, llavors de varietats que tenen el perill de quedar en l’oblit” segons expliquen des de l’organització. En aquesta setena edició, s’ha volgut fer un pas endavant. Des del Trill expliquen que “les llavors que any rere any són l’element aglutinador de la jornada prenen un punt més de protagonisme des de l’edició passada, on a part d’estar exposades perquè cada un dels participants es pugui endur les que li puguin interessar mentre deixa les seves pròpies, es fa una tasca de caracterització d’aquestes llavors”. L’objectiu d’aquest segon pas és, afegeixen, “que totes i cadascuna de les persones que participen en la matinal, en aportar els seus exemplars, ens informin de les particularitats d’aquests. Per la qual cosa, demanem als participants que, abans d’entrar ens omplin una fitxa amb informació sobre les llavors que aporteu vosaltres en l’intercanvi”. Els voluntaris de l’associació el Trill junt amb alumnes del CFGM de Producció Ecològica de l’Institut d’horticultura i jardineria de Reus, estaran a la disposició dels assistents per resoldre els dubtes que puguin tenir. Des de l’organització de la

Argençola acull la 7a matinal d’intercanvi de llavors de la Catalunya interior Organitzada per l’associació El Trill, d’Argençola, la jornada es comletarà amb una trobada tècnica sobre “Saviesa i experiències de les llavoirs tradicionals” i una caminada popular

La millor CUINA de l’Anoia

Activitats Les activitats de diumenge dia 4 de març començaran a les 9 del matí, amb una caminada popular “Matinals del Trill 2018” a la Vall de Rocamora i al Torrent de les Vinyes. També comptarà amb una Jornada Tècnica PAT, “Saviesa i experiències de les llavors tradicionals”, a la Sala polivalent de l’Ajuntament d’Argençola. Carme Garrido, tècnica de desenvolupament local i responsable de dinamització del sector agroalimentari del Consell Comarcal del Vallès Oriental explicarà el projecte i l’experiència del Banc de Llavors del Vallès Oriental. Per la seva banda, Lisette Vall, parlarà de la recuperació de varietats d’herba remeiera i culinària de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. Clourà la jornada Ramon Cuadros, director de l’Escola Agrària de Tàrrega. Durant tot el matí s’habilitarà un espai de trobada on intercanviar llavors i un petit mercat de productes de proximitat, on podreu esmorzar i a les 2 del migdia participar en el dinar popular amb la degustació d’una paella de verdures. En cas de mal temps la matinal es farà en espais coberts.

Febrer 2018

PROPOSTES FESTIVAL INTERNACIONAL D’ORGUE D’IGUALADA Amb el graller Jordi Mestres han produït el primer CD amb música per a gralla i orgue, “Cornucòpia”. També ha enregistrat per a l’emissora de ràdio Catalunya Música. Ha col·laborat amb moltes formacions vocals i instrumentals com el Cor Liedercàmera, Cor Vivaldi, l’Orquestra Terrassa 48 o l’Orquestra de Cambra del Garraf. És professor d’orgue al Conservatori de Grau Mitjà “Mestre Joan Just i Bertran” d’Igualada i a l’Escola Municipal de Música “Pau Casals” del Vendrell.

ANOIADIARI

Aquest diumenge, 25 de febrer, s’inicia el programa del 25è Festival Internacional d’Orgue d’Igualada, i ho fa amb accent igualadí. Jonatan Carbó, professor d’orgue del Conervatori Mestre Joan Just i Bertran d’Igualada, al costat del Cor Exaudio, d’Igualada, sota la direcció d’Esteve Costa, obriran el cartell d’aquest festival que arriba enguany a la seva 25a edició. Interpretaran composicions de Plum, Duruflé, Poulenc, Rodamilans, Civil, Vivancos i Taltabull. El festival s’allargarà fins el 25 de març, amb un concert setmanal, cada diumenge a les 6 de la tarda, a la basílica de Santa Maria, i amb entrada gratuïta. El segon concert (4 de març), anirà a càrrec d’Ignace Michiels, organista titular de la catedral de Bruges, a Bèlgica, acompanyat per Bart Coppé, trompetista solista de l’Orquestra Simfònica de Flandes. Interpretran composicions de Purcell, Van den Kerckhoven, Albioni, Bach, Mozart, Hansen, Dubois, Dvorak, Stamm i Goedicke. L’italià Enrico Viccardi serà el protagonista del tercer concert (11 de març). Concertista internacional i catedràtic d’orgue del Conservatori Superiror de Como, interpretarà composicions de Valtinoni, Petrali, Farina, Bach, Moretti, Bossi i Vivancos. El quart concert (18 de març) anirà a càrrec de Gail Archer, organista titular del Vassar College de New York City. Interpretarà composicions de Bach, Schumann, Mendelssohn, Slonimsky, Shaversaschvili i Mussorgski. El festival es clourà el 25 de març, amb un concert a càrrec de Rubin Abdullin, Rector del Conservatori Estatal de Kazan (Rússia). Acompanyat per les veus de la Coral Càrmina i de la soprano catalana Anna Martínez, i sota la direcció de l’igualadí Daniel Mestre, intepretaran composicions de Bach, Mendelssohn, Muset, Brahms, Rheinberger i Reger. El director artístic del festival és l’igualadí Joan Paradell i Solé, organista titular de la Capella Musical Pontifícia des de l’any 2011, prèviament organista titular de la Basílica de Santa Maria Major de Roma,[1] i catedràtic d’Orgue i Cant Gregorià al Conservatori estatal de Música Italià de Frosinone. De França a Montserrat Al primer concert del festival, Jonatan Carbó i el Cor Exaudio proposen un viatge musical, de França fins a Catalunya. D’entrada, ens aproparan a autors francesos i belgues del segle XX. Interpretaran: Toccatta de la II Suite op. 53, de les Pièces de fantaisie (orgue sol), de Louis Vierne (1870-1937); Stabat Mater (cor i orgue), de

25 anys del Festival Internacional d’Orgue d’Igualada El festival igualadí està de celebració. Organitzat per l’organista igualadí Joan Paradell, el certamen arrenca el diumenge 25 de febrer amb el concert de Jonatan Carbó i el Cor Exaudio, d’Igualada, i durant cinc setmanes, portarà a la basílica de Santa Maria, prestigiosos músics d’arreu del món

Jean Marie Plum (1899-1944); Tota pulchra es Maria (cor i orgue), de Maurice Duruflé (1902-1986); Prélude et fugue sur le nom d’Alain (orgue sol), de Maurice Duruflé; i Litanies à la Vierge Noire (cor i orgue), de Francis Poulenc (18991863). En un segon bloc, interpretaran composicions d’autors catalans: Díptic Montserratí: Virolai - Fantasia (orgue sol), de Francesc Civil (1895-1990); El cant dels ocells (cor a capella), de Bernat Vivancos (1973); Nadala (orgue sol), de Cristòfor Taltabull (1888-1964) i Dolça presó (cor i orgue), de

Cristòfor Taltabull. La presentació de tots els concerts del festival anirà a càrrec d’Antoni Miranda i Pallarès. Jonatan Carbó Va estudiar orgue al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb la professora Maria Nacy. Obtingué el Títol superior d’orgue i els Premis d’Honor de Grau Mitjà i Superior. Posteriorment va realitzar estudis de postgrau sobre la música hispànica dels segles XVI a XVIII al Consejo Superior de Investigaciones Científicas de

Barcelona amb la professora Montserrat Torrent. Ha ofert recitals en orgues d’arreu de Catalunya, les Illes Balears, Espanya i França. Destaquen els orgues del Palau de la Música Catalana, la catedral de Barcelona, catedral de Girona, basílica de Santa Maria de Maó, catedral de Perpinyà, basílica del monestir de Montserrat i l’església de los Venerables de Sevilla. Ha realitzat un doble CD amb l’obra “El Llibre d’orgue de Santa Maria de Vilafranca del Penedès” del compositor Josep Soler Sardà, enregistrat al mateix orgue de Vilafranca.

Cor Exaudio El cor Exaudio va néixer l’any 1996 sota la direcció de Daniel Mestre, fruit de la inquietud d’un grup de noies igualadines per descobrir el repertori coral de veus iguals. El maig de 2011 el cor va guanyar el 1r premi al Concurs Coral Internacional de Malgrat de Mar. El mateix any el cor Exaudio va ser convidat a participar en el Cicle Coral de l’Auditori. Al juny de 2012, van quedar en tercer lloc al Certamen Coral de La Antigua (Zumárraga). Esteve Costa, director Nascut a Castellar del Vallès, hi comença els estudis musicals i els continua al Conservatori de Sabadell on cursa el grau mitjà de cant amb Elisenda Cabero. Als 18 anys s’endinsa en el camp de la direcció als cursos de la FCEC i també assisteix a les classes magistrals organitzades per la FECOREM a Múrcia entre 2004 i 2011 amb Josep Vila, Harry Christophers, Gary Graden, Martin Schmidt, Vytautas Miskinis, Pablo Heras-Casado i Albert Alcaraz, entre d’altres. El 2012 va completar els estudis superiors de direcció coral a l’ESMUC, cursats amb Josep Vila i Johan Duijck. Com a director ha treballat de manera estable amb cors de diverses poblacions de Barcelona i el Vallès Occidental i ha treballat amb cors de Catalunya i Anglaterra com a director convidat. Ara també dirigeix el Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal, el Cor d’Homes d’Igualada i és el director fundador de PAX – Cor de Cambra de Sabadell.

El Cor Exaudio i Jonatan Carbó obren el festival

Febrer 2018

Anuari Repassem el gener amb un clic L’arribada de BonPreu Esclat a Igualada desencadena una polèmica política El ple d’Igualada va aprovar aquest gener la requalificació de l’antiga fàbrica de Vivesa. Els terrenys, fins ara qualificats com a usos industrials, passaven a ser una superfície de sòl comercial on és prevista la implantació del grup osonenc BonPreu Esclat. Dels 18.000 metres quadrats de la parcel·la, la proposta de BonPreu és crear una superfície de venda de 3.900 metres quadrats. Els grups de l’oposició van votar en contra del punt al ple -el govern es va valer de la seva majoria absoluta per aprovar-lo, en tot cas- i van argumentar que els efectes per al petit comerç d’Igualada serien notables. El principal argument que branden és que per tercera vegada en cinc anys s’ha recorregut a una modificació urbanística puntual per facilitar la implantació d’una gran superfície comercial. El govern, per la seva banda, creu que aquesta implantació és positiva per la contrapartida que ofereix per reurbanitzar la zona de l’antiga N-II.

Alba Vergés serà secretària quarta del Parlament de Catalunya aquesta legislatura La primera legislatura de la República proclamada tindrà una igualadina en un lloc privilegiat. La diputada d’Esquerra Alba Vergés, única presència anoienca a la cambra catalana, va ser escollida secretària quarta de la Mesa del Parlament en la sessió constitutiva que va tenir lloc el 17 de gener. S’obre una legislatura incerta en què caldrà aclarir fins a quin punt els efectes de l’article 155 que es va aplicar a partir del mes d’octubre es fan sentir sobre la capacitat d’acció de la Generalitat, que vol implementar mesures trencadores com la renda mínima garantida. És la tercera legislatura que Alba Vergés serà al Parlament. La primera, de 2012 a 2015, com a diputada d’Esquerra; la segona, del 2015 fins aquest 2017, dins la fórmula de Junts pel Sí -on compartia grup amb la també igualadina Maria Senserrich- i ara de nou amb els republicans. Alba Vergés continua la tradició de presència anoienca a la Mesa del Parlament, on ja va ser com a vice-president Antoni Dalmau i també Marina Llansana i Pere Calbó.

Febrer 2018

ANUARI Recull de les notícies del mes de gener publicades a l’anoiadiari.cat

Les més llegides 01 Detenen el jove Carles Duran arran del cas “Som 27 i més”

La reforma de la B-224 només portarà l’autovia fins a Masquefa

El cas de la Clàudia es reobre i la família té noves esperances

A finals de gener la Generalitat presentava el projecte del nou tram de la B-224 entre Sant Esteve Sesrovires i Martorell, que refeia un traçat anterior. En aquest acte, el Secretari General d’Infraestructures, Ricard Font, va confirmar que aquesta carretera serà una autovia des de Martorell fins a La Beguda, a Masquefa, i que les obres poden començar ja el 2019. El traçat anoienc de la B-224 nou, una variant de Vallbona a Masquefa, queda en tot cas per més endavant i sabem que no tindrà format d’autovia, un fet que ha desvetllat ja les protestes d’alguns alcaldes i agents del territori, que veuen com passa un altre tren de llarg de la comarca.

L’Audiència Provincial emetia aquest mes de gener un auto que reobre el cas de Clàudia Zorrilla, la nena d’11 anys de Cabrera d’Anoia que va morir el febrer de 2015 a la clínica Quirón en una operació que estava considerada “rutinària”. L’auto dels jutjats accepta el recurs d’apel·lació que va presentar la família de la nena contra la sentència del passat mes de maig del jutjat d’instrucció número 15 de Barcelona i que arxivava el cas. L’advocat de la família va rebatre els arguments de la clínica ja que “no van aportar cap tipus de prova toxicològica. Vam demanar a l’Audiència Provincial i ara tenim per fi l’auto que exigeix que presentin aquestes proves”.

Mor el fundador de Buff Joan Rojas

03 Es busquen testimonis d’una agressió a Igualada

04 L’igualadí detingut pels presumptes comentaris contra Rivera, en llibertat

05 Les estàtues d’Igualada es vesteixen de groc per rebre els Reis d’Orient

06 Els talls a l’autovia per les manifestacions de l’octubre i novembre, arriben al jutjat

Més de 50 anoiencs són cridats a declarar per la vaga del 8-N La persecució judicial contra l’independentisme continua i ara ha arribat també a l’Anoia. Durant el mes de gener, una persona d’Igualada va ser cridada a declarar als jutjats sense notificació prèvia per unes suposades amenaces a Albert Rivera a la xarxa. Aquella mateixa setmana, més de 50 persones que van participar en el tall de la carretera A-2 durant la jornada de vaga del 8 de novembre rebien citacions per anar als jutjats d’Igualada a declarar com a “investigats”. A la gran majoria dels investigats se’ls cita per ser titulars de vehicles que apareixien als atestats dels Mossos i que van incorporar en els seus informes, a més de tres persones “identificades visualment”.

Un individu arrenca llaços grocs de la Plaça del Rei

08 BonPreu Esclat obrirà un super de 3.900 metres quadrats a la vella Vives Vidal

Detenen un home que cultivava més de 800 plantes de marihuana a Igualada 10

L’ex candidat de Vilanova Decide, acusat de coaccionar la seva parella

Empresa de Piera precisa AGENT COMERCIAL per a Catalunya Experiència mínima de 2 anys Català i castellà parlats i escrits Coneixements informàtica nivell usuari Carnet de conduir Horari comlet Enviar CV a: jjbbdireccio@gmail.com

Agost2016

Febrer 2018

#ADFESTAMAJOR

43 55