AnoiaDiari Setembre 2017

Setembre 2017 www.anoiadiari.cat

GRATUĂ?T

02

Setembre 2017

El tema del mes

EL REFERÈNDUM SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, A L’ANOIA

90.000 anoiencs són convocats al referèndum per la independència En aquestes setmanes, la Guardia Civil ha fet diversos registres a empreses de la comarca, com Innovapack o Events. A Pallibeix van requisar 2,5 milions de paperetes, però les urnes que hi van trobar eren per a les eleccions del Barça

FRANCESC VILAPRINYÓ

En qüestió de 72 hores o menys des que surti aquest exemplar sabrem si el poble català ha donat el ‘sí’, i amb quina majoria i marge, per fer de Catalunya un nou membre de la comunitat internacional en forma de República. Serà en un referèndum en unes condicions excepcionals degut a la persecució judicial i policial que ha aplicat l’Estat espanyol a qui recolzés o impulsés la convocatòria. Per començar, a 27 dels 33 municipis de la comarca de l’Anoia l’Ajuntament garanteix la normalitat de les votacions, en els locals habituals. En sis, tots governats pel PSC, els alcaldes s’han acollit a la legalitat espanyola i no cedeixen espais.

S’hi podrà votar? També, sempre que els cossos policials espanyols no blindin els locals amb efectius i la resposta dels

Mossos a si es desprecinten els col·legis. En total, segons les dades dels darrers censos, hi ha uns 87.000 homes i dones de l’Anoia que poden votar diumenge. Ho faran en una seixantena de col·legis repartits als 33 municipis.

A Montbui, Vallbona i Vilanova, s’ha fixat un únic punt de votació, els respectius instituts, locals de la Generalitat. En el cas d’Òdena, hi ha prevista l’obertura de l’escola Castell d’Òdena i el Casal de l’Espelt.

A Cabrera d’Anoia, únicament hi haurà l’escola local, les Oliveres, mentre que als Hostalets, el centre de les votacions serà Cal Figueres.

A la resta de municipis, se seguirà a grans trets la consigna que va proclamar el vice-president Oriol Junqueras poc després del ple del Parlament del 6 de setembre, “es votarà com sempre”. Queda per veure si hi haurà homes uniformats

bloquejant els col·legis, però els centres no canvien: a Igualada repeteixen la majoria dels punts habituals. Una vintena de col·legis amb alguns canvis.

L’Escola Monalco aquesta vegada no obrirà. Els electors que exerceixen el dret a vot allà seran derivats a altres col·legis de la zona nord de la ciutat. També s’estrena l’Escorxador com a centre de votacions en substitució dels antics jutjats.

Registres a Igualada i Òdena La Guardia Civil ha posat l’ull a la comarca amb diversos registres per buscar urnes. El darrer, aquest dijous a la tarda, a les Comes, a les empreses Pallibex i Events. La Benemérita va intervenir 2,5 milions de paperetes i cent urnes... tot i que eren urnes per a les eleccions del FC Barcelona. Va ser també sonada l’entrada de la Guardia Civil a una nau industrial d’Òdena.

Show Els treballadors de l’empresa Innovapack van fer una broma per les xarxes socials que va portar a la Guardia Civil a registrar la planta en creure que hi havia urnes

Sense ordre judicial, tampoc.

L’arrel del show era una broma entre els treballadors, que havien fet córrer per les xarxes socials un muntatge fotogràfic on es feia una comanda d’urnes. La Guardia Civil va rebre la informació i va picar. La broma va significar que desfessin uns quants dels embalatges dels

03

Setembre 2017

27

Ajuntaments recolzen la convocatòria i cediran espais municipals per al referèndum de l’1 d’octubre.

Hi haurà una seixantena de col·legis oberts: Igualada, amb 21, i Piera, amb nou, són les localitats que obriran més locals per la votació.

40.242

Persones van acudir a les votacions del 9 de novembre de fa tres anys a l’Anoia. El cens en aquella ocasió era major (s’hi incloïen joves de 16 a 18 anys i persones sense nacionalitat espanyola). L’objectiu, superar la xifra.

de la Generalitat, el 20 de setembre, hi va haver una allau de persones que van marxar des de la comarca cap a la capital on van participar de les protestes davant les conselleries o la seu de la CUP, on els efectius policials de l’Estat amenaçaven d’ entrar. La mateixa nit hi va haver una gran concentració a Igualada, seguida d’una empaperada de cartells que cridaven a votar en el referèndum a diverses poblacions de la comarca. I, mentre, una cassolada, que es repeteix des d’aquella nit.

Les places dels ajuntaments van tornar a ser el centre de les activitats el diumenge 24, quan es van fer els tallers de pancartes i concentracions en favor del dret a decidir. I després del parèntesi de dilluns, dimarts al vespre van tornar les marxes, amb una de 200 joves –convocats per SEPC, Arran, Calma Tensa, JERC i Coll@ nada- que entroncava amb la vaga d’estudiants que hi ha des de dimecres. La manifestació de dimecres va portar uns 400 estudiants d’Igualada a tallar l’antiga N-II i a concentrar-se davant la Guardia Civil, on van cridar proclames a favor del referèndum.

Una igualadina dipositinat el seu vot en una urna del 9N. ESQUERRA XIFRÉ

productes dels magatzems, fins que es van adonar que Innovapack no es dedicava a confeccionar urnes ni a guardar-les.

Amb tot, la sola presència de la Benemérita ja va accelerar la mobilització de desenes de persones de tota la Conca d’Òdena, que es van personar a fora de la nau, situada al polígon de les

Mobilització Els anoiencs han sortit al carrer per defensar la convocatòria de l’1 d’octubre. Centenars es van desplaçar a Barcelona per protestar contra les detencions

Gavarreres. Els nou agents no van tardar a marxar de la seva única intervenció a l’Anoia fins al moment, relacionada amb el referèndum.

Durant aquestes setmanes, els anoiencs han sortit al carrer diverses vegades ja per defensar el referèndum. La jornada de les 14 detencions de càrrecs

Fent pinya A Igualada hi ha iniciatives aquest cap de setmana per ajudar als veïns a conèixer a quin local han de votar. Hi haurà més de 60 col·legis oberts a la comarca aquest diumenge

La Fiscalia entra en acció Els 27 alcaldes i alcaldesses que van recolzar el decret de convocatòria, que pertanyen a l’antiga CiU, ERC, CUP i ICV, es van posar des d’aquell moment a la diana de la Fiscalia. Fins ara, només un ha estat citat a Manresa. És Aleix Auber, el batlle de Capellades. El cupaire ja ha avançat que no està disposat a acudir davant del fiscal el 4 d’octubre, la data en què ha estat convocat. El cert és que, a diferència de la zona de ponent, on hi ha hagut un gran número d’entrades i citacions, al territori anoienc, l’acció del fiscal de Manresa ha estat més discreta.

(Continua a la pàg. 4)

04

Setembre 2017

TEMA DEL MES EL REFERÈNDUM SOBRE LA INDEÈNDÈNCIA DE CATALUNYA, A L’ANOIA democràcia”. Apunta que “no veig tan difícil que s’assoleixin les majories per reformar les lleis, perquè tampoc poden estar sotmeses a majories simples”.

Fa la comparativa amb el referèndum del Kurdistan “on s’ha instat a començar el procés, no a executar-lo”, per bé que remarca que són situacions “molt diferents”. Aymamí focalitza la seva crítica principal en l’administració Rajoy i més en les detencions i les accions policials de la setmana passada: “és lamentable que passi això. És un error històric que el PP s’hagi negat al diàleg. És el PP atiant l’anticatalanisme qui va encendre aquest foc” però que “la sortida no pot ser unilateral”.

La Fiscalia no ha passat a l’ofensiva fins aquesta darrera setmana, quan entre dimarts i dimecres va fer arribar, a través dels Mossos, els requeriments als responsables dels locals d’Igualada amb la Instrucció 5/2017. Unes ordres severes que amenacen als qui cedeixin claus amb responsabilitats “civils i penals” per delictes de malversació de fons públics, prevaricació i sedició.

Es tracta d’acusacions molt greus que poden comportar penes de presó. Els requeriments expliciten que aquestes persones han d’assenyalar aquells que els han transmès la informació i el material per la votació. Malgrat aquesta amenaça, no es té constància que cap dels responsables que la Fiscalia ha contactat hagi facilitat cap dada. Els formularis han quedat en blanc.

On votar L’Estat ha embargat bona part dels correus i els canals de comunicació que feien arribar a la població a quin col·legi electoral podran votar. Sense anar més lluny, es van intervenir les targetes censals. Amb tot, diversos col·lectius han avançat que es posen a la disposició de la població per aclarir on han d’anar a votar els particulars.

A l’Ateneu Igualadí, la taula d’informació hi serà de 10 a 1 d’aquest divendres 29. També al Casal Popular el Foment: els horaris d’obertura són divendres, de 7 a 9, i dissabte d’11 a 2.

Al Foment també hi haurà un espai per seguir les votacions al final de la jornada de l’1 d’octubre.

Vilanova i el paper de les policies locals Per al proper diumenge queda la incògnita de fins a quin punt s’hi oposaran els Mossos, aquests dies hem entrellucat que alguns segueixen amb poc entusiasme la resposta judicial, i també les diferents policies locals. A les alcaldies sobiranistes amb cossos propis, no hi ha hagut pràcticament incidències. És més, els batlles com Marc Castells han estat

El 22 de setembre, la Guàrdia Civil va fer una inspecció en una nau del polígon de les Gavarreres, a Òdena. TCM

enèrgics i han avançat que els agents es dedicarien a vetllar per l’ordre públic, cosa que va refermar Aleix Auber.

En el cas de Vilanova, un dels municipis que s’han posat d’esquena al referèndum, l’acció de les forces de l’ordre locals ha estat molt més restrictiva.

Hi ha hagut tres jornades en què els agents han fet identificacions. Va passar durant l’acció d’encartellament del dimecres 20 a la nit. Es van repetir a una parada d’ERC —instal·lada sense permís municipal, segons ha aclarit l’Ajuntamentdel Mercat Sant Hilari. I, finalment, dimecres al vespre en uns incidents a la parròquia.

L’Ajuntament de Vilanova ha remarcat que totes aquestes actuacions dels agents locals han estat “seguint ordres de la Fiscalia” i que no hi ha hagut un excés de zel per part dels agents.

El socialistes anoiencs, d’esquena a la celebració del referèndum Si l’actitud cap a la consulta del 9 de novembre per part del PSC a l’Anoia va ser força tèbia, amb un suport implícit per part de molts dels alcaldes

i regidors, en el cas de l’1-O tot ha canviat de mig a mig. Ja des d’un primer moment, el primer secretari del partit, Francisco Guisado, va dir que vetllaria perquè tots s’atenguessin a la legalitat espanyola. Els ajuntaments del partit que anteriorment havien mantingut postures més proclius al sobiranisme o fins i tot a l’independentisme, cas dels Hostalets o de Vallbona, en aquesta ocasió s’han arrenglerat amb la postura oficial del partit. No en va, des de la direcció de Barcelona es va anunciar que no tolerarien dissidències. En aquest sentit, en el cas de Vallbona d’Anoia, on els progressistes estan aliats a CiU, primer hi va haver un conat de donar suport al referèndum, però va quedar avortat pels perills que podien derivar de si la judicatura espanyola exigia responsabilitats penals. Un cas similar és el de Daniel Vendrell, alcalde dels Hostalets de Pierola i d’un perfil marcadament catalanista, que a darrera hora renunciava a cedir locals.

L’equació es fa encara més complicada si es fa un cop d’ull al PSC igualadí. Els progressistes van estar durant tot el

mandat 2011-2015 alineats amb les postures sobiranistes com ho evidencien les votacions d’aquest període. Primer es va negar a l’adhesió a l’AMI —la tardor de 2011—, però en diversos plens posteriors van adoptar posicions favorables a l’autodeterminació, més enllà fins i tot de la línia que defensava en aquell aleshores Pere Navarro. Després del 2015, el grup municipal de Socialistes d’Igualada ha evolucionat altre cop cap al federalisme, encara que amb una bel·ligerància molt menor que els seus companys anoiencs cap al dret d’autodeterminació.

Jordi Aymamí: “No a aquest referèndum” i crítica a la resposta estatal Per la seva part, l’ex alcalde d’Igualada, el socialista Jordi Aymamí, manté una postura contrària a l’actual referèndum, tot i que matisa que “crec en el dret de l’autodeterminació de Catalunya”. La crítica d’Aymamí, batlle de la capital anoienca en dos períodes, és que “es va aprovar la llei del referèndum sense una majoria qualificada. No es pot aprovar una llei des de la negació de la

Dicidim Igualada: criden a votar Les esquerres no independentistes de l’Anoia han mantingut una posició reservada sobre l’1 d’octubre. Amb l’estructura de Podem desdibuixada després de la seva eclosió fa tres anys, l’espai dels comuns encara s’està articulant a l’Anoia. Les primeres declaracions favorables a la convocatòria van venir del Partit Pirata. Darío Castañé és el portaveu de la formació a l’Anoia. Des que és a l’Ajuntament d’Igualada, ha fet front comú en les mocions de contingut independentista amb el govern, ERC i CUP. Després del seu posicionament personal, aquesta setmana Decidim Igualada en bloc —formació que agrupa Pirates, Cercle de Podem, ICV, EUiA i altres formacions— ha animat a participar en l’1-O, també “com a resposta de la repressió”. L’espai dels comuns va tenir també un paper actiu en la jornada de les detencions, el 20 de setembre, quan van convocar una protesta a la Plaça de l’Ajuntament. A nivell nacional, Catalunya en Comú va fer unes votacions on es cridava a participar de l’1-O però entès com una mobilització i no com un referèndum. Queda per veure quina resposta tindrà en la militància anoienca.

Setembre 2017

05

06

Setembre 2017

TEMA DEL MES EL REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, A L’ANOIA

Sis ajuntaments socialistes no es comprometen amb el referèndum ÒDENA La vila governada per Francisco Guisado (PSC) va renunciar a respondre la petició del govern que es cedissin locals. Posteriorment, va contestar amb les instruccions del TC

CALAF La capital del nord de la comarca va ser de les primeres a assegurar el suport al referèndum. El mateix dijous posterior al ple, el batlle Jordi Badia feia explícit el suport a l’1-O

IGUALADA L’igualadí Marc Castells va ser un dels primers alcaldes catalans a signar, el 7 de setembre, el decret de suport al referèndum, convocat pel Govern de Catalunya.

Ajuntaments no compromesos amb l’1-O

Ajuntaments compromesos amb l’1-O

MONTBUI Cap sorpresa en un dels municipis governat pel PSC des de fa més temps. Teo Romero va negar a les xarxes, i en anglès, qualsevol cessió d’espais municipals.

CAPELLADES La primera citació a un alcalde de l’Anoia per declarar pel suport al referèndum va arribar el 22 de setembre damunt la taula d’Aleix Auber. L’alcalde cupaire va manifestar que no declararà el proper 4 d’octubre

VILANOVA DEL CAMÍ En un dels municipis amb una tensió política més acusada, la campanya per l’1-O ha portat a la policia local a efectuar diverses identificacions de militants d’ERC, ara a l’oposició

ELS HOSTALETS Un dels grans dubtes era què faria una de les batllies del PSC amb un alcalde, Daniel Vendrell, de la sensibilitat més nacionalista del partit. Finalment, es va decantar per no cedir locals municipals.

CABRERA D’ANOIA L’alcalde Salustià Monteagudo, d’una de les famílies històriques del PSC a la comarca, ha tancat files amb el partit. No cedirà locals municipals per al referèndum.

VALLBONA D’ANOIA Amb un govern on CiU recolza la majoria del PSC, els socialistes liderats per Maribel Ferrer van anunciar que donarien suport a l’1-O. Haurien revocat el suport després de l’informe del secretari municipal.

A partir d’aquesta temporada, ens trobaràs a les botigues

Carretera de Manresa, 72 · Plaça de l’Ajuntament, 14 · IGUALADA

Setembre 2017

07

08

Setembre 2017

TEMA DEL MES EL REFERÈNDUM SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, A L’ANOIA

El suport a l’independentisme des d’una perspectiva anoienca MÒNICA MORROS

Cada dia una allau de notícies sobre el referèndum que ha convocat el govern català i les reaccions que aquest desperta, inunden els mitjans de comunicació. És interessant preguntar-nos com el nostre context més immediat, l’Anoia, percep aquesta situació i quina és la seva posició al respecte.

Per fer-ho és imprescindible fer una mirada enrere, sobretot enmig d’aquesta actualitat frenètica que sembla aportar una dosi de normalitat en una qüestió que no ho era anys enrere.

L’independentisme ha passat de ser una posició minoritària a ser l’eix central en el qual es mou la ciutadania catalana. És clar, doncs, que el component d’edat jove que caracteritzava aquesta opció ha deixat de ser un tret distintiu i el perfil sociològic que el sosté s’assimila molt al que compon la població catalana.

Per fer una comparació de l’evolució, en els darrers anys, de l’independentisme a la comarca de l’Anoia, s’agafaran dades dels comicis nacionals del 2012 i del 2015. Ja que no es disposa d’enquestes sobre suport a la independència per comarques que ens puguin donar una visió més acurada de la realitat. Tenint en compte aquesta qüestió i fent una anàlisi de les dades mencionades, el primer que destaca entre aquests quatre anys és l’augment de la participació, un augment que s’enfilava fins a assolir valors un 10% més elevats que en les eleccions passades, arribant fins a un 78,37%. Aquest

Un elector escollint la seva opció en una papereta de la consulta del 9N a Igualada. ESQUERRA XIFRÉ

augment és més superior a la comarca de l’Anoia que el que es va produir durant els mateixos anys al conjunt de Catalunya.

Fent una comparació amb el total del Principat és destacable que el vot netament independentista de les eleccions el 27S emès a la comarca de l’Anoia és també superior al del conjunt de Catalunya amb uns nivells del 52,11% i un 47,80% respectivament.

L’independentisme no

espanta sinó que aglutina, no només entre els mateixos partits polítics com es va veure amb la llista de Junts Pel Sí o en els acords presos al Parlament de Catalunya sinó també entre la ciutadania. Una tendència que ja s’observava al 9N a on l’Anoia tenia una participació de més de 40.000 persones amb uns resultats a on el Sí-Sí s’enfilava per sobre del 80%.

Recentment una dada molt rellevant que ens mostra el suport al referèndum que s’ha convocat és la cessió

d’espais públics per part de la més alta autoritat municipal, l’alcaldia. A la comarca de l’Anoia gairebé un 80% dels alcaldes i alcaldesses han cedit els espais municipals per tal que la ciutadania pugui votar l’1 d’octubre, una dada que al marge de no ser una acció directa de la ciutadania en si mateixa sí que és rellevant, ja que qui té la potestat de decidir si els locals municipals sobren o no diumenge 1 d’octubre és qui ocupa l’alcaldia i per tant qui representa al municipi.

Al marge d’això, serà la Generalitat qui s’encarregui d’obrir espais propis allà a on els municipals no hagin estat posats en disposició de la ciutadania.

Veiem doncs, que el suport a l’independentisme és creixent i que a la comarca de l’Anoia aquest és superior al del conjunt de Catalunya. Haurem de veure si això es manté l’1 d’octubre quan la ciutadania anoienca es pugui expressar a les urnes amb una pregunta clara i binària.

09

Setembre 2017

TEMA DEL MES EL REFERÈNDUM SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, A L’ANOIA

Jaume Mestres, l’anoienc que va plantar cara a Felip V El “Po de Jorba”, nascut a aquest poble de l’Anoia, va ser un dels capitans de Voluntaris Catalans més actius a la Guerra de Successió. Amb uns efectius reduïts, va ser un maldecap per a les tropes de Felip V FRANCESC VILAPRINYÓ

El Tricentenari de 1714 va passar de puntetes per l’Anoia pel que fa a explicar què va passar a casa nostra durant la Guerra de Successió.

Certament, la gran fita anoienca en el conflicte va tenir lloc tres anys abans, amb la batalla dels Prats del Rei, encara una gran desconeguda. No obstant, això en cap cas vol dir que la guerra per als anoiencs acabés en això. En una guerra molt llarga, de 1705 a 1714, les tropes d’un i altre bàndol van creuar diverses vegades el territori. Les dades que han sobreviscut no són diàfanes sobre quin posicionament van tenir les viles —que eren botiflers o austriacistes segons el moment—, però sí que la majoria d’anoiencs mobilitzats pel conflicte van fer costat a les institucions catalanes i a la causa de l’arxiduc Carles.

Igualada va caure el 19 de juliol de 1713. Que Catalunya i els catalans estaven majoritàriament amb el bàndol de Carles en parla la repressió brutal que van patir algunes viles properes: Manresa o, sobretot, Mediona i la Pobla. Aquesta darrera vila anoienca va ser cremada a principis de 1714. Mediona, una mica més al sud, també va ser cremada i els borbònics es van aferrissar amb la població civil. Les cròniques, però, no especifiquen l’abast d’aquesta escabetxina que ha donat nom a una festa popular.

Enmig d’aquest escenari, hi ha la figura de Jaume Mestres, el Po de Jorba. La principal font sobre la Guerra de Successió és la crònica de Francesc de Castellví, un home de Montblanc molt proper a Carles d’Àustria. I és ell que ens parla, en la seva obra Narraciones históricas d’aquest anoienc que va ser el capità de Voluntaris a Cavall.

L’home anomenat el Po de Jorba va néixer en algun moment de finals del segle XVII, però l’única seguretat que hi ha sobre el seu origen és la localitat: no sabem res de la seva família ni de la seva ocupació. La primera menció de Jaume Mestres és referent a accions que van tenir lloc el 1711. La seva companyia eren una cinquantena d’homes i es dedicaven a assaltar combois dels Borbons a la reraguarda.

La seva primera acció va ser el juliol d’aquell any, quan van sorprendre un centenar de soldats que portaven 300 bèsties de càrrega. Se’n van endur unes 200 i 140 mules, però la broma els va sortir cara: els felipistes es van organitzar aprofitant el terreny i van carregar avall quan els homes del Po de Jorba es retiraven amb els animals. Van perdre vuit efectius.

Un mes després, el Po de Jorba va tornar a la càrrega.

Acompanyat dels batallons dels capitans Càlichs i Segarra, van prendre un comboi de 40 cavalls, 8 oficials, 20 soldats, i molts bagatges a la zona de Fraga. Però quan van creuar

l’Ebre, els esperaven més enemics i molt superiors en número. Van haver d’abandonar tot allò que havien capturat i fugir.

El mateix setembre d’aquell any, tres anys abans que caigués Barcelona, a Corbins, els voluntaris comandats pel jorbenc acompanyats del capità Josep Sabater van capturar 15 soldats i 22 atzembles. Un èxit; però en la mateixa maniobra, els borbònics van fer presoners cinc dels homes del Po de Jorba. Els van executar. Aquest fet portaria a una venjança sonada. El 20 de setembre, durant la batalla dels Prats de Rei, uns 300 voluntaris de diverses companyies van agafar presoners 18 borbònics, que van ser passats per les armes. El Po de Jorba reapareix als annals tres mesos més tard, junt al capità Francesc Busquets. Amb 80 cavalls, i junt al Capità de Fusellers Josep Massip amb 60 fusellers, van envestir a Mequinensa un comboi borbònic de 60 carros i moltes atzembles que anava escortat per 230 infants i 100 cavalls. La infanteria va disparar una descàrrega tancada sobre els voluntaris, però els fusellers, que havien pres els passos, van replicar sobre la cavalleria borbònica, que va quedar delmada.

Els voluntaris del Po van carregar espasa en mà sobre la infanteria borbònica, que es va rendir.

El Po de Jorba sembla que va passar bona part del 1712 a la zona de Ponent. El febrer, amb

els seus voluntaris, va entrar d’amagat a Bellpuig, ajudat pels vilatans, per assaltar el castell. En el moment decisiu, però, van ser descoberts. Van dirigir-se cap als borbònics que hi havia al pati d’armes i van capturar 60 presoners, 20 cavalls i 8 mules.

La tardor del mateix any, va tenir lloc un dels combats més durs que veuria el Po de Jorba en aquella guerra. Va ser a Artesa, on amb el capità Ramon Moga van atacar un comboi borbònic de 400 cavalls, el doble que els seus.

Van aprofitar que els felipistes estaven dividits i els voluntaris catalans van destruir primer una part que anava separada i se’n van endur uns 20 cavalls.

Dies més tard, també amb Ramon Moga, Jaume Mestres va fer una de les seves accions més audaces. Es van posar a poca distància de Lleida “a un tret de fusell” i van emboscar —sempre segons la crònica de Castellví— a la partida de 60 cavalls que sortia de Lleida.

Van capturar 46 muntures.

El 1713 la figura de Jaume Mestres es difumina. Sembla que durant la retirada de les tropes aliades en virtut del Tractat d’Utrecht, també van obligar als Voluntaris a Cavall a anar cap a Barcelona. Eren homes aspres, que portaven molt temps combatent, i calia tenir controlats, de manera que estacionats a Barcelona van rebre pagues perquè no provoquessin avalots. Al Po de Jorba se li va assignar aleshores una companyia de voluntaris a

peu. I no apareix als registres fins a l’any decisiu: el 1714.

Mestres va estar al capdavant de la seva companyia, ara reduïda a uns 40 homes, en els atacs dels assetjadors al Convent dels Caputxins, el maig, i al baluard de Santa Clara, a l’agost.

A Narraciones históricas es constata que l’anoienc va ser ferit el dia 12, però el dia 14 ja tornava a estar al peu del canó. Va ser un dels que va acompanyar els voluntaris aragonesos i catalans a recuperar el baluard sent negra nit. La lluita va ser a les fosques, amb baionetes, i els catalans van haver de desistir de l’atac fins que es fes de dia.

L’endemà el contraatac català va recuperar el baluard.

Mestres seguia viu encara la jornada de l’11 de setembre. Els seus voluntaris a peu van ser a un dels reductes, la travessera feta a dins de la ciutat pel general Villarroel. La crònica de Castellví no especifica què va ser de Jaume Mestres, però tot apunta que el Po de Jorba va marxar a l’exili, cap a Àustria, on va tornar a servir a l’arxiduc Carles, ara ja emperador.

El 1734 va acompanyar el Carrasclet, conegut guerriller en contra dels Borbons, en una de les campanyes de la Guerra de Successió Polonesa contra Felip V. La darrera dada que tenim és que el Carrasclet va ser interceptat i fet presoner.

Hi estaria sis anys, fins 1740. La sort final de l’heroi anoienc de la Guerra de Successió ens és desconeguda.

10

Setembre 2017

TEMA DEL MES EL REFERÈNDUM SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, A L’ANOIA

Del 25A a l’1-O El 25 d’abril de 2010, enmig de diverses grans onades celebrades arreu de Catalunya, es va celebrar a Igualada una consulta popular sobre la independència de Catalunya. Aquella jornada va representar l’embrió d’un moviment que ha arribat fins a la celebració del referèndum vinculant de l’1 d’octubre TCM

A part, òbviament, de la llarga lluita independentista contemporània, sorgida durant el franquisme i amb diversos agents, i de la lluita pel dret a l’autodeterminació, moviments que han passat per diversos altibaixos, el referèndum d’aquest octubre té uns precedents molt clars: les consultes populars sobre la independència celebrades els anys 2009, 2010 i 2011 i que van suposar l’inici d’una gran mobilització ciutadana que s’ha vist reflectida en les multitudinàries manifestacions de les Diada de l’Onze de setembre dels darrers anys.

El 9 de novembre del 2014, ara farà tres anys, hi va haver un intent frustrat de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya, un referèndum que, finalment, es va convertir en un procés participatiu, no vinculant, organitzat per voluntaris. Però és en la celebració de les consultes populars sobre la independència de Catalunya, dutes a terme, en diverses onades entre el 2009 i el 2011 a més de 500 municipis catalans i de l’exterior, on trobem el precedent de l’1-O. Es van celebrar diverses grans onades de consultes: el 13 de setembre de 2009 (Arenys de Munt), 12-13 de desembre de 2009 (167 municipis), 28 de febrer de

2010 (80 municipis), 24-25 d’abril de 2010 (211 municipis i les primeres consultes a l’exterior), 20 de juny de 2010 (48 municipis), 10 d’abril de 2011 (consulta a Barcelona i a 20 municipis més), a part de diversos pobles i ciutats que la van celebrar puntualment en alres dates.

Arenys de Munt: amb tu va començar tot El 2009, el Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació, amb el suport de l’ajuntament d’Arenys de Munt, va convocar una consulta popular sobre la independència de Catalunya al municipi, d’uns 8000 habitants. El que havia de ser, a priori, una consulta anecdòtica, es va anar inflant i va agafar grans dimensions.

Per una banda, pel recurs presentat per l’advocacia de l’estat i l’anul·lació de l’acord amb l’ajuntament, fet pel qual la consulta es va haver de celebrar al local d’una entitat d’Arenys de Munt, el Centre Moral. També hi va afavorir la manifestació, amb el vist i plau del Govern espanyol, de la Falange contra la consulta, celebrada en una plaça del municipi i amb un fort desplegament policial. Aquell històric i emotiu dia, gràcies a l’organització popular, els veïns d’Arenys de Munt van poder exercir el seu dret i opinar sobre el futur del seu país, tot i que fos d’una manera simbòlica i no vinculant. Sota

l’atenta mirada de mitjans de comunicació i de la resta de municipis catalans, un 41% del padró d’Arenys de Munt va respondre a la convocatòria. La consulta d’Arenys va esdevenir tot un símbol i va esperonar un moviment de consultes que se celebrarien en diverses onades, arreu de Catalunya, els mesos següents. Poc després de la consulta d’Arenys, aquest moviment popular sorgit des del voluntariat, va esclatar en molts municipis catalans, on es van constituir comissions locals per seguir l’exemple i agafar el relleu d’Arenys de Munt fins a la creació de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència.

Aquest moviment es va estendre com una taca d’oli per Catalunya.

Mentrestant, des d’Igualada, l’organització de la consulta d’Arenys de Munt va ser seguida amb interès per un grup de persones que començaven a reunir-se amb l’objectiu de posar els primers fonaments per a la celebració d’una consulta a Igualada. Aquest grup d’igualadins es va desplaçar aquell dia fins a Arenys de Munt per viure en directe la jornada i prendre bona nota de la seva organització i desenvolupament. Poques setmanes després naixeria IGDecidim…

Una mar d’onades La primera onada de consultes es va celebrar el 13 de desembre de 2009, quen un

total de 166 municipis catalans van celebrar una consulta, seguint l’exemple d’Arenys de Munt. Un dia abans, s’havia dut a terme a Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà.

A l’Anoia, es van celebrar consultes als Hostalets de Pierola i Els Prats de Rei. La segona onada es va celebrar el 28 febrer de 2010, amb consultes a 80 municipis. Carme i La Llacuna van ser els municipis de l’Anoia on els seus veïns van poder opinar sobre el futur del seu país. L’onada més important pel que fa a participació es va dur a terme el mes d’abril, amb consultes a 209 localitats catalanes. A l’Anoia, es va poder votar a Capellades, Castellolí, Jorba, Òdena, Sant Martí Sesgueioles, Sant Martí de Tous, Vallbona d’Anoia i a la capital, Igualada.

Paral·lelament, durant aquells mesos, es van celebrar diverses consultes fora dels Països Catalans, en diversos punts de Suíssa, Alemanya, Canadà, Països Baixos o Irlanda. A l’estiu i a la tardor es van celebrar les darreres consultes sobre la independència, tant a Catalunya com a l’exterior.

El 20 de juny, es van realitzar consultes a 48 municipis, entre els quals hi havia La Pobla de Claramunt.

El 10 de juliol, amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, un milió i mig de persones van sortir al carrer en protesta pel recurs d’inconstitucionalitat efectuat pel

Tribunal Consitucional sobre l’Estatut d’Autonomia, aprovat pel Parlament de Catalunya i avalat per la majoria de catalans en un referèndum celebrat el 18 de juny de 2006. El TC havia passat el ribot al text català, com havia presumit en el seu moment el socialista Alfonso Guerra, President de la Comissió Consitucional del Congrés, amb la cèlebre “Nos hemos cepillado el Estatut” .

En la manifestació més multitudinària de la història del país, fins aquella data, els catalans van ser un clam a favor del dret a decidir.

El 10 d’abril de 2011es va celebrar la consulta a Barcelona. Organitzada per Barcelona Decidim, va assolir un 21,37% de participació a la capital catalana. Aquell mateix dia es van celebrar consultes a una vintena de municipis, en la darrera onada. A l’Anoia, van ser cridats a les urnes els veïns de Bellprat, Calonge de Segarra, Castellfollit de

11

Setembre 2017

TEMA DEL MES EL REFERÈNDUM SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, A L’ANOIA fins enguany. El 2013, inspirada en la Via Bàltica que el 1989 va unir les capitals d’Estònia, Letònia i Lituània per reclmar la seva independència de la URSS, l’ANC va organitzar una cadena humana de més de 400 quilòmetres, de Pertús fins a Alcanar, formada per més d’1’6 milions de persones.

Domàs de la campanya del 25A. IGDECIDIM

Riubregós, el Bruc, Pujalt, Sant Pere Sallavinera i Santa Margarida de Montbui.

A part de les diverses onades, molts municipis catalans -alguns prou significatius per la seva dimensió com Terrassa, Rubí, Tarragona o Sabadellvan celebrar la consulta de manera independent al llarg de tots aquests mesos.

Un exemple d’organització, participació i democràcia Aquestes consultes van ser organitzades per entitats, en mans de voluntaris, i amb més o menys suport dels seus ajuntamtents. Els seus organitzadors tenien molt clar que posaven una llavor (més) que havia de donar com a fruit, amb el temps, la celebració d’un referèndum vinculant. La trascendència de les consultes, que ha arribat als nostres dies amb la celebració de l’1-O, també va ser important en el seu moment, en el seu context

polític i, sobretot, social, com a moviment insòlit de participació i mobilització democràtica, transversal, un moviment sorgit des de sota, des de la base, impulsat per milers de voluntaris i al marge de partits polítics, que va sacsejar la nostra societat, especialment en una època de certa desafecció política.

Des de l’esmentada manifestació del 10J, la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre, ha viscut una gran transformació. A la tradicional manifestació de l’esquerra independentista que aplegava uns quants milers de persones, s’hi ha afegit una manifestació més multidudinària, organitzada per diverses entitats i partits sobiranistes. El 2012, sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa” es va celebrar a Barcelona, convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) la primera d’aquestes grans mobilitzacions que s’han anat repetint

9N: Del referèndum al procés participatiu El desembre de 2013, el President Artur Mas, va anunciar solemnement la data (9N) i la pregunta (o, més ben dit, doble pregunta) d’una consulta -que hauria de ser a priori vinculantsobre la indepenència de Catalunya: “Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?”. A partir d’aquest moment es va posar en marxa la maquinària per celebrar un referèndum vinculant amb garanties.

Després de superar amb claredat el tràmit al Parlament de Catalunya, es va traslladar al Congrés dels Diputats, on ni tan sols va ser admès a tràmit. La representació catalana demanava a les corts espanyoles que cedís al govern català les competències per a l’organització i convocatòria d’un referèndum, com pocs mesos abans havia succeït a Escòcia.

Tot i la negativa del congrés espanyol, el President Mas va mantenir la convocatòria, emparant-se en la llei de consultes populars no refrendàries i participació catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya. El govern espanyol va recórrer contra el decret de convocatòria signat per Mas i contra l’esmentada llei de consultes. Llavors, es va produir un gir, i els convocants van desconvocar la consulta, que seria substituïda per un procés participatiu, mantenint la data i la doble pregunta, però organitzada ara per voluntariat.

Tot i que els organitzadors no van obeir la suspensió d’aquesta nova celebració per part del TC, el govern espanyol va

menystenir el 9N i no va fer res per impedir-ho. Per escalfar motors per al 9N, per la Diada, prop de 2 milions de persones van dibuixar una senyera gegant en forma de V al llarg de la Diagonal i la Gran Via de Barcelona. La manifestació va ser promoguda dins la campanya “Ara és l’hora”, organitzada per Òmnium i l’ANC. Finalment, el 9N, malgrat no ser vinculant, van votar més de dos milions tres-centes mil persones, de les quals un 80,9% ho van fer pel SÍ-SÍ, un 10% pel SÍ-NO i un 4,5% pel NO. Després del 9N, el gener de 2015, Artur Mas va disoldre el Parlament i va convocar eleccions. La data: el 27 de setembre de 2015. El 27S. Els catalans eren novament convocats a les urnes. Però des del mes de gener fins el setembre, el panorama polític català va estar molt agitat. Aquestes noves eleccions tenien un caràcter plebiscitari.

La pressió per cear una llista unitària que unifiqués els partits partidaris de la indepenència i les entitats sobiranistes, va provocar el trencament de CiU i la creació, finalment, de Junts pel Sí, una candidatura transversal que aglutinaria les entitats Òmniu i l’ANC, Esquerra, Convergència, el sector díscol sobiranista del PSC i els Demòcrates, escissió d’Unió.

La CUP va decidir no sumar-s’hi. La nit del 27S van donar una majoria independentista en escons al Parlament de Catalunya, amb 62 diputats de Junts pel Sí i 10 per la CUP. Tanmateix, la victòria no fou prou contundent per declarar unilateralment la indepencència de Catalunya.

Pocs dies abans dels comicis, els catalans havien tornat a sortir massivament al carrer l’onze de setembre. Un milió i mig de persones van omplir de colors l’avinguda de Meridiana de Barcelona reivindicant els valors de la futura República catalana: democràcia, equilibri territorial, solidaritat, diversitat, sostenibilitat, igualtat, justícia social, innovació, cultura i educació.

Amb el referèndum a l’horitzó El gener de 2016, i arran de les fortes pressions de la CUP, el President Mas va fer un pas al costat i va proposar com a substitut l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que va ser investit president de la Generalitat el 10 de gener, gràcies a l’acord dut a terme el dia abans entre Junts pel Sí i la CUP i en el qual es va anunciar que substituiria Artur Mas com a president de la Generalitat a canvi de garantir l’estabilitat parlamentària al Govern.

La Diada del 2016, convocada novament per Òmnium i l’ANC, es va descentralitzar en cinc ciutats. Més d’un milió de persones es van aplegar a Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt per manifestar que estem “A punt” per construir una nova república “de les llibertats”.

En els darrers mesos, i amb una certa intensitat i diversos estira-i-arronses entre JxSí i la CUP -que, entre altres, van portar a una moció de censura al President i a canvis en el Govern- els partits polítics, amb el suport de les entitats sobiranistes, han tirat endavant un full de ruta que ha dut a l’aprovació, a principis d’aquest mes de setembre, de la llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya i la Llei de Transitorietat Jurídica i fundacional de la República Catalana i la convocatòria del referèndum vinculant que ha de celebrar-se aquest 1 d’octubre.

Entremig, prop d’un milió de persones van participar l’11 de setembre en la “Diada del SÍ”, sense por ni per les amenaces terroristes, que havien colpejat el país poques setmanes abans amb els atemptats a Barcelona i Cambrils, ni per les amenaces i la repressió del govern espanyol en contra de l’imparable moviment independentista català, que vol aribar al referèndum convocat pel dia 1 d’octubre, pacíficament, democràticament i amb un somriure, no com una onada, sinó com un tsunami de llibertat.

12

Setembre 2017

TEMA DEL MES EL REFERÈNDUM SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, A L’ANOIA

El 12 de novembre de 2009, dos mesos després de la consulta popular sobre la independència de Catalunya celebrada a Arenys de Munt, la primera de les més de mig miler que es van fer a Catalunya, es presentava públicament, i després de diversos mesos de treball, l’entitat IGDecidim, una plataforma formada per voluntaris i creada amb l’objectiu d’organitzar una consulta popular sobre la independència de Catalunya a Igualada. A l’acte de presentació d’aquesta entitat, celebrada al Teatre Municipal l’Ateneu, hi van intervenir, precisament, l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora, l’escriptor Marthew Tee i l’historiador i advocat Pep Cruanyes, impulsor de la Comissió de la Dignitat.

En aquell moment, IGDecidim ja havia deicidit no celebrar la consulta el 13 de desembre, en la primera de les grans onades, sinó que la posposarien fins el mes d’abril de l’any següent, amb la voluntat de poder fer més difusió de la campanya i afavorir una major participació. Un dels altres objectius de l’entitat fou el d’aconseguir més adhesions, tant de ciutadans com d’entitats i associacions.

Un dels factors d’aquests objectius fou la manca de suport institucional. En el ple municipal celebrat el 15 de setembre de 2009, el PP i l’Entesa, van rebutjar una moció de suport a la consulta sobre la independència.

D’aquesta manera, l’Ajuntament d’Igualada no cediria ni espais municipals ni recursos públics per a la celebració de l’esmentada consulta. IGDecidim, formada per una quinzena de persones vinculades al teixit associatiu de la ciutat, enjegava la maquinària per assolir el màxim d’adhesions i recursos per realitzar la campanya.

Després de mesos de treball, la comissió va aconseguir uns 10.000 euros en donatius i aportacions, per dur a terme

25A: El dia que els igualadins van parlar El 25 d’abril de 2010, 7.512 igualadins van donar la seva opinió sobre el futur que volen pel seu país la campanya i desplegar el dispositiu de la jornada del 25A, així com el suport de 1003 ciutadans i 71 entitats adherides. També va comptar amb 301 voluntaris que van fer possible la celebració de la consulta.

Un dels grans èxits de la consulta celebrada a Igualada fou la campanya duta a terme prèviament al 25A. IGDecidim va portar a tots els racons de la ciutat el seu missatge de neutralitat i llibertat de vot i la importància de la participació, per davant d’un resultat o altre. En aquest sentit, es van organitzar diversos debats amb veus a favor i en contra de la indepenència de Catalunya.

Durant la campanya, des del mes de març, es va dur a terme un intens porta a porta i es va desplegar la recollida de vot

anticipat arreu de la cutat, des dels equipaments esportius dins a la biblioteca, passant per la mesquita o els instituts.

El 19 d’abril, se celebrava al Teatre Municipal l’Ateneu, l’acte central de la campanya, amb les intervencions de l’actriu igualadina Lloll Bertran i de l’escriptor Salvador Cardús.

El 25 d’abril, 32.243 igualadins, a partir de 16 anys, estaven convocats a participar en aquest consulta popular sobre la independència de Catalunya a Igualada. Ho podien fer en les 25 urnes repartides en 13 col·legis electorals, ubicats en locals d’entitats i de particulars i, fins i tot, una a l’aire lliure, per la negativa del govern igualadí a cedir espais municipals.

Després d’una llarga jornada, acuradament organitzada

pels voluntaris d’IGDecidim, la junta electoral va anunciar els resultats: D’un cens de 32.243 electors, van participar-hi 7.512 igualadins, amb una participació del 23,3%, per damunt del percentatge previst. Per primera vegada, els joves de 16 a 18 anys podien votar. Ho van fer un 21,6% dels joves amb dret a vot dins aquesta franja d’edat.

Un dels altres col·lectius que, a diferència d’altres comicis, va poder exercir el vot, van ser els igualadins nouvinguts empedronats a Igualada. Ho van fer un 8,64%. Cal destacar, pel que fa a la participació, que Igualada fou una de les ciutats catalanes que obtingué un major percentatge de vot entre aquells municipis en què l’ajuntament no va donar suport a la consulta.

El SÍ va guanyar amb contundència amb 7.092 vots (94,83%). El NO a la indepenència va aconseguir 318 vots (4,25%). També hi va haver 69 vots blancs (0,2%) i 33 nuls (0,44%).

Diversos experts politòlegs i sociòlegs van destacar l’exit de la participació a la consulta d’Igualada. Van remarcar, com a claus de l’èxit: la bona organització per part de la coordinadora d’IGDecidim i dels 304 voluntaris, la campanya de participació realitzada al llarg dels mesos previs al 25A i la neutralitat del missatge expressat durant tot el procés.

De la jornada electoral, els observadors internacionals, un grup format per eurodiputats, van destacar l’excel·lent organització i la fiabilitat i transparència del procés. Com a comissió de garanties que va vetllar pel bon funcionament de la jornada, IGDecidim va constituir una junta electoral, formada per Xavier Cuadras i Morató, professor d’Economia i Empresa a la UPF; Carles M. Balsells i Castelltort, escriptor; Pere Rodrigo i Montserrat, òptic i ex- regidor de l’Ajuntament d’Igualada; Josep M. Torras i Ribé, catedràtic d’Història Moderna a la UB; Marc Riera, pediatra i ex-regidor de l’Ajuntament d’Igualada; Mar Aguilera i Vaqués, professora de Dret Constitucional de la UB i observadora Internacional en Processos Electorals; Ramon Sellarès i Ribera, metge; Carles Tarrida i Juncà, psicòleg i ex-regidor de l’Ajuntament d’Igualada; i Òscar Jorba i Jorba, advocat i ex-regidor de l’Ajuntament d’Igualada.

Aquell dia, al vestíbul de l’Ateneu Igualadí, després d’anunciar els resultats, els organitzadors, voluntaris, igualadins que van poder exercir el seu vot en aquell dia històric, eren conscients que aquella jornada era l’embrió d’alguna cosa important que passaria en els propers anys. Ja ha arribat.

Setembre 2017

13

14

Setembre 2017

A fons A FONS INICI DE CURS A L’ANOIA

Continuïtat en els números i canvis a les aules en el nou curs Lleugera caiguda dels grups d’infantil i primària a l’Anoia i petit augment dels de secundària JOSE S. GONZÁLEZ

Ha arrencat un nou curs escolar a la comarca. Les xifres globals d’alumnes a penes s’han modificat, però sí que s’han fet palès canvis qualitatius. En primer lloc, amb 11 escoles que enceten els projectes cooperatius d’Escola Nova 21, basats en els treballs en xarxa. Canvis en l’orientació pedagògica que coexistiran amb problemàtiques en les instal·lacions: hi segueixen havent barracons i, de fet,

Igualada s’estrena en aquest capítol, amb els del Badia i Margarit.

La comarca de l’Anoia segueix la tendència del conjunt de Catalunya pel que a les xifres d’alumnes matriculats en l’etapa d’educació obligatòria. És a dir, hi ha un lleuger descens pel que fa a l’educació infantil i primària i un petit increment a secundària. En el cas de les dades que han facilitat els Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament coincidint amb l’inici del curs escolar, aquesta tendència es

pot veure en la reducció de grups de les etapes d’infantil i primària (de 577 de l’any acadèmic 2016/17 es passa ara a 573) i l’augment als de l’ESO (de 197 grups a 204). Pel que fa a nombre d’alumnes, el govern ofereix xifres del conjunt de les Comarques Centrals, amb 49.524 alumnes a infantil i primària i 21.666 a secundària.

Per tant, pocs canvis respecte l’any anterior a la comarca de l’Anoia. Agafant ara dades de centres públics, cal destacar que hi ha un total de 420 grups a l’etapa d’educació d’infantil

i primària a tota la comarca.

Pel que fa als alumnes de P3 (els que durant el 2017 han fet o faran tres anys i que, així, entren al sistema educatiu), s’ha aconseguit mantenir totes les línies que hi havia l’any passat en centres públics. En total, hi ha aquest curs 45 grups del primer nivell del segon cicle d’educació infantil.

Els principals canvis en l’educació pública a la comarca els trobem als centres de secundària. En el conjunt del quatre cursos d’ESO, a l’Anoia es fan 144 grups, deixant

de banda escoles privades i concertades. Les novetats més destacades (més enllà de les esperades a segon, tercer i quart que ‘arrosseguen’ els grups d’anys anteriors) es produeixen a Igualada i Capellades. Els centres que experimenten canvis són el Badia i Margarit d’Igualada (passa de 2 grups a 3), el Joan Mercader d’Igualada (passa de 3 grups a 4), i l’institut Molí de la Vila de Capellades (passa de 4 grups a 3). Per tant, es guanyen dos grups a la capital comarcal, mentre que se’n perd un a Capellades.

15

Setembre 2017

A FONS INICI DE CURS A L’ANOIA A més, a l’Anoia també es posa en marxa un nou centre d’escola bressol rural. Es tracta de l’Escola Cabrera d’Igualada, a Cabrera d’Anoia, que s’afegeix al Pla experimental d’educació infantil de primer cicle en escoles rurals que impulsa el departament. De fet, és un dels dos únics centres d’aquest tipus que es posen en marxa enguany juntament amb un altre a Monistrol de Calders.

Una altra de les grans novetats a la comarca és el nou Cicle Superior d’Higiene bucodental que es comença a impartir a l’Institut Milà i Fontanals d’Igualada. És un dels sis cicles d’FP que s’estrenen a l’oferta dels centres de les comarques centrals (dos són de cicle mitjà i quatre superior).

Pecularietats Un altre dels temes que sempre es tenen en compte en parlar dels centres escolars és l’ús de barracons. A l’Anoia hi ha tres centres educatius públics que tenen totes les seves instal·lacions en barracons. Els tres es troben a l’Anoia sud i són la Secció d’Institut de Vallbona d’Anoia, amb 178 alumnes; l’Escola de Masquefa II, amb 68; i l’Escola Les Oliveres – ZER Serra d’Ancosa, a Cabrera d’Anoia, amb 48 estudiants.

En total, són 294 els alumnes

el curs passat. També a l’Alta Segarra el transport escolar és una qüestió a tenir en compte i, en aquest cas, els serveis seguiran com fins ara.

El CEIP Masquefa II és un dels centres de l’Anoia on els alumnes estudien en barracons

dels centres que només tenen mòduls prefabricats.

L’Anoia és la setzena comarca de Catalunya en nombre d’alumnes en aquest tipus d’instal·lacions.

Una peculiaritat de l’Anoia respecte a altres zones del país és la gran diferència que hi ha entre diferents punts de la comarca pel que fa a la concentració de població i els nuclis urbans. Això incideix de manera més o menys directa en l’ensenyament, ja

que el transport escolar s’ha d’adaptar a les realitats de cada indret. L’exemple més clar és el de Piera on, amb una quinzena de nuclis poblacionals dispersos per tot el municipi es fa imprescindible un sistema de transport escolar que sigui assumible per les famílies. En aquest sentit, l’Ajuntament i el Consell Comarcal mantenen la bonificació del 33% per al primer fill i del 100% a partir del segon. Per tant, s’aplicaran les tarifes que ja es van aconseguir

Les xifres a Catalunya En el conjunt de Catalunya, el curs escolar 2017-2018 ha començat amb 5.514 noves places de personal docent, el que representa un 7,1% més que l’any passat. Amb aquest increment de plantilla, seran en total 71.175 les places que Ensenyament posarà a disposició per a fer front al nou curs.

També creix el nombre d’estudiants, encara que –això sí- ho fa en un percentatge molt més baix que els de professors.

Les dades provisionals són d’1.562.780 alumnes matriculats, fet que suposa un increment de 2.700 respecte el curs anterior. De fet, en la majoria d’etapes es dona una disminució d’alumnat, a excepció de l’educació secundària obligatòria, que creix en més de 18.000 alumnes.

La majoria d’alumnat s’ha inscrit en centres públics, tant pel que fa als ensenyaments obligatoris com postobligatoris.

Un 66,1% de l’alumnat del segon cicle d’educació infantil, primària i ESO trien centres de titularitat pública, enfront del

32,5% dels concertats o l’1,4% dels privats.

La consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, va destacar a principis de mes durant la presentació d’aquest nou curs que des del departament l’encaren amb optimisme. “Millorarem l’equitat on sigui necessari i enfortirem el sistema millorant la innovació. El que hi ha al cor del sistema són els nois i noies i el seu èxit escolar determinarà el seu èxit a la vida i això serà el nostre èxit com a país”, va assegurar Ponsatí.

Pocs dies abans de l’inici del curs escolar, des del departament d’Ensenyament es va insistir en la necessitat de garantir la màxima normalitat en el començament d’aquest any escolar. Ho feia en referència als atemptats del passat mes d’agost a Barcelona i Cambrils i els possibles conflictes entre comunitats que poguessin sorgir. En aquest sentit, des del govern es recorda que cal vetllar pels drets dels infants, entre els quals es troben el dret a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Amb això, es vol facilitar que els professionals de l’educació desenvolupin la seva tasca sense interferències per poder vetllar pels drets dels alumnes a rebre una educació integral.

16

Setembre 2017

Entrevista “El sistema educatiu sempre evoluciona a millor, però la realitat és cada vegada més complexa” CARLES PARELLADA Pedagog

SUSANNA PUIGGRÒS Coincidint amb la tornada a l’escola, AnoiaDiari conversa amb Carles Parellada, mestre, impulsor de la Xarxa de Pedagogia Sistèmica de Catalunya, i President de l’Associació MES (Moviment Educatiu Sistèmic). Amb ell abordem qüestions com l’estat del sistema educatiu a Catalunya, el procés de tornada a l’escola després de les vacances d’estiu, la inquietud dels pares a l’hora de triar escola i el moviment de la Pedagogia Sistèmica a Catalunya, entre d’altres.

En què consisteix la pedagogia sistèmica?

La pedagogia sistèmica planteja que les coses que ens passen a les persones, als equips, a les famílies i a les aules estan relacionades amb les interaccions que es donen en el sí d’un grup. Quan surt un problema, no és una qüestió individual sinó de tot el grup, perquè ens influenciem mútuament.

tres (des del moviment de la pedagogia sistèmica) considerem que quan una criatura es mostra amb una dinàmica de TDAH és perquè està pressionada per una sèrie de circumstàncies que fan que es manifesti així, però ell no és en essència d’aquesta manera. Cal mirar els aspectes neurològics, i cal atendre als aspectes relacionals i emocionals.

És a dir, si un infant té un problema a l’escola ens hem de fixar en la seva família i el seu entorn.

Quan un alumne té un problema a l’escola mirem què està passant amb la interacció amb els seus companys, amb l’equip de mestres i amb el seu sistema familiar. Aleshores recollim observacions i dades de tot això i obtenim una visió global. La tendència majoritària avui en dia quan un nen té un símptoma és etiquetar-lo.

Poseu l’èmfasi en l’entorn i en les circumstàncies més que no pas en el propi individu. És evident que els éssers humans tenim una influència genètica significativa.

Naixem amb unes característiques modelades pel sistema social, que en els joves és bàsicament la família, l’escola i la pròpia comunitat. Som tan modelables per tots aquests contextos que es fa difícil imaginar que els infants ja veníem amb un símptoma “de fàbrica”. El TDAH és un cas paradigmàtic perquè fins i tot la persona que va divulgar-lo després es va fer enrere i va dir que la idea no era que arribéssim a l’extrem on ens situem avui en dia. Perquè resulta que estem medicant a nens que potser no ho necessitarien si atenguéssim més les situacions dels seus contextos de vida. S’han de millorar condicions de l’aula i de vegades condicions del sistema familiar. No perquè les famílies o l’escola ho facin malament sinó perquè de vegades deixem de banda aspectes dels quals no tenim consciència. La mirada sistèmica aporta una certa facilitat per fer diagnòstics i per valorar les implicacions que tenen els diversos sistemes en la vida dels infants. Tot i així, cal considerar molts factors alhora.

Com en el cas del TDAH Sí, el cas del TDAH és un clàssic. Nosal-

Hi ha un sobrediagnòsitc del TDAH? Sens dubte.

Per què?

Els infants tenen una capacitat perceptiva molt gran i tota l’estona ens estan observant, generalment d’una forma inconscient. Això als adults en costa de veure. Els nens es mimetitzen molt amb les necessitats inconscients o expectatives dels pares i busquen donar-hi resposta. De vegades no poden i això els genera malestar. En els últims 5 o 10 anys el que serien els trastorns clàssics han incrementat. Sembla com si la majoria de nens i nenes nascuts darrerament haguessin de tenir algun problema. Però això és impossible perquè l’evolució de l’espècie humana sempre va a una direcció favorable. Amb un grup de formació fèiem una anàlisi de diferents trastorns i ens en van sortir prop de 20. De cada tres o quatre nens i nenes n’hi ha un a qui se li diagnostica algun d’aquests trastorns. Aquesta realitat està sobredimensionada. El nostre mecanisme biològic, el nostre programa intern de desenvolupament, no pot funcionar tan malament. Per això hem de buscar algunes altres raons a través d’una perspectiva més àmplia, i hem d’acompanyar a les famílies i als professionals a comprendre-les.

De vegades els pares poden tenir la sensació que el seu fill o filla, quan neix, no porta un manual d’instruccions sota el braç.

Exacte. Vull deixar clar que no és que els pares ho facin malament. Els pares actuen amb la informació i el coneixement que tenen i també a partir de la seva pròpia experiència. Sempre ho fan de la millor manera possible, d’això no en tinc cap mena de dubte. No hi ha cap pare que vulgui que al seu fill les coses li vagin malament. Però a vegades in-

conscientment actuem de maneres que no són del tot favorables per als infants.

El mateix li pot passar a un mestre.

Això comporta una revisió de la tasca d’acompanyament dels infants i joves contínua.

Com definiries l’estat del sistema educatiu actualment?

El sistema educatiu sempre evoluciona a millor, però la realitat cada vegada és més complexa. Teòricament amb tot el que sabem actualment ens hauria d’anar molt millor però encara hi ha moltes mancances. Als anys 80 apareix la teoria de les intel·ligències múltiples que afirma que tots els infants tenen algun tipus d’intel·ligència en la qual poden destacar i que contraresta el fet de pensar que només les llengües o les matemàtiques són importants. El sistema educatiu, però, no ha incorporat aquesta visió. Continuem avaluant i fent programes educatius basats en llengües o matemàtiques, la qual cosa minva les possibilitats vitals dels infants. Hem de tenir clar que el futur ja no depèn de nens molt hàbils en llengua o matemàtiques. Depèn de la capacitat de les persones per trobar solucions fàcils i ràpides a problemes complexos, i de la capacitat de generar nous tipus de pensaments i noves maneres d’emprendre la vida. L’Administració té sempre una bona intenció però també té una gran pressió, que pot fer que no sigui tan agosarada com convindria. Hi ha mestres molt preparats que porten a terme experiències innovadores però també hi ha una certa por d’alguns col·lectius d’educadors/res, i d’escoles que no s’atreveixen a canviar per la inseguretat que els produeix aquesta pressió externa.

“

Setembre 2017

El futur ja no depèn de nens molt hàbils en llengua o matemàtiques. Depèn de la capacitat per trobar solucions fàcils i ràpides a problemes complexos

Escoles públiques o escoles privades/concertades?

Necessitaríem garantir, sí o sí, un sistema educatiu en el qual hi hagués pluralitat de propostes, sense perdre de vista el valor social de l’escola pública.

Els pares tenen dret a triar l’educació dels seus fills i és bàsic que hi hagi una gran tipologia d’escoles per tal d’enriquir el sistema educatiu. El que posa de manifest que el sistema educatiu no acaba de funcionar a dia d’avui és que tot sovint apareixen diferents tipus d’escoles alternatives, que se surten o estan al marge del sistema reglat, perquè una part dels pares i mares no acaben de sentir-se a gust amb el que els ofereix el sistema actual. Certament no tothom té els recursos econòmics ni la visió cultural d’imaginar un tipus d’escola diferent. Per això és un dret de la comunitat poder tenir, com a punt de partida, una escola pública que aculli a tots els infants de totes les cultures i contextos socials. I això no ha d’anar en detriment de cap altra estructura d’escola de les que gaudim avui dia, totes elles fan una gran tasca i sense la seva permanència tampoc es podria garantir un bon sistema educatiu.

A la comarca de l’Anoia, quines escoles innovadores destacaries? És compromès de dir. A cada comarca i a cada territori hi ha certes escoles que s’han arriscat, per dir-ho d’alguna manera, a fer projectes molt innovadores, també a l’Anoia. Ara no seria adequat anomenar-les perquè faria un greuge comparatiu. Sempre he pensat que totes les escoles ofereixen coses que són molt importants i favorables. Hi ha algunes que destaquen més en uns aspectes i d’altres en altres. L’important és la

diversitat i que en un conjunt donem una oferta educativa de molta qualitat.

Des del món polític o Conselleria d’Ensenyament es tenen prou en compte les veus dels experts en pedagogia o educació?

El que es mou sota el que és visible en l’àmbit de la política acaba tenint un pes específic per qüestions de pressupost, ideològiques... Si poguéssim agafar un govern amb la capacitat de no colonitzar el sistema educatiu en funció dels interessos de la pròpia marca política les coses ens anirien molt millor.

Mentre no aconseguim un acord real a nivell de tota la comunitat educativa que estableixi criteris per un sistema educatiu que no canviï cada vegada que canvia un govern, se’ns farà complex evolucionar d’una forma sostenible.

El sistema educatiu dels països nòrdics és el millor?

Es tracta d’un model blindat dels canvis polítics i dels cicles electorals. Per tots els partits, l’educació és un valor central. Des de fa un anys aquests països tenen uns acords que fan que l’educació es mantingui estable i això els ha donat un avantatge molt important respecte nosaltres. De tota manera, ens fixem molt en els sistemes nòrdics però no hem d’oblidar que l’índex de suïcidi d’aquests països també és molt elevat.

No hi ha un sistema educatiu que sigui perfecte en totes direccions. Catalunya és un país amb unes condicions geogràfiques, econòmiques i socials que podrien fer que tinguéssim un dels millors sistemes educatius del món, i ho dic amb la boca ben gran perquè n’estic del tot convençut, i ho constato cada dia allà on vaig a fer intervencions.

“

17

Necessitaríem garantir, sí o sí, un sistema educatiu en el qual hi hagués pluralitat de propostes, sense perdre de vista el valor social de l’escola pública

Però tenim diversos tipus de pressions i conflictes interns que hem de resoldre: el canvi continu de lleis educatives, la manca de valorització de l’educació com a motor de transformació, etc.

Com ha de ser un bon procés de tornada a l’escola?

Ha de ser amb molta calma. Cal que no tinguem presses ni hi posem expectatives massa grans. Quan uns pares posen unes expectatives molt altes als fills els estan creant un condicionant important. La mirada sistèmica el que aporta és que les informacions que circulen entre les persones no són solament verbals; són bàsicament llenguatge analògic, relacionant amb la postura corporal, la mirada, l’entonació, etc. i amb pensaments que tenim però creiem que els infants no els perceben. Els fills fan molt cas de les sensacions que tenen els pares, perquè tenen una capacitat molt elevada per percebre el món emocional dels adults. Per tant, els pares hem de treballar també en aquesta dimensió personal.

No posar-los expectatives vol dir no fer-los un toc d’atenció si van malament de notes?

Un toc d’atenció cal sempre i els pares hem d’esperonar els nostres fills, però mai posar-los pressió. Fixa’t, Einstein treia males notes en matemàtiques perquè no li interessaven, però va ser un geni de la física i de les matemàtiques. D’entrada no sabem on és el talent del nostre fill. X Si el pressionem no funcionarà i si el deixem sense dir-li res tampoc. Hem de trobar un terme mig i confiar que quan alguna cosa no funciona, amb un bon acompanyament, ell mateix trobarà altres possibilitats i al-

Perfil Carles Parellada acumula una llarga trajectòria en el món de l’educació i és un bon coneixedor de les fortaleses i les mancances del sistema educatiu del nostre país.

Diplomat en Magisteri per la Universitat de Barcelona també és psicomotricista i terapeuta familiar sistèmic.

Ha exercit de mestre d’Educació Infantil i Primària, ha treballat a l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment exerceix de forma autònoma com a formador de mestres, i acompanya a grups de famílies en la seva tasca educativa.

Conjuntament amb Mercè Travesset ha estat un dels inspiradors i impulsors de la Xarxa de Pedagogia Sistèmica de Catalunya. També exerceix com a supervisor d’equips professionals de diversos àmbits (educació, treball social, justícia, salut...) que treballen amb infants, joves i famílies en situació de risc. “Això m’ha donat una visió molt àmplia del sistema educatiu i de les problemàtiques que tenen els infants i joves”, relata.

Parellada té una actitud positiva i optimista davant l’actual sistema educatiu, però reconeix que encara hi ha molt marge de millora. Defensa que hi hagi una gran pluralitat de propostes: escoles públiques, concertades i privades, alternatives, etc. i remarca que cal garantir una escola pública de qualitat per a tothom, i que després cada família esculli l’escola que li sembli més adient. Aposta també per un model d’escola que fomenti una reflexió sobre la pròpia vida i que vagi més enllà de la simple transmissió de coneixements.

18

“ “ “

Setembre 2017

ENTREVISTA CARLES PARELLADA, PEDAGOG tres camins. Com a pares els hem d’escoltar i recolzar.

També hi ha d’haver un terme mig a l’hora de posar límits?

S’han de posar límits als fills, això no és discutible. La qüestió és com han de ser aquests límits. Els pares parlem massa i escoltem poc. Els fills tenen les dificultats i en una bona part tenen les respostes: nosaltres hauríem de ser els que els acompanyem a trobar la connexió entre una cosa i l’altra. Cal que els pares els observem molt, hem d’aprendre a confiar.

Hi ha hagut un interès creixent dels pares vers els temes educatius en els darrers anys?

Totalment. En pedagogia sistèmica fem una distinció entre les generacions de les persones. Si tu vas néixer l’any 75 la teva generació sistèmica és la dels 90, perquè sumem quinze anys a l’any en què vas néixer (el pas del món infantil vers el món adult). Aquesta generació sistèmica dels 90 és la que ara té un interès molt gran per l’educació. Els pares sempre han estat interessats per l’educació dels seus fills. El que passa és que hi ha hagut èpoques en què la situació era tan precària que per molt interessat que estiguessis hi havia coses de supervivència més importants. Aquesta generació de pares “dels 90” serà la que transformarà l’escola a través de la seves aportacions, implicacions, demandes, discussions...

Amb l’ESO arriba el salt a l’adolescència, que cada vegada comença més aviat.

Els nens que entren a 1r d’ESO entren en un món que se’ls fa gran perquè hi ha nens de més edat que ells i la dinàmica metodològica és molt diferent. El sistema educatiu que va implantar l’ESO és una idea boníssima, perquè estableix l’educació obligatòria fins als 16 anys.

L’adolescència ha estat sempre complexa i ara amb el tipus de vida que tenim (xarxes socials, etc.) encara més. Una de les coses que necessiten els adolescents és conversar i disposar de temps per assumir els canvis... Quan perdem un estudiant no només perdem el fet que aquella criatura perdrà l’oportunitat de formar-se: tota la societat perd un capital d’un gran valor de futur.

Per què hi continua havent, encara, un estigma amb la Formació Professional?

Perquè encara no hem canviat de cultura. En els últims anys hi ha hagut dues fites importants on l’Administració l’ha encertat, entre d’altres, per suposat: el sistema educatiu obligatori fins als 16 anys i els mòduls professionals. Amb els mòduls tu pots desenvolupar un talent que probablement a Batxillerat no podràs desenvolupar. Caldria fer millor promoció de la FP. Tendim a pensar que les persones que tenen carrera són més competents que les que no en tenen. Això és fals. El llibre de la intel· ligència emocional de Goleman, que és

Si poguéssim agafar un govern amb la capacitat de no colonitzar el sistema educatiu en funció dels interessos de la pròpia marca política les coses ens anirien molt millor

Catalunya per les seves condicions geogràfiques, econòmiques i socials podria tenir un dels millors sistemes educatius del món

Els centres educatius han de ser espais biogràfics que et permetin conèixer-te a tu mateix i tenir una visió pròpia del món

dels anys 80, deia que els estudis longitudinals, fets amb una part de població molt àmplia, demostraven que les persones que senten que han tingut més èxit a la vida no són ni les que tenen més carreres ni les que han acumulat més diners, ni més prestigi social. Són les que han aconseguit millors vinculacions amb l’entorn social, familiar, professional, i les que resolen amb major facilitat els seus conflictes quotidians.

Hem de visualitzar l’itinerari educatiu i professional dels nostres infants i joves amb una visió de llarg termini. Hem de veure què els dóna satisfacció realment i tenir present que les persones amb talent, innovadores, amb capacitat d’iniciativa i amb una visió àmplia de la vida, acaben reeixint en els reptes de la vida, tant a nivell personal com professional.

Els currículums educatius actuals, però, posen poc èmfasi en aquestes reflexions vitals.

Les escoles, els instituts i les universitats són espais educatius i haurien de permetre i promoure aquesta reflexió sobre la pròpia vida. Pots sortir de l’ESO sabent molt bé què són les equacions de segon grau i què diu el teorema de Pitàgores però sense saber qui ets tu mateix ni què esperes de la vida. Els centres educatius han de ser espais biogràfics que et permetin conèixer-te a tu mateix i tenir una visió pròpia del món.

Hi ha molt temps, i diversos itineraris per consolidar el procés de professionalització!

Setembre 2017

SARAUTO. Igualada - Sant Fruitรณs de Bages - Tel.: 938 033 000. www.sarauto.com

19

20

Setembre 2017

imatges MANIFESTACIÓ L’onze de setembre de 1977 se celebrava la primera manifestació a Barcelona de la Diada des de l’inici de la dictadura franquista. Més d’un milió de persones sortien al carrer cridant “Llibertat, amnistia i estatut d’Autonomia”. A Igualada, com molts municipis catalans, va acollir una concentració per a commemorar la Diada, que va omplir la Plaça de l’Ajuntament, convocats per l’Assemblea Democràtica d’Igualada FOTO: ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA

Setembre 2017

21

22

Diàleg

“

Setembre 2017

Pel cap em passen moltes coses que m’encoratgen a no afluixar, malgrat la pressió que estem rebent per part de l’estat Espanyol, que ens pretén esporuguir amplint el país de forces d’ocupació, per preservar el seu “derecho de conquista” per la força de les armes, i volent imposar la seva raó de la força, contra la nostra fprça de la raó JAUME PIQUER

Serà l’urna de l’honor

P

JAUME PIQUER

N

Estimats companys i amics, estic tan capficat en els moments que estem vivint, que no sóc capaç de concentrar-me en escriure aquest article. Són dies d’emocions molt fortes, i són tantes les coses que voldria dir, que gairebé no sé ni com posar-m’hi. Pel cap em passen moltes coses que m’encoratgen a no afluixar, malgrat la pressió que estem rebent per part de l’Estat Espanyol, que ens pretén esporuguir omplint el país de forces d’ocupació, per preservar el seu ‘derecho de conquista’ per la força de les armes, i volent imposar la seva raó de la força, contra la nostra força de la raó. Si m’ho permeteu, ja escriure en alguna altra ocasió amb més calma. Sí que vull aprofitar aquest espai per difondre missatges d’alguns dels meus referents, que penso que són molt clarividents i engrescadors. Ni són els millors ni són els únics. De fet, aquesta llista es podria ampliar molt més, però aquests dies tenim altra feina.

- “No volem que ens governin bé des de Madrid, volem que deixin de governar-nos”. Enric Prat de la Riba -“Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils”. Joan Sales -“Vaig anar a Madrid sent autonomista, i en vaig tornar sent independentista”. Francesc Ferrer i Gironès -“Visca Catalunya Lliure”. Manel Carrasco i Formiguera -“Si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, som un país imparable”. Josep Guardiola -“Voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig”. Marià Villangómez -“Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres”. Lluís Companys -“Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.

Joan Fuster.

-“El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors”. Francesc Pujols -“De nosaltres depèn que Catalunya se salvi definitivament o que desaparegui per sempre com a poble”. Mn. Josep Armengou.

- “La realitat assenyala que no estem units a ningú, sinó que hi estem sotmesos”. Manel de Pedrolo -“Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada”. Antoni Gaudí -“Potser el més repulsiu dels pobles dominadors sigui el fet d’imposar als seus dominants l’espectacle de la seva mediocritat insoluble”. Joan Fuster -“O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai”. Joan Fuster -“Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà i no ens mena cap bandera que no es digui llibertat”. Lluís Llach -“Nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por”. Salvador Seguí “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.

Salvador Espriu -“L’autonomia que ens cal és la de Portugal”. Brams -“Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya”. Francesc Macià -“La frase ‘Catalunya és Espanya’ ve del llatí ‘Una pollum com una ollum’”. Anònim “Ser valent no significa no tenir por de res. Ser valent vol dir fer allò que creus que has de fer malgrat la por”. Joan Barril -“Si no lluites, tingues com a mínim la decència de respectar els que sí que ho fan”. José Martí -“Que les vostres decisions responguin a les vostres esperances, no a les vostres pors”. Nelson Mandela -“Si ets neutral en situacions d’injustícia, és que has triat el costat de l’opressor”. Desmond Tutu -“Catalans, l’hora és greu i gloriosa. L’esperit de Macià ens acompanya. Cadascú al seu lloc, i Catalunya i la República al cor de tots”.

Lluís Companys.

Salut i independència!

Que la realitat no t’espatlli el titular

és feia impossible distiner circumstàngir-ne la titularitat; totes cies personals les televisions espanyoles darreres setles han estat servils en manes he tingut aquest procés: la pública l’oportunitat de veure per motius polítics evimés minuts de televisió dents, i les privades perde l’habitual, i m’he esquè no podrien sobreforçat per veure els inMARINA LLANSANA viure sense la subvenció formatius de les diverni sense la publicitat de Consultora en comunicació ses cadenes espanyoles les empreses de l’Ibex35 sense canviar de canal. (també motius polítics, Com que totes, sense doncs, tot i que menys excepció, han obert els evidents). I parlem de seus informatius amb televisions però podríem el “desafío soberanista” parlar també de premsa cada dia durant les dues escrita; les capçaleres de darreres setmanes, he Madrid -i alguna de Barcelona- s’han plegat pogut arribar a diverses conclusions. de la mateixa manera a un relat prestablert La primera és que, a diferència del que per les forces de l’ordre. I aquesta és la segohavia pensat sempre, les línies editorials na conculsió; i és que, a diferència del que ens dels mitjans han quedat difoses, i les di- havien ensenyat a la facultat de periodisme, ferències entre uns i altres han estat mí- totes les televisions espanyoles recorrien nimes. Qualsevol peça informativa de La constantment a la tècnica d’elevar l’anècdoSexta sobre el Ple del Parlament on es va ta a categoria. Les notícies no s’ordenaven en aprovar la llei del referèndum o sobre els funció de la importància sinó d’un titular prepreparatius de l’1 d’octubre hauria pogut concebut, i així per exemple als informatius ser emesa a Telecinco, a Televisió Espan- del dia 20 de setembre ocupava més minuts yola o a Telemadrid sense aixecar cap sos- i en un lloc més preferent els cotxe abonyegat de la Guàrdia Civil a les portes de la Conpita. selleria d’Economia que les 50 mil persones De manera sorprenent, aquells mati- que s’hi aplegaven pacíficament. La causa de

sos en l’exercici del periodisme que feien diferenciar unes redaccions d’unes altres -unes empreses de comunicació de les altres- s’han volatilitzat i totes han emès a l’uníson els mateixos missatges contra la Generalitat, contra el Parlament, i contra la ciutadania, amb la mateixa terminologia i el mateix enfocament. Quan es tracta de parar els peus als catalans es deixen al marge totes les ideologies, i dretes i esquerres es troben per disparar contra un objectiu comú.

I de la mateixa manera que era impossible diferenciar les línies editorials, també

la mobilització -els catorze alts càrrecs del Govern detinguts- quedava en segon terme, seguint aquella consigna de la pitjor escola del periodisme: “Que la realitat no t’espatlli un bon titular”. Calia parlar de “tumultos” per fer creure que de debò havien existit i els mitjans es plegaven, un rere l’altre, a aquest objectiu.

No se sap encara com acabarà la història, però lamentablement l’hemeroteca sempre recordarà el trist paper de la majoria d’empreses periodístiques de Madrid. I el temps permetrà saber qui van ser els adoctrinats i qui els adoctrinadors.

Setembre 2017

23

“

24

... lamentablement l’hemeroteca sempre recordarà el trist paper de les empreses periodístiques de Madrid. I el temps permetrà saber qui van ser els adoctrinats i qui els adoctrinadors.

MARINA LLANSANA

EDICIÓ Cinquanta-set SL

COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó

DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada

“

Un territori que no respecti les regles poca confiança pot generar.

JOAN AGRAMUNT

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet

REDACCIÓ Toni Cortès Carles Pauné Susanna Puiggròs Marc Soler Riera José Sánchez Aïda Sánchez Alonso Laia Vicens Francesc Vilaprinyó

“

Com pot ser que el comportament infecte d’aquest estat que ho estrafà tot no provoqui la resposta de tothom que es vulgui demòcrata!

FRANCESC RICART

Setembre 2017

S

Un esforç més

ense l’empenta d’aquells homes i dones d’Arenys de Munt que fa vuit anys van organitzar una consulta popular no seríem on som aquest cap de setmana. I no oblidem les primeres consultes que es van fer a l’Anoia, als Prats i als Hostalets, o l’èxit de la d’Igualada, el 25 d’abril de 2010. La història i el record d’aquelles consultes va ser l’inici d’un moviment popular, que també ha tingut ressò en certa manera amb el Multireferèndum i el 9-N. Felipe González deia fa poc que res li havia tret tant el son com Catalunya. L’home que va viure els anys d’ETA i els GAL, que va desmantellar la indústria i que va prometre que res d’OTAN, però al final sí. Heus aquí, doncs, que el vot de diumenge és quelcom extremadament subversiu. Sens dubte, perquè s’ha abatut sobre Catalunya tot l’aparell judicial i policíac de l’Estat. Amenacen amb accions als alcaldes i també, per la cessió de locals, a funcionaris. Una repressió profundament covarda, quasi cega, que apunta als més febles per evitar una jornada que si l’organitzessin ells seria “la festa de la democràcia”. L’objectiu de fer el referèndum, amb tot en contra, és una feina titànica, però val la pena en el sentit que mobilitza la gent, com hem vist a l’Anoia, i els implica com mai en la política i en la presa de decisions. Queda poc i la mobilització de totes aquestes persones que durant gairebé vuit anys han integrat els col·lectius sobiranistes, continua sent imprescindible i cal un darrer esforç. Un esforç que no és només per l’autodeterminació i la independència, sinó per fer els ciments d’una societat més justa, igualitària i amb més garanties democràtiques, i perquè els anoiencs i anoienques puguem participar i siguem un pilar de la seva construcció. No cal que es recitin els errors del sobiranisme i dels catalans en general, que han estat molts: Però si el referèndum s’ha convocat d’una manera tan accidentada i la campanya no és ortodoxa, és perquè molts dels qui ho denuncien són els primers interessats que no transcorri amb normalitat. És una oportunitat única i depèn de tots que no la tombin.

Maria Senserrich En ple del dia 6 al Parlament va significar l’aprovació de la Llei del Referèndum. En aquesta votació hi era present i va votar-hi favorablement la diputada Maria Senserrich, actriu en la confecció de l’Agència Tributària Cata-

Alba Vergés L’altra diputada anoienca de Junts pel Sí també va ser present en la jornada històrica. Vergés ha tingut els darrers mesos un paper rellevant com a presidenta de la Comissió d’Investigació de l’Operació Cata-

REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat

Toni Bou

TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

El trialista de Piera ha guanyat el seu 22è Mundial de Trial. De fet, ha guanyat en tots els campionats que ha participat des de 2007. Els adjectius per les seves gestes s’han esgotat.

SOL·LICITAT CONTROL DE PGD

Èlia Ferrer

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

La igualadina va prendre el relleu d’Oriol Càlichs com a Salero i oficiarà com a tal fins la Festa Major del 2019. És la segona dona que desenvolupa el paper de mestre de cerimònies, després de Carina Alcoberro.

Setembre 2017

25

26

Setembre 2017

DIÀLEG

Nit de Reis el 20 de setembre o el carrer és nostre FRANCESC RICART

E

ls fets es van precipitar el 20 de setembre. Un dia per recordar, un «dia» d’inflexió, un dia que durarà anys (Ovidi Montllor-Pere Cardús a Vilaweb). El dia va ser frenètic i cada hora ens colpia en saber que havien entrat al Departament d’Economia a la Rambla de Catalunya i es produïen detencions, que la gent es concentrava... La gentada heroica que omplia la Gran Via i la Rambla de Catalunya... i a Igualada al vespre a la plaça de l’Ajuntament, una gran resposta ciutadana... i a la nit a la Rambla, convocats davant del Foment, una desfilada d’escamots a empaperar la ciutat: els carrers revivien una nit de Reis en temps encara d’estiu, emocionava veure grups de «patges patriotes» repartint i enganxant cartells quan ja era molt tard per tota la geografia d’Igualada. Diumenge, a la marató de tallers convocada per Òmnium a la plaça de l’Ajuntament –de manera simultània a tot Catalunya!- , una gernació de canalla, joves, pares i avis va tornar a ocupar els carrers . Sí, definitivament, el carrer és nostre. I no gens a la manera d’aquell innombrable falangista, ministre franquista i fundador d’Alianza Popular, pare del PP d’ara, que es va fer tristament famós amb allò de «la calle es mía». Els carrers són nostres perquè hi hem portat l’alegria de la vida i la dignitat popular, perquè el poble hi ha baixat a participar – gràcies Estellés!- per defensar la convocatòria del Referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Aquell innombrable parlava de la possessió del carrer, però d’un carrer buit, ple de por i de jeeps de grisos i de tanquetes; nosaltres omplim els carrers d’una gentada alegre, combativa, esperançada a guanyar el futur.

Guanyem els carrers davant l’actuació d’un Estat que ha embogit i s’ha saltat totes les regles del joc democràtic, aixafant la llibertat d’expressió, ocupant mitjans de comunicació i conselleries, detenint persones per «delictes» polítics en ple segle XXI, constrenyent l’actuació d’alcaldes... Com pot ser que el comportament infecte d’aquest Estat que ho estrafà tot no provoqui la resposta de tothom que es vulgui demòcrata!, és gairebé inversemblant l’actitud negacionista de persones i partits que s’ autoqualifiquen d’esquerres . Com pot ser que intel·lectuals signin un manifest contra el Referèndum perquè hi veuen, diuen, tots de defectes democràtics, saltant-se «el detall» de la defensa de l’autodeterminació de la nació catalana. O com ens hem d’agafar declaracions com la dels socialistes de l’Anoia que, tot i manifestar que no els agrada (per estètica?) el que ha passat a Barcelona aquesta setmana vergonyant, han «manat» que els seus no vagin a votar!

I els Comuns? Els Comuns de l’Anoia no es defineixen sobre el Referèndum de l’1-O. Això deia AD en el recull de dimarts 12 de setembre. A última hora sembla que s’han adonat de la magnitud de la tragèdia procedent de l’Estat i esperem que estiguin a l’alçada. Fins ara, havien parlat de mobilització, una troballa.

A mi m’ha sonat a mirar-s’ho per sobre les espatlles, com si fos massa poc per a ells. I que no em diguin que no estem davant un desafiament – la nostra revolució! – digne d’afrontar per tothom, però més des de l’òptica i la història dels més d’esquerra, dels més revolucionaris: trencar amb qui ens tracta de súbdits, qui ens nega la condició de Nació. Que hi pensin fins diumenge.

Mentre, aquests dies que falten haurem de continuar amatents i trepitjant els carrers. Allò que ens juguem l’1-O s’ho val.

I la gent d’Igualada i l’Anoia ho sap: va omplir el recinte en l’acte d’ERC, i també la plaça de l’Ajuntament que va acollir una gernació convocada per l’ANC a escoltar Jordi Sànchez i Ignasi Térmens. Un acte que va comptar amb «l’incentiu» afegit de la maniobra de la Fiscalia espanyola per intervenir els Mossos, una ració més d’article 155 – sin que se note el cuidado .. El dimecres, el 20 de setembre, el de la nit de reis estiuenca, va marcar el camí a tot el país: des dels carrers i les places, ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble! Ara digueu!

D

Junts millor

avant la situació, nomies d’escala i d’un mereconòmica i social cat actual de més de 520 que hem patit els milions de persones i de la darrers anys, una lliure circulació d’aquestes part de la societat catalana persones, béns, mercadeconsidera que la solució ries, serveis, capitals finana tots els problemes reals cers i econòmics. De fet, el que afecten el conjunt de mateix President Junkers la ciutadania, al conjunt i altres membres de la U.E. JOAN AGRAMUNT de catalans quedarien ho poden dir més alt, però Portaveu del PP resolts amb la secessió no més clar. Si una part d’un a l’Ajuntament d’Igualada de Catalunya respecte a Estat membre se secessiola resta d’Espanya. No ho na, automàticament queda comparteixo, ja que en cas de exclòs de la UE, per no ser secessió (cosa improbable part integrant de l’Estat per altra part), tancaríem membre-annexat. els marcs legals, jurídics, Reitero, per tornar a constitucionals i estatutaris re-ingressar a la UE fa falta que tots plegats vàrem la UNANIMITAT de tots els dotar-nos i acceptar que ha països membres. Sinceraestat la garantia dels últims 39 anys, que ens ment fóra difícil a curt o mitjà termini, i que ha aportat creixement, estabilitat, seguretat com a mínim passarien 10-15 anys per tornar a i benestar. Un territori que no respecti les ser membres de ple dret, del que a hores d’ara regles poca confiança pot generar. ja tenim.

Quan es canvien unilateralment les regles i Deixaríem de tenir com a societat els avanles lleis, a part de no ser seriós, s’entra en una tatges de pertànyer a l’euro, i la immediata espiral d’ inseguretat econòmica, administraconseqüència negativa de les polítiques arantiva, jurídica i social que no és recomanable zelàries (Increment del 7%), amb el comerç per a cap territori, però sobretot per les perde tot tipus d’articles i productes que venem sones que viuen i conviuen en aquella societat. a la resta d’Espanya que és un 50% del total En aquests moments per encarar els reptes de vendes i a Europa, més del 30%, a més de que cada vegada són més globalitzats s’ha de deixar de rebre els ajuts econòmics d’Europa. respondre amb solucions conjuntes, reals i També tenim l’efecte de les deslocalitzaefectives i això no s’aconsegueix reduint terricions d’empreses, no m’agradaria que es portori i nombre de població. Quan tot i tothom tessin a terme amb empreses catalanes de tota s’obre al món, no es pot anar en la direcció la vida, però malauradament ja està passant, contrària. en els últims 10 anys, 7956 empreses han trasEl President de la Generalitat de Catalunya lladat la seva seu social a d’altres indrets, marés la primera autoritat de l’Estat a Catalunya, xant de Catalunya i en aquest mateix període i en l’acceptació del seu càrrec va jurar i/o de temps han decidit establir-se a Catalunya prometre respecte a les lleis que configuren el 5.332 empreses, però tot i així com a resultat nostre Estat de dret. el teixit empresarial de Catalunya ha dismiEspanya, en l’actualitat ja és dels països més nuït en 2.700 empreses menys, que en termes descentralitzats en el marc polític, i legislatiu orientatius pot significar uns 900 milions amb moltes competències per als seus Parlad’euros de facturació menys a l’any, segons ments autonòmics. Tot i això el Parlament de l’Associació d’Empresaris de Catalunya.

Catalunya no té competències per a la conRealment he constatat la preocupació de vocatòria d’un Referèndum per demanar la moltes persones, amb frases de l’estil, com secessió o independència d’una part del País, quedaran les pensions? Jo sempre explico i Estat o Nació. Entraríem en un empobriment parlo de xifres, de dades, i no de com m’agrageneralitzat tal com va succeir a l’antiga Iudaria que fos tot plegat. goslàvia, amb una dècada, com a mínim de poEn els últims anys l’Estat ha fet aportacions bresa. Baixarien aclaparadorament les mitjaper complementar les PENSIONS dels catanes de les rendes per càpita i estaríem a nivells lans, és a dir, en els últims anys amb els trebade països com Xipre, Grècia i Macedònia entre lladors-cotitzants a Catalunya no es podrien d’altres. Les conseqüències podrien derivar pagar les pensions dels mateixos catalans. en efectes perversos, cauria el PIB com a míCrec sincerament que les finances públiques nim entre un 25 i un 30%, possible fugida de d’una Catalunya independent foren encara capitals davant de les incerteses que generen molt pitjors que les actuals. aquests processos, amb l’afegitó del mateix L’any 2014 Catalunya va aportar a la caixa deute actual, que a tancament de 2016, és de de les Jubilacions 17.342 Mill €, i l’Estat en va 75.098 milions d’euros, dels que 50.037 corresposar 21.886 Mill € per pagar els pensionistes ponen al FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic).

Catalans, és a dir 4.544 Mill € de diferencial.

La resta del deute són 8.849 milions amb enL’any 2015 el diferencial va ser de 3.193 Mill titats bancàries i financeres nacionals i 6.147 d’euros i el 2016 Catalunya va aportar 16.529 milions amb entitats de l’exterior. La resta Mill d’euros i l’Estat en va pagar 21.278 Mill 4.346 milions són per a projectes amb entitats d’euros amb un diferencial de 4.749 Mill d’eupublico-privades. En l’actualitat el 72% del ros. En els últims tres anys l’Estat ha comDeute total de la Generalitat ho cobreix i està plementat la pensió dels Catalans en 12.486 finançat i en mans de l’Estat. milions d’euros, i el que més em sobta és que Malauradament, també el deute públic ningú en parla, d’això. Això no treu, que jo està situat al nivell de “Bono Basura” per les sigui el primer a defensar un millor finançatres agències qualificadores més remarcables ment per a Catalunya dintre el règim comú de Fitch, Standard&Poor’s i Moody’s. La pregunla Llei LOFCA. (Llei Orgànica de Finançament ta és evident, com es finançaria aquest hipotède les Comunitats Autònomes). tic nou Estat?

Sempre estaré pel diàleg, consens i acords, ja El més greu de tot, és que amb els Tractats que crec que hi ha més coses que ens uneixen Internacionals a la mà, estaríem “ipso facto”, que no a l’inrevés, i que per millorar els profora de la Unió Europea, i de la moneda EURO blemes i els nous reptes de futur, des de la uni(Art. 49), i que per tornar-hi a entrar, es netat, ens fa més forts, i no des de la divisió, ja cessitaria la UNANIMITAT de tots els Estats que entenc, això ens afebleix a tots. membres d’Europa.

En definitiva apostar per la legalitat vigent, Evidentment al meu entendre, és una clara ordre constitucional i Estat de Dret, garantia destrucció dels mercats unificats, de les ecode Democràcia.

27

Setembre 2017

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

TM

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te.

Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

8

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

28

Setembre 2017

PROPOSTES UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA DEL CINEMA A IGUALADA (1)

Un pla seqüència del cinema a Igualada. (1) La història Els orígens Els germans Lumière van patentar el cinematògraf el febrer de 1895 i, es pot considerar que el cinema va néixer oficialment el 28 de desembre de 1895 amb la projecció comercial de les pel·lícules que havien rodat al Saló Indien de París. El 1896 va arribar a Catalunya i el 1899, a Igualada.

Des d’aquest moment, el cinema va evolucionar amb la societat a través del segle XX, fent riure i plorar a persones de totes les classes socials i creant-se un espai en l’art i en el negoci de l’entreteniment.

Cal destacar la importància de la llanterna màgica, com a precinema i com a espectacle.

A diversos llocs de Catalunya hi havia sessions de llanternes populars a càrrec de firaires passavolants, alguns dels quals també van passar per Igualada, tal com ho explica la premsa de l’any 1897.

En aquests anys, l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera va adquirir, pagant de la caixa de la secció de Teatre, una llanterna màgica amb alguns clixés i, en els entreactes de les funcions de teatre, es projectaven algunes vistes.

El 1899, a la plaça de la Creu s’hi va instal·lar una barraca on s’oferia un programa de «vistes fixes» i «fotografies en moviment», que un narrador anava comentant, en una pantalla de tela il·luminada per un focus de petroli.

Als anys 1901 i 1902, gràcies a unes gestions del membre de la directiva Joaquim Abadal, l’Ateneu Igualadí va establir un contracte amb l’empresa Clavé de Barcelona, per instaurar el cinema com a espectacle modern al Saló Teatre de l’entitat.

El dia 12 de maig de 1904 es va inaugurar el lentiplasticocromocolisserpentigrath de l’Ateneu Igualadí, amb projecció de diversos quadres moguts i el film La Bella del Bosque Durmiente. Durant l’any, es van projectar diversos documentals sobre la guerra ruso-japonesa, la Llegada de su Majestad Alfonso XIII a Montserrat i la pel·lícula Guillermo Tell. Al Centre Catòlic comencen les projeccions cinematogràfiques.

A l’estiu de 1905, als jardins del Cercle Mercantil, es va inaugurar un cinematògraf alternat amb un Gramophon.

Al Centre Catòlic i a l’Ateneu Igualadí també es feien sessions de cinema.

El periòdic Sometent va criticar les sessions de cinema.

Les pel·lícules que es van projectar van ser La Confesión i una altra, «de caire naturalista».

L’any 1906 es va inaugurar al Cercle Mercantil un «perfecionado cinematógrafo, que funciona tarde y noche» de la marca Pathé Frères. Des

1910

1920

del juliol fins al setembre, el cinema es feia a la nit, als jardins, i durant l’hivern, al teatre.

En el programa de Festa Major, es va anunciar que es projectarien sessions de cinema al Centre Catòlic d’Obrers i que s’alternarien les vistes de moviment amb vistes fixes de la mateixa Festa Major.

A l’Ateneu Igualadí, al setembre, es va inaugurar el Cinematògraf Modern, amb la «plena satisfacció del públic», tant per les pel·lícules, com per «la perfecció de la seva maquinaria que permet que siguin presentades les pel·lícules sense les oscil·lacions pròpies d’altres aparells similars i que són molestes». (El Ateneo, 1/10/1906) El 4 d’agost de 1907 es va inaugurar la il·luminació elèctrica de la platea i del projector de l’Ateneu Igualadí.

Durant l’any, es van projectar diverses pel·lícules entre les quals van destacar Las Cataratas del Niágara i La Cenicienta, en color.

A la mitja part, s’organitzaven altres espectacles, com per exemple, a l’Ateneu, els musicals de Los Pipos i Mr. Artur Passoli, «amb els seus excepcionals exercicis d’equilibris moderns». (El Igualadino, 17/2/1907) També s’hi afegia «l‘atracció i novetat de donar a conèixer els successos d’actualitat més culminants». (El Ateneo, 1/12/1907) El preu de l’entrada era: preferència 0’40 pessetes, general 0’20 pessetes i infantil 10 cèntims.

L’any 1909, els cafeters i les societats de la Rambla van proposar fer sessions cinematogràfiques les nits de dissabte a l’aire lliure. En el periòdic Sometent del 4 de desembre es critiquen les pel·lícules projectades al Mercantil.

Malgrat un incendi que es va produir a l’Ateneu Igualadí el desembre de 1909, les sessions de cinema van continuar al gran saló de ball.

Entre els anys 1910 i el 1914 el cinema es va convertir en una de les principals distraccions dels igualadins. Hi va influir el fet d’intercalar les varietats entre pel·lícula i pel·lícula que, en un principi, van ser equilibristes, clowns, malabaristes, forçuts, etc…

Per primera vegada, l’any 1915 tant al Cercle Mercantil com a l’Ateneu, es van introduir les cançonetistes i cupletistes dins la programació de varietats, amb actuacions com les de Mercè Serós, Raquel Meller, «la Goyita» o Rosita de Oro. El públic va descobrir Max Linder, nom artístic de Gabriel-Maximilien Lieuvielle, actor, director de cinema i de teatre i un dels primers grans còmics del cinema.

Produccions com Intolerància i El naixement d’una nació es van convertir en un clàssic del cinema mut. Els autors més emergents d’aquesta época, van ser Charlie Chaplin, Buster Keaton i Harold Lloyd.

A L’Igualadí del 6 de febrer de 1916, hi diu: «... els cines pIens. Pot més una pel·lícula de caballs desbocats, de detectius i de trencament de pisa, que un Mossen Janot escrit per un mestre i representat per una companyia merescudament aplaudida... Des de la invenció del cine que les obres i els actors són poc escoltats».

Entre els anys 1917 i 1920, als cinematògrafs d’Igualada es van programar nombroses sessions de documentals i pel·lícules a favor dels aliats durant la Primera Guerra Mundial. Durant tots aquests anys, les pel·lícules eren mudes i se’ls donava una ambientació musical a càrrec d’un quintet o sextet musical que també acompanyava les cançonetistes que actuaven alternant amb el cinema. Entre aquests músics destaquen Il·luminat Saperas, Laureà Maymí, Joan Just o Miquel Jordana.

El dia 25 d’agost de 1917, en el campionat Ciclista de Catalunya, organitzat pel Club Ciclista Igualada, uns representants de la casa Pathé Frères, va impressionar diferents moments de la cursa.

A L’Eco d’Igualada del 25 de juny de 1921, es comenta «voldriem deixar la ploma com acabada ja aquesta curta informació, però nostra sinceritat pot més que nosaltres, i així diem que ens fa pena i un efecte pèssim veure intercalada en un programa com aquest, tan suggestiu i agradós, una pel·lícula i res menys que una pel·lícula nordamericana, que vol dir cosa que transcendeix a mal gust…».

En plenes festes de Pasqua del 1923, s’inaugura el Cine Mundial al passeig de Mn. Cinto Verdaguer, núm. 33, amb un aforament de 1.400 localitats.

Aquest any, l’Ateneu va comprar una «magnífica màquina cinematogràfica marca Gaumont pel preu de 1.283 ptes.».

Durant els anys 20, es van començar a projectar documentals de diverses productores: Gaumont, MetroGoldwyn-Mayer, Paramount, Fox… A partir del 6 d’octubre de 1927 la indústria del cinema va presenciar un fet revolucionari per a la història del cinema: el cinema sonor. Aquest, no només va fer replantejar-se importants inversions, sinó que tècnics i cineastes van haver de canviar de forma de fer i pensar, alhora que actors i actrius van haver d’aprendre a vocalitzar correctament.

L’any 1928 van ser creats els premis Oscar i els Globus d’Or. L’any de l’Exposició Internacional de Barcelona, 1929, es van projectar grans superproduccions als diversos locals d’Igualada. Mentrestant, la premsa continuava debatent sobre la moralitat d’algunes pel·lícules.

Incendi a ‘Ateneu Igualadí (1909)

Cinema Mundial

29

Setembre 2017

PROPOSTES UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA DEL CINEMA A IGUALADA (1)

3,2,1 ACCIÓ! Un pla seqüència del cinema a Igualada’, és un breu recorregut il·lustrat, realitzat per l’Arxiu Comarcal de l’Anoia i la Biblioteca Central d’Igualada, pels fets i notícies més destacades sobre el cinema a la ciutat d’Igualada, des dels seus inicis, a finals del segle XIX, fins avui. Aquesta passejada per la història del cinema a Igualada, pels fets més significatius, els seus protagonistes, les sales... s’ha pogut veure en una exposició a la Biblioteca Central d’Igualada.

Ara, us en portem una mirada a les pàgines de l’AnoiaDiari. En aquesta primera part, us oferim un recorregut històric.

A la segona entrega, en el proper número, recordarem les sales de projecció que hi ha hagut a la capital de l’Anoia

1930-1940 El 1930 es va projectar el primer film completament sonor, Broadway Melody, que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula d’aquest any.

Lamentablement, l’aparell no va funcionar com calia i hi van haver nombroses protestes.

L’any 1931 el cinema sonor amb el sistema Western Electric va triomfar a Igualada. Les sessions de cinema van perdre la complexa estructura que havien tingut fins aleshores i van desaparèixer els músics i les actuacions complementàries. Així i tot, el cine Mundial encara va oferir la primera versió muda de Ben Hur (1925), de 143 minuts, amb dos projectors per no haver de parar a la mitja part.

L’any 1934 es va inaugurar el Cine Moderno.

El 1935, el cinema amateur igualadí estava a les beceroles. Ramon Godó Franch, amb el film Apunts del moviment, i Josep Castelltort i Arcadi Sabaté, amb El cavaller de la rosa, van guanyar premis en el IV Concurs Català de Cinema Amateur.

Durant la Guerra Civil, molts centres van haver de canviar de nom o van ser expropiats. El Mercantil va passar a anomenar-se CNT-FAI, per exemple.

El 1942 es va inaugurar el cine Astoria, anteriorment Cine Moderno, i el dia 25 de desembre, el Cine Salón Rosa, amb el film nacional Su Excelencia el mayordomo. La venda d’entrades es feia a unes «taquillas instaladas frente del Bar Canaletas».

Durant la postguerra i el franquisme, van començar les projeccions obligatòries del No-Do i les pel·lícules passaven per les tisores de la censura abans de la seva projecció. El 1942 es va presentar Casablanca, considerada una de les millors pel·lícules de la història.

1950

1960-1970

1980-...

El 1952 Josep Castelltort Ferrer va guanyar el Gran Premi d’Honor a Cannes, amb la pel·lícula El Campeón.

Aquest mateix any, es va projectar Cantando bajo la lluvia, una de les pel·lícules amb més èxit.

L’any 1955 va arribar el Cinemascope, un nou procediment de filmació i projecció cinematogràfica panoràmica. Al Saló Rosa es va estrenar Fuego verde, filmada amb aquest sistema.

El 1956 va néixer la Unió Cinematogràfica Amateur Igualadina (UCAI), que va agrupar cineastes aficionats locals. El 27 de desembre, van començar les sessions de Prisma Cine Club, un grup filial del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), amb l’objectiu de convertir el cinema en «un instrumento de educación y de cultura que honre y prestigie a nuestra querida ciudad».

Durant deu anys es van dedicar a la programació de cinema d’autor, reposicions de clàssics, projecció de pel·lícules amateurs i documentals, organització de conferències i cursets, etc.

El 1957 van començar les projeccions amb el format Vistavision, un procediment creat per Paramount, alternatiu al panoràmic, de projecció 35 mm horitzontal amb un quadre més gran que proporcionava molta qualitat. Al mateix any, l’igualadí Joan Lladó va filmar, El difunto es un vivo. Amb tot, les crítiques no van ser favorables. Aquest any, també s’inaugura el Saló Rex.

Als anys 60 es va generalitzar el cinema comercial. La Compañía Regional de Espectáculos gestionava la majoria dels cinemes d’Igualada i projectava les mateixes pel·lícules a les diverses sales, en les habituals sessions dobles. Es va poder veure una de les pel·lícules més emblemàtiques d’aquells anys: West Side Story.

Alguns cinemes van perdre públic a causa dels canvis en els hàbits d’oci dels igualadins: l’aparició de la televisió i la popularització del SEAT 600 van ser algunes de les causes de la davallada. Malgrat tot, es va inaugurar el Cine Tarragona. En aquests anys, Miquel Solà i Ferrés, conegut com Carlos Miquel Solà, es va consolidar com actor de cinema amb una trentena de pel·lícules com: Los ladrones somos gente honrada. Actor de teatre, cinema i revista, cantant, lletrista, compositor i retratista, va viure 21 anys a Mèxic, i el 1991 va tornar a Catalunya.

El 1970 es va inaugurar el cine Kursal. Va ser l’època dels spaguettiwesterns i del destape, esperonat per la recent llibertat de censura. El 1977 es constitueix el Nou Cine Club de l’Ateneu Igualadí. Amb l’abolició de la censura, es van poder veure una sèrie de pel·lícules, abans prohibides, i que

Els anys 80, l’aparició del vídeo i l’augment dels canals televisius, fan que la gent vegi més pel·lícules que mai però no vagi tant al cinema. És el temps dels efectes especials i del cinema consumista, com La guerra de las galaxias: El Imperio contraataca.

També és un temps de recuperació de la comèdia i de grans melodrames, com els de Woody Allen.

El 1983, l’UCAI filma el curtmetratge Lapsus. L’any 1984, el Certamen de cinema Amateur es va convertir en internacional. El Nou Cine Club enceta una nova etapa i reprèn les sessions a l’Ateneu.

Encetada ja la dècada dels 90, el cinema comercial s’inspira en els herois del còmic i retornen amb força gèneres com el western, els dibuixos animats o el fantàstic.

El 1999, es va celebrar el darrer Certamen Internacional de Cinema Amateur, organitzat per l’Associació Unesco Igualada.

El mes de gener de 2014, amb el tancament del Kursal, Igualada es quedava sense sales de cinema.

Gairebé tres anys més tard, el President Puigdemont inaugurava un nou cinema, ubicat a l’Ateneu Igualadí. La capital de l’Anoia tornava a tenir una sala de cinema.

es van projectar al Cine Tarragona.

L’any 1979, el Film Amateur del Club Natació Igualada va organitzar el I Certamen Nacional de Cinema Amateur.

El 1972 es va filmar El Padrino, una de les millor pel·lícules de la història i, el 1975, Alguien voló sobre el nido del cuco.

Documentació: Arxiu Comarcal d’Igualada i Biblioteca Central d’Igualada

xxxxxxxxx

Saló Rosa

Fotograma de la pel·lícula “El campeón

30

Setembre 2017

Propostes Conversa amb Rafel Nadal L’escriptor Rafel Nadal, serà l’encarregat d’obrir el Mercat de Lletres que se celebrarà a Igualada aquest dissabte 30 de setembre.

L’autor de La senyora Stendhal conversarà amb Jaume Farrés, professor de llengua i literatura catalanes.

Aquest acte inaugural del Mercat de Lletres tindrà lloc a 3/4 d’11, a la carpa ubicada a la plaça de Cal Font. Abans d’aquesta conversa, l’alcalde d’Igualada Marc Castells i el delegat territorial de Cultura de la Catalunya central, Lluís Cerarols, inauguraran oficialment aquest mercat literari, que arriba enguany a la seva sisena edició.

El periodista gironí Rafel Nadal escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a 8TV, RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya (2006-2010), període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’Els mandarins, un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i Quan en dèiem xampany, sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels Palmisano (2015), ha estat traduïda a catorze llengües.

Després de l’èxit internacional d’aquesta novel·la, Nadal torna a la Catalunya de postguerra amb La senyora Stendhal, la seva obra més madura; una novel·la colpidora, a cavall de realitat i ficció, que tanca el cicle de l’autor sobre els bàndols, el destí i la llibertat individual. Quan l’últim dia de la guerra una bala sega la vida de la Rossa en un tiroteig a la plaça de Sant Pere de Girona, el destí d’en Lluc queda lligat per sempre al de la senyora Stendhal, que el criarà com si fos fi ll seu. La força de la mare adoptiva, la rebel·lia del jove Dani i la saviesa de l’avi Dídac acompanyaran la mirada innocent del nen per un paisatge carregat d’emocions i de promeses. Fins que toparà amb l’ànsia de revenja dels vencedors decidits a passar comptes.

Filosofia... i lletres La filosofia també tindrà la seva “paradeta” en aquest Mercat de Lletres. De la mà del Club de Filosofia - un espai on es fomenta la lectura, la reflexió i el debat a l’entorn de la filosofia i que es troba habitualment els dissabtes a la Biblioteca Central- ens aproparem al pensament del filòsof Xavier Antich qui parlarà del seu darrer llibre La voluntat de comprendre: filosofia en minúscula. Aquest

PROPOSTES MERCAT DE LLETRES

El dia que les lletres prenen la paraula Igualada celebra, el 30 de setembre, la sisena edició del Mercat de Lletres llibre recull un total de noranta-sis articles de l’autor amb els quals convida els lectors a la reflexió, a posar en qüestió allò que ens envolta i que se’ns presenta en forma d’imatges, gestos, paraules... i també el que configura la nostra memòria, amb els seus secrets i les seves trampes.

Xavier Antich comparteix la seva manera de mirar amb pensadors, escriptors i artistes; amb els protagonistes anònims de les tragèdies del nostre temps; amb els lectors que se sentin interpel·lats per aquest desig d’anar més enllà de l’aparença de les coses.

Xavier Antich, doctor en filosofia i professor d’Estètica a la Universitat de Girona, ha guanyat diversos premis: el Premi Joan Fuster d’Assaig (1992) amb el llibre El rostre de l’altre. Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas, el Premi Internacional “Espais” de Crítica d’Art (1997) i el Premi GAC de Crítica d’Art (2012). Ha publicat més d’un centenar d’articles en publicacions especialitzades de filosofia, estètica i art contemporanis. Entre els seus llibres, cal destacar La ciutat del dissens (2013), La

doctrina del ser en Aristóteles.

Lectura del libro Z (1999) i Introducción a la Metafísica de Aristóteles (1990). És col·laborador habitual al diari Ara, ElNacional.cat i La Vanguardia, i ha participat en els programes L’hora del lector i Amb filosofia (televisió), i El cafè de la república i L’oracle (ràdio). La conversa, oberta als participants, i moderada pel professor de filosofia Rafa Carmona, es durà a terme a 2/4 de 12 del migdia, a la sala de les encavallades de la Biblioteca Central.

Literatura de proximitat Com a bon mercat, el de Lletres, organitzat per l’Ajuntament d’Igualada i la Biblioteca Central d’Igualada, oferiran els millors productes de proximitat. La periodista i escriptora vilanovina Mireia Rubio conduirà una taula rodona, en la qual agafaran la paraula els autors locals Joan Maria Morros, autor d’Els Coixinets, M. Àngels Solé, autora d’Essències criminals i Eduard Creus, autor de Llàgrimes de tardor. L’acte tindrà lloc a les 12 del migdia, a la carpa ubicada a la plaça de Ca Font.

Vermut poètic, lectura dramatitzada i converses A la una del migdia, a la carpa de Cal Font, se celebrarà un vermut poètic. Tot fent l’aperitiu, es podrà gaudir dels versos inclosos en llibre A punt, de Núria Pujolàs, Lali Ribera i Jordi Roig, que recitaran els seus poemes en viu. El llibre és editat per Voliana edicions. L’acte compta amb la col·laboració de Llegim...? Llibreria i El Rebost. d’Igualada.

A les 5 de la tarda, també a la carpa de Cal Font, es realitzarà una lectura dramatitzada d’El rostre del mal, a càrrec de l’Elisabet Vallès i el Francesc Mas, acompanyats per la música en directe a càrrec de Marc Mateu. Es convida a tots els dibuixants i il·lustradors que vulguin dibuixar el que els inspirin els textos i compartirho al les xarxes amb l’etiqueta #GargotsdeLletres17.

A les 6 de la tarda, a la sala de les encavallades de la Biblioteca Central d’Igualada, l’escriptor capelladí Joan Pinyol conversarà amb l’escriptora, historiadora i filòloga M. Carme Roca, que des de l’any 1997 es dedica professionalment a

l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat una cinquantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa que sovint les uneixi i escrigui novel·la històrica.

L’any 2006 va guanyar el Premi Nèstor Luján amb Intrigues de palau. Les seves novel·les El monestir proscrit (2008), Barcino (2009), Escollida pels déus (2011) i L’enigma Colom (2014) han captivat milers de lectors.

A les 7 de la tarda, a la carpa de Cal Font, la “parella (im)possible formada per l’escriptor Francesc Miralles, novel·la juvenil i llibres d’espiritualitat i autoajuda, i el músic igualadí Enric Verdaguer conversaran sobre les seves obres i el seu procés creatiu.

El Cicle DePellSensible surt del Rec per retre homenatge a Romeu i Figueras El Cicle DePellSensible deixa el seu espai habitual del Rec i es desplaça a la Biblioteca Central d’Igualada en el marc del Mercat de Lletres per retre el seu particular homenatge a l’obra de Josep Romeu i Figueras. L’actor Joan Massotkleiner, acompanyat al piano pel jove músic igualadí Quim Font, recitarà poemes del poeta odonenc, de qui es commemora el centenari del seu naixement. (Vegeu destacat). L’acte és organitzat pel Departament de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada.

Activitats per a infants, famílies i joves Els més petits també seran

Setembre 2017

31

32

Setembre 2017

PROPOSTES MERCAT DE LLETRES

protagonistes en aquest nou Mercat de Lletres, amb diverses propostes adreçades expressament a ells o a un públic familiar.

La primera cita serà a les 11 del matí, a la sala infantil de la Biblioteca Central, amb la presentació del llibre Endevinalles musicals, un recull de breus endevinalles populars i de nova creació, musicades per Rosabel Bofarull, il·lustrades per Berta Artigal. En aquest llibre per cantar, escoltar, llegir i pintar, hi trobem el text de cadascuna, la partitura amb la melodia, les il·lustracions, a més d’un CD on les podem escoltar acompanyades pel piano. Les endevinalles que trobem al llibre van acompanyades d’una reflexió de l’autora, convidant professionals i familiars a apropar aquestes petites joies lingüístiques als nens d’entre 4 i 7 anys. Aquesta cte compta amb la col·laboració de la Coral Gatzara i LLegim...? Llibreria.

A 2/4 d’1 del migdia, a la sala infantil de la Biblioteca Central, Mosaics Llibres, amb la col·laboració de Punto Blanco, oferirà el taller familiar “Els menjamitjons”, amb el qual els més petits podran donar una segona vida als mitjons vells o desaparellats, tot descobrint el llibre Els menjamitjons. Les places per a aquest taller són limitades i cal inscriure’s prèviament a la Biblioteca Central d’Igualada.

A la tarda, a les 5, l’actriu igualadina Judith Farrés presentarà l’especatcel infantil “Pomelo”.

L’espectacle, adreçat a nens i nenes a partir de 3 anys, barreja la narració amb la música i les videoprojeccions. Es durà a terme a la sala d’actes de la Biblioteca Central.

Finalment, a les 6 de la tarda, a la sala infantil de la Biblioteca Central, dins L’hora del conte, Joan Barrets presentarà “Carrer del mar”, un llibre poètic, elegant i minimalista, blau d’estiu i juganer, que respira i es deixa llegir a ritme d’onada. Com explica l’autor,

En el centenari de Josep Romeu i Figueras Enguany es commemora el centenari del Els més de 150 treballs publicats al llarg de naixement del crític literari, poeta i també mig segle sobre poesia, teatre i altres gèneres, dinamitzador cultural, Josep Romeu i Figue- fan d’aquest autor un clàssic entre els esturas, figura cabdal en l’estudi de la poesia ca- diosos de la literatura catalana. Dins d’aquestalana del segle XX, i també en els estudis de ta tasca cal destacar les seves contribucions a diferents expressions de caire popular, com la lectura dels poetes catalans del segle XX, el cançoner o el teatre popular. En el marc amb llibres com Sobre Maragall, Foix i aldel seu centenari, la Generalitat de Cata- tres poetes (1984) o Guia de lectura de Sol i lunya, a través d’una de dol, de J. V. Foix comissió en la qual (1985).

Igualment participen diversos important és la seva igualadins i l’Ajuntadedicació a aspectes ment d’Igualada, ha culturals i literaris de organitzat diversos caire popular, com la actes commemorapoesia tradicional o tius. el cançoner, de vegaD’una banda, amb el des relacionada amb Cicle de Teatre Meuna altra de les seves dieval amb diverses passions, la musicoseus arreu de Catalogia. lunya i que arriba Tot i que durant la aquest diumenge 1 dècada de 1960 cond’octubre a Igualada tinua la seva tasca amb la representad’investigador i esció de “Triunfo de tudiós de diversos Amor” de Juan del gèneres literaris, el Enzina, a càrrec de teatre ocupa un lloc la prestigiosa com- Romeu i Figueras a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans JORDI ROMEU de preferència i, més panyia Nao d’amoconcretament, l’orres. D’altra banda, ganització entre 1961 també s’han previst i 1969, per encàrrec diverses activitats de l’Ajuntament de commemoratives, entre les quals destaquen Barcelona, dels cicles de teatre medieval que dues exposicions, l’edició del llibre Repre- es fan cada any al Saló del Tinell. Poc abans sentacions de teatre medieval i renaixentista havia publicat els tres volums del Teatre ha(Barcelona, Sala del Tinell, 1961 – 1969) de giogràfic (1957) i ja el 1962 els dos volums del Josep Romeu, i també diverses conferències Teatre profà. També en aquesta dècada pusobre el personatge i alguns recitals de la blica diversos estudis literaris, com ara els de seva poesia. l’obra Literatura catalana antiga (1961-64) o Josep Romeu i Figueras (Òdena, Anoia, 16 Tres estudis sobre literatura catalana (1955). de març de 1917 - Barcelona, 18 de desembre Lluny d’anar a menys, el pas del temps i la de 2004) fou un poeta i crític literari català, maduresa de l’autor intensifica la seva volunespecialitzat en literatura catalana moder- tat de recerca. El 1972 és nomenat membre nista i contemporània, poesia tradicional i numerari de la Reial Acadèmia de Bones teatre popular. Sense oblidar la feina que va Lletres de Barcelona i el seu discurs d’infer com a promotor cultural, amb fites en la grés versa sobre Joan de Timoneda i la “Flor seva trajectòria com la fundació de la Socie- de enamorados”. Dos anys més tard publica tat Catalana d’Estudis Històrics, la mítica l’estudi Poesia popular i literatura mentre revista Ariel o el Centre d’Estudis Comarcals continua la seva col·laboració en revistes esd’Igualada. pecialitzades.

“Al carrer del Mar no hi ha semàfors; la gent s’atura quan vol. El carrer enfila entre la fina línia de l’aigua i una filera de cases amb gust de sol, cel i sal.

Al carrer del mar s’expliquen set-centes trenta històries a l’any; dues per dia. Sempre les mateixes 730 històries, però mai no són iguals”. Entre altres distincions, aquesta petita joia ha guanyat el Premi “Liberisliber Xic 2014”. L’acte compta amb la col·laboració d’Artèria, espai d’art i tallers.

Per als joves, l’Alba Ginesta oferirà un taller de manga Yonkoma, a les 12 del migdia, a la sala jove de la Biblioteca Central.

Els Bertrana, en una exposició La Biblioteca Central acull l’exposició “Prudenci Bertrana, l’ideari bàrbar / Aurora Betrana, el virus de l’aventura”, un recorregut per la vida i l’obra de pare i filla. Ambdós reflecteixen, de manera complementària, un enorme ventall d’aspectes de la cultura i la literatura catalanes del segle XX. La Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 com a Any Aurora i Prudenci Bertrana, amb motiu dels 125 i 150 anys del seu naixement.

L’exposició és organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, l’Ajuntament d’Igualada i la Biblioteca Central.

Concurs de fotografia a Instagram Les millors fotos del Mercat de Lletres tindran premi.

Totes les persones que visitin el mercat, podran participar en aquest concurs fotogràfic. Per participarhi, cal seguir el compte @ bibliotecaigualada i publicar les imatges amb l’etiqueta #concursmercatdelletres17, fins l’1 d’octubre. El premi a la millor foto serà una Polaroid Instant, hi haurà un segon premi consistent en un lot de llibres, i un menú per a dues persones gentilesa del restaurant Bitok per al tercer.

PER AMPLIACIÓ DE PLANTILLA ES BUSCA PERSONAL EDAT: DE 18 A 40 ANYS FORMACIÓ A CÀRREC DE L’EMPRESA Trucar per concretar entrevista De dilluns a divendres de 10h a 18h TELÈFON: 93 676 6230 igualada@cyap.es

Febrer 2017 Setembre 2017

19 33

34

Setembre 2017

PROPOSTES MERCAT DE LLETRES

“El Mercat de Lletres és com un petit Sant Jordi particular d’Igualada” a Cal Font, a l’entorn de la Biblioteca, que és el lloc més adient, si parelm de llibres i d’autors.

TCM

Anem al mercat, un any més?

Sí, però amb una important novetat. El Mercat de Lletres va néixer fa sis anys com un dels fets culturals organitzats dins el Pla de Barris, en aquest cas del barri de Sant Agustí.

Aquest pla s’ha acabat però volem que continuïn alguns aspectes del pla; alguns socials i altres de culturals, com poden ser el cicle DePellSensible i el Mercat de Lletres. Estem molt contents de no perdre el Mercat de Lletres, perquè és un dels puntals de la cultura igualadina.

El mercat posa les paradetes en un nou emplaçament.

Vam pensar que el més adient era que es fes des de la Biblioteca. La directora del centre, la Montse Lobato, amb el seu equip, s’encarreguen de la direcció i producció del mercat, seguint més o menys la línia dels darrers anys.

Per això, ens hem traslladat

És el dia que “les lletres prenen la paraula” El Mercat de Lletres és com un petit Sant Jordi particular d’Igualada, amb autors catalans i autors d’aquí, de km.0. Amb activitats diverses i per a tothom: presentacions, converses, vermuts literaris, tallers, recitals, etc. Volem donar a les lletres i els llibres la importància que tenen. Algú va dir que nosaltres tenim tantes vides com llibres llegim.

Les paraules poden ser dagues travesseres com bàlsams d’amor.

PERE CAMPS Regidor de Promoció Cultural i Comerç

Enguany, un dels protagonistes del mercat serà el poeta Josep Romeu i Figueras Clourem el Mercat de Lletres amb una nova sessió del cicle DePellSensible, dedicada al centenari del naixement del poeta Josep Romeu i Figueras.

La Generalitat

organitza diverses activitats, conferències, l’edició d’un llibre, un cicle de teatre medieval arreu del país, que també arriba aIgualada.

Aquest recital dedicat a Romeu i Figueras obrirà una nova edició del cicle DePellSensible. Què ens portarà?

Abans deia que el Mercat de Lletres és un dels puntals de l’activitat cultural igualadina, també ho és aquest cicle. és la missa dels laics... A Igualada, un cop al mes...

Després del recital de poemes del Dr. Romeu i Figueras, a càrrec de l’actor Joan Massotkleiner, acompanyat al piano per l’extraordinari jove músic igualadí Quim Font, continuarem el mes d’octubre, tornant a Cal Granotes, amb l’espectacle “Com mos tornem”, amb l’actriu Gisela Figueras. El novembre, la cantant Sílvia Comes, acompanyada per Pau Baigés, presentarà l’espectacle “COMES LOVE: Arriba l’amor”

Setembre 2017

35

36

Setembre 2017

Anuari Repassem l’agost amb un clic La Festa Major d’Igualada vola més alt que mai amb una jornada castellera històrica Per bé que ve acompanyada sempre de les tensions i polèmiques pel model organitzatiu, el curs i el dinamisme de la Festa Major d’Igualada esborra ben ràpid qualsevol agror amb jornades emotives i trepidants. Enguany, a més de la bona recepció de novetats com el Territori Festiu de la Coll@nada -que vist l’èxit, caldrà millorar perquè pugui encabir més gent-, el principal record serà segurament per la magnífica jornada castellera que va tenir lloc el

diumenge 27 d’agost a la Plaça de l’Ajuntament. Els Moixiganguers igualadins van poder lluir-se en la seva actuació més emblemàtica de tot el curs: per primer cop van fer i descarregar la tripleta de vuit en una Festa Major. La fita havia quedat a un pas les dues darreres edicions. I no només això, la jornada es va arrodonir amb el dos de nou amb folre i manilles carregat per la Colla Joves dels Xiquets de Valls, el primer “gamma extra” i les primeres manilles fet mai a Igualada.

L’Anoia s’allunya de la cua del reciclatge a Catalunya, però té xifres preocupants Des que es vesteix fins que es posa el pijama, un anoienc genera de mitjana diària 1,5 quilograms de residus. La xifra no ha variat massa els darrers anys.

Sí que ha millorat en els darrers anys l’índex de reciclatge de la comarca, que des del 2015 és entorn el 30% en números bruts del total de residus que es generen. La Generalitat donava a conèixer aquest agost les dades de la recollida selectiva bruta a les 41 comarques. L’Anoia ja no és la darrera comarca de la Catalunya Central en l’índex de recollida, ja que el

Berguedà queda per dessota, i es pot presumir que des del 2013, quan el percentatge estava en un 20%, hi ha hagut un canvi en positiu. No és menys cert que encara s’està molt lluny de comarques d’un tamany i unes característiques similars, com Osona, que duplica les xifres de la comarca. El Consell Comarcal de l’Anoia i la Mancomunitat de l’Alta Segarra implementaran els propers mesos un nou model de recollida selectiva, basat en el porta a porta, que ha de significar un punt i a part en aquests resultats tan modestos.

L’Anoia també es pronuncia contra la barbàrie dels atemptats

Una gestora assumeix la direcció del Club Natació Igualada

L’Abric Romaní continua sent una font inesgotable de secrets arqueològics

No recordava Catalunya una sensació d’indefensió, confusió i terror com la del 17 d’agost. El cor de Barcelona, les Rambles, va ser atacat per un grup terrorista. Durant gairebé una setmana, el país va estar en tensió mentre es feia la recerca dels responsables de l’atemptat, que ocasionava 14 víctimes mortals en un primer moment, a més de l’assassinat d’un jove de Vilafranca a la Zona Universitària. Les institucions i la societat anoienca va pronunciarse i va participar en els actes de record i condemna. També es va significar en el rebuig a aquests atemptats la comunitat musulmana ubicada a la comarca, que va emetre comunicats

Des d’aquest agost, una nova junta ha assumit el timó de l’històric Club Natació Igualada en funcions de gestora fins que es puguin convocar eleccions. La junta, composada per set persones, té a sobre la taula resoldre els pagaments pendents a diversos proveïdors i personal del club. La idea és que quan s’hagi pogut establir un pla de viabilitat per afrontar els deutes elevats que van deixar les juntes anteriors -especialment arrel de les irregularitats a l’Infinit- es convoquin noves eleccions perquè assumeixi un nou equip l’entitat. El sanejament és un repte costerut: la quantitat que hi ha pendent és d’uns 65.000 euros.

La campanya d’excavacions 2017 al jaciment de l’Abric Romaní de Capellades, aquest mes d’agost, ha descobert un total de 12.000 peces. L’equip de desenes de joves que feia tasques a la bauma de Capellades, sota la direcció de l’arqueòleg Eudald Carbonell, director de les excavacions a un dels altres jaciments més coneguts de l’Estat, el d’Atapuerca, ha explorat nivells de fa uns 60.000 anys. De cara a la pròxima temporada, el 2018, esgotat ja el nivell Q, l’equip es dedicarà al següent nivell, el R, que la datació situa uns 62.000 anys abans de nosaltres. Sembla que les possibilitats del jaciment són infinites: les ocupacions més antigues estarien sobre els 120.000 anys.

37

Setembre 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes d’agost publicades a l’anoiadiari.cat

Les més llegides 01

Un jove igualadí mor en accident de cotxe a La Llitera

02

L’Ajuntament, desconvidat a la “Passacalle”

03

Un home d’Igualada mor en un accident a l’autovia a Castellolí

04

La FESTHI recomana als regidors com han d’anar vestits a la Processó

05

06

07

08

L’incivisme no fa festa

03/08/2017 El govern vilanoví defensa la decisió “tècnica” en un acomiadament al servei de neteja

09/08/2017 Nova campanya d’excavacions a l’Abric Romaní

04/08/2017 La Pobla aprova uns comptes de vora quatre milions que dediquen un 35% a les inversions

10/08/2017 L’Ajuntament d’Igualada esquilibrarà les subvencions entre colles de cultura popular

04/08/2017 Un home d’Igualada mor en un accident a l’autovia a Castellolí

13/08/2017 Pujalt, capital mundial del BikeTrial

04/08/2017 Una junta gestora assumeix les regnes del CN Igualada pr salvar-lo

15/08/2017 Controlat l’incendi a les Pinedes de l’Armengol

07/08/2017 La Llacuna viu un cap de setmana carregat de Festa Major

15/08/2017 Un jove igualadí mor en un accident de cotxe a La Llitera

09/08/2017 La FESTHI convida les entitats a adherir-se a la Candidatura de las Festa Major com a FTIN

16/08/2017 A la venda el cafè marca “Igualada”

Els Mossos detenen el pressumpte autor de l’incendi de la Torre de Claramunt La FESTHI convida les entitats a adherir-se a la Candidatura de la Festa Major com a Festa Tradicional d’Interès Nacional El govern vilanoví defensa la decisió “tècnica” en un acomiadament al servei de neteja

09

Un jove igualadí, Premi Extraordinari de Batxillerat

10

A la venda el cafè marca “Igualada”

38

Setembre 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes d’agost publicades a l’anoiadiari.cat

17/08/2017 La FESTHI recomana als regidors com han d’anar vestits a la Processó

22/08/2017 L’Oriol Càlics passa perruca de Salero a l’Èlia Ferrer

18/08/2017 Creix el turisme a l’Anoia

23/08/2017 Els gegants d’Igualada es fan un lifting

29/08/2017 El sector agrícola, de fira a Calaf

24/08/2017 El pregó de La Coll@nada reviu l’esperit olímpic

30/08/2017 la Coll@nada: “El nostre programa festiu ha estat tot un èxit”

tres

25/08/2017 Les barraques de Festa Major es redueixen a gairebé la meitat

31/08/2017 Els mossos detenen el pressumpte autor de l’incendi de la Torre de Claramunt

18/08/2017 L’Ajuntament, desconvidat a la “Passacalle”

27/08/2017 Ja tenim tripleta morada de Festa Major

31/08/2017 Piera es prepara per viure onze dies de Festa Major

20/08/2017 Capellades es recupera d’una Festa Major molt activa i participada

28/08/2017 Estabilitzat Pujalt

31/08/2017 Pere Camps: “La gent està molt contenta d’aquesta Festa Major”

18/08/2017 Carbonell

Entrevista

a

Eudald

18/08/2017 Ingressen a presó detinguts per a robatoris a l’Anoia

l’incendi

la

de

28/08/2017 L’incivisme no fa festa

Es busquen agents comercials freelance Llibertat d’horaris / Remuneració per comissions / Es pot combinar amb altres feines / Requereix bona presència / Català parlat i escrit / Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari / Formació a càrrec de l’empresa / Vehicle propi / Possibilitats d’entrar a formar part de la plantilla en un futur Enviar CV a: premsaencatala@gmail.com

Agost2016

Setembre 2017

#ADFESTAMAJOR

43 39