#ADEMPRESA www.anoiadiari.cat Setembre2016
Especial
t ï u t a Gr reses Les emp , des de l’Anoia s de din
REPORTATGE Trobar la llum al final del túnel REPORTATGE La logística i el Quart Cinturó ENTREVISTA Blai Paco, president de la UEA REPORTATGE Polígons buits REPORTATGE Reforma horària: L’hora del canvi ENTREVISTA Josep M. Pujol, president de PIMEC Anoia L’OBSERVATORI De la informàtica al tèxtil: creadors de necessitats REPORTATGE Els autònoms a l’Anoia RÀNQUING De les empreses anoienques REPORTATGE La formació, clau per al futur empresarial
L’Anoia, empresarial
OPINIÓ Anna Mercadé Toni Olivé Joan Vidal ANÀLISI Radiografia dels sectors empresarials de l’Anoia MARC VILA
#ADEMPRESA
2
Setembre2016
A fons
Trobar la llum al final del túnel, a pas de cargol A l’Anoia, el número d’empreses va créixer el 2015 per segon any consecutiu i a un ritme més elevat que a la resta de la demarcació. L’exportació és el principal impuls per a les empreses més importants de la comarca FRANCESC VILAPRINYÓ Hi ha vida empresarial a l’Anoia? La percepció ens diu una cosa, una situació d’estancament amb algun senyal tímid de vida i d’obertura de nous negocis mentre d’altres de tota la vida tanquen. Les xifres, si les observem, marquen una tendència optimista. El 2015, segons l’Informe Econòmic fet per la Cambra de Comerç, el creixement del número d’empreses a la comarca —un 3,1% — va ser superior a la mitjana provincial. Un fet que té correspondència amb la tendència en l’ocupació, a l’alça —3,6% — i per sobre de la mitjana de la demarcació. El matís és que aquests números, innegablement bons, són en una comarca que partia d’una realitat socioeconòmica i empresarial molt llòbrega. L’Anoia és la comarca del centre de Catalunya on la recessió va fer més mal en el seu primer embat, per bé que en temps en què els indicadors econòmics eren “bons” —els vuit primers anys de segle— les xifres del territori ja eren més discretes i reflectien un sotrac del model productiu. L’economia anoienca va tocar fons el 2013. Des d’aleshores, s’ha recuperat a un ritme menor que la resta de Catalunya. La situació dels diferents sectors és molt diferent. Algun, com el d’empreses TIC, és dels més desenvolupats de Catalunya i durant el període 2007-2015 ben al contrari de patir s’han reforçat. De fet, l’Anoia és la segona comarca de Catalunya amb una ràtio més alta d’empreses TIC per habitant. El panorama empresarial és el d’una estructura molt més diversificada que l’anterior a l’inici de la recessió econòmica, sobretot pel que fa a la Conca d’Òdena. Les TIC han agafat protagonisme i són quantitativament importants. La logística, en especial a la fracció sud de la comarca, també té una rellevància creixent. L’emergència de nous sectors no ha significat el punt i final dels tradicionals, que pugnen per recuperar-se, encara que amb unes condicions molt diferents de les de fa una dècada. L’estructura productiva de l’Anoia s’ha diversificat i aquesta diversificació sembla que serà la nota dominant els propers anys, ja que per molt que el tèxtil o les adoberies prosperin, difícilment recuperaran el rol que van tenir fa dècades. Una remuntada lenta L’Informe Territorial de la Cambra de Barcelona indicava que el 2015 l’Anoia tenia registrades unes 3.200 empreses. Són xifres que queden molt lluny de les de 2007, com també les dels treballadors assalariats, que havien superat els
forçar marques com BUFF Original. L’empresa fundada per Ignasi Rojas ha trobat un filó en el món de l’esport de muntanya i el seu complement té molt bona acollida en el mercat nòrdic i americà. El tèxtil, que pugna pel seu rellançament, també té a l’Anoia firmes molt ben posicionades de cara al mercat exterior. Per confirmar de nou la revifalla d’aquest sector ha sorgit la fira BSTIM, que cerca agilitar els contactes amb els clients i reposicionar-se davant la competència asiàtica. De moment, l’organització està satisfeta amb els resultats. La indústria, tret diferencial Del total d’empreses, la indústria té una importància molt superior a la mitjana catalana. Més del 18% de negocis registrats són indústries. Durant el 2015 el número d’empreses d’aquest sector va créixer lleugerament. Els serveis són ara per ara de tots els grans sectors el que més empreses ocupa i el que -després del moment àlgid de la recessió- més creix. En canvi, la construcció va a la baixa i l’agricultura s’ha estancat pràcticament.
Interior d’una empresa anoienca, en ple funcionament. UEA
39.000 i que ara estan sobre els 31.000. La caiguda dels assalariats ha estat molt més important del que indiquen les xifres de l’atur registrat. Un fet que demostra que la cruesa de la situació econòmica pot haver estat fins i tot superior a la que reflectien les estadístiques. L’augment del total d’empreses, cent el 2015, s’ha repartit d’una manera molt diferent al llarg del territori. La majoria de noves empreses estan ubicades a la capital, Igualada -quasi la meitatmentre que municipis de tamany mitjà com la Pobla de Claramunt o La Torre en perden. Aquesta pèrdua numèrica és relativa: a la Pobla, precisament, hi ha hagut l’obertura de la nova planta de la paperera Miquel y Costas el 2015, en el que és la millor notícia industrial de la comarca els darrers anys. A més d’Igualada, el creixement del nombre d’empreses s’ha notat als dos grans municipis del sud. Piera i Masquefa van acabar el 2015 amb una quinzena més d’empreses. La clau de volta
en aquest sector meridional és la proximitat al pol industrial de Martorell i a l’àrea metropolitana. Exportar per créixer L’auge de moltes de les firmes anoienques es deu a les possibilitats de l’exportació. Ja durant el període més crític de la recessió, la finestra del mercat exterior va donar oxigen a sectors com l’adober. Les adoberies -pendents de la solució urbanística que se li doni al Rec, a més del trasllat al nou polígon d’Igualada i Jorba- han aconseguit posicionar-se al mercat internacional amb una aposta per la pell de qualitat. És el cas sobretot de Curtits Badia, que exporta entorn el 85% de la seva producció. La seva estela és seguida per altres firmes del sector. La gran indústria adobera ha aconseguit una alta especialització i s’ha vinculat a clients com Gucci o Louis Vuitton, però resta per veure el futur dels productors més petits. L’exportació també ha servit per re-
Logística i problemes il·lògics Fa 10 anys, va aparèixer sobre la taula el Pla Director de la Conca d’Òdena que es va esmenar i retallar, reconfigurar i refregir, fins que el 2009 va prendre la forma definitiva i des d’aleshores ha passat a dormir el son dels justos. Del document se’n derivava un horitzó per al 2020 molt diferent al que veiem avui en dia: una comarca que podia arribar als 150.000 habitants, amb desenvolupaments urbanístics exagerats a Òdena. El pla dibuixava una gran zona industrial a Can Morera on rumors -que ara veiem com molt fantasiosos- situaven la Nissan. Òdena s’havia de convertir en el sòl industrial de la Conca i acollir terrenys de gran format per a la plataforma logística de la Zona Franca. El Consorci va estar interessat en els terrenys, però les negociacions es van acabar amb la trencadissa del 2008. La superfície havia de venir amb la construcció de l’Eix Ferroviari Transversal, que tindria un ramal fins a Martorell per connectar des d’allà amb el port de Barcelona. Aquest projecte, no enterrat, espera també que les vaques grasses tornin a la Generalitat. La logística apareixia fa uns anys com una de les possibles sortides per a les parcel·les buides dels polígons, però el Baix Llobregat sembla tenir un clar avantatge en el posicionament en aquest sector. Masquefa és la vila anoienca que ha tret més bons resultats en la cerca d’inversions en logística, però ha d’afrontar altres problemes.
Setembre2016
#ADEMPRESA
3
#ADEMPRESA
4
Setembre2016
a fons
El “carrilet” al seu pas per Masquefa
La logística espera i desespera amb el Quart Cinturó La proximitat amb l’àrea metropolitana genera bones perspectives per al sud de la comarca, però manca l’enllaç amb l’A-2 i es compromet el futur d’un polígon pensat per al sector logístic amb el Quart Cinturó FRANCESC VILAPRINYÓ Els darrers cinc anys Masquefa s’ha convertit en un pol d’atracció per a les empreses gràcies a la seva situació estratègica propera a l’Àrea Metropolitana. Això li ha permès que al seu polígon de Clot del Xarel·lo s’hi instal·lin dues firmes com Aldi i el grup Carreras, que utilitzen la zona com a plataforma logística. Hi ha futur, sí, però el present té un denominador comú, el dèficit d’infraestructures. Els municipis de la zona fa anys que esperen novetats sobre el Quart Cinturó, ara pendent del tram entre Terrassa i Abrera, mentre que el ramal sud està en fase d’estudi. Aquest segment del Quart Cinturó seria el que posaria a Masquefa a escassos minuts de l’A-2. Fins ara, els incompliments en els terminis del tram que passa pel Vallès han estat els que han aparegut als mitjans. En les polèmiques pel Quart Cinturó, o B-40, que es va començar a planificar el 1993, n’ha desaparegut el tram Sant Sadurní d’Anoia-Abrera. Les reclamacions les estan encapçalant els ajuntaments que ‘pateixen’ la B-224 com a única via de comunicació i entre ells Masquefa. Carles Mernissi, Regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Tecnologies de la Informació i Comunicació, explica que “la B-224 no pot
absorbir tot el trànsit que hi ha fins a Martorell, quan en quatre minuts, amb la B-40, podríem connectar el polígon amb Abrera i l’autovia”. La situació en què quedarà la B-224,
una de les carreteres amb una circulació més intensa, una vegada el Grupo Carreras (sector logístic, amb un torrent de camions) s’instal·li definitivament, pot ser caòtica. “I ni tan sols
Instal·lacions logístiques d’ALDI al polígon Clot del Xarel·lo de Masquefa
el desdoblament és una opció clara” afegeix Mernissi. El govern masquefí intenta ara establir un front comú amb empreses penedesenques i la patronal PIMEC, conscient que de la infraestructura depèn que vinguin noves empreses. L’alcalde de Masquefa ha fet diverses gestions per pressionar els governs, que de moment han de fructificar. Aldi i el grup Carreras generaran un global d’uns 400 llocs de treball, però aquesta dada optimista contrasta amb la preocupació pel col·lapse actual i el que vindrà. L’exemple és la rotonda feta a Sant Esteve Sesrovires, que encara fa més espès el trànsit per la B-224. Al municipi veí s’hi instal·la Decathlon, amb un centre logístic també, cosa que empitjorarà la situació “encara que es desdobli”. Només el Quart Cinturó, al parer de Mernissi, garanteix una solució mentre que la carretera B-224 quedaria per al trànsit intern. Aquestes empreses “han vingut perquè hi haurà el Quart Cinturó, han vingut en clau de futur, no temem que marxin” assegura Mernissi. Instal·lacions logístiques de 60.000 metres quadrats on entren i surten desenes de camions cada dia que —esperant la B-40— depenen d’una de les carreteres més perilloses i sobrecarregades de la demarcació.
Setembre2016
#ADEMPRESA
5
#ADEMPRESA
6
Setembre 2016
entrevista “Estem molt a prop de Barcelona però necessitem infraestructures que ho constatin”
BLAI PACO PRESIDENT DE LA UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA
MARIA SAYAVERA Si parlem del panorama empresarial a la comarca, hi ha una entitat que busca serne referent, la Unió Empresarial de l’Anoia. En aquest sentit, hem conversat amb el seu president, Blai Paco, sobre aquest ens, el seu present i futur i la situació de l’empresariat al territori, amb l’aposta de la UEA per a millorar-la. Va ser elegit president de la UEA el 2013 i reelegit en el mateix càrrec, l’any 2015; després d’uns anys d’experiència, què n’ha après? El 2013 no va haver-hi eleccions, sinó que el llavors actual president, Ramon Felip, va plegar i la junta directiva va aprovar per unanimitat que agafés el càrrec, cobrint aquests dos anys que eren encara del seu mandat. Per a mi, ser president de la UEA ha estat una molt bona oportunitat; vaig agafar la responsabilitat precisament com això, com un exercici de responsabilitat, perquè en un bon principi creia que no em tocava... però si es presentava l’oportunitat no podia dir que no. La veritat, però, és que és una oportunitat increïble per a conèixer gent, formar-te i també per a desenvolupar activitats, una part latent que si no trobes el moment, no prosperen i a través de la UEA, tenim la possibilitat de fer moltes coses. Quins objectius us vàreu marcar en agafar aquest repte? Vaig agafar el repte en un moment molt complicat per a la UEA, ja que estàvem en plena crisi i això feia que hi hagués un gran nombre de baixes de socis... a més d’estar davant d’un canvi de model. Així, aquests tres anys han servit per a fer aquest canvi, per a generar un nou model que creï una certa estabilitat a l’entitat i així poder-se concentrar, no tant en la seva situació, sinó en la situació de l’empresariat en general i a generar activitats per als empresaris. En aquest sentit, cap a on ha anat aquest canvi de model? De bon principi, el que crèiem que era molt important es basava a treballar els sectors, a crear taules concretes al voltant dels diferents sectors empresarials, i això és justament el que estem duent ara a terme, al llarg d’aquest any, a través d’un fòrum del
qual neixen taules sectorials i territorials, que estan donant uns fruits increïbles. Aquesta era, doncs, la intuïció que teníem l’any 2013, però que ara s’està concretant. I de cara als propers anys, quina serà la línia a seguir? Per una banda, el nostre objectiu és seguir donant suport als nostres socis, i en aquest sentit, si el nostre soci troba de valor la participació en taules sectorials, aquesta línia serà fonamental. Per tant, el que volem és fonamentar aquestes taules que comencen amb les activitats més imminents, però que tenen una programació amb més profunditat. El primer any, pràcticament, hem aconseguint que la gent del sector es conegui i comenci a marcar-se objectius, treballant en projectes relativament fàcils, en el sentit de posar-se d’acord ràpidament, però el que volem és que es vagi aprofundint en el tema. I aquí arriba la metodologia del clúster, en què les economies d’escala i les sinergies juguen un paper molt important; així, aquesta metodologia, aplicada als sectors, pot aportar molt. Des de la UEA, i ho comentàvem al principi, també heu fet una aposta de canvi en la formació. Quin ha estat el model de treball en aquest àmbit? La formació, per a nosaltres, és cabdal. Estem en un nou paradigma de futur en el qual la formació juga un paper importantíssim, i en aquest sentit, donem suport a la política de l’ajuntament d’Igualada de crear un eix del coneixement al voltant del Campus Universitari. Pensem que és molt important en el món empresarial que, ja avui, està patint la mancança de gent formada per a certs llocs de treball. En aquest sentit, parlem sempre de formació professional i de grau superior. Es parla molt de la figura de l’aprenent, recuperar aquesta figura, i en aquest cas, la formació professional dual pot jugar un paper molt important, que integra l’estudiant dins el món laboral, i aquest model s’ha demostrat en sectors, com del que jo en provinc, com són les TIC, en què fa més de vint anys que inserim alumnes al món laboral a través de pràctiques a les empreses. El model a seguir és la formació dual i la integració de l’alumne al món empresarial, doncs. En
aquest
sentit,
el
paper
de
“
El nostre objectiu és seguir donant suport als nostres socis i volem fer-ho fonamentant les taules sectorials. El primer any hem aconseguit que la gent del sector es conegui i comenci a marcar-se objectius.
“
La comarca té bones perspectives, té bases sòlides, però realment, els passos són més lents de l’esperat, malgrat que sòlids. Quan ens comparem amb l’evolució econòmica general, potser anem més a poc a poc, però anem consolidant.
l’administració pública, en els diversos esglaons, és l’esperat dins el món empresarial? Estem per sobre de les expectatives. Ens hem trobat una administració, personalment, amb moltes ganes de col·laborar i més oberta que mai; a més a més, a nivell de Conca d’Òdena i de comarca, també tenim les administracions més disposades que mai a col·laborar. Penso que és un moment dolç, en què l’administració està jugant el seu paper, malgrat les dificultats de la situació econòmica, però realment penso que hi ha una consciència que no hi era abans, basada en el paper que ha de jugar l’administració i de quina manera ha de treballar de forma mancomunada per ajudar el món empresarial. Però cal dir que és una consciència general, a nivell social també s’ha agafat aquesta oportunitat de fomentar la col·laboració. Si parlem del panorama empresarial a la comarca, com el definiríem a grans trets? Avança lentament. La comarca de l’Anoia té bones perspectives, té bases sòlides, però realment, els passos són més lents de l’esperat, malgrat que sòlids. Quan ens comparem amb l’evolució econòmica general, potser anem més a poc a poc, però anem consolidant. Tenim sectors molt madurs que evolucionen a un ritme més lent, però de forma més consolidada. En aquest sentit, hi ha unes dificultats que s’han de tenir en compte. Si parlem, per exemple, del posicionament del gènere de punt, el seu progrés, després de la davallada del 2005, doncs és molt lent; però realment, està progressant, i en aquest sentit, si superem les limitacions que suposa no tenir personal qualificat, probablement podrà seguir un ritme de creixement molt interessant.
Setembre 2016
#ADEMPRESA
Quins són els sectors, doncs, amb més pes a la comarca? Els sectors més important serien, d’una banda, el sector del metall. Aquest sector fins al moment era transparent, perquè ningú l’havia vist, l’havia valorat, però penso que, no només és el més important, sinó que a més a més, és el que té més futur i pot tenir més potencial de creixement. Aquest sector, doncs, juntament amb la indústria de l’automòbil, tenen moltes possibilitats en un futur, de poder fer crèixer l’economia comarcal.
El president de la UEA, Blai Paco. AD
7
En l’àmbit de les infraestructures al territori, quina és la posició del món empresarial en els serveis de comunicació que tenim? Podem interpretar les nostres infraestructures com una oportunitat o com un dèficit, i la veritat és que l’A2 juga un paper molt positiu, però les mancances al voltant d’aquesta via, com les dificultats de traçat o les diferències de velocitat en diversos trams, deixen l’Anoia com una comarca
més lluny del que realment està de la capital. He defensat moltes vegades l’afirmació “Igualada a 40 minuts”, assegurant que estem molt a prop de Barcelona, estem tan a prop com creuar la ciutat comptal, però per demostrar que estem realment a prop, necessitem infraestructures que ho constatin. D’altra banda, si parlem del tren, el fet de disposar-ne un de mercaderies, probablement avui, no estaria justificat, i per això per a mi és més important l’aposta pel tren de passatgers. Des de la UEA, actualment no volem parlar de les coses que podríem ser amb unes bones infraestructures, sinó que volem disposar de les infraestructures quan es demostri que les necessitem, com en el cas del tren de mercaderies. Tot i això, el tren de passatgers sí que és important, perquè actualment ja tenim mancances en aquest àmbit i necessitem facilitar la mobilitat cap on hi ha els recursos humans i que la gent pugui venir a treballar aquí, això sí que és un fet que hem constatat i hi ha una necessitat.
L’A2 juga un paper molt positiu, però les mancances al voltant d’aquesta via deixen l’Anoia com una comarca més lluny del que realment està.
El tren de passatgers sí que és important, perquè actualment ja tenim mancances en aquest àmbit i necessitem facilitar la mobilitat.
“ “
#ADEMPRESA
8
Setembre2016
a fons
Polígons buits i treball de formiga Les promocions de polígons per part de l’administració no han reeixit a la comarca. El creixement de les empreses ve de la dinàmica endògena i la de la iniciativa de petits emprenedors locals.
FRANCESC VILAPRINYÓ L’aleshores Departament de Política Territorial i Obres Públiques va fer a mitjan de la dècada passada una aposta per la creació de nou sòl industrial a la comarca. A grans trets, es va traduir en la implementació de quatre polígons on l’organisme oferia parcel·les per a noves activitats: Can Parera, a Castellolí; Plans de la Tossa, a Montbui; Plans d’Arau-2 a la Pobla i Riera de Castellolí, a Vilanova del Camí. No obstant, en una comarca on l’atur ja era una xacra, l’objectiu de les forces vives va ser la creació d’una gran àrea industrial per activitats de gran format. Els polígons esmentats eren de parcel·les de petita i mitjana superfície, inadequades per a la implantació d’una gran empresa. El sòl necessari per a això es va veure a Can Morera, a la zona del nucli odenenc de l’Espelt. El projecte no va reeixir per diverses causes. El fet és que els altres polígons tampoc han pogut atreure cap activitat. En primer lloc, perquè quan es van obrir, la situació de recessió econòmica frenava els plans d’expansió de les empreses; en segon lloc, el paper de la pròpia administració i els seus desacords amb les companyies subministradores. El cas de Can Parera, el polígon pensat per al món del motor –està a centenars de metres del Parcmotor- és sagnant: la urbanització estava enllestida el 2007 i hi havia empreses com la japonesa Kawasaki que estaven molt interessades a firmar... però faltava un detall important com el fluid elèctric. Govern i Endesa es van assenyalar mútuament per aquell disbarat. El cert és que la subestació que garantia el subministrament no es va acabar fins dos anys més tard. Quan l’Incasòl va posar a comercialitzar les 21 hectàrees de parcel·les de Can Parera, la tardor de 2009, no hi va haver ni una sola petició. Set anys més tard, només hi ha hagut una sola implantació, la del Campus Motor, impulsada pel Consell Comarcal de l’Anoia. La Pobla de Claramunt, l’excepció Dels quatre polígons on l’Incasòl té presència, només un ha tingut èxit. I un èxit rotund. Es tracta del de la Pobla de Claramunt, els Plans d’Arau 2, uns 250.000 metres quadrats, on s’ha esgotat tot el sòl disponible,. En bona part, gràcies a l’embranzida de les indústries que ja existeixen en la fase 1 del sector. En el cas dels altres tres polígons els resultats són molt més pobres. Recentment, s’han llogat uns 8.000 metres del polígon Riera de Castellolí a Reciclatges Sabaté, una empresa anoienca. El preu de les parcel·les de l’Incasòl disponibles a la comarca ha anat caient
Al fons, el polígon industrial Les Comes d’Igualada. A primer terme, l’aeròdrom d’Òdena-Igualada.
els darrers anys, en consonància amb la recessió i la manca de demanda. Els preus per metre quadrat s’han reduït a més de la meitat. Can Parera i els Plans de la Tossa es van començar a comercialitzar amb un preu de venda entre 135 i 145 euros per metre quadrat; Riera de Castellolí, en paral·lel a l’A-2 i a la
Ronda Sud, els fixava a entre 160 i 170 euros per metre quadrat. La progressiva competitivitat amb terreny industrial disponible molt més a prop de Barcelona ha forçat a baixar els preus dràsticament: ara, l’Incasòl els posa a la venda amb preus entre 60 i 70 euros en els tres casos.
El polígon del Pla de les Gavarreres, a la Pobla de Claramunt.
Avenços lents però ferms Durant la fase crítica econòmica, moltes petites empreses han anat naixent i han sobreviscut. Una de les claus ha estat poder disposar d’opcions econòmiques per establir-se en despatxos. El viver d’empreses d’Igualada, l’Ignova Tecnoespai, ha ofert aixopluc a negocis emergents de la branca tecnològica que s’han beneficiat de les facilitats en el lloguer i en els serveis bàsics. La vintena llarga de mòduls estan tots ocupats. Altres municipis com Vilanova del Camí també s’han engrescat amb els vivers d’empreses i els estan començant a desenvolupar, al Centre d’Innovació Anoia. Òdena en té un de projectat a nivell de les TIC, però pendent que s’arrangi la situació del complex de Can Riba. El projecte de vivers principal a la comarca, el Vivex, que englobava cinc municipis i significava una inversió de cinc milions d’euros es va abandonar el 2012. La Generalitat, ofegada, no havia pogut aportar més que una ínfima part del total que li tocava. Les àrees de promoció econòmica dels ajuntaments s’han conformat amb iniciatives més modestes. El paper de manteniment i millora de les infraestructures continua sent vital perquè les empreses vegin possibilitats encara al nostre territori.
Setembre2016
#ADEMPRESA
9
#ADEMPRESA
10
Setembre2016
a fons
Establiment d’un carrer comercial d’Igualada, amb la persiana baixada. TCM
L’hora del canvi Empreses i comerços són un element clau per a l’èxit d’una futura reforma horària, però la seva adaptació continua sent lenta i escassa AÏDA SÁNCHEZ ALONSO “El migdia, el millor de cada dia”. El solet, la cerveseta i les pauses de més de dues hores per dinar. La petita becaina si ens queda una estona abans de tornar a la feina. Els plaers del dia a dia, com assegura l’anunci. Però cobrats a preu d’or: menys flexibilitat horària, una de les jornades laborals més llargues però menys productives d’Europa, gairebé una hora menys de son que els nostres veïns europeus i una pitjor conciliació familiar. Aquests són els trets característics d’un estil de vida que és tan nostre que no comparteixen ni la resta de països mediterranis. Que ens fa esmorzar quan gairebé toca el migdia, dinar quan a la resta del món ja pensen a berenar i sopar quan a Europa ja s’està acabant el prime time de la televisió. I que la Iniciativa per la Reforma Horària, encapçalada per Fabian Mohedano, s’ha proposat canviar per assimilar els nostres horaris als de la resta del món. Un dels primers passos a seguir és bastant clar: adaptar la jornada laboral. “Millorar els horaris no està renyit que l’empresa sigui competitiva” assegura Xavier Carles, representant de la Unió Empresarial de l’Anoia, “els horaris normalitzats fan que l’empresa sigui més eficient i la gent treballi més a gust”. A l’Anoia la majoria de les empreses segueixen fent una jornada tradicional, en la qual els empleats pleguen entre la una i les dues, van a casa a dinar i es reincorporen entre les tres i les quatre. Aquesta llarga pausa fa
que l’hora de plegar s’endarrereixi fins més enllà de les set de la tarda. Segons Carles, actualment les empreses “ja fan coses a nivell de flexibilitat, com escurçar la jornada o plegar menys estona al migdia”. Tot i així, poques s’atreveixen a donar el pas. Una de les poques empreses comarcals amb jornada seguida és Sofamel, dedicada a la fabricació de material elèctric de connexió. Per al director general, Joan Margets, “el descans de dues hores al migdia era massa llarg i volíem afavorir la conciliació familiar”. La direcció va presentar la proposta als empleats, que van votar-hi a favor, i des de gener de 2014 l’empresa fa horari de 8 a 17h ininterromput amb una pausa de mitja hora per dinar. “El canvi implicava fer inversions com l’adaptació d’una sala i la compra de microones, neveres o taules, perquè som vora els 50 treballadors a l’empresa” explica Margets. Pel que fa al tracte amb els clients i proveïdors “saben que s’han d’adaptar i que a partir de les cinc ja no hi som. Però per altra banda, els podem oferir un servei ininterromput perquè fem torns per dinar i cap departament tanca”. Després d’aquests dos anys i mig la valoració és positiva “els nostres empleats poden anar a buscar els fills a l’escola, estan a gust a l’empresa, treballen millor i tenim millors resultats” conclou el directiu. Una altra de les empreses que lideren aquest canvi a l’Anoia és Stikets, dedicada a la fabricació i venda d’etiquetes per a roba. A diferència de
Sofamel, aquesta empresa dirigida per l’estatunidenca resident a Igualada, Stephanie Marko, ja va néixer l’any 2010 amb aquest horari: “per a la meva cultura aquest és l’horari normal i no trobava normal l’horari d’aquí”. Per Marko aquest “era el millor horari per ser mare” ja que a més permeten una entrada flexible i l’hora per dinar és lliure. Tot i així a l’estiu, la seva “temporada alta” i on doblen la plantilla fins a ser més de 40 treballadors, estableixen torns. Marko és una ferma defensora d’aquest sistema i assegura que “si vols participar a l’economia del món has de canviar l’horari”. A més, defensa que “Espanya s’està quedant enrere a nivell europeu” per aquest motiu. Sens dubte és una qüestió de voluntat, per això l’empresària es mostra sorpresa pel “poc interès de la gent” ja que “tothom tindria més temps per gaudir de l’oci, de la família, del que sigui”. Però mentre en el sector empresarial la transició es preveu més senzilla, en el món del comerç la reforma necessitaria canvis més profunds i una situació legal més estable. La conjuntura actual, amb la llei comercial catalana suspesa i impugnada pel Govern espanyol davant el Tribunal Constitucional, fa que els comerços hagin de regir-se per la llei espanyola, que permet que els establiments puguin estar oberts fins a 90 hores setmanals, per contra de les 72 hores catalanes, i deixa els períodes de rebaixes lliures i no limitats a l’estiu i l’hivern.
Davant d’aquesta circumstància, el president d’Igualada Comerç, Xavier Figueras, assegura que “una reforma horària seria bona per a nosaltres, però amb el buit legal, l’aplicació és complicada i es crea una situació de greuge cap a alguns comerços”. Amb una major permissivitat horària és més complicat que els establiments permetin una bona conciliació familiar als seus empleats. La situació, però, pot canviar ja que la Generalitat ha anunciat recentment que utilitzarà una nova llei per permetre que les botigues estiguin obertes fins a 75 hores i amb períodes de rebaixes lliures, tot i que recomanats a les temporades tradicionals. Per ara, Figueras mira el moment “amb recel” ja que per als seus socis “una major regulació és millor”. Tot i així no dubta que “la situació s’ha d’enfrontar des de la transversalitat, en conjunt i des de tots els àmbits”. I sense oblidar que la reforma ha de partir de tots els ciutadans, “tots sopem a les 10 i potser això ho hauríem de canviar” assegura. Mentrestant Igualada seguirà fent petites passes per a la reforma horària, com amb les sessions organitzades pel departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya i la Iniciativa per a la Reforma Horària. La primera, amb una presentació de la iniciativa el passat 23 de setembre i la segona, amb un taller participatiu i un debat el 29 de setembre.
Setembre2016
#ADEMPRESA
11
#ADEMPRESA
12
Setembre2016
entrevista
“El creixement passa per una evolució cap a projectes de qualitat ” JOSEP M. PUJOL PRESIDENT DE PIMEC ANOIA
MARIA SAYAVERA Des del passat mes de febrer, la patronal catalana PIMEC va obrir una delegació a la comarca de l’Anoia, situada al Centre d’Innovació del polígon de Vilanova del Camí. En aquest cas, i dins el marc temàtic d’aquesta edició sobre el món empresarial, hem parlat amb el president de PIMEC Anoia, Josep Maria Pujol, sobre la patronal, les empreses de la comarca i què ha permés tenir una delegació al territori. Des del mes de febrer, l’Anoia gaudeix d’una delegació de PIMEC al territori. Quins són els objectius que us heu marcat per a les empreses de la comarca amb l’obertura d’aquesta seu? En primer lloc caldria definir què és PIMEC; en aquest cas és una organització patronal que defensa els interessos dels autònoms, de les micro, les petites i mitjanes empreses. En aquest cas, l’objectiu bàsic és la defensa d’aquestes davant de les administracions públiques i la societat en general. Cal dir que estem en un país amb 3.200.000 empreses, de les quals el 99,2% són PIMES.
En aquest cas, representeu la major part del teixit empresarial del país... Cal destacar que PIMEC és una patronal catalana i a nivell d’Espanya no hi ha una rèplica de PIMEC. I en el cas de Catalunya, representem aproximadament 120.000 empreses. Aquest 99,2% del teixit empresarial representa un 60% del PIB, a nivell nacional, i un 70% de tota l’ocupació... unes xifres a tenir en compte del pes que tenen al país les petites i mitjanes empreses. Si reprenem la qüestió dels objectius, quina línia de treball a seguir teniu? En un apartat més institucional, treballem conjuntament amb les administracions del territori per a representar i defensar els interessos de les empreses davant d’aquests organismes, a més de fer una mica de lobby i, per altra banda, ser també una de les veus dels empresaris, no l’única, davant d’aquestes administracions i viceversa, ser també la veu de les administracions cap a les empreses; un canal de comunicació en els dos sentits. També cal parlar d’una vessant més empresarial, basada a col·laborar
“
Podria definir el panorama empresarial de la comarca amb dues paraules, força i dinamisme. Sempre hi ha mancances, però tenim sinergies i aspectes positius que ajuden a l’optimisme.
amb les empreses del territori. PIMEC fa anys que és a la comarca de l’Anoia, però no hi havia una delegació física, sinó que depenia de la seu de la Catalunya Central. Malgrat tot, des que em vaig incorporar a PIMEC com a vicepresident de la Catalunya Central, el meu objectiu era que hi hagués una presència física de PIMEC al territori. Finalment ha pogut ser i ens hem instal·lat en un lloc (Centre d’Innovació de Vilanova del Camí) amb unes magnífiques instal·lacions, per a buscar aquesta proximitat amb les empreses i la gent del territori i intentar, així, conèixer quines són les seves necessitats i oferir-los solucions en funció d’aquestes necessitats, tant de finançament, buscant ajudes de subvenció, com de temes formatius, organitzatius... tot el que pugui afavorir el teixit empresarial. Un dels èxits que hem desenvolupat és el programa “Accelera el creixement”. En què consisteix aquest programa i com ajuda les empreses? És un programa impulsat per PIMEC i la Diputació de Barcelona, en el qual cada any es dóna suport a cinquanta empreses del territori barceloní a desenvolupar temes com la innovació, la internacionalització o bé la comercialització o organització direccional. És ja el cinquè any que es duu a terme aquest programa i des de l’Anoia no havíem sigut mai capaços que aquesta informació arribés a les empreses, sense cap empresa que hi participés. El fet d’implantar-nos aquí ens va permetre fer una cerca d’empreses del territori i aquest any tenim set empreses que es poden beneficiar d’aquest programa a la comarca de l’Anoia. Aquest seria un exemple de les bones pràctiques que ens ha portat aquest acostament al territori. Pel que fa al panorama empresarial a la comarca, quina és la salut de les empreses? Val a dir que aquesta comarca la veig o la podria definir amb dues paraules, força i dinamisme. Sempre hi ha mancances, però tenim sinergies i aspectes positius que ajuden a l’optimisme. Si tenim en compte la situació d’on venim, aquesta comarca ha patit molt, i sobretot en l’àmbit d’infraestructures; i encara ho estem pa-
Josep Maria Pujol a la seu de la delegació de PIMEC a l’Anoia, al Centre d’Innovació de Vilanova del Camí. MS
Setembre2016
tint en aquests moments... L’A-2 va arribar tard, des de la cara nord de l’eix a Calaf, a l’Alta Anoia, fins fa vint anys, era una odissea arribar a Manresa o Igualada... ara estem molt bé, però durant molts anys això ha penalitzat la comarca. Avui en dia tenim la C-15, però fa relativament poc que en gaudim. També penso que hi ha mancances en la comunicació a la part sud-est de la comarca, a Masquefa i Piera, amb comunicacions en carretera del segle passat, sense tenir ja en compte les comunicacions ferroviàries... Per tant, penso que a nivell de comunicacions, aquest ha estat un àmbit que ha penalitzat la nostra comarca... També cal dir que l’Anoia ha sigut molt dependent del sectors molt intensius en mà d’obra i amb la globalització de l’economia, els sistemes productius han canviat i això va afectar directament a les nostres empreses, de molta mà d’obra i poc valor afegit. Però de tot això, en surten conseqüències positives, perquè de tot se n’aprèn, i sectors com l’adober s’ha reinventat amb èxit, cosa que també està fent ara el sector tèxtil, buscant noves fórmules, amb grans empreses i alhora petits projectes que s’estan consolidant. Cal tenir en compte també el sector paperer i de les TIC, sectors amb un creixement fort a la comarca. Per quin tipus de sectors passa el futur econòmic del territori? Penso que no podem ometre cap sector. Les TIC són necessàries, el sector tèxtil
#ADEMPRESA
també... i tot el que sigui sumar, és necessari. Hi ha una bona diversificació a la comarca i hi ha aspectes significatius a tenir en compte, com la instal·lació d’empreses importants al territori. També surten iniciatives a nivell privat, com pot ser un Rec Stores, que situen la comarca al territori català i fomenten les sinergies entre empreses. A Calaf, per la Festa Major, hi va haver la primera fira específica només de sector agrícola de Catalunya... i això són iniciatives molt bones, que ajuden a posicionar en positiu la comarca. D’altra banda, el futur també passa perquè els fabricants, que fins ara es consideraven competència entre ells, siguin capaços de col·laborar junts en projectes. Aquest posicionament de la comarca, passa també per la millora de les infraestructures que es tenen? Si parlem d’infraestructures de comunicació, avui en dia la comarca de l’Anoia, geogràficament parlant, té una situació molt bona; està situada a mitja hora d’un centre econòmic de referència del sud d’Europa, com és Barcelona i on tenim una bona comunicació en carreteres. Però hi ha mancances a la comarca? Sí. Es poden fer coses millors pel que fa a infraestructures? Sí; com per exemple, acabar la variant sud d’Igualada, per poder-la connectar i generar més sòl industrial. En aquest cas, tenim possibilitats reals de creixement en sòl industrial a la comarca, perquè hi ha espai i
“ “
No podem ometre cap sector, les TIC són necessàries, el sector tèxtil també... i tot el que sigui sumar, és necessari.
Si parlem d’infraestructures de comunicació, avui en dia la comarca de l’Anoia, geogràficament parlant, té una situació molt bona.
13
hi ha terreny per desenvolupar, a més, tard o d’hora arribaran les empreses cap aquí perquè Barcelona no podrà encabir-ne més... Hi ha altres coses millorables, també, com la connexió de l’A-2 amb la C-15, que s’ha de finalitzar... o les comunicacions ferroviàries, un fet necessari, si més no, de poder tenir una bona connexió amb Martorell i que des d’allà ens puguem desplaçar fins a Barcelona en poc temps. Aquest seria un fet afegit important, tant per a Igualada, com a l’Anoia. En aquest cas, les institucions tenen un paper clau a desenvolupar en aquest aspecte... El teixit empresarial és el que mou l’economia d’un país i les institucions han de recolzar aquest teixit empresarial. Les administracions estan a favor d’aquest creixement i en general, totes fan el que poden amb els recursos de què disposen. No em puc imaginar cap administració que posi traves a cap creixement empresarial i m’agradaria pensar que fan tot el possible per al desenvolupament d’aquestes infraestructures indirectes. D’altra banda, aquest creixement, més enllà de les infraestructures, també passa per una evolució cap a negocis o projectes de qualitat, que impliquin innovació, basats el mínim possible en una mà d’obra intensiva, perquè això no ens aporta valor afegit. Si tenim un país on hem de combatre exclusivament pel preu/ hora estem perduts...
#ADEMPRESA
14
Setembre2016
l’observatori
De la informàtica al tèxtil: creadors de necessitats Buff i MPM Software són empreses igualadines punteres en els seus sectors
LAIA VICENS MPM Software i Buff, empreses dedicades a àmbits totalment oposats, tenen molt més en comú del que es podria arribar a imaginar. Per començar, i de fet aquest és el motiu central pel qual són protagonistes d’aquest reportatge, és que són empreses igualadines referents en el seu sector. Com van començar? Com veuen el panorama empresarial a la ciutat i a la comarca? Quines són les debilitats d’Igualada com a pol d’atracció? N’hem parlat amb Isidre Mensa, CEO de MPM Software, i David Camps, gerent de Buff. La conversa, a les noves instal·lacions i lluminoses de Buff, dóna per molt. De seguida, Mensa detecta la primera coincidència entre els dos productes que comercialitzen, tot i ser tan diferents. Ell, com a líder del mercat espanyol de programes informàtics per a asseguradores, i Camps, com a dirigent de l’empresa que va crear els ‘tubulars’ esportius, han “creat la necessitat” a clients i usuaris de tenir el producte que comecialitzen. Camps assenteix: “Hem omplert una necessitat de consum que abans no existia o quedava coberta d’una altra manera”. Ara bé, l’estratègia comercial de les dues empreses ja no és tan semblant. A MPM Software estan especialitzats en programari per a asseguradores. “No hem volgut sortir mai d’aquí”, assegura el seu fundador, mentre que a Buff han provat d’obrir mercat en la roba esportiva i, ara, amb els gorros. El cert és que les dues empreses tenen la seu a Igualada perquè els seus fundadors són de la ciutat. Asseguren, això sí, que sovint la ubicació de la ciutat genera dificultats. Des de TIC Anoia, una associació que aglutina una bona colla de la vuitantena d’empreses
Isidre Mensa, CEO de MPM Software i David Camps, gerent de Buff, conversant. L.V.
del sector de les tecnologies que hi ha a la comarca, i de la qual forma part MPM Software, avisen que falten programadors informàtics i per això estan treballant amb l’Ajuntament per portar el grau d’informàtica a la universitat de la ciutat. Ara per ara hi ha 60 places anuals al grau superior en programació a l’institut Milà i Fontanals. A la manca de tècnics informàtics cal afegir-hi la dificultat que té Igualada
per atraure persones d’altres punts de Catalunya, perquè “el transport no acompanya massa”. Així, a banda de la seu central d’Igualada, on hi ha uns 75 treballadors, Mensa va optar per obrir una oficina de caràcter tècnic a Sant Cugat del Vallès, on treballen unes 25 persones. Buff tampoc ho ha tingut fàcil per mantenir-se a Igualada, sobretot perquè moltes empreses tèxtils de la com-
petència van traslladar la producció a països on la mà d’obra i el procés productiu és més barat. “Vam haver d’abordar la decisió de si maxar o no”, admet Camps, que explica que van ser dos els motius que els van decidir a quedar-se. El primer és “la voluntat” de “donar suport a l’economia” de la ciutat i de la comarca. “Les ganes de ser aquí”, resumeix. I el segon és la necessitat de controlar i seguir de prop el
Pl. de la Creu, 9 IGUALADA 938055514
Setembre2016
#ADEMPRESA
“
15
l’observatori
A nivell comarcal, Mensa i Camps creuen que el (bon) futur empresarial i econòmic de l’Anoia passa per tres factors: el dinamisme que tinguin els emprenedors, la capacitat que tingui l’economia anoienca de diversificar-se i el suport que puguin oferir les administracions públiques, una peça que tant Mensa com Camps consideren clau. Tot plegat, factors determinants per a una comarca que hauria de remuntar i, asseguren, tornar a ser un dels motors econòmics del país. David Camps i Isidre Mensa. L.V.
procés creatiu i de producció del producte. Tot i això, reconeix que Igualada té debilitats, com la dificultat per “captar talent internacional”. Mensa i Camps es fan preguntes i s’interessen pel sector empresarial del seu interlocutor. “Per què heu escollit Llatinoamèrica i no mercats més propers?”, pregunta Camps. Mensa explica que es deu, d’una banda, al factor de
l’idioma, i de l’altra, perquè es tracta de mercats menys madurs on, en principi, no ha de costar tant fer canvis en relació als programes informàtics. El CEO de MPM Software s’interessa pel grau d’autonomia de Buff a l’hora de dissenyar els productes. “Ho dissenyem amb força independència, però intentant escoltar el client”, diu, un punt on Mensa coincideix a l’hora d’explicar la
relació amb els seus consumidors. En aquest punt, tots dos detecten diferències pel que fa a les accions de màrketing. Mentre Buff prova d’arribar fins i tot a aquelles persones que no fan esport i que desconeixen la marca, a través de publicitat al transport públic, per exemple, MPM Software ho focalitza als clients als quals es dirigeix, a través de publicacions especialitzades en informàtica, per exemple. I el futur? A nivell empresarial, Camps preveu que en uns deu o quinze anys Buff tindrà, a més de la seu a Igualada i als Estats Units, una filial a Àsia, i creu que el canvi radical es produirà en la manera de comprar, ja que es potenciarà molt la venda digital. Mensa assegura que estarà atent als canvis al sector, com per exemple al fet que cada vegada més empreses oferiran assegurances per als seus empleats. Pel que fa MPM Software, vol que la seva empresa sigui un “referent” a alguns països de l’Amèrica Llatina com ara ho és a Espanya. A nivell comarcal, creuen que el (bon) futur empresarial i econòmic de l’Anoia passa per tres factors: el dinamisme que tinguin els emprenedors, la capacitat que tingui l’economia anoienca de diversificar-se i el suport que puguin oferir les administracions públiques, una peça que tant Mensa com Camps consideren clau. Tot plegat, factors determinants per a una comarca que hauria de remuntar i, asseguren, tornar a ser un dels motors econòmics del país.
16
#ADEMPRESA
Setembre 2016
a fons
El nombre d’autònoms a la comarca continua en línia ascendent L’actual situació econòmica ha fet créixer les xifres de treballadors per compte propi malgrat que el sector expressa sentir-se en una situació de vulnerabilitat
MARIA SAYAVERA La crisi econòmica ha canviat part del panorama empresarial, tant a nivell mundial, com de país i, evidentment, a la comarca. En aquest sentit, l’Anoia ha estat un dels territoris més afectats per la davallada econòmica, que va afectar sectors tan nostrats com el tèxtil o l’adober. Malgrat tot, cada sector empresarial s’ha anat, en la mesura del possible, reinventat i buscant fórmules per a tirar endavant. Però hi ha un sector que difereix de la resta per les seves particularitats, estem parlant dels treballadors per compte propi, o més coneguts com els autònoms. Si estudiem les xifres d’autònoms a nivell català cal dir que Catalunya és la comunitat autònoma que abasta un major nombre de treballadors autònoms, i aquesta xifra s’ha incrementat en els darrers anys. Actualment, en dades de l’Idescat del mes de juny del 2016, a nivell català hi havia 547.569 autònoms, amb un gran pes del sector serveis, amb més de la meitat de treballadors d’aquest col·lectiu. Aquesta xifra suposa un 17% dels autònoms de tot l’estat espanyol. Així, des de l’any 2008, els treballadors afilitats a aquest règim ha anat en augment, sempre amb xifres més
variables, en funció de l’època de l’any, però amb una tendència a l’alça. Un factor a estudiar D’altra banda, des de la Generalitat es donava a conèixer una xifra interessant relacionada amb aquest sector. Segons la secretaria per la immigració del Departament d’Acció Social s’informava que gairebé un de cada tres xinesos afincats a Catalunya són treballadors autònoms, una xifra que constitueix el 30,6% del total d’afilitats a la Seguretat Social de nacionalitat xinesa. A més a més, aquesta xifra duplica la mitjana de la població catalana afiliada al règim d’autònoms, que es tracta d’un 17,4%. En aquest sentit, tot i que el col·lectiu xinès és una petita representació de l’empresariat català, ha contribuït a l’augment del nombre d’autònoms, tant a Catalunya, com també a l’Anoia, que segueix la línia catalana, i així, a la nostra comarca, la xifra supera els 8.000 treballadors per compte propi. Un sector vulnerable Els autònoms són, doncs, un col·lectiu amb un pes específic important, que crea riquesa i genera
Xifres sobre el nombre d’autònoms a Catalunya per sectors. Elaboració pròpia
contractació i que, per tant, tenen un paper clau en la dinamització econòmica. La situació peculiar en què es troben però, sovint els porta a una situació de desprotecció i vulnerabilitat, malgrat el recent canvi legislatiu que ha suposat l’aprovació de l’Estatut del Treball Autònom, les mesures no són suficients per a equiparar la situació d’aquests professionals respecte altres col·lectius. Aquesta posició va ser expressada pel propi col·lectiu en el fòrum dedicat als treballadors autònoms que la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) va organitzar el passat mes de juny. En aquest sentit, en el marc dels fòrums que des de la UEA han celebrat al llarg d’aquest any 2016, els treballadors autònoms es van trobar per debatre la situació del col·lectiu i explicar les dificultats
Crisi La situació econòmica ha fet créixer el nombre de treballadors per compte propi en els últims cinc anys Xinès Segons Gencat la xifra de treballadors autònoms d’orígen xinès duplica la mitjana catalana Col·laborar Els autònoms de la comarca proposen la creació d’un centre de negocis a Igualada que els proporcioni eines
Reunió celebrada al Fòrum Anoia per la Unió Empresarial. UEA
en què es troben en el dia a dia, a més de les necessitats que els sorgeixen i les accions que es podrien dur a terme per a millorar la seva situació actual. Una d’aquestes accions és la que ha emprès la UEA, creant una plataforma d’autònoms amb l’objectiu de generar coneixement i treball en xarxa, alhora que es desenvolupi una bona formació per a autònoms. La major part dels treballadors assistents a aquest fòrum varen coincidir a opinar que es troben sols a l’hora d’afrontar un projecte i que aquest fet agreuja les dificultats i els exigeix un sobreesforç per estar al dia. Per aquest motiu, la necessitat de rebre una formació específica en temes legals i econòmics va ser un altre punt del centre del debat generat. Cada autònom se centra en el seu àmbit de treball i, en comú, tots tenen com a prioritat la vessant comercial, per tal de donar a conèixer els seus serveis, però coincideixen que deixen de banda altres coneixements administratius i legals importants. Però les reivindicacions dels autònoms van molt més enllà si parlem de les dificultats d’accés als recursos financers que es troben, agreujades per l’estricta normativa que els afecta, com la quota fixa d’autònoms, així com el baix nivell de protecció que té el col·lectiu davant d’una situació de baixa laboral o en l’àmbit de pensions, respecte als treballadors per compte d’altri. Unes reivindicacions que com dèiem varen ser expressades en el fòrum celebrat el passat mes de juny sota el paraigua de la UEA, que durant aquest any ha dut a terme diferents trobades sectorials i territorials de les empreses de l’Anoia. Aquesta iniciativa permet apropar-se a tots els tipus d’empresaris, conèixer de primera mà les seves necessitats i crear un espai de trobada perquè empreses i autònoms de tots els sectors puguin posar en comú experiències i expressar les inquietuds de cadascun d’ells. En aquest sentit, a finals del mes de novembre es donaran a conèixer les conclusions extretes en tots els fòrums.
Setembre2016
#ADEMPRESA
17
#ADEMPRESA
18
Setembre2016
a fons
Rànquing d’empreses Taula 1 Nº
EMPRESA
MUNICIPI
ACTIVITAT VINCULADA CNAE
1
PETROMIRALLES 3 SL
Santa Maria de Miralles
Comerç a l'engròs de combustibles sòlids, líquids i gasosos, i productes similars
2
PETROMIRALLES SL
Santa Maria de Miralles
Comerç al detall de combustible per a l'automoció a establiments especialitzats
3
ALDI MASQUEFA SUPERMERCADOS SL
Masquefa
Comerç al detall en establiments no especialitzats, amb predomini de productes alimentaris, begudes i tabac
4
PETROMIRALLES 9 SL
Santa Maria de Miralles
Comerç al detall en establiments no especialitzats, amb predomini de productes alimentaris, begudes i tabac
5
SNOP ESTAMPACION SA
La Pobla de Claramunt
Fabricació d'altres components, peces i accessoris per a vehicles de motor
6
MECAPLAST IBERICA SA
La Pobla de Claramunt
Fabricació d'altres components, peces i accessoris per a vehicles de motor
7
CASAS I FILLS SA
Òdena
Comerç a l'engròs de cuirs i pells
8
FUNDICIONES DE ODENA, SA
Òdena
Fosa de ferro
9
CURTIDOS BADIA SA
Igualada
Preparació, adob i acabament del cuir; preparació i tint de pells
10
EQUIPCERAMIC S.A.
Vilanova del Camí
Fabricació d'altra maquinària d'ús general n.c.o.p.
11
COGENERACION UFIC SA
La Pobla de Claramunt
Producció d'energia elèctrica d'altres tipus
12
CONSTRUCTORA DE CALAF SA
Calaf
Construcció d'edificis residencials
13
BEGUDES IGUALADA SA
Vilanova del Camí
Comerç a l'engròs de begudes
14
INOXFIL SA
Igualada
Trefilatge en fred
15
GRAPHIC PACKAGING INTERNATIONAL SPAIN SA
Òdena
Fabricació de paper i cartró ondulats; fabricació d'envasos i embalatges de paper i cartró
16
CEREALES Y ABONOS CASAMITJANA SA
Els Prats de Rei
Comerç a l'engròs de cereals, tabac en branca, llavors i aliments per a animals
17
ALDI SUPERMERCADOS SL
Masquefa
Activitats de les societats holding
18
VIDAL BOSCH SL
Igualada
Preparació, adob i acabament del cuir; preparació i tint de pells
19
ORIGINAL BUFF SA
Igualada
Fabricació d'articles confeccionats amb tèxtils, excepte la roba de vestir
20
GRAPHIC PACKAGING INTERNATIONAL SPAIN SA
Òdena
Fabricació de paper i cartró ondulats; fabricació d'envasos i embalatges de paper i cartró
21
MAQUINARIA AGRICOLA SOLA SL
Calaf
Fabricació de maquinària agrària i forestal
22
TALLERES FELIPE VERDES SA
Vilanova del Camí
Fabricació d'altra maquinària d'ús general n.c.o.p.
23
INDUSTRIAS VALLS 1 SA
Igualada
Confecció de calceteria
24
RECICLATGES SABATE SL
La Pobla de Claramunt
Comerç a l'engròs de ferralla i productes de rebuig
25
LA HISPANO IGUALADINA SL
Igualada
Transport terrestre urbà i suburbà de passatgers
26
INDUSTRIAS QUIMICAS MASQUELACK SA
Masquefa
Fabricació de pintures, vernissos i revestiments similars; tintes d'impremta i màstics passatgers
27
TELAS Y FABRICADOS NO TEJIDOS SA
Piera
Fabricació de teles no teixides i articles confeccionats amb elles, excepte la roba de vestir
28
DILLEPASA SL
Igualada
Comerç a l'engròs no especialitzat
29
RAMADERA D'ANOIA SEGARRA SA
Sant Martí Sesguioles
Explotació de bestiar porcí
30
SUMINISTROS INDUSTRIALES MARTI SA
Igualada
Comerç a l'engròs de productes químics
31
AGRO COMERCIAL CLARAMUNT SL
Sant Martí de Tous
Comerç a l'engròs de cereals, tabac en branca,
Les dades han estat processades per l’empresa Camerdata e Informa per a Economia Digital, obtingudes a partir de les declaracions les diverses societats relaciollavors i aliments per de animals nades a organismes públics i oficials (2014).
1
Setembre2016
#ADEMPRESA
19
pàgines especials
“La seriositat i la perseverança són bàsiques per poder evolucionar”
TONI COMPTE COSANTEX MARC SOLER RIERA Com va néixer Cosantex? El 1991, en plena eufòria preolímpica, érem joves i amb ganes d’establir-nos pel nostre compte. Vam començar venent gènere de punt i confecció a l’engròs en un local al barri del Sant Crist. El nostre principal mercat eren els venedors ambulants que venien a Igualada buscant material que poguessin carregar directament als seus vehicles per poder posar-lo a la venda l’endemà mateix. Quants treballadors hi havia a Cosantex quan va néixer? Només érem els dos socis. Fèiem de tot, des d’escombrar el magatzem fins a contactar amb nous clients. Com ha estat la evolució de Cosantex durant aquest període? Dos anys després de néixer, vam començar a importar jerseis d´Itàlia, això ens va anar força bé. Les peces que portàvem tenien força acceptació. Al cap de poc temps necessitàvem més espai i, el 1995, ens vam traslladar a la nau del Polígon Industrial. Pocs anys després, el nostre mercat va canviar completament. A la zona del carrer Trafalgar de Barcelona s’hi van establir molts xinesos que venien els seus productes a uns preus impossibles de batre. En poc temps els venedors ambulants que venien a Igualada a comprar van desaparèixer. Ens vam reinventar una mica creant una col·lecció pròpia de gènere de punt i canviant els clients ambulants per botigues multimarca. També vam veure una oportunitat en la personalització de samarretes i dessuadores amb tècniques com la serigrafia i el brodat. Com vau fer el salt del gènere de punt al marxandatge i al producte publicitari? L’aposta era bastant evident. Costava molt trobar clients nous en el món de les botigues de moda i, en canvi, els “clients de les samarretes” anaven venint sols mica en mica. Vam anar reduint la venda de jerseis i augmentant la del material publicitari. El 2005 els camins dels dos socis es van separar. Després el mercat va anar marcant el camí fins avui. El 2006 ens vam associar amb un taller de Mataró per ser més competitius i per poder complir amb els terminis de lliurament acordats amb els nostres clients. De l’antiga Cosantex en queda molt poc, estem totalment bolcats en el món del marxandatge, els equipaments i tota mena de material publicitari i de promoció. El tèxtil representa la major part de les vendes (samarretes, polos, dessuadores, polars, gorres, motxilles etc.), la resta correspon al marxandatge. Venem i personalitzem des de bolígrafs
o llanternes fins a material d’última tecnologia, tot personalitzat amb els logos que els clients ens demanen. Com ha evolucionat la demanda de productes com els que feu vosaltres? Al principi n´hi havia prou a disposar de samarretes molt senzilles en els colors més bàsics, però després els clients demanaven articles amb més qualitat i amb infinitat de colors. La venda de material amb estampat personalitzat es va multiplicar. Ja no hi ha cap cursa que no tingui la seva samarreta commemorativa. En tots els esdeveniments hi ha material de record per als assistents. Les empreses també han passat a ser una bona base per a nosaltres. Per a promocionar-se, necessiten que la seva imatge corri de mà en mà en infinitat de productes. Quin és el vostre mercat actual?
Els nostres clients són molt variats. Clubs i Federacions esportives als quals proporcionem equipaments sobretot per a entrenaments i també samarretes i motxilles de record per als tornejos o curses que organitzen. També tenim com a clients les escoles, organitzacions juvenils, polítiques i sindicals, associacions de veïns, i tota l´escala de l´administració, començant pels petits ajuntaments. Una altra branca són les empreses, des d´una cafeteria fins a grans empreses incloent-hi alguna multinacional, que busquen un producte de promoció per poder regalar als clients i ,alhora, volen que la seva imatge sigui ben visible. Ha estat difícil sobreviure en el món empresarial durant aquests anys de crisi? Tot ha estat qüestió d´adaptació, aquesta en el nostre cas no ha estat massa difícil. Sempre és més fàcil girar el timó
d´una petita barca que el d´un transatlàntic. En els últims anys hem captat clients de gran volum, que si bé et deixen poc marge per les quantitats que consumeixen, et donen força a l´hora de negociar els preus d´adquisició dels productes que venem. En el material d´importació, les quantitats són imprescindibles per ser competitiu. Aquests preus ajustats també es traslladen als petits clients, que per a nosaltres són molt importants. Quins objectius teniu de cara al futur? De moment només pensem en la consolidació i a anar creixent de mica en mica. Ningú pot preveure el que passarà d’aquí a uns anys. Tinc col·legues en el ram, que preveien tenir una gran temporada i la seva mercaderia està retinguda en vaixells de la naviliera Hanjin que ha fet fallida i no pot entregar els contenidors a la seva destinació. En el món empresarial es depèn de moltes persones i circumstàncies que un no pot controlar del tot. Finalment, com veus l’empresa en un futur? Creus que complireu aquests objectius? Segur. No tenim objectius inabastables ni fora de les nostres possibilitats. La seriositat i la perseverança són bàsiques per poder anar evolucionant. Abans d’acabar Marc, només volia donar les gràcies a tots els que fins ara han confiat en nosaltres. Ens agrada molt quan un nou client ens fa una comanda, però quan aquest client repeteix és quan tenim una autèntica satisfacció perquè això vol dir que ha quedat content amb nosaltres.
#ADEMPRESA
20
Setembre2016
a fons
La formació, clau per al futur empresarial CARLES PAUNÉ La comarca de l’Anoia disposa d’una oferta de formació important. En aquest sentit, és centralista, la majoria de centres formatius postobligatoris es concentren a la ciutat d’Igualada. L’artífex, el Campus Universitari d’Igualada, del qual molts igualadins presumim davant de poblacions veïnes. Pel que fa a la formació professional, el Milà i Fintanals reuneix joves de tota la comarca per formar-los en oficis. A més a més hi ha altres centres que ofereixen formació en petits cursos, la formació ocupacional de l’IgNova n’és un exemple. Tot i això existeix un èxode d’estudiants universitaris a la Ciutat Comtal i Lleida, principalment. Pel que fa a la formació professional, Manresa té un pes important. Igualada té universitat. Tampoc és cap novetat, la Teneria es va fundar el 58, el 79 es va adscriure a la UPC i el 2010 es va traslladar a la seva ubicació actual, al Pla de la Massa. És important destacar que gairebé la meitat dels més de 400 estudiants de grau són igualadins, mentre que la resta provenen de Reus, Girona, València... L’oferta educativa del centre s’ha multiplicat en els últims anys: aquest setembre ha engegat el segon curs d’Infermeria i el primer de Fisioteràpia i Medicina Nutricional. Aquesta ampliació de l’oferta ha resultat ser un èxit rotund, s’ha arribat a cobrir totes les places que s’oferien, han quedat estudiants fora i ha augmentat la nota de tall, símptoma que hi ha hagut una sobre demanda per part dels alumnes. Anna Bacardit, directora del Campus apunta “volíem cobrir les necessitats de les empreses de la comarca, per afavorir el creixement local”, en aquest sentit s’ha optat per potenciar les enginyeries. Els graus que podem trobar a Igualada, atorgats per la UPC són: Enginyeria Química, Enginyeria en Organització Industrial i la doble titulació en ADE industrial. Les dues carreres de l’àmbit de la salut esmentades anteriorment estan atorgades per la Universitat de Lleida. Un dels punts forts del Campus igualadí és l’alt índex d’inserció en el món laboral: un 95% en el cas dels enginyers químics i un 80% en el cas dels estudiants del grau d’organització industrial. Un altre puntal, sens dubte, és el Màster en direcció tècnica de l’adobatge, ja que un 100% dels seus estudiants troben feina. Es tracta d’un postgrau gairebé exclusiu, ja que en tot Europa, només s’imparteix a Northampton, Regne Unit, amb qui es manté conveni. Fet que provoca que de cada 5 estudiants de màster, 4 provenen d’altres països. En l’àmbit de la salut, el 4D Health, l’hospital simulat, únic en el sud d’Europa, acull les pràctiques dels estudiants d’infermeria de la ciutat. Tots aquests aspectes, barrejats amb un ensenyament proper i de qualitat i unes instal·lacions d’última generació fan situar igualada en el mapa educatiu del país.
Campus Universitari d’Igualada. TCM
Milà i Fontanals d’Igualada. TCM
Per altra banda, l’Institut Milà i Fontanals és el centre que té l’oferta educativa més variada i extensa de la co-
marca. Ofereix, a part del batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà, Cicles Formatius de Grau Superior i Cursos
d’Accés a Graus Superiors. Què és què? Els CF de Grau Mitjà estan adreçats a aquells alumnes que volen aprendre algun ofici a través de la pràctica i que tenen el graduat de l’ESO, tot i que també hi poden accedir a través d’una prova d’accés. Alguns dels cursos que s’ofereixen, d’un any o dos de durada, són: electromecànica de vehicles, gestió administrativa, manteniment electrodomèstic, entre d’altres. Cal destacar també que en l’àmbit de la salut, el curs d’auxiliar d’infermeria i el de farmàcia i parafarmàcia, un dels sol·licitats. En canvi, els CF de Grau Superior són per a aquells joves que, havent superat el batxillerat no volen cursar una carrera, bé per la seva durada o pel seu contingut, i opten per formar-se en un ambient proper. Al Milà hi podem trobar una oferta ben variada, enfocada principalment al món de la tecnologia i les telecomunicacions: desenvolupament d’aplicacions multiplataforma i desenvolupament d’aplicacions web són els cursos d’aquest àmbit. Més de 1300 alumnes omplen les aules d’aquest centre situat al Pla de la Massa de la ciutat. El Milà i Fontanals d’Igualada compta amb una llarga llista d’empreses col·laboradores –de diversos àmbits-, que participen en la formació i la inserció laboral dels alumnes durant el segon curs. Un dels punts forts és l’FP dual que s’ofereix com a novetat aquest curs, un estudi enfocat al teixit empresarial de la comarca. En el cas de L’FP dual, la vinculació de l’alumne a l’empresa té lloc mitjançant una beca de formació o un contracte per a la formació. Els aprenentatges adquirits durant l’estada de l’alumne a l’empresa són reconeguts acadèmicament pel centre. Per acabar, parlem de l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps, amb 112 alumnes repartits en disciplines vinculades al disseny gràfic i l’artesania en cuir. Cal destacar, el Cicle Formatiu de Grau superior que ofereix: Gràfica i Publicitària. On una cinquantena d’alumnes es formen per passar a formar part del planter de dissenyadors de la ciutat, un altre sector de l’ADN igualadí. A més a més aquesta escola ofereix al llarg del curs diversos monogràfics on s’inscriuen de mitjana un centenar i mig de persones. En conclusió, Igualada disposa de bones eines per formar els joves de la ciutat. En els seus centres municipals es potencien sectors d’importància local, com el tèxtil, la indústria i el disseny. En canvi, en sectors com l’hostaleria i la restauració no hi trobem estudis relacionats en centres públics de la ciutat. Són molts els joves de la comarca que omplen les aules i es formen a la ciutat. Tot i això l’índex d’atur juvenil a l’Anoia és dels més alts de Catalunya. En dades de l’any passat, un miler i mig de joves cobren l’atur cada mes a la comarca de l’Anoia.
Setembre2016
#ADEMPRESA
21
22
#ADEMPRESA
setembre2016
anoia 2045
Les infraestructures es converteixen en la solució per fer renéixer l’economia de l’Anoia JORDI CUADRAS Setembre del 2045. La comarca de l’Anoia és una de la més dinàmiques del centre de Catalunya amb un dels millors PIB’s per càpita, dades d’ocupació i productivitat de l’interior del país. L’Anoia ha superat la grisor amb la qual va entrar al nou mil·leni i ha tret el cap com una comarca que ha sabut aprofitar la seva situació geogràfica al centre del país. Les infraestructures han estat la clau perquè l’Anoia pogués fer aquest salt endavant. Unes infraestructures que han hagut de ser lluitades i posades damunt de la taula de les demandes polítiques durant anys però que finalment han arribat i ara se’n veuen els resultats. El tren, clau L’arribada del tren gran l’any 2034 va ser clau per al desenvolupament de l’Anoia. Van ser anys de lluita perquè un projecte tan ambiciós com aquest pogués ser una realitat i ha permès connectar el teixit empresarial de la comarca amb Barcelona, el port i el Corrredor Mediterrani, que des de fa un temps ja és,també, una realitat. El tren gran és un tren de mercaderies que també s’aprofita per a passatgers, cosa que ha apropat Igualada i l’Anoia a l’àrea metropolitana de Barcelona. El fet de tenir el tren gran permet que la comarca sigui un territori connectat i competitiu, ja que es troba lligat al món i això el fa atractiu per a les inversions. Des que hi ha el tren, és més fácil que abans atraure inversions a la comarca. Nova autovia El fet d’estar al centre del país, sempre
ANOIA 2045
Agafem la m àquina del te mps i fem un viat ge al futur. En s aturem a l’any 2045 i expliquem quina comarca de l’Anoia veiem . Un exercici de ciència-fic ció en el qual permetem la ens llibertat d’im aginar el futur del nost re territori en funció del tema del qual tracta aquest especial en paper: el món empresarial a l’Anoia. Us convidem a viatjar amb nosaltres i a somiar de sperts per respondr e la pregunta : Com serà l’A noia el 2045 ?
industrial, tal i com ja feia, l’any 2016, moment en què fou una de les zones que va atraure inversions durant la crisi que patien.
El ferrocarril, a l’estació de la capital de l’Anoia. JORDI FERRER
ha permès que la comarca de l’Anoia sigui una cruïlla de camins i, per tant, de comunicacions. Això s’ha refermat amb el pas de l’autovia A-2 i, al seu dia, amb la construcció de l’Eix Diagonal. Des de l’any 2028 aquesta carretera va quedar convertida en una autovia i sumada a l’A-2, des de l’Anoia es pot arribar en menys d’una hora a les capitals de província de Catalunya. Les carreteres nord-sud, es-oest han de sumar-se al Quart Cinturó que connecta des de l’any 2024 el sud de l’Anoia amb el Vallès. Polígons eliminats Un dels grans reptes de l’Anoia l’any 2016 era què fer amb els polígons industrials buits que hi havia concentrats a la Conca d’Òdena. Construïts en
plena bombolla immmobiliària en un temps en el qual cada municipi volia el seu; finalment els alcaldes de la Conca van arribar a un acord per renunciar a aquells que no tenien sortida. En aquest sentit s’han desfet polígons industrials i s’han centrat els esforços a crear un gran espai de sòl industrial, amb la participació de tots els municipis de la Conca, que permeti atraure empreses i estigui ben comunicat. Tots els pobles han renunciat a la seva sobirania sobre els polígons per afavorir la implantació d’aquest polígon gran amb accés a les autovies nord-sud i est-oest i també al tren gran. Pel que fa a la resta de zones de la comarca, l’Alta Anoia s’ha continuat especialitzant en l’àmbit turístic i agrícola i el sud ha continuat la seva aposta
Conca integrada Els municipis de la Conca d’Òdena van tots a la una en la promoció del territori per atraure inversions empresarials. Hi ha hagut una major integració dels serveis que presenten els municipis i la majoria estan compartits com si fos una ciutat única, tot i que cada ajuntament manté algunes de les competències. La Conca s’ha convertit, doncs, en la major població que hi ha entre Lleida i Barcelona. A l’hora de fer polítiques econòmiques i vendre’s a l’exterior, la Conca actua com un únic municipi, cosa que li permet tenir més força. Així com a l’hora de demanar infraestructures: no ha estat fins que els alcaldes han actuat units que no s’han aconseguit passos endavant. Porta d’entrada a l’àrea metropolitana Amb totes aquestes infraestructures fetes, l’Anoia ha començat a vendre’ns com la porta d’entrada a l’àrea metropolitana de Barcelona. És una de les àrees metropolitanes més dinàmiques de tot Europa i s’ha anat expandint tot arribant fins als sud de la comarca. D’aquesta manera, l’Anoia ha sabut capgirar la situació i d’estar al cul de sac ha passat a estendre el concepte “porta d’entrada de l’àrea metropolitana”, ja que per accedir-hi des de l’interior de la península cal passar per l’Anoia. Aquesta marca ha fet situar la comarca com un punt principal en el camí cap a Barcelona i diverses empreses s’han interessat per aquest concepte.
#ADEMPRESA
Setembre2016
23
pàgines especials
“Igualada pot ser un focus potent de la programació”
En Marc Paré, amb el seu fill Albert. M.S.R.
MARC PARÉ MENTS CREATIVES TECNOANOIA S.L. MARC SOLER RIERA Què és i en què consisteix el projecte de Ments Creatives Tecnoanoia SL? L’any passat vam estar fent robòtica educativa amb els nostres fills i per ferho havíem de baixar a Barcelona, va ser llavors quan ens vam adonar que a Igualada no hi havia cap centre encaminat de la manera que nosaltres buscàvem i se’ns va ocórrer fer-lo nosaltres. El que fem ben bé són cursos de robòtica, programació i tecnologia, adreçats a nens a partir de 8 o 9 anys fins a nois amb edat de batxillerat. Quins cursos oferiu? Els hem classificat per temàtiques, però en tots ells tractarem una mica sobre tots els temes. Tenim un curs de robòtica, on ens centrarem en robòtica Lego, que segurament és la més coneguda; i a part de Lego treballarem també amb una altra plataforma que es diu Robotis. Robotis és una altra marca, poc coneguda aquí però molt popular a l’Àsia, de fet un 30% dels robots educatius són d’aquesta marca. Es complementa bé amb Lego ja que funcionen de forma molt diferent i Robotis utilitza una programació més professional a diferència de Lego que bàsicament s’utilitza com a introducció en aquest món. El treball amb Robotis, a més, ens permetrà més endavant introduir l’Arduino on passes de treballar amb robots que et vénen muntats ja a crear robots de la forma que es vulgui. En definitiva volem ensenyar als nens tot el que la robòtica és capaç de fer. Una altra línia de treball serà la programació, on la començarem a treballar mitjançant Porcessing, que és el llenguatge Java adaptat de forma més visual que serveix molt bé per introduir la lògica de la programació i els conceptes comuns en tots els llenguatges de programació. Un cop introduïda la programació anirem treballant mica en mica en diferents àmbits com aplicacions per a mòbils, bases de dades o fulls de càlcul. També volem donar a conèixer tot el que la programació és capaç de fer, perquè és una eina capaç de fer moltíssimes coses.
Volem fer també un curs amb Arduino que combina la programació amb l’electrònica. Amb plaques d’electrònica podrem controlar motors, llums, etc. És un tema en què t’ha d’agradar més treballar amb cables, LEDs i plaques d’electrònica, però alhora és un camp molt més obert, ja que no treballes amb un sistema establert sinó que pots fer de tot: accionar motors, altaveus, domòtica, de tot en definitiva. Finalment farem també un curs de ciència i tecnologia que és similar a l’assignatura de 3r d’ESO de tecnologia. Aquesta activitat la volem introduir també a instituts, on ens desplaçarem amb els equips i hi farem 3 o 4 sessions. Aquests cursos que realitzareu, seran tots en horari extraescolar? Sí, volem que els nens i nenes puguin venir després d’escola o de l’institut i divertir-se amb la programació i la robòtica. Tal com has dit abans, la programació té infinitat d’utilitats actualment, creus que la gent està prou interessada en el món de la programació? És un tema complicat. Hi ha alguns països en què la programació és una assignatura de l’ESO i crec que és important que als alumnes des de joves se’ls desperti l’interès per aquest món perquè no són conscients de l’aplicació pràctica que té actualment. A més avui en dia hi ha sistemes que t’ensenyen a programar de forma molt divertida i molt atractiva, per tant és més “senzill” aprendre’n. Falten programadors formats? Bé, pel que sé és una professió amb molt de futur i actualment la demanda de programadors no està coberta per la quantitat d’estudiants que surten d’aquest sector. En resum, sí, falten programadors. Tot i això, nosaltres no fem cursos per formar programadors de professió sinó perquè coneguin la programació, la puguin aplicar i si realment els agrada s’hi puguin dedicar i si no ja n’hauran après, cosa que els serà molt útil durant tota la vida. Busqueu algun perfil de nen o nena
Un robot, a les instal·lacions de Ments Creatives Tecnoianoia. M.S.R.
en especial, o tothom pot fer els cursos? No, no hi ha cap perfil específic, qualsevol persona serà benvinguda. Nosaltres treballem amb grups reduïts d’uns 10 alumnes a robòtica, dividits en 5 parelles ja que així els dos components de la parella poden participar per igual i a programació amb grups de 6 o 7 alumnes, cosa que ens permet treballar de forma més individualitzada i per tant, cadascú evoluciona i treballa al seu ritme. L’únic que si que demanem és que estiguin motivats i que vinguin a passar-ho bé.
jurat. El jurat valora per igual el robot, el projecte científic i els valors amb els quals han treballat: la integració de tots els components, la col·laboració amb altres equips i el treball en equip. En definitiva, hi ha un esperit de col·laboració molt bonic. Al final la robòtica acaba sent una “excusa” per poder fer una activitat conjunta amb un grup que prengui conjuntament les decisions i creï una bona pinya.
Ara mateix, quants treballadors sou a Ments Creatives? Les classes les portarem jo i l’Albert, el meu fill. L’Albert, l’any passat va ser ajudant d’entrenador a la First Lego League, que és una competició de robòtica i controla tot el tema de construcció i de robots Lego, per tant ell portarà aquest grup, i jo impartiré el curs de programació i d’electrònica Arduino. A la llarga i de cara a l’any que ve volem introduir la impressió 3D, de manera que intentarem portar experts sobre el tema que ens facin tallers i xerrades. I ara que parlem de la Firs Lego League, també volem crear un equip de competició per poder formar-ne part.
Quin futur creus que té la robòtica? A veure, jo vaig fer un màster de robòtica fa 15 anys i en aquest període la robòtica ha canviat bastant quant a l’extensió. L’essència de la robòtica és la mateixa, però antigament els robots eren a les fàbriques automobilístiques o d’electrodomèstics i ara en canvi els robots estan implantats a tot arreu; n’ha disminuït el cost, ha augmentat la possibilitat d’implantar-ne a molts llocs i d’ara endavant en el món de la robòtica s’està tractant el tema dels robots col·laboradors. Fins ara estaven tancats en fàbriques apartats dels humans per evitar accidents i ara es busca que el robot interactuï amb les persones, ja sigui per ajudar gent gran o per ajudar en tasques quotidianes. Els experts diuen que el futur de la robòtica serà cada vegada més gran.
En què consisteix aquesta competició? Està dirigida a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys, organitzat en grups de 10, als quals es proposen uns reptes: tant la construcció d’un robot per fer unes missions, com la realització d’un projecte científic. És una experiència molt positiva perquè no només es basa en la competició sinó que consisteix a crear un grup de treball, desenvolupar unes habilitats entre tots per assolir els objectius i finalment a presentar el projecte davant d’un
Finalment, creus que Igualada és una ciutat potent a nivell de les TIC? La sensació que tenim és que essent un sector tan punter a Igualada, que ha trobat una via de creixement important, hi ha un dèficit d’interès i de consciència que és un sector que pot donar molt de si per part de la població. A nivell d’empreses si que creiem que hi ha bon potencial però pensem això, que s’hauria de conscienciar la gent perquè s’adonés de la immensitat del sector, si es fa així Igualada pot arribar a ser un focus potent.
#ADEMPRESA
24
la imatge INNOVACIÓ El sector empresarial, a la comarca de l’Anoia, té indústries amb una llarga tradició. En algunes, com l’adobera o la del paper, tenim documentada la seva activitat fa més de mig segle. Amb el pas del temps, aquestes empreses han maridat la tradició amb la innovació, posant-se el dia, reinventant-se. Al seu costat, han sorgit noves empreses altament innovadores. Passat, present i futur de l’activitat empresarial a l’Anoia. FOTO: MARC VILA
Setembre2016
Setembre2016
#ADEMPRESA
25
#ADEMPRESA
26
Setembre2016
opinió editorial
Herois del dia a dia
Quan parlem d’empresa i empresari (i empresària) no cal imaginar persones que des d’un despatx controlen amb gràfics la producció de milers de treballadors. No parlem de multinacionals. L’emprenedoria a l’Anoia és una suma de persones, la majoria petites firmes de caràcter familiar, que han de fer front als problemes del dia a dia en una cursa d’obstacles. Aquestes persones, amb els seus treballadors i treballadores, són els que creen riquesa a partir de la producció de béns que s’han de fer un lloc en un mercat globalitzat, on a penes hi ha restriccions per als productes que vénen de fora. Tot i que l’administració ha batallat els darrers anys per fer venir grans empreses a la comarca, la creació d’ocupació ha vingut justament, en bona part, per persones que o s’autoempleaven com autònomes o que han partit de zero amb les seves empreses. En alguns casos, emprenedors i emprenedores que van engegar el negoci amb una aposta a cara o creu, ara tenen empreses sòlides. Tant aquests com els que lluiten encara per sobreviure i tots els seus treballadors i treballadores s’han d’enfrontar a una realitat precària, ja que l’Anoia i la seva presumpta posició estratègica continuen en un segon o tercer terme pel que fa a inversions, com és el cas del Quart Cinturó o la calamitat de l’A-2, o els costos dels diversos subministraments. Com a mínim, escoltem-los.
Edició: Cinquanta-set SL · Direcció: Toni Cortès Minguet · Coordinació: Maria Sayavera · Redacció: Toni Cortès, Jordi Cuadras, Otger Gabarró, Carles Pauné, Maria Sayavera, Marc Soler Riera, Aïda Sánchez Alonso, Laia Vicens, Francesc Vilaprinyó · Direcció comercial: Joan Barnés · Opinió: Anna Mercadé, Toni Olivé, Joan Vidal · Disseny i maquetació: Toni Cortès · Web: Creagia · Correcció de textos: Mercè Badal · Col·laboració: Pau Corcelles, Marc Vila · Impressió: Lerigraf S.L.· Tiratge: 10.000 exemplars gratuïts Cinquanta-set S.L. · C/Rec ,15 08700 Igualada · Redacció: redaccio@anoiadiari.cat · Publicitat: publicitat@anoiadiari.cat · Dipòsit Legal: B 14127-2015
Membre de: TEXT LEGAL Cinquanta-set Edicions es reserva tots els drets sobre els continguts d’aquesta publicació, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.
Setembre2016
#ADEMPRESA
27
opinió
Catalunya, terra d’emprenedores Catalunya ve d’una llarga tradició de dones emprenedores però sobretot de co-emprenedores. Les empreses familiars deuen un gran mèrit a les seves dones. Mèrit i talent ocult. Dones que han ajudat el marit a aixecar les seves empreses. Dones que han estat darrera el taulell dirigint comerços, petites botigues o quioscos. També hi ha hagut dones que han quedat vídues i han continuat el negoci o la fàbrica del marit o dels pares (normalment engrandint-lo i millorant-lo), però també dones empresàries que han aixecat empreses petites i grans, del no res. La meva àvia va ser una d’elles. Tenim molts noms que em vénen a la memòria però només posaré alguns exemples i de diferents sectors: la Tecla Sala, L’Adela Clemente, la Sita Murt, etc.
ciències de la salut, de l’educació o de la comunicació i creen empreses en el sector dels serveis a les organitzacions, a les persones i al sector del comerç. El 60% dels negocis de petit comerç local els creen dones i elles dirigeixen el 70% dels comerços de l’àrea metropolitana, segons un estudi de l’ODEE.
ANNA MERCADÉ I FERRANDO Directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona
Tanmateix des de fa dècades a Catalunya hi ha un constant augment de creació d’empreses per part de les dones. Les motivacions gairebé sempre són les mateixes: volen sortir de l’atur, volen trobar un equilibri entre la vida personal i la laboral, volen superar el sostre de vidre i realitzar-se professionalment. Una tercera part de dones professionals a Catalunya abandonen el mercat laboral per no poder conciliar horaris i per la pressió a què estan sotmeses en les empreses, que els xigeixen presència i dedicació absoluta, que no vol dir pas ni rendibilitat, ni efectivitat (com es pot llegir a l’estudi sobre la pèrdua del talent femení de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona www. donaempresaeconomia.org). Els homes emprenen quan veuen una oportunitat de negoci i, sobretot, quan tenen un interès econòmic. Tanmateix des de la crisi també molts homes s’han vist forçats a posar-se pel seu compte. Ara bé, la motivació de les dones gairebé sempre és per la necessitat econòmica. Segons l’últim informe GEM (Informe GEM Espanya 2013) les dones representen el 45% de les persones que volen emprendre. Només ho aconsegueixen un 40%, però un cop ho han fet, elles resisteixen més i tenen una menor taxa de fracàs. Cal apuntar que elles fan un balanç diferent de l’èxit del negoci, no pensen només en el benefici econòmic, sinó en un equilibri sostenible entre la part econòmica, social i la conciliació. En aquest sentit, elles aposten
La segregació vertical que hi ha a totes les organitzacions i a la societat en general també hi és en el món empresarial. Elles representen gairebé el 70% del comerç, però en tots els gremis, patronals i associacions del comerç, la gran majoria són homes. En aquests moments es calcula que les dones empresàries representen més del 40% de l’empresariat català, que està format en la seva gran majoria de petites empreses; tot i que la representació empresarial legitimada durant anys nomes és d’homes empresaris. En les patronals i associacions empresarials, la presència de les dones és tan sols del 5 o del 10% . I avui estan incomplint la Llei catalana d’Igualtat (7/2015) que obliga a tenir equilibri entre dones i homes. Hem de tenir en compte que és en aquestes organitzacions on circula la informació privilegiada, on hi ha la visibilitat, l’accés a l’administració pública i, per tant, els contactes necessaris i, de vegades, imprescindibles per col·locar-se en el mercat.
Les dones són més prudents i s’ho pensen tot molt abans d’actuar. Normalment, quan un home crea una empresa obté el suport de la seva companya i, fins i tot, de la família. A elles els és més difícil obtenir el suport de l’entorn familiar, sobretot quan tenen fills. Les dones tenen més aversió al risc, però sobretot tenen en compte la compatibilitat amb la família.
Tal i com vaig exposar ja l’any 1998, “l’emprenedoria per part de les dones té uns obstacles importants a salvar: formació empresarial, accés al finançament, tot i que la creació dels microcrèdits per emprenedores ha estat un gran avenç; però també troben enormes dificultats en l’accés als llocs de decisió i a les xarxes empresarials, l’accés a les xarxes de contactes i la visibilitat en la societat. A més encara tenim una societat que no ha fet un nou contracte social que responsabilitzi a tothom dels treballs de cura i reproducció i de sosteniment de les famílies. “Una societat conciliadora, amb més serveis i uns horaris europeus.” (Mujer emprendedora: Claves para crear y dirigir empresas excelentes, Gestión 2000, Barcelona,1998).
La segregació horitzontal que hi ha en el mercat de treball existeix en l’emprenedoria femenina. Elles provenen, en una gran majoria, de carreres i formacions relacionades amb les lletres, les humanitats, les
Les dones emprenedores d’aquest país estan aportant uns valors nous dins d’una economia sostenible i ecològica. Estan creant empreses amb uns estils diferents i nous valors. Però això ja és un tema per a un altre article.
pel món local i sostenible, i gairebé mai per negocis especulatius.
#ADEMPRESA
28
Setembre2016
opinió
Per a què serveix un CEO? Fa unes setmanes, a propòsit del seu nomenament per a un càrrec important, la premsa destacava d’un directiu la seva condició d’addicte a la feina, fins al punt que els seus subordinats estaven acostumats a rebre correus electrònics i a celebrar reunions en cap de setmana. Com que no tenia molt clar si l’addició a la feina és una qualitat o un defecte, vaig demanar als meus alumnes que en 140 caràcters sintetitzessin el que la ressenya els suggeria. Dos d’ells van escriure que per tenir èxit cal ser un addicte a la feina. Un d’ells va escriure que l’important és el resultat i no l’esforç. La majoria van venir a dir que totes les addiccions són dolentes, fins i tot l’addicció al treball, i que cal trobar un equilibri entre allò personal i allò professional. Com que al final em van demanar la meva opinió, els vaig dir que probablement hi ha una correlació entre esforç i èxit i que l’èxit sense esforç només pot ser degut a la sort. També els vaig dir que, tot i que a vegades els límits entre treball i passió són difusos, l’excusa perfecta per justificar una addicció a la feina,
ANTONI OLIVÉ Professor IQS School of Management
cal reservar un espai i un temps per a allò personal. Pel que fa a les reunions en cap de setmana, els vaig dir que cadascú té dret a fer el que vulgui amb la seva vida, però no amb la vida dels altres. A classe sempre aprofito l’ocasió per discutir amb els meus alumnes sobre el paper del directiu. En
resposta a la pregunta ‘per a què serveix un CEO?’, apareixen els clàssics ‘representar l’empresa’, ‘prendre decisions’, ‘assignar recursos’, ‘fixar objectius’. Sorgeix la distinció entre mànager i líder (‘el mànager s’ocupa de fer les coses correctament i el líder de fer les coses correctes’). I també es destaquen dos rols que el directiu ha tingut històricament: desenvolupar professionalment els seus subordinats i crear les condicions perquè floreixi la innovació i l’organització aprengui. No obstant això, a mi m’agrada suggerir als meus alumnes que el directiu és algú que es fa moltes preguntes i que anima els altres a qüestionar-s’ho tot. Algú que té un relat propi sobre l’empresa i el seu sector. Algú que aconsegueix que persones ordinàries facin coses extraordinàries. A les empreses ben dirigides passen coses fantàstiques i en canvi els directius no són omnipresents. Gairebé no es nota que hi són. I com s’aconsegueix això? Envoltant-se dels millors i exercint una versió del poder basada no en la coerció sinó en la persuasió.
#ADEMPRESA
Setembre2016
29
opinió
PAU CORCELLES
El sector agrari a l’Anoia El sector agrari a la comarca de l’Anoia, quan parlem de grans xifres, no s’allunya massa de la mitjana del conjunt de Catalunya. És ben sabut que hi ha zones del nostre país on hi ha una concentració i un pes important de la pagesia, com també que hi ha zones, principalment al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona, on el pes de l’economia i de l’ocupació es decanta totalment cap a la industria i els serveis. La comarca de l’Anoia, un cop més, situada al mig entre l’àrea metropolitana i les zones més agràries, és en definitaiva representativa del conjunt del país. Quan parlem d’ocupació, agafant les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya , la població ocupada a l’agricultura representa un 1% al país i poc més d’ 1,50 % a la comarca. És cert que és una dada escandalosament baixa, i que ha caigut en picat en el que portem de segle; però no s’allunya massa de la tendència en altres països del nostre entorn. Val a dir que a França, potència agrària europea, i al mateix estat espanyol, menys indusrtialitzat en el seu conjunt, el percentatge de població ocupada a l’agricultura està prop del 5%. És destacable que els darrers anys, i arran de la crisi soferta en la majoria de sectors econòmics, el nombre i el percentatge d’ocupats a l’agricultura ha pujat lleugerament, i ha actuat com a refugi d’ocupació, sobretot en casos on aquesta activitat ja s’exercia de manera parcial. També cal remarcar que aquestes dades són de persones afiliades a la seguretat social, i que en el cas de la pagesia, aquesta és una activitat que en molts casos s’exerceix a temps parcial, els caps de setmana, o com a complement de la jubilació. Queda clar quan sabem que a la comarca de l’Anoia hi ha 1.227 explotacions agràries, i hi ha 530 persones afiliades a la seguretat social, entre autònoms i assalariats. Podríem dir, per tant, que a l’Anoia el sector agrari ocupa 537 persones, però en preocupa unes 1200…
JOAN VIDAL Coordinador de la Unió de Pagesos a l’Anoia
Quan parlem del valor afegit brut dels diferents sectors econòmics, el sector agrari representa un 1% del total. Lleugerament per sota en el conjunt del país, i poc per sobre en el cas de la nostra comarca. També sembla una dada escandalosament baixa, i també està en sintonia amb altres països del nostre entorn, però es calcula tenint en compte el valor dels productes a preus de venda de pagès; i ja sap tot pagès que en molts casos els preus percebuts pels nostres productes no són ni justos ni gratificants. Queda clar quan sabem que la renda agrària a Catalunya ha anat baixant en el que portem de segle; és a dir, que el valor d’alló que es produeix als nostres camps i granges cada vegada és menys. Però aquestes dades són enganyoses, i cal tenir en compte que hi ha tot un entramat econòmic al voltant del sector agrari, tant per abastir-lo de recursos i matèries per a produir, com per manipular, elaborar i distribuir tot allò que surt de les explotacions agràries del país. L’agroindústria és un dels sectors més importants de l’economia catalana i amb moltes oportunitats de creixement . És més, Catalunya té un dels clústers agroalimentaris més importants d’Europa, que
ocupa prop de 130.000 persones. Si parlem de PIB, el sector de l’agroindústria representa el 3,7 % del PIB català i el 17 % del PIB industrial de Catalunya. A més a més, l’agroindústria és un dels sectors exportadors més dinàmics de l’economia catalana. L’any 2012, les empreses agroalimentàries van exportar prop de 8 milions d’euros, un 14,5% més que el 2011 i fins un 45% més que el 2009. Tot i que la major part de les exportacions són als països de la Unió Europea , un terç de les exportacions de producte agroalimentaris catalans van a països de fora d’Europa. Quan parlem del repartiment del valor de la producció agrària dins del propi sector, hem de saber que un terç correspon als sector porquí, un terç a la resta de ramaderia, i un terç a les produccions agrícoles. A Catalunya es crien a l’any uns 6.700.000 porcs, i a l’Anoia uns 114.000; que curiosament coincideix amb el nombre d’habitants de l’un i l’altra. Quan parlem de superfícies, tant al país com a la comarca, prop de dos terços els ocupa el bosc, i l’altre terç les terres de conreu. També cal destacar que hi ha un 7 % de superfície urbanitzada. És en l’ús que es dóna a les terres cultivades on hi ha més diferències entre Catalunya i l’Anoia. En ser la comarca només de secà, sense terres de regadiu, els fruiters i altres produccions amb més necessitat d’aigua no hi són presents, i el gruix de la superfície es dedica als conreus herbacis, principalment cereals, i a la zona baixa de la comarca pren molta importància la vinya. Trobem 25.000 hectàrees d’herbacis, 3.500 de vinya, 700 de fruiters, sobretot ametllers, 500 d’olivera, i unes quantes dedicades a horta. Però la importància del sector agrari no només es pot mesurar en termes econòmics, cal recordar el paper clau de l’agricultura a l’hora de conservar i gestionar el territori, de mantenir i preservar els valors naturals, així com d’evitar el despoblament i assegurar la producció d’aliments de qualitat, sans i segurs.
30
#ADEMPRESA
Setembre2016
bon dia!
www.anoiadiari.cat
El diari digital líder a l’Anoia, amb més d’un milió de visites el 2015 I ara, cada mes en paper, amb 10.000 exemplars gratuïts
#ADEMPRESA
Setembre2016
31
l’anàlisi dels sectors
Cap a un nou paper de la indústria La paperera anoienca encara nous reptes amb un ull posat en els recursos hídrics AÍDA SÁNCHEZ Amb un riu que travessa la comarca com una espina dorsal i que en dóna el nom, és fàcil endevinar la importància que han tingut les aigües de l’Anoia en el desenvolupament econòmic local. De les seves aigües en beuen dues de les principals indústries de la comarca: l’adobera i la paperera. Mentre que la primera està establerta a Igualada, la segona es reparteix també riu avall: la Pobla i la Torre de Claramunt, Carme o Capellades, on es troba el Museu Molí Paperer. Segons dades de la Diputació de Barcelona, la indústria paperera, junt amb el disseny gràfic i el packaging, representen vora el 20% del teixit industrial de la comarca. L’Anoia reuneix moltes
de les empreses punteres en el sector, que facturen en el seu conjunt un total que frega els 140 milions d’euros. La tradició anoienca en paper ve de lluny. Des del segle XIII consta la presència de molins paperers a les lleres del riu, tot i que el punt àlgid del sector arriba a mitjan del segle XIX, on es calcula que hi havia vora uns 80 molins paperers. Ara la indústria és molt més reduïda però per a Albert Ferrer, treballador de l’empresa Orpí Manipulats, dedicada a la manipulació i emmagatzematge de paper, “tot i notar el sotrac de la crisi la indústria ha anat trampejant i ha pogut sobreviure. Algunes empreses han hagut de tancar però d’altres hem pogut redirigir el producte”. La diversificació
és una de les fórmules de les empreses per tirar endavant, l’altra, l’augment de la qualitat. “La manera que tenim de millorar és fer un producte de més qualitat, que fa que sigui més valorat” explica Ferrer. Reptes de futur Els reptes de futur passen per “seguir innovant, que s’està fent molt a la comarca” assegura Ferrer, que explica que “es busquen nous tipus de paper, nous usos i noves fibres”. Sense oblidar que una de les principals amenaces per al sector és la competència forana. “A la Xina fabriquen molt de paper, però això ens obliga a millorar la qualitat i la competitivitat de les empreses”, raona. No obstant, l’aposta per la qualitat
també es pot convertir en un maldecap per al futur apunta Ferrer, perquè “com més pur és el paper, més aigua neta es necessita”. En poc temps aquest pot acabar sent un dels temes més preocupants per a la indústria paperera, ja que l’aqüífer Capellades-Carme, que abasteix el centre i sud de l’Anoia i part de l’Alt Penedès, està en mínims històrics. La sequera dels últims estius ha agreujat una situació que es remunta a l’any 2000 i que complica el reompliment de l’aqüífer, que s’emplena únicament amb aigua de pluja. De moment l’Anoia espera que la tardor porti les pluges necessàries per millorar la situació i dissipar les pors del sector.
#ADEMPRESA
32
Setembre2016
l’anàlisi dels sectors
La tecnificació en l’agricultura marca l’evolució del sector
que és cert, però, que altres factors, com el preu que marquen del producte els intermediaris, també incideix de forma molt important en el moviment econòmic d’aquest sector. Cal tenir en compte que el 75% de les explotacions agícoles de la comarca són petits productors, malgrat que la tendència ens porta a la concentració d’explotacions i la gestió, cada vegada més, d’un grup més reduït d’empreses. Aquest escenari, doncs, fa que el benefici econòmic dels agricultors, davant del baix preu imposat i els alts costos de cultiu, sigui més baix del que realment desitjarien.
L’Anoia és una de les comarques amb més nombre d’hectàrees dedicades al conreu malgrat que només suposa l’1,9% del PIB comarcal Clima És dels pocs sectors que es veu afectat per un factor més enllà de l’àmbit econòmic, com és el clima i la falta de pluja
El sòl rural a la comarca és extens tot i que econòmicament no és el sector amb més pes. MS
MARIA SAYAVERA Quan analitzem els diferents sectors econòmics de la comarca, en funció del pes empresarial i el valor social que tenen, l’agricultura, en el cas de l’Anoia, estaria contraposada entre aquests dos factors. És a dir, segons l’últim Cens Agrari, elaborat l’any 2009, tenint en compte que aquest és un registre estatal que s’actualitza cada deu anys, l’Anoia és la comarca capdavantera en nombre d’hectàrees cultivades pel sector agrícola de la província de Barcelona, amb gairebé 30.000 ha, i la cinquena de Catalunya pel que fa al conreu de secà, deixant de banda la ramaderia. Però, tot i tenir tanta superfície conreada, tan sols l’1,9% del PIB comarcal i el 2,7% de la població ocupada provenen del món de l’agricultura. En aquest sentit, i tal i com ens afirma Joan Vidal, coordinador comarcal d’Unió de Pagesos, “el valor econòmic del sector agrícola a la comarca és relativament baix, mentre que el valor social té un gran pes”, assegura. D’aquesta manera, si analitzem el sector des del punt de vista dels llocs de treball que genera, aquest percentatge és molt baix en comparació a la resta d’activitats econòmiques, però territorialment parlant, és un dels protagonistes de la comarca, pel gran pes del paisatge
rural. En xifres, doncs, podem dir que l’Anoia genera l’1,1% del PIB agrícola català quan té el 3,7% de la superfície total cultivada a Catalunya, segons xifres de l’any 2012. Depenents de molts factors D’altra banda, per analitzar qualsevol activitat empresarial es tenen en compte, principalment, els factors econòmics i socials, però en el cas del sector agrícola, la climatologia té un pes essencial, i això fa que sigui un sector més complex i variable de l’habitual, ja que el clima és un factor difícilment controlable. En aquest sentit, l’agricultura acostuma a tenir l’etiqueta de sector amb més desequilibri de productivitat davant la resta de sectors econòmics, ja que la manca d’aigua és un factor clau en aquest aspecte. I si parlem de l’Anoia, parlem de conreu de secà, un tipus de conreu molt menys rendible que els de regadiu, sobretot quan l’aigua prové de recursos naturals. Així, si la mitjana de producció per explotació agrícola de regadiu és de 46.400 euros l’any, a l’Anoia, territori com dèiem de secà, la producció mitjana de les explotacions arriba escassament als 19.000 euros. En aquesta línia, en Joan Vidal ens explica que “quan parlem de xifres de pro-
ducció, el factor climàtic hi té un gran pes i ara per ara, no està sent una bona temporada en el cas del raïm, les olives o les ametlles... mentre que en el cas del cereal, ens trobem davant d’un panorama molt irregular. D’aquesta manera, depenem de molts factors, alguns econòmics, però d’altres en què no podem incidir, com el clima i les pluges”, afirma. Davant d’això, la solució al problema de la productivtat, doncs, no és tan senzilla com sembla. Sí
Valor social Malgrat no ser un dels àmbits amb més pes econòmic a la comarca, sí que té un gran valor social Futur S’ha produit un relleu generacional positiu en un sector que, fa uns anys, tenia una ocupació envellida
Relleu i tecnificació Així, l’assignatura d’abaratir els costos en la producció agrícola és sempre present, davant el baix preu imposat pels intermediaris, i un dels sistemes per a fer-ho és la tecnificació de les tasques. Però aquesta tecnificació, més enllà d’abaratir costos, també permet fer la feina amb menys personal i, per tant, crear menys llocs d’ocupació, pel que la quantitat d’explotacions agrícoles pot ser similar a fa deu anys, però el nombre de llocs ocupats per personal laboral en aquest sector, ha disminuït. D’altra banda, aquesta tecnificació és inevitable davant el progrés de la tecnologia en què estem immersos i davant del fet que el conreu més estès a la comarca és el de cereals en gra, un dels productes més mecanitzables i amb menys necessitat de mà d’obra. Aquest fet, convertit en xifres, suposa que el cultiu del cereal a l’Anoia sigui un 2,68% del total de terres cultivades a Catalunya, mentre que tan sols representa un 0,36% del PIB agrícola català. Si parlem, doncs, del futur del sector agícola, segons Joan Vidal, coordinador comarcal d’Unió de Pagesos, “malgrat haver-hi poca gent ocupada, veig un futur positiu gràcies al relleu generacional que fa que les explotacions segueixin sent viables”, afirma. Així, un factor positiu és aquest canvi de generació en el sector agrícola que, fins ara, era un dels més envellits del panorama econòmic. D’aquesta manera, podem afirmar que l’Anoia és una comarca agrícola tot i que quan ho representem en xifres, no destaqui.
Calaf va organitzar la primera fira agrícola de la comarca. AD
#ADEMPRESA
Setembre 2016
33
l’anàlisi dels sectors Innovació Marques com Fitex busquen la innovació en la indústria del gènere de punt per a reflotar el sector
Igualada segueix gaudint de tallers de grans marques de confecció de roba. MS
L’Anoia busca reinventar el tèxtil per tornar a ser-ne referent El nombre d’empreses i assalariats en aquest subsector ha anat en descens en els últims deu anys MARIA SAYAVERA Si l’Anoia s’ha identificat sempre per un sector econòmic, aquest és, per excel·lència, el sector tèxtil. Però és sabut per tots, que la situació de la confecció de gènere de punt a la comarca, no és, ni molt menys, la que era fa vint anys. Analitzem, doncs, l’evolució d’aquesta indústria comarcal i les línies de futur que es marquen els seus empresaris. El gènere de punt va ser el primer sector a patir la crisi econòmica, amb el tancament de moltes empreses i la destrucció de llocs de treball, ja a partir de l’any 2005. Aquest fet va obligar la indústria del tèxtil a buscar alternatives molt abans que la resta de sectors. I sembla ser, que ara, es comencen a donar els primers
signes de remuntada. En aquest sentit, el president de l’agrupació tèxtil Fagepi, Joan Gabarró, ens comenta que “tenim clar d’on venim i sabem que la situació no és la que era, però veiem el futur amb un cert optimisme moderat”, assegura. Aquest optimisme, segons el president de Fagepi es deu gràcies al que ell anomena “relocalització”. Si fa quinze anys, la producció de gènere de punt es basava en l’externalització i deslocalització de les empreses, per tal d’abaratir costos, durant aquest darrer període econòmic, les mateixes empreses que marxaren llavors a produir a l’exterior, comencen a tornar. Aquest fet, es deu, tal i comenta Gabarró, a diferents factors, “com l’aposta per la producció sostenible, basada en
Clúster Mitjançant aquest tipus d’associació es busca millorar la situació de les empreses del territori dedicades a aquest àmbit econòmic
una conscienciació social, i les dificultats d’importar els productes de zones com Turquia o l’Asia”, a més, afegeix, del fet que els costos a l’exterior no són tan diferenciats com la producció a casa, on segons Gabarró, “hem sigut capaços de mantenir preus”. Un model alternatiu I aquesta remuntada, a la qual fèiem referència, també passa per la inevitable aposta per la innovació, el disseny creatiu i la internacionalització. En aquest cas, cal tenir en compte que marques de moda anoienques es troben implantades en més de quaranta països arreu i des del Clúster Tèxtil Moda Anoia, una associació que busca reinventar la relació entre les empreses tèxtils, s’han instaurat plataformes de venda a la Xina, Estats Units i Llatinoamèrica. D’altra banda, fires com BSTIM han permés tornar el reconeixment a aquest sector econòmic que, durant uns anys ha estat desaparegut a la comarca, amb un molt bon resultat i petits passos per tornar a la bona situació empresarial. Malgrat tot, però, cal tenir en compte que el sector tèxtil no es troba, encara, en el seu millor moment, i és un dels sectors en què els assalariats pateixen unes condicions econòmiques més baixes, amb la pèrdua acumulada de llocs de treball, veient que en el subsector del tèxtil s’ha passat de 1095 assalariats el 2008 a 645 el passat 2015. Esperem doncs que aquesta tendència comenci a anar a l’alça.
Font: Elaboració per l’Informe Econòmic Anual L’Anoia 2015 amb dades de l’INSS.
#ADEMPRESA
34
Setembre2016
l’anàlisi dels sectors
Més visibilitat i formació, reptes del sector de l’automòbil Confiança, servei i qualitat són els valors de la nova Xarxa de Concessionaris d’Igualada i Comarca, creada amb la voluntat de fer front comú en un sector que ha vist com aquest mes d’agost les vendes creixien un 11,3% TONI CORTÈS MINGUET El passat mes de juny es presentava públicament la XACIC, la Xarxa de Concessionaris d’Igualada i Comarca; un nou instrument amb el qual els concessionaris i tallers oficials de la comarca s’han agrupat “amb la voluntat de fer pinya com a sector, fer front comú i aconseguir visibilitat com a comarca de motor amb concessionaris i serveis de qualitat”, tal i com explica Francesc Pua, gerent de Servisimó, un dels concessionaris que han impulsat aquesta xarxa, al costat de Grup Garatge Montserrat, Angel Motors Anoia, Sarauto, Motor Tech, Eix Motor, Futurauto, Joan San José Automòbils, Ramon Solsona, Rosich Motors, REMM Guitart, DABSA, Nissan Santi Enrique, Tallers Montoliu i Autosuministres Motor. Formació Si un dels pilars d’aquesta xarxa és el de donar més visibilitat als tallers i concessionaris de la comarca, l’altra és la demanda de més i millor formació en l’àmbit del motor a l’Anoia. “Necessitem tècnics ben preparats, especialment en aspectes com la informàtica, les noves tecnologies i el món digital, que han penetrat intensament en el món del motor. Cal una aposta decidida per la formació, per preparar bé la gent. Tots els concessionaris necessitem bons professionals i ben preparats”, ha explicat Frances Pua. Campus Motor La XACIC va néixer de la mà de la Unió Empresarial de l’Anoia, entitat que en els darrers mesos ha anat impulsant diversos fòrums amb els sectors empresarials de la comarca. La xarxa de concessionaris va néixer, precisament, a partir del Fòrum Empresarial UEA de Concessionaris de la comarca, que es va celebrar al Campus Motor Anoia., un equipament al qual “no li estem traient tot el rendiment que li podríem treure. Per exemple, les marques haurien d’apostar més per aquest equipament. Tenim un circuit perfecte i ideal per anar a provar els vehicles. Des de la xarxa ens hem adreçat al Parcmotor perquè vagin a oferir-se a les marques. també ho estem fent des dels mateixos concessionaris. Són unes instal·lacions molt potents, amb un gran potencial, i n’hem de treure més rendiment” remarca Francesc Pua. Bon moment de vendes El sector de l’automoció no s’ha escapat de la crisi. Les vendes, tant a particulars com a empreses, s’han vist afectades en els darrers anys, tanmateix, tal i com explica Pua “la crisi sembla que està passant; no del tot, perquè hi ha gent sense feina, gent
arreu.Aquí costa trobar-ne. Hi ha poques estacions de servei, a Igualada només n’hi ha una. El servei a l’usuari no està adequat. Això fa que tot vagi més lent, estem en una espiral: com que no hi ha demanda, no hi ha oferta i com que no hi ha oferta… no hi ha demanda”. Tanmateix, afegeix Pua, “costarà molt, però arribarà, tard o d’hora, perquè el futur de l’automòbil va cap aquí. Hi ha estudis que conclouen que d’aquí uns vint anys es deixaran de fabricar cotxes de benzina”. Els membres de la XACIC, al Campus Motor. UEA
que pateix molt. Però ara les xifres són bones; segons les dades de l’associació de fabricants i concessionaris a nivell estatal, pel que fa a l’acumulat del passat mes d’agost, estem en un creixement d’un 11,3% respecte l’any passat; que ja vam créixer respecte l’anterior. Des de l’agost del 2007 no havíem venut tants cotxes com els que s’han venut aquest passat mes d’agost”. Cal destacar que, desglossant aquest creixement, el percentatge dels particulars és d’un 9% i el de les empreses un 14%. I el rent a car ha pujat un 13,6%. “El fet que el que hagi crescut més sigui la venda de vehicles a les empreses vol dir que l’economia ha millorat” remarca el gerent de Servisimó, denunciant que “aquestes dades encara podrien ser millors si la situació política actual fos una altra, si els polítics estiguessin més per la feina”. Suport de l’administració En aquest sentit, els membres de la xarxa coincideixen a denunciar el poc suport que reben des de l’administració pública, especialment quan aquesta és cada vegada més exigent, per exem-
ple, en temes mediambientals. Explica Francesc Pua que, “per exemple, tenim un fabricant que treu al mercat cotxes elèctrics o híbrids, però l’administració no ofereix ajudes directament als particulars per fer front al diferencial que hi ha entre aquests cotxes i els de benzina, que és important. Els concessionaris, en aquest sentit, no rebem cap ajuda de cap mena, quan a nosaltres ens suposa unes grans inversions. A nosaltres no ens ajuden, però als particulars tampoc. L’adminisració pretén que no contaminem, però no ho faciliten gens. Al final, reparteixen la feina entre el fabricant, el concessionari i l’usuari”. Canvi de tendències El poc suport de les administracions públiques provoca que la introducció del vehicle elèctric o híbrid, al nostre país, sigui més lenta que en altres països. Tal i com assenyala Francesc Pua “les tendències estan canviant a nivell global, especialment als països nòrdics; aquí costa més. Hi ha països, com Dinamarca, Holanda, Àustra o Suïssa, per exemple, on pots trobar carregadors a tot
Francesc Pua, gerent de Servisimó .
Tallers 2.0 La implantació de les noves tecnologies dins l’automòbil ha revolucionat aquest sector. Els tallers de fa pocs a ys ja no són els d’ara. “Ha canviat absolutament tot en pocs anys. Però també han canviat els clients. Abans, ensenyar un cotxe, era relativament senzill, els clients ja sabien com funcionava tot. Ara és molt més complicat: no has d’explicar les marxes, has d’explicar com ensamblar el telèfon mòbil al vehicle, quines applicacions digitals porta el vehicle, etc. Avui quan un cotxe entra al taller, el primer que fem per tenir una diagnosi és connectar-lo a l’ordinador. Per això déiem que la formació tècnica i estar al dia és tan important. El client ha canviat molt, i sobretot les noves generacions. Els joves dominen, potser més que nosaltres, tot el món 2.0; tenen tota la informació a la xarxa, a l’abast. Abans, quan comparaves cotxes, miraves si era d’un color o un altre, si era benzina o dièsel, si tenia 3 o 5 portes… ara mires altres prestacions, com ara què pots fer al cotxe des del mòbil, per exemple”, destaca Francesc Pua. L’Anoia: el mercat Fa uns anys, també, era habitual que els igualadins i anoiencs anessin a concessionaris de comarques veïnes a comparar preus i promocions, a veure si en un concessionari et regalaven el ràdio-cassette o unes alfombretes... Això també ha canviat. Segons Pua, “el nostre mercat potencial és la comarca. Sí que vénen clients de fora, com del Bages, Barcelona o l’àrea metropolitana. I vénen, especialment, pel tracte de proximitat. Però els que hem de cuidar i mimar són els de la comarca, són els que veus i trobes constantment. Tenim clients-amics, que als nostres concessionaris se senten bé, com a casa. Si la gent de l’Anoia ve als nostres concessionaris és pel tracte que donem. Els clients no van a fora pel preu, perquè el preu és el mateix. Als concessionaris de l’Anoia rebran un millor tracte de proximitat, una millor atenció i un millor servei”.
Setembre2016
#ADEMPRESA
35
#ADEMPRESA
36
Setembre2016
l’anàlisi dels sectors
Instal·lacions de FUNOSA. TCM
Metall: sector punter a l’Anoia La metal·lúrgica lidera l’economia anoienca, tot i no gaudir del reconeixement social que tenen altres sectors OTGER GABARRÓ A l’Anoia, el sector que tira del carro és la indústria del metall, tot i que tradicionalment han estat altres sectors els que han tingut el protagonisme econòmic que ara té la metal·lúrgica a la nostra comarca. En aquest sentit, Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l’Anoia, afirmava el passat mes de desembre que aquest és un sector “invisibilitzat”. Aquestes declaracions les va fer en motiu de la presentació del Pla d’Acció pel sector del metall a l’Anoia, un estudi inèdit sobre el sector del metall a la comarca de l’Anoia, fet pel personal tècnic de la UEA i el suport de l’Ajuntament d’Igualada, on en destaca l’adequació de l’oferta formativa a les necessitats del sector, la creació d’una pàgina web
conjunta i l’aposta internacional del sector. L’estudi també arriba a unes conclusions molt clares pel que fa a xifres : el sector del metall és el més important econòmicament de la comarca, amb un volum de negoci de 427 milions d’euros i dóna feina a més de 2.500 treballadors. En aquest sentit, Paco afegia que aquest pla d’acció pretén “donar al sector el reconeixement que li correspon”. Aquest pla d’acció tindrà una vigència de dos anys i el passat mes de gener se’n va fer la primera acció, quan es va crear un grup de treball amb representants d’empreses, centres de formació reglada i ocupacional de la comarca, l’IEA Milà i Fontanals, la Universitat i tècnics de formació ocupacional de
l’Ajuntament d’Igualada. Tots aquests actors són importants, i és que el sector demanda un elevat nombre de professionals, i garanteixen pràcticament el 100% d’inserció dels joves que estudien FP relacionada amb el metall. Aquests estudiants són els que cursen el Grau Mig de Manteniment electromecànic o Grau Superior de Mecatrònica industrial, i s’insereixen al mercat laboral en acabar la formació. Seguint amb aquesta necessària coordinació en matèria de formació ocupacional, hi juga un paper important el Departament d’Ocupació de l’Ajuntament d’Igualada, i també les possibilitats que ofereix la Universitat d’Igualada en infraestructura i equipaments. A partir d’aquí, i seguint el pla,
s’aniran realitzant accions i implementant mesures, donant prioritat a l’adequació de l’oferta formativa, la visibilitat del sector i la facilitació de la cerca de personal. Dins la cadena de valor del metall, l’Anoia té empreses pràcticament en cada etapa, tant en el mercat intermedi com en el final. Pel que fa al volum d’empreses, la comarca destaca en la venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes o en comerç de productes metàl·lics, maquinària i equips. Si es té en compte el número de treballadors que hi treballen, destaquen les fàbriques de productes metàl·lics i de materials i equips elèctrics, i sobretot les fàbriques de maquinària i equips i les de vehicles, amb més d’un miler de treballadors.
La teva publicitat, amb nosaltres publicitat@anoiadiari.cat · Tel. 608463829
Agost2016 Setembre2016
#ADFESTAMAJOR #ADEMPRESA
43 37
38
#ADEMPRESA
Setembre2016
l’anàlisi dels sectors
Interior d’una adoberia igualadina. MARC VILA
El futur del sector de la pell passa per la internacionalització dels agents del clúster El clúster de la pell d’Igualada agrupa 28 empreses, que donen feina directa a més de 600 treballadors. La producció en el darrer any va créixer al voltant d’un 14% i la producció per a l’exportació es va situar al voltant del 80%. Internacionalitzar les empreses i altres agents del clúster, com ara la universitat, és un dels grans reptes d’aquest sector. TONI CORTÈS MINGUET La crisi que en els darrers anys ha afectat a la majoria del sectors al nostre país -i molt especialment a l’Anoia-, paradoxalment no ha repercutit en el desenvolupament del sector de la pell de qualitat. Les xifres del clúster de la pell ho demostren: 28 empreses que donen feina directa a més de 600 treballadors, un increment en el darrer any d’un 14% i una facturació de més de 170 milions d’euros. La xifra, però, més significativa és la del percentatge de producció per a l’exportació, que se situa al voltant del 80%. “La crisi ens ha afectat positivament. Els sectors que es basen en la qualitat, en el producte ben fet, de “luxe” com sovint es parla, han sigut sectors que han fet una gran expansió en els darrers anys. Nosaltres, la crisi, la vam patir abans”, ens explica Xavier Badia, president del Gremi de Blanquers d’Igualada. En aquest sentit, Badia recorda el passat recent del gremi: “Les pre-
ocupacions més grans ja les vam tenir. Venim d’un monoproducte, que era la sola. Llavors gairebé no ens parlàvem entre nosaltres, ens amagàvem les fórmules… Llavors va arribar un moment que, per necessitat, vam haver de seure i compartir problemes, com ara el de la depuració de les aigües. Estàvem obligats a seure junts i parlar. Com també ens vam veure obligats a especialitzar-nos. A partir d’aquí, ja va ser més fàcil parlar, vam cosntruir la depuradora i hem tendit més cap a l’exportació”. Les comunicacions entre la comarca i l’exterior, en doble sentit, és una de les demandes dels sectors empresarials a l’Anoia. Per a Badia, “la demanda del tren, per exemple, és històrica, fa dècades que en parlem. Per una banda, ens afecta perquè el talent marxa d’Igualada i és difícil que vingui talent aquí. La indústria cada dia més es basa en les comu-
nicacions, que són essencials per tirar endavant. Hem d’estar al dia. Si no estem al dia, en tot -també en comunicacions-, perdem competitivitat”. El clúster de la pell d’Igualada actualment és el conjunt format per les 28 empreses adoberes agrupades al Gremi de Blanquers, la Càtedra A3 d’empresa i el Nou Campus Universitari UPC com a centres que aporten investigació, innovació i formació al sector, la depuradora IDR dels adobers, planta pionera a Europa en el tractament d’aigües residuals industrials, el museu de la pell i el de cal Granotes que il·lustren la història de l’activitat adobera a Igualada des del segle XIV, la J.Bella Cluster Club, seu del Clúster de la Pell d’Igualada i centre europeu d’interpretació de la pell de qualitat, l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps d’Igualada, l’única escola de Catalunya que imparteix el cicle formatiu de grau
mitjà d’Artesania en Cuir i el Parc d’Innovació de la Pell i Marroquineria, un dels 10 projectes estratègics de la Generalitat de Catalunya per a promoure el desenvolupament econòmic a Catalunya. En aquest escenari, que Badia compara com “una multinacional amb diferents centres de producció”, un dels elements potencials és el de la formació, àmbit que des de la Unió Empresarial de l’Anoia es reclama com a element a potenciar per al desenvolupament de futur a la comarca. Sobre la formació que s’ofereix actualment, Badia afirma que “n’estem molt satisfets. S’hi ofereix l’única formació universitària sobre curtits a l’estat espanyol. Només en queda una altra a Northampton, al Regne Unit, amb pocs estudiants; i una altra a Lió, que té moltes dificultats per continuar. Nosaltres, unint la universitat i el centre tecnòlògic, ho tenim perfecte per oferir formació
Setembre2016
#ADEMPRESA
39
l’anàlisi dels sectors
d’història. Dels orígens fins on hem arribat avui, amb una exportació del 80% i treballar per als clients per als quals estem treballant, hi ha hagut una revolució industrial, una revolució tecnològica, una revolució en el disseny, una actualització de la indústria molt forta. I encara tenim moltes coses a fer…”, assenyala Badia. A Europa, el gran fabricant de pell és Itàlia. També hi ha altres indústries importants a França, que fabriquen molt bona qualitat perquè tenen una matèria primera de molt bona qualitat. Segons Badia, “nosaltres estem una mica al mig dels dos. Ens agrada fer la qualitat com la que poden fer a França, però amb la innovació italiana, amb la mentalitat més orientada a la moda que poden tenir els italians. L’equilibri entre aquestes dues coses és positiu. La indústria catalana és mot seriosa, sobretot quan anem a fora. Som complidors amb el que diem. Això ens dóna cert catxet. Els clients que estan acostumats a comprar tota la vida o a França o a Itàlia, el fet que trobin a Catalunya una altra possibilitat de compra els ajuda, l’equlibri els va molt bé”.
tècnica que necessitem per al futur de la nostra indústria”. Tanmateix, Badia reclama que “ens aniria bé començar a pensar en una formació dual a nivell de manipulació de productes químics. És important tenir tècnics amb titulació més alta però també necessitem titulacions de l’escala mitjana, amb gent que tingui ganes de treballar en un sector que té futur. Aquesta titulació de manipulació de productes químics també pot ser interessant per a altres sectors, com el químic, el paperer, el tèxtil, etc.” Reptes de futur Pel que fa als reptes de futur per al sector de la pell, Xavier Badia explica que el més important és “internacionalitzar el clúster. Donar a conèixer els grans avantatges que suposa tenir al costat la universitat o el centre tecnòlògic, que ens permet fer moltes coses. Ara també tenim la Bella, que és la imatge que nosaltres donem com a clúster al món. Volem internacionalitzar la universitat, que sigui representativa l’oferta de formació que s’ofereix aquí; que hi puguin haver col·laboracions amb altres universitats del món. Hem de donar-nos a conèixer al món. Hem de fer que els nostres clients, a part de conèixer el nostre producte de qualitat, també coneguin el potencial que té el nostre clúster i les possibilitats que ofereix per fer projectes i créixer. No només volem vendre pell de qualitat sino també volem donar solucions als clients. Veiem que a part de tenir les empreses internacionalitzades hem d’intentar internacionalitzar altres elements del clúster, com poden ser la universitat, el centre tecnòlògic, donar a conèixer més Igualada, donar a conèixer més aquest grup d’empreses que tenim aquesta capacitat de produir una qualitat alta.”. A nivell d’empreses, segons Badia, “ens hem situat bastant bé en el mercat internacional”, assenyala el president del gremi, tot i que remarca que “ens aniria millor si tinguéssim ajudes a l’exportació, més facilitats a l’hora de vendre a fora”. Nova ubicació A l’agenda del sector, tot i que encara sense data, hi ha marcat en vermell el trasllat de les empreses a un nou emplaçament, enllà de l’actual, l’emblemàtic barri del Rec. Segons Xavier Badia “si ho comparem amb altres teixits industrials i urbans, podem dir que a Igualada la indústria i la zona residencial pròxima han conviscut bé i d’una foma exemplar. Però entenem que part d’aquesta indústria hagi de traslladar-se en un futur, encara que no sigui molt pròxim. Penso que entre 15 i 25 anys, o les indústries hauran canviat molt o hauran de marxar”. Un dels elements que marcaran aquesta agenda serà la redacció i aprocavió d’un nou POUM. Per al representant dels blanquers, en aquest nou pla urbanístic, la indústria de la pell “hi ha d’encaixar bé. Una de les zones més afectades en un futur POUM és la del barri del Rec, on actualment tenim 28 empreses, que donen feina directa a més de 600 treballadors i moltes més indirectament. Qualsevol plantejament s’ha de fer amb el sentit comú de poder facilitar i fer possible el trasllat i que aquest no
Xavier Badia és el president del Gremi de Curtidors d’Igualada.
suposi el tancament de la indústria. La part positiva és la voluntat que hi ha, per part de tothom, de posarho sobre la taula, analitzar-ho i treballar per decidir què fem en aquest barri, que és una de les zones més maques d’Igualada”. Indústria i medi ambient La indústria de la pell ha hagut de fer importants esforços per complir les exigències mediambientals. En aquest sentit, explica Badia que “el curtit, durant segles i no només a Igualada, és una indústria que ha tingut una mala imatge, a causa del fet que es treballa amb la pell d’un animal mort. Un ofici que no era agradable a ulls de ningú. Durant molts anys es va tenir el cap cot, es va anar fent, hi ha via certa permissivitat. Hi va haver un moment en què vam seure, vam parlar, vam decidir construir la depuradora”. Els resultats de la depuradora, actualment, “són excel·lents”, afirma Badia, afegint que “fa uns mesos vam passar una auditoria anglesa, que va puntuar el funcionament de la depuradora amb 96 punts sobre 100. Si per una banda,
tot el que són tecnologies aplicades al cuir són unes tecnologies netes, tenim un excel·lent nivell de depuració d’aigües i a més comencem a explicar és que el que fem és reciclar un subproducte de la càrnica, ja em direu quina indústria pot dir tantes coses bones. Reciclem i ho fem d’una manera neta, revaloritzant un producte que seria un problema si no el reutilitzéssim”. Model de tradició i innovació La indústria de la pell igualadina és un singular exemple que combina tradició i innovació al nostre país. El clúster de la pell a Igualada es va presentar com a cas d’èxit a la primera edició del “Cluster Management Excellence”, un programa de formació de clústers organitzat per l’European Foundation for Cluster Excellence , que va considerar un exemple de bona pràctica el que s’ha fet els últims anys a Igualada amb la indústria de la pell. “Ens van dir que potser érem el clúster més antic del continent. Tenim documentada la fabricació de pell a Igualada des del 1340. Hi ha molt poca indústria que pugui parlar de set segles
El futur de l’Anoia, industrial “El futur passa per la indústria” afirma amb rotunditat Xavier Badia, afegint que “hi poden haver altres elements que acompanyin la indústria. El que no podem fer és en un moment en el qual s’està parlant de reindustrialització a Europa perquè ja estan deixant de ser interessants els països asiàtics -ja que ja s’estan equiparant amb nosaltres en temes de costos, drets laborals, etc.-, el que hem de fer és estar alerta, aprofitar el moment i créixer amb les oportunitats que es generen. I no només en el curtit, passa també en el tèxtil i en altres sectors que havien perdut molt perquè la feina s’havia traslladat a altres llocs i està tornant. Si està tornant, agafem-ho! Aprofitem-ho! Tenim el saber fer, no hem perdut l’ofici. Els desplaçaments a vegades provoquen reduccions de plantilles, tancament d’empreses. Nosaltres encara hi som. I ara tornen. Ensenyem que podem fer-ho, que podem fer-ho molt bé i respectant el medi ambient, respectant els drets socials, respectant-ho tot…” Sobre el futur del sector, Badia assenyala que “sóc optimista. Sóc optimista perquè el clúsetr té moltes possibilitats i només n’hem explotat, potser, un 15%. Tenim un gran potencial, teim molt per fer i molt per explicar. Hem de donar suport al clúster, treballar els empresaris conjuntament com ho estem fent, mentalitzar-nos que els nostres enemics no són els nostres veïns, i que podem agafar quota de mercat internacional. No hi ha cap altre lloc al món que tinguin el que tenim aquí”. Finalment, Xavier Badia -que, entre d’altres entitats, també és membre de la junta de la Unió Empresarial de l’Anoia i delegat de la Cambra de Comerç a l’Anoia- assenyala que “l’important és que s’està treballant en una mateixa línia, totes les parts implicades. Si no és així, si no ens esforcem a anar tots junts, es perden molts esforços que avui en dia no estem per perdre. Tot costa molt, però hem de lluitar”.
#ADEMPRESA
40
Setembre2016
l’anàlisi dels sectors
Pocs professionals per a un sector en creixement Les TIC encaren els propers anys amb un objectiu clar: acostar les tecnologies als joves per a cobrir la demanda de treballadors AÏDA SANCHEZ ALONSO Des dels ordinadors al telèfon, passant per la programació, les TIC, o tecnologies de la informació i la comunicació, tenen un paper cabdal en la nostra vida. En els últims anys s’ha convertit en un dels sectors més potents del panorama català i és, de lluny, un dels que compta amb més expectatives de creixement. Aquesta dinàmica s’ha fet palesa també a la comarca de l’Anoia, on les TIC ocupen un tros del pastís empresarial més gran que a la mitjana catalana. Si a Barcelona el seu creixement és degut, entre molts d’altres factors, al Mobile World Congress que es celebra des de fa 10 anys a la ciutat i a l’aposta de l’Ajuntament per a convertir l’antic barri industrial del Poblenou en l’innovador 22@, a la nostra comarca el desenvolupament naixeria en altres indrets. “Segurament prové de la tecnologia que s’utilitzava a les indústries que abans eren potents a Igualada, com el tèxtil” assenyala el president de TICanoia, Jaume Catarineu, “aquesta alta especialització seria l’herència i un actiu que hem de fer visible”. Aquest és un dels objectius de l’associació que ell mateix presideix i que busca impulsar el sector en la comarca. Fer-lo créixer i donar-lo a conèixer, sobretot entre els més joves, n’és un altre. “Un dels nostres reptes continus és posar remei a la falta de professionals” assenyala Catarineu “la potència de les TIC a Barcelona fan que molts dels joves que marxen a estudiarhi s’hi quedin”. La clau passa per veure com “les empreses que estem al territori aconseguim mantenir el talent, i fins i tot, atraure’l”. Campanyes de
Diversos representants d’empreses TIC es van trobar en el marc del fòrum convocat per la UEA. UEA
promoció dels estudis TIC o jornades com el 1r Anoia Tast-Tech, que busca promoure la tecnologia entre els infants i la comunitat educativa i que es celebrarà el proper 15 d’octubre, són algunes de les eines per a aconseguir-ho. Ara a per ara, però, la pilota també és en mans de l’administració. L’Anoia compta amb un centre que imparteix titulacions relacionades amb el sector, l’Institut Milà i Fontanals, però els alumnes que es graduen són insuficients per a cobrir la demanda. Per això, per Catarineu, és important la col·laboració amb l’Ajuntament
d’Igualada per a poder portar el Grau en Enginyeria Industrial, que “el curs vinent ja hauria d’estar aquí”. L’augment de titulats serà una bona notícia per a un sector que ha aguantat “força bé la crisi”, explica Catarineu. Els més afectats, les empreses que treballaven amb clients locals o l’administració, i els que menys, els que van apostar per la internacionalització. El de les TIC és un sector que compta amb el gran avantatge de poder treballar per a clients de tot el món. Com el cas de Trilogi, que dissenya botigues online tant per Europa com per la Xina,
o Interiorvista, que crea previsualitzacions de mobiliari per empreses com Ikea o Roca. El bon funcionament del sector no seria possible sense l’aposta publicoprivada de diferents actors del territori per acostar la fibra òptica a l’Anoia. L’acceleració del procés, gràcies a la instal·lació de la fibra per part d’Iguana i a l’arribada d’aquesta al Polígon Industrial de Les Comes gràcies a l’impuls de l’Ajuntament d’Igualada han fet que l’Anoia estigués connectada i les seves TIC una mica més a prop del món.
Setembre2016
#ADEMPRESA
41
42anàlisi dels sectors
#ADEMPRESA
Setembre2016
El sector químic es vol consolidar a la comarca El sector fa pinya, entre d’altres, en la necessitat d’assessorament en temes de noves normatives o a mostrar a la ciutadania la seguretat i l’elevada regulació i control que segueix
OTGER GABARRÓ El sector químic anoienc busca continuar creixent a la comarca per tal de consolidar-se com a sector fort i arribar als alts nivells de facturació que presenten altres comarques de Catalunya on el sector químic n’és el referent econòmic. El sector està resistint bé la crisi econòmica que s’està vivint mantenint facturació, activitat i llocs de treball. Dins d’aquest sector, a la comarca hi trobem, principalment, empreses de fertilitzants, comercialitzadores de productes, productors de vernissos d’ús industrial, detergents per al sector professional, dipòsit i gestió de residus perillosos, fabricació i comercialització de productes per a la indústria de la pell, transport i emmagatzematge de productes químics. Com qualsevol sector, el químic anoienc necessita coordinació i cooperació entre les seves empreses, i és per això que recentment uns quants empresaris del sector van veure la “necessitat de crear un grup de treball entre les empreses del sector i posar en comú necessitats, possibilitats i i intentar trobar solucions conjuntes”, en paraules de Xavier Bustos, adjunt a gerència de Comercial Godó i membre de junta de la Unió Empresarial de l’Anoia, referint-se a la recent creada sectorial UEA Química, de la qual
també és integrant. La primera actuació de la nova sectorial es va produir el passat 9 de juny, quan es va celebrar el Fòrum Empresarial Químic, on es va convocar 29 empreses del sector de la nostra comarca i que després ha propiciat les primeres trobades de treball i coordinació entre les empreses. La reunió va posar sobre la taula, entre d’altres coses, una demanda important del sector, que és la urgència de millorar el manteniment del polígon de Les Comes. En aquest sentit, Xavier Bustos creu en “una demanda transversal” que no només afecta al sector químic, el fet de “connectar el polígon de Les Comes a la depuradora de les adoberies”, ja que considera que és “una infraestructura infrautilitzada que obliga a cadascuna de les empreses de Les Comes a disposar de les seva depuradora d’aigua”. Una altra necessitat fonamental del sector, i on també van coincidir els empresaris, és en el tema de la formació, i és per això que Bustos afirma que des de la UEA Química es vol “incentivar la col·laboració entre el sector formatiu i l’empresarial”, així com “fomentar que els nois i noies de la comarca apostin per aquests estudis i tinguin com a punt de mira quedar-se a treballar a les nostres empreses”.
Trobada del Fòrum Químic impulsat per la UEA. UEA
Imatge d’una empresa anoienca el sector químic. UEA
Setembre2016
#ADEMPRESA
43
#ADEMPRESA
44
Setembre2016
l’anàlisi dels sectors
El Rec Experimental Stores atrau milers de visitants a Igualada.
Serveis: un sector en expansió El sector serveis busca sortir ben parat de la crisi econòmica OTGER GABARRÓ A la comarca, el sector serveis ha estat colpejat per la crisi econòmica, i repassant les dades després que va començar aquesta etapa negra, el sector serveis a l’Anoia s’ha vist afectada, però encara representa un percentatge alt de l’economia anoienca. En un món on cada vegada la tendència és a seguir creixent en el sector serveis, sobretot per la irrupció de les noves tecnologies, Catalunya no és una excepció i el sector dóna molta feina al llarg del territori, en part, també, gràcies a la gran influència que té el turisme durant tot l’any. I és que una de les fortaleses de Catalunya és precisament aquesta, la capacitat de generar turisme a qualsevol època de l’any, liderant rànquings de visites i volum econòmic a Espanya, en aquest aspecte. Si acotem territo-
rialment fins a l’Anoia, però, veiem que aquesta pràctica no agafa dimensions tan grans, però és en aquest sentit que s’ha de tenir molt en compte l’Alta Anoia, que any rere any ofereix més serveis pel que fa a turisme rural, rebent visitants d’arreu del territori que valoren, per exemple, les bones comunicacions que fan fàcil arribar a la comarca, o la tranquil·litat que ofereix aquesta zona al nord de l’Anoia. Recentment podem trobar diferents casos d’emprenedoria lligada al sector serveis a la comarca, que puntualment han afavorit molt positivament l’economia anoienca. A Igualada trobem nombrosos exemples d’iniciatives que han portat grans masses de gent a la capital de l’Anoia i que han posat la comarca al mapa català, esdevenint així referents en els seus espais del mercat. Un d’aquests casos és la Igualada
Urban Running Night Show, un event que pretén ajuntar esport i comerç, celebrant una cursa nocturna pel centre d’Igualada, on es poden trobar totes les botigues obertes fins ben entrada la nit. Això es compagina amb altres activitats que omplen el centre igualadí, com escalada o Batukada a la plaça de Cal Font. Però quan pensem en iniciatives igualadines que han aconseguit captar l’atenció de molt públic vingut d’arreu i sobretot de moltes marques de roba rellevants al panorama internacional, vol dir que estem parlant del Rec.0 Experimental Stores, “un nou concepte de retail, la transformació efímera d’un vell barri industrial(Barri del Rec)”, tal com defineixen a la seva web. Dues vegades l’any, doncs, Igualada i el Rec s’omplen de gom a gom i les velles fàbriques i adoberies es converteixen en
pop up stores de moda on marques de primer nivell venen els seus estocs i mostraris a preus rebaixats. Aquest és un gran aparador per a la comarca i la seva economia. Però el sector serveis no només és el comerç, també és l’educació, els transports, la sanitat o l’oci. I és precisament en l’oci on la comarca està destacant i cada vegada trobem més ofertes i molt singulars, cosa que les fa úniques. En destaca, per exemple, el Parcmotor Castellolí, una superfície de 100 hectàrees on es poden practicar un gran nombre d’especialitats, tant de motociclisme com d’automobilisme a nivell professional o particular, amb curses de competició, entrenaments d’equips, o presentacions i esdeveniments per a marques, oferint un servei únic i que el diferencia com a producte de qualitat.
Setembre 2016
#ADEMPRESA
45
l’anàlisi dels sectors
El pes de la construcció a l’Anoia, per sobre de la mitjana catalana Segons els índexs del valor afegit brut el pes de la construcció anoienca és d’un 9,55 mentre que a Catalunya la mitjana és del 5,34 MARIA SAYAVERA El sector de la construcció és el sector econòmic que relacionem, més estretament, amb la crisi econòmica iniciada el 2008 i la qual va canviar el panorama industrial i empresarial del país. En aquest cas, la construcció i l’àmbit de les immobiliaries varen patir tots els efectes devastadors de la nova situació econòmica i, segons els experts, la bombolla immobliària que es va generar fou, en part, causa del que ja coneixem com la crisi econòmica del segle XXI. Amb aquest context i havent passat vuit anys de l’inici de la depressió econòmica, doncs, el sector de la construcció ha patit molts canvis, a nivell de país i de comarca. D’aquesta manera, de tots els sectors econòmics del territori, la construcció està en constant devallada des del 2008, amb un descens a la comarca de l’Anoia de l’1,64 el passat 2015, una xifra molt similar a la mitjana catalana. Malgrat tot, val a dir que la construcció continua tenint un pes més destacat a l’Anoia que no pas a la mitjana catalana, suposant gairebé el doble; mentre que a Catalunya, en xifres del 2014, la construcció suposava un 5,34, a la comarca anoienca era d’un 9,55. Tot i això, però, i segons l’índex del valor afegit brut, mentre el sector serveis es manté força estable a l’Anoia, la construcció davalla any rere any. Així, un sector que fou referent i motor econòmic, no només a l’Anoia, sinó a tot el país, ha passat a un pla secundari en el panorama empresarial. Si repassem doncs, les xifres en el sector de la construcció en els darrers anys, veiem com a l’Anoia aquest actiu ha passat de representar un 12,4 de l’economia comarcal l’any 2008, al 9,55 ja mencionat el 2014, veient un recés progressiu al llarg d’aquests darrers anys.
L’any 2015 es va arribar al mínim històric en el nombre d’habitatges acabats. AD
Habitatge i lloguer Val a dir, però, que la situació en el món de la construcció afecta, més enllà dels empresaris del sector, també a la realitat social del país i de la comarca. D’aquesta manera, l’any 2015, el nombre d’habitatges iniciats es mantenia en xifres una mica per sobre de les assolides l’any anterior, amb 39 nous habitatges, segons xifres del Departament de Territori i Sostenibilitat, per 23 del 2014. Tot i això, encara ens trobem a uns nivells molt baixos si els comparem amb xifres del 2008, amb l’inici de 295 nous habitatges; una xifra que encara agafa més pes quan parlem de la finalització dels mateixos,
ja que l’any passat foren 16 habitatges acabats, per 30 del 2014 i 1718 l’any 2008, a la comarca de l’Anoia. Aquestes xifres també suposen un canvi en el paradigma de la compravenda d’habitatges, en què el mercat de lloguer ha vist com el nombre de contractes anuals no ha parat de créixer any rere any, fins arribar als 1827 contractes l’any 2014. I aquest auge pels contractes de lloguer, davant de la davallada en la compra de noves finques, provoca que la mitjana anual de lloguer hagi crescut paral·lelament a aquest increment de contractes. D’aquesta manera, si l’any 2008 es va assolir gairebé la xifra de 500 euros
mensuals de mitjana i des de llavors aquest preu va anar en descens, a partir del 2014 i durant el 2015 es va viure un repunt en els preus, en situarse en una mitjana estable de 380 euros mensuals, una xifra similar a la del 2005. En aquest sentit, el sector de la construcció fa temps que viu en un moment no gaire dolç, fent que el paisatge urbà estigui protagonitzat per edificacions sense acabar i donant pes a l’opció del lloguer de pisos, com alternativa a la compra, per evitar allò tan temut que encara avui protagonitza l’actualitat a casa nostra com són les execucions hipotecàries.
#ADEMPRESA
46
Setembre2016
l’anàlisi dels sectors
Membres de Disseny=Igualada.
Dissenyant una reinvenció El sector del disseny a l’Anoia cerca nous camins per explotar el talent i el coneixement d’una generació de professionals. La Fira IDEA d’aquest octubre n’és una de les manifestacions. FRANCESC VILEPRINYÓ Des de fa dècades, el disseny ha estat un sector que es reforçava i anava a més a la comarca. Fornades de professionals, nascuts, formats o aterrats a la capital de l’Anoia han configurat una marca i un prestigi molt avalats a nivell de Catalunya. Durant els anys ‘bons’, és a dir, abans del 2008, el sector va gaudir d’una relativa bona salut animada pels encàrrecs d’algunes administracions, en especial els ajuntaments. La recessió va escanyar les arques públiques i també se’n van ressentir les empreses de capital privat. Els dissenyadors ho van notar i com a sortida
i per convergir amb l’estructura de reindustrialització, s’ha cercat un nou perfil de client. Un vell conegut, la indústria del territori amb què es poden crear sinergies i aportar un factor diferencial. Aquest és l’objectiu de la fira IDEA de disseny industrial que se celebra els dies 6 i 7. Pep Valls, dissenyador i un dels impulsors del certamen, assegura que “el disseny industrial és una manera eficaç de donar empenta al producte i diversificar el que fem”. El disseny gràfic encara segueix sent el més representat en la trentena llarga d’estudis agrupats a Disseny=Igualada. No obstant, el disseny d’interiors té
molta rellevància i en menor grau el multimèdia. Enmig queda l’apartat industrial “on volem fer molt més que anar a cercar clients. Igualada necessita aquest gir”. Noves formades, segur Quina és la causa de l’alt número de dissenyadors a la ciutat? “Tenim una escola com la Gaspar Camps que ha fet molt bé la seva feina”. Un gran nombre de persones s’ha atansat al disseny. El sector, però, les va passar magres ja que “en època de crisi, les empreses i ens locals era el sector més abandonat”. Els estudis “han hagut de fer una re-
estructuració molt bèstia” confessa Valls i els estudis han quedat per norma en dues o tres persones i s’ha engruixit la xifra d’autònoms. En comptes d’emprar els serveis per “promocionarse de portes enfora” assegura “moltes empreses i administracions van pensar que si hi havia crisi, no calia vendre’s a l’exterior”. L’error pot haver estat aquest. Ara “hi ha una alta demanda de fora, ja que el mercat local s’ha enxiquit. Tampoc entenem que en èpoques crítiques, es prescindís dels dissenyadors quan érem els que podíem enginyar una visió nova per fer més atractius els productes”.
Setembre2016
#ADEMPRESA
47
pàgines especials
Reserva la teva plaça per al curs d’automaquillatge bàsic de les consultores de bellesa independents de Mary Kay, t’encantarà! Viu una experiència única mentre et diverteixes i et poses maca per a tot el cap de setmana! Per què fer el taller d’automaquillatge bàsic de dues sessions?
Perquè és una manera ràpida d’aprendre tot el que necessites per ser una experta de la teva pròpia bellesa.
Per què és gratuït el taller?
La política de les Consultores de Bellesa Independents és no cobrar els tallers ni les classes. El benefici de les consultores prové de la venda del producte, però aquesta sempre va precedida d’una classe magistral i molt professional per la qual no es cobra. Naturalment, no hi ha obligació de compra, de la mateixa manera que si demanes un projecte de decoració o un pressupost i finalment no el tires endavant no se’t cobra la feina.
El fet que sigui gratuït resta professionalitat al taller?
El taller és summament pro-
fessional, el guia Olga Jiménez en persona, amb més de 13 anys d’experiència i milers d’alumnes ateses. L’Olga realitza les demostracions en una model que després cada alumna posa a la pràctica amb l’ajuda de l’equip de consultores. Per això es diu taller d’automaquillatge, perquè et maquillaràs tu mateixa.
Quins aspectes de la cura de la pell es treballaran?
El primer dia aprendràs a cuidar la teva pell de manera personalitzada. Serà com si haguessis anat a una cabina d’estètica a fer-te un facial. La teva pell quedarà suau, radiant, lluminosa i equilibrada. T’ho faràs tu mateixa, per ser independent i tenir una pell bonica sempre. També realitzaràs un tractament de llavis, un de mans i un tractament de microdermoabrasió. Imagina el que et costaria això en un spa, només per això ja val la pena!
I pel que fa al maquillatge, què aprendré?
Aprendràs a fer una base de maquillatge perfecta, la teva pell semblarà de porcellana. T’ensenyarem a corregir imperfeccions, unificar el to, modelar el rostre, il·luminar i bronzejar. Aprendràs a fer una harmonia de maquillatge de dia i una de nit completes. És important que sàpigues que treballarem amb pocs colors i productes multifuncionals perquè et sigui fàcil i econòmic maquillar-te en el teu dia a dia.
He de portar alguna cosa?
Trobaràs a punt tot el material per a tu el dia del taller, no has de portar res, únicament moltes ganes d’aprendre i posar-te maca!
Com serà l’efecte final?
Totes les dones que assisteixen als nostres tallers aconsegueixen resultats professionals en si mateixes. Les persones que et coneguin pensaran que t’ha maquillat un expert, però t’ho hauràs fet tu i podràs fer-t’ho a casa sempre que desitgis perquè les tècniques que aprendràs són fàcils de recordar i l’acabat és impecable. A més, rebràs fitxes amb tots els passos.
Quin ambient es viu als tallers?
Et donarem un tracte d’alt nivell, aquesta és la nostra filosofia i el motiu pel qual les nostres clientes ens recomanen. Et sentiràs com en un hotel de 5 estrelles. Et mimarem i estarem per tu. Veuràs un equip ben avingut i professional, totalment com-
promès amb la teva satisfacció.
Quins altres beneficis tindré a més d’aprendre?
I tant! Et regalarem el nostre quadern de bellesa i tindràs descomptes especials. Hi haurà regals i sortejos.
Puc venir acompanyada?
És una gran idea. Els nostres tallers reforcen l’autoestima i el vincle entre les dones. És molt gratificant fer el taller amb un grup d’amigues o familiars.