#ADEBF AnoiaDiari Juliol 2016

#ADEBF

www.anoiadiari.cat Juliol 2016

Especial

t ï u t a Gr European Balloon Festival

REPORTATGE Vint anys mirant el cel d’Igualada REPORTATGE L’empresa Ultramagic posa l’Anoia al mapa a través dels globus ANOIA 2045 Com serà el món dels globus a l’Anoia el 2045?

L’OBSERVATORI La passió pels globus, de pares a filles ENTREVISTA Àngel Aguirre, pilot i director esportiu de l’European Balloon Festival ENTREVISTA Elèctrica Dharma REPORTATGE El cel de l’Anoia es contagia de la passió pels globus OPINIÓ Àngels Chacón Pep Valls REPORTATGE Els iglús de vent

Amunt!

REPORTATGE Un món de globus ENTREVISTA Jaume Llansana, autor d’Africa en globo SÒNIA POCH (2n PREMI CONCURS EBF’15)

#ADEBF

2

Juliol2016

EBF2016

Vint anys mirant el cel d’Igualada L’Anoia ha trobat un estímul i una manera de projectar-se al món a través de l’existència d’un festival únic FRANCESC VILAPRINYÓ Una fàbrica de globus situada a l’aeròdrom d’una petita vila del centre de Catalunya, fundada per quatre aventurers admiradors de Jules Verne, ha estat el punt de partida d’un dels festivals de l’aire més importants del món.

L’European Balloon Festival arriba enguany a la vintena edició, amb un engranatge articulat des de fa temps i que ha assolit la maduresa. L’organització, pilotada per la firma de globus Ultramagic, l’empresa de vols Kon-Tiki i l’Ajuntament d’Igualada, ve convocant en aquestes dues dècades almenys una quarantena de participants cada edició. Es tracta d’una de les dues estampes –l’altra, les Rec.0 Experimental Stores– que asseguren sortir Igualada als telenotícies cada any. En això, les darreres edicions, s’han anat afegint accions al centre d’Igualada per complementar el festival amb la dinamit-

zació de la ciutat. L’aliança amb el cicle de concerts Anòlia s’ha concretat també en l’espectacle del Night Glow, que porta milers de persones a l’Avinguda Catalunya.

Igualada té cel Si la gènesi d’Ultramagic prové dels germans Carles i Josep Maria Lladó, de Joan Comellas i Jaume Llansana, el naixement de l’European Balloon Festival va ser cosa fa vint anys de l’inquiet regidor de Promoció que tenia Igualada, Quim Romero. Si bé va tenir idees que van ser productes de durada més efímera –cal recordar la línia de refrescos ‘Aigualada’, una espècie de ‘Trina’ lleuger–, va deixar empremtes més definitives. Les plaques de molts carrers de la ciutat van renovar-se i modernitzar-se i, per sobre de tot, va impulsar amb Ultramagic i Kon-Tiki l’EBF. Posteriorment, la seva carrera política

no rebrotaria. Afiliat a UDC, va intentar ser alcaldable d’Igualada el 2007 en competència amb Marc Castells, però no se’n va sortir.

Amb tot, aquesta idea, que podia quedar en una anècdota com l’Aigualada, s’ha erigit en un tret d’identitat igualadí i anoienc. Quelcom que li mancava a la ciutat quan va perdre el pes com a referent industrial. Recentment, l’actual batlle Marc Castells reconeixia Quim Romero –acèrrim rival polític en el seu moment- l’impuls de la primera edició d’una cita que ara és un patrimoni d’Igualada. Igualada no té mar i la seva indústria es debat entre l’esforç de la modernització i una inèrcia negativa, però té cel. Cel i un clima benigne, que la converteixen en una meca per a molts pilots de tot el món que veuen a la Conca d’Òdena un espai ideal per provar-se a si mateixos i competir.

L’EBF, doncs, va néixer el 1997 i va

compartir la seva primera dècada, com dèiem, amb l’Aerosport, en el que s’anomenava la Setmana de l’Aire. Al cap d’un any, el Night Glow (l’encesa de globus en vols captius) ja aplegava 50 aparells. El poder d’atracció de l’EBF s’ha anat consolidant en aquests 20 anys. En un primer període, el festival anava acompanyat de l’Aerosport a l’aeròdrom Igualada-Òdena. Una associació que feia retroalimentar les dues trobades i es beneficiava de l’existència de dos públics en principi força afins.

L’edició de 2007 va ser la darrera en què es van combinar les dues activitats, davant la saturació de l’espai aeri. A partir del 2008, els dos esdeveniments van iniciar camins diferents: un winwin, que va permetre més professionalització i més expositors a l’Aerosport i, d’altra banda, dedicar íntegrament quatre dies al festival de globus, que va començar a guanyar noves activitats.

Juliol2016

#ADEBF

3

El 2008, amb 62 participants, es va arribar al màxim. A partir del 2008, en solitari, la crisi ha atenuat l’arribada de pilots forans, tot i que l’esdeveniment ha guanyat més pes. Han anat sorgint iniciatives en paral·lel, com la dels Iglús de Vent, una empresa de casa nostra -vinculada al professor Jordi Enrich, de la Gaspar Camps–, que recicla la vela dels globus aerostàtics per crear nous espais d’arquitectura passatgera. En aquestes accions vinculades a la sostenibilitat hi entra aquest any l’Escola Àuria, que, amb tela reciclada ,està treballant en l’elaboració de les bosses que s’entregaran als pilots amb tota la documentació necessària per a participar al festival.

L’EBF ha fet que l’espectador de casa es familiaritzi amb termes i aspectes de la competició, com els formats de la Llebre o la Meta del Jutge. Cada any cal empescar-se noves maneres i noves activitats per sorprendre. Una altra novetat recent és el ‘Vol de ciutat’, que es va fer per primer cop el 2015.

Enguany es farà divendres 8 de juliol al matí i permetrà veure una vintena de globus enlairant-se des de diferents punts cèntrics d’Igualada com la Plaça de l’Ajuntament, Cal Font o l’Estadi Atlètic. Un festí per a la vista dels igualadins, que poden contemplar aquests enlairaments des d’un lloc alçat i als afores de la ciutat.

PAU CORCELLES

PAU CORCELLES

4

#ADEBF

PAU CORCELLES

Aquest any, per una banda, hi haurà tres globus de formes especials que han estat convidats al Festival amb motiu del vintè aniversari.

Es tracta d’un cap de lleó, propietat del zoo britànic Longleat, que va ser presentat en societat aquesta primavera a Anglaterra i que, amb només tres mesos de vida, farà el seu primer vol fora del zoològic.

L’acompanyaran una parella de pingüins, propietat del pilot anglès Andrew Holly, i creats els anys 2014 i 2015.

Els tres globus, com no podia ser d’altra

manera, són de factura d’Ultramagic.

El 2017, amb el Parc Central perfilat a l’espai de l’Avinguda Catalunya on hi ha el camp de vol, ja sense terra, es preveu un nou salt de qualitat. La nova superfície serà un reclam per als pilots del nord d’Europa, molt refractaris a la pols.

L’organització tanca files sobre la temàtica de la seguretat La fatalitat va ser la protagonista de la darrera jornada de l’EBF 2015, quan es va registrar l’únic accident

Juliol2016

PAU CORCELLES

d’importància, i desgraciadament mortal, que hi ha hagut en els vint anys de competició. Era el darrer vol dels quatre dies de competició i l’aparell que pilotava un home de 51 anys, veí de Sitges va intentar aterrar, però la caixa va topar contra un marge que separava dos camps de sega. Van caure dues persones al terra i el globus es va enlairar de nou, però amb el pilot fora de la caixa i agafat únicament a una corda.

Finalment, es va precipitar i la caiguda li va provocar la mort.

El pilot comptava amb una experièn-

cia de 100 hores de vol i tenia tots els permisos. L’organització assegura que “la selecció dels pilots és molt acurada i, tant en aquesta edició com en les altres només arriben persones amb totes les garanties que puguin portar un globus”.

Segons els promotors del festival el sinistre es va produir “per circumstàncies fortuïtes que el pilot no podia dominar”, és a dir, fatalitat. Per això, després de considerar el fet, l’organització de l’European Balloon Festival no preveu canvis.

Juliol2016

#ADEBF

5

#ADEBF

6

Juliol2016

reportatge

L’empresa Ultramagic posa l’Anoia al mapa a través dels globus

disseny i fabricació, sent una de les fàbriques més grans en manufacturaria de globus. Una fàbrica situada a l’aeròdrom IgualadaÒdena, on es van establir el 1992, l’any abans que comencessin a treballar en una línia d’inflables per a aire fred, que es va fer famosa ràpidament i en la qual ja n’han construït, en aquests moments, uns 5000.

El negoci doncs, d’Ultramagic ha anat evolucionant i creixent al llarg dels anys, amb una quarantena de treballadors a la fàbrica anoienca i establint una xarxa de distribuïdors a escala mundial que ofereixen tot el suport necessari als clients.

El referent en producció i venda aerostàtica a nivell mundial arriba a la xifra de 2000 globus fabricats i més de trenta anys d’experiència MARIA SAYAVERA Tot va començar amb tres joves, Josep Maria Lladó, Jaume Llansana i Joan Comellas, els qui, l’any 1978, varen dissenyar i construir el seu primer globus, després d’haver volat amb un ja utilitzat, per tal de fer la seva primera expedició a l’Àfrica, emulant la novel·la de Jules Verne, de la mateixa temàtica. Així, aquests tres joves anoiencs varen construir el Tramuntana, el seu primer globus -i enguany ja n’han fet 2000!- per a emprendre una expedició, ja el 1980 que els portaria a onze mesos de viatge, més de quaranta vols i un trajecte que els va portar des de Zanzíbar (Tanzània) fins a Kisiangani (Zaire). Després d’aquest viatge, i tal com ens explica Josep M. Lladó, “la nostra intenció era construir ultralleugers i per això vam crear l’empresa Ultramagic SA”; però la seva aventura per Àfrica va començar a transcendir i cada cop eren més els que els preguntaven si els podien fabricar un globus aerostàtic... D’aquesta manera, el que va sortir com l’empresa d’ultralleugers Ultramagic, va passar a ser Globus Ultramagic, aprofitant l’experiència d’haver-ne fabricat un, disposant de les màquines necessàries i tota la infraestructura, fent així un canvi clau en l’estratègia de

Trenta anys Ultramagic acumula més de trenta anys fabricant globus aerostàtics i fent-se càrrec de tot el procés de producció i venda a escala internacional Tramuntana va ser el globus amb el què es va fer el primer viatge. UM

l’empresa, que ara els ha portat a ser una de les cinc primeres empreses mundials de fabricació i venda de globus aerostàtics.

Però com han arribat fins aquí? Doncs el recorregut ha sigut llarg; amb més de trenta anys d’experiència, la producció anual ha anat creixent fins arribar a la quantitat d’entre 80 i 100 globus, dels quals un 80% aproximadament són per a l’exportació. Així, diverses parts del món incloenthi Japó, Estats Units, Amèrica del Sud -on ara hi ha una sucursal de l’empresa catalana, situada

a Mèxic, per tal de treballar en el mercat del continent americà-, i per descomptat, Europa i allà on va començar tot, Àfrica. Aquest gran nombre d’exportacions, l’aposta per tot el procés de producció en la fabricació d’un globus aerostàtic, en què també, afirma Josep Maria Lladó, “mirem de comprar tots els materials necessaris el més a prop possible, afavorint des d’empreses de la comarca, fins a firmes europees que ens envien els teixits per a les veles”, han portat Globus Ultramagic a ser, actualment líders en

Josep M. Lladó, director general d’Ultramagic, amb una de les cistelles que fabriquen. MS

Àfrica Aquest continent té un gran pes en la història del naixement de l’empresa anoienca i mai han deixat de viatjar-hi Varietat Ofereixen una gran varietat de globus i cistelles, en funció de l’ús que se’ls vulgui donar, a més de ser referents en la fabricació de veles poc comunes en el món aerostàtic

Diferents models d’un mateix producte Tal com dèiem, l’empresa catalana engloba tot el procés de producció dels globus aerostàtics; des de la fabricació de les veles, amb el disseny i l’estampat, fins als cremadors i les cistelles. En aquest sentit, la gamma de productes que ofereix Ultramagic va molt més enllà d’un “simple” globus aerostàtic, sinó que treballa amb diferents models, que inclouen des de diferents tipus de veles, en funció de l’ús i la mida, fins a diferents tipus i mides de cistelles.

Així, podem trobar fins a tres tipus de teixits diferents en funció del globus que es vulgui, sigui per vols de plaer o per vols de competició, a més de diferents dissenys i formes. En aquest sentit, hi ha els globus de forma tradicional, dels quals trobem diferents sèries, com els globus amb apèndixs o formes especials, aquests últims elaborats, la majoria dels quals, per a empreses i marques patrocinadores que volen fer publicitat.

Però també cal destacar els diferents tipus de cistelles, des de la cistella per a vols de competició, fins a la cistella per a passatgers, la més gran de les quals pot acollir quasi una vintena de persones, o cistelles innovadores com la cistella a la vista o les adaptades per aquelles persones amb difícil mobilitat. A més a més de tot això, però, Ultramagic també ofereix tots aquells equips i productes auxiliars que es poden necessitar per a un vol en globus, sigui de competició o de plaer, fent alhora el manteniment o canvi de peces dels globus que l’empresa anoienca pot vendre.

D’altra banda, és sabut que per a pilotar un globus aerostàtic, com és lògic, es necessita una formació i una llicència que t’ho permeti, i Ultramagic, amb més de trenta anys d’experiència, va ser de les primeres empreses a oferir formació per a pilots de globus aerostàtics, amb un curs per a obtenir la llicència europea per a globus, que inclou tant el coneixement pràctic com el teòric. Així, Ultramagic ofereix la possibilitat d’instruir i obtenir el títol privat per a globus aerostàtics, primer pas per a poder portar aquest mitjà de transport, mentre que si es volen obtenir altres títols, siguin per a pilot comercial o bé per a vols de nit o de competició, cal realitzar més hores de vol i formació complementària.

Juliol2016

#ADEBF

7

pàgines especials

Informar per evitar incendis La Diputació de Barcelona posa en marxa, com cada estiu, el Pla d’Informació i Vigilància

EL PVI compta amb 91 vehicles per als informadors i els auxiliars de la zona | Judit Contreras/Diputació de Barcelona

En Josep i la Maria han decidit, amb els seus dos fills, anar a passar el dissabte a la muntanya. És un calorós dia d’estiu i els ve de gust arribar-se fins a l’espai natural que tenen a tocar de casa, el Montnegre.

Només arribar a les portes de l’espai natural es troben amb un informador, una persona del Pla d’Informació i Vigilància (PVI) 2016, el dispositiu que cada any a l’estiu la Diputació de Barcelona implementa a 427.979 ha forestals de la demarcació de Barcelona. L’informador, un dels 170 que hi ha contractats per fer aquesta feina a tot el territori barceloní, els hi explica les mesures de prevenció d’incendis i la importància de no cometre infraccions a la reglamentació en aquesta matèria. Està en contacte permanent amb un centre de control, com també ho estan els guaites, que en Josep, la Maria i els seus fills poden veure a la llunyania dalt d’una torre. Des d’aquestes torres, repartides també per tot el territori, els 44 guaites detecten columnes de fum i traslladen la seva correcta localització al centre de control. Allà on la família d’en Josep ja no arriba és al centre de control, on hi treballen els operadors de zona, els auxiliars i els enginyers de zona, que són els encarregats de vetllar pel bon funcionament del dispositiu d’informació i vigilància. Són, en total, 48 persones que, sumades a les anteriors, fan les 262 que enguany s’han contractat pel PVI 2016.

El PVI el va iniciar la Diputació de

Barcelona el 1996 com a prova pilot a la zona de l’Alt Penedès i des d’aleshores s’ha estès a gairebé tota la superfície forestal de la demarcació. L’objectiu és evitar l’inici d’incendis forestals informant qui arriba als espais naturals i, enguany, es treballarà per intensificar aquests esforços d’informació en aquells punts concrets on es concentra la població usuària del bosc. De fet, en Josep, la Maria i els seus fills es troben amb molts altres visitants, que també han decidit anar a passar el dia al Montnegre. Tots ells s’han trobat l’informador perquè han arribat al parc a l’hora de dinar, i el personal del PVI treballa durant les hores de màxim perill d’incendi forestal, que abraça des de 2/4 d’1 del migdia i fins a 2/4 de 8 del vespre. Quan a mitja tarda decideixen tornar a casa, la família s’ho ha passat tan bé que pensen en tornar-hi el cap de setmana; també s’hi trobaran els informadors i la resta del personal del PVI, perquè el dispositiu està operatiu des del 17 de juny i fins a l’1 de setembre.

Un dispositiu que té un pressupost de 2 milions d’euros, que comprèn, bàsicament, la contractació de tot el personal, els 91 vehicles dels informadors i dels auxiliars de zona, i material tècnic, de telecomunicacions o d’oficina. Aquest cost és assumit per la Diputació de Barcelona, tot i que els 268 ajuntaments que participen en el dispositiu fan una aportació de combustible per als vehicles segons la seva superfície forestal.

#ADEBF

8

Juliol2016

reportatge

Ultramagic i la competició Però Ultramagic és molt més que una empresa de producció de globus aerostàtics; com dèiem ofereix formació per a pilots, però també pren part en les competicions a escala mundial. Una xifra destacable és que un terç dels globus que participen en el campionat del Món són fabricats per l’empresa Ultramagic i més de la meitat es troben entre els deu primers classificats, un fet que també dóna prestigi i nom a la marca.

Però quan parlem amb en Josep Maria Lladó, també ens fa un repàs de les principals proves competitives d’aquesta modalitat en l’àmbit internacional, en què ell com a pilot també participa. Lladó ens explica que les competicions i curses de globus no funcionen com les de motor o vela, on el guanyador és el primer a creuar la meta. Les competicions amb globus consisteixen a guanyar una o més proves, de les quals hi ha una gran varietat, la majoria de les quals inclouen fer diana amb un pal o marcador en un punt determinat. Els llançaments, en aquest cas, es mesuren i puntuen pels observadors designats que es troben a terra. I la lògica porta a fer que el que més s’apropi, guanya.

Aquesta competició requereix un gran domini en la interpretació i anàlisi dels vents a diferent alçada, per a mantenir el globus a prop de l’objectiu. I això fa que, en alguns nivells de competició, els pilots mostrin molta destresa després de volar trenta minuts i recórrer distàncies força llargues, llançant la marca just al centre de l’objectiu. Sovint, doncs, la distància entre les marques dels primers classificats és tan sols de mil·límetres.

Referent Un terç dels globus que participen en el campionat del món són de la firma Ultramagic Competició L’empresa anoienca també és referent en el món de la competició aerostàtica EBF Ultramagic és una peça clau en el festival que acull Igualada anualment

L’empresa anoienca fabrica i munta tots els components d’un globus aerostàtic. EBF

L’Anoia i l’EBF Després de repassar la història d’una empresa coneguda i estimada per la major part de la comarca, podem assegurar que Ultramagic, gràcies a les seves exportacions i la qualitat del seu producte, ha posat l’Anoia com a referència en la fabricació de globus aerostàtics, però també ha contribuït a donar a conèixer aquest món i tot el que l’envolta a través d’un esdeveniment en el qual té un protagonisme important, com és l’European Balloon Festival, que enguany arriba a la seva vintena edició.

En aquest sentit, seria inconcebible entendre l’European Balloon Festival sense el protagonisme i la tasca que Ultramagic hi desenvolupa, ja sigui a través del seu personal humà, com del prestigi que li dóna a través de la mateixa empresa. Tant és així, que si parlem de l’EBF la relació amb Ultramagic és automàtica i en una publicació especial sobre aquest esdeveniment, amb articles dedicats al món aerostàtic i als detalls de la vintena edició d’aquest festival, hem cregut oportú fer un repàs a una empresa puntera i pionera al territori, que ha arribat a l’espectacular xifra de 2000 globus fabricats i més de trenta anys d’experiència en el món de l’aire, contribuint al fet que la comarca

#ADEBF

Juliol2016

9

reportatge

2000 Aquesta és la xifra a què Ultramagic ha arribat en la fabricació de globus durant 30 anys Madagascar Durant la celebració i els dies de l’EBF es faran projeccions de la pel·lícula sobre la darrera aventura a l’illa

Ultramagic, al Night Glow de l’EBF. MS

Més de trenta anys d’experiència i 2000 globus fabricats MS El passat 25 de juny, l’empresa anoienca Ultramagic va estar immersa en una celebració molt especial, i és que després de més de trenta anys d’experiència en la fabricació de globus aerostàtics, la companyia catalana va fabricar, enguany, el globus 2000, una xifra que no deixa indiferent a ningú.

D’aquesta manera, en una festa que començava el passat dissabte de juny de bon matí, tots els treballadors i col·laboradors d’Ultramagic van iniciar el dia amb la sortida de divuit globus fabricats per la mateixa empresa i que sobrevolaven la comarca en un vol per a celebrar una xifra tan especial com els 2000 globus.

La jornada va seguir amb al-

tres activitats com karts, concerts, food-trucks... però el plat fort arribava a partir de les vuit del vespre, en el mateix aeròdrom d’Òdena, al costat de la fàbrica anoienca, en què tenia lloc la presentació del vídeo Ultramagic Madagascar Experience, la pel·lícula sobre el viatge d’un globus d’Ultramagic a l’exòtica illa de Madagascar, única en paisatges i vegetació, que va unir diferents equips d’Ultramagic i que va anar molt més enllà de sobrevolar zones remotes de l’illa, sinó que també va permetre a tots els participants de conèixer una mica més els costums i la gent del país i fer més gran la família aerostàtica. Un film que també es mostrarà durant aquesta vintena edició del l’European Balloon Festival, amb diverses projeccions ja siguin dins un iglú de vent, com en sales com l’auditori de l’Ateneu o l’Escola Municipal d’Art. Una edició especial D’altra banda, i més enllà del film sobre la darrera aventura d’Ultramagic, amb motiu de la fabricació del globus 2000, l’empresa anoienca també ha editat un llibre amb les fotografies de tots els globus elaborats durant aquests més de trenta anys d’història. Durant els actes de celebració, a més, el llibre va estar complementat per una exposició de cartells i fotografies de la història d’Ultramagic, amb les aventures i vols realitzats, les competicions en què han participat fins al moment i tots els globus fabricats.

La festa, el passat 25 de juny, va acabar amb un espectacular Night Glow, obert a tot el públic i que va estar amenitzat pel concert del grup igualadí, Terratombats, i les Food Trucks situades en el mateix espai de l’aeròdrom i que van fer la jornada molt més festiva.

Un detall interessant que també va tenir lloc durant aquest Night Glow de la festa dels 2000 globus d’Ultramagic, va ser l’enlairament del Tramuntana, el globus -construït per ells mateixos-, amb què Josep M. Lladó, Jaume Llansana i Joan Comellas van viatjar, en la seva primera expedició, de Tanzania al Zaire el 1978, en un viatge d’onze mesos, quan tot això va començar... i arribant a l’any 2016 amb 2000 globus fabricats.

Es podia visitar una exposició sobre els 2000 globus. Ultramagic

l’apunt

Ultramagic Friendship Balloon Project L’empresa anoienca Ultramagic va molt més enllà, però, de la fabricació de globus o la participació en competicions esportives, sinó que també té endegat un projecte solidari anomenat, Ultramagic Friendship Balloon Project.

En aquest cas, el projecte va començar el mes de juliol de l’any 2013, en la 17a edició de l’European Balloon Festival, on es va presentar i es va realitzar el primer vol. Però en què consisteix aquesta iniciativa solidària?

Doncs Ultramagic va crear un pla de ruta per a un globus solidari que pogués viatjar al voltant de tot el món durant quatre anys, des de l’inici del projecte, amb l’objectiu que cada vol fos realitzat per un pilot diferent, per tal d’involucrar-hi el màxim de pilots i gent possible. El vessant solidari arriba, però, amb el finançament de cada vol; ja que tots els passatgers que gaudeixin d’un vol amb el Friendship Balloon podran fer una donació per a un projecte de cooperació amb Àfrica, en què es vol construir una escola per a nens a Ghana. Així, el preu de cada viatge amb aquest globus solidari, juntament amb tot allò amb què vulguin col·laborar passatgers i pilots servirà per a finançar la construcció d’aquesta escola.

En aquest sentit, el globus ja ha viatjat per gairebé tots els continents del planeta i segueix amb vols programats fins al juliol del 2017, data en què es tancarà el projecte solidari. En aquella data es preveu que el Frienship Balloon hagi acumulat més de 18.000 minuts de vol, amb una mitjana d’un euro per minut, sent aquesta la quantitat que es marquen com a objectiu per a dur a terme l’acció solidària al continent africà. L’escola prevista a Amoma, una ciutat de Ghana acollirà una seixantena de nens i ja s’està treballant en el disseny i construcció de la mateixa.

Les donacions al projecte, però, no tan sols es poden fer pels minuts de vol gaudits, sinó que a través de la pàgina web del projecte (ultramagicfriendship.com) també es pot col·laborar econòmicament, a més de consultar el projecte solidari al qual es destinaran els recursos, quant es porta recollit i veure quines han estat les rutes que ha realitzat el globus solidari.

#ADEBF

10

Juliol2016

reportatge

El cel de l’Anoia es contagia de la passió pels globus A la comarca es pot trobar una gran varietat de packs turístics per a volar, tant amb experiències d’aventura com amb viatges de plaer MARIA SAYAVERA La passió dels homes per elevarse de terra, emular els ocells i sentir-se lliure a través del vol ha quedat més que palesa al llarg de la història de la humanitat. D’una forma o altra, aquells més intrèpids i imaginatius han buscat la manera de poder alçar els peus de la superfície i enlairar-se. I en aquest context, els globus van ser un dels aparells més significatius creats per l’ésser humà per tal de viatjar a través de l’aire, i són encara avui la imatge del romanticisme més clàssic, traslladant-nos en marcs novel·lístics com el dels relats de Jules Verne.

Si parlem de globus aerostàtics i els seus creadors però, no podem ometre els coneguts germans Montgolfier, que realitzaren les primeres ascensions, universalment admeses, a través d’un globus d’aire calent, inspirats per l’ascens del fum de les xemeneies.

Així, al voltant del 1780, aquests dos germans francesos van fer les primeres demostracions públiques amb un globus no tripulat.

I des de llavors fins a l’actualitat, després de gairebé 300 anys, els globus aerostàtics continuen fascinant bona part d’aventurers i amants de l’aire, amb vols històrics com el dels francesos Blanchard i Jeffries que aconseguiren

creuar per primer cop el canal de la Mànega mitjançant aquest transport, el 1785, o ja al segle XX, el 20 de març de 1999, quan el suís Bertrand Piccard i l’anglès Brian Jones van culminar l’última gran proesa possible per a l’home dintre de l’atmosfera terrestre; amb el globus “Brietling Orbiter 3”, construït per l’anglès Don Cameron, van aterrar a Egipte després de completar una volta completa al planeta. S’havien enlairat a Suïssa, i durant vint dies van volar 46.759 quilòmetres sense escales. Per a realitzar la travessia, van combinar el gas heli i l’aire calent. I tampoc és menys lloable l’aventura dels germans Lladó, que van travessar Àfrica d’est a oest amb un globus fabricat per ells mateixos, guiats pels vents alisis.

I és que al nostre país, així com a l’estat, va ser on es van fer els primers passos esportius en aquesta modalitat, arribant al que és avui en dia, un esport amb campionats tant nacionals com internacionals i que més enllà de les dificultats en el pilotatge, no deixa de ser un esport bonic de contemplar.

A més a més dels núvols El cel de la comarca de l’Anoia, doncs, territori que acull una de les fàbriques pioneres de pro-

ducció de globus aerostàtics, Ultramagic, combina els núvols, les estrelles, els ocells... amb un altre habitant de l’aire, els globus aerostàtics. En aquest sentit, al voltant d’aquest esport, que a la nostra comarca aconsegueix el seu auge anualment amb la celebració de l’European Balloon Festival, s’ha creat tot un seguit d’ofertes turístiques que van des de les experiències d’aventura per a aquells més atrevits, fins als vols de plaer i oci, amb tot un escalat de preus i productes a escollir.

En aquest sentit, tant a tot Catalunya, amb un gran nombre d’empreses, com a la comarca, podem trobar fàcilment un gran ventall d’activitats per a fer amb un globus aerostàtic. Així, si parlem de l’Anoia i viatges en globus, trobem companyies com Camins de Vent que ofereixen viatges en globus a diferents punts del territori, amb Igualada i l’Anoia inclosos, i diferents tipologies de vol, ja siguin packs turístics, per a vols entre quatre i vuit persones que et permeten contemplar el paisatge i gaudir de l’experiència, o bé packs romàntics per a realitzar en parella i que es complementen amb un àpat en un restaurant a més de l’entrega d’un CD amb les fotos de tot el vol...; però el nombre d’ofertes i activitats en són

En auge Cada cop són més aquelles persones que volen viure experiències diferents com volar en un globus o fins i tot celebrarhi un casament Referent Empreses anoienques com Kon-Tiki, Camins de Vent o Ballooneo són referents en aquest sector Oci La gran varietat d’ofertes d’oci, des d’aquelles més senzilles, fins a les més luxoses, fan que volar en globus s’hagi convertit en una activtat d’oci

moltes més, per a una experiència que és cada vegada més coneguda i estesa. I és que la sensació d’un vol en globus és diferent de la resta de mitjans de transport aeri. El silenci de l’aire, amb tan sols el soroll del cremador, la sensació de flotabilitat i el fet de viure, encara que sigui en un vol de plaer, l’autèntica aventura d’estar volant amb un globus fan que hi hagi cada vegada més persones que vulguin provar aquesta experiència.

Aventura, competició i plaer I aquesta experiència ens la pot explicar molt bé un dels fundadors de l’empresa Kon-Tiki, líder del sector, Àngel Aguirre. L’Àngel, a més d’oferir vols en globus per a tots els públics, fins i tot persones amb alguna discapacitat, també gaudeix d’aquest esport amb la participació en competicions i aventures molt més enllà de viatges de plaer.

Kon-Tiki és una empresa amb més de 25 anys d’experiència, que vol contagiar les ganes de volar de tot el seu equip de professionals, amb una oferta de vols variada i única. En aquest sentit, a través d’aquests anoiencs es poden comprar vols en globus de tot tipus, fins al punt que segur que tothom ha anat a molts casaments, i de molt originals, però difícilment de tan atrevits com un casament en un globus aerostàtic... I amb KonTiki es pot fer. Aquesta empresa disposa de cistelles de globus amb capacitat de fins a 16 persones.

Però com dèiem, aquesta activitat és per a tots els públics, i no només per a aquells que s’han de casar! Vols amb amics, amb la família, amb més de dotze rutes per tot Catalunya, des de la costa fins a la muntanya, són algunes de les ofertes que fa l’empresa anoienca.

Una de les sortides més espectaculars que fan és la PirineusCerdanya, enlairant-se des de Bellver de Cerdanya i sobrevolant els Pirineus de França i de Catalunya. A casa nostra, es pot sobrevolar la Serra del Cadí, les

Kon-Tiki és la principal empresa que oferta experiències úniques amb vols en globus. KON-TIKI

Juliol2016

#ADEBF

11

#ADEBF

12

Juliol2016

reportatge

pistes d’esquí de Masella i La Molina, i a terres franceses, el Canigó. Durant la ruta combinen el vol rasant a poca altura per sobre de prats verds i petits pobles com Pi o Prullans, amb el vol d’altura, que s’enfila fins als 2.000 metres. Un passeig que dura al voltant d’una hora i quart.

Però l’oferta de Kon-Tiki va molt més enllà dels vols tranquils, ja que l’aventura es troba a l’ADN del seu equip de professionals. I quan diferents aventurers s’ajunten apareixen experiències tan espectaculars com la que va tenir lloc el mes de gener de l’any passat, en què un equip de francesos “skyliners” i els companys de Kon-Tiki, amb Àngel Aguirre al capdavant, van protagonitzar imatges com la d’aquest article, en què dos globus aerostàtics, subjectats entre ells per una tensa corda a uns quinze metres de distància, van servir de passarel·la pels anomenats “skyliners”; descalços i tan sols equipats amb un paracaigudes van jugar a fer equilibris a uns mil metres d’alçada.

Segons Aguirre, “va ser un vol difícil, en l’àmbit tècnic era complicat, ja que els globus estan fets per a volar lliures, no lligats entre ells, a més, era molt difícil aconseguir un equilibri entre tots dos, tot i que havien d’estar anivellats per a poder tensar la corda i que el poguessin travessar”, ens explica.

Aguirre afegeix que, malgrat que sempre és important la meteorolgia a l’hora de volar amb globus aerostàtic, “en aquest tipus

de vols és molt més important.

Per això vam escollir una zona el més neta possible, amb vents en calma a superfície i molt fluixos en alçada. Per descomptat, també buscàvem que l’escenari fos bonic. Així que vam escollir Sant Llorenç de Montgai, a Lleida, als Prepirineus, amb roca i pantans d’aigua”, afirma.

Promoció del país a la TV Més enllà dels vols de plaer o aventura, però, Kon-Tiki també ha col·laborat recentment amb el programa televisiu Catalunya Experience, que està gravant la seva segona temporada i que té per objectiu donar a conèixer Catalunya i el seu paisatge, la seva cultura i la seva gent a través de la mirada d’algú estranger, un turista.

D’aquesta manera, fa poques setmanes que Kon-Tiki va volar amb el globus Catalunya, de la seva mateixa empresa i que s’utilitza per a la promoció del país, juntament amb l’equip del programa de Televisió de Catalunya, per a un dels capítols de la segona temporada, mostrant així una altra de les activitats que es pot realitzar al país i una de les moltes maneres de conèixer-lo. I és que Catalunya és un territori en què, segons la majoria d’experts, es pot volar bona part de l’any, tant pel clima com pels vents, i això fa que a més de l’oferta d’oci, també siguin molts els esportistes del país, en aquesta modalitat, que obtinguin un alt nivell en les competicions mundials.

Els globus són un important pol d’atracció turístic. PAU CORCELLES

Aventura Saltar des d’un globus a mil quilòmetres d’alçada o travessar una corda sospesa a l’aire són algunes de les experiències realitzades amb globus

Uns “skyliners” sobrevoltant els prepirineus. KT

A la televisió Mitjançant el globus Catalunya, Kon-Tiki ha gravat un dels programes de la segona temporada del Catalunya Experience

El Globus Catalunya dóna a conèixer el país d’una manera diferent. AD

Per als amants de l’adrenalina, una opció són els salts en globus. KT

Juliol2016

#ADEBF

13

#ADEBF

14

Juliol2016

reportatge

Cada cop són més els que busquen viatges de plaer diferents, com un tast gastronòmic dalt d’un globus. EBF

Però si tornem a pensar en el mercat turístic i d’oci d’aquest sector, també són cada cop més el nombre de turistes estrangers que opten per gaudir d’una experiència com aquesta quan vénen a visitar el nostre país, i en aquest cas, la comarca de l’Anoia n’és una de les protagonistes. Vols de luxe, dalt d’un globus en una cistella que et permet seure, contemplar el paisatge i, a més, gaudir d’un tast gastronòmic amb productes del país, tot amenitzat amb un cava de la terra, són una de les experiències, no gens barates, que es poden fer dalt d’un globus i que el turista amb un alt poder adquisitiu, compra. A més dels vols exclusius en parella, que et permeten viure una experiència sense ningú més a bord, o bé les vacances dalt d’un globus, des d’una volta a Espanya en 8 o 10 dies, sobrevolant indrets més que espectaculars i dormint en Paradors Nacionals, a rutes pel desert del Marroc o de Tunísia, en 4x4 i sobrevolant les dunes, combinant nits d’hotel amb acampades al desert...

Organització de festivals

D’altra banda, i seguint en les empreses de la nostra comarca que ofereixen experiències a través dels globus aerostàtics, també cal mencionar-ne una de recent creació, com és Ballooneo, que té com a director general Carles Lladó, amb una llarga experiència en el món aerostàtic, sent un dels socis fundadors de l’empresa Ultramàgic. Així, aquesta companyia anoienca s’encarrega de l’organització de qualsevol esdeveniment i festival en què els globus en

siguin protagonistes, amb un servei a la carta, en funció de les necessitats del client; ja sigui el muntatge d’un nou festival, com la millora d’una ja existent, o bé disposar d’un globus durant un temps per a promocionar algun acte. I a tot això, cal afegirhi l’oferta de viatges que des de Ballooneo també proposen realitzar, amb l’objectiu de combinar els globus i la visita a un país que pugui resultar atractiu en l’àmbit cultural i paisatgístic; amb estades en llocs on es pugui volar, encarregant-se de tots els permisos, el material, a més de tota mena d’informació per als participants.

I és que l’oferta d’oci en aquest sector va cada cop a més i malgrat ser una activitat que no agrada a tots els públics, s’està convertint en una bona opció per a fer un regal diferent o viure experiències fora de les habituals. En aquest sentit, l’Anoia té referents nacionals com les empreses Kon-Tiki, Camins de Vent, Ballooneo i Ultramagic, que han col·laborat a fer de la nostra comarca, un referent dels globus aerostàtics i a convertir el cel de l’Anoia en un cel diferent del de la resta del país, en què els globus són una imatge habitual. I un exemple d’això és l’European Balloon Festival, referent al país i a l’estat, i que omple durant quatre dies el cel de la Conca d’Òdena d’uns altres habitants més enllà dels habituals, obligant-nos durant quatre dies a alçar la vista i gaudir del paisatge aeri que ens brinda i que ja és habitual durant el mes de juliol a la nostra comarca, referent de vols i producció en globus aerostàtics.

L’EBF complementa l’oferta turística M.S. I si l’Anoia i el seu cel són referents en globus aerostàtics i en aquesta pràctica esportiva és, en part, gràcies al ja tradicional certamen d’estiu, European Balloon Festival, que enguany arriba a la seva 20a edició consolidant-se entre els festivals de globus i les competicions aerostàtiques i servint, també, d’aparador per a totes aquelles empreses que es dediquen a la comer-

Desenes de globus L’EBF permet volar entre desenes de globus que participen en el festival

cialització de vols en globus i aventura a l’aire.

L’EBF permet, doncs, més enllà dels vols de competició i de les activitats complementàries que es realitzen, gaudir també de vols en globus en família o amics, durant les dates que es porta a terme el festival, i poder fer-ho envoltat de desenes de globus més que participen en el festival, tant en el vessant esportiu com en el vessant de plaer.

A més de la competició, a l’EBF també es donen a conèixer les ofertes turístiques. EBF

Juliol2016

#ADEBF

15

#ADEBF

16

Juliol2016

entrevista

“Ens agradaria créixer, però cal millorar alguns aspectes” ÀNGEL AGUIRRE DIRECTOR ESPORTIU DE L’EUROPEAN BALLOON FESTIVAL

hi ha marcada la diana. Aquesta puntuació és sobre una base de mil punts, des del que ha tirat més a prop de la creu, i a partir d’aquí el programa ho calcula tot amb tota una sèrie de paràmetres variables, ja sigui el nombre de globus que han volat, la distància, el nombre de testimonis llançats...

Quina és la previsió de vols durant la competició?

Hi ha previstos set vols, de dijous a dissabte, matí i tarda, excepte diumenge que només serà un vol al matí. Aquí, les condicions meteorològiques i sobretot el vent marquen molt. Per exemple, dijous segurament només es farà una sola prova perquè hi ha vol de premsa i preferim no atapeir-ho.

“ “

Aguirre és pilot de globus professional des de 1989. AA

MARIA SAYAVERA Els noms d’Àngel Aguirre i aventura sempre van lligats. El director esportiu de l’European Balloon Festival i un dels fundadors de l’empresa Kon-tiki parla amb nosaltres de l’edició d’enguany del festival, les proves, els pilots... tot encomanant-nos la seva passió pels globus aerostàtics i el seu esperit aventurer que el porta a viatjar per tot el món.

Fem l’entrevista a la seu de l’empresa Kon-tiki uns dies abans que l’Àngel marxi a Taiwan, on tindrà lloc la “rèplica” de l’EBF oriental...

De cara a l’edició d’enguany, i tenint en compte les novetats incloses l’any passat, com plantegeu el Festival esportivament parlant?

El plantegem en la línia dels darrers anys.

De proves noves, aquest any, no n’hi haurà, però com deies, a l’edició passada, vam incloure el vol de ciutat, una prova força experimental, que va funcionar molt bé, i la repetim enguany. En aquest cas, la sortida dels pilots no era del mateix punt, al camp de vol, sinó repartit per diferents places i zones de la ciutat; enfocant-ho amb dos avantatges, d’una banda, fer el festival més variat i atractiu de cara als participants, i de l’altra, també pensem que per al públic és una manera de viure-ho diferent.

Què suposa per a un pilot sortir d’un

espai com la plaça de l’Ajuntament d’Igualada?

Primer cal tenir en compte les condicions meteorològiques, sobretot el vent, ja que si a peu pla és força accentuat podria haver-hi condicions que dificultessin l’enlairament i que provoquessin que xoqués amb algun edifici de la vora... Sortim de la plaça de l’Ajuntament, Cal Font, l’Estació Vella i l’Estadi Atlètic.

Quines són les altres proves que es realitzaran?

Tenim d’una banda “la llebre”, que consisteix en la sortida prèvia d’un globus de l’ organització i posteriorment l’enlairament dels participants “a caçar-la”. Aquesta llebre fa el seu recorregut fins un punt, on marca la diana i els pilots han de deixar-hi un testimoni com més a prop millor d’on ha aterrat. Una altra prova és la meta del jutge, en què el director de cursa, segons les condicions climatològiques del dia, marca unes coordenades d’un punt al qual els globus han d’arribar, marcant-lo amb una creu, fent que els participants hi hagin de passar el més a prop possible.

El sistema de puntuacions per a cada prova, quin és?

Hi ha un programa informàtic que fa la conversió de la distància entre el punt en què cada pilot ha llançat el seu saquet de sorra, en la prova respectiva, i el punt on

Amb la prova del vol de ciutat, fem un festival més variat i atractiu de cara als participants i també pensem que per al públic és una manera de viure-ho diferent.

Tenim 41 pilots inscrits, de diferents països d’Europa, a més dels de casa, i internacionalment, tenim pilots de països com Mèxic que també participen.

Quina és la gestió que feu de les condicions meteorològiques? És un factor molt important i des de deu dies abans, ja mirem quin és el temps previst, tot i que és a partir de set dies, una setmana abans, que les dades són més fiables.

Utilitzem diverses fonts, ja sigui el Meteocat, però en comparem vàries, sobretot algunes d’específiques per a saber les condicions dels vents, en què podem posar les coordenades i consultar-ho a diferents capes d’alçada. Les condicions ideals per a volar són vent zero a superfície, a terra, i progressivament mentre anem pujant, a més alçada, que hi hagi més vents i a diferents direccions.

Parlant de pilots, quina és la previsió de participació en nombre?

Tenim 41 pilots inscrits, de diferents països d’Europa, a més dels de casa, i internacionalment, tenim pilots de països com Mèxic. La xifra és molt similar a la de l’any passat. Si fos per nosaltres, ens agradaria ampliar-ho, esclar, i créixer fins a un centenar de globus, però cal millorar alguns aspectes com el camp d’enlairament a més d’altres infraestructures i més pressupost.

Quin és el nivell dels pilots de casa?

Tenim varis pilots d’aquí que són molt competitius i es troben força amunt en el rànquing nacional. Si parlem de l’EBF, un fet que ens afavoreix esportivament és que està posat en el calendari a inicis de temporada, per la qual cosa també serveix de tast per als pilots. Entre juliol, agost i setembre, començaran els campionats de Catalunya i estatals, així que l’European serveix de pretemporada. En el cas dels pilots de casa, tenim en Carles Figueras que ha guanyat molts cops però que espera revalidar títol, també tenim en Pol Tarafa, que és novell però ja comença a volar... a més d’altres pilots de la ciutat que també participen.

Esportivament parlant, en quin punt

Juliol2016

#ADEBF

17

18

#ADEBF

Juliol2016

entrevista

““

Una imatge espectacular del pilot durant un vol en globus aerostàtic. AA

se situa l’European Balloon Festival entre la resta de certàmens?

Aquí cal diferenciar el que són festivals i i el que són competicions. Si parlem de festivals, com per exemple el que es pot fer als Sant Fermins de Pamplona o bé el que té lloc durant les falles de València, on hi ha una dotzena de globus i s’enlairen, però sense proves. D’altra banda, parlem de competicions amb els campionats oficials, com el de Catalunya o Espanya o bé la Copa del Rei, que només és competició, en què el públic no té tan pes, no es realitzen activitats paral·leles... Però l’EBF és un entremig, un equilibri entre festival i competició. Això fa que atraiguem pilots de les dues vessants; alguns vénen i no els importen tant les dianes i participen per a passar-s’ho bé, i d’altres sí que vénen a competir.

Si mirem la resta, en nombre de participants sí que és el més important de l’estat i a nivell europeu és complicat valorar.

També cal dir que portem vint anys i som un festival consolidat.

és més complicat participar-hi amb un globus d’una forma diferent a l’habitual, ja que l’aerodinàmica dels globus et permet baixar o pujar d’una manera, mentre que si aquest té apèndixs o alguna altra forma poc habitual, això canvia, afegint, també, que si fa vent, pot tenir més dificultats per inflarse i enlairar-se. És cert que en els darrers certàmens hem comptat amb la presència de globus amb dissenys diferents, la majoria dels quals, lligat a una empresa o el patrocini d’una marca, amb l’objectiu de publicitar-se. Aquest és un fet molt més estès a Estats Units, arribant al punt que alguns particulars es fan un globus amb una forma diferent per pur caprici.

L’EBF és un entremig, un equilibri entre festival i competició. Això fa que atraiguem pilots de les dues vessants; alguns vénen a competir i d’altres només a passar-s’ho bé.

Un equip de Taiwan l’any passat va participar al certamen i els va agradar tant que han copiat, en part, la fórmula del festival i l’han portat allà, fins i tot en dates similars.

Així podem dir que és un festival que funciona...

Sí, i en tenim un clar exemple amb el cas d’un equip de Taiwan, que l’any passat va participar al certamen, i els va agradar tant que han copiat en part la fórmula del festival i l’han portat allà, fins i tot amb les dates molt similars, ja que ha estat la setmana prèvia a l’EBF, amb el mateix sistema de competició i festival, i al qual he pogut assistir.

Espereu la participació d’algun globus “especial”?

Bé, cal dir que tenim la participació de tres globus especials, de formes diferents.

D’una banda hi ha dos pingüins i de l’altra, un lleó. Aquests globus són macos de veure, també atrauen més públic i alhora participen en la competició. Sí que és cert que

Aguirre ha volat per sobre de paisatges molt diferents. AA

Juliol2016

#ADEBF

19

#ADEBF

20

Juliol2016

reportatge

Els iglús de vent, o les noves possibilitats terrenals Jordi Enrich: “Després d’un vol en globus vaig preguntar què passava amb la tela quan deixava de ser funcional” OTGER GABARRÓ Jordi Enrich és un igualadí emprenedor, amb una ment desperta, plena d’idees i projectes, i que viu de l’art i per a l’art. Al 2010 es va fer aquesta senzilla pregunta, i sort que se la va fer... Ara es troba immers en un projecte il·lusionador, el dels iglús de vent, que no pretén definir-se ni en l’espai ni en el temps, sinó que vol estar en “un procés de canvi constant”. De seguida va tenir clar que les teles “al cel tenien una vida, però que a la terra tenien moltes possibilitats”.

“Vaig fer que la mentida fos veritat” El que ara és un projecte que ha fet que el Jordi rebés encàrrecs d’Àustria, Rússia o Estats Units, al 2010 era un simple “photoshop, una idea que vaig pensar que ja desenvoluparia més endavant”, després que aquesta el fes guanyar el Premi Disseny per al reciclatge d’aquell mateix any.

Un temps més tard, al 2012, el van trucar de TV3 interessats per fer-li un reportatge, i ell al principi s’hi va negar, ja que els va explicar que “tot era mentida,

que només era teòric”. A partir de llavors, però, “vaig fer que la mentida fos veritat”. Tal com ell mateix admet, “primer va venir la difusió, i després va arribar l’objecte”. Com molts d’altres, els inicis d’aquesta idea no van ser fàcils; “vaig fer una web i en tot un any no vaig rebre cap visita”. Després, “l’Ajuntament d’Igualada va creure en mi perquè fes coses per l’European Balloon Festival”.

Per tant, el primer repte al qual es va haver d’enfrontar el Jordi va ser el de “fer que els ciutadans d’Igualada visquessin els globus

Possibilitats De seguida va tenir clar que les teles “al cel tenien una vida, però que a la terra tenien moltes possibilitats” Repte El primer repte al qual es va haver d’afrontar va ser el de “fer que els ciutadans d’Igualada visquessin els globus de manera diferent i col·lectiva”

de manera diferent i col·lectiva”, i des d’aquell moment no ha parat de col·laborar emprenent accions en cada edició d’aquest festival.

Des d’aleshores, el Jordi ha iniciat projectes de tot tipus amb antigues teles de globus que alguns pilots li cedeixen perquè ell els doni noves possibilitats. Aquesta tela pot ser reciclada de moltes maneres, i de moment, el Jordi ja ha fet que, per exemple, hagi sigut un flotador, un estel o una bossa. I és que a part dels iglús de vent, ell pretén reciclar la tela perquè sigui tots els objectes possibles.

“Canviar la percepció d’un espai al qual estiguis acostumat” Cada projecte que emprèn “es transforma en funció de les demandes del client”, i “a vegades el que em demanen m’impedeix fer el que jo faria”. El Jordi és present en cada acció “des del primer a l’últim pas” de cadascun d’aquests projectes, i és per això que tots se’ls sent molts seus. I aquestes accions, que ell anomena accions freaks, intenten “canviar la percepció d’un espai al qual estiguis

Juliol2016

#ADEBF

21

reportatge

Sorprenent Sempre intenta fer accions sorprenents, i això l’ha portat a participar al festival Internacional Mapping de Girona, al Barcelona Light festival, o a posar un iglú de vent dins la Basílica de Santa Maria d’Igualada per a fer-hi un concert.

acostumat”. Sempre intenta fer accions sorprenents, i això l’ha portat a participar al Festival Internacional Mapping de Girona, al Barcelona Light Festival, o a posar un iglú de vent dins la Basílica de Santa Maria d’Igualada per a fer-hi un concert. Cada acció és diferent, però en cadascuna d’elles “l’únic que demano sempre és ser lliure, que em donin llibertat per fer tot el que vulgui”.

Li agrada generar idees diferents i úniques per a cada projecte, i fins al moment ha canviat la percepció de parcs, places, o fins i tot de cementiris o piscines. Ha donat una nova vida, tot i que efímera, a multituds d’espais diferents, però afirma que gaudeix pensant que “cada projecte és un espai buit i no haig de fer que signifiqui res”. En aquest sentit afegeix que pretén que “cada espai sigui lliure”, i que el seu esforç és “perquè sigui neutre i tot hi pugui ser possible”. També creu que val molt la pena col·locar iglús de vent per repensar els llocs que estructuren la identitat de la persona, i és per això que col·loca els iglús de vent “en llocs simbòlics

Jordi Enrich, creador dels iglús de vent.

de les ciutats” com hospitals, escoles o jutjats. Així, aconsegueix que cadascú repensi com vol que sigui el lloc en qüestió, i cada persona pot fer un replantejament d’aquests espais que ell troba molt interessant.

“Vull que cada projecte sigui un mirall de la societat” El Jordi també va estudiar antropologia, i això ajuda a enten-

tel. 938 037 792 Sant Domènec, 16 08700 Igualada Barcelona info@evvo.org evvo.org

Supermercat Plusfresc (Barcelona)

dre el perquè de molts dels seus projectes, que sempre procuren anar més enllà i involucrar de ple els seus participants i la cultura del lloc on s’estableix aquest art efímer. En aquest sentit, assegura que tot i haver anat a molts llocs, “els projectes que puc fer aquí m’agraden molt perquè conec la comunitat”, i així pot vincular els seus projectes amb l’entorn on els construeix. Així, diu que “vull que

cada projecte sigui un mirall de la societat”, i li agrada “aprendre de cada comunitat on vaig a través de l’espectacle que hi fem”. En cada projecte que emprèn, fa un acte antropològic d’anàlisi d’allò que cada cultura fa amb l’iglú que ell hi porta, i és per això que “miro allò que hi col·loca cada cultura”, per entendre millor cadascuna d’elles. Ell entén cada societat segons la manera com omplen o interpreten un mateix espai; els iglús de vent. Aquestes ganes de descobrir han fet que el Jordi tingui una espineta clavada, i és que té una idea en ment que li agradaria executar, ja que té moltes ganes de realitzar un gran projecte consistent a “analitzar els processos creatius que fan les diferents societats a través duna mateixa matèria”. Aquesta matèria seria un globus vell, i es tractaria de veure “què fa cada cultura d’aquell globus”. Així, li agradaria “viatjar per tot el món” realitzant aquest projecte i poder comparar aquest exercici de creativitat que cada cultura faria amb les teles dels antics globus per veure’n les similituds i diferències.

Especialistes en el disseny d’espais comercials

22

#ADEBF

Juliol2016

Juliol2016

#ADEBF

23

#ADEBF

24

la imatge FANTASIA L’European Balloon Festival és una festa d’imatges i colors. Els globus, des de la privilegiada atalaia de les cistelles, regalen unes espectaculars vistes dels paisatges. A terra, les colorides teles, quan s’inflen, ofereixen unes imatges suggerents. Aquesta correspon a la sèrie guanyadora del concurs de fotografies de l’EBF de l’any passat, obra de SANTI VILADRICH.

Juliol2016

Juliol2016

#ADEBF

25

#ADEBF

26

Juliol2016

opinió editorial

Mirant enlaire Els globus enlairant-se i la metàfora d’aquests dirigibles com a exemple per al progrés d’Igualada i comarca és tan evident (també es va fer amb l’aeròdrom que ningú entén cap a on va) i repetit que cansa des de fa molt de temps. No obstant, durant els vuit anys de crisi, Ultramagic –els fabricants anoiencs de globus i ‘culpables’ en bona part que l’EBF naixés a Igualada– s’ha mantingut com una empresa puntera i no ha perdut el seu status en aquest sector. És més, és una firma sorgida d’homes inquiets que han fet de la de innovació una raó de ser en els seus dirigibles. L’Ecomagic, per exemple, un globus que ha tingut demanda al nord d’Europa pel seu menor impacte ambiental, o els premis d’innovació que ha promogut la mateixa empresa per aconseguir mecanismes més moderns i eficients de cara al vol.

Durant aquests darrers anys tan difícils en tots els aspectes, l’European Balloon Festival ha estat un valor segur, un parèntesi molt necessari, en el qual la comarca s’ha projectat a l’exterior amb una imatge moderna, alegre i optimista. Els globus no podran mai suplir el punt i la sola que ja no exportem, però visualitzen una societat viva. I l’EBF, en concret, és un model de col·laboració entre allò públic i privat.

A vegades les coses a la comarca surten bé i són el senyal que es poden fer bé. El festival té 20 anys i sembla que té corda per estona perquè des del principi tots els seus actors van saber quin paper podia fer com a plataforma de promoció de les potencialitats que tenim. Quatre dies per mirar el cel i enorgullir-nos del que uns anoiencs han sabut construir, que se segueix polint i del que hem d’aprendre.

Edició: Cinquanta-set SL · Direcció: Toni Cortès Minguet · Coordinació: Maria Sayavera · Redacció: Jordi Còdol, Toni Cortès, Jordi Cuadras, Otger Gabarró, Carles Pauné, Maria Sayavera, Laia Vicens, Francesc Vilaprinyó · Direcció comercial: Joan Barnés · Opinió: Àngels Chacón, Pep Valls · Disseny i maquetació: Toni Cortès · Web: Creagia · Correcció de textos: Mercè Badal · Col·laboració: Pau Corcelles, Marina Iglesias, Oriol Solé · Impressió: Lerigraf S.L.· Tiratge: 10.000 exemplars gratuïts Cinquanta-set S.L. · C/Rec ,15 08700 Igualada · Redacció: redaccio@anoiadiari.cat · Publicitat: publicitat@anoiadiari.cat · Dipòsit Legal: B 14127-2015

Membre de: TEXT LEGAL Cinquanta-set Edicions es reserva tots els drets sobre els continguts d’aquesta publicació, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

#ADEBF

Juliol2016

27

opinió

Cada dia més amunt

Una de les 3 imatges de la sèrie guanyadora del concurs de fotografia EBF’15. SANTI VILADRICH

ÀNGELS CHACÓN I FEIXAS Primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada

L’European Balloon Festival és un esdeveniment que avui tothom, grans i petits, pilots i professionals, esperem amb il·lusió. Aquests són aquells dies en què sentim orgull de ser la ciutat dels globus. Perquè els vivim i els sentim com quelcom molt nostre. I això és gràcies a totes aquelles persones i empreses que, al llarg de les últimes dècades, han desenvolupat la seva passió per aquesta pràctica. Ja sigui per la seva fabricació o pels vols de lleure i els grans viatges d’aventura.

Tots ells formen la família dels globus i, amb satisfacció, podem afirmar que és una família ben igualadina.

A tots ells, als qui fan créixer amb la seva feina i dedicació cada dia el sector de l’aerostació a casa nostra, moltes gràcies. I, molt especialment aquest any, perquè gràcies a vosaltres ens trobem davant d’un certamen que arriba als vint anys i que ho fa més fort que mai, consolidat com una cita imprescindible per als

pilots d’aquí, però també de molts altres països.

I és que l’European Balloon Festival és, per a tots ells, una data marcada en vermell al calendari. Per la rebuda i l’acollida que els oferim els igualadins, per una ciutat que bull al seu voltant i per la bonança d’un clima que els permet dur a terme nombrosos vols al llarg de quatre dies.

Allò que un dia va néixer com una trobada de pilots, ja és una cita esportiva i familiar de primer ordre al nostre país, aplegant aficionats i curiosos que ens visiten atrets per l’espectacularitat de desenes de globus sobrevolant la ciutat i la comarca de l’Anoia.

Per això, des de l’Ajuntament d’Igualada creiem en l’European Balloon Festival i treballem, any a any, per seguir impulsant-lo i continuar fent-lo créixer.

Gràcies, un cop més, a tots els qui formeu aquesta petita gran família dels globus i per molts anys més!

#ADEBF

28

Juliol2016

opinió

Ara que fa 20 anys...

La imatge és al camp dels globus, a l’antiga N-II. Devien ser les 5 o les 6 de la tarda del diumenge. Drets el Quim i jo, sols, l’un al costat de l’altre, contemplàvem l’indret on, al llarg de quatre intensos dies, tot havia passat. No recordo si vaig mirar la cara del Quim, però a mi em queien les llàgrimes. Tot havia acabat i, paradoxalment, tot havia començat. Era la tarda del diumenge després del primer European Balloon Festival, just ara fa 20 anys.

La història del Festival comença, però, un temps abans quan l’aleshores regidor de Promoció de la ciutat Joaquim Romero va impulsar el Globus d’Igualada com a estratègia per donar-la a conèixer.

Un camí que va engegar amb no poques controvèrsies, però que el temps ha demostrat que era una iniciativa guanyadora. Parlar avui de la relació directa entre els globus i Igualada sembla una cosa feta, però en aquell moment cal reconèixer que l’aposta va ser valenta.

Va ser important, primer de tot, el suport d’Ultramagic, que van tenir cura de la seva fabricació i també la tasca indispensable de l’Àngel Aguirre i l’empresa de vols Kon Tiki que s’encarregaven del seu funcionament i que no van tenir mai un “no” a les moltes propostes que els anàvem fent.

Va ser en una conversa amb l’Àngel que la idea de l’European va començar a agafar forma. Calia també novament la complicitat d’Ultramàgic -de la mà del Josep Maria i el Carles Lladó-, una peça clau si volíem que el projecte pogués tirar endavant. Després de molt temps de feina i de mil reunions, naixia el Festival un juliol de l’any 1997. Vam treballar moltíssim i vam portar a volar el Globus per tot Catalunya i va esdevenir una peça fonamental pel treball de coneixement d’Igualada que vam fer des de la regidoria del Quim, amb la qual jo col·laborava professionalment.

Amb aquell globus de cara somrient vam aprendre a estimar Igualada i l’apassionant món de l’aerostació.

PEP VALLS Consultor de màrqueting estratègic

Seria difícil resumir el que ha passat al llarg d’aquests 20 anys d’història. (20 anys!). Em quedo amb un valor que he après de l’entorn dels globus aerostàtics i que amb el bon amic Jaume Llansana hem tingut l’oportunitat de comentar moltes vegades (el dia de la marmota, Jaume ;) ). El globus són una ma-

nera molt especial d’entendre les relacions entre les persones i l’amistat. Si alguna cosa puc guardar amb orgull d’aquesta experiència és el munt de persones maques que he conegut i les coses que hem pogut compartir. Un bon exemple en va ser la festa de celebració dels 2.000 globus construïts per Ultramàgic que va tenir lloc el passat dissabte. Una gran trobada d’amics amb una afició compartida: els globus.

I el futur? Tinc la sensació, vaja la certesa, que l’European Balloon Festival no ha explorat encara tot el seu potencial. Penso que si una activitat està viva, sempre pot millorar. Amb l’esforç d’un munt de persones al llarg d’aquests anys hem mantingut viu aquest esdeveniment i a poc a poc l’hem anat millorant, de manera potser més significativa aquests darrers anys amb una més gran implicació per part de l’Ajuntament, però ens falta fer un pas encara més important. Ho he comentat diverses vegades en les trobades que tenim per organitzar l’esdeveniment i voldria ara refrescarho. Un guany fonamental serà l’any que ve, amb l’adequació prevista del camp dels globus, des d’on s’ha fet sempre el Festival.

Però penso que cal també una millora definitiva pel que fa a la seva organització. Jo aposto per un “Consell d’administració” format per l’Ajuntament, Ultramagic, Kon-Tiki i qui calgui sumar-hi, per prendre conjuntament les decisions estratègiques necessàries, constituir després una estructura organitzativa pròpiaseguint l’exemple de la Mostra de teatre- amb un equip professional que pogués dedicars’hi al llarg de tot l’any.

Estic convençut que aquest model permetria treballar en la recerca de nous recursos econòmics que ajudarien a implementar les millores necessàries, sense que aquestes depenguin dels fons públics i fins i tot retornar a la ciutat part de l’esforç econòmic que ha fet i està fent pel mateix Festival.

Ens veurem aquesta setmana pel camp de vol. Per molts anys més!

Pl. de la Creu, 9 IGUALADA 938055514

Juliol2016

#ADEBF

29

pàgines especials

“A Dental Igualada treballem a diari per arribar a ser la millor clínica dental de l’Anoia” Què és Dental Igualada?

Bona pregunta! Evidentment, una clínica dental. Però no qualsevol clínica dental, sinó la nostra, la que ens estimem i que, des de la humilitat i el treball diaris, aspira a ser la de tots. Volem guanyar-nos el respecte de la gent i a merèixer algun dia ser estimats i considerats com el referent a Igualada i l’Anoia.

Un somni molt ambiciós, no?

Sota un punt de vista humà, per a tots nosaltres és un projecte que val la pena lluitar, on hem dipositat moltes esperances i il·lusions. La nostra filosofia no es basa en el creixement pel creixement, sinó en el desenvolupament i la millora contínua a través de les persones per tal d’arribar a assolir un model assistencial excel·lent. Ambiciós? Potser, però basat en la senzillesa i l’esforç, no tenim un altre camí. Només si som crítics amb nosaltres mateixos i ens proposem una fita elevada aconseguirem l’estímul necessari per tal de generar el corrent de millores que ens permetrà atansar-nos a allò que somiem. El més estimulant, però, és el camí a recórrer.

Com descriuries l’equip humà?

Doncs gent molt maca, que contagia alegria i sensacions positives. Sovint els observo en contacte amb els pacients i sento les seves converses, i m’agraden molt perquè son professionals i alhora es fan estimar. És un equip experimentat alhora que fresc, dinàmic i d’esperit jove. És una suma de caliu personal, talent i voluntat, responsabilitat i caràcter emprenedor.

Tenen un gran futur per davant.

Per què obrir una clínica a Igualada? Quins vincles hi teniu?

De totes les localitats que vàrem estar barallant, al final va destacar l’opció d’Igualada. Ens va enamorar la personalitat i tarannà que té com a ciutat, doncs té vida cultural, manté les essències, la gent es cuida, fa esport,...

També va pesar, i molt, l’excel·lent ubicació i edifici on estem localitzats, una autèntica meravella.

D’altra banda nosaltres no som una empresa radicada a centenars de quilòmetres. Nosaltres som d’aquí, i aquesta és una de les pedres angulars de la nostra filosofia. Els llocs de treball els generem aquí, a l’Anoia, d’on són la major part dels nostres treballadors.

Alguns no ho són, òbviament, però per una qüestió d’especialitat. Com a empresa, també ens agrada participar en els esdeveniments esportius, culturals i socials de la ciutat. Actualment estem en procés de patrocinar equips infantils de clubs esportius de la ciutat.

Quin tipus de tractaments oferiu?

En realitat, qualsevol tractament bucodental, doncs disposem de tecnologies i d’especialistes capacitats per

L’Equip de Dental Igualada.

atendre tota mena de necessitats. Conservació, odontopediatria, estètica, cirurgia, implantologia... Tractem tant adults com infants, i inclús comptem en el nostre equip amb especialistes en l’atenció a persones amb discapacitats, gent que mereix un tracte i uns processos odontològics molt particulars.

I què ofereix Dental Igualada que us faci diferents?

En els darrers anys el món de d’odontologia ha experimentat un gran boom. S’està generant una bombolla i si mai aquesta bombolla esclata, els pacients només respectaran aquelles clíniques que estiguin fet les coses ben fetes. Nosaltres som una clínica moderna que practica una odontologia honesta, com la de tota la vida. No som una franquícia, i defugim dels enfocaments mercantilistes imperants.

Per suposat, el nostre model assistencial es fonamenta en tractaments avançats en totes les línies odontològiques. Però també en un flux d’atenció pensat perquè l’experiència del pacient al dentista sigui agradable, discreta i menys traumàtica en tots els sentits. Com a equip, a més, gaudim amb la relació i la proximitat als nostres pacients, doncs creiem que el caliu que donava el dentista de tota la vida mai s’hauria de deixar perdre.

Però últimament, el sector està en boca de tothom...

I mai millor dit! Cert. I les conseqüències són el creixement de la desconfiança al carrer i que paguen justos per pecadors. La gent comença a ser conscient de què darrera de les grans ofertes no hi havia exactament el que es prometia. El low cost en odontologia no existeix. Les ofertes agressives van en detriment de la qualitat dels materials, la durabilitat dels tractaments i les condicions laborals de la plantilla.

A la professió, tots coneixem els costos i sabem que les economies d’escala no poden explicar segons quins preus.

Entre els odontòlegs clàssics i entre qui apostem per una praxis honesta, creix el to de la crítica en relació a les pràctiques basades en enfocaments comercials i de màrqueting molt agressius. Al final, el pacient promig comença a buscar l’odontologia clàssica, la de tota la vida.

Com ha evolucionat el sector odontològic en els darrers anys?

Analitzant-ho fredament, diversos fenòmens han operat alhora, raó per la

qual avui es dibuixa el sector tal i com el coneixem avui dia. D’una banda, en els darrers anys s’han perfeccionat nous tractaments que abans o no existien o ni ens els plantejàvem, com els implants o els tractaments d’estètica, generant demanda. Tractaments que, per cert, la Seguretat Social prefereix que es mantinguin al sector privat...

Resulta, també, que al país sembla ser que s’estan llicenciant més odontòlegs dels recomanats per organismes com la OMS, contribuint a una baixada general de preus, reforçant la demanda.

Com tots podem constatar, tot això ha estimulat el creixement i el dinamisme del sector, apareixent noves clíniques. Fins i tot les asseguradores s’hi han afegit! La pressió és cada cop més forta perquè hi ha més oferta.

Avui dia, aquelles persones que han tingut la sort de suportar bé la crisi troben a l’odontologia un món de possibilitats a preus raonables, tant a nivell estètic com de recuperació de peces. El gran beneficiat, definitivament, és el pacient.

#ADEBF

30

Juliol2016

anoia 2045

Igualada s’explica arreu amb una identitat creada a través dels globus JORDI CUADRAS Juliol del 2045. A les portes de l’edició 49 de l’European Balloon Festival, Igualada es prepara per viure uns dies amb el cel ple de colors, ple de globus. La ciutat espera amb delit el 50è aniversari de l’any que ve però abans toca gaudir del certamen d’enguany. Des de fa unes quantes edicions el festival ha agafat molta més embranzida que els seus primers 20 anys i s’ha consolidat com el referent al sud d’Europa amb la presència de prop de 80 pilots vinguts d’arreu del món.

Amb aquestes dades de participació, que doblen les que hi havia els primers anys, la zona de celebració de l’European Balloon també ha agafat un altre nivell i durant els quatre dies del festival s’organitzen activitats, durant tot el dia, al camp de vol. Per tant, quan ve gent de fora, troba coses a fer des del matí fins a la tarda i no pas un camp buit, com havia passat durant les dues primeres dècades del certamen en les quals només hi havia actes quan es feia el vol de matí o de tarda.D’altra banda, el Night Glow ha millorat i cada any és un espectacle que transmet, en directe, TV3, tal com fa amb el piromusical de la Mercè o les Havaneres de Calella. Un esdeveniment referent a nivell de país que dóna la benvinguda a l’estiu. L’encesa de globus de les primeres edicions ha quedat complementada amb un espectacle de llum, foc, color i elements artístics que durant mitja hora fa vibrar el públic. De cara a l’any que ve, per celebrar el mig segle de vida del festival, ja hi ha confirmada la presència de Cirque du Soleil per actuar al costat dels globus.

Igualada, ciutat dels globus Finalment Igualada ha sabut com vendre’s a l’exterior. D’aquell costum de voler ser la capital de tot (pell, tèxtil, reis, esport, ...) per acabar sense saber de què s’és capital exactament, finalment algú ha endreçat la projecció de la ciutat

ANOIA 2045

Agafem la m àquina del te mps i fem un viat ge al futur. En s aturem a l’any 2045 i expliquem quina comarca de l’Anoia veiem . Un exercici de ciència-fic ció en el qual permetem la ens llibertat d’im aginar el futur del nost re territori en funció del tema del qual tracta aquest especial en paper: el món dels globus.

Us convidem a viatjar amb nosaltres i a somiar de sperts per respondr e la pregunta : Com serà l’A noia el 2045 ?

i quin missatge vol vendre tot acotant-lo a una sola cosa: els globus aerostàtics.

Són un element que cap altra ciutat de Catalunya té com a propis, són sinònim de màgia, color, tenen valors com el de deixar volar la imaginació, somiar i agraden a grans i petits. Igualada ha passat a vendre’s com la ciutat dels globus i ha aconseguit una identificació potent a la ment de tot el país i, a partir d’aquí, els valors que se’n desprenen són útils per comunicar la ciutat en altres àmbits, però el principal és el dels globus i tot el que es relaciona amb aquest món.

Cal recordar el que va escriure el gestor cultural igualadí Pau Llacuna a AnoiaDiari, tot demanant que Igualada adoptés l’European Balloon Festival com el seu “tòtem”: “Hi ha algun esdeveniment d’Igualada que pugui ser referent? Jo personalment aposto per l’European Balloon Festival, per diverses raons. La primera i molt important és l’originalitat del projecte, potser no som únics però estem ben situats. És un projecte que ofereix molta diversitat d’actes, per tant capta públics diferents -molt important, ja que les tendències actuals de mercat no ens parlen de “el públic” sinó de “públics”- és un acte multitudinari. Té l’encert de fer un programa on hi ha activitats de competició, exposició, mercat i oci, etc. Implica la ciutat, hi ha globus que surten de diferents parts de la ciutat, muntatges efímers amb globus. Té reclam perquè a més és un esdeveniment visualment atractiu, és espectacular com per captivar tothom. És internacional, ens situa en el mapa, va més enllà del campanar, projecta ciutat. És un esdeveniment amb connotacions de modernitat. Per últim un tema important, no és un esdeveniment solament cultural, tradicional, social, comercial, els pot tenir tots, és una activitat transversal, i això ajuda a consolidar unanimitats, bàsiques en un referent, és un “win to win” és a dir, tots guanyem”.

Juliol2016

#ADEBF

31

32

anoia 2045

Museu dels Globus Amb aquesta voluntat de ser un referent en el món dels globus aerostàtics, Igualada va inaugurar l’any 2030 el Museu del Globus. Es tracta d’una proposta que fa anys havia plantejat el col·lectiu “Igualada, ciutat dels globus” i que permet, a la ciutat, viure el món dels globus els 365 dies a l’any i consolidar-se com la seva capital. És un pol d’atracció per a tots aquells que es queden meravellats quan veuen volar un globus però que moltes vegades no coneixen què hi ha darrere i al Museu poden descobrir-ne la història, el funcionament i les aventures més destacades que s’han viscut, a més d’un simulador de vol. També, aquest equipament s’ha convertit en un reclam turístic d’Igualada que beneficia altres sectors. D’aquesta manera, els visitants volen en globus al matí amb les empreses especialitzades de la comarca, dinen a un dels restaurants adherits a la iniciativa i, a la tarda, visiten el Museu.

L’Avinguda de Catalunya té nova vida El camp de vol ha quedat dignificat els darrers anys, amb la construcció del Parc 11 de setembre que es va inaugurar l’any 2017 i que al 2021 es va acabar però també amb la finalització de tot el projecte de la zona, que és el més important. D’aquesta manera, ha deixat de tenir formes de carretera per esdevenir una avinguda totalment integrada a la trama urbana de la ciutat i al bell mig de la Conca d’Òdena: la Diagonal de la Conca.

S’ha acabat la rambla de davant l’Hospital fins a arribar a la rotonda de l’avinguda Balmes i s’ha arreglat amb una mitjana la part que va de la rotonda del Canaletas a Can Busqué. Els accessos per creuar-la han millorat, el trànsit ha quedat més pacificat i als baixos dels blocs de pisos s’hi han situat activitats comercials que la fan un espai amb varietat d’usos.

Ultramagic ja s’apropa als 5000 globus L’empresa de globus aerostàtics Ultramagic continua sent un referent internacional en la fabricació de globus aerostàtics. L’any 2016 van arribar als 2.000 globus fabricats i en aquest 2045 ja s’apropa als 5.000. La mateixa fàbrica, les empreses que organitzen vols i també l’escola de pilots amb alumnes d’arreu del món han convertit l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena en un pol d’activitat del món dels globus.

#ADEBF

Juliol2016

Juliol2016

#ADEBF

33

#ADEBF

34

Juliol2016

l’observatori

“Els globus han estat sempre a la meva vida” Carles Lladó, un dels fundadors d’Ultramagic i impulsor de l’European Balloon Festival, comparteix amb les seves filles la passió pels globus. No ha faltat en cap edició del certamen LAIA VICENS En Carles Lladó no ha fallat en cap de les 19 edicions de l’European Balloon Festival. Al principi, com a impulsor del projecte, després com a dirigent d’Ultramagic i, des de fa tres anys, com a pilot. Una perspectiva que per-

met detectar els punts forts i també els millorables de la concentració de globus aerostàtics més gran d’Europa.

Una feina convertida en passió que ja comparteix amb la seva filla gran, la Clara.El cognom Lladó sempre ha estat vinculat al món dels globus. El seu

germà gran, Josep Maria, i dos amics seus, Joan Comellas i Jaume Llansana, havien fet algunes expedicions en moto, i volien provar alguna aventura nova. “Un d’ells estava llegint el ‘Cinc setmanes en globus’ de Jules Verne i van dir: per què no travessem Àfrica en

globus?”, rememora en Carles. I així és com va començar tot. En Carles només tenia 22 anys i va quedar-se a Igualada, des d’on liderava un grup de suport per enviar-los diners. En tornar, van decidir obrir una empresa d’ultralleugers, Ultramàgic SA. El Josep Maria es-

Juliol2016

#ADEBF

35

#ADEBF

36

Juliol2016

“ “ l’observatori

És com treure’m el carnet de cotxe, era evident que ho havia de fer.

Els globus han estat sempre a la meva vida...

CLARA LLADÓ

L’objectiu de l’European és donar espectacle a la ciutat i als visitants, que els pilots s’ho passin bé i fer difusió del nom d’Igualada.

CARLES LLADÓ

tudiava enginyeria aeronàutica, i els anaven arribant encàrrecs de globus.

“Quan fèiem un globus invertíem els diners en els ultralleugers”, explica, però de seguida van adonar-se que el negoci real estava en els aerostàtics i no els ultralleugers. Des d’aleshores han passat ja 32 anys. A finals dels 90, Joaquim Romero, aleshores regidor de promoció econòmica de l’Ajuntament, i Pep Valls, dissenyador i consultor de màrqueting, els van posar sobre la taula organitzar un festival de globus a Igualada.

Vint anys després, Carles Lladó hi participa “una mica distanciat”, només com a pilot, perquè ha deixat les seves responsabilitats directives a l’empresa familiar. “Ho puc gaudir més que abans, que em portava una mica de tensió”, admet. La perspectiva també li permet reconèixer els punts dèbils del festival. Proposa una col·laboració público-privada més intensa per “evitar, si pot ser, la utilització de diners públics” i un arrenjament urgent al camp de vol d’Igualada, una reclama que també fa la Clara.

El cap de setmana de l’European és un dels marcats en vermell al calendari -“forma part de la nostra rutina”, assegura- i aquest any el viurà acompanyat de les seves filles. Les dues ja són pilots de globus. “Ni m’ho vaig plantejar. És com treure’m el carnet de cotxe, era evident que ho havia de fer”, explica la Clara. “Els globus han estat sempre a la meva vida”, diu. De fet, explica que els seus pares es van conèixer perquè la seva mare també estava estudiant per ser pilot de globus. “Tot queda a casa”, diu el Carles.

La disciplina més segura Ell admet que pateix veure les seves filles pilotar un globus. “Té a veure amb el fet de ser pare”, concreta, i explica que fins i tot avisava la seva mare que són més perillosos els 700 o 800 quilòmetres en cotxe per anar a volar a un altre país que el mateix vol. “Ara no m’ho aplico”, reconeix. La Clara, rient, assenteix: “Per molt que ell tingui molta experiència, allà dalt, quan voles, tot es veu de manera totalment diferent”.

Els dos coincideixen que els vols en globus són tranquils i més segurs que qualsevol altre disciplina aèria, perquè es parteix sempre amb bones condicions climatològiques. Així, fins i tot els pilots es relaxen quan volen.

“Cal transmetre confiança i seguretat”, explica la Clara, que relata que el moment més “tens” i “concentrat” és l’aterratge.

Aquest any tenen pensat combinarse els vols. L’important, diuen tots dos, no és la competició. Això és el de menys. “L’objectiu de l’European és donar espectacle a la ciutat i als visitants, que els pilots s’ho passin bé i fer difusió del nom d’Igualada”, afirma el Carles.

No és, ni molt menys, l’únic festival on acudeixen. El Carles ha volat a tots els continents, i quan les vacances escolars coincidien, hi anava la família sencera. Però d’entre tots els paisatges que ha vist, des del Canadà a Japó o Vietnam, passant pel Kilimanjaro, el que més li ha agradat és el Pol Nord.

“No hi hagués estat si no hagués estat volant amb el globus”, reconeix.

Aquests dies tocarà veure Igualada i l’Anoia des de les altures.

Convertim la teva feina en notícia: Notes de premsa ·Rodes de premsa Pàgines web ·Xarxes Socials www.lidera.cat 93 126 34 92

El Carles amb la sefa filla Clara. FAMÍLIA LLADÓ DÍAZ

La Marta, pilotant amb el seu pare. FAMÍLIA LLADÓ DÍAZ

DESCOBREIX CATALUNYA

Juliol2016

#ADEBF

37

Ciutat de Vacances Cala Montjoi, una estada de veritable desconnexió i relax Situada al Parc Natural del Cap de Creus, la Ciutat de Vacances Cala Montjoi gaudeix de tots els requisits necessaris per assegurar-vos les millors vacances a la Costa Brava: una ubicació privilegiada a la Badia de Roses, amb accés directe a la platja i impressionants vistes al mar, i unes instal·lacions i serveis pensats al mínim detall perquè passeu unes vacances familiars còmodes i plenes de diversió. Bungalows confortables, servei de tot inclòs, activitats esportives de lliure accés i espectacles durant gran part de la jornada.

Més info: www.montjoi.com

Desconnecta a Cala Montjoi

Illa Fantasia, el parc aquàtic de Barcelona, un espai lúdic adreçat a l’esbarjo amb tota la família Obert des del 6 de juny fins a l’11 de setembre, compta amb un espai d’oci amb 22 atraccions, 3 macro piscines i una gran zona de pícnic. A més, aquest any torna l’Aquasound, una pool party familiar inclosa en el programa d’animació del parc cada dimecres de juliol i agost. I com a novetat, cada vegada que vens de dia et regalem una entrada per la propera Night Experience on podràs gaudir del parc obert a la nit, amb els tobogans i les piscines preparades per a les famílies, el 30 de juliol i 27 d’agost.

Més info: www.illafantasia.com

Remulla’t a Illa Fantasia

Visita Gnomo Park, un parc d’oci familiar ambientat en el món dels Gnoms Situat enmig d´un bosc de pins mediterranis, a la ctra. de Lloret a Blanes. Els més petits acompanyats de la família podran gaudir d’una muntanya de jocs a Gnomo Park: un àrea infantil amb jocs d´interior i exterior, pista americana, piscina de boles, mini disco, petita zona aquàtica, mini golf, l’arbre aventura amb dificultats aèries penjades als arbres, un saló recreatiu, restaurant amb cuina mediterrània, cafeteria i pàrquing per 150 cotxes.

Més info: www.gnomo-park.com

Endinsa’t al món dels Gnoms

#ADEBF

38

Juliol2016

entrevista

“El públic s’entrega més ara als concerts que no pas als setanta” ELÈCTRICA DHARMA CARLES PAUNÉ Entrevistem Joan Fortuny, saxofonista i líder de la formació.

Què és la Dharma? Els que som joves us coneixem per les mítiques melodies corejables -himnes- a través de les generacions més grans... És un grup que ja fa més de 40 anys que és als escenaris, vam començar als anys setanta. En essència som un grup de directe, el millor que es pot fer per entendre realment qui som és veure’ns.

Esteu acabant gira. Quin públic us trobeu als directes que esteu fent?

Els dos últims Canet Rock que hem tocat, ens hem sorprès per la gent jove que hi hem trobat. Hem tingut sort de no encallar-nos molt en una generació. Potser és més normal que un grup es quedi amb un públic determi-

nat, però nosaltres hem tingut la sort aquesta de no estancar-nos. Si als nostres concerts només vingués la gent de la nostra edat, tots estarien rondant els 50-60 anys. (Riu) Quina és la història recent d’Elèctrica Dharma?

El 2011 vam fer un concert al Palau de la Música i vam anunciar una parada temporal, ni molt menys definitiva.

Al cap d’un parell d’anys la nostra idea era celebrar els 40 anys d’existència del grup. Estàvem preparant una gira amb en Josep (bateria del grup), però el 29 de setembre del 2013 va morir.

Aleshores ho vam deixar córrer. El Josep era fundador del grup, moralment estàvem destrossats... Podríem dir que el grup es va desfer. Però a mesura que van anar passant els mesos vam veure que la millor manera de passar el dol

era acabar allò que havíem començat a fer amb el Josep: una gira per celebrar els 40 anys de la Dharma. Ens feia il·lusió i teníem ganes de fer-ho i compartir-ho amb el nostre públic.

Vam anunciar que pujaríem de nou als escenaris en una gira especial, limitada a un nombre concret de concerts a partir de l’abril de 2015. Sentim que la millor manera de continuar caminant és viure de nou el repte d’estar a l’escenari, connectar amb el públic i retrobar el seu caliu, com un acte de gratitud, perquè després de 40 anys, per a nosaltres la Dharma és més que un grup. És la nostra vida.

El concert d’Igualada és el penúltim de la gira. Després ho deixareu?

La nostra idea era només fer aquesta gira... i que després ja ho decidiríem.

Evidentment durant aquest temps les

“

Hem tingut sort de no encallarnos molt en una generació.

Potser és més normal que un grup es quedi amb un públic determinat, però nosaltres hem tingut la sort aquesta de no estancar-nos. Si als nostres concerts només vingués la gent de la nostra edat, tots estarien rondant els 50-60 anys.

Juliol2016

#ADEBF

39

40

#ADEBF

Juliol2016

“

Sentim que la millor manera de continuar caminant és viure de nou el repte d’estar a l’escenari, connectar amb el públic i retrobar el seu caliu, com un acte de gratitud, perquè després de 40 anys, per a nosaltres la Dharma és més que un grup. És la nostra vida.

“ “

Les cançons són com fills, quan una cançó ha traspassat a la gent, quan ja no és teva, sinó que la gent se la fa seva et sents molt orgullós.

Un altre record molt bo va ser el primer Canet Rock del 1975, quan encara vivia Franco, perquè en aquella època vivíem en una comuna amb els Comediants -amb els quals compartirem escenari a Igualada-, va ser una època molt bonica i interessant.

“

Sempre hem fet el que a nosaltres ens ha semblat i ningú ens ha dit mai el que havíem de fer o el que havíem de deixar de fer: la llibertat artística sempre ha estat una alegria per a nosaltres.

“

Quan a Catalunya es va despertar aquest ànim nacional van trobar un grup que defensava aquests valors.

Nosaltres sempre hem donat la nostra opinió. Pensar que els músics no opinen de política és una ximpleria, perquè has de poder opinar del que et sembla injust. Sempre hem defensat la independència i així ho seguirem fent.

coses han anat molt bé, ens hem trobat molt còmodes davant el públic; fa molt temps estem sobre els escenaris, podríem dir que som animals d’escenari. Potser fem alguna cosa cap a l’estranger, però encara falta definirho. El que sí que tenim planejat de cara aquest any és fer un gran homenatge al Josep, ja ho estem preparant. A partir d’aquí ja decidiríem si el 2017 fem alguna cosa amb Dharma, personalment, crec que hi ha bones perspectives, però ja ho veurem.

Molts dels temes del grup són himnes en majúscules, han traspassat generacions fins al punt que potser ni saben que són de Dharma.

Les cançons són com fills, quan una cançó ha traspassat a la gent, quan ja no és teva, sinó que la gent se la fa seva et sents molt orgullós.

Començar un grup no és fàcil. Imagino que començar un grup fa quaranta anys ho era menys.

Exacte, quan comences t’imagines que el grup durarà dos anys o tres.

Nosaltres vam començar com quan els nens petits juguen, al pati de casa, per a nosaltres era simplement un joc. De cop et trobes que ja estàs gravant un disc, fent actuacions. Cada disc que graves penses: “aquest serà l’últim”, i ara ja en portem 24...

Algun bon record dels inicis?

De records bons n’hi ha molts, sobretot en l’època de l’Esteve (membre difunt del grup), quan el 1981 vàrem tocar per primer cop al Palau de la Música. És un record molt bonic perquè va ser amb la Cobla Mediterrània, va ser el primer cop que un grup de rock com nosaltres tocava amb una cobla.

La gent més purista de la sardana ho va trobar desbaratat, però va acabar sent un èxit. Un altre record molt bo va ser el primer Canet Rock del 1975, quan encara vivia Franco, perquè en aquella època vivíem en una comuna

amb els Comediants -amb els quals compartirem escenari a Igualada-, va ser una època molt bonica i interessant. El 1986 vàrem fer dues setmanes al Mercat de les Flors, abans que morís l’Esteve...

També més cap al present recordo molt un concert a Rock’n’Rio on vam tocar amb grans artistes com Sting, Oasis o REM. Hi ha hagut esdeveniments molt entranyables al llarg de la història de la Dharma com per exemple un concert molt curiós en què vam participar a Mali: vam tocar davant de 10.000 persones.

La Dharma té un so inconfusible: saxo soprano, guitarres elèctriques, tornades estridents... Com vau arribar a aconseguir aquest so tan peculiar?

Imagino que cada grup busca alguna cosa que l’identifiqui, que el diferenciï de la resta de grups. En el segon disc el vam trobar, en el primer estàvem més influenciats per altres grups. Vàrem trobar el nostre so fent una regressió cap a la música de la nostra infantesa.

Vàrem barrejar la música de la nostra adolescència com The Beatles i The Rolling Stones, amb la música de la infantesa, com era la música popular, les sardanes que sempre havíem escoltat a casa nostra. Mirant a dintre nostre, vàrem trobar que la infantesa era important en el moment de comunicarnos artísticament. Influenciats per les dues coses vàrem crear el nostre so i el nostre estil. Estem molt orgullosos del nostre so, sempre hem fet el que a nosaltres ens ha semblat i ningú ens ha dit mai el que havíem de fer o el que havíem de deixar de fer: la llibertat artística sempre ha estat una alegria per a nosaltres.

Com ha estat l’evolució dels elements externs al grup? Què us sorprèn més de l’actualitat?

Nosaltres com a Dharma les hem vist de totes maneres: hem viscut els can-

vis generacionals, de moda i estils de la joventut. El que més ens sorprèn, potser, és que la gent s’entrega més ara als concerts que no pas als anys setanta; ara la gent canta les cançons, salta, balla i crida. Recordo que l’any 75 la gent mirava els concerts asseguda a la gespa o es feien els concerts als teatres. Nosaltres sempre fèiem i fem un tipus de música més alegre i activa. El que preteníem era fer ballar a la gent. Quan tocaven en un teatre, l’èxit era si la gent s’aixecava de les cadires i ballava pels passadissos. Hem viscut canvis també pel que fa a la llibertat d’expressió i colors polítics...

Exacte, política i música van de la mà? Podríem dir que sempre heu estat part de la banda sonora de l’independentisme.

La gent ens va agafar com a referent, potser n’hi havia que no eren independentistes, però sí que estaven a favor dels aires de llibertat. Amb en Josep vam començar a fer temes reivindicatius, però amb un aire més global de llibertat i independència de les persones, de tothom, però quan a Catalunya es va despertar aquest ànim nacional van trobar un grup que defensava aquests valors. Nosaltres sempre hem donat la nostra opinió. Pensar que els músics no opinen de política és una ximpleria, perquè has de poder opinar del que et sembla injust. Sempre hem defensat la independència i així ho seguirem fent.

Es nota el desgast en l’àmbit personal entre els membres del grup després de tantes batalles?

Després de quaranta anys ens avenim i ens agrada compartir l’escenari. Dins el grup no hi ha cap problema, al contrari, estem molt bé, però sí que a vegades hi ha una sensació de cansament del treball. No és per problemes interns del grup. A vegades està bé parar per poder reflexionar artísticament i carregar les piles, tant si és per seguir com no. No sabem què pot passar.

Juliol2016

#ADEBF

bon dia!

www.anoiadiari.cat

El diari digital líder a l’Anoia, amb més d’un milió de visites el 2015 I ara, cada mes en paper, amb 10.000 exemplars gratuïts

41

#ADEBF

42

Juliol2016

reportatge

Un món de globus Els aeròstats protagonitzen prop de 200 festivals a tots els continents JORDI CÒDOL Igualada és la capital mundial dels globus aerostàtics durant la primera setmana de juliol, quan l’European Balloon Festival concentra tota l’atenció de pilots i amants dels globus. Però malgrat ser el certamen més important del sud d’Europa, el de la capital de l’Anoia no és ni l’únic ni el més sonat dels que es fan arreu del món.

Només aquest any se’n preveuen més de 200. El viatge és inherent al giny que van parir els germans Montgolfier el 1783, i actualment els pilots tenen l’oportunitat de fer milers de quilòmetres arreu dels continents per participar en els esdeveniments més espectaculars, amb tot tipus d’aeròstats de protagonistes. En la majoria de casos els festivals tenen vocació d’oci, de promoció de l’entorn i de divulgació aeronàutica, i s’acaba convertint en esdeveniments multitudinaris, amb centenars de globus i concerts, piromusicals i altres activitats paral·leles.

Tot i l’origen francès dels creadors dels globus, els Estats Units són el país amb un focus més potent de certàmens i, com marca el tòpic, van a l’engròs. El més característic, la meca per a tot pilot, és a Albuquerque (Nou Mèxic), on cada octubre es concentren centenars de globus de mides, models, formats i orígens molt diferents.

El “The Albuquerque International Balloon Fiesta” arribarà aquest 2016 als 45 anys d’història; va començar amb 13 modestos globus a principis dels setanta i ara n’hi participen entre 500 i 600.

Una empresa de més de 15 professionals treballa permanentment per aquest esdeveniment anual i, durant la setmana del festival una trentena llarga de treballadors i prop de 2.000 voluntaris formen part de l’organització. Quan el 1992 la firma Kodak es va incorporar a la “fiesta”, el d’Albuquerque es va convertir en l’esdeveniment anual més fotografiat del món. La passió pels aeròstats és gran, i la

Imatges de festivals a León (Mèxic), Saga (Japó) i Austràlia

ciutat acull també el museu dels globus aerostàtics.

A uns 2.000 quilòmetres d’Albuquerque hi ha la mexicana ciutat de León, a l’estat de Guanajuato. Una localitat amb un cert vincle amb Igualada, per la seva tradició adobera, que ha donat fruit a alguns intercanvis.

L’any 1842 Benito León Acosta, de León, es va convertir en un heroi nacional després d’aconseguir enlairar un globus aerostàtic que ell mateix va fabricar, i d’aquí la tradició aerostàtica de la zona. Tot i tenir només 14 anys de trajectòria, ha tingut un creixement exponencial i cada any s’’hi apleguen prop de 200 globus al novembre. L’any passat el globus del festival de Leon va sobrevolar el cel de l’Anoia durant l’EBF. El Japó és també un altre dels territoris amb tradició aerostàtica, tant de fabricació com d’ús.

Només aquest any hi ha previstos una quinzena de festivals diferents al país, alguns amb més de quaranta anys de trajectòria, com el de Hokkaido. Però sens dubte el més espectacular és el que se celebra a Saga, al sud de l’illa. La gran afluència de públic a aquest certamen va acabar fent necessària la construcció d’una parada de tren a l’indret on s’apleguen els globus.

A Europa la singularitat es pot trobar el mes de gener als Alps, on els colors de les veles guanyen plasticitat amb el contrast de les muntanyes nevades. El festival internacional Château d’Oex, a Suïssa, combina competició i espectacles aerostàtics des de fa 38 anys, i hi participen uns 400 globus. Una altra important cita alpina és la competició que se celebra anualment a Toblach, a Itàlia.

La fàbrica de globus aerostàtics de referència és, lògicament Ultramagic. Però a Bristol, a Anglaterra, hi ha també una factoria, Cameron, al voltant de la qual ha crescut un altre important festival. El Bristol Balloon Fiesta se celebra cada mes d’agost.

Alemanya acull també una desena de certàmens. Un dels més importants és a Warstein, una de les localitats cerveseres per antonomàsia, amb elaboració des de mitjan segle XVIII. El patrocini de la “Warsteiner” a l’equip alemany de competició esportiva de globus va donar lloc al festival, que va ajudar a popularitzar. Se celebra cada mes de setembre i s’hi apleguen una setantena de globus.

Una altra cita ineludible del món dels globus és el campionat bianual que se celebra a Chambley, a França, al juliol. Chambley

LA MECA El “The Albuquerque International Balloon Fiesta” arribarà aquest 2016 als 45 anys d’història; va començar amb 13 modestos globus a principis dels setanta i ara n’hi participen entre 500 i 600.

VINCLES A León, -ciutat mexicana amb vincles amb Igualada- cada any s’hi apleguen uns 200 globus en un festival amb només 14 a nys de trajectòria.

FACTORIA A Europa la singularitat es pot trobar als Alps, on els colors de les veles guanyen plasticitat amb el contrast de les muntanyes nevades.

és una localitat propera a Metz, on va néixer el primer home que va pilotar un vol lliure en globus, JeanFrançois Pilâtre de Rozier. Va morir en un accident prop del pas de Calais, quan intentava creuar el Canal de la Mànega. L’any passat el festival va homenatjar el 230 aniversari de la seva mort. El Lorraine Mondial Air Balloons pot reunir un miler de pilots, va començar l’any 1989.

La llista de certàmens és llarga i extensa. S’amplia per tot Europa, altres punts de la península com Granada o Valladolid, a banda dels catalans Mallorca i Vic, i creix per les Açores, Brasil, Canadà, Índia, Filipines, Austràlia o Malàisia. I aquest ampli calendari es combina amb les proves esportives, importants per a molts pilots. A banda dels tornejos que s’organitzen coincidint amb els festivals, i de les copes per països, bianualment se celebren un campionat europeu i un de mundial, que s’alternen i varien d’escenari; els millors pilots de cada país opten a representarlo, a tall de selecció.

Però parlant de competició, la prova que mereix un capítol a part és la més antiga, amb més prestigi i trajectòria, en què es competeix amb globus de gas. Es tracta de la Gordon Benett. La va començar l’any 1906 James Gordon Bennett i premia els equips capaços de fer distàncies més llargues amb els seus globus de gas. Les successives guerres mundials van aturar la competició, que va acabar desapareixent amb l’inici de la Segona Guerra Mundial. El 1982, però, es va recuperar i ha pogut mantenir l’interès de tots els pilots del món.

L’any passat, l’equip de l’igualadí Àngel Aguirre va acabar en quarta posició.

Juliol2016

#ADEBF

43

reportatge

COMPETICIÓ El Japó és també un altre dels territoris amb tradició aerostàtica, tant de fabricació com d’ús. Només aquest any hi ha previstos una quinzena de festivals diferents al país.

The Alburquerque International Balloon Festival (Mèxic)

Bristol Balloon Fiesta, a Bristol (Anglaterra)

Château d’Oex (Suïssa)

#ADEBF

44

Juliol2016

entrevista

“ “

Una aventura mai és boja, sí pot ser romàntica i aquesta en tenia una mica, de romanticisme…

Vam viure situacions problemàtiques quan les autoritats locals et confonen amb mercenaris belgues o es pensen que som paracaigudistes militars… o que som

“

El tramuntana, enmig de la sabana africana. JAUME LLANSANA

Tot bon viatge acaba amb ganes de tornar a casa, senyal que estàs bé amb tu mateix i saps que tornes amb un bon botí. Has augmentat la teva autoestima, has après a mirar en comptes de veure, has satisfet la teva curiositat, has conegut el valor de l’amistat, has assaborit l’hospitalitat...

Com no tenir jet lag?

I saps, també, que hi tornaràs!

“El bo del viatge és el trajecte, no la destinació” JAUME LLANSANA TONI CORTÈS MINGUET El 1979, tres joves igualadins, en Jaume Llansana, el Josep Maria Lladó i el Joan Comellas van viure una aventura extraordinària, un viatge gairebé de novel·la. Amb altres aventures a la motxil·la (havien creuat el continent africà i pujat el Kilimanjaro en moto i també havien ascendit a l’Aconcagua en motocicleta), els igualadins duien a terme un nou i apassionant repte.

Amb en Jaume Llansana recordem el viatge que van fer amb el globus Tramuntana no només per damunt de l’Àfrica sinó també a través d’ella, dels seus paisatges naturals i humans. Un viatge d’onze mesos.

Quaranta-cinc setmanes. Quaranta-cinc setmanes en globus.

Com va sorgir la idea de fer aquest

viatge? Com us va inspirar Jules Verne?

Buscàvem més aventura i el globus, en no ser dirigit, representa aventura total. I Jules Verne casa molt bé amb globus i no calia una idea nostra, volíem posar l’accent en la realització d’un projecte Quina part tenia de bogeria i de romaticisme? Què us deia la famíla, els companys, els amics?

Una aventura mai és boja, sí pot ser romàntica i aquesta en tenia una mica, de romanticisme… Però per a nosaltres tota aventura és un cultiu de la iniciativa.

Quina experiència prèvia tenieu en viatges d’aventura?

Havíem pujat al Kilimanjaro en moto

sortint d’Igualada; havíem creuat tot Africà fins a Cape Town també en moto i havíem anat a l’ Aconcagua i pujat fins els 6.800 m d’alçada

tana. El nom va ser triat per varis escolars igualadins en un concurs que vàrem organitzar.

Com van ser els preparatius? Quina experiència teníeu en navegació amb globus aerostàtic? Quins papers teníeu cada component de l’expedició?

Això és l’aventura i així comença sempre: no sabíem res de globus!

Comença el viatge… Quin dia vau sortir? Quines eren les sensacions?

Vam sortir a finals de novembre del 1979. Les sensacions eren de ganes de començar després de quasi dos anys de preparatius, volíem viure allò que havíem imaginat, volíem convertir somnis en realitats!

Com va néixer el “Tramuntana”?

Com el vau fabricar? Per què aquest nom?

En Josep M. és enginyer aeronàutic i tots hi vam posar hores i més hores, aprenent a cosir, aprenent a teixir cistella. I amb les nostres mans i una màquina de cosir va sortir el Tramun-

Quins van ser els millors moments?

Els millors records?

Per a nosaltres no existeix això del millor moment perquè les emocions són el resultat d’una suma d’experiències que a mida que les vius agafen formes diferents. Recordo el plaer de satisfer la curiositat, per exemple. Recordo

Juliol2016 Juny2016

#ADEBF #ADESTIU

45 45

Formem persones

Talents Parcmotor és l’escola de velocitat de Parcmotor Castellolí, que aporta als petits pilots que corren la Copa Honda i Copa Rieju del Campionat de Velocitat del Mediterrani i el Campionat de Catalunya de Velocitat, un complement més perquè es formin com a pilots, però sobretot com a persones, doncs a part de posar a la seva disposició el Circuit de Velocitat i la pista dura de terra amb un entrenador personal, el pilot Salvador Cabana, dins del calendari d’activitats també se’ls formarà amb un nutricionista, psicòleg esportiu i entrenador físic.

Parcmotor, com a Fundació Catalana per l’Esport del Motor, ha apostat fort amb aquesta iniciativa per tal de donar suport a la bona feina que s’està fent des de la Federació Catalana de Motociclisme, donant sempre màxim suport a les categories dels pilots més joves, per tal de tenir grans campions a Catalunya en el futur.

46

#ADEBF

Juliol2016

Sobrevolant el riu Rwindi. J.LL.

Un plànol del viatge. J.LL.

Cosint les 900 peces de nylon que formaran el globus. J.LL.

Rebuda a Mkata. J.LL.

també el plaer d’escriure un quadern de bitàcola… les converses a la vora del foc…

I alguns de dolents? Alguna situació problemàtica?

Sempre hi ha el dia de l’aterratge complicat pel vent i els arbres, una arrossegada per terra amb una corda lligada al peu que provoca una ferida important, sobretot si després cal caminar uns quants quilòmetres… Alguna torçada de peu… caminades eternes de 2 o 3 dies seguits, per la sabana, en una reserva de caça… Vaja, el normal!

Vam viure situacions problemàtiques quan les autoritats locals et confonen amb mercenaris belgues o es pensen que som paracaigudistes militars… o que som una bomba d’Idi Amin!

Algunes anècdotes?

Van ser 11 mesos… Tot el viatge era una anècdota! Recordo un dia que tots els habitants del poblat a on vàrem aterrar es van amagar a la selva i va sortir el més valent … amb una bandera blanca!

El lloc més encantador de l’Àfrica?

Quan ho descobreixes tot és encantador, encara que sigui inhòspit i diguemne “salvatge”. A mi, particularment, m’agraden molt els espais oberts, o si-

gui que gaudia molt la sabana…

Com és l’Àfrica?

No us ho diré pas! Primer potser perquè m’equivocaria. I després perquè cal que ho experimenteu vosaltres mateixos, no us fieu mai de les explicacions dels altres per fer-vos la vostra idea i opinió. El que us puc dic és que no us ho perdeu!

Al seu llibre, “África en globo”, diu que no van volar per “damunt” de l’Àfrica sinó “a través” d’ella, d’aquests paisatges i, sobretot, de la seva gent. Per què?

Perquè la cerca del gas propà necessari per volar ens va fer recórrer moltíssims quilòmetres per trobar-lo i transportar-lo i això fa que convisquis amb els africans, coneguis les seves cases i tastis els seus menjars Cal recordar que ens van ajudar en tot el que van poder i sempre érem objecte de la seva atenció (també per tot el dolent!)

Avui, 37 anys després, com veu el continent africà, un dels llocs més meravellosos del món, assetjat per conflictes i pel poc respecte que li mostra “occident”?

Ho tenen complicat, la importació de la nostra “civilització” els ha fet saltar

passos entremitjos necessaris en qualsevol evolució i això els fa febles… Per exemple: en la majoria de llocs encara no tenen un animal domesticat que els pugui ajudar i un carro per transportar més amb menys esforç. La falta de formació fa també que siguin presa fàcil d’ espavilats i cacics varis que surten a cada cantonada. I tenen massa matèries primeres que no poden controlar directament i que ni saben per a què serveixen.

Quant va durar el viatge? Com va ser la tornada? Vau tenir “jet lag” d’emocions?

El viatge va durar 11 mesos. Tot bon viatge acaba amb ganes de tornar a casa, senyal que estàs bé amb tu mateix i saps que tornes amb un bon botí.

Has augmentat la teva autoestima, has après a mirar en comptes de veure, has satisfet la teva curiositat, has conegut el valor de l’amistat, has assaborit l’hospitalitat... Com no tenir jet lag?

I saps, també, que hi tornaràs!

Aquest viatge us va canviar com a persones? Us va deixar empremta?

Si tens els ulls, la ment i el cor oberts... tot et deixarà empremta, tot et servirà, tot serà aliment espiritual; però cal que siguis tu qui estigui disposat a rebre.

I, poc després del viatge neix Ultramagic, que recentment ha celebrat la fabricació del globus 2000. Com va sorgir i com valorar aquesta trajectòria empresarial?

Encara estàvem a Africà quan ja parlem de la possibilitat de fer globus, però per un altre cantó volíem continuar fent coses de les quals no sabíem res, com per exemple fer un avió ultralleuger.

D’aquí el nom Ultramagic. Vàrem fer un prototipus d’avió però la demanda per fer globus va passar a davant… i així fins avui, 2000!

Aquesta trajectòria està basada en la passió, en les ganes de fer, de no tenir por de la feina i de saber que cal fer-ho bé, de ser els millors Què se sent en volar?

Volar t’obre, en no saber ben bé a on aniràs a parar; et prepara pel desconegut, cal estar obert per gaudir del que succeirà … ah! L’aventura!

Què prefereix: viatger” o “aventurer”? És el mateix amb pocs matisos, en els dos el recorregut és l’important, el bo del viatge és el trajecte no la destinació i sobretot deixar-se sorprendre… El que no és mai un viatger o un aventurer és un turista

Juliol2016

#ADEBF

47

pàgines especials

La classe magistral de cura de la pell i automaquillatge Un gran assessorament en imatge personal que ofereixen les consultores de bellesa independents de Mary Kay Mary Kay Cosmetics és una companyia d’Alta Cosmètica que s’ha posicionat com a companyia número 1 en venda directa de cosmètica. Tres dels factors que han contribuït al seu èxit són un servei personalitzat, un preu molt competitiu i una garantia de satisfacció del 100%.

Avui ens agradaria conèixer més de prop en què consisteix el servei personalitzat d’aquesta gran empresa del sector de la bellesa. Ens ho explica Olga Jiménez, Empresària Nacional Independent de Mary Kay. Olga, què és exactament una classe magistral de cura de la pell?

La classe magistral és el nostre segell personal. Totes les nostres clientes en reben una, que pot ser individual o en grup. A més, a l’estiu, adaptem els tractaments i el maquillatge a les altes temperatures. Si la classe se celebra en grup la clienta gaudirà dels avantatges de ser amfitriona. Una de les coses que més agraden a tothom és que la classe és gratuïta i sense compromís de compra. La clienta podrà formular les seves preocupacions i es buscaran les millor solucions perquè pugui lluir una pell sana i impecable i un maquillatge a mida dissenyat només per a ella. Durant la classe la clienta aprendrà com realizar tots els passos a casa, ja que s’ho farà ella mateixa guiada per la seva consultora.

Gaudirà de tractaments de mans i llavis, tractaments de rostre antiaging, il.luminadors o rehidratants amb resultats visibles des de la primera aplicació. També gaudirà del tractament de microdermoabrasió, que polirà la pell donant-li un tacte de rostre de bebè. Aprendrà com cuidar el seu contorn d’ulls i, a més, s’aplicarà un maquillatge que ressaltarà molt més els resultats obtinguts. D’aquesta manera podrà provar abans de comprar, quelcom que és poc habitual en el món de la cosmètica. Sortirà preciosa, amb l’autoestima alta i a punt per

menjar-se el món. Actualment són moltes les bloggers que fan ressò d’aquest sistema únic i el recomanen a tothom. Celebrar una classe és un pla molt divertit i gratificant. És una gran idea organitzar-ne una per a celebrar un aniversari, un comiat de soltera, una graduació o simplement per passar una tarda agradable amb la família o les amigues. I el millor és que és totalment gratuïta!

En què consisteix ser amfitriones d’una classe?

Avui en dia el que està de moda és viure experiències. Una classe magistral de cura de la pell i automaquillatge és tota una experiència i més si es gaudeix en grup. A les dones ens encanta compartir moments especials amb les nostres amigues i familiars. El servei de Mary Kay és tan exclusiu que no es troba en botigues i només s’hi pot accedir si coneixes una consultora o una amiga et refereix o et convida a una classe. Com amfitriona que comparteix MaryKay amb les persones del seu entorn, l’organitzadora de la classe rebrà un tracte Vip, descomptes i regals.

No dubtis a preguntar!

Olga Jiménez, Empresària Nacional Independent de Mary Kay

A més de la classe de cura de la pell i la d’automaquillatge, quins altres tipus de classes es poden gaudir?

Es pot organitzar una sessió de tendències en maquillatge i moda, una de corporals i spa o fins i tot una sessió especial per a núvies i acompanyants, on aprendran a estar precioses per al gran dia.

Estem obertes a tot tipus de propostes i les sessions es poden fer a mida. Les nostres clientes tindran dret a rebre una primera classe de cura de la pell amb una altra d’automaquillatge al cap de 15 dies.

Després les veurem 4 cops a l’any, per revisar la seva pell durant els canvis d’estació i presentar-los les noves col·leccions, de manera que seran les primeres a assabentar-se del que es porta.

En definitiva, oferim un servei d’alt nivell amb professionals atentes i ben preparades.

Si desitges demanar hora per a una classe de cura de la pell o d’automaquillatge individual o en grup, saber més sobre l’oportunitat de ser consultora de bellesa o adquirir els teus productes, contacta amb la teva consultora de bellesa o, en cas de no tenir-la, demana cita amb Olga Jiménez al 630670239 o a olgajimenezmk@gmail.com

Audi A3 1.6 Clean Diesel Attracted 110CV

Audi A1 1.6 TDI Ambition 105CV

Audi A3 Sedan 1.6 TDI Attracted 110CV

Audi A3 Sportback 1.4 TFSI Attraction 125CV

PVP: 28.165€ - Oferta: 16.200€

PVP: 24.249 - Oferta: 16.200€

PVP: 27.594€ - Oferta: 20.100€

PVP: 31.468€ - Oferta: 19.000€

Audi A4 2.0 TDI Sport Edition 150CV.

Audi A4 2.0 TDI S Tronic design Edition 150CV

PVP: 45.598€ - Oferta: 31.800€

PVP: 43.993€ - Oferta: 34.200€

Volkswagen Polo 1.4 TDI Advance BMT 75CV Ocasió

Volkswagen Golf 1.6TDI CR BMT Sport 105CV Ocasió

Volkswagen Polo 1.2 TSI Advance BMT 90CV Ocasio

Volkswagen Passat 2.0 TDI Edition BMT 150CV Ocasió

PVP: 18.630€ - Oferta: 12.300€

PVP: 37.304€ - Oferta: 23.900€

PVP: 17.755€ - Oferta: 11.130€

PVP: 32.730€ - Oferta: 22.430€

Volkswagen Golf Sportsvan 1.6 TDI Edition BMT 110CV Ocasio

Volkswagen Golf 1.6TDI CR BMT Business 105CV Ocasió

Volkswagen Caddy 2.0 TDI Trendline SCR 102CV Ocasió

Volkswagen Crafter Furgon 2.0 TDI 35 PRO BM TA BMT 136CV

PVP: 25.615€ - Oferta: 16.730€

PVP: 25.280€ - Oferta: 15.930€

PVP: 24.345€ - Oferta: 18.430€

PVP: 35.907€ - Oferta: 25.930€