ANOIADIARI OCTUBRE 2018 by AnoiaDiari

Número 36 · Octubre/Novembre del 2018 / Gratuït / www.anoiadiari.cat A portada P04

Ja som de 9! Pòster a l’interior

Societat P12 / Economia P34

Igualada rebaixa l’impost de l’IBI però continua liderant les ciutats mitjanes de Catalunya El gravamen igualadí passa de l’1,1 el 2009 al 0,85 el 2019. El pressupost d’aquest any serà de 57,5 milions, 19 dels quals es preveu ingressar en concepte de l’impost per als béns immobles Societat P08

Continua la polèmica sobre el servei de la Hispano Igualadina Entrevista a Cleto Vázquez, gerent de Monbus Catalunya

Societat P10

Societat P18

Esports P40

El Rec.0 torna a sacsejar la capital de l’Anoia Societat P20

Els Mossos, en alerta per diversos casos d’usurpació d’identitat a la xarxa Societat P22

L’escola pública denuncia els criteris amb què es fa la matrícula viva Política P26

L’esquerra a Igualada pensa noves aliances de cara a les municipals Societat P16

Mobilitzacions a l’Anoia per la gestió pública de l’aigua

Els patinets elèctrics ocupen els carrers d’Igualada

Què implica ser una Ciutat Europea de l’Esport?

Baixa la generació de residus, però continuen els mals hàbits en la recollida selectiva

editorial

Cartes dels lectors Pius XII. Cal? J. Prat Igualada

Fa uns anys es va parlar que el nomenclàtor d’Igualada s’ampliés amb el nom de “Jordi Savall”. Estic totalment d’acord amb el fet que el mestre igualadí ha de tenir un espai públic amb el seu nom. No sé quins criteris, quina llista d’espera i quins carrers queden per nomenar. Hi ha d’haver un reglament i es deu haver de respectar. No em molesta tampoc que hi hagi la ‘Plaça 1 d’octubre’, fins i tot es podria mantenir la placa a davant de l’Ateneu, però que una plaça o carrer de la ciutat passés a tenir aquest nom. Per posar un nom a un carrer o plaça que ja existeix, se n’ha de treure un també. I a parer meu, si hi ha un nom ‘prescindible’ és el de Pius XII. Primer, perquè la plaça es troba al cor d’Igualada (fa poc hi va haver un acte que recordava la fundació de la nostra vila allí) i no crec que el nom d’un pontífex del segle passat s’ajusti a un dels punts amb més pedigrí de la ciutat. En segon lloc, és una de les places més estimades i utilitzades pel jovent, com és el cas de la Coll@nada: és un contrapunt una mica còmic que un dels llocs on hi ha més disbauxa hi hagi el nom d’un successor de Sant Pere. Ja hi ha hagut diverses iniciatives de reparació històrica a Catalunya i fa uns anys a Igualada es van posar ‘noms efímers’ de dones a diversos espais públics. Em plantejo si no és el moment de fer més nostra la Pius XII. El personatge en qüestió no va ser un pontífex popular com ho van ser Joan XXIII o fins i tot l’actual, sinó un element que va legitimar el franquisme i va conviure amb el feixisme a Itàlia. El seu llegat és polèmic, per ser suaus, i potser caldria pensar un nom més adient per a la Igualada dels nostres dies, que no només desconeix qui era Pius XII, sinó que té uns valors i un bagatge diferents. Noms per substituir a Eugenio Pacelli, que així es deia aquell home, n’hi ha a manta. Pot ser motiu per fer una consulta ciutadana -si cal, primer entre els veïns- i perquè els igualadins i igualadines comencem a prendre consciència de qui som i que la ciutat també ha de ser nostra, amb referents propis, que per sort, cada cop en tenim més.

Un maldecap etern Olga Martinez Igualada

Des de fa dies, a la zona de Les Comes patim de nou els talls de llum, que ja semblen un ingredient habitual del servei d’Endesa. Fa anys n’hi havia prou amb una mica de pluja, no calia gaire, tan sols deu minuts. Darrerament, els talls d’electricitat vénen d’una manera molt més subtil, doncs no cal pas cap fenomen atmosfèric. El subministrament elèctric marxa, i punt. Sorpresa! És emocionant i tot no saber quan quedaràs a les fosques i, tenint en compte que ve l’hivern i no són pocs els abonats que la calefacció els depèn del subministrament elèctric, aquest element de sorpresa encara ocasiona més vertigen. El fet és que com a soferts consumidors, que paguem la factura trinco-trinco, sovint amb unes lectures calculades (la companyia Endesa en diu estimades, irònic, no?), no precisem d’aquestes emocions. Tampoc cal que ens vegem obligats a trucar a anònims senyors i senyores (víctimes també, al cap i a la fi) que un cop els preguntem quan es restablirà el servei, es limiten a respondre amb un estoic ‘S’hi està treballant’. En alguna d’aquestes apagades, que no són infreqüents a Les Comes, se’n van en orris neveres, assecadores o la informació que pacientment picaves en un ordinador. Quan el dany és major, pobre de tu que els ho intentis reclamar als senyors d’Endesa. Queixes que queden en un forat negre, mentre als seus consells d’administració, amb una calefacció que no s’apaga, expliquen acudits sobre nosaltres. Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, amb el vostre nom i cognoms, telèfon i número de carnet d’identitat a l’adreça contacte@anoiadiari.cat o a través de l’espai Parlem! del diari digital www.anoiadiari.cat. Cal que els textos no superin els 1000 caràcters d’extensió. L’AnoiaDiari es reserva el dret de no publicar-los o escurçar-los.

octubre-novembre/2018

Les més llegides al digital

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Els Mossos alerten d’almenys deu casos a l’Anoia de robatoris de comptes de whatsapp 01

Jordi Cuadras Detenen a Montbui un home per una agressió a la manifestació de Barcelona 02

Després de setmanes de rumors, el periodista Jordi Cuadras es postula com a alcaldable. El seu objectiu és encapçalar una candidatura que reuneixi independents i sumi també al PSC i als Comuns com a factors dins una plataforma progressista.

Espejo Público presenta a Trucharte com la “alcaldesa valiente” per penjar la bandera espanyola 03

La Penya Blaugrana d’Igualada nega que l’agressor de la manifestació sigui membre de l’entitat

Meritxell Humbert Mentre el govern de Vilanova és en plena guerra interna, s’ha produït un desgavell intern a Esquerra. La que era la seva portaveu abandona el partit per discrepàncies amb la direcció comarcal sobre qui serà el proper cap de llista al municipi.

Uns brètols arrenquen la pancarta per la llibertat dels presos polítics de l’Ajuntament d’Igualada

Moixiganguers 05

Jordi Cuadras vol ocupar el centreesquerra i planteja una Igualada vinculada a Barcelona

Val la pena homenatjar de manera col·lectiva als morats, una colla que des de la modèstia i la humilitat ha assolit aquest octubre el seu sostre històric, amb un 3 de 9 amb folre que van descarregar al Concurs de Castells de Tarragona.

Vilanova i Montbui, els municipis de més de 10.000 habitants amb menys renda de Barcelona 07

Anna Noguera Quan Igualada es converteix en Ciutat Europa de l’Esport del 2019, ella segueix sumant reconeixements. El setembre es proclamava campiona estatal i ara ha triomfat a la Cursa Popular d’Igualada després de lluir-se a la Ironman de Lanzarote.

editorial

octubre-novembre/2018

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Jose Sánchez González Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Comarca pobra

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

obra comarca. Tant les dades de renda que ha fet públiques l’Idescat com les més recents del Ministeri d’Hisenda espanyol, a partir de les declaracions de renda, evidencien que l’Anoia surt molt més lentament que altres territoris de la recessió. És més que possible que s’encadeni una nova època de maltempsada econòmica sense que s’hagi pogut curar el mal de l’anterior. Des del 2016, l’ocupació ha millorat i s’ha tornat pràcticament als registres de 2009 i, aquest estiu, s’assolia el mínim dels darrers deu anys. Però són dades incompletes, perquè vénen amanides amb unes estadístiques que no apareixen tant, com ara la taxa de temporalitat -altíssima en els nous contractes- i els preus dels serveis. Evidentment, la situació ha millorat molt des dels anys 2012-2013, quan se superava el 20% d’atur, però en cap cas s’han esmenat o posat fonaments per poder revertir un altre daltabaix com aquell. Hi ha hagut notícies interessants, com la gran inversió paperera a la Pobla de Claramunt, inaugurada el 2015, o els nous estudis universitaris a Igualada. No són fets menors. Ara bé, les darreres dades situen només un dels municipis de més de 1.000 habitants de la comarca per sobre de la mitjana catalana de renda: El Bruc. No és casualitat que sigui la població més propera a Barcelona seguint el fil de l’A-2. La proximitat a la capital i a l’Àrea Metropolitana indica més accessibilitat a feines més ben remunerades i millors comunicacions. Mentrestant, la comarca es queda apartada, amb una connexió de tren deplora-

ble amb una durada que sembla un homenatge al temps que empleaven els traginers per arribar a Barcelona, a més d’un autobús del qual en parlem en aquest exemplar, i que ja ha esdevingut un clàssic de polèmiques. La publicació de l’Agència Tributària assenyala que la riquesa a Catalunya s’està concentrant entorn de les grans àrees urbanes. Un procés llarg i que -malgrat els nombrosos errors dels polítics locals- és gairebé impossible revertir des del territori. Les comarques de Tarragona, a la vora de l’Ebre, i de les terres de Lleida són les més perjudicades per aquesta dinàmica. A dins de la demarcació barcelonina, Montbui i Vilanova figuren entre els cinc municipis més desafavorits. No han abandonat aquest grup de cua, en el que ja figuren en altres classificacions, com la de renda disponible familiar. Tant una com l’altra població tenen polígons industrials amb parcel·les disponibles, però que fins ara ningú ha estat disposat a omplir. Alguna cosa falla. Castellolí també té el polígon de Can Parera, al costat del Parc Motor. Ara pot néixer el nou polígon de Can Morera, que vindrà acompanyat del famós polígon dels blanquers, una mica més al sud. Que només una ciutat de la comarca -relativament petita, sense grans extensions industrials i amb una important vocació residencial- superi la mitjana catalana de renda fa sospitar que els que han de pensar en el futur de l’Anoia no tenen clara la direcció que ha de prendre. I que la dinàmica actual de Catalunya fa que ens convertim en una perifèria on no hi ha solucions màgiques per remuntar.

Que només una ciutat de la comarca -relativament petita, sense grans extensions industrials i amb una important vocació residencial- superi la mitjana catalana de renda fa sospitar que els que han de pensar en el futur de l’Anoia no tenen clara la direcció que ha de prendre.

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

La gestió de l’aigua a Igualada ha de ser pública o privada com ara?

MEMBRE DE

PÚBLICA 87,2% MIXTA 7,3% PRIVADA 5.5% 164 PARTICIPANTS

AMB EL SUPORT DE

La Rambla d’Igualada ha de ser peatonal? SÍ 65,3% NO 34,2% 524 PARTICIPANTS

Igualada ha de dedicar una plaça a l’1-O? TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA www.anoiadiari.cat

SÍ 60% NO 40% 588 PARTICIPANTS

És necessària una escola pública al centre d’Igualada? PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

SÍ 80,1% NO 19,9% 196 PARTICIPANTS

Participa a les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a:

Estem en contacte a:

contacte@anoiadiari.cat

@anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

BUSQUEM COMERCIALS publicitatpremsa@gmail.com

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

a portada

octubre-novembre/2018

Gravàmens de les ciutats de l’Eix Diagonal

a portada

0,85

Igualada

0,88

Manresa

0,76

Vilafranca

0,58 Vic

Igualada rebaixa el seu IBI però segueix a la zona alta de les ciutats mitjanes Amb 0,85%, el gravamen és més alt que a Vic o a Vilafranca del Penedès; els rebuts dels igualadins, gairebé el doble que a la capital osonenca

una pujada sensible el 2013- i ara es troba en el 0,85, que com ha proclamat el govern del PDeCAT, “és el gravamen més baix en vint anys”. Aquest fet, però, no és l’únic que determina quant acaba pagant el contribuent en el seu rebut, ja que compten altres factors. El primer, els valors cadastrals que fixa la Gerència del Cadastre, en les successives revisions que es fan; la segona, l’increment del valor cadastral que es fa a la Llei de Pressupostos de l’Estat. En aquest cas, és freqüent que malgrat que els ajuntaments fan baixar els seus gravàmens en ocasions, el rebut acabi pujant pel pes d’aquest augment que aplica el govern espanyol. També pot tenir força pes el moment en què s’ha produït la revisió cadastral i fins a quin punt estava inflacionat el mercat immobiliari i el sòl en aquell instant. En les ordenances del 2018, l’Ajuntament d’Igualada també havia baixat el gravamen, de 0,92 a 0,90, però els rebuts -contrapesats per l’augment dels valors cadastrals que es fa per la llei dels pressupostos generals- van acabar pujant un 1,8% de mitjana.

FRANCESC VILAPRINYÓ

Igualada va ser aquest setembre un dels primers municipis mitjans de Catalunya que aprovava les seves ordenances fiscals de cara a l’exercici vinent. L’administració Castells va fer passar pel ple no només les ordenances, sinó també el pressupost del 2019, de 57,4 milions pel que fa a l’Ajuntament i que s’eleva vora els 60 comptant amb els organismes municipals. En el que és un dels habituals cavalls de batalla amb l’oposició, l’IBI -que és el que suposa més recaptació, per sobre els 19 milions d’euros-, hi ha hagut un canvi en la tendència i els rebuts de les contribucions que s’han reduït en un 1%. Amb tot, amb els números a la mà, Igualada segueix sent una de les poblacions mitjanes de Catalunya on la pressió fiscal és més elevada. Entre impostos directes, indirectes i les taxes de preus públics, la recaptació s’eleva entorn als 33 milions d’euros. El principal partit de l’oposició, ERC, ha insistit molt en la diferenciació amb altres municipis, pel que fa al nivell impositiu. El govern de la ciutat ha replicat que el deute que arrossegava Igualada al llarg d’aquests anys tenia un volum molt més elevat que el de les altres ciutats. També Marc Castells no ha perdut l’oportunitat, sempre que hi ha retrets republicans sobre la pressió fiscal, de recordar que les ordenances fiscals del període 2011-2015 van ser fixades per un govern de CiU aleshores, que comptava amb

ERC com a soci menor. “En aquell moment, dins del govern, eren coneixedors de la greu situació financera de l’Ajuntament” subratllava l’alcalde l’any passat. Tornant a l’impost més important, l’IBI, el coeficient d’Igualada

ha estat dels més alts de Catalunya des de fa dècades i això s’ha traduït en el paulatí augment en la recaptació. El pic a Igualada va ser el 2009, quan l’Ajuntament va situar el gravamen en 1,1%. Després, el descens ha estat gradual -excepte

Els veïns d’Igualada, entre els que més paguen l’impost de béns immobles de les ciutats mitjanes de Catalunya TCM

200.000 euros menys en IBI Aquest 2019 cap rebut igualadí, excepte comptats casos fruits de revisions per obres en la propietat, pujarà. La mitjana anunciada per l’Ajuntament és l’esmentada, d’un descens sobre l’1% en els rebuts. La recaptació de l’IBI es reduirà en uns 200.000 euros en relació a l’any anterior i restarà en 19.350.000 eu-

octubre-novembre/2018

SARAUTO. Igualada - Sant Fruitós de Bages - Tel.: 938 033 000 · 93 8772 000 - www.sarauto.com

publicitat

a portada

octubre-novembre/2018

Impostos MENYS RECAPTACIÓ El descens anunciat pel govern igualadí -d’un1% de mitjana dels rebutsimplicarà un descens de 200.000 euros en la recaptació de l’impost de l’IBI i quedarà en 19.350.000 euros. El presupost de l’Ajuntament d’Igualada del 2019 és de 58 milions

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, i la regidora d’Hisenda, Montserrat Duch, en la presentació dels pressupostos de l’Ajuntament d’Igualada per al 2019

ros. De tota manera, Igualada seguirà a la part alta de les poblacions mitjanes catalanes pel que fa al rebut de l’IBI i també en el volum d’impostos que es paguen. Per començar, els gravàmens d’altres viles de la zona interior i amb poblacions similars a Igualada, són sensiblement inferiors. I des de fa dècades: Vilafranca, amb

una única revisió cadastral -el 2000- en dues dècades, ha oscil·lat des del 0,735 d’aquell any fins als 0,764 actuals, amb un màxim de 0,805 fa quatre anys. El cas de Vic és diferent. Capital de comarca, amb 40.000 habitants també, té el gravamen més baix que Igualada i Vilafranca, 0.585. La seva darrera revisió cadastral va

ser el 2005, quan va actualitzar la de vint anys enrere. Fins el 2005, els gravàmens eren sobre l’1, com els d’Igualada en aquell mateix temps, però des d’aquell any es va començar a rebaixar progressivament. Això no ha evitat que la pujada del rebut a la capital d’Osona no hagi estat molt sensible i des del

L’Ajuntament igualadí presenta unes ordenances amb una reducció de l’IBI de l’1%

2005, fruit d’aquella revisió, l’impost s’enfilés vora un 80% en deu anys. Vic tornava a pujar el gravamen el 2017, quan s’havia assolit el mínim, un gravamen de 0,538. Es va passar al 0,585, però un error del Butlletí Oficial de la Província va fer que la pujada no s’apliqués, de manera que en aquell exercici, l’Ajuntament va deixar d’ingressar uns 800.000 euros per aquella errada. Els gravàmens d’altres localitats del centre de Catalunya són també inferiors als d’Igualada el 2018: Manresa, en el 0,86; Olot, 0,79, i Berga, 0,65. Per sobre, Granollers, amb un gravamen de 0.935. El cost mitjà del rebut a Igualada, el 2017, estava sobre els 580 euros, una quantitat similar a la de Barcelona i per sobre de la mitjana catalana, de 484 euros. El rebut mitjà de Vic és gairebé la meitat (315 euros). El volum de la recaptació de l’Ajuntament només és superior, en ciutats amb dimensions similars, a Figueres, on el 2017 s’elevava un milió d’euros per sobre d’Igualada. En la comparativa de pressupostos amb Igualada, Vilafranca del Penedès i Vic tenien per aquest any 2018 un pressupost més reduït que el d’Igualada, de 58. La capital penedesenca de 44 milions i Vic de 51,8, tot i que el pressupost consolidat de la capital osonenca s’eleva dos milions més i la ciutat compta amb diverses societats municipals amb comptes força alts. En el cas de Figueres, fora de la demarcació de Barcelona.

societat

octubre-novembre/2018

Pla de Vulnerabilitat Energètica

La Fundació Naturgy activa un fons solidari per a la rehabilitació energètica d’habitatges de famílies en situació de vulnerabilitat L’objectiu és assumir millores d’aquests habitatges en matèria de rehabilitació, equipament i eficiència energètica per donar suport a les llars i les famílies que més ho necessiten.

Finestra original i rehabilitada (esquerra i dreta)

La rehabilitació exprés d’habitatges per millorar l’eficiència energètica, així com la millora de l’equipament a les llars (frigorífics, cuines, escalfadors, calderes i deshumidificadors) de les famílies més vulnerables poden suposar un estalvi de fins a 650 euros anuals, segons l’estudi “Re-habilitación exprés en hogares vulnerables. Soluciones de bajo coste”, realitzat per la Fundació Naturgy i que recull 76 solucions de baix cost per fer les llars més eficients energèticament. Amb l’objectiu de dur a terme aquestes millores, la Fundació Naturgy ha posat en marxa el Fons Solidari de Rehabilitació Energètica, que es destinarà tant a intervencions directes en els habitatges per incrementar l’eficiència energètica com a la reparació i/o substitució d’equipaments que ho requereixin. Es tracta, en tot moment, d’obres ràpides i que es poden realitzar, preferentment, des de l’interior de l’habitatge, per no afectar elements comuns de les finques i per a les que no cal sol·licitar llicència d’obres ni permisos de la comunitat de propietaris. D’aquesta manera, es treballa per esmenar la manca d’aïllament, una insuficient protecció contra el sobreescalfament solar i l’ús de materials inadequats en la construcció, que són les grans mancances dels habitatges que ocupen les famílies més vulnerables. “Un dels grans problemes del parc

> Les actuacions procedents d’aquest Fons Solidari es posen en marxa inicialment a Catalunya, Galícia i Madrid, però és extensible a tot Espanya. > El Fons Solidari de Rehabilitació Energètica és obert a la contribució ciutadana i també dels empleats i clients. La Fundació Naturgy es compromet a aportar-hi el mateix import que el públic interessat doni a aquesta iniciativa. d’habitatges és que més del 70% es van construir abans de l’any 1978, que va ser quan va entrar en vigor l’obligació d’aïllar tèrmicament les cases. I gran part d’aquests pisos són habitats actualment per persones en situació vulnerable”, afirma el director general de la Fundació Naturgy, Martí Solà.

Com es finança? Segons els càlculs realitzats per l’estudi de la Fundació Naturgy, una rehabilitació energètica integral tindria un cost d’entre 20 mil i 35 mil euros, mentre que amb l’aplicació de mesures de baix cost es pot reduir fins als 5.000 i 7.000 euros. Aquests recursos surten del fons

Qui se’n pot beneficiar? Els principals beneficiaris són les persones en situació de vulnerabilitat que siguin propietaris o llogaters dels habitatges que s’han de rehabilitar. Com a pas previ, hauran de ser atesos per entitats del Tercer Sector amb les que la Fundació Naturgy té acords de col·laboració (Fundació Foment de l’Habitatge Social, Càritas, Habitat3, Creu Roja, Fundació Roure, Fundación Constructora Benéfica). També es podran acollir a aquestes ajudes les entitats del Tercer Sector o administracions titulars d’habitatges que gestionen llars habitades per persones en situació de vulnerabilitat energètica, i amb qui la Fundació Naturgy signi un conveni de col·laboració per a la utilització dels recursos del Fons Solidari.

solidari que ha creat la Fundació. «La nostra Fundació és la donant principal d’aquest fons que ara comença a funcionar i amb el qual confiem que podrem ajudar els col·lectius més vulnerables i mantenir activa la nostra línia d’acció per lluitar contra la pobresa energètica», ha declarat Solà. Per una banda, hi pot contribuir qualsevol persona: clients, empleats, proveïdors, ciutadans en general, associacions o altres tipus d’entitats, amb aportacions des d’1 fins a 10.000 euros, a través del web www.fondo.fundacionnaturgy.org. A més, també tindran l’opció de gaudir de la desgravació fiscal corresponent. D’altra banda, la Fundació Naturgy farà una aportació inicial i es compromet a contribuir al Fons Solidari amb el mateix import que hagin aportat desinteressadament els donants. Què inclouen els ajuts? Les despeses que assumeix el Fons són els materials, mà d’obra i projecte tècnic i llicències, si són necessaris, en el cas de les rehabilitacions. Compra de nou equipament, trasllat a l’habitatge i mà d’obra d’instal·lació, per les substitucions d’equipaments. I finalment, materials i mà d’obra, en el cas d’adequació d’instal·lacions. Contingut elaborat amb la informació de la Fundació NATURGY

societat

octubre-novembre/2018

Fa 1 any

societat

El 24 de novembre de 2017, el Secretari General d’Infrastructures de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, anunciava l’inici de l’expedient de rescissió del contracte amb la Hispano per la línia BarcelonaIgualada, que havia registrat més de 7 faltes greus

La polèmica pel servei de la Hispano segueix viva en ple tràmit de rescissió Parlem amb els gestors de la companyia, que asseguren que s’estan aplicant millores a la línia entre Igualada i Barcelona i que intenten respondre a un servei que exigeix “prestacions molt altes”

F.VILAPRINYÓ - T. CORTÈS

Fa un any i mig, la Generalitat de Catalunya va anunciar una auditoria que presentava com “la darrera” oportunitat de Monbus per revertir les queixes que hi havia per part dels usuaris sobre el servei del corredor Igualada-Barcelona, que fa la Hispano Igualadina, històrica empresa que ara és en mans del grup gallec. La indignació es va alimen-

tar més quan un dissabte, un aparell de la companyia va cremar del tot al bell mig del Bruc i l’Ajuntament d’Igualada va posar sobre la taula una querella. Els resultats de l’auditoria van produir que Ricard Font, Secretari General de Transports aleshores, anunciés que es rescindiria el contracte que vincula l’administració amb Monbus pel que fa a la línia Igualada-Barcelona. Era gairebé fa un any.

Des d’aleshores, el procés de rescissió –complexos tràmits jurídics en els quals l’empresa ha de presentar les seves al·legacions- ha anat en paral·lel a noves queixes per part dels usuaris. La polèmica continua també en el pla polític, on des de fa anys, la JERC ha instat repetidament a rescindir la concessió. Aquest estiu, sense que encara s’hagi resolt l’enrenou legal de la rescissió,

hi va haver importants incidències, de nou, amb aparells que es van avariar en ple trajecte entre la capital catalana i l’Anoia. Unes incidències que van motivar una reunió d’urgència entre els responsables de l’empresa i la Generalitat, en què l’administració va exigir a l’empresa “renovar” els autobusos que cobreixen la línia entre Igualada i Barcelona i la incorporació d’un novè vehicle.

“Estem aconseguint notables millores i els usuaris ho estan percebent” Cleto Vázquez Gerent de Monbus Catalunya F.VILAPRINYÓ - T. CORTÈS

¿Quines són les principals dificultats que afecten la qualitat del servei de Monbus d’Igualada a Barcelona? El servei Igualada-Barcelona és un servei d’alta qualitat i prestacions, com ho evidencia no sols el creixement continu del volum de passatge any darrera any, sinó també la satisfacció, que mesurem, dels usuaris en el mateix. Realitzem diàriament i en cada sentit ni més ni menys que 64 expedicions entre Igualada i Barcelona, 28 de les quals són directes i 34 de línia. No li puc amagar que l’entrada a Barcelona i les congestions de trànsit en hores punta, i per temporades, són les principals dificultats d’aquest servei. És en aquests dos sentits un servei d’alta qualitat però també d’alta exigència. Des de fa anys hi ha hagut moltes queixes dels usuaris del servei. Què els diria? Com li deia és un servei complex i exigent. I aquesta exigència s’ha reflectit tradicionalment en queixes; fins i tot bastant abans que fos gestionat per Monbus es va arribar a tallar l’autovia pels usuaris per protestar i demanar millores. Però el volum d’incidències s’ha reduït a menys de l’1% de les expedicions, el que suposa una ràtio de quali-

tat molt elevat.Estem aconseguint notables millores i els usuaris ho estan percebent. Hem posat un èmfasi especial a la nostra comunicació a través de les xarxes socials i a l’atenció als suggeriments que ens arriben a través d’elles o per les vies administratives oficials. Durant els mesos de juliol i agost hi ha hagut incidències amb autobusos que s’han avariat a la carretera. Hi ha un canvi de vehicles en aquesta època? S’utilitzen altres autobusos? No, els autobusos que prestaven el servei eren els habituals, els usats la resta de l’any i preceptivament autoritzats. En realitat les incidències es van concentrar en una setmana d’agost i van respondre a circumstàncies purament fortuïtes. I de fet es va acreditar davant l’Administració que els manteniments de la flota havien estat completats amb total correcció. Hi va haver una reunió d’urgència l’agost passat després d’algunes avaries. Quina és la posició de l’empresa per resoldre aquestes incidències si ja hi ha una voluntat de l’administració per rescindir el contracte? Les administracions, tant la local com l’autonòmica, han portat a terme una auditoria i unes inspeccions, el resultat de les quals està

usuaris satisfets i també respondre a les demandes de l’administració titular del servei; per això hem realitzat les actuacions necessàries per evidenciar la regularitat i eficàcia del servei i aclarir totes les incidències a requeriment seu. El servei s’ha mantingut i vigilat especialment en dos àmbits, la puntualitat, que és un repte lligat a la conflictivitat de les autovies per on circulen les expedicions, i també per garantir l’oferta de places en les expedicions amb més demanda ocasional.

Cleto Vázquez, en una parada de la línia Igualada-Barcelona

pendent de les al·legacions presentades. L’interès de l’empresa i el de les administracions és el mateix, prestar el millor servei possible als ciutadans. Per això, dins de les conclusions d’aquesta auditoria es va decidir de comú acord, entre l’empresa i l’Administració, anticipar la renovació del parc ja prevista. I així es va fer a l’agost, el que evidencia la voluntat de l’empresa. Ha canviat la política de la companyia des que la Generalitat va anunciar que obriria un expedient de caducitat? Som una empresa sensible a la inquietud dels usuaris. Volem tenir

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Entrevista completa al gerent de Monbus Catalunya Cleto Vázquez

En quin punt es troba aquest expedient? S’han contestat i justificat totes les demandes de l’administració. La companyia té previstes al·legacions o accions legals per mantenir el servei? Ja s’han realitzat les al·legacions als expedients inspectors i estan pendents de resolució definitiva. Els usuaris poden estar molt tranquils ja que seguiran comptant amb un servei de transport de qualitat i amb la garantia que atendrem els seus suggeriments per a continuar millorant. Com li deia abans, aquest és un servei d’alta exigència, que és un repte per a qualsevol empresa, l’administració ha de complir el seu paper, i li asseguro que nosaltres complirem el nostre.

octubre-novembre/2018

publicitat

societat

octubre-novembre/2018

La gestió de l’aigua

La governança de l’aigua i el model de gestió a la Conca, surten al carrer Les mobilitzacions s’estenen també a l’Anoia Sud, on algunes de les concessions venceran el 2021 i 2022

FRANCESC VILAPRINYÓ

Tres anys després que la plataforma es presentés a la comarca, aquestes setmanes Aigua és Vida porta al carrer les seves demandes per a una gestió pública de l’aigua. La demanda d’aquest col·lectiu, que a altres punts de la geografia catalana també ha desplegat molta activitat és que, en els tres municipis del centre de la comarca, on no hi ha ara per ara contracte regulat del servei municipal d’aigua, es passi a una gestió directa i pública. Es tracta d’Igualada, la Pobla i Vilanova del Camí. En tots tres municipis, la gestió va a càrrec de l’empresa Aigua de Rigat, participada en un 68% per Agbar i en un 32% per l’Ajuntament d’Igualada. Aigua és Vida considera que des del 2015, s’ha avançat ja que “els tres ajuntaments han acceptat fer una auditoria del servei per estudiar quins són els passos a seguir per resoldre el problema i quin és el cost econòmic d’assumir la gestió directa per part dels ajuntaments. L’auditoria, realitzada per la Diputació de Barcelona, ha desmostrat que la gestió pública és viable econòmicament: dos milions i mig entre els tres municipis”. Afirmen que “des que Agbar va comprar el 68% de l’empresa Aigua de Rigat, compartint la propietat amb l’Ajuntament d’Igualada, el preu ha pujat el 23’8%”. Assenyalen també “l’evidència de conflicte d’interes-

sos, amb regidors com Jordi Pont que estan cobrant d’Agbar per ser al Consell d’Administració de Rigat”. En aquest període “una part molt important de la ciutadania ja coneix el problema, però encara queda molta feina a fer que, considerem, hauria d’haver fet l’ajuntament d’Igualada: viure en democràcia no significa només votar, sinó tenir informada la gent i aquesta tasca no l’ha fet el govern de l’ajuntament d’Igualada. Al contrari, l’hem hagut de fer des de la plataforma Aigua és vida Anoia, una tasca realitzada a partir del voluntarisme i amb eines molt menys eficients que les de l’Ajuntament”. L’Ajuntament no es pronuncia sobre el model La manifestació, amb els lemes ‘Mulla’t per l’aigua pública’ i ‘L’aigua és un bé comú, no un negoci’ se celebrava aquest dissabte 27, al centre d’Igualada. N’hi ha prevista una altra a Piera, el 10 de novembre, enfocada a la situació de l’Anoia sud, on el contracte actual venç el 2021 i 2022 a Piera i Masquefa, respectivament. El posicionament de l’Ajuntament d’Igualada és coincidir en “la necessitat de fer la governança de l’aigua pública”, segons Jordi Pont, primer tinent d’alcalde. Les possibles divergències són entorn a qui ha de gestionar el servei un cop estigui municipalitzat.

Pont matisa que “ha estat precisament el nostre govern el que ha iniciat els tràmits per a municipalitzar el servei de l’aigua. Després, serà el moment que s’estudiï el model de gestió”. Per la seva part, fonts d’Aigua de Rigat han eludit entrar en el debat i afirmen que “ens cenyim a donar el millor servei a les usuàries i els usuaris”. El referèndum? Quatre partits s’han posicionat a Igualada a favor de la gestió directa, els de l’ala esquerra de l’Ajuntament: ERC, Socialistes, CUP i Decidim, ara amb la denominació d’el Comú d’Igualada. Per part dels altres dos partits, no hi ha hagut cap posicionament. El PDeCAT, que ostenta el govern, també ha evitat com a formació situar-se en una línia concreta i no assistirà a la manifestació com a tal, com també el PP. El primer tinent d’alcalde considera que en el model de gestió de l’aigua, dirigida per un ajuntament o per una empresa, “hi ha de tot. D’èxits i fracassos en qualsevol dels models possibles n’hi ha per triar i remenar. El que no podrem fer mai és posar en risc el servei i que se’n ressenteixi la qualitat i preu de l’aigua”. Una de les qüestions que la plataforma Aigua és Vida ha plantejat aquests tres darrers anys ha estat que, en darrera instància, sigui la mateixa ciutadania dels tres muni-

REFERÈNDUM L’Ajuntament d’Igualada descarta que es resolgui, un cop la governança estigui en mans de l’Ajuntament, com serà la gestió (si directa o concessionada), mitjançant un referèndum

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Prop d’un miler de persones reclamen la gestió pública de l’aigua a l’Anoia

cipis qui decideixi com es fa la gestió de l’aigua i si es fa de manera directa. Una opció que des del govern ja s’ha refredat diverses vegades. Jordi Pont, considerava, en declaracions als mitjans el mes passat, que “els referèndums no poden resoldre això. Ens hem d’ocupar de garantir el servei universal de l’aigua. Amb la governança pública farem el que no ha fet cap ajuntament des de 1920”. Els casos de Piera i Masquefa A diferència dels tres municipis de la Conca, segons Aigua és Vida, a Piera i a Masquefa hi ha contractes de concessió, però aquests s’acabaran durant el proper mandat. Aposten per una gestió pública i creuen que “en el cas de Piera especialment parlem d’una mala gestió i d’un preu exagerat, ja que és un dels municipis on més car es paga el rebut de l’aigua. A Piera hi ha set companyies que gestionen el servei d’aigua i una d’elles, Anaigua que és del grup Agbar, és l’empresa que gestiona a més pierencs i a la que s’acaba el contracte al 2022. Els aforaments, els elevats preus, les fuites de la xarxa i la manca de pressió d’aigua, ha fet que els veïns i veïnes de Piera hagin decidit sumar-se a la gestió pública i per ferho s’han sumat a la manifestació celebrada a Igualada, però també n’han organtizat una altra a Piera el 10 de novembre”.

foto mani

Prop d’un miler de persones es van manifestar el passat dissabte 27 d’octubre a Igualada reclamant la gestió pública de l’aigua. TCM

publireportatge

octubre-novembre/2018

Tendències ANOIADIARI

El 19 d’octubre la firma anglesa Superdry obria una botiga al carrer de l’Argent, en ple Nucli Antic d’Igualada. La iniciativa ha estat una aposta feta per Èlia Ferrer (Igualada, 1975) i la seva parella Juan Carlos De Luís (Ourense, 1968). Després de mesos per a la valoració del projecte el matrimoni va decidir apostar per la marca londinenca. Si iniciar una empresa d’aquestes característiques ja implica grans esforços, sumar-hi la participació en el Rec.018 ha significat invertir-hi un nombre d’hores incomptables, «hem passat les estones lliures de les darreres setmanes muntant l’interior de les dues botigues, escollint les peces que hi vendrem, encaixant i preparant les col·leccions, tant les noves a la botiga com les de temporades anteriors, per la pop-up store». El temps dels preparatius ha conclòs, les dues botigues estan ja en marxa i la inauguració oficial de Superdry al carrer de l’Argent es farà aviat: «després d’aquests dies, quan les agendes tornin a la normalitat, el 15 de novembre a la tarda farem una inauguració oficial amb pica-pica i música per a clients i fans de Superdry». Ella, agent de viatges en una agència local; ell, constructor i muntador d’interiors comercials. De la feina del Juan Carlos, muntador de les botigues de la firma Superdry a l’estat espanyol en va sorgir la idea. «Ja feia un parell d’anys que ens ho miràvem, ho vam valorar, vam trobar un local al carrer de l’Argent i al final ens vam tirar a la piscina!»

La línia de la firma anglesa s’ha fet un espai en la moda urbana per a totes les edats. «Superdry és una línia moderna, molt casual, que aquí a Igualada costa de trobar -comenta l’Èlia-. Té una estètica juvenil i encarada a totes les edats, on trobes propostes per anar modern i mudat. Hi ha molt públic adult, homes i dones, que busca aquesta imatge cada com més -assegura-». En la firma primen les jaquetes, les dessuadores, anoracs d’esquí i ofereix una àmplia gamma de vestuari, «com les peces TOP que exposem a l’entrada -indica-

Interior de la bnotiga Superdry situada al cèntric carrer comercial de l’Argent, a la capital de l’Anoia.

La firma del Regne Unit Superdry aterra a la capital anoienca de la mà d’una parella d’emprenedors La marca de moda urbana i casual tindrà presència amb estand propi durant els quatre dies del Rec.018 i que combinen anorac per al tronc i mànigues de punt amb entallats més moderns, per exemple». Els materials, teixits i el cotó utilitzats per a les col·leccions són de màxima qualitat. «Són peces que duren anys -detalla l’Èlia-». I la quantitat de modificacions en els patronatges, estampats, brodats o acabats que es fan per a cada temporada atorga exclusivitat en la peça i modernitat en cada col·lecció. A tot això cal sumar-hi línies com Lo último, «el que des de Superdry en diem càpsules -descriu ella, col·leccions especials que surten enmig d’una temporada. A més, la firma ofereix talles des de la XS fins a la XXXL. La col·lecció femenina per a l’estiu ha estat molt treballada. Venen unes peces brutals -anuncien-». Per a la parella, a la botiga pots emprovar-te la peça, mirar com et queda i rebre el tracte atent i personalitzat del nostre equip professional. «Aquests serveis no els trobes a la web, on tampoc hi ha tot el que tenim a la botiga i on a més, s’hi fa la compra que en diem freda -subratllen-». Com explica la parella, la categoria TOP és una de les claus de l’èxit de la firma. Són les peces que més es venen a Europa i per aquest motiu són posades a l’entrada. «És un estudi de mercat constant, -assegura el Juan Carlos-, cada tres mesos ens visiten unes visuals de la marca per reordenar la tenda i fins i tot, el fil musical està enllaçat amb Superdry Londres. Ara bé, també és una firma que busca conquerir no-

ves fronteres, com ho és l’aposta per la botiga d’Igualada». I quina aposta és aquesta? L’Èlia subratlla que «no hi ha botigues com aquesta en tota Catalunya». El Juan Carlos afegeix que «Superdry s’ha obert sempre en zones densament poblades com Barcelona, en llocs de pas, com els aeroports o també, en grans centres comercials i zones turístiques, com Calp, a Alacant, més petit que Igualada però amb gran rotació de gent». Per tercer any, Superdry participa en el Rec; aquest any de la mà de la parella igualadina Si bé les dues vegades que havia vingut Superdry al RecStores ho havia fet la firma de forma directa, els espais de la pop-up store al barri del Rec els havia muntat ja el Juan Carlos. Enguany hi participen amb l’autorització de la

firma. A la botiga del Rec.018 hi haurà 140m2 d’exposició de peces de roba Superdry. Segons explica el constructor «tant el RecStores com nosaltres estem oferint una bona publicitat, de moment hi ha bon feed-back i interès per la marca, ara a veure com funciona». La parella veu la participació en el festival de moda com una oportunitat per donar suport a la presència de Superdry a Igualada a llarg termini. «A la botiga Superdry del RecStores les peces que hem escollit són de temporades molt recents, amb els preus més ajustats, mentre que a la botiga del carrer de l’Argent hi tenim la temporada recent. Al client li pot agradar l’abric de temporada que tenim exposat a la botiga i a la vegada el mostrari que proposem per la botiga del Rec.018. Si li agraden, es pot comprar les dues peces».

L’Èlia i el Juan Carlos han obert les portes de Superdry a Igualada.

societat

octubre-novembre/2018

Tendències

Les compres a les botigues van acompanyades d’elements peculiars, com aquest 600, per ressaltar l’excepcionalitat de quatre dies en aquest barri. MARC VILA/REC.0

Torna el Rec.0: la metamorfosi del barri adober d’Igualada Del 7 al 10 de novembre el barri del Rec d’Igualada viurà una nova edició del Rec.0 Experimental Stores. Durant quatre dies el barri adober acollirà un centenar de marques de moda, més de 20 concerts i actuacions i una àmplia oferta gastronòmica amb 35 food trucks al llarg del circuit

100 MARQUES Un centenar de marques de moda ompliran les adoberies i pop-up stores del barri del Rec d’Igualada del 7 al 10 de novembre en una nova edició del Rec.0 Experimental Stores

ANOIADIARI

Fa nou anys al barri del Rec d’Igualada hi va començar una revolució; un grup de ciutadans va decidir impulsar el Rec.0 Experimental Stores, un festival de moda, de venda radical, de gastronomia, de música i de cultura. Des d’aleshores el barri del Rec ha anat experimentant la seva particular metamorfosi, gairebé com la que viuen els cucs de seda; de la crisàlide d’aquest barri en surten ales de colors llampants. I és que si alguna cosa podem afirmar és que el barri del Rec ja no és el mateix des que existeix el Rec.0. Dos cops l’any més de 120.000 visitants passen per aquest barri i a les entranyes de les velles adoberies s’hi situen pop-up stores de moda, botigues efímeres que donen una nova vida a aquest patrimoni industrial històric. És per això que el Rec.0 no és simplement un mercat de moda, sinó una experiència per al visitant: un circuit de botigues de moda en un barri industrial emblemàtic, una

MÉS ESPORT Creix l’oferta de roba esportiva amb marques especialitzades en esquí i esport de muntanya

Les bótes de les adoberies conviuen amb la moda.

MARC VILA/REC.0

aposta per la cultura amb concerts i actuacions i una oferta gastronòmica amb food trucks especialment seleccionats per representar diferents cultures i gustos. Ens endinsem al Rec.018?. Un centenar de marques i dissenyadors La 19a edició del Rec.0 arriba amb més moda que mai: un centenar de grans marques s’instal·laran al barri del Rec d’Igualada, transformant un total de 56 espais industrials en pop-up stores de moda. Aquestes marques se situaran en cinc gran zones repartides en un circuit urbà, obert a tothom, al barri del Rec. Entre les marques de moda participants s’hi troben Levi’s, New Balance, Adidas, Mango, Camper, Billabong, Reebok o Pepe Jeans, que ja han participat al Rec.0 en anteriors edicions, juntament amb noves incorporacions com Volcom, DC Shoes, Beatriz Furest, Indi & Cold, Acosta, Mintoday o Superdry. Les pop-up stores del Rec més

octubre-novembre/2018

publicitat

societat

octubre-novembre/2018

Tendències destacades es distribuiran en un circuit pels carrers del barri on es podran trobar, a més de les mencionades, Nice Things, Miriam Ponsa, Sita Murt, Dockers, Punto Blanco, Kickers, Txell Miras, Javier Simorra, Josep Abril, Antonio Miro, Textura, Kaotiko Barcelona, Castañer, Fox Head, Buff, Boxley, LTB Jeans, Nudie Jeans, Macson, Furest, Misako, Miss Me, Mus&Bombon, New Zealand Auckland, Sessùn, Samsoe&Samsoe, Geographical Norway, Privalia, Satorisan, Torras o Visionario. Novetat: S’amplia l’oferta esportiva Els amants de l’esquí i la muntanya no es poden perdre l’oferta de roba esportiva i complements, marques com Haglöfs, Rossignol o Tsunami, Spyder i Peak Performance desembarquen al Rec.018 amb grans descomptes. Una bona oportunitat per preparar-se per la temporada d’esquí, que ja està a tocar. La moda infantil, una de les grans protagonistes S’obrirà un nou pati i dues velles adoberies just al costat de Cal Granotes per ubicar-hi la zona de Reckids. La moda infantil comptarà amb grans firmes com Boboli, Tiny Cottons, Little Creative Factory, Chicco, Picnik i 1+ in the family, que se sumaran a Bean’s Barcelona, yporqué, Micu Micu, Mon Marcel o Little Lia by Beth. A més, al Pop Up Day RecKids hi passaran las marques més transgressores com Suindiatic, Cokoté, Anguè Anguè i Tresxics. Un market per al disseny emergent El disseny emergent creix i serà a un pati central del circuit on es podran trobar els dissenyadors consolidats amb els talents emergents. Els dissenyadors emergents se situaran a l’espai Rec Pop Up Day Estrella Damm, dissenyat com un petit market on cada dia hi ha un dissenyador diferent. En aquesta ocasió hi passaran un total de 24 marques com Colmillo de Morsa, Nona BCN, Heidi Soto, Killing Weekend, Batech, Mireia Playà o Micuxu entre d’altres. Aquests conviuran amb el talent consolidat de marques com Carlotaoms, Ssic and Paul, Who, Gorni Kramer, David Valls, Susi Sweet Dress, Jordi Rafart o Pau Esteve. Un viatge gastronòmic arreu del món El Rec.0 Experimental Stores arriba acompanyat en aquesta 19a edició del Rec Street Food més internacional i és que, a través dels seus 35 food trucks, el Rec.0 aposta per un viatge gastronòmic arreu del món. Cuina vinguda de tots els continents per acompanyar aquest festival de moda, cultura i gastronomia. Els més gourmets podran gaudir d’especialitats molts diferents, com la cuina oriental, la cuina italiana o la barbacoa americana, sense oblidar la gran aposta per la cuina

NOUS ESPAIS S’obren noves adoberies, com Cal Sagall, del segle XII, a la plaça de Cal Granotes, on s’instal·larà l’oferta infantil del RecKids GASTONOMIA Més de 35 food trucks amb cuina d’arreu del món i una àmolia oferta vegana, vegetariana i grluten free formaran l’espai gastronòmic del Rec Els espais de restauració i esbarjo segueixen sent un atractiu del festival. MARC VILA/REC.0

MÚSICA un total de 23 concerts i sessions de Dj es convertiran en la soundtrack del Rec.018 RECMEETING El Recmeeting parlarà sobre l’esport com a estil de vida i comptarà amb la corredora Núria Picas i la nutricionista Sandra Sardina

La música és una de les constants dels quatre dies. MARC VILA/REC.0

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

Compte enrere de cara al Rec.018 que estrena diversos espais nous

El Rec Kids, una aposta per oferir productes al públic més jove. MARC VILA/REC.0

Que no hi falti la música! L’oferta cultural, amb un total de cinc espais distribuïts al llarg del circuit, es converteix en un complement indispensable durant els quatre dies de l’esdeveniment. L’escenari Estrella Damm acollirà la programació més potent, amb grups com Chet, Root Diamonds, Miss Loopita, Mar Gabarre, Red Rombo o la cantant Beth. A l’escenari El Bandarra es podrà escoltar la millor música electrònica, a l’escenari Creueta la música més íntima amb Anaïs Vila o Albert Gàmez; i els Dj seran a l’escenari Dj Estrella Damm amb l’actuació especial del Dj de Ràdio

Flaixbac, Andreu Presas, a més de Dj Gretaylosgarpo, Agharta, Dj Fixi, David Dàmaso, Albeta Franklin, Dj PD Efa o Dj Brown. En total, 23 concerts i sessions que es convertiran en la soundtrack del Rec.018. Dissabte al matí serà el torn de les activitats infantils, que es podran trobar al llarg de tot el recorregut del Rec.0 i que estaran dirigides a nens i nenes de totes les edats. La nova zona de Reckids a la baixada de la Unió, davant de Cal Granotes, comptarà amb diverses activitats per als més petits com contes i tallers.

mediterrània, seguint els valors de proximitat i qualitat de l’slow food. S’amplia, també, l’oferta de cuina amb productes ecològics, cuina vegetariana, vegana i per a celíacs. En total, mitja dotzena de food trucks estan especialitzats en cuina vegana i vegetariana i tres food trucks aposten per una cuina gluten free. El patrocinador oficial del Rec.0 Experimental és Estrella Damm, patrocinador des de la primera edició del Rec.0, que té presència al festival de moda amb dos patis que compten amb escenaris i dues barres d’Estrella, on es regala una cervesa per cada tiquet de compra superior a 30€. El Rec.0 també té el suport d’El Bandarra, un vermut artesà comercialitzat per Democratic Wines i elaborat al Penedès, la britànica Fever-Tree, una tònica Premium feta amb ingredients naturals cultivats amb mètodes tradicionals, i les empreses catalanes Ametller Origen, un ambiciós projecte de producció agrícola, elaboració de productes al Penedès i comercialització arreu del país, i Simón Coll Xocolaters, amb tradició xocolatera des de 1840. S’obren nous espais: les adoberies Cal Segall i Cal Valls L’obertura de nous espais del barri, com l’adoberia Cal Segall, del segle XVII, o Cal Valls, a la baixada de la Unió i la placeta al costat de Cal Granotes, serà sens dubte un dels nous atractius del circuit Rec.018. Aquestes noves adoberies no només amplien la capacitat del circuit on, en aquest cas, s’instal·laran les marques infantils, sinó que contribueixen a divulgar l’incalculable patrimoni del barri del Rec d’Igualada. La corredora Núria Picas, al Recmeeting El divendres 9 de novembre, a les 19h, tindrà lloc una nova edició del Recmeeting, un debat sobre temes vinculats al Rec. Aquesta vegada la xerrada girarà entorn de l’esport com a estil de vida i comptarà amb la presència de la corredora Núria Picas i la nutricionista Sandra Sardina. La xerrada estarà moderada per la periodista i influencer Maria Almenar, comptarà amb la col·laboració d’Ametller Origen i Buff i tindrà lloc a l’espai cultural del restaurant Somiatruites. Capgirant el Rec Sens dubte, el Rec.0 és un esdeveniment que capgira el barri del Rec; aconsegueix transformar un vell barri adober en l’epicentre de la moda, la cultura i la gastronomia, encara que només sigui dos cops l’any i durant quatre dies. Sembla, però, que el Rec.0 és el començament d’alguna cosa que va més enllà d’un gran esdeveniment, és la constatació que aquest barri industrial es pot proposar ser el que vulgui, és la demostració d’un potencial que restava amagat. És l’inici de la metamorfosi d’un barri, ara només falta que la papallona trenqui la crisàlide i alci el vol.

octubre-novembre/2018

publicitat

societat

octubre-novembre/2018

Sostenibilitat

Igualada genera menys residus però segueix lluny dels objectius en reciclatge Les poblacions de la comarca estan totes per sota de la mitjana catalana de recollida selectiva neta

FRANCESC VILAPRINYÓ

El 2016 Igualada va baixar per primer cop des que hi ha registres de les 20.000 tones de residus generades. El passat 2017 va seguir la tendència a la baixa, amb 19.267 tones, molt a prop de l’objectiu que es va fixar en el marc normatiu català. La fita pel 2020 és generar menys de 19.142 tones, un objectiu plenament factible ara. Cobert aquest front, n’hi ha un altre que sembla molt més llunyà. La recollida selectiva bruta en les diferents fraccions a Igualada és d’un percentatge de 30,83% dels residus en la recollida selectiva en brut, mentre que en net cau quatre punts més; el 2020 hauria de ser del 50%. Les directives europees marquen els residus domèstics i comercials destinats a la preparació per la reutilització i reciclatge de les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic, bioresidus i altres, haurien de suposar d’aquí a dos anys la meitat del pes total generat al municipi. De fet, ara mateix cap municipi de la comarca s’acosta ni tan sols al 40% en l’índex net. Copons, amb un 38,46%, continua un any més sent la població que més i millor recicla. Els altres ajuntaments que presenten millors índexs són també del nord: Calaf, Sant Pere Sallavinera i Pujalt. De tots aquests municipis, només Calaf és una població de tamany gran. Els altres, a penes superen els 200 habitants. Cap al pagament per generació A la Catalunya Central, la problemàtica no és únicament els baixos índexs de reciclatge d’algunes

L’inici de la recollida porta a porta es va fer a Tous i Jorba. CONSELL COMARCAL DE L’ANOIA

comarques (de totes, l’Anoia és que pitjor fa la selecció), sinó també la generació de residus. L’any 2018, el cànon per disposició en abocador passarà dels 30 euros als 35,60 euros per tona; i el gravamen per incineració, dels 14,50 euros als 17,80 euros per tona. Un encariment ha comportat que molts municipis estiguin estudiant adoptar models i sistemes de recollida més eficients que els permetin portar menys fracció resta a disposició. Des de Junyfa 2018 cinc mesos, hi ha 22 municipis de l’Anoia que han encetat el nou sistema, basat en el porta a porta i en les àrees tancades. En aquest horitzó on cada cop caldrà pagar més per la fracció resta, és a dir, els residus que no es poden aprofitar, la reducció dels residus generats és una bona notícia. L’any passat, cada igualadí va generar de promig 1,34 quilos per habitant i dia. Una disminució sensible respecte els 1,39 quilos de l’any 2016.

Ara mateix, la mitjana comarcal és d’1,45 quilos per habitant i dia, que se situa per sobre de la mitjana de Catalunya d’1,40 quilos per habitant i dia. Hi ha tres municipis de la comarca que superen els 700 quilograms per habitant i any, cas de Cabrera d’Anoia, Piera i Masquefa. Dupliquen el que genera un habitant de Carme o Vallbona cada any. El “turisme d’escombraries” Hi ha un nou factor que pot distorsionar les dades de generació de residus, com és l’anomenat “turisme d’escombraries”. Un dels tinents d’alcalde de Vilanova del Camí es queixava de l’abocament als polígons de voluminosos provinents dels pobles on ha començat el nou sistema. Va ser respost pel conseller comarcal de Medi Ambient, David Sànchez, que recordava que el fenomen fins ara l’havien patit també les petites poblacions en al-

MITJANA COMARCAL ALTA Una de les problemàtiques de la comarca és l’alta xifra de generació de residus, clarament per sobre de la mitjana catalana. Cada anoienc genera, com a promig, 1,45 quilos d’escombraries cada dia.

guns casos. Per la seva part, el primer tinent d’alcalde d’Igualada, Jordi Pont, matisa que cal estar alerta sobre quin efecte tindrà la implantació de la recollida porta a porta a resta de la comarca ja que, des del maig, hem vist com la recollida de residus s’incrementava en pràcticament un 3%”. Pont avança que també hi haurà “la introducció de la recollida porta a porta de la fracció orgànica entre els grans productors, 15 l’adopció de mesures de recollida selectiva en actes i esdeveniments, el reforç en el servei de recollida de cartró comercial i la instal·lació de nous contenidors a la via pública, especialment d’envasos”. També es preveu a Igualada, en el cas del polígon de Les Comes, el repartiment de nous contenidors d’ús exclusiu per cada empresa. D’aquesta manera, es podrà començar a aplicar el sistema de pagament per generació, “més just i equitatiu”.

publicitat

octubre-novembre/2018

Converses

La ficció en femení

Conversem amb l’equip de la sèrie de Televisió de Catalunya “Com si fos ahir” Amb la participació de: Sònia Sànchez, directora; Lara Sendim, guionista; Silvia Bel i Alicia González Laa, actrius, i Miriam Porté, de Dones Visuals. Modera: Mireia Rubio, periodista i escriptora Es projectarà el capítol inèdit nº 266 de la sèrie

Dimecres 21 de novembre de 2018 / 20 h. / Teatre Municipal l’Ateneu / Igualada Dins la programació del 16è Zoom Festival d’Igualada ORGANITZEN:

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

UNA INICIATIVA POSSIBLE GRÀCIES A:

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

AMB EL SUPORT DE:

societat

octubre-novembre/2018

Mobilitat TONI CORTÈS MINGUET

Els patinets elèctrics han començat a formar part del paisatge urbà de les nostres ciutats. I sembla que ho fan per quedar-s’hi... i multiplicar-se exponencialment. Aquests artefactes han passat de ser una joguina infantil a un mitjà de transport i mobilitat cada vegada més estès entre públics de totes les edats. A Igualada, els podem comprar des dels comerços especialitzats fins a les botigues d’electrodomèstics, tot i que la majoria d’usuaris els adquireixen a través d’Internet. La venda de patinets elèctrics ha augmentat de manera espectacular en els darrers mesos, sobretot des d’abans de l’estiu. En aquest període, a Catalunya, les vendes s’han triplicat i fins i tot en alguns grans centres comercials, les vendes han augmentat fins a un 800%. Els mateixos venedors ho confirmen. Enric Casanovas, d’ABA Cicles d’Igualada, afirma que “a Catalunya, sobretot a Barcelona, hi ha un gran boom de patinets i bicicletes elèctriques i a Igualada també se’n comencen a veure molts. Cada vegada és...” Els venedors preveuen que serà una de les estrelles dels regals d’aquestes festes nadalenques. Models i preus Hi ha molts models i preus. N’hi ha per a canalla fins a més sofisticats. Els preus poden anar dels 150 euros fins als 3000 euros (o més). A Internet es poden comprar models, com el xinès Xaomi, per uns 300-400 euros, tot i que els experts assenyalen que el preu d’un patinet elèctric amb unes bones prestacions oscil·la entre els 500 i 600 euros, i poden arribar fins als 1000 euros si es busca un model lleuger, amb una bona potència i amb una major autonomia. L’Enric Casanovas remarca que “molta gent els compra per Internet i després es troben que aquí no hi ha recanvis; mentre que en establiments especialitzats com el nostre els oferim un servei de postvenda” Perfils d’usuaris El responsable de la botiga ABA Cicles destaca que els patinets elèctrics “s’han convetit en l’última moda en mobilitat urbana” i n’assenyala alguns avantatges, com “la seva lleugeresa; la seva còmoda portabilitat, ja que el pots entrar al bus, a l’escola o a la feina; el seu baix cost i que permet fer trajectes urbans sense esforç físic”. La consciència mediambiental és, també, un factor important a l’hora d’apuntar-se al boom del patinet elèctric. L’Enric Casanovas també explica que el perfil de client és variat: des de la canalla que el tenen com una joguina; passant pels joves, que el fan servir com a mitjà de transport per anar a estudiar, o els pares i mares que l’utilitzen per portar els nens a l’escola, fins als adults que el fan servir per anar a treballar. També l’usen persones adultes que no tenen carnet de

Els patinets elèctrics: els nous veïns Els municipis, com Igualada, han d’adaptar les seves ordenances per evitar problemes de convivència i regular l’ús d’uns vehicles que comencen a ser freqüents als carrers

conduir i han trobat en el patinet elèctric una bona alternativa per desplaçar-se per la ciutat, convertint-se en una pràctica solució per als problemes de mobilitat urbana. En molts casos, es tracta de persones que abans utilitzaven la bicicleta o la moto i ara s’han passat al patinet elèctric. El model Barcelona L’auge dels patinets elèctrics i la seva cada vegada major presència als nostres carrers i places, ha originat alguns problemes de convivència amb altres vehicles i, especialment, amb els vianants. A Barcelona i en ciutats turístiques de la costa, el boom del patinet elèctric i d’altres vehicles, com les bicicletes elèctriques, els segways o els hoverboards, ha originat autèntics conflictes. Cada municipi ha de regular, a través d’una ordenança, l’ús d’aquests vehicles a la via pública. Es tracta d’uns vehicles que poden ser molt útils per a trajectes urbans, però que també poden arribar a ser perillosos, tant per al seu conductor com per als vianants o ciclistes. La ràpida proliferació d’aquests vehicles ha sorprès els ajuntaments d’arreu del país. Barcelona va ser pionera i amb la seva regulació avançada és un referent per a la resta de municipis. A Barcelona es va modificar, el juny del 2017, l’ordenança de ciculació de vianants i vehicles per regular aquests vehicles de mobilitat personal. Inicialment, aquesta ordenança s’orientava a delimitar l’ús dels segway i altres aparells utilitzats per empreses turístiques. Amb el temps, i l’esclat d’aquests nous aparells, ha acabat sent la base per establir les normes de convivència urbana per als usuaris d’altres vehicles, com el patinet elèctric. Amb aquesta normativa, Barcelona va treure, almenys sobre el paper, els patinets elèctrics de les voreres. Així, aquests ginys no poden circular, doncs, per les voreres, només poden circular pels carrils bici, els carrers de plataforma única, els carrers 30 i pels parcs. També en regula la velocitat. Els patinets elèctrics i plataformes de dues rodes, els hoverboards, poden assolir una velocitat màxima de 20 quilòmetres per hora, mentre que els segway i els patinets elèctrics de grans dimensions, poden

Un home circula per la Rambla amb el seu patinet elèctric. TCM

arribar fins als 30 quilòmetres per hora com a màxim, en carrils bicis segregats o calçades. Els ginys més potents, tot i aquestes acotacions, poden superar els 40 quilòmetres per hora. Ara, els patins comparteixen -o han de compartirespai amb les bicicletes i a la capital catalana ha sorgit un nou conflicte de convivència, ara entre els usuaris dels patinets elèctrics i els de les bicicletes convencionals. Les infraccions i la vulneració de la normativa que regula els vehicles de mobilitat personal dificulten la convivència amb altres ciutadans. L’edat mínima per conduir aquests ginys elèctrics és de 16 anys i, pel que fa al casc, només és obligatori per als patinets de mides més grans i es recomana en els petits. A Barcelona, les sancions van dels 100 i 500 euros en funció de la imprudència de la infracció. Els ajuntaments han de reaccionar “Barcelona és un referent per a tots els municipis, com Igualada, i s’hi va posar per regular un problema

COMPETÈNCIES Els ajuntaments tenen la potestat de regular per on poden circular aquests tipus de vehicles de mobilitat individual. En el cas d’Igualada, estan esperant un document marc que està elaborant la Diputació de Barcelona. Mentre, els ens locals i els comerços especialitzats reclamen que els òrgans competents -en aquest cas la DGT- regulin la seva homologació.

turístic i, de passada, ho acaba regulant tot” explica Jordi Pont, regidor de Qualitat Urbana i Interior de l’Ajuntament d’Igualada.Un dels elements interessants de l’ordenança barcelonina és, segons el regidor igualadí, “la classificació que fa dels vehicles de mobilitat individual i quines limitacions té cada categoria”. L’Ajuntament d’Igualada, afegeix, “està a l’espera que la Diputació de Barcelona, basant-se també en gran part en la normativa de la capital, tregui una ordenança marc amb unes recomanacions perquè els municipis les puguin adaptar a les seves necessitats i situacions particulars”. L’ordenança municipal de circulació d’Igualada és antiga i ha quedat desfassada, sobretot amb la incorporació de nous trams peatonals, carrers 30, etc. i l’aparició i eclosió de nous vehicles. “No volem començar un llarg procés de redacció de l’ordenança, no pensem tocar d’entrada res de la nostra ordenança fins que tinguem damunt la taula una proposta, que sembla que arribarà bastant ràpid” assenyala Pont. Un dels grans problemes, que ja posava damunt la taula Enric Casanovas, és que aquests vehicles no estan homologats. L’absència d’una homologació tècnica dels vehicles -com poden tenir, per exemple, les motocicletes- impedeix un control efectiu per part dels ajuntaments o les policies municipals. Els ajuntaments tenen la potestat de regular per on podran circular, en cada cas, aquests vehicles, però algú ha d’homologar-los per tal que tinguin una certificació tècnica com la resta de vehicles i una identifiació. Qui? Les competències són de la Dirección General de Tránsito (DGT) A Barcelona només han de tenir assegurança els que tenen una activitat econòmica: guies turístics, transport de passatgers o mercaderies, etc. Els particulars no han d’estar assegurats, perquè es tracta de vehicles que no han de passar cap homologació legal de motors. Aquest és un tema que la DGT haurà de solucionar. aquests vehicles haurien de tenir una assegurança, com també l’haurien de tenir les bicicletes” assenyala Jordi Pont. “Tot això és un món nou. Tot va molt ràpid. És imparable” afegeix el regidor igualadí. Els ajuntaments també han de tenir en compte aquests nous hàbits de mobilitat a l’hora de planificar el futur dels seus municipis. “L’aparició de tot el tema elèctric pot canviar moltes coses. Per això, per exemple, en el projecte de remodelació del polígon industrial, consolidem un carril bici a tot el polígon. Potser, en poc temps, molta gent es desplaçarà a treballar-hi en patinets elèctrics”, assenyala Jordi Pont. El passat 23 d’octubre una dona que circulava en patinet elèctric era atropellada per un camió. Es tracta de la primera víctima mortal registrada en un cas d’accident amb aquest tipus de vehicle.

octubre-novembre/2018

publicitat

societat

octubre-novembre/2018

Xarxes

La ‘usurpació’ via whatsapp posa en alerta els Mossos, amb deu casos a l’Anoia La policia catalana alerta d’un engany que fa que les víctimes perdin el seu compte de whatsapp, amb les seves converses i contactes, que passen a mans de tercers que poden fer servir la informació

CONTACTE Els estafadors simulen ser un dels contactes habituals de la víctima i li demanen que enviï pel whatsapp un codi rebut via SMS. La víctima, si ho fa, es trobarà en breu amb el seu compte de whatsapp bloquejat i amb moltes dificultats per recuperar-lo

FRANCESC VILAPRINYÓ

El robatori dels seus comptes de whatsapp per part d’un desconegut. Els Mossos han alertat aquests dies de l’existència d’un engany que ocasiona la pèrdua del compte de missatgeria instantània i el que comporta: un tercer passa a tenir en el seu poder tots els contactes del telèfon i també la informació que contenen els missatges. La primera notícia d’aquest engany la van tenir els Mossos el 3 d’octubre. En el mig mes posterior, se n’han detectat fins a deu casos a la comarca de l’Anoia. Esperar un SMS Quan es va desvetllar aquesta estafa, fonts de la policia catalana xifraven en 13 els casos que s’havien produït a la Catalunya Central, que poden ser més. Moltes persones poden no haver-ho denunciat. El procediment de l’engany comença amb un conegut, amic o familiar (que està sent suplantat), que és un contacte telefònic, envia un missatge a través del whatsapp a la víctima. Demana a qui ha rebut el whatsapp que li faciliti un codi que rebrà per SMS. Rebut l’SMS, la víctima facilita el codi a través del whatsapp. I, pocs segons després, l’aplicació del popular servei de missatgeria instantània queda bloquejada a la persona que ha facilitat informació. El fet és que des de principis d’octubre, hi ha deu persones de la comarca de l’Anoia que han denunciat aquest cas, moltes d’elles connectades entre si, segons afir-

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Els Mossos alerten d’almenys deu casos a l’Anoia de “robatoris de compte de whatsapp”

Captura de pantalla d’una estafa realitzada a través de l’aplicació Whatsapp MOSSOS D’ESQUADRA

men els Mossos d’Esquadra. Els ‘usurpadors’ del compte, doncs, un cop s’han apoderat dels contactes de la víctima, procedeixen a intentar el mateix mecanisme d’engany amb tots aquells que estan a la seva agenda. Hi ha persones, però, que han esquivat l’estafa ja que, una vegada han rebut la petició, truquen directament al seu conegut. En certs casos, les persones que anaven a ser víctimes de l’engany han pogut evitar-lo en adonar-se que la petició era en uns termes o una llengua que no són els del seu contacte habitual. En alerta Els Mossos volen posar en alerta a la població davant aquests casos, que també s’han registrat al Berguedà i al Solsonès, i que permeten a persones no identificades apropiar-se del whatsapp i, per tant, d’informació dels contactes i dels missatges que s’han tramès. La víctima, en enviar el codi, repeteix l’operació que es fa quan s’instal·la el servei, només que li està facilitant a un desconegut el seu compte de whatsapp perquè se n’apropiï, mentre al seu telèfon l’aplicació quedarà bloquejada. Així, fonts policials apunten que “tot i que algunes persones ja han pogut recuperar les seves dades i els seus comptes, molts afectats encara no l’han pogut recuperar”. La policia adverteix que “no n’hi pot haver prou a reinstal·lar-se l’aplicació”. Els casos estan proliferant i els Mossos remarquen que n’hi podria haver més dels que s’han conegut.

octubre-novembre/2018

publicitat

societat

octubre-novembre/2018

Ensenyament

L’escola Garcia Fossas és un dels cinc centres d’infantil i primària públics d’Igualada. TCM

L’escola pública d’Igualada es veu agreujada per les ràtios d’alumnes a les aules La FAPAC argumenta que els alumnes que arriben al llarg del curs van a parar a unes escoles públiques ja força saturades, mentre que els centres concertats tenen aules amb una quinzena d’infants que a penes s’amplien i permeten un ensenyament de més qualitat

FRANCESC VILAPRINYÓ

La diferència de la ràtio d’alumnes per classe entre els centres públics d’Igualada, cinc, amb la resta, que són concertats, és un dels cavalls de batalla de la FAPAC, Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya, a l’Anoia. Segons les dades que han fet públiques les darreres setmanes, hi ha una gran diferenciació entre uns i altres centres en el número d’alumnes que hi ha a cada aula. Especialment, en els cursos d’infants nascuts a partir de 2011. La FAPAC exposa que “algunes escoles privades a les que se’ls ha concedit dos concerts educatius, que equivaldria a unes 50 places en total, només tenen una trentena d’inscrits. Per tant, els sobren 13, 14, 15… i fins a 19 places”. Això, segons l’entitat, permet treballar amb grups molt reduïts d’alumnes, una quinzena d’alumnes per aula. I, en canvi, a la xarxa pública “s’hi amplien ràtios i hi ha línies amb fins a 27 infants a classe”. Un greuge, ja que la qualitat i l’atenció als infants en aquest centre públic “no

és la mateixa en una i altra xarxa, sí un professor o professora ha de treballar amb el doble d’alumnes” La matrícula viva L’arrel d’aquesta assimetria entre els centres concertats i públics seria, segons la FAPAC, en com es distribueixen els alumnes que arriben una vegada ha arrencat el curs, els alumnes de l’anomenada “matrícula viva”. Segons l’entitat “el nou alumnat que arriba a durant el curs va a parar majoritàriament cap a la xarxa pública”. Les dades a les que ha accedit Anoiadiari assenyalen que gairevé sis de cada deu alumnes va a parar a les escoles públiques. Ara bé, la Generalitat addueix que hi ha diferents criteris que ho justifiquen. Aquestes matriculacions es fan a través de la Comissió de Garanties, un òrgan que “compta amb representants dels centres públics, dels concertats, de l’Ajuntament i d’Inspecció. Fins aquest octubre s’han fet quatre reunions ja. Per tant, no és una decisió arbitrària”. Els criteris que s’empren per a l’elecció dels

centres són “en primer lloc l’opció dels pares; en segon terme, si hi ha criteris de proximitat i, finalment, si tenen germans escolaritzats ja al centre”. Segons el Departament d’Ensenyament, els casos més freqüents són “famílies que tornen a la ciutat. En aquest cas, els seus fills i filles es tornen a escolaritzar als centres on ja havien cursat estudis. També hi ha molt pes el reagrupament familiar: es porta els infants a escoles on ja hi tenen germans” afirmen des de la Generalitat. A Igualada es poden arribar a gestionar 200 casos de matrícula viva al llarg d’un curs escolar. Les AMPA dels centres públics manifesten que “hi ha un greuge quan els cinc centres públics d’Igualada ofereixen només un 37% de les places en les preinscripcions a la primavera i acaben assumint el 58,5% dels alumnes de matrícula viva un cop començat el curs”. Exigeixen canvis En el cas igualadí, la FAPAC té sobre la taula que els seus serveis jurídics estudiïn “la continuïtat

UNS 200 CASOS CADA CURS Al llarg de cada curs escolar, els darrers anys, ha arribat un promig de dos centenars d’alumnes que s’han d’incorporar a uns grups que ja estaven constituïts.

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

La FAPAC vol un Pla Educatiu de Ciutat a Igualada davant “la massificació de la pública”

d’alguna de les línies concertades”. Manifesten que “segons la llei d’educació, les escoles concertades s’han de corresponsabilitzar d’un sector més gran de l’alumnat”. Amb els números a la mà, assenyalen que les cinc escoles públiques -i les seves vuit línies- sumen una dotzena de vacants; en el cas de les nou escoles concertades, les vacants s’eleven a 30 places, segons les dades que aporta l’entitat. Així, l’associació posa en dubte “si el Departament d’Ensenyament, els seus serveis d’Inspecció d’Educació i l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) d’Igualada, vetllen pel compliment de la llei en qüestió, en tant que no es percep un equilibri real en l’escolarització del nou alumnat”. Consideren que “hi ha una política manifesta del 2011 ençà d’afavoriment de l’escola concertada”, a la que se li mantenen els “concerts educatius amb ràtios realment baixes, donant lloc a una xarxa educativa elitista: tenen pocs nens a l’aula, però compten amb recursos suficients com per atendre’n ben bé el doble”.

octubre-novembre/2018

publicitat

publireportatge

octubre-novembre/2018

Vulnerabilitat

Aigua de Rigat ha destinat 32.000 euros per a fons socials a l’Anoia en el període 2016-2018 Més de 190 llars anoienques s’hi han acollit des del 2016

Els 6 municipis anoiencs on Aigua de Rigat gestiona el servei municipal d’aigua disposen de fons socials per garantir el subministrament a les persones que pateixen una situació de vulnerabilitat econòmica. El fons social és un ajut que aporta Aigua de Rigat per cobrir les factures d’aigua impagades de persones vulnerables, amb l’objectiu de contribuir a superar la situació

de risc en què es troben. La companyia va crear els primers instruments de suport a les llars l’any 2012, tres anys abans que s’aprovés al Parlament de Catalunya la llei contra la pobresa energètica. El fons social s’aplica sobre la totalitat o una part de la factura de l’aigua i és compatible amb altres bonificacions. L’aplicació del fons queda supeditada a la vigència d’un conveni en-

tre l’ajuntament i la companyia. “Ens sentim interpel·lats pel benestar dels nostres usuaris. Treballem perquè fer front a la factura de l’aigua no sigui un problema per a les llars amb dificultats econòmiques”, sosté David Gall, gerent de l’empresa. En total, en el període 2016 - 2019, aquests fons socials a l’Anoia hauran estat dotats amb 42.000 euros per part

d’Aigua de Rigat. D’aquesta manera, des del 2016, més de 190 llars anoienques s’han acollit a aquest ajut. “Darrera d’aquestes xifres hi ha veïns i veïnes dels nostres pobles o ciutats a qui, des d’Aigua de Rigat, volem ajudar. Respon a la nostra vocació de servei i és un dels nostres petits granets de sorra a la societat”, reconeix Gall. Aigua de Rigat gestiona els fons so-

publireportatge

octubre-novembre/2018

Vulnerabilitat cials conjuntament amb els serveis socials dels consistoris. En aquest sentit, el gerent de la companyia ressalta que el “tàndem entre empreses i administració local és imprescindible” perquè aquesta col·laboració esdevé “absolutament bàsica per actuar de manera coordinada i eficaç”. “La seva proximitat amb els ciutadans permet que puguem conèixer i atendre aquests casos particulars i complexes”, subratlla. El procediment per identificar usuaris vulnerables consisteix en què els serveis socials o els propis interessats fan arribar a la companyia els informes de vulnerabilitat, o bé aquesta identificació es produeix quan l’empresa comunica als serveis socials l’impagament de dues o més factures d’un usuari, quatre mesos després d’haver emès la primera factura i d’haver-ne fet una reclamació. Després, en un termini màxim de dos mesos, els ajuntaments informen a la companyia sobre si l’usuari en qüestió es troba en situació de vulnerabilitat i, en cas afirmatiu, Aigua de Rigat aplica l’ajuda compensant les factures que els serveis socials determinen. Altres ajuts i bonificacions El fons social n’és una modalitat, però les llars disposen d’altres mecanismes de suport per als usuaris vulnerables. Un d’ells és la tarifa social del cànon de l’aigua, una bonificació aplicable a l’habitatge habitual, sempre que es faci un consum responsable i no se superi el límit del primer tram, 27m3 per trimestre (o l’equivalent en cas de família nombrosa). Un altre mecanisme és la tarifa social de l’aigua, una reducció de l’import de servei de l’aigua per a famílies nombroses. Per poder-s’hi acollir, l’usuari ha de certificar la seva condició de família nombrosa mitjançant el títol acreditatiu que emet la Generalitat de Catalunya. Aigua de Rigat també ofereix compromisos de pagament sense interessos. Es tracta d’acords de finançament negociat sense interessos del deute d’aquelles persones que tenen dificultats per pagar. La companyia ha arribat a acords de pagament amb 114 llars. “El nostre grau de responsabilitat amb el conjunt de la societat és un compromís intrínsec de la companyia i és inherent al servei que oferim. Ho demostra el nostre compromís social, però també les nostres accions per a la protecció de l’entorn, en la nostra aposta per les tecnologies avançades i netes, en la nostra inversió en innovació o en la nostra implicació per estendre i millorar l’accés a l’aigua”, sentencia Gall. Col·laboració amb les iniciatives socials locals A més, Aigua de Rigat participa a la Taula per la pobresa juntament amb altres entitats d’Igualada, com l’Oficina Municipal d’Atenció al Consumidor, Serveis Socials i Càritas, entre d’altres. L’objectiu de la Taula és definir accions per detectar i pal·liar la pobresa energètica a les llars de la població. La companyia també intervé regularment en diferents tallers amb col·lectius en situació de vulnerabilitat per explicar com interpretar la factura, com tramitar el cànon social o bé mesures d’estalvi. El passat 16 d’octubre, per exemple, la companyia juntament amb l’OMIC van impartir un taller pràctic adreçat a les famílies que havien participat a les auditories energètiques organitzades per l’Ajuntament d’Igualada. En aquest taller se’ls va informar d’aspectes com les bonificacions al seu abast, l’ampliació de trams, etc.

política

octubre-novembre/2018 PIERA El segon municipi més gran de la comarca és on es coneixen més candidats confirmats. Ho seran els dos alcaldes que han compartit coalició aquests quatre anys, Jordi Madrid (ERC) i Josep Llopart (PDeCAT), Sandra Bernad -actual edil dels Comuns- i Javier Perellón, un dels regidors socialistes del darrer govern del PSC (2007-2011)

política

La cursa electoral pren forma a Igualada i Vilanova, a set mesos dels comicis Enric Conill i Jordi Cuadras són els noms confirmats a Igualada; la CUP vol forjar una força d’esquerra rupturista i autoderminista

FRANCESC VILAPRINYÓ

Queda per saber si Marc Castells repetirà com a alcaldable, si ho farà el veterà Joan Agramunt pel PP i qui estarà al capdavant dels cupaires. Però la cursa electoral a Igualada es perfila. La irrupció de Jordi Cuadras, que s’ofereix a encapçalar una candidatura de figures independents recolzada per PSC i Comuns, i el nou format que proposa la CUP a Igualada, a més de la coneguda proposta d’Enric Conill al capdavant dels republicans, defineixen gairebé com concorrerà el progressisme igualadí i l’esquerra a les eleccions municipals del 2019. Ara mateix, la incògnita és com es decantarà l’espai dels Comuns, que podria no anar en pes amb Cuadras. El Comú d’Igualada s’ha reunit i ha valorat les dues propostes, ja que la CUP fa unes setmanes ha exposat que tindrà una estratègia municipalista i renunciarà a la marca per a les municipals. Una estesa de mà al sector sobiranista dels Comuns que no ho veu amb mals ulls. Hi ha un debat intern en el si del que era Igualada Decidim i en breu hi ha d’haver noves trobades.

La CUP, amb nou format La CUP -de cara al 2019- vol fer “una clara distinció entre l’àmbit nacional i el local que permeti l’impuls d’una plataforma àmplia de caràcter estrictament igualadí per a les eleccions de maig: un nou espai municipalista, d’esquerres

i sobiranista que trascendeixi els partits nacionals”. Els seus dos regidors actuals, Albert Mateu i Eva Pedraza, no s’han pronunciat sobre la seva continuïtat. Una Entesa ‘reloaded’? Per refer l’espai de l’antiga Entesa, Jordi Cuadras ha mantingut els darrers mesos contactes amb independents i amb el PSC i els Comuns. El portaveu de Decidim Igualada, Darío Castañé, afirma que “hi ha punts en comú” amb els eixos programàtics que Jordi Cuadras va esbossar el passat dissabte en la seva conferència. Des de la coalició “no s’ha donat encara un debat definitiu” per firmar una coalició d’esquerres. Altres veus de la plataforma constituïda el 2015 veuen amb bons ulls “el model de ciutat que planteja” des del llegat de l’Entesa, però també matisen que queden serrells per tancar. En el nou espai polític que impulsa, Cuadras ja hauria obtingut el vist-i-plau inicial del PSC, tot esperant que la proposta es consolidi. Abans de la presentació, va mantenir diverses reunions amb diferents àmbits de l’esquerra igua-

ladina. L’escull principal serà quin ‘ticket’ forma amb l’entorn dels Comuns, que a la vegada encara s’ha de constituir com a partit a Igualada. Són un entorn molt heterogeni, que componen el bloc principal hereu d’ICV i EUiA, però també els Pirates o Procés Constituent; Po-

ENRENOU A VILANOVA Noemí Trucharte, alcaldessa actual, ha marcat múscul espanyolista amb la bandera estatal penjada de la façana, de cara a unes eleccions on pot haver de topar amb C’s; mentre, l’independentisme vilanoví és en ple estat de xoc després de la lluita entre Meritxell Humbert i la direcció comarcal

dem, que va ser un dels actors fundacionals, està dissolt a Igualada. Els Comuns a Igualada han sorgit de l’embrió que va ser la pròpia coalició de Decidim Igualada. Ara mateix, però, s’ha començat amb un grup motor de diverses persones que “considerem agosarat comprometre’ns encara” en una nova coalició, cosa que decidiria l’assemblea local. Aquest grup impulsor només té el reconeixement de la direcció de Catalunya en Comú “com a promotors”. Pel mig hi ha també el pas de la CUP, que vol incloure l’esquerra sobiranista en una candidatura única amb una marca nova, possibilitat que no descarten ara mateix algunes de les forces de Decidim. Conill es presenta en societat Qui ha presentat algunes de les seves cartes, també aquest octubre, és Enric Conill, candidat d’Esquerra. L’arquitecte parlava en un acte a l’Ateneu, on feia la posada en escena de la seva candidatura, envoltat de la plana major d’ERC a l’Anoia, la congressista Carolina Telechea i la consellera de Salut Alba Vergés. L’arquitecte de 37 anys es marcava com a objectius la planificació urbanística, la millora de la qualitat de vida i canvis en el teixit productiu. En aquesta presentació, el republicà afirmava que “estem en la disjuntiva de seguir amb la mateixa dinàmica de l’anar fent o el camí d’afrontar i preparar la ciutat per encarar el futur”.

Noemí Trucharte durant la campanya de les darreres eleccions muncipals. PSC

Sense sorpreses al PSC de Vilanova A l’altra banda de l’Anoia només hi ha una certesa, Noemí Trucharte, alcaldessa del PSC a Vilanova, es tornarà a presentar. I probablement, es disputarà l’alcaldia amb la seva rival Vanesa González, en un altre ‘round’ d’una pugna política prou coneguda i que ja fa anys que s’allarga, primer dins el PSC i després a l’Ajuntament. Trucharte és la primera dels sis alcaldes socialistes de la comarca que confirma que acudirà a la reelecció. Dels municipis grans de l’Anoia, la segona, després de Jordi Madrid, a Piera. Trucharte té 39 anys i exerceix com a advocada. L’assemblea del PSC de la vila la vo-

tava per unanimitat aquest setembre. L’alcaldessa havia comunicat el juny la seva intenció de presentar-se i no hi ha hagut més candidats, de manera que -al revés del 2014, amb la recordada polèmica per la successió de Joan Vich- no hi ha hagut primàries. Ara, durant els mesos que vénen, compaginarà el seu paper com a candidata amb el càrrec d’alcaldessa. Una responsabilitat que va assolir el gener de 2017 després de la moció de censura quan va articular una majoria al govern existent fins aleshores de V365, que havia format govern en ser el partit amb més regidors, ERC i CiU. El panorama post-electoral pot ser molt similar a l’actual, amb set partits representats al consistori. La flamant candidata socialista comenta que “no és bo. És una reacció a tants anys de govern de Joan Vich, cosa que va fer que sortissin moltes alternatives locals. I hi ha V365, que va néixer del rancor de perdre les primàries del PSC”. Dissensions republicanes a Vilanova A part de Trucharte repetint, ja se sap qui no serà a la cursa electoral representant ERC. Meritxell Humbert, la cap de llista del 2015 dels republicans, no repetirà a Vilanova del Camí. La pròpia Humbert ho confirmava aquest mes d’octubre. Les causes, segons unes fonts, són les intromissions de la direcció comarcal en el procés per elegir un cap de cartell, mentre que segons la direcció i part de la militància, es deu a una pèrdua de confiança en la regidora. Humbert apuntava que “no comparteixo el rumb de decisions que es volen prendre, a nivell

política

octubre-novembre/2018 JUNTS PER IGUALADA La fórmula que escollirà el PDeCAT per concórrer a les eleccions a tota la comarca serà la utilitzada ja el 21-D als comicis al Parlament, amb el format ‘Junts per...’. El nom de ‘Crida Nacional’ queda descartat per l’antiga federació nacionalista a comarques, ja que s’emprarà com a marca que aglutini candidatures independentistes transversals.

I CIUDADANOS? No s’han presentat encara en societat a l’Anoia, però hi ha una agrupació creada a Igualada i s’estan mostrant especialment actius en alguns punts de la Conca d’Òdena repartint propaganda. També van instar a l’Ajuntament d’Igualada a retirar la pancarta a favor de l’alliberament dels presos polítics. No han confirmat on hi haurà llistes.

MARC CASTELLS La incògnita de si l’actual alcalde d’Igualada i President de la Diputació de Barcelona acudirà a la reelecció sobrevola des de fa mesos. Les seves declaracions apunten al fet que aspirarà a un tercer mandat i que, abans de Nadal, podria resoldre els dubtes

El republicà Enric Conill va presentar la seva candidatura el passat 19 d’octubre al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada. TCM

local i comarcal, en el futur mandat de Vilanova del Camí”. Els republicans treballen ara amb nous candidats en un municipi on no acostumen a treure bons resultats, amb una majoria de vot en clau espanyolista a les eleccions estatals i catalanes. De retruc, aquesta marxa afecta la direcció del partit a la comarca, ja que n’era la presidenta. Passa a assumir aquest paper David Alquézar, alcalde de Tous i un dels homes forts de la formació republicana al Consell. Queda per saber si Humbert, que abandona el partit, pot seguir lligada a la política local d’alguna manera. No deixa l’acta i el partit no ha emès cap senyal que li vagi a reclamar que deixi de ser regidora. Manifesta que que “deixo l’agrupació d’Esquerra Vilanova, amb la satisfacció d’haver aportat i participat en aquest enorme projecte col·lectiu que és l’Ajuntament i el municipi. Dissenyant accions, propostes de millora, projectes; teixint complicitats, fent xarxa, i un munt d’etcs., que m’ha aportat moltes satisfaccions”. Sobre els temes pels quals parteix peres amb ERC, afirma que “el fet d’aparcar el projecte iniciat a Esquerra, no vol dir abandonar la il·lusió de seguir aportant al municipi”.

societat

octubre-novembre/2018

Crisi política

El govern de Vallbona es desfà i queda en minoria mesos abans de les municipals L’alcaldessa Maribel Ferrer haurà de resistir amb un equip de dues persones més, amb sis regidors a l’oposició

DESGAVELL Els canvis de cara han estat molt freqüents al consistori en aquests tres anys i mig de mandat. Hi ha hagut cinc dimissions de regidors, el cessament d’un membre del govern i la marxa, ara, de Kike Rentero, per desavinences amb els seus companys d’equip

FRANCESC VILAPRINYÓ

El mandat més caòtic segueix oferint sorpreses a Vallbona d’Anoia, on ara mateix hi ha un govern que té només tres dels nou membres del consistori. A principis d’aquest estiu, el govern a tres de PSC, CiU i VV ostentava la majoria de cinc sobre nou representants, però les baixes de Paco Corral -únic regidor de VV- i de Kike Rentero (PSC) han delmat la coalició. Queda per saber com podrà gestionar l’alcaldessa Maribel Ferrer un escenari tan complicat. I més, quan s’han evidenciat noves friccions entre convergents i ERC -a l’oposició- pel projecte del Parc de la Miranda. Rentero anunciava a principi de mes que surt del grup socialista i del govern, però mantindrà l’acta. És la segona marxa de la formació progressista aquest any (Patrícia Badia va renunciar com a regidora pel posicionament del partit amb Catalunya, el passat febrer). La decisió arriba poc temps després que Paco Corral, únic regidor de VV, que era un dels socis de govern amb PSC i CiU, trenqués amb els seus aliats. Des d’aleshores, el govern queda en minoria. Comença ara una etapa, fins les eleccions de maig, en què queda accentuada la solitud de l’equip que encapçala Maribel Ferrer. Romanen l’alcaldessa, la regidora Maria Dolores Mondelo i Pere Massagué, aquest de CiU. A l’oposició hi ha ara els quatre regidors d’ERC, Kike Rentero i Corral. El degoteig de baixes a la política de Vallbona d’Anoia ha estat una constant des de l’inici del mandat. Va plegar el candidat republicà,

El regidor Kike Rentero en un acte de la darrera campanya electoral.

Òscar Labraña, va renunciar també el cap de llista de CiU, Raül Parramon, quan ja havia assolit un pacte amb el PSC per ser alcalde i, mesos després, va dir adéu a l’acta de regidor Eudald Planella, cap de llista del PSC. És a dir, abans del novembre del 2015, cap dels caps de llista dels tres partits continuava com a regidor al consistori de Vallbona. El ‘show’ va tenir un nou episodi l’estiu del 2016, quan PSC, CiU i VV

es van posar d’acord per tombar el govern en minoria d’ERC amb una moció de censura. Els motius de Rentero són “desavinences amb el seu equip, especialment amb la seva companya de partit, l’alcaldessa Maribel Ferrer”. El regidor segueix amb l’acta i vol finalitzar el mandat “per poder tirar endavant els projectes que l’equip de govern no ha sigut capaç d’endegar en aquests més de dos

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Un regidor del PSC de Vallbona marxa del govern però manté l’acta

anys d’estar al capdavant del consistori”. Rentero “volia més diàleg” Les causes de la marxa de Rentero del govern serien l’aproximació que ha fet el regidor a ERC. Segons aquesta força, Rentero “volia negociar un punt del darrer ple” amb l’oposició. Entre les altres causes, “també estava a disgust amb l’actitud del regidor de Convergència que, un dia abans de la celebració d’aquest ple i sabedor que no tindria la majoria necessària per aprovar el punt en qüestió -la reforma del parc de la Miranda-, va anar per les cases d’aquest barri amb un fullet firmat com a tinent d’alcalde, parlant amb tots els veïns i animant-los a fer pressió a l’oposició, buscant la confrontació directa amb els veïns de Vallbona”. ERC acusa Massagué de “cercar l’enfrontament i la divisió entre els veïns del poble, un fet que no beneficia gens la població i encara menys si tenim present el curs que ha seguit aquesta legislatura”. Any accidentat ERC etziba que “dels quatre regidors que van firmar amb Maribel Ferrer la moció de censura” que va treure del govern a ERC el 2016 “només li queda el suport d’un regidor convergent”. Aquest any 2018 ja va començar amb la dimissió d’una altra companya seva del PSC, Patricia Badia. En el mes de juliol, Ferrer va cessar el regidor Francisco Corral (de Veïns amb Veu) per haver votat en contra d’una proposta del govern, que ell mateix ja havia avisat que votaria en contra altra vegada per discrepàncies internes.

publicitat

octubre-novembre/2018

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

opinió

“

octubre-novembre/2018 Els nostres drets civils i polítics han estat, i són encara avui, greument trepitjats. Amb tota la humilitat del món, sento que avui el nostre destí individual desapareix i es converteix en una causa col·lectiva: no hi ha presó per aturar tanta democràcia! JORDI CUIXART

Des de la presó: 17 anys de presó no ens faran renunciar a res “Els valents són aquells que vencen la molta o poca por que tenen” Pere Casaldàliga

de concentrar tota l’energia en vehicular la resposta del 80% de la societat catalana que defensa el Referèndum com a solució al conflicte polític i no distreure’ns amb les peticions de la Fiscalia o JORDI CUIXART les jugades maldestres de la Sala President d’Òmnium del Judici. Aprofitem l’apoderavui hem sabut que la ment dels darrers anys i fem-ne la Fiscalia em demana 17 nostra principal arma. El judici és anys de presó i l’advouna gran palanca de transformacacia de l’Estat me’n deció democràtica cap a la Repúblimana 8, per exercir els meus drets ca. fonamentals. En total, la Fiscalia ens referma amb la convicció que Si l’Estat creu que amb unes peens demana 214 anys per exercir tot el que hem fet és lícit. Us dono ticions de 17 anys de presó renunel dret a l’autodeterminació. la meva paraula que amb aquesta ciarem als nostres ideals és que ni La setmana passada vaig poder petició de la Fiscalia, tot allò per- coneixen Òmnium ni la història parlar amb l’amic Tono Albareda, sonal esdevé més que mai polític, d’aquest país ni el compromís de el qui fou mític President de la perquè ens juguem el futur dels la societat catalana, que en moFede.cat, m’expliments més difícils cava que va estar que els actuals es més de 4 anys i mig va deixar la pell en a la presó durant defensa de drets el franquisme. Ells i de les llibertats. varen resistir en Hem arribat masunes condicions sa lluny com per molt més adverses renunciar ara a la que les nostres, si llibertat, hem visnosaltres defallíscut més d’un any sim, la seva lluita de presó i exili i hi hauria estat en va, ha centenars de en realitat som els represaliats. Ja no hereus del futur podem tornar enque ells van barere. Si el preu de tallar, i no tenim defensar la democap dret a renuncràcia i el dret a ciar-hi. l’autodeterminació No podem caure és la presó, n’assuen el parany que meixo plenament ningú aigualeixi les conseqüències, res de tot el que amb tanta serenor hem fet col·lectivacom dignitat. ment. Ens hi vam Avui no només deixar la pell i, que no llencem la tovaSi l’Estat creu que amb unes peticions ningú no ho oblidi, llola, sinó que reitede 17 anys de presó renunciarem als cal que ho seguim rem el nostre comfent perquè res, promís amb el país, nostres ideals és que ni coneixen absolutament res, com vam fer-ho els Òmnium ni la història d’aquest país ni el nostres fundadors, ens serà regalat. “El teu poder compromís de la societat catalana, que els lluitadors anradica en la meva tifranquistes, els en moments més difícils que els actuals mestres de català por, si jo ja no tinc por tu ja no tens es va deixar la pell en defensa de drets i dels anys 60, com poder”, deia el jove en Jaume Botey de les llibertats Sèneca al dèspota o en Paco Candel, Neró. Us ben asla Teresa Rebull o seguro que, des de la Muriel Casals. la presó, em sento ben deslliurat nostres fills. Els nostres drets ci- Mobilitzem-nos doncs al voltant de qualsevol por i prenc la màxi- vils i polítics han estat, i són enca- d’aquest 80% com a principal alma consciència que el que està ra avui, greument trepitjats. Amb taveu de la nostra insubornable en joc és d’una gravetat extrema tota la humilitat del món, sento dignitat col·lectiva. Saber-nos junts i plens de teni és per això que, modestament, que avui el nostre destí individual des d’Òmnium fem una crida a la desapareix i es converteix en una dresa fa que tot això valgui la població a actuar amb tota la de- causa col·lectiva: no hi ha presó pena. Sempre endavant! terminació del món, tal com hem per aturar tanta democràcia! explicat avui a través d’aquest coUnits en la diversitat, però Carta enviada per Jordi municat. només units, avançarem amb deNo caurem en el parany de fer el terminació. Acusar els poders de Cuixart, president d’Òmnium Cultural, als socis i sòcies de l’entitat. paper de víctimes al que ens volen l’Estat esdevé un acte de responPresó de Lledoners, 2 novembre relegar. La nostra actitud insubor- sabilitat i d’amor a la vida. del 2018. Durant els propers mesos hem nable i de radicalitat democràtica

Ni aigua FRANCESC RICART

i havia de sortir l’aigua, en aquest «paper», vull dir. Pels aiguats d’aquest octubre que han animat la vida i el cicle de la natura dels pròxims mesos ... Quin goig aquests dies sentir el soroll de l’aigua pels voltants de can Titó, com si fossis en una vall pirinenca. I també, ai!, per la remor contínua de la veu dels qui volen la municipalització del servei de l’aigua; una remor canalitzada fins a confluir en la manifestació de dissabte dia 26 que va recórrer els carrers d’Igualada, des de la plaça del Rei (Neptú), sota l’amenaça -quina paradoxa – de l’aigua de pluja... Molta gent, com diu el tòpic, va desafiar la climatologia i va sortir a manifestar-se a favor de la gestió pública de l’aigua. I va sortir al carrer per demanar als ajuntaments la municipalització del servei, trencant -com el cas «pendent» d’Igualada- amb la privatització secular que regeix en més de dos municipis de l’Anoia. Cal reconèixer la feina de la gent d’Aigua és vida, compromesos en aquesta feina exemplar per aconseguir que l’aigua esdevingui un servei d’acord amb la naturalesa de bé comú que tothom hi reconeix. No em puc estar de recordar la força de Lo riu és vida, aquella campanya extraordinària per salvar el transvasament de l’Ebre que va mobilitzar tot el país en solidaritat amb les Terres de l’Ebre ... i el protagonisme que hi va tenir Carme Forcadell, la nostra Presidenta del Parlament, avui empresonada a Mas d’Enric. Ni aigua!, no ens voldrien donar, això em repeteixo des que hem conegut les penes sol·licitades per la Fiscalia de l’Estat als presos polítics en la causa general «muntada» contra Catalunya; ja ho deia i ho pensava com tanta gent, i ho continuo pensant davant la postura inhumana que mantenen el govern espanyol i els impresentables PP i Ciutadanos que ens neguen qualsevol opció d’eixida política a la demanda del dret a l’ autodeterminació del poble català. Ni aigua per als qui, ens diuen, volem trencar la «sagrada unidad» espanyola encapsulada en la seva Constitució. Ni aigua per als presos polítics, alguns en presó preventiva (!!!) des de fa un any i mesos i mesos, els altres. Ni aigua!, és a dir, sense llibertat ni dret a la vida familiar estroncada que en alguns casos fereix la sensibilitat més elemental: penso en la situació de Jordi Cuixart i Oriol Junqueras condemnats de per vida a perdre’s els primers anys del seus fillets. I a més d’aquest drames personals, gens menors, repeteixo, ens neguen l’aigua, és a dir, el dret a la vida política digna que ens suposa l’aspiració a la independència de tants catalans. Espanya, sí, diguem-ho així, ens nega el bé comú bàsic que és la llibertat i l’aspiració per decidir el nostre futur, de fet, com ens fan notar aquests dies, en negar-nos l’aigua ens avisen que no només ens jutgen (i ens volen trinxar amb la sentència condemnatòria) sinó que ens volen eliminar de la faç de la Terra per sempre més. Tanmateix, nosaltres sabem que poc o molt continuarà plovent i disposarem d’aigua i de més saó. I si no, fixeu-vos en el magnífic exemple dels qui cada vespre canten al Kursal i amb el seu cant, com l’aigua fina, assaonen i condicionen el futur desitjat de tanta gent.

Espanya, sí, diguem-ho així, ens nega el bé comú bàsic que és la llibertat i l’aspiració per decidir el nostre futur

octubre-novembre/2018

“

Ni aigua per als qui, ens diuen, volem trencar la “sagrada unidad” espanyola encapsulada en la seva Constitució. Ni aigua per als presos polítics, alguns en presó preventiva (!!!) des de fa un any i mesos i mesos els altres. FRANCESC RICART

“

opinió

La política municipal és la que aconsegueix canvis immediats, la que transforma allò que tenim més a prop, la que ens cohesiona com a comunitat i lq eu ha de donar oportunitats a tothom. JORDI CUADRAS

Construïm la barca

El compte enrere ha començat. Queden set mesos per a les eleccions municipals del 26 de maig. Els igualadins i igualadines decidirem quin present i futur volem per a la ciutat. Davant de qualsevol cita electoral és imprescindible que hi hagi un debat constructiu, fort i atrevit basat en les idees que uns i altres puguem tenir per Igualada. De fet, sempre he cregut i crec en el debat d’idees com a punt de partida per construir qualsevol projecte. Tenir idees pròpies, escoltar les de l’altre i poder conformar una cosa millor a partir de l’enriquiment d’arguments és la millor recepta que hi ha. I aquesta és la recepta que vull portar com a bandera en el camí iniciat per ser el proper alcalde d’Igualada: el contrast d’idees per a la ciutat. Pensar, escoltar i proposar. Aquest era l’objectiu de la conferència “D’ara endavant” del dissabte 6 d’octubre a l’Ateneu Igualadí. Va ser la pedra llançada per remoure l’aigua del llac en calma que és Igualada amb unes propostes per a la ciutat com a base fonamental del discurs. Les idees, sempre, per davant de les persones. Una pedra que va servir, també, per obrir el tap d’un debat municipal que els darrers anys ha quedat molt silenciat i sense massa força. El que més m’atrau d’aquest repte és poder bastir un projecte col·lectiu per a la ciutat amb una suma d’idees i persones. Només que hi hagi un fort debat d’idees, Igualada ja haurà guanyat abans que obrin els col·legis electorals. El llac s’ha mogut, la pedra ha provocat moviments a l’aigua estancada. El següent pas és construir la barca per entrar a aquest llac i navegar fins allà on vulguem i creguem. L’espai polític progressista proposat ha de ser un moviment ciutadà per sobre de tot, no una simple coal·lició electoral. Hi ha molta gent que pregunta, hi ha molta gent que para l’orella i n’hi ha molta que es comença a arremangar. Hi ha un espai electoral d’esquerres, centreesquerra i progressista que es donava per inactiu i està actiu i que es creia pessimista i està optimista. La proposta és bastir un projecte per a la ciutat de manera diferent a com s’ha fet fins ara quan s’apropen unes eleccions. A partir d’unes idees per al present i el futur d’Igualada, cal construir un puzzle que ha de tenir diferents peces i que cada una agrupi persones que se sentin còmodes i interpel·lades a participar en aquest projecte i fer-lo guanyador. Els igualadins i igualadines que es vulguin comprometre en aquestes idees per a Igualada tenen les portes obertes de bat a bat per formar-ne part: els que ho vulguin fer des d’una posició emminentment ciutadana i el que ho vulguin fer a través dels partits polítics. Uns partits polítics d’aquest espai progressista que, per cert, també han d’escollir entre tenir una vocació de resistència o una vocació de govern. I tot això per fer què? Cal donar un nou impuls a Igualada. I fer-ho amb actuacions concretes en tres

JORDI CUADRAS Candidat a l’alcaldia d’Igualada

El llac s’ha mogut, la pedra ha provocat moviments a l’aigua estancada. El següent pas és construir la barca per entrar a aquest llac i navegar fins allà on vulguem i creguem

escenaris diferents: “Igualada dins Igualada”, “Igualada a la Conca” i “Igualada a Catalunya”. En una ciutat equipada amb serveis i ordenada urbanísticament, fruit dels governs de l’Entesa per Igualada nascuda per la generositat i obertura del PSC d’Igualada i d’Iniciativa, el salt qualitatiu li vindrà si afronta els grans debats i les grans idees al mateix moment que s’atenen les realitats més urgents del dia a dia. No és el moment, en aquest article, de desgranar un programa electoral perquè tenim set mesos per endavant per explicar-lo i enriquir-lo de manera col·lectiva però hi ha una certesa: Igualada té moltes més oportunitats de les que, avui, s’estan posant damunt la taula. Sí que vull avançar la visió amb la qual hem d’afrontar aquest repte d’oferir un projecte progressista per a la ciutat: una Igualada diversa. Dins Igualada hi ha moltes més “igualades” de les que ens pensem. Hi ha conciutadans que se senten vinculats a la ciutat i altres que no, ja sigui per la seva situació laboral i econòmica, ja sigui perquè fa poc que han arribat, ja sigui perquè no es visualitzen les diferents condicions sexuals i de gènere o ja sigui perquè el seu barri no té els serveis i equipaments necessaris. Igualada només avançarà si anem tots junts i si tots formem part de la roda que la fa moure. Aquesta Igualada plena de diferents colors, on no sobra ni hi falta ningú, és la Igualada que m’engresca. Faig el pas perquè aquesta decisió és fruit d’una sincera vocació per Igualada i resultat d’una estima, inquietud i compromís per la ciutat. 15 anys treballant en diversos mitjans de comunicació de la ciutat, gairebé 5 anys coordinant un espai de debat i reflexió d’Igualada i haver escrit més de 100 articles d’opinió sobre la ciutat m’han permès tenir un profund coneixement d’Igualada. Els periodistes tenim com a feina fer abraçades perquè generem espais on cap tothom. La nostra feina és donar veu a tothom i això m’ha permès fer moltes preguntes i trobar moltes respostes. A partir d’aquest coneixement, si un té ganes de canviar les coses, és necessari sortir de la zona de confort, on veus i parles d’allò que passa des de la barrera, i implicar-se. I la via política és una manera de fer-ho. La decisió està reflexionada en base a una reflexió prèvia sobre la ciutat. I en pensar en com servir i no servir-se’n; pensar en què pot fer un mateix per la seva ciutat i no què pot fer la seva ciutat per un mateix. Faig aquest pas amb una immensa il·lusió i un immens respecte a parts iguals i amb la voluntat de ser una peça més dins un projecte col·lectiu. La política municipal és la que aconsegueix canvis immediats, la que transforma allò que tenim més a prop, la que ens cohesiona com a comunitat i la que ha de donar oportunitats a tothom. Històricament Igualada ha demostrat que és capaç de votar canvi i que, perquè això passi, la fórmula de l’èxit és una entesa per la ciutat. Construïm la barca.

opinió

octubre-novembre/2018

Històries de Càritas (10)

la porta del supermercat, una dona demana almoina. Molts passen de llarg sense tan sols mirar-la, com si fos invisible. A la Dolors no li agrada donar diners, a més és gran i la pensió és minsa. El que més té ara és temps i per això col·labora amb algunes entitats del barri. S’acosta a la dona (força jove) i la convida a esmorzar. És poca cosa, però a la noia li fa bé xerrar i explicar-li la seva història: està embarassada, ja fa mesos que es va quedar sense feina i de moment no en troba. Els fills de la Dolors li diuen sempre que vagi amb compte; que hi ha mala gent que s’aprofita de les persones ingènues. Però ella té bon instint i és observadora. Només li fan por algunes bèsties i determinades bestieses que sent cada dia; sobre els immigrants, per exemple. La noia li dóna les gràcies per l’estona i per la xocolata que li ha regalat la Dolors, en forma de cor. A més li ha obert algunes portes on podria anar a demanar ajuda i fins i tot buscar una feina. No és fins al comiat que li pregunta com es diu. -Si tinc una nena, li posaré el seu nom! -Dona, tria’n un de més alegre… -Lola és un nom prou fort i valent per a una dona. La Dolors somriu. No havia pensat en aquella opció. Lola li agrada, sí. S’hi sent identificada. I descobreix que la noia també li acaba de fer un regal. És el primer dia de la nova. El cap fa les presentacions i li confia a ella la tasca d’acompanyar-la i donar-li un cop de mà en tot el que calgui. Quina mandra fer de mainadera...!, pensa la Teresa.

De tot cor MIREIA RUBIO Periodista i escriptora

Però la nova aprèn de pressa i fa la feina força bé. Parla poc, és amable i treballadora. Es nota que li preocupa la feina tant com a ella. Tenia por que la recomanació del cap no fos de confiança i que no l’hagués encertat amb la nova... Després d’un temps, ajudar la companya és molt fàcil; ara coneix l’Elizabeth i la seva filla Lola. Ha deixat de ser “la nova”. - On es Jesús?

- Jesús ha marxat, rei. Tornarà per Nadal, una altra vegada. El petit no ho entén. Encara no sap què és el Nadal, però la figureta del nen Jesús li agradava; li feia un petó cada nit abans d’anar a dormir. - Ha marxat –repeteix, sense comprendre què vol dir el pare. - Bé, en realitat no ha marxat. Jesús és sempre amb nosaltres. La mare ha dit allò mirant-se el pare de la mateixa manera que el mira quan li dóna “l’última” galeta. El petit no ho veu clar. Encara és molt menut, pensa la mare. Però la pregunta la fa rumiar… Recorda aquella xerrada amb el teòleg Josep Maria Vigil. El nou paradigma post-religional. La idea de llençar l’aigua bruta i quedar-nos amb el nen despullat i vulnerable; espiritualitat, causa i justícia. Repassa les companyes voluntàries de Càritas. No totes són cristianes, però comparteixen compromís i denúncia. L’essència. El nen ha seguit la mare fins a la cuina, amb el cap cot. Recorda el regal especial i busca en l’armari un dels cors de xocolata que ha comprat a Càritas. La mirada del nen reviu. -I ara t’explicaré un conte. Relat inspirat en el dia a dia de

octubre-novembre/2018

publicitat

ecomomia

octubre-novembre/2018

economia

4,5 M€*

És l’impacte econòmic directe del Rec.0, una xifra a la qual cal sumar els 2,5 milions d’euros d’impacte indirecte. Entre les partides cal destacar els més de 200.000 euros destinats a la contractació i els 800.000 euros que van ingressar els bars i restaurants d’Igualada situats fora del barri adober del Rec. * Dades de l’any 2014

El Rec.0, un bon negoci per ANOIADIARI

Des que un grup d’amics va tenir la idea l’any 2009 de fer un festival de pop-up stores al Rec per salvar el barri, i fins avui, el Rec.0 ha fet un creixement espectacular, que ha depassat les expectatives dels propis fundadors. Si a la primera edició de Rec el novembre de 2009, hi van participar onze marques que van vendre unes deu mil peces de roba a vuit mil visitants, les xifres actuals es multipliquen per deu: més de cent marques, cinquanta-sis pop-up stores, cent vint mil visitants i més de dues-centes seixanta mil peces venudes és el que s’espera per al proper Rec.018 que arrencarà el dia 7 de novembre a Igualada. El Rec.0 s’ha convertit en el festival de pop-up stores més gran d’Europa, i ha aconseguit atraure tant als dissenyadors i marques

independents com a les grans cadenes internacionals de la moda com Levi’s, Adidas, Reebok, Pepe Jeans, Camper o Mango. Les activitats culturals han agafat més protagonisme i també el Rec Street Food, amb 35 foodtrucks amb variades propostes gastronòmiques. Tot plegat transforma de ple tot un barri durant quatre dies en un atractiu esdeveniment que porta a Igualada vints mils de persones. Ara bé, a banda de permetre a les marques donar sortida als estocs i permetre als compradors adquirir roba de qualitat a bon preu i passar un dia agradable en un entorn únic, quin benefici en treu, Igualada, de l’esdeveniment més multitudinari que té lloc a la ciutat?

d’Igualada. D’una banda, la ciutat en treu un benefici intangible impossible de quantificar: la promoció que es fa de la ciutat, la percepció de la imatge d’Igualada en l’imaginari de la gent, la valoració que en fan els visitants i, a llarg termini, la revalorització d’un barri oblidat que la gent de sobte descobreix i aprèn a estimar. Tot plegat fa de palanca de noves iniciatives privades d’emprenedors que compren i arrangen antigues adoberies per instal·lar-hi negocis o oficines; és un retorn lent però genuí del qual una iniciativa com el Rec.0 dona a aquest barri industrial d’alt valor patrimonial que havia estat –i en molts punts està encara- en estat de degradació. Però el que sí que es pot quantiL’impacte econòmic ficar és l’impacte econòmic, tant No és fàcil avaluar l’impacte que té el directe com l’indirecte. Preciun esdeveniment massiu d’aquest sament amb la voluntat de saber tipus en una població de la mida quants diners deixava el Rec a la

ESTUDI L’Ajuntament d’Igualada i la Diputació de Barcelona van elaborar un estudi el 2014 que, entre altres dades, mostrava que un 66% dels visitants provenia de fora de la capital de l’Anoia.

ciutat i per avaluar fins a quin punt tenien raó els comerciants que se sentien damnificats per l’esdeveniment, l’Ajuntament d’Igualada i la Diputació de Barcelona van elaborar un complet estudi l’any 2014 basat en una mostra de més de 1.200 enquestes presencials durant els dies que durava el Rec. Tot i que ja fa quatre anys de l’estudi, va deixar dades molt reveladores: aquell any, en les seves dues edicions, el Rec va rebre 185.651 visites i el 66% provenien de fora d’Igualada, persones que no haurien estat a la ciutat si no fos per la celebració del festival. L’estudi indicava que les despeses als bars i restaurants fora del propi barri del Rec era de més de mig milió d’euros, que les despeses d’allotjament dels expositors i visitants a la ciutat era de 48 mil euros i que els comerços de la ciutat que participaven a l’Off Rec havien facturat 836.000 euros. L’estimació

economia

octubre-novembre/2018

El Bruc és l’únic municipi de l’Anoia que supera la mitjana catalana de renda per habitant

Matadepera

El Bruc

El més ric

63è

54.113 €

30.711 €

Catalunya

29.541 €

Igualada

Vilanova

Montbui

Batea

104è

411è

415è

El més pobre

28.627 €

21.556 €

21.427 €

15.339 €

Mitjana catalana

I si atorguem un poder?

Les botigues efímeres del Rec.0 atrauen milers de visitants. MARC VILA/REC.0

a Igualada total de l’impacte econòmic indirecte a Igualada (és a dir, el benefici que en rebien els negocis que no tenien cap vinculació directa amb l’esdeveniment) estava al voltant dels dos milions d’euros. Pel que fa a l’impacte directe, les xifres pujaven molt més: la facturació de les marques igualadines amb botiga al Rec era de més de tres milions d’euros, la despesa dels visitants en bars i restaurants del propi Rec era de 625 mil, en concepte de lloguer d’espais i de facturació per part de proveïdors locals s’havien gastat 265.000 euros, la recaptació municipal per les zones blaves i pàrquings soterrats era de més de 30 mil euros i finalment la contractació de persones d’Igualada per diferents tasques durant els dies del Rec i dies previs suposava una partida de 212 mil euros en salaris bruts, que van ingressar residents d’Igualada. En total més de 4

milions i mig d’euros d’impacte directe que cal sumar als dos milions d’impacte indirecte. Una xifra que es calcula que ha incrementat en les darreres edicions del Rec proporcionalment a l’augment de visitants, tot i que no s’ha elaborat cap estudi més recent. En definitiva, el Rec es pot considerar un bon negoci, no només per les marques que hi participen sinó pel conjunt de la ciutat. Ja sigui pels beneficis econòmics a curt termini com pels beneficis immaterials que segurament tardaran anys a arribar, el cas és que Igualada no vol –ni pot- renunciar a un esdeveniment que l’ha posat al mapa de la moda, la gastronomia i l’oci cultural i que l’ha fet popular en sectors de població per qui Igualada abans només era una ciutat que veien de lluny i de passada des de la finestra del cotxe en direcció a qualsevol altre destinació.

ui no ha tingut necessitat, en algun moment de la seva vida, de realitzar una gestió quan hem d’absentar-nos? Unes merescudes vacances, una malaltia sobtada, una operació que ens obliga a fer llit, una herència en un poble llunyà, o simplement per no tenir ànims per l’avançada edat. Però no només les persones tenen aquesta necessitat; en la vida de les empreses resulta igualment necessari atorgar facultats de representació per a determinats actes. I la solució a aquest problema la tenim en els poders notarials. Són un document públic amb el qual una persona, sigui natural o jurídica, designa a una altra perquè el representi. És redactat i autoritzat pel notari, qui, després de comprovar la identitat de la persona, enumera les facultats que es confereixen a l’apoderat. Freqüentment compareixen tots dos, poderdant i apoderat, en la meva notària i queden estranyats quan l’apoderat, amb intenció de signar per acceptar aquests poders, es veu exclòs. És un acte unilateral, i això vol dir que la persona o l’empresa confereix el poder sense necessitat d’estar present l’apoderat, ni tan sols és necassari el seu consentiment. I qualsevol persona que estigui en plena possessió de les seves facultats mentals i sigui major d’edat pot atorgar un poder. N’hi haurà prou de tenir clares les facultats que es volen conferir i identificar-se amb un DNI, o les escriptures de la societat si compareix un administrador. A més, es podrà revocar en qualsevol moment i davant de qualsevol notari del país, quan hàgim perdut la confiança en la persona apoderada o si ho considerem ja innecessari. No obstant això, no tots els poders són iguals, de la mateixa manera que les circumstàncies que a cadascú li porten a atorgar-lo no són les mateixes. Els poders generals permeten a l’apoderat actuar en gairebé tots els àmbits, que de forma enunciativa es determinen en l’escriptura. Poden conferir l’administració de l’íntegre patrimoni d’una persona, incloent la compra i venda d’immobles, la sol·licitud de préstecs, fins i tot hipotecaris, la contractació de personal i el seu acomiadament, la representació davant tota mena d’organismes ... És, en suma, el que anomenem els notaris un “poder de ruïna”; ja que, el mal ús del mateix, pot arruïnar el poderdant. Òbviament s’atorguen sempre entre persones de màxima confiança; entre esposos, de pares a (algun) fill ... i mai inclouen actes personalíssims (atorgar testament, fer una donació ...) Els poders per a plets, pels quals advocats i procuradors ens representaran davant l’Administració de Justícia. Els poders especials són els que restringeixen els actes que poden realitzar els apoderats; bé per comprar o vendre un bé, per acceptar una herència ... i només podran servir per al que específicament es concreti en el poder. Qualsevol dels anteriors poden al seu torn tenir limitacions d’un altre tipus. Bé es pot establir el termini de durada, la data en què comencin els seus efectes o en què deixin de tenir-los, determinar un import en euros a què hagi de cenyir-se l’apoderat, etc. La durada del poder serà indefinida si no indiquem el contrari, tenint vigència mentre visqui el poderdant i no ho revoqui, o quan es prevegi la seva validesa no obstant la incapacitat del poderdant. És, en definitiva, un document summament útil per a la vida diària de persones i societats

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

economia

octubre-novembre/2018

Rendes

El Bruc i Igualada, líders en renda a l’Anoia; Vilanova i Montbui, a la cua de Barcelona Els bruquetans són els únics anoiencs amb una renda superior a la mitjana de Catalunya, situada en 29.541 euros FRANCESC VILAPRINYÓ

Les dades de l’Agència Tributària en base a les declaracions de renda de les viles de més de 1.000 habitants, del 2016 -darrer any dels que s’han fet públics-, indiquen una lenta millora en els dos municipis anoiencs amb rendes més baixes, Montbui i Vilanova. En comparació amb les dades dels darrers cinc anys anteriors, la renda bruta dels declarants ha crescut sobre els 1.100 euros a Vilanova i els 1.500 a Montbui. La diferència és substancial quan es creua el riu Anoia: les dades de l’Agència Tributària situen una mitjana de 28.627 euros per al declarant igualadí, 7.000 euros més que els dos municipis veïns. Amb tot, no és la capital la vila més rica de l’Anoia. El Bruc, amb una renda de 30.711 euros bruts encapçala el rànquing anoienc. És l’únic municipi que supera els 29.541 euros bruts, mitjana catalana. Tot i que figuren en els darrers llocs de la demarcació (per darrere només hi ha -de pobles de més de 1.000 habitants- la Pobla de Lillet i Santa Maria d’Oló), en relació a la resta de Catalunya, Vilanova i Montbui i les altres poblacions de la comarca han anat pujant posicions. Hi ha una tendència que les comarques perifèriques a les altres demarcacions es vagin empobrint. És el cas d’un municipi tan proper com Santa Coloma de Queralt, de la Conca de Barberà, que ha anat patint aquest efecte perifèria. La renda mitjana bruta del declarant segueix per sobre d’aquests dos municipis de la Conca -ara és 21.893 euros- però ha caigut en 400 euros respecte a l’època més dura de la crisi. Montblanc, on la

renda ha crescut, ho ha fet amb unes magnituds molt modestes. La proximitat a Barcelona o a les altres capitals és, a partir de les dades dels declarants, un factor molt

important per que la mitjana que fa Hisenda doni per resultat una renda alta. Els pobles més ‘pobres’ de Catalunya són a la Terra Alta i a la zona de l’Ebre.

DADES DE L’AGÊNCIA TRIBUTÀRIA La Pobla, Igualada o Els Hostalets de Pierola són els pobles de la comarca on la mitjana de renda bruta anual dels declarants ha pujat més, entorn dels 2.000 euros. No obstant, cap d’ells queda entre les cent primeres poblacions de Catalunya en el rànguing, segons les xifres de l’Agència Tributària espanyola

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Vilanova i Montbui, els municipis de més de 10.000 habitants amb menys renda de Barcelona

Igualada se situa en el lloc 104 de les rendes del país. TCM

En aquest sentit, Montbui o Vilanova guanyen renda, i tot i estar situades a la cua de la província, han pujat posicions. Ara, Montbui -21.427 euros- és al lloc 415 dels municipis catalans analitzats; fa cinc anys era al 432. En aquest període, Vilanova -21.556 euros- ha passat del 420 al 411. La costa i el Vallès, líders Passada la recessió, les dades de l’Agència Tributària indiquen que els municipis de més de 1.000 habitants de l’Anoia han augmentat la renda; però totes continuen molt lluny de les cinc primeres poblacions de la demarcació que encapçalen el rànquing. La primera és Matadepera, amb una renda bruta de més de 54.000 euros que es tradueix a nivell de renda disponible en 40.814, és la primera catalana i segona població estatal del rànquing. La segueixen Sant Just Desvern, Sant Cugat, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils. En aquesta població del Maresme, la renda bruta és de 49.435 euros. La primera anoienca, El Bruc, queda gairebé 20.000 euros per sota. Després del Bruc i Igualada, hi ha els Hostalets de Pierola, amb 27.806 euros, al lloc 130 de Catalunya en el rànquing de renda bruta. De fet, només El Bruc figura entre les cent primeres de la classificació, al lloc 63 de Catalunya. Igualada és al 104. La mitjana de renda de Tous i Vallbona, són de 27.296 euros i 26.523 respectivament. Com aquestes, Capellades i Masquefa estan situades entre les 200 primeres ciutats catalanes en el rànquing de renda disponible. Per aquest ordre, les segueixen La Torre de Claramunt, La Pobla, Òdena, Piera, i més enllà del lloc 300, Calaf i Cabrera.

octubre-novembre/2018

publicitat

cultura

octubre-novembre/2018

37 castells de 8 i 2 de 9

cultura

Quan només falta una actuació per tancar la temporada, els Moixiganguers han descarregat fins avui un total de 37 castells de 8 i les seves dues primeres construccions de 9 pisos. Són l’única colla que ha descarregat, al primer intent, els seus primers castells de 8 i de 9 pisos.

“És molt difícil aconseguir l’èxit, però és més difícil mantenir-s’hi” Parlem amb el Jordi Moreno, cap de colla, i amb l’Oriol Solà, president de l’entitat, sobre l’èxit dels Moixiganguers d’Igualada, que han descarregat els seus primers castells de 9

TONI CORTÈS MINGUET

Si Wembley, a Londres, és l’estadi talismà del Barça, on els blaugranes han aixecat dues vegades la copa de campions d’Europa, la Tarraco Arena de Tarragona és un dels escenaris on la colla dels Moixiganguers d’Igualada han celebrat algunes de les seves grans diades. En la seva primera participació, el 2012, els de la camisa morada descarregaven per primera vegada el 2 de 7. Dos anys més tard, descarregaven el primer 3 de 8 i s’apuntaven també la primera tripleta de la seva història. Els igualadins es presenten cada vegada al Concurs amb la feina ben feta, arribant sempre amb seguretat i fermesa. N’és una prova el fet que no han patit mai cap caiguda en les seves quatre participacions al Concurs i només en una ocasió van desmuntar un castell. Generalment, el Concurs de Castells és escenari, per la pressió, per l’escenari i perquè les colles van sempre a màxims, de caigudes i de peus desmuntats. Enguany, el passat dissabte 6 d’octubre, els Moixiganguers d’Igualada van tornar a fer història a Tarragona, on més de 500 anoiencs van fer pinya per assolir, una vegada més, la millor actuació d’una colla amb 23 anys d’existència, descarregant el 5 de 8; el 3 de 9 amb folre -per primera vegada a la seva història-, i la torre de 8 folrada. Una actuació que significava el triomf a la jornada de dissabte, empatant amb els Xiquets de Reus, donant ambdues colles un gran exemple d’esportivitat dins el món casteller. Finalment, els igualadins van quedar vuitens a la general, quedant per davant de colles que van participar a la jornada de diumenge, la gran champions desl castells Els Moixiganguers d’Igualada ja són de 9. I ho van aconseguir en el seu primer intent, la primera vegada que duien el 3 de 9 amb folre a plaça. I ho van fer amb solvència. Com va dir Johan Cruyff als jugadors blaugranes abans de sortir a la gespa de Wembley, els Moixiganguers d’Igualada van sortir a passar-s’ho bé. I ho van fer. I la ciutat i la comarca ho van fer amb ells. I ho van repetir, a casa (mai més ben dit...). El passat 28 d’octubre, en el marc de la 24a Diada de la Colla, els de la

camisa morada van repetir l’actuació de Tarragona i descarregant novament el 3d9 amb folre al local de Les Cotxeres, on els Moixiganguers van traslladar l’actuació a causa de la pluja. Les claus de l’èxit: “Era clau mobilitzar la ciutat” Els Moixiganguers d’Igualada viuen actualment un moment molt dolç. Quines són les claus de l’èxit, tan tècnicament com social? Com han arribat fins aquí? Han tocat sostre? Ho hem preguntat a l’Oriol Solà, president de l’entitat, i al Jordi Moreno, cap de colla. L’Oriol Solà explica que “vam aconseguir portar més de 500 persones al Concurs de Tarragona, i a Igualada vam ser unes 250 camises i unes 60 samarretes, però el camí previ fins arribar fins aquí comença fa dos anys, amb el canvi de local, traslladant-nos al centre de la ciutat i visualitzant-nos com a colla. Aquest canvi va ser clau. Durant aquests dos anys hem dut a terme moltes activitats paral·leles al món dels castells, obertes a tota la ciutat. La gent venia, entrava al local, posava un peu dins la colla i, si li agradava, es quedava. Això ha permès que molta gent, sobretot gent jove, hagi fet un pas endavant i s’hagi posicionat. Això ens ha permès créixer. Això ens ha permès, durant tot l’any, portar molta gent a totes les actuacions, fet que, tècnicament, ens ha permès fer moltes més coses”. L’última gran entrada de gent jove a la colla igualadina va ser els anys 20082009 i va portar el desitjat primer 4d8 el 2010. L’Oriol Solà és un dels membres històrics de la colla igualadina. En forma part, activament, des dels orígens i ha suat, al tronc, pràcticament tota la progressió dels castells, des del primer 3d6 descarregat el 1995 a Sant Jaume Sesoliveres -encara sense la camisa morada- fins el 3d9 amb folre descarregat a Tarragona. L’Oriol, al llarg d’aquests 23 anys, n’ha vist de més dolces i de més amargues, dins la colla, que presideix des de l’estiu del 2016. Ara, l’entitat viu el seu millor moment. Paral·lelament al bon treball de la tècnica, la colla recull els fruits d’obrir-se -encara més- a la

OBRIR-SE A LA CIUTAT Un element clau per al creixement de la colla igualadina ha estat el trasllat de la seva seu i del local d’assaig de Cal Tabola a Les Cotxeres. Aquí, al centre, l’entitat ha obert les seves portes a la ciutat.

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

Aquí pots veure el vídeo del primer castell de 9 dels Moixiganguers d’Igualada

ciutat. Segons l’Oriol Solà, per assolir l’èxit al Concurs de Castells “era clau mobilitzar la ciutat. Hem demanat ajuda a totes les entitats i hem fet una campanya de mobilització amb la complicitat d’aquestes entitats que ha funcionat molt bé. La ciutat ens ha ajudat molt”. Les claus de l’èxit: “Era clau creure’ns que era possible” En el món del futbol, tot i que la directiva del club faci un excel·lent treball amb la seva massa social, si la pilota no acaba entrant dins la porteria, la temporada pot acabar essent un fracàs. Dins la colla dels Moixiganguers d’Igualada, les vessants social i tècnica són vasos comunicants. Van de bracet. Un peix que es mossega la cua: el creixement social de la colla ha portat més gent al local de Les Cotxeres i això ha permès assajar bé els castells i portar-los amb fermesa a les places. I l’èxit a plaça, creixent i progressant constantment, fa cada vegada més atractiva aquesta colla. I porta més gent al local. Però, damunt el paper, tot sembla molt senzill. Darrera hi ha molta, molta feina. “Per trobar la clau de l’èxit ens podem remuntar fins el Concurs de Tarragona del 2014, on vam descarregar, per primera vegada, el 3 de 8. Això ens va permetre començar a somiar més enllà. Evidentment, hi havia tot un treball previ, de molts anys, abans d’aquest 3 de 8” explica el Jordi Moreno, cap de colla dels Moixiganguers d’Igualada, des de fa sis anys. Va entrar a la colla el 2001, amb deu anys i recorda que el primer cop que va pujar va ser en un pilar de 4, d’anxeneta, i que el seu primer castell va ser un 5d7, fent de dosos a la torre. A Tarragona, 17 anys més tard, va formar part dels quarts al primer castell de 9 descarregat per la colla que capitaneja. El Jordi recorda “quan començàvem a assajar el folre, semblava com si jugéssim a veure què passava, semblava una bogeria. Va començar com un joc, provant coses”. A partir d’aquí “hi ha dues claus: consolidar el 3 de 8, fer-lo en moltes actuacions, portar-lo on ens propossessím, com la temporada passada; i la segona arriba amb el 5 de 8, un pas previ molt important per al 3 de 9. El 5 de 8 és un castell de 8 però és un castell

octubre-novembre/2018

“

Sempre que vols fer un pas més, necessites més gent. Hem de ser suficientment atractius com a colla perquè aquestes 500 persones que érem a Tarragona es quedin a la colla. Per ser grans ens hem de creure que som grans ORIOL SOLÀ

“

SOMIAR El cap de colla dels Moixiganguers d’Igualada recorda que quan la colla assajava el 3d8 ja somiava amb el 3d9. Ara que han aconsegit descarregar-lo en els seus dos pirmers intents, volen repetir-lo la temporada vinent, mentre continuen somiant en noves construccions.

Els Moixiganguers d’Igualada van descarregar, en el seu primer intent, el 3d9 amb folre al Concurs de Tarragona, el passat 6 d’octubre MÒNICA SOLÀ

cultura

Comencem a somiar amb nous castells. Abans de fer el 3 de 8 ja somiàvem amb el 3 de 9, que ara hem fet. Comencem a somiar. Comencem a fer tastets de manilles, per què no? Estic convençut que algun dia arribaran... JORDI MORENO

molt complicat a nivell tècnic. Per fer un 5 de 8 has de tenir un 3 de 8 súper apamat” explica el jove cap de colla dels Moixiganguers d’Igualada. Paral·lelament a aquests dos fets clau, Jordi Moreno destaca el fet que “ha entrat molta gent, que hi ha hagut molta gent que ha anat venint als assajos per treballar el folre i, sobretot, el fet de creure’ns-ho, que era possible. La colla porta molts anys a un gran nivell, especialment aquests dos darrers anys; la temporada passada no vam tenir cap caiguda, la gent de la colla sap que anem a màxims i, tot i així, les coses surten bé, perquè estan molt ben treballades als assajos”. L’any passat, els Moixiganguers d’Igualada van ser la colla més segura, sense registrar cap caiguda. Enguany, registra una màxima efectivitat en grans castells: 100% en el 3 de 9 amb folre (de les cinc colles que l’han descarregat al primer intent només la Jove de Tarragona i els Moixiganguers d’Igualada l’han descarregat també al segon intent); 100% d’efectivitat amb el 5d8 (única colla de moment, amb 5 de 5 descarregats), i amb el 2d8f (9 de 9 descarregats aquest any i juntament amb Capgrossos de Mataró, de les colles més segures en aquesta construcció des de l’estrena el 2014). Aquest any, a falta de la darrera actuació, a Tous, l’11 de novembre, la colla ja ha superat els registres en tots els castells i per primer cop ha descarregat més castells de 8 que de 7 pisos. La colla ja ha descarregat 37 castells de 8 pisos. Només han patit una caiguda, al 4d7 a Gràcia i també al pilar de 6 carregat a la Festa Major; i només han desmuntat un peu en un 2d8 amb folre. Entre les estadístiques cal assenyalar, finalment, que la igualadi-

na és l’única colla que ha descarregat el seu primer castell de 8 i el seu primer castell de 9 en el seu primer intent. I ara què? “Ara el repte més gran és poder retenir part de la gent que ha fet el pas i ha entrat a la colla. Si volem seguir creixent i imaginar castells nous, amb la gent que som ara no és suficient. Sempre que vols fer un pas més, necessites més gent. Hem de ser suficientment atractius com a colla perquè aquesta gent, aquestes 500 persones que érem a Tarragona, es quedin a la colla. Per ser grans ens hem de creure que ho som. Aquest 3 de 9 no és fruit d’un dia, el volem repetir per poder fer el següent pas. Per fer-ho, per créixer, hem de ser atractius perquè tota aquesta gent es quedi” respon l’Oriol Solà quan li preguntem pel futur immediat de la colla. Pel que fa a l’àmbit tècnic, el Jordi Moreno afegeix “amb el 3 de 9 se’ns ha obert un món nou. També el pilar de 6 que vam carregar per la Festa Major ens obre les portes a nous castells amb l’agulla. Els següents passos poden anar cap aquí, cap als castells amb l’agulla, el 4 de 9... Comencem a somiar amb nous castells. Abans de fer el 3 de 8 ja somiàvem amb el 3 de 9, que ara hem fet. Comencem a somiar. Comencem a fer tastets de manilles, amb el 2 de 9, per què no... Estic convençut que algun dia arribaran. Però el més important, ara mateix, és repetir aquest 3 de 9 la temporada que ve. Això no ha estat fruit d’un dia. Volem repetir-lo i, després, als assajos, tornar a somiar. És molt complicat arribar a l’èxit però és més complicat mantenir-s’hi”.

L’apunt

Serà sempre nostre

e tots. I de totes. De tota la gent que l’ha fet possible d’alguna manera. Dels 4 eixelebrats que l’any 1994 van començar a trobar-se a l’Ateneu. De totes i cadascuna de les juntes que han suat perquè a la colla no faltés de res. De tothom qui va fer possible el primer 3d6 l’any 1995, el primer 3d7 l’any 1996 i el primer 3d8 l’any 2014. De totes les camises repartides. De tots els equips tècnics que han fet mans i mànigues perquè la colla fos millor cada dia. De les persones que es van reunir a la cafeteria de l’Ateneu l’any 2006 quan no sabíem si la colla podria tirar endavant. D’aquelles persones que hem hagut d’acomiadar amb llàgrimes durant el camí. De totes les que van treballar

incansablement per fer possible Cal Tabola i Les Cotxeres, locals que han significat un impuls exponencial per a la colla. També és de tota la gent que omple la plaça de l’Ajuntament per Festa Major. I de les que omplen la Pius XII. De les persones que vénen de molts indrets de la comarca. És d’aquells pobles que ens hi volen per les seves festes majors. De les que no poden venir als assajos i actuacions però s’estimen la colla i en són socis protectors. De les que hi són cada dia, a cada assaig, i de les que hi són un cop l’any. De les que hi han cregut i han picat pedra especialment aquest últim any. De les 500. I també d’una ciutat sencera que sent l’orgull de ser de 9. Gràcies. El 3d9f serà sempre nostre.

MIREIA PRATS i ARAGAY Sots cap de colla i cap de troncs dels Moixiganguers d’Igualada

esports

“

esports

octubre-novembre/2018

Igualada ha demostrat com s’estima l’esport, com el té integrat en la vida diària com a element de foment de la salut i quin paper juga com a element integrador, educador i de trasnmissor de valors. MARC CASTELLS

Igualada serà l’única ciutat catalana amb la distinció de Ciutat Europea de l’Esport el 2019 Sant Cugat ha estat la ciutat del nostre país que l’ha tingut aquest 2018, amb la celebració de centenars d’actes

FRANCESC VILAPRINYÓ

El 2019 tindrà un accent esportiu a Igualada. La capital de l’Anoia ha estat escollida per l’European Capitals and Cities of Sport Federation, ACES Europe, com a una de les viles, una vintena a tot Europa, amb el distintiu de Ciutat Europea de l’Esport. L’Ajuntament rebia el darrer divendres d’octubre una carta signada per Gian Francesco Luppatelli, president d’ACES Europe, amb l’enhorabona a Igualada per la seva distinció ja que, afirma, “implica que és un veritable exemple de ciutat que acosta l’esport a tothom i que l’utilitza com a instrument de salut, educació i respecte”. Els representants igualadins recolliran el 4 de desembre les distincions, junt a les altres capitals anomenades. Les distincions a les noves capitals i ciutats europees per al 2019 es lliuraran en una gala que tindrà lloc al Parlament Europeu, a Brussel·les, el proper 4 de desembre. Allà, rebran els seus guardons la nova Capital Europea de l’Esport, l’hongaresa Budapest, i també la resta de ciutats i municipis que, com Igualada, ostentaran l’acreditació. Les candidatures de l’Estat espanyol eren cinc, de les quals només no n’ha estat acceptada una, Reus.La Ciutat Europea de l’Esport reconeix les facilitats per a l’esport que hi ha en una vila i la seva estructura esportiva. El camí cap al reconeixement va començar el 2016 i l’Ajuntament ha recollit adhesions d’esportistes, empreses, entitats, col·lectius, escoles i també molts ciutadans a títol personal. S’ha obert el Pla de Modernització dels Equipaments Esportius Municipals que implica, entre altres projectes, la construcció d’una pista coberta d’entrenament i la propera renovació del tartan exterior a l’Estadi Atlètic o l’ampliació dels frontons de la pista del Molí Nou. El comitè avaluador d’ACES Europe va visitar Igualada el passat maig i totes les parts es van manifestar satisfetes per la trobada. Ara, Igualada ha de tancar el programa per al proper any. L’alcalde Marc Castells, en anunciar el guardó, convidava al conjunt de la ciutadania “a fer seu aquest guardó, a viure’l i a gaudir-

L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, va anunciar el nomenament al costat d’esportistes i representants de clubs esportius de la ciutat. TONI CORTÈS

lo, perquè és el reconeixement a tota una ciutat”. El precedent de Sant Cugat De cara al 2019, Igualada serà l’única vila catalana amb aquest distintiu. Entre les ciutats que ja han estat anunciades hi ha l’anglesa Coventry, la grega Pangaio o les espanyoles Fuenlabrada, Soria i Granada. Al nostre país, Reus va estar en la pugna per tenir el distintiu, però el mateix divendres 27 rebia la comunicació que no rebria aquesta consideració. Amb tot, el govern reusenc ha assegurat que mantindrà les inversions previstes en equipaments. El camí per a Igualada l’ha marcat Sant Cugat del Vallès, la vila catalana que ha estat Ciutat Europea de l’Esport el 2018. Com la capital anoienca l’any que ve, també estan lluitant per rebre el distintiu, acabats els actes, de Millor Ciutat Europea de l’Esport d’entre totes les que ho han estat enguany. El regidor d’ESports de Sant Cugat, Eloi Rovira, explica que “la nostra candidatura es va treballar a fons des del principi, amb la creació, abans de ser designats, d’una Comissió amb els representants de clubs, d’AMPA, del tercer sector, a més dels tècnics i de periodistes i un re-

presentant del CAR” per preparar el programa. Les directrius de la seva candidatura, segons el regidor cugatenc, “eren fer activitats i actes fora d’allò ordinari. No ens volíem focalitzar només en l’esport federat, sinó també en acabar l’any havent mobilitzat a gent que habitualment no en fa cap pràctica”. La condició de Ciutat Europea de l’Esport s’ha palesat, aquest 2018, en molts dels actes de diferents matrius que es fan a Sant Cugat: “hem volgut fer que moltes de les manifestacions culturals que tenim a la ciutat també reflecteixin que som Ciutat Europea de l’Esport”. El logo s’ha incorporat i s’ha fet present en els actes de festes patronals i a les festes culturals també hi ha tingut un fort pes temàtic l’esport. Unes 300 activitats s’han desplegat -algunes queden per celebrar en els dos darrers mesos de l’any- i s’ha estructurat la programació en les dues meitats d’any. La ciutadania i l’esport amateur “són els que més han notat aquest esforç. Hem volgut augmentar la pràctica entre aquests col·lectius, amb activitas dirigides, moltes d’elles enfocades al tema de la salut i a combatre el sedentarisme com les Caminades Saludables” assegu-

QUATRE DE CINC El distintiu que atorga l’ACES el podien aconseguir quatre de les cinc ciutats que s’havien proposat com a candidates a l’Estat espanyol. La perjudicada ha estat una altra vila catalana, Reus, que es queda sense aquest distintiu que tindran 25 ciutats el 2019

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Igualada obté el títol de Ciutat Europea de l’Esport del 2019

ra Rovira. Al llarg del 2018, Sant Cugat ha acollit campionats de rugbi i gimnàstic estatals, a més de campionats de Catalunya de Mitja Marató o la Superlliga Júmior de Vòleibol. Hi ha hagut una “important millora en els equipaments esportius, amb les subvencions de la Diputació” i considera que “estem segurs que hem aconseguit un pòsit de cara al futur. L’experiència ha valgut la pena”. Les crítiques al projecte El segell que atorga l’ACES no queda exempt de polèmica, tant a Igualada com a altres municipis que l’han obtingut. Alguns dels dubtes que genera el projecte -l’ACES és una entitat privada sense ànim de lucre, reconeguda però que no forma part orgànica de la UE- els formulava ja fa uns mesos el regidor cupaire Albert Mateu, que etzibava que “per optar-hi, les ciutats han de pagar uns 1.200 euros. I si el veredicte de la comissió que és favorable, caldrà aportar 5.000 euros més”. Assenyala que “per tant, no hi haurà inversions comunitàries, ni actes esportius pagats. No és més que una certificació a unes inversions ja fetes i a uns clubs ja actius”.

IGD2019_AnoiaDiari_Gracies_v2_imp.pdf octubre-novembre/2018

30/10/2018

12:32

publicitat

salut

octubre-novembre/2018 PER MENJAR-SE LA VIDA A MOSSEGADES En aquest espai trobaràs articles i entrevistes per ajudar-te en la prevenció i la millora de la teva salut, gràcies a la clínica BOCA A BOCA

salut

“Si no comencem pel cap, no podrem continuar pels peus ni pel conjunt de tot: cos i ànima” Íngrid Calaf Planell Podòloga de la clínica Boca a boca ANOIADIARI

Què hi fa una podòloga en un centre dental ? Vaig aterrar al Boca a boca gràcies a la posturologia. La posturologia és la ciència que estudia el sistema tònic postural, és a dir, les oscil.lacions del cos per mantenir l’equilibri estàtic i dinàmic dins la verticalitat humana en relació a l’espai que ens envolta. Consta d’un equip multidisciplinar del qual formem part podòlegs, odontòlegs, optometristes, osteòpates, fisioterapeutes, etc. Explica’m la relació dels peus amb la boca? Per entendre bé la relació, cal saber el significat del concepte ‘tensegritat’. La tensegritat és un principi estructural constituït per elements de compressió discontinus connectats per cables de tensió continus. Aplicat al nostre organisme, els elements de compressió discontinus serien les estructures òssies, i els cables de tensió contínua, el sistema fascial (sistema de membranes que recobreix el cos). Per tant, una mala oclusió dental o un mal recolzament plantar (entre altres dispercepcions dels nostres sentits) tenen com a conseqüència una mala postura. Si donem una informació des de qualsevol captor (peu, boca, ull, pell, vestíbul), aquesta pot repercutir a qualsevol part de l’organisme. La salut hauria de començar sempre pels peus? No ho diria d’aquesta manera. Penso que per gaudir d’una bona salut hem de tenir una bona educació per la salut, on la prevenció passa pel davant i no només a nivell dels peus. Començant per l’escola i fomentant una salut comunitària. La medicina occidental ha fet grans avanços per curar malalties i això és molt bo, però penso que li hem de donar més importància a la prevenció per no arribar a desenvolupar-les. Als professionals de la salut ens cal incidir en una bona alimentació, un bon estat físic i sobretot emocional del pacient. Quins son els problemes més

“

Per gaudir d’una bona salut hem de tenir una bona educació per la salut, on la prevenció passa pel davant i no només a nivell dels peus. Començant per l’escola i fomentant una salut comunitària. Hem de ser conscients que no tots els cossos tenen les mateixes condicions físiques per poder realitzar una activitat en concret; per tant, hi ha d’haver un treball previ progressiu per tal d’evitar lesions greus. Íngrid Calaf. BOCA A BOCA

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Pots llegir aquesta entrevista i altres articles interessants a l’espai Boca boca de l’AnoiaDiari

freqüents en els peus ? Lesions unguials com ungles encarnades, lesions dèrmiques: durícies, fongs, berrugues, problemes biomecànics i posturals... El 80% de la patologia física del peu, es deu al calçat. Els joves també pateixen problemes als peus o més aviat és la gent gran la que té més necessitat de professional podòleg? Tenim pacients de totes les edats. Depèn de la patologia, és mes habitual en gent jove o en gent gran. Per exemple, en els últims anys, entre els joves s’ha posat de moda començar un esport sense informar-se prèviament del calçat adequat. Quan porten practicant-lo un mes aproximadament, comencen a aparèixer lesions i problemes als peus que poden repercutir als turmells, genolls, malucs i esquena. Hem de ser conscients que no tots els cossos tenen les mateixes condicions físiques per poder realitzar una activitat en concret; per tant, hi ha d’haver un treball previ progressiu per tal d’evitar lesions greus. Quines mesures podem posar en pràctica per cuidar millor els peus i de rebot la resta del cos? En primer lloc, adquirir una higiene de base. Cal rentar els peus amb aigua i sabó, i no oblidar-nos d’assecar-los a consciència, sobretot els espais interdigitals. Utilitzar mitjons de cotó i mantenir-los hidratats. Una pràctica molt bona és la de caminar descalç per diferents superfícies, sobretot els més petits de casa. Dels 0 als 3 anys, el nostre cervell no deixa de captar informació durant les fases de reptació i el gateig; és quan la visió, l’oïda i el tacte ens ajudaran a desenvolupar una correcta coordinació motora. Per altra banda, tal i com deia abans, fer ús d’un calçat adequat és importantíssim. A part d’estar fabricat de bons materials, s’ha d’adaptar a la morfologia i a l’activitat diària del nostre peu, no només al nostre gust. Com a podòloga, aconsello tenir com a mínim un parell de calçats per anar

octubre-novembre/2018

“

És important adquirir una higiene de base. Cal rentar els peus amb aigua i sabó, i no oblidar-nos d’assecar-los a consciència, sobretot els espais interdigitals. Utilitzar mitjons de cotó i mantenir-los hidratats ÍNGRID CALAF

“

salut

Fer ús d’un calçat adequat és important. A part d’estar fabricat de bons materials, s’ha d’adaptar a la morfologia i a l’activitat diària del nostre peu, no només al nostre gust. ÍNGRID CALAF

“

Els peus, com la resta del nostre cos, tenen molta memòria. Si els maltractes des de ben joves, el més probable és que de gran apareguin problemes. El nostre paper com a posturòlegs, és donar informacions al cos en forma d’estímuls, perquè un mateix tingui més recursos per afrontar el canvi.

combinant. Portar sempre les mateixes sabates no és bo, perquè el peu s’acaba acomodant a un sol espai. És important començar de jo-

ves a cuidar-nos els peus? És essencial. Els peus, com la resta del nostre cos, tenen molta memòria. Si els maltractes des de ben joves, el més probable és que de gran apareguin problemes.

Tornem un moment a la relació dels peus amb la boca i amb la resta del cos. Els mals hàbits posturals els adoptem pel ritme de vida que portem? És veritat que la societat d’avui en

dia ens empeny cap a un ritme de vida estressant, facilitant que tinguem menys temps per dedicar-lo a un mateix, i això implica adoptar mals hàbits posturals; però també hi hem de sumar una base genètica i transgeneracional. D’altra banda, també és cert que només nosaltres mateixos podem decidir quin estil de vida portar i realitzar els canvis pertinents. Aquesta és la part més difícil. Ets també posturòloga, fa poc que has acabat el Màster, la idea és veure el cos amb tota la seva perspectiva? Correcte. El cos ens parla i es tracta de saber entendre què ens està dient, sense conceptualitzacions prèvies. Tal i com diu el Dr. Beltran, un dels pares de la posturologia a casa nostra, l’angoixa es produeix per un mecanisme de fricció entre no voler afrontar el canvi i el fet del canvi; i el dolor és el mecanisme de resistència d’un cos al canvi. El nostre paper com a posturòlegs és donar informacions al cos en forma d’estímuls, perquè un mateix tingui més recursos per afrontar el canvi. Així doncs, què és més important començar amb els peus o amb el cap? Si no comencem pel cap, no podrem continuar pels peus ni pel conjunt de tot: cos i ànima.

aula

octubre-novembre/2018

78.567

aula

Infants que durant aquest any han fet o faran 6 anys són els protagonistes d’aquesta campanya impulsada per la Generalitat de Catalunya. Rebran, a casa seva, una targeta que podran anar a bescanviar a la llibreria per un llibre infantil, amb l’objectiu d’ajudar-los a començar a crear la seva biblioteca particular.

El Govern impulsa la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre” 78.567 infants catalans que durant el 2018 fan 6 anys rebran una targeta per bescanviar per un llibre. La campanya s’emmarca dins el Pla Nacional de Lectura, una de les accions prioritàries de la legislatura

ANOIADIARI

El Govern ha impulsat la tercera edició de la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre”, a través de la qual els 78.567 infants catalans que durant el 2018 fan o han fet 6 anys rebran una targeta a casa que, acompanyats d’un adult, podran anar a bescanviar a una llibreria per un llibre de temàtica infantil, amb un preu màxim de 13 euros, amb l’objectiu d’ajudar-los a crear la seva pròpia biblioteca. En la presentació de la campanya, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, i la consellera de Cultura, Laura Borràs, han manifestat la voluntat del Govern de la Generalitat de fer de la lectura un objectiu de país i per fer-ho, “hem d’implicar a tothom”: escoles, famílies, llibreters, editors, bibliotecaris, autors, traductors... Per aquest motiu, la presentació s’ha fet des d’una escola, des d’una biblioteca escolar. El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ha destacat que “el compromís en aquesta nova etapa és reprendre el treball en forma de biblioteca escolar amb propostes molt diverses, perquè les escoles i els entorns són molt diferents. Hi ha escoles que tenen en el seu entorn una biblioteca, d’altres que tenen una biblioteca allunyada i d’altres que no en tenen. Per tant la biblioteca escolar ha d’esdevenir la biblioteca pública de l’entorn”. Per la seva banda, la titular de Cultura ha dit que “llegir s’encomana” i que és feina de tots treballar per enfortir l’hàbit lector. Borràs ha explicat que, des d’avui mateix, els nens que facin 6 anys rebran a casa seva una carta del president de la Generalitat amb una targeta que podran bescanviar a una llibreria per un llibre. “No es tracta només de bescanviar un llibre, sinó que els llibreters puguin dedicar temps a aquelles famílies que, en alguns casos, és la primera vegada que entren a una llibreria”, i que els nens i les nenes que aprenen a llegir comencin a elaborar la seva primera biblioteca. En aquest sentit, la consellera Borràs ha explicat que la campanya d’enguany vol “aprofundir en la prescripció lectora” i compta amb una novetat, les vídeorecomanacions, que incorpora lectors de totes les edats: mestres, pares i mares,

bibliotecaris, llibreters, autors, editors, traductors, nenes i nenes. Els vídeos es penjaran en l’espai digital de la campanya i es convida a tothom a participar-hi a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #LlegirEnsFa. “És la millor manera de transmetre aquesta passió per la lectura, a partir de la lectura d’un llibre”, ha dit Borràs. La consellera de Cultura ha destacat que aquesta iniciativa ha de ser el tret de sortida d’una campanya de lectura que ha d’involucrar tot el país, i que ha de servir per “impulsar encara més un pla de Govern, el Pla Nacional de Lectura 2020, perquè és un dels

LLENGUA El català destaca com a llengua de preferència en la tria dels llibres en les dues edicions anteriors d’aquesta campanya: el 2016 va representar el 62,2% dels exemplars venuts, i el 2017 va rribar fins al 69,50%

reptes de país”. “Llegir ens ha de poder fer ser més lliures, en tota la dimensió més forta que en aquest moments necessitem més que mai; llegir sempre és el que fa caure fronteres i trencar barreres, sobretot les mentals, que són les més difícils”. “Fas 6 anys. Tria un llibre” La campanya, que finalitza el 30 de novembre, vol fomentar els hàbits de lectura entre els menors que comencen a llegir, incentivar la compra de llibres a tot el territori català, donar valor al llibre com a eina de coneixement i fomentar la prescripció de la lectura. La inicia-

Cartell de la campanya. GENERALITAT DE CATALUNYA

tiva, impulsada pel Departament de Cultura, compta també amb la ferma implicació del Departament d’Ensenyament, que garanteix el foment de la prescripció de llibres de lectura entre companys de classe durant tot el curs escolar. L’esperit transversal d’aquesta campanya queda palès en el fet que també compta amb la implicació del Gremis de Llibreters de Catalunya, el Gremi d’Editors de Catalunya, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’ONCE, i la col·laboració del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, i el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. En aquest sentit, cal destacar que gràcies a un conveni amb l’ONCE, els infants amb discapacitat visual rebran també una targeta en braille perquè puguin escollir llibres de temàtica infantil editats en aquest llenguatge. El Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i el Departament de Cultura faran difusió de la campanya “Fas 6 anys, Tria un llibre” entre els catalans residents a l’exterior. L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) enviarà la targeta als infants inscrits al Registre de catalans a l’exterior per bescanviar-la per un llibre a escollir a través de la plataforma Libelista.cat. Aquesta acció forma part del Pla Nacional de Lectura 2020 i és un exemple de la voluntat del Govern de la Generalitat de situar la lectura en el centre de les polítiques públiques i establir projectes comuns per fer de la lectura un objectiu de país. Aquesta tercera edició dona continuïtat a una campanya ben acollida per la ciutadania i que compta amb la implicació creixent de les llibreries d’arreu de Catalunya. El 2016 hi van participar més de 200 llibreries, en l’edició de l’any passat s’hi van adherir 268 i en la d’enguany ja n’hi ha 287. En les dues edicions de la campanya que ja s’han dut a terme hi han participat 63.588 nens d’arreu de Catalunya, i s’han adquirit 12.664 títols diferents. El català destaca com a llengua de preferència en la tria del llibre. En l’edició 2016 va representar el 62,2% dels exemplars venuts, xifra que l’any passat va créixer fins al 69,50%

aula

octubre-novembre/2018

87,8%

Dels infants catalans entre 0 i 13 anys llegeix llibres per oci en el seu temps lliure, un 95,1% en el cas de les nenes i un 81,1% en el cas dels nens, segons l’estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, encarregat per l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC)

Els consellers Borràs i Bargalló presentant la campanya. GENERALITAT DE CATALUNYA

Un pla nacional per a fomentar i prestigiar la lectura El Pla Nacional de Lectura es va posar en marxa en la passada legislatura, amb l’objectiu de prestigiar l’hàbit de la lectura i dels lectors. El pla, elaborat i impulsat des del Departament de Cultura, recull les preocupacions, acotacions i aportacions que tots els agents van fer als anteriors plans de lectura del país. El pla té com a objectius principals fer visible la figura del lector; prestigiar la lectura com a via principal d’accés al coneixement; incrementar els índexs de lectura i la comprensió lectora en totes les franges d’edat, amb especial atenció als infants i joves; reconèixer la llengua, la literatura i els autors catalans arreu del territori i valorar la propietat intel·lectual; enfortir i consolidar el sector del llibre amb la millora de l’oferta editorial en llengua catalana i occitana; potenciar les llibreries i la xarxa de biblioteques de Catalunya, com a centres culturals i prescriptors del llibre i la lectura, i augmentar la presència del llibre i la lectura en els mitjans de comunicació, tant en espais informatius com en no informatius i de ficció. Per al Govern de la Generalitat és una prioritat desplegar el pla en aquesta legislatura i impulsar accions transversals per tal que la lectura surti dels seus espais habituals i arribi a tothom i a tot arreu, i ocupi un espai central de les polítiques de la Generalitat. 4 eixos Les accions del Pla de Lectura es desplegaran a l’entorn de quatre eixos: - La lectura, objectiu de país El Departament de Cultura proposarà al Parlament de Catalunya que aprovi una resolució que posicioni la lectura com a objectiu de país. - La lectura, transversal en les polítiques públiques Els departaments de Cultura i Ensenyament promouran un gran pacte per la lectura, com a element per implantar transversalment la lectura en l’acció de govern. - La lectura, difusió i impacte social El Govern buscarà, amb la col·laboració de tots els agents implicats (des d’autors fins a traductors, editors, bibliotecaris i llibreters), que els lectors esdevinguin els protagonistes de l’acció prescriptora. - La lectura i la cadena del llibre El Departament de Cultura considera prioritari el suport a la creació, la traducció, l’edició, les biblioteques i les llibreries com a elements imprescindibles per a la difusió del llibre i la lectura. Accions prioritàries del pla per al 2018-2019 Per tal de prestigiar la lectura, algunes de les accions que es duran a terme aquest 2018-2019 seran un acord amb CCMA per a la promoció i difusió del llibre i la lectura, la campanya de comunicació #CatLlegeix, la Celebració de la Nit de la Lectura, prevista per al 7 de juny, el desplegament del Programa ‘Municipi Lector’ o Incrementar el distintiu de qualitat ‘Llibreria de Referència de Catalunya”.

67,6%

Segons el mateix estudi, aquest és l’índex de lectura que indica el percentatge de catalans que llegeixen almenys un cop per trimestre. Els lectors llegeixen una mitjana d’11,5 llibres l’any

mercat

octubre-novembre/2018

COL VERDA Tardoral, aquest membre de la gran família de les cols, és molt resistent al fred. Com totes les crucíferes té unes grans propietats per al nostre organisme: és una de les plantes més nutritives i ens aporta propietats antiinflamatòries i antioxidants. És rica en vitamines K, A i C, calci i, entre altres, sulforafan, de propietats anticancerígenes.

mercat

És temps de...

espina cs El Popeye va fer que molts nens ens féssim grans menjant aquesta hortalissa que ens faria molt i molt forts. Tot i que ens aporten ferro, són rics en vitamines, antioxidants i minerals i són beneficiosos per a la nostra salut si els incorporem a la nostra dieta: tenen efectes anticancerígens i reforcen el sistema immunitari del nostre organisme ANTICANCERÍGENS Rics en antioxidants, poden tenir efectes protectors contra càncers com el de còlon, pàncrees o pròstata.

VITAMINES Són rics en vitamina A, que afavoreix la vista, els ossos, la pell i els cabells; en vitamina B, important per a la regulació del sistema nerviós i estimula el sistema immunitari; i en vitamina K, antihemorràgica.

MINERALS Són rics en ferro, que ens permet treure tot el suc de l’energia dels aliments; magnesi, que ajuda al bon funcionament dels músculs, nervis i intestins i fòsfor, que també ajuda a l’obtenció d’energia dels aliments i forma part de les dents i l’estructura òssia

ECOLÒGICS Com sempre, es recomana consumir espinacs de temporada, ecològics i de proximitat, ja que seran més rics en minerals i perquè acostumen a ser les hortalisses amb més pesticides, en el cas dels cultius convencionals

el celler de l’anoia

El degà dels caves de proximitat BOHIGAS BRUT NATURE

50% Xarel·lo, 30% Macabeu, 20% Parellada.

Finca Can Macià Òdena 7,95 €

Hi ha un maridatge popularment molt estès; el que relaciona el vi blanc amb el peix, i el vi negre amb la carn. Si aquest s’ha conegut i generalitzat tant, al llarg del temps, serà perquè, certament, en molts casos, pot ser una bona combinació i/o elecció. Ara bé, i sobre maridatges, des del meu parer, hi ha pocs productes com el cava. El cava, si és bo, ens pot acompanyar i fer millor una vetllada, perquè des de l’aperitiu i fins la sobretaula, és un producte especial i únic, capaç de potenciar i/o complementar al més alt nivell de satisfacció el que mengem. Qui no ha esmorzat mai sardines obrint una ampolla de cava? Quantes persones, en una cerimònia de casament, beuen cava des de l’aperitiu i fins als postres? Els costums, com les preferències i els gustos i els hàbits són molt personals, però el ventall de combinacions que ens ofereix el cava és molt ampli, perquè atesa la varietat de caves, podem afirmar que no només n’hi ha un, sinó molts caves per a cada moment, i alhora, un moment per a cada cava. Deixant la reflexió a banda, avui, com acostumo a fer, és l’hora de donar a conèixer productes de proximitat, i si parlem de caves, a casa nostra, el Bohigas Brut Nature Reserva és el degà. Molt a prop d’Igualada, a Òdena, trobem les vinyes i les caves de Can Macià. Al voltant de la casa pairal, que manté l’autèntic estil de masia catalana, hi ha els diferents espais del celler i de les caves, abans que res, us aconsello visitar el conjunt; les vinyes, les caves i la finca, de fet la Masia Can Macià està classificada d’interès històric i artístic. Amb el cupatge de les varietats tradicionals del cava, Xarel·lo, Macabeu i Parellada, descobrim un cava amb color groc pàl·lid i bombolla fina i persistent. Aromàticament, ofereix notes de fruita blanca (poma àcida i pera), característiques de la seva composició varietal i també amb notes especiades, provinents de la seva criança i envelliment. En boca és estructurat, i amb l’acidesa molt ben equilibrada amb la seva capacitat aromàtica. El seu final és sec, però alhora fresc. Tal i com us he dit abans, És un tot terreny, tant per a aperitius, com per a diferents entrants, qualsevol carn i/o amb els panellets de qualsevol pastisseria d’Igualada, gaudiu-lo. Salut i bombolles, de Bohigas esclar!

XAVIER FIGUERES i CASANOVAS Sommelier / Celler Figueres / @cellerfigueres

mercat

octubre-novembre/2018

MONIATO Aprofitem el protagonisme que tenen per

la castanyada per menjar-ne aquesta tardor i hivern, ja que aquest tubercle té unes grans propietats nutritives i és ric en vitamines A i E, que van tan bé per a la pell o la vista (gairebé tant com la gran estrella, la pastanaga). Dolç, és ric en hidrats de carboni.

CODONY Fruita típica de la tardor, s’acostuma a consumir en forma de confitura -el codonyat-, ja que no es pot menjar cru. Cuinat així, augmenta el seu nivell de sucres, que en origen és baix. és ric en potassi, pectina (fibra) i tanins astringents.

la cuina que no podem perdre

Tardor, temps de carbasses i cabell d’àngel

a hem entrat de ple a la tardor i cadascú ja ha tornat a la seva rutina. Dies més curts, matins amb boires, pluges, boletaires omplint els boscos i, aviat, les primeres glaçades. I com no, la gran festa de la tardor, la castanyada: castanyes, panellets,moniatos, moscatell, ratafia i vins rancis. Sí sí, la Castanyada, deixeu-vos estar de Halloweens, o pitjor encara “castanyaloweens”. Però què ens hem pensat, ens deixem perdre la nostra identitat per culpa de quatre dibuixos animats mal destres i unes quantes sèries juvenils vingudes de l’altra punta del món? No home no!! No vull ser purista però tampoc un suïcida cultural. O sigui que recupereu receptes i a embrutar-vos les mans fent panellets que és una molt bona activitat gastronòmica i familiar. I alhora, agafeu carbasses i en comptes de fer-li una cara grotesca, posant-hi una espelma dins i deixant-la podrir al balcó cuineu-la com toca, que és un molt bon aliment per gaudir a taula. Sí , la carbassa! Si en voleu fer no hi poseu massa aigua, ella ja en porta molta i si us passeu quedarà aigualida. Sempre és millor afegir-ne després si us ha quedat massa espessa. Però té més elaboracions culinàries que la típica crema. És bona per menjar crua en una ama-

nida, només us caldrà un pelador per fer-ne tires fines i imaginació. Es pot fer al vapor (tot i que potser és de la manera que menys m’agrada) amb patates, mongetes o el que vulgueu. Una de les seves millors elaboracions és rostida al forn L’heu de tallar d’una manera uniforme i li deixeu la pela, la salpebreu bé i cap dins el forn escalfat prèviament a uns 180-200 graus. L’heu d’anar vigilant i quan sigui tova ja la teniu. Feta d’aquesta manera és perfecta per acompanyar xai rostit. Però també la podeu pelar i fer-ne puré. Com que haurà perdut molta aigua us quedarà d’una textura més o menys cremosa. Fins i tot se’n pot fer pastisseria, si busqueu a cal Google hi trobareu un

munt de pastissos més o menys semblants als pastissos de pastanaga de tota la vida. Però la recepta dolça estrella de carbassa és confitura de carbassa, el conegudíssim Cabell d’Àngel. És una confitura molt popular arreu dels Països Catalans i es pot utilitzar per farcir tota mena de pastissets, ensaïmades, mones o també es pot consumir sola. S’elabora amb la carbassa de cabell d’àngel, de forma arrodonida i amb pell de gripau. I quan s’obre, la polpa és d’un blanc trencat. La fórmula bàsica és per cada 3kg de carbassa, 2 kg de sucre, 1 canó de canyella, una llimona sencera (suc o pela o ambdues coses) i opcionalment un pols de sal. Cal pelar la carbassa i treure’n totes les llavors i filaments. No cal tallar-la massa i la posarem a bullir a foc lent. Quan estigui tova l’escorrerem i la deixarem refredar. Hi ha qui la torna a

fer bullir amb aigua neta 5 minuts més però a mi no m’agrada, es perden gustos. Un cop freda la posarem en una cassola amb el sucre, la canyella i el suc o pell de la llimona i si voleu, el pols de sal. Deixarem que vagi coent durant una hora més o menys, remenant de tant en tant perquè no s’enganxi. Vigileu amb els esquitxos del sucre que poden cremar molt. Ha de quedar amb els típics filaments transparents del cabell d’àngel. Un cop ho tinguem, la posem calenta dins de pots de vidre esterilitzats i els tanquem. A partir d’aquí, cadascú que la faci a la seva mida. Podeu deixar que cogui més perquè s’enfosqueixi, canviar la pell de llimona per pell de taronja, afegir aigua de matafaluga, rebaixar el sucre o canviar-lo per mel... hi ha un munt de variacions. Estic segur que un cop n’hagueu fet una vegada, us n’enamoreu i repetiu. Salut i visca la teca!!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

sortim

octubre-novembre/2018

sortim

LA FICCIÓ EN FEMENÍ El Zoom, Televisió de Catalunya i l’AnoiaDiari organitzen, en el marc del festival i dins el cicle Converses, una taula rodona amb l’equip de la sèrie “Com si fos ahir”, per parlar del paper de les dones a la pantalla. Hi participaran la directora Sònia Sànchez, la guionista Lara Sendim, les actrius Alícia González i Sílvia Bel (foto) i Míriam Porté, de Dones Visuals. Dimecres, 21 de novembre, a les 20 h, al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada

El Zoom engega una nova etapa i explora nous formats de TV més atractius Els guardons individuals tindran nom de dona: Laura Rosel, Mercedes Milà i Candela Serrat; els impulsors del festival també reconeixeran la qualitat i enginy del ‘Polònia’ i la trajectòria de ‘Cuéntame cómo pasó’

FRANCESC VILAPRINYÓ

Igualada serà de nou la meca del món televisiu, amb el Festival Zoom. Com és habitual, la catifa vermella s’estendrà a finals de novembre, entre el 20 i el 25 de novembre, per veure passar per la capital de l’Anoia grans figures de l’star system’ televisiu del nostre país i de l’Estat espanyol, sense deixar de banda algunes de les propostes més consolidades en matèria de telefilms arreu d’Europa i d’altres punts del planeta. El certamen passa a denominar-se Festival Zoom de Ficció Televisiva & Formats, de manera que incorpora noves mirades i tendències d’aquest univers. Una obertura de mires que s’evidenciarà amb les cares que passaran pel Teatre Municipal l’Ateneu i amb els nous guardons que es donen. Els nous horitzons televisius, els formats que innoven i generen noves possibilitats a la petita pantalla amplien la perspectiva d’un festival que ja no es dedicarà únicament a la ficció. Per exemple, amb el guardó que rebrà el ‘late show’ àcid de ‘La Resistencia’, de l’humorista David Broncano (que es pot veure al canal #0 de Movistar+), amb el Premi Zoom de Formats TV al Millor Nou Format. Un clàssic de casa nostra, com és el ‘Polònia’ de TV3 s’endurà el Premi Zoom de Formats TV al Millor Format consolidat. I també un altre guardó anirà a parar a mans catalanes, en aquest cas, a la periodista sabadellenca Laura Rosel, per la seva tasca al capdavant del

L’HOME DE MODA L’humor espanyol té des de fa un temps una estrella tan desllenguada com brillant, el gallec David Broncano, que es llueix amb el ‘late show’ ‘La resistencia’. Ara, el Zoom reconeix aquest nou format que enganxa cada cop més gent

Les actrius i actors de la sèrie “Com si fos ahir”. TVC

programa ‘Preguntes Freqüents (FAQS)’ de TV3 amb el Premi Zoom de Formats TV a la Millor Conducció de programa. Més d’una quinzena de premis El Zoom ‘18 té a l’agenda el pas per Igualada de personalitats de primera línia televisiva. A més de l’esmentada Laura Rosel, que vindrà el dia de l’estrena del festival, el dimarts 20, a recollir el guardó, pel Teatre Municipal l’Ateneu hi passaran Mercedes Milà a recollir el Premi Zoom d’Honor i Candela Serrat, que rebrà el Premi Auguri Sita Murt a la millor actriu emergent. No mancaran els premis de la

Secció Oficial, que reconeixen a la Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Guió i Millor Interpretació, ni tampoc el Premi DO Catalunya (Denominació d’Origen), a la Millor Pel·lícula Catalana. En aquest cas, la secció oficial té programades dues ficcions fetes a Catalunya. El canal europeu ARTE s’endurà l’altre Zoom d’Honor, mentre que el premi Servisimó Tu ets la Tele serà per a la sèrie ‘Cuéntame cómo pasó’. Es mantenen els Premis Showcase de Pilots de Ficció: una iniciativa conjunta del festival Zoom d’Igualada, el Festival de cinema espanyol de Màlaga a través de la seva secció Screen TV i del Serielizados de Barcelona. S’entregarà

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

Una pel·lícula sobre una jove que lluita contra els prejudicis a la Barcelona de 1919 obrirà el Zoom

el Premi del Jurat i també el Premi del Públic. Pel que fa a jurats, neix un nou jurat, el Jurat Vell -el tercer després del Jurat Oficial i el Jurat Jove- que estarà format per professionals del món del cinema i la televisió que ja s’han retirat però que mantenen l’interès per les novetats audiovisuals. Ficció que fa història Hi ha nou produccions a la Secció Oficial, que es disputaran els premis grossos que es donaran el dissabte 24, a 2/4 de 10, al Teatre Municipal l’Ateneu. Nou produccions vingudes de diferents punts del planeta, però de nou, amb una forta empremta europea i en concret de l’Estat espanyol. De fet, dues, són catalanes. La producció que estrena el Zoom és ‘La dona del segle’ , que dirigeix Sílvia Quer i s’ambienta en la Barcelona de l’època del pistolerisme. Un denominador comú de la Secció Oficial és l’aposta per la ficció històrica de la majoria de films que hi concursen. Les altres candidates són ‘Mary & Mike’ (Xile, 2017) de Julio Jorquera i Esteban Larraín, ‘Kurara’ (Japó 2017) de Taku Katô, ‘Alles Isy’ (Alemanya 2017) de Mark Monheim, ‘Sob Pressão’ (Brasil, 2017) d’Andrucha Waddington i Mini Kerti, ‘Le temps des égarés’ (França, 2017) de Virginie Sauver, ‘Örök Tél’ (Eternal Winter) (Hongria, 2017) d’Attila Szász, ‘Asesinato en la universidad’ (Estat espanyol, 2018) d’Inaki Peñafiel i la catalana ‘Cançó per a tu’ d’Oriol Ferrer, també del 2018.

octubre-novembre/2018

publicitat

sortim

octubre-novembre/2018

Festes

Sant Martí de Tous està de festa Entre un ampli programa d’actes destacada l’actuació de la nova colla de 9, els Moixiganguers d’Igualada

ANOIADIARI

Després d’un primer tast de festa celebrat el primer cap de setmana de novembre, amb diverses propostes entre les quals cal destacar la funció de Mrs. Brownie, la trobada de puntaires o la 5a edició de la Hivernal Panna el Bandoler o les visites guiades al castell, Sant Martí de Tous encara el cap de setmana de la seva Festa Major, amb actes per a tothom. Comencen el divendres 9, al matí, a la pista poliesportiva, amb esmorzar i animació infantil amb la pallassa Xussa. Un gran repic de campanes anunciarà l’inici dels actes. A la tarda, a les 5, al local municipal, espectacle infantil amb Set de so. A les 6, coca i xocolatada per a tothom. A 2/4 de 8 del vespre, als safarejos, inici del correfoc, a càrrec de la Diabòlica de Gràcia. En acabar, al Sindicat, sopar popular. Tot seguit, Cercabirres animada per la banda Bandsonats. La primera nit de festa acabarà amb més música, amb el concert de Catrock. Començarà a 2/4 de 2 de la matinada, al Local Municipal. Els actes continuaran l’endemà dissabte 10 de novembre, a 1/4 de 9 del matí, amb les matinades i cercavila amb els Grallers d’Igua-

VARIETAT Les tradicions, com el Ball de Faixes, les sardanes, els castells, el correfoc, les cercaviles, etc, es combinen dins el programa d’actes de la Festa major de Tous amb propostes com el Cercabirres o el teatre d’humor

Els Moixiganguers d’Igualada, nova colla de 9, no han fallat mai a la Festa Major de Tous. AD

lada. Mentrestant, a les 10, partit de futbol-sala infantil a la pista poliesportiva. A les 11 del matí, a l’església de Tous, Missa en honor de Sant Martí, patró. Seguidament, a la plaça de l’església, tradicional Ball de faixes i Cercavila fins a la Plaça de Fàtima amb la participació del Ball de faixes, els Gegants de Tous, els capgrossos del poble i els Grallers d’Igualada. En arribar a la plaça, nova actuació de tots els grups. Seguidament, a la 1 del mig-

dia, a la Plaça de Fàtima, sardanes amb la Cobla Principal de Tarragona i aperitiu popular. A la tarda, a partir de les 4, inflables per als més petits, a la Plaça de Fàtima. A partir de les 5, a la Plaça de l’Ajuntament, competició de bitlles de Tous. A les 7 de la tarda, al Local Municipal, concert de Festa Major amb l’Orquestra Supernova, un grup que també amenitzarà el gran ball de Festa Major, a les 10 de la nit, també al Local Municipal. Aquest

dissabte hi haurà tres propostes cinematogràfiques per a tots els públics, al Casal de Tous, amb les projeccions de “Coco” (18:15 h); “Campeones” (19:55 h) i “Perfectos desconocidos” (23:00 h). Diumenge, darrer dia de festa. Els actes començaran a 2/4 de 10, a Cal Farrés, amb el concurs de dibuix jove. A les 12 del migdia, a la Plaça de l’Ajuntament, tradicional diada castellera, amb la colla de 9 dels Moixiganguers d’Igualada. Seguidament, recepció oficial i lliurament de títols a la vila dels campions locals Laura Queraltó, Josep Marsal i Carles Marsal. A la tarda, més esports, amb el trofeu de futbol de Festa major que enfrontarà els equips de la UE Tous i la UE Torre de Claramunt. A les 6 de la tarda, a la Casa del Teatre Nu, concert amb la Coral Veus de Tous. A les 7, al Casal de Tous, teatre amb la representació de “La quarta via” amb Robert Gobern i l’igualadí Joan Valentí. El programa d’actes es tancarà amb el ball de cloenda de la Festa major, a les 7 de la tarda, al Local Municipal, amb el duet David i Pili. Continua a la pàgina 52 amb una entrevista al’alcalde de Sant Martí de Tous, David Alqúezar >

octubre-novembre/2018

publicitat

sortim

octubre-novembre/2018

Festes TONI CORTÈS MINGUET

Els veïns i veïnes de Sant Martí de Tous -i de la comarca- tenen una cita, un any més, amb la Festa Major. Quins actes destacaries? Evidentment destacaria tots els tradicionals que són els que esperem durant tot l’any, però penso que alguns dels actes programats, aquells que estan liderats pels mateixos veïns, demostren perfectament com som com a municipi, com a comunitat. La Festa Major reflecteix de manera concentrada el que és el poble, una comunitat rica culturalment i participativa, sense la qual no tirarien endavant moltes de les propostes que ens fan singulars. Per destacar-ne algun, la cursa del Panna el Bandoler és per a nosaltres un d’aquests actes, demostrant any rere any la força del poble, la força de la seva gent. Gràcies a ells, als Pannes, la cursa s’ha consolidat i ofereix a tots els participants un magnífic recorregut pel territori touenc rematat amb el dinar del bandoler. No és l’únic... Les Puntaires, el cercabirres, la cercavila amb el Ball de Faixes o els Castells amb els Moixiganguers són grans propostes per gaudir de la Festa Major i viure el que és Tous: la seva gent. A part d’actes concrets, què és el que més valora l’alcalde de la festa? El millor de la Festa Major és el retrobament. Compartir amb amics i veïns que potser no veus molt sovint la gresca de la festa major, és indiferent l’acte, des de les activitats pensades per a la quitxalla, les puntaires, el concert de jovent o el cercabirres, el ball de faixes o els castells, qualsevol d’ells és bo si es viu en companyia i amb la passió de la festa major. Tous és l’únic poble de la comarca -a part d’Igualada- on els Moixiganguers han actuat cada any. Enguany vindran amb l’eufòria de l’èxit del concurs. Com ho valoreu? Ens agrada sentir que és així: els Moixiganguers també tenen molt de Tous, aquesta és la seva plaça. Tous també és morat, de fet molts veïns del poble han passat per la colla. La d’enguany ha estat una gran temporada i la fita assolida només es pot qualificar d’històrica, ens sumem a la celebració! Tot encoratjant-los a mantenir el nivell i a anar creixent i consolidant la colla, endavant! Estem pocs mesos abans de la celebració de les eleccions municipals. Quina valoració fas d’aquest mandat? Crec sincerament que podem estar molt orgullosos com a poble dels objectius assolits els darrers anys. Hem vist com finalitzava el projecte de Llei de Barris havent complert el seu objectiu principal: tornar la vitalitat al nucli antic,

David Alquézar, alcalde des de l’any 2007.

“Podem estar molt orgullosos com a poble dels objectius assolits els darrers anys” David Alquézar

“

Sant Martí de Tous té diversos reptes històrics pendents que actualment estan a tocar: la reconversió de l’antiga cooperativa, disposar d’un poliesportiu cobert, assolir l’endeutament zero, realitzar les obres del carrer carretera... Són reptes que poden ser una realitat aviat si es treballa amb tenacitat i constància

Alcalde de Sant Martí de Tous millorant de manera transversal la qualitat de vida del municipi. La Llei de Barris ha significat la transformació urbanística d’aquest espai que ens caracteritza com a comunitat, però també ha traspassat la part d’obra afectant de manera significativa a la vida cultural, social i participativa del municipi. Cal destacar que tot aquest gruix d’inversió s’ha realitzat en ple període de crisi, i que el resultat final serà que la situació econòmica de l’Ajuntament haurà millorat, tot i les grans dificultats viscudes, apropant-se a l’objectiu de deute zero. El darrer any, els veïns han pogut copsar com l’estratègia definida es consolidava amb grans fites assolides: la finalització de l’edifici de cal Frarés com a equipament cultural de referència, les obres de vials del nucli antic, l’arribada del centre humanitari de Creu Roja al polígon o la implantació de la fibra òptica de la mà d’Iguana són grans notícies per a Tous. Què passarà al poble aquests mesos fins a les eleccions? Les grans actuacions d’aquest mandat ja estan realitzades, Cal Frarés, Plaça Sant Jordi, c/Prats, c/Voltes, c/Sentfores, c/Sota Castell, c/Horts,.... Certament continuarem el dinamisme constant respecte la inversió al municipi i veurem encara un gran volum d’actuacions com la plaça Fàtima o la conservació de l’entorn arqui-

tectònic de l’església, però estic convençut que qualsevol veí del poble us explicaria que no hem parat al llarg dels quatre anys. En el cas de Tous no es compleix allò que la política ho deixa tot per a l’any electoral, no ha estat mai la nostra manera de gestionar. Per altra banda continuarem veient com sempre una comunitat activa i participativa que es bolca en el dia a dia del municipi, i a la qual l’Ajuntament intenta donar el màxim de suport; sense cap dubte una fita que marcarà el 2019 serà el desè aniversari del Festival de Llegendes de Catalunya! Comencem a preparar-lo aviat, la comarca no se’l pot perdre! Quins projectes quedaran damunt la taula del futur alcalde? Qualsevol poble ha de tenir un llistat de projectes que creixi de manera perpètua, com equip de govern tenim una llista que creix permanentment, ens encanta somiar tot pensant com millorar la qualitat de vida dels nostres veïns. Per al mandat vinent quedarà pendent d’executar, però amb les obres ja licitades, el projecte d’urbanització del carrer carretera en el tram entre la cooperativa i cal Ton, aquesta actuació amb una inversió de més de 500.000 € intervindrà respecte a un dels principals carrers del poble. Projectes com el poliesportiu cobert, i la consolidació de la zona

esportiva crec que són els grans reptes a assolir pel proper equip de govern. Hi serà, vostè? Això ho hauran de decidir els veïns. L’any vinent farà 12 anys que sóc alcalde de Sant Martí de Tous, i sense cap mena de dubte mantinc la il·lusió i l’empenta del primer dia, però a la vegada mantinc l’ideal que l’alternança en política és positiva i necessària. Sant Martí de Tous té diversos reptes històrics pendents que actualment estan a tocar: la reconversió de l’antiga cooperativa, disposar d’un poliesportiu cobert, assolir l’endeutament zero, realitzar les obres del carrer carretera. Són reptes que poden ser una realitat aviat si es treballa amb tenacitat i constància, sé que hi puc aportar molt encara fent l’impuls que necessiten per ser realitat en breu. Per aquest motiu la llista d’ERC proposarà una llista que encapçalaré jo però que viurà un relleu en el lideratge a mitja legislatura, assumint el rol de cap de llista en Pau Mir. En Pau té l’experiència necessària, el coneixement i el bagatge per afrontar una nova etapa amb energia i lideratge renovats. Crec sincerament que plantegem una molt bona opció als veïns de Sant Martí de Tous, una opció de garanties d’èxit, de continuïtat de les polítiques però amb l’empremta pròpia d’un nou alcaldable.

sortim

octubre-novembre/2018

Esports

Gastronomia

La Cursa de l’Esquiador celebra la seva 30a edició

Amb el fred arriba la Festa de la Ratafia

Organitzada per UECANOIA s’ha consolidat com una de les competicions populars d’èxit dins el calendari del país. Se celebrarà a Carme, el 25 de novembre, amb recorreguts de Trail, BTT i caminada

ANOIADIARI

La Cursa de l’Esquiador, una de les cites populars ineludibles dins el calendari de competicions d’aquest àmbit al nostre país, està d’aniversari. Enguany celebra la seva 30a edició i per aquest motiu els seus organitzadors, UECANOIA, volen aplegar més participants que mai, a la cursa que se celebrarà, el 25 de novembre, a Carme. Hi haurà tres modalitats: Trail, BTT i Caminada, amb recorreguts circulars. El circuit de Trail serà de 18 km, amb un desnivell positiu de 580 m. El de BTT recorrerà 30 km, amb un desnivell positiu de 890 metres. Finalment, els participants en la caminada recorreran 16 km, amb un desnivell positiu de 350 metres. Inscripcions La cursa és oberta a tothom, l’edat mínima per participar-hi és de 6 anys. Les inscripcions es poden fer fins al 23 de novembre a través de la web de la cursa (cursadelesquiador. cat) o presencialment, a la secretaria de UECANOIA, al carrer Sant Magí 28 d’Igualada, de dilluns a divendres de 7 de la tarda a 9 del vespre. També es poden fer a 9 ABA Cicles (C/Comarca 62), Diferent Bike (Av. Capità Montané 1), Pallarès Factory (C/Lecco 19), Cicles Anoia (Av. Gaudí 19) i Full Equip Esports (C/ DR. Pujades 78). No es faran inscripcions a la sortida. Els preus de les inscripcions és de 20€*/12€ (Trail), 28€*/13€ (BTT) i 19€*/11€ (Caminada) per als no socis i 17€*/9€ (Trail), 25€*/10€ (BTT) i 16€*/8€ (Caminada) per als socis de UECANOIA. (* Inclou la peça tècnica de la cursa, samarreta

per trail i caminada i maillot per BTT). El preu inclou: assegurança d’accidents, avituallaments durant el recorregut, l’esmorzar, begudes, una peça tècnica de record (segons el tipus d’inscripció escollida), el dret a participar en el sorteig de regals posterior al lliurament de premis, descomptes dels patrocinadors, servei mèdic, massatges i servei de guardaroba a la zona de sortida/ arribada. 30 anys La Cursa de l’esquiador va néixer el 1989, per iniciativa de Joan Vives, com un dels actes per celebrar el 25è aniversari de l’entitat. La cursa s’inspirava en les competicions que s’organitzen als països nòrdics durant la tardor per preparar la temporada d’hivern. Tal com expliquen els seus organitzadors “tot i que

amb el temps ha anat evolucionant per adaptar-se a les circumstàncies del moment, l’essència no ha canviat: un esdeveniment esportiu que, per la seva naturalesa, pugui englobar el màxim d’amants de la pràctica esportiva en un entorn natural”. D’aquesta manera, amb l’objectiu d’atraure el màxim d’esportistes es van establir tres modalitats de competició: marxa. cross i BTT. Durant les primeres edicions, aquestes tres modalitats compartiren recorregut, però amb el pas dels anys i amb el creixent progressiu de participació (es va passar dels 150 participants de la primera edició als 1600 de les últimes) es va optar per fer dos recorreguts independents: un per a marxadors i caminadors i un altre per a ciclistes. D’aquesta manera es guanyava en organització i en seguretat. Un dels altres canvis significatius que s’ha produït al llarg d’aquestes trenta edicions ha estat la forma dels recorreguts. Als orígens aquests eren lineals, amb sortida a Igualada i amb arribada a un altre municipi o element natural singular de la comarca. Amb el temps, s’ha optat per establir uns recorreguts circulars, amb sortida i arribada al mateix punt. Pel que fa als recorreguts, des de l’organització destaquen que, al llarg d’aquests anys, “s’ha tingut molta cura en la recerca de pistes, camins i corriols -a vegades perduts i recuperats per a la cursa-, per tal d’oferir uns itineraris atractius, tant des del vessant competitiu com del paisatgístic. No hem d’oblidar que la Cursa de l’Esquiador és, també, una altra forma de descobrir i fer conèixer la riquesa natural de la nostra comarca”.

Xerrada, tasts, un dinar i el popular concurs de ratafies, entre els actes organitzats pels Amics de la Ratafia

ANOIADIARI

Els ratafiarires estan neguitosos. Arriba el dia. Al calendari dels aficionats a la ratafia hi ha dues dates assenyalades: Sant Joan, que marca el procés d’elaboració d’aquesta beguda, de recollir les herbes boscanes, experimentar amb mesures de receptes sovint secretes i deixar-la reposar 40 dies a sol i serena; i els volts de Tots sants, quan podem destapar les ampolles i tastar-les. Per això, des de fa 14 anys, els Amics de la Ratafia de l’Anoia organitzen, per aquestes dates, la seva festa. Enguany tindrà lloc diumenge 11 de novembre, amb diverses activitats i propostes. Les activitats s’encetaran el dissabte 10 de novembre al punt de la mitja nit Concert Jam Jamaica al Casal Popular El Foment. El programa seguirà amb el gruix d’activitats el diumenge 11 de novembre al Local de Xauxa, a la plaça Catarineu. A les 12 del migdia, moment per a les activitats infantils, manualitats i tallers de tardor per a grans i petits. A la 1, el vermut popular que anirà seguit a les 2 d’un dinar elaborat amb productes de proximitat i de temporada, amb un menú que fa venir salivera: Peus de porc i botifarra amb ratafia i pels poc amants de la carn paella vegetariana. (Preu del menú 10 euros anticipat al Foment, 12 el mateix dia). A la sobretaula, cap a les 5 de la tarda, Cant improvisat per donar pas a les 6 a l’esperada entrega de premis del XIV Concurs de Ratafies de l’Anoia, amb un posterior tast popular de ratafies casolanes. Aquells que vulguin prendre part en el concurs, poden presentar les ratafies al Casal Popular d’Igualada el Foment fins el dissabte 10 de novembre, on s’exposaran juntament amb els premis del concurs. Les bases del concurs són a anoiaratafia.blogspot.com. El programa d’actes no es tanca aquí, ja que dissabte 17 de novembre al Casal Popular el Foment, tindrà lloc una xerrada sobre l’evolució i les tipologies de la ratafia arreu del Principat, serà a 2/4 de 8 sota el títol ‘Viatge per Catalunya a través de la ratafia’, a càrrec de Miquel Altadill. La xerrada inclourà un tast de ratafies comercials i cal inscripció prèvia al mateix Foment per poder-hi assistir. La jornada finalitzarà a les 11 amb una sessió de Punxadiscos.

sortim

octubre-novembre/2018

Gastronomia

Les tradicions i la gastronomia es fonen a Vilanova d’Espoia Amb la Festa de la Cassola de Vinya i Olla de Murri ANOIADIARI

La gastronomia, els oficis i les tradicions, seran els protagonistes, un any més, de la Festa de la Cassola de Vinya i Olla de Murri que se celebrarà diumenge 11 de novembre a Vilanova d’Espoia. En la seva cinquena edició, l’Ajuntament de La Torre de Claramunt torna a retre homenatge a les seves arrels i al llegat de tots aquells que durant molts anys van treballar a la vinya, valorant elements tradicionals com la cuina de vinya. En aquest sentit, un dels principals atractius d’aquesta fira és la degustació de la Cassola de Vinya i de l’Olla de Murri. L’Olla de Murri, és una especialitat típica de l’hivern feta amb carn dels corrals i productes de la terra. Tota aquesta feina la fan els mateixos veïns de Vilanova d’Espoia que cuinen durant tot el matí amb foc de llenya. Al llarg del matí totes les persones podran gaudir de tallers d’oficis tradicionals com és el cisteller, el bufador de vidre i el ferrer. Els més menuts participaran en un taller experimental en el qual accedeixen a l’interior d’un galliner i podran donar menjar a les gallines. En un racó hi ha un ponedor i podran recollir un ou. També podran participar en un taller de munyir una vaca, una reproducció de dimensions reals. Per als més petits també s’han programat diferents activitats: tallers de pintura al vi, taller de dibuix de mandales, de treballs manuals. A més, totes les persones interessades podran tastar el vi i el cava dels productors de proximitat.

El vi celebra la seva gran festa a Igualada La Gran Festa del Vi va de bracet de l’Igualda Slow Shopping, organitzat per Igualada Comerç ANOIADIARI

Igualada torna a tenir una cita, per setè any consecutiu, amb la Gran Festa del Vi. Dissabte 10 de novembre, la rambla de la capital de l’Anoia tornarà a ser l’escenari d’aquesta jornada dedicada al món vinícola del territori, organitzada per Igualada Comerç, que vol repetir l’èxit i la bona acollida assolits en edicions anteriors. De 12 del migdia a 11 de la nit, els visitants podran descobrir i tastar els productors de vins de proximitat i altres elaboradors gastronòmics de la comarca. Aquest esdeveniment s’emmarcarà dins els actes de l’Igualada Slow Shopping, que l’entitat comercial igualadina dedica al comerç local de proximitat amb

interessants descomptes i promocions. Així, els organitzadors volen establir una major vinculació de la festa amb les botigues de la ciutat i que La Gran Festa del Vi repercuteixi en les vendes del comerç en general. Així, coincidirà amb altres iniciatives que potencien el petit comerç, com és Igualada Slow Shopping, on els establiments d’Igualada oferiran descomptes extres del 7 al 10 de novembre, en paral·lel al Rec.018. Igualada Comerç ha organitzat un ventall d’activitats d’esbarjo i també relacionades amb el món del vi. Amb xerrades com per exemple: ‘Passeig per la Història del Vi Cooperatiu’ a càrrec d’Anna Berenguer i Badia, enginyera agrícola especialitzada en Enologia i també música en directe i altres activitats.

octubre-novembre/2018

publicitat