AnoiaDiari Maig 2017 by AnoiaDiari

FIRANOIA IGUALADA

FIRAVERD CARME

SANT ISIDRE MASQUEFA

EL ROSER VALLBONA

VADEMERCAT IGUALADA

PÀGINES CENTRA LS ESPECIA LS

Maig 2017 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT

Es disparen les estafes a l’Anoia Els Mossos d’Esquadra reben 1,4 denúncies al dia d’anoiencs que han estat estafats. La majoria, un 68%, són per clonació de targetes i de dades bancàries.

El Rec.015 batega amb la moda igualadina

Un any del desallotjament de l’Espai pels Somnis

“Els refugiats obliden la guerra si veuen que els seus fills són feliços” Parlem amb Enric Morist, coordinador de Creu Roja Catalunya

Maig 2017

El tema del mes ES DISPAREN LES ESTAFES A L’ANOIA

Els Mossos reben més d’una denúncia per estafa al dia a l’Anoia El passat 2016 els Mossos d’Esquadra d’Igualada van rebre 478 denúncies per estafa a ciutadans de l’Anoia. Un 68% corresponen a estafes per clonació de dades bancàries.

TONI CORTÈS MINGUET

Més d’una estafa al dia. Concretament, durant el passat 2016, es van denunciar un total de 478 estafes a l’Anoia, un 32% d’increment respecte a l’any 2015. Aquest és un dels delictes que més ha crescut darrerament en una comarca on, d’altra banda i en termes globals, ha viscut un descens proper al 10% en el nombre de denúncies. En total, durant el 2016, els ciutadans van denunciar un total de 3944 fets delictius davant l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra a l’Anoia. D’aquestes denúncies, la majoria (79,6%) corresponen als delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic (robatoris, furts, ocupació d’immobles, apropiació indeguda, etc). La d’Igualada és una de les comissaries on ha baixat més el nombre de denúncies a Catalunya, on el descens s’ha situat en una mitjana d’un 2% anual. L’índex de resolució de casos és “acceptable” segons Damià Larriba, Inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra a l’Anoia, qui explica que “hi ha fets de resolució immediata, quan hi intervenim, com accidents, alcoholèmia… i altres més complexos, com els furts i els delictes que afecten el patrimoni, per exemple. La mitjana de resolució és superior al 35%. És una dada acceptable tot i que, evidentment, com a policies

Els Mossos d’Esquadra avisen que les companyies han d’anunciar prèviament la visita dels seus revisors als usuaris . TCM

sempre ho volem resoldre tot, perquè la ressolució d’un fet és de les poques satisfaccions que com a policia pots donar a un ciutadà afectat”. Augmenten les estafes a l’Anoia L’evolució del nombre d’estafes en els darrers mesos, tant a Catalunya com a l’Anoia, continua la seva tendència ascendent. Si el passat 2016

DENÚNCIES ANOIA 2016 Delictes significatius

Abusos, agressions, provocacions sexuals

2016

Coaccions

va créixer un 32% respecte al 2015, amb una mitjana d’1,3 estafes denunciades al dia, durant els dos primers mesos del 2017 s’han presentat ja 84 denúncies a la comissaria d’Igualada, amb una mitjana que ja supera 1,4 denúncies al dia. De les 478 estafes denunciades a l’Anoia durant el 2016, la immensa majoria, un 68%, corresponen a estafes dins l’àmbit bancari i, més concre-

tament, a clonació de la informació i dades de les targetes. La majoria d’aquestes estafes són de caràcter “lleu”, ja que no representen un import superior als 400 euros. Els Mossos adverteixen que aquest tipus de delicte ja no es realitza com fa uns anys, quan els delinqüents situaven càmeres als caixers automàtics sinó que ara, amb tecnologia sofisticada, clonen les targe-

tes. Recomanen que es faci un seguiment dels comptes bancaris per detectar si hi ha moviments sospitosos i denunciar-ho a l’entitat, ja que en la pràctica majoria dels casos, la companyia emissora de la targeta es fa càrrec dels imports estafats. L’estafa dels falsos revisors del gas Una altra de les estafes més

2015

Trencament de condemna

60 32

Apropiació indeguda

Robatori i furt d’ús de vehicle

68 26

Contra la salut pública

Ocupació immobles

Robatori amb violència o intimidació

Maig 2017

1,4

11,5%

La mitjana de denúncies per estafes a l’Anoia el 2016 fou d’1,3 diàries. En els primers mesos del 2017 ja s’ha arribat a una mitjana d’1,4 denúncies al dia.

habituals és la dels falsos revisors de les companyies del gas o de l’aigua. Es tracta de delinqüents que es fan passar per revisors -habitualment del gas- i que, per guanyar la credibilitat i confiança de les víctimes, generalment gent gran i sola, fan servir el nom d’empreses i organismes oficials. En molts casos, després d’efectuar falses revisions -durant les quals aprofiten per robar efectes personals- coaccionen les víctimes per pagar en efectiu la contractació de falsos serveis, reparacions de falsos desperfectes, amenaçant-los de tallar el subministrament hi accedeixen, per la qual cosa finalment moltes víctimes acabaven pagant davant el neguit de veure’s sense calefacció, sense aigua o sense gas per cuinar. Des dels Mossos d’Esquadra avisen que les companyies han de comunicar amb antelació amb la visita d’un dels seus revisors. Quan aquests agents realitzen la visita, degudament acreditats, han de comunicar al propietari les incidències i realitzar un informe i un pressupost. En cap cas, cobraran el servei in situ i en efectiu sinó que es realitzarà per domiciliació bancària. Tanmateix, els agents recomanen que, tot i així, no estem segurs, podem comunicar als revisors que ja els avisaran per a una altra ocasió, quan se sentin més acompanyats (pels fills, familiars, etc.). També recomanen que, si desconfien del revisor, truquin a la companyia i, si se senten molestos i coaccionats, truquin al 112. Damià Larriba afirma que aquest tipus de delictes “ens molesten molt perquè busquen gent gran, gent confiada. Ens molesta perquè aquests delinqüents busquen aprofitar-se de la vulnerabilitat d’aquestes persones”. Altres estafes Hi ha altres tipus d’estafes en les quals els delinqüents també s’aprofiten de l’engany, de la vulnerabilitat, dels sentiments de les persones.

És el percentatge de les denúncies per estafes sobre el global de denúncies presentades pels anoiencs davant l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra a l’Anoia el 2016

sota amenaça de denúncia per consum de pornografia. Les denúncies per estafes representen ja un 11,5% del total dels fets denunciats a l’Anoia. Tanmateix, el nombre és més alt. “La xifra negra”, com es coneix en l’argot policial, són aquells fets que no han estat denunicats per les víctimes, sigui per vergonya o sigui per por a possibles represàlies. És el que succeeix, en molts casos, en l’estafa dels falsos revisors, que s’aprofiten de la vulnerabilitat de la gent gran, que finalment no denuncien el fet per por als renys dels seus fills o familiars més propers. “En aquests casos, el que no podem fer és criminalitzar la víctima” remarca Inspector en cap de la comissaria d’Igualada. Els estafadors s’aprofiten de la vulnerabilitat i confiança de les seves víctimes, especialment gent gran.

És el cas de l’estafa del “fals amic”, amb la qual els delinqüents aconsegueixen enganyar a les víctimes i obtenir diners, telèfons mòbils, favors, etc., simulant ser el conegut d’un familiar. Un altre fet habitual és el del furt “de la taca”. En aquest cas, els delinqüents, després de seleccionar i seguir la seva víctima (escollida perquè acaba de sortir d’una entitat bancària, per exemple), topen intencionadament amb ella provocant-los una taca (de beguda, gelat, etc.) i s’ofereixen a netejar-ho, moment de contacte durant el qual aprofiten per sostreure la cartera o un altre objecte de valor. Habitualment, com informen des del cos de policia català, són gent que vénen de fora del territori, aprofitant aglomeracions de gent, com fires i mercats. Un altre cas el dels accidents d’automòbil. En aquest cas, els delinqüents també busquen les seves víctimes entre els conductors. Provoquen una petita topada amb el seu rerovisor -ja trencat prèviament-,

i acaben enganyant -en molts casos amb coaccions- les víctimes obligant-los a pagar en efectiu una quantitat de diners per a la reparació del retrovisor. Des dels Mossos d’Esquadra s’avisa que es realitzi sempre una declaració amistosa de l’accident i si els ciutadans afectats se senten incòmodes o coaccionats, truquin a la policia. Tot i que en la majoria de casos els delinqüents seleccionen víctimes vulnerables, sobretot gent gran i sola, “tots podem ser víctimes de les estafes” alerta Damià Larriba. En són uns clars exemples les estafes que es realitzen per Internet. Les més habituals s’emmarquen en les compres de productes a través de la xarxa. En aquest

sentit, Larriba adverteix que “quan ens movem en espais virtuals hem de ser molt curosos, hem de tenir molt clar i mirar molt bé a qui comprem i com ho paguem. Hem d’estar segurs que es tracta d’empreses amb solvència i que el canal de pagament sigui segur”. Finalment, un altre tipus d’estafa a través d’Internet es produeix quan els delinqüents aconsegueixen introduir un arxiu a l’ordinador de la víctima, bloquejant l’aparell amb un senyal d’alerta que l’indueix a fer un pagament

1055

775

789

596

583

478

324

330

233

135

183

159

112

Tracte degradant o vexatori

202 159

101

Amenaces

Robatori amb força interior vehicle

Lesions

Estafes

Danys

Robatori amb força

Furts

FONT: PORTAL DADES OBERTES · MOSSOS D’ESQUADRA · GENERALITAT DE CATALUNYA

Maig 2017

EL TEMA DEL MES ES DISPAREN LES ESTAFES A L’ANOIA

Els robatoris a domicili, la principal preocupació de la policia El 2016 es van denunciar a l’Anoia 3.142 delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic, 233 delictes de lesions, 25 delictes de caire sexual i 1 homicidi. Els delictes han baixat prop d’un 10% a l’Anoia, mentre a Catalunya el promig se situa en el 2% Les estafes són alguns dels fets delictius que més han crescut a Catalunya i a l’Anoia, i un dels delictes que més demanen l’atenció dels cossos policials. Però n’hi ha d’altres, amb unes dades rellevants, que també preocupen a la policia. “Una de les nostres principals preocupacions, i podem parlar d’obsessió, són els robatoris als domicilis. El domicili no deixa de ser com una segona pell de les persones, el seu espai privat i íntim. Que violin aquest espai produeix una doble criminalització: pel robatori i, després, per la part emocional” explica Damià Larriba, Inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra a l’Anoia. Durant el passat 2016 es van produir més de 27.000 robatoris en domicilis de Catalunya (computant-hi els habitatges habituals i també les segones residències). D’aquests, uns 250, es van dur a terme a la comarca de l’Anoia. “En els darrers anys hem aconseguit reduir prop d’un 30% aquesta dada. Estadísticament, estem satisfets, però professionalment no, perquè malgrat el descens, la xifra continua sent alta” explica Larriba. Alguns dels motius d’aquest alt nombre de robatoris en domicilis a l’Anoia són, segons Larriba, “la proximitat de l’Anoia amb l’àrea metropolitana i amb la costa i el fàcil accés a vies com la C25 i, molt especialment, amb la C15 i l’A2. Són vies d’entrada per a gent que ve de fora i que, amb poc temps, si no els detectem, poden robar-nos i tornar a marxar”. En aquest sentit, “els municipis que estan ubicats a prop d’una via ràpida són més susceptibles que s’hi cometin robatoris. Si, a més, tenen la població dispersa, en urbanitzacions, per exemple, tenen més risc”, assenyala Damià Larriba, que apunta que “per això és habitual que hi hagi controls preventius en aquestes vies”. “Això no vol dir -insisteix Larriba- que no hi hagi fets en municipis allunyats d’aquestes vies o que hi hagi robatoris realitzats per gent que no ve de fora”.

Cap de la comissaria d’Igualada, “vénen temporalment, s’ubiquen al territori, i quan han realitzat un nombre de robatoris o quan pensen que els hem “mossegat”, com diem en el nostre argot, marxen immediatament a establir la seva bateria a un altre lloc del territori o en un tercer país o tornen al seu país d’origen. Tenen una facilitat de mobilitat increïble. És molt complicat”. Aquesta complexitat es pot agreujar si la policia catalana no té, de vegades, accés directe amb altres cossos policials. “Cada vegada les investigacions són més llargues i complexes... i després, necessitem la complicitat judicial. Hi ha una connexió internacional molt important, però sovint amb limitacions. En molts casos hem de creuar dades amb altres cossos policials. En algunes ocasions les podem fer de tu a tu, però en altres no tenim accés directe i hem de passar per altres cossos. Això ens limita encara més la resolució ràpida d’aquests fets. Sense anar més lluny, la Junta Local de Seguretat de Catalunya, paritària entre Catalunya i l’estat espanyol, no es reuneix des del 2009. Tenim un important intercanvi d’informació amb països tercers, especialment ara més pel tema del terrorisme, però de vegades no tenim l’accés directe que desitjaríem”, assenyala Damià Larriba. Un altre handicap que no afavoreix un descens més important del nombre de robatoris són les penes. Com assenyala Larriba “les penes per robatori amb força a un domicili són baixes. La majoria de vegades que hi ha detencions tenen mesures cautelars però no entraran a presó. Si volem que aquestes persones deixin de robar haurien d’entrar a presó. I això és molt complicat. Has de relacionar un munt de fets; has de demostrar, per exemple, que es tracta d’un grup o una organització criminal... Sense això, no aconseguiràs mai la fita de l’ingrés preventiu a la presó, que és l’única solució per aturar aquests fets”.

Mobilitat de delinqüents Tot i que hi ha algunes excepcions, la majoria dels delinqüents que cometen robatoris en domicilis vénen de fora. Tal com explica l’Inspector en

Delictes contra les persones Un altre dels àmbits de preocupació dels agents dels Mossos d’esquadra és el que afecta les persones. Es tracta de tots

den fora del comportament racional d’un ésser humà. Aquests són d’aquells delictes que policialment en diem “bruts”. És un dels fets que afecten les persones i per tant són els de primera investigació i d’estar-hi més atents” remarca Larriba.

els fets relacionats amb lesions, tracte degradant o vexatori, danys, amenaces, coaccions, furts, delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, contra les relacions familiars, etc. Segons Larriba, “en la majoria de casos parlem de lesions, baralles... No hi ha grans delictes, tot i que l’any passat es va produir un homicidi a Masquefa, que es va resoldre policialment”. En aquest àmbit, “uns fets que ens preocupen tenen relació amb la violència domèstica o la violència de gènere. Tot i que no han augmentat, existeixen i ens preocupen. Hi ha persones vulnerables, siguin homes o dones, nens o nenes, àvies o avis... i hem d’estar al seu costat. Hi ha un cos específic d’atenció a aquestes persones amb vulnerabilitat. I, tot i que està més o menys controlat, és un tema preocupant i hem d’estar sempre alerta. Hi

posem tots els mitjans possibles” explica Damià Larriba. També, dins l’àmbit de les persones, cal destacar els delictes contra llibertat sexual. Pel que fa a les denúncies, “potser ara ja no tenim vergonya de denunciar un fet tan indigne. Llavors podem procedir policialment i judicialment Amb això hi hem guanyat, però encara hi ha persones, majoritàriament homes, que pensen que encara poden fer aquests tipus de coses. La majoria són abusos i no lesions, i no hi ha una violència directa però això no vol dir que sigui lícit fer-ho” explica el cap dels Mossos a l’Anoia. El cos policial disposa d’un grup d’atenció a la víctima predisposat a intervencions d’ajuda vers aquestes persones, amb suport emocional. “Hem de ser responsables, si volem viure en una societat igualitària en el segle XXI, hi ha certes conductes que que-

La col·laboració ciutadana i de les policies locals, bàsica Un dels instruments essencials per aconseguir la resolució d’un fet delictiu és la col·labora ciutadana. “Tenim mitjans tecnològics i tècnics, l’ajuda ciutadania és molt important” remarca Damià Larriba, afegint que “la llei d’organització del sistema de seguretat pública de Catalunya assenyala que el ciutadà ha de participar en les polítiques de seguretat. La base és la col·laboració, la participació”. En aquest àmbit, també és clau la col·laboració entre els diferents cossos de seguretat. Tal com explica Larriba “el model policial de Catalunya és el de proximitat. Als municipis on hi ha policies locals, vigilants o fins i tot agutzils, la millor proximitat és la seva. Qui coneix millor els veïns són ells. Hi ha policies locals molt potents i amb efectius molt implicats. Per la seva proximitat amb els ciutadans, per la recollida d’informació i per la seva capacitat de coneixença, sense ells aniríem coixos. Fa poc vam celebrar el dia de les esquadres de la Regió Central, i una part de les felicitacions van dirigir-se a companys de policies locals i vigilants de l’Anoia. Per exemple, es va fer un reconeixement a uns agents locals que van aportar informació rellevant sobre activitat terrorista. I a l’acte central de les esquadres, el Conseller d’Interior va concedir la medalla al mèrit policial al cap de la policia local d’Igualada, Jordi Dalmases, en reconeixement a la seva tasca. Dalmases és membre del comitè d’ètica de la policia de Catalunya. És una de les persones que tenen coses a dir sobre com ha de ser la policia o quins són els valors que ha de tenir la policia. I amb els altres cossos: absoluta col·laboració i lleialtat. Cadascú fa la seva tasca competencial i, si s’ha de col·laborar, es col·labora. No pot ser de cap altra manera”.

Maig 2017

A fons A FONS MODA IGUALADINA AL REC.015

FRANCESC VILAPRINYÓ

Les botigues del Rec fa temps que s’han consolidat com una opció d’oci, moda i cultura. Aquest dimecres 10 en comença l’edició que fa 16 -per tant, el Rec.015- amb unes dimensions impensables fa set anys, quan es va engegar tot just amb una desena de marques. Durant aquest interval, el festival ha madurat, però també ho han fet les seves marques. Les Rec.0 Experimental Stores no són ara només quatre dies on Igualada posa anomé disposició de les grans marques les seves adoberies modernistes. Igualada i l’organització posen el continent... però també cada cop més -i millor- contingut. Era un deure en una ciutat i una comarca d’arrelada tradició tèxtil que els seus productors també mostressin les seves peces en un esdeveniment d’aquest relleu. Ara, les desenes de milers de persones que agafen el cotxe (o els que tenen la paciència d’agafar el tren, que com bé sabem té un mèrit enorme) per venir a la capital anoienca descobreixen l’embolcall del barri del Rec, però a dins també hi troben les essències de l’Anoia: les marques locals, a més de la música, l’empremta cultural i la restauració. Des de dimecres, quatre dies per endavant, fins a les 10 de la nit del dissabte 13, per assaborir aquestes peces i complements fets a Igualada i comprar-los a preus radicals, al costat de firmes de moda de primer nivell que també aporten peces rebaixades. L’equip de casa Les Rec.0 Experimental Stores tiben de marques anoienques, 11 sobre 88, i també de fiabilitat de casa. Iguana, empresa igualadina, s’ocuparà de subministrar i garantir les connexions de les botigues durant els quatre dies de festival. Les esmentades marques són la ja clàssica Sita Murt -una de les firmes fundacionals del Rec.0-, els delicats dissenys per a nadons Micu Micu, la dissenyadora Ingrid Munt, els consolidats complements de Buff, la marca de roba Boxley, Messcalino, David Valls -un dels retorns-, els emergents Dütch Delight, el berguedà afincat a Igualada Jordi Rafart, i els reconeguts Punto Blanco, The Garage by Punto Blanco. Dissenyadors i empreses igualadines que compartiran espais en la cinquantena de botigues efímeres amb marques de tendència de primer nivell.

Sita Murt

Ingrid Munt

El Rec.0 d’estiu es refresca amb moda feta a Igualada L’edició més ambiciosa de les botigues efímeres arrenca aquest dimecres, amb 88 marques al barri adober d’Igualada. Les marques de casa, tant les consolidades com les que estan en creixement, agafen relleu en un circuit que consta de 51 botigues. Quatre dies, de 10 a 10, de moda al cor del Rec. El Rec.015 serà el debut de marques com Carhartt, Sebago, Tiny Cottons o Castañer. D’altra banda, grans marques internacionals continuaran al cor del bari adober d’una vila de la Catalunya interior: parlem de Levi’s, Adidas, Pepe Jeans, Mango, Camper, IKKS, Textura o Lacoste, amb espais de venda grans i singulars. Pel que fa a Secret Market by Privalia, comptarà amb un segon local només per a sabates i complements. Aterra la passarel·la 080 Bressolar les noves cares del disseny de casa nostra és un dels altres objectius del Rec.0. Anteriorment, ha aixoplugat en els espais de moda emergent marques que ara ja disposen d’un espai propi -els esmentats Jordi Rafart o Dütch Delight-; ara, es fa un pas més amb una aliança amb la passarel·la 080 per fer néixer la Pop up store 080. Aquesta donarà un espai propi a prometedores marques

o dissenyadors que fan els seus primers passos: Ssic and Paul, Les Chausseurs, CarlotaOms, Rita Row o Pau Esteve. A més a més de Dorotea, IKA Editions, Loa, Maria Roch o Kinetik Supply. En una línia similar hi ha el Pop Up Day Estrella Damm, on trauran el cap Colmillo de Morsa, Woody’s Barcelona o Bless the Mess. El Rec també té paladar Amb una cinquantena de botigues per recórrer i 88 marques per mirar, el temps correrà molt ràpid al Rec. El ritme frenètic tindrà parèntesis amb els diferents espais de descans, oci i gastronomia. Amb 120.000 persones que acostumen a passar per les adoberies, cal abastir-les d’alguna manera i l’organització fa temps que fa una aposta gastronòmica que ha calat: els ‘food trucks’. És el Rec Street Food, amb més oferta que les anteriors edicions. Les previsions apunten que la meteorologia

somriurà al Rec.015 i a part d’embadocar-se amb la roba a dins les botigues hi haurà moments propicis per asseure’s. En el circuit d’estiu -més llarg que el d’hivernhi haurà dos patis Estrella Damm. El primer d’ells amb una sèrie d’establiments locals que portaran els seus ‘pop-up’ bars: Sesoliveres, Can Bakus, Frankfurt Clein i La Gitana ; el segon pati, amb els esmentats ‘food trucks’ amb propostes variades i plats dels cinc continents. Seguint amb el paladar, hi haurà un espai de Cellers Torres, amb carta de vins, i també lloc per Danone, Cafès Novell i Coca-Cola Zero, que oferiran degustacions gratuïtes. No hi ha Rec sense música Per últim, però no pas menys rellevant, resta l’apartat cultural. Un ventall de músics de la comarca passaran pels quatre escenaris que hi ha a diferents punts del Rec. La

llista és llarga: la cantautora Adriana Muntané, la proposta avantguardista de Marina Herlop, l’inclassificable creador de la ‘nova cansoul’ Red Pèrill, el duet que formen Santi Méndez i Francina Cantarell: els Q-sticks, el melòman Albert Gámez i la seva sensibilitat punyent, U&I i Trikústics. Veus locals que aniran acompanyades de Nuu, Cataplàusia, Nasty Walkers o I want you back. En l’apartat de llibres i presentacions, punt i a part amb les xerrades de Raquel Riba Rossy, la igualadina que va crear el personatge Lola Vendetta, icona del feminisme del nostre temps, que presentarà el seu darrer llibre. Caldrà destacar també la presentació del conte “Amic Meu”, que forma part del projecte que alguns igualadins han iniciat per recaptar diners per a l’ONG Open Cultural Center que treballa pels refugiats a Grècia.

Maig 2017

www.macson.es

Maig 2017

Moda igualadina al Rec.015

Pàg.06

Un any del desallotjament de l’Espai pels Somnis

Pàg.12

Lluites compartides: Un barri dempeus

Pàg.16

A FONS MODA IGUALADINA AL REC.015

Boxley

Buff

David Valls

Dütch Delight

Jordi Rafart

Mescalino

Micu Micu

Punto Blanco

The Garage

Parlem amb Enric Morist, director de Creu Roja Catalunya

Pàg.20

Maig 2017

A FONS MODA IGUALADINA AL REC.015 hem fet productes nous han passat per les mans de la nena o dels meus nebots. Els petits de casa nostra són els principals comercials de Micu Micu i porten la marca a tot arreu. La meva filla, amb tres setmanes, ja sortia a un catàleg.

F.V.

Quan es va estrenar Micu Micu al Rec.0 Experimental Stores? Doncs devia ser a la cinquena o sisena edició, la primera que van crear una secció de moda infantil. Érem l’única marca d’Igualada.

Deu ser ben maca si fa de model. (riu) Jo la veig maca. Van ser fotos al detall, amb molts complements.

Quins són els canvis que experimenteu ara, a les darreres edicions, respecte a aquella experiència inicial? En primer lloc ens sentim més coneguts. I reconeguts. Tenim més imatge de marca. Al llarg de les successives edicions ens hem consolidat i tenim una ubicació més cèntrica. La marca en aquests temps ha anat creixent i el públic ens distingeix. Micu Micu ha guanyat visibilitat gràcies al Rec? Teniu propostes d’altres tipus? Sens dubte. Després del Rec rebem força ofertes d’altres formats d’outlet que hi ha a Catalunya i a diversos punts de l’Estat espanyol. Ara, com el Rec.0 no n’hi ha cap, tant pel que fa a negoci com pel que fa a públic. Hem anat a alguns outlets interessants, però el Rec.0 garanteix també un negoci indirecte i unes vendes derivades molt sensibles. Com és l’experiència per a una marca igualadina de ser en aquest format de venda a la mateixa ciutat? Parlem amb el nostre client final, cosa que està molt bé! Nosaltres venem molt per internet i per norma general no coneixes les persones que encarreguen els teus productes. El més bonic és veure la gent cara a cara, com elogien i agraeixen el producte que fas. És una cosa única i, a més, és una informació directa que reps per part dels teus consumidors. Com es fa el pas per crear una marca exclusivament per a bebès?

Vist la bona rebuda que tenen les línies de Micu Micu, us plantegeu eixamplar el ventall de productes i pensar en nens i nenes més grans? De moment ara treballem amb talles de fins a 12 mesos i estudiarem si pensar en fins a dos anys, però no ens plantegem més enllà d’això. Som una empresa familiar i ens ha costat molt tirar endavant. Hem de fer les coses bé.

“Allò únic del Rec.0 és que coneixes els teus clients cara a cara i t’agraeixen el que fas. És molt bonic” CARLES PIERNAS Micu Micu

Nosaltres érem fabricants de tèxtil i havíem treballat durant anys per a productors de roba per a nens. Vam estudiar el mercat i vam veure que era un mercat que requeria més

disseny, més personalitat. Vam fer l’aposta per productes amb més color i dissenys més arriscats. Era un nínxol nou i s’havia d’explorar. Una aposta que va valer la pena.

Teniu menuts a la vostra família? Com reaccionen a les peces? Doncs tinc una filla de vuit mesos i és una model que ens va com anell al dit. Sempre que

El material per fer roba per a nadons ha de ser diferent al del públic general. D’on s’obté? Heu hagut de treballar en processos d’innovació tèxtil per tenir un producte diferenciat? Justament FITEX ens ha fet d’enllaç amb fabricants que ofereixen el material que necessitem a preus competitius. Ara per ara, hem de treballar amb fabricants italians, que garanteixen una qualitat molt bona, cas del cotó orgànic. Si quedessin filatures catalanes que ho oferissin, naturalment tibaríem de casa. L’exportació és una de les grans vies de sortida dels negocis. Com li va a Micu Micu? Ara el mercat exterior és un 50% de les vendes que tenim. Amb el món online tenim la sort que ens poden localitzar molt ràpid. Tenim comandes de Hong Kong, cosa que mai hauríem imaginat. Ara estem engegant fort amb França. Hi ha un buit en el sector bebè pel que fa a complements i volem ser-hi.

32 Maig 2017

Febrer 2017 11

Cada mes, l’AnoiaDiari en paper, amb reportatges, entrevistes en profunditat i opinió

Vols rebre cada matí les notícies del dia al teu correu? Subscriu-te gratuïtament a anoiadiari.cat

Segueix l’actualitat, dia a dia, a anoiadiari.cat

Trobaràs l’AnoiaDiari en paper, cada primer divendres de mes, a: IGUALADA AJUNTAMENT Pl. Ajuntament, 1 - BAR COMPLEX ESPORTIU LES COMES C/ Carles Riba - BAR LA PALOMA Plaça de la Creu, 19 - BENZINERA REPSOL (CANALETAS) Av. Mestre Muntaner, 56 - BIBLIOTECA CENTRAL Pl. Cal Font - CAFÈ BARCELONA Av. Barcelona, 15 - CAFE DE L´ATENEU C/ Sant Pau, 9 - CAFETERIA PASTEUR Av. Pasteur, 22 - CAFETERIA SOLER Av. Barcelona, 23 - CAP NORD C/ Bèlgica, 5 - CAP SUD Pg. Verdaguer, 170 - CENTRE CIVIC BARRI MONTSERRAT C/ Orquídies, 7 - CENTRE CÍVIC DE FÀTIMA Av. Nostra Senyora de la Pietat, 42 - CLÍNICA SANT JOSEP Pg. Verdaguer, 31 - CLUB ATLÈTIC IGUALADA Av. Emili Vallès - CONSELL COMARCAL Pl. Sant Miquel, 5 - DOLCE VITA C/ Comarca, 42 - EL CAFÈ DE LA PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 11 - ESPAI CIVIC CENTRE C/ Trinitat, 12 - FELCAFÈ Pl. de la Creu, 9 - CASAL POPULAR D’IGUALADA EL FOMENT Rambla de Sant Isidre, 14 - FORN ALEMANY AV. BARCELONA Av. Barcelona, 20 - FORN ALEMANY CAL FONT C/ Aurora, 49 - FORN ALEMANY DE LA CANTONADA C/ Sant Josep, 52 - FORN ALEMANY PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 3 - FORN ALEMANY POLÍGON Avinguda Europa, 1 - GIMNAS CAL FONT C/ Aurora, 86 - GIMNÀS INFINIT C/ Estadi Atlètic, s/n - GIMNÀS ÍTACA C/ Montmaneu, 5 - GRANIER C/ Sant Magí, 12 - HOSPITAL D’IGUALADA Av. Catalunya, 11 - HOT BLUES C/ Tarragona, 9 - HOTEL AMÈRICA Av. Mestre Muntaner, 44 - IG-NOVA TECNOESPAI Av. Barcelona, 105 - IGUALAVINS C/ de la Torre, 7 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 30 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 71 - JAUME&VICENS C/ Soledat, 15 - JAUME&VICENS C/ Òdena, 34 - JAUME&VICENS C/ St. Martí de Tous, 20 - KEOPS Av. Europa, 11 - L’AGULLA Pl. Cal Font - LA KASERNA Trav. Sant Jaume, s/n - LA PENYA C/ Sant Magí, 11 - NEXUS Rambla de Sant Isidre, 15 - NICOL’S C/ Dr. Fleming, 12 - NOSTRUM Pl. de la Creu, 12 - FIRA D’IGUALADA C/ Piera, 24 - PASTISSERIA LES COMES C/ Abat Oliba, 2-4 - PETROMIRALLES (REC) C/ del Rec - PETROMIRALLES LES COMES C/ Alemanya s/n - RESIDÈNCIA PARE VILASECA Av. Gaudí, 26 - RESIDENCIA VIURE B-1 C/ Joaquima Vedruna, 23 - RESIDÈNCIA VIURE-B-2 Av. Gaudí, 32 - RESTAURANT CANALETAS Av. Mestre Muntaner, 60 - RESTAURANT PACÍFIC Av. Europa, 3 - SOMIATRUITES C/ del Sol, 19 - SQUAIX IGUALADA C/ Masquefa, 9 - TANATORI Ctra. Vilanova, 44 - TEATRE DE L’AURORA C/ Aurora, 80 - TRES UNCES C/ Sant Magí, 67 - UBIC C/ de la Torre, 5 - UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA Ctra. Manresa, 131 /// CALAF AJUNTAMENT Pl. Gran, 2 - BAR CANET Pg. de Santa Calamanda, 10 - BAR CASINO Av. de la Pau, 30 - BAR ROSA C/ Raval de Sant Jaume, 9 - CASAL DE CALAF Carretera Llarga, 11 - EL REBOST DE L’ÀNIMA Pl. Barcelona 92, 2 - FORN CASA FLORENTINA C/ Raval de Sant Jaume, 5 - FORN DE CABRIANES C/ Raval de Sant Jaume, 24 - FORN DE PA FITÓ C/ Ravalet, 5 - RESTAURANT PARADOR Carretera d’Igualada, 1 /// CAPELLADES AJUNTAMENT C/ Ramon Godó, 9 - CA L’EMÍLIA C/ Major, 32 - CAP C/ Torrenova, 18 - FORN LA XATA Pg. de Miquel Mas, 28 - FORN SABATER C/ Major, 37 - JAÇ ROIG Trav. del Portal, 10 - PASTISSERIA GUASCH C/ Major, 20 - RESIDÈNCIA FUNDACIÓ CONSORTS GUASCH Pl. Concepció, 3 - SOCIETAT LA LLIGA C/ del Pilar, 13 /// CARME AJUNTAMENT Av. Catalunya, 2 - BAR ENRIC Av. Catalunya, 17 - QUEVIURES TANDY C/ Sant Martí, 16 /// CASTELLOLÍ AJUNTAMENT Av. Unió, 60 - CAFÈ LA BRILLANTE Av. Unió, 52 - CAL BETES Av. Unió, 61 - CAL FORNER Av. Unió, 27 - NOU URBISOL Ctra. Nacional II, Km. 562 /// COPONS AJUNTAMENT C/ Àngel Guimerà, 8 /// EL BRUC AJUNTAMENT C/ Bruc del Mig, 55 - BAR ANNA C/ Bruc del Mig, 34 - FORN ALEMANY C/ Bruc del Mig, 56 - SUPERMERCAT CHARTER C/ Bruc del Mig, 86 /// ELS PRATS DE REI AJUNTAMENT Plaça Major, 1 - CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ DE L’ALTA ANOIA Pg. Josep Mª Llobet, s/n /// ELS HOSTALETS DE PIEROLA AJUNTAMENT Pl. Cal Figueres, 1 - CASAL CATALÀ C/ Joan Vallès, 30 - CASAL D’AVIS Pl. de Cal Figueres, 1 - EL CELLER DE L’ESTEVE C/ Isidre Vallès, 4 /// JORBA AJUNTAMENT C/ Major, 2 - BAR LA GALLEGA Av. Canaletes, 25 - BON ÀREA Autovia A2 km. 545 - EL FORN DE JORBA Av. de Canaletes, 36 - RESTAURANT MARTÍ Av. Canaletes, 14 /// LA LLACUNA AJUNTAMENT C/ Major, 1 - BAR LA PANSA C/ Major, 6 - CARNISSERIA CAL CU-CUT Pl. de la Font, s/n - ESTANC CAL BARRINA C/ de les Eres, 26 - FORN PUJÓ C/ Major, 3 - OFICINA DE TURISME C/ Major, 4 /// LA POBLA DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Av. Catalunya, 16 - BENZINERA HOSTAL ROBERT Av. Catalunya, 1 - ESTANC Avinguda de Catalunya, 22 - FORN DE PA MONTAÑO Avinguda de Catalunya, 18 /// LA TORRE DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Pl. de l’Ajuntament, 1 - BAR LA PORTUGUESA C/ Barcelona, 1 - TRES X TR3S C/ Torre Baixa, 24 /// MASQUEFA AJUNTAMENT C/ Major, 93 - CAP Av. Catalunya 3 - CENTRE TECNOLOGIC I COMUNITARI Av. Catalunya, 60 - LA FÀBRICA ROGELIO ROJO C/ Santa Clara 16 /// SANTA MARGARIDA DE MONTBUI AJUNTAMENT Ctra. de Valls, 57 - ATENEU CULTURAL RECREATIU C/ Anselm Clavé, 3 - CA LA IAIA C/ La Tossa, 6 - CAP C/ Fàbrica, 7 - CENTRE CÍVIC LA VINÍCOLA Pl. La Vinícola - CLUB D’ESPORTS LES MORERES Ctra. de Valls, Km 3,2 - EL RACÓ DE LA BOTA C/ Almeria, 13 - FORN ALEMANY Ctra. de Valls, 73 - FORN ALTARRIBA C/ Almeria, 1 - FORN I CAFETERIA PÀNEM C/ Almeria, 8 - FORN MONTAÑO C/ Sant Bartomeu, 12 - MONT ÀGORA Passeig de Catalunya, s/n, - MONT AQUA Av. de l’Esport, s/n, - PASTISSERIA ALTARRIBA Ctra. de Valls, 20 /// STA. MARIA DE MIRALLES LES QUATRE CARRETERES Carretera C-37, km. 48,5 /// ÒDENA AJUNTAMENT Pl. Major, 2 - BAR IL NUOVO Av. Manresa, 78 - BAR LA CRUÏLLA Av. Manresa, 38 - CENTRE CÍVIC PLA D’ÒDENA C/ Unió, 2 - FARMÀCIA Pl. Major, 3 - ESTANC Av. Manresa, 115 /// PIERA AJUNTAMENT C/ de la Plaça, 16 - BAR CAÑADAS C/ Piereta, 22 - CAFÈ 365 C/ Piereta, 49 - CAFÈ LA VILA C/ de la Plaça, 16 - CAL VENDRELL C/ Pau Claris, 1 - CAP - Av. Carretera d’Igualada, 62 - FRUITERIA CAL BIEL C/ de la Plaça, 34 - BENZINERA ESCLAT Av. Carretera d’Igualada, 97 - PASTISSERIA MORA C/ Piereta, 36 - /// SANT MARTÍ DE TOUS AJUNTAMENT Pl. de la Independència, 1 - CAL VICENÇ C/ Carretera, 16 - FORN LA PLAÇA Pl. de Fàtima - L’ATENEU Tv. Sant Valentí, 2 /// VALLBONA AJUNTAMENT C/ Major, 110 - BAR CAL SIMON C/ Major, 88 - CAL SAUMELL - C Major 116 /// VILANOVA DEL CAMÍ AJUNTAMENT Pl. del Castell, 1 - CAP Ctra. de la Pobla, 7 - CENTRE D’INNOVACIÓ DE L’ANOIA C/ dels Impressors - EDIFICI D’ENTITATS Pl. dels Horts, 1 - FORN DE PA CMH C/ Sta. Llúcia, 49 - FORN I PASTISSERIA ROIG C/ Sta. Llúcia, 95 - NOU BAR RESTAURANT C/ Verge de Montserrat, 28 - PASTISSERIA CAL RUBIO C/ Sta. Llúcia, 62 - PASTISSERIA J. HARO C/ Sta. Llúcia, 57- RESIDÈNCIA AMMA C/ dels Fusters 2 - SOC C/ President Companys, 1 ///

Maig 2017

A FONS UN ANY DEL DESALLOTJAMENT DE L’ESPAI PELS SOMNIS

Fa just un any van desallotjar l’Espai pels Somnis. TCM

Una llarga polèmica i un edifici amb usos per determinar Han passat 12 mesos des que els Mossos van fer el llançament de l’Espai pels Somnis, al Casal Interparroquial. Les parròquies i el Bisbat estan negociant diferents projectes, encara no perfilats JOSÉ SÁNCHEZ

Aquest passat 5 de maig es va complir el primer aniversari del desallotjament de L’Espai pels Somnis al Casal Interparroquial ubicat al Passeig Verdaguer d’Igualada. D’aquesta manera es va posar punt i final a una ocupació que

va durar gairebé tres anys, des des que un col·lectiu de joves ocupés l’edifici abandonat al juliol del 2013. Durant tot aquest temps, el casal autogestionat va ser el punt de trobada d’una part del jovent d’Igualada, associacions i grups polítics d’esquerra. Allà es van fer diverses activitats vinculades a la cultura o la

cooperació. Però a la vegada que els responsables del casal gestionaven el centre i aquest mantenia la seva vida, se seguia el camí judicial que va acabar amb el desallotjament d’ara fa un any. El conflicte estava que l’edifici del Casal pertany al Bisbat de Vic i aquest va denunciar l’ocupació. Durant

els gairebé tres anys que va estar en funcionament L’Espai pels Somnis van ser diversos els moments en què l’amenaça d’un desallotjament va estar a prop de ser executada. De fet, el jutjat d’instrucció número 2 d’Igualada va dictar una ordre de desallotjament cautelar al febrer del 2014, tot i que l’advocat del col·lectiu

va presentar recursos perquè considerava que hi havia hagut irregularitats en el procediment judicial, Amb tot, al novembre de 2015 es va produir un intent de desallotjament per part dels Mossos d’Esquadra que es va haver d’anul·lar a causa d’una manifestació de membres de L’Espais pels somnis i de

Maig 2017

A FONS UN ANY DEL DESALLOTJAMENT DE L’ESPAI PELS SOMNIS col·lectius vinculats al casal autogestionat. En aquella ocasió, l’operació policial es va haver se suspendre, ja que la data del desallotjament s’havia anunciat amb anterioritat i això va permetre al col·lectiu preparar-se. La comitiva judicial va intentar negociar aquell dia amb un grup de resistència d’unes 200 persones però veient que amb diàleg no hi hauria un canvi de posició van decidir aixecar acta i seguir el procediment per actuar un altre dia. Aquest dia va arribar alguns mesos després, el 5 de maig de 2016, però en aquesta ocasió l’operació de desallotjament es va produir sense avís previ. Agents dels Mossos d’Esquadra van entrar a primera hora del matí al casal del passeig. Segons asseguraven aleshores des de L’Espai dels Somnis, aquesta entrada es va produir sense notificació prèvia per part del jutjat d’instrucció d’Igualada. Durant tot aquell matí, els operaris van tapiar finestres i portes de l’edifici mentre els membres de L’Espai pels Somnis treien algunes de les seves pertinences sota la vigilància de les forces de l’ordre. El mateix dijous al vespre es va celebrar una assemblea per condemnar el desallotjament i per convocar una manifestació per a l’endemà, divendres, a la qual van participar unes 300 persones.

L’espai de l’antic Casal Interparroquial, en l’actualitat. CARLES COSTA

Allà, el col·lectiu es va comprometre a mantenir viu l’esperit i l’activitat de L’Espai pels Somnis, malgrat no tenir un espai físic a la seva disposició. Un any després d’aquests fets, el col·lectiu segueix actiu defensant causes com la campanya Apadrina una pancarta de l’associació

Aigua és vida Anoia o, més recentment, els actes del primer de Maig. De fet, L’Espai pels Somnis no va voler oblidar l’aniversari del desallotjament que es va viure ara fa un any i el mateix dia 5 han organitzat una concentració amb brindis i una projecció davant del Casal Interparroquial. Des

Sense moviments Fins ara, les úniques accions que s’han fet a l’immoble ha estat l’enderrocament d’una part interior de l’estructura per motius de seguretat

del col·lectiu expliquen que segueixen “ amb la humil decisió de ser el pitjor malson d’aquells qui no ens deixen somiar” i afegeixen que “ni per la força ni amb 4 maons ens faran deixar de somiar”. Per la seva banda, l’edifici del Casal Interparroquial al passeig Verdaguer d’Igualada segueix sense ser utilitzat un any després del desallotjament. Fonts de les parròquies d’Igualada, que són qui gestionen l’espai, asseguren que tot el procediment està anant més lent del que voldrien. La voluntat de les parròquies és dedicar l’espai a fer activitats de caràcter social a través de diverses entitats. Actualment, s’estarien estudiant tres o quatre opcions vinculades a l’assistència als infants desafavorits. Actualment s’està negociant amb el bisbat, però la solució no és fàcil, ja que les entitats (de les quals no han volgut donar més detalls) haurien de veure viable el projecte. Cal recordar que condicionar l’espai requeriria d’una important inversió econòmica. Sense anar més lluny, el setembre de l’any passat es va enderrocar una part del Casal per motius de seguretat degut a l’estat de l’estructura. En qualsevol cas, des de les parròquies d’Igualada expliquen que no es vol deixar l’espai com està ara i que se li vol donar un nou ús.

Maig 2017

A FONS LLUITES COMPARTIDES Als anys setanta, la incorporació del moviment reivindicatiu ciutadà que es va donar a diversos indrets de Catalunya, en plena dictadura franquista, va arribar també a Sant Maure. Nombroses famílies, obligades a deixar les seves terres d’origen, es van haver d’instal·lar fora del terme municipal d’Igualada on hi havia les fàbriques on venien a treballar. En principi eren cases d’autoconstrucció, al peu del riu, al Barri del Pi, amb els carrers plens de fang havent d’il·luminar amb llums de carbur. Aquests primers habitants varen haver de buscar-se pel seu compte l’enllumenat elèctric i els primers serveis, doncs l’Ajuntament de Montbui (que només tenia en compte el que avui és el casc antic) se’n desentenia perquè considerava que aquest era un problema d’Igualada. Les difícils condicions de construcció dels habitatges, i aquest abandó de l’Ajuntament, van propiciar la unió dels veïns per aconseguir llum, aigua, clavegueram… i, després, per tenir escoles, llars d’infants, ambulatori. Malgrat que la història local registra moviment ciutadà abans que alguns veïns decidissin fundar l’Associació de Veïns “La Convivencia”, la veritat és que aquests moviments reivindicatius cobren més força arrel de la seva creació. L’AAVV La Convivencia va legalitzar-se el maig del 1977, però les seves activitats van començar molt abans i el seu llegat encara dura. La lluita per l’Educació: una mobilització que mai no acaba A principis dels anys 70, les famílies del Montbui es trobaven amb el problema que els pares i les mares treballaven i que l’únic lloc on deixar els infants era la casa de la dona del mestre. Aquesta realitat va fer que els veïns de Montbui es mobilitzessin amb marxes fins l’Ajuntament per aconseguir la llar d’infants, que va finançar la Caixa Penedès en un solar municipal. No només van aconseguir la llar d’infants, sinó que va implantar una línia pedagògica molt innovadora per l’època. L’any 1973, l’Associació de Veïns, conjuntament amb els pares d’infants d’EGB que assistien a classe en uns barracons habilitats com a escoles, van fer pressió per reclamar l’obertura de les noves escoles: el Col·legi Sant Maure, a l’edifici on ara hi ha l’Institut. Aquest edifici, portava un temps acabat però tancat per problemes amb l’empresa constructora. Fins llavors només hi havia una escola, l’actual Escola Garcia Lorca, que tenia moltíssims infants. Per la reivindicació de la nova escola es van recollir firmes, s’organitzà una manifestació fins a

Cases d’autoconstrucció al barri Sant Maure, als anys cinquanta ÒMNIUM

La gent del barri dempeus Emmarcat dins el projecte “Lluites compartides”, amb el qual Òmnium Cultural vol fer un reconeixement a totes les lluites que han contribuït a construir el nostre país, Òmnium Anoia s’ha centrat en la lluita pels drets bàsics (llar d’infants i escoles, accés a l’aigua, per tenir un ambulatori i per urbanitzar entre barrancs) que va impulsar l’AAVV la Convivència del barri de Sant Maure durant, bàsicament, els anys 70. l’Ajuntament de Montbui, que llavors estava al nucli antic, i es visità la Delegació del Ministeri d’Educació a Barcelona… fins que, al final, la pressió popular dels pares i les mares varen forçar a obrir l’escola. A finals dels anys 70, l’Associació de Veïns va gestionar i pressionar per la sol·licitud de construcció d’una altra escola donat que els infants estaven en barracons. Era l’Escola La Tossa que, en crear-se l’Institut anys més tard, va passar a ser l’actual Escola Antoni Gaudí. Així mateix, l’any 1979 des de l’Associació de Veïns, a través de la vocalia d’Educació, s’impulsà l’Associació de Pares que va comptar amb una forta oposició d’una part del professorat que no volia que els pares entressin a formar part del funcionament habitual de l’escola. Un ambulatori pel barri A finals de l’any 1973 es van recollir més de tres mil firmes de titulars de carnet de la Seguretat Social per

reivindicar un consultori per visitar el metge. El canvi d’ubicació del consultori mèdic de la Plaça d’Espanya cap al final del Passeig Verdaguer, tenint en compte que no hi havia autobusos, va esdevenir un problema de mobilitat per als veïns de Sant Maure, particularment perquè els usuaris més freqüents eren malalts, gent gran i infants. Un any després, més de 3.000 veïns es manifesten a Igualada per recolzar la demanda d’un ambulatori per al barri de Sant Maure. Després d’innombrables gestions a Barcelona, avalades per la reivindicació popular, el gener del 1975 s’aconsegueix l’autorització de l’Ambulatori. Però passaven els mesos sense veure’s avanços dels organismes competents i per això es convocà una nova manifestació amb més de 1.000 veïns a l’ambulatori del final del Passeig fins que, el 19 de febrer de 1978, veïns del barri de Sant Maure van tancar-se a l’Ambulatori d’Igualada en protesta per

la manca de notícies oficials a la demanda d’ambulatori al barri. L’endemà, una multitudinària manifestació va creuar Igualada per arribar fins a l’Ambulatori per recolzar als que s’havien tancat. Les autoritats van comprometre’s a donar resposta a la reivindicació en un màxim de tres mesos. Passat el termini, els veïns van tallar la circulació al pont de Montbui seient al terra durant una hora. Aquesta mobilització va donar els seus fruits dos dies després quan arribà l’autorització pertinent per a les obres d’adequació dels locals. Finalment, i per inaugurar els locals, l’Associació de Veïns va organitzar una festa el maig del 1979, ja amb l’Ajuntament elegit democràticament que va renunciar al discurs protocolari cedint el protagonisme a favor de l’Associació de Veïns La Convivència. Urbanitzar entre barrancs A partir de les primeres cases d’autoconstrucció va sorgir

la possibilitat d’especular amb el sòl disponible entre els torrents. Així es van fer els primers blocs de pisos, a peu de camí, com el característic bloc de Sant Bartomeu, just marcant les vorades, sense asfalt al carrer ni gairebé rajola a la voravia, i connectant el clavegueram directament als barrancs a l’aire lliure. Els blocs de pisos creixien com els bolets, seguint la directriu de l’empresa promotora que actuava al municipi impulsada per uns empresaris que eren, casualment, l’arquitecte i l’aparellador municipals. Així, hi ha balcons de primer pis que envaeixen el pas de vianants de la vorera i blocs de cinc pisos en ziga zaga per aprofitar millor la rendibilitat del terreny, com ara els del Carrer Sant Jaume. Aquests darrers blocs, que inicialment havien de ser de cinc pisos, gràcies a la intervenció de l’Associació de Veïns, van acabar amb sols tres pisos d’alçada en el cas del segon i tercer bloc. Des de l’Associació

Maig 2017

A FONS LLUITES COMPARTIDES de Veïns, s’havia organitzat una festa reivindicativa sota el títol “per cada pis un arbre” per impedir aquest disbarat, i es va presentar un projecte de parc al barranc que hi havia sota la llar d’infants perquè -davant la manca de clavegueram- s’hi passejaven les rates a pocs metres dels infants… A partir de l’aprovació de la Llei del Sòl l’any 1975 es va establir la incompatibilitat de càrrec dels tècnics de l’Ajuntament amb els promotors d’obres del municipi. Una manifestació de veïns va pujar -en aquesta ocasió- del barri fins l’Ajuntament al Casc Antic, l’any 1977, per exigir la dimissió dels seus tècnics municipals. Va començar llavors una àrdua tasca de frenar les edificacions que hi havia en curs i endegar un procés d’ordenació del territori que va culminar amb l’aprovació l’any 1982 de les Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic on, lluny de ser un mur entre els diferents barris edificats al peu de torrents, es projectava que aquests havien de ser el seu nexe convertintlos en vies de vianants. Per això, i alhora que s’anaven pavimentant els carrers, es va anar fent la infraestructura de canalització de les aigües negres, per una banda, i les torrencials per una altra. Totes aquestes canalitzacions soterrades havien d’anar a

Manifestació reclamant l’escola pública ÒMNIUM

parar a la depuradora que hi havia d’haver a l’altra banda del riu i que havia de ser comuna i supramunicipal amb Igualada. Altrament, les propostes d’urbanització que es posaven damunt la taula, havien de complir tots els requisits legals: amb l’establiment de tots els serveis previ a qualsevol construcció (parlem de llum, aigua, voreres, asfaltat dels carrers, zona verda i

equipaments). Amb aquests fonaments s’ha anat construint el Montbui d’avui. La lluita de les galledes Cada estiu es repetien els talls d’aigua per part de la companyia. L’estiu del 1976 va ser especialment sec i els veïns van demostrar la situació crítica que es vivia recollint firmes denunciant la companyia davant el

Governador Civil i el Jutjat per incompliment de contracte. El 23 d’agost, una manifestació molt nombrosa de veïns amb cubells buits d’aigua va recórrer els carrers més cèntrics d’Igualada en plena Festa Major. L’octubre del mateix any, va tenir lloc un acte de conciliació als jutjats d’Igualada per la demanda dels veïns d’incompliment de

contracte ja que durant l’estiu no havien rebut aigua però si que havien pagat el rebut. Mesos després, la denúncia presentada al Governador Civil prospera i obliga a la companyia a millorar el servei. Després de dos anys de talls regulars del subministrament, el desembre de 1978 la situació es fa insostenible. Durant la setmana de Nadal es talla completament el subministrament, es recupera dos dies i es repeteix la manca d’aigua durant quatre dies. Davant de la greu situació, els veïns es mobilitzen novament: reclamen a l’Ajuntament que intervingui, aturi les llicències d’obra i permeti l’entrada a una altra companyia de subministrament d’ aigua, doncs a Igualada no patien aquesta mancança vital. El 30 de desembre, una concentració de veïns decideix no pagar el rebut de l’aigua i acaben tallant el trànsit del pont com a mesura de protesta. També s’elegeix una comissió de veïns perquè s’entrevistin amb l’Ajuntament per tal de comprometre’s a solucionar el gravíssim problema. Finalment, els següents mesos la situació millora i amb l’arribada dels ajuntaments democràtics el 1979, el problema queda resol, no sense haver patit nous talls de subministrament. FONT: ÒMNIUM ANOIA

Febrer 2017 Maig 2017

19 19

Maig 2017

Entrevista “Els refugiats obliden la guerra si veuen que els seus fills són feliços” ENRIC MORIST Coordinador de Creu Roja Catalunya

FRANCESC VILAPRINYÓ Catalunya i també l’Anoia reben els refugiats en un any que es compleix el quart de segle de la Guerra de Bòsnia i també l’arribada de persones desplaçades. Aquella situació va quedar molt en el record. Quina és la diferència respecte a l’arribada de les onades actuals a Europa Occidental? El context és diferent. Ara, avui en dia, la situació a Europa és de molta més inseguretat i això dificulta l’acollida d’aquestes persones. Ha calat en la percepció de molts que aquesta onada pot afectar d’alguna manera la seguretat. No oblidem que tot just sortim d’una crisi econòmica que ha estat molt forta. La percepció també és diferent per l’origen. Bòsnia era al mig d’Europa i les dimensions eren més petites. A Síria, només a Síria, el conflicte ha provocat cinc milions de persones desplaçades. A més, hi ha els col·lectius que s’escapen de l’Iraq o de l’Afganistan. Vostè va explicar que, malgrat tot, els sirians no són el grup principal de demandants d’asil. No ho són. Primer, els ucraïnesos; després, llatinoamericans; en tercer lloc, l’Orient Mitjà, és a dir, els sirians. Les persones que arriben són de procedències molt diverses. Pensem que a tot el món hi ha una trentena de conflictes armats oberts, alguns que no surten cada dia al Telenotícies, o quasi mai, com Sudan del Sud o Eritrea. Els bosnians eren europeus, alguns

d’ells de religió cristiana; la integració serà diferent per a alguns dels col·lectius que vénen ara? La religió és només una de les qüestions que hi ha, però existeixen molts més factors quan parlem d’integració. Aquestes persones porten una motxilla molt pesada d’experiències diverses, com poden ser camps de refugiats, camps de presoners, la pèrdua de familiars... La similitud amb Bòsnia és que cada persona és un món i cadascú té la seva música. I quins condicionants tenim, ara mateix, com a societat d’acollida? Justament el que dèiem. Hi ha hagut una recessió molt llarga a Catalunya i a l’Estat espanyol. La gent ho ha passat malament i s’han d’explicar bé les coses. Per això, el model més viable és treballar amb grups petits de persones refugiades, com el que es vol fer a Igualada, i aconseguir una implicació de la ciutadania. El mecanisme és aquest i intentarem estendre’l a tot Catalunya, petites unitats que la societat pugui absorbir. Per exemple, quan parlem del cas dels bosnians fa 25 anys, no és que la seva integració fos un èxit de la Creu Roja, sinó que l’èxit fou de la reacció de tota la ciutadania del país, que va saber actuar com a societat d’acollida. Entre el final de la Guerra de Bòsnia, el 1995, i l’actual període d’urgència humanitària han passat dues dècades. En aquest interval, no hi ha hagut conflictes bèl·lics que hagin ocasionat onades de refugiats que truquessin a la nostra porta, o eren guerres que tenien escenaris

llunyans? De cara a Europa el que hi ha hagut ha estat un element d’immigració molt important. Hem vist durant tot aquest temps les crisis de pasteres, per exemple. L’afluència principal de persones ha estat per causes econòmiques, però això no implica que no s’hagin produït conflictes. Hi ha països no tan llunyans que són molt insegurs per a la mateixa gent que hi viu. Agafem el cas d’Etiòpia: pots tardar molt a arribar-hi en avió, però en línia recta estaria a poques hores de Barcelona. Bé, allà, l’esperança de vida és de 45 anys. Aquests països tenen persones que han d’escapar-se d’això, que han de buscar una cosa millor. Fenòmens com els que hem vist de les pasteres hi seran mentre existeixi aquesta desigualtat. La diferència és si surt o no surt als mitjans. Hi ha moltes tragèdies humanitàries que no es veuen. Agafem el cas de Líbia. És a tocar d’Itàlia i ningú es recorda del que hi passa. Doncs bé, és un dels països més perillosos del planeta. Hi ha tres governs diferents, amb els seus tres exèrcits. I no oblidem la inseguretat que es viu a Iraq i Afganistan, que ha quedat una mica amagada pel tema de Síria. Per desgràcia, ens hem acostumat que hi hagi atemptats a Bagdad. El mateix dia de l’atemptat contra uns policies a París, a Iraq assassinaven 90 persones. Així, no hi ha motius per fugir? Hi ha una manca d’empatia? Però si és el que vam fer el 1939 nosaltres! Llavors, uns 400.000 republicans van marxar de l’Estat espanyol. De fet, els més joves d’aleshores encara poden ser vius i ho recorden.

Tornem a l’acolliment. Quines característiques han de tenir les poblacions d’acollida? El millor és que hi hagi moltes poblacions, cada una amb un petit número d’unitats familiars. És a dir, més municipis i menys persones a cada municipi, cosa que facilitarà l’adaptació dels nens i nenes a l’escola. Posem per cas, Capellades, amb 5.000 habitants: si arriben quatre infants al seu col·legi no suposarà cap alteració i serà fàcil que s’integrin. En canvi, si posem un centenar de persones al poble, serà molt més difícil, perquè crearan el seu nucli. Si mirem el 1992, tal com es va fer, va sortir bé. Venien per un mes i mig i encara estan aquí. Dèiem que no totes les persones que arriben són sirians, per tant es poden rebre en una mateixa ciutat gent d’orígens diversos. S’escapen de la guerra, per tant són d’àmbits diferents, amb o sense poder adquisitiu, amb estudis o sense. En escollir les viles d’acollida ens hem d’adaptar a les aptituds i trets d’aquestes persones. Un pastor afganès estarà més feliç a la Garrotxa, mentre que un llicenciat en químiques de Síria pot trobar el seu lloc a Igualada, on hi ha estudis i indústria. El període total d’integració l’han situat en dos anys. No és molt poc temps per a persones que s’escapen d’un conflicte tan cruent com el de Síria o Ucraïna? Sí, si han pres la decisió de marxar i han arribat aquí en un o dos mesos. Però hi ha molts casos diferents i bé és veritat que hi ha persones que arriben aquí

Maig 2017

“

Sí que hem vist moltes persones a les manifestacions en favor dels refugiats, però hi segueix havent moltes resistències, també. És important fer pedagogia i vèncer a la xenofòbia

“

Maig 2017

El canvi d’escenari fa que aquestes persones generin resistències i tirin endavant quan tenen esperances. És cert que hi ha un grup a qui la càrrega pel que han patit els acompanyarà sempre i se’ls haurà d’ajudar

amb una càrrega d’empresonaments, tortures, detencions. A aquestes persones se les ha d’acompanyar. Ara bé, el trencament amb el que han viscut és tan dràstic quan arriben aquí, que ells mateixos generen una gran resistència i esperança. Un cop són aquí entenen que el futur passa per adaptar-se i treballar. Crec que aviat poden ser autosuficients. Això sí, hem d’admetre que hi haurà els que ho arrossegaran sempre i se’ls haurà de donar un cop de mà. Per a nens i nenes d’edats curtes, no els és més fàcil que per als pares fer net? En poc temps no recordaran amb exactitud els fets del seu país, mentre que els pares i mares tenen més memòria a llarg termini. S’obre una escletxa generacional així, amb uns pares que recordaran sempre l’horror de la guerra? Pot ser, però no té perquè. Els nens i nenes del 92 es van integrar ràpid, però quan els seus progenitors van veure que els seus fills eren feliços i creixien segurs, se’ls feia més portable tot. Els nens són un dels motors d’integració dels refugiats. Van a l’escola, es barregen amb els infants del poble, acceleren la identificació amb la societat d’acollida. A l’escola, els pares i mares coneixen els dels altres petits, i també en les activitats extraescolars. Per això és important que vagin a l’escola, i també als esplais, als clubs esportius... permet accelerar la integració. A propòsit dels refugiats, hi va haver el famós concert el febrer, quan va saltar la polèmica sobre si la Generalitat podia fer alguna cosa més per acollir refugiats. Quines certeses hi ha? No apuntaria a la Generalitat, ni tan sols només a l’Estat espanyol. Tots els països de la Unió Europea ho estan fent malament. No és cosa de Creu Roja denunciar el que passa, però hi ha entitats que ho fan. Anem a l’arrel: molta gent a molts països vol els refugiats, però no hi ha una majoria social. Si parlem del concert del Palau Sant Jordi, hi van anar 14.000 persones, però va caldre dues setmanes per esgotar les entrades; es compren molt més ràpid els tiquets per a un concert d’U2. Què vull dir? Que no és senzill, que hi ha gent que té reticències a tot arreu. Cal fer pedagogia en primer lloc. Molts dels que estan a l’atur poden veure a tots aquells que aterren aquí com a competència, hi ha el temor als atemptats, també... Hem de guanyar el relat. I explicar que a Síria moren 140 persones cada dia. Cal guanyar a la xenofòbia, perquè el nostre país sempre ha acollit. A Síria 140 persones cada dia, però el contingent principal de refugiats són ucraïnesos i ja no es parla gairebé de la lluita al Donbass. Sí, ja no se’n diu gairebé res. El tema dels ucraïnesos és peculiar, però el fet és que ja n’hi havia molts aquí i quan han decidit fugir, han anat a un dels punts on hi ha una comunitat nacional més gran. Ens agrupem des de sempre per aficions, nacionalitat, llengua. Els darrers anys, quan hi ha hagut gent d’aquí que se n’anava a treballar fora, un cop posava els peus allà no cercava potser el Casal Català?

Maig 2017

“

Diàleg Fer país des de la diversitat i la inclusió

MARIBEL NOGUÉ I FELIP

Feminista i escriptora

a gent que vàrem viure les mobilitzacions socials i polítiques dels anys seixanta i setanta, compromeses en la lluita antifranquista, teníem clar que les reivindicacions socials i les nacionals anaven de bracet. En aquest sentit tal i com ens havia deixat clar Francisco Candel en el seu llibre “Els altres catalans” consideràvem, per convicció, que “era català tothom qui vivia i treballava a Catalunya”. Sense aquesta premissa no s’hauria comprès la implicació del moviment obrer, tan viu en aquells anys, en les principals manifestacions organitzades per l’Assemblea de Catalunya on cridàvem tots a una “Llibertat, Amnistia i Estatut d’autonomia”. És que ningú, tant o més que els obrers, acumulaven darrera seu el suficients morts i anys de presó com per comprendre el que significava la manca de llibertat i l’abast d’una “amnistia” que s’exigia per als encausats per raons polítiques. Una societat plural i no excloent Molts d’ells, fruit del seu treball, varen poder assentar-se i tenir un habitatge on acollir també la família que havien deixat al poble. Aquí naixeren els seus fills i filles, i avui els seus néts, nétes i potser besnéts i tot. Aquí els portaren a l’escola; i aquí, també en les relacions de treball, aprenguérem a relacionar-nos i a conviure a partir de les nostres tradicions i costums. Els primers anys de la democràcia l’escolarització era plena, i la possibilitat de cursar estudis universitaris, no sense esforç per part de les famílies, va ser accessible per a moltes i molts joves. En general estàvem satisfets amb l’“status” que havíem assolit. Uns i altres ens hem sentit orgullosos d’aquest esforç perquè havíem estat capaços de sumar, i fer així una societat més diversa i rica culturalment.

Maig 2017

La gent que vàrem viure les mobilitzacions socials i polítiques dels anys seixanta i setanta, compromeses en la lluita antifranquista, teníem clar que les reivindicacions socials i les nacionals anaven de bracet. MARIBEL NOGUÉ

Benvinguts al gran debat sobre Europa

diferència de la majoria dels himnes nacionals, l’himne d’Europa no és una cançó de guerra. És l’Himne de l’Alegria, una melodia de Beethoven que posa música a uns versos del poeta alemany Friedrich Schiller. En alemany, per cert, les paraules ‘pau’ i ‘alegria’ s’assemblen força (‘frieden’ i ‘freude’) la qual cosa em fa pensar que el nostre himne és una celebració de l’alegria de la pau. L’alegria d’haver canviat l’odi per la solidaritat, la ruïna per la prosperitat, la guerra per la pau. El 9 de maig, Dia d’Europa, és una bona ocasió per recordarho, especialment aquest any que celebrem el 60è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma, l’acta de naixement de l’actual UE.

Crisi i discriminació Més ai, vingueren temps de crisi i de polítiques de dretes, d’economia liberal des de l’esquerra i de retrocés democràtic per part de la dreta pura i dura. El tancament de les fàbriques i l’atur forçós arribava per quedar-se i la vida s’ha anat afrontant costa amunt, sobretot per als joves que -amb els seus estudis a l’esquena- han hagut d’emigrar com varen fer al seu dia els seus pares i avis per tal de llaurar el seu propi futur.

Fa seixanta anys els sis països fundadors de la UE van relegar els fantasmes del passat i van assentar les bases d’un projecte que no només va permetre reconstruir i portar la pau a un continent arrasat després d’un conflicte de dimensions tràgiques sinó que, al llarg dels anys, ha creat un espai de lliure circulació de persones, un mercat únic, una moneda comuna, un tribunal de justícia, un espai europeu d’educació, un Consell Europeu de Recerca que dóna suport a investigadors excel·lents i atrau talent.... I allò que va començar amb sis països s’ha ampliat, ha consolidat la democràcia i ha aconseguit reunificar el continent.

Drets de ciutadania a partir de la residència En aquest sentit, amb l’experiència i la lliçó apresa els anys seixanta, els obrers d’avui (amb papers o sense, precaris o amb el salari mínim, aturats amb subsidi o sense), o també els pensionistes i jubilats amb una pensió mínima o incerta, hem de tornar a anar a la una, considerant que som catalanes totes les persones que residim a Catalunya, foragitant qualsevol amenaça de fractura social conseqüència de l’exclusió. Tan sols així podrem fer front al discurs de l’odi que ens amenaça i aixecar aquest país que tant estimem.

Però si els èxits d’aquests 60 anys de projecte europeu són evidents, també ho és el fet que Europa afronta un conjunt de crisis simultànies que l’obliguen a replantejar-se el futur. Just quan la recuperació de la crisi econòmica es començava a sentir, la Unió s’ha vist desbordada per un seguit de reptes majúsculs: la guerra de Síria i la crisi de refugiats, el Brèxit, les tensions amb Rússia, el terrorisme...

FERRAN TARRADELLAS ESPUNY Director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona

És el moment de buscar noves respostes a una pregunta que ens ha acompanyat sempre: quina és la pròxima etapa? Ningú pot donar una resposta única, perquè Europa

Just quan la recuperació de la crisi econòmica es començava a sentir, la Unió s’ha vist desbordada per un seguit de reptes majúsculs: la guerra de Síria i la crisi de refugiats, el Brèxit, les tensions amb Rússia, el terrorisme... És el moment de buscar noves respostes a una pregunta que ens ha acompanyat sempre: quina és la pròxima etapa?

no es pot governar a través de decrets ni dirigir des d’una ‘torre de marfil’. Com ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, “Europa no és Brussel·les, ni les seves institucions... Europa és al cor de la gent, és el sentiment que compartim un destí comú”. Per això, la qüestió sobre el futur d’Europa s’ha de sotmetre a la ciutadania. Fa temps que participo, arreu de Catalunya, en el que anomenem ‘Diàlegs ciutadans’ i que són ni més ni menys que trobades amb la gent. Trobades per parlar amb els ciutadans i escoltar quines són les seves preocupacions, idees, queixes i inquietuds. En aquestes visites em reuneixo també amb representants d’ajuntaments, petits empre-

saris, estudiants... He fet més d’una trentena d’aquests diàlegs, també a l’Anoia on vaig ser en ocasió d’un diàleg ciutadà a Igualada. I la pregunta clau és la mateixa: quina Europa voleu? El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar al març un llibre blanc amb cinc possibles escenaris de futur per a la Unió Europea i va obrir el gran debat sobre el futur de la Unió. Ha de ser un debat obert, sense tabús, catastrofismes ni utopies. Un debat sincer i aprofundit sobre el que volem que sigui la nostra unió. Fa seixanta anys Europa va aconseguir el que semblava inabastable: convertir una successió infinita de guerres i destrucció en un llarg període de pau i prosperitat. Però aquesta Europa no és una realitat immutable. Per celebrar el Dia d’Europa, us convido a participar en aquest debat: parleu, opineu, feu-vos sentir! Europa sempre ha estat una elecció i avui ho segueix essent. I la darrera paraula l’han de tenir els ciutadans.

“

Maig 2017

Europa sempre ha estat una elecció i avui ho segueIx essent. I la darrera paraula l’han de tenir els ciutadans FERRAN TARRADELLAS

“

EDICIÓ Cinquanta-set SL

COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó

DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada

“

Avui ens podem sentir llunyans però també molt a prop de les reivindicacions dels treballadors que van protagonitzar els fets de Chicago de 1886 MARINA VILASECA

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet

REDACCIÓ Toni Cortès Carles Pauné Susanna Puiggròs Marc Soler Riera José Sánchez Aïda Sánchez Alonso Laia Vicens Francesc Vilaprinyó

Sobre la manca de professionals en el sector TIC, no és un problema només de la comarca (...) Per al talent local, és més atractiu anar a Barcelona que quedar-se aquí. MANEL LÓPEZ

A resguard

a majoria -la immensa majoria- de persones no entén què passa a Síria, ni a Ucraïna. D’altres conflictes, més llargs i més llunyans, ja pràcticament no se n’informa. L’única certesa que tenim és que hi ha poders i interessos que se’ns escapen i són els que desencadenen aquests conflictes. La conseqüència més visible que tenim són els refugiats i, ara per ara, la resposta que podem donar com a ciutadans i ciutadanes és acollir-los. Enric Morist explica i recorda aquest mes que la generació dels nostres avis i besavis va haver de marxar a corre cuita. L’Anoia reaccionarà com ho va fer fa un quart de segle amb els bosnians. En aquest conflicte, però, la demagògia hi ha entrat també, amb l’ús que uns o altres corrents d’opinió fan de l’acolliment i la solidaritat per atacar els seus rivals ideològics. L’exigència que cal fer-se és construir un entorn acollidor per a aquestes persones que s’escapen de l’horror i evitar com sigui que siguin una arma per fomentar la por a l’altre i la xenofòbia. Que els desplaçats i desplaçades sàpiguen que a Catalunya, a l’Anoia, estan a resguard i que podran refer les seves vides, amb les mateixes oportunitats, que podran començar de zero. Moltes de les persones que arriben aporten coneixements i experiència, estan formades i ans al contrari de ser una càrrega tenen un bagatge que perd per sempre el seu país i passen a enriquir les nostres empreses, escoles o hospitals (Líbia, per exemple, tenia segons l’ONU millors índexs educatius que Xina o Brasil). L’acolliment no ha de significar en cap cas perdre la consciència crítica del que està passant, i més enllà de la ‘pose’ de culpar els governs per la seva tebior o desinterès o obrir les fronteres, mirar també en la política exterior i en moltes decisions dels prohoms i de les multinacionals, d’entendre una mica més enllà de les proclames i dels titulars.

Carles Pol Bellprat, la població anoienca menys habitada, ha de renunciar al seu principal esdeveniment anual -la Vila del Llibre- per motius econòmics. El seu alcalde, Carles Pol, demana suport a les altres administracions.

Alba Vergés La diputada igualadina té el repte d’encapçalar la comissió del Parlament sobre l’Operació Catalunya. Haurà de dirigir amb rigor la investigació per treure l’entrellat d’un cas tan patètic com preocupant.

REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat

Joan Fontanella

TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

Vadefoodies impulsa juntament amb el consistori igualadí i el Mercat de la Masuca, la segona edició del Vademercat. L’any passat va ser un èxit; ara, cerquen solucions per poder fer front a tanta demanda

SOL·LICITAT CONTROL DE PGD

Ana Aleo

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Aquesta vilanovina ha impulsat una campanya per donar a conèixer la problemàtica del transtorn obsessiu compulsiu, que afecta un 2% de la població. Vol consolidar una associació anoienca que permeti visualitzar una afecció desconeguda per a molts.

Maig 2017

DIÀLEG

Radiografia del sector TIC a l’Anoia

MANEL LÓPEZ

TIC Anoia

atalunya és país capdavanter en innovació i recerca, amb una de les economies més dinàmiques del mediterrani, similar a la de països capdavanters de les nostres mateixes característiques. A nivell sectorial, el TIC és estratègic ja que s’ha erigit com un dels àmbits d’activitat amb més bones perspectives econòmiques i socials. Ocupa 84.600 treballadors (2,7% de la població activa) en més de 12.800 empreses i té una facturació de 14.000 milions d’euros, amb més de 200 dedicats a R+D. El 70% és a Barcelona. Genera ocupació, l’atur és del 5,2%, davant el 17,7% de la mitjana Catalana. L’Anoia segueix la tendència amb un teixit empresarial que ofereix productes i serveis dins i fora de la comarca. Tot i que les estadístiques parlen de Catalunya, des de TICAnoia s’ha recopilat informació sobre el sector a la comarca, per dimensionar-lo. S’han identificat unes 150 empreses, tant industrials com de serveis. D’aquestes, 58 són associades a TICAnoia. El sector ocupa uns 500 professionals amb una facturació d’uns 50 milions d’euros i una previsió de creixement del 20%, preveient contractar 65 nous professionals al 2017. La despesa en personal ronda el 60%, a diferència d’altres sectors, que és del 25%. TICAnoia la formen empreses i professionals TIC i és oberta a tothom. Escolta les necessitats del sector per potenciar-lo i fer-lo referent, i vol captar i retenir talent a les empreses del territori. És la taula del sector TIC que treballa amb i per la comunitat, vetllant pels interessos d’empreses i treballadors que les componen. El sector s’enfronta a dues problemàtiques: la manca d’espai i la manca de professionals. Quant a la primera, les empreses necessiten uns 4.500 m2 mínims. Cal que sigui ben comunicat, amb algunes zones i serveis comuns i que permeti créixer quan sigui necessari. Sobre la manca de professionals en el sector TIC, no és un problema només de la comarca, afecta al sector en general, a qualsevol territori. No es tracta d’oferir millors sous, les empreses locals ho estan fent, sinó de l’oferta existent a nivell internacional. Per al talent local, és més atractiu anar a Barcelona que quedar-se aquí. A més, cal tenir en compte l’oferta del mercat Europeu, que fa que les empreses de la capital catalana tinguin el mateix problema que les anoienques, presenciant una constant fuga de talent a l’estranger. TICAnoia ha creat dues comissions que hi estan treballant. Una, en la cerca d’un Espai. S’ha presentat una primera proposta al REC, alineada amb la voluntat de l’associació i el vist i plau de l’administració pública, pensant també en la voluntat de canvi del propi barri. L’altra, ja fa uns anys que treballa per mantenir i impulsar els estudis de Grau Superior del Milà i Fontanals i, també, per portar un grau d’enginyeria (que inclouria un Màster diferencial) al Campus Universitari. Aquest, molt avançat ja, vol ser una realitat aquest proper curs 2017/2018.

Coop a Coop, a poc a poc, i vers a vers Reapropiant-nos del treball i del futur des de l’economia social i solidària

ocs dies després de L’Ateneu Cooperatiu de la Cala celebració de la talunya Central diada internacional Per primer cop en molts anys, i de del treball, l’1 de maig, forma gairebé sense precedents, el treball, les condicions del la importància de l’economia sotreball continuen sent una de les cial i solidària ha estat copsada converses estrelles de l’arribar MARINA VILASECA per l’administració pública, en a casa, del bar, de tertúlies o aquest cas la Generalitat de Cade columnes de diaris. Avui larada.coop talunya. Des del programa Araens podem sentir llunyans Coop ha impulsat, entre altres, però també molt a prop de les la Xarxa d’Ateneus Cooperatius històriques reivindicacions de Catalunya i els projectes Sindels treballadors que van gulars. Aquests neixen per proprotagonitzar els fets de Chicago moure i facilitar la consolidació de 1886 on, després de dies i implantació de l’Economia cooperativa als terride protesta reivindicant jornades laborals de 8 toris. Amb recursos públics, els Ateneus Cooperahores, diversos treballadors anarquistes van ser tius són liderats i gestionats per administracions condemnats a mort i empresonats en un judici que i/o empreses privades del món cooperatiu. En el anys després va ser declarat il·legítim. Així és com cas de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Cenneix el dia internacional de la classe treballadora, tral el lideratge i gestió es fa des de 6 cooperatives resultat d’esforços col·lectius, socials i solidaris. sense afany de lucre: Dies d’Agost. Sambucus, Gedi, I això és en el que es basa, salvant les distàncies, Frescoop, Set-C i l’ARADA L’Ateneu Cooperatiu de l’economia social i solidària. la Catalunya Central ha de donar servei als pobles i persones de les comarques de l’Anoia, el Solsonès, el Aquests dies, i en general tot l’any, les condicions Bages, el Moianès, el Berguedà i Osona. Aquests seri oportunitats de treball són a l’ordre del dia de deveis es centren en la diagnosi i visibilització del món bats i converses de bar, de l’arribar a casa, de tertúcooperatiu, el suport i acompanyament en creació i lies... I de motius no en falten. Segons el projecte desenvolupament de cooperatives i societats labolliures, el primer trimestre del 2017 a Catalunya hi rals, siguin de nova creació o de transformació d’ashavia 576.000 a l’atur – 15,28%-, el 34’4% dels tresociacions, SCP, empreses en tancament... Ofereix balladors en risc de pobresa amb sous per sota del també formació per a interessats, gestories i assesSMI -707,7 eur/mes-, el 47% dels treballadors amb sories en l’economia cooperativa. salaris mileuristes,1.500.000 persones sota pobresa; 23’5% en risc d’exclusió social; 200.000 llars Però tot això no ho fa ni ho pot fer sol. L’Ateneu sense ingressos, el 34,5% no es pot permetre ni una s’articula i es significa des de les xarxes locals, que setmana de vacances i el 9% té dificultats en pagaparticipen en el seguiment i avaluació de l’Ateneu, ments per l’habitatge principal. i es dedica el 9,5 % del pressupost a l’acompanyament i visibilització de les xarxes locals, posant-nos L’economia social i solidària (ESS) fa centenars al seu servei L’ARADA SCCL és l’encarregada de d’anys que existeix, i en els darrers anys es reivinpromoure aquestes xarxes a la comarca de l’Anoia, dica i ressorgeix amb molta força. Recupera i es reaAlta Segarra, Solsonès, Berguedà i Moianès, FRESpropia del sentit i la pràctica social més bàsica, la de COOP al Bages, i Sambucus a Osona. satisfer, col·lectivament, voluntats col·lectives, reconstruint i transformant la societat des dels prinContacte: Ateneu Cooperatiu de la Catalunya cipis de la igualtat, la democràcia i la sostenibilitat. Central- ateneucooperatiucc@gedi.org – 93 524 16 Parlem per tant de projectes associatius, coopera24 tius, de xarxes d’intercanvis, de sistemes de gestió comunal, de governança i gestió col·lectiva de proL’actual ressorgiment i promoció de les pràctipietats i béns públics. Projectes on la propietat i la ques de l’ESS és, sens dubte, esperançador. gestió és col·lectiva i que es basen en l’assemblearisLa pràctica de l’economia social és la millor game i el principi d’una persona un vot. rantia per recuperar el sentit social del treball i dels projectes conjunts. Des d’ella , coop a coop, a poc a L’economia cooperativa a l’Anoia poc, i vers a vers, reconstruïm petites realitats per A l’Anoia hi ha una vintena de cooperatives, gairereapropiar-nos d’un futur més igualitari, just i sosbé tots ells cooperatives de treball associat.Moltes tenible. d’elles s’han creat en els darrers anys, coincidint amb el sorgiment de moviments i iniciatives que no Altra informació sobre les cooperatives sòcies són cooperatives i que promouen i treballen des de de l’Ateneu l’ESS: cooperatives de consum (grups de persones Dies d’Agost (cooperativa de treball de comunicació, que es posen d’acord per comprar a pagesos locals Osona), Sambucus (cooperativa de treball, d’inseri amb criteris ecològics), cooperatives d’habitatge, ció i restaurant cooperatiu, Osona), Frescoop (coogrups de consum d’energies renovables o també de perativa de treball i de consum que promou i gesrestauració, així com socis i col·laboradors de protiona projectes alimentaris amb valors territorials i jectes a nivell català com Somenergia (cooperativa socials, amb projectes al Bages), GEDI (cooperativa d’energies renovables), Eticom (cooperativa de serde treball vinculada a Frescoop, que treballa per la veis de telefonia i internet) , Coop57 (cooperativa cohesió social i la inserció de col·lectius de risc, amb de serveis financers ètics i solidaris).... L’any 2016 seu a Barcelona i projectes arreu de Catalunya), neix el moviment Coop de Cap, que neix l’any 2016 SET-C (cooperativa de treball d’assessorament i servolent visibilitzar que a l’Anoia « ja existeix una alveis jurídics i empresarials de referència, amb seu a tra economia», i posar en contacte les diferents iniBarcelona i serveis a tot Catalunya), i l’ARADA SCCL ciatives i graus d’involucració amb l’ESS existents. (cooperativa de treball de promoció social i territoSens dubte treballar per crear xarxes informals que rial a la Catalunya Central, amb seu a l’Alta Segarra posin en contacte les diferents iniciatives és tan fonamental com esperançador. i al Bages)

Maig 2017

Propostes

FirAnoia a Igualada

Pàg.28

PROPOSTES FIRANOIA

L’Anoia, de fira Cinc anys després del canvi s’han consolidat plenament les noves dates i la nova ubicació. El darrer cap de setmana de maig, el Passeig Verdaguer i el centre d’Igualada seran l’escenari de la 64a edició de la fira multisectorial FirAnoia 4 DADES

MARC SOLER RIERA

Els dies 26, 27 i 28 de maig se celebrarà a Igualada, un any més, una nova edició de la coneguda FirAnoia, la fira multisectorial de la comarca de l’Anoia. Enguany en serà la 64a edició i farà ja cinc anys que el centre de la ciutat i el Passeig Verdaguer en són els punts neuràlgics. Més d’un total de 40.000 metres quadrats, en què es podrà trobar aproximadament uns 300 expositors de tota mena acompanyats de carpes, activitats i propostes lúdiques per a grans i petits, tota aquesta mescla de diferents tipus d’oferta fa de la FirAnoia l’oferta comarcal més gran en l’espai més ampli. Com en els anys anteriors, no s’haurà de pagar entrada ja que els estands estaran repartits pel centre de la ciutat. L’horari d’obertura de les parades per al públic serà des de1les 0 del matí fins les 9 del vespre. Tal com hem esmentat anteriorment, serà el centre de la ciutat el que acollirà la seixanta-quatrena FirAnoia, els estands estaran situats principalment al llarg del Passeig Verdaguer on, segons afirma el president de Fira d’Igualada (organitzadors del FirAnoia), a la pàgina web oficial, podrem trobarhi exposats ‘tots els serveis que necessitem’. Tot i això, no serà el passeig l’únic centre d’interès pels visitants de la Fira, a la plaça de Cal Font hi trobarem tot el sector de l’automoció, que omplirà tota la plaça de cotxes, fent així l’oferta comarcal més gran en vehicles nous. Seguint amb el recorregut, a diverses places i carrers d’Igualada podrem trobar-hi una gran diversitat de propostes lúdiques entre les quals hi haurà: un circuit d’Agility per a gossos, situat a la Rambla Sant Isidre, que l’any passat va tenir un gran nombre de públic; zumba, BTT, tennis, escacs, country i un gran nombre d’activitats amb les que podràs gaudir de

edicions

anys que es torna a fer al Passeig

40.000 m2 d’exposició

300 expositors

Des de fa cinc anys la fira ha tornat al passeig, on ha tingut una molt bona acollida. AJ. IGUALADA

El tastAnoia, emmarcat dins la fira, permet descobrir productes locals. AJ. IGUALADA

la ciutat. Una de les atraccions principals per a tothom serà, però, el TastAnoia, la fira gastronòmica de FirAnoia. El TastAnoia pren cada cop més força en les edicions de la FirAnoia, cada any compta amb més expositors i més ofertes de tasts. La Rambla Sant Isidre s’omplirà de vins, cerveses artesanes, tapes i activitats gastronòmiques per a tot el públic durant els mateixos dies que la FirAnoia. El públic podrà degustar tota l’oferta de productes de menjar i de beure comprant

tiquets que valdran 1 euro. Els productes que s’oferiran al TastAnoia, són productes de proximitat, oferint parades de restaurants i cellers de la comarca. A part dels estands on s’ofereix el tast, a la Rambla també hi haurà un espai amb taules i sofàs per poder degustar els productes amb tranquil·litat, i acompanyats de música. El TastAnoia no té el mateix horari d’obertura que la FirAnoia, ja que obre i tanca més tard, de manera que es podrà gaudir de totes les activitats que ofereix la fira i

Tastar l’Anoia Els visitants podran tastar productes de proximitat elaborats a l’Anoia en el marc del TastAnoia, una iniciativa que està prenent cada vegada més protagonisme i força dins el programa del certamen firal igualadí

després anar a menjar i beure a la Rambla. Podem afirmar, per tant, que la fira no només és un espai destinat als expositors comercials sinó que ofereix una bona alternativa lúdica i de lleure per a tots els igualadins. L’edició de l’any passat va tenir un ‘balanç molt positiu’ segons confirmava l’organització en acabar la seixanta-tresena edició de la fira. Fonts de l’Ajuntament confirmaven que milers de persones d’arreu de la comarca havien anat a Igualada a visitar la fira i els actes complementaris. Tant els expositors com els visitants van mostrar la seva satisfacció en les enquestes que va dur a terme l’organització de la fira. L’any passat va afirmar també, des de l’organització, que la nova fira multisectorial amb el nou format de dates, ubicació i programa que integrava oferta comercial, cultural i lúdica ja s’havia consolidat del tot. Per tant, la FirAnoia, amb el canvi de format i les moltes ofertes que ofereix ha esdevingut una molt bona opció per a tots els públics per gaudir d’un cap de setmana entretingut d’activitats, tapes i compres.

Maig 2017

FiraVerd a Carme

Pàg.30

Festa de St. Isidre a Masquefa

Pàg.32

Festa del Roser a Vallbona

Pàg.34

Nit dels Museus a Igualada

Pàg.36

Vademercat a Igualada

Pàg.38

PROPOSTES FIRANOIA

“FirAnoia és molt més que una fira multisectorial. És el punt de trobada de tota la comarca” L’espai i la part lúdica. Hi ha altres fires que es fan al carrer, però ningú pot negar que la particular distribució de l’espai del centre d’Igualada la fan única en relació a altres ciutats que també realitzen fires del mateix estil. Penseu qui té un passeig com el nostre, una plaça de cal Font, o un centre amb les zones peatonals tan ben connectades. I el més important és que tot està junt. També l’oferta lúdica que complementa la fira la fa totalment diferent. I si hi sumes el TastAnoia... Pensem que promocionem només la comarca. Tant en restaurants com en vins... això també la fa diferent d’altres propostes del sector. FirAnoia vol promocionar la ciutat i la comarca, això ho tenim molt clar.

JOAN DOMÈNECH President de Fira d’Igualada

MARC SOLER RIERA

Què suposa per a una ciutat com Igualada acollir la FirAnoia durant tres dies? FirAnoia és molt més que una fira multisectorial. És el punt de trobada de tota la comarca, on Igualada exerceix de capital. La diversitat de propostes simultànies que s’ofereixen no es pot trobar en cap altre esdeveniment en tot l’any. Quins són els objectius que us marqueu des de l’organització per aquest 2017? Hem de tenir clar que la base de la fira són els contactes i les vendes dels expositors situats al passeig. Per tant, l’objectiu principal és que quedin satisfets. Però és evident que hi ha una segona proposta més lúdica amb l’objectiu d’atraure la gent, per tal que gaudeixi dels actes, a més de poder trobar allò que busca a la zona dels expositors. Mantenir l’afluència de gent i aconseguir la satisfacció dels expositors i visitants són, evidentment, els nostres objectius. Quines són les claus de l’èxit de FirAnoia? No sé si es pot parlar d’èxit, però aquest és fruit de l’esforç de molta gent, les seves idees, aportacions i dedicació. Tots aquests factors donen com a resultat unes accions amb una qualitat que ajuden molt a assolir la satisfacció de la gent. Aquesta satisfacció sí que podríem dir que és un èxit. Quin balanç féu de les últimes edicions de la fira? Cada any augmentem l’espai, visitants i les enquestes tant d’expositors com de visitants són més que positives. Crec que el balanç és molt bo. Quines expectatives teniu de cara l’edició d’enguany? Els elements que proposem aquest any segueixen la línia de l’any passat. Tenim el passeig ple, un TastAnoia molt treballat i de molta qualitat, amb propostes de gran interès. Si hi sumem les activitats per a

totes les edats... l’únic que puc pensar és que la gent respondrà com ho ha fet sempre. Hi haurà alguna novetat respecte l’any passat? Sí. Hi ha algunes novetats que desvetllarem d’aquí a pocs dies, però puc avançar que hi ha una acció solidària que considero original i molt curiosa. Per ara ho deixo aquí... Creus que són el TastAnoia o les activitats i propostes lúdiques complementàries el centre d’interès pels igualadins en lloc dels estands? No, de cap manera. Les activitats lúdiques són elements que ajuden a tenir més visitants. Tenim comprovat, mitjançant enquestes, que la immensa majoria de la gent volta per tots els espais. I, evidentment, el passeig i Cal Font, amb els expositors de cotxes, són les zones principals. TastAnoia, el que ha aconseguit, és no ser només un “ganxo” per atraure més públic a la fira, sinó que podríem dir que ja té vida pròpia, però que es complementa molt bé amb els estands i la resta d’elements. El que teníem clar és que si tornàvem al passeig ho havíem de fer amb una oferta diferent de la que hi havia anteriorment. El canvi de lloc respecte fa anys, quan es feia a Cal Carner, ha suposat un gran canvi? En quin sentit? Cada cert temps s’han de realitzar canvis, en tot. Quan la fira multisectorial va anar a una zona tancada i pagant entrada, crec que va ser molt encertat. Es va convertir en molt més professional i va millorar molt en imatge i prestigi. Però la tendència actual és obrir les activitats a la gent, portar-les al carrer i a més ajudar a zones de la ciutat que puguin treure un rendiment. Els dies de la fira, els restaurants estan plens i l’activitat a les botigues augmenta, simplement per l’increment de visitants. Què diferencia FirAnoia d’una altra fira multisectorial?

Queden coses per millorar? Quines? Sempre hi ha coses que podem millorar. Ens agradaria poder posar activitats a altres espais, poder realitzar més accions al passeig per complimentar els estands... M’agradarien diverses coses, però el cert és que cada any anem afegint-hi idees.

“ “

Joan Domènech, president de Fira d’Igualada.

FirAnoia és molt més que una fira multisectorial. És el punt de trobada de tota la comarca, on Igualada exerceix de capital. La diversitat de propostes simultànies que s’ofereixen no es pot trobar en cap altre esdeveniment en tot l’any

Mantenir l’afluència de gent i aconseguir la satisfacció dels expositors i dels visitants són, evidentment, els nostres objectius

Teniu alguns objectius a llarg termini? Sí, tenim objectius, tant en l’àmbit intern com extern, i també tant en aquesta fira com en altres. Són temes que estem treballant i que per ara es tracten només internament. Hi ha algun nou projecte que estigueu preparant? Sí, tenim una nova fira entre mans però permeteu-me que encara no ho desvetlli, fins que ho tinguem ben lligat. Qui fa possible FirAnoia? Molta més gent de la que imagineu. La gent de la Fira, la junta, d’altres col·laboradors externs, i també l’Ajuntament d’Igualada, no solament amb el conveni econòmic que tenim subscrit sinó amb temes logístics i la magnífica entesa entre les dues entitats. Tampoc voldria oblidar-me dels professionals contractats per aquests dies en diferents aspectes i evidentment la brigada municipal i la policia local. Tots i cada un d’ells formen part d’aquest projecte i tots són necessaris.

Maig 2017

PROPOSTES FIRAVERD DE CARME

FiraVerd: Vint anys de floristeria i jardineria a l’Anoia El diumenge 14 de maig torna la fira referent de la flor, a Carme

“FiraVerd és també una eina per promocionar el turisme rural i de proximitat” ILDEFONSA TARRIDA Alcaldesa de Carme

CARLES PAUNÉ

El municipi anoienc acollirà un any més el Firaverd. Des de primera hora del matí del diumenge Carme es transformarà. Aquesta iniciativa, que enguany arriba a les dues dècades d’història, es presenta més vital que mai. Firaverd, per qui no en tingui constància, és la fira relacionada amb el món de la flora. Punt de trobada entre professionals i aficionats de la jardineria, la floristeria i els vivers. Es desenvolupa en un lloc privilegiat de la vila, al costat del curs de la riera. Aquesta localització fa de la trobada una jornada única. Més d’una trentena de firmes expositores professionals confien en aquesta proposta any rere any. Es tracta d’un esdeveniment molt consolidat i lligat a Carme. FiraVerd: Més enllà de les plantes La fira no es limita simplement al verd sinó que, com porta fent els últims anys, combina la jardineria i la botànica amb un mercat d’artesania que es concentra a la part més cèntrica del poble. Hi ha lloc per a tothom: fusteria artesana, embotits, formatges, associació de bonsais, joies, fins i tot llibreria. Els carrers estrets de Carme es decoraran per a l’ocasió amb parades i sobretot els característics barrets de palla amb la cinta verda. També s’hi podrà trobar un espai destinat a activitats

per als més menuts, amb tallers. Tallers científics per a totes les edats Ja fa temps que FiraVerd acull dues activitats importantíssimes per al desenvolupament de la fauna de l’Anoia. En forma de tallers i adreçats als més petits, dues associacions relacionades amb els ecosistemes naturals deixen veure la seva feina. En primer lloc, l’Associació de Voluntaris de Medi Ambient de Sant Boi de Llobregat duran a terme captura d’organismes aquàtics a la riera de Carme, per poder estudiar la qualitat de l’aigua de la riera, i completar el registre que es fa a cada edició de la fira. En segon lloc La Societat Catalana d’Anellament Científic estudiarà les aus de la zona mitjançant l’anellament. Què és l’anellament científic? Es tracta d’una tècnica d’estudi dels animals, en el cas de Carme, els ocells. Aquests són marcats individualment amb anelles a les potes. Els animals són capturats, anellats i alliberats posteriorment. Aquestes anelles es regulen i gràcies al seu indexament els científics obtenen una gran quantitat d’informació sobre la biologia de les aus, especialment pel que fa als seus desplaçaments. A Carme, està previst que la quitxalla pugui participar i conèixer com es cataloguen i s’anellen ocells per part de membres de la Societat Catalana

Heu arribat satisfactòriament als 20 anys de fira. Veurem algun acte commemoratiu? Estem molt orgullosos d’haver assolit aquesta fita. La veritat és que no hi ha previst cap espai en el transcurs de la fira per celebrar els seus vint anys d’història. Quines novetats ens trobarem a l’edició del FiraVerd d’enguany? Aquest any hem primat que totes les parades expositores estiguin relacionades amb l’eix conductor de la fira: les plantes i les flors. Estem procurant que tots els artesans assistents tinguin relació amb la temàtica. Per exemple; la cistelleria de vímet, les espardenyes d’espart, remeis naturals, etcètera. Ens trobàvem que últimament hi havia diverses parades que no mantenien relació amb la jardineria. L’altra novetat destacada és la decoració que en aquesta edició s’estendrà, a part dels llocs habituals, pel carrer de Sant Martí, de dalt a baix. Quins recursos utilitzareu per a la decoració? L’any passat vam utilitzar uns paraigües blancs pintats en negre i groc, que simulaven una margarida. Hem optat per fer reciclatge i acabarem de donar un toc colorit a aquests paraigües que encara conservem de l’any passat per decorar aquest any. Des de l’Ajuntament hem convocat els voluntaris per iniciar la pintada col·lectiva d’aquest element. Estem sorpresos de la gent que s’ha apuntat a fer-ho, molts provinents del curs de pintura que s’imparteix al poble. També disposarem un total de 400

paraigües que simularan parterres de flors. L’any passat el temps no va acompanyar. Aquest cop lluirem els clàssics barrets de palla sota el sol? Desitgem que durant aquesta edició sí. La previsió -actualés bona i tot apunta que no plourà. Ja tenim els barrets de palla amb la cinta verda a punt. Nosaltres volem que faci un sol espectacular, a diferència de l’any passat: vam tenir una lleu davallada en el públic a causa de les adverses condicions climàtiques. Més enllà de la fira, què hi trobarem a Carme el dia 14? Hem obert tres rutes noves per caminar per l’entorn de Carme, i esperem que FiraVerd sigui l’excusa per promocionar-les. Es tracta d’uns recorreguts molt accessibles i planers, d’una durada d’una hora. Travessen la natura i segueixen bon tram de la riera descoberta. Per què és important FiraVerd? En primer lloc per als professionals i particulars que són amants de les plantes i la jardineria. També des de l’Ajuntament creiem que és una molt bona eina per promocionar el turisme rural i de proximitat. És un dels esdeveniments que posa Carme al mapa comarcal i dóna a conèixer l’indret únic i rodejat de natura. La fira ha de servir perquè la gent conegui el poble i hi torni fent turisme rural, gaudint del seu paisatge i les seves rutes. De quins altres elements turístics disposeu al municipi? En breu inaugurarem un cen-

tre interpretatiu gràcies a una iniciativa de la Comunitat Europea, en què també ha col·laborat la Diputació i la Generalitat. Ha estat gràcies a les subvencions d’aquests òrgans que hem dut a terme tres millores importants. La primera, la rehabilitació de bona part del nucli antic; la segona, la creació del centre d’interpretació dels paraires, i la tercera, les rutes que voregen el riu. Estem valorant obrir una oficina d’informació, també. Heu homenajat un ofici tradicional com és els paraires. A Carme hi havia una comunitat important de treballadors que es dedicaven a treballar amb la llana. És degut a aquest ofici que estem ultimant aquest espai per apropar a la gent la seva tasca. Es tracta d’un centre d’interpretació d’última generació que podrà ser visitat sense la presència d’un guia. La sala compta amb servei de domòtica i informàtica per tal de detectar quan hi entra un visitant i posar en marxa l’exposició, que compta amb audiovisuals. S’explica la història dels paraires i el procediment que seguien per rentar la llana. D’on prové el turista que visita Carme? Principalment de Barcelona, o de la costa en general. Deveu estar contents amb tantes novetats al poble. N’estem molt orgullosos, és un somni que teníem des de feia molt temps. Quan ens van explicar que podríem presentar la subvenció vam treballar de valent. Finalment ho hem aconseguit i hem pogut rehabilitar moltes coses que ens feien il·lusió. En part ha estat gràcies a l’arquitecte Carles Crespo que va dissenyar la rehabilitació de l’antic escorxador, va entendre molt la sensibilitat i ha sabut traslladar l’esperit de Carme.

Maig 2017

PROPOSTES FESTA DE SANT ISIDRE DE MASQUEFA

Masquefa es prepara per celebrar Sant Isidre CARLES PAUNÉ

Els masquefins tenen dues dates ben assenyalades al seu calendari de festivitats locals. La Festa Major de la vila, que se celebra al voltant del 22 de juliol; i la Festa Major petita de Sant Isidre, que té lloc aquest mes de maig. Sant Isidre aquest any cau en dilluns, el 15 de maig. Però a Masquefa avançaran la seva celebració i duran a terme els actes festius el cap de setmana anterior. Començant el divendres 12 i fins al diumenge 14. Una cita històrica per a Masquefa Els pagesos catalans poden estar ben contents perquè estan sota la protecció de dos Sants o Patrons. Cronològicament el primer va ser Sant Galderic i el segon, Sant Isidre. Aquest Sant es diu que fou nascut a Madrid a finals del S. XI, i va morir el

15 de maig de l’any 1130. La seva llegenda es va estendre per tota Castella, s’hi afirmava que mentre ell anava a missa els seus bous llauraven la terra guiats per un àngel invisible. Quatre segles després, el rei Felip III patia una greu malaltia i per curar-lo, es va organitzar una processó per traslladar les relíquies de San

Isidre. Amb aquest gest es diu que el rei va recuperar la salut. Així doncs la família reial va promoure la canonització i patronatge del Sant. Sigui com sigui els pagesos de Masquefa van triar com a representant Sant Isidre convertint-lo en “Sant Isidre” i cada 15 de Maig paraven la seva activitat per celebrar una bona festa des de

temps immemorials. Des d’un punt de vista històric, la primera documentació que acredita aquesta festivitat és de l’any 1899 al local de La Unió Masquefense. Se sap que en aquella època el dia festiu consistia en una missa al migdia i un bon dinar a casa. A la tarda s’organitzava un ball amenitzat per una orquestra.

La garlanda, una icona de Masquefa Rere aquest nom simbòlic s’hi amaga un tortell d’una mida reduïda, per a dues persones. En el cas de Masquefa s’ha convertit en una icona d’ostentació. La vella tradició deia que els homes, i especialment els més joves, en edat per buscar una núvia, compraven aquest pastís per regalar-lo a la noia amb qui volien ballar. Elles s’havien de penjar aquest tortell del braç i ballar amb les garlandes que els havien regalat, els joves més atrevits en compraven més d’una, d’aquesta manera presumien del seu potencial econòmic. Després d’un seguit de balls diversos es feia un descans i es menjaven les garlandes en qüestió. Per acabar el ball se subhastava una garlanda més gran que les altres. La persona que en donava més tenia dret a ballar amb la seva parella a soles, enmig de la sala.

“Són uns dies per gaudir del poble i de la seva gent” des. Els establiments comercials també deuen tenir el seu espai a la festa. Sí. Aquest any, a més a més, diumenge farem la segona edició del Masquefa Shopping. Una iniciativa amb l’objectiu de potenciar el comerç local. Els terrats estaran decorats amb motius florals i trobarem els comerços a peu de carrer.

XAVIER BOQUETE Alcalde de Masquefa

CARLES PAUNÉ

Sant Isidre és patró del camp. A Masquefa la tradició pagesa deu ser important. Masquefa té un passat pagès molt destacat. Ja que és així, d’aquí en surt el nom de la vila, que en àrab significa ‘terra ferma’. Sempre diem que St. Isidre és patró de Madrid i de Masquefa. Per recordar aquesta importància pagesa també celebrem La Festa del Raïm, al setembre, la principal protagonista de la qual és la vinya. Quins són els primers actes de la festa? El divendres dia 12 engeguem el programa i al vespre fem el tradicional Sopar de Faves. Les faveres, com cada any, cuinaran a la plaça el tradicional àpat. Al voltant d’unes dues-centes o tres-centes persones s’apropen al sopar. Després s’entreguen les Faves d’Argent, amb les quals, des de l’Ajuntament assenyalem persones destacades de la vila, entregant-los una fava simbòlica.

Per què tanta fava? Es tracta d’una tradició vinculada al conreu local. A Masquefa no tenim grans explotacions agrícoles controlades per majories, sinó que cada pagès conrea el seu petit hort. És d’aquests horts d’on surten les faves que es converteixen en el tradicional sopar, ara que és època de collir-les. Ens pot parlar sobre La Garlanda? És una de les tradicions de les quals ens sentim més orgullosos. La Garlanda és una mena de tortell. La tradició mana que has de convidar la persona que desitgis a ballar i a menjar-se el dolç. Aquest gest es duu a terme en el context d’El Ball de La Garlanda, que té lloc dissabte a la nit. Quins actes més destacaria de la programació de la festa d’enguany? El sopar popular de dissabte, que anirà amenitzat per un grup de Gospel. I també l’aposta que fem des del consistori per la música: diumenge farem

Xavier Boquete, alcelde de Masquefa

una nova edició del ‘Masquefa Sona Bé’. Es tracta d’un cicle d’actuacions musicals que es du a terme a la vila, amb uns 5 anys d’història. També atorguem premis a músics. Aquest Sant Isidre, la gironina Susanna del Saz ens oferirà un concert. Destacar també la trobada de puntaires de dissabte. Quina rebuda té la festa entre la població? Els habitants de Masquefa es bolquen en els actes i es fan

la festa seva. Moltes entitats hi participen, fins i tot la gent gran del Casal d’Avis té el seu espai en forma de petanca. En canvi, els més menuts hi participen com a cantaires, a les caramelles. Un altre fet destacat de l’edició d’enguany és la celebració dels 30 anys dels Gegants de Masquefa. També el Drac Bofut està d’aniversari, 15 anys. Aquest drac va pondre 3 ous i al llarg de la Festa de Sant Isidre sortiran 3 bèsties nouna-

Amb quin argument em convenceria per tal que vingués a gaudir de la festa masquefina. Pel bon ambient. També bona música, i una festa adreçada a totes les edats. Si ets jove i tens ganes de ball pots gaudir de la festa jove. Si ets una persona de més edat, pots conèixer el poble i tots els seus racons. Si tens canalla, dissabte a la tarda és el dia ideal per venir; la vila s’omplirà d’unes 18 colles de geganters i d’altre bestiari festiu. Des de l’alcaldia, com es viu? Són uns dies per gaudir del poble i que tothom pugui deixar les preocupacions, i sortir al carrer amb la seva gent. Des de l’Ajuntament i amb tot bona voluntat presentem aquests actes, per a totes les edats.

Maig 2017

PROPOSTES FESTA DEL ROSER DE VALLBONA

Festa del Roser, tradició any rere any Dilluns, dia 5 de juny té lloc aquesta festivitat que uneix veïns i veïnes. Però el cap de setmana previ se celebren actes per preparar la jornada en qüestió.

CARLES PAUNÉ

Coincidint amb el dilluns de Pasqua Granada, els habitants de Vallbona d’Anoia viuen la seva festa més important. Es tracta d’un dia festiu per als treballadors d’aquest municipi anoienc. L’any 2014 aquesta festivitat va entrar a formar part del catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, una acció molt celebrada pels vilatans, que coneixen de ben a prop la tradició. No es té clar l’origen de la festa, però el que se sap és que els actes són centenaris. Han traspassat generacions i es mantenen intactes. Es desenvolupen al voltant de l’original caràcter religiós. Bàsicament consisteix en un traspàs de càrrecs simbòlics, uns rols que estan atorgats mitjançant la correlació del cens vallbonenc: Les Administradores. Aquesta figura es va rotant any rere any, perquè totes les dones del poble puguin haverho estat almenys un cop a la vida. Sempre són un total de 4 Administradores, i cada any se’n renoven dues, d’aquesta manera sempre n’hi ha un parell

que acumulen experiència i ho poden transmetre a la nova incorporació, i així successivament. La seva tasca consisteix a vetllar per la Bastida; un emplaçament on

descansa una figureta de la Mare de Déu patrona, li porten flors i altres guarniments. El traspàs del simbòlic càrrec es duu a terme al matí, en presència del Mestre de

Cerimònies. Té lloc davant la casa de les protagonistes. S’acompanya de diversos elements religiosos, un dels més importants: l’estadal, un ciri ornamentat. Es duu a

terme una processó pel nucli antic de la població. També es commemora la festa amb un ofici religiós. Després de dinar, a Vallbona, la festa segueix. És un dels moments més esperats pels habitants, la plaça de l’Església s’omple de gom a gom. Apareixen les Administradores vestides de gala, acompanyades per figures masculines: és el moment del ball. Abans es fa un altre traspàs de càrrecs, Les Roseres. El Ball de la Garlanda de Vallbona, molt característic, està liderat pels protagonistes de la festa: Les Roseres, les Administradores i els Pabordes. Aquests exhibeixen un Pasdoble i un vals, que han assajat durant les setmanes prèvies sota el consell del Mestre de Cerimònies que té cura de la part artística. Aquest ball de gala destaca pels vestits llargs i acurats que porten els ballarins, motiu de conversa entre el veïnat. S’entreguen rams de flors. Al vespre la festa no s’atura, però ja s’abandona la tònica tradicional i es segueix en un to més distès. Un concert i un Ball de Nit serveixen per acomiadar la jornada: ‘fins l’any que ve’.

“La part que més m’agrada de la festa és el Ball de Gala” MARIBEL FERRER Alcaldessa de Vallbona d’Anoia Per què és tan important la Festa del Roser que se celebra a Vallbona d’Anoia? És una festa en què participen tots els vallbonencs. Es reuneixen al voltant de la plaça i diverses entitats aporten el seu granet de sorra: els puntaires, els falcons, entre d’altres. També destacar que fa tres anys va passar a formar part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Arran d’aquest fet vam engegar, l’any sobre, La Fira de la Garlanda.

En què consisteix aquesta fira? Compta amb una quarantena de parades d’artesans, art i gastronomia ubicades al llarg del carrer Major i carrer Nou de la vila. També s’hi viuran altres activitats: trobada de puntaires, l’espai gastronòmic. També es podrà participar en el Concurs Popular de la Garlanda. Des de fa dos anys pot participar-hi tothom qui vulgui i s’haurà de presentar una garlanda d’uns 20 centímetres de

diàmetre a l’estand de la Fira de la Garlanda que s’ubicarà a la plaça de l’Església.

algun any és festa a Barcelona, fet que afavoreix l’afluència de visitants.

Teniu moltes visites de fora la població durant El Roser? No ve massa gent de fora ve. Es tracta més d’un esdeveniment per a la gent del poble. Com que el dilluns és laborable a la resta de municipis és difícil que la gent ens visiti. A més a més, la gràcia de la festa és conèixer qui són les Administradores i els Pabordes, i veure com ballen. És per aquest fet que persones amb vincles familiars i d’amistat amb els vilatans sí que s’apropen a Vallbona per gaudir de la festa. També s’ha donat el cas que

La Fira de la Garlanda és el dia abans del Roser. Per què? Ho fem així perquè els actes no s’interfereixin i pugui venir gent de fora en dia festiu per a ells. Fa dos anys, el 2015, la Fira de la garlanda va coincidir amb El Roser i no va funcionar massa bé. Llavors, durant el cap de setmana previ es deu omplir. És cert que durant els actes del cap de setmana sí que ens visita gent d’altres municipis a

ballar sardanes, a gaudir de les cercaviles i el correfoc, etcètera. També celebrem un partit de futbol i un concert. Personalment, quin és el moment que més li agrada? L’entrada de Roseres a la plaça, per a mi, és el millor acte de la festa, La gent espera encuriosida que les protagonistes entrin vestides a la plaça. Llueixen vestits preciosos, poden escollir el color i són llargs. Es tracta d’una muda importantíssima i que moltes es compren especialment per a l’ocasió i potser no la faran servir mai més. Les persones que estan a la plaça comenten ‘a veure com anirà vestida?’.

Maig 2017

PROPOSTES NIT DELS MUSEUS

La Nit dels Museus desvetllarà el Museu de la Pell Els centres culturals d’Europa, oberts en una nit màgica

“Estar a càrrec del Museu de la Pell és una experiència molt gratificant”

GLÒRIA ESCALA Directora del Museu de la Pell d’Igualada CARLES PAUNÉ

CARLES PAUNÉ

La Nit dels Museus - també coneguda com la Llarga Nités una iniciativa cultural que ja fa temps que es duu a terme. El plantejament és ben senzill; durant una nit i de forma col·lectiva els diversos museus i institucions culturals d’un territori es troben oberts des de la tarda fins a la mitjanit. L’objectiu no és cap altre que acostar nous visitants a aquests espais de difusió cultural. La idea va néixer fa dues dècades a Berlín quan, per primer cop, diversos museus de la capital alemanya van estar oberts a la nit. Malgrat que aquest esdeveniment va ser el 1997, ja feia temps que els esdeveniments nocturns culturals es duien a terme, sobretot a Rússia. La iniciativa va estendre’s ràpidament per Europa. Actualment més de 120 grans ciutats europees celebren aquesta iniciativa. També, en l’actualitat, es fusionen els museus amb altres activitats escèniques

com la música. El dia original de la celebració és el 18 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus. Però cada institució l’adapta com creu més convenient tenint en compte les festivitats locals i el cap de setmana, per assolir una major afluència. La Nit dels Museus, al Museu de la Pell El propvinent 19 de maig se celebrarà la Nit dels Museus a Igualada, per aquest motiu les instal·lacions d’aquest recinte restaran obertes des de les vuit del vespre fins a mitjanit. El museu igualadí presenta enguany una proposta lligada a la música i a la ciutat. En col·laboració amb l’Escola Municipal de Música d’Igualada s’ompliran les sales d’exposició d’actuacions musicals. Els diferents espais del museu acolliran grups, o intèrprets en solista que amenitzaran la vetllada cultural. Aquests seran estudiants de l’escola anoienca que ha posat a disposició els seus alumnes.

Per què serà especial la Nit dels Museus d’enguany? Aquest any estem molt contents, ja que l’Escola de Música col·laborarà amb el Museu de la Pell. És una bona oportunitat per fer ciutat i creiem que aquesta simbiosi serà molt interessant. En diversos Museus del país ja es fan aquests tipus de col·laboracions entre exposició i música; de fet nosaltres l’any passat vam comptar amb l’actuació musical de Pegasus. Però en aquesta edició hem decidit apostar pel talent local, per això hem anat a trucar a les portes del conservatori musical. Mai havíem fet una col·laboració amb aquest centre educatiu de la ciutat i enguany creiem que serà positiu. No és el primer cop, però, que col·laboreu amb un centre educatiu local. Així és. Per exemple, amb l’Escola Gaspar Camps sí que fem col·laboracions més regularment. En el seu pla d’estudis imparteixen un curs relacionat amb la pell; és el cas del Grau Mitjà d’Artesania de Complements de Cuir. Els alumnes d’aquests estudis també tindran el seu espai a la Nit dels Museus i exposaran

els seus treballs al vestíbul de l’edifici. És una iniciativa que en edicions anteriors ja s’ha dut a terme. Parli’ns del museu. Quins visitants acostumeu a tenir a escala local? El perfil del visitant és molt divers. La majoria de gent de la ciutat ja ens coneix i hi retorna quan acompanya a algú de fora, com a amfitrió. El flux més important de visitants locals són les escoles i centres educatius que visiten de forma regular les exposicions temporals i permanents. I pel que fa a visitants de fora? Cada vegada tenim públic més divers i és difícil acotar un perfil. Però el que estem intentant fer com a museu és dotar la nostra oferta d’un toc internacional. Volem que el museu sigui accessible a persones que no parlin català ni castellà. Per fer-ho promocionem les visites en anglès, estem formant guies en aquest idioma per cobrir la demanda de públic estranger. Per exemple, un grup d’escolars d’intercanvi anglesos poden visitar el museu i entendre’n els continguts sense cap problema. Per què és important el Mu-

seu de la Pell d’Igualada? El Museu és dipositari del patrimoni local igualadí. Explica el passat industrial de la ciutat i representa una part de la seva identitat. L’equipament té l’objectiu principal de preservar aquest patrimoni i difondre’l, per transmetre’l a futures generacions. Les sales expliquen la indústria i la història de la pell, que és importantíssima per entendre el barri del Rec i la ciutat d’Igualada en general; ja que ha estat i continua sent referent en el món de la pell i el tèxtil. A part de les exposicions estrictament relacionades amb el món de la pell què més hi podem trobar? El Museu és un espai de cultura obligat per a la ciutat, ja que ens permet dur-hi a terme moltes més activitats. Difonem exposicions de moltes altres tipologies com les arts plàstiques, la tecnologia o la fotografia,... o de temàtiques molt diverses que es plantegen en les mostres itinerants d’organismes que acollim a les nostres sales. Podríem dir que el museu fa una triple funció. Per una banda preservar i difondre patrimoni; per l’altra organitzar i acollir activitats culturals diverses; i per últim acollir tot tipus d’esdeveniments locals. El museu no descansa d’activitat. Hi tenen lloc iniciatives de ressò com ara el FineArt, VadeFoodies, La Mostra de Teatre... També conferències, jornades, actes i reunions d’entitats locals, etcètera. Hi passen moltes coses. A més a més, enguany acollirem el festival musical Anòlia. Com es viu tot això des de dins? Per a mi és una experiència molt gratificant. Al museu hi passen moltes coses i et sents part d’un espai de trobada entre gent, entitats i cultura.

Maig 2017

PROPOSTES VADEMERCAT

El Mercat de la Masuca es “destapa” amb una gran festa Vademercat torna el 3 de juny amb una oferta d’unes 150 tapes

REDACCIÓ

Els darrers anys, l’Associació Vadefoodies s’ha revelat com una de les més dinàmiques de l’entramat lúdic i cultural d’Igualada. Han teixit interessants aliances amb l’Estival de Jazz per compaginar i complementar els dos esdeveniments i, des de fa un any, han portat una festa gastronòmica amb milers de persones al Mercat de la Masuca d’Igualada: estem parlant del Vademercat, que aquest 2017 tindrà lloc el dissabte 3 de juny, un mes i mig més tard que l’edició anterior. La premissa és transformar els paradistes, per una vegada, en creadors de tapes. Una ocasió de posar els ulls de la ciutat i de la comarca en l’equipament del Mercat de la Masuca. Vadefoodies organitza l’esdeveniment, conjuntament amb el Departament de Comerç del consistori igualadí i l’Associació de Botiguers del Mercat de la Masuca. Unes 150 tapes En aquesta edició hi ha previstes novament xifres molt importants. Hi haurà la participació de 35 paradistes que elaboraran unes 150 tapes. Joan Fontanella, el president de Vadefoodies ha avançat que s’espera posar a la venda tants tiquets com l’any passat, quan van ser uns 20.000. En aquella ocasió es van esgotar pràcticament tots. El ressò que va tenir aquella primera

experiència fa pensar que el número de tiquets venuts -les unitats de cinc van a sis euroses pot reeditar i l’organització espera que fins i tot se’n puguin posar més a la venda. Cues? No, gràcies Una de les assignatures pendents després de l’edició de fa un any és evitar les aglomeracions al Mercat de

la Masuca, que van forçar en alguns moments a impedir l’entrada al recinte a més persones per motius de seguretat. El públic es va concentrar al Mercat especialment en la primera franja horària -com l’any passat, es repeteix l’horari, de 8 del vespre fins a les 12-, davant la possibilitat que s’esgotessin les existències.

En aquesta edició, per bé que es va estudiar vendre tiquets per franges horàrieses partirà sense restriccions però es farà esment específic als compradors que “independentment de l’hora hi haurà suficients existències” explica Fontanella, de manera que no s’hagi de repetir la imatge. El volum d’unes 4.000 persones acudint a la Masuca

també es tractarà de distreure amb la nova ubicació dels establiments de refrigeris i begudes que en aquesta ocasió no seran a dins del Mercat. S’espera que sobre una tercera part del total de públic ja no accedeixi a dins l’espai. A l’exterior del mercat hi haurà també animació i un espai de taules per relativitzar l’espera de les tapes.

Maig Marรง 2017 Gener 2017

39 43 45

Maig 2017

Anuari Repassem l’abril amb un clic Mor l’exregidor de l’Ajuntament d’Igualada Joan Torras La figura de Joan Torras, que marca bona part de la història de la política igualadina dels darrers anys, ens va abandonar el 14 d’abril. Torras tenia 63 anys, estava casat i tenia dos fills. Va ser representant d’Esquerra i portaveu del grup en tres mandats consecutius, del 2003 al 2015. Amb ell, Esquerra va recórrer un arc de transformació i va partir des del suport a l’Entesa el 2003 fins a configurar una nova coalició amb CiU el 2011 que feia alcalde per primera

vegada Marc Castells. Més enllà de la circumstància política, resulta molt més recordada la faceta humana de Torras, un home de tarannà dialogant i proper, tant per als companys de files com per als rivals polítics. La seva tasca al capdavant del Departament d’Acció Social va deixar una empremta profunda de bonhomia i dedicació. Retirat de la vida política el 2015, en els seus darrers mesos va ocupar el càrrec de l’Oficina del Bon Govern de l’Ajuntament d’Igualada.

Els Mossos intervenen a l’Anoia en una operació contra el jihadisme Un veí de Masquefa va ser detingut aquest mes d’abril en el marc d’una operació de l’Audiencia Nacional espanyola contra el jihadisme. Els Mossos van entrar a diversos domicilis i locals de tot Catalunya a la recerca de persones que haurien tingut part activa en algunes accions relacionades amb l’extremisme islàmic i, en concret, amb els atemptats que van tenir lloc el 2016 a Brussel·les, en què van morir 30 persones.

Segons fonts policials, les vuit persones detingudes tenen entre 31 i 39 anys i tenien diversos antecedents penals relacionats amb el tràfic de drogues i, encara que afincats a Catalunya, s’havien mogut per tot Europa. Fins el moment, no ha pogut transcendir el nom del masquefí detingut. És la segona operació de les forces de seguretat contra el jihadisme a l’Anoia, després que fa dos anys detingués a un jove de Piera per propaganda.

El regidor de Cabrera nega haver demanat diners per la seva acta

Els estudis de l’àmbit salut van a l’antic Hospital d’Igualada

Polèmica a Vilanova per la remunicipalització de serveis de neteja

El dilluns 24 d’abril, el regidor José Fernández Peces, ex representant d’Iniciativa a Cabrera d’Anoia i actualment no adscrit, va declarar als jutjats d’Igualada. Se l’acusa d’oferir a Salustià Monteagudo (PSC), alcalde, cedir la seva acta al segon de la llista d’ICV, a canvi de 15.000 euros. Fernández acusa al govern local de manipulació de la gravació on proposa aquest tracte. El govern de Cabrera va denunciar aquest presumpte xantatge després d’un tempestuós estiu de 2016, quan Fernández va marxar de la coalició amb PSC i Veïns amb Veu i va arrenglerar-se amb l’oposició: ERC i CiU. Monteagudo demana ara un peritatge de veu per demostrar que Fernández apareix a la gravació.

La Universitat de Lleida continuarà en els seus propers anys la seva aposta per Igualada i això significarà ampliar els estudis i també els espais on es fan. L’edifici on se situava antigament l’Hospital d’Igualada, al Passeig Verdaguer, i que ara acull el 4D Health, serà la nova llar d’aquests estudis que s’anunciaran properament. Amb tot, aquest abril, en el ple mensual, l’Ajuntament tirava endavant la desafectació dels terrenys municipals que hi ha a l’Avinguda Àngel Guimerà per poder fer la permuta amb la Fundació Hospital d’Igualada. Aquesta entitat lliura a canvi la porció de terrenys que conservava a l’illa del Passeig Verdaguer on hi havia el centre, que complementaran la nova seu universitària.

Una de les decisions que va avançar el nou quatripartit de Vilanova del Camí, encapçalat per Noemí Trucharte (PSC), va ser fer un pas endavant en la gestió directa per part de l’Ajuntament d’alguns dels serveis municipals. Un d’aquests és el de neteja d’edificis municipals i centres escolars, que estava en règim de concessió a una UTE participada per l’empresa d’economia social Grup Àuria. Aquesta entitat ha lamentat que la decisió de l’equip de govern, si bé legítima, atempta contra la igualtat d’oportunitats i significarà que les 27 persones que hi havia empleades en aquesta UTE deixaran de tenir feina. El govern de Vilanova s’obre a cercar opcions de compensació.

Maig 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes d’abril publicades a l’anoiadiari.cat

Les més llegides 01

Mor l’exregidor de l’Ajuntament d’Igualada Joan Torras

“(Petit) homenatge a Joan Torras” (Article d’opinió de Toni Cortès

Els Crisix faran història al Barcelona Rock Fest tocant amb Aerosmith

Un cop més... la Hispano: Vergonyós, penós, indignant!!! (Carta del lector)

Tres capelladines queden en segon lloc al concurs Young Bussiness Talents

Antoni De Febrer “a secundària em feien canviar a l’habitació de les escombres per fer educació física” (Article d’opinió de Xavi Dàvila) LaCIA: una cooperativa per l’autosuficiència a l’Anoia

Les empreses TIC de l’Anoia s’aglutinaran en un nou edifici al Rec

03/04/2017 33.000 espectadors i 670 programadors a La Mostra d’enguany

06/04/2017 Les empreses TIC de l’Anoia s’aglutinaran en un nou edifici al Rec

03/04/2017 Toni Bou engrandeix la seva llegenda amb un altre títol mundial

06/04/2017 La Generalitat aprova l’espai proposat per Vallbona per a la construcció del nou institut

05/04/2017 El Centre de Dia Montserrat obre el Parc de Salut

07/04/2017 La Coll@nada ampliarà la seva oferta de Festa Major amb un espai propi al Rec

05/04/2017 Tres capelladines queden en segon lloc al concurs Young Bussiness Talents

08/04/2017 Òdena veu “molt difícil” portar indústries als terrenys a l’est de l’aeròdrom

05/04/2017 Capellades introdueix millores en el control de l’aigua

08/04/2017 El Casino de Calaf pressuposta 250.000 euros per a reformes

05/04/2017 Un jove de Vilanova resulta ferit greu per una caiguda en una fàbrica de Vallbona

09/04/2017 El nord de la ciutat reivindica el seu potencial comercial

Un jove de Vilanova resulta ferit greu per una caiguda en una fàbrica de Vallbona Policies amb “privilegis” (Fotodenúncia)

Maig 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes d’abril publicades a l’anoiadiari.cat

11/04/2017 L’Automercat tanca amb un increment del 22% de vendes

19/04/2017 Òmnium porta a Montbui una exposició sobre les lluites veïnals del barri

25/04/2017 Els Crisix faran història al Barcelona Rock Fest tocant amb Aerosmith

12/04/2017 La Generalitat dona llum verd als 2,1 milions d’euros per traslladar l’Arxiu Comarcal

20/04/2017 L’Anòlia 2017 redueix els concerts i en recupera la gratuïtat

25/04/2017 Els Mossos fan registres a Masquefa en el marc d’una operació contra el jihadisme

12/04/2017 La segona EcoFira de Calaf es consolida amb milers de visites

20/04/2017 Els Hostalets estrena dissabte el seu Centre d’Atenció a la Gent Gran

26/04/2017 Igualada concentrarà els estudis universitaris de l’àmbit salut a l’antic Hospital

14/04/2017 Més recursos per als equips d’atenció primària de Vilanova del Camí i Piera

21/04/2017 El Projecte Refugi es presenta aquest dissabte en una jornada festiva

27/04/2017 La remunicipalització de la neteja a Vilanova posa en risc la feina de 27 persones d’Àuria

14/04/2017 Mor l’exregidor l’Ajuntament d’Igualada Joan Torras

24/04/2017 Igualada bull amb Sant Jordi

28/04/2017 Igualada estrena el Banc d’Ajudes Tècniques

17/04/2017 Tiago Ferreira i Claudia Galícia assoleixen la victòria en una nova edició de la VolCAT

24/04/2017 El regidor de Cabrera nega que la veu que demana 15.000 euros sigui la seva

28/04/2017 El vídeo del projecte anoienc contra el bullying es presenta amb el lema ‘Stop. Tu pots’

Agost2016

#ADFESTAMAJOR