#ADESTIU AnoiaDiari juny 2016

#ADESTIU

www.anoiadiari.cat Juny 2016

Especial

t ï u t a Gr Turisme i lleure a l’Anoia

REPORTATGE El Rec.0 revoluciona el barri del Rec durant 4 dies REPORTATGE L’Anoia valora el seu patrimoni històric a través dels castells ANOIA 2045 Com serà el turisme a l’Anoia el 2045?

L’OBSERVATORI Trencant el tòpic que a Igualada no s’hi fa mai res ENTREVISTA Al grup de música Manel REPORTATGE Turisme rural a l’Anoia OPINIÓ David Alqúezar Miquel Forns Lluís Gendrau REPORTATGE Propostes de lleure a la comarca REPORTATGE 24a edició de l’Aerosport AGENDA Propostes culturals, festives, firals, esportives, gastronòmiques... per gaudir de l’Anoia aquest estiu

Viu l’estiu a l’Anoia REC.0

#ADESTIU

2

Juny2016

rec.013

El Rec.0 revoluciona el barri del Rec durant quatre dies El juny comença amb quatre dies de moda, gastronomia i cultura. El Rec.0 Experimental Stores, un dels esdeveniments que porta més visitants a Igualada, té lloc de l’1 al 4, de 10h a 22h, i dóna vitalitat a un barri que, durant l’any, viu amb tan sols una trentena d’adoberies en funcionament i alguns estudis de disseny.

Les vendes radicals tornen al barri del Rec d’Igualada que, per 14a vegada, es converteix en la concentració més gran de pop up stores de moda del sud d’Europa. Marques de primer nivell i dissenyadors emergents s’instal·len al Rec.0 per vendre els seus estocs a preus radicals en un entorn patrimonial únic.

Més de 13 marques igualadines participen al Rec.013, amb els millors estocs i promocions úniques. Sita Murt, Ingrid Munt, Jordi Rafart, David Valls i Messcalino, la marca de moda urbana Dütch Delight, la infantil Micu Micu, l’esportiva Buff, la roba interior i bany de Punto Blanco, els biquinis i banyadors de BcnBeach, els mitjons de The Garage by Punto Blanco i la marca masculina Boxley són les marques que s’instal·len durant quatre dies al Rec. A més, el jove dissenyador igualadí Xavi Grados vendrà els seus estocs el dimecres al Rec Pop up day Estrella Damm, al costat de tres dissenyadors més de la 080 Bcn Fashion. Com sempre, comerciants igualadins també munten la seva pop up store al Rec.0, a través de marques internacionals de moda.

Al Rec.0 s’hi estrena la marca Macson, la primera botiga de moda outlet instal·lada de forma permanent al barri del Rec d’Igualada. Macson ha escollit Igualada per a establir el seu nou magatzem logístic al qual s’hi annexa una botiga outlet que s’incorpora al circuit de pop up stores del Rec.0 i millora, així, l’oferta en roba d’home.

El Rec.0, que espera mantenir el

Stores i la FAP. Així, a més de contractar personal de la Fundació, un grup de la Fundació Privada Àuria han estat els responsables de dissenyar i crear una de les postals del Rec.0. Aquesta vegada l’han creat a l’estudi de l’artista i director d’art del Rec.0, Ramon Enrich.

Postal realitzada per un grup de la Fundció Privada Àuria. REC.0

nombre de visitants de l’última edició, amb un 80% de fora de la comarca, portarà al barri industrial més de 80 marques de roba de dona, home, nen i complements, que estan repartides en quatre grans zones del barri. Arriben noves marques com Vans, Santa Cruz, WAU, Rip Zone, Obey i Lolë Woman, Camper, Dorotea, Mi&Co, Bcn Beach, Mus&Bombon, Miss Sixty kids i Murphy&Nye. Una edició més, continuen les marques Lacoste, Adidas, Desigual, Levi’s, Mango, Grifone, el Secret Market de

Privalia, LTB Jeans, Loreak Mendian, Paul Frank, Pepe Jeans, Miss Me, Lupo Barcelona, Hakei, Javier Simorra, Indi&Cold, Redskins, Torras i Textura, i els dissenyadors Miriam Ponsa, Who, Josep Abril, Gorni Kramer, Kupuri, Txell Miras, Susi Sweet Dress, Toni Francesc i Ika Editions, la guanyadora del concurs Time Out. Un disseny de la Fundació Privada Àuria Per segona edició, continua la col·laboració entre Rec.0 Experimental

Kits per a l’autoconsum D’Energies Renovables

Un patrimoni únic per a un esdeveniment consolidat El patrimoni industrial del Rec d’Igualada és un dels més ben conservats de Catalunya, un barri que explica la història de la indústria adobera, que va començar al segle XVIII. Durant el segle XIX el sector va viure un creixement i, amb aquest, es van construir més fàbriques, vapors i cotoneres al barri, fins arribar a comptar amb 250 adoberies als anys 50, que representava el 40% de les fàbriques adoberes de tot l’estat espanyol. La producció era, principalment, sabata de cuir. A partir dels anys 80, la indústria va entrar en un declivi que perdura fins avui, quan la trentena d’adoberies que funcionen conviuen amb les fàbriques en desús. És, en aquest context, que va sorgir el Rec.0 l’any 2009, un projecte per retornar la vida a un barri vell i abandonat, per donar valor a un patrimoni essencial de la ciutat, de Catalunya i l’estat espanyol. El Rec.0 ocupa les adoberies en desús i hi instal·la botigues efímeres de moda dues vegades l’any només durant quatre dies.

De fet, el Rec.0 ha esdevingut l’oportunitat per conèixer l’interior d’uns espais industrials construïts, majoritàriament, durant el modernis-

Punts de Recàrrega per al Vehicle Elèctric

Avinguda Països Catalans, 49 08700 Igualada 93 199 23 01

www.eunergia.cat · info@eunergia.cat

Juny2016

#ADESTIU

3

4

me. A més de les façanes i l’estructura arquitectònica, el Rec.0 procura conservar l’estètica dels espais i inventar noves funcions per als objectes abandonats, com els assecadors de les pells adobades o les bótes.

En aquesta edició d’estiu, a banda dels carrers, carrerons, places i patis de les adoberies, el Rec.0 continuarà a les naus de l’antiga Vivapel -del carrer del Rec i carrer Traginers-, a L’Adoberia, una fàbrica en desús actualment rehabilitada en un espai de coworking i, al mateix carrer del Rec, s’obre l’adoberia de Cal Morera, construïda el 1934, fins ara inaccessible.

La fàbrica de Martí Enrich, ara també en desús, continua sent un espai que acull diverses marques de moda, així com les adoberies del Ramon Sala, els horts del Companys, la zona de l’adoberia Vila o les dels germans Llacuna i la del Vich, ambdues al carrer del Sol. El Rec.0 d’estiu també arriba al carrer i travessia de Sant Antoni de Baix, una zona atractiva perquè també inclou, a més de vuit botigues efímeres, furgonetes de menjar, una intervenció urbana creada per IKEA i música en directe.

En aquests carrers, s’ocupen l’antiga adoberia de Jaume Domènech, a la travessia de Sant Antoni, i diverses naus que actualment funcionen de magatzem i/o zones d’aparcament.

#ADESTIU

Juny2016

El barri patrimonial acull un dels festivals que concentra més pop up stores de moda del sud d’Europa. MARC VILA

Juny2016

#ADESTIU

5

pàgines especials

“A Dental Igualada treballem a diari per arribar a ser la millor clínica dental de l’Anoia” Què és Dental Igualada?

Bona pregunta! Evidentment, una clínica dental. Però no qualsevol clínica dental, sinó la nostra, la que ens estimem i que, des de la humilitat i el treball diaris, aspira a ser la de tots. Volem guanyar-nos el respecte de la gent i a merèixer algun dia ser estimats i considerats com el referent a Igualada i l’Anoia.

Un somni molt ambiciós, no?

Sota un punt de vista humà, per a tots nosaltres és un projecte que val la pena lluitar, on hem dipositat moltes esperances i il·lusions. La nostra filosofia no es basa en el creixement pel creixement, sinó en el desenvolupament i la millora contínua a través de les persones per tal d’arribar a assolir un model assistencial excel·lent. Ambiciós? Potser, però basat en la senzillesa i l’esforç, no tenim un altre camí. Només si som crítics amb nosaltres mateixos i ens proposem una fita elevada aconseguirem l’estímul necessari per tal de generar el corrent de millores que ens permetrà atansar-nos a allò que somiem. El més estimulant, però, és el camí a recórrer.

Com descriuries l’equip humà?

Doncs gent molt maca, que contagia alegria i sensacions positives. Sovint els observo en contacte amb els pacients i sento les seves converses, i m’agraden molt perquè son professionals i alhora es fan estimar. És un equip experimentat alhora que fresc, dinàmic i d’esperit jove. És una suma de caliu personal, talent i voluntat, responsabilitat i caràcter emprenedor.

Tenen un gran futur per davant.

Per què obrir una clínica a Igualada? Quins vincles hi teniu?

De totes les localitats que vàrem estar barallant, al final va destacar l’opció d’Igualada. Ens va enamorar la personalitat i tarannà que té com a ciutat, doncs té vida cultural, manté les essències, la gent es cuida, fa esport,...

També va pesar, i molt, l’excel·lent ubicació i edifici on estem localitzats, una autèntica meravella.

D’altra banda nosaltres no som una empresa radicada a centenars de quilòmetres. Nosaltres som d’aquí, i aquesta és una de les pedres angulars de la nostra filosofia. Els llocs de treball els generem aquí, a l’Anoia, d’on són la major part dels nostres treballadors.

Alguns no ho són, òbviament, però per una qüestió d’especialitat. Com a empresa, també ens agrada participar en els esdeveniments esportius, culturals i socials de la ciutat. Actualment estem en procés de patrocinar equips infantils de clubs esportius de la ciutat.

Quin tipus de tractaments oferiu?

En realitat, qualsevol tractament bucodental, doncs disposem de tecnologies i d’especialistes capacitats per

L’Equip de Dental Igualada.

atendre tota mena de necessitats. Conservació, odontopediatria, estètica, cirurgia, implantologia... Tractem tant adults com infants, i inclús comptem en el nostre equip amb especialistes en l’atenció a persones amb discapacitats, gent que mereix un tracte i uns processos odontològics molt particulars.

I què ofereix Dental Igualada que us faci diferents?

En els darrers anys el món de d’odontologia ha experimentat un gran boom. S’està generant una bombolla i si mai aquesta bombolla esclata, els pacients només respectaran aquelles clíniques que estiguin fet les coses ben fetes. Nosaltres som una clínica moderna que practica una odontologia honesta, com la de tota la vida. No som una franquícia, i defugim dels enfocaments mercantilistes imperants.

Per suposat, el nostre model assistencial es fonamenta en tractaments avançats en totes les línies odontològiques. Però també en un flux d’atenció pensat perquè l’experiència del pacient al dentista sigui agradable, discreta i menys traumàtica en tots els sentits. Com a equip, a més, gaudim amb la relació i la proximitat als nostres pacients, doncs creiem que el caliu que donava el dentista de tota la vida mai s’hauria de deixar perdre.

Però últimament, el sector està en boca de tothom...

I mai millor dit! Cert. I les conseqüències són el creixement de la desconfiança al carrer i que paguen justos per pecadors. La gent comença a ser conscient de què darrera de les grans ofertes no hi havia exactament el que es prometia. El low cost en odontologia no existeix. Les ofertes agressives van en detriment de la qualitat dels materials, la durabilitat dels tractaments i les condicions laborals de la plantilla.

A la professió, tots coneixem els costos i sabem que les economies d’escala no poden explicar segons quins preus.

Entre els odontòlegs clàssics i entre qui apostem per una praxis honesta, creix el to de la crítica en relació a les pràctiques basades en enfocaments comercials i de màrqueting molt agressius. Al final, el pacient promig comença a buscar l’odontologia clàssica, la de tota la vida.

Com ha evolucionat el sector odontològic en els darrers anys?

Analitzant-ho fredament, diversos fenòmens han operat alhora, raó per la

qual avui es dibuixa el sector tal i com el coneixem avui dia. D’una banda, en els darrers anys s’han perfeccionat nous tractaments que abans o no existien o ni ens els plantejàvem, com els implants o els tractaments d’estètica, generant demanda. Tractaments que, per cert, la Seguretat Social prefereix que es mantinguin al sector privat...

Resulta, també, que al país sembla ser que s’estan llicenciant més odontòlegs dels recomanats per organismes com la OMS, contribuint a una baixada general de preus, reforçant la demanda.

Com tots podem constatar, tot això ha estimulat el creixement i el dinamisme del sector, apareixent noves clíniques. Fins i tot les asseguradores s’hi han afegit! La pressió és cada cop més forta perquè hi ha més oferta.

Avui dia, aquelles persones que han tingut la sort de suportar bé la crisi troben a l’odontologia un món de possibilitats a preus raonables, tant a nivell estètic com de recuperació de peces. El gran beneficiat, definitivament, és el pacient.

#ADESTIU

6

Un total de 88 marques participen al Rec.013. REC.0

La gent gran, també protagonista Per reviure el Rec del passat i compararlo amb el d’avui, Rec.0 i el projecte “Igualada ciutat amiga de les persones grans”, impulsat per l’Ajuntament d’Igualada, proposen el “Passeig pel barri del Rec. Abans i ara”, una iniciativa gratuïta i oberta a tothom que pretén unir el coneixement de persones grans de la ciutat amb l’actualitat que viu el barri industrial del Rec. L’activitat té lloc el dijous 2 de juny a les 10.30h, consisteix en un passeig per les principals adoberies del barri del Rec i s’emmarca dins del Rec.013.

Un festival de música paral·lel a les pop up stores de moda Més de 20 formacions musicals i sessions de DJ ocuparan els escenaris del Rec.013 de l’1 al 4 de juny, una programació que té lloc en paral·lel a les vendes radicals de les botigues efímeres del barri del Rec. Quatre escenaris per a la música en directe i diverses zones de DJ i tallers dinamitzen els carrers i patis del circuit.

Per primera vegada, arriba al Rec la gira de concerts de Menú Stereo, de Movistar+, que recorrerà festivals com el VIDA, el Vallsonora, l’Ebremusik i el Rec.0. El programa Menú Stereo, que aposta per la música i s’apropa a l’indie estatal, té un escenari propi al Rec.013, on pujaran Belushi i The New Raemon (dimecres 1 de juny), Cala Vento i Odio París (dijous 2), Grushenka i Joana Serrat (divendres 3) i Extraperlo i El Último Vecino (dissabte 4).

Una edició més, Estrella Damm, patrocinador oficial del Rec.0 Experimental Stores, compta amb dos espais musicals, un escenari i una zona on es fan sessions de DJ. Collserola Postcards i Jordi Rabascall 12 to 12 quartet actuen dimecres 1, Jorge Da Rocha i Diego Paqué, el dijous 2, Albert Gàmez i Morena Tradipatxanga divendres 3, i The Zephyr Bones, Kyne, Edna Sey, dissabte 4 de juny. L’escenari de concerts Estrella Damm està ubicat al costat de les propostes gastronòmiques del Rec Street Food i la barra d’Estrella. A més, hi haurà un altre espai musical amb un concert diari, amb grups igualadins

Juny2016

L’última edició va portar a Igualada 120.000 vistants. REC.0

com Oakland, U&I o Dani Díaz.

Com a novetat, divendres 3 de juny, s’emet en directe el programa Feedbac de ràdio Flaixbac, des de l’escenari Estrella Damm, al pati Vila. Actualitat musical, notícies sobre pàgines web, TV, aplicacions i tafaneries del món del cinema i de la moda són alguns dels continguts que defineixen el Feedbac, que s’emet de 17h a 20h.

Principalment els tallers tenen lloc als horts del RecKIDS, al costat de les petites marques infantils. Dimecres a les 6 de la tarda, la il·lustradora Lyona presenta i signa el seu llibre Monsieur Gargot, un acte per a nens i adults. Divendres s’organitza un taller de llaminadures als horts, i dissabte, hi ha programats tallers tot el dia: a les 11, l’activitat “Planta una olor”, amb Get Growing, d’11 a 1, de maquillatge per totes les compres a la pop up store de la cantant Beth Rodergas, creadora de la marca Little Lia, a les 12, Kampi Ki Pugui proposa el taller “Estampa’t de flors”, i a les 6 de la tarda, “Mestres del collage”, pel col·laboratori creatiu Inquiet.

l’apunt El Rec.0 en xifres · 88 marques participen al Rec.013 · 51 pop up stores al barri del Rec · 17 adoberies es transformen en pop up stores de moda · 120.000 visitants s’esperen a Igualada de l’1 al 4 de juny · 14 edicions, dues cada any des del novembre de 2009 · 12 marques van participar a la primera edició del Rec.0

#ADESTIU

Juny2016

7

pàgines especials

CatalunyaCaixa donarà 162.000 euros a 5 entitats socials Gairebé el 10% de l’import que donarà CX és gràcies a les compres efectuades per més de 8.000 clients de les Comarques Centrals REDACCIÓ CatalunyaCaixa donarà gairebé 162.000 euros a cinc entitats socials que els propis clients de l’entitat financera van triar ara fa un any. La donació és el resultat de la tercera edició del programa d’ajudes vinculat a les targetes CX Catalunya Solidària.

Les entitats seleccionades que ara rebran l’ajut són la Fundació Pere Tarrés, l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, la Federació Espanyola de Sordceguesa, l’Associació Síndrome Opitz C i la Fundació Elna.

L’import que es concedeix a les entitats beneficiàries d’aquest programa es calcula en base a les compres efectuades pels clients titulars de la targeta CX Catalunya Solidària. Sobre el valor d’aquestes, CatalunyaCaixa hi aplica un percentatge i la quantitat resultant és donada íntegrament per l’entitat financera.

El programa de CX compta amb aquesta, amb tres edicions. Entre totes elles ha acumulat més de 430.000 euros lliurats a entitats sense ànim de lucre que centren la seva activitat en projectes solidaris concrets a Catalunya, sempre seleccionats pels propis clients.

Es tracta d’un programa de solidaritat, sense cap cost per al client, que any rere any incrementa el nombre de participants. Prova d’aquesta bona acollida són els 20.000 nous titulars d’una targeta CX Catalunya Solidària en l’última edició. Els participants destaquen l’interès per utilitzar productes que aportin un valor social afegit a les prestacions comunes, com és el cas d’aquesta targeta, mitjançant la qual, només amb l’ús habitual en les compres, es contribueix a que Cata-

l’apunt Sobre les entitats beneficiàries que ara rebran l’ajut · La Fundació Pere Tarrès dóna suport diari a més de 2.500 infants en situació de vulnerabilitat social. · L’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona ajuda infants amb aquesta malaltia a seguir tractaments i teràpies necessàries per al seu desenvolupament. · L’Associació Síndrome Opitz C busca identificar el gen responsable d’aquesta síndrome per ajudar a entendre les bases de la malaltia i trobar-hi teràpies. · La Fundació Elna ajuda a reduir i prevenir malalties cròniques afegides que pateixen les persones amb discapacitat intel·lectual.

lunyaCaixa realitzi donatius directes a entitats sense ànim de lucre.

Així mateix, aquesta combinació financera amb una prestació de caire

solidari i territorial, constitueix una expressió clara de la filosofia de proximitat banca Km0, entesa com el compromís de CX amb l’impuls del desenvolupament econòmic i social del territori.

El 10% donat, gràcies a la Catalunya Central Pel que fa a les Comarques Centrals, hi ha més de 8.000 clients que són titulars de la targeta CX Catalunya Solidària i que, per tant, participen del programa.

D’entre totes les compres efectuades pels clients a Catalunya, a partir de les quals CX calcula la quantitat de la donació, les de la Catalunya Central han derivat en gairebé el 10% de l’import total donat en aquesta tercera edició del programa.

La targeta CX Catalunya Solidària. CATALUNYACAIXA

En marxa la quarta edició del Programa CX Catalunya Solidària Donada la bona acollida de les anteriors tres edicions del programa CX Catalunya Solidària, ja s’ha iniciat la

· La Federació Espanyola de Sordceguesa treballa per millorar l’autonomia de les persones que pateixen aquesta privació sensorial de vista i oïda.

quarta convocatòria. Com en les anteriors, les donacions es destinaran a 5 entitats de l’àmbits de la pobresa, la salut o l’educació i formació.

A data d’avui, ja s’ha tancat el procés d’inscripció d’entitats. A partir d’ara i fins al 30 de juny, els clients titulars de la targeta són cridats a votar a quines de les entitats que han estat admeses a la llista de candidates voldran que CX destini els ajuts. El procés de votació es fa de forma on-line a través del web de CatalunyaCaixa. Al juliol es farà públic el nom de les cinc entitats més votades enguany, que seran les beneficiàries d’una cinquena part cadascuna de les ajudes econòmiques de la convocatòria 2016. CX destinarà a les ajudes el 0,07% del valor de les compres que els clients hagin fet amb la seva targeta CX Catalunya Solidària entre abril de 2016 i març de 2017.

#ADESTIU

8

Juny2016

reportatge

L’Anoia valora el seu patrimoni històric a través dels castells La creació d’una aplicació per a mòbils permet viure un experiència medieval en cada visita, explicant la història d’aquestes construccions MARIA SAYAVERA A través del nou projecte “Anoia, Terra de Castells”, impulsat pel Consell Comarcal de l’Anoia, amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’administració comarcal treballa per incentivar les visites a aquestes construccions medievals i valorar el seu patrimoni històric comarcal a través d’aquestes fortificacions. Per aquest motiu, s’ha fet un ampli treball de diagnosi de les prop de 75 edificacions històriques del territori, se n’han seleccionat les 25 més representatives i, des del mes de maig, s’estan fent accions de divulgació, com fulletons desplegables, una pàgina web i una aplicació per a mòbils, que va ser precisament presentada el mes passat, en un acte organitzat pel Consell Comarcal i amb una representació de la Diputació de Barcelona, al Castell de la Pobla.

Una aplicació mòbil Precisament, aquesta aplicació per a dispositius mòbils, l’estrella de la campanya de difusió dels castells, permetrà al visitant tenir una experiència diferent i fer un viatge en el temps per a descobrir les històries apassionants que s’amaguen darrere de cada fortificació. Gràcies als petits fragments teatralitzats, que es van enregistrar amb la col·laboració de voluntaris de tota la comarca, que van posar-hi veu, s’ha creat un fil argumental que enganxa el visi-

tant a la ruta i l’anima a descobrir tots els castells.

Cal destacar doncs, que l’Anoia és una comarca molt diversa, amb paisatges i realitats molt diferents entre si. I amb aquest marc paisatgístic, el Consell Comarcal ha trobat en els castells una manera de promocionar conjuntament el turisme, a partir d’un element que és atractiu i comú a tot el seu territori, i del qual podem gaudir en gran mesura. En aquest sentit, va néixer el projecte que a l’inici explicàvem, anomenat “Anoia, Terra de Castells”, creat amb la voluntat d’aglutinar el patrimoni i fer-ne una marca conjunta.

Més de 75 castells a l’inventari Arreu de la comarca de l’Anoia, que va ser terra de frontera entre sarraïns i cristians, s’hi han identificat un total de 75 castells i torres de guaita. La feina dels impulsors del projecte ha estat, precisament, seleccionar i destriarne els 25 més importants -entorn als quals s’han articulat tres rutes diferents- que, gràcies al seu estat actual i facilitat d’accés, són la millor porta d’entrada a l’Anoia medieval.

La tria s’ha fet amb diferents criteris, que permeten al visitant veure construccions de diferents tipologies, castells representatius de diferents períodes, i mantenir un equilibri geogràfic que permeti també apreciar els diferents paisatges de la comarca. D’aquesta

manera, podem trobar castells a costat de vinyes, a l’Anoia Sud, com és el cas del Castell de la Ventosa a Piera; castells a la Conca d’Òdena, amb la mateixa Torre d’Òdena o el Castell de la Pobla, una de les fortificacions més grans, en millor estat i molt coneguda, i tota una ruta de castells a l’Alta Anoia, amb fortificacions dins dels nuclis, com és el cas de Calaf.

Així, els 25 castells seleccionats són el Castell de Claramunt, el de Boixadors, el de Montbui, el de Tous, el de Piera, el de Calaf, el de la Manresana, el d’Òdena, el de Vilademàger, el de Sant Esteve, el d’Orpí, el de Miralles, el de Jorba, el de la Torre de Claramunt, el d’Argençola, el de Queralt, el de Cabrera, el de Calonge, el de Castellolí, el de Freixe, el del Bedorc, el de la Roqueta, el de Segur, la Torre de Contrast i el de Rubió.

Un cop feta la tria dels 25 castells participants, en la primera fase del projecte s’han estat fent tasques de diagnosi per a comprovar fins quin punt són visitables els diferents castells, així com millorar-ne la senyalització i els accessos. Seguidament, un dels punts “essencials”, segons els impulsors, va ser obtenir la informació bàsica i posar-la a l’abast del públic.

Per a fer-ho possible, amb l’objectiu d’apropar els castells a la població i donar-los a conèi-

Hi ha castells com el de Calaf que es troben dins el nucli de població. CCA

App L’auge de les apps per a mòbils també arriba al turisme comarcal, amb una aplicació per a entrar dins el món medieval anoienc Voluntaris El projecte “Anoia, Terra de Castells”, ha comptat amb l’ajuda de voluntaris que han posat la seva veu en les històries de cada castell Unió Davant la diversitat paisatgística de la comarca, els castells han significat un nexe d’unió en aquesta ruta turística

xer, s’han editat fulletons desplegables en quatre idiomes que ubiquen en un mapa els castells, ofereixen informació pràctica sobre com accedir-hi, els equipaments amb què compta, si s’hi ofereixen visites guiades, així com idees sobre què fer i els punts d’interès, equipaments culturals, restaurants o allotjaments de la zona on es pot completar la visita, per tal d’atraure un públic potencialment turístic, que a més de la visita als castells també se senti interessat per la resta d’oferta cultural, lúdica i natural de la comarca.

D’aquesta manera, el desplegable es pot trobar a tots els punts d’informació turística de la comarca i a les oficines del Consell Comarcal. A més, també es pot accedir a aquesta informació des de la web d’Anoia Turisme i, evidentment, a l’aplicació de mòbil “Anoia, Terra de Castells” que des des del passat mes de maig es pot descarregar, i que sens dubte és la cirereta del pastís del projecte.

L’aplicació de mòbil “Anoia, Terra de Castells” és precisament la clau de la segona etapa del projecte, que busca donar un atractiu al conjunt global de la ruta convertint les visites als castells en una experiència, aprofitant les històries que han testimoniat les seves parets.

Amb aquest objectiu, el Consell Comarcal va contactar amb una empresa de desenvolupament de videojocs, que conjuntament amb un equip d’historiadors, es van encarregar de crear un fil conductor.

Així, es va convocar un comitè per buscar amb lupa quines històries hi ha al darrere dels castells i els personatges que les protagonitzaven. Una vegada més, hi havia moltíssimes històries que valia la pena explicar, però calia triar-les,

#ADESTIU

Juny2016

9

reportatge

Identitat Fornar part d’aquest projecte permet als ajuntaments crear i desenvolupar conjuntament un producte turístic propi del territori.

La fortalesa de La Pobla és una de les més conegudes a l’Anoia. CCA

trobar els protagonistes, aïllar-ne els episodis i relacionar-los entre ells. A partir d’aquest treball minuciós es va crear l’aplicació de mòbil, que a més d’oferir la informació pràctica de cada castell, en presenta una versió novel·lada i interactiva per a conèixer la seva història.

“Si pensem en Joc de Trons, tothom entén que darrere cada castell i cada poblat hi ha unes famílies, unes intrigues, uns interessos i unes històries per descobrir”, explica l’historiador Xavier Bermúdez, que ha estat l’assessor del projecte. “De la mateixa manera, nosaltres comptem amb l’avantatge d’un guionista d’excepció, que és la realitat de 500 anys, i que ha donat peu a un munt d’històries fascinants”, afegeix.

La comarca en tres rutes Per interrelacionar els 25 castells

i històries de tot arreu i de totes les èpoques s’ha tallat la comarca en tres parts, tres rutes. La ruta per la zona nord correspon als segles XI i XII, al sud-est correspon al segle XIII, i al sud-oest, al segle XIV. A través del dispositiu es poden visualitzar les tres rutes, dedicades a moments històrics diferents, i cada castell inclou la presentació dels seus protagonistes, amb una breu biografia i una descripció dels seus objectius i interessos.

Per a saber-ne més i conèixer el desenllaç de la història de cada personatge, caldrà desplaçar-se al castell que indica l’aplicació. Una vegada allà es podrà descarregar un àudio, a través del qual els visitants podran escoltar la història de la mà dels seus protagonistes.

No es tracta d’una audioguia del castell, sinó del fragment d’una conversa entre les persones que el van habitar.

Vistes des del Castell de Miralles. CCA

DIvuit municipis implicats Aquest projecte ambiciós i que fomenta el turisme a la comarca, “Anoia, terra de castells”, és una iniciativa del departament de Promoció Econòmica i Turisme del Consell Comarcal de l’Anoia, que ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i a la col·laboració dels ajuntaments que tenen un castell o torre al seu terme municipal.

Els divuit municipis que fins a dia d’avui s’han sumat al projecte són Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Castellolí, Piera, Santa Maria de Miralles, Òdena, Veciana, La Torre de Claramunt, La Pobla de Claramunt, Castellfollit de Riubregós, Jorba, La Llacuna, Rubió, Cabrera d’Anoia, Bellprat, Igualada, Els Prats de Rei i Orpí.

Formar part d’aquest projecte permet als ajuntaments crear i desenvolupar conjuntament

un producte turístic propi del territori. I gràcies a les accions d’informació i difusió del projecte s’espera augmentar el número de visitants, amb la conseqüent dinamització econòmica del municipi que això suposa.

Cal destacar que, bona part d’aquestes torres i castells daten d’entre mitjan del segle X i mitjan del segle XI. En aquells moments els comtes de Barcelona, OsonaManresa i Berga-Cerdanya van ocupar i repoblar el territori, desplaçant els antics habitants musulmans.

Quan la zona va deixar de ser primera línia de frontera, els castells van passar a ser el centre administratiu dels nous senyorius feudals. Entre d’altres, van destacar famílies com els Claramunt, Montbui, Tous o Òdena.

A partir del segle XIV, la família dels Cardona es va fer amb els principals senyorius de la co-

#ADESTIU

10

Juny2016

reportatge

El Castell de Boixadors és una edificació declarada bé cultural d’interès nacional. CCA

marca, de manera que les torres i castells van passar a ser el lloc de residència dels seus administradors.

Amb el pas dels segles i l’augment del pes de les ciutats, els antics centres de poder es van anar abandonant, o bé van ser reconvertits en masos o cases.

Actualment, tots ells són una magnífica targeta de presentació per a la comarca de l’Anoia, una comarca que a través de les adiminstracions, com el Consell Comarcal, els ajuntaments o consorcis com el de l’Alta Anoia, a més de la inversió privada, ha apostat pel turisme com un dels seus actius de promoció econòmica, davant l’auge del turisme rural i les activitats en àmbits de natura i lleure.

Si bé fins fa pocs anys, no es veia l’Anoia com un territori que pogués atraure un bon potencial turístic, en la última dècada s’ha treballat per dotar de valor cultural moltes de les seves edificacions històriques, a més d’oferir un gran ventall d’activitats complementaries, ja sigui a la natura, com als centres de població o bé amb nombrosos esdeveniments a la capital.

En aquest sentit, la promoció econòmica de la comarca s’ha anat diversificant, passant de ser un territori exclusivament industrial, a convertir-se també, en un indret apte per al turisme, sobretot familiar i esportiu, una oferta que creix cada cop més a la Catalunya Central, i que l’Anoia no ha volgut diexar passar, amb accions com el projecte “Anoia, terra de Castells”.

Una aposta per les xarxes socials i les noves tecnologies M.S. Amb la posada en marxa de l’aplicació per a dispositius mòbils d’Anoia, Terra de castells, es fa palesa l’aposta dels principals actors turístics i de promoció comarcal per les noves tecnologies, centrant-se en les xarxes socials i les eines 2.0, que permetin apropar el patrimoni turístic de la comarca als visitants, facilitantne la cerca d’informació i potenciant-ne les visites. Però la opció de treballar el turisme comarcal a través de les noves tecnologies va més enllà d’aquest novedós projecte d’App, sinó que el Consell Comarcal, entre d’altres, també treballa per al foment de les xarxes socials i la web.

En aquest sentit, una de les webs referència per al turisme a la comarca és anoiaturisme.cat, a través de la qual es pot trobar una àmplia oferta d’activitats, des de rutes, visites turístiques al patrimoni, gastronomia, museus o allotjaments rurals...

I la promoció de la comarca a través de webs com la de turisme del Consell Comarcal, s’ha volgut reforçar amb les xarxes socials, com Facebook o Twitter.

D’aquesta manera, la web, d’una banda, recull tota la informació sobre l’oferta turística a la comarca, i les xarxes 2.0, de l’altra,

apropopen aquesta informació a l’usuari, fent-lo també partícep, ja que un dels objectius de l’administració, mitjançant la creació de les xarxes d’Anoia Turisme a Facebook o Twitter és el de què els propis usuaris, ja siguin turistes que visitin la comarca, com de veïns o ajuntaments puguin fer les seves aportacions, comentaris o recomanacions dels llocs turístics a tenir en compte.

Apropar-se al ciutadà D’aquesta manera, les xarxes socials permeten que l’administració s’apropi al ciutadà i que, aquest mateix, també

Món 2.0 Sembla que la promoció de la comarca a nivell econòmic i turístic passa pel món 2.0 i la interacció amb els usuaris.

se senti part col·laboradora del patrimoni turístic de la comarca. Així, una de les intencions de l’administració amb la posada en marxa, tot just incipient, d’aquestes xarxes, és que l’usuari pugui fer aportacions en la temàtica esmentada i col·laborar a augmentar el coneixement i la divulgació del patrimoni turístic de l’Anoia. L’aposta doncs per aquest actiu econòmic en l’àmbit de la promoció comarcal sembla trobar-se en auge i ser una de les claus per a despertar l’economia de la comarca, tot i no ser la única per la qual passi la reconversió de l’Anoia i el seu teixit econòmic.

L’App de “Anoia, Terra de castells” és un vot en favor de les eines 2.0. CCA

Juny2016

#ADESTIU

11

12

#ADESTIU

Juny2016

anoia 2045 ANOIA 2045

Agafem la m àquina del te mps i fem un viat ge al futur. En s aturem a l’any 2045 i expliquem quina comarca de l’Anoia veiem . Un exercici de ci ència-ficció en el qual ens permetem la llibertat d’ imaginar el futur del no stre territori en funció del tema del qual tracta aq uest especial en pa per: el turism e.

Us convidem a viatjar amb nosaltres i a somiar de sperts per respondr e la pregunta : Com serà l’A noia el 2045 ?

PAU CORCELLES

L’Anoia explota el seu turisme gràcies al canvi que Barcelona va fer el 2025 JORDI CUADRAS Juny del 2045. Estem a les portes d’un nou estiu i la comarca de l’Anoia es prepara per rebre turistes. Des de l’explosió de la bombolla turística a Barcelona a inicis del mil·leni i l’aposta de l’Ajuntament de la capital per descentralitzar el turisme arreu del país, l’Anoia compta amb la seva finestra d’oportunitat des de l’any 2025 i ha entrat al circuit de diferents touroperadors que ofereixen la comarca com a complement a l’estada a Barcelona.

Ja fa gairebé 20 anys que l’Ajuntament de Barcelona posa com a condició a totes les empreses que organitzen viatges a la ciutat que, com a mínim, el 25% de l’estada es faci en una comarca fora de l’àrea metropolitana. Va ser una estratègia engegada l’any 2025 i que ha permès estendre els beneficis del turisme a altres punts del país. El que podia ser un problema, com era la saturació turística de Barcelona, s’ha acabat convertint en una oportunitat per al conjunt de Catalunya. Barcelona no ha hagut de renunciar al seu ganxo i, a més, afavoreix altres zones.Davant aquesta nova política i aquest condicionant per a tots els grans paquets turístic que visiten Barcelona, l’Anoia ha trobat el seu lloc en un mercat en el qual havia intentat entrar moltes

vegades; però no se’n sortia a l’hora d’atraure grans grups turístics. El turisme continua sent un dels motors de l’economia del país i representa un percentatge del PIB anual important, per tant, un sector consolidat que genera activitat econòmica.

Atractius de l’Anoia Al llarg dels darrers 40 anys, la comarca de l’Anoia s’ha intentat vendre de totes maneres per atraure turisme.

Els primers que van fer els deures van ser els municipis de l’Alta Anoia amb la creació d’una oferta turística diferenciada i amb un relat conjunt. Amb aquell exemple, la resta de la comarca ha torbat els seus punts forts per ensenyar a qui la vol visitar. Fa més de 40 anys es va crear la marca “Anoia, Terra de Castells” que captiva a molts dels turistes. També continuen oberts els diferents museus, jaciments que ens fan viatjar milers d’anys enrere i altres tipus d’activitats com la BTT o les relacionades amb el món del motor que dónen una oferta molt variada al turismo de la comarca.

Al 2028 es va crear la marca “Anoia, la comarca travessada per un riu” on es pot conèixer, a través del riu, la història de la comarca. Des del seu naixement al Molí de la Roda fins a la seva desem-

bocadura a Martorell. El riu serveix per explicar, per exemple, el passat industrial relacionat amb la pell, el tèxtil o el paper. A més, el riu també s’utilitza per submergir-se el barri del Rec. A través del riu també s’explica com és el paisatge i quines espècies tenim gràcies a això. També és un espai on fer turisme esportiu amb el camí verd obert el 2020 que permet recórrer tot el riu a peu, corrent o en bicicleta. El riu Anoia té un gran potencial com a element a partir del qual explicar un munt de coses de la comarca que poden ser d’interès turístic i per això el programa que hi ha preparat al voltant seu, és un dels més demanats pels touroperadors.

Pel que fa a Igualada, s’ha sabut adaptar a aquesta demanda turística tot oferint quatre circuïts d’arquitectura, ja que l’arquitectura continua sent a tot el món un dels elements tractors i motors del turisme: la Igualada contemporània, la Igualada indistrial, la Igualada modernista i la Igualada medieval.

Oferta hotelera Davant l’arribada de turistes, la comarca de l’Anoia ha guanyat places hoteleres. A les cases rurals de l’Alta Anoia i altres punts de la comarca, finalment Igualada ha pogut tornar a tenir una

oferta hotelera òptima. El temps dels grans hotels ja ha passat però sí que hi ha quatre establiments que ofereixen habitacions i entre tots la ciutat ja s’apropa a les 80 habitacions com feia anys que no passava. De fet, al 2016 eren només una quarantena les habitacions disponibles a la ciutat.

Activitats d’estiu Un altre dels reclams pels turistes que arriben a l’Anoia com a complement de la seva estada a Barcelona, és el conjunt d’activitats que es fan als diversos municipis i que permeten fer una immersió a la cultura catalana. La Festa Major d’Igualada, evidentment, és un dels punts forts i atractius, però hi ha moltes activitats més que es fan a la comarca.

Tradicionalment, l’Anoia era una comarca que a l’estiu, sobretot a l’agost, parava la seva activitat. Des de que hi ha la moguda turística des de fa 20 anys això ha anat canviant i cada municipi organitza alguna activitat al llarg de l’estiu per guanyar una part d’aquests turistes que vénen. Alhora, tot això també ha esperonat que els mateixos anoiencs facin turisme dins la comarca, cosa que fa 40 anys no passava, ja que l’Anoia era desconeguda per la gran majoria dels mateixos anoiencs.

Juny2016

#ADESTIU

13

14

#ADESTIU

Juny2016

l’observatori

Trencant el tòpic que a Igualada no s’hi fa mai res Desenes d’iniciatives culturals dinamitzen la ciutat, però encara que l’oferta és molt àmplia, cal implicar més gent i aconseguir atraure nous públics que consolidin els projectes.

LAIA VICENS A Igualada hi ha el mite estès que no s’hi fa mai res i que per trobar activitats -turístiques, de lleure, esportives o culturals- de qualitat has de desplaçar-te a Barcelona, a Vilafranca o a Manresa. Però hi ha persones concretes, entitats i iniciatives que treballen i s’esforcen per evidenciar que aquesta afirmació és falsa. I ho aconsegueixen.

Un dels projectes més recents que s’afegeix a l’oferta igualadina de cultura i lleure és Inquiet, que s’autodefineix com un “espai col·laboratori creatiu”.

Què significa això? Es tracta d’una iniciativa que combina tallers de tot tipus -de robòtica a cuina, passant

per poesia-, una petita botiga amb productes artesans i una cafeteria.

La idea sorgeix d’una “inquietud personal” de Janina Rojas. “Quan viatjo busco espais que combinen diferents serveis en un únic local. I vaig pensar: per què no el puc tenir sempre a Igualada?”, explica. Va ser aleshores quan va decidir obrir l’Inquiet, on també es programen concerts i recitals de poemes. Per decidir quines activitats inclouen en el programa han optat per la fórmula “assaig-error”, comenta, per anar copsant quin tipus d’iniciatives atrauen més gent. “A Igualada s’hi fan moltes coses”, defensa. Però avisa que més enllà de l’oferta, el que cal

Xavi Méndez. TCM

és dinamitzar la demanda. “La bona voluntat de la gent que organitza actes i pensa iniciatives no serveix si no hi ha una resposta del públic”, afirma. És un avís semblant al que pronuncia Xavi Méndez, l’inventor de LaCultural, una guia mensual que recull l’activitat cultural alternativa de la ciutat. “El principal problema és que som sempre els mateixos”, explica, fent referència a un grup d’igualadins més o menys reduït però molt mobilitzat, que acostuma a acudir a gairebé a totes les cites culturals que s’organitzen a la ciutat.

El seu projecte, relata, va néixer arran de la crisi. “Les entitats i també moltes persones individuals van

haver de reinventar-se i van començar a impulsar projectes nous. Vaig veure que tot aquest moviment s’havia de recollir d’alguna manera”, recorda. Va ser així com va néixer LaCultural, ara ja fa cinc anys.

Des d’aleshores, publica una guia amb prop d’un centenar de les activitats alternatives que es convoquen cada mes a Igualada. No hi inclou ni els actes que programa l’Ajuntament i a vegades se’n deixa, perquè es programen després de publicar-se LaCultural. “És brutal la quantitat d’actes que hi ha”, afirma, refusant també el tòpic que a Igualada no s’hi faci res.

També ho creu així Maria Almenar,

Maria Almenar. MARC MEDINA

Juny2016

#ADESTIU

15

16

“ “ “

#ADESTIU

Juny2016

l’observatori

La bona voluntat de la gent que organitza actes i pensa iniciatives no serveix si no hi ha una resposta del públic.

JANINA ROJAS

El principal problema és que som sempre els mateixos.

XAVI MÉNEZ

S’han de buscar noves fórmules culturals per connectar amb els nous públics i que estiguin vinculades amb les tendències del moment.

MARIA ALMENAR

Janina Rojas. TCM

periodista igualadina de moda i tendències. Al seu parer, el panorama cultural i turístic d’Igualada “té bona salut”, però avisa que “no s’hi val a badar i cada any toquen les vacunes”. Això significa que “s’han de buscar noves fórmules culturals per connectar amb els nous públics i que estiguin vinculades amb les tendències del moment”. I deixa

algunes idees a l’aire: un festival de videojocs o un concurs d’Instagram per donar visibilitat a la ciutat.

I és que tot i aquesta varietat d’activitats, Xavi Méndez creu que no serveixen per atraure visitants, perquè és una realitat que també passa a ciutats properes a Igualada, com Vilafranca, Vilanova, Manresa o Vic. La clau, doncs, és animar els igualadins

a participar de les iniciatives que es fan a casa. “Som poc patriòtics de la nostra ciutat”, lamenta. Tot i així, està content perquè la guia que publica – es reparteix en comerços i establiments de la ciutat, es pot descarregar per internet i seguir a les xarxes socialss’està convertint en una referència.

Potser una manera d’atraure nous públics és “donar-li la volta” a les iniciatives que ja existeixen. “Crec que en general s’arrisca molt poc i es tendeix a l’estancament, a pensar que si una fórmula funciona ja està bé i prou”, comenta Almenar, que planteja iniciatives culturals “creatives” i que involucrin diversos àmbits i disciplines.

Tant la Janina Vives com el Xavi Méndez creuen que sovint els ciutadans no arriben a conèixer molts dels actes que es programen. Potser una bona manera, apunten, seria aglutinar en una única agenda totes les iniciatives, tant les públiques com les privades. “Van sorgint iniciatives privades per englobar tota l’oferta, però cal suport públic per fer-ne ressò”, sosté Vives. També Méndez critica que l’Ajuntament no faci “prou esforços” per ajudar les entitats i els organitzadors dels esdeveniments.

“Caldria ajudar gratuïtament tothom qui dóna un valor afegit a la ciutat”, apunta, lamentant que sovint, més que obrir portes, l’Ajuntament posa “traves” econòmiques i de permisos a alguns actes. Tot plegat, asseguren, per ajudar a enterrar del tot el tòpic que a Igualada no s’hi fa mai res.

Juny2016

#ADESTIU

17

#ADAESTIU

18

Juny2016

reportatge

Casa Tomàs.

L’Anoia, comarca rural?

L’Anoia té un important potencial en turisme rural OTGER GABARRÓ L’Anoia és coneguda per molts motius, i sens dubte s’hi poden fer moltes activitats. De nord a sud de la comarca hi trobem moltes possibilitats de lleure, des de passejos amb globus fins a excursions per la multitud de camins amagats que té. Però, també té cases rurals? Qui se’n cuida de promocionar-les? Quin tipus de clients reben?

I és que no és gaire comú associar la comarca de l’Anoia amb la idea de ruralitat, entesa com tot allò relatiu al turisme rural, i sovint es tendeix a associar aquests conceptes amb imatges de Pirineus nevats, altes muntanyes de comarques que quasi podrien veure els Alps o grans cases amb acabat rústic i piscina de la costa brava. Però no cal anar tan lluny, ben a prop tenim un turisme rural quilòmetre zero que espera més recolzament. Des del Consell Comarcal de l’Anoia s’està treballant per potenciar el turisme a la comarca, i una de les línies en què s’està incidint més és a intentar que es creï la relació de conceptes entre Anoia i termes com la “ruralitat o la tranquil·litat”, en pa-

raules de Bet Andreu, de l’Àrea de Promoció Econòmica del mateix consell.

Els punts forts de la comarca L’Anoia ofereix una característica que, paradoxalment, és valorada per molts visitants, i que contrasta amb la idea de desconnexió, d’aïllament i d’absència de grans concentracions de persones que sovint imaginem que ha de tenir una casa rural : la proximitat amb Barcelona. Els escassos 40 minuts que separen la comarca de la capital catalana fan que l’Anoia guanyi un atractiu més, tal com subratllen els responsables del Mas Vilella, i que se suma a altres factors, allistats per Enric Mensa, de la Casa Tomàs de Rubió, i que freqüentment busquem quan decidim agafar les maletes i anar de turisme rural : «paisatge, tranquil·litat, cultura, senderisme...».

Però les cases rurals, com qualsevol producte, perquè funcionin han de ser atractives per al seu públic, i fer que això que ofereixen sigui el que vulguin els seus visitants. I què busca el visitant que ve a l’Anoia?

Cal Masvilella

Segons els gerents de Cal Masvilella d’ Els Prats de Rei, busquen “conèixer el territori”, ja que per a la majoria d’hostes “la comarca és poc coneguda”, i té una tranquil·litat que està ben valorada. Aquesta desconeixença ens fa ser una comarca buscada pels qui vénen en la cerca d’aquesta tranquil·litat. Sovint, però, tal i com apunten els responsables de la casa rural Cal Fuster de la Plaça de Tous, això ens fa estar “fora del mapa” i les cases esperen ser promocionades, ja que “l’Anoia encara està per descobrir”. També destaquen que la geografia, tot i posar-nos a prop de la ciutat comtal, també ens situa fora d’alguna zona de pas, i “com que per venir fins aquí s’ha de fer el trajecte expressament, hem d’oferir activitats de molta qualitat”, per tal de fer front a la “gran competència” que envolta la comarca.

En aquest sentit, també asseguren que “la competència de la neu i les platges ens condiciona”, referint-se a una gran massa de turisme que busca cases rurals pròximes a zones muntanyoses i a zones costeres.

Juny016

#ADESTIU

19

20

#ADESTIU

Juny2016

reportatge

l’apunt L’empenta necessària El trampolí que necessita aquest sector turístic de l’Anoia és la promoció i donar-se a conèixer. Preguntant a diferents cases rurals anoienques sobre si reben ajuda de l’administració, de qualsevol tipus, coincideixen en respostes negatives. Totes, però, es troben també en un mateix punt, i és que creuen que hi ha marge per treballar i que publicitar-se pot ser la clau per donar una empenta a un sector que, tot i que sigui invisible per a molts ulls, tenyeix la nostra comarca i s’escampa ja per a tots els punts cardinals de l’Anoia, essent una activitat econòmica que s’ha de tenir en compte.

En aquest aspecte, qui s’encarrega de promocionar l’Anoia i les seves activitats econòmiques és el Consell Comarcal, que “està treballant per la promoció turística de tota la comarca”, i ofereix “formació diversa als empresaris del sector per ajudar-los amb la implementació del SICTED, un certificat de qualitat en destinació turística”.

Pel que fa a la primera demanda del sector, la de publicitar-se, el Consell Comarcal és coneixedor de la importància de donar-se a conèixer i fer-se visible, i ha iniciat “una campanya mitjançant les xarxes socials per promocionar la comarca”, on expliquen tot allò que s’hi pot fer, i els llocs on et pots allotjar si vols descobrir l’Anoia.

Bet Andreu també apunta que, tot i que hi ha diàleg directe amb els agents turístics de la comarca, “a vegades reclamen una implicació que no podem assumir, perquè creiem que hem de ser més objectius”, i que això els impedeix poder promocionar negocis privats; ells busquen fer-ho de la comarca com a bloc comú, i potenciar totes i cadascuna de les seves activitats.

Cal Fuster.

Juny2016

#ADESTIU

21

#ADESTIU

22

Juny2016

reportatge

L’Anoia gaudeix de més d’un centenar d’activitats de lleure

senderisme, unes rutes d’índole tan diversa com la ruta de la Batalla d’Els Prats de Rei, el cinturó de la Conca amb el PR C-119, el camí de les Batalles del Bruc, o bé un clàssic com és Can Massana, la porta d’entrada per l’Anoia cap a Montserrat, un dels patrimonis comarcals compartits més important.

D’altra banda, i sense deixar l’esport, cal mencionar també el pes que estan agafant les propostes esportives en l’àmbit del motor a través del Parcmotor de Castellolí, una altra de les activitats que es poden trobar a la comarca dins el món del lleure.

Des del turisme gastronòmic a les rutes naturals, passant per l’Anoia medieval, les activitats esportives de tot tipus o racons desconeguts Diversitat La comarca ofereix molts tipus d’activitats a realitzar durant diverses èpoques de l’any

Les rutes en cavall són una bona manera de conèixer el patrimoni natural. AD

MARIA SAYAVERA Sempre hem parlat de la diversitat territorial de l’Anoia i, a vegades, s’ha fet des d’un punt de vista negatiu. Una diversitat que passa per tres zones principals, a la part nord, amb l’Alta Anoia, la part central, amb la Conca d’Òdena, i la part sud, en què Piera i tots els municipis que l’envolten formen una altra petita part de la comarca, on paisatges com les vinyes guanyen protagonisme.

Però aquesta diversitat paisatgística i també, perquè no dir-ho, econòmica i d’identitat, permet a l’Anoia tenir una oferta de lleure, en què trobem gastronomia, senderisme, esport, cultura, natura, esdeveniments i història, una oferta molt àmplia i diversa, amb més d’un centenar de propostes durant tot l’any, que permeten, tant als anoiencs, com a tots aquells que visitin aquest punt de la Catalunya Central, escollir quina és la més adient per als seus gustos i interessos, totes dins de l’Anoia, però cadascuna amb un toc propi que les fa úniques.

Esport i natura Si mirem l’oferta esportiva en el món del lleure a la comarca, trobarem que gran part de les activitats que s’ofereixen van lligades al gran espai natural del qual disposem, sent propostes, la majoria de

les quals, a l’aire lliure i en què el paisatge n’és també una part activa.

Així, l’Anoia s’ha convertit en una comarca amb un gran nombre de curses, tant a peu com en bici, trobant una àmplia oferta al llarg de tot l’any, amb esdeveniments com l’Anoia Race Tour o la Tuga Trail, que se celebren en un entorn natural. Però l’oferta esportiva va més enllà i pren un especial protagonisme quan cerquem les rutes en globus. Si parlem del cel anoienc, més enllà dels ocells, hi trobem uns altres amos, els globus aerostàtics. A l’Anoia, tenim un esdeveniment principal en aquest àmbit, l’European Balloon Festival, però a banda del certamen internacional, els globus tenen un protagonisme durant tot l’any, amb les rutes a vol d’ocell. Així, empreses punteres d’aquest món, ofereixen a la nostra comarca un ampli ventall de viatges i experiències aerostàtiques, que fan les delícies dels turistes, els quals gaudeixen del vol i del paisatge anoienc, tenyit de diferents colors segons l’època de l’any. Aquesta, doncs, és una de les activitats que més públic forani atrau, però evidentment, no és l’única.

L’Anoia gaudeix de molts espais naturals als quals es pot accedir a través de rutes preparades per al

Natura El patrimoni paisatgístic té un gran pes en moltes de les propostes que es poden trobar en el món del lleure anoienc

Experiències úniques I sense deixar de banda el motor, a l’Anoia es poden trobar ofertes per a descarregar tota l’adrenalina possible, amb propostes conjuntes com la del kàrting de Castellolí i el “paintball”, una activitat adaptada a totes les edats i que va més enllà de les tradicionals propostes de lleure.

Però per als més petits també hi ha una gran gamma d’activitats, entre les quals podem destacar el conegut Circ de les Feixes, de Copons, gestionat per Tot Circ, i que permet viure una autèntica experiència en el món del circ, però envoltats de natura. I si no deixem el món del camp i les activitats familiars, una altra experiència única que, en aquest cas, ofereixen des del municipi de La Llacuna, són les passejades en carruatge, que ens brinden l’oportunitat d’apropar-nos a un dels pulmons de la comarca i conèixer de manera diferent una tradició ja gairebé oblidada.

I és que el cavall té també un protagonisme important en les activitats que es poden trobar a la

Els vols en globus són una de les activitats que atrauen més públic de fora. AT

#ADESTIU

Juny2016

23

reportatge

En l’àmbit cultural, una opció són les rutes per a conèixer el patrimoni, com la que ofereix els Hostalets en el món modernista. Aj. Hostalets

comarca, on hi ha un gran nombre d’hípiques que ofereixen, a més de donar a conèixer aquests animals, fer rutes pel territori i gaudir des d’un altre punt de vista dels paisatges anoiencs.

Vins, cassoles i cigrons Però si parlem de lleure, tampoc podem obviar el gran nombre de propostes que se’ns ofereixen al voltant de la gastronomia. Així, i reeprenent aquella imatge de l’Anoia dividida en diversos territoris, tenim el protagonisme de les vinyes a la part sud i central de la comarca, amb visites als cellers i tallers d’enologia; una gran oferta de restauració, amb cuina de proximitat i producte autòcton, a la part central i oest, i finalment, trobarem, a la part nord, el gran protagonista de la gastronomia anoienca, el cigronet de l’Alta Anoia.

Tota aquesta diversitat, doncs, ofereix un complement gastronòmic a les activitats de

lleure de la comarca, que més enllà de l’esport, la natura i les rutes paisatgístiques, també ofereix rutes històriques i culturals, com les que podem trobar pels carrers de municipis de l’Alta Anoia, a Pujalt amb l’Astor, o Els Prats de Rei amb les excavacions romanes, o bé com la ruta modernista dels Hostalets de Pierola, que permet conèixer l’evolució de la comarca i de la societat que l’habitava entre els anys del modernisme català, del 1897 al 1931, amb més d’una quinzena d’edificacions pròpies de l’època i amb una història darrera de cadascuna d’elles.

Així doncs, la cultura històrica és també un actiu en les propostes d’oci a la comarca, sense oblidar la història dels castells medievals, tot just valorada i donada a conèixer a través del projecte “Anoia, Terra de castells”, que pretén atraure públic, tant anoienc com de fora, a un altre dels punts forts de la comarca, comú en totes les zones del territori.

Cultura Més enllà de museus, es poden trobar rutes culturals en diferents indrets de la comarca Menjar L’oferta de restauració també completa les propostes lúdiques

L’Alta Anoia té pobles com Pujalt que també ofereixen grans rutes. AD

24

#ADESTIU

Juny2016

Juny2016

#ADESTIU

la imatge VINYES Fotografia d’un dels paisatges anoiencs, a la vora del castell de la Ventosa a Piera, una de les fortificacions incloses dins el projecte “Anoia, Terra de Castells”.

Aquesta construcció data del segle X i està considerada bé cultural d’interès nacional, envoltada d’un paisatge propi de l’Anoia Sud, com aquestes vinyes.

Foto: Consell Comarcal de l’Anoia

25

#ADFIRANOIA #ADESTIU

2 26

Maig2016 Juny2016

FirAnoia opinió

editorial

Tots els colors del món, a l’Anoia La idea de la comarca de l’Anoia, sobretot amb la seva capital, com un territori gris i discret, allunyat dels grans pols turístics de la costa i del Pirineu cada cop queda més enrere, no ja pel visitant forà, sinó sobretot pels propis anoiencs. Els darrers anys, ens hem posicionat per ser molt més que una comarca industrial. Per força. De fet, l’Anoia corria el perill de ser una zona de residència, on anessin a sopar i a dormir les persones que provenen de la metròpoli cercant pisos econòmics. Els esforços de particulars i de moltes entitats i ajuntaments petits han aconseguit anar posant color a la nostra geografia amb nombroses propostes d’oci, amb la cultura com a principal actiu.

Aquest especial d’AnoiaDiari condensa les múltiples propostes del territori per als propers mesos. Des de les estimades festes majors fins a les cites culturals, esportives i lúdiques que són genuïnes de la comarca i han contribuït a crear una marca —la marca que a les conselleries de turisme i a les regidories de Promoció els ha costat molt més trobar— Estands situats al Passeig Verdaguer amb motiu de les Fires i Festes de Primavera (1922). AHCI FONS JOSEP MERCADER NÚM. 11875 per esdevenir un referent.

Una comarca fragmentada com l’Anoia, amb tants caps, té per això molts colors per oferir ara que el dia s’allarga i comencem a fullejar FRANCESC VILAPRINYÓ tir de la jurisdicció dels senyors feudals l’agenda de cara als caps de setmana o a les vacances. Des de la natura Per a un país que ha passat segles pri- i establir-se com a carrer de Barcelona. del nord de la comarca, tan severa durant l’hivern, però que ara s’obre vat d’estructures pròpies Les concessions de fires al visitant per fer un bon tomb en bicicleta, passant per l’agenda de cona nivell polític, l’empenta i mercats per part dels certs d’Igualada fins l’enorme patrimoni monumental encapçalat pels de la societat civil ha comtes-reis, Alfons II castells. El gris és un color bonic i aquestes properes setmanes estarà estat la que ha dotat de el Benigne, Pere III el acompanyat per molts d’altres en un estiu ple de possibilitats. caràcter i trets distinCerimoniós o Joan I el PAU CORCELLES Caçador, van convertir tius a Catalunya. La Fira Igualada en una plaça d’Igualada, amb més de comercial de relleu al sis dècades de bagatge, és bell mig del Principat, en un dels fils històrics que oberta competència amb ha travessat diferents Piera.

Les celebracions èpoquesMaria i ha consolidat la· Redacció: Jordi Còdol, Toni Edició: Cinquanta-set SL · Direcció: Toni Cortès Minguet · Coordinació: Sayavera Cortès, Jordi Cuaeren a finals d’agost, code la ciutat com Vilaprinyó · Direcció comercial: dras, Otger Gabarró, Cora Muntané, Carles Pauné, Maria Sayavera,vocació Laia Vicens, Francesc Joan Barnés a capital i com a referent incidint amb la festa del · Opinió: David Alquézar, Miquel Forns, Lluís Gendrau, · Disseny i maquetació: Toni Cortès · Web: Creagia · Correcció de textos: Mercè d’una comarca dispersa i patró, Sant Bartomeu. A Badal · Col·laboració: Pau Corcelles, Marina Iglesias, Oriol Solé · Marc Vila Impressió: exemplars gratuïts amb el riu·com a gran eixLerigraf S.L.· Tiratge: 10.000 partir del 1373 hi hauria Cinquanta-set S.L. · C/Rec ,15 08700 Igualada · Redacció: redaccio@anoiadiari.cat · Publicitat: publicitat@anoiadiari.cat · Dipòsit Legal:afegit, B 14127-2015 vertebrador. un premi la Fira Com a capital firal, la de Reis concedida per Tot i les dificultats, l’esperit emprenedor Membre de: Difusió controlada per: història d’Igualada tira Pere el Cerimoniós, que enrere, avui diaautorització encara escrita. perdels ha contribuït aelspromoure TEXT LEGAL igualadins Cinquanta-set Edicions es reserva tots els drets sobre continguts d’aquesta publicació, sensemolt que esmés puguin reproduiranil’Edat transmetre a altres mitjans, totalment o parcialment, senseen prèvia Mitjana, quan el nucli de dura. i mantenir l’activitat firal. la ciutat pugnava per sorEl format modern de

Igualada, sinònim de fira

Sant Simplici, 8 · Igualada 610 204 209

Juny2016

#ADESTIU

27

28

#ADESTIU

Juny2016

opinió

Barcelona és molt més, una oportunitat El turisme, un dels motors tradicionals de la nostra economia, s’ha convertit en un factor clau per al desenvolupament del territori i per a la dinamització del teixit empresarial. Per aquest motiu, la Diputació de Barcelona, en la seva missió de suport i de servei a la xarxa de municipis, col·labora directament en la promoció i l’impuls de les polítiques turístiques dels ajuntaments.

Formar part d’una de les primeres destinacions turístiques mundials és una gran satisfacció, però és també una responsabilitat que exigeix el compromís compartit de tots els sectors, públics i privats, per tal de continuar treballant en la millora de l’oferta i en l’augment de la qualitat, i garantir així el nivell de competitivitat que ens ha de permetre generar noves oportunitats de negoci per a la nostra economia, de progrés per a la nostra societat i de benestar per a les persones.

Amb l’esperit de col·laboració que sempre ha caracteritzat la Diputació de Barcelona, s’ha aconseguit donar resposta a les necessitats dels sectors públic i privat, en sentir-se representats per una denominació que possibilita l’objectiu comú de desenvolupar econòmicament i turísticament el territori que representem.

El treball de col·laboració amb l’Agència Catalana de Turisme és una realitat, de la qual forma part. Així mateix, per aprofitar el potencial de la ciutat de Barcelona, especialment l’internacional, i l’atractiu d’una marca reconeguda al món, durant els darrers anys, gràcies a l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i Turisme de Barcelona, la capital catalana i les comarques de l’entorn es promocionen com una destinació turística integral a través del programa “Barcelona és molt més”.

Les comarques del litoral barcelonès han consolidat el seu atractiu turístic basat en el sol i la platja,

MIQUEL FORNS FUSTÉ Diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona

i l’han complementat amb una oferta cultural, gastronòmica, enoturística i de turisme familiar, sènior i de natura cada cop més potent.

Es tracta de sumar l’interès turístic, la capacitat d’organització de grans esdeveniments i els recursos culturals, de lleure i de negocis de la capital catalana, i afavorir la desconcentració turística de la ciutat cap a les comarques de l’entorn.

I tot això ho fem sense oblidar les singularitats dels pobles, ciutats i comarques de cadascun dels territoris que formen part de ‘’Barcelona és molt més’’ i de les marques turístiques que se’n deriven: Costa Barcelona (l’Alt Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental), Paisatges Barcelona (l’Anoia, el Bages, el Moianès i Osona) i Pirineus Barcelona (Berguedà).

Amb aquestes marques anem construint el referent turístic de les comarques de Barcelona i esdevenim un conjunt molt ric i atractiu que acull tothom que vol descobrir per què ‘Barcelona és molt més”.

No hi ha cap dubte que la comarca de l’Anoia és part d’aquest conjunt de referència. Compta amb un gran potencial turístic basat en la cultura, el patrimoni, els museus, el turisme actiu i la gastronomia, i també acull un gran nombre d’esdeveniments, com la Mostra d’Igualada, el Zoom Festival i el REC.0 Experimetal Stores, entre d’altres.

Però més enllà d’aquests actius, els indicadors d’oferta de l’activitat turística a l’Anoia el 2015 registren l’estabilitat de les places d’allotjament d’hotels i de càmpings. En canvi, augmenten considerablement les places de turisme rural: l’11,3%, que suposa 46 places noves. Aquestes dades confirmen la professionalització de la destinació en l’àmbit del turisme rural.

Una feina encomiable que fa evident els valors i les qualitats de l’Anoia com a destinació turística de referència.

#ADESTIU

Juny2016

29

opinió

L’Anoia: descobriu-la!

A la nostra comarca trobem una gran oferta d’activitats al llarg de tot l’any, plena d’indrets per descobrir, el bo i millor? Fer-ho en família!

Quan era xic el cap de setmana amb els meus pares sempre fèiem una excursió per la comarca, excursions curtes descobrint els racons, paratges, castells. Sempre he cregut que veure mon és necessari però que és imprescindible conèixer bé tot allò que t’envolta, et permet valorar el fantàstic lloc on residim, el seu entorn natural, la seva història, les seves tradicions i la seva gastronomia.

El turisme ha de ser també motor de desenvolupament econòmic de la comarca En el turisme com a motor d’activitat econòmica cal creure-hi, amb paciència, però apostant-hi de manera constant, així ho ha entès tradicionalment el Consell Comarcal de l’Anoia, que fa anys que agrupa les ofertes turístiques de tots els municipis creant una marca conjunta, teixint una malla amb la gran varietat d’oferta present (anoiatuirisme.cat). Cada municipi té particularitats que aporta a aquest discurs global, però sense cap mena de dubte serà promocionant el territori de forma conjunta, i en qualsevol cas, valorant la singularitat de cada municipi, com s’assolirà l’objectiu d’esdevenir destinació turística de referència.

D’aquests eixos vertebradors en podríem anomenar uns quants, però el que més recentment ha reforçat la seva aposta i vertebra tot el territori combinantho amb l‘aposta per les noves tecnologies é s el projecte “Anoia,Terra de Castells”. Conèixer la història medieval de l’Anoia de manera interactiva amb l’aplicació per a mòbils desenvolupada, conduïda a través del seus personatges i els seus llinatges és senzillament una proposta fantàstica i divertidíssima per fer en família!

DAVID ALQUÉZAR CLRAMUNT Vicepresident de Promoció Econòmica i Turisme del Consell Comarcal de l’Anoia

L’Anoia és territori de turisme familiar de qualitat, descobriu-lo en família Però no es l’única proposta de turisme familiar de proximitat que tenim a la comarca i que són exemples de la qualitat que oferim: Les paleorutes dels Hostalets de Pierola amb estades a l’alberg i també amb una divertida aplicació mòbil, el museu pape-

rer de Capellades i el museu de la pell d’Igualada que ens recorden el passat i present industrials, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Masquefa únic a Europa, o el memorial de l’exèrcit popular de Pujalt, totes elles grans propostes que es poden combinar amb un àpat a qualsevol restaurant de la zona tot descobrint la gastronomia. Proveu-les en família no us en penedireu! És més, un cop fetes parleu-ne, no diu més d’una destinació turística que els seus habitants en parlin amb entusiasme, qui millor per fer créixer la marca turística de l’Anoia que nosaltres mateixos, siguem tots els millors divulgadors de l’Anoia i de la seva riquesa!

Si un fet ens caracteritza com a comarca es l’heterogeneïtat, en una sola comarca hi trobem moltes realitats, l’Alta Segarra, la Conca d’Òdena, l’Anoia Sud i l’Anoia de Ponent, aquest fet no ha de ser vist com una dificultat sinó tot el contrari com a mostra de riquesa i varietat d’oferta, la creació d’una destinació turística de qualitat i propera a la zona de Barcelona ha de ser vist com una oportunitat aglutinadora d’aquesta diversitat. En aquest discurs la capital, Igualada, hi té molt a dir, és, sense cap dubte , una de les portes d’entrada importants i ha de treballar per donar joc a tot el territori comarcal. A l’igual que han realitzat la majoria de les destinacions turístiques aprofitant l’empenta de les capitals de comarca cal crear una oficina turística comarcal que sigui eficient a l’hora de donar a conèixer tota l’oferta del nostre territori, i faciliti que aquells que ens visiten tornin, així l’Ajuntament d’Igualada i el Consell Comarcal de l’Anoia han de fer tots els esforços possibles perquè aquesta sigui una realitat quan més aviat millor, ja hi estem treballant!

Siguem doncs ambaixadors de la nostra terra! Us convido a tastar de primera mà tota la varietat d’activitats que ens ofereix l’Anoia, a viure-la i a compartir-la, de ben segur que així donarem a conèixer amb l’empenta necessària l’Anoia com a destinació turística i entre tots generarem l’optimisme econòmic necessari per fer un pas endavant decidit com a comarca!

#ADESTIU

30

Juny2016

opinió

Festivals estocats

LLUÍS GENDRAU Director Editorial Grup Enderrock Som a les portes de l’estiu i s’inaugura la temporada festivalera. Però tots els excessos tenen un límit, i li ha arribat el torn a l’hiperactiu país de festivals en què s’havia convertit Catalunya. Qui volia sortir al mapa, muntava un festival o li posava aquest nom a la seva programació… i llestos! Tots hem caigut en aquest parany els darrers anys, com a revulsiu davant la crisi, en la recerca de nous formats i amb la voluntat d’aconseguir una atracció cultural i musical.

Sembla que la crisi s’ha encarregat de modificar els hàbits dels consumidors musicals. Després del boom de festivals, i en un context de saturació del model, l’assistència s’ha reduït gairebé tres punts i s’ha passat del 16,7% al 12,8% de la població que va anar el 2015 a algun macrofestival, segons l’Enquesta de Consum Cultural de la Generalitat que farà públic l’Anuari de la Música. En un context de recessió no

Joves en un concert de l’Anòlia. AJUNTAMENT D’IGUALADA

seria una dada alarmant, però en un moment en què l’assistència a concerts s’ha incrementat de manera exponencial, –de dos terços a gairebé la meitat de catalans en el darrer any– la dada és prou indicativa.

De fet, que se celebri un festival només és considerat un factor per incentivar l’assistència a un concert per un 10% de ciutadans, i l’atractiu queda restringit al públic més jove.

Els cicles musicals són evolutius, i ara les xifres indiquen que el públic prefereix un bon concert, amb

un artista que presenti un espectacle acurat.

L’experiència que buscava el públic en els festivals sembla esgotada –la xifra d’espectadors de festivals a Catalunya ha iniciat una clara recessió–, i lamentablement tan sols els noms mediàtics atrauen les oïdes i les butxaques del respectable.

Tot i això, la tradició i la implantació de cites històriques i referencials com l’Anòlia, no hauria de preocupar els seus promotors, més enllà de renovar cada any la garantia d’un cartell.

#ADESTIU

Juny2016

31

pàgines especials

La marca anoienca Dyneke aposta per la moda en la roba laboral L’empresa d’origen familiar, una de les més importants de Piera i la comarca, es troba entre les primeres en disseny i elaboració de bates per a mestres i canalla

Disseny i qualitat El seus productes destaquen pel disseny modern i la qualitat en els teixits Xavier Llongueras, gerent de Dyneke, amb una mostra dels seus productes. MS

M.S. Dyneke és una empresa d’origen familiar que es dedica a confeccionar roba laboral de moda.

Aquesta empresa pierenca ve del món de la moda, però per evolució del negoci i del mercat econòmic, mica en mica es va convertir en una empresa de confecció de roba laboral, sense deixar de banda la moda i el disseny. Actualment doncs, estan confeccionant roba de moda per a l’àmbit laboral.

Si parlem dels antecedents de Dyneke, la seva confecció sempre ha estat de peces de roba d’exterior femení i ara segueixen en aquesta línia, però el seu públic és aquell professional, la imatge

del qual, en el seu lloc de treball, diu molt del seu negoci.

Una empresa amb història Dyneke es va fundar l’any 1963, any que van matar el president Kennedy, i coincidint amb aquest fet, a falta de no trobar un nom per a l’empresa, es va decidir jugar amb les lletres del nom del president nord-americà. Aquest any doncs, han complert 53 anys, amb una llarga experiència en el món de la confecció.

Dyneke, com dèiem, és una empresa familiar que va començar amb una antiga botiga de Piera de vetes i fils, anomenada “Els estocs”; en aquella botiga es van

Primer taller de Dyneke, l’any 1963. DYNEKE

començar a elaborar bates per a senyora, una producció que va anar evolucionant, i ja al 1964 van buscar el primer comercial i es va començar a vendre el seu producte fora de la botiga. Podem dir doncs, que Dyneke ve de fer la bata tradicional per a dona, que s’utilitzava per a les feines de casa, un producte que va quedar obsolet, i van saber evolucionar molt bé cap a altres gammes de roba, fins a trobar el mercat actual amb la roba laboral. Durant aquest procés, cal destacar un canvi de tendència clau, amb la creació de catàlegs de la roba que elaboraven i portant, definitivament, la moda cap al món laboral.

Des del 1980 doncs, que es va fer aquesta darrera gran evolució, la gamma laboral ha anat passant del 0% de la facturació a un 70%, mentre que el 30% restant són bates i complements per a l’escola, un àmbit en què Dyneke destaca pels seus dissenys i la gran qualitat dels teixits.

Bates amb estil i pràctiques En aquest sentit, la confecció de bates per a mestres i nens és un dels actius que més destaca a l’empresa, i dins aquest marc, el cap de setmana del 28 i el 29 de maig va tenir lloc un esdeveniment en les instal·lacions de Dyneke, amb les portes obertes de l’empresa i la mostra dels seus productes per a l’escola. Cal destacar que Dyneke, pel que fa a

Experiència Amb més de 50 anys en el món del tèxtil, Dyneke és una empresa puntera

l’elaboració de bates per a professora, és la primera empresa estatal.

Així, en el mercat, dins del món de confecció de roba laboral, no és una de les empreses més grans, però sí de les punteres quant a estil i disseny de producte. Dyneke fa tot el procés d’elaboració, des del disseny fins a la confecció, donant feina a tallers de la comarca i incentivant indirectament l’ocupació tèxtil. Pel que fa al disseny, Dyneke s’inspira en les tendències europees, apostant també per les xarxes socials, per tal de copsar les opinions, amb una pàgina de Facebook amb més de 15.000 seguidores.

Cal destacar pel que fa a xifres, Dyneke produeix unes 160.00 peces l’any, de les quals, el 25%, 35.000 peces, són per al món de l’escola i actualment estan obrint mercat per França i Itàlia.

#ADESTIU

32

Juny2016

reportatge

El certamen aeronàutic omple el cel anoienc de tot tipus d’avionetes. MS

Els propers 11 i 12 de juny arriba la 24a edició de l’Aerosport Aquest any, els drons tornaran a agafar protagonisme en el cel anoienc, per segona edició consecutiva, sent una de les principals atraccions MARIA SAYAVERA Després que la 23a edició de l’Aeroposrt, celebrada el passat 2015, superés les seves expectatives de públic, pilots i expositors, amb milers de visitants que omplien el pàrquing de cotxes de bat a bat, edició en què la torre de control comptabilitzava més de 400 operacions a la pista d’aterratge i el recinte acollia un 25% més d’expositors, arriba un any més el certamen aeronàutic de la comarca per excel·lència, previst per al cap de setmana del 11 i 12 de juny.

Una de les atraccions de l’edició d’enguany serà la presència de drons, per segona vegada consecutiva, repetint experiència a l’Aerosport. L’afició pels drons creix i està desenvolupant un negoci amb grans perspectives de futur, sobretot per la diversitat d’aplicacions i usos a través dels quals aquestes naus es relacionen amb molts sectors diferents. Els simuladors de vols també són un plat estrella d’aquesta edició, per a aquelles persones que no s’acaben d’atrevir a volar i primer volen provar-ho amb els peus a terra.

Una cita per a professionals i aficionats El certamen aeronàutic ha estat sempre una cita per a professionals de l’aeronàutica, però també ho és cada cop més, per al públic

en general, amics i famílies que vulguin passar un dia diferent amb espectacle al cel i a terra. En aquest sentit, la fira, celebrada el segon cap de setmana de juny, tindrà entrada lliure i obrirà portes el dissabte 11 a les deu del matí i fins a les set de la tarda, mentre que diumenge 12 finalitzarà a les tres de la tarda.

Una vegada més, professionals de vol a motor, ultralleugers, vol a vela, motovelers, paramotor, helicòpters a més a més de les escoles de pilots, els aeroclubs, i empreses de complements i accessoris aeronàutics s’aplegaran a l’aeròdrom Igualada – Òdena el llarg de dos dies plens d’activitat aèria i contactes de negoci. En aquest certamen aeronàutic organitzat per Fira d’Igualada, s’hi donaran cita també diversos constructors amateurs i tots els que hi passin hi trobaran un mercat d’ocasió. Aerosport és un esdeveniment obert al públic, que fomenta els contactes entre professionals i aficionats de l’aeronàutica i dóna a conèixer, als no iniciats, un món de nous esports d’aventura. D’aquesta manera, la fira esdevé un punt de referència inequívoc d’un sector industrial creixent i és, alhora, una eina per a potenciar indústries alternatives, que dóna peu a la creació d’entitats relacionades

amb el món de l’esport aeri.

Així, durant tot un cap de setmana, Aerosport reuneix totes les modalitats de l’aviació esportiva i lleugera, amb l’atractiu afegit que el públic assistent pot participar activament en els diversos actes programats, entre ells l’onzena edició de la Trikerada, trobada de

Negoci El certamen també serveix per fomentar el negoci aeronàutic entre empreses del sector Cel i terra L’espectacle està garantit tant a l’aire com a peu pla Esport Ofereix també activitats esportives amb avions

Trikes.

L’Aerosport és, doncs, una bona elecció per passar un dia en família o amb amics, a l’aire lliure, amb la vista posada al cel i a la terra, amb espectacle i atraccions a tot arreu. Amb la vista posada al cel es podrà gaudir de l’espectacle d’avionetes, velers, ultralleugers, paramotors, autogirs… i enguany prendran pes les demostracions de vols de drons. En definitiva, un espectacle al cel que a tothom agrada de mirar, grans i petits. A més, l’atenció no només estarà al cel, també a terra, on es podran observar les naus, parlar amb els pilots, o pujar en un simulador de vol. I per als més atrevits, alguns expositors ofereixen l’opció de realitzar un vol.

Aquest certamen d’aeronàutica esportiva és un dels esdeveniments més ambiciosos i de més èxit que organitza Fira d’Igualada, juntament amb la col·laboració i el suport dels ajuntaments d’Igualada i Òdena, la DIBA i Aeroports de Catalunya.

Un gran nombre de públic visita cada any l’Aeròdrom anoienc. MS

#ADESTIU

Juny2016

33

entrevista

“Ens hem trobat que és més fàcil canviar de sonoritat que canviar de manera de fer cançons” MANEL CARLES PAUNÉ El quartet barceloní va llançar al mercat el seu nou disc “Jo Competeixo” fa cosa de dos mesos. És el quart. Si amb “Atletes, baixin de l’escenari” (Warner / Discmedi, 2013) el grup ja havia capgirat el seu estil, fent-ne víctima l’ukelele i apretant les guitarres; aquest cop ha sorprés amb sintetitzadors i efectes electrònics. Pura evolució. Manel va gravar aquest últim treball a Brooklyn (Nova York, EUA), Jake Aron n’ha estat el productor. El conjunt està oferint una àmplia gira pel País i alguns punts d’Espanya -amb diverses localitats exhaurides-, faran parada a Igualada, al festival Anòlia, el 21 de Juliol. Entrevistem a Martí Maymó, baixista de Manel.

Parlem d’aquest nou disc. Ens heu sorprès sobretot amb el tema sonoritat. Amb “Atletes baixin de l’escenari” vau apostar per un estil diferent al que ens teníeu acostumats. Ara hi torneu: sintetitzadors, bases electròniques... com heu arribat fins aquí?

Tampoc és que ho tinguem molt clar, és un assaig error constant. Nosaltres anem provant idees i coses que creiem que ens poden agradar per a les cançons i acabem trobant mecanismes que fan que els instruments sonin d’una manera determinada. El resultat: més capes de sintetitzadors, desapareixen els instruments acústics en excepció de la bateria i alguna guitarra.

La nostra manera de treballar és desenvolupar molt les cançons, anar provant. Suposo que en el fons som molt esclaus de la música que hem escoltat i els temps que corren, influències. És una evolució o un canvi? És una evolució. És un camí bastant natural després de passar pels altres discos. Sí que és cert que el primer i el segon anaven més de la mà, a més amb la característica de l’ukelele que li donava una sonoritat particular. Aquest últim compta amb bases electròniques, amb sintetitzadors. És una clara evolució del tercer disc.

Què ha passat amb els arranjaments de corda i vent a què ens teníeu acostumats?

Aquesta idea també hi era al tercer disc. Volíem sonar només nosaltres quatre amb els nostres instruments,

que tot el que sonés fóssim nosaltres.

En aquest treballem més amb bases electròniques, podríem dir. Tot i això, hem recuperat col·laboracions pel que fa als instruments de vent en un tema.

També ens heu sorprès amb temes més llargs de l’estàndard comercial. És per alguna raó en concret?

No ho sé exactament. La nostra voluntat és fer una cançó curta abans d’una de llarga: escoltar una cançó curta és més fàcil. Però en general, a l’hora de fer cançons, a l’hora d’escriure les lletres, necessitaríem un editor que ens digués: “No passa res si retalleu aquesta estrofa”. Ens costa fer-ho, i normalment ens acaben sortint llargues.

A vegades, crec que està justificat, la més llarga del dic “Jo Competeixo” (la cançó), ja juga el paper de ser una cançó llarga des del principi i no hi ha cap problema que ho sigui. Si les haguéssim fet més curtes no hauria passat res, però el que passa és que quan treballes amb lletres te n’enamores molt fàcilment i al final és molt difícil prescindir -ne. Però després també tenim cançons més curtes, que la gent

ens comenta que estaria bé que fossin més llargues. Quan passa això, quan la gent té ganes de més, és que has aconseguit una cosa bona. Ens movem per impressions i sensacions i les cançons ens surten així.

Aquest cop heu treballat amb productor. Per què?

Quan vam acabar de gravar l’anterior disc vam tenir converses poc definides sobre la idea de com fer el següent.

Una de les que sortia i semblava que els quatre hi estàvem bastant d’acord era de provar de treballar amb productor. Quan vam acabar la gira, vam posar-nos a buscar un productor. No volíem tancar-nos portes ni pensar que com que érem de Barcelona no podem anar a qualsevol lloc del món.

Vam començar a escoltar discos que ens agradaven, i mirar qui els havia produït, vam fer una llista de productors i vam començar a trucar portes.

Al final vam anar a parar amb en Jake Aron. Ell estava molt motivat, s’havia escoltat els altres CD’s i li agradaven.

Li vam enviar les cançons com les teníem en aquell moment i ell, a través

“

Sí que és cert que el primer i el segon discs anaven més de la mà, a més amb la característica de l’ukelele que li donava una sonoritat particular. Aquest últim compta amb bases electròniques, amb sintetitzadors. És una clara evolució del tercer disc.

“

La nostra manera de treballar és desenvolupar molt les cançons, anar provant.

Suposo que en el fons som molt esclaus de la música que hem escoltat i els temps que corren, influències.

34

#ADESTIU

“

de correu electrònic ens anava proposant idees, estava molt motivat.

En quines condicions vau gravar el disc?

Pel tema gravació, vam decidir anar als Estats Units. Vam pensar que seria una bona experiència, marxar de casa, concentrar-nos només en un tema. Vam creure que ens aniria molt bé. Vam acceptar les idees que tenia el productor de com i on fer-ho. Vam gravar coses al seu estudi, que era molt, molt petit però amb bon material. A part vam gravar bateries, baixos i guitarres a Dreamland. Va ser un lloc perfecte per fer-ho.

A vegades treballar amb algú que et digui com has de sonar o què has de fer et pot condicionar com a grup.

Us heu vist limitats pel productor?

En aquest sentit en Jake és molt obert.

Hi ha productors que són molt dictatorials, però en el nostre cas ell ja des del principi ens va dir que ell no era d’aquesta classe de productors, que ell venia a sumar-se a les nostres idees i la veritat és que el mes que vam estar treballant ell va ser un cinquè membre del grup i va anar molt bé. Fa tota la pinta que de cara a futurs discs repetirem la fórmula, no sé si amb ell, però treballar amb productor ens ha agradat molt.

Noteu la pressió del públic a l’hora de gravar el disc? És una pregunta típica, però en el vostre cas el públic estava molt pendent de quin seria el següent pas de Manel...

No la notem massa. Sempre hem tingut la sensació que el fet que la gent tingui expectatives i estigui pendent és bo. Hi ha molts grups que voldrien que quan treuen un disc hi hagués gent esperant a veure què passa. A la vegada tens un risc elevat de decebre, que no agradi, però acabem pensant que és absurd. Quan estàs fent cançons que sortiran al cap d’un any no pots saber el que la gent estarà disposada a escoltar un any després, hi ha moltes coses que canvien. A més a més, si estàs pendent d’això, t’acabes obsessionant. El nostre sistema és fàcil: si a nosaltres quatre ens agrada, segurament agradarà a algú, i ja està.

Anem a parlar del nom del disc: “Jo Competeixo”. M’ha sorprès, Manel ha tret un disc amb un nom curt!

Volíem sobretot que el nom del disc fos curt, sempre havíem posat noms llargs. Ens semblava potent. Abans posàvem noms -excepte el primer disc- que ens feien gràcia i no tenien res a veure amb el que era el disc. La idea era agafar quelcom que tingués a veure amb el disc i vam escollir “Jo competeixo”, l’últim tema del treball. És una bona síntesi del que s’hi explica.

BBVA i Maria Antonieta són alguns dels noms de les cançons del “Jo Competeixo”. Hi trobem referències a la realitat i sobretot a experiències viscudes, al passat.

Aquests dies, fent entrevistes és un tema que ha sortit bastant. Nosaltres, per explicar-ho citem una entrevista que van fer a Joan Miquel Oliver on ell explicava que el passat tenia més força.

Ho il·lustrava amb la lletra d’una cançó seva. La seva lletra, al principi estava en present: “Jo tinc una caseta de Hansel & Gretel”. Oliver es va adonar que

Juny2016

No hi ha hagut mai una reflexió que ens faci plantejar amb quin idioma hem de cantar. És natural que cantem en català. (...) Quan escrius, has de donar el millor de tu mateix i l’idioma que dominem és el català: és amb el que parlem, amb el que pensem... Els artistes catalans que canten en anglès, no crec que s’hagin parat a pensar massa per què ho fan.

si canviava el temps verbal i substituïa “Jo tinc” per “Jo tenia” tot guanyava molta força perquè hi apareixia nostàlgia i la idea del passat. Suposo que el passat és bonic i emocionat i per això l’explotem tant, és un bon recurs.

El tema lletres és un altre punt fort de Manel: significats ocults, ambigüitat...

Les lletres, les escriu principalment en Guillem (el cantant). Al final no deixen de ser tan diferents dels anteriors discos. Segurament la diferència amb els primers treballs és que abans fèiem temes més narratius i ara molt menys.

També suposo que en tenir cançons així al principi, la gent té la voluntat i vol entendre tot el que s’explica a la lletra, però hi ha lletres que no tenen més de si: que funcioni una paraula rere l’altra o que les paraules tinguin sentit en si mateixes. Ens hem trobat que és més fàcil canviar de sonoritat que canviar de manera de fer cançons. Una de les raons per sortir a fora era treballar amb algú que no entengués les lletres, perquè se centrés només en la música.

Sí que és cert que el productor tenia les lletres traduïdes, però no dominava l’idioma com per apreciar les frases.

Treballem gairebé fins a l’obsessió perquè tot quedi el màxim de bé possible, el Guillem treballa molt en les lletres i ens consulta als altres components què ens sembla.

Que un membre del grup escrigui les lletres, condiciona la resta en desenvolupar els temes musicalment?

Sí, condiciona bastant. Ens podem veure influenciats per la temàtica de la lletra, o l’aire que li vulgui donar el Guillem. Però no és quelcom massa estrany que un del grup sigui el màxim compositor. Tots tenim els nostres gustos a l’hora de tocar, i les nostres influències. Al cap i a la fi tots condicionem a l’hora de generar una cançó.

I l’idioma? No us heu plantejat mai altres llengües? A més aprofitant la

gravació en un país de parla anglesa.

No hi ha hagut mai una reflexió que ens faci plantejar amb quin idioma hem de cantar. És natural que cantem en català. Podem tenir converses tranquil·lament en anglès, entendre’l, parlar-lo però no tenim el domini suficient per escriure cançons. Quan escrius, has de donar el millor de tu mateix i l’idioma que dominem és el català: és amb el que parlem, amb el que pensem... Els artistes catalans que canten en anglès, no crec que s’hagin parat a pensar massa per què ho fan. Al final és una qüestió d’on pots caminar tranquil, es tracta d’una qüestió purament artística. És l’idioma que primer els ve al cap.

Creieu que l’anglès us obriria més portes? Sobretot a escala internacional, festivals, etcètera.

Podria ser al contrari. Podria ser que pel fet de cantar en una altra llengua mai haguessin interessat al públic de Catalunya... A més a més cal tenir en compte que el mercat anglès és molt gran. Hem tingut sort de poder sortir a tocar per Europa, fins i tot fer concerts als Estats Units i a Llatinoamèrica.

Això és perquè als organitzadors els va cridar l’atenció el fet que hi hagués un grup que funcionés, i funcionàvem i funcionem cantant en català.

Ha estat difícil transformar el disc en format de directe?

Crec que les meravelles que pots fer quan estàs gravant, com ara corregir notes, s’han d’aprofitar per obtenir un bon resultat. M’atreviria a dir que un 90% dels grups actualment ho utilitzen. Ara, això no ha de ser una limitació pel nostre directe. Mai hem deixat de fer alguna cosa pensant que després no ho podríem fer en concert. Estem aconseguint que el directe sigui bastant fidel al CD. En les cançons amb poca guitarra i molt sintetitzador ha estat més difícil adaptar-les. No tenim un alt nivell de piano, no som teclistes, llavors les atmosferes sintètiques les

hem substituït per atmosferes de guitarra. Tampoc ens obsessionem perquè soni idèntic. Estem molt contents de com està quedant el disc al directe, hem fet quatre concerts, la gent està responent bé. Tinc la sensació que estem tocant bé.

Ja a les portes dels deu anys com a grup, us ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí? Us suporteu els uns als altres al cap de tant temps? (riu) Bé, suposo que ens entenem treballant, al final... crec que som bastant amics. Segurament al llarg de l’any són les persones que més veig. Per a nosaltres han passat molt de pressa, aquests anys, no s’han fet pesats. També és veritat que quan treballes a qualsevol lloc i a qualsevol nivell hi ha moments tensos, friccions, però és normal i forma part de la nostra manera de fer.

Què t’emportes d’aquests anys?

Jo personalment em sento súper afortunat. El hobby que era tocar, pensar cançons, gravar maquetes i fer concerts un dia es va convertir en la meva feina. Em sento molt feliç i ho valorem molt perquè en el fons és quelcom molt vulnerable, que es pot acabar en qualsevol moment per mil raons i val molt la pena aprofitar-ho.

Tornarà el Pop-folk a Manel?

Pot ser que sí. Mai hem renegat del que hem fet.

Toqueu al Festival Anòlia aquest Juliol. Què n’espereu del concert?

Amb ganes! No és el primer cop que venim a Igualada ni a l’Anòlia. Amb Igualada ens passa una cosa estranya, dels nostres dos tècnics de so un va néixer igualada i l’altre hi viu. Sempre comentem amb ells “A veure quan toquem a Igualada”. Esperem que funcioni tan bé, o millor que com va anar amb l’altre disc. El tipus de concert per a nosaltres és molt còmode: aire lliure, estiu, i per què no dir-ho, hi ha una mica d’alcohol que fa que la gent estigui més contenta. A Igualada ens agrada repetir.

Juny2016

#ADESTIU

35

#ADESTIU

36

Juny2016

agenda

Juny Igualada

FESTES BARRI DEL SANT CRIST Enguany fa 21 anys que se celebren.

Cal destacar la sardinada, la cercavila, el ball de nit, la Green Run (cursa de 5 km), la ballada de sardanes a càrrec de la cobla La Principal de Cassà de la Selva i els Falcons de Capellades.

Del 3 al 5 de juny www.igualada.cat

Igualada

UNII, GIRA EUROPEA És una cantant i compositora de música electrònica (ambient, el pop d’avantguarda) del Japó. La seva veu, suau però potent, es barreja amb el so electrònic i ens convida a entrar al seu món artístic.

4 de juny www.igualada.cat

Vilanova del Camí

VIU LA TAPA La festa Viu la tapa les aplegarà al voltant del Parc Fluvial on els visitants podran passar una bona estona al mateix temps que degusten les elaboracions que prepararan les entitats participants.

4 de juny www.vilanovadelcami.cat

Masquefa

FESTA DE L’ESPORT IX Cursa Popular de Masquefa (2,2 quilòmetres) i XVII Cursa Popular de Can Parellada (5,6 quilòmetres).

5 de juny www.masquefa.cat

Igualada

VICENÇ LOZANO. LA MÀFIA: EL PODER A L’OMBRA Una visió de la Màfia crua i real a partir de la seva experiència professional com a espectador privilegiat de macro judicis i processos als grans “capos” de la Màfia siciliana. Un recorregut per Corleone (el mític poble de El Padri-

El Bruc FESTA DEL TIMBALER Durant el cap de setmana el poble es trasllada fins al 6 de juny del 1808 per recrear la batalla del Bruc de la Guerra del Francès, una de les gestes que omple d’orgull la història del Bruc i el seu entorn, amb la llegenda del timbaler. A banda de representacions teatrals i espais divulgatius de l’efemèride, recorrent els carrers de poble també es podrà veure un mercat de l’època, amb espais d’animals, la fira de cervesa artesanal, un taller d’olis i ratafies i activitats infantils ambientades en els inicis del segle XIX. També es faran representacions teatrals, tallers i activitats culturals i visites a l’església de Santa Maria i al Museu de Muntanya i l’escalada de Montserrat. El diumenge, després de l’ofrena floral al monument del Timbaler (10 h), començarà la representació de la batalla del Bruc, amb l’emboscada del sometent i tots els fets que va desencadenar. En aquesta ocasió es lliurarà el Premi Timbaler d’Honor a la Fundació Pasqual Maragall per la seva lluita contra l’Alzheimer i els seus efectes.

Durant el diumenge també es podrà tastar porc rostit i al llarg del matí es farà la molta de les olives al Molí de Can Domènech.

4 i 5 de juny www.bruc.cat

Bellprat VILA DEL LLIBRE Bellprat, una de les localitats més petites de l’Anoia, envoltada d’un extens entorn natural, quedarà novament submergida per la passió per les lletres amb la Vila del llibre que organitzen els Amics de Bellprat. Els carrerons de pedra d’aquest nucli històric de la comarca quedaran plens de parades amb novetats editorials, venda de llibres d’ocasió i espais d’intercanvi. Però a més a més la Vila del llibre vol arribar fins a l’essència i proposa presentacions literàries, conferències, tallers i debats durant tot el cap de setmana, a més d’espectacles musicals i teatrals; tot repartit en sis espais diferents del poble. Comptarà per exemple amb la participació de molts autors locals, el duet Santi Vidal i Marina Llansana amb la seva proposta de “Constitució per a Catalunya”, la lingüista Carme Junyent amb “Escoles a la frontera”, Màrius Serra amb “Res no es perfecte a Hawaii” o l’’“Strappo” de Martí Gironell. Aquesta novena edició acollirà la inauguració oficial de la Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya i a partir del setembre el carrer Major de Cervera es transformarà en una Vila del llibre inspirant-se en el que fa Bellprat.

4 i 5 de juny www.amicsdebellprat.cat

Juny2016

#ADESTIU

37

#ADESTIU

38

Juny2016

Al juny, la falç al puny

Postres i Pastissos.

Del 10 al 12 de juny www.igualada.cat

no) i el descobriment que la realitat supera la ficció.

6 de juny www.igualada.cat

Igualada

Argençola

IGUALADA BING BANG Protons Percussió fa 10 anys que va néixer i han organitzat la Igualada Big Bang 2016, que aplegarà grups d’arreu de Catalunya que ens delectaran amb una cercavila pel centre de la ciutat 11 de juny www.igualada.cat

FIRA DE LES ESPÈCIES Enguany, la sisena edició de la Fira de les Espècies tindrà com a tema central, el ginebró. Amb activitats durant tot el dissabte, entre les quals hi haurà el mercat, exposicions, mostres, xerrades, concursos...

11 de juny www.argençola.cat

Òdena

AEROSPORT Arriba la 24a edició de la fira de l’aeronàutica, amb novetats com una mostra de drons, a més de les tradicionals acrobàcies de les avionetes, tot a l’aeròdrom Igualada-Òdena.

11 i 12 de juny www.firaigualada.org

Igualada

FESTES BARRI MONTSERRAT Enguany ja fa 60 anys que se celebren aquestes festes. III Concurs “Mostra el teu Talent”, el tradicional Campionat d’Escacs de partides ràpides, el sopar al carrer i ball per al jovent i per a tothom. Cal destacar el I Concurs de

Igualada

Calaf DESFOLCA’T El Desfolca’t, el festival de música tradicional i popular de Calaf, celebra el seu 25è aniversari i ho fa amb un cartell molt especial. El divendres 17 de juny actuaran al Casal de Calaf Albert Pla&Diego Cortés i el grup basc Korrontzi. L’endemà dissabte se celebrarà una trobada de puntaires i es durà a terme un taller d’acordió “24 rumbes per a diatònic” a càrrec de Carles Belda.

A la tarda, animació infantil amb La tresca i la verdesca i una trobada de colles de bastoners i l’actuació de Jaume Arnella. Després del sopar popular començarà el 25è Festival de Música Tradicional i Popular, que comptarà amb les actuacions de: Cobla Catalana dels Sons Essencials (Espectacle inaugural DesFOLCa’t 25 anys), El Pont d’Arcalís (Catalunya), Betzuca (Catalunya), Joan Garriga & Madjid Fahem (Catalunya), Pànic (Catalunya), Polekeleke (Euskadi) , Amsterdam Klezmer Band (Holanda, Dead Bronco (País Basc), Polekeleke (País Basc) i Aspencat (País Valencià) Del 15 al 18 de juny www.desfolcat.cat

88è APLEC DE LA SARDANA Arriba una nova edició de l’aplec, amb les cobles Ciutat de Girona, Maricel i Ciutat de Terrassa i més de quaranta sardanes, una trobada de col·leccionistes de plaques de cava, el concurs de colles improvisades...

12 de juny www.igualada.cat

Masquefa

MASQUEFA SONA BÉ De Beethoven a les bandes sonores d’Indiana Jones o Pirates del Carib.

Aquesta és la proposta que porta la Simfónica Tekhné, una formació orquestral de recent creació que aglutina.

12 de juny www.masquefa.cat

Juliol

Ara, cada mes, tens una cita amb l’AnoiaDiari en paper

Europea n Balloon Festival

* www.anoiadiari.cat

* La teva publicitat, amb nosaltres publicitat@anoiadiari.cat · Tel. 608 463 829

El diari líder a l’Anoia, amb més d’un milió de visites el 2015

Juny2016

#ADESTIU

39

#ADESTIU

40

Igualada

La Torre de Claramunt

KANELAND SCHOOL MADRIGAL CHOIR Concert solidari amb Càritas Igualada.

El cor està format per un grup de cantors seleccionats d’entre els millors del Cor principal de l’Institut. El col·legi és a Maple Park, un dels suburbis oest de Chicago.

13 de juny www.igualada.cat

FESTA MAJOR Arriba l’estiu i amb ell la Festa Major de La Torre de Claramunt, amb activitats per a tots els públics. Tradició, festa, bona taula, balls... tot això i molt més!

Del 23 al 26 de juny www.latorredeclaramunt.cat

Sant Pere Sallavinera

FESTA MAJOR DE LA FORTESA El nucli de la Fortesa de Sant Pere Sallavinera celebra la seva festa major després de la revetlla de Sant Joan.

24 de juny www.sallavinera.cat

Masquefa

SETMANA DE L’ENERGIA Coincidint amb la Setmana Europea de l’Energia Sostenible es durà a terme a Masquefa una campanya de conscienciació que pretén sensibilitzar la societat en relació a l’estalvi i l’eficiència energètica.

Del 13 al 17 de juny www.igualada.cat

Hostalets de Pierola

CURS D’ANGLÈS A LA PISCINA Curs gratuït de conversa en anglès a la piscina municipal d’Hostalets de Pierola, que s’iniciarà el 28 de juny i tindrà lloc totes les tardes dels dimarts del mes de juliol. A partir de 15 anys.

28 de juny www.elshostaletsdepierola.cat

Piera

RUTA DELS MÚSICS Actuacions de músics pierencs, repartits per diferents indrets del barri antic, en una ambientació suggerent d’espelmes i teieres.

17 de juny www.viladepiera.cat

Igualada

EXILI IGUALADÍ A MÈXIC La darrera conferència del curs, a càrrec d’Antoni Dalmau, parlarà de l’exili igualadí a Mèxic del 1939. Un últim capítol ara que el temps ho difumina.

20 de juny www.igualada.cat

Igualada

FLAMA DEL CANIGÓ Arribada de la Flama que ha estat portada en relleus fins a Igualada des de la Pica del Canigó per atletes i escolars igualadins, els quals seran rebuts per les autoritats locals i pels ciutadans d’Igualada. A la plaça de l’Ajuntament es farà l’encessa del paveter i els representants de cada municipi de la comarca recolliran la flama per a portar-la als seus pobles.

23 de juny www.igualada.cat

Juny2016

Igualada ESTIVAL DE JAZZ Quarta edició ja de l’Estival de Jazz, que per segon any consecutiu s’alia amb el Vadefoodies. Aquesta edició l’organització s’ha empescat novetats, com per exemple la sessió de Ioga Jazz amb el músic Xavier Grau o la sessió d’Spinning Jazz, en què un trio de la cooperativa Musicop de Mataró presenten Pedal Groove, en un concert pensat expressament per una sessió d’spinning que tindrà lloc a la Plaça de Cal Font el dissabte 11 de juny a la tarda.

La cirereta de l’Estival de Jazz és la Carta Blanca. El certamen igualadí ofereix des del primer any la possibilitat a un músic de crear el projecte que ell vulgui i convertir-lo en un disc. Enguany, el protagonista serà Txema Riera.

La Carta Blanca ha tingut molt bona rebuda en el sector del jazz: el disc ‘Pandora’, de la primera Carta Blanca a Ramon Prats, va rebre el premi a millor disc de l’any 2014 i millor formació als premis anuals de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya. I ‘Epokhé,’ el disc de la segona carta blanca a Dani Comas, va quedar finalista a millor disc de l’any 2015.

Aquest any veurem què passa amb el tercer disc, ‘Kraken’, de la Carta Blanca de l’any passat a Toni Vaquer. Aquests resultants certifiquen que el projecte de La Carta Blanca és una bona proposta i ajuda a impulsar les noves fornades del jazz català.

L’Estival és una plataforma per a les joves promeses del jazz actual i a les propostes més innovadores i més arriscades. Amb el certamen, s’acosta el jazz a nous públics. El jazz, un estil de música sovint associat a una minoria converteix durant 15 dies a Igualada en una capital musical.

Del 9 al 22 de juny www.estivaldejazz.cat

Pl. de la Creu, 9 IGUALADA 938055514

La Llacuna

TASQUES AL POBLAT ÍBER El mes de juny comencen les tasques al camp de treball del poblat Íber de La Llacuna. Es realitzaran diverses tasques arqueològiques emmarcades en un projecte d’investigació i recuperació que el municipi fa temps que ha iniciat: excavacions, neteja de l’entorn immediat als jaciments, interpretació dels objectes del poblat, etc.

30 de juny www.igualada.cat

Igualada

ÒPERA SECRETA Espectacle amb el repertori líric: Casta Diva, Nessum dorma, O bambino caro, etc.... a càrrec de la Companyia Enfoc Musical, amb el tenor Joan Martínez Colás i la soprano Laia Camps Farrés.

Amb la col·laboració de la Coral de Santa Maria d’Igualada. A les cinc de la tarda, hi haurà el taller per a preparar el repertori amb tothom qui hi vulgui participar.

30 de juny www.igualada.cat

Maig2016 Juny2016

#ADFIRANOIA #ADESTIU

45 41

#ADESTIU

42

Juny2016

Al juliol, ni cuca ni cargol

Juliol Masquefa

NIT DE L’ESPORT Acte en reconeixement a la tasca i els mèrits dels clubs i esportistes de Masquefa. Hi haurà el tradicional sopar popular i l’actuació d’un humorista.

1 de juliol www.masquefa.cat

Piera

MÚSICA EN VIU Els divendres del mes de juliol esdevenen nits musicals a Piera, una activitat que organitza la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Piera per a obsequiar el públic amb diferents estils musicals que arriben de la mà de grups reconeguts i de gran nivell.

Tots els divendres de juliol www.viladepiera.cat

Igualada

XIV TROBADA DE GEGANTS L’acte s’iniciarà amb una plantada a la Pl. Pius XII amb la presència de 8 colles convidades, i tot seguit, es farà una cercavila pel centre de la ciutat. Podeu trobar més informació al facebook Geganters del Bisbalet d’Igualada.

2 de juliol www.igualadaw.cat

Òdena

SETMANA DE L’ESPORT Un any més se celebra la setmana esportiva odenenca, amb activitats per a totes les edats i gustos, jornades de participació dels clubs esportius odenencs i competicions dels esports del municipi.

Del 4 al 10 de juliol www.odena.cat

Masquefa

KSJ: CAP DE SETMANA JOVE El cap de setmana jove és una festivitat adreçada i organitzada per a joves de Masquefa, en la qual s’organitzen

Igualada ANÒLIA El festival arrencarà el 9 de juliol, amb el punt final a l’European Balloon Festival, el Night Glow. Els seus protagonistes seran la mítica Companyia Elèctrica Dharma, que tancarà la seva gira de quaranta anys actuant amb Comediants. Tot seguit arribarà el torn de l’Anòlia a la Fàbrica, la proposta enfocada a promocionar artistes locals d’Igualada i l’Anoia que es tornarà a celebrar al pati de la Igualadina Cotonera. Hi actuaran: Enric Verdaguer, Quico Tretze acompanyat d’Obeses i, per acabar, Red Pèrill amb El niño de la hipoteca. La setmana següent serà el moment de rebre els caps de cartell a l’Anòlia a la Sala. Obriran els Manel, que el dijous, 21 de juliol, presentaran el seu últim disc Jo competeixo. L’endemà, dia 22, torn per El petit de Cal Eril i Albert Pla i, per acabar, dissabte dia 23, tancaran Animal i Oques Grasses. Hi haurà, finalment, propostes per arribar a altres públics. La primera nit, el 8 de juliol, es projectarà al Parc de l’Estació Vella La Bohème de Giacomo Puccini, formant part també de la programació, per segon any consecutiu, del Liceu a la Fresca. I la cloenda serà novament una proposta per al públic familiar, amb The Pinker Tones a l’Anòlia Kids.

Del 8 al 24 de juliol www.igualada.cat

Igualada VADEFOODIES La irrupció del primer festival de tendències gastronòmiques organitzat per l’associació gastronòmica VadeFoodies va fer fortuna l’any passat a Igualada. Es va presentar amb la voluntat de promoure l’activitat gastronòmica i difondre les diverses opcions i tendències alimentàries, des del veganisme fins a la paleodieta passant per les novetats vinícoles o el moviment del foodporn. Després de l’èxit de l’any passat el festival repeteix amb conferències, debats i tallers, i en aquesta ocasió tornarà a comptar amb un extens espai lúdic, ple de parades gastronòmiques i mostres de les diverses tendències exposades al festival, on els restauradors locals podran exhibir les seves propostes. Un gran espai ideal per a aquelles persones amb sensibilitat per al gaudi del menjar i conscienciades de la importància alimentària.

1 i 2 de juliol www.vadefoodies.cat

Juny2016

#ADESTIU

43

#ADESTIU

44

activitats musicals, artístiques, culturals i d’oci alternatiu en horaris diürns i nocturns.

Del 8 al 10 de juliol www.masquefa.cat

Els Prats de Rei

SOPAR ROMÀ L’Agrupació Cultural i Recreativa de la Sigarra, amb 140 socis que col·laboren amb l’entitat, organitza un any més el Sopar Romà.

9 de juliol www.pratsderei.cat

Carme

FESTA MAJOR Teatre, activitats infantils, trobades familiars, pregó, concert per a joves i grans, una capbussada a la piscina, ballades de sardanes, dinar popular, una beguda a la fresca, ball de gala, ofici de Festa Major, un tiquet al tren de la bruixa, exposició, futbol, ballada de ballets... i tot allò que et vingui de gust.

Del 10 al 16 de juliol www.carme.cat

Jorba

FESTA MAJOR Una de les festes majors més conegudes de la comarca i de les primeres abans de l’inici de les vacances d’estiu.

Havaneres, fires, discomòbil, campionats, activitats infantils... tot això i molt més a la festa major de Jorba.

Del 21 al 25 de juliol www.jorba.cat

Igualada

FESTES DEL BARRI DE XAUXA Els veïns del Barri de Xauxa recuperen les seves festes aquest any 2016. Enguany hi haurà jocs infantils, vermut, sopar popular, ball i el tradicional concert Rock’n’Troll.

Del 22 al 24 de juliol www.barridexauxa.cat

Sant Pere Sallavinera

SARDINADA POPULAR Sardinada a la plaça Major del poble.

30 de juliol www.sallavinera.cat

Juny016

Sant Martí de Tous FESTIVAL DE LLEGENDES Les llegendes de Catalunya han fet de Tous casa seva almenys dues nits cada any, a principis d’estiu. La vila anoienca, amb la seva estètica, acompanya una atmosfera màgica pensada sobretot per als petits però també per altres públics.

Fa set anys que ‘Tous és llegenda’, el nom inicial que es va donar a aquest festival. L’ esdeveniment reuneix durant a Sant Martí de Tous unes 4.000 persones i l’activitat principal és l’Apagada de Misteri que cada any aplega més d’un miler d’assistents als peus del castell. El poble apaga l’enllumenat públic, durant la nit del dissabte i il·lumina tot el nucli antic amb més de 6.000 espelmes que marquen un recorregut de llegendes misterioses. Un recorregut que aquest any rematarà amb la llegenda definitiva -que es llegeix cada any- l’actor Jordi Martínez, una estampa prou coneguda de la nostra televisió i que hem vist darrerament a ‘Kubala, Moreno i Manchón’.

2 i 3 de juliol www.festivaldellegendesdecatalunya.cat

Sant Pere Sallavinera NITS MUSICALS A Sant Pere Sallavinera, a l’extrem nord de la comarca, cal esperar a dues de les nits més curtes de l’any i on el fred dóna una treva per viure dues jornades de primer nivell musical. Des de 1993 les Nits Culturals a la plaça de Sant Pere Sallavinera, amb un breu parèntesi, són una cita obligada per al públic anoienc interessat en la música.

En el decurs dels anys han participat solistes i grups de reconegut prestigi com Comediants, l’Orquestra Acadèmica de València, l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, de Granollers o de Cervera, el violoncestista Lluís Claret, interpretant obres tan significatives com la ‘Schubertiada’, ‘La Petita Flauta Màgica’ i especials dedicats a l’òpera, a la percussió, concerts infantils, danses i ritmes africans o especials dedicats a Federico García Lorca, entre d’altres. Vetllades musicals de gran volada per un petit poble que té en el seu entorn esquerp però bell un escenari excepcional per a concerts que atreuen el públic més exigent. Enguany hi actuaran: la pianista Alba Ventura, que oferirà un homenatge a Enric Granados; Monsieur Croche amb l’espectacle infantil produït per la comanyia del príncep Torilau “Els somnis del compositor Claude Debussy; i l’adaptació de “Il barbiere di Siviglia” a càrrec de Vila Incanto.

1 i 2 de juliol www.nitsculturals.cat

46

#ADESTIU

Juny2016

A l’agost, vi i most

La Pobla de Claramunt ANOIA FOLK L’Anoia Folk, el festival de música tradicional que se celebra el segon dissabte de juliol a la Pobla de Claramunt, arriba enguany a la seva 21a edició. Organitzat per l’Associació Cultural la Llobreia, el festival va néixer amb la voluntat de donar a conèixer, fomentar i divulgar la música d’arrel tradicional de la comarca i dels Països Catalans, a la vegada que es promociona el Castell de Claramunt, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Així, paral·lelament a l’oferta musical, l’emblemàtic i acollidor entorn del castell és un atractiu més per pujar-hi (es pot fer a peu -recomenable- o en bus) i gaudir d’una bona vetllada a la fresca.

Durant aquests anys han actual al cstell músics com Pau Riba, Les Violines, El Pont d’Arcalís, La Carrau, Cris Juanico, Blaumut, Marsupialis, Pep López, Los Stompers, Joana Serrat, Quart Primera, Halldor Mar, etc.

Un altre element important dins de la festa és el singular Concurs de Sonadors d’Ampolles d’Anís 16 de juliol www.anoiafolk.blogspot.com

Agost Argençola

FESTA MAJOR De l’11 al 13 d’agost www.argençola.cat

El Bruc

FESTA MAJOR 12 d’agost www.bruc.cat

Bellprat

FESTA MAJOR Del 12 al 15 d’agost www.bellprat.cat

Capellades

Igualada EUROPEAN BALLOON FESTIVAL Després de vint anys, el Festival Europeu de Globus Aerostàtics s’ha convertit en una referència per al sector i en una important oferta d’oci a Catalunya durant la primera quinzena de juliol. L’EBF tornarà a comptar amb la participació de prop de quaranta pilots d’arreu del món que tenyiran de colors el cel de la comarca al compàs de l’inconfusible so dels cremadors. El programa preveu set vols de competició entre dijous i diumenge, amb sortida des del camp de vol de l’Avinguda de Catalunya, un espai que es complementa amb una fira aeronàutica i diverses activitats infantils. En la vessant competitiva, la potent base de pilots anoiencs acostuma a jugar un paper destacat. Un altre dels focus d’interès és el dissabte a la nit, amb l’espectacle pirotècnic Night Glow que aquest any enllaçarà amb el concert de la Companyia Elèctrica Dharma actuant amb Comediants, inclòs al festival Anòlia. Paral·lelament, el festival es traslladarà arreu de la ciutat amb activitats culturals dins dels iglús de vent en diversos espais d’Igualada, com l’Escorxador, la basílica de Santa Maria o la plaça de l’Ajuntament.

Del 6 al 10 de juliol www.ebf.cat

FESTA MAJOR En escaiença de la Mare de Déu Assumpta, patrona de la Vila de Capellades, des del segle X se celebra la Festa Major per aquestes dates.

Del 15 al 17 d’agost www.capellades.cat

Sant Martí Sesgueioles FESTA MAJOR 15 d’agost www.sesgueioles.cat

Veciana

FESTA MAJOR La festa major començarà amb una sardinada popular i una obra de teatre el divendres, i seguirà dissabte i diumenge amb actes per a totes les edats.

Del 19 al 21 d’agost www.veciana.cat

Igualada

FESTA MAJOR Del 22 al 29 d’agost www.igualada.cat

#ADESTIU

Juny2016

47

pàgines especials

L’èxit de Mary Kay i la venda directa, un sector a l’alça

Rosa Maria López (Empresària Sènior)

Soraya Muñoz (Empresària Sènior)

Glòria Lopera (Empresària Executiva)

L’Àrea Jiménez segueix celebrant èxits Olga Jiménez, Empresària Nacional de Mary Kay

Permetre al client que provi el producte abans de comprar. És la venda directa, un sector que mou al món uns 100.000 milions d’euros. Tant és així, que les notícies de migdia de la 1 se’n van fer ressò el passat 23 de maig, ja que Espanya és el 5è mercat europeu a poc a poc va incrementant les xifres.

Per descomptat, Mary Kay va estar present a la notícia.

Les Consultores de Bellesa Independents de Mary Kay ofereixen classes de cura de la pell i automaquillatge gratuïtes. Les classes es concerten en l’horari més convenient per als clients, sempre prèvia cita, i poden ser individuals o en grup. Els clients reben assessorament personalitzat sobre com cuidar-se la pell tenint en compte les seves necessitats. El producte es prova abans de comprar i és

el mateix client qui se l’aplica, ja que la Consultora vol assegurar-se que sabrà com realitzar la seva rutina de cura de la pell o maquillatge quan ella no hi sigui. Totes les classes són sense compromís de compra i les poden rebre homes i dones de totes les edats.

Altres serveis d’assessorament són: cura corporal, fragàncies, sessions per a núvies i convidades o maquillatge de tendència.

Alguns dels avantatges d’adquirir productes Mary Kay són el servei personalitzat gratuït, la garantia del 100% de satisfacció (es pot tornar o canviar el producte fins i tot després d’obert si el client no està totalment satisfet) i un preu competitiu.

Mary Kay forma part de l’associació espanyola de venda directa, que vetlla per les bones pràctiques del sector.

Com ja és força conegut, Olga Jiménez lidera la primera Àrea Nacional catalana de Mary Kay Cosmetics, ella és Empresària Nacional Independent i segueix desenvolupant la seva tasca com a Consultora de Bellesa. La força de vendes que integra l’Àrea està a punt d’aconseguir un rècord en vendes que només 10 àrees han aconseguit en el seu primer any en els 53 anys de trajectòria de la companyia. Per a l’Olga això significa dues coses: clientes molt satisfetes i consultores de bellesa i Empresàries de vendes que estan aconseguint una gran qualitat de vida per a elles i les seves famílies “El model de negoci de Mary Kay es basa en un horari flexible, que permet a les dones mantenir les seves prioritats en ordre i, a la vegada, desenvolupar una carrera professional il·limitada” –Ens explica Olga Jiménez-.

El passat 24 de maig es va celebrar una trobada de gairebé mil integrants de l’Àrea Jiménez al teatre La Passió d’Esparreguera. Un dels moments més emotius es va viure al final de l’acte, quan es va fer entrega de 3 nous cotxe Mini by Mary Kay que van aparèixer per sorpresa darrera l’escenari. Van ser les famílies (marits i fills) les que van fer entrega de les claus dels cotxes a les Empresàries guanyadores “És fantàstic poder guiar les persones a l’èxit i celebrar-ho amb elles i les seves famílies” –Comenta l’Olga-.

El programa per guanyar l’ús del cotxe rosa és un dels més coneguts de la companyia que, tal com deia Mary Kay Ash, constitueix un trofeu sobre rodes. Reconeixement, motivació i un programa d’incentius magnífic que ha fet de Mary Kay una companyia considerada en diverses ocasions entre les 10 millors oportunitats per a la dona i, actualment, també per a l’home.

Si desitges concertar dia i hora per a una classe de cura de la pell o maquillatge gratuïta -individual o en grup- o rebre informació sobre l’oportunitat de negoci Mary Kay, contacta amb la teva consultora o, si no la tinguessis, amb l’Empresària Nacional Olga Jiménez al 630670239 o a olgajimenezmk@gmail.com

Audi A1 1.0 TFSI Adrenalin 95CV

Audi A1 1.6 TDI Ambition 105CV

PVP: 20.989€ - Oferta: 15.200€

PVP: 24.249 - Oferta: 17.140€

Audi A4 2.0 TDI Sport Edition 150CV.

Audi A4 Avant 2.0 TDI sport edition 150CV

PVP: 45.598€ - Oferta: 31.800€

Audi A3 Sedan 1.6 TDI Attracted 110CV

PVP: 27.594€ - Oferta: 21.600€

-Audi A3 Sportback 1.6 TDI Attracted 110CV

PVP: 27.796€ - Oferta: 19.200€

PVP: 48.798€ - Oferta: 38.730€

volkswagen Polo 1.4 TDI Advance BMT 75CV Ocasió

Volkswagen Golf 1.6TDI CR BMT Sport 105CV Ocasió

Volkswagen Golf Variant 1.6 TDI Business & Navi BMT 105CV Ocasió

Volkswagen Passat 2.0 TDI Edition BMT 150CV Ocasió

Volkswagen CC 2.0 TDI BMT DSG 150CV Ocasió

Volkswagen Golf 1.6TDI CR BMT Business 105CV Ocasió

Volkswagen Caddy 2.0 TDI Trendline SCR 102CV Ocasió

Volkswagen Caravelle 2.0 TDI Premium Corto BMT 8 Places 114CV Ocasió

PVP: 18.630€ - Oferta: 12.500€

PVP: 41.916€ - Oferta: 30.000€

PVP: 26.330€ - Oferta: 18.930€

PVP: 25.280€ - Oferta: 16.130€

PVP: 24.970€ - Oferta: 16.530€

PVP: 24.345€ - Oferta: 20.830€

PVP: 32.730€ - Oferta: 22.930€

PVP: 40.196€ - Oferta: 34.980€