Anoiadiari Juliol 2017 by AnoiaDiari

ANÒLIA IGUALADA

FESTA MAJOR CARME

EBF’17 IGUALADA

FESTA MAJOR MASQUEFA

ANOIA FOLK LA POBLA

Juliol 2017 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT

El cinema a l’Anoia, una pel·lícula de suspens

L’Ateneu Igualadí agafa el 100% de la gestió del nou cinema, després de trencar amb Giralt Grup. El cinema Mont-Àgora de Montbui es manté, mentre el de Tous veu perillar la seva continuïtat

L’Anòlia: un festival, diversos models

Els globus, un negoci que torna a enlairar-se

L’atractiu turístic de l’Anoia es ven a fora

Al llarg de la seva història el festival ha seguit diversos models d’organització i gestió

Darrera l’espectacle, el món dels globus genera un negoci que també ha patit la crisi

El senderisme i els pobles amb encant, apostes de la comarca per atraure turistes

La campanya pel Referèndum passarà per l’Anoia

Juliol 2017

El tema del mes El cinema a l’Anoia, en crisi

El nou cinema igualadí, especialment ara en època estival, no té l’assistència de públic desitjada pels seus promotors AD

Els cinemes de l’Anoia lluiten per no ennuegar-se amb crispetes Les dificultats estructurals del sector i la competència amenacen la sala amb més tradició, la del cinema del Casal de Tous. L’Ateneu agafa les regnes de la seva sala davant la crisi

FRANCESC VILAPRINYÓ

Els cinemes que tant va anhelar la comarca després que es tanqués el Kursal el gener del 2014 continuen portant de cap als cinèfils i als gestors de les sales una vegada s’han recuperat. L’oferta de quatre – només quatre- sales de cinema que hi ha a la comarca no genera una afluència massiva de públic. La comparativa és més xocant en relació amb capitals de comarca ‘bessones’ com Vilafranca o, sobretot, Vic. Les expectatives que hi havia en el cas d’Igualada, quan es va obrir el cinema de l’Ateneu a finals del 2016, eren superiors a les xifres d’espectadors que

hi han fet cap les darreres setmanes. Uns números que cal relativitzar perquè totes les sales veuen caure l’afluència amb l’arribada de l’estiu, però que segueixen sent molt discrets. La inversió d’un quart de milió d’euros que van fer l’Ajuntament i la Diputació per adequar l’espai del que era l’Auditori de l’Ateneu, amb unes obres enllestides en tres mesos, va completar una sala que es va inaugurar per la porta gran, amb la presència de Carles Puigdemont, president de la Generalitat. Uns dies després, el cinema d’estrena tornava amb ‘Star Wars: Rogue One’. Per començar aquesta nova etapa, l’Ateneu triava Giralt Grup com a soci en la gestió, una empresa dedicada a

la programació de sales. L’Ateneu ha donat un cop de timó aquest mes de juliol i passarà a gestionar íntegrament la sala de cinema que es va construir l’any passat, ja sense els programadors barcelonins. La presidenta de l’entitat ateneista confia que amb aquest gir “podrem fer un producte més ajustat per al públic d’Igualada, tenir més control de la programació i adaptar el número de sessions que es fan cada setmana a la demanda que hi ha els mesos d’estiu”. Continuïtat assegurada Claret assegura la viabilitat del cinema i que assumeixen els sous dels treballadors de la

Balanç Després de mig any de funcionament, l’afluència a l’Ateneu ha caigut, en part perquè els mesos d’estiu acostumen a ser més fluixos per al sector

Oferta diferenciada Mentre que MontÀgora fa una aposta inequívocament comercial, Tous ha apostat pel cinema d’autor i l’Ateneu cerca el seu camí

sala. En total, el manteniment de la plantilla i l’equip actual costa uns 3.000 euros mensuals. En el cas del cost de les pel·lícules “si les entrades costen sis euros, la meitat van a la distribuïdora, l’altre 50% per a nosaltres”. Xifres, amb les quals és difícil fer negoci, “però és que no és el nostre objectiu guanyar diners, sinó mantenir el cinema viu a Igualada”. La qüestió és si les tres propostes de cinema a l’Anoia no s’estan “canibalitzant”. El gener, Pere Mas, alma mater del cinema a Tous, ja avançava que veia molt difícil que poguessin coexistir les tres sales: Tous, Montbui (a MontÀgora) i la nova de l’Ateneu Igualadí. En l’entrevista que hi ha en aquest número, el

Juliol 2017

60%

Era la xifra inicial de mitjana d’assistència que preveia la direcció del cinema de l’Ateneu perquè la proposta fos rendible. En els darrers mesos l’assistència ha estat molt per sota.

tousenc adverteix que, en efecte, la situació actual fa que el cinema del Casal de Tous només tingui benzina per uns mesos. A la baixa Les xifres d’assistència fan pensar que la problemàtica és estructural, no només de temporada d’estiu. El mes de juny, el cinema de l’Ateneu no va arribar, en total, al miler d’espectadors. Es va quedar a dos centenars. El maig, les xifres no van ser gaire millors, segons les dades de Giralt Grup. Els titulars de la gestió del cinema fins a finals de juny han explicat que en moltes ocasions la sala no només no s’omplia, sinó que hi ha hagut sessions on a penes hi havia espectadors. Sessions de dies ‘fluixos’, com els dimarts, on es podien comptar els assistents amb els dits de la mà. Es partia dels 3.500 espectadors del primer mes, el desembre. Tot i que en el mes de l’arrencada es va omplir molts dies i hi havia assistències del 70-80%. En els darrers mesos, segons admet l’Ateneu, les xifres han estat molt més discretes que a l’arrencada i no és estrany veure la meitat de l’aforament buit. L’objectiu ara, explica Mireia Claret, és rellançar el cinema quan engegui el curs escolar. Hi haurà sessions per a escoles, es potenciarà el vincle amb l’AUGA -que porta almenys tres centenars de persones cada dilluns al Teatre Municipal- i per sobre de tot, s’intentarà establir un sistema d’horaris de projecció racional. Els responsables de l’Ateneu creuen que amb una gestió “100% feta des d’Igualada, es millorarà molt la percepció del cinema i es connectarà amb els gustos del públic”. I Montbui? Montbui va obrir fa dos anys,

3.500

Els espectadors del primer mes al cinema igualadí. La xifra estava per sobre de les mitjanes mensuals de Mont-Àgora. S’espera a la temporada de tardor per tornar a remuntar i assolir xifres viables.

en una operació llampec, dues sales de cinema que en principi estaven pensades amb altres funcions, una d’elles com a Auditori. Les xifres d’espectadors han estat fins ara satisfactòries a partir de les expectatives que tenia l’Ajuntament. En el millor dels casos pot portar 500 persones durant els caps de setmana llargs. Com en el cas d’Igualada, és un cinema que projecta les novetats a la cartellera, però amb una vocació més comercial. Tant des de l’espai municipal montbuienc com de la sala igualadina es té prou cura d’evitar l’afirmació que són competència directa i que es fan mal. De fet, Mireia Claret opina que “són complementaris”. El seu referent, en relació al model que vol per al cinema d’Igualada, és el del cinema de Ciutadella, a Menorca. Vic, multicinemes, crispetes i cinema d’autor Les concomitàncies entre Vic i Igualada són evidents: ciutat mitjana, d’interior, cap de comarca i relativament lluny de Barcelona. La capital osonenca té en canvi uns multicinemes que a Igualada, malgrat que van sonar i han sonat durant quasi dues dècades, no s’han instal·lat mai. Jordi Vilarrodà, del 9 Nou, explica que “coexisteixen els multicinemes Sucre, amb sis sales, amb el cinema Vigatà, que és al centre de la ciutat. Són del mateix propietari. De moment estan resistint, tot i que hi va molta menys gent que abans, per la crisi”. La recessió va portar al tancament d’un altra sala de cinema, el Cinema Nou. Els multicinemes Sucre han fet l’aposta “pel cinema de crispetes” mentre que el Vigatà té un perfil més per a cinèfils, en certa manera. Les xifres d’assistència de les

Pere Mas té cura del Cinema de Tous TCM

sales vigatanes no es donen a conèixer per part de l’empresa. Vilarrodà sí que constata l’èxit de l’altre format que hi ha a Vic, el Cineclub, que amb una o dues sessions per setmana, “reuneix sempre entre 150 i 200 persones. Es fa en un espai municipal i té molt bona resposta”. Vilafranca, resistint El públic del Penedès té una oferta cinematogràfica pròxima a la ciutat, tant a la costa com Barcelona. Com en el cas anoienc, mai s’hi ha construït uns multicinemes —si és el cas de la més petita Valls—, i durant molt de temps van existir tres opcions en paral·lel: el cinema Bogart i el cinema Kubrick —una

Més informació a www.anoiadiaricat

sala cadascun—, gestionats per la mateixa família, a més del cinema del Casal on es projectava de manera puntual. Vilafranca ha tingut la dinamització, com en el cas vigatà i igualadí, d’un CineClub. La crisi va endur-se ja fa anys el cinema Bogart i queden les opcions del Kubrick i el CineClub, entitat que ha passat a ser exhibidora al Casal. Les dues direccions mantenen un diàleg constant i miren de coordinar la programació, amb l’oferta més comercial al cinema Kubrick, que darrerament ha fet una aposta també pel cinema infantil i els continguts alternatius. Sense anar més lluny, amb ‘Star Wars’ va impulsar un cinefòrum amb els dobladors del film.

Juliol 2017

EL TEMA DEL MES EL CINEMA A L’ANOIA, EN CRISI

“No podem competir amb Montbui o Igualada, que tenen ajuntaments al darrera” TONI CORTÈS MINGUET

El seu pare ja es cuidava de l’antic cinema del poble, als anys quaranta del segle passat. Ara, des del Casal de Tous -on el centre parroquial va recuperar una antiga fàbrica tèxtil per construir un nou cinema, inaugurat el desembre de 1999, i on també es fa teatre i altres activitats- continua l’afició al cinema heretada del seu pare. Des de llavors, ha vist passar centenars de pel·lícules, i, també, cap a les nives tecnologies digitals, ha vist passar generacions d’espectadors, del poble i de la comarca, i ha vist passar altibaixos en l’afluència de públic. Parlem amb Pere Mas, responsable del Cinema de Tous.

A Tous, de pel·lícules americanes “de tiros”, res de res; a Tous, d’aquestes, no en veureu... Procurem fer un cinema de qualitat, d’aquell cinema que abans en dèiem de “cinefòrum”. També fem algunes pel·lícules en versió original i pel·lícules en català

Teniu un públic fidel a Tous? Abans teníem sempre un públic més o menys fix, hi havia unes 40-50 persones que venien sempre, féssim el que féssim. Ara ja no. Ara vénen sobretot aquelles persones interessades per la pel·lícula en concret que programem. Gent de Tous? Ve més gent de fora que del poble Quin tipus de pel·lícules podem veure a Tous? A Tous, de pel·lícules americanes “de tiros”, res de res; a Tous, d’aquestes, no en veureu … Procurem fer un cinema de qualitat, d’aquell cinema que abans en dèiem de “cine-fòrum”. També fem algunes pel·lícules en versió original i pel·lícules en català. Per exemple, les dues pel·lícules que fem aquest cap de setmana, “Good Bye en Berlin” i “Maravillosa família de Tokio” no les fan ni a Montbui ni a Igualada. També anem mirant què agrada, què busca la gent que ve al cinema de Tous. Però sovint costa trobar pel·lícules d’èxit i de la qualitat que busquem. Els grans èxits comercials ja els faran a Igualada i Montbui, que són més grans i pagaran molt més. No hi podem competir. No ens podem ni plantejar fer la competència a Igualada o Montbui. Nosaltres hem de fer el nostre camí. Mirar de fer bon cine i esperar que la gent respongui. Mireu de reüll quines pel·lícules fan a Montbui i a Igualada a l’hora de programar? I tant! Són poblacions més grans i programen un cinema més comercial, sobretot a Montbui. Si nosaltres pro-

“

PERE MAS Impuslor del Cinema de Tous

“

No podem competir amb cinemes com els de Montbui o Igualada, que tenen ajuntaments al darrera. Una alra cosa seria competir amb gent que s’hi juga els diners. Aquí a Tous, si no surten els números, malament...

Pere Mas, a la porta del Cinema de Tous. T.C.M.

graméssim les que fan a Montbui, aquí no vindria ningú.

anys en aquesta mateixa època, hem anat baixant. I bastant.

Ho vau notar a la taquilla quan va obrir el cinema de Montbui ara fa dos anys? Sí, ho vam notar molt. Quan va tancar el Kursal d’Igualada, només va durar un any que érem sols, érem l’únic cinema; aquell any va anar molt bé. Després, quan va obrir el de Montbui, ho vam notar molt. En general, l’afluència ha anat minvant, sobretot pel que fa a la gent jove, entre 18 i 40 anys. Ara els joves tenen altres aficions, passen del cine. Em preocupa que la gent jove passi del cinema, que no gaudeixi del plaer del cine. El cine s’ha de veure al cine, no en un mòbil

Poden competir amb els cinemes de grans ciutats, com Igualada o Montbui? No podem competir amb cinemes com els de Montbui o

Igualada, que tenen ajuntaments al darrera. Una altra cosa seria competir amb gent que s’hi juga els diners. Aquí a Tous, si no surten els diners, malament… Rebeu alguna subvenció?

I els més petits? La canalla els porten a cinemes grans i amb pel·ícules d’animació, això funciona, però aquí ni això, és un poble petit i en fem un parell l’any, per exemple per la festa major És pessimista? Sóc realista. Ara també és la pitjor època de l’any, quan fa calor la gent no vol tancar-se. A l’hivern es veia una mica diferent. Potser passat l’estiu es tornarà a animar…Tot i així, si mirem les xifres dels altres

Pere Mas, amb una màquina anitga al Casal de Tous. T.C.M.

Rebem 900 euros de l’Ajuntament de Tous. És poc, però hem d’estar agraïts, som un poble petit. Tampoc poden competir amb el futbol... Cert. Hi ha molts diumenges que televisen el Barça i no pots fer-hi res, no pots competir amb el Barça. I ho notem molt. I amb els cinemes de les grans àrees, com Abrera o Manresa? Aquestes potser no ens afecten tant. Potser a Abrera també hauran de tancar... A Tous hi ha molt dinamisme cultural, oi? Sí, des de fa molts anys. Tancar el cinema seria una gran pèrdua? Sí, tant pel que representa l’art del cinema i perquè hi hauria un local que s’arrossegaria, on es fa eatre i altres activitats, i ara amb el cinema es pot anar fent el seu manteniment… Els cinemes de poble s’estan perdent Sí, el de Tous és dels únics que queden.És una gran llàstima. El cine de Tous durant molts anys ha tingut molta vida i ara no sé com anirà. Un any més, almenys, sí que aguantarem… Però potser s’arreglarà, ja ho veurem. Hem de ser optimistes i esperar que, oferint una bona programació com procurem fer, la gent vingui al cinema de Tous. Si la gent continua venint, si la gent continua vonet bon cinema, tindrem cinema per anys.

Juliol 2017

A fons

L’Anòlia: un festival, diversos models

Pàg.06

A FONS L’ANÒLIA: UN FESTIVAL, DIVERSOS MODELS

L’Anòlia: un festival canviant El festival -un referent a la Catalunya Central- ha presentat diferents models al llarg de gairebé tres dècades de l’Ajuntament i amb el que es treia de les barres dels bars”, explica Jorba. Segons l’ex regidor, “la idea havia estat de no créixer massa, per seguir sent gratuït i que l’Ajuntament ho pogués pagar”. Posteriorment durant alguns anys, el festival va passar a ser de pagament i Jorba creu que això va modificar substancialment la filosofia de l’Anòlia i, de fet, considera que “si s’hagués seguit amb la mateixa línia tindríem un festival encara més important”.

JOSÉ SÁNCHEZ - AD

El festival Anòlia arriba aquest any a la seva 29ª edició. Una trajectòria admirable de la que poden presumir pocs certàmens musicals a Catalunya i, més encara si es té en compte que està dedicat exclusivament a la música feta al país. Amb el pas dels anys, l’Anòlia s’ha acabat convertint en un referent indiscutible del panorama musical català i una gran part dels grups de renom del país han passat alguna vegada per l’escenari de la cita igualadina. Malgrat que el cartell del festival ha anat variant al llarg d’aquests anys depenent del titular de torn de la regidoria de Joventut, inicialment, o de Cultura, la gestió de l’Anòlia ha tingut una constant, la producció (i programació la majoria d’anys) per part de Ràdio Fusté, i actualment Events. Una empresa que ha marcat l’agenda del festival, el timó del qual ha tigut durant molts anys. L’estreta associació entre l’empresa i el festival ha concretat alguns dels canvis més notables de la darrera dècada, quan el cartell va pujar sensiblement de nivell amb l’arribada de nous patrocinis — el més ressonant, el d’Estrella Damm— i la inclusió dels jardins del Mercantil com a espai de concert. La introducció dels concerts de pagament va ser un punt i a part en el festival, l’any 2012. Per això, encara ha estat més sobtat el gir d’aquest 2017: retorn al Rec de totes les actuacions, en concret al pati del Museu, i la supressió dels concerts de pagament. Mirall de l’evolució de la música catalana L’Anòlia enfila la celebració de les seves tres dècades d’existència (l’any vinent s’arribarà a la 30a edició) i, potser per això, el passat mes de gener ja es va organitzar una exposició que, sota el títol ‘Anòlia. Música i imatges’, repassava la història del festival igualadí, des dels seus orígens a finals dels vuitanta fins a l’actualitat. Durant la presentació d’aquesta mostra, el regidor de Promoció Cultural de l’Ajuntament

Als anys noranta l’amfiteatre de Les Comes era l’escenari habitual dels concerts de l’Anòlia. Després es traslladarien a l’Estació Vella

d’Igualada, Pere Camps, explicava que a través de l’Anòlia “es pot veure l’evolució artística i estètica que ha viscut la música al nostre país al llarg de gairebé trenta anys”. No li falta raó a Camps veient l’evolució dels grups que han escrit en una edició o una altra el seu nom al cartell de l’Anòlia. Des de Sopa de Cabra, Gossos, Els Pets o Albert Pla a Mishima, Els Amics de les Arts, La Pegatina, Els Catarres o Txarango. En els últims anys, també hi ha hagut espai per a la nostàlgia, amb la presència de grups ‘històrics’ del panorama musical català com la Companyia Elèctrica Dharma o, en el cas d’aquest 2017, Els Manolos, referents de la cultura popular de la Barcelona olímpica de 1992. Amb el pas dels anys l’Anòlia ha permès dibuixar una evolució del panorama musical català de les últimes tres dècades, des de l’efervescència del rock català de principis dels 90 fins a una oferta actual molt més diversificada. Els orígens L’Anòlia va néixer el 1989, amb el lema ‘Jazz de nit’ com una expressió ciutadana que volia aplegar totes aquelles manifestacions de l’art i i de la cultura, de dins i de fora de la comarca. La primera edició va anar de dilluns a divendres

del mes de setembre de 1989. Al 1990 el festival passa al mes de juliol amb el subtítol de ‘Set en viu’. Al 1991, es va fer coincidir amb els dies de la Festa Major, durant el mes d’agost i, a partir del 1992, el festival s’ha mantingut sempre al mes de juliol amb una durada d’entre una i dues setmanes de concerts, creixent fins arribar a les 29 edicions que l’han consolidat com una de les cites més importants de l’agenda cultural estiuenca d’Igualada i les comarques interiors. A finals dels vuitanta es vivia l’eclosió de l’anomenat rock català, un fenomen que es consolidaria en els anys següents i del que l’Anòlia, a la llarga, va saber treure profit. Tot i això, aquest no era l’objectiu inicial de l’Ajuntament d’Igualada quan va decidir posar en marxa aquest festival. L’aleshores regidor de Joventut era Óscar Jorba, al qual es pot considerar un dels pares de la ‘criatura’. Jorba explica que van començar amb “molt poca cosa”, perquè “no hi havia calers” i que, a l’inici, l’objectiu era que “comencessin a participar els grups d’Igualada”. L’exregidor va estar coordinant la celebració del festival fins a mitjan dels 90 i ja en els primers anys van haver de canviar una mica la filosofia del certamen: “Com que va funcionar molt bé des dels inicis, es va anar creixent

Un fix Com diuen als passadissos dels ajuntaments, “els regidors passen, però ells es queden”. Els regidors que han passat per Joventut i Cultura a l’Ajuntament d’Igualada han deixat la seva emprempta en l’Anòlia, un festival que ha tingut sempre un element fix en l’organització o producció: l’empresa Ràdio Fusté i, actualment, Events

i cada vegada es va voler portar un grup del moment”. És aleshores quan comencen a aparèixer al cartell del festival grups coneguts pel gran públic, combinats –això sí- amb formacions locals o comarcals que volien obrir-se pas al panorama musical català. Jorba també destaca que durant els seus anys van mantenir com a premissa la gratuïtat dels concerts. Així, el festival es finançava únicament amb l’aportació

Consolidació Per a Robert Agramunt, el regidor que va rellevar Óscar Jorba com a responsable directe de l’Anòlia, la clau del festival estava que “va començar molt modestament i, tot i això, pocs festivals han tingut la continuïtat” de la cita igualadina. Agramunt va estar al capdavant de Joventut entre 1996 i l’any 2000, un moment en què es va mantenir la gratuïtat del festival i, a més, durava més dies que ara. Però Agramunt destaca sobretot el fet de traslladar-se de Les Comes al parc de l’Estació Vella, un espai urbanitzat feia poc temps i que des de l’Ajuntament van saber aprofitar. “Era un lloc molt cèntric i també va ajudar que el festival anés creixent”, assegura l’exregidor, que reconeix també que la nova ubicació també va provocar algun problema amb els veïns de la zona pel soroll dels dies de concert. Tot i això, ja a la dècada dels 2000, el festival va passar a ser itinerant, celebrant-se en diferents espais, cosa que Agramunt considera que va ser una bona idea. Amb Toni Cortès a la regidoria de Joventut (1999-2003), el cartell va guanyar en diversitat d’esstils i gèneres, es van afegir nous espais i es va mirar cap a nous enfocaments musicals, amb un especial accent de la música d’arrel i els grups emergents anoiencs. L’oferta va créixer fins a tres setmanes i l’organització i la gestió van ser assumides plenament per la regidoria de Joventut. Així que es van convocar concursos per a la producció i per a la gestió de les barres, que es van obrir a les entitats juvenils iguala-

Juliol 2017

El negoci dels globus

Pàg.08

Parlem amb les germanes Marta i Clara Lladó Díaz, pilots

Pàg.12

Propostes turístiques a l’Anoia

Pàg.16

La campanya pel referèndum passarà per l’Anoia

Pàg.18

A FONS L’ANÒLIA: UN FESTIVAL, DIVERSOS MODELS dines. La regidoria va comptar amb la implicació del Consell de Joves en el disseny del festival. Entre altres novetats, també es van introduir mesures per a la sostenibilitat, com la novetat de l’ús de gots “retornables”. A partir del 2003, l’Anòlia es va integrar dins el festival d’estiu Imagina, amb l’EBF com a principal actiu, de manera que la seva personalitat es va difuminar. Xavier Figueres, que va ser regidor de Joventut entre 2003 i 2007, i explica que durant el període que va estar al capdavant del departament i que, per tant, va portar l’organització de l’Anòlia va intentar “donar continuïtat a un projecte que era bo per a la ciutat” i que s’havia consolidat en els anys immediatament anteriors. Per a Figueres, un dels aspectes destacats de l’Anòlia 32 és “que representés una oportunitat per als joves creadors

de la ciutat, mantenint el nivell i la projecció amb grups coneguts del país”. També destaca que el festival ha servit al llarg d’aquests anys per donar continuïtat a una oferta que era bona per a la ciutat amb, sobretot, una gran “varietat d’estils i una oferta allargada”.

Més informació a www.anoiadiaricat

En els darrers anys s’han celebrat concerts de pagament als jardins del Mercantil

Durant aquells anys, el festival va explorar altres escenaris com la plaça Pius XII o la plaça de la Creu. El pacte de govern entre CiU i ERC el 2011, va significar un intercanvi en la direcció política de l’Anòlia. El festival va ser assumit per l’àrea de Cultura, mentre que Joventut, a la vegada, passava a ocupar-se de l’espai de barraques. En aquest darrer període, el canvi de més significació ha estat la introducció d’espais com el pati de la Igualadina Cotonera (l’anomenat ‘L’Anòlia a la Fàbrica’) o als jardins del Cercle Mercantil. I també la introducció de concerts de pagament, amb la separació dels concerts de grups emergents d’aquells de grups més consolidats. Enguany es recupera la gratuïtat total del festival, tot i que també es redueix el número de dies del certamen Febrer (del 18 2017 al 22 de juliol).

Cada mes, l’AnoiaDiari en paper, amb reportatges, entrevistes en profunditat i opinió

Vols rebre cada matí les notícies del dia al teu correu? Subscriu-te gratuïtament a anoiadiari.cat

Segueix l’actualitat, dia a dia, a anoiadiari.cat

Juliol 2017

A FONS VIURE DE L’AIRE

El negoci dels globus A l’Anoia hi trobem una de les tres empreses més importants en la fabricació d’aquestes aeronaus CARLES PAUNÉ

Cada any, per aquestes dates de l’European Balloon Festival, els mitjans de comunicació publiquem reportatges relacionats amb el món aeronàutic i entrevistem els pilots; que són els protagonistes de la festa. Tot i això, darrere la part visible del festival hi trobem també una de les empreses més importants del món de fabricació de globus aerostàtics: Ultramagic. La fàbrica d’Ultramagic, d’uns 3.300 metres quadrats, dóna feina a 35 persones. Com ens explica el seu director, Josep Maria Lladó, “No es tracta d’un mercat molt gran”, per aquest fet en el món hi trobem només una vintena de fabricants de globus aerostàtics. Ultramàgic es troba entre les tres primeres posicions dels productors. També lidera la investigació i el desenvolupament del sector, per millorar la seguretat dels vols. Iniciatives com una cistella per a persones amb cadira de rodes o cremadors més eficients, entre d’altres, han sortit de la fàbrica anoienca. Els globus es fabriquen sota demanda, i es triga un mes a produir-lo, en el cas dels globus estàndard. També fan el que anomenen formes especials, seria el cas dels globus amb forma de pingüí que es van veure l’any passat a l’EBF: “és un reclam a l’alça, aquest any ja en portem 5 de fets” explica Lladó. Un dels altres reclams

que exigeixen els clients són cistelles grans, per poder dur més passatgers en zones turístiques: “el màxim que oferim són per a 28 persones aproximadament, les podríem fer més grans, de fet ens ho han demanat; però considerem que es perd la intimitat del vol” afegeix en Josep Maria. “Tot i tota la tecnologia que hi ha darrere, l’elaboració d’un globus segueix sent molt manual” explica. El teixit de les naus està fabricat de niló amb resina de poliuretà i normalment resisteix unes 300 hores de vol. Un món de globus En total, els globus d’Ultramagic volen per més d’una seixantena de països d’arreu del món, gràcies a l’enorme capacitat que ha tingut l’empresa d’exportar. Una de les claus, la delegació de Mèxic. Ultramagic disposa d’una delegació a Centreamèrica enfocada a treballar amb més proximitat i eficiència el potent mercat americà. Josep Maria Lladó ens comenta que va ser difícil engegar aquesta ‘segona residència’, però que actualment està donant molts bons resultats “un 90% dels globus que volen a Mèxic són nostres”, a més a més, els serveix per estar més a prop del mercat estatunidenc, un territori més difícil d’accedir. El globus: el rètol més gran de tots “Sempre hem defensat el potencial publicitari de les

veles dels globus” explica Lladó. I és que un globus és el rètol més gran del món. Sempre que hi ha globus, volant, o enlairant-se són el centre d’atenció. La gent els associa a elements positius, sovint apareixen en postals, paisatges idíl·lics... És per aquest motiu que moltes empreses opten per teixir la seva imatge corporativa en un globus. “Tenim clients molt grans, com Dior o Mercedes, però també empreses mitjanes opten per aquesta opció, molt rendible” afegeix el director d’Ultramagic. Tenir un globus corporatiu també pot ser una manera d’oferir incentius als treballadors, un vol en globus és una experiència inoblidable; o també una manera de convèncer els clients: qui diu que no a un vol en globus? Sigui com

sigui, des d’Ultramagic aquest tipus d’encàrrecs els són molt comuns. També treballen amb pilots que busquen patrocini: costejar-se un globus no és barat; els pilots busquen empreses que vulguin anunciar-se a la vela, a canvi d’una quantitat fer front a la compra. Per contra, l’empresa i pilot acorden condicions, per exemple: de quants vols disposarà l’empresa, a quants festivals assistirà el pilot per lluir la marca, amb quina freqüència volarà, el cost de l’assegurança, etcètera. La crisi econòmica afecta tothom És tòpic i és cert. Els globus també han patit aquest recés, sobretot perquè van molt lligats al turisme. L’empresa anoienca ha notat com baixaven els encàrrecs,

Una història de pel·lícula Ultramagic fa 34 anys que va començar a fabricar globus aerostàtics. Josep Maria Lladó estava acabant la carrera d’Enginyeria Aeronàutica quan dos amics i ell es van aventurar a construir un globus. Amb els coneixements dels quals disposaven, se’l van teixir ells sols, a casa. El van fer viatjar per llocs tan exòtics com Tanzània, on van realitzar una quarantena de vols. Va ser arran d’aquesta aventura, que es va estendre entre la gent, van començar a rebre encàrrecs. Així que la seva empresa d’ultralleugers ‘Ultra lleugers Utramagic’ va passar a fabricar globus i va passar a dir-se, per raons òbvies, ‘Globus Ultramagic’. De mica en mica la corporació va anar creixent i van veure que havien d’exportar sí o sí, ja que en aquell moment, a l’estat espanyol, no hi havia massa mercat. Actualment l’empresa és un referent del sector i es troba en les primeres posicions dels productors d’aquest tipus tan peculiar d’aeronaus.

sobretot d’empreses que s’anunciaven. “Hem hagut de lluitar i ajustar molt els preus” explica Lladó. També comenta que han fet el possible per mantenir la plantilla de treballadors, i ho han aconseguit. La cultura dels aerostàtics Amb pocs anys, el globus ha anat guanyant terreny al món de l’oci. “A Catalunya, comparat amb altres indrets del món és barat volar” assenyala Lladó. Un vol estàndard pot valdre al voltant d’uns 150160 €, i és una experiència magnífica; mentre que a altres llocs pot estar al voltant d’uns 300-400  €. Iniciatives com l’EBF, i qualsevol altra concentració de globus ajuda a visibilitzar el sector i a crear més clients potencials amb ganes de provar l’experiència. “Necessitem que es parli del globus”, cada notícia positiva que apareix és una bonificació per als vols en globus comercials, que són la principal font d’ingressos d’Ultramagic. Per contra, els accidents, poc freqüents; juguen en contra. Si volar és una de les formes més segures de viatjar, anar amb globus és una de les formes més segures de volar. A més a més, tots els globus necessiten certificacions de qualitat i seguretat per part d’institucions competents -cada país té les seves regulacions-. Han de superar “una ITV” cada any, o cada 100 hores de vol, per comprovarne tots els elements i la documentació.

Juliol 2017

Juny 2017

A FONS VIURE DE L’AIRE

Volar: l’altra cara del negoci CARLES PAUNÉ

A Catalunya trobem una vintena d’empreses dedicades al vol en globus. La majoria ofereixen serveis molt similars; des de vols turístics a preus ajustats on sovint s’afegeixen reportatges fotogràfics, esmorzars a posterior; fins a vols de llarga durada, travessies, vols en parella, o en grup. Camins de Vent i Globus Kon-Tiki són empreses de la comarca de l’Anoia que ofereixen aquest servei per tot el territori català, fins i tot han realitzat diverses expedicions fora del país. En Xavi Aguilera, de Camins de Vent, explica que el perfil de client és molt divers, però majoritàriament en els vols turístics hi trobem persones que han rebut la invitació de volar mitjançant un regal. Per jubilació, per un aniversari assenyalat, una boda, les excuses són variades. Hi ha poca gent que pagui un vol en globus per beneficiar-se’n ell mateix: “acostumen a ser regals de grups d’amics o familiars” assenyala Aguilera. Com totes les activitats turístiques els vols en globus també tenen cicles d’afluència. En temporada baixa, que té lloc a l’hivern, una empresa com Camins de Vent, realitza un parell de vols al cap de setmana. Mentre que a partir de la primavera, amb l’arribada del bon temps, les ganes de volar es disparen i treballen entre setmana també. Amb l’arribada de la crisi, els pilots han hagut de replantejar algunes característiques del vol. Vols més curts, o agrupar més gent per fer-ne grups, són algunes de les iniciatives utilitzades. En el cas de l’empresa d’en Xavi, han desglossat el preu del servei: abans el preu total incloïa el vol més un es-

morzar. Actualment ofereixen el servei de l’esmorzar com un complement, per tal d’abaratir el cost del vol senzill. “És el que més gent escull, ja que la diferència de 20 euros quan es tracta d’un regal, compta”, també afegeix “es perd una mica la gràcia. És divertit compartir un esmorzar després del vol per comentar les anècdotes”. “Volar amb globus és molt segur”, és

la frase que repeteixen més els pilots d’aquests aparells. Els que han tingut l’experiència de volar ho coneixen de primera mà. “La gent es pensa que el vol estarà ple de moviment, i que passaran por” explica Aguilera, “La sorpresa arriba quan descobreixen que un vol en globus aerostàtic és tranquil i relaxat”. És en aquesta aposta per la seguretat, que els pilots han d’estar molt pen-

dents de les condicions meteorològiques, sobretot del vent. No és estrany que la programació d’un vol es vegi posposada d’un dia per un altre per tal de no córrer riscos i fer un trajecte més serè. “Normalment confirmem el vol un parell de dies abans amb la previsió comprovada, si pel que fos no es pogués volar, oferim una data alternativa” explica Xavi Aguilera.

Amb 15 anys d’experiència en el sector, Xavi Aguilera ha vist com el món dels aerostàtics ha evolucionat. “Abans era impensable un globus accessible, ara mateix en disposem de tres a la meva empresa”. També assenyala que el sector s’ha visibilitzat molt més, gràcies a festivals com l’European Balloon Festival, i el ressó dels mitjans de comunicació.

Juliol 2017

Entrevista “Millor estar a terra i voler estar a l’aire, que estar a l’aire i voler estar a terra” CLARA i MARTA LLADÓ DIAZ Pilots de globus

ESTEFANIA CHÁVEZ És molt probable que, a molts de vosaltres, el seu cognom no us deixi indiferent, ja que el seu pare és un dels grans noms del món dels globus aerostàtics: Carles Lladó. S’ha dedicat amb cor i ànima a aquest món, que s’ha inserit en la seva manera de viure, fins i tot va fer que pogués conèixer la seva parella -també pilot-, i amb qui més endavant va formar una família, amb la qual compartir la seva experiència. Conversant amb les seves dues filles, la Clara i la Marta, que actualment tenen vint-i-tres i vint-i-un anys, hem conegut com ha estat i és el seu recorregut dins d’aquest món. Des d’opinions fins a anècdotes. L’entrevista l’hem iniciat amb una pregunta directa, però que elles han respost tranquil·lament i sense cap problema. Es tracta, ni més ni menys,

de saber com ha estat la influència familiar, tant parlant sobre la seva motivació o inspiració, com pel respecte al que comporta portar el seu cognom. La més gran, ha pres la batuta i ha confirmat amb seguretat que el principal motiu pel qual estan i participen dins d’aquest esport és la seva família en general, ja que també la seva mare, els seus tiets i cosines en formen part i, per tant, majoritàriament, tot ha sigut gràcies al seu entorn, on han crescut envoltades de pilots i globus. Tant la Marta com la Clara, remarquen que si no hagués estat d’aquesta forma, no estarien ara aquí i no s’haurien endinsat dins d’aquest món. Ja que tenint en compte tot el que comporta (costos econòmics, horaris sacrificadors, etc.) pot arribar a ser complicat. D’altra banda, responent a la pregunta de si s’han sentit mai intimidades pel que fa al seu cognom, assenyalen que depèn molt del lloc ja que clar, in-

ternacionalment, costa molt més reconèixer-lo, ja sigui perquè no és d’ús freqüent o, simplement perquè no el recorden. La Clara, ens ho assegura compartint la seva experiència al Festival de Globus d’Alburquerque on va veure que el cognom Lladó no és tan fort, però sí que coneixen l’Ultramàgic, ja que és una de les empreses més grans del món, que està present a tot arreu. Continuant amb la conversa, totes dues germanes expliquen que no els faria res, en un futur, quan ja hagin decidit formar la seva pròpia família, ensenyar a les següents generacions aquesta afició o ofici, ja que pensen que és una excel·lent manera de poder continuar gaudint d’una part de la seva vida que des de petites ha estat present. Apunten que no s’hi estan dedicant tan a fons com els seus pares perquè han decidit estudiar altres carreres i ens expliquen que, d’ençà que van néixer, van poder gaudir de viatges familiars, on marxaven tots a fer competicions i fes-

tivals relacionats amb els globus i, per tant, vivien moments únics que per als altres podien arribar a ser poc comuns. A més a més, ens hem interessat per la predominança pel que fa a la quantitat d’homes en aquest món, ja que, clarament, és molt més notòria que la de dones. Ja sigui en els rànquings, com de forma general. A part, la mitjana d’edat se situa en uns cinquanta anys i la joventut hi és escassa”, ens expliquen les germanes, afegint, que no hi ha cap problema pel que fa a la seva acceptació com a dones, sinó que al contrari, ja que es tracta d’un esport que es pot considerar accessible, per part dels dos gèneres, ja que no es requereix força, sinó que simplement hi predomina la capacitat i l’agilitat a l’hora de pensar com actuar en cada moment i en totes les situacions que puguin sorgir, sempre actuant amb sang freda i mai no deixant-se portar per les emocions o el pànic al desconegut. Aquestes paraules donen la mà a la

Juliol 2017

següent pregunta sobre si creuen que, avui dia, ha incrementat la presència femenina en el món dels globus; elles entre rialles assenyalen que no, que les que han conegut al llarg d’aquest temps les poden comptar amb els dits de les mans. Un altre punt molt curiós són els moments crucials que hagin pogut viure quan volen. Elles, abans de compartir-ne cap, han volgut remarcar que abans d’enlairar-se, sempre és molt important tenir-ho tot controlat. Així doncs, per aquest motiu, pensen que el millor és estar segur que hi ha les condicions òptimes per al vol. D’aquesta manera, la Clara, ens explica una de les seves anècdotes, viscuda quan havia d’obtenir el carnet per pilotar globus, com si fos el de la motocicleta o el de cotxe; així doncs, també va haver de fer una part teòrica i una pràctica. Ella -com la seva germana- havien après moltes coses al costat del seu pare, especialment pel que fa a la pràctica. Més

endavant, quan ja tocava fer les últimes sortides, anomenades “soltes”, va patir un contratemps. Ens explica que va ser a Igualada, quan va tenir un ensurt amb una bombona de gas que va començar a treure gas, una situació en què no s’havia trobat mai. Afortunadament, afegeix, el seu pare estava a baix, dins l’equip que l’estava ajudant, i li va recordar que havia de tenir sang freda. La Marta, la seva germana, afegeix que com que sempre havien pilotat amb el seu pare, sempre han comptat amb la seva ajuda, experiència, suport, seguretat i responsabilitat.. A l’hora de parlar del títol, assenyalen que el que vam trobar una mica més difícil, però alhora enriquidor, ja que van aprendre més a fons sobre aquest món, especialment amb la part teòrica. Però en canvi, amb la part pràctica, va ser més directe, ja que des de ben petites, com hem explicat abans, el seu pare ja les animava a pilotar o els explicava què fer en cada situació que s’hagués pogut

presentar. Hem demanat a les dues germanes si poden donar algun consell per a totes aquelles persones interessades a iniciar-se en el món dels globus. La Clara ens explica que la millor forma seria interesssar-se pels rescats, és a dir, fer el seguiment del globus en cotxe, fins que aquest aterrés i l’altre el recollís. De tal manera que de mica en mica es pot anar entrant en aquest món i veure com funciona tot. La Marta suggereix que potser seria ideal crear portals on es poguessin oferir aquests serveis. Cal remarcar, per tant, una frase, que destaca la Clara: “el pilot sense equip no va enlloc”. Un segon consell, molt important, que ens revelen per a les persones ja iniciades és el de rumiar bé abans d’enlairar-se; comprovar si tots els factors i totes les condicions són bones i, així gaudir del vol. El seu pare, en Carles, sempre els va ressaltar: “Millor estar a terra i voler estar a l’aire, que estar a l’aire i voler estar a terra”. Per tant, és

molt més favorable prendre decisions a consciència a terra que no pas jugar-sela quan estiguem al cel, remarquen les dues germanes. A l’hora de parlar sobre el seu dia a dia, ens expliquen que la seva vida és molt normal, estudien, treballen, surten amb els amics, etc. La Clara i la Marta no competeixen habitualment, fet que requeriria més dedicació. Actualment, per a les dues germanes volar en globus és una afició a la qual poden dedicar una part del seu temps lliure. A més a més, assenyalen que el que més els agrada -pel que fa al seu hobbie-, és poder veure gaudir als seus amics o coneguts o, fins i tot desconeguts, com s’omplen amb una experiència que per a elles la consideren normal, però que per als altres pot arribar a ser molt especial. Sobre el fet de volar juntes, expliquen que ara ja no ho poden fer tant, que ho han de fer per torns. Properament as-

Juliol 2017

ENTREVISTA CLARA i MARTA LLADÓ DÍAZ sistiran a un festival a França, on s’enlairaran juntes, però també per separat. Serà la seva primera oportunitat de participar amb més de quatre-cents globus, havent de complementar-se, per tal de controlar-ho tot. De vegades, quan han volat plegades, assenyalen que han hagut de debatre la millor decisió, ja que ningú pensa igual i pot haver-hi més d’una solució en cada situació. Preguntant sobre els millors paisatges que han pogut recopilar dins de la seva memòria al llarg de tots aquests anys que porten volant d’ençà que eren petites, la Marta destaca covençuda el de Tanzània, el record d’haver vist des dels núvols un safari, una imatge que mai oblidarà; com la del festival d’Alburquerque, on va contemplar per primera vegada tants globus junts.” La Clara, en aquest sentit, assenyala que cada lloc té el seu encant. Per finalitzar l’entrevista no ens hem resistit a preguntar sobre la participació al Festival d’Alburquerque, el més important del món. La Clara ho va viure treballant per a l’empresa organitzadora del festival, que li va permetre gaudir d’una experiència molt positiva, plena de vida, vivint la seva afició des d’un altre punt de vista, diferent del que estava acostumada; i la Marta, que va gaudir de l’espectacle, participant-hi amb el seu pare.

La Clara i la Marta, enlairant-se amb el seu pare Carles. FAMÍLIA LLADÓ DÍAZ

Juliol 2017

A FONS PROPOSTES TURÍSTIQUES A L’ANOIA

L’Anoia aposta pel senderisme i els pobles amb encant per atraure el turisme MARIA SAYAVERA SEUBA

Catalunya és un país de contrastos, amb molta potencialitat en el seu territori, tant natural, com cultural i social, una potencialitat que s’explota a través de l’atracció de turistes d’arreu del món, esdevenint una de les destinacions més populars internacionalment; i l’Anoia no vol quedar enrere en aquesta aposta pel turisme al país, sent aquesta també una comarca amb contrastos evidents. Aquesta aposta a la comarca doncs, es fa tant a nivell nacional, treballant per atraure turisme autòcton, com a nivell internacional, aprofitant el nom de Catalunya al món. Però, què ofereix l’Anoia per cridar l’atenció de totes aquelles persones mogudes per la curiositat de visitar nous llocs, conèixer diferents indrets i aprendre nous costums? Doncs si bé fins fa pocs anys, el turisme havia estat una aposta clara a la

zona de l’Alta Anoia, amb excepcions com La Llacuna -municipi amb un alt nombre de segones residències-, des de fa un temps, a través del departament de Turisme del Consell Comarcal de l’Anoia, s’ha treballat per donar a conèixer l’atractiu turístic de tota la comarca. En aquest sentit, des del Consell Comarcal es va fer una aposta clara per crear una ruta de castells medievals, dins el projecte “Anoia, Terra de Castells”, amb la voluntat d’atraure un turisme familiar, interessat a adquirir nous coneixements històrics i saber una mica més del passat del nostre territori; fent referència a aquest projecte, el vicepresident del Consell Comarcal i responsable de l’àrea de Promoció Econòmica, David Alquézar explica que “si treballem discursos turístics vertebradors de l’oferta del territori, com de l’Anoia, Terra de Castells, generem sinergies necessàries per donar a conèixer amb més força el nostre potencial”. I és per aquest motiu que

l’atractiu turístic a la comarca es va destapant, i més enllà de les fortificacions del que és, clarament, una terra de frontera, també s’estan donant a conèixer indrets amb un encant particular i espais naturals amb moltes possibilitats. Senderisme per a tots els gustos En aquest sentit, el darrer projecte endegat per l’administració comarcal se centra a dinamitzar i promoure el turisme al territori a través d’un nou document “Les Serres de l’Anoia”, que recull dotze rutes que conviden a descobrir el ric patrimoni natural i cultural de les serres de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut i les seves singularitats. Aquestes dues serres són dos espais naturals protegits de la comarca de l’Anoia per on s’han marcat dotze recorreguts, cadascun amb la seva descripció de l’itinerari, l’explicació dels punts de més interès, la dificultat del recorregut,

junt amb característiques com la distància, el desnivell i el temps aproximat que es triga en cadascun. A més a més, la informació editada es complementa amb dades d’interès com restaurants i allotjaments de la zona. Seguint aquesta línia de treball, Alquézar comenta que “hem d’aconseguir que els mateixos veïns de la comarca esdevinguin altaveus de la nostra oferta turística, si som capaços d’atraure el turisme de proximitat posant en valor l’oferta que tenim, sent aquesta la millor referència, ens consolidarem com a destinació atractiva”, assegura l’alcalde de Tous. I d’aquesta manera, el que es vol és que els veïns de la comarca coneguin passejades com la del bosc del paradís, cap al pla Novell pel castell de Vilademàger; la ruta al Puig Castellar i la Plana d’Ancosa, camí a l’alzina mil·lenària i circular a la falda de la Tossa; la fou de Cal Milà i la carena de la Tossa, de Bellprat al castell de Queralt; del castell de Queralt al castell de Roqueta, una ruta

de la serra de Miralles; la volta a la Serra des de la fou de Tous; o bé una passejada al balç de Fontanilles i per la serra de Fontfregona. Molts d’aquests noms sonaran a les orelles dels anoiencs, mentre que d’altres indrets seran, de ben segur, del tot desconeguts. L’Anoia té encant Però totes aquestes rutes, amb el seu encant i un paisatge particular, no són l’únic atractiu turístic que té l’Anoia, com ja comentàvem a l’inici, sinó que l’encant anoienc va més enllà dels seus senders. Tant és així, que des del Consell Comarca de l’Anoia, s’ha endegat un segon projecte que porta per nom “Nuclis amb encant”. Encara en un moment força inicial, l’administració comarcal acaba d’editar el plànol del segon municipi de la col·lecció de pobles de la comarca amb un encant particular. En aquest sentit, després d’editar un plànol informatiu, molt amè, entenedor i didàctic sobre el municipi de La Llacuna, Copons ha estat el segon poble a tenir el plànol del nucli, en què, en format dibuix, es destaquen els carrers, places i edificis més emblemàtics. Així, amb aquestes noves publicacions, des de l’ens comarcal i el seu departament de Turisme en particular, busquen donar a conèixer el poble al turista i que el mateix visitant, un cop a lloc, es pugui situar, moure’s i identificar els elements i els principals

Juliol 2017

A FONS PROPOSTES TURÍSTIQUES A L’ANOIA

“Les sSerres de l’Anoia” El darrer projecte endegat per l’administració comarcal se centra a dinamitzar i promoure el turisme al territori a través d’un nou document “Les Serres de l’Anoia”

Altaveus “Hem d’aconseguir que els mateixos veïns de la comarca esdevinguin altaveus de la nostra oferta turística, si som capaços d’atraure el turisme de proximitat posant en valor l’oferta que tenim, sent aquesta la millor referència, ens consolidarem com a destinació atractiva”, explica David Alquézar, vicepresident del Consell Comarcal de l’Anoia i responsable de l’Àrea de Promoció Econòmica

“Les Serres de l’Anoia” El darrer projecte endegat per l’administració comarcal se centra a dinamitzar i promoure el turisme al territori a través d’un nou document “Les Serres de l’Anoia”

atractius de la zona amb un sol cop d’ull. Cal destacar doncs que, com dèiem anteriorment, aquest és un projecte “viu” del Consell Comarcal i el següent nucli amb encant que comptarà amb plànol serà Sant Martí de Tous, en el qual ja s’està treballant; el seu alcalde i vicepresident comarcal, David Alquézar, comenta que “hem treballat intensament per generar discursos que integrin l’oferta comarcal, coordinant serveis als diferents municipis que permeten oferir als visitant qualitat en la seva experiència”, conclou. Així doncs, l’atractiu turístic de la comarca va creixent a poc a poc, ja sigui per la iniciativa de les administracions públiques de donar a conèixer els llocs de més interès de la comarca i dels seus municipis, com de totes aquelles iniciatives privades que endeguen nous projectes com cases rurals, ofertes de serveis i activitats variades, o una oferta culinària variada i de qualitat. Tot i això, la feina a fer encara és molta i si l’Anoia vol fer de l’atractiu turístic una de les seves principals línies de creixement econòmic, cal seguir treballant en la mateixa línia, amb la sinergia de tots els agents implicats i la creença, per part de tots els anoiencs, que aquesta comarca té encant.

Juliol 2017

A FONS COMPTE ENRERE PEL REFERÈNDUM

La campanya pel referèndum passarà per l’Anoia

Presentació de la Llei del Referèndum celebrada a l’auditori del Parlament de Catalunya el dimarts 5 de juliol

El Govern té previst iniciar una gira a més de 200 municipis amb l’objectiu d’explicar que el referèndum de l’1 d’octubre serà com qualsevol convocatòria electoral, és a dir, “com sempre”; per resoldre els dubtes de la ciutadania i explicar la cobertura legal de la convocatòria. La gira s’aturarà a l’Anoia. AD

“Com sempre”. Aquest va ser el lema de la presentació de la Llei del Referèndum d’Autodeterminació, que es va dur a terme aquest dimarts en un acte públic celebrat al Teatre Nacional de Catalunya, convocat per Junts pel Sí. Poques hores abans, la coalició -ara sí, al costat de la CUPhavien presentat els detalls i les garanties de la llei catalana, a l’auditori del Parlament de Catalunya, lloc habitual de les reunions del Pacte Nacional pel Referèndum. Els representants de Junts pel Sí i la CUP van manifestar que els mecanismes electorals serien els habituals (“com sempre”) per a una convocatòria “excepcional”. De les explicacions sobre les

intencions i l’abast legal del nou text, que van oferir els diputats independentistes, cal remarcar que la norma fixa que en cas de guanyar el Sí en el referèndum de l’1 d’octubre, es proclamarà la independència de Catalunya de forma immediata, dins un termini de 48 hores per iniciar el procés constituent. En el cas que el NO obtingui la majoria, es convocaran eleccions. Entre altres aspectes, la Llei no fixa un mínim de participació perquè sigui vinculant. El Govern té previst iniciar una gira a més de 200 municipis i que s’aturarà a l’Anoia amb l’objectiu d’explicar que el referèndum de l’1 d’octubre serà com qualsevol convocatòria electoral, resoldre els dubtes de la ciutadania i explicar la cobertura legal de la convocatòria. El text compta

amb 34 articles, un preàmbul i dues disposicions finals. En el preàmbul se citen els tractats internacionals que defineixen el dret a l’autodeterminació com el primer dels drets humans. Tractats que atacaria el govern espanyol en el cas d’impedir la celebració del referèndum l’1O. Tractats, en molts casos, ratificats per l’estat espanyol. Ja dins el cos de la llei, especialment en els primers articles, de pes més polític, es defineix Catalunya com un “subjecte polític sobirà” i, com a tal, amb ple dret a exercir el seu dret a decidir. En aquest marc, el Parlament, com a representant de la sobirania del poble, aprovarà aquesta llei la qual, prevaldrà jeràrquicament sobre les altres lleis en enfront de les quals podria entrar en contradicció. Un dels temes que genera més dubtes és el de la protecció

legal per als funcionaris i col·laboradors que participin en el referèndum. En aquest sentit, la Llei apunta que “Totes les autoritats, persones físiques i jurídiques que participin directament o indirectament en la preparació del referèndum queden emparades per aquesta llei”. Un altre dels àmbits que genera més dubtes entre la ciutadania és com es definirà el cens electoral. La norma estableix que en el referèndum hi podran votar els més grans de 18 anys, que resideixen a Catalunya i que tenen la nacionalitat espanyola. Com a novetat, respecte convocatòries electorals habituals és la creació d’una Sindicatura

Electoral, formada per cinc experts, juristes i politòlegs nomenats pel Parlament, que actuaran com a àrbitres del referèndum Finalment, i entre altres elements, cal destacar que tots els catalans que viuen fora de Catalunya i que vulguin participar en el referèndum l’1O hauran d’estar inscrits al registre de catalans a l’exterior. En total, es calcula que hi ha més de 250.000 catalans que resideixen a fora del seu país. Aquests i altres dubtes que pot tenir la ciutadania s’aclariran en la gira que el Govern durà a terme al llarg del territori, passant per 200 municipis, que inclouran totes les capitals de comarca i aquells pobles i ciutats que ho sol·licitin.

Juliol 2017

imatges IL·LUSIÓ Igualada és una ciutat privilegiada. Al llarg de l’any sovint ens despertem amb un cel esquitxat amb els colors dels globus aerostàtics. Una imatge que, durant el mes de juliol, es multiplica quan la ciutat es converteix en la capital europea dels globus. Unes imatges que desperten la curiositat, la il·lusió i la imaginació dels més petits que, enguany, en seran més protagonistes que mai, amb les activitats infantils que s’han organitzat en el marc de la 21a edició de l’European Balloon Festival FOTO: JORDI VIVES

Juliol 2017

Diàleg Panorama sonor a l’Anoia PEP MASSANA

Professor de violí de ECMMI

es d’AnoiaDiari se m’ha convidat a compartir amb els lectors la meva opinió sobre el panorama sonor a Igualada i comarca. Com a persona dedicada professionalment al so i a l’estímul de la sensibilitat, haig de dir que vivim, sobretot a la ciutat, en una espècie d’infern sonor; no ho dic jo, ho diu l’OCDE: Espanya és el segon país més sorollós del mon. Sempre m’ha sorprès molt adonar-me que tot just entrar a França la gent en general no crida. Parlen fluixet i a més t’adones que eviten interrompre la frase del seu interlocutor. Tinc la sort de conèixer alguns catalans de Perpinyà; amb ells t’adones immediatament que han crescut en una educació sonora completament diferent a la nostra. Em pregunto, és necessari que els nens de ben petitons, ja a les festes de carrer, hagin de patir un nivell de decibels que sobrepassa amb escreix la possibilitat de patir danys acústics? És necessari que la festa es converteixi en una espècie de competició de “a veure qui crida més”, per tal de poder ésser escoltat? És necessari que en un esdeveniment esportiu, municipal o no, els pares sempre hàgim d’aguantar uns altaveus que disparen a tot volum les cançons que el monitor de torn li ve de gust, quasi sempre a un volum exagerat? Tots els estudis indiquen que sobretot als nenes petits, aquesta contaminació, els afecta molt negativament: nerviosisme, manca de concentració, irritabilitat, disminució del rendiment cognitiu, etc. Us heu preguntat mai per què aquests hàbits sonors només creuar el Pirineu canvien de forma tan radical? Fins i tot els nostres compatriotes de la Catalunya del nord es comporten absolutament diferent a nosaltres. Són catalans i no criden. Han rebut una educació diferent? Sóc conscient que des de les escoles s’està fent molt bona feina, però sap greu veure com des de la programació de la televisió es contraresten els bons hàbits apresos, quantes vegades el missatge és: guanyaràs si crides més, si crides t’escoltaran, si no crides ningú et farà cas. Sóc de l’opinió que algú es va adonar fa temps, que quan més inculta i cridanera sigui la gent, quan menys hàbits tingui d’escoltar, llavors menys organitzada i més impotent serà. Però no tot són males notícies, com vaig llegir, a Viladecavalls, hi ha una escola pública de referència, La Rosella, on apliquen tot un programa intensiu referent al so. Ensenyen als nens a escoltar el silenci: les gotes d’aigua, el vent, la respiració..., sembla que estan aconseguint grans resultats. Per cert, un agraïment a la policia municipal d’Igualada, em sembla que s’han posat seriosos amb el comportament incívic d’alguns ciutadans que s’ho passen bé alterant l’explosió del tub d’escapament de les seves motocicletes. Qui no ha hagut de tapar-se les orelles quan passa algun d’aquests personatges motoritzats? És com si es tractés d’un cavaller que ostenta el seu poder i clava la llança indiscriminadament a les orelles de tothom. Bé, ironia a part, us desitjo que tingueu un molt bon i tranquil estiu.

Urbanisme supramunicipal per a la Conca d’Òdena

s un debat recurrent el que tracta de quina manera s’articulen els municipis de la conca d’Òdena, políticament i administrativa. De fet, en una de les sessions del Dimarts de Diàleg es va poder tractar aquest tema amb una certa

profunditat, de manera que qui ho vulgui, pot revisar el vídeoresum de la sessió i trobar tota mena d’arguments. El que és força inqüestionable és que la Conca d’Òdena és una realitat funcional que ha desbordat els límits administratius municipals, de manera que la colla de municipis conurbats amb Igualada funcionen com una ciutat ampliada. Emmarcat en aquest debat, actualment està en exposició pública la nova llei de territori. Es tracta de la llei que ha de redefinir el marc legal de l’urbanisme i l’ordenació del territori a Catalunya. El projecte de llei proposa canvis importants respecte la llei d’urbanisme vigent. Per exemple si s’aprova la nova llei de territori, ja no parlarem de POUMs sinó de Plans d’estructura urbana. Òbviament, el nom comporta un canvi de la lògica d’aquesta eina per a la qual sobretot es busca una major “flexibilitat” (i no sé si amb la conseqüent pèrdua de control...) incrementant la importància del planejament local derivat en la definició del “com ha de ser” el municipi. En el camp de l’ordenació del territori, la nova llei trenca el model de plans territorials per àmbits i sembla que podria atorgar més competències a la Generalitat. Però tornant al tema, una des les coses que crida l’atenció del projecte de llei és com tracta la supramunicipalitat. Ja en el preàmbul s’introdueix una explicació sobre un dels nous principis de la llei, que han anomenat el “principi d’equitat territorial”. Concretament, s’escriu que “és nou el principi denominat d’equitat territorial que, en relació amb la directriu de concentrar les àrees urbanes especialitzades d’activitat econòmica en sectors d’interès intermunicipal, institueix una fórmula de governança territorial que determina la participació dels

ALFONS RECIO Geògraf

municipis de l’entorn d’influència en la gestió urbanística d’aquestes àrees i en els ingressos de dret públic que s’hi generin.” La llei apunta a la necessitat de passar del model actual en què cada municipi aspirava a tenir el seu o els seus polígons industrials, ja que són una font de finançament, cap a un nou model en què es concentri l’activitat de polígon en un espai de gestió compartida entre diferents municipis, i que tots ells, puguin participar també en els ingressos que s’hi generen. En altres paraules, busca reduir la fragmentació territorial en un context en què venim d’anys en què el mercat no comprava pràcticament cap m2 de sòl industrial. No és una tasca fàcil, ja que sempre hi haurà un municipi que suporta la implantació territorial per sobre dels altres però que pot rebre un % menor d’ingressos que no pas si s’ho fa sol.

La llei apunta a la necessitat de passar del model actual en què cada municipi aspirava a tenir el seu o els seus polígons industrials, ja que són una font de finançament, cap a un nou model en què es concentri l’activitat de polígon en un espai de gestió compartida entre diferents municipis, i que tots ells, puguin participar també en els ingressos que s’hi generen

Però ja en l’articulat de la llei (article 6) és concreta que “els municipis vinculats per un pla d’ordenació del territori a una àrea urbana especialitzada d’activitat econòmica d’interès intermunicipal han de participar en la gestió urbanística d’aquesta i en els in-

gressos de dret públic obtinguts amb motiu de la construcció de les edificacions i el desenvolupament de les activitats que s’hi implantin, encara que l’actuació només es desenvolupi en un o en alguns d’aquests municipis”. Per posar un exemple, si es redacta un pla territorial en que s’incloguin els municipis de la conca d’Òdena i alhora es concreta una àrea urbana especialitzada d’activitat econòmica (un polígon industrial per entendre’ns) en sectors d’interès intermunicipal, els diferents ajuntaments, per llei, s’hauran d’entendre per participar de la gestió del polígon, ni que aquest polígon només ocupi sòl d’un dels municipis. Però hi ha algun exemple més. Al preàmbul també es diu que “la Llei aposta per la planificació supramunicipal del territori, d’una banda, establint l’obligada elaboració de plans d’estructura urbana plurimunicipals en els àmbits que determinin les estratègies territorials i, de l’altra, incentivant l’elaboració voluntària d’aquest tipus de plans establint-ne un contingut més acotat i reconeixent als municipis així ordenats competències determinades per a l’aprovació definitiva del planejament local derivat”. Per tant, més enllà del cas concret dels polígons, la llei intenta cercar mecanismes que obliguin o incentivin (segons el cas) la gestió urbanística supramunicipal. Caldrà veure com queda finalment el tema un cop aprovat, si és que s’aprova, però la nova llei de territori pot encabir alguna eina d’aplicació interessant tot i que tímida, per a un territori com la conca d’Òdena. Més, si es pensa en la potencialitat que podria tenir la Mancomunitat intermunicipal de la conca d’Òdena al respecte, que algun dia, s’haurà de potenciar més.

Juliol 2017

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

“ 24

Us heu preguntat mai per què aquests hàbits sonors només creuar el Pirineu canvien de forma tan radical? Fins i tot els nostres compatriotes de la Catalunya del nord es comporten absolutament diferent a nosaltres. Són catalans i no criden. Han rebut una educació diferent? PEP MASSANA

EDICIÓ Cinquanta-set SL

REDACCIÓ Toni Cortès Carles Pauné Susanna Puiggròs Marc Soler Riera José Sánchez Aïda Sánchez Alonso Laia Vicens Francesc Vilaprinyó DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada

La Conca d’Òdena és una realitat funcional que ha desbordat els límits administratius municipals, de manera que la colla de municipis conurbats amb Igualada funcionen com una ciutat ampliada. ALFONS RECIO

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó

“

Juliol 2017

La Bandera Negra

a tenim data i pregunta, però la muntanya russa del referèndum i del procés cap a la independència encara tindrà uns quants revolts més, amb previsible salt al buit. El guió està encaminat cap al final més desitjable, decidir-ho a les urnes, però no sabem prou bé com es podrà garantir les votacions davant un estat que no està per romanços, ni s’explica com es podran protegir els funcionaris ni què faran els Mossos si se’ls obliga a anar a tancar els col·legis. Fa l’efecte que el Govern (en majúscula quan ens referim al nostre, coses del nostre llibre d’estil) passa de puntetes pel fet que tard o d’hora hi haurà d’haver algun tipus d’acte de desobediència massiu. I democràtic, perquè quan alguns parlen de cop d’estat, es descuiden que és l’estat espanyol el que té el monopoli de la violència. El paper estel·lar com hem vist el darrer mes l’està tenint el PSC, tant a nivell local com nacional. Miquel Iceta i Núria Parlon han fet els darrers anys una infinitat de girs sobre el referèndum, la reforma de la Constitució i sobre què passaria si s’apliqués l’article 155. El PSC es va anar esquinçant mentre el debat sobre la independència emergia i la dicotomia de les dues ànimes va esbocinar-se. La qüestió és que mentre legítimament el partit a nivell de l’Anoia ja s’ha posicionat contra el referèndum, amb alguna salvetat, a Igualada l’agrupació local demana votar “un nou acord amb l’Estat”... però sobta perquè estem parlant de la mateixa gent que fins fa no tant votaven al ple de la capital de l’Anoia mocions en el mateix sentit que les forces independentistes. El setembre del 2012, el PSC va recolzar una moció on s’instava al Parlament a “ordenar la transició fins a la constitució formal de l’estat català”. Encara més èpic va ser tot el setembre del 2014, quan van posicionar-se per penjar la Bandera Negra, en record dels herois de fa 300 anys “en aquest moment transcendental del procés independentista”. Ara, els socialistes igualadins parlen de “referèndum il·legal”. Qui els ha cridat a l’ordre?

Àngels Chacón La primera tinent d’alcalde igualadina passa a tenir des d’aquest juny un càrrec estratègic: directora general d’Indústria de Catalunya. La comarca guanya presència als òrgans directius del Govern. Feia falta.

Òscar Camps Si l’adjectiu ‘heroi’ es pot ajustar a algú avui en dia, sens dubte, Òscar Camps i els altres socorristes de Proactiva Open Arms se’l mereixen. Les Converses d’AnoiaDiari van portar Camps a l’Ateneu.

REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat

Èlia Susanna

TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

La igualadina, experta en els estudis per la Pau, dirigeix el curs internacional sobre aquest àmbit que es fa al Campus Universitari. Hi passaran diverses figures de renom mundial.

SOL·LICITAT CONTROL DE PGD

Arnau Mateu

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

L’aventurer anoienc ha participat al programa d’Antena 3 ‘Ninja Warrior’. Un reconeixement cap a un personatge que prepara ja nous reptes, com escalar el Montblanc o ser doble en produccions de cine.

Febrer 2017 Juliol 2017

19 25

Juliol 2017

Identitats

“A l’Afganistan, quan surts de casa al matí, mai tens la certesa que podràs tornar-hi viva” ZAHRA KHAWARI i FRESHTA IBRAHIMI Dues joves afganeses que han aconseguit una beca per cursar el nou programa d’estiu del Campus Igualada “La pau i el món avui” MARTA VALLS RIBAS La Zahra Khawari i la Freshta Ibrahimi han arribat a Igualada des de l’Afganistan amb una beca per cursar ‘La pau i el món avui’, el nou curs d’estiu que es desenvolupa al campus universitari de la capital de l’Anoia i que s’allargarà fins a mitjan de juliol. Conscients de la situació de l’Afganistan –és un dels països més pobres del món, segons el banc mundial; més del 40% del territori està controlat per grups extremistes com els talibans i l’estat islàmic, i la meitat de les dones són analfabetes- Khawari i Ibrahimi volen contribuir a la construcció de la pau, al desenvolupament social i econòmic i amb la lluita per la igualtat de gènere. Creuen que el curs pot oferir-los claus teòriques per fer-ho realitat. He explicat que venia a fer-vos una entrevista i les dues paraules que han sortit parlant-ne amb la gent

d’aquí són: burka i terrorisme. Ens arriba una idea molt fosca sobre la vida a l’Afganistan, com ho veieu vosaltres que hi viviu? Z. K.: La vida a l’Afganistan és dura, és cert. Jo vaig néixer a l’Iran com a refugiada quan la meva família fugia dels talibans. Vam tornar quan les tropes internacionals van entrar després de l’atemptat de les torres bessones. Tants anys després, però, la pau encara no ha arribat: l’Estat és dèbil i molt corrupte i el territori està dividit en tribus. La gent de la nostra generació volem formar-nos per construir la pau. Per això m’interessa entendre la situació política a Catalunya, perquè tot i què part dels ciutadans volen independitzar-se d’Espanya, és un procés pacífic. F. I: La situació és dura. Cada dia, quan surts de casa al matí, mai tens la certesa que podràs tornar-hi viva. Els drets humans diuen que tota persona té dret a estar segura allà on sigui, i això no passa al nostre país: constantment patim atacs terroristes a les escoles, a les universitats, a les mesquites, a les places. Però, com diu la Zahra, pot millorar, per

això, en el meu cas, vull adquirir els coneixements per ajudar i encoratjar les dones afganes analfabetes a formar-se. I potser algun dia podré arribar a fer realitat el meu somni: ser secretària general de Nacions Unides.

d’alimentar una família de 10 persones i vius en una àrea rural on no hi ha feina, quan apareixen els talibans i et diuen: pots unir-te a nosaltres a canvi de pa o, si no ho fas, val més que fugis, tens poques opcions.

Parlem, doncs, de terrorisme. Els talibans van governar al país des de 1996 fins el 2001 i encara tenen poder en certes zones. Alhora Estat Islàmic ha guanyat presència al territori en els últims anys. Per què aquests grups tenen tan poder? Z. K.: A nosaltres també ens agradaria tenir una bona resposta. A l’Afganistan, el govern no té poder per solucionar els problemes de les persones que viuen a les zones remotes de la muntanya. Les escoles són insuficients per a tothom, els nivells d’atur són altíssims i si tens un problema judicial t’has de desplaçar fins a la capital –que no és gens fàcil segons on visquis- i el procés s’allarga infinitament. Els talibans estan sobre el terreny i tenen el poder de solucionar certs conflictes entre els ciutadans. F. I.: Jo crec que si ets un pare que has

La misèria, per tant, juga un rol destacat en el poder d’aquests grups. Z. K.: Probablement. També crec que és important la intervenció d’altres països. Per exemple, Pakistan dóna suport als talibans i Aràbia Saudita encobreix Estat Islàmic. Quan Estats Units va entrar a la regió pretenia acabar amb els talibans, però no ho ha aconseguit perquè el govern que hi ha està massa corromput i no té poder sobre moltes zones. L’altra idea amb què s’identifica Afganistan és el burka, la més visible de les moltes discriminacions que patien i pateixen les dones sota el mandat talibà. Des de 2002, però, la constitució assegura la igualtat de gènere. Vosaltres que heu estudiat a la universitat, és difícil acce-

“ Juliol 2017

El meu èxit professional demostra que una dona, si estudia, pot aconseguir una bona feina i tirar endavant la seva vida ZAHRA KWAWARI

dir a l’educació si ets una dona? Z. K.: És cert que sota el mandat dels talibans les noies no podien ni tan sols anar a l’escola. Però ara no hi ha restriccions governamentals i la diferència entre nois i noies que hi accedeixen cada vegada s’escurça més. F. I.: Tot i això les diferències encara són molt evidents! Massa! I és que potser no hi ha una llei que prohibeixi l’accés de les dones a l’educació, però sí que hi ha molts condicionants socials que ho impedeixen. Segons dades de Nacions Unides, la meitat de les dones afganes no saben ni llegir ni escriure! Quins són, així, els condicionants socials que mantenen la desigualtat de gènere? F. I.: Per començar hi ha una manca d’inversió en educació i, per això, el nombre d’escoles públiques no és ni de bon tros suficient per escolaritzar a tota la població. Molts infants no van a l’escola perquè allà on viuen no n’hi ha. D’altra banda, les escoles privades són molt cares i poques famílies tenen diners per pagar els estudis a tots els

seus fills. Així, si han de triar, els pares escullen educar els nens i no les nenes. Aquí apareix una altra problemàtica, les famílies són molt extenses, no hi ha un control de la demografia. De fet, segons la CIA World Fadbook, a l’Afganistan cada dona té una mitjana de 5,43 fills. La mitjana a Catalunya, en canvi, és d’1,39. F. I.: Sí, és una gran diferència. Jo no dic que cada família no pugui escollir quants fills tenir, però el problema és que la majoria no pot permetre’s escolaritzar-los a tots. Què passa amb aquells que no reben educació? Els nois hauran de treballar al carrer i les noies es veuran empeses a matrimonis escollits per les famílies quan encara són molt joves. La vostra família, però, va apostar per donar-vos una educació des de l’escola primària fins a la universitat.

“

M’encarrego de liderar el primer grup de noies escaladores de la història de l’Afganistan. Viatgem soles, vestim roba esportiva, i fem esport a l’aire lliure FRESTHA IBRAHIMI

Z. K.: Sabem que som afortunades perquè venim de famílies amb la ment oberta que ens han encoratjat a estudiar. I el fet que jo estigui formada no només és positiu per a mi, també ho és per a la resta de la societat: el meu èxit és la prova que una dona, si estudia, pot aconseguir una bona feina i tirar endavant la seva vida. Què passa després de l’escola o de la universitat? Quines són les possibilitats reals de treballar? Z. K.: Inclús les noies que tenen la possibilitat d’estudiar tenen restriccions en aquest sentit per part de les seves famílies. Una dona pot ser professora o infermera, però no està ben vist que treballi als consells executius de les empreses o a la construcció, perquè són sectors molt masculinitzats. Al principi trencar aquestes normes socials és complicat, però està començant a canviar a les grans ciutats. Tot i això, encara no és possible que les dones puguin treballar

en certs sectors en moltes províncies. Més enllà de l’educació, quines oportunitats teniu per participar a la vida social? Z. K.: La nostra presència és molt restringida perquè sempre, fem el que fem, hem de “guardar” els valors religiosos i tradicionals. Per exemple, no està ben vist que una noia faci esport i, si en fa, ha de ser en espais tancats, mai a l’aire lliure. F. I.: Jo treballo en una ONG afganesa que pretén empoderar les dones en el món de l’esport. M’encarrego de liderar el primer grup de noies escaladores de la història de l’Afganistan. Som 15 noies, d’entre 16 i 23 anys, que viatgem soles, vestim roba esportiva, acampem al bosc i fem esport a l’aire lliure, al mig de la muntanya. Sabem que correm el risc que els terroristes, per practicar esport a l’aire lliure i viatjar soles, sense cap home de les nostres famílies, ens ataquin. Per això mai expliquem on ni quan hi anem. És arriscat però sabem que val la pena. Ens repetim que una dona pot escalar muntanyes, ser empresària o el que sigui que desitgi.

Juliol 2017

Propostes PROPOSTES ANÒLIA

Torna l’Anòlia dels orígens: gratuït i concentrat El festival igualadí segueix apostant pel talent local a la vegada que apropa propostes de tot el país

CARLES PAUNÉ

Blaumut, Gertrudis, La Iaia, Zoo o Los Manolos seran alguns dels protagonistes del festival musical Anòlia 2017. Dissabte dia 8, coincidint amb la vetllada de l’EBF, l’Ànòlia engega motors i finalitzarà el proper 22 de juliol. A punt d’arribar als trenta anys de vida, l’Anòlia ha apostat per modificar alguns dels paràmetres als quals ens tenia acostumats des de les passades edicions. En primer lloc, la gratuïtat de les actuacions; i en segon lloc, un nou espai: el pati del Museu de la Pell. Queda enrere, doncs, pagar entrada per accedir al pati del Mercantil, i enguany s’aposta per l’entrada lliure en aquest nou espai de dimensions superiors. Com va explicar Pere Camps, regidor de Promoció Cultural de l’Ajuntament: ‘Amb aquests canvis hem volgut tornar als orígens del festival, i fer-lo més accessible a tothom’. El regidor també va explicar que l’esdeveniment musical mantindrà, com en els últims anys, els 50.000 euros aproximats de pressupost. L’altre canvi és la concentració de la programació, si abans el festival s’allargava per tot el juliol, amb actuacions repartides entre diverses setmanes; aquesta edició ho farà en una sola setmana. Salvant el concert de Los Manolos, per tal encabir-lo a la clausura del certamen de globus aerostàtics. Del dimarts 18 al dissabte 22 de juliol vuit formacions musicals trepitjaran l’escenari igualadí. Quines són aquestes bandes? Comencem pel començament: Los Manolos, ni els cal presentació vint-i-cinc anys després del seu moment àlgid durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Actualment estan de gira commemorativa, recuperant els grans èxits de la rumba catalana. El dimarts 18 engegarà el

Blaumut

gruix de programació, serà el torn dels valencians Zoo, una formació de rap i hip-hop que ha aconseguit fer-se un espai propi amb el seu ritme festiu,

Los Manolos

però amb esperit reivindicatiu. Actuaran en solitari al Pati del Museu. Com també ho faran l’endemà dimecres Gertrudis, el trio de rumba catalana

del Vallès. Aquests últims celebren els quinze anys de gires pel territori a ritme de ventilador, amb una recepta de rumba fusió amb pop.

El dijous 20 serà el torn de La Séptima Trastada. Nou músics de la capital de l’Anoia que presentaran ‘Potaje’ el seu primer treball discogràfic de rumba fusió, també. Faran de taloners dels garrotxins Hora del Joglar, que irrompran amb el seu swing fusionat amb música balcànica i salsa, ideal per ballar. La programació no s’aturarà, i divendres 21 l’Anòlia repetirà la iniciativa dels últims anys: el Liceu a la Fresca. A pantalla gran i a l’aire lliure es podrà gaudir de l’òpera Il Trovatore de Giuseppe Verdi, que es representarà aquella mateixa nit al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Una hora més tard al pati del Museu de la Pell es donarà el tret de sortida a dues formacions. La primera, de casa: els Black Kiss superstar. La banda tornarà als escenaris oferint la cara més dura del rock fusionada amb el funk dels 70’. Compartiran escenari amb els osonencs La Iaia. Aquest reconegut trio oferirà les cançons del seu nou disc ‘Tornar a ser u’ i repassarà èxits del seu primer àlbum. Per acabar, l’última nit de música anirà a càrrec de Roc Puig. L’artista de capellades presentarà el seu recentment editat CD: ‘Foc i Cendra’. Per acabar, els Blaumut pujaran a l’escenari per defensar el seu nou disc ‘Equilibri’, en el qual l’electrònica hi ha assumit protagonisme. Tornar als orígens El que coneixem avui en dia com a Festival Anòlia va néixer el setembre de 1989 sota el nom de ‘Jazz de nit’. Es tractava d’un punt de trobada entre públic i artistes anoiencs. El primer any va tenir cinc dies de durada, el novè mes de l’any. Un any més tard, però, ja es va traslladar al juliol. També, en alguna ocasió, s’havia fet coincidir amb els actes de Festa Major d’Igualada. És sota aquestes referències, que l’Ajuntament ha volgut recuperar la concentració dels actes en una setmana.

Juliol 2017

Festival Anòlia a Igualada

Pàg.28

European Balloon Festival a Igualada

Pàg.29

Festa Major de Carme

Pàg.30

Festa Major de Masquefa

Pàg.32

Anoia Folk a la Pobla de Claramunt

Pàg.34

PROPOSTES EUROPEAN BALLOON FESTIVAL

L’EBF porta més globus en l’estrena del nou camp de vol El festival de globus suma més participants, amb canvis en la direcció de la competició

Amb l’excepció del Prat de Llobregat, cap cel de Catalunya està més transitat que el d’Igualada. Empreses com Kon Tiki, Balloneo o Camins de Vent i l’existència de la fàbrica de dirigibles Ultramagic, situada, per a més redundància, a l’aeròdrom d’Òdena, ha convertit Igualada en un dels punts referencials de les activitats en globus i, sobretot, en la seu d’un dels festivals de més renom, l’European Balloon Festival, que enguany se celebra del 6 al 9 de juliol. Un nou camp de vol Serà un EBF amb canvis, i no al cel -on la previsió meteorològica no fa ser gaire optimistes- sinó a la terra, en concret, al camp de vol. Després de molts anys amb la incògnita de què passaria a l’Avinguda Catalunya i en concret a la parcel·la central, s’ha resolt l’equació amb una inversió de 400.000 euros per fer un espai de 25.000 metres quadrats amb herba que complirà amb alguns dels requisits que demanaven els

competidors per venir amb els seus globus. La inauguració del nou camp de vol, amb la presència de la consellera de Governació Meritxell Borràs, està prevista aquest divendres 7, a les 7. Sigui perquè ara es comptarà amb aquesta gespa o perquè l’alleujament de la crisi ha permès no tenir tan buides les butxaques, aquest 2017 hi haurà una bona representació de pilots. En el pitjor moment de la recessió, hi havia dificultats per reunirne una quarantena, però aquest any pugen a 54. Homes i dones que vindran de punts del planeta molt diferents, a un festival que amb 21 anys ja ha entrat fa temps, de ple dret, a l’agenda internacional de les competicions de dirigibles. Més competidors que en altres ocasions, doncs, però també més embolcall per a l’espectacle. A més de la gespa (de la qual l’Ajuntament ha garantit que no requerirà un manteniment elevat, però que s’ajustarà a les necessitats de la competició), al terreny s’hi ha col·locat un sistema de grades per a 2.000 persones. Canvi en la direcció de la competició Un dels pilots amb més pedigrí

El dijous 6 de juliol es va celebrar el primer vol de l’EBF2017 al nou camp de vol CARLES PAUNÉ

del món dels globus, Àngel Aguirre, deixa aquest any la plaça de director de competició, una responsabilitat que assumeix Josep Maria Lladó, el president d’Ultramagic. Lladó compartirà les responsabilitats en l’àmbit organitzatiu amb altres experts d’aquest àmbit.

A més dels dos vols de dijous, que surten de l’Avinguda Catalunya, el divendres es canviarà l’escenari amb el vol de ciutat (els globus s’enlairen de diferents punts d’Igualada, cosa que equival al fet que qualsevol veí pot llevar-se amb un globus davant la

finestra) i dissabte al matí els pilots hauran de firmar una nova filigrana aterrant al cor d’Igualada, amb la diana fixada a Cal Font. El vespre de dissabte, després del vol de les 8, tindrà lloc el lliurament de premis i el delit visual del Night Glow.

Juliol 2017

PROPOSTES FESTA MAJOR DE CARME

Si és juliol... és Festa Major a Carme Se celebra del 7 al 16 de juliol

MARC SOLER RIERA

El 16 de juliol, es festeja la Verge de Carme, i per aquest motiu, el poble de Carme celebra la festa major durant la setmana anterior. Enguany la festa començarà el divendres 7 de juliol i durarà fins al mateix diumenge 16. Un total de nou dies amb un gran nombre d’activitats per a grans i petits en els quals Carme és vestirà de gala per acollir, un any més, la més gran de les festes del poble. El tret de sortida de la festa serà el divendres 7 de juliol a les 8 del vespre amb un tast de gintònics a la Plaça Major, a més, durant el tast es podrà gaudir de música en viu a càrrec de Collserola Postcards. L’endemà, el dissabte 8, hi haurà actes des de les 10 del matí, quan tindrà lloc un campionat de billar al casal. A dos quarts de 12, a la piscina municipal se celebrarà un campionat de waterpolo. Amb el campionat acabaran els actes del matí. A la tarda al Pati de Missa els més menuts podran gaudir de l’espectacle infantil “La Cérvola Blanca” de la mà del grup Teatre Nu. Més endavant, a les 10 de la nit, el grup de teatre Set Vetes representarà “Entresòl primera” a la pista vella. Dimarts 11 es reprendran els actes festius després d’un dia de descans i a les 7 de la tarda a la pista nova hi haurà Bubble Football, una forma divertida i original de practicar esport. Dimecres 12 estarà encarat bàsicament al públic més petit, al Pati de l’Escola es podrà jugar a jocs infantils a partir de

les 6 de la tarda. Per als amants de les havaneres el dia bo serà el dijous 13, quan a les 8 del vespre, al Pati de Missa, es farà una cantada d’havaneres amb el grup La Guingueta. El divendres 14, la festa s’allargarà fins a altes hores de la nit, a les 9 en punt repicaran les campanes de l’església i a les 10 es podrà sopar al Sopar Popular que se celebrarà al Carrer Verge del Carme. Després de sopar, a les 12,

hi haurà l’esperada cercavila, amenitzada i acompanyada pel grup de percussió igualadí Protons i un cop acabada la cercavila, a partir de dos quarts de 2 de la matinada començarà la Nit Jove amb la banda Coche Rojo i posterior discomòbil, tot això al carrer Raval de Baix. La festa no acaba aquí, el dissabte també és un dels plats forts, a les 6 de la tarda, el Club Esportiu Carme s’enfrontarà al Club Futbol Mediona. Més tard, a les 8 del vespre,

l‘orquestra Reus Big Band s’encarregarà de fer el concert de Festa Major a la Pista Vella. Quan acabi l’orquestra, ABO Show pujarà a l’escenari per a meravellar el públic amb el seu espectacle musical i finalment, a la mateixa Pista Vella, The Pink Goats tocaran en el concert jove i, tot seguit, una altra discomòbil. Per acabar la festa, el diumenge 16 a les 12 del matí se celebrarà la Missa Solemne, una hora més tard, al Pati de

Missa, la Cobla Lluïsos de Taradell tocarà sardanes. A les 6 de la tarda, al mateix Pati de Missa, se celebrarà una cercavila amb el Ball de Pastorets d’Igualada i la Colla Gegantera del Bisbalet i per acabar la festa, a les 8 del vespre el grup Liberty amenitzarà el ball de vetlla a la Pista Vella. Un programa ple d’actes per a totes les edats que faran que del 7 al 16 de juliol, Carme sigui una destinació amb festa assegurada.

VOLS TREBALLAR AQUEST ESTIU? MITJA O JORNADA COMPLETA NO NECESSÀRIA EXPERIÈNCIA FORMACIÓ A CÀRREC DE L’EMPRESA Trucar per concretar entrevista De dilluns a divendres de 10h a 18h TELÈFON: 93 676 6230 igualada@cyap.es

Juliol 2017

Abril 2017

PROPOSTES FIRA I FESTES DEL SANT CRIST DE PIERA

Juliol 2017

PROPOSTES FESTA MAJOR DE MASQUEFA

La del de Totllegenda a punt per a laSant FestaCrist Major Piera: unde miracle que fa festa Masquefa Cada 28 d’abril, Piera celebra la seva festa més singular, que beu d’una llegenda de fa segles. Als actes celebrarà delamb 19 alun 23ampli de juliol religiosos s’hi afegeix des de fa 28Se anys una Fira ventall de propostes en tots els camps MARC SOLER RIERA ANOIADIARI

Cada abril,és Piera portadiversos als seus Masquefa un dels carrers el bo i millor seus pobles de l’Anoia quedels celebra productes, deldurant que tenen i fan la festa major el juliol. els establiments fàbriques, Ho fan per Santa iMagdalena, de durant mesos. quel’esforç és el 22 fet de juliol i enguany La Fira del els Santactes Crist festius marca celebraran un punt idel a part calendari a partir dia en 19 el i fins el 23. Enguanyde la festa aporta pierenc cada major any. El Sant noves propostes, manté Crist de Piera però comparteix els actes més tradicionals amb Igualada el nom de al la poble. llegenda, o dels fets, però poc el diumenge o Abans res hidel tédia a 19, veure, excepte 16 eslafaran tresque actes previs amb devoció provoca la a la festa. A les 5 de la tarda festa. l’Associació de Dansa Urbana Masquefa organitza el VI Unes arrels de set segles Festival de Dansa Urbana La llegenda del Sant Crista la se Sala Polivalent de la Fàbrica situa en una societat pagesa Rogelio les 8, es farà que viviaRojo. en la Aprecarietat i en la Trobada amb el Seguici de la carestia, sobretot a l’interior Masquefa, en què participaran de Catalunya, molt abans que elsvinya Diables Pixafocs una i la i el tèxtil donessin Cagaspurnes de Masquefa, la empenta al territori. Colla de Ball de Bastons i la L’origen d’aquella història Colla Gegantera de Masquefa, és entre els segles XII i XIII, que faran un recorregut per amb la figura de la vídua Maria diversos carrers del poble i Llopart. Vivia en una masia a dos quarts de 9, es farà la situada a la vora de l’església inauguració de l’ Exposició del de la Santa Creu del de Roser. Creixà, Seguici a la Capella una de les joies romàniques de El dimecres 19 de juliol Piera. Un dia, es va esdevenir començarà la festa a les 6 que pelegrí la de launtarda ambvaeltrucar repic ade seva porta. Maria Llopart vivia campanes, a la plaça Josep en la méslaabsoluta M.Vila;a mateixa pobresa hora sei quan el pelegrí -bé, de era celebrarà la Festa Holyfetamb un li A vales demanar que li PepàngelCallau. 9 del vespre, donés vídua va de esclatar davantpa, la la parròquia Sant en plors. No tenia res Pere, tindrà lloc l’Iniciperdea donar. la festa amb els Gegants de Per empitjorar el més moment, Masquefa. Una hora tard Piera patia una sequera atroç a la mateixa plaça, s’hi podrà isopar per gràcies molt alque el depelegrí Sopar Festa insistís, Major. AMaria les 11 Llopart de la nit,jurava Toni que li podia de donar res... Alba no caracteritzat Rei Joan

Carles I, farà el pregó de Festa Major, seguit per una cantada d’havaneres amb el grup Boira i Rom Cremat. Un cop finalitzades les havaneres, a la 1 de la matinada, començarà la Festa Disco amb Kaviar Party, peròdurarà el visitant va animar que finslales 5; tots a donar un cop d’ull a la pastera. aquests actes tindran lloc a la I la va emplaçar a que, si n’hi mateixa Plaça Josep M.Vila. trobava, del El dijousanés 20, al de convent 12 a 2 del poble i trenqués la paret. Allà matí i de 4 a 7 de la tarda, hi hi trobaria la imatge del Sant haurà inflables a la piscina Crist. I, per últim, el pelegrí municipal del camp de futbol. que alalasequera Avalesassegurar 6 de la tarda, Plaça s’acabaria si escomençarà feia una Josep M.Vila, processó amb la imatge. l’espectacle itinerant Maria vaaanar a ladepastera Bangaluru càrrec la CIA i, com deia el misteriós viatger, Todozancos. A la mateixa va trobar pa. Tot cridant plaça s’hi ballaran sardanes a quequarts era cosa dos de 8d’un ambmiracle la Coblava sortir a donar padeallapelegrí, Montgrins. A les 11 nit, al però aquest s’haviahiesfumat. Carrer Sant Antoni, haurà

la Serenata a l’Ajuntament amb l’Orquestra Montgrins i quan acabi, a la Plaça Josep M.Vila, la mateixa orquestra amenitzarà el Ball de Gala. Per acabar el dia, d’1 a 5 de la matinada, a la pista exterior La bona aleshores es va coberta deldona costat del pavelló, dirigir al convent del poble el DJ Eudald Selva punxarà a va Mòbil. recuperar la imatge laon Disco del Sant Crist. El divendres 21, aDesprés la Plaçade demanar permís al Bisbe, van Josep M.Vila s’hi celebrarà treure aquella imatge el dia una Exhibició de Gimnàstica28 d’abril. I, en 11. efecte, sequera Artística a les A la la mateixa es va acabar. Des d’aleshores, plaça hi haurà el Parc cada any en aquest dia d’Inflables Refrescant fins se celebra la Festa del Sant Crist. dos quarts de 2 del migdia. Les versions de la llegenda Marc Oriol i el seu Espectacle la situen també més alaprop dels d’Escuma ompliran Plaça nostres dies, concret Josep M.Vila a lesen 6 de la tarda.del 1688, amb els corals, mateixos I per alsperò amants de les a protagonistes Maria dos quarts de 7 ai context, la parròquia Llopart, el pelegrí i una severa Sant Pere, començarà el

l’Ofici Solemne de Festa Major. Quan acabi l’ofici i l’ ofrena floral, a la Plaça Josep M.Vila es farà la ballada de sardanes amb la Cobla Montgrins. A les 12 del matí, a les instal·lacions del camp de tir es podrà veure el Campionat de Tir al Plat. A la 1 del migdia, el Casal d’Avis de Masquefa organitza el Vermut de Festa Major per a la gent gran i a les 3, al Bar Casal, hi haurà el Campionat de Botifarra. A dos quarts de 6 de la tarda, a la Plaça Joan M.Vila, s’hi podrà contemplar una Exhibició de Taekwondo dels alumnes de L’Alzinar. I a les 6 hi haurà la Plantada, seguida per la Cercavila i per la tradicional Mostra de Balls a la Plaça de la Vila. Més tard, a les 9, s’inaugurarà el Primer Open de Petanca Vila de Masquefa i a les 12 de la nit començarà la Nit en Blanc Concert de Festa Major amb la al pati de la Fàbrica Rogelio Coral l’Alzinar acompanyada Rojo. per l’ Orquestra Montgrins. A L’últim dia de festes serà el dos quarts de 10 del vespre, a la diumenge 23, d’11 del matí a plaça Josep M.Vila començarà 2 del migdia, al Carrer Santa el correfoc infantil amb la Clara, hi haurà un Super Colla Infantil de Diables Tobogan Urbà Aquàtic. La fam quei era empitjoradadeper festa capseguirà de setmana -Sant Pixafocs Cagaspurnes a lesatapeït 6 de la una persistent sequera. Cada Jordi serà el diumengei Masquefa. Més tard, a les 11 de tarda a la Plaça Josep M.Vila,amb anys, PieraMontgrins treu el Sant on un d’activitats la cent nit l’Orquestra es gran farà ventall un espectacle Crist el de Gran l’església: la pròxima a Piera. La il·lusionisme, XXVIII Fira es tocarà Concert de d’acrobàcies, vegada tocarà 2088.Josep malabars compaginarà el ‘show’ Festa Major a laelPlaça i humoramb a càrrec de del 4x4 a la Guinovarda, M.Vila i d’ 1 a 4 de la matinada, la CIA. Passabarret. de la En aquell dial’espectacle, 22. L’endemà, LaTret Bandadedelsortida Drac tocarà acabar a dosSant Jordi, festa la continuarà celebració, el 21exterior quarts versions a la pista de 8 la hi haurà XXXVI Les Festes del Crist Mostra al Gall Mullat el Piera coberta del costat del Sant pavelló. de Cuina de amb Masquefa començaran oficialment el Motor Festival, mentre Dissabte al matí, des de i a les 8 es faran Balls de Saló que dia 21 d’aquest mes d’abril, a càrrec les parades llibres ide roses l’Ajuntament fins la Parròquia dels de alumnes el lliurament s’afegeixen als es estands de la deamb Sant Pere es dels faràpremis la L’Alzinar. La festa tancarà dels V Jocs Florals, les 6 al ambfira. colofó de la festa,de el dia tradicional Passada de aFesta unElCorrefoc Adult Teatre Foment. any, la Festa 28,Major amb els actes religiosos Major amb la CoblaAquest Orquestra i Esclat Final de en record delDiables miracle de Maria Fira s’obrirà al cap de Festa Montgrins. Lade cara Passada amb els Pixafocs setmana dels dies 22 i amb 23. Un i Cagaspurnes Llopart. de Masquefa. acabarà a la Parròquia

La millor publicitat, amb nosaltres publicitat@anoiadiari.cat · Tel. 608463829

Juliol 2017

PROPOSTES ANOIA FOLK

Joan Miquel Oliver és el convidat d’honor de l’Anoia Folk El festival pobletà es prepara per gaudir d’una jornada de música per a totes les edats

CARLES PAUNÉ SERRA

Torna l’Anoia Folk a La Pobla de Claramunt, aquest pròxim 15 de juliol. L’aposta artística d’enguany passa principalment pel cantautor balear Joan Miquel Oliver. Aquest convidat d’honor, juntament amb 2princesesbarbudes, omplirà la vila de música. El tercer dissabte de juliol es durà a terme una nova edició del festival Anoia Folk, amb dues propostes de qualitat, orientades a un públic ampli. Per començar el concert familiar, a 2/4 de 9 del vespre, amb 2princesesbarbudes que enguany presenten el seu espectacle “Sempre de vacances”. Es tracta d’un viatge musical metafòric centrat en la migració de les orenetes. Les cançons del quartet de música infantil són de composició pròpia i narren la vida dels ocells: com fan el niu, què mengen, la seva criança, els viatges, el vestuari, el cant ... Els intèrprets, alguns de la comarca, oferiran aquest concert amb alguns instruments de joguina, com per exemple la bateria; o instruments petits com el xilòfon o el pianet. Més tard, a 2/4 d’11 de la nit, arribarà el plat fort. Joan Miquel Olivé presentarà, Atlantis. La segona part de la -seva- trilogia que uneix el fundador, compositor i guitarrista d’Antònia

Dues imatges d’anteriors edicions de l’Anoia Folk.

Les 2princesesbarbudes

Joan Miquel Oliver

Font amb el pintor Albert Pinya per oferir creacions artístiques. Atlantis segueix la línia estilística dels treballs anteriors però en versió ‘corregida i augmentada’ comenta Olivé. Obre el ventall de l’anti-folk a l’electro, del

funk a la rumba i del pop pur a tot el que es pugui imaginar. Curiosament és una veritable antítesi envers el so de Pegasus, el seu anterior CD. Potser una paradoxa per a un festival folk, però segons l’organització “no

podem deixar d’obrir i deixarnos seduir per la seva veu agradable i relaxada”. També afegeixen ‘és una nova prova que Joan Miquel Oliver pot fer una cançó d’alt contingut poètic amb una material que passa sovint desapercebut’.

El castell de la Pobla de Claramunt acollirà, doncs, aquestes dues propostes. Amb preus de 8 € (adults +16), 2 € (6-15 anys), i gratuït per als més petits. També es faran diversos descomptes.

Juliol 2017

Anuari Repassem el juny amb un clic La gespa del Parc Central fa xocar el govern amb els Socialistes d’Igualada La lluna de mel tan singular que vivien els dos partits que van rivalitzar durant dècades per l’alcaldia havia durat, més o menys, des del principi del mandat. Però ara, Socialistes i el govern d’Igualada se les han tingut per la gespa del Parc Central, plantada per a l’European Balloon Festival del 2017. Els progressistes, que han pactat els dos darrers pressupostos amb els convergents, han qüestionat el cost de la gespa i del projecte i han tingut

respostes amb un punt d’ironia dels responsables de l’Ajuntament. L’alcalde Marc Castells va assenyalar que el preu era de 400.000 euros i que el manteniment estava per veure, però que seria “econòmic”. No van tardar els Socialistes a reaccionar i titllar la despesa com a “escandalosa”. La posterior resposta de Jordi Pont, segon tinent d’alcalde, traspuava ironia: “només costa un 20% del que van costar els papers del projecte del World Trade Center, ara al calaix”.

L’alcalde es tanca en banda i Sant Bartomeu no serà festiu aquest mandat Abans que s’escalfi més el debat amb la proximitat de la Festa Major, l’alcalde d’Igualada Marc Castells va ser taxatiu en una trobada amb els mitjans per fer balanç dels dos primers anys de mandat. Castells va assegurar que “mentre jo sigui alcalde, Sant Bartomeu no serà festiu”. Amb això el batlle recolza la postura del seu regidor de Cultura i Festes, Pere Camps, que sempre s’ha posicionat en contra de fer canvis en la diada festiva (i que significaria acabar amb la festa del dilluns

de Festa Major). Un número important d’entitats, agrupades majoritàriament en la Federació del Seguici Tradicional i Històric d’Igualada (FESTHI) han demanat els darrers anys que es recuperi la festivitat del 24 d’agost, revocada fa 40 anys. Els agents socials i econòmics fan l’aposta perquè es mantingui el calendari actual. El debat, però, està obert, ja ha arribat a l’arena política i també és viu entre les colles igualadines. L’opció d’una consulta ciutadana també és sobre la taula.

L’Ajuntament de Calaf abandona el Consorci de l’Alta Anoia

La segregació escolar, una realitat que pot deixar empremta

Els municipis anoiencs alleugereixen el seu deute; Piera el deixa a zero

L’absència d’una regidora del Grup Independent Calafí va afavorir que prosperés la proposta del govern de Calaf perquè el municipi abandoni el Consorci Turístic de l’Alta Anoia. L’organisme es queda, de moment, sense la capital històrica de la zona i la ciutat de més importància. Fins aquest mes de maig, Jordi Badia -batlle de Calafn’era el president, però va presentar la renúncia quan no va trobar el quòrum per dissoldre aquest ens. Badia considera que ja no té sentit quan la Mancomunitat de l’Alta Segarra pot fer aquestes funcions i davant la problemàtica de no disposar de recursos propis per fer viable la continuïtat del Consorci.

La FAPAC, una entitat que agrupa diverses associacions de pares i mares, ha posat en alerta la comunitat educativa de l’Anoia davant la realitat de la segregació escolar. Actualment hi ha tres centres a la comarca que estan considerats de màxima complexitat i que, per tant, tenen una presència d’alumnat d’entorns amb problemes socioeconòmics. L’entitat apunta que l’existència de dues realitats escolars paral·leles accentuarà els problemes de cohesió social quan l’alumnat d’aquestes escoles segregades -en bona part provinent de la immigració- arribi a l’edat adulta. La problemàtica a l’Anoia és encara menor en comparació amb el Bages o Osona.

El deute astronòmic dels ajuntaments s’ha anat reduint els darrers anys, en alguns casos amb retallades molt doloroses. Alguns consistoris de la comarca han pogut eixugar grans quantitats de deute i han pogut treure les arques municipals del pou. Si bé a Igualada és on en termes absoluts s’ha pogut retornar més diners -ara ja són 38 milions, quan es partia d’uns 60 amb les societats municipals i organismes-, Piera és el primer municipi gran que ha fet tots els deures i segons les dades del Ministeri, al final del 2016 no tenia cap deute. Crida l’atenció que en poc més de cinc anys, la població hagi passat de deure uns cinc milions a descarregar per complet la motxilla.

Juliol 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes de juny publicades a l’anoiadiari.cat

Les més llegides 01

La jutgessa arxiva el cas per la mort de Clàudia i la família estudia com recórrer

El Molí Nou d’Igualada fa d’escenari pel nou anunci de Seat

L’aventura ‘ninja’ de l’igualadí Arnau Mateu es veu aquest juny a Antena3

Dues-centes persones al partit homenatge a Gabri Pérez i Carlos Castellana

Els metges citats pel cas Gabriel Pérez compareixeran el 5 i el 26 d’octubre

Un jutjat d’Igualada obliga al Banc Sabadell a retornar el ‘sobrecost’ d’una hipoteca

El PSC anoienc avança que els seus ajuntaments no facilitaran el referèndum

La CUP denuncia que Tickdi pot ser adquirit a un preu “molt menor” que el pagat a Igualada

Àngels Chacón, nomenada directora General d’Indústria de la Generalitat

L’Anoia viu Sant Joan amb un total de 34 petits incendis

01/06/2017 La jutgessa arxiva el cas per la mort de Clàudia i la família estudia com recórrer

08/06/2017 Igualada comença dilluns 20 dies del millor jazz amb l’Estival

02/06/2017 Igualada estrena el seu Consell dels Infants

08/06/2017 El Govern dóna llum verd als 3,8 milions per al nou institut d’Igualada

02/06/2017 El peritatge al bus incendiat de la Hispano es va fer en base a fotografies

09/06/2017 La residència universitària d’Igualada es comença a pensar

02/06/2017 Aquesta tarda arrenquen les Festes del Roser de Vallbona

10/06/2017 Òdena farà una aposta pel Mercat del Pla després de l’Èxit del primer diumenge

04/06/2017 El segon Vademercat porta més de 4000 persones a la Masuca

10/06/2017 Les treballadores de la neteja de Vilanova exigeixen la subrogació davant l’Ajuntament

07/06/2017 L’aigua de la Llosa del Cavall arribarà a la tardor a l’Anoia

10/06/2017 El PSC anoienc avança que els seus ajuntaments no facilitaran el referèndum

Juliol 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes de juny publicades a l’anoiadiari.cat

12/06/2017 Argençola viu la setena edició del Mercat d’espècies

15/06/2017 Castells no autoritzarà un Sant Bartomeu festiu “mentre sigui alcalde”

21/06/2017 La Ruta dels Músics de Piera bufa les deu espelmes

13/06/2017 Àngels Chacón, nomenada directora General d’Indústria de la Generalitat

15/06/2017 Igualada, centre de l’univers dels gurmets amb Vadefoodies

22/06/2017 El govern presenta el camp de vol del Parc Central amb una gespa “de cost baix”

13/06/2017 La CUP publica els comptes de la Festa Major ‘16 i demana canviar “un model obsolet”

16/06/2017 Dos autocars de l’Hispano col·lapsen el mateix dia

24/06/2017 L’Anoia viu Sant Joan amb un total de 34 petits incendis

13/06/2017 Castells posa sobre la taula construir un Auditori a Igualada

19/06/2017 El Desfolca’t ha omplert de música els carrers de Calaf

26/06/2017 Un jutjat d’Igualada obliga al Banc Sabadell a retornar el ‘sobrecost’ d’una hipoteca

14/06/2017 La Coll@nada tindrà com a nou espai el Pati Vila

19/06/2017 Dues-centes persones al partit homenatge a Gabri Pérez i Carlos Castellana

27/06/2017 L’Ateneu agafa la gestió directa del cinema d’Igualada

14/06/2017 Calaf es desvincula del Consorci Turístic de l’Alta Anoia

20/06/2017 La CUP denuncia que Tickdi pot ser adquirit a un preu “molt menor” que el pagat a Igualada

28/06/2017 Òscar Camps: dos anys obrint els ulls al món sobre el “crim” del Mediterrani

Juliol 2017

Agost2016

#ADFESTAMAJOR

43 39