ANOIADIARI GENER 2019 by AnoiaDiari

Societat P16

El ferrocarril Igualada-Martorell celebra 125 anys a ritme de carrilet

Número 39 · Gener-Febrer del 2019/ Gratuït / www.anoiadiari.cat A portada P04

Política P22

S’agreuja la crisi al govern de l’Ajuntament de Vilanova del Camí Política P24

Entrevista a Carolina Telechea, diputada anoienca del congrés espanyol

Els Reis d’Igualada: una festa intocable?

Política P25

Diverses personalitats vinculades a l’àmbit cultural i econòmic de l’Anoia apunten cap a quins horitzons pot evolucionar la festa. La Comissió de Reis defensa el model actual que considera satisfactori Societat P20

La manca d’efectius i la precarietat material deixa els Bombers sota mínims Societat P10

Societat P12

Igualada recorda el 80è aniversari del final de la Guerra Civil, que va deixar més de 200 morts Economia P28

Aterren les primeres inversions privades al polígon de Can Parera de Castellolí Cultura P30

Societat P14

Parlem amb els Farrés brothers i cia, que porten Tripula a la Xarxa d’Igualada

Augmenta la mortalitat a les carreteres anoienques

La temporalitat i la desocupació tenen nom de dona

Tres detinguts per terrorisme en quatre anys a l’Anoia

Esports P32

Álex Haro fa història amb un segon lloc al Dakar, al costat de Nani Roma

editorial

Cartes dels lectors Pubilla i dames d’honor: una cosa del segle passat

gener-febrer/2019

Les més llegides al digital

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Operació policial contra el terrorisme jihadista a Igualada

J. Pons Igualada La festa dels Tres Tombs és a punt de celebrar dos segles d’història. És, sens dubte, una de les grans dates del calendari festiu d’Igualada, per la seva història, per la seva tradició, per la seva espectacularitat i perquè porta gent de fora de la ciutat a gaudir d’aquesta tradició i d’aquest espectacle que ofereixen els cavalls i els carruatges. Els Tres Tombs es fan a Igualada des de fa 197 anys. Sense interrupció. Tot un mèrit. A Igualada sempre hem tingut aquell tarannà de “si les coses funcionen, no les toquem”. Però hi ha coses que penso que sí, que convindria tocar-les una mica. Ho van fer a la Festa dels Reis, potser la més “intocable” de totes, quan després de moltes protestes populars, els organitzadors van cedir i les dones van poder sortir fent de patges (esperem que un dia poguin sortir fent de patgeses). I jo em pregunto: a l’any 2019, no podríem deixar de fer una cosa tan masclista i anacrònica com treure a passejar els “floreros” que són la pubilla i les seves dames d’honor? No hi tenen res a dir les feministes?

M’etiqueto com a ciclista urbana Vinyet Palomas Vilarrubias Igualada Està molt bé que a la ciutat d’Igualada es disposi d’una gran anella verda i que es faciliti al ciutadà l’activitat física a l’aire lliure. D’acord. Ara fa poc i relacionat amb aquests itineraris que conformen l’Anella Verda, s’anunciava la construcció d’un carril bici que ha de connectar el barri de Fàtima amb la part nord de la ciutat d’Igualada. D’acord. Ara bé, com a usuària diària de la bicicleta, crec que l’Ajuntament s’ha de plantejar la ciutat com un tot i normalitzar i sobretot facilitar la circulació de bicicletes pels carrers d’Igualada. Igualada és una ciutat ideal per desplaçarse amb bicicleta; les distàncies no són llargues i els carrers (tret de quatre artèries que connecten nord i sud) no són costeruts. Hi ha també moltes zones de trànsit pacificat i carrers alternatius a les vies principals per creuar la ciutat. Ara bé, el gran enemic de la bicicleta, el cotxe (bé el conductor del vehicle), no està preparat per compartir l’espai i s’impacienta i es “revoluciona” quan davant seu roda una bicicleta a un pas prou correcte per compartir l’espai. Igualada podria ser una ciutat de 30 perfectament. Si a tota la ciutat es reduís la velocitat a 30 Km. per hora tothom se sentiria més segur i als carrers hi podrien conviure tots els elements rodants. No per això s’hauria de no crear carrils bici, no!!!! Cal que les vies ràpides de la ciutat també siguin segures per als ciclistes (Av. Balmes, Av. Barcelona, Soledat i Passeig) haurien de disposar d’un espai degudament senyalitzat i prou segur per tal que les bicicletes hi tinguessin lloc. Facilitar tot això al ciutadà podria arribar a fer que més gent s’animés a utilitzar la bicicleta com a mitjà diari de transport, que acabaria reduint el nombre de turismes als carrers. Fins ara només hem vist millores en l’asfaltat i les zones blanques d’aparcament. Tot pensat per facilitar la vida als cotxes. Altres ciutat fan l’esforç d’ordenar el trànsit de patinets, bicicletes... i a Igualada des que es va fer el carril bici del Passeig no s’ha fet res més... Estaria bé. Molt bé que Igualada fos tota ella, una ciutat-carril bici. Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, amb el vostre nom i cognoms, telèfon i número de carnet d’identitat a l’adreça contacte@anoiadiari.cat o a través de l’espai Parlem! del diari digital www.anoiadiari.cat. També a la redacció del diari, al C/ Sant Magí 26 d’Igualada. Cal que els textos no superin els 1000 caràcters d’extensió. L’AnoiaDiari es reserva el dret de no publicar-los o escurçar-los.

Àlex Haro Una autèntica collonada (Article d’opinió de Josep M. Ribaudí)

La fita històrica de ser el copilot del cotxe sots-campió al Ral·li Dakar, amb Joan Roma de pilot, ja queda per a la història i corona la trajectòria d’Àlex Haro. A més, l’odenenc va resistir les darreres etapes amb dues costelles trencades: va córrer infiltrat.

El president Quim Torra assistirà a la Cavalcada de Reis d’Igualada

Armand Monleón

Airbnb i el vestit de l’emperador (Article d’opinió d’Enric Conill)

Una avaria a la moto quan quedava molt poc per acabar va impedir que l’igualadí Armand Monleón completés el raid que tenia lloc al Perú. El pilot ja pensa en l’edició propera, on vol tornar més fort i acabar entre els deu primers. La seva evolució fa preveure que no tardarà.

Les realitats de la marihuana a l’Anoia

Vanesa González 05

Un col·lectiu de joves protesta contra la presència d’Airbnb a Cal Font

L’ex alcaldessa vilanovina ha anunciat que es tornarà a presentar amb V365 i s’enfrontarà a Noemí Trucharte, que va confirmar fa mesos la seva candidatura. Queden encara per conèixer quines llistes es confegiran i continuaran amb els membres de l’actual govern.

El disseny futurista de la carrossa del Rei Gaspar de Barcelona, amb segell anoienc 07

Rosa Plassa Comença un any en què l’esport tindrà un alt grau de protagonisme a Igualada, proclamada fa mesos Ciutat Europea de l’Esport. La regidora Rosa Plassa, té a l’agenda diverses activitats ja confirmades, com ser la capital catalana del bàsquet femení.

editorial

gener-febrer/2018

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Sergio Pérez Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Una factura inassumible

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

uit persones mortes a les carreteres anoienques el 2018. El balanç de l’any passat és el més nefast des dels anys 2012 i 2013. A finals de l’any arribava l’informe anual del RACC que assenyala quines són les vies més perilloses de Catalunya i l’Estat. I malgrat aquestes vuit vides perdudes a les carreteres de la comarca, no hi ha cap via anoienca entre les deu més perilloses. El més sorprenent és que, de fet, no hi va haver cap víctima mortal a les dues carreteres que passen per la comarca de “més alt risc”, mentre que les més ‘temudes’, la C-15, la C-37 fins a Manresa i la B-224 són considerades de “risc mitjà” o “baix”. La diferència és el nombre de vehicles que hi passen cada dia i aquesta és la principal problemàtica de la comarca. Carreteres pensades per a un pas de cotxes i camions molt inferior a l’existent. Menja a part l’A-2, com sempre. L’autovia feta els anys 90 té greus problemes estructurals, com unes corbes impròpies que signifiquen que amb pluja o sense els vehicles pesants acabin fent tisores a Castellolí cada dos per tres. La solució del Ministeri de Foment és -sembla- reformar-la amb un sever impacte mediambiental que reconeix el mateix informe previ. Una catifa de ciment que partirà la comarca -i alguns pobles- en dues parts i dificultarà encara més l’accés a

alguns nuclis. Fins a quin punt significarà més seguretat aquesta solució, queda per veure. La lògica fa pensar que alliberar els peatges de l’AP-2 seria més viable, però continuar amb els peatges i ampliar el tub que travessa la comarca fa feliç a concessionàries i a constructores (que a vegades són el mateix). Veurem com acaba el projecte de l’A-2, perquè els que s’hi oposen tenen un as a la màniga i és que el govern espanyol rarament compleix les seves promeses d’inversió a Catalunya, tinguin o no impacte mediambiental. Molt més lluny sembla que la Generalitat arrangi la B-224 fins a Vallbona d’Anoia. Amb la reforma de la C-15 promesa pel 2021, la carretera que uneix Capellades i Martorell es converteix oficialment en l’aneguet lleig del territori. L’any passat va ser escenari d’un accident mortal amb dues vides perdudes. A part d’aquesta tragèdia constant, amb el degoteig d’accidents, la via hipoteca el creixement i l’harmonització urbanística de Vallbona d’Anoia i de Piera, la segona ciutat amb més habitants de la comarca. Ens trobem amb unes carreteres que només es poden millorar a un cost altíssim en diners i en sostenibilitat, que generaran més contaminació, mentre que no hi ha cap indici d’una aposta per un tren competitiu que integri la comarca.

Ens trobem amb unes carreteres que només es poden millorar a un cost altíssim en diners i en sostenibilitat, que generaran més contaminació, mentre que no hi ha cap indici d’una aposta per un tren competitiu que integri la comarca.

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

L’Anoia necessita un nou polígon industrial?

MEMBRE DE

SÍ 26,1% NO 73,9,7%

Falten més opcions d’oci a la comarca, per Cap d’Any?

AMB EL SUPORT DE

No, l’oferta actual és prou bona 15,6% Sí, jo sempre he d’acabar anant a fora 31,3% Per cap d’any em quedo a casa 53,1%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA www.anoiadiari.cat

La Comissió de Reis ha de fer un rebut pels seus diferents serveis? Sí, s’han d’emetre rebuts 43% No, fins ara ha funcionat raonablement bé sense que se n’emetin 16,6% Cal trobar fórmules que afavoreixin la transparència. Són donacions a una fundació i s’hauria de poder desgravar 40,4%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a:

Estem en contacte a:

contacte@anoiadiari.cat

@anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

BUSQUEM COMERCIALS publicitatpremsa@gmail.com

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

a portada

“

gener-febrer/2019

“Cal democratització en l’organització, ja que la festa en si, al carrer, està plenament democratitzada (...) A l’actual Ajuntament, el model ja li està bé. Li costa pocs diners i té la festa solucionada”.

PAU LLACUNA

Els Reis d’Igualada: marges de millora i d’evolució d’una festa centenària

L’evolució i la dialèctica són intrínseques també a les manifestacions culturals i la Festa de Reis d’Igualada no n’és l’excepció. En un moment crucial, quan la composició social de la ciutat ha canviat i sorgeixen noves demandes, analitzem des de diverses òptiques les possibilitats de canvi d’una festa que és un dels trets distintius i que més enorgulleix Igualada

ANOIADIARI

Igualada és -i vol ser- la capital i la ciutat de moltes coses. La majoria, merescudes. La Capital Europea de l’esport, la capital dels globus, la capital de la pell, la ciutat del teatre familiar, la capital del turisme sostenible... La capital de l’Anoia és, sens dubte, la ciutat dels esdeveniments. L’agenda igualadina és farcida de grans cites al llarg de l’any. Algunes més modernes, com el Rec.0, la Mostra de Teatre, l’European Balloon Festival, l’Anòlia, l’Igualada Urban Running, l’Igualada Slow Shopping, per posar-ne alguns exemples. I, altres, porten al darrera una llarga trajectòria, com la Festa Major, els Tres Tombs o la festa de Reis. Aquesta darrera és, segurament, la festa més emblemàtica del calendari festiu igualadí. Datada a finals del segle XIX, la Festa dels Reis d’Igualada fou declarada festa popular d’interès cultural per la Generalitat de Catalunya l’any 2010. Actualment, la festa és candidata a formar part del Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (vegeu destacat) i, en aquesta passada edició, va celebrar el 75è aniversari del Patge Faruk. La festa, organitzada per la Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada, amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada, està fortament arrelada a la ciutat i a la seva gent. En les darrers dècades, la festa ha viscut pocs canvis en la seva celebració, la majoria de caire estructural: com la construcció de noves carrosses; el disseny i confecció de nous vestits per als tres Reis; el canvi de la ubicació dels parlaments, que va passar de la Plaça del rei al Passeig Verdaguer o el canvi d’ordre del pas dels camions plens de paquets, que van passar a encapçalar la rua. El canvi més important produït en aquesta etapa més contemporània de la festa ha estat l’apertura de la festa a la participació de les noies. Després d’anys d’intents i de mobilitzacions populars,

la Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada va haver de cedir i permetre que les dones poguessin fer de patges. Era l’any 2003. De llavors ençà, tot i algunes crítiques i demandes, la festa ha romàs pràcticament intocable. En els darrers anys, diversos igualadins han manifestat públicament, a través d’articles d’opinió o cartes als mitjans locals, en intervencions públiques o mitjançant les xarxes, les seves crítiques constructives. Des de l’AnoiaDiari ens hem posat en contacte amb alguns d’aquests igualadins i igualadines per copsar i recollir les seves propostes per millorar, al seu parer, la festa dels Reis d’Igualada. Il·lusió L’Oriol Càlichs és un rostre i una veu prou conegudes en l’àmbit cultural i associatiu de la ciutat. Cuiner de professió i membre actiu de diverses entitats de cultura popular, tingué el privilegi de dur la perruca del Salero a la Festa Major d’Igualada. Per a l’Oriol Càlichs la Festa de Reis és “segurament, i deixant a part la Festa Major, la gran festa d’Igualada. És on tota la ciutat es bolca, s’obren les cases a uns desconeguts que, a alhora, són molt estimats. Il·lusió, màgia, nervis. Tot són tòpics, però crec que és així. Només cal veure les mirades i els nervis de la canalla durant els tres dies claus de la festa. Però també els ulls d’aquella persona gran, que ja no espera res, i qualsevol paquetet que li porten patges o patgesses li fan fer un viatge emocional molt enrere, Se’ls humitegen els ulls en veure que algú ha pensat amb ells o elles. I això no te preu. És un dels grans esdeveniments que situen Igualada al mapa. Fa venir famílies de tot arreu per viure la festa als carrers i qui pot a casa d’amics o família. A casa és una festa que sempre s’ha viscut molt intensament, ens agrada viure-la de prop”. La participació de la gent és un dels aspectes més destacats de la festa per a l’actor igualadí Joan “Nan” Valentí, que

remarca que “és l’espectacle de carrer amb més participació de la ciutat”. En Joan Valentí, que per motius professionals -ja que participa com a actor en cavalcades de Reis que se celebren en altres poblacions catalanes-, els darrers anys no ha pogut viure directament la festa igualadina, en destaca “la il·lusió dels infants, que contagia els grans”. En la mateixa línia s’inscriu l’economista Toni Olivé, que explica que “vaig començar a fer de patge als cinquanta anys. Aquests anys he sortit de patge amb les meves filles. Així és com he viscut la festa. Crec que és la Festa d’Igualada, per sobre d’altres festes, inclosa la festa major. No crec que hi hagi cap igualadí que en pugui restar al marge. Fins i tot els Reis fan que igualadins que viuen fora d’Igualada hi tornin el dia 5 de gener. El que més m’agrada de la festa és la il·lusió, no solament dels infants sinó de tothom”. Des que és avi, la viu “amb renovada il·lusió”, assenyala el gestor cultural igualadí Pau Llacuna i Ortinez. L’exdirector executiu de Fira Tàrrega destaca “la il·lusió de la canalla” dins la festa, “que tant per a mi com per a la ciutat és una festa dins el calendari dels esdeveniments tradicionals i populars”. L’organització, en mans d’una única entitat Hem preguntat a aquestes veus que han manifestat públicament les seves idees constructives sobre la Festa de Reis d’Igualada si una festa tan important i viscuda per la ciutat ha d’estar organitzada, exclusivament, d’es d’una entitat, des de la fundació privada Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada. Per a l’Oriol Càlichs, “haurien d’anar de bracet amb l’ajuntament, amb un protocol prou acotat que es pogués anar actualitzant però que no deixés que algun il·luminat fes malbé la festa introduint qualsevol “genialitat” que li hagués passat pel cap”. Per al Joan Valentí “la festa hauria d’estar en mans municipals! De tota la

ciutadania. Com succeeix en ciutats semblants a Igualada: Manresa, Vic, Vilanova i la Geltrú… És la festa de totes les igualadines i igualadins” remarca l’actor igualadí, que demana que “es deixi participar a tothom i en tots els àmbits”. El Toni Olivé se suma a aquests comentaris manifestant que “la festa és patrimoni de tots els igualadins i ha d’organitzar-la la Ciutat, o sigui un patronat de l’Ajuntament. No se la pot apropiar ningú. I menys una fundació privada. Però el canvi de model costarà perquè la Comissió s’hi resistirà, com ja es va demostrar amb la qüestió de les patgesses. Caldrà voluntat política i determinació”. En aquest sentit, Olivé afegeix que “l’organització de la festa hauria de ser responsabilitat d’un patronat. Aquest patronat hauria de donar les pautes “estratègiques”. Caldria que hi hagués un director o un gerent. Caldria mantenir la figura dels voluntaris, que és cabdal, però alguns àmbits s’haurien de professionalitzar (logística, economia, comunicació). Les posicions professionalitzades podrien ser a temps parcial” Sobre la democratització de la festa, Olivé insisteix que “la festa s’hauria de municipalitzar. I, més que democratitzar-la, caldria que deixés de ser masclista i classista”. “La festa no pot estar en mans d’una sola entitat, i menys encara si aquesta entitat o fundació es creu que n’és pro-

gener-febrer/2019

“

“La festa l’ha d’organitzar la ciutat, o sigui, un patronat de l’Ajuntament. No se la pot apropiar ningú”.

TONI OLIVÉ

“

“Comissió i Ajuntament haurien d’anar de bracet, amb un protocol prou acotat que es pogués anar ORIOL CÀLICHS actualitzant”

“

a portada

“Tothom, home o dona, hauria de poder fer de Rei! I sense haver de pagar! Com pot ser que una Lloll no hagi JOAN VALENTÍ fet de Rei?

“A la recepció de paquets, es dona un rebut a tothom qui ho demana”

El Patrge Faruk arriba a Igualada el 28 de desembre. FOTOS: AJ.IGUALADA/MARC VILA

pietària”, manifesta amb fermesa en Pau Llacuna. Sobre la democratització de la festa, explica que “cal democratització en l’organització, ja que la festa en si, al carrer, està plenament democratitzada” i afegeix que “cal especificar quin model de festa volem; ara és una festa que, en la seva organització, gairebé diria que és feudal”. Sobre la intervenció de l’Ajuntament d’Igualada, en Pau Llacuna assenyala que “d’una manera o altra, l’Ajuntament ja hi està intervenint, i a més crec que a l’actual Ajuntament el model ja li està bé. Li costa pocs diners i

té la festa solucionada. Si hi ha quelcom que no surt bé (encara que subsidiàriament sempre en serà responsable) l’Ajuntament pot donar d’entrada les culpes a la Comissió. Crec que la Comissió en el seu afany patrimonialista de la Festa, no vol veure aquesta realitat. Per molt que tinguin registrat el nom, que organitzin la recollida i repartiment de paquets, que controlin el números, etc. la festa no és seva, és de la ciutat, sense el ciutadans no hi ha festa, i sense el beneplàcit de l’Ajuntament, tallant els carrers, netejant, posant la guàrdia

Ja ha sortit el núm. 60 Revista de cultura i pensament Tres números l’any (abril, setembre i desembre). Preu d’aquest exemplar: 12 Euros A Igualada podeu adquirir la revista a les següents llibreries: Abacus, Aqualata, La Maquineta, Llegim i Rabell. Consulteu el sumari de tots els números a:

www.revistaigualada.cat També hi trobareu els articles (en pdf) amb més d’un any d’antiguitat. REVISTA D’IGUALADA Apartat de Correus 372 08700 Igualada Tel. / Fax 93 804 93 40

La Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada ha fet una valoració “del tot positiva del funcionament de la darrera edició de la festa”, detacant que “no van haver-hi ni incidents ni cap contratemps de caire meteorològic que afectessin el bon desenvolupament de la cavalcada”. Des de la Comissió valoren positivament el ritme del desenvolupament de la festa. “El timing per entregar els paquets va de les 21 h. a les 23.30 h.; tots els regals van ser entregats als seus destinataris dins d’aquest horari” expliquen des de l’organització a l’AnoiaDiari. Sobre la possibilitat que el Patge Faruk arribi el dia 28 a Igualada en un emplaçament diferent a l’actual, al pavelló de Les Comes, i ho faci en un espai a l’aire lliure, obert i gratuït, des de la Comissió assenyalen que “aquesta pregunta obre un altre interrogant: en un fred vespre de finals de desembre, quin espai obert hi ha a Igualada on es puguin encabir les 4.000 persones que actualment s’apleguen a Les Comes el dia de l’arribada del Patge Faruk?” També es va traslladar a l’organització de la festa de Reis si s’ha estudiat canviar la posició dels camions en el transcurs de la rua. Segons fonts de la Comissió “fa uns anys ja era així . Els camions anaven al darrera, llavors, degut a la massiva afluència del públic que es posaven entremig, la cavalcada anava més lenta i les famílies es queixaven que els paquets arribaven tard. D’aquí que es decidís canviar, i que els camions vagin ara al davant de les carrosses”. En l’àmbit econòmic, la Comissió remarca que “durant la recepció de paquets, es dona un rebut a tothom qui ho demanaper l’import del donatiu efectuat” i que “les llistes de les famílies desfavorides són proporcionades a la Comissió per part dels Serveis Socials i CARITAS. Als fills d’aquestes famílies la Comissió els obsequia amb regals, que són en funció de les edats de la mainada”. Des de l’AnoiaDiari es va preguntar a la Comissió si s’estudiava la possibilitat de realitzar canvis en l’elecció dels Reis i que el rei negre pugui ser una persona no pintada (d’acord amb la campanya que hi ha hagut a altres ciutats) i si es podria obrir les portes, com es fa en altres municipis, com Capellades, que el Patge faruk pugui anar de bracet amb una patgessa, com la Natzira. Des de la Comissió no han donat resposta a aquestes preguntes, “perquè fan referència a la Festa de Reis de l’any 2020 i encara no hem començat a treballar-hi”.

a portada

gener-febrer/2019

Tradicions urbana, etc., és a dir, sense l’aprovació, implícita o explicita per part de l’Ajuntament, no es podria fer la festa. La Comissió ha de tenir clar que si un dia no organitzen la festa dels Reis, algú ho haurà de fer i es farà. Tothom és necessari però ningú no es imprescindible”. La rua, es pot millorar? Com hem apuntat, la rua del dia 5 al vespre, pel centre de la ciutat, ha viscut pocs canvis en les darreres dècades. A part de la renovació de les carrosses i del vestuari, els més destacats han estat el canvi d’odre dels camions i el trasllat dels parlaments. Hem preguntat als enquestats si incorporarien algunes millores a la rua. L’Oriol Càlichs assenyala que “s’haurien de visibilitzar més els gairebé mil patges junts, darrera el Rei Baltasar. Seria una imatge molt potent, però entenc que és difícil aconseguir-ho, perquè els patges poden estar parlant amb els infants o portant ja paquets”. Càlichs afegeix que “el que vagi tan ràpida com la d’aquest any. Penso que va anar massa ràpid, tinc entès que és per la dèria que a 2/4 d’11 ha d’estar tot repartit. Si la cavalcada va massa ràpida per encant i la sensació de falta de patges és molt més gran, les famílies haurien de deixar de trucar a la comissió perquè a les 10 de la nit encara no han portat els paquets. Això passa. És massa tard que arribin patges a les 12 com passava, però trucar a les 10 perquè encara no ha arribat ningú és passar-se també. A la canalla se’ls ha d’ensenyar a tenir paciència, si ho hem d’ensenyar als pares també anem arreglats”. Sobre la rua, en Toni Olivé és més contundent: “No hi hauria d’haver cap camió”. Sobre el ritme, Olivé assenyala que “la cavalcada hauria d’avançar a un ritme que permeti als reis i als patges interactuar amb la gent i, especialment, amb els infants. Ara es va a batzegades. Si et pares a parlar amb els nens d’una família et quedes endarrerit”. Professionalment, el Joan Valentí ha participat en grans espectacles de carrer, alguns amb Els Comediants. L’actor igualadí troba “força mancances tècniques, de guió, realització, producció, regidoria…” en la rua. En Joan Valentí coincideix amb l’Oriol Càlichs destacant que “participen un miler de patges que no llueixen com podrien lluir! Ens haurien de posar la pell de gallina veient-los desfilar! En Valentí també critica la desfilada de camions, assenyalant que “sense entrar en la seguretat, -tema molt seriós-, em sobta com Igualada, un cop l’any, recupera el trànsit de camions per l’antiga NII i es presta a assistir a una retenció de fums i sorolls de clàxon! A la Rua, afegeix en Joan Valentí, hi hauríem de veure unes carrosses amb “una escenografia de paquets, i els camions ja estratègicament distribuïts per la ciutat amb els patges que hagin triat “anar per les cases” i no desfilar. En moltes cases els patges podrien arribar-hi amb una targeta amb les dades dels nens que hi trobaran, perquè com passa sovint els pares ja s’encarreguen de “treure” els regals!” En Pau Llacuna també té una llarga experiència en espectacles de carrer. “Per a mi, tot i ser una tradició folklòrica, és un espectacle, és teatre de carrer i, com a tal, s’ha de posar al dia. Hauria de

Més transparència en la gestió econòmica L’àmbit econòmic de l’organització de la festa és un dels que genera més dubtes, incerteses i queixes per part de la ciutadania. Tot i que, com vam publicar en un reportatge el mes de gener del 2017 en aquests pàgines de l’edició en paper de l’AnoiaDiari, la fundació privada Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada gaudeix d’un bon patrimoni, la manca de transparència en la seva gestió motiva alguns recels. En aquest sentit, l’Oriol Càlichs denuncia que “si els números de la Festa Major s’han de fer públics, també ho haurien de ser els de la Festa de Reis”. En aquest senti, el Joan Valentí afegeix que “si la gestió fos municipal, els costos de producció de la festa serien transparents i oberts a la ciutadania”. L’economista Toni Olivé també considera que els númros haurien de ser públics “perquè tot i que algú pugui dir que els diners són de la Comissió, això no és cert. La Comissió mou molts diners perquè la festa és una festa de la ciutat i els diners són de tots els igualadins que han pagat per algun concepte”. En Pau Llacuna denuncia que “la Fundació o Comissió està fent una feina, són els gestors de la Festa, no els propietaris! A moltes ciutats, la festa l’organitza l’ajuntament, per tant, cal que vetlli per a una millor festa. La paguem entre tota la ciutadania”. Diner “negre” En la majoria del serveis, la Comissió no genera rebuts als ciutadans, que fan aportacions “a la fundació i que, per tant, haurien de poder ser deduïbles a la declaració de la renda”, explica l’Oriol Càlichs, que concideix amb el Pau Llacuna, que reclama que “si ho continua fen, la Comissió, hauria de generar rebuts i que la gent ho pogués desgravar, entre altres coses a millorar en l’aspecte econòmic, com ara la transparència”. Toni Olivé també reclama “més transparència” en la gestió. Per a l’economista igualadí “sigui quina sigui la fórmula organitzativa, les finances de la festa haurien de ser transparents (emissió de rebuts, auditoria dels comptes anuals, etc.)”. Finalment, Joan Valentí remarca amb contundència que “el diner negre és il·legal”. Pagar per a tot En aquell mateix reportatge es desgranaven els costos que pot tenir -regals a part- la festa dels Reis per a una família igualadina amb fills, ja que la Comissió cobra pels diferents serveis (pels paquets que porten els patges, pels missatges a l’emissora municipal, per les cartes, per les entrades a l’arribada del Parge faruk el 28 de desembre, per la visita del Patge Faruk a la casa, per fer de “patget”, etc.). L’Oriol Càlichs entén que “és una manera de controlar aforaments d’espais limitats i, també, perquè les famílies no portem massa paquets per al dia 5, sinó es podria col·lapsar el repartiment; ara el preu considero que és excessiu. El cost de l’entrada del dia 28 no tindria sentit de serhi si la rebuda del Patge Faruk es fes a la plaça de Cal Font, obert a totes les famílies podria estar en un sol espai i no com ara que uns estan a l’espai “de primera” perquè paguen l’entrada i els altres al de “segona”. A part, crec que els preus dels paquets són excessius”. El Joan Valentí denuncia, en aquest sentit, que “tothom ha de tenir dret que els reis/patges/patgesses li portin els regals a casa. Sense diferències segons les procedències i els seus recursos econòmics”. Per la seva banda, Olivé explica que “aquesta política de cobrar per tot va unida a una visió “patrimonialista” de la gestió de la festa per part de la Comissió (diners al banc, locals en propietat, etc.). La política no canviarà si no canvien els patrons, i els patrons no canviaran. L’única solució és municipalitzar l’organització de la festa”. Finalment, sobre el cobrament per tots els serveis, Pau Llacuna assenyala que “si els Reis els organitzés l’Ajuntament i cobrés, seria una taxa per pagar un servei, perquè a la Festa del Reis hi ha uns serveis a donar. De totes maneres, en aquell moment es podrien aplicar criteris polítics i veure si la festa és gratuïta per a tota la ciutadania”. Un dels objectius fundacionals de la Comissió era recaptar fons per comprar joguines per a les famílies més desafavorides. En l’esmentat reportatge del gener del 2017 vam desvetllar que, tot i els alts ingressos i el patrimoni de l’entitat, la inversió en joguines per a aquestes famílies era molt petita. “Entenc que si una fundació recapta és per aportar i no per acumular, que és el que molta gent tenim la sensació que fan” denuncia l’Oriol Càlichs. Per la seva banda, Olivé “no fixaria ni xifres ni percentatges de despesa. L’objectiu hauria de ser que tots els infants d’Igualada tinguin joguines per Reis”. Valentí afegeix que “en una gestió municipalitzada, aquest fet seria orientat per Serveis Socials, i les entitats que hi treballen, com ara Creu Roja!” mentre que en Pau Llacuna conclou que “si la Comissió no compleix ni els seus estatuts, és una més per explicar...”.

guanyar en vistositat i espectacularitat i la rua s’hauria de tractar, doncs, com un gran espectacle de carrer”. Llacuna apunta alguns aspectes de millora, com l’arribada dels reis a l’esplanada de l’estació d’autobusos; la distribució equitativa de patges i patgesses per a cada rei: blancs, rossos i negres; millorar aspectes d’ordenació i seguretat; fomentar la participació de més entitats igualadines i del públic. Finalment, en Pau Llacuna també posa en dubte la presència dels camions encapçalant la rua. L’elecció dels Reis Qui hi ha sota les perruques, el maquillatge i els vestits dels tres Reis és un dels grans secrets de la festa. Els elegits ho guarden zelosament fins al dia 5 a la tarda, a l’inici de la desfilada. Aquest paper està reservat a uns pocs privilegiats i la seva elecció es fa a dit per la Comissió. “Aquí hi ha una boira espessa, no se sap si hi ha una llista o no, si uns paguen per avançar posicions o no, quins criteris segueixen per escollir els reis… Segueixo pensant que tot ha de ser més clar” comenta l’Oriol Càlichs. Segons el Toni Olivé “si hi hagués un patronat els escolliria el patronat. No és tan important qui escull com a qui s’escull. Hem de trencar la dinàmica “home conegut a Igualada” (industrial, metge, membre de la Comissió, etc.). Per exemple, jo no ho podré ser mai perquè he estat crític amb la Comissió, no

a portada

gener-febrer/2019

Tradicions

La candidatura a la UNESCO, aturada fins al 2020 La candidatura dels Reis d’Igualada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat tindrà l’any vinent l’opció de ser elevada a la Unesco. Segons fonts del Departament de Cultura de la Generalitat, l’any 2020, el Ministerio espanyol obrirà la possibilitat de presentar “noves candidatures i/o estudiar les que ja s’han presentat durant aquests darrers anys. I el Consejo de Patrimonio Histórico serà qui decidirà sobre quina d’elles es presenta en el futur (o l’ordre que caldrà seguir)”. De fet, la igualadina figura entre les propostes de candidatures de patrimoni cultural immaterial de la UNESCO que ja han estat tramitades per part de l’organisme instructor i enviades a l’òrgan competent de l’Administració General de l’Estat”. Actualment, queda el barem i el tràmit per part del Ministerio de Cultura y Deportes. Ara bé, hi ha diverses consideracions que poden entorpir les opcions anoienques. En primer lloc, segons matisen des de la Generalitat, la Unesco avalua, com a màxim, “50 candidatures l’any (de tot el món) i l’Estat espanyol només n’hi pot presentar una cada dos anys”. Igualada ha de competir amb propostes de diferents punts de l’Estat. També la d’Alcoi, que el febrer de l’any passat va rebre el suport unànime del Senat en una moció perquè s’inscrigués la seva Festa de Reis -també del segle XIX com Igualada i que segons el seu ajuntament té 153 anys- com a candidatura. L’altre obstacle és l’alt número de manifestacions culturals de l’Estat que ja han estat declarades Patrimoni de la Unesco en les diferents categories, només per darrere d’Itàlia i la Xina. Quelcom que pot endarrerir encara més l’acceptació d’una proposta, en el cas que Igualada superés el cribratge. Quatre anys des del primer pas En data 13 de gener de 2015, la proposta de candidatura va ser informada favorablement pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català. En data 5 de març de 2015, es va enviar al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (actualment Ministerio de Cultura y Deporte), juntament amb la resolució del conseller de Cultura, de 4 de febrer de 2015, en què se sol·licitava la seva presentació als òrgans competents de l’Administració General de l’Estat. L’any següent, el Departament de Cultura va sol·licitar, de nou, que la candidatura fos valorada pel Consejo de Patrimonio Histórico de març de 2016 i l’esmentat Ministerio va respondre que no podia incloure-la a l’ordre del dia, atès que hi havia un elevat nombre de candidatures en espera..

tinc cognom, no tinc fortuna ni negoci, no tinc una professió socialment reconeguda i, a més, sóc d’esquerres. I republicà! Només tinc a favor meu que sóc home i blanc. Conyes a part, hauria de poder-ho fer qualsevol. I caldria crear unes “bases” per a l’elecció”. Finalment, Olivé llança una pregunta: “Podríem escollir els tres reis per votació popular?” Per a Joan Valentí, “tothom, home o dona, hauria de poder fer de Rei! I sense haver de pagar la quantitat que es demana!” L’actor igualadí també deixa anar una pregunta: “com pot ser, per exemple, que una Lloll Bertran no hagi fet de Rei?” Les patgesses El 2003 la Comissió va haver de cedir a la petició de deixar entrar les noies a la festa, podent sortir fent de patges (i no de patgesses...). Hem preguntat als participants en aquest article si avui, quinze anys després, la participació de les dones es viu ja amb plena normalitat. L’Oriol Càlichs ens explica que “penso que mentre els vestits siguin dignes es pot fer el que sigui. Només cal que s’estudiï un model adequat, no crec que sigui tan difícil. I després que cada dona porti el que vulgui, sigui per a home o dona. No entenc tampoc la dèria de voler amagar els cabells de les dones, que els portin com vulguin sempre i quan no les molestin”.

Toni Olivé reclama que les noies puguin sortir com a “patgesses. Mostrant el cabell, com més ros millor. Hi ha patges mascles i patges femelles. En Joan Valentí coincideix en aquesta opinió, i afegeix que “les hem d’anomenar patgesses! Els nens i nenes no tenen cap problema i ho viuen amb plena normalitat. Hi podria haver patgesses -i fins i tot patges- amb faldilles”. Valentí remarca que “les noies, les dones, en la seva majoria, saben molt bé com dirigir-se als nens. Moltes vegades millor que els nois. I es mostren més comunicatives”. En Pau Llacuna també reivindica que “les noies haurien de poder sortir com a patgesses, amb tota la normalitat, i no com a noies vestides de patges”. La patgessa Natzira al costat del patge Faruk L’any 2002, quan les noies van fer sentir la seva veu reclamant la seva participació a la festa, una vintena ho van fer sortint a la desfilada del dia 5 fora de l’organització. Aquell any, la Patgessa Natzira, acompanyada d’un grup de patgesses, també va visitar el Saló de la Infància d’Igualada, on va ser rebuda per la quitxalla... amb tota normalitat. Aquell any, la Comissió va declinar la invitació de l’Ajuntament d’Igualada per participar al saló infantil al costat de la patgessa Natzira. Hem preguntat als participants en aquest reportatge sobre

la possible convivència d’aquests dos personatges. Per a l’Oriol Càlichs, “ja tocaria que hi hagués tantes Natzires com Faruks i amb el mateix protagonisme, tant el dia 28, com l’1, com el dia 5. Penso que hauria d’haver sigut un pas que haurien d’haver fet al moment que van acceptar que hi podien participar les dones. També penso que els infants són tots iguals i tots tenen el mateix dret que els visiti el Faruk o la Natzira. Puc entendre que hi hagi famílies que paguin perquè hi vagin però imagineu-vos la cara d’uns infants de família humil si una nit del dia 5, en comptes d’un o dos patges se’ls presenta el Faruk o la Natzira amb tots els seus patges i patgesses”. “Per què no?” es pregunta el Toni Olivé, afegint que “els infants no distingeixen entre Patge Faruk i Patgessa Natzira. La seva innocència no els permet adonar-se que a l’Ateneu el dia 1 de gener no hi ha un sol Patge Faruk sinó molts”. En la mateixa línia opina en Joan Valentí, per a qui “la patgessa Natzira fa 18 anys que ja hauria d’aparèixer al costat d’en Faruk. Les dones, les igualadines, són les que més alimenten i transmeten el motor de la il·lusió per la Festa dels Reis!” La polèmica del Rei Negre L’any passat, l’entitat Casa Nostra Casa Vostra va impulsar una campanya de-

manant als municipis catalans que el Rei Baltasar no fos una persona pintada sinó una de raça negra. Molts municipis s’han sumat a la campanya. Ho hauria de fer Igualada? “Crec que és totalment possible fer-ho sempre que hi hagi persones de raça negra que ho vulguin fer, no s’ha d’obligar a ningú a res però tampoc s’ha de privar a ningú” manifesta l’Oriol Càlichs. En Toni Olivé va donar suport a la campanya “ perquè el rerefons contenia el missatge que tothom hauria de poder ser rei, sigui quin sigui el seu origen cultural i social. No obstant, el debat al voltant de pintar o no pintar de negre dóna per molt. A mi m’agradaria tenir aquest debat amb un grup de persones negres, cosa que no he fet, i preguntar-los com ho veuen ells. Jo em conformaria amb la premissa que tothom és “elegible” com a rei. L’única condició que hi posaria és que visqués la festa. I es pot viure la festa essent igualadí de tota la vida o essent una persona acabada d’arribar”. El Joan Valentí ha participat en diverses rues catalanes. “Aquest any he pogut participar com a Pau del Super3 a la cavalcada de Vilanova i la Geltrú! Allà el Baltasar és de raça negra. Enguany si ha afegit el de Reus! Estem al segle XXI! Igualada s’hi pot resistir però, tard o d’hora, li acabarà arribant!” explica en Joan Valentí, afegint que “tots els patges i patgesses podrien sortir sense pintar i la festa funcionaria igual! No se’ls reco-

a portada

gener-febrer/2019

Tradicions

neixeria, doncs la il·lusió d’aquesta nit màgica és un motor molt potent. Parlo per experiència. Els milers de nens i nenes que participen a les Festes del Super3 encomanen als grans aquesta mateixa il·lusió!”. En Pau Llacuna explica que “la tradició dels Reis ve de l’evangeli (St. Mateu) tot i que no parla de “reis” sinó de “savis”. En el mosaic que hi ha a Ravena (segle VI, església de S. Apollinare Nuovo) es fixen els noms. Al segle XV (Catalogus Sactorum de Petrus de Natalibus) és quan es relacionen els tres reis amb els tres continents. Pensem que quan es descobreix Amèrica fins i tot hi ha representacions dels reis que posaven un quart rei, fet que es pot veure en alguns retaules sudamericans. Tot això traslladat a la Festa crec que intenta repetir el passatge bíblic passat pel segle XV i fer una representació, com podia ser l’adoració dels pastor que es feia en algunes misses del Gall. Per tant els Reis, com a representació, és un fet teatral, i en el teatre sempre s’ha maquillat per canviar personalitats. També hi ha el fet de buscar l’anonimat sobretot en els pobles on tothom es coneix. De totes maneres, en ser una tradició folklòrica viva, que ja s’ha adaptat en altres temes (carrosses - patgesses), potser també s’haurà d’adaptar a aquesta nova situació si la ciutadania li demana (pensem que la Festa del Reis és de la ciutadania). Si no mantenim les tradicions vives i les tanquem als canvis, no fem tradició fem arqueologia. I una altra cosa, si cada rei ve d’un continent... què fem amb el rei ros? L’arribada del Patge Faruk Un altre punt de la festa que també ha suscitat debat és l’emplaçament de l’arribada del Patge Faruk, el dia 28 de

desembre. Hi ha gent que reclama que es faci en un espai públic, més gran, obert i gratuït. Per a l’Oriol Càlichs el millor lloc per celebrar aquest acte seria “la plaça de Cal Font, a més ja hi ha l’edifici de la biblioteca que podria ser un fons d’escenari digne”. El Toni Olivé proposa fer-ho “a la Plaça de l’Ajuntament i sense cobrar entrada”. “L’arribada hauria de ser en un espai a l’aire lliure! Obert a tothom! Fa anys que no hi vaig i recordo que els darrers cops patia molt per l’aforament! Les Comes es desbordava!” assenyala el Joan Valentí. Finalment, en Pau Llacuna remarca que “s’hauria de fer en un espai obert i gratuït, seria molt més popular, a més els infants ara no participen; caldria buscar com fer participar els infants, són mers espectadors, per no dir patidors. Si es fes en un lloc públic no caldria pagar (tenen l’excusa de controlar l’aforament). També podríem pensar en la recollida de cartes, no veig lògic que es faci en un sol dia i en un sol lloc”. Més reconeixement Fa quatre anys es va parlar d’elevar la Festa de Reis com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO, una candidatura que, de moment, està aturada fins el 2020 (vegeu destacat). Quins elements poden ajudar a fer-ho factible? Què pot contribuir a un major reconeixement exterior de la festa? Per a l’Oriol Càlichs “la manca de transparència pot ser un punt dèbil. Han de ser transparents, però també ser igualitaris entre el protagonisme de dones i homes que hi participen, fer realment protagonistes els infants sigui

quina sigui la butxaca o el càrrec dels seus pares”. Per al Toni Olivé, “la clau és, com ja s’ha dit moltes vegades per gent que hi entén, anar del bracet d’altres cavalcades i aconseguir el reconeixement per al conjunt de les cavalcades dels reis de Catalunya o de l’Estat Espanyol. Si ens entestem a competir amb Alcoi no ens ho donaran, ni a Alcoi ni a Igualada. Com en d’altres àmbits, hem de trobar la manera de fer saber fora d’Igualada el que fem a Igualada. Per a això hi ha experts en comunicació. El que tinc clar és que tothom qui ha viscut la festa ha sabut apreciar el seu caràcter “diferent”. “Tot i l’antiguitat d’Igualada la Unesco potser valora la “Festa de la nit de Reis” en el conjunt dels Països Catalans, i no en una distinció exclusiva de la nostra ciutat. Però potser m’equivoco. Ara la campanya #Baltasardeveritat crec que li va en contra” assenyala en Joan Valentí. Al seu torn, en Pau Llacuna afegeix que “el que s’hauria de declarar Patrimoni Immaterial de la UNESCO la Festa dels Reis en general a tot l’Estat, com es va fer amb els “castells”, la “sibil·la” o les “falles”. Els Reis d’Igualada, junt amb els d’Alcoi (els primers de l’Estat), haurien, generosament, d’encapçalar la demanda”. Pel que fa a les accions que podrien contribuir, doncs, a un major reconeixement exterior de la festa, Llacuna assenyala que “l’actual organització ha fet una tasca correcta de logística interna però ha descuidat la vistositat i espectacularitat de la rua, deixant-ho tot a la quantitat més que a la qualitat”. Més aportacions Finalment, i per cloure aquesta crítica

constructiva, he demanat als participants que facin una darrera aporació per millorar la festa. L’Oriol Càlichs afegeix que “també cal un compromís de les persones que hi participen. Cal acabar amb les actituds dels que semblen que van a lluir-se, o a lligar, o alguns a mamar gratis. Aquella nit són patges i patgesses i tenen una tasca a fer, sinó que no s’hi apuntin. I que tornin d’hora a casa, no s’han de veure patges torrats a les 8 del matí rondant pels carrers”. Toni Olivé clou que “caldria millorar la gestió dels voluntaris. I no em refereixo a les “formes” que utilitzen alguns membres de la Comissió. La interlocució amb els infants és un habilitat que només s’adquireix veient com ho fan els que fa anys que ho fan. Crec que no es treu prou profit del fet que hi ha veterans i debutants, i que si es creessin equips mixtos es produiria amb naturalitat aquesta transferència que ara mateix no es produeix. El dia 1 et passen per davant tots els infants d’Igualada i pots adreçar-te a aquells infants que coneixes i, per tant, pots alliçonar-los amb molta credibilitat. El dia 1 pràcticament no hi ha veterans i la majoria dels patges són debutants de primer any... Finalment, en Pau Llacuna posa damunt la taula alguns aspectes que mereixerien un tractament, com ara “treure els anacronismes militaristes dels patges en l’arribada del Patge Faruk a les Comes; fer cursets de formació i conscienciació als patges i patgesses que hi participen; que la Comissió viatgi, i vagi a veure altres cavalcades que es fan a altres municipis catalans per repensar la que fa i crear la figura d’un director artístic de teatre de carrer per organitzar la rua”.

publicitat

gener-febrer/2019

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

societat

gener-febrer/2019

societat

8 morts

El passat 2018 es va saldar amb un total de 8 víctimes mortals a les carreters anoienques, un 25% més que el 2017. La majoria es van produir al tram sud de la C15. A Catalunya, el nombre de morts va pujar fins a 185, un 10% més que l’any anterior

Els Bombers i els serveis d’Emergències Mèdiques, en un accident a la C15.

TRÀNSIT

Els punts negres de les carreteres anoienques La carretera de Valls fins a Igualada és la més perillosa de la comarca, junt a la BV-2131 de la Pobla a Miralles. Les carreteres que han registrat accidents mortals aquest passat 2018 no figuren entre les de més risc

F. V.

la BV-2131, de la Pobla a Miralles.

La C-15 -una carretera que els darrers 16 mesos ha estat l’escenari d’accidents mortals que han costat la vida a cinc persones- no és la carretera més perillosa de l’Anoia. Almenys, en base a l’estudi i a les dades pel que fa als trams anoiencs de carreteres que aboca l’Eurorap. Es tracta de l’informe que publica cada mes de desembre el Reail Automòbil Club de Catalunya. De fet, cap carretera anoienca figura entre els deu trams amb més accidentalitat de Catalunya, com tampoc entre el ‘top ten’ dels que hi ha més accidents en termes absoluts de cotxes i de motos. I amb tot, tampoc cap carretera anoienca és entre les més segures. Dues carreteres de la comarca consten amb l’etiqueta de risc “molt alt” d’accident: la C-37 fins a Montbui i

“Molt alt risc” però sense víctimes el 2018 Cap d’aquestes dues carreteres va registrar cap accident mortal el 2018. El fet és que es tracta de dues carreteres amb una freqüència molt baixa de vehicles diaris: l’Eurorap situa en 627 el tram de Valls a Montbui i en 672 el de la BV-2131, amb 2 i 0,7 accidents greus anuals, respectivament. Connecten centres de població del sud-oest de la comarca, municipis relativament petits, com la Llacuna, Carme, Orpí o Miralles, amb la Conca d’Òdena. En el cas de la C-37 des de Valls, la intensitat mitjana diària de vehicles és tan baixa que hi havia la previsió que la seva denominació es transferís a la C-241, que uneix Igualada amb Montblanc, que passaria a ser la via prioritària de connexió entre

el Camp de Tarragona i el centre del país. Els mesos tràgics de la C-37 Tant el tram provinent de l’Alt Camp com el que s’allarga fins a Manresa de la C-37 van ser escenari a finals del 2017 de diversos accidents mortals, però. Fins i tot després que la Generalitat pintés una línia divisòria a la calçada, a principis d’any, en el tram des de la Conca d’Òdena fins a Manresa, aquest segment continua com a carretera d’”alt risc” d’accidents, segons l’Eurorap. No s’ha hagut de lamentar cap accident mortal en aquest segment de l’Eix Diagonal, però està subratllada com una carretera perillosa. Per contra, en l’informe que ha publicat el RACC, la C-15 de Vilanova del Camí a Puigdàlber consta com una carretera de “risc baix”. La proporció d’accidents greus

8 MORTS El 2018 es va saldar amb 8 víctimes mortals a les carreteres de l’Anoia, entre les quals se suma un motorista i un vianant

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

El tram sud de la C-37 fins a Montbui és el de risc més alt d’accident a l’Anoia

anuals en relació als més de 13.000 vehicles diaris és de 2,3. La B-224, de Capellades a Martorell, ha estat escenari, com l’Eix Diagonal, d’accidents mortals, però figura només com a un tram de “risc mitjà”. Un 2018 amb vuit víctimes mortals Aquest 2018 vuit persones han mort a les carreteres anoienques. Vuit vides perdudes en un any en què els accidents mortals han repuntat a Catalunya, han estat 185, un 10% més que l’any precedent. Els accidents a la comarca s’han concentrat a la part sud, amb la C-15 altra vegada com la carretera amb més accidents. De les vuit víctimes, una era motorista i l’altra un vianant. La darrera víctima de l’any era a la C-25, quan es va produir fa un mes el tràgic atropellament d’un jove igualadí.

gener-febrer/2019

publicitat

societat

gener-febrer/2019

Treball

Els contractes parcials a dones tripliquen els que es fan a homes Hi ha més dones aturades de més de 40 anys que la suma del total d’homes en situació de desocupació. Des del 2013, la diferència entre els números d’homes i dones registrats al Servei d’Ocupació de Catalunya s’ha disparat. Segons les dades de l’Idescat, els dos darrers anys, més d’un 60% de les persones aturades a la comarca eren dones

F. V.

L’escletxa de gènere es nota a la comarca en la tipologia dels contractes en el cas horari, però en canvi, tant homes com dones tenen un percentatge similar de contractes temporals. De fet, més d’un de cada quatre contractes, segons l’anàlisi que ha fet l’Idescat, són temporals a l’Anoia; ara bé, hi ha una trentena de comarques amb xifres similars o superiors.

Comarques on el sector serveis té molta més importància que a l’Anoia, de tradició industrial des de sempre. Una parcialitat baixa, però notable en l’apartat femení L’Anoia és una de les comarques catalanes en què hi ha menys feines a temps parcial “a compte d’altri” segons les dades de l’Idescat. Un 19,5%. Només hi ha quatre comarques amb un grau menor de

parcialitat, a més de la Selva, amb unes xifres idèntiques a l’Anoia pel que fa a contractació a temps parcial. Ara bé, les dades de l’institut estadístic mostren diferències abismals pel que fa a com afecten els contractes a temps parcial als dos sexes. La diferència a Catalunya és de 16 punts. En canvi, a l’Anoia, un 11,2% dels contractes que es fan a un home és a temps parcial; en una dona, el número es multiplica gairebé per tres: 29,1.

Dona i empleada al sector serveis, el retrat robot Alfonsa Santisteban, coordinadora comarcal del sindicat CCOO, apunta sobre aquestes dades que “és un fenomen que és especialment notable en el sector serveis. Les dones tenen contractes a temps parcial en les tasques de neteja, monitores de menjador o l’hosteleria. Hi ha moltes dones que treballen a temps parcial. Quan atenem els casos, trobem molt pocs homes que estiguin en

60% DEL TOTAL En el moment extrem de la recessió, quan la comarca superava els 12.000 aturats, la relació numèrica entre homes i dones demandants de feina era del 4852%. Ara ronda el 40-60%

societat

gener-febrer/2019

Treball 400 PERSONES L’any ha tingut un balanç positiu pel que fa a insercions laborals segons les dades del SOC. Sobre unes 400 persones han trobat feina, segons la Generalitat

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

El grau de feines a temps parcial a l’Anoia és tres vegades més alt en dones

aquesta situació. I el fet és que poden acabar treballant moltes més hores que el que fixa el contracte”. Temporalitat en el 27,8% Pel que fa a temporalitat “a compte d’altri”, l’Anoia se situa en un 27,8% de temporalitat. Les xifres queden molt lluny de les comarques on hi ha més contractes temporals, situades a la zona pirinenca, en comarques amb vocació turística estacional. Al capdavant hi ha l’Alta Ribagorça (42,5%), el

Pallars Sobirà (38,9%) i el Pallars Jussà (38,0%). La temporalitat més baixa és a dues comarques veïnes: el Baix Llobregat, un 25%, i la Segarra, amb 25,3%, empatada amb Osona. En aquest aspecte, la diferència entre homes i dones és menys acusada que en el cas dels contractes a temps parcial, però aquestes darreres també tenen un grau de temporalitat superior. En els homes, el grau de temporalitat és del 26,3% pel 29,5% de les dones.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Un 60,5% de l’atur a l’Anoia és femení, la immensa majoria dones de més de 40 anys

La desocupació baixa el 2018 Malgrat aquestes dades que reflecteixen una important inestabilitat laboral, en el còmput del 2018, el balanç del SOC indica que hi ha més persones amb feina respecte el desembre del 2017. Les dades fa dotze mesos assenyalaven que hi havia 7.928 aturats, després que durant el desembre de 2017 la xifra es reduia. Ara, complert un altre cicle anual, el número d’aturats és de 7.545, però aquest darrer mes, a diferència de l’exercici anterior, hi ha més persones apuntades al SOC. El ritme d’insercions també s’ha alentit (el 2017 va ser quasi el 10%, el 2018 la meitat). Un atur desigual Segons les dades de l’Idescat, la mitjana anual de persones aturades el 2018 ha estat de 7.587,3. La xifra més baixa dels darrers deu anys (la mitjana de 2008 va ser de 6.757). Ara bé, com en matèria de la tipologia de treball, l’atur afecta desigualment les edats i els sexes. Un 60,52% dels aturats, segons l’Idescat són dones. Més de 3.000 de les 4.600 dones anoienques que no tenen feina són majors de 40 anys. Hi ha més dones sense feina majors de 40 anys que el conjunt d’homes anoiencs desocupats de totes les edats. Segons les dades estadístiques, el percentatge d’atur en l’apartat femení ha augmentat des de l’inici de la recessió, quan estava sobre el

57%. Amb la caiguda econòmica, el perfil del demandant de feina va canviar. El 2012, un 51,8% dels aturats anoiencs eren dones; el 2013, el percentatge d’atur femení sobre el total dels 12.300 aturats de mitjana d’aquell exercici era de 52,50%. Amb la recuperació lenta que s’ha produït des d’aleshores, la relació numèrica entre homes i dones que apareixen registrats a l’atur s’ha anat desequilibrant. L’atur ha estat cada vegada més femení. Així fins que el 2017 i aquest 2018, segons l’Idescat, més d’un 60% de les persones que figuren com a demandants de feina són dones. L’edat dels aturats, més alta En l’apartat d’edats, més enllà de l’envelliment i els canvis en la piràmide poblacional, en els darrers la desocupació s’ha multiplicat en els grups d’edat majors de 40 anys. Agrupats en franges de cinc anys, a l’Anoia els dos grups d’edat on tenia més incidència l’atur el 2008 eren de 25 a 29 i de 30 a 34, que sumaven un 27,7% del total de desocupats. A més, la diferència entre homes i dones era minsa. El 2018, els aturats de 25 a 34 són menys d’un 20%. El principal grup d’edat de persones desocupades és el de 55 anys en endavant. Són el 29% del total de persones que cerquen feina al SOC.

societat

gener-febrer/2019

Seguretat

Tres detencions en quatre anys a l’Anoia relacionades amb el jihadisme L’operació Alexandria de la setmana passada va significar la tercera detenció per part dels Mossos d’un individu relacionat amb una organització pròxima al jihadisme. Anteriorment, havien estat detinguts un veí de Piera i un de Masquefa ANOIADIARI

La detenció el 15 de gener d’un individu a Igualada en una operació antiterrorista per part dels Mossos és la tercera que es fa en quatre anys en aquest àmbit. L’operatiu de la policia catalana va ser principalment a Barcelona, on van tenir lloc 17 de les 18 detencions. A Igualada es va produir un registre de matinada que va acabar amb un arrestat, una persona que hauria estat alliberada posteriorment. No han transcendit els detalls de la detenció ni en quin domicili es va efectuar. Es tractava d’una operació ordenada per l’Audiència Nacional espanyola, per part del jutjat d’instrucció número 6. que ha decretat el secret d’actuació Hi van intervenir un centenar d’agents, amb diverses entrades i escorcolls a Barcelona i Igualada, cinc dels quals per terrorisme. El nom de l’operatiu era operació Alexandria, i parteix d’unes Agost 2018 investigacions inicia32 des a mitjan de l’any 2017, temps

durant el qual l’Àrea Central d’Informació Exterior ha treballat en conjunt amb l’Audiència Nacional i amb la col·laboració del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Tercera detenció en quatre anys Els quatre darrers anys s’han produït tres detencions en operacions contra el jihadisme a la comarca. L’únic detingut d’aquests tres que ha estat condemnat en ferm és un pierenc, Ismael Boufarcha, que va ser detingut en un operatiu el març del 2015 al centre del seu municipi. Ismael, que en el moment de la seva detenció tenia 19 anys, va ser desvinculat del delicte de terrorisme, però compleix encara una pena per propaganda jihadista. Les persones arrestades en aquell operatiu haurien actuat en la captació de voluntaris per anar a combatre a Síria a favor de l’Estat Islàmic. El jove va estar pràcticament dos anys a la presó, a Lleó, fins que va ser jutjat per l’Audiència Nacional,

Cada mes, l’AnoiaDiari en paper, amb reportatges, entrevistes en profunditat i opinió

a finals de 2016. Ara, li queda pràcticament un any de condemna. La segona detenció a l’Anoia en un operatiu jihadista va ser fa gairebé dos anys, a Masquefa, en una finca de la urbanització del Maset. Va ser en el marc de l’operació Apol·lo, ordenada també per l’Audiència Nacional. Es van detenir nou persones, acusades de “preparar un atemptat”. “Procés de radicalització” El conseller d’Interior Miquel Buch assenyalava hores després de les detencions que “cinc dels arrestats estaven en un avançat procés de radicalització amb propòsit d’atemptar”. Els acusats de terrorisme, entre els quals no figuraria la persona detinguda a Igualada, eren “un grup de cinc persones, d’edats compreses entre els 33 i 44 anys. Buch afegia que “si bé els detinguts tenien intenció de cometre un atemptat, la feina d’anàlisis i

UN CONDEMNAT L’única sentència a un anoienc per jihadisme va ser la que va rebre Ismael Boufarcha el 2016. Aquest jove de Piera va ser detingut en una operació dels Mossos al centre del municipi. Va ser condemnat a cinc anys i mig de presó

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Operació policial contra el terrorisme jihadista a Igualada

investigació dels Mossos ha fet que en cap moment hagin tingut capacitat per a dur a terme aquestes accions”. Hi havia voluntat d’atemptar. Segons el comissari Miquel Castellví, “tenien voluntat d’atemptar, però això no significa que tinguessin capacitat real per poder executar una acció terrorista”. Segons la policia catalana “els investigats formaven part d’una organització criminal més àmplia, que tenia com a mitjà de subsistència i finançament la comissió extensiva de robatoris i furts al centre de la ciutat de Barcelona”. En aquest sentit, els Mossos han pogut acreditar, fins el moment, 369 robatoris i furts comesos principalment a la localitat de Barcelona. A més de les persones detingudes per terrorisme, n’hi ha 12 per pertinença a organització criminal i delictes contra el patrimoni, entre els quals es troba el detingut a Igualada; un per salut pública i un Febrer 201 4 per falsedat documental.

gener-febrer/2019

societat

gener-febrer/2019

Infraestructures

125 anys a la velocitat del carrilet Avui, l’Anoia, com a mitjan segle XIX, necessita millorar les connexions amb el territori per per front als grans reptes econòmics. El tren va ser -i ha de ser- un protagonista clau. Repassem la seva història. ANOIADIARI

Els orígens A mitjan egle XIX, la indústria d’Igualada i el seu entorn, especialment el sector tèxtil, vivien un dels moments més dolços de la seva història. Aquesta esplendor contrastava amb la manca de connexions del territori amb les principals xarxes del país i, sobretot, amb Barceona i el seu port. Unes comunicacions que donessin sortida a la producció, donessin un impuls a la indústria local i, a la vegada, milloressin la qualitat de vida dels anoiencs, que havien de traslladar-se a la capital catalana amb les primitives galeres, les antigues diligències tivades per cavalls. La indústria i la població d’Igualada i l’Anoia estaven pràcticament aïllades Va ser l’any 1865 quan es van fer els primers passos per connectar Igualada amb la línia ferroviària

de via ampla Barcelona-MartorellTarragona, seguint els plànols d’un projecte començat a planificar tretze anys abans, el 1865. Al cap de pocs mesos d’iniciar-se le obres de connexió entre Igualada i Sant Sadurní d’Anoia, la societat encarregada del projecte es va dissoldre i les obres es van aturar. El 1882, disset anys després, es va iniciar un nou projecte: en aquest cas es tractava d’una línia de via estreta que uniria Igualada amb Martorell. Després d’un any d’obres i 15 quilòmetres de via realitzats, entre Vallbona d’Anoia i Piera, el projecte es va aturar i no es va reprendre fins el 1891, amb la creació de la nova Compañía del Ferrocarril Catalán, amb capital belga, que va portar el tren fins a Martorell. El primer “carrilet” El 29 de juliol de 1893, una Igualada de vint-i-un botons esperava

Part posterior de l’antiga estació del ferrocarril a Igualada.

Benedicció d’una locomotora que va substituir les antigues de vapor. AFMI

l’arribada del comboi inaugural de la línia Martorell-Igualada. La gent va sortir al carrer, van repicar les campanes i van esclatar tronades per rebre la locomotora “Igualada”, que va arribar engalanada a l’antiga estació. L’alegria i l’optimisme per l’arribada del “carrilet” va durar poc. Els primers anys de funcionament de la línia van estar marcats per la seva mala gestió: eren habituals les avaries i, fins i tot, els descarrilaments, que provocaven importants retards, que afectaven greument el lliurament de mercaderies. Aquesta situació crítica es va allargar fins el 1914, quan gràcies a la connexió de via estreta entre Martorell i Barcelona, es van començar a establir els primers serveis directes entre Igualada i la capital catalana. Neixen els Ferrocarrils Catalans El 1919 es va fundar la Compañía General de Ferrocarriles Catalanes, amb l’objectiu d’esdevenir una gran xarxa de via estreta, integrant les línies Igualada-Martorell, Barcelona-Martorell i Manresa-Berga-Guardiola. Més endavant es van crear les línies Martorell-Manresa i el ramal del Port de Barcelona. La creació dels ferrocarrils catalans també va suposar una modernització del servei, de les locomotores i els vagons. Aquest auge es va veure frenat amb l’esclat de la Guerra Civil i la postguerra. Anys de foscor que es van allargar fins als anys cinquanta, quan es va iniciar una nova etapa de modernització del servei. Pel que fa a la línia Igualada-Martorell, va ser en aquests anys quan es van substituir les locomotores de vapor per locomotores amb motors dièsel. També es van renovar els abaixadors i les estacions. Als anys seixanta les inversions es van centrar en l’adquisició de noves locomotores i vagons metal·litzats. Les protestes populars frenen el tancament del carrilet Als anys setanta el carrilet va viure una nova etapa molt crítica. La societat catalana s’anava modernitzant. Els cotxes, furgonetes i camions omplien les carreters catalanes. El transport per carretera es convertia en una important competència per al ferrocarril. Paral·lelament, el govern espanyol

AÏLLAMENT A mitjan del segle XIX, la puixent indústria tèxtil d’Igualada i del seu entorn topaven amb un problema: les males connexions del territori amb la resta del país i, especialment, amb la capital catalana i el seu port. Les primeres iniciatives per posar damunt un plànol una línia ferroviària per unir Igualada amb Barcelona van sorgir el 1852, però no va ser fins el 1893 que la locomotora no arribaria a l’Anoia

aguditzava la situació escanyant la companyia concessionària, que va acabar fent fallida i l’explotació va passar a titularitat de Ferrocarriles de Vía Estrecha, un ens estatal que seguia una política de tancaments de línies, com la Manresa-Olvan. La línia Igualada-Martorell entrava dins aquests plans de clausura per part del govern espanyol. Un tancament que no es va executar gràcies a les protestes o movilitzacions populars, com la multitudinària manifestació que es va fer el 7 de maig de 1977 a la comarca. Un any després, el 1978, s’inaugurava la nova estació de ferrocarril, a l’altre extrem del Passeig Verdaguer, evitant així el pas del ferrocarril pel centre de la ciutat i evitant, a la vegada, els passos de nivell interiors. Traspàs a la Generalitat de Catalunya A finals del 1979 es va crear la companyia ferroviària pública catalana Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, fruit de la transferència de les xarxes de via estreta catalanes del govern espanyol a la reinstaurada Generalitat de Catalunya, un dels primers traspassos entre governs. Aquest nou panorama va suposar un renaixement del ferrocarril, amb un ambiciós pla de modernització del servei, que també es va veure reflectit a la línia Igualada-Martorell, un pla centrat en la modernització del material mòbil i de les instal·lacions, amb la renovació de vies, supressió de passos de nivell, modernitació dels motors dièsel, renovació d’estacions de-

societat

gener-febrer/2019

Infraestructures OBSTACLES A LA VIA Al llarg dels seus 125 anys d’història, el carrilet ha patit moltes crisis: des dels greus problemes de gestió als inicis o l’impacte de la guerra civil i la postguerra. El 1977 el govern espanyol va decidir tancar la línia MartorellIgualada, però les mobilitzacions populars van salvar el carrilet, que poc després seria traspassat a la Generalitat

El carrilet va arribar per primera vegada a Igualada el 29 de juliol de 1893. AFMI

teriorades i millores en altres infraestructures. Entre 1979 i 1995 es va abordar la rehabilitació integral de la línia amb la renovació total de la via i millora de les seves característiques en determinats trams, la rehabilitació total de les estacions i andanes i l’enderrocament d’edificis en mal estat. També es va rehabilitar totalment el parc de trens dièsels. Entre 1996 i 1999 es va electrificar la línia fins a Igualada i es van posar en servei nous trens de la sèrie 213 que, entre altres millores, són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. Fins a l’any 2009 es va posar en marxa la integració tarifària, es construeixen els apartadors nous a Capellades i a Vilanova del Camí, es completa el desdoblament de la línia entre Barcelona i Martorell, es completa l’adaptació per a persones amb mobilitat reduïda dels accessos de totes les estacions de la branca d’Igualada i s’amplia el parc de trens. Tot això permet, el 2008, posar en servei l’anomenat Metro de l’Anoia amb llançadores entre Martorell i Igualada, intercalades amb els trens de Barcelona. Entre 2010 i 2018 es completa l’equipament de les estacions de la branca d’Igualada i es millora l’interior dels trens. El 2012 s’eliminen els transbordaments a Martorell. Reptes històrics Malgrat la modernització del servei duta a terme en les darreres dècades, el “carrilet” encara té reptes històrics pendents. A l’acte de celebració del 125è aniversari de la lí-

nia Martorell-Igualada, celebrat el passat dissabte 12 de gener, el conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, va recordar els orígens del “carrilet”, al segle XIX, assenyalant que va va ser “una demostració del caràcter emprenedor del poble català”, amb una obra “pensada per portar prosperitat econòmica sobretot a la comarca de l’Anoia, per exportar els fruits de la seva indústria i esprémer al màxim les seves capacitats” i lloant “l’empenta que van saber tenir tots aquells prohoms” del segle XIX, “que van tenir un somni i el van saber materialitzar”. Avui, Igualada i l’Anoia continuen tenint a l’agenda, 125 anys després, i en ple debat sobre el sòl industrial, el greu problema de les comunicacions i connexions dins la xarxa del país i especialment amb Barcelona. Les queixes dels usuaris del carrilet són les mateixes que fa dècades: cal reduir el temps de viatge, que actualment és d’1 hora i 45 minuts entre la capital de l’Anoia i Barcelona. Gairebé com fa 125 anys. Un temps de viatge excessiu que no fa gens atractiu l’ús del transport públic. La prosperitat econòmica del territori torna a dependre, entre altres coses, per millorar la xarxa de comunicacions, que ha de permetre, com deia el conseller sobre l’origen del tren, “esprémer al màxim les capacitats”, unes capacitats no només industrials, sinó també en l’àmbit del coneixement i el talent, un dels valors de futur de la comarca.

Fins a finals dels setanta, el carrilet recorria tot el Passeig Verdaguer. AFMI

MANCANCES QUE ES PERPETUEN Usuaris, estudiants, entitats socioeconòmiques, empreses, ajuntaments... reclamen des de fa molts anys millores en el servei de la línia ferroviària que uneix Igualada amb Barcelona per solucionar problemàtiques que es perpetuen amb el temps.És el cas de la durada del trajecte, actualment en 1 hora i 45 minuts. Un handicap que fa poc atractiu aquest model de transport públic

Caseta del vigilant d’un dels passos que creuaven la via al Passeig Verdaguer. AFMI

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

El “carrilet” Martorell-Igualada celebra el seu 125è aniversari

Les mobilitzacions populars van evitar el tancament de la línia Martorell-Igualada. CONSELL COMARCAL DE

L’ANOIA

societat

gener-febrer/2019

Comunicació

Els lectors trien l’AnoiaDiari L’AnoiaDiari ha tancat el 2018 liderant, per quart any consecutiu, el rànquing dels diaris digitals de l’Anoia, segons les auditories de l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD)

ANOIADIARI

Un any més, els lectors i lectores han confiat en l’AnoiaDiari com a diari digital de referència a la comarca. Per quart any consecutiu -des que hi ha dades auditades dels tres diaris digitals comarcals-, l’AnoiaDiari lidera el rànquing en tots els seus àmbits: usuaris únics, visites, pàgines vistes i durada de les lectures, segons dades de l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD), l’entitat encarregada del control de difusió dels mitjans a l’estat espanyol. Pel que fa als usuaris únics, el passat 2018 l’AnoiaDiari va registrar una mitjana mensual de 41.026,83 usuaris, per davant d’Infoanoia, amb 29.059,75 usuaris i de Veuanoia, amb 20.514,66. La segona dada auditada per l’OJD fa referència a les visites al diari. En aquest sentit, l’AnoiaDiari també lidera aquest àmbit, amb una mitjana mensual de 81.486,08 visites, seguit per l’Infoanoia amb una mitjana de 63.077,41 visites i Veuanoia que va tancar l’any amb 35.769,33 visites mensuals. Un tercer àmbit auditat és el de les pàgines vistes pels lectors. L’AnoiaDiari també lidera aquest registre, amb una mitjana mensual de 143.987,5 pàgines visitades. El segueix l’Infoanoia, amb 91.264,33 pàgines i torna a tancar el diari Veuanoia, amb una mitjana mensual de 54.485,25 pàgines. Finalment, l’OJD també audita el temps de durada mitjana dels lectors al diari, que en el cas de l’AnoiaDiari, el passat 2018, ha estat d’1 minut i 12 segons. Segueix Veuanoia, amb una mitjana de 51 segons, per davant d’Infoanoia que ha tancat el 2018 amb una mitjana de 49 segons. 4 anys de lideratge (auditat) L’AnoiaDiari, que a finals del 2018 va celebrar el seu desè aniversari, va co-

AnoiaDiari

Infoanoia

Veuanoia Veuanoia

143.987,5

91.264,3

54.485,2

41.026,8

29.059,7

20.514,6

Pàgines vistes (mitjana mensual 2018)

Usuaris únics (mitjana mensual 2018)

AnoiaDiari

AnoiaDiari Infoanoia

Veuanoia

Infoanoia

0’51’’

0’49’’

Veuanoia

81.486

63.077,4

35.769,3

Visites (mitjana mensual 2018) mençar a auditar les seves audiències a través de l’OJD a partir del maig del 2010. Les primeres dades auditades de Veuanoia són del gener del 2014 i les

1’12’’

Durada (mitjana mensual 2018)

d’Infoanoia, de l’octubre del mateix any. És doncs, a partir del 2015, que es tenen dades comparatives dels tres diaris digitals de l’Anoia.

Des del 2015 i fins l’any passat, l’AnoiaDiari ha liderat, any darrere any, tots els registres auditats, consolidant-se com el diari digital preferit pels anoiencs.

gener-febrer/2019

publicitat

societat

gener-febrer/2019

Serveis

Els bombers igualadins, “en lluita”, es queixen de la precarietat en recuros humans i materials. TCM

El conflicte per la precarietat al Cos de Bombers continua i deixa l’Anoia sota mínims Al problema endèmic de la falta de personal s’hi afegeix la precarietat de recursos materials i la manca d’inversions en els darrers 8 anys

SERGIO PÉREZ

30 dies més en vaga d’hores extres. Aquest és l’estat actual del conflicte entre el cos de Bombers i la Generalitat a causa de la manca d’efectius i recursos. El cos va iniciar el mes de desembre una vaga d’hores extres, ja que els bombers havien de suplir la manca d’efectius amb més hores de treball. A la nostra comarca, el darrer mes del 2018, i les primeres setmanes del nou any, s’han saldat amb el parc d’Igualada sota mínims i 6 dies de tancament al parc de Calaf, segons fonts sindicals en el moment en què s’escriu aquesta notícia, a causa de la manca del personal mínim per poder realitzar el servei d’emergències de forma adequada. “Estem en una situació de precarietat, no només a nivell de personal, sinó també de recursos materials. No hi ha roba per si se’ns

trenca l’actual, tenim eines obsoletes que no ens permeten atendre bé emergències com, per exemple, un accident de trànsit”, afirmen fonts del parc igualadí. Pel que fa als recursos humans, des dels bombers expliquen que “a nivell polític s’ha abaixat la ràtio mínima de bombers per poder seguir obrint el parc d’Igualada, però hem passat de 5 a 4 persones quan fa un any s’estava parlant d’un mínim de 6 bombers per donar un bon servei”. Els membres del cos alerten sobre les conseqüències d’aquesta situació. “Som 4 persones per una població com la d’Igualada i les seves rodalies, de més de 60.000 habitants. Si haguéssim d’atendre dues sortides a la vegada, el parc més proper és el de Martorell, i això vol dir haver d’esperar uns 35 minuts fins que arribin a ajudar-nos”.

Solucions “insuficients i perspectives negatives Davant de les reclamacions dels membres del Cos de Bombers i els sindicats, el departament d’Interior ha anunciat la creació de 250 noves places dins del Cos de Bombers. El sindicat UGT ja ha apuntat en diverses ocasions que són necessàries 400 places de nova creació. A més, els bombers igualadins apunten que “des de fa uns 8 anys hi ha hagut 250 jubilacions al cos que no s’han cobert, i en els propers 5 anys n’hi haurà 300 més, per tant, la mesura seguirà sent insuficient”. El dels Bombers és un conflicte que s’allarga des de l’inici de la crisi econòmica i que es va agreujar amb les retallades entre el 2011 i el 2013. La falta de personal sempre ha estat al centre del debat, especialment durant els períodes de retallades més contundents. Dins del cos existeix la sensa-

PRECARIETAT Fonts del parc de bombers d’Igualada denuncien la “precarietat no només a nivell de personal sinó també de recursos materials” que pateixen. Remqrquen que “no tenim roba per si se’ns trenca l’actual, tenim eines obsoletes que no permeten atendre bé les emergències” i, pel que fa al personal, denuncien que “som 4 persones per una població com la d’Igualada i les seves rodalies, de més de 60.000 habitants”

ció que el problema no arriba a la ciutadania. “Estem dient que no a cobrar hores extres perquè, si continuem amb el mateix nombre d’efectius, no podrem fer bé la nostra feina i no volem que la gent a qui atenem es vegi afectada”. Els bombers són clars, “han passat diferents governs, cadascun amb la seva llibreta per apuntar les demandes, i cap les ha complert”. Amb els pressupostos de la Generalitat prorrogats, i sense novetats sobre la tramitació dels de 2019, la situació dels parcs de bombers a l’Anoia i a la resta de Catalunya no sembla tenir una solució immediata. Els comptes del 2019 inclouen la partida corresponent a la creació de les 250 noves places, però en aquests moments la seva aprovació està en suspens i, segons el bombers, “cal una grandíssima inversió continuada en els propers 3 anys per solucionar els problemes”.

gener-febrer/2019

publicitat

política

gener-febrer/2019 DOS ANYS POLÈMICS El 31 de gener es compliran dos anys de la moció de censura que va portar a la coalició que lidera Noemí Trucharte al govern vilanoví. La fricció amb els seus socis d’IPV-VV ha marcat el darrer any de mandat a l’Ajuntament de Vilanova del Camí.

política

La crisi del govern vilanoví s’accentua però els regidors d’IPV es neguen a dimitir En el darrer ple el divorci existent entre els antics socis va fer que el govern que encapçala Trucharte perdés algunes votacions significatives. Els regidors d’IPV ja no assisteixen als òrgans de govern i actuen com a oposició

Els tribunals donen la raó a una treballadora en el conflicte del servei de neteja

FRANCESC VILAPRINYÓ

El trencament del govern de Vilanova del Camí és un fet des de fa mesos, però aquest gener -just dos anys després de la moció de censura que va portar la coalició a quatre a l’Ajuntament- la guerra oberta s’ha fet més crua que mai. Aquesta setmana, al ple de la corporació, es va fer patent l’estira i arronsa que s’ha establert entre l’alcaldessa de Vilanova del Camí Noemí Trucharte (PSC) i el portaveu d’Independientes por Vilanova-Veïns amb Veu, Juan Manuel Cividanes. Trucharte no sembla voler cessar de moment els dos díscols regidors d’IPV-VV. De fet, en la sessió plenària, ho van fer tot per fer perdre els nervis a l’alcaldessa: es van arrenglerar amb l’oposició en les votacions. I el propi Cividanes va carregar contra unes reunions instaurades pel nou govern fa dos anys, les del consell de presidència. El regidor va explicar que el seu grup les va aprovar a contracor fa 24 mesos. Va ser un ple intens, que es va allargar més enllà de les tres hores. I el moment més cru va arribar amb el torn de precs i preguntes, quan es va qüestionar al portaveu d’IPV, si seguia al govern. Aquest va dir que

no, però l’alcaldessa va remarcar que no l’havia cessat i li va preguntar si dimitia. Al seu torn, Cividanes va respondre que esperava la carta de cessament. Es reclama cobrir la vacant de pediatria al CAP Hi ha haver unanimitat en algunes coses. Per exemple, la moció per demanar a la Generalitat cobrir “la vacant del servei de pedriatria i oferir un servei adequat”, que es va aprovar per unanimitat. Les darreres setmanes, entitats veïnals s’han reunit amb els responsables de l’equip d’atenció primària per demandar més professionals a l’ambulatori vilanoví. Fins al moment, la solució que es plantejava era dos nous pediatres compartits amb altres municipis. “No formem part del govern” Són o no són els dos regidors d’IPVVV part del govern. Si no hi ha canvis de darrera hora, hi ha dues versions diferents, doncs. Els regidors de l’oposició Vanesa González, Meritxell Humbert i Jordi Barón ho van preguntar de diverses maneres, sense que se’n tragués l’aigua clara. De moment, els representants d’IPV-VV ja no assisteixen a

les reunions de govern, però Trucharte va corregir Meritxell Humbert quan aquesta va donar per fet que Imma Gonzáez, de Decide, era la regidora d’Urbanisme. L’anterior alcaldessa, Vanesa González (V365) va carregar contra el govern pel conflicte amb les treballadores de la neteja que va tenir lloc el 2017 ara que els tribunals han donat la raó a una dona acomiadada aleshores. Cividanes va semblar admetre que el procés es podria haver fet d’una altra manera. Va arribar la pregunta clau: “formen part del govern?”. Aleshores el regidor ho va negar. Es va limitar a dir que espera la carta de cessament de l’alcaldessa. Fins ara, allò més aclaridor que hi ha és un comunicat de fa un mes on IPV-VV exposa que “quedem alliberats de cap responsabilitat de govern”. El partit addueix “reiterades intromissions en les àrees de la nostra responsabilitat (Urbanisme, Medi Ambient, Obres i Serveis) i el no respecte pels acords debatuts en els consells de presidència”. Asseguren que hi té a veure també el desacord en tramitar el desenvolupament urbanístic del PMUr3 “per ser nociu per al patrimoni municipal (que és dels ciutadans).

Una sentència del jutjat social número 11 de Barcelona ha estimat “parcialment” la demanda interposada per Francisca N. C., treballadora del servei de neteja de Vilanova del Camí, que va ser acomiadada a finals del juliol de 2017. El text declara que aquesta decisió va ser “improcedent”. La treballadora en qüestió havia estat més de set anys al servei de neteja quan aquest era prestat per l’UTE. Quan el servei va ser municipalitzat, Francisca N. C. va superar les proves de selecció -de fet, va quedar segona al concurs- però va ser acomiadada al cap d’un mes de prova, quan es van adduir “criteris tècnics” per part del govern municipal. Així la magistratura considera que es va incomplir “el mandat subrogatori convencional” en la municipalització del servei de neteja a Vilanova del Camí, el 2017, poc després que tingués lloc l’entrada del govern a quatre de PSC, VA!, IPV-VV i Decide. En un comunicat conjunt, V365, ERC, Meritxell Humbert i JxVilanova apunten que la sentència “confirma allò què nosaltres hem defensat des del principi: les dones de la neteja haurien d’haver estat subrogades per l’Ajuntament de Vilanova del Camí”. El text exposa que l’acomiadament és “improcedent” i es condemna l’empresa demandada “a la readmissió immediata de l’actora en el seu lloc de treball i en les seves condicions laborals habituals, juntament amb l’abonament dels salaris de tramitació deixats de percebre des de la data de l’acomiadament fins a la notificació de la sentència”. L’oposició entén que “la subrogació de les treballadores del servei de la neteja s’hauria d’haver produït automàticament en el moment en què l’Ajuntament va assumir la gestió directa tal i com hem defensat sempre des dels nostres grups. La subrogació era obligatòria i en aquest punt demanem responsabilitats polítiques”.

gener-febrer/2019

publicitat

política

gener-febrer/2019

Catalunya-Espanya FRANCESC VILAPRINYÓ

La primera diputada anoienca al Congrés, Carolina Telechea (ERC), recomença el dia 22 la seva activitat a la cambra baixa estatal. La que és també regidora del grup republicà a Igualada, de 37 anys, és a la comissió de justícia del Congrés i viu en primera persona un curs polític d’allò més agitat. Amb Anoiadiari, dóna a conèixer l’experiència d’aquests primers mesos. Mig any llarg com a diputada. Quin balanç en fa? Des del 12 de juny. Era inimaginable el 2016 quan vaig anar a llistes que entraria dos anys més tard i en aquest context de tanta pressió i conflictivitat. Quan hi ha hagut el canvi de govern espanyol ens hem convertit en un grup que pot decantar la balança en escons. En el capítol de fer autocrítica, què ha passat perquè un grup que el juny de 2016 anava a Madrid uns mesos o un any com a molt, ja que la Generalitat -del mateix color polític- anunciava el desenllaç del procés en breu, encara hi sigui? Quin és el seu paper ara? Me la vaig fer quan anàvem a llistes i ara també. Hi hem de ser. Fins que no siguem independents formem part de l’Estat i aquest té responsabilitats amb el poble català. Cal ser allà per fer-ho valer, els catalans i catalanes tenen drets. És el centre on es prenen grans decisions i encara es poden guanyar coses. Hem de ser la veu de les nostres preses i presos, ja que els mitjans de comunicació espanyols no explicaran o ometran la situació que vivim. En aquestes setmanes el tema estrella són els pressupostos del PSOE. Esquerra es posiciona en contra de moment. Quins moviments hi poden haver? El PSOE no sembla voler acceptar l’autodeterminació. Valoren canviar de posició a canvi de què? “No és no”, com deia Sánchez amb el PP? Serà “no”. Ara per ara. No pensem regalar res al govern estatal. La repressió que estem patint no pot sortir gratuït. Estudiaríem canviar el sentit del vot només si hi hagués un gest o una oferta de molta més trascendència. Ara per ara, no. Altra cosa és la tramitació. El PDeCAT parla d’una esmena a la totalitat. Nosaltres no hem tingut debat intern com el PDeCAT. Calen gestos més importants que una rebaixa de ‘rebel·lió’ a ‘sedició’ per part de l’Advocacia de l’Estat. L’Anoia té moltes coses a reclamar a l’Estat. Tenim en el capítol del que no fa l’Estat espanyol temes com la deixadesa a l’A-2. Si al final es tramiten els pressupostos, serà un tema on posaran la banya? Les inversions que plantegen són

Carolina Telechea a la tribuna d’oradors del l Congreso de los Dipiutados

“Ser al Congrés és ser la veu dels nostres presos i preses polítics”

“

No pensem regalar res al govern estatal. La repressió que estem patint no pot sortir gratuït. Les aspiracions nacionals hi continuen sent. Hem estat dels més coherents, a ERC, i no renunciarem a res. Ara bé, cal fer una reflexiò de què va passar aleshores i cal seguir endavant. Cal molta feina. Ningú esperava una repressió tan forta.

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

Aquí pots llegir l’entrevista completa a Carolina Telechea

Carolina Telechea Diputada igualadina d’Esquerra al Congrés espanyol més, però és inferior al que correspondria. Donar suport als comptes no garanteix res. Poden convocar eleccions just l’endemà que s’aprovin. Poden prorrogar i anar fent modificacions. Si hi ha voluntat de fer coses, no tot depèn dels pressupostos. S’ha vist amb el salari mínim i pot fer-se amb infraestructures. El PSOE és realment el “mal menor” per als catalans, quan venim de les detencions extrajudicials d’aquest dimecres 16? La dreta i l’extrema dreta s’han rearmat a la vegada... deixar caure Sánchez seria donar pas a quelcom pitjor? Allò altre és l’extrema dreta, en efecte. Tot pel seu nom. No era al Congrés quan hi va haver la moció, però el suport era per fer fora el partit més corrupte d’Europa, el PP. Havien de ser fora ells, no pas per posar Pedro Sánchez. Ara bé, amb uns no hi havia diàleg, amb aquests n’hi ha. Poc, però n’hi ha. La pregunta és... controla Pedro Sánchez totes les estructures de l’Estat espanyol? El que ha fet la policia espanyola s’escapa de la dinàmica del que vol el govern... i em temo que continuarà. Grande-Marlaska fins i tot s’ha contradit amb els jutjats. Fa l’efecte que en ocasions ni controla la pròpia policia. ERC reclamava el referèndum i es va parlar de proclamació en qüestió de dies de la independència, abans de l’1 d’octubre del

2017, a una situació on es mira d’influenciar el govern espanyol al Congrés. Com s’explica? Hi ha hagut una ‘embeinada’, per part d’ERC? No, les aspiracions nacionals hi continuen sent. Hem estat dels més coherents a ERC i no renunciem a res. Ara bé, cal fer una reflexió del que va passar aleshores i cal seguir endavant. Cal molta feina. Ningú esperava la repressió tan forta, sí que hi hauria acció repressiva. Ara hi ha quasi tot el Govern nostre a la presó. Raül Romeva em posa l’exemple d’un GPS, cada cop que parlem: la meta és la República, però en el camí trobes retencions, talls, accidents... i aquest GPS marca l’objectiu, però cal esquivar obstacles. És el que fem ara. Busquem altres vies. I cal que hi siguin tots els catalans. El govern socialista es presentava com un govern d’esquerres. Però han passat els mesos i, a més de tenir Josep Borrell, ni s’ha revocat la reforma laboral, ni s’ha acabat amb la Llei Mordassa, el ‘show’ de l’article 29 de la Llei Hipotecària... El mateix PSOE va fer una reforma laboral molt protestada abans que pugés Rajoy. Quin és el problema que tenen? Tenen Borrell, per exemple, sí. Els costa fer polítiques d’esquerres i tampoc tenen suports necessaris per fer canvis sols. Necessiten de Podemos i dels partits nacionalistes com nosaltres, Bildu... o BNG,

a més del PDeCAT o PNV. A Pedro Sánchez li costa prendre decisions. Les mesures progressistes que recolzem no són només bones per a Catalunya, també per a Andalusia, País Valencià o Castella, llocs on tinc família. Exigim que facin polítiques d’esquerres, fem tota la pressió possible. Amb quins grups hi ha més relació? Amb Bildu és molt bona. També ens relacionem molt amb Mikel Legarda, del PNV, que és a la comissió de Justícia, amb gent de Podemos i En Comú. Coincidim amb moltes coses. A quant va el cafè? És barat. Pel que fa al menú, per exemple, al bar on anem al Congrés, que és on hi ha els treballadors, el menú és a 5,75 euros un plat. Dos plats deu estar pels deu euros. Els diputats catalans d’altres èpoques deien que posaven la ràdio abans d’anar als plens, la COPE, per saber què es trobarien. Si no pot sintonitzar Ràdio Igualada o les cadenes catalanes, què fa? No cal posar les ràdios, ja m’ho imagino què em trobaré. Hi ha un odi palpable. Hi ha respecte en les intervencions? És molt pati d’escola. Fa vergonya aliena, sobretot la bancada de PP i C’s, que no paren de gesticular.

política

gener-febrer/2019

Memòria històrica

Entrada de les tropes franquistes a Igualada. ACAN-AFMI (Procopi Llucià)

Igualada recorda els 80 anys del final de la Guerra Civil, que va deixar centenars de morts Uns 230 igualadins van morir en els combats al front, la majoria republicans. Hi va haver centenars de represaliats, amb execucions i presó. Una àmplia agenda d’actes recorda el final d’un conflicte que va donar pas a la llarga nit franquista FRANCESC VILAPRINYÓ

El gener de 1939 a l’Anoia acabava un malson i en començava un altre, de quasi 40 anys. El 22 de gener les tropes feixistes, una columna italiana, entraven a la capital. El mateix dia hi havia un darrer bombardeig a Masquefa, a la fàbrica Rogelio Rojo, que aleshores era una factoria d’armament. Eren els darrers compassos d’un conflicte de dos anys i mig a la comarca. Aquesta setmana l’Ajuntament d’Igualada donava a conèixer els actes que recorden -no pas celebren- els 80 anys del final de la Guerra Civil espanyola a l’Anoia. Segons les dades de l’historiador i escriptor Antoni Dalmau, 222 igualadins van perdre la vida al front defensant la causa republicana i uns altres nou combatent al bàndol franquista. El drama humà va tenir un cost superior: hi va haver els morts a la reraguada, en els primers compassos del conflicte i, després, la repressió franquista també va tenir una important factura en vides. ‘El temor a un futur incert’ Era un diumenge, 22 de gener, quan les tropes de legionaris italians del bàndol nacional van entrar pel Molí Nou. Era una divisió del Corpo di Truppe Volontaire Frecce Verdi –el Cos de Tropes de Voluntaris Fletxes Verdes– comandades pel general Gastone Gambara. Els legionaris van enfilar pel Nord i van baixar pels carrers Òdena, Esquiladors i Sant Vicenç, per després passar per la Rambla General Vives, la Plaça del Pilar i arribar finalment a la Plaça de l’Ajuntament. Amb el títol ‘El temor d’un futur in-

cert’, l’Ajuntament, conjuntament amb el Museu de la Pell, la Biblioteca Central, l’Arxiu Comarcal de l’Anoia i la Diputació de Barcelona organitzen diferents actes de record del final del conflicte. L’agenda proposada compta també amb el suport de l’Ateneu Igualadí, del Teatre de l’Aurora i de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de l’Anoia (AUGA). El capítol de les exposicionsfins el 28 de febrer es podrà veure, al vestíbul de la Biblioteca Central la mostra ‘80 anys del final de la Guerra Civil a Igualada’, una mostra fotogràfica i documental amb imatges històriques de l’Arxiu Comarcal i llibres de la col·lecció local de la mateixa biblioteca. La segona mostra serà ‘1939. L’abans i el després. El salvament del retaule de Rubió’, una proposta de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona que es podrà veure al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, entre el 2 d’abril i el 30 de juliol. I la tercera exposició serà ‘Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, un mestre de la República a una fossa de Burgos’. un projecte de Sergi Bernal que es podrà veure també al Museu de la Pell del 17 de maig al 7 de juliol. Un cicle de conferències Un altre capítol destacat de la commemoració serà la programació de conferències a la Biblioteca Central. El 15 de febrer, Antoni Dalmau parlarà d’’El cost humà de la Guerra Civil a Igualada’, al voltant de les víctimes que van deixar tant el conflicte bèl·lic com els primers anys de postguerra. Posteriorment, Miquel Térmens abordarà el 15

de març el xoc de projectes ideològics i postures durant la Segona República a la capital de l’Anoia, sota el títol ‘La Revolució i contrarevolució en la Guerra Civil a Igualada’. I Joan Pinyol, el 12 d’abril, tancarà el cicle amb la xerrada al voltant de la seva obra ‘Avi, et trauré d’aquí’, en què l’autor narra com va resseguir la pista del cos del seu avi, enterrat al Valle de los Caídos des de l’any 1965, sense coneixement de la família. Un terreny no gaire explorat Hi ha poques obres que tractin els efectes de la Guerra Civil a l’Anoia. Des de la vessant historiogràfica cal recordar l’estudi de Miquel Térmens, ‘Revolució i guerra civil a Igualada’, que Antoni Dalmau considera el més complet. Dalmau apunta que “cada ciutat ha tractat la Guerra Civil d’una manera, hi ha donat un enfocament. A molts llocs, fa molts anys que hi ha estudis, a Igualada hi podria haver encara més a fer”. Precisament aquests darrers anys “molts néts i besnéts de persones que van viure la guerra estan treballant el tema. Els treballs de recerca es dediquen a la memòria dels familiars que encara poden donar algun testimoni” del conflicte. El balanç no està tancat. Els arxius se segueixen explorant. Antoni Dalmau apunta que “encara hi ha dades que potser no s’han donat a conèixer. Hi ha persones que es comptaven com a mortes ja que s’havien donat per desaparegudes en combat. I posteriorment hem comptat amb testimonis que van certificar que seguien vives”. Altres homes que es creia que havien caigut al front van passar-se al cantó franquista.

Les víctimes no es limiten a les persones que van perdre la vida. El franquisme va aplicar una repressió posterior i hi van haver nombrosos empresonats i exiliats. Aquests darrers es xifren en 192 “i se’n segueixen descobrint casos”. Els igualadins que van caure a l’exèrcit republicà van ser molts més que els que ho van fer en el bàndol ‘nacional’ i justament van ser aquests darrers -nou- els que van tenir un tractament diferenciat pel règim, amb plaques de record situades a les parets de Santa Maria. Dalmau recorda el cas d’una família que “va perdre un fill a cada bàndol. Aquella mare veia reconegut un dels seus fills com a ‘caído’ i en canvi de l’altre no en podia ni parlar”. Els bombardejos també van deixar una empremta a Igualada. Dues persones van morir a la ciutat... però cinc igualadins més perdien la vida a diferents punts de Catalunya on van caure les bombes. . Un record que encara plana Antoni Dalmau considera que “el record de la Guerra Civil encara plana sobre moltes famílies. Els actes han de ser una oportunitat per parlar del que va significar aquell conflicte”. Un trauma que va afectar diverses generacions i que aniria molt més enllà. En total, els assassinats a la reraguarda, les morts al front -la majoria d’homes joves- i els represaliats posteriors s’enfilen a més de 400 persones, que comptant aquells que no van morir però van passar per les presons i els camps franquistes, eleva a 900 les víctimes del conflicte. “Igualada tenia 15.000 habitants aleshores: cada família va tenir un drama, va afectar a tothom”.

opinió

“

gener-febrer/2019 Com pot ser que hi hagi 2000 pisos buits a la ciutat i no es lloguin o rehabilitin per incloure’ls al parc d’habitatges de la ciutat? És incomprensible que el govern d’Igualada no ha generat pisos de lloguer social durant el seu mandat (...). Aquesta és la política d’habitatge que mereixem els igualadins? ENRIC CONILL

Airbnb i el vestit de l’emperador

om sabeu l’arribada d’Airbnb a Igualada ha generat una certa polèmica. Es tracta d’una empresa tecnològica que s’ofereix com a plataforma perquè un particular pugui llogar el seu pis a un altre particular interessat. La primera pregunta que ens pot venir al cap és per què Airbnb ha vingut a Igualada. Ells mateixos diuen, literalment, que Igualada té “una tradició vinícola de gran prestigi”, una tradició de la qual ni els mateixos igualadins érem massa conscients.

ENRIC CONILL Arquitecte i alcaldable d’ERC Igualada

El que sí que sabem, però, és que a dia d’avui Igualada té menys places hoteleres que fa 50, 20 o 10 anys. En els últims anys hem vist com l’oferta hotelera ha baixat en picat amb el tancament d’hotels, i qualsevol empresa o entitat que vulgui organitzar un esdeveniment de certa envergadura a la ciutat es troba amb un escull insalvable: no tenim espai per allotjar els visitants. Airbnb segurament ha flairat aquesta mancança de la ciutat i ha vist un fibló de negoci, tot i que sembla força difícil que pugui fer créixer l’oferta d’habitacions de manera significativa. Per ser justos, també cal dir que és difícil pensar que Airbnb provocarà a Igualada el mateix que ha provocat a Barcelona o a les principals ciutats turístiques d’Europa: A la nostra ciutat no centrifugarà els barris, no portarà turisme de botellón i platja, no farà desaparèixer la identitat dels barris ni expulsarà veïns per posar pisos al servei del turisme. Airbnb no genera a Igualada els mateixos problemes que sí que pot generar a les grans capitals turístiques del país. Tenim moltes potencialitats, tenim moltes fortaleses i podem oferir molts elements atractius, no som una ciutat pròpiament turística però està bé que vulguem atreure no només visitants sinó -sobretotinversions i ocupació. Si Airbnb ajuda a la promoció turística de la ciutat doncs magnífic però resulten ara ja urgent mesures eficients per solucionar l’actual problema d’habitatge que té la ciutat. I aquí arribem al cap del carrer. O el que és el mateix, aquí és on airbnb fa de vestit de l’emperador. El govern d’Igualada utilitza Airbnb com a cortina de fum, és el vestit per tapar les mancances en habitatge que no només no ha afrontat, per incapacitat o per manca de voluntat, sinó que ni tan sols reconeix. I això és encara més greu. No ha afrontat els evidents problemes que tenim, amb un encariment del preu del lloguer del 20% en 2 anys, sent Igualada la segona ciutat catalana on més s’incrementa en percentatge el preu del lloguer segons el portal immobiliari Fotocasa. A ciutats com Manresa, Terrassa, Reus, Barce-

Tenim moltes potencialitats, tenim moltes fortaleses i podem oferir molts elements atractius, no som una ciutat pròpiament turística però està bé que vulguem atreure no només visitants sinó -sobretotinversions i ocupació. Si Airbnb ajuda a la promoció turística de la ciutat doncs magnífic però resulten ara ja urgents mesures eficients per solucionar l’actual problema d’habitatge que té la ciutat. I aquí arribem al cap del carrer. O el que és el mateix, aquí és on airbnb fa de vestit de l’emperador

lona, Sabadell, Cornellà i moltes més, han sancionat els bancs que tenien pisos buits per forçar-los a posar els pisos en lloguer social, i se n’han ensortit. Com pot ser que hi hagi 2000 pisos buits a la ciutat i no es lloguin o rehabilitin per incloure’ls al parc d’habitatges de la ciutat? És incomprensible que el govern d’Igualada no ha generat pisos de lloguer social durant el seu mandat, i només ha destinat 25.000€ a l’any per a rehabilitació d’habitatges, que representa el 0’041% del total del pressupost de l’ajuntament de la ciutat. Aquesta és la política d’habitatge que mereixem els igualadins? Com volem atreure inversions i generar ocupació si no tenim habitatge amb preus assequibles i dignes on la gent pugui viure? Per això cal, i nosaltres ho tenim claríssim, fomentar i generar habitatge de lloguer social. No ens inventem res, no descobrim res de nou, sinó que senzillament hem de fer el que fan les altres ciutats. Garantir l’accés a l’habitatge, ajudar els joves a emancipar-se, procurar que cap família sigui expulsada o es vegi incapacitada a l’hora d’accedir a un pis. I això com es fa? Construint nou habitatge amb aquests propòsits, invertint en la rehabilitació d’habitatges per reincorporar-los en el mercat com a pisos de lloguer social i sancionant els bancs que tinguin pisos buits. Això és el que fa Europa: a França i el Regne Unit el 17% dels habitatges són de lloguer social, a Holanda i Dinamarca tenen un 30% dels habitatges de lloguer social. I a Igualada? Doncs el 0’2%. Ara bé, entretinguts ho estem una estona. Airbnb arriba a Igualada i el govern ho ven com si fóssim la Venècia de Catalunya. Confeti i màrqueting per intentar entretenir-nos, no fos cas que ens adonéssim de les mancances de la ciutat i d’allò que el govern ni afronta ni tan sols reconeix. I de vestits d’emperador a Igualada en portem ja uns quants.... L’emperador es vesteix de ciutat europea de l’Esport amb gran pompa i majestuositat, o de pista de gel fent veure que aporta grans solucions al nostre comerç. També es vesteix de baixada d’IBI fent una mica de trampeta amb les dades... A vegades l’emperador fins i tot es vesteix amb vestits de gala, de dia històric, com la trianunciada connexió de la ronda o les (no) solucions amb l’hispano o les grans indústries, o el famós POUM, o la regularització del servei d’aigua, o dir que ets l’alcalde més industrialista però sense portar cap indústria, i un llarg etcètera. I què, els heu vist tots aquests vestits...?? Doncs com en el conte....jo tampoc..

gener-febrer/2019

“

Confeti i màrqueting per intentar entretenir-nos, no fos cas que ens adonéssim de les mancances de la ciutat i d’allò que el govern ni afronta ni tan sols reconeix. ENRIC CONILL

“

opinió

Ha de passar un accident com el del dia 5 de gener al barri de Sant Roc a Badalona perquè els mitjans de comunicació parlin d’una situació que preocupa i que mostra fins a on pot arribar la precarietat i la pobresa. Sorprèn, però, com es desvia l’atenció i es parla de pobresa energètica quan el problema real és l’augment de les situacions d’ocupació i habitatge precari com a conseqüència de la pobresa real. CÀRITAS ARXIPRESTAL ANOIA-SEGARRA

L’habitatge, un dret o un negoci?

a de passar un accident com el del dia 5 de gener al barri de Sant Roc a Badalona perquè els mitjans de comunicació parlin d’una situació que preocupa i que mostra fins on pot arribar la precarietat i la pobresa. Sorprèn, però, com es desvia l’atenció i es parla de pobresa energètica quan el problema real és l’augment de les situacions d’ocupació i d’habitatge precari com a conseqüència de la pobresa real.

de les immobiliàries especuladores i dels fons voltors

CONSELL DE CÀRITAS ARXIPRESTAL ANOIA-SEGARRA

Ens sorprèn que no es parli d’aquest problema en els mitjans de comunicació, i possiblement és perquè si se’n parla s’han d’analitzar les causes, i aquestes són entre altres, l’abús de la banca que ha portat al desnonament deixant moltes famílies sense casa i moltes cases buides, la falta d’habitatge social i, en definitiva, haver considerat l’habitatge com una font de riquesa i negoci en lloc d’un dret bàsic i fonamental de totes les persones.

No és pobresa energètica, és pobresa i necessitat d’habitatge

“Housing First”, “ningú sense clau”

Els qui treballem amb col·lectius vulnerables ens adonem que cada cop hi ha més persones i famílies que recorren a l’ocupació d’un habitatge per viure. També sabem que l’ocupació no és la solució, i que al voltant dels pisos ocupats hi ha una problemàtica greu de mercadeig i màfies a més dels riscos per la manipulació de les instal·lacions, problemes de relació amb els veïns, inestabilitat, etc. No estem d’acord amb l’ocupació, però no trobem cap resposta a les situacions concretes que se’ns presenten, ja que no hi ha habitatges a un preu assequible al nivell dels ingressos de moltes famílies. Les ocupacions són la conseqüència de la gasiveria i la inhumanitat de les entitats financeres, NOMDENOIA

Les entitats directament implicades en l’acompanyament a persones en risc d’exclusió sabem que és molt difícil o impossible començar cap procés d’incorporació al treball i a la formació, si primer no es té assegurat un lloc on viure amb dignitat. És per això que creiem que cal denunciar la situacions d’especulació i forçar el lliurament i la incorporació dels pisos buits per a lloguer, ja sigui a través de l’administració pública o a través d’entitats del tercer sector. I sobretot cal que les administracions legislin amb urgència i arbitrin les mesures per revertir aquesta situació i per protegir un dret fonamental, pas imprescindible per avançar en la disminució de la precarietat i la pobresa.

ecomomia

gener-febrer/2019

economia

Hectàrees de Can Parera es van posar a disposició del sector empresarial quan el polígon es va construir el 2009. Les úniques instal·lacions d’importància existents fins ara havien estat realitzades per part de l’administració pública, amb el campus Motor.

El polígon de Can Parera té les seves primeres inversions de capital privat amb l’aterratge de FRIME i Doga Segons la consellera d’Empresa i Coneixement Àngels Chacón, amb aquestes arribades, l’ocupació dels 29 polígons de l’Anoia se situa en el 60%. La planta de Doga pot estar en funcionament ja a finals d’aquest 2019 a la superfície de Castellolí i significarà una desena de nous llocs de treball

ANOIADIARI

En el marge de poques setmanes, el quasi desert polígon de Can Parera de Castellolí passa a estar quasi ple. Les 21 hectàrees que tenia havien estat desocupades a la pràctica durant la darrera dècada. Pensat com un polígon vinculat al món del motor per la seva proximitat amb el circuit, al llarg d’aquest període -marcat també per les enormes dificultats de la recessió-, l’únic senyal de vida havia estat una inversió enorme, però feta també amb diners públics: el Campus Motor, del Consell Comarcal de l’Anoia. El guió ha canviat de mig a mig des del desembre. Primer, l’empresa del sector pesquer FRIME anunciava la implantació d’una factoria que portarà uns 300 treballadors -part d’aquests, contractes nous- a aquesta planta. Una inversió de 20 milions d’euros i l’adquisició de 41.000 metres quadrats. El 9 de gener, a l’Ajuntament de Castellolí, es feia efectiva la segona arribada d’una empresa a Can Parera: Doga. Una empresa de recanvis d’automoció que portarà un ‘call center’, més un magatzem logístic. L’empresa tenia fins ara aquests serveis a Esparreguera i es traslladaran a Castellolí, per ocupar una sola planta, que facilitarà les tasques i l’organització. Doga és una marca catalana i a l’Anoia s’instal·larà una de les seves divisions Doga Parts, de recanvis d’automoció. Ara mateix, a Esparreguera, Doga hi té 17 treballadors. Amb l’arribada a l’Anoia es poden crear almenys una desena de llocs de treballs, de manera que en total a la planta hi treballaran una trentena de persones. L’empresa té unes 14.000 referències i el gerent, Toni Garcia, assegurava que “aquest magatzem ha de comptar amb totes aquestes”. La de més demanda d’aquestes referències, l’eixugaparabrisa. Segons Garcia, “tots aquests productes han de ser al magatzem. La clau per ser competitius és poder-los oferir tots, perquè quan rebem una trucada d’un client, estigui disponible perquè rebi el producte en poques hores; i, a la vegada, no tenir un excés d’aquestes referències als ‘stocks’ “. En funcionament, a finals del 2019 En la presentació de l’acord s’apuntava que la planta estarà operativa a finals del 2019. Seran 5.200 metres quadrats de sostre. Els terrenys van ser adquirits pel grup Engind els darrers mesos de l’any passat, a l’Incasòl. Són la primera empre-

sa que s’instal·la a Can Parera del sector de l’automoció, en un polígon que va ser construït ja el 2009 per acollir empreses d’aquest àmbit. Segons el batlle de Castellolí, Joan Serra, “han estat moltes les parts que han possibilitat aquest acord. Hi ha l’esforç de l’Oficina de Captació d’Inversions de la Mancomunitat, al promotor Engind, l’Incasòl i, evidentment, l’empresa”. La consellera d’Empresa, Àngels Chacón, manifestava que “des del Govern s’ha fet una important tasca per censar tots els polígons del país i conèixer el seu grau d’ocupació, electrificació, i l’abastament de serveis com el gas i la fibra. Ara cal sumar esforços per atreure més empreses,

Morera Ara, amb Doga, el 80% de la superfície de Can Parera ja s’ha ocupat. Segons Àngels Chacón, amb aquestes arribades (FRIME i Doga) “el 60% de la superfície dels 29 polígons de l’Anoia estan ocupats”. Així, les autoritats de la comarca han subratllat, diverses vegades els darrers mesos, de la necessitat de disposar de parcel·les de gran format. L’alcalde d’Igualada Marc Castells, en relació a l’esgotament a la pràctica del sòl a Can Parera, va considerar aquest dimecres que “ per això ens faran falta més polígons”. Una referència implícita al projecte de Can Morera, que és on es pensa que s’ubicaran les parRefermen que cal urbanitzar Can cel·les de gran format. . especialment les que generin valor afegit”. El batlle igualadí i president de la Mancomunitat de la Conca, Marc Castells, considerava en la presnetació que “l’anunci és fruit de la capacitat de treballar plegats tots els alcaldes de la Conca per atraure indústries, que són el futur d’aquest territori i del país”. Castellolí ha estat escollit, segons l’empresa, “per la bona comunicació amb Barcelona i l’aeroport a través de l’autovia A2, així com la proximitat amb la seu central de Doga a Abrera i amb la divisió Doga Parts d’Esparreguera”.

economia

gener-febrer/2019

300

Treballadors que calcula FRIME que hi haurà a les seves instal·lacions quan estiguin en ple rendiment. Tot i que una part important vindran d’altres factories, un centenar de llocs seran de nova creació.

Per la Conca qüestiona que s’hipotequi Can Morera “per a propostes incertes” El col·lectiu Per la Conca, la plataforma creada a finals de 2018 que reivindica el patrimoni natural i cultural de la Conca d’Òdena, qüestiona que l’arribada recent de dues empreses a Castellolí “s’utilitzi per justificar la necessitat de nou sòl industrial”. L’entitat denuncia que “l’estratègia comunicativa de l’Oficina de Captació d’Inversions de la Conca d’Òdena persegueix crear un relat fictici” sobre la generació de llocs de treball i la suposada arribada de “grans empreses” amb l’objectiu real de camuflar interessos especulatius i electorals. Temen que el proper pas serà “l’anunci d’una gran empresa que estigui suposadament interessada a instal·lar-se a la Conca. L’entitat posa com a exemples d’aquesta mateixa estratègia la fracassada aposta per l’Aeroport Corporatiu o els anuncis, també falsos, de la implantació de Nissan o de l’empresa de cotxes elèctrics Thunder Power”. Exigeixen que “s’obri un procés de diàleg amb els actors del territori per tal de discutir la conveniència d’aquestes inversions”. Afirmen que “compartim la necessitat de resoldre els problemes d’atur i precarització de la comarca, i és per això que treballa per desenvolupar propostes que posin en valor el territori des d’una lògica de sostenibilitat i resiliència, sense hipotecar-lo a partir d’interessos particulars ni previsions incertes”. Segons les dades que aporten, el sector industrial de Castellolí, associat al Parc Motor, va suposar una inversió pública de 5 milions d’euros provinents de fons locals i nacionals. L’any 2009, tres anys després de la urbanització del polígon, l’Incasòl va treure a concurs diverses parcel·les, sense que s’hi presentés cap candidat. Ara “després de 10 anys amb el polígon pràcticament buit, les dues empreses anunciades recentment s’han compromès a adquirir 5,1 de les 8,7 ha parcel·lades disponibles, i ho han fet a un preu molt inferior al que l’Incasòl demanava inicialment”. Apunten que “són dades que obvien en les notes de premsa les Conselleries de Territori i d’Empresa i dels alcaldes de la Conca, evidencia la necessitat d’analitzar de manera exhaustiva el retorn de les inversions públiques en matèria de polígons industrials. A tot això, caldria encara sumar-hi els recursos destinats en personal i activitats de captació d’inversions”. Per altra banda, afirmen que “tenim dubtes també sobre el nombre i la qualitat dels llocs de treball que generaran les noves inversions”. Esmenten les paraules de Marc Castells, que afirmava recentment que “els alcaldes de la Conca d’Òdena” tenien per objectiu “convertir el territori en la Conca Industrial d’Igualada” i que per tal d’atreure noves inversions a la comarca era necessari disposar d’un polígon amb parcel·les de grans dimensions. Per la Conca recorda que només a la Conca d’Òdena hi ha 200 hectàrees de sòl industrial buit, i demana per tant que “s’argumenti de forma més detallada què justifica la creació d’una nova zona industrial en un espai d’alt valor paisatgístic i ambiental”. De fet, “la mateixa Generalitat ha fet públic que els polígons industrials de l’Anoia tenen un 60% d’ocupació o, el que és el mateix, que el 40% és buida. De fet, “el rànquing de competitivitat territorial que publica anualment la Federació Empresarial del Gran Penedès només atorga una bona puntuació a l’Anoia en relació a la disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica, no en els aspectes socials i mediambientals”.

És la inversió que preveu realitzar DOGA a la seva futura planta de Castellolí. El responsable de l’empresa ha afirmat que les obres poden estar enllestides a finals d’aquest 2019, amb la incorporació d’unes 30 persones.

Per què amplien capital, les empreses?

a setmana passada van venir a la notaria en Josep i en Robert, propietaris d’una petita Start-up. Els han aconsellat ampliar capital en la seva societat per donar entrada a un soci inversor i no tenien molt clar com fer-ho.

Els motius d’una empresa per ampliar capital poden ser habitualment: 1) Obtenir fons nous per a noves inversions: els socis aporten una quantitat econòmica que s’aprova en la Junta amb les majories legals. 2) Cobrir deutes de la societat: en determinats casos pot ser que la societat incorri en causa de dissolució legal si no es compleixen els mínims amb què la Llei obliga a augmentar el capital social. 3) Compensació de crèdits: existeixen deutes de la societat que poden convertir-se en capital social, tant si són aportacions anteriors dels socis, com si són de creditors als quals a canvi de cancel·lar els seus crèdits es dóna una participació al capital de la societat. Les aportacions poden ser dineràries (aportant el soci diners a canvi de noves accions o elevació del valor nominal de les antigues) o no dineràries (un immoble, un cotxe, un ordinador, etc). El problema que tenen en Josep i en Robert és que necessiten finançament elevat per al desenvolupament de la Start-up, han esgotat la via de finançament bancari i han trobat un inversor disposat a aportar la quantitat de diners necessària per a la nova inversió que desitgen fer. Ells tenen la societat al 50 % amb un capital de 6.000 euros (3.000 participacions d’1 euro cadascun dels dos, en Josep i en Robert) però no volen deixar en mans del nou soci la majoria de la societat malgrat aportar 60.000 euros, ja que porten anys apostant per la societat, s’adonen que necessiten un suport financer però volen seguir sent-ne part important. Una solució habitual pot ser fer una ampliació de capital amb prima d’emissió, és a dir, en comptes d’ampliar capital amb 60.000 participacions d’1 euro (i quedar el capital social amb 90,90 % el nou soci i 5,05 % cadascun dels anteriors socis), ampliar capital amb 3000 participacions d’1 euro i amb una prima d’emissió de 57.000 euros, quedant els 3 socis propietaris al 33,33 %. Aquest tipus d’operacions s’han de completar amb un estudi dels estatuts socials preveient el futur de la societat i ajustant les majories necessàries en casos d’altres ampliacions de capital, drets de separació dels socis, etc. També és habitual en aquests casos consensuar uns pactes parasocials en els quals es contemplin les clàusules drag-along (per les quals el soci inversor pot obligar els altres socis a vendre el 100 % de la societat en cas d’haver-hi una oferta d’un tercer) o tag-along (en les quals es pot obligar el tercer que vulgui comprar les participacions d’un soci, a comprar de forma proporcional a tots i no solament al soci que hagués arribat a un acord amb ell).

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO Notari d’Igualada carlosjimenez@notariado.org

cultura

“

gener-febrer/2019

“Un espectacle és com un camaleó que es va fent gran, guanya formes, madura i alhora s’adapta al públic que té davant”

PEP FARRÉS

“Tripula és un viatge on públic i acció estan en un mateix pla, són els passatgers i en algun moment fins i tot dirigeixen la nau” L’espectacle Tripula de la companyia Farrés brothers i cia. es podrà veure a Igualada, de la Mà de la Xrxa, en una triple sessió

ALBERT COMPTE RIBA

L’espectacle Tripula dels Farrés brothers i cia. aterra aquest cap de setmana a la capital anoienca. Definit per Pep Farrés com una aventura on els espectadors són els passatgers i capitans d’una nau fantàstica serà la segona vegada que es podrà veure a Igualada des del 2014, any de la seva estrena. Des d’aleshores, Tripula ha rebut nombrosos reconeixements, ha voltat per tot Catalunya, l’estat espanyol,

Europa i properament, la nau espacial viatjarà fins a la Xina, però abans d’enlairar-se fins a Orient, durant el proper diumenge 27 de gener, Tripula es podrà veure en una triple sessió al teatre de l’Ateneu Igualadí, a les 11h, les 13h i les 18h de la tarda, en el marc de l’inici de temporada de Xarxa Igualada. Farrés brothers i cia. és una companyia anoienca formada pel Jordi Farrés, el Jordi Palet i el Pep Farrés i ha estat amb aquest darrer que AnoiaDiari

ha pogut parlar una estona sobre l’espectacle, la companya i el món del teatre. Porteu Tripula a Igualada per segona vegada, des de la seva presentació. En teníeu ganes? Sí! Estem molt contents de portar Tripula a Igualada, la ciutat on el vam gestar. Des de l’any de la seva estrena que no l’havíem tornat a representar aquí. Tripula trenca la quarta paret? Completament, perquè els espec-

“

Per a mi el teatre és explicar una història, comunicar unes emocions, provocar reaccions, transgredir... un munt de coses.

tadors estan dins de l’escenari. De fet, m’atreviria a dir que en són protagonistes. Més que un espectacle, Tripula és un viatge on públic i acció estan en un mateix pla, són els passatgers i en algun moment fins i tot dirigeixen la nau. Amb 10 espectacles en cartera i unes 2000 representacions a les espatlles, encara repasseu els textos i busqueu millorar un espectacle ja creat? Sí! El més maco del teatre és que cada dia és diferent. Un espectacle sempre evoluciona, d’una banda s’adapta a cada representació i de l’altra, va canviant de forma progressiva. Un espectacle és com un camaleó que es va fent gran, guanya formes, madura i alhora s’adapta al públic que té davant. La meitat dels espectacles que tenim els fem contínuament i altres els repassem un parell de vegades abans de portar-lo de nou a escena, però hi ha una cosa molt important i és que el cos té memòria. Els espectacles estan fets d’emocions, de trajectes de moviments per assolir emocions diferents i un cop entres en aquesta emoció el cos i la memòria s’activen de seguida. Us presenteu com una companyia que fa teatre amb trastos. Quins destacaries? Per exemple, l’escenografia versàtil del Silenci d’Hamelin, que ens permet crear diferents espais i l’ús del llenguatge per a sords. A La visita de la Bella Dama utilitzem titelles a escala humana i per Tripula, l’iglú de vent que ve de la mà del Jordi Enrich. Fora de la Conca de l’Anoia és un element sorprenent, perquè no tothom té l’oportunitat d’estar dins d’un globus aerostàtic.

gener-febrer/2019

“

“Dediquem molta energia a construir guions que tenen un equilibri de temes amb compromís però que alhora no PEP FARRÉS busquen alliçonar”

“

cultura

“El clown és una forma d’estar, de fer de mirall de la societat amb la mirada de l’infant, aquest és el seu super-poder”

Hi ha diferències entre un espectacle de comèdia i un altre de clown o pallasso? Per mi teatre és explicar una història, comunicar unes emocions, provocar reaccions, transgredir..., un munt de coses. Entre comèdia i clown la frontera és molt fràgil. A vegades veiem espectacles que són o bé comèdia o bé clown i són fàcils d’etiquetar, però a vegades la frontera és difusa. A Tripula ens hem impregnat molt del clown per portar-lo cap al nostre terreny, on hi ha barreja de titelles, passatges de text i altres elements que ens són més propis.

“

Cada espectador, per petit que sigui, després d’un espectacle n’ha de fer la seva lectura.

Què és per al Pep Farrés un clown? El clown és una mirada, una forma de mirar que busca o s’inspira en la mirada neta i innocent dels infants. Però el clown no sempre la fa neta, a vegades també juga amb un punt més de mala bava. El clown és una forma d’estar, de fer de mirall de la societat amb la mirada de l’infant, aquest és el seu super-poder. Proposeu espectacles no moralitzants. Ho intentem (riu). Aleshores no tracteu temes ètics en els vostres espectacles? Quan parlem d’espectacles moralitzants, volem dir que no volem donar lliçons de res. Sobretot en teatre infantil, a vegades es cau en la trampa de la pedagogia, com a element de valor d’un espectacle. Pensem que tot a la vida ensenya, cada dia aprens coses noves, però en el teatre reps una història, vius unes emocions i ni que parlis d’un tema compromès, allò que es diu posar el dit a la llaga, no s’ha de caure en el fet de subratllar com un o una s’han de comportar o assenyalar quin era l’element que calia aprendre. Cada espectador, per petit que sigui, després d’un espectacle n’ha de fer la seva lectura. Dediquem molta energia a construir guions que tenen un equili-

PEP FARRÉS

bri de temes amb compromís però que alhora no busquen alliçonar. Portareu l’espectacle a la Xina. Hi havíeu actuat mai? No, hi marxarem el proper 17 de febrer i hi farem Tripula durant 3 setmanes, en un teatre important de Pequin. Teniu alguna fórmula per atraure o mantenir el públic adolescent? Com a companyia de teatre no ens hi hem posat. Com a director de La Mostra fa temps que hi tinc la banya posada i hi ha molta feina a fer. A les platees veiem cada vegada més infants i menys adolescents. Potser, a més de pensar espectacles específicament per a adolescents, cal pensar més en ells com a sector social, perquè a nivell de consum les empreses hi han sabut connectar molt bé, grans marques de música i moda saben com arribar-hi. En el camp de la cultura i altres àmbits sembla com si els obviéssim una mica. Des de Farrés brothers i cia participeu en projectes de teatre per a adults? Sí. Quan vam fundar la companyia ara fa 16 anys volíem combinar a parts iguals teatre per a adults i per a nens. El propi mercat ens va portar a treballar més per al públic infantil i familiar. La primera producció per a adults va ser Equilibristes i l’any passat vam fer la segona producció, La visita de la Bella Dama, un espectacle més gran, amb 7 intèrprets en escena i la idea és seguir produint-ne. Treballeu en algun nou espectacle? Tenim la idea d’estrenar nou espectacle el 2020. Hem començat a xiflar que en diem nosaltres, posar sobre la taula temàtiques que ens interessen, què necessitem dir i com ho volem dir i a partir de l’estiu, començar la producció. Ara bé, de moment no sabem ni nosaltres en què s’acabarà concretant.

esports

gener-febrer/2019

“Después de mucho tiempo de preparación y de acabar este @dakarrally 2019, hoy me he despertado de un sueño y mirar con quien me levanto al lado! Gracias a todo el equipo @ XraidTeam el gran trabajo de @naniroma_oficial y sobre todo a toda mi FAMILIA. Los sueños se pueden hacer realidad!!” @AlexHar23

esports

Àlex Haro finalitza en una històrica segona posició el Ral·li Dakar La meritòria actuació d’Armand Monleón en l’apartat de motocicletes s’estronca per una avaria EXCEL·LENT PAPER DE MONLEÓN Una avaria elèctrica a la seva KTM va deixar el pilot igualadí Armand Monleón a les portes de finalitzar el Dakar. L’igualadí es trobava en quinzena posició a tan sols dues jornades de la meta final a Lima

FRANCESC VILAPRINYÓ

El Dakar peruà ha estat inusualment dur. La competició venia amb l’etiqueta de ser la primera de les 41 edicions que es disputava en un sol territori, justament el Perú, que gairebé no s’havia trepitjat en les altres edicions del Dakar sud-americà. Bolívia -i el maleït Salar d’Uyuni-, Xile i Argentina es van desmarcar de la ronda per problemes i desavinences amb els organitzadors i la cursa es va cenyir a terres peruanes. Però això no ha significat pas una disminució de la dificultat de la prova, ans al contrari. La nòmina d’il·lustres competidors, sobretot en cotxes, que han anat caient al llarg dels deu dies demostra fins a quin punt ha estat sever el Dakar 2019. I per això fa més meritori el que ha aconseguit Àlex Haro, el copilot odenenc del Mini que conduïa Joan ‘Nani’ Roma. La dupla catalana ha finalitzat en segona posició al raid en categoria de cotxes a 46 minuts i 42 segons del vencedor, el qatarià Al-Attiyah. En un any en què el recorregut

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

El Mini de Nani Roma i l’odenenc Àlex Haro acaba segon en el Dakar

Àlex Haro amb Nani Roma.

se centrava només a Perú, en un trajecte en bucle amb inici i final a Lima, Haro va sobreviure infiltrat algunes de les etapes més dures per assuaujar el dolor a les costelles. La proesa, amb un cotxe molt fiable però que no podia seguir el ritme del qatarià, és enorme i més quan s’ha passat per davant de pilots de l’anomenada de Sébastien Loeb o Carlos Sainz i quan fins i tot ‘Monsieur Dakar’ Peterhansel va quedar fora de combat. Segon subcampió anoienc Àlex Haro ara és subcampió del Dakar, reedita el que va aconseguir en motos Jordi Viladoms el 2014, en un any en què en cotxes (amb un altre copilot) ja havia guanyat ‘Nani’ Roma. Viladoms només va quedar per sota de Marc Coma. No cal oblidar l’excel·lent paper que estava desplegant Armand Monleón, del Klicen KTM. El pilot de motos igualadí figurava entre els 15 primers abans de l’avaria que el va treure de la competició el penúltim dia. El motor anoienc s’ha distingit com mai a terres peruanes.

Futbol

Noèlia Garcia es llueix com a portera de la selecció nacional catalana La portera del CF Igualada va ser decisiva en la tanda de penals del partit entre Catalunya i Xile

FRANCESC VILAPRINYÓ

Els guants de la portera igualadina de la selecció catalana de futbol, Noèlia Garcia, van frenar el poderós combinat xilè als penals del partit que van disputar aquests dos equips nacionals, dilluns 21, al vespre. Un matx que va acabar zero a zero i es va haver de decidir des del punt fatídic. Per a les catalanes es tractava de molt més que un partit, ja que no poden disputar competicions internacionals habitualment. Garcia -jugadora del CF Igualada- ha agafat el relleu d’altres jugadores anoienques que han vestit la quatribarrada. Era l’única jugadora

provinent de Segona Divisió que vestia la samarreta nacional en aquest amistós, però va demostrar que això no era cap impediment per lluir-se i ser decisiva. Va entrar per disputar el segon temps, per substituir la portera titular Maria José Pons. Davant més de 2.600 espectadors al Camp Municipal de l’Hospitalet de Llobregat, Noèlia mantenia la porteria catalana a zero durant tota la segona part. Durant tot el matx, el combinat que dirigeix Natàlia Arroyo va fer gala d’un joc combinatiu, mentre que l’equip del Con Sud feia una aposta per un joc més directe. Amb tot, al llarg dels 90 minuts el marcador no es va moure i tot quedava per a la

tanda de penals. I aquí, Noèlia Garcia va parar dos dels quatre llançaments xilens, mentre que quatre de les jugadores catalanes enviaven l’esfèrica a les xarxes. Finalitzat el duel, el Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras, ha fet entrega d’un obsequi del duel al conjunt arbitral. A continuació, l’alcaldessa de L’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, va lliurar una placa commemorativa del partit a la capitana de Xile, Christiane Endler. I, en darrer lloc, el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va fer entrega de la Copa de campiones a la capitana de Catalunya, Georgina Carreras.

gener-febrer/2019

publicitat

aula

gener-febrer/2019

8,6

aula

Entre el 2012 i el 2017, Catalunya ha reduït 8,6 punts el percentatge de NINI, els joves de 18 a 24 anys inactius, que ni treballen ni segueixen cap tipus de formació. El percentatge és del 16,2% a Catalunya, per sota del 17,1% d’Espanya però per sobre del 14,3% de la UE.

Els objectius educatius europeus ET2020 a Catalunya Tot i que els resultats dels 7 indicadors són positius i conviden a l’optimisme, el sistema educatiu català ha de fer els deures els propers dos anys per assolir els objectius de l’European and Training 2020 de la Unió Europea

L’any 2009, el Consell Europeu va aprovar el marc estratègic Educació i Formació 2020 (ET2020: Education and Training 2020), un nou marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació basat en les fites assolides pel programa anterior, ET2010. Amb aquesta finalitat, s’han reunit les dades dels set indicadors objecte d’estudi, que són: Els objectius educatius europeus a assolir el 2020 estudiats en aquest article es concreten en un seguit d’indicadors, que són els següents: (1) Participació en educació infantil: el percentatge de la població d’edat compresa entre els 4 anys i l’edat d’escolarització obligatòria en educació infantil ha de ser igual o superior al 95%. (2) Abandonament escolar prematur: el percentatge de la població d’edat compresa entre els 18 i els 24 anys amb educació secundària obligatòria que no continua estudis posteriors ha de ser igual o inferior al 10% del total de la població (per a Espanya, al 15%). (3) Població amb estudis d’educació secundària postobligatòria: el percentatge de població amb edats compreses entre els 20 i els 24 anys que ha completat amb èxit estudis d’educació secundària superior ha de ser igual o superior al 85% de la població total. (4) Població amb estudis de nivell terciari: el percentatge de la població d’edat compresa entre els 30 i els 34 anys amb estudis universitaris o de nivell equivalent ha de ser com a mínim del 40%. (5) Formació al llarg de la vida: el percentatge de població d’edat compresa entre els 25 i els 64 anys que participa en cursos de formació ha de ser igual o superior al 15% del total de la població d’aquestes edats. (6) Alumnat amb nivell baix de competència: el percentatge d’alumnat amb un nivell baix de competència en comprensió lectora, matemàtiques i ciències —nivells 1 i inferior a 1, a l’escala PISA— ha de ser inferior al 15% del total de la població escolar que acaba l’educació secundària obligatòria. (7) Taxa d’ocupació dels graduats recents: el percentatge de persones titulades d’entre 20 i 34 anys que han acabat com a mínim el segon cicle de l’educació secundària obligatòria i que han trobat feina en un termini no superior als 3 anys després d’haver acabat els estudis ha de ser igual o superior al 82%. Per la seva rellevància, s’hi

ha afegit també el percentatge de NINI. Observats aquests indicadors ET2020 des de la perspectiva diacrònica, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, assenyala que “és evident que els valors de Catalunya cada vegada s’acosten més als objectius educatius eur peus i que, encara que de moment no els assoleixin, l’evolució dels valors és, en general, positiva. Dades comparatives En aquest estudi es comparen els valors de Catalunya amb els d’Espanya i els de la mitjana dels països de la Unió Europea. Llegim com, per exemple, el percentatge de la població d’edat compresa entre els 18 i els 24 anys amb educació secundària obligatòria que no continua estudis posteriors és del 17,1% a Catalunya. El percentatge d’Espanya és del 18,3% i el de la Unió Europea, del 10,6%. Les dades corresponen totes al 2017. ET2020 indica el 10% com a percentatge òptim d’abandonament prematur dels estudis a la Unió Europea, però permet arribar a un 15% a Espanya i Catalunya perquè té en compte els elevats valors de partida d’aquest indicador en

determinats territoris. El valor de Catalunya l’any 2008 era del 32,9%, de manera que la reducció de 15,9 punts que s’ha produït en aquests 10 anys és altament positiva. El mateix passa amb el percentatge de població amb edats compreses entre els 20 i els 24 anys que ha completat amb èxit estudis d’educació secundària superior. El valor de Catalunya del 2017 és del 73,6%, el d’Espanya és del 71,7% i el de la Unió Europea, del 83,3%. ET2020 assenyala el 85% com a valor òptim per a aquest indicador. La valoració és la mateixa que en l’indicador anterior: les dades de Catalunya indiquen un augment de 13,8 punts durant els 10 anys estudiats. Un altre exemple. El percentatge de l’any 2017 de població inactiva d’entre 18 i 24 anys que no cursa estudis respecte al total de població del mateix grup d’edat (NINI) és del 16,2% a Catalunya, del 17,1% a Espanya i del 14,3% a la Unió Europea. L’evolució d’aquest indicador en els darrers sis anys mostra una reducció progressiva dels valors. La reducció de punts entre l’any 2012 i el 2017 és de 8,6 per a Catalunya, de 6,5 per a Espanya i de 2,9 per a la Unió Europea, de manera que és evident que Catalunya ha fet un notable esforç ha fet per reduir

SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA La taxa de població amb estudis de secundària postobligatòria de Catalunya ha augmentat en 13,8 punts en 10 anys. El 2017, arribava al 73,6% ACCÉS AL MÓN LABORAL El 78,7% de les persones titulades de catalunya entre 20 i 34 anys ha trobat feina el 2017 (l’objectiu ET2020 és del 82%)

el percentatge de NINI. A l’altre cantó de la balança hi hauria l’indicador ET2020 de formació al llarg de la vida: el percentatge de població d’edat compresa entre els 25 i els 64 anys que participa en cursos de formació ha de ser igual o superior al 15% del total de la població d’aquestes edats. El percentatge del 2017 de Catalunya és del 7,7%, el d’Espanya és del 9,9% i el de la Unió Europea és del 10,9%. Al llarg del període estudiat s’observa que, a la mitjana de la Unió Europea, els valors augmenten sensiblement i que es mantenen per sobre del 10% des de l’any 2013. A Catalunya i Espanya, en canvi, els valors disminueixen, tot i que ho fan amb oscil·lacions. Aquest és l’indicador en què els valors de Catalunya s’allunyen més de l’objectiu a assolir per als països de la Unió Europea. Des del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu assenyalen que “de feina a fer n’hi ha molta encara, doncs. Esperem ferne força en els dos anys que falten per consolidar els indicadors de l’ET2020. Els reptes hi són, però els valors observats en els indicadors analitzats en aquest article ens permeten manifestar dosis d’optimisme”.

aula

gener-febrer/2019

96,6

A Catalunya la participació en educació infantil és del 96,6% i supera el 95% marcat pel ET2020.

17,1

El 2017, a Catalunya, es va registrar un 17,1% d’abandonament escolar prematur.

Conclusions - Participació en educació infantil: el percentatge de la població d’edat compresa entre els 4 anys i l’edat d’escolarització obligatòria en educació infantil ha de ser igual o superior al 95%. Els percentatges de Catalunya assoleixen de fa anys la fita assenyalada per l’ET2020. El percentatge del 2017 en aquest indicador és del 96,6%. - Abandonament escolar prematur: el percentatge de la població d’edat compresa entre els 18 i els 24 anys amb educació secundària obligatòria que no continua estudis posteriors ha de ser igual o inferior al 10% del total de la població (per a Espanya, al 15%). El percentatge del 2017 de Catalunya és del 17,0%. Els valors d’aquest indicador s’han reduït 15,9 punts en un període de 10 anys. - Població amb estudis d’educació secundària postobligatòria: el percentatge de població amb edats compreses entre els 20 i els 24 anys que ha completat amb èxit estudis d’educació secundària superior ha de ser igual o superior al 85% de la població total. El percentatge del 2017 de Catalunya és del 73,6%. En els 10 darrers anys, els valors d’aquest indicador presenten un augment de 13,8 punts, dada que en mostra l’evolució positiva, encara que no s’assoleixi la fita marcada per l’ET2020. - Població amb estudis de nivell terciari: el percentatge de la població d’edat compresa entre els 30 i els 34 anys amb estudis universitaris o de nivell equivalent ha de ser com a mínim del 40%. El percentatge del 2017 de Catalunya és del 44,8%. Des del 2008, Catalunya assoleix l’objectiu ET2020 marcat per a aquest indicador. - Formació al llarg de la vida: el percentatge de població d’edat compresa entre els 25 i els 64 anys que participa en cursos de formació ha de ser igual o superior al 15% del total de la població d’aquestes edats. El percentatge del 2017 de Catalunya és del 7,7%. Al llarg del període estudiat s’observa que, en la mitjana de la Unió Europea, els valors augmenten sensiblement i que es mantenen per sobre del 10% des de l’any 2013. A Catalunya i Espanya, en canvi, els valors disminueixen, tot i que ho fan amb oscil·lacions. Aquest és l’indicador en què els valors de Catalunya s’allunyen més de l’objectiu a assolir per als països de la Unió Europea. - Alumnat amb nivell baix de competència: el percentatge d’alumnat amb un nivell baix de competència en comprensió lectora, matemàtiques i ciències —nivells 1 i inferior a 1, a l’escala PISA— ha de ser inferior al 15% del total de la població escolar que acaba l’educació secundària obligatòria. Els percentatges de Catalunya en PISA 2015 -l’última avaluació de què es tenen dades- superen els objectius marcats: 15,4% en competència lectora, 17,7% en competència matemàtica i 15,7% en competència científica. Tot i això, l’evolució dels valors d’aquest indicador és positiva al llarg dels cicles PISA 2003, PISA 2006, PISA 2009, PISA 2012 i PISA 2015. Des del primer any estudiat fins a l’últim, s’observa una disminució de 3,8 punts en competència lectora, d’1,8 punts en competència matemàtica i de 2,9 punts en competència científica. En l’avaluació de quart d’ESO 2017, els percentatges d’alumnat situat al nivell més baix d’assoliment en les competències avaluades mostra que l’objectiu ET2020 s’assoleix en totes, excepte en la competència cientificotecnològica, el valor de la qual supera l’objectiu només per 0,5 punts: llengua catalana, 11,1%; llengua castellana, 10,0%; matemàtiques, 14,6%; competència científica, 15,5%; i llengua anglesa, 14,6%. L’evolució d’aquest indicador és positiva en totes les competències avaluades, ja que hi ha una reducció de 4,8 punts en llengua catalana, de 4,1 punts en llengua castellana, de 9,4 punts en matemàtiques i de 9,1 punts en llengua anglesa al llarg del període estudiat (2012-2017). En l’avaluació de sisè d’educació primària 2017, l’indicador assoleix l’objectiu marcat en totes les competències avaluades: llengua catalana, 13,6%; llengua castellana, 14,2%; matemàtiques, 13,8%; i llengua anglesa, 14,1%. L’evolució d’aquest indicador és positiva en totes les competències avaluades. Al llarg del període estudiat (2013-2017) l’objectiu s’assoleix en tots els cicles en llengua castellana i matemàtiques. En llengua catalana, en tots excepte en el primer, en què se supera només per dues dècimes. En llengua anglesa, l’objectiu només s’assoleix el 2017, però hi ha una clara evolució positiva de l’indicador, ja que durant el període estudiat s’han reduït 4,9 punts. - Taxa d’ocupació dels graduats recents: el percentatge de persones titulades d’entre 20 i 34 anys que han acabat com a mínim el segon cicle de l’educació secundària obligatòria i que ha trobat feina en un termini no superior als 3 anys després d’haver acabat els estudis ha de ser igual o superior al 82%. El percentatge del 2017 per a Catalunya és del 78,7%. L’evolució global d’aquest indicador és negativa, dada que s’ha d’interpretar en el context de la crisi econòmica mundial que va esclatar el 2008 i que ha tingut conseqüències negatives arreu. Des del 2008 fins al 2017, l’indicador ha disminuït 7,5 punts a Catalunya, 10,2 punts a Espanya i només 1,8 punts en la mitjana dels països de la Unió Europea. - Percentatge de NINI: L’indicador fa referència al percentatge de població inactiva d’entre 18 i 24 anys que no cursa estudis respecte al total de població del mateix grup d’edat. El percentatge del 2017 per a Catalunya és del 16,2%. Per a Espanya és del 17,1% i per a la mitjana de països de la Unió Europea del 14,3%. L’evolució d’aquest indicador en els darrers sis anys mostra una reducció progressiva dels valors que, per a Catalunya i Espanya, arrenca del 2013. La reducció de punts entre l’any 2012 i el 2017 és de 8,6 per a Catalunya, de 6,5 per a Espanya i de 2,9 per a la Unió Europea, de manera que és evident que Catalunya és el territori que més esforç ha fet per reduir els percentatges de NINI.

44,8

Catalunya assoleix l’objectiu de tenir més del 40% de la població entre 30 i 34 anys amb estudis de nivell terciari.

mercat

gener-febrer/2019

TARONJA És el cítric més consumit del planeta. És una de les fonts més importants de vitamina C; 100 grams de taronja aporten el 64% de la quantitat diària recomanada. La temporada de taronges, al nostre país, i segons les varietats, comença a finals de novembre i s’allarga fins el juny. El gust dolç o agredolç varia segons les espècies i varietats.

mercat

És temps de...

calcots ,

Són uns dels protagonistes gastronòmics de l’hivern i la primavera a Catalunya, no tant per les seves propietats -que en tenen moltes- sinó perquè menjar-los ha esdevingut tot un acte social, fent de les calçotades una de les tradicions festives catalanes de l’any.

CEBA Nutricionalment, el calçot és molt semblant a la ceba blanca, hortalissa del grup dels bulbs. Aporta un gran contingut en aigua i, per tant, proporciona poca energia.

ANTISÈPTIC La seva riquesa en sulfurs fa que siguin uns bons purificadors, eliminant metalls pesants i paràsits i ajudant a millorar el metabolisme de les proteïnes i dels aminoàcids. Netegen les artèries i retarden els creixements de fongs, virus, bacteris i altres organismes patògens.

CALÇAR Reben el nom pel seu mètode de conreu: es tracta d’uns brots de ceba blanca, replantats i coberts periòdicament amb terra; a mida que el tall va creixent, es va “calçant”.

PROPIETATS TERAPÈUTIQUES A part de passar una bona estona amb la família o els amics, els calçots també tenen propietats: són bons per depurar l’aparell digestiu, destruir les pedres renals, combatre la hipertensió, etc.

El celler de l’Anoia “A l’ampolla no només hi trobareu un bon vi sinó també una part del territori i dels costums de la gent que hi viu i el treballa” Sota l’Era Garnatxa negra 2017 Celler Can Vich 10 € A la vall de Mediona, i després d’un parèntesi en què la família va dedicar-se sobretot al cultiu de la vinya i del cereal, l’any 2012 es recupera l’elaboració del vi a l’antiga bodega de la casa de la família Can Vich, gràcies a l’impuls d’una nova generació i a l’ajut i els ànims d’una bona colla d’amics i amigues. En Lluís Vich Sastre, enòleg de formació i viticultor per tradició i vocació, ha tingut en el passat i té en l’actualitat diferents experiències professionals, en cellers de diferents dimensions i de zones geogràfiques diverses del país i aquesta experiència li ha permès, també, elaborar al celler familiar vins molt singulars, que transmeten, amb respecte i humilitat, la seva manera de fer! Elaboren diferents productes; personalment trobo molt encertat i fàcil, per prendre en qualsevol moment, el blanc de cupatge. I entre els elements diferenciadors i singulars del projecte, podem destacar els diferents vins mono varietals, és a dir d’una única varietat, com son els blancs de parellada i de chardonnay, el rosat de garnatxa i l’escumós de parellada. És cert, en aquest cas, el tòpic que a cada ampolla no només trobareu vi, sinó també una part del territori i dels costums de la gent que hi viu i el treballa. Ara, que iniciarem la temporada de les calçotades, d’entre els seus productes, he volgut recomanar-vos el Sota l’Era, un vi de la varietat garnatxa negra, de la collita del 2017, i del qual s’han elaborat ben poques ampolles, en concret 970, i que prové de la collita d’una sola vinya, la de sota l’era. Vivim en un país on la garnatxa s’adapta a la perfecció, i s’expressa de manera diferent en funció d’on es troba; les més emblemàtiques són les de la Terra Alta, les més reconegudes són les del Priorat, sempre amb el permís de les de l’Empordà esclar, però arreu, i també aquí, a tocar de casa, les garnatxes són de molta qualitat. Si voleu, ja teniu el vi, ara és l’hora de concretar amb la colla i la família el dia, la preparació, perquè la festa, necessita i mereix la implicació de tots. Salut i vi, de la garnatxa de sota l’era, aquesta vegada!

XAVIER FIGUERES i CASANOVAS Sommelier / Celler Figueres / @cellerfigueres

mercat

gener-febrer/2019

CARXOFA És la flor de la carxofera que es recull abans que floreixi, per això és coneguda com “la flor de l’horta”. També la coneixem per “la vedella de l’hort”, per la seva textura carnosa. és una verdura rica en hidrats de carboni. Nutricionalment, la carxofa és una de les verdures que aporten més calci, fòsfor i magnesi.

ALVOCAT El mes de gener és sinònim dels bons propòsits. Un dels més habituals és començar a menjar de manera saludable, per això són importants els aliments rics en nutrients, com l’alvocat. A part de fer un bon guacamole, també podem usar-lo per a les amanides, reduint l’oli. És ric en omega-3.

La cuina que no podem perdre

Cigronet de l’Alta Anoia

a hem passat la marató d’àpats nadalencs i la cirereta de l’àpat del Tres Tombs. No sé vosaltres però a casa no ens en perdem ni un, i com és lògic, ara el que ve de gust és menjar més lleuger i no abusar massa de la carn. Ens hem tornat a passar i ara l’estómac demana una mica de clemència. Una molt bona opció, a part de sopes i verdures, és tirar de llegum. I no cal patir, si no el podem coure perquè no tenim temps o ens fa mandra, hi ha prou establiments que ens el venen cuit i al punt. El llegum és ric en proteïna vegetal, o siguique nocal que semprel’acompanyem amb botifarra, cansalada o xoriç (de fet és com l’havíem vist sempre). Precisament tant el Departament de Salut com la Fundació Alícia, entre altres, afirmen i recomanen que mengem massa carn i que el llegum és un bon substitut de la proteïna animal. Per tant, pot ser un bon acompanyament per a un plat de peix, pot formar part d’una amanida, saltat amb quatre verdures és boníssim o com a ingredient principal d’una crema. Tot i que considero que hem d’anar variant de llegum perquè els àpats no se’ns facin avorrits i monòtons, tinc una especial debilitat pel Cigronet de l’Alta Anoia. Sóc un amant d’aquests tresors gastronòmics locals que els pagesos conreen i el vull reivindicar. Fa molts anys que l’Anoia busca un producte de qualitat propi que ens situï al mapa gastronòmic i en tenim un a l’abast d’una altíssima qualitat i no li fem el cas que se li hauria de fer. Us posaré

una mica en situació: La recuperació del cultiu del cigronet de l’Alta Anoia va començar entre el 2003 i el 2004, de la mà del Consorci de l’Alta Anoia, un cultiu amb una forta vinculació al territori ja que els avis de la zona ja venien cultivant-lo des de feia dècades però es quedava quasi com a consum privat de cada casa. Ara mateix l’Associació de productors i elaboradors de cigronet de l’Alta Anoia compten amb una desena de pagesos que el conreen per comercialitzar-lo. Aquesta recuperació pretenia diversificar el monocultiu de cereals, reintroduint cultius de lleguminoses, aconseguint beneficis mediambientals vinculats a la rotació del conreu amb menys imputs de fertilitzants i, donant una ajuda als agricultors de la zona amb un cultiu més rendible econòmicament, dins un context de baixos preus dels productes agraris. Durant la segona meitat de la dècada del 2000, el Consell Comarcal juntament amb el Gremi d’Hostaleria, van crear “La Festa del Cigronet de l’Alta Anoia”. Al principi semblava que havia d’agafar volada però finalment només en van ser 4 edicions. Ja ho diuen que “ningú serà profeta a la seva terra”, i menys si no tens ni suport institucional ni professional. Tot i així, hi ha professionals i entitats que hi creiem i apostem per ell. El podem trobar en algunes cartes i menús, tant de restaurants com d’escoles de la comarca, i també en activitats gastronòmiques i festives com la “Calçotada Popular d’Igualada” o l’ “Operació Cigró”

de la Coll@nada. El cigronet és una varietat aclimatada al territori durant generacions, és un cigró petit i de pell fina. Un cop cuit triplica el seu volum. És un cigró ferm, de textura untuosa i gens farinosa. Aquestes qualitats fan que aguanti bé l’estructura tant d’estofat com saltat i, en el cas que el servim triturat en forma d’humus o amb una crema de verdures té una textura delicada, cremosa i agradable al paladar. El podeu trobar als establiments cuit o cru. Jo us recomano que el compreu cuit però, si sou atrevits i us hi voleu posar us recomano que per a la hidratació i per a la cuita utilitzeu aigua mineral de garrafa, la de l’aixeta és massa dura: Per hidratar-los, us caldrà més o menys per cada quilo de cigrons, 3 litres d’aigua tèbia i dues cullerades rases de bicarbonat. Els haureu de tenir en remull unes 24h. L’endemà quasi hauran duplicat el seu volum, els escorrerem i els esbaldirem amb força aigua per rentar-los del bicarbonat restant. Compteu que si hi heu posat massa bicarbonat o no els heu rentat bé, durant la cocció se separarà la pell del cigró i visualment no es veurà un producte net a l’hora de servir. Un cop nets els posarem a bullir amb aigua mineral també tèbia i amb el foc alegre. Un cop arrenquin el bull abaixarem el foc a mitjà (que vagin bullint, ni massa fort ni que quedi esmorteït el

bull). En aquest punt veurem que haurà fet molta escuma, amb l’ajuda d’un cullerot i un recipient la retirarem i la llençarem. Els deixarem bullir durant uns tres quarts d’hora o una hora i un cop cuits els deixarem reposar dins de la mateixa aigua. Per ajudar que tinguem una bona digestió i, sobretot, sense flaires desagradables, un cop han arrencat el bull i ja els hem escumat, us recomano que hi poseu uns grans de comí (sense passar-se que el seu gust mana) i unes fulles de llorer. Jo tinc el costum d’afegir-hi uns grans d’all o una cabeça segons la quantitat que cogui. Heu de tenir en compte que durant la seva cocció els cigrons no poden parar de bullir en cap moment, o sigui que a mitja cuita no s’hi pot afegir aigua freda. Si veieu que s’estan quedant sense aigua afegiu-la bullint, sinó us quedaran durs. Si seguiu aquests consells ja els tindreu a punt per acabar el plat de la manera que us vingui més de gust. Proximitat, qualitat, saludable i mediambientalment sostenible. Aquí teniu quatre motius de pes per introduir aquest magnífic producte a la vostra dieta diària. Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

Vols anunciar el teu establiment? publicitat@anoiadiari.cat 609394628

sortim

gener-febrer/2019 TORRONS AL GENER? Durant tot el matí , els visitants també podran comprar a molt bon preu diversos torrons, tal com es feia antigament a Òdena, quan els torronaires aprofitaven la trobada per vendre els torrons que havien sobrat de les festes nadalenques.

sortim

Òdena celebra la fira “més dolça de l’hivern” En el marc de la celebració de la festivitat de Sant Sebastià, copatró de la vila, Òdena celebra aquest diumenge 27 de gener una nova edició de la Fira dels Torrons. La fira es durà a terme, durant tot el matí, al voltant de la Plaça Major. La jornada començarà a 2/4 de 9 del matí, amb un esmorzar popular a la brasa, amb botifarra crua, botifarra negra, cansalada, pa, vi i aigua. El preu del tiquet és de 3 euros. Hi col·labora l’Associació de Veïns del Carrer de la Guixera. A 2/4 d’11 del matí, es donarà inici a la XXVI Cursa Popular d’Òdena al carrer Calaf, al costat de l’escola Castell d’Òdena. Les inscripcions es poden fer mitja hora abans de la sortida de la prova. El lliurament de premis es farà a 2/4 d’1 del migdia, al pati de l’escola. Tots els participants rebran una tauleta de torró d’Agramunt com a obsequi. La cursa és organitzada per l’escola Castell d’Òdena i l’AMPA del centre, amb el suport de l’Ajuntament d’Òdena. Mentrestant, a les 11 del matí, a la plaça del pavelló Mestre Vila Vell, es farà el 15è Aplec de la sardana, amb les cobles Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i

Lluïsos Cobla. És organitzat per les Colles Sardanistes d’Òdena, amb el suport de l’ajuntament de la vila. També a partir de les 11 del matí, els visitants podran degustar gratuïtament torrons de crocant en una demostració de cuita d’aquests dolços. Seguidament, a les 12 del migdia, jocs de cucanya oberts a tothom, amb premis donats pels comerços d’Òdena. Durant tot el matí, a part d’aquestes activitats, els visitants podran gaudir també del mercat de productes de pagès, del mercat de dolços i llaminadures i d’una trobada de Harley Davidson. La fira dels torrons... i dels jocs! Com diu el seu nom, la Fira dels Torrons d’Òdena té uns clars protagonistes: els torrons. Però també els jocs hi tenen un paper destacat. A la fira es podrà jugar -i descobrir- atraccions i jocs “a l’antiga”, com ara els “cavallitos” d’època, les bitlles catalanes (amb la col·laboració del Club de Bitlles d’Igualada), el llançament d’espardenyes, les curses de sacs, etc. Per als més petits, també hi haurà jocs gegants, com el tres en ratlla, baldufes, xanques, etc.

Festes

La Candelera arriba amb mites, llegendes, costums i tradicions La Candelera és una festa cristiana dedicada a la Mare de Déu de la Llet, patrona de la Pobla de Claramunt, invocada perquè augmenti el cabal de la llet a les dones. Antigament donaven molta importància a aquesta data, sorgint diverses creences i mites que van derivar en celebracions que, com a La Pobla de Claramunt, han perviscut fins als nostres dies. Per això, aquests mites, llegendes i creences són algunes de les prinicpals protagonistes de la festa. Els visitants, quan arriben a La Pobla de Claramunt, són rebuts per la Vella Candelera, que al voltant d’una foguera explica antigues històries i dóna espelmes per allunyar les males vibracions i demanar desitjos per aquest nou any que acaba de començar. Precisament, pels carrers del nucli antic, es podrà veure com s’elaboraven antigament aquestes candeles purificadores. Altres protagonistes de la Fira de La Candelera de La Pobla de Claramunt són els productes artesans i gastronòmics -com els bunyols- del territori; els oficis antics, com el de bufador de vidre, la venedora d’ous, la bugadera, etc., i les herbes remeieres. Programa d’actes El programa d’actes de la Fira de La Candelera començarà dissabte 2 de febrer, a 2/4 de 12 del migdia, a l’església de Santa Maria, amb la celebració de la Missa Solemne cantada per l’Schola Cantorum d’Igualada, en honor a la patrona de La

Pobla de Claramunt i benedicció de candeles. En finalitzar, la Schola Cantorum oferirà una cantada. Seguidament, a la 1 del migdia, a la Sala Municipal d’Exposicions, inaugu-

ració de l’Exposició col·lectiva d’artistes poblatans. La mostra es podrà veure fins al dissabte 16 de febrer. Dissabte, a 2/4 de 6 de la tarda, a l’Ateneu Gumersind Bisbal, espectacle in-

fantil “Interstelar”, a càrrec de la companyia Miscel·lània Teatre. Els actes centrals de la Fira de la Candelera se celebraran ‘endemà diumenge 3 de febrer. Començaran amb la primera edició del Ral·li Fotogràfic “Fira de la Candelera”. Les inscripcions es realitzaran a la Plaça de l’Ajuntament, de 9 a 10 del matí. A 3/4 d’1 del migdia, a la Plaça de l’Ajuntament, Ballada de Sardanes, organitzada per l’Associació per a l’Oci de la Gent Gran. Durant la matinal, de 9 del matí a 2 del migdia, els visitants podran voltar per les parades del Mercat d’artesania i alimentació. També podran veure com s’elaboren les espelmes amb canya de riu i per immersió i es trobaran, com déiem, la vella Candelera, que explicarà la festa i antigues històries a la vora del foc. Lo sacaire del Llobregat, un cec de fil i canya, també explicarà l’origen i les tradicions de la festa. Tot voltant, els visitants es trobaran l’antic safareig, on es recorda com antigament, per la Candelera, es feia la bugada anual a les cases. Les herbes, com assenyalàvem, també són protagonistes de la Fira de la Candelera. El romaní i el poniol floreixen a l’entorn d’aquestes dates. Els visitants, així, rebran, gratuïtament, un pom de romaní i podran fer una degustació d’infusió de poniol, també gratuïtament. També podran veure una demostració d’elaboració d’oli essencial de romaní amb fassina.

sortim

gener-febrer/2019

Teatre

La Xarxa arrenca l’any fent volar la imaginació amb Tripula Després de més de 500 actuacions i de mostrar l’espectacle a més de 10 països, la companyia igualadina Farrés Brothers i Cia. aterra a Igualada, amb el seu premiat Tripula. Un viatge estàtic dins d’un globus aerostàtic, premi Butaca al millor espectacle infantil 2016, que obre una programació de teatre familiar plena d’interessants propostes: agafeu l’agenda!!!

explicaran aquesta fantàstica llegenda. Coneixerem una princesa molt especial, que amb l’ajuda d’una pila de personatges entranyables i divertits, ens ensenyaran que l’important no és qui ets, sinó com ets.

Comença l’any i, amb ell, una nova programació de teatre infantil i familiar de La Xarxa, que portarà fins al mes de març, cinc propostes de gran qualitat. Volar amb la imaginació La programació arrenca aquest diumenge, 27 de gener, amb el multipremiat espectacle Tripula, de la companyia igualadina Farrés brothers i cia. A Tripula coneixerem dos científics il·luminats que han descobert una nova manera de viatjar i, a Igualada, l’exposaran al grup de passatgers que assisteixin a qualsevol de les tres funcions que es faran (11h, 12:30h i 18h) al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada. Després de molt treball i esforç, es veuen amb cor de mostrar-nos la seva evolució en els mitjans de transport: el globus estàtic. Aquest viatja per l’espai, fregant els límits de la realitat, i permet anar a llocs que fins ara ningú sospitava que existissin. El viatge promet ser plàcid i poètic, tot i que pot sorgir més d’un contratemps, que obligarà els passatgers a incorporar-se a la tripulació. Aquest espectacle, creat per Pep Farrés, Jordi Farrés i Jordi Palet, ha rebut el Premi Drac d’Or de la Fira de Titelles de Lleida 2015 a la millor escenografia i menció especial del Jurat Internacional; el Premi Butaca al millor espectacle familiar 2016 i el Premi FETEN 2016 al millor espectacle d’espai no convencional. Cal destacar, en aquest sentit, que l’escenografia i la posada en escena , dins un globus aerostàtic -creades per Jordi Enrich, Alfred Casas i Farrés brothers i cia.- són un dels grans atractius d’aquest sensacional espectacle que convida petits i grans a fer volar la imaginació. Titelles amb premi I continuem amb més espectacles premiats, ja que la programació de La Xarxa a Igualada torna diumenge 10 de febrer, ara a l’horari habitual de les 12:15 h, i ho fa amb una proposta que va guanyar el Premi Drac d’Or de la Fira de Titelles de Lleida 2017 del jurat infantil i del de les autonomies i el prestigiós premi FETEN a la millor direcció, també el 2017. Zum-Zum teatre porta a Igualada l’espectacle La gallina dels ous d’or. Coneixerem una parella de grangers que no perdien el temps pensant en els diners, ja que sempre repartien el poc que tenien amb qui més ho necessitava. Però un dia va arribar una gallina a la seva granja, una gallina que va pondre... un ou d’or! Voleu saber què va passar, llavors, a la granja. Veniu al teatre!!! Una de les sopreses de la Mostra Més premis i més segell anoienc a la

Tripula, dels Farrés brothers i cia

La gallina dels ous d’or, de Zum-Zum teatre

programació de La Xarxa d’aquest trimestre. Va ser una de les sopreses de la passada edició de La Mostra, on van guanyar el Premi Xarxa Alcover. Ara, si no ho vau veure a la fira de l’any passat, o voleu repetir, podeu venir al Teatre Municipal l’Ateneu, diumenge 24 de febrer, a les 12:15 h., per gaudir amb l’espectacle Kàtia, de Ka Teatre - Teatre Nu, amb les actrius Montse Pelfort i Maia Berenguer. La Kàtia fa la maleta i emprèn un viatge, l’aventura de la seva vida, que viurà acompanyada de la seva mare. Trobarà el que busca? Kàtia és un espectacle de teatre visual que ens parla de la necessitat de retrobar-nos amb les nostres arrels.Kàtia ens parla de voler saber, de la necessitat de trobar els nostres orígens, de la voluntat de recordar i entendre d’on venim. És la història d’una mare i una filla, que emprenen un viatge per mirar de respondre les preguntes que es plan-

teja la petita. Aquest espectacle parla de l’adopció, dels interrogants que desperta, dels neguits que motiva, i ho fa a través d’una història plena de joc i aventura a la recerca d’un objecte ben quotidià: una foto. Trencant estereotips tot rient Basat en “El país del poble sec” de Clara Gavaldà i Joel Grau, La companyia Sgratta, formada per la Clara i el Joan Cirera, presenten La princesa en texans. Diumenge 17 de març, a les 12:15 h, al Teatre Muncipal l’Ateneu, ens transportarem al País del Poble Sec, on fa temps que no plou, i per acabar-ho d’arreglar, un terrorífic drac es beu la poca aigua que raja de la Font Dolça. Aconseguirà la princesa Maribel fer fora el drac? Ho aconseguirà el cavaller? Arribarà finalment l’aigua al poble? Coneixerem dos peculiars venedors ambulants que ens

Revolució musical Xiula és un grup d’animació musical de Barcelona compost de dos músics i dos educadors socials que han revolucionat l’animació infantil gràcies a cançons que beuen de ritmes actuals com hip-hop, el reggae, la rumba catalana, el dubstep o el pop-rock. Són coneguts per crear música per a infants i joves que combina sons adults i lletres reivindicatives per al públic infantil.La cançó «Verdura i peix» del seu primer àlbum Donem-li una volta al món és el seu tema més conegut. És un rap que el 2017 ja sumava més de 150.000 reproduccions a Youtube. El mateix any van ser un dels quatre nominats del Premi Arc a la «Millor gira d’artista o grup musical adaptada a públic familiar o infantil». Diumenge 31 de març, a les 18 h., al Teatre Municipal l’Ateneu, presenten el seu darrer espectacle “Dintríssim”. Els quatre músics de Xiula, després de viatjar tant pel món, decideixen iniciar l’aventura definitiva: un recorregut per l’interior del cos humà, on podran descobrir alguns dels secrets i de les problemàtiques que s’amaguen en cadascun de nosaltres. Un viatge que no deixa de ser la metàfora d’un moment introspectiu que creiem més necessari que mai; un aturar-se per respirar, tancar els ulls i mirar cap endins. L’espectacle és un concert teatralitzat on les noves cançons de Xiula es combinaran amb alguns dels clàssics del grup. A través de la música, l’humor i acompanyats per projeccions anatòmiques sorprenents, els Xiula s’enfrontaran al sucre, vibraran amb els polls, gaudiran d’una meditació màntrica col·lectiva, rapejaran sobre la verdura i el peix, i tractaran altres temes que afecten a tots i totes, com els mocs o les pantalles. Venda d’entrades Les entrades per a les tres funcions de Tripula, de Farrés brothers i cia., d’aquest diumenge 27 de gener (11h, 12:30h i 18h) al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada, es faran al vestíbul del teatre, el mateix dia, de 10:30 h a 12:30 h i de 17 h a 18 h. Els preus de les entrades són de 10 € i 8 € (socis de La Xarxa). Per a la resta d’espectacles, les entrades (6 € i 5 € per als socis) es vendran el mateix dia, també al vestíbul del teatre, una hora abans de la representació.