AnoiaDiari (Febrer 2017) by AnoiaDiari

FESTA DE LA CALDERA A MONTMANEU

BSTIM, LA FIRA DEL DISSENY DE MODA I LA PRODUCCIÓ TÈXTIL

VILANOVA DELCAPITAL CAMÍ VIU IGUALADA, LA FIRA DEL CAMÍ RAL

DE LA FOTOGRAFIA AMB EL FINEART

ENTREVISTA A ISONA PASSOLA

Febrer 2017 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT www.anoia

diari.cat

El diari més llegit a l’Anoia

El ple de la moció de censura contra Vanesa González va aixecar molta expectació a Vilanova del Camí. Al fons, la nova alcaldessa, Noemí Trucharte

Cop a Vilanova

El municipi, dividit per la moció de censura que ha fet caure l’alcaldessa Vanesa González

Nous reptes per al comerç de proximitat

S’estanca l’atur a la comarca

Més diners per ciutadà als pressupostos

Els Mossos d’Esquadra, per dins

Comerços tradicionals tanquen mentre obren cadenes i franquícies

Amb 8.753 aturats, la xifra més baixa des de l’any 2.009

Els ajuntaments alleugereixen el llast del deute

Parlem amb Damià Larriba, inspector en cap de l’ABP Anoia

ANUARI UN COP D’ULL A LES NOTÍCIES DE L’ANOIADIARI.CAT

Febrer 2017

El tema del mes RELLEU POLÈMIC A L’ALCALDIA DE VILANOVA DEL CAMÍ

El nou equip de govern de l’Ajuntament de Vilanova del Camí, sorgit d’una moció de censura contra Vanesa González. F.V.

FRANCESC VILAPRINYÓ

Una endevinalla, embolcallada en un misteri dins d’un enigma. Winston Churchill es va referir amb aquestes paraules a Rússia, però podria parlar perfectament de la política de Vilanova del Camí. Després de deu anys de canvis de guió constants, per primer cop hi ha hagut una moció censura que trenca la continuïtat històrica de l’alcaldia de Joan Vich i la seva successora i delfina, Vanesa González, que va guanyar les darreres eleccions. Una coalició multicolor amb el PSC (el partit al qual van pertànyer Vich i González), Vilanova Alternativa, Independientes-Veïns amb Veu i Decide ha desbancat el govern existent. Noemí Trucharte és des del dimarts 31 de gener la nova alcaldessa. Imma González, una de les factòtums de la moció amb Decide, argumentava que “cal acabar amb la divisió en dos dels vilanovins”. Una justificació recurrent i pot ser que benintencionada. Ara bé, la situació política creada sí que ha tensat la corda de la convivència vist el que va passar al ple de la moció: ironia, mirades desafiants, el públic partit en dos sectors i el colofó amb la veterana Pepita Còdol (V365) animant Trucharte que agafés la vara, perquè ella no li donaria. Fa dos anys ja era evident que el resultat electoral no facilitaria una majoria estable. La victòria de Vilanova365, amb cinc regidors, va permetre un govern en minoria amb ERC -dos representants- i CiU

Una moció que obre pas a un escenari de confrontació màxima Els socis i companys de Vanesa González ataquen el nou govern i assenyalen “l’ambició” de Noemí Trucharte com a principal factor de la moció -un- que ha resistit fins que tots els altres partits s’han posat d’acord. Una proesa. Tant la resistència d’uns com que PSC, VA!, IPV-VV i Decide hagin pactat. Les raons de la moció de censura són part de l’enigma. Tots els grups adduïen en la roda de premsa de presentació de la moció a la “prepotència” de Vanesa González i a l’”incompliment” dels pactes que s’havien assolit amb els pressupostos anteriors, que el govern va haver de pactar per tirar endavant a causa de la seva minoria de vuit regidors sobre 17. La retòrica de l’oposició era molt bel·ligerant, per bé que el govern de Vanesa González tenia diversos pagaments d’altres

administracions suspesos i el compromís de no endeutar-se cosa que condicionava molt el seu marge de maniobra. El govern caigut se les havia empescat, amb pactes en matèries concretes amb el partit opositor que fes falta, per sobreviure a la seva minoria. La situació va canviar de mig a mig amb la negociació dels pressupostos del 2017, aquest mateix gener. Segons el tripartit, els diferents partits de l’oposició es van desdir a darrera hora de l’abstenció pactada; segons els partits de l’oposició, Vanesa González els anava cercant un a un per pactar per separat. La metxa per la moció va ser “en el mateix ple del dia 16 de gener” quan Vanesa González

–que havia retirat els pressupostos de l’ordre del dia— va reptar els nou regidors de l’oposició que fessin el vot de censura. Ara, PSC, VA!, IPVVV i Decide es comprometen a “donar un govern estable i fort per tirar endavant projectes fonamentals”. Membres del govern anterior, com Meritxell Humbert, assenyalen que “la moció estava pensada i firmada molt abans”. Amics per sempre? La coalició que s’ha teixit ha estat qualificada pels seus adversaris com “antinatura”. Amb tot, Vilanova és un escenari on totes les combinacions fan corrugar el front. El convergent Jordi Barón feia ironia

al ple i afirmava que Trucharte “pactaria amb Pere Botero per ser alcaldessa si fes falta”. Els enfrontaments verbals entre els nous socis no són estranys. i aquest mateix regidor en va enumerar alguns. IPV-VV és el grup que de la mà del seu enèrgic portaveu, Juan Manuel Cividanes, més ha atacat al llarg d’aquests anys el PSC. Aquesta formació independent va organitzar una cassolada contra l’enorme pujada del cadastre el 2008, amb una mobilització que va irrompre al ple, amb intervenció dels Mossos.

Tensió Els regidors i regidores que feien la moció han denunciat pressions aquestes darreres setmanes El responsable d’Hisenda d’aleshores, Carles Majoral, aplaudia aquest dimarts el discurs de Cividanes. El mateix Majoral, líder ara del PSC vilanoví, va titllar Imma González de “trànsfuga” quan la regidora de Decide no va voler deixar l’acta el 2009 després d’abandonar Ciudadanos. També Cividanes va ser molt bel·ligerant amb Francisco Palacios (VA!) quan aquest va fer un inesperat pacte de govern amb Joan Vich el 2011 i encara més quan aquest va ser acusat d’una presumpta estafa al CB Vilanova. Ara, aquells recels s’han convertit en una col·laboració sorprenent, formant un nou govern, que està a prova.

Febrer 2017

EL CARTIPÀS El nou govern ha de definir els propers dies el cartipàs. La correlació de forces entre els quatre partits que han executat la moció situaria a Francisco Palacios com a primer tinent d’alcalde, cinc anys després que trenqués amb el PSC

LES RETRIBUCIONS En la presentació de la moció, tots quatre partits van anunciar que reduirien a la meitat les percepcions que cobrava l’anterior govern. Segons la nova coalició, l’estalvi serà d’uns 6.000 euros cada mes

SEGONA MOCIÓ La que ha tingut lloc a Vilanova del Camí és la segona moció que hi ha en el mandat actual a la comarca. L’altra va ser a Vallbona d’Anoia, on el PSC es va aliar amb les altres forces de l’oposició i va obtenir l’alcaldia.

Sis anys d’estira-i-arronsa Gener 2011 Malgrat la forta oposició de part del PSC local, Joan Vich es torna a presentar com a alcaldable socialista a Vilanova del Camí. Serà el seu novè mandat.

Gener 2015 L’anterior alcalde, Joan Vich, estripa el carnet del PSC. Assenyala el secretari comarcal Teo Romero i Pere Navarro com a responsables “de la tupinada de les primàries” de l’any anterior.

Maig 2011 Les eleccions deixen el PSC lluny de la majoria absoluta i Vich ha de pactar amb Vilanova Alternativa, que ha tret quatre regidors també.

Febrer 2015 El govern socialista, divorciat amb el partit local, crea una plataforma, V365, per participar a les eleccions municipals on s’enfrontarà amb el PSC i Trucharte. El PSC expulsa Vanesa González i el seus regidors.

Octubre 2011 Una presumpta estafa de Francisco Palacios (VA!) tensa la situació a l’Ajuntament. Març 2012 Francisco Palacios i dos regidors més de VA! deixen el govern vilanoví després de la polèmica per la presumpta estafa al Club Bàsquet Vilanova.

Maig 2015 Als comicis municipals, V365 guanya amb cinc regidors. El PSC i VA! n’obtenen tres. V365 forma un govern en minoria amb CiU i Esquerra. Gener 2016 El govern de Vilanova del Camí aconsegueix l’aprovació dels pressupostos amb el vot favorable de Decide i les abstencions de PSC, VA! i IPV-VV.

Març 2014 En les primàries del PSC, per decidir qui substituirà a les municipals del 2015 Joan Vich, Vanesa González es retira davant Noemí Trucharte. González assenyala que el procés ha estat viciat amb l’entrada de familiars de la seva rival a l’agrupació local per decantar la votació.

Març 2016 Fonts del Consell Comarcal acusen Noemí Trucharte d’haver volgut trencar el govern de l’ens (CiU-ERC) per fer president un republicà a canvi que els dos regidors d’Esquerra acabessin amb el pacte de govern de Vilanova en favor seu. Els socialistes neguen la maniobra.

Abril 2014 Després d’aquesta polèmica, Joan Vich abandona l’alcaldia i cedeix la vara a Vanesa González perquè doni continuïtat al seu projecte.

Gener 2017 eixen per fer caure el govern. Els nou regidors de l’oposició s’un Noemí Trucharte, nova alcaldessa.

Febrer 2017

EL TEMA DEL MES RELLEU POLÈMIC A L’ALCALDIA DE VILANOVA DEL CAMÍ

Intervencions en un ple a flor de pell

VANESA GONZÁLEZ Alcaldessa fins gener 2017

NOEMÍ TRUCHARTE Nova alcaldessa (PSC)

FRANCISCO PALACIOS Vilanova Alternativa

JUAN MANUEL CIVIDANES IPV-VEÏNS AMB VEU

“Vam ser els més votats i Déu n’hi do del que hem fet dos anys junt a Esquerra i CiU: el pàrquing del Mercat, obert, les reformes del Carrer Major, el Casal d’Avis, el Centre Cívic del Barri de la Pau... No hi ha motiu per la moció, sinó la ràbia i la rancúnia”

“El govern necessitava estabilitat. Amb la majoria complirem els objectius que ens proposem en base al compromís, el consens i la participació ciutadana. Són temps difícils i Vilanova travessa una situació econòmica molt complicada”

“Nosaltres vam fer el nostre programa electoral parlant amb els veïns i recollint les seves propostes. Ara, aquest somni el podrem complir des de dins del govern”

“Hi ha un relat que fa semblar a uns molt bons i a uns altres molt dolents. No és així. Quan sortim de la sala, volem anar a prendre el cafè amb tothom, amb qui faci falta. Perdó i perdonar són els nostres compromisos. Comença un projecte il·lusionant”

MERITXELL HUMBERT Esquerra

JORDI BARÓN CiU

IMMA GONZÁLEZ Decide

TONI MATURANA V365

“No hi ha cap motiu de pes per justificar la moció. Fins i tot la nova alcaldessa ha declinat explicar el perquè. I hi ha partits com el VA! que deien que no podien entrar al govern per manca de temps i ara s’apunten a la moció. Pel que fa a Decide, el grup més minoritari és el que ha dividit Vilanova”

“L’alcaldia es guanya per mèrits propis i Vanesa González podrà dir que la va guanyar a les urnes. Serà l’alcaldessa legítima fins les pròximes eleccions. En canvi, Noemí Trucharte hauria pactat amb Pere Botero per fer la moció. En política, no tot s’hi val. I han format una aliança antinatura. És oportunisme ”

“La situació actual era que o les vèiem passar o actuàvem, i ara tenim l’oportunitat de canviar Vilanova. Volem acabar amb el mur que separa les dues ‘vilanoves’, la de “o estàs amb mi o contra mi”. Ara, el poble de Vilanova passa a ser la superpotència. Només volem més transparència i fer servei públic”

“Vostès es desqualifiquen sols. S’han tret la careta i no han digerit que V365 fóssim els més votats. La moció és legal, però estem dolguts. Això ha estat un cop baix, però ens devem a aquells que ens van votar i als que no ho van fer però que han canviar de parer”

Febrer 2017

EL TEMA DEL MES RELLEU POLÈMIC A L’ALCALDIA DE VILANOVA DEL CAMÍ

Imma González, amb Noemí Trucharte al fons. TCM

Quan Decide fa honor al seu nom Amb el televisiu ‘Yoyas’, Imma González va entrar al ple de nou El fraccionament de l’espai polític vilanoví no és nou, però un actor inesperat va aparèixer a les darreres eleccions municipals i va fer estremir encara més el panorama. Es tracta de Carlos Navarro, mític (per dir-ho d’alguna manera) personatge televisiu afincat a Vilanova. Es va fer famós fa uns 15 anys en aquest circ de desconeguts que aspiren a la fama i que se serveix del nom del personatge fictici d’Orwell, el ‘Gran Hermano’. L’altrament conegut com el ‘Yoyas’ es va presentar per Decide, formació que el 2011 no havia entrat a l’Ajuntament. Home desimbolt, proper, enginyós i amb una retòrica de remunicipalització de serveis, el Yoyas va aconseguir entrar a l’Ajuntament. Quan mig país esperava cada ple vilanoví convertit en un plató de Tele 5, Carlos Navarro va fer un pas al costat i va cedir el lloc a la fundadora del partit, Imma González. González va assumir l’acta abans fins i tot que comencés el mandat, posant sobre la taula el dubte sinó certesa de fins a quin punt el ‘Yoyas’ havia estat un mer reclam electoral perquè ella pogués entrar a l’Ajuntament quan quatre anys enrere va quedar-ne molt lluny. La jove regidora es va presentar ja el 2007 amb Ciudadanos, però va abandonar el partit -i no l’acta- el 2009. Des de 2015, amb el nom de Decide, ha pogut influir aquests dos anys en el govern des de fora. De fet, ha estat decisiva. La regidora conserva en la seva retòrica part del discurs ultraespanyolista de Ciudadanos i encara que recolzés Vanesa González -cap parentiu proper entre elles- en moments puntuals des de fora del govern, havia manifestat el seu desgrat amb la presència d’Esquerra com a formació independentista a l’Ajuntament. Decide amb el seu vot aguantava el govern i podia decantar les mocions quan des de feia mesos s’entreveien dos blocs ben diferenciats, el de V365-ERC-CiU i el de PSC-VA!-IPV. El govern es veia atrapat entre el bloc principal dels opositors i la influència de la regidora González, que en les darreres negociacions va demanar la creació d’un consell de comunicació. L’oposició considerava que el govern existent feia servir els mitjans públics municipals al seu favor. La proposta va triomfar amb el suport del bloc PSC-VA!IPV. Era un senyal que l’oposició havia teixit una complicitat suficient per tombar el govern i dibuixar una alternativa. El grup de Decide ha aconseguit en els darrers mesos vèncer el seu recel a pactar amb el PSC i IPV-VV amb el qual no hi havia hagut una bona relació, mentre que les qüestions de fons nacional i personal han pesat amb el govern i sobretot amb Esquerra. Imma González s’havia negat, segons els republicans, a negociar amb l’equip de govern si Meritxell Humbert i Sergio Pérez hi eren presents. En el ple del 16 de gener -en el què al final, l’oposició hauria començat a negociar la moció-, la representant de Decide va esclatar i va estar més d’un quart d’hora retraient a l’alcaldessa Vanesa González la presència d’Artur Mas a la Fira del Camí Ral com a convidat i la seva firma al Llibre d’Honor. Fos o no fos un dels motius que van decantar la seva firma a favor de la moció de censura, l’abisme ideològic i el pes d’una representant en un ajuntament atomitzat, han provocat que s’articulés el govern a quatre. Un govern on Imma González podrà seguir decidint des de dins.

Pepita Còdol i Noemí Trucharte van viure un moment de tensió al Ple. F.V.

La guerra de successió al PSC que ha acabat calant a l’Ajuntament Vanesa González i Noemí Trucharte es van enfrontar ja fa tres anys per succeir Joan Vich en les primàries FRANCESC VILAPRINYÓ

Sobre el paper són només rivals polítiques al consistori, però el bagatge de la història del PSC vilanoví parla d’una pugna de fa més temps i els gests i els testimonis dels seus companys més pròxims parlen d’una bona amistat esberlada per les friccions dins el partit. El PSC va ser quasi totpoderós durant tres dècades a Vilanova del Camí. I durant aquest temps la seva cara visible va ser Joan Vich, alcalde de 1979 fins a 2014. Als diferents equips de govern de Vich hi van passar Noemí Trucharte, Francisco Palacios i Vanesa González. Tots tres van ser caps de llista a les darreres municipals a Vilanova, per PSC, VA! i V365. Sumant els regidors de les dues formacions d’ex socialistes amb els del PSC, la majoria hauria estat més que còmoda: 11 regidors. Però molt temps enrere, la família socialista de Vilanova ja s’havia fragmentat. El 2011 es va produir una fractura dins l’agrupació local de Vilanova entorn si Joan Vich havia de repetir com a candidat i quin equip havia de portar. Hi va haver una divisió d’opinions sobre com s’havien de fer les primàries. Si bé al final, Joan Vich va poder confeccionar la seva candidatura, el mandat 2011-2015 començava amb una dicotomia que seria determinant en el conflicte actual: el govern de Vilanova, amb gent del PSC per una ban-

da, i el partit local, amb Carles Majoral i Ricard Torras per l’altra. Mentre el govern de Vich sobrevivia com podia al pitjor resultat electoral de la seva història, primer aliat amb el partit de Francisco Palacios, l’ambient dins el PSC es va anar enverinant fins arribar a la primavera del 2014. L’agrupació local va convocar unes primàries per decidir qui encapçalaria la llista electoral de cara a les municipals del 2015. Les votacions no es van arribar a produir. Vanesa González, segona a la llista de Vich el 2011, es va retirar adduint que Noemí Trucharte, esposa de Ricard Torras i pròxima a Majoral, jugava amb avantatge. Una i altra candidatura es van acusar de no fer joc net. Trucharte quedava com a candidata del PSC, però els seus rivals assenyalaven que les setmanes anteriors a les primàries s’havia omplert el cens amb parents de persones afins al seu sector. Vich va respondre plegant i situant Vanesa González com a alcaldessa. Aquesta, davant la impossibilitat de ser candidata del PSC, creava amb el seu sector una força municipalista pròpia: V365. Aquesta, va guanyar els comicis. La moció capgira la història. I la pugna sembla que va per llarg i és profunda. El gest de Pepita Còdol al ple, impactant, augura que el divorci entre els ex companys de files serà només un episodi més d’un serial.

Divisió total La mal resolta marxa de Joan Vich del PSC vilanoví va crear dos bàndols en el si de l’agrupació local

Expulsats El 2015, poc abans de les eleccions municipals, la direcció local del PSC va expulsar Vanesa González, quan va crear v365

Deteriorament La tesnió entre Vasnesa González i Noemí Trucharte ha anat in crescendo els darrers anys i fa esclatat durant aquest mandat

“

Diàleg Els ous de la justícia XAVIER RIBERA

Periodista

i el més traçut dels guionistes hauria compost un diàleg tan hilarant com aquest:

Fiscal: ¿En su intervención usted llamó a “per fer una truita cal trencar els ous”?... ¿Qué significa esa expresión? No estaban ustedes haciendo una tortilla... ¿En qué sentido lo dijo? Coma: Es una expresión catalana. Para conseguir algo algunas veces hace falta... romper los huevos... ir más allá para superar una situación injusta. F: ¿Y esa rotura significa el uso de la fuerza? C: Nunca, nunca he defendido la violencia. F: Digo que si la expresión “per fer una truita cal trencar els ous”... significa o no que a veces hay que utilizar... los huevos no se rompen solos… hay que utilizar la fuerza o medidas para que se rompan. C: No, es una metáfora. F: ¿Es una metáfora que implica o no el uso de fuerza? En este caso, ¿la truita es el marco constitucional español? ¿Es el catalán? ¿Qué es?

Febrer 2017

No pot ser que en ple segle XXI un fiscal perdi el seu temps i ens el faci perdre a tots amb els ous i la truita XAVIER RIBERA

Ens en sortirem?

’any 1999, amb motiu de la recuperació de la Revista d’Igualada, Antoni Dalmau em va encarregar un article amb el títol El català: una llengua en perill d’extinció? Atès que la meva especialitat són les llengües amenaçades i no el català, em vaig limitar a fer una comparació entre el català i altres llengües per mostrar per què creia (crec) que el català és una llengua amenaçada. Una de les eines habituals en els estudis sobre la mort de les llengües són els mapes i, en aquell article, no hi faltava un mapa basat en el cens de 1996. En ell es pot veure clarament com l’ús del català esta-

M. CARME JUNYENT

de 1996 ja apuntava clarament el que acabaria passant. I cal remarcar-ho perquè s’acostuma a recórrer a la nova immigració per justificar la davallada, però aquesta immigració va començar a ser perceptible a partir del 2000. Vull dir que el mal ja estava fet.

Alta, les Garrigues i la Ribera d’Ebre com a úniques comarques on el català era la llengua d’ús habitual de més del 80% de la població. Cal remarcar que el cens

Ara fa poques setmanes que ha sortit el IX informe sobre la situació de la llengua catalana (2015) i les dades són cada cop més alarmants. La interpretació “oficial” d’aquestes dades diu que el català està molt bé tenint en compte l’allau de persones d’arreu del món que van arribar a Catalunya sobretot durant la primera dècada del segle. Però aquesta interpretació

Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades Universitat de Barcelona

I l’interrogatori del fiscal Vicente González Mota a Joan Coma –el regidor de Vic investigat per l’Audiència Nacional espanyola per un presumpte delicte de provocació a la sedició– continua en la mateixa línia. L’home vol fer-li dir tant sí com no que amb la metàfora, que Coma va pronunciar en el decurs d’un ple a Vic, havia fet una crida a la desobediència. Per això el fiscal s’entossudeix a voler relacionar el trencament dels ous amb l’ús de la força i la truita amb el marc constitucional. El fiscal hauria de saber que per fer una truita els ous s’han de trencar delicadament. El fumut d’aquest cas és que l’interrogatori anava seriosament, que el fiscal no és pallasso (almenys no en el sentit professional del terme), i que el Joan Coma no era objecte d’una innocentada filmada amb una càmera indiscreta. La cosa és que això va passar en un jutjat i la broma pot costar-li cara al regidor català. No pot ser que en ple segle XXI un fiscal perdi el seu temps i ens el faci perdre a tots amb els ous i la truita, i que un regidor pugui ser acusat de provocació a la sedició per aquest joc d’ous. Fa gràcia descobrir després que la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaria també havia usat la mateixa expressió en un altre context; suposo que en aquest cas el fiscal interpretarà el seu ús com un dret a la llibertat. D’altra banda, referint-se al referèndum, el president Puigdemont va dir: “Per quins set sous els catalans no podem fer el que altres països democràtics han fet, fan i faran”. A veure com li explica Puigdemont al fiscal què carai vol dir l’expressió “per quins set ous” (també dita “per quins cinc ous”). M’agradarà veure la cara que se li posa quan li digui que ve d’un ús medieval que condemnava a pagar cinc ous aquella persona que es ficava allà on no el demanaven. Cinc ous pel fiscal.

va disminuint seguint els models clàssics de la substitució: la irradiació des de centres urbans i la reducció de la base territorial. A la vista d’aquest mapa jo feia aquest comentari: “... constatem que, a banda i banda del nucli central del català, tenim el Segrià i el Barcelonès, o, més ben dit, Lleida i Barcelona, dos centres urbans entre els quals es pot obrir un passadís, que, de fet, ja ha avançat força al Baix Llobregat, l’Alt Penedès i l’Anoia. Si aquest passadís s’acaba obrint es trencarà un altre eix ara gairebé imperceptible: el que va de l’Alt Urgell al Tarragonès i el Baix Camp, amb la qual cosa, els nuclis amb població majoritàriament catalanoparlant quedaran aïllats.” Van passar els anys i, un nou mapa, en aquest cas del Baròmetre de la Llengua i la Cultura de l’IEC (2010), mostrava que la “predicció” s’havia acomplert, amb la Terra

no fa cap èmfasi en una afirmació escruixidora que apareix en el mateix informe: “L’informe conclou que, en reduir-se el volum de població autòctona, s’ha reduït també el nombre de catalanoparlants inicials. També indica que les noves generacions de catalanoparlants inicials fan menys ús del català que la generació dels seus avis, i que l’ús del català s’ha reduït sensiblement entre les generacions adultes de catalanoparlants inicials.” No veig per què la reducció del volum implica la reducció del nombre de parlants inicials, però deixem-ho. Deixem-ho perquè ens estan dient que els joves catalanoparlants inicials fan menys ús de la llengua i que els adults catalanoparlants inicials també han reduït l’ús del català. Deixem-ho perquè el que ens estan dient és que el català és una llengua en procés d’extinció. Deixem-ho.

“

Febrer 2017

Deixem-ho perquè el que ens estan dient és que el català és una llengua en procés d’extinció. Deixem-ho M.CARME JUNYENT

EDICIÓ Cinquanta-set SL DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Toni Cortès Carles Pauné Susanna Puiggròs Marc Soler Riera José Sánchez Aïda Sánchez Alonso Laia Vicens Francesc Vilaprinyó MAQUETACIÓ Toni Cortès DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés OPINIÓ M. Carme Junyent Xavier Ribera Toni Cortès Jaume Farrés Xavier Figueres Joaquim Solé Vilanova CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia

“

Malgrat que alguns han maldat per“lapidar” la sanitat pública catalana, tenim uns excel·lents professionals. TONI CORTÈS MINGUET

Editorial

“

Quan ens acostem al centenari de la creació de les comarques, possiblement la nostra no arribarà a veure’l. JAUME FARRÉS

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Frontisme

a moció de censura de Vilanova del Camí ha reeixit i els seus impulsors ara han de confeccionar un govern estable i que afronti els reptes que té la tercera població de la comarca: un atur força alt, renda familiar baixa i continuar millorant l’espai urbà. La qüestió és què faran que no fes l’anterior govern. La qüestió és, doncs, per què s’ha fet la moció, perquè els ‘pecats’ que s’atribuïen al govern de Vanesa González, amb la coalició V365-ERC-CiU són els mateixos ‘pecats’ que tenen tots els governs del món en algun o altre moment. Els quatre partits que han fet la moció s’han barallat moltes vegades entre ells i tampoc assenyalen quin fet era prou greu per fer un vot contra la persona i el projecte amb més suports el 2015. Quina situació era tan alarmant com per no esperar dos anys i que el poble vilanoví decidís de nou? Quin projecte tenen en comú PSC, VA!, IPV-VV i Decide i per què no el van fer visualitzar als anteriors comicis? La moció de Vilanova és legal, però significa un precedent molt perillós. Primer, perquè crea un greuge que divideix definitivament en dos la política vilanovina, amb un frontisme que es pot traslladar a la societat. Segon, perquè alguns dels partits han actuat en clau nacional –espanyola- i no municipal: part de la seva mala predisposició amb el govern era per la presència de CiU i ERC. Finalment, en fer caure la força que va guanyar les eleccions (sense majoria, cert) i havia governat sense enrenou, amb una coalició d’antics rivals que s’han dit el nom del porc, es pot arribar a la conclusió que tot s’hi val. La propina, com vam veure al ple, és que la tensió amb aquesta moció s’ha encomanat a les relacions personals. Punt i a part és la situació del PSC. El partit ha de reflexionar si és una bona idea, en un panorama polític tan volàtil com el de Vilanova, “cremar” un dels seus actius més joves a la comarca, Noemí Trucharte, per només dos anys. La nova alcaldessa estarà contestada des del principi per haver arribat amb una moció per fer caure la candidata més votada. Ara que el PSC cerca reconstruir-se, crear aquesta tensió en un dels seus graners electorals i sotmetre a aquesta pressió a una de les cares del seu futur, amb un govern amb aliats incòmodes, és un mal negoci. Com es poden conciliar quatre forces com les que hi ha ara al govern? Sembla un primer regal per quan Vanesa González es presenti el 2019.

Clara Dalmau

La Companyia del Príncep Totilau viatjarà per primer cop fora de les fronteres estatals amb una actuació el mes de maig a Corea. Els tousencs presentaran ‘Monsieur Croche’ basat en la vida del músic Claude Debussy.

Laura Orgué L’esquiadora igualadina comença una temporada centrant-se únicament en el quilòmetre vertical. Un cop s’oblidi de la lesió de l’any passat, Orgué té moltes opcions de recuperar el títol de campiona.

IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada

Joaquim Font El jove pianista, amb l’Orquestra Terres de Marca dirigida per Josep Miquel Mindan, va ser el protagonista del concert del Rotary Club, dedicat a obtenir fons per la residencia del Grup Àuria.

REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari

Joan Vidal

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

El coordinador comarcal d’Unió de Pagesos ha estat un dels participants en la Marxa per la Dignitat Pagesa, que la setmana passada va portar 5.000 persones del camp català a Barcelona, en una mobilització de gran repercussió al país.

Febrer 2017

DIÀLEG

Posar la mà al foc TONI CORTÈS MINGUET Periodista

ecordo, quan era petit, que em preguntava si els metges es posaven malalts. Com jo. Recordo que em mirava el meu tiet -l’enyorat Dr. Riera-, quan després de jugar amb els cosins, entrava al seu despatx, per saludar-lo i acomiadar-me. Amb la seva bata blanca i amb la meva padrina al seu costat, “visitava” la canalla. I jo, sovint, em preguntava si els metges no es posaven mai malalts. Si també havien d’anar... al metge.

Adéu, Anoia!

ls ciutadans d’aquesta comarca hem conviscut des de fa més d’una dècada amb un debat somort i intermitent sobre la futura pertinença de l’Anoia a l’àmbit d’una vegueria (la Catalunya central) o una altra (la del Penedès) o, fins i tot, una tercera (el Barcelonès). Ha estat un debat de perfil baix, de càlcul polític, de quotes de poder a guanyar o a perdre, de control

JAUME FARRÉS Professor

que tingui una identitat dibuixada. És (som!) una comarca-al·luvió que està formada per materials diversos i difícilment compatibles i que Igualada, per incapacitat, però potser també per impossibilitat, no ha estat mai capaç d’exercir-ne la capitalitat ni ha tingut el poder d’atracció dels pobles i ciutadans, més enllà dels estrets límits de la conca d’Òdena. Sembla que ja s’ha arribat a la

De llavors ençà he tingut l’oportunitat -i el plaer- de conèixer excel·lents professionals del món de la salut. Metges, infermers, auxiliars, tècnics... Alguns són, avui, bons amics. Quan era jove, compaginava els estudis treballant estius, caps de setmana, festius, etc., fent de “camiller” a l’Hospital d’Igualada, a l’antic edifici del Passeig Verdaguer. Segurament, pel meu afany per aprendre, vaig tenir l’oportunitat de conèixer molt bons professionals, els quals van alimentar el meu interès per conèixer, descobrir, entendre coses que, com deia, tot i estar molt lluny del meu llavors currículum acadèmic, m’interessaven molt i em desvetllaven la curiositat. Converses a les llargues nits de guàrdia, dinars al menjador de l’hospital i, especialment, la resposta dels “usuaris”, em van palesar, per una banda, la qualitat professional d’aquestes persones i, de l’altra, la seva qualitat humana. Més endavant, i per motius professionals, des de la meva etapa a l’Ajuntament d’Igualada i com a periodista, he pogut ampliar aquest cercle i conèixer el sector professional de la salut des d’una altra perspectiva. Necessitaríem pàgines senceres per parlar de les pèssimes condicions en què han de treballar, avui, molts d’aquests professionals. Podríem començar amb les condicions dels metges residents, que han dedicat mitja vida a l’estudi i han de fer vés a saber quantes guàrdies per arribar a final de mes. O les històriques reivindicacions dels infermers i infermeres. Podríem continuar amb les retallades que ha patit el sector de la salut, tant greus com la que ha afectat altres àmbits públics, com les nostres escoles, els nostres bombers... I no em refereixo que hagin deixat de cobrar la paga extra (que ja és prou greu), sinó com han afectat aquestes retallades a la qualitat del servei. Malgrat que alguns han maldat per “lapidar” la sanitat pública catalana, tenim uns excel·lents professionals. Casos com el de la malaurada mort del jove Gabriel Pérez, òbviament, no ajuden gens. (Ens agradaria no haver de publicar-ne mai). Però no som nosaltres a qui ens toca emetre judicis. Li pertoca a la Justícia (que, de vegades, és justa). Pel camí, cal estar al costat dels que pateixen. Però també al costat d’aquests excel·lents professionals. Jo, per ells, posaria la mà al foc. (Sempre i quan, me la curin ells)

del territori, més que no pas una reflexió sobre el benestar dels ciutadans o de la millora del futur col·lectiu. Ha estat una negociació més de despatxos d’alcaldies, de regnes de taifes, de rerebotiga, amb algun ressò a la premsa local, que no pas un tema de cafè, de carrer o de sobretaula.

la torna, la peça difícil d’encaixar en un trencaclosques. I una altra constant: en cap cas la solució no podia ser satisfactòria per la totalitat de la comarca. En qualsevol de les tres opcions sempre hi ha una part que se’n sentiria allunyada o, directament, exclosa.

resolució definitiva del trencaclosques. Sense que m’hagi quedat massa clar per quines vies, amb quines complicitats, a canvi de què, tenim la decisió final. La major part de la comarca de l’Anoia s’integrarà a la futura vegueria Penedès, però se segregarà la part nord, de l’altiplà calafí, que ha anunciat la intenció de constituir-se en La comarca de l’Anoia sempre hem estat una nova comarca i el vagó de la cua, l’amiga antipàtica entrar, com és natua qui ningú no li agrada convidar, la ral, en l’àmbit de la Catalunya central, torna, la peça difícil d’encaixar en un atreta pel magnetistrencaclosques me de Manresa.

Els arguments que s’han donat a conèixer a favor d’una posició o d’una altra han estat fluixos, de poca consistència i – això és el que em sembla més trist– amb un constant menyspreu per la comarca. Importava més “on anem” que no pas “què som” i, sobretot, “què volem ser”. La comarca de l’Anoia sempre hem estat el vagó de cua, l’amiga antipàtica a qui ningú no li agrada convidar,

Tot això mostra a les clares que el problema de fons no és un altre que l’Anoia és una comarca-tríptic, que no s’ha cregut mai ni la seva unitat, ni la seva organització, ni

Quan ens acostem al centenari de la creació de les comarques, possiblement la nostra no arribarà a veure’l. Potser haurem de canviar el nom del diari!

Febrer 2017

Identitats

“Un país no existeix si no té un sector audiovisual potent” ISONA PASSOLA Cineasta i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català SUSANNA PUIGGRÒS Els Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català, que enguany han arribat a la novena edició, han tornat a posar sota el focus mediàtic la situació del cinema al nostre país. Parlem amb Isona Passola i ho fem des de dues vessants diferents, que ella insisteix a separar: com a presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català i com a productora i directora. Al llarg de la conversa abordem qüestions com la davallada del nombre de pel·lícules rodades en català els darrers anys o el paper del cinema com a motor cultural. Com a presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, quina valoració fas de la novena edició dels Premis Gaudí? Van ser fantàstics, com cada any. És molt difícil fer una gala com la dels Gaudí – en què s’han de donar molts premis - i que alhora tingui espectacle, emoció, sorpresa... Tot i així, crec que vam aconseguir-ho. Els Gaudí contribueixen a fer que la gent del país estimi el seu cinema i el vagi a veure.

Quina és la situació del cinema català a dia d’avui? Tenim moltes virtuts, però també importants mancances. La principal deficiència actualment és que es roda molt poc en català i ens cal recuperar el nostre públic natural. Hem de poder contribuir a la imatge de diversitat europea, aportant-hi la nostra llengua a través del cinema. Com s’aconsegueix això? Ens cal recuperar els nivells pressupostaris per poder rodar en català. Entenem que TV3 es troba en un moment en què està repensant el seu model i la seva estructura. Però al marge d’aquest procés, necessitem més diners. El cinema ha de ser un motor més de la normalització lingüística del nostre país. Si ens fixem en l’exemple de França, veurem que es tracta d’un país que té un 45% del públic que ve a veure cinema en francès. A Catalunya no arribem ni a l’1% de gent que va a veure pel·lícules rodades en català. França, Suècia, Holanda, Dinamarca... tenen ajudes per rodar en les seves respectives llengües. A Catalunya ens en calen més. A la trobada d’Acadèmies europees el cineasta alemany Wim Wenders ens va demanar a tots

Perfil

els presents que rodéssim en les nostres llengües. “Si les pel·lícules són bones interessen a tothom i la diversitat ens fa més europeus”, va dir.

Isona Passola (Barcelona, 1953) acumula una llarga i reconeguda trajectòria com a guionista, productora i directora de cinema. Entre els treballs que ha dirigit destaquen documentals com Catalunya – Espanya (2009) i L’endemà (2013), molt vinculats a la situació política catalana. Apassionada de la història, ha adaptat obres literàries al cinema com Pa negre (2010) i, recentment, Incerta glòria. L’adaptació cinematogràfica de la novel·la d’Emili Teixidor va valer-li el Premi Goya a la millor pel·lícula, l’any 2010. L’any 2011 va obtenir el Premi d’Honor Lluís Carulla i el 2012 la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya. Des de l’abril del 2013 és presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català.

La gala dels Premis Gaudí va tenir un to reivindicatiu. Sí, perquè malgrat que hi ha unes ajudes destinades al cinema, les pel·lícules rodades en català tenen un pressupost baixíssim. Volem ser europeus i poder rodar de forma habitual en català. Els últims anys, hi ha hagut una fuga de cervells en l’àmbit cinematogràfic. Gent de casa nostra, amb molta formació, han hagut de marxar a l’estranger a fer pel·lícules. Les pel·lícules amb més pressupost que es van presentar als Gaudí estaven rodades en castellà, anglès o francès. Sí, són les pel·lícules rodades en llengua no catalana les que compten amb més recursos. Aquest any les pel·lícules nominades a millor pel·lícula en llengua catalana tenien molt talent però no arribaven als estàndards pressupostaris d’altres pel·lícules europees. La que tenia una mica més de pressupost era La propera a pell (2016), però tot i així no arribava ni a

“ Febrer 2017

Els Gaudí contribueixen a fer que la gent del nostre país estimi el cinema

la meitat del que és el pressupost mitjà d’una pel·lícula europea. Entre les nominades a millor pel·lícula en llengua catalana destaca Les amigues de l’Àgata (2016), un llargmetratge que va ser el projecte de final de carrera de quatre estudiants del Grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Escoltem música en català, podem veure obres de teatre en català, però es roden molt poques pel·lícules en la nostra llengua. La normalització lingüística no ha arribat al sector cinematogràfic. Al discurs que vas fer als Premis Gaudí vas exposar algunes dades com que el 2008 un 8% de públic va anar a veure pel·lícules rodades en català i el 2016 no s’ha arribat a l’1%. Sí, hi ha hagut una clara davallada. Malgrat això, hem trobat un refugi: els curts en català. Tot i la seva qualitat, no ens porten a tenir una indústria potent i competitiva. Ens calen més diners per a la ficció de la TV catalana, que ha passat a tenir la meitat del pressupost que tenia fa deu anys. Com contribueix el cinema a l’imaginari col·lectiu d’un país?

El cinema és d’una gran importància perquè és l’eina cultural més potent per transmetre com és una cultura i poder-la explicar a la resta del món. Un país no existeix si no té un sector audiovisual potent. El públic s’interessa més pel cinema si pot mirar pel·lícules en la seva llengua. El premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter va ser per a l’actor Josep Maria Pou. El seu discurs va seguir el to crític de la gala. Josep Maria Pou – actor i director amb una gran trajectòria - va fer un discurs preciós, citant dramaturgs com Anton Txékhov: “Amb les mans plenes de feina, l’actor podrà dir que és actor”. Va defensar molts professionals del sector que actualment viuen situacions de precarietat laboral i va posar en valor el nostre ofici. Quina és la tasca de l’Acadèmia del Cinema Català? Quines són les seves funcions? És la tasca que fa qualsevol acadèmia per potenciar el cinema propi i els seus autors. Cohesionem el sector cinematogràfic català, contribuïm a la seva internacionalització i aglutinem els professionals del sector creatiu, tèc-

“

El cinema ha de ser un motor més de la normalització lingüística del nostre país

“ “ “

Les pel·lícules rodades en català tenen un pressupost molt baix

Incerta Glòria és un projecte d’una gran ambició

El cinema és una eina molt potent per transmetre com és una cultura

Isona Passola. REVISTA LLUM

nic i de producció del nostre país, per donar una identitat a les nostres produccions. El nostre gran objectiu és que es rodin moltes més pel·lícules en llengua catalana que les que es roden a dia d’avui. Pel que fa a la teva vessant com a productora i directora, com t’endinses al món del cinema? Havia fet teatre de jove i quan vaig acabar la carrera d’Història, vaig començar a ensenyar-la a través de l’audiovisual. Els alumnes representaven personatges històrics a través del vídeo. A partir d’aquí, vaig iniciar-me al món del cine, vaig formar-me un estiu als Estats Units... A través del cinema es pot parlar molt d’història, del passat. I això ens ajuda a entendre el present i planificar futur. La història, l’art i la literatura m’interessen molt. Per això he adaptat obres literàries com Pa negre al cinema. I al mes de març estrenaràs Incerta glòria, l’adaptació de la novel·la sobre la guerra civil de Joan Sales. Sí, Agustí Villaronga n’és el director. Es tracta d’un projecte d’una gran ambició. Espero que sigui la digna culminació de Pa negre.

Febrer 2017

Cada mes, l’AnoiaDiari en paper, amb reportatges, entrevistes en profunditat i opinió

Vols rebre cada matí les notícies del dia al teu correu? Subscriu-te gratuïtament a anoiadiari.cat

Segueix l’actualitat, dia a dia, a anoiadiari.cat

Trobaràs l’AnoiaDiari en paper, cada primer divendres de mes, a: IGUALADA AJUNTAMENT Pl. Ajuntament, 1 - BAR COMPLEX ESPORTIU LES COMES C/ Carles Riba - BAR LA PALOMA Plaça de la Creu, 19 - BENZINERA REPSOL (CANALETAS) Av. Mestre Muntaner, 56 - BIBLIOTECA CENTRAL Pl. Cal Font - CAFÈ BARCELONA Av. Barcelona, 15 - CAFE DE L´ATENEU C/ Sant Pau, 9 - CAFETERIA PASTEUR Av. Pasteur, 22 - CAFETERIA SOLER Av. Barcelona, 23 - CAP NORD C/ Bèlgica, 5 - CAP SUD Pg. Verdaguer, 170 - CENTRE CIVIC BARRI MONTSERRAT C/ Orquídies, 7 - CENTRE CÍVIC DE FÀTIMA Av. Nostra Senyora de la Pietat, 42 - CLÍNICA SANT JOSEP Pg. Verdaguer, 31 - CLUB ATLÈTIC IGUALADA Av. Emili Vallès - CONSELL COMARCAL Pl. Sant Miquel, 5 - DOLCE VITA C/ Comarca, 42 - EL CAFÈ DE LA PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 11 - ESPAI CIVIC CENTRE C/ Trinitat, 12 - FELCAFÈ Pl. de la Creu, 9 - CASAL POPULAR D’IGUALADA EL FOMENT Rambla de Sant Isidre, 14 - FORN ALEMANY AV. BARCELONA Av. Barcelona, 20 - FORN ALEMANY CAL FONT C/ Aurora, 49 - FORN ALEMANY DE LA CANTONADA C/ Sant Josep, 52 - FORN ALEMANY PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 3 - FORN ALEMANY POLÍGON Avinguda Europa, 1 - GIMNAS CAL FONT C/ Aurora, 86 - GIMNÀS INFINIT C/ Estadi Atlètic, s/n - GIMNÀS ÍTACA C/ Montmaneu, 5 - GRANIER C/ Sant Magí, 12 - HOSPITAL D’IGUALADA Av. Catalunya, 11 - HOT BLUES C/ Tarragona, 9 - HOTEL AMÈRICA Av. Mestre Muntaner, 44 - IG-NOVA TECNOESPAI Av. Barcelona, 105 - IGUALAVINS C/ de la Torre, 7 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 30 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 71 - JAUME&VICENS C/ Soledat, 15 - JAUME&VICENS C/ Òdena, 34 - JAUME&VICENS C/ St. Martí de Tous, 20 - KEOPS Av. Europa, 11 - L’AGULLA Pl. Cal Font - LA KASERNA Trav. Sant Jaume, s/n - LA PENYA C/ Sant Magí, 11 - NEXUS Rambla de Sant Isidre, 15 - NICOL’S C/ Dr. Fleming, 12 - NOSTRUM Pl. de la Creu, 12 - FIRA D’IGUALADA C/ Piera, 24 - PASTISSERIA LES COMES C/ Abat Oliba, 2-4 - PETROMIRALLES (REC) C/ del Rec - PETROMIRALLES LES COMES C/ Alemanya s/n - RESIDÈNCIA PARE VILASECA Av. Gaudí, 26 - RESIDENCIA VIURE B-1 C/ Joaquima Vedruna, 23 - RESIDÈNCIA VIURE-B-2 Av. Gaudí, 32 - RESTAURANT CANALETAS Av. Mestre Muntaner, 60 - RESTAURANT PACÍFIC Av. Europa, 3 - SOMIATRUITES C/ del Sol, 19 - SQUAIX IGUALADA C/ Masquefa, 9 - TANATORI Ctra. Vilanova, 44 - TEATRE DE L’AURORA C/ Aurora, 80 - TRES UNCES C/ Sant Magí, 67 - UBIC C/ de la Torre, 5 - UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA Ctra. Manresa, 131 /// CALAF AJUNTAMENT Pl. Gran, 2 - BAR CANET Pg. de Santa Calamanda, 10 - BAR CASINO Av. de la Pau, 30 - BAR ROSA C/ Raval de Sant Jaume, 9 - CASAL DE CALAF Carretera Llarga, 11 - EL REBOST DE L’ÀNIMA Pl. Barcelona 92, 2 - FORN CASA FLORENTINA C/ Raval de Sant Jaume, 5 - FORN DE CABRIANES C/ Raval de Sant Jaume, 24 - FORN DE PA FITÓ C/ Ravalet, 5 - RESTAURANT PARADOR Carretera d’Igualada, 1 /// CAPELLADES AJUNTAMENT C/ Ramon Godó, 9 - CA L’EMÍLIA C/ Major, 32 - CAP C/ Torrenova, 18 - FORN LA XATA Pg. de Miquel Mas, 28 - FORN SABATER C/ Major, 37 - JAÇ ROIG Trav. del Portal, 10 - PASTISSERIA GUASCH C/ Major, 20 - RESIDÈNCIA FUNDACIÓ CONSORTS GUASCH Pl. Concepció, 3 - SOCIETAT LA LLIGA C/ del Pilar, 13 /// CARME AJUNTAMENT Av. Catalunya, 2 - BAR ENRIC Av. Catalunya, 17 - QUEVIURES TANDY C/ Sant Martí, 16 /// CASTELLOLÍ AJUNTAMENT Av. Unió, 60 - CAFÈ LA BRILLANTE Av. Unió, 52 - CAL BETES Av. Unió, 61 - CAL FORNER Av. Unió, 27 - NOU URBISOL Ctra. Nacional II, Km. 562 /// COPONS AJUNTAMENT C/ Àngel Guimerà, 8 /// EL BRUC AJUNTAMENT C/ Bruc del Mig, 55 - BAR ANNA C/ Bruc del Mig, 34 - FORN ALEMANY C/ Bruc del Mig, 56 - SUPERMERCAT CHARTER C/ Bruc del Mig, 86 /// ELS PRATS DE REI AJUNTAMENT Plaça Major, 1 - CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ DE L’ALTA ANOIA Pg. Josep Mª Llobet, s/n /// ELS HOSTALETS DE PIEROLA AJUNTAMENT Pl. Cal Figueres, 1 - CASAL CATALÀ C/ Joan Vallès, 30 - CASAL D’AVIS Pl. de Cal Figueres, 1 - EL CELLER DE L’ESTEVE C/ Isidre Vallès, 4 /// JORBA AJUNTAMENT C/ Major, 2 - BAR LA GALLEGA Av. Canaletes, 25 - BON ÀREA Autovia A2 km. 545 - EL FORN DE JORBA Av. de Canaletes, 36 - RESTAURANT MARTÍ Av. Canaletes, 14 /// LA LLACUNA AJUNTAMENT C/ Major, 1 - BAR LA PANSA C/ Major, 6 - CARNISSERIA CAL CU-CUT Pl. de la Font, s/n - ESTANC CAL BARRINA C/ de les Eres, 26 - FORN PUJÓ C/ Major, 3 - OFICINA DE TURISME C/ Major, 4 /// LA POBLA DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Av. Catalunya, 16 - BENZINERA HOSTAL ROBERT Av. Catalunya, 1 - ESTANC Avinguda de Catalunya, 22 - FORN DE PA MONTAÑO Avinguda de Catalunya, 18 /// LA TORRE DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Pl. de l’Ajuntament, 1 - BAR LA PORTUGUESA C/ Barcelona, 1 - TRES X TR3S C/ Torre Baixa, 24 /// MASQUEFA AJUNTAMENT C/ Major, 93 - CAP Av. Catalunya 3 - CENTRE TECNOLOGIC I COMUNITARI Av. Catalunya, 60 - LA FÀBRICA ROGELIO ROJO C/ Santa Clara 16 /// SANTA MARGARIDA DE MONTBUI AJUNTAMENT Ctra. de Valls, 57 - ATENEU CULTURAL RECREATIU C/ Anselm Clavé, 3 - CA LA IAIA C/ La Tossa, 6 - CAP C/ Fàbrica, 7 - CENTRE CÍVIC LA VINÍCOLA Pl. La Vinícola - CLUB D’ESPORTS LES MORERES Ctra. de Valls, Km 3,2 - EL RACÓ DE LA BOTA C/ Almeria, 13 - FORN ALEMANY Ctra. de Valls, 73 - FORN ALTARRIBA C/ Almeria, 1 - FORN I CAFETERIA PÀNEM C/ Almeria, 8 - FORN MONTAÑO C/ Sant Bartomeu, 12 - MONT ÀGORA Passeig de Catalunya, s/n, - MONT AQUA Av. de l’Esport, s/n, - PASTISSERIA ALTARRIBA Ctra. de Valls, 20 /// STA. MARIA DE MIRALLES LES QUATRE CARRETERES Carretera C-37, km. 48,5 /// ÒDENA AJUNTAMENT Pl. Major, 2 - BAR IL NUOVO Av. Manresa, 78 - BAR LA CRUÏLLA Av. Manresa, 38 - CENTRE CÍVIC PLA D’ÒDENA C/ Unió, 2 - FARMÀCIA Pl. Major, 3 - ESTANC Av. Manresa, 115 /// PIERA AJUNTAMENT C/ de la Plaça, 16 - BAR CAÑADAS C/ Piereta, 22 - CAFÈ 365 C/ Piereta, 49 - CAFÈ LA VILA C/ de la Plaça, 16 - CAL VENDRELL C/ Pau Claris, 1 - CAP - Av. Carretera d’Igualada, 62 - FRUITERIA CAL BIEL C/ de la Plaça, 34 - BENZINERA ESCLAT Av. Carretera d’Igualada, 97 - PASTISSERIA MORA C/ Piereta, 36 - /// SANT MARTÍ DE TOUS AJUNTAMENT Pl. de la Independència, 1 - CAL VICENÇ C/ Carretera, 16 - FORN LA PLAÇA Pl. de Fàtima - L’ATENEU Tv. Sant Valentí, 2 /// VALLBONA AJUNTAMENT C/ Major, 110 - BAR CAL SIMON C/ Major, 88 - CAL SAUMELL - C Major 116 /// VILANOVA DEL CAMÍ AJUNTAMENT Pl. del Castell, 1 - CAP Ctra. de la Pobla, 7 - CENTRE D’INNOVACIÓ DE L’ANOIA C/ dels Impressors - EDIFICI D’ENTITATS Pl. dels Horts, 1 - FORN DE PA CMH C/ Sta. Llúcia, 49 - FORN I PASTISSERIA ROIG C/ Sta. Llúcia, 95 - NOU BAR RESTAURANT C/ Verge de Montserrat, 28 - PASTISSERIA CAL RUBIO C/ Sta. Llúcia, 62 - PASTISSERIA J. HARO C/ Sta. Llúcia, 57- RESIDÈNCIA AMMA C/ dels Fusters 2 - SOC C/ President Companys, 1 ///

Febrer 2017

Propostes

Festa se la Caldera de Montmaneu

Pàg.34

PROPOSTES FESTA DE LA CALDERA DE MONTMANEU

mana. La data es decideix en funció del calendari. Cada any varia. Tradicionalment es realitzava el dimarts de carnaval, malgrat que en l’actualitat té lloc el diumenge de Carnestoltes. El plantejament tradicional sobre per què s’organitzava la festa és molt senzill: s’apropava Quaresma i s’hi havia d’anar amb la panxa plena. Per això, les grans calderes, l’Esmorzar dels Traginers i l’escudella. Una cita molt recomanable per a tots aquells que mai l’hagin descobert.

CARLES PAUNÉ Un dels actes més celebrats de l’agenda de Montmaneu és ‘La Festa de la Caldera’. Una festivitat històrica -no hi ha registres dels seus orígens-. Es promociona sota l’etiqueta de ‘Carnaval Rural’, lluny de les cercaviles de carrosses que podem trobar a les capitals. La celebració d’aquesta població és ben particular. L’acte central és el repartiment d’una escudella que es cuina al llarg de tot el dia: més de cinc hores d’ebullició! A part d’un seguit d’activitats paral·leles que el Batlle de la població, Àngel Farré, ens explica en la següent pàgina, en format d’entrevista. Concursos, fira, cercaviles, teatre... Una llista d’actes per assegurar una manera diferent de viure el Carnestoltes. La Festa de la Caldera enguany serà els propers 25 i 26 de febrer, tot un cap de set-

La Festa de la calsdera aplega centenars de persones d’arreu a Montmaneu. A.D.

Montmaneu, un Carnestoltes ben diferent La Festa de la Caldera de Montmaneu, una de les més populars del calendari festiu a l’Anoia

Descoberta La Festa de la Caldera té tots els ingredients per atraure la gent.Una cita molt recomanable per a tots aquells que mai l’hagin descobert

Compra, cuina, menja, beu... alimenta’t dels productes d’aquí!

xxxxxxxx. MIGUEL RODRIGUEZ MARTINEZ

www.anoiaturisme.cat

Febrer 2017

Fira BSTIM a Igualada

Carnavals a l’Anoia

Pàg.36

Pàg.40

FineArt Igualada

Pàg.41

PROPOSTES FESTA DE LA CALDERA DE MONTMANEU

CARLES PAUNÉ

No estan molt clars els orígens de la festa. La Festa de la Caldera de Montmaneu ningú sap exactament quan es va començar a fer. Tenim documentació que prop del 1800 ja es duia a terme. Quin simbolisme tenia aquesta celebració? En els seus inicis, el jovent de Montmaneu, per Carnaval passava per les cases demanant el que fos per les calderes. Els habitants del poble aportaven el que podien. Per exemple, els d’una casa donaven patates, els altres un tall de cansalada, mongetes, arròs... i tot el que recollien ho posaven en comú. Ho feien bullir en una olla. Llavors, en aquelles dates, els necessitats de la comarca venien i se’ls donava un plat de calent. I com ha evolucionat fins a l’actualitat? Avui en dia tots els ingredients es compren. Tots els condiments estan ben mesurats i compleixen les proporcions que la recepta exigeix. El que no s’ha perdut és que es reparteix gratuïtament entre tots els participants. Parli’ns dels calderers. Qui són? Els calderers -els encarregats de l’elaboració de l’escudella- són gent del poble, que repeteixen any rere any. Després hi ha el que anomenem el ‘Mestre Calderer’, que és el Josep Parera, ell és l’encarregat de donar ordres culinàries i prendre decisions. Elaboren un caldo molt consistent per-

“Tenim documentació que prop de1 800 la Festa de la Caldera ja es duia a terme” ÀNGEL FARRÉ i CARULLA Alcalde de Montmaneu

Àngel Farré i Carulla. AJUNTAMENT DE MONTMANEU

A part de la vessant culinària, què més hi podem trobar? La població s’omple de parades i paradistes. Montmaneu és un poble allargassat, i de punta a punta es pot gaudir d’aquest ambient de fira. Vénen artesans i comerciants de tot Catalunya. També hi tenim actuacions teatrals al carrer. Es fa el concurs de bitlles, que té molta tradició. També tenim el concurs d’alliolis, molt participat. El pic de públic és en el moment en què es serveix l’escudella i el calderer o calderera d’honor -que sempre és una personalitat reconeguda- recita el seu pregó. A la tarda des de l’any passat vam començar a organitzar una obra, i va venir el Toni Albà i aquest any també farem una funció que encara està per determinar. Encara no la tenim confirmada.

Les calderes, protagonistes de la festa. AJUNTAMENT DE MONTMANEU

Convenci’ns. Per què hem de venir a la Festa? Jo recomano a la gent que vingui, per veure una forma diferent de viure el Carnaval. Està només a 12 minuts d’Igualada. Tindran un esmorzar que no se l’acabaran, i a més a més l’escudella. Després podran distreure’s amb les parades, les actuacions musicals, els concursos... A més a més escoltaran el pregó del pregoner que en els propers dies rebel·larem qui és.

què bull durant diverses hores: de vuit del matí fins a la una del migdia. De quantes calderes disposeu? Tenim un total de 5 calderes, de 80 litres cada una. Però de cara la següent edició ja ens estem plantejant incorporar, com a mínim, 3 calderes més. Perquè fem curt. L’esmorzar també és un dels altres punts forts. Així és, ho organitza la mateixa Festa de la Caldera. Per un preu simbòlic de 4 € es pot degustar un esmorzar de luxe. Botifarra blanca, negra, cansalada, ous ferrats, pa amb tomàquet... tot per aquest preu. A més a més, es pot repetir! Presenta alguna novetat l’edició d’enguany? Sí, la principal novetat és la desfilada de disfresses pels carrers de Montmaneu. Aquest és un concurs adreçat a gent jove, però en els últims anys molts adults

també hi estan participant. Normalment aquest acte es feia en una sala del poble. Però en aquesta edició els participants desfilaran pels carrers. També comptarem amb la dinamització d’un grup d’animació de l’Aquelarre de Cervera. Aquest acte acabarà amb xocolata i melindros per a tots els participants.

Febrer 2017

PROPOSTES FIRA BSTIM Desenvolupar nous productes requereix la capacitat que té la indústria propera i sobretot coneixement de persones amb experiència.

CARLES PAUNÉ

Una aposta per donar a conèixer empreses locals a les grans marques, o no tan grans. Empreses industrials que fabriquen peces acabades de confecció, gènere de punt i productes de bany. També es pretén acollir empreses dedicades a la gestió de la producció de peces tèxtils que tenen un establiment permanent a l’estat espanyol. L’objectiu no és anar a cridar l’atenció de les multinacionals, sinó just el contrari i apostar per projectes més petits, però més qualitatius. I és en aquest espai on les empreses locals han sabut trobar els seus clients. En petites col·leccions de petits dissenyadors, per exemple. Sèries més curtes, amb disseny personalitzat i properes a les necessitats de la gent. I aquest tracte pròxim fa que el producte pugui ser molt més especialitzat. Per potenciar aquesta rapidesa de tiratges curts, la nova edició de BSTIM comptarà, un cop més, amb l’espai Fresh Fashion, pensat especialment per donar resposta a les marques que necessiten posar col·leccions al mercat en terminis curts. El tracte personalitzat i de proximitat amb els clients, és un dels altres punts clau que la fira i els comerciants locals volen promocionar. El que en l’actualitat és conegut amb l’anglicisme de “nearshoring”: establir relacions duradores amb proveïdors de confiança, propers i experts, per contribuir al desenvolupament dels productes de la marca. També l’aparador de la fira permet que les empreses productores mostrin als seus clients les novetats tècniques, perquè aquests últims les aprofitin. Així doncs, poden posar-se en coneixença novetats del sector tèxtil molt interessants i és on es pot veure la importància d’aquesta indústria. És impossible innovar en producte sense una indústria de proximitat.

Cada dos anys Aquesta és la tercera edició de la fira, en tercer any consecutiu des del 2015. Arribada ja al punt de consolidació i havent acomplert de nou els objectius d’expositors per a l’edició del 2017, l’organització de la Fira BSTIM ha decidit que passi a celebrar-se biennalment. Han estat els mateixos expositors els qui han demanat que la cita se celebri cada dos anys, ja que en un sol any el sector industrial no incorpora prou novetats i les empreses productores no generen nous productes.

La fira BSTIM, en xifres

expositors

La fira uneix dos sectors, el disseny de modal i la producció tèxtil. BSTIM

BSTIM: indústria de proximitat La Fira BSTIM, de nom compost per les inicials de ‘Best Solutions in Textile Manufacturing’, arriba a la seva tercera edició aquest febrer, a Igualada. Els dies 22 i 23 del segon mes d’aquest 2017 l’Escorxador acollirà aquesta fira que uneix dos sectors, el disseny de moda amb la producció tèxtil, de gènere de punt principalment.

1400 visitants (2016)

Xifra estimada de negoci generat

50% dels visitants són distribuïdors

25%

dels visitants són empreses i indústries

Font: Organització

Febrer 2017

PROPOSTES FIRA BSTIM

“Volem que la fira vagi més enllà de ser un aparador i passi a ser un model d’entendre la nova indústria tèxtil” ÀNGELS CHACÓN Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament d’Igualada

CARLES PAUNÉ

Com explicaria la fira BSTIM a un igualadí que no la coneix? És un punt de connexió i coneixença entre dissenyadors i grans marques, amb la indústria de la comarca que fabrica teixits; principalment en gènere de punt. A més a més, serveix perquè les empreses fabricants, puguin mostrar a aquests dissenyadors les novetats tècniques i de producció que s’assoleixen, per tal que puguin ser utilitzades en nous dissenys. Per què a Igualada? A la comarca i a Igualada som un referent en el gènere de punt tant tradicionalment com en l’actualitat. Volem que la fira vagi més enllà de ser un aparador i passi a ser un model d’entendre la nova indústria tèxtil. Ens agradaria arribar a ser un referent del sector en l’àmbit europeu. Com per exemple, la ciutat de Borås, a Suècia. Aquesta població té un passat tèxtil similar al nostre i s’ha sabut reinventar gràcies a la creació del ‘Textile Fashon Centre’. Imagino que deu haver-hi empreses ben diverses. Doncs sí. Les petites també tenen el seu lloc i els va molt bé per conèixer indústries que són capaces de produir en poc tiratge, però en un temps d’entrega molt ràpid. Això marca la diferència i permet competir contra les grans multinacionals que fan grans produccions a preus molt baixos. A Igualada podem trobar, com a molt, una desena de grans empreses tèxtils; mentre que la resta de 146 empreses que representen el total del panorama, són PIMES.

Àngels Chacón és la Primera tinent d’alcalde, regidora de Dinamització Económica, Coneixement i Interior. AJUNTAMENT D’IGUALADA

Quins punts forts es poden destacar de la indústria local? Una producció molt vinculada a la moda, especialitzada, d’al-

ta qualitat i on el disseny juga un paper important. Igualada té un passat molt tèxtil. El tèxtil no tornarà a tenir la importància dins la comarca que tenia abans; perquè han canviat moltes coses. No tornarem a tenir aquelles macro fàbriques. Actualment estan deslocalitzades, al nord de l’Àfrica o a la Xina. Tampoc volem que tornin: són sinònim de sous baixos i males condicions laborals. Llavors com a Ajuntament prenem consciència de quina és la realitat i actuem. Mirem quins avantatges podem treure d’aquest sector en l’actualitat i quines cartes podem jugar: diferenciació i qualitat. Aquest és el tercer any consecutiu de la fira. Per què ara es planteja fer-la biennalment? El primer any, va ser donar-nos a conèixer; la segona edició, per fer-nos un nom. En aquesta tercera edició busquem assolir la plena consolidació. Ja actualment, som un referent, la prova és que altres territoris han intentat apropiar-se d’aquest tipus d’iniciativa, sense èxit. Ara, un cop tenim el reconeixement nacional, ens falta fer un pas més cap a la internacionalitat. Per això, les empreses locals han de moure’s a altres fires similars que es fan a França, països nòrdics, Estats Units... Quines novetats trobarem a la BSTIM d’enguany? Aquest any es consolida el model de fira. Tindrem la presència de visitants i expositors internacionals. A més a més, comptarem amb tot un seguit de novetats i avenços tecnològics del sector, que jo no puc avançar i corresponen a les empreses que hi participaran. Quin impacte genera la fira? Hem aconseguit augmentar la demanda a la Comarca: no hi havia prou teixidors. Hem creat un nou FP al Milà i Fon-

tanals de ‘Fabricació i ennobliment de productes tèxtils, perfil gèneres de punt (DUAL)’ que permet formar joves per al sector, per tancar el cercle. Enguany han començat 18 joves i quan acabin tindran feina gràcies a les pràctiques que se’ls ofereix. També formem gent aturada, amb un 90% d’inserció. Aquests cursos de Formació Ocupacional s’imparteixen a l’IgNova i són fets a mida complint els requisits formatius que demanen les empreses locals. Això que pot semblar el menys espectacular, per a mi és el més important. I més enllà de la formació... El paper de l’Ajuntament és impulsar el sector, adequar l’oferta formativa a les necessitats i donar visibilitat. A part, controlar i fiscalitzar aquestes empreses. També impulsar petits tallers, gent que està començant. Si no ajudem aquestes empreses enmig de l’univers de la competitivitat, els és molt difícil tirar endavant. Creiem que s’han d’acompanyar aquests tipus de negoci.aquest nou pas també costarà molt.

“ “

Els primers anys de BSTIM han servit per donar-nos a conèixer

Si no ajudem aquestes empreses enmig de l’univers de la competitivitat, els és molt difícil tirar endavant

Podrem curar el cĂ ncer?

En parlarem

Febrer 2017

PROPOSTES CARNAVALS A L’ANOIA

MARC SOLER RIERA

A finals del mes de febrer, els carrers s’omplen de carrosses, comparses, música i disfresses, per poder celebrar com cal la festa en què tot s’hi val: el Carnaval. A la comarca de l’Anoia, es fan diverses festes de Carnestoltes, que cada any, presenten novetats i acullen més gent participant-hi. Piera A Piera també és fa festa grossa per celebrar el Carnestoltes. Els actes d’aquesta es faran durant tres dies: el divendres 24, el dissabte 25 i el diumenge 26 de febrer. El primer dia la rua de l’escola bressol “el Gat Mullat” serà la protagonista a partir de tres quarts de cinc de la tarda, i passarà pels carrers Llobregat, St. Cristòfol, Maragall i Pere Farrés. El dissabte el torn serà per a la principal atracció de les festes de Carnestoltes: la Rua de Carnaval, que sortirà a dos quarts de vuit del vespre des de la pista esportiva de l’avinguda de Barcelona, passarà pel carrer de Piereta i arribarà a la Plaça del Peix on es llegirà el pregó de la festa. La Rua consistirà en comparses i carrosses, formades per diversos grups de gent o entitats que s’animin a viure la festa, i que participaran en un concurs en el qual podran guanyar premis de fins a 200 euros, repartits en dues categories: la de carrosses i la de comparses. Per inscriure’s en el carnaval es pot fer a l’Ajuntament de Piera fins el dia 22 de febrer. El diumenge 26, a dos quarts de sis de la tarda, se celebrarà el Carnaval Infantil a la Nau de Cal Sanahuja amb un espectacle d’animació i desfilada de disfresses per als més menuts. Per acabar la festa, el dimecres 1 de març es farà l’enterrament de la sardina a les 8 del vespre que acabarà amb una sardinada popular.

Vivim la festa de carnaval a l’Anoia Us proposem una sortida a tres dels carnavals més significatius que se celebren a la comarca

La rua del carnaval d’Igualada a la seva arribada a la Plaça de Cal Font

Calaf A Calaf viuen el Carnaval com a una gran festa, l’organitza l’entitat La Polseguera i fan sarau tot el cap de setmana. El divendres 3 de març (escullen aquestes dates perquè així pot assistir-hi gent d’altres pobles de la comarca sense perdre’s el seu) a les 11 de la nit faran un campionat del Duro. Després, a la 1 de la matinada, se celebrarà el concurs “Miss Jamón i Jamona” en el qual els homes es disfressen de dones i les dones d’homes. A partir d’aquesta hora també, els integrants de l’entitat la Polseguera faran de punxa discs i amenitzaran la festa fins les 4, hora en què dos joves del poble els rellevaran com a discjòqueis

fins les 6 de la matinada, que acabarà la festa. Tot i anar a dormir tard, el dissabte dia 4, a les 10 del matí, tindrà lloc la rua pel poble passant pels comerços de Calaf, ja que els que es disfressin i decorin els establiments participaran del concurs de botiguers. La rua durarà tot el matí, fins gairebé la 1 del migdia. Deixaran una pausa per dinar i fer migdiada i, a dos quarts de cinc de la tarda, recuperaran l’ambient festiu amb la rua de comparses i carrosses, i tot i que cada carrossa durà la seva pròpia música, aniran totes acompanyades de grups de batucada que animaran els espectadors. Un cop acabada la rua, a les 7 de la tarda, el Rei Carnestoltes (que a Calaf

anomenen Pellofa), llegirà el pregó; després d’això se celebrarà “La Mamada”, que és un correbars que passa per diversos bars del poble a ritme de batucada i acaba amb un sopar popular en una carpa muntada per l’organització. Un cop havent sopat, cap a dos quarts de dotze de la nit, començarà el Ball de Disfresses, en el qual enguany tocaran els grups Pirat’s Sound Sistema i Séptimo A i finalment el punxa discs DJ OGT tancarà el ball. Aquest any, a més, tenen novetats respecte altres anys i és que faran actes diumenge. De 5 a 6 de la tarda es podrà gaudir d’un espectacle infantil, a les 6 una sardinada popular servirà per donar de menjar a qui vul-

gui i per acabar definitivament la festa, a les 7, es farà un ball per a la gent gran. Igualada A Igualada el Carnaval se celebrarà el cap de setmana del 25 de febrer. El dissabte, com cada any a dos quarts de set de la tarda la rua de comparses i carrosses vestirà de disfresses el centre de la ciutat. Enguany la rua estarà encapçalada per la Xaranga Ho Peta i tancarà la comitiva la carrossa del Rei Carnestoltes i el seu seguici, que corre a càrrec de l’Escola Maristes amb motiu del 200 aniversari del centre escolar. La rua començarà al carrer de Joaquima Vedruna i passarà pel carrer de la Soledat, carrer de Sant Jordi, rambla del General Vives, rambla de Sant Isidre, rambla Nova, carrer de Santa Caterina, passeig de Verdaguer, carrer de la Vida i finalitzarà a la plaça de Cal Font. Un cop acabada la rua es llegirà el pregó de la festa i els participants d’aquesta podran gaudir d’una botifarrada servida i preparada per l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada. Les carrosses i comparses participants de la rua seran també participants del concurs, s’entregaran 15 premis en metàl·lic a les millors comparses segons el jurat, 10 premis de 200€ i 5 premis de 500€; a part d’aquests s’entregaran trofeus a les tres millors comparses. Per inscriure’s al concurs es pot fer a partir del dia 6 de febrer i fins el dia 17 a les oficines del Departament de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada situat a la plaça de Sant Miquel. El diumenge 26 de febrer se celebrarà, a les 12 del migdia, el Miniball de Carnaval. Serà una activitat destinada als més menuts en què podran lluir la seva disfressa ballant al ritme de la música del grup d’animació Xiula, aquest ball tindrà lloc a la Plaça de l’Ajuntament i estarà organitzat amb la col·laboració de La Xarxa d’Igualada.

Febrer 2017

PROPOSTES FINEART

Igualada torna ser la capital de la fotografia Amb la celebració, del 24 de febrer al 19 de març, de la cinquena edició del FineArt REDACCIÓ

Igualada torna a ser, un any més i durant unes setmanes, la capital catalana de la fotografia, amb la celebració, del 24 de febrer al 19 de març, de la cinquena edició del FineArt. “Un punt d’atracció, un mirall que enlluerni el món sencer i mostri la riquesa cultural de la ciutat dins del món de la fotografia”, tal i com el defineix Pere Camps, regidor de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada. Professionals de prestigi, com Gervasio Sánchez, Javier Corso, Pedro Madueño, Mauricio Ramos o Jordi Saragossa compartiran cartell amb fotògrafs locals, com Cesc Elias, que presentarà algunes peces del seu treball “Retrats BCN”;

David Ribera i Marc Vila, que presenten l’exposició conjunta “Somnis i Mirades” o Laia Valls, amb el conjunt “Buscant el Kairos”. Les obres d’aquests i altres fotògrafs -fins a un total de 51, incloent artistes, escoles de fotografia i altres col·lectius- es podran veure en una vintena d’espais escampats per la capital de l’Anoia. Al costat de sales com el Museu de la Pell o la Sala Municipal d’Exposicions, molts d’aquests punts del FineArt són espais singulars de la ciutat que es converteixen, per unes setmanes, en sales d’exposicio efímeres. Aquest és un dels diversos atractius del FineArt i que més agraden als visitants, com l’històric edifici de La Cotonera o el Mercat de la Masuca. Paral·lelament a les

exposicions, el programa del FineArt ofereix diverses activitats paral·leles, com presen-

tacions de llibres, xerrades, visites guiades, tallers, etc. L’any passat el FineArt va superar

els 27.000 visitants, superant en un 35% les xifres de l’edició anterior.

Febrer 2017

Anuari Repassem el gener, amb un clic Les més llegides

Igualada alerta als col·lectius de risc davant l’onada de fred que pot portar nevades

Adéu a l’estimada professora Celerina Solé

Un vilanoví cerca l’amor a ‘First Dates’ a Cuatro

La CUP denuncia un “contracte a dit” de l’Ajuntament a una empresa d’un ex treballador

L’igualadí Enric Puig viatja a Lesbos amb roba, recursos i esperança per als refugiats

La Volta Ciclista a Catalunya acabarà la quarta etapa d’enguany a Igualada

Joan Vich veu “esperpèntica” la moció de censura a Vilanova

Hem parlat amb...

Diana Gómez: “L’autèntica essència del meu personatge a ‘El crac’ es veurà cada cop més”

DIANA GÓMEZ

“L’autèntica essència del meu personatge a ‘El crac’ es veurà cada cop més”

ROGER ARGEMÍ

“Interpretar els teus propis temes és una experiència meravellosa”

RUBÉN PADILLA

“M’agrada sentirme bé en tot allò que faig”

Les víctimes igualadines dels nazis ja tenen el seu espai a la Plaça de l’Ajuntament REGINA SALANOVA

Milers de persones es bolquen en una Cavalcada igualadina que referma la seva singularitat

“L’educació és més poderosa que els mitjans de comunicació”

Febrer 2017

PÀGINES ESPECIALS

Òptica Duran us parla de: sequedat ocular Actualment, un gran nombre de persones (està descrit que és un 30% de la població) pateix sensació de sequedat ocular al llarg de la seva vida. Les causes són molt diverses. Però totes tenen quelcom en comú i és la deficiència en la quantitat i/o qualitat de llàgrima natural de la persona. Per poder entendre el per què dels problemes de sequedat ocular primer hem d’entendre què és i per a què serveix la llàgrima. La llàgrima és una estructura formada per diverses capes que interactuen entre elles i en la seva producció i secreció intervenen diverses glàndules. La llàgrima està formada per tres capes: la capa lipídica, la capa aquosa i la capa mucoide. Cadascuna amb una funció ben concreta: CAPA LIPÍDICA: la part més externa. Evita l’evaporació de la capa intermèdia. CAPA AQUOSA: capa intermèdia. És la capa que nodreix i protegeix la còrnia. CAPA MUCOIDE: facilita l’adherència de la pel·lícula lacrimal a la còrnia.

Qualsevol alteració en una o vàries d’aquestes capes ens produeix sensació de sequedat ocular i, com a conseqüència, un excés de llàgrimes en condicions adverses tal com excés de llum solar i/o exposició al vent. La llàgrima té diverses funcions, com: - Lubricar la superfície corneal. - L’arrossegament de porqueria i cossos estranys amb l’ajuda del parpalleix, evitant així danys a la còrnia. - Aportació d’oxigen a les cèl·lules de l’epiteli de la còrnia, les quals realitzen les seves funcions metabòliques mitjançant aquest oxigen ambiental captat i transmès per la llàgrima. - Bacteriostàtic. La llàgrima posseeix, dins dels seus components, lisozima i gammaglobulina, les quals alteren i desfan els bacteris. - L’absorció de rajos UV procedents de la llum solar. - D’humectant nasal. Està comprovat que a la persona que se li ha tret el sac llagrimal pateix de sequedat nasal. Un fet important a tenir en compte és que qualsevol alteració de la llàgrima influeix en l’agudesa visual (capacitat de veure correctament els objectes a una certa distància).

-Susana Rodríguez Bustamante Diplomada en Òptica i Optometria -Sandra Margets Morgades Tècnica auxiliar d’Òptica. C/ Masquefa, 11 Igualada Tel. 935107083

Els factors que produeixen sequedat ocular són múltiples, entre els més habituals podem destacar: - Edat: els homes i dones a partir dels 50 anys a causa de problemes hormonals i problemas en el to palpebral poden presentar problemes de sequedat ocular. - Aŀlèrgies per ambients agressius com fum, pols, aires condicionats. - L’us de l’ordinador: que ens fa disminuir la freqüència del parpalleig provocant alteracions llagrimals. - Usuaris de lents de contacte. - Persones operades de cataractes o intervencions refractives. Símptomes de problemes de sequedat ocular: - Sensació de picor i/o coïssor. - Sensació de tenir sorreta dins els ulls. - Sensació de pesantor de les parpelles i ulls cansats. - Vermellor d’ulls. - Visió borrosa. - Ulls plorosos. - Augment de la sensibilitat a la llum, a les lents de contacte i als cosmètics. - Parpelles inflades. Si patiu de problemes de llagrimeig abundant i/o sensació de sequedat ocular no dubteu a consultar-nos. L’estudi i valoració de la quantitat i qualitat de la llàgrima ens ajudarà a aplicar el tractament més adequat.

Febrer 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes de gener publicades a l’anoiadiari.cat

Mar Delgado, la primera anoienca d’aquest any 2017 02/01/2017

L’igualadí Enric Puig viatja a Lesbos amb roba, recursos i esperança per als refugiats 17/01/2017

Un vilanoví cerca l’amor a ‘First Dates’ a Cuatro 05/01/2017

Igualada alerta als col·lectius de risc davant l’onada de fred que pot portar nevades 17/01/2017

Veïns de Capellades denuncien que l’ACA no fa res per eliminar els sorolls de la depuradora 10/01/2017

Més de 500 calafins han votat en els pressupostos participatius de la població 17/01/2017

Milers de persones es bolquen en una Cavalcada igualadina que referma la seva singularitat 06/01/2017

Els micropobles de Catalunya es troben a Copons per debatre sobre urbanisme 17/01/2017

Llum verda a l’espai cobert d’entrenament de l’Estadi Atlètic 11/01/2017

La CUP denuncia un “contracte a dit” de l’Ajuntament a una empresa d’un ex treballador 18/01/2017

Artur Mas visita Vilanova del Camí amb motiu de la Fira del Camí Ral 15/01/2017

El govern igualadí respon a la CUP que Tickdi “és una oportunitat única” 18/01/2017

Diana Gómez: “L’autèntica essència del meu personatge a ‘El crac’ es veurà cada cop més” 16/01/2017

Compartim Ciutadania inicia el seu camí a Igualada 19/01/2017

‘Forbes’ situa David Andrés, xef del Somiatruites, entre els joves més influents d’Europa 17/01/2017

Adéu a l’estimada professora Celerina Solé 20/01/2017

Pl. de la Creu, 9 IGUALADA 938055514

Febrer 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes de gener publicades a l’anoiadiari.cat

La recollida porta a porta es licitarà en breu a una quinzena de poblacions anoienques 20/01/2017

El sud-oest de l’Anoia veu la primera nevada del 2017 25/01/2017

La Pobla tindrà tres ‘Divendres’, de TV3, en una setmana 21/01/2017

El PSC vilanoví afirma que ha rebut ofertes per entrar al govern 26/01/2017

Els torrons tornen a Òdena en una Fira molt especial 21/01/2017

Joan Vich veu “esperpèntica” la moció de censura a Vilanova 21/01/2017

Igualada fa pinya per l’acolliment dels refugiats amb la campanya ‘Casa nostra és casa vostra’ 27/01/2017 Les víctimes igualadines dels nazis ja tenen el seu espai a la Plaça de l’Ajuntament 27/01/2017

Uns 70 carruatges han participat enguany dels Tres Tombs d’Igualada 23/01/2017

‘Na Jerònima’ porta a la Vilanova d’avui un episodi de bruixeria al poble fa 400 anys 27/01/2017

L’ACA retira diversos horts il·legals de la llera del riu Anoia 24/01/2017

L’Anoia veu passar 123 tractors carregats de “dignitat” en la Marxa Pagesa 27/01/2017

S’inaugura la primera fase per fer una escola a la rectoria de Copons 24/01/2017

Teo Romero abandona la direcció del PSC Anoia 1936 lectures 28/01/2017

La Volta Ciclista a Catalunya acabarà la quarta etapa d’enguany a Igualada 25/01/2017

Noemí Trucharte, nova alcaldessa vilanovina en un ple tens i amb retrets 31/01/2017

Febrer 2017Desembre2016

#ADNADAL

19 47

Febrer 2017

A fons A FONS NOUS REPTES PER AL MODEL COMERCIAL DE PROXIMITAT

Botiga d’una coneguda cadena, al cenre d’Igualada. AÏDA SÁNCHEZ

L’augment de franquícies i cadenes, la nova cara del teixit comercial igualadí La xarxa comercial de proximitat pot perdre la seva vitalitat i derivar a una homogeneïtat de grans marques sense cap tret diferencial, fet que farà perdre biodiversitat i personalitat a la ciutat AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

Una passejada pels carrers comercials de qualsevol ciutat catalana ens portarà una sensació familiar: mirem on mirem podem veure cadenes i franquícies ja conegudes. Igualada no n’és una excepció. Aquest últim any la ciutat ha vist com obrien les seves portes un Massimo Dutti, un nou Drim, una Òptica Universitària o la cadena de perruqueries Jean Louis David. Sovint, la seva arribada ve acompanyada del tancament o el trasllat de l’establiment que abans n’ocupava l’espai. Aquest és el cas del Faro, que ha baixat la persiana, o de l’antic Franquesa de la plaça Pius XII, que ha canviat d’ubicació.

Per a la regidora de Dinamització Econòmica, Àngels Chacón, aquesta transformació del teixit comercial de les ciutats “té efectes més directes en les ciutats mitjanes i petites”. Tot i així Chacón assegura que l’oferta comercial “pot millorar moltíssim”, tal i com succeeix “sempre que hi ha períodes de transformació”. Aquests canvis, però, poden ser contraproduents per a la pròpia ciutat, adverteix el professor d’Història Contemporània de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Jaume Claret, qui creu que “la xarxa comercial pot perdre la seva vitalitat i derivar a una homogeneïtat de grans marques sense cap tret diferencial, fet que farà perdre biodiversitat i personalitat a la ciutat”. Però, per què canvia el teixit

comercial de la ciutat? Tant la regidora local com l’expert en economia i director de l’IN3, Josep Lladós, veuen un canvi en el consumidor. “El consumidor cerca accedir a una àmplia varietat de productes, comoditat, flexibilitat en els horaris, menys simbolisme identitari i més funcionalitat en el consum” explica Lladós. Per la seva banda Chacón hi afegeix la “pèrdua de poder adquisitiu del consumidor i, sobretot, la irrupció del fenomen de les compres per internet”. Lladós, però, avisa dels riscos de la dinàmica comercial actual “ens dirigim a un ecosistema amb menor biodiversitat comercial, empobrit. Cal diferenciar el valor de l’oferta envers el preu i prestigiar el comerç de proximitat com

Identitat Igualada no s’escapa al model de ciutats on es van establint cadenes i franquícies. La capital de l’Anoia no és una excepció

Reivindicació El comerç local de proximitat reivindica el seu tret diferencial per la qualitat de la seva oferta i pel tracte amb els clients

oferta d’alta qualitat” Davant d’aquesta situació, ajuntaments com el de Barcelona han posat en marxa un pla per protegir els comerços emblemàtics i evitar que tanquin. A Igualada, però, la regidora explica que no s’ha plantejat prendre cap mesura semblant. Actualment les estratègies locals passen per “promocionar la nostra ciutat, també amb esdeveniments singulars que puguin atreure visitants i compradors” i per “fer d’Igualada un centre comercial a cel obert amb una oferta atractiva de lleure i comerç”, ha assegurat Chacón. En aquesta línia la regidora destaca el nou Ateneu Cinema, que es preveu que contribueixi a dinamitzar el centre de la ciutat gràcies a l’augment de l’oferta cultural.

Febrer 2017

Nous reptes per al model comercial de proximitat

Pàg.08

L’Anoia surt lentament del pou de l’atur

Pàg.12

Pressupostos a l’Anoia: el deute perd pes

Pàg.16

A FONS NOUS REPTES PER AL MODEL COMERCIAL DE PROXIMITAT

rebem de la Diputació més l’Ajuntament i una part de la quota dels associats. Comptem també amb ajuda de l’Ajuntament per realitzar les activitats que fem al llarg de l’any a través de la firma d’una subvenció anual, que és una part important del finançament.

AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

Què és Vilanova Comerç? És una associació de comerciants que té com a objectius defensar els interessos dels comerciants de Vilanova i dinamitzar la vida comercial del poble. Quants associats sou? Ara estem al voltant de 40, l’objectiu és arribar pràcticament al doble del que estem. Portem només un any de recorregut, perquè antigament el comerç estava associat a la indústria i hi havia el que en diem l’ACI, l’Associació de Comerç i Indústria. Ara la indústria va pel seu cantó i el comerç anem pel nostre. Quin tipus de comerç és el majoritari en la vostra associació? Hi ha de tot, des d’un dentista fins a un bar-restaurant. Tenim tota la gamma possible de comerç del que integra la xarxa comercial del poble. En aquest any que porteu, quines activitats heu fet? Les tres activitats fonamentals que fem són la Fira de Primavera, que fem conjuntament amb altres entitats del poble; la Ruta de la Tapa, que va dirigida al sector de bars i restauració i, finalment, fem la Fira de Nadal, que és la més important que fem durant l’any. Com programeu aquestes activitats? Tenim una dinamitzadora a l’associació, que és qui mou els fils i qui programa totes les activitats, que la podem pagar gràcies a una subvenció que

Jordi Vilarrúbias és el president de Vilanova Comerç . AÏDA SÁNCHEZ

“Volem que els vilanovins tinguin el comerç de Vilanova com la referència i la primera opció a l’hora d’anar a comprar” JORDI VILARRÚBIAS President de Vilanova Comerç

Creieu que la resta de comerciants vilanovins coneix l’associació Vilanova Comerç? Nosaltres estem fent esforços perque cada cop ens coneguin més. El que passa és que quan coneixes un comerciant el primer que et pregunta és “jo quin rendiment o què en trec d’estar a l’associació?”, ho veuen una mica com una despesa que no servirà per a res. Però nosaltres els intentem dir que no, que el que nosaltres volem és que estiguin integrats i que aquesta quota que paguen anualment els serveixi per participar en totes les activitats que fem anualment, ja que per als associats totes les activitats són gratuïtes. Costa, però, mica en mica, anem ampliant la base d’associats. Quins són els principals reptes de l’associació vilanovina? El principal repte és fidelitzar els clients de Vilanova del Camí. És a dir, que l’habitant de Vilanova tingui el comerç de Vilanova com un comerç de referència i la primera opció a l’hora d’anar a comprar. Cosa difícil perquè estem al costat d’una capital de comarca, com és Igualada, i per altra banda també hi ha altres centres fora de la comarca que també tenen molt atractiu. Per tant, sabem que és difícil, però intentarem buscar els mitjans per fer-ho.

Febrer 2017

A FONS NOUS REPTES PER AL MODEL COMERCIAL DE PROXIMITAT

Temps de canvis NÚRIA ROSET Roset XAVIER FIGUERES President d’Igualada Comerç

ivim un temps de canvis en el món del comerç. El tancament d’establiments comercials emblemàtics, de referència i de tota la vida, posa en evidència els canvis, però també, i sobretot, la necessitat de repensar i reformular el model català de comerç.

Una ciutat amb botigues i serveis és més amable, segura i acollidora. Un barri sense botigues a prop de casa es despersonalitza i es deshumanitza. El comerç de proximitat fa ciutat i ciutadania: és, alhora, una activitat econòmica i un espai de relació social, que estructura i cohesiona els nuclis urbans. La situació geogràfica d’Igualada, de centralitat al país, amb l’A2 com a via de connexió i de pas entre Lleida i Barcelona, i amb l’eix Diagonal que ens connecta més i millor amb Manresa, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú, ens ha de permetre ser, cada dia més, una ciutat de referència pel comerç i els serveis. Per això, és necessari que el sector i l’administració ens posem d’acord perquè el comerç i Igualada assoleixin l’excel·lència en quatre punts: l’urbanisme comercial, la qualitat i diversificació de l’oferta, la sostenibilitat i la responsabilitat social. La coexistència de nous models, formats i canals comercials, i la competència, entre empreses i realitats geogràfiques, és tanta i tan important, que avui, més que mai, cal recuperar la multilateralitat; la trobada, el diàleg i perquè no, l’acord entre diferents. No és ni serà fàcil, però és necessari i perfectament possible, en un moment i en un context com l’actual, de dificultats i de canvi, hem de compartir reptes i esforç per definir i assolir objectius de valor i amb valors. La legalitat vigent, amb el marc normatiu europeu o el model liberalitzador del govern central sembla que pretengui reduir o inhabilitar la capacitat jurídica de la Generalitat de Catalunya i de les institucions catalanes, i afavorir un altre comerç, més perifèric, efímer i impersonal. Ens cal doncs més i millor associacionisme, però posant el nord d’aquest en les necessitats i les expectatives dels clients/consumidors, per enfortir els vincles entre l’oferta i la demanda i així, crear noves dinàmiques de servei i d’innovació per fer més còmplice, emocionant i satisfactòria la relació comercial. El comerç és una font de creació de riquesa i d’ocupació, i aquí, a Igualada i a Catalunya, hem d’aconseguir la millor convivència entre les botigues pròpies, aquelles que només existeixen aquí, que ens diferencien d’altres ciutats, amb les marques i les franquícies que poden incrementar la capacitat d’atracció de la ciutat, però que podem trobar arreu.

El tancament d’establiments comercials emblemàtics, de referència i de tota la vida, posa en evidència els canvis, però també, i sobretot, la necessitat de repensar el model català de comerç

Malauradament, sovint, els interessos d’una part, encara que legítims, fan més difícil assolir l’objectiu en comú, aquell que pot i ha d’aglutinar i representar l’interès general del conjunt. Compartint podem ser, tots, més competents i competitius. Amb aquesta lògica hem procurat gestionar a Igualada Comerç els reptes i les urgències del dia a dia i l’agenda de futur. Continuarem així, malgrat tot; i em refereixo a notícies i polèmiques que lamentem, com la del tickdi, o de les que discrepem, com que l’empresa promotora del Rec, organitzi aquest esdeveniment a primers de maig, quan comença la temporada, i que pot generar un perjudici encara més gran pel sector. Reclamem i oferim lleialtat, és necessari crear més i noves sinergies, el que sigui bo per Igualada ha de ser bo per al comerç, i el que és bo per al comerç ha de ser bo per Igualada, fem-ho, si us plau!

Quants anys té la botiga? La va fundar el meu avi i el seu germà, el Lluís i el Joan, l’any 1903. Al principi no era aquí a la Rambla, era a la part de darrere de l’edifici de La Caixa, en una botiga molt més petitona on només feien barrets. De fet a casa sempre s’ha dit que era una casa de barrets, amb el doble sentit. Més endavant es van traslladar aquí i van començar a fer camises a mida. Posaven colls de recanvi, cosa que ara és impensable. Després ja va ser el meu pare que va començar amb aquesta botiga pròpiament dita i va transformar-se en un comerç multimarca. Heu notat l’increment de les franquícies a Igualada? Abans el tros de pastís era més gros i ara s’ha de repartir una mica si som més gent a vendre. Durant l’època de bonança no es notava tant, però en l’època de recessió, quan hi ha botigues que ofereixen preus més baixos, el nivell adquisitiu de les persones baixa. Tots els àmbits que toquem un segment mig-alt, tenim una pèrdua de vendes important. Com us esteu adaptant als nous temps? Jo penso que aquests més de 114 anys que fa que estem aquí és perquè sempre hem tingut la voluntat d’estar al dia. Sinó no hi seríem. Les xarxes socials són avui en dia una eina imprescindible per als comerciants i qui no en té desaprofita unes possibilitats molt bones. Però amb la transformació digital tinc més dubtes. Penso que cada establiment ha de saber el grau de compromís que hi vol prendre. Obrir una botiga online és com si obrissis una altra botiga, per tant has de veure quina rendibilitat en treus, perquè no sempre és favorable econòmicament per a tothom. La venda de qualitat sempre té camí per recórrer, malgrat les amenaces externes. Què podeu oferir vosaltres que no tinguin les cadenes? Nosaltres no som plegadors de roba. Quan tenim la col·lecció o quan busquem coses per als nostres clients ja sabem a qui va dirigit i li podem ensenyar quan vingui. Som persones que atenem persones, sabem els noms dels nostres clients i moltes vegades, més enllà de la venda, hi ha gent que ens entra a veure i no ens compra res. Aquí, al centre, que hi viu gent més aviat gran, el comerç fa una funció social. Intenteu fer alguna cosa per atraure més gent jove? De fet nosaltres tenim l’altra botiga, la del carrer del Roser, que vam obrir fa uns 10 anys pensant ja en arribar a aquest segment una mica més jove. És una botiga que té una disposició molt diferent. A la Rambla fem una venda més personalitzada i en canvi allà, doncs la gent, tot i que també busca la personalització, té una mica més de llibertat per voltar. Tampoc busquem el públic adolescent, perquè és molt més infidel en la compra i nosaltres volem treballar una franja d’edat des dels 25 fins als 70 anys, que són els que tenim a la Rambla. Tot i que la imatge és que tenim gent gran, ens acabem d’adonar que el nostre perfil és un segment mig. Us uniu a les activitats que s’organitzen a la ciutat? Ens intentem apuntar al que pensem que ens afavoreix. Participem del FineArt, de l’Igualada Shopping Night i a la Fira si ens han demanat alguna participació. Participem en moltes iniciatives de la ciutat però no volem entrar en una guerra de preus. Els canvis que són cap a retallar marge hem de vigilar com ho fem i com els apliquem perquè al cap i a la fi és un negoci.

“

Nosaltres no som plegadors de roba (...) Som persons que atenem persones, sabem els noms dels nostres cilents

Febrer 2017

A FONS NOUS REPTES PER AL MODEL COMERCIAL DE PROXIMITAT

FIDEL SERRA Pastisseria Fidel Serra Com va començar la pastisseria? Vam començar l’any 1886, fa 131 anys ja, amb el meu besavi i el seu germà i al cap de pocs anys s’ho va quedar un dels germans i va anar passant. La pastisseria sempre ha estat de la família. Jo també em dic Fidel Serra i espero que un dels meus néts també se’n digui. El meu avi i el meu besavi també. En canvi, el meu pare i el meu oncle no se’n deien. Com heu viscut els últims anys amb la crisi i l’arribada de franquícies? Intentar ser fidels a treballar bé, a fer les coses ben fetes, a gastar un bon producte, una bona atenció al client i a adaptar-se a les necessitats de la gent i als gustos. Sense mirar gaire el que fan les franquícies, perquè si vols entrar a competir amb elles no pots. Us ha afectat? No, el perfil de gent és diferent. Qui busca qualitat sap on ha d’anar, a la pastisseria tradicional. Si vols comprar 3 croissants per 1,5€... Hi ha públic per a tot. Què heu intentat fer vosaltres per adaptar-vos als nous temps? Fa 10 anys que tenim cafeteria, així [els clients] poden degustar els productes in situ, amb servei de WiFi, estem treballant en la venda online, tenim Facebook, Instagram, una pàgina web que està a mig construir. On voleu vendre online? A Igualada i comarca. I depèn quins productes on sigui. Hi ha temporades que enviem coses cap a Sud-Amèrica o Alemanya. Depèn de quin producte es pot enviar tranquil·lament. Heu notat un descens de les vendes aquests últims anys? Per la crisi s’ha notat. Hem estat uns quants anys, cada any tirant enrere, però fa un parell d’anys que tornem a anar endavant. Innoveu amb els productes? Sí, sempre van sortint coses noves, vas fent cursos i et vas formant. Els gustos de la gent van canviant, cada cop es treballa amb menys sucre i vas adaptant les fórmules antigues que fas servir. A més, cada vegada es fa un servei més personalitzat, fas els pastissos tal com te’ls demanen, si els volen amb una foto o d’una forma especial. A les franquícies no ho pots fer això, hi ha el que hi ha i d’aquí no se surt. És una de les diferències que es mantenen.

“

Qui busca qualitat sap on ha d’anar, a la pastisseria tradicional. Si vols comprar 3 croissants per 1,5... Hi ha públic per tot.

MARIA CASTELLTORT A cal Gaspar Quant temps fa que està oberta la botiga? Fa 151 anys. Era d’un tiet del meu avi que feia de barber, després ho van agafar els meus avis, la meva mare i ara jo, que sóc la quarta generació. L’any passat ens van donar el reconeixement per haver estat 150 anys oberts. El meu avi, quan hi havia Pastorets o coses així a l’Ateneu, posava barbes, maquillava... La meva àvia feia perruques amb el cabell de la gent que se’l venia a tallar aquí. Després la perfumeria cada cop va créixer més i van agafar-se més marques i la meva mare va anar tirant la botiga cap endavant. A ella fins l’últim moment li agradava estar a la botiga parlant amb la gent, era super coneguda. Aquests últims anys hem anat tenint marques més bones, s’ha arreglat la botiga dues vegades. L’arribada de franquícies aquests últims anys us ha perjudicat? Si, clar. Si et digués que no et diria una mentida. Un particular, quan et vulgui fer molt gran necessites una inversió immensa per moltes coses. Ells ja són molt grans i tenen de tot. Jo no puc competir mai amb el preu que tenen ells. També tenim productes en oferta, però normalment no podem competir. Llavors nosaltres tenim marques més elitistes que ells no tenen. Què creus que podeu oferir vosaltres que ells no poden oferir? L’atenció al client. Potser perquè és cosa més nostra i a ells tan els fa que el client no torni. Nosaltres, al client, l’hem cuidat sempre moltíssim, amb el tracte que tenim s’hi troben bé. Què en penseu de les seves rebaixes de preus? Ara sembla que sigui el moment dels descomptes. Però les cases als comerciants no ens en fan de descomptes. Cada cop que en fas, et treus un benefici teu. Arriba un moment que tot això se’t va menjant. Ni que ho donis a preu de cost, els impostos també són molts. Si és puntual no passa res, però grans descomptes... què et queda? Hi haurà un moment que ho hauràs de reglar tot. Què feu per atraure gent jove? Això de les xarxes socials a mi m’ha agafat una mica gran. Tenim una pàgina web però s’hauria d’arreglar una mica. Tenim facebook i també hi pengem coses, fem anuncis... Però no es pot estar a tot arreu. Nosaltres tenim públic de tot, de gent jove també.

“

Nosaltres, al client, l’hem cuidat sempre moltíssim, amb el tracte que tenim s’hi troben bé.

SALVADOR VIDAL Cal Perico Quan va obrir la botiga? La botiga va fer 175 anys l’any passat i sempre ha passat de pares a fills. Va començar amb merceria pura, betes i fils, i ara els fils cada vegada tenen menys importància, encara que n’hi segueixen havent per fer patchwork, per exemple, i introduïm noves coses. Com us esteu adaptant als nous temps? Aquests últims anys el més significatiu ha estat la introducció i ampliació de la corseteria, ara això ha estat un rengló que s’ha anat ampliant amb calcetes, mitges, leggings, que ara estan bastant de moda. Ha estat una evolució natural d’ampliar sectors que vas tocant. Sempre ha estat un negoci amb molt de complement, com marroquineria o bufandes. Ara aquest complement s’està reduint, perquè hi ha molta més oferta i més diversificada, i l’altre s’està ampliant, perquè no hi ha tanta oferta en general. Què feu per adaptar-vos a la gent jove? Ara hi ha la moda del fes-t’ho tu mateix. Gent que es compra una samarreta en una botiga i després se la customitza, s’hi posen una etiqueta, una punta, canvien els botons. I això ho fa més la gent jove que la gent gran. Aquest és un sector que està creixent. Igual que el del hobby i la labor, s’està posant molt de moda: des del patchwork fins a l’scrapbooking. A l’altra botiga es fan tallers de labor, llana, mitja i ganxet, que són coses en què la gent jove també es posa. Estem presents a les xarxes socials. La botiga online la veiem més difícil perquè és un sector que necessita assessorament, no pots vendre un metre de punta per Internet. Us afecten les noves botigues que hi ha? Home d’alguna manera segur que afecta. Nosaltres la diferenciació l’aconseguim amb la qualitat. També busquem un producte més especialitzat que potser en altres botigues no tenen. Ja no parlo de tracte o assessorament, òbviament. Participeu de les activitats que s’organitzen a la ciutat? Sí, nosaltres creiem molt en l’associacionisme i en les dinàmiques que organitzen intentem participar-hi sempre. És una bona eina de promoció local.

“

Nosaltres la diferenciació l’aconseguim amb la qualitat. Ja no parlo de tracte o assessorament, òbviament.

Febrer 2017

A FONS L’ANOIA SURT LENTAMENT DEL POU DE L’ATUR

El passat 2016 l’Anoia va registrar, amb 8.753 aturats, la xifra més baixa des de 2009. AD

2016, un bon any per a l’atur Durant l’any passat, un total de 1.280 persones van abandonar les llistes del Servei d’Ocupació de Catalunya, deixant la xifra d’aturats en 8.753, la més baixa des de 2009 JOSÉ SÁNCHEZ

El 2016 va ser un bon any per a l’ocupació a la comarca de l’Anoia si es miren les dades mensuals per comarques i municipis publicades a principis de gener per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat. Un total de 1.280 persones van abandonar les llistes del Servei d’Ocupació de Catalunya, deixant la xifra d’aturats en 8.753, una dada que no estava en uns nivells tan baixos des de 2009. A més, percentualment –i tenint en compte que les dades

corresponen als mesos de setembre de 2015 i 2016- l’atur ha baixat més de dos punts i mig: del 18,98 al 16,43 %. Es tracta d’unes dades molt positives, que indiquen una millora substancial en el mercat de treball de la comarca, però que encara no tornen la situació a com estava abans de la crisi. Estadísticament, una de les assignatures pendents de la comarca és millorar la seva posició comparada amb la resta de Catalunya. Segons aquestes dades de desembre de 2016, l’Anoia és la tercera comarca amb la taxa d’atur registrat més alta de tot el país, només

superada pel Baix Penedès (20,37 %) i el Montsià (17,87 %), comarca a la qual ha superat aquest 2016. Cal tenir en compte, això sí, que amb dades de 2015, l’Anoia té per sota a unes altres 14 comarques pel que fa a variació de l’atur registrat en aquell any (amb un descens del 9,5 %), i se situa ben a prop de la mitjana catalana.

Rànquing Malgrat aquestes dades, l’Anoia és la tercera comarca amb la taxa d’atur més alta del país (16,43%), només superada pel Baix Penedès (20,37%) i el Montsià (17,87%)

Barreres psicològiques Analitzant les xifres mensuals del 2016, l’any va deixar dades significatives a la comarca, com per exemple que Igualada va baixar de la barrera psicològica dels 3.000 aturats (con-

cretament ho va aconseguir al mes d’abril i no l’ha tornat a superar des d’aleshores fins als 2.732 del desembre). També, al mes d’abril, Santa Margarida de Montbui va deixar el número de desocupats per sota del miler i tot i tornar a superar aquesta marca l’octubre, va tancar l’any amb un xifra de 954 aturats. En tots dos casos, tant el de la capital de la comarca com el de Montbui, no hi havia registres tan baixos des de finals de 2008. En qualsevol cas, hi ha quatre municipis (els mencionats Igualada, Montbui, a més de

EVOLUCIÓ DE L’ATUR (2016)

IGUALADA

CAPELLADES

CALAF

VILANOVA DEL CAMÍ

EVOLUCIÓ DE L’ATUR (2007-2016)

IGUALADA

CAPELLADES

CALAF

VILANOVA DEL CAMÍ

Febrer 2017

A FONS L’ANOIA SURT LENTAMENT DEL POU DE L’ATUR Vilanova del Camí i Piera) que acumulen el 69,9 % d’aturats de la comarca. A més, excepte Igualada, els altres tres superen la mitjana percentual d’aturats del conjunt de l’Anoia, que com ja s’ha mencionat és del 16,43 %. En aquest sentit, Cabrera d’Anoia és el municipi amb la taxa d’atur més alta (27,88), seguit de Montbui (20,80), Vilanova del Camí (19,68), Santa Maria de Miralles (19, 57), la Torre de Claramunt (19,12) i Piera (18,99). En el costat contrari, hi ha sis municipis per sota del 5,5 % d’aturats, percentatge al qual sovint es refereix per parlar de plena ocupació. Són Castellolí (5,28), Calonge de Segarra (5,05), Pujalt (4,30), Montmaneu (2,56), Veciana (1,52) i Bellprat, que no té cap aturat. Finalment, Igualada té una taxa de 14,98. Val a dir que aquests percentatges corresponen al setembre de 2016 i que en els propers dies, quan es donin a conèixer les xifres del mes de gener de 2017, s’espera que s’actualitzin. En qualsevol cas, el que sí que ha corroborat l’any 2016 és la clara tendència a la baixa del nombre d’aturats a la comarca. Un fenomen que va començar el 2013 (amb una lleugera baixada de 400 persones) i que s’ha accelerat durant 2014, 2015 i 2016. De fet, durant aquests quatre exercicis, el descens en el nombre de persones desocupades ha estat cada vegada més pronunciat. Lluny queden ja els 12.372 aturats que va registrar la comarca al final de l’any 2012, en el moment més àlgid de la crisi; però també es troba a molta distància la xifra de 5.312 aturats del desembre de 2007, just abans que comencessin les turbulències a l’economia.

Satisfacció continguda Els agents econòmics de la comarca veuen amb bons ulls els números d’ocupació que es van donar durant el 2016, però també deixen clar que encara queda molt per fer, no només pel que fa a recuperar els nivells d’atur previs a la crisi, sinó també per la qualitat de la feina. Francesc Rica, secretari general d’UGT a l’Anoia, el Garraf i l’Alt Penedès, apunta que “comença a haver-hi un cert dinamisme i la visió és més optimista”, tot i que també recorda que, a banda de la destrucció d’ocupació, durant la crisi també s’ha produït una baixada dels salaris que mica en mica s’hauria d’anar recuperant. Quant a xifres globals de la comarca, Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) posa de relleu el fet que “el que hem aconseguit en els últims anys és retallar a la meitat l’atur que s’havia generat des de 2006” i per això vol veure “l’ampolla mig plena”. Tot i que recorda que la comarca “venia d’una situació d’atur enorme des de 2006” i posa l’exemple del sector del punt, on durant l’última dècada es van arribar a destruir 5.000 llocs de feina. Des de Comissions Obreres (CCOO), Alfonsa Santiesteban, responsable del sindicat a la comarca, destaca que “les xifres encara són molt altes” i posa l’accent sobre l’augment de la precarietat laboral, ja que “el 90 % dels contractes que es signen ara són eventuals”. I és que malgrat que les dades són prou positives, la comarca encara té assignatures pendents que es poden veure aprofundint en la tipologia d’atur que hi ha a l’Anoia. En aquest sentit, un dels fenò-

mens que més preocupa a empresaris i sindicats és l’atur de llarga durada (les persones que porten un any o més buscant feina i no en troben). Segons l’últim informe ‘Comarques catalanes: indicadors bàsics de producció, ocupació i atur’ de l’Observatori d’Empresa i Ocupació i que correspon a les dades de 2015, l’Anoia és la tercera comarca de Catalunya amb el percentatge més alt d’aquest tipus d’atur (47,9 %) només superada pel Berguedà (52,8) i el Bages (50,7). Concretament, al desembre de 2015 hi havia 4.809 persones que portaven més d’un any sense trobar feina. “Estem al 50 % de persones que no tenen cap tipus de prestació i de les que hi ha, el 60 % són les assistencials”, explica Santiesteban (CCOO) sobre aquesta situació. “A qui li agafés la crisi amb uns 50 anys té una situació molt complicada per la dificultat de trobar feina”, afegeix Riba (UGT). El problema té una difícil solució perquè el mercat laboral de la comarca ha canviat considerablement en els últims anys i això significa que per reincorporar els aturats de llarga durada (sobretot els majors de 45 anys) cal prendre mesures des de les administracions. “Cada vegada s’està generant una ocupació de més nivell, amb requeriments de formació. Entre els nostres aturats hi ha molt atur de llarga durada que no està en aquest perfil. O fem un esforç important en la formació per a aquestes persones o difícilment es podran integrar”, avisa Blai Paco. Una línia que també defensen els representants sindicals: “No s’han fet accions especials per a aquestes persones, no se les ha tractat com a grup ben de-

Encara queda molt per fer BLAI PACO President de la Unió Empresarial de l’Anoia “Cada vegada s’està generant una ocupació de més nivell, amb requeriments de formació. Entre els nostres aturats hi ha molt atur de llarga durada que no està en aquest perfil. O fem un esforç important, el la formació per a aquestes persones, o difícilment es podran integrar”

··········· FRANCESC RICA Secretari general de la UGT Anoia-Garraf-Alt Penedès “Comença a haver-hi un cert dinamisme i la visió és més optimista” “Quan es comença a sortir d’una crisi, comença a pujar l’atur femení i baixa el masculí”

··········· ALFONSA SANTIESTEBAN Responsable de CCOO a l’Anoia “Necessitem un treball en conjunt de totes les administracions implicades per, entre tots, elaborar els itineraris que necessiten aquestes persones”.

finit”, explica Rica, mentre que des de CCOO Santiesteban apunta que “necessitem un treball en conjunt de totes les administracions implicades, per entre tots elaborar els itineraris que necessiten aquestes persones”. De no ser així, el perill està que aquest segment de població passi a cobrar una jubilació mínima i aleshores “serà encara més pobre que ara”. Els sindicats també destaquen una característica d’aquest atur que, de vegades, passa desapercebuda: que l’atur de llarga durada afecta més les dones que els homes. Segons explica Rica, “quan es comença a sortir d’una crisi, comença a pujar l’atur femení i baixa el masculí” i que el perfil mitjà de l’aturat a la comarca és el d’una dona de més de 45 anys. Santiesteban, per la seva banda, explica que les darreres dades de què disposen indiquen que la taxa d’atur de les dones majors de 55 anys està fins i tot per sobre de l’atur juvenil. Les dades de l’informe de l’Observatori d’Empresa i Ocupació del 2015 no fan més que corroborar aquest fet, ja que indiquen que l’Anoia és la comarca amb el percentatge de dones aturades més alt (57,4 %), quan la mitjana de Catalunya és de 52,8. Queda clar, doncs, que a l’Anoia encara queda molt per fer, però s’apel·la a les administracions perquè donin l’empenta definitiva a l’economia comarcal per poder tornar als nivells d’ocupació de 2006 i 2007. El futur passa pels desenvolupaments de nous sectors, la instal·lació de gran empreses i la potenciació dels polígons industrials a través d’eines com l’Oficina de Captació de Fons Empresarials, o la diversificació de l’economia.

EVOLUCIÓ DE L’ATUR (2016)

PIERA

VILANOVA DEL CAMÍ

MONTBUI

ANOIA

EVOLUCIÓ DE L’ATUR (2007-2016)

PIERA

VILANOVA DEL CAMÍ

MONTBUI

ANOIA

Febrer 2017

A FONS L’ANOIA SURT LENTAMENT DEL POU DE L’ATUR

JOSÉ SÁNCHEZ

Tot i que l’Anoia ha iniciat el camí per recuperar els nivells d’ocupació que tenia abans de 2007, sembla evident que el mercat laboral de la comarca ja no tornarà a ser el mateix que el que hi havia abans de la crisi. El tancament de moltes empreses ha debilitat sectors tradicionals a la zona com tèxtil, que tot i tornar a generar ocupació després de molts anys sense fer-ho, difícilment arribarà als nivells que tenia. En aquest sentit, Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l’Anoia, (UEA) destaca justament la caiguda “importantíssima” que va patir el sector del punt a la comarca i que, tot i iniciar una certa recuperació, només es podrà superar amb la “diversificació de sectors”. En aquest concepte sembla haver-hi la clau del futur econòmic de l’Anoia. La crisi de l’última dècada ha deixat lliçons importants i una d’elles és que no es pot dependre d’un únic sector, perquè en aquest cas l’economia és més vulnerable. Així, en els darrers temps la comarca ha estat testimoni de l’aparició de nous sectors emergents la presència dels quals respon a aquesta necessitat de diversificació. Per tant, això no vol dir que el tèxtil tingui els dies comptats, sinó que el seu pes sobre l’activitat econòmica total anoienca serà més petit. En aquest context, hi ha dos sectors que han presentat la seva candidatura a convertir-se en referents a la zona en només uns anys: el del metall (incloent-hi tota la indústria auxiliar de l’automòbil) i el de les tecnologies de la informació i comunicació o TIC. El seu desenvolupament respon tant a una estratègia ben mesurada per part d’agents econòmics com a una important implicació de les administracions per tal de fer créixer i consolidar l’activitat econòmica de la comarca. En el cas del metall, a l’Anoia hi ha unes 160 empreses que generen 3.000 llocs de treball i una xifra de negoci d’uns 500 milions d’euros; registres que augmenten si s’afegeixen les societats vinculades al món del motor i altres materials de transport. Aleshores, parlem d’unes 290 empreses, 3.500 treballadors i 656 milions d’euros de xifra de negoci, el que representa el 27 % de la comarca, segons dades facilitades per la UEA. Un fet a tenir molt en compte per valorar la importància d’aquest sector és que ocupa el primer lloc pel que fa a nombre d’assalariats. Fa poc més d’un any, al desembre de 2015, es va presentar el Pla d’Acció per al Sector del Metall, un document on des de la UEA es volien marcar les línies estratègiques de cara al futur proper. Un dels punts que més es destacaven en el document era la neces-

El secor del metall dóna feina a més de 3.000 persones a l’Anoia. TCM

El metall i les TIC, la punta de llança de la reactivació econòmica Aquesta dos sectors en alça presenten candidatura real a convertir-se en referents al territori sitat de potenciar la formació professional per generar mà d’obra qualificada. Durant el passat 2016, el sector va estar treballant intensament aquest tema; per una banda la formació professional reglada que s’estudia a l’Institut Milà i Fontanals i que prepara els joves per al seu futur a les empreses del sector, ja que les empreses tenen una mancança generalitzada en personal qualificat i format en el sector; i també la formació contínua, ja que les mateixes empreses van manifestar interès a realitzar formació concreta per als seus propis treballadors. Dins d’aquest sector, sovint s’inclou també el del motor, que destaca a la comarca per dues raons. D’una banda, la indústria auxiliar de l’automòbil que abasteix empreses properes com la Seat de Martorell; i de l’altra, la posada en funcionament ,fa uns anys ,del Parc

Motor i el Campus Motor. Segons explica Blai Paco, aquest sector “pot ser molt important i comencem amb uns grans actius” en referència a les instal·lacions que hi ha a Castellolí. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) també és un d’aquests sectors que es troben en clara expansió. De fet, a l’Anoia hi ha una certa tradició en aquest tipus d’activitat tot i la curta història de la mateixa. Ho explica molt bé Blai Paco, que destaca l’aposta que es va fer des de l’Institut Milà i Fontanals pel cicle superior d’Informàtica. “És una decisió que té 30 anys i és per això que tenim un sector important”, comenta el president de la UEA, que també reconeix que “trobem a faltar candidats” als llocs de treball que es generen, ja que “la formació del Milà i Fontanals encara té pocs

Ocupació El sector del metall compta amb unes 160 empreses a l’Anoia, que generen 3.000 llocs de treball i un negoci d’uns 500 milions d’euros aproximadament

Expansió Més del 7% de la població activa de l’Anoia es dedica professionalment a ocupacions d’alt contingut tecnològic. és la tretzena comerca catalana amb major percentatge en aquest àmbit

alumnes tot i que el nivell de col·locació és alt”. La importància del sector, amb l’associació TIC Anoia, com a grans promotors, també es pot veure en una dada del mencionat informe de l’Observatori d’Empresa i Ocupació. I és que al desembre de 2015 l’afiliació en ocupacions d’alt contingut tecnològic representava el 7 % a la comarca (3.076 ocupats), un percentatge que situa l’Anoia com la tretzena comarca de Catalunya en aquest aspecte. Jaume Catarineu, president de TIC Anoia, destaca també la necessitat de formar o atraure nous professionals: “Falten enginyers informàtics no només a nivell de l’Anoia, sinó també català i europeu. Al territori ens cal donar la imatge d’un sector TIC potent, perquè la gent d’aquí no marxi”. En aquest sentit, creu que s’està fent una bona feina per aconseguir l’objectiu, ja que a l’Anoia hi ha una gran “col·laboració i organització” entre les empreses TIC i, a més, hi ha un “gran recolzament” per part d’ajuntaments com el d’Igualada. Però el metall i les TIC no estan sols en aquest panorama als nous sectors de l’economia anoienca. El de la salut és un clar exemple de com la implicació de les administracions i altres agents econòmics han ajudat a crear tota una xarxa amb grans perspectives de creixement. Els graus d’Infermeria, Fisioteràpia i Nutrició Humana i Dietètica que s’imparteixen al Campus Universitari mostren una clara aposta per generar ocupació en aquest àmbit. A més, fa uns dos anys es va posar en marxa el 4D Health, l’hospital simulat per a estudiants i professionals de la salut, que va tancar l’any 2016 amb la celebració de 45 activitats i la visita de 1.724 persones, xifra que dobla la de 2015. “Creiem que estem absolutament alineats forces privades i públiques per posar la comarca al mapa”, destaca Paco sobre casos com aquest. En la mateixa línia, s’expressava Alfonsa Santiesteban (CCOO), que destacava també que s’ha d’apostar per “projectes supramunicipals” que donin per força a l’economia. Finalment, a banda dels sectors emergents, l’Anoia manté un seguit d’indústries vinculades a les activitats més tradicionals, com el tractament de pells i curtits a Igualada o el sector del paper a Capellades i altres localitats properes. Totes aquestes iniciatives estan fent reactivar una economia anoiencaa molt malmesa, però que ja està creixent per sobre de la de les comarques veïnes. “Comencem a sortir de la situació tan crítica en què estàvem”, anuncia Paco; i, per fer-ho, cal rearmar el sector industrial, ja que, tal i com afegeix Santiesteban, “no ens hem de conformar a ser una comarca de serveis”.

Febrer 2017

A FONS PRESSUPOSTOS A L’ANOIA: EL DEUTE PERD PES

El pes del deute s’alleugereix a les xifres del pressupost Les corporacions que han aprovat els comptes aquest 2017 augmenten la xifra de pressupost per càpita FRANCESC VILAPRINYÓ

Cinc dels ajuntaments grans de la comarca han aprovat ja els seus pressupostos per a aquest exercici: Igualada, Montbui, Masquefa, Calaf i Òdena, tots ells per sobre dels 3.000 habitants. La majoria d’aquests ajuntaments dedica al pagament del deute entorn d’una desena part del pressupost. En els darrers exercicis, els consistoris han pogut començar a equilibrar els diners destinats a pagar el deute amb els que van a parar a les inversions i a les partides de protecció i acció social. L’Ajuntament d’Igualada va arribar a tenir un pressupost, el de 2012, on un de cada sis euros es dedicava a pagar comptes pendents. Des d’aquell moment, cada any ha anat rebaixant la quantitat dedicada a eixugar aquesta càrrega però encara és el consistori gran de la comarca que més diners aparta per a aquesta finalitat. El retorn de deute, uns 4,8 milions, més els interessos, sumen 5,8 milions d’euros: sobre un 11% dels comptes municipals del 2017. Els ingressos de l’Ajuntament provenen dels impostos directes, que representen gairebé la meitat del total: 24.584.000 euros, mentre que la segona entrada més rellevant són les taxes, que suposen uns 7,5 milions. El percentatge del pressupost d’Igualada que va a aquest apartat ha disminuït progressivament des de 2012. Aquest 2017, per primer cop, les inversions que proposa el govern són superiors als diners dedicats a pagar deute —exceptuant els interessos— i ascendeixen a uns 5,5 milions. La reducció del deute municipal, que acabarà aquest any per primer cop per sota dels 40 milions d’euros, ha anat en paral•lel a l’increment de les inversions. Les partides de despeses han crescut també els darrers anys en el capítol de personal (de 12,83 milions d’euros el 2015 a 15,4 milions per aquest 2017) i en béns i serveis (de gairebé 15,5 milions d’euros fa dos anys a més de 19 milions enguany). Al capítol de personal, Igualada hi destina entorn un 29% del pressupost, com també Montbui. La xifra és lleugerament superior a Calaf, amb un 33,29%. En el cas de Masquefa és un 22%, i Òdena un 21%. El

Aquest 2017, les inversions que proposa l’Ajuntament d’Igualada són superiors als diners destonats a eixugar el deute.

matís en aquests apartats és que alguns ajuntaments computen part de la despesa en personal en el capítol de béns i serveis ja que aquestes tasques es fan amb empreses subcontractades. Subvencions en espera La liquidació dels diners de les subvencions de la Generalitat amb els municipis és un dels factors que fan que s’alleugereixi la motxilla del deute i s’oxigenin els pressupostos. En el cas de l’Ajuntament de Montbui, ha rebut fa uns me-

sos la injecció de diners de la Llei de Barris. Uns diners que han canviat de mig a mig cap on s’orienten els pressupostos: el 2016 uns 820.000 euros van anar a parar a la reducció de deute; aquest 2017 es redueix a 234.000 en aquest apartat. En el cas de l’Ajuntament d’Igualada, encara tampoc s’ha satisfet el pagament de subvencions pendents de l’administració catalana, uns 1,6 milions d’euros. En el cas de Piera, es tracta d’uns 1,4 milions i Vilanova espera vora un milió d’euros.

Deutes pendents La Generalitat deu encara més d’un milió i mig d’euros a l’Ajuntament d’Igualada. A Piera, la xifra és gairebé la mateixa

DESPESES PER HABITANTS Comparativa pressupostos 2016-2017 (en euros)

1.848 1.766 1.636

1.556 1.329

1.286 1.094

1.089

759

735

2017 2016

Igualada

Calaf

Montbui

Masquefa

Òdena

La despesa per habitant Masquefa és el municipi de la comarca amb un pressupost per càpita. La despesa per habitant és de 1.766 euros anuals, més del doble que Montbui o Vilanova, i a molta distància també de la veïna Piera. Dels ajuntaments de més de 3.000 habitants de la comarca, només Masquefa, Igualada, Calaf i Òdena superen els 1.000 euros anuals de pressupost per càpita. En els darrers pressupostos, la despesa per habitant ha estat de 1.766 euros a Masquefa (baixa en un centenar), mentre que ha crescut a Òdena, Calaf i Igualada, amb 1.636, 1.556 i 1.330 euros respectivament. Aquest increment respon a les noves inversions que vénen després que en els mandats anteriors es fessin apostes per l’austeritat. Definició amb equívocs De les dades dels grans ajuntaments del pressupost anterior, el de 2016, només l’Ajuntament de Masquefa dedicava més euros a la partida d’actuacions de protecció social que al pagament del deute contret pel consistori. És pràctica habitual dels governs presentar cada pressupost com “el més social de la història”. Les etiquetes de les diferents partides sovint són susceptibles a interpretacions que divergeixen segons qui les fa. El fet és que la classificació de les despeses porta a equívocs, segons els serveis que presta el municipi. Les actuacions de protecció i promoció social estan diferenciades en la classificació als portals de transparència respecte a les de “béns públics de caràcter preferent” –escoles, sanitat- i les de “serveis públics bàsics”. En molts casos, en la presentació dels comptes, l’administració municipal considera obres públiques, com la construcció d’una pista de futbol sala, com una intervenció en favor de la comunitat i de la cohesió social, de manera que l’etiqueta d’”actuacions de promoció social” és segons aquest criteri incompleta.

Pressupost per càpita Masquefa és el municipi gran de la comarca on es destinen més euros per a cada habitant. Aquest any, uns 1.766

Febrer 2017

A FONS PRESSUPOSTOS A L’ANOIA: EL DEUTE PERD PES

Reflexions sobre el pressupost municipal

’ objectiu del pressupost municipal Si una parella té voluntat de portar els comptes familiars, anotarà els ingressos (salaris, interessos de dipòsits, ajuts, immobles llogats, etc.) i anotarà les despeses per temes (aliment, subministres, escoles, vacances, mútues i assegurances, etc). I, si aquesta parella vol fer les coses molt ben fetes i no vol tenir ensurts, a principis d’any farà uns previsions d’ingressos i despeses, és a dir, elaborarà un pressupost. I en posar-se a fer el pressupost veurà que hi ha despeses ineludibles que haurà de prioritzar (subministres, hipoteca o lloguer de casa, aliments, etc). Per mandat legal, un govern municipal ha de fer les mateixes previsions. Però, a més, un govern municipal ho ha de fer perquè els representants dels ciutadans en un Ple municipal han d’aprovar un pressupost –màxim- de despeses, per capítols o activitats, i un pressupost –orientatiu- d’ingressos (inclosos els préstecs) que permeti quadrar el pressupost. I el govern municipal també té despeses ineludibles (personal, manteniment edificis, enllumenat, recollida brossa i neteja viària, etc) que ha de prioritzar i que poden ser d’un 80-90% a l’any. Si a l’hora de la veritat al final de l’any es preveuen menys ingressos, el pressupost de despesa s’hauria d’ajustar a la baixa. I si es preveuen més ingressos es pot fer estalvi o ajustar les despeses a l’alça. Ara bé, si es volen augmentar les despeses d’un determinat capítol o activitat i no estava previst en les bases del pressupost, llavors caldrà que el consistori municipal, en un o més Plens municipals, aprovi les anomenades modificacions o ampliacions de crèdit (llegeixis: partida pressupostària). Per aquestes raons de mandat democràtic de l’any, el pressupost té un gran protagonisme en la vida municipal, quan en una empresa no n’acostuma a tenir tant. L’aprovació del pressupost municipal Els ciutadans sensibilitzats per la cosa pública haurien de donar més importància al pressupost, a les modificacions al llarg de l’any i a la liquidació del pressupost i al compte general un cop finalitzat l’any. Però hi ha una colla de factors que ho dificulten. En primer lloc, la presentació documental del pressupost que en la llei està més pensada per ser aprovada administrativament i per ser gestionada internament que per ser la plasmació viva de l’activitat, els serveis i les inversions municipals. En segon lloc, el fet que les ordenances fiscals s’aproven separadament del pressupost, normalment dos mesos abans, perquè puguin anar a exposició pública i ser aprovades definitivament abans del 1 de gener. Però, junt amb les ordenances que s’aproven, no hi ha les previsions de cada concepte d’ingrés, i les memòries financeres adjuntes a les taxes i preus públics, que descriuen els costos del servei que la taxa o preu pretén finançar, no són generalment fiables en els seus números, i no se’ls hi dóna la importància que haurien de tenir. Un tercer factor que dificulta donar valor als pressupostos és el fet que el govern municipal acostuma a fer públic el projecte de pressupost molts pocs dies abans del Ple que els ha d’aprovar, ja que no té l’obligació de presentar-lo unes setmanes abans a la resta del consistori (llegeixis: oposició) que els ha d’aprovar, ni a la premsa i la ciutadania, en un temps prudencial (15-30 dies?) per poder ser estudiats. Això no passa amb els pressupostos de l’Estat ni de la Generalitat, que els han de presentar al parlament respectiu amb molta antelació per a la seva anàlisi i posterior debat i aprovació. Tots els grups municipals, quan estan a l’oposició, es queixen, i amb raó, del mateix. Un quart factor és que no es dóna protagonisme legal als pressupost plurianuals i especialment a les contractacions i concessions concedides, i a les inversions que comportaran necessàriament unes noves despeses futures (amortització dels préstecs sol·lici-

aquell any per comprar un cotxe. Un préstec és diner manllevat que s’ha de tornar, i que en un moment futur hi haurà un ingrés municipal per poder amortitzar el préstec.

JOAQUIM SOLÉ VILANOVA Catedràtic de finances públiques i director del Màster en Hisenda Autonòmica i Local Universitat de Barcelona

tats, noves despeses de manteniment i explotació derivades de les noves inversions), per 5, 10, 20 anys o per temps indefinit, que “hipotecaran” la llibertat de decidir en els futurs pressupostos municipals i els futurs equips de govern municipal. Aquesta mancança resta perspectiva als ciutadans i propicia una certa il·lusió fiscal. I aquí el símil de la família també ens ho pot il·lustrar. Una família pot tenir una hipoteca que va amortitzant cada any, o un préstec d’un cotxe que es va tornant en 5 anys i, per tant, en un moment determinat ha hagut de fer una planificació d’unes primeres despeses a 5, 10, 20 o 30 anys. Pressupostos participatius Els anomenats pressupostos participatius estan restringits, en el millor dels casos, que els ciutadans decideixen quins projectes d’inversions s’han d’adoptar, entre una sèrie de projectes petits i per un import total màxim que representa un percentatge petit, o molt petit, del pressupost total. Aquesta iniciativa és difícil d’implementar en poblacions mitjanes o grans, tot i que es poden dur a terme per barris o districtes si aquests estan ben delimitats. Tot i que aquesta iniciativa torna a estar de moda en els darrers anys, té una colla de punts dèbils. Un d’ells és la decepció ciutadana que es genera quan els ciutadans constaten que el 95 o 98% de l’import total del pressupost no entra en els pressupostos participatius, i això fa que, amb el pas dels anys, els que perseveren en la participació són els ciutadans “incombustibles”, però que no necessàriament són una bona mostra de la ciutadania a qui de forma directa o indirecta pugui afectar les despeses a decidir. Un altre aspecte que fa qüestionables els pressupostos participatius és el fet que els ciutadans només participen en una petita part del pressupost de despesa, en concret d’inversions, però no participen en les decisions sobre el pressupost d’ingressos derivat en molts casos de les ordenances fiscals. Això s’ha posat en evidència en un ajuntament com Figaró-Montmany que des del 2003 ha estat capdavanter amb els pressupostos participatius, però que ara que té un nivell d’endeutament molt elevat i no pot fer noves inversions, ha vist que era inviable fer els pressupostos participatius tradicionals. De fet Figaró hauria d’estar fent pressupostos participatius decidint amb la ciutadania amb quins recursos fa front a l’endeutament pendent, quins impostos o taxes s’haurien d’augmentar, o quina despesa o serveis s’haurien de retallar. El pressupost comprensible No n’hi ha prou a penjar al web els pressupostos i les liquidacions per conceptes (ingressos) i per activitats (despesa), sinó que cal fer-ho d’una forma comprensible per al ciutadà mitjà. El pressupost té una estructura legal per ser gestionat internament dins el govern municipal, però no per a ser entès des de fora de l’ajuntament. Per posar un parell d’exemples. Les operacions de crèdit o préstecs obtinguts durant l’any es comptabilitzen com un ingrés més, com si fos la recaptació d’un impost o una subvenció rebuda. És a dir, es comptabilitza com si una família a l’hora de comptar els ingressos de l’any hi sumés el préstec rebut

Un altre exemple és el poc esforç que es fa, es podria dir per manca de voluntat i imaginació, per elaborar estadístiques comprensibles, índexs rellevants, gràfics i taules agradables, i per utilitzar un llenguatge planer que no estigui enfarfegat amb termes jurídics. En relació amb això, la despesa no s’ha de confondre amb els costos d’un servei. Pot ser que se’ns doni a conèixer que la despesa del departament de cultura és X, però això ens diu molt poc si no sabem els costos detallats i globals de l’escola de música, del cicle de concerts i de teatre, i de les exposicions i museus. I malauradament en termes de càlcul de costos els ajuntaments estan encara a les beceroles. Més difícil és entendre l’activitat municipal quan hi ha pressupostos i liquidacions de l’ajuntament i múltiples organismes i empreses municipals. Aquí es planteja un nou repte per fer entenedora la seva consolidació pressupostària. Transparència formal i transparència real La llei de Transparència i accés a la informació i bon govern, aprovada pel Parlament de Catalunya a finals del 2014, obliga a les administracions locals a penjar informació econòmica al web, i a la vegada que es pugui descarregar i manipular estadísticament. Això ho han començat a fer els ajuntament als seus webs, sovint amb el suport informàtic de la Generalitat. Però aquesta transparència només serà real i positiva si els governs municipals tenen la voluntat de ser transparents, i si es posa més imaginació perquè la informació exposada sigui comprensible. I la transparència econòmica comença pels pressupostos. Curiosament, els primers beneficiats d’aquesta transparència legal obligada ho estant sent els grups de les oposicions municipals, i els propis departaments dels ajuntaments que es trobaven que des de la resta de departaments no se’ls passava la informació que demanaven. Gràcies a la llei de transparència ara la tenen! Pressupostos dels ciutadans o citizen’s budgets Països com Estats Units, on la democràcia fiscal és molt madura, han desenvolupat el concepte de pressupostos dels ciutadans o citizen’s budgets. Es tracta de pressupostos divulgatius, derivats dels pressupostos que s’aproven amb tot el detall per ser utilitzats pel govern i els gestors municipals, que tenen com a objectiu presentar la informació econòmica i fiscal clau d’una manera que la ciutadania pugui entendre. Els pressupostos dels ciutadans han d’incloure els supòsits econòmics (creixement, inflació, etc) que condicionen el pressupost, els ingressos i la seva procedència, com es repartirà per àrees la despesa i per què, per què creixen notablement algunes partides i per què es redueixen unes altres, com varia el grau d’endeutament que s’haurà de pagar en els propers anys, etc. Cal que aquests pressuposts dels ciutadans, senzills però rigorosos, siguin dissenyats (amb taules, gràfics, glossari de paraules, etc.), pels propis governs municipals i no per la societat civil, perquè han de servir per institucionalitzar el compromís del govern a presentar les seves polítiques fiscals i de despesa d’una forma comprensible per a la població mitjanament culta i sensible a la cosa pública. Aquesta forma de completar la gestió pressupostària per part dels governs municipals, tasca nova per aprendre els propis tècnics econòmics i comunicadors especialitzats, facilitarà una major transparència comprensible i, en el fons, una participació de la ciutadania de major qualitat.

Febrer 2017

A FONS PRESSUPOSTOS A L’ANOIA: EL DEUTE PERD PES

“La reforma de Les Comes és un projecte també social” MONTSERRAT DUCH Regidora d’Hisenda de l’Ajuntament d’Igualada

L’Ajuntament d’Igualada invertirà 200.00 euros a l’Adoberia Bella, seu del clúster de la pell. AJUNTAMENT D’IGUALADA

Les inversions tornen a l’agenda Els ajuntaments augmenten les inversions. A Igualada es dedicaran uns cinc milions a accions en equipaments i en millores de l’espai públic FRANCESC VILAPRINYÓ

Les administracions locals treuen el cap després dels anys més durs de la recessió i tornen a fer una aposta per les inversions en equipaments i obres públiques, que en molts casos arrossegaven una paràlisi des de l’anomenat Pla Zapatero el 2009. En el cas d’Igualada, suposen un 10,6% del total del pressupost, uns 5,5 milions d’euros. Aquesta despesa, subratllen els ajuntaments, prové majoritàriament de subvencions d’administracions superiors i no de fons propis. A Calaf, que va tenir pressupost prorrogat el 2016, les inversions signifiquen un 16,47% del total del pressupost i un increment de quasi el 600% respecte el del 2015. En el cas de Masquefa, la ciutat de la comarca on hi ha més despesa per habitant, un de cada cinc euros es dediquen a les inversions. Dels 14,8 milions d’euros de pressupost, més de tres es destinen a aquest apartat. La participació ciutadana Els darrers exercicis els ajuntaments han començat a introduir en els seus pressuportsos partides on la despesa la deci-

deix directament la ciutadania. En el cas d’Igualada s’ha cenyit la política de pressupostots participatius a l’àrea de joventut, que els va impulsar ja en el mandat anterior. Actualment, la partida que va a parar a aquesta finalitat és entorn dels 15.000 euros. La quantitat no difereix de la que hi ha a Masquefa i la que s’ha posat sobre a la taula a Montbui, amb 10.000 euros, per escollir un parc que sigui remodelat. Pel que fa a participació, el volum més gran en inversió ha estat Calaf, tant en termes relatius com absoluts, amb 50.000 euros. La seva ciutadania ha escollit entre 17 projectes, d’un màxim de 10.000 euros, diferents obres i millores a l’espai públic del municipi. Les inversions a Igualada Després de les vaques magres, la capital anoienca ha previst que una desena part del pressupost vagi a inversions. Bona part dels diners, els esmentats 5,5 milions, van a parar a la transformació de l’espai públic. L’augment de les inversions que consta en aquest pressupost va ser un dels punts que va allisar el suport al govern convergent per part de Socialistes d’Igualada i el PP.

En canvi, Esquerra, CUP i Decidim va contestar amb força les prioritats de l’administració Castells. La gran aposta del govern és enguany a Les Comes, on es vol fer una inversió històrica en equipaments esportius de cara que el 2019 Igualada pugui ser Ciutat Europea de l’Esport. El Parc Central, l’espai on cada juliol s’enlairen els globus, o l’Anella Verda són altres obres que figuren a l’ordre d’aquest any. Les friccions amb l’oposició rauen en algunes de les partides que van destinades a equipaments. En especial, els 200.000 euros més que van a l’edifici de l’Adoberia Bella, pensat per ser la seu del clúster de la pell. El govern ha fet els darrers anys d’aquest equipament un dels pilars de la seva política de recolzament al sector dels adobers. La CUP i Decidim assenyalen la despesa com a redundant “en un edifici que ja està pràcticament fet i que acull actes com ho podria fer el Museu de la Pell, just al costat”. Esquerra, per la seva part, carrega contra el “criteri canviant” i parla de “manca de concreció” en projectes que figuraven als comptes del 2016 i que no han continuat enguany.

Montserrat Duch té la cartera d’Hisenda de l’Ajuntament d’Igualada. F.V.

FRANCESC VILAPRINYÓ

Quin percentatge es dedica al retorn del deute en el pressupost d’Igualada? Quant és en números absoluts? L’objectiu continua sent reduir l’elevat endeutament que arrossegava la institució, retornar-li la solidesa, i s’està aconseguint després d’anys de molts esforços. En la línia dels exercicis anteriors, aquest 2017 es destinen 5,9 milions d’euros al retorn de deute i 1,3 milions als interessos derivats, una xifra important. La voluntat és que, evidentment, quan l’Ajuntament hagi superat aquesta etapa, es dediquin progressivament cada cop menys recursos a aquest fi. En tot moment, però, aquest exercici de responsabilitat ha anat lligat al compromís de garantir els serveis que presta l’Ajuntament als seus ciutadans i no renunciar a les inversions que havien de transformar la ciutat. Quant es dedica a personal a l’Ajuntament d’Igualada? Ha variat respecte l’any anterior?El capítol 1 a l’Ajuntament d’Igualada aquest 2017 suposa aproximadament 15,4 milions d’euros; la gestió en aquest àmbit està sent en tot moment molt rigorosa. La partida per participació és de 15.000 euros i ha estat criticada per l’oposició com a molt baixa. Preveuen algun canvi en aquest sentit? Aquest import correspon només als pressupostos participatius de l’àrea de Joventut.

Des del consistori, però, s’han posat recentment en marxa altres eines i processos de participació importants, com el que està definint el futur del barri del Rec, el del nou espai d’entitats juvenils de Cal Badia, el Consell Municipal de l’Accessibilitat, el Consell Municipal dels Infants o el Consell Esportiu Local. El govern de la ciutat creu fermament en la proximitat entre institució i ciutadania i hi seguirà apostant. El projecte de l’Adoberia Bella es manté mentre que no es dóna continuïtat a inversions en l’edifici del clúster del gènere de punt a l’Av. Balmes o el del carrer Santa Anna. S’ha decidit no engegar obres de gran envergadura? S’han engegat projectes d’una important dimensió, tant inversora com social, com són la remodelació profunda del complex esportiu de Les Comes i altres instal·lacions esportives, el futur Centre Cívic Nord, el parc central de l’Avinguda Catalunya o l’Anella Verda, entre altres. A més, per primer cop en molts anys, la majoria d’equipaments municipals (culturals, educatius, centres cívics, etc.) seran objecte de diferents millores. Aquest govern té com a prioritats invertir en aquells equipaments que la ciutat necessita i desenvolupar de la mà de les entitats i sectors econòmics, teixint aliances, aquells projectes que els ajudin a créixer i a guanyar competitivitat; projectes que alhora, indubtablement, contribueixin també a transformar i millorar la ciutat.

Febrer 2017

Entrevista

“El model dels Mossos no pot ser cap altre que el de proximitat “ DAMIÀ LARRIBA GOMÀ Inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra a l’Anoia TONI CORTÈS MINGUET Quines són les funcions que dueu a terme des de la comissaria dels Mossos d’Igualada? De forma genèrica, el que entenem com a seguretat ciutadana i investigació. Tot el que és el patrullatge preventiu, la prestació de serveis d’atenció al ciutadà i la unitat d’investigació. D’altra banda, tot i que no depèn directament de l’Àrea Bàsica Policial de l’Anoia sinó de l’Àrea Regional de Trànsit, també tenim el servei de Trànsit. Per tant, aquí tenim les tres branques de qualsevol prestació de servei d’una àrea bàsica policial mitjana o d’un territori com el de l’Anoia. De quin nombre d’efectius disposeu per prestar aquests serveis al nostre territori? Entre 140 i 150 persones, entre seguretat ciutadana, investigació, trànsit i el servei d’administració. L’Anoia és una comarca segura? Sí. La seguretat absoluta o la criminalitat zero no existeixen, però si fem una comparativa o extrapolem Igualada, l’Anoia o la regió central amb Catalunya podem dir que som relativament segurs. Si la mitjana de Catalunya és d’uns 65 fets per cada mil habitants, aquí parlaríem d’uns 33 o 34 fets per cada mil habitants. I una ciutat com Igualada, de gairebé 40.000 habitants, estem en una ràtio de poc més de 40 fets per cada mil habitants, una ràtio baixa de les ciutats mitjanes de Catalunya.

I comparant-nos amb altres ciutats com la nostra? Un dels indicadors que ens agrada utilitzar quan es reuneix la Junta de Seguretat Local és la comparativa amb altres municipis de l’Eix, des de Vic fins a Vilanova i la Geltrú, passant per Manresa, Igualada i Vilafranca del Penedès. Entre les capitals de comarca de l’Eix, som la ciutat més segura. Hi ha més seguretat ara que abans del desplegament dels Mossos? No podem comparar-ho amb dades anteriors al nostre desplegament, que va ser el 2001 amb el servei de trànsit i el 2004 amb el de seguretat ciutadana. Nosaltres comencem a recollir dades des del 2004. Cal tenir en compte que la població d’Igualada i de la comarca ha augmentat en aquests anys. Les dades estadístiques i les comparatives indiquen que quan fem mitjanes de cinc anys són més o menys semblants. Són mitjanes de fets, sense tenir en compte el barem de població, que ha augmentat com deia. Ens diuen que la mitjana de fets es manté. Si augmenta la població i la mitjana de fets es manté, vol dir que la qualitat del servei i, per tant, la consecució final d’aquest indicador que és la taxa de criminalitat, amb els anys ha anat millorant. Aquí també hi entra la tasca d’altres cossos? Sí, no és feina nostra únicament, aquí hi intervenen sis cossos de policia local, conjuntament amb el cos dels Mossos i també hi ha quatre cossos de vigilants municipals que també ens ajuden. Com és la relació amb aquests al-

Perfil Fa gairebé sis anys que Damià Larriba Gomà (Tavascan, 1966), va ser nomenat Inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial dels Mosos d’Esquadra a l’Anoia. Sortint de la tercera Promoció del Cos dels Mossos d’Esquadra (1989-1990), ha passat per diversos emplaçaments, com la Unitat de Menors de Lleida i diverses unitats, en les quals ha desenvolupat les funcions de Cap: Unitat Comarcal de la Val d’Aran, l’Àrea Regional de Coordinació Operativa (RP Ponent), l’Àrea Regional de Recursos Operatius (RP Ponent) i, actualment, l’Àrea Bàsica Policial de l’Anoia (RP Central), on ens ha obert les portes per explicar-nos el funcionament de la comissaria i com és la feina dels Mossos a l’Anoia. Li han concedit diverses Medalles al Mèrit Policial (CME, Guàrdia Urbana Lleida, Policia Local de Sta. Margarida de Montbui i Policia Local de Piera)

tres cossos policials i amb els ajuntaments? La direcció de la política de seguretat en l’àmbit municipal en municipis que tenen policia es fa a través de la junta local de seguretat, i el president d’aquesta junta és l’alcalde o alcaldessa. La junta és la reunió formal, on es marquen les prioritats i les tendències en seguretat al municipi; després, en l’àmbit operatiu, ens reunim els caps de policia local amb els Mossos d’Esquadra, a través de la Mesa de Coordinació Operativa, en què discutim els problemes, les puntes de criminalitat, aquells fets de criminalitat que s’estan repetint i que ens preocupen, aquells dispositius conjunts que hàgim de fer, etc. Ens pot posar un exemple? La cavalcada de Reis d’Igualada. Hi ha unes reunions prèvies entre policia local, Mossos i l’organització, per implementar unes mesures. Quins són els delictes més habituals a l’Anoia? Podem parlar de nous delictes? Què és el que el preocupa com a cap dels Mossos aquí, a l’Anoia? Temes com l’ús delictiu a Internet o l’amenaça terrorista han entrat a la seva agenda? Pel que fa a les amenaces terroristes hi hi ha un programa operatiu específic que treballem des dels serveis d’informació i intel·ligència del cos i que nosaltres difonem a escala del mateix cos i en l’àmbit de la policia local, que tenen informació directa i de primera mà. Tal com fa quinze anys, la major part dels delictes són d’allò que anomenem de l’àmbit patrimonial, és a dir, els ro-

“ Febrer 2017

Entre les capitals de comarca de l’Eix, des de Vic fins a Vilanova i la Geltrú, passant per Manresa, Igualada i Vilafranca del Penedès, som la ciutat més segura

“

Quins són els fets que abans no es produïen i ara ens preocupen? Les estafes. I moltes d’aquestes estafes són via Internet. Internet i les xarxes ens fan més vulnerables

“ “ “

Damià Larriba és Inspector en Cap de l’ABP d’Igualada des de l’any 2011. TCM

batoris, furts, etc. Quins són els fets que abans no es produïen i ara ens preocupen? Les estafes. I moltes d’aquestes estafes són via Internet. Un exemple: Jo compro un producte per Internet, vés a saber en quin país, i faig una despesa econòmica. I no veig ni el producte ni torno a veure els diners. Tot i que l’engany es produeix en aquell país però el ciutadà és d’Igualada, Capellades, Piera o Masquefa, vam decidir computar-ho com a fets que ens passen aquí, a l’Anoia. L’únic que succeeix aquí és la pèrdua patrimonial, ja que el fet, jurídicament, es produeix a fora. Però els comptabilitzem. I ho fem des del 2014. I, a la Catalunya Central s’estan produint unes 175 estafes al mes, en l’àmbit bàsicament d’Internet. I aquest és un fet que fa poc temps no es produïa. L’us indegut de les noves tecnologies és un tema que ens preocupa, amb assetjaments, difusió de rumors, etc., que poden afectar l’honorabilitat -en molts casos, dels joves- i generar estats d’alarma. Internet, les xarxes socials, ens fan més vulnerables. Ens permet moltes coses, tenim molta informació, ens permet adquirir moltes coses online que, en alguns casos, no ens arriben mai... Per això us apropeu als joves, amb xerrades als centres d’ensenyament El model dels Mossos no pot ser cap altre que el de proximitat envers la ciutadania, perquè nosaltres també som ciutadans. Hem de conèixer les preocupacions dels ciutadans. I dels joves ciutadans, els que fan el país del futur. I els hem d’explicar que hi ha coses que són molt bones, que realment ens han aportat grans avantatges per al desenvolupament, però al mateix temps han

de ser conscients que hi ha coses que poden ser dolentes, que hi ha coses que no es poden fer i coses que són delictives. Això s’ha d’explicar als joves. L’Anoia, en els darrers anys, està liderant les taxes d’atur al país. Hi ha una correspondència entre atur, crisi i delinqüència? No ho podem assegurar. Amb els anys, potser algun estudi sociològic ho podrà més o menys justificar, però policialment no podem, és impossible. Hem passat uns anys de bonança econòmica, en què hi havia delictes. I hem passat uns anys molt complexos econòmicament a la comarca, hem perdut molts llocs de treball, però no s’ha disparat la criminalitat. Tenim relació amb el Servei d’Ocupació de Catalunya i amb l’INEM, que ens expliquen les tendències, taxes d’atur, quin tipus d’atur tenim, quines possibilitats hi ha de trobar feina... La taxa és alta però, com deia, no s’ha disparat la criminalitat. I era un factor que ens preocupava. Per exemple, aquest darrer any, el 2016, ha baixat la criminalitat al territori. Estem parlant de robatoris, furts, danys... Grans delictes, en l’àmbit de les persones, no existeixen. El segon delicte és aquell que es produeix en l’àmbit més privatiu, a la nostra llar, el nostre entorn familiar, allà on ens sentim segurs. Quan algú ens entra a casa, a banda de prendre’ns allò que és nostre (les joies, la tablet, el televisor...) d’alguna manera també ens fa més vulnerables i ens pot arribar a victimitzar. El tema de les estafes és nou, i ens preocupa, però un delicte amb el qual empatitzem molt és el dels robatoris dins del domicili. És un delicte que es va mantenint tot i que

L’ús indegut de les noves tecnologies és un tema que ens preocupa, amb assetjaments, difusió de rumors, etc., que poden afectar l’honorabilitat -en molts casos, dels joves- i generar estats d’alarma.

Quan algú ens entra a casa, a banda de prendre’ns allò que és nostre (les joies, la tablet, el televisor...) d’alguna manera també ens fa més vulnerables i ens pot arribar a victimitzar.

Cada ciutadà de l’Anoia ha de tenir la seva pròpia taxa de patrullatge, la seva pròpia taxa de seguretat.

podem dir que el 2016 va ser un molt bon any. Però un molt bon any en l’àmbit estadístic policial no deixa de ser un mal any per a aquella persona a qui han entrat a robar dins de casa seva. Això ens preocupa. Com que no tenim grans fets, aquesta és la nostra preocupació número u. L’Anoia és una comarca geogràficament, urbanísticament i demogràficament molt heterogènia. Això és un hàndicap? Sí, és un fet que s’ha de conèixer i s’ha d’estudiar. L’alcalde de Masquefa i president del Consell Comarcal, parla de Masquefa, Piera, els Hostalets, com pràcticament el Quart Cinturó; són més propers al Baix Llobregat, per comunicacions són més propers al Baix Llobregat i l’entorn de Martorell que cap a Igualada. Aquestes realitats les hem de conèixer, hem de conèixer la població, el territori, els cossos policials que poden prestar servei en aquell territori, i en funció d’això dissenyar plans de patrullatge de la comarca. Una de les coses que ens agrada explicar és que creiem que cada ciutadà de l’Anoia ha de tenir la seva pròpia taxa de patrullatge, la seva pròpia taxa de seguretat. És a dir, segurament un ciutadà d’Igualada té més possibilitats que passi un fet a Igualada, no que li passi a ell. Difícilment, a un ciutadà de Bellprat li passarà alguna cosa, però això no vol dir que la majoria de patrulles estiguin a Igualada esperant que passin la major part dels fets. El ciutadà de Bellprat també ha de tenir la sensació que la seva policia també vetlla per ell, i ens ha de veure, al seu municipi, a la xarxa viària, a la seva masia. Està ben cobert el territori de la nostra comarca? Sí, està raonablement ben cobert. És evident que qualsevol comandament policial, sigui de Mossos o local, qualsevol alcalde, qualsevol empresa, voldria tenir més treballadors per poder fer-ho més bé... L’altre indicador amb el qual treballem i voldríem treballar més és el de la qualitat. I la qualitat és la prestació, la proximitat, però també la sensació. Estem ben coberts? Sí, estem relativament bé. Si mireu la taxa de criminalitat, la població, i els policies que som, podem dir que sí, estem relativament ben coberts. Les policies locals voldrien tenir i haurien de tenir algun nombre més d’efectius per poder prestar uns serveis uniformes durant les 24 hores i això, a nosaltres, també ens aniria bé. I a nivell nostre, sense exagerar, una major dotació policial segurament ens permetria fer altres serveis que potser no acabes d’arribar a fer. Acceptable? Sí. Preocupant? No, de cap manera. Des de Calaf es reclama una presència més fixa Si mirem la taxa de criminalitat de Calaf, i del seu entorn -de Calaf com a capital de l’Alta Segarra i del conjunt de municipis que conformen aquesta mancomunitat- veiem que aquesta demanda és més un fet identitari que no un fet de sensació d’inseguretat. Si es té la vocació de ser una comarca, l’ideal d’una comarca és tenir col·legis, instituts, cos de bombers, cos de mossos i si es pogués tenir un hospital, doncs millor.

Febrer 2017

“

ENTREVISTA DAMIÀ LARRIBA, INSPECTOR EN CAP DE L’ABP DELS MOSSOS D’ESQUADRA A L’ANOIA

Un delicte amb el qual empatitzem molt és el dels robatoris dins del domicili. És un delicte que es va mantenint tot i que podem dir que el 2016 va ser un molt bon any. Però un molt bon any en l’àmbit estadístic policial no deixa de ser un mal any per a aquella persona a qui han entrat a robar dins de casa seva. Això ens preocupa.

Damià Larriba al seu despatx a la comissaria dels Mossos a la capital de l’Anoia. TCM

Es retirarà el servei de Trànsit? És una decisió estratègica que lidera la Comissaria General de Mobilitat. Ja he explicat abans que en aquesta Àrea Bàsica Policial d’Igualada, un dels serveis que es presta és el de Trànsit, que tot i que depèn orgànicament de l’Àrea Regional de Trànsit no deixa de dependre funcionalment de l’ABP d’Igualada. Quan fem polítiques de seguretat, el cap del sector de Trànsit és un més dels que participen en les reunions on decidim la prestació de serveis, etc. El que sabem, el que s’ha explicat als alcaldes de la comarca, és que els fluxos viaris, la complexitat del treball en l’especialitat del trànsit i, sobretot, en la investigació dels fets i les causes del trànsit (accidents, transports, etc.), obliga cada vegada més a especialitzar els efectius. Com que la xarxa viària també ens permet cada vegada més una major i millor mobilitat, el que es preveu és que des de l’Àrea Regional de Trànsit de Manresa es doni prestació de serveis aquí. En cap cas han dit que el sector de Trànsit es tanqui. Aquesta no deixa de ser una visió estratègica en un projecte de 10 a 15 anys... i tot pot ser revisable. El que no seria just seria que baixés la qualitat de prestació de serveis envers el ciutadà. I això no passarà. Això no em preocupa a mi, sé que els alcaldes ho vetllaran. Com és el dia a dia dins la comissaria? Cada dia és diferent. El servei és de 24 hores, la comissaria sempre és oberta. Sempre que algú ens necessiti l’atendrem personalment, aquí a la comissaria, o per telèfon, i si es tracta d’una emergència, a través del 112. A partir d’aquí, organitzem els serveis. Anem pel territori, amb vehicles uniformats que són els que la gent veu; la gent necessita veure els Mossos i la referència són aquests vehicles, ja siguin de seguretat ciutadana, de trànsit o d’altres de la regió que ens vénen a prestar serveis, com unitats especialitzades de medi ambient o unitats especialitzades de seguretat ciutadana i ordre públic. Aquesta és la part visual del cos dels Mossos, després tenim unes unitats no uniformades que surten a treballar

a Igualada, a la Conca o al conjunt del territori. Uns fan una tasca preventiva, tot i que no se’ns veu perquè anem de paisà, com un ciutadà normal, i d’altres en l’àmbit de tasca d’investigació. Aquest és el dia a dia. En principi, la dotació policial surt amb un servei previst, planificat. És el servei que, si no succeeix res imprevist, realitzarem: si a aquesta hora passarem per aquí, si anirem a l’Alta Segarra o cap a la zona de la Llacuna, o passarem a visitar masies, perquè de tant en tant hem de passar a veure si estan bé, perquè també tenen el seu percentatge de seguretat i els hem d’anar a veure. S’ha avançat molt en aquest àmbit? Estem mantenint el més actualitzat possible el cens de masies. Alguns ajuntaments ja ho han fet a través de convenis amb la Diputació de Barcelona, llavors ens passen la informació i l’entrem a la nostra base de dades, i si no, ho fem nosaltres, cartografiem i referenciem la masia, mirem quins propietaris hi ha, quins accessos hi arriben, etc. Aquestes dades les passem al Servei d’Emergències Mèdiques o al cos de Bombers. Les policies, en general, han estat sovint estigmatitzades. La seva feina està ben valorada per la ciutadania? Ens vam desplegar de forma integral a l’Anoia el 2004, d’això ja fa dotze anys. Tothom té assumit que el cos dels Mossos d’Esquadra és la policia de referència a l’Anoia, juntament amb les nostres policies locals. Un indicador és molt clar: l’enquesta de seguretat pública de Catalunya ens diu que la valoració del cos dels Mossos és la més alta que hem tingut en tota la història. Un altre indicador: ja fa anys que vam establir una carta de serveis, en la qual dèiem quins són els nostres valors i les nostres propostes de prestació de serveis envers la ciutadania, i dins d’aquesta carta també vam establir el sistema de suggeriments, agraïments i queixes. Si tenim cinc queixes a l’any (i la majoria són per denúncies de trànsit que acaben sent una sanció econòmica, i a tothom el molesta que li toquin la butxaca...),

doncs això ho multipliquem per 4 amb els agraïments formals que rebem cada any a la comissaria. El conjunt de valoració, estadísticament, és bo; l’enquesta de seguretat pública és bona, i per la resta, a través dels alcaldes, ajuntaments, centres educatius, casals d’avis, etc., les percepcions i valoracions sempre són bones. Això no vol dir que ens quedem dalt la poltrona, que tot ja està fet, però hem de seguir en aquesta línia. Com viviu el moment polític que està vivint Catalunya cap a la independència? Policialment, el procés d’independència no té cap tipus d’afectació. El que hagi de ser serà i el que s’hagi de fer, ja ho farem quan s’hagi de fer. I en tot cas, ja ho valorarem. Hi ha tota una línia jeràrquica; la fotografia que presideix aquest despatx és la del President de la Generalitat, que per llei és el màxim comandament del cos dels Mossos d’Esquadra. No hi ha res més, nosaltres fem el dia a dia. I qualsevol moviment ciutadà, qualsevol acció política correspon als ciutadans i als polítics, nosaltres som els garants dels seus drets i de la seva seguretat, nosaltres no participem ni en el procés ni en el no-procés. Com es veu, de des de la finestra del despatx del cap dels Mossos la ciutat d’Igualada i l’Anoia? Una part és mirar-la des d’aquesta finestra i l’altra és voltar-la, tocar de peus a terra i posar la mà sobre les seves pedres, que de vegades també transmeten coses. Disfruto aquesta comarca, tot i que ens queda camí per recórrer. El futur, que ja no és futur, que ja és present, és canviant cada dia. Per tant, ens hem d’adaptar nosaltres, els ciutadans, en l’àmbit econòmic, en l’àmbit social. Les percepcions són diferents. Segurament les idees i necessitats són diferents. Per tant, és un procés en el qual tots hem de participar. Jo m’hi sento còmode i amb una certa il·lusió pel futur que ens ofereix Igualada i la comarca en general. Mentre vegis que hi ha ajuntaments, entitats, associacions i ciutadans que generen il·lusions, encara tenim oportunitats.

“

Tothom té assumit que el cos dels Mossos d’Esquadra és la policia de referència a l’Anoia, juntament amb les nostres policies locals. Un indicador és molt clar: l’enquesta de seguretat pública de Catalunya ens diu que la valoració del cos dels Mossos és la més alta que hem tingut en tota la història.

“

Policialment, el procés d’independència no té cap tipus d’afectació. (...) No hi ha res més, nosaltres fem el dia a dia. I qualsevol moviment ciutadà, qualsevol acció política correspon als ciutadans i als polítics, nosaltres som els garants dels seus drets i de la seva seguretat, nosaltres no participem ni en el procés ni en el no-procés.

“

Jo m’hi sento còmode i amb una certa il·lusió pel futur que ens ofereix Igualada i la comarca en general. Mentre vegis que hi ha ajuntaments, entitats, associacions i ciutadans que generen il·lusions, encara tenim oportunitats.

Febrer 2017

Yvette Pons presenta HIFU-Ultrasons Microfocalitzats El tractament més avançat per al rejoveniment i el lífting facial no quirúrgic

EN TAN SOLS 1 SESSIÓ QUÈ ÉS HIFU?

ON S’APLICA?

És un procediment amb ultrasons microfocalitzats que arriba a les capes més profundes de la pell, la compacten i l’eleven sense fer malbé el teixit epidèrmic de la pell.

La tecnologia hifu és l’únic procediment no invasiu aprovat per la FDA americana per tensar la pell del coll, mentó i celles.

Aquesta energia genera micro punts coagulats que compacten el teixit i reorganitzen les fibres de col·lagen per aconseguir un efecte lífting provocant un aspecte més jove, llis i lluminós .

·Elevació de celles i parpelles. ·Definició de l’óval facial i mentó. ·Arrugues facials. ·Coll i escot.

DIFERÈNCIES AMB ALTRES PROCEDIMENTS

DIFERÈNCIES DE PENETRACIÓ

La diferència amb el làser, la radiofreqüència, la cirurgia i altres tecnologies, és que l’HIFU no quirúrgic no es diposita en la superfície de la pell. Els Ultrasons subministren la quantitat correcta d’energia a la profunditat seleccionada i a la temperatura adient. Aquesta energia desencadena una resposta natural subdèrmica, un inici ràpid del procés de regeneració del col·lagen.

NÚMERO DE SESSIONS El tractament es realitza en tan sols 1 sessió.

ELS RESULTATS En molts pacients es pot veure un efecte de tensió immediat en la zona tractada. És important entendre que l’estimulació i

regeneració del col·lagen és un procés que s’inicia a partir dels 2-3 mesos. Els resultats són de llarga durada, entre any i any i mig però dependran de cada pacient, el seu grau d’envelliment i la qualitat del teixit.

NOVA APP YVETTE PONS A YVETTE PONS ens complau presentar-vos la nostra nova aplicació mòbil. Una APP totalment gratuïta, on podeu trobar consells, promocions i tota la informació dels nostres tractaments. A més, si et descarregues la nostra APP participaràs en un sorteig mensual dels nostres tractaments i productes. Sortejos exclusius per a les persones que diposin de l’APP YVETTE PONS

YVETTE PONS C/Sant Martí de Tous, 37 08700 Igualada, Barcelona 93 804 62 02

www.yvettepons.com

institutyvettepons

info@yvettepons.com

Febrer 2017

imatges CARNAVAL Abans de la Guerra Civil la festa de Carnaval a Igualada era molt lluïda i participada. Hi havia molt ambient als cafès i es feien balls amenitzats per orquestres a entitats com la Bandera Negra, l’Ateneu, el Cercle Mercantil, el Centre Repúblicà... Eren cèlebres els “assalts” de les moltes colles a cases particulars i la rua que es feia pel centre de la ciutat. A la imatge, una colla en un “assalt” a Cal Artés, a principis dels anys vint. Foto: L’Abans (Fons Artés)

Febrer 2017