ANOIADIARI DESEMBRE 2018 by AnoiaDiari

Número 38 Desembre del 2018 / Gratuït www.anoiadiari.cat Pàgines especials

Com serà l’Anoia el 2028? 10 experts fan una radiografia actual de 10 àmbits de l’agenda comarcal i apunten possibles escenaris de futur

Dossier 10 anys amb l’AnoiaDiari

Una mirada a les festes Igualada puja la seva aposta per la pista de gel, amb una nova atracció: el tobogan gegant; una innovació que conviu amb les tradicions, com els Pastorets i els Pessebres vivents, en un any marcat pel 75è aniversari del Patge Faruk

MARC VILA

L’arribada d’Airbnb genera debat entre entitats i partits

Registrades més de trenta detencions per cultiu il·legal de marihuana a l’Anoia

Marc Castells presenta candidatura per a la seva reelecció com a alcalde d’Igualada

Entrevista a Arnau Muñoz, general manager d’Aibnb a Espanya i Portugal

Durant el 2018 s’han desmantellat 20 plantacions i s’han decomissat 9.500 plantes en municipis de la comarca

La CUP es presentarà com a Poble Actiu i la candidatura de Jordi Cuadras, amb el nom d’Igualada Som-hi

Societat P18

Política P22

Societat P14

editorial

desembre/2018

Editorial

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L. ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829

TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

l polígon de Castellolí, Can Parera, amb les seves 21 hectàrees, ha estat durant tota aquesta travessia pel desert que ha patit la comarca sense inversions d’importància -l’únic èxit sonat havia estat a la Pobla, amb la nova nau de Miquel i Costas- una de les evidències que les coses grinyolaven. L’Incasòl va posar a la venda les parcel·les el setembre de 2009 de manera oficial però durant tots aquests anys no hi va haver cap instal·lació d’una empresa privada. Tot havia sortit malament. Primer, perquè el subministrament elèctric va trigar a arribar al polígon, ja que l’Incasòl i Endesa no es van posar d’acord. Pel mig, algunes empreses que haurien estat interessades ho van deixar córrer, ja que el temps els corria pressa. Una cèlebre firma japonesa de motos, que volia aprofitar la proximitat del Parc Motor, es va acabar instal·lant a Castelló. Els factors externs com la crisi i d’altres com la ineficàcia o la mala sort en les polítiques de captació van convertir aquestes 21 hectàrees en un dels exponents d’uns anys negres per a l’economia comarcal. L’anunci fa un any i mig que el Departament de Territori i Sostenibilitat rescataria la idea de Can Morera, a Òdena, ja que “permet la instal·lació de les empreses en parcel·les de gran format”, semblava encara allunyar

més les esperances que es fes quelcom a Castellolí. De cop, però, s’ha anunciat una doble inversió a Can Parera: la de FRIME, la principal, que ocuparà diverses parcel·les amb una factoria de conserves de peix, i un segon aterratge que està vinculat a una empresa del motor i els detalls de la qual es perfilaran les properes setmanes. Aquestes dues instal·lacions poden tenir com a principal conseqüència l’efecte crida i acabar d’omplir el polígon. Serveixen per rebaixar la desconfiança que des de la premsa hem mostrat tots aquests anys sobre les empreses que podien venir a una comarca que semblava maleïda per a les inversions de relleu. Moltes coses s’hauran fet bé i s’haurà picat pedra. D’altra banda, però, queden retratades de nou les expectatives que es tenien, ja que es va parlar des d’un primer moment d’empreses de valor afegit del sector del motor. Les dificultats per fer recalar inversions a les parcel·les de Vilanova i del Pla de la Tossa també fa molt temps que són notòries. L’èxit i els nous llocs de treball que poden suposar aquests aterratges no impedeixen que els anoiencs per progressar econòmicament -tenim encara més de 7.000 aturatsno ho puguem fiar tot a les inversions de fora i a la construcció de més polígons.

Enquestes

MEMBRE DE

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Hi ha vida a Can Parera

El Rei Baltasar hauria de ser una persona de raça negra ? SÍ 59,4% NO 40,6% 561 Participants

Et sembla correcte que hagin tapiat la façana del Kursal?

AMB EL SUPORT DE

SÍ 41,8% NO 58,2% 275 Participants

L’arribada d’Airbnb a Igualada serà beneficiosa per al territori? TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA www.anoiadiari.cat

SÍ 41,3% NO 58,7% 172 Participants

Romero ha de seure al banc dels acusats pel cas del Fons Català de Cooperació? PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

SÍ 94,6% NO 5,4% 314 Participants

Participa a les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

desembre/2018

publicitat

a portada

desembre/2018

a portada

10.000

L’Ajuntament d’Igualada preveu que unes 10.000 persones passin per les instal·lacions de Cal Font: la pista de gel i el tobogan gegant

El Nadal porta a Igualada desenes d’activitats i novetats com el tobogan de Cal Font i les projeccions a la Pius XII L’Ajuntament i el comerç d’Igualada impulsen de nou una ambiciosa campanya de Nadal. L’encesa de llums i la Fira de Nadal obrien les activitats a principi d’aquest mes; es clouran amb ‘El Trencanous’ de Txaikovski, el 20 de gener. A l’espai públic, els llums tornen a lluir als grans carrers i hi apareixen també una vintena d’arbres Tota la informació dels actes de les festes nadalenques als municipis de l’Anoia la trobaràs a

ANOIADIARI

La campanya de les festes de Nadal a Igualada s’acosta al seu punt culminant. L’obertura dels llums, que des del 2014 -amb la ja cèlebre campanya ‘Som els reis’- esdevé el tret de sortida, es va fer el 30 de novembre, més aviat que altres anys, i amb una novetat pel que fa a l’escenari: la Plaça de la Masuca. Enguany, a més, hi ha un nou element que s’afegeix a la pista de gel, un tobogan gegant. La pista ja va ser fa quatre anys, quan es va col·locar per primera vegada, un motiu de polèmica per part dels que consideraven que una instal·lació així no s’adequava a Igualada i que era una despesa supèrflua. L’Ajuntament considera que l’aposta ja s’ha consolidat i hi afegeix el tobogan. La previsió de l’administració és que la xifra d’usuaris augmenti amb aquesta novetat. La pista és només una de les apostes entre el centenar d’activitats que hi ha a la capital de l’Anoia. Els desitjos a la Pius XII Amb l’eslògan “Ennadala’t!”, l’Ajuntament d’Igualada ha engegat aquest desembre i fins els Reis -que a Igualada són quelcom més que la cita que tanca el cicle nadalenc- una de les campanyes de Nadal més ambicioses, sinó la que més. A l’agenda hi ha programades un centenar d’activitats culturals, lúdiques, comercials i solidàries, d’entre les quals destaquen la projecció interactiva de gran format ‘Projecta el teu desig’ a la Plaça Pius XII, la pista de gel i l’esmentat nou tobogan de 30 metres instal·lat a la Plaça de Cal Font. Es tracta “de multiplicar l’experiència dels participants i aconseguir fer-los viure intensament les festes”. Pel que fa a les projeccions, es podran veure damunt la façana posterior de la Basílica de Santa Maria de la Plaça Pius XII els dies 21, 22 i 23 de desembre així que es faci fosc. L’espectador podrà veure -en gran format- una nena igualadina que l’any passat per aquestes

www.anoiadiari.cat

L’encesa de llums de Nadal es va fer coincidint amb la inauguració de la nova plaça del mercat de la Masuca. AJUNTAMENT D’IGUALADA

dates escrivia la carta als Reis. Així, es desvetllarà si s’hanacomplert els seus desitjos. També demanarà a tots els igualadins que contribueixin a fer la carta als Reis per al 2019, demanant a través de les xarxes socials què volen que porti el nou any a la ciutat. Es podran piular desitjos amb l’etiqueta #Desig2019 i es veuran projectats en gran format. L’acte, que porta per títol ‘Projecta el teu desig’ és organitzat per l’Ajuntament d’Igualada. Les projeccions de les 7 a les 9, a les hores en punt, a la Plaça Pius XII. A l’agenda nadalenca tampoc hi mancaran les activitats ja tradicionals d’aquestes festes com ara la Fira de Nadal, el Saló de la Infància, la Festa de Reis, els Pastorets, la Marató de recollida de joguines de la Creu Roja o el tradicional concert de Sant Esteve. A l’espai públic també hi ha una

vintena d’arbres lluminosos, entre els quals destaca un arbre de sis metres a la Plaça de la Masuca. L’Ajuntament també ha instal·lat muntatges de llum (arcades, cortines de llum, estrelles, etc.) i ha enllumenat vuit carrers principals de la ciutat que se sumen a la il·luminació que instal·len els comerciants d’alguns dels carrers, amb l’objectiu de “contribuir a la dinamització de les vies comercials de diferents punts del municipi”. De nou, el consistori persegueix transformar Igualada “en un centre comercial a cel obert on, a més de comprar, es pot gaudir de molts espais (des del cinema fins a la fira de Nadal) i participar dels sortejos que organitzen diferents associacions de comerciants de la ciutat”. Igualada ‘on ice’ L’espai de Cal Font s’ha constituït

ENNADALA’T És el lema de la campanya de Nadal d’enguany a Igualada, que engloba més de cent propostes culturals, lúdiques, comercials i solidàries. DESITJOS Els veïns podran escriure la seva carta als Reis a les xarxes piulant els seus desitjos amb l’etiqueta #Desig2019. Es projectaran a la Plaça Pius XII

durant la campanya de Nadal en el centre neuràlgic, des que el 2014 es va instal·lar per primer cop la pista de gel. Els darrers anys, el número de patinadors i patinadores que han passat pel recinte que hi ha davant la Biblioteca Central ha oscil·lat entre els 7.000 i els 9.000. En la darrera edició van ser unes 7.000 persones -dos milers menys que el 2017- i la meitat de fora. La capacitat d’atracció de visitants de fora de la ciutat s’ha brandat des de la seva instal·lació com un dels motius que arribés. Igual que d’altres capitals de comarca, Igualada disposa d’aquest recinte i enguany serà amb un afegitó: el tobogan de 30 metres. Són 400 metres quadrats de gel, oberts fins el dia 13 de gener. L’objectiu és que passin per la pista uns 10.000 visitants. Com ja s’ha fet els anys anteriors, l’Ajuntament d’Igualada obsequiarà amb una entrada per a la pista de gel a totes les persones que col·laborin a la Marató de recollida de joguines de la Creu Roja, aquest 21 de desembre. Actes culturals No és Nadal si no sonen algunes de les peces que han estat escrites per a aquesta època de l’any. I d’entre els actes musicals destaquen ‘El Messies ‘de Häendel que interpretaran els Cors Exaudio i Cor d’Homes d’Igualada amb l’Orquestra Terres de Marca el dia 23 de desembre a la Basílica de Santa Maria. Hi ha programat també el tradicional Concert de Nadal de la Josa que es farà el dia de Nadal al Teatre Municipal l’Ateneu, el Concert de Sant Esteve a càrrec de la Coral Mixta d’Igualada, també a l’Ateneu, i el Concert d’orgue de Joan Paradell i Solé a la Basílica de Santa Maria el dijous 3 de gener. Un dia després, el 4, l’Orquestra Terres de Marca oferirà una Gran Gala de Cap d’Any al Teatre Municipal l’Ateneu. Les festes nadalenques a Igualada es tancaran amb un acte de primer nivell: el Russian Classical Ballet interpretarà ‘El Trencanous’ el diumenge 20 de gener. >>>>>

desembre/2018

publicitat

a portada

desembre/2018

Tradicions MÚSICA Dins les propostes culturals d’aquestes festes a la capital de l’Anoia cal destacar els concerts del cor Exaudio i el Cor d’Homes d’Igualada, que interpretaran el Messies de Häendel; el Concert de Nadal de la JOSA; el Concert de Sant Esteve de la Mixta, el concert d’orgue de Joan Paradell; la Gran Gala de l’Orquestra Terres de Marca i la representació d’El Trencanous amb el Russian Classical Ballet

El gran tobogan de Cal Font, la gran novetat de la campanya de Nadal d’enguany. AJUNTAMENT D’IGUALADA

Reis i Pastorets Amb l’arribada del Patge Faruk del dia 28 de desembre s’enceta el Cicle de Reis a la ciutat, que va seguit del lliurament de cartes del dia 1 de gener, i l’emblemàtica Cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient la nit del 5 de gener. Enguany, a més, els Reis celebren els 75 anys de l’arribada del Patge Faruk (veure adjunt) amb l’exposició al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Una mostra que ressegueix els primers cent anys de la festa, però que a la vegada, retalla les dues darreres dècades, amb l’eclosió del moviment a favor de les patgesses i la consolidació del paper de les dones a la cavalcada. Com cada any, el Teatre Municipal acollirà les representacions d’’Els Pastorets’ a càrrec de l’Esbart Igualadí, amb cinc funcions -tres de sessió reduïda i dues de sessió completa- els dies 23, 26, i 30 de desembre i 13 de gener. Enguany

els pastorets celebren 60 anys, i es podran veure diferents personatges dels Pastorets patinant sobre gel, buscant allotjament al a Fira de Nadal, comprant al Mercat o fins i tot cremant l’Ajuntament. La Fira de Nadal, al cor d’Igualada’ Fira d’Igualada i de l’Associació del barri de la Font Vella, amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada, impulsen de nou la Fira de Nadal, que es va encetar fa dos caps de setmana i viu les dues darreres jornades aquest 22 i 23 de desembre, de 10 del matí a 9 del vespre. Són una quarantena de parades, la meitat de les quals en casetes de fusta. Es reparteixen al carrer de Santa Maria i a la plaça Pius XII. D’altra banda, el diumenge dia 6 de gener la Fira de Reis omplirà el Passeig Verdaguer amb parades de planters, artesania, alimentació i venda ambulant, també organitzada per Fira d’Igualada.

El Patge Faruk celebra 75 anys amb una exposició Fins el 13 de gener, un segle de la Festa de Reis s’exposa al Museu de la Pell amb l’exposició ‘Faruk. Històries del 28 de desembre’. La festa més genuïna d’Igualada segueix sent referencial després de tants anys i les properes setmanes, amb les tres cites habituals del 28 de desembre, l’1 de gener i el 5, els infants d’Igualada tornaran a venerar els Reis d’Orient i -de pas- al seu més eminent missatger. Un missatger que enguany rep un homenatge amb una exposició al Museu de la Pell que és també una retrospectiva dels primers cent anys de la Festa. L’exposició ressegueix la festa de 1892 a 1991 i, per tant, no engloba els darrers 27 anys i l’aparició i consolidació de les patgesses. El comissari de l’exposició, l’historiador Pau Duran, explica que “sempre m’ha agradat la cultura popular i aquesta exposició que hem elaborat des del Museu serà part del meu treball final de màster”. La mostra descobreix molts aspectes i material inèdit sobre el Patge Faruk i la Festa de Reis. Duran detalla que “hi ha moltes coses dels anys 40,50 i 60 que ens ha fet molta il·lusió trobar i poder ensenyar”. L’exposició és una delícia per a la comunitat d’historiadors, ja que hi ha part del material que encara no havia sortit a la llum, però també es vol ressaltar la força emotiva

del personatge. “No ens limitem a posar fotos i vestits, que sí, n’hi ha, sinó que l’espectador també hi pot veure joguines i objectes de diferents tipus. Un conglomerat” especifica el comissari de l’exposició “però tota aquesta diversitat està justificada dins”. El Patge Faruk, que apareix en la segona meitat de l’exposició -a partir de 1943-, “s’ha convertit en una icona ‘pop’ que ha sobrepassat tal com es va pensar originalment”. El seu creador Lluís Valls era un gran aficionat al teatre i el va concebre en una època en què els consultoris “a la ràdio, eren habituals -cal recordar la mítica Elena Francisde manera que va començar com a figura radiofònica” . Evocava també un perfil d’autoritat masculina. Amb tot, tant la Festa de Reis com el Patge Faruk han experimentat canvis des d’aleshores, modificacions que en l’exposició són relacionades amb els canvis que s’han produït a la societat en aquestes dècades. L’exposició acaba el 1991, quan va morir Lluís Valls: “precisament ho va fer un 28 de desembre, el dia que arriba el Patge Faruk. És un fet molt curiós que el creador del personatge mori el dia del personatge”. A l’exposició, explica Pau Duran, “hem anat amb molta cura de parlar del Patge Faruk sense desvetllar el misteri. És una mostra dedicada al públic familiar i volíem conservar tota la màgia”.

desembre/2018

publicitat

a portada

desembre/2018

Tradicions

Els Pastorets i Pessebres vivents de l’Anoia: la il·lusió renovada Els Pastorets d’Igualada celebren seixanta anys, els de Calaf estrenen direcció i L’estel de Natzaret de Capellades enguany es transforma en un Pessebre Vivent reivindicatiu

ALBERT COMPTE RIBA

El somni d’Els Pastorets que any rere any es representa als teatres catalans i en diferents llocs, cadascun amb la seva versió, de nou és a punt de començar. A l’Anoia, dues narracions d’aquesta faula misteriosa formen part de la tradició local. D’una banda, Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús, de Josep M. Folch i Torres, estrenada el 1916 a Barcelona i representada per primera vegada el 1925 a Calaf i de la mà de l’Esbart Igualadí, des del 1958 a Igualada. De l’altra, L’estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, estrenat el 1903 al Centre Catòlic de Gràcia i que a Capellades es representa de forma intermitent des del 1918, amb les partitures originals de l’obra, arranjaments i arxiu de Ricard Rosich. AnoiaDiari, interessat en el treball i suport que donen esbarts, associacions i voluntaris s’ha posat en contacte amb Mireia Cirera, actual directora d’Els Pastorets de Calaf i que enguany s’estrena dirigint l’obra. També amb l’Èlia Ferrer, membre de l’Esbart Igualadí, en el marc del seixantè aniversari de representacions, amb Montserrat Garcia, membre del Grup Teatral i de la Junta de Pastorets de Capellades, la Laia Segura, presidenta de l’Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra, que enguany representen la 47a edició del Pessebre Vivent d’Els Prats de Rei, la Mª Àngels Isard, membre de la comissió de la 29ª edició del Pessebre Vivent de Piera i Albert Duran, membre també de la comissió del Pessebre Vivent de La Llobreia, entitat cultural municipal encarregada d’organitzar diferents activitats culturals al poble i que aquest any celebren la 34a edició del pessebre infantil. Mireia Cirera, provinent d’una família vinculada al teatre i a la representació d’Els Pastorets dels Carlins a la capital bagenca ha estat cridada des de Calaf per conduir l’obra: «dirigiré per primera vegada -assenyala-. Hi he fet d’actriu moltes vegades i també he fet altres feines en el món del teatre. És la primera gran representació que dirigeixo i m’he deixat dur per l’experiència del grup de Calaf. I si bé hi haurà algun canvi sorpresa, es manté la tramoia, la música, la il·luminació i el decorat impressionant que tenim -descriu Cirera-». Els assaigs amb tota la companyia ha estat per a la directora una prime-

Els Pastorets d’Igualada celebren el seu 60è aniversari.

ra experiència: «vam començar-los en format reduït, amb petits grups, al setembre. I els generals han començat al novembre. Per adaptar-nos als diferents ritmes i disposició hem fet dos equips». Del grup de teatre que representa Els Pastorets a Igualada des de 1959, AnoiaDiari ha parlat amb l’Èlia Ferrer. L’Esbart Igualadí és una entitat formada «per una setantena de persones fixes i hem arribat a ser 150 o 200 persones dalt de l’escenari -comenta-. El grup encarregat dels decorats hi treballa des del gener, el grup de treball de comunicació i promoció s’hi posa a mitjan de febrer i els assaigs, els comencem a l’octubre. En fem dos o tres per setmana -assenyala-. Aquest any vam fer un càsting i per a les representacions s’hi han afegit una Verge Maria i tres àngels Gabriels». A Capellades es representa la peça signada per Ramon Pàmies, L’estel de Natzaret. La Montserrat Garcia, membre del Grup Teatral i de la Junta de Pastorets ha comentat que «començàvem els assaigs després de Festa Major, però per exemple, l’any passat hi van haver dos actors nous i alguns dels quadres es van començar a assajar al juny -assenyala-. Malauradament, aquest any hem decidit no programar l’obra. Tot i que no era tradició representar-la cada Nadal, els darrers anys es feia de forma continuada, ja que sempre ha tingut molta acceptació i assistència a Capellades -aprecien des de la Junta de Pastorets-. Aquest any

vam arrencar molt tard i vam veure que no teníem prou temps per oferir-la com caldria. Des de la junta començarem els preparatius per a l’any que ve aquest mateix gener -explica Garcia-. Per fer L’estel de Natzaret hi participen entre 120 i 150 persones, si tenim present la mida de Capellades és molta gent la que s’hi bolca -valora-». Aquest any, Capellades oferirà un Pessebre Vivent el 23 de desembre amb dos passis, a les 18h i a les 20h. Les aventures fantàstiques del Lluquet i el Rovelló comencen quan els protagonistes entren en un son profund escoltant les rondalles de l’àvia. «És precisament el que li dóna sentit a tot -afirma la Mireia-. La narració és un somni que tenen dos nens de Catalunya sobre com podria haver anat el primer Nadal. És un recurs per explicar tota una història, que va passar o no, en un temps i lloc diferents». Des de l’Esbart Igualadí comenten que «no deixen de ser dos joves rabadans que entren en un somni del qual tothom voldria formar part. Viure una història d’aventures en una època de l’any, el Nadal, que si es caracteritza per alguna emoció és la de la il·lusió -descriu l’Èlia-». Per la seva banda, L’estel de Natzaret parteix d’un inici més exemplar que fantàstic dels personatges, centrat en el dubte sobre les decisions futures de Naïm. «L’adaptació que es fa a Capellades comença amb un quadre de l’infern, tot i que l’obra té un pròleg a tall de presentació -comenta la Montserrat-». Guions, caracteritzacions i esce-

nografia són elements que aporten novetat i són reclam. Des de Calaf, la nova directora es pregunta: «En ser el meu primer any no he volgut plantejar grans novetats, però el paper de Satanàs el podria fer una dona? -La Mireia continua-. M’agraden especialment les escenes on surten els dimonis, perquè són una part molt important. També quan apareixen el Lluquet i el Rovelló, diàlegs de Satanàs, de la Mare de Déu i punts de la trama més dramàtics, que fugen de la farsa amable». Des d’Igualada s’assegura que «de sorpreses, sempre n’hi ha alguna. Altres anys s’havia fet participar l’alcalde, al regidor de cultura, l’actriu Diana Gómez o el presentador Quim Morales -recorda-. Com a novetats, cada any renovem parts del decorat, l’atrezzo o el vestuari -comenta Ferrer-. Aquest any substituirem els efectes de foc amb projeccions molt realistes per un tema de seguretat -avança-». Des de l’Esbart Igualadí es detallen algunes activitats entorn els seixanta anys: «hem fet algunes accions per donar visibilitat. El Jeremies i la Marta van anar a comprar al Mercat de la Masuca el 15 de desembre, altres personatges apareixen per la pista de gel de la plaça de Cal Font, el dia de la cantada de Nadales, el 21 de desembre, el Lluquet, el Rovelló i altres personatges estaran per la plaça de l’Ajuntament i el 29 de desembre, també a la plaça, volem fer “L’infern més gran de Catalunya”, un espectacle de llum i so on tothom, d’aquí o d’arreu vingui disfressat de dimoni». Els pessebres vivents de la comarca Aquest any, el Grup Teatral de Capellades crearà un Pessebre Vivent als jardins i entorns de Casa Bas. Actors, actrius, voluntaris i extres deixaran per un any els diàlegs de L’estel de Natzaret i es transformaran en les figures de la tradicional auca nadalenca. Part dels decorats i la il·luminació que formaran part del recorregut i els diferents quadres provenen de la mateixa obra teatral i al final joves músics de la vila acompanyaran el trànsit de sortida, de la ficció teatralitzada a la realitat del Nadal. «Per al Pessebre Vivent d’Els Prats de Rei tot el poble es transforma -explica la Laia-. La gent més gran es posa a treballar al novembre i hi col·labora tothom. Si el Pes-

“

«Satanàs podria ser una dona?» MIREIA CIRERA «Aquest any substituirem els efectes de foc reals per projeccions molt realistes» ÈLIA FERRER «Per fer L’estel de Natzaret hi participen entre 120 i 150 persones, si tenim present la mida de Capellades és molta gent la que s’hi bolca» MONTSERRAT GARCIA «Fer el Pessebre Vivent fa cohesió, fa poble» LAIA SEGURA

a portada

desembre/2018

Tradicions

Avet natural o artificial: quin és més ecològic? Cada any, quan s’acosta el Nadal, molta gent es pregunta sobre si és millor comprar un arbre natural, cultivat expressament per al seu ús durant aquestes festes, o bé un d’artificial. És per això que al nostre Garden ens trobem sovint amb moltes persones que ens demanen consell sobre quin arbre comprar o com cuidar-lo. En un primer moment, pot semblar que comprar un arbre que ha estat plantat durant uns 5-6 anys per ser arrencat per decorar les cases durant el Nadal sigui menys sostenible que comprar-ne un d’artificial. Però si ho analitzem amb detall, veurem que aquesta primera impressió no és certa. La producció d’avets naturals es fa en vivers preparats per al creixement d’aquests arbres. Durant el període de creixement consumeixen força aigua i, tot i cultivar-se ja en zones humides i amb riquesa d’aigua, aquest pot semblar un altre motiu per pensar que no són sostenibles. Però durant aquests anys de creixement també alliberen oxigen (O2) i redueixen el diòxid de carboni (CO2), gas que provoca l’efecte hivernacle i que els humans produïm cada vegada en quantitats més elevades de manera alarmant. A més, quan els avets són arrencats per a la seva venda, els camps de cultiu es reforesten amb nous exemplars, sense deixar de produir oxigen i sense deixar els terrenys erms. El problema seria si els arbres es talessin de manera descontrolada dels boscos, que no és el cas. Un cop passades les festes, l’avet natural es recull en punts habilitats o centres de reciclatge i es transforma en compost, de manera que és 100% reutilitzable. En canvi, produir un avet artificial requereix l’ús de diferents productes químics gens sostenibles i de degradació molt difícil. A més, un cop llençat, l’arbre artificial tarda centenars d’anys a degradar-se del tot. Per altra banda, al mercat també podem trobar els avets arrelats, amb un cost més elevat. En aquest cas cal tenir en compte que, passades les festes, no hem de plantar l’arbre als nostres boscos ja que no són espècies autòctones i només podem trasplantar-lo al jardí de casa, si en tenim. Algunes dades Segons alguns estudis, si parlem en termes mediambientals, perquè un avet de plàstic guanyés a l’avet natural s’hauria d’utilitzar durant un mínim de 18-20 anys, cosa totalment improbable; si no pregunteu-vos quantes coses heu conservat a casa durant dues dècades, segur que molt poques! Per tant, doncs, l’avet artificial només s’imposa al natural en termes econòmics, surt més barat sempre i quan es reutilitzi entre 3 i 5 anys com a mínim. En resum, a l’hora de decidir entre un avet natural o un artificial des del punt de vista mediambiental escollirem l’avet natural: és molt més sostenible! I recordem que, acabades les festes, si l’avet no és arrelat cal dur-lo als punts de recollida o bé a un centre de gestió de residus per tal de poder donar-li un nou ús com a fertilitzant. Bones festes! JORDI CLARAMUNT Enginyer Tècnic Agrícola i propietari de Cal Tino Garden

sebre Vivent té una ànima, aquesta és la de Jaume Casamitjana, s’hi dedica bona part de l’any i és l’autor dels escenaris fets amb fibra de vidre, com les muralles que recreen les antigues del poble i que són l’entrada a un recorregut singular -detalla la presidenta de l’associació-. En els diferents quadres els personatges parlen i es mouen, és ben bé teatre al carrer i en alguna escena, ens sortim de la ficció per representar el típic ball d’Els Prats de Rei, el Ball dels 4 Cantons. Fer el Pessebre Vivent fa cohesió, fa poble -conclou Segura-». Tot el recorregut de l’espectacle pel Casc Antic s’acompanya de la música composta expressament per mossèn Valentí Miserachs i per a cada actuació el Pessebre Vivent d’Els Prats de Rei permet un Màxim de 180-200 persones. L’any 1990 es representava per primera vegada el Pessebre Vivent de Piera, Mª Àngels Isard comenta que «del primer any amb 22 persones i més de 100 el quart any, actualment som unes 200 persones les que hi participem. A l’inici una actriu dóna la benvinguda als assistents i el recorregut es pot fer amb una hora de durada, però us hi podeu estar l’estona que vulgueu mentre l’accés estigui obert -convida Isard-. Tota l’acció es desenvolupa al casc antic, amb entrada a la plaça Joan Orpí, es pot seguir el recorregut cronològic pels 27 qua-

dres i altres escenes petites o bé passejar-hi tot escoltant l’enregistrament sobre el Pessebre Vivent i les representacions fet pel mossèn Ramon Bosch -detalla la membre del Pessebre Vivent-. Des de la comissió convidem tothom a visitar-lo i tan sols perquè un any ens hi vam trobar, demanem respecte per als animals que formen part de l’espectacle -subratlla-». El Pessebre Vivent de La Pobla de Claramunt va ser iniciat fa 34 anys per l’agrupació escorta Els Mollons. Des d’aleshores l’ha gestionat l’equip de la biblioteca, l’AMPA i des de fa poc més d’una dècada, l’Associació Cultural La Llobreia. «A la comissió som vora una desena de persones i ja al setembre, pels preparatius ens ajuntem una trentena de pares i mares. La representació és 100% infantil i la fan nens i nenes del poble, de P3 fins a 4t d’ESO -comenta Duran-. L’itinerari consta de 6 grans quadres i unes 10 micro-escenes protagonitzades pels més petits, on es representen oficis i altres moments de la narració. Cada any canviem alguna cosa o hi afegim algun quadre. Aquest any hi haurà l’Arri Ruc, extreta de l’escena d’Els Pastorets, on el Jeremies tracta de fer arrencar l’animal i mantenim els diàlegs, les músiques i les cançons d’àngels i dimonis que el fan tot ell singular -conclou el membre de La Llobreia-».

PESSEBRE A CAPELLADES Aquest any, el Grup Teatral de Capellades crearà un Pessebre Vivent als jardins i entorns de Casa Bas. Actors, actrius, voluntaris i extres deixaran per un any els diàlegs de L’estel de Natzaret i es transformaran en les figures de la tradicional auca nadalenca. Part dels decorats i la il·luminació que formaran part part del recorregut i els diferents quadres provenen de la mateixa obra teatral.

Viure intensament els Pirineus MonNatura Pirineus és un equipament de la Fundació Catalunya la Pedrera ubicat en ple Pirineu de Lleida, a cavall del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i del Parc Natural de l’Alt Pirineu, on podràs fer excursions i sortides per les Planes de Son, conèixer MónNatura Pirineus espècies característiques de la zona, apropar-te a través del planetari a l’observació astronòmica, entre d’altres. Totes les activitats són guiades per experts i estan dirigides a tots els públics ( famílies, grups escolars...) i tenen la finalitat de gaudir intensament dels Pirineus. Més info: monnaturapirineus.com/ca

Les estacions d’esquí i muntanya d’FGC, un compromís amb el territori Aquest hivern, les estacions de La Molina, Vallter 2000, Vall de Núria, Espot i Port Ainé reeditaran el seu compromís amb la promoció del territori, la seva oferta comercial i els serveis que es poden trobar a la seva àrea d’influència. Ferrocarrils posa sobre la taula la voluntat de donar als clients experiències 360° que vagin més enllà de les activitats habituals i que posin en valor els Vall de Núria | Oriol Molas atractius de les comarques: la gastronomia, la natura, la cultura i la història locals. I això, durant 365 dies l’any. Més info: www.turismefgc.cat

Zoo del Pirineu, visita la fauna salvatge Heu vist alguna vegada a un mussol? Heu tocat una guineu? Si t’agraden els animals, el Zoo del Pirineu està ple d’ells, trobaràs més de 50 espècies diferents. L’activitat central del Zoo és l’exhibició d’aus rapinyaires en vol lliure. Gràcies a la ubicació privilegiada, els voltors i les àguiles salvatges tot sovint interrompen l’espectacle. Zoo dels Pirineus A més hi ha un altre pilar fonamental del zoo: l’educació ambiental. Des de el zoo creuen que per a evitar que es faci mal a més animals és important per a les persones que coneguin, entenguin i respectin la naturalesa salvatge. Més info: zoopirineu.com

societat

desembre/2018

societat

464

El Banc de Queviures d’Igualada ha passat en pocs anys de les 176 famílies ateses en aquest servei el 2010 a les 464 famílies ateses el passat 2017. Un 40,9% de les persones beneficiàries són menors d’edat

Una dècada de suport al benestar social des de l’esclat de la crisi Les responsables del servei d’atenció alimentària al Tercer Sector del Convent dels Caputxins i el Banc de Queviures parlen de les dues iniciatives solidàries

tes bàsics del banc, un 40,9% són menors d’edat. Sumant totes les edats dels menors estem parlant en números absoluts d’una línia de primer de Batxillerat sencera d’un centre de secundària local.

ALBERT COMPTE RIBA

Aquest 2018 fa deu anys de l’esclat de la bombolla borsària basada en les hipoteques, crèdits i el sobrevalor de la compravenda del totxo als parquets. La crisi constrenyia les plantilles de les grans marques sota mínims, esborrava del mercat empreses familiars i arrossegava la classe mitjana cap a la seva desaparició. A la capital anoienca, el Grup d’Ajuda dels Caputxins, fundat fa vint anys pel pare guardià d’aleshores i Josep Miserachs, acostumat a atendre entre 8 i 15 usuaris a qui mancava algun aliment, roba o productes bàsics va passar a rebre més de 350 usuaris en els dos darrers anys posteriors a l’inici de la crisi; mentre, a l’administració pública, l’Ajuntament d’Igualada, Càritas i Creu Roja unien esforços i d’acord amb el programa Aliments per a la Solidaritat de la Unió Europea es creava el Banc de Queviures. En els dos primers anys de funcionament, la iniciativa va atendre de mitjana, 176 famílies durant el 2010 i 187 durant l’any següent. S’iniciava així un servei destinat a desaparèixer però que a dia d’avui ha més que doblat el nombre d’usuaris. AnoiaDiari s’ha posat en contacte amb Mª Àngels Nadal, responsable gestora del Grup d’Ajuda dels Caputxins, juntament amb el Pare Jesús i Carme Riera, regidora d’Acció Social, Igualtat, Infància i Joven-

Banc de Queviures d’Igualada

tut de l’Ajuntament d’Igualada pel Banc de Queviures per visibilitzar la tasca de servei i de voluntaris, equip tècnic i responsables de les dues iniciatives solidàries. Dades del darrer any dels bancs d’alimentació «Actualment, la xifra ha minvat una mica en relació als primers anys -assenyala la Mª Àngels Nadal, responsable del seguiment i organització del servei situat al Convent dels Caputxins-. Aquest 2018 hem atès una mitjana que volta els 160 o 170 usuaris i durant els anys

2010 i 2011, el 85% de persones que venien al banc no era gent migrada, sinó gent d’aquí. Ho assenyalem per trencar alguns dels mites que es diuen quan es parla sobre immigració -assenyala-». Des de la regidoria d’Acció Social, Igualtat, Infància i Joventut s’ha fet un seguiment anual del servei que ofereix el Banc de Queviures. De les 176 famílies ateses el 2010 s’ha passat a les 464 del passat 2017. D’aquestes, la gran majoria estan compostes per 3, 4, 5 o 6 membres i del total del nombre de persones que han rebut aliments i produc-

CAMPANYES Paral·lelament a la tasca que realitzen professionals i voluntaris al Convemt de Caputxins i al Banc de Queviures, a l’Anoia s’han realitzat diverses campanyes solidàries per aportar aliments a aquestes dues entitats, com la d’IgualadaxIgualada del 2012

Campanyes de suport i sensibilitat A part de les aportacions ordinàries d’aliments i productes essencials, les dues iniciatives solidàries han rebut donacions puntuals, com ho han estat al llarg d’aquests deu anys campanyes com IgualadaxIgualada (2012), La fam no fa vacances, Operació Quilo (2014) o Els músics no mengen (2016), que han abastit amb quantitats extra d’aliments el Banc de Queviures. Des de la iniciativa pública es vol subratllar «la solidaritat i el suport d’entitats, escoles, instituts, comerços, empreses i particulars de la ciutat, que sempre tenen present el Banc de Queviures i fan recollides d’aliments al llarg de l’any -assenyalen des de la regidoria-». Recaptes concretes com l’esdevinguda el passat novembre al SuperMas de la plaça Pompeu Fabra i al Col·legi Maristes, també han donat suport al banc d’aliments del convent. Les dues iniciatives mantenen un control intern per al recompte d’ús d’usuaris i famílies. En els dos casos, tant al Convent dels Caputxins com en el Banc de Queviures, un usuari en el primer i una família

desembre/2018

publicitat

societat

desembre/2018

Solidaritat en el segon, poden accedir-hi un cop al més i abastir-se de les ajudes que s’hi ofereixen. Mentre que en el primer no hi ha límit per al nombre d’atesos cada dimarts que el servei està operatiu, al Banc de Queviures s’atenen per dia en funcionament un màxim de 66 famílies, això és, cada dimarts i dijous. Un equip de 9 persones voluntàries és l’encarregat de donar servei a l’entrada del convent, mentre que un equip format per 23 persones i 18 voluntaris es tornen per acompanyar els usuaris del Banc de Queviures. Des dels dos bancs es vol subratllar que sense tots ells, les dues iniciatives destinades a donar un suport extraordinari a part del col·lectiu del Tercer Sector local no seria possible. La responsable del servei del Convent dels Caputxins comenta que «ens acompanya cada dimarts un noi que havia sigut usuari del servei i que, després de trobar feina va decidir vincular-se al voluntariat». Finalment, des de la regidoria d’Acció Social, Igualtat, Infància i Joventut agraeixen el voluntariat que prové de «Creu Roja, Càritas i de SMC Anoia. També col·laboren de manera voluntària un grup de nois i noies de la Fundació Privada Àuria, que van a recollir les minves del forn Jaume i Vicenç i del supermercat Consum un cop a la setmana».

Quins productes són més útils per a un banc d’aliments? Els aliments que ofereix el convent dels Caputxins són tot donatius i tenen la funció de ser una ajuda a l’economia domèstica i de la llar, mentre que els que reparteix el Banc de Queviures «són aportats per l’Ajuntament d’Igualada i Creu Roja, d’acord amb el programa Aliments per a la Solidaritat de la Unió Europea -assenyalen des de la regidoria-. Volem garantir la cobertura de necessitats bàsiques d’alimentació en la població més vulnerable del municipi i també la lluita contra el malbaratament». En els llistats dels dos bancs solidaris on es detalla l’alimentació que es pot oferir hi destaquen els següents aliments, ja sigui per a adults o per a infants: arròs, pasta, llegums -cigrons, llenties, mongetes-, sobres de sopa i cremes deshidratades; sal, sucre, farina, oli, llet; formatge parafinat, sardines i tonyina en llauna, ous; pastanagues, cebes, patates, tomàquet triturat; cacau soluble si en la família hi ha nens, cereals amb i sense gluten, llet deshidratada, potets de carn, peix i fruita per a nadons, natilles, pomes, iogurts i galetes. Els dos bancs estan equipats amb congeladors per a la cadena de fred i poder oferir alguna vegada, alimentació amb altes dosis de proteïna animal, ja que tant l’alimentació fresca com la congelada d’aquesta

secció, com ho són carn vermella, blanca o peix escasseja. I tampoc és habitual tenir aliments enriquits, tot i que alguna vegada, el magatzem del Banc de Queviures rep productes bio gràcies a empreses elaboradores. En relació a altres necessitats, el convent dels Caputxins recull i ofereix roba, «de segona mà però que estigui bé i es pugui utilitzar, sobretot la d’hivern, perquè fa més fred i la gent necessita posar-se més peces a sobre -detalla la responsable del banc del convent-. I també, si tenen problemes amb el lloguer o bé, per la data propera d’un possible desnonament oferim assessorament jurídic. Amb tot, a vegades el que necessita algun usuari és senzillament que se l’escolti, amb aquest senzill gest queden més tranquils». Per la seva part, el Banc de Queviures pot oferir sabó del cos, algunes vegades -no sempreproductes d’higiene personal com són raspalls de dents, pasta dentifrícia i un cop cada tres mesos, les famílies reben un kit de neteja de la llar. Els dos serveis assessoren en aspectes culinaris i des del Banc de Queviures existeix una línia de tallers i xerrades sobre alimentació amb nutricionistes, anticoncepció i maternitat amb llevadores o també, d’economia domèstica des de Creu Roja per als usuaris. A deu anys de la seva creació,

PRODUCTES Des del banc de Queviures i el Convent dels Caputxins es vol garantir la cobertura de les necessitats bàsiques alimentàries de les famílies i persones més vulnerables. Les dues entitats remarquen que els aliments més necessaris són: arròs, pasta, llegums, sal, sucre, farina, oli, llet, sardines i tonyina en llauna, etc

aquest proper 2019 el Banc de Queviures té previst obrir nova seu al carrer Sant Carles d’Igualada, mentre que el servei de la parròquia dels Caputxins seguirà oferint cada dimarts, un servei a la comunitat que com altres ajuts, ofereixen des del seu establiment l’any 1589, en motiu de l’epidèmia de pesta que assolà la ciutat. Una dada relativa als ajuts que s’ofereixen Els dos bancs d’aliments assenyalen que reparteixen un cop al mes entre 24 i 30 kg, per usuari en el cas del convent o repartiments semblants segons família, per part del Banc de Queviures. Això significa que al llarg de l’any, el Convent dels Caputxins ha registrat per al darrer exercici un moviment d’unes 50 tones d’alimentació, roba i productes, mentre que al Banc de Queviures, la darrera memòria va registrar un total de 136,7 tones repartides. Fent un balanç en relació a les dades publicades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, el consum per persona en kg, unitats o litres va ser de 676’99 kg de mitjana el passat 2017. Amb aquesta darrera dada es pot afirmar que cap dels dos serveis locals pot cobrir el 50% del consum mitjà per persona i any registrat pel departament de la Generalitat.

societat

desembre/2018

Inclusió social

Àuria 2018: un any de creixement i consolidació ANOIADIARI

Acabar l’any sempre obliga a mirar-se al mirall i fer balanç. El 2018 haurà estat un any complet per a Àuria, que tanca el 2018 amb una redimensió del grup, després d’incorporar-hi l’entitat d’Àuriafil, i la celebració dels deu anys del Servei d’Inserció Especialitzat (SIE) i de la divisió d’Àuria Cosmètics. El mes de setembre s’incorporava formalment el centre especial de treball Àuriafil després d’un pla de viabilitat iniciat el 2015 per l’anterior patronat de la Fundació per Inclusió Laboral que els alcaldes d’Esparreguera, Olesa de Montserrat, Abrera, Sant Esteve de Sesrovires i Collbató havien impulsat l’any 2000, amb la finalitat de promocionar la integració laboral i social de les persones amb discapacitat i risc d’exclusió social d’aquests municipis, mitjançant la prestació d’activitats econòmiques tant a empreses privades com a administracions. Àuriafil, que ocupa 138 persones, s’afegeix a la composició del Grup, format per Àuria Cooperativa (Taller Àuria Cooperativa SCCL), Àuria Fundació (Fundació Privada Àuria) i les cooperatives de segon grau com Moltacte, Àuria Rehabilitació de la Construcció i les UTE Les Comes Àuria Ampans o la UTE Esplugues. Amb aquesta incorporació, Àuria ha augmentat substancialment el nombre de treballadors superant els 700 professionals i una massa social superior a les 1.400 persones. Però, a més a més, dóna compliment a un dels seus valors fundacionals d’innovar i invertir per generar ocupació per a les persones amb necessitats especials. Deu anys formant i inserint Formar, estar atent a les necessitats del teixit econòmic i inserir. Aquesta és la vocació del Servei d’Inserció Especialitzat (SIE) d’Àuria Fundació que acaba de complir els deu anys d’entrada en funcionament. Ubicat a les instal·lacions de l’avinguda Andorra, durant aquests anys ha format més de 280 persones i ha generat 780 contractes. L’equip de prospecció ha visitat més de 180 empreses i s’han ofert vint tipus de formacions diferents com els cursos de neteja professional i gestió de magatzem, amb un índex d’inserció superior al 90%; el de tissatge de fil amb la voluntat de recuperar oficis tradicionals del tèxtil o cursos a mida per a les necessitats d’empreses com el de logística per a Carreras o el de gestió de comandes per a Stikets. Un dels objectius del Servei d’Inserció Especialitzat és aportar solucions i perspectives de futur a persones en risc d’exclusió o en situacions socials de vulnerabilitat, com per exemple persones que han viscut en períodes d’atur de llarga durada. Entrar en contacte amb el mercat laboral pot ser més dificultós quan se n’ha estat al marge. És en aquest sentit quan l’equip de profes-

Un equip de serveis i jardinera d’Àuriafil

Una imatge de la divisió de cosmètica

sionals del SIE intervenen, donen eines per abordar la relació amb les empreses, amb èmfasi en capacitats essencials com preparar un currículum, saber respondre en una entrevista o tenir una actitud proactiva. L’increment de persones que s’ha adreçat al SIE no ha parat de créixer fins a superar el miler, de forma agregada. Però cal tenir present que la immensa majoria d’aquestes, més de 800, han fet ús dels serveis del SIE en els últims cinc anys, fet que explica la resolució i efectivitat del seu propòsit que es fa tant a l’Anoia com al Baix Llobregat. La divisió de cosmètica, una singularitat dins del sector Àuria Cosmètica també està d’enhorabona amb la culminació dels primers deu anys en funcionament. Constituïda

l’any 2008 quan la crisi ja trucava a la porta i el tancament d’empreses era una realitat manifesta, Àuria Cooperativa va emprendre aquesta mesura per diversificar la seva producció i dependre, en menor mesura, dels serveis de manipulats que prestava a les altres empreses de la comarca. Va caldre una inversió d’una gran embergadura, formació, transformació de les instal·lacions, i molta innovació per posar en marxa la divisió de cosmètica. Una especialització que avui la fa singular per molts motius, també per ser l’única empresa de cosmètica feta des d’un centre especial de treball que produeix per a tercers: grans empreses del sector per a qui s’elaboren colònies i perfums, s’envasen, es manipulen, s’etiqueten i s’emmagatzemen fins a la seva distribució.

Una producció local que contempla tot el seu cicle fins a l’elaboració del producte final, feta en una divisió empresarial que ocupa més de cent treballadors. Àuria Cosmètics és una història d’èxit. Un exemple de com la innovació pot transformar un CET i convertir-lo en especialista. Ara, el repte és convertir Àuria Cosmètics en un referent dins del sector per la seva competitivitat, qualitat i un índex de satisfacció del 98%. Són tres de les efemèrides que hauran caracteritzat aquest any 2018, un any globalment marcat per l’excepcionalitat. A l’economia social, l’excepcionalitat es defineix per la pròpia manera de fer. Àuria, en aquest cas, amb tots els seus segells, està formada en un 70% per personal amb especials dificultats. Una realitat tan diversa com singular en el seu conjunt.

societat

desembre/2018

Turisme

“

“Airbnb pot ser un ‘partner’ fantàstic per situar Igualada al mapa. Si ocupa espais que anaven destinats al lloguer, és quan es poden generar efectes. Depèn de si s’opta per pis desocupat o pis amb amfitrió”. JORDI MARCÉ President de la sectorial immobiliària de la Unió Empresarial de l’Anoia

L’Ajuntament d’Igualada va anunciar l’acord amb Airbnb als agents empresarials, comercials i turístics de la comarca.

L’arribada d’Airbnb provoca llums i ombres sobre els efectes que pugui tenir sobre el lloguer Hi ha bona acollida a fi que s’intenti fomentar el perfil turístic d’Igualada, però el sector immobiliari es pregunta si els pisos que s’utilitzaran seran en el sentit d’habitatge compartit o provindran tots de l’’stock’ de lloguer

FRANCESC VILAPRINYÓ

L’anunci de la instal·lació d’Airbnb a Igualada, fet per l’Ajuntament i l’empresa aquest novembre, crea interrogants sobre els efectes que pugui tenir i en quins àmbits. Es tracta, com bé han ressaltat totes les parts, d’una experiència pionera, que encara no s’ha fet a cap altre lloc. La capital anoienca, sense tradició turística, té encara un dèficit important de places hoteleres que s’ha agreujat amb el tancament fa un parell d’anys de l’hotel Ciutat d’Igualada. Hi ha dos projectes que són a un pas d’obrirse com l’hotel del Somiatruites o les habitacions de la part superior de la Casa Roure, però que només suposaran un salt qualitatiu: es tracta de quatre i set habitacions. Queda per conèixer quins efectes tindrà l’acció d’Airbnb en perfilar Igualada com a destinació turística, si la ciutat serà només una plataforma de llançament cap a altres zones turístiques i quins amfitrions sorgiran. “Caldrà algun tipus de regulació” El president de la sectorial immobiliària de la UEA, Jordi Marcé Domènech, gerent també de Finques Rambles, exposa que “es pot trac-

tar de potenciar un pis compartit, amb habitacions llogades. Si són aquesta tipologia d’allotjaments els que sorgeixen, no tindrà efectes sensibles en el mercat de lloguer. Jordi Marcé especifica que “de tota manera, caldrà regular d’alguna manera aquesta nova realitat a Igualada”. “Pot afectar? Tot pot arribar a afectar. Hi ha tres modalitats d’allotjament a Airbnb: tot l’habitatge; habitatge compartit o habitació compartida. Si el cas en què ens trobem a Igualada és que una persona amb dues propietats en dedica una als usos turístics, ja hi pot haver una incidència” segons el responsable de la sectorial immobiliària de la UEA. Manifesta que “a Igualada no hi ha la tipologia d’inversor que té diferents pisos. Potser hi ha el petit estalviador que té un parell de pisos que posa a lloguer. A Igualada, ara mateix hi ha poc habitatge de lloguer. La renda per càpita que hi ha a Igualada és baixa, a més a més, cosa que no permet que el lloguer pugi gaire més. Poques persones ho poden pagar”. Segons Jordi Marcé Domènech la situació del lloguer a Igualada és que “si el preu puja, s’incentiva que es posin més pisos al mercat i es rehabilitin, si hi ha més rendibilitat. No tinc clar com pot afectar això al mercat de lloguer. Seria interes-

sant que fos habitatge compartit i poder acompanyar aquest turisme. Crec que cal diferenciar el mercat de lloguer i el mercat turístic”. El sorgiment d’empreses com Airbnb és, en opinió de Marcé, un fenomen d’empreses ‘robatemps’, que fan emprar a la persona que presta el servei més temps per “mostrar el seu pis, adequar-lo, ajudar els nous usuaris, etc.”. Hi ha, a més, una certitud, que les persones que lloguen pisos a Igualada no estan avesats encara a aquest nou escenari. El sector immobiliari considera que “s’ha de generar un debat sobre el que pot comportar. Caldran llicències? Quina mena de pisos s’han de dedicar a habitatges turístics? Si hi ha gent que veu que hi treu més rendiment econòmic, potser no ho dedicaran al lloguer. A Barcelona, Airbnb ha distorsionat el mercat. Aquí pot tenir l’efecte de cobrir les places hoteleres que no hi ha; ara, si això afecta el mercat d’habitatge de lloguer, podem tenir un problema. No tenim cap indici encara per saber si tindrà afectació”. Jordi Marcé creu que “Airbnb pot ser un ‘partner’ fantàstic per situar Igualada al mapa. Si ocupa espais que anaven destinats al lloguer, és quan es poden generar efectes. Depèn de si s’opta per pis desocupat o pis amb amfitrió”

DEBAT El sector immobiliari de la comarca considera que Airbnb pot ser un “bon partner” per situar Igualada al mapa però demana un debat per donar resposta a alguns interrogants sobre la tipologia dels pisos que es podran dedicar als habitatges turístics i les llicències, enre altres aspectes.

“L’aliança entre nosaltres i l’empresa demostrarà com en un territori eminentment industrial i que mai havia tingut aspiracions de ser turístic, pot sortir un nou sector que generi riquesa” MARC CASTELLS Alcalde d’Igualada “Pot atraure una quantitat fins ara mai vista de turistes cap a lgualada, també pot generar un important augment del preu de lloguer dels habitatges a la nostra ciutat. I això encara pot fer més difícil l’accés a l’habitatge JOSEP M. PALAU Esquerra “Cal que els habitatges d’ús turístic no afectin l’oferta que hi ha de lloguer residencial. A la ciutat cal tenir més perfilades bones polítiques d’habitatge i evitar la gentrificació” JORDI RIBA Socialistes d’Igualada “ La gent que habita la ciutat ha de tenir garantits els seus drets, com el dret a l’habitatge, i necessitats essencials, com accés a serveis i subministres públics de qualitat” DARIO CASTAÑÉ Igualada Decidim “ Ens preocupa que pugui empitjorar la problemàtica d’accés a l’habitatge que viu la ciutat, especialment pel que fa al mercat de lloguer” ALBERT MATEU Cup Igualada “No deixa de ser una cortina de fum davant la incapacitat del govern de la ciutat per omplir els polígons i fer els canvis urbanístics necessaris” JOAN AGRAMUNT Partit Popular

societat

desembre/2018

Turisme L’adoberia Bella com a espai L’alcalde d’Igualada Marc Castells subratllava, després que es donés a conèixer l’acord amb Airbnb, que “ja hi havia el Pla de Turisme d’Igualada on consta la possibilitat d’emprar l’Adoberia Bella. Cap altra ciutat del món té un projecte així”. Resumia que “l’aliança entre nosaltres i l’empresa demostrarà com en un territori eminentment industrial i que mai havia tingut aspiracions de ser turístic, pot sortir un nou sector que generi riquesa. Fa tres anys ja vaig posar sobre la taula que ens podíem convertir en una destinació turística. Ara, tenim un projecte disruptiu per ser una ciutat turística”. El punt crític és quants llocs de treball es crearan, aspecte al qual l’alcalde Castells vol treure urgència: “per prudència no podem donar números. Treballarem perquè sigui un èxit, però no anunciem xifres”. Escepticisme a l’oposició Les forces de l’oposició d’Igualada han reaccionat amb dubtes. El portaveu d’ERC, Josep Maria Palau, considera que “Airbnb no és un model de producció col.laborativa entre iguals a partir de plataformes amb sistemes de governança democràtics i accessibles com un

L’alcalde d’Igualada Marc Castells i el general manager d’Airbnb a la península Arnau Muñoz celebren l’acord TCM

bé comú. Pot atraure una quantitat fins ara mai vista de turistes cap a lgualada, també pot generar un important augment del preu de lloguer dels habitatges a la nostra ciutat. I això encara pot fer més difícil l’accés a l’habitatge”. Jordi Riba, el líder dels socialistes al consistori, celebra que es vulgui potenciar la capacitat turística d’Igualada, “una altra cosa” afirma “és el model que s’utilitza per fer-ho. Cal que els habitatges d’ús turístic no afectin l’oferta que hi ha de lloguer

residencial. A la ciutat cal tenir més perfilades bones polítiques d’habitatge i evitar la gentrificació”. El cupaire Albert Mateu critica la nul·la informació que s’ha facilitat a l’oposició i veu que “ens preocupa també que amb l’actual problemàtica d’accés a l’habitatge que viu la ciutat, especialment pel que fa al mercat de lloguer, aquest anunci de la mà d’Airbnb pugui empitjorar la situació, tenint coma a referència la lluita jurídica que altres consistoris de ciutats de tot el món estan

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

Airbnb vol fer d’Igualada una plataforma d’investigació de turisme sostenible

lliurant contra el gegant turístic que, de sostenible, sembla que no en té gaire”. Indica “la primera informació que hem tingut és la publicada per la premsa. Això ja és marca de la casa Castells, però no deixa de ser francament decebedor i poc democràtic. Esperem tenir més dades per posicionar-nos amb més concreció”. També de gentrificació parla Darío Castañé, d’Igualada Decidim, que manté que “la intenció no sembla negativa”, però matisa que “el concepte de turisme saludable no pot anar simplement lligat a la idea de viatjar “com si el turista visqués a la ciutat, sinó que la gent que habita la ciutat ha de tenir garantits els seus drets, com el dret a l’habitatge, i necessitats essencials, com accés a serveis i subministres públics de qualitat, sense que representin un sobreesforç econòmic per als seus ingressos”. Per últim, Joan Agramunt (PP), manifesta que “la notícia en si em sembla positiva, si serveix per posicionar Igualada a nivell turístic. Ara bé, no deixa de ser una cortina de fum davant la incapacitat del govern de la ciutat per omplir els polígons i fer els canvis urbanístics necessaris. Hi ha hagut una manca d’acció en aquests camps i el del comerç.

societat

desembre/2018

Turisme TONI CORTÈS MINGUET

Per què Igualada? Per què van escollir la capital de l’Anoia com a seu del primer Healthy Destinations Lab? Hem escollit Igualada perquè tant la ciutat com la comarca gaudeixen d’una sèrie d’atributs molt particulars per crear una nova destinació. La regió té una situació geogràfica propera a un hub de comunicacions; un teixit econòmic, industrial i comercial arrelat, amb un pla d’internacionalització; la presència de coneixement gràcies a ser seu universitària; una forta tradició cultural i experiència en l’organització d’esdeveniments internacionals. El projecte va de bracet de l’Oficina de Turisme Sostenible d’Airbnb. Quins són, per tant, els objectius globals d’aquest laboratori? L’Oficina de Turisme Sostenible d’Airbnb té com a objectiu ajudar a promoure el turisme local, autèntic i sostenible en països i ciutats de tot el món. A través de col·laboracions, programes i esdeveniments, aquesta Oficina expandeix els esforços d’Airbnb per empoderar econòmicament les comunitats, portar viatgers a llocs menys coneguts i donar suport als hàbits de viatge respectuosos amb el medi ambient. Com a part d’aquesta iniciativa, Airbnb també ha designat una Junta d’Assessors de Turisme, formada per experts mundials, amb l’objectiu d’ajudar a determinar la visió i activitats a llarg termini de l’empresa, i assegurar que Airbnb segueix sent una solució a la saturació turística causada pel turisme massiu. I, en concret, com se’n beneficiarà Igualada i el territori? Estem centrats a ajudar a crear un model de turisme sostenible per a Igualada i l’Anoia, que s’adapti a les necessitats i interessos dels seus habitants. La tecnologia, i en concret el home sharing i el lloguer vacacional, representen una oportunitat per a llocs com Igualada, on hi ha una oferta molt limitada d’allotjament tradicional, ja que permet als ciutadans beneficiar-se directament del turisme i assimilar l’afluència de visitants que esdeveniments com el Rec.0 o el European Balloon Festival porten a la ciutat, , a la vegada que guanyen uns ingressos. Per altra banda, les Experiències donen l’oportunitat als ciutadans de compartir les seves vides, passions i interessos amb els visitants i emprendre D’una manera tangible, què es farà a Igualada? Han anunciat la Cimera internacional de Noves Destinacions; també es faran tallers… Al febrer començarem una sèrie de tallers i sessions formatives, que ajudaran a desenvolupar una metodologia extrapolable per a

Arnau Muñoz

“Estem centrats en ajudar a crear un model de turisme sostenible a Igualada i l’Anoia” Arnau Muñoz

“

El model d’Airbnb facilita que la major part dels ingressos vagin a parar a les persones i comunitatrs locals, que a la vegada tributen localment Compartir la llar és l’alternativa més sostenible al turisme massiu, i Airbnb està dicidit a donar suport als ciutadans que desitgin compartir les seves llars

General Manager d’Airbnb Espanya-Portugal la creació de destinacions de turisme sostenible. Per a aquests aquests tallers convocarem a la gent d’Igualada que veu una oportunitat en aquesta mamera de fer turisme, botiguers, emprenedors, restauradors... Volem que la comunitat local aprengui i decideixi com aprofitar al màxim els seus punts forts. Estem treballant conjuntament amb l’Ajuntament en aquesta conceptualització dels tallers i aviat farem públics els continguts Com valora l’entesa amb l’Ajuntament d’Igualada? És un bon exemple d’acord Airbnb-Administracions? Està sent una gran experiència i esperem poder seguir treballant plegats durant molt de temps. Aquest és un exemple més de com la col·laboració público-privada pot beneficiar les localitats i els residents, a la vegada que es prioritza el creixement sostenible. En aquest sentit, les administracions entenen i adopten el model Airbnb? Posen moltes

traves? Airbnb ja ha col·laborat amb més de 500 jurisdiccions a tot el món en diferents qüestions. En relació al turisme sostenible, Airbnb ha participat en diverses sessions i conferències sobre turisme sostenible, i s’ha unit a organitzacions de tot el món que comparteixen la seva visió sobre com el turisme pot ser beneficiós per a tots. Amb l’objectiu d’empoderar econòmicament les comunitats, portar turisme a llocs menys coneguts i donar suport a hàbits de viatge respetuosos amb el medi ambient, Airbnb ha col·laborat amb el govern municipal de Guilin (Xina) o Civita di Bagnoregio (Itàlia), entre d’altres. I la ciutadania, en general, veu amb bons ulls aquest model? Cada cop hi ha més persones disposades a compartir la seva llar amb viatgers i a allotjar-se amb gent local quan viatgen. A més, ara amb les Experiències, també pot participar gent que no té espai a casa o que prefereix no compartir la seva llar, i tot això acaba benefi-

ciant també als comerciants locals. Vostè sempre ha defensat la “democratització” del turisme, oi? En fer possible que més gent viatgi i es beneficiï del turisme també estem facilitant que siguin més conscients i responsables del seu rol per fer possible el turisme sostenible. El model d’Airbnb facilita que la major part dels ingressos vagin a parar a les persones i comunitats locals, que a la vegada tributen localment. Arribarem a un turisme plenament sostenible? Compartir la llar és l’alternativa més sostenible al turisme massiu, i Airbnb està decidit a donar suport als ciutadans que desitgin compartir les seves llars. El turisme sostenible passa per la diversificació de l’oferta i de les destinacions, i per això creiem que és tan important ajudar que llocs menys turístics com Igualada puguin aprofitar els seus punts forts per atraure turisme de qualitat.

desembre/2018

publicitat

societat

desembre/2018

Drogues

Les realitats de la marihuana a l’Anoia Aquest any s’han detingut 31 persones a l’Anoia relacionades amb els cultius il·legals de “maria”. Parlem amb l’Inspector en Cap dels Mossos a l’Anoia, Ramon Roig gistres de quines quantitats retira cada persona per al seu consum i les limitem perquè s’ajustin a un ús estrictament privat”. A nivell normatiu, els intents polítics per regularitzar aquest fenomen a Catalunya, Navarra i País Basc, han estat tombats pel Tribunal Constitucional. De moment només existeix un codi de bones pràctiques que estableix, entre d’altres, els límits del consum.

SERGIO PÉREZ

El cànnabis, cànem o marihuana té la capacitat de deixar múltiples realitats. Realitats en la salut en forma d’addiccions; en l’economia, amb un volum de negoci submergit de proporcions gegants; en els controls policials; en la societat, amb una acceptació social cada cop més gran; el ja recurrent debat sobre la seva legalització; i també realitats de delinqüència, en especial quan la seva quantitat es desborda intencionadament per tal de vendre’l. A l’Anoia, la realitat clandestina del cànnabis es tradueix, aquest 2018, en 9.500 plantes comissades, 20 plantacions desmantellades, 64 quilos de cabdells confiscats, 31 persones detingudes, 8 investigades i fins i tot la intercepció d’una pistola de 9mm. Aquesta realitat ha aparegut amb força en diferents urbanitzacions de municipis del Sud de la comarca, i representa un augment preocupant dels cultius il·legals que els Mossos d’Esquadra s’han marcat com a prioritat desmantellar. El perquè d’aquesta situació té l’origen, segons l’Inspector en Cap dels Mossos a la comarca, Ramon Roig, en “la transformació de la península ibèrica en una zona de producció i exportació de marihuana a d’altres països europeus”. Aquest fet ha generat un canvi de perfil en el tipus de persones que participen en tot el procés de producció i exportació de la droga. És en aquest punt on apareix un rastre preocupant per a la policia. Els grups mafiosos estan començant a adquirir protagonisme en aquest negoci a causa de la reorientació de la producció cap a Europa, i la nostra comarca no n’és aliena, tenint en compte les dades dels cossos de seguretat. Roig apunta que “la situació està canviant, ja no parlem de particulars que es dediquen a petits cultius per vendre a nivell local, sinó de grups mafiosos amb la voluntat d’establir-se aquí per fer negoci exportant cànnabis a l’estranger”. Tot i que es tracta d’una planta originària de l’Himàlaia, la marihuana s’ha cultivat des de fa molts anys arreu del món, i sembla que a l’Anoia ha arrelat fort en un hàbitat molt concret: les urbanitzacions. “La crisi ha deixat molts habitatges abandonats i això afavoreix l’ocupació per part de grups organitzats, que han adquirit un nivell de sofisticació elevat”, apunta Roig.

La policia va detenir un veí de La Llacuna el passat mes de setembre amb més de 700 plantes de marihuana. MOSSOS D’ESQUADRA

La policia catalana a la nostra comarca s’ha marcat el repte d’erradicar aquests cultius, i és per això que s’ha creat una unitat d’investigació específica per detectar tots els casos que sorgeixin. El cap dels Mossos a l’Anoia alerta que “l’establiment d’aquests grups ja ha generat problemes de convivència en alguns municipis”. Roig considera que “cal actuar abans que aquests grups es facin forts i aconsegueixin imposar el silenci i la por entre els veïns”. Tot i que, segons la policia, estem en una fase inicial del problema, els Mossos posen èmfasi en la necessitat d’actuar amb la mateixa contundència que fins ara. En aquest sentit, Ramon Roig destaca que “hem de traslladar a les màfies la sensació que estarem a sobre d’elles si decideixen instal·lar-se aquí i evitar que el monstre creixi”. Les associacions cannàbiques, una realitat poc coneguda que lluita per la seva regulació En quina situació legal es troba el cultiu i el consum de cànnabis a l’Estat Espanyol? Si preguntem a la gent del nostre voltant, escoltarem multitud de teories diferents. Segons la legalitat espanyola, el consum i el cultiu de cànnabis és il·legal sempre, tot i que el cultiu destinat a l’autoconsum està despenalitzat. Ara bé, quin és el límit entre la producció per a l’autoconsum i el tràfic de drogues? No existeix cap limitació sobre quina quantitat de

plantes és considerada autoconsum i quina no, i això ha produït sentències judicials absolutòries i condemnatòries per quantitats similars. I si la situació no era prou confusa, la coneguda com a Llei Mordassa castiga la tinença de plantes de cànnabis quan siguin visibles des de la via pública amb multes de fins a 10.400 euros. Al bell mig d’aquesta situació legal es troben les associacions cannàbiques. Es tracta d’entitats sense ànim de lucre on es cultiva la marihuana necessària, en un cercle tancat, per a l’autoconsum de cadascun dels seus socis, els quals paguen una quota per pertànyer-hi. Cap persona aliena pot participar en el procés, ja que implicaria un delicte de tràfic d’estupefaents. A la nostra comarca, aquesta particular realitat del cànnabis té presència a Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Piera, Masquefa i Cabrera d’Anoia, segons les dades del Departament de Justícia. “Nosaltres som majors d’edat, fem un autoconsum estricte en un circuit tancat de socis i els oferim informació sobre el cànnabis i els seus riscos”, apunta el responsable d’una associació cannàbica de la comarca. També destaca “la necessitat de regular el sector de les associacions cannàbiques per poder fer una tasca efectiva de conscienciació entre la societat”. Des d’aquesta entitat expliquen que “som molt curosos amb el procés de circuit tancat, ho tenim tot estipulat i documentat, tenim re-

DADES Aquest 2018, i quan encara no s’ha tancat l’any, a l’Anoia s’han comissat 9.500 plantes de marihuana; s’han desmantellat 20 plantacions; s’han confiscat 64 quilos de cabdells i hi ha hagut 8 persones investigades i 31 detingudes

La droga il·legal més tolerada per la societat i més consumida entre els menors La realitat de la marihuana més preocupant per a moltes institucions i gran part de la societat té a veure amb el seu ús entre les persones menors d’edat. Les dades del Ministeri de Sanitat parlen d’un 2% de la població que consumeix habitualment. Segons el darrer informe ESTUDES, el cànnabis és la droga il·legal amb més prevalença entre els joves de 14 a 18 anys a l’Estat i un 31% l’ha provat alguna vegada a la vida. Aquestes dades, però, queden lluny de l’hegemonia del tabac i l’alcohol, també entre els menors. De fet, aquest és un dels arguments utilitzats pels col·lectius favorables a la legalització del cànnabis a l’Estat Espanyol. Un debat que tornarà a la primera línia de l’opinió pública quan, el proper 2019, Podemos porti a debat al Congrés una proposta de regularització de la producció i el consum de marihuana per a l’ús recreatiu a l’Estat Espanyol. Un 47,2% dels ciutadans espanyols recolzaria la legalització davant d’un 41,6 que s’hi oposaria, segons el darrer CIS. Els arguments a favor i en contra fa anys que estan sobre la taula, i tots ells parlen de realitats. Des de l’aflorament de l’economia submergida i la creació d’un potent sector econòmic, amb l’opció de ser de caràcter públic – deixaria un rastre d’uns 8.500 milions d’euros segons un estudi de la UAB –, a la realitat dels problemes d’addicció – institucions com la FAD apunten que podrien arribar als nivells del tabac i l’alcohol –. També, curiosament, es parla de la important reducció de costos per a la policia en aquest àmbit en un escenari de legalitat, així com de les dificultats en matèria de seguretat que implicaria la legalització si als països del voltant el cànnabis continués prohibit. Entomarà la classe política un debat present des de fa anys en la societat?.

desembre/2018

publicitat

Desembre 2018

Argençola

Bellprat

Cabrera d’Anoia

Calaf

Calonge de Se

Carme

Castellfollit de Riubregós

Castellolí

Copons

El Bruc

La Llacuna

La Pobla de Claramunt

La Torre de Claramunt

Masquefa

Montmaneu

Rubió

Sant Martí de Tous

Sant Martí Sesgueioles

Sant Pere Sallavinera

Santa Margarid

Ajuntament de Pujalt

Editorial

Deu anys d’allò quotidià i extraordinari

em explicat tancaments de fàbriques, cues de l’atur, assassinats, festes majors, Recs.0, Mostres de teatre, incendis, manifestacions, el referèndum i la independència, eleccions, vagues, presentacions de projectes (que havien d’arreglar el món i no va ser així), debats, però cap article ha tingut tant èxit ni s’ha llegit tants cops com el que va fer Jaume Farrés, un dels nostres opinadors més aguts i fidels, l’agost de 2015. El Jaume no feia altra cosa que defensar la presumpció d’innocència d’un veí d’Òdena, acusat de l’incendi de deu dies abans. El periodisme que hem intentat fer amb més o menys encert durant aquests deu anys, en l’àmbit comarcal, sense perdre de vista una etapa de transformació a Catalunya, s’ha basat a posar el focus -o el zoom, si els nostres amics del festival de telefilms ens permeten- en allò ordinari i extraordinari que passa en una petita comarca del centre del país. L’òptica de les persones que escriuen en el dia a dia d’un diari no pot captar amb exactitud tot el que succeeix, per petita que sigui la nostra realitat. Aquell article era enginyós però també senzill, breu i directe al cor. Els opinadors ens han ajudat a donar el contrapunt d’allò quotidià, d’allò humà, que els límits del llenguatge periodístic no ens permeten a les persones que redactem els continguts. Aquell estiu, després d’una setmana molt dura, en una de les vivències més intenses i desagradables que afronta el periodisme, veure la destrucció pura

que suposa el foc al cor d’una comarca que encara té molt de rural, les línies de “Ja el tenim, un pagès de 59 anys...” van ser molt més eloqüents que les dades d’hectàrees cremades. Van ser un record que, fins i tot en un moment terrible com aquell, explicar l’experiència humana i que li arribi al lector és una de les funcions principals no només del periodisme, sinó també de tots aquells que escriuen. La proximitat és el principal valor que tenim al periodisme comarcal. La possibilitat d’un diari digital ha obert un canal de diàleg constant a través dels comentaris, però també d’obrir una finestra per aquestes desenes de col·laboradors i col·laboradores que han enriquit un quadre que des d’una redacció d’Igualada -o Calaf o Piera- no es podria pintar sol. L’Anoia ha passat deu anys gens fàcils i des de l’octubre de l’any passat hem vist com ens endinsàvem en una realitat fosca i inimaginable al segle XXI. Tan punyent com l’efecte d’una recessió que no està ben bé superada i ha deixat situacions de pobresa. També van ser les fotografies i el seguiment que va tenir aquella jornada de l’1 d’octubre un testimoni molt més impactant que no pas les meres paraules. L’esforç principal al qual ens comprometem és de ser-hi i seguir donant veu als fenòmens que coneixem i interpretar-los, i donar a conèixer situacions que en un primer moment passen desapercebudes. És un viatge complicat però extraordinari, perquè aquesta comarca i la seva gent també ho són.

10 anys d’una iniciativa transformadora Any 2008. Kosovo declarava la seva independència de Sèrbia. Pequín celebrava uns Jocs Olímpics sota les protestes del Tibet. La casa Blanca obria les seves portes al primer president negre dels Estats Units. La guerra del Congo esquitxava encara més de sang el mapa de conflictes al món. Manifestacions al País Valencià contra el tancament de les emissions de TV3. Més lluny, els científics trobaven aigua a Mart. I, més a prop, a casa nostra, l’Anoia era una de les comarques més afectades per la crisi. La manera d’explicar les coses, del 2008 fins avui, ha canviat significativament. L’evolució constant de la tecnologia i les xarxes socials han transformat el panorama comunicatiu i també els rols dels seus protagonistes. Ni els periodistes ni els lectors tenen, avui, el paper que tenien fa 10 anys. A principis del nou mil·leni, els veïns de l’Anoia s’informaven, principalment, a través dels periòdics setmanals en paper i, en menor mesura, en ràdios i televisions, privades i municipals. “Les capçaleres nacionals tenien els seus diaris a la xarxa i començaven a sorgir diaris digitals locals al país” recorda l’Oriol Solà qui, juntament amb un altre jove emprenedor igualadí, Jordi Balsells, van decidir, “amb valentia”, satisfer “una inquietud” donant vida a l’AnoiaDiari, el primer diari digital de la comarca. “Omplíem un buit molt important que hi havia en l’àmbit comunicatiu a Igualada i a l’Anoia” assenyalen els impulsors de l’AnoiaDiari. L’AnoiaDiari es presentava públicament el 24 de setembre del 2008, en un acte a la Biblioteca que comptà amb la participació de llavors director de l’Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo, qui actualment dirigeix Catalunya Ràdio i els formats digitals de la Coorporació. Aquell dia, Gordillo es preguntava “Desapareixeran els diaris en paper?”, una qüestió que encara és viva, tot analitzant la crisi de la premsa tradicional i el naixement dels mitjans digitals. A l’acte, l’Anna Marsal, primera directora del diari, el presentava com un nou mitjà, fresc, positiu, transparent, profund, ric i plural. Una setmana més tard, l’1 d’octubre del 2008, apareixien publicades les primeres notícies del primer diari digital de la comarca. Un any més tard, per celebrar el primer aniversari, l’AnoiaDiari convidava a Igualada el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, que va parlar sobre “La Catalunya 2.0”, aprofundint en les noves possibilitats i reptes d’una societat catalana connectada. Un discurs que va ser el presagi de la realitat d’avui. La irrupció de l’AnoiaDiari va canviar les relacions mitjans-públic i va revolucionar, en certa manera, els hàbits dels veïns de la comarca. “Fins llavors, assenyalen Solà i Balsells, la gent s’informava de dijous en dijous o de divendres en divendres. L’AnoiaDiari va aportar una cosa novedosa: la immediatesa”. “Ara no li donem tanta imporància perquè ja hi estem molt acostumats, sobretot també gràcies a les xarxes, però fa 10 anys poder estar informat d’un fet immediatament després que acabés de succeir, era nou a la nostra comarca” remarquen, afegint que “aquest compromís amb els lectors suposava una gran exigència, però era agraït perquè érem, llavors, els únics.” “Igualada i la comarca, sense l’AnoiaDiari, no serien les mateixes. Hem ajudat a la transformació. Hem revitalitzat certs sectors. Hem donat veu a gent que no en tindria; hem sigut un agent important, per exemple, com a altaveu de la reivindicació del barri del Rec. També vam fer que altres mitjans s’adonessin que el sector digital no es podia desatendre i ara som una comarca rica en informació digital i en immediatesa” destaca l’Oriol Solà. Per a Jordi Balsells, el primer editor del diari, “va ser un risc però es va demostrar que calia. Es va crear un equip de gent jove potent que hi va creure i va ser una eina necessària a la comarca”. Un dels punts forts de l’AnoiaDiari en els seus orígens - i que s’ha procurat preservar fins avui, és l’espai d’opinió. “Sempre vam buscar la pluralitat i que el diari estigués obert a totes les veus. Volíem que una part de diari fos generada pels lectors”. Des dels primers dies i fins avui, moltes persones han col·laborat i participat en el dia a dia de l’AnoiaDiari i en formen part. Cal destacar, essencialment, els homes i dones -especialment dones- que han dirigit la redacció del diari al llarg d’aquests 10 anys. La Laia Segura va agafar el relleu a l’Anna Marsal i van continuar la Carlota Martí, al costat de la Cora Muntané, la Marta Carles, la Montse Martí, l’Anna Suarez i el Francesc Vilaprinyó en la darrera etapa. Des dels professionals, periodistes, comercials, etc., passant pels opinadors, articulistes, fotògrafs i altres col·laboradors que han anat construint el mitjà. També les entiats, empreses, comerços i institucions que ens han acompanyat al llarg d’aquests 10 anys. Tots són AnoiaDiari.

12/2018

10 anys d’AnoiaDiari... Qui ens ho havia de dir que l’Anoiadiari arribaria als 10 anys! Sembla que era ahir que el Jordi Balsells em proposava engegar un projecte nou i totalment trencador a la comarca i goita, amb aquest temps tot el panorama comunicatiu ha fet un tomb enorme... Fa deu anys, quan tot just arrencava el diari, de mitjans estrictament digitals n’hi havia però a la comarca, res de res. Volíem fer un periodisme diferent, proper, en contacte amb la gent, però sabíem que el suport no podia ser el paper. Nosaltres ho teníem clar, però al carrer va costar una mica més. Crec recordar que els lectors ho van entendre prou de pressa, el funcionament, els clics, les lectures, els comentaris (de fet els comentaris sempre han estat una mica problemàtics amb el tema de l’anonimat...) Crec que el que més estrany es feia llavors eren els bànners... “Quan dius que es veurà el meu anunci? Ara no surt...Refresca la pàgina.... Que faci què?!...” Ara fa gràcia oi? Fer-ho entendre llavors era tot un dilema. Els espais d’opinió van ser també una gran aposta que celebro que s’hagi mantingut. Els primers opinadors destapaven la caixa dels trons, obrien les portes al seu cor i al seu món, i vam descobrir o redescobrir gent molt interessant de la comarca. Els temes propis també eren un element que crec que ens diferenciava, i això que anàvem molt de bòlit intentant donar cobertura a absolutament tot el que es feia... Les cròniques esportives i les graelles dels resultats dels partits també tenien un bon xou... Els formats de pàgina web, els editors, les imatges...tot era molt nou i la cultura digital de tots plegats, a una i altra banda del diari, també. L’Anoiadiari de fa 10 anys era pioner, en el format, en el contingut i voldria pensar que en l’enfoc i la part més editorial, érem també força diferents, ni millors ni pitjors. Recordo també la primera aposta en paper que vam fer, un conte col·lectiu de Sant Jordi que vam editar quan teníem uns mesos. Un bonic record. Seccions també que ens eren molt pròpies, les entrevistes setmanals que s’han mantingut i que han descobert grans persones i grans personatges, la cuina de la iaia amb les receptes de casa, l’edició de cap de setmana que primer canviava de color i després de format (i amb capçalera nadalenca quan s’apropaven aquestes dates), i les fotogaleries! De cop un diari podia tenir tantes fotos com volgués d’un sol esdeveniment. Recordo especialment la secció del Santi Carbonell amb grans fotos de la ciutat... Igualada malgrat tot. Bona part d’aquest contingut encara es pot recuperar i si un té prou paciència per anar prou enrere, pot retrobar temes sorprenents... Avui, la premsa és molt diferent de com la vèiem en aquell moment. L’Anoiadairi ha canviat i ha avançat amb els temps, han sorgit altres iniciatives, altres mitjans, l’oferta és més àmplia, les xarxes socials també han sacsejat la realitat de la premsa i els canals a través dels quals les persones ens informem s’han triplicat. I això no fa res més que plantejar un repte, ja no d’aquests deu anys, sinó per als deu propers, cap on anirà el diari digital? M’agrada pensar que la llavor que va posar el diari ara fa deu anys no només ha crescut i ha arrelat, agafant força, sinó que s’ha ramificat i al seu voltant han anat sorgint altres projectes que fan de l’Anoia una comarca molt més digital i més informada, amb més opinadors que no només no tenen por de dir la seva sinó que aporten riquesa i valor al contingut més estrictament informatiu. I m’agrada veure que la premsa en paper encara hi és; alguns deien fa deu anys que desapareixeria amb el boom de la premsa digital, però encara juga un “paper” clau, i que duri. Feliços deu, i per als propers deu tota la força i l’entusiasme que es mereix un mitjà com l’Anoiadiari, que va néixer per donar veu a una manera d’entendre el periodisme, el territori, la seva gent i tot el que s’hi movia, amb un prisma crític i constructiu fet sempre des del respecte i l’estima per la comarca. Per deu més...

“L’Anoiadairi ha canviat i ha avançat amb els temps, han sorgit altes iniciatives, altres mitjans, l’oferta és més àmplia, les xarxes socials també han sacsejat la realitat de la premsa i els canals a través dels quals les persones ens informem s’han triplicat. I això no fa res més que plantejar un repte, ja no d’aquests deu anys, sinó per als deu propers, cap on anirà el diari digital?”

12/2018

a t a

12/2018

Periodisme de proximitat: Un valor que cal preservar Igualada i l’Anoia són una ciutat i una comarca dinàmiques i diverses, amb una gran vida cultural, festiva, associativa, esportiva i política. I és en territoris com el nostre que la premsa local i comarcal es fa imprescindible. Perquè sense capçaleres com la vostra, ens veuríem engolits informativament pels grans mitjans de comunicació d’abast nacional i, molt probablement, tota aquesta diversitat passaria desapercebuda per gran part de la nostra ciutadania. Un primer agraïment, doncs, per haver entomat aquest repte i aquesta responsabilitat. I, en segon lloc, una reflexió que crec fonamental. Vivim temps de canvis profunds pel que fa als hàbits d’informació de les persones. Canvis ràpids i imprevisibles. Avui el gran públic demana immediatesa, llegeix amb pressa i sembla cada cop més obert a donar per bona una afirmació cridanera sense entrar a comprovar el seu fons. Per això, avui, el vostre paper és probablement més rellevant que mai. Perquè la diferència entre el post d’un particular a les xarxes socials i una notícia publicada en un mitjà de comunicació és quelcom tan fonamental com la credibilitat, la veracitat. Vosaltres sou els garants que allò que publiqueu ha estat confirmat i comprovat fins la darrera coma, vosaltres respecteu una ètica professional i vosaltres obeïu uns criteris periodístics. No deixeu mai que us venci la pressa o que us arrossegui el corrent imperant. Necessitem que els mitjans de comunicació continueu essent

la font que els ciutadans anem a consultar per confirmar allò que ens ha arribat per altres vies. Mantingueu-vos sempre fidels a aquest paper de transcriptors dels fets i de garants de la veracitat en la informació. Seguiu confirmant la notícia, essent crítics quan cal, recollint totes les opinions, oferint els màxims punts de vista i tractant els temes delicats i les persones amb el màxim respecte. Això és el que distingirà sempre els professionals dels mitjans de comunicació. És el vostre tresor. I és que, només amb una premsa professional i compromesa, garantirem un dret fonamental com és el de l’accés a la informació, que ens permet a tots poder ser crítics i ser lliures. Us felicitem per aquesta primera dècada de bon periodisme. Heu sabut ser testimonis i relators destacats del batec d’aquesta comarca, amb professionalitat i estima pel territori. Enhorabona a totes aquelles persones que vau convertir una idea en un diari i a totes aquelles que, d’una manera o d’una altra hi heu deixat la vostra empremta en tot aquest temps.

10 i més felicitats! Ja han passat 10 anys d’ençà que va arribar a la nostra comarca el primer diari digital; aleshores, l’Anoiadiari se’ns presentava com un nou canal d’informació innovador en el seu temps que ens obria una nova manera d’informar-nos a la comarca. El que llavors semblava arriscat per la seva naturalesa digital avui forma part de la nostra quotidianitat; actualment no entendríem la premsa sense Internet, ni Internet sense la premsa. Enhorabona pel vostre coratge i valentia en aquells moments, però sobretot vull felicitar-vos per la lluita diària que feu, ja que sóc coneixedor dels esforços que suposa mantenir un mitjà de comunicació, i més en l’àmbit local. A l’Anoiadiari ens heu anat explicant la nostra història amb valor i fermesa. En moure’s la informació en un entorn més proper, el periodista local afronta diàriament la dificultat de mantenir la seva independència enfront d’informadors, veïns i institucions. Per això crec que aquí rau, en el local, el periodisme del bo. El periodisme que hauria d’estar més valorat en premis professionals i cercles acadèmics, ja que és el que ens

dona les claus de pertinença a una ciutat i a un territori. No sé si sobre paper, digital o qualsevol altre suport que s’inventi, però és en la premsa local on seguirem buscant els temes que són importants per a la nostra comunitat, històries a les quals parar esment, continguts elaborats que ens brindin l’oportunitat de conformar-nos una idea sobre aspectes quotidians que per a nosaltres, els lectors, tenen moltes vegades l’interès més gran i que solament en la premsa local podem trobar. A tots els que heu treballat i als que treballeu en l’edició d’Anoiadiari vull fer arribar el meu reconeixement i desitjar-vos sincerament 10 i més felicitats!

De pioner, a referent Conjugar la mirada propera de la premsa comarcal amb la dimensió global de la xarxa: aquest era el repte que ara fa deu anys van afrontar els impulsors de l’Anoiadiari, el primer diari exclusivament digital de l’Anoia. Era una iniciativa, tanmateix, més innovadora que visionària, ja que va néixer en una època en què la rapidesa amb què avançava la tecnologia ja havia encetat el debat sobre la supervivència de la premsa en paper, que encara avui continua funcionant com un suport informatiu extraordinàriament estable. Una dècada més tard, l’Anoiadiari ja no és notícia pel seu caràcter pioner i ha canviat la singularitat inicial per la responsabilitat d’haver esdevingut un referent comunicatiu per a la comarca. La societat en què vivim ens ha instal·lat en la cultura de la immediatesa i ens ha convertit a tots en devoradors d’informació. Llegim més premsa que mai, però amb una actitud diferent, molt més vertiginosa. Ens acostem a les notícies de manera fragmentària, discontínua, fugaç i no necessàriament seqüencial. Però malgrat això –o precisament per això- el més important continua sent el contingut. I el contingut continua sent la clau de l’èxit de l’Anoiadiari. Perquè, malgrat aquesta facilitat per accedir a la informació nacional i mundial,

mantenim intacta la necessitat d’informacions relacionades amb l’entorn més proper, perquè ens connecten amb les nostres experiències quotidianes. La proximitat converteix un fet en notícia i la premsa local té l’exclusiva d’aquesta mena d’informacions, molt menys a l’abast dels grans mitjans. Fa deu anys els promotors de l’Anoiadiari van saber adaptar-se als temps tecnològics, però el principal mèrit és que també han sabut adaptar progressivament la narrativa amb què s’expliquen les notícies. L’analista Damian Radcliffe destaca la funció democràtica del periodisme de proximitat, ja que permet l’intercanvi d’informació entre la comunitat. L’Anoiadiari n’és un clar exponent. Enhorabona, doncs, per aquesta tan bona notícia.

12/2018

En el desè aniversari de l’AnoiaDiari

Un exemple d’esforç, rigor i implicació social

Els aniversaris són una oportunitat adient per a fer reconeixements i valorar allò que s’ha aconseguit fins al moment. En el cas de l’AnoiaDiari, cal felicitar els seus impulsors i totes les persones que han format part del projecte, perquè amb la seva feina han aconseguit fer-ne el diari de referència de la comarca. En aquesta dècada, han convertit el somni inicial en una realitat, malgrat coincidir amb una crisi econòmica global, i amb una crisi pròpia del sector, el qual ha vist com canviaven radicalment els hàbits de consum d’informació per part de la ciutadania. El fet de complir aquests deu anys, amb xifres excel·lents de lectors, visites i usuaris, demostra l’encert de l’AnoiaDiari a l’hora d’apostar per les possibilitats de la premsa local digital, i d’adaptar-se a les noves realitats comunicatives. Des d’un punt de vista de país, l’AnoiaDiari ha ofert a la ciutadania el seguiment de la realitat d’un entorn immediat que, sense els mitjans d’àmbit local i comarcal, podria esdevenir invisible a ulls de la nostra societat. És a dir, ha ajudat a fer territori, a vertebrar la comunitat dels barris i dels municipis en què té presència. És un exemple de la necessària premsa de proximitat, que permet tenir coneixement de tot allò que els d’abast nacional no s’aturen a tractar. La proposta de l’AnoiaDiari té un seguiment ampli i consolidat, és una opció viable per al sector. Ha esdevingut una alternativa informativa, tot obrint camí en el món dels digitals locals, però també sabent complementar-ho amb l’edició mensual en paper, i fins i tot organitzant uns cicles de converses amb personalitats del país, amb els quals ha donat espai i continuïtat a la reflexió i al contacte directe amb els protagonistes de la vida social, cultural i política de Catalunya. En definitiva, l’AnoiaDiari ajuda a construir cultura republicana, entesa com la implicació de la ciutadania en la vida pública del seu entorn. Per molts, anys, doncs, i que en puguin ser molts més.

Com a president de Catalunya és per a mi un honor poder celebrar amb els professionals i els lectors de l’AnoiaDiari el seu 10è aniversari. Fa una dècada vau fer una aposta valenta per posar en marxa aquest projecte, pioner llavors a la vostra comarca i en l’àmbit dels diaris digitals locals, i us n’heu sortit. Avui podeu congratular-vos que, malgrat les dificultats trobades pel camí, com la crisi severa viscuda els darrers anys, heu continuat endavant i heu trobat el vostre espai dins el mapa comunicatiu anoienc i català. Enhorabona. La premsa comarcal és un dels valors principals de la nostra societat i ens n’hem de sentir orgullosos. La informació de proximitat, que vosaltres tan bé representeu, és la baula que connecta els interessos de la gent amb les inquietuds i els reptes del país, i més en aquests moments tan excepcionals que vivim en defensa dels nostres drets i les nostres llibertats. “Un gran diari és una nació que parla amb si mateixa.” Ho deia el dramaturg Arthur Miller i em sembla una magnífica manera d’entendre quin és el paper d’un mitjà de comunicació també avui i aquí. És aquell espai on els neguits, les queixes, les propostes i les esperances d’un país que batega es confronten, es debaten, s’examinen i es comparteixen. Aquest rol indefugible, d’espais de debat i diàleg, que han d’assumir els mitjans, té en aquests últims anys potser més sentit i més importància que mai. Catalunya viu una situació injusta, amb presos polítics i a l’exili, simplement per permetre exercir el dret a decidir, un dret universal. En aquestes circumstàncies, la premsa de proximitat és més necessària que mai per combatre la desinformació i contribuir a crear una ciutadania crítica i apoderada. Així doncs, vull felicitar-vos i reconèixer l’esforç i el treball que heu fet en aquest 10 anys que ara celebreu. Aquest país que surt a les vostres pàgines i que vol parlar de decidir-ho tot, ha donat una lliçó democràtica espectacular aquests últims anys. Ens ha d’enorgullir a tots el grau d’implicació social que vivim al nostre país. En aquest sentit, l’existència d’una premsa rigorosa, veraç i objectiva és un bé que hem de preservar. Per molts anys!

Potser Nadal és que tothom es digui a si mateix i en veu molt baixa el nom de cada cosa, mastegant els mots amb molta cura, per tal de percebre’n tot el sabor, tota la consistència. Potser és reposar els ulls en els objectes quotidians, per descobrir amb sorpresa que ni sabem com són de tant mirar-los. Potser és un sentiment, una tendresa que s’empara de tot; potser un somriure inesperat en una cantonada. I potser és tot això i, a més, la força per reprendre el camí de cada dia quan el misteri s’ha esvanit, i tot torna a ser trist, i llunyà, i difícil. Miquel Martí i Pol

12/2018

Mirem enrere

2008-9 Resum de 10 anys

La primera edició del Rec Experimental Stores va revolucionar la ciutat. REC.0

La recessió sísmica s’aferrissa amb una comarca a l’espera de les inversions de l’outlet i l’aeròdrom Un any difícil, però amb els primers passos del Rec.0 i les consultes sobiranistes Anoiadiari naixia a manca de tres mesos perquè s’esgotés el 2008. Tres mesos marcats en el terreny dels successos pel judici del cas de l’assassinat de Francina Castelltort -que es va saldar amb la declaració de “no culpable” de l’únic acusat, Ivan Mantas- i en l’apartat econòmic per l’ascens dràstic de la xifra de desocupats. De fet, deu anys després, les xifres són les d’aquella tardor. Així, l’any es llevava amb la ressaca del passat 2008. La Cambra de Comerç de Barcelona publicava L’informe territorial de la província de Barcelona 2009, amb dades de l’any anterior. En paraules d’un dels seus sotasignats, Martí Parellada, “la caiguda de l’activitat podia ser equiparada en intensitat a la situació viscuda durant la Segona Guerra Mundial”. En l’informe, l’Anoia i el Garraf apareixien com les més afectades, amb una pèrdua d’ocupació superior al 7% i s’apuntava al

sector serveis com al menys delmat en tot el territori català. De fet, ara fa 10 anys era el sector menys explotat a la comarca en relació a Catalunya, un 51% comarcal respecte el 72% total. Així ho assenyalava un segon estudi, L’informe Econòmic de l’Anoia, defensat per Oriol Amat, qui apuntava al reforç d’aquest sector a partir d’iniciatives amb valor afegit per impulsar-ne el creixement. El fet és que els sectors tradicionals com el tèxtil queien a plom: Visteon i Escorpion van ser algunes de les empreses que el 2008 presentaven ERO i el 2009, el 21 de març, centenars de persones sortien al carrer a reclamar solucions. El 2009 es va tancar amb 11.000 aturats a l’Anoia, 2.500 més que el desembre anterior. A voltes amb el maldecap econòmic, a principis d’abril apareixien les dades d’endeutament públic emeses per Di-

recció General de Coordinació Financera. Els ajuntaments anoiencs d’Igualada amb 40’5 milions d’euros -1.062 euros per habitant-, Masquefa amb 6 milions -751 per habitant- i La Llacuna, amb 600.000 euros mil -659 per habitantapareixien com a municipis més endeutats en relació a la seva població. L’aeroport corporatiu, a prop L’any arrencava també amb l’aprovació del Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports 2009-2015 per part del govern de la Generalitat. Dues coses quedaven paleses en la publicació del plec. La primera, la pressió de la Cambra de Comerç de Manresa com a possible alternativa a l’aeroport corporatiu Igualada-Òdena. La segona, la indefinició de la ubicació final de la infraestructura acotada sota una premissa genèrica: la seva futura ubicació hauria d’estar dins la regió me-

tropolitana de Barcelona. El 28 d’abril era l’últim dia per presentar les candidatures a l’aeroport corporatiu. Hi havia una sola proposta, la presentada des dels ajuntaments d’Igualada i Òdena i el consorci de gestió de l’aeròdrom va ser presentada al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. A meitat de juny es feia oficial que l’aeroport corporatiu aniria a parar a l’Anoia. Poc després, la Generalitat anunciava que hi faria una inversió de 95 milions d’euros i que engegava la redacció del pla director. Un pla director que no s’acabaria de fer... i unes xifres que, en cap cas, s’invertirien mai. L’aturada del World Trade Center El projecte World Trade Center a Igualada, amb un pressupost de 70 milions d’euros i un impacte laboral calculat en

12/2018

500 nous llocs de treball va ser aprovat en plena crescuda de la bombolla immobiliària, el 2006. Ja el 2009 estava aturat. La problemàtica era que la iniciativa estava fora de la trama urbana, segons els criteris de la Generalitat: a l’avinguda Catalunya. L’Ajuntament d’Igualada va assenyalar al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i en concret el seu conseller, el republicà Josep Huguet, com el culpable del desastre, per la seva poca flexibilitat. A Igualada també hi havia hagut enrenou en un altre front. El primer trimestre, s’entregaven més de 10.500 firmes a l’Ajuntament d’Igualada en contra de l’ampliació de les zones blaves, una demanda que si bé va ser tramitada no va arribar a ser punt de debat dels plens d’aquell any. El govern de Jordi Aymamí ampliava les places d’estacionament regulat al Passeig i a l’Hospital. Eren 211 noves places. La moda eòlica Altres projectes vinculats amb la implantació d’equipaments que sí que avançaven: els primers passos per al Parc Tecnològic de Jorba i els parcs eòlics de Veciana, Turó del Magre, Pujalt i Alta Anoia. El primer formava part de l’eix Igualada-Jorba en equipaments, empresa i centres educatius, el segon participava del canvi de model energètic. Mentre la plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia demanava que no s’executés el Parc Eòlic d’Orpí després de ser rebutjat a Carme i la Llacuna, la resta de complexos eòlics de Veciana, Turó del Magre, Pujalt i Alta Anoia acabaven en breu la instal·lació dels molins. Set anys de tràmits havia costat iniciar les obres del Parc Eòlic de Pujalt i el municipi anoienc s’equipava també amb

una planta de Biodièsel -la primera ampliació a Pujalt suposava la instal·lació de 33 aparells amb una potència de 42 megawatts-. Però la realitat de l’empresa Begar, una subcontractació de Red Eléctrica de España immersa en el Cas Gürtel feia perillar la instal·lació de la subestació elèctrica. Les consultes En el context de crisi, els pobles petits de menys de 500 habitants van unir les seves forces per a la creació de l’Associació de Micropobles de Catalunya per defensar-se de l’oblit, el mobbing i les actuacions directes sense consentiment que alguns nuclis patien. Aquesta entitat reunia en el seu naixement 50 municipis dels 300 que té Catalunya i que representen el 40% de nuclis catalans. Era, precisament, a les comarques on començava a bullir l’impuls independentista a Catalunya. Abans del 9N i l’1O, les consultes municipals van ser un primer termòmetre social per quantificar la seducció per la independència. Els Hostalets de Pierola i Els Prats de Rei van ser els dos primers municipis anoiencs a celebrar-la. Entitats com Tous decideix o d’IGDecidim es miraven l’exercici de ben a prop. La guerra de l’outlet A finals de març, la Generalitat decidia quin dels dos projectes presentats a la comarca s’escolliria per acollir el centre de botigues de fàbrica. El d’Òdena, Anoia Outlet, comptava amb el suport de l’Agrupació Espanyola de Gènere de Punt i també, la Federació Anoienca de Comerç i Serveis, i el seu president. Si bé la llicència per a la seva creació va ser atorgada a Òdena, el projecte va restar al calaix els anys següents.

Destaquem... El Garraf i l’Anoia són les comarques que van perdre més ocupació 10 de juny de 2009

L‘aeroport corporatiu: de què estem parlant? 19 de juny de 2009

Un conveni entre Òdena i Josep Singla, a l’ull de l’huracà 28 d’octubre de 2009

El Rec.0 neix amb gran èxit de públic 28 de novembre de 2009

L’aprovació inicial del POUM prospera gràcies a l’Entesa i el PP 31 de desembrede 2009

I el cas Pretòria L’especulació il·lícita del sòl es veia retratada a Catalunya en el cas Pretòria. L’igualadí Josep Singla, gerent de la constructora Proinosa -i persona amb interessos a Can Morera- era detingut en una complexa operació junt a l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, o l’ex conseller Macià Alavedra. Proinosa era el patrocinador de l’Igualada Hoquei Club i la situació personal de Singla i l’afebliment de l’empresa per la crisi econòmica i l’enrenou del cas va fer que els arlequinats perdessin el seu principal espònsor.

L’Aeròdrom Òdena-Igualada, un dels escenaris protagonistes de l’any

El renaixement del Rec i el POUM El novembre d’aquell mateix any tenia lloc la primera edició del Rec.0, quan

semblava lluny arribar a la vintena que es complirà la propera primavera. Amb 11 marques, set espais fabrils i dos dies de venda -divendres i dissabte- la fira de les ‘pop-up stores’ feia les primeres passes. A la una de la matinada del 31 de desembre el ple municipal aprovava el POUM amb 12 vots a favor -Entesa, PPi 8 abstencions -CiU, ERC-. La polèmica d’un pla d’ordenació de tres eixos principals -la reconversió del barri del Rec, La zona nord de l’Av. Catalunya, juntament amb el Pla de la Massa i l’àrea de Fàtima-, que havia de canalitzar el creixement de la capital anoienca els anys següents, quedava perfilada sobre paper i es disposava a ser exposada a l’Escorxador a partir de l’11 de gener del 2010.

12/2018

El Campus Universitari Igualada-UdL, formació colze a colze amb les empreses Durant el primer semestre, els estudiants han pogut conèixer empreses de diversos sectors, visitant les seves plantes i veient-ne el funcionament intern INSERCIÓ LABORAL El contacte constant amb les empreses i l’aposta pels graus en formació dual és la fórmula exitosa per aconseguir el 100% d’inserció laboral ÚNIC A EUROPA El màster en Enginyeria del Cuir és únic a Europa i el fet de cursar-lo a Igualada permet aplicar els coneixements assolits a empreses punteres del sector

El Campus Universitari Igualada-UdL reforça el vincle amb les empreses en aquest primer semestre amb visites a corporacions punteres en diversos sectors. I és que per a la universitat el contacte constant dels estudiants amb el teixit empresarial és vital per facilitar-ne la inserció laboral. En els darrers tres anys, el Campus Igualada-UdL ha registrat un 100% d’inserció laboral en tots els estudis, gràcies a un sistema que combina la formació amb el contacte amb les empreses. En aquest curs 2018/2019 i amb l’estrena del grau en Tècniques d’Interacció Digital i de Computació, impartit en formació dual, s’impulsa aquesta fórmula exitosa que confirma el binomi Campus Igualada – inser-

ció laboral. Entre les visites realitzades, s’hi troben empreses punteres com Benito Arno, Leather Química o la cooperativa de Guissona Bon Àrea, a més de formacions aplicades a l’àmbit laboral com els Bombers de la Generalitat de Catalunya o el Col·legi d’Enginyers de Barcelona. A Bon Àrea, els estudiants de segon del grau en Enginyeria en Organització Industrial i Logística del Campus Igualada-UdL, van fer una visita tècnica a la planta que els va permetre conèixer el funcionament d’una de les cooperatives alimentàries més importants del país, recorrent les seves instal·lacions i coneixent-ne les dinàmiques. D’altra banda, els estudiants

del màster en Enginyeria del Cuir, únic a Europa, van poder fer una sessió tècnica a l’empresa Leather Química, una companyia dedicada a la producció, comercialització i subministrament de productes químics d’alta qualitat per a la indústria adobera que va permetre a l’estudiantat posar en pràctica els coneixements assolits a les aules. En l’àmbit de l’enginyeria Química, els estudiants de tercer van assistir a una xerrada a càrrec de Moisès Galán, sotsdirector del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i cap de l’Àrea d’Operacions de la Regió d’Emergències Metropolitana Sud, que va incidir en les mesures i protocols en matèria de seguretat industrial i en la detecció d’elements de risc

en aquests entorns. Tota una lliçó amb una aplicabilitat total al món professional, que endinsa els estudiants a dinàmiques d’empresa. Així mateix, tots els estudiants de les branques d’enginyeria, van poder escoltar la representant del Col·legi d’Enginyers de Barcelona, Judit Obón, que va fer una xerrada al Campus sobre els drets professionals i que va poder apropar els futurs enginyers a una institució de referència per als treballadors com són els col·legis professionals. En resum, tot un seguit d’activitats i visites que tenen la missió d’apropar els estudiants al món professional i garantir-ne la seva inserció laboral, començant aquest procés des de la universitat.

REALITAT LABORAL Acostar els estudiants a institucions de referència per als treballadors, com són els col·legis professionals, també és una manera de familiaritzar-los amb la realitat laboral

12/2018

Mirem enrere

2010

Resum de 10 anys

El President Montilla va inaugurar la Ronda Sud que oblidava Igualada i Vilanova del Camí

El nyap de la inacabada Ronda Sud s’estrena mentre l’anhel independentista s’enforteix El POUM d’Igualada es tomba amb la pinça de tota l’oposició contra l’Entesa L’impacte de la crisi econòmica va tenir una treva enganyosa el 2010. L’1 de gener, AnoiaDiari es feia ressò de la visita del director del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) a la comarca, una de les més perjudicades en destrucció de llocs de treball. En un marc europeu on el creixement anual va ser del 0,1%, segons L’Informe Econòmic Anual de l’Anoia dels anys 2010 i 2011, la destrucció del teixit empresarial a la comarca va ser del 7,8%. Dels 10.601 assalariats i 1.268 autònoms del sector secundari del 2008 es va passar a 9.067 i 1.167 el 2009 i a 8.895 i 1.109 el 2010, respectivament. El sector de la construcció s’ensorrava a l’Anoia, passant de 3.872 assalariats i 2.165 autònoms el 2007 a 2.182 contractats i 1.185 autònoms el 2010. L’únic sector que aguantava l’embat era el dels serveis, mantenint per sobre dels 13.500 el nombre d’assalariats, més de 5.100 autònoms i superant les 2.200 empreses dedicades al sector. Ara bé, mentre els contractes indefinits no suposaven el 12%, el 88% de la contractació va ser temporal, si bé va suposar que per primera vegada en 5 anys es reduís el nombre d’aturats, el qual si el 2006 no superava les 5.000 persones, el 2009 havia registrat 11.077 afiliats al SOC. A finals de 2010, l’atur es va col•locar en 10.492 persones. Molt més que el desembre de 2008, menys que el mateix mes de 2009. La xacra de l’atur seguia present, doncs, però no es va agreujar en el còmput de l’exercici. Els indicis en altres aspectes eren que la crisi era profunda. Empreses com Vives Vidal, Escorpion, Munich o Sita Murt es plantejaven abandonar les seus de la comarca i traslladar-se a les primeres corones de

Barcelona. Motius com les males comunicacions o la manca de perfils professionals es trobaven darrere de les decisions empresarials. Altres firmes com Biosca Riera SA presentaven concurs de creditors. El teixit empresarial buscava solucions i s’associava. Naixia la iniciativa disseny=igualada, una agrupació de professionals del món del sector gràfic que es presentava amb el compromís de col·laborar en la projecció econòmica de la ciutat i amb la voluntat d’obertura i projecció al món. Les consultes, endavant Al gener ja hi havia deu municipis anoiencs amb moció aprovada per celebrar una consulta per la independència. La majoria comptaven amb una comissió o entitat que volia realitzar-la. A Igualada, els vots de l’Entesa van declinar que es cedissin locals municipals per a les votacions, tot i que regidors socialistes acabarien votant. Carme i la Llacuna van ser els primers municipis a votar el 2010 i els va seguir La Pobla de Claramunt. A Igualada i a uns altres set punts de la comarca, les votacions arribarien el 25 d’abril, amb l’Ateneu com a eix orbital. La consulta a la capital va mobilitzar 7.512 persones, un 23,3% del cens calculat, amb un rotund triomf del sí amb 7.092 vots. Les xifres de participació van ser similars a Jorba, Capellades i Vallbona d’Anoia, també amb una clara majoria de vots per la independència. A Castellolí, Tous i Sesgueioles, a més del nucli odenenc de l’Espelt, l’èxit va ser encara major: la consulta muntada des de la societat civil va assolir la meitat del cens gairebé -a la població del nord, fins i tot va assolir el 55%- i la immensa majoria dels vots van ser a favor de la independència.

La planificació urbanística, a debat El POUM de la capital s’havia aprovat el penúltim dia de l’any anterior, al ple. Les primeres setmanes de l’any, es presentaven al·legacions al POUM d’Igualada també de part del sector adober del Barri del Rec, també en de part dels Amics del Rec i part dels afiliats a la Unió Empresarial de l’Anoia. Finalment, el PP -que havia votat a favor de l’aprovació inicial- presentava una moció per anul·lar-lo, Fagepi i el Gremi de Constructors en demanaven la retirada, a l’igual d’una quarantena d’empreses de Les Comes. Sotmès a votació, el POUM quedava retirat el 24 de febrer: els deu regidors de l’Entesa s’havien quedat sols davant els 11 que sumaven PP, CiU i ERC. Les reconsideracions sobre la viabilitat i costos del pla urbanístic s’allargarien tot l’any. El pla urbanístic d’Igualada havia quedat aparcat, mentre que el de Piera continuava endavant. Un procés molt confús, fins al punt que amb les ana-

des i tornades a la Comissió d’Urbanisme, l’aprovació definitiva no s’albiraria fins el 2018. L’altre punt calent era el POUM d’Òdena, que rebia 300 al·legacions d’Òdena Oberta, que defensava un polígon entre l’aeroport i Castellolí en comptes del projectat per la Zona Franca a Can Morera. Per la seva banda, La Pobla de Claramunt feia les primeres passes per al redactat d’un Pla Director de Turisme local. Després que una comissió ciutadana promogués una consulta sobre el dipòsit de residus, el Consell Comarcal demanava a Argençola que ajornés la instal•lació del dipòsit de residus fins a tenir el consell, el Pla Comarcal de Residus redactat. També des del Consell Comarcal se signava també un acord de col•laboració amb la Fundació Abadia de Montserrat 2025, en el marc de la celebració del mil·lenni. El gran nyap Igualada esperava encara recuperar els

Carme va ser un dels primers municipis de l’Anoia on es van celebrar les consultes populars sobre la independència

12/2018

estudis universitaris d’infermeria. Finalment, però, només es va aprovar el projecte de Simulació en l’Àmbit de la Salut, embrió del futur 4D Health. Si en l’àmbit universitari, la Generalitat no mostrava gaire bona voluntat amb Igualada, i ja després de congelar intents com el World Trade Center o l’outlet, la inauguració de la Ronda Sud, el 3 d’agost, faria palès el divorci entre el Govern Tripartit i l’Ajuntament igualadí encapçalat pel socialista Jordi Aymamí. Després de gastar-se 37,2 milions d’euros en una carretera de sis quilòmetres, la infraestructura inaugurada no tenia cap enllaç amb Igualada directe i, per postres, trinxava el territori de Vilanova del Camí sense oferir a aquest municipi un braç de connexió amb Barcelona, sinó solament -en una rotonda inacabada- una sortida cap a Montbui. La inauguració va comptar amb el president de la Generalitat, José Montilla, i el conseller de Territori Joaquim Nadal, que van parlar d’obrir “l’Anoia al món”. Gairebé deu anys després, els vilanovins esperen que se’ls construeixi el braç cap a Barcelona. El projecte d’unir la Ronda Sud a Igualada sembla que avançarà finalment el 2020. La reivindicació de l’Alta Segarra El 15 de juliol la Generalitat de Catalunya aprovava l’àmbit de planificació del Penedès, amb què es permetia l’agrupació de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia. Calaf, Calonge de Segarra, Els Prats de Rei, Castellfollit de Riubregós, Sant Pere Sallavinera , Sant Martí Sesgueioles i Pujalt signaven un manifest en el qual reivindicaven la comarca de l’Alta Segarra i es desmarcaven de la possible creació de la vegueria AnoiaPenedès. Tres d’ells, Calonge de Segarra,

Pujalt i Castellfollit de Riubregós entraven a formar part de les Zones de Desenvolupament Prioritari per a la instal•lació de parcs eòlics. CiU arrasa a les eleccions al Parlament A les eleccions al Parlament del 2010, el 28 de novembre, CiU va guanyar amb rotunditat a la comarca. La victòria convergent va portar la igualadina Maria Senserrich al Parlament com a diputada. La coalició que liderava Artur Mas va aconseguir 21.753 vots -un 43%-, mentre que el PSC en perdia 4.000 gairebé i quedava com a segona força amb 8.370. El gir sociològic es palesava amb el tercer lloc del PP, desbancant Esquerra que perdia la meitat de vots i es quedava en 3.822. Les esquerres perdien pes, però en canvi, el pols nacional -amb una CiU que parlava de pacte fiscal- començava a sonar amb força. Les forces amb un programa independentista com Solidaritat o Reagrupament sumaven gairebé 3.000 vots i contrapesaven la caiguda dels republicans. La irrupció de la reina de la neu Aquell 2010, per primer cop, una igualadina prenia part als Jocs d’Hivern. Era Laura Orgué, que participava a les competicions a Vancouver (Canadà). L’esquiadora anoienca signava una 38ena, 27ena i 37ena posició en els proves de 30 quilòmetres, 10 quilòmetres estil lliure i 10 quilòmetres en persecució. Uns resultats notables. Ningú podia sospitar que evolucionaria cap a una de les més competitives corredores de muntanya del nostre temps. Del que ja se sabia tot i fins a quin punt podia lluir-se era el pierenc Toni Bou, que per variar, el 2010, es va endur les corones mundials del trial ‘indoor’ i a l’aire lliure.

Destaquem... Retirat el POUM d’Igualada 25 de febrer de 2010

‘El POUM servirà per posar Piera al dia’ 3 de març de 2010

Igualada registra un 23,3% de participació i 7.092 vots per al ‘sí’ 25 d’abril de 2010

‘La Conca d’Òdena estarà unida al món’ 4 d’agost de 2010

Òdenaoberta proposa ubicar el polígon a prop de l’aeròdrom 10 de desembre de 2010

12/2018

Mirem enrere

2011

Resum de 10 anys

Els professionals de la salut i els ciutadans es van mobilitzar contra les retallades

L’Anoia vira cap al centre-dreta a les municipals, enmig de la polèmica per l’ERO a l’Hospital L’any que el PSC perd l’hegemonia als ajuntaments Els 83.770 anoiencs cridats a les urnes per a les eleccions municipals del diumenge 22 de maig del 2011 van decidir un mapa comarcal liderat per CIU, força política que va guanyar a El Bruc, Calaf, Capellades, Castellfollit de Riubregós, Castellolí, Igualada, La Llacuna, Masquefa, Montmaneu, Piera, La Pobla de Claramunt, Pujalt, Rubió, Sant Pere Sallavinera, Santa Maria de Miralles i a La Torre de Claramunt. El triomf convergent a Igualada era nítid: Marc Castells vencia amb deu regidors i els socialistes d’Aymamí, ja sense l’Entesa, es quedaven amb cinc representants. Mentre a la Plaça de l’Ajuntament hi acampaven joves indignats, ressò del 15M, CiU i ERC pactaven una coalició per governar al consistori igualadí, amb 12 sobre 21 regidors. I l’alcalde anterior anunciava tres dies després dels comicis que abandonava la vida política. El relleu Aymamí-Castells es va fer amb ‘fair play’, tot i que els convergents els mesos següents serien molt àcids amb la situació financera que havien heretat i criticarien amb duresa l’anterior equip de govern. A l’Anoia, el PSC va resistir amb comoditat al seu feu de Montbui, va recuperar els Hostalets, però va perdre a Cabrera i Piera, i va haver de recórrer a un estrany pacte amb el VA! per mantenir Vilanova. ERC-AM quedava primera a Carme, Jorba, Sant Martí de Tous i a Vallbona d’Anoia (però Romà Casanova recuperava l’alcaldia en pactar amb CiU). I, per primer cop, l’extrema dreta entrava als consistoris. PxCat va aconseguir representació en algunes de les cambres, amb un regidor a Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Pie-

ra, Igualada i tres a Calaf. A part, hi havia el cas d’Òdena, on el PSC es quedava sense majoria i l’alcaldia es repartiria en un format de dos anys més dos anys entre CiU i ERC. Nou batec cultural L’any 2011 també va ser l’any que va veure néixer iniciatives culturals de llarg recorregut, algunes de les quals avui continuen dinamitzant el teixit social i cultural de la capital anoienca seguint els seus principis fundacionals, com ho va ser la presentació oficial de la Federació del Seguici Tradicional i Històric d’Igualada (FESTHI), en el marc de les I Jornades de Cultura Tradicional. També va ser l’any en què es va inaugurar el casal independentista La Teixidora al Barri de la Font Vella d’Igualada -en el marc de l’edició del Correllengua 2011-. Es tracta d’un dels centres amb major efervescència social i cultural del municipi, que va mantenir durant els cinc anys posteriors. Va ser també l’any en què l’entitat Amics del Rec organitzava el primer rrrrecfestival al Barri de les Adoberies. Naixia també la Confraria de la Vinyala, entitat per a la promoció gastronòmica i turística de la comarca, juntament amb la Primera Fira de la Vinyala, que va tenir lloc a Òdena. I en el marc d’El Procés, Igualada entrava a formar part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), una decisió de consistori que va comptar amb el rebuig de PSC, PP i PxC. Les consultes per la Independència continuaven i al maig d’aquell any Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Sant Pere Sallavinera i Pujalt van celebrar la consulta de forma conjunta.

El 2011 també va ser l’any en què el músic i director anoienc Jordi Savall va ser reconegut als Grammy Awards en la categoria Best Small Ensemble Performance per l’obra Dinastia Borja, interpretada per Hespèrion XXI & La Capella Reial De Catalunya. Uns mesos més tard, l’igualadí va rebre el premi com a músic pioner en el redescobriment de la música antiga -medieval, renaixentista i barroca-. El jurat del premi Léonie Sonning Music, el reconeixement musical

danès més important del país a nivell internacional va valorar la dedicació del músic al descobriment de tresors musicals oblidats, considerant-lo també un personatge únic en la música dels nostres temps. No tot eren bones notícies en el pla cultural: començava el camí cap a la desaparició del cinema a Igualada. Els maquinistes, acomodadors, taquillers i taquilleres del Saló Rosa d’Igualada, que fins aquell any havien mantingut els serveis del ci-

Marc Castells va guanyar la seva primera alcaldia d’Igualada

12/2018

nema, veien com l’edifici tancava definitivament les portes. En el capítol dels adéus, el 2011 tenia lloc la desaparició de Marc Riera i Mimó a l’edat de 73 anys. Pediatra des del 1963 havia treballat a l’Hospital d’Igualada i a l’ambulatori. També va formar part del consistori com a regidor per CIU del 1992 al 2003, període en què va dirigir la regidoria d’Esports entre els anys 1995 i 1999. Al llarg de la seva vida s’havia vinculat en diferents institucions i ens locals, com Mercantil, l’Igualada Hoquei Club, el Club Rotary de la ciutat, la Creu Roja o Televisió Igualada.

carrer van ser escridassats per una part dels manifestants que els veien com a corresponsables. Al final del ple, Marc Castells i el segon tinent d’alcalde Joan Torras van rebre una delegació del comitè d’empresa de l’Hospital. La solució per al conflicte requeriria uns quants mesos. L’acord va arribar al setembre, amb un document que evitava l’ERO però significava una reducció de les pagues per objectius dels treballadors. La plantilla de l’Hospital va aprovar en unes votacions que es van allargar quatre dies aquesta solució que anul·lava l’expedient però suposava restringir el 70% de les DPO.

L’Hospital, en ‘shock’ Les retallades i les polítiques d’austeritat ja havien començat a anunciar-se durant els darrers compassos del Govern Tripartit de la Generalitat, a més del gir del PSOE que es va plegar a les directrius d’austeritat europees. La traducció al Consorci va ser la reducció dràstica dels diners que rebia: 4,7 milions d’euros, amb un pla d’ajust que va proposar Olga Pané abans de deixar la gerència i que suposava, entre d’altres, deixar de cobrir vacants i la supressió del sisè quiròfan. A principis de juliol, a més, s’anunciava un ERO de 40 treballadors. Mentre s’esperava una remodelació del Consell Rector del Consorci, més d’un miler de persones van recórrer de nord a sud Igualada, en una manifestació en contra de les retallades. El rebuig a l’ERO del Consorci Sanitari i a la supressió d’una ambulància va presidir les consignes. La mobilització va acabar a l’Ajuntament d’Igualada, just en el moment que començava el segon ple del mandat de Marc Castells. El grup socialista va abandonar el ple en desacord perquè no es deixava accedir els manifestants al Saló de Sessions... però un cop van arribar al

I arriba el PP A nivell estatal, l’any acabaria amb la victòria rotunda del PP a les eleccions al Congrés. La dreta espanyola assolia una victòria rotunda el 20 de novembre del 2011. A l’Anoia, CiU guanyava amb 19.362 vots mentre que el PSC patia un daltabaix històric: es quedava en 13.481 electors després de tenir-ne 25.477 el 2008. I amb tot, la rotunda victòria de CiU al Congrés no tenia una contrapartida al Senat, on un dels candidats, Jordi Torra, era anoienc i es quedava a les portes d’entrar. ‘Show’ a Vilanova del Camí Mentre, a Vilanova, aquella tardor es trencava la relativa pau que havia suposat l’acord entre PSC i VA! per tenir una majoria consistent a l’Ajuntament. Una presumpte gestió irregular del líder del VA!, Francisco Palacios, al capdavant del CB Endavant del municipi, airejada amb ànsia per l’oposició, va situar al que ara era primer tinent d’alcalde a l’ull de l’huracà. Joan Vich va reclamar explicacions al seu soci de coalició i delfí. Se sembrava la llavor de la discòrdia perquè la coalició es trenqués a principis de 2012.

Destaquem... CiU clara vencedora de les eleccions a Igualada 22 de maig de 2011

L’igualadí Jordi Savall guanya el premi Léonie Sonning Music 6 de juny de 2011

Neix ‘La Teixidora’ un casal independentista a Igualada 21 de juliol de 2011

Més de 1.500 persones es manifesten a favor de la sanitat 27 de juliol de 2011

Mor el Dr Riera, pediatre i exregidor igualadí 28 de novembre de 2011

12/2018

Mirem enrere

2012

Resum de 10 anys

Manifestació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. SANTI CARBONELL

La crisi a l’Anoia entra en fase aguda i l’opció sobiranista es reforça als comicis catalans Els desnonaments es converteixen en un fenomen habitual i la PAH aixeca la veu Vist amb perspectiva i amb coneixement del que va anar succeint, el tancament de l’Espígol va ser una de les notícies més remarcables del 2012. Degut al context de crisi després de l’esclat de la bombolla immobiliària, el tancament de l’aixeta del crèdit i els consegüents ajustos pressupostaris del consistori per fer front a un deute de més de 46 milions d’euros, juntament amb les retallades de la Generalitat de Catalunya van fer repensar el model de xarxa pública d’escoles bressol. A Igualada, tancava l’Espígol, una escola nova que tan sols tenia tres anys i es traslladava tot l’alumnat de 0 a 3 anys a La Ginesta. El canvi havia de ser una millora en prop de la ubicació de la segona, més cèntrica que no pas la primera, alçada al costat de l’Emili Vallès. Dos anys més tard, aquest trasllat es va revertir degut a les mancances de l’edifici de La Ginesta d’acord amb la normativa del moment, a la qual l’Espígol sí que havia seguit en el moment d’alçarse. A dia d’avui, la capital anoienca manté les tres escoles bressol del 2014, L’Espígol, La Lluna i La Rosella. Un segon gran anunci del passat 2012, sense deixar l’ensenyament, va ser el del conveni signat entre el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu MasColell i el consistori igualadí, pel trasllat de l’Escola d’Enginyeria al futur edifici universitari del Pla de la Massa, on la Universitat Politècnica de Catalunya havia de desenvolupar el seu programa universitari. El conveni comptava amb el Consorci de l’Escola Tècnica d’Igualada. El Campus Universitari d’Igualada arrencaria dos anys més tard i el 2017, en el mar del segon Fòrum d’Empresa i Progrés, l’alcalde de la capital anoienca

anunciava l’acord estratègic per a la creació de l’actual Campus IgualadaUdL. L’atur es desboca L’informe Econòmic Anual per al primer trimestre del 2012 valorava el sud de la comarca com la zona més resilent enfront la crisi. Cabrera, Masquefa, Piera -que exercia una subcapitalitat dins d’aquest grup-, La Torre de Claramunt, el Bruc i els Hostalets de Pierola creixien per sobre de l’1,1% de la mitjana anoienca. Les dades de l’atur, a tots els indrets de la comarca, eren paoroses. El 2012 va ser catastròfic i es va reprendre el ritme de destrucció de treball de finals del 2008 i el 2009. El gener d’aquell any hi havia 11.053 aturats; el desembre eren 12.272. I les xifres farien un salt els primers mesos de l’any següent... En un informe emès el gener del 2012, l’any anterior tancava l’any amb un increment de 121 noves empreses a la capital anoienca, el Departament de Territori i sostenibilitat de Catalunya atorgava 16 pisos de protecció oficial i 57 places d’aparcament en zona blava dels voltants de l’Hospital eren finalment reubicades a la zona nord del passeig Verdaguer. Al març el ple municipal aprovava la licitació del 4D Health, el projecte de Simulació en l’Àmbit de la Salut i se’n projectava l’obertura l’any següent. Es desenterrava un antic projecte per a la instal·lació a Jorba d’una planta de reciclatge per al tractament de terres contaminades. Davant l’oposició veïnal i del municipi d’Argençola, el consistori aprovava congelar el projecte fins a tenir més dades. El setembre del mateix any CiU i

ERC liquidaven el projecte World Trade Center abonant a Gis Trade Center els 386.000 euros que costaven el 5% de les accions que l’empresa posseïa sobre la inversió. El trencament per a un projecte que mai va tenir la possibilitat de fer-se d’acord amb la planificació de la Generalitat de Catalunya va tenir un cost d’1,9 milions d’euros per al desenvolupament del projecte i un afegit de 700.000 euros en interessos va suposar per al consistori demanar un crèdit que se seguiria pagant “fins el 2022”, afirmava Jordi Segura. La irrupció de la PAH L’afectació de la crisi econòmica i l’atur de llarga durada va tenir la seva tra-

ducció en la qualitat de vida de milers de famílies. El fenomen dels desnonaments, tant hipotecaris com de lloguers, va començar a ser habitual. I en aquesta conjuntura, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va aparèixer amb força a la comarca per alertar de l’impacte dels llançaments de famílies. A meitat de juliol, la PAH denunciava que en mig any, els jutjats d’Igualada havien atès 231 demandes per desnonaments. Brots culturals El 2012 era l’any de la primera edició del Mercat de Lletres al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Més tard les edicions passarien a organitzar-se i consolidar-se als entorns de la

Maria Senserrich en un acte de la campanya de les eleccions catalanes, que va guanyar CiU a Igualada

12/2018

Biblioteca. Apareixien altres propostes de dinamització social i econòmica, com l’Igualada Urban Running Night Show i Creagia Labs llançava l’aplicació #hispanofail. Un 17 de maig, el Teatre de l’Aurora feia just el seu quinzè aniversari i després de 70 anys sense fer-ho, Sant Bartomeu tornava a desfilar pels carrers d’Igualada, un 24 d’agost de Festa Major. Eren uns anys en què la crisi semblava no tenir final i sorgiren iniciatives solidàries locals com la iniciativa Igualada x Igualada de l’any anterior o el Banc del Temps, una proposta en què intercanviar coneixements i suport per hores i minuts. El procés se seguia desenvolupant pel teixit social de la comarca i a Santa Margarida de Montbui naixia Montbui per la independència. El 2012 va ser l’any en què la societat igualadina deia adéu a l’advocat, agent immobiliari i activista Manel Caro. Durant més d’una dècada, Caro havia documentat gran part del patrimoni històric del Barri de les Adoberies i en va ser un ferm defensor. L’any 2008 havia fundat l’entitat Amics del Rec, era membre fundador d’entitats culturals com La Bastida i havia estat impulsor de les primeres edicions del rrrrec Festival. La primera gran Diada i el Parlament sobiranista “Això no ha anat bé”. Artur Mas va sortir d’una reunió amb el president espanyol Mariano Rajoy el 20 de setembre de 2012 amb aquestes paraules. El màxim mandatari de la Generalitat es veia avalat per la multitudinària manifestació de l’11 de setembre d’aquell any a Barcelona, amb més d’un milió de persones i cap a la qual des de l’Anoia van sortir una quinzena d’autobusos i molts cotxes

particulars. El pols del sobiranisme es posaria a prova en unes eleccions que van tenir resultats sorprenents, el 25 de novembre de 2012. Amb una participació deu punts superior al 2010 -del 59 al 69%- La lleugera caiguda de CiU va tenir el contrapunt de l’ascens d’ERC i la irrupció de la CUP. Els convergents van perdre 1.000 vots, mentre que els republicans passaven de gairebé 4.000 a més de 9.000. La tercera força en el camp del sobiranisme eren els cupaires, amb 1.977 vots. ICV-EUiA creixia a costa d’un PSC que amb Pere Navarro, en aquell moment, apostava per un referèndum d’independència. A la banda espanyolista, creixia el PP lleument i triplicava gairebé el seu resultat C’s, que arribava als 3.274 vots. I el capítol vilanoví La precària majoria que tenia Joan Vich pactada amb el VA! va saltar pels aires els primers mesos del 2012. El seu primer tinent d’alcalde Francisco Palacios estava denunciat per una possible estafa en un club de bàsquet local i l’alcalde Joan Vich -que segons el pacte havia de cedir l’alcaldia a Palacios el juny de 2013- va cessar al que havia de ser el seu successor, l’1 de març. La coalició entre PSC i VA! sumava només vuit sobre 17 representants. El VA!, que tenia quatre regidors, va respondre sortint del govern, però una de les regidores va decidir seguir com a no adscrita dins l’equip de Vich. L’hàbil alcalde vilanoví va cercar l’ajuda de nous socis i almenys va trobar voluntat de pactes puntuals per als pressupostos dels anys següents amb CiU, ERC i ICV. Mentre, el VA! perdia alguns dels seus membres tot i que finalment l’Audiència arxivaria, el 2013, el procés contra Palacios.

Destaquem... Vilanova Alternativa ratifica el seu suport a Palacios 21 de febrer de 2012

L’atur no signa treva a l’Anoia 5 de març de 2012

L’oposició qualifica de ‘mala noticia’, el tancament de l’Espígol 5 d’abril de 2012

Sant Bartomeu i la Festa Major, temes de debat a la FESTHI 231 de maig de 2012

CIU s’imposa a l’Anoia i a Igualada seguida amb força per ERC 26 de novembre de 2012

12/2018

Mirem enrere

2013

Resum de 10 anys

La fira d’Igualada va passar a denominar-se FirAnoia i va tornar al Passeig Verdaguer i al centre de la ciutat

La crisi econòmica i l’atur toquen fons a l’Anoia enmig de canvis, projectes i nous somnis La comarca fa un ‘reset’ en els seus òrgans econòmics buscant la llum al final del túnel L’atur va tocar fons el 2013, durant els mesos d’un llarg hivern. La taxa d’atur va assolir el març el 21% del total de la població activa. La capital tenia més de 4.000 aturats i en el cas de Montbui, la taxa superava el 28% dels vilatans en edat de treballar. Un drama que venia acompanyat de tancaments amb tanta càrrega simbòlica com econòmica: Gres Catalán, la històrica empresa calafina, tancava portes a principi de gener. Durant la crisi, una de les iniciatives que havia reeixit eren les Rec.0 Experimental Stores. L’impacte econòmic va suscitar un xoc frontal amb el col•lectiu comercial Igualada Comerç. Feia temps que la relació entre l’ens associatiu del petit comerç i l’organització de l’esdeveniment estrella del Rec s’havia desgastat. El format de les botigues efímeres, una circulació de visitants que arribava fins el Casc Antic, juntament amb la superposició entre marques convidades i petit comerç local que venia la mateixa marca van ser alguns dels punts calents de les diferents posicions. Els sectors de restauració i complementaris al festival de moda, afins a les dinàmiques del RecStores afirmaven salvar els trimestres amb l’arribada del públic de les

botigues de moda. Les opinions d’aquest sector van ajudar a diluir en part la crispació. Mesos més tard el consistori municipal demanava diàleg entre les diferents faccions. El 4 de gener del 2013, dos anys més tard del previst, s’inaugurava el desdoblament de l’Eix Transversal que uneix Cervera i Caldes de Malavella, amb un tram anoienc d’una desena de quilòmetres per Calonge de Segarra i Sant Pere Sallavinera on, mentre no hi havia el format d’autovia, s’havien produït terribles accidents. Les obres van ser finançades sobre les bases d’un peatge a l’ombra, van tenir un cost de 734 milions d’euros i durant el primer any d’obertura l’increment de trànsit respecte les anteriors infraestructures era del 27%. I seguint amb les inauguracions, el 14 de desembre obria el Campus Motor Anoia a Castellolí, per complementar els equipaments del circuit de velocitat Parcmotor, el centre de formació de pilots Fast Parcmotor i el polígon industrial especialitzat en motor. El trasllat de les adoberies El govern d’Igualada va voler donar un

pas per resoldre la situació de les adoberies al Rec i va posar sobre la taula el maig el trasllat de les fàbriques a una superfície al nord d’Igualada, a la zona limítrof amb Jorba on anys abans s’havia parlat de fer el Parc Tecnològic. Un projecte que la crisi econòmica havia deixat ‘sine die’ . D’aquesta manera, s’havia d’arranjar la reforma del Rec -que es planificaria sense adoberies, doncs- i es donaria una funcionalitat als terrenys de la zona nord-oest de la capital anoienca. La coalició que formaven CiU i ERC havia fixat en el sector blanquer un dels exponents de la projecció d’Igualada, amb el lema ‘Ciutat Europea de la Pell de Qualitat’, centralitzat en l’edifici de l’Adoberia Bella, que es començava a planificar com a centre d’aquesta iniciativa. En el terreny de les comunicacions, l’administració Castells insistia aquell any i aconseguia un compromís -de paraula- de la Generalitat, per enllaçar la Ronda Sud amb Igualada. Una obra que, tot i estar a l’agenda, ha passat també uns quants anys a la nevera. Sí que va tenir més efecte l’acord presentat per dotar Igualada de més connexions amb Barcelona via autobús. L’abril es va fer el primer pas cap als busos Exprés, que

primer constava només de dos nous aparells, però que s’ampliaria al llarg del 2014. Un pas important en connectivitat -més expedicions directes- que no va servir, però, per reduir de manera sensible la quantitat de queixes pel servei. Apareix ‘L’Espai pels Somnis’ Les friccions amb l’Ajuntament d’Igualada arrel de les demandes d’un grup de joves per tenir un espai “que pogués ser autogestionat” va tenir com a resposta l’ocupació del Casal del Passeig, el 20 de juliol. L’acció no va ser cap innocentada i uns mesos més tard, dos joves de la ciutat van declarar com a imputats per un delicte d’usurpació davant del Jutjat d’Instrucció nº2 d’Igualada. Tres anys més tard, un 5 de maig a la matinada, els Mossos d’Esquadra desallotjaven l’Espai pels Somnis. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a l’Anoia seguia treballant per evitar els desnonaments. Al Gener i el febrer s’ocupava l’oficina del Banc Popular d’Igualada per demanar la dació en pagament d’un company i s’aconseguia la dació en pagament d’una hipoteca d’una parella de la Torre de Claramunt. Per lluitar contra els cinc desnonaments a la

12/2018

setmana registrats a Piera durant aquell any la PAH obria un espai per informar i assessorar cada cas. L’alcalde de Santa Margarida de Montbui, Teo Romero, presentava el desembre una demanda de conciliació per reclamar 12.000 euros al Fons Català de Cooperació. La demanda es presentava enmig de les investigacions obertes d’aquest ens contra Romero durant la seva etapa a la presidència. Avui en dia, continua la investigació per un possible desviament de fons públic, que el dirigent socialista ha intentat dilatar. Adéu a Cal Ratés Part dels serveis de l’Ajuntament d’Igualada deixaven l’edifici de Cal Ratés, al carrer Santa Maria, i es traslladaven a diferents dependències de la ciutat, com l’Espai Cívic Centre o l’antiga ludoteca Sant Miquel. Es tractava de les àrees de Cultura, Acció Social, Ensenyament i Salut. La seu actual d’Aigües de Rigat, de titularitat privada tenia un alt cost mensual per a l’Ajuntament, que va decidir en el marc de les seves polítiques d’austeritat eliminar aquesta despesa. Pel que fa a equipaments, la duresa de la crisi econòmica va fer desestimar projectes com el Museu de la Premsa que havia d’ubicar-se a l’antic edifici manxesterià -únic al sud d’Europa que resta dret d’aquest estil- de La Cotonera. Aixecat el 1841 i actiu fins a la segona meitat del segle passat, el 2006 era catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquell 2013 van començar les primeres intervencions per a la preservació del monument fabril i social de la capital anoienca. Es va actuar en el sostre, sobre les canalitzacions d’aigües pluvials, es van restaurar finestres i façana segons la pigmentació original,

s’apuntalaren els pisos, es van millorar els accessos al pati i a l’interior i es va connectar a la xarxa de clavegueram i al sistema de subministrament elèctric. Si bé alguns projectes arribaven a final de trajecte, alguns altres iniciaven la seva trajectòria. Va ser l’any en què per unanimitat, el ple municipal d’Igualada va recolzar en el seu conjunt iniciar els passos per declarar la Festa dels Reis Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Durant el mes d’octubre també s’acabaven les obres de la remodelació dels edificis de La Tossa i el 19 d’aquell mateix mes s’inaugurava el nou restaurant a l’antiga casa del complex històric. Aquell 2013 el passeig Verdaguer d’Igualada complia 180 anys. Mentrestant, el projecte de les vegueries avançava. El 2 de desembre, la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de la Generalitat ratificava que Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana formarien part de l’àmbit territorial de les Comarques Centrals. L’informe era favorable a les peticions fetes pels municipis de l’Alta Segarra, quedar-se a les Comarques centrals. Així, la resta de municipis de l’Anoia quedaven vinculats al futur àmbit de planificació del Penedès Noves cares al món econòmic En l’any que la crisi va tocar fons, la direcció dels principals òrgans econòmics de la comarca es va renovar. El juliol, a la Unió Empresarial, Blai Paco agafava el relleu de Ramon Felip, que n’havia estat president durant gairebé una dècada. Amb ell, entrava una nova junta directiva també. La renovació

Destaquem... Nova acció de protesta de Pah Anoia davant del Popular 1 de febrer de 2013

L’Ajuntament d’Igualada deixa Cal Ratés 11 d’abril de 2013

Les adoberies ja tenen lloc on traslladar-se 21 de maig de 2013

Entren en servei els primers busos de la línia Exprés IGD-BCN 31 de maig de 2013

Un col·lectiu de joves d’Igualada ocupa les piscines del Casal 21 de juliol de 2013

també va tenir lloc a Fira d’Igualada. En substitució de Pere Carles, entrava a principis d’abril Joan Domènech. El nou president activaria importants canvis en els seus primers anys de mandat, ja. El més ressonant, el canvi de nom de la principal cita firal, la Fira de Setembre, que va passar a ser FirAnoia per donar més embolcall i cohesió comarcal a l’esdeveniment. El certamen tornava al Passeig Verdaguer, després de dues dècades ubicat a l’Amèlior, en un intent d’atreure de nou el gran públic. S’anunciava també un nou tomb del certamen de cara al 2014, en aquest cas del calendari, amb el pas de FirAnoia a la primavera.

Monbus va estrenar el servei Exprés entre Igualada i Barcelona

El coet de Jordi Viladoms L’esport del motor, des de l’ascens de

Toni Bou, ha anat guanyant més i més atenció per part dels anoiencs. En el cas igualadí, des del 2009 un jove motociclista recollia el testimoni del mític poblatà Rossend Touriñan i compartia amb el calafí Josep Maria Garrofé la representació dakariana de l’Anoia. Jordi Viladoms era escollit aquell 2013 l’esportista igualadí de l’any amb el Premi Neptú, pel seu sensacional quart lloc al Dakar 2012. El que era inimaginable és que aquell mateix desembre encetaria una nova edició i s’impulsaria, el gener del 2014, fins al segon lloc del podi. El testimoni de Jordi Viladoms fent les amèriques l’ha recollit els darrers anys un altre igualadí, Armand Monleón, que es perfila com a futur fenomen català al raid que recorre Amèrica del Sud.

12/2018

Mirem enrere

2014

Resum de 10 anys

Una veïna votant en una de les 122 meses del 9N a l’Anoia

El taulell polític se sacseja en una nova etapa marcada per l’impuls independentista amb el 9N La millora econòmica dóna ales a iniciatives dels ajuntaments, mentre Igualada fa un pas decisiu per ser ciutat universitària De cara a la història, quedarà eclipsat pel que va passar tres anys després, però en el seu moment, el 9-N va ser un fenomen que va sacsejar la política catalana i que va condicionar i conduir a les eleccions del 27 de setembre del 2015, amb la primera majoria independentista a la història del Parlament. La incertesa sobre si es votaria i com es va mantenir fins el darrer moment, però aquell diumenge, finalment, a l’Anoia es va votar als 33 municipis, en 36 centres i en 122 meses diferents. A la capital, en concret, a tres punts: els dos instituts de l’oest –Pere Vives i Milà- i al Mercader. La barroca fórmula de la votació (per aconseguir consensos amb les formacions no independentistes, es va optar per la doble pregunta de si es volia un nou estat i de si aquest havia de ser independent) va portar que el ‘sí’ estigués per sobre del 90%, i el ‘sísí’ en concret quedés per dessota però guanyés de manera molt contundent: un 82,92%, amb 33.365 vots. En total, a l’Anoia, van participar 40.242 persones. El ‘no’ va assolir 1.710 vots, poc més del 4%. Hi va haver cues als centres de votació d’Igualada i paraigües, ja que la pluja va caure amb insistència en alguns moments de la jornada. L’únic incident remarcable van ser dos individus que van intentar cremar una urna a l’INS Montbui, amb l’argument que es tractava d’una consulta “il·legal”. La participació a Montbui i a Vilanova, feus socialistes, va quedar per sota del 30%; en canvi, a Igualada va arribar a gairebé la meitat dels convocats, comptant que es cridava persones sense passaport espanyol i 3 menors de 16 anys també: 15.234. El ‘sí-sí’ va assolir 13.367 vots. A les pobla-

cions petites, l’índex de participació va depassar el 70%. Unes europees anodines Al costat del 9-N, l’altra cita electoral de l’any va passar quasi desapercebuda. Les eleccions europees del maig del 2014 van mobilitzar menys gent que el procés participatiu convocat per la Generalitat de Catalunya. Un miler de vots menys que el 9-N, 39.524 (amb un cens diferent, val a dir) i amb la victòria d’Esquerra a nivell comarcal amb 10.508 comicis, 400 vots per sobre de CiU, que emperò va guanyar a la capital. No cal oblidar que en paral·lel, entitats ciutadanes van convocar el Multireferèndum, amb urnes aquella mateixa jornada, on es preguntaven diverses qüestions sobre serveis i sobirania popular. Una consulta que va ser perseguida des de les instàncies judicials i que va significar la imputació de sis persones a la comarca. El novembre del mateix any, els jutjats van absoldre aquests joves, que havien estat identificats pels Mossos a instàncies de la junta electoral de zona. Salt universitari endavant En un 2014 en què hi va haver una lleu millora econòmica i que acabava amb 11.000 aturats (xifres excepcionals, però lluny del desastre econòmic dels anys precedents quan s’havia fregat els 13.000), l’Ajuntament d’Igualada va plantejar una gran iniciativa per les festes, amb una inversió de 150.000 euros per dinamitzar el comerç. El tret distintiu era la pista de gel a Cal Font. Va ser la primera de les campanyes nadalenques que ha impulsat el govern de Marc Castells i que tenen com a segell distintiu una ambició i una inversió important per

atreure consumidors i retenir els compradors igualadins. Mesos abans, Igualada havia donat un pas de gegant com a ciutat universitària amb la inauguració del nou Campus Universitari al Pla de la Massa. Acollia l’Escola d’Enginyeria d’Igualada, de la vella Teneria, i postgraus com el de Gestió Ambiental i de Direcció Comercial i Màrqueting. Un salt endavant que es completaria -durant la inauguració del 4D Health- amb l’anunci del retorn dels estudis d’infermeria L’esquerda de Vilanova: els inicis A principis de 2014 va començar ja amb una notòria polèmica un dels conflictes polítics de més llarga durada dels

darrers anys a la comarca. La pugna entre Vanesa González i Noemí Trucharte, derivada d’una encara anterior dins el PSC vilanoví entre sectors afins i contraris a Joan Vich, es va manifestar amb tota cruesa arrel de les primàries per encapçalar la candidatura del partit de cara a les municipals del 2015. Joan Vich era l’alcalde del municipi des de 1979 i havia estat reelegit –per un marge més estret que mai i en minoria, amb una coalició inestable- el 2011. El socialisme vilanoví va preparar unes primàries amb dues candidates que representaven el sector oficialista dins del partit, Noemí Trucharte, i un impuls renovador sorgit del propi govern, amb Vanesa González.

Inauguració del nou Campus Universitari d’Igualada

12/2018

El procés va estar esquitxat ja des d’un principi pels retrets entre els dos sectors. Vanesa González va retreure que el partit, amb càrrecs afins a Trucharte, va facilitar que es registressin familiars d’aquesta, els mesos abans d’unes primàries que se celebraven el 5 d’abril. González i la també regidora del govern, Pepita Còdol, havien abandonat l’executiva mesos abans. La seva rival, una aposta jove i desvinculada des del 2003 de la política, es presentava també com un factor de renovació davant una candidata avalada per Vich. Finalment, Vanesa González va retirar-se de les primàries. Ella i els seus companys van denunciar que l’executiva, presidida per persones de l’entorn familiar de Trucharte, havien fet que el procés fos “viciat i partidista”. Així, Noemí Trucharte era proclamada candidata del PSC a les eleccions municipals del 2015 a Vilanova del Camí. Però això no clarificava la situació. A poc més d’un any per a les eleccions, hi havia una candidatura socialista per una banda i un govern del mateix partit. Dos sectors fortament enfrontats. El 2 d’abril, en tot cas, Joan Vich ja havia donat el pas lògic de cedir el relleu a l’alcaldia a Vanesa González. Era l’adéu de l’alcalde amb un mandat més llarg de l’actual període d’ajuntaments democràtics a l’Anoia. González, fins aleshores primera tinent d’alcalde, va procedir a reforçar el seu govern amb un pacte de governabilitat amb CiU, el mes de juny. L’ascens de González feia que els convergents posessin negre sobre blanc el seu suport a l’estabilitat del govern. La flamant alcaldessa es reforçava i consolidava de cara a un 2015 on es preveien unes eleccions molt disputades.

Nous actors Les municipals s’anaven atansant i aquell mateix 2014 a l’Anoia van cristal·litzar moviments polítics que ja havien fet acte de presència en altres escenaris. Les assemblees locals de la CUP escalfaven motors a Igualada i Masquefa, per presentar candidatura el 2015. Podemos, que havia fet uns resultats notables a les europees de la primavera, va començar a forjar nuclis i cercles locals a diversos punts de la comarca, com Igualada i Vilanova. En el camp de l’esquerra i els moviments antiracistes, Igualada va ser notícia per la mobilització contra la recollida “identitària” d’aliments per part del partit d’extrema dreta PxC. Un grup de persones de diversos orígens va fer-se present en el recapte de la formació dirigida per Robert Hernando i hi van aportar aliments, amb el lema ‘Jo també sóc d’Igualada’. El rebuig a les formacions ultradretanes també es va fer visible amb les protestes per unes colònies de PxC a una finca de Montbui, que van ser contestades des de diverses formacions. Els adéus El 2014, tan intens, va acabar sense personalitats estretament vinculades al món de la cultura, l’empresa i l’associacionisme de la comarca. El febrer, el mateix dia, en poques hores, Igualada coneixia la notícia de les morts del fotògraf Santi Carbonell i el mecenes Lluís Verdés. El talent musical de Josefina Rigolfas també s’apagava el mes de març. Altres adéus van ser els d’Antoni Raja, Antoni Badia i Margarit i Sita Murt, una de les empresàries i dissenyadores més anomenades de Catalunya, que moria el primer dia de desembre.

Destaquem... Joan Vich renuncia a l’alcaldia de Vilanova del Camí 2 d’abril de 2014

S’inaugura un pilar per reindustrialitzar l’Anoia 19 de setembre de 2014

L’Anoia fa del 9-N una diada emotiva, pacífica i participativa 10 de novembre de 2014

Igualada inverteix més de 150.000 euros en la campanya de Nadal 27 de novembre de 2014

Mor Sita Murt 1 de desembre de 2014

12/2018

Mirem enrere

2015

Resum de 10 anys

La imatge del núvol taronja és una de les més impactants del 2015 i dels 10 anys de l’Anoiadiari. MARINA IGLESIAS

Un ‘tour’ electoral llarg amb la consolidació del sobiranisme amb l’incendi d’Òdena pel mig L’any que la foto del núvol ataronjat a Les Comes va donar la volta al món La imatge més impactant d’un any molt polític com el 2015 va ser, però, la del núvol taronja que va sobrevolar Les Comes un dijous 12 de febrer. Va produir-se arrel d’un accident en una empresa de productes químics igualadina i va tenir la ciutat i la comarca amb l’ai al cor durant hores, amb el confinament de la ciutadania a les seves llars i dels infants a les escoles. Els Bombers van estar fins entrada la nit treballant per netejar i evacuar els fluids, mentre una foto d’Anoiadiari feia la volta al món. Els Bombers tindrien un paper crucial també, junt a ADF, voluntaris i Protecció Civil, en sufocar l’incendi d’Òdena, a finals de juliol, que va afectar també el Bruc i sectors del Bages. El balanç van ser 1.300 hectàrees, en un dels focs més

destructius en dècades al territori. Durant el compte enrere cap a les municipals, l’Anoia també va ser notícia per la detenció d’un jove de Piera acusat de captació i propaganda jihadista. Ismael Boufarcha era detingut el 13 de març a la matinada, al cor de la vila, en una operació coordinada a tot Catalunya. Posteriorment, seria condemnat a cinc anys i sis mesos. Els primers mesos de l’any van ser intensos a Igualada. Govern municipal i Generalitat presentaven el projecte del nou institut, el Badia i Margarit, i el mes de març s’inaugurava el 4D Health, un dels equipaments que s’emprarien en la recuperada Escola d’Infermeria, qual s’anunciava la recuperació. També a Igualada, el principal focus

els mesos abans de les eleccions municipals era a l’Estació Nova. Els veïns es van mostrar especialment actius en oposar-se al projecte que l’Hispano Igualadina tenia per construir una estació de servei i de rentat de cotxes. En aquell entorn, hi havia una forta inquietud per la instal·lació d’una superfície d’Aldi. L’Ajuntament, que havia anunciat just aleshores, en aquella zona, la construcció del nou institut per part de la Generalitat i la rehabilitació de Cal Badia com a casal de joves, finalment va decidir posar-se d’esquena al projecte, també. Una de les conseqüències de les noves friccions entre l’empresa del grup Monbus i Igualada va ser la retirada del patrocini de la firma gallega a l’Igualada Hoquei Club. Un Igualada que, a Les Comes, va

ser a un pas de plantar-se a la final de la CERS, el 25 d’abril d’aquell any, però va caure a les portes. A les semis, els arlequinats van caure per un gol d’or de l’Sporting de Portugal, que després seria campió en imposar-se al Reus. Mig any, tres eleccions El plat fort del 2015 era l’electoral. En el camp municipal, la primavera va ser molt intensa i va concloure el 24 de maig, amb uns comicis que venien amb nous actors i vells coneguts. Les candidatures eren, en molts casos, estrambòtiques. Les llistes fantasma del PP van concórrer a diversos poblets de la comarca amb persones residents a l’Àrea Metropolitana que mai havien trepitjat –ni trepitjarienSant Pere Sallavinera, Miralles o Bell-

12/2018

prat. Però el show de veritat quedava reservat per a Vilanova del Camí, on es va presentar un famós, l’ex concursant de ‘Gran Hermano’, Carlos Navarro. Navarro, ciutadà de Vilanova, concorria com a cap de llista de DECIDE. Aquest és un partit municipalista que el 2011 no va treure cap regidor, amb Imma González de cap de llista. Aquesta va assegurar i remarcar als quatre vents que el mític ‘Yoyas’ no era un ganxo electoral i que seria regidor. I sí, va ser regidor electe 15 dies, fins que just abans de constituir-se els ajuntaments va renunciar al·legant el pes de la fama. Qui anava de número dos? Exacte, Imma González, que així es convertia en regidora. El 2011 havia assolit 175 vots; amb Navarro havia arribat als 339. De fet, a Vilanova era molt difícil assolir un representant al consistori, ja que es van presentar 11 formacions... set de les quals van aconseguir almenys un regidor. El resultat va ser un panorama ingovernable. I amb tot, Vanesa González, amb V365, va poder conformar una coalició amb vuit dels 17 regidors que tiraria endavant un primer govern. L’alcaldessa –expulsada del PSC-, va quedar primera a les eleccions: cinc regidors. Hi va haver canvis sonats en tres alcaldies: la d’Òdena, on Francisco Guisado va guanyar amb majoria absoluta de sis regidors i va substituir CiU, que tot just havia consumat la seva ruptura amb ERC; i Calaf, on Jordi Badia, amb Junts per Calaf, vinculat a ERC, va desbancar la convergent Antònia Trullàs; i un relleu històric a Capellades, on la CUP quedava primera i s’aliava amb ERC per fer alcal-

de Aleix Auber. La CiU de Marcel·lí Martorell passava a l’oposició. Els electors anoiencs van fer net amb l’ultradreta: Plataforma per Catalunya va desaparèixer de tots els consistoris anoiencs on era. En canvi, partits que flaquejaven en l’espai nacional, com el PSC, van aconseguir resistir en alcaldies com Montbui o Els Hostalets de Pierola. A Piera, va canviar l’ordre de forces de la coalició governant, però es mantenia la fórmula: ERC i CiU, ara amb Jordi Madrid d’alcalde. Va guanyar per vuit vots. A Igualada, cap sorpresa. Amb la satisfacció de no tenir la presència de PxC, la majoria de partits podien donar per bons els resultats. El gran guanyador era Marc Castells, que assolia la majoria absoluta per CiU 24 anys després que Ramon Tomàs la perdés. La CUP irrompia amb uns resultats també satisfactoris: dos regidors i quarta força del consistori. I la resta de forces salvaven els mobles. Esquerra es convertia en la segona força, sumant un edil i passant a tres. El PSC perdia dos representants però empatava a tres regidors amb els republicans, en un moment crític. Igualada Decidim, coalició que heretava l’espai d’ICV, mantenia l’acta que havia ostentat Montserrat Mateu. I el PP, amb l’incombustible Joan Agramunt, cedia un representant, però romania dins el consistori. En el global de l’Anoia, CiU guanyava i això portava Marc Castells de nou a la Diputació i Xavier Boquete a la presidència del Consell, aliat amb ERC. El segon ‘round’ electoral d’aquell any van ser les eleccions al Parlament. Als comicis hi havia la novetat de la Llista

Destaquem... S’aixeca el confinament però es manté l’alerta 12 de febrer de 2015

El darrer adéu a Josep Miserachs congrega un miler llarg de persones 10 de juny de 2015

Marc Castells inicia un nou mandat, ara amb majoria absoluta 13 de juny de 2015

L’incendi d’Òdena es dóna per extingit 26 de juliol de 2015

Junts pel Sí guanya amb rotunditat a la comarca 28 de setembre de 2015

L’incendi d’Òdena de l’estiu va ser un dels més greus de les darreres dècades

de País, Junts pel Sí, on hi havia dues anoienques, Alba Vergés i Maria Senserrich. Una igualadina de naixement, Susana Beltrán, anava en una posició preeminent amb C’s, mentre que un clàssic com Pere Calbó queia al lloc 18è en la proposta electoral del PP. Eren unes votacions en clau plebiscitària. En un front, Junts pel Sí -amalgama de CiU, ERC i societat civil independentista- i la CUP; a l’altre, C’s, PSC i PP. En una posició d’equilibris entre el sobiranisme i el federalisme, Catalunya sí que es Pot. A l’Anoia, sense sorpreses, Junts pel Sí va arrasar amb un 44% de vots i quasi 30.000 electors i la CUP va treure uns resultats molt bons: 5.523 votants amb un 8%, cosa que convertia l’independentisme en majoritari a la comarca, amb el 52%. Tot i que en el sector unionista hi havia

un terratrèmol i sorgia amb força C’s, que rellevava el PSC com a punta de llança del ‘no’ a la independència a la comarca i Catalunya, amb un discurs de més confrontació. Sense ni un sol míting a l’Anoia, 11.000 vots i un 16% dels comicis. I quedava la propina, les eleccions estatals. Serien el 20 de desembre. Cap anoienc figurava entre els primers llocs de les llistes dels diferents partits per la demarcació. El guanyador, per primer cop, era una coalició sorgida pocs mesos abans, amb Podem com a ingredient principal: En Comú Podem sumava 14.087 vots a la comarca i guanyava a tots els municipis grans excepte Igualada, on Democràcia i Llibertat i ERC quedaven per sobre i refermaven el domini de l’independentisme a la capital anoienca.

12/2018

Mirem enrere

2016

Resum de 10 anys

L’Espai pels somnis estava situat a l’antic Casal Interparroquial del Passeig Verdaguer

2016, l’any que Igualada va recuperar el cinema i es va esfumar el ‘somni’ del Casal El capítol de l’okupació del Casal del Passeig es tancava amb un desallotjament polèmic El 2016 passarà en l’imaginari col·lectiu com un any relativament anodí a nivell català, davant la potència dels fets del 2017 i sobretot la seva darrera meitat. I amb tot, a l’Anoia, va ser un any agitat en termes polítics i amb bones notícies, però lluny de ser excel·lents, en matèria econòmica. L’exercici va acabar amb 1.500 aturats menys i per primer cop a la dècada es baixava de la barrera dels 9.000 aturats. El pols econòmic de l’Anoia es va revitalitzar. Una mostra n’era la segona edició de la Fira BSTIM, celebrada a l’Escorxador. Les dades assenyalaven més contractacions, tot i que els informes econòmics les matisaven: hi havia un alt índex de temporalitat en aquests nous contractes. Aires de ‘grosse koalition’ a Igualada Amb una còmoda majoria absoluta, Marc Castells i l’equip de govern del PDeCAT van fer una obertura de braços a dreta i esquerra a l’Ajuntament d’Igualada. I si l’any anterior, contra tot pronòstic, havien trobat els Socialistes, de cara als pressupostos i les ordenances del 2017 van enganxar, a més, a Joan Agramunt (PP). El govern va pactar amb quatre regidors de l’oposició els comptes de l’any següent en una imatge de concòrdia que ja no es repetiria la resta de mandat. La bona sintonia entre aquestes tres actors es va allargar fins entrat l’exercici següent. Si bé les altres tres forces d’esquerres -ERC, CUP i Decidim- havien tramès al govern una proposta d’ordenances consensuada, no hi va haver resposta per part dels postconvergents, que en canvi van acordar amb socialistes i populars, el mes d’octubre, una rebaixa del tipus

de l’IBI del 0,96 al 0,92. La inesperada història d’amor es refermava a finals de desembre en uns pressupostos on constaven peticions dels socialistes com “modernitzar i dinamitzar” el Passeig Verdaguer amb l’establiment de quioscos i, per part del grup popular, a l’arranjament de determinades zones verdes i altres punts de la via pública. En matèria política es venia d’un any rar, amb un govern català amb Carles Puigdemont, que donava els primers passos després de constituir-se una majoria independentista fruit de les eleccions del setembre del 2015. Hi havia una cita electoral en clau estatal, el juny, la repetició de les eleccions al Congrés de desembre, però amb una novetat, dues igualadines en llocs preeminents a les llistes: Carolina Telechea i Àngels Chacón. La primera, republicana, va estar a punt d’entrar en uns comicis que a l’Anoia i Catalunya va guanyar En Comú Podem. La bona posició de Telechea li permetria dos anys més tard, quan ja ningú ho esperava, entrar com a primera igualadina al Congrés en l’actual període parlamentari obert fa 40 anys. Carlomagno, un històric en problemes Les dades de la recuperació econòmica no rebaixaven les dificultats que alguns sectors tradicionals de la indústria passaven. La històrica fàbrica Carlomagno -del sector tèxtil- anunciava el seu tancament, cosa que va portar a una resposta immediata dels treballadors i treballadores de l’empresa igualadina. El desembre la direcció rectificava i exposava que no executaria l’expedient per complet i que mantindria a part dels treballadors. En matèria de conflictivi-

tat laboral també, una de les polèmiques que s’arrossegaven del 2015 -la vaga del servei de neteja d’Igualada- va desembocar en l’acomiadament del cap del comitè d’empresa. L’afectat va demandar la societat mixta entre FCC i l’Ajuntament pel seu acomiadament i els jutjats en van decretar la readmissió. L’Espai pels Somnis, desallotjat Des del 2013, l’Espai pels Somnis, que s’havia instal·lat a l’antic Casal Interparroquial del Passeig Verdaguer, havia estat un tema candent a l’agenda igualadina. L’església i el col·lectiu no havien arribat en tres anys a cap acord i, pel mig, el govern d’Igualada havia proposat alternatives com Cal Badia, que no van ser entomades.

L’Espai pels Somnis, explicaven ara el col·lectiu, s’havia convertit en quelcom més complex que un moviment juvenil. El primer episodi de desallotjament estava fixat per a la tardor del 2015, però aquella jornada els Mossos es van trobar desenes de persones davant l’edifici i van desistir de forçar l’entrada. El tema semblava aparcat i no es va saber de cap nova ordre de desallotjament. El dijous 5 de maig, però, els Mossos van irrompre dins l’edifici i van tapiar la porta. En aquell moment no hi havia ningú a dins el Casal. L’Espai pels Somnis va criticar el procediment i més quan no tenien constància de cap nova ordre de llançament, com tampoc l’Ajuntament d’Igualada. A mig matí, supervisats per la policia, els membres del col·lectiu retiraven les seves pertinences. A la tarda de la mateixa jornada van organitzar una assemblea on tractaven les reaccions i anunciaven que el projecte continuaria si era possible “fora de l’espai”. L’endemà divendres, Igualada va ser escenari d’una manifestació en protesta pel desallotjament, que va acabar amb incidents i pintades contra la parròquia de Santa Maria. El setembre del 2016 les màquines començaven a treballar al Casal, amb l’enderrocament de part de les estructures. El Bisbat havia anunciat que tenia en marxa un projecte i aquestes eren les primeres actuacions. Amb tot, des d’aleshores no s’ha avançat i l’obra ara per ara sembla en ‘stand by’. Un altre Casal, en canvi, el Foment, s’activava de nou, amb la fusió entre la Teixidora i la vella entitat: naixia el Casal Popular d’Igualada. El cas Gabriel El 2016 va ser el de la mort d’una de les professores més reconegudes del Pere Vives Vich, Eugenia Minguillón, que mesos abans oferia a Anoiadiari el seu testimoni de lluita ple de dignitat contra una malaltia cruel. En el món de l’esport, la tragèdia arribava a dues famílies vinculades al futbol de la comarca. Carlos Castellana, del CE Anoia, amb només 21 anys, moria de càncer el mes d’abril. El cas de Gabriel Pérez seria molt més impactant després d’una presumible negligència mèdica, el mes d’agost. Aquest jove igualadí, de 24 anys, que estava a punt d’incoporar-se a l’Avià per començar la temporada futbolística, va acudir tres vegades a urgències de l’Hospital d’Igualada, amb forts dolors abdominals. No va ser fins a la tercera visita que se li va detectar una apendicitis. Totes les mesures que es van prendre per recuperar-lo van ser inefectives i, traslladat a l’Hospital Clínic de Barcelona, moria el 22 d’agost. Les circumstàncies de la seva mort van ocasionar una gran commoció a la comarca i el 4 de setembre tenia lloc

Igualada va recuperar les projeccions de cinema comercial amb la inaugració de l’Ateneu Cinema

12/2018

una manifestació d’un miler de persones davant l’Hospital d’Igualada reclamant que s’esclarís què havia succeït durant les seves visites a urgències i per què no s’havia detectat a temps l’apendicitis. El Departament de Salut de la Generalitat faria mesos després el seu dictamen sobre com va ser el procés d’atenció a Gabriel, amb unes conclusions molt dures contra el Consorci Sanitari de l’Anoia. La família Pérez Escalante va acabar optant per una demanda contra l’Hospital, que arribaria als jutjats el 2017. Igualada, de cine altre cop Carles Puigdemont havia estat convidat a Igualada pels actes de l’11 de setembre del 2015, quan ningú es podia imaginar que quatre mesos després seria president de la Generalitat. La seva tornada a Igualada era al mateix lloc, a l’Ateneu, el desembre de 2016, per inaugurar la nova sala de cinema. L’auditori de l’Ateneu va ser reformat en qüestió de mesos, amb una inversió de 250.000 euros, facilitada en part per la Diputació. La capital de l’Anoia recuperava el cinema d’estrena gairebé tres anys després que el Kursal tanqués portes. El projecte havia estat esbossat pel malaurat Josep Miserachs, ja el 2014-2015, i es va completar amb la inauguració que feia el president de la Generalitat el 3 de desembre. Dues setmanes després, acabada la fase de

proves, a la sala igualadina hi arribava ‘Rogue One’, una preqüela de ‘La Guerra de les Galàxies’. La sala igualadina era la segona a obrir a la Conca d’Òdena, després de l’activació un any i mig abans, d’un espai a Mont-Àgora: una idea llampec de Teo Romero per al nou equipament cultural de Montbui. El nou cinema, malgrat les dificultats inicials, era un símptoma de la inquietud i vitalitat cultural que bategava a Igualada després de la maltempsada de la recessió. Un altre botó de mostra n’era el Vademercat, una iniciativa gastronòmica que va tenir lloc al Mercat de la Masuca i que gairebé va morir d’èxit, amb 4.000 persones que van participar en una lluïda nit de tapes al recinte. La bona acollida n’ha garantit la continuïtat, en un certamen que ha anat a més els anys posteriors. Els que emergeixen Més enllà de les novetats en matèria d’economia, cultura, política i societat, el 2016 es va produir la consagració de noves figures joves. Mentre que Jordi Viladoms, el dakarià rècord de l’Anoia, baixava de la moto, Armand Monleón treia el cap per primer cop al raid sud-americà i destacava en la categoria de dues rodes. Poca sorpresa pel que fa a Toni Bou i Laura Orgué, que en l’apartat masculí i femení, van ser els esportistes anoiencs més destacats de l’any. El pierenc Bou va engreixar la seva nòmina

Destaquem... Igualada tindrà un cinema de 129 localitats a l’Ateneu el proper Nadal 19 d’abril de 2016

Es desallotja l’Espai pels somnis 5 de maig de 2016

En Comú Podem repeteix victòria a l’Anoia però perd força 26 de juny de 2016

Mor el jove esportista anoienc Gabriel Pérez 23 d’agost de 2016

El govern igualadí pacta les ordenances del 2017 amb PSC i PP 11 d’octubre de 2016

El xef igualadí David Andrés

de títols amb els dos mundials de torn de cada any, ‘indoor’ i ‘outdoor’. Mentre, Laura Orgué firmava una temporada espectacular en les curses de muntanya fins que una inoportuna lesió estroncava la seva possibilitat de reeditar el Mundial. I pel que fa a la gastronomia,

es confirmava el fenomen David Andrés: guanyava la secció peninsular del San Pellegrino Young Chef i això li permetia anar a la final mundial l’octubre del 2016, on només el nord-americà Mitch Lienhard li impedia ser proclamat el millor xef jove del planeta.

12/2018

Mirem enrere

2017

Resum de 10 anys

L’organització del referèndum a Igualada va decidir, davant l’amenaça de l’arribada de les forces d’ocupació espanyoles, centralitzar totes les urnes a l’Ateneu Igualadí

Dotze mesos de mocions, emocions i promeses, quan els carrers van ser “sempre nostres”

La mobilització d’abans i després de l’1 d’octubre, en el record d’un any agredolç Una visita innòcua d’Artur Mas a la Fira del Camí Ral, a principis de gener, va ser un dels arguments per fer saltar el govern de Vilanova del Camí i donar pas a una coalició que ha brindat moments de Dragon Khan a la vida política del municipi i la comarca. L’efecte lisèrgic que havia tingut presentar a l’ex concursant de Gran Hermano Carlos Navarro el 2015 va fer que Decide dupliqués els vots del 2011 i que Imma González pogués entrar al ple de Vilanova a les municipals. Durant gairebé dos anys va estar a l’oposició i intervenia puntualment a favor o en contra del govern a tres entre V365, ERC i CiU. La regidora i líder de Decide (que havia perjurat que Carlos Navarro seria regidor, però que va acabar rellevant-lo just després de les eleccions) manté uns postulats de tall aparentment progressista amb un espanyolisme enèrgic. El pas de l’ex president de la Generalitat pel poble va inflamar-la, com va expressar en el ple següent. I de la nit al dia, Imma González es va avenir a formar una coalició a quatre amb PSC, IPV i VA!. La moció de censura, el 31 de gener del 2017, va situar a Noemí Trucharte, del PSC, com a nova alcaldessa. Trucharte s’ha significat sempre com a catalanista i d’una ala esquerranosa del PSC, però es va trobar fent equilibris amb un govern amb quatre components (dos dels quals més escorats a la dreta) i cadascun d’ells amb una agenda pròpia. Des del primer moment va evidenciar-se això en la seva relació amb Juan Manuel Cividanes, portaveu d’IPV, que durant les dècades de mandat del també socialista Joan Vich, havia estat un dels martells del PSC. Aquests dos anys, amb la boca petita, els socialistes han assenyalat accions de deslleialtat de Cividanes, com aquest també s’ha queixat a la vegada de l’alcaldessa. El govern vilanoví va voler marcar el pas aviat amb la municipalització del servei de neteja. La concessió a l’empresa vencia i no es va subrogar a

les treballadores, sinó que es va fer un procés de selecció nou que va generar protestes importants i una polèmica política. El propi govern va fer marxa enrere en una altra decisió que generava descontentament, unes obres per fer un vial d’entrada i sortida al nucli, a través del carrer Cervantes, que suposaven una contribució estratosfèrica pels veïns: 567.000 euros per a nou famílies. El setembre, aquesta vegada per causes nacionals, el conflicte va tornar a Vilanova quan la policia municipal va emprendre una política de mà dura contra les persones que encartellaven la vila pel referèndum de l’1-O. Els agents van obrir deu expedients, que suposaven multes de 500 euros. Per completar un any mogut, el desembre, els agents tornaven a efectuar identificacions a un col·lectiu independentista que penjava llaços grocs al pont de Vilanova. Quedaven pocs dies pels comicis del 21-D, on C’s va arrasar al municipi. Igualada, més universitària La vida política igualadina patia la pèrdua, el mes d’abril, de Joan Torras, ex regidor d’ERC. Un edil conegut i estimat per la seva bonhomia que va deixar una forta empremta tant a les seves files com a les d’altres forces polítiques. En el taulell del consistori, amb uns comptes recolzats per socialistes i populars, el govern del PDeCAT, que ja comptava amb la majoria absoluta, va desplegar a Igualada el 2017 un notable esforç en equipaments i espai públic. Hi van haver més novetats en el tema universitari: amb el primer tràmit de l’operació per convertir el vell hospital d’Igualada en un campus d’estudis de l’àmbit salut. Igualada va reforçar el seu acord amb la Universitat de Lleida, amb la presentació del projecte estratègic el setembre. Un pla que fixa el full de ruta dels propers anys en matèria d’estudis superiors, amb la plena incorporació dels graus iguala-

dins a la UdL. Pel que fa a obra pública, la peça central, valgui la redundància, va ser el Parc Central, a l’Avinguda Catalunya, que ha esdevingut ja una de les icones del mandat. El govern de Marc Castells va plantar herba en aquest espai on a l’European Balloon Festival s’enlairen i aterren els globus i el va convertir en un escenari d’activitats de diversos tipus. La inversió de 400.000 euros va ser atacada pels socialistes, mentre que les despeses de la festa de la inauguració, el juliol, -35.000 euros- serien assenyalades posteriorment per ERC. El PDeCAT va replicar recordant la despesa molt superior del projecte del World Trade Center -que s’havia d’alçar al mateix lloci va puntualitzar que “la gespa seguirà el cicle de la natura” i que la idea entroncava amb altres línies d’actuació que han estat ben rebudes els darrers anys, com l’Anella Verda. Castells va exposar que s’ha construït “un nou parc per a la ciutat” que se situa al centre de la Conca i que també vol ser un equipament per a tota la comarca. Més aspre va ser el tema Tickdi. Una aplicació presentada per l’Ajuntament igualadí com a eina de digitalització dels tiquets de compra. Es va invertir 63.000 euros, més l’IVA, en aquesta aplicació. La CUP va denunciar que era un preu massa elevat per al mercat i que ni era “una aplicació única” ni havia tingut un ús massiu per part del comerç. El fet és que l’ús per part dels comerciants, als que anava dirigit, es va limitar a unes poques desenes. Els cupaires van criticar, a més, que la persona que havia desenvolupat l’aplicació havia estat treballador de l’Ajuntament fins poques setmanes abans de la presentació. El govern Castells va tancar files amb la primera tinent d’alcalde, Àngels Chacón, responsable del projecte. El govern igualadí va tenir un any força actiu, amb la presentació de nous projectes com el de l’Espai Cívic Nord, al Poble

Sec, per donar un servei nou a les zones més poblades d’Igualada. L’Ajuntament va engegar actuacions a Les Comes per seguir amb l’Anella Verda i millorar els equipaments esportius que dataven ja de molts anys enrere, mentre continuaven les reformes a terminis del Molí Nou. Els col·lectius alternatius no estaven quiets tampoc amb el projecte de Cal Matensa, a la mateixa Plaça de l’Ajuntament -l’ocupació d’un local d’una entitat bancària-, que va ser frenat en qüestió d’hores pels Mossos. Però els conflictes a nivell municipal es prendrien un llarg parèntesi a partir del setembre. Ni que fos per uns mesos, la majoria de la societat igualadina i bona part de l’anoienca es trobaria fent un front comú contra quelcom inesperat per una fita esperada. Quan els carrers van “ser nostres” Activistes, diputades, alcaldes i regidors i regidores anoiencs es van trobar a Barcelona protestant contra l’entrada dels agents a les conselleries el 20 de setembre del 2017. S’engegaven tres mesos trepidants on l’agenda local va quedar -quasi- oblidada per uns fets que van superar la imaginació i les expectatives de tots. La preparació del referèndum d’independència de l’1-O va mobilitzar a molts anoiencs, a 27 ajuntaments, i va posar al punt de mira dels tribunals a altres tants alcaldes i alcaldesses. Només un va ser cridat a declarar per la fiscalia, el capelladí Aleix Auber, però l’espasa de Damòcles de la inhabilitació ha penjat des d’aleshores a totes aquestes persones per haver permès les votacions. Votacions que es van produir, malgrat que la Benemérita va fer un ‘tour’ infructuós per algunes naus industrials de la comarca cercant les urnes. Paperetes sí que en van trobar, però n’hi havia moltes més a punt el matí de l’1 d’octubre. El dia que va durar anys. Es va votar a tots els 33 municipis de la comarca. També als sis socialistes, on

12/2018

es van utilitzar equipaments de la Generalitat i no els locals habituals. Hi va haver una victòria clara del ‘sí’, amb 36.366 vots, mentre que el ‘no’ també era present a les urnes -2.250 vots- tot i que evidentment, la majoria del votant unionista es va quedar a casa. Molts anoiencs i anoienques es van llevar molt d’hora o van dormir als col·legis per evitar que fossin precintats o tancats abans que s’obrissin les portes. Va ser un triomf de l’organització popular, dels CDR i dels partits independentistes a l’Anoia que també hi van bolcar moltes hores i esforç. La participació va fregar el 50%. Les circumstàncies van ser excepcionals i des de primera hora del matí, abans d’anar a votar, els electors van veure i escoltar com la policia reprimia a les persones a col·legis d’altres punts de Catalunya. Al migdia, dos pobles anoiencs s’ho trobarien en viu. La pitjor part se la van endur a Sesgueioles, on la Guardia Civil va rebentar la porta del col·legi i va ferir a tres veïns. Menys violenta però lamentable va ser la imatge a Montmaneu, on ni van trobar les urnes ni van impedir les votacions, però van passejar-se per un poble d’un centenar i mig d’habitants una cinquantena d’agents en formació militar. A la capital les votacions es van desenvolupar amb normalitat fins a mitja tarda, quan es van concentrar a l’Ateneu Igualadí. Al final de la jornada, gairebé 40.000 anoiencs havien votat. Més que les eleccions al Parlament Europeu de 2004 ó 2009. Igualada seria també capital el 3 d’octubre, amb una multitudinària manifestació contra la repressió del dia 1. Els carrers es van omplir de persones de tots els colors polítics, en la marxa més important que es recorda a la comarca. Entre matí i tarda, milers de persones es van mobilitzar en una jornada d’aturada de país. Una aturada que es va

repetir el 8 de novembre, amb talls a l’A2. Aleshores, ja havia començat el contraatac de l’Estat espanyol. Una desena de polítics i activistes catalans eren a la presó i amb l’article 155 aplicat hi havia unes eleccions al Parlament a la vista. La victòria independentista es va repetir el 21 de desembre del 2017. JxCat, ERC i CUP van sumar 37.285 vots, un nítid 51,7% del total. Però els anoiencs no independentistes també van dir la seva i C’s va pujar fins als 17.700 vots. Les carpetes de Josep Rull Una de les víctimes de la repressió estatal després que es proclamés -però no s’implementés- la República independent catalana va ser el terrassenc Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat. Rull anunciava el maig el projecte de crear un format 2+1 per la carretera C-15, un dels maldecaps dels automobilistes anoiencs. Una infraestructura mal feta i mal pensada que, amb l’altre tram de l’Eix Diagonal, va ser escenari de tres accidents mortals el darrer trimestre de l’any. Una tragèdia que tindria continuïtat el 2018. En matèria econòmica, el terrassenc i els municipis de la Conca exposaven una nova direcció pel que fa a dinamització dels polígons, amb un pla director urbanístic per impulsar la instal·lació d’empreses de nou a Can Morera. Aquest cop amb un pla especial que engloba també el sector pensat per als blanquers a Igualada-Jorba i que ha de simplificar els tràmits urbanístics. Un pla que, novament, genera recels al territori. Amb aquest PDU a les beceroles i el conseller com a pres polític, Territori i Sostenibilitat obria una nova carpeta: la rescissió del contracte amb la Hispano Igualadina pel corredor d’Igualada amb Barcelona. Una promesa que quedava per complir de cara el 2018.

Destaquem... Puigdemont: “Igualada s’ha guanyat ser ciutat universitària” 1 de setembre de 2017

L’Anoia resisteix i vota per la independència 2 d’octubre de 2017

La manifestació rècord de la història crida contra la repressió 3 d’octubre de 2017

La Generalitat activa el procés per retirar el servei a l’Hispano 24 de novembre de 2017

L’Anoia torna a votar per la independència 22 de desesembre de 2017

12/2018

Mirem enrere

2018

Resum de 10 anys

Els Moixiganguers d’Igualada van fer història al Concurs de Tarragona descarregant el primer castell de 9 de la seva història

L’Anoia guanya pes a les institucions mentre els Moixiganguers fan un pas més cap al cel La lluita feminista se suma a les protestes nacionals, socials i mediambientals Amb la traca final del 2017, sobretot en clau nacional, els següents mesos van mantenir amb alts i baixos la tensió política i social constant derivada del referèndum per la independència, el 155 i les eleccions i també una nova conflictivitat social. Els municipis han estrenat importants equipaments, en el que és l’any previ a les eleccions locals que el 2019 vindran acompanyades de les europees. I potser de les estatals. Més mobilitzacions El primer diumenge de l’any el jove igualadí Carles Duran era portat als jutjats per a lliurar-li l’auto de l’obertura del judici pel cas de l’ocupació del rectorat de la UAB el juliol de 2013, en una protesta per l’augment de les taxes universitàries. Se’ls acusa de desperfectes durant aquesta ocupació i les peticions de la fiscalia són molt dures: demanen fins a 14 anys per a alguns dels investigats. En saber-se que havia estat arrestat, desenes d’igualadins es van concentrar a la comissaria dels Mossos -dues unitats de la policia catalana l’havien anat a cercar al seu domicili- per exigir-ne l’alliberament. Duran va sortir el mateix matí dels jutjats. El cas està en espera de judici. Un episodi repressiu xocant vindria el mateix gener. “Una detenció amb la qual volen donar exemple” era el barem de l’advocat de l’igualadí que va ser portat als jutjats, el 19 de gener, per unes presumptes amenaces a les xarxes a Albert Rivera. Una detenció ordenada per un jutjat madrileny que hauria partit del propi polític espanyolista. La persona detinguda va ser deixada en llibertat al

cap de poques hores. Una propina de part de la judicatura espanyola en la seva croada contra les mobilitzacions antirepressives de la tardor anterior va arribar el març. 51 persones van ser citades pels talls de l’autovia del 3 d’octubre i -sobretot- el 8 de novembre. Eren investigades per presumptes desordres públics en aquelles dues jornades i van haver de passar pels jutjats el 6 i el 7 de març. Davant les citacions hi va haver una important resposta a nivell ciutadà. En les jornades de les citacions, al Passeig Verdaguer van afluir-hi centenars de manifestants i els encausats van tenir el suport de diverses personalitats de l’àmbit polític i social a Catalunya. Finalment, el mateix 7 de març, el jutjat número 1 d’Igualada desestimava els càrrecs. Any frenètic a Igualada Les obres s’han ensenyorit d’Igualada, amb nous aparcaments a Les Comes, l’avenç en els projectes de l’Anella Verda amb el nou mirador de Montserrat, la recuperació del Fort de Sant Magí, la reforma de la Plaça de la Masuca, la concreció de l’ala nord de l’Escorxador i la pista d’entrenament coberta de l’Estadi Atlètic, una de les peces que s’ha subratllat per ser una de les cinc Ciutats Europees de l’Esport 2019 de l’Estat. A nivell de reconeixements, la capital de l’Anoia rebia el títol de Ciutat Amiga de la Infància per al període 2018-2022. El Centre Cívic Nord i el nou edifici a la Plaça del Rei -on anirà a parar l’Arxiu Comarcal- han accelerat i estaran a punt pels primers mesos del 2019. També hi ha els primers moviments a l’antiga Vi-

ves Vidal, que ha d’acollir un ‘hub’ de la indústria tèxtil. I també una -polèmicagran superfície de BonPreu Esclat. A l’agenda, hi ha també un equipament sociosanitari comarcal a Cal Salines. En el camp universitari, el febrer s’anunciava que un Grau de Tècniques de Computació se sumaria a l’oferta d’estudis de la capital anoienca. El ple de la ciutat va aprovar el juny el projecte de nova residència, on abans s’alçava la capella de l’Hospital, al Passeig. En els darrers compassos de l’any, el govern Castells impulsava un pla d’arbrat i anunciava un acord amb Airbnb per col·laborar en un projecte per promoure l’Anoia com a destinació turística. L’oposició a Castells s’endureix El gener el govern igualadí tirava endavant la modificació puntual per fer de l’antiga Vives Vidal una superfície comercial (excepte la part reservada per al ‘hub’ tèxtil). Un pas per permetre la instal·lació d’un establiment de la cadena BonPreu Esclat i un moviment considerat per tota l’oposició d’esquerres com “urbanisme a la carta”. El govern defensava que les contrapartides permetran millorar la mobilitat a la zona de l’Avinguda Catalunya, però des d’ERC, PSC, CUP i Decidim es contestava que aquesta requalificació era un pas més cap a la sobresaturació de grans superfícies de la Conca, un diagnòstic compartit per diverses associacions comercials. La CUP, com havia fet el 2017 amb Tickdi, tornava a carregar contra les polítiques del Departament de Dinamització Econòmica, en aquest cas per l’organit-

zació del Curs d’Estudis per la Pau “que va costar 76.000 euros i no comptava amb registre d’inscrits”. El curs s’havia desplegat per primer cop l’estiu del 2017 amb convidats de diverses universitats del món i Àngels Chacón i la pròpia coordinadora dels cursos van sortir al pas de les declaracions cupaires defensant l’obertura dels estudis que s’imparteixen a Igualada a noves àrees. La CUP, per contra, assenyalava la manca de viabilitat econòmica: “no es va ingressar ni un euro per inscripcions”. Més episodis polèmics vindrien entrat l’estiu. El grup municipal de la CUP va denunciar el juliol, que el govern “havia denegat 27 sol·licituds de beca menjador durant el curs 2017-2018 per manca de pressupost”. Esquerra i Decidim també es van sumar a les crítiques, en el cas dels republicans contraposant la despesa de la inauguració del Parc Central, 35.000 euros. Al setembre, la quarta tinent d’alcalde Carme Riera replicava que “el govern d’Igualada ha duplicat l’import destinat a beques”. L’oposició també va censurar la manca de pisos de lloguer social construïts a la ciutat, en una altra guerra de xifres amb el govern del PDeCAT que va anunciar amb l’Incasòl unes setmanes després la construcció de pisos a Les Comes. Les manifestacions per l’aigua A finals de 2015, l’entitat Aigua és Vida es presentava a l’Anoia i assenyalava la situació existent a Igualada, Vilanova i la Pobla, on no existia una concessió regulada de l’aigua. En el cas d’Igualada, la qüestió era especialment complexa,

12/2018

ja que l’Ajuntament té el 32% de l’accionariat d’Aigua de Rigat, l’empresa que presta servei. Ja el 2016 el govern va recalcar que estava d’acord a regularitzar la gestió, és a dir, que el servei d’aigua fos municipal, però que caldria dil·lucidar després si era millor una gestió directa o una concessió. Mentre, la Diputació de Barcelona preparava un estudi sobre els actius de l’empresa. Una part de l’auditoria es coneixia aquest 2018. Els representants d’Aigua és Vida compareixien per xifrar en “1,6 milions” el cost d’adquirir els actius de Rigat a Igualada i demanaven que els regidors de l’Ajuntament deixessin d’estar presents a les reunions d’Aigua de Rigat, on percebien altes quantitats. Les reivindicacions tornaven a sortir a la palestra a la tardor amb dues manifestacions, una a Igualada i l’altra a Piera, a favor de la gestió pública i directa de l’aigua. El PDeCAT igualadí ha ressaltat que “la gestió de l’aigua ha de ser municipal” però no es posicionen sobre si ha de ser directa: consideren que a Igualada hi ha un servei raonable per part de l’actual companyia. Serà un dels temes sobre la taula a les properes eleccions municipals. Una flama viva Aquest 2018 l’Anoia ha recuperat les xifres d’aturats de finals del 2008, que estan ara sobre els 7.500. Malgrat tot, la recessió ha deixat empremtes i ho evidencien els diferents estudis econòmics. Els brots verds són notoris, com l’anunci de la instal·lació de FRIME a Castellolí, però la conflictivitat social no ha minvat: les vagues de metges i bombers també s’han fet sentir a l’Anoia aquestes darreres setmanes, protestant pels efectes de les retallades de fa set anys i que encara no s’han revertit per part de les administracions. El maig, la PAH es tornava a manifestar a Igualada pel desallotjament d’un bloc de la SAREB,

ocupat a Capellades: el col·lectiu indicava que “cap Ajuntament ha sancionat bancs per tenir pisos buits a l’Anoia” per bé que diversos consistoris havien aprovat multar aquests casos. El 2018 ha estat l’any del clam feminista, amb la important repercussió de la vaga del 8 de març i la indignació majúscula per la sentència suau contra els cinc subjectes de ‘la Manada’, que va motivar una manifestació de repulsa el 21 de juny, al Passeig. L’activisme anoienc també apunta a projectes d’impacte ambiental: ha nascut Per la Conca, plataforma contrària al projecte de Can Morera, mentre al Bruc també hi ha mala maror contra la mastodòntica ampliació que es preveu per a l’autovia. Masquefa i Piera, per la seva banda, volen plantar cara a l’ampliació de l’abocador dels Hostalets. Les mobilitzacions socials han anat en alguns casos de la mà de les nacionals. Com es va palesar en el suport al detingut per les presumptes amenaces a Rivera o en el judici dels 51, l’independentisme anoienc no ha baixat els braços i ha continuat al carrer, amb diverses accions en record als presos polítics -Músics per la Llibertat- o acudint en massa a Barcelona per la Diada. Un salt amunt Abans que els Moixiganguers (que el 2017 ja havien picat a la porta amb un 5 de 8) fessin l’octubre a la Tàrraco Arena de Tarragona el 3 de 9 amb folre, la comarca ja havia fet un salt simbòlic amunt, a nivell de representativitat. En unes poques setmanes, l’Anoia va passar de ser una comarca sense consellers a la Generalitat ni diputats a Madrid des de feia un segle (i per tant, sense representació d’aquest tipus en l’actual període de democràcia parlamentària), a tenir dues conselleres, una congressista i el president de la Diputació. Entre mitjan de maig i el mes

Les igualadines Alba Vergés i Àngels Chacón, noves conselleres de la Generalitat de Catalunya. GENCAT

L’Ajuntament de la Vila de Piera us desitja bones festes i un pròsper 2019 i felicita l’AnoiaDiari pels seus 10 anys de presència a la comarca

Destaquem... BonPreu Esclat obrirà un super a la vella Vives Vidal 18 de gener de 2018

Chacón i Vergés prenen possessió com a conselleres del nou Govern 2 de juny de 2018

Carolina Telechea ja és diputada i estarà a la comissió de Justícia 12 de juny de 2018

Marc Castells arrenca la seva etapa com a president de la Diputació 28 de juny de 2018

Els Moixiganguers firmen el 3 de 9 amb folre a Tarragona 6 d’octubre de 2018

de juny, una carambola amb els canvis en el govern -per desgràcia, arrel dels empresonaments, renúncies forçades i exilis- va significar que Àngels Chacón fos consellera d’Empresa i Coneixement i Alba Vergés de Salut en el nou Govern de Quim Torra, mentre Carolina Telechea passava a ser diputada a Madrid. La cirereta del pastís, un anoienc de nou al capdavant de la Diputació: Marc Castells, alcalde igualadí, que substituïa Mercè Conesa la darrera setmana de juny. La comarca guanya pes a les institucions en un exercici molt difícil per a Catalunya. Un any en què tots els partits i coalicions calculen a fons les seves estratègies de cara a les municipals de maig del 2019. Els comicis ja vénen amb sorpreses, com la irrupció de Jordi Cuadras a Igua-

lada, que competirà amb Poble Actiu i ERC per l’esquerra sociològica amb un nou format electoral amb la genètica de l’Entesa i amb la incògnita encara de Marc Castells. Caldrà veure la incidència del nou espanyolisme de C’s, que voldrà mossegar l’electorat socialista. A l’Alta Segarra, en un mandat en què amb l’enrenou nacional no s’ha pogut avançar en la concreció d’una nova comarca, Junts per Calaf espera consolidar el seu projecte. I resten incògnites, com la de Montbui, on malgrat tot, la situació judicial de Teo Romero segueix en ‘stand by’ i el PSC s’haurà de preparar per a una ofensiva contra la seva hegemonia per part de la dreta espanyolista i també des de les formacions municipalistes i d’esquerres, que fa temps que reclamen foc nou.

12/2018

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

12/2018

10 anys 10 temes 10 entrevistes

Cultura

Com serà l’Anoia l’any 2028? Hem escollit 10 temes de l’agenda ciutadana i hem demanat a 10 experts que en facin una radiografia actual i que s’imaginin què passarà d’aquí 10 anys a la comarca

“La cultura a l’Anoia la propera dècada me la imagino més diversa, més plural, més heterogènia”

L’Àliga d’Igualada, una de les imatges icòniques de la Festa Major de la capital de l’Anoia

“La cultura s’enriqueix amb els anys, sempre. Hi ha qui es lamenta que es perden tradicions o expressions culturals, i això és cert, però també és cert que se n’incorporen més que les que es perden”

Marina Llansana Rosich Consultora en comunicació

Com és la vida cultural i associativa a la comarca de l’Anoia avui en dia? Quines especificitats té respecte a altres punts de Catalunya? Fa uns anys l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada em va convidar a fer una conferència amb el títol “Igualada, ciutat d’entitats”, i per preparar-la vaig fer diverses comparatives amb ciutats similars per comprovar si era cert que Igualada és especialment rica en teixit associatiu. I vaig poder comprovar que sí, que pel nombre d’habitants que té la ciutat tenim una enorme quantitat d’entitats amb una gran vitalitat, si bé no estem gaire lluny de ciutats com Vilafranca o Manresa. No he analitzat mai el cas de l’Anoia, però m’atreviria a dir que la tònica general és la mateixa: una gran part de la població està molt implicada i mobilitzada en projectes socials i culturals fins al punt que formen part de més d’una, més de dues o més de tres entitats alhora. I també hi ha una altra part de la ciutadania, no ho oblidem, que en viu al marge i no s’implica en res; per a mi aquest és el repte més important que tenen avui les entitats: com aconseguim sumar més gent i més diversa? Com involucrem al teixit associatiu els joves desmotivats? Per la cohesió social d’un territori és clau que hi hagi espais de trobada entre veïns i gent diversa, i les entitats culturals haurien de ser aquest espai. Algunes, com els Moixiganguers d’Igualada, ho entenen molt bé i ho apliquen, però moltes altres no s’ho han ni plantejat. Què falta a la comarca a nivell d’infraestructures culturals? La cultura, per sort, no depèn de les infraestructures, perquè la cultura és sobretot el contingut i no el continent. Ara bé, a la comarca és molt necessari un gran auditori que pugui aplegar al voltant d’un miler de persones, no tenim espais per a fer esdeveniments de gran format. Ara que ja som ciutat europea de l’esport hauríem d’aconseguir ser capital de la cultura catalana i que servís per fer un impuls

a aquesta infraestructura pendent. La cultura a l’Anoia el 2028: Com s’imagina el teixit associatiu i cultural a l’Anoia d’aquí 10 anys? La cultura s’enriqueix amb els anys, sempre. Hi ha qui es lamenta que es perden tradicions o expressions culturals, i això és cert, però també és cert que se n’incorporen moltes més de les que es perden. La cultura a l’Anoia la propera dècada la imagino més diversa, més plural, més heterogènia... com heterogènia serà la societat anoienca d’aquí a deu anys. I serà una bona notícia perquè voldrà dir que la cultura ha estat punt de trobada de persones amb orígens i tradicions diferents i que l’hem fet permeable, canviant i, en definitiva, viva. La llengua catalana pot perdre pes no només a nivell de carrer, sinó també com a llengua de cultura? No crec que sigui així. La llengua catalana té una literatura de primer nivell que es tradueix a moltes llengües del món, cada vegada hi ha més periodisme en català (la ràdio i la televi-

sió en català són líders i la premsa en català guanya terreny a la premsa en castellà), en el terreny musical molts dels grups joves componen en català, i podria continuar la llista. Sí que és cert que tenim un forat negre en el cinema i en general a tot el sector audiovisual, per això són importants iniciatives com el VOC que promou Òmnium Cultural per impulsar l’ús del català al món àudiovisual entre els joves. La tecnologia pot canviar el consum cultural? Com podran conviure la tecnologia i les tradicions? Segur que sí, la revolució digital ha canviat totalment la manera com consumim cultura, però en el sentit positiu. Si tenim les eines digitals, tenim més accés que mai a la cultura. Ara bé, hem de garantir que tothom tingui accés a l’eina per evitar el que es coneix com a fractura digital. I sí, la tecnologia no només pot conviure amb la tradició sinó que pot millorar-la! Per què, si no, ara es fan castells de deu pisos i en canvi els xiquets fundadors de la tradició castellera només en van assolir vuit?

El Ball de Faixes de Sant Martí de Tous

12/2018

“La nostra capacitat d’influència no pot ser només posar una papereta cada quatre anys. Cada cop més veiem com la gent s’autoorganitza des de la societat civil per defensar interessos concrets ”

Política

Saló de Plens de l’Ajuntament d’Igualada.

“Hem de posar la ciutadania al centre i construir governs participatius i transparents’” Com valores la participació ciutadana en la política actual a l’Anoia? Si analitzem la participació anoienca, en els darrers comicis electorals, veiem com aquesta està per sobre de la mitjana catalana tant en les eleccions municipals com en les catalanes i les espanyoles. Hem de tenir la capacitat d’abordar, des dels municipis, els problemes reals per generar sinergies amb la ciutadania i estimular un esperit col·laboratiu entre societat civil i política. Si la gent percep la política com una eina útil i eficaç la participació creixerà.

Mònica Morros Politòloga

Com són les relacions entre els partits i la ciutadania? Sempre són millorables. Hem de posar la ciutadania al centre i construir governs participatius i transparents. Les decisions han de ser pròximes a la ciutadania i aquesta ha d’esdevenir protagonista de les polítiques municipals. Als joves, els interessa la política? Ens trobem amb dos perfils de joves molt diferents: un d’hiperpolitizat i un que se situa al marge de la política. El nivell de participació està molt relacionat amb indicadors socioeconòmics com el nivell de formació, la riquesa, l’accés al mercat laboral. Si tenim un model social que condemna els joves al fracàs escolar, a l’atur i a la precarietat no podem esperar que mostrin interès per la política. Com ha influït el procés independentista en el dia a dia de la política municipal? Ha influït de diverses maneres però el que sí que és cert és que les entitats i associacions

civils han crescut, s’han intensificat o han reorientat part de la seva tasca. Ha posat sobre la taula el fet que tot és política i tots fem política. L’àmbit local també ha tingut la necessitat d’erigir-se com a garant dels drets i llibertats i això ho vam veure amb multitud d’alcaldes i alcaldesses l’1-O obrint col·legis electorals. A escala municipal, com influeix la política nacional? La política municipal no escapa de la influència de la política nacional. Però la política local té un component de proximitat que en la política nacional es perd. A això se li suma el fet que a les ciutats petites i als pobles, el candidat o candidata és molt important perquè hi ha una vinculació més directa del vot amb la persona en concret. Per primer cop la comarca té diputades al Parlament i al Congreso. És un punt d’inflexió? És una bona notícia que la comarca de l’Anoia estigui ben representada en el màxim de cambres possibles. Inicialment vam tenir dues diputades d’ERC, Carolina Telechea a Madrid i Alba Vergés al Parlament de Catalunya. Després Vergés va entrar a capitanejar la Conselleria de Salut i la de Conselleria d’Empresa va passar a mans d’Àngels Chacón. A l’Anoia estem marcant perfil i això es fa de moltes maneres. Un exemple clar i actual és la Consellera Vergés amb el seu permís de maternitat. Està fent història. Per primera vegada una consellera ha agafat un permís de maternitat. Evidencia que voler ser mare i ocupar càrrecs de responsabilitat no és incompatible i que en cap cas s’ha de prioritzar una cosa en

detriment de l’altra. Això ens ha d’enorgullir com a anoiencs i anoienques. Com s’imagina els moviments polítics a l’Anoia d’aquí 10 anys? Haurem de fer front a nous fenòmens com ara l’ascens de l’extrema dreta i els nous populismes. Caldrà adaptar-se als canvis socials i econòmics que provocarà la revolució digital que estem vivint i que generarà una pèrdua de llocs de treball que hauran de ser substituïts per noves ocupacions. També afrontar l’envelliment de la nostra piràmide demogràfica i les noves necessitats assistencials que s’hauran de cobrir. Com canviaran les relacions partits ciutadania en un futur? La ciutadania és cada vegada més exigent amb la classe política. De fet estem veient, com s’està trencant la fidelitat electoral. Abans la gent era dels partits igual que era d’un equip de futbol, i molt difícilment canviava el seu vot, ara tot això està canviant. Aquest fet obligarà els partits a canviar la manera amb la qual es relacionen amb la ciutadania. Es passarà de la política de partits tradicionals a altres formes de “fer política”? Sí, de fet ja està passant. La nostra capacitat d’influència no pot ser només posar una papereta a una urna cada 4 anys. Cada cop més veiem com la gent s’autoorganitza des de la societat civil per defensar interessos concrets. La revolució tecnològica també ens donarà noves oportunitats de participació digital que segur afavoriran models de participació política més directes.

12/2018

“L’ofici de pagès té més reconeixement ara. Hem estat capaços de donar-li un nou valor. La recessió va fer molt mal a altres sectors que aleshores estaven en un millor moment i nosaltres, en certa manera, vam quedar on érem.”

Camp

“L’ofici de pagès es tecnificarà molt més que ara, és una oportunitat per fer guanyar el nostre sector en sostenibilitat’” A dia d’avui quines són les principals problemàtiques de la pagesia a l’Anoia? Quins són els maldecaps del pagès? Si parlem d’aquest any, ha estat un 2018 excepcional amb les pluges. Les precipitacions són bones per al camp, però aquest any, amb tanta persistència, fan que es retardi més la sembra. En altres exercicis, el problema que hem tingut ha estat la sequera. Han estat molts anys així, hi havia molta sequera acumulada. D’altra banda, a nivell estructural, el nostre sector pateix des de fa anys una forta crisi de preus. Els costos de producció no fan altra cosa que pujar i els preus no ho fan al mateix nivell, el preu de venda no puja. Les ajudes de la Unió Europea tampoc contrapesen aquesta tendència. És una dinàmica que s’arrossega des de fa temps i que és comuna al món de la pagesia.

Joan Vidal Pagès

Quines diferències hi ha entre la situació de la pagesia a l’Anoia i a les comarques veïnes? Les casuístiques dels pagesos són les mateixes? Els mals estructurals no canvien tant d’un lloc a l’altre. Són pràcticament els mateixos, tot i que més al sud la producció està molt més enfocada a la vinya i altres comarques del centre-nord com Osona són més ramaderes. El sector primari té dificultats per la crisi de preus també en aquests altres territoris: si atenem a les ràtios del que és estar en crisi, es podria dir que els pagesos anoiencs estem en

L’Ajuntament de Jorba felicita l’AnoiaDiari pel seu 10è aniversari i desitja felices festes i un pròsper 2019 als seus lectors i lectores

crisi de forma permanent. Aquests darrers anys la pagesia ha estat al centre de molts debats i hi va haver un gran enrenou amb l’acusació a un pagès d’Òdena per, presumptament, haver provocat involuntàriament l’incendi de 2015. Ha canviat la percepció que té la societat dels pagesos? És un ofici més reconegut ara? I des de les pròpies famílies de la pagesia, com es viu? Si mirem abans de la crisi, l’ofici de pagès és més reconegut ara. Hem estat capaços de donar-li un nou valor, ara en té més. La recessió va fer molt mal a altres sectors que aleshores estaven en un millor moment i nosaltres, en certa manera, vam quedar on érem. És a dir, no és perquè el nostre sector hagi anat a més. Quin és el canvi? Que hi ha joves que s’han mirat la pagesia d’una manera diferent, com una possibilitat. Uns joves que, a la vegada, han contrarestat l’envelliment que era un dels problemes estructurals que patíem com a sector. En certa manera, aquestes incorporacions han garantit el relleu generacional. I d’aquí a deu anys? Les infraestructures i polígons que s’anuncien, la nova A-2, la B-40 o la superfície de Can Morera, són els principals handicaps per continuar amb l’activitat agrària que hi ha a l’Anoia? Les noves infraestructures que es creen, siguin carreteres o polígon, estan destinades a

ocupar terreny agrari: els terrenys plans que hi ha, fèrtils, que són els més aptes per al conreu. Amb el polígon de Can Morera ens hi tornem a trobar. Era una idea que va quedar aturada per la crisi i ara torna a estar sobre la taula i se’n parla. Com serà la feina de la pagesia el 2028, per tant. Se l’imagina? S’avança molt en la tecnificació. Per tant, d’aquí a deu anys la nostra activitat estarà molt més tecnificada, hi ha una gran cursa tecnològica i les noves eines i material són cada cop millors. En això es va a passos de gegant. El canvi d’aquí a deu anys per als que treballem el camp pot ser sideral. Cap on s’orienta i s’orientarà la producció dels pagesos de l’Anoia? Hem de ser la punta de llança del sector agroalimentari català. Alimentem els animals que seran aliments per a les persones. Produïm cereals, però també tenim moltes granges. . Parlàvem de la tecnologia. Pot provocar la pèrdua de llocs de treball? Hi ha molts factors que ens poden perjudicar. L’excés de burocràcia fa que algunes explotacions s’hagin mogut cap a Aragó. Si parlem de la tecnologia, és possible. Farà redimensionar cada una de les explotacions. Però sobretot, a part dels riscos, la tecnologia és una oportunitat de fer-nos més sostenibles.

Felicitem l’AnoiaDiari pel seu desè aniversari i us desitgem unes bones festes i un feliç any 2019

12/2018

Javi González: «Formarem els professionals per al sector i s’oferiran continguts actualitzats per als tècnics, preparadors i instructors» L’empresa Jocnet ofereix gestió integral esportiva, atenció personalitzada i realitzarà cursos de formació relacionats amb el sector esportiu, l’activitat física i el lleure

ANOIADIARI

Els valors positius de l’esport com són el treball en equip, la perseverança i el respecte es donen en l’àmbit esportiu i en el joc però no sempre es traslladen al dia a dia, en altres marcs de convivència. Des de Jocnet creuen que les persones properes a l’exercici físic integren aquests valors i els treballen en entorns esportius adequats. Javi González, gerent de l’empresa que acaba d’estrenar seu al número 49 del carrer Comarca d’Igualada, explica que la transmissió d’aquests valors «és positiva des de la pràctica esportiva, per poder-la traslladar a la vida diària. Per això, des de Jocnet els integrem a la nostra gestió esportiva, per transmetre bona sintonia entre els usuaris, un estat d’ànim positiu i passar-ho bé fent esport. La nostra proposta busca anar un xic més enllà de l’activitat física. Oferim un exercici social per a la construcció de valors positius. Per a nosaltres, això és esportivitzar la vida, perquè considerem que si practiques esport ets més feliç, estar feliç et converteix en millor persona i això enriqueix el col·lectiu, a tothom -assenyala-». La posició de Jocnet en el terreny de joc El trajecte empresarial centrat en la gestió integral de l’esport va néixer fa 5 anys: «hem treballat i treballem molt a l’Anoia. Des de fa uns anys hem crescut guanyant concursos de gestió en algun municipi de La Segarra, el Baix Penedès i el Baix Llobregat -repassa González-. De fet, la major part d’activitats que oferim provenen de l’oferta pública dels ajuntaments, perquè la gran part d’instal·lacions esportives són públiques. I un sector que creix és el d’atendre i oferir activitats i serveis esportius a gent gran. Donem servei a més de 2000 usuaris, molts més que infantils o adults -detallen des de Jocnet-. Si comptes els centres cívics, centres esportius i totes les activitats que gestionem, sobretot les enfocades a la salut, és la franja d’edat a quèmés serveis oferim. Ara bé, també gestionem pavellons esportius, donem servei a associacions AMPA, clubs esportius i a altres empreses privades com a servei extern. Per exemple, si a un gimnàs li falta un monitor d’alguna activitat concreta o necessiten cobrir alguna substitució, posem

Instal·lacions de JocNet, al carrer Comarca 49 d’Igualada.

“

Javi Gonzálex, gerent de JocNet.

el nostre equip de treball a la seva disposició per cobrir aquest servei. L’usuari final farà la classe de forma habitual -detalla-. El futur passa per la col·laboració entre empreses del sector. Hi ha mercat per a tothom i si ho fem be, entre tots sumem -assenyala el gerent-». Des de Jocnet volen esportivitzar l’usuari amb una gestió que englobi els serveis a l’esportista més enllà de la pròpia l’activitat física: «és el que anomenem gestió integral. La nostra tasca passa des d’organitzar les activitats esporti-

ves d’un centre o un casal d’estiu a gestionar tot un pavelló poliesportiu; des del servei de consergeria i neteja fins a l’atenció als usuaris, passant per la graella d’activitats; podem centralitzar alhora, tota la coordinació, el monitoratge, el socorrisme d’activitats aquàtiques, cursets de natació i també, com a part del servei integral, el manteniment general de la instal·lació -detalla el Javi-». Àrea de formació, una aposta per a l’aprenentatge i el

Oferim un exercici social per a la construcció de valors positius

reciclatge Jocnet creix i un dels motius de la inauguració de la nova seu ha estat el d’equipar l’espai amb una àrea en formació. A partir del 2019 arrencaran una línia de diferents cursos, alguns d’ells realitzats de forma íntegra per la mateixa casa i altres, oferts amb titulació homologada, provindran de programes de la Generalitat de Catalunya, del Servei d’Ocupació de Catalunya i les administracions locals. «Seran cursos de monitors esportius, dinamitzadors de lleure i d’ús de desfibril·ladors o DEA entre d’altres cursos que poden ser d’interès per als professionals del món de l’activitat física, esportiva i el lleure. -assenyalen des de Jocnet-. Formarem professionals per al sector i s’oferiran continguts actualitzats per als tècnics, preparadors i instructors». Serà una línia de treball més que se sumarà a les diferents àrees de la gestió integral que l’empresa seguirà oferint, com són el servei de monitoratge, coordinació, i espais dels equipaments públics, gestió administrativa, atenció als usuaris «i també, per als pares i mares dels més petits, el seguiment i atenció que les famílies demanin -subratlla el gerent de Jocnet-». L’esponsorització, més enllà de la gestió Jocnet és actualment el patrocinador principal de l’escola esportiva del Club Atlètic Igualada i recolzarà el club esportiu fins el 2020. «Durant els darrers anys Jocnet ha donat suport a la gestió esportiva del Club Atlètic d’Igualada com a empresa -comenta el també membre del CAI-, però els promotors de les activitats són els clubs, el mateix CAI, i els serveis esportius municipals. Des de Jocnet, el nostre rol d’empresa és el de professionalitzar els serveis, les activitats i donar un cop de mà a cada iniciativa, però en cap cas treure protagonisme a l’entitat promotora de les activitats -subratlla el Javi-. Aquest any seguim donant un cop de mà a nivell organitzatiu i també econòmic amb aquesta esponsorització. Ens sentim molt orgullosos d’aportar el nostre granet de sorra en la millora d’una de les millors entitats de la comarca. La temporada passada es van assolir més de 170 medalles als respectius campionats catalans i estatals».

12/2018

“Hem d’aprofitar les migracions en positiu. No només hem d’estar preparats per a la seva arribada sinó que hem d’aprofitar-ho en positiu per aconseguir crear riquesa ”

Tercer sector

Sessió de formació de Creu Roja Anoia adreçada a persones nouvingudes. CREU ROJA ANOIA

“Tenim un repte important: necessitarem persones que cuidin persones’”

Enric Morist Coordinador de Creu Roja Catalunya

Com veu el panorama actual del tercer sector a l’Anoia? Quins són els seus punts forts i els seus punts febles? Quins són els problemes principals que ha d’afrontar? Crec que l Anoia i el país, en general, té un tercer sector històric, potent i consolidat, fruit de molts anys de treball continuat al servei de les persones en diferents aspectes: l’educació en el lleure, els serveis socials, l’atenció a les persones més vulnerables, etc. Un denominador comú de les mateixes, també a casa nostra, és la fortalesa que han demostrat al llarg d’aquests darrers anys, no només en “aguantar” la crisi econòmica, sinó que ha estat capaç, alhora, de sobreviure financierament (reinventant mols conceptes d’economia de subsistència), mentre atenia milers de persones que han anat quedant en situació d’extrema vulnerabilitat. Així, tots coneixem exemples de persones que han estat ateses en organitzacions socials del tercer sector en aspectes tan bàsics com l’alimentació, l’habitatge, el suport als infants escolaritzats, la salut , etc. Tot aquest treball no substitueix en absolut el que fa l’administració pública (bàsicament, ajuntaments i consells comarcals, al territori), ans al contrari, el complementa i permet ampliar l’abast de resposta en una emergència social. És cert que la crisi ha posat a prova les entitats i la capacitat que tenim de ser “autosufients” a nivell financer, si més no, en el millor

dels casos, de poder fer activitat comptant amb molt menys finançament públic, però és veritat, també, que hem tingut una extraordinària resposta, una vegada més, de la ciutadania més propera, que malgrat la crisi, ha seguit col·laborant i, fins i tot, ampliant el suport cap a les entitats (en forma de voluntariat, més suport econòmic, etc). És una prova més que el tercer sector té un arrelament molt intens a la nostra societat. També hem de reconèixer, des de les entitats, la gran dependència que encara tenim a nivell financer de l’administració pública; aquest és un repte que hem de superar augmentant el nostre auto-finançament (ingrés no finalista propi) i generant economia social que ens permeti poder actuar amb total independència d’acció. Un dels grans reptes que tenim, no per al futur sinó per a l’ara, és el de la cronificació de la pobresa. Malgrat haver passat la part més greu de la crisi, hi ha molta gent que ha quedat molt afectada i no se’n surt. Hi ha menys extensió però més profunditat. És important que aquestes persones estiguin ateses i també és important reivindicar els drets socials per a aquestes persones. Tothom coneix algú que no acaba de sortir-se’n. Com s’imagina el tercer sector d’aquí 10 anys? Hi ha dos grans temes a l’agenda social per als propers anys. Per una banda, les migracions, ja

sigui per conflictes armats o per desigualtats. Ja ho tenim avui però creixerà en els propers 10 anys. Hem d’aprofitar les migracions en positiu. No només hem d’estar preparats per a atendre la seva arribada sinó que hem d’aprofitar-ho en positiu per aconseguir crear riquesa. El segon gran tema és el de l’envelliment de la població. Aquest serà un tema clau. Demogràficament, d’aquí a 10 anys, un 40% de la població tindrà més de 60 anys. Per una banda, és positiu perquè s’allargua l’esperança de vida, però el que no és tan positiu, és amb quines condicions. Molta gent vulnerable, a partir dels 50 anys, no està treballant i, per tant, no està cotitzant. Per tant, si es manté l’actual sistema de pensions, tindran una pensió molt baixa. Hi haurà una enorme vulnerabilitat de la gent gran. Aquest és un gran repte del conjunt de la societat. Tenim un repte important: necesitarem persones que cuidin persones. I això ho podem lligar amb el fet migratori. Necessitarem gent per cuidar, sobretot, la gent gran. Hi haurà, com deia, molta més gent gran, que viurà molts més anys. Això pot ajudar a incorporar persones que vénen d’altres llocs. Tot es pot resumir, tanmateix, en l’accés als drets socials. Les entitats treballem per atendre la gent, però l’ideal seria que la gent pogués accedir plenament als drets socials, i no només viure de les ajudes.

12/2018

Indústria

Interior d’una adoberia igualadina. MARC VILA

“L’Anoia és i serà industrial” “L’Anoia és una comarca amb disponibilitat de sòl industrial, amb un preu inferior a l’àrea metropolitana, bona ubicació per al sector logístic i ben connectada. Amb un nou campus universitari d’IgualadaUdL des d’on s’han impulsat nous estudis vinculats a sectors industrials”

Maria Àngels Chacón i Feixas Consellera d’Empresa i Coneixement

Com valora la situació actual del sector industrial a Igualada i a l’Anoia? Quan diem que volem que la indústria catalana assoleixi l’objectiu del 25% del PIB hem de recordar que la comarca de l’Anoia té un PIB industrial superior del 28%. És una indústria diversificada, amb sectors madurs transformats, especialitzada en els sectors de la moda (tèxtil i pell), paper, metall... També hi ha una gran densitat d’empreses dedicades a les noves tecnologies, a l’Anoia som líders mundials en software de gestió hotelera i software d’assegurances bancàries. És una comarca amb disponibilitat de sòl industrial, amb un preu inferior a l’àrea metropolitana, bona ubicació per al sector logístic i ben connectada, amb vies gratuïtes de comunicació per carretera. Amb un nou campus universitari d’Igualada-UdL des d’on s’han impulsat nous estudis vinculats a sectors industrials. També hi ha fires sectorials que compten amb el suport i la promoció de l’Ajuntament d’Igualada, com ara la fira Bstim, el Maqpaper o el 4DHealth i projectes de consens publicoprivat com l’Oficina de Captació d’Inversions de la Conca d’Òdena Quins són els principals handicaps actuals de la indústria a l’Anoia? Tenim deficiències en infraestructures ferroviàries, necessitem un tren competitiu i la dificultat per trobar segons quins perfils professionals i per això hi ha tota una estratègia vinculada a la formació i al coneixement que doni resposta a aquesta asincronia que hi ha entre la formació i les necessitats de les empreses. Com valora el pes de la formació? Hem intentat vincular sempre el creixement industrial a la innovació i al coneixement per això Igualada té estudis vinculats als sectors industrials com els graus d’enginyeria química, d’Organització Industrial i Logística, i de

Tècniques d’Interacció digital i computació, a més a més d’un Màster en Enginyeria del Cuir, únic a Europa. També té estudis diferenciats qualitativament com ara el grau d’Infermeria, el de Nutrició Humana i Dietètica i en Fisioterapia i, pròximament hi haurà un Màster universitari en Pràctica clínica i Metodologia de l’ensenyament amb Simulació. Un altre actiu molt important és l’Institut Milà i Fontanals, el tercer institut de formació professional de tot Catalunya amb més de 1.500 alumnes. El sector industrial, que va ser molt important fa dècades, va anar perdent protagonisme a l’Anoia, amb greus crisis d’alguns segments, com el tèxtil i altres. En un futur proper, remuntarà? Podem dir que l’’Anoia, “serà industrial o no serà”? La indústria serà novament un dels principals motors de l’economia a l’Anoia? L’Anoia és i serà industrial; no tenim un 28% de PIB industrial perquè sí. Aquest mes hem tingut dos casos d’inversions empresarials que s’han traslladat al sector industrial Can Parera de Castellolí. Són dos exemples que hi ha unanimitat i consens a activar urbanísticament cert sòl i dirigir estratègies de captació d’inversions industrials. Com serà aquesta indústria? L’economia catalana és històricament manufacturera, amb una activitat diversificada i internacionalitzada, que ara es troba immersa en un nou ecosistema que es mou impulsat pel desenvolupament de la indústria 4.0. És a dir, hi ha un context global de transformació que està patint tot el teixit industrial en el qual els paradigmes actuals ja no són vàlids. La intel·ligència artificial, el big data o la robòtica col·laborativa són algunes de les innovacions que obren grans oportunitats per al teixit industrial i empresarial. Parlem d’una indústria avançada, digital i connectada, que farà un ús més eficient dels recursos

i on la col·laboració externa entre pimes, startups, grans empreses i centres de recerca i d’innovació es converteix en un element bàsic per sobreviure en el mercat. Hem d’establir ponts, establir relacions amb agents i institucions de l’ecosistema davant dels reptes que introdueixen les noves tecnologies en les empreses. Quins poden ser els sectors més dinàmics? L’aposta és aquesta combinació d’indústria i serveis. Hem de vincular l’estratègia del desenvolupament industrial al coneixement i la innovació i això implica el sector tèxtil, les empreses punteres del Metall, les TIC, la indústria del packaging... Els sectors “tradicionals” (paper, tèxtil, pell…) continuaran sent importants? S’hauran de reinventar? Els sectors madurs tradicionals com el metall, el paper, el tèxtil i la pell també s’han hagut de transformar i seguiran sent molt importants. Més que parlar de sectors que moren o desapareixen hem de parlar de sectors que es transformen. La innovació no és patrimoni absolut de les startups. La indústria també reivindica la seva capacitat per generar noves idees.

12/2018

Aigua La Bassa és una de les sorgències naturals de l’aqüífer Carme-Capellades

“Els recursos estratègics com són l’aigua, l’energia, etc., han d’estar controlats i regulats per la ciutadania a través dels seus representants en els òrgans locals’”

Antoni Munné Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua

“Al final, es tracta d’on es posa el límit entre la gestió pública i la privada, que dependrà de la capacitat del gestor públic en cada cas, però el darrer criteri de gestió i regulació ha de quedar en mans dels interessos públics, amb una gestió talment transparent i participativa”

Quins són els principals problemes que hi ha actualment a l’Anoia sobre la sostenibilitat de l’aigua? En termes generals, no són massa diferents que a la resta del país, amb l’especial singularitat de la dependència de l’aqüífer Carme-Capellades com a font principal d’abastament. Tenim un país on plou poc i de manera irregular, amb dificultats per a sostenir una elevada demanda d’aigua en cicles de sequera continuada, i d’altra banda uns rius d’escàs cabal (com és el cas del riu Anoia), amb poca capacitat de dilució, la qual cosa requereix un esforç addicional en els sistemes de tractament de les aigües residuals. Alhora, totes les prediccions de futur alerten d’un empitjorament de la situació degut al canvi climàtic i canvi global. El repte és important, però no insalvable. L’aqüífer Carme-Capellades té una estructura càrstica i porosa, intercalant-se amb diferents capes impermeables que li confereixen la capacitat d’emmagatzemar aigua i alliberar-la progressivament. Aquest és un bé que cal protegir i valorar, ja que pocs indrets tenen aquesta capacitat geològica. Les elevades extraccions d’aigua de l’aqüífer han comportat el seu progressiu esgotament. Per pal·liar aquesta gestió insostenible es va iniciar la construcció de la portada d’aigua del sistema Ter-Llobregat, primer des de la planta potabilitzadora d’Abrera (a uns 30 Km d’Igualada), i posteriorment, des de l’embassament de la Llosa del Cavall (a uns 90 Km d’Igualada). Avui dia és possible agafar l’aigua d’aquesta font complementària, tot i que, ara per ara, no s’utilitza per substituir les extraccions d’aigua de l’aqüífer El principi de subsidència és fonamental en la gestió dels recursos, per evitar dependre de tercers o afectar altres indrets. Tot i que no sempre és possible dependre exclusivament dels recursos locals, cal prioritzar-ne la gestió, aprofundint en el consum responsable i fomentar la reutilització. En el cas de l’Anoia, la gestió coordinada de diverses fonts d’aigua és un element clau que cal posar sobre la taula com a mesura eficient per incrementar la resiliència i la recuperació de l’aqüífer. En aquest sentit, l’aigua de la Llosa del Cavall o d’Abrera, que arriba a Igualada, principal nucli de consum d’aigua de l’Anoia, és un element fonamental per a preservar l’aqüífer Carme-Capellades en períodes de baixa recàrrega, i especialment per donar garantia als pobles i usuaris que no

tenen una font alternativa d’aigua. Aquesta és una solució que està sobre la taula, però té un problema, cal pagar-la. L’ús d’aquesta aigua i el manteniment d’aquesta infraestructura té un cost, que ningú sembla, avui dia, estar disposat a assumir. Alhora hi ha el problema de qui ha de pagar l’aigua, els que l’usen, els que se’n beneficien inclús sense usar-la, els nous consumidors afegits sobre uns drets preexistents i concessions històriques... Tot plegat un complicat atzucac social i polític, que cal afrontar com més aviat millor, abans que la situació s’esdevingui extrema i insostenible, moments en què se solen prendre decisions precipitades, sense l’adequat consens social. Alguns municipis catalans estan optant per la remunicipalització del servei de l’aigua. A l’Anoia, quin pot ser el model de gestió més òptim? Quins són els pros i contres de cada model? Tots dos models poden ser bons o dolents, dependrà de la implicació i compromís, tecnificació, i de la priorització de servei públic general sobre l’interès particular que s’hi apliqui. Els tres elements són essencials, i els serveis públics tenen la capacitat de poder-los donar tots tres, mentre que els serveis privats tenen mancances en el darrer per la pròpia naturalesa de la seva raó de ser. De totes maneres, això no vol dir que el servei públic sigui millor, si abandona qualsevol dels tres elements. Al meu entendre, els recursos estratègics com són l’aigua, l’energia, etc., han d’estar controlats i regulats per la ciutadania a través dels seus representants en els òrgans locals de gestió, els ajuntaments o ens supramunicipals (el més proper possible a la ciutadania). Són recursos estratègics, amb una incidència directa sobre el benestar social i la igualtat d’oportunitats, la qual cosa implica que ha de quedar fora d’especulacions comercials i d’índexs de productivitat econòmica, o si més no aquest no ha de ser el criteri que governi la seva gestió. Ara bé, també és cert que la gestió privada pot aportar, en determinats casos, bones eines de coneixement i tecnificació, que poden ser útils en determinades situacions per complementar les mancances públiques, sempre sota la tutela d’un gestor o regulador públic. Al final, es tracta d’on es posa el límit entre la gestió pública i la privada, que dependrà

de la capacitat del gestor públic en cada cas, però el darrer criteri de gestió i regulació ha de quedar en mans dels interessos públics, amb una gestió talment transparent i participativa. L’aigua serà més cara, d’aquí a 10 anys? Crec que serà més cara, o ho hauria de ser si volem internalitzar els costos reals del servei (tant els financers com els ambientals). Ara bé, caldria analitzar si realment el cost de l’aigua actual s’ajusta al preu que es paga (cosa que desconec en profunditat), i arribat el cas, aquest increment del cost de l’aigua hauria de ser aplicat amb criteris de proporcionalitat, evitant danys a les rendes més vulnerables, i penalitzant els consums d’aigua sumptuosos i excessius. La falsa percepció de recurs il·limitat i la manca de consciència de l’aigua medi com a element fonamental del benestar social, ens ha conduït a emmascarar gran part dels costos del cicle de l’aigua, que actualment estem carregat sobre el seu deteriorament (el que es coneix com a costos ambientals). És evident que si volem assolir una gestió sostenible de l’aigua a l’Anoia, caldrà aplicar consignes de reducció en les extraccions d’aigua de l’aqüífer en determinats períodes, que representarà l’ús d’aigua d’altres fonts, aigua regenerada, aigua de la Llosa del Cavall, o contenció de la demanda, la millora en els tractaments d’aigües residuals, etc., tots ells amb costos addicionals. L’aigua de l’aqüífer és la més barata perquè ni s’internalitzen ni es recuperen tots els costos reals, que actualment recauen sobre el deteriorament del medi (el progressiu esgotament de l’aqüífer). En quin estat es trobarà l’aqüífer Carme-Capellades, el 2028? Sóc optimista, i vull pensar que en un estat estable, fora de la zona crítica on ens trobem ara. De totes maneres, per això s’hauran d’haver aplicat polítiques valentes d’ordenació i limitació d’extraccions d’aigua, i una clara aposta per potenciar l’aigua regenerada, la contenció dels consums desproporcionats, la millora en el rendiment de les xarxes de distribució, l’aplicació de diferents consignes en les fonts d’aigua en funció de la disponibilitat i sostenibilitat (no únicament per criteris econòmics a curt termini), i la implicació i participació de la ciutadania per fer possible una gestió eficient i transparent.

12/2018

Jaume Queraltó: «En 3 segons sabem si la direcció està bé o no, i en 5 minuts el cotxe està llest» Tallers Queraltó presenta una innovadora màquina per alinear direcció, la més ràpida del sector nosaltres una feina de 3-4 minuts. En 3 segons sabem si els eixos estan ben alineats i en 5 minuts el servei mecànic està fet. La rapidesa que oferim es deu que els aparells de mesura amb què la màquina està equipada no tenen contacte directe amb els pneumàtics, perquè fa totes les mesures i diagnòstics a través de làsers i càmeres. Ara mateix, la competència triga una mitja hora a fer una alineació complerta. I encara que siguem nosaltres mateixos un taller, estem sempre oberts als altres tallers veïns – comenta en Jaume fill-. Oferim un servei d’alineació modern, d’alta qualitat i eficient per a tallers que, pel motiu que sigui, externalitzen el servei. Som un punt de referència de la correcció de l’alineació per a empreses, concessionaris o tallers amb qui treballem i seguim oferint el millor servei amb aquesta màquina, única a Catalunya i que en tot l’estat espanyol tan sols n’hi ha 3».

ANOIADIARI

Des de l’any 1972, la família Queraltó gestiona servei assistencial per a vehicles turisme, tot terrenys, furgonetes i autocaravanes. L’experiència, coneixement i tradició de l’avi, el pare i, ara, el Jaume Queraltó fill s’han transmès al llarg de tres generacions dedicades al motor, la reparació i el servei a particulars, tallers, empreses i concessionaris. La tecnologia avança, no només per al disseny dels nous vehicles. També la maquinària dels tallers s’ha posat al dia dels nous avenços en servei. Tallers Queraltó presenta una innovadora màquina per alinear la direcció que, en 3 segons ofereix un diagnòstic exacte i real de l’estat dels eixos del vehicle, a la vegada que permet al mecànic oferir un reglatge simètric per a les rodes en tan sols 5 minuts. Si bé abans, l’avi Jaume Queraltó treballava amb un soci, va ser a partir del 1972 que Tallers Queraltó es va establir com a firma de confiança. Des del taller actual, situat a la Carretera Nacional II, km. 551 s’ofereix un servei integral per a la comprovació del vehicle, manteniment i reparació de frens, pneumàtics, direcció, suspensió, subministrament d’accessoris i electrònica; i des que han aparegut al mercat, Tallers Queraltó es presta al manteniment, assessorament i substitució dels components electrònics amb què des de fa anys s’equipen els vehicles moderns i també, els actuals models híbrids i elèctrics. La darrera adquisició de Tallers Queraltó per tal de millorar el servei, la qualitat en la reparació i l’atenció ha estat l’adquisició d’una nova màquina per alinear la direcció, perquè per al client, anar al mecànic sigui el més lleuger i ràpid possible. Innovació i especialització en l’alineació dels eixos del vehicle «A Tallers Queraltó sempre hem tingut un servei d’alineació referència dins del sector -comenta en Jaume fill-. Ens veénen de lluny per tal de comprovar eixos i reparacions. La màquina que teníem ja era prou ràpida, però ens hem adaptat, hem apostat per l’avantguarda i situar-nos en una posició avançada en l’alineat de vehicles». Des del taller en diuen “màquina per alinear direcció”, però també la utilitzem per a comprovar que un vehicle no hagi tingut cap cop que

“

Fer una comprovació general abans de viatges llargs, revisar pressions i altres no costa res en relació al que pot costar realment i és una preocupació que es va perdent

hagi afectat als eixos. També podem verificar que una roda no estigui més endavant o més enrere que l’altra i que la inclinació de les rodes o caigudes siguin correctes -especifica en Jaume-». Per als responsables de Tallers Queraltó, la rapidesa és un actiu a destacar: «És la màquina més ràpida del seu sector. Això ens va molt bé quan oferim servei a planxistes,

tallers amb qui col·laborem i marques oficials quan han canviat rodes, han fet una reparació on s’ha desmuntat i muntat la direcció o per exemple, quan també ha calgut tocar la caixa de canvis, que afecta a la geometria de la direcció -detalla en Jaume fill-. Portar el vehicle i comprovar que en el muntatge, l’alineació hagi resultat correcta o calgui retocar-la ens suposa a

Un servei per a tallers, un concessionari i particulars L’objectiu de la inversió, com assenyalen, és doble: «d’una banda, oferim un servei ràpid, precís i eficient als tallers amb qui col·laborem i, de l’altra, ens assegurem que les rodes no es desgastin per l’interior, per la part exterior on hi ha el dibuix o degut a altres situacions -concreten des de Tallers Queraltó-. A part del servei a tallers i concessionaris, també oferim servei al particular a qui s’han desgastat les rodes en excés, ha picat fort amb una vorera o senzillament, vol comprovar l’estat de la direcció amb un senzill manteniment». «Fa anys que el costum de la gran majoria de conductors i conductores és reparar després d’haver patit alguna incidència amb el vehicle, més que no pas fer una revisió periòdica de tant en tant -comenta en Jaume pare-. Des del taller aconsellem comprovar l’alineació de direcció del vehicle cada 15000 km, perquè allargues la vida dels pneumàtics. I en el cas d’algun cop o si hom vol fer la compra d’un cotxe, amb la nova màquina d’alinear podem diagnosticar si ha tingut algun cop o no i en el cas d’haver-lo tingut, si ha estat o no ben arreglat -recomana en Jaume fill-. I fer una comprovació general abans de viatges llargs, revisar pressions i altres no costa res en relació a què pot costar realment i és una preocupació que es va perdent».

12/2018

“Escoltem més els empresaris i els joves. menys politiqueig, solucions rares i més visió global”

TIC

“El coneixement i la formació serà constant. Sempre haurem de formar-nos’”

Paulina Jordan Assessora d’estratègies digitals i formadora

Ara mateix, les empreses de l’Anoia s’han adaptat bé a les noves tecnologies? Hi ha un desavantatge competitiu respecte a les que es troben a Barcelona? L’Anoia ha canviat brutalment la línia empresarial (per esforç i visió de les persones) i ara mateix aquí hi ha empreses interessants en l’àmbit tecnològic. Això és una cosa a tenir en compte pel tema de la formació que oferim a la mateixa comarca. No crec que estiguem en desavantatge en relació a ningú. Crec que recorrem un camí distintiu, diferent i amb un ritme propi marcat. Aquí per exemple hi ha una de les empreses d’ecommerce més potents d’Europa i la fàbrica de sabates d’una marca que està de moda. És a dir, estem en un moment d’innovació interessant. Però és un camí nou i diferent d’aquells als quals ens agrada vendre’ns com a “teixit empresarial igualadí” I els professionals, tenen la formació correcta? És atractiu per a ells seguir a la comarca? Veus, aquí el tema és un altre. És molt interessant viure a l’Anoia. La nostra ubicació és fantàstica en relació a altres ciutats més “famoses”. Ara mateix viure a Barcelona no és viable per a una família, per exemple. Qualsevol poble de la comarca pot oferir una qualitat de vida important. Podríem ser un punt important per a quedar-te o tornar a la Comarca si tinguéssim unes connexions “normals” amb Barcelona i la resta de les ciutats de Catalunya. No ho te-

nim i hem de ser conscients d’això. La formació professional ara mateix a la comarca no és la que necessitem. Es veu que dir-ho no es veu bé o no està de moda (encara que és un tema que es parla, però es veu malament reconèixer-ho públicament). És a dir, els nostres joves en una gran majoria estudien fora però hi ha una edat en què tornen. I això hem de millorar-ho. És el nostre repte El món digital a l’Anoia del 2028: poden estar ben posicionades les empreses de la comarca i la seva marca, d’aquí a deu anys, respecte altres territoris, més ben comunicats? La resposta és Sí. És clar que sí. Però hem de ser conscients que el món empresarial comarcal del 2028 no tindrà res a veure amb el que hi ha avui dia. Som conscients d’això? Doncs el futur serà brillant. Per què ho dic? Perquè tenim ara mateix uns empresaris i unes empreses encara en els seus inicis que ens estan donant moltíssimes alegries. Els alumnes d’avui parlen més idiomes i no tenen cap prejudici de sortir de la comarca, viatjar, buscar-se la vida i aprendre, estudien diferents carreres i volen començar la seva pròpia empresa en diferents àmbits. Res a veure amb el que s’ha fet fins ara. És a dir, d’aquí 10 anys serà nou, emocionant, motivador però sobretot, nou. Quins àmbits de les noves tecnologies s’han de potenciar a l’Anoia per afrontar aquests

reptes pèr al futur més proper? Aquí voldria fer un incís. Hauríem d’escoltar més grups empresarials com TicAnoia, per exemple. Tota la tecnologia, tota la innovació i tota la formació en serveis és i hauria de ser la nostra principal obsessió. No tots poden ser tecnològics. Però podem tenir una sèrie d’eixos que ens permetin ser punters en àrees estratègiques. La dels serveis i les TIC estic segura que ens poden donar moltíssimes alegries. Però escoltem més els empresaris i els joves . Menys politiqueig, solucions rares i més visió global. I els treballadors i treballadores, quines condicions i coneixements hauran de tenir? Els treballadors d’aquest segle han de tenir un coneixement fonamental i és el que més costa. El coneixement i la formació serà constant. Sempre haurem de formar-nos. Això costa d’entendre quan fas una feina i ja estàs còmode. No ens agrada aquesta idea. Doncs aquesta és la condició bàsica. Els coneixements que han de tenir els treballadors i no en el futur, sinó ara. És la formació constant. L’aprenentatge permanent en diferents àrees, serà l’únic que ens garantirà no caure del carril de les oportunitats de tenir feina. Canvi de mentalitat en l’àmbit individual perquè el col·lectiu sigui productiu. I aquest és el problema principal perquè no ens agrada pensar que tot canvia i canviarà constantment.

12/2018

Territori

Vista aèria d’Igualada TONI CORTÈS

“Espero que s’hagi après a aprofitar la compacticitat de la conca per a promoure una mobilitat més humana” “Espero que alguns projectes estratègics hagin començat a caminar, com el nou POUM per a Igualada que incideix en el Rec. I, estratègicament, interessaria que aquest pla urbanístic anés acompanyat d’un pla de desenvolupament local”

Alfons Recio Geògraf

Com és l’Anoia a nivell d’ordenació urbanística i en què es diferencia d’altres comarques? L’Anoia està sotmesa a la mateixa regulació legal que la resta del territori català. La diferència per tant, a part dels plans territorials i urbanístics que cada regió té, es deu a les pressions urbanes a què l’Anoia està sotmesa. De fet, dins la pròpia comarca aquestes pressions són desiguals. El sud limita amb la segona corona metropolitana i presenta característiques semblants: Urbanitzacions en baixa densitat de cases amb jardí, polígons dispersos, serveis de gran escala d’abast metropolità (com l’abocador) tot, en un poti-poti territorial on costa trobar centres vertebradors. És una part de la comarca poc sostenible territorialment ja que ocupa grans extensions d’espai i és molt dependent de l’ús del vehicle privat, de carreteres i autovies. El centre,de la comarca rep pressions més endògenes, fruit del seu propi desenvolupament industrial i residencial. El centre es defineix per tenir un territori conurbat (és a dir, la suma dels teixits urbans de diferents pobles sense solució de continuïtat) amb un caràcter força industrial que ha portat a anar ocupant diferents perifèries amb polígons industrials. Una mala planificació en els darrers anys i les aspiracions de cada municipi a tenir al seu propi polígon ha portat a urbanitzar de manera ineficient unes quantes hectàrees: polígons industrials buits, com a Montbui o Castellolí. En la part positiva, la conurbació central de l’Anoia manté uns bons nivells de compacticitat (no hi ha un abús de les urbanitzacions, malgrat el Pla de la Massa per exemple) el que permet mantenir en general un bon nivell dels espais oberts de l’entorn. Aquest nivell de compacticitat és força excepcional, ja que l’urbanisme català del final del segle XX i principis del XXI està marcat per la proliferació d’urbanitzacions disperses de caseta amb jardí. El nord i l’oest de la comarca és la que té un caràcter més rural, amb poca pressió urbanís-

tica fet que permet mantenir l’estructura del seu poblament: la xarxa de masies i de pobles petits i compactes, tot mantenint un espai agrari de secà de molt de valor. Gràcies al seu nivell paisatgístic darrerament el turisme (rural) n’ha pogut extreure una renda. Hi ha una nova llei d’urbanisme a nivell català. Quins efectes pot tenir a la comarca un cop s’apliqui? Primer caldrà veure si el parlament català l’aprova. És un moment convuls políticament i això pot tenir dificultats. No obstant, d’aquesta llei destaco que consolidarà definitivament el nou model en què la Generalitat pot classificar sól per a urbanitzar directament sense necessitar el vist-i-plau dels municipis. És a dir, la nova llei crea un nou agent capaç de declarar sòl urbanitzable. Aquí ja tenim experiència en aquest fet: el PDU de can Morera que la Generalitat impulsa. Caldrà veure si amb la nova llei aquesta pràctica es torna més habitual. Com s’imagina territorialment l’Anoia el 2028? És un exercici predictiu difícil. Tot i que en 10 anys no crec que hi hagi gaires canvis. Possiblement la zona central, nord i oest de la comarca perdrà una mica de població ja que la demografia cada cop és més regressiva. Només l’arribada de població via migracions ho podria compensar. Per la Conca espero que alguns projectes estratègics hagin començat a caminar, com el nou POUM per a Igualada que incideixi en el Rec. I estratègicament, interessaria que aquest pla urbanístic anés acompanyat d’un pla de desenvolupament local que aprofités els recursos locals, el “saber fer” propi d’Igualada. També pel que fa a la mobilitat espero que s’hagi après a aprofitar aquesta compacticitat de la conca per a promoure una mobilitat més humana, tot i que les polítiques públiques actuals van en sentit contrari, promovent aparcaments

fins i tot dins de solars. També, caldrà veure com està la situació energètica a nivell mundial. Com estarà el petroli d’aqui 10 anys? Hi haurà escassetat? Perquè aquest tema podrà tenir una incidència important en totes aquelles urbanitzacions del sud de la comarca tant exageradament dependents del vehicle privat. Es pot dir que el sud de la comarca és poc resilient enfront l’escassetat del petroli. Es pot avançar cap a la integració a nivell de planificació de Conca o de grans unitats com Piera-Masquefa? S’harmonitzaran els plans? Sí, de fet, un dels temes que afortunadament treballa la nova llei de territori justament és això, promoure planificacions supralocals. Però no oblidem que de fet, els POUM de tota la conca d’Òdena ja tenen un cert nivell d’integració, el PDU de la Conca d’Odena de l’any 2006 és un instrument de coordinació dels diferents POUM locals. La idea és bona, altra cosa és el contingut propostiu d’aquell PDU que potser era millorable. Quin serà el futur del barri del rec? Com te l’imagines d’aquí a 10 anys? Sembla que el futur del barri del Rec va encarat clarament al fet que el seu sòl deixi de tenir una qualificació urbanística exclusivament industrial, de manera que en un futur al barri hi podrien conviure els usos residencials, comercials, etc. Espero que els usos industrials que li són propis també s’hi puguin mantenir, per tal que el barri sigui el màxim de divers possible, per bé que la compatibilitat d’usos és el que hauria de primar. És a dir, ordenar-ho de manera que dos usos no es molestin entre ells. El recent concurs de projectes sobre el Rec apunta ja algunes idees per fer-ho possible tècnicament. La clau de tot és si hi haurà la valentia al llarg dels darrers anys per fer els canvis en la planificació urbanística que permeti això. Mentrestant, el temps corre i alguns edificis ja han anat desapareixent i 10 anys passen ràpidament.

12/2018

Economia

Anada i tornada. Olivé avisa que la comarca havia importat talent i ara és una comarca exportadora.

“L’Anoia sempre havia estat una comarca importadora de talent. En canvi, ara som una comarca exportadora” “M’agradaria pensar que finalment serem capaços d’omplir les parcel·les buides dels polígons industrials, que sorgirà amb força una economia social i solidària que avui és gairebé marginal, que tornarem a ser referents fora de la comarca en alguna cosa productiva”

Antoni Olivé Economista

Quin panorama ha deixat la recessió del 2008 a la comarca? Com ha quedat la comarca el 2018 i quin panorama tenen els sectors productius? Hi ha dues estadístiques força reveladores. El PIB és la riquesa generada per les empreses d’un territori. La renda familiar disponible és la quantitat que les persones del territori poden destinar a consumir, independentment de si treballen al territori o fora. Aquests dos indicadors es poden calcular per habitant i els de l’Anoia es poden comparar amb la mitjana catalana (100%). El 2015 el PIB per habitant de l’Anoia va ser del 88,5% (del 90,7% el 2008 i del 91,3% el 2000). El 2015 la renda familiar disponible per habitant de l’Anoia va ser del 72,5% (del 79,6% el 2008 i del 83,3% el 2001). Per tant, tant en riquesa generada com en renda disponible estem força per sota de la mitjana catalana i estem avui pitjor que el 2008 i pitjor que fa gairebé vint anys. Fins i tot els anys de bonança van suposar per a l’Anoia un retrocés, accentuat els anys de la crisi. Generem menys riquesa que la mitjana dels catalans i som menys rics (més pobres) que la mitjana dels catalans. I la bretxa s’ha accentuat. Els sectors productius de l’Anoia s’han comportat de manera diversa. Alguns com el metall, les arts gràfiques o el paper s’han mantingut; d’altres, com la construcció, s’han paralitzat. Els dos sectors tradicionals de l’economia de l’Anoia, el tèxtil i la pell, han perdut pes. D’altres sectors com l’agricultura o el turisme són inexistents. Sorprenentment, els serveis són el sector amb més creixement de l’atur registrat, que ha passat de 2.143 persones el 2005 a 5.130 el 2017. En canvi, en el mateix període l’atur registrat a la indústria ha passat de 2.062 persones a 1.533. Per tant, cada vegada hi ha més persones que manifesten pertànyer al sector serveis i que no troben feina en les empreses d’aquest sector. Els esforços per dinamitzar l’economia a tra-

vés de noves infraestructures, com l’Aeroport Corporatiu i el Parc Motor, han fracassat. I almenys fins avui no han tingut èxit les accions per atraure empreses industrials i logístiques als polígons de l’Anoia. Un fenomen curiós, i que caldria estudiar, és que fins fa deu anys l’empresariat igualadí havia estat capaç de reinventar-se cada vegada que un subsector desapareixia o un producte concret es deixava de fabricar. Així, el gènere de punt va substituir els teixits. Aquest patró no s’ha reproduït en els darrers anys. Aquest fenomen va lligat a un altre fenomen, el de les generacions d’empresaris igualadins que han forjat empreses que han estat referents fora de la comarca. El darrer esclat d’aquest esperit emprenedor es va produir als anys cinquanta i seixanta, amb cognoms, empreses i marques que tots tenim al cap. Som una comarca desafavorida? Quines opcions hi ha la propera dècada perquè l’economia i el nivell de vida dels anoiencs millori? Som una comarca que no s’ha diversificat industrialment, que durant dècades ha refiat de dos sectors en retrocés, i que en els darrers anys no ha impulsat prou noves activitats industrials. Alhora, és una comarca que té dificultats per trobar determinat talent al territori i per atraure’l de fora. És el cas dels informàtics. L’Anoia sempre havia estat una comarca importadora de talent. Molts directius i tècnics de fora van venir a viure i treballar en empreses punteres de l’Anoia. En canvi, ara som una comarca “expulsora” de talent: qui marxa fora a estudiar ja no torna a l’Anoia a treballar. Tampoc no tenim gaire opcions: atraure empreses de fora i fer que reneixi l’esperit emprenedor dels anys cinquanta i seixanta. Caldria analitzar per què no han vingut empreses industrials de fora. Només revertirem la situació de no-èxit esbrinant-ne els motius (hi tenen a veure la dimensió de les parcel·les disponibles,

o la voluntat dels propietaris o entrebancs de tipus administratiu?). Pel que fa a l’esperit emprenedor, no solament cal frenar l’èxode de talent sinó també atraure a l’Anoia persones que s’hi vulguin establir i que decideixin a més generar activitat econòmica a la comarca. Com serà l’economia a l’Anoia el 2028? No tinc la bola de vida. Només puc apuntar algunes tendències: els sectors industrials que han sobreviscut a la crisi es mantindran, els sectors tradicionals esdevindran residuals, els sectors emergents (software) es consolidaran, sectors nous vinculats a l’economia del coneixement (indústria 4.0, indústries culturals, etc.) apareixeran amb més o menys força... Hi ha alguna tendència que ens permeti pensar com viuran i com treballaran els anoiencs d’aquí a deu anys? Tampoc no tinc la bola de vida. Tendències: continuaran augmentant les bretxes respecte a la mitjana catalana, es crearà una nova bretxa entre els que treballin en sectors emergents i els que treballin en sectors madurs, hi haurà molta gent que viurà a la comarca i treballarà fora, no necessàriament amb bons salaris, empitjorarà la situació laboral de les persones amb poca qualificació professional... Quines novetats hi pot haver i què pot quedar de l’actual estructura productiva? Quins seran els motors de l’economia a l’Anoia d’aquí 10 anys M’agradaria pensar que finalment serem capaços d’omplir les parcel·les buides dels polígons industrials, que sorgirà amb força una economia social i solidària que avui és gairebé marginal, que tornarem a ser referents fora de la comarca en alguna cosa productiva. I, finalment, que hi haurà alguna sorpresa agradable (segurament, ningú no havia previst que seríem un referent europeu en globus d’aire calent).

12/2018

Formació

Investigadors de la Càtedra A3 in Leather Innovation del Campus Universitari d’Igualada

“La formació més especialitzada és necessària” “A vegades ens queixem que no es poden cobrir les ofertes laborals de les empreses de la comarca, però si les condicions laborals són millors a fora és normal que acabin marxant.”

Josep M. Comaposada Cap d’estudis de l’Institut Milà i Fontanals

Les persones que s’incorporen avui en dia al mercat laboral a l’Anoia estan ben formades? Sí, tot i que molts cops les empreses necessiten una formació molt específica, mentre que els ensenyaments d’estudis de Formació Professional donen unes competències més àmplies dins el seu àmbit. La Formació Professional s’ha revaloritzat? Sí, ja no és la FP d’abans. Actualment hi ha molta diversitat de titulacions i competències professional associades i, a més, l’alt índex d’inserció dels alumnes amb una titulació de FP avala l’èxit. Com valora l’oferta universitària actual a l’Anoia? Es nota una gran millora, la implicació de l’Ajuntament d’Igualada els darrers anys i el fet d’aconseguir que la Universitat de Lleida aposti per portar cada any noves titulacions a Igualada fan que l’oferta no pari d’augmentar. La coordinació entre el mercat de treball i la formació està en vies d’aconseguir-se? Aquesta “coordinació” és difícil per diversos motius i, bàsicament, seria pel diferent punt de vista que hi ha entre l’empresariat i els centres de formació de FP. Les empreses volen, cada vegada més, una formació molt específica per al lloc de treball que necessiten. En canvi, els centres de formació de FP ofereixen una formació més àmplia, que cobreix un ventall de llocs de treball associats a les competències professionals associades a la titulació. A més, cal tenir en compte que els currículums de les titulacions de FP són bastant tancats i deixen poc marge a l’adaptació a les necessitats de llocs de treball de l’entorn, ja que han de tenir una gran uniformitat d’aprenentatges i competències adquirides, independentment del lloc on es cursin. Com s’imagina l’àmbit formatiu a l’Anoia d’aquí a 10 anys? Seria ideal que els centres de formació públics

tinguessin una oferta diversificada, de tal forma que cada centre oferís aquells estudis pels quals està més preparat i té les instal·lacions més adients a aquesta oferta formativa. No té massa sentit fer-nos “competència” entre nosaltres mateixos. No seria més profitós, per exemple, que els centres de FP concentressin també els estudis de batxillerat tecnològics? Tenen les instal·lacions, les infraestructures i els professors ideals per impartir aquests estudis. A més, ja és sabut que la nostra comarca té una mancança de vocació d’alumnat de l’àmbit industrial, sobretot titulat de grau superior de formació professional. Aquesta podria ser una forma d’incentivar aquests estudis i donar una continuïtat de futur professional industrial a la comarca. Hi haurà més oferta formativa i més especialitzada? La formació més especialitzada és necessària, però no pot ser la base de la formació professional. Aquesta formació ha de ser àgil en la seva planificació i posada en marxa,

per poder cobrir les necessitats específiques de les ofertes de treball quan es necessiten. De fet això ja està inventat i fa molts anys que es porta a terme al País Basc, allà els centres de FP reben el suport de les empreses i ofereixen també, en horari no lectiu, la formació específica que l’empresa necessita en cada moment. L’aposta d’aquest format és tan forta que fins i tot tenen una conselleria pròpia de formació professional. A Catalunya la formació professional depèn d’Educació i, com que només representa un 15% de l’alumnat, els recursos que hi destina no es poden equiparar. Hi ha el risc que els tècnics i universitaris anoiencs ben formats marxin fora en cerca de millors ofertes laborals? A vegades ens queixem que no es poden cobrir les ofertes laborals de les empreses de la comarca, però si les condicions laborals són millors a fora és normal que acabin marxant. Aquest risc sempre hi és, però si els compensa laboralment es quedaran.

Sessió formativa de TICAnoia als alumnes de l’Institut Milà i Fontanals d’Igualada

12/2018

La gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els dรณna la gana ELร CTRICA DHARMA

Desembre 2018

egarra

da de Montbui

Els municipis de l’Anoia i la seva gent us desitgen un bon 2019 Capellades

Els Hostalets de Pierola

Els Prats de Rei

Igualada

Jorba

Òdena

Orpí

Piera

Pujalt

Santa Maria de Miralles

Vallbona d’Anoia

Veciana

Vilanova del Camí

Fotografies: Consell Comarcal de l’Anoia, Rosa Maria Sabaté i AnoiaDiari

política

desembre/2018 QUARTES ELECCIONS L’alcalde d’Igualada tornarà a l’arena electoral. Es va presentar per primer cop el 2007 i va mantenir els sis regidors d’una CiU en crisi interna a la ciutat. Alcalde des de 2011, afirma que se sent amb forces per seguir liderant el projecte de la ciutat d’Igualada

Castells anirà a la reelecció davant una oposició que es reconfigura FRANCESC VILAPRINYÓ

La confirmació de la candidatura de Marc Castells a l’alcaldia d’Igualada, per quarta vegada, és un fet. El batlle de la ciutat des de 2011 i també president de la Diputació de Barcelona assegurava aquesta setmana que “tinc la il·lusió intacta i em sento estimat per la ciutadania”. Sols queda que sigui ratificat per l’assemblea local del PDeCAT, un tràmit que el president de la formació a Igualada, Daniel Roig, ja va donar per fet. La marca dels antics convergents en aquestes municipals a la capital de l’Anoia serà Junts per Igualada. La composició de la llista de Castells no s’ha definit, tot i que l’alcalde va elogiar els seus regidors i va avançar que “cap m’ha dit que vulgui plegar”. Paraules que auguren una llista de continuïtat que podria estar complementada amb més perfils independents -fa quatre anys més de la meitat dels regidors que van ser escollits per CiU no tenien afiliació-, d’una manera similar a les llistes del PDeCAT per al 21 de desembre de l’any passat al Parlament. No en va, la formació portava com a marca: “Junts per Catalunya”. Amb l’igualadí, els tres alcaldes de les principals viles de la comarca ja han confirmat que opten a ser reelegits. El pierenc Jordi Madrid va ser el més matiner i fa uns mesos Noemí Trucharte anunciava que optaria de nou a l’alcaldia de Vilanova. A Igualada, el primer a postular-se a l’alcaldia va ser el republicà Enric Conill. El sector esquerre de la política igualadina s’ha mogut i ara l’escenari passa de quatre a tres -de moment- formacions. L’arc esquerre de la rampa de sortida de les municipals igualadines ja té els noms definits. Aquest desembre s’han desvetllat els noms de dues de les formacions que concorreran als comicis: Igualada Som-hi –candidatura que encapçalarà Jordi Cuadras-, el dimarts 11, i Poble Actiu –l’aposta municipalista de la CUP-, el 14, que a la vegada presentava les persones

que figuraran als vuit primers llocs de la llista, però sense avançar en quin ordre hi seran. Respecte a la candidatura cupaire del 2015, només hi apareixen entre aquestes vuit persones els dos actuals regidors, Albert Mateu i Eva Pedraza, per bé que no és clar que tornin a repetir en les dues primeres posicions. Neus Carles, Judit Balasch, Pau Ortínez, Bet Farrés, Toni Olivé i Oriol Càlichs són els altres que sortiran en aquests vuit primers noms. La majoria d’ells han participat des de l’activisme social en les mobilitzacions dels darrers temps a la comarca, com és el cas de Pau Ortínez, una de les cares visibles d’Aigua és Vida. Bet Farrés i Neus Carles també estan significades en moviments com les accions contra l’abocador de Rubió, el col·lectiu pro-patgesses o les recents per l’alliberament dels presos i preses polítics. Olivé i Càlichs són ja coneguts en el camp independentista i a Igualada han estat molt actius en defensa de la lluita per la sobirania i en diferents plataformes culturals i associatives. Som-hi. L’Entesa en l’horitzó 2019 En la disjuntiva entre la candidatura de Jordi Cuadras i la nova fórmula de la CUP –i també una oferta d’ERC , força amb la qual en algun moment s’hauria dialogat- els Comuns s’han decantat finalment per reeditar una coalició inspirada amb l’Entesa: Igualada Som-hi. Els components tornen a ser el PSC i un important contingent d’antics ecosocialistes, junt a una plataforma, Igualada Oberta, de ciutadans. Els dards entre algunes de les formacions ja han volat aquesta tardor. La CUP que es transforma en una coalició de front ampli amb el nom de Poble Actiu ja ha assenyalat que Igualada Somhi “és un subterfugi per amagar sigles”, les del PSC. A grans trets, el centre-esquerra queda repartit entre Som-hi i ERC, mentre que més enllà hi ha Poble Actiu.

política

desembre/2018

ENTESA 2.0 El candidat Jordi Cuadras ha bastit una fórmula electoral que reuneix els dos àmbits sociològics de l’Entesa i un grup de ciutadans: Igualada Som-hi

POBLE ACTIU En l’àmbit municipalista la CUP deixa pas a Poble Actiu. Aquesta formació ha presentat les persones que figuraran en els vuit primers llocs de la llista, amb perfils vinculats a les reivindicacions socials i nacionals a Igualada

Els Comuns es decantaven per la coalició amb Igualada Oberta i el PSC aquesta segona setmana de desembre, després d’una assemblea. La incògnita serà com es repartiran en una llista de la qual, de moment, només se sap el nom del número u, el periodista Jordi Cuadras. Dins de la confluència Igualada Decidim hi havia sensibilitats diverses, ja que el sector més rupturista veia amb bons ulls atansar-se a la CUP que, a la vegada, oferia presentar una candidatura d’esquerres sense la seva marca. Finalment el pes de la vella guàrdia d’ICV-EUiA que confia a repetir el format i la influència de l’Entesa ha pesat sobre un sector més jove, que preferia el segell trencador i autodeterminista que oferia Poble Actiu. Cuadras és a la vegada una aposta renovadora de l’espai progressista, tot i que queda per veure com conjugarà els elements del PSC amb els Comuns i quin pes tindrà cada formació dins Som-hi. Fa uns dies, va donar a conèixer alguns dels noms que l’acompanyen a Igualada Oberta: la membre de l’Ateneu Igualadí, consultora d’estratègia, Paulina Jordán ; l’exjugador de l’Igualada Hoquei Club, internacional de la selecció i enginyer

Marc Castells va anunciar el passat dimecres 19 de desembre als mitjans que opta a la reelecció

tècnic industrial, Edu Fernández la llibretera, voluntària de Càritas, membre de Dones d’Igualada i activista cultural, Isabel Casas; ; l’exdirectiu de la Fira de Barcelona i dels Jocs Olímpics’92 i cofundador de diverses empreses, Jaume Rodríguez-Enrich; la comptable i mare de família a l’atur, Emi Casanovas; la directora d’una llar d’infants municipal, Marta Comas; el Doctor en Ciències de l’Educació, professor d’universitat, d’institut i poeta, David Soler-Ortínez; i la infermera Maribel Soriano; la comunicadora audiovisual i jugadora del Club de Futbol Igualada, Elena Alert; el membre de la Cofradia de Fàtima i portador del Sant Crist i Sant Bartomeu, Manuel Balsera; l’excap d’infermeria de l’Hospital d’Igualada i directora d’una residència per a persones amb discapacitat, Emma Fillat; l’empresari del sector de la restauració Fernando García; l’estudiant i nou votant de 18 anys, Cristian Navarro; el Catedràtic d’Història i membre del CECI, Pere Pascual; el sommelier i empresari Manel Pla; la vicepresidenta de CERCA, membre del projecte “Sota la pell del Rec”, fotògrafa i exfuncionària de l’Ajuntament a Urbanisme i Medi Ambient, Rosa Sáez.

ALCALDES Igualada, Piera i Vilanova tornaran a tenir els seus alcaldes a les llistes. Els batlles d’altres poblacions importants encara no han donat a conèixer, a sis mesos de les eleccions, si hi concorreran de nou. La incògnita és Teo Romero, sobre el qual pesen greus acusacions per part del Fons Català de Cooperació

Avda. Barcelona, 23 08700 IGUALADA T. 93 803 75 33 M. 697 23 59 13 M. 650 37 95 57

Bones Festes!!!

Ant iga Cafeteria Soler Des de 1970 Entrepants elaborats amb productes de Calaf

opinió

“

desembre/2018 Encara que els mitjans han perdut pes a l’hora de construir el que encara s’anomena l’opinió pública, continuen sent fonamentals per crear imaginari i per ordenar-nos a cadascun de nosaltres una realitat més que complexa. IRENE DALMASES

Tot és local, tot és universal

Or vell

uan et fas gran tot corre Aquests petits detalls , una simmolt de pressa, menys ple vocal, fan que t’adonis que tu, que vas més a poquet sempre, a més a més, s’ha de proa poquet i no només var de fer-ho el millor possible, amb les cames. tot i que amb la immediatesa que En saber que l’AnoiaDiari havia ara es reclama sembla força comIRENE DALMASES complert els primers deu anys, plicat. Periodista vaig agafar aire i vaig mirar pel Resumint, que encara que els retrovisor. La primera cosa que mitjans han perdut pes a l’hora em va passar pel cap és que era de construir el que encara s’anoimpossible que fes tant de temps mena l’opinió pública, continuen que vaig parlar de col·laborar-hi sent fonamentals per crear imagiamb un article d’opinió mensual mestre com Ryszard Kapuscinski nari i per ordenar-nos a cadascun amb el seu primer editor, Jordi deia que hom “s’adona del difícil de nosaltres una realitat més que que és la nostra professió quan co- complexa. Balsells. Ens vam trobar un dia al Pas- mences a exercir-la seriosament”. Confesso que en el meu cas, Jo ho provo des de fa anys, per- sense poder evitar fer una ullada seig, acompanyats per les respectives famílies, i va dir que em tru- què, malgrat tots els malgrat, crec a twitter de tant en tant i de recaria per parlar-me d’un projecte en l’ofici i defenso amb les ungles bre innumerables missatges per que tenia en ment. De seguida li llargues, si fa falta, que és molt mi- whatsapp, provo de llegir cada vaig respondre que sí, tot i que sóc llor que hi hagi un periodista, amb dia uns quants periòdics d’abast una dona analògica i ell em co- un mitjà que el recolzi al darrere a nacional i estatal, almenys els mentava que el que estava coent l’hora d’explicar una història, que seus titulars principals, i també era el primer diari exclusivament moltes notícies apòcrifes que avui l’AnoiaDiari, tot i que avui no puc són les que compra la gent amb els ser considerada una igualadina de digital de l’Anoia. Les pacients persones de la casa ulls clucs perquè apareixen a twit- ple, perquè no pago ni un impost a amb qui m’he anat comunicant ter o al grup de whatsapp familiar la ciutat ni des de fa anys trepitjo regularment al llarg d’aquest pe- i que ves a saber d’on surten. els seus carrers de forma habitual. Tot i la crisi dels últims anys, ríode -i no les cito perquè no em Tanmateix, crec que gràcies a vull deixar cap nom- han cone- la precarietat o el complicat mo- aquest mitjà puc copsar més o gut de primera mà la meva bona ment polític a Catalunya, sempre menys què és el que va passant a relació amb la tecnologia i m’han s’ha de buscar la veritat. Tornant la ciutat i a la comarca i hi trobo sabut perdonar tots els pecats co- a Bradlee, “la veritat és la millor articulistes que s’han convertit en mesos des del correu electrònic. de les defenses i tota la veritat és indispensables i que per a mi són encara millor”. Gràcies, gràcies, gràcies... tan importants com el meu admiAixò no vol dir que tot sempre rat Enrique Vila-Matas, la sempre Però tornem a aquest mitjà de proximitat que des d’octubre de surti bé i que a vegades s’hagi refrescant Llucia Ramis o l’esti2008 es pot consultar amb un de rectificar. No fa pas massa mat Jordi Puntí, que representa suau cop de dit, des de la plaça de vaig cobrir la inauguració d’una que concorren en una altra lliga, l’Ajuntament d’Igualada, al mig exposició al MNAC sobre l’art de tot i que al mateix nivell hi situo dels enredats boscos de la Llacu- Catalunya durant la postguerra gent com en Toni Olivé, el Jaume na o en un poble perdut del nord i la segona avantguarda i, ai las!, Farrés o l’Henar Morera. d’Islàndia, de pronunciació im- el desaparegut artista Rafael Tampoc vull deixar passar les Bartolozzi va quedar convertit entrevistes, un gènere que sempossible. Un digital, que tenia com a dipre m’ha agradat, practicar-lo rectora l’Anna Marsal, i que es va o llegir-lo en d’altres, i que en presentar en un aquest digital trobo acte a la Biblioteca que estan molt ben En l’època de la hiperconnectivitat i Central d’Igualafetes i tenen molda, amb un Saül ta substància. No les pantalletes, el periodisme viu tanGordillo, que enper exemcat dins d’una vagoneta desbocada dalt oblido, cara tenia cabells i ple, textos memoque possiblement d’una il·limitada muntanya russa , tot i rables dedicats a la no s’imaginava (o que va ser profesque, com sempre va defensar Ben Brad- sora en els llunyans sí) que una dècada després acabaria temps de l’institut, lee, l’únic que cal, sigui des d’un mitjà comandant la Corl’Eugenia Minguigran, un de minúscul, una ràdio, o una poració Catalana llón, o un altre a de Mitjans Audiotelevisió d’abast mundial és “assaben- la Bet Farrés, que visuals (CCMA). he llegit més d’una tar-se, informar-se, verificar, escriure i vegada, impactada En l’època de la hiperconnectivitat pel que va aconpublicar” i les pantalletes, seguir la Cristina el periodisme Domènech que li viu tancat dins digués sobre que no d’una vagoneta és creient, però que en Bertolozzi, sense que me desbocada dalt li agradaria ser-ho, d’una il·limitada muntanya russa , n’adonés. Una e en comptes d’una després de més de vint anys com a tot i que, com sempre va defensar a va provocar, però, que el fill del mestre de religió. Ben Bradlee, que va ser director pintor truqués a la redacció, amb Local, universal, en aquest món de The Washington Post entre tota la raó del món, per demanar petit que habitem, són conceptes 1968 i 1991, l’únic que cal, sigui des una correcció, perquè avui que tot intercanviables. Imaginem que d’un mitjà gran, un de minúscul, corre per les xarxes si algú buscava demà neix en una granja de Sant una ràdio, o una televisió d’abast si el seu pare també era present Martí de Tous -suposo que n’hi mundial és “assabentar-se, amb alguna obra a l’exposició deu haver alguna- una ovella de informar-se, verificar, escriure i potser no el trobaria perquè a la dos caps o un porc amb cinc potes. publicar”. notícia d’agència estava mal escrit La notícia és local o d’abast munTan senzill i tan complicat. Un el seu cognom d’arrel italiana. dial? Aquí ho deixo.

ANTONI DALMAU i RIBALTA Escriptor

nar fent anys, com ara mateix els fa també aquest diari digital, té l’avantatge d’obrir-nos la veda per permetre’ns, de tant en tant, una certa operació nostàlgica. Es tracta de reviscolar el record tendre d’uns temps que ja han fugit però que han deixat en nosaltres un rastre perenne. El temps del Nadal també ho té, això: com que porta implícit el protagonisme de la canalla, a vegades ens deixem bressolar en la nostra infantesa, quan nosaltres vivíem emocions i sentiments que ara, d’una manera diferent, retrobem en els nostres nets tants anys després. Un grup d’igualadins entusiastes, amb el suport de l’Agrupació Coral La Llàntia i la Coral de Santa Maria, ens han proporcionat, als qui ja passem de llarg la seixantena, unes hores de retorn al cicle de Nadal que havíem viscut de petits. I concretament a una relíquia d’una època que ja sembla gairebé desapareguda: la representació dels Pastorets. Per sort, a Igualada, a Calaf i en altres indrets de l’Anoia, encara hi ha elencs i grups disposats a fer l’esforç de muntar-los un any darrere l’altre -seixanta anys de l’Esbart Igualadí!-, lluitant contra les modes i els gustos d’un temps que s’ha transformat radicalment. Però jo volia parlar-vos més concretament del revival que hem viscut fa pocs dies d’uns Pastorets que pràcticament ja no es representen: L’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Doncs sí: a través d’una evocació que portava el nom de Nadal, pàgines d’or vell, ens ha estat donat de tornar a escoltar i reviure, encara que no fos a l’escenari, una colla de fragments i de cançons d’una obra teatral que ens sabíem de memòria. El primer cop que es va representar a Igualada L’Estel de Natzaret va ser el dia de Nadal de l’any 1906, i va tenir tant d’èxit que se’n van fer cinc representacions (!); la premsa de l’època va celebrar sobretot l’encert de l’entitat d’haver sabut defugir la tradicional i rutinària representació dels Pastorcillos en Belén... L’última representació a Igualada correspon al 1969. Han transcorregut, doncs, quasi cinquanta anys i, per tant, aquesta obra s’ha esborrat per complet de la tradició compartida de la majoria d’igualadins. Sentida ara, ens xoquen els nombrosos castellanismes i algunes paraules d’un català ja rònec del 1891, però en canvi se’ns confirma allò que sempre havíem cregut: l’altura literària del text i la profunditat religiosa d’una obra que no cercava cap recurs fàcil a l’hora de mirar de seduir els infants espectadors, cosa que sí que s’esdevé més d’un cop, pensem, amb els Pastorets de Folch i Torres. Les cançons, d’altra banda, continuen essent, sentides avui, un dels trumfos més segurs de l’obra. La nostàlgia, ja ho sabeu, és una arma perillosa, contra la qual és bo de blindar-se. Però de tant en tant, que algú ens truqui a la porta amb un regal d’or vell com aquest és francament d’agrair. I és que, ben mirat, és així com transcorren els dies i de la vida mateixa, amb passat i present, i amb nous projectes de futur, tot sàviament dosificat.

Per Sort, a Igualada, a Calaf i en altres indrets de l’Anoia, encara hi ha elencs i grups disposats a fer l’esforç de muntar-los un any darrere l’altre -seixanta anys de l’Esbart Igualadí!lluitant contra les modes i els gustos d’un temps que s’ha transformat radicalment

desembre/2018

publicitat

opinió

desembre/2018

Opinió

Poble Actiu: municipalisme d’esquerres per Igualada

l passat divendres 14 es presentava, davant dues-centes persones reunides a les Cotxeres de Moixiganguers, un nou projecte polític per a Igualada que concorrerà a les eleccions municipals del maig de 2019: Poble Actiu. Un projecte que és hereu i reivindica tota la feina feta per la CUP Igualada els darrers 4 anys, que en vol ser continuador però també, i d’aquí el seu naixement, vol aprofundir en la voluntat de suma àmplia de persones que creuen en unes idees, una ètica i unes pràctiques polítiques de base per a millorar i transformar Igualada en clau social, democràtica, popular i republicana. Han passat gairebé 4 anys des d’aquelles eleccions del 2015 en què, gràcies a una veritable onada d’entusiasme i energia col·lectiva, la CUP va obtenir 1.551 vots i l’entrada a l’Ajuntament amb dos regidors. Des d’aquells inicis i durant tots aquests anys, la CUP ha mantingut dos espais de treball: el vinculat a l’activitat relacionada amb l’organització i la política nacional, i el centrat exclusivament en el municipi, barreja de cupaires i d’altres persones que comparteixen pràctiques i idees sobre Igualada però que no necessàriament tenen cap vincle amb l’organització nacional. Al maig culminarà un mandat que per a nosaltres ha estat molt positiu, però decebedor a la vegada: hem treballat molt, hem après i hem crescut, hem tingut veu i opinió a tots els debats de ciutat i n’hem plantejat de nous. Hem fiscalitzat però també hem esdevingut clara alternativa a un govern que ha utilitzat constantment el corró de la majoria absoluta, sense cercar consensos ni canals de diàleg amb cap dels partits que hem fet oposició. Força eloqüent d’això és el fet que el govern convergent hagi pactat dos pressupostos amb el PSC i un amb el PP: l’històric 1 d’octubre de 2017, sense anar més lluny, Igualada tenia vigents uns pressupostos municipals que Castells havia pactat amb els dos grans partits del 155. Fora d’aquests dos partits, res de res. Però l’oposició real sí que hem teixit aliances, i des de la CUP hem bastit ponts amb Esquerra i Decidim (el PSC ha estat per altres coses, ja ho hem vist). Amb ells hem treballat i acordat propostes de grans assumptes com el model de fiscalitat, de gestió de residus, del servei d’aigua potable, de transports i fins i tot en àmbits d’urbanisme o altres polítiques cabdals per a la ciutat.

EVA PEDRAZA ALBERT MATEU Regidors per la CUP Igualada

I és amb aquesta voluntat d’entesa real, des del treball en comú i l’apropament de posicions d’esquerres, que en el darrer any hem explorat també la possibilitat, finalment infructuosa, de bastir un projecte conjunt cara les properes eleccions. Això no obstant, i fruit de la reflexió interna en favor de crear espais amplis, fa mesos que com a assemblea local de la CUP Igualada vam decidir, fos sumant sigles o no, apostar per un nou espai municipalista que vagi més enllà dels límits dels partits d’àmbit nacional. I d’aquí neix Poble Actiu: un projecte que pretén aprofundir en la idea de la Unitat Popular a

nivell municipal, que sigui pal de paller de totes les persones que sentin la necessitat d’empènyer un projecte d’esquerra transformadora. Un projecte de base, que continuï defensant les classes populars i que lluiti contra les desigualtats creixents des d’un enfocament clarament ecologista, feminista i en favor de la República que ens permeti alliberar-nos del cadenat del règim del ‘78.

I això ho farem des d’un lideratge col·lectiu, com sempre hem treballat. Conscients que la riquesa i la potència dels projectes polítics municipals recau en la diversitat i en la suma d’esforços de diferents persones, totes elles importants en el nostre espai. Vagin o no a les llistes, creiem en l’articulació d’un moviment municipalista que sobrepassi el concurs de popularitat que cada 4 anys s’obsessiona pels ‘caps de llista’ oblidant, així, el debat d’idees i la feina feta durant tot el mandat. Apostes que potser satisfan altres formacions, però que en cap cas creiem que puguin constituir l’arrel de transformació ni el fonament d’un projecte radicalment oposat al culte al personalisme i la infantilització del votant que el govern Castells ha imprès a la política municipal els darrers anys. En oposició a la comunicació de façana i fum del govern, nosaltres fem valer el nostre treball, compromís i seriositat. Ens avala la trajectòria de constància i perseverança mostrada fins ara, amb crítiques honestes quan toca i amb propostes elaborades i fonamentades. Un projecte de ciutat travat durant els darrers 4 anys que esmolarem i tindrem temps d’explicar col·lectivament durant els propers mesos. Un model que certificarà també el camí fet fins ara en aspectes com la gestió de residus, l’aigua pública, els impostos municipals, la diversificació de sectors econòmics, el suport a l’escola pública, l’increment d’habitatge social, les polítiques feministes, els valors republicans i la lluita pels drets laborals, entre d’altres. Poble Actiu, doncs: com a aposta que no amaga sinó que reivindica d’on ve, sense necessitat de blanquejar res. Un espai que clarifica aquesta separació que creiem necessària entre àmbit municipal i àmbit nacional: pel segon, la CUP Igualada continuarà existint amb les portes obertes; pel primer, pels qui apostin pel municipi com a principi de tot, neix un nou espai obert a persones que en comparteixin l’ideari, l’ètica i les pràctiques polítiques. Transformadores, però plurals. Amb independència de qui es voti al Parlament o de quin sigui el partit més proper en l’àmbit nacional. Trobem-nos-hi i empenyem, si us agrada la idea, que al maig ens hi juguem molt i res està escrit. Si voleu un projecte municipal transformador en clau social, democràtica, popular i republicana: Poble Actiu és tan nostre com vostre, sigueu benvinguts i fem-lo créixer!

opinió

desembre/2018

Opinió

A l’enemic, ni aigua

n els temps que estem passant, el Dret penal positiu que s’està aplicant difereix del Dret penal codificat, en virtut de determinades característiques de fets polítics, aquest podria identificar-se com un peculiar corpus punitiu denominat “Dret penal de l’enemic”. El Dret penal de l’enemic, quant a concepte doctrinal i polític o criminal va ser introduït amb caràcter difús, primerament, en el discurs penal teòric el 1985 pel gran penalista alemany Jakobs, que després va anar desenvolupant. Passat el temps, es mostra amb molta i clara contundència com els règims polítics totalitaris etiqueten i estigmatitzen com “enemics” els dissidents i els discrepants, aplicant-los un Dret fet a la seva mida, per exemple, la “Ley de represión de la masonería y el comunismo”, del 29 de març de 1941, promulgada a Espanya per la dictadura feixista de Franco. Per això, en un règim totalitari no pot plantejar-se el denominat Dret penal de l’enemic, ja que sempre estan en peu de guerra contra l’enemic. En els règims polítics democràtics de dret cal determinar qui és l’enemic. Els teòrics del Dret penal, Hobbes, Fichte, Rosseau, Kant entre d’altres i el mateix Jakobs, analitzen a qui s’ha de considerar l’enemic dins d’una societat de dret. Entre moltes d’altres, una manera entenedora d’entendre qui es considera enemic, és que es considera que el Dret penal del ciutadà defineix i sanciona delictes o infraccions de les normes, que duen a terme els ciutadans d’una manera incidental i que normalment són la simple expressió d’un abús d’ells mateixos en les relacions socials en les quals participen des del seu estatus de ciutadà, és a dir, en la seva condició de subjectes vinculats pel Dret. En canvi l’enemic ha de destruir-se arribant a considerar-lo com no-persona, no sent vàlid el Dret penal del ciutadà, sinó que cal el Dret

JOSEP SORIGUERA BLANCH Advocat. Membre del Col·lectiu AdvoCAT’s Anoia penal de l’enemic. Arribat a aquest punt, per fer front a l’enemic a les societats modernes amb les legislacions penals actuals, es recorren a regulacions característiques del Dret penal de l’enemic. En el Dret penal de l’enemic es renuncia a les garanties materials i processals del Dret penal de la normalitat, tant és així, que en un primer punt està representat per aquells tipus penals que anticipen la punibilitat a actes que sols tenen caràcter preparatori de fets futurs (576 CP). En segon lloc la desproporcionalitat de les penes, per una part la punibilitat dels actes preparatoris no aniria acompanyada de cap reducció de la pena respecte a la fixada pels fets consumats. En tercer lloc, especialment important, és la restricció de les garanties i drets processals dels imputats, on es posa en qüestió fins i tot la presumpció d’innocència, es redueixen considerablement les exigències de licitud i administració de la prova, entre altres. Tampoc no es pot perdre de vista determinades regulacions del Dret penitenciari, les que endureixen les condicions de classificació dels interns, les que limiten els denominats beneficis penitenciaris, o les que amplien els requisits per la llibertat condicional. Feta aquesta reflexió del Dret penal de l’enemic, sembla que ja s’està aplicant pels fets dels polítics catalans. Si no en normes específiques, amb les del Dret penal vigent, buscant, inclús més enllà, del seu límit. Tant és així que en tan sols dos exemples es veu l’extralimitació en aplicació del Dret penal: El primer és el de la presó provisional, aquesta està

regulada per l’article 503.3 de la Llei Processal Penal (Lecrim). Aquest article modificat per la LO 13/2003 de reforma de la Lecrim en matèria de presó provisional, d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, la presó provisional sols es pot decretar quan es persegueixi alguna de les següents finalitats: 1.Riesgo de fuga. Asegurar la presencia del investigado, conjurando un peligro de fuga y así evitar que se sitúe fuera del alcance de la justicia. 2. Evitar que el investigado manipule, oculte o destruya pruebas. 3. Evitar que pueda actuar contra bienes jurídicos de la víctima, especialmente cuando ésta sea alguna de las personas a las que se refiere el artículo 173.2 del Código Penal. 4. Evitar la reiteración delictiva, se basa en razones de peligrosidad. Riesgo de fuga. Asegurar la presencia del investigado, conjurando un peligro de fuga y así evitar que se sitúe fuera del alcance de la justicia. Es veu de manera clara que la presó provisional que s’està aplicant en aquests moments als polítics catalans no persegueixen aquestes finalitats, ni s’han tingut en compte les mesures alternatives específicament previstes a la presó provisional que la llei processal penal (article 529 i ss) preveu, com la constitució d’una fiança, la compareixença davant de l’autoritat Judicial els dies que aquests assenyalin, entre d’altres. I, el segon, l’acusació de rebel·lió dels polítics catalans, que no l’ha avalat cap ordenament jurídic penal del nostre entorn, ni el belga, ni l’alemany, ni el suís, ni l’escocès, quan han entrat en aquest conflicte. Aquest és un altre punt en el qual la valoració del delicte s’ha extralimitat a l’aplicació del Codi Penal vigent. Entenc que el Dret penal de l’enemic ja s’està aplicant. A l’enemic ni aigua!.

opinió

desembre/2018

Històries de Càritas (11)

Qui ajuda a qui

es hores es feien llargues i, és clar, les tardes resultaven eternes. Costa molt que passi l’estona quan no tens cap cosa concreta a fer. Aquella sensació la desanimava i no hi havia res que la distragués gaire. I mira que s’havia esforçat a posar-se al dia i ja era capaç d’escriure i llegir els Whatsapp que compartia amb els fills i els nets, i que fins i tot mirava de trobar sentit a les pel·lícules sense solta ni volta que feien a la tele. Però tot era debades i ja començava a entrar en la fase delicada d’avorrir-se d’estar avorrida. Els qui la coneixien se’n feien creus perquè, si us plau per força, tota la vida havia estat una persona molt activa. Quatre fills, un marit tan amorós com poc avesat a estar-se a casa, una parada al mercat i el pes feixuc d’una infantesa que li havia estat escatimada per les misèries de la postguerra l’havien convertida en una persona abnegadament feinera; una dona que mai s’havia permès el luxe de conèixer la mandra i que ara, ves per on, vagarejava. Tothom li deia que s’havia de distreure, però aquest era un verb que ella havia conjugat tan poques vegades que, ara que fins i tot el metge li havia prescrit, no sabia com posar-s’hi. I com més propostes benintencionades li feien per omplir el temps, més esbiaixades li semblaven i més incapaç se sentia de treure’s del damunt aquella melancolia, aquell aclaparament, aquella sensació que la vida s’havia convertit,

PEP ELIAS Escriptor

sense avisar, en una experiència feixuga. Distreure’s, de mica en mica, s’havia anat convertint en una obligació, en un deure que no es veia amb esma de complir i que, en lloc d’alleujar-la, li feia veure cada cop més eixorca la tasca de viure. Tothom li do-

nava consells però ningú no l’encertava. Fins que un dia una amiga, que sempre li havia semblat, ves per on, una ànima en pena, li va dir: nena, ves a Càritas! La resposta li va sortir espontània, perquè a ella no li faltava de res, no calia que l’ajudessin. Però la cunyada li va semblar que li sortia amb un ciri trencat: no, dona, no! Deixa’t de plànyer, que ets tu qui pot ajudar la gent! La primera excusa va ser de manual: pobra de mi, si no sé fer res de bo. Però el marit i els fills es van aliar per convèncer-la que ho provés. Ara les hores passen volant i, és clar, les tardes dels dimarts se li fan curtes i, sobretot, profitoses. De les set que són de colla, n’hi ha cinc que són més grans que ella. Estan ben organitzades i es reparteixen bé la feina de classificar, repassar i posar a punt les peces de roba que la gent porta a Càritas perquè ja no les fa servir. Com que hi ha bon ambient, xerren, s’expliquen històries i també alguna tafaneria, comenten les notícies, comparteixen receptes i algun dia celebren aniversaris o queden per berenar. Avui mateix preguntarà si, a més dels dimarts, pot anar a Càritas alguna altra tarda. Els de casa la veuen contenta i quan li diuen que està molt bé que faci aquesta feina benèfica d’ajudar els altres ella somriu i xiuxiueja que no sap ben bé qui ajuda més a qui. Relat inspirat en el dia a dia de

desembre/2018

publicitat

ecomomia

desembre/2018

economia

28,7%

Un 28,7% de les fires que se celebraran a Catalunya el 2019 són multisectorials. Les segueixen les dedicades a l’alimentació (22,5%), artesania (15,9%), automoció (5,2%), lleure, esport i turisme (4,7%), ramaderia i agricultura (3,9%) i serveis personals (3,9%)

Catalunya acollirà un total de 485 fires el 2019, xifra rècord dels darrers 10 anys Del total d’activitats firals previstes per 2019, 58 seran d’àmbit internacional i estatal i 427 d’àmbit català, comarcal o local. Per sectors, destaca que el 28,7% seran multisectorials, el 22,5% dedicades a l’alimentació, i el 15,9% seran fires d’artesania. A l’Anoia, se celebraran 12 fires, la meitat a Igualada

ANOIADIARI

Catalunya acollirà el 2019 un total de 485, xifra rècord pel que fa al nombre de fires celebrades en els últims 10 anys. La directora general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Muntsa Vilalta, va presentar aquestes dades del nou calendari firal de Catalunya en l’acte inaugural del Congrés de Fires de Catalunya, celebrat a Tortosa. El congrés, organitzat per la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC) amb el suport de la Generalitat i que enguany ha celebrat els seus vint-i-cinc anys, s’ha consolidat com l’esdeveniment de referència del món firal i punt de trobada per a l’intercanvi de coneixement d’aquest sector. En aquest sentit la directora Munsta Vilalta va ressaltar la importància de les fires, tant a nivell social com econòmic, que “ fa indispensable impulsar aquest congrés anual, una cita de referència per al debat i intercanvi d’experiències de les més de 400 fires que se celebren anualment a Catalunya”. La directora també va posar en valor la tasca de la FEFIC, i va animar “ a totes les entitats que feu possible aquest congrés, any rere any, a seguir treballant pel món firal”. A més, va destacar que és “bo buscar aliances i col·laboracions entre entitats firals per optimitzar els recursos, i treballar per l’especialització, aprofitant les singularitats econòmiques que ofereix el territori i els municipis”. Rècord D’acord amb les dades facilitades pels diferents organitzadors firals, l’any 2019 es bat un rècord del nombre de fires, passant de les 439 que es van celebrar el 2009 ( 50 fires internacionals o estatals; 389 d’àmbit comarcal) a les 485 que tindran lloc el 2019 (58 seran d’àmbit internacional i estatal i 427 d’àmbit català, comarcal o local), xifra que suposa un increment del 10,5%) A banda, cal destacar la consolidació de la tendència creixent en els últims anys del nombre de fires celebrades anualment, durant el període 2014-2019, pràcticament no

12 fires a l’Anoia

Unes 10.000 persones van visitar l’Aerosport en la seva darrera edició. AEROSPORT

s’ha baixat de les 450 fires anuals. Aquestes xifres, doncs, constaten que les fires són un instrument eficaç de promoció comercial, de gran impacte en el territori, i que consoliden Catalunya com un referent en el sector firal. En aquest sentit la directora general de Comerç, Munsta Vilalta, ha recordat “l’estudi econòmic realitzat per la Universitat Pompeu Fabra –UPF- per encàrrec de la Generalitat, que estima que les fires realitzades a Catalunya entre els anys 2015 i 2016 van tenir un impacte econòmic global de 3.509 milions d’euros i van generar 34 mil llocs de treball”. Unes dades, ha ressaltat la direc-

tora Vilalta, que “reflecteixen la importància que té el sector firal català i és per això que des la Generalitat es fa una aposta decidida i se’ls dona suport. El 2017, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), la Generalitat va destinar prop de 700 mil euros per al foment de la participació en fires d’empreses de comerç i del sector artesà, i enguany “es preveu que se superi”. A més ha destacat que des del Govern es vol que les fires progressin i es mantinguin en el temps, perquè “són una magnífica plataforma de negoci per a les empreses, fan la funció de tractores en l’engranatge econòmic dels diferents territoris

Segons el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, 12 d’aquestes 485 fires se celebraran a la comarca de l’Anoia l’any 2019. La seva capital, Igualada, serà la seu de 6 esdeveniments firals. La primera, al calendari, és la històrica Fira de Reis, de planters, eines agrícoles, artesania i antiguitats, que se celebra el 6 de gener. Aquesta fira, que el 2018 va acollir 250 expositors en un espai de 10.000 m2, principalment al Passeig Verdaguer, i que se celebra des del 1373, i és una de les més antigues de Catalunya. El mes de març se celebrarà la fira BSTIM, dedicada a la confecció, el gènere de puny i el bany. En la seva darrera edició va ocupar 600 m2 de l’Escorxador, amb 65 expositors. Se celebra des del 2015. Un mes després, se celebra la fira Automercat, de vehicles d’ocasió. Enguany, un total de 12 expositors van ocupar 8000 m2 a l’Av. Països Catalans. A principis de maig , l’aeròdrom és l’escenari de la fira d’aeronàutica esportiva i lleugera Aerosport, que el 2019 celebrarà la seva 27a edició. Enguany va comptar amb la presència de 36 expositors en un recinte de 4000 m2. La darrera gran fira del calendari igualadí és la històrica FirAnoia, fira de caràcter industrial, comercial i agrícola en general, que se celebra des de 1943. Des de fa uns anys es va traslladar del setembre al mes de juny. En la seva darrera edició, 170 expositors van mostrar els seus productes i serveis al llarg de 3500 m2 de superfície d’exposició. A la resta de municipis de l’Anoia se celebren 6 fires. La primera, el 13 de gener, la Fira del Camí Ral, a Vilanova del Camí. Una fira d’art, artesania i antiguitats, que arribarà a la seva 20a edició. Aquest any ha aplegat un total de 90 expositors i ocupa una superfície de 8000 m2. També al gener, el 27, se celebra a Òdena la Fira dels Torrons, dedicada a l’alimentació i als productes tradicionals. La seva primera edició es remunta a l’any 1984. Aquest 2018, va comptar amb 24 expositors i un espai firal de 3500 m2. Calaf és la seu, a principis d’abril, de l’Ecofira, la Fira Ecològica de l’Alta Segarra i l’Anoia, dedicada als productes i serveis ecològics. La darrera edició va acollir 50 expositors en 4200 m2 El 12 de maig, Carme celebra la Firaverd, la fira dedicada a la jardineria i la floristeria. Se celebra des del 1998. Enguany hi han participat 30 expositors i ha ocupat una superfície de 9000 m2 Tanca el calendari firal, a principis de setembre, l’AgroCalaf, dedicada a la maquinària i els serveis agrícoles. En un espai de 5000 m2, 20 expositors van presentar les seves ofertes aquest any.

economia

2018/desembre

55.800 i arrosseguen altres sectors econòmics fonamentals per al desenvolupament econòmic i social de les ciutats on se celebren” Creixement d’un 34,8% de les fires internacionals Respecte el 2018, es faran 27 fires més. L’increment es produeix tant a les fires d’àmbit català, comarcal i local (que passen de 415 a 427, un 2.89% més ), com a les fires internacionals i estatals ( un 34.8% més, passant de 43 a les 58 d’enguany). Respecte aquestes dades, recordar el fet que el número de fires de periodicitat pluriennal és major als anys senars que als parells: l’any 2018 se’n van celebrar 8, mentre que l’any 2019 està previst que se’n celebrin 12. Per àmbit territorial, l’àmbit metropolità de Barcelona és el que acollirà el major nombre de fires, 148 (el 30,5% del total); seguit de la demarcació de Girona, amb 102 fires (21%); Catalunya Central, amb 83 fires (17,1%); la demarcació de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran, amb 79 fires (16,3%); Terres de l’Ebre, amb 38 fires (7,8% del total); i Camp de Tarragona, amb 35 fires (el 7,2% del total). Si bé se celebren fires al llarg de tot l’any —consolidant-se una tendència cap a la desestacionalització de l’activitat firal—, el major nombre es continua celebrant durant la primavera i la tardor. Destaquen especialment el mes d’octubre amb 97 fires (un 20%) i el mes de maig amb 71 (un 14,6% del total) seguit del mes de novembre amb 52 ( un 10,7%), i el mes d’abril amb 47 ( 9,7%). Les fires multisectorials, de l’alimentació i les artesanes suposen 2/3 parts del total Pel que fa als sectors, les fires multisectorials, amb un total de 139 activitats (el 28,7% del total) són les més nombroses. Les segueixen les fires dedicades a l’alimentació, amb 109 (el 22,5% del total) i les fires d’artesania que, en les seves dues variants (artesania/ceràmica i artesania artística i d’ofici) celebraran 77 fires (el 15,9% del total). Després d’aquests 3 grans àmbits, se situa un grup de 5 sectors que celebren entre 15 i 25 fires anuals: automoció (5,2% del total); lleure, esport i turisme (4,7%); ramaderia, avicultura (3,9%); serveis personals (3,9%); i sanitat i medi ambient (3,1%). D’altres sectors amb menor presència de fires són l’agricultura (10 fires); antiquaris i art (7 fires); construcció, habitatge i llar (7 fires); o la indústria, tecnologia industrial (6 fires). L’1’6% restant està repartit entre altres sectors. Les fires multisectorials i del sector de l’alimentació continuen representant més de la meitat del total de les fires que es faran a Catalunya l’any 2019. Si afegim les fires d’artesania en les seves dues modalitats, tenim que aquests tres sectors suposen 2/3 parts del total de les fires previstes per a aquest 2019.

La comarca de l’Anoia acollirà l’any vinent un total de 12 fires. La superfície firal d’aquests esdeveniments, en les seves darreres edicions, suma un total de 55.800 m2

1373

La primera edició de la tradicional Fira de Reis d’Igualada es va celebrar el 1373, arran que Pere III el Cerimoniós concedís a Igualada el privilegi de celebrar una Fira per l’Epifania del Senyor. És una de les fires més antigues de Catalunya i l’única que se celebra el 6 de gener, festa de Reis

Les fires més antigues de Catalunya Segons les dades facilitades pels diferents organitzadors firals, es constata que Catalunya té una llarga i ferma tradició firal, algunes d’elles daten del segle XIII com la Fira de Sant Andreu d’Organyà, o bé la Fira de Sant Isidre a Torelló i la de Sant Lluc a Olot, ambdues del segle XIV.D’altra banda, es té constància de 33 fires que se celebraven arreu de Catalunya i que daten de temps immemorials. A Terres de l’Ebre, es té constància de Firamóra, a Móra d’Ebre que es va iniciar el 1333; la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova data de l’any 1831, o bé Firabril. Fira de la Mel i l’Oli, celebrada a El Perelló des de 1882. A Lleida, Alt Pirineu i Aran, la primera fira registrada és la Fira de Sant Bartomeu. Fira del Meló, el 1443 a Artesa de Segre; també es té constància de la Fira de Sant Isidre a Cervera, el 1943, i la Fira Agrària de Sant Miquel. Saló Nacional de la Maquinària Agrícola. Fira Catalana de l’Agricultura i la Ramaderia a Lleida, el 1946. A la Catalunya Central, la fira més antiga registrada és la Fira de Sant Isidre a Torelló del 1315; La Fira de Reis d’Igualada el 1373, i la Fira de Maig a Berga el 1574. A les comarques de Girona, destaca la Fira de Sant Lluc a Olot que data de l’any 1315; la Fira Agrícola, Ramadera i Comercial de Sant Andreu de Torroella de Montgrí el 1393; o la Fira de la Santa Creu - Saló de l’Automòbil a Figueres del 1420. Al camp de Tarragona, la fira més antiga amb data registrada és la Fira de Sant Jaume de Reus, el 1343; la Fira Agropecuària de Vila-rodona del 1393; o la Fira de la Selva del Camp, el 1503. A les comarques de Barcelona, es té constància de Fires i Festes de Maig o dels Enamorats de Vilafranca del Penedès, el 1528; la Fira del Gall també a Vilafranca del Penedès del 1664; i la Fira de la Candelera a Molins de Rei, el 1852.

Vol canviar de nom i de sexe?

ui no ha conegut a algú que s’ha canviat l’ordre dels cognoms ? Potser per no haver conegut el seu progenitor, donant preferència al cognom de la seva mare No obstant això, encara que poc freqüent, vostè pot canviar el seu nom de pila si justifica que és un altre el que habitualment fa servir, o si se sent d’un altre sexe. Hem de diferenciar dues coses; el mer canvi de nom, per un altre que es correspongui al sexe que vostè sent, del canvi de la menció del gènere amb què es va inscriure en néixer en el Registre, d’home a dona i viceversa. Recentment, la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN), concretament el passat 23 d’octubre, ha dictat una Instrucció als encarregats del Registre Civil a fi de facilitar el canvi del nom de qui se sent d’un altre sexe. En l’actualitat tenim una Llei del Registre Civil que va ser aprovada el 2011, però que no entrarà en vigor fins al 2020. En aquesta es reconeix el dret al nom des del naixement i permet el fàcil canvi de la mateixa quan es prova l’ús habitual d’un altre . Tinguem en compte que fins que entri en vigor l’anterior, l’actual data de juny el 57, l’article 54 prohibeix “els noms que objectivament perjudiquin la persona, els que facin confusa la identificació i els que indueixin a error quant al sexe “, deixava bastant limitat al canvi de nom i més encara de la menció del sexe. Amb la Instrucció esmentada s’interpreta la Llei que avui apliquem; n’hi haurà prou que se senti del sexe que correspon al nom que sol·liciti, que és de sexe diferent al que resulta de la inscripció es seu naixement, i ho manifesti en document públic davant notari o davant l’encarregat del Registre. Més delicat és el cas dels menors d’edat, els quals podran també sol·licitar aquest canvi de nom, si bé acompanyats dels seus pares. No obstant això, si vostè se sent d’un altre sexe, té via lliure per a aquest canvi gràcies a la vigent Llei de 15 de març de 2007 que regula la “rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones” amb certs requisits. Haurà, vostè, de ser major d’edat i no estar discapacitat. En segon lloc ha de ser diagnosticat de disfòria de gènere; això suposa una dissonància entre el sexe inscrit en el registre, és a dir, el seu sexe morfològic, i el sexe sentit per vostè, el que ve a denominar sexe psicosocial. I l’últim requisit és que es tracti mèdicament aquesta disfòria sexual almenys durant dos anys. Quan entri en vigor la nova Llei del registre civil el 2020, aquesta situació es modificarà, ja que l’Organització Mundial de la Salut ha canviat de criteri i en l’actualitat ja no considera la disfòria sexual com una malaltia, sinó com una “incongruència de gènere “. Per això es tramita una modificació legal que faciliti, fins que entri en vigor la LRC, el canvi de la constància del gènere amb la mera manifestació de la voluntat, fins i tot per als menors d’edat. En conclusió; que podeu canviar el vostre nom si no s’ajusta al sexe que vostè sent com a propi. I que el canvi legal de la menció del seu sexe en el Registre exigeix a lguns requisits, però que en breu podrà igualment canviar-lo amb la seva mera manifestació. Familiaritzeu-vos amb el concepte: “sexe psicosocial”

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

salut

desembre/2018 PER MENJAR-SE LA VIDA A MOSSEGADES En aquest espai trobaràs articles i entrevistes per ajudar-te en la prevenció i la millora de la teva salut, gràcies a la clínica BOCA A BOCA

salut

“Som un equip multidisciplinari que creiem en la importància de tot el cos en l’evolució de la salut bucodental” Centre Dental Boca a Boca d’Igualada tres tractaments, com per exemple el control de l’ansietat del pacient al tractament mitjançant la sedació especialitzada. I finalment, el tracte amb el pacient. Pensem que és bàsic donar confiança, no proposar tractaments innecessaris, atendre i resoldre totes les seves qüestions, els seus dubtes i la seves inseguretats, donant tota la informació fins a ajudar el pacient a entendre perfectament el tractament que hagi d’afrontar.

ANOIADIARI

Parlem amb els representants de SUBRIDERE DENTAL S.L. responsables del Centre Dental Boca a Boca d’Igualada. L’empresa es va fundar el desembre del 2012, quan professionals de la salut dental van prendre consciència que calia vetllar més per la salut bucodental dels nostres infants i dels més joves. Per què un centre dental especialitzat en infants i joves si, suposadament, és l’etapa amb més bona dentició? Com a professionals vèiem com els nostres pacients, cada vegada més joves, eren portadors de problemes amb tractaments cada vegada més complexos degut a múltiples factors com ara l’alimentació rica en sucres, dietes massa toves, ambients contaminants o la manca d’hàbits de raspallat, i tot això ens va fer adonar de la importància cabdal de començar com més aviat millor. Com a empresa, justament, ens vam marcar com un dels pilars bàsics la prevenció. És una obvietat que, si es comença en l’etapa d’infant o de jove, es poden evitar en l’etapa adulta multitud de tractaments llargs, molestos i, sobretot, cars. Els nostres joves tenen una mala alimentació? Podríem dir que sí, i no tan sols els nostres infants i joves, els adults també patim molts problemes a la boca degut als hàbits alimentaris actuals. La pastisseria industrial, els sucs i begudes ensucrades, les llaminadures, també les hamburgueses, molts embotits, les tonyines de llauna, molts congelats com les barretes de peix, les croquetes, els patés, la pasta que tant agrada als nens, entre molts altres aliments, ens han habituat a evitar de fer cap esforç masticatori, tot és tou i passa fàcilment, això fa que amb el temps hàgim perdut la força, la capacitat de tallar i mastegar o, fins i tot, algunes dents, com els queixals del seny, tendeixen a desaparèixer per la pèrdua de la seva funcionalitat. Abans parlàvem de començar com més aviat millor. Quan cal fer la primera visita a l’odontòleg?

Doncs diria que a partir de la sisena setmana de gestació. És aviat, però cal pensar que és el moment en què les dents de llet erupcionen en el fetus i cal prendre unes mínimes proteccions. I no tan sols per a l’infant, la mare també pateix canvis hormonals que poden comportar petits inconvenients a la boca. Animem a totes les mares gestants que visitin ben aviat el seu odontopediatra, així podran rebre molta informació i trucs per evitar petits problemes que ja es poden donar en aquesta etapa de gestació i sobretot aparèixer en els primers mesos i anys de vida. Amb una bona prevenció evitarem tractaments posteriors complexos.

Quin és el principal actiu diferenciador que té Boca a Boca? Primer de tot, que ens dirigim a la primera etapa de la salut bucodental, els infants i joves, això no vol dir que no atenguem a tota la família, al contrari, justament pensem que l’exemple dels grans repercuteix en gran mesura als hàbits dels més menuts. El segon és que som un equip multidisciplinari que creiem en la importància de tot el cos en l’evolució de la salut bucodental. Per això, a part d’Odontologia, comptem amb personal especialitzat en Logopèdia, Podologia, Posturologia i Osteopatia. El tercer, és la preparació del nostre equip amb les darreres tècniques odontològiques en els nos-

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Pots llegir aquesta entrevista i altres articles interessants a l’espai Boca boca de l’AnoiaDiari

Parlant de sedació, és possible perdre la por a anar al dentista? Sí, i tant. Quan ens trobem amb un problema de salut tots tenim dubtes sobre com afrontar-lo. És normal. En el cas dels infants hi ha molts tractaments que de moment no cursen amb dolor i els més petits no entenen per què cal punxarlos o per què cal eliminar una dent de llet o per què cal fer una incisió per tallar un frenet. Al centre dental Boca a Boca oferim unes sessions prèvies on no es du a terme cap pràctica, a part d’explicar abastament al pacient els motius del tractament, se li mostren les eines que usem i sobretot els resultats que obtindrem. Nosaltres en diem Sessions de Dessensibilització. No cal dir que quan hi ha dolor, el pacient ve molt més conscienciat. Això, però, no vol dir que vingui més predisposat. Tot i així, amb bons professionals, les millors tècniques i amb anestèsics podem actuar contra el focus del dolor. També disposem de les millors tècniques en Sedació Conscient, per als més sensibles. Tècniques molt segures amb les quals el nostre equip està preparat i certificat per executar en el mateix centre o, fins i tot, a quiròfan amb l’ajut d’un anestesista col·laborador del nostre centre dental. Considereu, doncs, important la formació dels vostres professionals per poder estar al dia quant a les últimes tècniques? Importantíssim. El nostre equip de professionals és molt conscients de la rapidíssima evolució de les tècniques, tractaments i materials de l’odontologia moderna. Avui dia la majoria dels professionals s’han d’especialitzar. L’Ortodòncia, la Implantologia, la Cirurgia, la Periodòncia, d’Odontopediatria, entre d’altres, s’han imposat com les

desembre/2018

“

Com a empresa, justament, ens vam marcar com un dels pilars bàsics la prevenció. És una obvietat que, si es comença en l’etapa d’infant o de jove, es poden evitar en l’etapa adulta multitud de tractaments llargs, molestos i, sobretot, cars.

“

salut És bàsic donar confiança, no proposar tractaments innecessaris, atendre i resoldre totes les seves qüestions, els seus dubtes i la seves inseguretats, donant tota la informació fins a ajudar el pacient a entendre perfectament el tractament que hagi d’afrontar.

“

Disposem de les millors tècniques en Sedació Conscient, per als més sensibles. Tècniques molt segures amb les quals el nostre equip està preparat i certificat per executar en el mateix centre o, fins i tot, a quiròfan amb l’ajut d’un anestesista col·laborador del nostre centre dental.

especialitats mèdiques s’han imposat en la medicina actual. És vital, doncs, estar al dia i formar-se continuadament per poder donar un servei integral als pacients. Per què l’odontologia és tan

cara? És una de les coses que fa que tots esperem fins al darrer moment per fer la visita al dentista. Cert. És cara, no ho negarem. Però cal entendre que el que s’endú una gran part del preu són els materials que s’usen en odontologia. Tots són

materials segurs, molt estudiats i comprovats, molts materials com el titani o el zirconi són elements cars i difícils de treballar que necessiten d’unes propietats molt específiques i que s’han d’adaptar i assimilar al nostre cos. Aquests materials o noves tècniques també

La boca és la porta del nostre cos, ens alimenta i ens ajuda a comunicar-nos i moltes vegades no fem gaire cas de les seves queixes i necessitats

demanen una especialització dels professionals en el seu ús, això vol dir una formació específica, normalment cara d’adquirir. I també pel que fa a les instal·lacions i l’equipament tècnic cada vegada més sofisticat, també s’endú una bona part dels costos de gestió per donar un bon servei al pacient. És molt important també desconfiar i molt de les “superofertes” i dels tractaments miraculosos que a vegades ens proposen en els mitjans de comunicació alguns centres. La informació i l’ús de bons materials, bones tècniques i bons professionals asseguraran un bon tractament, durador, i a un preu just. Podem dir doncs que una bona salut comença per la boca? La boca és la porta del nostre cos, ens alimenta i ens ajuda a comunicar-nos i moltes vegades no fem gaire cas de les seves queixes i necessitats. Ens cal cuidar molt més el nostre aparell bucal, és complex però cada vegada els especialistes l’anem entenent més i podem tractar-lo i cuidar-lo amb més èxit. Cal fer una vida sana, exercici, menjar amb mesura i qualitat, amb això i uns bons hàbits de raspallat i cura de la nostra boca aconseguirem una bona salut global. Com diu l’eslògan del nostre centre: “per menjar-se la vida a mossegades”.

aula

desembre/2018

144.000

aula

Durant el curs 2017-2018, més de 144.000 alumnes matriculats a educació infatil, primària i secundària a Catalunya eren de nacionalitat estrangera

El programa Llengües i Cultures d’Origen reforçarà el coneixement de les llengües familiars Ensenyament impulsa aquest projecte amb l’objectiu de reforçar el coneixement i estima que cada alumne té de la seva llengua familiar i alhora promoure els valors de tolerància i respecte a la diversitat El Departament d’Ensenyament ha creat el programa Llengües i Cultures d’Origen amb l’objectiu de posar en valor les llengües i cultures d’origen de l’alumnat, facilitar-ne l’aprenentatge i el reconeixement acadèmic a tots els alumnes del sistema educatiu, i alhora promoure valors de tolerància i respecte a la diversitat. A través d’aquesta iniciativa s’impulsarà l’ensenyament de llengües d’origen tant en horari lectiu com en horari extraescolar en centres -sostinguts amb fons públicsd’educació primària, secundària obligatòria, batxillerat i formació professional inicial i de règim especial. Els objectius del programa són: Establir les modalitats d’ensenyament de llengües i cultures vinculades als orígens familiars de l’alumnat, i promoure’n l’aprenentatge; fomentar la formació del professorat del sistema en l’aprenentatge d’aquestes llengües; facilitar l’acreditació i el reconeixement acadèmic d’aprenentatges de llengües no curriculars adquirits dins i fora de l’horari lectiu; incentivar l’ensenyament de llengües d’origen en horari lectiu i mitjançant professorat del sistema educatiu, prèviament format i acreditat; impulsar el desenvolupament de projectes de centre encaminats a reconèixer i posar en valor les llengües i cultures de l’alumnat. Amb aquest programa també es vol promoure la participació de centres educatius amb alumnat d’origen estranger en projectes d’internacionalització de l’educació en què participin alumnes de països o regions vinculades als orígens familiars o ancestrals dels alumnes del centre; reforçar i ampliar la col·laboració amb organismes, entitats i associacions que ofereixen accions formatives de llengua i cultura d’origen, vetllar per la qualitat de l’oferta i dur a terme les accions necessàries per garantir la coherència metodològica en l’ensenyament de totes les llengües; facilitar espais de trobada i interacció entre el professorat de llengües d’origen que imparteix la seva matèria en horari extraescolar i el professorat dels centres i difondre, a través de jornades, seminaris, etc. els projectes singulars dels centres i facilitar-los l’intercanvi

de bones pràctiques i el treball en xarxa. Els centres de primària podran oferir en horari lectiu tallers d’introducció a llengües i cultures pròpies dels alumnes com l’amazic, el romanès, el portuguès, el xinès i l’àrab, entre altres. I, a secundària, es podran oferir com a assignatura optativa. Tot i que es tracta de llengües que no són curriculars, són d’abast internacional o bé estan vinculades als orígens familiars de l’alumnat. Aquest ensenyament es farà a través de professorat d’altres països destinat a Catalunya en el marc de programes de cooperació educativa internacional en què participa el Departament (actualment, amb el Marroc, Romania i Portugal) o bé mitjançant professorat del sistema educatiu que disposi dels coneixements lingüístics necessaris. Fora de l’horari lectiu aquesta formació es podrà dur a terme també a través d’institucions, entitats i associacions que ofereixin accions formatives en aquestes llengües. En aquest sentit, els alumnes de secundària que cursin una llengua estrangera o d’origen que no s’im-

parteixi en el seu centre educatiu i que ho facin en una escola oficial d’idiomes, en el marc d’un programa de professorat visitant o en institucions oficials o governamentals podran sol·licitar-ne el reconeixement i convalidació com a matèria optativa de segona llengua estrangera. Projectes de centre per reforçar l’estima per les llengües d’origen Aquest programa també vol impulsar i afavorir el desenvolupament de projectes de centre que contribueixin a reforçar el coneixement i estima que cada alumne té de la seva llengua familiar, com a estratègia per facilitar l’aprenentatge de llengües curriculars i per contribuir al manteniment d’unes llengües, sovint minoritzades, que aporten una gran riquesa i diversitat a la nostra societat. Igualment, vol posar en evidència el potencial de les llengües de l’alumnat com a estratègia per a la internacionalització dels centres educatius, que es pot fer efectiva a través de projectes de cooperació educativa amb escoles de països

REFERENTS Amb aquesta estratègia, Ensenyament vol contribuir, finalment, a la capacitació lingüística i cultural dels nostres alumnes, tot ajudant-los a esdevenir ciutadans del món sense perdre els referents propis, preparats per treballar cooperativament amb joves d’arreu i per desenvolupar-se amb èxit en un context global

on es parlen actualment aquestes llengües. Formació docent de les llengües d’origen Un dels objectius principals del programa és també la formació docent amb la finalitat que el professorat reconegui les llengües que parlen els seus alumnes i les posi en valor, i que tingui un coneixement més profund de les cultures associades a aquestes llengües. De fet, durant el curs 2017-2018 més de 144.000 alumnes matriculats a les etapes d’educació infantil, primària i secundària eren de nacionalitat estrangera i, a més, s’ha de tenir en compte que la primera llengua apresa per un 12% aproximadament del nostre alumnat no és ni el català ni el castellà. Amb aquesta estratègia el Departament d’Ensenyament vol contribuir, finalment, a la capacitació lingüística i cultural dels nostres alumnes, tot ajudant-los a esdevenir ciutadans del món sense perdre els referents propis, preparats per treballar cooperativament amb joves d’arreu i per desenvolupar-se amb èxit en un context global.

desembre/2018

12%

La primera llengua que han après un 12% dels alumnes de les escoles catalanes no és ni la llengua catalana ni la castellana

“

Josep Bargalló, conseller d’ensenyament. GENERALITAT DE CATALUNYA

Modalitats d’ensenyament La Recomanació del Consell de la Unió Europea, de 20 de desembre de 2012, sobre la validació de l’aprenentatge no formal i informal, insta els estats membres a establir disposicions que permetin validar aquests aprenentatges, avaluar-los i certificar-los. L’aprenentatge de llengües d’origen es produeix normalment fora de l’horari lectiu, en contextos no formals, cosa que no ha de significar un obstacle per al seu reconeixement acadèmic i curricular. L’interès del Departament d’Ensenyament a desenvolupar l’ensenyament de les llengües i cultures d’origen, a integrar-lo de manera més evident en el currículum i a promoure la coordinació dels processos d’ensenyament i aprenentatge amb la resta de llengües s’explica per la importància que té la competència en la primera llengua per a l’adquisició d’una segona llengua; per la relació existent entre el domini de la primera llengua i la construcció de la identitat i, finalment, per la consideració de recurs econòmic que té la diversitat lingüística i pel valor del coneixement lingüístic per al desenvolupament de la nostra societat. Per tot això, Ensenyament considera oportú i necessari impulsar el Programa de Llengua i Cultura d’Origen, concretant-ne els objectius i modalitats, incrementant-ne els recursos que s’hi destinen i promovent-ne el coneixement i implementació en els centres educatius. A través d’aquest programa, el Departament d’Ensenyament vol promoure accions educatives que reforcin la competència plurilingüe i pluricultural de tot l’alumnat, i que l’ajudin a adquirir valors de tolerància i respecte que facilitin la convivència en la diversitat i que contribueixin a la construcció d’una societat cohesionada i plural. Els centres destinataris interessats a oferir al seu alumnat l’aprenentatge d’una o més llengües d’origen ho poden fer dins l’horari escolar i mitjançant una o ambdues de les modalitats següents: a) Dins de l’horari lectiu: Els centres d’educació primària poden oferir tallers de llengua i cultura d’origen en el marc de les hores de lliure disponibilitat per a tota l’etapa. Els centres d’educació secundària poden oferir com a matèria optativa una llengua no curricular o d’origen. L’ensenyament en horari lectiu es pot dur a terme en el marc d’un programa de professorat visitant en què participi el Departament d’Ensenyament o bé mitjançant professorat del centre que compleixi els requisits de titulació o capacitació professional establerts pel Departament d’Ensenyament, a proposta de la direcció del centre educatiu públic, i sempre com a conseqüència del que prevegi el projecte educatiu i el projecte de direcció del centre tal com estableix l’apartat C.1. de l’annex 1 del Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents. b) Fora de l’horari lectiu: Els centres destinataris del programa poden oferir ensenyament de llengua i cultura d’origen com a activitat extraescolar o complementària. Aquesta modalitat requereix, d’acord amb l’article 53.2 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, l’aprovació prèvia del consell escolar i ha de quedar recollida en la programació anual del centre. L’activitat es pot dur a terme en el marc d’un programa de professorat visitant en què participi el Departament d’Ensenyament o bé a través d’entitats i associacions que col·laboren amb el programa.

aula

“L’interès per vetllar pel manteniment i la difusió de les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut és també un objectiu del nostre sistema, per la riquesa que hi aporten i pel valor que tenen tant per l’alumnat que les parla com per la internacionalització de la societat i l’economia catalanes” JOSEP BARGALLÓ, CONSELLER D’ENSENYAMENT

mercat

desembre/2018

ALLIOLI DE CODONY El codony és una de les fruites

que millor s’adapta a les temperatures fredes. De la collita, majoritàriament, se’n fa codonyat, però també en podem fer allioli. És molt nutritiu i calòric, de gust dolç i un xic picant. És una fruita baixa en sucres i rica en fibra i vitamines. Es conserva millor que un allioli normal, per tant, pot ser un bon producte de rebost

mercat

És temps de...

clementines Germanes cosines de les mandarines comunes i les taronges amargues, resulten més saboroses i dolces. Aquests fruits de pell molt ataronjada, són saborosos i sucosos

HÍBRIDES Es consideren un encreuament entre les mandarines i les taronges silvestres, i es caracteritzen per no tenir llavors

ANTICOSSOS Tot i que no és tan rica en vitamina C com altres cítrics, té un poder antiinfecciós, ja que ajuda a la formació d’anticossos. També té un important poder antioxidant

TERRES DE L’EBRE Les més preuades són les de les Terres de l’Ebre, que gaudeixen d’una etiqueta d’Indicació Geogràfica Protegida IGP, un reconeixement per la seva elevada qualitat, afavorida, especialment, per les condicions climàtiques del delta

El celler de l’Anoia

Un cava d’altura 31·13 D.O.Penedès

Macabeu, Xarel.lo, Parellada i Pinotnoir (10%)

Celler Grapissó La Llacuna 5,50 €

Després del sol, i de la lluna, diuen que hi ha el poble de la Llacuna... Es clar que ho diuen allà, perquè sovint, per a cadascú i per a tothom, el seu poble, la seva ciutat i el país on viu és i serà sempre motiu d’orgull! Doncs sí, a la Llacuna, deixant de banda els embotits i la gran festa de la matança del porc, des de fa temps, i gràcies al treball de diferents cellers, també reivindiquen la singularitat dels vins d’altura. El Celler Grapissó, amb una producció limitada i totalment artesanal, elabora diferents productes, bàsicament vins monovarietals, és a dir, d’una única varietat de raïm, amb la ferma voluntat de transmetre, amb cada ampolla, la màxima essència de les diferents parcel·les, amb sòls calcaris i arenosos i una lleugera presència d’argila. Més endavant us parlaré i recomanaré algun dels seus vins, però en aquest moment, gairebé enmig de les festes de Nadal, trobo molt interessants i recomanables els seus escumosos, el 31·13 i/o el reserva. El xampany francès, el cava i/o l’escumós són diferents denominacions per a una mateixa cosa, el producte de les bombolles, el que fa la segona fermentació a l’ampolla. Dins la denominació d’origen Penedès, hi ha cellers que han optat per elaborar escumosos, perquè així, queda més i millor delimitat l’origen del raïm i ens pot i ha de permetre gaudir d’una tipicitat única. Com he dit altres vegades, des de l’aperitiu i fins la sobretaula, l’escumós pot maridar molt bé en cada moment de la vetllada. El 31·13 és un producte fresc, elaborat amb les varietats tradicionals; xarel·lo, macabeu parellada i també, amb una part de pinot noir. Certament, en boca trobarem un producte expressiu, equilibrat; amb les millors aromes i l’acidesa justa. Beveu-lo, com sempre amb moderació i amb la millor companyia, la vostra. Bones festes, salut i escumosos, de la Llacuna aquest cop!

ESPORT Són unes bones aliades dels esportistes, que hi trobaran una bona opció per a la recuperació de minerals i líquids perduts després de la pràctica esportiva. El seu consum també minimtza el risc de patir lesions

XAVIER FIGUERES i CASANOVAS Sommelier / Celler Figueres / @cellerfigueres

desembre/2018

publicitat

mercat

desembre/2018

GARROFA Fruit del garrofer, aquest lleguminós que quan madura adquireix un color fosc, gairebé negre, és un aliment baix en greixos i molt energètic. És ric en hidrats de carboni i proteïnes. També té un alt contingut en fibra que millora el restrenyiment. La seva farina, pel seu gust, s’utilitza com a substitut de la xocolata i per fer dolços i pastissos

CARXOFA DEL PRAT És una de les reines de les carxofes. és lleugerament àcida, fresca, de sabor intens, dolç i bellutat. Gustosa i suau. Això contrasta amb les carxofes d’altres procedències, no tan suaus, més oxidatives de textura menys fina i més astringents. Rica en proteïnes i hidrats de carboni, són molt beneficioses contra les malalties del fetge

La cuina que no podem perdre

Per Nadal, rostits d’au

a tenim a la cantonada les festes de Nadal, àpats,àpats i més àpats. Els que tenim la sort de no treballar durant aquestes dates tenim la sensació d’unes vacances esgotadores. Ens passem els dies, o menjant i fent digestions, o preparant altres àpats amb amics i família (a part de les compres i tot el que comporta). I si no, portant la canalla al Saló de la Infància o a activitats semblants. Resumint, un no parar!!! I els que tenen la desgràcia de treballar (que també ho he fet), ve a ser semblant, mengen, fan digestions pesades, van a treballar però el cap pensa en els àpats que vindran i les compres que s’han de fer. Total, tot i que tenen uns dies per tornar a la rutina, hi ha tants dies festius que no els deixa agafar el ritme de feina, que també és molt molest. Resumint, no estem contents ni si fem vacances durant les festes ni si treballem. El perquè crec que és clar, és l’època que tenim més àpats concentrats de l’any i no ens en podem escapar. O sigui que us recomano que tingueu el rebost ben proveït de”sals de fruites” o de qualsevol producte que us ajudi a fer la digestió, i paciència, molta paciència. Anem per feina, de ben segur que l’estrella dels dinars de Nadal seran els grans rostits de pollastre. Però en realitat, per tradició, hi podria entrar qualsevol rostit de ploma. O sigui que aquesta vegada us recomanaré una recepta d’ànec que sembla ser que,segons el gastrònom i escriptor Jaume Fàbrega, no és de titularitat francesa com pensem,

sinó que és una recepta catalana. Ànec amb taronja. Doncs sí, segons ell, “el fet de cuinar la carn,i particularment l’ànec amb cítrics com la taronja,segons diversos documents de l’Edat Mitjana, del Renaixement (i particularment, el testimoni de Bartolomeo dei Sacchi Platina) és d’origen català: era la manera catalana, ben coneguda a l’Itàlia de l’època. I per descomptat, a Catalunya mateix, com es veu als diferents receptaris medievals (Libre de Sent Soví, Libre de Coch,de Robert de Nola, etc)...” Més o menys d’un ànec que pesi un quilo o un quilo dos-cents en mengen unes 6 persones. Segons la quantitat de gent per a la qual cuineu ja multiplicareu. Compreu un ànec i demaneu que us el trossegin a octaus. Tot i que es pot fer sencer jo prefereixo que estigui trosse-

jat,és més fàcil de manipular i rostir. El salpebreu i el poseu a rostir amb el foc alegre dins una cassola amb oli i llard. Un cop estigui ben ros, traieu gran part de l’oli que ha quedat a la cassola i el guardeu per algun altre rostit o elaboració. Afegiu a l’ànec dues cebes mitjanes tallades a juliana, una mica de porro i 5 o 6 grans d’all sense pelar, un canó de canyella i un manadet de farigola. Deixeu que vagi caramel·litzant a poc a poc. Quan les verdures siguin ben caramel·litzades afegiu-hi un got de vi ranci o d’Oporto i deixeu que evapori l’alcohol. Seguidament afegiu un got de suc de taronja i si voleu la pell d’una taronja sense la part blanca (millor que la peleu amb un pela patates per assegurar) i deixeu que vagi fent a foc lent. Si cal,afegiu-hi aigua o brou de pollastre fins que estigui cuit i tendre. Arribats a aquest punt us recomano que reserveu l’ànec i coleu la salsa. Si heu sigut previsors i us el mengeu l’endemà,guardeu a la nevera l’ànec i la salsa colada tot junt. Si no és el cas,torneu a posar l’ànec i la salsa a la cassola i l’acabeu de coure a foc lent afegint-hi una

picada d’all, ametlles, pinyons i una llesqueta de pa fregida o, encara millor, un carquinyoli, i deixatada amb una mica de vi ranci o la mateixa salsa. Deixeu que faci el xup-xup uns minuts i ja el tindreu. A l’hora de servir l’ànec el podeu acompanyar amb uns grills de taronja o taronja sanguina i si teniu por de quedar-vos amb gana amb una mica d’arròs bullit o arròs pilaf. A partir d’aquí hi podeu posar i treure el que us vingui de gust segons els vostres gustos culinaris. Podeu afegir a les verdures pastanaga, podeu triturar la salsa abans de colar-la. Un cop colada veureu que és més espessa o sigui que o hi afegiu una mica més de líquid abans de lligar-la amb picada o no hi afegiu tanta picada. També la podeu lligar, en comptes de la picada, amb midó de moresc. Podeu canviar o treure espècies o herbes. Hi ha qui hi posa marialluïsa tot i que no ho he provat mai. En comptes de vi ranci hi podeu afegir vi blanc o cava. O també el podeu canviar o afegir Cointreau o qualsevol licor de taronja. Vosaltres mateixos que les receptes us les heu de fer vostres. Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

desembre/2018

publicitat