AnoiaDiari Desembre 2017 by AnoiaDiari

Desembre 2017 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT MARC VILA

Els reis del Nadal PÀGINES ESPECIALS: ELECCIONS 21D

Desembre 2017

El tema del mes FESTES NADALENQUES A L’ANOIA

Il·lusió i tradició a la Festa dels Reis d’Igualada AÏDA SANCHEZ ALONSO

La Júlia i el Marc estripen amb força el paper de regal, desemboliquen la joguina i miren amb cara d’il·lusió els patges que acaben d’entrar. L’estona de fred a la cavalcada, els nervis a la panxa i l’esforç de portar-se bé aquests últims dies - des que el Patge Faruk els va dir que no feien prou cashan donat els seus fruits i quan els patges han trucat al timbre de casa els han faltat cames per anar a obrir. La seva alegria és la mateixa que es viu en centenars de llars igualadines la nit del cinc de gener, la Nit de Reis. Entre paquets oberts, trossos de paper de regal, copes de cava i torró per acabar i petjades amb restes

de caramels aixafats al terra, els pares i els avis observen les cares d’emoció dels petits. La seva reacció és l’objectiu final d’una festa que mobilitza a tota una ciutat des de fa més d’un segle i que compta amb més de mil voluntaris, entre patges, responsables de camió, xofers, membres de la Comissió i tot tipus d’ajudants. Un repartiment de joguines benèfic l’any 1895 i una primera cavalcada el 1899 van ser el germen d’una festa que actualment és candidata a ser reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO i que durant nou dies, del 28 de desembre al 5 de gener, converteix els nens i nenes en els protagonistes. El dia dels Sants Innocents, amb la multitudinària arribada del

Patge Faruk, l’enviat dels Reis d’Orient, a Igualada es dóna el tret de sortida als diferents actes, que inclouen la recollida de cartes del dia 1 de gener, els missatges per Ràdio Igualada del 31 de desembre al 4 de gener i la mateixa cavalcada i repartiment de paquets, el dia 5 de gener. La festa està organitzada per la fundació privada Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada, que és qui s’encarrega de gestionar i organitzar la recollida i el repartiment de paquets, les inscripcions de patges i els tres actes al voltant dels quals s’articula la festa. I és que els anys d’experiència els han ajudat a perfeccionar una organització que no deixa el més mínim detall a la improvisació.

L’u de gener els infants lliuren les seves cartes al Patge Faruk MARC VILA

Desembre 2017

2.000 paquets

900 patges

Es van repartir l’any passat en 1400 domicilis d’Igualada

Tal i com explica un membre de la Comissió encarregat de la logística “l’any 2017 vam repartir gairebé 2.000 paquets en 1.400 adreces diferents” explica “pel que fem servir un sistema informàtic que assigna a l’adreça un número amb un districte i un carrer, ja que tots els carrers d’Igualada estan numerats”. Per fer el repartiment més senzill la ciutat està dividida en 25 districtes diferents, que “són homogenis en paquets o dificultat” i s’adapten cada dos anys segons les necessitats de repartiment del moment. “Hem vist que quan hi ha zones de la ciutat on s’instal·len moltes famílies amb nens petits, tenim molta demanda durant uns quants anys, però quan els nens creixen la demanda baixa i hem d’ajustar-la” argumenten des de la Comissió. Gràcies a això poden decidir com gestionen els a prop de 40 vehicles amb xofer que diferents empreses locals cedeixen de forma gratuïta per al dia de la cavalcada i que són els que lideren la comitiva. “Segons la zona en què estiguem repartint necessitem fer-ho amb una furgoneta o amb un camió gran. Per la tipologia de cases i carrers no és el mateix repartir a Les Comes o al Pla de la Massa que ferho, per exemple, a l’Avinguda Barcelona” puntualitzen des de la Comissió. Al repartiment els acompanyen un seguici de Jeeps, que l’any 2018 arribaran a la xifra de 47. El sistema d’organització

FUNDACIÓ PRIVADA La festa està organitzada per la fundació privada Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada, que és qui s’encarrega de gestionar i organitzar la recollida i el repartiment de paquets, les inscripcions de patges i els tres actes al voltant dels quals s’articula la festa.

PATRIMONI DE LA CIUTAT “La Festa de Reis fa molts anys que forma part de l’imaginari col·lectiu d’Igualada i és una festa que és viscuda amb alegria i il·lusió tant per petits com per grans” assenyalen des de l’organització

TRANSMISSIÓ Un patge recorda que “de petit sempre esperava al dia 5 per tenir regals i rebre els patges i volia donar als nens el mateix que jo havia tingut”

S’encarreguen de repartir els paquets la nit del 5 de gener

de paquets, però, comença un cop les famílies els porten al magatzem on la Comissió els recull entre els dies 2 i 4 de gener. L’entrega d’una joguina a casa té un preu que varia segons el tamany del paquet i que en alguns casos és gratuït: uns 300 paquets es reparteixen sense cap cost ja que provenen de donatius de la Creu Roja, de particulars o de la mateixa Comissió i es destinen a les famílies amb menys recursos. Quan els regals arriben al magatzem són classificats i ordenats segons la seva destinació i es col·loquen de forma estratègica perquè, durant el vespre del dia 4 de gener, els responsables de camió, amb l’ajuda dels patges, els carreguin en els vehicles. Ser responsable de camió és, tal i com expliquen des de la Comissió, una de les feines menys lluïdes de la festa “però de les més necessàries”. La Maria Muntané fa uns 5 anys que és responsable de camió i precisament la dificultat per a trobar voluntaris és un dels punts que la va fer decidir-se, “jo havia estat ajudantel meu pare des de feia molts anys i el més natural va ser que jo acabés sent responsable de camió” explica. Tot i que poc visibles, ells són qui s’encarreguen de comprovar que tots els patges estiguin al camió que els correspon, reparteixen els paquets que posteriorment s’entregaran a les cases i s’asseguren que se segueix la ruta marcada.

Des de l’any 2003 les patgeses també venen a Igualada. A l’esquerra, el Rei Melcior reparteix caramels. MARC VILA

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA

El Patge Faruk passa pel centre d’Igualada per dirigir-se al pavelló de Les Comes, on mostrarà el Llibre Blanc i el Llibre Negre als infants

“Pel tipus de feina que és costa trobar voluntaris, perquè tothom prefereix sortir vestit de patge que no pas estar passant fred dins d’un camió”, assenyala. L’any 2017 van participar uns 50 voluntaris com a suport a camions i furgonetes. Però tot això no seria possible sense la participació dels vora 900 patges que cada any decideixen vestir-se i pintar-se la cara per complir la il·lusió dels més petits. Qualsevol persona major de 18 anys pot col·laborar a la festa com a patge. La Comissió cedeix vestits a aquells patges que no en tinguin i es fa un sorteig entre els participants novells per decidir qui farà de patge ros

o blanc acompanyant els reis Melcior i Gaspar. A més, des de l’any 2003 les dones també poden participar-hi. És el cas de l’Irma Mensa, que aquest any sortirà per 7ena vegada com a patgessa “Quan vaig començar a fer de patgessa feia molts anys que no vivia els Reis com els havia viscut de petita i vaig pensar que aquesta seria una bona manera perquè em tornés la il·lusió i jo pogués donar-la als altres”. Per a ella entrar a participar de la festa també era una manera de “saber com funcionava tot: els vestits, els regals, els camions…” i és que segons la Comissió “la Festa de Reis fa molts anys

que forma part de l’imaginari col·lectiu d’Igualada i és una festa que és viscuda amb alegria i il·lusió tant per petits com per grans”. Mensa també destaca l’element pedagògic dels patges “aquell dia tothom és feliç, grans i petits, saps que t’estan esperant i saps que del que diguis als nens en trauràs fruit. He tingut l’experiència d’anar a les mateixes cases en diferents anys i he vist que els nens han millorat”. El retorn de les vivències infantils també va ser el que va empènyer Pere Santano a vestir-se de patge “de petit sempre esperava al dia 5 per tenir regals i rebre els patges i volia donar als nens el mateix que jo havia tingut”. A més

destaca que “un cop ets dins torna la màgia i la il·lusió a través dels nens”. Per poder millorar la festa i cobrir una demanda llargament reclamada, la Comissió fa uns quants anys que fa una formació per a patges novells on se’ls explica el funcionament de la festa, la normativa del maquillatge i vestuari o el comportament i actuació a les cases. A més “es reprodueixen casos pràctics per tal de donar-los totes les eines possibles” detallen des de la Comissió. Els patges ja estan llestos per a sortir al carrer a portar la il·lusió -i els regals!- als més petits de la casa i per acompanyar les estrelles de la nit, els tres Reis d’Orient:

MARC VILA

Melcior, Gaspar i Baltasar. Des de la Comissió expliquen que els tres reis són triats per “persones de la Comissió que ho proposen a persones de la ciutat. No són necessàriament persones rellevants però sí que tenen una clara vinculació amb la ciutat, són persones que s’estimen la festa”. Ells seran els qui encapçalaran la cavalcada, que s’inicia davant l’hospital vell i finalitza a la plaça Castells després d’haver llançat unes sis tones de caramels durant tot el recorregut. Unes hores de gran emoció per als petits però que s’estenen per tota la ciutat i fa que per uns dies tots els igualadins i igualadines visquin la festa com si tornessin a ser canalla.

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA

Els igualadins són els reis del Nadal Els igualadins i igualadines són els protagonistes de la campanya impulsada per l’Ajuntament d’Igualada per aquestes festes nadalenques. Amb el lema “Igualada, els reis del Nadal”, els ciutadans, entitats i comerços de la capital de l’Anoia protagonitzen més d’un centenar de propostes i activitats ANOIADIARI

L’encesa dels llums de Nadal, que es va celebrar l’1 de gener, va donar la sortida a la campanya de les festes de Nadal d’enguany a Igualada, que amb l’eslògan “Igualada, els reis del Nadal”, dóna tot el protagonisme als ciutadans, entitats i comerços de la capital de l’Anoia. L’encesa dels llums es va dur a terme a la Plaça de l’Ajuntament, amb l’actuació musical de Txell Sust i Jofre Bardagí, que van cantar una nadala. L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, acompanyat dels representants de les entitats comercials de la ciutat, com Fira d’Igualada, Igualada Comerç, Nou Centre d’Igualada o l’Associació de Botiguers del Mercat de la Masuca, va donar inici a una campanya de 37 dies, amb més de 100 activitats per a tothom.

En aquesta campanya de Nadal, l’Ajuntament ha instal·lat tres mil metres lineals de llums i guarniments als principals eixos comercials i ha distribuït divuit arbres lluminosos i dos avets naturals de grans dimensions als carrers i places de la ciutat. En record als membres del Govern a la presó o a l’exili, els llums s’apagaran cada dia a les 9 de la nit. “Tenim amics i companys a la presó” va manifestar Marc Castells, alcalde d’Igualada, a la presentació de la campanya, “i per això, havíem de fer algun gest. Excepte en casos excepcionals, cada dia els llums de Nadal s’apagaran a les 9 de la nit” assenyalà. L’Ajuntament d’Igualada i les entitats comercials han coincidit que calia estimular l’ambient nadalenc i no es podia prescindir dels llums. I, tanmateix, “no són festes com els altres anys. Tancarem a les 9 com a senyal de solidaritat i

només restaran oberts els dies festius especials com Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any o la Nit de Reis” anunciaren. Els Reis del Nadal La campanya de les festes torna a agafar l’emblemàtica figura dels Reis com a reclam: “Igualada, els reis del Nadal”. Amb aquest lema, es vol posar en el centre de la campanya a totes aquelles persones anònimes que fan possible el Nadal a Igualada: els nens i les nenes que escriuen la carta als Reis amb il·lusió, l’àvia que prepara els canelons per a tota la família, el botiguer que decora l’aparador, el paradista del mercat de la Masuca... Però també en són protagonistes els Pastorets de l’Esbart Igualadí que preparen amb entusiasme les funcions, l’Esmolet i l’Esmoleta que diverteixen els més petits al Saló de la Infància, o la patgessa que conversa amb els nens i nenes

abans de donar-los un caramel. Així, enguany s’ha optat per convertir totes aquestes persones en els protagonistes de la imatge de la campanya de Nadal, una imatge basada en diversos cartells, cada un d’ells centrat en un d’aquests “reis” del Nadal. Amb el hashtag #ElsReisDelNadal la ciutadania podrà compartir les seves experiències i fotografies i, a més, es podrà informar sobre totes les activitats. La pista de gel, un any més Per quart any hi haurà pista de gel, que segons l’alcalde “és un èxit i hem detectat que el 50% dels que hi vénen són de fora d’Igualada” i està “plenament consolidada”. La pista, enguany, té una superfície de 350 metres quadrats i s’hi podrà patinar fins el dia 15 de gener. Com ja es va fer l’any passat, l’Ajuntament d’Igualada

obsequiarà amb una entrada per a la pista de gel a totes les persones que col·laborin a la Marató de recollida de joguines de la Creu Roja el dia 22 de desembre. “El camí dels desitjos”, la gran novetat d’enguany Entre les novetats, els igualadins i igualadines podran caminar pel camí dels desitjos, un recorregut pel casc històric de la ciutat format per 2018 espelmes, que els vianants posaran a terra, dins un fanalet de paper, on podran escriure els seus desitjos per l’any nou. Aquesta acció, organitzada per l’Ajuntament d’Igualada i l’Agrupament Escolta Jaume Caresmar i Maria Antònia Salvà, vol “facilitar una via d’expressió d’anhels i sentiments de la ciutadania, ja tinguin a veure amb aspectes de la vida personal o amb el moment social i polític que viu el país” segons l’organització.

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA

La façana de l’Ajuntament, il·luminada. AJUNTAMENT D’IGUALADA

Aquest espectacle visual es durà a terme el 22 de desembre, de 19.30h a 21:30h a la zona de la plaça de l’Ajuntament i entorn. Èxit de la Fira de Nadal Enguany, s’ha reeditat, amb

una bona afluència de públic, la Fira de Nadal, coorganitzada per Fira d’Igualada i l’Associació del Barri de la Font Vella.La fira ha omplert els carrers del centre històric de la ciutat els caps de setmana i dies festius previs a Nadal amb

casetes de fusta i parades amb tot tipus de productes artesans propis d’aquesta època, productes nadalencs, artesans, regals, pessebres, ornaments nadalencs i gastronomia. Enguany, la fira de Nadal ha comptat amb 22 casetes de

Txell Sust i Jofre Bardagí van cantar una nadala durant l’encesa de llums. TCM

fusta i 10 parades, ubicades a la Plaça de l’Ajuntament i el seu entorn. Els visitants de la Fira van poder degustar vi calent i xocolata desfeta i van gaudir de diverses activitats com cagar el tió, els tallers gratuïts i activitats infantils organitzats

per d’Anima’ns, les cantades de Nadal a càrrec de les corals Coral Mig To, la Rondalla Nova Unió, la Coral Merlet, la Coral Gospel de Fàtima, el Cor de noies Exaudio, la Coral Gatzara, la coral juvenil Xalest i el cor de Gospel Xauxa.

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA

MARC SOLER RIERA

L’obra dels Pastorets d’Igualada, l’organitza l’Esbart Igualadí, i és un dels plats forts de la programació teatral familiar i nadalenca de la ciutat. Enguany, les representacions començaran el diumenge 17 de desembre al matí, i duraran fins el diumenge 14 de gener. Tal com hem dit, l’espectacle és familiar en tots els sentits, és una obra amena i divertida per a totes les edats. També és familiar per l’enorme grup de persones que hi ha darrere de les funcions. Un centenar de voluntaris dediquen els seus esforços a la producció d’aquest espectacle. Aquest equip humà, el trobem dividit en actors i tècnics. Aproximadament, són 80 els actors que participen de l’espectacle, tot i això, en són 17 els que en algun moment de l’obra intervenen en el diàleg principal. La resta d’actors i actrius apareixen a l’escena i ajuden a fer de la representació un espectacle més realista i entretingut. Dins d’aquest ventall d’actors i actrius hem pogut veurehi cares conegudes en edicions anteriors. Marc Castells, alcalde d’Igualada, va participar de l’obra l’any passant fent de Llucifer en algunes sessions, i l’actriu igualadina Diana Gómez també en va formar part. Els Pastorets igualadins, es caracteritzen per una iniciativa, que fou pionera a la ciutat, que ajuda que l’etiqueta ‘per a tots els públics’ faci honor al seu nom. L’Esbart ofereix dos tipus de representació: la llarga, que compta amb totes les escenes i diàlegs del text original i acostuma a durar al voltant de tres hores i la curta, dirigida principalment al públic més menut, en la qual escurcen una hora de representació. Un toc igualadí El text original de l’obra és de Josep Maria Folch i Torres, tot i això, els Pastorets d’Igualada té alguns diàlegs adaptats per fer-los més propers a la comarca. Podem veure, per tant, paisatges com Montserrat o les coves del salnitre de Collbató aparèixer durant l’espectacle. Per sumar més elements de la ciutat a l’obra, hi col·laboren associacions folklòriques de la ciutat. La colla dels Petits Diables i Diables Pixapólvora d’Igualada surten en els moments en què l’escena transcorre en les calderes d’en Pere Botero. A més, s’hi van afegir també escenes en les quals els actors es troben a platea, a costat de les butaques, amb l’objectiu de fer que el públic se senti part de l’espectacle, tal com explicava el director de l’obra Francesc Ferrer en una entrevista l’any passat.

Els Pastorets de Calaf

Els Pastorets passen per la comarca

Un any més, arriba la festa més esperada pels més petits, el Nadal. El Nadal és sinònim d’alegria, de regals, de fred, però si parlem de cultura, no hi poden faltar els pastorets. Cada any, la comarca de l’Anoia omple els teatres de públic que, fidels a la tradició, no es volen perdre l’obra més nadalenca de totes. Calaf Més de noranta anys d’història, més de cent intèrprets i més de cinquanta decorats fan d’Els Pastorets i Calaf una història d’amor única. I és que des de l’any 1925, la ciutat de l’Alta Anoia representa el text de Josep Maria Folch i Torres cada any, i com mana la tradició, la representació

s’estrena el 25 de desembre (el dia de Nadal) a la tarda. Els més impacients, però, podran gaudir de la funció prèvia a l’estrena el diumenge 17 de desembre. La resta de funcions seran els dies 7, 14, 21 i 28 de gener. Posada en escena Els pastorets de Calaf són

els més espectaculars del panorama català? Així es com es defineixen. Aquesta etiqueta els representa completament, la posada en escena està cuidada fins l’últim detall. Aigua, boira, altres efectes especials i una cinquantena de decorats fan que el nivell de realisme sigui molt extrem. Aquesta escenificació tan

especial dels pastorets calafins va acompanyada d’un element insubstituïble: la música. La banda sonora, és una versió adaptada i revisada de la peça original escrita pel famós compositor català Mossèn Valentí Miserachs Grau. Amb motiu del norantè aniversari dels pastorets de Calaf, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de

Els Pastorets d’Igualada

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA Barcelona i el Cor ARSinNova, van revisar, adaptar i interpretar la peça musical, que és la que a dia d’avui acompanya la representació. Els infants, protagonistes Les tradicions perduren perquè passen de pares a fills i perquè pugui seguir sent així i els pastorets arrelin en els més menuts, aquest any es tornaran a representar els Pastorets de Calaf Infantils. Aquesta representació és una versió reduïda de l’original de Folch i Torres que està interpretada íntegrament per nens i nenes de la comarca, principalment de Calaf, d’entre 7 i 12 anys i dirigida per Eloi Fonoll. Aquest any, a més, l’escenografia i el vestuari de la representació infantil seran completament nous. Les representacions infantils es podran veure els dies 30 de desembre i 1 i 6 de gener. Espectacle i solidaritat Aquest any, els pastorets de Calaf no són tan sols un espectacle d’assistència obligatòria per als amants del bon teatre, també són part d’una iniciativa solidària. Tots els beneficis de la representació prèvia a l’estrena, la del diumenge 17, aniran destinats a la fundació Althaia, una fundació privada

Els Pastorets de Capellades

sense ànim de lucre que dona servei a professionals d’àmbit sanitari i social. Aquests diners, serviran per al futur hospital de dia d’oncologia que impulsa la mateixa fundació. Capellades El pastorets capelladins gaudeixen d’una important diferència respecte els d’Igualada i Calaf. Parlem del text. Mentre els altres dos representen el text original dels pastorets de Folch i Torres,

a Capellades es representa L’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. L’equip de l’obra està format per aproximadament un centenar de persones, i cada any, quan arriben aquestes dates, el poble s’omple de cartells buscant voluntaris de tot tipus. El 2018, l’obra de la ciutat de l’Anoia, complirà ja les quatre dècades de vida. Cada any d’aquesta vida, Pep Vallès n’ha estat el director, sempre al capdavant de la representació.

Tal com ha dit ell en diverses ocasions, no tindria sentit fer el que fa sense l’acompanyament i suport del Grup Teatral de Capellades, una associació d’amics del teatre que assaja i produeix espectacles al llarg de l’any. Són precisament actors d’aquest grup teatral els que es posen any rere any a la pell dels personatges principals de l’obra. Pel que fa a papers més secundaris, hi participen actors i actrius de totes les

edats, des de nounats fins a gent gran. La família hi és molt present, ja que podem trobarhi famílies senceres actuanthi, ja que, un dels requisits si un infant vol actuar-hi és que vingui acompanyat d’un adult, d’aquesta manera s’involucra més gent, i en ocasions famílies senceres s’animen a participar-hi. A diferència de Calaf, l’obra no s’ha representat cada any, fa 5 temporades, la representació va patir una aturada de 2 anys. Tot i això, les ganes dels organitzadors de tornarhi, van fer possible que es reprenguessin les funcions. Com ja és conegut, en una obra la posada en escena és gairebé el més important, i en aquesta posada en escena la música n’és un element diferencial. El públic capelladí, ja coneix d’altres anys les cançons que s’interpreten durant la funció i, durant l’hora i mitja que dura, ajuden a entonar les tornades musicals cantant des dels seus seients. L’Ajuntament de Capellades, dona el seu suport a la representació dels Pastorets oferint les infraestructures necessàries, ja que el teatre i les despeses de llum i calefacció van a càrrec del consistori. Pel que fa a la resta de la representació, és autofinançada.

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA

Pobles que són pessebres

Pessebre vivent dels Prats de Rei.

Parlant de tradicions nadalenques, i havent vist ja els pastorets més importants de la comarca, ens és obligat parlar dels pessebres vivents. Pobles sencers fent de figures humanes que representen escenes de la història del naixement de Jesús. I si ajuntem pessebres vivents i l’Anoia, ens venen ràpidament dos noms al cap: Prats de Rei i Piera.

MARC SOLER RIERA

Durant les festes de Nadal, a Prats de Rei, el pessebre cobra vida. Tot el poble s’uneix per a representar les diferents escenes del naixement de Jesús al llarg dels carrers de la vila. Una tradició que uneix els veïns La primera edició del

pessebre vivent dels Prats de Rei, es va celebrar l’any 1972. L’any passat es va celebrar la 45a edició. Aquesta tradició va néixer al voltant d’una taula on es discutia què es podia fer per Nadal al poble. Des d’aquell dia fins avui, la tradició ha anat creixent i madurant fins a involucrarhi tot el poble. Són gairebé un centenar de persones les que, per aquestes dates, es posen a la pell de pastors, comerciants i demés personatges bíblics

i representen, amb diàlegs en directe, diverses escenes del pessebre. “Tot el poble comença a preparar el pessebre des del mes de novembre, i juntament amb el fred, són els primers indicis que les festes de Nadal s’apropen” afirma Mercè Pubill, presidenta de l’Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra. Aquesta mateixa associació s’ocupa de garantir el bon funcionament del pessebre i ho porta fent

des que es va crear. Abans, eren els mateixos veïns els que se n’encarregaven. Recorregut amb acompanyament musical Al cap i a la fi, el pessebre dels Prats de Rei, és una obra teatral amb el poble com a escenari. Els visitants poden gaudir d’un tomb per la vila mentre observen el pessebre. Des de les muralles, on comença la primera representació, i fins el taller on

Jesús, ja gran, conversa amb els seus pares, els espectadors passen pels carrers principals de Prats de Rei. Aquesta ruta, va acompanyada de música pròpia, i de fet, és l’únic pessebre vivent de Catalunya que en té. L’organització va encomanar al compositor Mossèn Valentí Miserachs la tasca de compondre una peça que pogués amenitzar el pessebre. El resultat fou una obra tan completa que, a part de representar el pessebre

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA

Pessebre vivent dels Prats de Rei

vivent, s’ha convertit en una música identificativa del poble. Un cop acaba el recorregut del pessebre vivent, s’ofereix a tothom una llesca de pa i espetec. Piera Piera pot gaudir de pessebre vivent des de fa vint-i-set anys. Va ser el Nadal de 1990 quan va néixer aquesta tradició que, des de llavors, s’ha celebrat anualment. I com a bona

tradició, el recorregut que fa el pessebre no s’ha canviat des de llavors. Un poble compromès L’escenificació del pessebre vivent es duu a terme gràcies a un gran equip de persones que l’impulsen. Aproximadament, són 200 els voluntaris que, un any sí i l’altre també, formen part de l’organització. Ja sigui com a figurants, ajudant en el muntatge o en la realització, la

vila s’aboca en cos i ànima per fer possible aquesta tradició. No només s’impliquen els col·laboradors, una gran quantitat de veïns cedeixen els seus portals per a representarhi diferents escenes de la vida del messies. A tots aquests voluntaris s’hi han de sumar els responsables de la difusió de l’esdeveniment i de la venta d’entrades. Prop d’un quilòmetre de

Pessebre vivent de Piera

realisme El pessebre té una llargada de gairebé un quilòmetre pel Nucli Antic de Piera. En aquest recorregut, els visitants passen pels edificis més emblemàtics de la vila, entre els quals trobem, per exemple, el castell de Piera. Les diferents escenes de la vida de Jesús estan ordenades de forma cronològica. L’organització s’ha encarregat de crear una atmosfera que

transporta els espectadors al mateix Natzaret. L’aposta pel realisme té èxit degut a la combinació d’olors, música, animals de veritat... Els encarregats d’aquesta organització són la Comissió Organitzadora del Pessebre que compta amb el suport de l’Ajuntament de Piera. L’entrada al públic és de 4 euros, i serveix únicament per poder amortitzar l’escenificació.

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA

Administració de loteria de la rambla d’Igualada. TCM

El boicot català a la Loteria de Nadal: més mal als venedors que a l’Estat La principal baixada de vendes prové de les participacions fetes per entitats MARIA SAYAVERA SEUBA

A data d’avui, és poc precís donar xifres exactes sobre la repercussió en la venda de la Loteria de Nadal, el conegut popularment com El Gordo, arran dels darrers fets polítics, ja que fins que no acabi la campanya de venda i es produeixi el retorn, sobretot, de talonaris amb participacions, principalment per part de les entitats, no es podrà quantificar com ha estat el descens de vendes. El que sí que és cert, però, i que ja fa setmanes que es pot copsar, és que hi ha hagut una baixada de les vendes d’aquesta loteria a Catalunya, i en aquest cas també a les administracions d’Igualada i l’Anoia. L’impacte de l’1O Si bé la paraula “boicot”, referint-se a no consumir certs productes, ja estem avesats a sentir-la, tot i que en els darrers anys era un boicot de la resta de l’estat cap als

productes catalans –un dels protagonistes sempre havia estat el cava-, enguany, i des de fa unes setmanes, després de l’anunci de la marxa d’algunes empreses de Catalunya a la resta de l’estat, han estat els catalans qui han fet crides per a boicotejar productes que no siguin elaborats al territori català. Una via important són els missatges que de ben segur tothom ha rebut, via aplicacions com Whatsapp o Telegram, amb crides per a boicotejar diferents sectors, des dels bancaris fins als alimentaris; però hi va haver una tendència, que es va produir després dels fets de l’1 d’Octubre, i a la qual tant usuaris individuals com entitats es van afegir, com era el boicot a la compra de dècims i participacions de la Loteria de Nadal, que cada any fa Loterías y Apuestas del Estado, i que se sorteja en una data, la qual tots tenim en ment, el 22 de desembre. En aquest sentit, diverses entitats, clubs esportius o ampes, que acostumaven a elabo-

rar participacions de la Loteria de Nadal, amb les quals obtenien el donatiu d’un euro per butlleta, enguany han decidit no fer-ne per a boicotejar els ingressos de l’estat espanyol a través d’aquesta administració pública, a més de mostrar el seu rebuig per l’actuació de l’estat davant els darrers fets polítics que han transcorregut a Catalunya en els darrers mesos. Però què suposa això, en xifres? Analitzant el pes de Catalunya en el consum de Loteria Nacional, segons la Memòria Integrada del 2016 de la Sociedad Estatal Loterías y Apuestas del Estado (SELAE), Catalunya és la tercera comunitat autònoma, per darrere d’Andalusia i Madrid, de venda de loteria, en el conjunt de tots els jocs que ofereix l’administració (Loteria Nacional, Primitiva, Euromillones...), amb 1.241,07 M€, mentre que queda fora de les cinc primeres quan es mira la major despesa de loteria per habitant, tant com a comunitat autònoma en

DAVALLADA Ja fa setmanes que es pot copsar que hi ha hagut una baixada de les vendes d’aquesta loteria a Catalunya, i en aquest cas també a les administracions d’Igualada i l’Anoia.

conjunt, com en l’estudi per províncies, encapçalat per Sòria. De fet, a Catalunya, en la venda del conjunt de jocs, a les províncies de Barcelona i Lleida, la xifra ja va patir una variació a la baixa del 2015 al 2016, en un -0,28% i un -1,75%, respectivament; mentre que a Girona i Tarragona, va augmentar respectivament en un 1,09% i un 1,65%. Està clar però, que en totes les províncies, el Sorteig Extraordinari de Nadal és el més important, i suposa un 30,34% del total d’ingressos de Loterías y Apuestas del Estado. En el cas català, les vendes del conjunt de jocs per a la administració estatal es troben al voltant del 15% dels seus ingressos. Malgrat les xifres astronòmiques, però, amb què treballa la SELAE i el pes relatiu de Catalunya en elles, la loteria al nostre país també era protagonista, cada Nadal, sobretot, a través de les entitats que n’elaboraven participacions de dècims, una bona part de les quals ha decidit prescindir-ne

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA enguany. La decisió de la Coordinadora de les Colles Castelleres de Catalunya de recomanar a cada colla de no fer participacions de Loteria Nacional, després que Hisenda, el passat setembre, bloquegés els seus comptes, va donar volada a aquest boicot, al qual es van afegir altres entitats, clubs esportius i ampes. Aquest és el cas, per exemple, dels Moixiganguers d’Igualada, que enguany han decidit no vendre participacions, o de la Penya Blaugrana d’Igualada, que tampoc n’ha fet, juntament amb el club de futbol SEF Ateneu Igualadí. En aquests casos, algunes entitats han buscat de fer alternatives per no perdre els guanys que els aportava la loteria de Nadal, amb sortejos de paneres, per exemple, i en d’altres situacions, algunes associacions han optat per fer participacions de La Grossa de Cap d’Any; malgrat tot, les entitats mostren el seu toc d’atenció a La Grossa, com ens diu el president de la PB d’Igualada, Toni Claramunt, que afirma que “les entitats esperem un canvi de format de La Grossa, amb més euros a jugar per número, ja que actualment és molt limitada”. Repercussió a les administracions locals Si ens fixem doncs, en la repercussió d’aquest boicot en les administracions del territori, la majoria de propietaris d’administracions coincideixen a afirmar que esperen una baixada de vendes, un cop es produeixi el retorn de talonaris, però que és difícil donar una xifra. Des de l’Administració número 1 d’Igualada, la seva propietària, Imma Singla, assegura que “penso que tots els comerciants s’han ressentit, en part, de la situació política actual; però sí que és cert, que ens hem trobat amb clients habituals que enguany han decidit no participar del sorteig”. Una visió similar també la comparteix en Miquel Zenon, propietari de l’Administració número 5, Loteria 2x1, d’Igualada, “la baixada s’ha produït en dues fases, després de l’1 d’Octubre, amb una aturada que va afectar les vendes per finestreta, però que ara torna a estar en xifres habituals, i com a segona fase, la baixada per part d’algunes entitats que han decidit no fer participacions”, tot i això, Zenon destaca que la repercussió d’aquest boicot a nivell estatal serà mínima, per les xifres que representa Catalunya en vendes a tot l’estat. Aquest discurs és l’adoptat també per l’associació d’administradors de loteria, tant de la província de Barcelona, com de Lleida, que afirmen, “a Catalunya hi ha unes 2.000 famílies que vivim de l’activitat de les administracions, gent que creu en el dret a decidir i gent que no”, assegurant que el boicot afecta als treballadors i propietaris d’aquestes administracions, més que a l’Estat.

ENTITATS Diverses entitats, clubs esportius o ampes, que acostumaven a elaborar participacions de la Loteria de Nadal, enguany han decidit no fer-ne per boicotejar els ingressos de l’estat espanyol a través d’aquesta administració pública.

Els Moixiganguers d’Igualada és una de les entitats que ha deixat de vendre loteria espanyola

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA Col·laborar amb l’entitat sí, comprar loteria no Si tornem però a les decisions d’algunes entitats referent a la loteria, aquelles que han continuat oferint participacions de la Loteria de Nadal als seus afiliats, coneguts i amics, es troben també amb una pràctica poc ocorreguda fins ara, com és la decisió de moltes persones de no adquirir la participació amb el número, però sí de fer el donatiu d’un euro, que va a parar a les entitats; o en el cas d’escoles o clubs esportius, en què s’entrega un talonari per família, jugador... molts decideixen retornar-lo sense vendre, entregant els 25 euros de donatiu d’un talonari sencer de les 25 participacions habituals. El retorn d’aquests talonaris sense vendre, doncs, també marcaran la baixada de vendes de la Loteria de Nadal, i permetrà quantificar en xifres, quin ha estat el decreixement al territori. Un tipus de venda a Catalunya, però, que no s’ha vist repercutida per la protesta sobre les actuacions de l’estat arran de la situació política, és la venda per internet, en què en la majoria de casos i administracions s’ha mantingut o bé ha augmentat, tenint en compte que els compradors via xarxa poden ser de tot l’estat, i l’opció d’aquesta compra, en el cas del Sorteig de Nadal, es produeix quan es busca un núme-

Un anunci amb detalls catalans Un altre dels protagonistes de cada Nadal, previ al sorteig del dia 22, és l’anunci que Loterías y Apuestas del Estado fa, cada any, per promocionar el sorteig especial de Nadal. Enguany, l’encarregat d’elaborar el que ha estat, pràcticament, un curt, va ser el cineasta català Alejandro Amenábar. Més enllà de les opinions personals sobre l’encert o no de l’anunci, rodat en castellà, el debat també s’ha centrat en el que molta premsa ha anomenat una picada d’ullet a Catalunya, ja que alguns han detectat detalls propis de la cultura catalana. D’una banda, durant el transcurs de la història, el protagonista explica que quan et toca el sorteig es brinda amb “cava”; en segon lloc, un dels personatges secundaris s’acomiada amb un “adéu”, i finalment, en una de les imatges on apareix el domicili del protagonista, es pot veure entre la decoració nadalenca, un tió. No sabem quina va ser la intenció d’Amenábar amb aquesta picada d’ullet o bé si no té cap rerefons, però és ben cert que, amb la situació política actual, qualsevol fet, per petit que sigui, sobre Catalunya, es converteix en tema de debat.

ro concret que pot tenir una administració, en aquest cas catalana, i es demana a través d’internet des d’un altre punt de l’estat. D’altra banda, cal fer constar que aquest augment es deu també a la tendència generalitzada d’increment, pel que fa a les compres per internet en bona part dels sectors comercials del país. Números més demanats Un dels altres temes recurrents, cada Nadal, és

la predilecció dels números que configuren el dècim de loteria. Enguany, la decisió dels compradors tampoc ha quedat al marge de la situació política actual, sent el 00155 i el 31017, data del discurs del rei Felip VI, els més buscats a l’estat espanyol; malgrat tot, les administracions de la comarca no han notat una demanada excessiva d’aquest tipus de números, si bé s’han mantingut les predileccions de cada any, amb participacions

RÀNQUING Catalunya va per darrere d’Andalusia i Madrid, en venda de loteria, en el conjunt de tots els jocs que ofereix l’administració amb 1.241,07 M€.

PARTICIPACIÓ Moltes entitats es troben amb la decisió de moltes persones de no adquirir la participació amb el número, però sí de fer el donatiu d’un euro, que va a parar a les mateixes entitats.

i dècims acabats, sobretot, en 3, 5 i 7, i especialment, aquest any, en 17. D’altra banda, aquestes predileccions de números amb dates simbòliques també afecten a les butlletes de La Grossa de Cap d’Any, la qual ja fa unes setmanes va anunciar que s’havien esgotat els números 00155 i 11017, mentre que es repeteix també la demanda produïda ja altres anys, de números com el 01714, un número que inicialment Loteries de Catalunya no va distribuir, ni en punts de venda ni per internet. En aquest sentit, cal destacar que les vendes de la Grossa de Cap d’Any han augmentat un 250% per internet, encara que aquest any la venda ha començat el juliol i l’any passat no va ser fins al setembre. Fonts del Govern no s’aventuren a atribuir la crescuda de la Grossa a cap causa concreta ni a la caiguda de la Loteria de Nadal. Tot i això, el sorteig de loteria de Nadal d’enguany estarà marcat per una jornada postelectoral intensa, que prendrà de ben segur el protagonisme als nens de Sant Ildefons, tot i la curiositat de veure si l’atzar cau a Catalunya, com se sol dir, o bé participa del boicot català a la Loteria Nacional i els catalans amb dècims no esgarrapen cap premi. En tot cas, la lectura política segur que hi tindrà pes.

“Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya” PAU CASALS

Desembre 2017

PUBLIREPORTATGE

Cal Ble, un embolcall modernista per a la notaria d’Igualada Els notaris Carlos Jiménez i Carlos Calatayud rescaten un edifici únic per ser la seu de la seva activitat ANOIADIARI En qüestió de mesos, Igualada tindrà la notaria a l’edifici modernista de Cal Ble. Després d’uns anys d’inactivitat, l’immoble, que s’estava deteriorant, passarà a acollir l’activitat que es desenvolupa a la notaria que té ara mateix uns quaranta metres a l’oest. El projecte, que van engegar Carlos Giménez i Carlos Calatayud a mitjans del 2016 amb l’adquisició, és drenar els serveis a l’edifici de 1919. Amb tot, ressalten que “posarem zones de Cal Ble al servei de la ciutat, en el cas de conferències, xerrades o debats”. Durant deu anys, fins al 2010, aquest immoble de la

Rambla va ser un restaurant d’alta cuina on es desplegaven diverses activitats de prestigi de la ciutat. Ara, els notaris el rescaten i l’han adquirit amb l’objectiu de revifar-lo i convertir-lo en una notaria, ja que l’espai actual “ens estava quedant petit”. Les possibilitats del nou edifici “són molt majors. I l’hem comprat sobretot perquè volem estar molt de temps a Igualada”. Cal Ble serà la nova casa de la notaria, amb doble entrada: la part modernista de la Rambla i el sector del carrer del Clos. Els responsables de la notaria els fa especial il·lusió que ara passi a ser la seva seu. L’entrada principal serà pel

carrer del Clos, però es mantindrà l’altra, la de la façana modernista. Ara bé, l’entrada del sector nord serà en pocs mesos un actiu molt diferent quan acabin les obres que la constructora Gestilar fa a Cal Font. Carlos Jiménez assenyala que “hi haurà un continu des de la plaça de Cal Font” i que l’activitat en aquest vial es veurà afavorida. El carrer de vianants i la connexió amb Cal Font donarà una nova vida a aquest vial, més embranzida comercial, de manera que passarà a ser una artèria d’Igualada. La notaria vol alimentar i contribuir a aquesta nova i revifada vitalitat. Per això, al bell mig de la ciutat, Cal Ble representava “una oportuni-

tat única” quan el van comprar fa mesos. Les obres principals s’han fet a la part nova de l’edifici, que per diversos motius era la que es va deteriorar més durant els vuit anys gairebé d’inactivitat de Cal Ble. Aquesta part on hi havia la cuina “és on es cuinaran les escriptures” explica amb un somriure el notari Carlos Calatayud. L’activitat de firmes i despatxos d’oficials se situarà a la banda del carrer del Clos, amb una estètica més moderna i funcional, mentre que la part modernista i clàssica a penes es tocarà i se’n respectarà l’estètica. El taulell i recepció serà on hi havia la barra durant l’etapa del restaurant. La

necessitat d’ampliar l’arxiu era un dels motius per fer la mudança i aquest servei anirà a parar al soterrani, que va ser un dels pols de l’activitat cultural a Igualada, amb diverses actuacions musicals. L’edifici és prou gran per a dedicar-ne un sector, la planta de dalt, al que s’hi va fer durant anys: “exposicions, presentacions literàries i debats”. Amb Cal Ble hi haurà “un servei més còmode” per a la ciutadania i una cara nova per un local que “conserva l’estètica de la zona noble de l’edifici. Calia conservar l’esperit clàssic del local i si amb això li donem més vida i animem al fet que s’hi puguin fer també activitats culturals, millor”.

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA

“Mira, mare! El tió m’ha cagat un patinet!” Torrons o joguines? Quins regals sol cagar el teu tió?

MARIA SAYAVERA SEUBA

Patinets, consoles, jocs de taula, contes, roba, llaminadures... tot això i més és el que pot arribar a cagar el tió del segle XXI; però sempre ha estat així? Per a saber-ho, ens remuntem al segle XVIII, quan, tal i com apunta Joan Soler Amigó en la seva Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, la tradició del tió s’estengué des de les zones rurals i muntanyoses de l’interior cap a les poblacions costaneres i a les grans ciutats, coincidint amb les migracions interiors de l’època. Orígens del tió Tots els nens i nenes catalans, la nit de Nadal o bé el dia de Nadal, fan cagar el tió. Aquesta tradició, compartida també per alguns pobles de l’Aragó, té els seus orígens, tal i com explica en Roger Costa a la revista Sapiens, en “antigues pràctiques rituals dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al bell mig de l’hivern”. No hem d’oblidar que el tió és un tros de soca robusta que pot servir per cremar al foc a terra. Segons Costa, “aquest foc hivernal simbolitzava la comunitat i la continuïtat de la família: feia claror i allunyava els elements estranys —reals o imaginaris— del grup domèstic”. Els tions doncs, serveixen per a fer foc a la llar, al voltant de la qual, des de molts segles enrere, se celebraven els antics cultes als avantpassats i s’oferien aliments. Segons apunta Josefina Roma, professora emèrita d’Antropologia a la UB, “els avantpassats el que feien, al voltant d’aquesta celebració precristiana, era prendre la part espiritual dels aliments i l’altra part es quedava i s’ho menjaven els descendents”, sobretot els nens; “però amb el cristianisme desapareix el culte als avantpassats”, segons Roma, “i la tradició evoluciona convertint el tió en una festa infantil”. Cal apuntar que fins fa pocs anys, el tió es cremava i la cendra es llançava al camp. D’aquest

culte però, i del costum de menjar-se els aliments que oferien als avantpassats, ve l’origen dels regals per a la canalla, i el fet que durant molts anys del segle XX, el que acostumava a cagar el tió eren aliments propis del Nadal, com torrons o neules. Però el tió del segle XXI va molt més enllà de cagar dolços per als infants. Les joguines s’han convertit en les protagonistes, en molts casos, d’aquesta festa. La tradició ha evolucionat des dels dies de Nadal, en què el tió només cagava torrons i xocolatines -regals que es varen mantenir des dels inicis i fins més de la meitat del segle XX-, passant per ampliar el repertori amb noves llaminadures i algunes peces de roba com mitjons o guants -ja en l’època dels vuitanta-, i fins a arribar a cagar joguines, contes, aparells tecnològics, nines, jocs de taula... en ple segle XXI. El nen hiperegalat L’evolució de la nostra societat, basada en el consum i en la compra, en molts casos, de productes innecessaris, juntament amb el bombardeig d’anuncis de tota mena, ha anat fent que la festa de Nadal, sigui cada cop més, una festa del consum, incloent-hi els regals per a la canalla. Així, l’evolució del tió va lligada, indispensablement, a una evolució de la societat en què, com més quantitat, millor. Això ens ha portat a augmentar els regals que trobem sota de la manta, després de fer cagar el tió, entenent que les xocolatines i els dolços ja no són suficients. Segons la psicòloga Maria Dolors Mas, el fet també que els pares “sempre vagin corrent de la feina a casa i de casa a la feina, els treu temps per a passar amb els seus fills, i això se supleix amb regals”. Mas apunta, però, que no podem confondre el fet de regalar amb considerar que ja cobrim les necessitats dels infants, “perquè les joguines no poden donar-los l’afecte i la companyia que ells necessiten”, afirma. Aquesta situació ens porta al que molts experts han apuntat com la “síndrome

del nen hiperegalat”, una tendència sorgida d’aquesta falta de temps dels pares cap als fills, però que comporta que “en rebre tants regals, el nen acaba per no valorar el que té, fent-li perdre la il·lusió, mentre es torna egoista i consumista”, segons la psicòloga Mas. A més, durant el Nadal, a la síndrome del nen hiperegalat se li afegeixen creences del tipus “perquè t’has portat molt bé durant tot l’any”, generalitzant l’actitud de la canalla, “si et portes bé, regals, si no, carbó, una afirmació que pot portar els nens a pensar que no poden cometre errors” apunta Mas. D’altra banda, però, Mas també destaca que no s’ha de demonitzar el fet de fer regals als infants, però que “aquesta és una qüestió que afecta a tots, pares, avis, tiets... amb qui cal acordar quins regals es faran i evitar de fer-ne de forma indiscriminada, fomentant, a més, aquelles joguines que facilitin el joc compartit i permetin passar hores amb la família”, conclou. El tió i molt més En aquest sentit, caldria replantejar si és necessari que el tió cagui tants regals per als nens, més enllà dels dolços, tenint en compte, a més, que també gaudim de la festa de Reis. És ben cert que el tió és una tradició eminentment infantil, a diferència dels Reis Mags, en què en molts casos, els regals, vinguin o no els patges a casa, són per a tota la família, mentre que el tió s’acostuma a celebrar només quan hi ha mainada que el faci cagar. A més, hi ha altres costums forans que també tenen una presència, tot i que més minsa, en el nostre país, com és el cas del Pare Noel; aquesta figura acostuma a portar regals i joguines d’una mida més gran per al dia de Nadal als nens de països nòrdics i anglosaxons, fet que també pot influir a equiparar els regals que caga el tió amb els que portaria el Pare Noel. Aquesta tradició, que està arrelant darrerament a l’estat espanyol, no veu tanta influència però a Catalunya, en què el tió continua sent

TRADICIÓ Al segle XVIII, la tradició del tió s’estengué des de les zones rurals i muntanyoses de l’interior cap a les poblacions costaneres i a les grans ciutats, coincidint amb les migracions interiors de l’època.

DOLÇOS I JOGUINES El tió del segle XXI va molt més enllà de cagar dolços per als infants. Les joguines s’han convertit en les protagonistes, en molts casos, d’aquesta festa. La tradició ha evolucionat des dels dies de Nadal, en què el tió només cagava torrons i xocolatines.

predominant en totes les festes familiars de Nadal, així com a les escoles i en altres entorns socials. Humanitzar el tió Però l’evolució del tió no només la veiem en el tipus de regals que trobem sota la manta, sinó que també ha anat canviant en el seu aspecte. Si bé en el inicis de la tradició, tal i com explicàvem, el tió era una soca, que s’acostumava a anar a buscar el bosc les setmanes abans de Nadal, la seva aparença s’ha anat “humanitzant” cada cop més, afegint-li cara -amb ulls i boca-, potes en molts casos, i fins i tot barretina. D’altra banda, el fet d’anar a buscar el tió al bosc, es manté en moltes famílies, tot i que també existeix el costum que sigui el tió qui truqui a la porta de casa. Un cop arriba a les llars, segons la creença popular, els infants han d’alimentar el tió perquè la nit o el dia de Nadal, tingui prou força per cagar regals per a tots, acompanyant els cops de bastó sobre la manta que cobreix el tió amb una cançó popular, prou coneguda per tots els infants, i que també ha anat variant al llarg dels anys, en aquesta tradició més que centenària, i sobre la qual podríem obrir un nou debat, sobre quina és la cançó original, segons cada casa i cada zona del país, però ho deixarem a la tria de cada nen i nena.

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA

Evitem el “cagatió” Un fet a destacar és que en els darrers anys, s’ha anomenat al conegut “tió”, el “cagatió”, un concepte que caldria evitar, ja que el nom del tronc que arriba a casa per Nadal, és simplement “tió”. D’altra banda, el Consorci per la Normalització Lingüística també apunta un error molt freqüent a l’hora de parlar de l’acció que fem amb el nostrat tió; ja que darrerament s’anomena a aquesta acció “caguem el tió”, cosa que faríem nosaltres!, quan s’hauria de dir “fem cagar el tió”, ja que és el tronc, qui a través dels nostres cops de bastó, ens premia amb regals.

AFECTE No podem confondre el fet de regalar amb considerar que ja cobrim les necessitats dels infants, “perquè les joguines no poden donar-los l’afecte i la companyia que ells necessiten”.

EVOLUCIÓ Però l’evolució del tió no només la veiem en el tipus de regals que trobem sota la manta, sinó que també ha anat canviant en el seu aspecte. La seva aparença s’ha anat “humanitzant” cada cop més, afegint-li cara -amb ulls i boca-, potes en molts casos, i fins i tot barretina.

Vols venir a veure Els Pastorets de Calaf? Participa en el sorteig d’entrades per anar a veure Els Pastorets de Calaf amb l’AnoiaDiari Entra a ww.anoiadiari.cat

Desembre 2017

Identitats “Com a catalans passem un moment de dol pel que hem viscut des de l’octubre” PARE BERNABÉ DALMAU FRANCESC VILAPRINYÓ A principis d’aquest 2017 va sortir com a novetat editorial el llibre sobre el dol. El plantejament que fa és que la nostra societat ha anat apartant i defugint la problemàtica de quan ens deixen els éssers estimats. Després, al llarg d’aquest any, Catalunya ha viscut fets molt traumàtics, sobretot l’atemptat de l’agost, però també la repressió judicial i policial. És una altra faceta del dol? Una ocasió de dol que no vaig aplicar és el que viu Catalunya aquestes setmanes. El llibre és sobre el dol quan hi ha persones estimades que ja no hi són o situacions com perdre la feina. Situacions personals i laborals, però en l’aspecte polític, en certa manera, també hi ha moments de dol, com la que viu ara Catalunya. Com a societat, hem estat ferits. Durant molts anys, fins el 20072008, estàvem instal•lats en la creença que es podria anar en una roda que, amb algun sotrac, no deixaria de funcionar. Hi va haver la recessió i hem vist un daltabaix a tots els efectes. Això ha fet replantejar aspectes com el Nadal, vinculat al consumisme? La reflexió és de caràcter ètic i personal. Els que reflexionen sobre això ja ho han fet sempre. La mateixa Església, a vegades massa tòpicament, ja ha criticat el consumisme. Hem parlat del consumisme en la seva dimensió desequilibradora dels recursos que pot tenir cada família. Aquesta actitud fa temps que hi és. De cara al futur cal remarcar que de la mateixa manera que hi ha cicles econòmics, al calendari hi ha èpoques fortes de consum. Hi ha estacions turístiques, el Dia del Llibre o el Nadal. Com a cristià preferiria que per Nadal

passessin per davant de tot els valors religiosos i de solidaritat. Alguns practiquen la solidaritat per netejar la consciència i després consumir sense fre. Que per Nadal hi hagi una mica més de consum i que algú se’n beneficiï sanament, els que fan torrons (somriu), és raonable. Cal una actitud personal de no deixar-se ofegar pel consum i recordar que l’actitud ha de ser també solidària. Tornant al dol, abans de la popularització de les xarxes socials, el record dels que ja no hi són podia quedar més reclòs en algunes fotos, a l’espai domèstic; ara, els mitjans tecnològics i internet fan que la presència dels éssers estimats pugui ser arreu i fa més difícil desmarcarse’n. Aquesta circumstància no fa més complicat el dol? A nivell personal el dol necessita temps. Poden evolucionar les xarxes socials i que hi hagi progressos i canvis, però el dol demana temps. Les formes de viure evolucionen. Abans el dol era corbata negra, abrics negres i no anar a certs espectacles. Ara, el dol es viu de forma més privada. Per retrobar la pau un mateix, les xarxes socials poden ajudar o destorbar. Ajuden si tens les fotos gravades, mantens aquella presència; aquest record pot ser a la vegada un obstacle per avançar. Al llibre parlo de famílies que conserven intacte l’habitació de la família estimada anys després de perdre-la. Jo ho entenc, però és preferible que aquell record quedi en el fons de la persona, potser una foto, però no quedar-se fixat, no fer-ho etern. Entendre que les generacions passen i que el signe és que tota família perd els avis primer. Perds els avis però veuràs després els teus néts. Hi ha qui perd els fills. Canvia el paradigma del tot. En conec casos. És el més fort. Hi ha motius que ho agreugen, si és en un accident, en ple-

na joventut; hi ha altres situacions, amb pares que ja han viscut amb dolor quan coneixen des del principi que el fill neix amb una malaltia i tindrà una vida condicionada. I per uns i altres, tot és allò més greu.

cristiana poc sòlida, ho admeto. Però la fe cristiana també pot reforçar-se en els moments difícils de la mort d’un ésser estimat i ajudar-te.

La religiositat de la societat s’ha anat perdent. Abans, hi havia més persones que creien en una altra vida. Això ha canviat la dimensió del dol? Si hi ha uns referents religiosos forts ajuden a encarrilar el dol. Però han d’anar acompanyats. Tenir fe no fa més fàcil perdre una persona estimada. Calen uns fonaments forts i la dimensió humana del dol també hi és. Hi ha persones que tenen un sentiment molt vague de la religió i s’hi aferren quan perden un ésser estimat, ho comprenc, però desitjaria que fos quelcom més sòlid.

Llavors què és la mort? Deixar de ser? Un trànsit? Una transformació? Hi ha dues dimensions. Hi ha quelcom clar, que el cos s’anorrea. Això produeix angoixa existencial, també en alguns creients. El que queda de nosaltres, si en volem dir ànima o essència, viu una transformació que no sabem amb exactitud com serà. Però els valors i allò autèntic d’aquesta vida tenen continuïtat en l’altra. No hem de creure en Déu com quelcom abstracte: allò que hem estimat i bo d’aquest món passa a l’altra vida i els aspectes negatius queden eliminats. El Déu cristià és misericordiós i és una font de confort.

Les cultures orientals han penetrat al nostre imaginari, sobretot a partir de la televisió. Hi ha moltes persones del nostre país interessades en aquest món i que parlen de la mort com una transformació i creuen en la reencarnació. Com ho veu vostè? Se’n parla més d’això a vegades que del missatge cristià. Com a cristià i monjo, tinc unes conviccions que no són fàcils. Voldria que la gent participés de la meva fe, perquè aquestes cultures –molt respectables, també com a vivències religioses- tenen una visió que poden portar encara a més desengany. Hi ha qui no creu en la resurrecció, un element cristià i jueu, i en canvi creu en la reencarnació. No crec que sigui positiu convertir en un element d’angoixa com et puguis reencarnar i en què. Hi ha molt despistament. Em sembla normal que hi hagi agnòstics i ateus, però em sorprèn i no m’agrada que persones de matriu cristiana puguin creure en la reencarnació. I molts des d’un coneixement o una vivència poc ferma. També hi ha qui té fe

El Déu cristià a Catalunya és majoritàriament catòlic. Fa 500 anys, Luter va conjugar la fe cristiana d’una altra manera, amb l’evangelisme, que es basava en la fe sobretot. Aquestes diferències es poden anar llimant i tornar a la unitat dels cristians? Fa més de 100 anys que hi ha el moviment ecumènic. I en els darrers 40 ó 50 anys s’han llimat moltes coses. S’avança i es donen passos. Vull fer notar que moltes de les crisis de la història de l’Església tenen a veure qüestions culturals, no perquè de la fe cristiana n’hagi de sorgir diversitat. Fa 500 anys, amb Luter, el catolicisme tenia molt a desitjar. Luter va interpretar a Sant Agustí molt a la seva manera. Algunes actituds o pràctiques que llavors van fer que sorgissin comunitats diferents obeïen a factors humans del moment. El papat tenia defectes, però els prínceps alemanys també tenien problemes amb l’emperador Carles V i volien la seva parcel·la de poder que van tenir adop-

“

Desembre 2017

Com a cristià preferiria que per Nadal passessin per davant de tot els valors religiosos i de solidaritat. Alguns practiquen la solidaritat per netejar la consciència i després consumir sense fre

tant el luteranisme. Es van desmarcar de l’emperador unint-se a Luter i Luter va avançar unint-se a aquests prínceps. Hi van haver abusos per totes bandes. O sigui, a part de les actituds morals, hi ha factors culturals. Va tenir la sort que hagués sorgit ja la impremta. Unes dècades abans no hagués pogut donar a conèixer els seus pensaments, ni fer la seva Bíblia. La problemàtica que viu Catalunya contra l’Estat també és de molt llarga durada. Com la veu? Sóc monjo, però també català. No puc tenir una militància política, però vinc d’una família amb una tradició política forta. Sóc catalanista... i fa 4 ó 5 anys no hauria pensat mai en ser un estat independent. No hi pensava, però tal com s’ha comportat l’Estat espanyol ha fet que canviés la meva opinió. Potser tot va començar amb l’Estatut de 2005, una proposta que validada pels catalans i les Corts, va ser retallada pel TC a proposta del president espanyol actual, Mariano Rajoy. Què els catalans tenim defectes? Sí. Però havíem aconseguits coses importants, com que tots els catalans, més enllà de la seva llengua, color de pell o origen, siguin considerats com a tals: en part, amb l’èxit de la immersió lingüística, que ha estat cohesionadora. El que

“

La majoria de bisbes espanyols també tenen un sentiment contra la independència. Ignoren la realitat històrica. Entenen la unitat ibèrica com la castellanització de les perifèries

en diem ‘Madrid’ —no com a Madrid ciutat— no ens perdona que funcioni la immersió lingüística, el sistema de ràdios i televisions catalanes i la sanitat, que malgrat les retallades continua sent prou bona. Hem estat maltractats en diversos àmbits, per exemple, amb la inacció en el Corredor Mediterrani. Això, a la llarga, ha fet que el nacionalisme derivés en independentisme. De fet, tinc la sensació que si s’hagués convocat el referèndum abans, el ‘no’ hauria guanyat. Les coses s’han forçat molt. Però sabem que el poder central és molt fort i hi ha unes circumstàncies europees difícils. La repressió i els empresonaments han estat desproporcionats i els homes que estan a la presó no sabem quan podran sortir. Unes eleccions en aquestes circumstàncies fan pensar que és un molt mal moment. Què li han semblat, doncs, les paraules del bisbe de València, Cañizares, que un independentista no pot ser bon catòlic? El bisbe de València i jo vam créixer amb la mateixa educació, però tot i haver escoltat la mateixa música no pensem el mateix ni de bon tros, potser per haver estat escolà de Montserrat i l’ambient de casa meva. El tinc per poca cosa, la veritat. No m’agrada el que diu. L’he vist un sol cop. Fa uns 25 anys, quan es

va fer el nou catecisme i jo vaig publicar un llibret que seleccionava uns textos segons l’any litúrgic. La Conferència Episcopal el va voler adaptar i ens van convocar a una reunió. Vaig puntualitzar que no era especialista en catequesi. En aquella trobada van venir, més tard, els bisbes que formaven la comissió catequètica i va venir Cañizares. Era l’època que es parlava de la prestació social substitutòria pel servei militar. El bisbe va comentar que el servei social “ho farien els rics, que són més espavilats, que no tenen sentit patriòtic, però els pobres el faran”. Ara ha vingut a dir el mateix. ”Els independentistes no es preocupen per la pobresa”, ve a dir. El que crec és que la majoria de bisbes espanyols també tenen un sentiment contra la independència. Ignoren la realitat històrica. Entenen la unitat ibèrica com la castellanització de les perifèries. Ara hem vist com els bisbes de Catalunya també no són tots d’aquí. Si en tenim 13, només tres entenen la independència. I, per postres, molts mossèns diuen que entrar en el tema és fer política. Jo vaig fer una homilia sobre aquest tema i em van aplaudir, com abans al Pare Abat, però d’altres, com capellans de Barcelona ens han fet cartes per retreure-ho. És curiós, perquè, després de les homilies, els fets ens han donat la raó.

Avda. Barcelona, 23 08700 IGUALADA T. 93 803 75 33 M. 697 23 59 13 M. 650 37 95 57

Bones Festes!!!

Ant iga Cafeteria Soler Des de 1970

Entrepants elaborats amb productes de Calaf

Desembre 2017

Desembre 2017 www.anoiadiari.cat

GRATUĂ?T

Especial

21D

Desembre 2017

Especial 21D ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

L’independentisme cerca la majoria en vots a Catalunya i també a l’Anoia el 21D Els anoiencs, com tots els catalans, estan convocats a unes eleccions imposades i anòmales FRANCESC VILAPRINYÓ

L’Anoia és només un dels múltiples subescenaris que hi ha el 21D d’un escenari molt més gran. Però el que hi ha en joc és també si l’independentisme podrà mantenir i reforçar la seva hegemonia. El dijous a la nit, aquestes eleccions imposades i anòmales -l’adjectiu més suau per a uns comicis marcats per una espiral repressiva- poden abocar resultats que donin alè per assolir la plena sobirania democràtica de Catalunya o que revoquin i desfacin l’obra de govern del catalanisme dels darrers 40 anys. L’independentisme és majoritari a l’Anoia i a la seva capital. Els resultats de 2015 (un 52% sumant Junts pel Sí i CUP, uns 35.000 electors) són equiparables en vots positius de les cites del 9-N i el referèndum: més de 33 i 36.000 vots. Ja el 2012, amb una CiU i Artur Mas en ple gir sobiranista, la terna de convergents, republicans i cupaires rebassava el 50%. Sense referents La relació entre el número de comicis pels partits del ‘sí’ respecte els del ‘no’, com es distribuiran els vots dins els blocs independentista i del 155, i la permeabilitat de Catalunya en Comú respecte als dos àmbits són les incògnites principals a nivell nacional. Com dèiem, no és gaire diferent de l’escenari anoienc tot i que el 2015 va quedar clara l’hegemonia independentista. Ara bé, els camins diferents que han emprès el PDeCAT i Esquerra i l’efecte del vot dels sectors més combatius per la República cap a la CUP, fan que els resultats de 2015 no puguin servir de referència, ni tan sols els de les eleccions estatals. A les eleccions de

Els catalans estan cridats novament a les urnes 51 dies després del referèndum de l’1O

TCM

desembre del 2015 i juny del 2016 no hi concorria la CUP i En Comú Podem va rebre vot útil independentista i fins i tot d’electors que en clau catalana poden votar PSC i Ciutadans. Xavi Domènech, el mateix candidat que va guanyar aquelles dues ocasions a la comarca, pot quedar ara quart o cinquè en les preferències dels anoiencs. La primera posició en vots és també quelcom que queda per veure a l’Anoia. Junts pel Sí ja no hi és. El darrer cara a cara, a les estatals de 2016, ERC va guanyar a Igualada per uns centenars de vots a CDC, però en aquests comicis s’hi preveu més participació i el vot independentista tindrà la tercera opció de la CUP. El repartiment del vot entre els blocs també pot canviar. Ciudadanos, que va guanyar a Vilanova i a Montbui fa dos anys, no ha fet ni acte de presència a la comarca. Caldrà veure si la seva victòria a aquests dos municipis es reedita vist el gir a la dreta del PSC. També cal veure si els Comuns podran retenir els excel·lents resultats de les generals: 14.000 vots. La candidatura d’esquerres pot captar vot del socialisme decebut amb l’aplicació del 155, però també en pot perdre cap a la CUP i ERC. Que els tres partits independentistes es presentin per separat també pot portar que la dreta espanyola guanyi a Masquefa i Piera, les altres grans poblacions de la comarca. Ciutadans va ser segona als dos municipis per darrere de Junts pel Sí. Tot i que es tracta de dos ajuntaments on governa el catalanisme des de fa anys, la candidatura d’Arrimadas no va quedar tan lluny de la coalició fa dos anys (a Masquefa, només a 600 vots dels junters que en van fer uns 1.600).

Desembre 2017

62,8%

És el percentatge de vots que els partits independentistes van obtenir a l’Anoia a les darreres eleccions catalanes

36.366

És el nombre de vots a favor del SÍ a l’Anoia obtinguts en el referpendum de l’1 d’octubre, un 92,8% del total

queda per comprovar si després de la declaració d’independència i que no es fes efectiva la República, amb el record de l’1-O encara present, tot el vot independentista del referèndum estigui mobilitzat. Fins ara, a cada convocatòria, el sostre ha anat creixent. Cal veure si es reforçaran els 36.366 vots del ‘sí’ l’1 d’octubre, fets sota la repressió. També si vots excepcionals que venien del sector àcrata i contra la repressió hi acudiran aquesta vegada. Vot estranger i participació Els darrers anys la problemàtica del vot per correu ha estat un altre tema recurrent. En el cas del 9-N i el 1-O, els catalans a l’exterior van haver de votar via les ambaixades catalanes. En molts casos, no van tenir temps de registrar-s’hi i no van fer efectiu el vot. En el cas d’aquestes eleccions, processos electorals fets sota la legislació estatal, els maldecaps han estat d’una altra mena: assegurar-se de rebre les butlletes a temps i poder votar als consolats o bé desplaçar-se directament al nostre país aprofitant que s’acosten les vacances de Nadal. Els testimonis anoiencs contactats pel nostre mitjà, en la seva majoria, fan el sistema de “vot rogat”. Anna Nogé, una igualadina que viu a Còrsega, comenta que “per saber si podria havia de conèixer si estava inscrita al CERA”, el cens electoral dels residents absents. En el seu

En aquestes eleccions del 21D pesarà més el procés independentista que els programes electorals TCM

cas, li és difícil desplaçar-se al consolat a Roma per votar i ho ha de fer per correu. Nogué explica que sempre havia votat sense problemes excepte les darreres eleccions, el 2015, quan “l’adreça que van posar per enviar el vot per correu estava equivocada”. El tema del vot per correu s’ha convertit ja en un camp de batalla clàssic. El 2015, un 63% d’aquest vot va anar a parar a formacions independentistes. Una dada que alimenta les sospites del sector sobiranista de la població, que sobretot a través de les xarxes, denuncia mala fe. Sigui mala fe o ineficàcia, el fet és que una altra vegada, molts votants lamenten que no se’ls ha tramès a temps els papers per poder votar als consolats, que obrien del 17 al 19 de desembre. Campanya insòlita Des que Mariano Rajoy va anunciar l’aplicació de l’article 155, els partits ja es van llançar

amb més o menys entusiasme (de fet, alguns amb una alegria quasi reprovable) a preparar les eleccions. Totes les formacions han portat a l’Anoia alguna patum per als actes de la cursa electoral. En pre-campanya, van venir Gabriel Rufián i Miquel Iceta, mentre que les dues darreres setmanes els partits portaven Jaume Barberà, Elisenda Alemanys -número dos dels Comuns-, el conseller Josep Rull -una de les víctimes de la persecució judicial al Govern-, Patxi López, el cupaire Benet Salellas o Toni Castellà. De fet, un dels fets diferencials d’aquesta campanya és que per primer cop en molt temps, hi ha una figura anoienca molt amunt de les llistes. Alba Vergés figura al número sis de la candidatura d’ERC a Barcelona i l’acompanyament que va tenir a l’acte central a Igualada revela que la formació republicana la situa com a una de les seves primeres espases,

per sobre de fitxatges com l’ex d’Unió. Comarca en segon terme Sense saber amb exactitud quin desenvolupament tindrà la legislatura, que podria ser extraordinàriament curt segons els resultats o si de nou el govern espanyol no està content amb el que decideix el Parlament, el paper anoienc torna a ser bastant discret a les llistes. Amb l’excepció de Vergés -situada a les travesses en posició de conselleria o secretaria general-, no hi ha cap seguretat que hi hagi un segon diputat de la comarca. Els sondejos fan pensar que Jordi Riba, en la posició 19 de la llista del PSC per Barcelona, podria tenir alguna opció remota. Seria irònic que en el PSC més allunyat del vell catalanisme la seva única presència anoienca fos un dels seus militants que s’ha distingit per posicions durant molt temps pròximes al sobiranisme.

La millor CUINA de l’Anoia

El que va ser segon tinent d’alcalde de l’Entesa per Igualada tindria opcions d’entrar al Parlament si els socialistesreeditenelsresultats de 2010, però no pas amb els 16 escons del 27 de setembre o els 20 que va aconseguir Pere Navarro el novembre de 2012. Una opció més difícil és la de Maria Senserrich, ara número 27 a la demarcació de Barcelona de Junts per Catalunya. La igualadina ha accedit al Parlament en els darrers tres comicis, ubicada en una posició similar a les llistes, tant per CiU (2010 i 2012) com Junts pel Sí (2015). La candidatura que encapçala el president Carles Puigdemont ha optat per perfils mediàtics de fora del PDeCAT en les posicions preeminents i ha deixat en números més complicats d’aconseguir l’escó a figures consolidades al Parlament com la jove diputada. Catalunya en Comú, la CUP i el PP també tenen anoiencs a les llistes, Sandra Bernad, Eva Pedraza i Joan Agramunt, entre els 30 primers. No hi ha presència de gent de la comarca en l’artefacte nacionalista espanyol per excel·lència, Ciutadans (o Ciudadanos, després d’haver fet fortuna a l’Estat espanyol). Sí que hi segueix una persona d’origen igualadí, Susana Beltrán, que ha caigut al número 12 però que seria a l’hemicicle català si no hi ha un daltabaix. Beltrán va ser vice-presidenta de l’entitat Societat Civil Catalana fins el 2015 quan va passar a engruixir les llistes de la candidatura d’Inés Arrimadas.

Desembre 2017

ELECCIONS 21D PARLEM AMB ELS CANDIDATS ANOIENCS

Maria Senserrich (Junts X CAT): “No renunciem al mandat de l’1 d’octubre, però primer ens cal recuperar les nostres institucions” ANOIADIARI

5 PREGUNTES LLAMPEC

Ha començat una campanya electoral en què hi ha tres partits independentistes, dos dels quals formaven una coalició fins fa unes setmanes. S’hi sent còmoda? Hauria preferit confluir de nou en una llista única? Hi ha un pacte per evitar els enfrontaments verbals? El clam del carrer era que féssim una llista unitària, ho vam intentar fins l’últim moment, i davant la negativa, el President Puigdemont ha fet una llista de país i transversal per donar resposta el que la gent ens demanava, i aquí el Partit Demòcrata va fer una acte de generositat perquè la política ha de saber escoltar i entendre el moment. Nosaltres anem a guanyar els del 155, anem a construir, a guanyar seduint, no enfrontant. Maria Senserrich ha estat diputada set anys i ara apareix en una posició que abans hauria estat d’entrada al Parlament, però que ara és més complicat. Com ho enfoca? La sensació és diferent respecte altres anys i més pel que ha passat els darrers mesos? Sempre al servei del país i de la seva gent, i ara més que mai, i quan serveixes al teu país has de saber escoltar, ser responsable i també, quan cal, ser generós, i prendre decisions. Jo estic implicada al 200%, veig i percebo que hi ha una gran mobilització, se’ns acosten moltes persones amb ganes de col·laborar per fer que el President torni. Quins passos planteja Junts per Catalunya per fer efectiva la República? S’ha convertit en quelcom secundari? Què no es va fer bé o què no es va poder fer perquè ja siguem independents? El dia 1 d’octubre vam veure com el Govern espanyol, amb la complicitat del PSOE i C’s, ordenaven a la Policia Nacional i a la Guardia Civil evitar a qualsevol preu la democràcia. Nosaltres sempre hem ofert diàleg, i a l’altre costat només ens han maltractat econòmicament, socialment, i cultural, i per rematar-ho ens envien més de 10.000 policies, que paguem tots amb els nostre impostos a donar-nos cops de porra. I el dia 3 d’octubre el mateix rei Felip VI ens amenaça a aquells que volem democràcia. Estem patint la duresa del 155, que aprofiten per tot i més, per destruir allò que durant anys ens ha costat construir i que sempre els ha molestat, com el model d’escola, la nostra sanitat, la nostra economia. Quan comencen a marxar empreses és per la pressió del Govern espanyol i els seus decrets. Nosaltres no renunciem al mandat del 1-O, però la violència, l’amenaça, els presos polítics, el President a l’exili.... ens obliga a restablir la normalitat, i retornar als catalans les seves institucions.

Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys. Sincerament no sóc d’idolatrar a ningú, no sóc de referents històrics, perquè tots tenen coses bones, i han viscut en èpoques molt diferents, amb circumstancies diferents. Sóc més de pensar en tota aquella gent anònima que sempre han fet possible de manera individual i col·lectiva la millora de la seva societat a través del pacifisme i la suma de tothom pensin igual o no.

Els socialistes i sobretot els Comuns els ataquen per no haver fet res en l’agenda social. D’altra banda, hi ha totes les lleis tombades pel TC –pobresa energètica, impostos als bancs, etc. — que el Parlament havia aprovat. No s’ha sabut explicar bé? El que no han entès ells és que volem que Catalunya sigui un Estat per poder donar més oportunitats i una millor vida als catalans. Aquests anys hem vist com tot allò que fèiem per ajudar les persones, amb els pocs recursos i competències que tenim, però amb intel·ligència i consensos- fins i tot amb el PP i C’s, ha estat tombat pel TC. I ara un cop hem patit la violència d’Estat, la repressió policial, la repressió judicial...tinc més clar que mai que és impossible prosperar si no ho fem com a Estat Propi, i l’equidistància ara no és creïble. Els Comuns estan 10 anys enrere, nosaltres ho sabem molt bé, hem pactat, hem dialogat durant anys per poder fer que Catalunya prosperés, i hem treballat molt per tenir les estructures de país, com el model d’escola catalana, la sanitat, els serveis socials, els mossos, etc...i fins i tot hem ajudat perquè Espanya també prosperés, però després de tot el que hem viscut i patit- inclosa la violènciano hi ha alternativa, per poder avançar en l’agenda social cal agenda nacional, i això vol dir avançar amb la República. Alguns observadors i adversaris polítics acusen al PDeCAT d’un doble discurs. Per una banda que es volien convocar eleccions i de no haver implementat la independència, per l’altra de tenir veus com Santi Vila dins el Govern fins el final. l PDeCAT és una aposta segura independentista?

El President Puigdemont és del Pdecat, i els consellers Turull, Rull, Borràs, i Puig també, així com el conseller Forn que encara és a la presó. Els diputats i diputades del Pdecat hem demostrat que treballem incansablement per la llibertat del nostre país, així com els més de 400 alcaldes que tenim. Marta Pascal també va dir que les decisions de JuntsxCat les prendrà el PDeCAT. En què quedem? Jo tinc l’experiència al Parlament d’aquests últims set anys, i les decisions sempre s’han pres amb consens, diàleg i sobretot entenent el moment. El PDeCAT tenim molta experiència de Govern, i al Parlament, per tant cal que les grans decisions es debatin des del Pdecat i, al final, escoltant a tothom.

“

Els Comuns estan 10 anys enrere. Després de tot el que hem viscut i patit- inclosa la violència- no hi ha alternativa, per poder avançar en l’agenda social cal agenda nacional, i això vol dir avançar amb la República.

Acabi la frase: Catalunya serà... Socialment justa, econòmicament lliure, espiritualment gloriosa, i políticament lliure (Francesc Macià) A quina lliga jugarà el Barça, si som independents? A la que decideixin els seu socis, estic tranquil·la Catalunya té 3 equips a primera. Va votar l’1 d’octubre? I tant! Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat. El nostre objectiu ara és guanyar per tornar el President com a President que és tot i el 155, i que el Vicepresident i els consellers tornin a ser el nostre Govern.

“

Nosaltres sempre hem ofert diàleg, i a l’altre costat només ens han maltractat. I per rematar-ho ens envien més de 10.000 policies, que paguem tots, a donar-nos cops de porra. Ah, i el dia 3 d’octubre el propi Rei Felip VI ens amenaça a aquells que volem democràcia.

Desembre 2017

ELECCIONS 21D PARLEM AMB ELS CANDIDATS ANOIENCS

Alba Vergés (Esquerra): “Hem d’explicar a persones que no creuen en la independència que la República els millorarà la vida” ANOIADIARI

5 PREGUNTES LLAMPEC

Quin escenari s’imagina per al dia 22? Vull pensar que revalidarem la majoria parlamentària i, aleshores, els catalans i catalanes decidim qui ens governi, omplir el Parlament i aplicar la República i implementar les mesures que necessita la nostra gent.

Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys. Lluís Companys, per moltíssimes coses, per la seva visió de les lluites socials i perquè ho va donar tot en el que creia.

Però què hi haurà el 22 de desembre que no hi hagués el 10 o el 27 d’octubre, quan també es tenia la majoria del Parlament, s’havia votat l’1-O i el president Puigdemont va proclamar la República? És cert que el govern espanyol va posar aquestes eleccions sense gaire ganes. Ells no volien retirar el 155 i volien intervenir les nostres institucions. Hem d’agafar aquestes eleccions com una oportunitat de revalidar aquesta majoria social. Insisteixo, abans del 155 el Govern ja estava format i encara es controlaven la majoria de recursos. Quina seguretat hi haurà per aplicar la República? Hi haurà un mandat nou i incontestable, el que sempre han intentat discutir. El mandat és una confirmació de la democràcia, que hi ha d’haver una actuació política. És una resposta democràtica i cal exigir que escoltin el que diu la gent a les urnes i no que facin veure que no passa res. Hi ha hagut i hi ha gent del PDeCAT i Esquerra a la presó, també a l’exili. En la conjuntura que tenim, caldrà posar d’acord tres partits independentistes si es guanya. La tendència natural dels catalans és barallar-nos: qui serà el president? L’objectiu que tenen és que ens barallem, però ens en sortim. Estic segura que trobarem la manera. Defensem el Govern legítim, tenim el número 1 d’ERC a la presó perquè els fa por, temen que demostri com compleix els compromisos. No podem deixar que els secretaris d’estat governin les conselleries, les finances, ni un minut més. L’economia tenia un creixement rècord i les dades només se’n van ressentir quan van arribar les porres. I qui serà el president? Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, una tercera persona. Dependrà de si guanya ERC o Junts per Catalunya? Dependrà de la situació de qui estigui a la presó i en processos judicials, ja que tenim uns quants consellers en aquest punt. El que s’adeqüi més a la situació. Si es va a la una, per què no s’ha fet llista única? Es va decidir anar en tres llistes per diversos temes, però hi ha punts en comú. Cadascú en el seu espai, eixamplar l’horitzó de vots i que no ‘s’escapin’ cap al 155. Els objectius es comparteixen amb les llistes de Junts per

Acabi la frase: Catalunya serà... Feminista o no serà. I moltes altres coses: justa o no serà, social o no serà...

Catalunya i la CUP, i fins i tot amb Catalunya en Comú. Aleshores deixi’m ser dolent. Tant li fa on vagi el vot independentista? És evident que no, però sobretot vull revalidar la majoria parlamentària. Jo crec que el millor seria votar la llista d’ERC, però clar que tinc preferències cap a altres llistes. Els del 155 agrupen vots cap a Ciutadans, nosaltres necessitem una llista forta també. Si les forces per la República tenen majoria en escons canviarà molt respecte si tenen majoria en vots? Hi haurà molta més força si hi ha majoria en vots, però si hi ha majoria parlamentària, l’hauran de respectar. Ells bé demanen que respectem les seves majories al Congrés. Però la nostra feina és, sempre, sempre, explicar als independentistes i els que no ho són, que la República és la millor solució per millorar el seu nivell de vida, més enllà del seu sentiment nacional. Més del 50% de vots seria independència immediata? Seria una injecció de força molt important, de cara a l’exterior. I que aquests països exigeixin respectar els resultats. Què pot aportar la República? Ja hem vist que sense sobirania no podem ajudar la gent a tenir més recursos. S’estan negant drets universals, com la salut, s’ataca als governs locals...Ens cal un estat independent. Hi haurà més ‘carrer’? No ho puc descartar en absolut.

A l’exterior ens expliquen que la principal força que tenim són mobilitzacions com l’1 o el 3 d’octubre, que són extraordinàries i a més són pacífiques. Crec que és el factor que ens fa desencallar coses. No hi ha risc de caure en un bucle i que apliquin de nou el 155? No, la República està proclamada, cal desplegar-la.

“

Sense sobirania no podem ajudar a la gent que té menys recursos. Ja hem vist com es neguen drets universals i es retalla l’autonomia dels ajuntaments. La solució és la independència

A quina lliga jugarà el Barça, si som independents? (riu). On es pacti. Mira al Regne Unit, que tenen diferents nacions i van junts als Jocs, en futbol tenen quatre seleccions, en rugbi Irlanda del Nord juga junt a la República d’Irlanda... Si es vol pactar, no hi ha problemes. I què tal jugar la Premier League o una lliga ibèrica? Va votar l’1 d’octubre? Clar que sí! Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat. La CUP i Junts per Catalunya.

“

Anem en diferents llistes, però tenim punts i objectius en comú. Cal eixamplar els espais de l’independentisme i evitar que cap vot se’n vagi cap als tres partits que recolzen el bloc del 155

Desembre 2017

ELECCIONS 21D PARLEM AMB ELS CANDIDATS ANOIENCS

Eva Pedraza (CUP): “No recolzarem cap Govern que vulgui seguir amb l’autonomisme; si és així, que no ens esperin” ANOIADIARI

5 PREGUNTES LLAMPEC

Dins l’independentisme i també dins la CUP hi va haver un debat sobre si calia presentar-se a aquestes eleccions. Quin era el parer que tenia? Vaig votar a favor al Consell Nacional. Molts enteníem que no anar-hi portaria a unes conseqüències pitjors. Les eleccions són il·legítimes però no serhi podria ser molt pitjor. La majoria independentista fa dos anys va quedar a poc més del 2% en vots i va aconseguir la majoria d’escons. L’1 d’octubre el número de ‘sí’ va superar els dos milions, més que el 27 de setembre. Per què encara no s’ha fet efectiva? Pensem que va haver-hi potser una mica de manca de fermesa per part del Govern, també després de la declaració del 27 d’octubre. Van desaparèixer, no es van posar les eines per implementar la República i no es va tenir en compte la força popular. Teníem moltes persones disposades a defensar la democràcia, el Parlament i la independència. Quina diferència hi ha ara? Ha passat un mes, no sé si el context ha canviat, però no tenim cap altra sortida que la unilateral. Sempre ha estat així. El Govern català que surti de les eleccions ha de posar-se ferm. Quan es va votar un Govern el gener del 2016 la CUP va fer caure Mas i va facilitar la investidura de Carles Puigdemont. Ara, en cas de majoria independentista, Esquerra podria ser el partit amb més representació. Si no és així, prioritzaran el candidat de Junts per Catalunya o el d’ERC? En primer lloc cal una majoria molt àmplia per implementar la República. I per això calen mesures socials contundents també. En els darrers pressupostos el Govern no va arribar en molts casos al límit de l’autonomisme. Preferim un Govern d’esquerres, però sobretot, només recolzarem un Govern que activi la República. Si no, que no hi comptin. Ens podríem trobar que la CUP recolzi una coalició entre Junts per Catalunya i ERC que implanti la República i no un d’ERC i els Comuns que no ho faci? Probablement. La sortida que veiem és que s’apliqui la Llei de Transitorietat, per fer efectives les lleis socials que el TC ha tombat. Un Govern amb uns Comuns que no vulguin la ruptura no faria possible que tirin endavant les normatives socials que s’han bloquejat. També recalquem que els governs que hem tingut a Catalunya podrien haver fet alguna cosa més i sobrepassar els límits de l’autonomisme per aplicar-les. La responsabilitat és compartida. Es tornaran a marcar terminis? El procés sabem que no seria fàcil i caldria un full de ruta amb uns objectius

Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys. Faltaria alguna dona, no? D’aquests, Salvador Seguí, el Noi del Sucre. Acabi la frase: Catalunya serà... Lliure. A quina lliga jugarà el Barça, si som independents? Tant m’és. Va votar l’1 d’octubre? Sí, clar.

que no es dilatessin en el temps. La ‘revolució dels somriures’ és una cosa que no funciona contra un Estat espanyol que té tota la força. El to festiu no ens prepara pels escenaris que podien sorgir de la declaració. Veu els altres dos partits més preocupats de retirar el 155 que d’aplicar la Llei de Transitorietat, doncs? Ja ho hem dit. No recolzarem cap Govern que no estigui disposat a fer la passa decisiva. O ens retirarem del Parlament o donarem l’esquena, però no estarem al costat d’un Govern autonomista. Hauria preferit una llista única, de la societat civil? Era una possibilitat, però les eleccions es van convocar molt ràpid i era difícil fer una llista consensuada. Joan Josep Nuet va parlar de “retallades de la CUP” en relació que van aprovar els pressupostos. Vam manifestar que no estàvem d’acord amb els pressupostos, però el Govern ens va fixar com a condició ‘sine qua non’ que s’aprovessin per fer el referèndum. Vam haver de ballar amb això. Preveu que el carrer tornarà a ser important, com la jornada de l’1-O? Cal combinar una activitat institucional ferma amb l’organització popular, com els CDR i altres àmbits. Tots els canvis històrics han estat fruit de mobilitzacions. Puigdemont va qüestionar si cal seguir a la UE. En això hi estarà d’acord. Hi ha quelcom que queda clar: aquesta Europa no té cap interès en la qualitat

de vida de les persones, és un ens econòmic. Cal replantejar si seguirhi. Molts esperaven que Europa faria alguna cosa vist com actuava l’Estat espanyol. Crec en Europa, però en la dels pobles. Estic a favor de consultar si cal sortir de la Unió Europea i cercar una altra fórmula.

“

Per assolir l’objectiu, crec que cal combinar una activitat institucional ferma amb l’organització popular, com els CDR i altres àmbits. Tots els grans canvis històrics que hi ha hagut han estat fruit de mobilitzacions.

Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat. Dos? Ho poses difícil. En principi, Esquerra.

“

Molts esperaven que Europa faria alguna cosa vist com actuava l’Estat espanyol. Crec en Europa, però en la dels pobles. Estic a favor de consultar si cal sortir de la Unió Europea i cercar una altra fórmula

Desembre 2017

ELECCIONS 21D PARLEM AMB ELS CANDIDATS ANOIENCS

Jordi Riba (PSC): “Una meitat del país no es pot imposar a l’altra”

ANOIADIARI

El grup socialista d’Igualada ha votat els darrers anys diverses mocions posicionant-se a favor de l’autodeterminació de Catalunya: Ha fet marxa enrere? Crec que hem acabat confonent el mitjà o instrument amb el fi. L’autodeterminació, el dret a decidir, etc., haurien d’haver estat el mitjà per millorar, quan per a alguns s’ha convertit en un objectiu en si mateix i sobretot en element de confrontació política, en una arma llancívola i un factor de divisió entre els catalans i de fractura social ha perdut, al meu entendre, la capacitat d’aportar en positiu i sobretot la capacitat d’aportar major o millor autogovern. Tal com han anat les coses i amb el nivell de polarització a què hem arribat, estic convençut que en cap cas la solució pot passar perquè una meitat del país s’imposi a l’altra o viceversa i per tant crec que ja no és un camí possible. Només en pre-campanya, les propostes de Miquel Iceta per construir una hisenda catalana ja han estat atacades i desautoritzades per altres barons del socialisme. L’Estatut del 2005 ja va ser retocat immediatament pel PSOE a Madrid. Quina garantia té la llista del PSC de cara a aquestes eleccions perquè les seves propostes siguin escoltades? Que jo sàpiga les propostes per la hisenda catalana han tingut el recolzament del PSOE, la direcció, el secretari general, forma part de la Declaració de Granada... L’Estatut va ser retocat inicialment per Mas i Zapatero i després en la seva tramitació al congrés, crec que van ser dos errors i que s’hauria d‘haver mantingut el text original com el temps ha demostrat i molts se n’adonen ara. Penso que l’experiència del que ha succeït és la millor lliçó perquè no es torni a repetir. En aquests moments hi ha un problema polític de gran magnitud i transcendència en la relació de Catalunya amb Espanya. Estic convençut que en aquests moments hi

ha molts més consciència que això és així que el que la campanya electoral i la competició per veure qui és més unilateral, permet reconèixer; a mes Europa està demandant una solució a un problema que no es pot perpetuar i la línia que indiquen com a camí a seguir s’assembla molt al que planteja el PSC. Per això crec que de grat o per força les propostes del PSC o molt semblants seran escoltades. La llista dels socialistes presenta a perfils de dretes com Ramon Espadaler o membres d’organitzacions de SCC com Alex Ramos. S’hi sent còmode? Em resulta curiós que al PSC se’ns pregunti sobre en Ramon Espadaler i en canvi a altres, com a ERC, no he vist que ningú els pregunti, per exemple, per Antoni Castellà, i em sembla que venen del mateix partit; fins i tot algú d’ERC m’ha qüestionat que el PSC sigui d’esquerres per la presència d’Espadaler, deu ser el mateix en el seu cas, no? A no ser que el problema o la divisòria que ho marca tot en la política catalana sigui ser o no ser independentista i si ho ets val tot i si no, doncs no. En el cas d’Alex Ramos, és un militant del PSC des de fa anys, a més de metge amb una trajectòria rellevant, director del Centre d’Estudis del Col·legi de Metges de Barcelona i director editorial d’Els Quaderns de Bona Praxi. Crec que se l’ha tractat molt injustament atribuint-li un perfil ben allunyat del real i crec que com en el cas anterior si no ets independentista, per alguns, ja quedes, o pretenen que quedis, desautoritzat per a tot.Ser de SCC, hi estiguis o no d’acord, no et converteix en un fatxacom alguns pretenen i en una societat democràticament madura és, o hauria de ser, tan legítim com pensar el contrari. En ambdós casos em poden separar diferències en alguns aspectes o fins i tot ideològics, però en cap cas em sento incòmode compartint projecte amb voluntat de sumar i d’aportar solucions, que crec indispensables i urgents per Catalunya. A més, sempre he cregut en la conveniència d’obrir i donar el màxim de transversalitat al PSC.

5 PREGUNTES LLAMPEC Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys. Probablement amb Ermessenda de Carcassona, malgrat és un personatge que queda lluny en la història va tenir, més enllà de la imatge sobre les trifulques familiars amb el seu fill i el seu net projectada televisivament, un paper important en la història de Catalunya i malgrat no va reeixir en les seves posicions representà la defensa d’una visió més de caràcter públic o institucional dels comtats catalans i del Casal comtal de Barcelona en un moment de desintegració de l’imperi carolingi que va donar pas a un ràpid procés de feudalització de Catalunya que representava una visió de caràcter privat o patrimonial per part de la noblesa de Catalunya. Això va representar un empitjorament per bona part de la població i el pas cap a la servitud de la pagesia i una disgregació del poder entre els nobles en detriment del caràcter públic i institucional dels comtats catalans que no va ser esmenat fins algunes generacions de comtes després i amb l’assumpció plena del feudalisme. Acabi la frase: Catalunya serà... Un sol poble o no serà A quina lliga jugarà el Barça, si som independents? Estic més d’acord amb aquells que diuen que si no existís el Reial Madrid, l’hauríem d’inventar. Va votar l’1 d’octubre? No Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat. Si hagués triat altres partits que no siguin el meu, ja no seria al meu partit. No obstant això, crec que serà imprescindible molta, molta negociació a partir del 22 de desembre i que serà necessari ferho tenint en compte per fer què, més que amb qui.

“

Europa està demandant una solució a un problema que no es pot perpetuar i la línia que indiquen com a camí a seguir s’assembla molt al que planteja el PSC. Per això crec que de grat o per força les propostes del PSC o molt semblants seran escoltades.

Sandra Bernad (En Comú Podem): “No es pot esperar per aplicar justícia social” ANOIADIARI

En l’etapa de Catalunya Sí que es Pot, es va parlar molt del referèndum com a solució i amb un màxim pel 2016 i també d’un procés constituent no subordinat. Què en queda, d’allò? La nostra màxima continua passant per la realització d’un referèndum acordat, quan governem serà una de les nostres prioritats. Xavier Domènech i Miquel Iceta s’han obert a pactar aquesta pre-campanya. Com es pot governar aleshores a Catalunya? Si han de triar soci, triaran els independentistes o els del 155? Ni DUI ni 155, els comuns estem fora dels vells blocs que tant uns com els altres s’obliden de gran part de la població catalana. Nosaltres apostem per un govern de majories amb una agenda amb base social i feminista, qui vulgui pactar amb nosaltres ho haurà de fer dins d’aquestes màximes. Catalunya en Comú fa bandera de la construcció i l’aplicació de drets socials com a prioritat. El Govern de Junts pel Sí va aprovar mesures com els decrets-llei d’impostos als bancs, la pobresa energètica o dels horaris comercials. Són propostes tombades pel TC. La llei de pobresa energètica no ha estat suspesa en la seva totalitat pel TC, afecta determinats articles referents a l’habitatge, no a la pobresa energètica, l’article 6 de les mesures per evitar la pobresa energètica continua vigent i Junts pel Sí ha renunciat a tota la llei per tenir uns articles suspesos. Quines línies d’actuació plantegen a la comarca de l’Anoia, doncs, si governen? Augmentarem la inversió dels pressupostos de la Generalitat per a la comarca, ja que des de l’entrada al Govern de CiU la inversió ha sigut escassa. Tenim diferents línies d’actuació, una d’elles és tornar a fer gratuït el Transport Escolar Obligatori, una part de la qual actualment ha de pagar la família

Desembre 2017

ELECCIONS 21D PARLEM AMB ELS CANDIDATS ANOIENCS o fer-se’n càrrec l’Ajuntament, quan és competència de la Generalitat. Tenim coneixement de la falta de centres escolars a la comarca, sabem que Vallbona fa temps que treballa en barracons i que Igualada i Piera fa temps que demanen un nou institut, fer-ho realitat serà una de les nostres prioritats. Una altra de les nostres prioritats és el tan demandat desdoblament de la B-224 entre Capellades i Martorell. Reprendrem temes bloquejats pel govern de Junts pel Sí com són: el Pla de gestió municipal de boscos, Pla de Protecció del Parc Natural de Montserrat i la defensa dels drets ecològics del riu Anoia. Per vostè, el PDeCAT i el PP són el mateix? PP i PDeCAT tenen molt en comú, van votar recentment per mantenir la reforma laboral de 2012, CiU va donar suport a la Llei d’Estabilitat Pressupostària, que facilita la intervenció financera de la Generalitat i, davant la moció de censura del PP, el PDeCAT va abstenir-se, entre d’altres semblances. Una Catalunya independent no tindria un major grau de justícia social? Depèn del partit que governés estaríem millor o pitjor, no és el mateix que governi un partit d’esquerres a un partit de dretes. A part d’això, després de 7 anys amb el tema de la independència, creus que les nostres ciutadanes i ciutadans que necessiten que s’apliquin polítiques de justícia social, mereixen que els diguem que els toca esperar a una hipotètica Catalunya independent? O seria millor començar a aplicar-les ara, que és quan les necessiten?

5 PREGUNTES LLAMPEC Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys. I referents dones com Federica Montseny, Neus Català o Lina Ódena? Acabi la frase: Catalunya serà... ... el motor del canvi. A quina lliga jugarà el Barça, si som independents? On jugui el Barça és un tema que han de decidir els seus socis, tampoc és un tema que ens preocupi massa, ja que no és una prioritat per millorar la situació de la classe treballadora. Va votar l’1 d’octubre? Sí, com un reclam democràtic. Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat. Els comuns busquem un govern que trenqui amb els vells blocs, per fer avançar Catalunya en l’àmbit social i d’autogovern.

Joan Agramunt (PP): “Els cossos policials complien ordres judicials” ANOIADIARI

Què proposen canviar si aconsegueixen el Govern de la Generalitat? I quin marge tindran per fer política atenent al dèficit fiscal que pateix Catalunya? En aquestes eleccions tots ens hi juguem molt. Des del PP volem que tots els que tinguin la responsabilitat de governar portin a terme decisions legislatives i executives que afectin en positiu als problemes reals del conjunt de la ciutadania. Vull destacar que hi ha marge, l’estat de les autonomies fa que Espanya sigui un dels països més descentralitzats de les democràcies modernes. Som els primers a reclamar millor finançament per a Catalunya en el marc de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes).

“

La nostra màxima continua passant per la realització d’un referèndum acordat, quan governem serà una de les nostres prioritats.

“

Ni DUI ni 155, els comuns estem fora dels vells blocs que tant uns com els altres s’obliden de gran part de la població catalana.

Hi ha una majoria clara a Catalunya que està en contra de les polítiques de Mariano Rajoy i el PP. Què proposen per respondre a la demanda d’aquesta majoria d’electors catalans? Seguirem treballant per defensar els nostres valors, hi hagi majoria independentista o no. Sempre hem defensat la legalitat constitucional, la normativa vigent i l’estat de dret. Sempre hem estat a favor d’integrar, no per fracturar com fan d’altres. En definitiva, estem per sumar, no pas per restar. A l’Europa del segle XXI la prioritat és el retorn de la seguretat jurídica, administrativa, política i social. Quines línies d’actuació plantegen a la comarca de l’Anoia si governen?

Pràcticament les mateixes que a la resta de Catalunya: una gestió acurada de l’eficiència i l’eficàcia dels recursos públics, creació d’ocupació, reducció de les llistes d’espera a la sanitat, millora d’infraestructures viàries i ferroviàries, equipament i escoles per acabar amb les aules prefabricades a Catalunya, suport als emprenedors, reforçar els teixits socials i no descuidar mai les famílies amb dificultats econòmiques. El que no compartirem és que per a la causa independentista mai han faltat recursos econòmics, mentre que per qüestions prioritàries com les que esmento, encara hi ha molt per fer. Com respondria als anoiencs que van ser contusionats per les forces policials l’1 d’octubre? Hi haurà algun gest de desgreuge? La justícia és igual per a tothom? En primer lloc manifestar que estem en contra de qualsevol acte de violència i fer el reconeixement als nostres cossos policials. Ells compleixen ordres i han d’actuar com a policial judicial. Jo tinc clar que en un estat de dret, no donar compliment als requeriments dels tribunals no és el camí. Alguns van voler enderrocar les institucions democràtiques.

5 PREGUNTES LLAMPEC Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys. Amb catalans universals que s’han sentit catalans i espanyols, espanyols i catalans. Prat de la Riba, Dalí i un llarg etcètera. Acabi la frase: Catalunya serà... i seguirà sent davant de tot catalana, espanyola i europea, serà pròspera i la ciutadania tindrà serveis més ben gestionats. A quina lliga jugarà el Barça, si som independents? No serà el cas. Va votar l’1 d’octubre? No, era un referèndum il•legal, sense garanties i poc seriós. Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat. El poble decidirà.

Desembre 2017

imatges COLORS La festa de Reis és la més especial que es viu a Igualada. Cada any, els més petits -i els que ja no ho són tant- esperen amb il·lusió l’arribada dels Reis de l’Orient, que passen per la ciutat en una nit única i excepcional. El 28 de desembre, l’1 de gener i, sobretot, la vigília de la Festa de Reis, prop d’un miler de patges i patgesses omplen de màgia, i l·lusió i color els carrers i llars igualadines. (FOTO MARC VILA)

Desembre 2017

Diàleg Ara i demà

Som Energia, un creixement exponencial

a cooperativa Som Energia ha assolit a finals d’aquest passat novembre els 60.000 contractes de llum i es preveu que arribi a les 40.000 persones sòcies aquest desembre, en un creixement sostingut i imparable des que va néixer al 2010. Aquestes xifres permeten donar una empenta cap a un nou model energètic centrat en les energies renovables i suposen un pas més de cara a la sobirania energètica. En efecte, Som Energia, a més de ser una comercialitzadora, també produeix energia, només procedent de fonts renovables. Així, el 18 d’octubre va obrir de nou les inversions al capital social voluntari i en només 7 dies més de 1.500 persones van aportar els 5.000.000 d’euros necessaris per tirar endavant 3 nous projectes fotovoltaics amb els quals

purins de la granja i altres residus orgànics biodegradables generant biogàs que s’aprofita en motors de cogeneració obtenint energia elèctrica per injectar a la xarxa elèctrica i energia tèrmica que s’autoconsumeix a la mateixa planta i a la granja del costat. - 2 Cobertes fotovoltaiques sobre teulades municipals a Manlleu a Osona, connectades a la xarxa al març de 2013, amb una producció de 270.000 kWh/any equivalent al consum elèctric de 108 llars. - Coberta fotovoltaica sobre teulada municipal a Torrefarrera al Segrià, connectada a la xarxa al març de 2013 produint 140.000 kWh/any, equivalent al consum elèctric de 56 llars. - 3 Cobertes fotovoltaiques sobre teulades municipals a Riudarenes a la Selva, connectada a la xarxa al març de 2012 produint 86.000 kWh/ any equivalent al consum elèctric de 34 llars. - Coberta de sobre teulada industrial a Lleida, connectada a la xarxa al març de 2012 produint 140.000 kWh/any equivalent al consum elèctric de 56 llars.

es generaran anualment 7,2 GWh, l’equivalent a les necessitats elèctriques de 2.900 famílies. Aquestes 3 noves instal·lacions fotovoltaiques, dues a Lora del Rio, a Sevilla i una a Tahal a Almeria, responen a la voluntat de seguir augmentant la capacitat pròpia de producció renovable per cobrir la demanda elèctrica de les persones sòcies. La inversió recollida es destinarà a fer front a la despesa de construcció i posada en marxa d’aquestes plantes solars. Aquests 3 projectes se sumen als total dels 8 que ja hi ha en funcionament a Catalunya, València i Sevilla. Si focalitzem a Catalunya parlem de les següents plantes productores amb diferents col·laboradors: - Planta de biogàs de 500 kw a Torregrossa al Pla d’Urgell que va començar a produir l’octubre de 2013 produint anualment 2,2 GWh equivalent al consum anual de 880 llars. Aquesta planta funciona tractant els

A la nostra comarca, concretament a Pujalt, el projecte del molí de vent Viure de l’aire del cel i l’únic impulsat de manera participada per la ciutadania a través d’Eolpop SL (societat participada en un 20% per Som Energia) i a la qual Som Energia es va acordar en assemblea concedir un préstec de finançament per 1 milió d’€ que ajudarà a fer realitat aquesta nova font d’energia verda. Tots aquests projectes, amb una forta implicació local, permeten avançar cap a la sobirania energètica mitjançant el control de les plantes productores, les decisions compartides per l’assemblea de sòcies i la creació d’una xarxa europea de cooperatives d’energia verda que comença a tenir una certa incidència a escala europea. Fent-nos socis i sòcies de la Cooperativa Som Energia contribuïm a fer més verd aquest riu d’energia renovable, cap a un futur més sostenible i participatiu.

SOM ENERGIA

’1 d’octubre vam passar per sobre de tot. Per damunt de prohibicions, d’amenaces i de pors. I ens vam demostrar de nou, potser ja oblidat, com de fort és el nostre poble quan surt al carrer amb determinació a lluitar pel que creu just. Sense necessitat de tuteles ni capitostos. Un record inesborrable, ampliat el dia 3 amb milers de veus als carrers i el 8N en la matinada còmplice de centenars de

les amenaces? Teníem opcions? I què ens queda ara, què canviarà en un escenari de futur que no tinguéssim a l’abast aquell breument celebrat divendres? Molts interrogants que no se’ns han fet clars fins passat un temps. Massa dies per la necessària claredat amb què calia correspondre la innegable determinació i entrega de tantíssima gent. El proper repte és coronar aquest nou coll, deia, en aquesta cursa que no volíem córrer però que encara menys volem perdre. I aquí ja hi torna a haver de tot i, sobretot, no us ruboritzeu pels cops de colze. Les eleccions són ideals i política, però també són poder i interessos. I la diversitat que caracteritza la nostra societat és evident que també té una traducció en l’ànima del nostre moviment d’alliberament. Una obvietat manifesta als ulls de molts,

nosaltres a peu de carretera. D’aleshores ençà ha plogut força. Però no vull resseguir ara aquest degoteig. En Francesc Ricart ja ho va fer millor que jo ho faria en aquestes mateixes pàgines ara fa un mes. Però som on som. Intentant vèncer el coll d’un camí que no volíem recórrer, però que ens veiem obligats a transitar. I mentrestant, un estat d’excepció que correm el risc d’acabar normalitzant perquè el creiem temporal. Una asfíxia política, social, mediàtica, policial i judicial com segurament no hem patit des de temps de Franquisme. Cop a cop, deliris que esdevenen reals, i una causa general arrencant el bull que amenaça d’escaldar-nos a tots. Del todo es ETA, recordem-ho, al todo es violencia que ens volen imposar. Entretant, penso sovint, sempre ens quedarà saber què hagués passat si el 27 d’octubre el rumb triat hagués estat un altre. Mai ho podrem saber. Valia la pena enfrontar un cop més

comprensible i sana, però que a cada nova contesa hi ha qui té molt d’interès en eludir i simplificar fins a extrems summament infantilitzadors. Després d’aquest coll en vindrà un altre. I després un altre. I això no hauria de ser motiu per al desànim, ans al contrari. Ens necessitem ferms i determinats. El primer que cal fer és superar aquest escull per aturar la reculada i tornar a decidir el nostre camí. Però cal també abandonar els relats de guies insubstituïbles i de vies màgiques per assolir allò que volem: qui té el poder no està disposat a cedir-lo gratuïtament, i en aquesta lluita només ens tenim a nosaltres. Per tant, tinguem-ho clar: la millor via per superar aquest pas és la que ens permeti seguir engruixint aquest nosaltres. L’1 d’octubre ho vam fer. Pensem-hi bé. D’això depèn que puguem continuar endavant per, com comparteixo amb en Francesc, “fer efectiva la proclamació de la República del dia 27 d’octubre”.

ALBERT MATEU

Regidor de l’Ajuntament d’Igualada (CUP-PA)

27 Febrer 2017

Desembre 2017 32

Cada mes, l’AnoiaDiari en paper, amb reportatges, entrevistes en profunditat i opinió

Vols rebre cada matí les notícies del dia al teu correu? Subscriu-te gratuïtament a anoiadiari.cat

Segueix l’actualitat, dia a dia, a anoiadiari.cat

Trobaràs l’AnoiaDiari en paper, cada primer divendres de mes, a: IGUALADA AJUNTAMENT Pl. Ajuntament, 1 - BAR COMPLEX ESPORTIU LES COMES C/ Carles Riba - BAR LA PALOMA Plaça de la Creu, 19 - BENZINERA REPSOL (CANALETAS) Av. Mestre Muntaner, 56 - BIBLIOTECA CENTRAL Pl. Cal Font - CAFÈ BARCELONA Av. Barcelona, 15 - CAFE DE L´ATENEU C/ Sant Pau, 9 - CAFETERIA PASTEUR Av. Pasteur, 22 - CAFETERIA SOLER Av. Barcelona, 23 - CAP NORD C/ Bèlgica, 5 - CAP SUD Pg. Verdaguer, 170 - CENTRE CIVIC BARRI MONTSERRAT C/ Orquídies, 7 - CENTRE CÍVIC DE FÀTIMA Av. Nostra Senyora de la Pietat, 42 - CLÍNICA SANT JOSEP Pg. Verdaguer, 31 - CLUB ATLÈTIC IGUALADA Av. Emili Vallès - CONSELL COMARCAL Pl. Sant Miquel, 5 - DOLCE VITA C/ Comarca, 42 - EL CAFÈ DE LA PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 11 - ESPAI CIVIC CENTRE C/ Trinitat, 12 - FELCAFÈ Pl. de la Creu, 9 - CASAL POPULAR D’IGUALADA EL FOMENT Rambla de Sant Isidre, 14 - FORN ALEMANY AV. BARCELONA Av. Barcelona, 20 - FORN ALEMANY CAL FONT C/ Aurora, 49 - FORN ALEMANY DE LA CANTONADA C/ Sant Josep, 52 - FORN ALEMANY PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 3 - FORN ALEMANY POLÍGON Avinguda Europa, 1 - GIMNAS CAL FONT C/ Aurora, 86 - GIMNÀS INFINIT C/ Estadi Atlètic, s/n - GIMNÀS ÍTACA C/ Montmaneu, 5 - GRANIER C/ Sant Magí, 12 - HOSPITAL D’IGUALADA Av. Catalunya, 11 - HOT BLUES C/ Tarragona, 9 - HOTEL AMÈRICA Av. Mestre Muntaner, 44 - IG-NOVA TECNOESPAI Av. Barcelona, 105 - IGUALAVINS C/ de la Torre, 7 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 30 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 71 - JAUME&VICENS C/ Soledat, 15 - JAUME&VICENS C/ Òdena, 34 - JAUME&VICENS C/ St. Martí de Tous, 20 - KEOPS Av. Europa, 11 - L’AGULLA Pl. Cal Font - LA KASERNA Trav. Sant Jaume, s/n - LA PENYA C/ Sant Magí, 11 - NEXUS Rambla de Sant Isidre, 15 - NICOL’S C/ Dr. Fleming, 12 - NOSTRUM Pl. de la Creu, 12 - FIRA D’IGUALADA C/ Piera, 24 - PASTISSERIA LES COMES C/ Abat Oliba, 2-4 - PETROMIRALLES (REC) C/ del Rec - PETROMIRALLES LES COMES C/ Alemanya s/n - RESIDÈNCIA PARE VILASECA Av. Gaudí, 26 - RESIDENCIA VIURE B-1 C/ Joaquima Vedruna, 23 - RESIDÈNCIA VIURE-B-2 Av. Gaudí, 32 - RESTAURANT CANALETAS Av. Mestre Muntaner, 60 - RESTAURANT PACÍFIC Av. Europa, 3 - SOMIATRUITES C/ del Sol, 19 - SQUAIX IGUALADA C/ Masquefa, 9 - TANATORI Ctra. Vilanova, 44 - TEATRE DE L’AURORA C/ Aurora, 80 - TRES UNCES C/ Sant Magí, 67 - UBIC C/ de la Torre, 5 - UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA Ctra. Manresa, 131 /// CALAF AJUNTAMENT Pl. Gran, 2 - BAR CANET Pg. de Santa Calamanda, 10 - BAR CASINO Av. de la Pau, 30 - BAR ROSA C/ Raval de Sant Jaume, 9 - CASAL DE CALAF Carretera Llarga, 11 - EL REBOST DE L’ÀNIMA Pl. Barcelona 92, 2 - FORN CASA FLORENTINA C/ Raval de Sant Jaume, 5 - FORN DE CABRIANES C/ Raval de Sant Jaume, 24 - FORN DE PA FITÓ C/ Ravalet, 5 - RESTAURANT PARADOR Carretera d’Igualada, 1 /// CAPELLADES AJUNTAMENT C/ Ramon Godó, 9 - CA L’EMÍLIA C/ Major, 32 - CAP C/ Torrenova, 18 - FORN LA XATA Pg. de Miquel Mas, 28 - FORN SABATER C/ Major, 37 - JAÇ ROIG Trav. del Portal, 10 - PASTISSERIA GUASCH C/ Major, 20 - RESIDÈNCIA FUNDACIÓ CONSORTS GUASCH Pl. Concepció, 3 - SOCIETAT LA LLIGA C/ del Pilar, 13 /// CARME AJUNTAMENT Av. Catalunya, 2 - BAR ENRIC Av. Catalunya, 17 - QUEVIURES TANDY C/ Sant Martí, 16 /// CASTELLOLÍ AJUNTAMENT Av. Unió, 60 - CAFÈ LA BRILLANTE Av. Unió, 52 - CAL BETES Av. Unió, 61 - CAL FORNER Av. Unió, 27 - NOU URBISOL Ctra. Nacional II, Km. 562 /// COPONS AJUNTAMENT C/ Àngel Guimerà, 8 /// EL BRUC AJUNTAMENT C/ Bruc del Mig, 55 - BAR ANNA C/ Bruc del Mig, 34 - FORN ALEMANY C/ Bruc del Mig, 56 - SUPERMERCAT CHARTER C/ Bruc del Mig, 86 /// ELS PRATS DE REI AJUNTAMENT Plaça Major, 1 - CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ DE L’ALTA ANOIA Pg. Josep Mª Llobet, s/n /// ELS HOSTALETS DE PIEROLA AJUNTAMENT Pl. Cal Figueres, 1 - CASAL CATALÀ C/ Joan Vallès, 30 - CASAL D’AVIS Pl. de Cal Figueres, 1 - EL CELLER DE L’ESTEVE C/ Isidre Vallès, 4 /// JORBA AJUNTAMENT C/ Major, 2 - BAR LA GALLEGA Av. Canaletes, 25 - BON ÀREA Autovia A2 km. 545 - EL FORN DE JORBA Av. de Canaletes, 36 - RESTAURANT MARTÍ Av. Canaletes, 14 /// LA LLACUNA AJUNTAMENT C/ Major, 1 - BAR LA PANSA C/ Major, 6 - CARNISSERIA CAL CU-CUT Pl. de la Font, s/n - ESTANC CAL BARRINA C/ de les Eres, 26 - FORN PUJÓ C/ Major, 3 - OFICINA DE TURISME C/ Major, 4 /// LA POBLA DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Av. Catalunya, 16 - BENZINERA HOSTAL ROBERT Av. Catalunya, 1 - ESTANC Avinguda de Catalunya, 22 - FORN DE PA MONTAÑO Avinguda de Catalunya, 18 /// LA TORRE DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Pl. de l’Ajuntament, 1 - BAR LA PORTUGUESA C/ Barcelona, 1 - TRES X TR3S C/ Torre Baixa, 24 /// MASQUEFA AJUNTAMENT C/ Major, 93 - CAP Av. Catalunya 3 - CENTRE TECNOLOGIC I COMUNITARI Av. Catalunya, 60 - LA FÀBRICA ROGELIO ROJO C/ Santa Clara 16 /// SANTA MARGARIDA DE MONTBUI AJUNTAMENT Ctra. de Valls, 57 - ATENEU CULTURAL RECREATIU C/ Anselm Clavé, 3 - CA LA IAIA C/ La Tossa, 6 - CAP C/ Fàbrica, 7 - CENTRE CÍVIC LA VINÍCOLA Pl. La Vinícola - CLUB D’ESPORTS LES MORERES Ctra. de Valls, Km 3,2 - EL RACÓ DE LA BOTA C/ Almeria, 13 - FORN ALEMANY Ctra. de Valls, 73 - FORN ALTARRIBA C/ Almeria, 1 - FORN I CAFETERIA PÀNEM C/ Almeria, 8 - FORN MONTAÑO C/ Sant Bartomeu, 12 - MONT ÀGORA Passeig de Catalunya, s/n, - MONT AQUA Av. de l’Esport, s/n, - PASTISSERIA ALTARRIBA Ctra. de Valls, 20 /// STA. MARIA DE MIRALLES LES QUATRE CARRETERES Carretera C-37, km. 48,5 /// ÒDENA AJUNTAMENT Pl. Major, 2 - BAR IL NUOVO Av. Manresa, 78 - BAR LA CRUÏLLA Av. Manresa, 38 - CENTRE CÍVIC PLA D’ÒDENA C/ Unió, 2 - FARMÀCIA Pl. Major, 3 - ESTANC Av. Manresa, 115 /// PIERA AJUNTAMENT C/ de la Plaça, 16 - BAR CAÑADAS C/ Piereta, 22 - CAFÈ 365 C/ Piereta, 49 - CAFÈ LA VILA C/ de la Plaça, 16 - CAL VENDRELL C/ Pau Claris, 1 - CAP - Av. Carretera d’Igualada, 62 - FRUITERIA CAL BIEL C/ de la Plaça, 34 - BENZINERA ESCLAT Av. Carretera d’Igualada, 97 - PASTISSERIA MORA C/ Piereta, 36 - /// SANT MARTÍ DE TOUS AJUNTAMENT Pl. de la Independència, 1 - CAL VICENÇ C/ Carretera, 16 - FORN LA PLAÇA Pl. de Fàtima - L’ATENEU Tv. Sant Valentí, 2 /// VALLBONA AJUNTAMENT C/ Major, 110 - BAR CAL SIMON C/ Major, 88 - CAL SAUMELL - C Major 116 /// VILANOVA DEL CAMÍ AJUNTAMENT Pl. del Castell, 1 - CAP Ctra. de la Pobla, 7 - CENTRE D’INNOVACIÓ DE L’ANOIA C/ dels Impressors - EDIFICI D’ENTITATS Pl. dels Horts, 1 - FORN DE PA CMH C/ Sta. Llúcia, 49 - FORN I PASTISSERIA ROIG C/ Sta. Llúcia, 95 - NOU BAR RESTAURANT C/ Verge de Montserrat, 28 - PASTISSERIA CAL RUBIO C/ Sta. Llúcia, 62 - PASTISSERIA J. HARO C/ Sta. Llúcia, 57- RESIDÈNCIA AMMA C/ dels Fusters 2 - SOC C/ President Companys, 1 ///

“ 28

La cooperativa Som Energia ha assolit a finals d’aquest passat novembre els 60.000 contractes de llum i es preveu que arribi a les 40.000 persones sòcies aquest desembre, en un creixement sostingut i imparable des que va néixer al 2010 SOM ENERGIA

EDICIÓ Cinquanta-set SL DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Toni Cortès Gemma Raventós Maria Sayavera Marc Soler Riera Aïda Sánchez Alonso Francesc Vilaprinyó DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192

“

Desembre 2017

Les eleccions són ideals i política, però també són poder i interessos. I la diversitat que caracteritza la nostra societat és evident que també té una traducció en l’ànima del nostre moviment d’alliberament ALBERT MATEU

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

El deure pendent

l 2017 acaba amb l’Anoia amb uns 8.000 aturats, amb la promesa de més estudis universitaris i la del gegantí i polèmic polígon de Can Morera, amb l’anunci que en un futur pròxim s’arranjarà la C-15 perquè deixi de ser un desastre i amb l’opció ben viva que els soferts usuaris tinguin un servei millor per anar a Barcelona que la Hispano Igualadina. La notícia bomba a escala anoienca va ser molt aviat, el gener. A Catalunya, no hi ha hagut res més surrealista que la vident Pilar Abel reclamant que el seu pare era Salvador Dalí i fent-lo desenterrar... excepte el ‘show’ de Vilanova del Camí. Nou regidors es van reunir en una pizzeria després d’un ple i van engegar una moció de censura que consumava 15 dies més tard el relleu de Vanesa González per Noemí Trucharte. La moció es va gestar un dia després que Artur Mas es passegés per la Fira del Camí Ral i una incansable regidora contrària a l’autodeterminació s’encoleritzés. Tot el seguit de fets locals que s’han anat produint el 2017 van quedar empal·lidits quan començava la tardor. El Govern de la Generalitat va decidir preguntar a la població si el futur del país havia de seguir lligat al regne d’Espanya o anar per si sol. Una manera d’acabar amb l’estira-i-arronsa que ja durava uns quants anys i comptar quants ciutadans volen una cosa o l’altra. El govern estatal, amb l’entusiàstica col·laboració d’alguns partits, va decidir bloquejar i boicotejar el referèndum i, vist que no se’n sortia, va enviar l’1 d’octubre als seus policies a maltractar i colpejar a la gent que hi havia als col·legis electorals. A l’Anoia van actuar amb contundència i es van acarnissar amb pobles petits com Montmaneu o Sesgueioles, on van deixar imatges que produeixen vergonya pels altres. Després, la judicatura espanyola ha fet la resta i s’ha dedicat a empresonar consellers, conselleres i activistes catalans. El seu delicte, ser catalans, independentistes i voler complir el programa guanyador de les eleccions del setembre de 2015. De fet, s’ha complert la lletra de la versió del ‘Gitana hechicera’ que van fer els Terratombats: ‘I si ets català, ja et pots preparar’.

Ricard Font A finals de novembre la Generalitat anunciava que faria un expedient de caducitat a l’Hispano pel servei de bus entre Igualada i Barcelona. El director general d’Infraestructures, Ricard Font, ha fet efectiva una decisió històrica.

Laia Vicens La jove periodista igualadina ha fet, junt a Xavi Tedó, un llibre on descabdella com es va gestar l’arribada de les urnes a Catalunya. ‘Operació urnes’ desgrana com es va esquivar la vigilància policial.

PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

Víctor Carrasco El múixer de Vallbona i la seva gossa Rona continuen protagonitzant proeses al món del ‘bikejoring’. Carrasco, després de col·leccionar títols a nivell europeu, ara és Campió del Món.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Jordi Ribaudí

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

El dissenyador d’Igualada s’ha bolcat amb el projecte Toru a fer creacions basades en la indústria de la pell. La cadira nòmada Babu s’ha fet mereixedora del premi de la revista Interior Design per a mobiliari domèstic.

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA

ORIOL CÀLICHS

Ja tenim a sobre les festes de Nadal, ja fa dies o setmanes que estem programant àpats que farem amb companys de feina, família o amics. Segur que a més d’un ens ha passat pel cap d’evitar els accessos d’anys passats, fer àpats més saludables i no passar-nos amb la beguda. Siguem sincers, no us vull desmoralitzar, serà complicat assolir aquest repte i per molts crec que ens serà impossible. Tot i així, podem arribar a canviar alguna dinàmica i això ens pot portar a consumir menys però segurament de més qualitat i de proximitat. M’explico: si basem els menús de festes o part d’ells amb productes de proximitat i comprats a les botigues i supermercats de barri, i als mercats de les nostre viles i ciutats elaborarem uns plats amb productes de pagesos de la comarca, segurament molts d’ells ecològics i, per tant, de qualitat. A més, el benefici econòmic revertirà en l’economia local i no a la butxaca d’un alt directiu d’una gran cadena de supermercats que tant se li’n fot qui som i què ens interessa, sinó on posaran les xocolatines, llaminadures o utensilis inútils perquè caiguis en la temptació i t’acabis gastant més diners dels que tenies planejats. Resumint, no siguem burros i si ens hem de gastar els quartos que sigui de proximitat i de qualitat. Per tant, us proposo un joc que pot ser molt divertit i, a l’hora, enriquidor. A part de cuinar el menú típic de Nadal de cada família, o els intocables canelons de St. Esteve, no us penso donar cap recepta, busqueu-les en llibres o en receptaris de la família. Potser fareu un redescobriment ja oblidat i tot. Us faré propostes de plats, si voleu els pesqueu però atreviu-vos i poseu-vos el davantal i cap a la cuina que aquí en els fogons està el “divertimento”. Començaré per l’aperitiu; agafeu el “vermut” italià aquell que teniu a l’armari i l’amagueu a la cuina (només per rostits) o millor encara, aigüera avall i compreu un bon vermut del territori que n’hi ha molts de bons, barats i de qualitat i, al·lucinareu. Acompanyeu-lo amb olives de la Pesca Salada, embotits i patés de cansaladers de la comarca -que n’hi ha molts i de molt bons- i formatges artesans de la comarca també, ja siguin de la Tossa, Veciana o Ancosa (amb aquest últims hi tinc una especial debilitat tot i que no nego la qualitat i el bon fer de les altres dues formatgeries). Per als primers com que fa més fred que altres anys, us recomano una crema de carbassa (si pot ser de cultiu ecològic) i per arreglar-la una mica us proposo que salteu

El cigronet de l’Alta Anoia.

Menú de festes de proximitat En aquest article, el cuiner igualadí Oriol Càlichs ens proposa atrevir-nos a jugar i trencar, encara que només sigui per un dia, les dinàmiques habituals de la cuina d’aquestes festes de Nadal i portar a la taula plats fets amb productes que tenm ben a prop, a l’Anoia. Us hi atreviu? uns daus de poma a la paella i al final afegiu-hi una mica de botifarra negra sense el budell i ja m’ho direu. O feu una crema de Cigronet de l’Alta Anoia amb unes tires de cansalada dessecada saltada amb alls tendres i camagrocs, si n’heu trobat aquesta nefasta temporada. Per fer les dues cremes us recomano que ofegueu abans una mica d’all i porro

i canvieu l’aigua per brou de pollastre que sempre quedarà més gustosa. Si no sou de cremes i voleu una amanida arregladeta afegiu-hi quatre mongetes de Castellfollit del Boix i remateu-la amb un tros de llom de verat escabetxat i l’amaniu amb l’oli d’aquest. Aquí us caldrà una mica de planificació, és sabut que els escabetxos

de tres o quatre dies són molt millor que els del dia abans, i si quan feu el verat escabetxat i afegiu pela de taronja és sublim (des que m’ho va recomanar la Ma. Àngels Nadal no m’hi deixo mai el tros de pela de taronja en els escabetxos de peix blau). Ataquem els segons; som una comarca d’interior o sigui que us recomano plats de carn

o de mar i muntanya que és del que més dominem. Penseu en els rostits de cuina catalana clàssica de vedella o cavall. Tenim la vedella ecològica de Can Mabres com a exponent a la comarca o sinó, podem comprar bona vedella a moltes carnisseries de la comarca . Amb la carn de cavall tenim la sort de gaudir a Igualada de la cavalleria de Cal Fum, carn de qualitat i de granja pròpia. És un honor saber que un conegut restaurant de Tàrrega baixa a comprar-los carn de cavall per elaborar els plats que ofereixen a la carta. Us asseguro que si tasteu la carn de cavall de Cal Fum segur que repetireu, no en tinc cap dubte. I sinó per què no us tireu i cuineu xai ecològic d’Argençola, tant rostit clàssic com rostit amb mostassa i menta. Serà per llepar-se’n els dits. I entrant els mar i muntanya, proveu el conill d’ulls negres de Conill (Pujalt), feu-lo a la cassola amb escamarlans (compreu-los al peixater de la cantonada congelats o frescos) i acabeu-lo amb una picada d’all i julivert, un plat senzill, digníssim i de ben segur que sorprendreu als convidats. Una altra opció és fer un bon pollastre de corral de Copons, a la cassola amb gambes o escamarlans o tots dos, un clàssic de la nostra cuina. Heu de pensar que un bon rostit o una bona cassola sempre fa festa i amb bona companyia sempre provoca sobretaula llarga. Per cert, si no us sobra carn del rostit però sí el seu suc, guardeu-lo que no estem per llençar res, pot ser la rematada final d’un bon plat de macarrons o un bon arròs. Amb els vins i caves sigueu curiosos, a la comarca hi ha molts cellers que n’elaboren de qualitat, des de Masquefa fins a la Llacuna passant per Piera, Cabrera i la Conca d’Òdena. Hi ha vins i caves que no tenen res a envejar a vins d’altres comarques i altres denominacions. Una bona mostra la trobareu a la Festa del Vi que es fa cada any a Igualada o a les prestatgeries de les vinateries del barri, de la comarca i d’algun supermercat. Per acabar, no esgarreu l’àpat comprant productes de pastisseria industrial. Tenim forns i pastisseries que fan un molt bon producte, i si us plau no doneu als pobres patges els torrons barats que us han donat a la feina o aquell tortell eixut de les prestatgeries de les grans superfícies que es mereixen molt més. Després vindrà el cafè, la sobretaula, els versos de la canalla...a part de les neules i torrons per acompanyar-ho, tingueu Marmeles al rebost i alguna ampolla de cava de més a la nevera. No farà pas nosa, que tot plegat s’allarga i ja se sap, amb tanta xerrera la gola queda seca. Salut i Visca la Teca!!

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA

Els infants d’Igualada omplen de dsitjos les cartes que els patges lliuraran als Reis. MARC VILA

Què demanen als Reis, els nostres infants? Amb l’ajuda de dues expertes en el món del joc, respondem als dubtes que acompanyen les compres més importants d’aquestes festes: les joguines

GEMMA RAVENTÓS

Encara que passin els anys, el sentiment no canvia: És època d’il·lusió, expectació, màgia i emoció. Les grans multinacionals ho saben bé i és per això que les campanyes nadalenques (més fortes que mai) ens envolten d’anuncis sota capes brillants d’aparent amor i bons propòsits. De manera inconscient, els més petits també en són testimonis: els catàlegs de les grans botigues que arriben a casa s’omplen de marques de retolador, tot encerclant la sel·lecció de joguines que, juntament amb el nom de les més anunciades de la televisió, emplenaran la llarguíssima carta dels reis mags.

Aquesta llista de desitjos escrita des de la innocència acostuma a ser motiu de debat i discussió per a molts adults que se senten compromesos a complir les expectatives dels seus fills. Com hem d’actuar? Ho comprem tot o fem sel·lecció? Quines són les millors opcions? I les pitjors? Descobrim-ho a continuació. Jugar s’ha de fer cada dia, com els deures “El joc és una posada en escena de situacions, de vivències i d’emocions. Quan una criatura juga amb imaginació està creant un context on pot aprendre a gestionar-se, i avaluar les seves capacitats. El joc és meravellós.” La Laura Tejedor és una psicòloga que s’encarrega de fer l’anàlisi neuropsicològica de joguines

infantils en un projecte que porta el jocs a l’aula. Ella ho té molt clar: “Els deures que poso a la consulta, sovint són simplement “jugar”. És molt important perquè els nens ara fan de tot: van a l’escola i quan surten, tenen tot tipus d’obligacions extraescolars. Necessiten una estona lliure on senzillament puguin escollir què volen fer.” Així doncs, la correcta gestió de les emocions i el desenvolupament més primari de les nostres capacitats com a persona comencen quan som petits, entre joguines. J ugar és un dret per als nens, però també un deure per als pares: hem de seguir aprenent i ensenyant cada dia, i preocupar-nos que els nostres fills també tinguin el seu moment per fer-ho.

Val més poc i bo, que abundància i caprici Com ja hem comentat, és habitual que els nens i nenes demanin el que veuen a la televisió, degut al desig que els crea la publicitat. Quina és la millor joguina, doncs? L’Anna Munné és educadora infantil i una especialista al món dels jocs: treballa en una ludoteca. Ella ens comenta: “El poder de la publicitat tots els coneixem: és fort i directe. Com a adults, és important que donem altres possibilitats als nostres fills. Que els acompanyem a la botiga a veure la joguina, o a una ludoteca on puguin provar-la… en resum, donarlos eines perquè puguin contrastar, i que no es quedin només amb el que la televisió intenta transmetre’ls. Prendre’ns un temps amb

ells per poder descobrir totes aquestes coses.” El seu avís de prudència és encertat: cap de nosaltres vol fer una gran compra per impuls, amb regals que acabin oblidats en un calaix al cap de dos dies. Així doncs, per començar, tant l’Anna com la Laura ens recomanen el mateix pas essencial: Agafar la llista i reduir-la, però en companyia dels infants. Entendre (i fer entendre) que són millor quatre jocs ben pensats, que no deu per capritx. “Per a la nena una nina, i per al nen un camió” Els jocs també es veuen afectats pel rol de gènere? Tot i que la nostra societat n’és cada cop més conscient, aquesta és una realitat que hem de tenir en compte: estem plens

Desembre 2017

EL TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA d’estereotips. Deixant de banda l’exageració que trobem a les botigues de joguines (on hi ha passadissos roses amb nines per a les princeses, i racons plens de figures d’acció per als herois), l’Anna ens parla des de la seva pròpia experiència a la ludoteca: “Les joguines no tenen sexe. Si a un nen no li compres una nina, per exemple, no hi jugarà mai… senzillament perquè no la té. Si li dónes l’opció, podrà saber si realment li interessa o si li agrada. Ser oberts i deixar que puguin experimentar per ells mateixos és essencial. Els infants juguen a tot si ho tenen a l’abast.” La Laura hi posa cullerada: “Per mi es basa a escoltar l’infant: Què és el que ell vol? Què el fa feliç? Abans que partir d’un rol, escoltar-lo és el més bàsic.” L’objectiu principal d’una joguina, sigui quina sigui, és l’entreteniment i la diversió. Si ens desfem dels tòpics, els nens creixeran d’una manera més respectuosa tant amb ells mateixos com amb el que els envolta. Escoltem i deixem-los escollir. Els jocs i la tecnologia: Un tema conflictiu Actualment no podem posarnos en contra de la tecnologia: els nens d’avui dia neixen pràcticament amb ella i l’hem de conèixer per què, si no l’entenem com una bona eina, el nostre desconeixement afecta directament a l’ús que li donen els nostres fills. La Laura ens ho argumenta: “Les joguines tecnològiques són positives, però com tot. Amb un ordre, amb unes hores, amb unes pautes. N’hi ha de fantàstiques, molt interactives, amb les quals els nens poden aprendre moltíssim: joguines amb les quals es pot jugar en grup, imaginar una situació, desenvolupar estratègies de coordinació, de planificació… està bé, però dosificat amb ordre i criteri.” Estem acostumats a veure com la tecnologia es converteix en l’opció fàcil per tenir entretinguts els més menuts. “A quin contingut accedeixen els nostres fills? A quins jocs volem que juguin, i quant de temps? S’ha de supervisar.” L’Anna també ens aconsella: “Prova el joc o la joguina tu primer. Amb la tecnologia no et pots quedar enrere perquè hi ha un moment en què ells en saben més que tu. És un bon recurs, però s’ha de saber a què, com, i amb qui juguen. Les consoles no haurien de robar temps als nens per fer altres coses”. Jocs que inclouen violència... Sí o no? Que els jocs violents afecten de manera directa al caràcter dels infants és un concepte que està a l’ordre del dia, i en són tantes les opinions i estudis, que ja no sabem què hem de creure. La Laura

Els experts recomanen lús de les tecnologies, però amb ordre i amb unes pautes.

ens argumenta: “Abans no hi havia consoles, però en canvi jugàvem a jocs populars com el de matar, o el cuit i amagar. Buscàvem en el joc una situació que ens fes sentir una mica de por per afrontarla, gestionar-la i vèncer-la. Si ho veiem des d’aquest punt de vista, tampoc és tan greu que els nens i nenes juguin a segons quins videojocs. Ara, tornem al mateix d’abans: Quanta estona? Només juguen a matar, de manera exclusiva?” De la mateixa manera, ens recomana que estiguem atents a les recomanacions indicades al jocs “Hi ha nens de 8 anys que juguen a jocs catalogats per més de 18… i poden jugarhi, però cal que n’entenguin el missatge.” La Laura en comparteix la reflexió: “Com a adults, som capaços de distinguir el joc de la realitat. Els nens més menuts encara estan aprenent aquesta capacitat de dissociació.” Informació i prudència, doncs, serien les paraules més adequades per descriure l’elecció dels videojocs de temàtiques amb possible violència i si ho preferim, evitar-los. Actualment tenim opcions fantàstiques a l’abast, només hem de buscar-les. I les joguines didàctiques, què? “Sempre que didàctiques no

signifiqui avorrides”, afegeix l’Anna, somrient. “Totes les joguines són didàctiques, però sembla que siguin millors si fan moltes coses o parlen en anglès, per exemple. Des de nadó, un sonall mateix, serveix per experimentar: moc la mà i sona, repeteixo, em diverteix perquè investigo. Sigui quina sigui, si és una bona joguina ensenya moltes coses de manera natural, i els nens poden aprendre molt amb ella.” La Laura, en canvi, ens parla dels jocs de taula: “En aquest sentit, són genials. Les normes que impliquen, el respecte del torn de partida, el diàleg i el treball en equip necessaris per guanyar... N’hi ha per totes les edats, i alguns on les partides només duren cinc minuts. Cinc minuts per jugar amb els pares: això és un molt bon estímul per al desenvolupament de l’infant.” Com a pares, tiets, avis o germans, hem de saber gestionar la compra de les joguines amb sensatesa i coherència, escoltant i parlant amb els nens i nenes per escollir què és (fora de la fantasia) allò que els farà gaudir de veritat. Perquè al final, més enllà de les joguines, ja sabem què volen els més petits. El nostre amor, atenció i protecció. Però aquests tipus de regals, els hem de saber donar cada dia.

Recomanacions express Establir un pressupost aproximat destinat als regals infantils > No gastem de més, invertim millor. Fer una sel·lecció de la llista de joguines, juntament amb l’infant > Separar el seu desig real del generat per la publicitat. Informar-nos sobre els jocs tecnològics > Evitem sorpreses, guanyem tranquil·litat. Apostar per algun joc de taula > Diversió per a tota la família. Incloure un llibre a la llista > Econòmic, didàctic i sempre disponible. Buscar joguines fetes amb materials sostenibles i/o de qualitat > Duraràn més temps i són més segures. Anar a comprar amb temps > Les presses ens poden fer prendre decisions precipitades. Siguem previsors > Necessitarem piles? Hi ha peces que es venen per separat? Comprarem alguna cosa per internet? Vivim l’experiència amb il·lusió i positivisme > Compartim-ho amb els més petits!

Desembre 2017

TEMA DEL MES FESTES NADALENQUES A L’ANOIA The evergreen fir tree has traditionally been used to celebrate winter festivals (pagan and Christian) for thousands of years. Pagans used branches of it to decorate their homes during the winter solstice, as it made them think of the spring to come. The Romans used Fir Trees to decorate their temples at the festival of Saturnalia. Christians use it as a sign of everlasting life with God. Nobody is really sure when Fir trees were first used as Christmas trees. It probably began about 1000 years ago in Northern Europe. Many early Christmas Trees seem to have been hung upside down from the ceiling using chains (hung from chandeliers/lighting hooks). Other early Christmas Trees, across many parts of northern Europe, were cherry or hawthorn plants (or a branch of the plant) that were put into pots and brought inside so they would hopefully flower at Christmas time. If you couldn’t afford a real plant, people made pyramids of woods and they were decorated to look like a tree with paper, apples and candles. Sometimes they were carried around from house to house, rather than being displayed in a home. It’s possible that the wooden pyramid trees were meant to be like Paradise Trees. These were used in medieval German Mystery or Miracle Plays that were acted out in front of Churches on Christmas Eve. In early church calendars of saints, 24th December was Adam and Eve’s day. The Paradise Tree represented the Garden of Eden. It was often paraded around the town before the play started, as a way of advertising the play. The plays told Bible stories to people who could not read. The first documented use of a tree at Christmas and New Year celebrations is argued between the cities of Tallinn in Estonia and Riga in Latvia! Both claim that they had the first trees; Tallinn in 1441 and Riga in 1510. Both trees were put up by the ‘Brotherhood of Blackheads’ which was an association of local unmarried merchants, ship owners, and foreigners in Livonia (what is now Estonia and Latvia). Little is known about either tree apart from that they were put in the town square, were

The History of Christmas Trees dance around by the Brotherhood of Blackheads and were then set on fire. This is like the custom of the Yule Log. The word used for the ‘tree’ could also mean a mast or pole, tree might have been like a ‘Paradise Tree’ or a tree-shaped wooden candelabra rather than a ‘real’ tree. In the town square of Riga, the capital of Latvia, there is a plaque which is engraved with “The First New Year’s Tree in Riga in 1510”, in eight languages. You can find out more about the Riga Tree from this website: www.firstchristmastree.com A picture from Germany in 1521 which shows a tree being paraded through the streets with a man riding a horse behind it. The man is dressed a bishop, possibly representing St. Nicholas. In 1584, the historian Balthasar Russow wrote about a tradition, in Riga, of a decorated fir tree in the market square where the young men “went with a flock of maidens and women, first sang and danced there and then set the

tree aflame”. There’s a record of a small tree in Breman, Germany from 1570. It is described as a tree decorated with “apples, nuts, dates, pretzels and paper flowers”. It was displayed in a ‘guild-house’ (the meeting place for a society of business men in the city). The first person to bring a Christmas Tree into a house, in the way we know it today, may have been the 16th century German preacher Martin Luther. A story is told that, one night before Christmas, he was walking through the forest and looked up to see the stars shining through the tree branches. It was so beautiful, that he went home and told his children that it reminded him of Jesus, who left the stars of heaven to come to earth at Christmas. Some people say this is the same tree as the ‘Riga’ tree, but it isn’t! The Riga tree originally took place a few decades earlier. The custom of having Christmas trees could well have travelled along the Baltic sea, from Latvia to Germany. In the 1400s and 1500s, the coun-

tries which are now Germany and Latvia were them part of two larger empires which were neighbors. Another story says that St. Boniface of Crediton (a village in Devon, UK) left England and traveled to Germany to preach to the pagan German tribes and convert them to Christianity. He is said to have come across a group of pagans about to sacrifice a young boy while worshipping an oak tree. In anger, and to stop the sacrifice, St. Boniface is said to have cut down the oak tree and, to his amazement, a young fir tree sprang up from the roots of the oak tree. St. Boniface took this as a sign of the Christian faith and his followers decorated the tree with candles so that St. Boniface could preach to the pagans at night. There is another legend, from Germany, about how the Christmas Tree came into being, it goes: Once on a cold Christmas Eve night, a forester and his family were in their cottage gathered round the fire to keep warm. Suddenly there was a

knock on the door. When the forester opened the door, he found a poor little boy standing on the door step, lost and alone. The forester welcomed him into his house and the family fed and washed him and put him to bed in the youngest sons own bed (he had to share with his brother that night!). The next morning, Christmas Morning, the family were woken up by a choir of angels, and the poor little boy had turned into Jesus, the Christ Child. The Christ Child went into the front garden of the cottage and broke a branch off a Fir tree and gave it to the family as a present to say thank you for looking after him. So ever since them, people have remembered that night by bringing a Christmas Tree into their homes! In Germany, the first Christmas Trees were decorated with edible things, such as gingerbread and gold covered apples. Then glass makers made special small ornaments similar to some of the decorations used today. In 1605 an unknown German wrote: “At Christmas they set up fir trees in the parlours of Strasbourg and hang thereon roses cut out of many-colored paper, apples, wafers, gold foil, sweets, etc.” At first, a figure of the Baby Jesus was put on the top of the tree. Over time it changed to an angel/fairy that told the shepherds about Jesus, or a star like the Wise Men saw. The first Christmas Trees came to Britain sometime in the 1830s. They became very popular in 1841, when Prince Albert (Queen Victoria’s German husband) had a Christmas Tree set up in Windsor Castle. In 1848, drawing of “The Queen’s Christmas tree at Windsor Castle” was published in the Illustrated London News. The drawing was republished in Godey’s Lady’s Book, Philadelphia in December 1850 (but they removed the Queen’s crown and Prince Albert’s moustache to make it look ‘American’!). The publication of the drawing helped Christmas Trees become popular in the UK and USA. In Victorian times, the tree would have been decorated with candles to represent stars. In many parts of Europe, candles are still used to decorate Christmas trees.

Desembre 2017

Bones Festes!

Desembre 2017

Propostes PROPOSTES CONCERT SOLIDARI PER A LA COMUNITAT DE ROTARY CLUB IGUALADA

Solà ha explicat que amb el nou local, els Moixiganguers “volem obrir-nos encara més a la ciutat. Som una entitat cultural que difon el món casteller a Igualada i a fora, però també tenim un vessant social. El nostre local no és només un punt de trobada de gent a qui ens agrada fer castells, sinó que és un lloc obert a tohom, a la gent i entitats d’Igualada. Volem que se’l facin seu”. Amb l’ajuda del Rotary Club Igualada, dirigida al projecte de construcció d’un nou sostre al local, “permetrà que ens fem més grans, que puguem créixer i i que puguem encarar els castells de 9 pisos” ha afegit elpresident dels Moixiganguers d’Igualada.

ANOIADIARI Les festes nadalenques tenen una nova cita amb la solidaritat de la mà del Rotary Club Igualada i el seu tradicional Concert per al servei a la comunitat, que enguany arriba a la seva 23a edició. Aquesta cita tindrà dos clars protagonistes. Per una banda, les veus de la la prestigiosa Escolania de Montserrat, que sota la direcció de Llorenç Castelló i l’acompanyament al piano de Mercè Sanchís, amenitzaran la vetllada. D’altra banda, també en seran protagonistes la colla castellera dels Moixiganguers d’Igualada, entitat escollida enguany per Rotary Club Igualada per destinar els diners de la recaptació d’aquest concert solidari. Des de fa 23 anys, el Rotary Club Igualada organitza el tradicional concert al servei de la comunitat “amb la finalitat de recaptar fons i destinarlos a una causa benèfica i social”, tal com explica l’actual presidenta del Rotary Club Igualada Eva Panicello i Valls. Concretament, el Rotary Club Igualada s’ha fixat en el Projecte de construcció de l’alçada de l’alçada del sostre”, un projecte que els Moixiganguers volen dur a terme l’any vinent amb la voluntat de guanyar alçada en el nou local de la colla, Les Cotxeres, per afrontar els futurs reptes de nous i ambiciosos castells. Cal tenir en compte que, a part d’aquest projecte, la colla igualadina ha fet un pas important, amb el seu trasllat al nou local, per obrir-se encara més a la ciutat. “Els moxiganguers amb el seva força, valor, equilibri i seny, desenvolupen molts valors, aporten diversitat, amistat, servei, integritat i tothom hi té cabuda. És important poder comptar a la nostra ciutat d’una entitat com aquesta per sentir-se acollit des del primer moment, independentment d’on es vingui i quina situació es tingui. Amb aquesta adequació els moixiganguers, podran aconseguir assajar fer castells de 9 dins el local, i poder gaudir dels seus castells. A Rotary Club Igualada estem molt il·lusionats que es faci realitat aquest projecte, en bé de la nostra comunitat, ja que també compartim els valors de la companyonia, la solidaritat, la diversitat”, explica la presidenta del Rotary Club Igualada. Oriol Solà, president dels Moixiganguers d’Igualada, ha mostrat l’agraïment de la colla vers el Rotary Club Igualada.

Els diners del concert es destinaran al projecte d’aixecament del sostre del local d’assaig dels Moixiganguers d’Igualada. PAU CORCELLES

Les veus de l’Escolania de Montserrat sonaran al concert solidari de Rotary Club Igualada L’entitat beneficiària d’enguany és la colla dels Moixiganguers d’Igualada i el seu projecte de construcció d’un nou sostre al local “Les Cotxeres”

El concert d’enguany anirà a càrrec de les veus de l’Escolania de Montserrat. ESCOLANIA DE MONTSERRAT

Campanya per a l’eradicació de la poliomelitis Paral·lelament a la recaptació de les entrades del Concert al servei de la comunitat, que es destinaran, com dèiem, al projecte de Construcció de l’estructura per a l’alçada del sostre, al noulocal dels Moixiganguers d’Igualada, tots els assistents al concet podran col·laborar, si ho desitgen, en el projecte impulsat per Rotary Club a nivell mundial per eradicar la malaltia de la polio. Tal com assenyala Eva Panicello “l’any 1985, Rotary va llançar el seu programa PolioPlus, primera iniciativa per a l’eradicació de la polio mitjançant campanyes massives d’immunització. Actualment, només tres països, Afganistan, Nigèria i Pakistan, encara no han aconseguit interrompre la transmissió del poliovirus salvatge. En 2016, es van presentar només 37 casos al món, una reducció de 99,9% en comparació amb les dades dels anys vuitanta quan es registraven al voltant de 1.000 casos diaris”. Bill Gates es va comprometre a doblar l’aportació que es faci en aquest projecte; per cada euro recaptat, ell n’aportarà dos des de la seva fundació. “Des de Rotary Club Igualada, volem contribuir a eradicar totalment aquesta malaltia i agrairem la vostra col.laboració per poder assolir aquest objectiu” ha afegit la presidenta igualadina. Més informació i venda d’entrades El Concert per al servei a la comunitat, amb l’Escolania de Montserrat, tindrà lloc el divendres 22 de desembre, a 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Municipal l’Ateneu. Les entrades es poden comprar anticipadament a Clic Fotografia, al carrer de Santa Caterina, 29, d’Igualada (Tel. 931313564)

Novembre 2017

PROPOSTES LA GRAN FESTA DEL VI

XIII Festa de la Ratafia a l’Anoia El cap de setmana de l’11 i 12 de novembre arriba la tretzena edició de la Festa de la Ratafia de l’Anoia, un esdeveniment que va néixer amb l’objectiu “de compartir els licors casolans i el procés d’elaboració, i animar tothom a participar d’aquesta tradició tan nostrada a la comarca”, tal com expliquen els seus organitzadors. Els dos actes principals del programa són el concurs ratafiaire (dissabte 11), i el dinar popular (diumenge 12). Així, doncs, el dissabte 11 de novembre se celebra la 13a edició del concurs de ratafies, que es durà a terme al Casal Popular d’Igualada. Hi haurà premis per als primers classificats, entre els quals destaca un quadre dels artistes igualadins “Art de la terra”, pintat especialment per a l’ocasió. Els actes començaran a les 7 de la tarda, amb “El pastisser i el pastor”, antologia poètica d’autors dels Països Catalans. A les 8 del vespre, a la rambla de Sant Isidre), davant el Casal Popular d’Igualada, acte de lliurament de premis i tast popular de totes les ratafies participants. (El divendres 10 de novembre és la data límit per entregar ratafies al Casal Popular d’Igualada). A les 9 del vespre, després de conèixer els guanyadors del concurs, sopar ratafiaire, també al Casal Popular d’Igualada. Tot seguit, cap a les 11 de la nit aproximadament, a El Local d’Acció, concert de Paul Carter & Jam Jamaica, una formació integrada per membres d’antics conjunts de ska i reggae amb col·laboracions d’allò més sonades. L’endemà diumenge 12 de novembre, a les 12 del migdia, es reprenen els actes amb un Vermut popular amb activitats infantils, que tindran lloc al local del barri de Xauxa, a la plaça Catarineu. Finalment, a les 2 del migdia, al Casal Popular d’Igualada, dinar popular que constarà d’amanida completa, paella mixta o vegetariana i gelat de torró amb ratafia (10 € el tiquet anticipat al Casal Popular d’Igualada). La festa de la ratafia és una iniciativa dels Amics de la Ratafia de l’Anoia i és possible gràcies a la col·laboració d’Art de la terra, Casal Popular el Foment, Artencava, Igualada Comerç, El Local d’Acció, El Local del Barri i Cal Maginet.

Desembre 2017

PROPOSTES FIRA DE REIS A IGUALADA

El dia de Reis, Igualada fa fira El 6 de gener Igualada es converteix en punt de trobada de pagesos, agricultors, artesans i milers de persones que visiten la Fira de Reis, una de les més antigues dels Països Catalans ANOIADIARI El 6 de gener, dia de Reis, els igualadins io anoiencs -i, molt especialment, els pagesos-, tenen una cita ineludible amb la Fira de Reis d’Igualada. La d’Igualada és una fira amb 644 anys d’història, una de les més antigues dels Països Catalans. El seus orígens es remunten a l’any 1373, quan el rei Pere III el Cerimoniós va concedir a Igualada el privilegi de celebrar una fira que començava el dia de l’Epifania del Senyor i es mantenia els quinze dies següents, origen de la tradicional Fira de Reis. El 1952 Foment de Fires i Mercats -actualment Fira d’Igualadava passar a organitzar aquesta històrica fira, que és una de les més concorregudes del nostre país i tot un esdeveniment comercial i social a l’Anoia. Tot i que s’hi apleguen paradistes de diversos sectors, com la gastronomia i l’artesania, la

Fira de Reis d’Igualada és una mostra especialitzada en planters. La fira atrau els pagesos de la comarca a fi que s’abasteixin dels planters d’arbres que necessiten per a tot l’any. El Passeig Verdaguer s’omple de gom a gom de visitants i expositors, en un espài firal a l’aire lliure amb una superfície de més de 12.000m2, que alberga més de 350 expositors. Més de 6 segles d’història La fira es remunta a l’any 1373. Durava sis dies, amb l’acostumat guiatge i seguretat per als anants i vinents. Per ésser una competència amb la Fira de Piera, fou traslladada al Dilluns de Pasqua de Resurrecció, però més tard es torna a traslladar a la Diada de Reis (durant aquell interval inserida al dilluns de Pasqua es titulava la Fira d’Aparici). El guiatge i seguretat es constituïa amb una part de l’hostal de la vila, vigilant a peu la Vila i les principals vies que

hi conduïen. En canvi el batlle i els consellers ho podien fer muntats a cavall. S’intentava separar el joc de les fires, condemnant als qui transgredien les ordres, amb severes penes,però l’any 1451 se suspenen les penes imposades. Els Mostafàs eren, en principi, dues autoritats, després una sola, que s’elegien com els consellers, i els corresponia fer complir les ordenacions municipals, fixant el lloc precís per a cada mena de mercaderia, el blat a la plaça del blat, les cabeces o bulbs de safrà i les glans a la plaça Nova ( de la casa Sagrera fins el Cementiri Nou), els brins de safrà, salses i altres mercaderies a la Plaça Vella les de les Pescateries Velles tenien cura de les peses i mesures que amb motiu d’ésser carrer de Barcelona, se’ns permetia usar, perquè existeix el Llibre de Mostaçaferia. Llavors la Fira s’especialitzava en planters (ceps i arbres), llavors, eines de conreu

i animals. Es tenia molt en compte la Crida de la Fira, ja que per festes desant Bartomeu ja s’anunciava. La Fira de Sant Llorenç, anomenada “dels safraners”, essent aquest cultiu el més important que es mercedejava, se celebrava el 10 d’agost. Fou Alfons IV qui complagué els igualadins amb aquest privilegi. El Mercat del dimecres, s’escaigué per primera vegada el 10 de novembre, pel privilegi de Jaume II. El Foment de Fires i Mercats va començar pagant als pagesos els ports de les mercaderies, l’any 1953, per tal que anessin almercat. Es procurava que l’Ajuntament no cobrés els drets de la plaça, mentre es feien rifes per tal de gratificar els pagesos que venien a vendre a Igualada per tal que no ho fessin a Manresa, Vilafranca, Sta. Coloma de Queralt...

La fira de Setembre inicial fou iniciada pels fills i néts dels qui varen organitzar les Fires i Festes de l’any 1922 al passeig Verdaguer, que duraren vuit dies. L’esmentada Fira constà, a més del tradicional mercat ramader, d’exposicions de maquinària i altres inputs per al sector agrícola i de productes diversos. La secció dedicada al bestiar (cavallí, oví, boví i porcí), s’ubicà a la plaça d’Espanya i als carrers propers, la de planters (hortícoles, d’arbres fruiters i de diverses varietats de vinya americana), a la plaça de Sant Joan, els estands de maquinària agrícola i les parades de venedors de teixits, llibres, cristalleria i venda ambulant en general, al passeig de les Cabres. A la rambla del General Vives s’hi instal·laren altres estands dedicats a l’exhibició i venda de maquinària agrícola, i a la plaça de l’Ajuntament se celebrà el popular mercat d’avicultura i de fruites.

Desembre 2017

SARAUTO. Igualada - Sant Fruitós de Bages - Tel.: 938 033 000 · 93 8772 000 - www.sarauto.com

Desembre 2017

PROPOSTES FIRA DEL CAMÍ RAL DE VILANOVA DEL CAMÍ

Vilanova del Camí viatja al seu passat medieval Amb la celebració de la Fira del Camí Ral, emmarcada dins les festes de Sant Hilari 7 de la tarda, espectacle d’esgrima medieval. A les 12 del migdia hi haurà una cercavila a càrrec dels Diables Cabrons de Vilanova del Camí A 2/4 d’1 i a 2/4 de 2 del migdia, i a 2/4 de 7 de la tarda, coneixerem Els germans Jofres, mercenaris medievals En aquest espai també ens trobarem els ministrers de l’Aixada, els músics, el malabarista i la ballarina, mentre que El cec de fil i canya explicarà els detalls de la història de la Vilanova del Camí del segle XV i la casa fortificada.

ANOIADIARI Cada any, amb l’avinentesa de la festivitat de Sant Hilari, Vilanova del Camí té una cita amb la Fira del Camí Ral, Aquesta fira se celebra, normalment, el segon cap de setmana de gener. La fira, també anomenada “fira de Sant Hilari”, en honor del sant patró del municipi, rememora l’antic “camí ral”, que fa segles, unia les ciutats de Barcelona, Saragossa i Madrid, i que passava pel bell mig de Vilanova del Camí. Des d’antic, doncs, el lloc on avui hi ha Vilanova del Camí, va ser un punt de transaccions i intercanvis comercials. Els romans passaven de camí a l’urbs amb les seves caravanes carregades d’oli, vi, cereals, etc. i, en l’època dels comptes catalans, carros plens amb els productes elaborats pels mercaders i artesans. Més endavant, en ser una de les vies més transitades del territori -passant per on ara hi ha el carrer Major,- fou un lloc molt llaminer per als bandolers i lladregots de camins. El camí va donar vida a un ofici molt nostrat, el dels traginers. Amb aquest moviment, doncs, tothom buscava, a la seva manera, “fer fira”. En els darrers temps, a causa dels canvis en el panorama de fires, mostres, mercats i exposicions al nostre país, que anaven oblidant el món rural i menestral per centrar-se en innovadores propostes, la fira medieval del Camí Ral va anar perdent volada. Des de 1999, la fira vilanovina ha tornat als seus orígens, consolidant-se avui dia en un important exponent de l’artesania del nostre país i un dels elements claus i de referència per conèixer i descobrir els antics oficis populars. La Fira del Camí Ral és, a la vegada, una de les cites més importants de l’agenda no tan sols de Vilanova del Camí sinó també de la comarca de l’Anoia i de la Catalunya Central. A la Fira del Camí Ral hi participen uns 200 expositors entre artesans, firaires i comerços del municipi amb els següents productes. Més de 20.000 persones d’arreu del país gaudeixen, cada any, de diverses propostes dins la fira, com: mostra de productes alimentaris i artesans dels Països Catalans; mostra Nacional d’Arts i Oficis; mostra

Ramadera; diversos firaires i estands dels comerços del municipi i associats de l’ACI (Associació del comerç i la indústria de Vilanova del Camí. Habitualment, la programació inclou mostra d’antics arts i oficis, mostra d’artesans locals, activitats infantils i espectacles vinculats a l’origen medieval de la població: falconeria, lluites de cavallers, còmics, músics i malabaristes... Festes de Sant Hilari Enguany, la Fira del Camí Ral se celebrarà el diumenge 14 de gener, tot i que les festes en honor a Sant Hilari, patró de Vilanova del Camí, ja ofereixen un programa de propostes per al divendres 12 i el dissabte 13 d’aquest mateix mes. El programa de festes s’obrirà el divendres 12 de gener, a les 7 de la tarda, al vestíbul de Can Papasseit, amb la presentació del llibre “Amb sense tu” de l’igualadí Pep Elias. La presentació anirà a càrrec de la periodista Mireia Rubio. Organitzen Ràdio Nova i Biblioteca amb el suport de Cultura. L’endemà dissabte 13 de gener, la Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia oferirà un concert, a les 9 del vespre, a Can

Papasseit. El preu de l’entrada és de 3 €. El concert és organitzat per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova del Camí. Els actes es reprendran diumenge 14 de gener, a les 7 de la tarda, també a Can Papasseit, amb la representació de l’obra “El Petit Príncep”, a càrrec del Grup Teatral de Capellades. El preu de l’entrada a aquest espectacle, organitzat per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova del Camí, és de 3 €. XX Fira del Camí Ral La 20a edició de la Fira del camí Ral se celebrarà el diumenge 14 de gener, durant tot el dia, de 9 a 20 h a la Plaça Major, al carrer Major, carrer Onze de Setembre, carrer de Santa Llúcia i la Plaça del Mercat. El programa d’actes de la fira s’obre a les 11 del matí, amb una missa en honor a Sant Hilari, que se celebrarà a l’Església de Sant Hilari. La fira ofereix diversos espais: Mostra de productes “El Mercadal”, amb artesania de Catalunya ( joguines de fusta, treballs de cuir, cristall, quadres, instruments, teixits...); la Mostra de productes “El Rebost”, amb artesania alimentària de Catalunya (format-

ges, embotits, pans i pastes, vins i caves, cerveses, licors, olis... ); “Els Oficis del Camí Ral”, on veurem com treballaven la filadora i el ferrer; la V Mostra d’Artesans Locals, per conèixer de prop els productes d’artesans vilanovins; l’espai d’antiquaris i brocantera, amb una mostra de peces antigues com rellotges, monedes, mobiliari, etc., i l’espai d’atraccions i activitats infantils. A la 1 del migdia i a 2/4 de 5 de la tarda, hi haurà un espectacle de vols d’aus rapinyaires i falcons per rememorar aquesta antiga forma de caça utilitzada des de temps immemorials. S’oferiran explicacions de les característiques de les aus, formes de caça, alimentació, costums, hàbitat... Al llarg del dia s’exposaran els falcons i les aus rapinyaires Recreació històrica: Vilanova del Camí al segle XV Al llarg del dia, a la Fira del Camí Ral, s’oferirà una recreació històrica sobre com era Vilanova del Camí al segle XV i la casa fortificada de Vilanova. Podrem veure el campament medieval del Rei Joan II que mostrarà com era la vida quotidiana a un campament de guerrers medievals A les 11 del matí i a les 2/4 de

Pujada als dipòsits La festa va estretament lligada a la tradicional Pujada als dipòsits, que arribarà a la seva 32a edició. La sortida es farà a les 10 del matí, des de la Plaça Extremadura. Hi haurà una sortida anticipada a les 9:10 h per a màsters, menors i acompanyants que vulguin fer el recorregut caminant, de manera no competitiva. La cursa, de 3,5 km, aproximadament, té l’arribada al dipòsit de Ca l’Aromir. Les inscripcions es poden realitzar anticipadament a través del web municipal www.vilanovadelcami.cat (en l’apartat d’esports) fins a l’11 de gener a les 14 h o bé el mateix dia des de les 8:45 h a la Plaça Extremadura fins a esgotar dorsals. Hi ha diverses categories de cursa: Benjamí, aleví, infantil, cadet/juvenil, promesa/sènior, veterans A i veterans B. Es lliurarà un trofeu als tres primers classificats de la general, als tres primers classificats per categories, al més veterà i al més jove. Hi haurà una botifarrada per a tots els participants que s’inscriguin. Per a més informació podeu telefonar al 93 805 44 11 o per correu a l’adreça esports@vilanovadelcami.cat Caminada popular Aquest mateix dia se celebrarà una caminada popular, organitzada per l’àrea d’Esports de l’Ajuntament de Vilanova del Camí, amb la col·laboració del CAI i de la Colla Excursionista. La sortida serà a les 8 del matí, des del Restaurant Nou, i s’anirà a canviar la Senyera al Pujol de la Guàrdia. En finalitzar, els participants s’aplegaran a la botifarrada juntament amb els corredors de la Pujada als dipòsits.

Desembre 2017

Anuari Repassem el novembre amb un clic Carrers i autobusos, plens per reclamar l’alliberament dels presos polítics Passat un octubre que es va tancar amb la gran incògnita de com respondria el govern espanyol a la declaració d’independència, el novembre arrencava amb una resposta judicial implacable i l’empresonament de vuit membres del Govern. Un empresonament que se sumava al dels dos Jordis. Aquesta situació va portar a Catalunya, i també a l’Anoia, a un seguit de mobilitzacions per reclamar l’alliberament d’aquestes deu persones i també

mantenir la flama de la República davant l’aplicació de l’article 155. El 8 de novembre, la vaga va reeditar les imatges del 3 d’octubre, amb la paràlisi del sector públic i el tall a l’A-2 a l’altura d’Òdena, que va durar tot el matí, més el de la C-15 a Vallbona. La manifestació al vespre va ser multitudinària de nou. També es van omplir els busos de l’ANC per reclamar l’11 de novembre, a Barcelona, el retorn a casa de tots els presos.

La Generalitat anuncia que actuarà per treure a l’Hispano el servei a Barcelona Gairebé per sorpresa, a finals de novembre, en una roda de premsa a l’Ajuntament d’Igualada, el secretari general de Transports Ricard Font donava a conèixer als mitjans la intenció de l’administració catalana d’extingir la concessió del servei de bus que l’Hispano Igualadina fa del corredor entre Igualada i Barcelona. Una decisió presa arrel dels primers resultats de l’auditoria que es feia aquest estiu passat sobre les condicions del servei i que havien estat criticades durant anys pels usuaris i diversos col·lectius.

Font aclaria que amb set infraccions molt greus hi havia marge suficient per rescindir la concessió i l’auditoria ja aboca una xifra molt superior. Ara queda per veure quina serà la reacció de la totpoderosa empresa integrada en el grup gallec Monbus. Segons el calendari anunciat per la Generalitat, a mitjans del 2018 es podria licitar ja el servei del corredor. Un servei que porta cada any a gairebé un milió de viatgers i que aquest 2017 ha deixat imatges impactants com l’incendi d’un aparell al Bruc.

Pujalt ja té el primer molí eòlic fet per la iniciativa ciutadana

APINAS recuperarà Cal Salinas per una Aula Integral de Suport

El Rec.016 passa a tres dies però continua amb el poder d’atracció intacte

Des de finals de novembre, el paisatge del nord de la comarca té un aerogenerador més, però aquest és fruit de la iniciativa d’un grup de ciutadans. El projecte és ‘Viure de l’aire del cel’ i està vinculat a la cooperativa Som Energia. És el primer molí de vent que es construeix a Catalunya després de molts anys -també el primer cas a l’Estat espanyol que es fa de manera participada- i tindrà una capacitat per generar 2,35 megawatts. Instal·lat a Pujalt, aquest gegant produirà l’energia equivalent al consum elèctric de 2.000 famílies. El molí va arribar per peces al municipi i la seva torre és de 80 metres. Aquests dies, l’aparell està fent les primeres proves de funcionament

L’edifici de Cal Salinas, amb una inversió calculada sobre els 600.000 euros, passarà a acollir diverses dependències de l’associació APINAS. Entre les noves funcions que tindrà aquesta torre dels anys 30 hi ha la d’acollir una Aula Integral de Suport, un equipament destinat a la cura dels transtorns mentals greus: fins a uns 16 joves de diferents edats podran rebre el servei d’aquest tipus. L’espai total que ofereix la finca són més de 800 metres quadrats. Les obres d’adequació de Cal Salinas les durà a terme la mateixa entitat, que, a llarg termini, planteja que hi recalin els serveis administratius centrals, un auditori, espais polivalents i una llar residència.

La dissetena edició de les Rec.0 Experimental Stores va tenir lloc del 9 a l’11 de novembre al barri adober en unes circumstàncies molt diferents de les altres ocasions. En primer lloc, l’organització va fer costat a la vaga del dimecres 8 contra els empresonaments d’activistes i polítics catalans i, així, aquesta edició es va quedar en tres dies d’obertura. Amb tot, les xifres finals del Rec.016, quan es compleixen vuit anys de la seva edició inicial, van rondar les habituals. El fred va animar a molts compradors a acudir a la cinquantena de botigues repartides per les velles adoberies del sud d’Igualada a cercar roba d’abric i, de pas, fer un cop d’ull a concerts i ‘food trucks’.

Desembre 2017

ANUARI Recull de les notícies del mesde novembre publicades a l’anoiadiari.cat

Les més llegides 01

La concentració per reclamar la ‘rojigualda’ a Igualada punxa

Igualada perd un altre mite amb l’adéu de la Cistelleria Farrés

La Generalitat activa el procés per retirar el servei a l’Hispano

Tallen l’A-2 al Bruc en protesta per l’empresonament dels consellers

Una víctima en el segon accident mortal a la C-37 en un mes

El tall de l’A-2 s’aixeca després de set hores de protesta contra els empresonaments

Els Mossos detenen un home a Jorba que tenia quasi 3.000 plantes de marihuana

Més d’un miler d’anoiencs van a Brussel·les a la manifestació del 7 de desembre

Sita Murt tirarà endavant amb l’arribada de nous inversors

APINAS celebra en família els seus primers 50 anys

02/11/2017 La concentració de rebuig per l’empresonament dels consellers acaba amb crits a favor de la vaga general

07/11/2017 La Torre rememora la seva tradició pagesa amb la Festa de la Cassola de Vinya

03/11/2017 Entren a presó dos homes que assaltaven cases en urbanitzacions de l’Anoia

08/11/2017 L’auditoria a l’Hispano acabarà el desembre, mentre el registre d’incidències creix

03/11/2017 Tallen l’A-2 al Bruc en protesta per l’empresonament dels consellers

08/11/2017 El tall de l’A-2 s’aixeca després de set hores de protesta contra els empresonaments

05/11/2017 Un any més, la Castanyada Rock de Piera, tot un èxit

09/11/2017 La vaga del 8-N a l’Anoia té una especial incidència en l’ensenyament

06/11/2017 El Rec.016 fa costat a l’aturada i no obrirà la jornada de vaga

10/11/2017 El pantà de Tous utilitzarà nomes un 35% de la capacitat inicial

07/11/2017 Igualada perd un altre mite amb l’adéu de la Cistelleria Farrés

10/11/2017 Soledad Montserrat: “Qualsevol dona pot ser víctima de la violènca masclista”

Desembre 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes de novembre publicades a l’anoiadiari.cat

14/11/2017 David Andrés reté la corona de millor xef jove de la Península

15/11/2017 Masquefa estrena sistema de recollida de residus amb l’objectiu de millorar la selecció

23/11/2017 Sita Murt tirarà endavant amb l’arribada de nous inversors

14/11/2017 Els càrrecs de Demòcrates a l’Anoia es passen en bloc al PDeCAT

15/11/2017 La Mancomunitat de la Conca farà un protocol contra les agressions sexistes en espais d’oci

24/11/2017 Tot l’univers paperer es mostra a PaperPaper.02 a Capellades

14/11/2017 El Rec.016 es tanca superant les expectatives d’una edició de tres dies

16/11/2017 El govern de Vilanova recolza el 155 en un ple farcit de tensió i retrets

24/11/2017 La Generalitat activa el procés per retirar el servei a l’Hispano

14/11/2017 Les propostes per al Rec dibuixen un barri residencial amb la indústria encara viva

17/11/2017 La concentració per reclamar la ‘rojigualda’ a Igualada punxa

25/11/2017 Els Mossos detenen un home a Jorba que tenia quasi 3.000 plantes de marihuana

15/11/2017 L’organització de la Festa del Vi fa un balanç satisfactori de la sisena edició

17/11/2017 Una víctima en el segon accident mortal a la C-37 en un mes

27/11/2017 APINAS celebra en família els seus primers 50 anys

15/11/2017 Els negocis anoiencs no noten la tensió política excepte amb el sector públic

20/11/2017 Magí Puig i Jaume Farrés reben el premi d’Honor Ciutat d’Igualada

27/11/2017 La txeca ‘Charité’ s’enduu el premi gros d’una gala del Zoom amb Àngel Casas i Jordi Hurtado

Es busquen agents comercials freelance Llibertat d’horaris / Remuneració per comissions / Es pot combinar amb altres feines / Requereix bona presència / Català parlat i escrit / Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari / Formació a càrrec de l’empresa / Vehicle propi / Possibilitats d’entrar a formar part de la plantilla en un futur Enviar CV a: premsaencatala@gmail.com

Agost2016

Desembre 2017

#ADFESTAMAJOR

43 47