AnoiaDiari ABRIL 2017 by AnoiaDiari

AUTOMERCAT A IGUALADA

ECOFIRA A CALAF

VILANOVA DEL CAMÍ VIU FIRA DEL SANT CRIST LA FIRA DEL CAMÍ RAL A PIERA

ENTREVISTA A L’ESCRIPTORA SÍLVIA SOLER

Abril 2017 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT

La gestió de l’aigua, a debat La plataforma Aigua és vida reclama que la gestió de l’aigua sigui pública, i es faci a través dels ajuntaments. El col·lectiu i l’administració discrepen sobre l’efecte del canvi de gestió en la factura

Estudiar en barracons a l’Anoia

El sector TIC mira cap al barri del Rec

L’Anoia, capital del ciclisme de muntanya

300 alumnes estudiaran el proper curs en aquest tipus d’instal·lacions a l’Anoia

Un projecte proposa la construcció d’un edifici singular al costat del riu per acollir un hub tecnològic

Més de 1000 ciclistes de 20 països participen a la VolCAT, amb la prèsència del campió del món

“Gaudeixo quan veig un polític que creu en el que fa, i que ho fa bé ” Parlem amb Jordi Aymamí, excalcalde d’Igualada

Abril 2017

El tema del mes EL MODEL DE GESTIÓ DE L’AIGUA

Durant dècades a Igualada van coexistir Aigües d’Artés -que ara opera, entre altres municipis, a Montbui- i Aigua de Rigat. TCM

El model de gestió de l’aigua, a debat L’entitat Aigua és Vida planteja l’administració directa per abaratir despeses. L’Ajuntament considera que un model públic no assegura millorar el servei FRANCESC VILAPRINYÓ

Tres municipis de l’Anoia: Igualada, La Pobla i Vilanova del Camí, han de determinar els propers mesos com serà la gestió de la seva aigua de boca. Ara mateix, cap dels tres té un contracte regularitzat, tot i que sí que hi ha una companyia privada que es fa càrrec del subministrament. Aigua de Rigat, des de fa un segle, n’ha fet la gestió. Aquest darrer bienni, a diverses poblacions ha sorgit un moviment social que reclama que el servei sigui públic i, en primer lloc, que estigui regularitzat i en aquest darrer punt, tothom hi està d’acord. L’Ajuntament d’Igualada té previst assumir la titularitat de la gestió de l’aigua.

Però assumir la titularitat no significa que la gestió sigui pública i el debat s’encamina també cap aquí. En tots tres municipis, amb matisos, l’assignatura pendent serà com es tradueix l’administració del servei. Un servei que des de fa pràcticament un segle havia existit sense que hi hagués cap concessió reglada (val a dir que a altres viles de la comarca sí que està regularitzat i amb la mateixa companyia). Ara, és un escenari on la llei exigeix que hi hagi una concessió normalitzada -per normativa, la xarxa de distribució d’aigua és de titularitat municipal i és l’assignatura pendent a l’Anoia- però s’ha de definir els ‘tempos’ i, tan important com això, la forma que agafarà.

Hi ha diversos models damunt la taula, tant la gestió municipal pura com l’externalització a una empresa, que podria ser la mateixa Aigua de Rigat. Damunt la taula, hi ha també l’opció de constituir una empresa mixta, de manera similar a com s’ha fet amb el servei de neteja viària a Igualada. El model d’empresa mixta que ens passa pel cap en el cas de l’Anoia i la seva capital és el de la neteja viària. FCC havia gestionat durant anys la recollida d’escombraries de la capital com a concessionària i el govern de la ciutat va decidir canviar a un model mixt per poder exercir més control sobre el servei. El bagatge d’aquesta fórmula no és del tot satisfactori, però el mateix Ajuntament d’Igualada

Revertir beneficis Els impulsors de la campanya per la municipalització afirmen que es podran reinvertir els beneficis a la xarxa

Quasi un terç Un 32% de les participacions d’Aigua de Rigat estan en mans de l’Ajuntament, un fet que podria abaratir la venda de part dels actius

subratlla que ja hi havia conflictes amb FCC sobre la qualitat del servei abans de la creació de la societat mixta; amb Aigua de Rigat, de moment, el consistori igualadí mostra una gran satisfacció pel servei. El 32% El que fa encara més complex l’assumpte és el repartiment de les participacions d’Aigua de Rigat. Als anys 80, en un intercanvi d’actius, l’Ajuntament d’Igualada va rebre un 32% de les accions de la companyia. Per això, cada any, gairebé un terç dels beneficis que pugui tenir Aigua de Rigat reverteixen a les arques municipals. Com que l’empresa Aigua de Rigat no només és la subministradora d’Igualada, sinó també de municipis com

Abril 2017

2OM euros

És el preu que Agbar va pagar el 2007 pels actius de la família Gavarró, propietaris de Rigat. La firma va adquirir el 68% del total de les accions, mentre que la resta segueix en mans de l’Ajuntament

32% accions

És la part del total d’accions d’Aigua de Rigat que té l’Ajuntament. Les va assumir la corporació a través d’una permuta amb l’empresa per unes inversions als anys 70 i 80

la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí, això significa de retruc que el consistori de la capital és en part propietari de la xarxa d’aquestes dues poblacions. Tant Vilanova com la Pobla de Claramunt, per tant, es troben també a l’espera de com es resolgui a Igualada l’embolic. La perspectiva dels dos ajuntaments sobre la situació actual no varia de la visió igualadina: des de fa molts anys l’empresa dispensa aquest servei: “el manteniment es fa bé i el preu és acceptable”. Un debat a nivell català La plataforma Aigua és Vida va sorgir fa dos anys a nivell nacional i s’ha significat per reclamar la municipalització de l’aigua a diferents poblacions de Catalunya. A Igualada va aparèixer per primer cop a finals del 2015 i va denunciar que no existia cap contracte de concessió a algunes ciutats anoienques. Demanaven una auditoria del servei i exigien que es normalitzés administrativament. Els plantejaments d’Aigua

L’entitat Aigua és vida i l’administració no coincideixen en com pot repercutir en la factura el canvi de gestió. AD

és Vida van ser entomats per quatre dels sis partits presents a l’Ajuntament d’Igualada, per bé que amb postures diferents. Les posicions de la CUP i Decidim Igualada han estat favorables des d’un primer moment a la municipalització; Esquerra, que en aquell moment tenia encara recent el divorci amb el govern convergent de Marc Castells, parlava també de municipalització o que una empresa social gestionés el servei. Els socialistes, que acabaven de pactar amb els seus tradicionals rivals de CiU els pressupostos, demanaven “normalitzar la situació i gestionar-la com un servei públic, amb criteris per garantir l’abastament”. Des d’aleshores, el (no) contracte ha estat un tema recurrent als plens municipals de l’Ajuntament d’Igualada. En un d’aquests, el govern -que abans havia refredat qualsevol moviment basant-se en el cost de pagar a Rigat els actius si es municipalitzava- va anunciar que crearia un servei públic d’aigua. S’obria un canvi d’escenari.

Abril 2017

EL TEMA DEL MES EL MODEL DE GESTIÓ DE L’AIGUA

L’entitat Aigua és vida està realitzant diverses campanyes informatives a la comarca. TCM

La municipalització Aigua és Vida, que va reclamar la regularització del servei el 2015, s’ha destacat també per demanar que el consistori el gestioni. La pugna principal és sobre quin cost pot tenir i com s’ha de dur a terme. Un dels portaveus d’Aigua és Vida a la comarca, Pau Ortínez, apunta en primer lloc que “l’empresa ha fet des del 2008” moment que Agbar va adquirir Aigua de Rigat “uns beneficis de quatre milions d’euros” amb la gestió del servei a l’Anoia. Ortínez assenyala que “malgrat tot el que guanyava l’empresa, la situació actual és d’un endeutament cada vegada més alt”. Un fet que, al seu parer, fa aconsellable que s’opti per la

gestió pública. Els integrants de la plataforma parteixen dels balanços que hi ha de l’activitat de l’empresa i assenyalen que “l’endeutament que tenen és cada cop superior. En aquest període des que Agbar pilota Aigua de Rigat, s’han reduït els fons propis. L’endeutament que tenen s’ha duplicat, del 30 al 60%”. Ball de xifres El rescat de la infraestructura de Rigat, que pot adduir les inversions fetes durant les darreres dècades estaria segons Aigua és Vida “per sota dels 3 milions d’euros” a la capital de l’Anoia. Admeten que les xifres poden fluctuar però en cap cas ascendirien per damunt d’aquests números.

L’Ajuntament des d’un primer moment ha parlat de vuit xifres. Aquesta és una de les raons que ha brandat Jordi Pont, el segon tinent d’alcalde d’Igualada, per posar en quarantena que el consistori administri l’aigua en un futur. Quin cost tindrien les propietats d’Aigua de Rigat? Quan Agbar va adquirir l’empresa el 2007 de mans de la família Gavarró, la quantitat que es va abonar va ser sobre els 20 milions. Aigua és Vida argumenta que “els actius d’Aigua de Rigat segons l’auditoria de la pròpia empresa són d’uns 10 milions d’euros. Si tenim en compte que part de les xarxes són per a la Pobla i Vilanova del Camí, els actius a rescatar a Igualada

La Pobla i Vilanova La situació és paradoxal: l’Ajuntament d’Igualada té accions de la companyia i, per tant, és propietari de part de la xarxa d’aquests municipis “Menys fons propis” La plataforma Aigua és Vida branda els comptes de la companyia i alerta que “cada vegada hi ha menys fons propis i creix l’endeutament”

són sensiblement menors”. La fracció que pertany a l’Ajuntament d’Igualada, que en té el 32%, abaratiria la despesa que s’hauria de fer per comprar la resta. La xifra de què parla Aigua és Vida “seria assumible per a les arques municipals”. Ortínez matisa que “a més partim de la base que cada any, la gestió privada significa mig milió d’euros que no van a parar a les arques públiques, sinó a l’empresa”. Asseguren que “amb aquestes xifres, no creiem que la gestió pública fos inferior”. El debat estarà més viu que mai els propers mesos doncs hi ha pendent de donar-se a conèixer l’auditoria sobre els actius d’Aigua de Rigat.

Abril 2017

EL TEMA DEL MES EL MODEL DE GESTIÓ DE L’AIGUA Els drets adquirits Des de 1923, quan comença la història d’Aigua de Rigat, la companyia ha fet efectives diverses inversions, no només en la infraestructura, sinó també en pous. L’Ajuntament avalua “aquests drets adquirits” molt per sobre de les xifres de què parla Aigua és Vida. En un primer moment, Jordi Pont va situar el total en 30 milions d’euros, tot i que es va matisar que és una estimació. El govern d’Igualada manté que el cost que significaria seria molt elevat per a les arques municipals i que “no garantiria” tenir un bon servei. Pont entén que “més enllà del debat, tenim la seguretat que ara l’empresa que està gestionant el servei té una acceptació molt alta per part dels usuaris. Altrament, no coneixem quin escenari hi hauria”. Compte enrere El govern d’Igualada ha començat l’expedient per assumir la titularitat del servei. Ja hi ha fet un inventari de béns i de què pertoca als tres municipis. Ara cal esperar l’auditoria de gestió. La resta del procés es podria allargar entre un i dos anys. Pont afirma que “anteriorment ja es tenia constància que no hi havia contracte, però no n’hi havia necessitat”. Les percepcions d’altres èpoques eren diferents. L’Ajuntament afegeix que “des que va començar a haver-hi servei, han passat 25 alcaldes sense que hi hagués contracte”. Els temps “han canviat” i s’assumirà la titularitat i sols quedarà triar el model de governança. Aquest és el punt calent i hi ha una batalla ideològica pel mig. El regidor parla de “reformular el model actual” com a possibilitat, ja que defensa que “l’actual gestió és òptima, segons ens han dit auditors externs. És una empresa petita, malgrat estar al grup Agbar i té controls acurats”. L’esmentada venda de Rigat a Agbar fa deu anys “no ha canviat ni alterat la qualitat del servei. No hi ha cap deman-

da de la ciutadania de queixes envers aquesta administració. No podem dir el mateix en altres temes”. El govern igualadí demana entendre el cas anoienc com un tema específic i “no té cap comparació amb el que hi ha en altres municipis. El consumidor igualadí paga a la factura el cànon com a concepte; en la mateixa factura, a Barcelona, se’n paguen cinc de diferents”. No hi haurà topada Tant Aigua de Rigat com el govern d’Igualada han avançat que no hi haurà cap conflicte. Jordi Pont explica que “no volem cap topada” i desvincula el cas d’Igualada del que està a l’ordre del dia en localitats com Terrassa. “Aigua de Rigat ha pagat amb els seus diners les infraestructures de què disposa la xarxa de tres municipis de la comarca. Per això és lògic que si han fet inversions, se’ls rescabali en la factura” apunta el segon tinent d’alcalde. Subratlla que amb l’empresa sempre hi ha un diàleg obert: “fins ara, quan s’ha de parlar amb Rigat sobre els preus, si hi ha d’haver un augment, el vénen a demanar aquí. Cal veure si en el futur escenari que hi haurà, l’Ajuntament podrà negociar i ponderar això”. Consulta per triar model Una vegada l’Ajuntament d’Igualada tingui assumida la titularitat i creï el Servei Municipal d’Aigua, caldrà decidir com es gestiona. Les possibilitats exposades -gestió directa, empresa mixta, concessió a una empresa- s’evaluaran definitivament. Aigua és Vida reclama que aquesta decisió la prengui la ciutadania en una consulta. Jordi Pont refreda aquesta possibilitat: “és difícil trobar una pregunta binària que la ciutadania respongui amb criteri”. El govern adverteix que “desendollar-nos de Rigat ens pot generar nous costos perquè haurem de fer les nostres infraestructures per a la distribució, que ara no existeixen”.

L’aigua brolla de la font de la plaça. Al fons, l’Ajuntament d’Igualada. TCM

Abril 2017

REPORTATGE PÀGINES ESPECIALS

El primer pla contra la pobresa energètica Gas Natural Fenosa és la primera energètica espanyola a desenvolupar un pla per pal·liar la vulnerabilitat. En total, invertirà 4,5 milions d’euros anuals. La pobresa és la situació socioeconòmica per la qual la població no pot accedir o disposar dels recursos necessaris per satisfer les seves necessitats físiques o psíquiques bàsiques. Entre les seves manifestacions s’inclouen la fam, la malnutrició, l’accés limitat a l’educació o als altres serveis bàsics, com la llum, el gas o l’aigua. Aquesta última vessant és el que anomenem “pobresa energètica”. A Espanya, cada vegada és més gran la preocupació per la protecció de les llars en situació vulnerable. Segons el III Estudi de pobresa energètica de l’Associació de Ciències Ambientals (ACA), 5,1 milions de persones a Espanya, l’11% de les llars, són incapaços de mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada a l’hivern. Davant aquesta problemàtica, Gas Natural Fenosa ha posat en marxa a Espanya un Pla de Vulnerabilitat energètica per tal d’intensificar les actuacions que ja venia realitzant, sistematitzar la gestió dels clients més vulnerables, així com reforçar la col·laboració amb les entitats del Tercer Sector i les administracions públiques. El pla, que preveu més de 20 mesures tant operatives com socials, és el primer desenvolupat per una energètica espanyola i preveu una inversió de 4,5 milions d’euros anuals. La Fundació Gas Natural Fenosa, clau en el projecte La Fundació Gas Natural Fenosa ha reorientat la seva activitat per donar més pes a les iniciatives socials, especialment les dirigides a pal·liar la vulnerabilitat energètica. En col·laboració amb diverses entitats sense ànim de lucre, la Fundació treballarà per buscar alternatives que trobin mesures per ajudar persones afectades per la pobresa energètica. La Fundació Gas Natural Fenosa ha creat una Escola d’Energia Social amb l’objectiu d’assessorar i formar treballadors de les entitats del Tercer Sector i El personal dels Serveis Socials municipals en eficiència energètica. També desenvolupa una iniciativa de rehabilitació energètica d’habitatges de col·lectius vulnerables. Per a això, l’entitat està realitzant un estudi per determinar quins components i mesures de realitzar un habitatge per reduir al màxim el consum. Un cop obtinguts els resultats, la Fundació Gas Natural Fenosa impulsarà la signatura de convenis de col·laboració amb les administracions públiques o amb els propietaris dels habitatges perquè implementin aquestes mesures de rehabilitació i eficiència energètica i que les famílies vulnerables puguin reduir el seu consum. Així mateix, la Fundació Gas Natural Fenosa ha posat en marxa també un programa de voluntariat corpora-

La companyia compta amb més de 400 acords bilaterals amb administracions de tot Espanya, que han permès protegir el 97% dels clients a Catalunya.

Mesures d’actuació per a clients vulnerables

Centre d’Atenció al Client GAS NATURAL FENOSA

tiu orientat al col·lectiu vulnerable. Un programa, que es desenvolupa en col·laboració amb diferents entitats i que inclou l’assessorament per part d’empleats voluntaris de la companyia energètica, que destinen part del seu temps a l’atenció de persones vulnerables a la recerca de la millor solució per a cada situació particular.

Telèfon d’atenció La companyia ha creat el telèfon gratuït 900 724 900 per atendre els clients vulnerables

Centre d’Atenció al Client GAS NATURAL FENOSA

Proactius davant la pobresa energètica Gas Natural Fenosa ha desenvolupat des de sempre una política proactiva contra la pobresa energètica. La companyia ha impulsat més de 400 acords bilaterals amb administracions de tot Espanya, gràcies als quals el 97% dels clients a Catalunya de Gas Natural Fenosa estan protegits davant de situacions de vulnerabilitat. Fins a la data, aquestes administracions locals han informat a la companyia de l’existència de més de 12.000 domicilis de clients vulnerables als quals no s’ha interromput el subministrament. Contingut elaborat amb la informació de Gas Natural Fenosa.

La companyia ha posat en marxa una Unitat d’Atenció a la Vulnerabilitat amb l’objectiu de fer un seguiment de tots aquells casos de clients que puguin trobarse en situació vulnerable. Al costat d’aquesta unitat, la companyia ha creat un Grup de Gestió de Col·lectius Especials. D’aquesta manera, Gas Natural Fenosa compta, des de gener de 2017, amb un equip d’aproximadament 60 persones dedicades a l’atenció de ciutadans vulnerables. Així mateix, la companyia ha activat una línia telefònica gratuïta per atendre clients en situació de vulnerabilitat (900 724 900). En aquesta línia, disponible 24 hores al dia i tots els dies de la setmana, els agents proporcionen assessorament a l’usuari segons les seves necessitats energètiques, revisant cada cas detingudament i resolent qualsevol tipus de dubte. Els clients vulnerables de Gas Natural Fenosa, a més de tenir garantit el subministrament energètic, disposen també de diverses eines per a la seva ajuda, com ara que la companyia ha flexibilitzat el pagament dels rebuts, podent fraccionar el pagament i oferint als clients les quotes que millor s’adaptin a les seves possibilitats, sense cap quota inicial i sense cap tipus d’interès. La companyia ha reforçat també les comunicacions amb els clients. Informa 7 vegades als clients, a través de cartes i telèfon, abans de procedir a la sol·licitud d’interrupció de subministrament. Així, entre la primera carta de devolució bancària fins que la companyia sol·licita el interrupció de subministrament transcorren 140 dies (prop de 5 mesos), molt per sobre del que marca la legislació vigent.

Abril 2017

A fons A FONS ESTUDIAR EN BARRACONS A L’ANOIA

El CEIP Masquefa II és un dels tres centres de l’Anoia on els alumnes estudien en barracons TCM

Gairebé 300 escolars anoiencs començaran el curs en barracons L’Anoia és la setzena comarca de Catalunya en nombre d’alumnes que estudien en barracons. A la comarca trobem tres centres educatius públics que ofereixen els seus estudis en aquestes instal·lacions, a Vallbona d’Anoia, Cabrera d’Anoia i Masquefa JOSÉ SÁNCHEZ

Aquest passat dimarts es va tancar a tota Catalunya el termini de preinscripció dels infants que a partir del setembre vinent han de començar els cursos de P3 i primer d’ESO, així com per a aquelles famílies que volen canviar els seus fills de centre educatiu. El període per fer aquestes preinscripcions va començar el passat 23 de març. Va ser aleshores quan el departament d’Ensenyament va publicar l’oferta de places al conjunt de Catalunya, especificant quants grups de cada curs hi haurà per comarques i poblacions. El curs 2017-18 es caracteritzà pels pocs canvis respecte

l’any anterior a la comarca de l’Anoia, ja que l’oferta de places no presenta grans novetats. En primer lloc, cal destacar que hi haurà un total de 420 grups a l’etapa d’educació d’infantil i primària a tots els centres públics de la comarca. Pel que fa als alumnes de P3 (els que durant el 2017 faran tres anys i que, per tant, entren per primera vegada al sistema educatiu), l’oferta no varia i no es perd ni es guanya cap grup als centres que tenen una línia o més d’aquest nivell. En total, a l’Anoia hi haurà el curs vinent 45 grups del primer nivell del segon cicle d’educació infantil. Sí que hi ha algunes modificacions pel que fa a l’oferta de secundària. En el conjunt dels

quatre cursos d’ESO, a l’Anoia s’oferiran 144 grups. Les novetats més destacades (més enllà de les esperades a segon, tercer i quart que ‘arrosseguen’ els grups d’anys anteriors) es produeixen a Igualada i Capellades. Els centres que experimenten canvis són el Badia i Margarit d’Igualada (passa de 2 grups a 3), el Joan Mercader d’Igualada (passa de 3 grups a 4), i l’institut Molí de la Vila de Capellades (passa de 4 grups a 3). Per tant, es guanyen dos grups a la capital comarcal, mentre que se’n perd un a Capellades. En el conjunt de la Catalunya Central (cal recordar que l’Anoia depèn dels serveis territorials d’aquesta

INFANTIL I PRIMÀRIA Hi haurà un total de 420 grups a infantil i primària a l’Anoia, sense variar l’oferta a P3, que manté tots els grups

SECUNDÀRIA S’ofereixen 144 grups d’ESO a la comarca, mantenint pràcticament l’oferta. Els únics canvis es produeixen a Igualada, que guanya 2 grups, i a Capellades, que en perd 1

demarcació), el Departament d’Ensenyament ofereix per al curs 2017-2018 un total de 181 grups per a P3 (9 més que el curs passat) i 150 grups per a primer d’ESO (un més que el curs anterior). En global, l’oferta a l’ensenyament Infantil i Primari a les comarques centrals (és a dir, Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès) és d’un total de 1.745 grups, 15 menys que el curs passat. Pel que fa a l’oferta de Secundària, globalment al territori hi haurà 581 grups públics, una setantena més que el curs anterior. Barracons a l’Anoia Sud Un altre dels temes que sempre es tenen en compte en parlar

Abril 2017

Estudiar en barracons a l’Anoia

Pàg.08

El futur hub tecnològic al Rec

Pàg.12

Pier01 i Palo Alto com a models

Pàg.16

Parlem amb Jordi Aymamí,

exalcalde d’Igualada Pàg.22

A FONS ESTUDIAR EN BARRACONS A L’ANOIA dels centres escolars és l’ús de barracons. A l’Anoia hi ha tres centres educatius públics que tenen totes les seves instal·lacions en barracons. Els tres es troben a l’Anoia sud i són la Secció d’Institut de Vallbona d’Anoia, amb 178 alumnes; l’Escola de Masquefa II, amb 68; i l’Escola Les Oliveres – ZER Serra d’Ancosa, a Cabrera d’Anoia, amb 48 estudiants. En total, són 294 els alumnes dels centres que només tenen mòduls prefabricats. L’Anoia és la setzena comarca de Catalunya en nombre d’alumnes en aquest tipus d’instal·lacions. El transport segueix igual Una peculiaritat de l’Anoia respecte a altres zones del país és la gran diferència que hi ha entre diferents punts de la comarca pel que fa a la concentració de població i els nuclis urbans. Això incideix de manera més o menys directa en l’ensenyament, ja que el transport escolar s’ha d’adaptar a les

Tranpsort escolar a l’Anoia. AD

realitats de cada indret. L’exemple més clar és el de Piera on, amb una quinzena de nuclis poblacionals dispersos per tot el municipi es fa imprescindible un sistema de transport escolar que sigui assumible per les famílies. En aquest sentit, l’Ajuntament i el Consell Comarcal mantenen la bonificació del 33% per al primer fill i del 100% a partir del segon. Per tant, s’aplicaran les tarifes que ja es van aconseguir el curs passat. El regidor d’Educació de l’ajuntament pierenc, Josep Rossell, comenta també que enguany s’incorporen barracons a l’Institut Guinovarda per ubicar-hi, en principi, alguns aules dels cicles formatius. I és que Piera encara està pendent de la construcció d’un nou institut, projecte que encara va per llarg. Rossell explica que “hem tingut converses” amb el departament, però que “només construeixen dos o tres instituts a l’any i estem a l’espera”. En qualsevol cas, la

Abril 2017

A FONS ESTUDIAR EN BARRACONS A L’ANOIA construcció del nou centre no serà immediata i és un projecte a llarg termini. De fet, Rossell comenta que encara no tenen els tràmits completats per adquirir els terrenys i cedir-los a la Generalitat. “Primer cal fer el pla urbanístic”, comenta el regidor. A l’Alta Segarra també han de tenir en compte les qüestions relacionades amb el transport escolar, ja que infants i joves de molts municipis de la zona s’han de desplaçar a estudiar a Calaf. La regidora Montserrat Isern explica que de cara al curs vinent s’espera que tot segueixi igual i que el número d’alumnes als centres educatius de la localitat no patirà variacions molt grans. Isern comenta que “sí hi ha bastants nens que començaran primer d’ESO, però no desborda”, ja que no superaran en cap cas les ratios previstes. “Estem pendents d’algun cas de Torà que encara han de decidir si venen aquí”, afegeix. La regidora calafina sí explica que l’augment l’alumnes està previst a P3 de cara al curs 2018-2019, ja que a les classes que estan fent ara P1 s’ha notat un augment dels nens inscrits. “Hi ha grups nombrosos a causa de l’augment de la natalitat”, assegura la regidora.

És hora d’entrar a classe en una escola pública d’Igualada. AD

Abril 2017

A FONS FUTUR HUB TECNOLÒGIC AL REC

Imatge virtual del projecte del futur hub tecnològic que s’ubicarà al Rec. La proposta inicial contempla un espai comú i obert al terrat de l’edifici. AJUNTAMENT D’IGUALADA

El Rec d’Igualada serà la nova casa de TIC Anoia L’associació planteja constituir un ‘hub’ tecnològic en paral·lel al riu. Un programa en quatre fases, la primera de la qual és la construcció d’un edifici que compartiran com a seu les empreses anoienques del sector. El cost total de les quatre fases és entorn dels 20 milions d’euros FRANCESC VILAPRINYÓ

L’òrbita de l’economia del coneixement a la comarca passarà a ser paral·lela al Rec d’Igualada. Aquest és el projecte que planteja TIC Anoia, amb un edifici que aixoplugarà les diferents empreses del sector. Un edifici situat al costat dret de la Ronda del Rec, amb un cost aproximat de cinc milions d’euros. Serà només el primer de quatre edificis que TIC Anoia té previstos segons el projecte presentat per l’arquitecte Xavier Claramunt i el

dissenyador igualadí Ramon Enrich. Claramunt, prestigiós professional relacionat amb el projecte de Palo Alto al Poble Nou de Barcelona, va donar a conèixer davant la concurrència de TIC Anoia, aquest dimecres, com serà la nova construcció. Serà un edifici de 4.500 metres quadrats on les empreses del sector de la comarca recalaran, amb mig miler de persones. És en un solar de titularitat municipal. L’Ajuntament d’Igualada el cedirà a TIC Anoia que haurà de cercar un inversor privat per impulsar la construcció.

El cost són cinc milions, però l’associació té en ment una iniciativa de llarg abast, molt més ambiciosa. A finals de 2018 ha d’estar pràcticament fet -segons Isidre Mensa, de MPM Software i directiu de TIC Anoia, o com a molt principis de 2019. Però “les necessitats del nostre sector fan que no n’hi hagi prou i hem de preveure que caldran més espais”. Claramunt, per això, va donar a conèixer una planificació de quatre edificis. Tots estaran a la dreta del Rec, en ubicacions properes a la del nou espai TIC. El cost global és de 20

Actiu ja el 2019 Els representants de TIC Anoia no volen un projecte que s’eternitzi. Preveuen un important creixement i el nou espai no es pot fer esperar. El veuen fet el 2019

milions d’euros. Per bé que el propi alcalde d’Igualada, Marc Castells, creu que aquestes noves fases hauran de tractarse amb molta delicadesa amb les forces vives de la ciutat i els propietaris del barri del Rec, TIC Anoia creu que tots seran necessaris i “de moment, per les necessitats que hi ha ara, almenys en caldran dos”. Fins el 2021-2022 La planificació que va anunciar Xavier Claramunt és molt agosarada -la quarta fase finalitzaria el 2021-2022- però TIC Anoia compta que hi poden haver més gremis que vulguin

Abril 2017

A FONS FUTUR HUB TECNOLÒGIC AL REC

En aquest espai adquirit per l’Ajuntament f’Iguala, situat al costat del Kiosk del Rec, es podria ubicar el futur espai TIC d’Igualada. TCM

compartir els espais del Rec. I el projecte no ve sol. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, assistia al dinar de l’associació conjuntament amb l’alcalde d’Igualada, Marc Castells. Baiget anunciava que “en un futur proper, Igualada tindrà estudis del Grau en Informàtica”. Un futur proper que fixa en uns dos anys com a màxim. Aquesta novetat és una oportunitat per centralitzar en aquest nou edifici “formació, pràctiques i l’activitat econòmica de les TIC” explica Isidre Mensa. “La ciutat està viva” Amb els nous equipaments, en paral·lel al procés de transformació del barri del Rec que vol obrir l’Ajuntament, es constatarà el gir d’Igualada cap el seu sud. La ciutat sencera “s’obrirà al riu”. Claramunt planteja que “anem a intentar completar els quatre edificis, perquè hem de ser ambiciosos” i així, almenys, “tenir-ne un”. Ramon Enrich, un dels cofundadors del Rec.0, parla “d’un edifici de nova planta en un espai privilegiat”. Es van cercar diverses opcions, dins i fora del Rec, per fer aquest edifici o trobar una ubicació on es po-

les empreses per atreure gent i mantenir els llocs de treball”.

Imatge virtual de l’interior de l’espai.AJUNTAMENT D’IGUALADA

gués emplaçar el sector. El nou edifici s’adaptarà a l’entorn de les adoberies i està pensat amb una tipologia “de camuflatge”. De fet, allò més impactant serà el sostre, una mena de parc amb vegetació que l’assimilarà a la que té l’espai del riu contigu. Un edifici que no vol distin-

gir-se de l’entorn. El batlle igualadí Marc Castells considera que la idea d’establir el ‘hub’ tecnològic al barri del Rec “és una mostra que la ciutat està viva i que amb el procés del Rec no es paren coses”. Ara bé, “el projecte s’ha

d’estudiar i el veiem bé, però s’ha de socialitzar en el procés de repensament del Barri”. La construcció de l’edifici i la consolidació del ‘hub’ és part de l’esforç del sector tecnològic de l’Anoia per “evitar que Barcelona ens prengui el talent. Hem de donar eines a

Com finançar-ho El conseller Jordi Baiget no va prometre res concret en relació al finançament. Isidre Mensa aclareix que el finançament dels cinc milions -i de l’altra quinzena si es completa tota la idea- haurà de venir d’un “operador que vulgui construir l’edifici i, a partir d’aquí, que vulgui llogar els espais a les empreses TIC”. L’edifici estarà al costat de l’actual Viver del Rec. El president de TIC Anoia, Jaume Catarineu, detalla que “el sector TIC a la comarca agrupa unes 100 empreses”. Un gruix important d’aquestes són autònoms, però algunes han aconseguit una important projecció en facturació i les seves plantilles han crescut.La facturació de les TIC a la comarca és d’uns 65 milions d’euros. Amb la nova ubicació, TIC Anoia espera disparar les seves expectatives de creixement amb la creació d’una alternativa a Barcelona en un indret privilegiat, el Rec. Ramon Enrich ho té clar: “no tenim el ‘glamour’ de Girona, però hi estem treballant. I fem més patxoca que Vilafranca o Manresa”.

Abril 2017

A FONS FUTUR HUB TECNOLÒGIC AL REC

Cada primer cap de setmana de mes Palo Alto acull el Palo Alto Market. PALO ALTO

Pier01 i Palo Alto, models per al futur Espai TIC al Rec Pier01, ubicat al Palau de Mar, al Port Vell, és un referent europeu de hubs d’empreses tecnològiques. Al Poblenou, Palo Alto, s’ha consolidat com a projecte modèlic de recuperació d’espais industrials AD

The Factory, a Berlin; el Google Campus de London o el Campus Innovation Center de Boston, són alguns dels referents internacionals, de complexos que alberguen empreses tecnològiques. També són modèlics, entre altres, els casos de la Petite France a Estrasburg,; Dalsont a Londres; el Meatpacking District a New York ; The Rocks a Sydney o el South of Market, a San Franscico, com a exemples de recuperació i

transformació d’uns espais industrials històrics. En el cas del futur espai tecnològic que es vol impulsar al Rec d’Igualada, aquest abraçaria aquests dos components: la transformació d’un antic barri adober amb la ubicació d’un hub d’empreses i professionals de l’àmbit tecnològic. Tanmateix, Igualada té uns referents més propers. És el cas del Pier01, com a model d’alberg d’empreses teconògiques, startups, venture builders i acceleradores; i Palo Alto, com a referent de recuperació i rehabilitació d’un espai industrial que acull tallers

i estudis de professionals i artistes. Palo Alto: artistes i professionals creatius conviuen en una antic complex fabril recuperat Tecnologia i creativitat, amb l’herència del passat industrial del barri, es fusionen a Palo Alto. El dissenyador Javier Mariscal -que hi té l’estudi- fou l’impulsor d’aquest projecte per transformar una antiga fàbrica tèxtil a punt de ser enderrocada del Poblenou en un hub amb estudis i tallers de professionals creatius i escenari d’activitats, com el

Palo Alto Market. “Palo Alto és un territori delimitat, una illa urbana que conserva un tros de la memòria de Barcelona, del seu passat industrial”. D’aquesta manera defineixen Palo Alto des de la Fundació Privada Centre de Produccio Artística i Cultural Palo Alto, constituida el novembre de 1997. La primera documentació històrica del complex fabril es remunta al 1875 quan l’empresa de manufactura tèxtil de Ramon Gal i Juan Puigsech s’ubica en l’illeta immediata al carrer Pellaires. Un any després, Agustí Coll i

Torné adquireix l’empresa i la fa créixer. L’empresa passa per diversos propietaris fins el 1940 quan, com a conseqüència dels bombardejos que van afectar la zona durant la Guerra Civil, es tanca. Entre 1940 i 1950, l’edifici va ser ocupat per diversos tallers fins a l’etapa preolímpica de refoma urbanística, quan el complex es va veure seriosament amenaçat per una demolició. Gràcies a la iniciativa d’un grup d’artistes i professionals que van instal·lar-hi els seus estudis i tallers, avui l’espai encara és una realitat. Actualment, gairebé una

Abril 2017

A FONS FUTUR HUB TECNOLÒGIC AL REC

Espai de treball, obert i diàfan, d’una de les empreses tecnològiques ubicades al Pier01

vintena d’estudis creatius conviuen en les instal·lacions d’aquest antic complex fabril, reconvertits ara en espais confortables, plens de llum i amb privilegiades vistes a l’exuberant jardí. Són “veïns” de Palo Alto diversos estudis d’aquitectes, de serveis creatius independents, de disseny gràfic, de disseny industrial, d’interiorisme i paisatgisme, de projectes web, audiovisuals i multimèdia. També hi trobem una escola de creatius, el taller d’un escultor, el d’un fotògraf i el d’un artista plàstic; una empresa especialitzada en organització d’esdeveniments, una altra en brandbuilding o una empresa de sisseny i confecció d’una coneguda marca. També hi té l’estudi, com déiem, el dissenyador Xavier Mariscal i l’igualadí Xavi Claramunt. Palo Alto ofereix diversos espais comuns per als seus “veïns”. Trobem, per una banda, dues sales polivalents i diàfanes: la sala XYZ, de 350 m2; i l’Escoleta, d’uns 100 m2 aproximadament, que poden ser utilitzades per acollir

BTC

exposicions i presentacions o acollir platós de rodatges de publicitat, televisió o cinema. Un altre espai comú -i un dels atractius del complex- és el seu jardí, concebut “com un espai frondós, poblat de varietats vegetals, multicolor i amb recorreguts aromàtics. Sota principis ecològics, està ple de perspectives, de paisatges que canvien des de cada angle i que permeten als habitants de Palo Alto passejar, prendre el sol o l’ombra, conversar, menjar a qualsevol dels seus racons. Aquí hi conviuen múltiples varietats vegetals, però no com en un jardí botànic, sinó agrupades per formes, textures i colors” expliquen des de la fundació. Ocells, sargantanes, peixos, tortugues i granotes són els altres “veïns” de Palo Alto. Finalment, a La Cantina es poden degustar productes tradicionals i mestissos. A Palo Alto, a part de ser un hub de professionals creatius, s’hi organitzen diversos esdeveniments. El més destacat és el Palo Alto Market, un “mercat de carrer i sofisticat, basat en el concepte de street market” -com expliquen els

seus organitzadors- que des del 2014 aplega cada primer cap de setmana de mes uns 150 expositors originals i amb productes exclusius. Una aposta singular per a la creació d’un mercat de carrer de qualitat que vol esdevenir una cita mensual imprescindible per a la cosmopolita ciutat de Barcelona. “Som un petit grup de professionals vinculats al món creatiu que pretenem unir a tots aquells que volen redefinir el mercat de l’exhibició, l’art i el comerç, recuperar el significat original del mercat, prendre el carrer i la iniciativa, aplaudir la investigació radical i el risc, restaurar els millors records, reptar l’obsolescència planificada, cultivar i promocionar l’intercanvi sostenible, reconquerir espais vius, lliures i independents i aprendre a gaudir de l’alegria de la vida” expliquen els seus impulsors, afegint que el mercat esdevé “una illa urbana amb un paisatge espectacular on es barreja talent i sensibilitat per a gaudir amb els cinc sentits”. El Palo Alto Market ofereix,

en els seus 3700m2 i a part dels expositors, una àmplia i variada oferta gastronòmica, instal·lacions artístiques, espectacles, tallers, activitats infantils, etc., El mercat és una selecció d’idees innovadores, objectes que val la pena reciclar o recuperar, projectes alternatius i petites iniciatives que emocionen en veure-les. Un lloc on es barreja talent i sensibilitat per gaudir amb els cinc sentits. Pier01: un referent europeu de hub tecnològic Fa poc més de dos anys es presentava el clúster Barcelona Tech City i, entre els seus diversos objectius, hi havia el de convertir Barcelona en un referent teconògic a nivell europeu. Els fonaments hi eren. Faltava un epicentre, I avui és una realitat: el Pier01, un singular i espectacular espai ubicat dins el Palau de Mar, en ple Port Vell de Barcelona. Un espai on la tecnologia conviu en unes parets històriques, testimonis de les aventures -ara “emprenedories”- d’antics

comerciants. Un espai que és el reflex de la ciutat i del seu tarannà. Actualment, una vuitantena d’empreses -amb un miler de treballadors- estan ubicades en aquest espai, que ja s’ha convertit en un pol d’atracció per a inversors, per a les empreses i per al talent nacional i internacional. Entre altres, són veïns del Pier01 el ja esmentat Barcelona Tech City, mVentures, Numa Barcelona, Conector, Antai Venture o Mobile Word Capital, entre altres. Un dels elements que més es valora des de Barcelona Tech City és el fet que l’espai ha generat diverses sinergies entre els seus “habitants”, trobades i col·laboracions que han derivat en projectes de nova creació entre partners i startups. També destaquen el fet que la visibilitat i el dinamisme del projecte ha provocat que grans empreses s’hi atansin -tant físicament com virtualment en el seu entorn d’influència- per interactuar amb les empreses que comparteixen el seu lloc de treball en aquest emblemàtic espai. Un projecte que, arran del seu èxit, ja pensa en un segon port...

32 18

Febrer Abril2017 2017

Cada mes, l’AnoiaDiari en paper, amb reportatges, entrevistes en profunditat i opinió

Vols rebre cada matí les notícies del dia al teu correu? Subscriu-te gratuïtament a anoiadiari.cat

Segueix l’actualitat, dia a dia, a anoiadiari.cat

Trobaràs l’AnoiaDiari en paper, cada primer divendres de mes, a: IGUALADA AJUNTAMENT Pl. Ajuntament, 1 - BAR COMPLEX ESPORTIU LES COMES C/ Carles Riba - BAR LA PALOMA Plaça de la Creu, 19 - BENZINERA REPSOL (CANALETAS) Av. Mestre Muntaner, 56 - BIBLIOTECA CENTRAL Pl. Cal Font - CAFÈ BARCELONA Av. Barcelona, 15 - CAFE DE L´ATENEU C/ Sant Pau, 9 - CAFETERIA PASTEUR Av. Pasteur, 22 - CAFETERIA SOLER Av. Barcelona, 23 - CAP NORD C/ Bèlgica, 5 - CAP SUD Pg. Verdaguer, 170 - CENTRE CIVIC BARRI MONTSERRAT C/ Orquídies, 7 - CENTRE CÍVIC DE FÀTIMA Av. Nostra Senyora de la Pietat, 42 - CLÍNICA SANT JOSEP Pg. Verdaguer, 31 - CLUB ATLÈTIC IGUALADA Av. Emili Vallès - CONSELL COMARCAL Pl. Sant Miquel, 5 - DOLCE VITA C/ Comarca, 42 - EL CAFÈ DE LA PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 11 - ESPAI CIVIC CENTRE C/ Trinitat, 12 - FELCAFÈ Pl. de la Creu, 9 - CASAL POPULAR D’IGUALADA EL FOMENT Rambla de Sant Isidre, 14 - FORN ALEMANY AV. BARCELONA Av. Barcelona, 20 - FORN ALEMANY CAL FONT C/ Aurora, 49 - FORN ALEMANY DE LA CANTONADA C/ Sant Josep, 52 - FORN ALEMANY PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 3 - FORN ALEMANY POLÍGON Avinguda Europa, 1 - GIMNAS CAL FONT C/ Aurora, 86 - GIMNÀS INFINIT C/ Estadi Atlètic, s/n - GIMNÀS ÍTACA C/ Montmaneu, 5 - GRANIER C/ Sant Magí, 12 - HOSPITAL D’IGUALADA Av. Catalunya, 11 - HOT BLUES C/ Tarragona, 9 - HOTEL AMÈRICA Av. Mestre Muntaner, 44 - IG-NOVA TECNOESPAI Av. Barcelona, 105 - IGUALAVINS C/ de la Torre, 7 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 30 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 71 - JAUME&VICENS C/ Soledat, 15 - JAUME&VICENS C/ Òdena, 34 - JAUME&VICENS C/ St. Martí de Tous, 20 - KEOPS Av. Europa, 11 - L’AGULLA Pl. Cal Font - LA KASERNA Trav. Sant Jaume, s/n - LA PENYA C/ Sant Magí, 11 - NEXUS Rambla de Sant Isidre, 15 - NICOL’S C/ Dr. Fleming, 12 - NOSTRUM Pl. de la Creu, 12 - FIRA D’IGUALADA C/ Piera, 24 - PASTISSERIA LES COMES C/ Abat Oliba, 2-4 - PETROMIRALLES (REC) C/ del Rec - PETROMIRALLES LES COMES C/ Alemanya s/n - RESIDÈNCIA PARE VILASECA Av. Gaudí, 26 - RESIDENCIA VIURE B-1 C/ Joaquima Vedruna, 23 - RESIDÈNCIA VIURE-B-2 Av. Gaudí, 32 - RESTAURANT CANALETAS Av. Mestre Muntaner, 60 - RESTAURANT PACÍFIC Av. Europa, 3 - SOMIATRUITES C/ del Sol, 19 - SQUAIX IGUALADA C/ Masquefa, 9 - TANATORI Ctra. Vilanova, 44 - TEATRE DE L’AURORA C/ Aurora, 80 - TRES UNCES C/ Sant Magí, 67 - UBIC C/ de la Torre, 5 - UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA Ctra. Manresa, 131 /// CALAF AJUNTAMENT Pl. Gran, 2 - BAR CANET Pg. de Santa Calamanda, 10 - BAR CASINO Av. de la Pau, 30 - BAR ROSA C/ Raval de Sant Jaume, 9 - CASAL DE CALAF Carretera Llarga, 11 - EL REBOST DE L’ÀNIMA Pl. Barcelona 92, 2 - FORN CASA FLORENTINA C/ Raval de Sant Jaume, 5 - FORN DE CABRIANES C/ Raval de Sant Jaume, 24 - FORN DE PA FITÓ C/ Ravalet, 5 - RESTAURANT PARADOR Carretera d’Igualada, 1 /// CAPELLADES AJUNTAMENT C/ Ramon Godó, 9 - CA L’EMÍLIA C/ Major, 32 - CAP C/ Torrenova, 18 - FORN LA XATA Pg. de Miquel Mas, 28 - FORN SABATER C/ Major, 37 - JAÇ ROIG Trav. del Portal, 10 - PASTISSERIA GUASCH C/ Major, 20 - RESIDÈNCIA FUNDACIÓ CONSORTS GUASCH Pl. Concepció, 3 - SOCIETAT LA LLIGA C/ del Pilar, 13 /// CARME AJUNTAMENT Av. Catalunya, 2 - BAR ENRIC Av. Catalunya, 17 - QUEVIURES TANDY C/ Sant Martí, 16 /// CASTELLOLÍ AJUNTAMENT Av. Unió, 60 - CAFÈ LA BRILLANTE Av. Unió, 52 - CAL BETES Av. Unió, 61 - CAL FORNER Av. Unió, 27 - NOU URBISOL Ctra. Nacional II, Km. 562 /// COPONS AJUNTAMENT C/ Àngel Guimerà, 8 /// EL BRUC AJUNTAMENT C/ Bruc del Mig, 55 - BAR ANNA C/ Bruc del Mig, 34 - FORN ALEMANY C/ Bruc del Mig, 56 - SUPERMERCAT CHARTER C/ Bruc del Mig, 86 /// ELS PRATS DE REI AJUNTAMENT Plaça Major, 1 - CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ DE L’ALTA ANOIA Pg. Josep Mª Llobet, s/n /// ELS HOSTALETS DE PIEROLA AJUNTAMENT Pl. Cal Figueres, 1 - CASAL CATALÀ C/ Joan Vallès, 30 - CASAL D’AVIS Pl. de Cal Figueres, 1 - EL CELLER DE L’ESTEVE C/ Isidre Vallès, 4 /// JORBA AJUNTAMENT C/ Major, 2 - BAR LA GALLEGA Av. Canaletes, 25 - BON ÀREA Autovia A2 km. 545 - EL FORN DE JORBA Av. de Canaletes, 36 - RESTAURANT MARTÍ Av. Canaletes, 14 /// LA LLACUNA AJUNTAMENT C/ Major, 1 - BAR LA PANSA C/ Major, 6 - CARNISSERIA CAL CU-CUT Pl. de la Font, s/n - ESTANC CAL BARRINA C/ de les Eres, 26 - FORN PUJÓ C/ Major, 3 - OFICINA DE TURISME C/ Major, 4 /// LA POBLA DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Av. Catalunya, 16 - BENZINERA HOSTAL ROBERT Av. Catalunya, 1 - ESTANC Avinguda de Catalunya, 22 - FORN DE PA MONTAÑO Avinguda de Catalunya, 18 /// LA TORRE DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Pl. de l’Ajuntament, 1 - BAR LA PORTUGUESA C/ Barcelona, 1 - TRES X TR3S C/ Torre Baixa, 24 /// MASQUEFA AJUNTAMENT C/ Major, 93 - CAP Av. Catalunya 3 - CENTRE TECNOLOGIC I COMUNITARI Av. Catalunya, 60 - LA FÀBRICA ROGELIO ROJO C/ Santa Clara 16 /// SANTA MARGARIDA DE MONTBUI AJUNTAMENT Ctra. de Valls, 57 - ATENEU CULTURAL RECREATIU C/ Anselm Clavé, 3 - CA LA IAIA C/ La Tossa, 6 - CAP C/ Fàbrica, 7 - CENTRE CÍVIC LA VINÍCOLA Pl. La Vinícola - CLUB D’ESPORTS LES MORERES Ctra. de Valls, Km 3,2 - EL RACÓ DE LA BOTA C/ Almeria, 13 - FORN ALEMANY Ctra. de Valls, 73 - FORN ALTARRIBA C/ Almeria, 1 - FORN I CAFETERIA PÀNEM C/ Almeria, 8 - FORN MONTAÑO C/ Sant Bartomeu, 12 - MONT ÀGORA Passeig de Catalunya, s/n, - MONT AQUA Av. de l’Esport, s/n, - PASTISSERIA ALTARRIBA Ctra. de Valls, 20 /// STA. MARIA DE MIRALLES LES QUATRE CARRETERES Carretera C-37, km. 48,5 /// ÒDENA AJUNTAMENT Pl. Major, 2 - BAR IL NUOVO Av. Manresa, 78 - BAR LA CRUÏLLA Av. Manresa, 38 - CENTRE CÍVIC PLA D’ÒDENA C/ Unió, 2 - FARMÀCIA Pl. Major, 3 - ESTANC Av. Manresa, 115 /// PIERA AJUNTAMENT C/ de la Plaça, 16 - BAR CAÑADAS C/ Piereta, 22 - CAFÈ 365 C/ Piereta, 49 - CAFÈ LA VILA C/ de la Plaça, 16 - CAL VENDRELL C/ Pau Claris, 1 - CAP - Av. Carretera d’Igualada, 62 - FRUITERIA CAL BIEL C/ de la Plaça, 34 - BENZINERA ESCLAT Av. Carretera d’Igualada, 97 - PASTISSERIA MORA C/ Piereta, 36 - /// SANT MARTÍ DE TOUS AJUNTAMENT Pl. de la Independència, 1 - CAL VICENÇ C/ Carretera, 16 - FORN LA PLAÇA Pl. de Fàtima - L’ATENEU Tv. Sant Valentí, 2 /// VALLBONA AJUNTAMENT C/ Major, 110 - BAR CAL SIMON C/ Major, 88 - CAL SAUMELL - C Major 116 /// VILANOVA DEL CAMÍ AJUNTAMENT Pl. del Castell, 1 - CAP Ctra. de la Pobla, 7 - CENTRE D’INNOVACIÓ DE L’ANOIA C/ dels Impressors - EDIFICI D’ENTITATS Pl. dels Horts, 1 - FORN DE PA CMH C/ Sta. Llúcia, 49 - FORN I PASTISSERIA ROIG C/ Sta. Llúcia, 95 - NOU BAR RESTAURANT C/ Verge de Montserrat, 28 - PASTISSERIA CAL RUBIO C/ Sta. Llúcia, 62 - PASTISSERIA J. HARO C/ Sta. Llúcia, 57- RESIDÈNCIA AMMA C/ dels Fusters 2 - SOC C/ President Companys, 1 ///

Abril 2017

Entrevista “No envejo els que avui tenen responsabilitats polítiques” JORDI AYMAMÍ Exalcalde d’Igualada

CARLOTA MARTÍ Quan em proposa de quedar a Cal Font se m’escapa un somriure: no sé ben bé per què però aquesta plaça sempre m’ha semblat ‘socialista’. Aymamí va ser l’alcalde d’Igualada durant 15 anys, i tot i que jo només en vaig poder explicar la darrera etapa des d’aquest mateix diari, en guardo un bon record: a la ciutat hi havia debat sobre política local, els plens eren eterns però tenien moments divertits o fins i tot estel·lars i cap dels regidors es podia escapar d’argumentar les seves posicions. Quan després de perdre les eleccions del 2011 va decidir renunciar a l’acta de regidor, és clar, li vaig demanar una entrevista. Em va dir que no era el moment, que volia allunyar-se de l’arena política durant un temps però em va prometre que un dia me la concediria. He hagut d’esperar més de cinc anys, però ara que les nostres vides ja no giren al voltant de l’actualitat i política igualadina trobem un moment per tornar a xerrar i mirar la ciutat “no vull ni haig de fer oposició”, m’avisa; el país, el seu partit i Europa. Potser perquè el seu discurs està ple de grisos i de matisos, que sempre requereixen temps per explicar i entendre; o potser perquè feia massa temps que no ens vèiem, passem una estona llarga xerrant. Quan apago la gravadora ja m’he acabat el segon cafè.

Aquest any fa 25 anys que vas entrar com a alcalde al consistori per primera vegada. Tu, que sempre deies que la ciutat calia pensar-la a 20 anys vista, te la imaginaves tal com és ara? Hi ha coses que ara existeixen i aleshores no però que ja estaven dins de l’imaginari de la planificació de la ciutat, en aquest sentit podem estar molt orgullosos. També n’hi ha d’altres que encara no han arribat. Com per exemple? Com, per exemple, el tren. Per primera vegada en 150 anys vam aconseguir que en un projecte ferroviari, l’Eix Ferroviari Transversal, hi sortís Igualada. Vaig tenir la sort d’ostentar la responsabilitat de l’alcaldia en el moment en què ho vam aconseguir, però crec que va ser un èxit col·lectiu de tot el territori. Faríem malament de perdre l’ocasió de reclamar-lo i deixar escapar aquesta oportunitat. A vegades la sensació és que els desitjos són molt grans, inassolibles, però cal ser tossut. Tinc la sensació que la reivindicació del tren és com el dia de la marmota És que la ciutat no pot perdre el tren (mai més ben dit). La nostra història i la nostra riquesa estan vinculades a les vies de comunicació. Nosaltres som qui som perquè estàvem al peu del camí ral, a prop de Barcelona i de la costa, ben connectats amb l’interior i amb les terres de ponent. Som la ciutat més important que hi ha a l’eix de Barcelona a Lleida.

Si em preguntessis ‘quina és l’obra més important que s’ha fet a Igualada al SXX’ et diria que l’autovia. A l’avió ja no hi arribem, així que... Ai, l’avió i l’aeroport corporatiu, un altre dels projectes que espera en el purgatori de les infraestructures. Allà on també hi deu haver l’outlet Anoia, la Zona Franca... A Igualada tenim tendència a flagel· lar-nos. Nosaltres acostumem a parlar amb un cert pessimisme sobre la nostra ciutat, això contrasta amb els discursos de ciutats veïnes com Manresa o Vilafranca. A Igualada també tenim coses que ens haurien de fer sentir orgullosos. Per exemple? Per exemple l’hospital. Tenim un hospital molt més gran del que té Vilafranca o Vilanova i la Geltrú. Per tant, hi ha coses que les tenim ben resoltes. N’hi ha d’altres que hem de resoldre però no cal que ens anem repetint els defectes, que tots en tenim, potser el que hauríem de fer és superar-los. Ara bé, cal posar-s’hi perquè els grans projectes tarden entre 10 i 20 anys a fer-se realitat. Això no sé si casa gaire bé en un moment com l’actual on la gent vol immediatesa, solucions fàcils i respostes de 140 caràcters? Sí... la veritat és que no envejo gens als que avui tenen responsabilitats polítiques. Sembla que la política sigui una cosa ‘facilona’. Jo gaudeixo quan veig un polític que creu en el que fa, i que ho fa bé.

“ Abril 2017

Per primera vegada en 150 anys vam aconseguir que en un projecte ferroviari, l’Eix Ferroviari Transversal, hi sortís Igualada. Faríem malament de perdre l’ocasió de reclamar-lo i deixar escapar aquesta oportunitat.

“

Cadascú té una lectura diferent de la ciutat i de la vida, es tracta d’anar sumant. Jo vaig fer tot el que podia fer, m’hi vaig dedicar tot el temps que m’hi podia dedicar i espero que de tot això en quedi alguna cosa positiva.

Per exemple? Per exemple Obama. Obama, que ha deixat l’atur als EUA per sota del 5%, ha aprimat les diferències entre els més rics i els més pobres i ha intentat lluitar contra el mal ús de les armes, s’estima les paraules, les acarona, les diu... i darrera d’aquestes paraules hi ha projectes. Trump odia les paraules, prefereix l’espectacle. Odia la premsa, prefereix el Twitter. Tu, en canvi, no t’hi deixes veure gaire, pel Twitter L’utilitzo per seguir l’actualitat, fer comentaris o expressar les meves opinions, però no crec que serveixi per construir un discurs polític. Almenys jo no ho sé fer. Crec que s’han d’aprofitar tots els sistemes de comunicació i només cal que siguem conscients dels riscos que tenen. Es diu que la invenció de la impremta, de la mà de Gutemberg, va suposar l’inici dels populismes. Les coses sempre tenen la seva part positiva i negativa. L’equilibri en el seu ús és el que els dóna sentit. Jo no mataria el missatger, hem d’aconseguir que la gent faci un bon ús de les xarxes socials. Tornem a Igualada, com te la imagines d’aquí 20 anys? L’única possibilitat dels territoris és donar valor afegit a les persones per garantir-ne la seva ocupació. En aquest sentit, a mi em sembla molt positiu apostar per la universitat i la innovació a la ciutat. Projectes com l’escola d’infermeria i el 4Dhealth van pel bon camí. A tot això hi hem de sumar que la ciutat sigui un bon lloc per viure, amb bones connexions. Trobes a faltar la vida política? La veritat és que no. Jo vaig entrar com a regidor a Igualada al 1987, tenia 27 anys, acabava de tenir la meva segona criatura. Era molt jove. I em vaig retirar al 2011. Són vint-i-pico d’anys. Són molts anys. No hi ha enyorança, ni esperit de revenja. Hi ha la sensació d’haver complert una etapa, d’haver aportat el millor de les meves capacitats, vaig dedicar-hi tot el temps del món. Però la política requereix de l’alternança. Cadascú té una lectura diferent de la ciutat i de la vida, es tracta d’anar sumant. Jo vaig fer tot el que podia fer, m’hi vaig dedicar tot el temps que m’hi podia dedicar i espero que de tot això en quedi alguna cosa positiva. El POUM us va fer perdre les eleccions? Van ser un cúmul de coses: es va trencar l’Entesa, el tripartit acabava de perdre les eleccions al Parlament de Catalunya amb un regust no gaire agradable, començava a néixer el concepte de l’independentisme... el POUM (PUM) només va ser un dels elements que hi van jugar. Jo reivindico el POUM. És una visió política. El volíem fer. Es tractava d’un element de transcendència històrica. Un govern socialista, d’esquerres i progressista com el nostre havia d’intentar plasmar en un document la seva idea de ciutat. Segurament el vam explicar malament, potser el vam fer massa ràpid i potser no vam tenir en compte totes les sen-

Abril 2017

ENTREVISTA JORDI AYMAMÍ, EXALCALDE D’IGUALADA sibilitats o reaccions. Ho vam provar i vam fracassar. Avui fa sis anys de tot allò i ningú ho ha tornat a intentar. Tenim un pla general que d’aquí quatre dies semblarà el franquisme! Quina creus que va ser la decisió més encertada durant els teus anys d’alcalde? En això als periodistes hi teniu una mena d’obsessió: “el més bo i el més dolent” És molt difícil de dir, és una suma de coses. És com si li preguntes a una mare “quin fill t’estimes més”. Però si hagués d’escollir una sola cosa, diria que l’hospital. Que no va néixer absent de polèmiques Tots els grans projectes tenen grans oposicions. Si no hi ha una associació d’afectats, una comissió o qui sigui que hi va en contra és que no és un gran projecte. I sinó també és molt avorrit Jo m’ho he passat molt bé fent política. Un dels moments més divertits que recordo va ser la moció de censura a Ramón Tomàs. Érem tots molt joves. Jo tenia 33 anys anava amb en Xavier Fabregat i el Xavier Badia que també tenien la meva edat; i en Ramón Tomàs, també. Tot era molt apassionant. Un altre moment que recordis especialment? Al 1999 vam fer les primeres primàries del PSC, em vaig presentar en unes pri-

màries obertes a tota la població! Venia a votar gent que deia “jo mai he votat socialista” Encara milites al PSC? Sí, jo sóc socialista. Sóc socialdemòcrata i catalanista. Malgrat que hi ha molts motius per deixar-ho, encara en sé trobar algun per seguir militant al PSC. Podríem dir que tinc una militància forçada. Crec que intentar matar les idees essencials del catalanisme històric és un error. Des del federalisme es pot fer el pas cal a l’independentisme, aquí jo no hi poso fronteres. Tu l’has fet? Jo crec que en aquest moment per a Catalunya és millor el federalisme. El principi bàsic del federalista és poder ser sobirà, només així un es pot federar. Això sí, el meu adversari mai serà un independentista, segurament ho és molt més un unionista que pensa en un estat monocolor. A Europa la socialdemocràcia no passa pel seu millor moment Tenim un problema greu, és veritat. El fet que la socialdemocràcia no hagi trencat amb les normes del mercat ens ha situat en un terreny ple de grisos i ara no és el moment dels grisos. Però tinc esperances. Àustria em va donar una satisfacció. Jordi Aymamí, en un moment d ela conversa amb l’AD. TCM

Al minut 90 No, a la pròrroga.

Febrer 2017 Abril 2017

19 23

Abril 2017

imatges LLIBRES Per Sant Jordi -tot i compatir escenari amb les roses- els llibres són els autèntics protagonistes de la festa més popular i emblemàtica del país. Petits i grans remenen encuriosits, a la recerca de l’autor preferit, d’una agradable sorpresa o de la recomenació de la llibretera, les parades de llibres que, any rere any, omplen carrers i places dels pobles de Catalunya. En aquesta imatge dels anys seixanta, d’Ignasi Castelltort, un grup de nois miren llibres en una parada. FOTO: ACAN · FONS IGNASI CASTELLTORT

“

Diàleg De vegueries va la cosa

XAVI DÀVILA

Periodista

o crec que el tema de les vegueries sigui una de les 10 principals preocupacions de la ciutadania. Vaja, que no veig aquest debat al carrer, i que la gent discuteixi sobre quina ha de ser la millor demarcació per ubicar-hi la comarca de l’Anoia. Ara, des de fa unes setmanes, ja som oficialment de la vegueria del Penedès.

Sóc dels que pensa que la comarca de l’Anoia hauria de formar part de la Regió 1, de la gran Barcelona. De fet, si fem un càlcul per sobre de les vegades que anem a Barcelona al llarg de l’any i les que anem a Vilafranca o Vilanova i la Geltrú, la capital del país guanya per golejada. Ara bé, aquesta demarcació té un gran problema per a l’Anoia; bàsicament que la Regió 1 no es creu la comarca de l’Anoia com a part del seu territori. Des de l’àrea metropolitana es veu la comarca de l’Anoia, i en especial Igualada, com aquell indret que hi ha després del túnel del Bruc i per on passa l’A2. Res més. Vet aquí el gran inconvenient de pertànyer a la Regió 1.

Abril 2017

Han de ser les administracions que formen la nova vegueria que facin la funció didàctica d’explicar als seus ciutadans què suposa pertànyer a una vegueria o altra XAVI DÀVILA

Elogi de la menopàusica

ue tothom estigui tranquil. Avui escriurem un text sense sang i sense fetge, tot i que potser derraparem en aquest jardí enfangat per on ara mateix entrem. Però no em puc reprimir. Hi ha un moment a la vida en què una creu i defensa que es pot parlar de qualsevol cosa, sempre i quan es faci de forma neta i polida. Les dues vegades que he estat embarassada, pel carrer només topava amb dones de panxes immenses; a la feina coincidia al lavabo amb altres companyes en el mateix estat i en dinars familiars no es parlava per res del procés i sí de quina habitació de la casa destinaríem al plançó.

la menopausa, que consisteix en un flux sanguini procedent de la cavitat uterina que es reprodueix periòdicament”.

IRENE DALMASES Periodista

m i anoto que es tracta d’un “fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes i en les femelles d’alguns primats des de la pubertat fins a

Uf, hipocondríaca com sóc des de petita, ara resulta que no estic bé i tampoc no m’acaba de quedar clar això de la vida sexual femenina (malgrat ser conscient que el diccionari té poca cosa a veure amb aquesta problemàtica). D’altra banda, en aquests temps de vigílies de Sant Jordi i dedicant-me com em dedico a això del periodisme cultural, porto un parell de presentacions on aquestes qüestions han estat centrals. La primera d’elles, protagonit-

Per tant, cal considerar l’opció del Penedès com una bona sortida, i com la via que connecta Igualada i la comarca de l’Anoia amb el mar. Segueixo insistint que la gent del carrer passa del tema, no li veu una utilitat clara, no ho veu crucial. En definitiva, no veu com la nova distribució territorial l’afectarà, en un futur, en el seu dia a dia. I aquí penso que ha de ser el territori qui s’expliqui. Han de ser les administracions que formen la nova vegueria que facin la funció didàctica d’explicar als seus ciutadans què suposa pertànyer a una vegueria o altra. M’agradaria que el territori engresqués la ciutadania amb exemples clars que els afectaran en el dia a dia, i que suposaran un avantatge i millora de vida dels seus ciutadans. M’agradaria que com a territori, ara el del Penedès, es lluités per tenir el tren gran. Un tren gran que pot connectar la comarca de l’Anoia amb Lleida, però també amb el mar i els seus ports. Un tren gran que connectés la Vegueria amb el corredor del Mediterrani, però que també apropés Igualada i l’Anoia a l’alta velocitat ara que es planteja una estació intermodal d’AVE a Vilafranca. Una millora de les comunicacions amb Vilafranca del Penedès , com ara el desdoblament de la C-15, ens obre el ventall sobre les possibilitats de transport públic per als anoiencs, i aquesta és una opció que cal explorar. Sé que parlar del Corredor del Mediterrani, tal i com estant les coses, més proper de Madrid que no de la costa, és difícil de visualitzar. A la vegada, la comarca i Igualada també tenen molt per oferir a la resta d’integrants de la vegueria; el campus universitari és un exemple claríssim. Per acabar. Un dels avantatges de la nova demarcació és que tots els municipis que la formen comencen amb una relació d’igual a igual, sense que ningú ens pugui mirar per sobre les espatlles.

Ara, en canvi, només sé fixarme en anuncis de productes que serveixen per ancorar i fer créixer el cabell des de l’interior del bulb, d’uns altres que pal·lien les ungles trencadisses i no m’estic de confessar que, fins i tot, he descobert que hi ha un tipus de compreses que “ajuden a frenar l’impacte de les pèrdues d’orina”. En aquest desfici en què visc últimament, amb moments de peus i mans gelades i d’altres amb sufocacions caribenyes, fins i tot, he buscat ajuda en l’últim diccionari de la llengua de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), però he acabat pitjor que abans. En l’accepció “menopausa”, una única línia, llegeixo que es tracta del “període de cessació natural de la menstruació” i, llavors, arribo fins aquest altre mot començat per

Ara, en canvi, només sé fixar-me en anuncis de productes que serveixen per ancorar i fer créixer el cabell des de l’interior del bulb, d’uns altres que pal·lien les ungles trencadisses i no m’estic de confessar que, fins i tot, he descobert que hi ha un tipus de compreses que “ajuden a frenar l’impacte de les pèrdues d’orina”

zada pel gran Xavier Bosch, qui a “Nosaltres dos” descriu una relació d’amistat al llarg del temps entre un home i una dona, i la segona per la immensa Marta Sanz, qui a “Clavícula” aborda els tabús de la menopausa i dels diners sense màscares ni filtres. Xavier Bosch, que farà els 50 aquest estiu, és dels que veu “injust” que en les nostres societats occidentals les fèmines en aquest període es converteixin en éssers invisibles, mentre els homes són considerats uns madurs interessants. Diu que els primer lectors ja li han dit que a l’obra fa un elogi de la dona madura, plasmant una Laura –el nom de la protagonista- que és desitjable i amb molt d’encant. Per tant, reivindica que les dones a la cinquantena poden ser atractives. Reivindiquem-nos, doncs, tal com som.

“

Abril 2017

Xavier Bosch (...) reivindica que les dones a la cinquantena poden ser atractives. Reivindiquem-nos, doncs, tal com som IRENE DALMASES

EDICIÓ Cinquanta-set SL

COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó

DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés OPINIÓ Xavi Dàvila Irene Dalmases Maria Enrich Joan Recasens CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

“

Alliberant-nos de conviure, encara avui, amb plaques dedicades a militars, homes “d’ordre” o servidors de règims no democràtics JOAN RECASENS

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet

REDACCIÓ Toni Cortès Carles Pauné Susanna Puiggròs Marc Soler Riera José Sánchez Aïda Sánchez Alonso Laia Vicens Francesc Vilaprinyó

“

I tots quedàvem amb la boca oberta en descobrir una literatura pròpia, extraordinària, de la qual mai abans no havíem sentit a parlar MARIA ENRICH

Llum al Rec

n un any, en què el procés participatiu del Rec s’ha engegat i han arribat desenes de propostes d’arquitectes sobre com transformar el barri i adaptar-lo al futur, ara apareix, sense que figurés sobre la taula de les propostes, una iniciativa per construir un centre TIC al costat del riu Anoia. El projecte ve avalat per l’arquitecte igualadí Xavier Claramunt i per Ramon Enrich, una de les ànimes de la recuperació del Rec. L’Ajuntament entén que s’haurà de posar l’edifici en consideració per als col·lectius que prenen part en la consulta sobre la transformació del Rec, però el veu amb bons ulls. L’edifici TIC és, sobre el paper, una molt bona notícia perquè significa la voluntat del sector d’arrelar-se a Igualada i créixer. I tindrà la propina de l’arribada dels estudis de grau d’informàtica, que faran més sòlida la interacció entre les persones que es formen i les empreses de la ciutat. Un win-win en tota regla, que planteja, però, alguns dubtes. Hi haurà qui assenyali que la cessió per part del consistori d’un espai a les empreses TIC per bastir el seu edifici no és joc net. Que cadascú s’ha d’espavilar sol. També un motiu de fricció pot ser el fet que en ple procés de participació sobre com serà el Rec, sorgeixi un edifici de planta nova. Bé és cert que no és un bolet i que té unes característiques per adaptar-se a l’entorn. Però aquest nou edifici planteja fins a quin punt els processos participatius com el que s’està fent serveixen en un món de realitats líquides en què tot va massa ràpid i converteix en obsolets plantejaments que no fa tant eren lògics. També l’onada d’optimisme –lògic i legítim- que acompanya la possibilitat d’aquest nou espai depèn novament del factor exterior: gent que vulgui invertir a l’Anoia. Fins ara no ha estat fàcil (ni freqüent). Podrà el sector emergent de les TIC canviar la tendència?

Marcel Ferrer El programa ‘Trinxeres’ va explicar la peripècia de Marcel Ferrer, un igualadí de 95 anys que va fugir al final de la Guerra Civil espanyola cap a França i va passar per les privacions del camp d’Argelers.

Laura Vilagrà La delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central és una cara habitual als ajuntaments de la comarca. Vilagrà, de moment, ha anunciat la creació d’una oficina de mediació laboral a Vilanova.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192

Toni Bou

PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829

El trialista de Piera ha canviat la història del trial. Aquest cap de setmana va sumar el seu 21è mundial, l’11è en pista coberta, i ningú dubta que seguirà ampliant un palmarès llegendari.

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

Meritxell Borràs

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

La consellera de Governació ha rebut el compromís de les capitals del Penedès per gestionar la cocapitalitat de la nova vegueria. Ara, queda conciliar els interessos i com distribuir les delegacions.

Abril 2017

DIÀLEG

Josep Romeu, el professor que fumava amb pipa MARIA ENRICH Escriptora

n el dossier de premsa que ens van donar el dia de la constitució de la Comissió Any Josep Romeu, deia que jo era biògrafa seva. Vaig dir que de biògrafa no n’havia estat pas, que només havia escrit sobre la seva obra poètica, però que ens havíem relacionat durant molts anys, en concret des del curs 1976-77 quan el vaig tenir de professor de literatura catalana medieval a la Universitat Autònoma. A la classe devíem ser quinze o setze alumnes que ens assèiem al voltant d’una taula quadrada. Ell, darrere la pissarra per si s’havia d’aixecar i apuntar algun nom, alguna data. Fumava a classe. De fet, en aquella època, tothom qui volia fumava a les classes, alumnes i professors. Fumava amb pipa i ens agradava l’olor dolça amb què perfumava les seves paraules. Amb veu greu i lenta ens explicava qui eren Ausiàs March i Jordi de Sant Jordi: Desert d’amics de béns i de senyor... I tots quedàvem amb la boca oberta en descobrir una literatura pròpia, extraordinària, de la qual mai abans no n’havíem sentit a parlar. Al darrer curs de carrera, li vaig comentar que volia seguir amb el doctorat i que estava interessada en treballar l’obra de Joan Llacuna per a la tesina. Des del primer moment, el Senyor Romeu (llavors li dèiem així), em va obrir les portes de casa seva. Recordo el pis del carrer París, el despatx i la saleta on m’anava comentant amb paciència els fulls que li havia passat sobre el poeta igualadí. Amb llapis i lletra petita, anotava i corregia. M’admirava les hores que em dedicava, generós i amable sempre. L’estudi sobre Llacuna es va convertir en un article que va aparèixer a la Miscellania Aqualatensia l’any 1987 i, doncs, la tesina va quedar per fer. I va quedar pendent durant una dècada ben bona. Va ser quan, amb l’amenaça d’un canvi de programació, vaig reemprendre els cursos de doctorat que em faltaven i vaig decidir, ara sí, tirar endavant una nova tesina ( ja se’n deia treball de recerca). Seguiria amb la poesia i amb els poetes que m’eren propers. Per això vaig pensar en el vell professor de la pipa. Durant els anys d’universitat, no ens havia dit que havia escrit poesia. Però tots sabíem que tenia una colla de llibres publicats en la dècada dels quaranta, la majoria introbables. L’edició del volum Tots els poemes, l’any 1993 em va fer decidir. Li ho vaig anar a comunicar a casa seva, ara en un pis modernista del passeig de Sant Joan, i va estar content pel meu interès. A partir de llavors ens vam tornar a veure sovint. Ell tenia clar que no volia intervenir en l’elaboració de l’estudi, jo tampoc no ho hauria volgut. Amb tot, recordo llargues discussions sobre alguns punts del meu treball. Per exemple, no li agradava gens que li posés cap etiqueta. Postsimbolista? No, em deia. Cadascú té la seva manera d’entendre la poesia i d’escriure. No podem encasellar els escriptors, això és simplificar l’estudi. Els meus arguments a favor de la pedagogia no el convencien. Vaig presentar el treball l’any 1996 i un any després va sortir editat per l’Abadia de Montserrat. Des d’aleshores, la relació amb el Dr. Romeu va seguir a casa seva en petites tertúlies d’amics. Estimava enormement que l’anéssim a veure, que li expliquéssim coses. Sempre amb la pipa a la mà, ens escoltava, sabia escoltar, i ens aconsellava discretament i amb encert. El Sergi Jover, l’Anton Espadaler, el Miquel Batalla... La meva llar s’obre als amics fidels diu el primer vers del poema Amics d’amics. Les darreres vegades que ens vam veure va ser a Cal Ble. Hi havia vingut a presentar alguns dels seus darrers llibres i després es quedava a sopar. Sempre amb la Núria, la seva esposa. Una setmana abans de morir havíem estat sopant amb el Sergi i el Miquel. Ell va demanar uns bons peus de porc. Se’l veia feliç de la vida, i de la feina feta!, hi hauria afegit ell.

Els honors d’Igualada al Ministre de Primo de Rivera

principal aportació a la l 23 d’abril de l’any ciutat va ser fer possible 1925, el fundador l’eixamplament del terme i primer cap de municipal, el suport en la l ’A e r o n à u t i c a construcció de les Cases Militar Espanyola va ser Barates de la Cooperatianomenat Fill Predilecte va “L’Econòmica” i (un de la seva ciutat natal. L’1 JOAN RECASENS ROCA dels tants) treballs fallits de juny del mateix any per construir un pantà a visitava la ciutat que li faria Jorba per bastir d’aigua tots els honors dedicant-li Igualada. un carrer principal. L’acta municipal ho recorda així: Pere Vives Vich es de“manifestándole el noble finia liberal i admirava orgullo que siente su tierra al General Prim, però un nativa por contar con un bon amic seu, el General Kindelan, afirmava hijo tan ilustre, honra y prez del Ejército que “antes que liberal era hombre de orden, español, que por su talento y grandes virtudes que anteponía a la libertad”. Idees contràries ha sido elevado merecidamente, pese a su a la d’un altre amic, el també enginyer militar gran modestia, a la más altas jerarquías i nascut un any després que ell molt a prop militares y políticas de la nación”. I és que a finals de l’any 1923 el dictador Primo de d’Igualada, a Vilanova i la Geltrú. Ni més ni Rivera, poc després d’arribar al poder amb el menys que en Francesc Macià. Que, aquest sí suport del rei Alfons XIII, l’havia nomenat que renuncià a la carrera militar per unir-se a l’anhel de llibertat del poble català. ministre (llavors Subsecretari) de Foment. Justament, la tarda d’aquell 1 de juny de l’any Ja fa anys que la figura de Pere Vives m’ha 25, el mateix rei Alfons XIII visitava la ciutat cridat l’atenció i sobretot em sorprèn la natal del seu ministre que el rebia junt amb quantitat d’honors que li dediquem encara les autoritats locals. ara. L’any 1996, quan vaig entrar d’alumne a l’Institut Pere Vives Vich vaig trobar a faltar Uns anys abans, concretament el març de una lliçó que finalment no se m’impartiria 1917, el personatge havia estat ascendit a Gemai al llarg dels quatre anys que hi vaig roneral de Brigada. Ràpidament, els consellers mandre. Qui era en Pere Vives i Vich? Per del molt il·lustre Ajuntament de la vila que què un militar donava nom al centre? el va veure néixer, en sessió del dia 26 del mateix mes, li retien felicitacions: “los que Puc entendre que l’Aeròdrom d’Òdena suscriben, [...] haciendo mérito de que S. M. porti el nom d’un pioner de l’aviació (tot i el Rey ha concedido el empleo de General al que jo preferiria un nom com el de Mari Pepa Ilustre compatricio [...] inteligente ingeniero Colomer, la primera aviadora catalana). Però militar, de valor acrisolado y acreditada ciense’m fa molt difícil entendre que un centre cia, cuyas dotes prestigiosas han traspasado educatiu, l’any 2017 continuï portant el nom las fronteras, honrando tanto la nación española como el pueblo donde vio la luz primera, d’un militar, d’un home de guerra. tienen el honor de proponer la adopción de No podem negar ni amagar la nostra hisun acuerdo por el cual se haga constar el betòria. L’hem de conèixer i, allà on avui sigui neplácito del pueblo [...] por el ascenso a Gepresent, explicar-la i contextualitzar-la. Soneral del insigne militar compatricio: remitir bretot però, crec que aquí hi ha una qüestió un telegrama de felicitación al par que afecto de proporcionalitat. Després de cent anys [...] y proponer una suscripción popular para d’alts honors, tinc la sensació que dediquem regalarle las insignias de su elevada jerarquía molt al militar i poc a molts d’altres. Si en el [...]”. seu moment es va substituir el nom del carrer de Sant Pere Màrtir pel de General ViSi bé el militar només va viure la seva prives, avui podríem atorgar els honors a un nou mera infància (fins els 10 anys) a la ciutat, personatge que ens expliqui millor qui som i avui se’l recorda amb cert fervor, a raó de les què volem. Alliberant-nos de conviure, enplaces i carrers que encara li dediquen: una cara avui, amb plaques dedicades a militars, rambla, un corraló, una immensa estàtua al homes “d’ordre” o servidors de règims no depeu del passeig principal i, ep! un centre edumocràtics. catiu!.

Sí, a aquestes alçades ja sabeu de qui parlem. El General, en Pere Vives Vich. La ciutat, Igualada. No es pot negar que el General estimava la seva ciutat natal i sempre se’n sentí part. Així ho recordava quan fou convidat per la Junta de l’Ateneu Igualadí el dia de Sant Bartomeu de l’any 1926 a impartir una conferència a l’entitat: “creí que debiendo dar esta conferencia en Igualada en una sociedad que tanto ha contribuido al buen nombre de nuestra querida ciudad, nada sería tan oportuno de hablaros de Igualada misma”. A banda del seu amor incondicional, la seva

I si finalment ens obstinem a mantenir-lo com a nom de l’Institut, almenys que es dediqui la primera lliçó a explicar als estudiants qui era. Que sàpiguen que apreciava la ciutat però que també fou protagonista del primer bombardeig aeri de la història bèl·lica. Possiblement aconseguirem que tinguin més capacitat crítica i, potser, algun dia diran prou. I serem més lliures.

Bibliografia: Antoni Carner. Biografía del Excelentísimo Señor D. Pedro Vives Vich. Ajuntament d’Igualada, 1955.

Abril 2017

Identitats

“Cada novel·la que escric ha de ser un repte per a mi” SÍVIA SOLER Periodista i escriptora

SUSANNA PUIGGRÒS L’amistat, la vocació artística i el pas del temps. Aquests són els temes principals d’Els vells amics (Columna, 2017), l’últim llibre de Sílvia Soler. Els protagonistes, un grup de cinc amics estudiants de Belles Arts, fan un viatge a París que els marcarà tota la vida. Amb aquesta història, l’autora s’endinsa - com ja ha fet en d’altres ocasions - en l’univers de les relacions interpersonals i narra l’evolució d’una “amistat que dura al llarg de tots els temps”. Parlem amb Soler d’aquesta novel·la -acabada d’arribar a les llibreries- i també de la seva trajectòria com a escriptora, que ja acumula uns quants èxits editorials. Com t’inicies en l’escriptura? Des de sempre he volgut escriure novel·les. Vaig estudiar Periodisme i vaig treballar de periodista durant vint anys. Durant tot aquest temps escrivia molt esporàdicament i les novel·les eren el meu hobby. Però un dia vaig deixar la feina a Catalunya Ràdio per dedicar-me plenament a escriure. No devia ser fàcil. Per a mi escriure és una necessitat. Però va arribar un moment que escrivia robant temps de tot: dels meus fills, de la feina... Després de molt d’esforç, sortia la novel·la i jo no podia fer-ne

promoció. Se’n parlava dos mesos i el procés acabava aquí. No era proporcional el temps que hi dedicava amb la recompensa que acabava obtenint. Aquí va ser quan vaig dir: “o m’hi poso del tot o ho mantinc com a hobby”. Aleshores vaig publicar 39+1, una novel·la amb to de comèdia que va tenir un èxit inesperat. A partir de llavors, vaig començar a ser una mica coneguda i vaig decidir provar sort dedicant-me a l’escriptura. S’ha de ser molt disciplinat per dedicar-se a escriure? Sí, perquè no tens un cap i treballant a casa et pots distreure amb mil coses. Però a mi no m’ha costat. Jo m’assec cada dia davant de l’ordinador i intento que surti alguna cosa. Normalment acaba sortint. Després de guanyar el Premi Ramon Llull amb L’estiu que comença (Planeta, 2013) és quan obtens més projecció mediàtica. Sí, anteriorment havia guanyat el Prudenci Bertrana amb la novel·la Petons de diumenge. Però el Ramon Llull va ser molt important perquè, a banda de la dotació econòmica del premi, també em van traduir la novel·la al castellà, al francès i a l’italià. Em va donar una empenta brutal. El títol del teu últim llibre ja deixa entreveure el pes que tindrà l’amistat en la novel·la. Quin tipus d’amistat has volgut descriure? La meva idea abans d’escriure la no-

Perfil Sílvia Soler (Figures, 1961) és periodista i escriptora. Va començar la seva carrera treballant a Catalunya Ràdio, tot i que sempre havia tingut clar que la seva veritable vocació era l’escriptura. L’any 1983 publica el seu primer llibre - una història sobre Televisió de Catalunya - Àngel Casas Show: anecdotari secret. La seva popularitat com a escriptora arriba el 2005 amb 39+1: L’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa. L’any 2008 va guanyar el premi Prudenci Bertrana, amb la novel·la Petons de Diumenge. Cinc anys més tard, va guanyar el Ramon Llull, amb l’Estiu que comença. Enguany ha publicat Els vells amics, una novel·la sobre la vocació artística, l’amistat i el pas del temps. Entre les seves obres també destaquen Un any i mig o Una família fora de sèrie. Soler col·labora habitualment en programes de ràdio i televisió i és columnista del Diari Ara. La seva obra s’ha traduït a múltiples idiomes com el castellà, l’anglès, l’italià, el francès i el portuguès.

vel·la era que el tema fos la gent amb una vocació artística clara i fins a quin punt cal defensar-la. Per això els protagonistes són cinc amics que es coneixen quan comencen la carrera de Belles Arts i volen ser pintors. Al final aquesta amistat va agafar protagonisme i estic d’acord que acaba sent un novel·la sobre l’amistat i el pas del temps. M’interessava parlar de l’amistat de llarga durada o llarg recorregut que és substancialment diferent de les altres. Les amistats que tenim solen ser circumstancials. No ho dic amb to pejoratiu, però acostumem a fer-nos amics de persones amb les quals tenim un interès comú: un company de feina, d’universitat... L’única amistat que dura al llarg de tots els temps – si és que dura – és la que té les arrels en la infància o en la joventut perquè” passa per moltes etapes i té unes característiques especials. En aquesta obra t’endinses al món de la pintura. És un àmbit que dominaves o has hagut de fer molta recerca abans d’escriure? No el dominava gens, però és un món que sempre m’ha atret perquè els meus pares tenien molts amics pintors i a casa seva hi havia molta pintura. Aquesta novel·la hagués funcionat igual amb cinc joves que volguessin ser actors, escriptors o músics. Però em venia de gust saber més coses del món de l’art. He hagut de documentar-me i a l’hora d’escriure he intentat evitar cometre l’error de lluir la documentació. No volia que el llibre es con-

“ Abril 2017

M’interessava parlar de l’amistat de llarg recorregut, perquè és diferent de les altres

“

Guanyar el Premi Ramon Llull em va donar una empenta brutal

“ “ “ “

Per a mi escriure és una necessitat

L’art és un teló de fons a Els vells amics

La família és com una reducció del món

Els vells amics està a punt de la tercera edició

vertís en un tractat d’art perquè no es tracta d’això. L’art és un teló de fons a Els vells amics. Sorprèn la teva capacitat per descriure els personatges a cada moment. Com t’inspires a l’hora de crear-los? És difícil d’explicar perquè ni jo mateixa ho sé. El que sí que sé és que abans de posar-me a escriure intento conèixer molt bé els personatges perquè quan escric no acostumo a tenir un guió excessivament tancat i, per tant, m’he de recolzar en algun lloc. Els personatges m’ajuden a saber per on pot anar la història. Intento tenir-los molt clars abans de començar. En aquest cas em va ajudar molt saber l’actitud que tenien i fins on estaven disposats a defensar la seva vocació artística. Això té a veure amb la infància, l’entorn, els avis... I a partir d’aquí vaig anar pensant com serien tots ells. Els personatges de l’Ada i en Mateu comparteixen que un dels seus progenitors pateix alcoholisme. Sí, els dos personatge ho viuen de forma gairebé contraposada. L’Ada fa servir l’art com a via d’escapament de la infància desgraciada per l’alcoholisme de la seva mare i, en realitat, la seva vocació artística es pot posar en dubte perquè el que realment li interessa és el glamur que envolta l’art. Per contra, en Mateu – un veritable artista –remena dins la seva pròpia frustració i dins dels seus propis traumes per treure’n material creatiu.

Abril 2017

IDENTITATS SÍLVIA SOLER

Creus que aquest grup d’amics estava predestinat a trobar-se? No, perquè en el naixement de l’amistat hi intervé molt l’atzar. Quan encara no es coneixen sorgeix l’oportunitat de fer un viatge a París i un d’ells penja un cartell en un suro que diu: “Tinc cotxe i vull anar a París, qui s’apunta?”. Així és com es fan amics. “ El tipus d’amistat que descrius a la teva darrera novel·la s’assembla a la que tenien els protagonistes de l’obra L’estiu que comença? És veritat que L’Estiu que comença també plasma una amistat que dura per a tota la vida. A Els vells amics l’origen de l’amistat és atzarós, en canvi, a L’estiu que comença els protagonistes neixen en un entorn que tot fa pensar que seran amics. El que descric a Els vells amics és una amistat col·lectiva. La manera com està estructurada la novel·la vol reforçar més aquesta idea. Els primers capítols expliquen l’amistat entre dos dels amics. Si sumem totes aquestes relacions bilaterals com un puzle acabem veient el retrat de tot el grup. La novel·la reflecteix els alts i baixos de la vida dels protagonistes. Sí. Els anys de la crisi econòmica hi tenen un paper important, perquè afecten molt directament la gent que s’ha de guanyar la vida com a artista. En

aquells anys, el món de l’art va patir un daltabaix perquè el primer que deixa de comprar la gent quan hi ha crisi és art. A Un any i mig (Columna, 2015) desgranes les relacions familiars entre pares i fills. Aquest és un altre dels teus grans temes. A mi la família no m’interessa per res en concret, sinó perquè quan escric del que m’interessa parlar és de les relacions entre persones, dels sentiments, de l’amor, la mort, el pas del temps... La família em permet parlar de tot això. Crec que la família és com una reducció del món: el lloc que hi ocupes és el lloc que ocupes en el teu món. Em sembla natural que tractant els temes que tracto la família sigui un tema recurrent, no és una cosa buscada. Els amics acaben sent com una segona família per als protagonistes de Els vells amics. Hi ha algun tret que t’agrada que tinguin les teves novel·les? Cada novel·la que escric ha de ser un repte per a mi. Sóc conscient que moltes vegades des de fora pot semblar que totes les novel·les que faig són semblants o que no canvio d’època. Però per a mi sempre hi ha un repte, com per exemple, l’estructura o l’estil. Quina rebuda esperes que tingui

Els vells amics entre el públic? Espero que sigui molt bona. Sóc optimista perquè una setmana després de sortir ja estava dins de les llistes dels llibres més venuts d’algunes llibreries. A més, la novel·la està a punt de la tercera edició. Em passa una cosa molt bona que és que hi ha gent que ja fa molts anys que em llegeix i, per tant, ja ha decidit – cosa que jo també faig amb d’altres autors – que en principi els agradarà el que escrigui i que ja l’estaven esperant. Un any i mig va ser la primera novel·la sense premi al darrere, però al final va anar bé i ara estic una mica més tranquil·la encara que sempre hi ha un neguit. Bàsicament, per responsabilitat i perquè l’editorial ha fet una aposta molt forta. A Els vells amics hi ha algun aspecte que hagis volgut millorar després de rellegir-te les altres novel·les? No em rellegeixo gaire perquè com que faig clubs de lectura a les biblioteques i parlo de les novel·les antigues ja les vaig refrescant. Després d’escriure l’Estiu que comença em vaig passar dos anys sentint als lectors dient “com he plorat amb aquesta novel·la”. Està bé que un llibre t’emocioni, però vaig acabar pensant que al següent no hi havia d’haver ni malalties ni morts, perquè vaig tenir la sensació que m’ha-

via passat de rosca amb el drama. Per això vaig enfocar Un any i mig de manera completament diferent. París és una ciutat que és recurrent a les teves obres. Hi tinc una relació especial perquè és una ciutat que m’agrada molt i on he tornat diverses vegades. Per a la meva generació París tenia molt pes i era una ciutat molt mitificada, molt més que ara. Ara la gent jove mira més Nova York o Londres. Per a nosaltres París era la gran capital europea que teníem més a prop. A més, és una grandiosa ciutat per la seva arquitectura, per la seva història, la literatura, la pintura... Tot venia de París a la nostra època. Me la conec mínimament i em venia de gust parlar-ne. Si tocava el tema de l’art, París havia de sortir. L’amistat dura per a tota la vida? En el meu cas som un grup d’amics que ens vam conèixer quan érem petits al lloc d’estiueig i es van donar unes circumstàncies que han fet que encara siguem amics i que els nostres fills també siguin amics. Això és molt xulo. Pensava que això era bastant normal, però amb els anys m’he adonat que no ho era tant i que hi ha molta gent de la meva edat que conserva un amic o amiga de l’adolescència però no un grup d’amics. Per això ho visc com un privilegi.

Abril 2017

Propostes PROPOSTES VolCAT

Una imatge espectacular de la VolCAT. OCISPORT

Igualada es prepara per viure una nova edició de la VolCAT

Un miler de ciclistes, de 20 països diferents, competiran a l’Anoia durant el 14, 15 i 16 d’abril, quan Igualada es convertirà en la capital del ciclisme de muntanya CARLES PAUNÉ

Per a qui no la conegui VolCAT és una prova esportiva de BTT per a tots els nivells, amb diferents categories. És reconeguda en l’àmbit català, estatal i internacional per ser una de les poques de la zona que atorga punts UCI, la moneda de canvi de la Unió Internacional de Ciclisme. Aquestes puntuacions, que depenen de la classificació de cada prova, permeten als ciclistes posicionar-se en el rànquing mundial de corredors. També és coneguda per ser pionera en implantar la competició per etapes fent de Catalunya un aparador del

ciclisme de muntanya. El que fa diferent la prova anoienca és el format per etapes. Els participants s’han pogut inscriure per recórrer el circuit en la seva totalitat; però també ho han pogut fer seleccionant etapes en concret. Cada etapa correspon a un dia; tres dies, tres etapes. D’aquesta manera la competició combina professionals del ciclisme, que participen de totes les etapes, amb amateurs que agafen un dia en unitat per participar i tastar l’experiència al costat de referents de la BTT. L’altre tret característic de VolCAT és la base única a Igualada. No es tracta d’una prova itinerant on els ciclistes

es desplacen amb els seus equips i cada nit la passen en una població diferent. Sinó que la capital de l’Anoia és el punt de sortida i arribada durant els tres dies de duració. Aquest fet permet fer la competició molt més familiar, ja que els membres de l’staff no s’han de preocupar per la logística que comporta muntar i desmuntar cada dia. També els amics i familiars poden acompanyar els participants i durant les hores de competició visitar la ciutat i la comarca. Una edició de luxe Enguany serà difícil pujar al podi a causa de la presència de corredors de primera divisió

Meta Igualada serà el lloc de sortida i arribada de les tres etapes de la cursa propociant un gran ambient durant les tres jornades de la VolCAT que, segons els seus organitzadors, “més enllà d’una competició, pretén ser una festa de l’esport per a la ciutat”

de BTT. Entre els inscrits podrem trobar Thiago Ferreira i Leonardo Paéz, dos corredors guanyadors de VolCAT en diverses ocasions; també el campió d’Itàlia Daniele Braidot en aquesta modalitat, acompanyat del seu germà bessó subcampió d’Itàlia; entre d’altres. Garantitzaran un gran espectacle i una prova molt disputada durant els tres dies de competició. Per als aficionats locals a aquesta disciplina esportiva és un al·licient que motiva a apuntar-s’hi, per compartir pista amb ells. Esport i oci Durant tres dies Igualada mutarà per acollir aquesta

Abril 2017

VolCAT a Igualada

Ecofira de Calaf

Pàg.34

Pàg.36

Automercat d’Igualada

Pàg.38

PROPOSTES VolCAT

prova esportiva, que serà punt de trobada de corredors i equips tècnics amb aficionats d’aquest esport. És per això que se celebra durant un període festiu laboral. L’entorn de l’Avinguda Catalunya d’Igualada bullirà d’activitat, essent el centre neuràlgic de la competició. Aquest fet “beneficiarà comerciants i restauradors” asseguren els organitzadors, de l’empresa anoienca Ocisport; que també remarquen que la VolCAT “més enllà d’una competició, pretén ser una festa de l’esport per a la ciutat”. L’Anoia, capital del BTT La comarca de l’Anoia és l’escenari ideal per a aquest tipus de prova. Amb infinitat de pistes forestals adequades per a la pràctica d’aquest esport. Existeixen poques comarques amb aquesta oferta: es necessiten més de 170 km de pista per camins amb el desnivell adequat. I és que la pràctica del mountain bike requereix constants canvis de terreny combinant descensos per corriols; terrenys rodadors, etcètera. Per fer el traçat més amè. Presentació a Igualada El passat 5 d’abril la competició de BTT es va donar a conèixer a la ciutat. En una roda de premsa on van fer presència l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, el vicepresident del Consell Comarcal de l’Anoia, Santi Broch i el director de la VolCAT i gerent d’Ocisport, Albert Balcells. En la seva intervenció, Marc Castells destacà: “Igualada segueix apostant per competicions d’alt nivell com la VolCAT, que ens ajuden a exhibir el territori i a reforçar

4 DADES

180

km de recorregut

4.600

metres de desnivell

1000 participants

municipis per on passarà la prova: Igualada, Vilanova del Camí, Carme, Orpí, Miralles, Montbui, Castellfollit del Boix, Piera i Sant Martí de Tous

la candidatura Igualada, Ciutat Europea de l’Esport 2019”. Castells va mostrar el dorsal que duran els corredors de la VolCAT amb el logotip de la candidatura. Per la seva banda, Santi Broch va explicar que “el Consell Comarcal de l’Anoia segueix reforçant el seu suport a una prova que ha agafat prestigi internacional i que és un gran aparador per donar a conèixer el territori”. També es va confirmar el ressò mediàtic de l’esdeveniment, i és que els canals Teledeporte i Esport3 emetran un reportatge dels tres dies de la VolCAT després de la celebració de la prova.

Sant del Crist de Piera

Pàg.42

Abril 2017

PROPOSTES ECOFIRA DE CALAF

Calaf, capital catalana de l’ecologia Amb la celebració de la segona edició de l’EcoFira -amb més de 60 expositors i una trentena d’activitatsCalaf es posiciona com a referent entre els certàmens d’aquest àmbit al nostre país ANOIADIARI

Calaf celebra, el diumenge 9 d’abril, la segona edició de l’EcoFira, l’única trobada dedicada als productes i serveis ecològics que se celebra a l’Alta Segarra i a l’Anoia, i un dels referents d’aquests tipus de trobades a Catalunya. Després de l’èxit assolit en la seva primera edició celebrada l’any passat, l’EcoFira torna i ho fa creixent, amb una vintena d’activitats paral·leles, una desena de ponències i amb un nou espai eco-gastronòmic. Des de l’Ajuntamet de Calaf -organitzador de l’EcoFira, amb el suport de la Generalitat i la Diputació de Barcelona-, assenyalen que “la formació i la sensibilització de la ciutadania sobre la necessitat de tenir cura del medi ambient es mantenen com a sòlids motius” per a l’organització, un any més, d’aquesta trobada que es consolida com “un aparador i punt de trobada de persones i professionals que, des d’àmbits diversos,

treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del país”. Més de 60 expositors Entre aquests professionals, més de seixanta ja han confirmat la seva presència el diumenge 9 d’abril a Calaf, presentant i oferint els seus productes i serveis en alimentació, gastronomia, energies renovables, bioconstrucció, aprofitament forestal, calefacció ecològica, bicicletes elèctriques, aigua de mar, artesania del reciclatge, salut ambiental, assessorament mediambiental i altres propostes vinculades a l’ecologia i el medi ambient. Entre aquests expositors, cal destacar la presència d’una desena d’empreses i establiments locals dedicades al sector de l’ecologia. Un nou espai dedicat a la gastronomia eco A partir de la bona acollida que va tenir en la seva primera edició i amb l’aposta que l’organització vol fer per la gastronomia eco, l’EcoFira

passa enguany d’un a dos espais gastronòmics, on els visitants podran degustar productes ecològics i natuals. Activitats paral·leles A part dels expositors, l’EcoFira ofereix un ampli ventall d’activitats paral·leles. Presenta un programa de conferènices, amb temes que van des del reciclatge solidari als insecticides naturals, passant per la producció agrària ecològica, la mel ecològica, la hidratació i nutrició cel·lular, els beneficis de l’aigua de mar. En aquest apartat, cal destacar la ponència “La recollida porta a porta, què és? Una aposta pel medi ambient i el futur”, a càrrec de Marc Arenas, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calaf, amb la qual s’explicaran tots els detalls del nou sistema de recollida de residus que s’implantarà enguany a Calaf i a sis municipis de la Mancomunitat de l’Alta Segarra. També presenten un programa d’activitats permanents, entre les quals

cal destacar els tallers de metereologia, d’artesania amb reciclatge, l’atracció infantil “la barca ecològica”, entre d’altres propostes. Entre les activitats puntuals, cal assenyalar el taller infantil d’ecocuina solar, els tallers de farmaciola natural, de cosmètica natural, d’eco cuina infantil o de cuina saludable, a part d’espectacles infantils sobre temàtiques ecològiques. La primera edició, tot un èxit La segona edició de l’EcoFira arriba amb el bagatge de l’èxit assolit en la seva estrena, celebrada el 10 d’abril de 2016. Al llarg de la jornada, centenars de visitants van recórrer els 65 estands del certamen dedicats als productes i serveis emmarcats en l’àmbit de l’ecologia, ubicats al carrer Raval de Sant Jaume, que es va omplir de gom a gom durant tot el dia. Els visitants, vinguts d’arreu del país, van poder gaudir una àmplia diversitat de productes, des de l’alimentació i la gastronomia, passant per les energies renovables, la bioconstrucció,

l’aprofitament forestal, la calefacció ecològica, les bicicletes de bambú i elèctriques, els sorrejats eco i l’aigua de mar, fins a temes de salut ambiental o assessorament mediambiental i altres propostes vinculades a l’ecologia i el medi ambient. Paral·lelament, els visitants també van gaudir d’una vintena d’activitats, com ara la realització d’escultures fetes amb motoserra, el funcionament de la bioconstrucció amb tàpia i tovots o com es pugen els murs de pedra seca. També es van programar diversos tallers, com el d’horts urbans, els d’artesania amb reciclatge, d’ecocuina i de meteorologia. També van tenir una bona acollida les 12 conferències programades sobre temes que anaven des de la recuperació de llavors fins el Feng-Shui, passant per la qualitat de l’aigua o les herbodietes. Cal destacar, en aquest àmbit, la ponència que va oferir el metereòleg Francesc Mauri, que va atraure un nombrós públic.

Abril Marรง 2017 Gener 2017

37 43 45

Abril 2017

PROPOSTES AUTOMERCAT

Revifada del sector automobilístic a l’Anoia

L’Automercat deixa l’espai de Cal Carner i es trasllada a Les Comes. FIRA D’IGUALADA

Contra tot pronòstic, a l’Anoia s’han venut gairebé un 30% més de cotxes aquest passat gener que el del passat 2016. El 8 i 9 d’abril se celebra la setzena edició de l’Automercat que enguany estrena nova ubicació, al polígon de Les Comes CARLES PAUNÉ

Bones notícies per a la vintena de concessionaris de la capital de comarca que han vist com les vendes han augmentat. En xifres globals, l’any 2016 s’han venut 115 cotxes més que el 2015. Pot semblar un

augment modest, però no és així; i és que un automòbil nou no és precisament barat. En els últims 5 anys, els concessionaris anoiencs no han venut més de 2000 unitats per any. Per tant, aquestes poques més de cent unitats de diferència entre els anys passats són significatives.

Quan parlem de vendes de cotxes hem de diferenciar, per una banda, les que vénen de la mà de particulars; i per l’altra, les empreses que requereixen vehicles per dur a terme la seva activitat. És en aquesta diferenciació on s’ha vist una notable discriminació. L’adquisició de cotxes per part

de particulars ha augmentat un 38% respecte a les dades de l’any anterior, mentre que les empreses han suposat una davallada del 13% de les vendes. Sona a tòpic, i és un tòpic; però la crisi ha afectat a tots els sectors. Els concessionaris automobilístics de la comarca

han vist com decreixen les xifres de vendes. Bàsicament els clients, que abans renovaven el cotxe cada 7 o 8 anys, ara ho fan amb una freqüència mitjana d’11 anys. Per contra però, han augmentat les reparacions a tallers i les extensions de garanties. És en aquest

Abril 2017

PROPOSTES AUTOMERCAT

El mercat, en xifres

29,4%

d’increment de cotxes venuts a l’Anoia el gener del 2017 respecte el gener 2016

12,1%

d’increment de cotxes venuts a Catalunya el gener 2017 respecte el gener 2016

10,5%

d’increment de cotxes venuts el 2016

1844

vehicles venuts el 2015

1959

vehicles venuts el 2016

escenari, on els venedors han hagut de potenciar una de les seves facetes més desconegudes: la venda de paquets de manteniment, una solució eficaç per a aquells que busquen qualitat en les seves reparacions. La crisi també ha fet que els clients estiguin molt més informats en el moment de comprar. La compra d’un cotxe és una despesa important i existeix una extensa feina prèvia de documentació per part dels compradors. Potències, motors, garanties, finançaments, models, prestacions... són factors que abans passaven més desapercebuts i no es valoraven tant. Ara aquestes característiques són estudiades i comparades amb

lupa per aquells clients que compren un automòbil. El poder econòmic de cada particular és el factor que separa els clients en fraccions, també l’ús que es dóna al vehicle, que sovint va relacionat amb l’edat. Últimament, a l’Anoia, i la resta de territori estan tenint molt èxit els SUV - inicials fruit de l’anglicisme Sport Utility Vehicle- un model de cotxe tipus ‘tot terreny lleuger’ que cada marca ha extrapolat a la seva flota. Ja formen part del passat les ajudes que s’oferien des de les institucions per a la compra de cotxes. Es recorden amb nostàlgia els plans PIVE i ajudes de la Generalitat, que sumades amb enginy podien suposar una rebaixa d’uns

2000 euros del preu total. En l’actualitat no existeix cap tipus d’ajuda directa per comprar un automòbil. El que sí que existeixen són les ajudes indirectes que es faciliten des de diverses institucions per potenciar la venda i la figura dels concessionaris: una dinamització del sector en general. Ja poden ser en forma de fires, sensibilització, associacions de comerciants... A l’Anoia podríem parlar d’alguns agents que estan ajudant clarament el sector: l’Automercat, la UEA i la recentment creada XACIC. XACIC La Xarxa de Concessionaris d’Igualada i la Comarca de l’Anoia va néixer el juny de l’any passat amb l’objectiu

de transmetre valors de proximitat als compradors: “Confiança, servei i qualitat”. Aquesta associació coordinada per la Unió Empresarial neix amb la voluntat de fer pinya com a sector, fer front comú i aconseguir visibilitat com a comarca de motor amb concessionaris i serveis de qualitat. Com a activitats de desenvolupament de la xarxa s’han dut a terme diverses jornades de treball des del mes de març, i fruit de la posada en comú de necessitats i problemes compartits, van prioritzar una sèrie d’accions de les quals la creació del grup en qüestió és el primer pas. L’Automercat estrena nou espai La setzena edició de

l’Automercat tindrà lloc els propers 8 i 9 d’abril a Igualada. La fira de vehicles d’ocasió de l’anoia va ser creada el 1997 amb l’objectiu d’exposar els vehicles i incrementar vendes. És l’agost de les empreses de la comarca, que exposen un total de 300 cotxes al recinte firal de Cal Carner. L’any passat més de 3000 persones van trepitjar la fira i es van vendre 78 vehicles, un 50% més que l’any anterior. Enguany, l’Automercat es trasllada a una nova ubicació, concretament a l’espai situat entre l’Avinguda dels Països Catalans i l’Avinguda Europa, al polígon industrial Les Comes d’Igualada. L’espai firal es podrà visitar, el cap de setmana del 8 i 9 d’abril, de 10 del matí a 8 del vespre.

Abril2017 2017 Marรง

41 41

Abril 2017

PROPOSTES FIRA I FESTES DEL SANT CRIST DE PIERA

La llegenda del Sant Crist de Piera: un miracle que fa festa Cada 28 d’abril, Piera celebra la seva festa més singular, que beu d’una llegenda de fa segles. Als actes religiosos s’hi afegeix des de fa 28 anys una Fira amb un ampli ventall de propostes en tots els camps ANOIADIARI

Cada abril, Piera porta als seus carrers el bo i millor dels seus productes, del que tenen i fan els establiments i fàbriques, de l’esforç fet durant mesos. La Fira del Sant Crist marca un punt i a part en el calendari pierenc de cada any. El Sant Crist de Piera comparteix amb Igualada el nom de la llegenda, o dels fets, però poc o res hi té a veure, excepte amb la devoció que provoca la festa. Unes arrels de set segles La llegenda del Sant Crist se situa en una societat pagesa que vivia en la precarietat i en la carestia, sobretot a l’interior de Catalunya, molt abans que la vinya i el tèxtil donessin una empenta al territori. L’origen d’aquella història és entre els segles XII i XIII, amb la figura de la vídua Maria Llopart. Vivia en una masia situada a la vora de l’església de la Santa Creu de Creixà, una de les joies romàniques de Piera. Un dia, es va esdevenir que un pelegrí va trucar a la seva porta. Maria Llopart vivia en la més absoluta pobresa i quan el pelegrí -bé, de fet era un àngel- li va demanar que li donés pa, la vídua va esclatar en plors. No tenia res per a donar. Per empitjorar el moment, Piera patia una sequera atroç i per molt que el pelegrí insistís, Maria Llopart jurava que no li podia donar res...

però el visitant la va animar a donar un cop d’ull a la pastera. I la va emplaçar a que, si n’hi trobava, anés al convent del poble i trenqués la paret. Allà hi trobaria la imatge del Sant Crist. I, per últim, el pelegrí va assegurar que la sequera s’acabaria si es feia una processó amb la imatge. Maria va anar a la pastera i, com deia el misteriós viatger, va trobar pa. Tot cridant que era cosa d’un miracle va sortir a donar pa al pelegrí, però aquest s’havia esfumat.

La bona dona aleshores es va dirigir al convent del poble on va recuperar la imatge del Sant Crist. Després de demanar permís al Bisbe, van treure aquella imatge el dia 28 d’abril. I, en efecte, la sequera es va acabar. Des d’aleshores, cada any en aquest dia se celebra la Festa del Sant Crist. Les versions de la llegenda la situen també més a prop dels nostres dies, en concret del 1688, però amb els mateixos protagonistes i context, Maria Llopart, el pelegrí i una severa

fam que era empitjorada per una persistent sequera. Cada cent anys, Piera treu el Sant Crist de l’església: la pròxima vegada tocarà el 2088. Tret de sortida de la celebració, el 21 Les Festes del Sant Crist començaran oficialment el dia 21 d’aquest mes d’abril, amb el lliurament dels premis dels V Jocs Florals, a les 6 al Teatre Foment. Aquest any, la Fira s’obrirà de cara al cap de setmana dels dies 22 i 23. Un

cap de setmana atapeït -Sant Jordi serà el diumenge- i amb un gran ventall d’activitats a Piera. La XXVIII Fira es compaginarà amb el ‘show’ del 4x4 a la Guinovarda, aquell dia 22. L’endemà, Sant Jordi, la festa continuarà al Gall Mullat amb el Piera Motor Festival, mentre que les parades de llibres i roses s’afegeixen als estands de la fira. El colofó de la festa, el dia 28, amb els actes religiosos en record del miracle de Maria Llopart.

La millor publicitat, amb nosaltres publicitat@anoiadiari.cat · Tel. 608463829

Abril 2017

Agost2016

#ADFESTAMAJOR

43 43

Abril 2017

Anuari Repassem el març, amb un clic Les més llegides

Hem parlat amb...

Neu a Igualada

01 Maria Senserrich

Una persona, evacuada amb un helicòpter mèdic al Rec

LaCIA: una cooperativa per l’autosuficiència a l’Anoia

Absoltes tres joves que van malmetre un sembrat a Tous amb el cotxe

La neu deixa empremta a Calaf i la Llacuna i enfarina Igualada

Parlem amb la Ikram El Ouahabi

”Tot el que estem fent és legal i dins les normes del Parlament”

Ikram El Ouahabi

“Hi ha gent que diu: “per estar integrada has de ser com jo”

Fermí Capdevila

Al Centre Cívic de Fàtima, hi vénen un 85% d’igualadins d’altres punts”

Marc Talavera

“Les roselles poden ser tant o més bones que l’enciam per al consum”

Manel Esteller

Troben sense vida a l’igualadí que va desaparèixer

La imparable vilanovina Nayades Sanz anirà als Mundials de persones de talla baixa Entrevista a la Laura Orgué

Laura Orgué

“No deixaré mai de competir, però em veig una mica de retirada”

Primo Zon

“Faig baixar l’estadística de cançons ensucrades que hi ha al mercat”

“Avui hi ha més càncer perquè vivim més temps”

La policia recomana oblidar el cotxe el dia 23 al nord d’Igualada pel pas de la Volta

Pep Farrés

“Els igualadins ja tenim la Mostra incorporada dins el nostre ADN”

Abril 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes de març publicades a l’anoiadiari.cat

Igualada rebrà les properes setmanes el primer nucli familiar de refugiats 02/03/2017

El Mercat Figueter torna a Capellades amb més de 4000 visitants 13/03/2017

Bernat Jaume i Níria Pascual, millors esportistes de l’any als Premis Neptú 06/03/2017

S’engega el judici del cas Pretòria, amb l’igualadí Singla al banc dels acusats 13/03/2017

Els comercials a porta freda d’elèctriques lideren les reclamacions a l’Anoia 07/02/2017

Una persona, evacuada amb un helicòpter mèdic al Rec 14/03/2017

La clàssica Botifarunner de la Llacuna porta a 200 corredors 08/03/2017

L’oposició de Calaf bloqueja l’anul·lació del contracte amb Aigües de Manresa 15/03/2017

L’oposició de la Pobla celebra el primer ple alternatiu divendres enmig de polèmica 09/03/2017

La policia recomana oblidar el cotxe el dia 23 al nord d’Igualada pel pas de la Volta 16/03/2017

El pierenc detingut per propaganda jihadista afronta tres anys més de presó 09/03/2017

L’Ajuntament igualadí anuncia superàvit i tanca el 2016 amb “tots els semàfors en verd” 16/03/2017

Més de 500 igualadins acudeixen als serveis socials per temes de pobresa energètica 10/03/2017

Els Moixiganguers obren les portes del nou local amb una intensa diada 20/03/2017

La imparable vilanovina Nayades Sanz anirà als Mundials de persones de talla baixa 11/03/2017

El Consorci de la Zona Franca no té a l’agenda el polígon a l’Anoia 21/03/2017

Abril 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes de març publicades a l’anoiadiari.cat

Absoltes tres joves que van malmetre un sembrat a Tous amb el cotxe 22/03/2017

La neu deixa empremta a Calaf i la Llacuna i enfarina Igualada 25/03/2017

Miki Esparbé i Íngrid Rubio s’emporten els premis grossos del Rewind 22/03/2017

Troben sense vida a l’igualadí que va desaparèixer ahir 25/03/2017

El Govern concedirà el nou Guardó Pau Casals a l’igualadí Jordi Savall 22/03/2017

Les jugadores de l’Igualada donen una lliçó d’esportivitat 27/03/2017

L’organització del FineArt situa un rècord de 30.000 visitants enguany 23/03/2017

El cas del regidor de Cabrera que volia vendre l’acta arriba als jutjats 28/03/2017

La Volta a Catalunya arriba a Igualada avui des dels Pirineus 23/03/2017

L’ex cap del comitè del servei de neteja viària d’Igualada és readmès a l’empresa 28/03/2017

Manel Esteller, a Igualada: “el càncer es podrà curar si hi ha una gran inversió en salut pública” 25/03/2017

Comencen tres dies de teatre per a petits en majúscules a la Mostra 31/03/2017

La Generalitat anuncia una auditoria a l’Hispano i marca un ultimàtum per a fer millores 25/03/2017

LaCIA: una cooperativa per l’autosuficiència a l’Anoia 31/03/2017

Neu a igualada 25/03/2017

L’Agència Tributària Catalana tindrà una seu a Igualada a la Casa de Cultura 31/03/2017

Es busquen agents comercials freelance Llibertat d’horaris / Remuneració per comissions / Es pot combinar amb altres feines / Requereix bona presència / Català parlat i escrit / Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari / Formació a càrrec de l’empresa / Vehicle propi / Possibilitats d’entrar a formar part de la plantilla en un futur Enviar CV a: premsaencatala@gmail.com

Abril 2017

bon sant jordi!