DOSSIER ESPECIAL ANOIADIARI 10 ANYS by AnoiaDiari

Editorial

Deu anys d’allò quotidià i extraordinari

em explicat tancaments de fàbriques, cues de l’atur, assassinats, festes majors, Recs.0, Mostres de teatre, incendis, manifestacions, el referèndum i la independència, eleccions, vagues, presentacions de projectes (que havien d’arreglar el món i no va ser així), debats, però cap article ha tingut tant èxit ni s’ha llegit tants cops com el que va fer Jaume Farrés, un dels nostres opinadors més aguts i fidels, l’agost de 2015. El Jaume no feia altra cosa que defensar la presumpció d’innocència d’un veí d’Òdena, acusat de l’incendi de deu dies abans. El periodisme que hem intentat fer amb més o menys encert durant aquests deu anys, en l’àmbit comarcal, sense perdre de vista una etapa de transformació a Catalunya, s’ha basat a posar el focus -o el zoom, si els nostres amics del festival de telefilms ens permeten- en allò ordinari i extraordinari que passa en una petita comarca del centre del país. L’òptica de les persones que escriuen en el dia a dia d’un diari no pot captar amb exactitud tot el que succeeix, per petita que sigui la nostra realitat. Aquell article era enginyós però també senzill, breu i directe al cor. Els opinadors ens han ajudat a donar el contrapunt d’allò quotidià, d’allò humà, que els límits del llenguatge periodístic no ens permeten a les persones que redactem els continguts. Aquell estiu, després d’una setmana molt dura, en una de les vivències més intenses i desagradables que afronta el periodisme, veure la destrucció pura

que suposa el foc al cor d’una comarca que encara té molt de rural, les línies de “Ja el tenim, un pagès de 59 anys...” van ser molt més eloqüents que les dades d’hectàrees cremades. Van ser un record que, fins i tot en un moment terrible com aquell, explicar l’experiència humana i que li arribi al lector és una de les funcions principals no només del periodisme, sinó també de tots aquells que escriuen. La proximitat és el principal valor que tenim al periodisme comarcal. La possibilitat d’un diari digital ha obert un canal de diàleg constant a través dels comentaris, però també d’obrir una finestra per aquestes desenes de col·laboradors i col·laboradores que han enriquit un quadre que des d’una redacció d’Igualada -o Calaf o Piera- no es podria pintar sol. L’Anoia ha passat deu anys gens fàcils i des de l’octubre de l’any passat hem vist com ens endinsàvem en una realitat fosca i inimaginable al segle XXI. Tan punyent com l’efecte d’una recessió que no està ben bé superada i ha deixat situacions de pobresa. També van ser les fotografies i el seguiment que va tenir aquella jornada de l’1 d’octubre un testimoni molt més impactant que no pas les meres paraules. L’esforç principal al qual ens comprometem és de ser-hi i seguir donant veu als fenòmens que coneixem i interpretar-los, i donar a conèixer situacions que en un primer moment passen desapercebudes. És un viatge complicat però extraordinari, perquè aquesta comarca i la seva gent també ho són.

10 anys d’una iniciativa transformadora Any 2008. Kosovo declarava la seva independència de Sèrbia. Pequín celebrava uns Jocs Olímpics sota les protestes del Tibet. La casa Blanca obria les seves portes al primer president negre dels Estats Units. La guerra del Congo esquitxava encara més de sang el mapa de conflictes al món. Manifestacions al País Valencià contra el tancament de les emissions de TV3. Més lluny, els científics trobaven aigua a Mart. I, més a prop, a casa nostra, l’Anoia era una de les comarques més afectades per la crisi. La manera d’explicar les coses, del 2008 fins avui, ha canviat significativament. L’evolució constant de la tecnologia i les xarxes socials han transformat el panorama comunicatiu i també els rols dels seus protagonistes. Ni els periodistes ni els lectors tenen, avui, el paper que tenien fa 10 anys. A principis del nou mil·leni, els veïns de l’Anoia s’informaven, principalment, a través dels periòdics setmanals en paper i, en menor mesura, en ràdios i televisions, privades i municipals. “Les capçaleres nacionals tenien els seus diaris a la xarxa i començaven a sorgir diaris digitals locals al país” recorda l’Oriol Solà qui, juntament amb un altre jove emprenedor igualadí, Jordi Balsells, van decidir, “amb valentia”, satisfer “una inquietud” donant vida a l’AnoiaDiari, el primer diari digital de la comarca. “Omplíem un buit molt important que hi havia en l’àmbit comunicatiu a Igualada i a l’Anoia” assenyalen els impulsors de l’AnoiaDiari. L’AnoiaDiari es presentava públicament el 24 de setembre del 2008, en un acte a la Biblioteca que comptà amb la participació de llavors director de l’Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo, qui actualment dirigeix Catalunya Ràdio i els formats digitals de la Coorporació. Aquell dia, Gordillo es preguntava “Desapareixeran els diaris en paper?”, una qüestió que encara és viva, tot analitzant la crisi de la premsa tradicional i el naixement dels mitjans digitals. A l’acte, l’Anna Marsal, primera directora del diari, el presentava com un nou mitjà, fresc, positiu, transparent, profund, ric i plural. Una setmana més tard, l’1 d’octubre del 2008, apareixien publicades les primeres notícies del primer diari digital de la comarca. Un any més tard, per celebrar el primer aniversari, l’AnoiaDiari convidava a Igualada el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, que va parlar sobre “La Catalunya 2.0”, aprofundint en les noves possibilitats i reptes d’una societat catalana connectada. Un discurs que va ser el presagi de la realitat d’avui. La irrupció de l’AnoiaDiari va canviar les relacions mitjans-públic i va revolucionar, en certa manera, els hàbits dels veïns de la comarca. “Fins llavors, assenyalen Solà i Balsells, la gent s’informava de dijous en dijous o de divendres en divendres. L’AnoiaDiari va aportar una cosa novedosa: la immediatesa”. “Ara no li donem tanta imporància perquè ja hi estem molt acostumats, sobretot també gràcies a les xarxes, però fa 10 anys poder estar informat d’un fet immediatament després que acabés de succeir, era nou a la nostra comarca” remarquen, afegint que “aquest compromís amb els lectors suposava una gran exigència, però era agraït perquè érem, llavors, els únics.” “Igualada i la comarca, sense l’AnoiaDiari, no serien les mateixes. Hem ajudat a la transformació. Hem revitalitzat certs sectors. Hem donat veu a gent que no en tindria; hem sigut un agent important, per exemple, com a altaveu de la reivindicació del barri del Rec. També vam fer que altres mitjans s’adonessin que el sector digital no es podia desatendre i ara som una comarca rica en informació digital i en immediatesa” destaca l’Oriol Solà. Per a Jordi Balsells, el primer editor del diari, “va ser un risc però es va demostrar que calia. Es va crear un equip de gent jove potent que hi va creure i va ser una eina necessària a la comarca”. Un dels punts forts de l’AnoiaDiari en els seus orígens - i que s’ha procurat preservar fins avui, és l’espai d’opinió. “Sempre vam buscar la pluralitat i que el diari estigués obert a totes les veus. Volíem que una part de diari fos generada pels lectors”. Des dels primers dies i fins avui, moltes persones han col·laborat i participat en el dia a dia de l’AnoiaDiari i en formen part. Cal destacar, essencialment, els homes i dones -especialment dones- que han dirigit la redacció del diari al llarg d’aquests 10 anys. La Laia Segura va agafar el relleu a l’Anna Marsal i van continuar la Carlota Martí, al costat de la Cora Muntané, la Marta Carles, la Montse Martí, l’Anna Suarez i el Francesc Vilaprinyó en la darrera etapa. Des dels professionals, periodistes, comercials, etc., passant pels opinadors, articulistes, fotògrafs i altres col·laboradors que han anat construint el mitjà. També les entiats, empreses, comerços i institucions que ens han acompanyat al llarg d’aquests 10 anys. Tots són AnoiaDiari.

12/2018

10 anys d’AnoiaDiari... Qui ens ho havia de dir que l’Anoiadiari arribaria als 10 anys! Sembla que era ahir que el Jordi Balsells em proposava engegar un projecte nou i totalment trencador a la comarca i goita, amb aquest temps tot el panorama comunicatiu ha fet un tomb enorme... Fa deu anys, quan tot just arrencava el diari, de mitjans estrictament digitals n’hi havia però a la comarca, res de res. Volíem fer un periodisme diferent, proper, en contacte amb la gent, però sabíem que el suport no podia ser el paper. Nosaltres ho teníem clar, però al carrer va costar una mica més. Crec recordar que els lectors ho van entendre prou de pressa, el funcionament, els clics, les lectures, els comentaris (de fet els comentaris sempre han estat una mica problemàtics amb el tema de l’anonimat...) Crec que el que més estrany es feia llavors eren els bànners... “Quan dius que es veurà el meu anunci? Ara no surt...Refresca la pàgina.... Que faci què?!...” Ara fa gràcia oi? Fer-ho entendre llavors era tot un dilema. Els espais d’opinió van ser també una gran aposta que celebro que s’hagi mantingut. Els primers opinadors destapaven la caixa dels trons, obrien les portes al seu cor i al seu món, i vam descobrir o redescobrir gent molt interessant de la comarca. Els temes propis també eren un element que crec que ens diferenciava, i això que anàvem molt de bòlit intentant donar cobertura a absolutament tot el que es feia... Les cròniques esportives i les graelles dels resultats dels partits també tenien un bon xou... Els formats de pàgina web, els editors, les imatges...tot era molt nou i la cultura digital de tots plegats, a una i altra banda del diari, també. L’Anoiadiari de fa 10 anys era pioner, en el format, en el contingut i voldria pensar que en l’enfoc i la part més editorial, érem també força diferents, ni millors ni pitjors. Recordo també la primera aposta en paper que vam fer, un conte col·lectiu de Sant Jordi que vam editar quan teníem uns mesos. Un bonic record. Seccions també que ens eren molt pròpies, les entrevistes setmanals que s’han mantingut i que han descobert grans persones i grans personatges, la cuina de la iaia amb les receptes de casa, l’edició de cap de setmana que primer canviava de color i després de format (i amb capçalera nadalenca quan s’apropaven aquestes dates), i les fotogaleries! De cop un diari podia tenir tantes fotos com volgués d’un sol esdeveniment. Recordo especialment la secció del Santi Carbonell amb grans fotos de la ciutat... Igualada malgrat tot. Bona part d’aquest contingut encara es pot recuperar i si un té prou paciència per anar prou enrere, pot retrobar temes sorprenents... Avui, la premsa és molt diferent de com la vèiem en aquell moment. L’Anoiadairi ha canviat i ha avançat amb els temps, han sorgit altres iniciatives, altres mitjans, l’oferta és més àmplia, les xarxes socials també han sacsejat la realitat de la premsa i els canals a través dels quals les persones ens informem s’han triplicat. I això no fa res més que plantejar un repte, ja no d’aquests deu anys, sinó per als deu propers, cap on anirà el diari digital? M’agrada pensar que la llavor que va posar el diari ara fa deu anys no només ha crescut i ha arrelat, agafant força, sinó que s’ha ramificat i al seu voltant han anat sorgint altres projectes que fan de l’Anoia una comarca molt més digital i més informada, amb més opinadors que no només no tenen por de dir la seva sinó que aporten riquesa i valor al contingut més estrictament informatiu. I m’agrada veure que la premsa en paper encara hi és; alguns deien fa deu anys que desapareixeria amb el boom de la premsa digital, però encara juga un “paper” clau, i que duri. Feliços deu, i per als propers deu tota la força i l’entusiasme que es mereix un mitjà com l’Anoiadiari, que va néixer per donar veu a una manera d’entendre el periodisme, el territori, la seva gent i tot el que s’hi movia, amb un prisma crític i constructiu fet sempre des del respecte i l’estima per la comarca. Per deu més...

“L’Anoiadairi ha canviat i ha avançat amb els temps, han sorgit altes iniciatives, altres mitjans, l’oferta és més àmplia, les xarxes socials també han sacsejat la realitat de la premsa i els canals a través dels quals les persones ens informem s’han triplicat. I això no fa res més que plantejar un repte, ja no d’aquests deu anys, sinó per als deu propers, cap on anirà el diari digital?”

12/2018

a t a

12/2018

Periodisme de proximitat: Un valor que cal preservar Igualada i l’Anoia són una ciutat i una comarca dinàmiques i diverses, amb una gran vida cultural, festiva, associativa, esportiva i política. I és en territoris com el nostre que la premsa local i comarcal es fa imprescindible. Perquè sense capçaleres com la vostra, ens veuríem engolits informativament pels grans mitjans de comunicació d’abast nacional i, molt probablement, tota aquesta diversitat passaria desapercebuda per gran part de la nostra ciutadania. Un primer agraïment, doncs, per haver entomat aquest repte i aquesta responsabilitat. I, en segon lloc, una reflexió que crec fonamental. Vivim temps de canvis profunds pel que fa als hàbits d’informació de les persones. Canvis ràpids i imprevisibles. Avui el gran públic demana immediatesa, llegeix amb pressa i sembla cada cop més obert a donar per bona una afirmació cridanera sense entrar a comprovar el seu fons. Per això, avui, el vostre paper és probablement més rellevant que mai. Perquè la diferència entre el post d’un particular a les xarxes socials i una notícia publicada en un mitjà de comunicació és quelcom tan fonamental com la credibilitat, la veracitat. Vosaltres sou els garants que allò que publiqueu ha estat confirmat i comprovat fins la darrera coma, vosaltres respecteu una ètica professional i vosaltres obeïu uns criteris periodístics. No deixeu mai que us venci la pressa o que us arrossegui el corrent imperant. Necessitem que els mitjans de comunicació continueu essent

la font que els ciutadans anem a consultar per confirmar allò que ens ha arribat per altres vies. Mantingueu-vos sempre fidels a aquest paper de transcriptors dels fets i de garants de la veracitat en la informació. Seguiu confirmant la notícia, essent crítics quan cal, recollint totes les opinions, oferint els màxims punts de vista i tractant els temes delicats i les persones amb el màxim respecte. Això és el que distingirà sempre els professionals dels mitjans de comunicació. És el vostre tresor. I és que, només amb una premsa professional i compromesa, garantirem un dret fonamental com és el de l’accés a la informació, que ens permet a tots poder ser crítics i ser lliures. Us felicitem per aquesta primera dècada de bon periodisme. Heu sabut ser testimonis i relators destacats del batec d’aquesta comarca, amb professionalitat i estima pel territori. Enhorabona a totes aquelles persones que vau convertir una idea en un diari i a totes aquelles que, d’una manera o d’una altra hi heu deixat la vostra empremta en tot aquest temps.

10 i més felicitats! Ja han passat 10 anys d’ençà que va arribar a la nostra comarca el primer diari digital; aleshores, l’Anoiadiari se’ns presentava com un nou canal d’informació innovador en el seu temps que ens obria una nova manera d’informar-nos a la comarca. El que llavors semblava arriscat per la seva naturalesa digital avui forma part de la nostra quotidianitat; actualment no entendríem la premsa sense Internet, ni Internet sense la premsa. Enhorabona pel vostre coratge i valentia en aquells moments, però sobretot vull felicitar-vos per la lluita diària que feu, ja que sóc coneixedor dels esforços que suposa mantenir un mitjà de comunicació, i més en l’àmbit local. A l’Anoiadiari ens heu anat explicant la nostra història amb valor i fermesa. En moure’s la informació en un entorn més proper, el periodista local afronta diàriament la dificultat de mantenir la seva independència enfront d’informadors, veïns i institucions. Per això crec que aquí rau, en el local, el periodisme del bo. El periodisme que hauria d’estar més valorat en premis professionals i cercles acadèmics, ja que és el que ens

dona les claus de pertinença a una ciutat i a un territori. No sé si sobre paper, digital o qualsevol altre suport que s’inventi, però és en la premsa local on seguirem buscant els temes que són importants per a la nostra comunitat, històries a les quals parar esment, continguts elaborats que ens brindin l’oportunitat de conformar-nos una idea sobre aspectes quotidians que per a nosaltres, els lectors, tenen moltes vegades l’interès més gran i que solament en la premsa local podem trobar. A tots els que heu treballat i als que treballeu en l’edició d’Anoiadiari vull fer arribar el meu reconeixement i desitjar-vos sincerament 10 i més felicitats!

De pioner, a referent Conjugar la mirada propera de la premsa comarcal amb la dimensió global de la xarxa: aquest era el repte que ara fa deu anys van afrontar els impulsors de l’Anoiadiari, el primer diari exclusivament digital de l’Anoia. Era una iniciativa, tanmateix, més innovadora que visionària, ja que va néixer en una època en què la rapidesa amb què avançava la tecnologia ja havia encetat el debat sobre la supervivència de la premsa en paper, que encara avui continua funcionant com un suport informatiu extraordinàriament estable. Una dècada més tard, l’Anoiadiari ja no és notícia pel seu caràcter pioner i ha canviat la singularitat inicial per la responsabilitat d’haver esdevingut un referent comunicatiu per a la comarca. La societat en què vivim ens ha instal·lat en la cultura de la immediatesa i ens ha convertit a tots en devoradors d’informació. Llegim més premsa que mai, però amb una actitud diferent, molt més vertiginosa. Ens acostem a les notícies de manera fragmentària, discontínua, fugaç i no necessàriament seqüencial. Però malgrat això –o precisament per això- el més important continua sent el contingut. I el contingut continua sent la clau de l’èxit de l’Anoiadiari. Perquè, malgrat aquesta facilitat per accedir a la informació nacional i mundial,

mantenim intacta la necessitat d’informacions relacionades amb l’entorn més proper, perquè ens connecten amb les nostres experiències quotidianes. La proximitat converteix un fet en notícia i la premsa local té l’exclusiva d’aquesta mena d’informacions, molt menys a l’abast dels grans mitjans. Fa deu anys els promotors de l’Anoiadiari van saber adaptar-se als temps tecnològics, però el principal mèrit és que també han sabut adaptar progressivament la narrativa amb què s’expliquen les notícies. L’analista Damian Radcliffe destaca la funció democràtica del periodisme de proximitat, ja que permet l’intercanvi d’informació entre la comunitat. L’Anoiadiari n’és un clar exponent. Enhorabona, doncs, per aquesta tan bona notícia.

12/2018

En el desè aniversari de l’AnoiaDiari

Un exemple d’esforç, rigor i implicació social

Els aniversaris són una oportunitat adient per a fer reconeixements i valorar allò que s’ha aconseguit fins al moment. En el cas de l’AnoiaDiari, cal felicitar els seus impulsors i totes les persones que han format part del projecte, perquè amb la seva feina han aconseguit fer-ne el diari de referència de la comarca. En aquesta dècada, han convertit el somni inicial en una realitat, malgrat coincidir amb una crisi econòmica global, i amb una crisi pròpia del sector, el qual ha vist com canviaven radicalment els hàbits de consum d’informació per part de la ciutadania. El fet de complir aquests deu anys, amb xifres excel·lents de lectors, visites i usuaris, demostra l’encert de l’AnoiaDiari a l’hora d’apostar per les possibilitats de la premsa local digital, i d’adaptar-se a les noves realitats comunicatives. Des d’un punt de vista de país, l’AnoiaDiari ha ofert a la ciutadania el seguiment de la realitat d’un entorn immediat que, sense els mitjans d’àmbit local i comarcal, podria esdevenir invisible a ulls de la nostra societat. És a dir, ha ajudat a fer territori, a vertebrar la comunitat dels barris i dels municipis en què té presència. És un exemple de la necessària premsa de proximitat, que permet tenir coneixement de tot allò que els d’abast nacional no s’aturen a tractar. La proposta de l’AnoiaDiari té un seguiment ampli i consolidat, és una opció viable per al sector. Ha esdevingut una alternativa informativa, tot obrint camí en el món dels digitals locals, però també sabent complementar-ho amb l’edició mensual en paper, i fins i tot organitzant uns cicles de converses amb personalitats del país, amb els quals ha donat espai i continuïtat a la reflexió i al contacte directe amb els protagonistes de la vida social, cultural i política de Catalunya. En definitiva, l’AnoiaDiari ajuda a construir cultura republicana, entesa com la implicació de la ciutadania en la vida pública del seu entorn. Per molts, anys, doncs, i que en puguin ser molts més.

Com a president de Catalunya és per a mi un honor poder celebrar amb els professionals i els lectors de l’AnoiaDiari el seu 10è aniversari. Fa una dècada vau fer una aposta valenta per posar en marxa aquest projecte, pioner llavors a la vostra comarca i en l’àmbit dels diaris digitals locals, i us n’heu sortit. Avui podeu congratular-vos que, malgrat les dificultats trobades pel camí, com la crisi severa viscuda els darrers anys, heu continuat endavant i heu trobat el vostre espai dins el mapa comunicatiu anoienc i català. Enhorabona. La premsa comarcal és un dels valors principals de la nostra societat i ens n’hem de sentir orgullosos. La informació de proximitat, que vosaltres tan bé representeu, és la baula que connecta els interessos de la gent amb les inquietuds i els reptes del país, i més en aquests moments tan excepcionals que vivim en defensa dels nostres drets i les nostres llibertats. “Un gran diari és una nació que parla amb si mateixa.” Ho deia el dramaturg Arthur Miller i em sembla una magnífica manera d’entendre quin és el paper d’un mitjà de comunicació també avui i aquí. És aquell espai on els neguits, les queixes, les propostes i les esperances d’un país que batega es confronten, es debaten, s’examinen i es comparteixen. Aquest rol indefugible, d’espais de debat i diàleg, que han d’assumir els mitjans, té en aquests últims anys potser més sentit i més importància que mai. Catalunya viu una situació injusta, amb presos polítics i a l’exili, simplement per permetre exercir el dret a decidir, un dret universal. En aquestes circumstàncies, la premsa de proximitat és més necessària que mai per combatre la desinformació i contribuir a crear una ciutadania crítica i apoderada. Així doncs, vull felicitar-vos i reconèixer l’esforç i el treball que heu fet en aquest 10 anys que ara celebreu. Aquest país que surt a les vostres pàgines i que vol parlar de decidir-ho tot, ha donat una lliçó democràtica espectacular aquests últims anys. Ens ha d’enorgullir a tots el grau d’implicació social que vivim al nostre país. En aquest sentit, l’existència d’una premsa rigorosa, veraç i objectiva és un bé que hem de preservar. Per molts anys!

Potser Nadal és que tothom es digui a si mateix i en veu molt baixa el nom de cada cosa, mastegant els mots amb molta cura, per tal de percebre’n tot el sabor, tota la consistència. Potser és reposar els ulls en els objectes quotidians, per descobrir amb sorpresa que ni sabem com són de tant mirar-los. Potser és un sentiment, una tendresa que s’empara de tot; potser un somriure inesperat en una cantonada. I potser és tot això i, a més, la força per reprendre el camí de cada dia quan el misteri s’ha esvanit, i tot torna a ser trist, i llunyà, i difícil. Miquel Martí i Pol

12/2018

Mirem enrere

2008-9 Resum de 10 anys

La primera edició del Rec Experimental Stores va revolucionar la ciutat. REC.0

La recessió sísmica s’aferrissa amb una comarca a l’espera de les inversions de l’outlet i l’aeròdrom Un any difícil, però amb els primers passos del Rec.0 i les consultes sobiranistes Anoiadiari naixia a manca de tres mesos perquè s’esgotés el 2008. Tres mesos marcats en el terreny dels successos pel judici del cas de l’assassinat de Francina Castelltort -que es va saldar amb la declaració de “no culpable” de l’únic acusat, Ivan Mantas- i en l’apartat econòmic per l’ascens dràstic de la xifra de desocupats. De fet, deu anys després, les xifres són les d’aquella tardor. Així, l’any es llevava amb la ressaca del passat 2008. La Cambra de Comerç de Barcelona publicava L’informe territorial de la província de Barcelona 2009, amb dades de l’any anterior. En paraules d’un dels seus sotasignats, Martí Parellada, “la caiguda de l’activitat podia ser equiparada en intensitat a la situació viscuda durant la Segona Guerra Mundial”. En l’informe, l’Anoia i el Garraf apareixien com les més afectades, amb una pèrdua d’ocupació superior al 7% i s’apuntava al

sector serveis com al menys delmat en tot el territori català. De fet, ara fa 10 anys era el sector menys explotat a la comarca en relació a Catalunya, un 51% comarcal respecte el 72% total. Així ho assenyalava un segon estudi, L’informe Econòmic de l’Anoia, defensat per Oriol Amat, qui apuntava al reforç d’aquest sector a partir d’iniciatives amb valor afegit per impulsar-ne el creixement. El fet és que els sectors tradicionals com el tèxtil queien a plom: Visteon i Escorpion van ser algunes de les empreses que el 2008 presentaven ERO i el 2009, el 21 de març, centenars de persones sortien al carrer a reclamar solucions. El 2009 es va tancar amb 11.000 aturats a l’Anoia, 2.500 més que el desembre anterior. A voltes amb el maldecap econòmic, a principis d’abril apareixien les dades d’endeutament públic emeses per Di-

recció General de Coordinació Financera. Els ajuntaments anoiencs d’Igualada amb 40’5 milions d’euros -1.062 euros per habitant-, Masquefa amb 6 milions -751 per habitant- i La Llacuna, amb 600.000 euros mil -659 per habitantapareixien com a municipis més endeutats en relació a la seva població. L’aeroport corporatiu, a prop L’any arrencava també amb l’aprovació del Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports 2009-2015 per part del govern de la Generalitat. Dues coses quedaven paleses en la publicació del plec. La primera, la pressió de la Cambra de Comerç de Manresa com a possible alternativa a l’aeroport corporatiu Igualada-Òdena. La segona, la indefinició de la ubicació final de la infraestructura acotada sota una premissa genèrica: la seva futura ubicació hauria d’estar dins la regió me-

tropolitana de Barcelona. El 28 d’abril era l’últim dia per presentar les candidatures a l’aeroport corporatiu. Hi havia una sola proposta, la presentada des dels ajuntaments d’Igualada i Òdena i el consorci de gestió de l’aeròdrom va ser presentada al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. A meitat de juny es feia oficial que l’aeroport corporatiu aniria a parar a l’Anoia. Poc després, la Generalitat anunciava que hi faria una inversió de 95 milions d’euros i que engegava la redacció del pla director. Un pla director que no s’acabaria de fer... i unes xifres que, en cap cas, s’invertirien mai. L’aturada del World Trade Center El projecte World Trade Center a Igualada, amb un pressupost de 70 milions d’euros i un impacte laboral calculat en

12/2018

500 nous llocs de treball va ser aprovat en plena crescuda de la bombolla immobiliària, el 2006. Ja el 2009 estava aturat. La problemàtica era que la iniciativa estava fora de la trama urbana, segons els criteris de la Generalitat: a l’avinguda Catalunya. L’Ajuntament d’Igualada va assenyalar al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i en concret el seu conseller, el republicà Josep Huguet, com el culpable del desastre, per la seva poca flexibilitat. A Igualada també hi havia hagut enrenou en un altre front. El primer trimestre, s’entregaven més de 10.500 firmes a l’Ajuntament d’Igualada en contra de l’ampliació de les zones blaves, una demanda que si bé va ser tramitada no va arribar a ser punt de debat dels plens d’aquell any. El govern de Jordi Aymamí ampliava les places d’estacionament regulat al Passeig i a l’Hospital. Eren 211 noves places. La moda eòlica Altres projectes vinculats amb la implantació d’equipaments que sí que avançaven: els primers passos per al Parc Tecnològic de Jorba i els parcs eòlics de Veciana, Turó del Magre, Pujalt i Alta Anoia. El primer formava part de l’eix Igualada-Jorba en equipaments, empresa i centres educatius, el segon participava del canvi de model energètic. Mentre la plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia demanava que no s’executés el Parc Eòlic d’Orpí després de ser rebutjat a Carme i la Llacuna, la resta de complexos eòlics de Veciana, Turó del Magre, Pujalt i Alta Anoia acabaven en breu la instal·lació dels molins. Set anys de tràmits havia costat iniciar les obres del Parc Eòlic de Pujalt i el municipi anoienc s’equipava també amb

una planta de Biodièsel -la primera ampliació a Pujalt suposava la instal·lació de 33 aparells amb una potència de 42 megawatts-. Però la realitat de l’empresa Begar, una subcontractació de Red Eléctrica de España immersa en el Cas Gürtel feia perillar la instal·lació de la subestació elèctrica. Les consultes En el context de crisi, els pobles petits de menys de 500 habitants van unir les seves forces per a la creació de l’Associació de Micropobles de Catalunya per defensar-se de l’oblit, el mobbing i les actuacions directes sense consentiment que alguns nuclis patien. Aquesta entitat reunia en el seu naixement 50 municipis dels 300 que té Catalunya i que representen el 40% de nuclis catalans. Era, precisament, a les comarques on començava a bullir l’impuls independentista a Catalunya. Abans del 9N i l’1O, les consultes municipals van ser un primer termòmetre social per quantificar la seducció per la independència. Els Hostalets de Pierola i Els Prats de Rei van ser els dos primers municipis anoiencs a celebrar-la. Entitats com Tous decideix o d’IGDecidim es miraven l’exercici de ben a prop. La guerra de l’outlet A finals de març, la Generalitat decidia quin dels dos projectes presentats a la comarca s’escolliria per acollir el centre de botigues de fàbrica. El d’Òdena, Anoia Outlet, comptava amb el suport de l’Agrupació Espanyola de Gènere de Punt i també, la Federació Anoienca de Comerç i Serveis, i el seu president. Si bé la llicència per a la seva creació va ser atorgada a Òdena, el projecte va restar al calaix els anys següents.

Destaquem... El Garraf i l’Anoia són les comarques que van perdre més ocupació 10 de juny de 2009

L‘aeroport corporatiu: de què estem parlant? 19 de juny de 2009

Un conveni entre Òdena i Josep Singla, a l’ull de l’huracà 28 d’octubre de 2009

El Rec.0 neix amb gran èxit de públic 28 de novembre de 2009

L’aprovació inicial del POUM prospera gràcies a l’Entesa i el PP 31 de desembrede 2009

I el cas Pretòria L’especulació il·lícita del sòl es veia retratada a Catalunya en el cas Pretòria. L’igualadí Josep Singla, gerent de la constructora Proinosa -i persona amb interessos a Can Morera- era detingut en una complexa operació junt a l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, o l’ex conseller Macià Alavedra. Proinosa era el patrocinador de l’Igualada Hoquei Club i la situació personal de Singla i l’afebliment de l’empresa per la crisi econòmica i l’enrenou del cas va fer que els arlequinats perdessin el seu principal espònsor.

L’Aeròdrom Òdena-Igualada, un dels escenaris protagonistes de l’any

El renaixement del Rec i el POUM El novembre d’aquell mateix any tenia lloc la primera edició del Rec.0, quan

semblava lluny arribar a la vintena que es complirà la propera primavera. Amb 11 marques, set espais fabrils i dos dies de venda -divendres i dissabte- la fira de les ‘pop-up stores’ feia les primeres passes. A la una de la matinada del 31 de desembre el ple municipal aprovava el POUM amb 12 vots a favor -Entesa, PPi 8 abstencions -CiU, ERC-. La polèmica d’un pla d’ordenació de tres eixos principals -la reconversió del barri del Rec, La zona nord de l’Av. Catalunya, juntament amb el Pla de la Massa i l’àrea de Fàtima-, que havia de canalitzar el creixement de la capital anoienca els anys següents, quedava perfilada sobre paper i es disposava a ser exposada a l’Escorxador a partir de l’11 de gener del 2010.

12/2018

El Campus Universitari Igualada-UdL, formació colze a colze amb les empreses Durant el primer semestre, els estudiants han pogut conèixer empreses de diversos sectors, visitant les seves plantes i veient-ne el funcionament intern INSERCIÓ LABORAL El contacte constant amb les empreses i l’aposta pels graus en formació dual és la fórmula exitosa per aconseguir el 100% d’inserció laboral ÚNIC A EUROPA El màster en Enginyeria del Cuir és únic a Europa i el fet de cursar-lo a Igualada permet aplicar els coneixements assolits a empreses punteres del sector

El Campus Universitari Igualada-UdL reforça el vincle amb les empreses en aquest primer semestre amb visites a corporacions punteres en diversos sectors. I és que per a la universitat el contacte constant dels estudiants amb el teixit empresarial és vital per facilitar-ne la inserció laboral. En els darrers tres anys, el Campus Igualada-UdL ha registrat un 100% d’inserció laboral en tots els estudis, gràcies a un sistema que combina la formació amb el contacte amb les empreses. En aquest curs 2018/2019 i amb l’estrena del grau en Tècniques d’Interacció Digital i de Computació, impartit en formació dual, s’impulsa aquesta fórmula exitosa que confirma el binomi Campus Igualada – inser-

ció laboral. Entre les visites realitzades, s’hi troben empreses punteres com Benito Arno, Leather Química o la cooperativa de Guissona Bon Àrea, a més de formacions aplicades a l’àmbit laboral com els Bombers de la Generalitat de Catalunya o el Col·legi d’Enginyers de Barcelona. A Bon Àrea, els estudiants de segon del grau en Enginyeria en Organització Industrial i Logística del Campus Igualada-UdL, van fer una visita tècnica a la planta que els va permetre conèixer el funcionament d’una de les cooperatives alimentàries més importants del país, recorrent les seves instal·lacions i coneixent-ne les dinàmiques. D’altra banda, els estudiants

del màster en Enginyeria del Cuir, únic a Europa, van poder fer una sessió tècnica a l’empresa Leather Química, una companyia dedicada a la producció, comercialització i subministrament de productes químics d’alta qualitat per a la indústria adobera que va permetre a l’estudiantat posar en pràctica els coneixements assolits a les aules. En l’àmbit de l’enginyeria Química, els estudiants de tercer van assistir a una xerrada a càrrec de Moisès Galán, sotsdirector del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i cap de l’Àrea d’Operacions de la Regió d’Emergències Metropolitana Sud, que va incidir en les mesures i protocols en matèria de seguretat industrial i en la detecció d’elements de risc

en aquests entorns. Tota una lliçó amb una aplicabilitat total al món professional, que endinsa els estudiants a dinàmiques d’empresa. Així mateix, tots els estudiants de les branques d’enginyeria, van poder escoltar la representant del Col·legi d’Enginyers de Barcelona, Judit Obón, que va fer una xerrada al Campus sobre els drets professionals i que va poder apropar els futurs enginyers a una institució de referència per als treballadors com són els col·legis professionals. En resum, tot un seguit d’activitats i visites que tenen la missió d’apropar els estudiants al món professional i garantir-ne la seva inserció laboral, començant aquest procés des de la universitat.

REALITAT LABORAL Acostar els estudiants a institucions de referència per als treballadors, com són els col·legis professionals, també és una manera de familiaritzar-los amb la realitat laboral

12/2018

Mirem enrere

2010

Resum de 10 anys

El President Montilla va inaugurar la Ronda Sud que oblidava Igualada i Vilanova del Camí

El nyap de la inacabada Ronda Sud s’estrena mentre l’anhel independentista s’enforteix El POUM d’Igualada es tomba amb la pinça de tota l’oposició contra l’Entesa L’impacte de la crisi econòmica va tenir una treva enganyosa el 2010. L’1 de gener, AnoiaDiari es feia ressò de la visita del director del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) a la comarca, una de les més perjudicades en destrucció de llocs de treball. En un marc europeu on el creixement anual va ser del 0,1%, segons L’Informe Econòmic Anual de l’Anoia dels anys 2010 i 2011, la destrucció del teixit empresarial a la comarca va ser del 7,8%. Dels 10.601 assalariats i 1.268 autònoms del sector secundari del 2008 es va passar a 9.067 i 1.167 el 2009 i a 8.895 i 1.109 el 2010, respectivament. El sector de la construcció s’ensorrava a l’Anoia, passant de 3.872 assalariats i 2.165 autònoms el 2007 a 2.182 contractats i 1.185 autònoms el 2010. L’únic sector que aguantava l’embat era el dels serveis, mantenint per sobre dels 13.500 el nombre d’assalariats, més de 5.100 autònoms i superant les 2.200 empreses dedicades al sector. Ara bé, mentre els contractes indefinits no suposaven el 12%, el 88% de la contractació va ser temporal, si bé va suposar que per primera vegada en 5 anys es reduís el nombre d’aturats, el qual si el 2006 no superava les 5.000 persones, el 2009 havia registrat 11.077 afiliats al SOC. A finals de 2010, l’atur es va col•locar en 10.492 persones. Molt més que el desembre de 2008, menys que el mateix mes de 2009. La xacra de l’atur seguia present, doncs, però no es va agreujar en el còmput de l’exercici. Els indicis en altres aspectes eren que la crisi era profunda. Empreses com Vives Vidal, Escorpion, Munich o Sita Murt es plantejaven abandonar les seus de la comarca i traslladar-se a les primeres corones de

Barcelona. Motius com les males comunicacions o la manca de perfils professionals es trobaven darrere de les decisions empresarials. Altres firmes com Biosca Riera SA presentaven concurs de creditors. El teixit empresarial buscava solucions i s’associava. Naixia la iniciativa disseny=igualada, una agrupació de professionals del món del sector gràfic que es presentava amb el compromís de col·laborar en la projecció econòmica de la ciutat i amb la voluntat d’obertura i projecció al món. Les consultes, endavant Al gener ja hi havia deu municipis anoiencs amb moció aprovada per celebrar una consulta per la independència. La majoria comptaven amb una comissió o entitat que volia realitzar-la. A Igualada, els vots de l’Entesa van declinar que es cedissin locals municipals per a les votacions, tot i que regidors socialistes acabarien votant. Carme i la Llacuna van ser els primers municipis a votar el 2010 i els va seguir La Pobla de Claramunt. A Igualada i a uns altres set punts de la comarca, les votacions arribarien el 25 d’abril, amb l’Ateneu com a eix orbital. La consulta a la capital va mobilitzar 7.512 persones, un 23,3% del cens calculat, amb un rotund triomf del sí amb 7.092 vots. Les xifres de participació van ser similars a Jorba, Capellades i Vallbona d’Anoia, també amb una clara majoria de vots per la independència. A Castellolí, Tous i Sesgueioles, a més del nucli odenenc de l’Espelt, l’èxit va ser encara major: la consulta muntada des de la societat civil va assolir la meitat del cens gairebé -a la població del nord, fins i tot va assolir el 55%- i la immensa majoria dels vots van ser a favor de la independència.

La planificació urbanística, a debat El POUM de la capital s’havia aprovat el penúltim dia de l’any anterior, al ple. Les primeres setmanes de l’any, es presentaven al·legacions al POUM d’Igualada també de part del sector adober del Barri del Rec, també en de part dels Amics del Rec i part dels afiliats a la Unió Empresarial de l’Anoia. Finalment, el PP -que havia votat a favor de l’aprovació inicial- presentava una moció per anul·lar-lo, Fagepi i el Gremi de Constructors en demanaven la retirada, a l’igual d’una quarantena d’empreses de Les Comes. Sotmès a votació, el POUM quedava retirat el 24 de febrer: els deu regidors de l’Entesa s’havien quedat sols davant els 11 que sumaven PP, CiU i ERC. Les reconsideracions sobre la viabilitat i costos del pla urbanístic s’allargarien tot l’any. El pla urbanístic d’Igualada havia quedat aparcat, mentre que el de Piera continuava endavant. Un procés molt confús, fins al punt que amb les ana-

des i tornades a la Comissió d’Urbanisme, l’aprovació definitiva no s’albiraria fins el 2018. L’altre punt calent era el POUM d’Òdena, que rebia 300 al·legacions d’Òdena Oberta, que defensava un polígon entre l’aeroport i Castellolí en comptes del projectat per la Zona Franca a Can Morera. Per la seva banda, La Pobla de Claramunt feia les primeres passes per al redactat d’un Pla Director de Turisme local. Després que una comissió ciutadana promogués una consulta sobre el dipòsit de residus, el Consell Comarcal demanava a Argençola que ajornés la instal•lació del dipòsit de residus fins a tenir el consell, el Pla Comarcal de Residus redactat. També des del Consell Comarcal se signava també un acord de col•laboració amb la Fundació Abadia de Montserrat 2025, en el marc de la celebració del mil·lenni. El gran nyap Igualada esperava encara recuperar els

Carme va ser un dels primers municipis de l’Anoia on es van celebrar les consultes populars sobre la independència

12/2018

estudis universitaris d’infermeria. Finalment, però, només es va aprovar el projecte de Simulació en l’Àmbit de la Salut, embrió del futur 4D Health. Si en l’àmbit universitari, la Generalitat no mostrava gaire bona voluntat amb Igualada, i ja després de congelar intents com el World Trade Center o l’outlet, la inauguració de la Ronda Sud, el 3 d’agost, faria palès el divorci entre el Govern Tripartit i l’Ajuntament igualadí encapçalat pel socialista Jordi Aymamí. Després de gastar-se 37,2 milions d’euros en una carretera de sis quilòmetres, la infraestructura inaugurada no tenia cap enllaç amb Igualada directe i, per postres, trinxava el territori de Vilanova del Camí sense oferir a aquest municipi un braç de connexió amb Barcelona, sinó solament -en una rotonda inacabada- una sortida cap a Montbui. La inauguració va comptar amb el president de la Generalitat, José Montilla, i el conseller de Territori Joaquim Nadal, que van parlar d’obrir “l’Anoia al món”. Gairebé deu anys després, els vilanovins esperen que se’ls construeixi el braç cap a Barcelona. El projecte d’unir la Ronda Sud a Igualada sembla que avançarà finalment el 2020. La reivindicació de l’Alta Segarra El 15 de juliol la Generalitat de Catalunya aprovava l’àmbit de planificació del Penedès, amb què es permetia l’agrupació de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia. Calaf, Calonge de Segarra, Els Prats de Rei, Castellfollit de Riubregós, Sant Pere Sallavinera , Sant Martí Sesgueioles i Pujalt signaven un manifest en el qual reivindicaven la comarca de l’Alta Segarra i es desmarcaven de la possible creació de la vegueria AnoiaPenedès. Tres d’ells, Calonge de Segarra,

Pujalt i Castellfollit de Riubregós entraven a formar part de les Zones de Desenvolupament Prioritari per a la instal•lació de parcs eòlics. CiU arrasa a les eleccions al Parlament A les eleccions al Parlament del 2010, el 28 de novembre, CiU va guanyar amb rotunditat a la comarca. La victòria convergent va portar la igualadina Maria Senserrich al Parlament com a diputada. La coalició que liderava Artur Mas va aconseguir 21.753 vots -un 43%-, mentre que el PSC en perdia 4.000 gairebé i quedava com a segona força amb 8.370. El gir sociològic es palesava amb el tercer lloc del PP, desbancant Esquerra que perdia la meitat de vots i es quedava en 3.822. Les esquerres perdien pes, però en canvi, el pols nacional -amb una CiU que parlava de pacte fiscal- començava a sonar amb força. Les forces amb un programa independentista com Solidaritat o Reagrupament sumaven gairebé 3.000 vots i contrapesaven la caiguda dels republicans. La irrupció de la reina de la neu Aquell 2010, per primer cop, una igualadina prenia part als Jocs d’Hivern. Era Laura Orgué, que participava a les competicions a Vancouver (Canadà). L’esquiadora anoienca signava una 38ena, 27ena i 37ena posició en els proves de 30 quilòmetres, 10 quilòmetres estil lliure i 10 quilòmetres en persecució. Uns resultats notables. Ningú podia sospitar que evolucionaria cap a una de les més competitives corredores de muntanya del nostre temps. Del que ja se sabia tot i fins a quin punt podia lluir-se era el pierenc Toni Bou, que per variar, el 2010, es va endur les corones mundials del trial ‘indoor’ i a l’aire lliure.

Destaquem... Retirat el POUM d’Igualada 25 de febrer de 2010

‘El POUM servirà per posar Piera al dia’ 3 de març de 2010

Igualada registra un 23,3% de participació i 7.092 vots per al ‘sí’ 25 d’abril de 2010

‘La Conca d’Òdena estarà unida al món’ 4 d’agost de 2010

Òdenaoberta proposa ubicar el polígon a prop de l’aeròdrom 10 de desembre de 2010

12/2018

Mirem enrere

2011

Resum de 10 anys

Els professionals de la salut i els ciutadans es van mobilitzar contra les retallades

L’Anoia vira cap al centre-dreta a les municipals, enmig de la polèmica per l’ERO a l’Hospital L’any que el PSC perd l’hegemonia als ajuntaments Els 83.770 anoiencs cridats a les urnes per a les eleccions municipals del diumenge 22 de maig del 2011 van decidir un mapa comarcal liderat per CIU, força política que va guanyar a El Bruc, Calaf, Capellades, Castellfollit de Riubregós, Castellolí, Igualada, La Llacuna, Masquefa, Montmaneu, Piera, La Pobla de Claramunt, Pujalt, Rubió, Sant Pere Sallavinera, Santa Maria de Miralles i a La Torre de Claramunt. El triomf convergent a Igualada era nítid: Marc Castells vencia amb deu regidors i els socialistes d’Aymamí, ja sense l’Entesa, es quedaven amb cinc representants. Mentre a la Plaça de l’Ajuntament hi acampaven joves indignats, ressò del 15M, CiU i ERC pactaven una coalició per governar al consistori igualadí, amb 12 sobre 21 regidors. I l’alcalde anterior anunciava tres dies després dels comicis que abandonava la vida política. El relleu Aymamí-Castells es va fer amb ‘fair play’, tot i que els convergents els mesos següents serien molt àcids amb la situació financera que havien heretat i criticarien amb duresa l’anterior equip de govern. A l’Anoia, el PSC va resistir amb comoditat al seu feu de Montbui, va recuperar els Hostalets, però va perdre a Cabrera i Piera, i va haver de recórrer a un estrany pacte amb el VA! per mantenir Vilanova. ERC-AM quedava primera a Carme, Jorba, Sant Martí de Tous i a Vallbona d’Anoia (però Romà Casanova recuperava l’alcaldia en pactar amb CiU). I, per primer cop, l’extrema dreta entrava als consistoris. PxCat va aconseguir representació en algunes de les cambres, amb un regidor a Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Pie-

ra, Igualada i tres a Calaf. A part, hi havia el cas d’Òdena, on el PSC es quedava sense majoria i l’alcaldia es repartiria en un format de dos anys més dos anys entre CiU i ERC. Nou batec cultural L’any 2011 també va ser l’any que va veure néixer iniciatives culturals de llarg recorregut, algunes de les quals avui continuen dinamitzant el teixit social i cultural de la capital anoienca seguint els seus principis fundacionals, com ho va ser la presentació oficial de la Federació del Seguici Tradicional i Històric d’Igualada (FESTHI), en el marc de les I Jornades de Cultura Tradicional. També va ser l’any en què es va inaugurar el casal independentista La Teixidora al Barri de la Font Vella d’Igualada -en el marc de l’edició del Correllengua 2011-. Es tracta d’un dels centres amb major efervescència social i cultural del municipi, que va mantenir durant els cinc anys posteriors. Va ser també l’any en què l’entitat Amics del Rec organitzava el primer rrrrecfestival al Barri de les Adoberies. Naixia també la Confraria de la Vinyala, entitat per a la promoció gastronòmica i turística de la comarca, juntament amb la Primera Fira de la Vinyala, que va tenir lloc a Òdena. I en el marc d’El Procés, Igualada entrava a formar part de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), una decisió de consistori que va comptar amb el rebuig de PSC, PP i PxC. Les consultes per la Independència continuaven i al maig d’aquell any Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Sant Pere Sallavinera i Pujalt van celebrar la consulta de forma conjunta.

El 2011 també va ser l’any en què el músic i director anoienc Jordi Savall va ser reconegut als Grammy Awards en la categoria Best Small Ensemble Performance per l’obra Dinastia Borja, interpretada per Hespèrion XXI & La Capella Reial De Catalunya. Uns mesos més tard, l’igualadí va rebre el premi com a músic pioner en el redescobriment de la música antiga -medieval, renaixentista i barroca-. El jurat del premi Léonie Sonning Music, el reconeixement musical

danès més important del país a nivell internacional va valorar la dedicació del músic al descobriment de tresors musicals oblidats, considerant-lo també un personatge únic en la música dels nostres temps. No tot eren bones notícies en el pla cultural: començava el camí cap a la desaparició del cinema a Igualada. Els maquinistes, acomodadors, taquillers i taquilleres del Saló Rosa d’Igualada, que fins aquell any havien mantingut els serveis del ci-

Marc Castells va guanyar la seva primera alcaldia d’Igualada

12/2018

nema, veien com l’edifici tancava definitivament les portes. En el capítol dels adéus, el 2011 tenia lloc la desaparició de Marc Riera i Mimó a l’edat de 73 anys. Pediatra des del 1963 havia treballat a l’Hospital d’Igualada i a l’ambulatori. També va formar part del consistori com a regidor per CIU del 1992 al 2003, període en què va dirigir la regidoria d’Esports entre els anys 1995 i 1999. Al llarg de la seva vida s’havia vinculat en diferents institucions i ens locals, com Mercantil, l’Igualada Hoquei Club, el Club Rotary de la ciutat, la Creu Roja o Televisió Igualada.

carrer van ser escridassats per una part dels manifestants que els veien com a corresponsables. Al final del ple, Marc Castells i el segon tinent d’alcalde Joan Torras van rebre una delegació del comitè d’empresa de l’Hospital. La solució per al conflicte requeriria uns quants mesos. L’acord va arribar al setembre, amb un document que evitava l’ERO però significava una reducció de les pagues per objectius dels treballadors. La plantilla de l’Hospital va aprovar en unes votacions que es van allargar quatre dies aquesta solució que anul·lava l’expedient però suposava restringir el 70% de les DPO.

L’Hospital, en ‘shock’ Les retallades i les polítiques d’austeritat ja havien començat a anunciar-se durant els darrers compassos del Govern Tripartit de la Generalitat, a més del gir del PSOE que es va plegar a les directrius d’austeritat europees. La traducció al Consorci va ser la reducció dràstica dels diners que rebia: 4,7 milions d’euros, amb un pla d’ajust que va proposar Olga Pané abans de deixar la gerència i que suposava, entre d’altres, deixar de cobrir vacants i la supressió del sisè quiròfan. A principis de juliol, a més, s’anunciava un ERO de 40 treballadors. Mentre s’esperava una remodelació del Consell Rector del Consorci, més d’un miler de persones van recórrer de nord a sud Igualada, en una manifestació en contra de les retallades. El rebuig a l’ERO del Consorci Sanitari i a la supressió d’una ambulància va presidir les consignes. La mobilització va acabar a l’Ajuntament d’Igualada, just en el moment que començava el segon ple del mandat de Marc Castells. El grup socialista va abandonar el ple en desacord perquè no es deixava accedir els manifestants al Saló de Sessions... però un cop van arribar al

I arriba el PP A nivell estatal, l’any acabaria amb la victòria rotunda del PP a les eleccions al Congrés. La dreta espanyola assolia una victòria rotunda el 20 de novembre del 2011. A l’Anoia, CiU guanyava amb 19.362 vots mentre que el PSC patia un daltabaix històric: es quedava en 13.481 electors després de tenir-ne 25.477 el 2008. I amb tot, la rotunda victòria de CiU al Congrés no tenia una contrapartida al Senat, on un dels candidats, Jordi Torra, era anoienc i es quedava a les portes d’entrar. ‘Show’ a Vilanova del Camí Mentre, a Vilanova, aquella tardor es trencava la relativa pau que havia suposat l’acord entre PSC i VA! per tenir una majoria consistent a l’Ajuntament. Una presumpte gestió irregular del líder del VA!, Francisco Palacios, al capdavant del CB Endavant del municipi, airejada amb ànsia per l’oposició, va situar al que ara era primer tinent d’alcalde a l’ull de l’huracà. Joan Vich va reclamar explicacions al seu soci de coalició i delfí. Se sembrava la llavor de la discòrdia perquè la coalició es trenqués a principis de 2012.

Destaquem... CiU clara vencedora de les eleccions a Igualada 22 de maig de 2011

L’igualadí Jordi Savall guanya el premi Léonie Sonning Music 6 de juny de 2011

Neix ‘La Teixidora’ un casal independentista a Igualada 21 de juliol de 2011

Més de 1.500 persones es manifesten a favor de la sanitat 27 de juliol de 2011

Mor el Dr Riera, pediatre i exregidor igualadí 28 de novembre de 2011

12/2018

Mirem enrere

2012

Resum de 10 anys

Manifestació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. SANTI CARBONELL

La crisi a l’Anoia entra en fase aguda i l’opció sobiranista es reforça als comicis catalans Els desnonaments es converteixen en un fenomen habitual i la PAH aixeca la veu Vist amb perspectiva i amb coneixement del que va anar succeint, el tancament de l’Espígol va ser una de les notícies més remarcables del 2012. Degut al context de crisi després de l’esclat de la bombolla immobiliària, el tancament de l’aixeta del crèdit i els consegüents ajustos pressupostaris del consistori per fer front a un deute de més de 46 milions d’euros, juntament amb les retallades de la Generalitat de Catalunya van fer repensar el model de xarxa pública d’escoles bressol. A Igualada, tancava l’Espígol, una escola nova que tan sols tenia tres anys i es traslladava tot l’alumnat de 0 a 3 anys a La Ginesta. El canvi havia de ser una millora en prop de la ubicació de la segona, més cèntrica que no pas la primera, alçada al costat de l’Emili Vallès. Dos anys més tard, aquest trasllat es va revertir degut a les mancances de l’edifici de La Ginesta d’acord amb la normativa del moment, a la qual l’Espígol sí que havia seguit en el moment d’alçarse. A dia d’avui, la capital anoienca manté les tres escoles bressol del 2014, L’Espígol, La Lluna i La Rosella. Un segon gran anunci del passat 2012, sense deixar l’ensenyament, va ser el del conveni signat entre el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu MasColell i el consistori igualadí, pel trasllat de l’Escola d’Enginyeria al futur edifici universitari del Pla de la Massa, on la Universitat Politècnica de Catalunya havia de desenvolupar el seu programa universitari. El conveni comptava amb el Consorci de l’Escola Tècnica d’Igualada. El Campus Universitari d’Igualada arrencaria dos anys més tard i el 2017, en el mar del segon Fòrum d’Empresa i Progrés, l’alcalde de la capital anoienca

anunciava l’acord estratègic per a la creació de l’actual Campus IgualadaUdL. L’atur es desboca L’informe Econòmic Anual per al primer trimestre del 2012 valorava el sud de la comarca com la zona més resilent enfront la crisi. Cabrera, Masquefa, Piera -que exercia una subcapitalitat dins d’aquest grup-, La Torre de Claramunt, el Bruc i els Hostalets de Pierola creixien per sobre de l’1,1% de la mitjana anoienca. Les dades de l’atur, a tots els indrets de la comarca, eren paoroses. El 2012 va ser catastròfic i es va reprendre el ritme de destrucció de treball de finals del 2008 i el 2009. El gener d’aquell any hi havia 11.053 aturats; el desembre eren 12.272. I les xifres farien un salt els primers mesos de l’any següent... En un informe emès el gener del 2012, l’any anterior tancava l’any amb un increment de 121 noves empreses a la capital anoienca, el Departament de Territori i sostenibilitat de Catalunya atorgava 16 pisos de protecció oficial i 57 places d’aparcament en zona blava dels voltants de l’Hospital eren finalment reubicades a la zona nord del passeig Verdaguer. Al març el ple municipal aprovava la licitació del 4D Health, el projecte de Simulació en l’Àmbit de la Salut i se’n projectava l’obertura l’any següent. Es desenterrava un antic projecte per a la instal·lació a Jorba d’una planta de reciclatge per al tractament de terres contaminades. Davant l’oposició veïnal i del municipi d’Argençola, el consistori aprovava congelar el projecte fins a tenir més dades. El setembre del mateix any CiU i

ERC liquidaven el projecte World Trade Center abonant a Gis Trade Center els 386.000 euros que costaven el 5% de les accions que l’empresa posseïa sobre la inversió. El trencament per a un projecte que mai va tenir la possibilitat de fer-se d’acord amb la planificació de la Generalitat de Catalunya va tenir un cost d’1,9 milions d’euros per al desenvolupament del projecte i un afegit de 700.000 euros en interessos va suposar per al consistori demanar un crèdit que se seguiria pagant “fins el 2022”, afirmava Jordi Segura. La irrupció de la PAH L’afectació de la crisi econòmica i l’atur de llarga durada va tenir la seva tra-

ducció en la qualitat de vida de milers de famílies. El fenomen dels desnonaments, tant hipotecaris com de lloguers, va començar a ser habitual. I en aquesta conjuntura, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va aparèixer amb força a la comarca per alertar de l’impacte dels llançaments de famílies. A meitat de juliol, la PAH denunciava que en mig any, els jutjats d’Igualada havien atès 231 demandes per desnonaments. Brots culturals El 2012 era l’any de la primera edició del Mercat de Lletres al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Més tard les edicions passarien a organitzar-se i consolidar-se als entorns de la

Maria Senserrich en un acte de la campanya de les eleccions catalanes, que va guanyar CiU a Igualada

12/2018

Biblioteca. Apareixien altres propostes de dinamització social i econòmica, com l’Igualada Urban Running Night Show i Creagia Labs llançava l’aplicació #hispanofail. Un 17 de maig, el Teatre de l’Aurora feia just el seu quinzè aniversari i després de 70 anys sense fer-ho, Sant Bartomeu tornava a desfilar pels carrers d’Igualada, un 24 d’agost de Festa Major. Eren uns anys en què la crisi semblava no tenir final i sorgiren iniciatives solidàries locals com la iniciativa Igualada x Igualada de l’any anterior o el Banc del Temps, una proposta en què intercanviar coneixements i suport per hores i minuts. El procés se seguia desenvolupant pel teixit social de la comarca i a Santa Margarida de Montbui naixia Montbui per la independència. El 2012 va ser l’any en què la societat igualadina deia adéu a l’advocat, agent immobiliari i activista Manel Caro. Durant més d’una dècada, Caro havia documentat gran part del patrimoni històric del Barri de les Adoberies i en va ser un ferm defensor. L’any 2008 havia fundat l’entitat Amics del Rec, era membre fundador d’entitats culturals com La Bastida i havia estat impulsor de les primeres edicions del rrrrec Festival. La primera gran Diada i el Parlament sobiranista “Això no ha anat bé”. Artur Mas va sortir d’una reunió amb el president espanyol Mariano Rajoy el 20 de setembre de 2012 amb aquestes paraules. El màxim mandatari de la Generalitat es veia avalat per la multitudinària manifestació de l’11 de setembre d’aquell any a Barcelona, amb més d’un milió de persones i cap a la qual des de l’Anoia van sortir una quinzena d’autobusos i molts cotxes

particulars. El pols del sobiranisme es posaria a prova en unes eleccions que van tenir resultats sorprenents, el 25 de novembre de 2012. Amb una participació deu punts superior al 2010 -del 59 al 69%- La lleugera caiguda de CiU va tenir el contrapunt de l’ascens d’ERC i la irrupció de la CUP. Els convergents van perdre 1.000 vots, mentre que els republicans passaven de gairebé 4.000 a més de 9.000. La tercera força en el camp del sobiranisme eren els cupaires, amb 1.977 vots. ICV-EUiA creixia a costa d’un PSC que amb Pere Navarro, en aquell moment, apostava per un referèndum d’independència. A la banda espanyolista, creixia el PP lleument i triplicava gairebé el seu resultat C’s, que arribava als 3.274 vots. I el capítol vilanoví La precària majoria que tenia Joan Vich pactada amb el VA! va saltar pels aires els primers mesos del 2012. El seu primer tinent d’alcalde Francisco Palacios estava denunciat per una possible estafa en un club de bàsquet local i l’alcalde Joan Vich -que segons el pacte havia de cedir l’alcaldia a Palacios el juny de 2013- va cessar al que havia de ser el seu successor, l’1 de març. La coalició entre PSC i VA! sumava només vuit sobre 17 representants. El VA!, que tenia quatre regidors, va respondre sortint del govern, però una de les regidores va decidir seguir com a no adscrita dins l’equip de Vich. L’hàbil alcalde vilanoví va cercar l’ajuda de nous socis i almenys va trobar voluntat de pactes puntuals per als pressupostos dels anys següents amb CiU, ERC i ICV. Mentre, el VA! perdia alguns dels seus membres tot i que finalment l’Audiència arxivaria, el 2013, el procés contra Palacios.

Destaquem... Vilanova Alternativa ratifica el seu suport a Palacios 21 de febrer de 2012

L’atur no signa treva a l’Anoia 5 de març de 2012

L’oposició qualifica de ‘mala noticia’, el tancament de l’Espígol 5 d’abril de 2012

Sant Bartomeu i la Festa Major, temes de debat a la FESTHI 231 de maig de 2012

CIU s’imposa a l’Anoia i a Igualada seguida amb força per ERC 26 de novembre de 2012

12/2018

Mirem enrere

2013

Resum de 10 anys

La fira d’Igualada va passar a denominar-se FirAnoia i va tornar al Passeig Verdaguer i al centre de la ciutat

La crisi econòmica i l’atur toquen fons a l’Anoia enmig de canvis, projectes i nous somnis La comarca fa un ‘reset’ en els seus òrgans econòmics buscant la llum al final del túnel L’atur va tocar fons el 2013, durant els mesos d’un llarg hivern. La taxa d’atur va assolir el març el 21% del total de la població activa. La capital tenia més de 4.000 aturats i en el cas de Montbui, la taxa superava el 28% dels vilatans en edat de treballar. Un drama que venia acompanyat de tancaments amb tanta càrrega simbòlica com econòmica: Gres Catalán, la històrica empresa calafina, tancava portes a principi de gener. Durant la crisi, una de les iniciatives que havia reeixit eren les Rec.0 Experimental Stores. L’impacte econòmic va suscitar un xoc frontal amb el col•lectiu comercial Igualada Comerç. Feia temps que la relació entre l’ens associatiu del petit comerç i l’organització de l’esdeveniment estrella del Rec s’havia desgastat. El format de les botigues efímeres, una circulació de visitants que arribava fins el Casc Antic, juntament amb la superposició entre marques convidades i petit comerç local que venia la mateixa marca van ser alguns dels punts calents de les diferents posicions. Els sectors de restauració i complementaris al festival de moda, afins a les dinàmiques del RecStores afirmaven salvar els trimestres amb l’arribada del públic de les

botigues de moda. Les opinions d’aquest sector van ajudar a diluir en part la crispació. Mesos més tard el consistori municipal demanava diàleg entre les diferents faccions. El 4 de gener del 2013, dos anys més tard del previst, s’inaugurava el desdoblament de l’Eix Transversal que uneix Cervera i Caldes de Malavella, amb un tram anoienc d’una desena de quilòmetres per Calonge de Segarra i Sant Pere Sallavinera on, mentre no hi havia el format d’autovia, s’havien produït terribles accidents. Les obres van ser finançades sobre les bases d’un peatge a l’ombra, van tenir un cost de 734 milions d’euros i durant el primer any d’obertura l’increment de trànsit respecte les anteriors infraestructures era del 27%. I seguint amb les inauguracions, el 14 de desembre obria el Campus Motor Anoia a Castellolí, per complementar els equipaments del circuit de velocitat Parcmotor, el centre de formació de pilots Fast Parcmotor i el polígon industrial especialitzat en motor. El trasllat de les adoberies El govern d’Igualada va voler donar un

pas per resoldre la situació de les adoberies al Rec i va posar sobre la taula el maig el trasllat de les fàbriques a una superfície al nord d’Igualada, a la zona limítrof amb Jorba on anys abans s’havia parlat de fer el Parc Tecnològic. Un projecte que la crisi econòmica havia deixat ‘sine die’ . D’aquesta manera, s’havia d’arranjar la reforma del Rec -que es planificaria sense adoberies, doncs- i es donaria una funcionalitat als terrenys de la zona nord-oest de la capital anoienca. La coalició que formaven CiU i ERC havia fixat en el sector blanquer un dels exponents de la projecció d’Igualada, amb el lema ‘Ciutat Europea de la Pell de Qualitat’, centralitzat en l’edifici de l’Adoberia Bella, que es començava a planificar com a centre d’aquesta iniciativa. En el terreny de les comunicacions, l’administració Castells insistia aquell any i aconseguia un compromís -de paraula- de la Generalitat, per enllaçar la Ronda Sud amb Igualada. Una obra que, tot i estar a l’agenda, ha passat també uns quants anys a la nevera. Sí que va tenir més efecte l’acord presentat per dotar Igualada de més connexions amb Barcelona via autobús. L’abril es va fer el primer pas cap als busos Exprés, que

primer constava només de dos nous aparells, però que s’ampliaria al llarg del 2014. Un pas important en connectivitat -més expedicions directes- que no va servir, però, per reduir de manera sensible la quantitat de queixes pel servei. Apareix ‘L’Espai pels Somnis’ Les friccions amb l’Ajuntament d’Igualada arrel de les demandes d’un grup de joves per tenir un espai “que pogués ser autogestionat” va tenir com a resposta l’ocupació del Casal del Passeig, el 20 de juliol. L’acció no va ser cap innocentada i uns mesos més tard, dos joves de la ciutat van declarar com a imputats per un delicte d’usurpació davant del Jutjat d’Instrucció nº2 d’Igualada. Tres anys més tard, un 5 de maig a la matinada, els Mossos d’Esquadra desallotjaven l’Espai pels Somnis. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a l’Anoia seguia treballant per evitar els desnonaments. Al Gener i el febrer s’ocupava l’oficina del Banc Popular d’Igualada per demanar la dació en pagament d’un company i s’aconseguia la dació en pagament d’una hipoteca d’una parella de la Torre de Claramunt. Per lluitar contra els cinc desnonaments a la

12/2018

setmana registrats a Piera durant aquell any la PAH obria un espai per informar i assessorar cada cas. L’alcalde de Santa Margarida de Montbui, Teo Romero, presentava el desembre una demanda de conciliació per reclamar 12.000 euros al Fons Català de Cooperació. La demanda es presentava enmig de les investigacions obertes d’aquest ens contra Romero durant la seva etapa a la presidència. Avui en dia, continua la investigació per un possible desviament de fons públic, que el dirigent socialista ha intentat dilatar. Adéu a Cal Ratés Part dels serveis de l’Ajuntament d’Igualada deixaven l’edifici de Cal Ratés, al carrer Santa Maria, i es traslladaven a diferents dependències de la ciutat, com l’Espai Cívic Centre o l’antiga ludoteca Sant Miquel. Es tractava de les àrees de Cultura, Acció Social, Ensenyament i Salut. La seu actual d’Aigües de Rigat, de titularitat privada tenia un alt cost mensual per a l’Ajuntament, que va decidir en el marc de les seves polítiques d’austeritat eliminar aquesta despesa. Pel que fa a equipaments, la duresa de la crisi econòmica va fer desestimar projectes com el Museu de la Premsa que havia d’ubicar-se a l’antic edifici manxesterià -únic al sud d’Europa que resta dret d’aquest estil- de La Cotonera. Aixecat el 1841 i actiu fins a la segona meitat del segle passat, el 2006 era catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquell 2013 van començar les primeres intervencions per a la preservació del monument fabril i social de la capital anoienca. Es va actuar en el sostre, sobre les canalitzacions d’aigües pluvials, es van restaurar finestres i façana segons la pigmentació original,

s’apuntalaren els pisos, es van millorar els accessos al pati i a l’interior i es va connectar a la xarxa de clavegueram i al sistema de subministrament elèctric. Si bé alguns projectes arribaven a final de trajecte, alguns altres iniciaven la seva trajectòria. Va ser l’any en què per unanimitat, el ple municipal d’Igualada va recolzar en el seu conjunt iniciar els passos per declarar la Festa dels Reis Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Durant el mes d’octubre també s’acabaven les obres de la remodelació dels edificis de La Tossa i el 19 d’aquell mateix mes s’inaugurava el nou restaurant a l’antiga casa del complex històric. Aquell 2013 el passeig Verdaguer d’Igualada complia 180 anys. Mentrestant, el projecte de les vegueries avançava. El 2 de desembre, la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de la Generalitat ratificava que Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana formarien part de l’àmbit territorial de les Comarques Centrals. L’informe era favorable a les peticions fetes pels municipis de l’Alta Segarra, quedar-se a les Comarques centrals. Així, la resta de municipis de l’Anoia quedaven vinculats al futur àmbit de planificació del Penedès Noves cares al món econòmic En l’any que la crisi va tocar fons, la direcció dels principals òrgans econòmics de la comarca es va renovar. El juliol, a la Unió Empresarial, Blai Paco agafava el relleu de Ramon Felip, que n’havia estat president durant gairebé una dècada. Amb ell, entrava una nova junta directiva també. La renovació

Destaquem... Nova acció de protesta de Pah Anoia davant del Popular 1 de febrer de 2013

L’Ajuntament d’Igualada deixa Cal Ratés 11 d’abril de 2013

Les adoberies ja tenen lloc on traslladar-se 21 de maig de 2013

Entren en servei els primers busos de la línia Exprés IGD-BCN 31 de maig de 2013

Un col·lectiu de joves d’Igualada ocupa les piscines del Casal 21 de juliol de 2013

també va tenir lloc a Fira d’Igualada. En substitució de Pere Carles, entrava a principis d’abril Joan Domènech. El nou president activaria importants canvis en els seus primers anys de mandat, ja. El més ressonant, el canvi de nom de la principal cita firal, la Fira de Setembre, que va passar a ser FirAnoia per donar més embolcall i cohesió comarcal a l’esdeveniment. El certamen tornava al Passeig Verdaguer, després de dues dècades ubicat a l’Amèlior, en un intent d’atreure de nou el gran públic. S’anunciava també un nou tomb del certamen de cara al 2014, en aquest cas del calendari, amb el pas de FirAnoia a la primavera.

Monbus va estrenar el servei Exprés entre Igualada i Barcelona

El coet de Jordi Viladoms L’esport del motor, des de l’ascens de

Toni Bou, ha anat guanyant més i més atenció per part dels anoiencs. En el cas igualadí, des del 2009 un jove motociclista recollia el testimoni del mític poblatà Rossend Touriñan i compartia amb el calafí Josep Maria Garrofé la representació dakariana de l’Anoia. Jordi Viladoms era escollit aquell 2013 l’esportista igualadí de l’any amb el Premi Neptú, pel seu sensacional quart lloc al Dakar 2012. El que era inimaginable és que aquell mateix desembre encetaria una nova edició i s’impulsaria, el gener del 2014, fins al segon lloc del podi. El testimoni de Jordi Viladoms fent les amèriques l’ha recollit els darrers anys un altre igualadí, Armand Monleón, que es perfila com a futur fenomen català al raid que recorre Amèrica del Sud.

12/2018

Mirem enrere

2014

Resum de 10 anys

Una veïna votant en una de les 122 meses del 9N a l’Anoia

El taulell polític se sacseja en una nova etapa marcada per l’impuls independentista amb el 9N La millora econòmica dóna ales a iniciatives dels ajuntaments, mentre Igualada fa un pas decisiu per ser ciutat universitària De cara a la història, quedarà eclipsat pel que va passar tres anys després, però en el seu moment, el 9-N va ser un fenomen que va sacsejar la política catalana i que va condicionar i conduir a les eleccions del 27 de setembre del 2015, amb la primera majoria independentista a la història del Parlament. La incertesa sobre si es votaria i com es va mantenir fins el darrer moment, però aquell diumenge, finalment, a l’Anoia es va votar als 33 municipis, en 36 centres i en 122 meses diferents. A la capital, en concret, a tres punts: els dos instituts de l’oest –Pere Vives i Milà- i al Mercader. La barroca fórmula de la votació (per aconseguir consensos amb les formacions no independentistes, es va optar per la doble pregunta de si es volia un nou estat i de si aquest havia de ser independent) va portar que el ‘sí’ estigués per sobre del 90%, i el ‘sísí’ en concret quedés per dessota però guanyés de manera molt contundent: un 82,92%, amb 33.365 vots. En total, a l’Anoia, van participar 40.242 persones. El ‘no’ va assolir 1.710 vots, poc més del 4%. Hi va haver cues als centres de votació d’Igualada i paraigües, ja que la pluja va caure amb insistència en alguns moments de la jornada. L’únic incident remarcable van ser dos individus que van intentar cremar una urna a l’INS Montbui, amb l’argument que es tractava d’una consulta “il·legal”. La participació a Montbui i a Vilanova, feus socialistes, va quedar per sota del 30%; en canvi, a Igualada va arribar a gairebé la meitat dels convocats, comptant que es cridava persones sense passaport espanyol i 3 menors de 16 anys també: 15.234. El ‘sí-sí’ va assolir 13.367 vots. A les pobla-

cions petites, l’índex de participació va depassar el 70%. Unes europees anodines Al costat del 9-N, l’altra cita electoral de l’any va passar quasi desapercebuda. Les eleccions europees del maig del 2014 van mobilitzar menys gent que el procés participatiu convocat per la Generalitat de Catalunya. Un miler de vots menys que el 9-N, 39.524 (amb un cens diferent, val a dir) i amb la victòria d’Esquerra a nivell comarcal amb 10.508 comicis, 400 vots per sobre de CiU, que emperò va guanyar a la capital. No cal oblidar que en paral·lel, entitats ciutadanes van convocar el Multireferèndum, amb urnes aquella mateixa jornada, on es preguntaven diverses qüestions sobre serveis i sobirania popular. Una consulta que va ser perseguida des de les instàncies judicials i que va significar la imputació de sis persones a la comarca. El novembre del mateix any, els jutjats van absoldre aquests joves, que havien estat identificats pels Mossos a instàncies de la junta electoral de zona. Salt universitari endavant En un 2014 en què hi va haver una lleu millora econòmica i que acabava amb 11.000 aturats (xifres excepcionals, però lluny del desastre econòmic dels anys precedents quan s’havia fregat els 13.000), l’Ajuntament d’Igualada va plantejar una gran iniciativa per les festes, amb una inversió de 150.000 euros per dinamitzar el comerç. El tret distintiu era la pista de gel a Cal Font. Va ser la primera de les campanyes nadalenques que ha impulsat el govern de Marc Castells i que tenen com a segell distintiu una ambició i una inversió important per

atreure consumidors i retenir els compradors igualadins. Mesos abans, Igualada havia donat un pas de gegant com a ciutat universitària amb la inauguració del nou Campus Universitari al Pla de la Massa. Acollia l’Escola d’Enginyeria d’Igualada, de la vella Teneria, i postgraus com el de Gestió Ambiental i de Direcció Comercial i Màrqueting. Un salt endavant que es completaria -durant la inauguració del 4D Health- amb l’anunci del retorn dels estudis d’infermeria L’esquerda de Vilanova: els inicis A principis de 2014 va començar ja amb una notòria polèmica un dels conflictes polítics de més llarga durada dels

darrers anys a la comarca. La pugna entre Vanesa González i Noemí Trucharte, derivada d’una encara anterior dins el PSC vilanoví entre sectors afins i contraris a Joan Vich, es va manifestar amb tota cruesa arrel de les primàries per encapçalar la candidatura del partit de cara a les municipals del 2015. Joan Vich era l’alcalde del municipi des de 1979 i havia estat reelegit –per un marge més estret que mai i en minoria, amb una coalició inestable- el 2011. El socialisme vilanoví va preparar unes primàries amb dues candidates que representaven el sector oficialista dins del partit, Noemí Trucharte, i un impuls renovador sorgit del propi govern, amb Vanesa González.

Inauguració del nou Campus Universitari d’Igualada

12/2018

El procés va estar esquitxat ja des d’un principi pels retrets entre els dos sectors. Vanesa González va retreure que el partit, amb càrrecs afins a Trucharte, va facilitar que es registressin familiars d’aquesta, els mesos abans d’unes primàries que se celebraven el 5 d’abril. González i la també regidora del govern, Pepita Còdol, havien abandonat l’executiva mesos abans. La seva rival, una aposta jove i desvinculada des del 2003 de la política, es presentava també com un factor de renovació davant una candidata avalada per Vich. Finalment, Vanesa González va retirar-se de les primàries. Ella i els seus companys van denunciar que l’executiva, presidida per persones de l’entorn familiar de Trucharte, havien fet que el procés fos “viciat i partidista”. Així, Noemí Trucharte era proclamada candidata del PSC a les eleccions municipals del 2015 a Vilanova del Camí. Però això no clarificava la situació. A poc més d’un any per a les eleccions, hi havia una candidatura socialista per una banda i un govern del mateix partit. Dos sectors fortament enfrontats. El 2 d’abril, en tot cas, Joan Vich ja havia donat el pas lògic de cedir el relleu a l’alcaldia a Vanesa González. Era l’adéu de l’alcalde amb un mandat més llarg de l’actual període d’ajuntaments democràtics a l’Anoia. González, fins aleshores primera tinent d’alcalde, va procedir a reforçar el seu govern amb un pacte de governabilitat amb CiU, el mes de juny. L’ascens de González feia que els convergents posessin negre sobre blanc el seu suport a l’estabilitat del govern. La flamant alcaldessa es reforçava i consolidava de cara a un 2015 on es preveien unes eleccions molt disputades.

Nous actors Les municipals s’anaven atansant i aquell mateix 2014 a l’Anoia van cristal·litzar moviments polítics que ja havien fet acte de presència en altres escenaris. Les assemblees locals de la CUP escalfaven motors a Igualada i Masquefa, per presentar candidatura el 2015. Podemos, que havia fet uns resultats notables a les europees de la primavera, va començar a forjar nuclis i cercles locals a diversos punts de la comarca, com Igualada i Vilanova. En el camp de l’esquerra i els moviments antiracistes, Igualada va ser notícia per la mobilització contra la recollida “identitària” d’aliments per part del partit d’extrema dreta PxC. Un grup de persones de diversos orígens va fer-se present en el recapte de la formació dirigida per Robert Hernando i hi van aportar aliments, amb el lema ‘Jo també sóc d’Igualada’. El rebuig a les formacions ultradretanes també es va fer visible amb les protestes per unes colònies de PxC a una finca de Montbui, que van ser contestades des de diverses formacions. Els adéus El 2014, tan intens, va acabar sense personalitats estretament vinculades al món de la cultura, l’empresa i l’associacionisme de la comarca. El febrer, el mateix dia, en poques hores, Igualada coneixia la notícia de les morts del fotògraf Santi Carbonell i el mecenes Lluís Verdés. El talent musical de Josefina Rigolfas també s’apagava el mes de març. Altres adéus van ser els d’Antoni Raja, Antoni Badia i Margarit i Sita Murt, una de les empresàries i dissenyadores més anomenades de Catalunya, que moria el primer dia de desembre.

Destaquem... Joan Vich renuncia a l’alcaldia de Vilanova del Camí 2 d’abril de 2014

S’inaugura un pilar per reindustrialitzar l’Anoia 19 de setembre de 2014

L’Anoia fa del 9-N una diada emotiva, pacífica i participativa 10 de novembre de 2014

Igualada inverteix més de 150.000 euros en la campanya de Nadal 27 de novembre de 2014

Mor Sita Murt 1 de desembre de 2014

12/2018

Mirem enrere

2015

Resum de 10 anys

La imatge del núvol taronja és una de les més impactants del 2015 i dels 10 anys de l’Anoiadiari. MARINA IGLESIAS

Un ‘tour’ electoral llarg amb la consolidació del sobiranisme amb l’incendi d’Òdena pel mig L’any que la foto del núvol ataronjat a Les Comes va donar la volta al món La imatge més impactant d’un any molt polític com el 2015 va ser, però, la del núvol taronja que va sobrevolar Les Comes un dijous 12 de febrer. Va produir-se arrel d’un accident en una empresa de productes químics igualadina i va tenir la ciutat i la comarca amb l’ai al cor durant hores, amb el confinament de la ciutadania a les seves llars i dels infants a les escoles. Els Bombers van estar fins entrada la nit treballant per netejar i evacuar els fluids, mentre una foto d’Anoiadiari feia la volta al món. Els Bombers tindrien un paper crucial també, junt a ADF, voluntaris i Protecció Civil, en sufocar l’incendi d’Òdena, a finals de juliol, que va afectar també el Bruc i sectors del Bages. El balanç van ser 1.300 hectàrees, en un dels focs més

destructius en dècades al territori. Durant el compte enrere cap a les municipals, l’Anoia també va ser notícia per la detenció d’un jove de Piera acusat de captació i propaganda jihadista. Ismael Boufarcha era detingut el 13 de març a la matinada, al cor de la vila, en una operació coordinada a tot Catalunya. Posteriorment, seria condemnat a cinc anys i sis mesos. Els primers mesos de l’any van ser intensos a Igualada. Govern municipal i Generalitat presentaven el projecte del nou institut, el Badia i Margarit, i el mes de març s’inaugurava el 4D Health, un dels equipaments que s’emprarien en la recuperada Escola d’Infermeria, qual s’anunciava la recuperació. També a Igualada, el principal focus

els mesos abans de les eleccions municipals era a l’Estació Nova. Els veïns es van mostrar especialment actius en oposar-se al projecte que l’Hispano Igualadina tenia per construir una estació de servei i de rentat de cotxes. En aquell entorn, hi havia una forta inquietud per la instal·lació d’una superfície d’Aldi. L’Ajuntament, que havia anunciat just aleshores, en aquella zona, la construcció del nou institut per part de la Generalitat i la rehabilitació de Cal Badia com a casal de joves, finalment va decidir posar-se d’esquena al projecte, també. Una de les conseqüències de les noves friccions entre l’empresa del grup Monbus i Igualada va ser la retirada del patrocini de la firma gallega a l’Igualada Hoquei Club. Un Igualada que, a Les Comes, va

ser a un pas de plantar-se a la final de la CERS, el 25 d’abril d’aquell any, però va caure a les portes. A les semis, els arlequinats van caure per un gol d’or de l’Sporting de Portugal, que després seria campió en imposar-se al Reus. Mig any, tres eleccions El plat fort del 2015 era l’electoral. En el camp municipal, la primavera va ser molt intensa i va concloure el 24 de maig, amb uns comicis que venien amb nous actors i vells coneguts. Les candidatures eren, en molts casos, estrambòtiques. Les llistes fantasma del PP van concórrer a diversos poblets de la comarca amb persones residents a l’Àrea Metropolitana que mai havien trepitjat –ni trepitjarienSant Pere Sallavinera, Miralles o Bell-

12/2018

prat. Però el show de veritat quedava reservat per a Vilanova del Camí, on es va presentar un famós, l’ex concursant de ‘Gran Hermano’, Carlos Navarro. Navarro, ciutadà de Vilanova, concorria com a cap de llista de DECIDE. Aquest és un partit municipalista que el 2011 no va treure cap regidor, amb Imma González de cap de llista. Aquesta va assegurar i remarcar als quatre vents que el mític ‘Yoyas’ no era un ganxo electoral i que seria regidor. I sí, va ser regidor electe 15 dies, fins que just abans de constituir-se els ajuntaments va renunciar al·legant el pes de la fama. Qui anava de número dos? Exacte, Imma González, que així es convertia en regidora. El 2011 havia assolit 175 vots; amb Navarro havia arribat als 339. De fet, a Vilanova era molt difícil assolir un representant al consistori, ja que es van presentar 11 formacions... set de les quals van aconseguir almenys un regidor. El resultat va ser un panorama ingovernable. I amb tot, Vanesa González, amb V365, va poder conformar una coalició amb vuit dels 17 regidors que tiraria endavant un primer govern. L’alcaldessa –expulsada del PSC-, va quedar primera a les eleccions: cinc regidors. Hi va haver canvis sonats en tres alcaldies: la d’Òdena, on Francisco Guisado va guanyar amb majoria absoluta de sis regidors i va substituir CiU, que tot just havia consumat la seva ruptura amb ERC; i Calaf, on Jordi Badia, amb Junts per Calaf, vinculat a ERC, va desbancar la convergent Antònia Trullàs; i un relleu històric a Capellades, on la CUP quedava primera i s’aliava amb ERC per fer alcal-

de Aleix Auber. La CiU de Marcel·lí Martorell passava a l’oposició. Els electors anoiencs van fer net amb l’ultradreta: Plataforma per Catalunya va desaparèixer de tots els consistoris anoiencs on era. En canvi, partits que flaquejaven en l’espai nacional, com el PSC, van aconseguir resistir en alcaldies com Montbui o Els Hostalets de Pierola. A Piera, va canviar l’ordre de forces de la coalició governant, però es mantenia la fórmula: ERC i CiU, ara amb Jordi Madrid d’alcalde. Va guanyar per vuit vots. A Igualada, cap sorpresa. Amb la satisfacció de no tenir la presència de PxC, la majoria de partits podien donar per bons els resultats. El gran guanyador era Marc Castells, que assolia la majoria absoluta per CiU 24 anys després que Ramon Tomàs la perdés. La CUP irrompia amb uns resultats també satisfactoris: dos regidors i quarta força del consistori. I la resta de forces salvaven els mobles. Esquerra es convertia en la segona força, sumant un edil i passant a tres. El PSC perdia dos representants però empatava a tres regidors amb els republicans, en un moment crític. Igualada Decidim, coalició que heretava l’espai d’ICV, mantenia l’acta que havia ostentat Montserrat Mateu. I el PP, amb l’incombustible Joan Agramunt, cedia un representant, però romania dins el consistori. En el global de l’Anoia, CiU guanyava i això portava Marc Castells de nou a la Diputació i Xavier Boquete a la presidència del Consell, aliat amb ERC. El segon ‘round’ electoral d’aquell any van ser les eleccions al Parlament. Als comicis hi havia la novetat de la Llista

Destaquem... S’aixeca el confinament però es manté l’alerta 12 de febrer de 2015

El darrer adéu a Josep Miserachs congrega un miler llarg de persones 10 de juny de 2015

Marc Castells inicia un nou mandat, ara amb majoria absoluta 13 de juny de 2015

L’incendi d’Òdena es dóna per extingit 26 de juliol de 2015

Junts pel Sí guanya amb rotunditat a la comarca 28 de setembre de 2015

L’incendi d’Òdena de l’estiu va ser un dels més greus de les darreres dècades

de País, Junts pel Sí, on hi havia dues anoienques, Alba Vergés i Maria Senserrich. Una igualadina de naixement, Susana Beltrán, anava en una posició preeminent amb C’s, mentre que un clàssic com Pere Calbó queia al lloc 18è en la proposta electoral del PP. Eren unes votacions en clau plebiscitària. En un front, Junts pel Sí -amalgama de CiU, ERC i societat civil independentista- i la CUP; a l’altre, C’s, PSC i PP. En una posició d’equilibris entre el sobiranisme i el federalisme, Catalunya sí que es Pot. A l’Anoia, sense sorpreses, Junts pel Sí va arrasar amb un 44% de vots i quasi 30.000 electors i la CUP va treure uns resultats molt bons: 5.523 votants amb un 8%, cosa que convertia l’independentisme en majoritari a la comarca, amb el 52%. Tot i que en el sector unionista hi havia

un terratrèmol i sorgia amb força C’s, que rellevava el PSC com a punta de llança del ‘no’ a la independència a la comarca i Catalunya, amb un discurs de més confrontació. Sense ni un sol míting a l’Anoia, 11.000 vots i un 16% dels comicis. I quedava la propina, les eleccions estatals. Serien el 20 de desembre. Cap anoienc figurava entre els primers llocs de les llistes dels diferents partits per la demarcació. El guanyador, per primer cop, era una coalició sorgida pocs mesos abans, amb Podem com a ingredient principal: En Comú Podem sumava 14.087 vots a la comarca i guanyava a tots els municipis grans excepte Igualada, on Democràcia i Llibertat i ERC quedaven per sobre i refermaven el domini de l’independentisme a la capital anoienca.

12/2018

Mirem enrere

2016

Resum de 10 anys

L’Espai pels somnis estava situat a l’antic Casal Interparroquial del Passeig Verdaguer

2016, l’any que Igualada va recuperar el cinema i es va esfumar el ‘somni’ del Casal El capítol de l’okupació del Casal del Passeig es tancava amb un desallotjament polèmic El 2016 passarà en l’imaginari col·lectiu com un any relativament anodí a nivell català, davant la potència dels fets del 2017 i sobretot la seva darrera meitat. I amb tot, a l’Anoia, va ser un any agitat en termes polítics i amb bones notícies, però lluny de ser excel·lents, en matèria econòmica. L’exercici va acabar amb 1.500 aturats menys i per primer cop a la dècada es baixava de la barrera dels 9.000 aturats. El pols econòmic de l’Anoia es va revitalitzar. Una mostra n’era la segona edició de la Fira BSTIM, celebrada a l’Escorxador. Les dades assenyalaven més contractacions, tot i que els informes econòmics les matisaven: hi havia un alt índex de temporalitat en aquests nous contractes. Aires de ‘grosse koalition’ a Igualada Amb una còmoda majoria absoluta, Marc Castells i l’equip de govern del PDeCAT van fer una obertura de braços a dreta i esquerra a l’Ajuntament d’Igualada. I si l’any anterior, contra tot pronòstic, havien trobat els Socialistes, de cara als pressupostos i les ordenances del 2017 van enganxar, a més, a Joan Agramunt (PP). El govern va pactar amb quatre regidors de l’oposició els comptes de l’any següent en una imatge de concòrdia que ja no es repetiria la resta de mandat. La bona sintonia entre aquestes tres actors es va allargar fins entrat l’exercici següent. Si bé les altres tres forces d’esquerres -ERC, CUP i Decidim- havien tramès al govern una proposta d’ordenances consensuada, no hi va haver resposta per part dels postconvergents, que en canvi van acordar amb socialistes i populars, el mes d’octubre, una rebaixa del tipus

de l’IBI del 0,96 al 0,92. La inesperada història d’amor es refermava a finals de desembre en uns pressupostos on constaven peticions dels socialistes com “modernitzar i dinamitzar” el Passeig Verdaguer amb l’establiment de quioscos i, per part del grup popular, a l’arranjament de determinades zones verdes i altres punts de la via pública. En matèria política es venia d’un any rar, amb un govern català amb Carles Puigdemont, que donava els primers passos després de constituir-se una majoria independentista fruit de les eleccions del setembre del 2015. Hi havia una cita electoral en clau estatal, el juny, la repetició de les eleccions al Congrés de desembre, però amb una novetat, dues igualadines en llocs preeminents a les llistes: Carolina Telechea i Àngels Chacón. La primera, republicana, va estar a punt d’entrar en uns comicis que a l’Anoia i Catalunya va guanyar En Comú Podem. La bona posició de Telechea li permetria dos anys més tard, quan ja ningú ho esperava, entrar com a primera igualadina al Congrés en l’actual període parlamentari obert fa 40 anys. Carlomagno, un històric en problemes Les dades de la recuperació econòmica no rebaixaven les dificultats que alguns sectors tradicionals de la indústria passaven. La històrica fàbrica Carlomagno -del sector tèxtil- anunciava el seu tancament, cosa que va portar a una resposta immediata dels treballadors i treballadores de l’empresa igualadina. El desembre la direcció rectificava i exposava que no executaria l’expedient per complet i que mantindria a part dels treballadors. En matèria de conflictivi-

tat laboral també, una de les polèmiques que s’arrossegaven del 2015 -la vaga del servei de neteja d’Igualada- va desembocar en l’acomiadament del cap del comitè d’empresa. L’afectat va demandar la societat mixta entre FCC i l’Ajuntament pel seu acomiadament i els jutjats en van decretar la readmissió. L’Espai pels Somnis, desallotjat Des del 2013, l’Espai pels Somnis, que s’havia instal·lat a l’antic Casal Interparroquial del Passeig Verdaguer, havia estat un tema candent a l’agenda igualadina. L’església i el col·lectiu no havien arribat en tres anys a cap acord i, pel mig, el govern d’Igualada havia proposat alternatives com Cal Badia, que no van ser entomades.

L’Espai pels Somnis, explicaven ara el col·lectiu, s’havia convertit en quelcom més complex que un moviment juvenil. El primer episodi de desallotjament estava fixat per a la tardor del 2015, però aquella jornada els Mossos es van trobar desenes de persones davant l’edifici i van desistir de forçar l’entrada. El tema semblava aparcat i no es va saber de cap nova ordre de desallotjament. El dijous 5 de maig, però, els Mossos van irrompre dins l’edifici i van tapiar la porta. En aquell moment no hi havia ningú a dins el Casal. L’Espai pels Somnis va criticar el procediment i més quan no tenien constància de cap nova ordre de llançament, com tampoc l’Ajuntament d’Igualada. A mig matí, supervisats per la policia, els membres del col·lectiu retiraven les seves pertinences. A la tarda de la mateixa jornada van organitzar una assemblea on tractaven les reaccions i anunciaven que el projecte continuaria si era possible “fora de l’espai”. L’endemà divendres, Igualada va ser escenari d’una manifestació en protesta pel desallotjament, que va acabar amb incidents i pintades contra la parròquia de Santa Maria. El setembre del 2016 les màquines començaven a treballar al Casal, amb l’enderrocament de part de les estructures. El Bisbat havia anunciat que tenia en marxa un projecte i aquestes eren les primeres actuacions. Amb tot, des d’aleshores no s’ha avançat i l’obra ara per ara sembla en ‘stand by’. Un altre Casal, en canvi, el Foment, s’activava de nou, amb la fusió entre la Teixidora i la vella entitat: naixia el Casal Popular d’Igualada. El cas Gabriel El 2016 va ser el de la mort d’una de les professores més reconegudes del Pere Vives Vich, Eugenia Minguillón, que mesos abans oferia a Anoiadiari el seu testimoni de lluita ple de dignitat contra una malaltia cruel. En el món de l’esport, la tragèdia arribava a dues famílies vinculades al futbol de la comarca. Carlos Castellana, del CE Anoia, amb només 21 anys, moria de càncer el mes d’abril. El cas de Gabriel Pérez seria molt més impactant després d’una presumible negligència mèdica, el mes d’agost. Aquest jove igualadí, de 24 anys, que estava a punt d’incoporar-se a l’Avià per començar la temporada futbolística, va acudir tres vegades a urgències de l’Hospital d’Igualada, amb forts dolors abdominals. No va ser fins a la tercera visita que se li va detectar una apendicitis. Totes les mesures que es van prendre per recuperar-lo van ser inefectives i, traslladat a l’Hospital Clínic de Barcelona, moria el 22 d’agost. Les circumstàncies de la seva mort van ocasionar una gran commoció a la comarca i el 4 de setembre tenia lloc

Igualada va recuperar les projeccions de cinema comercial amb la inaugració de l’Ateneu Cinema

12/2018

una manifestació d’un miler de persones davant l’Hospital d’Igualada reclamant que s’esclarís què havia succeït durant les seves visites a urgències i per què no s’havia detectat a temps l’apendicitis. El Departament de Salut de la Generalitat faria mesos després el seu dictamen sobre com va ser el procés d’atenció a Gabriel, amb unes conclusions molt dures contra el Consorci Sanitari de l’Anoia. La família Pérez Escalante va acabar optant per una demanda contra l’Hospital, que arribaria als jutjats el 2017. Igualada, de cine altre cop Carles Puigdemont havia estat convidat a Igualada pels actes de l’11 de setembre del 2015, quan ningú es podia imaginar que quatre mesos després seria president de la Generalitat. La seva tornada a Igualada era al mateix lloc, a l’Ateneu, el desembre de 2016, per inaugurar la nova sala de cinema. L’auditori de l’Ateneu va ser reformat en qüestió de mesos, amb una inversió de 250.000 euros, facilitada en part per la Diputació. La capital de l’Anoia recuperava el cinema d’estrena gairebé tres anys després que el Kursal tanqués portes. El projecte havia estat esbossat pel malaurat Josep Miserachs, ja el 2014-2015, i es va completar amb la inauguració que feia el president de la Generalitat el 3 de desembre. Dues setmanes després, acabada la fase de

proves, a la sala igualadina hi arribava ‘Rogue One’, una preqüela de ‘La Guerra de les Galàxies’. La sala igualadina era la segona a obrir a la Conca d’Òdena, després de l’activació un any i mig abans, d’un espai a Mont-Àgora: una idea llampec de Teo Romero per al nou equipament cultural de Montbui. El nou cinema, malgrat les dificultats inicials, era un símptoma de la inquietud i vitalitat cultural que bategava a Igualada després de la maltempsada de la recessió. Un altre botó de mostra n’era el Vademercat, una iniciativa gastronòmica que va tenir lloc al Mercat de la Masuca i que gairebé va morir d’èxit, amb 4.000 persones que van participar en una lluïda nit de tapes al recinte. La bona acollida n’ha garantit la continuïtat, en un certamen que ha anat a més els anys posteriors. Els que emergeixen Més enllà de les novetats en matèria d’economia, cultura, política i societat, el 2016 es va produir la consagració de noves figures joves. Mentre que Jordi Viladoms, el dakarià rècord de l’Anoia, baixava de la moto, Armand Monleón treia el cap per primer cop al raid sud-americà i destacava en la categoria de dues rodes. Poca sorpresa pel que fa a Toni Bou i Laura Orgué, que en l’apartat masculí i femení, van ser els esportistes anoiencs més destacats de l’any. El pierenc Bou va engreixar la seva nòmina

Destaquem... Igualada tindrà un cinema de 129 localitats a l’Ateneu el proper Nadal 19 d’abril de 2016

Es desallotja l’Espai pels somnis 5 de maig de 2016

En Comú Podem repeteix victòria a l’Anoia però perd força 26 de juny de 2016

Mor el jove esportista anoienc Gabriel Pérez 23 d’agost de 2016

El govern igualadí pacta les ordenances del 2017 amb PSC i PP 11 d’octubre de 2016

El xef igualadí David Andrés

de títols amb els dos mundials de torn de cada any, ‘indoor’ i ‘outdoor’. Mentre, Laura Orgué firmava una temporada espectacular en les curses de muntanya fins que una inoportuna lesió estroncava la seva possibilitat de reeditar el Mundial. I pel que fa a la gastronomia,

es confirmava el fenomen David Andrés: guanyava la secció peninsular del San Pellegrino Young Chef i això li permetia anar a la final mundial l’octubre del 2016, on només el nord-americà Mitch Lienhard li impedia ser proclamat el millor xef jove del planeta.

12/2018

Mirem enrere

2017

Resum de 10 anys

L’organització del referèndum a Igualada va decidir, davant l’amenaça de l’arribada de les forces d’ocupació espanyoles, centralitzar totes les urnes a l’Ateneu Igualadí

Dotze mesos de mocions, emocions i promeses, quan els carrers van ser “sempre nostres”

La mobilització d’abans i després de l’1 d’octubre, en el record d’un any agredolç Una visita innòcua d’Artur Mas a la Fira del Camí Ral, a principis de gener, va ser un dels arguments per fer saltar el govern de Vilanova del Camí i donar pas a una coalició que ha brindat moments de Dragon Khan a la vida política del municipi i la comarca. L’efecte lisèrgic que havia tingut presentar a l’ex concursant de Gran Hermano Carlos Navarro el 2015 va fer que Decide dupliqués els vots del 2011 i que Imma González pogués entrar al ple de Vilanova a les municipals. Durant gairebé dos anys va estar a l’oposició i intervenia puntualment a favor o en contra del govern a tres entre V365, ERC i CiU. La regidora i líder de Decide (que havia perjurat que Carlos Navarro seria regidor, però que va acabar rellevant-lo just després de les eleccions) manté uns postulats de tall aparentment progressista amb un espanyolisme enèrgic. El pas de l’ex president de la Generalitat pel poble va inflamar-la, com va expressar en el ple següent. I de la nit al dia, Imma González es va avenir a formar una coalició a quatre amb PSC, IPV i VA!. La moció de censura, el 31 de gener del 2017, va situar a Noemí Trucharte, del PSC, com a nova alcaldessa. Trucharte s’ha significat sempre com a catalanista i d’una ala esquerranosa del PSC, però es va trobar fent equilibris amb un govern amb quatre components (dos dels quals més escorats a la dreta) i cadascun d’ells amb una agenda pròpia. Des del primer moment va evidenciar-se això en la seva relació amb Juan Manuel Cividanes, portaveu d’IPV, que durant les dècades de mandat del també socialista Joan Vich, havia estat un dels martells del PSC. Aquests dos anys, amb la boca petita, els socialistes han assenyalat accions de deslleialtat de Cividanes, com aquest també s’ha queixat a la vegada de l’alcaldessa. El govern vilanoví va voler marcar el pas aviat amb la municipalització del servei de neteja. La concessió a l’empresa vencia i no es va subrogar a

les treballadores, sinó que es va fer un procés de selecció nou que va generar protestes importants i una polèmica política. El propi govern va fer marxa enrere en una altra decisió que generava descontentament, unes obres per fer un vial d’entrada i sortida al nucli, a través del carrer Cervantes, que suposaven una contribució estratosfèrica pels veïns: 567.000 euros per a nou famílies. El setembre, aquesta vegada per causes nacionals, el conflicte va tornar a Vilanova quan la policia municipal va emprendre una política de mà dura contra les persones que encartellaven la vila pel referèndum de l’1-O. Els agents van obrir deu expedients, que suposaven multes de 500 euros. Per completar un any mogut, el desembre, els agents tornaven a efectuar identificacions a un col·lectiu independentista que penjava llaços grocs al pont de Vilanova. Quedaven pocs dies pels comicis del 21-D, on C’s va arrasar al municipi. Igualada, més universitària La vida política igualadina patia la pèrdua, el mes d’abril, de Joan Torras, ex regidor d’ERC. Un edil conegut i estimat per la seva bonhomia que va deixar una forta empremta tant a les seves files com a les d’altres forces polítiques. En el taulell del consistori, amb uns comptes recolzats per socialistes i populars, el govern del PDeCAT, que ja comptava amb la majoria absoluta, va desplegar a Igualada el 2017 un notable esforç en equipaments i espai públic. Hi van haver més novetats en el tema universitari: amb el primer tràmit de l’operació per convertir el vell hospital d’Igualada en un campus d’estudis de l’àmbit salut. Igualada va reforçar el seu acord amb la Universitat de Lleida, amb la presentació del projecte estratègic el setembre. Un pla que fixa el full de ruta dels propers anys en matèria d’estudis superiors, amb la plena incorporació dels graus iguala-

dins a la UdL. Pel que fa a obra pública, la peça central, valgui la redundància, va ser el Parc Central, a l’Avinguda Catalunya, que ha esdevingut ja una de les icones del mandat. El govern de Marc Castells va plantar herba en aquest espai on a l’European Balloon Festival s’enlairen i aterren els globus i el va convertir en un escenari d’activitats de diversos tipus. La inversió de 400.000 euros va ser atacada pels socialistes, mentre que les despeses de la festa de la inauguració, el juliol, -35.000 euros- serien assenyalades posteriorment per ERC. El PDeCAT va replicar recordant la despesa molt superior del projecte del World Trade Center -que s’havia d’alçar al mateix lloci va puntualitzar que “la gespa seguirà el cicle de la natura” i que la idea entroncava amb altres línies d’actuació que han estat ben rebudes els darrers anys, com l’Anella Verda. Castells va exposar que s’ha construït “un nou parc per a la ciutat” que se situa al centre de la Conca i que també vol ser un equipament per a tota la comarca. Més aspre va ser el tema Tickdi. Una aplicació presentada per l’Ajuntament igualadí com a eina de digitalització dels tiquets de compra. Es va invertir 63.000 euros, més l’IVA, en aquesta aplicació. La CUP va denunciar que era un preu massa elevat per al mercat i que ni era “una aplicació única” ni havia tingut un ús massiu per part del comerç. El fet és que l’ús per part dels comerciants, als que anava dirigit, es va limitar a unes poques desenes. Els cupaires van criticar, a més, que la persona que havia desenvolupat l’aplicació havia estat treballador de l’Ajuntament fins poques setmanes abans de la presentació. El govern Castells va tancar files amb la primera tinent d’alcalde, Àngels Chacón, responsable del projecte. El govern igualadí va tenir un any força actiu, amb la presentació de nous projectes com el de l’Espai Cívic Nord, al Poble

Sec, per donar un servei nou a les zones més poblades d’Igualada. L’Ajuntament va engegar actuacions a Les Comes per seguir amb l’Anella Verda i millorar els equipaments esportius que dataven ja de molts anys enrere, mentre continuaven les reformes a terminis del Molí Nou. Els col·lectius alternatius no estaven quiets tampoc amb el projecte de Cal Matensa, a la mateixa Plaça de l’Ajuntament -l’ocupació d’un local d’una entitat bancària-, que va ser frenat en qüestió d’hores pels Mossos. Però els conflictes a nivell municipal es prendrien un llarg parèntesi a partir del setembre. Ni que fos per uns mesos, la majoria de la societat igualadina i bona part de l’anoienca es trobaria fent un front comú contra quelcom inesperat per una fita esperada. Quan els carrers van “ser nostres” Activistes, diputades, alcaldes i regidors i regidores anoiencs es van trobar a Barcelona protestant contra l’entrada dels agents a les conselleries el 20 de setembre del 2017. S’engegaven tres mesos trepidants on l’agenda local va quedar -quasi- oblidada per uns fets que van superar la imaginació i les expectatives de tots. La preparació del referèndum d’independència de l’1-O va mobilitzar a molts anoiencs, a 27 ajuntaments, i va posar al punt de mira dels tribunals a altres tants alcaldes i alcaldesses. Només un va ser cridat a declarar per la fiscalia, el capelladí Aleix Auber, però l’espasa de Damòcles de la inhabilitació ha penjat des d’aleshores a totes aquestes persones per haver permès les votacions. Votacions que es van produir, malgrat que la Benemérita va fer un ‘tour’ infructuós per algunes naus industrials de la comarca cercant les urnes. Paperetes sí que en van trobar, però n’hi havia moltes més a punt el matí de l’1 d’octubre. El dia que va durar anys. Es va votar a tots els 33 municipis de la comarca. També als sis socialistes, on

12/2018

es van utilitzar equipaments de la Generalitat i no els locals habituals. Hi va haver una victòria clara del ‘sí’, amb 36.366 vots, mentre que el ‘no’ també era present a les urnes -2.250 vots- tot i que evidentment, la majoria del votant unionista es va quedar a casa. Molts anoiencs i anoienques es van llevar molt d’hora o van dormir als col·legis per evitar que fossin precintats o tancats abans que s’obrissin les portes. Va ser un triomf de l’organització popular, dels CDR i dels partits independentistes a l’Anoia que també hi van bolcar moltes hores i esforç. La participació va fregar el 50%. Les circumstàncies van ser excepcionals i des de primera hora del matí, abans d’anar a votar, els electors van veure i escoltar com la policia reprimia a les persones a col·legis d’altres punts de Catalunya. Al migdia, dos pobles anoiencs s’ho trobarien en viu. La pitjor part se la van endur a Sesgueioles, on la Guardia Civil va rebentar la porta del col·legi i va ferir a tres veïns. Menys violenta però lamentable va ser la imatge a Montmaneu, on ni van trobar les urnes ni van impedir les votacions, però van passejar-se per un poble d’un centenar i mig d’habitants una cinquantena d’agents en formació militar. A la capital les votacions es van desenvolupar amb normalitat fins a mitja tarda, quan es van concentrar a l’Ateneu Igualadí. Al final de la jornada, gairebé 40.000 anoiencs havien votat. Més que les eleccions al Parlament Europeu de 2004 ó 2009. Igualada seria també capital el 3 d’octubre, amb una multitudinària manifestació contra la repressió del dia 1. Els carrers es van omplir de persones de tots els colors polítics, en la marxa més important que es recorda a la comarca. Entre matí i tarda, milers de persones es van mobilitzar en una jornada d’aturada de país. Una aturada que es va

repetir el 8 de novembre, amb talls a l’A2. Aleshores, ja havia començat el contraatac de l’Estat espanyol. Una desena de polítics i activistes catalans eren a la presó i amb l’article 155 aplicat hi havia unes eleccions al Parlament a la vista. La victòria independentista es va repetir el 21 de desembre del 2017. JxCat, ERC i CUP van sumar 37.285 vots, un nítid 51,7% del total. Però els anoiencs no independentistes també van dir la seva i C’s va pujar fins als 17.700 vots. Les carpetes de Josep Rull Una de les víctimes de la repressió estatal després que es proclamés -però no s’implementés- la República independent catalana va ser el terrassenc Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat. Rull anunciava el maig el projecte de crear un format 2+1 per la carretera C-15, un dels maldecaps dels automobilistes anoiencs. Una infraestructura mal feta i mal pensada que, amb l’altre tram de l’Eix Diagonal, va ser escenari de tres accidents mortals el darrer trimestre de l’any. Una tragèdia que tindria continuïtat el 2018. En matèria econòmica, el terrassenc i els municipis de la Conca exposaven una nova direcció pel que fa a dinamització dels polígons, amb un pla director urbanístic per impulsar la instal·lació d’empreses de nou a Can Morera. Aquest cop amb un pla especial que engloba també el sector pensat per als blanquers a Igualada-Jorba i que ha de simplificar els tràmits urbanístics. Un pla que, novament, genera recels al territori. Amb aquest PDU a les beceroles i el conseller com a pres polític, Territori i Sostenibilitat obria una nova carpeta: la rescissió del contracte amb la Hispano Igualadina pel corredor d’Igualada amb Barcelona. Una promesa que quedava per complir de cara el 2018.

Destaquem... Puigdemont: “Igualada s’ha guanyat ser ciutat universitària” 1 de setembre de 2017

L’Anoia resisteix i vota per la independència 2 d’octubre de 2017

La manifestació rècord de la història crida contra la repressió 3 d’octubre de 2017

La Generalitat activa el procés per retirar el servei a l’Hispano 24 de novembre de 2017

L’Anoia torna a votar per la independència 22 de desesembre de 2017

12/2018

Mirem enrere

2018

Resum de 10 anys

Els Moixiganguers d’Igualada van fer història al Concurs de Tarragona descarregant el primer castell de 9 de la seva història

L’Anoia guanya pes a les institucions mentre els Moixiganguers fan un pas més cap al cel La lluita feminista se suma a les protestes nacionals, socials i mediambientals Amb la traca final del 2017, sobretot en clau nacional, els següents mesos van mantenir amb alts i baixos la tensió política i social constant derivada del referèndum per la independència, el 155 i les eleccions i també una nova conflictivitat social. Els municipis han estrenat importants equipaments, en el que és l’any previ a les eleccions locals que el 2019 vindran acompanyades de les europees. I potser de les estatals. Més mobilitzacions El primer diumenge de l’any el jove igualadí Carles Duran era portat als jutjats per a lliurar-li l’auto de l’obertura del judici pel cas de l’ocupació del rectorat de la UAB el juliol de 2013, en una protesta per l’augment de les taxes universitàries. Se’ls acusa de desperfectes durant aquesta ocupació i les peticions de la fiscalia són molt dures: demanen fins a 14 anys per a alguns dels investigats. En saber-se que havia estat arrestat, desenes d’igualadins es van concentrar a la comissaria dels Mossos -dues unitats de la policia catalana l’havien anat a cercar al seu domicili- per exigir-ne l’alliberament. Duran va sortir el mateix matí dels jutjats. El cas està en espera de judici. Un episodi repressiu xocant vindria el mateix gener. “Una detenció amb la qual volen donar exemple” era el barem de l’advocat de l’igualadí que va ser portat als jutjats, el 19 de gener, per unes presumptes amenaces a les xarxes a Albert Rivera. Una detenció ordenada per un jutjat madrileny que hauria partit del propi polític espanyolista. La persona detinguda va ser deixada en llibertat al

cap de poques hores. Una propina de part de la judicatura espanyola en la seva croada contra les mobilitzacions antirepressives de la tardor anterior va arribar el març. 51 persones van ser citades pels talls de l’autovia del 3 d’octubre i -sobretot- el 8 de novembre. Eren investigades per presumptes desordres públics en aquelles dues jornades i van haver de passar pels jutjats el 6 i el 7 de març. Davant les citacions hi va haver una important resposta a nivell ciutadà. En les jornades de les citacions, al Passeig Verdaguer van afluir-hi centenars de manifestants i els encausats van tenir el suport de diverses personalitats de l’àmbit polític i social a Catalunya. Finalment, el mateix 7 de març, el jutjat número 1 d’Igualada desestimava els càrrecs. Any frenètic a Igualada Les obres s’han ensenyorit d’Igualada, amb nous aparcaments a Les Comes, l’avenç en els projectes de l’Anella Verda amb el nou mirador de Montserrat, la recuperació del Fort de Sant Magí, la reforma de la Plaça de la Masuca, la concreció de l’ala nord de l’Escorxador i la pista d’entrenament coberta de l’Estadi Atlètic, una de les peces que s’ha subratllat per ser una de les cinc Ciutats Europees de l’Esport 2019 de l’Estat. A nivell de reconeixements, la capital de l’Anoia rebia el títol de Ciutat Amiga de la Infància per al període 2018-2022. El Centre Cívic Nord i el nou edifici a la Plaça del Rei -on anirà a parar l’Arxiu Comarcal- han accelerat i estaran a punt pels primers mesos del 2019. També hi ha els primers moviments a l’antiga Vi-

ves Vidal, que ha d’acollir un ‘hub’ de la indústria tèxtil. I també una -polèmicagran superfície de BonPreu Esclat. A l’agenda, hi ha també un equipament sociosanitari comarcal a Cal Salines. En el camp universitari, el febrer s’anunciava que un Grau de Tècniques de Computació se sumaria a l’oferta d’estudis de la capital anoienca. El ple de la ciutat va aprovar el juny el projecte de nova residència, on abans s’alçava la capella de l’Hospital, al Passeig. En els darrers compassos de l’any, el govern Castells impulsava un pla d’arbrat i anunciava un acord amb Airbnb per col·laborar en un projecte per promoure l’Anoia com a destinació turística. L’oposició a Castells s’endureix El gener el govern igualadí tirava endavant la modificació puntual per fer de l’antiga Vives Vidal una superfície comercial (excepte la part reservada per al ‘hub’ tèxtil). Un pas per permetre la instal·lació d’un establiment de la cadena BonPreu Esclat i un moviment considerat per tota l’oposició d’esquerres com “urbanisme a la carta”. El govern defensava que les contrapartides permetran millorar la mobilitat a la zona de l’Avinguda Catalunya, però des d’ERC, PSC, CUP i Decidim es contestava que aquesta requalificació era un pas més cap a la sobresaturació de grans superfícies de la Conca, un diagnòstic compartit per diverses associacions comercials. La CUP, com havia fet el 2017 amb Tickdi, tornava a carregar contra les polítiques del Departament de Dinamització Econòmica, en aquest cas per l’organit-

zació del Curs d’Estudis per la Pau “que va costar 76.000 euros i no comptava amb registre d’inscrits”. El curs s’havia desplegat per primer cop l’estiu del 2017 amb convidats de diverses universitats del món i Àngels Chacón i la pròpia coordinadora dels cursos van sortir al pas de les declaracions cupaires defensant l’obertura dels estudis que s’imparteixen a Igualada a noves àrees. La CUP, per contra, assenyalava la manca de viabilitat econòmica: “no es va ingressar ni un euro per inscripcions”. Més episodis polèmics vindrien entrat l’estiu. El grup municipal de la CUP va denunciar el juliol, que el govern “havia denegat 27 sol·licituds de beca menjador durant el curs 2017-2018 per manca de pressupost”. Esquerra i Decidim també es van sumar a les crítiques, en el cas dels republicans contraposant la despesa de la inauguració del Parc Central, 35.000 euros. Al setembre, la quarta tinent d’alcalde Carme Riera replicava que “el govern d’Igualada ha duplicat l’import destinat a beques”. L’oposició també va censurar la manca de pisos de lloguer social construïts a la ciutat, en una altra guerra de xifres amb el govern del PDeCAT que va anunciar amb l’Incasòl unes setmanes després la construcció de pisos a Les Comes. Les manifestacions per l’aigua A finals de 2015, l’entitat Aigua és Vida es presentava a l’Anoia i assenyalava la situació existent a Igualada, Vilanova i la Pobla, on no existia una concessió regulada de l’aigua. En el cas d’Igualada, la qüestió era especialment complexa,

12/2018

ja que l’Ajuntament té el 32% de l’accionariat d’Aigua de Rigat, l’empresa que presta servei. Ja el 2016 el govern va recalcar que estava d’acord a regularitzar la gestió, és a dir, que el servei d’aigua fos municipal, però que caldria dil·lucidar després si era millor una gestió directa o una concessió. Mentre, la Diputació de Barcelona preparava un estudi sobre els actius de l’empresa. Una part de l’auditoria es coneixia aquest 2018. Els representants d’Aigua és Vida compareixien per xifrar en “1,6 milions” el cost d’adquirir els actius de Rigat a Igualada i demanaven que els regidors de l’Ajuntament deixessin d’estar presents a les reunions d’Aigua de Rigat, on percebien altes quantitats. Les reivindicacions tornaven a sortir a la palestra a la tardor amb dues manifestacions, una a Igualada i l’altra a Piera, a favor de la gestió pública i directa de l’aigua. El PDeCAT igualadí ha ressaltat que “la gestió de l’aigua ha de ser municipal” però no es posicionen sobre si ha de ser directa: consideren que a Igualada hi ha un servei raonable per part de l’actual companyia. Serà un dels temes sobre la taula a les properes eleccions municipals. Una flama viva Aquest 2018 l’Anoia ha recuperat les xifres d’aturats de finals del 2008, que estan ara sobre els 7.500. Malgrat tot, la recessió ha deixat empremtes i ho evidencien els diferents estudis econòmics. Els brots verds són notoris, com l’anunci de la instal·lació de FRIME a Castellolí, però la conflictivitat social no ha minvat: les vagues de metges i bombers també s’han fet sentir a l’Anoia aquestes darreres setmanes, protestant pels efectes de les retallades de fa set anys i que encara no s’han revertit per part de les administracions. El maig, la PAH es tornava a manifestar a Igualada pel desallotjament d’un bloc de la SAREB,

ocupat a Capellades: el col·lectiu indicava que “cap Ajuntament ha sancionat bancs per tenir pisos buits a l’Anoia” per bé que diversos consistoris havien aprovat multar aquests casos. El 2018 ha estat l’any del clam feminista, amb la important repercussió de la vaga del 8 de març i la indignació majúscula per la sentència suau contra els cinc subjectes de ‘la Manada’, que va motivar una manifestació de repulsa el 21 de juny, al Passeig. L’activisme anoienc també apunta a projectes d’impacte ambiental: ha nascut Per la Conca, plataforma contrària al projecte de Can Morera, mentre al Bruc també hi ha mala maror contra la mastodòntica ampliació que es preveu per a l’autovia. Masquefa i Piera, per la seva banda, volen plantar cara a l’ampliació de l’abocador dels Hostalets. Les mobilitzacions socials han anat en alguns casos de la mà de les nacionals. Com es va palesar en el suport al detingut per les presumptes amenaces a Rivera o en el judici dels 51, l’independentisme anoienc no ha baixat els braços i ha continuat al carrer, amb diverses accions en record als presos polítics -Músics per la Llibertat- o acudint en massa a Barcelona per la Diada. Un salt amunt Abans que els Moixiganguers (que el 2017 ja havien picat a la porta amb un 5 de 8) fessin l’octubre a la Tàrraco Arena de Tarragona el 3 de 9 amb folre, la comarca ja havia fet un salt simbòlic amunt, a nivell de representativitat. En unes poques setmanes, l’Anoia va passar de ser una comarca sense consellers a la Generalitat ni diputats a Madrid des de feia un segle (i per tant, sense representació d’aquest tipus en l’actual període de democràcia parlamentària), a tenir dues conselleres, una congressista i el president de la Diputació. Entre mitjan de maig i el mes

Les igualadines Alba Vergés i Àngels Chacón, noves conselleres de la Generalitat de Catalunya. GENCAT

L’Ajuntament de la Vila de Piera us desitja bones festes i un pròsper 2019 i felicita l’AnoiaDiari pels seus 10 anys de presència a la comarca

Destaquem... BonPreu Esclat obrirà un super a la vella Vives Vidal 18 de gener de 2018

Chacón i Vergés prenen possessió com a conselleres del nou Govern 2 de juny de 2018

Carolina Telechea ja és diputada i estarà a la comissió de Justícia 12 de juny de 2018

Marc Castells arrenca la seva etapa com a president de la Diputació 28 de juny de 2018

Els Moixiganguers firmen el 3 de 9 amb folre a Tarragona 6 d’octubre de 2018

de juny, una carambola amb els canvis en el govern -per desgràcia, arrel dels empresonaments, renúncies forçades i exilis- va significar que Àngels Chacón fos consellera d’Empresa i Coneixement i Alba Vergés de Salut en el nou Govern de Quim Torra, mentre Carolina Telechea passava a ser diputada a Madrid. La cirereta del pastís, un anoienc de nou al capdavant de la Diputació: Marc Castells, alcalde igualadí, que substituïa Mercè Conesa la darrera setmana de juny. La comarca guanya pes a les institucions en un exercici molt difícil per a Catalunya. Un any en què tots els partits i coalicions calculen a fons les seves estratègies de cara a les municipals de maig del 2019. Els comicis ja vénen amb sorpreses, com la irrupció de Jordi Cuadras a Igua-

lada, que competirà amb Poble Actiu i ERC per l’esquerra sociològica amb un nou format electoral amb la genètica de l’Entesa i amb la incògnita encara de Marc Castells. Caldrà veure la incidència del nou espanyolisme de C’s, que voldrà mossegar l’electorat socialista. A l’Alta Segarra, en un mandat en què amb l’enrenou nacional no s’ha pogut avançar en la concreció d’una nova comarca, Junts per Calaf espera consolidar el seu projecte. I resten incògnites, com la de Montbui, on malgrat tot, la situació judicial de Teo Romero segueix en ‘stand by’ i el PSC s’haurà de preparar per a una ofensiva contra la seva hegemonia per part de la dreta espanyolista i també des de les formacions municipalistes i d’esquerres, que fa temps que reclamen foc nou.

12/2018

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

12/2018

10 anys 10 temes 10 entrevistes

Cultura

Com serà l’Anoia l’any 2028? Hem escollit 10 temes de l’agenda ciutadana i hem demanat a 10 experts que en facin una radiografia actual i que s’imaginin què passarà d’aquí 10 anys a la comarca

“La cultura a l’Anoia la propera dècada me la imagino més diversa, més plural, més heterogènia”

L’Àliga d’Igualada, una de les imatges icòniques de la Festa Major de la capital de l’Anoia

“La cultura s’enriqueix amb els anys, sempre. Hi ha qui es lamenta que es perden tradicions o expressions culturals, i això és cert, però també és cert que se n’incorporen més que les que es perden”

Marina Llansana Rosich Consultora en comunicació

Com és la vida cultural i associativa a la comarca de l’Anoia avui en dia? Quines especificitats té respecte a altres punts de Catalunya? Fa uns anys l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada em va convidar a fer una conferència amb el títol “Igualada, ciutat d’entitats”, i per preparar-la vaig fer diverses comparatives amb ciutats similars per comprovar si era cert que Igualada és especialment rica en teixit associatiu. I vaig poder comprovar que sí, que pel nombre d’habitants que té la ciutat tenim una enorme quantitat d’entitats amb una gran vitalitat, si bé no estem gaire lluny de ciutats com Vilafranca o Manresa. No he analitzat mai el cas de l’Anoia, però m’atreviria a dir que la tònica general és la mateixa: una gran part de la població està molt implicada i mobilitzada en projectes socials i culturals fins al punt que formen part de més d’una, més de dues o més de tres entitats alhora. I també hi ha una altra part de la ciutadania, no ho oblidem, que en viu al marge i no s’implica en res; per a mi aquest és el repte més important que tenen avui les entitats: com aconseguim sumar més gent i més diversa? Com involucrem al teixit associatiu els joves desmotivats? Per la cohesió social d’un territori és clau que hi hagi espais de trobada entre veïns i gent diversa, i les entitats culturals haurien de ser aquest espai. Algunes, com els Moixiganguers d’Igualada, ho entenen molt bé i ho apliquen, però moltes altres no s’ho han ni plantejat. Què falta a la comarca a nivell d’infraestructures culturals? La cultura, per sort, no depèn de les infraestructures, perquè la cultura és sobretot el contingut i no el continent. Ara bé, a la comarca és molt necessari un gran auditori que pugui aplegar al voltant d’un miler de persones, no tenim espais per a fer esdeveniments de gran format. Ara que ja som ciutat europea de l’esport hauríem d’aconseguir ser capital de la cultura catalana i que servís per fer un impuls

a aquesta infraestructura pendent. La cultura a l’Anoia el 2028: Com s’imagina el teixit associatiu i cultural a l’Anoia d’aquí 10 anys? La cultura s’enriqueix amb els anys, sempre. Hi ha qui es lamenta que es perden tradicions o expressions culturals, i això és cert, però també és cert que se n’incorporen moltes més de les que es perden. La cultura a l’Anoia la propera dècada la imagino més diversa, més plural, més heterogènia... com heterogènia serà la societat anoienca d’aquí a deu anys. I serà una bona notícia perquè voldrà dir que la cultura ha estat punt de trobada de persones amb orígens i tradicions diferents i que l’hem fet permeable, canviant i, en definitiva, viva. La llengua catalana pot perdre pes no només a nivell de carrer, sinó també com a llengua de cultura? No crec que sigui així. La llengua catalana té una literatura de primer nivell que es tradueix a moltes llengües del món, cada vegada hi ha més periodisme en català (la ràdio i la televi-

sió en català són líders i la premsa en català guanya terreny a la premsa en castellà), en el terreny musical molts dels grups joves componen en català, i podria continuar la llista. Sí que és cert que tenim un forat negre en el cinema i en general a tot el sector audiovisual, per això són importants iniciatives com el VOC que promou Òmnium Cultural per impulsar l’ús del català al món àudiovisual entre els joves. La tecnologia pot canviar el consum cultural? Com podran conviure la tecnologia i les tradicions? Segur que sí, la revolució digital ha canviat totalment la manera com consumim cultura, però en el sentit positiu. Si tenim les eines digitals, tenim més accés que mai a la cultura. Ara bé, hem de garantir que tothom tingui accés a l’eina per evitar el que es coneix com a fractura digital. I sí, la tecnologia no només pot conviure amb la tradició sinó que pot millorar-la! Per què, si no, ara es fan castells de deu pisos i en canvi els xiquets fundadors de la tradició castellera només en van assolir vuit?

El Ball de Faixes de Sant Martí de Tous

12/2018

“La nostra capacitat d’influència no pot ser només posar una papereta cada quatre anys. Cada cop més veiem com la gent s’autoorganitza des de la societat civil per defensar interessos concrets ”

Política

Saló de Plens de l’Ajuntament d’Igualada.

“Hem de posar la ciutadania al centre i construir governs participatius i transparents’” Com valores la participació ciutadana en la política actual a l’Anoia? Si analitzem la participació anoienca, en els darrers comicis electorals, veiem com aquesta està per sobre de la mitjana catalana tant en les eleccions municipals com en les catalanes i les espanyoles. Hem de tenir la capacitat d’abordar, des dels municipis, els problemes reals per generar sinergies amb la ciutadania i estimular un esperit col·laboratiu entre societat civil i política. Si la gent percep la política com una eina útil i eficaç la participació creixerà.

Mònica Morros Politòloga

Com són les relacions entre els partits i la ciutadania? Sempre són millorables. Hem de posar la ciutadania al centre i construir governs participatius i transparents. Les decisions han de ser pròximes a la ciutadania i aquesta ha d’esdevenir protagonista de les polítiques municipals. Als joves, els interessa la política? Ens trobem amb dos perfils de joves molt diferents: un d’hiperpolitizat i un que se situa al marge de la política. El nivell de participació està molt relacionat amb indicadors socioeconòmics com el nivell de formació, la riquesa, l’accés al mercat laboral. Si tenim un model social que condemna els joves al fracàs escolar, a l’atur i a la precarietat no podem esperar que mostrin interès per la política. Com ha influït el procés independentista en el dia a dia de la política municipal? Ha influït de diverses maneres però el que sí que és cert és que les entitats i associacions

civils han crescut, s’han intensificat o han reorientat part de la seva tasca. Ha posat sobre la taula el fet que tot és política i tots fem política. L’àmbit local també ha tingut la necessitat d’erigir-se com a garant dels drets i llibertats i això ho vam veure amb multitud d’alcaldes i alcaldesses l’1-O obrint col·legis electorals. A escala municipal, com influeix la política nacional? La política municipal no escapa de la influència de la política nacional. Però la política local té un component de proximitat que en la política nacional es perd. A això se li suma el fet que a les ciutats petites i als pobles, el candidat o candidata és molt important perquè hi ha una vinculació més directa del vot amb la persona en concret. Per primer cop la comarca té diputades al Parlament i al Congreso. És un punt d’inflexió? És una bona notícia que la comarca de l’Anoia estigui ben representada en el màxim de cambres possibles. Inicialment vam tenir dues diputades d’ERC, Carolina Telechea a Madrid i Alba Vergés al Parlament de Catalunya. Després Vergés va entrar a capitanejar la Conselleria de Salut i la de Conselleria d’Empresa va passar a mans d’Àngels Chacón. A l’Anoia estem marcant perfil i això es fa de moltes maneres. Un exemple clar i actual és la Consellera Vergés amb el seu permís de maternitat. Està fent història. Per primera vegada una consellera ha agafat un permís de maternitat. Evidencia que voler ser mare i ocupar càrrecs de responsabilitat no és incompatible i que en cap cas s’ha de prioritzar una cosa en

detriment de l’altra. Això ens ha d’enorgullir com a anoiencs i anoienques. Com s’imagina els moviments polítics a l’Anoia d’aquí 10 anys? Haurem de fer front a nous fenòmens com ara l’ascens de l’extrema dreta i els nous populismes. Caldrà adaptar-se als canvis socials i econòmics que provocarà la revolució digital que estem vivint i que generarà una pèrdua de llocs de treball que hauran de ser substituïts per noves ocupacions. També afrontar l’envelliment de la nostra piràmide demogràfica i les noves necessitats assistencials que s’hauran de cobrir. Com canviaran les relacions partits ciutadania en un futur? La ciutadania és cada vegada més exigent amb la classe política. De fet estem veient, com s’està trencant la fidelitat electoral. Abans la gent era dels partits igual que era d’un equip de futbol, i molt difícilment canviava el seu vot, ara tot això està canviant. Aquest fet obligarà els partits a canviar la manera amb la qual es relacionen amb la ciutadania. Es passarà de la política de partits tradicionals a altres formes de “fer política”? Sí, de fet ja està passant. La nostra capacitat d’influència no pot ser només posar una papereta a una urna cada 4 anys. Cada cop més veiem com la gent s’autoorganitza des de la societat civil per defensar interessos concrets. La revolució tecnològica també ens donarà noves oportunitats de participació digital que segur afavoriran models de participació política més directes.

12/2018

“L’ofici de pagès té més reconeixement ara. Hem estat capaços de donar-li un nou valor. La recessió va fer molt mal a altres sectors que aleshores estaven en un millor moment i nosaltres, en certa manera, vam quedar on érem.”

Camp

“L’ofici de pagès es tecnificarà molt més que ara, és una oportunitat per fer guanyar el nostre sector en sostenibilitat’” A dia d’avui quines són les principals problemàtiques de la pagesia a l’Anoia? Quins són els maldecaps del pagès? Si parlem d’aquest any, ha estat un 2018 excepcional amb les pluges. Les precipitacions són bones per al camp, però aquest any, amb tanta persistència, fan que es retardi més la sembra. En altres exercicis, el problema que hem tingut ha estat la sequera. Han estat molts anys així, hi havia molta sequera acumulada. D’altra banda, a nivell estructural, el nostre sector pateix des de fa anys una forta crisi de preus. Els costos de producció no fan altra cosa que pujar i els preus no ho fan al mateix nivell, el preu de venda no puja. Les ajudes de la Unió Europea tampoc contrapesen aquesta tendència. És una dinàmica que s’arrossega des de fa temps i que és comuna al món de la pagesia.

Joan Vidal Pagès

Quines diferències hi ha entre la situació de la pagesia a l’Anoia i a les comarques veïnes? Les casuístiques dels pagesos són les mateixes? Els mals estructurals no canvien tant d’un lloc a l’altre. Són pràcticament els mateixos, tot i que més al sud la producció està molt més enfocada a la vinya i altres comarques del centre-nord com Osona són més ramaderes. El sector primari té dificultats per la crisi de preus també en aquests altres territoris: si atenem a les ràtios del que és estar en crisi, es podria dir que els pagesos anoiencs estem en

L’Ajuntament de Jorba felicita l’AnoiaDiari pel seu 10è aniversari i desitja felices festes i un pròsper 2019 als seus lectors i lectores

crisi de forma permanent. Aquests darrers anys la pagesia ha estat al centre de molts debats i hi va haver un gran enrenou amb l’acusació a un pagès d’Òdena per, presumptament, haver provocat involuntàriament l’incendi de 2015. Ha canviat la percepció que té la societat dels pagesos? És un ofici més reconegut ara? I des de les pròpies famílies de la pagesia, com es viu? Si mirem abans de la crisi, l’ofici de pagès és més reconegut ara. Hem estat capaços de donar-li un nou valor, ara en té més. La recessió va fer molt mal a altres sectors que aleshores estaven en un millor moment i nosaltres, en certa manera, vam quedar on érem. És a dir, no és perquè el nostre sector hagi anat a més. Quin és el canvi? Que hi ha joves que s’han mirat la pagesia d’una manera diferent, com una possibilitat. Uns joves que, a la vegada, han contrarestat l’envelliment que era un dels problemes estructurals que patíem com a sector. En certa manera, aquestes incorporacions han garantit el relleu generacional. I d’aquí a deu anys? Les infraestructures i polígons que s’anuncien, la nova A-2, la B-40 o la superfície de Can Morera, són els principals handicaps per continuar amb l’activitat agrària que hi ha a l’Anoia? Les noves infraestructures que es creen, siguin carreteres o polígon, estan destinades a

ocupar terreny agrari: els terrenys plans que hi ha, fèrtils, que són els més aptes per al conreu. Amb el polígon de Can Morera ens hi tornem a trobar. Era una idea que va quedar aturada per la crisi i ara torna a estar sobre la taula i se’n parla. Com serà la feina de la pagesia el 2028, per tant. Se l’imagina? S’avança molt en la tecnificació. Per tant, d’aquí a deu anys la nostra activitat estarà molt més tecnificada, hi ha una gran cursa tecnològica i les noves eines i material són cada cop millors. En això es va a passos de gegant. El canvi d’aquí a deu anys per als que treballem el camp pot ser sideral. Cap on s’orienta i s’orientarà la producció dels pagesos de l’Anoia? Hem de ser la punta de llança del sector agroalimentari català. Alimentem els animals que seran aliments per a les persones. Produïm cereals, però també tenim moltes granges. . Parlàvem de la tecnologia. Pot provocar la pèrdua de llocs de treball? Hi ha molts factors que ens poden perjudicar. L’excés de burocràcia fa que algunes explotacions s’hagin mogut cap a Aragó. Si parlem de la tecnologia, és possible. Farà redimensionar cada una de les explotacions. Però sobretot, a part dels riscos, la tecnologia és una oportunitat de fer-nos més sostenibles.

Felicitem l’AnoiaDiari pel seu desè aniversari i us desitgem unes bones festes i un feliç any 2019

12/2018

Javi González: «Formarem els professionals per al sector i s’oferiran continguts actualitzats per als tècnics, preparadors i instructors» L’empresa Jocnet ofereix gestió integral esportiva, atenció personalitzada i realitzarà cursos de formació relacionats amb el sector esportiu, l’activitat física i el lleure

ANOIADIARI

Els valors positius de l’esport com són el treball en equip, la perseverança i el respecte es donen en l’àmbit esportiu i en el joc però no sempre es traslladen al dia a dia, en altres marcs de convivència. Des de Jocnet creuen que les persones properes a l’exercici físic integren aquests valors i els treballen en entorns esportius adequats. Javi González, gerent de l’empresa que acaba d’estrenar seu al número 49 del carrer Comarca d’Igualada, explica que la transmissió d’aquests valors «és positiva des de la pràctica esportiva, per poder-la traslladar a la vida diària. Per això, des de Jocnet els integrem a la nostra gestió esportiva, per transmetre bona sintonia entre els usuaris, un estat d’ànim positiu i passar-ho bé fent esport. La nostra proposta busca anar un xic més enllà de l’activitat física. Oferim un exercici social per a la construcció de valors positius. Per a nosaltres, això és esportivitzar la vida, perquè considerem que si practiques esport ets més feliç, estar feliç et converteix en millor persona i això enriqueix el col·lectiu, a tothom -assenyala-». La posició de Jocnet en el terreny de joc El trajecte empresarial centrat en la gestió integral de l’esport va néixer fa 5 anys: «hem treballat i treballem molt a l’Anoia. Des de fa uns anys hem crescut guanyant concursos de gestió en algun municipi de La Segarra, el Baix Penedès i el Baix Llobregat -repassa González-. De fet, la major part d’activitats que oferim provenen de l’oferta pública dels ajuntaments, perquè la gran part d’instal·lacions esportives són públiques. I un sector que creix és el d’atendre i oferir activitats i serveis esportius a gent gran. Donem servei a més de 2000 usuaris, molts més que infantils o adults -detallen des de Jocnet-. Si comptes els centres cívics, centres esportius i totes les activitats que gestionem, sobretot les enfocades a la salut, és la franja d’edat a quèmés serveis oferim. Ara bé, també gestionem pavellons esportius, donem servei a associacions AMPA, clubs esportius i a altres empreses privades com a servei extern. Per exemple, si a un gimnàs li falta un monitor d’alguna activitat concreta o necessiten cobrir alguna substitució, posem

Instal·lacions de JocNet, al carrer Comarca 49 d’Igualada.

“

Javi Gonzálex, gerent de JocNet.

el nostre equip de treball a la seva disposició per cobrir aquest servei. L’usuari final farà la classe de forma habitual -detalla-. El futur passa per la col·laboració entre empreses del sector. Hi ha mercat per a tothom i si ho fem be, entre tots sumem -assenyala el gerent-». Des de Jocnet volen esportivitzar l’usuari amb una gestió que englobi els serveis a l’esportista més enllà de la pròpia l’activitat física: «és el que anomenem gestió integral. La nostra tasca passa des d’organitzar les activitats esporti-

ves d’un centre o un casal d’estiu a gestionar tot un pavelló poliesportiu; des del servei de consergeria i neteja fins a l’atenció als usuaris, passant per la graella d’activitats; podem centralitzar alhora, tota la coordinació, el monitoratge, el socorrisme d’activitats aquàtiques, cursets de natació i també, com a part del servei integral, el manteniment general de la instal·lació -detalla el Javi-». Àrea de formació, una aposta per a l’aprenentatge i el

Oferim un exercici social per a la construcció de valors positius

reciclatge Jocnet creix i un dels motius de la inauguració de la nova seu ha estat el d’equipar l’espai amb una àrea en formació. A partir del 2019 arrencaran una línia de diferents cursos, alguns d’ells realitzats de forma íntegra per la mateixa casa i altres, oferts amb titulació homologada, provindran de programes de la Generalitat de Catalunya, del Servei d’Ocupació de Catalunya i les administracions locals. «Seran cursos de monitors esportius, dinamitzadors de lleure i d’ús de desfibril·ladors o DEA entre d’altres cursos que poden ser d’interès per als professionals del món de l’activitat física, esportiva i el lleure. -assenyalen des de Jocnet-. Formarem professionals per al sector i s’oferiran continguts actualitzats per als tècnics, preparadors i instructors». Serà una línia de treball més que se sumarà a les diferents àrees de la gestió integral que l’empresa seguirà oferint, com són el servei de monitoratge, coordinació, i espais dels equipaments públics, gestió administrativa, atenció als usuaris «i també, per als pares i mares dels més petits, el seguiment i atenció que les famílies demanin -subratlla el gerent de Jocnet-». L’esponsorització, més enllà de la gestió Jocnet és actualment el patrocinador principal de l’escola esportiva del Club Atlètic Igualada i recolzarà el club esportiu fins el 2020. «Durant els darrers anys Jocnet ha donat suport a la gestió esportiva del Club Atlètic d’Igualada com a empresa -comenta el també membre del CAI-, però els promotors de les activitats són els clubs, el mateix CAI, i els serveis esportius municipals. Des de Jocnet, el nostre rol d’empresa és el de professionalitzar els serveis, les activitats i donar un cop de mà a cada iniciativa, però en cap cas treure protagonisme a l’entitat promotora de les activitats -subratlla el Javi-. Aquest any seguim donant un cop de mà a nivell organitzatiu i també econòmic amb aquesta esponsorització. Ens sentim molt orgullosos d’aportar el nostre granet de sorra en la millora d’una de les millors entitats de la comarca. La temporada passada es van assolir més de 170 medalles als respectius campionats catalans i estatals».

12/2018

“Hem d’aprofitar les migracions en positiu. No només hem d’estar preparats per a la seva arribada sinó que hem d’aprofitar-ho en positiu per aconseguir crear riquesa ”

Tercer sector

Sessió de formació de Creu Roja Anoia adreçada a persones nouvingudes. CREU ROJA ANOIA

“Tenim un repte important: necessitarem persones que cuidin persones’”

Enric Morist Coordinador de Creu Roja Catalunya

Com veu el panorama actual del tercer sector a l’Anoia? Quins són els seus punts forts i els seus punts febles? Quins són els problemes principals que ha d’afrontar? Crec que l Anoia i el país, en general, té un tercer sector històric, potent i consolidat, fruit de molts anys de treball continuat al servei de les persones en diferents aspectes: l’educació en el lleure, els serveis socials, l’atenció a les persones més vulnerables, etc. Un denominador comú de les mateixes, també a casa nostra, és la fortalesa que han demostrat al llarg d’aquests darrers anys, no només en “aguantar” la crisi econòmica, sinó que ha estat capaç, alhora, de sobreviure financierament (reinventant mols conceptes d’economia de subsistència), mentre atenia milers de persones que han anat quedant en situació d’extrema vulnerabilitat. Així, tots coneixem exemples de persones que han estat ateses en organitzacions socials del tercer sector en aspectes tan bàsics com l’alimentació, l’habitatge, el suport als infants escolaritzats, la salut , etc. Tot aquest treball no substitueix en absolut el que fa l’administració pública (bàsicament, ajuntaments i consells comarcals, al territori), ans al contrari, el complementa i permet ampliar l’abast de resposta en una emergència social. És cert que la crisi ha posat a prova les entitats i la capacitat que tenim de ser “autosufients” a nivell financer, si més no, en el millor

dels casos, de poder fer activitat comptant amb molt menys finançament públic, però és veritat, també, que hem tingut una extraordinària resposta, una vegada més, de la ciutadania més propera, que malgrat la crisi, ha seguit col·laborant i, fins i tot, ampliant el suport cap a les entitats (en forma de voluntariat, més suport econòmic, etc). És una prova més que el tercer sector té un arrelament molt intens a la nostra societat. També hem de reconèixer, des de les entitats, la gran dependència que encara tenim a nivell financer de l’administració pública; aquest és un repte que hem de superar augmentant el nostre auto-finançament (ingrés no finalista propi) i generant economia social que ens permeti poder actuar amb total independència d’acció. Un dels grans reptes que tenim, no per al futur sinó per a l’ara, és el de la cronificació de la pobresa. Malgrat haver passat la part més greu de la crisi, hi ha molta gent que ha quedat molt afectada i no se’n surt. Hi ha menys extensió però més profunditat. És important que aquestes persones estiguin ateses i també és important reivindicar els drets socials per a aquestes persones. Tothom coneix algú que no acaba de sortir-se’n. Com s’imagina el tercer sector d’aquí 10 anys? Hi ha dos grans temes a l’agenda social per als propers anys. Per una banda, les migracions, ja

sigui per conflictes armats o per desigualtats. Ja ho tenim avui però creixerà en els propers 10 anys. Hem d’aprofitar les migracions en positiu. No només hem d’estar preparats per a atendre la seva arribada sinó que hem d’aprofitar-ho en positiu per aconseguir crear riquesa. El segon gran tema és el de l’envelliment de la població. Aquest serà un tema clau. Demogràficament, d’aquí a 10 anys, un 40% de la població tindrà més de 60 anys. Per una banda, és positiu perquè s’allargua l’esperança de vida, però el que no és tan positiu, és amb quines condicions. Molta gent vulnerable, a partir dels 50 anys, no està treballant i, per tant, no està cotitzant. Per tant, si es manté l’actual sistema de pensions, tindran una pensió molt baixa. Hi haurà una enorme vulnerabilitat de la gent gran. Aquest és un gran repte del conjunt de la societat. Tenim un repte important: necesitarem persones que cuidin persones. I això ho podem lligar amb el fet migratori. Necessitarem gent per cuidar, sobretot, la gent gran. Hi haurà, com deia, molta més gent gran, que viurà molts més anys. Això pot ajudar a incorporar persones que vénen d’altres llocs. Tot es pot resumir, tanmateix, en l’accés als drets socials. Les entitats treballem per atendre la gent, però l’ideal seria que la gent pogués accedir plenament als drets socials, i no només viure de les ajudes.

12/2018

Indústria

Interior d’una adoberia igualadina. MARC VILA

“L’Anoia és i serà industrial” “L’Anoia és una comarca amb disponibilitat de sòl industrial, amb un preu inferior a l’àrea metropolitana, bona ubicació per al sector logístic i ben connectada. Amb un nou campus universitari d’IgualadaUdL des d’on s’han impulsat nous estudis vinculats a sectors industrials”

Maria Àngels Chacón i Feixas Consellera d’Empresa i Coneixement

Com valora la situació actual del sector industrial a Igualada i a l’Anoia? Quan diem que volem que la indústria catalana assoleixi l’objectiu del 25% del PIB hem de recordar que la comarca de l’Anoia té un PIB industrial superior del 28%. És una indústria diversificada, amb sectors madurs transformats, especialitzada en els sectors de la moda (tèxtil i pell), paper, metall... També hi ha una gran densitat d’empreses dedicades a les noves tecnologies, a l’Anoia som líders mundials en software de gestió hotelera i software d’assegurances bancàries. És una comarca amb disponibilitat de sòl industrial, amb un preu inferior a l’àrea metropolitana, bona ubicació per al sector logístic i ben connectada, amb vies gratuïtes de comunicació per carretera. Amb un nou campus universitari d’Igualada-UdL des d’on s’han impulsat nous estudis vinculats a sectors industrials. També hi ha fires sectorials que compten amb el suport i la promoció de l’Ajuntament d’Igualada, com ara la fira Bstim, el Maqpaper o el 4DHealth i projectes de consens publicoprivat com l’Oficina de Captació d’Inversions de la Conca d’Òdena Quins són els principals handicaps actuals de la indústria a l’Anoia? Tenim deficiències en infraestructures ferroviàries, necessitem un tren competitiu i la dificultat per trobar segons quins perfils professionals i per això hi ha tota una estratègia vinculada a la formació i al coneixement que doni resposta a aquesta asincronia que hi ha entre la formació i les necessitats de les empreses. Com valora el pes de la formació? Hem intentat vincular sempre el creixement industrial a la innovació i al coneixement per això Igualada té estudis vinculats als sectors industrials com els graus d’enginyeria química, d’Organització Industrial i Logística, i de

Tècniques d’Interacció digital i computació, a més a més d’un Màster en Enginyeria del Cuir, únic a Europa. També té estudis diferenciats qualitativament com ara el grau d’Infermeria, el de Nutrició Humana i Dietètica i en Fisioterapia i, pròximament hi haurà un Màster universitari en Pràctica clínica i Metodologia de l’ensenyament amb Simulació. Un altre actiu molt important és l’Institut Milà i Fontanals, el tercer institut de formació professional de tot Catalunya amb més de 1.500 alumnes. El sector industrial, que va ser molt important fa dècades, va anar perdent protagonisme a l’Anoia, amb greus crisis d’alguns segments, com el tèxtil i altres. En un futur proper, remuntarà? Podem dir que l’’Anoia, “serà industrial o no serà”? La indústria serà novament un dels principals motors de l’economia a l’Anoia? L’Anoia és i serà industrial; no tenim un 28% de PIB industrial perquè sí. Aquest mes hem tingut dos casos d’inversions empresarials que s’han traslladat al sector industrial Can Parera de Castellolí. Són dos exemples que hi ha unanimitat i consens a activar urbanísticament cert sòl i dirigir estratègies de captació d’inversions industrials. Com serà aquesta indústria? L’economia catalana és històricament manufacturera, amb una activitat diversificada i internacionalitzada, que ara es troba immersa en un nou ecosistema que es mou impulsat pel desenvolupament de la indústria 4.0. És a dir, hi ha un context global de transformació que està patint tot el teixit industrial en el qual els paradigmes actuals ja no són vàlids. La intel·ligència artificial, el big data o la robòtica col·laborativa són algunes de les innovacions que obren grans oportunitats per al teixit industrial i empresarial. Parlem d’una indústria avançada, digital i connectada, que farà un ús més eficient dels recursos

i on la col·laboració externa entre pimes, startups, grans empreses i centres de recerca i d’innovació es converteix en un element bàsic per sobreviure en el mercat. Hem d’establir ponts, establir relacions amb agents i institucions de l’ecosistema davant dels reptes que introdueixen les noves tecnologies en les empreses. Quins poden ser els sectors més dinàmics? L’aposta és aquesta combinació d’indústria i serveis. Hem de vincular l’estratègia del desenvolupament industrial al coneixement i la innovació i això implica el sector tèxtil, les empreses punteres del Metall, les TIC, la indústria del packaging... Els sectors “tradicionals” (paper, tèxtil, pell…) continuaran sent importants? S’hauran de reinventar? Els sectors madurs tradicionals com el metall, el paper, el tèxtil i la pell també s’han hagut de transformar i seguiran sent molt importants. Més que parlar de sectors que moren o desapareixen hem de parlar de sectors que es transformen. La innovació no és patrimoni absolut de les startups. La indústria també reivindica la seva capacitat per generar noves idees.

12/2018

Aigua La Bassa és una de les sorgències naturals de l’aqüífer Carme-Capellades

“Els recursos estratègics com són l’aigua, l’energia, etc., han d’estar controlats i regulats per la ciutadania a través dels seus representants en els òrgans locals’”

Antoni Munné Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua

“Al final, es tracta d’on es posa el límit entre la gestió pública i la privada, que dependrà de la capacitat del gestor públic en cada cas, però el darrer criteri de gestió i regulació ha de quedar en mans dels interessos públics, amb una gestió talment transparent i participativa”

Quins són els principals problemes que hi ha actualment a l’Anoia sobre la sostenibilitat de l’aigua? En termes generals, no són massa diferents que a la resta del país, amb l’especial singularitat de la dependència de l’aqüífer Carme-Capellades com a font principal d’abastament. Tenim un país on plou poc i de manera irregular, amb dificultats per a sostenir una elevada demanda d’aigua en cicles de sequera continuada, i d’altra banda uns rius d’escàs cabal (com és el cas del riu Anoia), amb poca capacitat de dilució, la qual cosa requereix un esforç addicional en els sistemes de tractament de les aigües residuals. Alhora, totes les prediccions de futur alerten d’un empitjorament de la situació degut al canvi climàtic i canvi global. El repte és important, però no insalvable. L’aqüífer Carme-Capellades té una estructura càrstica i porosa, intercalant-se amb diferents capes impermeables que li confereixen la capacitat d’emmagatzemar aigua i alliberar-la progressivament. Aquest és un bé que cal protegir i valorar, ja que pocs indrets tenen aquesta capacitat geològica. Les elevades extraccions d’aigua de l’aqüífer han comportat el seu progressiu esgotament. Per pal·liar aquesta gestió insostenible es va iniciar la construcció de la portada d’aigua del sistema Ter-Llobregat, primer des de la planta potabilitzadora d’Abrera (a uns 30 Km d’Igualada), i posteriorment, des de l’embassament de la Llosa del Cavall (a uns 90 Km d’Igualada). Avui dia és possible agafar l’aigua d’aquesta font complementària, tot i que, ara per ara, no s’utilitza per substituir les extraccions d’aigua de l’aqüífer El principi de subsidència és fonamental en la gestió dels recursos, per evitar dependre de tercers o afectar altres indrets. Tot i que no sempre és possible dependre exclusivament dels recursos locals, cal prioritzar-ne la gestió, aprofundint en el consum responsable i fomentar la reutilització. En el cas de l’Anoia, la gestió coordinada de diverses fonts d’aigua és un element clau que cal posar sobre la taula com a mesura eficient per incrementar la resiliència i la recuperació de l’aqüífer. En aquest sentit, l’aigua de la Llosa del Cavall o d’Abrera, que arriba a Igualada, principal nucli de consum d’aigua de l’Anoia, és un element fonamental per a preservar l’aqüífer Carme-Capellades en períodes de baixa recàrrega, i especialment per donar garantia als pobles i usuaris que no

tenen una font alternativa d’aigua. Aquesta és una solució que està sobre la taula, però té un problema, cal pagar-la. L’ús d’aquesta aigua i el manteniment d’aquesta infraestructura té un cost, que ningú sembla, avui dia, estar disposat a assumir. Alhora hi ha el problema de qui ha de pagar l’aigua, els que l’usen, els que se’n beneficien inclús sense usar-la, els nous consumidors afegits sobre uns drets preexistents i concessions històriques... Tot plegat un complicat atzucac social i polític, que cal afrontar com més aviat millor, abans que la situació s’esdevingui extrema i insostenible, moments en què se solen prendre decisions precipitades, sense l’adequat consens social. Alguns municipis catalans estan optant per la remunicipalització del servei de l’aigua. A l’Anoia, quin pot ser el model de gestió més òptim? Quins són els pros i contres de cada model? Tots dos models poden ser bons o dolents, dependrà de la implicació i compromís, tecnificació, i de la priorització de servei públic general sobre l’interès particular que s’hi apliqui. Els tres elements són essencials, i els serveis públics tenen la capacitat de poder-los donar tots tres, mentre que els serveis privats tenen mancances en el darrer per la pròpia naturalesa de la seva raó de ser. De totes maneres, això no vol dir que el servei públic sigui millor, si abandona qualsevol dels tres elements. Al meu entendre, els recursos estratègics com són l’aigua, l’energia, etc., han d’estar controlats i regulats per la ciutadania a través dels seus representants en els òrgans locals de gestió, els ajuntaments o ens supramunicipals (el més proper possible a la ciutadania). Són recursos estratègics, amb una incidència directa sobre el benestar social i la igualtat d’oportunitats, la qual cosa implica que ha de quedar fora d’especulacions comercials i d’índexs de productivitat econòmica, o si més no aquest no ha de ser el criteri que governi la seva gestió. Ara bé, també és cert que la gestió privada pot aportar, en determinats casos, bones eines de coneixement i tecnificació, que poden ser útils en determinades situacions per complementar les mancances públiques, sempre sota la tutela d’un gestor o regulador públic. Al final, es tracta d’on es posa el límit entre la gestió pública i la privada, que dependrà

de la capacitat del gestor públic en cada cas, però el darrer criteri de gestió i regulació ha de quedar en mans dels interessos públics, amb una gestió talment transparent i participativa. L’aigua serà més cara, d’aquí a 10 anys? Crec que serà més cara, o ho hauria de ser si volem internalitzar els costos reals del servei (tant els financers com els ambientals). Ara bé, caldria analitzar si realment el cost de l’aigua actual s’ajusta al preu que es paga (cosa que desconec en profunditat), i arribat el cas, aquest increment del cost de l’aigua hauria de ser aplicat amb criteris de proporcionalitat, evitant danys a les rendes més vulnerables, i penalitzant els consums d’aigua sumptuosos i excessius. La falsa percepció de recurs il·limitat i la manca de consciència de l’aigua medi com a element fonamental del benestar social, ens ha conduït a emmascarar gran part dels costos del cicle de l’aigua, que actualment estem carregat sobre el seu deteriorament (el que es coneix com a costos ambientals). És evident que si volem assolir una gestió sostenible de l’aigua a l’Anoia, caldrà aplicar consignes de reducció en les extraccions d’aigua de l’aqüífer en determinats períodes, que representarà l’ús d’aigua d’altres fonts, aigua regenerada, aigua de la Llosa del Cavall, o contenció de la demanda, la millora en els tractaments d’aigües residuals, etc., tots ells amb costos addicionals. L’aigua de l’aqüífer és la més barata perquè ni s’internalitzen ni es recuperen tots els costos reals, que actualment recauen sobre el deteriorament del medi (el progressiu esgotament de l’aqüífer). En quin estat es trobarà l’aqüífer Carme-Capellades, el 2028? Sóc optimista, i vull pensar que en un estat estable, fora de la zona crítica on ens trobem ara. De totes maneres, per això s’hauran d’haver aplicat polítiques valentes d’ordenació i limitació d’extraccions d’aigua, i una clara aposta per potenciar l’aigua regenerada, la contenció dels consums desproporcionats, la millora en el rendiment de les xarxes de distribució, l’aplicació de diferents consignes en les fonts d’aigua en funció de la disponibilitat i sostenibilitat (no únicament per criteris econòmics a curt termini), i la implicació i participació de la ciutadania per fer possible una gestió eficient i transparent.

12/2018

Jaume Queraltó: «En 3 segons sabem si la direcció està bé o no, i en 5 minuts el cotxe està llest» Tallers Queraltó presenta una innovadora màquina per alinear direcció, la més ràpida del sector nosaltres una feina de 3-4 minuts. En 3 segons sabem si els eixos estan ben alineats i en 5 minuts el servei mecànic està fet. La rapidesa que oferim es deu que els aparells de mesura amb què la màquina està equipada no tenen contacte directe amb els pneumàtics, perquè fa totes les mesures i diagnòstics a través de làsers i càmeres. Ara mateix, la competència triga una mitja hora a fer una alineació complerta. I encara que siguem nosaltres mateixos un taller, estem sempre oberts als altres tallers veïns – comenta en Jaume fill-. Oferim un servei d’alineació modern, d’alta qualitat i eficient per a tallers que, pel motiu que sigui, externalitzen el servei. Som un punt de referència de la correcció de l’alineació per a empreses, concessionaris o tallers amb qui treballem i seguim oferint el millor servei amb aquesta màquina, única a Catalunya i que en tot l’estat espanyol tan sols n’hi ha 3».

ANOIADIARI

Des de l’any 1972, la família Queraltó gestiona servei assistencial per a vehicles turisme, tot terrenys, furgonetes i autocaravanes. L’experiència, coneixement i tradició de l’avi, el pare i, ara, el Jaume Queraltó fill s’han transmès al llarg de tres generacions dedicades al motor, la reparació i el servei a particulars, tallers, empreses i concessionaris. La tecnologia avança, no només per al disseny dels nous vehicles. També la maquinària dels tallers s’ha posat al dia dels nous avenços en servei. Tallers Queraltó presenta una innovadora màquina per alinear la direcció que, en 3 segons ofereix un diagnòstic exacte i real de l’estat dels eixos del vehicle, a la vegada que permet al mecànic oferir un reglatge simètric per a les rodes en tan sols 5 minuts. Si bé abans, l’avi Jaume Queraltó treballava amb un soci, va ser a partir del 1972 que Tallers Queraltó es va establir com a firma de confiança. Des del taller actual, situat a la Carretera Nacional II, km. 551 s’ofereix un servei integral per a la comprovació del vehicle, manteniment i reparació de frens, pneumàtics, direcció, suspensió, subministrament d’accessoris i electrònica; i des que han aparegut al mercat, Tallers Queraltó es presta al manteniment, assessorament i substitució dels components electrònics amb què des de fa anys s’equipen els vehicles moderns i també, els actuals models híbrids i elèctrics. La darrera adquisició de Tallers Queraltó per tal de millorar el servei, la qualitat en la reparació i l’atenció ha estat l’adquisició d’una nova màquina per alinear la direcció, perquè per al client, anar al mecànic sigui el més lleuger i ràpid possible. Innovació i especialització en l’alineació dels eixos del vehicle «A Tallers Queraltó sempre hem tingut un servei d’alineació referència dins del sector -comenta en Jaume fill-. Ens veénen de lluny per tal de comprovar eixos i reparacions. La màquina que teníem ja era prou ràpida, però ens hem adaptat, hem apostat per l’avantguarda i situar-nos en una posició avançada en l’alineat de vehicles». Des del taller en diuen “màquina per alinear direcció”, però també la utilitzem per a comprovar que un vehicle no hagi tingut cap cop que

“

Fer una comprovació general abans de viatges llargs, revisar pressions i altres no costa res en relació al que pot costar realment i és una preocupació que es va perdent

hagi afectat als eixos. També podem verificar que una roda no estigui més endavant o més enrere que l’altra i que la inclinació de les rodes o caigudes siguin correctes -especifica en Jaume-». Per als responsables de Tallers Queraltó, la rapidesa és un actiu a destacar: «És la màquina més ràpida del seu sector. Això ens va molt bé quan oferim servei a planxistes,

tallers amb qui col·laborem i marques oficials quan han canviat rodes, han fet una reparació on s’ha desmuntat i muntat la direcció o per exemple, quan també ha calgut tocar la caixa de canvis, que afecta a la geometria de la direcció -detalla en Jaume fill-. Portar el vehicle i comprovar que en el muntatge, l’alineació hagi resultat correcta o calgui retocar-la ens suposa a

Un servei per a tallers, un concessionari i particulars L’objectiu de la inversió, com assenyalen, és doble: «d’una banda, oferim un servei ràpid, precís i eficient als tallers amb qui col·laborem i, de l’altra, ens assegurem que les rodes no es desgastin per l’interior, per la part exterior on hi ha el dibuix o degut a altres situacions -concreten des de Tallers Queraltó-. A part del servei a tallers i concessionaris, també oferim servei al particular a qui s’han desgastat les rodes en excés, ha picat fort amb una vorera o senzillament, vol comprovar l’estat de la direcció amb un senzill manteniment». «Fa anys que el costum de la gran majoria de conductors i conductores és reparar després d’haver patit alguna incidència amb el vehicle, més que no pas fer una revisió periòdica de tant en tant -comenta en Jaume pare-. Des del taller aconsellem comprovar l’alineació de direcció del vehicle cada 15000 km, perquè allargues la vida dels pneumàtics. I en el cas d’algun cop o si hom vol fer la compra d’un cotxe, amb la nova màquina d’alinear podem diagnosticar si ha tingut algun cop o no i en el cas d’haver-lo tingut, si ha estat o no ben arreglat -recomana en Jaume fill-. I fer una comprovació general abans de viatges llargs, revisar pressions i altres no costa res en relació a què pot costar realment i és una preocupació que es va perdent».

12/2018

“Escoltem més els empresaris i els joves. menys politiqueig, solucions rares i més visió global”

TIC

“El coneixement i la formació serà constant. Sempre haurem de formar-nos’”

Paulina Jordan Assessora d’estratègies digitals i formadora

Ara mateix, les empreses de l’Anoia s’han adaptat bé a les noves tecnologies? Hi ha un desavantatge competitiu respecte a les que es troben a Barcelona? L’Anoia ha canviat brutalment la línia empresarial (per esforç i visió de les persones) i ara mateix aquí hi ha empreses interessants en l’àmbit tecnològic. Això és una cosa a tenir en compte pel tema de la formació que oferim a la mateixa comarca. No crec que estiguem en desavantatge en relació a ningú. Crec que recorrem un camí distintiu, diferent i amb un ritme propi marcat. Aquí per exemple hi ha una de les empreses d’ecommerce més potents d’Europa i la fàbrica de sabates d’una marca que està de moda. És a dir, estem en un moment d’innovació interessant. Però és un camí nou i diferent d’aquells als quals ens agrada vendre’ns com a “teixit empresarial igualadí” I els professionals, tenen la formació correcta? És atractiu per a ells seguir a la comarca? Veus, aquí el tema és un altre. És molt interessant viure a l’Anoia. La nostra ubicació és fantàstica en relació a altres ciutats més “famoses”. Ara mateix viure a Barcelona no és viable per a una família, per exemple. Qualsevol poble de la comarca pot oferir una qualitat de vida important. Podríem ser un punt important per a quedar-te o tornar a la Comarca si tinguéssim unes connexions “normals” amb Barcelona i la resta de les ciutats de Catalunya. No ho te-

nim i hem de ser conscients d’això. La formació professional ara mateix a la comarca no és la que necessitem. Es veu que dir-ho no es veu bé o no està de moda (encara que és un tema que es parla, però es veu malament reconèixer-ho públicament). És a dir, els nostres joves en una gran majoria estudien fora però hi ha una edat en què tornen. I això hem de millorar-ho. És el nostre repte El món digital a l’Anoia del 2028: poden estar ben posicionades les empreses de la comarca i la seva marca, d’aquí a deu anys, respecte altres territoris, més ben comunicats? La resposta és Sí. És clar que sí. Però hem de ser conscients que el món empresarial comarcal del 2028 no tindrà res a veure amb el que hi ha avui dia. Som conscients d’això? Doncs el futur serà brillant. Per què ho dic? Perquè tenim ara mateix uns empresaris i unes empreses encara en els seus inicis que ens estan donant moltíssimes alegries. Els alumnes d’avui parlen més idiomes i no tenen cap prejudici de sortir de la comarca, viatjar, buscar-se la vida i aprendre, estudien diferents carreres i volen començar la seva pròpia empresa en diferents àmbits. Res a veure amb el que s’ha fet fins ara. És a dir, d’aquí 10 anys serà nou, emocionant, motivador però sobretot, nou. Quins àmbits de les noves tecnologies s’han de potenciar a l’Anoia per afrontar aquests

reptes pèr al futur més proper? Aquí voldria fer un incís. Hauríem d’escoltar més grups empresarials com TicAnoia, per exemple. Tota la tecnologia, tota la innovació i tota la formació en serveis és i hauria de ser la nostra principal obsessió. No tots poden ser tecnològics. Però podem tenir una sèrie d’eixos que ens permetin ser punters en àrees estratègiques. La dels serveis i les TIC estic segura que ens poden donar moltíssimes alegries. Però escoltem més els empresaris i els joves . Menys politiqueig, solucions rares i més visió global. I els treballadors i treballadores, quines condicions i coneixements hauran de tenir? Els treballadors d’aquest segle han de tenir un coneixement fonamental i és el que més costa. El coneixement i la formació serà constant. Sempre haurem de formar-nos. Això costa d’entendre quan fas una feina i ja estàs còmode. No ens agrada aquesta idea. Doncs aquesta és la condició bàsica. Els coneixements que han de tenir els treballadors i no en el futur, sinó ara. És la formació constant. L’aprenentatge permanent en diferents àrees, serà l’únic que ens garantirà no caure del carril de les oportunitats de tenir feina. Canvi de mentalitat en l’àmbit individual perquè el col·lectiu sigui productiu. I aquest és el problema principal perquè no ens agrada pensar que tot canvia i canviarà constantment.

12/2018

Territori

Vista aèria d’Igualada TONI CORTÈS

“Espero que s’hagi après a aprofitar la compacticitat de la conca per a promoure una mobilitat més humana” “Espero que alguns projectes estratègics hagin començat a caminar, com el nou POUM per a Igualada que incideix en el Rec. I, estratègicament, interessaria que aquest pla urbanístic anés acompanyat d’un pla de desenvolupament local”

Alfons Recio Geògraf

Com és l’Anoia a nivell d’ordenació urbanística i en què es diferencia d’altres comarques? L’Anoia està sotmesa a la mateixa regulació legal que la resta del territori català. La diferència per tant, a part dels plans territorials i urbanístics que cada regió té, es deu a les pressions urbanes a què l’Anoia està sotmesa. De fet, dins la pròpia comarca aquestes pressions són desiguals. El sud limita amb la segona corona metropolitana i presenta característiques semblants: Urbanitzacions en baixa densitat de cases amb jardí, polígons dispersos, serveis de gran escala d’abast metropolità (com l’abocador) tot, en un poti-poti territorial on costa trobar centres vertebradors. És una part de la comarca poc sostenible territorialment ja que ocupa grans extensions d’espai i és molt dependent de l’ús del vehicle privat, de carreteres i autovies. El centre,de la comarca rep pressions més endògenes, fruit del seu propi desenvolupament industrial i residencial. El centre es defineix per tenir un territori conurbat (és a dir, la suma dels teixits urbans de diferents pobles sense solució de continuïtat) amb un caràcter força industrial que ha portat a anar ocupant diferents perifèries amb polígons industrials. Una mala planificació en els darrers anys i les aspiracions de cada municipi a tenir al seu propi polígon ha portat a urbanitzar de manera ineficient unes quantes hectàrees: polígons industrials buits, com a Montbui o Castellolí. En la part positiva, la conurbació central de l’Anoia manté uns bons nivells de compacticitat (no hi ha un abús de les urbanitzacions, malgrat el Pla de la Massa per exemple) el que permet mantenir en general un bon nivell dels espais oberts de l’entorn. Aquest nivell de compacticitat és força excepcional, ja que l’urbanisme català del final del segle XX i principis del XXI està marcat per la proliferació d’urbanitzacions disperses de caseta amb jardí. El nord i l’oest de la comarca és la que té un caràcter més rural, amb poca pressió urbanís-

tica fet que permet mantenir l’estructura del seu poblament: la xarxa de masies i de pobles petits i compactes, tot mantenint un espai agrari de secà de molt de valor. Gràcies al seu nivell paisatgístic darrerament el turisme (rural) n’ha pogut extreure una renda. Hi ha una nova llei d’urbanisme a nivell català. Quins efectes pot tenir a la comarca un cop s’apliqui? Primer caldrà veure si el parlament català l’aprova. És un moment convuls políticament i això pot tenir dificultats. No obstant, d’aquesta llei destaco que consolidarà definitivament el nou model en què la Generalitat pot classificar sól per a urbanitzar directament sense necessitar el vist-i-plau dels municipis. És a dir, la nova llei crea un nou agent capaç de declarar sòl urbanitzable. Aquí ja tenim experiència en aquest fet: el PDU de can Morera que la Generalitat impulsa. Caldrà veure si amb la nova llei aquesta pràctica es torna més habitual. Com s’imagina territorialment l’Anoia el 2028? És un exercici predictiu difícil. Tot i que en 10 anys no crec que hi hagi gaires canvis. Possiblement la zona central, nord i oest de la comarca perdrà una mica de població ja que la demografia cada cop és més regressiva. Només l’arribada de població via migracions ho podria compensar. Per la Conca espero que alguns projectes estratègics hagin començat a caminar, com el nou POUM per a Igualada que incideixi en el Rec. I estratègicament, interessaria que aquest pla urbanístic anés acompanyat d’un pla de desenvolupament local que aprofités els recursos locals, el “saber fer” propi d’Igualada. També pel que fa a la mobilitat espero que s’hagi après a aprofitar aquesta compacticitat de la conca per a promoure una mobilitat més humana, tot i que les polítiques públiques actuals van en sentit contrari, promovent aparcaments

fins i tot dins de solars. També, caldrà veure com està la situació energètica a nivell mundial. Com estarà el petroli d’aqui 10 anys? Hi haurà escassetat? Perquè aquest tema podrà tenir una incidència important en totes aquelles urbanitzacions del sud de la comarca tant exageradament dependents del vehicle privat. Es pot dir que el sud de la comarca és poc resilient enfront l’escassetat del petroli. Es pot avançar cap a la integració a nivell de planificació de Conca o de grans unitats com Piera-Masquefa? S’harmonitzaran els plans? Sí, de fet, un dels temes que afortunadament treballa la nova llei de territori justament és això, promoure planificacions supralocals. Però no oblidem que de fet, els POUM de tota la conca d’Òdena ja tenen un cert nivell d’integració, el PDU de la Conca d’Odena de l’any 2006 és un instrument de coordinació dels diferents POUM locals. La idea és bona, altra cosa és el contingut propostiu d’aquell PDU que potser era millorable. Quin serà el futur del barri del rec? Com te l’imagines d’aquí a 10 anys? Sembla que el futur del barri del Rec va encarat clarament al fet que el seu sòl deixi de tenir una qualificació urbanística exclusivament industrial, de manera que en un futur al barri hi podrien conviure els usos residencials, comercials, etc. Espero que els usos industrials que li són propis també s’hi puguin mantenir, per tal que el barri sigui el màxim de divers possible, per bé que la compatibilitat d’usos és el que hauria de primar. És a dir, ordenar-ho de manera que dos usos no es molestin entre ells. El recent concurs de projectes sobre el Rec apunta ja algunes idees per fer-ho possible tècnicament. La clau de tot és si hi haurà la valentia al llarg dels darrers anys per fer els canvis en la planificació urbanística que permeti això. Mentrestant, el temps corre i alguns edificis ja han anat desapareixent i 10 anys passen ràpidament.

12/2018

Economia

Anada i tornada. Olivé avisa que la comarca havia importat talent i ara és una comarca exportadora.

“L’Anoia sempre havia estat una comarca importadora de talent. En canvi, ara som una comarca exportadora” “M’agradaria pensar que finalment serem capaços d’omplir les parcel·les buides dels polígons industrials, que sorgirà amb força una economia social i solidària que avui és gairebé marginal, que tornarem a ser referents fora de la comarca en alguna cosa productiva”

Antoni Olivé Economista

Quin panorama ha deixat la recessió del 2008 a la comarca? Com ha quedat la comarca el 2018 i quin panorama tenen els sectors productius? Hi ha dues estadístiques força reveladores. El PIB és la riquesa generada per les empreses d’un territori. La renda familiar disponible és la quantitat que les persones del territori poden destinar a consumir, independentment de si treballen al territori o fora. Aquests dos indicadors es poden calcular per habitant i els de l’Anoia es poden comparar amb la mitjana catalana (100%). El 2015 el PIB per habitant de l’Anoia va ser del 88,5% (del 90,7% el 2008 i del 91,3% el 2000). El 2015 la renda familiar disponible per habitant de l’Anoia va ser del 72,5% (del 79,6% el 2008 i del 83,3% el 2001). Per tant, tant en riquesa generada com en renda disponible estem força per sota de la mitjana catalana i estem avui pitjor que el 2008 i pitjor que fa gairebé vint anys. Fins i tot els anys de bonança van suposar per a l’Anoia un retrocés, accentuat els anys de la crisi. Generem menys riquesa que la mitjana dels catalans i som menys rics (més pobres) que la mitjana dels catalans. I la bretxa s’ha accentuat. Els sectors productius de l’Anoia s’han comportat de manera diversa. Alguns com el metall, les arts gràfiques o el paper s’han mantingut; d’altres, com la construcció, s’han paralitzat. Els dos sectors tradicionals de l’economia de l’Anoia, el tèxtil i la pell, han perdut pes. D’altres sectors com l’agricultura o el turisme són inexistents. Sorprenentment, els serveis són el sector amb més creixement de l’atur registrat, que ha passat de 2.143 persones el 2005 a 5.130 el 2017. En canvi, en el mateix període l’atur registrat a la indústria ha passat de 2.062 persones a 1.533. Per tant, cada vegada hi ha més persones que manifesten pertànyer al sector serveis i que no troben feina en les empreses d’aquest sector. Els esforços per dinamitzar l’economia a tra-

vés de noves infraestructures, com l’Aeroport Corporatiu i el Parc Motor, han fracassat. I almenys fins avui no han tingut èxit les accions per atraure empreses industrials i logístiques als polígons de l’Anoia. Un fenomen curiós, i que caldria estudiar, és que fins fa deu anys l’empresariat igualadí havia estat capaç de reinventar-se cada vegada que un subsector desapareixia o un producte concret es deixava de fabricar. Així, el gènere de punt va substituir els teixits. Aquest patró no s’ha reproduït en els darrers anys. Aquest fenomen va lligat a un altre fenomen, el de les generacions d’empresaris igualadins que han forjat empreses que han estat referents fora de la comarca. El darrer esclat d’aquest esperit emprenedor es va produir als anys cinquanta i seixanta, amb cognoms, empreses i marques que tots tenim al cap. Som una comarca desafavorida? Quines opcions hi ha la propera dècada perquè l’economia i el nivell de vida dels anoiencs millori? Som una comarca que no s’ha diversificat industrialment, que durant dècades ha refiat de dos sectors en retrocés, i que en els darrers anys no ha impulsat prou noves activitats industrials. Alhora, és una comarca que té dificultats per trobar determinat talent al territori i per atraure’l de fora. És el cas dels informàtics. L’Anoia sempre havia estat una comarca importadora de talent. Molts directius i tècnics de fora van venir a viure i treballar en empreses punteres de l’Anoia. En canvi, ara som una comarca “expulsora” de talent: qui marxa fora a estudiar ja no torna a l’Anoia a treballar. Tampoc no tenim gaire opcions: atraure empreses de fora i fer que reneixi l’esperit emprenedor dels anys cinquanta i seixanta. Caldria analitzar per què no han vingut empreses industrials de fora. Només revertirem la situació de no-èxit esbrinant-ne els motius (hi tenen a veure la dimensió de les parcel·les disponibles,

o la voluntat dels propietaris o entrebancs de tipus administratiu?). Pel que fa a l’esperit emprenedor, no solament cal frenar l’èxode de talent sinó també atraure a l’Anoia persones que s’hi vulguin establir i que decideixin a més generar activitat econòmica a la comarca. Com serà l’economia a l’Anoia el 2028? No tinc la bola de vida. Només puc apuntar algunes tendències: els sectors industrials que han sobreviscut a la crisi es mantindran, els sectors tradicionals esdevindran residuals, els sectors emergents (software) es consolidaran, sectors nous vinculats a l’economia del coneixement (indústria 4.0, indústries culturals, etc.) apareixeran amb més o menys força... Hi ha alguna tendència que ens permeti pensar com viuran i com treballaran els anoiencs d’aquí a deu anys? Tampoc no tinc la bola de vida. Tendències: continuaran augmentant les bretxes respecte a la mitjana catalana, es crearà una nova bretxa entre els que treballin en sectors emergents i els que treballin en sectors madurs, hi haurà molta gent que viurà a la comarca i treballarà fora, no necessàriament amb bons salaris, empitjorarà la situació laboral de les persones amb poca qualificació professional... Quines novetats hi pot haver i què pot quedar de l’actual estructura productiva? Quins seran els motors de l’economia a l’Anoia d’aquí 10 anys M’agradaria pensar que finalment serem capaços d’omplir les parcel·les buides dels polígons industrials, que sorgirà amb força una economia social i solidària que avui és gairebé marginal, que tornarem a ser referents fora de la comarca en alguna cosa productiva. I, finalment, que hi haurà alguna sorpresa agradable (segurament, ningú no havia previst que seríem un referent europeu en globus d’aire calent).

12/2018

Formació

Investigadors de la Càtedra A3 in Leather Innovation del Campus Universitari d’Igualada

“La formació més especialitzada és necessària” “A vegades ens queixem que no es poden cobrir les ofertes laborals de les empreses de la comarca, però si les condicions laborals són millors a fora és normal que acabin marxant.”

Josep M. Comaposada Cap d’estudis de l’Institut Milà i Fontanals

Les persones que s’incorporen avui en dia al mercat laboral a l’Anoia estan ben formades? Sí, tot i que molts cops les empreses necessiten una formació molt específica, mentre que els ensenyaments d’estudis de Formació Professional donen unes competències més àmplies dins el seu àmbit. La Formació Professional s’ha revaloritzat? Sí, ja no és la FP d’abans. Actualment hi ha molta diversitat de titulacions i competències professional associades i, a més, l’alt índex d’inserció dels alumnes amb una titulació de FP avala l’èxit. Com valora l’oferta universitària actual a l’Anoia? Es nota una gran millora, la implicació de l’Ajuntament d’Igualada els darrers anys i el fet d’aconseguir que la Universitat de Lleida aposti per portar cada any noves titulacions a Igualada fan que l’oferta no pari d’augmentar. La coordinació entre el mercat de treball i la formació està en vies d’aconseguir-se? Aquesta “coordinació” és difícil per diversos motius i, bàsicament, seria pel diferent punt de vista que hi ha entre l’empresariat i els centres de formació de FP. Les empreses volen, cada vegada més, una formació molt específica per al lloc de treball que necessiten. En canvi, els centres de formació de FP ofereixen una formació més àmplia, que cobreix un ventall de llocs de treball associats a les competències professionals associades a la titulació. A més, cal tenir en compte que els currículums de les titulacions de FP són bastant tancats i deixen poc marge a l’adaptació a les necessitats de llocs de treball de l’entorn, ja que han de tenir una gran uniformitat d’aprenentatges i competències adquirides, independentment del lloc on es cursin. Com s’imagina l’àmbit formatiu a l’Anoia d’aquí a 10 anys? Seria ideal que els centres de formació públics

tinguessin una oferta diversificada, de tal forma que cada centre oferís aquells estudis pels quals està més preparat i té les instal·lacions més adients a aquesta oferta formativa. No té massa sentit fer-nos “competència” entre nosaltres mateixos. No seria més profitós, per exemple, que els centres de FP concentressin també els estudis de batxillerat tecnològics? Tenen les instal·lacions, les infraestructures i els professors ideals per impartir aquests estudis. A més, ja és sabut que la nostra comarca té una mancança de vocació d’alumnat de l’àmbit industrial, sobretot titulat de grau superior de formació professional. Aquesta podria ser una forma d’incentivar aquests estudis i donar una continuïtat de futur professional industrial a la comarca. Hi haurà més oferta formativa i més especialitzada? La formació més especialitzada és necessària, però no pot ser la base de la formació professional. Aquesta formació ha de ser àgil en la seva planificació i posada en marxa,

per poder cobrir les necessitats específiques de les ofertes de treball quan es necessiten. De fet això ja està inventat i fa molts anys que es porta a terme al País Basc, allà els centres de FP reben el suport de les empreses i ofereixen també, en horari no lectiu, la formació específica que l’empresa necessita en cada moment. L’aposta d’aquest format és tan forta que fins i tot tenen una conselleria pròpia de formació professional. A Catalunya la formació professional depèn d’Educació i, com que només representa un 15% de l’alumnat, els recursos que hi destina no es poden equiparar. Hi ha el risc que els tècnics i universitaris anoiencs ben formats marxin fora en cerca de millors ofertes laborals? A vegades ens queixem que no es poden cobrir les ofertes laborals de les empreses de la comarca, però si les condicions laborals són millors a fora és normal que acabin marxant. Aquest risc sempre hi és, però si els compensa laboralment es quedaran.

Sessió formativa de TICAnoia als alumnes de l’Institut Milà i Fontanals d’Igualada

12/2018

La gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els dรณna la gana ELร CTRICA DHARMA