ANOIADIARI AGOST 2018 by AnoiaDiari

Agost 2018 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT PAU CORCELLES

Alegria! És Festa Major! Feliu Formosa: “Espanya és irreformable. Nosaltres des d’aquí ja estem fent la revolució”

Agost 2018

El tema del mes FESTA MAJOR D’IGUALADA

Una Festa Major que se celebra però que no oblida Després d’un any molt convuls a nivell català, moment per les grans Festes Majors de la comarca. A Igualada, un centenar i mig d’activitats, l’agenda ben plena i amb la Coll@nada estrenant ubicació i encapçalant el record a presos polítics i exiliats

FRANCESC VILAPRINYÓ

Les grans festes majors de la comarca es fan esperar i arriben a partir de la segona meitat d’agost. L’any passat es van viure en unes setmanes intenses, amb el ressò encara dels atemptats de Barcelona. Ara les celebracions s’enceten després d’un any convuls i que ha passat molt ràpid. La situació política, després de l’onada repressiva i l’empresonament d’activistes es traduirà també en algunes de les activitats, en especial a Igualada, que tindran un toc més reivindicatiu que mai. La Coll@nada, sense anar més lluny, realça el color groc en les seves activitats, en record als presos polítics i exiliats. No serà l’única qüestió reivindicada: novament, es posa èmfasi a desterrar les actituds sexistes i evitar les agressions per raó de gènere o d’orientació sexual. La programació oficial es torna a repartir en les vuit jornades clàssiques

dels darrers anys, de dilluns a dilluns, amb la consolidació de canvis que es van posar en marxa el 2017, com el Piromusical al Parc Central. Es completava el viatge d’anada i tornada d’aquest acte al nord de la ciutat, després del parèntesi de cinc anys a Cal Font. Altres canvis que s’apuntaven al final no tindran lloc, com el Correfoc, del qual es va parlar de portar-lo fins al Parc Central també, on ha d’actuar Txarango, una de les grans atraccions d’aquesta Festa Major. En l’apartat de les activitats tradicionals i de la imatgeria, irrompran els Gegants Petits, rèpliques dels Gegants de la Ciutat, que enguany arriben als 75 anys. La FESTHI també estrena cartell -primer cop que s’acompanya les seves activitats- i lema ‘Genuïnament Sant Bartomeu. Més dotació econòmica els darrers anys Les dades del total de la des-

pesa de la Festa Major, a Igualada, es faciliten des de fa uns anys després de la seva conclusió, degut que la corporació computa els ingressos i els patrocinis d’una manera diferent ara. Respecte als moments de més restricció en la despesa, les xifres dels darrers anys han crescut. El 2015 es va fregar els 230.000 euros; el 2016, un retrocés fins els 219.000; i l’any passat, un important creixement, 256.690 euros. En alguns sectors, hi ha hagut crítiques en com s’estructura la despesa pel cost en la sonorització dels espectacles i en la comparativa amb el que rep l’associació juvenil La Coll@ nada. En aquest període 20152017, la Coll@nada ha passat dels 7.000 als 10.000 euros. El volum d’actes que desplega el col·lectiu, però, continua sent proporcionalment superior a la quantitat que rep i és en aquesta equació que la Regidoria de Cultura i Festes i la pròpia Coll@nada s’han d’entendre i harmonitzar. Des

El Fes-ta el dinar és un dels actes més populars i participatius de la Festa Major d’Igualada. PAU CORCELLES

de l’Ajuntament apunten que “l’aportació a la Coll@nada depèn del pressupost que hi ha disponible quan s’organitza la Festa Major. Es té en compte també els factors següents, Tipus d’activitats i públic que hi participa, el cost de les activitats que organitzen i que altres departaments també han donat suport econòmic a la Coll@nada en algunes ocasions”. L’Ajuntament també recorda que “aportem les infraestructures que té disponibles per dur a terme les activitats: connexions elèctriques, entarimats, tanques, tancaments de trànsit i altres tasques diverses que duu a terme la brigada. L’Ajuntament també proporciona el servei d’ambulàncies, posa els sanitaris químics i fa la neteja dels espais”. Confecció de la programació Segons fonts municipals, la programació s’ha pensat “de forma troncal. Comprèn les activitats més tradicionals: les que fa molts anys que es duen a terme de manera continuada. A més dels actes de cultura popular que ja tenen uns dies establerts, es fa una tria dels grups musicals i orquestres que hi ha en l’actualitat i que tenen una millor qualitat/ preu”. Afegeixen que “algunes propostes ens arriben per mitjà d’entitats de la ciutat, com per exemple La Xarxa, Rock City, Festival RRREC, Agrupació Sardanista, etc. La resta d’activitats es programen des del Departament de Promoció Cultural, però també poden ser fruit de propostes de ciutadans particulars i d’altres departaments de l’Ajuntament. Tot plegat ajuda a fer una programació variada, de qualitat i per a totes les edats i sectors de la població”.

La Coll@nada, centre neuràlgic a la Pius XII L’associació juvenil dóna pas a la tercera generació des que es va estrenar a la Festa Major de 2003. En aquesta Coll@nada dels 15 anys, es mostra més reivindicativa que mai i ve amb novetats. L’emplaçament, a la Plaça Pius XII, noves activitats i manifestació antirepressiva -el dilluns 20- davant la situació actual a Catalunya i amb un record per als presos i exiliats. Deu anys després de la seva creació, hi ha canvis en l’Hereu i Pubilla, que passen a anomenar-se Espurnes. Canvis també en l’Operació Cigró, que es trasllada al dimecres des del dijous, per harmonitzar-se amb el Passacalle de la FESTHI. L’organització ha experimentat modificacions “per tal de fer-la més horitzontal i més assembleària. L’assemblea com a òrgan principal, a la qual se subordina l’òrgan coordinador, el secretariat, amb presència de membres de totes les colles i els coordinadors de les comissions. Comissions permanents que treballen durant tot l’any. Ajuntament i Coll@nada han pactat finalment que les activitats recalin a la Plaça Pius XII. Fonts de la Coll@nada expliquen que “sempre hem reivindicat l’espai públic, i aquest any és una de les apostes. Un espai privat i limitat no és l’ideal. L’any passat vam fer un canvi molt important amb el Territori Festiu, i en fem una valoració molt positiva però volem millorar, és per això que apostem per

Agost 2018

UN ANY EXCEPCIONAL La Festa Major no serà aliena a la situació dels activistes, presos polítics i exiliats catalans. L’any passat, es va viure encara en estat de xoc pels atemptats de Barcelona i Cambrils

PRESSUPOST Les xifres definitives de la despesa a Igualada no es donen a conèixer fins al cap d’uns mesos. L’any passat, el volum total a la capital de l’Anoia va ser superior al quart de milió d’euros

durant la Festa Major sempre hi ha hagut vida en aquella plaça, ja hi féiem molts actes, i reivindicar el centre i tenir un punt neuràlgic també és important”.

La Festa Major va començar dilluns amb un record pels presos i exiliats polítics. TCM

Sant Bartomeu, divendres La diada del patró és aquest 2018 el divendres, una circumstància que farà que la Cigronada es mogui al dimecres per no coincidir amb el Passacalle de dijous Parc Central Novament el Piromusical tindrà lloc al Parc Central, com el 2017. La zona de l’Avinguda Catalunya també acollirà un dels concerts amb més atractiu, els Txarango, el divendres

l’espai públic”. Hi havia altres opcions, però “s’han descartat per motius d’aforament, de localització, o bé per motius de l’Ajuntament”. Un espai cèntric A voltes sobre el nou emplaçament, la Coll@nada valora que “té cinc carrers per entrar i sortir, amb això ens garantim moviment a la plaça. L’any passat, això no existia ja que era un espai tancat i molta gent no sortia. Amb això ja guanyem. Surt més a compte un espai públic i obert. A l’Operació Cigró, per exemple, ja hi ha més de 650 persones a plaça”. Afegeixen que “tenim present que hi ha veïns, i que depèn de com pot ser un punt en contra, però

Relació amb l’Ajuntament El col·lectiu considera que “la relació amb l’Ajuntament sempre podria ser millor. És una relació cordial, se’ns ha rebut i se’ns ha escoltat, i hem arribat a acords amb els horaris i l’espai, però l’aposta inicial era diferent”. Assenyalen que “la quantitat de diners no ha augmentat, mentre que sí que ho ha fet la quantitat d’actes organitzats per Coll@nada a la ciutat”. Hi ha greuge comparatiu? Responen que “sols cal mirar els diners invertits en el pregó de l’any passat, o bé el cost de Txarango, que ja és més que tot el que rep Coll@nada”. Matisen que “organitzem més del 20% d’actes més participats de Festa Major. El pressupost que rebem de l’Ajuntament serveix per organitzar una petita part de la festa que organitzem”. Per últim, comenten que “amb la problemàtica s’hi troben moltes de les entitats que treballen per la Festa a Igualada”. Activisme La societat s’ha polititzat els darrers anys i la Coll@nada en aquest moment remarca “ens hem definit com una associació que construeix alternatives populars. Això ja implica ser crítics amb el que no ens sembla just, des del seu inici. Per tant, sempre ha estat un agent crític amb la ciutat. Evidentment la Collanada té uns ideals i una ideologia”. Respecte a les denúncies contra la política municipal, manifesten que “som crítics amb el govern actual com també ho hem sigut amb el de l’Entesa. No té sentit construir una festa sense missatge. En la situació política actual La Collanada no pot no

posicionar-se, és per això que per no normalitzar la situació de repressió que estem vivint, s’ha organitzat un acte simbòlic conjuntament amb altres entitats de la ciutat en suport a les preses i exiliades polítiques”. Cada cop més actes Els actes de la Coll@nada s’han enceten enguany el diumenge 19. Per tant, és ja una festa de nou dies. Arribaran els deu? “Anem a pels 10 dies? No ens ho digueu dues vegades. Però organitzar una festa com la de la Collanada requereix moltes hores voluntàries! Un cop acabada la Festa Major necessitem hivernar uns dies!”. “Genuïnament” “Genuïnament Sant Bartomeu” és el lema de la imatge, el cartell i el programa propis que la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI) ha creat per primera vegada al llarg dels seus 8 anys d’història. Una imatge que acompanyarà els actes organitzats per la federació en el marc de la festa major igualadina. El cartell principal aplega un representant de cada colla que integra l’entitat: Trabucaires ‘Els Voladors, Associació Gegants Vells d’Igualada, Ball de Sant Miquel i els Diables, Ball de Pastorets d’Igualada, Ball de Cercolets d’Igualada i Ball de Bastons d’Igualada. Des de l’entitat han explicat que aquesta imatge vol ser un homenatge a les persones que fan feina per a les colles i per a la festa durant tot l’any”. El lema “Genuïnament” acompanya la imatge dels membres de les colles. Tal com assenyala la FESTHI, el lema “apel·la a allò genuí, autèntic. No només des d’una perspectiva historicista sinó amb tot el que té a veure amb allò quotidià. El lema i la imatge vol transmetre i explicar allò que passa abans i després dels actes patrimonials i

les relacions humanes que es generen” Una de les novetats de les activitats organitzades per FESTHI de cara a la Festa Major d’Igualada és La Festa de la “passacalle”, que tindrà lloc quan finalitzi aquesta rua festiva que les colles de l’entitat fan per anunciar l’inici dels seus actes de Festa Major. La festa, que es farà a la Plaça Pius XII, consistirà en una batalla de posadiscs, un acte insòlit dins els programes de la Festa Major d’Igualada. L’organitzen conjuntament amb La Coll@nada. En el marc de la festa gran igualadina, la FESTHI obre les portes a dues exposicions. D’una banda, el dilluns 20 d’agost es va inaugurar al Casal Popular d’Igualada “El Foment”, l’exposició fotogràfica “El Gran Desfile del Fuego”. També tindrà lloc la visita comentada a l’exposició. “El Gran Desfile del Fuego” va ser una cercavila de dracs i balls de diables que es va celebrar l’any 1957 a Granollers, en el marc de les Fires de l’Ascensió. En aquesta cercavila hi van participar un gran nombre dels grups de foc que hi havia en aquells moments a Catalunya, entre els quals un drac de barri d’Igualada. L’exposició ha estat produïda per l’associació de cultura popular de Granollers l’Olla dels Pobres i portada a Igualada per Casal Popular d’Igualada “El Foment” i FESTHI. D’altra banda, del 21 d’agost al 20 de setembre la Biblioteca Central d’Igualada acollirà l’exposició “L’esclat sonor de la festa! - 10 anys dels Trabucaires d’Igualada (2008-2018)”. “Els Voladors” celebren enguany el desè aniversari com a colla. Enguany, la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada ha editat un programa propi que recull els actes organitzats per la federació dins la Festa major d’Igualada.

Agost 2018

EL TEMA DEL MES FESTA MAJOR D’IGUALADA

“Som hereus de la riquesa que Josep Ramon i Gumà va aportar a la Festa Major, al calendari festiu i catalanista d’Igualada” Festa, lluita i identitat configuren aquest 2018 la Festa Major d’Igualada

PERE CAMPS Regidor de Promoció cultural i relacions institucionals de l’Ajuntament d’Igualada

“

La cara reivindicativa, alhora que festiva de La Coll@nada està bé que la mantinguin, el jovent ha de ser rebel

ALBERT COMPTE RIBA Homenatges, aniversaris de colles, molt teatre, espectacles familiars, infantils, actuacions musicals i el reconeixement al teixit associatiu són i han de seguir sent els motors de la Festa Major d’Igualada. Així ens ho assenyala en Pere Camps (Igualada, 1950), regidor de promoció cultural i relacions institucionals de l’Ajuntament de la capital anoienca, qui defensa el treball que s’ha dut a terme des de les regidories: “Volem mostrar la riquesa cultural, patrimonial, musical, esportiva i festiva d’Igualada, on tothom trobi actes amb els quals viure la Festa Major”. 10 anys de Voladors. Es consolida la recuperació de colles i celebracions tradicionals? Es consolida i se’n valora la gesta. Junt amb altres recuperacions tradicionals que fa la FESTHI des del 2010 s’enriqueix el patrimoni tradicional, la base de la Festa Major. També se celebren 75 anys dels Gegants de la Ciutat. Ja l’any passat es van restaurar. Gràcies a Dessota i el treball del restaurador Aitor Calleja s’ha vetllat per la seva recuperació i pel naixement d’una parella de gegantons, rèplica a escala dels grans, perquè els més petits s’iniciïn en el món de la imatgeria i la tradició continuï. Les andròmines baixaran mai per l’Avinguda Balmes? En els espais on estan ara poden fer la disbauxa que vulguin. Per què enguany es vol explicar la figura de Josep Ramonn i Gumà? Tots els equips de govern que hi ha hagut des del 1983 i tota la ciutadania som hereus de la riquesa que Josep Ramon i Gumà va aportar a la Festa Major, al calendari festiu i catalanista d’Igualada. N’hem de ser conservadors. Va promoure crear el Drac d’Igualada, la Víbria, va participar amb la història recent dels gegants de Sant Ignasi, va crear el Ball de les Cinc Places... I a més, va portar la Flama del Canigó, la Flama de la Llengua, la Festa de la Bicicleta, l’Esportiueig! Si la Festa Major comença el dilluns per què no es personen els gegants al pregó de l’hereu i la pubilla, per exemple? No sé si caldria però no ens ho han demanat mai. L’important és que La Coll@nada faci el seu pregó, exhibint tota la seva aportació, riquesa i discurs. El jovent igualadí ha creat grans actes, alguns d’ells multitudinaris ja. La cara revulsiva, alhora que festiva de La Coll@nada està bé que la mantinguin, el jovent ha de ser rebel davant posicions de l’Ajuntament si

així ho pensen. És com ha de ser. Heu convidat al Feliu Formosa i el Joan Sellent a protagonitzar la conferència institucional. Sí. Protagonitzaran una xerrada oberta, distesa, sense guió, on conèixer la personalitat d’aquests dos grans traductors. Des de fa anys el Feliu Formosa ha arrelat més i més a la ciutat. S’ha empadronat, s’ha identificat amb la ciutat, participa de forma activa dels teatres locals, en actes literaris i és un home de gran bagatge intel·lectual. Fer-li aquest homenatge és dir-li “estem molt contents de tenir-te a la ciutat i és un orgull formar part del teu dia a dia”. A més, hem volgut que la tarda del “Mercat de lletres”, el 29 de setembre, el cicle “De pell sensible” arrenqui amb la seva obra com a protagonista. Música i teatre reforçaran els espectacles de la Festa Major? Són dues activitats que ens enriqueixen i fan gran la festa. D’una banda, amb el Rrrrec Festival guanyem el doble concert al Teatre de l’Ateneu el dimarts 21, juntament amb una programació diversa dissabte i diumenge a l’espai Barraques, que se sumarà als concerts de JOKB i Fransie Klaas, guanyadors del Certamen de Música Jove i a l’oferta de l’Igualada Rock City. I des del mateix dimarts i fins el dijous es programarà Xiques, un micro-teatre especial, fet en racons inusuals del Teatre de l’Aurora. S’ha programat teatre al Ball de les Cinc Places? Sí, des de les activitats de country al vespre, passant pel rock i fins als espectacles de teatre, el Nucli Antic estarà farcit d’ofertes perquè tothom surti al carrer i gaudeixi la Festa Major. I no s’han deixat de banda els grans caps de cartell. Apostem per actes multitudinaris al Parc Central, amb el desè aniversari dels Terratombats i l’actuació dels Txarango, on esperem milers d’assistents. També mantenim un espai per a les grans carreres musicals, aquest any hem convidat a la Marina Rossell. El coworking dedicat a crear el cartell de la Festa Major ha arrelat amb força? Totalment! Després d’una marató de 12 hores, on el reconegut dissenyador Enric Jardí va guiar una master-class per a alumes i ex-alumnes de La Gaspar va aparèixer la proposta de l’Adrián Haro, on es veu la imatgeria, L’àguila, el Rei i la Víbria, però sobretot, la gent que les carrega a les espatlles i que en definitiva, és la protagonista de tirar endavant la nostra Festa Major. Com a membre de l’equip de govern et consta que s’estan fent coses per arreglar la denegació de 27 beques menjador per al curs que ve? Sí, en el darrer ple es va tractar l’assumpte. L’alcalde es va comprometre que es revisarien tots els 27 casos.

Agost 2018

EL TEMA DEL MES FESTA MAJOR D’IGUALADA

FRANCESC VILAPRINYÓ

9.500 PESSETES A dia d’avui seria una ganga, 57 euros, però en aquella època significaven una inversió molt important per recuperar uns elements centrals de les festes

Les 9.500 pessetes que es van pagar el 1943 a la Casa Paquita han donat molt de joc. Van ser un regal per la ciutat en una època molt dura, en el marc de la post-guerra. Els Gegants de la Ciutat i els nanos Nen i Nena compleixen 75 anys des que van sortir de les dependències de la sastreria teatral. Aquesta Festa Major, el dimecres 22 d’agost, Igualada va rebre el regal d’aquestes Noces de Bronze, amb els Gegants Petits. Els actes ja van encetar-se el mes passat, amb unes 20 colles de tota Catalunya acompanyant als Dessota el passat juliol, en una jornada festiva; també l’Ajuntament va obrir, a l’espai Igualadiníssim, una mostra fotogràfica sobre aquestes dues figures tan estimades. Dos vells amics, i dos nous companys Els Gegants Petits són rèpliqes dels ‘clàssics’ de més petit tamany. El seu pes ronda la vintena de quilos i, amb els vestits, es pot elevar a 25. Per a Dessota és un regal i a la vegada una oportunitat per a donar continuïtat als joves de la colla, la franja d’adolescents que acompanyen a pares i mares i que ara podran ser partíceps de la colla sent portadors també. Junts des de 1943 Inspirats en efígies reials, el model d’aleshores eren els Reis Catòlics, el Gegant i la Geganta d’Igualada van estrenar-se pel Corpus de 1943 a la capital anoienca. L’historiador i membre de Dessota Lluís Ardèvol explica que “aquells temps se’n van fer uns quants, moltes poblacions els van encarregar aleshores. Es van fer subscripcions populars a molts llocs, és una època en les que es van reactivar les festes, perquè després del que s’havia viscut, hi havia un interès en recuperar una mica les festes”. El perquè de la inspiració “és perquè era allò més habitual en aquella època. En segles precedents, els gegants partien de les imatges de consellers, de personatges nobles de les viles; hi havia pocs gegants personalitzats a l’època dels 40 i 50 a casa nostra. Sí que després, la moda va canviar: als 70 van començar a ser freqüents les pubilletes i més tard han sortit moltes més variants” apunta Ardèvol. El referent de Ferran i Isabel no és gens còmode per a molts dels portadors catalans d’avui en dia, però “en una ciutat identificada amb les figures, tampoc és fàcil canviar la imatge, encara que els referents inicials no siguin populars. I moltes figures noves, construïdes més recentment, han obert una ampli debat d’opinions ja que s’han personificat bastant els

GEGANTS PETITS Una aposta de la direcció de la colla que permetrà que els joves puguin començar amb la imatgeria i fidelitzar els adolescents que acompanyen la imatgeria

Els Gegants Petits es van presentar dimecres a l’arribada de la imatgeria festiva a l’Ajuntament d’Igualada

TCM

UNA GRAN FORNADA Fa 75 anys es van construir molts gegants a Catalunya. La majoria es van fer sobre la base de subscripcions populars

Dos vells amics compleixen tres quarts de segle L’any passat el Gegant i la Geganta de la Ciutat van ser restaurats; enguany, el col·lectiu Dessota estrenarà els Gegants Petits, rèpliques reduïdes de les dues figures. Construïts el 1943, van ser un motiu de festa en una època molt fosca gegants amb gent del poble, artistes i fins i tot en algun casos s’han fet figures bastant atrevides Per exemple, ex vedettes al Paral·lel”. La riquesa en matèria gegantera a Igualada és notable: “queden molts gegants per recuperar, els de Sant Agustí, els de Santa Caterina. I també hi ha els Gegants de Sant Ignasi, amb un segle, o els de la Font Vella, que daten de 1857” Per la Festa Major de l’any passat, els dos Gegants van ser restaurats de manera integral, de manera que el Gegant de la Ciutat va ser alliberat d’algunes de les seves parts més pesants i es va convertir en una figura molt més manejable. Queden tasques pendents, però, amb aquestes dues figures amigues, amb la confecció de nous vestits a l’agenda a mig termini. Dessota tindrà més feina aquesta Festa Major. L’entitat creada el 2007 per portar la imatgeria no de foc té molta responsabilitat sobre les seves espatlles (de forma literal, val a dir) i ara s’hi afegiran els Petits Gegants. Amb això, l’associació recorda que “ens faran falta braços també”.

Agost 2018

EL TEMA DEL MES FESTA MAJOR D’IGUALADA

UN COP AL MES Van començar com a dos grups diferents però van decidir unir forces. Han assajat un cop al mes i els darrers temps han intensificat la preparació

SER MÉS De cara als propers anys, esperen que la colla s’ampliï. Molts dels seus integrants participen en altres colles de la Festa Major

La nova colla de gitanes va presentar el seu ball el passat dimecres 22 d’agost en el marc de la Festa Major d’Igualada TCM

El Ball de Gitanes, un regal per als ulls que arriba a la Festa Major d’Igualada Una dotzena de joves treballa des de fa dos anys per portar aquesta dansa als carrers d’Igualada. Es van estrenar el dimecres 22 d’agost i tornaran a actuar a la gran cercavila del dissabte a la tarda. Vuit noies i quatre nois ballaran aquesta dansa, que parteix de la tradició penedesenca i del Camp de Tarragona. FRANCESC VILAPRINYÓ

Un Ball de Gitanes que s’emmiralla en la tradició del Penedès i de les terres de Tarragona serà una de les grans novetats de les cercaviles de la Festa Major 2018 d’Igualada. Un projecte engegat el 2016 per un grup de joves de la ciutat que cristal·litzarà en dues sortides durant els actes. Una dansa plàstica i vistosa, executada per vuit noies i quatre nois. I amb el pal com a element axial, un estri que han confeccionat ells mateixos, conscients del paper que farà. La gènesi va ser després de la Festa Major de fa dos anys. Els integrants van debatre si començar amb la base del Ball de Gitanes -ball plaque ja s’havia fet a Igualada, vinculat al que es fa al Vallès, o optar per l’opció inspirada en la zona de Tarragona, més espectacular visualment. En el cas d’Igualada, expliquen, “encara que partim de com es fa al Penedès i a Tarragona, hem desenvolupat una indumentària específica, amb vestits llargs i mocadors. Ho

La nova colla assaja al local dels Moixiganguers d’Igualada, Les Cotxeres

hem volgut adaptar una mica als nostres gustos”. En aquell moment, a Igualada, hi havia dos grups que volien impulsar aquesta activitat, però “ens vam trobar i vam decidir sumar esforços. Vam

pensar que no era cosa que a Igualada tinguéssim altra vegada dues colles que fan el mateix. Ens vam unificar i així va néixer la colla actual, amb vuit noies i quatre nois”. Per bé que la colla va fer con-

sultes amb altres entitats vinculades al ball i a la festa igualadina, com Bitrac, l’Esbart o la FESTHI, al final no s’ha integrat en cap altra associació. Comenten que “va ser un dubte inicial. Però en tot cas, la

FESTHI és una entitat a nivell històric i en els documents que tenen no hi consta cap tipus de ball de gitanes. D’altra banda, ens agrada ser autònoms”. Primer assajaven un cop cada mes i des del 2017 “i com més es va atansant la Festa Major, cada dues setmanes”. S’acosta el gran moment ja. Sortiran el dimecres, amb l’arribada de la imatgeria i el dissabte, a la Cercavila Tradicional. Assagen a Les Cotxeres, el local dels Moixiganguers on alguns ja han pogut fer un primer cop d’ull a un ball “extrovertit i vistós. El cert és que estem molt motivats, molt contents i tenim ganes ja que comenci la Festa Major i fer-lo, tot i que lògicament hi ha nervis”. Les jornades de Festa Major seran intenses per a ells, ja que la majoria participen d’altres entitats, com els Moixiganguers. Caldrà fer un esforç. “De cara a l’any que ve, esperem ser més, perquè alguns puguin descansar una mica i fer castells” comenten. Ara l’objectiu és consolidar-se i pensen a posar-se en contacte amb altres balls d’aquesta mena i organitzar la diada del Ball a Igualada.

Agost 2018

Perfils “La vitalitat cultural i la identitat com a poble es dóna i té bona salut, però el català sempre està en perill com a llengua d’ús social i cal vetllar-lo” FELIU FORMOSA

Escriptor i traductor. Ha protagonitzat amb Joan Sellent la conferència institucional de la Festa Major d’Igualada “Els camins de la paraula”

ALBERT COMPTE RIBA Any fructífer per al dramaturg, poeta i traductor català, Feliu Formosa (Sabadell, 1934) ha publicat aquest 2018 la traducció d’“El meu piano blau” (Adesiara), d’Else LaskerSchüller i juntament amb Carolina Moreno ha traduït “Escrits sobre teatre” (Comanegra). L’editorial del “Núvol” ha reeditat el dietari “El present vulnerable” (Biblioteca del Núvol) i ha presentat la tria personal de poemes “Papallones a l’ombra” (Pagès Editors), acompanyats d’il·lustracions i fotografies d’Albert Novellón. I la revista “El procés” li ha dedicat un monogràfic on, a la darrera part del volum, publica textos inèdits sobre la seva relació amb Agustí Bartra i Anna Murià, Salvador Espriu, Joan Oliver (Pere Quart), Joan Vinyoli i Montserrat Roig, juntament amb l’article “El teatre i jo”. Al final de l’entrevista ens comenta “Hem parlat poc de poesia, però ja m’està bé”. En aquesta ocasió ens hem apropat al Feliu Formosa traductor, dramaturg, activista polític, pensador i també, poeta. Per quins elements et guies en fer el recull de “Papallones a l’ombra”? La tria podria haver estat una altra. Dels 100 poemes que em demanava Biblioteca del Núvol n’he entregat 118. He buscat que la llegibilitat i la comprensió dels poemes primés més que la profunditat del tema que hi tracto. D’alguns llibres n’he seleccionat molts i d’altres

llibres, n’hi ha pocs. Des de l’editorial també em van demanar que les acompanyés amb il·lustracions. Vaig escollir l’il·lustrador Albert Novellón, que havia estat Director de l’Escola d’Arts de Terrassa i és molt amic meu. Ha fet un recull d’obres de pintura abstracta, escultura i el conjunt queda molt maco. És un volum que busca fer una primera aproximació a la teva obra? Un sempre prefereix que li llegeixin l’obra completa. De tota manera és una forma de divulgar part de la meva obra que després pot conduir a llegir-la tota. Ja ho veurem. S’ha publicat també la traducció “El meu piano blau”. Què et va cridar l’atenció d’Else Lasker-Schüller? La seva humanitat, la seva originalitat dins del conjunt. De la poesia alemanya he traduït molt Bertolt Brecht o Georg Trakl, tots dos amb un estil molt propi. L’Else Lasker té el seu, també. És una poeta jueva, expressionista i bohèmia que va viure intensament el Berlín dels anys 20. És imaginativa, amb una poesia molt metafòrica, molt rica, on la imaginació vola i les experiències humanes es converteixen en imatges, per exemple quan diu “conèixer-te a tu, fill meu, és el que se’ns permet tenir de Déu”. L’any 1938 va perdre la nacionalitat alemanya, l’any següent se’n va anar a Jerusalem i el 1945 va morir. “El meu piano blau” és el seu últim llibre. En ell encara parla molt del seu fill que havia mort amb 28 anys. Qui va ser August Strindberg, el dramaturg que traduïu amb Carolina Moreno a “Escrits sobre teatre”?

“ “ “ “

Un gran renovador del teatre contemporani. Per una banda escrivia teatre naturalista i de l’altra, crea també un teatre fantàstic, simbòlic, una mica surrealista. Des de l’Institut del TeaEn la traducció has d’optar per tre se’n va voler publicar un volum i jo unes paraules determinades. Tens ja tenia traduïda una obra, “Dansa de opcions diferents per traslladar el mort”, que va dirigir el Joan Lluís Bozsignificat únic d’una expressió a zo a La Villarroel el 1976. una altra llengua. Has d’escollir la paraula adequada. Strindberg tindria paral·lels amb la teva carrera com a dramaturg i teòric? Sí... Bé, crec que hi ha un moment del teatre contemporani abans de Brecht, el creador del teatre èpic. Al segle XIX ja hi havia Strindberg i també, el teatre De la censura no se’n parla però impressionista de Txékhov, amb uns existeix. L’exposició d’Arco, Valpersonatges que viuen una realitat en tonyc exiliat... La Soraya Saenz de la qual estan insatisfetes. Amb ells coSantamaria va dir que l’article 155 mença el teatre contemporani, en són s’havia aplicat malament perquè una mica els iniciadors. no s’havia intervingut TV3 ni l’ensenyament. Entraria dins d’aquest moviment el cinema americà fet per exiliats com Ernst Lubitsch? Diria que sí. Per exemple l’Erich Von Stroheim o el Fritz Lang... El Lang sobretot. És molt expressionista, amb les llums i ombres molt marcades, molt especials. I fa aquesta obra fantàstica, Espanya és irreformable. Nosal“Metrópolis”. Aquí darrere hi ha tres des d’aquí ja estem fent la Strindberg. M’interessen també actors revolució. exiliats com Peter Lorre i una persona que he admirat, que adoro i que escolto molt és la Marlene Dietrich.

Fa uns anys es va derrotar el nazisme i en ressorgeix una mena de nostàlgia. No es va acabar del tot.

Un dietari com el que ara et reediten “El present vulnerable” l’escrius per necessitat, com a vegades escrius poesia? El diari comença com un complement, on escric part de la meva intimitat, la

“

Agost 2018

Provinc d’una lluita política antifranquista i encara avui m’interessa l’evolució del món”

“

Contra la censura lluitàvem amb la ciclostil

“

Per a mi, el teatre era una arma d’acció.

ALBERT COMPTE

relació amb els altres. Però com a gènere literari hi evoco també política. Per exemple, l’evolució dels totalitarismes, del socialisme i el comunisme, a través d’autors com Klaus Thomas Mann. Provinc d’una lluita política antifranquista i encara avui m’interessa l’evolució del món després de les dues guerres del segle XX. Què hi podem trobar darrere el títol “Els camins de la paraula”? El títol de la conferència és copiat d’un llibre del Heidegger, “De camino al habla”. Amb el Joan Sellent volem tenir una conversa sobre com ens enriqueix la traducció, la lectura i l’escriptura. En la traducció has d’optar per unes paraules determinades. Tens opcions diferents per traslladar el significat únic d’una expressió a una altra llengua. Has d’escollir la paraula adequada. Com el “Ser o no ser, aquest és el dilema” que va utilitzar el Joan Sellent per traduir Hamlet? Sí, sí (riu). A vegades escollim mots que no són els que t’esperes d’una traducció literal o clàssica, però que busquen el mateix significat. D’una obra del cabaretista alemany Karl Valentin vaig traduir de l’original “M’has donat una medicina equivocada?” per “M’has donat un remei per un altre?” Són dues traduccions, la primera és més directa i l’altra és a la que arribo, més divertida. Amb tot, volen dir el mateix. Torna a haver-hi censura. De la censura no se’n parla però existeix. L’exposició d’Arco, Valtonyc exiliat... La Soraya Saenz de Santamaria va dir que l’article 155 s’havia aplicat

malament perquè no s’havia intervingut TV3 ni l’ensenyament. Les declaracions de Pablo Casado són barbaritats semblants. Des de Catalunya cada dia hi ha manifestacions i el govern d’Espanya és absolutament hostil. El poder d’allà no s’ha cansat de repetir que aquí es persegueix el castellà fins al punt que una senyora castellana diu “Oh, si voy a Cataluña podré hablar el castellano?”

No és un gir a la dreta aïllat, està passant a tot Europa. Què ha passat amb les democràcies i la llibertat que defensen? A Itàlia, Hongria, Polònia, l’Alternativa per Alemanya, un partit ultradretà, la Marine Le Pen a França... És difícil d’explicar. Fa uns anys es va derrotar el nazisme i en ressorgeix una mena de nostàlgia. No es va acabar del tot.

Han creat una opinió pública des del poder. El Ramón Cotarelo ja ho assenyala. Espanya és irreformable. Nosaltres des d’aquí ja estem fent la revolució.

Des del sector de les arts escèniques s’està fent prou per afrontar-se a aquest gir? La vitalitat cultural i la identitat com a poble es dóna i té bona salut, però el català sempre està en perill com a llengua d’ús social i cal vetllar-lo. Vaig poder parlar amb el Pere Calders quan va tornar de Mèxic i em va dir “Des del 39 fins ara han volgut acabar amb el català i no han pogut”. Després de la guerra van venir el Carles Riba, el Pere Quart... “Elegies de Bierville” de Carles Riba es va imprimir a Buenos Aires. Sempre s’ha resistit.

Com lluitàveu contra la censura i l’autocensura? Contra la censura lluitàvem amb la ciclostil. Fèiem una revista universitària que havíem de presentar a la seu de Radio Espanya, a la Rambla de Barcelona. El censor era el Sebastià Sánchez-Juan, poeta català del règim franquista. Aquest era un organisme estatal, físic. Sabíem d’on et podien caure els cops. Ara no, ara no saps d’on et caurà la bufetada perquè la canalització de la ideologia no és clara. Són respostes aleatòries. Els ultres han començat a fer petites coses. El cotxe passant per sobre les creus de la plaça de Vic, el policia que li trenca el nas al Jordi Borràs i que després ell, el policia, el denuncia. Això ho feien abans. Un rebia una agressió i el policia et denunciava. Així confonen la història. Les manifestacions que organitzen convoquen poca gent. I aquests casos són sempre aïllats.

A l’article “El teatre i jo” de la revista “El procés” dius que “Poesia-document” té un alt valor contemporani. Per què? Sí. És un text antic que encara conservo. El vam portar a escena moltes vegades i va ser la darrera peça que vam representar amb el grup Gil Vicente. És una antologia de poetes alemanys contra la guerra i el nazisme, en el qual es barregen documents històrics de l’època, testimonis del que succeïa. Ho fèiem pels barris, de forma clandestina. Estaria dins d’aquesta línia de teatre de resistència “El retaule del

flautista”? Sí. És una obra que va passar censura, però pel seu simbolisme, la gent identificava la corrupció d’aquells personatges medievals amb la situació del moment, amb un poder que preferia abans que solucionar-ho, conviure amb les rates. Com a acció revolucionària, el teatre és la darrera línia abans que una voluntat de canvi passi a la realitat, passi a l’acció? Vaig començar a fer teatre per això. Com a militant del PSUC, les reunions, les lliçons marxistes eren una cosa, però per a mi, el teatre era una arma d’acció. Fèiem Brecht, Cervantes o Txékhov en castellà i català. Ens trobem en un moment on hauríem de passar de l’exemple d’Antígona al de Medea? No ho sé. Per què? El desenllaç que provoca Antígona és a través del seu suïcidi, el de Medea és a través de la seva acció. Com a espectadors ens reconforta “Antígona”, però ella ha desaparegut quan s’esdevenen els fets de justícia. A “Medea” és ella qui acciona a voluntat, la desgràcia contra el poder. “Medea” és un cas a part. Quan sap que Jàson es vol casar amb la princesa per interessos personals Medea assassina els seus propis fills. Antígona és el personatge paradigmàtic i simbòlic de la lluita contra el poder. En suïcidar-se Antígona, el fill de Creont, enamorat d’ella, també es mata. Creont se n’adona que ho ha perdut tot.

Agost 2018

EL TEMA DEL MES FESTA MAJOR D’IGUALADA

El Teatre de l’Aurora ha presentat, coincidint amb la Festa Major d’Igualada, Xiques, una innovadora proposta de microteatre: cinc espectacles de curta durada, creats per una vintena d’artistes locals de diverses disciplines artístiques, que es s’han pogut veure en cinc racons insòlits de la sala igualadina. Els espectadors, que pràcticament han omplert totes les funcions, han pogut veure els espectacles a la seva mida, ja que s’han fet 60 passis en tres dies, del 21 al 23 d’agost. Els 5 espectacles, d’una durada de 15 minuts, s’han representat dimarts 21, dimecres 22 i dijous 23 d’agost entre les 18:30h i les 21:30 h. S’han fet 4 passis diaris de tots 5 espectacles – és a dir 20 funcions diàries i un total de 60 en els

tres dies – d’aquest manera els espectadors han tongut el màxim d’opcions per triar els espectacles, quin dia i a quina hora. Xiques és una iniciativa de l’actor Joel Grau i ha comptat amb la participació d’una vintena d’artistes de diferents disciplines artístiques (músics, actors, dramaturgs, etc) que han creat l’espectacle expressament per a l’ocasió: David Berenguer, Víctor Borràs, Cels Burgès, Íngrid Domingo, Jordi Farrés, Pep Farrés, Mosa

La Festa Major incorpora dues noves propostes culturals El cartell de la Festa Major d’Igualada incorpora dues iniciatives culturals molt atractives. Per una banda, el Teatre de l’Aurora presenta “Xiques”, una innovadora proposta de microteatre, mentre que en l’àmbit musical, la 7a edició del rrrrec festival es trasllada per primer cop a la festa gran igualadina amb un cartell de luxe

Garcia, Joel Grau, Munseta Pelfort, Maria José Lizarte, Àfrica Llorenç, Marc Mateu, Alessii Scotto, Mònica Torra, Jacob Torres, Montserrat Valentí, Elisabet Vallès i Carles Viarnès. Els cinc espectacles s’han fet en cinc espais no convencionals del teatre i ha permès dessobrir racons insòlits del Teatre de l’Aurora on habitualment no es fa teatre, com els camerinos, les golfes, el vestíbul, el bar o la sala d’assaig de la Coral La Llàntia. Així, el públic

també ha pogut descobrir alguns d’aquests espais de la sala igualadina, que tenen un paper fonamental en l’espectacle. Els espectacles Les temàtiques dels cinc espectacles, així com els artistes i les disciplines que els conformen, són molt diverses. A Suite, escollint renúncies coneixem la història de l’Elisabet que ha de prendre una decisió crucial, la del Jacob que no pot suportar viure des del suïcidi del seu

únic fill, i la del Carles que en té set. L’Elisabet i el Jacob no es coneixen però un fet irreversible els unirà per sempre. Molta merda narra els moments previs d’una artista abans de sortir a escena, quan el pànic i l’eufòria la desequilibren. A En venda descobrim els mètodes cada vegada més sofisticats per dur a terme mobbing immobiliari i poder fer fora la gent gran del barri per convertir els seus pisos en moderns apartaments. Un músic d’èxit d’una fragilitat

i sensibilitat extrema es tanca un bon dia en unes golfes i s’hi estableix indefinidament, renunciant voluntàriament i decidida al món exterior, és la història de Llirep Der: Les golfes del lament. Finalment, La fregona narra la història d’una dona de fer feines que s’ha carregat una valuosa escenografia i el consell d’administració del Teatre l’ha citat a la Sala de Reunions, de forma extraordinària i urgent, per enfocar la qüestió. Continua a la pàgina 14

Agost 2018

EL TEMA DEL MES FESTA MAJOR D’IGUALADA Ve de la pàgina 12 Mazoni, Enric Montefusco, Núria Graham i Manero Sound System, al RRRREC Festival de la Festa Major 2018 Una de les principals novetats de l’apartat cultural del programa de la Festa Major d’Igualada d’enguany és la incorporació, en la seva setena edició, del rrrrec Festival, que se celebrarà el 21, 25 i 26 d’agost. El festival portarà a la ciutat alguns dels músics més reconeguts de l’escena musical ac-

tual. L’esdeveniment musical reunirà noms de primer nivell com Mazoni, Enric Montefusco, Núria Graham i Manero Sound System. El 21, 25 i 26 d’agost tindran lloc un total de 12 concerts al Teatre Muncipal l’Ateneu i a la Zona de Barraques. El dimarts 21 d’agost van obrir el festival els concerts de Mazoni i Enric Montefusco, al Teatre Municipal l’Ateneu. Després de consolidar-se com un dels grans noms de l’escena pop a Catalunya, Mazoni (Jaume Pla) ha sorprès amb un nou disc on torna a l’essència de la

cançó acompanyat únicament de la seva guitarra i fent valer la seva veu. ‘Carn, os i tot inclòs’. Montefusco, reneix en un nova aventura en solitari amb ‘Meridiana’, un disc que promet una mirada enrere a les arrels, a l’essencial i a l’autèntic. El dissabte 25 actuaran a l’escenari de la Zona de Barraques, els igualadins Psychodrome, que portaran a l’escenari un estil alternatiu amb propostes com l’indie rock, el power pop, la neo-psicodelia o el garatge. Dissabte també hi haurà l’esperada actuació de la

vigatana Núria Graham amb ‘Does It Ring a Bell?’, un segon disc madur, sòlid i evocador que explora tant els camins de la psicodèlia com els del rock, el pop i el folk. També els Side Chick irrompran al festival amb el seu so contagiós i la seva actitud salvatge, el grup representa la purpurina dels

80s. Tancaran la nit el pop sintetitzat de Lasers i Begun, que portarà a l’escenari un viatge sonor cap a un terreny oriental, creant un repertori d’atmosferes carregades de malenconia i emotivitat a través de l’ús de percussions folklòriques, instruments de tons ètnics i talls vocals tribals.

Mazoni va obrir el rrrrec festival JOAN SOLÉ/AJ.IGUALADA

El diumenge 26 els concerts tornaran a tenir lloc a la Zona de Barraques amb les actuacions del duet manlleuenc L’Hereu Escampa, que presentaran seu darrer treball ‘Pren la matinada’ i els igualadins Abono pa la tierra i el seu darrer disc ‘Abónate y verás’, un àlbum ple de sorpreses on predomina la música funky més ballable i el bon humor que caracteritza a la banda. Entrada la nit serà el torn de Sherpah, la banda del Bages, amb 10 anys de trajectòria sobre els escenaris, presenta nou àlbum, més fresc i engrescador, barrejant ritmes de rumba, reggae, merengue, guarachai cúmbia entre d’altres. A continuació el festival comptarà amb una sessió de música disco-funk amb Manero Sound System, que portaran a Igualada l’espectacle que presenta tota l’essència de la Fundación Tony Manero en format trio. Tancarà la programació del festival la sessió de Miguelito Superstar Dj. El festival també comptarà amb la presència de l’artista audiovisual manresà Gerard 3D, que omplirà de llum i projeccions l’escenari de la Zona de Barraques durant els concerts. El rrrrec Festival El rrrrec Festival va néixer el

2011 al barri del Rec d’Igualada, quan un grup d’artistes i persones relacionades amb el món de la cultura, i sota l’empara de l’Associació Amics del Rec, van organitzar unes jornades culturals i artístiques al recinte del Vapor de Baix, per seguir difonent la bellesa del barri del Rec i així reivindicar-lo com una zona cultural potent de la ciutat. Després de l’èxit de la primera edició l’any 2011, la Bastida del Rec, l’associació que va néixer com a resultat d’aquella jornada d’activitats artístiques, es va instal·lar i recuperar un espai fabril al mateix Vapor de Baix, reivindicant i reclamant el barri del Rec com a espai viu i de cultura, organitzant activitats culturals durant tot l’any i duent a terme 5 edicions més del rrrrec Festival, on la música sempre ha tingut un pes molt important amb gent com l’Albert Pla, l’Adrià Puntí, Mujeres, Ferran Palau, Ix!, Me and The Bees o Anímic. Enguany agafa les regnes organitzatives del festival, el col·lectiu La MaCa, l’associació cultural més recent formada al barri del Rec, i que en coorganització amb l’Ajuntament d’Igualada, presenta la 7a edició del rrrrec Festival que omplirà de música de primer nivell fins a tres nits de la Festa Major d’Igualada.

Agost 2018

YVETTE PONS INSTITUT SUBLIM

Estètic & Mèdic

Presenta en exlusiva

BODY-TITE Únic sistema en Medicina Estètica per eliminar el greix i tensar la pell a la vegada, en tan sols 1

sessió

Body-Tite: tecnologia revolucionària amb excel·lents resultats

1 única sessió per eliminar el greix i tensar la pell en braços, cartutxeres, flancs, panxa, genolls, glutis, etc...

No necessita manteniment, Els resultats són irreversibles!

C/ Sant Martí de Tous, 37 · Igualada Tlf. 938046202 www.yvettepons.com

Agost 2018

A fons A FONS BAIXA EL RISC D’INCENDIS

Un estiu més tranquil als boscos de l’Anoia Les previsions indiquen que hi ha menys risc d’incendis, tot i que caldrà estar a l’aguait durant les pròximes setmanes

JOSE SANCHEZ

Entrats ja de ple en l’època estiuenca, un dels riscos que més preocupa als efectius d’emergències al país durant aquests mesos és el risc d’incendis forestals, que creix de manera exponencial amb l’augment de les temperatures i la manca de precipitacions. Fa tot just uns dies, el 26 de juliol, es van complir tres anys de l’incendi d’Òdena, el més important que ha patit la comarca en les últimes dècades i que va afectar unes 1.300 hectàrees de l’Anoia i el Bages. Una tragèdia que va posar en alerta bombers, voluntaris, ADF i agents rurals durant gairebé quatre dies i que va tenir unes conseqüències de les quals l’entorn natural trigarà molts anys a refer-se. Per evitar que incendis com aquell es tornin a repetir, les administracions ja fa setmanes que treballen en mesures per prevenir els incendis. Enguany, sembla que de moment la climatologia està acompanyant, ja que durant els mesos d’hivern i

Incendi a Òdena el juliol del 2015 BOMBERS

primavera les precipitacions han estat per sobre de la mitjana dels últims anys. Això fa que les comarques del centre del país estiguin en “una posició favorable” de cara a aquest estiu, segons va assegurar el cap de la Regió d’Emergències Centre dels

Bombers de la Generalitat, Francesc Boya, a finals del passat mes de juny. Malgrat això, el mateix Boya demanava “no abaixar la guàrdia”, ja que “a mesura que avanci l’estiu el risc anirà augmentant” per la gran quantitat de vegetació

que ha crescut. I és que les pluges de la primavera poden acabar sent, paradoxalment, perjudicials pel que fa al risc d’incendis. La raó és que amb aquestes pluges ha crescut molta vegetació que, si durant les setmanes d’estiu no plou, s’acabarà assecant i conver-

tint-se en potencial combustible durant un incendi. És per això que des de l’administració i els serveis d’emergències es recomana estar atent al risc d’incendi a mesura que passen els dies. Continua a la pàgina 18

Agost 2018

PUBLIREPORTATGE

La Rambleta d’Igualada, el que tu vulguis que sigui Oberta des de fa un any a Igualada, la cafeteria de la capital anoienca celebra un primer aniversari d’èxits No ho diuen ells, ni les plataformes publicitàries, ni nosaltres. Ho assenyalen els seus clients, que l’han posicionada com a millor cafeteria de la capital anoienca en els resultats de cerca de Google o Trip Advisor. Parlem amb el Sergio Martínez (Barcelona, 1972), restaurador des de fa 17 anys i la Míriam Martín (Barcelona, 1977), vinculada al món de l’hostaleria des que en tenia 16. Parella i companys de feina des de fa molts anys són els emprenedors que regenten La Rambleta, la cafeteria que trobareu entre la plaça de Cal Font i el carrer de la Torre d’Igualada. Amants de la qualitat, el producte de proximitat i coneixedors del sector, no han dubtat a l’hora d’escollir la seva línia de treball: “Apostem pel producte de proximitat perquè ha viatjat menys, és més fresc i els nutrients que ofereix l’aliment són més i millors. Com a mínim oferim una opció ecològica de cada família dels nostres productes”. Diuen que les cafeteries fan barri. Que ofereixen un espai al públic perquè tothom se’l

faci un poc seu, com aquell racó de plaça que sempre buscaràs abans que un altre, com el carrer que has passejat tota la vida i que se’t fa estrany si en

La Míriam i el Sergio han sabut traslladar amb èxit la seva llarga experiència en el món de l’hosteleria a La Rambleta ALBERT COMPTE

canvien l’enllumenat, la jardinera o una sola façana. Si algun comerç ha ofert des dels seus inicis viure una experiència única, aquest ha estat el de la cafeteria, el lloc que esculls on fer el descans, desconnectar, on passes part del teu temps d’oci. A Igualada, just fa un any ha obert un d’aquests negocis petits, de barri, familiars i amb l’encant de la fusta, el tracte

proper i l’alimentació ecològica com a segell de qualitat, La Rambleta. Un espai diàfan, lluminós i amb terrasseta a la plaça de Cal Font, regentat pel

Sergio i la Míriam, parella de llarg recorregut en el món de l’hostaleria. “El barri és una cosa molt important -assenyala el gerent del local-. Si poses el teu granet de sorra dins del seu teixit veïnal fa que tot l’entorn sigui més agradable, sobretot si obres al públic un espai social com és una cafeteria”. Des de les 08h del matí fins a mitjanit, de dilluns a dijous i

fins a les 01:30h els divendres i dissabtes nit, La Rambleta ofereix un ampli ventall de productes de proximitat, des de primera hora del dia, amb una

brioixeria selecta, berlines cuites segons la recepta alemanya original, sucs naturals, begudes carbonatades exclusives, l’intens aroma i sabor del cafè aràbic acabat de filtrar i una selecció d’infusions amb vora una vintena d’opcions per escollir. “També tenim la planxa encesa tot el dia -ens comenta el Sergio- amb la qual oferir entrepans de sobrassada, llom, bacó, ja sigui per esmorzar o

per sopar... Ara, la nostra especialitat són els entrepans vegetals -confessa-. I si teniu alguna intolerància alimentària, ja sigui al blat, la lactosa

o altra, no dubteu a assenyalar-nos-ho, us recomanarem la millor alternativa”. La parella de restauradors complementa la carta de pica-pica i sopars amb taules d’embotits, assortit de truites i unes originals patates braves marca de la casa. “Just fa un any que hem obert i hem complementat la carta amb una àmplia oferta de vins de la terra, de proximitat, la majoria d’ells ecològics, on poder escollir entre blancs afruitats, secs, d’agulla o bé, negres frescos i altres amb més cos, estructurats -ens detalla assenyalant el celler-”. A l’oferta de fermentats, on cal afegir l’assortit de cerveses, tan artesanals com de producció industrial i caves brut nature, la Míriam i el Sergio hi han sumat una àmplia gamma de destil·lats, ginebres d’importació i d’aquí, amb les quals ofereixen el Show Gintònics els vespres d’estiu. “De fet, el divendres de Festa Major, el 23 d’agost, ens acompanyaran dos coctelers professionals per fer una mica més d’espectacle a la terrassa i sumar-nos a les activitats que hi haurà a la plaça -ens recorda-”. Consultar l’ordinador amb una tapeta, llegir un llibre amb un vi eco, reunir-te amb els amics i sopar amb colla, escoltar la música en el teu espai de descans..., això és La Rambleta. “Busquem que la gent estigui molt a gust, ens esforcem per oferir un espai perquè te’l facis teu -afegeix la Míriam-”. Des de prendre un cafè al matí, fer una copa de vi durant el dia o refrescar el paladar amb un gintònic prèmium quan just marxa el sol i l’aire passa més fresc. I és que a La Rambleta d’Igualada, un producte de qualitat ha estat cuidat amb tots els detalls. “Oferim productes respectuosos amb el medi ambient -afegeix el Sergio-, com per exemple l’envàs de vidre, retornable, que té una porositat diferent i conserva el producte d’una forma millor que la llauna o el plàstic. Des de la nostra activitat volem retornar el nostre granet de sorra al planeta, perquè així, tant a curt com a llarg termini tens un entorn millor”. Horaris Horari matins: De dilluns a dissabte, de 08h a 14:30h. Horari tardes: De dilluns a dijous, de 17h a 00h, divendres i dissabtes fins a la 01:30h Descans: diumenges i festius a la tarda

Agost 2018

A FONS BAIXA EL RISC D’INCENDIS Més efectius Per fer front a la campanya, el Departament d’Interior ha contractat a tota Catalunya 850 persones de sectors interdisciplinaris que se sumaran als equips que combaten les flames, i que s’han format a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC). Es tracta de guaites forestals, tècnics especialistes, operadors de control, ajudants d’ofici forestal, persones per al taller

de ràdio, diplomats en infermeria, guaites o GRAF, entre d’altres. A nivell de mitjans, es compta amb 25 helicòpters i 12 avions, a més dels drons que el departament d’Agricultura ha adquirit per captar imatges tèrmiques aèries per localitzar ràpidament les àrees on es puguin generar focs. Aquest any, 600 Agents Rurals, enginyers forestals i efectius del Servei de Prevenció

d’Incendis participen en la campanya, sumats als membres de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). A banda, la Direcció General de Protecció Civil posa en marxa com cada any un dispositiu especial amb el seguiment diari i continu dels nivellls de risc d’acord al mapa de prevenció d’incendis forestals de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi en

coordinació amb els Agents Rurals i els Bombers. Pel que fa a la comarca de l’Anoia, cal destacar que hi ha dos parcs de Bombers de la Generalitat a Calaf i a Igualada. També hi ha tres parcs de bombers voluntaris a Piera, la Llacuna i Capellades. A més, s’ha de remarcar que també hi ha tres parcs més de voluntaris que, per la seva proximitat a la comarca, podrien desenvolupar

tasques d’extinció d’incendis si fos necessari: Collbató, Castellfollit del Boix i Santa Coloma de Queralt. Pel que fa a les ADF (que han rebut recentment la Creu de Sant Jordi “per la seva valuosa implicació en la prevenció i la lluita contra els incendis forestals, duta a terme al llarg de més de trenta anys de trajectòria”, segons la Generalitat), a la comarca n’hi ha 28 agrupacions que treballen en la prevenció d’incendis i la protecció dels boscos i els espais naturals i que multipliquen la seva implicació amb l’arribada de l’estiu. A més, els voluntaris de les ADF participen de manera periòdica en formacions per tal d’ampliar els seus coneixements. Les darreres es van celebrar el passat 14 d’abril. Tot aquest operatiu arriba en un moment en què, des de la cúpula dels Bombers s’ha denunciat la situació “crítica” en la qual es troba el cos. “La mancança de recursos humans, de materials, de vestuari, un envelliment de la flota i unes estructures de suport operatiu inadequades fan que la resposta a les emergències no sigui la que nosaltres desitjaríem”, va reconèixer l’inspector David Borrell, nou subdirector general operatiu, fa uns dies en l’acte de presentació dels nous responsables del cos. Una comarca amb risc elevat Per la seva geografia i la tipologia del seu paisatge, l’Anoia és una comarca on el risc d’incendi sempre s’ha de tenir present. Si analitzem les dades del departament d’Interior sobre els incendis dels dos últims anys, veiem que l’Anoia se situa sempre en la zona alta de la classificació pel que fa a número d’incidències. El 2016, per exemple, va haver-n’hi 26, encara que cal remarcar que la superfície cremada va ser només de 6,41 hectàrees. L’any passat es van declarar 33 focs a tota la comarca, amb una superfície cremada de 34,98 hectàrees. Aquestes dades del 2017 situaven l’Anoia com la quarta comarca amb més incendis, només per darrere de Baix Ebre(60), Baix Llobregat (40) i Vallès occidental (35), i també la quarta pel que fa a terreny afectat, per darrere de Vall d’Aran (432,30), Bages (323,22) i Baix Ebre (187,79). Tot i aquest quart lloc, aquestes dades de superfície mostren una diferència molt gran entre l’Anoia i les tres primeres comarques, on es van produir incendis importants durant l’any passat. Això vol dir que, malgrat que a l’Anoia hi va haver una xifra considerable d’incendis, aquests van tenir un impacte menor i, per tant, l’actuació del serveis d’emergències va ser decisiva.

Agost 2018

PUBLIREPORTATGE

Pre-dansa per a alumnes a partir de 3 anys, dansa infantil fins els 7-8 i estudis integrals amb les disciplines de clàssica, contemporània i moderna conformen l’itinerari preparatori per a futurs artistes professionals. Al centre de dansa Espai d’Arts els alumnes treballaran les disciplines necessàries per créixer com a ballarins i ballarines, perfeccionar el seu coneixement i encarar el seu futur professional vers les proves d’accés al Grau Professional i Grau Superior del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre. Avalada pel Departament d’Ensenyament, l’escola permet cursar simultÀniament estudis de règim general i estudis de dansa sol·licitant una reducció d’hores lectives de l’alumnat que cursa ESO o Batxillerat. El centre ofereix també itineraris per a adults de ballet, dansa clàssica i contemporània. L’escola de dansa Espai d’Arts arrenca el curs amb itineraris per a totes les edats i nivells, amb cursos de dansa per a infants, joves i adults, itineraris

Espai d’Arts, passió i professió per la dansa Divuit anys i la garantia del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya avalen el mètode de l’escola de dansa Espai d’Arts de la capital anoienca. en l’espai i a través del seu moviment, la imaginació, la creativitat i l’expressió artística. Durant els quatre cursos posteriors de dansa infantil, els nens i les nenes aprendran el llenguatge del moviment, l’expressió del gest, l’equilibri en els passos i les posicions amb exercicis a l’abast de les seves edats, amb els quals guanyar consciència sobre ells mateixos, sensibilitat i creativitat. Espai d’Arts concep amb aquests itineraris per a infants fins a 7-8 anys una visió de con-

Exhibició de professorat al Mostra’m Dansa MANUEL HIDALGO

de professionalització i estudis integrals. A partir de P3 i guiats per professionals docents, l’itinerari de pre-dansa ofereix als més petits una proposta lúdica i creativa a través del joc i l’espontaneïtat. Els alumnes exploraran i desenvoluparan

junt de l’aprenentatge que es consolidarà amb els Estudis Integrals de Dansa, el primer pas cap al perfeccionament. Amb dos cursos introductoris de pre-grau i sis cursos de grau, els estudis integrals permeten assolir als ballarins i ballarines de l’Escola d’Arts el Nivell Ele-

mental de Dansa. Aquest els haurà permès entrar en contacte amb el mètode Vaganova de l’escola russa i el Royal Academy de l’escola anglesa, dos mètodes que els aproparan a una visió complerta de la dansa clàssica. Treballaran les tècniques Release, Limón i Cunningham de la dansa contemporània i la visió més Urban de la dansa moderna, juntament amb altres disciplines, com ho són el Treball físic i la Música aplicada a la dansa, entre d’altres.

de la dansa o bé, la formació orientada a futurs ballarins i ballarines, coreògrafs, creadors escènics i intèrprets, amb l’itinerari Coreografia i tècniques d’interpretació. Accedir a les proves d’accés als graus superiors del conservatori a través de l’itinerari de l’escola de dansa Espai d’Arts està avalat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya des de fa sis anys i compta amb l’acompanyament de professorat titulat en Grau Superior de Dansa, en les especialitats de

Festival de Dansa 2018 MARC VILA

Assolir el Nivell Elemental de Dansa significa que l’alumne estarà preparat per a les proves d’accés al Grau Professional de Dansa i al Conservatori Superior de Dansa, on l’alumne podrà escollir entre una especialitat centrada en la docència, amb l’itinerari Pedagogia

Mostra’m Dansa 2018 MARC VILA

i la revisió dels moviments corporals bàsics tenen com a objectiu recuperar de forma progressiva, la postura correcta del cos i el treball muscular i d’elasticitat. Al curs de Dansa contemporània, la dansa interpretativa i la lliure representació de les figures donaran eines a l’alumne per exterioritzar les emocions a través de la dansa, amb total independència de la seva condició física o edat. Espai d’Arts es traslladà a l’edifici actual l’any 2007. Amb un superfície de 500 m2 compta amb 3 aules per a la práctica de la dansa amb terra amortidor de fusta especial per a la pràctica de la dansa per assegurar una combinació perfecta d’elasticitat, salt i estabilitat. Com a centre d’informació cultural podeu informar-vos sobre la programació de les principals sales, disposar de descomptes per a espectacles. També hi trobareu revistes especialitzades de dansa i teatre. Periòdicament i com a part fonamental per a la formació de l’alumne, s’organitzen sortides culturals amb des-

Projecte Guiat de Fotografia de La Gaspar AURELI SENDRA

pedagogia i coreografia i Grau Professional tant en Conservatoris Nacionals com Internacionals. Juntament amb aquestes propostes, l’escola ofereix també itineraris per a adults. Al curs de Dansa clàssica, els exercicis per al reforç de les extremitats

comptes per a espectacles. L’Espai d’Arts - Escola de dansa es troba al c. Tarragona, 45 d’Igualada. Podeu demanar més informació dels cursos i itineraris a www.dansaigualada.cat, al telèfon 93 803 5713 o bé enviant un correu a l’adreça espaidarts@espaidarts.com

Agost 2018

A FONS L’EXPEDIENT “HISPANO IGUALADINA”

Un estiu calent a l’autovia Les deficiències del servei de la Hispano en el trajecte Igualada-Barcelona no fan vacances. Les queixes dels usuaris i, especialment, les 5 avaries d’autobusos registrades les darreres setmanes, han provocat que el Govern insti a l’empresa Monbus a renovar els vehicles de la flota i millorar el servei Estiu calent a la carretera. Més concretament, a l’A2, entre Igualada i Barcelona. D’anada i tornada. Els usuaris de la Hispano Igualadina -que ja han registrat més de 4000 incidències, des de 2012, en el servei a través de la plataforma #hispanofail- han patit aquestes darreres setmanes d’estiu un autèntica odissea. Els viatgers han denunciat incomoditats en el servei, com ara haver de fer el trajecte entre les dues ciutats en un bus urbà, sense aire condicionat. També hi ha hagut queixes d’usuaris que han hagut de fer el viatge sense seient, asseguts al passadís central. I les habituals pels incompliments d’horaris. El got ha vessat aquest estiu quan, en pocs dies, un total de cinc vehicles de la Hispano han patit avaries durant el trajecte, amb les incomoditats que aquestes incidències han suposat per als seus usuaris, que en diverses ocasions van haver de passar molta estona al voral de l’autovia esperant que un altre vehicle de l’em-

presa que té la concessió els recollís.Aquesta situació crítica, accentuada aquests darrers dies, va portar a conVocar una reunió “d’urgència” entre el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, i l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, per analitzar les incidències que s’han registrat aquestes darreres setmanes en el servei d’autobús que presta la Hispano Igualadina. Fruit d’aquesta trobada, el Govern insta a l’empresa Monbus a renovar els vuit vehicles de la seva flota que cobreixen la línia entre Igualada i Barcelona, la concessió de la qual és seva. La companyia també incorporarà un novè vehicle per reforçar el servei o per cobrir possibles incidències. Segons fonts del Govern, “els vehicles han estat matriculats entre juliol i aquest agost; quatre de les noves unitats tindran una longitud de 13 metres i una capacitat de 56 passatgers asseguts i les unitats restants tindran 15 metres de longitud

Un bus avariat el 31 de juliol va deixar els passatgers 45 minuts al voral de l’autovia C.DURAN

i una capacitat per a 70 passatgers asseguts. Així, els nous vehicles permetran incrementar les places disponibles,

alhora que millorar el confort dels usuaris”. Aquestes incidències registrades aquests darreres

setmanes s’han afegit a l’expedient de resolució contractual de la concessió per a l’explotació d’aquest servei públic, que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha elevat a la Comissió Jurídica Assessora. El passat mes de novembre, la Secretaria General d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, anunciava l’obertura d’un expedient per a l’inici dels tràmits per a la rescissió del contracte de concessió de la línia de bus d’Igualada a Barcelona. Aquesta decisió arribava, amb una auditoria damunt la taula, després de les irregularitats registrades fins llavors en el servei i, especialment, les acumulades al llarg del 2017. Unes deficiències en el servei que inclouen, entre d’altres: mal estat dels vehicles, retards a la línia, vehicles que no paren a les parades previstes i canvis no comunicats. Incidències hsitòriques que es van incorporar a l’expedient de la Hispano Igualadina, que forma part del grup gallec Monbus.

Avda. Barcelona, 23 08700 IGUALADA T. 93 803 75 33 M. 697 23 59 13 M. 650 37 95 57

Bona Festa Major!!!

Ant iga Cafeteria Soler Des de 1970 Entrepants elaborats amb productes de Calaf

Agost 2018

PUBLIREPORTATGE

Lluís Estruch: “Durant les vacances es té més temps però a l’alimentació saludable se li fa menys cas” Spai Salut, el centre nutricional per al benestar, els bons hàbits i la prevenció de riscos i malalties Obre a la capital anoienca Spai Salut, el centre professional on identificar mals hàbits en la dieta, trobar complements alimentaris, corregir problemes de salut i tractar desbloquejos emocionals. Regentat pel Lluís Estruch (15-02-1975) naturòpata, nutricionista, homeòpata i màster en farmàcia, l’espai ofereix un examen profund de la vostra salut a partir de l’escolta de les les alteracions elèctriques de les cèl·lules. Sumar els principis actius dels remeis naturals amb les diagnosis de les noves tecnologies que ofereix la ressonància quàntica, els nous tractaments permeten corregir amb una dieta ajustada mals hàbits nutricionals, adquirits pels excessos de les vacances i el ritme frenètic del dia a dia. Situat al carrer d’Òdena, 22 d’Igualada, Spai Salut és el centre on els remeis naturals i la tecnologia moderna es donen de la mà per al vostre benestar. Més val prevenir que curar. Aquest és el missatge incansable que defensa la naturopatia, l’homeopatia i altres eines vibracionals que ofereix el Lluís Estruch al nou centre de medicina i teràpies naturals Spai Salut: “durant les visites marquem pautes dietètiques basades en desordres provocats per carències alimentàries i mals hàbits que detectem durant l’anamnesis, una entrevista clínica que fem al client on repassem les analítiques que li han fet. A partir d’aquí busquem els complements nutricionals específics per a cada quadre analític”. La ressonància quàntica és un nou

Les noves i modernes instal·lacions del centre Spai Salut es troben al carrer Òdena 22 d’Igualada ALBERT COMPTE

QMR escolta l’energia i la lleu freqüència magnètica del cos. “Podem llegir el moviment del nostre intestí segons la freqüència d’ona que emet. Saber si està influenciat per alteracions en la flora bacteriana o fongs” -ens aclareix-. Cada any, després de vacances ens trobem amb quadres clínics produïts per aquests excessos. Segons el nutricionista de Spai Salut: “la

òrgan relacionat amb la producció indirecta de molts cofactors. Durant les vacances es té més temps però a l’alimentació saludable se li fa menys cas”. El cos busca sempre l’equilibri, però a vegades, per excessos en certs hàbits alimentaris, per si sol no pot reajustar-se. “Per prevenir futurs problemes de salut cal avançar-se i recuperar un estat homeostàtic. Amb

cre a la cèl·lula de forma eficaç -indica el nutricionista-. Els sucres refinats aboquen gran quantitat de glúcids a la sang i provoquen un excés d’absorció de sucres per part de les cèl·lules. Per adaptar-se a un context d’excessos, les cèl·lules mermen els seus receptors, cosa que dificultarà futures absorcions de glúcids i com un peix que es menja la cua, -ens adverteix-. Aquest quadre oxida el sistema cardiovascular i com a resposta, el cos activa una major producció d’insulina a través del pàncrees. El pàncrees es pot arribar a fatigar -i com a nutricionista professional ens aconsella-; si detectem aquest quadre a temps podem oferir una pauta dietètica i els complements alimentaris específics per evitar un empitjorament de la salut”. “Des del Spai Salut oferim un equilibri fisiològic amb naturopatia, complementació, alimentació equilibrada, juntament amb psicologia, Reiki, Coaching, teràpia regressiva conduïda per l’Esther García Miralles i Windwave Therapy, un nou desenvolupament des de la teràpia Gestalt per a un millor equilibri emocional des d’un enfocament holístic -puntualitza el regent del centre-. A l’intestí hi ha vora quatre quilos de bactèries imprescindibles per a la vida i és el desajustament de la flora bacteriana el que cal regular. Cap d’aquestes bactèries és dolenta, allò dolent és un desequilibri de la macrobiòtica -ens indica-. La naturopatia no busca curar, sinó prevenir les malalties d’una

“

Lluís Estruch, naturòpata, nutricionista, homeòpata i màster en farmàcia : “A l’intestí hi ha entre tres i quatre quilos de bactèries imprescindibles per a la vida i és el desajustament de la flora bacteriana el que cal regular”

En Lluís Estruch i l’Esther García

mètode de prevenció que escolta, captura i compara les ones electromagnètiques que emet el nostre cos amb els estàndards de Fourier: “els nostres òrgans estan en continuu moviment, emeten freqüències -assenyala el Lluísi aquestes es poden també sintonitzar”. Es tracta d’una anàlisi quàntica de ressonància magnètica, on l’analitzador

dieta mediterrània també té algunes mancances i ens hem acostumat als productes processats. Molts derivats de la soja, aliments com pastes i hamburgueses contenen quantitats excessives en fluorurs, els quals tenen tendència a paralitzar l’activitat de la glàndula tiroides -especifica-. Aquests excessos també afecten al fetge, un

la ressonància quàntica es pot detectar un estat carencial de vitamines, oligoelements o aminoàcids i oferir complements alimentaris rics en Omega-3 i Omega-6”. L’excés de sucres o carbohidrats simples és un altre enemic per a una bona salut. “Un valor normal d’insulina d’una analítica ens indica que s’injecta el su-

forma eficaç i saludable. Analitzem i tractem des d’un enfocament naturopàtic, fem perdre pes de greix i recuperem salut amb uns tractaments a mig termini, alhora que observem el conjunt del cos dels nostres clients. El nostre cos és el nostre company de vida. Hem de cuidar-lo, escoltar-lo, mimar-lo” -sentencia-.

Agost 2018

Espai Empresa expressat la voluntat del Govern d’intensificar el procés de transició del model energètic català cap a un de més net, democràtic i sostenible, d’acord amb les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica. Per això, Chacón ha anunciat la voluntat d’impulsar les mesures normatives necessàries per facilitar la instal·lació de projectes d’energia eòlica i solar fotovoltaica d’entre 1 MW i 10 MW a Catalunya. A més, i amb l’objectiu d’impulsar l’autoconsum fotovoltaic i de situar el ciutadà en el centre d’aquest nou model, la Generalitat posarà en marxa el projecte IoCat, que mitjançant la tecnologia blockchain permetrà que aquells ciutadans que generin la seva pròpia energia i l’emmagatzemin amb bateries puguin compartir-la i transaccionar-la d’una manera fàcil, segura i sense intermediaris, i obtenir recompenses en forma de criptomoneda.

Àngels Chacón: “Hem de portar la transformació digital a tots els àmbits empresarials, i facilitar que la universitat proveeixi i transfereixi aquest coneixement” La consellera igualadina explica les línies mestres de la legislatura del departament d’Empresa i Coneixement “Portar la transformació digital a tots els àmbits empresarials, i facilitar que la universitat proveeixi i transfereixi el coneixement necessari” és un dels principals reptes d’aquesta legislatura pel que fa al departament d’Empresa i Coneixement, tal com ha explicat la consellera igualadina Àngels Chacón, qui ha explicat les línies mestres de la legislatura en el diferents àmbits competencials del departament, i ha posat l’accent en la voluntat d’ajudar les empreses dels diferents sectors a modernitzar-se i adequar-se a les noves formes d’activitat, i a proporcionar a les universitats i centres de recerca l’entorn i les eines necessàries perquè puguin generar i transferir el coneixement necessari per al progrés del país. Pacte Nacional per establir un nou model de finançament de les universitats En matèria de política d’universitats i de recerca, la consellera ha destacat que l’objectiu clau de la legislatura és consensuar amb tots els agents, aprovar i desplegar el Pacte Nacional per la Universitat i la Recerca. Aquest instrument ha de servir per “mostrar el compromís del país amb les seves universitats

per tal de mantenir les línies bàsiques del model, i reforçar aspectes com el finançament o el retorn social, en forma d’oportunitats per a les persones i de coneixement transferit a l’activitat econòmica”, ha assegurat Chacón. La consellera també ha reiterat la voluntat del Govern d’aprofundir en el model de tarifació social, orientat a garantir l’equitat, i ha reclamat que l’Estat compleixi la sentència que reconeix que la gestió de les beques correspon a la Generalitat. Chacón també ha manifestat la intenció de reduir progressivament les taxes universitàries. La consellera, que ha recordat el bon posicionament i reconeixement internacional de les universitats i centres de recerca catalans, diu que cal afavorir que l’ecosistema format per les universitats, centres de recerca i empreses avanci en la transferència de coneixement, i que cal treballar per despertar i fer créixer les vocacions científiques entre els estudiants del país. Aprofundiment en la transició energètica En l’àmbit de la política energètica, la consellera ha

Actualització del model comercial català En matèria de comerç, la consellera ha reiterat l’aposta del Govern de la Generalitat per preservar i mantenir el model comercial català. No obstant això, la consellera ha reconegut que els nous temps suposen nous reptes derivats de les noves tecnologies i dels canvis en els àmbits de consum, que s’han d’afrontar conjuntament des de les administracions públiques i el món privat. “Catalunya disposa d’un model comercial modern i competitiu. Ara el volem dur més enllà afrontant els reptes de futur que es presenten”, ha descrit. Per això, la consellera ha explicat que pretén continuar la labor de modernització del sector iniciada amb la llei de Comerç, Serveis i Fires de Catalunya afrontant cinc grans reptes: l’acompanyament en la transformació digital, la necessitat de prestigiar el sector, l’enfortiment del creixement empresarial i generació de nous projectes, la millora de la professionalització del món associatiu i gestió público-privada i, el foment del model comercial de proximitat. La consellera també ha anunciat que tramitarà la Llei per desenvolupar les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEUs), que es fonamenten en un model de col·laboració público-privada destinat a millorar la gestió i facilitar la modernització i la promoció de zones urbanes i de serveis. Les entitats gestores de les APEU complementaran la prestació dels serveis públics municipals amb promoció d’actuacions de millora de l’entorn urbà, promoció, foment de l’ocupació de locals buits o assessorament empresarial, entre d’altres iniciatives. Chacón també ha destacat diferents actuacions en matèria de comerç, com la creació del Pla d’acceleració de nous models de negoci, l’Observatori d’Anàlisi de les Noves Ocupacions, el Pla Comerç Prestigi i diferents mesures d’acompanyament a les empreses comercials i els mercats municipals en el seu procés de transformació digital. Creació de l’Observatori del Consum En matèria de polítiques de consum, el Govern crearà l’Observatori del Consum com una eina que permeti a l’ACC conèixer quins són els hàbits de les persones consumidores de Catalunya i quines són les tendències de futur per tal de poder establir les polítiques preventives, informatives i correctives més adequades. Chacón també ha avançat que el Govern preveu fer modificacions en el Codi de Consum. Els principals canvis tindran com a objectiu la protecció de les persones que pateixen trastorns alimentaris, i per tant s’incorporaran noves mesures per afrontar la lluita contra aquests trastorns de manera preventiva i coactiva. Un nou Pla Estratègic de Turisme Ja en l’àmbit de turisme, un sector clau en l’economia del país que suposa un 12% del PIB i un 13,6% de l’ocupació, la consellera ha refermat la voluntat de mantenir Catalunya com una potència turística, i ha expressat la necessitat d’apostar per la qualitat i per la diversificació de l’oferta per aconseguir-ho. Per avançar en aquest objectiu, Chacón ha avançat l’aprovació d’un nou Pla Estratègic de Turisme de Catalunya i d’un nou Pla de Màrqueting de turisme

Agost 2018

21,4%

“UN BON MOMENT” PER A LA INDÚSTRIA CATALANA La consellera Àngels Chacón remarca que la indústria catalana -que representa un 21,4% del PIB, “viu un bon moment”, tal com assenyalen diversos indicadors: l’ocupació en el sector de la indústria acumula quatre anys consecutius de creixement; les exportacions creixen a un ritme que no es veia des de l’any 2011 i, només el mes de juny passat, es van comptabilitzar 48 inversions d’empreses estrangeres al nostre país, que suposaran una inversió de més de 2700 milions d’euros i la creació de més de 500 llocs de treball directes.

de Catalunya. El nou Pla Estratègic s’estructurarà en 7 eixos estratègics, i suposaran l’aplicació de 93 accions fins a l’any 2022, com per exemple l’execució d’un programa per a l’eliminació de la pol·lució visual, l’activació d’un programa de captació d’inversions turístiques; la implementació d’un programa de reducció de la petjada ecològica; o l’elaboració d’un Pla Territorial Sectorial de Turisme, entre d’altres. A més, i amb la voluntat d’ordenar el sector, simplificar el marc normatiu i adaptar-lo a les noves formes d’allotjament turístic que han sorgit, com per exemple les relacionades amb l’economia col·laborativa, Chacón s’ha compromès a tirar endavant el Decret de reglament de turisme de Catalunya. Aquest decret recull, per exemple, la creació de la llar compartida, és a dir, l’ allotjament turístic que és l’habitatge principal del titular i que es comparteix com servei d’allotjament amb terceres persones, a canvi de contraprestació econòmica, i per a una estada de temporada en la qual el titular també ha de residir en l’habitatge. Aposta per la transferència digital a les pimes i pel sector tecnològic Pel que fa a la política industrial, la consellera ha recordat que la indústria catalana, que ja suposa un 21,4% del PIB, viu un bon moment, tal i com assenyalen els principals indicadors: l’ocupació industrial acumula quatre anys consecutius de creixement, les exportacions creixen al ritme més alt des del 2011, i només el passat mes de juny es van comptabilitzar 48 inversions estrangeres, que suposaran la creació de 500 llocs de treball i una inversió associada de 2.772,3 milions d’euros. La consellera ha recordat la necessitat d’emprendre actuacions per incloure el talent femení a l’empresa, amb l’objectiu final “d’impulsar la presència femenina en la indústria i promoure l’accés de les dones a càrrecs directius”. Chacón ha vinculat aquestes xifres al marc estable generat pel Pacte Nacional per la Indústria. La consellera ha insistit en el desenvolupament de les diferents mesures de Pacte per tal de consolidar el sector industrial al país i traduir les bones xifres en la generació de llocs de treball estables i de qualitat. En aquest sentit, Chacón s’ha plantejat com a repte adaptar el model de negoci de les petites i mitjanes empreses (pimes) als reptes de futur, centrant-se bàsicament en la transferència digital. Així, es treballarà per al desenvolupament de suports als processos de transformació digital de les pimes i en la introducció progressiva de l’economia circular en les pimes. De la mateixa manera, la consellera ha anunciat la voluntat de millorar l’ecosistema de suport a l’activitat de les pimes, i ha avançat que es treballarà en la simplificació del marc legal per tal d’afavorir el dinamisme de les pimes, i també que s’analitzarà quines desviacions hi ha en el marc normatiu català amb relació a la mitjana europea per tal de posar-ho en coneixement de les institucions competents. Chacón també ha anunciat la creació del Catalonia Hub Tech, un programa que tindrà com a objectiu agrupar i impulsar l’activitat econòmica en l’àmbit de les noves tecnologies per tal d’atraure la inversió estrangera de centres d’excel·lència tecnològics (Catalunya ja compta, a dia d’avui, amb 1.000 multinacionals tecnològiques), el desenvolupament de projectes de recerca i innovació en aquest àmbit, la transformació de les empreses catalanes cap a la indústria 4.0 i establir les bases per fer de Catalunya un referent en matèria d’startup. Durant la propera legislatura, també es reforçarà la tasca de les 40 Oficines Exteriors de Comerç i Inversions d’ACCIÓ, que enguany celebren el 30è aniversari que treballen en més de 100 països acompanyant les empreses catalanes en la seva expansió internacional i captant inversió estrangera per al país. En aquest sentit, es posicionarà l’oficina de Silicon Valley com un centre d’innovació, amb la doble intenció de promoure l’atracció d’inversió tecnològica directa dels Estats Units a Catalunya i d’introduir startup catalanes en l’ecosistema californià.

Tenim un problema: L’avi no va fer testament!

uin ensurt, i cal arreglar els papers com més aviat millor! Sembla mentida que en els dies que corren encara ens trobem tan sovint en aquesta situació. Persones de totes les edats que pensen que fer testament és com entrar a l’avantsala de la mort. No obstant això, pocs documents notarials tenen la importància d’un testament, que ben fet, pot solucionar molts problemes i evitar que creixi la discòrdia en el si d’una família. Sent caut, abans dels 30 anys, tothom hauria d’haver-ho atorgat. Ben diferents són els problemes segons les edats i la situació familiar, però, el que és segur, és que no tenint testament els problemes poden multiplicar-se. En uns casos, morint un pare jove deixant fills petits, ja que finalment heretarien aquests i el vidu o la vídua podria veure com queda immobilitzat tot o part del patrimoni familiar en mans d’uns nens que no tenen capacitat d’obrar i requeriria, aquest progenitor que ha quedat, de consentiments especials per a cada acte de transcendència Però si el que mor és una persona gran, pot ser que deixi d’arreglar certs assumptes, com haver ajudat un fill i no als altres, cosa que podria compensar en testament, o quedar, sense més, les coses en proindivís, amb els problemes que pot generar compartir propietats en certs moments o entre certs membres de la família. Però si no tenim atorgat testament, hem de saber qui heretarà. I és el llibre IV del codi civil de Catalunya el que resol la qüestió, determinant l’ordre per succeir en els seus articles 441 i següents. En primer lloc heretaran els fills a parts iguals. En defecte d’un fill mort, la seva part la reben els néts, fills o descendents del fill mort. Si amb els fills concorre el vidu o vídua, aquest gaudirà de l’usdefruit de tota l’herència. Hi ha la possibilitat que el vidu canviï l’usdefruit per la quarta part alíquota de l’herència i l’ús de l’habitatge familiar. A falta de fills o descendents heretarà el cònjuge vidu, sempre que en el moment de la mort no estigui separat judicialment o de fet, o hi hagi interposada demanda per obtenir la nul·litat, separació o divorci, llevat reconciliació. Tenint en compte que els pares del difunt tenen dret a la llegítima en aquest cas. Quan no hi ha ni descendents ni cònjuge, correspon heretar als pares. Ho faran a parts iguals, i havent mort un d’ells, l’herència li correspondrà al viu. Mancant els pares, els avis, dividint l’herència per línies i dins d’aquestes, per caps. Encara preveu més possibilitats la llei: que no quedi ningú dels anteriors. És el cas de la persona que es manté soltera i no té ni fills ni pares. És llavors quan els germans heretarien a parts iguals per dret propi. Si hi ha faltat un dels germans amb fills, la part d’aquest passarà a aquests nebots del difunt per dret de representació. I quedant només nebots, heretaran tots ells, però en aquest cas repartint l’herència per caps. Finalment els altres parents col·laterals fins al quart grau dividint l’herència per caps. I quan ja no queda ningú a qui trucar, poden endevinar qui té l’interès en l’herència .... l’administració.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

Agost 2018

imatges IL·LUSIÓ La Festa Major d’Igualada ofereix un extens programa d’activitats, amb propostes per triar per a totes les edats. Gent gran, joves, famílies... hi troben el seu espai. Però són els més petits els autèntics protagonistes de la festa que més il·lusiona, els protagonistes de la descoberta d’una festa que provoca rialles, ohhhhhs i algun ensurt amb el foc, les carretilles dels diables o els morters dels trabucaires-, i sobretot la curiositat per conèixer els elements d’una festa que també és seva. FOTO:PAU CORCELLES

Agost 2018

“

Diàleg 300 ALFONS RECIO Geògraf

om molts ja sabeu, laGeneralitat de Catalunya està treballant des de fa un temps en una nova Llei de Territori (per a legislar sobre les temàtiques d’urbanisme, paisatge, ordenació del territori, etc). Aquest llei ja disposa d’Avantprojecte redactat, motiu pel qual la Generalitat ha redactat un dossier explicatiu que recull la filosofia d’aquesta nova llei. El document el podeu consultar a a la web del departament de Territori i Sostenibilitat. Llegint el document es poden veure algunes dades molt interessants. Primer, en l’explicació de les motivacions s’insisteix en la necessitat de prioritzar el “reciclatge” urbà donat que el creixement urbà dels darrers anys no es considera sostenible. En aquest sentit és dóna alguna dada, per exemple que a la província de Barcelona la superfície urbanitzada s’ha multiplicat per quatre en els darrers 50 anys i que aquesta explosió de la urbanització no ha ajudat a millorar l’accés a l’habitatge de les persones. Una altra dada que aporta de manera contundent el document és que, d’executar-se tot, els sectors classificats com a urbans no consolidats, els plans de millora i els sols urbanitzables delimitats, la superfície de sòl urbà de Catalunya creixeria un 40% respecte l’actual. Amb aquest creixement, s’aportarien més de 600.000 habitatges nous en 21.491 noves hectàrees. Espectacular, ja que això passaria només executant-se allò que ja està planificat i aprovat avui dia.

Agost 2018

Cal preguntar-se si no hi ha marge per aprofitar res del que jes està aprovat avui dia. Si és que no, la Generalitat, com a garant de la coordinació supramunicipal, tampoc queda en massa bon lloc ALFONS RECIO

Històries de Càritas (8)

Aquell somni sota les estrelles

ra un capvespre qualsevol quan, assegut sobre si mateix damunt la sorra, contemplava aquell horitzó que li era tan familiar, allà on el desert es confon amb un firmament curull d’estels plens de vida. Tot compungit pensava què en seria de la seva vida, quin seria el seu futur, el què l’esperava a ell mateix, a la seva família i –sobretot- al seu poble, el poble sahrauí, foragitat ja fa més de quaranta-cinc anys del seu país, la seva terra i el seu mar; i confinat al mig del desert a Tinduf, en un camp de refugiats. Però aquell no havia estat un dia com els altres. A les notícies d’aquí gairebé no en varen parlar. Però les pluges torrencials del 2016 s’havien endut totes les haimes i també les cases de fang que, amb la calor, s’anaven desfent com si fossin xocolata... No es podia ni dormir, explica. La gent dels campaments només tenia l’alternativa de tornar a aixecar les cases de fang i les haimes una a una, començar-ho tot des de zero, sense l’esperança de cap alternativa ni futur possible a l’horitzó... En Daha pensava en el seu amic de Catalunya, aquell amb qui compartiren tants estius al poble on va anar en unes “Vacances de Pau”. Recordava amb enyor els farts de riure que s’havien fet tot enfilant camins, rierols i muntanyes... Què se’n deu haver fet ara de l’amic?. L’endemà es va posar a buscar-lo per facebook i va tenir sort. El seu amic era a l’altre cantó compartint les seves angoixes i preocupacions per la manca de futur, d’esperança mateix per una vida digna -i pròpiasi es quedava als campaments. Has de venir, li va dir; on jo visc et puc acollir, perquè ara estic treballant... Ja sóc a Espanya, li va dir un dia i, ja a casa de l’amic que ara viu a Igualada; li va indicar que anés a Càritas a informar-se. D’entrada, li van oferir ajut des del Banc d’aliments (així no seria tanta càrrega per al seu germà, pensava). Poc després s’apuntaria a un taller de català, un altre de paleta i un altre de jardineria - horticultura. De mica en mica ha constatat que en aquest “nord” hi ha també una altra realitat de sud, i que obrir-se camí aquí no és gens fàcil.

La sorpresa li van donar el dia que li van dir que tenia una entrada per anar a veure el Barça. No s’ho creia, afeccionat com és al futbol, i a més culé, faria delir la seva família als campaments, perquè els diumenges s’apleguen entorn la televisió per veure futbol donat que aquesta és la seva principal diversió. Poc es pensa l’abonat que aquell dia que no va poder gaudir d’un partit del Barça podria fer tan feliç algú que, habitualment no hi té possibilitats. En Daha tenia un lloc al bus i –sobretot- un seient a les grades del Camp Nou... Tot un somni... Específicament per al sòl de caràcter industrial o per a activitats econòmiques i logístiques (els polígons industrials per a entendre’ns), amb les planificacions vigents es podrien incorporar 12.011 hectàrees més a Catalunya, amb un sostre potencial de 65.485.884m2. Amb aquestes dades, sorprèn encara més la proposta del mateix Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat d’urbanitzar via un pla director urbanístic supramunicipal 300 noves hectàrees de sòl industrial i logístic a Òdena. Cal preguntar-se si no hi ha marge per aprofitar res del que ja està aprovat avui dia. Si és que no, la Generalitat, com a garant de la coordinació supramunicipal, tampoc queda en massa bon lloc. Si algú es pregunta què són 300 ha, com es veu al mapa, la superfície que resta dins de la línia vermella representen 308 ha.

A Càritas ha conegut altra gent i ha fet amics, un d’ells vingut del Marroc i que -el fet de ser de dos països oficialment enfrontats- no els ho ha pas impedit. A més, durant el Ramadà, s’han trobat cada vespre per trencar el dejuni plegats amb la seva família... És que en Daha, com la seva família, és musulmà i el seu pare li recordava que no deixés de fer el Ramadà, que calia ser un bon musulmà com li va ensenyar. De moment té un treball precari, però tímid com és, participa d’algunes activitats de la ciutat, i en una que es va fer a Igualada en solidaritat amb el poble Sahrauí, va conèixer altra gent, i es va retrobar amb alguns altres que ja coneixia de Càritas. Així, de mica en mica, i després de gairebé un any, Igualada és ara el seu poble, el que li permet albirar un altre futur que el que l’esperava sota les estrelles del desert, sense oblidar -de cap manera- la seva família d’allà, els qui mai deixaran de ser també els seus.

Relat inspirat en el dia a dia de

MARIBEL NOGUÉ i FELIP

“

Agost 2018 Em vull recordar de vosaltres presos i exiliats que, per motius antidemocràtics i totalitaris no heu pogut, o no podreu gaudir de la vostra Festa Major, perquè esteu injustament tancats a la presó o a l’exili, i a tots els vostres familiars i amics que no podran gaudir la seva Festa Major com sempre perquè no us poden tenir a prop. Us volem a tots a casa en llibertat ben aviat! ORIOL CÀLICHS

EDICIÓ Cinquanta-set SL DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Jose Sánchez González Francesc Vilaprinyó DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat

TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

“

27 Allò important és no aturar el moviment, no donar-se per vençuts, no defallir ANNA GABRIEL

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

No aturar el moviment

ón temps de Festes Majors... Però, enguany, les vivim diferent, amb un sentiment agredolç. Baixem al carrer a viure i participar de la festa, però amb el pensament per als homes i dones que, mancats de llibertat, no poden anar al correfoc del seu poble amb els seus fills, no poden ballar amb la seva parella, no poden fer pinya als castells. Avui, fem nostres les paraules que, des de l’exili, a Ginebra, ha adreçat als igualadins i igualadines l’exdipitada Anna Gabriel i que foren llegides el primer dia de la Festa Major d’Igualada, a la manifestació per l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, convocada per La Coll@nada: “Són temps de Festes Majors, les nostres estimades Festes Majors, les populars, les autogestionades, les que recuperen el carrer i mostren com també hi ha una forma diferent de construir l’oci. El que combina festa i lluita, el que no vol consumidores ni espectadores, sinó participació i compromís. Les Festes Majors, arreu dels Països Catalans, són expressió única, genuïna... dosi quasi perfecta de protesta, proposta, ball, riures, treball i cultura popular. Molts ànims i molta força a totes les companyes que ho feu possible, per totes les hores que hi dediqueu, per tota la implicació. Gràcies. I ànims i agraïment a totes les que, a més, deixeu un espai per la lluita pels drets civils i polítics més bàsics, per les que us manifesteu contra la repressió, les que no voleu normalitzar cap detenció, cap registre ni cap amenaça. Per les que sortiu al carrer, un cop més, i ja en van molts, per demanar que s’aturi la persecució a la dissidència política. I sobretot, gràcies a les que feu això des de fa ja molts anys, sovint en solitari. I gràcies a les que sortiu ara, encara que sigui per primera vegada... Allò important és no aturar el moviment, no donar-se per vençuts, no defallir. De la Tamara a l’Adri, dels presos als exiliats, dels vaguistes als estudiants, de les feministes a les anarquistes... la repressió requereix de tot el suport i acompanyament de totes. Sense distinció. Si distingim i pensem que hi ha represaliades que mereixen menys atenció que d’altres, el sistema, ja ha guanyat. I no m’allargo, només una última cosa; una abraçada ben gran i gràcies per tenir-nos presents. L’exili te un sentit politic, l’enyor, un sentit humà. I la realitat present, és un tot”.

Damià Calvet El conseller de Territori i Sostenibilitat ha anunciat que el Govern instarà l’empresa Monbus a renovar la seva flota de vehicles després de les diverses avaries i incidències que s’han registrat aquest mes d’agost

Enric Morist L’actual director de Creu Roja Catalunya era el coordinador de Creu Roja Anoia fa 25 anys, quan l’entitat va acollir unes famílies de refugiats de la guerra de Bòsnia a la casa de colònies de l’Eucaria

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Josep Ramon

MEMBRE DE

En el marc de la Festa Major, la ciutat d’Igualada recorda amb una exposició la figura de l’exregidor Josep Ramon, qui va portar la festa al carrer, impulsant i fomentant les bases d’algunes de les nostres festes

AMB EL SUPORT DE

Oriol Solà

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA www.anoiadiari.cat

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Els Moixiganguers volen tenyir de color morat la plaça de l’Ajuntament d’Igualada en l’actuació castellera de diumenge. La colla igualadina està fent una gran tasca, tant tècnicament com en l’àmbit social

Agost 2018

DIÀLEG

La festa la fa el poble i és per al poble

esta Major és la gran festa que es fa a cada municipi i per regla general al voltant del dia de la patrona o del patró. Els ajuntaments són, o se senten, com els únics organitzadors però, en el cas d’Igualada tant la Coll@nada com la FESTHI organitzen les seves activitats amb més o menys llibertat. L’ajuntament aporta infraestructures a places i carrers, capital, seguretat i endrecen els horaris, coordinen que tot funcioni, lloguen i contracten orquestres, grups de música o la sonorització..., reconec que és una feinada per als tècnics i treballadors de l’ajuntament. Però l’èxit, tant a Igualada com a la resta de municipis, és de les entitats de cultura popular que es preparen durant l’any per fer ballar la imatgeria, o perquè els seus balls populars i tradicionals siguin lluïts, o penquen durant quasi tot l’any per aixecar les estructures humanes més altes possibles a la plaça (potser aquest any ja de 9). Aquí, a Igualada, l’èxit és d’una entitat com la Coll@ nada que amb pocs mitjans però, amb les ganes i l’empenta que es té quan s’és més jove, organitzen les activitats més participades de la festa. Que hagi aconseguit fer quedar el jovent a Igualada, quan no fa massa anys marxàvem fora, i que el boca orella faci que vinguin persones joves i no tan joves d’altres comarques, és un èxit innegable. L’èxit de la Festa Major és que els adults ens tornem una mica infants quan, embadalits, veiem a ballar els gegants que hem vist des de petits o els de nova creació. És quan els espetecs dels trabucaires o de qualsevol colla de foc ens fan sentir aquell neguit al pit imprescindible per sentir-nos més vius. És repetir els rituals de generació en generació. Portar els més petits de casa a veure cercaviles. Amb el permís dels geganters aixecar els vestits del gegants perquè la canalla vegi què hi ha allà sota i convidar-los a posar-s’hi perquè perdin la por. L’èxit és que hi hagi persones que tinguin la necessitat d’ajuntar-se per recuperar balls que s’havien perdut durant el segle passat, fent que la nostra Festa Major s’enriqueixi culturalment i etnològicament. Sí, això ha

ORIOL CÀLICHS

creat un debat durant aquests últims anys apassionat i encès. Crec que les úniques persones que sabem de què va som els que participem o han participat activament a la festa i les persones que tenim més properes. La resta de ciutadans no ho acaben d’entendre i crec que, fins i tot els cansa. Aquí sí que crec que entre totes les entitats, la FESTHI i l’Ajuntament s’hauria de fer un esforç per endreçar-ho. Deixar de costat els personalismes, mirar d’entendre el que està fent cadascú i on és el seu lloc a la festa i tirar endavant. Crec que hi guanyaríem tots plegats. No estic dient que hi ha entitats que han de desaparèixer sinó acceptar quins rols juga cadascú a la festa i ser o apartar-se d’on calgui. Precisament entenc que la riquesa de la festa són les entitats, totes elles, i crec que hi ha un espai per a cadascuna. Només s’ha d’endreçar una mica, no pot ser que totes estiguin a tot arreu. Però també crec, que l’èxit de la nostra Festa Major també són totes aquelles persones que hi han participat durant anys, que se l’han estimat i ens han sabut transmetre aquesta estima. Que amb més encert o menys (en aquest debat no hi vull entrar) han fet que la visquem com la vivim. Han nascut i desaparegut moltes entitats, unes altres han renascut i d’altres s’han anat transformant amb els anys. Tot això és mèrit d’aquestes persones també, tant si encara en participen activament com si no. Sí, els vull posar en valor i els vull fer un petit homenatge. Són els que han mantingut la flama de la nostra festa igualadina, popular i catalana. Potser sense els valors etnològics locals que algunes persones els han retret aquests últims anys, però sense aquest seguit de persones que han pencat i encara penquen (segurament des de finals dels anys 70), no seríem on som ara.

He tingut la sort de viure la festa major al costat de la meva família, i sobretot, al costat de la Carme i el Pep. Des de ben petit em van saber transmetre aquesta estima i m’hi van introduir d’adolescent. Primer com a graller dels Grallers d’Igualada i esporàdicament per ajudar a portar la Víbria o el Drac d’Igualada. Ells són part de la festa i d’ells vaig sentir per primera vegada que s’havien perdut balls durant l’últim segle, suposo que per aquests motius estic totalment a favor de la seva recuperació i participo activament en un d’ells. El Pep va fer que des de ben petit perdés la por a la pirotècnia, però no el respecte. Em va ensenyar què es podia fer i què no molt abans que tirés la meva primera “carretilla”. Gràcies a ells he viscut la festa d’una manera que no la vivien moltes persones abans. I de Carmes i Peps n’hi ha molts a les colles d’abans de l’explosió de d’imatgeria i de la recuperació de balls perduts. Per això, aprofitant aquest article i esmentant als meus tiets, vull fer un petit reconeixement a totes aquestes persones que heu mantingut la flama durant més de 40 anys perquè ara tinguem una Festa Major més que digna. Simplement, gràcies. I tornant enrere, l’èxit en definitiva, és de les persones que generosament aporten temps personal com a músics, balladors, geganters i portadors d’imatgeria, castellers, trabucaires, diables,... perquè la Festa Major sigui cada any més lluïda i, també, de totes les persones que sortiu de casa per omplir places i carrers durant més d’una setmana per gaudir de la Festa Major. Si no hi fóssiu disposades a fer festa, res del que s’està fent tindria sentit, per tant, Bona Festa Major a tothom! I ara, em vull recordar de vosaltres presos i exiliats que, per motius antidemocràtics i totalitaris no heu pogut, o no podreu gaudir de la vostra Festa Major, perquè esteu injustament tancats a la presó o a l’exili, i a tots els vostres familiars i amics que no podran gaudir la seva Festa Major com sempre perquè no us poden tenir a prop. Us volem a tots a casa en llibertat ben aviat!

Agost 2018

Per menjar-se la vida a mossegades

“Els mètodes en anestèsia són molt segurs” JOSEP MARIA BAUSILI Anestesiòleg

El Dr. Josep Maria Bausili és, des de principis dels anys 80, el cap del Servei d’Anestesiologia i Medicina Crítica de l’Hospital d’Igualada. És col·laborador i consultor en anestèsia, analgèsia i sedació del centre dental Boca a Boca. Quins avenços destacaria en l’anestesiologia? El gran avenç de l’anestesiologia en els darrers anys ha sigut les sedacions, tant sedacions conscients com les sedacions profundes o anestèsies de ràpida recuperació. Per exemple, ara totes les proves en digestologia les realitzem amb anestèsia. També utilitzem sedacions en les ressonàncies magnètiques, en les ecocardiografies esofàgiques o per fer algunes puncions-biòpsies, etc. I aquí s’hi podria apuntar l’odontologia per millorar els seus tractaments més agressius o per a donar més tranquil·litat als seus pacients. Això ha sigut possible perquè disposem d’uns medicaments anestèsics amb els quals, els pacients, amb mitja hora de control del despertar ja poden tornar al seu domicili, acompanyats. Les recuperacions són molt ràpides i segures. Quines diferències hi ha entre anestèsia i sedació? Amb l’anestèsia produïm insensibilitat i amb la sedació tranquil·litzem el pacient. Amb una sedació sola no podríem operar. I no cal practicar una anestèsia per fer un tractament odontològic. Hi ha diversos tipus de sedacions. Hi ha la sedació conscient, que es fa servir molt en odontologia. En aquest cas també hi ha, bàsicament, dos tipus: sedació conscient inhalatòria, de què Boca Boca és dels únics centres a Igualada que en disposa- i que fa que el pacient entri en un estat de relaxació i amb una situació de tranquil·litat que permet deixar-se conduir i practicar els tractaments odontològics amb més rapidesa i comoditat per a tothom, tant per al pacient com per al professional. Després també hi ha la sedació conscient endovenosa, amb efectes sedants immediats i de curta durada. La sedació conscient endovenosa és la que es fa servir en procediments odontològics llargs, com implants o reconstruccions a tota la boca, per exemple, i en procediments complexos. També amb persones que poden ser aprensives. Parli’ns de la sedació conscient inhalatòria La sedació conscient inhalatòria s’aconsegueix fent inhalar al pacient, amb una

mascareta nasal, una barreja d’òxid nitrós i oxigen. Cal recordar que aquest tipus d’anestèsia va ser aplicat per primera vegada, a un ser humà, per un odontòleg, Horace Wells, que va descobrir els efectes anestèsics del “gas de la risa” (al 1844). Es podria dir que és la millor opció per a un dentista amb un alt nivell d’èxits en pacients molt ansiosos i és molt segura. A Boca-Boca hi tenen molta pràctica. Com en el cas dels infants? La sedació conscient en pediatria és difícil. Quan practiques una sedació conscient, la persona té autocontrol. Es tranquil·litza amb la sedació i es pot administrar l’anestèsia local per poder fer procediments invasius i poder operar. El pacient està tranquil i s’autocontrola. Però els nens més petits no es controlen i s’ha d’aplicar una sedació profunda o una anestèsia general inhalatòria lleugera amb respiració espontània. Es pot practicar en establiments ben equipats, per garantir la seguretat. Per a l’odontologia pediàtrica també tenim solucions pràctiques i segures.

La sedació conscient és un estat de relaxació i somnolència que permet fer qualsevol tractament dental amb total comoditat i seguretat. La sedació conscient elimina la tensió i l’ ansietat del pacient de manera que es pot treballar més ràpid i amb més comoditat per a tothom. Està indicada en pacients amb fòbies, amb molta ansietat, amb pors als tractaments odontològics llargs i en odontologia pediàtrica. Com es pot garantir la seguretat a les clíniques, en relació a les sedacions? Hi ha tot un seguit de requisits i normatives dictades pel Departament de Sanitat que han de complir les clíniques per iniciar els tractaments odontològics en relació a la seguretat clínica, com és el cas de Boca-Boca. Cal dir, però, que només la

ques raonablement molt segures. Cada dia s’operen milions de persones al món!!! A Catalunya es realitzen unes 600.000 anestèsies cada any! Sí que és cert que puntualment podem sentir alguna notícia que pot espantar, però són notícies que es repeteixen i que generalment són pels mateixos casos, entre milions de persones. Quan hi ha un accident és per la suma de diversos factors (problemes del mateix malalt, potser un descuit humà, una deficiència mecànica, una alteració que no s’ha vist…). Però veient tot el que es fa cada dia, als quiròfans i als gabinets, podem dir que els mètodes en anestèsia són molt segurs. L’anestèsia és una gran desconeguda per a la gent. Les pors, són raonables? La por a tot allò desconegut és inherent a

Quines són les principals dificultats en una sedació profunda? El gran problema de les sedacions profundes és que s’aboleixen els reflexos de defensa del cos humà. En la sedació profunda el pacient perd la consciència. La capacitat d’empassar també queda afectada i es pot alterar la capacitat de respirar perquè hi ha relaxació de la part de la laringe i de la glotis. Són reflexos molt importants per a la vida. Aquí és on hi ha la dificultat. La sedació profunda cal que es practiqui per equips d’ anestèsia especialitzats i en clíniques dentals ben equipades i autoritzades. Aquestes pràctiques s’han de dur a terme en centres ben preparats i en mans d’especialistes molt ben formats? Les sedacions profundes s’han de fer en llocs equipats perquè hi ha unes mesures de seguretat al darrera que s’han de complir, i han de ser practicades per metges anestesiòlegs. Les sedacions conscients es poden practicar per professionals formats. Els centres, com el Boca a boca, tenen permisos per a la pràctica d’aquestes sedacions i els seus professionals han rebut una formació, una titulació adequada. La sedació conscient millora la qualitat del tractament odontològic?

Procediment de sedació conscient amb l’equip d’Òxid Nitrós Masterflux al centre dental Boca a Boca BOCA A BOCA

presència d’un anestesiòleg pot garantir que la sedació profunda sigui l’ adient per al pacient i que es pugui controlar amb total garantia les funcions vitals, la prevenció de complicacions i tenir les competències per a solucionar-les, si apareixen. I suposo que, el que tothom vol sentir en llavis de l’anestesiòleg, que és segur, oi? Les tècniques anestèsiques són tècni-

l’ésser humà i això és raonable. Si a una persona l’han d’operar o li han de fer una prova important, ha de fer passos per conèixer qui l’anestesiarà. L’anestèsia en si està formada per moltes tècniques i molts medicaments, i tot això està administrat per especialistes que han dedicat onze anys per poder començar a aplicar aquestes tècniques. Per tant, són professionals que saben molt bé què fan. El que passa és que cada vegada les persones viuen més i amb més malal-

Agost 2018

“

SALUT DENTAL En aquest espai trobaràs articles i entrevistes per ajudar-te en la prevenció i la millora de la teva salut dental. Gràcies a BOCA A BOCA

ties cròniques i cada vegada els tractaments són més complexos. En els últims anys ja ens adonem que se’ns ha complicat la nostra feina diària. Hem evolucionat molt pel que fa a la complexitat dels tractaments i que aquests tractaments es practiquen a pacients cada cop més grans i amb més malalties cròniques. Què diria a una persona que ha de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica i ha de rebre un tractament d’anestèsia, que ha de posar-se a les mans d’un anestesiòleg? En primer lloc, ha de conèixer, parlar i fer totes les preguntes que tingui al seu anestesiòleg. Què em faran? Per què m’ho faran d’aquesta manera? L’anestesiòleg li contestarà els seus dubtes, revisarà el seu historial clínic i li proposarà una tècnica anestèsica adequada per a poder-se operar i després haurà de signar el seu consentiment al tractament proposat. Igual que preguntem com ens operaran, doncs a l’anestesiòleg també li hem de fer preguntes i aclarir tots els dubtes. Hi ha perill? Els medicaments que tinc a casa els puc seguir prenent? Els he de deixar? Puc tenir una crisi de dolor de la meva malaltia dins el quiròfan? Aquestes i altres són preguntes que han de fer al seu anestesiòleg. És important conèixer el professional de l’anestèsia ja que és el que els pot donar seguretat i qualitat en els tractaments quirúrgics Per què un mal de queixal pot ser tan dolorós? Perquè la boca és una àrea molt sensible, els nervis estan molt a prop de les peces dentàries i quan emmalalteixen o en presència d’infeccions (càries), de se-

És important conèixer el professional de l’anestèsia ja que és el que pot donar seguretat i qualitat en els tractaments quirúrgics

Trobaràs aquesta entrevista i altres articles interessants a l’espai Boca a boca de l’AnoiaDiari

guida els irriten (polpa dentària). És un dolor amb característiques neuropàtiques, per això costa tant que marxi. Tots els dolors que són provocats per irritació d’una arrel nerviosa es diuen dolors neuropàtics. I aquests, costen molt que responguin a analgèsics normals i responen a altres tipus d’analgèsics. S’hauran de visitar i curar per l ‘odontòleg i seguir tractament amb analgèsics i, probablement, antibiòtics per aconseguir millorar el dolor.

nació de diversos analgèsics que actuen per diferents vies i fan que la seva suma origini un control del dolor més eficaç. És el que anomenem “tractament combinat o multimodal” del dolor per millorar la qualitat de vida i controlar el dolor de les malalties cròniques. Caldrà coordinació i formació dels professionals perquè no passi el problema de les addiccions, ocorregut als EE.UU., amb els tractaments amb analgèsics derivats de la morfina.

Com ha evolucionat el tractament del dolor en els darrers anys? Ha evolucionat molt. En primer lloc, perquè han aparegut molts més medicaments, sobretot a nivell endovenós, però també a nivell oral. I també som molt més conscients que el dolor s’ha de tractar. Es practica de manera sistemàtica l’analgèsia multimodal que és la suma dels efectes de varis medicaments per aconseguir una bona analgèsia i amb pocs efectes secundaris. Abans es deia que moltes situacions s’havien de passar amb dolor, com les operacions, els parts, proves diagnòstiques, etc. Ara ja no. La societat no admet que es pugui passar tot això amb un dolor que no estigui més o menys controlat. També, els anestesiòlegs han anat augmentant la seva dedicació al tractament del control del dolor agut i del dolor crònic.

Arribarem a aconseguir el dolor zero? Sembla que sí… Es van descobrint noves substàncies químiques implicades en el dolor. El cos humà és extremadament complex i difícil d’entendre i avui encara es descobreixen mediadors i neurotransmissors nous que actuen augmentant o atenuant la percepció de dolor. Els professionals caldrà que ens organitzem per a abordar el dolor ja que la societat exigeix que aquest tractament del dolor sigui una ensenya de qualitat d’un servei, d’un centre o d’una institució sanitària.

Quins són els reptes de futur pel que fa al tractament dolor? Han d’anar apareixent cada vegada més medicaments nous, més potents i amb menys efectes secundaris Hem d’anar cap aquí. Els tractaments van en combi-

Podríem dir que hi ha tants graus de dolor com persones. Això, com es pot gestionar? Cada persona sent el dolor d’una manera diferent. El nivell de dolor és el que cada persona sent i el manifesta. Així, els tractaments, en base, són semblants pels tipus de dolor però estan diferenciats per a cada persona perquè els senten de manera diferent. Com es veu, el símptoma dolor implica a tots els professionals sanitaris que hauran de formar-se i coordinar-se per a poder donar resposta a una demanda de la societat.

Agost 2018

Fem escola Els infants a les xarxes socials a Internet Tecnonews / AMIC El CEO d’Apple, Tim Cook, va dir fa alguns dies que encara que no té fills, “tinc un nebot a qui estimo molt. Hi ha certes coses que mai li permetré: una d’elles és que estigui en cap xarxa social”. El directiu de la companyia nord-americana parla així de les xarxes socials pels riscos que hi ha en elles per als nens. No obstant això, hi ha altres punts de vista menys alarmistes. És el cas de la companyia Lego, que acaba de llançar la seva xarxa social per a nens anomenada Lego Life. Segons el fabricant de joguines, aquest lloc web és “segur i fiable per a nens menors de 13 anys”. En concret, aquesta xarxa social permet que nens amb perfils similars interactuïn per construir objectes d’una manera col·laborativa, però en cap cas poden comunicar-se entre ells. D’aquesta manera, ningú podrà parlar amb un altre nen i demanar-li informació personal ni esbrinar res sobre la seva vida. Però això de les xarxes socials per a nens no és res de nou. Si ens remuntem als inicis del mil·lenni, Disney ja va llançar Club Penguin Island. Aquest web que va començar com un joc interactiu, va afegir un xat en 2003 i es va

convertir en una xarxa social en tota regla el 2005. Quatre anys més tard, TVE va crear la seva Comunitat Clan, una altra xarxa social similar per a nens d’entre cinc i deu anys, on els petits interactuen amb altres membres de la comunitat en diferents activitats i jocs. La xarxa social compta amb eines destinades a evitar riscos com la pedofília i altres utilitats de control parental. És recomanable que els nens estiguin a les xarxes socials? L’ús de les xarxes socials entre nens és una cosa molt discutida i hi ha moltes més postures com la de Tim Cook en què es recomana que els nens no les usin. De fet, hi ha estudis com el publicat per la Universitat de Sheffield, en el qual es revela que els nens que passen més hores connectats a les xarxes socials se senten més infeliços en la major part dels aspectes de la vida. Aquest mateix document assenyala que, com més temps passin els nens a les xarxes socials més probabilitats tenen de ser víctimes del bullying, ja que si tenen problemes a la vida real, aquests poden multiplicar-se en els entorns en línia. Malgrat tot, la realitat és que tard o d’hora, els nostres fills estaran en alguna xarxa social. Tant és així que a Eu-

ropa el 12% dels nens entre 9 i 10 anys ja té un perfil en alguna xarxa social. Es tracta d’un percentatge que creix expo-

nencialment, ja que més del 75% dels nens entre 13 i 14 anys ja està en alguna xarxa social. Sempre hi ha d’haver supervisió dels pares Per molt segura que sembli una xarxa social, és imprescindible que els pares monitoritzin el que fan els seus fills a Internet. Per això, cal sensibilitzar els nens el més aviat possible que els pares tenen l’obligació de saber què estan fent a Internet. “És important matisar que no s’ha d’espiar els nens. És molt més recomanable mostrar-los que confiem en ells mentre naveguen per internet, però al mateix temps cal fer-los comprendre que els pares hem de supervisar com naveguen. Hem de basar-nos en una relació de confiança i verificació contínua”, destaca Hervé Lambert, Global Retail Product Manager de Panda Security. Sovint, els nens tenen un coneixement d’Internet molt superior al dels seus pares pel sol fet de ser nadius digitals. En aquest sentit, és habitual trobar entre els perfils de les xarxes

Agost 2018

DINS LA XARXA La realitat és que tard o d’hora, els nostres fills estaran en alguna xarxa social. Tant és així que a Europa el 12% dels nens entre 9 i 10 anys ja té un perfil en alguna xarxa social. Es tracta d’un percentatge que creix exponencialment, ja que més del 75% dels nens entre 13 i 14 anys ja està en alguna xarxa social.

Nadius digitals Sovint, els nens tenen un coneixement d’Internet molt superior al dels seus pares pel sol fet de ser nadius digitals. En aquest sentit, és habitual trobar entre els perfils de les xarxes socials d’alguns nens que els adults coneguts no tinguin accés a la informació que comparteixen, però que, al mateix temps, tots els seus posts són visibles per a tothom.

Control “És important matisar que no s’ha d’espiar els nens. És molt més recomanable mostrar-los que confiem en ells mentre naveguen per internet, però al mateix temps cal fer-los comprendre que els pares hem de supervisar com naveguen. Hem de basar-nos en una relació de confiança i verificació contínua”, destaca Hervé Lambert, Global Retail Product Manager de Panda Security.

socials d’alguns nens que els adults coneguts no tinguin accés a la informació que comparteixen, però que, al mateix temps, tots els seus posts són visibles per a tothom. De nou, la solució a aquest problema és la relació fluïda amb els nens. Però, al mateix temps, els pares han de fer un esforç per entendre el funcionament d’aquestes xarxes socials. “Igual que els pares d’abans sabien per la seva experiència que no s’havia d’anar a uns barris o altres d’una ciutat, ara han de saber com han de ser les preferències de seguretat a les xarxes socials”, afegeix el Global Retail Product Manager de panda Security. Posar molta atenció al Sexting i al Revenge Porn Segons un informe de l’American Medical Association, el sexting s’ha convertit en una cosa habitual entre els adolescents i joves, fins al punt que 4 de cada 10 d’ells ha publicat en xarxes socials o enviat per missatge directe algun missatge amb contingut sexual en què ells mateixos eren els protagonistes.

“És de vital importància fer-los comprendre que aquest tipus de continguts mai s’ha de compartir en una xarxa social, ja que tard o d’hora, els acabarà passant factura”, adverteix Hervé Lambert. Per això, és imprescindible que els pares mantinguin un diàleg fluid sobre aquests temes. A Internet pràcticament tot és per sempre La moda de les xarxes socials de continguts efímers com snapchat o Instagram stories fa que molts nens i adolescents pensin que el que comparteixen desapareix d’Internet un cop que ja no són visibles en les xarxes socials. No obstant això, hi ha dues veritats que ignoren. La primera és que tota aquesta informació queda emmagatzemada en algun servidor al qual podria arribar a tenir accés algun pirata informàtic que aconseguís vulnerar la seva seguretat. La segona realitat que els nens solen passar per alt és que els mòbils i els ordinadors permeten fer captures de pantalla amb molta facilitat, ja sigui en forma de fotos o de vídeo.

Agost 2018

La importància de l’educació en el lleure en la formació dels infants i joves El ritme frenètic que viu avui dia la nostra societat, especialment en l’àmbit de la feina, provoca que sigui molt difícil, en el nostre dia, conciliar aquest àmbit, el laboral, amb el familiar. Les presses, les obligacions deixen poc temps lliure per compartir amb els més petits. Cada vegada els grans passen menys temps amb els infants i, sovint també, aquest poc temps cada vegada és de menys qualitat, ja que arribem cansats a casa, també hem de fer coses a la llar, etc. L’equilibri, en famílies amb fills és, sovint, en molt casos, impossible. Aquesta situació provoca, a la vegada, que les famílies hagin de recórrer a alternatives: moltes vegades hem de trucar a la porta dels avis, altres familiars i amics. Però també podem buscar activitats de lleure que, a part de cobrir unes hores també poden aportar un aprenenttage als nostres fills. Unes propostes de lleure que, a la vegada, són educatives i ajuden al desenvolupament, formació i creixement dels nostres fills com a persones. Al nostre país, molts professionals i voluntaris es dediquen a l’educació en el lleure. Els nostres centres educatius, públics i concertats, així com en altrescentres, fan una clara aposta per oferir propostes per a les hores de lleure dels

infants i joves, oferint un ampli ventall d’activitats en diversos àmbits (esports, idiomes, música, tecnologia, etc.), però amb un mateix objectiu: col·laborar a la formació i al desenvolupament integral dels nostres fills i filles. Activitats que, a part de la formació acadèmica, també fomenten altres valors, com el treball en equip, la companyonia, el respecte, etc., sempre desvetllant la curiositat i, perquè no deixen de ser nens... aprenent jugant! gaudint amb el joc i amb l’aprenentatge!

D’aquesta manera, és evident que l’eduació en el lleure no és un “aparcament de nens”. No es tracta omplir només unes hores que els pares i mares no poden estar amb els seus fills. Els educadors de lleure tenen el privilegi i l’oportunitat d’educar sense uns temaris o currículums al darrera, sinó amb projectes pensats per als infants i amb els quals, com dèiem, podran aprendre coses tot jugant. L’educació en el lleure, com a educació no formal, doncs, és una excel·lent oportunitat per a la formació

i, a la vegada, per a la socialització dels nens i nenes, ajudant a modelar les seves habilitats i actituds , tot fomentant diversos valors socials. Els educadors en el lleure també tenen una responsabilitat. Han d’oferir unes activitats educatives en les quals el foment dels valors tingui un absolut paper protagonista. Amb les activitats educatives de lleure s’ha d’educar els infants i els joves en valors essencials per al seu creixement i per a la convivència amb els seus companys i amb l’entorn. Per oferir recursos als infants i joves, amb els quals podran desenvolupar-se i relacionar-se, que els ajudaran a créixer, a comunicar-se, a entendre i comprendre la diversitat, la diferència, a tenir un esperit crític i formar-se com a persones En les activitats educatives de lleure, els infants i joves viuran noves experiències, coneixeran nous amics i companys. Tot plegat, els desvetllarà noves curiositats, nous interessos, noves descobertes... Així, paral·lelament a la formació acadèmica o formal, l’educació en el lleure és essencial per a la formació dels nostres fills, per treballar des de baix els valors, uns valors que ajudaran a modelar una personalitat.

Agost 2018

L’Anoia, a taula És temps de...

síndr ies És un a de les fruites imprescindibles de l’estiu, és la que té més propietats hidratants. De textura porosa, és dolça i molt refrescant. És la fruita que conté més aigua. També conté vitamines i antioxidants molt útils per fer front a l’envelliment i en la prevenció de les malalties associades.

GENS DE GREIXOS Aporta molt poques calories (30 kcal per cada 100 grams de fruita) i conté pocs hidrats de carboni i quasi zero greixos HIDRATANT El seu alt contingut d’aigua (93%) ens aporta propietats hidratants. Dos talls de síndria equivalen a un got d’aigua.

DIURÈTICA Gràcies al seu alt contingut en aigua, ajuda a augmentar la producció d’orina. Això va molt bé en casos d’àcid úric elevat, hipertensió i retenció de líquids.

DEPURATIVA És recomanable menjar un bon tall de síndria al cap d’unes hores d’haver fet un àpat excessiu, ja que ens ajudarà a eliminar les substàncies de rebuig per l’orina.

el celler de l’anoia L’esperit dels châteaux francesos, a prop de casa CAN FEIXES SELECCIÓ BLANC I NEGRE

Negre: 40% Merlot, 25% Ull de llebre, 25% Cabernet Sauvignon, 10% Petit Verdot Blanc: 40% Parellada, 30% Macabeu, 20% Chardonay, 10% Malvasia

CAN FEIXES CABRERA D’ANOIA 6,85€ (Blanc)-7,85€ (Negre)

La finca Can Feixes ocupa les terres altes dels municipis de Cabrera d’Anoia, i Mediona, entre les comarques de l’Anoia i l’Alt Penedès. Ben a prop, doncs, a pocs minuts de casa, tenim a l’abast conèixer i visitar una finca que reflecteix, com ben poques, l’esperit dels millors “châteaux” francesos. I és que, només des del màxim respecte i tota la consideració per l’entorn i la terra, és com els cellers poden produir i elaborar productes de qualitat. Aquí, qualsevol Can Feixes és accessible i assequible gairebé arreu, a les taules de molts restaurants i també als establiments que tenim una acurada selecció de productes. La composició plurivarietal del blanc, ha convertit aquest vi en un autèntic clàssic, que acompanya i combina a la perfecció amb els àpats que posem a taula en aquesta època de l’any. De la mateixa manera, el vi negre jove selecció, reflecteix l’expressió més subtil, fresca i viva dels grans vins negres que l’aliança entre el temps i el celler ens ofereixen de la finca Can Feixes. ... Molt s’ha escrit o parlat sobre el vi; algunes definicions són molt poètiques i, val a dir, pretensioses, com “el vi és lúnica obra d’art que es pot beure”. Més enllà de la grandiloqüència, el que és cert és que en una època com aquesta, de retrobament, després de vacances, i de celebració, amb la Festa Major, sempre és millor ferho amb una bona ampolla de vi! Bona Festa Major! Salut i vi!

XAVIER FIGUERES i CASANOVAS Sommelier / Celler Figueres / @cellerfigueres

Agost 2018

la cuina que no podem perdre

Agost 2018

L’ANOIA, A TAULA

Alegria, que és Festa Major!

a hi tornem a ser, ja ha passat un any i hem tornat de vacances. Estem a punt de tornar a treballar o alguns ja treballen. Però ens falta cremar l’última traca (i no és pas curta). Ha arribat la Festa Major! I amb ella viurem el carrer com no l’hem viscut durant tot l’estiu, calor, gresca, cercaviles, terrasses, vermuts, concerts i àpats. Sobretot àpats, a casa d’amics, familiars, el dissabte a la Rambla i el típic dinar de diumenge de Festa Major, després dels castells. No ens n’adonarem, però les bones intencions que tenim de vigilar més amb els àpats i la beguda durant la festa ens les haurem carregat abans de dijous. O sigui que siguem realistes i gaudim-la i ja farem dieta i esport al setembre. L’altra opció és que us apunteu a alguna de les colles o balls populars, segurament sereu benvinguts i entre assajos, cercaviles, castells o correfocs suareu i fareu exercici i d’aquesta manera cremareu els excessos i, alhora, participareu activament de la festa. Però tornem al tema que ens interessa, els àpats. És Festa Major, o sigui que hem de gaudir cuinant per als amics i família però no ens podem enredar gaire perquè encara ens perdrem massa coses. A més, tenim molts números que quan arribi el cap de setmana ja anem una mica cansats, amb falta de son i, potser,un pel ressacosos. Us recomano només preparar aperitiu, un sol plat i postres. No cal carregar massa l’estómac que sinó anirem molt farts per tot arreu. I si sou dels que voleu fer dos plats perquè us fa por quedar curts, us aconsello que el primer plat sigui meló o pinya amb pernil (fresc, lleuger i ràpid) o alguna cosa semblant com les sopes fredes de què us vaig parlar i que podeu tenir fetes a la nevera. El gran plat de l’àpat us recomano que

PAU CORCELLES

sigui un rostit. Els seus punts a favor són: és un plat contundent i no molt difícil de fer (quedareu bé), el podeu fer uns dies abans (els rostits sempre milloren si reposen com a mínim un dia a la nevera) i a més és fàcil d’escalfar al forn mentre preneu un vermut tot fent l’aperitiu. Procureu de tenir pa per sucar, segur que us en demanen, perquè la salsa que queda al plat és tant o més bona que el rostit en si. Posats a fer un rostit jo crec que n’hi ha un d’escaient, Pollastre amb botifarra o també anomenat, Pollastre de Festa Major. Mireu de comprar un pollastre gros, de corral, d’aquells que només amb la cuixa en tens prou que l’àpat s’ho val, un parell de botifarres amb pebre, dues

cebes, una cabeça d’alls, un tomàquet madur, llorer, farigola (o les herbes aromàtiques que us hi agradin més), un tros de canó de canyella, sal pebre i una llossada de brou (o un cullerot de brou que vol dir el mateix). Agafarem una cassola de terrissa, si no en teniu, una de ferro. La posem al foc amb un bon raig d’oli i si voleu, hi podeu posar menys oli a canvi de llard (tampoc cal el foc molt fort, no tingueu pressa que encara ho cremarem tot). Poseu a rossejar el pollastre tallat a quarts (o a octaus si és molt gros) salat

i empebrat, i les botifarres ( jo sóc dels que penso que no s’han de punxar, així queden més meloses). Un cop ros afegiu-hi les cebes pelades i tallades a daus grossos, la cabeça d’alls partida per la meitat, el tomàquet tallat a quarts, les herbes i el tros de canó de canyella. Un cop hagi cuit tot junt una mica afegiu la llossada de brou, ho tapeu, abaixeu el foc si cal i deixeu que vagi coent fent la xup-xup durant mitja hora més o menys. Abans de servir trossegeu les botifarres i us recordo que fet del dia abans és molt més bo. Si heu anat de vacances al Pirineu i heu collit ja alguns bolets els hi podeu afegir (també els podeu comprar, clar). Quan comenceu a rostir el pollastre també hi podeu posar trossos de cansalada més o menys grossos, o al final de la cocció rodelles de botifarra negra (si ho feu abans es desfaran i el rostit quedarà lleig a la vista). Abans d’afegir el brou també hi podeu tirar una copeta de brandi o vi ranci i ho deixeu reduir. Ja ho veieu, és un rostit senzill i gustós, segur que quedareu bé. Jo, l’acompanyaria amb una amanida molt bàsica, enciam, ceba tendra, pastanaga, un bon tomàquet i quatre olives. Feu una vinagreta simple o amb mostassa. Us donarà el punt refrescat i sobretot, us netejarà el paladar. I les postres, les que vulgueu o les que us portin els convidats, això sí mullades amb un bon cava per tirar avall. Salut i visca la teca !

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

Agost 2018

bona festa major

Agost 2018

Propostes

Festa Major (Vilanova del Camí)

Pàg.40

Festa Major (Calaf)

Pàg.44

PROPOSTES FESTA MAJOR DE VILANOVA DEL CAMÍ

Festa grossa a Vilanova del Camí La Festa Major 2018 convida la població vilanovina a sortir al carrer i compartir un ventall d’actes de caire popular A partir del dijous 30 d’agost, la Festa Major de Vilanova del Camí convidarà la ciutadania a sortir al carrer per gaudir d’un bon nombre d’activitats. La regidoria de Festes ja té a punt el programa que un any més, compta amb l’estreta col·laboració de la Comissió de Festes i força entitats vilanovines per tirar endavant la majoria d’actes, amb un caire ben popular. El jovent de La Xispa tornarà a ocupar els terrenys del costat del CAP amb l’Embarraca’t. El cinema a la fresca al passatge Maria Aurèlia Capmany torna a ser una de les primeres propostes del programa, seguida, l’endemà divendres, amb l’arrencada més clàssica de la celebració i també una de les més institucionals: la proclamació de la Pubilla, l’Hereu, la Pubilleta i l’Hereuet. I tot seguit, la lectura del pregó que aquest any anirà a càrrec de dues joves vilanovines, Gisela Alvarez i Lucía Maiorano, premiades en un concurs de relats de la Fundación Coca-Cola. La nit del divendres serà també la primera nit de foc i percussió amb la cercavila de la colla de diables Els Cabrons de Vilanova del Camí i el Cabrotour. A més, l’Associació de Comerciants del Mercat no fallaran a la cita de la Sardinada

Popular. El gruix dels actes de la Festa Major arribarà el cap de setmana, amb la participació de les entitats i el concert de Merche Dissabte serà un dia d’intensa activitat i amb molta participació d’entitats: l’Associació de Germanor rebrà les delegacions dels pobles agermanats d’Amilly i Calcinaia; a la tarda, hi ha la tambalada conjunta de l’Associació Cultural Camp del Rei, Moltaxamba, Minixamba i l’escola Artístic que repetiran la moguda anomenada Xambartístic; es fa una ballada de sardanes amb l’Associació Sardanista; la Botifarrada popular de l’Agrupació Cultural i Recreativa; el correfoc infantil amb la colla Els Cabrons i amb els diables d’Igualada… A més, dissabte serà també el dia del concert de Merche, l’estrella d’una vetllada que començarà, a la plaça del Mercat, amb una exhibició de balls urbans amb el grup D&S dirigit per Sara Ramos i amb coreografia de David García, seguida de l’actuació del cantautor vilanoví Carlos Gómez, a les 22 h, una hora abans que entri en escena l’artista gaditana. L’endemà diumenge s’ence-

tarà amb una cita popular de Festa Major: la cercavila dels Geganters i Grallers de Vilanova del Camí i els Moixiganguers d’Igualada. També es repetirà el concurs de proves i obstacles “The Increible’s” amb doble sessió: una per als infants, a les onze del matí, i una altra per als adults, a les cinc de la tarda. El mateix diumenge, es podrà fer un àpat a base de cargols a la plaça del Mercat, de la mà de la Confraria de la Vinyala, a partir de les dotze del migdia. I més tard, cap a dos quarts de dues, la Comissió de festes servirà el vermut popular. La tarda de diumenge proposa, d’una banda, un espectacle per gaudir en família: Clinc, a càrrec de la companyia Pep Bou, a Can Papasseit, a partir de dos quarts de vuit del vespre. I d’altra banda, per als qui vulguin gaudir d’una tarda de ball hi haurà l’orquestra Liberty a la plaça del Mercat. Al vespre, els Diables prendran el protagonisme al carrer, amb la Baixada a l’infern -un correaigua que organitzen de la mà de La Xispa- seguit d’un espectacle de foc a la plaça Major i un Correfoc de Festa Major que comptarà amb l’acompanyament de MoltaXamba i recorrerà diferents carrers

vilanovins. La festa culminarà amb un gran castell de focs, a la plaça Gertrudis Artigal. Però encara hi ha programada una última activitat per diumenge a les onze de la nit, a la plaça Picasso, amb l’humor dels monologuistes Enric Company i Juanjo Albiñana. Dilluns de Festa Major torna a ser dia d’havaneres i també hi haurà propostes per a infants i joves El dilluns 3 de setembre, festiu a Vilanova del Camí, el programa torna a estar marcat per la tradicional tarda d’havaneres, enguany amb el grup La Guingueta, a partir de dos quarts de vuit del vespre. Un any més, Andreu Pedregosa i Joan Vicenç Bernal prepararan el clàssic rom cremat. Durant el dia, però, també hi ha altres propostes com ara una matinal infantil i refrescant, amb jocs i tallers, l’actuació del grup Arròs amb xulla!, la festa de l’escuma i un tast de fruita amb la col·laboració de la Comissió de Festes. I a la tarda, per al jovent, també hi ha la possibilitat de moure el cos al ritme del Just Dance i de participar en tallers de manualitats. Tot plegat a la plaça Picasso, a partir de les cinc de

la tarda. El so del jovent tornarà a ocupar els terrenys del CAP amb l’Embarraca’t Capítol a part mereix el programa de l’Embarraca’t que organitza el Consell Jove La Xispa. Es caracteritza un any més per la música, amb doble cartell de concerts: tant per divendres, amb Séptima Trastada, Besos de Perro i DJ Adri Machaca, com per dissabte, amb el VaParirTour’18 (a dos quarts d’una de la matinada) que serà precedit pel concert de DJ Pako. La nit la tancarà DJ Aka Muffins. Les entitats esportives també han programat un ampli ventall d’activitats El cartell d’activitats esportives per la Festa Major també torna a ser extens. La majoria d’entitats i clubs locals han preparat alguna cita el primer i segon cap de setmana de setembre. Hi haurà partits de futbol, futbol sala, handbol, bàsquet, petanca, tennis i tennis taula. També es repetirà la caminada nocturna de la Colla Excursionista, el dissabte 1 de setembre, i el Trofeu Memorial Dr. Longaron entre el CE Anoia i el CF Vilanova que serà el dimarts 11 de setembre.

Juny 2018

Festival de Llegendes de catalunya (Tous)

Pàg.36

Anoia Folk (La Pobla de Claramunt)

Pàg.38

(H)original (Igualada)

Pàg.44

Nits Culturals (St. Pere Sallavinera)

Pàg.40

Festa Major (La Pobla de Claramunt)

Pàg.42

PROPOSTES DESFOLCA’T

L’acordió, protagonista Passaran pel festival alguns dels acordionistes més coneguts de casa nostra i de l’estranger, com Kepa Junkera, Cati Plana, Joan Garriga i Marc del Pino

Classes i tallers Kepa Junkera oferirà una classe magistral i Martí Hosta, membre de Coetus, un taller de percussió ibèrica

Molt més que concerts El programa del festival presenta també un concurs de música itinerant, un vermut glosat a càrrec de Cor de Carxofa, una matinal de cultura popular

El músic basc Kepa Junkera, cap del cartell del Desfolca’t

Espais singulars La Plaça Gran de Calaf torna a ser el centre neuràlgic del Festival, amb les botigues històriques acollint bona part de les propostes artístiques

La cantant Lídia Pujol

Agost 2018

PROPOSTES FESTA MAJOR DE VILANOVA DEL CAMÍ

“La Festa Major és la de tota la ciutadania i la que projecta allò que som com a poble”

“ “

Estirem al màxim el pressupost per aconseguir que tota la ciutadania es trobi representada i trobi la seva activitat ideal. Aquests diners que s’inverteixen també repercuteixen de manera indirecta al municipi: serveix per promocionar-nos, generar ocupació, negoci i rendibilitat en els diferents sectors.

És necessari, alhora que una demanda molt esperada, que la joventut del municipi puguin comptar amb un espai propi on desenvolupar la seva activitat.

NOEMÍ TRUCHARTE Alcaldessa de Vilanova del Camí

ANOAIDIARI Fan venir com a concert estrella Merche, una cantant molt coneguda. És fàcil fer venir a artistes amb milers de discos venuts als pobles? Si a la Festa Major de Vilanova del Camí d’enguany gaudirem d’un gran concert de música, de la mà d’aquesta gran artista, és gràcies al treball desenvolupat per la Regidora de Festes Eva Vadillo, juntament amb el personal tècnic i la comissió de festes. Són molts mesos abans de l’inici de la festa que cal dedicar tots els esforços per aconseguir una programació que inclogui activitats dirigides a tota la ciutadania, incorporant noves iniciatives i sense oblidar les més tradicionals. Grans concerts com aquest donen visibilitat al municipi més enllà de la conca d’Òdena, de manera que s’aconsegueix més participació ciutadana, repercutint positivament aquests dies en els establiments comercials del municipi. Quant es dedica a aquesta Festa Major? És més que l’any passat? Ara que la situació econòmica dels ajuntaments millora, es fa un esforç més en aquests actes? El cost econòmic serà similar a l’any passat, estirem al màxim el pressupost per aconseguir que tota la ciutadania es trobi representada i trobi la seva activitat ideal. Aquests diners que s’inverteixen també repercuteixen de manera indirecta al municipi: serveix per promocionar-nos, generar ocupació, negoci i rendibilitat en els diferents sectors. L’Embarraca’t és una de les apostes que es manté i es potencia. La intenció de l’Ajuntament és augmentar l’autonomia dels espais joves? Els joves són l’eix fonamental en el desenvolupament del nostre municipi. L’embarraca’t continua en el seu mateix format, per tal que puguin fer seva la fes-

ta. Una de les prioritats en termes de joventut és el projecte de la creació d’un nou espai jove en què s’està treballant actualment des de la regidoria de joventut. És necessari, alhora que una demanda molt esperada, que la joventut del municipi puguin comptar amb un espai propi on desenvolupar la seva activitat. Com a mare, quines activitats no es voldrà perdre? Totes les activitats són importants però és ben segur que anirem al cinema a la fresca, la cercavila dels Cabrons, la matinal aquàtica, la VII Xambalada, el correfoc infantil, la cercavila amb els geganters i grallers de Vilanova amb les colles i entitats convidades , el castell de focs, jocs, tallers i festa de l’escuma... Us convido, doncs, a sortir al carrer per gaudir de totes les activitats programades. Què hi ha dels agermanaments. Vilanova és molt activa amb els seus lligams amb Amilly i Calcinaia. Tornen a venir? Què se’ls oferirà? Els agermanaments o els hereuets i pubilles (a Igualada s’ha canviat el nom per ‘espurnes’) tenen raó de ser? Hi ha continuïtat pel que fa al programa d’activitats de germanor d’enguany hi haurà l’exposició fotogràfica, la recepció oficial i el dinar de germanor amb les delegacions que ens visiten i famílies acollidores. A Vilanova, amb tantes influències culturals i orígens, com es concilia per fer una programació de Festa Major inclusiva? L’objectiu principal és que, durant els dies de la Festa Major, hi càpiga tothom. És treballa per tal que tothom pugui trobar la seva activitat. La Festa Major és la de tota la ciutadania i la que projecta allò que som com a poble. Per tant intentem que sigui engrescadora, acollidora i diversa perquè tots els vilanovins i vilanovines la facin seva.

Agost 2018

PROPOSTES FESTA MAJOR DE CALAF

Judit Nedderman i Els Catarres, caps de cartell de la Festa Major de Calaf Un màping calafí clourà la Festa Major que es farà del 31 d’agost al 3 de setembre i que tindrà com a principals novetats la Festa Holi, la Kursa de Lokus Baby i el Correfoc Des del 31 d’agost fins el 3 de setembre, Calaf celebrarà la seva Festa Major. I ho farà amb un ampli programa d’actes per a tots els públics. Un programa del qual cal destacar les actuacions musicals, amb noms com Els Catarres, Judit Nedderman i Dàmaris Gelabert -els tres presentaran els seus nous discs-, La principal de la Bisbal, La Banda del Coche Rojo, New Marabú o Excel. En l’àmbit internacional destaca el grup suec d’ska, hip hop i reggae Hoffmaestro. Judit Nedderman, obrirà la Festa Major amb un concert a la plaça dels Arbres el divendres 31 d’agost on ens descobrirà “Nua” el seu nou treball. L’artista maresmenca de veu prodigiosa oferirà un concert amb cançons carregades de sentiments, reivindicacions i reflexions. Els Catarres seran un dels plats forts del concert de dissabte nit. A les 24h, també a la plaça dels Arbres, els d’Aiguafreda tancaran a Calaf una gira d’estiu que se’ls preveu intensa després de la parada de més d’un any i mig on han estat treballant en el nou disc “Tots els meus principis”. El trio s’ha electritzat amb aquest nou treball però mantenen el seu estil desenfadat de festa major caracteritzat per cançons “saltimbanquis” i “patxangues” que agraden i fan ballar a tota la família. El grup Hoffmaestro també farà parada la nit de l’1 de setembre a Calaf després d’ Els Catarres. Aquest grup suec,

Els Catarres

considerat un dels millors del seu país, té un estil personal i propi que neda entre l’ska, soul, country, hip hop, folkrock, reggae o punk. Amb un incendiari directe, que els ha fet omplir els escenaris de grans festivals europeus - com el “Hurricane” d’Alemanya, el “Peace & Love” de Suècia o el “Clownia” de Sant Joan de les Abadesses, entre d’altres - donaran pas a DJ Sendo que tancarà la festa de dissabte. Les tradicionals orquestres i grups de versions també seran propostes imprescindibles d’aquesta Festa Major. Enguany, Calaf comptarà amb algunes de les millors de Catalunya com La principal de la Bisbal, La Banda del Coche Rojo, New Marabú o Excel. Dàmaris Gelabert oferirà el concert estrella de la progra-

mació infantil. La reconeguda Dàmaris Gelabert actuarà amb la seva banda el dissabte 1 de setembre a la tarda. Aquesta pedagoga i musicoterapeuta presentarà el seu nou treball “Naturalment”, una proposta variada que va des de la música mediterrània fins al country passant pel rock, la rumba i la bossa nova. Cançons per gaudir de bona música en família que transmeten i reafirmen valors imprescindibles com la importància d’escoltar la gent gran, de menjar saludablement, de respectar i estimar els animals, de llegir, de l’amistat, de l’ecologia, etc. A més, no hi faltaran els clàssics com “Bon dia”, “Sóc ric” o “Comença l’estiu” que s’han fet molt populars entre els nenes i nenes ja que es canten tant a casa com a l’escola.

Novetats El programa de la Festa Major de Calaf d’enguany també presenta unes destacades novetats. Per una banda, s’estrenarà la Kursa de Lokus Baby, organitzada per La Polseguera el dissabte 1 de setembre a les 12h a la plaça dels Arbres. Aquesta nova modalitat consistirà en una cursa individual d’infants d’entre 9 i 15 mesos i es farà a través de 7 metres de lona per gatejar. En aquest cas, les inscripcions seran gratuïtes i es podran fer el mateix dia. També se celebrarà per primera vegada la Festa Holi, organitzada pels joves del curs de premonitors el diumenge 2 de setembre a les 18h. Aquesta festa de colors és tradicional de l’ Índia, el Nepal i Sri-Lanka i consisteix a llançar pols de colors a l’aire. Per participar-hi, caldrà portar ulleres protectores i samarreta blanca i els menors de 12 anys hauran d’anar acompanyants d’un adult. Estarà ambientada amb la música del dj. Montinis. També cal destacar com a novetat d’enguany el Correfoc de Festa Major, organitzat pels Diables de l’Alta Segarra el diumenge 2 de setembre a les 22.30h., en substitució de l’Engardelada. Els Diables de l’Alta Segarra recuperaran aquest espectacle de foc que sortirà de la plaça dels Arbres i recorrerà alguns dels carrers del centre de la vila a ritme dels tabalers i acompanyats pel drac Cucarell. D’altra banda, en l’àmbit esportiu el Club de Bàsquet Calaf

recupera el seu equip de Sènior Masculí i ho celebrarà amb un partit amistós contra el CB Navàs el dissabte 1 de setembre a les 18h al Pavelló Poliesportiu. Un “mapping” calafí tancarà la Festa Major Una de les propostes destacades i innovadores d’aquest any, serà l’espectacle que tancarà tots els actes de Festa Major. Es tracta d’una proposta multidisciplinar que combina la pirotècnia d’un castell de focs, la cultura popular de Calaf i les vídeoprojeccions d’un mapping amb una direcció escènica atrevida i transgressora a càrrec d’Eloi Fonoll, director artístic d’Els Pastorets infantils de Calaf. “Calafany” és el nom d’aquest espectacle que representarà Calaf en un any. El mapping, o videomapatge, és una tècnica de projecció utilitzada per a projectar imatges i objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre qualsevol tipus de superfície. Normalment, es projecten sobre superfícies irregulars, com ara façanes, i en el cas de Calaf, aquest és farà a la façana de l’església de Sant Jaume el dilluns 3 de setembre a les 22h., per posar fi a una Festa Major que comptarà amb actes tradicionals com el sopar popular, la Cercavila amb Colla Geganters i Grallers de Calaf i Colla Gegantera d’Els Prats del Rei, teatre, ballada de metradansa i danses populars, competicions esportives, sardanes amb la Cobla Juvenil de Solsona, etc.

45 Febrer 2017

Agost 2018 32

Cada mes, l’AnoiaDiari en paper, amb reportatges, entrevistes en profunditat i opinió

Vols rebre cada matí les notícies del dia al teu correu? Subscriu-te gratuïtament a anoiadiari.cat

Segueix l’actualitat, dia a dia, a anoiadiari.cat

Trobaràs l’AnoiaDiari en paper, cada primer divendres de mes, a: IGUALADA AJUNTAMENT Pl. Ajuntament, 1 - BAR COMPLEX ESPORTIU LES COMES C/ Carles Riba - BAR LA PALOMA Plaça de la Creu, 19 - BENZINERA REPSOL (CANALETAS) Av. Mestre Muntaner, 56 - BIBLIOTECA CENTRAL Pl. Cal Font - CAFÈ BARCELONA Av. Barcelona, 15 - CAFE DE L´ATENEU C/ Sant Pau, 9 - CAFETERIA PASTEUR Av. Pasteur, 22 - CAFETERIA SOLER Av. Barcelona, 23 - CAP NORD C/ Bèlgica, 5 - CAP SUD Pg. Verdaguer, 170 - CENTRE CIVIC BARRI MONTSERRAT C/ Orquídies, 7 - CENTRE CÍVIC DE FÀTIMA Av. Nostra Senyora de la Pietat, 42 - CLÍNICA SANT JOSEP Pg. Verdaguer, 31 - CLUB ATLÈTIC IGUALADA Av. Emili Vallès - CONSELL COMARCAL Pl. Sant Miquel, 5 - DOLCE VITA C/ Comarca, 42 - EL CAFÈ DE LA PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 11 - ESPAI CIVIC CENTRE C/ Trinitat, 12 - FELCAFÈ Pl. de la Creu, 9 - CASAL POPULAR D’IGUALADA EL FOMENT Rambla de Sant Isidre, 14 - FORN ALEMANY AV. BARCELONA Av. Barcelona, 20 - FORN ALEMANY CAL FONT C/ Aurora, 49 - FORN ALEMANY DE LA CANTONADA C/ Sant Josep, 52 - FORN ALEMANY PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 3 - FORN ALEMANY POLÍGON Avinguda Europa, 1 - GIMNAS CAL FONT C/ Aurora, 86 - GIMNÀS INFINIT C/ Estadi Atlètic, s/n - GIMNÀS ÍTACA C/ Montmaneu, 5 - GRANIER C/ Sant Magí, 12 - HOSPITAL D’IGUALADA Av. Catalunya, 11 - HOT BLUES C/ Tarragona, 9 - HOTEL AMÈRICA Av. Mestre Muntaner, 44 - IG-NOVA TECNOESPAI Av. Barcelona, 105 - IGUALAVINS C/ de la Torre, 7 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 30 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 71 - JAUME&VICENS C/ Soledat, 15 - JAUME&VICENS C/ Òdena, 34 - JAUME&VICENS C/ St. Martí de Tous, 20 - KEOPS Av. Europa, 11 - L’AGULLA Pl. Cal Font - LA KASERNA Trav. Sant Jaume, s/n - LA PENYA C/ Sant Magí, 11 - NEXUS Rambla de Sant Isidre, 15 - NICOL’S C/ Dr. Fleming, 12 - NOSTRUM Pl. de la Creu, 12 - FIRA D’IGUALADA C/ Piera, 24 - PASTISSERIA LES COMES C/ Abat Oliba, 2-4 - PETROMIRALLES (REC) C/ del Rec - PETROMIRALLES LES COMES C/ Alemanya s/n - RESIDÈNCIA PARE VILASECA Av. Gaudí, 26 - RESIDENCIA VIURE B-1 C/ Joaquima Vedruna, 23 - RESIDÈNCIA VIURE-B-2 Av. Gaudí, 32 - RESTAURANT CANALETAS Av. Mestre Muntaner, 60 - RESTAURANT PACÍFIC Av. Europa, 3 - SOMIATRUITES C/ del Sol, 19 - SQUAIX IGUALADA C/ Masquefa, 9 - TANATORI Ctra. Vilanova, 44 - TEATRE DE L’AURORA C/ Aurora, 80 - TRES UNCES C/ Sant Magí, 67 - UBIC C/ de la Torre, 5 - UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA Ctra. Manresa, 131 /// CALAF AJUNTAMENT Pl. Gran, 2 - BAR CANET Pg. de Santa Calamanda, 10 - BAR CASINO Av. de la Pau, 30 - BAR ROSA C/ Raval de Sant Jaume, 9 - CASAL DE CALAF Carretera Llarga, 11 - EL REBOST DE L’ÀNIMA Pl. Barcelona 92, 2 - FORN CASA FLORENTINA C/ Raval de Sant Jaume, 5 - FORN DE CABRIANES C/ Raval de Sant Jaume, 24 - FORN DE PA FITÓ C/ Ravalet, 5 - RESTAURANT PARADOR Carretera d’Igualada, 1 /// CAPELLADES AJUNTAMENT C/ Ramon Godó, 9 - CA L’EMÍLIA C/ Major, 32 - CAP C/ Torrenova, 18 - FORN LA XATA Pg. de Miquel Mas, 28 - FORN SABATER C/ Major, 37 - JAÇ ROIG Trav. del Portal, 10 - PASTISSERIA GUASCH C/ Major, 20 - RESIDÈNCIA FUNDACIÓ CONSORTS GUASCH Pl. Concepció, 3 - SOCIETAT LA LLIGA C/ del Pilar, 13 /// CARME AJUNTAMENT Av. Catalunya, 2 - BAR ENRIC Av. Catalunya, 17 - QUEVIURES TANDY C/ Sant Martí, 16 /// CASTELLOLÍ AJUNTAMENT Av. Unió, 60 - CAFÈ LA BRILLANTE Av. Unió, 52 - CAL BETES Av. Unió, 61 - CAL FORNER Av. Unió, 27 - NOU URBISOL Ctra. Nacional II, Km. 562 /// COPONS AJUNTAMENT C/ Àngel Guimerà, 8 /// EL BRUC AJUNTAMENT C/ Bruc del Mig, 55 - BAR ANNA C/ Bruc del Mig, 34 - FORN ALEMANY C/ Bruc del Mig, 56 - SUPERMERCAT CHARTER C/ Bruc del Mig, 86 /// ELS PRATS DE REI AJUNTAMENT Plaça Major, 1 - CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ DE L’ALTA ANOIA Pg. Josep Mª Llobet, s/n /// ELS HOSTALETS DE PIEROLA AJUNTAMENT Pl. Cal Figueres, 1 - CASAL CATALÀ C/ Joan Vallès, 30 - CASAL D’AVIS Pl. de Cal Figueres, 1 - EL CELLER DE L’ESTEVE C/ Isidre Vallès, 4 /// JORBA AJUNTAMENT C/ Major, 2 - BAR LA GALLEGA Av. Canaletes, 25 - BON ÀREA Autovia A2 km. 545 - EL FORN DE JORBA Av. de Canaletes, 36 - RESTAURANT MARTÍ Av. Canaletes, 14 /// LA LLACUNA AJUNTAMENT C/ Major, 1 - BAR LA PANSA C/ Major, 6 - CARNISSERIA CAL CU-CUT Pl. de la Font, s/n - ESTANC CAL BARRINA C/ de les Eres, 26 - FORN PUJÓ C/ Major, 3 - OFICINA DE TURISME C/ Major, 4 /// LA POBLA DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Av. Catalunya, 16 - BENZINERA HOSTAL ROBERT Av. Catalunya, 1 - ESTANC Avinguda de Catalunya, 22 - FORN DE PA MONTAÑO Avinguda de Catalunya, 18 /// LA TORRE DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Pl. de l’Ajuntament, 1 - BAR LA PORTUGUESA C/ Barcelona, 1 - TRES X TR3S C/ Torre Baixa, 24 /// MASQUEFA AJUNTAMENT C/ Major, 93 - CAP Av. Catalunya 3 - CENTRE TECNOLOGIC I COMUNITARI Av. Catalunya, 60 - LA FÀBRICA ROGELIO ROJO C/ Santa Clara 16 /// SANTA MARGARIDA DE MONTBUI AJUNTAMENT Ctra. de Valls, 57 - ATENEU CULTURAL RECREATIU C/ Anselm Clavé, 3 - CA LA IAIA C/ La Tossa, 6 - CAP C/ Fàbrica, 7 - CENTRE CÍVIC LA VINÍCOLA Pl. La Vinícola - CLUB D’ESPORTS LES MORERES Ctra. de Valls, Km 3,2 - EL RACÓ DE LA BOTA C/ Almeria, 13 - FORN ALEMANY Ctra. de Valls, 73 - FORN ALTARRIBA C/ Almeria, 1 - FORN I CAFETERIA PÀNEM C/ Almeria, 8 - FORN MONTAÑO C/ Sant Bartomeu, 12 - MONT ÀGORA Passeig de Catalunya, s/n, - MONT AQUA Av. de l’Esport, s/n, - PASTISSERIA ALTARRIBA Ctra. de Valls, 20 /// STA. MARIA DE MIRALLES LES QUATRE CARRETERES Carretera C-37, km. 48,5 /// ÒDENA AJUNTAMENT Pl. Major, 2 - BAR IL NUOVO Av. Manresa, 78 - BAR LA CRUÏLLA Av. Manresa, 38 - CENTRE CÍVIC PLA D’ÒDENA C/ Unió, 2 - FARMÀCIA Pl. Major, 3 - ESTANC Av. Manresa, 115 /// PIERA AJUNTAMENT C/ de la Plaça, 16 - BAR CAÑADAS C/ Piereta, 22 - CAFÈ 365 C/ Piereta, 49 - CAFÈ LA VILA C/ de la Plaça, 16 - CAL VENDRELL C/ Pau Claris, 1 - CAP - Av. Carretera d’Igualada, 62 - FRUITERIA CAL BIEL C/ de la Plaça, 34 - BENZINERA ESCLAT Av. Carretera d’Igualada, 97 - PASTISSERIA MORA C/ Piereta, 36 - /// SANT MARTÍ DE TOUS AJUNTAMENT Pl. de la Independència, 1 - CAL VICENÇ C/ Carretera, 16 - FORN LA PLAÇA Pl. de Fàtima - L’ATENEU Tv. Sant Valentí, 2 /// VALLBONA AJUNTAMENT C/ Major, 110 - BAR CAL SIMON C/ Major, 88 - CAL SAUMELL - C Major 116 /// VILANOVA DEL CAMÍ AJUNTAMENT Pl. del Castell, 1 - CAP Ctra. de la Pobla, 7 - CENTRE D’INNOVACIÓ DE L’ANOIA C/ dels Impressors - EDIFICI D’ENTITATS Pl. dels Horts, 1 - FORN DE PA CMH C/ Sta. Llúcia, 49 - FORN I PASTISSERIA ROIG C/ Sta. Llúcia, 95 - NOU BAR RESTAURANT C/ Verge de Montserrat, 28 - PASTISSERIA CAL RUBIO C/ Sta. Llúcia, 62 - PASTISSERIA J. HARO C/ Sta. Llúcia, 57- RESIDÈNCIA AMMA C/ dels Fusters 2 - SOC C/ President Companys, 1 ///

Agost 2018

ANUARI Recull de les notícies més llegides pels nostres lectors a l’anoiadiari.cat

Les més llegides de juliol 01

Un nen de set anys de l’Estiuet, evacuat en helicòpter del Molí Nou

La C-15 tindrà format d’autovia entre Igualada i Capellades

El Servei Català de Trànsit anuncia dos nous radars a l’A-2 a Igualada-Jorba Un bomber del parc d’Igualada mor en un accident al Mont Perdut Un cotxe, atrapat al carreró Sant Miquel d’Igualada

Un bus de la Hispano que anava a Igualada, aturat 45 minuts a un lateral de l’A-2 per avaria El jove igualadí Biel Rossell, protagonista de la nova pel·lícula d’Isona Passola

La línia divisòria de la C15 suma el seu primer accident greu

La CUP d’Igualada afirma que “s’han denegat 27 beques menjador per manca de pressupost” El ‘time-lapse’ dels ‘Revoltats’, en 17 segons

Les més llegides del 2018 01

“No grapegis -bord!- les paraules del poeta!”. Article d’opinió de Jaume Farrés (31/01) La policia adverteix als “músics per la llibertat” d’Igualada que no tenen permís (09/04) Detenen el jove Carles Duran arran del cas “Som 27 i més” (07/01) Mor el fundador de Buff Joan Rojas (08/01)

Es confirma la mort del jove montbuienc que va patir l’accident al pont (23/5) Una topada a la C-15 suma dues noves víctimes en aquesta carretera, una d’elles igualadina (05/06) Un nen de set anys de l’Estiuet, evacuat en helicòpter del Molí Nou (18/7) Es busquen testimonis d’una agressió a Igualada (16/01)

Els Mossos detenen un conductor begut després d’una persecució nocturna per Igualada (20/06) L’igualadí detingut pels presumptes comentaris contra Rivera, en llibertat (19/01)

Agost 2018