#ADNADAL
www.anoiadiari.cat Desembre 2015
Nadal i Reis
t ï u t a Gr ia a l’Ano
EL NADAL A L’ANOIA La festa de Reis d’Igualada Les representacions històriques dels pastorets i pessebres vivents a la comarca OPINIÓ Comissió de la Cavalcada de Reis d’Igualada Ton Lloret Iaia Toneta Josep Ruana Pau Llacuna CONTE DE NADAL Maria Enrich PANORAMA El Nadal al món Cuina de Nadal AGENDA Els actes festius a l’Anoia, poble a poble
Il·lusió de proximitat MARC VILA
#ADNADAL
2
Desembre 2015
el nadal a l’anoia
El Nadal aparta la crisi a l’Anoia L’economia segueix en cures intensives, però els ens locals i el comerç han fet un esforç inèdit per animar el consum FRANCESC VILAPRINYÓ El Nadal és a tocar i a Igualada s’enfoca amb un clima d’optimisme inèdit. Almenys, des del 2008. L’Ajuntament repeteix el format de la campanya de Nadal de l’any passat (per bé que va suscitar polèmica) i també el seu eslògan, ‘Per Nadal, a Igualada Som els Reis’. Un eslògan que juga amb la potència que es vol donar a Igualada com a nova capitalitat comercial i també amb un dels trets més distintius de les festes a la ciutat, el Cicle de Reis. La inversió en promoció equival a la del Nadal 2014-2015, uns
150.000 euros. El símbol inequívoc de la campanya de l’any passat, la pista de gel a Cal Font, hi torna a ser. Es va obrir el passat 3 de desembre i en aquesta edició, amb 420 metres quadrats, és encara més gran i visible. Enguany l’Ajuntament ha volgut atenuar la recepció negativa que va tenir en alguns sectors amb iniciatives com donar una entrada per cadascú que aporti una joguina per la Marató de la Creu Roja. El cert és que vist el seu cost -40.000 euros la licitació- i l’espai, la pista de gel ocupa un paper pivotal en la campanya
Pista de gel És, des de l’any passat, un dels reclams del comerç igualadí
Fira de Santa Llúcia a Igualada. TCM
de Nadal d’Igualada. Tant el propi alcalde Marc Castells, com el malaurat Josep Miserachs (que serà recordat en els actes nadalencs amb un concert), assenyalaven en la passada edició que ‘Som els Reis’ naixia amb tota l’ambició del món. Naixia per “fer la guerra” –si es permet la metàfora en una època de pau i amor- a les altres capitals comercials del cor de Catalunya i retenir els igualadins i igualadines que treuen sovint el cap per Barcelona. La jugada es va saldar amb uns 9.000 usuaris, la majoria d’ells el primer mes. El govern de la ciutat manifesta que la resta del mandat pensa seguir augmentant l’aposta per la campanya. Aquesta segona setmana de desembre, Marc Castells i el seu equip veien reforçada l’orientació que han donat a la seva política amb l’acord amb Inditex –marca d’Amancio Ortega, l’home que s’alterna amb Bill Gates ser el més ric del món-, que significarà portar la botiga de Massimo Dutti a l’edifici de Cal Barrab, propietat històrica de la família Franquesa, al centre d’Igualada. Igualada Comerç, en un clima de comunió impensable fa uns anys amb l’Ajuntament convergent, també ha aplaudit la campanya. Set anys després que la
recessió entrés de ple, i a l’Anoia no es partia pas de zero, són les festes on es respira un optimisme més nítid en l’apartat econòmic. La campanya electoral estatal ha posat en quarentena també molts dels signes negatius que planen sobre les nostres butxaques (s’ha de vendre alegria) i el sector del comerç té les millors perspectives de pràcticament la darrera dècada. Els rectors d’Igualada Comerç i l’Ajuntament han establert un ambiciós calendari d’obertura ja pel pont de la Puríssima i també durant les properes festes. Gairebé totes les grans poblacions de l’Anoia tindran la seva Fira de Nadal. Per començar a Igualada, revifant la clàssica de Santa Llúcia, que amb les ca-
Sant Simplici, 8 · Igualada 610 204 209
Desembre 2015
#ADNADAL
3
Els Pastorets de Calaf
La pista de gel és el reclam comercial a Igualada
Festa del tió a Clariana. JAMES McKINELL
ESPECIAL FESTES
setes instal·lades a la plaça de l’Ajuntament ha donat un toc centreeuropeu al cor de la vila. Aquest any s’ha prescindit de la neu artificial, un dels invents de la passada campanya, però amb les casetes l’estètica d’aquest racó de la ciutat s’assemblarà a la de Viena o Budapest. Vilanova, Piera, Calaf o Masquefa també tindran les seves fires de Nadal. La vilanovina ha estat aquest passat cap de setmana, al Centre Polivalent de Can Papasseit. Agrupa una vintena de comerços i atreu sempre centenars de visitants. Calaf va engegar el seu primer certamen d’aquest tipus fa dos anys i en farà la seva tercera edició el dissabte 19 de desembre; aquell dia, Piera arriba a la seva setena. I enguany, ha nascut la primera Fira de Nadal al nucli de La Beguda, a Masquefa. Els petits pobles han organitzat fires temàtiques, com el cas d’Argençola. Montbui té el seu concurs d’aparadors, també aquest proper cap de setmana. L’agenda es farceix d’actes solidaris, de cantades de nadales, dels Pessebres i de Pastorets. Al Pare Noël, en especial a Igualada, no se l’espera...
3
es
UNES ULLERES DE REGAL PER A TU O PER A QUI TU VULGUIS*
Aquest any el Pare Noel és Afflelou! * Veure condicions a l’òptica.
Rambla Sant Isidre , 41 - IGUALADA Tel. 93 804 5730
#ADNADAL
4
Desembre 2015
el nadal a l’anoia
Les dates Quan fa quinze anys el món occidental es bolcava per celebrar l’entrada del tercer mil·lenni, els historiadors de torn i algun cunyat ben informat burxaven que ja feia més de 2.000 anys que Jesús havia nascut. Jesús de Natzaret va néixer 5 o 7 anys abans de la data que tradicionalment s’ha fixat. L’error sobre l’any del naixement prové dels càlculs que va fer un monjo el segle VI, Dionís l’Exigu. Va establir que Jesús va néixer l’any 753 després de la fundació de Roma, que des d’aleshores ha estat el nostre any 1 de l’era cristiana. El monjo es basava en un passatge de l’Evangeli segons Sant Lluc, que datava el baptisme de Jesús al Jordà l’any quinzè del regnat de Tiberi... i que Jesús havia començat a predicar als 30 anys. El quinzè any de Tiberi equival al 29-30 del nostre calendari. Els astrònoms, posteriorment, han aportat dades sobre els eclipsis de l’Edat Antiga que han servit per recalcular la cronologia de les fonts. I aquí s’arriba a l’error fonamental de Dionís: si a través del càlcul d’un eclipsi de Lluna s’ha esbrinat que el rei Herodes —que va fer assassinar els nadons pel temor que havia nascut un altre Rei (Jesús)— va morir l’any 4 abans de Crist, el Messies forçosament havia de néixer abans. Cal disculpar Dionís per l’errada: al segle VI les fonts disponibles i la informació no eren tan accessibles, i més parlant d’uns fets que havien passat 500 anys abans i que no van tenir cap tipus de registre oficial. Únicament que quan comenci el 2016, diguem amb reserves “Bon 2016” i amb veu baixa murmurem “2021 o 2022”.
L’herència pre-cristiana La tradició catalana també s’ha bastit sobre aquest magma de festes pre-cristianes. El parenostre (o tres, segons Joan Amades) que resem abans de fer cagar el Tió és potser un senyal de l’enllaç entre la religió cristiana i els usos antics del paganisme, els ritus del solstici vinculats amb la fertilitat. Una invocació a la natura, en el moment més fred de l’any, quan tota la família es reuneix, perquè torni a donar fruits.
Era hivern? La lògica apunta que Jesús va néixer durant la primavera (els pastors no havien de fer res a la serena a finals de desembre). Altre cop també, els astrònoms han tingut un paper important per discutir la data oficial, d’altra banda, la Bíblia no revela la data. El Nadal que celebrem és una condensació de moltes tradicions que s’han avingut a coincidir entorn del 25 de desembre —que era la data de naixement de Mitra, un déu solar dels perses— i que ara és la diada assenyalada per a la nostra cultura. La tria del moment més profund de l’hivern, els voltants del solstici, ve determinada tant per les festes de l’antiga Roma (la Juvenalia), com per les tradicions dels pobles europeus del nord que començaven a celebrar que el dia s’allargava. També era el moment de l’any que hi havia més disposició de carn fresca en algunes àrees, doncs es matava bestiar per no haver-lo d’alimentar durant mesos d’hivern. El Papa Juli I, a mitjan del segle IV, va triar el 25 de desembre com a data del naixement del Salvador. Fins aleshores, només s’havia celebrat la Pasqua.
Quan el 25 és el 6 El desajust en els càlculs de quan era l’equinocci de primavera va fer que l’any 1582, per ordre del Papa, es modifiqués el calendari. Es van eliminar deu dies, del 5 d’octubre es va passar al 14, perquè havien vist que els anys eren 11 minuts més curts que els càlculs que s’havien fet un mil·lenni enrere, i l’acumulació havia portat a que les primaveres comencessin l’11 de març. L’església ortodoxa no ha aplicat aquest ajust en el calendari i, a nivell de festes, quan nosaltres celebrem la Festa de Reis, el 6 de gener, ells –a nivell litúrgic- es troben en el 25 de desembre i celebren el Nadal.
Us desitgem unes Bones Festes Responsables!
estalvi econòmic sostenibilitat energies renovables auditories energètiques kits per a l’autoconsum estudis d’eficiència energètica disminució de la factura elèctrica punts de recàrrega per al vehicle elèctric
www.eunergia.cat · info@eunergia.cat
Ens hem traslladat! A partir del 2016 ens trobareu a: Avinguda Països Catalans, 49 · Igualada
Encantats d’oferir-vos bona energia! Tel. 686 200 454
#ADNADAL
6
Desembre 2015
el nadal a l’anoia
No són a la Zarzuela, els Reis són a Igualada
MARC VILA
La festa igualadina crema etapes per assolir el distintiu de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO FRANCESC VILAPRINYÓ Els Reis són una data molt important al calendari de festes català, però estem a l’Anoia... Aquí és “la data” i “la festa”. Uns 120 anys de tradició han construït la festa icònica de la ciutat d’Igualada, el model de la qual ha estat adoptat i consolidat a la majoria de poblacions de la comarca. No exempta
de polèmiques, la Festa de Reis a Igualada és un dels principals aparadors de la ciutat de cara al món i és fruit d’una evolució constant, tant fruit del pas del temps i la modernització com de l’amor dels nadius –completament incomprensible per als forans- envers aquesta celebració. El volum de la cavalcada, amb
vuit centenars de patges que reparteixen en una ciutat que no arriba als 40.000 habitants i més de 3.000 lots, és la punta de l’iceberg de tot un cicle de festes i la impactant significació que tenen a la ciutat d’Igualada. La ciutat ha tributat un parc als Tres Reis, el de l’Enxub, i té un dels seus principals fronts de projec-
Fervor El nombre de patges s’atansa cada any als mil, amb un 15% de dones
ció exterior en la seva proposta de convertir la Festa de Reis en Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Els orígens La vila d’Alcoi, que comparteix nombroses concomitàncies amb Igualada, ve organitzant una festa de Reis des de 1885. Es tractaria
#ADNADAL
Desembre 2015
7
el nadal a l’anoia
d’una celebració anterior a la de la capital de l’Anoia, on el primer registre data de 1895. Els contactes comercials i empresarials entre una i altra població –Alcoi té una llarga tradició vinculada a les adoberies- haurien propiciat que industrials igualadins portessin la festa fins a casa nostra. El primer registre d’una cavalcada a Igualada és el 1899. Després, exceptuant el 1933 i els geners de 1937 a 1939, hi ha hagut Festa de Reis a Igualada ininterrompudament. En les primeres dècades de segle, Ses Majestats i els patges van escollir els cavalls com a mitjà de locomoció. En aquella època el traçat del seguici reial ja era important i la festa, que organitzava el Centre Catòlic, també tenia un apartat solidari amb el repartiment de joguines als col·lectius més desafavorits. La no celebració de la festa el 33, per exemple, va venir arrel de la consideració que el format accentuava i posava de relleu les diferències entre les classes socials. És després de la guerra civil espanyola quan apareix el personatge fonamental de bona part del cicle, el Patge Faruk. El 28 de desembre, data dels Sants Innocents -a la tradició vinculada als Reis Mags perquè Herodes després de rebre’ls va ordenar la massacre de nadons- apareixia un patge reial.
MARC VILA
La primera menció al personatge és el 1943. El seu nom provindria del rei d’Egipte als anys 40, Faruk. Aviat, a les ribes del Nil, un cop d’estat foragitaria aquest rei i, en canvi, Igualada s’ha quedat per sempre el nom i la figura. El Faruk entrava al final d’una festa infantil que es feia al Centro Nacional. Acompanyat d’un seguici de patges, descrivia qui estava al Llibre Blanc i qui al Llibre Negre. Amb traça, de manera que qualsevol infant podia témer
estar en un punt delicat i que calia reconduir el seu comportament abans del dia 5, a la cavalcada. Fins el 1952, el Patge Faruk no va assumir la recollida de cartes, que es feia el dia d’Any Nou. La tasca era cosa de dos heralds anònims que recollien les cartes en unes alforges. Després el Faruk ha anat sumant més feina. Per exemple, a la ràdio, on durant sis dies entre la seva arribada i la cavalcada passa llista d’alguns dels infants que “necessiten millorar”.
La Festa no para. Ha anat sumant nous elements i l’arribada dels nous mitjans i tecnologies li ha garantit una propagació i una difusió exterior impensables. En aquest marc, s’ha produït –i no fa gaire temps- un canvi impensable dècades enrere, com va ser el 2003 l’entrada de dones patge a la cavalcada i a la Festa. L’èxit d’aquesta introducció el corrobora que del total de servidors reials que surten el dia 5 de gener, entre un 10 i un 15% són dones patge.
Transparència Els igualadins demanen més claredat en els comptes i canvis en la gestió de la festa
#ADNADAL
8
Desembre 2015
el nadal a l’anoia
ACAN-AFMI 1510 (any 1934). PROCOPI LLUCIÀ
La UNESCO, pròxim horitzó La projecció de la Festa de Reis, ara mateix reconeguda per la Generalitat com a festa popular d’interès cultural, passa per una ambiciosa iniciativa. La Festa de Reis és ara candidata a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. La candidatura es va aprovar fa un any i va obtenir l’aval de la Generalitat. Segons el Ministeri de Cultura, ara mateix el procés depèn de la deliberació que en faci el consell de comunitats autònomes, per decidir quines de les diferents candidatures serà elevada a
ACAN-AFMI 1994 (any 1944). PROCOPI LLUCIÀ
l’organisme internacional. El compàs d’espera pot ser molt llarg, segons han assegurat les institucions, ja que depèn de diversos factors com l’entesa entre les comunitats autònomes per elevar una candidatura i el paper que jugui Alcoi, que compta amb un cicle nadalenc amb altres activitats i que es podria complementar amb Igualada en el millor dels casos (o obstaculitzar la candidatura en el pitjor). Sí, va per llarg, però... hi ha alguna cosa de què no siguin capaços els Tres Reis igualadins?
#ADNADAL
Desembre 2015
9
pàgines especials
CatalunyaCaixa-Grup BBVA donarà part de la facturació obtinguda a través de la targeta CX Catalunya Solidària a 5 entitats socials Les entitats beneficiàries dels ajuts -que treballen en els àmbits de la pobresa, la salut i l’educació- van ser escollides pels titulars d’aquesta targeta CatalunyaCaixa va iniciar la tercera edició del programa de la targeta CX Catalunya Solidària amb un parc de més de 85.000 targetes vigents. Aquesta targeta, que serveix per pagar les compres habituals, inclou un programa mitjançant el qual els titulars trien les entitats socials a les quals volen destinar una part de les seves compres. En aquesta tercera edició, 140 organitzacions no lucratives van presentar els seus projectes candidats a ser receptors de les ajudes d’aquest programa. Els requisits eren estar domiciliades a Catalunya i desenvolupar un projecte que s’executi principalment a Catalunya, en els àmbits de la pobresa, la salut o l’educació. Durant els mesos de maig i juny, els clients titulars d’una targeta
CX Catalunya Solidària van poder votar per un dels projectes solidaris de les entitats no lucratives admeses a la llista de candidates. Com a resultat de les votacions dels clients, les entitats que han estat triades com a beneficiàries del programa són l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, escola La Muntanyeta, la Fundació Elna, l’Associació Síndrome Opitz C, la Fundació Pere Tarrés i la FESOCE. La targeta CX Catalunya Solidària uneix l’àmbit financer amb la solidaritat, ja que només pel fet d’utilitzar-la els clients tenen l’oportunitat d’interactuar amb el teixit social de la comunitat i de donar un tant per cent de l’import de les compres fetes en comerços durant tot un any. D’altra banda, la targeta, que s’ofereix de mane-
Proximitat Aquesta iniciativa de Banca Km.0 fa partícips els clients de l’impuls del teixit social local
ra gratuïta el primer any, permet triar la modalitat de pagament de la facturació, al comptat (dèbit) o bé a un mes vista (crèdit), i, com
la resta de targetes CX, incorpora les més avançades tècniques de seguretat i protecció dels pagaments.
l’apunt Associacions beneficiàries de la 3ª edició del programa CX Catalunya Solidària Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, escola La Muntanyeta Aquesta associació de Tarragona té 37 anys de recorregut en l’àmbit de l’educació i els serveis socials i treball en la defensa dels drets de les persones amb paràlisi cerebral. Atén 105 persones i hi treballa prop d’un centenar de professionals que gestionen tres serveis: una escola, un taller ocupacional i una residència. L’aportació de la targeta solidària de CatalunyaCaixa es destinarà al servei de casal d’estiu per a infants amb paràlisi cerebral. Aquest servei té com a finalitat que els infants puguin seguir els tractaments necessaris per al seu desenvolupament que fan durant el curs. Es preveu que al voltant d’uns 50 infants podran participar en el programa. Fundació Elna La Fundació Elna de Girona té com a objectius vetllar per reduir la incidència de les malalties cròniques associades a les persones amb diversitat funcional intel·lectual (DFI) per mitjà de la millora de la seva condició física i cognitiva a través de programacions esportives adaptades, així com promoure l’autonomia i l’autodeterminació d’aquest col·lectiu. Actualment l’entitat porta a terme un innovador projecte a Catalunya que consisteix en un programa preventiu d’exercici físic per a persones amb discapacitat intel·lectual, més propenses a patir
malalties cròniques. En aquests moments la Fundació presta servei a 45 persones, i amb la contribució de la targeta solidària de CatalunyaCaixa arribarà a 70. Addicionalment, l’aportació preveu una solució per al desplaçament d’aquestes persones amb dificultats econòmiques i que no poden arribar al lloc de les activitats. FESOCE Entitat sense ànim de lucre que procura el benestar i la igualtat d’oportunitats per a les persones que pateixen sordceguesa, així com per a les seves famílies. La col·laboració de CatalunyaCaixa es destinarà al Projecte Bastó, que té com a objectiu millorar l’autonomia de les persones amb sordceguesa a Espanya a través de la creació de recursos i serveis específics d’orientació i mobilitat, i s’aprofitarà l’ús que els beneficiaris facin del bastó vermell i blanc que els entregaran per dur a terme una campanya de visibilitat i reconeixement del col·lectiu. Associació Síndrome Opitz C L’Associació Síndrome Opitz C de Terrassa és una entitat sense ànim de lucre, constituïda el 2006 amb l’objectiu de promoure la investigació sobre aquesta greu malaltia per conèixer-la més bé. El nou projecte consisteix a obtenir mostres
d’afectats de tot el món (l’Argentina, Mèxic, els Estats Units, Austràlia, etc.) i fer servir les tècniques de seqüenciació més avançades, fiables i precises per trobar el gen o gens causants de la malaltia. Un cop aconseguida aquesta fita, el pas següent serà la recerca de teràpies que puguin millorar el desenvolupament i la qualitat de vida de les persones afectades. Actualment els científics treballen amb fons aconseguits mitjançant donacions a plataformes de finançament col·lectiu (crowdfunding). Amb l’ajut que es rebrà de CatalunyaCaixa, es podrà continuar el projecte. Fundació Pere Tarrés Organització no lucrativa dedicada a l’acció social i educativa i que disposa de 21 centres socioeducatius a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquests centres atenen diàriament més de 2.500 infants en situació de vulnerabilitat social. Com a conseqüència de l’augment de la demanda, la llista d’espera que tenen aquests centres s’incrementa any rere any. Amb la col·laboració dels clients de CatalunyaCaixa s’aconseguirà incrementar el nombre d’infants i famílies ateses, millorar la qualitat educativa i dignificar els espais dels centres, al servei de més projectes i activitats, com són l’atenció a les famílies, projectes per a la petita infància i activitats de lleure, entre d’altres.
#ADNADAL
10
Desembre 2015
el nadal a l’anoia
Fira de Reis, a Igualada des del 1373 La fira està dedicada al sector planter i a l’artesania Des del 1373 Igualada té Fira de Reis. Ja és tradició que cada 6 de gener el passeig Verdaguer s’ompli de parades i venedors ambulant al llarg de 12.000 m2 i 3.000 metres de superfície neta. La Fira de Reis s’organitza en conveni amb l’Ajuntament d’Igualada. Cada any milers de visitants s’apropen a la Fira de Reis d’Igualada
OTGER GABARRÓ La Fira de Reis d’Igualada arriba entre ressaques de cap d’any, de tions i de reis i patges. Però sempre arriba. Des del 1373, Igualada celebra una fira que s’ha convertit en una de les més antigues del territori català. Des de llavors moltes coses han canviat fins a arribar als nostres dies, però l’origen històric de la fira té un component que pocs s’imaginen i que la segueix fent única: la reialesa. Tot va començar amb una concessió de Pere III el Cerimoniós, que va concedir, a Igualada, el privilegi de celebrar una Fira, que començava en la festa de l’Epifania del Senyor i que dura-
va els quinze dies següents, i que és l’origen de la tradicional Fira de Reis. La seva ubicació actual és el Passeig Verdaguer, on els diferents estands estan repartits al llarg de mil metres lineals perquè els visitants puguin gaudir-ne durant tot el matí de Reis fins les 3 de la tarda i amb entrada gratuïta. Avui en dia, a la fira, s’hi poden trobar productes alimentaris i tot tipus d’objectes artesanals, però en el seu origen va estar dedicada a la ramaderia i a l’agricultura, i, encara avui, se’n manté l’essència agrícola. És per això que la fira serveix per abastir els pagesos de
la comarca, que aprofiten el certamen per comprar els planters dels arbres que necessiten al llarg de l’any. La història també ens diu que Igualada ha donat sempre importància a la seva Fira de Reis. El novembre de 1951, amb la formació de Foment de Fires i Mercats sota el patronatge de l’Ajuntament d’Igualada, els seus promotors van decidir assumir, com a primera activitat pública, l’organització de la Fira de Reis de 1952. La llargada del passeig se separa en planters, artesans i venedors ambulants ocupant una superfície de més de 12.000m2. Solen
Capital Anualment reuneix més de 300 expositors d’arreu de la comarca
acudir-hi uns 350 expositors. La ciutat d’Igualada es converteix, per la Festa de Reis, en un punt de trobada que reuneix diferents tipus de públics que s’hi apleguen abans d’anar a dinar amb la família. La Fira de Reis significa les últimes compres de Nadal, l’últim esforç econòmic de les famílies, arribades de la comarca i voltants, però també el primer de l’any per als pagesos i agricultors, en una fira majoritàriament dedicada a ells. Tot plegat fa que la fira sigui un esdeveniment esperat però, sobretot, ja tradicional, estretament lligat a Igualada i a la comarca cada 6 de gener.
Desembre 2015
#ADNADAL
11
el nadal a l’anoia
12.000m2 La llargada del passeig se separa en planters, artesans i venedors ambulants ocupant una superfície de més de 12.000m2
F�r� �� Nad��
�� B�r�� �� l� F�n� V��l� � �u��� �n�i� �� l� ��uta�
Els tres primers caps de setmana de desembre de 10 a 21 h
FiradeReis
El 6 de gener de 2016 al Passeig Verdaguer de 9 a 14 h
#ADNADAL
12
Desembre 2015
el nadal a l’anoia
Els pastorets d’Igualada. Tradició i comarca OTGER GABARRÓ Els Pastorets d’Igualada no són els que més anys porten en acció, però sí que van ser dels primers a néixer. Igualada i els Pastorets han anat creixent en camins paral·lels que mai s’han distanciat, i des del 1959 se celebren ininterrompudament a la ciutat. Aquests particulars pastorets pretenen ser diferents en molts aspectes, començant pel sentiment d’identitat. En l’espectacle s’hi incorporen decorats que simulen diferents espais de la co-
marca, com per exemple Montserrat, i és una pràctica que aquests darrers anys s’està volent potenciar des de l’organització, per reivindicar el sentiment anoienc. Entre els diferents trets particulars dels Pastorets d’Igualada cal remarcar el caire familiar que adopta l’espectacle, que pretén que pugui ser vist per tota la família però que ,sobretot ,va dirigit als més petits de casa. Dins d’aquest compromís, els pastorets igualadins van ser els primers de Catalunya a oferir
dues sessions diferents; una on es conserva el text sencer i l’altra en versió reduïda per tal que l’obra sigui fàcil de seguir pels nens/es. Alguns igualadins amb molta trajectòria i experiència dins del món del teatre han accedit a participar als pastorets. L’actor Joan Valentí o l’actriu Lloll Bertran han sigut els últims a fer-ho en els darrers anys, i ja s’estan preparant noves col·laboracions per als propers. També han demostrat que tradició i tecnologia poden anar
Pastorets 2.0 Els Pastorets d’Igualada tenen una App on pots consultar informació sobre l’espectacle i fins i tot reservarne les entrades L’Esbart Igualadí organitza cada any uns pastorets que ja formen part de la tradició igualadina. FOTOS: PASTORETS D’IGUALADA
lligades de la mà. És per això que els Pastorets d’Igualada tenen una App on pots consultar tot tipus d’informació de l’espectacle i fins i tot reservar-ne les entrades. Paral·lelament s’ha desenvolupat un joc per a dispositius mòbils perquè els més petits puguin jugar-hi mentre aprenen els noms dels personatges. Els Pastorets d’Igualada estan formats per un col·lectiu que l’intenta fer únic.A part de les innovacions tant en l’apartat artístic com en el tecnològic, s’intenta ser innovador en altres aspectes. És per això que cada any es renova un auca que els nens poden pintar i fer seu. El disseny és de Jordi Solà, el dibuix de Joan Sallent i el text de Carina Alcoberro.
Desembre 2015
#ADNADAL
13
el nadal a l’anoia
L’espectacularitat és un tret que caracteritza l’obra.
Els Pastorets d’Igualada incorporen elements del nostre entorn. Aquí, les muntanyes de Montserrat.
CALENDARI D’ACTIVITATS NADAL 2015 Igualada Comerç us convida per aquestes Festes a participar en les més de trenta activitats per a tots els públics, al matí a les zones comercials i a la tarda dins d’espectaculars iglús de vent.
20 DESEMBRE CHARANGA HO PETA. 11.ooh. PL. DE LA CREU INDOOR BICIS. 12.ooh. PL. CAL FONT BREAK DANCE. 13.ooh. PL. DE L’AJUNTAMENT *BATALLA HIP HOP/BREAK DANCE. 18.ooh. LA RAMBLA. *CONCERT CORAL. 19.ooh. PL. PIUS XII *IOGA. 20.ooh. PL. DEL PILAR
19 DESEMBRE PIANO MAN. 11.ooh. PL. DEL PILAR HIP HOP. 12.ooh. PL. DE PIUS XII CHARANGA HO PETA. 13.ooh. PL. DEL PILAR *INDOOR BICIS. 18.ooh. PL. CAL FONT *PEL·LÍCULA INFANTIL. 19.ooh. PL. DEL PILAR *IOGA. 20.ooh. LA RAMBLA 18.45 h. ¡Espectacle sorpresa (itinerant)!: Moon Light Juglers “Blancos” per tota la zona peatonal.
2 GENER BREAK DANCE. 11.ooh. PL. DE LA CREU CONTA CONTES. 12.ooh. PL. DEL PILAR PIANO MAN. 13.ooh. PL. CAL FONT *PEL·LÍCULA INFANTIL. 18.ooh. LA RAMBLA. *IOGA. 19.ooh. PL. PIUS XII *CONCERT CORAL. 20.ooh. PL. DE L’AJUNTAMENT 18.45 h. ¡Espectacle sorpresa (itinerant)!: Moon Light Juglers “Blancos” per tota la zona peatonal.
Cada personatge té més d’un actor que el representa.
3 GENER PIANO MAN. 11.ooh. PL. DE L’AJUNTAMENT HIP HOP. 12.ooh. PL. DEL PILAR CHARANGA HO PETA.13.ooh. PL. PIUS XII *PEL·LÍCULA INFANTIL. 18.ooh. PL. CAL FONT *CONTA CONTES. 19.ooh. LA RAMBLA *CONCERT CORAL. 20.ooh. PL. DE LA CREU
4 GENER CONCERT CORAL. 11.ooh. LA RAMBLA CHARANGA HO PETA. 12.ooh. PL. CAL FONT PIANO MAN. 13.ooh. PL. DE LA CREU *PEL·LÍCULA INFANTIL. 18.ooh. PL. DEL PILAR *CONTA CONTES. 19.ooh. PL. PIUS XII *IOGA. 20.ooh. PL. DE L’AJUNTAMENT *Activitat dins Iglú de vent.
#ADNADAL
14
Desembre 2015
el nadal a l’anoia OTGER GABARRÓ El binomi Pastorets-Igualada té corda per anys? Jo diria que sí. Els pastorets a Igualada van aparèixer a finals del segle XIX. El que passa és que com a grup teatral ens vam constituir el 1959. Des de llavors els hem fet ininterrompudament. Però abans ja se n’havien fet. L’existència de pastorets a Igualada és molt antiga, ve de fa molt temps. Qui organitza els Pastorets d’Igualada? Els organitza Esbart Igualadí, que és el grup teatral que s’encarrega dels Pastorets d’Igualada. El meu pare va ser-ne el creador. Actualment el grup només fa els pastorets, a part d’alguna obra puntual. Però som una gran família i som la suma de col·laboracions. Personalment, farà uns vint-i-cinc que els dirigeixo. Costa mantenir un pressupost gran com el de Pastorets d’Igualada? Nosaltres el pressupost que tenim és la cessió del teatre per part de l’Ajuntament d’Igualada. La resta són col·laboracions d’anunciants i els diners de les entrades, per poder autofinançar-nos. Abans havíem tingut subvencions petites per part de l’ajuntament, la generalitat, el consell comarcal o també de la diputació, n’havíem rebut. De moment tot això està
adaptant la música, alhora que intentem guardar la línia. Faèrica ens va actualitzar la música, donant un aire més animat. Ho anem fent paulatinament. També estem intentant d’anar introduint elements de la comarca als pastorets. Per exemple, hi ha un quadre que estan entre Betlem i Natzaret i nosaltres ho decorem amb una tela de roba de les muntanyes de Montserrat, o tenim també un decorat que simula les coves de salnitre de Collbató. La innovació més forta que hem fet, però, és el fet de fer la sessió reduïda. Hem tret els elements que es feien pesats per als nens escurçant quasi una hora d’espectacle.
“
Francesc Ferrer és el director dels Pastorets d’Igualada. OTGER GABARRÓ
parat. Sí que rebem una subvenció anual per al grup teatral. Quants actors sou? Globalment som unes 110 persones. 70 o 80 de les quals són actors. Hi ha molts papers curts, i només són 17 els personatges que parlen.Col·laboren amb nosaltres l’Agrupació Folklòrica Igualadina o els Diables d’Igualada entre d’altres.
Quins trets diferenciadors tenen els Pastorets d’Igualada respecte de la resta de pastorets? Hi ha molts trets innovadors que ens fan diferents. Un d’ells és que fem teatre a dalt i a baix de l’escenari. En molts moments el teatre es fa també a la platea. Volíem fer entrar elements de la ciutat dins de l’espectacle, i per això incloem el drac. També anem
Comptem amb més de cent persones al costat que formen pinya
Què se sent al capdavant dels pastorets ? Jo, d’entrada, sóc com un jugador de futbol que porta lligat tota la vida al seu club. Pensa que des dels 9 anys estic fent Pastorets. Sempre dic que un Nadal sense pastorets no seria Nadal. Les meves filles, per exemple, també van començar de petites fent de nen Jesús i ara fan de dimonis. És una feina gratificant? Considero que ho és sempre que tinguis l’assistència de la gent i la col·laboració de tothom. Tenim la gran sort de comptar amb cent persones al costat que formen pinya i que el públic correspon, per a mi és molt gratificant.
“Tenim molts trets innovadors que ens fan diferents” FRANCESC FERRER DIRECTOR DELS PASTORETS D’IGUALADA
16
#ADNADAL
Desembre 2015
el nadal a l’anoia
“Els pastorets són una tradició feta espectacle” JOSEP GARRIGA DIRECTOR DELS PASTORETS DE CALAF
Josep Garriga OTGER GABARRÓ
OTGER GABARRÓ Quines novetats podrem veure a la 90a edició dels Pastorets de Calaf ? Pel que fa a l’espectacle, tenim dues novetats molt importants. Una és que renovem una part de l’escenografia, els tres quadres finals. Els hem encomanat al taller dels germans Salvador. És tot un decorat de pedres i arbres nevats. I l’altra novetat, potser la més important, és que hem revisat, actualitzat i ampliat la banda sonora completa. Mn. Valentí Miserachs, que és una eminència musical, la va escriure fa uns anys, i aquest any l’hem revisat i l’hem gravada de nou. Llavors tindrem una banda sonora pròpia només per als Pastorets de Calaf. Com seleccioneu els actors que participen als Pastorets de Calaf ? Fa ja tants anys que els fem que la gent hi comença a actuar de ben xic. Tothom s’inicia des de petit en papers curts i va evolucionant. També tenim un grup de teatre que ens permet seleccionar gent i molts dels seus actors fan papers històrics dels pastorets. Des de fa un parell d’anys fem uns pastorets infantils que són, en certa manera, la nostra pedrera. D’aquí han sortit directors professionals com el Josep Maria Mestres, que després ha tingut i té una gran projecció. Com es gestiona una obra amb tants actors? Costa, això porta molta feina. Més que direcció, això és un tema de coordinador. Hi ha els tècnics, els actors, els pastors muts, els de maquillatge, escenografia... i més o menys hi ha responsables de tot i després ho adjuntem tot a l’espectacle. Són moltes hores d’assaig i tenim molts col·laboradors per poder arribar a tot. Com a anècdota divertida, aquest any l’atzar ha volgut que els dos actors protagonistes, el Lluquet i el Ro-
velló, siguin dos alcaldes. Un és l’alcalde de Fonellosa, el Lluquet, i el Rovelló, l’alcalde de Veciana. Quanta gent formeu part de l’staff tècnic dels Pastorets de Calaf ? Dins de l’equip organitzatiu som unes 10 o 12 persones . Hi ha un responsable d’il·luminació, un de maquillatge, d’escenografia, de vestuari. També tenim un equip de publicitat molt potent. En total som unes 200 persones. Com s’ha arribat a un acord amb la Cobla Sant Jordi i el cor Arsinnova? Això ha estat, una mica, com un somni. Quan vaig agafar la direcció tenia clar que volia recuperar la música de Valentí Miserachs, ja que no s’havia fet servir sencera durant els últims anys. Li vam demanar i ens va dir que la completaria. Llavors vam començar a fer volar coloms i vam proposar-nos de fer una nova gravació, després vam anar a contactar amb la Cobla Sant Jordi, que és molt important. I per acabar, vam buscar la coral més de moda i vam anar a contactar amb el cor Arsinnova. Vam demanar pressupost a tothom i vam fer un expedient amb tot el que volíem fer i vam anar cap a la Generalitat per buscar finançament. El Director General de Cultura Popular de seguida es va mostrar interessat i l’endemà de presentarho ja ens van dir que podíem tirar el projecte endavant. Tot i les limitacions en el guió, intenteu anar innovant cada any? Començant per mi, aquest any sóc una novetat. És el primer any que faig de director. Fins ara ajudava la Neus Quer, l’antiga directora, en l’aspecte tècnic. De novetats destacades d’aquest any que entro jo, una de les més importants és el Rovelló, que ja he comentat
#ADNADAL
Desembre 2015
17
el nadal a l’anoia
que hi ha un relleu en l’actor. És un personatge fonamental. El text sempre el mantenim, l’hem respectat sempre. El que fem és innovar en els decorats i els efectes especials. En comptes de renovar el text, vestim l’espectacle. Tal com ho demana el fill de l’autor, tenim fidelitat al text, al país i a la llengua. Els pastorets són una tradició feta espectacle que volem mantenir però que sí que intentem millorar . Quina relació tenen els Pastorets amb Calaf ? Tothom del poble des de petits hem estat vinculats als pastorets, Tothom a casa fa servir frases de pastorets. Fins i tot sembla un sacrilegi que algú de Calaf no vagi a veure’ls quan arriba el Nadal. Per a nosaltres hi ha el Mercat de Calaf que coneix tothom, i després, els Pastorets de Calaf. Abans, quan no hi havia tanta oferta cultural, els Pastorets de Calaf eren una porta d’accés a la cultura, un centre de socialització. A nivell espiritual, molts d’aquí no ens podem imaginar un Nadal sense els Pastorets de Calaf. Quina sensació li agradaria que tingués la gent quan sur-
ti dels Pastorets de Calaf ? Només que els hagi agradat molt l’espectacle, i això servirà perquè ho recomanin a altres persones. La intenció com a director, però, és un tema de sentiments, que la gent s’emocioni, si convé que plori i que s’emocioni. Què li va fer començar aquest projecte? No ho sé, estem tan involucrats que ja és allò de dir que ho faig perquè em tocava a mi. Ja he fet una mica de tot i ja estava en un punt que ja em tocava a mi. És la primera vegada que el director farà d’actor, ja que també actuaré. Per poder dirigir s’ha de conèixer, i haver passat una mica per totes les tecles. Com es presenta la temporada? Intentem crear molta expectativa, a través del bon equip de publicitat que tenim. Estem intentant difondre el tema de la música, la difusió dels actes del 90è aniversari. Estem tots molt il·lusionats. Ara falta saber-ho transmetre a la gent de fora. L’espectacle només té sentit si ve públic. Tots som amateurs, i la nostra recompensa és que a la gent li agradi el que fem.
Imatges de les representacions dels Pastorets de Calaf
#ADNADAL
18
Desembre 2015
el nadal a l’anoia
Imatges històriques dels Pastorets de Calaf. PASTORETS DE CALAF
Els Pastorets de Calaf celebren el 90è aniversari (1925-2015) OTGER GABARRÓ Els Pastorets de Calaf ja arriben a la seva 90a edició. Calaf i rodalies s’involucren de ple cada any per fer que aquesta sigui considerada una dels millors representacions del territori. Una localitat entregada a uns pastorets que des del 1976 es duen a terme al Casal de Calaf, en una gran sala que no és casualitat que porti el nom de Folch i Torres, i que es va fer a mida, expressament per representar-hi els Pastorets de Calaf. I és que una de les moltes singularitats de la representació és que al llarg dels 90 anys d’història sempre s’ha seguit i respectat el
guió de Folch i Torres, i s’ha anat innovant en aspectes tècnics. Per celebrar el 90è aniversari s’organitzaran molts actes paral·lels a les actuacions dels pastorets. Per escalfar motors, el 29 de novembre es va celebrar la 1a Jornada Pastorets, on es van realitzar 8 ponències i es van escenificar petites escenes de pastorets a càrrec de personatges ja retirats. Durant els mesos de desembre i gener se celebraran les Jornades Gastronòmiques de Pastorets, on es mantindran col·laboracions amb alguns restaurants de la zona per tal que incorporin en les ofer-
tes gastronòmiques plats amb noms i productes relacionats amb els Pastorets de Calaf. Dins dels actes del 90è aniversari també hi destaca l’exposició urbana de documents gràfics sobre els Pastorets, que instal·larà una exposició temporal de material gràfic que farà un recorregut al llarg dels 90 anys d’història de la representació. Es podrà trobar en un espai urbà, concretament a la Plaça Nova del mateix municipi. Però aquest any, abans de començar cap representació, els Pastorets de Calaf ja han aconseguit una fita històrica. Gràcies a
Música S’ha enregistrat la música de Mn. Valentí Miserachs amb la Cobla sant Jordi Ciutat de Barcelona i el cor Arsinova
l’ajuda econòmica de la Generalitat de Catalunya, els Pastorets de Calaf han aconseguit que es tornés a gravar, amb una revisió prèvia, la música de Mn. Valentí Miserachs, a càrrec de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona el cor Arsinnova. En paraules del seu director, Josep Garriga, “això ha sigut una mica com un somni. Vam començar a fer volar coloms i al final el projecte s’ha fet realitat”. És per això que l’acte de tancament del 90è aniversari serà un concert al mateix Casal de Calaf, on es podrà sentir en directe tant la cobla com el cor, àmpliament reconeguts.
#ADNADAL
20
Desembre 2015
el nadal a l’anoia
Un pessebre per unir un poble Prats de Rei viu amb entusiasme el seu pessebre vivent OTGER GABARRÓ Prats de Rei entén el Nadal a partir del seu pessebre. S’organitza des del 1972 i després de tantes edicions, el poble ja comença a escalfar motors per preparar-ne la 44a. En aquests anys el pessebre ha vist com creixia un projecte que va néixer en una reunió al voltant d’una taula on es parlava simplement de fer alguna activi-
tat especial per Nadal a Els Prats de Rei. El recorregut del pessebre es troba al bell mig del poble. És per això que hi destaquen els seus decorats, ja que en no tenir medi natural i trobar-se en entorn urbà, aquest singular pessebre sempre se les ha enginyat per simular-los. Al principi aquesta simulació de paisatges s’aconseguia a partir de
la pedra artificial, després es va fer el pas al guix i finalment es va passar a la fibra de vidre, que és la tècnica que encara actualment s’utilitza. Des de la seva creació, posterior al naixement del Pessebre Vivent, l’Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra de Els Prats de Rei ha vetllat per al bon funcionament d’un pessebre que aplega gairebé un
Innovació Al llarg de la història del Pessebre Vivent de Prats de Rei s’han anat introduint diferents tipus de materials per a fer els seus decorats El Pessebre Vivent de Prats de Rei disposa de música personalitzada pel seu recorregut
centenar d’actors i actrius amateurs que duen a terme un teatre viu, amb diàlegs en directe. El pessebre té un vincle molt fort amb el poble, però també amb la tradició catalana, prova d’això és que l’últim quadre que es pot veure és el quadre típic de la família catalana. En destaca la seva espectacularitat, ja que és un pessebre que compta amb la presència de diferents animals que en formen part, recreacions de muralles i fins i tot una bassa artificial que persegueix l’objectiu que des de l’organització es pretén aconseguir, que és el de buscar el màxim realisme a través d’uns decorats ben treballats i una música que s’adapta al recorregut.
Desembre 2015
#ADNADAL
21
el nadal a l’anoia
El recorregut s’estén al llarg del centre del poble
La majoria del poble hi participa cada any
#ADNADAL
22
Desembre 2015
el nadal a l’anoia
“La funció més important del pessebre és fer pinya al poble”
OTGER GABARRÓ Què se sent dirigint el pessebre vivent? Fa 44 anys que fem el Pessebre. A casa nostra quan arriba el Nadal, sense el Pessebre no ho entendríem, sentim alguna cosa a dins que ens porta a fer-lo. Des de petit que ho porto a la sang. És emoció i satisfacció. Com va néixer el Pessebre a Els Prats de Rei ? L’any 1972 vam fer una reunió on vam parlar de fer alguna cosa per Nadal, i vam decidir de provar de fer un pessebre vivent. Entre tots ho vam decidir. M’ho van proposar a mi perquè feia diorames des de petit. A partir d’allà va anar augmentant amb més i més quadres. Reben suport d’alguna associació o entitat? La Diputació de Barcelona algun cop ens ha ajudat, però l’organització que ho fa i coordina és l’Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra, d’aquí d’ Els Prats de Rei. És una associació que fomenta la cultura al poble i que treballa molts vessants diferents.
Jaume Casamitjana. OTGER GABARRÓ
JAUME CASAMITJANA CODINA DIRECTOR DEL PESSEBRE VIVENT DELS PRATS DE REI
La botiga de la creativitat Plaça de la Creu, 27 08700 Igualada igualada@alfil.be · Tel.: 93 804 51 15
Quantes persones hi actuen? Estem al voltant del centenar d’actors i actrius. Val a dir que vénen famílies senceres, i això és molt bonic. Jo diria que tots els infants d’ Els Prats de Rei han participat d’una manera o altra al Pessebre. El pessebre fa pinya, fa poble. Quanta gent forma l’equip humà del pessebre vivent ? Entre vestuari, els guies, la gent de les entrades, els que torren pa... podem parlar d’entre unes vint-i-cinc o trenta persones involucrades que no són actors. Què diferencia el pessebre d’aquí respecte la resta? Hi ha diferents coses que ens defineixen com un pessebre únic. El diàleg és parlat, és un teatre al
www.alfil.be
A Alfil.be trobaràs tot tipus de material per fer volar la teva creativitat i gran varietat de materials per fer detalls creatius i diferents.
carrer. La representació és viva, sense veu enregistrada. La segona cosa és que és un pessebre urbà. Molts pessebres aprofiten el medi natural, i en canvi el nostre és enmig del poble. Aprofitem els racons més bonics. Transformem el poble. Volem que quan s’entri sembli que estàs a l’antiga Palestina, com si entressis a la màquina del temps i anessis 2.000 anys enrere. Com que no tenim natura, hem de fabricar-la. Ho fem amb fibra de vidre. I el factor musical us desmarca de la resta... Exacte. El que realment ens fa únics és que és l’únic pessebre vivent de Catalunya amb banda sonora original. Mossèn Valentí Miserachs, que va ser el President de Música Sacra del Vaticà, va compondre un oratori expressament per al Pessebre. El vam anar a veure i li vam demanar una música per al pessebre. Primer va voler venir a veure’l i després va accedir a fer-la. Va estar 4 anys component. La música es va estrenar el 1988, i es va estrenar a Roma un any abans. Va ser espectacular. Quan es va estrenar aquí van venir cors i músics italians. L’Església ha estat sempre lligada al Pessebre d’ Els Prats de Rei? Des de l’inici, mossèn Esteve va estar involucrat. Ell va fer el guió. El rector actual també ens ajuda molt. Durant els 44 anys sempre hi ha hagut bona relació, un tàndem que sempre ha funcionat, juntament amb l’Agrupació Cultural. Què l’empeny a col·laborar i dirigir el Pessebre any rere any? Entre tots ho fem tot, però m’empeny la fe, que em dóna força. També el fet de poder transmetre el misteri de Nadal. Sóc pessebrista de mena. La segona funció del Pessebre és fer pinya al poble. Potser és l’aspecte més important.
#ADNADAL
Desembre 2015
23
el nadal a l’anoia
“Busquem que la gent se senti involucrada” MARIA ÀNGELS ISART DIRECTORA DEL PESSEBRE VIVENT DE PIERA
OTGER GABARRÓ Vint-i-cinc anys del Pessebre Vivent de Piera... Sí, ja portem vint-i-cinc edicions. Tots els quadres que vam fer l’any passat tornaran a repetir-se, però entitats del poble com els gegants o la gent de l’escola de música, es van afegir només l’any passat per fer més festa. Aquesta edició tornarà a ser com sempre l’hem feta. Quanta gent hi participa? Som unes 200 persones. També hem d’agrair la tasca dels cobradors, de la gent que ens cedeix les entrades de casa seva, i persones que ajuden i que no es veuen.
Maria Àngels Isart. OTGER GABARRÓ
25 ANYS El Pessebre Vivent de Piera va néixer el 25 de desembre del 1990, i l’any passat va celebrar el seu 25è aniversari i va aplegar 1.400 visitants. Amb un recorregut atractiu que es desplega pel casc antic de la localitat, el Pessebre Vivent de Piera s’estén 800 metres travessant llocs emblemàtics com el Castell de Piera.
Quin és el punt fort del Pessebre ? Penso que tots els quadres que fem són importants, ja que els fem per ordre cronològic. Podríem destacar que tenim un Carrer Català, però també tenim pescadors, rentadores... Tots els quadres, dins el que és el poble de Piera, ja que aprofitem tots els racons del casc antic. La part atractiva és coordinar el lloc amb el que volem representar, i des de principis dels 90 que fem aquest recorregut. Podria dir una frase per definir el Pessebre? Ens agrada que la gent que ens
visiti es trobi embolicada amb la nostra feina, ambb les olors. Que es treballin els sentits, amb l’olor de pa torrat, amb la música, amb el gust de l’oli. Que se sentin involucrats, no volem barreres entre figurant i espectador. Quines entitats ho fan possible ? Nosaltres som la Comissió Organitzadora del Pessebre, però l’Ajuntament de Piera també ens ajuda a fer-lo possible. Quins objectius us marqueu a curt termini? L’objectiu és mantenir-se. Veurem les Noces d’Or del Pessebre Vivent de Piera? Jo no sé si les veuré, però m’agradaria que no caduqués al cap d’uns anys. Nosaltres volem que hi hagi gent que vegi que el dia de Nadal es pot celebrar un pessebre a Piera, això m’agradaria que durés per sempre. S’imagina sense participar al Pessebre? Porto els 25 anys fent d’Àngel i si mai falto serà perquè no em trobo bé de salut o perquè em passa alguna cosa. No sóc capaç de dir que no. Mentre pugui col·laborar i pugui fer, m’agradaria tirar endavant.
24
#ADNADAL
Desembre 2015
el nadal a l’anoia
“Preparem molt bé l’obra. El dia d’estrena ja puc seure a la sala i limitar-me a mirar” PEP VALLÈS DIRECTOR DELS PASTORETS DE CAPELLADES
120 ACTORS I ACTRIUS El Grup Teatral de Capellades organitza Els Pastorets i aquest any realitzaran dues actuacions, una el dia de Nadal i l’altra dos dies després, el 27 de desembre. El 9 de gener de 2016 es farà un berenar per concloure la temporada d’enguany. El text dels Pastorets de Capellades és una part de l’obra L’estel de Natzaret, de l’autor Ramon Pàmies i el Grup Teatral compta amb un repertori de 120 actors i actrius.
Pep Vallès. OTGER GABARRÓ
OTGER GABARRÓ Quants anys porta involucrat en els pastorets? El Grup Teatral, que és qui organitza els Pastorets de Capellades, celebrarà ara 37 anys, i tots 37 els he dirigit jo. Com a director teatral vaig començar el 1968; ja en fa uns quants ,d’anys. En tenia 18 i ja no ho he deixat. Quants actors i actrius hi participen? Som 120, només a pastorets. Al Grup Teatral som 45 persones, però quan arriba el mes de novembre obrim les portes i pengem cartells perquè tothom qui vulgui pugui venir a actuar a pastorets. Som molts nens i moltes nenes, i per això posem la condició que els pares també actuïn o que vinguin a ajudar a la part tècnica, perquè sinó nosaltres acabaríem sent una llar d’infants, i no ho volem , ni tampoc volem que els nens vagin sols. Aquest any tenim quinze incorporacions d’actors nous. Quin tipus de selecció hi ha
per poder participar-hi ? Els actors i actrius principals són tots del Grup Teatral, de gent que ja fa anys que fa teatre i alguns d’ells porten molt temps fent el mateix paper. Fa tres anys vam fer una renovació, ara hi ha molts més joves i molts actors nous. Jo destacaria com n’és de bonic veure que a pastorets hi ha des de persones de 80 anys fins a nens de 2 . Sents o veus com els més grans expliquen que de petits feien papers curts i amb el pas dels anys passaren a papers més llargs.. Tots els papers són importants. Reben algun suport per organitzar-los ? Ens autofinancem. A nivell d’Ajuntament, ens cedeixen el teatre i les infraestructures. La calefacció i la llum també ens la paguen. Però econòmicament els Pastorets s’autofinancen. Després de tants anys, què el motiva a continuar dirigint? M’agrada, m’enriqueix. És una font de socialització, on he fet
#ADNADAL
Desembre 2015
25
el nadal a l’anoia
grans amics. També hi tinc gran part de la meva família. Si tot això no és suficient... diria que el que realment m’esperona més, però, és veure la quantitat de persones que són felices actuant -hi. Costa mantenir els pastorets any rere any? Va costar començar-los. Si els aturem, i alguna vegada s’han aturat, costa molt tornar-los a engegar. Tant a nivell humà per la disponibilitat de la gent, com també a nivell econòmic, ja que els materials i decorats queden obsolets. Tornar a començar demana sempre pressupostos extraordinaris. Aquest any serà el tercer consecutiu que els fem després de dos anys d’aturada. Mai ens marquem quants anys seguits farem, només veiem si tenim corda o no i llavors decidim si els fem o no. Quan acabem ens reunim i decidim què fer l’any vinent. És bonic veure com per pastorets la gent surt del seu cau, i com del primer a l’últim ens involucrem voluntàriament. Us marqueu algun objectiu de futur? Potser no està massa definit, però des de la junta compartim diferents objectius. El primer és obrir portes, ja que moltes persones del Grup Teatral han començat als pastorets. Per al Grup
Teatral ,els Pastorets és un gran planter d’actors. Un altre objectiu és mantenir el text, hem fet intents amb textos d’altres autors, però sempre s’ha volgut tornar al de Ramon Pàmies, ja que la gent de Capellades se’l sent seu, ja en canta les cançons des de la platea. Com convenceria algú que no ha vingut mai perquè vingui a veure els Pastorets de Capellades? Jo els diria que l’escenografia, la interpretació i la musicalitat fan que siguin uns pastorets molt propis. Em permeto dir que són uns pastorets amb molta qualitat interpretativa. I, sobretot, són altament dinàmics, i això ens fa diferents a la resta. Quan vaig començar a dirigir duraven tres hores, però al cap d’uns anys ho vaig voler canviar i vaig proposar que duressin una hora i mitja. Vam aconseguir retallar-los. Això fa que siguin trepidants, i és el nostre punt fort. Preparem molt bé l’obra. El dia d’estrena ja puc seure a la sala i limitar-me a mirar. Cada vegada que ens plantegem muntar autocars perquè vingui gent de fora sempre diem que el nostre compromís no arriba a tant. Nosaltres ho fem per mantenir-nos, no per guanyar-hi diners.
Dues imatges de les representacion s dels Pastorets a Capellades
Capellades Et desitgem, a tu i aquells que t’envolten, que passeu unes molt bones festes.
Dijous 24 A les 12h. Caga Tió, a la plaça
Del 28 al 3 de gener Saló de la Infància Org: Capellades Comerç
Verdaguer Org: Capellades Comerç
Dimarts 5 de gener A les 19h. Cavalcada de
Divendres 1 de gener
Reis
Divendres 25
A les 18 h.
A les 10:45h.
a l’església:
Dissabte 9 de gener
XXXVI Cursa
Recollida Cartes
del Gall Dindi
Patge Kamalú
Sorteig de Reis Org: Capellades Comerç
Tanquem el 2015 i obrim pas al 2016
#ADNADAL
26
Desembre 2015
el nadal a l’anoia
Les tradicions es reivindiquen a Calaf L’aniversari dels Pastorets centrarà, diumenge, la fira i festa del Nadal
JORDI CÒDOL A Calaf la paraula “Nadal” podria tenir perfectament nou lletres en comptes de cinc, la inicial seria la “P”. Noranta anys de trajectòria avalen aquesta capital i el Nadal de Calaf és, per vocació, el Nadal dels Pastorets. Però a més a més també es podria escriure el nom de “Calaf” amb sis lletres en
comptes de cinc; la inicial seria una “M”. I això durant tot l’any, perquè de mercat n’hi ha cada setmana. A Catalunya, dir Calaf és dir mercat i a Calaf, dir Nadal és dir Pastorets. Per això des de fa uns anys, Josep M. Folch i Torres i Apel·les Mestres es donen la mà a la Fira i Festa del Nadal, que se celebra el diumenge abans del
Tradició Al país, dir Calaf és dir mercat
La fira de Nadal de Calaf aplega milers de visitants d’arreu
BON nadal i feliç any 2016
C O NSEL L C O MARC AL D E L ’A N O I A
C O NSEL L C O MARC AL D E L ’A N O I A
#ADNADAL
Desembre 2015
27
el nadal a l’anoia
La fira de Nadal de Calaf ofereix propostes per a totes les edats
Mercat artesà Tió de Nadal Corral d’ovelles i xais Torrades Tallers de Nadal Fes el Pessebre Representacions de Pastorets Brou de Nadal Cantada de Nadales L’Arbre dels Desitjos Exposició
dia 25 de desembre. En aquesta ocasió la fira reivindica especialment els Pastorets, i l’aniversari es commemora amb una exposició i la visita dels pastors més tafaners de la història, que participaran de totes les activitats i faran diverses representacions de l’espectacle al llarg de tot el dia. De fet, la plaça Barcelona’92 concentra en dotze hores gran part de les tradicions que recull la festa de Nadal i que esclaten aquests dies: unes senzilles torrades vora el foc, el tió, que no pararà de cagar, nadales, tallers, contes, música, brou... Al final de la jornada, a més a més, es cremaran els missatges que al llarg de tot el dia tothom haurà pogut escriure i penjar en l’arbre dels desitjos. La inauguració de la fira es farà a les 12 h del migdia, amb una activitat sorpresa, i un mercat d’artesans acompanyarà la festa, s’hi podrà trobar tota mena de productes locals i de l’Alta Segarra. Al llarg del dia es faran també diverses activitats, com una sessió per aprendre a cuinar torrons ecològics o un taller per saber decorar pinyes i altres ornaments nadalencs. La plaça, de fet, quedarà ambientada amb un gran pessebre que, mica en mica, preparà tothom que passi per la fira, pintant la figura i col·locant-
Diumenge, 20 de desembre de 2015 Plaça Barcelona’92 - tot el dia -
la al pessebre. De ben a prop s’ho miraran uns quants xais i ovelles. Però lògicament un dels moments més especials té a veure amb la visita dels patges reials, que seran a la fira tant al matí com a la tarda. Oferiran als petits la carta als reis, perquè cadascú la pugui omplir a casa i entregar-la el dia de Sant Esteve, al Casino de Calaf. I en cites com aquesta el fred, que es combatrà amb un foc presidint la plaça, és gairebé tan important com la banda sonora. D’això se n’ocuparan les diverses agrupacions musicals del poble: la coral Ressons cantarà nadales a les 12.30 h, i una hora més tard ho farà el cor Trinvant. A la tarda, a les 17.30 h, serà el torn dels alumnes de l’Escola Municipal de Música. Aquest extens programa d’actes permet a Calaf donar la benvinguda a les festes amb un Nadal anticipat el proper dia 20. El calendari però és intens i s’allarga tot el gener, quan s’acabaran les representacions dels Pastorets i el vincle del poble amb la història de Folch i Torres quedarà adormit, fins l’any vinent. Mentrestant però, Calaf es llevarà cada dissabte amb la llegenda d’Apel·les Mestres, que l’empenyerà a treure novament les parades al carrer.
#ADNADAL
28
la imatge COLORS DE FESTA Prop d’un miler de patges i patgesses omplen de color i d’il·lusió els carrers d’Igualada en una nit màgica i emblemàtica pels igualadins. Aquest any, la ciutat ha demanat a SSMM els Reis d’Orient que portin la proclamació de la festa com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Foto: Marc Vila
Desembre 2015
Desembre 2015
#ADNADAL
29
#ADNADAL
30
Desembre 2015
opinió editorial
Que sigui diferent Vivim el Nadal com una època de felicitat, un moment per recordar ,amb la commemoració del naixement de Jesús, el tomb de l’any o l’arribada dels Reis, que encara hi ha esperança i que ens queda una oportunitat com a persones i com a humanitat. Hi ha el retrobament anhelat amb els que tornen a casa per les festes. Les dates, però, també tenen sempre una cara més amarga quan recordem aquells que ens acompanyaven en aquestes festes i ara ja no hi són.
Es va començar ja fa temps amb l’adopció de manifestacions foranes, però ara hem aconseguit generar el nostre propi patetisme. A Espanya es va arribar a un nivell inèdit amb l’anunci de la loteria amb els
Més enllà d’aquests aspectes, el Nadal s’ha convertit en una manifestació i un exponent del ritme frenètic de la nostra societat. Pel cantó bo hi ha una àmplia oferta d’oci i de cultura que fa bategar les ciutats i els pobles, i que dóna un color i una empenta molt necessària a la nostra comarca. El comerç i la restauració de l’Anoia necessiten aire i els esdeveniments que han proliferat els darrers anys han estat una injecció molt benvinguda. L’altra cara del Nadal és que hem canviat el cristianisme pel cretinisme, o consumisme, com a religió principal.
cants de Bustamante, Montserrat Caballé o Raphael, però aquí li hem donat una digna rèplica amb l’spot
on la Grossa de Nadal es passeja amb un responsable de l’FMI, Eduard Punset. Per la seva part, Ada Colau s’ha ‘tunejat’ les festes i parla de “Solstici d’hivern”. Aconseguir l’equilibri entre la idea de Nadal i l’estímul a l’economia local no és fàcil. El lloable objectiu dels nostres ajuntaments amb fires, llums, arbres o fins i tot pistes de gel pot acabar ultrapassant els límits. Ja vam viure un miratge de prosperitat la dècada passada i no es pot repetir. No hi ha recuperació amb empreses que tanquen, amb famílies desnonades i amb l’estat lamentable d’algunes infraestructures. El Nadal i la broma posterior de les rebaixes no es pot liquidar amb més famílies arruïnades. El Nadal ara mateix és un ‘showroom’ del consumisme i de les filies i fòbies de cadascú. Queda per veure quin toc hi posarà aquest any la Conferència Episcopal, amb un vice-president com el cardenal Cañizares, que ja va anunciar la seva caritat cristiana amb els refugiats sirians. Potser aquests desplaçats són una de les nostres oportunitats per mostrar l’esperit nadalenc.
Edició: Cinquanta-set SL · Direcció: Toni Cortès Minguet · Coordinació: Francesc Vilaprinyó Albareda · Redacció: Jordi Còdol, Toni Cortès, Otger Gabarró, Cora Muntané, Anna Suárez, Francesc Vilaprinyó · Disseny i maquetació: Toni Cortès · Agraïments: Ajuntament d’Igualada, Jéssica Aragón, Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada, Jaume Casamitjana, Francesc Ferrer, Fira d’Igualada, Josep Garriga, Jon Heavers, Zoe Herrera, Marina Iglesias, Maria Àngels Isart, Paulina Jordán, Maria Khochatryan, Reidar Kristoffersen, Nicas, Michael Lyimo, Gabriela Lylia, Chunzy Luo, Waldizi Maierhofer, Nataliya manko, Ana Martinovisky, Briggitte Méndzié, Maria Petrisor, Artur Pinto, Oriol Solé, Tiago, Pep Vallès, · Web: Creagia · Correcció de textos: Mercè Badal · Opinadors: Comissió de la Cavalcada de Reis d’Igualada, Iaia Toneta, Pau Llacuna, Ton Lloret, Josep Ruana, · Conte: Maria Enrich · Il·lustració: Carla Grau · Fotografies: AnoiaDiari, Cesc Elias, Marc Vila · Impressió: Lerigraf S.L. Cinquanta-set S.L. · C/Rec ,15 08700 Igualada · Redacció: redaccio@anoiadiari.cat · Publicitat: publicitat@anoiadiari.cat · Dipòsit Legal: B 14127-2015 TEXT LEGAL Cinquanta-set Edicions es reserva tots els drets sobre els continguts d’aquesta publicació, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.
Desembre 2015
#ADNADAL
31
120 anys de la Festa de Reis d’Igualada Molt ha canviat la festa des dels seus inicis; de la celebració d’un repartiment de joguines i llaminadures, sense sortir al carrer encara l’any 1895, a les primeres cavalcades a cavall a partir del 1899, fins a les lluminoses carrosses actuals hi ha hagut una constant i evident evolució. Les diferents generacions d’Igualadins que han anat preservant l’essència de la Festa han aconseguit una modernització i actualització, sense que es perdi l’esperit de la representació històrica de l’arribada a Betlem dels tres Reis d’Orient. Una Festa que en el darrers anys ha experimentat un auge, havent estat declarada Festa Popular d’Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya, guardonada amb la Creu de Sant Jordi i haver presentat la seva candidatura a formar part de la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la Unesco.
Irene Dalmases COMISSIÓ CAVALCADA DELS REIS D’IGUALADA
En la part organitzativa, en els darrers anys s’han aplicat un seguit de millores informàtiques, enfocades a una millor organització i eficiència del repartiment; algunes d’elles són, l’entrega d’un comprovant del paquet lliurat i la creació de colles de patges assignades a districtes. S’ha incidit molt en la implicació del voluntariat a la festa, tot fent-los partícips de la mateixa i, després d’una petita formació, de la responsabilitat que comporta la seva aportació. Com a darrera novetat en la gestió del voluntariat, s’ha posat en marxa un nou web per poder fer una preinscripció en línia, agilitzant el procés d’inscripció, i evitant les cues que es formaven. També es mantenen actualitzats els canviants aspectes legals d’assegurances, protecció de dades, plans d’autoprotecció, etc..
La Comissió de Reis, que l’any 1999 es va constituir en Fundació Privada per dotar-la d’un major protagonisme i autonomia, ha estat des de sempre formada per la ciutadania, i rep cada any tot un seguit d’idees i suggeriments per a la seva implementació a la festa. Evidentment, no totes es poden dur a terme o per motius organitzatius o bé econòmics. Les innovacions també han marcat èpoques, dins de la història d’aquesta festa. En la part festiva, de tots són ben coneguts els grans canvis que hi ha hagut: Des de l’arribada del Patge Faruk, l’any 1943, el canvi de cavalls a carrosses el 5 de gener de 1962, la incorporació de noies a la cavalcada, els caramels personificats amb el nom de Reis d’Igualada i a la vegada aptes per a celíacs, bandes de música, etc. Canvis que no sempre han estat ben vistos per la totalitat dels ciutadans, i és que en tots aquests anys
milable. Les novetats dels darrers anys, a part de les noves carrosses i dels nous vestits dels Reis, han estat entre d’altres, els nous models de cartes, la pàgina web traduïda a diferents idiomes, un nou maquillatge i vestimenta per als patges blancs i rossos, els nous vestits dels nens patge que acompanyen els reis a les carrosses, la retransmissió de la cavalcada en streaming, les notícies via twitter i altres. Pel que fa a les novetats d’aquest any, podem avançar que estaran centrades en el personatge del Patge Faruk.
és innegable que la gent s’ha fet seva la festa i com a seva, cadascú l’enfocaria d’una manera ben diferent. Quasi cada any hi ha alguna novetat, que s’intenta que sorprengui els assistents més observadors i que passi pràcticament desapercebuda per a la resta; senyal que el canvi introduït és perfectament assi-
Aquest any es commemora el 120è aniversari de la primera “Festa dels Reis” d’Igualada, i des de l’actual Comissió de Reis evidenciem que és ben palesa l’evolució de la ciutat i de la societat que hi ha hagut des de llavors. El més important és haver arribat fins on som ara i , amb la implicació de tota la ciutat, el futur de la festa està assegurat.
#ADNADAL
32
Desembre 2015
opinió
Nadal a casa nostra, una festa maca perquè sí Vaig sortir al balcó a regar els geranis, que mira que els tinc preciosos i llueixen que són l’enveja del veïnat, i no us podeu imaginar el susto que vaig tenir quan veig veure allò, pobra de mi. Clar! tingueu en compte que visc en un quart pis, i que gairebé em foto de cap balconada avall del bot que faig fer. Però és que hi havia un home penjat de la meva barana! Us ho podeu creure? Del crit, la Isabel, la meva filla, va sortir a veure què passava i m’ho va explicar tot, com si allò tingués alguna mena d’explicació.
IAIA TONETA TUITSTART DE PROXIMITAT
«Els nens han volgut penjar un Papà Noel, que ara està de moda i fa més Nadal.» Més Nadal, diu… Coi de borinots, els meus néts. Com ha de fer més Nadal un home penjat dels barrots del balcó? Les llumetes, val! Unes estrelles… També! Però un ninot com aquell que semblava un espantapájaros… Tan vermell que es devia veure des de dalt de la Tossa! Doncs resulta que el Papà Noel aquest és un senyor que porta regals als nens de tot el món la nit de Nadal, i els deixa llaminadures als mitjons que pengen de la llar de focs. Als mitjons! Ja veus, quina generositat! A no ser que siguis Pau Gasol i calcis un 50 i escaig, no te val la pena! Ah, amigo! Doncs tindràs competència, a casa nostra, que li dic al ninot aquell. Que a casa nostra tenim un tronc d’allò més eixerit que a canvi de quatre garrotades ens caga regals! El Tió! El Tió de tota la vida. El Tió d’antes! Allò sí que és una cosa maca perquè sí, petits i grans al seu voltant, cantant la cançó i aixecant la manta per veure les llaminadures, els bombons i els pals de selfies aquests moderns… Des de luego, en general, les coses nadalenques abans eren més maques. I encara sort que algunes aguanten, oi? El dinar de Nadal, per exemple! Aquell escudella que bullia a foc lent durant hores, dies i potser setmanes, amb aquells galets que s’anaven fent grans i grans… De vegades són més grans que el plat i tot! L’arca de Noè! L’arca de Noè, per exemple, era un galet que es va anar fent gran, gran…i hi cabien un munt d’animals! Ves que a Déu Nostru Senyor no se li escapés de les mans una olla d’escudella i ens volgués fer creure que tot plegat va ser un diluvi universal, i aixins carregar-nos les culpes a nosaltres… I la carn d’olla? Que bona! Amb unes pilotes grosses com globus de l’European Ballon Festival! Bueno… Ho hem de reconèixer, catalans. Molt de goig al plat no fa, aquella carn bullida, però és tradició. Els restaurants moderns de les estrelles no et portarien mai a taula un plat com aquest. Però mira que arriba a ser bo! I després, per acabar de fer un pet, que un cop a l’any no passa re, vinga torrons i neules! Però la teca és només una excusa. Una excusa per reunir tota la família al voltant de la taula. Tots ben mudats amb la roba que han comprat a les botiguetes aquestes modernes del Rec… I és igual si se’t presenta la neboda amb un xicot nou que resulta que vota a Ciudadanos! O si el nét s’ha fet un altre plíncing a l’orella i ja porta tants claus que sembla la locomotora de l’Estació Vella! És igual! És Nadal i tot és amor i alegria! Encara que te facin enfadar una miqueta, no pots fotre pel
cap l’espardenya a un familiar. Bueno, sí que es pot: al Ramon, al meu marit, si que li llanço, però és per despertar-lo de la migdiada que fa al sofà després d’afartar-se com un lladre i ha d’escoltar el vers que el Biel, el nét més petit, recita damunt la cadira. El vers de Nadal: una altra tradició preciosa. A més, amb quitxalla tan acostumada al teatre, que van a la Mostra, els surt un espectacle fantàstic!
Però no només és Nadal dins de casa. Als carrers d’Igualada també es respira l’esperit nadalenc. Bueno… A uns llocs més que d’altres, oi? Al centre, sobretot. Es nota que és on hi ha les botigues, i l’ajuntament, i és per on passa la cavalcada de reis, i on es mou el quarto, vaja… Jo, que sóc dels Set Camins, perquè tinc calendari i sé el dia en què vivim, que sinó… Però no m’agrada queixar-me, encara que sembli mentida. No sóc com aquella gent que ara critica que la ciutat porti quatre o cinc anys amb els mateixos llums de Nadal i antes criticava el gasto que suposava posar-ne de noves cada any. O si la pista de gel de Cal Font és un gasto que es podria evitar. O si hi ha massa arbres de Nadal escampats per la ciutat, i algun són lletjos de nassos… No, no! No ho critico pas. Clar! Menció a part mereix la nit de Reis. Els carrers d’Igualada s’omplen de mainada, d’il·lusió, de regals, d’olor de tortell de massapà… i de papers de caramels! Igualadins, igualadines, gent de l’orient que ve a treballar aquella nit… Si us plau us ho demano! Els papers dels caramels a la paperera, que per això en posa l’ajuntament! Que després vénen els de la Tele 3 a gravar com els patges pugen als balcons amb les escales, que és una cosa única al món, i fem una mica el paperina, mai millor dit. Ai, el patge Faruk, que en té, de feina, amb tots vosaltres… Això sí! Per Nadal ha de fer fred, encara que no ens convingui pels ossos! I si neva, molt millor! Que no hi ha re més maco que una blanca Navidad! No entenc la gent que marxa per les festes de Nadal a llocs calorosos, a Acapulco o Honolulu o la porta d’entrada del Corte Inglés o vés a saber on. Per Nadal, cada ovella al seu corral amb l’estufa posada, sempre s’ha dit. Clar que, a l’hemisferio sur, celebren Nadal a l’istiu. Cara que hi penso, com deu ser? No m’imagino tota la família reunida amb el plat d’escudella fumejant a taula, i vestits amb sandàlies i calça curta, mentre a la tele fan una reposició de Verano asul! Quina poca gràcia, el Nadal a l’istiu! I quin poc Nadal! No, no! Ha de fer fred! Ens ha de caure el moc, per dir-ho d’una altra manera, sinó no és Nadal!
Ara! El pessebre no hi pot faltar, a casa! Aquells pastorets que van fent camí cap al portal de Betlem, amb el nen Jesuset a la menjadora, i la Verge Maria i Sant Josep observant-lo amb alegria… Ep! Ja ho sabeu, oi?, que el nen Jesús no es pot posar al pessebre fins a la nit de Nadal? Que us veig a venir! Que vosaltres sou dels que munteu a finals de novembre i apa! Feina feta! No, no, no! S’han d’anar apropant els reis i els pastors a mesura que passen els dies… I el caganer? El caganer m’agrada molt! S’ha d’amagar entre el suro i la molsa. I el normal, el de tota la vida! Que ara es fan caganers de personatges coneguts per fer la broma, i no! Bueno, és que no acabaríem mai. Hauríem de fer dos pessebres: el normal i el de caganers! Amb el Mas, el Junqueras, el Pablo Iglesias, el Rajoy… I a mi, el cul del Rajoy, tampoc és que me faci excessiva il·lusió de veure! Una altra cosa seria tenir els caganers del Marc Castells o del Jordi Riba, oi?
Bueno, que de coses maques per Nadal en tenim un munt, no us les faré descobrir jo ara, pobra de mi, però tampoc cal que ens posem les mans al cap quan veiem que els altres ho fan diferent. Qui sap? Potser és la seva, la manera adequada de fer les coses. O no! O potser no n’hi ha cap, de correcta, que total estem convertint el Nadal en una festa per gastar i gastar, i amb tot això l’esperit vertader es veu tan poc com aquells nens jesusets petitons d’aquells pessebres tan macos que fan dintre de closques de nous. I les tradicions, al cap i a la fi, també van evolucionant. Abans era tradició portar els números amb llibres de comptabilitat, i ara amb ordinadors! I mentre siguem bona gent durant tot l’any, que això si que ho tenim, per Nadal tampoc cal fer gaires extres, eh? Aixins que si vol venir el Papa Noel aquest, el més lògic és que vingui a Igualada, que de mitjons en sabem un niu! Bon Nadal a tothom, i un millor 2016!
#ADNADAL
Desembre 2015
33
opinió
El tió va lent perquè ve de molt lluny partides. A Clariana (Argençola) s’hi celebra la Festa del Tió, on s’ apleguen cent famílies vingudes d’arreu de Catalunya, per endinsar-se al bosc a trobar-hi el tió que s’enduran a casa a passar el Nadal. Organitzada per l’Associació El Trill, en aquesta festa també s’hi pot trobar el mercat del Tió i diferents activitats com xocolatada, contacontes i actuacions en directe.
TON LLORET CONSERVADOR DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES
Fa fred però ell no s’atura, malgrat trobar-se enmig del bosc a mig desembre,aquest ésser nadalenc anomenat tió resisteix. Camina a poc a poc, entremig d’arbustos, de BlackFridays, de Santa Claus i de matolls. El tió sap que forma part d’una de les tradicions més ancestrals del nostre país. Poca gent sap que l’Avet de Nadal, en realitat és un cosí germà seu. I molta gent tampoc recorda que els besavis del nostre tió eren cremats a la llar de foc.
El nostre tió camina impassible als temps moderns. El seu pas és ferm però subtil, perquè sap que al final del seu gèlid trajecte l’espera el més important del món; la il·lusió d’un infant. Des de fa cinc anys, aquestes il·lusions són com-
Enguany el nostre personatge nadalenc està tranquil, perquè a tot arreu sabran com cuidarlo. Max Palmerius i Friederich Inche, dos científics estrangers que des de fa anys es dediquen a l’estudi dels tions, han tret el primer manual per a cuidadors de tions. Editat per Cossetània amb el títol “El tió. Aprèn a cuidar-lo” aquest llibre infantil il·lustrat ens explica els orígens del tió, les diverses subespècies que hi ha, el complex sistema digestiu que converteix la fruita en llaminadures, etc. Els autors del manual són els becaris que dia a dia ajuden els dos científics en el seu Centre d’Estudis Tionils, Martí Garrancho i qui firma aquestes línies, Ton Lloret.
34
#ADNADAL
Desembre 2015
opinió
Superman Sabeu allò que per les festes de Nadal mireu les criatures i se us desfà el cor en veure els seus ulls d’il·lusió i el seu somriure innocent? Oblideuvos-en. La quitxalla té fred. Molt fred. Un fred de collons. Me n’he recordat aquests dies perquè, com que us ha agafat la mania de prohibir fumar a tot arreu, he de fumar al carrer i al carrer fa fred. De petit, per aquestes dates, el primer que notaves era el fred. Et llevaves, fred. Anaves a l’escola, fred. Sorties al pati, fred. Anaves a comprar amb la mare, fred. Tot fred. Molt fred. Un fred de collons. Hi havia una olor, però. No és un recurs per explicar un conte de Nadal. L’olor hi era i jo la sentia. Després de Reis marxava, però encara en quedaven uns traços fins als Tres Tombs. Us la descriuria però l’he oblidat, perquè fumo i he perdut el sentit olfactiu. El que no he perdut són alguns records, que al capdavall és pel que em demanen que escrigui: Ruana –em diu l’editor-, escriu un altre article d’aquells de coses que recordes. Doncs som-hi. Anàvem amb els pares a buscar molsa i boix, als boscos de Castellfollit (ara també ho han prohibit, crec, això d’arrencar molsa i boix, com fumar, perquè a l’autoritat no li agrada res i l’únic que vol és fotre’ns la vida enlaire). Algun any visitàvem la fira de Santa Llúcia –aleshores a la plaça del Pilar; ara no ho sé pas, on la fan- i compràvem alguna figura per al pessebre. Després el muntàvem i el que més gràcia em fa
ara –mira si en sóc, de ruc- era enganxar amb cel· lo l’Àngel de l’Anunciació damunt del portal. En va caure, de vegades, aquell àngel! Quines esmorrades, el pobre.
JOSEP RUANA PERIODISTA
Dies més tard arribava el tió i la nit de Nadal posàvem el Nen Jesús al pessebre i cantàvem en família. Ara també ho fem, això, però és encara més divertit perquè els nebots pul·lulen per allà i riuen fort amb allò del dimoni escuat. I també és més divertit perquè puc beure del whisky del bo del pare. Després, què us he d’explicar, fèiem cagar el tió i esperàvem amb impaciència la Nit de Reis, que ja sabem que la d’Igualada és la millor del món, no descobrirem res de nou. Primer anàvem a veure la Cavalcada a ca l’àvia, que vivia un parell de pisos per sobre l’Automoto, a la rambla Nova, i més tard a casa, a esperar els patges, que en aquella època arribaven tardíssim a les cases. La Nit de Reis és la que millors records em porta, excepte un, que ara em fa riure molt, però que aleshores va ser l’hecatombe nuclear. Havia demanat una disfressa de Superman, escaient per a una figura esvelta, forta i saludable com la meva, però en obrir el paquet l’únic que hi aparegué fou un ninotet raquític de l’heroi salvador del món. Ai las! Quin drama. Però ves, no arribaven els calés. Ma mare se’n riu, de mi, ara, i em diu que tenia por que em disfressés i saltés pel balcó pensant que podia volar. Quines coses, un home tan entenimentat com jo, que passa fred per fumar.
Amb la col路laboraci贸:
#ADNADAL
36
Desembre 2015
opinió
El Rec, els Reis, els globus... Un tòtem per a la tribu? dardització de models. Aquest fenomen és part del concepte que anomenem “globalització” que encara agafa més força amb tot el bombardeig mediàtic sobretot televisiu.
PAU LLACUNA I ORTÍNEZ GESTOR CULTURAL
Cada tribu té el seu tòtem, l’identifica, el singularitza, actua com a símbol, és emblema col·lectiu, és el seu referent. Nosaltres, amb la nostra cultura judeo-cristiana, també tenim les nostres singularitzacions, elegim els nostres tòtems. Cada ciutat/ població/comunitat va elegir o ha elegit el seu Sant, Mare de Déu, o Crist que la identifica i la singularitza del poble del costat. Hi ha qui té com a patrona la Verge del Remei, hi ha qui venera la del Blau, altres la del Carme, o la del Roser. Cada gremi té el seu sant que entra en competència amb el de l’altre gremi. Avui si passegem per una zona comercial de qualsevol ciutat no sabrem ben bé on estem. Els referents són el mateixos, les marques es repeteixen, els aparadors tenen les mateixes decoracions, la gent va amb les mateixes bosses, hi ha una estan-
No entraré ara a criticar o defensar aquest model social i/o comercial, no és el motiu d’aquest article, però sí que em serveix per introduir la idea al voltant de la qual vull fer una reflexió. En aquest món on tots tendim o tendeixen a fer-nos iguals, on l’escenografia ciutadana cada cop és més homogènia, les ciutats/les societats necessitem diferenciar-nos. Per un costat o per un altre busquem una identificació que ens distingeixi del veí, necessitem ser diferents. És, segurament, per aquest motiu, que en els últims anys les ciutats o els ciutadans busquem una significació i fem un procés simbiòtic amb un esdeveniment, edifici, monument, fet històric, que ens tregui de l’anonimat i que ens faci únics. En una societat que té una abundància de missatges, d’imatges i de conceptes, es fa necessari tenirne un que ens identifiqui, un que sigui diferent que el dels altres, un que sigui el tòtem, un amb el qual ens sentim identificats, que serà un referent, el que serà el nostre referent. Aquí entrem en tema: Què és un referent. Tenim un referent? Per explicar-ho ràpid posem uns exemples: Avui
quan pensem en Bilbao, què ens ve al cap? El Guggenheim; i si parlem de Berga? la Patum; de Tàrrega, la Fira del teatre; de Calaf, els pastorets; d’Esparreguera, la passió; Capellades, el Molí paperer; València, les falles; Sevilla, la Giralda; Sitges, el carnaval; Jerez, el vi; Agramunt, els torrons; d’Espinelves, els avets; etc. D’aquestes ciutats, com a mínim des de la distància, tenim un esdeveniment/activitat/monument que ens les referencia, tenen un referent. Hi ha ciutat el referent de la qual és molt clar, d’altres de què no ho és tant i fins i tot potser en podríem dir més d’un. El referent pot variat segons els interessos individuals, per exemple el referent de Barcelona per a uns serà la Sagrada Família i per a uns altres, el Barça. Que una ciutat tingui un o més referents va molt
En� ��u�e� ��� �n� jo���n� n�v�? sense u edi na qu
ica de Reis àg m
s
e cap infan u te Q
Ne�es�i��� Jo����e�: P�� � ��n� � ���e� �� 0 � 12 ��y� Jo����e� N��e�
n�v� � C��� R�j�, P�rt� �n� jo���n� �n� �n�rad� � e� �eg�l���� �� C�� F�n� ��� ��� l� �ist� ��
N� B��·�i��e� E�uca���e� Jo� C��·�ec���
Espai cedit per Anoiadiari
nova la ina n gu it jo
#ADNADAL
Desembre 2015
37
opinió
ser reforçada de manera política i econòmica. És fonamental que entri en el disseny d’estratègies de la ciutat ja que el referent ens singularitza. Ha de ser una aposta estratègica ciutadana. A Igualada tenim un referent? Tenim un esdeveniment social/cultura/econòmic que ens identifiqui? Quan sortim fora, quan diem que som d’Igualada, el nostre interlocutor ens identifica clarament, sense que li diguem res més, amb un esdeveniment concret? La nostra ciutat és coneguda per aquest referent? Tenim molts esdeveniments susceptibles de ser referents: Mostra de Teatre, l’Anòlia, el FineArt, European Balloon Festival, competicions esportives, les diverses Fires, el Reis, i davant de tot aquests actes, a avui per avui, quan vas -com a mínim per Catalunya- i dius que ets d’Igualada, amb què t’associen? quin és el seu referent? Molts ens associen al REC, em refereixo, és clar, al “REC.0 Experimental Stores”.
MARC VILA
lligat a la mida de la ciutat, també a la història, a la força de l’esdeveniment, de l’edifici, del fet històric que els fa de referent. Hi ha referents que funcionen a nivell local, nosaltres com a ciutadans el coneixem i ens hi identifiquem. Però els que són realment interessants són aquells amb què els altres ens identifiquen. Són aquell que ens col·loquen en l’imaginari de l’altre ja sigui a nivell nacional, estatal o internacional. Per tant podem dir que el referent té dues línies d’identificació: la interior, que va de la ciutat/ciutadà vers l’esdeveniment i l’exterior, que va de l’esdeveniment vers la ciutat/ciutadà. Un referent és per tant un fet comunitari, ja que ens engloba a tots i per tant reclama o ha de tenir una unanimitat social, una unanimitat que ha de
La pregunta és: El REC.0 Experimental Stores, ha de ser el referent de la nostra ciutat? Pot ser-ho! Però realment és el model de referent que volem? Als igualadins sempre ens ha agradat que ens tinguin per una ciutat industriosa i treballadora, però, col·lectivament, volem que el nostre referent exterior siguin unes vendes multitudinàries de quatre dies en un espai degradat? No crec que aquest esdeveniment susciti la unanimitat que dèiem que demana un referent. Crec que el REC.0 Experimental Stores és més un model de gestió/negoci per als seus creadors -enhorabona per a ells- que un model d’esdeveniment per a una ciutat. En un referent tant el ciutadà indígena com el forà ha de ser i fer de protagonista/espectador en el REC.0 Experimental Stores, és un client. I els altres esdeveniments que té la nostra ciutat poden ser el nostre referent?, alguns tenen el problema de no ser únics, i si passa això ens cal competir amb l’oportunitat, els programes, la presència, l’excel·lència, etc. Moltes ciutat tenen festivals d’estiu, un festival de teatre, mostres de fotografia, concerts, curses, i pràcticament totes tenen la cavalcada del reis. La Cavalcada del Reis d’Igualada amb les seves singularitats pot ser el referent per a la ciutat? Des la Fundació que l’organitza i el suport aconseguit de les institucions sembla que es treballa en aquest sentit. Tot i així aquest esdeveniment té uns handicaps importants que li van en contra: la majoria de ciutat espanyoles organitzen un cavalcada de reis, el mateix dia i a les mateixes hores. És un esdeve-
niment on intervenen les emocions que es transmeten dels grans cap els petits. Tots pensem que la nostra cavalcada, la que jo vaig viure de petit, és la millor. Trencar aquest dinàmica és molt difícil perquè la competència no la tenim a un nivell objectiu, no és cosa del cap sinó del cor. També podem parlar de l’originalitat, l’estructura de l’acte, el que s’hi fa o no s’hi fa. L’originalitat és un tema que el tenim perdut, no vam ser els primers –Alcoi ens guanya en aquest tema- i no som els únics, ja hem dit que de cavalcades en tenim per tot arreu. Pel que fa a l’estructura i com és fa, a la meva manera de veureho, des de fa uns anys s’ha perdut l’excel·lència. Hi ha algun altre esdeveniment que pugui ser referent? Jo personalment aposto per l’ European Balloon Festival, per diverses raons. La primera i molt important és l’originalitat del projecte, potser no som únics però estem ben situats. És un projecte que ofereix molta diversitat d’actes, per tant capta públics diferents -molt important ja que les tendències actuals de mercat no ens parlen de “el públic” sinó de “públics”- és un acte multitudinari. Té l’encert de fer un programa on hi ha activitats de competició, exposició/mercat i oci, etc. Implica la ciutat, hi ha globus que surten de diferents parts de la ciutat, muntatges efímers amb globus. Té reclam perquè a més és un esdeveniment visualment atractiu, és espectacular com per captivar a tothom. És internacional, ens situa en el mapa, va més enllà del campanar, projecta ciutat. És un esdeveniment amb connotacions de modernitat. Per últim un tema important, no és un esdeveniment solament cultural, tradicional, social, comercial, els pot tenir tots, és una activitat transversal, i això ajuda a consolidar unanimitats, bàsiques en un referent, és un ”win to win” és a dir tots guanyem. Recapitulant, Igualada té un referent clar? Jo crec que en aquest moment no. Igualada necessita un referent? Jo crec que sí que li aniria bé. Què hem de fer per tenir el referent de ciutat? Primerament creure-hi, apostar-hi. Focalitzar la mirada cap un punt, no podem tenir dispersió de discurs. És un tema de predisposició, convenciment i missatge, és un tema d’inversió i agrupació d’energies. Com he dit a l’inici en una societat tan mediàtica si volem ser-hi presents, hem d’invertir, i ens clar invertir, sobre segur. Invertir en un esdeveniment que entri amb facilitat, que sigui l’ornament social que ens dóna prestigi, que tingui la missió de representar-nos i la visió de situar-nos en el mapa. Que sigui “el referent” el gran tòtem, l’emblema de la tribu. Potser hi haurà una part del ciutadans que no l’utilitzaran, però si ho aconseguim, se’n sentiran orgullosos.
#ADNADAL
38
Desembre 2015
el conte
La Pastora Caterina La nena de la casa va agafar la darrera figureta i la va col·locar davant del Nen Jesús. -Afanya’t, que el pare ja ens espera al cotxe i està nerviós! –li va dir la mare mentre abaixava la darrera persiana. Era el pont de la Puríssima i la família l’havia d’aprofitar. Però abans de marxar, com cada any, havien guarnit la casa de Nadal. Uf! Un altre any li tocaria estar d’esquena! Ella, la pastora Caterina, no és que tingués cap problema amb la Marededéu, i encara menys amb el Sant Josep i el Nen Jesús, dos sants barons. Però estar-se totes les festes agenollada amb la cistelleta de taronges se li feia molt costa amunt. Si, almenys, pogués estar de cara a la sala d’estar! I per què no fer com l’any passat? -Us deixo les taronges i sortiré a fer un volt. La Marededéu li va fer una mirada dolça d’assentiment. El Sant Josep no es va moure, sempre concentrat en algun punt que només ell coneixia. El Nen dormia. Amb un no res ja va ser al riu. Sòlid, estret, metàl·lic. No s’hi podria mullar les mans, ni refrescar-s’hi la cara. -Com va la rentada? –va dir una mica irònica a la Dona que renta. La Dona se la va mirar i es va encongir d’espatlles. La Caterina va travessar el pont (més que un pont allò era una passera de tant estret) per anar fins a les muntanyes del fons. Altra vegada, l’engany de la distància. Quatre passes i ja podia tocar el suro de la més baixeta. El va acariciar com si fos una bèstia gegantina, però en cap moment se li va acudir pujar-hi. Tan petites, no tindria cap emoció. Després, va saludar els pastors de l’ambaixada, estirats en rotllana mirant un foc estàtic, i va anar fins a la paret del fons, folrada de paper blau marí amb estrelletes brillants enganxades. Va tocar amb la mà el cel de paper i, de puntetes, va arribar fins a les estrelles més baixes. Ja estava. Havia fet una volta. Però aquell any, la Caterina no en va tenir prou. El pessebre se li havia fet petit i volia conèixer més món. S’hi va atrevir. Es va arremangar una mica les faldilles, es va agafar fort al fil elèctric de les llumetes de colors que l’encerclaven i es va deixar lliscar avall, avall fins al terra, al costat de l’endoll. El contacte sòlid amb les rajoles li va semblar més autèntic que les serradures del camí que acabava de recórrer. No havia estat mai en una sala d’estar. Tot era tan gran! Les potes de la taula i de les cadires, com columnes gegantines que alcessin un temple clàssic, les potes del sofà i dels
-És un trineu. Serveix per desplaçar-me. Si vols podem baixar pels coixins. Ho faig i es divertit. -Ets molt vell per carretejar aquesta andròmina fins al capdamunt dels coixins –va fer la Caterina observant el trineu. -Però sóc fort.
MARIA ENRICH ESCRIPTORA
sillons, menys esveltes però tan robustes, el tou de la catifa, uns coixins mal posats al costat d’un puf enorme... La Caterina es passejava feliç per aquells espais diàfans quan va topar-se amb un individu estrany: -Qui ets? -Que no ho veus? –va fer una veu greu, una
Van baixar moltes vegades. El Pare Noel davant i la Caterina agafada a la seva cintura, tan ampla, que gairebé no li arribaven els braços. S’ho va passar bé la Caterina aquella tarda. Va xisclar d’emoció en els moments de més velocitat i cridava cada cop que el trineu en una corba es decantava més del compte. I, sobretot, va riure molt amb aquell amic acabat d’estrenar. L’escassa llum que fins llavors hi havia hagut a la sala, aquella que deixaven filtrar les costelles mal ajustades de la persiana, es va fondre. S’havia fet fosc. -Vine –li va dir el Pare Noel agafant-li la mà-. Anirem al jardí, que avui hi ha lluna plena. Lluna plena? La Caterina sabia què eren les estrelles, n’havia tocades un parell aquell mateix dia, i també coneixia l’estrella principal, la d’Orient, que presidia el cel de paper del pessebre. Però mai no havia vist cap lluna. Van travessar la sala i van entrar a la cuina fins a la reixeta de ventilació del gas. Quan hi van ser, el Pare Noel va afluixar els cargols que la subjectaven fins que va aconseguir obrir-hi una escletxa prou ampla com per poder-hi passar. Per la destresa de moviments, es notava que no era la primera vegada que feia aquella operació. I llavors van sortir al jardí. Oh! Quin cel tan diferent! La lluna ben rodona il·luminava tot el jardí amb claror lletosa. Al seu voltant, milers d’estrelles. La Caterina saltava per encalçar-les i el Pare Noel reia de la seva innocència: -No veus, criatura, que són llunyíssim? -Tan petites i com brillen! -Perquè aquestes són de veritat. ***
mica molesta- Sóc el Pare Noel. -Què hi fas aquí? Com és que no ets al pessebre? -Decoro la casa. Perquè vinc d’una altra tradició –va respondre ordenadament l’homenet de barba blanca. -I això? –li va preguntar ell assenyalant el trineu on seia. Quina cadira tan estranya!
Al moment de posar la clau al pany per obrir la porta, la mare la va veure: -Nena, què hi fa aquesta figureta aquí fora? La nena de la casa la va agafar. Recordava perfectament on l’havia posada feia un parell de dies. No entenia res. -I l’hauràs de rentar abans de tornar-la al pessebre! Sí, era cert. La pastora Caterina duia el vestit tot brut de terra però a la cara se li dibuixava un somriure nou de felicitat.
Desembre 2015
#ADNADAL
39
el dibuix
Posa-hi color!
CARLA GRAU
#ADNADAL
40
Desembre 2015
el conte
Memòries d’un gall dindi Hola. Sóc el gall dindi de Nadal, i el teu dinar serà la meva mort. Molta pau i amor i moltes paraules a l’aire, però qui pensa en les famílies d’un gall dindi, eh, eh? Per explicar un dinar de Nadal només ho pot fer algú amb el més agut dels enginys, algú amb una imaginació desbordant, algú amb una inventiva extraordinària... o sigui jo, però entendreu que és molt difícil perquè aquí posat a la taula no tinc cap. Que un gall dindi faci aquesta crònica no té una explicació científica fàcil. Tampoc la té que un tros de fusta agraeixi una dotzena de garrotades expulsant la meitat d’un aparador d’una botiga de joguines. Han discutit durant dos dies com em cuinaran i també sobre a quin lloc he d’esperar el meu fatal destí. Hi ha qui opina que em poden deixar sobre el hall de la casa, i esperen que així, amb les flaires del carrer que entren quan s’obre la porta agafaré sabor d’alguna cosa. De les adoberies potser. La segona discussió va ser a la nit d’ahir, quan l’avi va demanar posar el discurs del rei abans de vestir-se per anar a la Missa del Gall. Es veu que l’avi és d’Unió. I els néts més petits són de Bola de Drac, així que van posar el Super3, on fan la remissió número 129 de la sèrie. Cosa que vol dir que el Krilín ja s’ha mort unes 600 vegades. Em porten a taula mentre acaben la sopa de galets que ja ha enllardofat les estovalles. El cap de
GERTRUDIS PERKINS
de parafernàlia capitalista. Fa cas omís als que li diuen que es tregui el mocador palestí per dinar, tot i que és força apropiat perquè estan celebrant que algú va néixer a Palestina. Un dels avis i el nét es comencen a retreure els problemes amb la investidura del president Mas. Una dona de la branca andalusa de la família crida que allà baix no passa, sempre guanyen els socialistes (sí, amb els ERE també guanyen). Crits de “botifler”, “corrupte”, “pollós”, etc. a banda i banda de la taula, mentre sona la música de Haëndel. Volen els galets convertits en projectils i després els polvorons de coco, al cap i a la fi, ningú se’ls menja. Mantecao a la cara del pare, que com que és d’ERC presumia de ser neutral. Astorat, mira a banda i banda i cerca l’agressor. Sospita de la neboda petitona, que hauria fet servir una neula com a sarbatana. El cosí d’Iniciativa aixeca les mans en senyal d’innocència i descobreix el seu jersei de Lacoste. I mentre una guerra civil s’ensenyoreix de la casa, el veí del PP que ho escolta tot obrirà el seu cava a les 19.39.
família aixeca el ganivet per tallar-me amb el gest de qui empunya l’espasa del Zorro. El nét gran fa cara d’emmurriat i remuga que ja n’hi ha prou
En aquell moment, no quedarà res de mi, però un dels meus ossos haurà ennuegat l’àvia. I els altres estaran a la llar de foc, cremant, entre els tions, per si al Pare Noël se li acut entrar per la xemeneia.
#ADNADAL
Desembre 2015
41
panorama
Nadals del món Quinze anoiencs ens expliquen com viuen les festes als seus països d’origen Els darrers anys, la nostra comarca ha rebut milers de persones vingudes d’arreu del món, per motius econòmics i també familiars. La gran majoria han assumit les nostres tradicions de Nadal i les han fet seves, i alhora fan un esforç per a mantenir els costums i menjars que els fan sentir més a prop de casa seva en aquestes dates especials. Hem recollit una quinzena de testimonis de diferents orígens que s’han prestat a explicar com celebren les festes als seus països, i què en pensen de la nostra manera de viure el Nadal. Els reis, el tió i els torrons són alguns dels costums més aclamats, mentre que molts troben escassos els llums i la decoració o els sorprèn que els carrers quedin buits el dia de Nadal. La climatologia -per a alguns molt freda i per a d’altres massa calorosa- i el fet que se celebrin els Reis o el Sant Esteve són altres causants de xoc cultural. Si hi ha una cosa en què tots coincideixen, és en l’enyor de la família i els amics més propers dels seus països.
ANNA SUAREZ La Brigitte Mindzié Agoa té 43 anys i és administrativa. És originària del Camerun, i ja fa catorze anys que viu aquí.“El meu primer Nadal aquí va ser curiós. Vaig arribar un 19 de desembre del 2001, havia nevat feia quatre dies. Jo venia d’una ciutat on feia 45 graus de temperatura i vaig anar a parar a Sant Martí de Tous, on feia molt, molt fred. Així que celebrava el Nadal i la meva arribada a Catalunya. Vaig agafar la neu i la vaig provar per veure quin gust tenia, no n’havia vist mai. Pensava que
en ser gel es podia menjar com els glaçons!”, recorda. La Brigitte explica que el Camerun “és un país multicultural, s’hi celebra el Nadal i a la meva família també, ja que som catòlics”. Per les festes, se sol menjar porc, que no es pot menjar els dies de cada dia, o bé pollastre, ànec o xai. També es fa un plat que es diu Ndolè, fet a base d’unes fulles que no es poden trobar aquí, amb carn, gambes i cacauets bullits i triturats. Aquest plat es pot acompanyar amb plàtans fregits o Minyondo (a base de iuca).
Brigitte Mindzié és del Camerun i ja fa 14 anys que viu a l’Anoia BRIGITTE MINDZIÉ
De l’altra banda del continent africà, concretament de Tanzània, és en Nicas Michael Lyimo, que té 33 anys i en fa tres que viu a Igualada. Al seu país era guia de muntanya, i a Catalunya fa de pagès. De vegades, quan li demanen, organitza safaris i ascensions al Kilimanjaro des d’aquí. Pel que fa al Nadal, destaca que a Tanzània és típic anar a missa el 24 a la nit, com aquí. “En diem la missa “Mtoto yesu kasaliwa”, del naixement de Jesús”. L’endemà la família es reuneix per dinar plegats, i “la festa junts s’allarga fins a cap d’any”. No hi ha un dinar de Nadal típic, “es menja el bo i millor de cada cuinera perquè és un gran dia”. La família es reuneix i “ve gent de tot arreu, fins i tot d’altres països”. A més, “no ens fem regals, el regal és estar junts i menjar plegats”, destaca en Nicas. “Com que m’he casat amb una dona catalana, celebro el Nadal seguint totes les tradicions catalanes”, explica. “El Nadal aquí està molt bé, també”, considera. “Em va sorprendre que tothom es fa regals, però m’agrada. També em sobta que es menja molt i moltes coses diferents, el dinar s’allarga. M’agrada molt el pollastre farcit. I el tió és molt especial, als nens els agrada molt, és una gran sorpresa”, destaca en Nicas. “Els Reis també em van sorprendre, em va fer molta gràcia veure tanta gent negra”.
#ADNADAL
42
Desembre 2015
panorama I és que la tradició dels Reis no sol deixar indiferent. “Del primer Nadal a Catalunya recordo que el dia que feien la cavalcada, nosaltres vivíem just al costat de la plaça del Rei i aquell vespre veníem de casa d’uns amics i no enteníem per què hi havia tanta gent al carrer. Vam veure passar els Reis i com que els patges tiraven caramels, uns quants van anar a parar al cap de la meva mare, la qual es va enfadar molt perquè no entenia res i vam marxar”. Ho explica la Maria Petrisor, que té 22 anys i viu a Igualada des de l’any 2002, quan va arribar de Romania amb 9 anys. Actualment estudia el Grau d’Educació Primària la UdL. Pel que fa a la religió “sóc ortodoxa, però no sóc practicant”. A Romania el dia 6 de desembre se celebra Sant Nicolau. “Durant el dia els nens netegen les sabates i les posen davant de la finestra. Cap al vespre, van a mirar les sabates i Sant Nicolau els porta dolços si s’han portat bé o un pal daurat o platejat si s’han portat
malament”, explica la Maria. El dia 24 de desembre es passa a casa amb la família: a la tarda es munta l’arbre de Nadal, es fa el sopar i els nens van de porta en porta cantant nadales i reben diners i pastissos. Després normalment es va amb tota la família a casa de familiars i amics a cantar nadales i celebrar la nit de Nadal. El dia 25 al matí s’obren els regals, es dina amb la família extensa i molta gent va a l’església, i l’endemà la gent es reuneix amb persones conegudes i properes, per menjar. El dia 6 de gener, a Romania ,no es celebren els Reis, però la gent va a l’església i després el capellà va per les cases a beneir-les per tenir un bon any. Per Nadal se sol cuinar sopa de gallina, carn de porc i sarmale, que són rotlles de col farcits de carn picada, arròs, ceba i condiments. També es fan molts pastissos variats. Per cap d’any s’acostuma a menjar peix o gall d’indi i una sopa que sigui agra o picant. “Ara, la nit del 24, la meva mare intenta fer menjar típic de Romania, sarmale,
La Cutiya és un postre típic nadalenc d’Ucraïna.
Una mena de Pastorets A Ucraïna els joves organitzen grups i visitn les cases representant un petit teatre sobre la història del naixement de Jesús, com una mena d’Els Pastorets
Celebrant el Nadal a Romania el 1998. MARIA PETRISOR
pastissos, i fins i tot sol comprar begudes o aperitius romanesos, però per exemple també fa brou amb galets. A casa nostra tot està molt adaptat”, afirma la Maria. La Nataliya Manko té 46 anys, és d’Ucraïna i ja fa 16 anys que viu a Catalunya. Com a Romania, la religió més practicada a Ucraïna és la catòlica ortodoxa. Celebren el Nadal, però les festes dels catòlics ortodoxos no coincideixen de calendari amb les festes d’aquí. Generalment, s’acostumen a retardar dues setmanes. Per exemple, el Nadal a Ucraïna el celebren entre el 6 i el 9 de gener. El moment més important de les festes és la nit del dia sis. Després de la posta de sol, tota la família es reuneix a sopar a casa del membre de la família més gran, pares o avis. Abans de començar l’àpat es posa palla al voltant de la taula, “com a símbol que el nen Jesús nasqué a l’estables ”, apunta la Nataliya. La taula es guarneix amb una espelma encesa, i abans de menjar es fa una oració. La família comença per plats que no porten carn, “com a símbol que el menjar era molt humil en els temps en què Maria va donar a llum al seu fill Jesús”. A cada poble preparen plats diferents però un d’ells és molt tradicional, el Cutiya. Està fet amb blat (sencer, no triturat ni
mòlt) cuit amb mel, nous, panses, llavors de rosella i una mica de sucre. “És el cap de la família qui el reparteix a cada un dels familiars”, explica la Nataliya. Després del sopar, es canten cançons que expliquen la història del naixement del nen Jesús, anomenades colyadky. El matí del dia 7, tothom va a missa. Després, els nens van a casa dels veïns i familiars a cantar cançons, i reben caramels, galetes o diners. Mentrestant, els joves organitzen grups i van visitant cases, representant un petit teatre sobre la història del naixement de Jesús, com una mena d’Els Pastorets. En aquestes representacions mai no hi són ni el mateix Jesús ni la seva mare, però hi ha els pastors, els reis Mags, el rei Herodes el Gran, àngels...a més de personatges còmics amb instruments que fan la història una mica més original i animada. “El que més trobo a faltar per Nadal són les nits clares amb molta neu i gelades”, afirma la Nataliya. De les nostres tradicions, destaca que “els pessebres em van agradar molt, ja que tots ells estan construïts a primera vista molt similars, però de més a prop es veuen petites diferències que depenen de la forma que s’imagina aquella imatge la persona que fa el pessebre”.
Desembre 2015
#ADNADAL
43
panorama
Maneres de començar bé l’any
Als anglesos els agrada enviar i rebre postals. JON HEAVERS
Regne Unit: bojos pel Nadal En Jon Heavers té 47 anys i és professor d’anglès. És del Regne Unit, va arribar a Barcelona fa 21 anys i ja en fa set que viu a Argençola. “El Nadal se celebra molt al meu país, fins i tot massa!”, afirma. Comparant-ho amb les tradicions catalanes, en Jon troba que al Regne Unit, les celebracions són “més obertes a tothom, es gasten molts més diners en gairebé tot, sobretot als pubs i restaurants, mentre que aquí es concentra molt més en la trobada exclusivament amb la família”. Al Regne Unit, les cases, els carrers i llocs públics s’engalanen amb molts guarniments típics de Nadal. La gent envia i rep moltes felicitacions per correu a les cases, i és força típic tenir les postals penjades a la paret. El dia 24 a la nit hi ha trobades a casa entre amics, veïns i famílies, i molta gent també assisteix a les esglésies per a celebrar la missa. També és típic de veure grups de nens i nenes que s’apropen a les entrades de les cases, per cantar nadales. A la nit s’acaben de posar els regals a sota de l’arbre de Nadal. El dia 25 és el més important del Nadal. Al matí es fa el repartiment dels regals que ha deixat el Father Christmas a tothom. Aleshores, es fa un bon esmorzar en família abans d’anar a passejar, a visitar o saludar amics i veïns, abans de dinar. “Es dóna molta importància a l’aspecte de la taula de Nadal, sempre ben decorada amb detalls nadalencs, espelmes o centres de taula, targetes amb els noms dels comensals, i ,és clar ,no poden faltar els típics crakers”. Aquests, amb forma cilíndrica i tres parts contenen petits regals, un barret de paper i un acudit. El craker es parteix a l’inici de l’àpat, el tiben entre dues persones i els continguts es reparteixen. El dinar és “immens”, destaca en Jon. El menú compta amb plats forts com gall d’indi rostit amb moltes verdures fetes al forn o bé bullides, i amb una salsa calenta de carn anomenada gravy. Les postres són normalment pastissos, sobretot de xocolata. El dia 26 se sol anar a visitar altres membres de la família i dinar junts. També comencen les rebaixes i molta gent surt a comprar. Amb l’entusiasme dels britànics contrasta la vivència d’Artur Pinto, un professor d’origen portuguès que ja fa 20 anys que viu a Igualada. Ell és agnòstic i no celebra especialment el Nadal, per a ell és “un dia més”. Explica que a Portugal, “la família es reuneix el vespre del 24 i sopem plegats un plat de bacallà amb patates i les verdures de temporada”.
Onades Al Brasil també comencen l’any saltant, però en aquest cas canvien els 12 grans de raïm per “saltar les 7 onades”
En Reidar Kristoffersen té 42 anys i és fuster. És de Dinamarca, on viu, però ja fa tres anys que passa els Nadals a Catalunya amb la seva parella, que és d’aquí. “Jo religió cap, però Dinamarca és protestant”, apunta. En aquest país escandinau, és costum fer una corona d’advent, amb quatre espelmes en una mena de centre fet de branques. Els quatre diumenges anteriors a Nadal s’encén una espelma cada diumenge, per les quatre setmanes d’advent, i es deixa que es consumeixin soles. Durant les festes és molt típic tenir a les cases un bol ple de taronges, mandarines, nous i massapà. En Reidar recorda que el seu primer Nadal a Catalunya “va ser molt bonic i acollidor”, i el que més li va sorprendre va ser “el tió, el menjar i la calor”. “És molt bonic viure noves tradicions i maneres de fer, però també trobo a faltar el menjar danès de Nadal, i el meu pare”, afegeix. En aquests darrers anys passant el Nadal fora de casa ha incorporat les tradicions i menjars catalans, però també n’ha importat del seu país. “Algun any he fet un rostit de porc i vaig tenir problemes per trobar certs ingredients, com el Kulor, que és una mena de colorant perquè les salses surtin marrons”, explica. “Una tradició que segueixo fent aquí és que per cap d’any, quan sona la darrera campanada, saltem tots des d’una cadira, com si tothom saltés cap a l’any nou, deixant els problemes enrere”.
Al Brasil també comencen l’any saltant, però en aquest cas canvien els 12 grans de raïm per “saltar les 7 onades”. I és que és costum celebrar la revetlla a la platja aprofitant el bon temps, i vestits tots de blanc. Ho explica en Tiago, que ve de la ciutat de Santos, té 37 anys i en fa 9 que viu aquí. Destaca que la manera de celebrar el Nadal al Brasil té moltes similituds amb la nostra, com la tradició de decorar l’arbre de Nadal, muntar el pessebre -que s’anomena Presepio-, o anar a la Misa do Galo la nit del 24. La Waldizi Maierhofer també és brasilera, ve de São Paulo, té 56 anys i ja en fa onze que viu a Igualada, on treballa com a professora de ioga. La Waldizi diu que troba a faltar “el caliu festiu que hi ha allà”, i assegura que “a final d’octubre ja estem tots bojos per la festa”. El Nadal se celebra “sense estar-se de res, amb les cases, les botigues, els carrers il·luminats”. En comptes dels Reis se celebra el Papai Noel, que sol ser un parent de la família disfressat que entrega els regals el dia 24 després de la mitjanit. El dia de Nadal se sol menjar gall d’Indi, rostit de porc, amanida russa, pastís, gelat, fruita... També és molt típic el Pannetone. Arran de viure aquí, la Waldizi va incorporar la tradició dels Reis quan el seu fill era petit, però ara ja fa uns anys que només celebra el Nadal. Sol cuinar els plats típics brasilers, però admet que “els torrons...es fa difícil no menjarne!”.
Típic dinar de Nadal a Brasil. WALDIZI MAIERHOFER
#ADNADAL
44
Desembre 2015
panorama
Uns nens participen a les passades del Nen Jesús, un dels costums típics del Nadal a l’Equador. PAULINA JORDAN
A l’Ecuador hi ha la tradició de cremar l’Año Viejo, un ninot que simbolitza les coses dolentes, per a netejar l’esperit per al nou any. “Els nostres amics catalans ho gaudeixen molt i crec que és una forma de recordar l’escalfor del meu país”, explica la periodista Paulina Jordán, que fa vuit anys que viu a Igualada i s’ha encarregat d’integrar aquest costum a la seva colla d’aquí. “També he aconseguit implantar a casa la decoració massiva del meu país”. La celebració del Nadal és “una barreja entre tradició, mestissatge i americanisme”, defineix l’equatoriana. A la comunitat andina, els costums més destacats són les passades del Nen Jesús i la Novena. Les passades són desfilades en què surten al carrer diferents imatges que representen el Nen Jesús, acompanyades de criatures vestides de totes les escenes
de la Nativitat i es canten nadales indígenes. “És bonic i emociant”, destaca. Les Novenes es fan arreu d’Amèrica Llatina i són oracions a les cases, nou dies per a visitar amics, família i veïns, i per pregar cada dia per l’espera de la Mare de Déu. En aquestes trobades es mengen Pristiños con miel i Tamales de Gallina. “La gent es regala molt temps per estar amb les persones que formen part del seu dia a dia”, explica. “El meu primer Nadal aquí va ser molt trist...el fred ajuda que la gent es tanqui més a casa i no volti gaire pels carrers”. El que més enyora del su país són “les abraçades intenses i fortes”. D’aquí “m’agraden els llums, m’encanta el fred i crec que començo a entendre la màgia dels Reis. També em fascina la carn d’olla!”. I si a l’Ecuador es crema l’Año
Viejo, el foc també és protagonista del Nadal “al país de l’eterna primavera”, Guatemala. El 7 de desembre a les sis de la tarda es fa La Quema del Diablo, un costum semblant a les fogueres de Sant Joan. Coincideix amb la festa de la Concepció i és el punt de partida de les festes nadalenques. Aquesta tradició consisteix a treure les coses velles que es trobin a casa i cremar-les, i simbolitza una neteja profunda per estar preparats per al naixement de Jesús. Els carrers s’omplen de petards i focs d’artifici. La Jéssica Aragón fa vuit anys que viu a Catalunya i és catòlica practicant. Explica que les festes a Guatemala “reflecteixen la cojuntura del país, i s’hi suma la religió que és heretada de la conquesta espanyola, el sincretisme de la cultura maia i la influència anglosaxona a causa de la proximitat
geogràfica amb els Estats Units”. Quatre diumenges abans del Nadal es fa Corona de Adviento, i a principis de desembre les cases es guarneixen amb l’arbre de Nadal, pi, molsa, flors de pasqua, i el pessebre. Després de fer La Quema del Diablo, del 15 al 23 de desembre se celebren Las Posadas. Es fan pregàries i càntics al carrer acompanyats de maraques, tambors i una processó amb el Betlem, i els participants van demanant “posada de casa en casa”, representant el pelegrinatge de Sant Josep i Maria de Natzaret. En entrar a la casa -que s’ha pactat prèviament- es resa el Rosari i s’acaba la celebració amb un berenar que consisteix en plats típics com ponche de frutas, chuchitos, tamales, champurradas... El dia 24 es celebra la Noche Buena, i es mengen tamales negros o colorados, un plat fet amb
Foc A Guatemala es dóna el tret de sortida de les festes el 7 de desembre amb La Quema del Diablo, una tradició que recorda les fogueres de Sant Joan
#ADNADAL
Desembre 2015
45
panorama
Fans dels torrons i del tió A la família de la Chunzhi Luo els encanten els nostres dolços nadalencs. “El fet de viure aquí no ha canviat gaire la manera com celebrem el Nadal, a casa no fem plats típics d’aquí com escudella o canelons, però sí que comprem torrons i neules”, explica aquesta noia d’origen xinès que es dedica al sector logístic. La seva família resideix a Igualada des de fa més de deu anys, són budistes però no practicants per falta de recursos, ja que els manquen temples i llocs de culte a la zona. “El Nadal no és una festa tradicional de la Xina, però es va introduint i amb el temps es celebra cada cop més, sobretot entre els més joves. La gent jove ho considera com un dia romàntic, i s’ho pren com un dia per a l’oci, més
Taula parada per al primer àpat de l’any, a l’Ecuador. PAULINA JORDAN
nal, se’n diu Dóngzhì o Dóngjié i significa festa d’hivern o solstici d’hivern. Aquesta festa se celebra de diferent manera depenent del costum de cada regió: “al nord de la Xina es menja Jiâo zi (raviolis xinesos); en canvi, jo sóc del sud i al meu poble mengem Táng Juán (boles d’arròs); també hi ha alguns llocs que mengen sopa de xai com a plat típic”. Una de les coses que li va sorprendre a la Chunzhi de Catalunya, és que “com que el Nadal és una festa que es celebra amb la família, al carrer no es veu molta gent, i la majoria dels restaurants es troben tancats i quasi tothom menja a casa. En canvi, a la Xina els restaurants facturen més que els altres dies de l’any, les taules van més buscades, tot està ple”.
Solstici A la Xina, al voltant dels dies 21, 22 i 23 de desembre, se celebra el Dóngzhi, o festa del solstici d’hivern
Un ninot “Año Viejo” com els que es cremen a l’Equador per deixar enrere els problemes de l’any que s’acaba. PAULINA JORDAN
massa de blat de moro, salsa, un tros de carn i embolicat en fulla de plàtan mascle; i en algunes cases es menja gall d’indi fet al forn. A mitjanit es fan oracions pel naixement de Jesús, es llancen petards, focs d’artifici i s’obren els regals que ha deixat Santa Claus. L’endemà es fan més reunions familiars. “El primer Nadal aquí el vaig gaudir molt, estava a l’expectativa de les activitats que es feien. Vaig trobar a faltar més emotivitat, em va fer patir el fred i vaig trobar molt a faltar la meva família i el
meu tamal per sopar”, explica la Jessica. “També trobo a faltar los convivios que són convivències que es fan amb persones amb qui has coincidit en els diferents àmbits de la teva vida per compartir un àpat i desitjar bones festes a tothom”, afegeix. Ara per Nadal sol anar a missa i fa el sopar en família amb plats típics catalans. Per a treure’s el cuquet, “faig el ponche de frutas i tinc una colla de guatemalencs a Barcelona amb els quals preparem tamales i me’ls emporto en tetra-brick perquè no faltin a casa meva”.
Celebració de les festes al Perú. PAULINA JORDAN
que no pas per la vessant religiosa”, explica la Chunzhi. “Aprofitem el dia de Nadal per sortir amb amics, veure pel·lícules al cinema, anar de compres, fer regals, anar al karaoke, etc. Als centres comercials i als restaurants es col·loquen arbres de Nadal; els treballadors i cambrers porten la típica gorra de Pare Noel, van vestits de color vermell. Els restaurants estan plens i les vendes per Internet també es disparen”, detalla. D’altra banda, a la Xina, al voltant del dia 21, 22 i 23 de desembre se celebra una festa tradicio-
La Gabriela Lylia és originària de Huancayo, a la serra central del Perú. Fa deu anys que viu a Igualada, on treballa d’infermera, i a casa seva tampoc hi falten els torrons. Al Perú ,el moment àlgid de les festes és el dia 24 de desembre. Es fa un sopar, que sol ser gall d’indi farcit acompanyat d’una amanida de poma, api i arròs. A més, és tradicional beure xocolata desfeta i menjar un tros de Panetón. Fins a la mitjanit del 24 no es col·loca la figura del nen Jesús al pessebre, recordant el sentit del Nadal. Aleshores els petits de la
#ADNADAL
46
Desembre 2015
panorama casa encenen bengales al seu voltant i obren els regals. La Gabriela recorda l’emoció que sentia per les festes en retrobar-se amb les seves tietes, que “venien de molt lluny amb regals i històries per explicar, ens encantava passar temps amb elles i els cosins, la casa era plena de gent... ara la família està dividida, només podem parlar per Skype o telèfon i els trobem molt a faltar”. “El record d’aquests dies fa olor de canyella, Panetón i xocolata, i recordo les famílies reunides al voltant d’una taula, rient, abraçats...”, explica. Després de tots aquests anys continua celebrant els 24 i 25 com a dies centrals, manté la tradició de menjar gall d’indi, xocolata i panetón i “encara que no hi hagi la família, el que fem ara és reunirnos diverses famílies de diferents nacionalitats -sobretot llatinoamericans- i celebrar el Nadal entre tots: cada família porta alguna cosa per a compartir, s’obren els regals entre tots, ballem i brindem”. De les nostres tradicions, la Gabriela ha incorporat el tió. “Això de donar-li de menjar a un tronc és com molt rupestre i salvatge, m’encanta!”, diu la Zoe Herrera, que també ha començat a celebrar la tradició del tió. Ella ve de Mèxic, concretament de la ciutat de León, que és famosa per la seva tradició adobera i de la qual van venir molts mexicans a Igualada per formar-se a l’escola de l’Adoberia. La Zoe té trenta anys i en fa cinc que viu a la capital de l’Anoia amb el seu marit, que és d’aquí. Les tradicions de Nadal a Mèxic reflecteixen la influència històrica de la cultura espanyola i la proximitat geogràfica amb els Estats Units. Per exemple, se celebren els reis i també es fan cavalcades. “Durant les festes, els reis són als centres comercials, i els nens es poden fer fotos amb ells”, explica la Zoe. A més, mengen el tortell de reis, “en comptes de la fava, si et toca la figura del nen Jesús has de convidar la resta de la família a un àpat el dia de la Candelària, el 2 de febrer”. També es fa el pessebre i se celebra la Missa del Gall la nit del 24. Es mengen Tamales, gall d’indi, bunyols i ponx de fruites amb canyella. I el 25 al matí, s’escalfa tot el que ha quedat i es
Celebrant les festes en família al Perú.
menja per a esmorzar, se’n diu recalentado. La Zoe explica que en venir a Catalunya va quedar sorpresa que per Nadal “les persones fossin tan familiars, tenia una imatge d’una societat molt més freda, no creia que les fàbriques i botigues tanquessin, pensava que no deixarien de treballar”. Recorda que fa uns anys van passar el Nadal i Cap d’Any amb seva família al nostre país com a turistes, i van quedar parats que els restaurants tanquessin tan aviat. “Aquí hi trobo a faltar una mica d’ambient, perquè a Mèxic quan s’ajunta tota la família som al voltant de cent persones, és una bogeria, i sempre hi ha música, cantem rancheras a totes hores”. També enyora la decoració i els llums a les façanes de les cases, “nosaltres ho fem a l’americana, amb molta ornamentació”. “Aquí no decoren tant com nosaltres, que posem molta decoració per fora i per dins de la casa”,
explica la Maria Khochatryan. Ella té 15 anys, està estudiant i és d’Ereván, la capital d’Armènia. Fa vuit anys que viu a Calaf. A la seva família han incorporat el tió i els reis, ja que al seu país només celebraven el Pare Noel. I continuen mantenint la majoria dels menjars armenis de Nadal, com per exemple algunes amanides típiques. Aquest país del Caucas compta amb la seva pròpia església fundada al segle I, l’Església Apostòlica Armènia, que és l’església nacional més antiga del món i és independent de la Santa Seu. De fet, Armènia va ser el primer país del món a adoptar el cristianisme com a religió oficial, l’any 301. La Maria explica que el Nadal “se celebra en família, fem uns panellets farcits de carn, i un plat especial sol ser una cuixa cuinada al forn”. Recorda que el primer Nadal a Catalunya el van celebrar amb uns amics, i en té un bon record, tot i que “la decoració i el menjar no
em va agradar gaire”. Els llums i la decoració dels carrers, en canvi, és una de les coses que més va cridar l’atenció de la família de l’Ana Martinovisky, procedent de l’Argentina, el primer Nadal que van passar a Igualada. “Encara sortim a fer fotos!”, assegura. També els va sorprendre que el menjar fos calent, com els canelons o la sopa de galets, una cosa “impossible amb la nostra climatologia”. Com que a l’Argentina és estiu, pel sopar de Nadal en general és costum preparar menjars amb entrants freds, amanides i el famós Asado que tranquil·lament es pot fer a l’aire lliure. “Malgrat la calor, no deixem d’acompanyar els postres i els brindis amb torrons, Pannetone i Sidra o Clericó, una mena de Sangria”, explica l’Ana. “Amb això la nostra adaptació ha estat força ràpida, ja que el primer Nadal vam patir de molt fred amb els nostres tomates y huevos rellenos”, assegura. També se’ls va fer estrany el silenci que envolta les celebracions, i és que a l’Argentina, a la mitjanit del 24 els carrers s’omplen de gent llençant petards i focs d’artifici, GABRIELA LYLIA i amb gots per brindar amb els veïns. A les cases, no hi falten l’arbre de Nadal i el pessebre, que cada família es reuneix a muntar el dia 8 de desembre. Tothom espera amb candeletes la visita de Papá Noel que passa per cada casa a deixar els regals, tot i que algunes famílies diuen que els paquets els porta El niñito Dios. A l’Argentina també hi ha una comunitat jueva important, que celebra la festivitat de Hanukà o Festa de les llums, que dura vuit dies. Acostuma a tenir lloc durant Sorpresa l’època de Nadal i commemora el “Això de miracle de l’oli, que va durar vuit donar-li de dies per mantenir encesa la Menorà, el canelobre de nou braços. menjar a festivitat té els seus proun tronc és Aquesta pis costums i tradicions, que sucom molt peren els límits geogràfics. Arreu del món es viu de la mateixa marupestre i nera, amb els mateixos menjars, salvatge, balls, cançons i un joc especial, m’encanta!”, una baldufa que en hebreu es diu diu la Zoe “sebibón”. Es mengen Sufganiot (unes pasHerrera, de tes semblants als donuts) farcits Mèxic. de melmelades i altres aliments fregits, com una mena de coquetes de patates, per recordar l’oli del miracle.
48
#ADNADAL
Desembre 2015
panorama
Un menú de Nadal Canelons d’alvocat farcits de xirivia i perfum d’olivada Pels canelons: 2 alvocats Pel farcit de xirivia: 4-5 xirivies no gaire grans 1 pastanaga 1 ceba tendra morada 4 tomàquets secs (rehidratats) 1 alvocat 1 gra d’all Unes branques de julivert El suc de mitja llimona 150 ml d’oli d’oliva de primera premsada en fred Sal de l’Himàlaia A més: Olivada Mesclum Començarem preparant el farciment dels canelons. Per fer-ho renta- Flors comestibles variades Germinats de pèsol rem les xirivies i les pelarem. Rentarem la pastanaga i la ceba tendra. Molinet de barreja de pebres A una processadora d’aliments o picadora introduirem les xirivies a talls i donarem uns tocs a la màquina per tal d’aconseguir trossets de la mida d’una sèmola. Farem el mateix amb la pastanaga i també amb la ceba tendra amb la part verda. Picarem amb el ganivet els tomàquets secs rehidratats ben petits i el julivert i els afegirem al bol. Unirem a un bol les xirivies, la pastanaga, la ceba, el tomàquet rehidratat i el julivert picats. Al got de la batedora introduirem el gra d’all, la polpa de l’alvocat, el suc de mitja llimona i un pessic de sal. Triturarem fins a obtenir una crema ben fina. Anirem afegint l’oli en un fil per tal d’aconseguir una salsa semblant a una maionesa. Barrejarem la salsa amb les verdures del bol i remenarem molt bé. Reservarem. Per a fer la “pasta” dels canelons pelarem i retirarem el pinyol dels 2 alvocats. Tallarem làmines molt fines amb un pelador, mandolina o un ganivet ben esmolat. Anirem muntant les làmines d’alvocat a sobre d’un tall de film transparent per tal de facilitat el muntatge. Quan les tinguem esteses col·locarem una bona quantitat de farciment i amb l’ajuda del film enrotllarem les làmines d’alvocat per sobre, fins a obtenir un caneló. Repetirem aquesta operació per a aconseguir 4 canelons. Presentarem els plats col·locant un caneló amb unes culleretes d’olivada per sobre i uns germinats de pèsol. Amanirem amb un rajolí d’oli d’oliva, sal rosa de l’Himàlaia i un toc de barreja de pebres. Acompanyarem amb un bouquet de mesclum i flors amb oli i sal al costat.
Escudella de bacallà amb carabassa
És una recepta molt tradicional catalana, i una forma alternativa i molt saludable de celebrar el nadal. En aquesta recepta tan tradicional com és l’escudella de bacallà, el combinem amb la carabassa, una verdura dolça i delicada que contrastarà molt be amb la salinitat del bacallà. Per començar, en una cassola amb oli calent fregiu els alls sencers fins que estiguin daurats, afegiu-hi la ceba tallada a la juliana, el bacallà, la patata tallada a trossos i la farina, remoure-ho sobre a foc lent, afegiu-hi el julivert. Quan estigui tot ros, cobriu-ho amb l’aigua i deixeu-ho bullir 40 min. a foc molt suau. Coleu el brou. Per fer la pilota, mesclar la molla de pa, la llet, l’ou, la carabassa crua picada petita, l’all i el julivert picats i remeneu-ho bé. Afegiu-hi el bacallà esqueixat i el bacallà fresc ben picats i remeneu fins aconseguir una massa uniforme.
Sandra Galvé Naturòpata, especialitzada en Dietètica i Nutrició natural www.sandragalve.com
Seguidament, farciu els galets ja cuits i poseu a coure a foc molt baix i amb molt de compte els galets per tal que es cogui la pilota sense que es desmuntin els galets. Al plat tambe trobem cigrons, col de pagès, i uns raviolis fets amb làmines de carabassa farcits de brandada de bacallà tradicional. I ja, per acabar, poseu al plat els galets, uns daus de bacallà, cigrons, col de pagès cuita, els raviolis de brandada i carabassa i mulleu-ho tot amb el brou d’escudella de bacallà.
Desembre 2015
#ADNADAL
49
panorama
Us proposem un menú per aquestes festes, amb tres plats ideats per tres experts igualadins: Núria Arnau, Sandra Galvé i David Andrés. Espiral de xocolata i avellana Per a l’escudella: 1000 g d’espines de bacallà o bacallaà esqueixat 250 g. de patates 2 alls 250 g. de ceba 70 g. de farina 15 g. de julivert 3 l. d’aigua 65 g. d’oli d’oliva verge 24 galets Per a la pilota: 400 g. de bacallà esqueixat 400 g. de bacallà fresc 100 g. de pa 40 g. de llet 1 ou 50 g. de carabassa crua ben picada Farina 1/2 gra d’all
Pa de pessic 70 g. de farina 30 g. de cacau amargant 125 g. de sucre 3 ous Cobertura 200 g. de xocolata 75 g. de mantega Avellanes Ametlles garapinyades Farciment 100 g. de sucre 200 g. de mantega 100 g. d’avellanes 1 cullerada sopera de Nescafé 1 rovell d’ou Per emborratxar el pa de pessic: llet, conyac, Nescafé i sucre.
Muntar junt amb dos rovells un ou sencer i el sucre, afegir-hi la farina i el cacau tamisat. Posar-hi les dues clares a punt de neu. Escampar la massa en una safata de forn engreixada (com el paper del fons). Coure a temperatura suau (160-180 graus) durant 15 minuts. Deixar-la refredar tapada amb un drap perquè no s’assequi. Retallar 7 tires de 4 centímetres d’ample, totes iguals. Mullar-les una mica amb la llet, el conyac, el sucre i el Nescafé.
David Andrés Cuiner. Cap de cuina del restaurant Abac (BCN), amb dues estrelles Michelin, i xef del restaurant Somiatruites, d’Igualada.
Muntar la mantega amb un rovell d’ou i el sucre llustre afegint les avellanes picades i el Nescafé dissolt amb una mica d’aigua. Seguidament escampem aquesta mantega muntada sobre les tires formant una espiral. Les farem servir totes i ho deixarem a la nevera fins que estigui ben fred. Ho cobrirem amb la xocolata, que abans haurem desfet al bany maria, amb una mica de mantega i aigua. Es guarneix amb les ametlles garapinyades i les avellanes. Se serveix fred.
Núria Arnau Imaprteix cursos de cuina en diverses entitats.
#ADNADAL
50
Desembre 2015
panorama
Les joguines omplen les llars per Nadal CORA MUNTANÉ Del 30 d’octubre al 5 de gener, d’entre els establiments més visitats destaquen les botigues de jocs i joguines perquè aquestes són, sens dubte, les protagonistes de les festes de Nadal per als nens i nenes. De fet, durant aquests mesos intensos per a les botigues de joguines s’arriba, de mitjana a Catalunya, al 75% de les vendes anuals, mentre que el 25% restant es ven del 7 de gener al 29 d’octubre. A Espanya, en canvi, aquesta dada varia lleugerament, ja que durant l’època intensa es ven el 80% i durant la resta de l’any, el 20%, segons dades del 2014. Als Magatzems Faro, amb botiga a Igualada i a Vilanova del Camí,es veuen obligats a doblar la plantilla durant la campanya de Nadal, per tal de poder assumir l’augment de vendes. Així i tot, el gerent de Faro, Josep Casanovas, constata que, en global, el consum de joguines està disminuint en els últims cinc anys a causa de la baixada de la natalitat. “El 2014 a l’Anoia no es
van arribar als 1.000 parts i, evidentment, això afecta el consum. A més, està augmentant la venda per internet, factor negatiu també per a les botigues físiques”. Així i tot, Casanovas explica que a Magatzems Faro estan vivint un increment de vendes arran del tancament d’un establiment de joguines també ubicat a Igualada, que “era competència directa per nosaltres”, concreta Casanovas. “Estem augmentant vendes a la botiga d’Igualada i, en canvi, disminueixen a Vilanova del Camí, seguint la tendència global”. Pel que fa a l’expectativa de la campanya d’aquest 2015, s’espera un increment d’un 1 o 1’5% en facturació i d’un 3 o 4% en tiquets de venda, respecte del 2014. És a dir, s’assolirà un nombre major de vendes de les de l’any passat, i s’incrementarà l’import del tiquet. El valor del joc amb més temps Josep Casanovas explica que a Catalunya i Espanya, pels horaris que tenim, disposem de poc
temps per poder jugar. “Pocs pares tenen temps de passar-ho bé amb els seus fills i les joguines, per això una reforma horària milloraria el valor del joc i del jugar”. Una dada que exemplifica la situació és que “als països nòrdics durant l’any venen un 15 o 18% més que a Catalunya, i justament allà els horaris són més conciliadors amb la família”. De fet, el consum per nen a Espanya és de 100€ l’any, a Catalunya és d’uns 120€, però a Anglaterra o Alemanya és de 380 o 400€ i als Estats Units, de 730€, uns 800 dòlars l’any per nen. Les joguines estrella per als reis de la casa Per a la primera infància, dels 0 als 2 o 3 anys, “la Frozen és la joguina estrella per a les nenes i, per als nens, la patrulla canina està arrasant”, concreta el gerent dels Magatzems Faro. La tendència és que cada vegada hi ha menys jocs concrets i més jocs d’una mateixa col·lecció, com és el cas de la Frozen, que hi és amb nina i amb mol-
Català Un 6% del total de les vendes són jocs i joguines en català
tes aplicacions més. Per als nens de més de 3 anys i fins als 10, Josep Casanova diu que tots els jocs vinculats a Star Wars tenen èxit, i Arlo també té expectatives altes per aquesta campanya de Nadal. D’entre els clàssics, destaca Nenuco i la Nancy, que aguanten vendes, o la Barbie, que es manté però ha viscut una disminució de la demanda, arran de l’èxit de la Frozen. De 10 als 13 anys hi ha alguna joguina encara, però poc destacable, i llavors fins als 20 anys “és una franja totalment morta. En canvi, dels 19 als 22 aproximadament, els jocs de taula s’estan recuperant”. En aquest cas, es tracta d’un públic que compra durant l’any, i no només durant la campanya de Nadal. D’entre totes les joguines venudes, el gerent de Magatzems Faro concreta que un 6% del total són jocs i joguines en llengua catalana. “Es tracta d’un consum força estable i, certament, va en augment, ja que cada any es creen noves propostes”.
#ADNADAL
Desembre 2015
51
agenda
El Nadal a l’Anoia Repassem les activitats de les agendes nadalenques dels diferents pobles de la comarca
El Bruc 19 de desembre - Festa de Nadal de la gent gran Hora i lloc: a les 20h al Casal Montserrat Park 20 de desembre - Taller fes el teu tió Hora i lloc: a les 11h a Can Casas - Vermut solidari a favor de La Marató de TV3 Hora i lloc: a les 12:30 h. a Can Casas 26 de desembre - Concert familiar de nadales Hora i lloc: a les 18:30h a l’església del Bruc
Calaf 19 de desembre - Concert de Nadal A càrrec dels alumnes i professors de l’Escola Municipal de Música de Calaf
Hora: a les 18.00 h Lloc: a la Sala d’Actes Municipal 20 de desembre - Fira i Festa del Nadal Hora i lloc: A la plaça de Barcelona’92, durant tot el dia - Vermut concert, amb carles Belda i Joan Garriga. Hora: a les 12.30 h Lloc: al Casal de Calaf 25 de desembre - Pastorets de Calaf Hora i lloc: A les 19.00 h al Casal de Calaf 26 de desembre - Lliuramernt de cartes als patges Farik, Farak i Faruk Hora i lloc: A partir de les 17.30 h a la Unió Calafina 27 de desembre - Pastorets infantils Hora i lloc: A les 18.00 h al Casal de Calaf 28 de desembre - Parc de Nadal “L’Iglú”
Lloc i hora: de 16.00 h a 20.30 h a la Sala d’Actes Municipal i Escola Alta Segarra 29 de desembre - Parc de Nadal “L’Iglú” Lloc i hora: de 16.00 h a 20.30 h a la Sala d’Actes Municipal i Escola Alta Segarra 30 de desembre - Parc de Nadal “L’Iglú” Lloc i hora: de 16.00 h a 20.30 h a la Sala d’Actes Municipal i Escola Alta Segarra 31 de desembre - Parc de Nadal “L’Iglú” Lloc i hora: de 16.00 h a 20.30 h a la Sala d’Actes Municipal i Escola Alta Segarra - Cursa de Sant Silvestre A les 17.00 h cursa infantil A les 18.00 h cursa d’adults (5 km) 1 de gener - Parc de Nadal “L’Iglú” Lloc i hora: de 16.00 h a 20.30 h a la Sala d’Actes Municipal i Escola Alta Segarra - Espectacle “Marcel sol”, de Marcel Gros Hora i lloc: A les 18.00 h a la Sala d’Actes Municipal 2 de gener
- Parc de Nadal “L’Iglú” Lloc i hora: de 16.00 h a 20.30 h a la Sala d’Actes Municipal i Escola Alta Segarra - Pastorets infantils Hora i lloc: les 18.00 h al Casal de Calaf 3 de gener - Parc de Nadal “L’Iglú” Lloc i hora: de 16.00 h a 20.30 h a la Sala d’Actes Municipal i Escola Alta Segarra - Pastorets de Calaf Hora i lloc: a les 17.30 h al Casal de Calaf 4 de gener - Parc de Nadal “L’Iglú” Lloc i hora: de 16.00 h a 20.30 h a la Sala d’Actes Municipal i Escola Alta Segarra - Espectacle de màgia amb Sermagus. Cloenda del Parc de Nadal Hora i lloc: les 18.00 h a la Sala d’Actes Municipal 5 de gener - Arribada dels Reis d’Orient Hora i lloc: partir de les 18.00 h a la plaça Gran - Nit de faves i reis Hora i lloc: a partir de les 00.00 h a la
Nit de Cap d’Any
ACCÉS HABITUAL AMB ELS MATEIXOS PREUS DEL CAP DE SETMANA 31 de desembre del 2015
#ADNADAL
52
Desembre 2015
agenda Sala d’Actes Municipal 6 de gener - Pastorets infantils Hora i lloc: les 18.00 h al Casal de Calaf 10 de gener - Pastorets de Calaf Hora i lloc: a les 17.30 h al Casal de Calaf 17 de gener
Safareig - Concert de Nadal de l’Escola de Música Hora i lloc: a les 20h al Col·legi M.D.P 23 de desembre - Marató de pel·lícules de Nadal Hora i lloc: a les 16h a la Biblioteca El Safareig 24 de desembre
- Pastorets de Calaf Hora i lloc: a les 17.30 h al Casal de Calaf 24 de gener - Pastorets de Calaf Hora i lloc: a les 17.30 h al Casal de Calaf 31 de gener - Pastorets de Calaf Hora i lloc: a les 17.30 h al Casal
- “Fem cagar el Tió” Hora i lloc: a les 12h a la Plaça Verdaguer - Missa del Gall i inauguració exposició de pessebres Hora i lloc: a les 24h a l’Església Sta. Maria 25 de desembre - 36a. Cursa del Gall Dindi Hora i lloc: matí pels carrers de Capellades - Pastorets de Capellades “L’Estel de Natzaret” Hora i lloc: a les 19h al Teatre La lliga 26 de desembre - Concert de Sant Esteve Hora i lloc: a les 19h al Teatre La lliga 27 de desembre - Pastorets de Capellades “L’Estel de Natzaret” Hora i lloc: a les 18h al Teatre La lliga Del 28 de desembre al 3 de gener - Saló de la Infància Al polisportiu municipal 31de desembre - Cremada del Ninot i Festa A les 24h. a la Plaça Verdaguer
Capellades 19 de desembre - Pessebre Vivent Hora i lloc: a les 20h als Jardins Casa Bas - Concert de Nadal -Orquestra Ensemble XXI Hora i lloc: a les 19 h. al Paper de Música 20 de desembre - Concert de Nadal de la Banda i Bigband de l’Escola de Música Hora i lloc: a les 12h a la sala L’Envelat 22 de desembre - Taller familiar de torró artesanal Hora i lloc: a les 18h a la Biblioteca El
Els Hostalets de Pierola
Castellolí 19 i 20 de desembre - Fira Playmobil Lloc: la Brillante Hora: matí i tarda 20 de desembre - Concert de Nadal Lloc: església St. Vicenç
18 de desembre - Contes de Nadal amb la Cia. La mama i la padrina Lloc: al Bibli@accés Hora : 18 h
Hora: a les 12 h. 23 de desembre - Recepció nadalenca i presentació del lipdub de Nadal Lloc: a la Brillante Hora: a les 20 h. 24 de desembre - Tió solidari Lloc: a la Brillante Hora: a les 18:30 h. - Missa del Gall Lloc: església St. Vicenç Hora: a les 22:30 h. - Concert de Nadal amb la Coral d’Aulí Lloc: església St. Vicenç Hora: a les 23:30 h. 25 de desembre - Missa de Nadal Lloc: església St. Vicenç Hora: a les 11 h. 26 de desembre - Concert de Sant Esteve amb la Coral la Llàntia Lloc: a la Brillante Hora: a les 19 h. 1 de gener de 2016 - Arribada del patge Faruk i Alí Huck Lloc: a la Brillante a les 19h.
20 de desembre - Concert de Nadal Lloc: a la Sala del Casal Català Hora : 18 h Del 21 0al 26 de desembre - Arribada i espera del tió Lloc: Auditori Cal Figueres 24,28,29,30,31 de desembre i 4 i 5 de gener - Esplai de Nadal Lloc: Escola Renaixença 22 de desembre - Audició de Nadal del Centre d’estudis Musicals Cal Maristany Lloc: A la sala del Teatre del Casal Català Hora : 19 h 24 de desembre - Missa del Gall Lloc: A l’església de Sant Pere Hora : 21 h - Màquina del temps, amb música dels 80, 90 i 00 Lloc: a la Sala del Casal Català Hora : 23 h 25 de desembre - Missa Solemne de Nadal Lloc: A l’església de Sant Pere Hora : 12:30 h
El Restaurant Canaletes us desitja bones festes!
Desembre 2015
#ADNADAL
53
agenda 26 de desembre - Vine a fer cagar el tió Lloc: A la plaça Dr. Conde Hora : 12 h 27 de desembre - Cantada solidària de nadales Lloc: al cafè del Casal Català Hora : tarda 31 de desembre - Festa de cap d’any Lloc: al cafè del Casal Català Hora : 01 h. 1 de gener de 2016 - Missa d’Any Nou Lloc: A l’església de Sant Pere Hora : 12:30 h. 2 de gener de 2016 - 1ª Cura popular nadalenca Lloc: al pel nucli urbà Hora : 10 h. - Tallers nadalencs infantils Lloc: A la Torre del Senyor Enric Hora : 17 h. 3 de gener de 2016 - Arribada del Patge Txelín Lloc: Al carrer Església i plaça Dr. Conde Hora : 12:30 h. 5 de gener de 2016 - Arribada dels Reis Hora : 18 h.
Igualada 18 de desembre - Concert de Nadal El duet AcordCello, format pr Edmon Bosch al violoncel, i Marc Jiménez a l’acordió interpreten temes nadalencs
Lloc: Bilblioteca Central Hora: 19 h. - Tradicional cantada de nadales Amb la participació de les corals de la ciutat, sota la direcció de Jaume Orpí, de la coral Terra Nostra. Lloc: plaça de l’Ajuntament Hora: 20 h. 19 de desembre - Caga tió solidari Els aliments que es recullin es destinaran al Banc d’aliments d’Igualada Lloc: la Teixidora Hora: matí. - Concert de Nadal de la Coral Infantil Gatzara Lloc: Teatre Municipal l’Ateneu Hora: 18 h. - NadalRock amb Tarraco Surfers, el nou grup de Joan reig, bateria d’Els Pets Lloc: la Teixidora Hora: 20 h. - Concert de les corals Mig To i Triola Lloc: Església de la Sagrada Família d’Igualada Hora: 21 h. 20 de desembre - Els Pastorets de l’Esbart Igualadí Lloc: Teatre Municipal l’Ateneu Hora: 11:45 h. - Concert de Nadal. Concert de Haendel i Mozart. Amb els cors Exaudio i Cor d’Homes d’Igualada i l’Orquestra Terres de Marca, sota la direcció de Daniel Mestre. Homenatge a Josep Miserachs i Nadal, exregidor de Cultura. Lloc: Basílica de Santa Maria d’Igualada Hora: 18 h.
21 de desembre - Concert de Nadal de l’AUFA amb Neus Peris Lloc: Teatre Municipal l’Ateneu Hora: 18 h. 24 i 25 de desembre - És Nadal al Casal, amb música Lloc: La Teixidora Hora: tarda i vespre 26 de desembre - Concert de Sant Esteve de la Coral Mixta d’Igualada Lloc: Basílica de Santa Maria d’Igualada Hora: 12:30 h. - Els Pastorets de l’Esbart Igualadí Lloc: Teatre Municipal l’Ateneu Hora: 18:15 h. - Cicle Km. 0: “El silenci d’Hamelin” de Farrés brothers i cia Lloc: Teatre de l’Aurora Hora: 19 h. Del 27 de desembre al 4 de genr de 2016 - Saló de la infància Lloc: Recinte firal Cal Carner Hora: de 10.30 h a 19.30 h. 27 de desembre - Cicle Km. 0: “El silenci d’Hamelin” de Farrés brothers i cia Lloc: Teatre de l’Aurora Hora: 19 h. - Concert de Nadal de la Coral Xalest Lloc: Església de la Soledat Hora: 20 h. 28 de desembre - Festival infantil i arribada del Patge Faruk Lloc: Pavelló poliesportiu de les Comes Hora: 18:30 h.
1 de gener de 2016 - Recepció del Patge Faruk i lliurament de cartes Lloc: Teatre Municipal l’Ateneu Hora: de 10:30 a 14:30 h 2 de gener de 2016 - Cicle Km. 0: “El llop ferotge” de La companyia del príncep Totilau Lloc: Teatre de l’Aurora Hora: 19 h. 3 de gener de 2016 - Cicle Km. 0: “El llop ferotge” de La companyia del príncep Totilau Lloc: Teatre de l’Aurora Hora: 19 h. - Els Pastorets de l’Esbart Igualadí Lloc: Teatre Municipal l’Ateneu Hora: 11:45 i 18:15 h. - Concert d’orgue de Joan Paradell i Solé Lloc: Basílica de Santa Maria d’Igualada Hora: 18 h. 5 de gener de 2016 - Cavalcada dels Reis d’Orient Lloc de sortida: Passeig Verdaguer Hora: 17:30 h. - La República de les Patgeses, amb música, patges i patgeses i sorteig de la panera de La Teixidora Lloc: La Teixodora 6 de gener de 2016 - Fira de Reis Lloc: Passeig Verdaguer/ Mercat d’antiguitats: Plaça de Cal Font Hora: de 8 a 15 h. 9 de gener de 2016 - Concert de Reis de la coral infantil Els Verdums Lloc: Teatre Municipal l’Ateneu Hora: 19 h.
#ADNADAL
54
Desembre 2015
agenda 10 de gener de 2016. - Els Pastorets de l’Esbart Igualadí Lloc: Teatre Municipal l’Ateneu Hora: 11:45 h
Piera 19 de desembre - VII Fira de Nadal Hora: de les 10:00h a les 20:00h
de Piera) 1 de gener de 2016 - Missa solemne d’Any Nou Ca n’Aguilera: A les 10 h, a l’església de Santa Maria Piera: A les 11 h, a l’església de Santa
Els Prats de Rei 26, 27 de desembre i 1, 3 i 10 de ge-
Jorba 27 de desembre - Lliurament de la carta al Reis Lloc: al Cafè de Jorba Hora : 17:30h 5 de gener - Cavalcada de Reis. Hora: 19:30h
Masquefa 18 de desembre - Taller de postals de Nadal Hora : 17:00h Lloc: Casal de joves 19 de desembre - Concert de Nadal Hora : 18:00h Lloc: Fàbrica Rogelio Rojo 20 de desembre - Espectacle infantil Marató TV3 Hora : 18:00h LLoc: L’Alzinar - Caga tió i penjada de boles a l’arbre Hora : 11:00h Lloc: Plaça de l’estació 26 de desembre - Concert de Sant Esteve Hora : 19:00h Lloc: parròquia de Sant Pere 27 de desembre - El Patge Viu-Viu recollirà les cartes per als Reis Hora : 17:00h Lloc: biblioteca municipal - Espectacle infantil “Balambambú” amb la cia. Pentina el gat Hora : 17:30h Lloc: Fàbrica Rogelio Rojo
Òdena 18 de desembre - Encesa Oficial dels arbres de Nadal Hora : 17:45h LLoc: Plaça Major, Plaça Sant Pere i carrer Major 25 de desembre - Missa del Gall Hora : al punt de la mitjanit LLoc: Església Sant Pere Apóstol 28, 29 i 30 de desembre - Parc de Nadal Hora : de 16 a 20 h. LLoc: Poliesportiu Mestre Vila Vell
Orpí 19 de desembre - Missa de Nadal Hora : 17:00h LLoc: Església de Santa Càndia - Concert solidari. A càrrec de White Heaven Gospel Grup. Seguidament es cagarà el tió per als més petits i hi haurà berenar per a tothom. Hora: 18:00 hores LLoc: Església de Santa Càndia
Lloc: C/ Sant Cristòfol - Recital de poemes de Nadal Hora: 11 h Lloc: Estudis de Ràdio Piera 24 de desembre - Vaga tió Hora: 18 h Lloc: Sala Vall d’Or - Misses del Gall Can Canals: A l’església de St. Joan Baptista, a les 21 h Ca n’Aguilera: A l’església de Santa Maria, a les 22 h Piera: A l’església de Santa Maria de Piera, a les 24 h - XXVI Pessebre Vivent Hora: a les 18:00h a les 21:00h Lloc: Nucli antic 26 de desembre - 63è Concurs de pessebres Hora: A les 9:00h Lloc: Parròquia Sta. Maria de Piera - Gisela i el llibre màgic Espectacle amb la veu en directe de Gisela, la veu Disney. Lloc: Teatre Foment de Piera Hora: a les 18:00h 27 de desembre - Concert de Sant Esteve Amb la Cobla Ciutat de Girona Hora: 19 h Lloc: Església de Santa Maria de Piera - Concert de Nadal Amb el grup Els Pedaços Hora: 19 h Lloc: Església de Santa Maria de Piera - XIX Saló de la infància i la joventut Hora: d’11 a 14 i de 17 a 20h Lloc: Nau de Cal Sanahuja - Entrega de la carta als Reis Hora: 12 h Lloc: Nau de Cal Sanahuja - Festa de la Sagrada família Hora: 11 h Lloc: Església de Santa Maria de Piera 31 de desembre - Festes de Cap d’Any El Bedorc: 21.30 h, a la Sala Vall d’Or. Piera: 00.15 h, a l’antic Escorxador (Diables de Piera), amb música enllaunada Piera: 00.30 h, a la Nau de Cal Sanahuja. Música amb DJ locals, vídeos i molta gresca. Gratuït. (Associació Jovent
Maria de Piera El Bedorc: A les 13 h, a l’església de Sant Sebastià 3 de gener de 2016 - Concert d’Any Nou Hora: 11.45 h Lloc: Teatre Foment de Piera
La Pobla de Claramunt 18 de desembre - Recollida de joguines noves per a Creu Roja Hora: de les 3 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre Lloc: Cau Jove 19 de desembre - Caga tió i xocolatada Hora: de les 5 a les 7 de la tarda Lloc: Local Social de les Garrigues 25 de desembre - XLIV Copa Nadal de Natació Hora: 12 del migdia Lloc: Piscina Municipal 26 de desembre - XXXI Pessebre Vivent Hora: 6 de la tarda i 2/4 de 8 del vespre Lloc: Nucli antic 27 de desembre - Espectacle infantil amb el títol La Capsa Màgica a càrrec del grup La Cremallera i arribada del patge Faruk Hora: 11 del matí Lloc: Ateneu Gumersind Bisbal Del 28 al 31 de desembre - Juga al Nadal Horari: de les 9 del matí a la 1 del migdia Lloc: Escola Maria Borés 5 de gener de 2016 - Cavalcada de Reis Hora: 2/4 de 7 de la tarda Lloc: Estació de Tren
ner de 2016 - Pessebre Vivent Hora : 18:30 h.
Santa Margarida de Montbui 18 de desembre - Marató de joguines de Creu Roja Hora: De 10 a 14 i de 17 a 20 Lloc: Sala Actes Ajuntament Montbui - Campanya solidària “Porta un llibre” Hora: 19 h. Lloc: Mont-Àgora 19 de desembre - Gimcama de Nadal Horari: De 15.00 a 18.00 Lloc: MontMercat - Concert d’Els amants de Lulú Horari: 18.00 Lloc: La Tossa de Montbui - Arribada del patge reial Hora sortida Can Passanals: 19.00 Hora arribada CCC La Vinícola: 20.00 Lloc discurs Patge: Sala Actes Centre Cívic i Cultural La Vinícola 24 de desembre - Missa del Gall Hora: 24.00 Lloc: Parròquia de Santa Margarida 25 de desembre - Missa de Nadal Hores i llocs: 11.00 h. (Parròquia Sant Maure) 12.00 h. (Parròquia Sta. Margarida) 27 de desembre - Lliurament de la carta al Patge Hammend Horari de recollida: D’11 a 14 hores Lloc: CCC La Vinícola 31 de desembre - Revetlla Hora d’inici: 1 de la matinada del dia 1 de gener. Lloc: CCC La Vinícola 5 de gener de 2016 - Cavalcada al Nucli Antic
#ADNADAL
Desembre 2015
55
agenda Horari d’arribada a l’Església del poble: 19.45 hores - Arribada en globus dels Reis i cavalcada Hora d’arribada de Ses Majestats: 19 hores Lloc: Plaça de La Vinícola
La Torre de Claramunt 19 de desembre - Taller per a infants a benefici de la marató. LLoc: Finca Serra Burges. Hora : de 10 a 14h. 24 de desembre - Arribada del Pare Noel Hora : 18:00 Lloc: Centre Social Sant Joan Baptista 29 de desembre - Arribada del Patge Faruk. Hora : 18:00 Lloc: Centre Social Sant Joan Baptista. 31 de desembre Festa de Cap D’any Hora : 01:00
Veciana 20 de desembre - Concert del Cor Trinvant Lloc: a l’església de Sant Pere del Vim Hora : 11:30h
24 de desembre - Missa del Gall Lloc: a l’església de Santa Maria de Veciana. Hora : Inici 22:00h 3 de gener de 2016 - Recepció del Patge Faruk Hora : 12:00h
Vilanova del Camí 18 de desembre - Recollida de Joguines Hora: d’11:00 a 19:00 h Lloc: Plaça del Mercat 19 de desembre - El Sopar d’Olaf - Espectacle musical Hora: 12:00 h Lloc: Can Papasseit Preu: 6 € - Visita del Pare Noel Hora: 17:00 h Lloc: Al pati de l’escola Pompeu Fabra - Gimkana de Nadal itinerant Hora: 11:00 h - Festa de Cap d’Any de la Gent Gran Hora: 17:00 h Lloc: Can Papasseit 19 i 20 de desembre - Pessebre Vivent Hora: de 19:00 a 21:00 h Lloc: Carrer del Roser 20 de desembre - El Sopar d’Olaf Hora: 12:00 h i 17:00 h Lloc: Can Papasseit . Preu: 6 € 24 de desembre
- Fem el nostre Tió! Hora: d’11:00 a 12:00 h Lloc: Plaça del Mercat - Fem Cagar el Tió! Hora: de 12:00 a 13:00 h Lloc: Plaça del Mercat 27 de desembre - Cine Club Familiar: Big Hero 6 Hora: 12:00 h Lloc: Can Papasseit Preu: 2 € 28 de desembre - Mural dels desitjos Hora: d11:00 a 14:00 h Lloc: Plaça de Can Papasseit 28, 29 i 30 de desembre - Torneig Patrip Patrap El Torneig Esportiu del Nadal. Categories: benjamí/aleví ¡ infantil / cadet. Hora: de 9:30 a 13:30 h Lloc: Plaça Can Papasseit 28 de desembre - Taller de Nadal Tarda de racons: maquillatge, xapes i llufes Hora: de 17:00 a 18:30h Lloc: Can Papasseit - Berenar popular per la canalla Hora: 18:30 h Lloc: Can Papasseit - Arribada del patge Makalí Hora: 19:00 h Lloc: Can Papasseit 29 de desembre - Taller de Fanalets i dibuixos per pintar Hora: de 11:00 a 14:00 h Lloc: Plaça de Can Papasseit - Jocs Gegants (una selecció de 50 jocs de fusta) Hora: de 10:30 a 14:00 h i de 16:00 a 19:30 h
Lloc: Can Papasseit - Taller de Globoflèxia Hora: del2:00 a 13:00 h Lloc: Can Papasseit - Animació Infantil amb Gil i els Ratataplam Hora: de 18:00 a 19:00 h Lloc: Can Papasseit - Cercavil·la infantil de foc Recorregut: C. Verge de Núria, Cardenal Cisneros, Indústria, Papa Joan XXlll Hora: 20:00 h 30 de desembre - Taller de Circ i taller de joguines Hora: de 10:00 a 13:00 h Lloc: Can Papasseit - Taller d’Instruments i taller de reciclatge Hora: de 16:00 a 19:00 h Lloc: Can Papasseit - Concert Coral “Els Girasols” Hora: de 16:30 a 17:30 h Lloc: Can Papasseit 31 de desembre - 17a Cursa de Sant Silvestre Hora: a les 17:20 h (infantil) i a les 18:00 h la cursa deis 5 km - Revetlla de Cap d’any El DJ Frank Chicken, farà un repàs deis grans èxits des dels anys 80 fins a l’actualitat. Hora: 00:30 h Lloc: Can Papasseit 1 de gener de 2016 - Recollida de la carta deis Hora: d11:00 a 14:00 h Lloc: Can Papasseit 5 de gener de 2016 - Cavalcada de Reis Hora: 18:30 h Recepció oficial a la Plaça dei Mercat
Som els líders a l’Anoia www.anoiadiari.cat
DESAFIA A L’ELIT
Nou ASTRA des de
14.500€
Amb innovacions de classe superior. Llums llargues que mai enlluernen perquè s’adapten automàticament a la situació del transit. Un seient de conductor que et fa massatges. Un assistent personal que demana ajuda en cas d’emergència. En una sola frase: Tot un desafiament per l’elit!. Per a més informació, entra a Opel.es.
Nou Astra.
GARATGE MONTSERRAT Avda. Catalunya, 10. Igualada. Tel.: 938 03 15 50. opel.garatgemontserrat.com
Consum mixt (l/100km) / Emissions de CO2 (g/km): Opel Astra 3,7-5,1/97,0-119,0. Oferta vàlida per a particulars fins al 31.12.2015 i subjecta al compliment de les condicions i vigència del Pla PIVE 8. PVP recomanat a Península i Balears per a l’Opel Astra 5p Expression 105 CV S/S (inclou IVA, transport, impost matriculació*, kit accessoris, descompte promocional i Pla PIVE 8). Despeses de matriculació no incloses. Només als Concessionaris Opel que participin voluntàriament en aquesta promoció. Model visualitzat: Astra Excellence amb opcions. Consulteu condicions de l’oferta al vostre Concessionari Opel. *Impost de matriculació segons els tipus generalitzats del 0%, 4,75%, 9,75% i 14,75% aplicables en base a les emissions de CO2 de cada vehicle. El tipus aplicable podrà variar segons CA. G MONTSERRAT 250X350.indd 1
24/11/15 12:19