#ADFMIGD by AnoiaDiari

#ADFMIGD

www.anoiadiari.cat Agost 2015

Festa Major

t ï u t a Gr da Iguala 2015

A FONS La presència del sant centra el debat de la festa

PROGRAMA Tots els actes de la Festa Major, dia a dia ENTITATS Els protagonistes de la festa OPINIÓ Marina Llansana Xavier Ribera Pau Duran Teresa Miret D. Vilarrúbias Jan Grau Josep Elias Josep Ruana Xavier Vives ENTREVISTES Marc Castells Pere Camps El Salero Mn. Josep Massana

La viurem! SANTI CARBONELL

#ADFMIGD

Agost 2015

a fons

La presència del sant centra el debat de la Festa Major Alguns sectors volen forjar un model de festa amb un lloc preeminent per a la figura de Sant Bartomeu El caràcter religiós o no de les festes no és un debat únic d’Igualada. A Barcelona, cap i casal del país, la flamant alcaldessa Ada Colau ha engegat una polèmica en suprimir de l’agenda institucional la missa de la Mercè “per respecte al caràcter aconfessional” de l’Ajuntament. Més lluny, a Madrid, Manuela Carmena ha obert un conflicte similar en declinar l’assistència a un acte de la patrona oficiosa de Madrid. A Igualada, en paral·lel a la recuperació de manifestacions culturals que s’havien deixat de fer amb el temps, s’ha creat una nova consciència de la significació de Sant Bartomeu en algunes de les entitats. Els actes d’ofici, singularment, la Missa del diumenge, han estat respectats i governs de tots els colors que ha

tingut Igualada han fet acte de presència. Ara està emergint entre els igualadins que segueixen de més a prop la festa una sensibilitat per recuperar elements d’altres èpoques i forjar un model on també s’ inclogui en un lloc preeminent la figura de Sant Bartomeu, el patró de la ciutat. El paper de la religió com a fil conductor de la tradició que batega amb la Festa Major d’Igualada contrasta amb les opinions que demanen una festa d’acord amb els temps que corren. El món occidental de 2015 ha relegat el fet religiós a un segon terme, però molts estimen i anhelen revifar i dignificar el passat de les seves tradicions, on la religió tenia un paper fonamental.

La imatge de Sant Bartomeu torna a sortir al carrer per la Festa Major. SANTI CARBONELL

JOSEP MASSANA ARXIPREST DE SANTA MARIA

Josep Massana, arxiprest de Santa Maria

UN RECTOR APERTURISTA Des de fa quasi una dècada és el rector de Santa Maria i arxiprest. Ha impulsat les obres de renovació de la rectoria i té per davant els reptes de l’església del segle XXI. Davant una societat cada cop més aliena a la religió, remarca la importància dels valors cristians també en els temps que corren, més enllà de la pràctica o no del catolicisme

És evident que en les darreres dècades la nostra societat s’ha desfet del component religiós, sobretot a nivell de pràctica. Aquest fenomen també significa una desvinculació de les arrels culturals del nostre país? Sí. Estem perdent les arrels i això és molt trist. Per Nadal et trobes que hi ha moltes escoles que no s’atreveixen a fer el Pessebre. I, en canvi, pel Ramadà potser això no passa. Pots ser més o menys religiós, el que vulguis, però el que és el Nadal té unes arrels molt més profundes. Són unes festes que ens demanen i ens recorden que cal viure amb senzillesa, que encara que les circumstàncies siguin adverses, pots trobar una manera de ser feliç.

na d’agost? Festes patronals, que invoquen a un sant. Sant Bartomeu. Un sant és, primer de tot, un testimoni. Un testimoni que dóna i confereix una identitat i aglutina a la comunitat i a la gent, que fan que se sentin com una família. I el que passa a nivell de ciutat, passa també a nivell de barris, com és el cas del Barri de la Font Vella i de Santa Caterina, que també tenen els seus patrons. Les festes majors dels nostres pobles coincideixen amb l’època que finalitzaven les collites. Era després d’un any dur, moment per fer una festa amb el testimoni del patró per davant de tot. Celebraven la collita en convivència amb els seus veïns i parents. En les festes patronals que tenien lloc

Què se celebra aquesta setma-

(Continua a la pàgina següent)

“

Un sant és, primer de tot, un testimoni. Un testimoni que dóna i confereix una identitat i aglutina la comunitat i la gent.

Agost 2015

als estius predominava l’esperit festiu, per tant. Alguns diran que aquesta figura ja queda enrere. Un sant evoca i referma un model que uneix, que fa tirar endavant a la comunitat. La presència del sant és, per davant de tot, tradició. Ara bé, si fos una tradició que ningú entengués, que no s’hi veiés sentit, evidentment podria ser prescindible. Si sabem el rerefons de la figura del sant, què significa, la seva presència a la Festa Major continua tenint molta importància. Però a Igualada no tenim massa nens que es diguin Bartomeu, tal vegada cap. Com és això? No, la veritat és aquesta. Però ara cada cop més el jovent es va implicant i vinculant amb la figura del sant. En breu crec que n’hi començarà a haver. Si un nom és apreciat, s’acaba posant. Quan ha de ser la Festa Major? Com hem de tractar la data de Sant Bartomeu? Hi ha d’haver un acord amb les autoritats municipals. M’és igual des d’un punt de vista religiós. Trobo bé que es vulgui fer la processó el dia del sant per part del jovent. I la processó de Sant Bartomeu? Una processó té un sentit quan hi ha una vivència interior que es manifesta. En el cas del Sant Crist, és molt viscuda, perquè fa molt més temps que es manifesta. En el cas de la processó de Sant Bartomeu era una tradició estroncada i ara és difícil saber si és només una raó per recuperar el folklore o si es vol viure. Crec que l’hem d’acollir i d’ara en endavant veure si és un sentiment compartit. En aquest cas hi participaria.

#ADFMIGD

Passejar el sant o la bona voluntat Irene Dalmases

Temps era temps- i no fa gaires anys-, que l’Operació Cigró recollia entre les seves actuacions, la d’una popular colla de la ciutat. Parodiaven l’actitud d’una regidora vers les propostes- del jovent- en qüestions de cultura popular i tradicional. No s’allunyaven gaire de la realitat. Segurament aquesta regidoraaixí com d’altres- fóra més partidària de subvencionar classes de “tai-xi” que de dotar d’allò necessari a un ball de bastons. Menys encara fer possible allò de ‘’passejar´´ el Sant. Bé, si més no, davant de qualsevol oposició- per obra o omissió- el ball va ballar i el Sant sortí a ‘’passejar’´. I ho va fer, el 24 d’Agost de 2012, com ho havia fet sempre. Aquest fet extraordinari- i no excepcional- ens havia d´ajudar a retornar al carrer allò que per dret era popular. L’argument de `` si es va deixar de treure, per alguna cosa seria´- quan el que es vol dir és que fa olor d’Església i per tant ha de desaparèixerdóna pas al relat del patrimoni cultural immaterial: un conservadorisme que instrumentalitza la festa i sota aquest pretext una progressia que l’intenta eliminar. Com a exemple clar, les falles de València...

PAU DURAN ACTIVISTA CULTURAL

Cert és, que passaren més de 80 anys perquè Sant Bartomeu fos recuperat i tret en processó novament, no ho és menys, que segles d´història poden més que dècades d´oblit. Ningú a casa ha deixat de celebrar un any un aniversari o un dinar de festa major per una discussió amb un familiar? I no per això hem oblidat que era el nostre aniversari o que ens trobàvem en dies de festa major. Anys de crisi, períodes de guerra, inestabilitat política, règims dictatorials- i una fera ferotge-, no ens han fet oblidar que cada 24 d’Agost- amb més o menys alegria- estàvem de festa. Molt menys encara, les modes o el laïcisme mal entès/a-. Com bé m’explicava un dia una

professora de la Universitat de Girona, la revolució liberal ens havia estat explicada com la fi d’un jou feudal nobiliari i religiós a la classe camperola, quan s’havia demostrat sobradament que les condicions de vida dels pagesos del segle XIX empitjoraren considerablement en pro d´una burgesia rural. Una cosa similar succeeix amb els elements patrimonials- religiosos i tradicionals-. En nom de la laïcitat, de la modernitat i la globalització, se’ns havia dit que allò dels Sants, no era més que la prolongació d’uns anys de sotanes i camises blaves. I no, no era això. Parlar de Sant Bartomeu, és parlar de la transversalitat, de tradició popular i intergeneracional, però sobre totes les coses de poble i comunitat. Mireu, jo que milito el vilanovisme i l´igualadinisme- a dojo i parts iguals-, envejo com a vilanoví , el grup de joves que recuperaren el sant, la gent que surt a ballar cada 24 d’agost, un Ajuntament certament més sensible- amb la cultura tradicional- que fa uns anys, i un poble que pot gaudir de diferents formes la festa, perquè la festa, i el Sant, és de totes i tots.

#ADFMIGD

Agost 2015

A FONS

De tradicions i religions

MARINA LLANSANA PERIODISTA

La major part de les tradicions que ara ens semblen que vénen de molt antic en realitat són de fa quatre dies. El pa amb tomàquet, posem per cas; una icona de la identitat catalana que Jaume I no va tastar mai perquè el tomàquet no va arribar a Catalunya fins a mitjan del segle XVI. Vull dir amb això que si ho mirem des de la perspectiva his-

tòrica llarga, que és des d’on els humans hauríem de mirar les coses per poder-hi donar la importància que veritablement tenen, ens adonem que les identitats canvien constantment. S’actualitzen els referents i les identitats es transformen, s’enriqueixen, incorporant les novetats que porten els nous temps. La identitat catalana avui és diferent de la del segle passat, igual que la identitat dels igualadins d’avui també s’ha enriquit de les aportacions que hi han fet nous conciutadans, nous costums, nous temps i nous punts de vista que ens han ajudat a fer una ciutat millor.

Crec que no té sentit obsessionar-nos a recuperar la ciutat que un dia va ser. Si hi ha tradicions o costums que s’han perdut de manera natural per desinterès general o perquè han canviat els hàbits de la població, quin sentit té intentar ara reintroduir-ho amb calçador? Com que he estat educada en un cristianisme respectuós personalment la religió no em fa cap nosa, però ja em sembla bé el paper que el pas del temps i la voluntat d’una societat que progressa li ha atorgat: amb més protagonisme en l’esfera privada que no pas en l’esfera pública. Voler canviar això és un esforç de titans, al meu parer, sense cap sentit: el pas del

temps –i la voluntat majoritària d’un poble- sempre guanyen. I és bo que sigui així. Proposo que mirem endavant i siguem conscients que allò que inventem avui sense donar-hi massa importància potser algun dia, d’aquí a molts anys, serà una tradició estimada pels igualadins de les generacions futures. Voldria que els igualadins del segle XXI escrivíssim la història, no que sacralitzéssim la història dels nostres avantpassats. La història l’hem de conèixer i estimar, sí, i també poder canviar-la amb el nostre pas per aquesta vida.

De processons i aconfessionalitats XAVIER RIBERA PERIODISTA

La flamant nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no assistirà a la missa de la Mercè; a més, l’activitat religiosa salta del programa oficial de la festa major barcelonina. Atès que vivim en un estat aconfessional, a ella li sorprèn que això no hagi estat així fins ara, i que els alcaldes que l’han precedit en el càrrec i que representen tots els barcelonins, creguin o descreguin o creguin el que creguin, hagin acudit

religiosament (en el doble sentit de terme: religiós i escrupolós) a la cita. Donaré per sabuda la posterior i previsible polseguera que la decisió ha alçat en els sectors més conservadors de la capital catalana, i així n’estalviaré els detalls. A col·lació d’això, em crida l’atenció que Igualada fes en el seu dia el camí invers a Colau. Es podria arribar a entendre que, justament per estalviar polsegueres, els governs triessin deixar les coses com estaven. Però Igualada, no satisfeta amb això, va decidir fer un pas endavant afegint més religió a la festa gran. Ho va fer

en nom de la tradició, triant ferla passar per davant i damunt de la aconfessionalitat de la ciutat. D’un temps ençà, al gruix d’actes oficials de la festa, va decidir afegir la processó de Sant Bartomeu, patró de la ciutat. Es desconeix des de quan Bartomeu és patró d’Igualada, tot i que hi ha documents que ja el relacionen amb la ciutat entre el 1290 i 1291. La història del sant és prou atractiva: segons el Nou Testament, és un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret, i se li atorga un dels testimoniatges de l’ascensió al cel del Jesús ressuscitat. D’altra banda, també se li confereix el final més cruel dels apòstols: quan predicava a Armènia, va ser escorxat viu. Un martiri que el convertiria en patró d’oficis relacionats amb la pell, com ara el de blanquer, ocupació raó de ser d’Igualada i que en justifica el patronatge. Tot i que és provable que el patró igualadí sortís en processó per la festa major durant força anys -o això es desprèn d’antics documents-, aquesta sortida, al contrari del que ha passat en d’altres ciutats, aquí es calcula que es va perdre a principis dels anys 30, i la festa ha transcorregut per altres viaranys. Des de llavors l’única aparició pública que se li recorda és al carnaval del 93, en què el sant patró va ser parodiat pel reconegut actor igualadí Joan Valentí, sense estalvi de crítiques. Sense ànims de sermonejar, em sembla bé i fins i tot plausible que l’Església pugui voler recuperar la litúrgia de treure en processó Sant Bartomeu, però em sembla irrespectuós que tots els igualadins, creients o descreients o creients d’altres confessions n’hagin d’assumir el festeig com a propi i, com a tal, consti en el programa oficial d’actes de la festa major.

#ADFMIGD

Agost 2015

entrevistes

“La d’Igualada és una de les festes majors més potents de la Catalunya interior” MARC CASTELLS ALCALDE D’IGUALADA

CASTELLS: DE LA PINYA AL BALCÓ DE L’AJUNTAMENT L’alcalde Marc Castells (Igualada, 1972) és a punt de viure la seva cinquena Festa Major ostentant el càrrec. Una edició especial després de la seva reelecció i, sobretot, després de l’adéu del malaurat Josep Miserachs, que va pilotar des de la regidoria de Cultura la Festa Major els darrers anys. Castells viurà unes festes consolidades com a alcalde... i com a Moixiganguer en la distància: va abandonar l’emergent colla pels compromisos polítics.

És la seva cinquena Festa Major com a batlle. La primera des de la reelecció. L’estem fent de manera que la majoria d’igualadins, tingui l’edat que tingui, sigui quin sigui el seu origen, té algun acte que li agrada. Estem fent una Festa Major amb 127 actes, sens dubte és una de les festes majors més potents de la Catalunya interior. Ara que són bons temps, es recorda el contrast amb les edicions de fa 20 o 25 anys, quan la gent marxava. I Marc Castells, hi era, o també marxava? Marxava i me n’anava a l’Aquelarre de Cervera o als concerts d’Hostafrancs, a la Segarra. Per tant, com la majoria de jovent, tenia la sensació que la Festa Major d’aquí no era prou atractiva. S’ha fet una millora espectacular els darrers anys i he de dir que no és tan mèrit dels governs com dels propis igualadins. Algun mèrit tindrà l’Ajuntament

però cal remarcar el que han fet els joves com la Coll@nada que han modificat els hàbits estiuencs i festius dels igualadins. La gent ha de treballar les propostes i vendre-les, perquè l’Ajuntament serà allí per recolzar-les. Faltava a les Festes Majors ens explica, fins que es va fer Moixiganguer, no? Doncs sí, vaig ser dels fundadors i hi vaig estar molts anys, també amb la meva dona, que no fallàvem mai. Van ser unes temporades molt intenses i hi vaig romandre fins que vaig entrar en política, quan ja no tenia tant temps. Vaig ser molt feliç i vaig fer amics molt bons, amb gent de sensibilitats i posicions diferents. Érem una gran família. Guardo la camisa i la faixa, les històriques de 1995, una mica gastades, però les recuperaré algun dia. En quina posició estava a la pinya de la colla dels Moixiganguers?

“

Com a contrafort, darrere del baix. I la meva dona feia de crossa. La tenia molt a prop. Vivíem els castells de manera intensa, quan érem força inexperts. Patíem més del compte i gaudíem molt. Ara recordo aquella etapa amb emoció i nostàlgia. Quan carregues i descarregues un castell amb una gent amb la qual no comparteixes res en el dia a dia però t’esforces al màxim dins la colla, són sensacions úniques. Era molt feliç d’aconseguir-ho. Quan és al balcó, ara, posa ulls de Moixiganguer en veure les construccions? Els Moixiganguers han millorat molt. Si no estan molt afermats, molt segurs, no tiren endavant els intents. Temps enrere, hi havia moltes colles a Catalunya que queien dues o tres vegades cada cap de setmana, amb braços trencats, esgarrinxades, en l’etapa del boom casteller. No feien cap bé als castells, penso. Els Moixiganguers van tenir l’habilitat de consolidar-se a poc a poc. Els èxits d’avui són producte de la feina de molts anys. Ara perceps que a fora s’admira la feina de la nostra colla.

S’ha fet una millora espectacular en els darrers anys i he de dir que no és tan mèrit dels governs com dels propis El 4 de 8 va ser un dels moigualadins. ments de Festa Major més feliços per part de l’alcalde? Va ser... màxim. N’hi ha hagut molts de grans moments, aquell és clar que també. El 4 de 8! Ferlo era impensable quan vaig començar. Mai ho hauria pensat. Veure’l des del balcó em va fer posar la pell de gallina. Pensava

en tots els esforços que s’havien fet. El regidor que va ser al darrere de les darreres festes majors ja no hi és. Es recordarà d’alguna manera Josep Miserachs? Farem un punt de record per a una persona que va fer la Festa Major en part com és ara. Tindrem un record perquè ell la va gestionar, la va pensar. Perdre’l va ser un daltabaix emocional. Una manera de recordar-lo és viure la Festa Major, perquè malgrat aquestes penalitats, aquest cop, plantejava aquestes activitats perquè els igualadins i igualadines gaudissin. I tindrem un moment per recordar-lo, és clar. El govern actual, des del 2011, s’ha distingit per apuntar en la reducció de la despesa. No afecta això la Festa Major? És més senzill no arreglar una vorera que retallar els actes de la Festa Major? La retallada forta es va fer el 2011. No hem estirat més el braç que la màniga i mentre hi siguem no es farà. Tots els semàfors que estaven vermells el 2011 ara estan de color verd i seguim amb la reducció del dèficit, sens perjudici de fer una bona Festa Major. Si es gestiona bé es pot aconseguir tot. Tenim una Festa Major espaterrant i reduïm el deute. En un moment com aquest a nivell de país serà quan torna la bandera estatal al balcó. Sabem que ha estat per man-

#ADFMIGD

Agost 2015

llera. Tenim 16 o 17 alcaldes de la comarca, els qui no fan vacances, que senten que Igualada és casa seva. Per a mi és molt important. Té l’alcalde el mòbil obert per Festa Major? Durant els 365 dies de l’any, no sé fer-ho d’altra manera. I mentre sigui alcalde, així serà. Per Festa Major, si s’ha de remarcar alguna emergència, estic permanentment informat. És una servitud que té el càrrec. He de ser allà. Estaré connectat i miraré de gaudir-la, però el cert és que tots els alcaldes estem més tranquils quan ha acabat. És freqüent que es digui “el dia més feliç de l’alcalde és després de Festa Major”, per a qualsevol.

dat judicial. L’Ajuntament ha manifestat que s’hi posaria l’estelada al balcó. Hi serà per Festa Major? Es va aprovar al ple, amb vots de 17 sobre 21 regidors. Per Festa Major l’estelada serà al balcó. Per mandat judicial la bandera estatal és al balcó, però de manera discreta. Hem de treballar perquè el 27 de setembre les coses vagin bé i es pugui arranjar definitivament. Tindrà gent a casa seva, per Festa Major? A casa meva no hi cabria ningú, amb la canalla, està tot ocupat. Vindrà molta gent i des del 2011 convidem els alcaldes de la comarca per Ofici i l’exhibició caste-

Marc Castells viurà per cinquè any consecutiu la Festa Major d’Igualada, com a alcalde de la ciutat, des del balcó de l’Ajuntament

La despesa total de la Festa Major quan es pot conèixer amb exactitud? Calculo que al cap d’un mes ja s’han quadrat totes les despeses. Pot ser que per raons d’emergències s’hagi de contractar a darrera hora algun equip elèctric, per exemple. La Festa Major és de qualitat i el pressupost acostuma a quadrar. Els nombres els donarem a conèixer, però poden estar tranquils. No estirem més el braç que la màniga. Sardanes o autos de xoc? (riu) La sardana és una dansa que toca el cor, que representa molt i molts igualadins tenen un sentiment important, però es pot compaginar amb els autos de xoc que hi ha a l’Avinguda Mestre Muntaner. Jo miro de combinar-m’ho. Dels 127 actes miraré d’anar a la meitat, però sí que m’agrada escapar-me amb els meus fills que es diverteixin a les atraccions. Hi ha públic per a les dues coses. És una de les grandeses de la Festa Major, que en un espai tan petit com Igualada fem tantes coses.

“

Per mandat judicial la bandera estatal és al balcó, però de manera discreta. Hem de treballar perquè el 27 de setembre les coses vagin bé i es pugui arranjar definitivament.

(A dalt) Marc Castells celebrant la primera torre de 8 amb folre dels Moixiganguers d’Igualada, descarregada per la Festa Major de 2014. PAU CORCELLES (A baix, encerclat) l’alcalde fent pinya en la posició de contrafort, als inicis de la colla.

#ADFMIGD

Agost 2015

ENTREVISTES

“Si hi ha debat significa que la festa és més viva que mai” PERE CAMPS REGIDOR DE CULTURA

VETERÀ AMB IMPULS JOVE Amb 65 anys, el flamant regidor de Cultura és el membre més veterà del consistori. Una dada que no es pot confondre amb les energies que aporta en el repte de substituir el malaurat Josep Miserachs. Pere Camps s’empelta de cultura cada dia i bolcarà la seva personalitat vitalista en fer una Festa Major inoblidable

Pere Camps és el nou regidor de Cultura d’Igualada. TCM

Com s’enfoca aquesta Festa Major? Serà increïble... Certament, porto poques setmanes fent de regidor, la Festa Major estava molt i molt perfilada. He fet una immersió en els actes i esdeveniments i és d’una riquesa increïble. Imagineu, 20 cercaviles populars, 26 actes lúdics, 17 activitats esportives, un parell de presentacions de llibres, 10 visites guiades, tres activitats religioses, 14 represen-

tacions teatrals, 24 accions musicals i les quatre activitats institucionals. No crec que ciutats que ens dupliquen en habitants puguin desenvolupar tantes coses. Tenim la FESTHI, i , a dins, moltes agrupacions de balls, els Dessota, també el ventall d’actes de la Coll@nada. Moltes entitats les estic descobrint ara. Aquesta riquesa d’agrupacions

#ADFMIGD

Agost 2015

ENTREVISTES

s’ha de conciliar. Com es fa? Sempre hi haurà punts de vista diferents. El tècnic ha tingut reunions i s’han hagut de llimar punts de vista diferents, però és part de la nostra riquesa. Sí que és cert que fa uns anys es va haver de negociar i hi havia alguns problemes, m’expliquen. Intentem organitzar les cercaviles seguint les propostes que ens formulen les entitats. Aquests punts de diferència fan que s’acabi creixent. Fins i tot és positiu. Si no hi hagués hagut aquesta discrepància voldria dir que la nostra festa estava adormida. La competència o si en volem dir certa rivalitat ha fet créixer la Festa Major. De fet, la Coll@ nada va néixer d’un conflicte civil. Fa anys hi havia una festa major alternativa, darrere dels instituts, ara hem pogut portar aquestes activitats organitzades pel jovent al centre de la ciutat. Ha arribat el moment, aquests darrers anys, que la gent estant a Menorca agafa l’avió ja per venir a la Festa Major. Tinc uns nebots que fan això. La gent fugia de la Festa Major, cap a l’Aquelarre, cap a Manresa. Hem deixat de tenir una Festa Major mediocre.

La Festa Major es vol fer orbitar sobre la data de Sant Bartomeu. És definitiu? Des del segle XIV es fa per aquesta data, segons tenim entès. Que sigui tres dies amunt o avall no és problema, sempre i quan orbiti sobre aquesta data. I Sant Bartomeu, ha de ser festiu? No ho crec. De fet el Sant Pare Francesc ha parlat ja de treure festius i fer coincidir la Setmana Santa sempre el mateix dia. No podem fer festiu Sant Bartomeu, quan Sant Jordi, el nostre patró, no ho és. Pel que fa a la cercavila, sí que crec que cal prendre part en l’acte, d’una manera tradicional i cultural. Com a Ajuntament no l’entenen com a religiosa; ho pot ser, per a la gent, a nivell personal. L’espai de Barraques està arribant a una massificació perillosa. Quines respostes hi ha? Creix i per això es massifica. L’espai físic és petit i es limita. No es pot gaudir de tot i som conscients que cada vegada té més èxit. Ubiquem dos centres de festa més per a altres públics,

un a dos minuts a la Plaça de la Creu i amb dos minuts més a la Plaça de Cal Font, on hi haurà DJ de música electrònica, que s’ajustarà més a les seves preferències i on podran estar-s’hi fins a les 6.

“

Si no hi hagués hagut discrepància voldria dir que la nostra festa estava adormida.

És una festa “molt catalana” com es queixen alguns? Doncs no hi ha símbols catalanistes. Tindrem ‘gospel’, música electrònica a Cal Font, i només cultura tradicional d’aquí. La relació de la Coll@nada amb l’Ajuntament era d’amorodi? I cada vegada hi ha més amor. Tot el que faci falta els escoltarem. La Coll@nada no només arrossega joves, també grans. Els Jocs Bèsties són gent de la mateixa Coll@nada que ja s’ha fet gran, que ja són pares. Són un luxe per a Igualada. Què triaria de la Festa Major un Pere Camps que no fos regidor? Depèn de l’edat del tal Pere Camps (somriu). Amb 13 anys m’adormiria a la gespa. I m’embalaria i m’engrescaria

amb la gent. Més gran escoltaria gospel, o aniria al teatre. Dels 1 als 100 anys no hi ha excusa per no passar-ho bé en aquesta Festa Major. Quant destinen els contribuents igualadins a la Festa Major per via de l’Ajuntament? Des del 2008-2009 els comptes han anat caient. Com estan ara? Pel que he vist en els pocs dies que porto, les xifres no s’han mogut. Els pressupostos a penes es belluguen. La referència que tenim són 150.000 euros, als quals s’adhereixen alguns espònsors i vendes de samarretes i objectes. Sense la Coll@nada i el seu voluntariat seria molt difícil mantenir la capacitat de convocatòria. Contribueix també que es mantingui la gratuïtat de la majoria d’actes? Engresca i potencia la Festa Major. No només hi havia el que dèiem de la fugida de la Festa Major, també havíem de pagar per entrar a les places. Recordo que jo mirava de colar-me! Tenia vàries tàctiques, tots les teníem! (somriu) No podia ser.

Som els líders a l’Anoia * 98.143 usuaris únics 155.988 visites www.anoiadiari.cat * Dades de l’OJD (juliol) i de l’Estudi General de Mitjans - Baròmetre de la Comunicació

#ADFMIGD

Agost 2015

ENTREVISTES

“Un Salero no ha de tenir por de parlar en públic” EL SALERO

“

L’Oriol Càlichs sortirà per segon any com a Salero. MARC VILA

UN “SALERO” AMB ESTELADA Es va estrenar fa un any com a Salero, una faceta que ha comptat amb institucions de l’igualadinisme com Carina Alcoberro, Marcel·lí i Narcís Selva. Oriol Càlichs, amb 39 anys, és un dels Saleros més joves, i passeja la seva enorme humanitat —en tots els sentits— com a mestre de cerimònies de la Festa Major. El Salero d’enguany no tem el micròfon i té presència de sobres per fer el paper, ara bé, creua els dits per no fregir-se amb la calor i que tampoc plogui per no viure una festa deslluïda. També espera fer de Salero amb l’estelada al balcó.

Sóc molt de carrer per aquesta festa. He estat amb grallers i diables. L’any passat em pensava que no podria fer res, però sí. Només em trobo que com a Salero haig de fer massa coses de missa en un sol dia.

On para ara el vestit de Salero? Deu estar ja planxat. Cada any, després de la Festa Major el renten i una mica abans que comenci la propera, el planxen. La Susanna Maldonado el deu tenir a punt. La presència d’Oriol Càlichs es habitual en molts dels actes de Festa Major, però, com ho compagina sent Salero? Sóc molt de carrer per aquesta festa. He estat amb grallers i diables. L’any passat em pensava que no podria fer res, però sí. Només em trobo que com a Salero haig de fer massa coses de missa en un sol dia. La pregunta que molts els deuen fer. Com suporta la calor amb aquestes robes? L’any passat va ser un dels estius més benignes i va ser força fresc. Jo sóc molt calorós i m’ho esperava molt pitjor. Ara bé, amb les temperatures que portem enguany pateixo molt, més val que afluixi! Hi ha alguna mesura contra la calor? Porto una samarreta perquè xopi la suor. I pólvora de talc? Sóc anti! Quan va saber que seria Salero? Com s’ho va prendre? El primer que m’ho va demanar va ser el Josep Miserachs. El juny de l’any passat em van dir que em buscava. I el dia que em va enganxar m’ho va proposar, que què em semblava fer de Salero. I va acceptar? Vaig respondre que “no” en tres ocasions. Fins i tot vaig proposar gent! A casa no vaig dir pas res, no ho veia. Però, aleshores, a l’European Balloon Festival em vaig trobar la Susanna Maldonado que em va felicitar per ser el nou Salero. Quin remei! I a hores d’ara, estic agraït d’haver tingut

aquesta oportunitat. Però per què primer no volia? ... no ho sé. Em veia massa jove. En part era per edat que no m’hi veia. M’agrada estar en cercaviles, a més. Oriol Càlichs ha estat Diable als Pastorets, per exemple. Com veuen a casa, els petits, aquesta nova faceta? Els agrada? La petita no m’ha vist als Pastorets, perquè ja fa uns tres anys que ho vaig deixar. Sí que tots dos m’han vist presentant, per exemple, la Calçotada Popular. A més, ara es recupera la figura del Saleret i el meu fill gran podrà fer el paper. A tots dos els agrada aquest món de gralles, diables i ara el Salero. Quines qualitats ha de tenir el Salero? Una bàsica: no tenir por de parlar en públic. Quants cops surt durant la Festa Major? Dijous, amb l’arribada dels gegants; divendres també, amb la Festa Major infantil; dissabte, amb la cercavila grossa; diumenge al matí, amb l’ofici i els castells, el dia més llarg; i dilluns, amb la processó. L’any passat, per exemple, vaig sortir diumenge dos cops. A part de veure els actes que presenti el Salero, què aconsella per Festa Major? Què cal veure? Jo ara sóc ja més de comparses. També era un membre i entusiasta de la Coll@nada, però queda enrere. Només puc dir a la gent que s’estigui les hores justes a casa, perquè és moment de conèixer gent nova i fer activitats noves. I resar a Sant Bartomeu perquè faci fresca. Si són creients que resin; jo, miraré al cel i esperaré això, que faci fresca.

L’equip de l’AnoiaDiari volem recordar el Josep Miserachs, regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada, amb aquesta obra de Ramon Enrich.

#ADFMIGD

Agost 2015

programa

Tots els actes de la Festa Major DILLUNS, 17

DIMARTS, 18

Engalanament festiu dels carrers amb tot tipus de garlandes per crear un ambient de festa major, a càrrec d’un grup de voluntariat de la ciutat. Ho coordina: La FESTHI. A la rambla de Sant Isidre, plaça Pius XII i carrer de l’Argent

A les 9.30h i a les 12h VISITES GUIADES Un passeig pels límits de la Igualada medieval. Anècdotes i racons del nucli històric en els 90 anys de l’eixample d’Igualada (1925-2015), a càrrec de David Martínez, historiador de l’art.

com. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. Al carrer del Rec 18h IGUALADÍ DE FERRO Per ser un bon igualadí t’has de posar a prova i acabar ben brut. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. Al carrer del Rec

10h IGUALADASCACS 2015 Open Internacional sots-2300 i Open Internacional sots-2000. Durant tot el dia. Obert al públic. Ho organitza: Secció d’Escacs de l’Ateneu Igualadí.. Al Teatre Municipal l’Ateneu

19.30h RESENTACIÓ DEL LLIBRE: “LA PÓLVORA COM A SENYAL DE FESTA, La Tronada i els Trabucaires d’Igualada, amb mencions arreu dels Països Catalans”, de Daniel Vilarrúbias Cuadras, estudiós del folklore igualadí. Presentarà l’acte Oriol Cendra Plans, expert en gestió pública en l’àmbit de la cultura. A la Biblioteca Central, a la plaça de Cal Font

DIMECRES, 19

19h MASTER-CLASS DE BATUCADA. Vine a la plaça i practica amb el teu instrument. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. A la plaça de Cal Font

Durant el matí, PENJADA DE DOMASSOS DEL SEGUICI POPULAR a diversos carrers i places del centre Plaça de la Creu, pl. de Sant Miquel, pl. de Cal Font, rambla Sant Isidre, pl. de l’ Ajuntament, pl. de Pius XII i pl. del Pilar.

19h PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “L’ASIL DEL SANT CRIST D’IGUALADA”, de Roger Velàzquez, amb textos d’Henar Morera Velázquez, Pau Llacuna i Ortínez i Lluís Pedraza i Jordana. A l’Asil del Sant Crist, carrer Milà i Fontanals, 8

19.30h V TROFEU CIUTAT D’IGUALADA D’ORIENTACIÓ Dos circuits: debutants i iniciats Ho organitza: escola esportiva CERRR Igualada A la plaça de Cal Font

10.30h TALLER INFANTIL: El gegant del nas gran Després de fer una visita guiada a l’exposició «Els gegants de l’any de la picor», els nens i nenes podran fer un punt de llibre amb l’Elisabet Serra, il·lustradora. Cal inscripció prèvia a la Biblioteca fins al dia 18 d’agost. Ho organitzen: Programa de Millora del Barri de Sant Agustí i Biblioteca Central A la Biblioteca central, plaça de Cal Font

20h TABALADA amb diferents grups de percussió de la ciutat. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. A la plaça de Cal Font 21h TAST DE LA POMADA Tast de la pomada tradicional amb la col·laboració dels veïns del barri de la Font de la Vella. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. A la plaça Pius XII 21.10h PREGÓ DE LA COLLONADA i “XUPINASSU” d’inici de festes El tret de sortida de l’inici de la Festa. Ho organitza Assoc. Juvenil La Coll@ nada. A la plaça Pius XII

Cal Font

Inici a la plaça del Rei

21h O-BIRRING. Cursa d’orientació on la cervesa juga un paper important. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. A la plaça de Cal Font

10h IGUALADASCACS 2015 Open Internacional Femení i Open Internacional Majors de 65 anys. Durant tot el dia. Ho organitza: Secció d’Escacs de l’Ateneu Igualadí. Al Teatre Municipal l’Ateneu

22h ASSAJOS A LA FRESCA a càrrec de diferents grups de cultura popular Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. A la plaça Pius XII

17.30h JOCS BÈSTIES Proves pocasoltes per passar-ho bé. Cursa de la síndria, arrossegament de sofàs, cursa de nadons... i molt més. Inscripcions a jocsbesties.blogspot.

19h INAUGURACIÓ DE ELS EXPOSICIONS: “ELS GEGANTS DE L’ANY DE LA PICOR” Coneix els gegants de la ciutat. Els d’ara i els d’abans. Oberta fins al 26 de setembre. A la Biblioteca Central, a la plaça de Cal Font. “ELS PETITS DIABLES D’IGUALADA” L’exposició commemora el 15è aniversari del grup. Oberta fins al 19 de setembre. A la Biblioteca Central, a la plaça de

17h TALLER INFANTIL: El gegant que balla Després de fer una visita guiada a l’exposició «Els gegants de l’any de la picor», nens i nenes podran fer un punt de llibre amb l’Elisabet Serra, il·lustradora. Cal inscripció prèvia a la Biblioteca fins al dia 18 d’agost. Ho organitzen: Programa de Millora del Barri de Sant Agustí i Biblioteca Central. A la Biblioteca central, plaça de Cal Font 18h ARRIBADA DE L’AIGUA DE LES FONTS de Sant Magí de la Brufaganya Lliurament de l’aigua i dels maginets del sant. Ho organitza: Els amics dels cavalls de l’Anoia. Al carrer de Sant Magí 18.30h

INAUGURACIÓ

Agost 2015

#ADFMIGD

d’Igualada, dia a dia DIJOUS, 20

L’EXPOSICIÓ: CENTENARI JOAN PELFORT I PLANELL (1915-2003) Recull de l’obra pictòrica de l’igualadí conegut com “el pintor de Montserrat”. Una passejada pels indrets que copsà amb realisme. Olis i aquarel·les. Oberta fins al 6 de setembre. Al Portal del Llevador, carrer Concepció, 13

19.30h INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “LES FOTOS DEL NOI DE LES FOTOS” Batejat amb el sobrenom de “El noi de les fotos” per la canalla, el Pau Corcelles és el moixiganguer que intenta retratar el dia a dia de la Colla. Fins al 6 de setembre. A la Sala Municipal d’Exposicions, carrer Garcia Fossas, 2- Pl. de la Creu

11.30h CONTES DE FESTA MAJOR. A càrrec de Mònica Torra Aforament limitat. L’endemà divendres, es repeteix la mateixa sessió de contes. A la Biblioteca Central, a la plaça de Cal Font 18h FAMÍLIA A LA TAULA Jocs educatius i familiars Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. Al carrer de Custiol

20h EL CAMIONET DE LA FESTA. El camionet de la Festa ens recorda que estem de Festa Major. Amb la música de PIRAT’S SOUND SISTEMA. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. De la pl. del Rei a la pl. Pius XII

17.45h INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ: “ARQUEOLOGIA D’UN CLIXÉ”. Memòria visual i emocional d’Igualada “ de Marilú Martinez-Ruiz i Maria Santfores Salla Solà. Premi IgualArt 2014. Oberta fins al 13 de setembre A l’Empremta, al carrer Santa Maria, 12

21h MÀGIA: “Una hora amb Hausson”, amb el mag Hausson. Un espectacle en què els espectadors triaran els números que volen veure. Màgia a la carta a càrrec d’un dels il·lusionistes més virtuosos i sorprenents del país. Entrada amb copa de cava inclosa. Al Teatre de l’Aurora 22h CONCERT de LA JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DE L’ANOIA, amb obres de Grieg, Beethoven, Dvorak, Gluck, I. Cervantes, A. Gumí, Vanhal, C.F. Abel i Camille Saint-Saënts. Director: Albert Gumí Al Teatre Municipal l’Ateneu

18:00h INAUGURACIÓ de l’accés lateral a la Basílica de Santa Maria Al carrer de Santa Maria

22h TRIA L’HEREU I LA PUBILLA DE LA FESTA 2015 La tradicional tria de l’hereu i la pubilla de la Coll@nada. Un espectacle

concurs per als més atrevits... Inscripcions a les 21.40h i a www.lacoll@nada.cat Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. A la plaça Pius XII

18.30h LLIURAMENT DEL PENÓ DE LA CIUTAT a la Schola Cantorum d’Igualada i PRESENTACIÓ DE L’ESTAMPA DEL SANT, que enguany és obra de Joan Solé Oller. Al saló de sessions de l’Ajuntament.

#ADFMIGD

Agost 2015

EL PROGRAMA

19h CONFERÈNCIA INSTITUCIONAL: “La lectura i les biblioteques”, a càrrec de Teresa Miret i Soler, bibliotecària. El 2015 és l’Any de les Biblioteques a Catalunya, un moment adient per fer una reflexió sobre els llibres, i la lectura. Al saló de sessions de l’Ajuntament

Màgia a la carta a càrrec d’un dels il·lusionistes més virtuosos i sorprenents del país. Entrada amb copa de cava inclosa. Al Teatre de l’Aurora

19h ACOMPANYA LA IMATGERIA FESTIVA amb la TABALADA MENUDA, des de la Casa de la Festa a la plaça de l’Ajuntament. Amb la participació dels dracs, gegants de la ciutat, l’Àliga, el Tonet, la Conxita, els gegantons, els capgrossos i els nanos, acompanyats dels Punt de malura. Tots els nens i nenes hi poden participar amb un tabal (en companyia d’una persona responsable), amb la participació dels GRALLERS D’IGUALADA. El seguici de tabals precedirà el seguici de la imatgeria. Ho organitzen: els Grallers d’Igualada, l’Associació cultural Dessota, Dracs i diables d’Igualada i Petits diables d‘Igualada. Recorregut: c. Dr. Joan Mercader, c. del Sol, c. Creueta, c. St. Domènech, pl. Catarineu, Travessia Sant Domènech, pl. Sant Joan, c. de l’Alba, pl. de la Creu, c. de l’Argent i pl. de l’Ajuntament.

DIVENDRES, 21 8.30h X TORNEIG DE GOLF CIUTAT D’IGUALADA & SM 44 Informació i inscripcions al club@ anoiagolfclub.net o al 696 414 745, fins al 20 d’agost. Ho organitza: Anoia Golf Club. A Sant Esteve Sesrovires A les 9.30 h i a les 12 h VISITES GUIADES Un passeig pels límits de la Igualada medieval. Anècdotes i racons del nucli

els diables; gegants de la Font Vella; l’Àliga; ball de cercolets d’Igualada; ball de pastorets d’Igualada; ball de bastons d’Igualada; portants d’honor; imatge de Sant Bartomeu i la Banda de Música d’Igualada. Ho organitza: la FESTHI, Federació del seguici tradicional històric d’Igualada. Recorregut: c. del Roser, pl. de Pius XII, c. de Santa Maria i pl. del Bruc. Acte amb foc 13h VERMUT DE LA TRONADA Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. Al carrer de Custiol

TOTHOM Concurs de crits, la cucanya, curses de sacs i el joc de tibar la corda. Ho organitza el Casino Foment. A la rambla de Sant Isidre 18h INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ: “IGUALADA PERSONAL”, a càrrec de Xavier Dàvila, periodista, Vicens Martín fotògraf, Marc Farreras, muntador audiovisual, i Xavier Mula, dissenyador gràfic. 15 personatges igualadins. Oberta fins al 20 de setembre. Al Somiatruites, carrer del Sol, 19.

13.15h ACTUACIONS DE LLUÏMENT I BALLS PARLATS del ball de bastons d’Igualada, ball de cercolets d’Igualada i ball de pastorets d’Igualada. Ho organitza: la FESTHI. A la plaça PiusXII

18h VINE A BALLAR bachata, boleros, pasdobles, salsa, mambo, cúmbia, merengues i ranxeres. Amb el quartet igualadí SOM-HI BAND. Al lateral de Cal Font/Clos

16h DE CAP AL REC Vine a la 2a baixada d’andròmines d’Igualada. Converteix una bici vella, un matalàs, un llençol, en una andròmina i baixa pels carrers de la ciutat superant tots els obstacles del recorregut. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. Inici a l’av. de Gaudí cantonada amb c. Milà i Fontanals

TÉS i LA TRANSFORMACIÓ D’IGUALADA”. L’igualadí Antonio Artés va ser clau per a l’arribada del tren a Igualada i va construir la primera xarxa d’abastament d’aigua corrent a la ciutat. Oberta fins al 27 de setembre. A la sala d’exposicions del Museu de la Pell.

18.30h INAUGURACIÓ L’EXPOSICIÓ “ANTONIO

DE AR-

19h NO EM TOQUIS ELS OUS Empaita el gall i la gallina pels carrers del centre de la ciutat. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. Inici a la pl. de l’Ajuntament 19.45h ARRIBADA de la tabalada i de la imatgeria BALLS DE LLUÏMENT i LLIURAMENT DEL RAM A LA GEGANTA per part de l’alcalde Marc Castells i Berzosa. Estrena de dos nanos d’Igualada restaurats: el Panxo i el Grouxo. Presentacions a càrrec del Salero de la ciutat, Oriol Càlichs i Soler A la plaça de l’Ajuntament 21.30h EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR: “Quan les parets parlen”, un recorregut visual per la història de la Festa Major d’Igualada”, a càrrec de l’estudi Burzon-Comenge A la plaça de l’Ajuntament 22h OPERACIÓ CIGRÓ 2015 Un any més la plaça de Pius XII bull amb la cançó operació cigró... Comença la Festa Major... Un sopar popular amb amanida de cigrons i actuacions espontànies de tothom que ho desitgi. La festa acabarà amb el Dj SENDÓ Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. A la plaça de Pius XII 22.30h CONCERT de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona Ho coordina l’Agrupació Sardanista d‘Igualada. Amb el suport del Programa de millora del barri de Sant Agustí. Al claustre de l’Escola Pia d’Igualada, pl Castells 22.30h MÀGIA: “Una hora amb Hausson“ amb el mag Hausson. Un espectacle en què els espectadors triaran els números que volen veure.

històric en els 90 anys de l’eixample d’Igualada (1925-2015), a càrrec de David Martínez, historiador de l’art. Inici a la plaça del Rei 11.30h CONTES DE FESTA MAJOR. A càrrec de Mònica Torra A la Biblioteca Central 12h TRONADA A càrrec dels Voladors i Trabucaires d’Igualada. A la rambla de Sant Isidre 12.30h TRASLLAT DE SANT BARTOMEU des de l’església del Roser a la Basílica de Santa Maria, on es cantaran els goigs. Hi participen: els Voladors, trabucaires d’Igualada; Ball de Sant Miquel i

16.30h GEGANTS i BALLS PER ALS AVIS I LES ÀVIES als centres Arian, Residència Igualada i l’Estada. Visites festives a les residències assistencials per a la gent gran, a càrrec del Tonet Blanquer i el Bisbalet, acompanyats dels seus músics. 18h JOCS TRADICIONALS PER A

18.30h XOCOFRESC Amb la col·laboració de les pastisseries Fidel Serra, Òscar i Pastisseria Pla A la pl. de Cal Font 19h CERCAVILA MENUDA i actuacions dels diferents grups en arribar a la plaça de l‘Ajuntament. Amb la participació de les entitats: Petits MalLlamp, Petits Diables amb el drac Bu-

#ADFMIGD

Agost 2015

EL PROGRAMA

farot i el drac Xerric; Drac Mal Llamp, capgrossos del Bisbalet Carme i Caterina, la geganta Vall de Flors, els Nanos d’Igualada i els gegantons Pia i Tomeu amb els seus pares Conxita i Tonet; capgrossos i l’Àliga de l’Ateneu Igualadí, Troll Torxot i capgrós Pica Piqueta dede l’Agrupament Escolta Torxa, els petits de l’Agrupació Folklòrica amb el ball de cercolets d’Igualada, acompanyats dels grallers Gallarda d’Igualada i la canalla dels Moixiganguers d’Igualada. Darrere la cercavila es pot afegir tothom que disposi d’un element festiu adient per a una cercavila de Festa Major. Presentacions a càrrec del Salero de la ciutat, Oriol Càlichs i Soler, acompanyat del Saleret. Recorregut: pl. Cal Font, c. de l’Aurora, c. St. Magí, rbla. de St. Isidre, c. Custiol, pl. de Pius XII, c. Sta. Maria i pl. de l’Ajuntament. Acte amb foc 19h OBERTURA DE LA FIRA D’ATRACCIONS Instal·lada a l’av. Catalunya entre els carrers d’Itàlia i França, fins al 24 d’agost. 19.30h RUGBI DE FESTA MAJOR. Partit entre l’Anoia Rugby Club i un equip a determinar Ho organitza: Anoia Rugby Club. Al

camp de futbol Les Comes 21h VERSOTS I BALL PARLAT del Ball de Sant Miquel i els diables. A la plaça de l’Ajuntament. Acte amb foc 21h CONCERT DE LA BANDA DE MÚSICA D’IGUALADA, que oferirà un repertori de peces d’arreu per escoltar de lluny i de prop i per ballar. Valsos, pasdobles i sardanes. Al lateral de Cal Font/Clos 21h TAST AL REC – BARRAQUES Vine a sopar amb les tapes i els tastets gastronòmics que ens proposen les diferents barraques amb tapes a partir d’1’50 euros. I després... IGUALADA JOVE EN CONCERT 00 h Fraktal 01 h Atzembla 02.30 h Carmina Wanted 04. h Miquel Llansana’s DJ Ho organitzen: entitats de barraques i Departament de Joventut. A l’espai de barraques, carrer Dr. Joan Mercader 21.30h DE PAS Un espectacle de circ sobre el cicle de la vida en clau de clown. Amb el suport del Programa de millora del barri de Sant Agustí. Al pati de la Cotonera

21:30h MÀGIA: “Una hora amb Hausson“ amb el mag Hausson. Un espectacle en què els espectadors triaran els números que volen veure. Màgia a la carta a càrrec d’un dels il·lusionistes més virtuosos i sorprenents del país. Entrada amb copa de cava inclosa. Al Teatre de l’Aurora 23.00h CORREFOC amb els Petits Diables d’Igualada; els Diables d’Igualada, amb la Víbria Jove d’Igualada; el Ball de Sant Miquel i els Diables i el grup Mal Llamp amb les seves bèsties: el Voraxcis, Flameus i Mal Llamp. Coordina el correfoc: Mal Llamp d‘Igualada. Recorregut: pl. de Sant Miquel, c. de Sant Roc, c. de Sant Sebastià, pl. de la Creu, C. de Sant Simplici, c. de Sant Agustí, trv. Gomis, c. de Sant Ignasi, c. Creueta, c. dels Traginers i pl. dels Traginers. 23h CONCERT DE THE GOSPEL VIU CHOIR, formació de 90 músics amb un repertori que inclou espirituals negres, gospel populars, soul, blues i jazz. Dirigida per Moisès Sala i Deprius. A la plaça de Cal Font

DISSABTE, 22 9.30h L’ESMORZAR DEL SANT Ho coordina L’ANTIC GREMI DE TRAGINERS. Hi col·laboren: Gremi de Flequers i Celler Figueres. A la plaça de l´Ajuntament 10h ITINERARI POÈTIC “JOAN LLACUNA, EL POETA DE LA CIUTAT” Passejada i lectura poètica pels racons més emblemàtics de la ciutat a través de l’obra poètica de Joan Llacuna, a càrrec de Jordi Hervàs Inici a la pl. del Rei 10h ELS GEGANTS VISITEN ELS AVIS I LES ÀVIES Visites festives a les residències per a la gent gran, a càrrec dels gegants del Poble Sec i els gegantons Tomeu i Pia i els Nanos d’Igualada, acompanyats dels Grallers d’Igualada i els grallers del Mal Llamp d‘Igualada Ho coordina: Associació Cultural Dessota. A la Llar del Sant Crist, Pare Vilaseca i Clínica Sant Josep 10h XXXVI CAMPIONAT DE TENNIS DE TAULA Trofeu de Festa Major per a majors de 40 anys

#ADFMIGD

Agost 2015

EL PROGRAMA

Ho organitza: Club de Ping Pong Igualada. Al pavelló de les Comes 10h I -BLOC COMPETICIÓ OBERTA D’ESCALADA De 10 a 13 h nens i nenes i de 16 a 21.30 h adults. Inscripcions obertes el mateix dia a la plaça o abans a Ingravita. Ho organitza i coordina: Ingravita. A la plaça de Cal Font. 10.30h CAMPIONAT DE PARTIDES RÀPIDES D’ESCACS Inscripcions fins dijous 20 a les 14:00 h al Patronat Municipal d’Esports. Ho organitzen: Club d’Escacs d’Igualada i Ateneu Igualadí. A l’auditori de l’Ateneu Igualadí. 11h CAMPIONAT MUNDIAL DE FUTBOLÍ SANT BARTOMEU Categoria per parelles. Edat mínima 14 anys. Obert a un màxim de 32 parelles. Inscripcions de 9 a 10:30 h Ho organitzen: Institut Municipal de Cultura i assoc. cultural El Pati d’Igualada. Al carrer St. Magí (davant de “La Penya”). 12h TIRADES POPULARS DE BITLLES CATALANES Organitzades pel Club de Bitlles Igualada. Fins a les 14 h. Al passeig Verdaguer (entre c/ Sta. Caterina i c/ de Sant Magí). 12.30h VERMUT I FES-TA EL DINAR La rambla s’omple de taules parades, cassoles i cuiners. Animeu-vos a fer el dinar al bell mig de la rambla. Recordeu portar la vostra taula i cadira. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. A la rambla de Sant Isidre 18h FUTBOL: XIII TROFEU AVI FESTA MAJOR – President Josep Marí. Partit entre els Veterans Igualada i el Santa Coloma de Queralt Ho organitza: Agrupació de Veterans Futbolistes d’Igualada. Al camp de futbol de les Comes 18.30h CERCAVILA TRADICIONAL Els Voladors, trabucaires d’Igualada; Drac Bufarot amb els Petits Diables i els Pixapólvora d’Igualada; els Petits Mal Llamp; el Drac d’Igualada, la Víbria Jove d’Igualada amb els Diables d’Igualada; el drac Flameus, el Drac Voraxcis i el diables del Mal-Llamp d‘Igualada; el Bisbalet, la Cinta i els Capgrossos Carme i Caterina, acompanyats dels grallers del Bisbalet; els nanos acompanyats del Punt de

Malura i els capgrossos de la ciutat, acompanyats pels grallers Gallarda d’Igualada; bessons Pia i Tomeu, Tonet Blanquer i Conxita Teixidora amb els seus grallers; gegants de la ciutat, gegants del Poble Sec i gegants de Sant Ignasi, acompanyats dels grallers de Dessota; acompanyats pels Grallers d’Igualada; l‘Àliga d’Igualada, acompanyada pels seus músics; Bitrac Dansa amb el Ball de Cercolets i el Ball de Cavallets d’Igualada acompanyats pels grallers de Santa Madrona; Agrupació Folklòrica amb el Galop de la Gitana, acompanyats amb els grallers de la Carpeta Verda; Moixiganguers d’Igualada i la Banda de Música d’Igualada. Exhibició dels diferents balls i grups de foc i imatgeria en arribar a la plaça. Presentacions a càrrec del Salero. L’Associació Cultural Dessota coordina els elements d’imatgeria festiva sense foc. Els Diables d’Igualada coordinen la imatgeria de foc de la ciutat. Recorregut: c. de Santa Maria, pl. Pius XII, c. del Roser, pl. del Rei, c. de Sant Jordi, rbla. Gral. Vives, rbla. Sant Isidre, c. de Garcia Fossas, pl. de la Creu, c. de l’Argent i pl. Ajuntament. Acte amb foc A continuació VERSOTS i BALL PARLAT del ball de DIABLES D‘IGUALADA A càrrec dels Diables d’Igualada A la plaça de l’Ajuntament. Acte amb foc 20h PARTIT DE FUTBOL – Memorial Pedro López Partit entre la UD Montserrat i el FC Sant Quirze del Vallès Ho organitza: UD Montserrat. Al camp de futbol de les Comes 21.30h SOPAR DE CERCANIT Amb botifarra i pa amb tomàquet Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. A la plaça de Sant Miquel 21.30h CONCERT DE TOMEU PENYA, amb l’espectacle acústic “20 anys d’illes dins un riu” A la plaça de Pius XII 22:00h #DEPUTUCOOL el xou més esbojarrat i compromès de The Chanclettes. És un retrat hilarant de la societat que ens envolta i de temes socials i polítics d’actualitat, amb els

Agost 2015

#ADFMIGD

EL PROGRAMA

seus famosos TúrmixPlayback’s, ball, paròdies, i humor irreverent, molt! Cabaret contemporani cosmopolita amb denominació d’origen...en català, of course! Al Teatre Municipal l’Ateneu 22h TEATRE D’HUMOR: “HOTOT” de Marcel Tomàs i Cascai Teatre. Un espectacle d’humor total, imprevisible i sorprenent, ple de situacions altament divertides amb un dels millors actors còmics del país, que es posa el públic a la butxaca des del primer moment. Al Teatre de l’Aurora 23h CERCANIT L’espectacular correbars de Festa Major torna als carrers d’Igualada. Inscripcions a l’inici, a la pl. Sant Miquel. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. Recorregut: pl. de Sant Miquel, pl. de Pius XII, c. Custiol, c. Nou, pl.

de la Creu, rbla. Sant Isidre, c. de Sant Magí, c. del Clos, c. d’Òdena i pl. de Cal Font. 23.30h ELS PETS: GIRA 3.0 #trespuntzero. Aquest punter grup de Constantí torna a Igualada a fer que la nostra festa peti a ritme de rock català després de més de trenta anys a dalt dels escenaris. A la plaça de cal Font L’ENVELAT 2.0 (la nit de la Coll@nada) 00:00 Ramastones (Premi Baix Penedès del Track Vendrell 2014) 01:00 Baixada al Rec Recorregut: pl. de Cal Font, c. St. Magí, rbla Sant Isidre, pl. de la Creu i baixada de Sant Antoni. 01:30 Kodul (Ska-Rock) 03:00 ZOO (ritmes electrònics, rap) 04:30 Biano Dj ((dubstep, techno, electro, patxanga) Ho organitza; Assoc. Juvenil La Coll@ nada en col·laboració amb el Departa-

ment de Joventut. A l’espai de barraques, carrer Dr. Joan Mercader 1:00h 80 PRINCIPALES. Aquest grup rememora els “hits” més exitosos dels 80, cançons que van marcar una època musical inoblidable. A la plaça de la Creu

DIUMENGE, 23 8h MATINADES, amb els grups de grallers dels Moixiganguers d’Igualada, els grallers de Dessota, els grallers dels Falcons de Vallbona, els grallers dels Geganters de Copons, els grallers de la Carpeta Verda. Pel nucli antic de la ciutat 9h XXV TORNEIG DE PETANCA FESTA MAJOR D’IGUALADA

Torneig per doblets. Inscripcions mitja hora abans Ho organitza: Club Petanca Barri de Montserrat.A les pistes de petanca del carrer Repòs 9.15h CERCAVILA D’ANADA A OFICI amb el Drac i Víbria d’Igualada, Conxita Teixidora; Tonet Blanquer i els bessons Pia i Tomeu; capgrossos i gegants d’Igualada, acompanyats dels grallers Gallarda; l‘Àliga i el ball de cercolets d’Igualada, ball de pastorets d’Igualada i ball de bastons d’Igualada. També hi participen: la policia local de gala, el penó de la Ciutat amb els seus portadors; el Salero de la ciutat i la corporació municipal i representants de la Comissió de festes. L’associació cultural Dessota coordina els elements de la imatgeria festiva no de foc. Itinerari: rambla Sant Isidre, c. Custiol, pl. Pius XII, c. de Santa Maria, pl. de l’Ajuntament, c. del Born i pl. del Bruc. Acte amb foc

#ADFMIGD

Agost 2015

EL PROGRAMA

10h ITINERARI POÈTIC “JOAN LLACUNA, EL POETA DE LA CIUTAT” Passejada i lectura poètica pels racons més emblemàtics de la ciutat a través de l’obra poètica de Joan Llacuna, a càrrec de Jordi Hervàs Inici a la pl. del Rei 10h OFICI SOLEMNE EN HONOR A SANT BARTOMEU. Presidit per Mn. Josep Mas i Busqué, amb la participació de la Schola Cantorum, dirigida per Josep Miquel Mindan, i amb l’acompanyament d’orgue a càrrec de Jonatan Carbó. A l’ofertori tindrà lloc el ball de l’àliga de la ciutat, amb l’acompanyament musical d’orgue i dues tenores, interpretades per Olga Torra i M. Antònia Pujol, sota la direcció de Concepció Ramió. Després del cant final dels goigs, el ball de bastons farà el ball d’acatament al Sant. A la Basílica de Santa Maria A la sortida, es farà el lliurament de l’ESTAMPA DE SANT BARTOMEU, que aquest any és obra de Joan Solé Oller, fotògraf igualadí. La patrocina Gràfiques Lluc. Seguidament, TRADICIONALS ESPADATS a càrrec dels Moixiganguers d’Igualada. REPIC DE CAMPANES des de la Basílica i CERCAVILA D’ENTRADA A PLAÇA del seguici popular. Recorregut: pl. del Bruc, c. de Santa Maria i pl. de l‘Ajuntament. A la plaça de l’Ajuntament Acte amb foc 12.15h INICI DE L’EXHIBICIÓ CASTELLERA amb les colles Colla Joves Xiquets de Valls, Minyons de Terrassa i els Moixiganguers d’Igualada. AIGUA DE RIGAT, empresa col·laboradora de la Festa, fa possible aquest acte. 18h XIV CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES ENTRE CLUBS DE CATALUNYA. Tothom hi pot participar amb un mínim de 5 jugadors per equip. Inscripcions una hora abans. Ho organitza: Club de Bitlles Igualada. Camp de bitlles del poliesportiu les Comes (davant de la piscina coberta).

18h Inauguració de la NOVA GESPA del Camp de Futbol Les Comes. 18.15h PARTIT DE FUTBOL DE FESTA MAJOR Partit entre el Club de Futbol Igualada i CF Balaguer Ho organitza: Club de Futbol Igualada. Al camp de futbol de les Comes 18h SARDANES amb l’Orquestra MARAVELLA A la rambla de Sant Isidre 18.30h ESPAI LA XARXA amb Marcel Gros i l’espectacle “Marcel Sol” Ho coordina La Xarxa d’Igualada. Al carrer de Sant Jordi 19.30h VESPRES CANTADES En honor a Sant Bartomeu amb l’estrena d’una obra de Carles Prat, compositor i tenor igualadí. Ho organitza: Parròquia de Santa Maria. A la Basílica de Santa Maria 20h LES 7 PROVES TONTES Recull de proves d’escalada amb els mètodes més impensables i rebuscats. Ho organitza: Ingravita. A la plaça de Cal Font 20h Els MOONWALKERS presenten: “WE ARE THE WORLD” tribut a Michael Jackson,. Un concert espectacle per apropar la música d’aquest cantant a la canalla i promoure valors com el respecte a la natura, l’ajuda als desfavorits i la construcció d’un món més just. A la plaça de Cal Font 20h CONCERT DE FESTA MAJOR amb l’ORQUESTRA MARAVELLA. A la plaça de l’Ajuntament 21h VOL RAS presenta DA CAPO. Un història d’humor sense paraules sobre les anècdotes que passen darrere l’escenari. Una de les darreres oportunitats de veure aquests còmics en acció. Al Teatre Municipal l’Ateneu 21.15h TEATRE D’HUMOR: “HOTOT” de Marcel Tomàs i Cascai Teatre. Un espectacle d’humor total, imprevisible i sorprenent, ple de si-

tuacions altament divertides amb un dels millors actors còmics del país, que es posa el públic a la butxaca des del primer moment. Al Teatre de l’Aurora. 21h ESTIRA FORT. El joc de la corda escalfa la plaça més roja! Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. A la plaça del Pilar 21.30h XARANGADA, música itinerant a càrrec de l’Associació Quatre Vents d’Igualada A la rambla de Sant Isidre i al nucli antic 22.30h PLEASE EN CONCERT. La banda tribut d’U2 que reprodueix fidelment les sensacions que transmet aquest grup en directe, tant musicalment, com visualment. A la plaça de Cal Font 23h LANCE AL PERNIL Competició de llançaments: Cal agafar un pernil d’un salt. Qui l’agafa se’l queda! Ho oganitza: Ingravita. A la plaça de Cal Font 23h LA PLAÇA MÉS ROJA. Un any més la plaça més roja, amb Miquel del Roig en concert. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. A la plaça del Pilar 23.15h ELS GEGANTS VAN DE REVETLLA. Els gegants inauguraran la revetlla de les places poc abans de la mitjanit. Activitat coordinada per la Colla gegantera del Bisbalet i l’Associació cultural Dessota LA REVETLLA POPULAR DE LES PLACES 00h ESPAI COUNTRY: Vine a ballar line dance i a gaudir de la música country. A la rambla de Sant Isidre 00h ESPAI DE BALL amb l’ORQUESTRA MARAVELLA, nominada la millor formació de ball de Catalunya, amb un repertori actualitzat i diferents estils i registres. Ben-

vinguts balladors i balladores! Abans de la mitja part es farà el ball del fanalet. A la plaça de l’Ajuntament 00h TORNEN ELS 80’s A la plaça de Pius XII 00h MARABUNTA de Guillem Albà & The all in orchestra. Un show de clown, catapultat per la millor música en directe, descontrol i disbauxa amb classe per a tota la família. Ho coordina La Xarxa d’Igualada.Al carrer Sant Jordi 00h HOTEL COCHAMBRE. La formació que ha revolucionat el panorama de la festa i els grups de versions. Naturalitat, talent, elegància i picardia. A la plaça de la Creu 01h VA PARIR TOUR DE RÀDIO FLAIXBAC. Torna un any més aquesta festa musical amb els millors discjòqueis, humor, diversió, sessió remember, etc. A la plaça de Cal Font 04h DJ MÒNICA MIRA (Tech –House Ibiza). La Dj amb qui tothom vol passar una nit! Mònica Mira fusiona gairebé de forma hipnòtica el jazz, el soul, el deep i el house más vocal. Passió, ritme i qualitat musical. A la plaça de Cal Font IGUALADA ROCK CITY’15 00h ANYTHING (metal alternatiu) 01 h EL DORADO (hard rock clàssic) 02:30 h LOS TIKI PHANTOMS (música surf i rock’n roll) 04 h BLOWFUSE (punk-rock) Ho organitza: Associació Rock City en col·laboració amb el Departament de Joventut. Espai barraques, carrer Dr. Joan Mercader 05h XOCOPARTY Una xocolatada indescriptible... xocolata i festa a l’última nit de barraques amb el descarat photocall Ho organitza: Assoc. Juvenil La Collonada. A l’espai de barraques, carrer Dr. Mercader

Agost 2015

#ADFMIGD

EL PROGRAMA

DILLUNS, 24

l’ARRIBADA de Sant Bartomeu a la plaça de l’Ajuntament. Finalitza a la plaça del Bruc amb l’ENTRADA de la imatge a la basílica de Santa Maria, on es cantaran els Goigs. Acte amb foc.

19h TEATRE D’HUMOR: “HOTOT” de Marcel Tomàs i Cascai Teatre. Un espectacle d’humor total, imprevisible i sorprenent, ple de situacions altament divertides amb un dels millors actors còmics del país, que es posa el públic a la butxaca des del primer moment. Al Teatre de l’Aurora

12h “ESCUMA A LA CARTA”, espectacle d’animació i escuma, a càrrec d’Els Farsants Ho coordina la Xarxa d’Igualada. A la plaça de l’Ajuntament 18h MISSA CANTADA En honor a Sant Bartomeu, escrita pel compositor igualadí Jordi Marcè i dirigida per Josep Miquel Mindan. Ho organitza: Parròquia de Santa Maria. 19h PROCESSÓ DE SANT BARTOMEU Amb els trabucaires d’Igualada “Els voladors“; el drac d’Igualada i la víbria d’Igualada amb els Diables d‘Igualada; el ball de Sant Miquel i els Diables; els Moixiganguers d’Igualada, el Tonet Blanquer i la Conxita Teixidora amb els seus grallers; Gegants de Sant Ignasi amb els grallers d’Igualada; els nanos d’Igualada, Gegants de la ciutat amb els grallers de Dessota; l’Agrupació Folklòrica amb el Galop de la Gitana, acompanyada amb els grallers Gallarda d’Igualada; àliga d’Igualada, acompanyada pels seus músics; Bitrac Dansa amb el ball de cercolets i el ball de cavallets d’Igualada, acompanyats pels grallers de Santa Madrona; ball de cercolets d’Igualada; ball de pastorets d’Igualada; ball de bastons d’Igualada; Moixiganguers d’Igualada; banderes de barris i gremis; portants d’honor, imatge de Sant Bartomeu; penó de la ciutat a cavall, amb els portadors d’enguany, la Schola Cantorum d’Igualada; Salero i autoritats amb la Banda de Música d’Igualada. L’Associació Cultural Dessota coordina els elements d’Imatgeria festiva no de foc. Acte organitzat amb la col·laboració de la FESTHI, Federació del Seguici Tradicional i Històric

19.30h CANTADA D’HAVANERES amb el tercet ARJAU, un dels grups més joves de Palafrugell. La Comissió de Festes del barri de la Font Vella prepararà el rom cremat. A l’amfiteatre del parc de l’Estació Vella 20h BALLADA DE SARDANES amb la Cobla Ciutat de Tàrrega Ho coordina l’Agrupació Sardanista d´Igualada. Al lateral de Cal Font/ Clos 23h PIROMUSICAL A càrrec de l’empresa Pirotècnia Igual. A la plaça de Cal Font 23.45h EL TONET I LA CONXITA SE’N TORNEN A LA FEINA I ADÉU-SIAU FESTA Demà tornem a la feina i després de la festa els bessons Pia i Tomeu, i en Tonet i la Conxita se’n tornen cap al Museu. Durant el trajecte, qui ho desitgi els podrà dur. Ho coordina: Associació Cultural Dessota. Itinerari: pl. de l’Ajuntament, trv. de Sant Sebastià, portal d’en Vives, pg. de les Cabres, baixada de St. Nicolau i c. de Joan Mercader.

d’Igualada. Recorregut: pl. del Bruc, c. de Santa Maria, pl. de Pius XII, c. de Custiol, rbla de Sant Isidre, c. de Garcia Fos-

sas, pl. de la Creu, c. de l’Argent, pl. de l’Ajuntament, c. del Born i pl. del Bruc. La

processó

culmina

amb

01 PUJADA DE CADIRES AL CLEIN Després de la tornada d’en Tonet a la feina, vine al fi de festa de la Collonada amb la tradicional pujada de cadires al Clein. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@ nada. A la rambla Sant Isidre

#ADFMIGD

la imatge EUFÒRIA MORADA Els Moixiganguers d’Igualada celebren la primera torre de 8 amb folre descarregada el 24 d’agost de 2014, per la Festa Major d’Igualada. Aquesta imatge es pot veure a l’exposició Les fotos del noi de les fotos, de Pau Corcelles, en el marc de la celebració dels 20 anys de la colla.

Agost 2015

#ADFMI

#ADFMIGD

Agost 2015

castells

Cartell d’alçada per una diada amb història L’any passat la plaça es va omplir de gom a gom per veure els castells.

La del 2015 també és la Festa Major del vintè aniversari dels Moixiganguers, i el cartell de la diada de Sant Bartomeu està al nivell del moment. Els Minyons de Terrassa han signat un dels millors inicis de temporada de la seva història i ja han descarregat la torre de nou amb folre i manilles, el cinc de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles, a banda del nou de vuit i del tres i el quatre de nou amb folre. L’actuació d’Igualada, a una setmana justa d’una altra cita clau del calendari casteller, Sant Fèlix, serà idònia per comprovar l’excel∙lent estat de forma dels malves i les intencions que tenen de cara a la diada de Vilafranca del 30 d’agost, on tornen els del Vallès després de l’absència de la temporada passada. La diada d’Igualada es convertirà novament en el millor banc de proves de Sant Fèlix també per a la Colla Joves dels Xiquets de Valls, que un any més repeteix a Igualada, una plaça que s’han fet seva darrerament descarregant-hi una tripleta màgica (tres i quatre de nou amb folre i cinc de vuit) el 2013 i un quatre de nou

Els Minyons de Terrassa i la Joves de Valls acompanyaran els Moixiganguers d’Igualada

amb folre i un pilar de set amb folre l’any passat. La colla Joves, amb un inici de temporada complicat després d’algunes caigudes, s’ha refet a les últimes setmanes i ja va descarregar dos castells de nou per la diada del Firagost de Valls; a Igualada ,els diables vermells vindran a portar els millors castells que tinguin a la cartera. Dues colles de luxe per acompanyar els Moixiganguers d’Igualada, que estan immersos en una temporada especial per la celebració del vintè aniversari. Amb el tres i el quatre de vuit ja descarregats enguany, l’atenció morada se centrarà en la torre de vuit amb folre, que Igualada va veure descarregar per primera vegada a la Festa Major de l’any passat i que aquest 2015 han i tentat a la diada de Cal Tabola, el mes de juny, amb molt bones sensacions; però que va quedar en intent desmuntat. De ben segur els Moixiganguers aprofitaran el bagatge dels últims anys per assajar reptes nous, com el cinc de vuit, però caldrà veure si aquestes estructures estan a punt per veure-les en aquesta Festa Major.

El pedigrí casteller de la plaça d’Igualada El 24 d’agost del 2015 farà cent anys justos que la colla Vella dels Xiquets de Valls va venir a actuar per la diada castellera de Sant Bartomeu. Era a les acaballes de la Moixiganga d’Igualada, que anys abans havia escrit algunes de les èpoques de més esplendor a la ciutat. Les ganes de castells es van suplir, des d’aleshores, amb les millors colles castelleres del país: els Nens del Vendrell, la Nova dels Xiquets de Valls i la Vella dels Xiquets de Valls, sobretot; acabava de néixer una diada integrada al selecte circuit de places castelleres, que passava per Tarragona, Valls, el Vendrell, Vilafranca o la Bisbal del Penedès. Les colles van signar a Igualada alguns dels seus millors castells; els Nens del Vendrell, per exemple, van aconseguir carregar el seu primer quatre de vuit l’any 1946 a la diada de Sant Bartomeu, que aleshores se celebrava el mateix dia 24, o els Castellers de Vilafranca van descarregar la primera torre de set a la Festa Major igualadina de l’any 1969; una setmana més tard, per Sant Fèlix i a casa seva, només la van poder carre-

gar. Al llarg dels anys setanta, sobretot amb la implicació del Marcel∙lí J. Valls, comencen a venir amb regularitat dues colles a l’actuació i noms com els Bordegassos de Vilanova, els Castellers de Barcelona, la Jove de Tarragona o els Minyons de Terrassa, totes descarreguen castells importants a Igualada; al cap de pocs anys ja es va poder veure el tres o el cinc de vuit. Quan l’any 1995 neixen els Moixiganguers d’Igualada es veuen implicats, doncs, en una diada castellera consolidada a Catalunya. A finals dels anys 90 i al llarg dels 2000, els Castellers de Vilafranca, les colles de Valls i els Minyons de Terrassa hi han descarregat castells de nou i l’any passat els malves van descarregar-hi el 9 de 8, considerat per alguns un castell de gamma extra i, per tant, un dels més complexos que s’han fet mai a Igualada. Amb dues colles de primer nivell, una en especial estat de gràcia, i la millor època dels Moixiganguers, el programa casteller d’aquest 2015 compta, doncs, amb tots els ingredients per veure una de les millors diades castelleres dels últims cent anys a Igualada.

Diversos instants dels Moixiganguers d’Igualada. SANTI CARBONELL

Agost 2015

#ADFMIGD

opinió

Més festa i més nostra que mai A l’agost, abans de la Festa Major, a Igualada es pot aparcar, cosa que en una de les ciutats catalanes amb més cotxes per habitant, és una anomalia. Abans de la Festa Major els nostres carrers estan colrats pel sol, amb a penes la presència d’alguna ombra que doni treva. I hi ha el silenci. Un silenci sec com el mateix agost. La Festa Major d’Igualada trenca amb aquesta anomalia i fa la transició, justament, cap a la normalitat. Una transició que ha deixat de ser una festa major de tràmit i també una transició pròpiament. En els darrers anys, amb l’impuls que es va donar a noves activitats i al factor renovador de la Coll@nada, la Festa Major ja no són els dies “abans de tornar a la feina” que eren fa 20 anys, quan el nostre panorama era difícilment distingible d’uns altres festeigs a Catalunya. Hem anat sumant a la Festa Major elements diferencials que han creat una nova igualadinitat, desacomplexada, festiva, mordaç. Els principals protagonistes de la revifada de la Festa Major com a cita obligatòria —o altament recomanable per a tots els ciutadans i ciutadanes— són les entitats formades per joves que han crescut en un entorn on manen les noves tecnologies, amb la profusió d’ordinadors, consoles i mòbils sofisticadíssims, però que trien estar al carrer i relacionar-se, viure la festa i sobretot, improvisar-la. Les activitats han superat el programa tot i estar al programa. El final de festa vistós però impersonal d’un castell de focs a Les Comes ha quedat enrere. El propi Piromusical ara està enterrat entre altres accions que es fan després i que són la mostra que l’asèptica Festa Major d’altres temps està superada.

editorial

La Festa Major d’Igualada està creixent al mateix temps que referma el seu arrelament amb la història local i amb les tradicions catalanes. La capacitat d’inclusió del model de festa que tenim a dia d’avui —amb una majoria de colles que fan bandera de la catalanitat— és molt superior al format aigualit de fa més temps. El caràcter de la Festa Major es va consolidant alhora que va sorgint una nova idea de país, en base a la participació i a la inclusió. I també en base a l’autoorganització, amb la Coll@nada com a exemple més clar. El debat de com s’ha de plantejar el model festiu i la recuperació patrimonial també ha estat recorrent els darrers anys. Més enllà dels dogmatismes, els esforços que han fet totes aquestes persones que s’han barallat i discutit sobre quins són els elements que han de tenir presència a les cercaviles són l’evidència que la Festa Major és estimada i que volen que es respecti i s’ajusti a uns patrons. Aquesta passió, aquest debat, és el combustible que recupera l’autoestima dels igualadins, a través de la Festa Major. La Festa Major, de fet, ha deixat de ser una transició o una festa que s’havia de fer quasi com a obligació burocràtica. En la crisi que vivim, brutal en el cas de la comarca, el revifament i afirmació de la Festa Major és la mostra que tenim el caràcter per millorar el nostre entorn. Són dies per retrobarnos, per ballar, riure, compartir, les fotografies, els vídeos... però també per estimar-nos. La Festa Major és un ens viu, com la mateixa Igualada, també com el nostre país. I no té perquè parar de créixer.

L’ull de la festa Va ser una de les mirades de la Festa Major d’Igualada. Un dels seus millors testimonis. Ningú com ell va saber copsar-ne l’essència, l’esperit. I ho feia des de dins, des de les entranyes de la festa, de les colles. Vivint la festa, seguint-la, suant-la.. Ho feia, com era habitual en ell, d’una manera discreta, espontània. Des de l’AnoiaDiari volem recordar el Santi Carbonell amb algunes dels milers de fotografies que va fer de la Festa Major d’Igualada, que omplen aquest monogràfic. Unes imatges que traspuen l’ull, la mirada del Santi, a voltes carregades de tendresa, altres amanides amb aquella ironia tan seva... A la plaça, al correfoc, a la cercavila, a la rambla, a la pinya... es troba a faltar el Santi amb la seva càmara. A l’AnoiaDiari volem recordar-lo de la millor manera: amb les sefes fotografies. Edició: Cinquanta-set SL · Direcció: Toni Cortès Minguet · Coordinació: Francesc Vilaprinyó Albareda · Redacció: Francesc Vilaprinyó, Jordi Còdol, Núria Olivé, Cora Muntané, Toni Cortès · Comercial: Sandra Leal · Disseny i maquetació: Toni Cortès · Agraïments: Oriol Soler, Glòria Amatllé, Ramon Enrich, Marina Iglesias, Mariona Pujol, Montse Pelfort, família Carbonell, Francesc Aragay Tarrida, Mireia Prat, Yan Riera Minguet, Nikolai Soler Riera, Octavi Càlichs Palet, Maria Campos Garrido, Roc Mestre Estrada, Gerard Aure Montraveta, Carla Graells Morera, Mn. Josep Massana, Oriol Càlichs, Biblioteca Central d’Igualada, Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada· Web: Creagia · Correcció de textos: Mercè Badal · Opinadors: Josep Elias Farré, Josep Ruana, Teresa Miret, Xavier Ribera, Pau Duran, Marina Llansana, Jan Grau, Daniel Vilarrúbias · Xavier Vives · Fotògrafs: Santi Carbonell, Pau Corcelles, Marc Vila, Marina Mèndez/Ullviu Fotografia Creativa, Joan Solé

Cinquanta-set S.L. · C/Rec ,15 08700 Igualada · Redacció: redaccio@anoiadiari.cat · Publicitat: publicitat@anoiadiari.cat · Dipòsit Legal: B 14127-2015

TEXT LEGAL Cinquanta-set Edicions es reserva tots els drets sobre els continguts d’aquesta publicació, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

#ADFMIGD

Agost 2015

opinió

La festa a Igualada es mou La festa a Igualada es mou i ja fa un temps que es mou; a vegades fins i tot s’ha mogut a sacsejades, encara que per sort sembla que de mica en mica ho va fent a un ritme més pausat. Per un seguit de casualitats, coneixences i col·laboracions, aquests darrers anys he mantingut una relació constant amb la ciutat, que m’ha permès, encara que intermitentment, prendre-li el pols a l’activitat festiva igualadina. Si fem un cop d’ull enrere, veiem que antigament Igualada tenia una festa amb una personalitat molt sòlida i amb un seguit d’elements i rituals festius que la feien de referència. Més tard, situem-nos just a l’ inici de la dècada de 1980, la festa es manté amb un programa d’actes ritual i molt nodrit d’elements festius però importats, o bé important-ne els actors. És l’època en què vaig anar-hi a portar els gegants amb altres geganters forasters perquè a Igualada no hi havia colla, malgrat el nombre i l’antiguitat de les figures que hi havia. Alguna cosa passava quan a la resta del país es desvetllava un associacionisme festiu i la gent d’Igualada no reaccionava. Fem un salt en el temps i veiem com aquell ensopiment està superat, neixen els Moixiganguers i es comencen a crear iniciatives afavorides per l’ajuntament i neixen elements festius nous, especialment d’imatgeria, sempre amb la voluntat de ser diferents d’altres poblacions. Neixen, també, uns grups o entitats que se’n fan càrrec, sempre també amb aquest criteri, diguem-ne de “creació”, d’elements festius. Un volum d’imatgeria festiva considerable, però que mirat des de lluny, sembla que hi hagi més figures que gent, fet que obliga els grups a multiplicar-se sense poder atendre-ho tot. El ritual també se’n ressent i s’ha d’adaptar a la modernor, no a la modernitat, sinó a les circumstàncies creixents any darrere any. Aquest creixement d’imatgeria és molt interessant però no n’hi ha prou que neixin elements, cal dotar-los de contingut, de ball, de ritual... cal consolidar-ho i amb aquest ritme d’increment pràcticament no hi ha temps. És llavors quan es prioritza fer figures noves abans de posar en condicions les peces existents; per exemple, els gegants centenaris del Barri de la Fontvella. Als quals si no erro encara cal una restauració a fons. Massa de llegir fa perdre escriure i personalment em va sorprendre molt la inversió en la creació del cavall, abans que restaurar els gegants esmentats; magnífic cavall però poc adient per a seguicis i rituals. Fem un altre salt i entrem a la meitat de la dècada passada, quan va néixer una federació que a més d’acollir entitats existents, en creava d’altres per tal de recuperar el sentit més tradicional de la festa. Una entitat, a vegades acusada d’emmirallar-se en festes majors consolidades d’altres poblacions i

JAN GRAU TÈCNIC ESPECIALISTA EN CULTURA POPULAR I TRADICIONAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA de voler dotar a la festa d’excessiva rigorositat pel que fa a allò que és tradicional. I ja tenim el conflicte servit, a vegades encoratjat potser inconscientment pel consistori del moment. Entenc les raons de tots, els qui portaven anys treballant en un mo-

Fem el darrer salt, els darrers dos o tres anys han estat productius, si més no a nivell de tolerància mútua i de voluntat d’entesa. Es va fer un simulacre de creació de protocols, que si bé no va arribar a bon port, va servir per asseure’s i parlar amb voluntat de construir. És veritat que pel camí han existit articles de diari molt crítics, retrets públics i altres desencontres, fets normals quan qui es mou creu que té, si més no ,part de raó o se sent agredit com a col·lectiu. El que acostuma a passar és que quan es discuteix, a mesura que avancen les preteses raons, cada vegada més s’amaga la veritat. Aquest any passat vaig tenir l’honor de participar en el dedat DxD de l’Ateneu Igualadí sobre patrimoni festiu i em va agradar la inquietud, les ganes de resoldre i consolidar el fet festiu de la ciutat, però encara més em va agradar la voluntat d’entesa malgrat les opinions oposades. Hi ha ganes de construir i em va semblar que les postures ja no s’enroquen només per dinàmica visceral. On som en aquests moments? Per part de l’ajuntament no ho sabem encara, la mort de l’exregidor Josep Miserachs, qui, a vegades a contracor, va haver d’anar modificant el que pensava sobre la festa, ens ha portat un nou regidor i potser modificacions a nivell de regidoria. Espero que prengui consciència que en matèria festiva estem a mig camí i que cal consolidar la festa, tenint en compte per una banda el moviment associatiu i per l’altra el valor de patrimoni immaterial de la celebració. Per part de les entitats, mentre mantinguin el dinamisme que tenen i s’estimin la festa amb els seus elements, com sembla que ho fan, trobaran la voluntat d’entesa. Sembla que posi la pilota a la teulada de l’ajuntament, doncs sí, de fet hi és des de fa anys, però no per decidir unilateralment o anar fent la viu-viu, sinó per liderar com a moderador la vertebració de mecanismes d’entesa i de consolidació.

del i amb una forma de fer; els qui creuen en un nou o potser vell model que segons ells torni la personalitat ritual perduda a la festa; i un consistori que, per comoditat, especialment en temps de vaques magres, intenta que es mogui poca cosa. Tres interessos legítims però que evidentment topen sovint. Ara ja està fet i cal fer el dinar amb els ingredients que tenim, cal combinar sàviament el que existeix, prescindint de drets adquirits. Cal revisar els rituals, debatre el concepte de patrimoni immaterial i el valor associatiu per configurar un model propi, donant-li temps perquè qualli en l’imaginari igualadí

Els darrers anys hem vist néixer nous elements a la festa i hem vist com ja es feien un espai en el ritual. Com he dit al començament, alguna cosa es mou a la festa igualadina i ara ho fa sense escarafalls. Estem a mig camí de la configuració festiva que vulguin els agents de la festa, sempre i quan acordin els espais i els moments, per fixar-los. Les festes consolidades admeten novetats però per damunt de tot saben conservar un esquema, una simbologia i una quotidianitat que les fa sòlides. En qualsevol cas, el moment actual dista molt i en positiu, d’aquella festa major en què els castellers eren foranis i els gegants els veníem a portar geganters forasters. Ara és una festa que encara pot crèixer i per damunt de tot està buscant el seu propi model que s’assumeixi popularment, encaixant perfectament amb la identitat igualadina.

#ADFMIGD

Agost 2015

opinió

La lletra de la Festa Major: els programes

M. TERESA MIRET i SOLÉ BIBLIOTECÀRIA

A mig estiu, en plenes vacances, recordo des de petita la frase «Ja ha sortit el programa de la Festa Major!» i com el miràvem amb atenció, començant per la portada, sovint alegre i engrescadora. Després he viscut la mateixa situació amb els meus fills i els meus néts. I és que els preparatius són una part important de la majoria de projectes, ja siguin viatges, trobades especials o festes, perquè contenen expectatives i un punt d’il·lusió. També el programa de la Festa Major ve a ser com un avançament de la festa. Se’ns ofereix sense que nosaltres en decidim el contingut, de manera que

sempre té un factor sorpresa i, a més, condiciona una mica la nostra vida durant uns quants dies, ja que ens permet escollir aquells actes que més ens interessen. El programa de la Festa Major anuncia els actes previstos d’una manera atractiva i clara per animar els ciutadans de totes les edats a participarhi. Però, amb el temps, ens adonem que hi ha uns altres valors a tenir en compte. Quan observem la col·lecció de tots els programes, des d’aquells primers cartells de mitjan segle XIX fins als llibrets de mà d’avui, tenim una visió de la manera de celebrar la festa, però també descobrim l’evolució de les arts gràfiques i dels gustos estètics. A més, en els anuncis, hi descobrim botigues, entitats, serveis i fàbriques, moltes de les quals ja formen part del nostre passat. Aquesta mirada pot tenir un punt de nostàlgia, però és una font d’informació molt important, sobretot entre 1941 i 1971, quan els programes publicaven les efemèrides de l’any: ara ens permeten situar i aclarir fets i dates. Abans que sigui històric, gaudim del programa d’aquest any, que, si comparem la festa amb una cançó, podem considerar-lo la lletra. La participació de la gent hi posarà la música. Bona Festa Major!

#ADFMIGD

Agost 2015

opinió

Festa Major de Sant Bartomeu a Igualada Breu reflexió sobre l’estat actual

DANIEL VILARRÚBIAS CUADRAS HISTORIADOR DE L’ART

Fa anys que la Festa Major viu un període de canvis. Ha arribat el moment en què Igualada desperti i deixi de donar-li l’esquena a la que ha de ser, a mig termini, la principal festa patrimonial del seu calendari. Poca broma, amb aquest patrimoni: es tenen referències de la Festa Major en honor de Sant Bartomeu l’any 1374. La processó, acte principal recuperat el 2012 i que centra la renovació del vot del poble, consta documentada el 1484 i com a celebrada des “de temps immemorial” l’any 1619. Malgrat que la imatge més famosa és la que corona l’impressionant retaule major de la basílica de Santa Maria (1718-1729), la que surt en processó és una imatge barroca d’argent que porta l’escut d’Igualada a la peanya, datada el 1695. Per si fos poc, el seguici festiu que precedeix aquesta imatge i anuncia el seu pas és un dels més

compactes i més ben documentats dins de l’anomenat “Model festiu del Penedès i el Camp de Tarragona” i destaquen per la seva antiguitat el Drac (1404), els Diables (1451), els trabucaires i la tronada (s.XVI-XVII i XIX) els Gegants (inicis del s.XVII), l’Àliga (s.XVII), el Ball de Cavallets (ss. XVI-XVIII), el Ball de Bastons (1687), els de Cercolets i Pastorets (1802), la Moixiganga (1802), els Nans (1851) o els Castells (1851-1995). La ciutat actual –malgrat que conserva el traçat urbanístic del segle XV- ofereix a aquesta processó del 24 d’agost un notable marc vuitcentista, amb el valor afegit de les decoracions d’alguns carrers, una tradició represa fa poc. Si les places de l’Ajuntament i del Bruc esdevenen indrets on culmina la processó i on el Sant fa la seva entrada de nou a la basílica, la Rambla veu detonar els mascles per la tronada, esclat de pólvora que anuncia la festa i l’immediat trasllat de la imatge processional cap a la basílica, on restarà sota el perfum del barballó (espígol) durant els dies de la Festa, tot sota la presidència dels Portants d’Honor i la presència del Penó de la Ciutat i el Consistori. Malgrat aquestes excel·lències, actualment el procés de dignificació dels actes tradicionals i patrimonials de la festa Major d’Igualada entra al que podríem anomenar una segona fase crítica. Si durant la primera proposava recuperar l’acte de la processó amb la imatge i els balls i elements festius històrics i propis (resten encara en letargia la

“

#ADFMIGD

Agost 2015

opinió

Patera i la Moixiganga), ara cal dur a terme la part político-social: que la població es cregui aquest model que és el seu, se’l faci propi i el reivindiqui. I que això es pugui percebre en el calendari d’actes des del dia 23 al migdia fins el 25 a la nit. Aquesta reivindicació penso que, per anar bé, hauria de ser especialment perceptible des de totes les institucions, sense excepció, començant per la Casa Gran, que de moment no es mulla gens. No és coherent que hi hagi el clergat i un cúmul de banderes gremials a la processó del Sant Crist i hom no concorri de la mateixa manera a la Festa Major patronal amb l’argument d’una discontinuïtat, tota vegada que moltes poblacions que celebren actes similars també aquests són fruit de la recuperació o revifada recent. No és tampoc coherent que el teixit social comenci a entendre aquest procés i a trobar-s’hi còmode i que la major reticència a recuperar la diada del 24 d’agost com a festiu local per excel·lència sigui empresarial i “playera”. En primer lloc, perquè celebrar la Festa Major “el tercer diumenge d’agost” és propi d’una petita població rural o costanera i no d’una capital de 40.000 habitants que presideix una conurbació de 60.000 ànimes. En segon lloc, perquè per eliminar un dia festiu que tenia el seu lloc al calendari local des d’almenys el 1374 fins el 1977 (sis cents anys!) hi havia segur algun motiu més que el dels empresaris: una autoestima per terra i una Festa Major aleshores patrimonialment agònica (els que hi eren aquells anys em renyaran, ho sé; però era agònica, com agòniques eren quasi totes) ja serien uns factors més explicables. TamSANTI CARBONELL

bé hi havia empresaris a inicis de segle XX i no va caure pas la diada. Endreçar la històrica Festa Major d’Igualada (Big Renaissance Party Street Delight Festival si ho voleu ben anglòfil i modernet, que és el que sembla que es porta a la capital de l’Anoia) ens reportaria més beneficis a mitjà termini que les platges de Calafell? Preguntem-ho si voleu als de la Vall de Boí, Berga o Tarragona, que ho saben bé. El Patrimoni i la identitat són les millors inversions de futur, perquè la reivindicació i estima del passat -com va escriure’m just fa un any el malaurat Josep Miserachs- és l’acte de modernitat més preciós i sublim.

“

Endreçar la històrica Festa Major d’Igualada (Big Renaissance Party Street Delight Festival si ho voleu ben anglòfil i modernet, que és el que es porta a la capital de l’Anoia) ens reportaria més beneficis a mitjà termini que les platges de Calafell?

#ADFMIGD

Agost 2015

opinió

La Festa Major a mitjans del segle XX En els anys 50, els programes de la Festa Major d’Igualada, que els serenos o municipals, repartien pels domicilis, eren en “edición de bolsillo”, o sia de tamany reduït, redactats en idioma castellà. A la portada, era obligat que hi figurés l’escut de la ciutat. La Festa tenia lloc en el mateix dia de Sant Bartomeu, el dia 24 d’agost, i l’endemà, festivitat de Sant Faust, ambdós dies eren festius, i per tant no laborables. La celebració durava només una setmana.

fos de Valls o del Vendrell. Durant aquells dies es feien audicions de sardanes, concerts per la Banda Municipal, i al primer dia ja es feia el Castell de Focs artificials. També solia instal·lar-se un envelat, en el qual es feien “espléndidos bailes”.

JOSEP ELIAS FARRÉ PERIODISTA

Els actes populars, o de les entitats, venien separats dels religiosos. Aquests darrers consisti-

en en un Repic de campanes i cant de Completes, a la vigília. El dia del sant, tenia lloc un solemne ofici que celebrava l’arxipreste i el sermó el feia un destacat predicador. Era cantat per l’Schola Cantorum. L’endemà també es feia un ofici. A la vigília, tenia lloc una cercavila (llavors en

deien Pasacalle), amb la Farola, Bandera de la Ciutat, Banda d’Igualada, Gegants, Nans, amb grallers vinguts de fora, Bastoners (llavors eren Palitroqueros) també forans. Hi participava la Colla Castellera que havia d’actuar el dia 24. Llavors no existien els Moixigangers d’Igualada. L’exhibició d’espadats, torres i castells, era protagonitzada per una sola colla forastera, ja

Al Centro Nacional, (Ateneu), Circulo Mercantil Centro Católico, Agrupació Fotogràfica, cinemes Mundial, Saló Rosa, Astoria, Bar Canaletas i el CF Igualada , endegaven una programació paral.lela, durant tota la setmana, amb representacions teatrals, sarsueles, varietats, balls de gala amb prestigiosos actors i orques-

tres, exposicions, festivals infantils i partits de futbol. Solia venir el Circo Trebol o el Royal, o altre dels Hermanos Amorós Silvestrini. Fins i tot, en algun any es féu una cursa de braus, en una plaça desmuntable... en l’anomenat Camp de l’escorça

Agost 2015

#ADFMIGD

opinió

La “chochona” (La Festa Major als anys 80) Resulta que arribes als quaranta i et demanen que escriguis sobre com vivies la Festa Major de petit, allà cap als vuitanta. M’estic fent vell. El primer que em va venir al cap va ser que estàvem aturats a la carretera, una tarda d’agost. Havíem tingut una punxada i els tres o quatre cotxes de la colla dels pares s’havien parat per ajudarnos. Veníem del Pirineu, d’acampada, i era l’últim dia de la Festa Major. Patia perquè em feia il·lusió veure els petardos. No hi vam arribar a temps. Ara organitzen un Piromusical. Un castell de focs amb música. Una vegada el vaig anar a veure a les Comes, amb una xicota que tenia. Però quan era petit no era un piromusical i el castell de focs, els petardos, el feien al Xipreret –crec que al camp de sorra de futbol (o potser al velòdrom)-. No ho sé. Nosaltres el vèiem amb mon pare i ma mare des del carrer de Sant Carles, des d’un balcó d’un pis al costat de Fabrilmalla. De Fabrilmalla sempre en recordaré les sirenes de canvi de torn i els obrers i les obreres que sortien a esmorzar els bocadillos. Petardos, bocadillos… En aquells temps dèiem moltes coses en castellà. Els caballitos, per exemple. No ho dèiem així, exactament. Dèiem ‘petardus’, ‘bucadillus’ o ‘cavallitus’. Són en gris, aquests records, però molt bonics. El divendres o el dissabte a la nit, el pare i la mare ens agafaven i ens duien als ‘cavallitus’. Ens feia molta il·lusió. Començàvem per l’esplanada que hi havia sota l’Estació Nova –allà on ara hi ha la caserna de la Policia Local- i després enfilàvem tot el pas-

JOSEP RUANA PERIODISTA

seig de Verdaguer fins a l’Estació Vella. Ara dels ‘cavallitus’ en diuen atraccions i les munten a l’antiga Nacional II, per on aleshores passaven un munt de cotxes i l’hotel Amèrica no l’ocupava una hamburgueseria. En fi, ens feia molta gràcia pujar als cotxes de xoc –coches de choque-, comprar núvols de sucre, coses així. Però el record més vívid que em ve al cap és el de passar per davant de La Tómbola i un paio cantant ‘Yo quiero una chochona… dame una chochona…’. Era una nina més lletja que el pecat, però això de la chochona a mon pare li va fer molta gràcia i jo no ho entenia. Clar que amb el temps i l’experiència ara ho entenc… o ho començo a entendre, vés a saber. Què més puc recordar? La cercavila, els gegants (“que els veus, Josep, que alts que són?”), els capgrossos –que em feien una por de collons-, el ball de bastons o les moixigangues. Perquè els igualadins no hem anat mai a veure castells fins fa ben poc. Anàvem a veure les moixigangues. A la plaça de l’Ajuntament s’hi podia anar en cotxe i s’hi podia aparcar, encara. I ara hi veiem els Moixiganguers, que són gent de puta mare i que recullen, suposo, tot el que havíem viscut de menuts, en part o en tot. O d’alguna manera. I a la plaça de l’Ajuntament no s’hi pot aparcar. M’estic fent vell i Igualada s’està fent gran. Però sabeu què és el millor de tot? Que després de les moixigangues anàvem a dinar a ca l’àvia. Tota la família, tiets i cosins. I ara que l’àvia ja no hi és ho continuem fent.

#ADFMIGD

Agost 2015

protagonistes

“A la Coll@nada, de la improvisació, en fem néixer activitats” El programa d’actes inclou una trentena de propostes organitzats per la Coll@nada Fa tot just un parell de mesos que la Coll@nada compta amb un nou equip directiu. Després de 12 anys, ara mateix les activitats que engega aquest col·lectiu són una part substancial de la Festa Major igualadina. La direcció actual, encapçalada per Pau Duran com a president, a més d’Arian Casellas, Joan Ortuño, Laia Rius, Gil Torner, Miquel Benito, Marc Custodi, Alba Aribau, Judith Robles i Gemma Marsal, ha apostat per mantenir les accions més conegudes i fins i tot ampliar-les. Són 12 les colles englobades en el col·lectiu. Algunes noves, altres continuen; algunes, les fundadores, com la Quadrilla o Calaiaia han passat a un segon pla. “No ens agrada dir autofinançada, ens agrada dir que és una nova manera d’entendre la Festa Major: cada cop menys alternativa i cada cop més popular” asseguren. Poden presumir. La Coll@nada fa un 25% de les activitats de la Festa Major i “no arri-

bem de cap manera a un quart del pressupost”. Les polèmiques amb l’Ajuntament sobre la Coll@ nada queden bastant enrere. “No es pot quantificar l’aportació de l’Ajuntament, ja que a més dels diners en metàl·lic, finança escenaris, cadires, material, etc. Sí que cada cop se’ns fa més petita qualsevol ajuda perquè les activitats cada cop són més”. Els primers compassos de la Coll@nada, eren d’una activitat diària; ara, cada jornada de festa en són almenys 3 o 4. Queda el dilluns de Festa Major, un dia “mort”, on no hi havia cap activitat fins que fa a penes uns anys es va incorporar de manera oficiosa la pujada de cadires del Clein. Ara ja està al programa. La Coll@nada proposa per aquest 2015 vora 30 activitats, “totes les que fem són les ninetes dels nostres ulls”. Ara, amb aquesta pujada de cadires, hi ha una activitat de cost zero que allarga la Festa Major fins a les 2 de la matinada

gairebé del... dimarts! “A aquest pas, anirem allargant la festa fins entrat el dimarts. De la improvisació també en surten grans coses. Aquesta és una de les nostres filosofies”. Una festa de tots Quin és el caràcter de la Coll@ nada? L’orientació cultural de la Festa Major ha estat criticada per grups de la dreta espanyola presents el darrer mandat a l’Ajuntament d’Igualada. L’organització de la Coll@nada subratlla que, en primer lloc, les activitats que fan els diversos col·lectius inscrits tenen com a fruit, en global, “un model d’èxit”. En segon lloc, manifesten que “la Festa Major té la missió d’incorporar a tothom i no s’està excloent a ningú, amb activitats populars”. Un dels punts on la Coll@nada concentra més activitats és al Rec, on a més, té la presència de les Barraques. “Som molt més que les Barraques. Ara

Barraques És positiu que hi hagi espais en comú per a tothom, però s’admet que “amb la desaparició d’altres espais, s’ha anat massificant l’espai de les Barraques, i queda petit”.

mateix en tenim quatre, però en el seu moment van ser una reivindicació i forma part del nostre ADN”. Ara bé, es comencen a fer petites les Barraques? Estan morint d’èxit? Des dels joves es veu com a positiu que hi hagi espais en comú per a tothom, però s’admet que “amb la desaparició d’altres espais com el de Les Comes, s’ha anat massificant l’espai de Barraques, i queda petit”. Amb tot, enguany s’habilita un espai de DJ a Cal Font, que cal veure com evolucionarà.

#ADFMIGD

Agost 2015

PAU CORCELLES

SANTI CARBONELL

PAU CORCELLES

#ADFMIGD

Agost 2015

PROTAGONISTES

Els recuperadors d’un antic model de festa

La FESTHI defensa un model de festa patrimonial, centrada en el seguici tradicional històric d’Igualada La Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI) és una organització cultural sense ànim de lucre constituïda per entitats autònomes de la ciutat que participen activament de la seva tradició festiva popular, el Ball de Bastons d’Igualada, al Ball de Cercolets d’Igualada, al Ball de Pastorets d’Igualada, al Ball de Sant Miquel i els Diables, els Trabucaires d’Igualada “Els Voladors” i els Moixiganguers d’Igualada. L’objectiu de la federació és defensar un model de festa patrimonial concret, i específicament centrada en el seguici tradicional històric de la ciutat d’Igualada. Una mica d’història La FESTHI va ser formada a finals de l’any 2010 per les entitats Ball de Bastons, Ball de Cercolets, Moixiganguers i els Trabucaires d’Igualada “Els Voladors”, a la qual es van afegir aquell mateix any el Ball de Pastorets i el Ball de Sant Miquel i els Diables. La creació de la Federació ve motivada per la curiositat i l’interès d’un grup de persones i entitats en el patrimoni tradicional i històric local. Els membres de la Federació també tenen la inquietud de posar en valor el passat i la riquíssima tradició del seguici festiu de la ciutat, molta de la qual no s’ha conservat al llarg dels últims temps. La primera part del 2011 va ser un període de consolidació de l’entitat. L’any següent, el 2012, es donà continuïtat a les jornades de cultura tradicional i es va completar, a través de donacions privades, la reproducció de la imatge processional de Sant Bartomeu. Recerca, actuació i difusió L’objectiu principal de la Federació és dotar a la ciutat d’Igualada d’un seguici festiu de gran qualitat i rigor on hi hagi els elements tradicionals i històrics en el dia que originàriament sortien, per Sant Bartomeu, patró d’Igualada, tot plegat amb una finalitat lúdica i divulgativa. La federació treballa en tres eixos bàsics: recerca, actuació i difusió.

#ADFMIGD

Agost 2015

PROTAGONISTES

“El ball m’ajuda a seguir creixent com a persona” David Tarrida, cap de colla del Ball de Pastorets d’Igualada

MARINA MÉNDEZ (ULLVIU FOTOGRAFIA CREATIVA)

Els seus inicis al ball coincideixen amb els inicis del ball a la ciutat, és un dels balladors que va participar en la recuperació del Ball de Pastorets d’Igualada. “Vaig decidir participar a la recuperació perquè coneixia el Ball de Pastorets de Vilanova i la Geltrú i quan vaig saber que s’estava cuinant la recuperació d’aquest ball a Igualada, no vaig dubtar a demanar de participar-hi”. David Tarrida, explica que participar en el procés de recuperació “em va permetre aprendre moltes coses de l’àmbit festiu, cultural i folklòric de la ciutat”. El cap de colla confessa que “des de llavors i fins el dia que deixi la colla, el ball m’aportarà noves coneixences, noves relacions... En definitiva m’ajudarà a seguir creixent tant en l’àmbit social com en el personal”.

de canviar, ballant com si no portéssim pas 3 hores vestits, suats i ja molt cansats. Tots saltàvem i picàvem més alt i més fort que mai! Va ser un moment de felicitat veient com tot el treball de mesos havia culminat en una fantàstica actuació de Festa Major i tots els components de la colla estàvem contents i orgullosos de formar part del ball!”.

L’anècdota Tarrida argumenta que “és quan espremem al màxim el sentit de colla: als assajos; abans, durant i després d’una processó o els sopars postsortides, que es reflecteix més tota l’aportació que fa el ball”. Recorda, per exemple, un moment de la Festa Major del 2014 quan després de finalitzar la processó de Sant Bartomeu “vam anar a l’Ateneu, on ens havíem

“Ser el cap de colla per a mi és un premi” Aquest és el seu segon any com a cap de colla, “realment és una experiència que t’aporta encara més ja que t’exigeix, a més a més de ballar, controlar que tot rutlli, prendre decisions, imaginar-te una processó i portar-la a terme… Més responsabilitat i treball que al final et retorna molts i molts bons moments i satisfaccions”.

“Els d’Igualada tenim ganxo!” A Catalunya actualment hi ha 12 Balls de Pastorets. “Els d’Igualada tenim ganxo!”, aquesta és la principal diferència amb la resta de balls de pastorets de Catalunya. “També tenim una magnífica i, aquest any, renovada Filosa, el personatge femení d’un ball de pastorets que la majoria de balls catalans no tenen”, explica Tarrida.

MARINA MÉNDEZ (ULLVIU FOTOGRAFIA CREATIVA)

“La força dels versots pot cremar més que les espurnes de l’infern” Frederic Herrero, del Ball de Sant Miquel i els Diables El Frederic va entrar al Ball de Sant Miquel i els Diables quan la colla s’estava formant, “en formo part des dels inicis, per la meva relació des de ben petit amb el món del foc i per a l’estudi en profunditat dels antecedents històrics dels diables igualadins, per a fer una recuperació exhaustiva del fet diabler de la ciutat”. Explica que formar part de la colla “m’aporta compartir bones estones amb els meus amics d’Igualada i la passió pel foc, que és el que ens uneix” i que el millor, que és “l’estona

que passem plegats sota les guspires”, encara ha d’arribar per Festa Major. Segurament, un dels millors moments per als components del ball és l’hora de recitar els versots del ball parlat, “els preparem els quatre arreplegats que vam acabar els estudis, la resta no sap quasi ni escriure”, “la qüestió és mofar-se fins i tot d’un mateix, la sàtira festiva és importantíssima i una cosa ben nostrada. Els diables no només han de ser carretilles i timbals. La força dels versots pot cremar més que les espurnes de l’infern”.

#ADFMIGD

Agost 2015

PROTAGONISTES

“L’eufòria del públic i les cares d’il·lusió compensen tot l’esforç” Alícia Benito i Laia Rius, del Ball de Bastons d’Igualada

MARINA MÉNDEZ (ULLVIU FOTOGRAFIA CREATIVA)

“Participar del ball significa treballar per la ciutat, pel seu patrimoni històric i pel seu futur” SANTI CARBONELL

Laia Rius: “Volia participar d’aquesta recuperació que donava esperança davant un món que sembla donar l’esquena al passat” Per a l’Alícia, aquesta Festa Major serà la tercera en què participa activament com a bastonera, “el dia en què em va proposar entrar a formar part de la colla no m’ho vaig pensar ni ho vaig haver de pensar. Començàvem cinc balladors nous, curiosos, sense saber què ens trobaríem però molt motivats. Després de tres anys no tinc cap dubte de la decisió presa”. La Laia tan sols fa uns mesos que s’ha incorporat al ball, “l’estiu passat estava mirant la processó de Festa Major i vaig veure que la gent que la feia possible compartia una cara d’emoció que s’encomanava, volia participar d’aquesta recuperació d’antigues tradicions que em donava esperança davant d’un món que sembla donar l’esquena al seu passat.” Laia Rius: “Ballar comporta l’emoció de saber que estàs contribuint que no s’oblidi la manera com es gaudia abans” Formar part d’una colla va més enllà de fer assajos i actuacions, la Laia explica que formar part dels bastoners “m’ha permès conèixer gent nova, però també m’ha donat un altre punt de vista de la festa. Sempre que havia organitzat coses per festa major eren per les de caire popular, ara també la visc des de dins del tradicional. Al final tot és treballar durant molts mesos per a una sola setmana, però no es poden comparar. Una són les ganes de gaudir i de fer única i inoblidable la festa major, que tenim els joves.

En canvi, aquesta comporta l’emoció de saber que estàs contribuint que no s’oblidi la manera com es gaudia abans. Crec que les dues maneres de viure la festa són complementàries i indispensables, però això és una cosa que es veu sobretot quan ho vius des de dins”. Alícia Benito: “L’eufòria del públic i les cares d’il·lusió compensen tot l’esforç” Les actuacions de Festa Major són la culminació d’hores i hores d’assajos intensos. En aquest sentit, l’Alícia assegura que “els assajos demanen constància i voluntat però tot queda reduït en el moment de ballar”, “l’eufòria del públic i les cares d’il·lusió compensen tot l’esforç i ajuden que la força mental superi la corporal”, confirma. Com a novella al ball, per a la Laia, aquesta serà la seva primera Festa Major com a bastonera, “els primers mesos anava als assajos i pensava ‘Laia, on t’has posat? Tots aquests balls són impossibles d’aprendre en tant poc temps’”. L’esforç, la constància i l’ajuda de la resta de balladors han fet que “a poques setmanes de la Festa Major, ja pugui ballar tots els balls”. Finalment, explica que el millor de formar part de la colla és el propi ball, “descarregues molta adrenalina però de forma precisa i en el moment exacte, acompanyant la música amb cops de bastó que la fan més bonica. Això fa que, a sobre d’acabar exhausta, també acabi molt contenta i satisfeta del que hem aconseguit crear amb aquest munt d’energia alliberada”.

Clara Aribau, del Ball de Cercolets d’Igualada La inquietud per les coses noves i les ganes de participar activament de la Festa Major van fer que la Clara Aribau s’animés a entrar a formar part del Ball de Cercolets d’Igualada, que enguany celebra el seu cinquè aniversari. La Clara explica que “a la colla hi ha molt bon ambient, la gent és molt maca i realment sents que formes part d’alguna cosa, per exemple quan surts a ballar per la Festa Major i tant petits com grans miren les cercaviles amb aquella emoció, realment t’aporta molta satisfacció i sents que ni que surtis quatre cops l’any, allò

que fas és realment útil”. Per a la Clara, ballar cercolets significa “treballar per la ciutat, pel seu patrimoni històric i pel seu futur” i està convençuda que “tot i que a vegades no ho sembli, Igualada és molt viva i hi ha molta gent que dia rere dia treballa perquè aquesta ciutat tiri endavant”. Per a ella el millor de formar part del ball passa per l’emoció i els nervis que se sent abans d’una actuació, “quan veus que estàs a punt de sortir i que passi el que passi sortiràs a gaudir i a fer gaudir als qui veuen el ball”.

JOAN SOLÉ

#ADFMIGD

Agost 2015

PROTAGONISTES

Els balls

SANTI CARBONELL

“Els Voladors”, Trabucaires d’Igualada Des del 2008, any de fundació, han participat a les successives trobades nacionals de trabucaires i en les festes locals igualadines com les festes de Sant Antoni Abat (declarada recentment Festa Tradicional d’Interès Cultural) i la Festa Major, actuant també arreu del principat.Els antecedents de trabucaires en les manifestacions festives es troben en els nombrosos testimonis escrits que relaten com civils armats sortien al carrer a llançar trets com a símbol d’alegria i de celebració en diades assenyalades. Altres antecedents amb què la història dóna constància en diferents documents de l’existència de civils armats amb trabucs són les nombroses bandes organitzades (sometents) que van aparèixer durant el segle XVIII i XIX per tal de defensar els pobles i les viles dels diversos atacs que podien patir. Un dels moments més interessants d’aquesta forma de defensa vinculats amb Igualada i comarca succeeix a partir de les batalles del Bruc de 1808. Durant els fets, popularment coneguts per la llegenda del “Timbaler del Bruc”, va tenir una forta presència el sometent d’Igualada, ja que des de la ciutat s’organitzaren diferents columnes de voluntaris, armats amb trabucs i encapçalats per Antoni Franch, per tal de defensar la vila i la comarca de la invasió francesa. Un element festiu molt important recuperat per aquesta colla és la tronada amb mascles o morters de metall col·locats a terra en fila i units per un regueró de pólvora al qual s’afegeixen trons corrents de pirotècnia. Aquest costum apareix documentat a Igualada l’any 1601.

Ball de Bastons d’Igualada El Ball de Bastons d’Igualada va ser recuperat a finals del 2008. Des d’aleshores ha participat a successives festes majors d’Igualada i altres diades d’importància per a la ciutat. També ha participat a les conegudes festes de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès i a diverses trobades que ha organitzat la Coordinadora de Colles Bastoneres, de la qual forma part. Tot i la seva curta trajectòria, el Ball de Bastons d’Igualada s’ha situat, segons els entesos, en un primer nivell dins el panorama bastoner català. Actualment la colla està formada per més d’una quinzena de membres. El Ball de Bastons d’Igualada apareix documentat per primera vegada el 1687 a Tarragona, per les festes de Santa Tecla d’aquell any. De manera molt destacada, la colla –sota els auspicis del Gremi de Paraires- va rebre Felip V el 1701 en la visita que va fer a la Vila d’Igualada. Del document de 1701 es dedueix que el Ball de Bastons era un element de distinció festiva i de protocol enfront dels altres balls. Ball de Cercolets d’Igualada El Ball de Cercolets d’Igualada va ser fundat i presentat al 2009. Actualment aplega una vintena de balladors. Des de l’any de la seva creació ha participat en festes locals i de viles veïnes, com la Festa Major de Santa Coloma de Queralt o a Cervera, en una celebració de la colla de diables d’aquesta localitat. El Ball de Cercolets d’Igualada apareix documentat per primera vegada el 1828, en una visita reial a Igualada, la de Ferran VII i Amàlia de Savoia. Segurament aquest ball hauria tingut un origen en els homenatges que, en forma de túnels o ponts florits, el poble feia als nuvis com a ritus iniciàtic. Ball de Pastorets d’Igualadaitat L’entitat aplega una vintena balladors, fet que -tenint en compte que es necessiten onze balladors- n’assegura almenys la continuïtat immediata. La franja d’edats va dels 16 als 24 anys. Tot i ser presentats a les primeres Jornades de Cultura Tradicional organitzades per la FESTHI, no va ser fins la Festa Major d’aquest 2011 que vam poder mostrar el treball realitzat des de desembre de 2010, en aquest sentit, van fer la seva primera actuació amb el ball parlat i ja quatre coreografies elaborades. El Ball de Pastorets d’Igualada apareix documentat per primera vegada el 1802, en una visita reial a Igualada, la de Carles IV. Segurament aquest ball hauria tingut un origen en els homenatges que, en forma de ball de bastó llarg, ponts florits o alçaments d’aclamació, el poble feia al Sant Patró. Ball de Sant Miquel i Els Diables d’Igualada Actualment, l’entitat aplega trenta-cinc balladors de 20 a 50 anys. El ball intenta no caure en el parany del fenomen de les colles dedicades exclusivament als correfocs, sinó que pretén no perdre de vista que el tret distintiu i més valuós és la representació del ball parlat o Lluita de Sant Miquel i els Diables. El ball va ser presentat al 2011 en les I Jornades de Cultura Tradicional organitzades per la FESTHI i a la Festa Major d’Igualada representant l’entremès complert. Segurament aquesta comparsa i la seva representació hauria tingut un origen en els entremesos, en forma de ball parlat o potser amb mímica en un primer moment, de manera que es pretenia explicar la caiguda dels àngels rebels a l’infern. Segurament també hi prenia part la víbria o drac que arrodonia l’esmentada representació del quadre infernal, contraposat a l’entremès o castell del paradís. El Ball apareix a la Festa Major d’Igualada amb molta continuïtat entre 1851 i 1930 i esdevé un dels principals referents històrics catalans, que es coneix com a “model de diables penedesencs” amb parlaments vuitcentistes.

#ADFMIGD

Agost 2015

PROTAGONISTES

Dessota, els braços que sostenen la Festa Major

MARINA MÉNDEZ (ULLVIU FOTOGRAFIA CREATIVA)

L’entitat que agrupa els portadors de la imatgeria fa vuit anys en plena forma

Fa menys de dos mesos, Igualada acollia durant la seva Fira el concurs de Ball de Gegants. Per primer cop se celebrava a la capital anoienca, per la qual cosa van venir agrupacions de tots els punts del Principat. L’amfiteatre de l’Estació Vella va ser escenari del certamen que va tenir com a guanyadors els Gegants de Badalona. I a la segona posició s’hi va impulsar la colla local. Els Dessota, artífexs d’aquest èxit —i organitzadors del propi certamen— veuen reconegut el salt de qualitat que han fet els darrers anys, des de la seva fundació el 2008. Ara són una colla demanada a diverses trobades i festes majors. L’agrupació Dessota va néixer el 2007 i agrupa i coordina diverses colles que tenien camins separats com a portadors de la imatgeria festiva. La nova

entitat ha cohesionat desenes de persones en un sol nucli que ha donat valor i més visibilitat a totes les creacions d’imatgeria que sostenen. La majestuosa Àliga, els Gegants de la Ciutat, en Tonet el Blanquer, la Conxita la Teixidora, i els gegantons Pia i Tomeu, els Nanos, els Capgrossos... L’impulsor d’aquest dream team va ser l’ex regidor de Cultura i Festes Carles Tarrida. En conveni amb l’Ajuntament, els Dessota són els qui fan ballar totes aquestes peces que són propietat de la ciutat. Si la tècnica en el ball de Gegants ha fet excel·lir a aquesta colla de colles els darrers temps, durant les jornades de Festa Major, aquesta colla es distingeix per la seva ubiqüitat i l’esforç incansable des que cada dijous porten les peces a Plaça fins que, dilluns, des-

prés del Piromusical, es reuneixen al mateix lloc. És el moment de tornar el Tonet, el gegant blanquer, al Museu. Acompanyats, normalment, pels Grallers d’Igualada, que enguany celebren el seu vint-i-cinquè aniversari. Portant la història Les peces més antigues geganteres que té Igualada són els Gegants de la Font Vella i també els de Sant Ignasi, que tenen un segle i que s’estan restaurant. Però a les cercaviles hi ha moltes dècades d’història també. Recentment, al compàs de notícies com el tancament de Vinçon, es parlava també del final dels Talleres El Ingenio, després de 170 anys. Són aquests tallers els que van construir, després de la Guerra Civil espanyola els Gegants d’Igualada i els Nanos. Substi-

tuïen als Gegants anteriors, que estaven fets malbé. Qui són els Gegants d’Igualada? En molts llocs apareix que són Isabel i Ferran, els Reis Catòlics. En principi, per l’època que es van fer, el 1943, la seva fesomia reial en època d’un franquisme i espanyolisme rampant feia que se’ls identifiqués amb aquests dos monarques. El fet és que estan fets a partir d’uns motlles que compartien molts gegants del Principat. Sigui com sigui, Gegants, Capgrossos —ideats per Llorenç Miquel, reputat director de fotografia—, Nanos, Gegantons, són elements capitals de la Festa Major d’Igualada. Els seus portadors traginen desenes de quilograms —70 en el cas del Gegant—, però sobretot dècades i dècades d’història. Traginen de fet, l’essència de la festa.

#ADFMIGD

Agost 2015

PROTAGONISTES

SANTI CARBONELL

Mal Llamp Amb les seves robes de color negre amb una llengua de flames, els Diables de la Colla Mal Llamp, nascuts el 1989 al Barri de Santa Caterina, són ja una part indissociable de les festes igualadines. Acompanyats de pirotècnia, tabals i gralles, els dracs MalLlamp i Flameus són els seus ariets per irrompre, amb tota la seva potència, en les cercaviles.

SANTI CARBONELL

Diables d’Igualada La colla s’ha anat construint entorn del Drac de la ciutat. Centenars d’igualadins n’han format part en diferents èpoques i són els portadors del mateix Drac i la Víbria. Constituïts el 1995, s’han anat reforçant amb nous elements —la diablessa, Llucifer— i, sense el seu color i entusiasme, la Festa Major no seria la mateixa.

SANTI CARBONELL

Petits Diables i Pixapólvora Els correfocs a Igualada tenen des de fa 15 anys una presència molt jove, que nodrirà en uns anys les colles de diables sènior. Els Petits Diables i els Diables Pixapólvora, tenen com a estendard el Drac Bufarot. El concurs d’aquestes colles ja és a dia d’avui imprescindible per donar color a les exhibicions pirotècniques de la Festa Major d’Igualada.

JOAN SOLÉ

L’Agrupació Folklòrica Quants balls nostrats hem descobert o redescobert de la mà de l’Agrupació Folklòrica? Aquesta entitat, que farà les Noces de Bronze el proper 2016, ha vist passar centenars d’igualadins i igualadines durant aquestes dècades i sempre ha tingut un paper a la Festa Major, executant danses com la Patera o el Galop de Gitanes, entre d’altres.

#ADFMIGD

protagonistes

La imatge de la festa

Agost 2015

#ADFMIGD

protagonistes

XAVIER VIVES IL·LUSTRADOR I PROFESSOR DE L’ESCOLA D’ART GASPAR CAMPS Quina diversitat! Observant alguns dels programes de la Festa Major d’Igualada que s’han publicat al llarg de més de 150 anys no hi veiem gaires coincidències. No és estrany. Cada programa és una peça única, cada autor o autora (massa poques) ens expressa el seu món, intencions, preferències estètiques i la visió personal de com representar les festes. En podem veure de tots colors: n’hi ha d’institucionals, de senzills, de pretensiosos, conceptuals, creatius, avantguardistes; alguns expliquen històries, altres fan cerimònia, altres ens piquen l’ullet. A partir de principis del segle passat, però, sí que sembla que hi ha un canvi. En tots, inclosos els primers, hi ha una intenció estètica, tots volen que el programa d’actes sigui d’aparença digna, però a partir d’algun moment (entorn dels anys vint) la portada adquireix una funció principalment simbòlica deixant la informació escrita per a altres pàgines. El món havia canviat i especialment el món artístic. En pocs anys apareixen les avantguardes com el cubisme o el futurisme, i la imatge inicia l’imparable camí ascendent en el seu protagonisme comunicatiu. Ho aconsegueixi o no el disseny de la portada, el públic hi veu el to de les festes abans de llegir-ne el programa; es crea una imatge mental del que pot esperar, perquè ara la informació és visual. Així que com a mínim el disseny d’un programa de festa major ha de ser festiu, això sí! Recull de cartells de la Festa Major d’Igualada, des de 1851 fins a 2015 BIBLIOTECA CENTRAL D’IGUALADA ARXIU MUNICIPAL D’IGUALADA