ANOIADIARI 40 (Març/2019) by AnoiaDiari

Societat P12

Augmenten un 30% les connexions fraudulentes a la xarxa elèctrica Societat P16

Número 40 · Març del 2019/ Gratuït / www.anoiadiari.cat A portada P04

Deu anys de la polèmica ampliació de les zones blaves a Igualada

Creix el debat sobre la segregació entre les escoles públiques i les concertades Economia P40

Dones i ciència: la lluita per assolir un millor reconeixement Esports P42

Des d’aleshores, no s’han creat més places d’aparcament de pagament a Igualada. En els darrers anys, el govern ha invertit en arranjar solars en carrers lluny del centre per fer les zones blanques d’estacionament gratuït. Aviat n’hi haurà 1.300

Laura Mas, la jove igualadina del Barça que ”toca de peus a terra” Cultura P44

Pólitica P26

La Fiscalia demana 3 anys i mig per a Teo Romero

Política P28

Política P32

Parlem amb Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium

Llum verda a la nova zona comercial a Vilanova

28.000 espectadors van passar pel Cinema Ateneu. El film més vist: Bohemian Rhapsody Cultura P50

Societat P08

El departament de Salut admet dèficits d’atenció pediàtrica a l’Anoia

El FineArt porta 54 exposicions i activitats fotogràfiques

editorial

Cartes dels lectors Contra el polígon de Can Morera Comissió Permanent Comarcal de l’Anoia d’Unió de Pagesos Anoia Representants d’Unió de Pagesos de l’Anoia, juntament amb els d’Agricultura a la comarca i a la Catalunya Central, ens vam reunir fa poc amb el responsable de la modificació del Pla director urbanístic de la Conca Òdena, Josep Armengol, subdirector general d’Acció Territorial i de l’Hàbitat Urbà. L’objectiu de la trobada era, d’una banda, conèixer de primera mà l’estat del projecte, l’abast i la tramitació; i de l’altra, exposar el posicionament del sindicat respecte d’aquest projecte. L’argumentari bàsic defensat per Unió de Pagesos se sustenta en bona part en el que fa seu el mateix Departament, si més no sobre el paper: el creixement continu de trames urbanes existents,donar continuïtat a les trames existents i no crear nous nuclis i aprofitar les infraestructures existents. Si ens fixem aquests objectius, el Polígon de Can Morera no tindria raó de ser, ja que no deixa de ser un bolet planificat (per utilitzar alguna paraula) enmig d’una zona on no hi ha continuïtat de trama urbana ni d’industrial, on no hi ha cap servei que actualment pugui facilitar la implantació del macropolígon que es pretén fer (llum, aigua, comunicació...) i que no aprofita infraestructures existents. D’altra banda, i fent memòria, no es justifica cap dels arguments previst en el mateix pla director per poder-lo tirar endavant; el pla justificava aquesta ocupació urbanística amb l’arribada de l’Eix Transversal Ferroviari i amb un fort increment de la població, i cap d’aquestes circumstàncies es preveu que es compleixi a mig termini.En aquest punt cal recordar que a la nostra comarca ja tenim actualment sòl industrial lliure (unes 200 hectàrees), i polígons completament buits (com els Plans de la Tossa). Per tant, l’argument de la falta de sòl industrial és una fal·làcia en si mateix. També es prou interessant fer un repàs de memòria històrica: la zona que es pretén hipotecar, Can Morera, no deixa de ser per l’interès especulatiu. Al nostre parer, la planificació que es fa des de l’Administració hauria de quedar per sobre de tots aquests interessos i fer una aposta decidida per la planificació amb majúscules. Unió de Pagesos vol recordar que es parla de Can Morera i de l’espai rural com si en aquest espai no hi hagués res, com si fos terra erma, com si no hi hagués més de 70 famílies que actualment hi viuen. De fet, la sola aprovació del document farà que les famílies i les empreses agropecuàries que estan instal·lades en aquest entorn, vertebrant el territori, i que ens ofereixen productes propers i de qualitat, entrin en una etapa d’incertesa i recessió;es destruirà teixit productiu primari i ocupació. No tot s’hi val a qualsevol preu, necessitem una bona planificació que permeti que la conca entri en una dinàmica de progrés per a tots, no pas d’especulació.

març/2019

Les més llegides al digital Evacuen en helicòpter una persona ferida per atropellament a Igualada 15/2/2019

Joan Mangues Eixarcolant reclama més suport econòmic per part de l’Ajuntament 16/2/2019

El jove igualadí segueix al punt de mira de la policia de Madrid per una piulada de fa un any sobre la mort d’una persona que es dedicava al ‘top manta’. S’han querellat contra Mangues i 4 persones més per comentaris a la xarxa sobre les circumstàncies de la mort del manter.

ERC defineix la seva llista a Igualada amb Montse Argelich i David Prat 8/2/2019

Maria Antònia Trullàs

Una igualadina mor per les ferides d’un atropellament al Passeig Verdaguer 13/2/2019

L’exalcaldessa de Calaf ha estat finalment absolta en relació al cas de l’augment del sou dels directius de Catalunya Caixa, l’any 2011. Trullàs formava part aleshores del grup de consellers que haurien autoritzat l’augment de sou de Narcís i Todó.

La UEC Anoia firma una ‘trail express’ òptima a Montserrat 16/2/2019

Antoni Dalmau 05

La família de Clàudia convoca una manifestació perquè no s’arxivi el cas 4/2/2019

L’escriptor ha investigat les xifres i la factura humana de la Guerra Civil espanyola a Igualada, ara que es recorda els 80 anys del final del conflicte. El balanç que va fer Dalmau, en una xerrada a la Biblioteca, aboca unes dades estremidores: fins a 869 víctimes

Crema un garatge al centre d’Igualada 16/2/2019

Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, amb el vostre nom i cognoms, telèfon i número de carnet d’identitat a l’adreça contacte@anoiadiari.cat o a través de l’espai Parlem! del diari digital www.anoiadiari.cat. També a la redacció del diari, al C/ Sant Magí 26 d’Igualada. Cal que els textos no superin els 1000 caràcters d’extensió. L’AnoiaDiari es reserva el dret de no publicar-los o escurçar-los.

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Xavier Boquete L’alcalde de Masquefa demana mà dura en el cas de l’abocador dels Hostalets i l’Ecoparc4. L’ajuntament ha presentat un recurs perquè els administradors dels equipaments compleixin amb les compensacions amb els municipis veïns.

editorial

març/2018

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Sergio Pérez Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Aquí, protegint el petit comerç

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

a dieta dels anoiencs i en concret la dels habitants de la Conca d’Òdena no para de guanyar en calories els darrers anys. Així és si atenem el que comenten els polítics sobre l’efecte de les instal·lacions de més i més grans superfícies d’alimentació que no suposen -sempre segons la versió oficial- cap canvi dràstic per a les botigues més petites i només porten més llocs de treball. La conclusió feliç seria que el consumidor gasta més i menja més; coses d’haver sortit de la crisi. Un cop d’ull als carrers permet veure, però, més locals tancats, d’alimentació o no. La història recent del comerç a la comarca és el deteriorament de les possibilitats de supervivència dels petits establiments, sobretot els d’alimentació. Sigui perquè és el signe dels temps o perquè no s’ha sabut posar al dia, les petites botigues o supermercats familiars són les principals víctimes de la saturació de grans superfícies d’alimentació a l’exterior dels municipis de la Conca d’Òdena. Si pel fenomen de la proliferació de grans superfícies sempre li havia tocat rebre crítiques, a l’Ajuntament d’Igualada, ara és la veïna Vilanova on s’establirà una gran superfície. En principi, es tracta d’un Mercadona que es trasllada des de l’interior del municipi a la zona de la C-244 i que tindrà més espai. De

tota manera, la zona comercial nova al Barri de Bonavista, sota l’antic Scorpia, és un projecte molt més ambiciós, amb contrapartides que milloraran l’aspecte d’aquesta part de Vilanova, però també amb més possibilitats perquè s’hi instal·lin altres negocis. No hi ha ‘win-win’ sempre, en aquestes operacions. La Conca d’Òdena no ha fet els deures en pactar uns màxims pel que fa a superfícies comercials ni ha sabut augmentar la diversificació de la seva oferta en aquest sentit. Després de manifestar en tots els programes electorals que es protegiria el petit comerç, no s’ha sabut trobar una fórmula per acotar les grans superfícies. És evident que els governs municipals no tenen força ni mitjans per oposar-se als moviments d’empreses que aterren a les seves poblacions, com també que s’ha fet tard a elaborar una normativa urbanística a nivell de Conca d’Òdena per fixar uns topalls màxims. Per cert que Igualada no és la ciutat amb més densitat comercial de les comarques interiors: Vic i Vilafranca segueixen per davant. La situació i els reptes per al comerç familiar, el de tota la vida, no són exclusius de la Conca, però sí que les administracions han d’anar pensant que cal una solució i un acord per salvaguardar el que ens queda.

La Conca d’Òdena no ha fet els deures en pactar uns màxims pel que fa a superfícies comercials ni ha sabut augmentar la diversificació de la seva oferta en aquest sentit. Després de manifestar en tots els programes electorals que es protegiria el petit comerç, no s’ha sabut trobar una fórmula per acotar les grans superfícies.

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Quan falten 3 mesos per a les eleccions, ja tens clar el teu vot? SÍ 76,6% NO 23,4%

AMB EL SUPORT DE

Et sembla bé reduir el límit de velocitat a les carreteres convencionals de 100 a 90 SÍ 56,6% NO 43,4%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA www.anoiadiari.cat

Falten pediatres a l’Atenció Primària a l’Anoia? SÍ 97,1% NO 2,8%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a:

Estem en contacte a:

contacte@anoiadiari.cat

@anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

BUSQUEM COMERCIALS publicitatpremsa@gmail.com

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

a portada

març/2019

1.300 places

Les zones blanques són l’alternativa que ha proposat el govern de Marc Castells per a l’aparcament a la ciutat. Són gratuïtes i els darrers quatre anys han passat de 800 places a 1.300, la majoria a la zona del Poble Sec i Set Camins

Les zones blaves es mantenen a Igualada, mentre que la segona corona es va pintant de blanc La polèmica ampliació de la zona blava es va signar fa deu anys. Des d’aleshores, l’estacionament de pagament se cenyeix al Passeig mentre que els governs han augmentat l’ús de solars desocupats més distants del centre com a aparcaments gratuïts

FRANCESC VILAPRINYÓ

El 24 de febrer de 2009 s’estrenaven 211 places noves d’aparcament regulat en superfície a Igualada. Uns estacionaments que més que nous, deixaven de ser gratuïts. Va ser una de les mesures que el govern de l’Entesa va impulsar per augmentar la rotació al centre de la ciutat —de fet, era habitual que alguns cotxes ‘dormissin’ al Passeig durant dies— i va ser rebuda amb polèmica, tant per part de la població com sobretot per l’oposició, que va posar el crit al cel. El Passeig s’havia ‘tacat’ de blau per primer cop el 2002, quan amb la reforma de la Plaça de la Creu i el Passeig de les Cabres, els aparcaments en superfície que allà desapareixien van anar a parar centenars de metres més al nord, als estacionaments davant de Correus i l’Escola de Música. La zona blava s’estenia fa deu anys, doncs, i es duplicaven les places existents, de 209 a 420. La immensa majoria al Passeig i als carrers que hi desembocaven — Cardenal Vives o Esquiladors, per exemple—, però amb l’afegitó de 57 zones blaves a l’entorn de l’Hospital d’Igualada, i aquesta va ser la poma de la discòrdia. L’anunci el va fer el regidor de

Mobilitat, Xavier Figueres, el dimecres 28 de gener davant els mitjans. El govern que presidia Jordi Aymamí partia d’un estudi fet per una consultora -Doymo- que recomanava ampliar 300 llocs d’estacionament regulat de pagament a la ciutat. Ja l’endemà de l’anunci, l’oposició en tromba va criticar el moviment de l’Ajuntament, fent èmfasi en les 57 places noves de zona blava que s’instal·laven a l’entorn de l’Hospital. El més bel·ligerant va ser l’actual alcalde, Marc Castells, que va remarcar una i altra vegada que “a l’Hospital no s’hi aparca per gust”. Per bé que el govern estava en minoria -PSC i ICV, sota el format de l’Entesa, només sumaven deu dels 21 regidors-, la decisió sorgia d’un decret del batlle i, per tant, no hi havia mecanismes directes de bloquejar-la. L’enrenou i la polèmica s’anava covant. Tres setmanes després, un centenar de persones va assistir al ple de febrer on es va protestar per l’ampliació. Una moció de CiU rebutjant l’ampliació va tenir el suport d’ERC i PP. Al ple també hi intervenia una ciutadana, Imma Canas, que havia engegat una recollida de firmes contra l’ampliació (van ser més de 10.000 signatures, però no totes d’igualadins). Marc

marรง/2019

publicitat

a portada

març/2019

Mobilitat

Igualada en front del canvi modal ALFONS RECIO Geògraf

nn els darrers anys les ciutats estan duent a terme polítiques públiques pel que fa a la mobilitat que tenen per objectiu impulsar el canvi modal. Això és prioritzar modes de transport ambiental i socialment sostenibles (com són el transport públic, la bicicleta o simplement caminar) per sobre de la mobilitat basada en l’ús del cotxe.

Castells també va escometre amb molta duresa per la situació del pàrquing subterrani de l’Hospital, amb molt poc ús. Un moment culminant? En aquest sentit, Jordi Riba creu que “és cert que les zones blanques tenen molta popularitat i encanten a tothom. Al meu parer, però, no deixen de ser una mesura provisional i no responen a un model planificat ni resolen la rotació necessària. Manca una política més planificada de mobilitat”. Jordi Riba considera que “va ser un moment important, però en el que va passar posteriorment -la derrota electoral del 2011- hi va influir segurament més la crisi econòmica”. Pel que fa a les 420 places, una part s’han ressituat (una quinzena a l’entorn de l’Hospital es van traslladar al Passeig Verdaguer, ja amb el govern Castells) a altres punts de l’entorn del centre. Jordi Aymamí va manifestar ja aleshores que es requeririen més aparcaments a mitjà termini a la ciutat, però el principal projecte posterior, a la Plaça Pompeu Fabra, no va prosperar. Després la construcció de noves places d’aparcament s’ha centrat en la modalitat de zones blanques i taronges. En aquest sentit, Jordi Riba creu que “és cert que les zones blanques tenen molta popularitat i encanten a tothom. Al meu parer, però, no deixen de ser una mesura provisional i no responen a un model planificat ni resolen la rotació necessària. Manca una política més planificada de mobilitat”. I la segona corona es tenyeix de blanc El 2011 hi va haver un canvi de paradigma. El govern de Marc Castells mantenia les places de zona blava pel que fa a xifres (hi van haver moviments per reduir les del nord i canvis en la distribució al Passeig i ara són 413), però encetava un nou sistema de zones blanques gratuïtes. Es tractava d’habilitar solars —alguns de propietat privada, altres de municipals— com a espais d’aparcament gratuït. En el primer període de govern, fins el 2015, es va arribar als 800 llocs. Ara, comptant els que s’han afegit a Les Comes, es voreja els 1.200 que seran 1.300 un cop s’enllesteixin els de la Sagrada Família.

El regidor d’Urbanisme i primer tinent d’alcalde, Jordi Pont, comenta que “la zona blava ara mateix, en les ubicacions que té, funciona molt bé i obliga a la rotació”. Explica que “no ha canviat el nostre model de zona blava, han d’estar a la zona de màxima rotació comercial. Si hi ha poques zones blaves al Nucli Antic és perquè hi ha poc espai per aparcar”. Segons Pont, “hem situat les places d’estacionament regulat concentrades en una zona, a la vora del Passeig la majoria, perquè així els que volen aparcar saben on trobar-les i no han de circular buscant altres sectors de zona blava. És una manera d’evitar més trànsit i més contaminació. No creiem que s’hagi de dispersar la zona blava”. Pel que fa al cost de cada plaça de zona blanca, se situa sobre els 500 euros, una xifra similar a la mitjana que calculava el govern el 2015. Segons el regidor, s’ha contrapesat el preu de llogar i reformar terrenys com els de la Sagrada Família (els més costosos) amb zones més perimetrals com els aparcaments del carrer Pobla de Claramunt. La proliferació de zones blanques, però, ha trobat també crítiques des de sectors que assenyalen que és una solució provisional a la problemàtica de l’aparcament, però que depèn que els propietaris privats no reclamin aquests solars i que, a la llarga, ajorna una solució convincent per als problemes de mobilitat. I el taronja Des de fa tres anys, en una zona concreta, hi ha a més les zones taronja. Es van implantar a l’entorn del carrer Virtut d’Igualada. El funcionament és el d’”una zona blava gratuïta”, és a dir, no es paga, però hi ha un parquímetre i un policia de barri que indiquen el període màxim d’estada. Es tracta d’una petició dels botiguers del Mercat de la Masuca que ha tingut bona acollida. La presidenta d’Igualada Comerç, Laura Llucià, considera que “la zona taronja és una de les fórmules que més convencen. Crec que en un futur seria positiu si se’n poguessin implementar més a la zona propera al centre. Un lloc interessant perquè n’apareguessin, per exemple, seria l’Avinguda Balmes”.

CONCENTRADES La zona blava a Igualada ha quedat concentrada a l’entorn del Passeig els darrers anys, ja que el govern considera que d’aquesta es redueix el trànsit dels usuaris que cerquen aparcament en una zona més dispersa

Un dels aspectes que més preocupa en relació a l’abús diari del cotxe és la implicació que té sobre la salut humana. Així per exemple, a la ciutat de Barcelona es calcula que l’any 2017 van morir 354 persones com a conseqüència de la contaminació de l’aire. A Barcelona, es superaven els nivells de referència de la OMS pel que fa a diòxid de nitrogen (NO2), partícules (PM10 i PM2,5), benzè, ozó i benzopirè. Efectivament, aquesta contaminació, especialment en els entorns urbans, prové dels tubs d’escapament dels vehicles. Per exemple, pel que fa a les emissions de NOx (el que respirem les persones), a Barcelona el 60% provenia del trànsit viari. Altres preocupacions s’han d’enmarcar en un context futur d’escassetat energètica, especialment pel que fa a una font no renovable i altament contaminant com és el petroli. Les projeccions mundials sobre la producció de barris apunten a una reducció, amb tot el que això comporta. En aquest sentit, les ciutats menys dependents del vehicle privat seran més resilients per fer front a aquesta escassetat. Però cal considerar també el mateix impacte que la mobilitat privada té en l’ocupació de l’espai públic de les ciutats. Tot i que el cotxe només té una presència generalitzada a les ciutats des de fa uns 100 anys, i massivament des de fa unes poques desenes, aquest s’ha tornat el predominant a l’espai públic. En aquest sentit, en general, les polítiques que s’executen en nombroses ciutats d’arreu del món per tal de recuperar l’escala humana de les ciutats passen per la pacificació de carrers (reduir carrils de circulació de cotxes, limitacions de velocitat - zones 30-), gestió de l’aparcament en superfície (es redueixen els llocs d’aparcament i s’interioritzen en externalitats produïdes per l’ocupació esteril de l’espai públic que provoca un cotxe aparcat al carrer - és a dir, pagar per aparcar al carrer), ampliació de voreres i millores dels itineraris de vianants, peatonalitzacions, limitacions d’accés dels vehicles privats en certs barris o dies, millores en els transport públic (xarxes de bus, tramvies, sharing de bicicletes, etc.). En resum, s’intenta facilitar la mobilitat humana alhora que es dificulta la privada en cotxe. Una ciutat com Igualada pot practicar les anteriors polítiques amb l’avantatge que suposa ser una ciutat on les distàncies són relativament petites (donada la seva mida i el fet de ser una ciutat compacta) fet que facilita arribar als llocs caminant. En els darrers anys a més, s’han peatonalitzat alguns carrers i s’han millorat certs itineraris (implantant eixos nord-sud i est-oest). S’han ampliat voreres i millorat els pasos de vianants, com per exemple d’actuació que actualment s’està duent a terme a la rotonda de la Avd Balmes amb l’antiga N-II.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Deu anys de la duplicació de les places de zona blava a Igualada

Però l’impacte vers el canvi modal d’aquestes millores queden difuminades per la gestió de la mobilitat privada que suposen les zones blanques, una política que té per objectiu incrementar les places d’aparcament de la ciutat. És a dir, polítiques que donen resposta a la demanda de mobilitat en vehicle privat, tot fugint de la gestió d’aquest mode de transport. En general, les zones blanques es situen a les rodalies de zones amb elevada demanda de mobilitat, ja sigui durant tot el dia o en moments punta, com són les escoles, mercat, o les proximitats al centre de la ciutat. El missatge que s’emet és “agafa el cotxe que et facilitarem l’aparcament”. Una manera diferent d’afrontar la idea de les zones blanques seria veure quin paper poden jugar aquestes des del punt de vista dissuasori, en el sentit que donin resposta a la gent que no té més opció de mobilitat que la privada, però sense afavorir l’ús indiscriminat del cotxe. Però això, un altre dia.

marรง/2019

publicitat

societat

març/2019

societat

80%

Segons dades del Departament de Salut, “el 80% dels metges que fa atenció pediàtrica a l’atenció primària a Catalunya són especialistes en pediatria, el 20% restant són metges de medicina familiar i comunitària amb formació específica en pediatria”.

Centre d’Atenció Primària de Montbui.

La Regió Sanitària Catalunya Central admeten les mancances en pediatria a l’Anoia i s’obren a buscar solucions El Departament de Salut és conscient de la situació de la comarca i ha anunciat noves trobades entre els proveïdors de l’atenció pediàtrica de l’Anoia i ajuntaments afectats

ALBERT COMPTE RIBA

Segons dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, actualment “el 80% dels metges que fa atenció pediàtrica a l’atenció primària a Catalunya són especialistes en pediatria, el 20% restant són metges de medicina familiar i comunitària amb formació específica en pediatria”. L’objectiu del Govern és que l’atenció primària en infància estigui liderada per pediatres. “Per aquest motiu, el Departament de Salut està treballant per fer més atractiva l’especialitat de medicina pediàtrica i afavorir que més facultatius optin per dedicar-s’hi”. El departament ha anunciat que “en el marc de l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC), està

previst revisar el model d’atenció pediàtrica a l’atenció primària. A l’Anoia, l’atenció pediàtrica -que assenyala el servei d’un facultatiu, juntament amb una infermera pediàtrica- gaudeix de servei diari a Capellades, als CAP Nord i CAP Anoia d’Igualada, a Piera, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí. La resta de municipis estan coberts d’aquest servei durant 4 dies a la setmana, com és el cas de Calaf; 3, com a Òdena; 2 dies a la setmana a nuclis com La Pobla de Claramunt i un dia a la setmana als municipis de Carme, Tous, La Llacuna, Vallbona d’Anoia, Torà, la Torre de Claramunt i el barri de Sant Pere, dins del terme municipal d’Òdena. Amb aquesta finalitat s’ha constituït una Comissió tècnica pluridisciplinar amb participació de societats

científiques, col·legis professionals i professionals experts. L’objectiu és revisar el model organitzatiu, la cartera de serveis, la dotació de recursos, l’abordatge comunitari, els perfils competencials, el desenvolupament professional, la relació amb altres nivells assistencials, el lideratge i reconeixement”. La finalitat última d’aquesta revisió de l’ENAPISC és que el model sigui aplicable a tot el territori. La situació a Vilanova del Camí, entre l’excepcionalitat i el canvi de model En el ple municipal del passat mes de gener de Vilanova del Camí es va denunciar la situació del servei de pediatria del municipi. Després de partir peres amb l’equip de govern, IPV-VV va subratllar la man-

ca d’una de les 2 places que li pertoquen, ja que a mitjan de gener va marxar una dels dos pediatres de l’equip d’atenció primària. Des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya s’assenyala que de moment “tan sols s’ha pogut trobar una substitució parcial” i que són “conscients que hi ha malestar a Vilanova del Camí”. En declaracions a AnoiaDiari, el departament també ha comentat que Núria Puig Rosés, gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central del Servei Català de la Salut (CatSalut), i responsables de l’ICS comarcals “ja s’han reunit amb l’alcaldessa de Vilanova del Camí per explicar-li la situació i les solucions de millora adoptades” han detallat. “Igualment, des de la Regió Sanitària Catalunya Central han mostrat la seva voluntat de trobar-se amb

COMISSIÓ TÈCNICA S’ha constituït una comissió tècnica pluridisciplinar amb participació de societats científiques, col·legis professionals i experts amb l’objectiu de revisar el model organitzatiu i la dotació de recursos, entre altres asoectes.

març/2019

“

“L’Anoia requereix un nombre més alt de professionals per atendre les necessitats de serveis de salut de la seva ciutadania, tant pel que fa a metges de família, personal d’infermeria, especialistes hospitalaris, com pediatre”

DEPARTAMENT DE SALUT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

el col·lectiu de veïns afectat per donar-li les explicacions pertinents sobre la situació”. La situació actual de Vilanova del Camí és una mostra de la realitat que viu la comarca, ja que actualment “requereix un nombre més alt de professionals per atendre les necessitats de serveis de salut de la seva ciutadania, tant pel que fa a metges de família, personal d’infermeria, especialistes hospitalaris, com pediatre”, apunten des del Departament de Salut, el qual també afirma que “els proveïdors sanitaris d’atenció primària i hospitalària del territori”, en aquest cas l’Institut Català de la Salut (ICS), juntament amb el Consorci Sanitari de l’Anoia (CSA), “estan treballant per aconseguir que més professionals puguin prestar els seus serveis a la comarca”. Mostra d’aquest treball va ser la sessió de treball conjunta l’octubre passat “entre gerents de l’ICS, del CSA i de la Regió Sanitària Catalunya Central del CatSalut per avançar en el plantejament d’un model territorial de pediatria més adequat per a l’Anoia”. Des del departament s’ha anunciat una propera trobada en les properes setmanes on es posaran sobre la taula, entre d’altres, “la pro-

“

societat

“Tenim previst redefinir la cartera de serveis de pediatria entre l’atenció primària i l’hospital, així com incrementar la resolució de les infermeres pediàtriques de la primària”

DEPARTAMENT DE SALUT

COMISSIÓ TÈCNICA En el ple municipal del passat mes de gener de Vilanova del Camí es va denunciar la situació del servei de pediatria del municipi.

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

Veïns de Vilanova del Camí reclamen millores en el servei de pediatria

Centre d’Atenciò Primària de Vilanova del Camí.

posta de creació d’una anomenada línia pediàtrica que oferiria l’atenció pediàtrica per Igualada, Vilanova del Camí i Sta. Margarida de Montbui”, una opció per proporcionar una atenció més acurada, especialitzada i de qualitat als infants. També es té previst “redefinir la cartera de serveis de pediatria entre l’atenció primària i l’hospital, així com incrementar la resolució de les infermeres pediàtriques de la primària”. Malgrat la situació de substitució parcial d’un professional pediatreque es viu al municipi de la conca, això no vol dir que manquin assignacions. “Actualment tots els infants del territori tenen infermera pediàtrica assignada, seguiment de salut garantit, i s’ha visitat a totes les nenes i els nens que han anat a qualsevol dels centres d’atenció primària (CAP) de l’Anoia, ja sigui per un pediatre o per un metge de família”, s’assenyala des del Departament de Salut, el qual comenta també que “hi ha contactes freqüents entre els responsables de la pediatria hospitalària i l’atenció primària de l’ICS per compartir la resolució assistencial de salut a la ciutadania. A Catalunya tots els infants tenen el servei de pediatria garantit”.

societat

març/2019

Residus

El model porta a porta i àrees tancades amb control d’accés fa pujar la mitjana de recollida selectiva del 33 al 83% en el conjunt dels 17 municipis participants Els resultats avalen la idoneïtat del nou model de recollida dels residus implantat pel Consell Comarcal de l’Anoia i acompleixen amb escreix amb les directrius europees i catalanes quant a recollida selectiva fixades pel 2020 i 2035

El Consell Comarcal de l’Anoia fa un balanç molt positiu del sistema de recollida porta a porta i d’àrees tancades amb control d’accés en els 17 municipis ja implantats. Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (dades de 2017) la taxa de recollida selectiva al conjunt de la comarca era del 33,48%, una xifra que estava estancada des de feia 10 anys sense superar en cap cas el 40%. Gràcies al canvi de model de recollida per Anoiaverda entre maig i desembre de 2018 als 17 municipis en què s’ha implantat el model porta a porta i d’àrees tancades amb control d’accés, la taxa de recollida selectiva ha augmentat de mitjana fins el 83 per cent. L’ens comarcal destaca que aquest valor representa un increment molt notable i capgira per complet els resultats de la recollida selectiva dels últims anys en tots els municipis que han implantat el nou model de recollida. El nou sistema de recollida permet alhora acomplir i superar amb escreix els objectius futurs marcats en el marc legal europeu i català. Les directives europees estableixen que caldrà passar del 50% el 2020 al 65% el 2035, mentre que el Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya per als anys 20132020 estableix que la recollida selectiva sigui com a mínim del 60 per cent. És doncs, el model de recollida porta a porta i àrees tancades amb control d’accés un sistema que permetrà als municipis ja implantats assolir per complet els objectius fixats pel 2035. Aquestes bones dades de recollida selectiva dels 17 municipis, ajudarà alhora a millorar les dades a nivell comarcal assolides fins la data. Entre els reptes de futur del projecte hi ha tant el perfeccionament del servei, reajustant freqüències, calendaris, rutes o procediments de recollida així com la millora del servei d’atenció a l’usuari i resolució d’incidències. Dins d’aquest punt hi hauria per exemple la implantació d’un tercer dia de recollida de la fracció orgànica en el model de recollida porta a porta d’urbanitzacions els mesos d’estiu, de maig a setembre, i el futur llançament d’una aplicació mòbil tant per Android com IOS amb la qual tots els usuaris podran consultar en tot moment les recollides dels seus cubells, comunicar incidències, rebre avisos i estar informats de forma directa i ràpida de qualsevol aspecte relacionat amb la recollida de residus. De cara a les ordenances fiscals de 2021 es preveu també la implantació del pagament per generació, mecanisme

mitjançant el qual cada usuari pagarà la taxa d’escombraries en funció de la generació real de residus i el grau de reciclatge seguint el principi de “qui contamina paga”. L’objectiu és crear unes taxes justes alhora que un incentiu econòmic que premia aquells qui contribueixen a la reducció i correcta

separació dels residus. El nou model de recollida selectiva s’ha implantat a l’Anoia aquest 2018 a 7.000 habitatges de nuclis urbans d’11 municipis: Jorba, St. Martí de Tous, Carme, Orpí, el Bruc, Castellolí, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Capellades, els Prats de Rei

i Copons. També arriba a 2.000 habitatges de 8 urbanitzacions de 4 municipis: el Bruc, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt i Carme. I 1.000 habitatges tenen accés a 40 àrees tancades, comptant els que formen part dels nuclis i els que estan disseminats a Argençola, Bellprat, Montmaneu, Rubió, Veciana i Santa Maria de Miralles, i els habitatges disseminats dels 11 municipis en què hi ha instaurat el PaP. El proper 4 de març de 2019, 5 municipis més; Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra, Sant Martí de Sesgueioles, Pujalt i Sant Pere Sallavinera implantaran també el nou model de recollida de residus d’Anoiaverda, eliminant tots els contenidors actuals dels carrers per a passar a un model d’àrees tancades. Amb aquesta darrera incorporació, seran un total de 22 municipis de l’Anoia els que amb el nou model de recollida de residus assoliran el compromís d’una millor gestió dels residus alhora que acompliran els objectius futurs fixats de recollida selectiva. Per a més informació, Anoiaverda disposa del web www.anoiaverda.cat, les xarxes socials Facebook i Twitter i el correu electrònic info@anoiaverda. cat.

marรง/2019

publicitat

societat

març/2019

Successos

Les connexions fraudulentes a la xarxa augmenten un 30% el 2018 A l’Anoia, Piera és el municipi on els tècnics han detectat més casos de l’anomenat “frau elèctric”. El fenomen de les plantacions il·legals de substàncies com el cannàbis acostuma a vincular-se a connexions il·legals, segons la companyia ENDESA

FRANCESC VILAPRINYÓ

Els casos de l’anomenat “frau elèctric” a l’Anoia van créixer en un terç el 2018 i van passar de 392 a 537. Els casos van créixer en termes absoluts però no es tradueix en canvi amb més consum “fantasma”. Els megawatts que van defraudar-se el 2017 eren 7.755, mentre que la quantitat total a la comarca l’any posterior era 5.481. La població on es va registrar més aquest anomenat frau elèctric va ser Piera, amb 120 casos. Més d’un 20% del total. El 2017, Igualada encapçalava en termes absoluts els casos d’aquest tipus, que inclouen empalmaments il·legals a la xarxa per part d’usuaris sense contracte, dobles escomeses o ma-

nipulació dels equips de mesura, amb 94 casos. El 2018, a la capital es registraven 95 casos, mentre que Piera, d’un any a l’altre, passa dels 74 als 120... tot i que amb menys megawatts 1.163 respecte als 1.876 megawatts “fantasma” de l’any anterior. Endesa assegura que “aquest frau fa que es registrin nombrosos casos d’incendis en instal·lacions i habitatges com a conseqüència d’aquestes manipulacions. Igualment, instal·lacions elèctriques manipulades poden provocar sobrecàrregues a la xarxa no previstes”. Indiquen que “s’agreuja pel creixement dels cultius de cànnabis que s’ha produït en els últims anys. Aquests cultius van freqüentment acompanyats d’enganxa-

ments il·legals a la xarxa elèctrica. Una habitatge utilitzat com a plantació indoor de marihuana consumeix l’equivalent a 20 habitatges i la concentració d’aquests cultius en determinades zones arriba a saturar la xarxa”. El 2018, per darrere d’Igualada i Piera, hi ha La Torre de Claramunt, on els Mossos intervenien diverses plantacions de cànnabis, Masquefa i el Bruc. La proporció és especialment alta, a més de Piera, a municipis amb habitatges força disseminats, com La Torre, El Bruc o Cabrera d’Anoia. Poblacions amb menys de 5.000 habitants en tots els casos, però que sumant els casos i els MWh “fantasma” superen de llarg Igualada. Entre les deu primeres pobla-

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Piera és el municipi amb més casos de “frau elèctric” de la comarca

cions no n’hi ha cap, en canvi, del nord de la comarca. D’un any a l’altre, malgrat el creixement en número de casos, només dues poblacions augmentaven la xifra de MWh defraudats: La Torre, que passava de 490 a 630; i Montbui, on s’ha passat de 113 a 224 megawatts. L’any passat, segons les dades d’Endesa, es van detectar prop de “26.400 casos de frau elèctric a Catalunya”. Indiquen que van recuperar-se més de “289 milions de kWh defraudats -altrament dits quilowatts ‘fantasma’”- que es consumien mitjançant mètodes anti-reglamentaris, com empalmaments il·legals a la xarxa per part d’usuaris sense contracte, dobles escomeses o manipulació dels equips de mesura

societat

març/2019

Formació

Les bones relacions són la base d’un bon aprenentatge El pas de Primària a Secundària causa preocupació a les famílies i és lògic i habitual davant de qualsevol canvi. Comença una etapa en la qual hi ha molts canvis, els nostres fills passen de ser infants a joves i comença un període de canvis psicològics i físics importants i se’ns plantegen un munt de dubtes. A Primària, els nens i nenes necessiten l’acompanyament de les famílies i per tant el contacte amb l’escola és quasi diari i la participació en els centres és contínua; se sent, es viu l’escola com un espai segur de creixement, de motivació, d’aprenentatge i també familiar. Quan s’arriba als 11-12 anys, moment que coincideix amb el pas a Secundària, les necessitats canvien , ja no volen l’acompanyament familiar i com a conseqüència es comença a diluir la relació propera que hi havia amb l’escola. Ningú no pot obviar que just en l’etapa on comencen a ser més autònoms i independents, continua sent necessari i imprescindible el seguiment, el suport i la col·laboració entre família i escola. Aquesta relació, però, ha d’adquirir un nou significat i un nou format. És una època en què, tant des de casa com de l’escola, s’ha de començar a donar autonomia, a confiar, però alhora hem de continuar presents, en un segon terme. Cal donar espais, però que sàpiguen on trobar-nos, que sàpiguen que hi som; cal saber escoltar, acompanyar... Tal i com

ni fiscalitzar, ni jutjar. Hem de ser-hi en tot i per tot, hem d’oferir les eines i espais on el jove pugui provar, errar, promoure la motivació per a l’aprenentatge per tal de poder assolir les competències que els seran necessàries per encarar la seva vida a tots nivells: formació, professió...

ens diu en Jaume Funes: “Estima’m quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito.” A l’escola, els joves, els adolescents, manifesten obertament tots els seus canvis, les seves pors, els seus dubtes, les seves alegries, il·lusions..., les ganes de ferse grans, i nosaltres, des de l’escola hem de donar-los suport, que no vol dir controlar,

Les següents tenen un impacte menys important, però significatiu: 1. Condició socioeconòmica dels alumnes 2. Mapes conceptuals 3. Tutoria entre iguals 4. Implicació famílies 5. Aprenentatge en petits grups 6. Expectatives sobre els alumnes 7. Autoconcepte dels alumnes

L’escola ha de ser oberta, propera, per tal d’afavorir i facilitar relacions de confiança Des de l’Escola Anoia no valorem la relació o el benestar només com una qualitat d’ambient, sinó que està demostrat que una relació positiva i estreta entre professorat i alumnat té un efecte multiplicador sobre l’aprenentatge. El Professor Xavier Martinez-Celorrio, en el seu llibre Innovació i equitat educativa (2017), ens presenta el resultat d’una metaanàlisi feta per John Hattie (2009, 2011) en la qual es presenten les pràctiques educatives que tenen més impacte en l’aprenentatge. Segons Hattie (2009, 2011), algunes de les intervencions que tenen més impacte són: 1. Autoavaluació dels alumnes 2. Programes constructivistes 3. El feedback 4. Les relacions professors – alumnes 5. Programes de creativitat 6. No etiquetar 7. Aprenentatge cooperatiu

Així doncs, en el moment actual, on tothom i a tot arreu es parla d’educació i de quin és el millor mètode per aprendre, és interessant consultar o tenir en compte

estudis que estan basats en l’evidència: saber què és el que funciona i el que no funciona en educació.

societat

març/2019

Mediació

“Ens podem comportar de diferents maneres davant d’un conflicte però quan ho fem col·laborant, tothom guanya” Maria Sacasas i Elisabet Guitart Mediadores i coordinadores de parentalitat del Servei de Mediació Ciuradana del Conselll Comarcal de l’Anoia el temps, es va minvant la seva autoestima.

ALBERT COMPTE RIBA

El Servei de Mediació Ciutadana del Consell Comarcal de l’Anoia ofereix a la ciutadania eines per a la prevenció, mediació i la resolució de conflictes. Es pretén promoure la convivència ciutadana i l’actitud activa davant la gestió dels conflicte. Maria Sacasas i Elisabet Guitart, mediadores i coordinadores de parentalitat del Servei de Mediació Ciutadana del Consell Comarcal de l’Anoia, i fundadores d’ANCOPA (Associació Nacional de Coordinació de Parentalitat), ens expliquen la seva experiència en els diferents àmbits que duen a terme a la comarca. En essència, les situacions de conflicte en una família, a l’escola o en una comunitat són semblants? M.S.: El conflicte mal gestionat produeix malestar. SÓn percepcions diferents de veure un mateix fet, i fa creure que l’altre és un enemic perquè no ho veu igual. Amb l’intent de mitigar el malestar, les persones busquen gent que els doni la raó sobre aquesta diferència, i si algú pensa com “l’enemic”, no el voldrà escoltar. I això pot arribar a escalar de tal forma que una petita diferència es converteix en un conflicte d’elevada intensitat E.G.: Suposem una comunitat de veïns on un posa la música molt alta a les 10 de la nit i la persona que viu al costat té poca tolerància amb els volums alts i, a més, és curosa i no fa gaire soroll. Però en comptes d’anar a parlar amb el veí, s’enfada i comença a preguntar a la resta de la comunitat si també els molesta. És una acció on la persona busca aliats per reafirmar la seva posició. Quan es troba el veí que provoca el soroll, li fa mala cara. I aquest no sap d’on ve la hostilitat. A vegades, la música està molt alta perquè el veí sordeja. La manca de diàleg o mala comunicació ha provocat un conflicte, d’una situació que tindria bona solució. Cedir és un bon posicionament? E.G.: Cedir És una actitud davant del conflicte. Si m’importa més la relació amb una persona que l’objectiu pel qual lluito, cediré ja que no vull perdre la seva amistat.

Com es pot evitar una situació de mediació? E.G.: Si no es va a mediació vol dir que utilitza el jutjat? O és que hem fet prevenció? La prevenció comença a l’escola. Assessorem centres perquè implementin la cultura del diàleg des de petits perquè aprenguin a escoltar i a parlar. La base és una bona comunicació, que fa que el tracte sigui respectuós encara que no obliga a ser sempre amics

Quan es cedeix és perquè aconseguir els objectius no és tan important com mantenir la relació. Per tant en l’anàlisi del conflicte s’han d’avaluar els interessos i les necessitats. És una manera d’abordar el conflicte, però no l’única. Després de festes i vacances és quan les parelles tendeixen a separar-se més? M.S.: Sí. Però això vol dir que la trajectòria de la família ja no era gaire favorable. Són períodes on les rutines de la convivència canvien i els cònjugues veuen les formes de fer de l’altre, per exemple, a l’hora d’educar. Un valora que la forma d’educar de l’altre no encaixa. Es poden produir situacions d’exclusió, tant entre la parella, com en el vincle entre parella i fills. Si ja s’havia ideat la separació, aquestes coses fan que es prengui una decisió definitiva. S’ha notat diferències en la manera que les persones aborden situacions de conflictivitat abans i després de la crisi? M.S.: Hi havia parelles que aguantaven perquè no es podien separar. La situació econòmica no permetia tenir dues cases, més totes les despeses que comporta un divorci. Altres optaven per solucions precàries, com anar a viure a casa d’una amiga o amic. La casa dels avis també ha estat una opció molt utilitzada i que ha estat font de conflictes. La crisi va fer que mol-

tes famílies haguessin de recórrer als avis. De sobte, s’han trobat convivint dos nuclis familiars. Això ha provocat situacions molt poc desitjables que ha requerit de la nostra intervenció. Han de decidir, els infants, amb qui volen viure? E.G.: Han de decidir els infants el que els seus pares no saben abordar? M.S.: Amb 10 anys han de decidir si viure amb el pare o amb la mare? Creixen els anys següents dient-se “jo vaig decidir no anar a viure amb el meu pare o la meva mare”. El millor que poden fer els pares és prendre les decisions oportunes i no delegar-ho als nens, perquè no els toca. Això forma part de la nostra feina, ajudar les persones a saber el cost de les seves decisions. E.G.: Amb independència del que diu la llei, per a nosaltres l’important és que el vincle entre els menors i els progenitors no s’ha de trencar mai i si està trencat s’ha de restaurar. I en entorns empresarials, com s’articulen aquestes dinàmiques? E.G.: L’assetjament en l’entorn laboral s’anomena Mobbing, un dels indicadors és l’abús de poder. Normalment és entre el cap i el seu subordinat, però no sempre és així. Es produeixen desqualificacions sobre el rendiment de la persona que està patint les agressions i amb

“

“Si el nen o nena no ho explica a un adult la situació d’assetjament es farà més gran” Elisabet Guitart “La crisi va fer que moltes famílies haguessin de recórrer als avis. De sobte, s’han trobat convivint dos nuclis familiars. Això ha provocat situacions molt poc desitjables que han requerit de la nostra intervenció” Maria Sacasas

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa en aquest enllaç

Una societat basada en la competència i l’individualisme és terra abonada per a situacions de conflictivitat a les aules? E.G.: S’estan abocant recursos amb la cultura de la pau i el diàleg als centres educatius. Des del Departament d’Ensenyament hi ha projectes en marxa que complementem des de l’Administració Local. Quins són els principals símptomes per detectar una situació d’assetjament escolar? M.S.: Principalment, l’existència d’una acció agressiva repetida durant un període llarg de temps. En aquest context, existeix desigualtat de poder o desequilibri de forces. Aquesta situació produeix indefensió en la persona que està patint l’agressió. I hi ha intencionalitat de fer mal. E.G.: És un degoteig de maltractaments recolzat per part del grup. Robar un estoig, trencar un calçat, tirar aigua, pegar són algunes situacions que persisteixen en el temps. Hi ha un desequilibri de poder en què la persona assetjada està més sola o amb menys companys que l’altra part. Normalment, mai es fa davant d’un adult i les situacions s’amaguen. A més, la resta de la classe acostuma a saber què està passant, però no diuen res, els anomenem els observadors. Ells no són passius, també tenen por, també temen que els pugui passar a ells. Si el nen o nena no ho explica a un adult la situació d’assetjament es farà més gran. E.G.: En els darrers 10 anys ha aflorat el ciber-assetjament entre menors a les xarxes socials. Ens preocupa sobretot perquè és difícil d’abordar.

marรง/2019

publicitat

societat

març/2019

Formació

Els alumnes de matrícula viva tensen el debat entre les escoles concertades i les públiques Les AMPA de les escoles públiques es queixen que moltes de les concertades no acullen l’alumnat amb necessitats especials i que hi ha centres, com el Gabriel Castellà, on la proporció és molt més alta. Les escoles concertades es defensen assegurant que la Comissió d’Escolarització avala el repartiment

FRANCESC VILAPRINYÓ

El debat sobre la segregació escolar, que han exposat les AMPA de les escoles públiques d’Igualada segueix sobre la taula, amb les dades que es feien públiques per part de l’entitat que les agrupa. Després de valorar l’informe de la Fundació Jaume Bofill, Escoles Públiques d’Igualada ha afirmat aquest mes que “amb diners del contribuent, dels impostos, del sector públic, s’afavoreix la segregació escolar” degut a les xifres que perceben els centres concertats d’Igualada alguns dels quals “no acullen ni un 10% de l’alumnat desafavorit”. Aquest alumnat “desafavorit”, que es considera amb necessitats educatives especials, equival en bona part al que arriba al llarg del curs escolar, els alumnes de matrícula viva. Hi ha ‘peròs’ a aquestes xifres, segons un dels directors de les escoles concertades amb qui ha pogut contactar Anoiadiari, Josep Maria Susanna, del Jesús Maria. Aquest curs 2018-2019 “hi ha almenys 200 alumnes de matrícula viva que han arribat a Igualada i s’han de repartir per força. Passat el mes de setembre serien un centenar”. Afirma que “no hi ha escoles que en vulguin i escoles que no, d’alumnes de matrícula viva. Cap escola s’hi nega”. “Hi ha escoles segregades i segregadores” Les crítiques de les AMPA de les escoles públiques han pujat de to el darrer any i han assenyalat que alguns “sí que estan complint i fan una important funció social” però que hi ha escoles “segregades i segregadores”. Consideren que hi ha escoles que no són de titularitat pública però que perceben fons per accions que no acaben fent. Segons Escola Pública d’Igualada “per tots és sabut que l’escola Gabriel Castellà concentra una gran quantitat de famílies d’origen nouvingut i amb poca capacitat adquisitiva. Sovint es diu que això és així perquè respon a la realitat socioeconòmica del barri de Montserrat. Una percepció que podria no ser del tot precisa, ja que l’escola és igualment propera als barris del Sant Crist, de les Flors, l’inici del Passeig… I no cal oblidar que Igualada conforma un únic districte educatiu”.

Façana de l’escola Garcia Fossas, un dels centres públics d’Igualada.

Posen com a exemple el cas del Barri de Sant Agustí on -malgrat estar a l’oest-, molts dels seus infants acaben anant al CEIP Gabriel Castellà, probablement el centre que tenen més lluny. “’El meu fill era tractat com un moro a l’altra escola, i aquí és tractat com un nen’, diu més d’una família”. Consideren que “això fa tremolar el conjunt del sistema educatiu català. Si l’escola no fomenta la cohesió, quina societat tindrem en el futur?”. Indicadors Escola Pública d’Igualada considera que “partint de la premissa que el fet de disposar d’una beca menjador és indicatiu de pobresa, segons dades fetes públiques per eldiario.es veiem que els cinc centres públics representem el 36% de l’oferta educativa i acollim el 61% dels alumnes que tenen assignada una beca (209 d’un total de 339; curs 2016/17). És a dir, les nou escoles concertades restants escolaritzen tan sols 130 infants vulnerables”. Afegeixen que sobre les ajudes de la Generalitat per dotar de fi-

nançament addicional els centres privats, el percentatge ‘d’alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals desafavorides’ en aquestes escoles ha de ser superior al 10%, segons les bases de la convocatòria. Les dades, des de l’IdesCAT a l’OCDE, reflecteixen que a Catalunya hi ha un 20%-25% d’infants en risc de pobresa. Així, creuen que “si totes les escoles tendissin a reflectir la realitat del seu entorn, seria perfectament lògic que totes tinguessin un 20% d’alumnat en risc d’exclusió. La nostra sorpresa, però, és majúscula quan es veu que hi ha tot un seguit de centres a la ciutat als quals la Generalitat denega l’ajuda… perquè no compten ni amb un 10% d’alumnat desafavorit”. L’escola concertada nega privilegis Josep Maria Susanna, per la seva part, manifesta que “el sistema de repartiment dels alumnes que arriben al llarg del curs es fa a través d’una comissió d’escolarització” que es compon de represen-

SENSE PRIVILEGIS Representants de les escoles concertades han manifestat que el sistema de repartiment d’alumnes es fa a través d’una comissió d’escolarització, “us sistema que no admet privilegis”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

La Generalitat avança que “la matrícula viva es repartirà” a parts iguals als centres des del 2020

tants de diferents AMPA, escoles, Ajuntament i Inspecció. “És un sistema que no admet privilegis” assegura i que “en tot cas, la Generalitat sempre té la darrera paraula”. Assegura que “a Igualada hom assumeix les seves responsabilitats en matrícula viva”. Les dades que s’han fet públiques indiquen que els alumnes de matrícula viva van a parar, en la seva majoria, a centres públics. En tot cas, tant la Generalitat com les escoles concertades defensen que “la Comissió està complint amb les normes” i que es tracta de “situacions particulars” com els reagrupaments familiars el que fa que hi hagi aquestes diferències. Josep Maria Susanna explica que “la Comissió es reuneix dos cops cada mes i decideix en base que hi hagi 22 alumnes per classe més tres que tenen necessitats educatives especials”. Si bé les AMPA de l’escola pública han manifestat que alguns centres públics tenen ràtios d’alumnes per classe molt alts, ell replica que “en alguns centres, cal ampliar-les per donar cabuda a reagrupament familiar”.

marรง/2019

publicitat

societat

març/2019

Formació

“L’únic indicador que existeix sobre segregació escolar diu que som un dels municipis menys segregadors” Patrícia Illa

“

Regidora de Dinamització Econòmica, Ensenyament i Universitats de l’Ajuntament d’Igualada ALBERT COMPTE RIBA

De moment, segons la Regidora de Dinamització Econòmica, Ensenyament i Universitats Patrícia Illa, no es preveu la recuperació d’una escola bressol a la meitat est, incrementar les ajudes municipals per a les instal·lacions o que des del consistori s’obri una via de monitoratge per a les ajudes com les beques-menjador. Des de la regidoria es pren la temperatura a una piràmide poblacional en constant disminució, se segueix amb interès el debat per a la conciliació horària i s’assenyalen les vies tradicionals que ofereix l’administració per millorar els índex de persones sense cap estudi i assenyalen que treballen per eliminar possibles bosses de segregació en el repartiment de l’alumnat. Les futures accions de govern giraran entorn d’aquests aspectes i la dinamització de Campus Igualada-UdL. Des del tancament de La Ginesta el 2014 no hi ha escoles bressol públiques a la meitat est d’Igualada. Es plantegen alguna acció per equilibrar-ho? Des de l’Ajuntament sempre hem garantit i garantirem l’accés a una plaça pública per a totes aquelles famílies que volen preinscriure els seus fills a les llars d’infants municipals. A dia d’avui, la situació a Igualada, com a la resta del país, és que cada cop neixen menys infants i per tant, res ens fa pensar que hi hagi una necessitat urgent al respecte. No oblidem que a més, La Ginesta era la llar d’infants més antiga i que es va reconvertir en el centre de dia Montserrat, un equipament modern que responia a una important mancança de serveis per a la gent gran al barri Montserrat i tota la zona de Llevant Les inversions a escoles municipals a l’estiu són d’uns 100.000€. Ho consideren una quantitat suficient? Anualment destinem 100.000 euros extraordinaris a inversions de millora. És a dir, aquests són uns recursos extra que sumem al manteniment i la resta d’inversions de modernització i millora de les instal·lacions que inclou el pressupost

“La nostra tasca és garantir que el departament d’ensenyament de la Generalitat ofereixi sempre les places necessàries” “Des de l’Ajuntament, conjuntament amb els agents educatius i socials, s’estan duent a terme diferents accions que van alineades amb el que demana el Síndic de Greuges”

i que es fan de manera ordinària al llarg del curs. Aquest pla de xoc que duem a terme en època de vacances ha estat una aposta del govern municipal per millorar accessibilitat, espais interiors per a la innovació educativa, patis, envidraments i una àmplia diversitat d’aspectes de les nostres escoles. Hi ha la proposta de diferents AMPAS de fer un horari lectiu de 09h a 14h. Com ho veuria? Sabem que existeix aquest debat no només pel que fa a horari escolar, sinó també pel que fa a l’horari laboral per permetre millor conciliació familiar, que és el que busquem com a societat. Això sí, haurà de ser amb el consens social, polític i empresarial. Hi ha algun plantejament per evitar la concentració d’alumnes provinents de contextos amb poca inclusió social i evitar així, situacions d’exclusió cròniques? Bé, en aquest apartat últimament s’estan barrejant moltes dades i opinions sobre inclusió i exclusió, així com sobre segregació escolar, però que no signifiquen el mateix. En aquest sentit, cal dir que des de l’Ajuntament, conjuntament amb els agents educatius i socials, s’estan duent a terme diferents accions que van alineades amb el que demana el Síndic de Greuges de Cata-

lunya i les accions que proposa una de les entitats capdavanteres en educació a Catalunya com la Fundació Bofill. A més, l’únic indicador que existeix a nivell de segregació escolar diu que som un dels municipis menys segregadors i que en els últims anys hem millorat les dades. Per tant cal seguir treballant com a ciutat en aquest camí. S’ha plantejat alguna línia d’ajuts locals a les AMPAS per a la gestió de l’horari del migdia? Bé, si em pregunta com a regidora la veritat és que entenc que l’horari de menjador hauria de ser horari escolar i no pas extraescolar, el que solucionaria molts dels problemes i preguntes que ens plantegem. Com de moment no és així, tenim una línia d’ajuts per a AMPAS obert a projectes singulars i inclusius, en què un suport al monitoratge podria quedar contemplat. Així mateix, estem tancant unes línies de formació per a monitors, sobretot pel que fa a l’atenció a alumnes amb necessitats educatives especials, que és una de les necessitats més immediates que tenen. S’ha previst algun monitoratge en els futurs repartiments de les beques menjador? Bé, aquesta pregunta li hauria de fer al Consell Comarcal que gestiona directament els contractes de menjador, com a intermediari

“Som més del parer que han d’estar units tant l’ESO i el Batxillerat com també fins i tot l’FP” “Tenim una línia d’ajuts per a AMPAS obert a projectes singulars i inclusius, en què un suport al monitoratge podria quedar contemplat”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa en aquest enllaç

del departament d’Educació de la Generalitat, així com les beques de menjador. L’Institut Pere Vives Vich no sempre ha pogut acollir el total d’estudiants que hi han volgut cursar els estudis. Ha parlat amb la Generalitat per trobar-hi una solució? La ciutat actualment té dos centres construïts d’educació secundària (ESO) i un en construcció, però ja operatiu, com és el Badia i Margarit. La qualitat de l’educació està en tots tres contrastada i, per tant, la nostra tasca és garantir que el departament d’ensenyament de la Generalitat ofereix sempre les places necessàries per garantir una plaça pública per a tots aquells que així ho desitgin. Hi hauria l’opció de separar les línies ESO i Batxillerat en dos edificis diferents? No és una opció que tinguem sobre la taula. De fet som més del parer que han d’estar units tant l’ESO i el Batxillerat com també fins i tot l’FP, per treballar els itineraris personals educatius dels alumnes d’inici a pràcticament final. D’aquesta manera, els alumnes poden trobar una vinculació amb el centre que segur que ajuda a garantir l’èxit escolar. Així ho avalen molts estudis i així ho tenim contrastat. Igualada té un 10% de la població més gran de 16 anys sense cap estudi. Hi ha previstes vies de repesca d’adults que vulguin accedir a un primer o segon grau? A dia d’avui tenim l’Escola d’Adults que garanteix un vincle i accés a continuar la formació per a totes aquelles persones adultes sense cap tipus d’estudi, amb diferents opcions i itineraris. Així mateix, des del departament de Dinamització Econòmica existeixen programes d’inserció molt enfocats al mercat laboral, per donar les oportunitats necessàries a totes aquelles persones que volen formar-se per millorar la seva situació. I també tenim un curs reglat de Pla de Transició al Treball que ens ajuda a oferir oportunitats perquè els joves que no es graduen d’ESO puguin tornar-se a enganxar als estudis de primer o segon grau de manera satisfactòria.

marรง/2019

publicitat

societat

març/2019

Formació

El Campus Universitari Igualada-UdL, un centre de recerca pioner en l’àmbit de la pell El Campus Universitari Igualada-UdL té una trajectòria consolidada en estudis universitaris com el grau en Enginyeria Química i el màster universitari en Enginyeria del Cuir. El grup de recerca de la Universitat de Lleida, l’A3 Leather Innovation Center, desenvolupa projectes en l’àmbit del cuir que tenen una aplicació pràctica al mercat arreu del món ANOIADIARI

A Igualada tenim un dels únics centres universitaris d’Europa amb estudis especialitzats en cuir. És el Campus Universitari Igualada de la Universitat de Lleida, un centre que permet que els estudiants puguin desenvolupar una carrera com a investigadors sense moure’s de la capital de l’Anoia. Amb el grau en Enginyeria Química i el màster universitari en Enginyeria del Cuir i amb un grup de recerca pioner com l’A3 Leather Innovation Center, Igualada s’ha situat a la cúspide de la recerca en l’àmbit de la pell. Aquesta trajectòria d’èxit va començar l’any 1958 , amb la fundació de l’Escola Sindical Superior d’Adoberia (coneguda popularment com la “Teneria”), un centre que es va ubicar a la Plaça del Rei d’Igualada per impulsar el gran teixit industrial que va convertir la ciutat en motor del sector adober del país. No és estrany, doncs, que aquesta escola creixés a un ritme frenètic i es consolidés com un centre de referència a nivell mundial. En el darrer any, aquest creixement ha culminat amb la integració de tots estudis que s’hi oferien a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida (UdL), un centre àmpliament acreditat que té més de vint anys d’història, sota el paraigües de la universitat més antiga de Catalunya, la Universitat de Lleida. Una aliança que dona a Igualada la possibilitat de seguir investigant i seguir creixent en l’àmbit de la recerca en cuir. D’Igualada al món El grup de recerca A3 Leather Innovation Center, especialitzat en la cadena de producció de la pell, és un centre punter en recerca a nivell mundial. D’Igualada neixen projectes que tenen una aplicació pràctica al mercat d’arreu del món. Entre les recerques més sonades de l’A3 Center, s’hi troben els projectes NANOPELLTECH i GRAPETAN, investigacions amb patents estatals i internacionals que han revolucionat la indústria adobera. El projecte NANOPELLTECH, desenvolupat entre els anys 2010 i 2012, va ser notícia arreu del país. I és que l’A3 Center va desenvolupar una pell que gairebé podríem considerar intel·ligent: repel·leix els bacteris i la brutícia, és ignífuga, és autoreparant i termoreguladora.

Un projecte que es basa en l’aplicació de la nanotecnologia i que té l’objectiu de conferir noves funcionalitats al cuir i als materials tèxtils, ideal per aplicar a espais i vehicles públics que en ser utilitzats diàriament per diverses persones pateixen molta erosió. Una recerca que podria tenir aplicació en butaques de teatres i sales de cinema, o seients d’autobús, per exemple. L’any 2018 l’A3 Leather Innovation Center va trobar en els pinyols de raïm un component que serviria de taní natural. És el projecte GRAPETAN, que va néixer amb l’objectiu de fer de l’adobament de pells un procés més sostenible, respectuós amb el medi ambient i que contribueixi a l’economia circular. El producte, que els investigadors igualadins ja han patentat a Espanya i també a nivell internacional, posa en valor un residu de les vinyes, fins ara inutilitzable, per aplicar-lo en els processos d’adobat de la indústria de la pell. El resultat són articles de pell basats en el concepte “green leather”, pell sostenible adobada amb

productes naturals. Aquest descobriment no és només un avenç per a la pròpia industria adobera, sinó que és un pas de gegant per fer més sostenible aquest sector, posant en valor l’economia circular, amb un cicle de producció totalment tancat, que genera un residu zero, i estretament vinculat als sectors productius del territori: la indústria adobera i el sector vitivinícola. Aquestes són només dues de les recerques que han tingut més ressò a nivell mediàtic, però l’A3 Center treballa cada any en desenes de projectes que fan avançar la indústria adobera. El mercat que més es nodreix d’aquestes investigacions és el d’alta gamma, que busca l’excel·lència en els seus productes amb la recerca de peces de pell elaborades amb criteris ecològics i sostenibles, lliures de crom i mantenint la qualitat: sostenibilitat en la producció i qualitat en el producte final. Alguns exemples en són els projectes TANPI, que desenvolupa un procés d’adobament per obtenir cuirs biodegradables mitjançant

INNOVACIÓ Unes butaques que repel·leixen la brutícia o un producte per adobar pell extret de pinyols de raïm són algunes de les patents igualadines desenvolupades al centre A3

recursos naturals sostenibles provinents dels residus de l’explotació forestal del pi; el projecte NOVACs, que desenvolupa polímers de poliuretà lliures de compostos orgànics volàtils; o el projecte LOWEST, que es basa en l’aplicació de tanins sostenibles amb baixa emissió de carboni per millorar els processos de fabricació del cuir. L’aportació de la recerca que desenvolupa l’A3 Center des d’Igualada traspassa, doncs, les parets del laboratori per aplicar-se de manera pràctica al mercat. Anna Bacardit, directora de l’A3 Leather Innovation Center, explica que “hem portat la investigació més enllà del laboratori i hem ajudat a incorporar nous sistemes en el procés de producció, un pas molt necessari perquè la investigació aporti un benefici a la societat”. I és que la feina que l’A3 Center desenvolupa dia a dia fa que Igualada sigui el centre neuràlgic de la recerca en cuir, i converteix aquesta ciutat en un referent internacional en innovació, qualitat, sostenibilitat, investigació i excel·lència.

marรง/2019

publicitat

societat

març2019

Formació

La formació professional es consolida com una de les millors vies d’inserció laboral titut Milà i Fontanals d’Igualada, l’escola municipal d’art i disseny Gaspar Camps, “La Gaspar”, l’Escola Pia d’Igualada, que ofereix diversos programes PFI, i els Plans de Transició al Treball de l’Anoia, a Igualada i Piera.

ANOIADIARI

Per cinquè any consecutiu, creix la xifra d’inserció laboral de les persones graduades en ensenyaments professionals. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreuen de l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2018, un treball que analitza la situació laboral i formativa dels graduats el curs 2016-2017 en ensenyaments professionals, enquestats entre sis i nou mesos després d’haver acabat els seus estudis. El treball està elaborat conjuntament pel Departament d’Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya. L’increment de la inserció laboral –que inclou els que treballen i els que estudien i treballen alhora- és un 0,64% superior a l’any passat. L’augment és més significatiu, d’un 1,37%, si es contempla el percentatge de graduats que opten per la continuïtat formativa –és a dir, que estudien i treballen o que només estudien, i se situa en el 52,56%. D’altra banda, és remarcable la menor afectació de l’atur en els graduats en FP, tant respecte a la mitjana d’atur de Catalunya com sobretot a l’atur dels joves de 16-24 anys. Mentre que l’atur juvenil se situava al 28,82%, la mitjana de graduats de grau mitjà que buscaven feina era

Dues estudiants de l’escola municipal d’art i disseny d’Igualada. LA GASPAR

d’un 8,64% i entre graduats superiors un 9,32%. Això suposa que la taxa de graduats en formació professional no ocupats és tres vegades inferior a l’atur juvenil. L’estudi del Departament d’Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya analitza aspectes com el nivell d’ingressos, el tipus de contracte, les famílies professionals amb major i menor inserció

o les principals vies d’obtenció de feina dels graduats. L’enquesta l’han respost un total de 31.588 persones graduades el 2017 corresponents als següents ensenyaments: formació professional inicial, esports, arts plàstiques i disseny, ensenyaments artístics superiors, i programes de formació i inserció (PFI). En aquest estudi hi han participat l’Ins-

Institut Milà i Fontanals L’Institut Milà i Fontanals compta amb 24 Cicles Formatius d’11 famílies professionals diferents. Des de la direcció, destaquen que el centre “dóna resposta a molts sectors professionals diferents i obté grans resultats d’inserció laboral de forma transversal en tots ells”. Entre altres dades, cal assenyalar que el 96% dels alumnes titulats assoleixen els objectius esperats de continuïtat formativa o inserció laboral. També cal remarcar que, el 83% del alumnes que treballen tenen un ofici relacionat amb la titulació que han obtingut al Milà i Fontanals. El 45% dels alumnes que treballen obtenen la feina de forma directa a través del Milà i Fontanals, set punts percentuals per sobre de la mitjana de Catalunya. (un 20% més alt). Una altra dada comparativa significativa és que la inserció laboral de l’Institut Milà i Fontanals supera en 10.9punts percentuals la inserció laboral de la FP a

societat

març/2019

Formació Catalunya, el que equival a un 19.8 % més entre 16 i 21 anys, que hagin deixat l’edud’inserció laboral. cació secundària obligatòria (ESO) sense obtenir-ne el títol i que, en el moment Escola municipal d’art i disseny “La d’iniciar els programes, no segueixin esGaspar” tudis en el sistema educatiu ni participin Des de l’escola municipal d’art i disseny en altres accions de formació. La finalitat La Gaspar també fan una valoració “molt d’aquests programes és proporcionar a positiva” sobre el nivell d’inserció labo- aquests joves la possibilitat d’incorporal del seu alumnat. Des del centre s’ha rar-se de nou al sistema educatiu per contreballat, als darrers anys, en diversos tinuar estudis de formació professional. fronts, com ara la Formació en Centres de Han de facilitar, també, l’aprenentatge Treball (FCT), o pràctiques formatives imprescindible per accedir al mercat de no laborals, que realitza l’alumnat d’en- treball amb millors possibilitats d’obtenir senyaments d’arts plàstiques i disseny en una ocupació qualificada i duradora. centres de treball, mitjançant un acord Els perfils professionals que s’imparde col·laboració que subscriuen el cen- teixen són: Auxiliar d’hoteleria: cuina i tre i l’empresa. Des de l’escola destaquen serveis de restauració; Auxiliar d’imatge que “molts d’ells acaben treballant en personal: perruqueria i estètica i Auxiliar aquestes empreses”. També destaquen la de muntatge i manteniment d’equips inFormació en Entorn Laboral (FEL), mo- formàtics. dalitat de formació amb la qual els alumDes del centre, fan un seguiment “de nes esdevenen aprenents i combinen el control” dels alumnes que han acabat la temps de formació a l’escola amb el temps seva formació de PFI, als 6 i 12 mesos, per d’activitat en una empresa, estudi o taller. veure en quina situació es troben. La Gaspar va iniciar fa dos anys un conveLa valoració sobre la inserció laboral ni amb l’empresa Tous en el marc d’aquest dels alumnes “és bona, ja que els auxiliars projecte. de cuina i de perruqueria es poden anar També destaquen la borsa de treball col·locant i rebem ofertes de feina per interna, el programa “Talent creatiu i em- cobrir; pel que fa als informàtics, és més presa del Departament d’Ensenyament difícil, ja que les feines que hi ha requei la participació d’alumnes en projectes reixen més estudis que un PFI i llavors es d’entitats. troben que no hi poden accedir per titulaEl Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’As- ció”. Els certificats de cuina i cambrer són sistència al Producte Gràfic Imprès de els que tenen més sortida. Pel que fa als la Família Professional de la Comunica- estudis que podrien tenir bona acollida ció Gràfica Audiovisual és un cicle on la en un futur, des de l’Escola Pia assenyainserció està en la continuïtat en altres len que aquests podrien ser “les famílies estudis superiors. Desde l’escola no es fo- de les noves tecnologies i les TIC i les famenta la inserció en el món laboral sinó mílies professionals lligades al turisme: que s’orienta a continuar estudiant. “En idiomes, restauració (cambrer, cuiner), el grau mitjà adquireixen la maduració, gestor d’agències de viatges...” coneixements i habilitats necessàries per poder accedir al grau superior de disseny Programes de Transició al Treball gràfic i molts d’ells arriben a cursar un (PTT) a l’Anoia: Igualada i Piera grau universitari”, expliquen des del cen- Dins els PFI hi ha els Programes de Trantre, afegint que “en aquesta etapa acon- sició al Treball (PTT). A l’Anoia, s’imparsegueixen una formació integral tècnica teixen a Piera, els PTT Anoia Sud, en conmolt completa i de qualitat. Molts alum- veni amb la Xarxa TET, on els joves poden nes de Grau Mitjà continuen estudiant el formar-se en Auxiliar d’activitats d’oficiGrau Superior. Un cop obtingut el títol de na i en serveis administratius generals i Tècnic Superior de Gràfica Publicitària, Auxiliar de vivers i jardins. A Igualada, el els alumnes ja estan molt ben preparats PTT compta amb el suport de l’Ajuntaper treballar i troben feina. Altres conti- ment d’Igualada i es certifiquen els perfils nuen estudiant un Grau Universitari com professionals d’Auxiliar de vendes, oficina el Grau en Disseny o Belles Arts o màsters i atenció al públic o Auxiliar de fabricació o postgraus com el de Direcció Artísti- mecànica i instal·lacions electrotècnica”. En el seguiment que fan, des de l‘any ques. 2012, han detectat que “hi ha un 62,6% Des de la coordinació dels PTT’s ens d’inserció laboral del qual un 56,3% del expliquen que també fan un seguiment qual treballa en feines que tenen relació “als 6 mesos i a l’any de finalitzar un PTT, amb els estudis de Gràfica Publicitària”. quan el professorat tutor contacta amb Pel que fa als estudis que podrien tenir els exalumnes per saber què estan fent: si èxit en un futur, des de La Gaspar assen- continuen el cicle aquells que van aproyalen que “en cas de l’itinerari de gràfic, el var les Prova d’Accés a Cicles Formatius projecte educatiu de l’escola preveu poder de Grau Mitjà, si segueixen treballant ofertar un nou cicle de grau superior, el aquells a qui van fer un contracte laboral de Gràfica Audiovisual, amb una fórmula a la mateixa empresa de les pràctiques o innovadora anomenada 3x2, amb la qual altres o bé, alguns, que segueixen estul’alumne cursa primer el cicle de Gràfica diant i treballen alhora. També es recull Publicitària de 2 anys i fa un tercer curs els que estan en recerca de feina”. de Gràfica Audiovisual, obtenint dues ti“La valoració és molt positiva. A través tulacions en 3 anys”. de les empreses de pràctiques que ens En el cas de l’itinerari de pell “falta re- acullen els joves, es facilita posar en pràccorregut perquè hi pugui haver inserció tica real, el coneixement laboral respecte laboral. El cicle és de grau mitjà i els alum- la formació que reben als tallers i aules de nes que ho finalitzen no tenen continuïtat formació. S’afavoreix la inserció laboral i en un grau superior i es trunca l’itinerari. alhora, les empreses els formen segons L’escola creu que un cicle superior de pell les seves necessitats. El benefici és mutu, seria de gran èxit tant pel fet que són estu- ja que el professorat tècnic, també coneix dis únics a Catalunya i gairebé únics a tot la necessitat del sector i li facilita adaptar Espanya i pel fet que tots els alumnes que els coneixements a l’aula i/o taller de foracaben el grau mitjà demanen poder con- mació” expliquen des de la direcció. tinuar formant-se”. Pels PTT’s, els estudis que tenen més sortida són Jardineria, Fabricació mecàProgrames de Formació i Inserció nica, Comerç i Administratiu. de l‘Escola Pia Pel que fa a les perspectives de futur, L’Escola Pia d’Igualada ofereix una sèrie assenyalen que “seria bo ampliar en un de Programes de Formació i Inserció perfil del sector industrial (tèxtil, mante(PFI), uns programes adreçats als joves niment industrial...)”.

societat

març/2019

Formació

La Gaspar, una escola professionalitzadora, única i singular L’Escola d’art i disseny La Gaspar, imparteix estudis oficials dels cicles formatius de grau mitjà (Assistència al producte gràfic imprès i Artesania de complements de cuir) i del cicle formatiu de grau superior (Gràfica publicitària), a més d’una extensa oferta per a totes les edats en la programació d’Escola Oberta.

Des dels seus orígens, a principis dels vuitanta, l’escola d’Art i Disseny -que des de l’any passat s’anomena “La Gaspar”- ha estat un “centre inquiet amb gent jove i neguit professionalitzador, integrat de manera activa en l’entorn cultural i industrial de la comarca i que ha comptat amb la dedicació entusiasta de tot el seu professorat” com expliquen des de la direcció del centre, que afegeixen que “en una societat canviant, cal apostar per un disseny social i responsable centrat en la persona, treballar amb una visió global i integradora del procés de disseny i de tots els factors que convergeixen en el seu ús i producció. L’escola forma l’alumnat en la creativitat i la innovació a la recerca de respostes i solucions alternatives, integradores, duradores i sostenibles”. L’escola vol ensenyar el disseny entès “com la capacitat de solucionar problemes, amb sistemàtica i metodologia, posant èmfasi en el rigor del procés” assenyalen des de l’escola, que ofereix a l’alumne els coneixements i les habilitats per al seu futur professional. El pas de l’escola al món laboral es facilita gràcies a la complicitat i sinergies de La Gaspar amb el teixit empresarial local. L’Escola d’art i disseny La Gaspar, imparteix estudis oficials dels cicles formatius de grau mitjà (Assistència al producte gràfic imprès i Artesania de complements de cuir) i del cicle formatiu de grau superior (Gràfica publicitària), a més d’una extensa oferta per a totes les edats en la programació d’Escola Oberta. Disseny gràfic En l’àmbit del disseny gràfic, La Gaspar ofereix el cicle formatiu de grau mitjà Assistència al Producte Gràfic Imprès i el cicle formatiu de grau superior Gràfica Publicitària. Els estudis del cicle formatiu de grau mitjà Assistència al Producte Gràfic Imprès capaciten per interpretar i dur a terme les diferents fases d’un projecte gràfic, d’acord amb les prescripcions tècniques i d’estil, fins a obtenir un producte gràfic adequat als objectius comunicatius inicials. La durada d’aquests estudis és de 1.600 hores, 1.400 h de les quals es realitzen a l’escola i 200 h de pràctiques es fan al centre de treball. Els alumnes suretn de La Gaspar amb el títol de Tècnic/a d’Arts Plàstiques i Disseny en Assistència al Producte Gràfic Imprès i poden treballar en àmbits com disseny gràfic, comunicació visual i gràfica, preimpressió, edició i copisteria, grafisme, senyalització, publicitat, imatge corporativa, organització fira, publicacions i documentació interna

a l’escola, 25 h de pràctiques es fan al centre de treball i 75 h cal dedicar-les a l’obra final, obtenen la titulació Tècnic/a d’Arts Plàstiques i Disseny en Artesania de Complements de Cuir. Com veiem, s’inscriu en la modalitat de Formació en Entorn Laboral (FEL), en la qual l’alumne esdevé aprenent i combina el temps de formació a l’escola amb el temps d’activitat en un centre de treball (empresa, estudi o taller). S’accedeix a aquests estudis realitzant una prova d’accés específica si es té l’ESO o equivalent o, en cas contrari, caldrà realitzar una prova d’accés comuna i una altra prova d’accés específica, i tenir 17 anys o complir-los durant l’any en què es fa la prova.

d’entitats, entre altres. Es pot accedir a aquests estudis amb el títol d’ESO o equivalent: (caldrà realitzar prova d’accés específica) i, en el cas que no es tingui el títol d’ESO, els interessats hauran de realitzar una prova d’accés comuna i prova d’accés específica i tenir 17 anys o complir-los durant l’any que es fa la prova. En l’àmbit del disseny també s’imparteix el cicle formatiu de grau superior Gràfica Publicitària. Aquests estudis capaciten per idear, organitzar i dur a terme les diferents fases d’un projecte de gràfica publicitària, amb els controls de qualitat corresponents, i de les aplicacions vinculades a la comunicació gràfica, fer-ne el seguiment posterior i el control de qualitat en la indústria gràfica, fins a obtenir un producte adequat als objectius comunicatius inicials. Els alumnes, després de finalitzar amb èxit els estudis d’una durada de 2.000 hores, 1.720 h de les quals es realitzen a l’escola i 280 h de pràctiques es fan al centre de treball, tenen com a sortides professionals: disseny gràfic, arts gràfiques, relacions públiques, promoció d’articles diversos, grafisme editorial, ambientació d’espais, imatge corporativa, senyalització o imatge gràfica del producte. Es pot accedir directament a aquests estudis si s’ha superat el Batxillerat Artístic. Des d’altres batxillerats, s’haurà

de superar una prova específica. Sense el títol de Batxillerat, s’haurà de realitzar una prova d’accés comuna i una prova d’accés específica, i tenir 19 anys o complir-los durant l’any en què es fa la prova. Amb el títol de Tècnic en Arts Plàstiques i Disseny o equivalent, caldrà realitzar una prova d’accés comuna i una prova d’accés específica, així com tenir 18 anys o complir-los durant l’any en què es fa la prova. Disseny en pell La Gaspar és un dels grans referents en la formació en disseny en pell. S’hi imparteix el cicle formatiu de grau mitjà Artesania de complements de cuir, uns estudis estan orientats a la formació de professionals en el coneixement i la manipulació del cuir, i en la seva aplicació al camp específic de la indumentària. Capaciten per exercir l’activitat professional en tallers artístics artesanals, en empreses relacionades amb aquest sector o com a professionals autònoms. Els professionals d’aquest nivell desenvolupen l’activitat en tallers i empreses de caràcter artesanal o industrial, ja siguin públics o privats, petits, mitjans o grans, relacionats amb el camp propi de l’artesania de complements del cuir. També poden exercir com a professionals independents o associats en cooperativa. Els alumnes, després de cursar 1.600 hores, 1.525 h de les quals es realitzen

Escola oberta A part dels cicles formatius, La Gaspar ofereix una àmplia oferta de tallers i cursos artístics, tecnològics i artesanals tant per a adults, com per a joves i infants amb l’objectiu de permetre la formació artística i tecnològica a persones de diferents nivells, interessos i necessitats. L’oferta per als infants inclou propostes com Musicart 1 (P4), Musicart 2 (P5), TIC TAC, el viatger del temps ( 1r i 2n de Primària), Explora (3r i 4t) i Descobreix (5è i 6è). Els joves poden endinsar-se en cursos i tallers com TransForma; Disseny de videojocs en 2D; Disseny de videojocs en 3D; Disseny de pàgines web o Disseny gràfic i il·lustració assistit per ordinador. Finament, l’oferta per a adults comprèn una sèrie de monogràfics artístics, com Dibuix artístic; Projectes guiats de pintura,; Projectes guiats d’escultura; Dibuix de figura humana amb model; Concepte i tècniques escultòriques; Taller de Gravat o Taller de Serigrafia artística. També s’ofereixen diversos cursos monogràfics en l’àmbit de les tecnologies, com ara Disseny gràfic i il·lustració assistit per ordinador; Edició de vídeo amb Premiere; Disseny de pàgines web, Projectes guiats de fotografia i Photoshop o Pattern Design. Els adults també poden realitzar cursos i tallers relacionats amb l’artesania en cuir: Disseny, tècniques de patronatge i confecció d’accessoris de pell o el taller obert de cuir OpenLeather. Des del centre avisen que aquesta oferta de l’Escola Oberta pot variar curs rere curs en funció de les matriculacons i recomanen consultar el programa a la guia d’Ensenyaments Artístics d’Igualada que edita l’Ajuntament d’Igualada o al web www.lagaspar.com

marรง/2019

publicitat

política

març/2019

política

57.000 euros

És la quantitat total que segons el Fons Català de Cooperació i la Fiscalia va gastar Teo Romero en “despeses no justificades” en el seu període com a president del FCC. Es tracta de despeses que van tenir lloc durant viatges a diferents punts del planeta on, teòricament, hi havia activitats relacionades amb l’entitat.

La Fiscalia demana tres anys i mig de presó per Teo Romero pel cas del Fons Català de Cooperació Aprecien com a atenuant el fet que l’alcalde de Montbui hagi tornat gairebé 14.000 euros. L’acusació particular del Fons Català demana vuit anys de presó per despeses injustificades per valor de 57.000 euros quan era president de l’entitat INHABILITACIÓ A més de la pena de presó, la Fiscalia demana una inhabilitació de nou anys per exercir càrrecs públics. De moment, no se sap si Romero concorrerà de nou a la reelecció com a alcalde de Montbui

FRANCESC VILAPRINYÓ

La Fiscalia demana tres anys i mig de presó per a l’alcalde de Montbui, Teo Romero, en el cas del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Segons l’escrit de la Fiscalia, a què ha tingut accés AnoiaDiari, es demana aquesta pena per presumpta “malversació de fons públics”. L’alcalde està essent investigat des de fa sis anys per la seva gestió al capdavant del Fons, del 2005 al 2011. Romero va continuar com a directiu tres anys més, fins que va dimitir el 2014. Es tractaria d’estades i despeses extra que hauria fet amb diners del Fons dels anys 2007 a 2010, en activitats “res tenien a veure amb les funcions del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament”. Segons la Fiscal “l’acusat, guiat pel propòsit d’obtenir un benefici patrimonial indegut, va realitzar accions tendents a apropiar-se dels diners del Fons”. Afegeixen que “lliurava justificants de despeses de diversa índole que no obeïen a viatges relacionats amb l’activitat del càrrec que ostentava en el FCCD”. Així mateix, assenyalen que , “aprofitant-se de la seva condició de president del FCCD va obtenir una targeta visa amb càrrec als comptes del FCCD, amb la qual va realitzar pagaments correspo-

nents a despeses que no van ser justificats ni guardaven cap relació amb les activitats del FCCD”. Segons l’escrit, s’haurà d’indemnitzar el Fons Català de Cooperació amb 21.444,45 euros. Es remarca que els càrrecs de la junta executiva “eren gratuïts” i no esmenten —segons els estatuts del Fons- cap dret de reemborsament. En tot cas, un acord adoptat per la Junta del FCCD el 19 d’octubre del 2006, és a dir, ja durant la presidència de Romero, estipulava que els representants de l’entitat en viatges podien rebre indemnitzacions per dietes si aquestes estaven avalades en les llistes oficials publicades al BOE.

Demanen 9 anys d’inhabilitació La Fiscalia també contempla, en les seves peticions, nou anys d’inhabilitació en la funció pública per a l’alcalde de Montbui. Teo Romero encara no ha anunciat si es presentarà a la reelecció aquest proper mes de maig. El socialista ha encadenat sis mandats consecutius al capdavant de l’Ajuntament montbuienc, des de 1995, tots amb una còmoda majoria absoluta. Anteriorment, havia estat vuit anys com a regidor, sempre a les files socialistes. La quantitat total de les despeses injustificades que hauria fet el batlle socialista són 57.000 euros,

14.000 dels quals ja hauria tornat. Aquesta devolució seria un dels “atenuants” que aprecia la Fiscalia per demanar una pena inferior respecte a la que ha posat sobre la taula el Fons Català de Cooperació. L’advocada de l’entitat –que es postula com a acusació particular-, Judit Gené, va demanar vuit anys de presó per a Romero. En relació a aquest cas, l’alcalde de Montbui ha mantingut silenci des de fa cinc anys. El 2014 va assegurar que “totes les despeses en concepte de dietes i representació dels anys que vaig presidir el FCCD van ser aprovades per unanimitat de tots els membres de les Juntes i Assemblees de l’entitat, òrgans en els quals hi havia representants dels diferents partits polítics”. Romero havia manifestat que la denúncia partia d’un treballador que tenia “animadversió personal” cap a ell. Romero va declarar com a investigat el juny del 2014 al jutjat número 26, en les diligències prèvies del cas que feia la jutgessa Roser Aixandri. Des d’aleshores, el procés judicial ha avançat amb lentitud, ja que per causa de la jubilació de la magistrada Aixandri, es va canviar d’instructor. Mentre, l’oposició montbuienca ha reclamat diverses vegades aclariments al batlle i el passat novembre va demanar-ne la dimissió.

marรง/2019

publicitat

cultura

“

març/2019

“No serà un procés ràpid ni fàcil, hi haurà patiment, de fet ja hi és, però som una ciutadania madura que no solament ho entén, sinó que també ho assumeix amb autoestima, coratge i valentia” MARCEL MAURI

“El que veurem aquests dies al Tribunal Suprem serà de tot menys un judici” Parlem amb Marcel Mauri, vicepresident i portaveu en funcions d’Òmnium Cultural per l’empresonament del seu president, Jordi Cuixart

ALBERT COMPTE RIBA

Òmnium ha crescut en 20 anys de 20.000 a 135.000 associats en tot el país. El primer creixement important es va registrar poc després de la sentència sobre l’Estatut i el segon, en els darrers dos anys, amb la tensió creixent del procés, juntament amb els empresonaments dels representants polítics i líders socials. La campanya gratuïta que des dels estaments judicials es farà al partit ultradretà VOX durant el judici al Tribunal Suprem o la rebaixa dels estàndards europeus per part de l’estat espanyol sobre què són i què no són drets fonamentals seran alguns dels fets argumentals contra els quals la campanya

d’Òmnium “Judici a la Democràcia” haurà de fer front al llarg dels pròxims mesos. Mobilitzacions, actes de denúncia contra les acusacions de la fiscalia i l’advocacia de l’estat o la impressió d’un diari en seran alguns dels recursos. AnoiaDiari s’ha posat en contacte amb Marcel Mauri per parlar d’aquests i altres temes vinculats a l’entitat. Mauri és historiador, periodista, professor universitari a la Universitat Pompeu Fabra i combina l’activitat docent amb les tasques de vicepresidència i portaveu en funcions de l’entitat, després de l’empresonament de Jordi Cuixart. Quants associats té Òmnium actualment i com ha crescut

aquests darrers anys? Òmnium havia estat una entitat que treballa per la llengua, la cultura i el país que a principis del 2000 no superava els 20000 associats. El primer creixement important va ser durant els anys 2009 i 2010, on es van assolir els 50000 socis. Aquest 2019 hem superat els 135000 i una part del darrer increment es pot haver notat per les campanyes, sí, però sobretot degut al context de país, amb els empresonaments, les multes, el segrest de la revista. Jordi Cuixart va ser qui va defensar durant els primers anys posteriors a la crisi, que Òmnium deixés de rebre subvencions públiques. La lectura que en fem ara és que la ciutadania ha demostrat una solidaritat important i ens permet valorar la coherència del

“

“La ciutadania ha demostrat una solidaritat important i ens permet valorar la coherència del discurs i l’acció de l’entitat sobre la defensa de la llengua i la cultura del país. Ens sentim orgullosos i més forts”

discurs i l’acció de l’entitat sobre la defensa de la llengua i la cultura del país. Ens sentim orgullosos i més forts. Teniu dades del creixement a l’Anoia? Des de l’Anoia s’ha fet una gran tasca, sabem que actualment té més de 2300 socis. L’Anoia té un equip molt potent, amb una seu territorial amb molts anys de presència a la comarca. Òmnium és una entitat viva i mostra d’això és la renovació de l’equip. Estem convençuts que faran una feina excel·lent perquè hi ha continuïtat amb el model d’equip que hi havia. Quines mobilitzacions es proposen des d’Òmnium i la resta d’entitats sobiranistes?

marรง/2019

publicitat

cultura

“

març/2019

Les trobades amb Jordi Cuixart a la presó han estat un aprenentatge profund en la capacitat de mantenir les conviccions en moments complicats. Escoltar-lo dir que se sent orgullós de ser un pres polític i que no li robaran mai la llibertat ni el somriure, des d’un punt de vista de la integritat personal és colpidor. MARCEL MAURI

realitat, per trencar el relat oficial de l’IBEX 35. Les dues accions formaran part d’una campanya forta de comunicació no solament aquí, sinó a tota Europa. Com es valora des d’Òmnium la campanya publicitària gratuïta que significarà el judici al Tribunal Suprem per a VOX? És evident, li estan fent la campanya davant posicions com les de PP o Ciutadans. Però a més, davant d’aquest populisme nacionalista, hi ha un PSOE acomplexat pel cas català que actuarà d’igual forma, però darrere l’Advocacia de l’Estat i la fiscalia general de l’estat. En aquest sentit, el partit de Sánchez va de la mà de VOX en aquest judici.

Vam anunciar mobilitzacions unitàries que es van fer arreu de Catalunya el passat 12 de febrer, amb una aturada al centre de treball a les 12 del migdia i al vespre, concentracions a les places dels pobles i ciutats del país. El dissabte dia 16 de febrer hi va haver una gran manifestació a Barcelona i el 21 del mateix mes proposem una aturada de país per deixar clar de nou que davant d’una situació excepcional, la resposta ha de ser excepcional. I el dissabte 16 de març, a les 6 de la tarda, hi haurà convocada una manifestació a Madrid apel·lant a

l’Espanya solidària i antifeixista, per tal de denunciar la vulneració de drets fonamentals que afecta els catalans i catalanes principalment, però també a la resta de pobles que conformen l’estat espanyol. Aquesta és la primera campanya de mobilitzacions, més endavant anirem anunciant la resta. Podria entrar en detall sobre les actuacions del judici popular que Òmnium portarà a terme i també sobre el diari que s’ha anunciat que es publicarà? El que veurem aquests dies al Tri-

bunal Suprem serà de tot menys un judici. Portarem la vulneració de drets fonamentals que estan ja patint els presos polítics a les places del país, on hi haurà trobades amb experts i persones que han estat represaliades per crear consciència col·lectiva. En total, farem més de mil actes, més d’un per cada municipi del país. I sobre el diari es tracta d’una campanya de comunicació que farem amb una publicació per repartir a les boques del metro de Barcelona, a les parades de tren d’arreu i en altres punts estratègics per donar una visió que s’ajusti a la

“

“La situació de l’estat espanyol és alarmant. Posa en risc els principis i els valors que parlen d’una Europa unida. Davant d’un estat espanyol que es comporta d’aquesta forma, l’única solució és compartir aquest projecte de república amb tothom, una república justa, que s’assembli molt poc al que és ara mateix l’estat espanyol”

Quina valoració fa de la rebaixa dels estàndards europeus que en interpretació de la llei està fent l’estat espanyol? La situació de l’estat espanyol és alarmant. Posa en risc els principis i els valors que parlen d’una Europa unida. Davant d’un estat espanyol que es comporta d’aquesta forma, l’única solució és compartir aquest projecte de república amb tothom, una república justa, que s’assembli molt poc al que és ara mateix l’estat espanyol. En l’àmbit personal, què li han aportat les visites a Jordi Cuixart a la presó? Les trobades amb Jordi Cuixart a la presó han estat un aprenentatge profund en la capacitat de mantenir les conviccions en moments complicats. Escoltar-lo dir que se sent orgullós de ser un pres polític i que no li robaran mai la llibertat ni el somriure, des d’un punt de vista de la integritat personal és colpidor. Darrerament s’ha subratllat la perillositat d’un moviment contestatari apel·lant contínuament a l’emoció. Quins recursos ofereix Òmnium per mantenir una mirada reflexiva sobre la situació en els pròxims mesos? Des del primer moment parlem amb la màxima franquesa i sobretot als socis, a qui ens devem. La situació és greu, s’han vulnerat drets fonamentals. Si l’1 d’octubre va demostrar que existeix una àmplia ciutadania mobilitzada pels drets i les llibertats, també va evidenciar que l’estat és capaç de tot per evitar aquest exercici de determinació. No serà un procés ràpid ni fàcil, hi haurà patiment, de fet ja hi és, però som una ciutadania madura que no solament ho entén, sinó que també ho assumeix amb autoestima, coratge i valentia. En bona mesura, el sentimentalisme ha estat apel·lat per l’estat espanyol sobre una possible fractura social, de famílies inclús, a Catalunya. En realitat la fractura la tenen ells i molt greu. Tenen una extrema dreta molt perillosa i és molt preocupant.

marรง/2019

publicitat

política

març/2019

Comerç

La zona comercial a l’entrada de Vilanova serà realitat després d’un ple en què part de l’oposició s’abstén Paper decisiu de Vilanova365, que es va inclinar per abstenir-se després d’una reunió amb la promotora Bogaris. Amb tot, els partits de l’oposició retreuen al govern haver utilitzat la por a perdre llocs de treball com a arma per fer aprovar aquest punt FRANCESC VILAPRINYÓ

La reforma del sector de Vilanova del Camí que limita amb Òdena i l’antiga Scorpia, també al sud del barri vilanoví de Bonavista, té llum verd. L’aprovació es va produir en una sessió plenària el dimecres 20, marcada pels retrets i acusacions i amb una innegable aroma de pre-campanya. La votació va prosperar ja que V365, ERC i PDeCAT-Junts per Vilanova van abstenir-se. Així, permetien que els vots afirmatius de PSC -amb l’alcaldessa Noemí Trucharte-, VA! i Decide s’imposessin als negatius dels seus socis de govern, IPV-VV. El projecte avança i de fet té l’aval dels tècnics de l’Ajuntament i de la Comissió d’Urbanisme. I amb tot, la polèmica continuarà. La clau de volta de la construcció del sector és un contracte entre la promotora Bogaris i Mercadona que contemplaria el trasllat de la superfície d’aquest supermercat. Un contracte que fonts de l’oposició van posar en dubte. El principal crític del projecte ha estat un regidor —encara— del govern, Juan Manuel Cividanes (IPV-VV) que ha repetit mantes vegades que el desenvolupament del sector en els termes acordats “és negatiu per als vilanovins”. Aquest partit manté que el PMUr3 contravé el POUM de Vilanova i per tant està en fals. Aliances i desavinences De fet, el desenvolupament del PMUr3 el va començar Vanesa González en el seu període a l’alcaldia. Després, l’actual alcaldessa Noemí Trucharte va negociar amb la promotora Bogaris la instal·lació de la zona comercial, però dins el propi govern van sortir veus en contra i se li va bloquejar en un ple al novembre. El punt va quedar per tractar-se més endavant. Aquest febrer tot canviava de mig a mig. Vanesa González, ex alcaldessa, i el seu grup V365 es van obrir a desbloquejar el projecte. I, poc després, un dels socis de govern, el VA!, que s’hi havia mostrat en contra, s’arrenglerava per votar a favor junt a l’alcaldessa. Així, el PSC de Noemí Trucharte podia aprovar el punt gràcies a l’abstenció de la seva històrica rival des de les primàries socialistes de fa cinc

anys, Vanesa González. Tot i que hi havia l’opció d’esperar a les eleccions i obtenir un quòrum més gran després, depenent dels resultats, Vanesa González explicava que “pels contactes que hem tingut amb l’empresa, sabem que volen instal·lar un Mercadona. Volem que s’agiliti i no es perdin oportunitats de treball”. Els terminis de l’empresa són que la superfície comercial estigui a punt a final del 2020. Al Mercadona que ha de tancar hi treballen 35 persones i una superfície de l’empresa valenciana s’obriria a la nova zona comercial, on podrien caber dos negocis comercials més. En un primer moment, Noemí Trucharte havia parlat d’un total de 120 llocs de treball en aquest espai. Segons Vilanova365, “al capdavall, reunir-se amb l’empresa promotora ha estat l’única manera d’aconseguir la informació que reclamava per poder votar el projecte. Vilanova 365 ha decidit desbloquejar aquest projecte i tirar endavant la proposta de desenvolupament del sector tenint en compte que serà una oportunitat per a la dinamització econòmica del territori i per a la millora de l’entorn natural d’aquesta zona”. En una abstenció prudent han acompanyat a V365 els republicans i els post-convergents, que no han

dubtat a criticar el govern per les seves desavinences i per posicionar-se en clau electoral. Molt més dura ha estat Meritxell Humbert, regidora no adscrita de l’oposició, que assegura que el projecte no ha canviat ni una coma des del novembre quan ja es va paralitzar. Els seus arguments no difereixen dels d’IPV-VV. Neguen les xifres que ha posat el PSC sobre la taula en llocs de treball -120- i ataquen les contrapartides que rebrà la societat vilanovina. Humbert parla d’una “pèrdua patrimonial de set milions d’euros”. El sector comercial, escèptic Mentre, les associacions comercials de la Conca han mostrat preocupació per les noves superfícies que hi sorgiran. Alerten que “anem cap a una saturació de grans superfícies”, sobretot del sector de l’alimentació, i que “no hi ha cap indici que hi hagi una diversificació que faci el nostre territori més atractiu”. El president de Vilanova Comerç, Jordi Vilarrubias, manifesta que “caldria cercar un plantejament comercial a nivell de tota la Conca. Tenim una saturació de superfícies d’alimentació i en canvi molt poca diversificació pel que fa a oci, n’estem molt mancats. No es pot estar sempre requalificant a la

PROJECTE El projecte el desenvolupa una empresa andalusa, Bogaris, i s’ha anat perfilant els dos darrers anys. L’Ajuntament de Vilanova del Camí l’ha donat a conèixer aquestes darreres setmanes amb trobades amb la població. En les parcel·les s’hi ubicaria una nau de Mercadona, que traslladaria la superfície que té a l’interior de Vilanova del Camí

carta, fa temps que es fa el mateix i només per portar superfícies d’alimentació”. Laura Llucià, presidenta d’Igualada Comerç, coincideix amb les altres associacions comercials que hi ha “una sobresaturació evident de superfícies d’alimentació” a la Conca d’Òdena. Afegeix que “no estem d’acord que es faci a través de canvis d’usos a més a més”. En un context que “hi ha poca oferta d’oci, sobretot als centres dels municipis. És el que s’hauria de potenciar. Igualada tot just acaba d’obrir fa dos anys un nou cinema, però a penes hi ha res més. Hi hauria d’haver més diversificació. Una bolera, per exemple. Caldrien coses que portessin més trànsit de persones des de fora”. Des de l’associació Nou Centre d’Igualada defensen, com les altres associacions, que “anem cap a una saturació que no pot ser bona. No hi haurà més consumidors perquè hi hagi més supermercats. Ara bé, hi ha poca cosa a fer, un ajuntament ho autoritza i en té la potestat”. En tot cas defensen que “cal establir un acord a nivell de Conca d’Òdena per frenar i limitar la proliferació de superfícies comercials, o almenys parlar-ne”. Remarquen que “no poden anar dient que això no afectarà el comerç especialitzat”.

marรง/2019

publicitat

política

març2019

Eleccions municipals ANOIADIARI

“Hem fet un equip ampli, preparat, divers, amb vocació de servei i que s’estima Igualada i la seva gent”, així va presentar als primers llocs de la candidatura d’Esquerra el seu cap de llista, l’arquitecte i regidor Enric Conill. El passat divendres 8 de febrer els republicans van fer públics diversos noms que acompanyaran Conill en la cursa electoral del 26 de maig a Igualada. La candidatura dels republicans compta amb noms coneguts de la ciutat i està farcida d’independents. Un dels noms més destacats és la presidenta de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada i terapeuta, Montse Argelich, que concorrerà en segona posició a la candidatura d’Esquerra. Argelich va ser escollida al 2016 la primera Presidenta de la història de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, duent a terme amb el seu equip una actualització important de l’entitat. Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels aliments i amb un postgrau en Gestió integrada a l’empresa, ha treballat en diverses empreses com a responsable de gestió de qualitat i en seguretat alimentària. Actualment és autònoma i exerceix com a terapeuta a la ciutat d’Igualada. El número 3 de la candidatura és el portaveu de les JERC Igualada, David Prat, un jove igualadí que ha estudiat un cicle formatiu de grau superior en Audiovisuals i un grau universitari en Ciències Polítiques i de l’Administració. Prat ha estat un dels activistes més actius de la ciutat en la lluita per un transport públic de qualitat i de denúncia del mal servei de la Hispano Igualadina-Monbus, una temàtica que ERC ha reivindicat des de fa anys i que ha estat una de les puntes de llança de les JERC. David Prat també ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació de la comarca i actualment treballa a Barcelona en l’àmbit comunicatiu. Prat ja va concórrer a les eleccions municipals del 2015 en la cinquena posició. La quarta posició l’ocupa qui va ser una de les esportistes d’elit més importants d’Igualada, la nedadora Iolanda Gandia, campiona de Catalunya i Espanya, membre de la selecció espanyola i membre de l’equip preolímpic. Gandia ha estat tota la vida vinculada al món de l’esport i actualment treballa com a coordinadora dels serveis esportius de l’ajuntament de Sant Esteve Sesrovires. També és membre de l’AMPA de l’escola Mowgli, membre de la junta del Club Handbol Igualada i membre de Dessota. Gandia va formar part de la candidatura dels republicans al 2015 en la mateixa posició. El popular i conegut actor Joan Valentí també forma part de la candidatura en la posició número cinc. Valentí és llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i té un màster en Gestió cultural. Tota la vida ha estat vinculat en l’àmbit de la cultura, en associacions com ara l’Agrupació Sardanista, el Grup Sardanista Montserratí, el Grup Gralla i Grup Rialles. També va ser l’ideòleg i impulsor del Teatre de l’Aurora - Unicoop Cultural. Actualment la seva faceta més coneguda arreu del país interpretant el “Pau” del Club Súper 3. El seu compromís amb

Enric Conill presenta la llista a Igualada amb Montse Argelich de número 2 i David Prat de número 3 la cultura i el teatre a la ciutat encara perdura, sent protagonista de diferents obres de teatre d’èxit a la ciutat, com la darrera “Mort a les cunetes”, sent-ne el

Navarro és diplomada en Treball social, llicenciada en Sociologia. Actualment és tutora d’un programa de formació i inserció amb joves majors de 16 anys

cocreador. La presidenta de l’AMPA de l’escola Ramon Castelltort i professora, Cristina Navarro, participarà en la sisena posició de la candidatura republicana.

que no han graduat l’ESO. També es van presentar més noms que formaran part de la candidatura d’ERC per a les properes eleccions municipals del 26 de maig. Alguns d’ells

són Gabriela Lylia Basurto, infermera, Joan Teixidó, president de la penya perica d’Igualada, Maria Fernández, infermera, Roger Roca, atleta i campió d’Espanya de Marató i Subcampió d’Europa de Duatló, Josep Maria Colomer, enginyer, Núria Ramon, mestra i directora de l’escola Gabriel Castellà, Pere Jaume Ferrer, tècnic de dinamització econòmica i Mònica Morros, politòloga. Conill en la seva intervenció va destacar que “nosaltres ho podem dir, som un equip! No només els que presentem avui, l’equip és l’executiva d’ERC Igualada, l’equip és tots aquells militants, simpatitzants i amics que ens estan ajudant. No volem només ser el govern, sinó que volem poder actuar, exercir de govern d’aquesta ciutat per millorar la vida de les persones, però també per poder mirar el futur amb il·lusió i garanties”. L’alcaldable situava els seus compromisos en “repensar la ciutat per als propers 10, 15 i 20 anys. Un govern que planifiqui, que organitzi, que transformi. Que estigui al costat de les persones, amb molt més compromís social i al costat de la igualtat d’oportunitats”. Enumerava les seves prioritats com “l’habitatge”, “la progressivitat en els impostos” o “reivindicar el tren”. Parlava també d’impuls del reciclatge, “acabar amb els locals buits” i fomentar “la igualtat d’oportunitats”.

publicitat

març/2019

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

opinió

“

març/2019 (...) és un cost elevadíssim que una ciutat com la nostra, com totes les altres, no s’hauria hagut pas de permetre. Per això és tan alta i tan enorme davant la història la responsabilitat d’aquests militars i els seus còmplices que van portar-nos a una guerra brutal entre germans. ANTONI DALMAU

El cost humà de la Guerra Civil a Igualada

a Guerra Civil de 1936-1939 va ser per als igualadins, com per a tots els catalans i espanyols, no solament una tragèdia que va deixar marcades dues o tres generacions, sinó també un drama irreparable en costos de vides humanes. Va ser tan greu que els protagonistes supervivents van optar en la majoria dels casos per no parlar-ne més, fos per la por de les represàlies del nou règim, per la pena profunda que portaven a dintre o pel desig d’oblidar aquell malson. Aquest silenci feixuc, dins i fora del clos de les famílies, va durar tants anys que les recerques historiogràfiques al voltant de la guerra a l’Anoia s’han endarrerit molt de temps -massa- i han donat lloc a una bibliografia certament escassa. Malgrat l’existència d’una excel·lent monografia de Miquel Térmens, publicada en una data ja prou tardana com l’any 1991, encara van quedar molts caps per lligar, molts buits per omplir, que tot just ara, quan ja s’han complert vuitanta anys del final del conflicte, anem intentant cobrir. I ho fem amb l’enorme dificultat que suposa no tan sols la documentació fragmentària que tenim a les mans, sinó també la desaparició inexorable d’aquells protagonistes que van guardar silenci. El cost humà Habitualment, les recerques que van emprendre Josep Benet i el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, i que ha continuat després Jordi Oliva i Llorens, solen referir-se al cost humà circumscrivint-lo als morts catalans als fronts de guerra. És una pàgina impressionant, terrible, que fins avui ha permès introduir en un banc de dades públic un total de 57.000 noms de morts i desapareguts. Però és evident també que el cost en víctimes que va suposar la Guerra Civil pot estendre’s a molts altres conceptes, des de les morts que va haver-hi a la rereguarda o al camp de la Bota després de la guerra fins als processats i empresonats o als exiliats. Vives o mortes, moltes persones van ser víctimes directes d’aquell conflicte, al costat naturalment dels sofriments i penúries que van causar la guerra i la postguerra en totes les famílies. Fins avui, doncs, no teníem gaire noció d’aquest cost personal directe. Actualment, i com a conseqüència de recerques que hem adreçat en múltiples direccions, podem començar a prendre la mida de la magnitud de la tragèdia, en uns llistats i uns quadres que forçosament estan sotmesos a contínues mutacions i reelaboracions a mesura que es va afinant el diagnòstic, es van completant les informacions i es va corregint els errors inevitables. En l’estat actual de la recerca, podem dir ara mateix que el cost humà de la Guerra Civil a Igualada va ser de 869 persones, comptant-hi els morts, els empresonats i els exiliats, tots víctimes directes del conflicte. Això en una ciutat que, el 1936, comptava només amb 15.490 habitants. Com es veu, aquesta xifra de víctimes suposa un índex d’afectació altíssim, de manera que podem afirmar que pràcticament totes les famílies de la ciutat van pagar aquest preu personal en una o altra mesura. Algunes, no cal dir-ho, gravíssimament. I repetim-ho: tot plegat al marge dels altres costos derivats de la guerra, com la malnutrició o la fam, les malalties, les pèrdues econòmiques, la manca de treball, la caiguda de la natalitat, etc. I recordem-ho també: tot plegat al marge, igualment, del que va significar en matèria de drets humans i llibertats individuals i col·lectives el fet de viure després, durant quaranta

ANTONI DALMAU I RIBALTA Escriptor anys, en un règim de dictadura militar. Encara avui en paguem les conseqüències. Els capítols d’un drama El primer capítol d’aquest drama col·lectiu va ser el dels assassinats a la rereguarda, com a conseqüència de la revolució social que es va encendre immediatament després del cop d’estat dels militars. A Igualada va comportar la pèrdua de la vida de 101 persones, amb una especial incidència en el món del clergat (35 sacerdots i religiosos). Entre els seglars, i pel que fa a les ideologies de les víctimes, cal destacar especialment

l’elevat nombre dels carlins, fins a 22. Algunes famílies van arribar a perdre fins a tres o quatre dels seus membres. I pel seu dramatisme destaca particularment el cas dels divuit assassinats de la Pobla de Claramunt el 17 de setembre de 1939, víctimes d’una represàlia derivada d’una tràgica confusió, la suposada mort del secretari general del POUM. El segon capítol no pot ser altre que el dels soldats igualadins morts al front. Van ser 222 en l’exèrcit republicà -xifra encara provisional i en permanent revisió a causa del problema dels “desapareguts”- i 9 en l’exèrcit franquista. Aquests darrers, no cal dir-ho, van rebre tots els homenatges pertinents del nou règim, ja que van ser considerats “caídos por Dios y por España”, i les seves famílies van beneficiar-se de tota mena d’ajuts. En canvi, per als primers, molt més nombrosos i mobilitzats per la força, només hi va haver el silenci, l’oblit i el menyspreu, ja que van lluitar en el bàndol equivocat, el dels vençuts. Un tercer capítol és integrat per les víctimes dels bombardeigs de l’aviació franquista. A Igualada mateix hi van morir dos homes, Josep Biosca i Riera i Diego Miras i Miras (aquest darrer, un noi murcià de setze anys, conegut gràcies a Jaume Farrés). Però és que va haver-hi cinc igualadins més que, sense ser al front, van morir fora d’Igualada a causa dels bombardeigs: Ramon Amenós i Busquet, Antoni Bertran i Bernades, Emili Marimon i Comas, Emili Rafel i Fitó i Pedro

Sánchez-Fortún García. Un quart capítol de difunts és el dels nascuts o residents a Igualada que van ser afusellats pel franquisme al Camp de la Bota, a Barcelona, després d’uns processos judicials farcits d’irregularitats i sense garanties de defensa. Van ser exactament divuit (en el conjunt de l’Anoia, quaranta-cinc). Alguns van morir amb tota evidència per la voluntat del règim de trobar un o més culpables per a cada víctima de la rereguarda, encara que molts dels probables assassins haguessin fugit cap a França i es trobessin a l’exili. Un cinquè capítol correspon als homes que van morir a la presó, mentre es trobaven en espera de judici. Que sapiguem, van ser almenys onze. La majoria van morir de mort natural, a causa d’una malaltia preexistent o adquirida, però també n’hi va haver per allò del que els certificats mèdics anomenaven una ”hemorràgia cerebral traumàtica”. No hi ha manera de saber la causa real d’aquests darrers casos. Finalment, per acabar amb el recompte dels difunts, hem de parlar dels onze igualadins que, havent passat a França, van ser deportats pels nazis alemanys als seus camps de concentració i d’extermini. Van morir a Mauthausen, Gusen o Hartheim. Deu d’ells són recordats a la plaça de l’Ajuntament en uns llambordins coberts amb una fulla de llautó (stolpersteine) que hi van ser col·locats en un homenatge del 26 de gener de 2017. L’onzè, Francesc Vicent Escrivà i Morant, natural de Gandia, no hi figura perquè n’hem tingut coneixement amb posterioritat. Empresonats i exiliats Com hem dit abans, hi va haver altres igualadins víctimes de la Guerra Civil que no hi van deixar la vida, però que van sofrir gravíssimes penalitats de tota mena. Es tracta dels republicans (anarquistes, socialistes, comunistes, catalanistes...) que van ser empresonats i processats en judicis castrenses totalment irregulars i dels que van anar a viure a l’exili. En tots dos casos només en podem oferir xifres provisionals i mínimes, ja que la recerca al seu voltant encara continua. Pel que fa als processats, van ser almenys 295 i la majoria van passar mesos i anys a les presons, fins que la saturació dels recintes penitenciaris i el cost elevat que significaven van aconsellar al règim d’anar-los deixant anar abans de complir la totalitat de la condemna. Una part d’ells van rebre també les greus sancions econòmiques imposades per l’anomenat Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas. Pel que fa als exiliats que van passar la frontera en acabar la guerra i no van retornar -o van fer-ho al cap dels anys-, també es fa difícil d’establir-ne la llista completa. Fins ara en tenim localitzats 195, que van acabar vivint a França, Bèlgica, Alemanya, República Dominicana, Mèxic, Veneçuela, Xile... És un altre capítol dolorosíssim, que va afectar famílies senceres i que va deixar escrites pàgines d’un gran dramatisme. No cal dir que molts d’ells van morir lluny de la terra que els havia vist néixer. Tanquem aquest trist article de balanç recordant el total d’igualadins que portem comptabilitzats fins avui: 869, i la llista encara s’allarga, de manera que podem parlar fàcilment d’un miler. Com hem dit, és un cost elevadíssim que una ciutat com la nostra, com totes les altres, no s’hauria hagut pas de permetre. Per això és tan alta i tan enorme davant la història la responsabilitat d’aquells militars i els seus còmplices que van portar-nos a una guerra brutal entre germans.

marรง/2019

publicitat

opinió

març/2019

Opinó

Acusem l’estat

l Judici a la democràcia no està sortint com ells esperaven. Volien que fos un escarment, una humiliació i un càstig en plaça pública als homes i dones que van liderar la revolució democràtica més important que s’ha viscut en dècades a Europa. Però l’estratègia se’ls ha girat en contra. Els somnis de Rajoy, Soraya, Felip VI, Pablo Llarena, Carmen Lamela, Ramírez Sunyer (en guerra descansi) i la llarga llista d’ideòlegs i executors de la croada amb ostatges contra

MARINA LLANSANA Vicepresidenta d’Òmnium Cultural llança muralles humanes contra pobres agents de policia, per molta campanya d’España Global que engeguin (amb els nostres recursos, per cert).

ques de l’Estat espanyol, un Estat amb presos polítics, que persegueix la dissidència, que manté en presó persones pacífiques per les seves idees, que aixafa drets fonamentals com el dret a manifestació, que té al·lèrgia al dret dels pobles a l’autodeterminació i el més greu: un país on l’advocacia de l’Estat s’asseu al costat d’un partit d’ultradreta com Vox, fet que seria impensable en qualsevol altra democràcia europea. Això volíem: que el TS esdevingués un gran plató de televisió des d’on s’emetes-

Perquè el prestigi de la justícia Catalunya s’adosin les declaracions nen ara que el jud’uns acusats i testiespanyola i de la marca Espanya en dici al Suprem els monis que haurien general haurà quedat tocat per dècades, de fer envermellir està deixant en evidència. Potser per de vergonya als i encara més quan arribi la clatellada això han accelerat demòcrates espan–que tardarà, però arribarà- del les sessions amb yols. Tribunal Europeu dels Drets Humans jornades maratonianes que atempSegurament, les d’Estrasburg. Ells seran els acusadors ten contra els drets sentències seran més acreditats que haurà tingut l’Estat condemnatòries. més bàsics dels processats. És clar Tothom, fins i tot que, un cop ja s’ha els juristes que envulnerat el dret cara conserven un més fonamental de bri de respecte per tots que és el dret a la llibertat, ja la justícia espanyola, admeten que no ve d’un pam. Justament, que passés això, era l’absolució és impensable. Les senl’objectiu de la campanya “Jo Acu- tències, doncs, ja estan escrites. I si els està sortint malament so” que ha tirat endavant Òmnium Però ells saben, el govern espanyol és perquè el seu relat sobre Cultural amb el suport dels presos sap, Borrell sap, els membres de la la violència ha topat contra i exiliats, de l’associació ACDC de sala segona del Tribunal Suprem la realitat, magníficament familiars i de moltes altres enti- saben, els estrategues de les claexpressada en les declaracions tats com ANC i cares conegudes vegueres de l’Estat saben que, en dels acusats. I és perquè el relat que van mostrar el seu suport en realitat, qui haurà perdut el judici sobre la democràcia i els drets un vídeo que clamava: “no ens hauran estat ells. Perquè el presfonamentals que han fet els líders defensem de res, acusem l’Estat” tigi de la justícia espanyola i de la sobiranistes és imbatible a ulls del marcant un canvi d’actitud i de to marca Espanya en general haurà món. La premsa internacional és fins aleshores. L’efecte boomerang quedat tocat per dècades, i encara molt crítica en aquest judici i ho es va notar des del primer dia de més quan arribi la clatellada –que ha dit, ho ha publicat. I els dits judici. tardarà, però arribarà- del Tribuacusadors de la Fiscalia general nal Suropeu dels Drets Humans de l’Estat i l’advocacia de l’Estat I sí, aquesta era la voluntat: que d’Estrasburg. Ells seran els acusano se’n surten de presentar- el judici servís per denunciar al dors més acreditats que haurà tinnos com un poble violent que món les mancances democràti- gut l’Estat.

La taula de ping pong DAVID PRAT

Tinc un company de feina que, tot i la seva joventut, ha estat operat diverses vegades. Cap de greu, però s’ha trencat varies parts del cos. Arran d’aquestes lesions cada cop que ha de ploure o canvia el temps ho preveu amb la precisió d’un meteoròleg perquè alguna part del seu cos li fa mal. Cada quatre anys a Igualada passa un fenomen semblant. Sabreu que aviat hi haurà eleccions perquè la ciutat està sent arreglada, arranjada i pavimentada com aquell pis d’estudiants que s’arregla de pressa i corrents per la imminent arribada dels pares. Les empreses d’obres i construccions deuen estar desitjoses que arribi aquest dia, és el seu “Black Friday” particular, l’oktoberfest de les constructores. Com a exemple il·lustratiu d’aquesta asfaltitis del govern, durant el proper mes de març veurem com s’asfaltaran carreteres de la ciutat tot i que aquestes feines sempre es fan durant el mes d’agost per causar menys molèsties. Però clar, hi ha eleccions el proper 26 de maig i ho han de tenir tot a punt per la cita electoral. Que quan vénen eleccions els governs (de tot arreu) s’afanyen a asfaltar i inaugurar és un fet força evident que entra dins d’una certa “normalitat” política. El que estem vivint en aquesta ciutat, però, crec que supera amb escreix el que seria raonablement comprensible. S’han passat de frenada i se’ls hi veu molt el llautó. I crec, sincerament, que aquesta manera de fer és una política de naftalina, de “vella política” que no ha estat capaç d’entendre que això ja no funciona així. Que de manera imparable els nous mètodes de gestionar allò comú és fer-ho a través de la participació i amb la gent. Apoderar el ciutadà i no tractar-lo com a menor d’edat. En això també cal una modernització, una actualització, evolucionar cap un govern que planifiqui conjuntament amb els ciutadans, que ens preguntin, que escoltin i sobretot que tinguin un projecte de futur per poder fer avançar, entre tots, a Igualada. I honestament penso que el govern ha governat lluny de fer això ha governat a cop de titular, de promesa i de miratges que massa sovint s’han traduït en res o (amb sort) en fum. Obsessionats per la foto i els eslògans ara han de corre a fer una feina que s’hauria d’haver fet progressivament cada any. L’estat d’alguns carrers d’Igualada deixen molt a desitjar. Hi ha voreres alçades i boterudes, carrers no accessibles per cadires de rodes o cotxets, espais bruts i deixats, barris abandonats i espais públics fets un nyap. I ara tots a corre perquè no s’ha fet una feina conjunta, participativa i planificada d’allò que la ciutat necessita. Fa 4 anys, abans de les eleccions municipals del 2015, l’alcalde també practicava aquesta fília per les inauguracions i va inaugurar una taula de ping-pong al parc del Garcia Fossas. Em va cridar molt l’atenció perquè ho vaig trobar del tot surrealista, i a dia d’avui la gran pregunta que tinc i m’inquieta és, amb què ens sorprendrà enguany? Perquè si comences amb una taula de ping-pong, això ja no té aturador! Potser inaugurarà un semàfor, assistirà a la plantada d’un plataner, posarà la primera rajola de la reforma del lavabo de casa d’algun president d’entitat o potser farà repetir l’acte d’entrega de beques per fer-se la foto amb tots els que no van assistir-hi el primer cop. Estarem amatents aviam amb què se’ns sorprèn aquest any. Mentrestant, aneu en compte al passejar per Igualada, no trepitgeu massa fort que tot ha d’estar net i polit per les eleccions.

marรง/2019

publicitat

ecomomia

març

economia

“

“La maternitat s un punt crític en la carrera científica de les dones en què sol coincidir la formació d’una família amb l’alta demanda d’energia i esforç que requereix la consolidació de la carrera científica, i que fa que moltes dones deixin en un segon terme la seva carrera professional perquè dur-la a NEUS DOMINGO terme pot implicar importants renúncies”

Les joves científiques anoienques lluiten per un millor reconeixement i per conciliar la vida familiar Les retallades han estat un dels principals handicaps que han hagut d’afrontar en la seva etapa d’entrada en el món de la investigació. Reclamen mesures que equiparin homes i dones per poder continuar amb garanties la seva carrera després de la maternitat. El gran repte: que es normalitzi la seva presència en els càrrecs directius

FRANCESC VILAPRINYÓ

Des de fa tres anys, l’11 de Febrer ha estat instaurat per l’ONU com el Dia Internacional de la “dona i la nena en ciència”. Una jornada per trencar els tòpics i fomentar que les nenes se sentin atretes també per les ciències fonamentals com la física o la química, la tecnologia, les enginyeries o les matemàtiques (STEM). Enguany, amb motiu del dia internacional, la Fundació Catalana per la Recerca conjuntament amb el Departament d’Ensenyament, el Barcelona Institute of Scienceand Technology i la Biennal de Ciutat i Ciència que s’ha celebrat a Barcelona han arrencat el programa “100tífiques” que pretén portar a les escoles de Catalunya a més de 100 científiques tant del món de la recerca o acadèmic com del món empresarial, per tal d’ajudar a trencar estereotips i facilitar l’obertura de vocacions. Amb aquest programa, es crida a oferir testimonis per “empoderar les nenes per tal que es vegin capaces d’assolir els reptes, i augmentar la seva autoestima i convenciment en les capacitats pròpies”. Un dels handicaps és que “a les nenes els falten referents propers per conèixer la professió de científic. Poder explicar com són els nostres equips de treball, quines són les nostres trajectòries professionals o què fem en el dia a dia els pot acostar a aquest món”. I hi ha les etiquetes que vénen dels ‘mass media’, freqüents a sèries com Big Bang Theory, “on els científics es perceben com personatges aïllats, amb intel·ligències per sobre de la mitjana i poques aptituds socials”. El programa vol presentar “ la vessant més humana dels científics, mostrant que persones de totes les edats i ètnies poden fer ciència i fer també un reconeixement del treball col·laboratiu. Cal crear nous referents a través del testimoni personal que puguin resultar més propers i que ajudin a substituir motlles antics”. El repte és que les noies que comencen els seus estudis assumeixin que les STEM són àrees com a intrínsecament pròpies i naturals. Els testimonis de les anoienques vinculades al món de la ciència i la investigació que ha recollit Anoiadiari són de dones que des d’un primer moment es van sentir cridades a explorar aquest camp. En el cas de Georgina Balcells, bioquímica i doctora en biomedicina, i que està vinculada al món de la investigació, recorda que “va ser una professora que vaig tenir durant l’educació secundària qui em va transmetre aquesta passió

Marta Serrano.

per la ciència. Amb ella vam realitzar petits experiments en el laboratori de l’escola i va ser en aquell moment que vaig veure clar que volia ser científica o investigadora. Des de ben petita he tingut molta curiositat per la natura, els organismes i entendre què passava en les malalties”. El cas de Sílvia Orgué, doctora en química, parteix de ben petita també: “sempre he tingut clar que m’agradaven les ciències. M’agradava molt la física,i també la medicina. Finalment em vaig decantar per la física, però el primera any ja vaig veure clar que no m’acabava d’agradar, i llavors em vaig canviar a la carrera de Química”. En el pas universitari, cap de les entrevistades es va trobar unes aules amb aclaparadora majoria masculina. Al contrari. Marta Serrano, anoienca que treballa a l’àrea de suport a la Investigació a l’ICIQ –Institut Català d’Investigació Química- posa com a exemple que en la seva promoció la presència de dones “era

d’un 51%”. La diferència es marca amb posterioritat. Marta Serrano matisa que “potser sí que són paritàries les aules, però ja no el professorat”. En el seu cas, Sílvia Orgué apunta que “encara ara, hi ha certes carreres que es consideren més de nois, com les enginyeries i les ciències exactes i altres més de noies, com les ciències naturals, farmàcia, química, biologia, medicina...etc...No crec que existeixi una predisposició natural, sinó que més aviat hi ha una educació moltes vegades encara sexista, que influeix a l’hora de triar estudis. Curiosament, moltes vegades, les carreres ‘d’homes’ són les més ben pagades”. Les retallades Formen part d’una generació que, a més, ha sofert com a científiques les retallades de principis d’aquesta dècada. Neus Domingo, investigadora de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, explica que “s’han notat i molt. Hi ha hagut una

Gerogina Balsells.

disminució de pressupostos per dotar econòmicament projectes de recerca, s’han ofert menys beques doctorals i postdoctorals i en el sector de recerca pública, hi ha hagut força anys amb una oferta de places de professorat i científics titulars pràcticament irrisòria, que ha portat a un coll d’ampolla molts científics que es trobaven en fase d’estabilització de la seva carrera científica. En un moment donat, fins i tot es va congelar l’accés a fons de projectes ja en funcionament durant uns mesos, cosa que va portar seriosos contratemps per l’execució dels mateixos. Sembla que últimament es comença a recuperar una mica la situació, però encara estem molt per sota de la inversió que hi havia a principis del mil·lenni”. I davant aquest panorama, mirar a l’exterior s’ha convertit en una opció normalitzada. Marina Navarro, que també ve del camp de la Física, comenta que “es poden trobar ofertes dins de l’àmbit estatal en els primers esglaons de la investigació (tècnics de laboratori, estudiants de doctorat, etc..), sobretot als voltants de Barcelona, Madrid, Euskal Herria o València. Però així que puges de càrrec, hi ha un buit palpable en la consolidació de la figura de científic, la manca de places tant a la universitat, com als instituts d’investigació del CSIC, provoca que per a molts dels nostres científics la principal opció sigui marxar a l’estranger”. Afegeix que “en la meva opinió, això no ha estat un efecte directe de la crisi i les conseqüents retallades, sinó de la falta d’inversió general del govern i les institucions en la ciència, que no té el reconeixement i el suport que hauria de tenir. La ciència i l’educació a l’estat espanyol ha estat sempre infravalorada, tant per part de les institucions com de la societat, suposo per falta de coneixement, interès, curiositat i visió”. Marta Serrano observa que “les retallades s’han notat arreu. I la investigació no n’és excepció. L’opció de l’estranger sempre està sobre la taula”. Sílvia Orgué també va desplaçar-se a l’estranger abans de tornar a Catalunya. Assegura que “les retallades han estat devastadores per a la investigació científica en el nostre país. Les universitats públiques ho han patit molt i ens trobem amb professors/professores que no poden fer investigació perquè no se’ls dóna diners, i en canvi continuen cobrant sous d’investigadors. És una mala gestió dels recursos econòmics, que ja són limitats de per si”. Recorda que “quan vaig estar d’estada a Glasgow durant els meus estudis, vaig veure que la Universitat te-

economia

març/2019

“

“No crec que existeixi una predisposició natural, sinó que més aviat hi ha una educació moltes vegades encara sexista, que influeix a l’hora de triar estudis. Curiosament, moltes vegades, les carreres ‘d’homes’ són les més ben pagades” SÍLVIA ORGUÉ

“

“El compromís i dedicació que t’exigeix la professió (treballar llargues jornades laborals i caps de setmana, etc) fa que moltes vegades sigui difícil compaginar-ho amb la vida personal o quan s’és mare, moment en el qual moltes dones científiques han vist la seva carrera GEORGINA BALSELLS truncada”

Sílvia Orgué.

nia un contacte amb l’empresa privada molt més gran que aquí. Per un costat, l’empresa es beneficia del coneixement de la universitat i la universitat rep ajudes econòmiques per continuar investigant. No sé si el percentatge de dones era superior allà, però recordo molt professors homes”. Sobre la presència de professores a la Universitat de Barcelona, Orgué apunta que “era força paritària”. “Ara bé, “on jo vaig fer la tesi doctoral, a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, pràcticament no hi havia dones com a grup leaders. Ara mateix, la carrera d’investigador/a és molt difícil, ja que no surten places noves. Un cop acabada la tesi, has de fer un o més post-docs, de 2 o 3 anys fins a poder accedir a una plaça fixa (amb molta sort!)”. La competència “és molt gran i hi ha un període de temps de molta inestabilitat laboral i econòmica. Tot això passa al voltant dels 30 anys, quan les parelles pensen a tenir fills, si en volen”. Insisteix que “la maternitat influeix molt a l’hora d’abandonar la carrera d’investigadora, i buscar una feina més estable”. La maternitat, una frontera En aquest punt, coincideixen la majoria de les entrevistades. Georgina Balcells comenta que són dificultats que “fan que hi hagi menys noies amb la motivació per dedicar-se a la ciència”. Pel que fa el reconeixement de les científiques, “sí que s’ha millorat una mica però encara queda molta feina per a fer. Més que en el món científic, es necessita un canvi estructural en la societat ja que històricament hi ha hagut moltes diferències entre homes i dones. A nivell de món científic, és difícil, caldria facilitar les coses perquè les dones poguessin seguir amb garanties la seva carrera científica en tot moment. El compromís i dedicació que t’exigeix aquesta professió (treballar llargues jornades laborals i caps de setmana, col·laboracions a l’estranger, etc) fa que moltes vegades sigui difícil compaginar-ho amb la vida personal o quan s’és mare, moment en el qual moltes dones científiques han vist la seva carrera truncada”. Segons Sílvia Orgué, “crec que queda molt camí per fer i penso que hi ha d’haver un fort component educacional i polítiques que equiparin d’una vegada la baixa paternal amb la maternal, de forma que no se’ns discrimini a l’hora d’accedir a posicions de responsabilitat. També les dones hem de fer una feina diària per repetir-nos que som igual de capaces que els homes de manar i dirigir empreses o grups d’investigació”. Insisteix que “cal que homes i dones

compartim la criança dels nostres fills perquè les dones estiguem en igualtat de condicions. Aquest país necessita una reforma horària que ens permeti treballar i criar els nostres fills, fins que això no arribi, un dels dos ha de fer renúncies laborals per tirar la família endavant i quasi sempre és la dona qui ho assumeix”. Opina que “sí que noto que ara es parla més de les científiques, i hi ha més consciència social sobre l’educació que donem als nostres fills i filles”. La maternitat, en opinió de Neus Domingo, “és un punt crític en la carrera científica de les dones en què sol coincidir la formació d’una família amb l’alta demanda d’energia i esforç que requereix la consolidació de la carrera científica, i que fa que moltes dones deixin en un segon terme la seva carrera professional perquè dur-la a terme pot implicar importants renúncies. Malauradament, l’exigència del sistema no sol permetre el retorn d’aquest talent un cop han caigut de la carrera, i penalitza letalment aquest fet”. Dificultat per ocupar alts càrrecs Les opinions també són coincidents que les dones tenen una dificultat major per ascendir als llocs directius i de professorat que hi ha a la cúspide. Georgina Balcells explica que “a la universitat el percentatge de noies era una mica més elevat que el dels nois. Al llarg de la meva carrera he reballat amb equips més o menys equitatius pel que fa al sexe però els càrrecs de direcció els segueixen ocupant més els homes”. Remarca que “ dins el món de la ciència les dones ho tenen més difícil per arribar a ocupar alts càrrecs. Socialment sempre s’ha donat més protagonisme als homes i científiques de renom com Rosalind Franklin, Barbara McClintock, etc han quedat sempre en l’anonimat”. Marta Serrano hi posa números: “el percentatge en formació (pre-doctorat) és del 55%, el de professores associades i contractes post-doctorat és del 45%, el de professores universitàries va del 30 al 40% i el de catedràtiques i professores en investigació del 10 al 21%. La presència disminueix al llarg de la carrera professional”. Neus Domingo conclou que “cal una revisió del concepte d’excel·lència científica. La major part de les avaluacions que s’han de passar al llarg de la carrera científica es fixen en indicadors que tenen un marcat caràcter competitiu –i per tant amb un fort component andrògin – que no necessàriament mostren la qualitat de la recerca que una persona és capaç de dur a terme ni el seu potencial”.

Qui vol pagar l’impost de successions?

airebé tothom es molesta a l’hora de pagar un impost, sobretot quan suposa una bona queixalada a la nostra butxaca. Però, més encara si és possible, quan sentim que és injust i prescindible. Aquest és el cas habitual de l’anomenat Impost de Sucecions i Donacions, quan ho apliquem a l’herència dels nostres cercles més propers, especialment nostres pares o avis, ja que és una figura que grava dues vegades un mateix fet imposable pel qual ja van tributar els nostres pares i avis . En la major part de la Unió Europea aquest impost no existeix o és molt residual. Tan sols França, Holanda, Bulgària i Bèlgica recapten més per aquest impost (en percentatge de PIB). Els nostres veïns portuguesos o Italians tenen una recaptació molt menor. D’altres, com Suècia o Romania, no contemplen l’impost de successions en el seu ordenament. I si es parla d’harmonització fiscal a nivell europeu per evitar aquestes diferències, ens posem les mans al cap quan ho analitzem a nivell estatal. I és que es tracta d’un impost estatal cedit a les comunitats autònomes, les quals tenen una gran potestat i llibertat a l’hora d’imposar el seu criteri per a la determinació dels tipus imposables i les possibles reduccions a aplicar segons el parentiu. Una diferència considerable que pot anar de l’1% al 45% del bé llegat. Recordem les manifestacions en reclamació de rebaixes en l’impost en regions com Astúries o Andalusia, que van portar els seus dirigents a reduir la pressió fiscal per aquest concepte. Per aquesta raó els experts han proposat harmonitzar l’impost; que s’apliqui una forquilla del 4% al 11%. No obstant això, l’escassa recaptació en termes absoluts (una mica més de 2.700 milions a l’any a tot l’Estat) i el baix percentatge del PIB que representa a l’impost (0,3% del PIB estatal), permetrien defensar-ne la supressió total, en contra dels que el defensen com un instrument que contribueix a la redistribució de la riquesa i a l’evident contribució al sosteniment de la despesa pública. No oblidem una conseqüència que tractarem en una altra ocasió, com són les contínues renúncies a herències que han crescut de forma considerable des que va començar la crisi al voltant del 2008. Renúncia a causa de la dificultat per al pagament del tribut o pels grans deutes que s’heretarien . En tot cas, és una qüestió que farà parlar durant molt de temps, donada la dificultat de posar-hi ordre i la fam insaciable de les administracions, incapaces de renunciar a un ingrés.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

esports

“

esports

març/2019

Em va costar molt creure-m’ho, però vaig estar súper contenta. Jugar al Barça era un somni que tenia des de petita i que es va fer realitat LAURA MAS BERENGUER

“Sempre toco de peus a terra” Parlem amb la igualadina Laura Mas Berenguer, jugadora del F.C.Barcelona i de les seleccions espanyola i catalana

TONI CORTÈS MINGUET

Fa quatre dies, intercanviava cromos dels seus ídols de la lliga, com el Xavi i l’Iniesta, amb els seus companys d’escola i ara emula ser Messi o Suarez a la Play Station. Quedem amb la Laura al camp de gespa de Les Comes, on va començar a jugar a futbol amb el C.F.Igualada abans de fer el gran salt al F.C.Barcelona, on ha esclatat com un dels grans talents i valors emergents del futbol femení català. Parlem amb ella sobre els seus inicis, jugant a pilota amb els nens, sobre la seva experiència al Barça, sobre els seus somnis i sobre la seva gran passió: el futbol. Recordes quan vas començar a jugar amb la pilota? Des de ben petita que sempre m’ha agradat jugar a futbol, al pati de casa amb els amics, a l’escola amb els companys, també al càmping quan anàvem de vacances. A l’escola, al Ramon Castelltort, també jugava a futbol a polisportiu. Hi havia nenes que també hi jugessin? No, sempre havia de jugar amb nens, no hi havia nenes que jugessin a futbol al pati de l’escola.

i va ser quan feia quart, amb nou anys, que em van apuntar a l’Igualada, on vaig estar tres anys. Coneixies altres noies que hi jugessin? Què et recomanaven? Sí, em van aconsellar que m’apuntés a l’Igualada, i vaig venir. En quin equip vas començar a jugar? Vaig començar a la categoria aleví, amb un equip femení, però a mitja temporada em van passar a entrenar amb l’equip de nens. Era l’única nena de l’equip. Com ho vas viure? I els teus companys d’equip? Al principi sí que els nens es preguntaven què hi feia una nena entrenant amb ells, però amb el temps, com al pati de l’escola, ja va ser tot molt normal. Jo anava a la meva… No vaig tenir cap problema ni cap dificultat per ser una nena. Amb quins equips vas jugar els dos anys següents? Aquells dos anys vaig jugar amb molts equips!!! Primer vaig jugar amb l’equip masculí i vaig començar a ajudar els equips aleví

i infantil femenins, i també vaig anar a jugar un torneig amb les cadets. L’any següent vaig jugar amb l’infantil. I un dia arriba una trucada… del Barça! Em van trucar per anar a fer una prova, era un entrenament. Al cap d’un mes em van tornar a cridar per anar a un altre entrenament. Quan va acabar, ja em van dir que volien parlar amb la meva mare… T’ho creies? Em va costar molt creure-m’ho, però vaig estar super contenta. Jugar al Barça era un somni que tenia des de petita i que es va fer realitat. Va costar convèncer els pares? No! Gens! No ho vam discutir gens, ni un segon. Com compagines els entrenaments amb els estudis? Ara, de moment, com que no sóc gran, no em costa compaginar-ho amb els estudis. Ho porto molt bé. Estem molt organitzats. Entrenem tres cops per setmana i m’acompanya la meva mare cada dia a entrenar a Barcelona.

I com ho veien això els teus companys? Al principi els era una mica estrany, però després, quan ja portava un temps jugant amb ells, ja ho van veure normal.

“Al principi sí que els nens es preguntaven què hi feia una nena entrenant amb ells, però amb el temps, com al pati de l’escola, ja va ser tot molt normal. Jo anava a la meva... No vaig tenir cap problema ni cap dificultat per ser una nena” “Em va costar molt creure-m’ho, però vaig estar súper contenta. Jugar al Barça era un somni que tenia des de petita i que es va fer realitat”

A part de jugar-hi, també t’agradava mirar-lo per la tele i seguir-lo com a espectadora? De quin equip eres? Sí,a part de jugar també el seguia com a espectadora. De petita que ja era molt del Barça Quins eren els teus ídols? Sempre m’han agradat molt el Xavi i l’Iniesta i ara el Messi i el Suarez. Després de jugar al pati de l’escola arriba el moment de fer el primer pas per jugar com a federada. Quan entres al CF Igualada? Portava temps volent jugar a futbol

“

“De petita sempre havia de jugar amb nens, no hi havia nenes que juguessin a futbol al pati de l’escola”

D’on són les teves companyes d’quip? Les meves companyes són de diferents llocs de Catalunya El Barça té fama de ser molt exigent, cuidant molts aspectes, com el menjar… Sí, cada vegada més, amb el menjar i amb petits aspectes que no semblen importants però que sumen. Quina és la teva jugadora preferida? M’agrada molt l’Alex Morgan, dels Estats Units i la Lieke Martens, del Barça Habitualment jugues de davantera, però ets una jugadora polivalent, oi? La temporada passada vaig jugar de davantera i també d’extrem i d’interior. Aquesta temporada jugo sobretot de davantera, tot i que també he jugat algun partit d’interior i també m’agrada. Com a davantera no entro molt en joc, però quan jugo sóc de fer un futbol fàcil, sense complicacions, jugant al primer toc. Quines recomanacions fan els teus entrenadors? Hem de treballar molt cada dia, que no tot és talent, també es necessiten altres aspectes. Hem de ser molt constants.. I les teves amistats com viuen això de tenir una amiga al Barça? Ara ja s’hi han acostumat, perquè ja hi porto tres anys. Aquest any, però, amb les convocatòries amb la selecció espanyola, també estan molt contents i m’animen molt. Quin és, ara, el teu somni? Somio arribar al primer equip del Barça i seguir anant amb la selecció espanyola.

La Laura, amb la samarreta del Barça, disputant el derbi contra l’Espanyol

Com valores l’experiència d’ha-

esports

març/2019

La temporada 2015-16, la Laura va ser la màxima golejadora de la Primera Divisió Infantil-Aleví, amb 64 gols en només 2 partits, defensant la samarreta blava del CF Igualada. Poques setmanes després, rebria una trucada que la portaria, amb 12 anys, al FC Barcelona

L’octubre de 2018, la Laura va ser convocada per primera vegada a la seva carrera, amb la selecció espanyola Sub-16. Mesos abans havia quedat campiona d’Espanya amb el combinat català de la mateixa categoria

de peus a terra? Jo sempre toco de peus a terra perquè sóc molt conscient que avui estic aquí però demà potser no hi seré. He de treballar molt el dia a dia i seguir endavant. Pas a pas. Fa unes dies es va jugar un partit de futbol femení a San Mamés, amb l’assistència de més de 40.000 espectadors. El futbol femení està creixent? Encara li falta acceptació? S’ha avançat bastant últimament. Fa uns anys, ningú hagués imaginat que s’arribaria a aquesta xifra d’espectadors en un partit femení.

La Laura, al camp de gespa de Les Comes. TCM

ver estat convocada amb les seleccions catalana i espanyola? També era un propòsit que tenia i s’ha fet realitat aquesta temporada. És difícil, per a una jove, tocar

Però encara hi ha molt camí per recórrer, encara hi ha molta desigualtat amb el masculí, de tracte als mitjans, de sous, etc. Sí, molt! Encara falta molt per fer. Hi ha molta diferència, tot i que mica en mica el futbol femení va creixent. Quin consell donaries a les nenes que juguen a pilota al càmping i al pati de l’escola? Que si els agrada jugar a futbol, que lluitin perquè tenen molt per davant i que si s’ho proposen i treballen poden arribar-hi, com jo.

La Laura, en un partit amb la selecció catalana.

cultura

cultura FRANCESC VILAPRINYÓ

“

març/2019

“La filosofia de l’Ateneu no és guanyar diners, no som una empresa privada, som una entitat cultural i social i el nostre benefici és oferir cultura, en aquest cas cinematogràfica, i tenir el màxim d’espectadors possibles.

MIREIA CLARET, PRESIDENTA DE L’ATENEU IGUALADÍ

Les projeccions de cinema d’estrena a Igualada s’han consolidat. Mentre l’antic edifici del Kursal s’ha tapiat tot just fa unes setmanes per part dels propietaris, en el nou emplaçament, al carrer Sant Pau, l’evolució és satisfactòria. L’Ateneu Cinema va sumar 28.132 espectadors en el seu segon exercici complet obert, aquest 2018. Es tracta d’un 5% més que l’any anterior, els primers dotze mesos d’obertura, quan la xifra d’usuaris va ser 26.725. La presidenta de l’entitat ateneista, Mireia Claret, afirma que “era un dels objectius que teníem per a aquest segon any: consolidar l’aposta i arribar als 28.000 espectadors”. Claret assenyala que en aquest 2018 s’han pogut reforçar altres objectius, com augmentar el públic durant els dies intersetmanals: “hem consolidat l’aposta dels dimecres com a ‘dia de l’espectador’”. Harmonitzar horaris Els gestors del cinema han anat ajustant els horaris de les projeccions i també l’oferta. La presidenta de l’entitat comenta que “a petició dels botiguers vam modificar l’horari de la darrera sessió perquè poguessin venir després de tancar les botigues, i ja tenim una assistència prou interessant entre setmana”. Les entrades no corresponen només a pel·lícules: gairebé 900 espectadors dels 28.000 van ser a les sessions d’òpera i dansa. Sessions que es fan amb regularitat i que, segons Claret, “tenen un públic molt fidel”. Més públic a l’hivern Segons l’Ateneu, els millors mesos pel que fa a públic són els d’hivern: gener, febrer, març, a més de les proximitats de Nadal, amb el novembre i desembre. Després de l’estiu, és quan l’afluència baixa més, especialment octubre. Va ser a finals d’octubre precisament quan arribava a les pantalles de l’Estat la pel·lícula que ha estat més vista a l’Ateneu, ‘Bohemian Rhapsody’, biopic sobre Freddie Mercury i Queen. L’han seguit ‘Jurassic World: El reino caido’, ‘La forma del agua’, ‘Vengadores : Infinity war’ i ‘Mamma mia! una y otra vez’. Pel que fa a la sostenibilitat econòmica del cinema, Mireia Claret explica que “amb els ajustos que vam fer quan vam assolir la gestió íntegra hem aconseguit assegurar la continuïtat del projecte”. Matisa que “una sola sala de cinema, amb capacitat per a 127 persones i oberta tots els dies de la setmana (menys dimarts per descans del personal) era una aposta arriscada. És evident que si ens haguéssim endeutat per fer-lo no seria rendible, ara ens permet fer ‘tap i tap’”. No hi ha beneficis, però es paguen les despeses i el personal. Claret subratlla que “la filosofia de l’Ateneu no és guanyar diners, no som una empresa privada, som

L’assistència a l’Ateneu Cinema millora en un 5% al llarg dels darrers 12 mesos ‘Bohemian Rhapsody’, un biopic sobre Freddie Mercury i Queen ha estat el film més vist a la sala de cinema igualadina una entitat cultural i social i el nostre benefici és oferir cultura, en aquest cas cinematogràfica, i tenir el màxim d’espectadors possibles. Estem molt contents de l’equilibri econòmic/retorn cultural i social que hem aconseguit i de la col·laboració permanent que tenim amb Cine Club , Unesco i el Zoom”. Perspectives d’augment De cara al 2019, Mireia Claret espera que “incrementem els 28.000 assistents. Per fer això hem de continuar oferint una programació atractiva i acurada, tenim al Ricard Fuster com a responsable de Programació i això és una garantia d’èxit”. Es marca potenciar l’assistència a les Versions Originals dels dijous a la tarda. “Estem fent campanya per les Escoles d’Idiomes perquè volem que els estudiants d’anglès, francès, alemany... puguin posar en pràctica els coneixements veient pel·lícules en V.O.”, subratlla. Entre els deures hi ha que els dimarts -”quan no tenim programació comercial per descans del personal”- s’aprofiti per obrir l’Ateneu

Cinema a altres entitats de la ciutat, a projecció de documentals, a propostes de taquilla inversa, a fins socials... “hi estem treballant amb les entitats i seccions que tenim acollides a l’Ateneu i estan sortint idees interessants, estem oberts a totes les propostes que ens arribin encaixant-les sempre amb la disponibilitat que tinguem”. El públic jove és l’altra meta que tenen en aquest tercer any. Un camí llarg Fa cinc anys, els mítics cinemes Kursal van tancar definitivament a Igualada. Les instal·lacions del carrer Sant Magí es trobaven deteriorades -de fet, una sala ja no s’utilitzava- i la propietat va decidir no prosseguir amb el negoci. L’orfandat de cinema a l’Anoia només tenia dos contrapunts, el Casal de Tous i el CineClub de l’Ateneu, a més d’algun cinefòrum esporàdic, però cap cinema d’estrena. Ben aviat, però, van començar les gestions per intentar recuperar d’alguna manera les projeccions regulars a la ciutat. Ja durant la gestió del malaurat Josep Miserachs a la regidoria de Pro-

28.000 ESPECTADORS Les xifres han millorat respecte el període anterior, amb un creixement entorn el 5%. Els mesos al voltant de Nadal continuen sent els més potents pel que fa a atreure espectadors

moció Cultural, el govern va treballar diferents fórmules perquè hi hagués un projecte d’aquest tipus. La societat civil també, en particular amb una campanya impulsada des de l’Ateneu Igualadí: “Si tu vols... hi haurà cine a Igualada”. Un moviment que va convergir el 2016, amb el suport de la Diputació, amb la rehabilitació de l’auditori de l’Ateneu. Una inversió de 250.000 euros per construir un cinema amb 127 places, que es va estrenar als voltants de Nadal de 2016 amb ‘Rogue One’, una història paral·lela de la ‘Guerra de les Galàxies’. A la inauguració, a primers de desembre, hi havia assistit el president Carles Puigdemont. L’Ateneu Cinema s’ha d’enfrontar a la competència d’unes dues altres sales a la Conca d’Òdena, en aquest cas al Mont-Àgora de Montbui, obert el 2015. Fins ara, ambdós cinemes han coexistit. En el cas de l’Ateneu, la gestió durant el primer mig any, va anar a càrrec d’una empresa externa. A partir del juny de 2017 la pròpia entitat va assumir les regnes i des d’aleshores dissenya i s’encarrega de la programació.

marรง/2019

publicitat

societat

març/2019

Teatre

“Pots parlar de qualsevol cosa amb els nens. Com ho expliques ho és tot” Montse Pelfort i Maria Berenguer Creadores i actrius de Ka Teatre, que presenten l’espectacle Kàtia dins la programació de la Xarxa

“

MARTÍ ROSSELL PELFORT

La jove companyia Ka Teatre porta el seu espectacle Kàtia el proper 24 d’abril al Teatre Municipal l’Ateneu de la mà de Xarxa Igualada. Després d’estrenar al Teatre de l’Aurora dins el cicle KM.0 de l’any passat i d’actuar a La Mostra tornen a Igualada en plena gira del seu primer espectacle. En aquesta ocasió les anoienques Montse Pelfort i Maria Berenguer han creat l’espectacle conjuntament amb la coneguda companyia Teatre Nu. Kàtia és un viatge d’una filla amb la seva mare en busca de les seves arrels. Durant aquest viatge afloraran temes com l’adopció, fer-se preguntes o les relacions mare-filla. Parlem amb la companyia abans de poder veure l’obra aquest diumenge al Teatre Municipal de l’Ateneu. És la tercera vegada que actueu a Igualada després de l’estrena fa aproximadament un any. Com torneu? (riuen) Montse Pelfort: Amb ganes! I contentes! Ha plogut molt des de llavors. Ho vam fer a l’Aurora i ara tenim ganes de veure com va a l’Ateneu... Hi cap més gent, un públic diferent i a veure com es rep. Ens podrà veure molta gent que encara no ens ha vist i és l’oportunitat de fer-ho a casa. Maria Berenguer: Ja ha passat un any! Hem fet una cinquantena de bolos, gairebé. De fet a Igualada farem el quaranta-novè! Les dues vegades que hem actuat han sigut a

“En el cas de les famílies adoptives la reacció és sorprenent (...) Moltes mares no adoptives emocionades perquè s’identifiquen amb la relació de la Kàtia i la seva mare (...) Un dia, fins i tot, se’ns va apropar un nen i ens va dir que era el millor dia de la seva vida.

l’estrena, que estàvem molt nervioses, i a La Mostra, que són funcions molt importants. Tenim moltes ganes de trepitjar l’Ateneu perquè no hi hem actuat mai amb una obra i per a nosaltres és com casa nostra.

en el cas del bullying com de l’adopció. De seguida ens vam decantar per l’adopció, en part, perquè jo hi tenia certa implicació. Llavors vam començar amb el desglossament de la idea.

Quin és el punt de partida de Kàtia? Com va començar aquest projecte? (riuen) MB: Com va començar? Feia temps que amb la Montse dèiem que havíem de fer alguna cosa juntes i vam començar a treballar, en un inici, amb altres idees com el conte la Caputxeta. MP: Mentre treballàvem altres idees vaig anar a veure un espectacle, en sortir vaig pensar en nosaltres i vaig dir-me que si fèiem alguna cosa havia de ser ben feta. A partir de la Caputxeta vam plantejar unes quantes idees de viatges tant

L’espectacle tracta el tema de l’adopció. Quina és la reacció del públic? És diferent en les famílies adoptives i en les no adoptives? MB: Una de les reaccions que sempre ens arriba és la manera com tractem el tema. Ens acostumen a dir que ho fem subtilment: ni violent, ni dramàtic ni cap d’aquests aspectes. En el cas de les famílies adoptives la reacció és sorprenent: moltes anècdotes, molts nens que s’aixequen de la cadira i diuen: jo també sóc adoptat!, molts nens russos que s’apropen per explicar-nos la seva història... Però també moltes

mares no adoptives emocionades perquè s’identifiquen amb la relació de la Kàtia i la seva mare. I la reacció de molts nens que tenen la necessitat de dir-hi la seva i de poder-se expressar. MP: Un munt de nens que s’apropen a l’escenari per mirar els petits detalls, un nen que ha vist l’espectacle tres vegades, nens molt emocionats, un nen que semblava el bessó de la Kàtia, nenes que et saluden dient: Kàtia! I un munt de reaccions. MB: És curiós l’emoció amb quèmoltes famílies se’ns apropen. Especialment famílies adoptives. Un dia, fins i tot, se’ns va apropar un nen i ens va dir que era el millor dia de la seva vida. Els nens i nenes són el públic del futur? MP: En primer lloc són el públic del present. Un públic sincer i molt important. Els nens són els primers que et diuen què els ha agradat i què no. MB: Però també són el públic del futur. Tal i com els tractem ara seran un gran públic del futur.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Llegeix l’entrevista completa en aquest enllaç

A qui va dirigit l’espectacle? A tothom! (diuen alhora) MP: Cada nen és un món. Han vingut nens de dos anys que han quedat enganxats a les imatges o al so però també han vingut avis! Però quan fem escolars de sis o set anys estan molt connectats amb la història perquè la Kàtia és una nena de set anys. MB: És per a tota la família perquè a l’obra hi ha dos mons: el de la Kàtia (nens) i el de la mare (adults). És un partit de ping-pong entre adults i nens.

marรง/2019

publicitat

mercat

mar2019

BLEDES Tot i que en trobem tot l’any, ara és la millor època

per consumir-ne. Tot i que han sigut el malson de molts infants, tenen moltes propietats. Són molt riques en nutrients fonamentals per al nostre organisme, sobretot en minerals com el calci o el potassi i vitamines C i A. Són ideals per a dietes depuratives, tenen molta fibra i poques calories. També és una verdura altament diürètica.

mercat

És temps de...

apis

Malgrat tenir un gust amagar i fort, l’api és una verdura que s’hauria d’incloure cada vegada més a les nostres dietes, per les seves diverses propietats saludables

DEPURATIU Té molts efectes saludables sobre l’organisme. És un gran depuratiu. Gràcies al seu contingut de potassi, aquest aliment estimula la producció d’orina i és ideal per combatre la retenció de líquids i eliminar toxines.

RELAXANT L’api és un poderós relaxant, que pot afavorir el tractament de problemes d’ansietat, estrès i insomni, gràcies al seu contingut en minerals alcalins

VITAMINES I MINERALS L’api té molta aigua, poques calories i fibra. Conté vitamina A, B1 i B2, C i E i minerals com sodi, potassi, calci, magnesi, ferro, sofre, fòsfor i silici.

El celler de l’Anoia Consells per a les calçotades S’ha escrit molt, i més encara s’ha parlat del món dels maridatges, la combinació del menjar i del beure. I segurament, atès el bon moment que viu la gastronomia, tinc la impressió que comencem el camí; perquè mai com ara havíem tingut tants i tan bons referents; cuiners, pastissers, sommeliers i elaboradors que han posat la gastronomia catalana i espanyola a ulls del món. Hi ha una norma però que no falla mai; és beure i menjar el que t’agrada, perquè el gust és, com els altres sentits, únic i personal de cadascú. I això ho ha comprovat tothom, fins i tot nosaltres mateixos, en funció de les circumstàncies de cada moment, i/o la nostra predisposició, tenim percepcions diferents del mateix vi o menjar que tant vam disfrutar i assaborir en un altre moment. Un bon exemple d’això em succeeix sovint, amb la clientela, amb els albarinyos i els txakoli, allà, a Galícia i al País Basc tothom els troba més bons, i això és absolutament real i indiscutible. Per motius diferents; perquè els consumim al seu lloc d’origen, és a dir el vi s’ha desplaçat poc, i les possibles alteracions d’aquest són mínimes, perquè el combinem amb el producte local, i també és important el que té a veure amb nosaltres: allà estem de vacances o de plaer, i només tenim doncs, ni més ni menys, que el propòsit i l’objectiu de disfrutar cada moment. El de la proximitat és un maridatge que mai falla, seguint al nord d’Espanya, és evident l’asturià, les faves amb sidra sempre seran millors... Ara, que aquí estem en època de calçotades és un bon moment per retrobar-nos amb la família i les amistats, i eés que la calçotada és un dels àpats que acaba sent un esdeveniment autènticament molt nostre. Per a aquesta cerimònia, per a les calçotades, reivindico abans que res la recuperació del porró, especialment a l’hora de menjar els calçots, per la seva practicitat (ús en comú), estètica i singularitat. Sempre serà millor, i més ecològic també, prendre el vi amb porró que amb gots de plàstic no? El/s porró/ns ens servirà/n tant per beure el vi com el cava, que en aquesta ocasió són la meva recomanació. El vi pot ser el Brau de Bot, el vi que avui es presenta en Bag in Box de 3l i de 5l, la versió moderna i actual del vi a doll que prenien els nostres avis, però que s’elabora amb el coneixement i la tecnologia d’avui dia. Certament és un vi econòmic, però de qualitat, i també hem de pensar que normalment ens apleguem moltes persones amb motiu de la calçotada, de fet quants més siguem millor, però cal assumir les possibilitats de totes les butxaques de la colla. Pel cava us proposo el brut natural del nostre establiment, un escumós fet amb les varietats macabeu i chardonnay, que no conté cap tipus de sucre ni licor d’expedició, vaja que és natural com la vida mateixa. Pot semblar aspre al principi, però us deixarà molt bon regust i millor benestar. Us podria presentar altres propostes, però temps hi haurà... Les calçotades mereixen i requereixen la màxima implicació i participació, perquè feina n’hi ha per tothom; fer el foc, coure els calçots, muntar la taula, aprofitar la brasa per coure la carn, fer la crema, i mentrestant, amb tota la moderació, no pareu de fer glops! Salut i calçots, amb cava i vi!

HIPERTENSIÓ Els experts recomanen l’api a la dieta terapèutica per tractar la hipertensió

XAVIER FIGUERES i CASANOVAS Sommelier / Celler Figueres / @cellerfigueres

mercat

març/2019

XIRIVIA la trobem, a l’hivern, als caldos. A part de vitamines C, B i E i minerals com el fòsfor, el potassi i el ferro, entre altres, té grans efectes sobre l’organisme: és molt rica en fibra i és una gran font d’antioxidants. També té grans efectes depuratius sobre el fetge i la vesícula. Tradicionalment s’ha associat el seu consum a ajudar a eliminar pedres del fetge i de la vesícula.

ALLS És una aliment indispensable en la cuina

mediterrània. A part de donar sabor als nostres plats, també té grans efectes medicinals (sempre que es mengi cru). És antibiòtic, antimicòtic, antivíric, anticoagulant, antirombòtic i hipertensor. A més, redueix els nivells de colesterol i pot ajudar a la prevenció de determinats càncers.

La cuina que no podem perdre Romesco, salvitxada..i què fer amb les sobres de la calçotada

’entrada intentaré aclarir el dilema que aixeca passions i procurant no molestar als puristes del ram: els calçots ens els mengem amb romesco o amb salvitxada? Evidentment que els calçots es poden acompanyar amb les dues salses tot i que les calçotades tenen la seva salsa específica: la salvitxada. Es pot afirmar que la salsa salvitxada és una salsa de la família del romesco (com també ho és la salsa del xató), una de les grans bases de la cuina de Tarragona i per extensió de la Cuina Catalana. La base de les dues salses són els alls i tomàquets escalivats, ametlles i opcionalment avellanes, pebrot del romesco (tot i que la immensa majoria de receptes casolanes la canvien per nyores) oli, sal i vinagre. Opcionalment s’hi pot afegir pa torrat o galetes, pebre vermell, bitxo o julivert. La salvitxada també pot portar menta, cosa que mai he vist en un romesco. Per mi les diferències són: la primera i més important és que el romesco es pot servir com a salsa crua o pot formar part d’un guisat tant de carn com de peix, o sigui una salsa cuita i la salvitxada sempre serà una salsa crua, tot i que porta ingredients escalivats o torrats. La segona és que, mentre el romesco pot acceptar com a ingredient la ceba escalivada, la salvitxada mai en portarà, precisament perquè acompanya una ceba escalivada, altrament dit calçot. I ara anem per feina. Normalment quan fem una calçotada ens fa por quedar curts i a vegades ens sobra teca en excés. La salsa rai, tothom està disposat

a endur-se’n a casa i els calçots també, però la carn, que ha quedat resseca, a vegades ens fa una mica de mandra. Una manera fàcil d’aprofitar-la i alhora fer rebost és fer una base per pasta o llegum. La barreja de carns amb la dolçor dels calçots i l’aroma de brasa que agafarà és espectacular! O sigui que, mireu d’acaparar el màxim que pugueu de les sobralles sense que us mirin malament els altres, no cal que desfeu alguna amistat tampoc. Primer de tot us caldrà valorar si la quantitat de calçots i de carn que us heu endut està equilibrada, si creieu que aneu curts de calçots haureu d’afegir-hi una ceba o més. Anem a pams, primer de tot caldrà que peleu els calçots, els piqueu i els reserveu. I amb la carn, caldrà que us desfeu dels ossos del xai i la trossegeu tota. No tingueu por, piqueu el xai, la botifarra, la cansalada, botifarra negre o botifarrons i si hi ha xorissets o xistorra també. Per altra banda, poseu una cassola a

escalfar a foc mitjà, piqueu algun gra d’all i, a part, les cebes que calguin per equilibrar la falta de calçots. Un cop la cassola sigui calenta hi poseu un bon raig d’oli i hi tireu els alls picats, estigueu al cas, volem que deixin l’aroma, no que es torrin massa. O sigui que abans que els alls es comencin a torrar afegiu la ceba, un polsim de sal i, si cal, abaixeu el foc. Aprofiteu l’estona per pelar i picar una o dues pastanagues, que afegireu al sofregit amb alguna fulla de llorer, quan la ceba passi d’un color translúcid a un color daurat. I deixeu que tot vagi fent a poc a poc. Un cop la pastanaga estigui cuita hi afegiu una mica de pebre vermell dolç, feu una remenada ràpida i hi aboqueu un copa de vi blanc sec o de vi ranci, així li aportareu humitat, gustos i aromes, i no deixareu que el pebre vermell es cremi.

Si cal es pot fer apartant la cassola del foc per assegurar que no passi. Un cop hagi reduït el vi ja hi podreu afegir els calçots picats, tota la carn i, si voleu, alguna herba aromàtica més, com la farigola o la sajolida. I una mica de tomàquet triturat (la quantitat de tomàquet que afegiu ha de ser amb moderació, si no amagarà els gustos de la resta d’ingredients), i deixeu que vagi fent la xup-xup. Podeu tapar la cassola perquè no perdi humitat i hidrati la carn. Si queda eixut hi podeu afegir una mica d’aigua o brou lleuger i deixeu que cogui tot plegat uns minuts més. Just abans d’acabar la cocció serà el moment de tastar-ho i només si cal, rectificar de sal i pebre. Si repasseu la recepta, veureu que no us he recomanat que hi tireu ni sal ni pebre en cap moment. Això és perquè heu de pensar que les carns cuites ja estaven amanides i, a més, el gust de brasa que aporten els calçots i les carns a aquesta base ja formen part del condiment i li aporten personalitat. Segur que us en sortirà prou quantitat per congelar-la en carmanyoles, però abans, no deixeu de fer una bullida de macarrons per tastar-ho. Barregeu aquesta salsa amb els macarrons i gratineu-ho tot plegat al forn amb una mica de formatge. Fareu festa major a finals d’hivern. Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

Vols anunciar el teu establiment? publicitat@anoiadiari.cat 609394628

sortim

març/2019

sortim

SETÈ ART IGUALADÍ El FineArt dedica uns espais a fotògrafs igualadins. Aquest any el festival compta amb les obres d’Anna Batalla, Marta Guitart, Francesc Sangenís i l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. També veurem les fotografies del Premi Ciutat d’Igualada Procopi Llucià, les de Fotosport 2018 i el Trofeu Pell de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, del concurs d’Instagram i les mostres fotogràfiques del Col·lectiu Fort, de l’Agrupació de Montcada i Reixac i de From Inside.

Igualada s’omple d’imatges Del 22 de febrer al 17 de març, 23 espais de la ciutat acullen 54 exposicions i activitats paral·leles en el marc de la setena edició del FineArt Igualada FineArt Igualada enguany celebra la setena edició del festival, un esdeveniment de referència i consolidat en el món de la imatge, que busca un any més apropar la fotografia i tot allò que l’envolta tant al públic en general, com als aficionats i, per suposat als professionals de la fotografia. I ho fa, en diferents espais expositius municipals i d’altres d’efímers que recuperen espais patrimonials, per emmarcar les diferents propostes visuals, en 23 sales d’exposicions distribuïdes per la ciutat. L’esdeveniment, de renom a Catalunya i pioner a nivell nacional en el sector de la fotografia, es realitzarà del 22 de febrer al 17 de març. Aquesta edició comptarà amb fotògrafs provinents d’arreu del món, entre ells en trobem de Panamà, Argentina, Mèxic, Xile, Estats Units, Polònia, i també de Galicia, Andalusia, Aragó i de Catalunya. A més de les 54 exposicions, el festival inclou un gran nombre d’activitats paral·leles vinculades amb aquest art. En són un exemple les visites guiades de Jim Doukas, la d’Ignasi Marroyo, la de Ferran Freixa o la de Carme Ollé; els tallers amb l’Iñaki Relanzón, la Mi-

reia Alises o el taller de fotografia nocturna; la xerrada amb Francesc Bailón o la que es realitzarà amb Josep M.Gari per descobrir les diferents càmeres de la seva col·lecció; així com els tallers pensats per grans i menuts. Firmes de prestigi FineArt 2019 compta amb professionals d’àmbit internacional com els reconeguts Jim Doukas –fotògraf nord-americà-, el mexicà Carlos Ponce, l’argentí Guillermo de Angelís, Johams Leguisamo –fotògraf de Panamà-, la xilena Kati Riquelme o l’autora polonesa Hanna Jarzabek. També comptem amb presència de grans fotògrafs estatals com el premi Creu de Sant Jordi 2014, Ignasi Marroyo; el BBC Wildlife Photographer of the year 1997 i premi 2002 a la millor fotografia de naturalesa per l’Associació Espanyola de Fotografia, Iñaki Relanzón; el català Manel Gausa amb els retrats de personatges del teatre; Ferran Freixa amb 40 anys de mirades en blanc i negre; o la premiada com a Nou Talent 2016 en les XIII Trobades de Gijón, Iris G-Méras; entre d’altres.

També hi trobem altres noms de reconeixement dins l’àmbit fotogràfic com Enric Mestres, Mireia Alises, Paula Costantino, Pep Gol, Miguel David, Margarita Fresco, Luis Vázquez Álvarez, el duet de Jordi Guillumet i Mònica Roselló, Jordi Borràs, Gabi Guiard, Eder Sánchez, entre d’altres. Un altre tret destacable d’aquesta de la setena edició del Fineart Igualada és la participació, per primer any en aquesta trobada, d’una fotògrafa invident, la Carme Ollé. Espai per als artistes locals Com cada edició, també hi ha espais dedicats a fotògrafs igualadins. Aquest any el festival compta amb les obres d’Anna Batalla, Marta Guitart, Francesc Sangenís i l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. L’esdeveniment també ofereix les fotografies del Premi Ciutat d’Igualada Procopi Llucià, les de Fotosport 2018 i el Trofeu Pell de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, del concurs d’Instagram que es celebra fa tres edicions i les mostres fotogràfiques del Col·lectiu Fort, de l’Agrupació de Montcada i Reixac i de From Inside –fotografies de joves refugiats-.

Artistes La setena edició del FineArt Igualada portarà obres de fotògrafs de gran prestigi internacional, com Jim Doukas, Carlos Ponce, Guillermo de Angelís, Johams Leguisamo, Iñaki Relanzón, entre altres; al costat de fotògrafs de renom dins el panorama nacional, com Jordi Borràs, Ignasi Marroyo, Manel Gausa o Iris G-Méras.

Les escoles aposten pel Fineart Per la seva banda, les escoles de disseny i fotografia continuen apostant per FineArt. Es mostren els treballs dels alumnes de l’escol Leandre Cristòfol de Lleida, de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), de l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (Elisava), de Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge, de Grisart, de l’Escola Groc, de Tecnocampus, de l’Escola d’Arts i Oficis Gaspar Camps d’Igualada, d’El Observatorio i de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot. Presència a les xarxes Seguint la línia de les passades edicions, FineArt Igualada opta per la difusió de l’esdeveniment a través de les xarxes socials. Així, el festival comunica totes les novetats tant de participants com el programa d’activitats a través de les plataformes Facebook, Twitter - @fineartigualada i Instagram – fineartigualada - (podeu etiquetar les fotos amb el hashtag #Fineartigd19). També podeu accedir a tota la informació a través de la web: www.fineartigualada.cat.

marรง/2019

Publicitat

sortim

març /2019

Tradicions

El segon diumenge de Quaresma es farà el Mercat Figueter de Capellades Aquest any cau més tard de l’habitual i la celebració serà el diumenge 17 de març. El dia abans, però, començarà el primer dels actes previstos: el XXXIIè Concurs de Pintura Ràpida Joan Campoy, a partir de les 10 del matí. Els artistes podran optar al Premi Capellades o bé a la Categoria General. Els guanyadors es coneixeran a dos quarts de 3, quan s’entregarà els premis i s’obrirà una exposició amb els participants al Concurs, que es podrà visitar fins al 31 de març a Casa Bas. Els horaris d’obertura són els dissabtes i diumenges al matí de 12 a 14 hores i les tardes de 18 a 20 hores. Dissabte a les 7 de la tarda Paper de Música acollirà el Concert d’Hivern amb “Artem Trio”, finalista del 29è Concurs Internacional. Més música a les 9 de la nit al Teatre La Lliga amb “La Tendresse”, amb Anna Roig & Àlex Cassanyes Big Band Project Per al diumenge 17 de març l’oferta serà variadíssima, tot repartit pels carrers del centre de la vila. A la plaça Verdaguer hi haurà una nova mostra “L’Anoia, del camp a la taula”, amb productors de vins i caves, cerveses artesanes i productes de la comarca. A la Plaça Catalunya hi haurà els es-

tands dels comerços i serveis de la vila i també el de l’Ajuntament. Aquí es farà la inauguració, a les 11, amb la presència del diputat delegat de Comerç de la Diputació de Barcelona, Isaac Albert Agut. La Mostra de comerç i serveis es distribuirà entre aquesta plaça, el carrer Major, Abat Muntada i Passeig Verda-

guer. El carrer Major i els espais adjacents estaran decorats amb una ambientació floral. També cal destacar tota l’animació teatral que portaran els membres de la Companyia La Tal, amb “Les Fotografiers”, amb diferents passis al llarg del matí.

A la tarda el teatre serà infantil, amb l’actuació de la companyia De Parranda, a la plaça Catalunya a les 5. I el tancament del Mercat Figueter serà molt animat, gràcies a “Tarab”, de la Cia. Fun Dan Mondays. El Mercat Figueter compta un any més amb la participació de moltíssimes entitats de la vila que al llarg del dia oferiran actuacions variades: la Coral Xeremell a la Plaça Catalunya a la UNA, els The Lemon Day davant la Piscina al matí i migdia, la Casa d’Andalusia i el Coro Morenita de la Sierra a la Plaça Catalunya on també faran un Tastet de ‘migas andaluses’, La Lliga, la Penya Blaugrana, Falcons, Gegants... Al llarg de tot el dia hi haurà propostes molt variades: per a la canalla, a la plaça Sant Miquel; per als més grans, a la Plaça Catalunya amb Vermut al migdia i gintònics a la tarda, amb Bodega J. Torres; exposicions a Casa Bas, amb les imatges del Concurs de Pintura Ràpida; entrada reduïda al Museu Molí Paperer al matí, on també es podrà veure l’exposició Biennal d’Art de Sant Pere i entrades a 2x1 a l’Abric Romaní. Un dia llarg ple d’activitats molt variades on cadascú pot trobar una proposta del seu interès.

publicitat

març/2019

mercat figueter capellades Diumenge 17 de març, durant tot el dia

Mostra de comerç i serveis · Animació de carrer Activitats per als nens · “L’Anoia, del cap a la taula”

sortim

març /2019

Teatre

Joc, emoció i aventures en un espectacle sobre l’adopció Kàtia -premi Xarxa Alcover, ens parla sobre la necessitat de retrobar-nos amb els nostres orígens. Amb aquest espectacle de Ka Teatre - Teatre Nu. Xarxa Igualada encara la recta final, amb tres interessants propostes, abans de la celebració de la Mostra, el mes d’abril Després de la bona arrencada de la programació d’enguany, amb els espectacles Tripula, de Farrés brothers i cia. i La gallina dels ous d’or, de Zum-Zum teatre, la Xarxa Igualada ha programat 3 atractives propostes per a tots els públics per a aquestes setmanes que falten fins arribar a la celebració de la Mostra d’Igualada, del 4 al 7 d’abril. Comencen aquest diumenge, 24 de febrer, amb l’espectacle Kàtia, de Ka Teatre Nu; continuen el diumenge 17 de març, amb Lamprincesa en texans, de La companyia Sgratta i tanquen el programa el diumenge 31 de març, amb el grup Xiula, que presentarà l’espectacle Dintríssim. Premi Xarxa Alcover de la Mostra d’Igualada 2018 La companyia Ka Teatre Teatre Nu ha portat a l’escenari, amb emoció, joc i aventura, un tema com el de l’adopció. I ho han fet amb un espectacle molt visual que ha estat reconegut pel públic. Entre aquests reconeixements, cal destacar el Premi Xarxa Alcover de la Mostra d’Igualada 2018, un guardó impulsat per l’associació Xarxa Alcover consistent en una gira pels territoris de parla catalana. L’espectacle, produïit pel Teatre NU, fou escollit per un jurat entre totes les propostes programades en la darrera edició de La Mostra d’Igualada que fossin de petit i mitjà format, creació contemporània, predomini del text i en català. El jurat va destacar que es tractava d’una obra “molt fresca, planera, original i de qualitat, amb un tema que pot arribar molt bé als nens i nenes, així com a totes les franges d’edat”. Kàtia és la història d’una nena que emprenen un viatge -una gran aventura- acompanyada de la seva mare, a país de naixement de la petita, per mirar de respondre un munt de preguntes. La Kàtia és adoptada i vol tenir una fotografia de quan era un bebè. Només a l’orfenat, el lloc on va passar els seus primers dies de vida, la podrà trobar. Kàtia ens parla de voler saber, de la necessitat de trobar els nostres orígens, de la voluntat de recordar i entendre d’on venim. L’obra ens parla de la necessitat de fernos preguntes i la dificultat de trobar respostes, també de l’amor entre pares i fills i de la importància de superar plegats les adversitats que es presenten. Aquest espectacle parla de l’adopció, dels interrogants que desperta, dels neguits que motiva, i ho fa a través d’una història plena de joc i aventura a la recerca d’un objecte ben quotidià: una foto. Kàtia és una aventura d’una mare i d’una filla , que es viu com un joc, en què intervenen molts elements que ens són familiars i amb els quals ens podem identificar.

en texans. Diumenge 17 de març, a les 12:15 h, al Teatre Muncipal l’Ateneu, ens transportarem al País del Poble Sec, on fa temps que no plou, i per acabarho d’arreglar, un terrorífic drac es beu la poca aigua que raja de la Font Dolça. Aconseguirà la princesa Maribel fer fora el drac? Ho aconseguirà el cavaller? Arribarà finalment l’aigua al poble? Coneixerem dos peculiars venedors ambulants que ens explicaran aquesta fantàstica llegenda. Coneixerem una princesa molt especial, que amb l’ajuda d’una pila de personatges entranyables i divertits, ens ensenyaran que l’important no és qui ets, sinó com ets.

Kàtia, de Ka Teatre i Teatre Nu

L’espectacle s’adreça a tots els públics a partir de 5 anys i compta amb la idea original de Ka Teatre, la dramatúrgia i direcció de Víctor Borràs, la interpretació de Montse Pelfort i Maria Berenguer, la música de Montse Pelfort i Lluís Cartes, el vestuari de Nídia Tusal i la il·luminació de Paula Crespo. La producció la signa La Casa del Teatre Nu. Kpatia es podrà veure al Teatre Municipal l’Ateneu, diumenge 24 de febrer, a les 12:15 h. Una divertida llegenda per trencar estereotips Clara Gavaldà i Joan Cirera porten més de vint anys explicant contes arreu i creant espectacles per al públic familiar,

primer amb el grup Nets i Polits i després amb deParranda. Posteriorment van crear “La Companyia Sgratta” i el seu primer espectacle “Sol amb la Lluna” (2013). Tres anys després van presentar el seu segon espectacle “De què fan olor els pets?” (2016). En aquests dos espectacles explicaven diferents contes carregats d’humor, tendresa, jocs de paraules... Ara ens porten una nova proposta “La princesa en texans” on es llancen a explicar-nos una història de dracs, princeses, prínceps i cavallers amb música, pop-ups i moltes sorpreses! Basat en “El país del poble sec” de Clara Gavaldà i Joel Grau, la Clara i el Joan Cirera, presenten La princesa

La princesa en texans, de La Companyia Sgratta

Revolució musical Xiula és un grup d’animació musical de Barcelona compost de dos músics i dos educadors socials que han revolucionat l’animació infantil gràcies a cançons que beuen de ritmes actuals com hip-hop, el reggae, la rumba catalana, el dubstep o el pop-rock. Són coneguts per crear música per a infants i joves que combina sons adults i lletres reivindicatives per al públic infantil.La cançó «Verdura i peix» del seu primer àlbum Donem-li una volta al món és el seu tema més conegut. És un rap que el 2017 ja sumava més de 150.000 reproduccions a Youtube. El mateix any van ser un dels quatre nominats del Premi Arc a la «Millor gira d’artista o grup musical adaptada a públic familiar o infantil». Diumenge 31 de març, a les 18 h., al Teatre Municipal l’Ateneu, presenten el seu darrer espectacle “Dintríssim”. Els quatre músics de Xiula, després de viatjar tant pel món, decideixen iniciar l’aventura definitiva: un recorregut per l’interior del cos humà, on podran descobrir alguns dels secrets i de les problemàtiques que s’amaguen en cadascun de nosaltres. Un viatge que no deixa de ser la metàfora d’un moment introspectiu que creiem més necessari que mai; un aturar-se per respirar, tancar els ulls i mirar cap endins. L’espectacle és un concert teatralitzat on les noves cançons de Xiula es combinaran amb alguns dels clàssics del grup. A través de la música, l’humor i acompanyats per projeccions anatòmiques sorprenents, els Xiula s’enfrontaran al sucre, vibraran amb els polls, gaudiran d’una meditació màntrica col·lectiva, rapejaran sobre la verdura i el peix, i tractaran altres temes que afecten a tots i totes, com els mocs o les pantalles. Venda d’entrades Les entrades (6 € públic general i 5 € per als socis) es vendran el mateix dia, també al vestíbul del teatre, una hora abans de la representació.

marรง/2019

publicitat