Desembre 2017 www.anoiadiari.cat
GRATUĂ?T
Especial
21D
02
Desembre 2017
Especial 21D ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA
L’independentisme cerca la majoria en vots a Catalunya i també a l’Anoia el 21D Els anoiencs, com tots els catalans, estan convocats a unes eleccions imposades i anòmales FRANCESC VILAPRINYÓ
L’Anoia és només un dels múltiples subescenaris que hi ha el 21D d’un escenari molt més gran. Però el que hi ha en joc és també si l’independentisme podrà mantenir i reforçar la seva hegemonia. El dijous a la nit, aquestes eleccions imposades i anòmales -l’adjectiu més suau per a uns comicis marcats per una espiral repressiva- poden abocar resultats que donin alè per assolir la plena sobirania democràtica de Catalunya o que revoquin i desfacin l’obra de govern del catalanisme dels darrers 40 anys. L’independentisme és majoritari a l’Anoia i a la seva capital. Els resultats de 2015 (un 52% sumant Junts pel Sí i CUP, uns 35.000 electors) són equiparables en vots positius de les cites del 9-N i el referèndum: més de 33 i 36.000 vots. Ja el 2012, amb una CiU i Artur Mas en ple gir sobiranista, la terna de convergents, republicans i cupaires rebassava el 50%. Sense referents La relació entre el número de comicis pels partits del ‘sí’ respecte els del ‘no’, com es distribuiran els vots dins els blocs independentista i del 155, i la permeabilitat de Catalunya en Comú respecte als dos àmbits són les incògnites principals a nivell nacional. Com dèiem, no és gaire diferent de l’escenari anoienc tot i que el 2015 va quedar clara l’hegemonia independentista. Ara bé, els camins diferents que han emprès el PDeCAT i Esquerra i l’efecte del vot dels sectors més combatius per la República cap a la CUP, fan que els resultats de 2015 no puguin servir de referència, ni tan sols els de les eleccions estatals. A les eleccions de
Els catalans estan cridats novament a les urnes 51 dies després del referèndum de l’1O
TCM
desembre del 2015 i juny del 2016 no hi concorria la CUP i En Comú Podem va rebre vot útil independentista i fins i tot d’electors que en clau catalana poden votar PSC i Ciutadans. Xavi Domènech, el mateix candidat que va guanyar aquelles dues ocasions a la comarca, pot quedar ara quart o cinquè en les preferències dels anoiencs. La primera posició en vots és també quelcom que queda per veure a l’Anoia. Junts pel Sí ja no hi és. El darrer cara a cara, a les estatals de 2016, ERC va guanyar a Igualada per uns centenars de vots a CDC, però en aquests comicis s’hi preveu més participació i el vot independentista tindrà la tercera opció de la CUP. El repartiment del vot entre els blocs també pot canviar. Ciudadanos, que va guanyar a Vilanova i a Montbui fa dos anys, no ha fet ni acte de presència a la comarca. Caldrà veure si la seva victòria a aquests dos municipis es reedita vist el gir a la dreta del PSC. També cal veure si els Comuns podran retenir els excel·lents resultats de les generals: 14.000 vots. La candidatura d’esquerres pot captar vot del socialisme decebut amb l’aplicació del 155, però també en pot perdre cap a la CUP i ERC. Que els tres partits independentistes es presentin per separat també pot portar que la dreta espanyola guanyi a Masquefa i Piera, les altres grans poblacions de la comarca. Ciutadans va ser segona als dos municipis per darrere de Junts pel Sí. Tot i que es tracta de dos ajuntaments on governa el catalanisme des de fa anys, la candidatura d’Arrimadas no va quedar tan lluny de la coalició fa dos anys (a Masquefa, només a 600 vots dels junters que en van fer uns 1.600).
03
Desembre 2017
62,8%
És el percentatge de vots que els partits independentistes van obtenir a l’Anoia a les darreres eleccions catalanes
36.366
És el nombre de vots a favor del SÍ a l’Anoia obtinguts en el referpendum de l’1 d’octubre, un 92,8% del total
I
queda per comprovar si després de la declaració d’independència i que no es fes efectiva la República, amb el record de l’1-O encara present, tot el vot independentista del referèndum estigui mobilitzat. Fins ara, a cada convocatòria, el sostre ha anat creixent. Cal veure si es reforçaran els 36.366 vots del ‘sí’ l’1 d’octubre, fets sota la repressió. També si vots excepcionals que venien del sector àcrata i contra la repressió hi acudiran aquesta vegada. Vot estranger i participació Els darrers anys la problemàtica del vot per correu ha estat un altre tema recurrent. En el cas del 9-N i el 1-O, els catalans a l’exterior van haver de votar via les ambaixades catalanes. En molts casos, no van tenir temps de registrar-s’hi i no van fer efectiu el vot. En el cas d’aquestes eleccions, processos electorals fets sota la legislació estatal, els maldecaps han estat d’una altra mena: assegurar-se de rebre les butlletes a temps i poder votar als consolats o bé desplaçar-se directament al nostre país aprofitant que s’acosten les vacances de Nadal. Els testimonis anoiencs contactats pel nostre mitjà, en la seva majoria, fan el sistema de “vot rogat”. Anna Nogé, una igualadina que viu a Còrsega, comenta que “per saber si podria havia de conèixer si estava inscrita al CERA”, el cens electoral dels residents absents. En el seu
En aquestes eleccions del 21D pesarà més el procés independentista que els programes electorals TCM
cas, li és difícil desplaçar-se al consolat a Roma per votar i ho ha de fer per correu. Nogué explica que sempre havia votat sense problemes excepte les darreres eleccions, el 2015, quan “l’adreça que van posar per enviar el vot per correu estava equivocada”. El tema del vot per correu s’ha convertit ja en un camp de batalla clàssic. El 2015, un 63% d’aquest vot va anar a parar a formacions independentistes. Una dada que alimenta les sospites del sector sobiranista de la població, que sobretot a través de les xarxes, denuncia mala fe. Sigui mala fe o ineficàcia, el fet és que una altra vegada, molts votants lamenten que no se’ls ha tramès a temps els papers per poder votar als consolats, que obrien del 17 al 19 de desembre. Campanya insòlita Des que Mariano Rajoy va anunciar l’aplicació de l’article 155, els partits ja es van llançar
amb més o menys entusiasme (de fet, alguns amb una alegria quasi reprovable) a preparar les eleccions. Totes les formacions han portat a l’Anoia alguna patum per als actes de la cursa electoral. En pre-campanya, van venir Gabriel Rufián i Miquel Iceta, mentre que les dues darreres setmanes els partits portaven Jaume Barberà, Elisenda Alemanys -número dos dels Comuns-, el conseller Josep Rull -una de les víctimes de la persecució judicial al Govern-, Patxi López, el cupaire Benet Salellas o Toni Castellà. De fet, un dels fets diferencials d’aquesta campanya és que per primer cop en molt temps, hi ha una figura anoienca molt amunt de les llistes. Alba Vergés figura al número sis de la candidatura d’ERC a Barcelona i l’acompanyament que va tenir a l’acte central a Igualada revela que la formació republicana la situa com a una de les seves primeres espases,
per sobre de fitxatges com l’ex d’Unió. Comarca en segon terme Sense saber amb exactitud quin desenvolupament tindrà la legislatura, que podria ser extraordinàriament curt segons els resultats o si de nou el govern espanyol no està content amb el que decideix el Parlament, el paper anoienc torna a ser bastant discret a les llistes. Amb l’excepció de Vergés -situada a les travesses en posició de conselleria o secretaria general-, no hi ha cap seguretat que hi hagi un segon diputat de la comarca. Els sondejos fan pensar que Jordi Riba, en la posició 19 de la llista del PSC per Barcelona, podria tenir alguna opció remota. Seria irònic que en el PSC més allunyat del vell catalanisme la seva única presència anoienca fos un dels seus militants que s’ha distingit per posicions durant molt temps pròximes al sobiranisme.
La millor CUINA de l’Anoia
El que va ser segon tinent d’alcalde de l’Entesa per Igualada tindria opcions d’entrar al Parlament si els socialistesreeditenelsresultats de 2010, però no pas amb els 16 escons del 27 de setembre o els 20 que va aconseguir Pere Navarro el novembre de 2012. Una opció més difícil és la de Maria Senserrich, ara número 27 a la demarcació de Barcelona de Junts per Catalunya. La igualadina ha accedit al Parlament en els darrers tres comicis, ubicada en una posició similar a les llistes, tant per CiU (2010 i 2012) com Junts pel Sí (2015). La candidatura que encapçala el president Carles Puigdemont ha optat per perfils mediàtics de fora del PDeCAT en les posicions preeminents i ha deixat en números més complicats d’aconseguir l’escó a figures consolidades al Parlament com la jove diputada. Catalunya en Comú, la CUP i el PP també tenen anoiencs a les llistes, Sandra Bernad, Eva Pedraza i Joan Agramunt, entre els 30 primers. No hi ha presència de gent de la comarca en l’artefacte nacionalista espanyol per excel·lència, Ciutadans (o Ciudadanos, després d’haver fet fortuna a l’Estat espanyol). Sí que hi segueix una persona d’origen igualadí, Susana Beltrán, que ha caigut al número 12 però que seria a l’hemicicle català si no hi ha un daltabaix. Beltrán va ser vice-presidenta de l’entitat Societat Civil Catalana fins el 2015 quan va passar a engruixir les llistes de la candidatura d’Inés Arrimadas.
04
Desembre 2017
ELECCIONS 21D PARLEM AMB ELS CANDIDATS ANOIENCS
Maria Senserrich (Junts X CAT): “No renunciem al mandat de l’1 d’octubre, però primer ens cal recuperar les nostres institucions” ANOIADIARI
5 PREGUNTES LLAMPEC
Ha començat una campanya electoral en què hi ha tres partits independentistes, dos dels quals formaven una coalició fins fa unes setmanes. S’hi sent còmoda? Hauria preferit confluir de nou en una llista única? Hi ha un pacte per evitar els enfrontaments verbals? El clam del carrer era que féssim una llista unitària, ho vam intentar fins l’últim moment, i davant la negativa, el President Puigdemont ha fet una llista de país i transversal per donar resposta el que la gent ens demanava, i aquí el Partit Demòcrata va fer una acte de generositat perquè la política ha de saber escoltar i entendre el moment. Nosaltres anem a guanyar els del 155, anem a construir, a guanyar seduint, no enfrontant. Maria Senserrich ha estat diputada set anys i ara apareix en una posició que abans hauria estat d’entrada al Parlament, però que ara és més complicat. Com ho enfoca? La sensació és diferent respecte altres anys i més pel que ha passat els darrers mesos? Sempre al servei del país i de la seva gent, i ara més que mai, i quan serveixes al teu país has de saber escoltar, ser responsable i també, quan cal, ser generós, i prendre decisions. Jo estic implicada al 200%, veig i percebo que hi ha una gran mobilització, se’ns acosten moltes persones amb ganes de col·laborar per fer que el President torni. Quins passos planteja Junts per Catalunya per fer efectiva la República? S’ha convertit en quelcom secundari? Què no es va fer bé o què no es va poder fer perquè ja siguem independents? El dia 1 d’octubre vam veure com el Govern espanyol, amb la complicitat del PSOE i C’s, ordenaven a la Policia Nacional i a la Guardia Civil evitar a qualsevol preu la democràcia. Nosaltres sempre hem ofert diàleg, i a l’altre costat només ens han maltractat econòmicament, socialment, i cultural, i per rematar-ho ens envien més de 10.000 policies, que paguem tots amb els nostre impostos a donar-nos cops de porra. I el dia 3 d’octubre el mateix rei Felip VI ens amenaça a aquells que volem democràcia. Estem patint la duresa del 155, que aprofiten per tot i més, per destruir allò que durant anys ens ha costat construir i que sempre els ha molestat, com el model d’escola, la nostra sanitat, la nostra economia. Quan comencen a marxar empreses és per la pressió del Govern espanyol i els seus decrets. Nosaltres no renunciem al mandat del 1-O, però la violència, l’amenaça, els presos polítics, el President a l’exili.... ens obliga a restablir la normalitat, i retornar als catalans les seves institucions.
Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys. Sincerament no sóc d’idolatrar a ningú, no sóc de referents històrics, perquè tots tenen coses bones, i han viscut en èpoques molt diferents, amb circumstancies diferents. Sóc més de pensar en tota aquella gent anònima que sempre han fet possible de manera individual i col·lectiva la millora de la seva societat a través del pacifisme i la suma de tothom pensin igual o no.
Els socialistes i sobretot els Comuns els ataquen per no haver fet res en l’agenda social. D’altra banda, hi ha totes les lleis tombades pel TC –pobresa energètica, impostos als bancs, etc. — que el Parlament havia aprovat. No s’ha sabut explicar bé? El que no han entès ells és que volem que Catalunya sigui un Estat per poder donar més oportunitats i una millor vida als catalans. Aquests anys hem vist com tot allò que fèiem per ajudar les persones, amb els pocs recursos i competències que tenim, però amb intel·ligència i consensos- fins i tot amb el PP i C’s, ha estat tombat pel TC. I ara un cop hem patit la violència d’Estat, la repressió policial, la repressió judicial...tinc més clar que mai que és impossible prosperar si no ho fem com a Estat Propi, i l’equidistància ara no és creïble. Els Comuns estan 10 anys enrere, nosaltres ho sabem molt bé, hem pactat, hem dialogat durant anys per poder fer que Catalunya prosperés, i hem treballat molt per tenir les estructures de país, com el model d’escola catalana, la sanitat, els serveis socials, els mossos, etc...i fins i tot hem ajudat perquè Espanya també prosperés, però després de tot el que hem viscut i patit- inclosa la violènciano hi ha alternativa, per poder avançar en l’agenda social cal agenda nacional, i això vol dir avançar amb la República. Alguns observadors i adversaris polítics acusen al PDeCAT d’un doble discurs. Per una banda que es volien convocar eleccions i de no haver implementat la independència, per l’altra de tenir veus com Santi Vila dins el Govern fins el final. l PDeCAT és una aposta segura independentista?
El President Puigdemont és del Pdecat, i els consellers Turull, Rull, Borràs, i Puig també, així com el conseller Forn que encara és a la presó. Els diputats i diputades del Pdecat hem demostrat que treballem incansablement per la llibertat del nostre país, així com els més de 400 alcaldes que tenim. Marta Pascal també va dir que les decisions de JuntsxCat les prendrà el PDeCAT. En què quedem? Jo tinc l’experiència al Parlament d’aquests últims set anys, i les decisions sempre s’han pres amb consens, diàleg i sobretot entenent el moment. El PDeCAT tenim molta experiència de Govern, i al Parlament, per tant cal que les grans decisions es debatin des del Pdecat i, al final, escoltant a tothom.
“
Els Comuns estan 10 anys enrere. Després de tot el que hem viscut i patit- inclosa la violència- no hi ha alternativa, per poder avançar en l’agenda social cal agenda nacional, i això vol dir avançar amb la República.
Acabi la frase: Catalunya serà... Socialment justa, econòmicament lliure, espiritualment gloriosa, i políticament lliure (Francesc Macià) A quina lliga jugarà el Barça, si som independents? A la que decideixin els seu socis, estic tranquil·la Catalunya té 3 equips a primera. Va votar l’1 d’octubre? I tant! Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat. El nostre objectiu ara és guanyar per tornar el President com a President que és tot i el 155, i que el Vicepresident i els consellers tornin a ser el nostre Govern.
“
Nosaltres sempre hem ofert diàleg, i a l’altre costat només ens han maltractat. I per rematar-ho ens envien més de 10.000 policies, que paguem tots, a donar-nos cops de porra. Ah, i el dia 3 d’octubre el propi Rei Felip VI ens amenaça a aquells que volem democràcia.
05
Desembre 2017
ELECCIONS 21D PARLEM AMB ELS CANDIDATS ANOIENCS
Alba Vergés (Esquerra): “Hem d’explicar a persones que no creuen en la independència que la República els millorarà la vida” ANOIADIARI
5 PREGUNTES LLAMPEC
Quin escenari s’imagina per al dia 22? Vull pensar que revalidarem la majoria parlamentària i, aleshores, els catalans i catalanes decidim qui ens governi, omplir el Parlament i aplicar la República i implementar les mesures que necessita la nostra gent.
Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys. Lluís Companys, per moltíssimes coses, per la seva visió de les lluites socials i perquè ho va donar tot en el que creia.
Però què hi haurà el 22 de desembre que no hi hagués el 10 o el 27 d’octubre, quan també es tenia la majoria del Parlament, s’havia votat l’1-O i el president Puigdemont va proclamar la República? És cert que el govern espanyol va posar aquestes eleccions sense gaire ganes. Ells no volien retirar el 155 i volien intervenir les nostres institucions. Hem d’agafar aquestes eleccions com una oportunitat de revalidar aquesta majoria social. Insisteixo, abans del 155 el Govern ja estava format i encara es controlaven la majoria de recursos. Quina seguretat hi haurà per aplicar la República? Hi haurà un mandat nou i incontestable, el que sempre han intentat discutir. El mandat és una confirmació de la democràcia, que hi ha d’haver una actuació política. És una resposta democràtica i cal exigir que escoltin el que diu la gent a les urnes i no que facin veure que no passa res. Hi ha hagut i hi ha gent del PDeCAT i Esquerra a la presó, també a l’exili. En la conjuntura que tenim, caldrà posar d’acord tres partits independentistes si es guanya. La tendència natural dels catalans és barallar-nos: qui serà el president? L’objectiu que tenen és que ens barallem, però ens en sortim. Estic segura que trobarem la manera. Defensem el Govern legítim, tenim el número 1 d’ERC a la presó perquè els fa por, temen que demostri com compleix els compromisos. No podem deixar que els secretaris d’estat governin les conselleries, les finances, ni un minut més. L’economia tenia un creixement rècord i les dades només se’n van ressentir quan van arribar les porres. I qui serà el president? Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, una tercera persona. Dependrà de si guanya ERC o Junts per Catalunya? Dependrà de la situació de qui estigui a la presó i en processos judicials, ja que tenim uns quants consellers en aquest punt. El que s’adeqüi més a la situació. Si es va a la una, per què no s’ha fet llista única? Es va decidir anar en tres llistes per diversos temes, però hi ha punts en comú. Cadascú en el seu espai, eixamplar l’horitzó de vots i que no ‘s’escapin’ cap al 155. Els objectius es comparteixen amb les llistes de Junts per
Acabi la frase: Catalunya serà... Feminista o no serà. I moltes altres coses: justa o no serà, social o no serà...
Catalunya i la CUP, i fins i tot amb Catalunya en Comú. Aleshores deixi’m ser dolent. Tant li fa on vagi el vot independentista? És evident que no, però sobretot vull revalidar la majoria parlamentària. Jo crec que el millor seria votar la llista d’ERC, però clar que tinc preferències cap a altres llistes. Els del 155 agrupen vots cap a Ciutadans, nosaltres necessitem una llista forta també. Si les forces per la República tenen majoria en escons canviarà molt respecte si tenen majoria en vots? Hi haurà molta més força si hi ha majoria en vots, però si hi ha majoria parlamentària, l’hauran de respectar. Ells bé demanen que respectem les seves majories al Congrés. Però la nostra feina és, sempre, sempre, explicar als independentistes i els que no ho són, que la República és la millor solució per millorar el seu nivell de vida, més enllà del seu sentiment nacional. Més del 50% de vots seria independència immediata? Seria una injecció de força molt important, de cara a l’exterior. I que aquests països exigeixin respectar els resultats. Què pot aportar la República? Ja hem vist que sense sobirania no podem ajudar la gent a tenir més recursos. S’estan negant drets universals, com la salut, s’ataca als governs locals...Ens cal un estat independent. Hi haurà més ‘carrer’? No ho puc descartar en absolut.
A l’exterior ens expliquen que la principal força que tenim són mobilitzacions com l’1 o el 3 d’octubre, que són extraordinàries i a més són pacífiques. Crec que és el factor que ens fa desencallar coses. No hi ha risc de caure en un bucle i que apliquin de nou el 155? No, la República està proclamada, cal desplegar-la.
“
Sense sobirania no podem ajudar a la gent que té menys recursos. Ja hem vist com es neguen drets universals i es retalla l’autonomia dels ajuntaments. La solució és la independència
A quina lliga jugarà el Barça, si som independents? (riu). On es pacti. Mira al Regne Unit, que tenen diferents nacions i van junts als Jocs, en futbol tenen quatre seleccions, en rugbi Irlanda del Nord juga junt a la República d’Irlanda... Si es vol pactar, no hi ha problemes. I què tal jugar la Premier League o una lliga ibèrica? Va votar l’1 d’octubre? Clar que sí! Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat. La CUP i Junts per Catalunya.
“
Anem en diferents llistes, però tenim punts i objectius en comú. Cal eixamplar els espais de l’independentisme i evitar que cap vot se’n vagi cap als tres partits que recolzen el bloc del 155
06
Desembre 2017
ELECCIONS 21D PARLEM AMB ELS CANDIDATS ANOIENCS
Eva Pedraza (CUP): “No recolzarem cap Govern que vulgui seguir amb l’autonomisme; si és així, que no ens esperin” ANOIADIARI
5 PREGUNTES LLAMPEC
Dins l’independentisme i també dins la CUP hi va haver un debat sobre si calia presentar-se a aquestes eleccions. Quin era el parer que tenia? Vaig votar a favor al Consell Nacional. Molts enteníem que no anar-hi portaria a unes conseqüències pitjors. Les eleccions són il·legítimes però no serhi podria ser molt pitjor. La majoria independentista fa dos anys va quedar a poc més del 2% en vots i va aconseguir la majoria d’escons. L’1 d’octubre el número de ‘sí’ va superar els dos milions, més que el 27 de setembre. Per què encara no s’ha fet efectiva? Pensem que va haver-hi potser una mica de manca de fermesa per part del Govern, també després de la declaració del 27 d’octubre. Van desaparèixer, no es van posar les eines per implementar la República i no es va tenir en compte la força popular. Teníem moltes persones disposades a defensar la democràcia, el Parlament i la independència. Quina diferència hi ha ara? Ha passat un mes, no sé si el context ha canviat, però no tenim cap altra sortida que la unilateral. Sempre ha estat així. El Govern català que surti de les eleccions ha de posar-se ferm. Quan es va votar un Govern el gener del 2016 la CUP va fer caure Mas i va facilitar la investidura de Carles Puigdemont. Ara, en cas de majoria independentista, Esquerra podria ser el partit amb més representació. Si no és així, prioritzaran el candidat de Junts per Catalunya o el d’ERC? En primer lloc cal una majoria molt àmplia per implementar la República. I per això calen mesures socials contundents també. En els darrers pressupostos el Govern no va arribar en molts casos al límit de l’autonomisme. Preferim un Govern d’esquerres, però sobretot, només recolzarem un Govern que activi la República. Si no, que no hi comptin. Ens podríem trobar que la CUP recolzi una coalició entre Junts per Catalunya i ERC que implanti la República i no un d’ERC i els Comuns que no ho faci? Probablement. La sortida que veiem és que s’apliqui la Llei de Transitorietat, per fer efectives les lleis socials que el TC ha tombat. Un Govern amb uns Comuns que no vulguin la ruptura no faria possible que tirin endavant les normatives socials que s’han bloquejat. També recalquem que els governs que hem tingut a Catalunya podrien haver fet alguna cosa més i sobrepassar els límits de l’autonomisme per aplicar-les. La responsabilitat és compartida. Es tornaran a marcar terminis? El procés sabem que no seria fàcil i caldria un full de ruta amb uns objectius
Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys. Faltaria alguna dona, no? D’aquests, Salvador Seguí, el Noi del Sucre. Acabi la frase: Catalunya serà... Lliure. A quina lliga jugarà el Barça, si som independents? Tant m’és. Va votar l’1 d’octubre? Sí, clar.
que no es dilatessin en el temps. La ‘revolució dels somriures’ és una cosa que no funciona contra un Estat espanyol que té tota la força. El to festiu no ens prepara pels escenaris que podien sorgir de la declaració. Veu els altres dos partits més preocupats de retirar el 155 que d’aplicar la Llei de Transitorietat, doncs? Ja ho hem dit. No recolzarem cap Govern que no estigui disposat a fer la passa decisiva. O ens retirarem del Parlament o donarem l’esquena, però no estarem al costat d’un Govern autonomista. Hauria preferit una llista única, de la societat civil? Era una possibilitat, però les eleccions es van convocar molt ràpid i era difícil fer una llista consensuada. Joan Josep Nuet va parlar de “retallades de la CUP” en relació que van aprovar els pressupostos. Vam manifestar que no estàvem d’acord amb els pressupostos, però el Govern ens va fixar com a condició ‘sine qua non’ que s’aprovessin per fer el referèndum. Vam haver de ballar amb això. Preveu que el carrer tornarà a ser important, com la jornada de l’1-O? Cal combinar una activitat institucional ferma amb l’organització popular, com els CDR i altres àmbits. Tots els canvis històrics han estat fruit de mobilitzacions. Puigdemont va qüestionar si cal seguir a la UE. En això hi estarà d’acord. Hi ha quelcom que queda clar: aquesta Europa no té cap interès en la qualitat
de vida de les persones, és un ens econòmic. Cal replantejar si seguirhi. Molts esperaven que Europa faria alguna cosa vist com actuava l’Estat espanyol. Crec en Europa, però en la dels pobles. Estic a favor de consultar si cal sortir de la Unió Europea i cercar una altra fórmula.
“
Per assolir l’objectiu, crec que cal combinar una activitat institucional ferma amb l’organització popular, com els CDR i altres àmbits. Tots els grans canvis històrics que hi ha hagut han estat fruit de mobilitzacions.
Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat. Dos? Ho poses difícil. En principi, Esquerra.
“
Molts esperaven que Europa faria alguna cosa vist com actuava l’Estat espanyol. Crec en Europa, però en la dels pobles. Estic a favor de consultar si cal sortir de la Unió Europea i cercar una altra fórmula
07
Desembre 2017
ELECCIONS 21D PARLEM AMB ELS CANDIDATS ANOIENCS
Jordi Riba (PSC): “Una meitat del país no es pot imposar a l’altra”
ANOIADIARI
El grup socialista d’Igualada ha votat els darrers anys diverses mocions posicionant-se a favor de l’autodeterminació de Catalunya: Ha fet marxa enrere? Crec que hem acabat confonent el mitjà o instrument amb el fi. L’autodeterminació, el dret a decidir, etc., haurien d’haver estat el mitjà per millorar, quan per a alguns s’ha convertit en un objectiu en si mateix i sobretot en element de confrontació política, en una arma llancívola i un factor de divisió entre els catalans i de fractura social ha perdut, al meu entendre, la capacitat d’aportar en positiu i sobretot la capacitat d’aportar major o millor autogovern. Tal com han anat les coses i amb el nivell de polarització a què hem arribat, estic convençut que en cap cas la solució pot passar perquè una meitat del país s’imposi a l’altra o viceversa i per tant crec que ja no és un camí possible. Només en pre-campanya, les propostes de Miquel Iceta per construir una hisenda catalana ja han estat atacades i desautoritzades per altres barons del socialisme. L’Estatut del 2005 ja va ser retocat immediatament pel PSOE a Madrid. Quina garantia té la llista del PSC de cara a aquestes eleccions perquè les seves propostes siguin escoltades? Que jo sàpiga les propostes per la hisenda catalana han tingut el recolzament del PSOE, la direcció, el secretari general, forma part de la Declaració de Granada... L’Estatut va ser retocat inicialment per Mas i Zapatero i després en la seva tramitació al congrés, crec que van ser dos errors i que s’hauria d‘haver mantingut el text original com el temps ha demostrat i molts se n’adonen ara. Penso que l’experiència del que ha succeït és la millor lliçó perquè no es torni a repetir. En aquests moments hi ha un problema polític de gran magnitud i transcendència en la relació de Catalunya amb Espanya. Estic convençut que en aquests moments hi
ha molts més consciència que això és així que el que la campanya electoral i la competició per veure qui és més unilateral, permet reconèixer; a mes Europa està demandant una solució a un problema que no es pot perpetuar i la línia que indiquen com a camí a seguir s’assembla molt al que planteja el PSC. Per això crec que de grat o per força les propostes del PSC o molt semblants seran escoltades. La llista dels socialistes presenta a perfils de dretes com Ramon Espadaler o membres d’organitzacions de SCC com Alex Ramos. S’hi sent còmode? Em resulta curiós que al PSC se’ns pregunti sobre en Ramon Espadaler i en canvi a altres, com a ERC, no he vist que ningú els pregunti, per exemple, per Antoni Castellà, i em sembla que venen del mateix partit; fins i tot algú d’ERC m’ha qüestionat que el PSC sigui d’esquerres per la presència d’Espadaler, deu ser el mateix en el seu cas, no? A no ser que el problema o la divisòria que ho marca tot en la política catalana sigui ser o no ser independentista i si ho ets val tot i si no, doncs no. En el cas d’Alex Ramos, és un militant del PSC des de fa anys, a més de metge amb una trajectòria rellevant, director del Centre d’Estudis del Col·legi de Metges de Barcelona i director editorial d’Els Quaderns de Bona Praxi. Crec que se l’ha tractat molt injustament atribuint-li un perfil ben allunyat del real i crec que com en el cas anterior si no ets independentista, per alguns, ja quedes, o pretenen que quedis, desautoritzat per a tot.Ser de SCC, hi estiguis o no d’acord, no et converteix en un fatxacom alguns pretenen i en una societat democràticament madura és, o hauria de ser, tan legítim com pensar el contrari. En ambdós casos em poden separar diferències en alguns aspectes o fins i tot ideològics, però en cap cas em sento incòmode compartint projecte amb voluntat de sumar i d’aportar solucions, que crec indispensables i urgents per Catalunya. A més, sempre he cregut en la conveniència d’obrir i donar el màxim de transversalitat al PSC.
5 PREGUNTES LLAMPEC Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys. Probablement amb Ermessenda de Carcassona, malgrat és un personatge que queda lluny en la història va tenir, més enllà de la imatge sobre les trifulques familiars amb el seu fill i el seu net projectada televisivament, un paper important en la història de Catalunya i malgrat no va reeixir en les seves posicions representà la defensa d’una visió més de caràcter públic o institucional dels comtats catalans i del Casal comtal de Barcelona en un moment de desintegració de l’imperi carolingi que va donar pas a un ràpid procés de feudalització de Catalunya que representava una visió de caràcter privat o patrimonial per part de la noblesa de Catalunya. Això va representar un empitjorament per bona part de la població i el pas cap a la servitud de la pagesia i una disgregació del poder entre els nobles en detriment del caràcter públic i institucional dels comtats catalans que no va ser esmenat fins algunes generacions de comtes després i amb l’assumpció plena del feudalisme. Acabi la frase: Catalunya serà... Un sol poble o no serà A quina lliga jugarà el Barça, si som independents? Estic més d’acord amb aquells que diuen que si no existís el Reial Madrid, l’hauríem d’inventar. Va votar l’1 d’octubre? No Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat. Si hagués triat altres partits que no siguin el meu, ja no seria al meu partit. No obstant això, crec que serà imprescindible molta, molta negociació a partir del 22 de desembre i que serà necessari ferho tenint en compte per fer què, més que amb qui.
“
Europa està demandant una solució a un problema que no es pot perpetuar i la línia que indiquen com a camí a seguir s’assembla molt al que planteja el PSC. Per això crec que de grat o per força les propostes del PSC o molt semblants seran escoltades.
Sandra Bernad (En Comú Podem): “No es pot esperar per aplicar justícia social” ANOIADIARI
En l’etapa de Catalunya Sí que es Pot, es va parlar molt del referèndum com a solució i amb un màxim pel 2016 i també d’un procés constituent no subordinat. Què en queda, d’allò? La nostra màxima continua passant per la realització d’un referèndum acordat, quan governem serà una de les nostres prioritats. Xavier Domènech i Miquel Iceta s’han obert a pactar aquesta pre-campanya. Com es pot governar aleshores a Catalunya? Si han de triar soci, triaran els independentistes o els del 155? Ni DUI ni 155, els comuns estem fora dels vells blocs que tant uns com els altres s’obliden de gran part de la població catalana. Nosaltres apostem per un govern de majories amb una agenda amb base social i feminista, qui vulgui pactar amb nosaltres ho haurà de fer dins d’aquestes màximes. Catalunya en Comú fa bandera de la construcció i l’aplicació de drets socials com a prioritat. El Govern de Junts pel Sí va aprovar mesures com els decrets-llei d’impostos als bancs, la pobresa energètica o dels horaris comercials. Són propostes tombades pel TC. La llei de pobresa energètica no ha estat suspesa en la seva totalitat pel TC, afecta determinats articles referents a l’habitatge, no a la pobresa energètica, l’article 6 de les mesures per evitar la pobresa energètica continua vigent i Junts pel Sí ha renunciat a tota la llei per tenir uns articles suspesos. Quines línies d’actuació plantegen a la comarca de l’Anoia, doncs, si governen? Augmentarem la inversió dels pressupostos de la Generalitat per a la comarca, ja que des de l’entrada al Govern de CiU la inversió ha sigut escassa. Tenim diferents línies d’actuació, una d’elles és tornar a fer gratuït el Transport Escolar Obligatori, una part de la qual actualment ha de pagar la família
08
Desembre 2017
ELECCIONS 21D PARLEM AMB ELS CANDIDATS ANOIENCS o fer-se’n càrrec l’Ajuntament, quan és competència de la Generalitat. Tenim coneixement de la falta de centres escolars a la comarca, sabem que Vallbona fa temps que treballa en barracons i que Igualada i Piera fa temps que demanen un nou institut, fer-ho realitat serà una de les nostres prioritats. Una altra de les nostres prioritats és el tan demandat desdoblament de la B-224 entre Capellades i Martorell. Reprendrem temes bloquejats pel govern de Junts pel Sí com són: el Pla de gestió municipal de boscos, Pla de Protecció del Parc Natural de Montserrat i la defensa dels drets ecològics del riu Anoia. Per vostè, el PDeCAT i el PP són el mateix? PP i PDeCAT tenen molt en comú, van votar recentment per mantenir la reforma laboral de 2012, CiU va donar suport a la Llei d’Estabilitat Pressupostària, que facilita la intervenció financera de la Generalitat i, davant la moció de censura del PP, el PDeCAT va abstenir-se, entre d’altres semblances. Una Catalunya independent no tindria un major grau de justícia social? Depèn del partit que governés estaríem millor o pitjor, no és el mateix que governi un partit d’esquerres a un partit de dretes. A part d’això, després de 7 anys amb el tema de la independència, creus que les nostres ciutadanes i ciutadans que necessiten que s’apliquin polítiques de justícia social, mereixen que els diguem que els toca esperar a una hipotètica Catalunya independent? O seria millor començar a aplicar-les ara, que és quan les necessiten?
5 PREGUNTES LLAMPEC Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys. I referents dones com Federica Montseny, Neus Català o Lina Ódena? Acabi la frase: Catalunya serà... ... el motor del canvi. A quina lliga jugarà el Barça, si som independents? On jugui el Barça és un tema que han de decidir els seus socis, tampoc és un tema que ens preocupi massa, ja que no és una prioritat per millorar la situació de la classe treballadora. Va votar l’1 d’octubre? Sí, com un reclam democràtic. Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat. Els comuns busquem un govern que trenqui amb els vells blocs, per fer avançar Catalunya en l’àmbit social i d’autogovern.
Joan Agramunt (PP): “Els cossos policials complien ordres judicials” ANOIADIARI
Què proposen canviar si aconsegueixen el Govern de la Generalitat? I quin marge tindran per fer política atenent al dèficit fiscal que pateix Catalunya? En aquestes eleccions tots ens hi juguem molt. Des del PP volem que tots els que tinguin la responsabilitat de governar portin a terme decisions legislatives i executives que afectin en positiu als problemes reals del conjunt de la ciutadania. Vull destacar que hi ha marge, l’estat de les autonomies fa que Espanya sigui un dels països més descentralitzats de les democràcies modernes. Som els primers a reclamar millor finançament per a Catalunya en el marc de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes).
“
La nostra màxima continua passant per la realització d’un referèndum acordat, quan governem serà una de les nostres prioritats.
“
Ni DUI ni 155, els comuns estem fora dels vells blocs que tant uns com els altres s’obliden de gran part de la població catalana.
Hi ha una majoria clara a Catalunya que està en contra de les polítiques de Mariano Rajoy i el PP. Què proposen per respondre a la demanda d’aquesta majoria d’electors catalans? Seguirem treballant per defensar els nostres valors, hi hagi majoria independentista o no. Sempre hem defensat la legalitat constitucional, la normativa vigent i l’estat de dret. Sempre hem estat a favor d’integrar, no per fracturar com fan d’altres. En definitiva, estem per sumar, no pas per restar. A l’Europa del segle XXI la prioritat és el retorn de la seguretat jurídica, administrativa, política i social. Quines línies d’actuació plantegen a la comarca de l’Anoia si governen?
Pràcticament les mateixes que a la resta de Catalunya: una gestió acurada de l’eficiència i l’eficàcia dels recursos públics, creació d’ocupació, reducció de les llistes d’espera a la sanitat, millora d’infraestructures viàries i ferroviàries, equipament i escoles per acabar amb les aules prefabricades a Catalunya, suport als emprenedors, reforçar els teixits socials i no descuidar mai les famílies amb dificultats econòmiques. El que no compartirem és que per a la causa independentista mai han faltat recursos econòmics, mentre que per qüestions prioritàries com les que esmento, encara hi ha molt per fer. Com respondria als anoiencs que van ser contusionats per les forces policials l’1 d’octubre? Hi haurà algun gest de desgreuge? La justícia és igual per a tothom? En primer lloc manifestar que estem en contra de qualsevol acte de violència i fer el reconeixement als nostres cossos policials. Ells compleixen ordres i han d’actuar com a policial judicial. Jo tinc clar que en un estat de dret, no donar compliment als requeriments dels tribunals no és el camí. Alguns van voler enderrocar les institucions democràtiques.
5 PREGUNTES LLAMPEC Amb quins d’aquests protagonistes de la història de Catalunya s’identifica més: la comtessa Ermessenda, Bac de Roda, Salvador Seguí, Francesc Cambó o Lluís Companys. Amb catalans universals que s’han sentit catalans i espanyols, espanyols i catalans. Prat de la Riba, Dalí i un llarg etcètera. Acabi la frase: Catalunya serà... i seguirà sent davant de tot catalana, espanyola i europea, serà pròspera i la ciutadania tindrà serveis més ben gestionats. A quina lliga jugarà el Barça, si som independents? No serà el cas. Va votar l’1 d’octubre? No, era un referèndum il•legal, sense garanties i poc seriós. Triï dos dels partits que concorren que no siguin el seu per formar Govern a la Generalitat. El poble decidirà.