{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade.

Page 1


AFB2019

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l´ús del valencià


Llibret núm. 51 de la Foguera Ángeles - Felipe Bergé

Edita Foguera Ángeles-Felipe Bergé www.angelesfelipeberge.com Direcció Alejandro González i Borja Portada, disseny i maquetació Alejandro González i Borja Títol de la portada: “Aire” Traducció Maria Josep Mira Roig (Of. Municipal de Promoció del Valencià) Material fotogràfic Adrián González, Rubén Vigueras, Alejandro González, Arxiu Municipal d’Alacant, Diari Información, Diari La Verdad, José Recio, Arxiu de la Foguera Fotografies de Càrrecs

Agraïments Henar Lledó, Rafael Sellers, Adrián González, Rubén Vigueras Col.labora Generalitat Valenciana Impressió Ofibook Dipòsit Legal A 324-2012


SUMARI 04 // 06 // 08 // 18 // 86 // 98 // 102 // 110 // 116 // 134 // 142 // 192 //

Pròleg Aire L’origen de la pirotècnia El concurs de mascletaes d’Alacant Parlen els pirotècnics La importància de la pirotècnia en les festes de la ciutat de Castelló Castell de l’Olla, el gran espectacle de la Costa Blanca Els focs d’artifici Origen i història de la Palmera de focs artificials del Benacantil En imatges... AFB 2019 Guia Comercial

3


4


La pólvora. És l’element consubstancial a les festes quan arriben les dos de la vesprada. A una orde de la Bellesa del Foc, el cel s’ennuvola, l’aire es vicia, i la plaça dels Estels tremola davall el poder del tro. La mascletà trenca la festa al migdia i reuneix els ciutadans al voltant dels Estels. Passat un quart d’hora, la terra torna a recobrar la seua fermesa mentre les oïdes noten, encara durant prou de temps, les seqüeles del poder de la pólvora, que subjuga els alacantins. Diari La Verdad, 25 de juny de 1997


6


Aire

7


8


L’origen de la pirotècnia Alejandro González Borja

9


Des del seu descobriment, el foc ha sigut molt important per a l’home tant en el pla material com en l’espiritual. No és gens estrany, per tant que a més d’utilitzar i venerar el foc, l’home intentara modificar les seues propietats amb els més variats objectes. La pirotècnia, quan sorgeix, serà en un principi un art militar que amb el temps es bifurcarà en els seus dos vessants, el militar i el civil o lúdic.

La prehistòria dels focs artificials El punt d’inflexió principal en l’estudi dels focs artificials al llarg de la història i la seua evolució és, sens dubte, la invenció i l’ús de la pólvora. La pràctica totalitat dels pobles antics i en especial els asiàtics, han mostrat predilecció pels focs artificials i han utilitzat en les seues festes i celebracions nocturnes composicions incendiàries i altres formes de foc. Va ajudar, sens dubte, a aquesta afició la disponibilitat natural de substàncies útils per a aquestes comeses com són pous naturals de petroli o depòsits de salnitre. Els coneixements en aquesta matèria van passar a les mans dels grecs, els quals els van transmetre als romans. L’època romana Dins de la política romana d’oferir jocs, espectacles, i diversió als seus ciutadans, en aquesta època els focs artificials van ser habituals. Eren elaborats prenent com a base la nafta, a la qual s’afegien greixos vegetals i diversos minerals, com colofònia, sofre, salnitre o oli de llinosa. Els focs artificials no tenien color, condició que no canviarà fins a finals del segle XIX. Després de la caiguda de l’Imperi Romà, els focs artificials van patir un gran declivi, oblit i abandó.

10


L’edat mitjana Són poques la referències existents sobre focs artificials en aquesta època. No seria fins al segle XII quan els focs van tornar a estar presents en la vida social i lúdica. Segons algunes referències, pareix que els focs d’artifici utilitzats s’aconseguien sense l’ús de la pólvora, fent-se referència a fórmules on s’inclou el salnitre o el nitrat potàssic: “Tómese una partir de colofonia, otra de azufre vivo… partes de salitre; después, pulverizados y mezclados, disuélvanse en aceite de linaza o laurel. La mezcla así obtenida se coloca en tubos o cañas, se encienden por un extremo y volaran hacia el sitio que queráis” . En canvi, alguns llibres expliquen com ha de ser el cartutx per al volador i el cartutx per al tro i les formes per a embolicar-los i lligar-los. Veiem ja, condensat, l’essencial de l’art pirotècnic: mescles, continents i els seus embolcalls i els dos principals efectes; el coet i el tro.

l’aparició de la pólvora arranca la història de la pirotècnia, és la pólvora la que permet el seu fulgurant desenvolupament. Tot indica que van ser els xinesos els qui la van descobrir i també van ser aquests els que primer van començar a fer-hi pirotècnia. En els segles XIII i XIV ja es coneix la pólvora a Europa, sent una de les possibles portes d’entrada la Península Ibèrica. Amb l’arribada de la pólvora es popularitza el seu ús en festes populars. Aquesta afició va romandre després de la reconquista cristiana i s’especula que des de la Corona d’Aragó va passar als territoris italians davall domini dels aragonesos. Després serà a Itàlia, en concret Florència, on naix la pirotècnia europea. A partir de llavors s’inicia la història de la pirotècnia que consta de tres etapes: antiga, moderna i contemporània.

Ja en la Baixa Edat Mitjana hi ha abundants notícies sobre la pirotècnia i el descobriment de la pólvora i els seus usos, al principi en l’àmbit militar i més tard també en el civil. Amb

11


Pirotècnia antiga A pesar de l’impuls inicial, aquest art va quedar estancat per la falta de coneixement sistemàtic i universal. No hi havia comunicació entre els artesans sinó, més aïna, obscurantisme, recels i secretisme que n’impossibilitaven l’avanç. Quant a Anglaterra i França, la pirotècnia (a diferència d’Itàlia o Espanya on té un caràcter més popular), estava vinculada a grans fastos i celebracions reials. En el segle XVIII i gràcies a l’afició de Lluís XV als focs artificials, coincidiran allí els millors artesans d’Europa. A França, s’instal·laran (arribada d’Itàlia) la dinastia dels Ruggeri. Ells revolucionaran el concepte de focs artificials. En els temps de la revolució francesa, els focs adquiriran la seua dimensió publica i popular que tindran fins hui en dia. Mereix una menció especial el cas d’Alemanya, on pirotècnia militar i civil estan unides. En l’escola d’artilleria de Brandenburg es preparaven una col·lecció de focs artificials (la pirotècnia recreativa contínua sent una branca especifica dins del cos d’artilleria). Més tard, se separa la pirotècnia civil de la militar, no sense certa polèmica, encara que en l’exèrcit alemany es creara un laboratori de pirotècnia per a mantindre els coneixements d’aquest art. Cas especial és el cas del Japó i els seus inicis en la pirotècnia. A pesar de la seua proximitat amb Xina, els focs artificials, juntament amb la pólvora i les armes de foc van perpetrar en aquest país de mà dels comercials holandesos. Els japonesos aprenen dels xinesos l’art dels focs i el 1926 Gisaku Auki crea la denominada carcassa japonesa. Es van convertir en els millors fabricants de focs del món i durant molt de temps, fins a la irrupció de Xina en la producció, eren els majors exportadors de la pirotècnia. A Espanya els focs artificials van tindre un caràcter més popular que en altres països. La tradició àrab els va introduir com una part imprescindible en totes les festes, no es concebia cap festeig sense l’ús de la pólvora. Entre els segles XII i XV la conquista militar cristiana va expulsar la població àrab del centre de la península i del litoral mediterrani, però va quedar un profund i divers llegat cultural relacionat amb la pólvora. No es tractava d’oferir grans espectacles pirotècnics com en altres zones d’Europa, sinó d’una participació popular sense distinció de classe social. En el segle XIX, la pirotècnia evolucionarà i en finalitzar el segle podem observar clarament definida el que denominem pirotècnia moderna. Itàlia serà bressol de grans artificiers que aniran a disparar a la resta dels països europeus i també amb posterioritat alguns emigraran als Estats Units, on fundaran les grans firmes nord-americanes encara hui en actiu. La publicació de manuals a Itàlia i França va permetre un gran avanç als artesans, ja que va posar a l’abast de tots, formulacions químiques i precises descripcions sobre l’elaboració dels artefactes.

12


Pirotècnia moderna Naix en el segle XIX i es realitzarà fins a la segona mitat del segle XX. La seua principal característica és el predomini del foc aeri. Els coets voladors ja existien però va ser decisiu l’invent de la carcassa per al triomf de la modernitat. Aquesta va aparéixer cap al 1820 a França en aplicar els progressos de l’artilleria militar i la balística a la pirotècnia recreativa. Aquest tipus de focs permet un nombre més gran d’espectadors i comencen a ser habituals els grans tirs per al públic en general. Durant molt de temps aquest tipus de foc va conviure amb l’anterior i es disparaven les anunciades com a col·leccions mixtes: terrestre-aèria. Amb l’aparició del color en la segona mitat del segle XIX, es pot dir que els focs aeris guanyen en vistositat i espectacularitat i s’imposaran quasi de manera absoluta. A partir de 1830 s’introdueixen fórmules de color amb clorat potàssic (descobert cap al 1780 pel químic francés Claude Louis Berthollet), més avant, quan es comencen a fabricar mitjançant l’electròlisi metalls com el magnesi i l’alumini, aquests s’incorporen com a combustibles a les formulacions per a aconseguir flames d’alta temperatura imprescindibles per a obtindre els colors.

A poc a poc, s’incorporen sals d’estronci, bari, coure, sodi, pols de zinc,... en definitiva, tot un catàleg de productes químics que fan possible aconseguir qualsevol color o efecte. De manera paral·lela a aquests progressos tècnics en la producció de color i en els dos elements principals aeris (el coet volador i la carcassa), l’antiga pirotècnia va desapareixent de les grans col·leccions i queda per a espectacles de baix pressupost, tirs de difícil ubicació o en llocs d’inamovibles tradicions. Mentre a Itàlia continuaven amb la tradició de grans espectacles, a França els efectes de la revolució van derivar a una pirotècnia utilitzada en la majoria de festivitats, s’havia produït una “democratització” que va permetre que els focs artificials arribaren a ciutats i pobles on començava a ser habitual la seua utilització com a culminació als festejos. Ja en el segle XX els esdeveniments pirotècnics convocaran centenars de milers d’espectadors els quals aplaudeixen sempre aquells efectes més nous o més espectaculars.

13


Pirotècnia contemporània Es tracta de tota la pirotècnia realitzada en les últimes dècades amb totes les novetats de productes i coreografies, esdeveniments especials, inauguracions, pirotècnia sobre monuments, arquitectura, efectes especials per a cine, espectacles multimèdia i en especial el piromusical. Es pot denominar també com a pirotècnia tecnològica. L’element comú a tota aquesta varietat de foc és la igniciació elèctrica. Es distingeixen dos moments. 1. En principi, no era més que col·leccions de pirotècnia moderna, majoritàriament aèria, però que, en compte d’utilitzar l’encesa manual directa per part del pirotècnic s’encaboten a iniciar els artificis i conjunts mitjançant inflamadors elèctrics accionats des d’una taula de tir. Açò obri les possibilitats dels pirotècnics, ja que s’aconsegueix una major sincronització de temps en la cremà de les col·leccions, es poden obrir enormes fronts de foc i iniciar de manera simultània tots els artificis que es desitgen. També es guanya en seguretat per als operaris perquè no tenen la necessitat de seguir molt de prop la cremà de la col·lecció. 2. En un segon moment, apareix el tir controlat per ordinador, el tir digitalitzat, on fins a l’últim element posseeix la seua pròpia orde de tir. L’ordinador intervé en la creació de la coreografia, en la planificació pràctica d’aquesta i finalment en la seua execució. Amb l’ús dels sistemes digitals, la perfecció i sincronització dels tirs pot arribar a ser absoluta. El piromusical, que ja es realitzava amb les taules elèctriques de tir, adquireix ara una sincronització perfecta. S’abandona un poc la pirotècnia de grans magnituds i hi ha una tendència cap a l’ús d’artefactes de dimensió reduïda però d’efecte instantani. També creix amb força la denominada pirotècnia freda o d’interiors, que destaca pel seu baix risc o l’absència de fum. Aquesta s’utilitza en el cine, la televisió i els espectacles multimèdia. Un altre fenomen molt destacable en aquestes últimes dècades és la internacionalització de la pirotècnia que ha propiciat l’estandardització dels productes i que s’abandonen artificis i especialitats locals per qüestions comercials. L’aïllada evolució de la pirotècnia al llarg dels anys havia donat lloc a escoles pirotècniques de molt distinta factura, com l’escola galaicoportuguesa (basada en el coetó) la italiana (en l’ús de la carcassa italiana) la japonesa (mestra suprema de la carcassa esfèrica) o la valenciana (un poc eclèctica i amb elements de quasi totes les escoles). No obstant això, la gran comercialització ha homogeneïtzat les col·leccions fins al punt de no distingir-se un tir d’un altre i veure pertot arreu els mateixos efectes. En un principi, es va produir un comerç moderat de productes de Japó, Espanya o Itàlia cap a la resta dels països consumidors de pirotècnia. Amb posterioritat, ha arribat la irrupció de focs amb uns costos sense competència possible per part dels altres productors. En un primer moment oferien un producte de baixa qualitat i gens comparable a altres produccions. Però amb el temps, Xina ha començat a oferir productes amb qualitats més que acceptables i amb costos igualment competitius. Aquesta inundació de productes xinesos del mercat és el que ha propiciat l’homogeneïtat de les col·leccions més amunt comentada. El segle XX va suposar un important canvi en pràcticament tot Europa que va incrementar l’ús de la pirotècnia amb caràcter lúdic. A Espanya, a causa de la situació política, aquest auge no es va evidenciar fins ben entrada la dècada dels cinquanta, encara que des d’aquest moment el seu ascens va ser imparable.

14


15


La pirotècnia a Alacant En el segle XIX, la nit de Sant Joan se celebrava a la nostra ciutat amb coets i fogueres. De les cases s’agafava tot allò inservible que poguera cremar-se i es treia al carrer per a calar-li foc i celebrar tan màgica nit en un anhel de renovació. El 1870, un ban d’alcaldia prohibia el tir de coets i encendre fogueres en llocs perillosos. Es tractava així d’evitar desgràcies davant de la possible excessiva confiança dels ciutadans a l’hora de celebrar el solstici d’estiu. El 1881, la festa alacantina assoleix altes cotes de participació que es mantindrien fins a principis del segle XX, almenys fins a 1912, quan encara es troben referències en premsa sobre la predisposició dels veïns a eixir al carrer i disparar coets mentre contemplaven cremar les fogueres. Després el festeig decau i travessa una crisi. Entre el 1923 i el 1927 una disposició governativa prohibia la venda de coets i altres articles de pirotècnia popular. El poc que quedava de la celebració es limitava encara més, acostantla a la desaparició. Amb la creació, el 1928, de les Fogueres de Sant Joan, a càrrec de José María Py, les festes tornarien a recobrar la seua esplendor, aquesta vegada des d’una visió renovada i a semblança de les Falles de València. És llavors quan augmenta l’afició a la pirotècnia, disparant-se més traques i llançant-se més castells de focs artificials. Ja el 1936 consta la celebració d’un concurs efectuat enfront de la llotja del peix la nit del 22 de juny. Després del parèntesi per la contesa civil, es reprenen les festes el 1939 precipitadament, i és el 1940 quan es tornaria a comptar amb un entramat organitzatiu que permetera el desenvolupament d’uns festejos com els que s’havien celebrat abans de la guerra. Els concursos pirotècnics van tornar a formar part del programa d’actes, sent molt variable la quantitat de participants així com la seua ubicació, excepte en el cas de les traques lluminoses (actualment desaparegudes) que sempre es van disparar a l’Esplanada fins que en els anys setanta es van instal·lar al Passeig de Gómiz.

16

En la dècada dels cinquanta, eren quatre els pirotècnics participants en el concurs de castells de focs artificials i traques lluminoses que se celebrava al Moll de Ponent, fins que el 1957 es produeix un gran incendi en encendre’s restes de cautxú i es decideix traslladar-lo al costat del parc de Canalejas. Posteriorment, es van habilitar duess grans gavarres de les del dragatge del port per a aquests espectacles, però la seua insuficient superfície va obligar a buscar un nou escenari, sent el Passeig de Gómiz, en un primer moment, i després la platja del Cocó on té lloc en l’actualitat. Les grans traques van ser habituals durant els primers anys de la festa, sent-ne obligatori el tir per a poder obtindre la respectiva subvenció per part de l’Ajuntament. Tal vegada podria tractar-se dels orígens de la mascletà a Alacant. La pólvora va continuar omplint d’estrèpit els carrers de la ciutat i el so del masclet va aconseguir un nou nivell en crear-se un autèntic espectacle al seu voltant. D’aquesta manera, les mascletaes van començar a popularitzar-se i l’Ajuntament va començar a sufragar-ne algunes, encara que no arribaria la seua oficialitat absoluta fins al 1988, quan va tindre lloc el primer concurs celebrat a la Rambla. Posteriorment, passaria per altres ubicacions com Alfons el Savi, Campoamor, o la definitiva (fins al moment) de la plaça dels Estels. Ja en el segle XXI van arribar les mascletaes nocturnes al programa d’actes amb motiu de la celebració del 75 aniversari de les Fogueres el 2003. D’aquesta manera, les nits prèvies als dies grans tenien la seua cita amb la pólvora, que es descentralitzava i es feia arribar als barris. Sant Blai, Baver, la Florida, els Àngels, el Pla, la platja de Sant Joan, Tómbola… van acollir algun d’aquests espectacles. Posteriorment, es convertiria també en concurs fins que el 2016 es van suprimir per a instaurar més mascletaes diürnes als Estels durant els caps de setmana del mes de juny, situació que es manté en l’actualitat.


17


18


El concurs de mascletaes d’Alacant Alejandro González Borja

19


19 88

I edició

El 12 de juny va tindre lloc la primera mascletà de les festes de 1988, aquesta fora de concurs. La pirotècnia Antonio Caballer de Montcada va preparar una mascletà composta per 300 quilos de pólvora en 50 carcasses del número 7,250 trons del calibre 10 i 100 més del calibre 25, amb duració de 10 minuts que va comptar amb foc aeri de 200 coets. Ja endinsant-nos en el mateix certamen, a les 14.00 h del 21 de juny es disparava a la Rambla de Méndez Núñez la primera de les quatre mascletaes del I Concurs de Mascletaes. La decisió de traslladar aquests espectacles pirotècnics a la Rambla (anteriorment es van celebrar en espais més reduïts com la plaça de la Porta del Mar) va ser deguda a l’auge experimentat en els anys previs, la qual cosa feia necessari trobar una ubicació més àmplia. Els aficionats van poder gaudir des de llavors d’un nou al·licient en la festa de Fogueres. Les pirotècnies encarregades de realitzar els tirs en aquesta primera edició van ser:

20


21 de juny // Zamorano Caballer S.A. La primera mascletà del primer certamen no va poder tindre millor acollida, ja que les crítiques la qualificaven “d’insuperable, impressionant i espectacular”, entre altres molts elogis. Va funcionar una part en mode automàtic i va superar les 5.000 detonacions. Es va calcular una afluència de públic que rondava les 1.500 persones. 22 de juny // Pirotècnia Levantina S.L. L’única empresa alacantina present en aquesta edició va destinar cinc hores al muntatge de la mascletà que va tindre una duració de quasi quinze minuts. 23 de juny // Pirotècnia Brunchú S.A. Una potent mascletà que es va emportar una gran ovació dels que van acudir a presenciar-la. 24 de juny // Pirotècnia Vicente Caballer Va ser la mascletà que es va perfilar com a candidata al primer premi, dotat amb 600.000 pessetes, guardó que finalment li va ser concedit pel jurat. Durant el tir es va cremar més de mitja tona de focs artificials durant aproximadament quinze minuts. Quasi mig milió de pessetes que va costar la mascletà, es van volatilitzar ràpidament entre un soroll ensordidor, una espessa fumarada i un penetrant olor de pólvora. La potència aconseguida va fer que es dispararen les alarmes de les entitats bancàries pròximes i que es trencaren diversos vidres d’edificis, com ja va succeir en els dies previs.

Però el so de les mascletaes es va prolongar més enllà de la cremà, ja que el 25 de juny van aparéixer les primeres veus contràries a la ubicació triada per al tir d’aquestes. Els mateixos pirotècnics participants van denunciar la falta de seguretat, i van exigir un canvi a una altra zona de la ciutat que oferira majors garanties per als milers d’assistents que van acudir a presenciar els tirs. Van coincidir a assenyalar el greu risc de cremar mascletaes tan potents en un espai tan reduït, per la proximitat dels edificis i per permetre que el públic, entre el qual hi havia gran quantitat de turistes, molts d’ells desconeixedors dels perills de la pólvora, s’amuntonaren en els laterals de la Rambla a escassos metres dels petards i grups de carcasses. Resulta evident que les mesures de seguretat no van ser les adequades, ja que no es va delimitar una zona a què no tingueren accés els espectadors, la qual cosa va permetre que aquests pogueren recórrer l’avinguda a mesura que traques i carcasses s’anaven cremant, la qual cosa va obligar el personal de les diferents pirotècnies a apartar el públic perquè les mascletaes es pogueren disparar sense accidents. El pirotècnic valencià José Caballer va assenyalar: “És una temeritat cremar una mascletà a la Rambla, perquè açò no reuneix condicions i una fallada en una carcassa podria provocar una catàstrofe”.

21


19 89

II edició

Atés l’inqüestionable èxit obtingut en la primera edició del concurs de mascletaes, la consolidació d’aquest espectacle pirotècnic estava assegurada per a anys posteriors. Per això, el 1989, el certamen va tornar a acaparar l’atenció d’alacantins i visitants. En aquesta ocasió, l’emplaçament es va modificar, realitzant-se els tirs a l’avinguda d’Alfons el Savi per una qüestió de seguretat, com ja hem apuntat anteriorment. Les firmes participants van ser: 21 de juny // Pirotècnia Alicantina S.L. En aquesta primera mascletà es van cremar al voltant d’un centenar de quilos de pólvora. A pesar del canvi d’ubicació, el tir va tornar a causar desperfectes en finestres de huit edificis, a més de provocar el despenge parcial del cartell del supermercat Simago instal·lat a l’avinguda. Afortunadament, no va haver-hi danys personals. La falta de coordinació entre els cossos de seguretat va provocar que l’avinguda no es tallara al trànsit fins a 5 minuts abans de les dos de la vesprada, quan en un principi s’havia previst el tall dues hores abans de l’inici del tir. Aquesta situació va provocar un retard de mitja hora en el començament de la mascletà. Els espectadors van qualificar el treball de Pirotecnia Alicantina com a excel·lent, del qual van destacar especialment la segona part. 22 de juny // Pirotècnia Antonio Caballer Llorens Com ja succeïra el dia anterior, l’empresa pirotècnica va donar forma a una potent mascletà que va conquistar el públic. 23 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer S.A. La tercera mascletà també va comptar amb un xicotet esglai degut, de nou, a la falta de mesures de seguretat. En aquesta ocasió, el suport d’una carcassa situada en la part final va rebentar, amb la qual cosa la pólvora continguda en el seu interior va eixir disparada cap a la vorera on va explosionar i va arribar a diversos espectadors, però sense causar danys personals de gravetat. 24 de juny // Pirotècnia Saguntina Per al tancament de l’edició es va gaudir novament d’una estrepitosa mascletà de gran potència per a disgust dels veïns que veien com, de nou, patien xicotets desperfectes a les façanes de les seues vivendes. El jurat qualificador va atorgar el primer premi a Zamorano Caballer S.A., que es va embutxacar 500.000 pessetes, el segon va anar a parar a Pirotecnia Saguntina, que va rebre 250.000 pessetes, i el tercer, dotat amb 100.000 pessetes va recaure en Pirotecnia Alicantina.

22


23


19 90

III edició

Per tercer any consecutiu, i com un certamen ja plenament consolidat en el programa fester, es va desenvolupar el concurs de mascletaes de 1990 amb una important novetat, un nou canvi d’ubicació. En aquesta edició seria la plaça dels Estels la que retrunyiria amb aquests espectacles pirotècnics. Després d’haver passat per la Rambla i Alfons el Savi, pareixia que s’havia trobat el lloc idoni, ja que es va tindre en compte a l’hora de la seua elecció tant la sonoritat de la plaça com les possibilitats quant a una millora de la seguretat, que es va incrementar considerablement. El pla d’emergència per a la manipulació de productes pirotècnics en les mascletaes de la plaça dels Estels, va ser elaborat pel cap del cos de Bombers, Alfonso Prats, i contemplava la presència en el lloc cada dia de 20 voluntaris de Protecció Civil amb dos vehicles, quatre sanitaris de Creu Roja amb dues ambulàncies, cinc bombers amb un vehicle i quatre tècnics en pirotècnia amb un vehicle. La responsabilitat d’acordonar la zona va correspondre a la policia local, que havia de mantindre una distància mínima de 30 metres en línia recta entre els espectadors i la ubicació dels artificis. Per al perímetre de seguretat, es va comptar també amb 35 tanques protectores i 900 metres de cinta d’abalisar. Per primera vegada, cada una de les empreses participants en el certamen van subscriure una pòlissa de assegurança de responsabilitat civil d’entre 25 i 50 milions de pessetes, ja que l’assegurança general subscrita per l’Ajuntament per a les festes de Fogueres no incloïa la pirotècnia. Quant a la ubicació de la càrrega explosiva a la plaça, els focs aeris es van situar al centre d’aquesta, ocupant un semicercle de 100 metres quadrats, mentre que el foc terrestre es va instal·lar en el semicercle format per la intersecció Marvá-Alfons el Savi-Federico Soto, desplegant-se al llarg d’una àrea de 120 metres de llarg i 14 d’ample. Quant a les mesures preses per a gestionar el trànsit rodat durant els quatre dies de tirs, tot l’entorn es va veure afectat diàriament entre les huit del matí i les dos i mitja de la vesprada. El tram de l’avinguda de Federico Soto entre la Creu dels Caiguts i el carrer del Teatre es van deixar exclusivament per al servei de transport urbà i taxis, els altres vehicles havien de desviar-se per l’avinguda de Maisonnave. Cal destacar com, a pesar de l’increment de la seguretat i la major organització quant al tall de carrers i la gestió del trànsit, les mesures resultaven encara molt permissives, més si les comparem amb la situació actual. En la contornada dels Estels es van congregar diàriament milers d’espectadors que van poder gaudir de les demostracions de les següents firmes pirotècniques:

24


21 de juny // Pirotècnica Costa Blanca de Villena Entre una enorme expectació, a les dos en punt de la vesprada es disparava la primera mascletà del concurs, valorada en 700.000 pessetes (encara que l’Ajuntament tan sols va subvencionar la mitat de l’import), que va comptar amb un pes brut total de 1.000 quilos, dels quals, 250 corresponien a massa explosiva. Es van disparar 30 volcans de color, 10.000 trons aeris de color, 1.000 canyetes voladores de tro, 300 trons d’avís final de traca, 300 descàrregues de xiulets, 400 brunzidores, 60 grups de 10 trons de 30 mil·límetres de diàmetre, 1.000 eixides de tro final i 1.500 terratrèmols d’uns altres 30 mil·límetres de diàmetre. 22 de juny // Pirotècnia Garuda 150 quilos de pólvora i una extensió de 100 metres, aquestes són les xifres més destacades de la mascletà oferida per Pirotecnia Garuda, la qual va comptar amb un principi aeri espectacular i va continuar davall una pauta de tir tradicional fins a arribar al gran final terrestre que va durar 20 segons, sent-ne la duració total de 12 minuts. El tir es va valorar en 600.000 pessetes.

24 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer En la jornada de clausura del III Certamen, un total de 1500 trons van fer retrunyir novament la plaça dels Estels. Es van llançar un total de 200 quilos de material pirotècnic, dels quals 125 corresponien a pólvora. Va començar amb 100 trons d’avís de 60 mil·límetres, seguint el tir d’altres 20 d’avís “roncadors” del mateix diàmetre, 5 rodes aèries i 20 coetassos, tot això per a donar pas a la mascletà en si, que va constar de 100 grups de trons, 150 terratrèmols, més 400 tirs d’eixides, i 250 trons final de 70 mil·límetres. Com a novetat, es van presentar les carcasses de fum de colors que van sorprendre el públic assistent. No va faltar la polèmica, ja que va haver-hi veus que van apuntar que la Pirotecnia Garuda, encarregada del tir del 22 de juny, havia llançat trons d’avís amb un calibre superior al permés. Des de l’empresa van qualificar aquests comentaris com a “absurds”. En aquesta ocasió es va atorgar un únic premi dotat amb 500.000 pessetes que va correspondre a Pirotecnica Costa Blanca de Villena.

23 de juny // Pirotècnia Igual Es va iniciar amb deu trons d’avís, seguits per cinc carcasses de descàrrega de trons, a més d’una sèrie de rodes aèries amb xiulet, coetassos gallecs i arravatament de trons. Va començar amb trons lleugers, per a anar ascendint a poc a poc en intensitat i quantitat de detonacions. La disposició de les sèries de petards i carcasses oferia una gran seguretat. La part més forta es va muntar en el centre per a evitar que l’onda expansiva produïra ruptura de vidres.

25


19 91

IV edició

Durant les jornades centrals de Fogueres, a les dos de la vesprada, milers de persones van tornar a congregar-se diàriament a la plaça dels Estels per a presenciar cada una de les quatre mascletaes participants en el concurs. En aquesta IV edició es va ubicar per primera vegada, en un dels laterals de la plaça, un reservat terrassa, des d’on els mitjans informatius van poder emetre imatges i fer entrevistes relatives a la festa de Fogueres, així com albergar-hi les distintes autoritats presents en cada una de les jornades. Els espectacles pirotècnics van comptar amb una tarifa establida per l’Ajuntament de 350.000 pessetes, aproximadament la mitat del que solien costar les mascletaes del nivell de les disparades als Estels per aquella època. A pesar d’això, els pirotècnics mostraven el seu interés per participar a Alacant, ja que les opcions de guanyar i, per tant, poder recuperar la inversió realitzada, eren elevades, ja que només hi havia quatre participants, la qual cosa, unida a la comparativa d’inversió realitzada per la ciutat de València (tan sols 135.000 pessetes per mascletà), deixava la nostra ciutat en un bon lloc. Les bases del concurs establien unes limitacions en el calibre de les detonacions a emprar, per exemple, el número 7 era el màxim autoritzat per a les carcasses d’eixida. Les empreses encarregades dels tirs van ser:

26


21 de juny // Pirotècnia Crespo Prop de 150 quilos de pólvora i més de mil carcasses de diverses classes es van cremar en la primera mascletà. Per un espai de quasi deu minuts es van disparar 960 carcasses de tro i 300 lluminoses. Es va iniciar amb un successiu i espectacular tir de carcasses de tro i diverses descàrregues de color. A continuació va vindre la part terrestre, acompanyada de 150 descàrregues de colors i xiulet, a la qual va seguir un final terrestre amb descàrrega de tro i color de dia, per a rematar amb un potent bombardeig aeri. 22 de juny // Pirotècnia Arnau La segona mascletà de l’edició va sumir la plaça dels Estels en un terratrèmol durant els últims instants dels deu minuts que va durar el tir, la qual cosa va ocasionar ruptura de vidres en els edificis contigus. 80 quilos nets de pólvora van tindre la culpa. Va estar composta per huit fases: després d’un inici aeri, van seguir sis fases terrestres i un gran terratrèmol acompanyat d’un bombardeig aeri integrat per 400 carcasses. Tot això en un ritme creixent sense cap alt i baix i un magnífic tram final. 23 de juny // Pirotècnia Antonio Caballer Va començar amb una descàrrega de roncadores des de diversos punts de la plaça, seguida de quatre fases de foc aeri juntament amb un efecte de fum blau. Va seguir una forta descàrrega de trons i cinc fases de foc terrestre, acompanyat de xivatos, roncadores, xitxarres i trons, que van donar pas al terratrèmol final, acompanyat de foc aeri durant vint segons. L’apoteosi final va arribar amb sis volcanades de trons elèctrics compostes per 500 detonacions. En total 120 quilos de material explosiu cremats en set minuts, que van arrancar l’ovació dels espectadors davant d’un espectacle que van qualificar com a “antològic”.

24 de juny // Pirotècnia Costa Blanca Els guanyadors de l’edició anterior van ser els encarregats de tancar la de 1991. La mascletà, valorada en un milió de pessetes, va començar amb 200 carcasses aèries, amb brunzidors i xiulets. Després va arribar la grossa, amb 2000 unitats de tro, acompanyades per 10.000 trons aeris que es van disparar simultàniament fins el final. Llavors va donar començament el nou efecte volcà, al voltant de la font, en el qual fum de color taronja va romandre fins que la metxa va entrar en l’avinguda del General Marvá, on 300 metres de traca van ser cremats en pocs segons i provocant l’efecte terratrèmol. Mentrestant, 800 carcasses van oferir l’estrepitós final a què va seguir una gran ovació dels assistents. Com ja succeïra l’any anterior, Pirotecnia Costa Blanca es va alçar amb el primer premi del concurs, dotat de 250.000 pessetes. El segon premi va ser declarat desert. Per la seua banda, la Pirotecnia Antonio Caballer va rebre una menció especial per la qualitat, encara que no va poder accedir a cap guardó per no haver complit el temps mínim exigit de huit minuts.

27


19 92

V edició

Després de dos anys disparant-se a la plaça dels Estels, la mascletà canviava novament d’ubicació, desplaçantse aquesta vegada fins al passeig de Campoamor. Ja en aquell moment se sabia que seria provisional aquest emplaçament, encara que probablement no esperaven que fóra tan fugaç, perquè ja es parlava fa quasi trenta anys de la “imminent” construcció d’un complex cultural (hui l’ADDA) que obligaria a traslladar tant la Barraca Popular com l’espectacle pirotècnic. El canvi d’ubicació va ser valorat positivament, entre d’altres, pel portaveu de Pirotecnia Crespo (empresa participant aquell any en el certamen) qui va comentar: “La zona de Campoamor és molt més segura que la de la plaça dels Estels. Encara que es perda en sonoritat, els pirotècnics el que volem, per damunt de tot, és la seguretat, per la qual cosa el trasllat compensa”. També l’alcalde, José Luis Lassaletta s’inclinava per la nova ubicació: “per seguretat, Campoamor és el millor lloc […] els preparatius d’una mascletà com les que se celebren aquests dies suposen cinc hores de treball que hauria d’estar tallat el trànsit a la plaça dels Estels”. Semblant opinió manifestava el president de la Diputació, Antonio Mira-Perceval. L’únic que es va mostrar a favor dels Estels va ser el president de la Comissió Gestora, Conrado Albadalejo: “caldria utilitzar la plaça sencera, deixant que els alacantins acudiren a la mascletà des dels seus quatre punts cardinals”.

28


21 de juny // Pirotècnia Costa Blanca Les adverses condicions meteorològiques patides durant la matinada i les primeres hores del matí del 21 de juny van provocar la suspensió del tir de la mascletà prevista per a les dos de la vesprada. A pesar d’això, la zona va comptar amb una important presència d’aficionats que van esperar fins a l’hora prevista del tir i van quedar decebuts en descobrir que no hi hauria cita amb la pólvora a pesar que ja en aquells moments la climatologia sí que era favorable. Davant de tal situació, es va decidir traslladar-la al 28 de juny, quan finalment sí que va poder ser disparada encara que, amb menor afluència de gent a la contornada del passeig de Campoamor. 22 de juny // Pirotècnia Crespo A les dos i cinc de la vesprada sonava la tercera carcassa d’avís. Durant set minuts els voltants de Campoamor van ser un clamor de pólvora. Amb 150 quilos de pólvora, la mascletà (valorada en 500.000 pessetes) es va iniciar amb tres minuts de foc aeri, amb efectes de color i xiulets, que van donar pas a la mascletà terrestre, amb sis combinacions. L’apoteosi va arribar amb un final terrestre molt fort, seguit del final aeri en colors roig, verd i blanc, rematat per una sèrie de potents trons. 23 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer Al voltant de les dos de la vesprada, els aficionats a la pirotècnia van tornar a congregar-se a l’avinguda d’Alcoi, prenent les millors posicions per a seguir la mascletà. El retard de huit minuts en l’inici del tir va fer que els presents començaren a impacientar-se. A pesar d’això, la mascletà va ser qualificada d’impressionant, els seus huit minuts de duració van aconseguir el ritme, la cadència i la intensitat adequades, només trencades per un interval de cinc silenciosos segons entre la mascletà terrestre i l’aèria, que es van fer massa llargs. No obstant això, la reacció del públic assistent va ser unànime a favor del pirotècnic. Va començar amb un bombardeig de trons, per parells, acompanyat d’efecte de xiulets, que van continuar amb un altre bombardeig amb efecte xitxarra i bombers que deixaven escapar fum de colors roig, verd i blau. Les carcasses de tro van donar pas a l’autèntica mascletà terrestre, apoteòsica. Quan pareixia que havia acabat, va començar un intens foc aeri coronat amb el llançament, en tres colps, d’un tir simultani de setanta, cent setanta i doscents deu trons, amb un segon de separació d’un a un altre. Es van cremar 170 quilos de matèria explosiva en una mascletà que va ser valorada en 800.000 pessetes. 24 de juny // Pirotècnia Caballer de Godella Una potent mascletà un poc més curta que les anteriors (6 minuts de duració) va tancar el concurs de 1992. Va començar amb fums, sirenes i roncadores aèries, acompanyats per trons d’avís amb serpentines de colors. Els efectes de fums van donar pas a la mascletà terrestre que va tindre dotze retencions, disparades de menor a major, que van conduir al terratrèmol final, enllaçat magistralment amb el foc aeri i els trons de tancament. L’apoteosi va ser acompanyada per xiulets, serpentines i trons d’avís que van donar major prestància al conjunt. El primer premi dotat amb 500.000 pessetes va anar a parar a la Pirotècnia Zamorano Caballer, mentre que el segon va recaure en Pirotècnia Costa Blanca.

29


19 93

VI edició

El 1993 van tornar les mascletaes a l’emblemàtic marc alacantí de la plaça dels Estels, ubicació que va comptar amb el beneplàcit de multitud de foguerers i el major defensor de la qual va ser, com ja hem indicat anteriorment, l’anterior president de la Comissió Gestora, Conrado Albadalejo (1993 va ser el primer any de mandat de Luis Botella). De nou, la font de Llevant va vibrar amb els espectacles preparats per les diferents empreses pirotècniques que van participar en el concurs. 21 de juny // Pirotècnia Ferrández Pirotecnia Ferrández, d’Oriola, va debutar amb el seu espectacle dins de les festes de Fogueres. Anteriorment havia participat en festejos de diversos districtes i festes de Moros i Cristians, però fins a aquest moment mai havia sigut contractada per l’Ajuntament. L’estrena va suposar el desplegament de 17 operaris que van preparar una mascletà composta per 100 quilos de pólvora, dividits en dues seccions, intercalant-se entre ambdós morters de 7 centímetres, amb un total de 350 carcasses, que van rodejar tota la plaça, per l’interior i l’exterior, formant d’aquesta manera un bell espectacle de foc, trons i colorit. De les 700 carcasses disparades, la mitat van ser de tro i l’altra mitat de xiulets, fabricats aquests amb un modern procediment.

30


22 de juny // Pirotècnia Luis Brunchú Dia amb ànims escalfats al voltant de la plaça pel retard patit en l’inici del tir. Segons fonts municipals i de la Comissió Gestora, el retard de quasi 45 minuts va ser degut a la recepció oficial realitzada prèviament a l’ajuntament als integrants de l’Hèrcules C.F., els quals, posteriorment van fer acte de presència a la plaça i van ajudar a calmar els ànims del públic. Pel que fa a la cita amb la pólvora, la mascletà va fer explotar el clamor del públic per la seua intensitat, al llarg dels set intensos minuts que va durar. Es van cremar un total de 120 quilos de pólvora distribuïts al llarg de 70 metres. Es va dissenyar perquè anara de menor a major la seua espectacularitat sonora, alhora que es van utilitzar efectes de colors i sorolls, que van concloure amb un terratrèmol terrestre i un altre d’aeri. 23 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer La tercera mascletà va entusiasmar els milers d’espectadors que es van citar a l’entorn de la plaça dels Estels. Passats sis minuts de les dos de la vesprada, els trons d’avís donaven pas a la primera fase de la mascletà, situada a l’avinguda del General Marvá, amb cèrcols de tro i efectes de so que es van acréixer a mesura que s’anaven cremant metres de traca. De menys a més, les detonacions no van deixar un instant de respir, fins a arribar a un prefinal apoteòsic i intens, ja a la vora de la plaça, rematat per una final coronat pel tir de set-cents trons simultanis en tres ràfegues, disparat al centre de la plaça. Durant huit minuts, l’espectacle pirotècnic, compost per 150 quilos de càrrega explosiva, va fer les delícies del públic. 24 de juny // Pirotècnia Ricardo Caballer Amb una puntualitat inusual va començar la mascletà que tancava el concurs. La fase aèria va comptar amb tres retencions, amb efectes de color, i el llançament d’uns paracaigudes des d’algunes de les carcasses. Tot això, acompanyat per xiulets aeris de colors. La fase terrestre va comptabilitzar set retencions terrestres combinades amb material aeri de colors i gran quantitat de trons. Les roncadores, efectes de so de gran intensitat, van acompanyar aquesta segona fase. Finalment, un foc aeri format per 250 canons va rubricar el tir, que es va realitzar en huit minuts. La càrrega explosiva bruta va ser de 400 quilos, dels quals 90 eren de massa. Una vegada finalitzades les festes, els pirotècnics es van pronunciar sobre la tornada a la plaça dels Estels, coincidint en la conveniència de fer el muntatge dels focs de forma circular al voltant de la plaça, i no per l’avinguda del General Marvá (punt d’inici) per no comptar amb l’acústica adequada i privar de visibilitat bona part del públic amuntonat a les avingudes d’Alfons el Savi, l’Estació i Federico Soto.

31


19 94

VII edició

De nou, la plaça dels Estels va ser el punt de trobada on els amants de la pólvora es van reunir entre el 21 i 24 de juny a les dos de la vesprada. Pareixia que la ubicació començava a assentar-se, ja que comptava amb el beneplàcit de bona part del món foguerer, encara que, segons pareix, en el govern municipal no estava del tot clar que es produïren nous canvis en un futur no molt llunyà. Quant a la seguretat, en aquesta ocasió l’operatiu incloïa deu hòmens de la Policia Municipal, 25 efectius de protecció civil dotats amb una ambulància i dos vehicles i un equip d’eixida d’emergència de bombers, compost d’una dotació de deu hòmens. Mentrestant, es va desenvolupar la setena edició del concurs amb quatre nous tirs: 21 de juny // Pirotècnia Úbeda Era la primera vegada que Juan Pedro Úbeda acudia a aquest concurs i es va voler fer notar amb una vibrant i espectacular mascletà que va durar quasi huit minuts. Els primers, van ser música, ritme i un efecte de redoblaments de tambor. Després, el compàs va prendre alé, va arrancar amb més empenta i va finalitzar amb un gran estrèpit. El recorregut de més de 350 metres de longitud en què es van mesclar el foc aeri amb arravataments, els efectes sibilants i de colors, colps de terratrèmols, volcans de trons,… van fer que els assistents arrancaren una intensa ovació i fóra qualificada com un magnífic inici de festa. 22 de juny // Pirotècnia Ferrández “Un inici lent i sense a penes ritme” va ser el comentari general dels assistents a la segona mascletà, encara que van destacar la novetat de “parir” cada coet xicotets globus de colors. Després dels primers instants on van predominar els xiulits, es va iniciar una cascada de soroll, fumarada i olor de pólvora que va engolir Estels per complet. Va comptar amb al voltant de 700 quilos de pólvora perfectament combinats entre el foc aeri i el terrestre. En total es van disparar 20.000 trons en huit minuts.

32

23 de juny // Pirotècnia Brunchú Sobre una superfície de 1.500 metres quadrats (150 de llarg per 10 d’ample) es va muntar l’espectacle pirotècnic que va cremar més d’un centenar de quilos de pólvora negra distribuïts en huit minuts de duració i va aconseguir una intensitat de 130 decibels. La mascletà va comptar amb set fases, l’última de les quals, mecanitzada elèctricament, va fer esclatar dos-cents trons al mateix temps. Brunchú va optar per un tir tradicional, limitant-se al principi a carcasses amb xiulet i volcans de colors massa espaiats, i bolcant-se en la fase terrestre en què l’espectador va arribar al deliri. 24 de juny // Pirotècnia Caballer Des del començament, l’última mascletà va fer presagiar el terratrèmol que s’acostava. Va tindre tres fases, totes ben coordinades i amb ritme. Una primera de foc aeri en què es van combinar els punts de llum verda i rosa. Després d’açò, multitud de traques per a prendre la plaça amb una explosió multicolor i acústica. Un final espectacular i contundent que va arrancar l’ovació tancada i espontània de tot el públic que omplia de gom a gom els voltants d’Estels.


33


19 95

VIII edició

Huitena edició del concurs en què es va demostrar novament l’interés d’Alacant per la pólvora, amb gran afluència al voltant de la zona de tir des de temps abans del llançament del primer tro d’avís. Amb el canvi de color en l’Ajuntament un mes abans, i havent-se produït recentment la presa de possessió dels nous regidors, les mirades dirigides a la zona reservada se centraven en el nou alcalde, Luis Díaz Alperi i el regidor de Festes, José Luis Pamblanco, encara que els actes de Fogueres ja havien quedat tancats amb l’anterior equip de govern i pocs canvis van poder realitzar-se. Es va ampliar l’escenari de la zona reservada fins a la mitat de la plaça i del passeig de Marvá, la qual cosa va permetre una major visibilitat pel públic i millorar les mesures de seguretat. El tancament al trànsit d’aquesta zona, més enllà del perímetre vetat als vehicles durant la setmana de festa va provocar un embús major, la qual cosa va obligar a desplegar un gran contingent de previsió d’incidents compost per agents de la Policia Local i Protecció Civil. La dotació econòmica per a cada una de les pirotècnies participants va ser de 350.000 pessetes. Les empreses que no van voler faltar a la cita alacantina amb la pólvora van ser les següents:

34


21 de juny // Pirotècnia Brunchú Durant un poc més de set minuts la mascletà va posar a prova el tremp de molts dels assistents a la primera de les sessions. Va començar amb cinc retencions aèries combinades amb xiulets i sirenes, per a continuar amb la mascletà pròpiament dita amb sis retencions de menor a major, seguida d’un terratrèmol terrestre, per a concloure amb un bombardeig aeri i un terratrèmol aeri final que va posar a prova els timpans del públic assistent. Segons dades de la mateixa pirotècnia, es van cremar un total de 150 quilos de pólvora.

23 de juny // Pirotècnia Ferrández Felices Amb una càrrega de pólvora pròxima als 400 quilos, la pirotècnia va aconseguir estremir la plaça en la tercera sessió del concurs, i va ser molt aplaudida pel públic. La mascletà estava composta en el seu inici de bombes de trons i xiulets aeris que es van anar intensificant en diverses etapes, per a seguir amb bombes de trons i rascadors. L’apoteòsic final va comptar amb tres repicaments cadascun superior a l’anterior, compost per més de 400 carcasses que van ser llançades en tan sols tres segons, concloent amb un gran terratrèmol de 1.200 trons que van sonar a l’uníson. L’objectiu era causar el major estrèpit possible prescindint d’efectes de fum i colors.

22 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer Igual que el dia anterior, la mascletà va tindre una duració de set minuts, en el quals es van cremar al voltant de 160 quilos de pólvora, distribuïts en una longitud aproximada de 150 metres que van recórrer l’avinguda del General Marvá i la plaça dels Estels. Es va distribuir en diverses fases. Després dels trons d’avís i sirenes, van seguir trons i xiulets i descàrregues de trons amb colors, de menor a major intensitat. Posteriorment es va donar pas a la mascletà pròpiament dita i que, precedida de trons i xitxarres, va fer una gran descàrrega en el terratrèmol final i aeri. Els entesos van lloar la mascletà destacant que no va haverhi temps morts i en van emfatitzar la ràpida freqüència i la poderosa culminació.

24 de juny // Pirotècnia Crespo Després de diversos minuts d’incertesa, a les dos i cinc va començar el tir que es va prolongar durant deu minuts. En els primers minuts, una carcassa encesa va caure sobre els espectadors en Marvá, incident que va quedar tan sols en un sobresalt sense conseqüències greus. El ritme, in crescendo, va delatar la professionalitat amb què va ser concebuda pels seus inspiradors i executors. Va tindre més fases aèries que les disparades en els dies previs la qual cosa va fer que els prolegòmens de l’apoteosi es ralentitzaren. En canvi, tant els xiulets com els efectes de fum i les carcasses de colors van estar inserits amb una cadència molt adequada. Després d’una detallada exhibició de recursos es va precipitar un final contundent i esglaiador.

35


19 96

IX edició

Per primera vegada, la jornada de la plantà va comptar amb el tir d’una mascletà. D’aquesta manera se n’ampliaven els tirs a cinc, que des d’aquest moment s’iniciarien el 20 de juny. 20 de juny // Pirotècnia Brunchú Passats quatre minuts de les dos de la vesprada, començava la primera mascletà, que va obtindre molt bones crítiques entre els experts. Durant huit minuts, la plaça dels Estels va ser el marc d’un autèntic recital de so, que va comptar amb el ritme adequat i va saber incrementar la seua potència conforme s’acostava a la fase final en què es va produir una autèntica apoteosi. Destaca la utilització de fum dels colors de la bandera de la Comunitat Valenciana. 21 de juny // Pirotècnia Arnal En aquesta ocasió es va comptar en la zona reservada amb una espectadora d’excepció, Amaparito Quereda, Bellea del Foc 1932. En aquesta ocasió, l’espectacle pirotècnic va tindre una duració de huit minuts d’autèntic infart. L’encesa es va realitzar per ordinador. Es va iniciar amb una sèrie d’espectaculars volcans aeris, intercalats per crackers diürns, que van continuar amb nova sessió de volcans, traques aèries, serpentines i xiulets, que van anar creixent en sonoritat a mesura que transcorria el temps i s’anaven consumint els prop de 100 metres de longitud de la mascletà. La segona part va destacar per l’impressionant estrèpit dels terratrèmols terrestres que van ocupar gran part del temps per a acabar amb un gran terratrèmol amb final aeri.

36

22 de juny // Pirotècnia Turís La tercera sessió va ser la més concorreguda ja que, com que va caure en dissabte, van ser molts els alacantins i visitants que es van acostar a presenciar l’espectacle que Turís havia preparat. Es va iniciar puntualment i es va allargar durant huit minuts, en els quals es va apreciar una intensitat in crescendo de la fase terrestre en la qual van quedar en evidència algunes errades de ritme. A pesar d’això, atesa la contundència del terratrèmol final, que va fer tremolar la plaça, el públic assistent es va mostrar entusiasmat amb el tir a què va proporcionar un intens aplaudiment. La part final es va dividir en tres moments al voltant de la font: descàrregues de tro, efectes de tro d’avís i una forta descàrrega amb color. 23 de juny // Pirotècnia Ferrández Van ser set intensos minuts d’espectacle que van començar amb carcasses aèries de color que van preparar els presents per a gaudir d’un gran espectacle sonor. Més de 500 carcasses van contribuir a un colofó apoteòsic. En total es van cremar 175 quilos de pólvora en què va predominar l’element terrestre enfront de l’aeri. 24 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer Magnífica mascletà que va utilitzar 120 quilos de pólvora, explosionats de forma electrònica des d’un centre de control instal·lat al costat de les autoritats. L’espectacle va ser el més mixt del conjunt, ja que va saber combinar amb destresa tant els efectes de so com els estrictament visuals. La part terrestre i l’aèria van conviure en harmonia durant huit intensos minuts. L’exhibició aèria inicial va sorprendre el públic, sent repetida, però corregida i augmentada en el final.


37


19 97

X edició

En aquesta ocasió, les pirotècnies participants van rebre 450.000 pessetes per cada una de les mascletaes disparades. Les limitacions en la quantitat de pólvora a emprar en aquests espectacles va estar a punt de provocar alguna desqualificació, ja que van esgotar al màxim els 125 quilos permesos més el marge del deu per cent d’error en la mesura. Destaca la tornada a la plaça de Pedro Luis Sirvent, de Pirotecnia Alicantina, el qual no participava en el certamen des de 1989. 20 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer Un any més, el primer espectacle del concurs de mascletaes va aconseguir reunir un nombrós públic, que va poder gaudir del bon fer de l’empresa pirotècnica. Des de la zona central de la font, van començar a sorgir els primers focs aeris, amb xiulets i llums de colors, per a, a continuació, iniciar-se la mascletà terrestre que abans d’entrar en la seua segona fase va patir una interrupció d’uns segons. Représ el tir, el ritme no va decaure fins al final. Va tindre una duració de sis minuts durant els quals es van cremar al voltant de 120 quilos de pólvora que es van concentrar en la part final on el terratrèmol terrestre i l’apoteosi posterior van compartir protagonisme. 21 de juny // Pirotècnia Turís La mascletà va començar lenta, possiblement massa pausada, però, a poc a poc, va anar guanyant en harmonia conforme anava avançant per General Marvá. L’arribada del tir als Estels va ser atronador, invadint la pólvora tot el recinte i provocant un intens soroll. Va tindre una duració de sis minuts i 25 segons al llarg dels quals es van cremar 135 quilos de pólvora.

38

22 de juny // Pirotècnia Alicantina Pedro Luis Sirvent, responsable de l’empresa pirotècnica i membre de la Comissió Gestora en aquell moment, va triomfar en la tercera mascletà, gràcies a la magnífica exhibició que va arrancar els aplaudiments unànimes del públic. De ritme clàssic, el tir es va iniciar de menys a més, sense cap alt i baix ni canvi brusc. Els xiulits de pólvora es van mesclar amb esteles blaves i llampades daurats mentre pujava gradualment la intensitat dels trons que van començar a trencar el cel. Però la sorpresa va arribar al final, quan en els últims segons va aconseguir estremir el públic amb un final terrestre que es va convertir en un autèntic terratrèmol. Va tindre una duració de set minuts i 15 segons. 23 de juny // Pirotècnia Ricardo Caballer Amb 110 quilos de pólvora i una duració de huit minuts, es va donar forma a una mascletà que va rebre multitud d’elogis, potser perquè, a més de ser un espectacle per a l’oïda també ho va ser per a la vista gràcies a la seua riquesa visual. Els efectes de llum, fum i color es van succeir de principi a fi, mentre la mascletà aèria i la terrestre s’alternaven elegantment creant una exhibició excel·lent. Es va iniciar amb una primera part de tres fases de bombes aèries, seguida de la part terrestre de set fases i un terratrèmol final de tres parts amb altres tres colps d’aire atronadors. La volcanada final de focus rojos, acompanyada de trons contundents, va ser la innovació que més va agradar al públic. 24 de juny // Pirotàcnia Ferrández Felices Igual que el dia anterior, 110 quilos de pólvora van fer retrunyir la font de Llevant i els seus voltants durant sis minuts. La confluència de l’avinguda de l’Estació amb Estels va ser on Ferrández Felices es va reservar la millor part, la qual va aconseguir ensordir el públic. “Quina bèstia!”, “Quin massatge!” o “Que fort!”, van ser algunes de les exclamacions que van poder escoltar-se entre els presents.


FALTAN PREMIADOS

39


19 98

XI edició

En el setanta aniversari de les Fogueres, la cita amb la pólvora va tornar a ser imprescindible cada dia a les dos de la vesprada. En aquesta ocasió destaca la presència per primera vegada de la Pirotecnia Hermanos Rodrigo, encarregats del primer tir. Pel que fa a mesures de seguretat, durant la inspecció realitzada per bombers als elements de la sessió pirotècnica del 23 de juny, de Ferrández Felices, es va detectar que algunes de les carcasses que s’anaven a emprar, concretament les dels volcans, sobrepassaven les dimensions arreplegades en el plec de condicions previst per l’Ajuntament, la qual cosa va suposar la retirada d’algunes d’elles. Situació semblant es repetiria l’endemà en retirar-se un segon terratrèmol previst per la Pirotecnia Turís per al seu espectacle per superar el pes establit. En aquest cas es dóna la peculiaritat que, Torís va substituir a Pirotecnia Alicantina de Fuegos Artificiales, qui dispararia la mascletà en un primer moment, per no comptar aquesta amb la reglamentària idoneïtat de la fàbrica, requisit administratiu de la subdelegació del Govern que no li va ser concedit com a conseqüència dels desperfectes que va patir el magatzem-taller de l’empresa el mes de novembre anterior.

40


20 de juny // Pirotècnia Hermanos Rodrigo Primera intervenció de l’empresa pirotècnica en el concurs de mascletaes d’Alacant, per a la qual van preparar un espectacle de 120 quilos de pólvora que van cremar en set minuts i mig. Va començar amb un estrèpit de poca intensitat, compost per quatre retencions aèries amb esclat final, que es va anar intensificant, continuant amb set retencions més en la fase terrestre, acolorida i amb xiulets, fins a arribar a un terratrèmol final apoteòsic. Però encara quedava el bombardeig aeri multicolor amb cent carcasses de soroll de colp, que es van fondre amb l’aplaudiment unànime del públic.

23 de juny // Pirotècnia Ferrández Felices La retirada d’algunes de les carcasses dels volcans per sobrepassar les dimensions permeses va suposar l’enuig per part dels responsables de la pirotècnia, ja que es van restar al voltant de 30 quilos de pólvora dels 120 que s’anaven a consumir. A pesar de tot, la sessió no va quedar deslluïda. Va començar amb fortes explosions de carcasses d’avís i va seguir a un ritme compassat amb altres candeles aèries que van anar animant l’ambient a mesura que avançaven cap a la mascletà terrestre, que va ser espectacular i que va concloure amb un estrepitós terratrèmol final. El temps empleat per al tir va ser de prop de huit minuts.

21 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer 120 quilos de pólvora que van donar per a molt. Dos minuts i mig de foc aeri multicolor amb trons ensordidors que van donar pas a tres minuts de retencions de trons aeris i terrestres amb més descàrregues de focs de colors. Com a colofó, mil metres de traca que va arrancar d’Estels, va pujar per Marvá i va fer la volta per a desembocar novament a la plaça on l’estrèpit final va ser prolongat, sec i dur, que va posar els pèls de punta als presents. La duració total va arribar als set minuts i mig.

24 de juny // Pirotècnia Turís La substitució de Turís realitzada a última hora i la retirada d’un segon terratrèmol inicialment previst per superar el pes establit no va ser impediment per a dur a terme un magnífic espectacle pirotècnic. Després d’un inici un poc titubejant, amb unes primeres descàrregues faltes de ritme i molt espaiades, van començar les combinacions aèries de color amb trons terrestres, que van centrar la segona part de la mascletà i es van convertir en el preludi perfecte per a un terratrèmol final carregat de força, ritme i potència. A l’apoteòsica successió de trons terrestres es van sumar, com a colofó, tres impressionants descàrregues aèries diferenciades entre si en el que va suposar una original resolució tècnica per a la mascletà del dia de Sant Joan. En total va comptar amb 120 quilos de pólvora i set minuts de duració.

22 de juny // Pirotècnia Brunchú L’inici de la mascletà va ser el més suau de l’edició. Per contra, van destacar els aeris de colors i els xiulets que van marcar l’estil propi de Brunchú. A partir dels tres minuts, va cobrar gran força a base de trons aeris i terrestres, que van combinar el soroll amb el color de focs artificials verds, rojos i platejats. El plat fort va arribar en la fase terrestre quan faltaven un poc més de dos minuts per a finalitzar. Els volcans de foc, la traca i, de nou els coets que s’elevaven en un bombardeig final, van fer que les vies pròximes a la plaça començaren a tremolar. Es van disparar un total de 120 quilos de pólvora en un poc menys de huit minuts.

En aquesta ocasió, el primer premi va anar a parar a les mans de la Pirotecnia Brunchú, encarregada de la mascletà del 22 de juny, mentre que el segon el va aconseguir Ferrández Felices, responsable del tir del dia 23.

41


19 99

XII edició

En aquesta edició, l’Ajuntament va destinar un total de tres milions de pessetes a les mascletaes, rebent les pirotècnies encarregades dels tirs, 600.000 pessetes per cadascuna, la qual cosa suposava un increment substancial respecte a l’any anterior. En aquesta ocasió, van ser dues les pirotècnies debutants en el concurs: Focs del Mediterrani i Quiles, ambdós empreses jóvens de recent creació que van arribar a Alacant per a demostrar el seu bon fer en espectacles pirotècnics d’envergadura com les mascletaes d’Estels. 20 de juny // Pirotècnia Focs del Mediterrani En la seua primera participació en el concurs, Focs del Mediterrani va cremar més de 130 quilos de pólvora, fregant el límit establit en les bases, quantitat que es va assolir després de retirar diversos quilos una vegada comprovat que la quantitat inicial superava la permesa. Va ser llarga, de ritme constant, àgil i d’intensitat in crescendo. Es va iniciar amb una traca senzilla, seguida de descàrregues de xicotets petards i efectes de colors. Després d’aquests, sons de xitxarres i xiulets. Les explosions d’artefactes que deixaven escapar fum de colors eren alguns dels elements nous exhibits. Posteriorment, una cascada intermitent de petards va avançar la verdadera mascletà com a preàmbul al terratrèmol. L’última part va estar marcada per un final aeri en tres seccions: desbandada de trons i xiulets, avisos grossos i descàrrega apoteòsica.

42


21 de juny // Pirotècnia Quiles Com ja succeïra el dia anterior, la pólvora de la mascletà es va reduir en 15 quilos en comprovar-se que superava els límits establits. D’aquesta manera, quedava amb 130 quilos de pólvora que van començar a cremar-se a bon ritme en les primeres retencions amb continus volcans a base de detonadors electrònics. A poc a poc, va anar creixent en intensitat fins a l’últim tram on el pirotècnic va introduir una novetat en l’arravatament final amb volcans especials de tres altures, de color, crosete de color variat i cent trons d’avís lumínics. No obstant això, al terratrèmol final li va faltar un poc més de temps i intensitat, provocat per un problema entre la quarta i la cinquena retenció a causa del vent que va reduir la duració de la mascletà. 22 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer Mascletà d’estil clàssic disparada amb sistema electrònic on va prevaldre el soroll sobre les innovacions. Abans de començar el tir es van retirar 20 quilos de pólvora que sobrepassaven els 130 reglamentaris. El començament va ser estrany, amb tir de morters amb un ritme inusual, encara que aquest va anar creixent de forma gradual, sense espais intermedis i amb una excel·lent coordinació. La part aèria va deixar pas a la terrestre, iniciant-se un dels moments més impressionants, que va ser el preludi del moment culminant. Des de quatre punts a ambdues parts de la plaça dels Estels es va iniciar el terratrèmol final, amb multitud de detonacions. Els set trams terrestres es van veure beneficiats per l’absència del sol que deixava veure amb claredat els colors. El nivell de soroll va assolir els 132 decibels, superant considerablement els nivells de les mascletaes dels dies anteriors. 23 de juny // Pirotècnia Ferrández Felices L’espectacle va començar amb ritme continu i sense pauses. Les set primeres parts no van destacar especialment excepte per la novetat en introduir 500 ganxets amb fums de color groc, roig, verd i blau amb explosió final. La mascletà va anar avançant amb lentitud fins a arribar a la part intermèdia on els decibels van començar a pujar i on el ritme va anar creixent. El final va ser intens encara que un poc curt, i es van disparar en aquest breu espai de temps mil trons de gran intensitat, els mateixos que es van cremar en la resta de la mascletà. En total es van disparar 129 quilos de pólvora durant nou minuts i 45 segons, sent l’exhibició de major duració de l’edició. 24 de juny // Pirotècnia Brunchú Control absolut dels ritmes és el que va quedar demostrat en l’última mascletà, que va ser disparada electrònicament. El començament va comptar amb sis sèries aèries mentre que el terratrèmol final va estar compost per 280 volcans amb la novetat d’incloure titani blanc amb magnesi que produïa un color blanc lumínic en explotar. L’exhibició no va arribar als set minuts (es va quedar en sis minuts i 21 segons), fet pel qual va quedar desqualificada.

43


20 00

XIII edició

L’any 2000 va comportar la incorporació d’una nova sessió al concurs de mascletaes. D’aquesta manera el cicle de la pólvora en Estels s’iniciava el 19 de juny, podent gaudir de sis espectacles en l’emblemàtica plaça. Igual que l’any anterior, l’aportació econòmica de l’Ajuntament a cada mascletà va ser de 600.000 pessetes. En aquesta ocasió, l’empresa pirotècnica debutant va ser Artesanal de Villena, responsable del tir del dia 23. Un debut accidentat, ja que els bombers van impedir que se’n disparara part del terratrèmol final i, a més, es va produir una problema durant l’espectacle, la qual cosa en va provocar la desqualificació per no assolir el temps mínim exigit de set minuts. Aquesta situació va marcar les jornades posteriors, per a les quals es va reforçar el nombre d’efectius de policia local i bombers per a limitar i ampliar els perímetres de seguretat, impedint que la gent no s’amuntonara al voltant de la zona delimitada.

44


19 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer Amb tres minuts de retard es va iniciar una mascletà que va arribar als set minuts de duració. L’inici va ser lent, sense ritme, quasi desordenat, encara que va tindre una part visual composta per fum de colors blaus, roig i groc. Quan les detonacions van arribar a la plaça provinents de Marvá, es va incrementar la freqüència del foc aeri i la part terrestre va accelerar el ritme i va cobrar força. La part final es va apoderar d’Estels al llarg dels seus 800 metres de traca, dividit en dos finals a un costat i a l’altre de la font. Finalment, un fortíssim foc aeri, al qual es van unir quatre punts més de tir a l’aire, va provocar que s’encapotara el cel durant més de 30 segons.

22 de juny // Pirotècnia Artesanal Villena Les mesures de seguretat van impedir que es disparara una part del terratrèmol final. La proximitat dels espectadors i la potència dels artefactes pirotècnics disposats en una part de la plaça van aconsellar, a instància dels bombers, suspendre’n part del tir. A pesar d’això, la mascletà es va iniciar de forma prometedora a pesar d’un xicotet error en el llançament d’una de les carcasses de color. La perfecta combinació d’elements aeris i terrestres va dotar la mascletà d’un ritme i una cohesió interessants. Les expectatives creades fins a aquest moment se’n van vindre avall quan va començar el terratrèmol, on es va evidenciar l’absència de la part anul·lada, en produir-se un buit de diversos segons.

20 de juny // Pirotècnia Turís Mascletà que no va agradar en termes generals per la seua falta de força, a pesar de comptar amb 129 quilos de pólvora. Des de l’inici va ser cadenciosa, possiblement massa lenta a mitat de recorregut, entrant a la plaça sense cobrar ritme, vigor ni sonoritat. Van ser cinc parts aèries i sis terrestres que van acabar amb un terratrèmol (que en termes generals va saber a poc), un bombardeig final i una volcanada. No va haver-hi sorpreses a pesar que molts sí que les esperaven. Segons va manifestar Juan Parra, responsable del tir: “El problema d’Alacant és que cal donar set minuts de mascletà i hem fet el que es pot fer amb set minuts quan et limiten al mateix temps el temps i la pólvora”.

23 de juny // Pirotècnia Crespo Mascletà que va respondre a les expectatives. Després d’un inici un poc titubejant, la traca va continuar amb una llarga successió de carcasses aèries de colors verds, roig i blanc a les quals va anar substituint, quasi sense notar-se i amb una excel·lent coordinació, una espectacular traca de trons terrestres repleta de força. Una de les característiques de la Pirotecnia Crespo va estar en el terratrèmol final, ja que els masclets explotaven a mitja altura, una vegada es despenjaven de la corda, la qual cosa va donar major consistència. La part aèria final va consistir en dues descàrregues roges i verdes. Durant l’espectacle es van cremar 131 quilos de pólvora.

21 de juny // Pirotècnia Peñarroja Bona targeta de presentació de Peñarroja en la seua primera visita a Alacant. Va oferir una mascletà de tall clàssic en què va inserir diverses innovacions com col·locar façanes de fum en les fonts d’Estels i va rematar la traca amb un triple final. Va arrancar amb quatre parts aèries i va continuar amb set terrestres. La sincronització dels operaris va permetre que la traca final en terra s’executara des de tres punts de la plaça al mateix temps, creant un vibrant terratrèmol que va culminar amb un final aeri i una descàrrega que van arrancar una intensa ovació entre el públic. Va assolir una duració de set minuts i set segons.

24 de juny // Pirotècnia Brunchú L’exhibició es va iniciar amb cinc fases aèries sense interrupcions i amb una perfecta gradació de la intensitat, in crescendo durant els set minuts i dotze segons que va durar la mascletà. Durant aquesta fase va destacar la combinació dels trons amb els sons aguts i forts de les roncadores, menys intensos dels xiulets, i amb el vol de serpentins de colors roig, verd, violeta i groc, a més de remolins i candeles. Llavors va arribar el foc terrestre dividit en sis parts igualment compassades de menys a més intensitat. L’última part va desconcertar amb un final en dos temps. La metxa que alimentava el segon dels dos terratrèmols es va apagar i el bombardeig final va arribar amb retard de 10 segons de silenci que es van fer massa llargs. Es van emprar 128 quilos de pólvora al llarg dels set minuts de duració.

45


20 01

XIV edició

Les mesures de seguretat es van veure reforçades amb nova normativa que ampliava el perímetre de seguretat de la mascletà fins als 60 metres, a més es va col·locar una espècie de gàbia (composta per tanques de 2 metres d’alçària) per als focs aeris, rodejant la zona de tir perquè, en el cas que es desviaren les carcasses, rebotaren amb la tanca i així perdre força. La brisa present durant la majoria de les jornades va ser un inconvenient a l’hora de realitzar els muntatges de les diferents mascletaes, ja que algunes van modificar el seu disseny en el moment per a evitar que la pólvora es cremara més ràpidament del que caldria. Açò és el que li va succeir a Brunchú el dia 20, la proposta del qual no va arribar als set minuts mínims reglamentaris i va quedar desqualificada. Per la seua banda, les limitacions en la quantitat de pólvora emprada (120 quilos+10%) va provocar que alguna de les pirotècnies haguera de retirar part de la càrrega explosiva sense grans conseqüències. En aquesta edició va debutar a Alacant la Pirotecnia Martí, amb Reis Martí al capdavant, qui va aconseguir captivar el públic, que va valorar molt positivament la proposta per a la seua estrena als Estels.

46


19 de juny // Pirotècnia Alicantina 125 quilos de pólvora són els que es van cremar en la primera mascletà de l’edició. Va començar amb tres focs aeris en progressió, seguits de huit terrestres, a més d’altres tants terratrèmols previs als tres focs aeris que van culminar una exhibició que va arribar als set minuts i 17 segons. 20 de juny // Pirotècnia Brunchú La mascletà, que va comptar amb 120 quilos de pólvora, va arrancar amb cinc parts aèries que van enllaçar perfectament amb sis explosions terrestres combinades amb carcasses i fum de colors. La coordinació dels dos primers actes feia presagiar un bon final. No obstant això, les coses es van tòrcer en l’últim moment. La traca que donava pas a l’acte final, complementada amb un terratrèmol aeri d’una extraordinària intensitat, va anar més ràpida del que s’esperava. Segons pareix, la lleugera brisa que bufava en va tindre la culpa, l’exhibició només va arribar als sis minuts i vint segons de duració i va quedar desqualificada. 21 de juny // Pirotècnia Martí En la seua estrena a Alacant, Reis Martí va aconseguir sorprendre el públic amb la seua mascletà, especialment durant els tres últims minuts. En l’últim moment va optar per canviar el disseny que tenia previst oferir per a evitar que la brisa li jugara una mala passada i la pólvora (127 quilos) cremara massa de pressa. Així, va optar per cinc focs aeris seguits de set terrestres amb els seus acompanyaments aeris de colors rogencs en un augment constant que va culminar amb un terratrèmol de 600 metres dividit en tres fases. Després va arribar la sorpresa final, un colp de soroll sec, atronador, que va assolir els 116 decibels de so i va arrancar una immensa ovació dels presents. L’espectacle va aconseguir sobrepassar lleugerament els set minuts i mig de duració.

22 de juny // Pirotècnia Ferrández Felices De nou, la brisa va fer acte de presència, la qual cosa va obligar el cos de bombers a ampliar les zones de seguretat. L’especial disseny de la proposta de la pirotècnia oriolana combinava sessions de focs baixos, morters i terratrèmols del 5, amb carcasses del 7, 6 i 5 i focs aeris, juntament amb un desenllaç de terratrèmol reforçat que ocupava mitja plaça. La demorada cadència inicial i els espaiats compassos que van donar pas al terratrèmol final van prolongar la mascletà fins a fregar els huit minuts, durant els quals es van cremar 125 quilos de pólvora. Les candelàries de colorit amb xiulets i fum, i les cascades i roncs de vius colors que van eixir de la base de la font de Llevant van ser el toc visual de l’espectacle. 23 de juny // Pirotècnia Caballer La mascletà va començar a la mateixa plaça (un fet inusual) amb diversos terratrèmols circulars de traca atronadora i pluja de foc multicolor que van ser accionats per ordinador. Va continuar de forma més pausada per General Marvá i va tornar als Estels amb un ventall de focs terrestres i aeris, que van culminar en un apoteòsic final, una atronadora pluja de traca que va donar pas a la sorpresa d’una palmera de foc multicolor. Va tindre una duració de set minuts i mig i 124 quilos de pólvora. 24 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer Des del principi va combinar un atronador foc terrestre amb un intens desplegament aeri que va deixar al seu pas un dens fum de tonalitat blava. Després va passar al recorregut tradicional d’aquests terratrèmols amb una cadència menor, però potent, que va recórrer General Marvá en direcció a la plaça amb un ritme molt mesurat que mesclava el foc aeri i terrestre als Estels. El terratrèmol final va tindre dos recorreguts, un per la confluència amb l’avinguda de l’Estació, i un altre, un poc més retardat, al costat d’Alfons el Savi.

47


20 02

XV edició

En aquesta edició es va donar la circumstància que el 20 de juny Espanya va viure una jornada de vaga general, la qual cosa va mantindre en l’aire el tir de la mascletà d’aquest dia fins a penes una setmana abans. Finalment, es va decidir que la festa continuara amb els seus horaris establits, però el temor que pogueren produir-se enfrontaments entre vaguistes (que defenien la suspensió de l’acte o el trasllat a la vesprada) i els que volien gaudir de la mascletà sense que la vaga afectara l’espectacle pirotècnic, va fer que s’incrementaren els efectius de seguretat amb 80 policies nacionals i antiavalots que es van sumar als 30 agents de Policia Local i els 30 membres de Protecció Civil. Finalment, la jornada es va desenvolupar sense sobresalts encara que amb alguna anècdota per com era d’inusual de la situació. En general, les mesures de seguretat entorn de la plaça es van intensificar notablement. La principal novetat va ser la prohibició d’accés a aquesta per part del públic, que des de llavors només pot contemplar la mascletà des de les quatre avingudes que conflueixen als Estels.

48


19 de juny // Pirotècnia El Portugués La sessió va començar amb la retirada de quasi 20 quilos de pólvora que sobrepassaven el límit establit. Això no va impedir que el tir es desenvolupara amb total normalitat. El principi va ser aeri, continuant amb la fase terrestre, rítmica però lenta durant els primers minuts. Els dos últims van ser els que realment van fer vibrar els Estels, especialment el bombardeig final, compassat i rítmic, que va acabar amb una nova fase aèria que tancaria la mascletà que va quedar a la vora dels huit minuts. 20 de juny // Pirotècnia Martí Dia de vaga general a Espanya, en el qual el tir de la mascletà es va mantindre inamovible, iniciant-se a les dos de la vesprada. Durant huit minuts i cinquanta segon es van cremar 132 quilos de pólvora. Va començar amb tirs aeris, que poc després van anar complementant-se amb els trons i terratrèmols terrestres. Totes les fases seguien un ritme que no es va perdre en cap moment. En total van ser cinc fases aèries i set terrestres. L’apoteosi va arribar en els últims moments, primer, una palmera de color roig que va irrompre des del centre d’Estels, després, la plaça es va tornar completament blanca del fum que produïa el terratrèmol final, que va acabar sent un tir mixt, aeri i terrestre, molt aplaudit pels espectadors. Va tancar l’espectacle el color de les palmeres disposades en les carcasses del centre de la plaça. 21 de juny // Pirotècnia Alicantina Un accident degut a un error pirotècnic va deslluir la mascletà que va ser qualificada com innovadora i espectacular. Va ser dissenyada buscant el traçat de la plaça amb la intenció d’oferir un nou so. Va destacar el sincronitzat al seu voltant, així com els dos ritmes combinats abans de l’inici del terratrèmol, en el qual els trons del centre i els del perímetre de la plaça feien que se sentira, en tots els costats, una resposta als tirs més pròxims a cada espectador. Va predominar més la part terrestre que l’aèria i va aconseguir agradar al públic.

22 de juny // Pirotècnia Esteve La proposta no va convéncer, ja que va ser qualificada de sense ritme, massa lenta i bolcada en excés en les fases aèries. El progressiu de xiulets i focus va ser, al mateix temps, el que més va agradar i el que més discrepàncies va suscitar entre els assistents. Van lloar aquesta aposta innovadora, però la majoria va interpretar que el recurs va durar massa. Els tirs es van iniciar al centre dels Estels i es va prolongar durant més de nou minuts, temps en què es van consumir els 132 quilos de pólvora disposats per a l’ocasió, a pesar que n’estava prevista una duració bastant inferior. 23 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer Després de l’habitual inspecció per part dels bombers, es van retirar 20 quilos de pólvora que s’excedien del que està permès. A pesar d’això, la mascletà es va desenvolupar amb total normalitat. El pirotècnic va apostar pels colors i el ritme. Així va resultar llarga, vistosa i original, encara que li va faltar un poc de contundència en la part final. El començament, un poc lent però molt vistós, va exhibir fum de colors (blau, verd, roig, groc,…), i a poc a poc, va anar pujant el to dels estrèpits, molt poderosos en l’aire però un poc dèbils al sòl. En general, l’originalitat va suplir amb escreix la falta de força en alguns moments. La duració total quasi va arribar als nou minuts. 24 de juny // Pirotècnia Caballer Sense arribar al límit de massa explosiva establit, perquè es van disparar 128,5 quilos, la plaça va vibrar. El tir va començar, com ja va ocórrer en els dies previs, des del centre dels Estels, amb seqüències ràpides que se succeïen al voltant del monument. En les primeres fases el tir va ser mixt, per a deixar pas després a les fases més terrestres i amb acompanyaments aeris que baixaven per l’avinguda del General Marvá per a tornar a morir a la plaça. Una de les novetats introduïdes per Caballer va ser el terratrèmol final, més separat del públic que en dies anteriors, i en forma de ferradura. A més, va comptar amb la peculiaritat que va ser doble i va acabar amb el tir de carcasses de color daurat. La mascletà es va prolongar durant quasi huit minuts i mig.

49


20 03

XVI edició

Amb la font recentment restaurada (per a la qual cosa es van invertir 370.000 €) i l’entrada en vigor de la nova ordenança municipal d’espectacles pirotècnics, es va dissenyar el pla d’emergència. Es va tindre en compte la situació del monument de Bañuls, tractant d’evitar possibles danys amb els llançaments de foc aeri, que va ser reculat respecte a anys anteriors, desplaçant-se 15 metres cap a General Marvá. A pesar de totes les mesures de seguretat, en l’últim tir un espectador va resultar ferit al cap amb caràcter lleu i es va produir un conat d’incendi a l’interior d’una vivenda que no va tindre conseqüències greus. En aquesta ocasió, es va modificar el sistema d’accés a la zona reservada, que quedava ara restringit amb dos controls. A més, es va augmentar la distància d’aquesta zona respecte a la mascletà i es va allargar cap a Federico Soto. La pirotècnia debutant de l’edició va ser Europlà, que es va fer càrrec de la mascletà del 21 de juny amb què va aconseguir convéncer el públic. Quant al cost de cada tir, aquest es va mantindre en 3.600€.

50


19 de juny // Pirotècnia Ferrández A pesar de la restricció per als aeris en la primera mascletà del 75 aniversari, va predominar el foc terrestre, des del principi, en el tram de General Marvá i fins a desembocar als Estels. Va ser una mascletà de sòl que en arribar a la plaça va descobrir als assistents una explosió de serpentines amb els colors de l’arc de sant Martí al voltant de la font que va empalmar amb l’atronador terratrèmol final. L’espectacle va tindre una duració de set minuts i 16 segons. 20 de juny // Pirotècnia El Portugués Amb una plaça més de gom a gom que el dia anterior, el públic va vibrar amb la segona sessió del concurs de mascletaes. L’espectacle es va iniciar mitjançant encesa elèctrica, resultant un tir clàssic. No va tindre espais morts ni va perdre el ritme en cap moment, enllaçant el terratrèmol amb el bombardeig final de forma magistral. Tan sols li va fallar la duració, ja que no va aconseguir arribar als set minuts, per la qual cosa va ser desqualificada. Es van cremar un total de 122 quilos de pólvora. 21 de juny // Pirotècnia Focs d’Artifici Europlà Després d’haver retirat l’excedent de pólvora permesa que en un primer moment ascendia a 139 quilos, va començar l’espectacle de forma lenta i rítmica. A continuació, va incloure serpentines per a desembocar en una fase terrestre, acompanyada del primer final aeri, disparat des de General Marvá i un segon desenllaç, originat a la plaça dels Estels, que va culminar comptabilitzant-se una duració total de huit minuts i 14 segons.

22 de juny // Pirotècnia Peñarroja Aquesta vegada no va haver-hi cap problema amb la càrrega instal·lada, ja que es van posar a disposició de l’espectacle 130 quilos de pólvora molt ben repartits. La mascletà es va caracteritzar per una encertada combinació de focs aeris i terrestres que no es van destorbar fins al redoblament final. Va començar lenta però amb ritme, amb cadència, fins que es va acostar al minut quatre, moment en què es va donar pas a una sèrie d’aeris, terrestres i colors, mentre soltaven milers de paperines policromàtiques. El final va ser el que més va entusiasmar el públic, concretament els dos últims minuts que es van convertir en una bogeria d’estrèpit, color i fum. 23 de juny // Pirotècnia Turís Set minuts i 20 segons d’espectacle pirotècnic que va arrancar de forma progressiva amb sis fases de foc aeri i terrestre disparats des de Marvá. Després de la fase d’acompanyament i uns quants trams de terratrèmol molt potent, va arribar la culminació final amb un colp de 70 trons. En el tir es van emprar un total de 130 quilos de massa explosiva. 24 de juny // Pirotècnia Antonio Caballer L’espectacle es va iniciar amb un llançament aeri-terrestre, que va incloure xiulets, volcans de sirenes i trons. A continuació, va començar un progressiu temporitzat que va durar un minut i mig i durant el qual es va preveure el llançament de 300 trons. El final va incloure un estrèpit llançat des de diversos punts de la plaça a l’uníson i un colp sorpresa en què va destacar tant la fase terrestre com l’aèria. La mascletà va assolir en el punt àlgid els 128,8 decibels gràcies als 130 quilos de pólvora empleats en un espectacle que es va prolongar durant un poc més de huit minuts.

51


20 04

XVII edició

La principal modificació que es va efectuar en el perímetre delimitat per al tir de les mascletaes es va produir després de les queixes dels veïns per les dificultats per a accedir a les seues propietats a la plaça dels Estels. Per aquest motiu, es va tornar a deixar un corredor al costat dels edificis situats entre l’avinguda de l’Estació i Doctor Gadea, perquè el públic poguera passar, la qual cosa va obligar a redistribuir els espais disponibles per al muntatge dels espectacles pirotècnics de manera que poguera mantindre’s la distància de seguretat establida en la normativa.

52


19 de juny // Pirotècnia Caballer Caballer es va encarregar d’obrir el certamen de mascletaes amb una sessió que va tindre una duració de quasi set minuts. De concepció clàssica, va tindre dos elements que van protagonitzar el tir: un efecte temporitzat amb una cadència de 250 trons en 40 segons, eixint des de cada mig segon i els últims a una centèsima de segon; i després d’un cos central on van destacar els xiulets i roncadores, un final amb descàrrega de trons i terratrèmol amb tancament sorpresa, compost per dos colps de temps diferenciats.

22 de juny // Pirotècnia Ferrández Amb deu minuts de duració, la quarta mascletà de l’edició va ser la més extensa amb diferència. Es va tractar d’una exhibició de foc de tro progressiu, de menor a major, amb un reforç de trons i xiulits en una part dels Estels, encara que la verdadera mascletà estava al centre de la plaça i la resta va ser acompanyament. La nota de color va estar en els canons de colors, morats, grocs i blaus, aeris i sense foc, que van donar pas a la pluja de serpentines i confetis i a l’impressionant terratrèmol final.

20 de juny // Pirotècnia Arco Iris En aquesta segona sessió la mascletà va tindre una duració lleugerament superior als set minuts i mig. Es van utilitzar 132 quilos de pólvora per a crear una composició un poc lenta en l’inici que va sorprendre en el seu grandiós final. Va començar amb un progressiu l’explosió del qual s’acurtava en el temps fent del principi de la mascletà una simfonia rítmica per a després passar a cinc parts d’aeri. En aquest tram va començar una sèrie composta per coets de so i color que va resultar massa extensa en el temps i va arribar a resultar monòtona. A continuació, sis parts d’explosions terrestres configurades per volcans de la màxima grandària permesa i combinades amb artefactes aeris de color van donar pas a huitanta metres de terratrèmol final i bombardeig concentrat a la plaça i que la va recórrer a dues bandes de manera sincronitzada.

23 de juny // Pirotècnia Antonio Caballer Es va iniciar amb foc progressiu, tirs potents que s’acurtaven en el temps atorgant a la composició un caràcter musical únic en l’edició. Al minut de començar, una sèrie de potents explosions de volcans va recórrer la plaça, compassada per trons i sirenes llançats des de Marvá. Tot seguit va arribar el torn dels coets de fum de colors que van donar el toc vistós a l’espectacle. Després d’una sèrie de combinacions aèries i terrestres va començar el terratrèmol final amb un colofó distribuït en forma de ventall, que va explotar a dues bandes de manera progressiva i va disparar una cortina de focs artificials abans dels dos colps de 140 i 280 trons que van fer vibrar l’entorn.

21 de juny // Pirotècnia Peñarroja L’arrancada es va caracteritzar per la potència i el dinamisme, encara que la primera part aèria va resultar massa repetitiva en la cadència a pesar del colorit de l’artifici i els paperets de colors brillants que es van llançar a l’aire. Es va idear com una seqüència de volcans de la màxima potència i trons disparats digitalment que van rodejar la plaça. Dos parades d’escassos segons es van fer eterns, encara que el final va remuntar els ànims amb una cascada de focs artificials de color roig que van arrancar l’ovació dels ciutadans i visitants allí congregats. Es van disparar 132 quilos de massa explosiva i la duració va assolir els set minuts i 45 segons.

24 de juny // Pirotècnia Caballer Per a molts, una de les millors mascletaes de l’edició. El veterà pirotècnic va saber combinar l’explosió dels 132 quilos de pólvora preparats per a l’ocasió, en una composició perfectament orquestrada que li va valdre una immensa ovació final. Va apostar fort des de l’inici, començant amb una sèrie de sirenes lluminoses que van aconseguir gran altura i una progressió de volcans terrestres que explosionaven de manera compassada i rítmica per a deixar pas a coets d’artifici de diferents colors i una altra sèrie de sirenes lluminoses. La simfonia va continuar amb una clàssica successió de tirs terrestres combinats amb foc aeri. El terratrèmol final es va basar en un espectacular bombardeig terrestre acompanyat per un desplegament elegant de focs artificials rodejant el perímetre dels Estels que va culminar amb una cascada de focs llançada des del centre.

53


20 05

XVIII edició

19 de juny // Pirotècnia Caballer Prop de 130 quilos de pólvora repartits en set minuts i mig van acaparar aquesta mascletà inaugural, en la qual una combinació de color, focs terrestres i aeris van recórrer des de l’inici de l’avinguda de l’Estació fins a l’eix de la plaça. Va començar amb una sintonia de carcasses que va omplir de ritme el recinte. A continuació, soroll en descàrrega, juntament amb sirenes i foc aeri en rotació amb foc terrestre van donar pas al terratrèmol final que va comptar amb dues altures i es va dur a terme en tres fases. 20 de juny // Pirotècnia Turís La proposta del pirotècnic va estar basada en una càrrega de 120 quilos de pólvora amb què va oferir una mascletà d’estil tradicional. Després de l’avís donat per la Bellea del Foc es va iniciar una pluja compassada de tirs. Durant diversos minuts, els llampecs rojos i verds van alternar protagonisme amb el xiulit de la pólvora, una cadena de tirs que va caure en la monotonia. L’efecte visual va superar el soroll i només en el tram final la intensitat es va situar en primer pla. Quatre parts de terratrèmol i un bombardeig estremidor van aconseguir el beneplàcit del públic. 21 de juny // Pirotècnia El Portugués La majoria dels 125 quilos de pólvora de què estava composta la mascletà van anar a parar a l’aire, amb una gran quantitat de coets aeris de quatre colors. L’objectiu era aconseguir que fóra vistosa i així va ser des del primer moment, ja que va començar amb una combinació d’efectes de so i color, combinant tant el foc aeri com el terrestre. A mitat d’espectacle es van produir algunes xicotetes parades que en van retardar l’execució, prolongant-se durant poc més de set minuts i mig. L’atronadora traca final va fer vibrar Estels amb fins a 200 detonacions en els últims instants.

54

22 de juny // Pirotècnia Ferrández Quinze fases de pólvora i un colofó de vertigen, així podria resumir-se aquesta quarta mascletà. Va començar combinant ritmes com si d’un tren i el trot d’un cavall es tractara. Roncadors, llampecs de llum i fum amb els colors de la senyera van anunciar el canvi de terç i l’inici d’una mascletà tradicional. Durant sis minuts i mig els masclets van estar acompanyats de foc aeri. El final va ser atronador gràcies a un triple terratrèmol que va creuar la plaça en vint segons cremant més de seixanta quilos de pólvora en 1500 masclets. 200 carcasses aèries van tancar una mascletà que va cremar 120 quilos de material pirotècnic en poc més de huit minuts. 23 de juny // Pirotècnia Peñarroja La pirotècnia va desplegar un total de catorze fases en prop de set minuts i mig, en una combinació de recursos terrestres i aeris. La pluja de tirs va deixar el seu espai de color per anar aplanant el camí al moment més potent de l’esdeveniment. Amb color i molta brillantor, va entrar el terratrèmol final en què es va cremar el quaranta per cent de la totalitat de la pólvora emprada, que ascendia a 132 quilos. 24 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer Sincronitzat a través d’ordinador, l’espectacle va començar amb cinc fases de foc aeri i altres tantes de terrestre a què va seguir un arravatament. En poc més de cinc minuts es van cremar 125 quilos de pólvora. Tecnologia digital i un colofó repartit en cinc etapes van intentar donar un toc diferent aportant color, so i una apoteosi final amb cinc variacions.


55


20 06

XIX edició

Des de l’Ajuntament es va abordar, un any més, la potenciació de la seguretat i la comoditat en les mascletaes. D’aquesta manera, es va prohibir l’accés als voltants de la plaça dels Estels als grans autobusos publicitaris, a fi de buidar l’entorn per a no molestar la gent. Els vehicles van quedar així més allunyats de l’epicentre de la pólvora, bé a l’altura de la plaça de Calvo Sotelo, bé al principi de l’avinguda de l’Estació. Una altra de les decisions que es va prendre va ser canviar la ubicació dels racons dels mitjans informatius, que es van instal·lar al passeig de Federico Soto o a l’avinguda de l’Estació. D’aquesta manera, el perímetre quedava més lliure, i es permetia al públic una millor visibilitat dels espectacles pirotècnics. Per la seua banda, la duració mínima de les mascletaes per a poder optar al premi es va reduir a sis minuts i mig, mantenint-se la tendència a la baixa que constantment han defés els pirotècnics motivada, principalment per les cada vegada majors restriccions en aquest tipus d’esdeveniments.

56


19 de juny // Pirotècnia Turís La mascletà, que va tindre una duració de quasi huit minuts, va començar amb quatre fases de foc aeri i un rítmic compàs d’explosions, per a passar a sis fases de foc terrestre i un terratrèmol final que va fer tremolar els fonaments de la plaça, en el qual no van faltar focs de color roig i verd. Un final d’alts decibels que va ser molt aplaudit pel públic. 20 de juny // Pirotècnia Caballer 132 quilos de pólvora repartits en catorze fases, set aèries i set terrestres, completades per tres finals distints, un manual i els altres dos temporitzats van servir perquè la pirotècnia fera les delícies de la multitud congregada a la contornada de la plaça. Les primeres detonacions aèries es van explosionar de forma progressiva, sonant cada vegada més atronadores. Les esteles verdes, grogues, morades i roges van causar admiració i després d’aquestes van arribar els primers focs artificials amb ensordidores descàrregues. El millor va arribar amb els tres finals clarament diferenciats en els quals es van disparar 300 trons en a penes trenta segons. 21 de juny // Pirotècnia Ferrández L’espectacle, compost per dotze fases, va començar amb efectes elèctrics, sense pólvora, amb explosions de color a base de confetis eixint d’entre les palmeres. Després va arribar el torn dels tirs aeris. L’un darrere de l’altre van anar marcant el ritme d’una marxa mora. Després d’això va arribar la traca final, un irresistible terratrèmol d’anada i tornada que va recórrer els Estels i va arrancar un sonor aplaudiment dels assistents. Es van cremar 132 quilos de pólvora en set minuts.

22 de juny // Pirotècnia Peñarroja Els primers compassos d’aquesta mascletà van formar una perfecta cortina d’espés fum blau, groc i roig que, a poc a poc, es va anar difuminant en començar l’estrèpit de les primeres carcasses aèries. Amb un total de catorze fases, en aproximadament huit minuts, les descàrregues aèries van oferir una gran vistositat amb l’esclat de càrregues de confeti, que es va complementar amb la potència de les detonacions terrestres. La part final va estar composta per un terratrèmol terrestre, seguit d’un altre aeri, per a culminar amb una fase digital que va unir els dos anteriors. 23 de juny // Pirotècnia Alacantina de Foc i Artifici Composta per prop de 132 quilos de pólvora, i amb deu fases clarament diferenciades, la mascletà va destacar per la seua perfecta execució, que va anar prenent forma lentament, alhora que la intensitat dels tirs anava augmentant. En la primera part van destacar uns treballats tirs aeris. També va haver-hi confetis que van omplir el cel amb els colors de la bandera d’Alacant. Les sis següents fases terrestres van acabar amb un final rotund, en el qual tres terratrèmols i un colp sec anunciaven la fi de l’espectacle. La duració tan sols va assolir els sis minuts, per la qual cosa no va entrar en concurs. 24 de juny // Pirotècnia Vicente Caballer Sincronia, ritme i temps ben comptats van ser les principals característiques de la mascletà, composta per 128 quilos de pólvora, que va aconseguir una duració de set minuts i 37 segons. Va començar amb esclats que creaven efectes de so semblants als d’una tempestat sempiterna que es van entremesclar amb xiulits i alguna xicoteta pausa, encara que el soroll va anar guanyant intensitat a mesura que anava avançant. Una pluja de rojos i verds va actuar a manera d’obertura a la plaça. Les carcasses al sòl i els masclets en dues altures van donar pas als tirs en General Marvá. De sobte, va arribar l’apoteosi final amb esclats de color verd i roig al cel, flamerades de carcasses en terra i explosions a mitja altura.

57


20 07

XX edició

En la XX edició del concurs es va tornar a reduir el temps mínim per a les mascletaes, que va quedar en sis minuts i mig, la qual cosa va permetre concentrar la mateixa quantitat de pólvora en menor temps. Tots els participants ja havien disparat anteriorment als Estels, fet que els va permetre desenvolupar uns treballs perfectament adaptats a l’entorn que ja els era familiar. La contundència dels espectacles pirotècnics va quedar patent en cada una de les sessions i la plaça va vibrar cada dia a les dos de la vesprada. 19 de juny // Pirotècnia Martí Després de cinc anys sense xafar els Estels, Reis Martí va tornar per a donar-ho tot amb una mascletà que es va iniciar mitjançant piropercussió, que consisteix a arrancar-la a colp de bateria electrònica, en viu i en directe marcant els ritmes del tir, en aquesta ocasió amb bases llatines i samba, melodies de Village People i marxes mores. El muntatge va comptar amb 125 quilos de pólvora, distribuïts entre volcans i trons colorits i set retencions a l’estil clàssic, en l’antesala a un bombardeig que va créixer en intensitat en l’últim minut, amb els 700 trons de la traca final llançats en els últims deu segons, que van desembocar en un tir de serpentina de colors brillants. 20 de juny // Pirotècnia Focs d’Artifici Europlà L’espectacle oferit es va quedar excessivament curt i no va arribar a complir el temps mínim exigit. Es va iniciar amb un potent començament de focs aeris i terrestres per a enllaçar amb la reproducció d’una peça a ritme de batucada, disparada a través d’ordinador. Després d’això, va arribar la part tradicional amb sis retencions per a concloure amb una cortina de color blau i efectes de so. Xiulets, xitxarres, trons o brunzidores van ser alguns dels elements pirotècnics utilitzats entre els 130 quilos de pólvora disparats, i el final dels quals va consistir en un potent continu de trons i una gran volcanada per al tancament de l’espectacle. 21 de juny // Pirotècnia El Portugués Aposta absoluta per una mascletà clàssica, amb pocs elements digitals, en la qual va destacar el volcà de color final. L’espectacle va arrancar amb cinc fases aèries, disparades electrònicament, amb molt colorit, seguides per altres sis terrestres, aquestes ja disparades manualment. Després d’una pluja de focs artificials, que naixien en General Marvá i morien als Estels, l’exhibició va arribar a la seua apoteosi amb una tempesta de càrrega explosiva, de fum i color.

58


22 de juny // Pirotècnia Zamorano Caballer Va ser la mascletà de major duració de l’edició, ja que va arribar als set minuts i mig. Es va caracteritzar, especialment, pel sentit homenatge que tot l’equip de Zamorano Caballer va realitzar en memòria de dos operaris morts a penes dos mesos abans en un accident mentre feien la seua faena. A ells, se’ls va dedicar l’espectacle de 130 quilos de pólvora que va començar amb uns volcans progressius i xitxarres, acompanyats de torres de fum de diferents colors. Van continuar amb set retencions terrestres i aèries, i un terratrèmol dins d’un espectacle sonor harmònic i equilibrat. El final, configurat a base de colps i traques de colors, va fer retrunyir el recinte i va aconseguir el beneplàcit del públic que va respondre amb un intens aplaudiment. 23 de juny // Pirotècnia Ferrández El tir va començar amb trons i xiulets, per a passar posteriorment a la percussió pirodigital. Les explosions reproduïen sons greus i aguts amb ritmes llatins, de salsa, del Seté de Cavalleria i fins i tot de càntics extrets del món futbolístic. Va continuar amb més soroll que color, deixant per al final l’esclat d’un doble terratrèmol bifàsic absolutament ensordidor. La mascletà va culminar amb una explosió de confeti que va omplir el cel de colors i que va acabar per portar al clímax els assistents. Tot això en set minuts i mig i gràcies als 132 quilos de massa explosiva. 24 de juny // Pirotècnia Caballer La plaça dels Estels va gaudir d’una mascletà que va saber unir el millor del concurs en un poc més de huit minuts: els ritmes musicals, els colors i un potent estrèpit amb sabor tradicional. Va començar l’espectacle de 132 quilos de pólvora amb uns focs artificials de gran intensitat i colorit. Acompanyaven aquests xiulets potents i columnes de fum de diferents tonalitats. Va continuar amb explosions rítmiques amb greus i aguts, creant una musicalitat fruit de les detonacions sense necessitat de simular marxes creades per la mà de l’home. I va arribar el desenllaç, on el terratrèmol de dos angles i dues fases va fer retrunyir l’entorn. Va tancar l’espectacle una llengua de foc roja.

59


20 08

XXI edició

Huitanta aniversari de les Fogueres en què les mascletaes van estar marcades per les obres del TRAM, que s’estaven realitzant a l’avinguda de l’Estació. El dispositiu de seguretat va establir, en un primer moment, el tancament al públic de la zona entre els Estels i el carrer de Tucumán, que romandria diàfan d’espectadors per a destinar-lo a lloc de concentració dels vehicles d’emergència. Finalment, es va descartar aquesta possibilitat perquè més persones pogueren gaudir dels espectacles. Per la seua banda, les obres del tramvia a l’avinguda del General Marvá es van tapar per a poder col·locar el material pirotècnic. Per recomanació del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis, es van instal·lar tanques de dos metres d’alçària amb un entramat més estpès per a major garantia de seguretat. També es va col·locar una tela metàl·lica a nivell del sòl per a cloure la tanca per la seua banda inferior, anul·lant el buit que deixen els peus de formigó. Quant a la distància de seguretat, els bombers la van establir en 70 metres a la zona de focs aeris i en 30 a la zona de terrestres.

60


19 de juny // Pirotècnia El Portugués Amb 128 quilos de pólvora la pirotècnia va oferir un espectacle clàssic que es va caracteritzar per la seua progressivitat. Va començar puntual i un poc lenta, mentre focs artificials de color blanc, roig i verd s’alçaven al cel. Es va desenvolupar amb normalitat fins que, poc abans de la mitat i just en una part de foc aeri, un gran estrèpit seguit d’una columna de fum arran del sòl va produir un xicotet esglai, encara que sense conseqüències. Després del breu contratemps va continuar per General Marvá incrementantne la velocitat. El colofó final el va posar un terratrèmol de color roig foc que va explotar amb gran força.

22 de juny // Pirotècnia Ferrández Espectacle en què es va conjugar el cine i la pólvora. En la primera part es va emprar un sistema piromusical sobre una base de la banda sonora original d’Indiana Jones, emesa a través d’uns altaveus. Va continuar amb un sector més clàssic que es va caracteritzar per la seua varietat de matisos. A més dels coets de fum, diversos artefactes terrestres van crear una fumarada blava i blanca, simulant la bandera d’Alacant. Després, explosions més intenses van portar a l’apoteòsic final format per un terratrèmol aeri i un altre de terrestre. Van emprar un total de 132 quilos de pólvora.

20 de juny // Pirotècnia Focs d’Artifici Europlà A les dos en punt de la vesprada començava l’espectacle de 130 quilos de pólvora. Uns altaveus gegants emetien una batucada que, magistralment, acompanyava els trons en una espècie de conversació entre els focs artificials i la música. Després d’aquest moment piromusical, arribava una part central de tall més clàssic, en la qual les detonacions se succeïen in crescendo fins a arribar a la part final, on diversos terratrèmols terrestres combinats amb bombardejos de focs aeris i un volcà roig van fer les delícies del públic.

23 de juny // Pirotècnia Arco Iris Mascletà senzilla i clàssica, en la qual el so dels trons, sense altres artificis pel mig, va ser el protagonista indiscutible. Es van emprar 130 quilos de pólvora en la seua preparació i va destacar la seua puresa i equilibri, en què tots els elements van ballar al so de les explosions creant una bella representació. Els focs aeris de colors i els xiuladors van obrir el número per a donar pas a grups de diferents retencions dirigits de forma digital. Per a finalitzar, un intens terratrèmol va omplir el cel de carcasses de colors.

21 de juny // Pirotècnia Piroquiles Amb la coincidència de l’inici del cap de setmana, la plaça dels Estels va comptar amb major presència de públic, que va poder gaudir d’un atractiu espectacle que va combinar a la perfecció elements digitals amb tocs clàssics acumulats en un total de 121 quilos de pólvora. Va començar amb colps digitalitzats de diferent intensitat per a passar, a continuació, a una part central més tradicional caracteritzada pel color mitjançant l’ús de coets de fum amb tonalitats taronja, groc, verd, rosa i blau. Expirava la mascletà amb un grup d’explosions que es van fondre amb grans ramells aeris que van omplir el cel de colors, posant un colofó original i diferent.

24 de juny // Pirotècnia Martí Magnífica demostració pirotècnica composta per 124 quilos de pólvora que no va defraudar. L’arrancada va ser tradicional i digital amb focs aeris que es van anar alternant amb trons des del sòl, que pretenien simular el ritme de l’himne de la Comunitat Valenciana. La mascletà va tindre dos terratrèmols, el primer, terrestre, que es va fondre en el segon, aeri, i que va acabar amb coets daurats i serpentines. Pràcticament durant els més de huit minuts que va durar, el soroll va estar present i en els moments de major intensitat es van assolir els 121 decibels.

61


20 09

XXII edició

La decisió de l’Ajuntament d’alliberar espai a la plaça dels Estels perquè una major quantitat de públic poguera veure en primera línia les mascletaes, va obligar els bombers a elaborar un nou pla de seguretat per a la zona. Amb 2.000 persones més en primera fila després de la important reducció de la zona VIP i l’aproximació del públic al passeig de Federico Soto, es va haver de redissenyar la zona on havien d’instal·lar-se els focs aeris per a complir amb la normativa. Part del material pirotècnic es va repartir en les dues calçades de General Marvá. Com ja es va fer l’any anterior, atès que el passeig encara romania parcialment tancat per les obres del tramvia. La seguretat es va reforçar amb tanques espesses de dos metres d’alçària amb buits més reduïts per a frenar el material pirotècnic que s’hi poguera colar. Com a anècdota, cal destacar que el 23 de juny, les Bellees del Foc, Miriam Toré i Cristina María Rodríguez no van poder completar la frase que inicia la mascletà, perquè mentre pronunciaven allò de ‘senyor pirotècnic, pot començar la mascletà’, el micròfon va fallar en dues ocasions. La nota amarga es va produir en l’última jornada, quan la mascletà de Pirotècnia Martí es va tallar just en el moment en què començava l’apoteosi final. Segons pareix, un dels petards va caure sobre dues línies elèctriques i les va trencar, per la qual cosa no va poder continuar l’espectacle, ja que era accionat digitalment.

62


19 de juny // Pirotècnia Focs d’Artifici Europlà Europlà va obrir el concurs de mascletaes amb un espectacle atronador. Van portar la quantitat màxima de pólvora permesa, 132 quilos, i durant set minuts i mig les explosions no van cessar i van arribar a assolir els 127 decibels. En cap moment va decaure el nivell ni va haver-hi espais buits, la qual cosa va resultar del grat dels que van acudir a presenciar aquesta primera sessió. 20 de juny // Pirotècnia Piroquiles 128 quilos de pólvora que van donar per a molt. La mascletà es va caracteritzar per la seua combinació d’espectacle aeri i terrestre. Mentre detonacions de gran força estremien el sòl, el cel s’omplia de xiuladors i focs de colors. El final es va dividir perfectament entre coets i explosions arran de terra, creant un so i un ritme que va ser qualificat com a “molt elegant”. 21 de juny // Pirotècnia Ferrández Excel·lent mascletà de principi a fi que va resultar agradablement interminable. L’espectacle, que comptava amb 132 quilos de càrrega explosiva, va començar amb detonacions piromusicals a ritme de samba i va seguir amb múltiples efectes in crescendo tant arran de sòl com des de l’aire, que es va omplir de colors. La intensitat i el ritme augmentava fent presagiar un imminent final, però es va mantindre durant més temps de l’esperat (aproximadament un minut), aconseguint sorprendre el públic amb un final que va resultar apoteòsic.

22 de juny // Pirotècnia Turís Espectacle pirotècnic clàssic que va començar amb molta força en les seues fases aèries i terrestres inicials i pràcticament no va perdre el ritme fins al final. Es van emprar 128 quilos d’explosius que van fer retrunyir la plaça, especialment amb el terratrèmol final, que es va instal·lar únicament en un dels laterals del recinte a pesar que les altres pirotècnies van apostar per un final dut a terme des d’ambdós costats dels Estels. 23 de juny // Pirotècnia El Portugués La mascletà, que va comptar amb 132 quilos de pólvora, es va caracteritzar pel seu bon ritme, que va mantindre el públic en suspens durant el minut que, aproximadament, va durar el terratrèmol final. Però el verdader protagonista va ser el color tant en focs aeris com en terrestres fins al punt que les explosions finals del sòl es van tenyir d’un vistós roig, quan el més habitual és que aquest tipus de detonacions siguen de color blanc. Amb el terratrèmol final de quatre fases van aconseguir arrancar un gran aplaudiment del públic. 24 de juny // Pirotècnia Martí Prometia ser una gran mascletà al ritme dels tambors de Calanda i amb un tro final enlaire finalitzant en un gran colp sec i un minut de bombardeig. Però l’incident que va partir la mascletà quan s’iniciava la seua part final va esborrar qualsevol possibilitat de repetir l’èxit d’anys anteriors. A pesar de l’incident, passats uns minuts, es va poder disparar la part no accionada, encara que ja es trobava fora de concurs. El final va resultar extraordinari, amb focs aeris a què van seguir-ne altres de terrestres d’enorme potència, disparant-se 550 trons en uns huitanta segons. Va comptar amb un total de 132 quilos de pólvora.

63


20 10

XXIII edició

La finalització de les obres del TRAM als Estels va obligar els bombers, un any més, a redissenyar la distribució de les masses pirotècniques a la plaça de cara al concurs de mascletaes. Els focs, amb un màxim de 132 quilos de pólvora i un mínim de 112, es van col·locar a la zona de la font i a la part central de General Marvá, novetat respecte als últims anys. Açò va permetre veure la mascletà en bona posició a un miler de persones més, ja que van poder aproximar-se pel lateral d’Alfons el Savi i per la secció de la plaça entre l’avinguda de l’Estació i Federico Soto. En aquesta zona es va instal·lar una tarima per a persones amb mobilitat reduïda i dos apartats per a premsa. Per primera vegada va haver-hi un vehicle de control de so de la Policia Local que es va encarregar de registrar el moviment i el ritme de la mascletà per a facilitar la labor del jurat. La primera jornada del concurs va coincidir amb el partit que l’Hèrcules va disputar a Irun, que suposaria l’ascens a primera divisió. Aquesta situació va marcar la mascletà de Pirotecnia Alicantina el dia 20, ja que l’equip va acudir a contemplar l’espectacle i van rebre una calorosa recepció per tots els allí presents. El succés menys amable va tindre lloc el 24 de juny, ja que sobre les 10.30 del matí, els veïns de la zona van quedar sorpresos per un sobtat soroll totalment inesperat. Es tractava de part de l’espectacle pirotècnic preparat per a les dos de la vesprada. L’incident va ser degut a la manipulació per part d’un dels pirotècnics de l’aparell que havia d’iniciar la seqüència de tirs. Es van accionar dues seccions de grups de petards i una desena de rastres xinesos, en total uns dos quilos de pólvora. L’incident no va provocar danys ni ferits.

64

19 de juny // Pirotècnia Martí Una aposta diferent per a sorprendre després de l’incident de l’any anterior. La mascletà, d’estil clàssic, va començar compassada, amb tirs aeris que a poc a poc es van anar fent més continus i que es van entremesclar amb terratrèmols. El moment culminant va arribar quan es va arribar a l’anell d’Estels, iniciant-se un terratrèmol potent i ensordidor per al tir del qual es va utilitzar tecnologia. Per a acabar, un final espectacular que va deixar atònit el públic que va poder gaudir al màxim dels 132 quilos de pólvora empleats al llarg de set minuts i 48 segons. 20 de juny // Pirotècnia Alacantina de Foc i Artifici La mascletà va començar lenta, amb ritme molt pausat. Només el fum de colors dels focs aeris va aconseguir cridar l’atenció en els moments inicials. Després, els petards van deixar de sonar durant uns segons, la qual cosa va fer témer un possible tall de la traca, encara que la pólvora va començar a explotar novament. Aquest xicotet error va ser degut al fet que 15 minuts abans que començara el tir va explotar una carcassa, fet motivat per un problema informàtic, per la qual cosa aquesta part finalment va haver d’encendre’s manualment. A pesar d’això, en els últims minuts es van intercalar els focs aeris amb tres terratrèmols, l’últim d’ells de gran intensitat. La duració total es va prolongar fins als set minuts i 45 segons i es van emprar 125 quilos de pólvora.


21 de juny // Pirotècnia El Portugués L’espectacle, compost per 128 quilos de massa explosiva, va complir amb les expectatives, va sorprendre i va entusiasmar. Es va apostar per les carcasses aèries, la majoria de colors, que van conformar l’inici entremesclantse a poc a poc amb la pólvora ubicada al sòl. Quan pareixia que s’estava instal·lant la rutina en el ritme va arribar un intens terratrèmol que va continuar amb aeris. Les vibracions s’anaven intensificant fins a aconseguir ensordir tota la plaça. A pesar del bon fer d’El Portugués, la mascletà no va arribar als sis minuts de duració, per la qual cosa va ser desqualificada. 22 de juny // Pirotècnia Focs d’Artifici Europlà El ritme compassat va ser la tònica predominant en l’inici. Les caixes aèries van fer que sonara una espècie de fil musical que es mesclava amb les típiques explosions. Després d’aquest sorprenent inici es va donar pas a la mascletà més clàssica, que es va prolongar durant diversos minuts fins a arribar al moment clau, l’apogeu màxim dels huit minuts i 12 segons. Un final apoteòsic que va durar quasi un minut, amb un doble terratrèmol. L’actuació va tindre una sonoritat mitjana de 115 decibels, encara que va arribar a assolir pics de 130. Per a aquesta mascletà es van utilitzar 132 quilos de pólvora.

24 de juny // Pirotècnia Ferrández Després de l’incident patit durant el matí, es van distribuir els 128 quilos de pólvora que quedaven. A pesar de minvar la càrrega explosiva, la duració va arribar als sis minuts i 58 segons, per la qual cosa el temor de quedar desqualificats va desaparéixer i la mascletà va eixir perfecta. El principi amb aeris va ser molt rítmic, dinàmic i innovador. El van seguir trons terrestres, primer pausats i després més continus, mesclats amb més aeris. Un potent terratrèmol va sacsar la plaça i, quan pareixia que ja havia acabat tot, un altre terratrèmol va arribar d’imprevist i va sorprendre amb el seu ritme, la seua força i la seua originalitat, ja que simulava un trontoll incessant.

23 de juny // Pirotècnia Caballer L’espectacle pirotècnic dissenyat per Caballer va arrancar un fort aplaudiment del públic. Va començar amb caixes aèries per a passar a la fase terrestre i concloure amb tirs seqüencials. El final va simular el so d’una màquina de tren i a continuació va arribar el bombardeig atronador. Com a novetat, es van col·locar terratrèmols a un costat i a l’altre de la plaça dels Estels amb els petards col·locats a dues altures per a dotar-lo de més dinamisme. Açò va afavorir arribar als 125 decibels de so màxim amb un total de 132 quilos de pólvora que es van cremar en huit minuts i dos segons.

65


20 11

XXIV edició

En aquesta ocasió, els pirotècnics van poder distribuir els focs en tota l’amplària de l’avinguda del General Marvá, tant en el centre del passeig com en les dues calçades. La distància de seguretat es va mantindre en 70 metres, ja que el reglament estatal, més permissiu en aquest aspecte perquè redueix la distància a 50 metres, encara no havia entrat en vigor. Entre les visites a la zona reservada, destacada la de Pau Gasol, que va presenciar la mascletà del 20 de juny. Quant als incidents, el 24 de juny es va desprendre una lloseta de 30x30 centímetres de l’edifici situat als Estels, 14, després del gran estrèpit provocat per la mascletà. Després de la caiguda, que es va produir dins del perímetre de seguretat, els bombers van inspeccionar la façana de l’immoble i van decidir llevar altres dues peces que tenien risc de despreniment.

66


19 de juny // Pirotècnia Alacantina de Focs i Artifici La mascletà, composta per 125 quilos de massa explosiva, va començar amb un xicotet retard que va provocar la impaciència dels que es van acostar a contemplar l’espectacle. L’estrèpit va anar de menys a més. Després de la volcanada inicial i l’esclat de les carcasses de tro i descàrrega, va arribar el torn per a les seccions aèries, que van deixar pas al sector més clàssic del tir. El final va estar compost per dos terratrèmols, combinats amb tres bombardejos aeris que van fer retrunyir els Estels i van arrancar una sonora ovació. La seua duració va assolir els huit minuts i mig. 20 de juny // Pirotècnia Pirofantasía Carlos Caballer Mascletà clàssica que es va iniciar amb cinc tirs aeris en què la nota original la va posar el fum de colors que va anar tenyint el cel conforme avançava per General Marvá. Quan va arribar als Estels va entrar en el seu moment culminant, amb un terratrèmol en tres fases que va precedir al llançament de més de 200 trons que van posar el colofó a un tir que va assolir un màxim de 125 decibels al llarg dels set minuts i 18 segons que va durar. La quantitat de pólvora empleada va ser 130 quilos. 21 de juny // Pirotècnia El Portugués Va arrancar pausada i, a poc a poc, va anar guanyant en ritme i en intensitat al llarg de sis minuts i 48 segons. Els focs aeris van pintar el cel de roig, violeta i verd mentre els trons anaven avançant cap al centre dels Estels. En aquesta primera fase, la mascletà va transcórrer amb correcció i poques sorpreses. Ja en la part final, un llarg i potent terratrèmol va recórrer la plaça provocant la bogeria en el recinte i un últim bombardeig de colors va acabar de fascinar el públic. La sonoritat màxima es va comptabilitzar en 127, 8 decibels.

22 de juny // Pirotècnia Hermanos Ferrández L’inici de la mascletà es va disparar de forma digital, acompanyada de glopades de color amb xiulet. La part original va vindre de la mà del ritme que marcaven, de banda a banda de la plaça, els petards en esclatar. El cos central de la mascletà va estar format per carcasses de tro i glopades de xiulet. Durant els sis minuts i 48 segons de duració, l’espectacle va mantindre un ritme creixent, que no va decaure en cap moment. El final va ser sorprenent, amb un terratrèmol terrestre en dues fases seguit d’un final digital de trons i glopades, un bombardeig aeri i dos redoblaments finals de carcasses. El major punt d’intensitat va assolir els 129,4 decibels, amb una mitjana de 114. 23 de juny // Pirotècnia Martí El començament va estar marcat pel ritme, i el cos de la mascletà va ser clàssic, amb retencions i acompanyaments. Per a la part final, es va apostar per un terratrèmol seguit d’un espectacle digital, en el qual es van cremar més de 500 inflamadors i 500 ordes de tir en tan sols 55 segons i que van fer desaparéixer els edificis de la plaça amb el núvol de fum que es va generar. En total es van emprar 132 quilos de pólvora en set minuts i 19 segons, i va assolir un pic màxim de 127 decibels. 24 de juny // Pirotècnia Focs d’Artifici Europlà El tir de l’última jornada va aconseguir marcar el major nivell d’intensitat del concurs, 130 decibels. Els 132 quilos de pólvora es van llançar al cel quasi sense interrupció. Va ser rítmica i amb un magnífic final que va paréixer interminable. Es va desenvolupar amb gran profusió de focs artificials, resultant atronadora, especialment els focs aeris que durant els més de trenta segons que va durar el terratrèmol final va obligar el públic a suportar l’ensordidor estrèpit dels petards.

67


20 12

XXV edició

Amb l’entrada en vigor del nou reglament europeu, que va reduir notablement el calibre dels tirs, els aficionats a la pólvora van témer que les mascletaes quedaren deslluïdes per aquest motiu. El calibre es va limitar a 50 mil·límetres quan abans es llançaven aeris de fins a 100 mil·límetres, condicionant-ne, per tant, la potència. A pesar d’això, el bon treball dels pirotècnics va aconseguir que aquest canvi no repercutira en els espectacles. 19 de juny // Pirotècnia Turís La mascletà va començar instants abans que les bellees del foc pogueren donar l’orde d’inici. El tir va seguir la premissa de començar des de baix per a anar pujant a poc a poc en intensitat, fins a assollir l’apoteosi en la part final. El pirotècnic va suplir amb imaginació la important limitació de potència i pólvora marcada per la nova normativa. Va comptar amb quatre principis seguits de sis fases terrestres, una digital, tres trams de terratrèmols, un bombardeig aeri integrat per 400 trons, una altra fase digital ràpida i un bombardeig final de cent trons o colp final, tot això arreplegat en els set minuts i 42 segons que va durar l’exhibició pirotècnica. 20 de juny // Pirotècnia Hermanos Ferrández Demostració pirotècnica que va resultar accidentada i inacabada, ja que durant el desenvolupament de la mascletà va esclatar una carcassa a deshora, que va alterar el ritme del tir, mentre que l’última fase digital instal·lada al voltant de la plaça es va quedar sense disparar, la qual cosa va obligar a retardar més de vint minuts l’obertura del perímetre de seguretat. L’espectacle, que durant alguns moments va tindre una gran intensitat es va prolongar durant sis minuts i 40 segons, desenvolupant-se en set fases que es van iniciar amb volcanadas de xiulets i roncadors sincronitzats amb trons aeris, una fase de trons, la mascletà terrestre i dos terratrèmols, als quals seguia un altre terratrèmol final disparat de forma digital que no es va cremar per complet i en va trencar el ritme.

68


21 de juny // Pirotècnia Gironina Estrena de Gironina a la plaça dels Estels amb una mascletà en la qual va destacar el terratrèmol final aeri que va durar més d’un minut i mig, i en el qual es van fer explosionar mitjançant sistema pirodigital caixes de 100 tirs de trons de colors. Va començar amb quatre fases de foc aeri amb distints efectes. El van seguir sis fases amb efecte de xiulets, brunzits i fum de colors, en les quals també va destacar el terratrèmol terrestre que va consumir, en escassos segons i amb un gran estrèpit, diversos centenars de metres de traca. En total va tindre una duració de sis minuts i cinc segons. 22 de juny // Pirotècnia Alacantina de Focs i Artifici Rítmica, colorista i potent, aquestes van ser algunes de les qualitats que va reunir la quarta mascletà de l’edició. Un espectacle que va tindre una duració de quasi huit minuts i en el qual es van cremar 140 quilos de material pirotècnic, dels quals 60 van ser de pólvora. Es va iniciar amb dues fases de focs aeris de tall molt clàssic, als quals van seguir descàrregues de trons i diverses fases que integraven el cos de la mascletà, que va resultar efectista amb el tir de fum de colors. Però el millor el van oferir els terratrèmols tant aeris com terrestres instal·lats a un costat i a l’altre dels Estels. 23 de juny // Pirotècnia Vicente Caballer L’inici de la mascletà va ser bastant original i es va basar en un castell de focs aeris de colors fúcsia, verd i groc, entre els quals es van intercalar bombes de fum de colors negre i taronja. El va seguir el cos principal, integrat per sis fases de terratrèmols que alternaven, amb ritme creixent i musicalitat, focs aeris i terrestres. A tirs pausats, els seguien fases digitals més ràpides. Tot això com a preparació a un final espectacular, encara que un poc breu, culminat per una cortina de focs de color fúcsia. La duració de l’exhibició va sobrepassar lleugerament els set minuts. 24 de juny // Pirotècnia Martí Vibrant mascletà que va ser dedicada a una treballadora de la pirotècnia que va patir dies abans greus ferides per un accident mentre manipulava el material que s’utilitzaria aquest dia. Per aquest motiu, la fase de trons va haver de ser substituïda per l’augment del volcà pirotècnic final que va entusiasmar el públic. Va tindre una duració de set minuts i 20 segons, en els quals es van emprar 125 quilos de material explosiu. Va començar amb una combinació de focs aeris de colors i terrestres, va continuar amb diverses fases de terratrèmols i va concloure amb un gran bombardeig final, el més intens i llarg de l’edició. No es va recórrer a la tecnologia digital en cap moment, totes les explosions van estar controlades manualment.

69


20 13

XXVI edició

La reordenació dels racons que els patrocinadors instal·len a la plaça i el trasllat de l’accés a la zona VIP va permetre incrementar en 1.500 la quantitat de persones que van poder gaudir dels espectacles pirotècnics en primera línia. L’Ajuntament va dissenyar un dispositiu especial de seguretat format per 66 efectius de Bombers, Policia Local i Protecció Civil. Els focs artificials es van instal·lar a una distància de 10 metres de les façanes dels edificis, requisit marcat pel reglament estatal de tir pirotècnic i cartutxeria, ja en vigor en aquest moment. La distància de seguretat del públic es va reduir a 50 metres, mentre que la duració dels espectacles es va establir en sis minuts i mig. El calibre màxim, igual que l’any anterior, va ser de 50 mil·límetres i la massa explosiva reglamentada es va limitar a 150 quilos. La Regidoria de Festes va incloure dues pirotècnies (Turís i Altura) com a reserva en el concurs de mascletaes d’Estels per a evitar urgències d’última hora. La pirotècnia Global Foc es va estrenar en un dia complicat, pel terrible succés ocorregut la nit anterior que va fer del 22 de juny un dia trist que es va notar en cada acte. De fet, les Belleses del Foc ni tan sols van pronunciar el tradicional “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà”.

70


19 de juny // Pirotècnia Alacantina de Focs i Artifici Set minuts de mascletà que van anar de menys a més. L’estratègia va ser distribuir gran part dels 150 quilos de pólvora utilitzats en el final, amb un inici més aïna suau, molt colorit i amb mitjans aeris. En la primera part es van mesclar tirs tradicionals amb llançaments per ordinador fins a l’esclat final, més tradicional, que va aconseguir convéncer el públic. Durant el tir es va produir un xicotet accident amb dues carcasses sense pólvora que van arribar a dos espectadors.

22 de juny // Pirotècnia Global Foc L’espectacle pirotècnic, que va durar sis minuts i 38 segons i per al qual es van utilitzar 120 quilos de pólvora, va començar amb un bloc aeri en cinc retencions, amb fum de colors roig, verd i blau, que va acabar amb un colp terrestre i aeri. El cos va constar de sis retencions, cadascuna acompanyada d’un aeri, amb diferents efectes. Per a acabar-lo, una traca triple en dues fases. El terratrèmol final va comptar amb tres fases en digital terrestre i aeri, amb tres colps i una traca.

20 de juny // Pirotècnia Ferrández L’espectacle d’aquesta segona jornada va arrancar amb quatre fases de focs aeris acompanyats de volcanades de colors i brunzidores. La mascletà va anar de menys a més, sense parades. El ritme en va marcar el cos central, combinant focs aeris i terrestres. Però el millor va arribar al final, amb un terratrèmol extraordinàriament llarg i intens, en el qual la part aèria quasi guanyava en intensitat a la terrestre. La duració total va arribar fins als set minuts i cinc segons.

23 de juny // Pirotècnia Vicente Caballer La mascletà no va entrar en concurs perquè durant el tir es va produir un problema que va fer que part de la càrrega no explotara, fet que en va reduir la duració fins als cinc minuts i mig. El problema es va fer evident quan, al poc d’acabar la mascletà, van fer explosió diversos petards a deshora. L’espectacle va començar amb un inici que combinava foc aeri i terrestre. El cos central estava pensat en dues fases, una cap a la dreta i una altra cap a l’esquerra. El final, apoteòsic, va concentrar un enorme potencial explosiu dels 150 quilos utilitzats. Va concloure amb efectes de colors com a factor sorpresa.

21 de juny // Pirotècnia Hermanos Ferrández Emocionant i emotiva mascletà la viscuda en la tercera sessió del concurs, ja que es va homenatjar el patriarca, Antonio Ferrández, difunt tan sols 20 dies abans. Va comptar amb molts mitjans aeris des del principi. Coets, traques i trons retrunyien quan el sòl va començar a vibrar en una segona part que va anar de menys a més. Al final es va mesclar el millor de les mascletaes estilitzades i aèries amb aquest regust alacantí pel terratrèmol i el so estrepitós.

24 de juny // Pirotècnia Martí Mascletà de musicalitat i cadència, amb gran sentit del ritme, que va anar in crecendo fins a arribar a un apoteòsic final. Va iniciar el tir amb tres fases aèries, seguides d’una més intensa, set fases de focs terrestres d’estil tradicional per a acabar amb un llarg i intens terratrèmol, de menys a més, que va finalitzar amb potents focs aeris. Van ser 150 quilos de pólvora posats al servei de l’espectacle, que va durar set minuts i 18 segons.

71


20 14

XXVII edició

Una vegada finalitzades les festes de 2013, i després de comprovar-se el delicat estat en què es trobaven els cavalls de la font, des de l’Ajuntament es va començar a contemplar la possibilitat de traslladar la mascletà des dels Estels a un altre emplaçament. De totes les propostes que es van posar sobre la taula, la més viable era la de la plaça de l’Estrella. Llavors van començar les declaracions a favor i, principalment, en contra. D’una banda, s’esgrimia la idoneïtat de la nova ubicació per amplitud; d’una altra, se’n qüestionava la viabilitat pel caos de trànsit que suposaria tancar aquest punt de la ciutat durant tantes hores al dia. Amb el pas dels dies, i davant de les dificultats tècniques que es plantejaven, van començar a valorar-se altres alternatives com la plaça de la Porta del Mar i l’entorn de la nova estació d’autobusos. En aquell moment ja s’havien descartat altres opcions com la plaça d’Espanya, la de la Muntanyeta, l’avinguda de Jaume II o el solar enfront dels jutjats de Benalua. Diverses veus, entre elles les de festers, pirotècnics i comerciants, van demanar que es reconsiderara la decisió i que es mantingueren els focs artificials en l’emblemàtic emplaçament protegint la font amb mampares o lones. A la fi de novembre de 2013 es donava per conclòs el debat, optant per la plaça de l’Estrella com a ubicació definitiva. L’Ajuntament va acceptar aquest emplaçament després de conéixer els resultats de l’enquesta realitzada entre els festers, segons la qual més d’un centenar de fogueres i barraques, el 65% de les associacions, va preferir la cèntrica glorieta com a alternativa als Estels, enfront de les altres alternatives. Però a l’abril l’Ajuntament va fer marxa enrere a causa dels problemes per al trànsit i el transport públic que generaria l’emplaçament a la plaça de l’Estrella, sobretot per l’afecció a les línies d’autobusos i a l’estació de l’AVE. Un informe

72

desfavorable de la regidoria de trànsit va fer replantejarse el trasllat dels tirs pirotècnics. Quant a això, van decidir demanar un nou informe a l’àrea de Cultura perquè els tècnics oferiren solucions per a continuar disparant les mascletaes de Fogueres als Estels, garantint la seguretat i integritat del monument, però sense renunciar a la potència en els tirs. Així, el 18 de juny, els cavalls de la font dels Estels es van despertar coberts amb l’estructura de calaixos dissenyada especialment per a protegir les escultures. Aquests calaixos, de cinc metres d’alçària per 2,3 d’amplària, estan realitzats en acer galvanitzat i aconsegueix aïllar les vibracions acústiques dels tirs pirotècnics gràcies als panells aïllants “Hipertec wall sound”. La fragilitat de la font va obligar l’Ajuntament a prendre aquesta decisió i així poder mantindre la ubicació de les mascletaes. Per a la instal·lació, la Policia Local va haver de tallar al trànsit en dos carrils de la plaça. Per primera vegada, el pla de seguretat va incloure un mínim de quatre ambulàncies en l’entorn de la plaça dels Estels, amb més voluntaris i personal sanitari per a atendre emergències. Aquest reforç del dispositiu es va produir després de l’esglai en la primera mascletà de 2013, quan dues carcasses es van desviar de la seua trajectòria i van impactar en el públic. 77 efectius van controlar cada dia els tirs, d’ells, 35 voluntaris de Protecció Civil, 30 policies i 12 bombers amb dos autobombes. Com a dada curiosa, cal ressaltar que, en aquesta edició, la primera jornada va coincidir amb la coronació de Felip VI.


19 de juny // Pirotècnia Turís El concurs va començar aquesta edició amb un espectacle pirotècnic que es va allargar més d’un minut del mínim (set minuts i mig en total). La mascletà es va iniciar amb un cert retard, la qual cosa va originar alguns xiulets entre el públic. A pesar que van caure unes poques gotes de pluja el tir es va desenvolupar amb normalitat. Va tindre dues parts ben diferenciades. La primera va ser, sobretot, aèria. Van introduir fum de colors per a donar vistositat durant els primers minuts. Després van començar els terratrèmols, traques i la resta d’artificis terrestres que van anar incrementant la seua intensitat conforme s’acostava a la plaça. El final es va dividir en dos, per un costat la part terrestre i, a continuació, el llançament d’una cortina de coets amb fum de colors com a acabament. 20 de juny // Pirotècnia Valenciana Llanera de Ranes Amb una càrrega de 150 quilos i una duració que va fregar el mínim exigit, la pirotècnia va aconseguir un complex exercici de vistositat, ritme i potència, amb una primera part en què van afegir fum de colors roig, blau i blanc amb terratrèmols aeris i terrestres en combinació progressiva fins a acabar de forma potent. Els espectadors, al ritme de la mascletà, anaven també augmentant la seua emoció, que va arribar al zenit amb les successives ràfegues de trons i terratrèmols. 21 de juny // Pirotècnia Alacantina de Focs i Artifici La mascletà es va compondre de tres fases molt diferenciades. Va començar amb focs aeris, fins a quatre principis, combinant ritme i color a base de traques, xiulets i trons, alguns d’ells amb fum de colors. Es va crear un efecte que feia presagiar el final imminent, però llavors va arribar al moment més clàssic alhora que potent. Set trams, de menys a més a què va seguir un terratrèmol triple. Va assolir una duració de set minuts i 48 segons, convertint-se en el tir més llarg de l’edició.

22 de juny // Pirotècnia Martí Va arrancar amb una potent combinació de foc aeri i terrestre amb un lloc destacat per a les “sirenes”, petards de tir sibilant, amb els quals va voler fer l’ullet al passat. El ritme marcat amb l’inici es va relaxar després per a donar un xicotet respir i tornar a la càrrega per a preparar el terratrèmol final que es va prolongar quasi cinquanta segons dels quasi set minuts que es va prolongar el tir. Un tancament amb una combinació de fase terrestre, ràfegues a un ritme endiablat i un colofó aeri dels que deixen empremta. 23 de juny // Pirotècnia Ferrández El tir va constar d’una primera part composta per serpentines de color roig i diverses tempestats de tro, caracteritzades per una explosió de color blanc brillant. Va seguir el tradicional joc d’aeris i terrestres amb un ritme bastant marcat. Ferrández va aconseguir sorprendre el públic amb un “prefinal” format per un terratrèmol de tres trams i dues altures, amb una longitud de 60 metres i va acabar amb aeris d’un minut de duració. Al final, el temps utilitzat va ser just el mínim reglamentari, sis minuts i mig. 24 de juny // Pirotècnia Hermanos Ferrández La pluja va estar a punt d’impedir el tir de la mascletà del dia de Sant Joan, encara que finalment es va iniciar amb 40 minuts de retard, gràcies a la persistència i l’esforç titànic d’aquesta pirotècnia. El tir va ser brillant de principi a fi, amb ritme i un final potentíssim. Arrancava l’espectacle amb una traca alacantina, seguida per sirenes i brunzidores, serpentines i una secció digital terrestre a un costat i a l’altre de la plaça. Preàmbul tot això de set seccions de terratrèmol terrestre acompanyades cadascuna d’una sincronització de so distinta. Un terratrèmol que va fer tremolar els Estels i va arrancar una sonora ovació del públic va posar el punt final als sis minuts i 49 segons.

73


20 15

XXVIII edició

La principal novetat de l’edició va ser que es va comptar amb un dia més de mascletà, que d’aquesta manera començaven el dia 18. Destaca la presència de tres pirotècnies debutants, Coeters Dragón que dispararien el dia 18, Élite, que s’encarregaria de la mascletà del dia 20 i PirotEcnia Alpujarreña, que es va fer càrrec de l’espectacle del dia 22. 18 de juny // Pirotècnia Coeters Dragón Amb la plaça menys concorreguda del que és habitual, potser per allò que aquest nou tir agafara desprevinguts els aficionats a la pólvora, va començar el concurs sense acabar de convéncer la proposta oferida, que va tindre una duració de sis minuts i 38 segons. Va començar amb tirs digitals, a ritme de batucada. Va passar després, en una segona part, a quatre fases aèries amb fum de colors, xiulets i trons fonamentalment. Després una part un poc deslluïda va donar pas a un terratrèmol simètric com a gran final que va fer vibrar els presents, culminant amb diversos tirs aeris.

74


19 de juny // Pirotècnia Turís Els pirotècnics van preparar un espectacle molt clàssic, amb bastant foc aeri molt vistós i un estrepitós final. No obstant això, van arriscar amb la càrrega i el temps, ja que en el primer es van quedar molt per davall del límit màxim (129 quilos quan el límit és 150) i, com a conseqüència, en el segon no van arribar, quedant-se en sis minuts i 18 segons. Una llàstima, ja que en termes generals va agradar al públic. L’inici aeri amb colors daurats, rojos i verds va donar vistositat a la mascletà i, progressivament, se’n va anar cap al sòl. Va tindre diversos finals, ja que el terratrèmol es va succeir a un costat i a l’altre de la plaça amb un gran resultat. 20 de juny // Pirotècnia Élite Fuegos Artificiales Va ser un tir d’estil valencià, que va durar set minuts, el més llarg de l’edició. Tècnicament, l’espectacle es va iniciar amb una traca valenciana, seguida per cinc començaments aeris que van donar pas a la mascletà pròpiament dita. Després set fases terrestres i cinc més de terratrèmol que van preparar un potentíssim final en dues fases. Es van cremar 149 quilos de pólvora molt ben utilitzats. 21 de juny // Pirotècnia Martí Martí va innovar i va arriscar amb un tir en què va cridar especialment l’atenció el terratrèmol, no per la potència, sinó, sobretot, perquè va esclatar rodejant la plaça per ambdós costats, “abraçant-la”, com ho va definir la pirotècnica mateixa. El tir es va compondre de tres principis aeris, seguits de set fases terrestres de ritmes molt canviants i marcats, per a acabar amb el terratrèmol envolupant seguit d’un gran bombardeig i un final amb trons. L’exhibició va tindre una duració de sis minuts i 51 segons.

22 de juny // Pirotècnia Alpujarreña Els granadins volien estrenar-se amb bon peu i, per això, no van voler escatimar despeses en pólvora ni quedar-se curts en el temps. No van arribar al límit de càrrega (es van quedar en 140 quilos), però van programar una mascletà un poc dispersa, amb una gran càrrega inicial i una altra final, especialment intensa i duradora aquesta última, assolint els set minuts i 48 segons de duració. Va començar amb una forta arrancada en terra, que es va mesclar digitalment amb tirs aeris molt més prolongats en el temps, potser massa. La part final va durar més de l’habitual. Va tindre un desenvolupament en tres parts, des del final de General Marvá cap a un costat dels Estels i, després, cap a l’altre, obtenint un molt bon resultat. 23 de juny // Pirotècnia Alacantina de Focs i Artifici Sirvent va preparar una mascletà clàssica, amb molt soroll i pocs colors. Trons, terratrèmols i masclets hàbilment dividits durant un temps que a pesar de ser extens, més de set minuts, no va resultar avorrit en cap moment gràcies al ritme que va imprimir en determinades fases intermèdies. Va començar amb tres principis aeris, tots ells de soroll i amb molt poc color. A continuació, va començar l’espectacle terrestre, que va ser molt vibrant. Va anar canviant de ritme fins a arribar al terratrèmol, que va ser llarg i intens, amb un màxim de 128,4 decibels, mantenint el nivell alt durant molt de temps. Diverses retencions es van llançar a un costat i a l’altre de la plaça amb un final apoteòsic que va paréixer interminable. 24 de juny // Pirotècnia Hermanos Ferrández Espectacle pirotècnic compost per 140 quilos de pólvora, de desenvolupament clàssic, encara que amb innovacions digitals. Va començar amb una traca digital pel contorn de la plaça amb un centenar d’efectes, interromputs per tres impactes terrestres que van sorprendre el públic per la seua intensitat. A partir d’ací, va començar l’autèntic espectacle amb rítmica i elements aeris fins al terratrèmol final, que va concloure amb un intens arravatament aeri. La duració va arribar justa al mínim exigit per a entrar en concurs.

75


20 16

XXIX edició

Amb el canvi de color en el govern municipal, i després de la celebració de les festes de Fogueres de 2015 en les quals no es va poder realitzar cap canvi substancial per haver pres possessió la nova corporació a penes uns dies abans, el 2016, es va optar per suprimir les mascletaes nocturnes que es disparaven els dies previs i, substituir-les per mascletaes diürnes que ocuparien els caps de setmana de juny. D’aquesta manera, la cita pirotècnica als Estels es va iniciar més prompte que mai, concretament el dissabte 4 de juny. Aquestes mascletaes, disparades fora dels dies centrals, no van entrar en concurs. Pirotecnia del Mediterráneo va debutar el 5 de juny. Per contra, la gran absent va ser Martí. En aquesta edició, l’Ajuntament va pagar 4.500 euros per cada mascletà. La Regidoria de Cultura va instal·lar uns sensors dins i fora de les pantalles protectores dels cavalls de la font per comprovar-ne l’efectivitat. Una altra novetat va ser l’ampliació de l’espai habilitat per a contemplar els tirs. Així, es va recular la Foguera Diputació-Renfe i es van reubicar dos racons situats a l’avinguda de l’Estació i Alfons el Savi.

4 de juny // Pirotècnia Alacantina de Focs i Artifici L’orde d’inici, que van donar les bellees del foc, va ser, a més de per micròfon, com és habitual, amb llenguatge de signes, ja que la primera mascletà es va idear especialment perquè també pogueren gaudir-la persones amb discapacitat auditiva. 250 quilos de material pirotècnic (130 de pólvora) van aconseguir que imperara el soroll durant tota la mascletà. Sempre va haver-hi almenys dos punts de so, una estratègia que va servir per a augmentar la intensitat de l’estrèpit. El tir va arrancar amb tres avisos en què el color va estar present perquè les persones sordes es prepararen per a un espectacle pensat per a ells. Ja d’inici, la intensitat es va fer sentir com si fóra quasi un final, amb jocs aeris que van donar pas a tres focus de so, amb explosions a l’uníson als Estels i General Marvá. Durant set minuts va haver-hi poques modulacions, finalitzant amb un llarg terratrèmol terrestre. 5 de juny // Pirotècnia del Mediterráneo Tir clàssic, sense a penes ostentacions, amb el qual van aconseguir complir amb el tràmit encara que no va acabar de convéncer el públic. Va comptar amb molt “xiulit” i canvis de ritme, que al final van resultar repetitius. Tampoc el colofó final, amb part terrestre i aèria, va tindre la força suficient per a convéncer el públic. 11 de juny // Pirotècnia Ferrández Mascletà que va anar de menys a més, amb una duració lleugerament superior als set minuts, en els quals es van cremar 105 quilos de material pirotècnic, menys de l’habitual, la qual cosa va fer que l’inici sonara lent. Després de la fase aèria, va començar a retrunyir el sòl d’Estels, amb un tir digital que va animar el ritme d’una mascletà en la qual va haver-hi massa silenci en els primers minuts. A pesar d’això, el terratrèmol final a dues altures, que es va completar amb el colofó aeri, va deixar bon sabor de boca en el públic.

76


12 de juny // Pirotècnia Hermanos Ferrández Va començar amb una traca de xiulets en progressió, que van donar peu a salves d’honor. Va destacar especialment el tram final amb llums i so i l’esperat terratrèmol que no va acabar de captivar els espectadors. Es van cremar en total uns 110 quilos de material pirotècnic. 18 de juny // Pirotècnia Coeters Dragón Més de set minuts per a cremar quasi 150 quilos de pólvora, íntegrament disparats des d’Estels. La mascletà va anar de menys a més, fins a arribar a la part final amb un terratrèmol que va començar baix, amb uns deu segons d’una certa intensitat. Després va arribar una llarga fase de foc aeri de més de vint segons amb què pareixia finalitzar l’espectacle. Però hi havia una última sorpresa, deu segons més que van fer retrunyir la plaça amb un terratrèmol en dues fases simultànies. 19 de juny // Pirotècnia Turís Tir en què va predominar el foc aeri, del qual es van donar successives sèries des del primer minut, a vegades edulcorades amb xiulits i altres amb jocs visuals. Avançada la mascletà, van començar a sonar detonacions terrestres, combinant un doble focus del so: dalt i baix. Després va arribar el potent final, amb fase terrestre i bombardeig, de nou, aeri. Es van utilitzar 130 quilos de pólvora per als set minuts que va durar l’exhibició pirotècnica. 20 de juny // Pirotècnia Ferrández En un intent de ser originals la mascletà no va aconseguir convéncer, encara que sí que va agradar el potent final. Va arrancar amb un bloc d’aeris en què van destacar uns originals coets que en elevar-se emetien un so de s. Un efecte nou, però que va trencar el ritme del tir i va desvirtuar la mascletà fent la sensació per moments que es detenia. Però a mesura que va anar avançant guanyava en intensitat. El final va ser apoteòsic, amb un terratrèmol de dues plantes en cinc fases, seguit d’un terratrèmol terrestre. El tir va aconseguir els set minuts i mig, havent-se empleat el màxim de pólvora permesa, 150 quilos.

21 de juny // Pirotècnia Alacantina de Foc i Artifici Mascletà que va aconseguir captivar el públic gràcies al seu potent final, concentrat quasi per complet en un terratrèmol terrestre. El principi va ser un poc desordenat, encara que conforme anava avançant, guanyava ritme i potència. Amb una estructura molt semblant al tir que va fer el 4 de juny, la nota original es va donar en els trons d’avís i l’inici de la mascletà quan es van disparar uns coets que en esclatar llançaven cintes platejades i daurades. La seua duració no va arribar al mínim exigit, faltant-li 12 segons. 22 de juny // Pirotècnia Gironina Tir en què va predominar el foc aeri fins i tot en la seua part final, la qual cosa li va restar contundència i va fer que els decibels no pujaren tant com en els dies anteriors. Va ser una mascletà típica valenciana, formada per sis retencions, dos digitals i quatre terratrèmols finals. El seu disseny, que va durar sis minuts i 35 segons va arrancar des del centre de la plaça, continuant amb un tram d’aeris. Els terratrèmols finals es van anar alternant a dreta i esquerra en un intent d’acostar la pólvora a tots els que van acudir a gaudir de la pirotècnia. 23 de juny // Pirotècnia del Mediterráneo Tir de més de huit minuts en què a penes es van emprar 103 quilos de massa explosiva, donant com a resultat una mascletà descafeïnada quant a decibels, molt per davall de la mitjana habitual. Van predominar els focs aeris amb alguns tocs de fum de color durant un minut i mig, la qual cosa va restar-li vistositat. Va estar formada per sis fases aèries disparades amb digital, seguida d’una xicoteta descàrrega que va donar pas a la fase terrestre de set parts. El terratrèmol final va constar de quatre parts a dues altures per a acabar amb un bombardeig llarg amb cinc fases. 24 de juny // Pirotècnia Hermanos Ferrández La proposta d’Hermanos Ferrández no va defraudar. Van preparar una mascletà compacta i intensa, de menys a més, en la qual es van cremar 150 quilos de pólvora, amb una duració que va sobrepassar els set minuts. Va començar amb efectes digitals des del centre de la plaça cap als laterals, amb volcans grunyidors i trons digitals a joc. Després van arribar les seqüències digitals amb serpentines de colors, així com xiulets amb trons i roncadors. Sobrepassada la mitat de l’espectacle pirotècnic, la intensitat va baixar, moment en què va arrancar el foc terrestre, acompanyat per tirs aeris. L’últim minut va ser el de major intensitat, amb un extens terratrèmol terrestre i un colofó aeri.

77


20 17

XXX edició

La XXX edició del concurs va comptar amb sis mascletaes fora de concurs, concretament les disparades els dissabtes i diumenges de juny fins al dia 18 inclòs. Semblant situació a l’experimentada l’any anterior en la qual van ser quatre les exhibicions pirotècniques que no van entrar en concurs. El temps mínim dels tirs es va reduir fins als cinc minuts i mig, una cosa que els pirotècnics demanaven des de feia anys. Per la seua banda, el cost es va establir en 4.500€ per a cada espectacle. Les mesures de seguretat es van incrementar considerablement a causa dels últims atemptats produïts a Europa. Per a això, es va desplegar Policia Nacional i Guàrdia Civil amb el reforç d’unitats d’Intervenció de Madrid i València, i de Prevenció i Reacció d’altres ciutats de la província, a més de la unitat canina de detecció d’explosius i la unitat de cavalleria. El dispositiu de l’Ajuntament va comptar amb més de 60 efectius entre Protecció Civil i Policia Local amb 15 vehicles, ambulàncies amb metges i infermers i 14 bombers amb dos vehicles. Es van establir filtres en els accessos a la plaça dels Estels i controls selectius sobre bosses i motxilles, a càrrec de gossos i agents de la Unitat de Prevenció i Reacció en l’entorn i els carrers més pròxims. Es van retirar papereres i contenidors a les vies pròximes i es van revisar els objectes que podien suposar algun tipus d’amenaça. Per a reforçar la protecció de les escultures de la font, els calaixos es van folrar amb un material de llana de roca que blinda millor els cavalls contra les vibracions de la mascletà. També es va traslladar part dels focs aeris que abans s’instal·laven a la zona de la plaça amb sòl buit, just la que queda sobre l’estació del tramvia, a una altra part dels Estels amb sòl massís per a resistir millor les vibracions dels projectils que més colpegen sobre el paviment. L’alta probabilitat de pluges que esperava la ciutat va respectar la cita del diumenge 4 de juny per a deixar pas a la calor, que va ser una constant en la segona mascletà. El 22 de juny, dues vitrines d’edificis ubicats a l’entorn de la plaça es van quedar fetes miquetes després d’una potent mascletà.

78


3 de juny // Pirotècnia Hermanos Ferrández Sis minuts de duració i 106 quilos de pólvora són les xifres d’una mascletà que va començar amb el tir de coets compassats, per a anar guanyant intensitat a poc a poc entremesclant efectes de xiulit i color, fins que a partir del segon minut la sonoritat va ser rotunda. Als quatre minuts l’estrèpit es va apoderar per complet de la plaça donant pas a un contundent terratrèmol que va aconseguir una gran ovació dels espectadors. 4 de juny // Pirotècnia Ferrández La segona sessió del concurs va comptar amb 105 quilos de pólvora i una duració de cinc minuts i 35 segons. Els primers estrèpits van començar de forma intensa, característica que es va mantindre al mateix temps que es llançaven serpentines de color i volcans amb trons. El final va ser molt enèrgic i va evidenciar la intenció del pirotècnic d’anar canviant el sentit del so. 10 de juny // Pirotècnia Global Foc El tercer espectacle del preludi de les festes, celebrat davall un sol radiant, va durar quatre minuts i 45 segons i per a ell es van emprar 49 quilos de pólvora que, a pesar de ser pocs en comparació amb altres mascletaes, van estar ben empleats inundant de ritme i efectes de color l’entorn. Al terratrèmol final no el va condicionar en excés la reduïda quantitat de massa explosiva emprada, possiblement per comptar amb una menor duració. 11 de juny // Pirotècnia del Mediterráneo Noranta quilos de pólvora que van fer esclatar els pirotècnics en un tir que es va executar de forma mixta, amb un transcurs automàtic però amb un final detonat de forma manual. Va constar de cinc parts aèries i un colp que combinava l’inici junt amb cinc parts terrestres, des d’on es va passar a un terratrèmol en quatre fases a dues altures, per a acabar amb un bombardeig combinat amb diversos efectes. La duració total va ser de cinc minuts i 12 segons.

17 de juny // Pirotècnia Alacantina de Focs i Artifici Al ritme de “la manta al coll”, la pirotècnia va fer l’experiment d’oferir un espectacle piromusical. El tradicional himne de les Fogueres es va poder escoltar en la primera mitat del tir pels altaveus i durant aquest temps va anar acompanyat de suaus tirs. Per a això, es van utilitzar monotirs amb volcà de color que pretenien marcar el so de la dolçaina. Després d’una tímida primera part, la mascletà va sorprendre amb un imponent terratrèmol terrestre final. Es van cremar 90 quilos de pólvora en set minuts. 18 de juny // Pirotècnia Turís Clàssica i potent, així va ser la mascletà oferida per Turís que va disparar 113 quilos de pólvora en un espectacle que va anar de menys a més, amb un colorit inici amb fum verd, blau i groc que va aconseguir arrancar els aplaudiments del públic. Però el millor va ser el final, amb tres fases de terratrèmol terrestre i encesa de forma manual amb què es va aconseguir una duració total de sis minuts. 19 de juny // Pirotècnia del Mediterráneo Després d’un cicle de mascletaes prèvies als dies centrals de Fogueres va arribar la primera sessió del XXX concurs amb un potent tir amb canvis de ritmes i amb un joc d’altures que va agradar al públic. Va començar un poc tímida però amb molt colorit, gràcies a una secció de fums que va donar pas a tres parts aèries, entre xiulets, roncadores i serpentines, que van tindre altres tants acabaments. Passats dos minuts, l’atenció es va centrar en el sòl amb una fase combinada de foc terrestre i aeri guanyant força a poc a poc fins a arribar al seu màxim apogeu, amb 125 decibels. Va continuar derivant en una definitiva fase aèria de quasi trenta segons més per a aconseguir els cinc minuts i 46 segons.

79


23 de juny // Pirotècnia Ferrández L’espectacle pirotècnic va començar amb cinc minuts de retard, a causa d’unes assistències mèdiques a persones ubicades en primera fila. El començament va ser ràpid, des del primer moment la potència es va apoderar dels Estels, sense prolegòmens. Es van disparar trons combinats amb altres elements com xiulets o fum de colors. La intensitat no va decaure en cap moment gràcies als seus 150 quilos de material pirotècnic, encara que va concloure massa prompte, als cinc minuts i 10 segons, per la qual cosa va ser desqualificada.

20 de juny // Pirotècnia Global Foc El tir, que va superar àmpliament el temps mínim exigit, arribant als sis minuts i 17 segons, va arrancar amb fum de colors. Van seguir els tirs aeris, amb acabaments intensos, fins i tot alguns brillants. Amb l’entrada de les fases digitals sobre l’entorn de la plaça dels Estels la mascletà va començar a intensificar-se, amb una varietat de ritmes que va anar de menys a més fins a arribar a la fase terrestre que va acaparar el protagonisme durant més de dos minuts. La potència es va incrementar novament fins que es van encendre en un dels laterals desenes de punts rojos a manera de preludi del gran terratrèmol terrestre final fins que es va iniciar el foc aeri en dos trams que es va prolongar més del que s’esperava, resultant els últims cinc segons totalment deslluïts. 21 de juny // Pirotècnia Alacantina de Focs i Artifici La mascletà va començar amb ritmes lents, sense molta ànima i amb escassa intensitat. A poc a poc va incrementar la seua força fins que va arribar el prolongat terratrèmol terrestre que va convertir Estels en una bola de foc gràcies als 140 quilos de pólvora disparats. Aquesta apoteosi va comptar també amb un acabament aeri i una mínima fase digital. Després de quedar desqualificats l’any anterior per no arribar al temps mínim, en aquesta ocasió es va sobrepassar amb amplitud fins als sis minuts i 45 segons. 22 de juny // Pirotècnia Coeters Dragón Potent mascletà, amb canvis de ritme en els trams aeris per a evitar caure en la monotonia i amb un colofó dividit en tres fases que van fer tremolar el sòl, encara que amb una potència un poc desigual. El primer terratrèmol terrestre, en un acabament que es va prolongar durant un llarg minut, va resultar el més potent de tot el tir. Després van arribar els aeris per a finalitzar amb una combinació en què també van estar presents els terrestres. En sis minuts i 45 segons es van cremar 150 quilos de pólvora.

80

24 de juny // Pirotècnia Hermanos Ferrández Magnífic colofó per a l’edició. Hermanos Ferrández van tornar a sorprendre el públic amb una imponent mascletà que no va defraudar i fins i tot va aconseguir superar les elevades expectatives depositades. 148 quilos de pólvora van tindre la culpa, units a una bona composició amb dues altures en terra, fase aèria i digital que van assolir els 127 decibels. L’únic entrebanc va ser la seua duració, ja que es va quedar a dos segons del mínim, per la qual cosa no va poder optar a repetir per cinquena vegada el guardó.


81


20 18

XXXI edició

El dispositiu de seguretat es va mantindre en línies generals respecte a 2017. Cada dia a la plaça es trobaven 14 bombers, 30 agents de Policia Local i 16 voluntaris de Protecció Civil. També es van desplegar tiradors armats en els terrats pròxims i, sobretot, a peu de carrer van passejar agents policials d’elit per a controlar la zona. La principal mesura de seguretat emanada des de l’Ajuntament va ser la prohibició de contemplar les mascletaes des dels balcons de les finques ubicades a la plaça mateixa, davall amenaça de multa, una cosa que no va assentar gens bé ni als veïns ni als que tenen la possibilitat de gaudir de la pirotècnia des de tan destacat lloc. Finalment, l’advertència no va quedar més que en això i no es va imposar cap tipus de sanció. Un any més, la integritat de la font va ser motiu de debat, ja que investigadors d’Enginyeria Civil de la Universitat d’Alacant van alertar del risc que suposa el tir de les mascletaes, ja que, segons les seues dades, les pantalles protectores instal·lades al voltant de cada cavall no en garanteixen la correcta conservació. També el fet de que la plaça siga buida per l’estació del tramvia no fa sinó incrementar els efectes de les vibracions. Amb motiu del 90 aniversari de les Fogueres, cada una de les mascletaes va estar dedicada a un col·lectiu, principalment relacionats amb la festa, com així van fer saber les bellees del foc al començament de cada tir a la plaça dels Estels.

82


2 de juny // Pirotècnia Martí La tornada de Reis Martí després d’uns anys d’absència es va iniciar amb la poc usual frase de “Per la igualtat i contra la violència de gènere. Senyora pirotècnica, pot començar la mascletà”. I és que l’exhibició pirotècnica es va disparar en homenatge a les víctimes del maltractament masclista. Es van utilitzar 110 quilos de pólvora que es van consumir en cinc minuts. Va començar amb fum morat entorn de l’escultura de Bañuls. Després d’unes seqüències digitals aèries, rítmiques i potents, es va arribar al terratrèmol final amb què es va rodejar la plaça per ambdós costats gràcies a una traca progressiva molt estrepitosa. 3 de juny // Pirotècnia Alacantina de Focs i Artifici La mascletà va començar amb un temps de poc més d’un minut en què un ritme de tir lent va fer vibrar la plaça cada dos segons. Després, es va anar accelerant fins a passar la barrera dels dos minuts, moment en què es va agafar camí cap a una impressionant traca final terrestre que va acabar amb tirs aeris que van aconseguir impressionar el públic. En aquesta ocasió es van emprar 88 quilos de pólvora per a un espectacle de set minuts. 9 de juny // Pirotècnia Hermanos Sirvent Tir de quasi 100 quilos de pólvora i sis minuts de duració per a una mascletà dedicada als barraquers, “tots els hòmens i dones de les barraques” com van cridar les bellees del foc abans de l’inici de l’espectacle. Va començar de menys a més aconseguint gran intensitat gràcies a la seua estructura, en la qual es va primar el terratrèmol terrestre en detriment dels aeris. La part final va fer retrunyir la plaça la qual cosa li va valdre el beneplàcit dels que no van voler faltar a la cita amb la pólvora. 10 de juny // Pirotècnia Martí Última mascletà fora de concurs que es va disparar davall un sol radiant a pesar que durant la nit va ploure. Va ser curta però intensa, com així es va poder comprovar des del primer moment. Cinc minuts fantàstics en què es va mantindre un tempo ferm des del primer estrèpit fins a la traca final, disparant-se un total de 90 quilos de massa explosiva. En definitiva, un magnífic i intens espectacle on el ritme va ser el protagonista.

16 de juny // Pirotècnia de Altura Amb un inici un poc fluix, la primera mascletà de concurs es va allargar fins als set minuts i 40 segons. A penes es van produir canvis de ritme i intensitat la qual cosa va fer que fóra monòtona durant un poc més de sis minuts. Va arrancar amb un joc aeri de serpentines, xiulets, xiuladores, roncadores i trons que no van complir les expectatives perquè va haver-hi moments en què el silenci es va arribar a apoderar de la plaça. Després van arribar cinc retencions terrestres acompanyades per foc aeri que van donar pas a la part final, que va aconseguir millorar l’anterior. Va estar dividit en tres fases, de menys a més. Després d’un tram terrestre extens i amb força van arribar els aeris amb un bombardeig final amb ritmes variats. 17 de juny // Pirotècnia Hermanos Ferrández La proposta d’Hermanos Ferrández per a la segona jornada de concurs va ser intensa en totes les seues fases, amb constants canvis de ritme i potència i variacions d’altura contínues. Un espectacle pirotècnic apoteòsic, coronat per un final difícilment millorable: doble terratrèmol compacte, aeri i terrestre digital, que va suposar l’explosió final d’una mascletà redona. Es va utilitzar la quantitat màxima de pólvora permesa, 150 quilos, que van donar com a resultat sis minuts i sis segons d’estrèpit que va fer vibrar Estels de principi a fi. 18 de juny // Pirotècnia Murciana Debut amb un tir digne, endreçat, sense excessives ostentacions i amb final correcte. La proposta es va iniciar amb efectes poc habituals a Alacant: llums permanents i fums de tonalitat blava a penes visibles. També va tindre aeris amb diferents efectes encara que poc impactants. Transcorregut un minut i mig va començar a agafar intensitat amb les fases terrestres fins a arribar a la seua fase final on un típic terratrèmol terrestre, d’aquests que tant agraden a Alacant, juntament amb el colofó aeri, un poc menys intens, van posar el punt final a un espectacle que va superar lleugerament els sis minuts i mig.

83


19 de juny // Pirotècnia Zaragozana La mascletà va arrancar amb una típica traca valenciana, la més llarga de la història de les Fogueres. Després va arribar el torn del foc aeri, amb distints efectes, amb una certa intensitat per moments i amb silencis en altres. Dos minuts després va arribar el primer dels finals. A partir d’aquest moment l’atenció es va desviar al sòl, amb un tímid acompanyament aeri. Durant sis fases sobre l’asfalt, la mascletà va anar avançant en un cos central monòton, amb pocs canvis de ritme. Llavors va arribar el terratrèmol, potser massa curt i amb menor intensitat que altres dies, que va estar acompanyat per un extens bombardeig aeri poc habitual que va anar de menys a més i que va sorprendre gratament el públic. En total es van cremar 108 quilos de material en cinc minuts i 45 segons. 20 de juny // Pirotècnia del Mediterráneo Una vegada més, la típica traca valenciana va ser el punt d’inici de la mascletà que va servir per a donar pas a la fase aèria, dividida en quatre parts, amb efectes variats, que va concloure amb un potent acabament quan el tir s’acostava als dos minuts. Llavors el foc es va traslladar al sòl, encara que sempre amb un acompanyament aeri. A poc a poc va anar guanyant intensitat, de menys a més fins a arribar el terratrèmol definitiu, dividit en dues altures, amb el qual va enllaçar de forma harmònica i que es va prolongar durant vint segons. Finalment, el colofó aeri va fer que l’espectacle arribara als cinc minuts i 34 segons, després d’haver disparat 91 quilos de pólvora. 21 de juny // Pirotècnia Turís Mascletà d’estil clàssic que es va iniciar amb una traca valenciana a què van seguir tres principis aeris amb efectes variats: xiulets, trons i crossettes. La primera fase es va caracteritzar per la monotonia, amb escàs ritme i alguns silencis. Als dos minuts va arribar el primer colp de so amb l’acabament a la fase aèria d’arrancada, que va incloure, com a novetat, un tir digital introductori davant de l’arribada del foc al sòl. La fase terrestre del cos central es va desenvolupar en Marvá i va comptar amb sis trams, que van anar de menys a més, amb foc aeri d’acompanyament. La fase decisiva va arribar amb sorpresa, ja que el terratrèmol terrestre es va desenvolupar en una sola fase però a un costat i a l’altre de la plaça simultàniament. Finalment, un bombardeig coronat per un colp sec. En total, quasi sis minuts i mig de mascletà.

84

22 de juny // Pirotècnia Gironina Amb menys de cinc minuts de duració, la mascletà no va poder optar a premi a pesar de tractar-se d’un tir rotund en totes la seua fases. L’arrancada va comptar amb continus canvis de ritme i prompte el foc es va traslladar al sòl, en General Marvá, creixent la intensitat a través de cinc retencions, acompanyades per trons, roncadores i xiulets, que van donar pas a un terratrèmol terrestre, en dues fases, que va prosseguir en el cel amb un intens bombardeig, mentre el foc rodejava els Estels amb la tornada de les seqüències digitals. 23 de juny // Pirotècnia Ferrández L’espectacle va començar en l’aire amb molta força, efectes diversos, ritmes variats i fins colors es van deixar veure i sentir sobre el cel alacantí. Als tres minuts va arribar la fase terrestre en el passeig de Marvá, guanyant en ritme i intensitat conforme anava avançant. El final no va defraudar, un intens terratremol terrestre a doble altura va donar pas a un bombardeig aeri que es va prolongar més del que s’esperava, fins als set minuts i 20 segons, encara que li va faltar un poc de força per a igualar la magnitud dels instants previs. 24 de juny // Pirotècnia Hermanos Sirvent 150 quilos de pólvora disparats en sis minuts i 19 segons van donar com a resultat una mascletà rotunda des del principi. Es va desenvolupar a la perfecció segons el guió previst, comptant amb un apoteòsic final amb pics de 130 decibels. Més de vint segons de terratrèmol final, amb una potència difícilment superable que va començar en General Marvá i va fer tremolar tot l’entorn d’Estels gràcies a un ampli disseny a dues altures i un bombardeig aeri interminable, de més de mig minut, amb màxima intensitat i contínues ràfegues. Sens dubte, un magnífic fi de certamen per al 90 aniversari.


85


86


Parlen els pirotècnics

87


Pirotècnia Murciana

Parle’ns sobre l’empresa, quan i on va iniciar el seu camí? Qui la va fundar? Com ha evolucionat? Pirotecnia Murciana, va ser fundada el 1768, l’any passat vam celebrar el nostre 250 aniversari, a la localitat d’Archena, lloc on romanem continuant el negoci familiar que dirigeix actualment la 8ª generació de pirotècnics de la saga Palazón. En aquesta dilatada història l’evolució de l’empresa ha anat de la mà de la història del nostre país i ha viscut de primera mà els avanços tecnològics al complet, pot fer-se la idea que fa 250 anys no hi havia electricitat ni tan sols maquines de vapor, era tot força humana i de bèsties. Quin ha sigut l’encàrrec més especial? En tants anys, hem estat en esdeveniments d’allò més variat, des de l’exposició de Múrcia de 1900, l’Expo 92 a Sevilla, Falles a València, Fogueres a Alacant, Enterrament de la Sardina... i esdeveniments internacionals a París, Mònaco, Itàlia, Algèria, Argentina, Xina, i fins i tot al Japó. En quins municipis han realitzat espectacles pirotècnics? Quin ha sigut el lloc més estrany? La veritat és que hem tocat tota la geografia nacional, si bé en aquests últims anys ens hem centrat en la Regió de Múrcia, i la Comunitat Valenciana. Hem realitzat espectacles en castells medievals, sobre campanars, dins de places de bous, estadis, i fins i tot en un creuer. Comente’ns quins guardons han obtingut. Quin ha sigut el més valorat per vostés? Tenim mencions i reconeixements amb molta història, i premis internacionals. Personalment em quede amb el reconeixement que ens van fer en el nostre poble per ser l’empresa de major tradició. Com es prepara una mascletà? En el cas d’Alacant, té alguna particularitat el disparar a la plaça dels Estels? Una mascletà, com qualsevol espectacle, es prepara amb molta cura i planificació, no hi ha detall que no estiga contemplat. El cas dels Estels té moltes peculiaritats i cal saber bé com a aprofitar el que ofereix, no és la típica esplanada on comences en una punta i acabes per l’altra. Què se sent en els moments previs a l’inici de l’espectacle pirotècnic? Nervis, i el que diga el contrari menteix, és una gran responsabilitat i en la pirotècnia només es té una oportunitat, en fàbrica pots fer mil proves, però quan encens la metxa és una ocasió única.

88


Què se sent una vegada finalitzada la mascletà, en rebre els aplaudiments i l’ovació del públic? Alleujament, sobretot sents que s’allibera la pressió que has tingut en els instants previs. Conforme està finalitzant la mascletà es dispara l’adrenalina, i l’aplaudiment final és un èxtasi que es gaudeix enormement, és el millor reconeixement que podem tindre. Quines mesures de seguretat s’han de tindre per a poder dur a terme l’espectacle? Les mesures de seguretat es planifiquen juntament amb els serveis tècnics i de seguretat ciutadana, hi ha una reglamentació molt estricta que vetla per la seguretat dels assistents, de la mateixa manera l’expert pirotècnic té capacitat per a augmentar les mesures si així ho estima convenient. Quina preparació es necessita per a ser pirotècnic? Experiència, i sobretot, estimar aquest ofici. No hi ha escoles d’on isques convertit en pirotècnic, l’experiència s’aconsegueix amb molt sacrifici i dedicació. És una professió familiar que s’hereta de pares a fills? En la majoria dels casos sí que ho és, la nostra casa n’és un exemple clar, després de 8 generacions de pirotècnics de la saga Palazón.

S’ha notat la crisi? Òbviament, els pressupostos han abaixat una barbaritat, i els costos i les exigències cada vegada són majors, demanem un impuls per part de les administracions per a fomentar aquest sector que fomenta i és partícip de les nostres tradicions, hi ha iniciatives per a sol·licitar l’IVA cultural, verdaderament, la cultura mediterrània és la cultura del foc, i les manifestacions festives van de la mà sempre de la pirotècnia. En general, considera que la gent sap valorar els espectacles pirotècnics? I en el cas concret d’Alacant? En una consideració general, hi ha de tot, però sí que és cert que hi ha una immensa majoria que gaudeix amb els espectacles pirotècnics, i hi ha una gran comunitat d’aficionats que, sense arribar a ser pirotècnics, tenen la pólvora corrent per les seues venes. En el cas d’Alacant aquesta proporció és major, i no és res estrany veure milers de persones concentrades a la plaça dels Estels esperant la seua dosi de pólvora desitjant que s’inicie un terratrèmol d’aquells que fan “tremolar la panxa”. També hi ha gent amb molt coneixement que és capaç d’apreciar el desenvolupament de l’espectacle i fer-te una crítica en tota regla amb el que és bo i el que és millorable.

89


Pirotècnia Mediterráneo

Parle’ns sobre l’empresa, quan i on va iniciar el seu camí? Pirotecnia del Mediterráneo es crea al juliol de 2014, a València. Qui la va fundar? El seu fundador fou Antonio Garcia Juan. Després d’haver treballat per a Miguel Zamorano Caballer, crea anys més tard, Pirotecnia del Mediterráneo. Com ha evolucionat? En els seus inicis ubiquem les nostres oficines, i seu central, a la mateixa plaça de l’Ajuntament de València, però no seria fins al febrer de 2016 quan obriríem les nostres primeres instal·lacions pirotècniques a Alfarrasí. Amb una extensió de 5.000 metres quadrats i dedicades exclusivament a la preparació i muntatge d’espectacles pirotècnics. Aquestes instal·lacions prompte es van quedar xicotetes i és quan ens vam mudar a les nostres instal·lacions actuals a Vilamarxant, amb una extensió de 12.000 metres quadrats i la dedicació a la fabricació i muntatge d’espectacles pirotècnics. Quin ha sigut l’encàrrec més especial? El tir de l’emblemàtic castell a València, amb motiu de la celebració de la festivitat del 9 d’Octubre de 2016. En quins municipis han realitzat espectacles pirotècnics? Disparem en tot Espanya i part de l’estranger. En localitats xicotetes i en grans ciutats com València, Alacant, Castelló, Valladolid, Sant Sebastià, Bilbao, Tarragona, Salou... Quin ha sigut el lloc més rar? No podria dir-te’n cap. Tots són especials i, al seu torn, tots tenen les seues peculiaritats. Cada espectacle és un món. Comente’ns quins guardons han obtingut. Quin ha sigut el més valorat per vostés? En els pocs anys de vida de l’empresa hem obtingut premis com 1r premi d’El Egido en dos anys consecutius 2017 i 2018, 1r premi de la ciutat de Burjassot el 2017, 2n premi en el Festival Internacional de La Haia a Schevenningen (Holanda), 2n premi en el Festival Internacional Ciutat de Tarragona i també Premi Especial de la Ciutat de Granollers. Com es prepara una mascletà? Les mascletaes s’inicien amb un disseny, en funció del lloc de tir. Porta una preparació molt minuciosa en fàbrica, de moltes setmanes de treball. Una vegada en el lloc, el treball és mes dur. Hi ha molta pressió, la calor, la gent… Tot pesa. En el cas d’Alacant, té alguna particularitat disparar a la plaça dels Estels? És un emplaçament complicat, molt exigent, tant en el muntatge com entre el públic. Les mascletaes són rectes i la plaça és circular, per la qual cosa cal fer filigranes. D’altra banda, la gent sap molt bé el que vol, hi ha molta tradició i l’exigència és màxima... ens motiva treballar als Estels. Què se sent en els moments previs a l’inci de l’espectacle pirotècnic? Una mescla entre preocupació, nervis. Vols tindre-ho tot controlat. Que no falle res. Que els tècnics sàpiguen el que han de fer en cada moment i quines són les seues funcions. En definitiva, se sent una gran responsabilitat.

90


Què se sent una vegada finalitzada la mascletà en rebre els aplaudiments i l’ovació del públic? És el premi desitjat. Independentment de qui guanye o qui perda. L’ovació del públic significa que han sabut valorar el teu treball, que ha agradat. Te’n tornes a casa amb la sensació d’haver fet un bon treball. Quines mesures de seguretat s’han de tindre per a poder dur a terme l’espectacle? En general, els productes pirotècnics espanyols, i per tant, els espectacles, són de gran qualitat. Hi ha molt control i les empreses estem molt compromeses amb que açò siga així. Mes allà dels controls en la fabricació, en l’espectacle, cal posar especial atenció perquè tots els aeris estiguen ben subjectes. Quina preparació es necessita per a ser pirotècnic? No és una carrera que s’estudie. És un ofici, i per tant, s’aprén fixant-te en els mas majors, preguntant, i acceptantne els consells, i sobretot, tenint moltes ganes i passió per aquest treball.

És una professió familiar que s’hereta de pares a fills? Normalment sí. En el nostre cas, ve per l’afició i la passió d’Antonio per l’ofici. Supose que, d’ací a molts anys, tindrem la segona generació de Pirotecnia del Mediterráneo. S’ha notat la crisi? Com que és una empresa jove, creada a partir de la crisi, no podem dir que se’ns haja notat. Però entre el sector, coneixem companys que, a més d’afectar-los les crisis, també els està afectant la nova normativa. En general, considera que la gent sap valorar els espectacles pirotècnics? I en el cas concret d’Alacant? La pirotècnia es coneix a nivell espectacles. A la gent els agrada o no els agrada, però és una gran desconeguda a nivell de treball, és a dir, ningú sap, o molt poca gent, el treball que porta presentar una mascletà als Estels d’Alacant. A la pregunta, sí, la gent sap valorar el treball pirotècnic i també el risc, però molts se sorprendrien si conegueren el treball real que porta fins a arribar a cremar la mascletà.

91


Pirotècnia Pablo

Parle’ns sobre l’empresa, quan i on va iniciar el seu camí? Qui la va fundar? Com ha evolucionat? Va ser el besavi Maximinio Fernández, “El Tarrabeño”, qui allà pel ja llunyà 1895 va iniciar la saga. A Maximino, el va succeir el seu fill, Pablo Fernández, el saber va anar creixent; després els seus néts José i Pablo donarien una profunda i original transformació a l’empresa familiar, fins a crear, el 1992, un recinte industrial en què s’unirien tradició i noves propostes sumat a una explosió imaginativa sense precedents. La saga generacional es completa amb l’actual dissenyador, José M. de la Vila. Un passat de coneixements sàviament transmesos, dedicació, passió, esforç i amor per aquesta professió han situat Pirotècnia Pablo a l’avantguarda de la pirotècnia actual i líders en espectacles piromusicals, afrontant així un futur de nous reptes i innovació amb total garantia. Quin ha sigut l’encàrrec més especial? Tots els encàrrecs són especials, perquè tots els clients són especials. En quins municipis han realitzat espectacles pirotècnics? Quin ha sigut el lloc més rar? Pirotecnia Pablo ha treballat en quasi totes les províncies espanyoles i alguna localitat estrangera, com Nàpols o Roma. Comente’ns quins guardons han obtingut. Quin ha sigut el més valorat per vostés? Nombrosos primers premis en certàmens nacionals i internacionals, on destaquen Primer Premi Absolut del Campionato Mondiale Fuochi d’Artifici d’Autore, Vallmontone 2011 e 2012, el Primer Premi Concurs Internacional de Traca Valenciana Lluminosa, Alacant 2000-2011o la Doble Concha Or XXXVII Concurs Internacional de Sant Sebastià.

92

Com es prepara una mascletà? En el cas d’Alacant, té alguna particularitat disparar a la plaça dels Estels? Qualsevol espectacle comença dies, o mesos abans, amb les labors de disseny, perquè hem de configurar un espectacle únic per al client i per a la zona de llançament en qüestió. Què se sent en els moments previs a l’inici de l’espectacle pirotècnic? Nervis. Ganes de fer un bon espectacle. Què se sent una vegada finalitzada la mascletà, en rebre els aplaudiments i l’ovació del públic? És la millor recompensa que pot haver-hi. Quines mesures de seguretat s’han de tindre per a poder dur a terme l’espectacle? En primer lloc les distàncies de seguretat a edificis i a públic, seguides de la tanca, senyalització, presència de bombers, ambulància… Quina preparació es necessita per a ser pirotècnic? Cal disposar del Carnet d’Expert, una vegada superada una formació reglamentària. És una professió familiar que s’hereta de pares a fills? Podria dir-se que sí, perquè la tradició pirotècnica no s’aprén en cap universitat, sinó que passa de pares a fills. S’ha notat la crisi? Sí que s’ha notat, però també s’ha notat la recuperació posterior. En general, considera que la gent sap valorar els espectacles pirotècnics? I en el cas concret d’Alacant? Sí. Els espectacles pirotècnics són els actes festiu que més públic congreguen i la valoració sempre és positiva. A Alacant, com no podia ser d’una altra manera, la tradició dels espectacles pirotècnics està molt ben valorada pel públic.


93


Pirotècnia Martí Parle’ns sobre l’empresa. Quan i on va iniciar el seu camí? Des de sempre he estat vinculada a l’empresa però com a directora des de 1996 Qui la va fundar? Antigament eren nominals, va ser José Martí Usó qui allà per l’any 1868 va començar a treballar amb la pirotècnia. El nom de Pirotècnia Martí és més recent, data de 1991. Com ha evolucionat? No té res a veure el que feien els meus avantpassats amb el que hui preparem Quin ha sigut l’encàrrec més especial? Sens dubte, realitzar la NIT DEL FOC, MASCLETÀ DEL DIA DE SANT JOSEP I CREMÀ DE LA FALLA MUNICIPAL en les Falles 2018 En quins municipis han realitzat espectacles pirotècnics? La nostra empresa realitza espectacles allà on la criden, però els més rellevants, sens dubte, són les participacions en concursos internacionals, com ara Tarragona, Vitòria, Sant Sebastià, Burgos, Logronyo, Alacant, Bilbao. Quin ha sigut el lloc més rar? Els emplaçaments que ens destinen als espectacles normalment no són molt normals, ja que la gran majoria estan allunyats de la festa i hi ha vegades que per estar prop de la festa hem de fer muntatges molt difícils, evitant sobretot arbres. Comente’ns quins guardons han obtingut. L’empresa té innumerables guardons, n’anomenaré algun. 1998 - Primer premi en el “IV CONCURS DE MASCLETAES CIUTAT DE CASTELLO”. Premi del públic en el “IV CONCURS DE MASCLETAES CIUTAT DE CASTELLO”. 2001 - Primera participació en el cicle de mascletaes de la plaça de l’Ajuntament de València. Tercer premi en el Concurs de Mascletaes d’Alacant en les Fogueres de Sant Joan. 2002 - Segon premi en el Concurs de Mascletaes d’Alacant en les Fogueres de Sant Joan. 2006 - Concha de Bronze en el “43é Concurs Internacional DE FOCS ARTIFICIALS” a Sant Sebastià. 2007 - Primer Premi “PALMERA D’OR” EN EL CONCURS DE MASCLETAES D’ALACANT EN LES FOGUERES DE SANT JOAN. 2008 - Primer Premi “PALMERA D’OR” EN EL CONCURS DE MASCLETAES D’ALACANT EN LES FOGUERES DE SANT JOAN. Concha de Plata en el “45é Concurs Internacional DE FOCS ARTIFICIALS” a Sant Sebastià. Primer Premi del Jurat Jove “PREMI EUSKALTEL” en el “45é Concurs Internacional DE FOCS ARTIFICIALS” a Sant Sebastià. Primer Premi del Jurat Popular en el “45é Concurs Internacional DE FOCS ARTIFICIALS” a Sant Sebastià. 2009 - Primer premi en el II Concurs de Mascletaes Nocturnes 2009 d’Alacant Primer Premi en el XVI Festival Internacional de Piromusicales Ciudad de El Egido. Primer Premi en el XX Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Premi Tronades de Santa Tecla en el XX Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Premi Especial Festa Major de Granollers en el XX Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. PREMI PYMEC de la xicoteta i mitjana empresa de Castelló

94


2010 - Segon premi en el Concurs de Mascletaes d’Alacant en les Fogueres de Sant Joan. Tercer premi en el Concurs de Focs Artificials d’Alacant en les Fogueres de Sant Joan. Tercer premi en el Concurs de Focs Artificials de Blanes. 2011 - Primera Arribada del foc a Alacant (espectacle piromusical vertical). Segon premi en el Concurs de Mascletaes d’Alacant en les Fogueres de Sant Joan. Tercer premi en el Concurs Internacional de Focs Artificials d’Alacant en les Fogueres de Sant Joan. Primer premi en el Concurs de focs artificials de Vitòria. 2012 - Primer premi en el Concurs de Mascletaes d’Alacant en les Fogueres de Sant Joan. Segon premi en el Concurs Internacional de Focs Artificials d’Alacant en les Fogueres de Sant Joan. Tercer premi en el Concurs de Traques Lluminoses d’Alacant en les Fogueres de Sant Joan. Segon classificat en el Concurs de focs artificials de Vitòria 2013 - Tercer premi en el Concurs Internacional de Focs Artificials d’Alacant en les Fogueres de Sant Joan. Segon classificat en el Concurs de focs artificials de Logronyo. 2014 - Primer premi en el Concurs de Mascletaes Nocturnes “Pólvora a la Nit” d’Alacant. Segon premi en el Concurs Internacional de Focs Artificials d’Alacant . Primer Premi en el XXIV Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Premi Especial Festa Major de Granollers en el XXIV Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. 2015 - Primer premi en el Concurs de Mascletaes Nocturnes “Pólvora a la Nit” d’Alacant. Segon premi en el Concurs Internacional de Focs Artificials d’Alacant. Primer premi en el Concurs de focs artificials de Vitòria. 2016 - Primer premi en el Concurs de Mascletaes “Ciutat d’Alzira”. 2017 - Castell de focs artificials disparat el 17 de març en Falles València. Mascletà disparada el dia 18 de març a la plaça de l’Ajuntament de València. 2018 - NIT DEL FOC, disparada el 18 de març en Falles València. Mascletà disparada el dia 19 de març a la Plaça de l’Ajuntament de València. Cremà de les falles oficials a València. Participació el Concurs Internacional de focs artificials de San Fermín-Pamplona.

Com es prepara una mascletà? Primer s’ha d’avaluar el lloc del tir i a partir d’ací dissenyem l’espectacle En el cas d’Alacant, té alguna particularitat el fet de disparar a la plaça dels Estels? Cal tindre en compte que la mascletà s’ha de muntar en una plaça circular, per tant, no és tan fàcil com quan és un espai rectangular.

Quin ha sigut el més valorat per vostés? De tots, el més valorat és el que vaig aconseguir a Sant Sebastià l’any 2006, encara que va ser la Concha de Bronze, em va saber a or, ja que competia contra Ricardo Caballer i Vicente Caballer.

I en el cas concret d’Alacant? A Alacant l’espectacle rei és la MASCLETÀ i la gent en una mascletà només espera el final i una mascletà no es valora només pel final, sinó pel conjunt total.

Què se sent en els moments previs a l’inici de l’espectacle pirotècnic? Se senten moltes coses, però sobretot hi ha molts nervis perquè només volem que isca tot perfecte i que la gent gaudisca amb l’espectacle. Què se sent una vegada finalitzada la mascletà en rebre els aplaudiments i l’ovació del públic? En els moments posteriors els nervis han passat a convertirse en adrenalina, et sents com en un núvol, mires al voltant i veus que tot ha eixit com ho tenies previst, i això et dóna una gran satisfacció i si ve acompanyat de l’aplaudiment del públic, llavors és una sensació indescriptible. Quines mesures de seguretat s’han de tindre per a poder dur a terme l’espectacle? Hui en dia el reglament ens exigeix unes certes mesures de seguretat, com ara que la zona de focs ha d’estar vallada i senyalitzada, a més de comptar amb 2 extintors i personal de seguretat. Quina preparació es necessita per a ser pirotècnic? No hi ha estudis reglats de pirotècnia, per la qual cosa si a una persona li agrada aquest món ha d’entrar i començar des de zero, perquè ser pirotècnic no significa agafar unes bateries xineses i disparar-les, ser pirotècnic, és aquella persona que no li importa embrutar-se ni fer hores ni treballar en festiu. És una professió familiar que s’hereta de pares a fills? En el meu cas, sí, sóc la cinquena generació. S’ha notat la crisi? Per descomptat, els pressupostos en alguns casos han disminuït un 50%. En general considera que la gent sap valorar els espectacles pirotècnics? La gent o públic en general no sap el treball artesanal que comporta un espectacle, si el valoraren, moltes vegades ens tractarien millor .

95


Pirotècnia Caballer Fireworks

Parle’ns sobre l’empresa, quan i on va iniciar el seu camí? Qui la va fundar? Com ha evolucionat? Pirotecnia Caballer S.A. va començar el seu camí el 1880 a la localitat de Godella, després a Llíria i Torís. Sent fundada pel senyor Vicente Caballer Calatayud, després va passar a les mans del senyor Vicente Caballer Zamorano, després, al senyor Vicente Caballer Ramírez i ara ha canviat el nom a Caballer Fireworks amb el senyor Vicente Caballer Barat. Amb la noves tecnologies, som l’única empresa en el món que té el seu propi sistema de tir EYFISI podent donar 4.000 ordes per segon i tenint el seu propi laboratori en les seues instal·lacions i una àmplia paleta de colors propietat de l’empresa, i els seus productes catalogats a Canadà, els Estats Units i Europa sent el seu major volum de negoci l’exportació de la seua fabricació pròpia. Quin ha sigut l’encàrrec més especial? Treballar per a la Casa Reial i el Papa en la seua visita a Madrid i València. En quins municipis han realitzat espectacles pirotècnics? Quin ha sigut el lloc més rar? A Mutxamel, el Campello, Sant Vicent del Raspeig, Altea, Teulada, Pamplona, Santiago de Compostel·la, Alacant, València i quasi tots els pobles d’Espanya. L’encàrrec més rar va ser una persona que va morir i va voler que les seues cendres foren introduïdes en una carcassa per a posteriorment ser llançada. Comente’ns quins guardons han obtingut. Quin ha sigut el més valorat per vostés? Hem tingut guardons de tot el món però els més valorats són els 5 Júpiter d’Or, que són els Óscar de la pirotècnia. Com es prepara una mascletà? El cas d’Alacant, té alguna particularitat pel fet de disparar a la plaça dels Estels? Una mascletà es prepara en primer lloc adaptant-la a les mesures d’espai, adaptant els calibres a la reglamentació vigent. A la plaça dels Estels, a causa de la seua complexitat, el calibre màxim és de 50 mm i sempre procurem, com en tota simfonia, començar de menys a més, acabant amb un final apoteòsic digitalitzat fent semicercle a la rotonda de la plaça dels Estels. Què se sent en els moments previs a l’inici de l’espectacle pirotècnic? Un nerviosisme a causa de la responsabilitat, fins que ix el primer tro i comença a anar tot bé.

96


Què se sent una vegada finalitzada la mascletà, en rebre els aplaudiments i l’ovació del públic? No es pot explicar, és una descàrrega d’adrenalina i emocions juntes, ja que és la satisfacció del treball ben fet i la nostra màxima gratificació és l’aplaudiment del públic. Quines mesures de seguretat s’han de tindre per a poder dur a terme l’espectacle? Les mesures de seguretat són molt estrictes, estant reglamentades per la ITC 8 del Reglament de Pirotècnia 989/2015. Quina preparació es necessita per a ser pirotècnic? La preparació és la que de generació en generació ens transmeten els nostres majors. És un ofici que es porta o no es porta i hui en dia tenim un carnet d’expert que va adjuntat amb un reconeixement mèdic cada cinc anys. És una professió familiar que s’hereta de pares a fills? Sí, gràcies a mon pare hui jo sóc pirotècnic. És una cosa que corre per les nostres venes. S’ha notat la crisi? Sí, molt. Molts tallers de pirotècnia han hagut de ser tancats per la competència deslleial i els impagaments. En general considera que la gent sap valorar els espectacles pirotècnics? I en el cas concret d’Alacant? En general no sap valorar el treball pirotècnic dels grans professionals, ja que només miren que tinga soroll i res més. No sols això, qualsevol persona hui, amb quatre caixes xineses es creu que és pirotècnic. A Alacant, no es valora el treball de les grans pirotècnies; per això, en els últims anys les primeres espases no volen participar-hi, perquè està sempre copat pels mateixos, quan aquests no estan ni qualificats per a fer espectacles a Alacant, ja que era una de les capitals més nomenades a nivell pirotècnic, però ha decrescut molt. Si incentivaren millor, les empreses amb prestigi vindríem, però el que no pot ser és que guanye qui guanye sempre les roses són per als mateixos i no et donen ni la palmera del castell ni la cremà de la foguera oficial de l’Ajuntament ni un premi en metàl·lic.

97


98


La importància de la pirotècnia en les festes de la ciutat de Castelló Jorge Batiste Sanz

Responsable de Focs de la Junta de Festes de Castelló

99


Sempre al llarg de la història de la ciutat de Castelló, la pirotècnia ha estat present, en totes les èpoques, sent-ne una part essencial. S’ha arribat a afirmar que en les festes de la Magdalena no van existir grans espectacles pirotècnics fins a la renovació de 1945. L’afirmació és certa en essència, encara que mereix ser matisada, ja que tradicionalment, després de la Romeria de les Canyes i la posterior processó penitencial nocturna, la jornada festiva acabava amb una traca final més curta que l’actual. Cinc pilars pirotècnics han destacat en aquests 75 anys últims; alguns han sigut, uns altres són, i sempre han contribuït a realçar les festes de la Magdalena: la traca final, les nits de focs, l’enfarolà, les mascletaes i la nit màgica. L’any 1947 des del passeig de Ribalta es va encendre una potent traca de quatre mil cinc-cents metres, que va recórrer els principals carrers de la ciutat, “amb derivacions de gran efecte” a la Porta del Sol, sent els últims cinc-cents metres de traca de gran potència que van rematar al campanar amb un “gran castell de focs”. Va ser, sens dubte, la TRACA FINAL més imaginativa i impressionant que han conegut les festes de la Magdalena. Hui en dia continua perdurant en el programa de festes de la ciutat com a acte pirotècnic que posa fi a aquestes. Va ser el període entre els anys 1960 fins a 1990 quan adquireixen molt protagonisme els castells de focs que es disparaven a l’avinguda del Rei Jaume. Pirotècnies com Arnal, de Montcada; Brunchú, de Godella o la Viuda de Caballer rivalitzaven a oferir els millors espectacles. Les gaiates protagonitzaven en dues o tres nits, les Nits de Focs, que era un concurs de castells de focs en què competien les distintes comissions gaiateras i que arrossegava una ingent multitud pels carrers i places de la ciutat. El cim d’aquest concurs de castells de foc es va produir l’any 1981 quan la rivalitat entre les gaiates 2 “Fadrell”, 5 “Hort dels Corders” i 10 “El Toll” van fer que poguérem gaudir d’uns espectacles pirotècnics de grandíssima qualitat i primera magnitud. Va ser, amb una gran competència molt

100


ajustada, la Gaiata 5 amb la Pirotecnia Brunchú va ser la que es va fer amb el triomf, seguida de la Gaiata 2 amb Pirotecnia Igual de Barcelona. Els castells de focs eren fonamentals, sent una de les partides més elevades dels pressupostos comptant amb importants patrocinis. No va haver-hi nit de festes sense espectacles de pirotècnia. La Magdalena de 1989 va tindre com a fet destacable l’inici d’un nou acte pirotècnic, l’enfarolà del campanar, on la pirotècnia de Reyes Martí va vestir de foc el campanar de la ciutat, conegut popularment com “el Fadrí” i que hui en dia s’ha convertit en un acte emblemàtic. En l’actualitat, destaquen dos actes pirotècnics sobre els altres i són pilars de les festes: el Concurs de Mascletaes i la Nit Màgica. El Concurs de Mascletaes va nàixer fa XXV anys i compta amb molt prestigi entre els pirotècnics de tot Espanya i més concretament de la Comunitat Valenciana. És cert que el fet de disposar d’un gran recinte, ha contribuït i contribueix a poder disparar bona quantitat de quilograms i dotar el concurs de molta espectacularitat.

Entre els guanyadors de totes les edicions destaquen pirotècnies com Turís, Vicente Caballer, El Portugués, Tomás, Peñarroja, Reyes Martí…. Finalment no podem oblidar un espectacle molt singular i que és bàsic en les festes actuals: la Nit Màgica que, amb una participació entre les 20.000 i 30.000 persones, es converteix en líder del programa pirotècnic. Xarxa Teatre, els seus creadors, transporta l’espectador a les festes populars valencianes, en les quals la pirotècnia tradicional, la música i els bous de foc són els protagonistes. I ho fa amb la complicitat de l’espectador, que es converteix en actor d’un dels muntatges més participatius del teatre de carrer actual. Els dimonis i els músics inviten els espectadors a ballar davall les purnes en un ritual catàrtic en què tots participen d’un mateix culte. Un espectacle que es viu amb els cinc sentits.

101


102


Castell de l’Olla el gran espectacle de la Costa Blanca Confraria Castell de l’Olla

103


Introducció El Castell de l’Olla és un espectacle pirotècnic que se celebra a la platja de l’Olla d’Altea el segon dissabte del mes d’agost. L’any 2018, va tindre lloc el dissabte 11 d’agost. La seua singularitat és que el tir es realitza totalment des de dins del mar, a 300 metres de la línia de la costa, sobre plataformes flotants. L’expectació que provoca porta que al voltant 50.000 persones es congreguen a la costa la nit del tir per presenciar-lo. Compta amb una gran repercussió mediàtica en premsa, ràdio i televisió tant a nivell de Comunitat Valenciana com nacional. Nombroses personalitats del món de la política, l’espectacle i la cultura han participat i han recolzat l’acte al llarg dels seus 31 anys de vida. És premi al “Mèrit Turístic, en la categoria d’or” de l’edició de 1999 per la Diputació d’Alacant i l’any 2007 va ser declarada “Festa d’Interés Turístic Comunitat Valenciana”.

104


105


Història Tots els anys, i en fa ja 31, la nit del dissabte més pròxim a la festivitat de Sant Llorenç al mes d’agost, té lloc l’espectacle pirotècnic del Castell de l’Olla a la platja de l’Olla de la badia d’Altea. El Castell ha anat evolucionant al llarg dels anys. Va començar com un castell de focs artificials que es disparava durant les celebracions de les festes en honor de Sant Llorenç a la partida de l’Olla d’Altea. Amb el temps va anar adquirint personalitat pròpia i a pesar de celebrarse els mateixos dies que els festejos de Sant Llorenç, la seua organització és totalment independent. És l’únic al Mediterrani que és disparat totalment des del mar. La “Festa de Sant Llorenç i Castell de l’Olla”, pel seu valor etnològic, la seua tradició, el valor de la festa en l’actualitat i com es troba de vinculat el lloc a aquesta tradició avalen la seua catalogació com a Lloc Històric d’Interés Local, com així ho arreplega el Catàleg de Béns i Espais Protegits de l’Ajuntament d’Altea. Tradicionalment, la festa de Sant Llorenç s’ha celebrat el 10 d’agost a la partida de l’Olla, on acudien veïns d’Altea a passar el dia a la platja i a la Illeta. Francesc Martínez, en Coses de la meua terra, ens parla de la seua celebració i el seu origen llunyà: “San Llorèns es celebra el dèu d’agost, en que la Iglesia fása conmemoració; s’emplaça á el porrat en la plaja de l’Olla, per lo que hi ha molta costum d’anar desde Altea embarcats, a despich de la preocupació, y pròu qu’es repeteix, de que eixe día tots els anys s’aufega una persona. Antigament no había festa rellijosa per no haver per allí ningún ermitòri; pero desde que mon inolvidable mestre el catedrátich de la Universitat de Valencia D. Vicènt Gadea Orozco (q.e.p.d.), en la magnífica casa que’n dita partida vá construir, alçá un Oratòri públich dedicat a la Mare de Deu dels Angels, a San Llorèns y San Vicènt, es celebra missa y sermó per el matí ab l’acompanyament de morterets indispensables en tota festa, com el tabalet y donsanya. Per la vesprada ya es sap, golosines, balls y corregudes, solentanar a menjarse els melóns a la Illeta qu’está molt propet”. L’edificació de la Vila dels Àngels o Vila Gadea data de l’últim terç del segle XIX. En la seua ermita, beneïda a l’agost de 1898, dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, a Sant Vicent

106

Màrtir i a Sant Llorenç Màrtir, va passar a celebrar-se la festa religiosa en honor a Sant Llorenç amb novena, missa i romeria. Des de 1987 se celebra, coincidint amb aquestes festes, el Castell de l’Olla, amb el tir d’un gran castell aquàtic de focs artificials de reconegut prestigi. El primer castell de focs artificials va anar a càrrec de la Comissió de festes de Sant Llorenç. A causa del gran èxit que va tindre, es va constituir la Confraria del Castell de l’Olla que s’encarrega d’organitzar-lo anualment. Aquest esdeveniment se celebra el segon dissabte d’agost i sol coincidir amb el fenomen astronòmic dels Persèids o “llàgrimes de Sant Llorenç”. El castell de focs artificials es llança des del mar en unes plataformes dissenyades per la Universitat Politècnica de València que, des de l’Olla, il·lumina tota la cala d’Altea. Aquesta manifestació es concep com una fusió de tradicions valencianes. A més dels focs artificials, està present la música (amb un poema simfònic propi), la dansa, la literatura i les arts plàstiques. Les arts plàstiques estan presents amb la realització d’un cartell a càrrec d’un artista de reconegut prestigi. Per a arribar al que és hui, es va constituir la Confraria del Castell de l’Olla, formada per un grup de persones amants dels focs artificials i del seu poble. Aquesta confraria, organització sense ànim de lucre, ha anat configurant el castell al llarg d’aquests anys fins a aconseguir convertirlo en un referent cultural en les nits mediterrànies del mes d’agost. La confraria, formada per 10 confrares, és l’encarregada de tota l’organització del castell en col·laboració amb les institucions públiques i privades. Per extensió al compromís, declarat per part de l’Ajuntament d’Altea, en acord plenari del dia 6 d’abril de 2017, amb l’establiment de la igualtat d’oportunitats entre dones i hòmens com un principi estratègic de la política corporativa i de recursos humans i de la política municipal, d’acord amb la definició d’aquest principi que estableix la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva entre dones i hòmens, la Confraria del Castell de l’Olla es va comprometre el 2017 a treballar per a aconseguir una presència equilibrada en funció de gènere en la seua associació, presència que es va fer efectiva l’any 2018.


Evolució Com a espectacle cultural que és, s’han anat combinant altres esdeveniments al voltant del castell, que han canviat i s’han adaptat durant aquests anys a les demandes dels espectadors i a les vicissituds econòmiques d’aquests últims anys. Concerts de música durant el mateix tir, combinant música, dansa i focs artificials. Per a això, es va convidar les bandes de música més rellevants de la Comunitat Valenciana, com “la Primitiva de Llíria”, “la Unió Musical de Llíria”, la Banda Simfònica de la “Societat Filharmònica Alteanense”, col·laboracions amb el Centre Coreogràfic de la CV. Presentadors de l’acte reconeguts com Constantino Romero, Emilio Gutiérrez Caba, Minerva Piquer, Laura del Sol, Pedro Piqueras, Paulina Rubio, Lola Forner … Durant el sopar de gala que se celebra als jardins de Vila Gadea abans del tir del castell han assistit personalitats públiques com ministres del Govern d’Espanya o presidents de la Generalitat Valenciana. S’han realitzat conferències i cicles de teatre durant el mes anterior a la data de tir del castell. Concursos de fotografia en què es premien les instantànies presentades pel públic assistent. Al començament, els tirs es feien des de la costa, fins a l’actualitat en què el tir es fa totalment des de l’interior del mar, en plataformes dissenyades en exclusivitat per a tal fi, a la badia de l’Olla a Altea. Badia a què les seues característiques orogràfiques la converteixen en un lloc singular per a la realització del castell. Tenint com a testimoni fidel “la Illeta de l’Olla”.

107


Identitat Les empreses pirotècniques encarregades de la realització del tir han sigut sempre les més punteres del panorama espanyol com Miguel Zamorano Caballer, Pirotecnia Caballer, Pirofantasía Carlos Caballer, RICASA (Ricardo Caballer SA). Com a acte cultural que és el Castell de l’Olla, compta amb la col·laboració de pintors i escriptors de renom per a la realització del cartell anunciador i del text literari que l’acompanya. Alguns artistes que han col·laborat desinteressadament amb el castell són Pepe Azorín, Miguel Calatayud, Manuel Boix, Uiso Alemany, Ramón de Soto, Carmen Calvo, Sigfrido Martín Begue, Vicente Peris, Equipo Límite, Joan Castejón, Antonio de Felipe Jarr, Luis Lonjedo, Rafael Armengol, Julio Cuaresma, Calo Carratala, Horacio Silva, Luis Francisco Esplá, Pepe Biot, Vicente Peris, Victoria Cano, Santiago Relanzón, Mc Diego, Martín Forés… En la part literària s’ha comptat amb Luis Racionero, Víctor Mínguez, Andrés Amorós, Ignacio Carrión, Vicente Molina Foix, Ricardo Bellveser, Mª Ángeles Arazo, Jose Miguel Ullán, Fernando Sánchez Dragó, UisoAlemany, Eduard Mira, José Luis Ferris, Juan A. MasoliverRódenas, Ángeles González Sinde, Luis del Romero, Felipe V, Garín, Luis Francisco Esplá, Consuelo Ciscar, Carlos Marzal, Pepe Zaragoza, Antonio Gascó, Alejandro Font de Mora, Rafael Solaz, Joaquín Santo Matas, José Ángel Navarro “Barranqui” o, el 2017, amb Joan Borja, mestre per l’especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia Catalana. Tots ells, conscients de la rellevància de l’espectacle, han col·laborat de manera desinteressada amb l’únic fi de dotar-lo d’una identitat cultural pròpia, aconseguint ser un espectacle d’art i cultura únic i que ha ajudat a reactivar la vila d’Altea com un referent cultural. S’han gravat tres obres musicals en format Cd ROM: - Poema Simfònic Castell de l’Olla, compost per Bernardo Adam Ferrero, Poema de Ricardo Bellveser, Banda Simfònica Societat Filharmònica Alteanense. - Díptic Simfònic Altea, composta per Bernado Adam Ferrero, Poema de Ricardo Bellveser, Banda Simfònica Unió Musical de Llíria. PLATA, composta per Andrés Valero Castells, Poema de Ricardo Bellveser , Banda Primitiva de Llíria.

108


Difusió Hi ha dues dates claus en el castell, la primera és l’acte de presentació oficial dels principals actors del castell, el cartell anunciador i l’escrit literari, així com els seus autors i el nom del pirotècnic i finalment la data del tir del castell. Entre la presentació i el tir transcorren de quinze dies a un mes. Sent aquest interval de temps el que major impacte en els mitjans de comunicació genera. Aparicions en la premsa local nacional i estrangera, provincial i comunitària. Ràdio i televisió. La difusió en Xarxes Socials té una mitjana anual de 1640 visites diàries, tenint els pics de major audiència amb la presentació del cartell anunciador, arribant a tindre més de 23.000 visualitzacions només en Facebook i el dia després del tir, on la gent hi expressa les seues opinions. Un altre punt d’inflexió important és la presentació de les imatges guanyadores del concurs de fotografia. L’assistència de persones per a presenciar l’acte en directe a la platja de la Badia de l’Olla d’Altea es xifra en 50.000 persones. Per tot açò, s’ha convertit en la major plataforma de promoció turística d’Altea. Les empreses privades i institucions públiques així ho han entés, i per això, presten el seu suport incondicional any rere any. Les empreses privades veuen en el castell una plataforma única de promoció de les seues empreses i activitats, per la qual cosa el castell edita una publicació que es reparteix per tota la població d’Altea i contornada on es dóna cabuda a aquestes empreses. La tirada d’aquesta publicació és de 10.000 exemplars. També es reparteixen unes 25.000 entre postals i cartells commemoratives de l’acte. En elles es pot veure el cartell anunciador de l’any i es poden utilitzar per a enviar als nostres familiars i amics. Tant el cartell com les

postals són objecte de col·lecció per nombroses persones, i arriben a ser distribuïdes per tot el món. Tant en el cartell com en les postals s’anuncien els organismes oficials i empreses privades col·laboradores. Les institucions públiques reconeixen la labor del castell atorgant-li el Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca el premi al “Mèrit Turístic, en la categoria d’or” de l’edició de 1999. L’any 2007 va ser declarada “Festa d’Interés Turístic Comunitat Valencià”. L’any 2016 la UNESCO va patrocinar el Castell de l’Olla en la seua 30 edició, considerant-lo “els focs d’artifici aquàtics més importants del Mare Nostrum”. L’any 2017 l’Ajuntament d’Altea encarrega a una empresa auditora externa la valoració econòmica de la difusió en premsa, ràdio, televisió i xarxes socials en què s’arriba a la conclusió següent: “Con todo ello, y siempre trabajando con precios de tarifa facilitados por los propios medios de comunicación podemos aventurar que la cifra total en repercusión del Castell de l’Olla 2017 asciende a 460.652 €”. Estudi realitzat per Factoria d’Idees CB. La Confraria del Castell de l’Olla va crear en 2017 el Premi”Illeta’ d’Or”con la finalitat de distingir als organismes, persones o empreses que al llarg dels 31 anys d’existència d’aquests focs artificials piroacuáticos han col·laborat amb la confraria i han difós els valors culturals, turístics, etnològics i d’arrelament d’aquesta festa del foc i el mar nascuda en 1987 en honor a SantLlorenç En la seua primera edició, el premi es va concedir als Mitjans de comunicació Diari Información, Antena 3 Media, Europa Press i Ràdio Altea.

109


110


Els focs d’artifici Alejandro Gonzålez Borja

111


Els focs artificials, per a la majoria de la població són simplement espectacles de color i so, però són pocs els que en coneixen els amagatalls que, perfectament combinats, donen com a resultat el que l’espectador gaudeix en un breu espai de temps. El foc pot prendre diferents formes, colors i sons que es distingeixen anomenant-se efectes. Els efectes visuals i sonors poden combinar-se, i poden mesclar-se també diversos efectes, originant els denominats efectes complexos o grupals. Entre els efectes visuals hi ha efectes de formes i efectes de color. Aquests últims necessiten una mescla química concreta segons el color que es desitja obtindre: - Blanc: titani, magnesi i/o alumini. - Groc: sals de sodi. - Taronja: rarament s’usa el calci - Roig: nitrats o carbonats d’estronci - Verd: sals de bari (nitrats o clorats) - Blau: sals de coure - Tro (efecte detonació): perclorat i alumini, amb sofre. Per la seua banda, hi ha multitud d’efectes de forma i so, sent-ne els més habituals i coneguts els següents: - Peònia: rosetó amb perles o estrelles simples, sense traç. - Crisantem: peònia atapeïda amb traços interiors radials. - Pistil: centre interior, quan n’hi ha, en les japoneses. - Pètal (interior o doble pètal): doble efecte de japonesa des d’una peça. - Aranya: diversos traços amb potes d’aranya, generalment en or vell. - Coconut o coco: una espècie d’aranya grossa en blanc. - Aspes: traços blancs més grossos, llargs i rectes, en menor quantitat. - Magnòlia: espècie de coconut atapeït les branques del qual es retorcen entre si. - Palmera: crisantem en or, nou o vell, de traç curt sense caiguda. - Tronc de palmera: traçada a manera de columna o tronc. - Salze: palmera de caiguda llarga en or vell. - Kamuro: salze en or nou. - Pioggia: pluja de kamuro dispersant-se en fines partícules. - Tremolant: el color vibra sense arribar a apagar-se. - Lluentó: color metal·litzat que cascavelleja, tradicionalment daurat. - Intermitència: color que s’apaga i s’encén successivament i lentament. - Nevats o flocs: en general de color blanc, en lenta caiguda de grossos flocs. - Carteta: xicotetes llums que cauen en grup. - Oscil·lant: focus de color vibrant i de caiguda lenta. - Trencada (terrestre): que derrama purnes lànguidament fins al sòl. - Garlanda o cuquet: rast de llums caient amb paracaigudes. - Cabellera o cua: floc o gran flocat que cau traçant, en color or. - Escala: successió d’obertures de les cries d’una peça mare. - Estudata: obertura simultània de totes les cries d’una peça mare. - Intrechi: successió d’obertures simultànies, escala d’estudates. - Tro: explosió o detonació. - Tronet: detonació de menor entitat que l’anterior. - Pedreria o cracker: crepitar. - Ou de drac: de menor intensitat que el cracker. - Xiulet: xiulit agut. - Xiuladora: més musical i suau que l’anterior. - Roncadora: aborronador. - Brunzidora: que se sent un brunzit. - Remolí: brunzidora de so més arredonit i curt. - Cèrcol, doble cèrcol, multicèrcol : diversos cèrcols simples, sols o superposats. - Margarita: cèrcol amb traç interior en les branques. - Saturn: cèrcol amb peònia interior. - Farfalla: cèrcol les puntes del qual roten entre si mateixes, en purna blanca.

112


- Remolí: reguerol de purnes blanques sense recorregut definit. - Flocat: obertura fluixa, lateral i curta a manera de falca. - Mosaic o croset: ruptura d’un focus de color normalment en quatre parts. - Volcanada o volcà: con invertit de projecció instantània. - Incendi: bengala de gran potència i poder lumínic.

Elements o artificis Els elements o artificis es corresponen amb el continent del material pirotècnic, imprescindible per a generar l’efecte desitjat. Els efectes anomenats anteriorment poden disparar-se des de diferents artificis, encara que alguns d’ells només es poden realitzar des de certs elements, per les característiques concretes d’aquests quant a forma, grandària, etc. Les principals famílies d’elements són les següents:

-Carcasses: es tracta d’un invent bastant recent. Consisteix en un recipient que és expulsat d’un canó gràcies als gasos generats per la pólvora de tir. Durant el seu ascens, porta una espoleta que retarda la ignició de l’interior de l’artefacte. Quan ha passat el temps previst, que li permet assolir l’altura desitjada, el foc es comunica a l’interior de la peça activant-ne la resta de parts.

Tipus de carcasses:

-Esfèriques: també conegudes com a japoneses. Una vegada que l’espoleta deixa passar el foc a l’interior de la carcassa, deflagra una mescla d’obertura que, alhora que encén les diferents perles o estrelles que faran els colors, trenca la carcassa exterior i ho projecta tot expandint-ho amb la mateixa forma en què estava disposat a l’interior.

-Cilíndriques: també conegudes com a italianes, si són de tipus repetició, temps o canvis. És la carcassa més sofisticada quant a mecànica, ja que porten dins diferents peces més xicotetes que han de ser projectades i enceses perquè vagen fent els efectes previstos. Es podria dir que es tracta d’una peça mare amb cries interiors. Quan el foc arriba a l’interior de l’artifici, una xicoteta càrrega encén les cries interiors, alhora que les llança desfent la carcassa on estaven contingudes. Després d’açò, hi ha diverses opcions per a l’execució d’aquestes peces interiors. Una de les particularitats de les carcasses és que han de ser disparades des d’un canó o morter (reutilitzable) que ha d’aguantar el tir de la carcassa, per la qual cosa solen ser de metall, plàstic o fibra de vidre. El muntatge i desmuntatge d’aquests canons és un gran treball per al pirotècnic i molt important pel que fa a la seguretat.

-Candeles: segueixen el mateix funcionament que les carcasses però en xicotet format. Contenen diversos artefactes interiors muntats un sobre l’altre dins d’un cilindre que els va disparant de forma successiva i automàtica. La seua forma de tub allargat és molt característica.

113


Els tipus més coneguts són els següents:

-Candela romana: dispara pastilles successives que, a efectes òptics, són grans boles de color que ascendeixen des del sòl fins a una mitja altura.

-Bomber: es tracta de qualsevol efecte que no siga de candela romana, contingut en un tub de candela. Comprendria, per tant, des de tirs d’efectes de mosaic, fins a volcans de trons o de serpentines.

-Cartutxeria: coeteria, llum i trons. Són cartutxos o xicotets cilindres de cartó farcits de mescla pirotècnica, premsada i posada de tal manera que en cremar produeix l’efecte desitjat.

N’hi ha de tres tipus:

-Coets o eixides: els cartutxos estan tancats per un dels costats, carregant-se des de l’altre extrem, que posteriorment també es tanca però deixant una oïda o forat pel qual pot entrar la metxa. La potència de l’efecte és superior al de llum.

114

Hi ha dos tipus de coets segons el seu ús: d’una banda, els voladors, que porten una vareta o pal a manera de timó per a dirigir la seua ascensió i d’una altre, els sortidors i fonts, que no posseeixen aquesta vareta.

-Llum: elements de cartutxeria que no estan confinats o l’efecte dels quals no té potència de projecció de gasos, ni a penes de purnes o de foc, però sí de llum.

-Trons: s’utilitzen per a realitzar efectes de tro, amb càrregues explosives confinades en el cartutx que explota en arribar el foc, fent un gran estrèpit i projectant el cartó a manera de metralla de curt abast. Actualment se solen utilitzar cartutxos de plàstic.

-Volcans o mines: tenen forma de cilindre ample i curt o de tambor, i són de cartó o de plàstic. Realitzen principalment efectes de volcanada (projecció instantània i violenta de color o efectes). N’hi ha diversos tipus segons la complicació d’efectes que disparen, sent els més elaborats les denominats cantarelles. La principal característica dels volcans o mines és que es col·loquen sense canó, sobre el sòl. Solen estar compostos de perles o boles de color dèbilment confinades en el tub.

-Caixes mecanitzades o caixes xineses: és un artefacte més modern en què vénen ja muntats molts seqüenciats que es van disparant sols. Aquestes caixes estan compostes per un gran nombre de xicotets cilindres connectats amb metxa lenta o ràpida per la seua base. Dins de cada tub hi ha una xicoteta càrrega de tir, i sobre aquesta, un artefacte (tipus carcassa), que és el que farà en l’aire l’efecte previst.


Els efectes Segons el desenvolupament i la localització de la seua execució Hi ha cinc tipus principals d’execucions pirotècniques:

-Terrestre: artificis pensats per a usar-se principalment en terra, penjant-los o sostenint-los amb les mans. No tenen projecció de foc o aquesta és molt limitada. Poden ser elements estàtics (masclets, petards, bengales,…) o convertir-los en mòbils en col·locarlos en estructures a tal efecte que aprofitaran l’impuls dels efectes. També poden ser moguts per qui els use (bengales de fil d’aram), mentre que altres es mouen erràticament pel seu propi impuls (coets borratxos).

-Aquàtic: artificis els efectes dels quals estan pensats per a executar-se després de ser llançats sobre l’aigua, tant de forma única com escampant altres cries sobre la làmina de l’aigua.

-Mitjà: efectes d’altura o abast mitjà. Encara que s’inicien al sòl desenvolupen el seu efecte més important a una certa altura però sense poder arribar a considerar-los aeris. Quasi tots aquests efectes són ascendents.

-Aeri: aquells efectes de gran abast els elements dels quals han de ser llançats a l’aire per a la seua correcta execució i obertura.

-Adaptat: articles que, pertanyent als grups anteriors, han sigut utilitzats deliberadament i de forma puntual a l’estil d’un altre (carcasses aèries col·locades directament sobre el sòl o sobre flotadors en l’aigua).

-Erràtica: artificis que executen efectes de moviment erràtic (coets borratxos).

-Modificada: artificis en què es modifica deliberadament la trajectòria buscant un efecte artístic determinat.

Segons el seu nivell de sofisticació i transcendència artística

Segons la trajectòria dels seus moviments generals

Es pot parlar de cinc nivells de sofisticació d’efectes:

Hi ha sis tipus de trajectòries en l’execució dels efectes:

-Ascendent: realitzen el seu efecte principal de baix a dalt. És el principal grup quant a l’execució d’efectes.

-Descendent: efectes que cauen de forma evident i deliberada. Entrarien en aquest grup, de forma general, tots els efectes aeris o mitjans que duren prou per a seguir encesos mentre cauen.

-Estàtica: són aquells usats de forma estàtica en el lloc on se’ls dóna foc.

-D’obertura o sense moviment en la seua execució: peces i efectes que, encara que són aeris, no tenen prou temps d’execució per a caure o ascendir de forma perceptible, però l’efecte dels quals s’obri de forma tridimensional o, almenys, s’expandeixen. Es busca la seua mera col·locació i obertura al cel, no un moviment per a ells.

-Efectes simples: són aquells que de forma pròpia realitzen un efecte determinat i únic (masclet, candela romana,…)

-Efectes de canvi de color: aquells que fan canvi de color sense tractar-se d’efectes complexos. -Efectes complexos: tenen més d’un efecte simple o els mesclen al mateix temps. Es poden classificar en dos subtipus: efectes compostos o de transformació i efectes d’execució mesclada. -Efectes grupals: són els artificis l’efecte total dels quals és el resultant de l’execució en grup dels efectes que fan les seues peces per separat. -Efectes coreogràfics o compositius: composicions que busquen en el seu llançament una coreografia definida, aconseguida a partir de la disposició específica dels seus elements.

115


116


Origen i història de la Palmera de focs artificials del Benacantil Rafael Sellers Espasa

117


Per a trobar l’origen de la palmera de focs artificials, hem de remuntar-nos a la veïna localitat d’Elx l’any 1892. Des de l’Edat Mitjana, les famílies il·licitanes oferien a la Mare de Déu de l’Assumpció un coet per cadascun dels seus fills. Anys més tard, entrant en l’últim terç del segle XVI, l’Ajuntament es faria càrrec del llançament de focs artificials, en prohibir al poble llançar-los a l’antiga muralla de la ciutat, fins que, arribat l’any 1892, l’alcalde d’Elx en aquell moment va encarregar al pirotècnic Vicente Abarranch la confecció i elaboració d’una cosa nova; d’un espectacle pirotècnic que fóra el colofó a unes festes. Després d’anys d’investigació i proves, el pirotècnic va oferir la primera palmera, que estaria composta per només 2 dotzenes de coets voladors. Va voler fer una cosa distinta i que tinguera relació amb la seua terra, i què podia ser millor que idear un foc d’artifici que produïra la forma corbada de la branca d’una palmera. De fet, i més avant ho comprovarem, les palmeres de la pirotècnia Albarranch són úniques i diferents. En aquesta ciutat, dues vegades patrimoni de la humanitat, la palmera de la Mare de Déu suposa el final, el colofó a una màgica i lluminosa nit de focs artificials, mentre que a Alacant, com veurem, es converteix en el principi, en el preludi de la seductora i passional nit de la cremà. Però no sols Elx i Alacant compten amb tan extraordinari element pirotècnic, perquè també Elda té la seua palmera, o millor dit, en té dues. La primera, durant les festes de Moros i Cristians en honor a Sant Antoni – encara que aquesta no seria una palmera com a tal, sinó més aïna un conjunt de carcasses d’artifici- des del campanar de l’església de Santa Anna i la segona, al setembre, després del pregó de les Festes Majors, llançada pel pirotècnic Albarranch. La ciutat d’Alacant sempre utilitza la pólvora, els coets i els focs artificials, a l’hora de commemorar i celebrar qualsevol festivitat civil o religiosa. Ja el 1822, un ban de l’alcalde ordenava “que no se enciendan hogueras en las calles, ni menos se disparen tiros no cohetes en la noche de san Juan, bajo multa de 20 a 100 reales”. També trobem dades quant a això en periòdics com El Constitucional, de 1875, que acrediten l’ús de la pólvora en les nostres festes, foren celebrades en honor de Sant Josep o a la Mare de Déu del Remei, les Festes d’Hivern de la fi del segle XIX i principi del XX, les organitzades en qualsevol barri o simplement les que commemoraven un esdeveniment de rellevància. El tir de castells de focs artificials des de l’Esplanada, Canalejas, el Port (al costat de la Llotja) o la plaça de l’Ajuntament, l’encesa de llargues i estrepitoses traques de colors o el tir dels tradicionals i clàssics morterets, es convertien en un dels elements més importants i a tindre en compte de qualsevol festa. Fins i tot abans de la fundació de les Fogueres el 1928, durant les nits de Sant Joan es disparaven “tracas, cohetes y demas fuegos de artificio”, havent-ne de regular l’ús l’alcaldia per a més seguretat de la població.

118


119


El tir de la palmera no és només potestat de les nostres Fogueres; ni de bon tros va sorgir alhora que la fundació de la festa el 1928. A continuació, veurem com des de l’inici del segle XX, a Alacant es van disparar unes quantes palmeres des de diferents punts de la ciutat durant la celebració de diversos festejos, fins que a principis dels anys trenta, les Fogueres assumirien definitivament el llançament de tan ostentosa, al mateix temps que distintiva, exhibició pirotècnica. De vegades, sobretot durant les dues primeres dècades del passat segle, l’Alba a la Mare de Déu del Remei se celebrava amb el tir de castells de focs artificials; no obstant això, al llançament de simples carcasses o grups de coets voladors de colors, van començar a anomenar-los amb el nom genèric de “palmeres”, com així ens revela La Correspondencia alicantina, del 3 d’agost de 1902, o la Unión Democràtica, de 1913, en informar que des de les torres de l’Ajuntament es dispararien a la nit vistoses palmeres “de colores” o de “fuegos artificiales”. Pel que coneixem, aquestes primeres palmeres resultaven bastant perilloses, en caure restes de bengales incandescents sobre les més de deu mil persones que es reunien a l’estreta plaça d’Alfons XII (actual plaça de l’Ajuntament) en cada Alba a la Mare de Déu del Remei. No obstant això, tot indica que la primera palmera de focs artificials, tal com la coneixem hui en dia, va ser llançada la nit del 3 d’agost de 1915 durant la celebració de les festes patronals, com bé ens desvela el periòdic La Unión Democrática, des de la plaça d’Alfons XII. Després de la interpretació de la salve de Nanos i Gegants pel tenor

120

alacantí Sr. Llobregat, es va disparar des d’una de les torres de l’Ajuntament la primera palmera de focs d’artifici que estaria composta, atesa l’estretor del lloc, per entre 20 i 30 dotzenes de coets voladors. Aquests espectacles pirotècnics es continuarien disparant durant l’Alba dels dos anys següents, 1916 i 1917, segons ens informen alguns diaris locals, com El Luchador, des d’un de les torrasses que coronen l’Ajuntament, produint, com anys anteriors, alguns ferits. Abans de les dotze en punt de la nit, hora inalterable en l’actualitat del llançament de tan colossal enginy resplendent, la Banda Municipal i l’Orfeó Alacant amenitzaven la vetlada amb diverses peces musicals, de tipus clàssic i tradicional, i danses folklòriques per a, a mitjanit i als acords de l’himne nacional, presenciar la descàrrega de la “vistosa palmera de fuegos artificiales desde una de las torres del Palacio Consistorial”. Segons les nostres dades, fins al 1926 no es tornaria a tirar cap palmera a la ciutat, limitant-se la nit de l’Alba al tir de castells de focs artificials, coets, morterets o a la cremà de les tradicionals i típiques traques de colors de diversos quilòmetres cadascuna, que recorrien passejos i carrers fins a morir a l’antiga plaça de l’Ajuntament. Aquestes traques serien batejades anys més tard amb el nom de “traques alacantines”, però sobretot, quan la pirotècnia Albarranch inclou definitivament la metxa ràpida en aquests metratges de coeteria. Una novetat pirotècnica que substituïa tant les palmeres com el tir de qualsevol tipus de coeteria, consistia en l’encesa d’un espectacular quadre al·legòric de bengales a


121


que des de l’avinguda de Méndez Núñez, una banda de música interpretaria la Marxa Reial, alhora que es dispararia una “fantástica palmera de fuegos artificiales” o de coets, seguida d’una traca de colors; d’una “Traca alicantina”. no obstant això, no trobem més dades que ens informen del llançament d’una nova palmera durant les festes del barri de Benalua, ni de cap altre.

les 12 de la nit que, com així succeïra la calorosa nit del 3 d’agost de 1925, seria confeccionat i sobreposat per la pirotècnia Espinós de Reus. Com veurem per la premsa, sabem que a Alacant es van disparar palmeres des d’anys abans de la fundació de les Fogueres, no obstant això, per a trobar el primer document oficial que poguera acreditar-ne la contractació o el llançament d’alguna, haurem d’acostar-nos al 1926. Un ofici de l’Ajuntament dirigit al Sr. Vicente Caballer, propietari de la pirotècnia del mateix nom, datat el 27 de juny de 1926, avisava que la Junta de Festes “no disponía de una cantidad fija para costear los fuegos artificiales”. Tot i així, s’acorda que, entre altres dispositius pirotècnics, es dispare el dia 3 d’agost en la celebració de l’Alba a la Patrona d’Alacant, una nova “palmera de cohetes combinada con luces de bengala” a l’avinguda de Méndez Núñez. Aquesta palmera mai arribaria a disparar-se, com ens aclareixen diversos periòdics de l’època, encarregant-se el tir de la coeteria d’aquesta nit a un pirotècnic de Santomera, Múrcia. Segurament, que l’Ajuntament haguera reduït en un 50% les despeses per a festejos influiria finalment en el fet que no es llançara, en canvi , uns dies més avant, i des d’un lloc un poc inusual, Alacant veuria dues noves palmeres de focs d’artifici. Pels periòdics el Diario de Alicante i El Luchador, d’agost de 1926, sabem que entre els dies 7 al 18 d’agost, la capital de la Costa Blanca organitzava les denominades Festes de Barri, amb revetles, danses típiques del país, concerts i cercaviles amb nanos i gegants. Les organitzades per la comissió de festejos del barri de Benalua, se celebrarien a la plaça de Navarro Rodrigo entre els dies 8 a 10, finalitzant els dos primers dies amb una magnífica palmera de focs artificials a les dotze de la nit, de manera que es convertirien en les primeres disparades a la nostra ciutat en un barri, concretament el de Benalua. L’alba de la Mare de Déu de l’any següent, de 1927, sí que comptaria finalment amb una palmera la nit del 3 d’agost. El Día, El Luchador i el Diario de Alicante ens informen

122

Els primers anys de camí de les nostres festes de Fogueres, previs a la tradicional cremà dels monuments de cartó pedra, Alacant es convertia en una gran festa de foc, on els voladors, les traques, els carretons, els morterets i els castells de foc, donaven pas a la fi de la festa, a la cremà, perquè encara la festa mancava d’aquest element radiant que seria la Palmera de Fogueres. El Diario de Alicante, de 1928, afig que abans que el foc consumira cadascun dels monuments, es dispararien dues traques que anunciarien “la inminente cremá de les Fogueres”, que tindrien com a colofó el tir d’una “Gran Bomba” entenent per tal un gran petard o semblant. Pirotècnics ja desapareguts com Antonio Ovars, Lidón, José Vara o Blas Aznar, juntament amb altres que encara perduren com Caballer o Albarranch eren, entre d’altres, els encarregats del subministrament de traques, petards, morterets, i castells de focs en qualsevol dels festejos que jalonaven la ciutat d’Alacant al llarg de l’any. El 1928, any de la fundació de les Fogueres de Sant Joan, més de cent mil persones es trobaven en la ciutat per a gaudir d’aquestes festes emergents. Multitud de traques disparades en els districtes, van donar pas a la cremà a les 12.30 de la nit. El 1929 i 1930 també el tir de focs artificials i llargues traques, anunciaven la cremà de monuments a les dotze en punt de la nit, en una ciutat que ja llavors absorbia visitants i turistes, omplint hotels, fondes i bars. Però seguíem sense palmera. El 1930, prop de l’hora màgica, de l’inici de la cerimònia del foc, van començar a disparar-se infinitat de coets. Conforme passaven els minuts, cada vegada s’escoltaven més petards, més traques, i cada vegada més fortes. Era el preludi de la cremà. La ciutat es convertia en un retrunyir incessant de trons i petards; era l’obertura del que s’acostava; el gran final, la festa d’un foc purificador del qual sorgirien renovats propòsits i nous anhels. El 1931, els esdeveniments que s’anaven succeint moments abans de l’igni ritu del 24 de juny, eren els mateixos que en anys anteriors. Petards, coeteria in crescendo, amb l’afegit que aquestes primeres Fogueres republicanes comportarien, com a fi de la festa en molts districtes, el cant de La Marsellesa. El 1932 ocorria com en anys precedents. Moments abans de les 12 de la nit, un esclafit de traques anunciaven la fi de la festa en una ciutat que ja llavors estava plena de gom a gom de turistes, però amb un gran dèficit de places d’hotels.


Davant d’aquest problema, l’Ajuntament mateix sol·licitaria dels particulars que acolliren, com bonament pogueren, els forasters que vingueren a gaudir de les nostres festes. Aquest any 1932 es triaria la Srta. Amparito Quereda Bernabeu com la primera Bellea del Foc de les Fogueres de San Chuan. Curiosament, aquest any trobem en revistes i premsa, odes, poemes i dedicatòries a la bellesa de la palmera, la datilera, convertida en tot un símbol de la ciutat, en una de les nostres senyes d’’identitat. Entre altres, el nostre universal Miguel Hernández escriuria el poema “La palmera llevantina” del qual extraiem els versos següents: “¡La palmera levantina! La que arranca la primera hebra de luces a la aurora blanca La pamera Levantina, lo primero que ve el ojo marinero de los mares de Levante. ¡La palmera de Alicante! Vedla fina palpitar en el confín. Vedla presa en la retina de Azorín”. I també l’Alcalde Lorenzo Carbonell s’atrevia el 24 de juny de 1932, a establir un símil entre les Fogueres i la Palmera en el diari El Luchador en recitar: “Es la fiesta como la palmera, que arraigando en la tierra con enmarañadas y firmes raíces, levanta el tronco rectilíneo para sostener las palmas cobijadoras como brazos amorosos que abrazaban todo...” De nou, el repicament ensordidor de les traques culminava amb la cremà. Música, coets i castells de focs, eren el preàmbul de la cremà de “las fallas”, com així les anomena el Diario de Alicante. Fins al 1932, el barri de Benalua, Méndez Núñez i les torres de l’Ajuntament, s’havien convertit en els llocs triats per a les diferents descàrregues de palmeres disparades a la nostra ciutat. Per fi, durant les tradicionals festes d’hivern de gener de 1932, el cim del Benacantil seria el lloc triat com a nou i definitiu emplaçament. Durant la celebració d’aquests festejos hivernals, Alacant comptaria amb un hoste de luxe, el president de la República, el Sr. Niceto Alcalá Zamora, que faria d’Alacant el seu primer viatge oficial després d’haver sigut nomenat per les Corts Constituents. Per tal motiu, la comissió de festes va estimar convenient que, amb motiu de les festes d’hivern i en honor del Sr. Niceto, la nit del 17 de gener es disparara una “monumental palmera”, però aquesta vegada des d’un enclavament distint, grandiós i al mateix temps, molt estimat pels alacantins: el cim del Benacantil. En un principi estaria

123


programada per a les 10 de la nit, però finalment s’avançaria a les 7 de la vesprada, perquè al president de la República li donara temps a agafar el seu tren de tornada a Madrid. Uns esplèndids focs artificials, llançats des del port per la pirotècnia Caballer (amb un cost de 5.000 pessetes), van ser presenciats per milers de persones que s’amuntonaven als molls i passejos, mentre que la terrassa del Club de Regates seria l’escenari triat perquè el Sr. Niceto Alcalá Zamora els presenciara. A continuació, va quedar sense llum tota la ciutat i des de dalt de l’alcàsser va sorgir una “colosal” palmera, que com bé va apuntar el Diario de Alicante, “Convirtió en volcán el cerro del Benacantil iluminando con sus potentes bengalas la cuidad que había quedado a oscuras”. D’aquesta palmera que, com hem assenyalat, seria la primera disparada des del cim del Benacantil, sabem que va ser elaborada per la pirotècnia Vicente Albarranch, d’Elx, amb un cost de 1.300 pessetes, segons la relació de “gastos de fuegos artificiales” de l’Ajuntament d’Alacant, el 29 d’abril de 1932 i estava composta aquell any per entre 60 i 80 dotzenes de coets voladors que van il·luminar per primera vegada la ciutat des de dalt de la fortalesa. La fosca fotografia que observem a l’esquerra correspon a la primera palmera disparada des de dalt del castell de Santa Bàrbara, la vesprada nit del 17 de gener de 1932, i constitueix la primera foto que existeix, almenys de moment, d’una palmera de focs artificials llançada des de la nostra ciutat. L’ABC, en la seua edició nacional del 20 de gener de 1932, arreplegava la notícia de la visita a la ciutat d’Alacant del president de la República, però també ens deixaria testimoni per a la història de la primera fotografia d’una palmera de focs d’artifici llançada des de dalt del Benacantil, realitzada pel fotògraf Boch per a l’ABC. Com comprovarà el lector, la imatge és de molt mala qualitat, ja que ha desaparegut el corresponent negatiu, si bé, tenint en compte la importància documental i gràfica de la instantània, hem volgut fer partícip tot el món d’aquest primer moment màgic succeït des del cim del nostre estimat baluard. Un segon diari de tirada nacional, LA VANGUARDIA, del 19 de gener de 1932, també es faria eco tant de la visita del president de la República a Alacant, com del llançament d’una “palmera de fuego de artificio en el castillo de Santa Bárbara”. L’any 1933 comportaria la visió d’una nova palmera, però seria en un dia en què, fins al moment, la ciutat es paralitzava i s’embotia en el seu trage de confrare: el divendres sant, ja que aqueix any l’aniversari de la proclamació de la Segona República, 14 d’abril, recauria en aquest dia tan especial per als alacantins durant segles. Un any abans, al març del 32 el governador civil de la província prohibiria totes les desfilades processionals, limitant-les a l’interior dels temples, de manera que aquest aniversari canviaria la tradicional processó del Sant Enterrament, que cada divendres sant eixia a les 6 de la vesprada de la parròquia de Santa Maria, per un programa (la

124


podem llegir en un retall adjunt) lúdica, festiva i pirotècnica, que clarament ens detalla el Diario de Alicante i que a ben segur que no va acontentar més d’un. A mitjanit, quinze mil metres de traca van preludiar el tir d’una “virtuosa” palmera des del Benacantil. Amb la suficient antelació, els punts estratègics de la ciutat, les platges i molls es van omplir d’una gentada que volia contemplar novament tan fantàstic exercici pirotècnic, que no es veia des de feia un any i mig, mentre les autoritats la contemplarien des de les terrasses del Club de Regates. Els anys 30 van començar a donar un impuls definitiu a les nostres festes de Fogueres, acabades de crear, a assentarles i donar-los una importància que fins al moment no s’havia atorgat a cap festeig. Infinitat d’activitats eren anualment programades per les distintes comissions, per la Comissió Gestora i per l’Ajuntament. És l’any en què el primer premi de Fogueres se l’emporta Gastón Castelló amb la seua obra El campo y la ciudad; en el qual Carmen Hernández Flórez és nomenada Bellea del Foc; el primer concurs de “Coques en tonyina” organitzat pel Diario de Alicante (i que van guanyar les panificadores de la Sra. Gabriela Ferrer, al C/ Méndez Núñez) o de la Foguera d’Orà, no obstant això, encara faltarien alguns anys més perquè el programa oficial de Fogueres incloguera el tir de la palmera com un acte més de les festes. Aprofitant que al juny de 1933 el cap de govern, el Sr. Manuel Azaña i els ministres d’Obres Públiques i Justícia, van acudir a la nostra ciutat per a inaugurar unes obres a la platja de Sant Joan, la Comissió Gestora amb el seu president al capdavant, el Sr. Manuel Collía i el ple de l’Ajuntament, van estimar, sens dubte que, finalment, aquell any 1933 les Fogueres haurien de comptar amb una palmera de focs artificials que marcara l’inici de la cremà dels 32 monuments. El que segurament ningú sabia o podria preveure era la importància d’aquesta decisió. Aquest espectacle pirotècnic que la família Albarranch va convertir en un art i que Alacant només contemplava en alguna que una altra celebració o efemèride, es convertiria a partir d’ara, amb l’excepció del període de la Guerra Civil, en un distintiu de la nostra festa, en l’avís de tota la ciutat del començament de la cremà de la nit de Sant Joan. L’espectacular enginy pirotècnic de 1933 seria contemplat amb el Senyor Azaña, nomenat Foguerer Machor pel Magritas Club, des de la terrassa de la Diputació Provincial. Tots els periòdics van coincidir en l’espectacularitat de la palmera “grandiosa, espectacular, fantástica o monumental” van ser alguns dels adjectius amb què la premsa local i nacional, com l’edició de l’ABC del 27 de juny de 1933 van definir la palmera. Es va disparar des del nostre lloc més emblemàtic, des de dalt del fortí de Santa Bàrbara, però també es van disparar a continuació 30.000 metres de traca en tota la ciutat, segons van indicar tant el programa oficial, com el Diario de Alicante. No hauria de sorprendre’ns la gran quantitat

125


de coets cremats, si tenim en compte que els 32 districtes estaven obligats a disparar 3 traques de 500 metres, cadascun dels tres dies de festa, és a dir, 1,5 quilòmetres per les 32 comissions que ens farien un total de 48 quilòmetres de traca. En cas contrari, no rebrien subvenció. Aquesta primera palmera va ser llançada per la pirotècnia Albarranch, i igual que la de gener de 1932, estaria formada per entre 60 i 80 dotzenes de coets voladors que tenyirien de blanc-plata la nit alacantina. La ubicació de la palmera, el punt exacte de llançament al cim més alt de la fortalesa, estaria assenyalat al sòl durant anys per un gravat de l’anagrama de la pirotècnia Albarranch, desaparegut en l’actualitat, segurament, a causa de les obres de restauració que es van escometre fa anys en la mateixa cima, que van arribar a alçar el sòl. La foto adjunta (arxiu de l’autor) correspon a la planura en la part més alta del castell, a l’antiga alcassaba, al costat de l’aljub. Aquest és el punt des del qual, cada 24 de juny, les diverses pirotècnies llancen les palmeres de focs artificials que anuncien a la ciutat el començament de la nit de la cremà. El programa oficial de festes de 1933 ja incloïa l’anunci del tir d’una “fantástica” palmera, en el que es va anomenar la gran nit del foc. Revistes de contingut fester com El Fallero popular, Arte y Fuego, el Tio Cuc també inserien en la seua programació com a novetat, el tir de nou enginy pirotècnic, seguit, com hem comentat, del tir de 30 quilòmetres de traques. El 1933, la nostra festa ja és coneguda a tot Espanya. Hotels, pensions i cases d’hostes no podrien albergar l’elevat

126

nombre de forasters que venien a la ciutat diàriament. El vaixell Jaime I de la companyia Transmediterránera, fondejat al port amb més de 400 llits, servia d’allotjament provisional fins i tot es va arribar a pensar d’utilitzar els balnearis del Postiguet com a allotjaments improvisats. Finalment, l’Ajuntament es veia obligat novament a sol·licitar als alacantins que oferiren allotjament a les seues cases. Tot aquell que volguera col·laborar hauria d’inscriure’s en les llistes obertes a este efecte en les oficines de turisme. El 1934, i per segon any consecutiu, abans que totes les fugaces arquitectures de cartó i teles s’encengueren “desde la cumbre del castillo de Santa Bárbara se dispararía una fantástica palmera de fuegos artificiales”. Un espectacle “brevísimo, pero soberbio” com va apuntar El Luchador i la resta de la premsa local, que ja s’havia fet eco del lluminós esdeveniment, convertit en un pilar més i imprescindible de la festa. Definitivament, el tir de tan magne i radiant espectacle, s’havia convertit en un acte imprescindible i lligat a les nostres festes per sempre. Els 28 districtes foguerers, de 1935 van disparar la nit de la plantà una traca de mil metres cada una sumant la no gens menyspreable quantitat de 28 quilòmetres de traca per tota la ciutat. L’atmosfera estava inundada de la dolça aroma a pols, alhora que festers i visitants corrien darrere de les traques en una tradició que ja quasi hem perdut en els nostres dies, però el dia de la cremà tampoc va ser menys, ja que entre tots els districtes van disparar més de 30.000 metres de traca. Com a nota curiosa d’aquest any, des del port es van elevar amb propulsors columnes d’aigua sobre les quals potents reflectors projectarien els seus feixos de llum, produint unes imatges capritxoses i fons i tot fantasmagòriques.


Per a contemplar aquest dia la palmera, els molls i la platja del Postiguet es van omplir d’infinitat d’espectadors que no van voler perdre’s la palmera de focs artificials sorgida de la vella alcassaba. A continuació, i com ja manava la tradició, van començar a cremar totes les Fogueres d’Alacant. El 1936 es comentava que la palmera ja està “afirmada” en la festa; establida definitivament. Ja és una part fonamental i imprescindible de les Fogueres. De fet, el llibret de la Foguera d’Hernán Cortés comenta que la palmera ja ha fet arrels en les nostres festes. Durant aquests primers anys de camí de l’innovador espectacle de lluminàries que marcaria l’inici del ritu del foc, revistes, premsa i llibrets comencen a dedicar cada any poemes, odes i versos a una palmera que ja s’havia convertit en la nova i estimada senya d’identitat de les Fogueres de San Chuan, arribant fins i tot a dedicar-li diversos cartells anunciadors de les festes. Després de dos anys sense festes per la contesa civil, el 1939 es reprenen amb una única foguera “La Fuga”. Com que l’antic alcàsser àrab estava ocupat per presos, es va pensar en l’espigó exterior del moll de llevant per a tirar la palmera, però dificultats d’última hora van fer que es traslladara al veí castell de Sant Ferran, per a l’any següent, el 1940, tornar de nou a la seua ubicació natural al Benacantil.

La pirotècnica Albarranch que comptara amb taller des de 1850, continuarà durant tots aquests anys fins al 1965 sent la responsable de tan magne espectacle pirotècnic. Com comenten els doctes en la matèria i fins i tot el Sr. Vicente Albarranch Peñarrubia, el successor d’aquesta centenària pirotècnica, la palmera que inventara la seua família és única, considerant que la diferència entre unes i altres, entre les llançades per altres pirotècnies i la seua, consisteix en la forma de col·locar els coets voladors, de distribuir-los, perquè no es dispara de forma dirigida i finalment, de llançar-la per a aconseguir un efecte sense igual i característic, que només les palmeres d’Albarranch han aconseguit. A diferència de les altres, les seues s’obrin en paràbola, formant amb coet volador la forma d’una palmera, d’una branca de palmera ben diferenciada que s’aprecia fàcilment en qualsevol de les fotografies de les palmeres made in Albarranch. Cada un d’aquestes desenes de fogonades que esclaten compassadament descriuria en la nit alacantina una trajectòria corba lluminosa i radiant que anirà primer pujant i després descendint lentament més enllà del punt de tir en el mascle del castell, fins a morir finalment als vessants de la fortalesa. El 1943, succeiria un fet inusual, en coincidir la festivitat del Corpus Christi amb el dia de Sant Joan. Com que no es van poder compatibilitzar en aquell any ambdós celebracions,

127


es va estimar convenient traslladar l’exhibició refulgent i la posterior cremà dels 21 monuments, a les dotze hores de la nit de Sant Pere. A continuació, i com era habitual, es dispararien “Grandes Tracas” en tots els districtes. El 2011, la festivitat del Corpus recauria en un dels dies més animats de Fogueres, com és el dia 23 de juny, vespra de la cremà, no obstant això, ambdues celebracions es compaginarien perfectament, desapareixent el motiu que propiciaria qualsevol canvi de data. Durant aquests anys i els següents, el Sr. Vicente Albarranch Serrano va continuar al capdavant de la pirotècnia juntament amb tres dels seus quatre fills, José Albarranch era el químic i el responsable del muntatge i tir; Francisco, el relacions públiques i Antonio, el cap de taller. Junt amb un grup d’unes 10 persones, un dia abans pujaven amb un burro, fins al lloc del llançament en la part més alta del castell, tots els dispositius i mecanismes necessaris per al tir. A l’alba de cada 24 de juny, ja estava tot muntat i preparat, perquè, des d’aquesta talaia preferent de la ciutat, s’anunciara a totes les comissions l’inici de la cerimònia del foc. Les nostres festes eren cada vegada més conegudes. El 1945 s’estima que el tir de les dotzenes de coets voladors que van solcar la nit de Sant Joan i van esclatar en milers de llamps, va ser vist per més de cent mil persones que a la mitjana nit ja omplien els carrers i les places de la ciutat. Una hora, les dotze, bruixa i seductora, en la qual per art de màgia la llum torna a la ciutat, no obstant això, algun any, com així succeiria el 1949 es llançara a la una de la matinada.

128

Durant els anys 50 i 60 el castell de Santa Bàrbara continuaria sent triat perquè des del cim, es donara pas a l’incendi de les Fogueres cada 24 de juny. Alacant només comptava, a diferència de les dues primeres dècades del XX, amb una única palmera, la de la nit de Sant Joan Baptista, amb l’excepció de l’any 1969, que se’n dispararia una altra la nit del primer de novembre des del seu emplaçament habitual, al Benacantil, en honor a la Sra. Carmen Polo de Franco, que va estar durant uns dies de visita per la província. El 1968, les nostres Fogueres aconsegueixen fer un pas més a l’hora de donar-se a conéixer al món sencer, TVE va retransmetre per primera vegada per a tot Espanya el tir de la palmera des del castell, en inaugurar-se el repetidor emissor del primer canal de VHF, que s’instal·laria a la part més alta del turó. A partir d’aquesta data, les nostres festes de Fogueres ja es podrien admirar en qualsevol part d’Espanya, i del món. Aquest any la responsabilitat recauria novament en la pirotècnia de Blas Aznar, més conegut per Blai el Coeter, que utilitzaria 182 dotzenes amb un pes total de 30 quilos. La seua magnífica palmera, que va poder contemplar tot el país, ascendiria fins a quasi els 300 metres, amb un cost aproximat d’unes 5.000 ptes. / 30€ de l’època. Per qüestions tècniques imposades per la retransmissió, per primera vegada no es van apagar els llums del castell. La forma de llançar la palmera i el seu dispositiu d’eixida varia depenent de la pirotècnica encarregada, si bé, era i continua sent un dels majors secrets del pirotècnics. En tot cas, Blai el Coeter utilitzava com a artefacte de llançament, una plataforma articular de zinc amb un radi de 2,5 metres per dos d’alt, aconseguint que les 182 desenes de coets voladors que componien les seues palmeres, aconseguiren una altura aproximada d’uns 350 metres. La plataforma en forma de rampa, situava a la part més baixa els coets de menys vol i en la de més amunt, els altres, aconseguint que els voladors quedaren a distinta altura per a crear el desitjat efecte “palmera”. No obstant això, Albarranch, el creador i inventor de la palmera, que fóra l’encarregat de disparar-se des del 1932 fins al 1965 i que arribara fins i


tot a patentar-la – patent núm. 174384- presenta una forma de llançar-les totalment distinta i única, col·locant els coets voladors de manera que en elevar-se tots conjuntament i de forma coordinada, busquen cadascun el seu lloc al cel, per a formar una harmònica palmera en el fosc firmament. Cada professional del ram utilitza les seues tècniques, els seus aparells, les seues fórmules a l’hora de confeccionar les seues palmeres. En definitiva, cada empresa cuida dels seus secrets a l’hora d’obtindre els millors i més brillants blancs, una major altura, radi i diàmetre, encara que no totes les pirotècniques estan capacitades per a l’elaboració, preparació i tir d’una palmera. Actualment les firmes Fuegos Artificiales Hermanos Fernández Fernández SL i Albarranch són les que últimament s’encarreguen del monumental espectacle. Amb l’arribada de la democràcia, alguns canvis van començar a sorgir en el món de les Fogueres, i el primer seria, sens dubte, que la Sra. Carmen Llorca es convertiria, el 1976, en la primera dona pregonera de les nostres festes, que tindrien en la pirotècnia Zaragozana l’encarregada aquest any del tir de les 100 dotzenes de coets voladors, que amb un pes total de 100 quilos bruts, compondrien la primera palmera de la democràcia a una altura d’uns 300 metres (inclòs el Benacantil) i un radi de 150. El preu, sempre tan ajustat en aquests casos, va assolir la quantitat de 50.000 pessetes de l’època, i segurament no va cobrir ni el 50% del cost real, com així succeeix en l’actualitat. A principis dels 80, una tradicional i centenària pirotècnia, Brunchú, seria l’encarregada de la primera que seria llançada des d’una plataforma de 5 metres quadrats per a obrir-se finalment uns 200 metres en el cel ras. El preu, unes 150.000 pessetes. En cada coet solia incloure uns 5 grams de pólvora negra per a aquest ascens, per uns 100 d’un compost que combinava els colors verds i blau amb altres ingredients químics que farien ressaltar el platejat espectacular, en canvi Blas Aznar mesclava textures de rojos i verds per a aconseguir uns espectaculars blancs platejats. 1982, 1983 i 1986 aportarien una novetat, encara que només durara aquests únics tres anys, Brunch, primer, i Zaragozana, els dos següents, inclourien una vegada apagat lúltim caliu de la palmera, l’anomenat “simulacre d’incendi”, que no era cap altra cosa que la instal·lació d’una sèrie de bengales roges rodejant tot el perímetre de la muralla superior del mascle del castell per a produir un efecte durant uns pocs minuts. Els noranta també portarien novetats. A causa de les obres de condicionament que va patir el castell Santa Bàrbara durant els anys 1991 i 1992, la pirotècnia Zamorano Caballer es va veure obligada a canviar l’emplaçament habitual de tir de la palmera al cim de la fortalesa, per un dels molls del port, com ja succeiria el 1939. Finalitzades les obres de rehabilitació, el 1993 tornaria a la seua ubicació natural,

129


sent la pirotècnia Ferrández Felices l’encarregada de disparar els 600 coets (50 dotzenes) que conformarien la palmera que va aconseguir un diàmetre aproximat d’uns 300 metres. No obstant això, entrant en el segle XXI unes bastides que cobrien la cara del moro per a escometre labors de restauració de la pedra, no impedirien que el 2008 la pirotècnia Ferrández tirara la palmera sense major contratemps. Però si alguna cosa poguérem destacar d’aquestes dues últimes dècades seria sens dubte la imposició de la família Ferrández en l’escenari pirotècnic de la nostra ciutat, en encarregar-se del tir més del 50% de les palmeres de focs artificials de les nostres Fogueres, oferint Fuegos Artificiales Hermanos Fernández, com a colofó a la seua dilatada trajectòria, la palmera més grandiosa mai llançada, el 2010. Mai Alacant ni cap altra localitat havia contemplat i gaudir d’un espectacle de semblants característiques, ja que van batre tots els registres, tant en potència i altura com de radi, diàmetre i lluminositat. Pel que fa al color utilitzat, sempre s’ha emprat el blanc com el color característic de les palmeres, encara que es variaria a finals dels 70 per les combinacions de roig i verds que, òbviament, mai van fructificar, ja que el blanc s’ha convertit en el pigment característic de la palmera de Sant Joan. La palmera de hui en dia dista de la llançada fa anys, sobretot pel que fa a la incorporació de nous materials d’indústries pirotècniques, perquè, d’altra banda, l’element base continua sent la típica “canyeta voladora”, també anomenada coet volador o coetàs, compost per un timó d’uns dos metres de llarg fet de canya o junc o fusta de samba, com sol utilitzar Fuegos Artificiales Hermanos Ferrández i un cos normalment cilíndric i allargat en la part superior (reactor), replet dels compostos necessaris perquè el coet puge i explote, en aquest cas, d’un color blanc plata o blanc perla. Com és natural en aquests casos, cap pirotècnic vol desvelar els seus secrets, els seus coneixements heretats entre generacions, els components i les proporcions utilitzades. Hui en dia totes les composicions pirotècniques estan calculades de forma quasi matemàtica i encara que les seues fórmules constitueixen els seus grans secrets, aquestes empreses no cessen en la seua labor investigadora i innovadora per a perfeccionar i millorar aquestes arcanes fórmules. No obstant això, materials com el magnesi, l’alumini, el titani o l’antimoni s’utilitzen per a aconseguir els blancs platejats característics de les palmeres, juntament amb

130


la centenària pólvora negra, composta de sofre, carbó i nitrat de potassi, usada com a propulsor/reactor per a fer pujar el coet volador. En aquesta ocasió, el tronc marró format per la incandescència dels reactors de les dotzenes de coetons que van fer elevar la palmera de 2010 de forma simultània i coordinada també va resultar una visió espectacular i d’una bellesa inigualable, perquè mai s’havia vist un tronc tan gran i candent sorgint de les entranyes de la fortalesa. Aquests artesans de la piros techne inverteixen els seus coneixements en la física i química per a la producció de fantasia, de màgia, de sons, colors i formes impossibles, però sempre cuidant una màxima, la seguretat, i en la palmera, com no podria ser d’una altra forma, també es compleixen totes les mesures pel que fa a la seguretat. Com a mostra, durant la palmera de 2010, tres equips de bombers, 20 voluntaris de protecció civil i uns 35 jardiners amb motxilles plenes d’aigua, van envoltar el castell per a apagar qualsevol brasa que poguera caure i produir un conat d’incendi. Així i tot, per a la nit de Sant Joan d’aquest any, la pirotècnia de Fuegos Artificiales Hermanos Fernández es

van preparar els 1500 coetons imperials que compondrien la palmera, amb materials biodegradables perquè foren el més respectuosos amb el medi ambient que fóra possible. El propòsit era molt senzill: que es cremara al cel la major part dels components dels coets, evitant que al sòl caigueren la menor quantitat de brases possibles. I així va succeir. Des dels anys 90 als nostres dies, l’empresa familiar – ara Fuegos Artificiales Hermanos Ferrández- s’ha convertit amb tot el mèrit en responsable del llançament de la palmera de la nit de Sant Joan, agafant el testimoni de l’altra gran saga pirotècnica que fóra la inventora i propulsora de tal refulgent espectacle, la família Albarranch, amb capacitat encara de llançar les seues fantàstiques palmeres. Per a l’empresa Hermanos Ferrández amb seu a Beniel, és un honor avisar la ciutat que comença la cremà. Una ciutat que entén de pólvora, de palmeres; que sap o que veu, que té la palmera com un element molt estimat, molt alacantí, i que sempre dóna veredicte a l’efímer espectacle pirotècnic que acaba de contemplar, gaudir i per què no, comparar amb l’any anterior.

131


L’any 2010 seria un any de rècord. Després de més de 20 anys llançant palmeres, investigant i explorant nous camps, nous components, Fuegos Artificiales Hermanos Ferrández va voler batre un rècord, que no seria cap altre que disparar la palmera de focs artificials més gran del món. La de 2010 tindria un pes net reglamentari de 150 Kg. De compostos químics, un 20% més que l’any anterior, per 350 Kg bruts, distribuïts entre els 1.500 coetons imperials (els més grans) de la perla blanca, que anirien col·locats sobre un dispositiu de llançament de 12 metres quadrats, pels sis utilitzats l’any anterior. Segons l’empresa, la palmera assolirira uns 200 metres- a què caldria sumar els 166 metres d’altura del castell- una radi d’uns 400 i un diàmetre de 700. Les investigacions dels germans Ferrández, van aconseguir que la palmera estiguera encesa i il·luminant el cel “plorant”, com diuen els professionals, més temps que mai i amb una major lluminositat, a causa d’un nou disseny pirotècnic. De manera harmonitzada i contínua, en aconseguir cadascun dels coetons una altura determinada i calculada en la nit alacantina, començarien a esclatar ordenadament i a emetre un punt de llum blanc i iridescent; un color perla brillant que aniria caient “plorant” fins més avall de la cara del moro, entre uns 22 i 25 segons i que, segons estimacions, podrien haver arribat a cobrir els porxos de l’Ajuntament, convertint aquesta palmera del 24 de juny de 2010, en la més gran del món. Però no tots els rècords serien patrimoni d’aquell any 2010, perquè la pirotècnia Fuegos Artificiales Hermanos Ferrández en el seu afany per superar i millorar any rere any la palmera, estimaria convenient emprendre les investigacions i proves necessàries per a disparar una palmera encara major el 2011, amb un 25% més de massa pirotècnica, que suposaria passar de 1.500 coetons a 1.850 o 1.900 i una lluminositat, un “plor” entre un 10% i un 15% més durador. Aquest increment de producte pirotècnic no suposaria necessàriament, com bé explicaria el gerent de l’empresa Antonio Ferrández, un major diàmetre, radi o altura, sinó una major densitat o concentració pel que fa a la visualització de la palmera, de manera que s’apreciaria més compacta, més plena. En el procés de fabricació dels pirotècnics Fuegos Artificiales Hermanos Ferrández de tots els components que conformen les seues palmeres comença amb quasi huit mesos d’antelació. Durant aquest temps, el pirotècnic farà els tests pertinents i precisos del produir pirotècnic que desitja aconseguir fins a assolir els paràmetres desitjats, de ponència, altura, densitat, estabilitat etc.. No obstant això, les proves de color es converteixen en les més importants, en perseguir el pirotècnic l’objectiu anhelat d’un millor i més brillant blanc, però sobretot més durador. Aquests assajos de color es realitzaran infinitat de vegades abans de tindre

132

el producte preparat, amb l’excepció que per a la seua realització fan falta uns requisits molt específics, ja que aquestes proves només poden executar-se els dies que reuneixen les condicions climàtiques correctes. L’activitat en la pirotècnia no cessa, es paralitza i s’accelera quan queden poques setmanes per al dia assenyalat, perquè el 24 de juny ha d’estar ja tot perfectament provat i preparat. Tot l’entramat que va compondre la palmera més gran del món, disparada per Fuegps Artificiales Hermanos Ferrández el 2010, va començar a preparar-se a partir de les 10.30 hores del dia de Sant Joan. Amb l’ajuda d’un xicotet tractor, van començar a pujar entre 6 treballadors tot el dispositiu fins a la part més alta de la fortalesa, que aquest dia roman tancada per motius de seguretat. 24 de juny. El dia ha arribat per al pirotècnic, arrere han quedat hores i dies de proves i d’experiments. El compte arrere ja ha finalitzat i l’activitat d’aquest dia és frenètica, sobre les 22.30 h de la nit tot està ja preparat, perquè al tall de les dotze hores s’encenga la palmera a la manera tradicional, amb una metxa de cotó. Per als germans Antonio, Leopoldo, Encarnación i Josefina Ferrández és un honor disparar la palmera de la nit de Sant Joan i avisar la ciutat sencera que el ritual del foc purificador començarà, però també és una satisfacció per als alacantins comprovar com cada any aquesta família de pirotècnics ofereix un espectacle d’acord amb les nostres festes, i que porta el nom de les Fogueres a qualsevol part del món: la monumental palmera del Benacantil. Aquestes últimes lletres no poden arribar al seu fi sense agrair la col·laboració i ajuda prestada de l’Arxiu Municipal d’Alacant, i de Santiago Linares, David Martínez Jordá, María Antonia Martínez, Vicente Albarranch, Antón Fernández, Alex Domínguez, i sobretot, Inmaculada Castillo. Gràcies. I per a finalitzar, res millor que recitar unes festes d’un cançoner popular d’Alacant que va veure nàixer les seues primeres palmeres en els anys 20, per a desvelar-nos l’encant i l’embruix de la nit de Sant Joan. Si quieres a tu amante ver entre sueños, debajo de la almohada pon un espejo y le verás porque esta florecida de portentos, la noche de San Juan. Aquest article va ser publicat prèviament en la revista Fogueres 2011


ANY

PIROTÈCNIA

ANY

PIROTÈCNIA

1933-1965

Albarranch

1993

Ferrández Felices

1966-1975

Blas Aznar, d’Altea

1994

A. Caballer Llorens

1976

Zaragozana

1996

Caballer SA

1977-1978

Alicantina. Hijos de Blas Aznar

1997-1998

Ferrández Felices

1979

Brunchú

1999

Zamorano Caballer

1980

Zaragozana

2000-2001

Ferrández Felices

1981-1982

Brunchú

2002

Alicantina

1983-1984

Zaragozana

2003-2004

Ferrández SL

1985

Zamorano Caballer

2005

Altura

1986

Zaragozana

2006

Caballer SA

1987

Levantina

2007-2009

Ferrández SL

1988-1989

Levantina SL

2010-2018

F.A. Hermanos Ferrández

1990-1992

Zamorano Caballer

133


Foto: Adriรกn Gonzรกlez

134


Foto: Adriรกn Gonzรกlez

135


Fotos: Adriรกn Gonzรกlez

136


Foto: Adriรกn Gonzรกlez

137


Fotos: RubĂŠn Vigueras

138


Foto: RubĂŠn Vigueras

139


Fotos: RubĂŠn Vigueras

140


Foto: RubĂŠn Vigueras

141


142


AFB 2019

143


Un any més em dirigisc a vosaltres des del nostre gran llibret de Fogueres. Enguany no tinc paraules suficients per a expressar els meus sentiments, a l’alegria que ens porta la festa, també m’embolica la tristesa dels quals ja no veuré. Sé que m’acompanyarà i portaré en el meu en tots els actes que féiem junt i que tant gaudies fent. Ara tinc al teu successor ajudant-me també, mà a mà els dos, amb els nostres ajudants. T’estimem i mai t’oblidarem Paco. I ara ens queda seguir avant, espere que gaudiu de les pròximes Fogueres amb els nostres monuments i tot el que porta al seu voltant. He de donar les gràcies a tots els Afebitos, sense els quals no seria possible tot això. Formem una gran família i va augmentant. Sou molt grans i dóna gust treballar amb gent com vosaltres, tots implicats en el bé de la festa, cadascun en la seua delegació i tots ajudant en cada acte que fem. Us estime. I agrair a tots els que de manera desinteressada ens ajudeu econòmicament per a poder fer gran el nostre barri en el món de les Fogueres. Moltes gràcies i a gaudir d’aquests dies que passen molt ràpidament. Isidro Antón i Lillo // President

Portem la festa al cor. Els xiquets i xiquetes de la Foguera Ángeles-Felipe Bergé gaudim de les Fogueres tot l’any, però és a aquesta época, quan tots esperem amb nervis plantar els nostres monuments. Enguany, és molt especial, com tots, però per a la meua familia encara ho és més. Tinc la sort de poder representar la Foguera Infantil aquest 2019, acompanyant a la meua germana, Dafne. Tots junts amb Lucia i Daniela ballarem al so de la banda de música, jugarem amb petards al nostre barri, portant les Fogueres a tots les carrers del nostre districte. Xiquets i xiquetes de Ángeles-Felipe Berge, és el nostre moment. El mes de Juny s’acosta i hem d’aprofitar-ho. Bones festes a tots i a totes, i especialment als nostres amics de la Foguera.

Edgar Moreno i Gamuz // President infantil


145


Isidro Antón Edgar Moreno Izan Abarca Zaira Abarca Álvaro Alemany Alba Antón Borja Antón Álvaro Aracil Hugo Aracil Alicia Astor Daniel Bardisa

Sofía Bayo María Bernabeu Noelia Bernabeu Sergio Bernabeu Sofía Cabañas Ivonne Cabrera Natalia Carbonell Paula Carbonell Juanjo Carretero Azahara Cerdán

Noelia Cuenca Aitana Davó Laura Díaz Alex Dols Hugo Dols Mª Jesús Dols José Miguel Esteve Martina Esteve Carla Fernández Rocío Fernández de Alba

Aitor Gamuz Vanesa Gamuz Alba García Andrea García Arantxa García María García Minerva García Pablo Giménez Sofía Giraldo Adrián González

Alejandro González Daniela Guijarro Nydia Gutiérrez Martina Irles Oliver Irles Victoria Isidro Iván Jato José Miguel Liébana Sandra Liébana Miguel Lidón


Rafael Lidón Miguel Llorca Arón López Belén López Francisco López Leticia López Leyre López Sandra López Sofía López Yanira Lucas

Lucía Martínez Martina Mendoza Alba Menargues Daniel Miralles Sonia Molina Lara Morcillo Ramón Morcillo Ángela Moreno Dafne Moreno Paula Navarro

Daniela Negrete Maribel Nicolás Elena Ortega Kimberly Pérez Adrián Piqueras Lidia Piqueras Raúl Piqueras Íker Ponce María Ponce Andrés Quesada

Alicia Recio Ariadna Recio Juan Manuel Reina Lucía Rodríguez Nayra Rodríguez Edurne Rosell Mª Luisa Rosell Estefany Ruiz Antonia Sala Cristopher Sánchez

María José Seglar Celia Stephant Chloe Stephant Ian Tomás Álvaro Torres Enrique Torres Triana Trigueros Isabel Udichak Javier Vicedo Iris Zaragoza


En un minut Tercera Categoria

Salva Bañuls i Néstor Ruiz

Un minut, seixanta segons. T’has preguntat alguna vegada tot el que pot passar en aquest breu instant de temps? Mentres tu decideixes que menjaràs, que calcetins gastaràs o que pel·lícula veuràs, en el món succeeixen coses sorprenents, quotidianes i com no, també alguna trista. Però la vida gira i gira en una eterna ruleta i mai deixa de fascinarnos. El temps és or i cal aprofitar-lo al màxim, així que ací pots fer una ullada algun d’aquests esdeveniments. ESCENES Un minut de glòria. Un minut de silenci. Rècord Guinnes, l’alcalde que va durar un minut a la ciutat d’Alacant. Durant seixanta segons bateguen prop de 7.150.000.000 de cors humans, entre ells, el teu.


149


Gira, gira Primera Categoria

Salva Bañuls i Néstor Ruiz

En la vida tot dóna moltes voltes, com les baldufes. Tema sobre el qual “Gira” la nostra Foguera infantil. Cada baldufa dóna un tipus de gir, com qualsevol de nosaltres en la vida. En les escenes mostrarem la baldufa marinera, la virolla, la baldufa cèltica amb la seua peculiar forma de girar, el punt gravitacional….


151


Bellesa

Triana

Trigueros i MartĂ­nez


153 153


Bellesa infantil

Dafne

Moreno i Gamuz


155 155


Dames d’Honor

Elena

Ortega i Salas

Zaira

Abarca i Sala


157 157


Dames d’Honor infantils

Lucía

Martínez i Díez

Daniela

Guijarro i Bascuñana


159 159


Padrines d’Honor

Celia

Stephant i NicolĂĄs

Ariadna

Recio i Moreno


161 161


Comissionades d’Honor

Chloe

Edurne

Stephant i Nicolás

Rosell i Jarrín

Leticia

Martina

López i Nicolás

Irles i Jarrín


163 163


Falla Sagunt-Sant Guillem

Fallera Major Carla Alcaide i Alcaide Fallera Major infantil Celia Jurado i Beses Presidenta Raquel Aleixandre i García

Càrrecs

d‘Honor

164

Banderí Izan Abarca Sala Banderí infantil Sofía Bayo Rodríguez


Programa de

Festes

maig 15 juny 01

02 08 09 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

20:30h

Presentació del llibret 2019 “Aire” en la Sala d’actes de la Casa de la Festa.

19:30h 20:00h 21:00h

Homenatge al Foguerer a la Plaça d’Espanya. Desfilada del pregó. Pregó de festes des dels balcons de l’Ajuntament.

14:00h

Mascletà a la Plaça dels Estels.

14:00h 19:00h

Mascletà a la Plaça dels Estels. Cavalcada del Ninot.

14:00h

Mascletà a la Plaça dels Estels.

24:00h

Arribada del foc.

14:00h 19:00h

Mascletà a la plaça dels Estels. Entrada de bandes.

14:00h

Mascletà a la plaça dels Estels.

14:00h

Mascletà a la plaça dels Estels.

14:00h

Mascletà a la plaça dels Estels.

Quan arriben les primeres peces començarà la plantà de les nostres Fogueres. 14:00h Mascletà a la Plaça dels Estels. 9:00h 14:00h

Visita del jurat a la nostra Foguera infantil. Mascletà a la Plaça dels Estels.

9:00h 14:00h 19:00h

Visita del jurat a la nostra Foguera. Mascletà a la Plaça dels Estels. Primera sessió de l’Ofrena de flors (desfilem amb el número 7).

11:00h 14:00h 19:00h

Desfilada d’Entrega de premis. Mascletà a la Plaça dels Estels. Segona sessió de l’Ofrena de flors.

12:00h 14:00h 20:00h 20:30h

Cercaviles pel districte. Mascletà a la Plaça dels Estels. Cercaviles pel districte. Desfilada Folklòrica Internacional.

12:00h 14:00h 20:00h 24:00h

Cercaviles pel districte. Mascletà a la Plaça dels Estels. Cercaviles pel districte. Monumental Palmera des del Benacantil. Cremà de les Fogueres Oficials. I quan arriben els bombers, cremà de les nostres Fogueres.

165 165


records...

AFB

166

2018-2019

memòria gràfica


167


Foguera 2018 // Carnival Tercera Categoria // Manuel MartĂ­nez Reig


169 169


Foguera infantil 2018 // Deesses Primera Categoria // RaĂşl GarcĂ­a Pertusa


171 171


[23/5/2018] Entrega dels ninots per a la Exposició del Ninot. [25/5/2018] Presentació del llibret 2018, “Temps de Guerra” en la Sala d’Actes de la Casa de la Festa. [27/5/2018] Certamen de paelles en el parc lo Morant. [1/6/2018] Desfilada del pregó.

172


173


[9/6/2018] Cavalcada del Ninot. [14/6/2018] Entrega de premis a l’ús del valencià en els llibrets, en el Centre Cultural Las Cigarreras. [16/6/2018] Entrada de Bandes. [18/6/2018] Inauguració de l’exposició “90 anys de foc” en el Centre Comercial Plaza Mar 2. [19/6/2018] Plantà de les nostres Fogueres.

174


175


[20 i 21/6/2018] Visita del jurat. [22/6/2018] Entrega de premis. Vam aconseguir 8 guardons: 1r Premi Ninot de Carrer Mod. Grup, 2n Premi a l’ús del valencià en el Llibret, 12é Premi al Llibret, 7é Premi Activitat Cultural de Fogueres, Millor Ninot infantil de Primera Categoria, 1r Premi Presentació Artística/Cultural en local tancat, 2n Premi Certamen Artístic Mod. infantil i 1r Premi Certamen Artístic Mod. Adult. [22/6/2018] Ofrena de flors. [23/6/2018] Visita a Fogueres. [23/6/2018] Cercaviles i visita a Fogueres.

176


177


[24/6/2018] Ofrena en l’esglèsia de Nostra Senyora dels Àngels. [24/6/2018] Cremà.

178


179


180


181


[20/7/2018] Desfilada general de les Fogueres de Sant Vicent del Raspeig. [1/8/2018] Presentaciรณ de les Festes Patronals dels ร€ngels. [24/8/2018] Nomenament de Cรกrrecs 2019. [23/9/2018] Dia del Foguerer infantil. [29/9/2018] American Party. [28/10/2018] Playback. [3/11/2018] Visita a Expofiesta. [18/11/2018] Playback infantil.

182


183


[8/12/2018] Fogueres en Nadal infantil AFB. [16/12/2018] Certamen de Nadales. [21/12/2018] Fogueres en Nadal infantil. [22/12/2018] Fogueres en Nadal. [14/3/2019] Acte d’entrega dels Premis Fester d’Alacant en el Teatre Principal on Isidro va rebre el seu guardó. [18/3/2019] Falles 2019. [31/3/2019] Presentació i proclamació de les nostres Belleses i Dames d’Honor 2019. [26/4/2019] Gala del Port infantil 2019. [27/4/2019] Gala del Port 2019.

184

[18/3/2019] Falles 2019.


185


Ángeles-Felipe Bergé Foguera candidata al Premi Fester d’Alacant 2019

Va ser el 1962, quan un grup de persones va decidir fundar Ángeles-Felipe Bergé, anomenant-se inicialment Felipe Bergé. Aquest grup, va lluitar contra vent i marea per fer-la créixer, i encara que la major part de les fogueres estaven presidides per hòmens, les dones d’aquesta comissió van tindre papers decisius en el seu futur, triant pocs anys després de la seua fundació, una comissionada de la Foguera com a primera dona a presidir una comissió a la nostra ciutat. Tot aquest treball i esforç, s’ha vist reflectit en les generacions posteriors, sent Foguera Exemplar l’any 1996, i obtenint actualment l’Emblema d’Or Col·lectiu. La comissió infantil d’Ángeles-Felipe Bergé es va fundar el 1974. També els nostres xiquets són exemplars, sent reconeguts per això els anys 2011, 2012 i 2013. Si hi ha una cosa que caracteritza la nostra festa, és el foc, i aquest s’ha vist reflectit durant la nostra història en nombroses dones i xiquetes. La primera Bellesa del Foc Infantil triada per sorteig va ser de la nostra comissió, Sonia Ramón Peinado, l’any 1981, igual que la primera Bellesa del Foc Infantil triada per Jurat, Chloe Stephant Nicolas, l’any 2010. Entre elles, podem mencionar també Matilde Rocamora, l’any 1965; Maria del Carmen Tébar, el 1975; Maria Antonia Marín, el 1981; com a dames d’honor de la Bellesa del Foc, i en aquest últim any, el doblet va sorprendre la nostra Foguera, ja que aquesta última va compartir l’any juntament amb la mencionada Sonia Ramón. Però tampoc podem deixar d’esmentar les dames d’honor de la Bellesa del Foc Infantil aportades a la festa per la nostra comissió, com són Vanesa Jarrín, el 1992; Betlem López, l’any 2007; i María García, el 2014. A poc a poc, pas a pas, i amb molt esforç, hem aconseguit reunir més d’un centenar de comissionats, cosa gens fàcil, i més en l’actualitat, on cada membre és molt valuós, i més quan a la zona nord de la nostra ciutat, cada vegada és més difícil portar la festa. Però, a més de tenir cura dels nostres comissionats, també cuidem el monument. Hem plantat en múltiples categories, però va ser el 1998, durant el 25 aniversari de la nostra foguera infantil, quan vam ser reconeguts amb el primer

186

premi de categoria especial. Any rere any, hem pujat i hem baixat de categories fent front a la realitat econòmica en què ens hem anat trobant. Hi ha hagut anys de més esplendor econòmica, i anys en què hem hagut de ser sensats i ajustar-nos als nostres pressupostos, però en tots ells, hem destinat la major part del nostre pressupost al monument, aconseguint entre ells també el més recent Primer Premi de Primera Categoria Adult l’any 2011. I si aquests estan compostos per ninots, també hem tingut l’orgull i el privilegi d’indultar-ne molts per votació popular. Des del realitzat per Javier Gómez Morollón el 1998 de Categoria Especial Infantil, fins als anys 2011, 2012, 2013 i 2015, on Fran Santonja també va aportar quatre ninots més al Museu de Fogueres, en aquest cas, en Primera Categoria. Pel que fa a la cultura, també és cuidada i mimada, obtenint premis atorgats per la Federació de Fogueres durant set anys consecutius, destacant el Primer Premi de Llibrets l’any 2013, el segon premi del 2012 i els aconseguits els anys anteriors i posteriors. També treballem per promocionar el valencià, destacant els primers premis de la Generalitat Valenciana dels anys 2015 i 2017 o els segons del 2016 i 2018. Exposicions, activitats culturals i esportives també omplin la nostra agenda durant els 365 dies de l’any. I qui no ha gaudit veient els nostres comissionats ballar? La part artística també ens caracteritza. Certàmens artístics amb també nombrosos primers premis, múltiples anys en el pòdium, i reconeixements individuals i col·lectius per les nostres posades en escena, vestuaris i estilismes, i a la nostra interpretació. Les proclamacions de bellees, en les quals ho donem tot a l’escenari per a garantir l’espectacle, i rendir el millor dels homenatge a les nostres representants, també ens són reconegudes any rere any. Treball, esforç, monument, bellesa, i actes artístics i culturals, que han marcat el nostre barri i la nostra comissió durant 57 anys, involucrant des de fa 45 anys els nostres xiquets, i portant la festa a un xicotet racó d’Alacant, en el qual tots fan el que es puga perquè les Fogueres de Sant Joan siguen més grans any rere any. Per tot allò realitzat durant la nostra història, i per tot el que continuarem aportant-hi, som mereixedors del reconeixement a què fa referència el premi FESTER D’ALACANT.


187


Isidro Antón Lillo Premi Fester d’Alacant 2019 La trajectòria com a comissionat de la Foguera comença l’any 1983, treballant com un més per fer créixer una comissió que per aquells anys no comptava amb una gran popularitat. L’any 1990 se’l nomena tresorer de la Foguera i només un any més tard, el 1991, accedeix a la presidència donant un nou aire a la comissió, ja que fins aquells moments ni tan sols s’anava a les desfilades oficials del centre en els dies de festa.

d’Alacant, el 1992, Vanesa Jarrín Lledó; l’any 2007, Belén López Molina; el 2014, la xiqueta María García Molina; i l’any 2010 va tindre l’orgull de ser el president de la Bellesa del Foc Infantil d’Alacant, la xiqueta Chloe Stephant Nicolás.

Una de les primeres decisions com a nou president va ser, l’any 1992, dotar la foguera d’un pasdoble propi, titulat “Felipe-Bergé”, en una aposta clara per les tradicions de la nostra festa i de la nostra ciutat. Pasdoble que a hores d’ara està present en cadascun dels actes que organitza la nostra comissió.

L’any 1981 va fundar les festes de Moros i Cristians al nostre barri de Felipe Bergé al mes d’agost amb motiu de les festes patronals de la Mare de Déu dels Àngels. Festes de Moros i Cristians que van estar presents des de l’esmentat any fins al 1984.

1996 va ser un gran any per a la nostra foguera, ja que amb gran esforç i coincidint amb el nostre 35 aniversari, es va inaugurar el nostre primer racó, el qual encara conservem en l’actualitat. Però si el començament de l’any va ser bo, el millor va arribar en acabar l’exercici, ja que el ple de fogueres va decidir que la nostra foguera fóra Foguera exemplar d’aquell exercici, era el primer any que les comissions de fogueres triaven elles mateixes la Foguera exemplar, la qual cosa demostra que només amb 5 anys de mandat de la Foguera, Isidro havia aconseguit l’afecte i el reconeixement del món de Fogueres i dels presidents mateixos. El major èxit d’Isidro com a president arribaria l’any 1998, on coincidint amb el XXV aniversari de la Foguera infantil, Isidro va remoure cel i terra perquè aquell aniversari la foguera plantara un gran monument, com així va ser, aconseguint plantar en la màxima categoria de les Fogueres, en categoria especial. Però el gran èxit no va ser només aquest, sinó que aquest mateix monument va aconseguir alçar-se amb el 1r premi de la màxima categoria infantil, suposant el major premi a nivell de monument de la nostra Foguera. Durant l’última dècada, Isidro ha seguit al capdavant de la nostra Foguera i potenciant i cuidant els més xicotets, treballant sense parar, arribant a obtindre durant tres anys consecutius el títol de Foguera Exemplar Infantil (2011, 2012 i 2013). Anys en què ha coincidit amb innumerables presidents de Fogueres, establint-hi bones amistats, i deixant grans impressions personals, sent unànime l’opinió de tots ells de la gran persona que és. Ha tingut el plaer en tots els seus anys com a president de traure tres Dames d’Honor de la Bellesa del Foc Infantil

188

Però la participació d’Isidro en les festes de la ciutat d’Alacant no sols es limita a les Fogueres, sinó que també participa en les distintes festes de la nostra estimada ciutat.

El 1996 va ser soci fundador, amb José Ángel Guirao, de la Gloriosa Germandat de la Mare de Déu de l’Alegria, sent membre des de llavors fins a pertànyer en l’actualitat a la seua junta directiva. Dins de la Setmana Santa alacantina, porta més de 40 anys com a membre de la Confraria Sacramental del Crist del Diví Amor i la Mare de Déu de la Soledat “La Marinera”. L’any 2016 va obtindre l’Emblema d’Or i Brillants que atorga la Federació de Fogueres, títol que s’entrega a un reduït grup de festers, els quals dediquen pràcticament tota la seua vida a la nostra estimada festa. En aquest exercici, Isidro també ha aconseguit batre un rècord en la Foguera, ja que gràcies a la seua labor i a la de la gent que dirigeix, hem aconseguit superar la xifra de 100 associats, sent un símptoma del gran creixement que ha experimentat la foguera des que se’n fera càrrec fins al moment actual. Açò és només una xicoteta memòria de l’aportació d’Isidro durant quasi tota la seua vida a les tradicions i festes de la nostra estimada Alacant, aportacions perquè les noves generacions d’alacantins aprenguen d’un gran mestre a no perdre els nostres records. I creiem que enguany, després de 28 anys presidint la seua Foguera, sent ja un dels presidents més longeus i dilatats de la festa, se l’ha de reconéixer amb el premi FESTER D’ALACANT. Persona que ho ha donat tot en la seua vida per la festa de les Fogueres i per la seua ciutat sense esperar mai res a canvi. Però aquesta vegada creiem que sí que li hem de donar aquest reconeixement, reconeixement de la ciutat d’Alacant i de la Festa de les Fogueres a un gran home, a una gran persona, a un gran foguerer i un gran alacantí.


189


En record de Francisco López Montoya

És complicat... i es fa molt difícil haver d’escriure aquestes línies. Però una persona tan especial per als qui componem Ángeles-Felipe Bergé, mereix ser recordat per tots, i que aquests pensaments i records queden per sempre. Francisco López Montoya, el nostre estimat Paco, ens va deixar el 29 de novembre de 2018, després d’una gran lluita. Paco, pertanyent a la nostra comissió, i també pare, marit, iaio i tio de comissionats de AFB, la teua Foguera, la teua estimada Ángeles-Felipe Bergé. Moltes dècades avalen la seua història com a foguerer. El càrrec que sempre va tindre va ser delegat de racó, perquè li encantava quan arribaven els dies grans de Fogueres, plantar al costat dels seus companys de comissió, i fins aquest últim any sempre ha tancat cada nit el racó. I encara que no és un càrrec com a tal, ell sempre s’ha sentit “delegat de paelles”. Li encantava posar-se mà a l’obra en el Certamen de Paelles, en els esmorzars, i en definitiva en qualsevol ocasió que la Foguera decidira que era un bon moment per a dinar o sopar paella. Paco, la faràs tu? I sempre rebíem un “Sí, clar!” per la seua banda. I és que hem de confessar que era un magnífic cuiner. Fins i tot la nostra Falla Germana Sagunt-Sant Guillem, recorda quan venien en els anys 90 a visitar-nos i Paquito els feia a la paella per a dinar el dia de Sant Joan. Recordem perfectament com en aquest passat 2018, encara anaves amb la teua cadira de rodes perquè tots desallotjaren la pista de ball en finalitzar la música, perquè tot quedara sota control abans d’anar-te’n a descansar per a l’endemà. I tots sabíem el gran esforç que estaves fent, perquè ja et trobaves molt cansat, però treies totes les teues forces per a no deixar-nos sols als jóvens. Les Fogueres 2018, van ser les teues últimes Fogueres amb nosaltres, i sabem que van ser molt especials. Les teues

190

tres xiques, la teua filla i les teues dues nebodes, ostentaven els càrrecs de les màximes representants de la nostra comissió. I és que no podies anar-te’n, sense haver vist complit el somni de veure-les juntes amb mantellina. Com tu volies, han gaudir i ens han representat a la perfecció; però sempre, portant-te en la ment i el cor. Perquè encara que hi haja hagut moments roïns, sempre hem de guardar els bons. Mai oblidarem com les vas acompanyar amb el teu trage de foguerer en el dia de la seua presentació, on més que mai, vas aconseguir emocionar-nos a tots. Allà per aquells anys, en els quals els que formàvem aquesta Foguera, a penes érem unes poques famílies, vam crear una tradició, sopar paella la nit de la plantà. Any rere any, de la teua mà, juntament amb el teu millor ajudant de cuina, ens delectàveu en cada plantà amb una magnífica paella. No et preocupes, que encara que ara no estigues, no deixarem que aquesta tradició es perda. I si hi ha alguna cosa en el món de les Fogueres que arriba no sols als nostres comissionats i familiars, sinó també al barri i a comissions amigues, és el nostre llibret. Per això, és ací, on hem volgut que per sempre perdure i quede gravat com vas ser d’important i d’estimat per a nosaltres, els ‘Afebitos’. Sabem que estigues on estigues, estaràs pendent i orgullós de nosaltres. Mai oblidarem tot el que vam viure amb tu, els dies de paelles sense tu, no seran el mateix. Tampoc ho seran les nits al racó, que sempre estaves pendent “dels jóvens”. Però et continuarem recordant amb moltíssim afecte, i continuarem fent Foguera com tu volies. A més, cuidarem molt de tota la teua família a qui tant apreciem, a la qual continuarem recolzant i estimant tant com a tu. T’estimem moltíssim. Mai t’oblidarem. DEP. Fins sempre, Paco.


191


192


Guia Comercial

193


Avda. Conde Lumiares, 29. Bajo 03010 Alacant Tfn. 965 253 211. Fax: 965 255 950 aldimesa@aldimesa.com www.aldimesa.com

194


195


196


197


Desitja unes bones festes de Fogueres de Sant Joan

Avda. Condomina, 5 - Urb. ParaĂ­so - Bloq. sot. L 1 Tfn./Fax 965 26 13 81 - E-mail : jovidols@telefonica.net 03016 - ALACANT

198


199


200


201


MIGUEL ORTEGA BELDA Veterinario Col. 528

Avda. Alfonso XIII 61 Tfn. 965393077 03600 Elda (Alicante) 202


203


204


NUEVA GERENCIA

Les desea unas Felices Fogueres 2019

205


206


207


Ctra. N-332 Km 124 CAMPELLO TFN: 965 638 004 208


C/ Cerdรก, 80 Local 1 03009 ALACANT 966 35 66 55 656 94 25 29 sonido.dg@sonidodg.com

209


210


211


212


C/ Foglietti 47 - 03007 ALACANT Tfn. 608 825 412 - 966 089 667 E-mail: info@scoes.es

213


214


CafeterĂ­a Bar

El Barco Av. Novelda 32 Alicante Puedes encontrar gran variedad en tapas latinas y las copas al mejor precio

Tfno. 625 88 16 68 215


¡¡¡ OS DESEAMOS UNAS HOGUERAS

216


FELICES FIESTAS DE 2019 !!!

217


218


219


Tfn.: 640 248 131 - 865 799 036 220


221


Os desea unas felices Fogueres 2019 222


223


224


Avda. de Novelda, 60 - 03009 Alacant Tfn. 965 127 236

ROSALÍA DE CASTRO, 6 (LOS ÁNGELES) TFN. 965 17 31 52 03010 ALACANT

Saluda al barri en les festes de Fogueres de Sant Joan

225


C/ José Reus García, 5 - C/ Isla de Cuba, 59 ALACANT Tfn. 965 18 46 54

226


DERMOFARMACIA FÓRMULAS MAGISTRALES

Ldos. J.J. Boronat / D. Ramos Saluden al barri Ángeles-Felipe Bergé i desitgen bones Festes

Avda. de Novelda, 81

965 17 56 89 03009 ALACANT

Cerdá, 108 - Tfn. 965 17 26 19 ALACANT

C/ Teulada, 50 Local 1 03009 ALACANT

Tfn./Fax: 965 128 098 talleresmartin@hotmail.com

227


FRUTAS VERDURAS CONGELADOS

SERVICIO GRATUITO A DOMICILIO C/ Cefeo, 9 - Alacant Tfn. 664 24 11 27

228


ÁNGEL MANUEL LORENZO CARPINTERÍA GENERAL Y DECORACIÓN REFORMA INTEGRAL

660 27 58 48 C/ Virgen del Puig 19 ALACANT

Armarios empotrados | Puertas Muebles a medida | Tarimas Closets

229


La Foguera agraïx a tots els anunciants la seua col.laboració

ESPECIALIDAD EN TAPAS VARIADAS C/ Diagonal, s/n 965 170 044 ALICANTE

230

VISITA LA NOSTRA PÀGINA WEB


DENTALIST CLÍNICA DENTAL

C/ Médido Pedro Herrero nº5 Alacant www.dentalistalicante.com Tfn. 966 28 19 83 615 999 674 dentalistalicantesl@yahoo.com

C/ Maestro Alonso, 66 03012 ALACANT Tfn. 965 24 84 61 - 674 50 63 28

231


La maquetació d´este llibret va finalitzar el 25 d’abril. La impressió dels 450 exemplars editats va concloure el 9 de maig. La seua presentació es va celebrar el 15 de maig de 2019 en la Casa de la Festa.


234

Profile for Foguera Ángeles-Felipe Bergé

Aire  

Llibret 2019 Foguera Ángeles-Felipe Bergé

Aire  

Llibret 2019 Foguera Ángeles-Felipe Bergé

Advertisement