Els barris La presència de la Festa de Fogueres als barris es va materialitzar des dels seus orígens, d’aquesta manera veiem com Benalua va plantar la seua Foguera el 1928 (resultant a més triomfadora), igual que Barri Obrer. Ambdós nuclis de població distaven del centre que aglutinava bona part de la població que en aquell moment residia a la ciutat. Cal destacar que des que José María Py fundara les Fogueres el seu objectiu sempre va ser la implicació dels barris en aquestes, atraient la classe treballadora a uns festejos que, com bé es va demostrar amb el pas dels anys, va resultar imprescindible per a la consolidació i manteniment de la Festa alacantina. El primer barri a fer acte de presència amb dues comissions va ser el barri de Carolines, que a causa de la seua extensió va quedar dividit en Carolines Altes i Carolines Baixes. Ambdós van plantar el seu primer monument el 1929. A poc a poc es van anar afegint altres barris com Pla del Bon Repòs (actual Pla-Hospital), Sant Blai, la Florida, els Àngels, etc. En el cas del barri de Sant Antoni destaca com, a pesar de tractar-se d’un barri xicotet, va acollir multitud de Fogueres en els seus carrers, encara que la majoria d’elles no van coincidir en el temps. Ací sí que veiem moltes comissions que adopten els noms del mateix carrer o plaça en què es planta el monument degut principalment a l’escàs districte de què disposaven. D’aquesta manera van aparéixer Plaça de Santa Teresa (va ser la primera el 1929), Trafalgar, Plaça de la Misericòrdia, Pou, Díaz Moreu,… Després de molts vaivens, la major part dels districtes assignats a aquestes comissions van quedar englobats sota la denominació de Sant Antoni de Baix el 1945 (des de 1933 ja existia Sant Antoni de Dalt). Tornant als carrers, en la majoria dels barris caldria esperar molts anys per a veure com els districtes inicials es dividien més enllà de “Dalt o Baix” per a afegir a la seua denominació el del carrer o plaça en què s’alçaria la Foguera cada mes de juny. Així, veiem com Carolines va veure el naixement de noves comissions, la primera d’elles, Foguerer-Carolines el 1976, seguida de Doctor
Bergez-Carolines, el 1982 i Bola de Oro, el 1985. En el cas del carrer del Foguerer està clar a què fa referència, el del Doctor Bergez deu el seu nom al metge del Cos de Beneficència d’Alacant que es va desviure a ajudar els pobres, mentre que la Bola de Oro (o plaça del Sol) rep el nom d’una botiga de teixits que posseïa el propietari de la finca on actualment s’ubica la plaça. A la Florida es dóna el cas de Florida-Plaça de la Viña, plaça que deu el seu nom a l’antic camp de futbol que es va alçar en aqueix mateix espai, sent el seu propietari Prudencio de la Viña, qui també posseeix un carrer que discorre per un dels seus laterals, i que va ser el camp que durant molts anys va utilitzar l’Hèrcules Club de Futbol per a disputar els seus partits abans de traslladar-se al Rico Pérez. A Campoamor, on tan sols hi ha dues comissions, la més recent, datada de 1982, va iniciar el seu camí com a Campoamor Nord, encara que en la dècada dels 90 va optar per afegir la denominació de la seua ubicació, la plaça d’Amèrica. La zona nord de la ciutat també compta amb casos semblants, l’extens barri de la Verge del Remei va veure com durant els anys setanta es va anar escindint creant noves comissions. El 1976 va aparéixer la Foguera Verge del Remei-La Creu, que deu el seu nom a la plaça de la Creu, un xicotet espai eclipsat per la plaça del Doctor Gascuñana, molt més extensa, que s’ubica al costat d’aquesta. Molt pròxims estan els districtes de Plaça del Mediterrani i Plaça Lo Morant, sorgits en la dècada dels huitanta, i la més recent, Escriptor Dámaso Alonso, que fa honors al literat i filòleg madrileny nascut el 1898. /26/ /27/ /28/ /29/ /30/
Foguera Pou-Díaz Moreu 1970. Foguera Campoamor Nord-Plaça d’Amèrica 1987. Foguera Carrer Trafalgar 1934. Foguera Foguerer-Carolines 1978. Foguera Plaça d’Alger 1998.