m'hagi tocat un... gat... un gat de peluix! —va mig dir Sinofós Santpau. —Vinga, home!, al mal temps posa-hi bona cara! No saps la sort que has fet! —li va dir el gat—. Mira, ja saps que m'he criat entre negociants. N'he vist de tots colors entre els marxants de les fires de camells. Farem un tracte, tu i jo. Si em respectes com a gat de peluix i em perdones la vida, potser encara hi sortiràs guanyant del tot. Només has de mirar de trobar unes botes per a mi, una espasa feta d'os i un barret amb plomall que em caigui bé. —¿Que potser em vols fer creure que ets el gat aquell... ¿com es deia...? ¿el gat botero...? ¿el gat botines...? ¿el gat botons...? —va dir Sinofós Santpau, mirant de recordar a mitges una història que li explicava la mare quan encara era molt petit. —Deixa't de gats i de botines! Aquell gat que tu dius era un dropo i un vividor i no sap ningú si va existir de debò. A mi, en canvi, em tens aquí, penjat al teu coll i dret damunt del teu cor. El vell Gepes t'ha dit que jo era un gat de peluix, però ja ho veus, sóc un gat de pell i os! —va explicar aleshores el mixu. —Mira, gat —va dir Sinofós Santpau—. Estic molt cansat per escoltar i veure fantasies! Fuig d'aquí i queda't penjat com a amulet i deixa'm tranquil, au! —No siguis tanoca, Sinofós —va protestar el gat, esgotant les últimes possibilitats que tenia de recuperar la llibertat—. Tu, busca'm el que t'he dit: les botes, l'espasa d'os i el barret amb
32