Número 36 Octubre 2013
Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 36 / octubre 2013
EL CONSELLER MAX CAHNER I L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Amb la mort de Max Cahner, el passat 14 d’octubre de 2013, ha desaparegut el fundador de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Max Cahner i Garcia fou nomenat conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació el 8 de maig de 1980, com a independent, i exercí el càrrec en el govern de Jordi Pujol durant la primera legislatura del Parlament sorgit de les eleccions del mateix any. A ell correspongué, doncs, la tasca fonamental de donar contingut a les competències que l’Estatut d’Autonomia de 1979 havia reconegut a la Generalitat en matèria de cultura en una doble orientació: la represa de la política lingüística i cultural després de la llarga nit del franquisme i la creació de les institucions nacionals de la cultura catalana que havien de ser el suport fonamental d’aquella. Max Cahner no s’oblidà dels arxius. Les dues principals actuacions o eixos del seu departament en aquest camp van ser, en primer lloc, la creació per decret de 17 d’octubre de 1980 del Servei d’Arxius, i immediatament de l’Arxiu Nacional de Catalunya per decret de 28 de novembre del mateix any. S’ha de recordar que la creació d’un arxiu general per part d’una comunitat autònoma es va donar per primera vegada a Catalunya, l’única autonomia que tenia el precedent de l’Arxiu General de Catalunya obra del conseller Ventura Gassol, una institució que va actuar entre els anys 1936 i 1939 i que va tenir una tasca molt important en la preservació del patrimoni documental amenaçat per la guerra. Mentre que el Servei d’Arxius s’encomanà a Josep Maria Sans i Travé, el primer director de l’ANC va ser Casimir Martí. Ambdós col·laborarien estretament, particularment per la precarietat de mitjans de la nova institució arxivística, que no es consolidaria del tot fins que inaugurà la seu definitiva a Sant Cugat de Vallès l’abril de 1995. Segons el decret de creació, Max Cahner no volia un arxiu nacional a l’estil de les velles institucions decimonòniques destinades únicament a la conservació dels fons documentals de les institucions històriques. A Catalunya això era irrealitzable perquè una disposició del seu estatut d’autonomia i dels de les comunitats veïnes d’Aragó, València i Balears impedien el traspàs de l’arxiu de la Diputació del General al govern de la Generalitat. Aquest problema encara no s’ha resolt. Mancat del nucli entorn del qual s’havia de bastir en bona lògica l’arxiu nacional, el nou centre s’orientà vers dues funcions molt clares, i així es llegeix en el seu decret de creació: la custòdia de la documentació generada pels òrgans centrals de l’Administració
SUMARI Editorial El conseller Max Cahner i l’Arxiu Nacional de Catalunya/ 1 Temes La documentació de la Delegació de la Generalitat a París (1936-1939)/ 2 L’Arxiu Històric de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE): un testimoni rellevant i directe de la lluita pels Drets Humans i contra la repressió franquista/ 8 Pilar Aymerich, una fotògrafa a l’Arxiu Nacional de Catalunya/ 15 Noticiari Els papers del CADCI: memòria recuperada/ 19 El fons de Josep Espar i Ticó/ 19 La catalogació del fons bibliogràfic Josep Puig i Cadafalch/ 19 Publicacions/ 21 Ingressos/ 22 Agenda/ 26