RELATS DE NADAL <<Nadal és una d’aquelles paraules tan carregades de significació, de tòpics, que ens cal escriure en majúscules [...] En el Nadal hi hem abocat les nostres seguretats, que s’expressen en l’adopció d’uns costums que, ves per on, la realitat sembla que vol trencar [...] Aquestes festes, les hem anat carregant de missatges de pau i germanor i de melodies que volen fer vibrar les cordes del sentiment, mentre -anava a dir de sotamà, però no: diré a la descarada- han acabat dominades per la deshumanització i el consumisme més descarnat >>. 8 Contes de Nadal, Pere Calders
Des dels autors clàssics, Charles Dickens, Hans Christian Andersen o Hoffmann fins als més contemporanis: Truman Capote, Paul Auster o Quim Monzó han escrit relats amb el Nadal com a teló de fons configurant tot un gènere de la literatura moderna que hom anomena “literatura nadalenca”. El denominador comú? Ambient fred i una tensió entre la pretesa felicitat i plenitud dels personatges i la impossibilitat d’assolir-la davant d’una dosi de crua realitat. En aquesta tensió, i amb més o menys realisme, la narració combina moments de dolçor, alegria, tendresa i empatia amb la nostàlgia, melancolia i compassió que, en la majoria dels casos predomina, deixant el lector amb una sensació agredolça. 1