Medi sise by recursos educatius

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

P谩gina 1

Atenci贸 a la diversitat

Coneixement del medi 45 fitxes de control, refor莽 i ampliaci贸

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 2

Voramar/Santillana, amb el Departament d’Investigació i Projectes i els diferents equips editorials, garanteix la innovació i l’actualitat dels plantejaments, enfocaments, continguts, mètodes i solucions dels materials dirigits a cada nivell i àrea d’ensenyament. Voramar/Santillana presenta per a l’etapa de Primària un projecte educatiu complet per cursos i cicles, específic per àrees i global en el seu enfocament general. Un projecte obert a totes les realitats culturals i socials de l’entorn i facilitador de la tasca docent del professorat.

710522#MEDI#6#01_07.qxd

13/12/02

19:14

Página 3

FITXA 1

Control Nom

Data

1. Ordena els òrgans que componen l’aparell digestiu començant per la boca i acabant per l’anus. Intestí gros

Recte

Boca

Faring

Intestí prim

Estómac

Esòfag

Anus

2. Completa les oracions següents, que expliquen com processem els aliments. a) A la b) A l’

es masteguen els aliments i es mesclen amb la els aliments es mesclen amb els sucs gàstrics i formen el

c) A l’intestí l’

. .

els aliments acaben de digerir-se i es produeix .

3. Marca les afirmacions verdaderes.

■ ■ ■ ■ ■ ■

L’aire que inspirem està carregat de diòxid de carboni. L’orina es produeix als renyons, òrgans que s’encarreguen de filtrar la sang i que retenen les substàncies de rebuig. L’intercanvi gasós entre l’aire de l’exterior i la sang té lloc als alvèols pulmonars. L’orina està formada per un 95% de substàncies de rebuig i un 5% d’aigua. Durant l’espiració els pulmons s’omplin d’aire. La suor es produeix a les glàndules sudorípares de la pell i és semblant a l’orina.

4. Ordena els passos que se succeeixen durant la circulació general de la sang.

■ ■ ■ ■ ■ ■

La sang venosa entra a l’aurícula dreta per les venes caves. La sang amb oxigen, procedent dels pulmons, passa de l’aurícula esquerra al ventricle esquerre. Les venes recullen les substàncies de rebuig i porten la sang cap al cor. La sang ix del ventricle esquerre del cor per l’artèria aorta. La sang passa de l’aurícula dreta al ventricle dret i ix del cor per l’artèria pulmonar cap als pulmons. Des de l’artèria aorta la sang passa a vasos sanguinis cada vegada més fins i arriba a tots els òrgans. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 4

FITXA 2

Reforç Nom

Data

1. Ordena les etapes del procés digestiu. Eliminació de substàncies de rebuig. Digestió a l’intestí. Digestió a la boca. Absorció a l’intestí. Digestió a l’estómac. 2. Uneix amb fletxes per indicar a quin aparell pertanyen els òrgans següents. Aparells

Òrgans • Laringe • Bufeta de l’orina

Respiratori •

• Tràquea • Bronquíols

Excretor •

• Renyó • Pulmó • Uretra

3. Escriu una oració amb cada parell de paraules. a) Artèries-cor. b) Capil·lars-alvèols pulmonars. c) Diàstole-venes.

e) Glòbuls blancs-plaquetes. 4. Ordena els passos que se succeeixen durant la circulació pulmonar. La sang amb oxigen, procedent dels pulmons, ix del cor per l’artèria aorta. La sang amb oxigen torna al cor per les venes pulmonars. Als alvèols pulmonars té lloc l’intercanvi gasós; la sang es carrega d’oxigen i deixa anar el diòxid de carboni. La sang ix del cor per les artèries pulmonars i es dirigeix cap als pulmons.

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

d) Cor-sístole.

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 5

FITXA 3

Ampliació Nom

Data La higiene bucal

Després de menjar queden trossos menuts d’aliments entre les dents; aquestes restes han de ser eliminades perquè, si no, uns diminuts organismes anomenats microbis creixen al voltant d’aquestes restes i comencen a perforar la capa dura de les dents. Els forats que obrin aquests microbis reben el nom de càries, avancen cap a l’interior de la dent a poc a poc i la dent ens fa mal. Per a evitar la càries ens hem de raspallar les dents després de cada menjada. Hem de fer dos tipus de moviments amb el raspall: des de la geniva fins a l’extrem de les dents, per ambdues cares de la dent, i moure també el raspall cap arrere i cap avant sobre la superfície de les dents. D’aquesta manera, els microbis no poden créixer. La raspallada s’ha de fer amb fermesa perquè isquen tots els trossos de menjar que s’han quedat entre les dents. Una altra manera d’evitar les càries consisteix a no abusar dels aliments que continguen molt de sucre, perquè aquest afavoreix el creixement dels microbis. D’altra banda, és necessari anar a veure el dentista dues vegades l’any.

1. Contesta. a) Què són les càries? b) Qui provoquen les càries? c) Per què les dents fan mal? d) Quins aliments afavoreixen la formació de càries?

e) Per què és necessari raspallar-se les dents després de cada menjada?

f) Quantes vegades l’any hem d’anar a veure el dentista? g) És correcte raspallar-se dèbilment les dents? Per què?

2. Indica què necessites per a rentar-te les dents.

CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 6

FITXA 4

Control Nom

Data

1. Retola les parts que formen el sistema nerviós humà i indica en cada cas la funció que exerceixen.

encèfal sistema nerviós

2. Completa. Hi ha dos tipus de nervis: els

i els

. Els nervis

informació des dels òrgans fins a l’encèfal i la porten ordres de l’

i de la medul·la espinal fins a

porten . Els nervis .

3. Anna està patinant, veu un obstacle i frena. Ordena els fets que han passat.

El cervell envia als peus i a les cames l’ordre de frenar. La imatge de l’obstacle arriba al cervell. Anna aconsegueix frenar els patins i para. 4. Assenyala les afirmacions verdaderes. • El cervell és l’òrgan encarregat de rebre la informació que recullen els sentits i els receptors del cos, i determina les respostes correctes. • L’aparell locomotor executa les ordres que envia l’encèfal. • El sistema nerviós controla tot el nostre cos sense que en siguem conscients.

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

■ ■ ■

Els ulls d’Anna veuen un obstacle que no pot evitar patinant.

710522#MEDI#6#01_07.qxd

10/12/02

20:28

Página 7

FITXA 5

Reforç Nom

Data

1. Escriu en cada casella la lletra corresponent per indicar quina funció tenen les següents parts del sistema nerviós. A Medul·la espinal ■

■

B Nervis sensitius ■ C Cerebel ■

■ ■

D Nervis motors ■ E Cervell ■ F Bulb raquidi ■

■ ■ ■

Controla els actes voluntaris, emmagatzema dades i experiències, i està relacionat amb els sentiments. Coordina els moviments i controla l’equilibri. Porten la informació des dels òrgans fins a l’encèfal i la medul·la espinal. Ordena respostes involuntàries. Controla inconscientment molts òrgans del cos. Porten ordres de l’encèfal i de la medul·la espinal fins a altres òrgans.

2. Encercla amb roig els moviments voluntaris, i amb blau, els involuntaris. caminar

córrer

traure la llengua

respirar tic nerviós

mastegar

retirar la mà en cremar-nos

moviments de l’estómac

girar el cap

3. Explica amb un exemple la coordinació nerviosa d’un moviment involuntari.

4. Uneix amb fletxes per indicar quina part de l’encèfal s’encarrega de controlar les accions següents. Caminar per un rastell sense caure. • Memoritzar un tema per fer un examen. • Retirar la mà d’una superfície gelada. • Mantindre una conversa. •

• Cervell • Medul·la espinal • Bulb raquidi • Cerebel

Moviments respiratoris. • CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 8

FITXA 6

Ampliació Nom

Data Curiositats sobre el cervell humà Alguns científics afirmen que només utilitzem una part xicoteta del cervell. Potser encara no hem esbrinat totes les coses que podem fer amb aquest òrgan tan complex. Sí que sabem, però, que el cervell pesa en el moment de nàixer 350 g, i a mesura que creixem es va fent més gran, fins a arribar a pesar 1,4 kg. Al cap de sis mesos del naixement, el cervell ha crescut fins a un 50 % del seu futur pes adult. Aquest òrgan del sistema nerviós posseeix un percentatge d’aigua del 80 %. Conté al voltant de deu mil milions de neurones, aproximadament el mateix nombre d’estreles que conté una galàxia mitjana. En el moment de nàixer posseïm aproximadament 50.000 bilions de connexions neuronals que augmenten espectacularment en el primer mes de vida. No obstant això, a partir dels 20 anys perdem vora 50.000 neurones diàries, que no són reemplaçades. Mitjançant nombroses investigacions s’ha descobert que la capacitat d’aprenentatge d’un infant pot augmentar o disminuir fins a un 25 %, segons l’estimulació que se li done; per exemple, llegir als infants en veu alta els estimula molt el cervell, o també conversar amb ells.

1. Assenyala les oracions verdaderes. Quan naixem el cervell pesa 1 kg. El cervell conté un percentatge d’aigua del 80 %. Llegir o conversar amb els xiquets en veu alta els bloqueja el desenvolupament del cervell. Els éssers humans no utilitzem totes les capacitats del cervell. Les neurones són cèl·lules que no es poden regenerar. El cervell conté al voltant de cent mil milions de neurones. Les connexions neuronals disminueixen durant el primer mes de vida.

2. Contesta. • Quantes connexions neuronals té un fetus als nou mesos d’embaràs?

• Què passa en el nostre sistema nerviós a partir dels 20 anys d’edat?

• Quant pesa el cervell d’un bebé de sis mesos d’edat?

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 9

FITXA 7

Control Nom

Data

1. Encercla amb color blau els òrgans que pertanyen a l’aparell reproductor femení, i amb roig els que són de l’aparell reproductor masculí. vagina

penis

testicles

úter

escrot

trompes de Fal·lopi

pròstata

ovaris

mamelles

uretra

vesícules seminals

2. Escriu una oració amb els parells de paraules següents. a) Ovaris-òvuls. b) Espermatozoides-vesícules seminals. c) Mamelles-mamífers. 3. Escriu verdader (V) o fals (F) en cada una de les oracions.

■ ■ ■ ■ ■ ■

Durant la menstruació l’òvul ix de l’úter. El semen serveix de transport i aliment als òvuls. La fecundació té lloc a l’úter. Perquè la fecundació siga possible és necessari que els espermatozoides arriben a les trompes de Fal·lopi. A partir del tercer mes d’embaràs, l’embrió rep el nom de fetus. El cordó umbilical envolta l’embrió i el protegeix.

4. Explica amb un dibuix quines diferències hi ha entre les cèl·lules sexuals masculines i les femenines.

5. Ordena seqüencialment els passos que tenen lloc en la fecundació. Trobada de l’òvul i l’espermatozoide a les trompes de Fal·lopi. L’òvul fecundat baixa cap a l’úter. L’òvul ix de l’ovari. Entrada d’un espermatozoide a l’òvul. L’òvul fecundat s’enganxa a la paret de l’úter. L’òvul recorre la trompa de Fal·lopi. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 10

FITXA 8

Reforç Nom

Data

1. Escriu D si es tracta d’un caràcter sexual de les dones i H si és dels homes.

■ ■ ■ ■

Tenen mamelles. Tenen testicles i penis. Els seus malucs són amples. Posseeixen molt de pèl.

Tenen la veu més greu. Posseeixen ovaris, úter, vagina... Tenen nou al coll. Tenen la veu més aguda.

2. Contesta. a) On es produeixen els espermatozoides? b) Què són els òvuls? c) Quan apareix la primera menstruació? d) On té lloc la fecundació? e) Per a què serveix la placenta? f) Què és el melic?

4. Completa la següent línia del temps, des de les cinc setmanes d’embaràs fins als nou mesos, i indica com va canviant el fetus. 1r mes

■

2n mes

3r mes

CONEIXEMENT DEL MEDI

4t mes

5é mes

6é mes

7é mes

8é mes

9é mes

3. En què consisteix l’embaràs? I el part?

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 11

FITXA 9

Ampliació Nom

Data

1. Llig atentament.

Són molts els canvis que experimenta un bebé immediatament després de nàixer. Després del part, el tocòleg talla el cordó umbilical que uneix el bebé amb la mare. A partir d’aquest moment viurà per ell mateix, per això la primera cosa que ha de fer és agafar aire i respirar. Durant l’embaràs els pulmons estan plens de líquid i el fetus aconsegueix l’oxigen que necessita de la sang materna que li arriba pel cordó umbilical. Després de nàixer el bebé respira com tots nosaltres; amb el primer plor, els pulmons se li omplin d’aire, s’expandeixen i comencen a funcionar. L’estat d’immaduresa dels pulmons dels bebés prematurs és un dels factors que més condicionen la seua supervivència.

2. Escriu un títol per a aquest text.

3. Marca solament les oracions verdaderes.

■ ■ ■

Els bebés acabats de nàixer no necessiten respirar. Els pulmons dels bebés comencen a funcionar des del moment de nàixer. Durant l’embaràs els pulmons del fetus no treballen.

4. Explica si aquesta afirmació és verdadera o falsa: «El fetus no necessita oxigen per a viure».

5. Explica què és un tocòleg.

CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 12

FITXA 10

Control Nom

Data

1. Tria un ecosistema i explica quins éssers vius l’habiten i quines condicions físiques presenta.

2. Explica amb un exemple què és una cadena alimentària.

3. Assenyala quins biomes són de zones temperades (T), de zones càlides (C) o de zones fredes (F).

■ ■ ■ ■

Tundra Desert Bosc mediterrani Taigà

Sabana Bosc caducifoli Praderia temperada Bosc tropical

4. Contesta. • Què és un ecosistema?

• Què és el medi ambient d’un ésser viu?

5. Pinta del mateix color la casella d’un problema ambiental ( ■ ) i la seua solució ( ● ).

■ ■ ■ ■ 12

■

Desforestació. Desertització. Extinció d’espècies. Contaminació.

CONEIXEMENT DEL MEDI

● ● ● ●

Reduir els residus. Prohibir la caça d’animals. Evitar la tala d’arbres silvestres. Protegir zones concretes del planeta.

• Quina diferència hi ha entre un ecosistema i un bioma?

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 13

FITXA 11

Reforç Nom

Data

1. Tria un bioma que conegues bé i contesta. a) Quin nom té? b) A quin país o països es troba? c) Quins éssers vius hi viuen? d) Hi ha animals carnívors? Posa’n algun exemple. e) Hi ha animals herbívors? Posa’n algun exemple. f) Hi ha plantes? Posa’n algun exemple. g) Quines condicions físiques té? 2. Observa les fotografies següents i escriu quins tipus de bioma representen.

3. Explica quina relació pot tindre la desforestació amb la desertització.

4. Assenyala què podem fer per a disminuir la contaminació.

■ ■ ■ ■ ■ ■

Talar més arbres silvestres. Usar combustibles menys contaminants. Eliminar els animals que s’alimenten dels residus generats per l’ésser humà. Generar menys residus. Crear més parcs naturals. Evitar el comerç amb plantes i animals. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 14

FITXA 12

Ampliació Nom

Data Els homes de les coves

A les illes Filipines, al sud-est del continent asiàtic, durant l’estació de les pluges, les famílies de la tribu taw batu abandonen la vall durant quatre mesos per refugiar-se en coves situades a les muntanyes. Per a aquests éssers humans, les coves representen una protecció natural que els permet sobreviure en un medi en què l’adaptació no és gens fàcil. Les tempestes porten forts vents que tomben arbres i destrueixen les cases. Els aliments són escassos, però els taw batu han sabut cuinar saborosos plats a base dels ratpenats que habiten a les coves, i per als xiquets les llepolies preferides són uns escarabats! Aquestes persones construeixen plataformes elevades per evitar la humitat de la cova i es guien en la foscor amb immenses torxes de bambú. Els taw batu han sabut adaptar-se al medi i aprofitar tot el que aquest els proporciona.

1. Subratlla en el text les paraules que no coneixes. Busca’n el significat en un diccionari i copia’l.

2. Contesta les preguntes següents i raona la resposta. • Per què els taw batu són anomenats «homes de les coves»? • Durant quant de temps es refugien a les coves? • Per què s’arreceren a les coves?

3. Descriu alguna de les adaptacions al medi que han desenvolupat els taw batu.

Els éssers humans utilitzen allò que el medi els proporciona per tal de sobreviure i aconseguir adaptar-s’hi millor.

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

• Per què no seuen a terra dins de les coves?

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 15

FITXA 13

Control Nom

Data

1. Indica quines formes d’energia es manifesten en cada situació. Una persona toca el violí.

Una persona camina pel carrer.

Una planta rep els raigs solars.

2. Escriu tres exemples d’energies renovables i tres més d’energies no renovables. Energies renovables: Energies no renovables: 3. Tria una font d’energia i explica per a què la utilitzem.

4. Marca la casella o les caselles corresponents en cada cas. El so

La llum

Té una velocitat en l’aire de 300.000 km/s. És una forma d’energia. Fa possible que els cossos siguen visibles. Té una velocitat en l’aire de 340 m/s. Es propaga en totes les direccions i en línia recta.

5. Uneix amb fletxes cada fenomen de la llum amb la seua definició. Reflexió de la llum • Refracció de la llum •

• Canvi de direcció de la llum quan xoca amb un cos. • Canvi de direcció de la llum quan passa d’un material a un altre. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 16

FITXA 14

Reforç Nom

Data

1. Uneix amb fletxes. Aparell elèctric

Transformació de l’energia

Torradora •

• Hi ha transformació d’energia elèctrica en energia lluminosa.

Ràdio •

• Hi ha transformació d’energia elèctrica en energia calorífica.

Llum •

• Hi ha transformació d’energia elèctrica en energia cinètica.

Batedora •

• Hi ha transformació d’energia elèctrica en energia sonora.

2. Explica. a) Com es produeix el so d’una arpa.

b) Quina és la propietat del so que fa possible sentir la conversa d’unes persones que es troben darrere de nosaltres i al cantó diametralment oposat al nostre.

c) Què fem per veure els objectes que es troben en una habitació a fosques.

4. Explica per què l’acústica és molt bona als antics teatres romans.

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

3. Dibuixa un exemple de reflexió de la llum i un altre de refracció.

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 17

FITXA 15

Ampliació Nom

Data

1. Llig atentament.

Soroll i salut El soroll està format per sons que ens molesten, perquè són molt alts, molt aguts o perquè es mesclen molts sons diferents al mateix temps. Els sorolls forts i continuats ens poden provocar diversos danys, com és ara sordesa, mal de cap, nerviosisme… A les ciutats sol haver-hi molt de soroll, que procedeix sobretot dels automòbils. Aquest soroll és una forma de contaminació que rep el nom de contaminació acústica.

2. Contesta. • Quins sorolls sents cada dia a l’escola?

• I a casa?

• Quins d’aquests sorolls et molesten?

• Què fas per evitar-los?

3. Què es pot fer per a disminuir la contaminació acústica de les ciutats? Proposa almenys dues mesures.

CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#MEDI#6#01_07.qxd

12/12/02

19:58

Página 18

FITXA 16

Control Nom

Data

1. Pensa i contesta. • Per què els cables elèctrics estan protegits per materials aïllants de l’electricitat?

2. Dissenya i dibuixa un circuit elèctric amb els elements necessaris perquè s’encenga una bombeta. Has d’incloure-hi un interruptor. • Anomena els elements del circuit que has dibuixat.

• Com està l’interruptor, obert o tancat? Per què?

3. Marca verdader (V) o fals (F). Els imants poden ser naturals o artificials. És impossible separar el pol nord del pol sud d’un imant. Un imant atrau agulles metàl·liques. Dos imants enfrontats, l’un pel pol nord i l’altre pel pol sud, es repel·leixen. Per a construir un electroimant necessitem un objecte de ferro o acer.

4. Retola la fotografia i explica de què t’informa.

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

■ ■ ■ ■ ■

710522#MEDI#6#01_07.qxd

10/12/02

20:33

Página 19

FITXA 17

Reforç Nom

Data

1. Observa i explica què passa.

imant

llimadures de metall mescla d’arena i llimadures de metall

2. Retola els components de cada circuit. Després explica en quin d’aquests circuits pot fer claror la bombeta. 1

Circuit 1:

Circuit 2:

3. Dels objectes següents subratlla aquells que podrien ser atrets per un imant.

gerro de ceràmica

tisores

clips

cullera de fusta

got de vidre

llapis

4. Marca la casella o les caselles corresponents. Electricitat

Magnetisme

Depén de la càrrega elèctrica dels cossos. És la propietat d’atraure objectes metàl·lics. Pot produir corrent elèctric. Produeix camps magnètics. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 20

FITXA 18

Ampliació Nom

Data

1. Aprén a representar circuits elèctrics. Per a representar els diversos elements que formen part d’un circuit elèctric s’utilitzen uns símbols. Així es poden dibuixar circuits d’una manera ràpida, senzilla i clara. Element del circuit

Símbol

Bombeta Interruptor Cable Pila Observa el circuit següent i la seua representació amb símbols.

interruptor bombeta esquema del circuit

2. Representa amb símbols l’esquema de cada circuit. pila

bombeta interruptor

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

instal·lació

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 21

FITXA 19

Control Nom

Data

1. Escriu si els següents astres de l’univers són lluminosos o no lluminosos. Sol

Venus

La Lluna

Saturn

▼

2. Defineix els conceptes següents i posa’n exemples. • Estrela:

• Planeta:

• Satèl·lit:

• Galàxia:

3. Marca verdader (V) o fals (F) en les següents oracions referents al sistema solar.

■ ■ ■ ■ ■ ■

Al sistema solar hi ha planetes, satèl·lits, cometes i una estrela. Les òrbites dels planetes al voltant del Sol són circumferències. Els planetes del sistema solar són nou. Tots els planetes del sistema solar tenen satèl·lits. La Terra té dos moviments: de rotació sobre ella mateixa i de translació al voltant del Sol. El moviment de rotació de la Terra dóna lloc a les estacions, i el de translació, al dia i la nit.

4. Converteix les oracions falses de l’exercici anterior en verdaderes.

CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 22

FITXA 20

Reforç Nom

Data

1. Completa. 1. Tipus de galàxia que és la Via Làctia ........................................ 2. Satèl·lit de la Terra ................................................................... 3. Nom de l’astre al voltant del qual giren els planetes del sistema solar .................................................. 4. Astre format per gel, pols i gasos ............................................. 5. Planeta gasós del sistema solar que té satèl·lits i anells al seu voltant ............................................................... 6. Planeta rocós del sistema solar més pròxim al Sol .................... 2. Escriu el nom dels nou planetes del sistema solar. Escriu-los en ordre, del més pròxim al Sol al més llunyà.

Ara divideix-los en dos grups: • Gasosos: • Rocosos: 3. Associa cada moviment terrestre amb les oracions corresponents. • Té un període de 24 hores.

Moviment de translació •

• Té un període de 365 dies i un quart de dia. • Dóna lloc a la successió de les quatre estacions. • Dóna lloc a la successió del dia i la nit.

4. Completa. Astres de l’univers

lluminosos

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

no lluminosos

Moviment de rotació •

710522#MEDI#6#01_07.qxd

29/11/02

19:17

Página 23

FITXA 21

Ampliació Nom

Data

1. Llig atentament i contesta.

El cometa Halley deu el nom a l’astrònom i matemàtic anglés Edmond Halley. L’estudi d’aquest cometa va servir per a establir que els cometes són astres del sistema solar que orbiten el Sol i que tenen un nucli sòlid, entre altres característiques. Aquest cometa passa prop de la Terra cada 76 anys. El 1986 fou l’última vegada que el cometa Halley va passar prop del Sol. Llavors, es va fer un gran desplegament de cooperació internacional per seguir i estudiar el cometa. Amb aquesta finalitat es van llançar diverses naus que el van seguir i el van fotografiar àmpliament per continuar estudiant-lo més tard. La sonda espacial Giotto s’hi va acostar a una distància de 540 km. • Per què no són visibles des de la Terra tots els cometes?

2. A cada planeta del sistema solar se li assigna un símbol. Associa a cada oració el símbol i el nom del planeta corresponent. Plutó: 콧

Mercuri: 찥

La Terra: 쯑

Júpiter: 첎

Urà: 첚

Venus: 씸

Mart: 씹

Saturn: 

Neptú: 

• És el planeta més allunyat del Sol. • És un planeta gasós que posseeix anells i 24 satèl·lits. • És el planeta on vivim. • És el planeta més pròxim al Sol. • La seua òrbita està situada entre la de Mercuri i la Terra. • Posseeix la muntanya més gran del sistema solar. • Els vents que hi bufen són els més forts del sistema solar. • La seua òrbita està entre l’òrbita de Mart i la de Saturn. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 24

FITXA 22

Control Nom

Data

1. Uneix cada paraula amb la seua definició. Transport •

• Procés de desgast dels materials del relleu.

Sedimentació •

• Trasllat de materials erosionats a altres llocs.

Erosió •

• Depòsit dels materials arrossegats.

2. Encercla les paraules que tinguen relació només amb els factors geogràfics del clima. latitud

vent

altitud

ciutat

pont

muntanya

cultiu

carretera

mar

cova

3. Contesta. • Què són els elements del clima?

4. Completa el text següent amb aquestes paraules. oceans

hidrosfera

subterrànies

glaceres

rius

El conjunt de totes les aigües de la Terra s’anomena Els

suposen un 94 % d’aquesta aigua. La resta es reparteix entre un 4 %

d’aigües

, un 1,7 % a les , llacs i el vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.

5. Completa aquest quadre sobre les característiques dels climes de la Terra. Clima

Precipitacions

Equatorial

suaus

Tropical Temperat Polar De muntanya

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

Temperatures

en forma de neu

als

i un 0,3 %

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

10/12/02

20:35

Página 25

FITXA 23

Reforç Nom

Data

1. Decideix si aquestes oracions són verdaderes (V) o falses (F) i raona per què. Per què?

■ Els volcans modifiquen el paisatge. ■ El mantell terrestre està relacionat amb la formació de les muntanyes.

■ Després de l’erosió hi ha la sedimentació. ■ El mar sempre està en moviment. 2. Completa. • Els oceans i continents estan sobre l’

o superfície de la Terra.

• Davall de l’escorça terrestre es troba el

• A la superfície terrestre podem trobar distintes

3. Completa aquest esquema sobre els principals moviments de les aigües marines. Moviments de les aigües marines

es produeixen per

4. Escriu el nom del factor geogràfic al costat del fet que li corresponga. Factor Latitud

Fet Com més pròxim a l’equador, més temperatura hi ha en un lloc. La temperatura disminueix com més elevat es troba un lloc. La presència de serres o muntanyes fa variar el clima. Les zones costaneres tenen temperatures més suaus. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 26

FITXA 24

Ampliació Nom

Data

1. Llig atentament i observa.

La primera persona a proposar la idea que els continents podien haver estat units en el passat va ser Alfred Lothar Wegener l’any 1910, el qual es va basar en el fet que les costes d’Amèrica del Sud i d’Àfrica coincideixen si les ajuntem. D’altra banda, es van fer estudis que van revelar que aquests continents compartien la mateixa fauna. La formació dels continents de la Terra ha sigut un procés molt llarg. Fa uns 500 milions d’anys la Terra estava formada per un gran continent anomenat Pangea. Aquest continent estava envoltat pel mar de Tetis. Fa uns 200 milions d’anys, Pangea es va dividir en dos grans masses continentals: Lauràsia al nord i Gondwana al sud. Fa 65 milions d’anys aquests dos continents es van tornar a separar i van sorgir tres grans superfícies continentals. Fa dos milions d’anys la Terra va adquirir l’aspecte que té en l’actualitat.

ERA PRIMÀRIA De fa 570 a 225 milions d’anys

ERA QUATERNÀRIA De fa 2 milions d’anys a l’actualitat EUROPA PANGEA

Mar de Tetis

AMÈRICA

ÀSIA

ÀFRICA OCEANIA

ANTÀRTIDA

ERA SECUNDÀRIA De fa 225 a 65 milions d’anys

ERA TERCIÀRIA De fa 65 a 2 milions d’anys LAURÀSIA AMÈRICA ÀFRICA GONDWANA

2. Respon. • Quants continents formaven la Terra a l’era primària? • Quan va adquirir la Terra l’aspecte actual? • Per què encaixen les siluetes d’Àfrica i d’Amèrica?

• Creus que actualment els continents es mouen o estan quiets? Explica la teua opinió.

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

IA ÀL STR U A ANTÀRTIDA

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 27

FITXA 25

Control Nom

Data

1. Llig i marca la casella corresponent. La població dels països desenvolupats creix constantment. Les migracions interiors tenen lloc entre països. La població urbana mundial està en constant creixement. Actualment hi ha risc de superpoblació mundial. L’èxode rural és un tipus de migració interior.

Verdader

Fals

■ ■ ■ ■ ■

2. Contesta. • Quines són les activitats més importants dins del sector primari?

• I del secundari?

3. Escriu en cada cas si es tracta d’una característica del sector primari d’un país desenvolupat o poc desenvolupat. • S’obté una gran quantitat de productes: • La producció es destina al consum intern: • S’utilitzen tècniques agrícoles elementals:

• La mà d’obra és escassa:

4. Completa les característiques de la pesca d’altura i de litoral. Lloc de pesca

Embarcacions

Tècniques de treball

Pesca d’altura

Pesca litoral

CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 28

FITXA 26

Reforç Nom

Data

1. Completa l’esquema següent sobre el sector terciari. Sector terciari

Distribució de béns i serveis

Prestació de serveis per exemple

Entitats financeres

per exemple

2. Completa el quadre sobre les migracions de població amb aquestes expressions. dins del país

entre països

internacional

buscar treball

qüestions polítiques

interior

LES MIGRACIONS Llocs

Motius

3. Completa les oracions següents sobre les activitats econòmiques. • Les activitats productives estan destinades a

• La producció agrícola i ramadera dels països poc desenvolupats es destina al .

• Les zones menys industrialitzades del món coincideixen amb

• Hui dia el sector econòmic més important és

• La indústria de les zones més desenvolupades utilitza tècniques

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

Tipus de migració

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 29

FITXA 27

Ampliació Nom

Data

El creixement de la població ha sigut des de mitjan segle XX un dels grans temes d’estudi a escala mundial. Actualment, el món ha d’afrontar dos problemes demogràfics diferents: D’una banda, l’explosió demogràfica dels països menys desenvolupats, és a dir, el creixent nombre d’habitants que augmenta a un ritme accelerat i que té com a conseqüències la fam i la mortalitat, degudes a la falta de recursos en aquests països. I, d’altra banda, la tendència dels països desenvolupats a un estancament en l’augment de la població, l’anomenat creixement zero, en el qual naixen i moren poques persones. Aquesta situació pot tindre conseqüències negatives, com l’envelliment de la població, la falta de mà d’obra, el nombre cada vegada més gran de població no treballadora, etc. 1. Observa la taula i ordena els països començant per la taxa de creixement més elevada. País

Nepal

2,4%

Guatemala

2,9%

França

0,4%

Somàlia

Espanya

Taxa de creixement

2. Classifica els països anteriors segons la tendència demogràfica; després contesta. Creixement zero

Explosió demogràfica

• A quin continent pertanyen els països que tendeixen al creixement zero?

CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 30

FITXA 28

Control Nom

Data

1. Situa sobre el mapa d’Espanya les unitats del relleu següents. Serralades Bètiques

Pirineus

Depressió de l’Ebre

Sierra Morena

Meseta Central

Serralada Ibèrica

Sistema Central

Serralada Cantàbrica

Depressió del Guadalquivir

MAR

CANTÀBRIC

OCEÀ ATLÀNTIC

ILLES BALEARS

OCEÀ ATLÀNTIC

1 cm en el mapa correspon a uns 77 km en la realitat 0

• Quins dos arxipèlags formen part d’Espanya?

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

ALTIMETRIA (en metres)

ILLES CANÀRIES

2. Contesta.

154

231

1.000 500 200 0 MAR

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 31

FITXA 29

Reforç Nom

Data

1. Completa el text amb les paraules següents. baixa

rocosa

abrupta

alta

En general, la costa cantàbrica és

La costa atlàntica d’Andalusia és és molt

arenosa

retallada

. En canvi, a Galícia

La costa mediterrània és quasi en tota la seua extensió baixa i arenosa, excepte en algunes zones, on és

2. Uneix.

Meseta Central

Ebre i Guadalquivir

Muntanyes de l’interior de la Meseta

Massís Galaic, serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena

Muntanyes que voregen la Meseta

Illes Canàries i illes Balears

Muntanyes de l’exterior de la Meseta

Sistema Central i muntanyes de Toledo

Depressions

Meseta Septentrional i Meseta Meridional

UNITATS DE RELLEU

Arxipèlags

Pirineus, muntanyes Basques, serralades Bètiques, serralada Litoral Catalana

3. Contesta. • Té costes, la Comunitat Valenciana? Com són?

• Quin tipus de paisatge costaner t’agrada més? Per què?

CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 32

FITXA 30

Ampliació Nom

Data

La posidònia és una planta marina que únicament creix al mar Mediterrani. A Espanya la trobem des del mar d’Alborán fins al cap de Creus, i a les illes Balears. Aquesta planta marina creix prop de la costa i forma àmplies praderies. A les praderies de posidònies viuen més de 400 espècies de plantes i 1.000 d’animals, per això són una important font de vida. D’altra banda, les praderies de posidònies ajuden a frenar l’erosió de les ones, de manera que impedeixen que les platges del Mediterrani es queden sense arena. També ajuden a fixar el sòl marí en què creixen i mantenen la riquesa del terreny gràcies a les restes de les plantes que es descomponen en el fons marí. No obstant això, aquesta planta tan important per a la conservació del Mediterrani es troba en perill. La contaminació dels mars, que impedeix el creixement de les plantes, i l’ús de la pesca de ròssec, que les arranca de terra, són dos dels grans enemics d’aquesta valuosa planta.

1. Escriu (V) verdader o (F) fals, segons corresponga.

■ ■ ■ ■

Les posidònies són fongs marins. A les praderies de posidònia viuen molts animals i plantes. Les posidònies es troben en perill. Les posidònies creixen a tots els oceans.

3. Com pots ajudar tu a evitar la desaparició de les posidònies?

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

2. Explica què passaria si desaparegueren les praderies de posidònies.

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

10/12/02

20:36

Página 33

FITXA 31

Control Nom

Data

1. Completa l’esquema. Rius de la península Es reparteixen en tres vessants

s’estén per

2. Escriu el nom d’aquests rius davall del vessant a què pertanyen. Tajo

Duero

Bidasoa

Guadiana

Saja

Túria

Ebre

Miño

Segura

Xúquer

Guadalquivir

Ter

Vessant cantàbric

Vessant atlàntic

Vessant mediterrani

3. Contesta.

• Quins són els climes que predominen a Espanya?

4. Completa el text següent sobre els tres tipus de clima mediterrani. • Es caracteritza perquè té temperatures extremades: càlides a l’estiu i fredes a l’hivern. És el clima mediterrani • Es caracteritza per la suavitat de les temperatures a l’hivern i la calor a l’estiu. És el clima mediterrani • Es caracteritza perquè té temperatures suaus al litoral i extremades a l’interior. És el clima mediterrani CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 34

FITXA 32

Reforç Nom

Data

1. Uneix cada clima amb els llocs on predomine. Atlàntic • Mediterrani • De muntanya • Subtropical •

• Es dóna a les majors altituds de les serres i sistemes muntanyosos. • A Espanya només es dóna a les illes Canàries. • Es dóna a la cornisa cantàbrica i a Galícia. • Predomina a la major part de la península i a les illes Balears.

2. Marca les afirmacions següents segons que siguen verdaderes (V) o falses (F).

El Guadiana és el riu més llarg d’Espanya. A Espanya hi ha pocs llacs, però molts embassaments. L’Ebre és el riu més cabalós d’Espanya. Al vessant atlàntic es troben els rius més curts de la península.

Verdader

Fals

■ ■ ■ ■

3. Què és un vessant hidrogràfic?

4. Contesta.

• Com es formen els aqüífers?

5. Cita tres exemples en cada cas. • Rius del vessant cantàbric: • Rius del vessant atlàntic: • Rius del vessant mediterrani:

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

• Per a què s’utilitza l’aigua dels embassaments?

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 35

FITXA 33

Ampliació Nom

Data

L’ONU (Organització de les Nacions Unides) ha definit la desertificació com una «disminució o destrucció del potencial biològic de la Terra que pot conduir finalment a condicions desèrtiques». La desertificació s’esdevé quan en territoris dominats pels climes secs hi ha extensos períodes de sequera, que a la fi converteixen el sòl en terreny «mort». Algunes activitats humanes contribueixen a agreujar aquest procés natural. Per exemple, l’explotació intensiva de terres agrícoles o el pasturatge excessiu. Actualment, la desertificació més aguda es dóna a Àfrica. Concretament a Tanzània, la tala abusiva d’arbres amenaça de transformar una gran part dels boscos del país en deserts. D’altra banda, els ramaders contribueixen també al deteriorament dels boscos de Tanzània, ja que traslladen els seus ramats i bandades de les àrees àrides del nord als boscos del sud, rics en vegetació i aigua. 1. Quin tipus d’activitats humanes contribueixen a agreujar el procés de desertificació?

2. A quines zones d’Espanya és més fàcil que es done la desertificació dels sòls? Marca. Després, justifica la resposta.

■

Galícia

■

Múrcia

■

Astúries

■

Almeria

3. Pensa i escriu. • Quin tipus de solucions creus que podrien pal·liar el procés de desertificació?

Els sòls que sofreixen un procés de desertificació mai no tornen a recuperar la productivitat original. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

12/12/02

20:11

Página 36

FITXA 34

Control Nom

Data

1. Marca la resposta correcta a aquestes preguntes sobre la població espanyola.

■ 41 ■ ■ 150 ■

Quants milions d’habitants hi ha a Espanya? Quants habitants hi ha per quilòmetre quadrat? De quina manera es distribueix la població a Espanya? On es concentra la major part de la població?

■ ■

Regularment Zones urbanes

■ ■

18 81

■ ■

70 25

Irregularment Zones rurals

2. Completa aquest text amb les paraules següents. piràmides

immigrants

envellida

créixer

emigrants

• Durant el segle XX la població d’Espanya va

considerablement. Actualment

es diu que la població espanyola està

• A partir de les dades del cens es realitzen les

de població,

que permeten estudiar el conjunt de la població d’una societat segons l’edat i el sexe. • A Espanya hi ha hagut un gran moviment de persones durant els últims cinquanta anys i ha passat de ser un país d’ d’

a ser un país de recepció

3. Escriu el nom d’aquests mitjans de comunicació davall del grup a què pertanyen. diaris

correu

Comunicació social

ràdio

Internet

correu electrònic

Comunicació personal

4. Respon. • Què passa en un país amb un índex de natalitat alt i un índex de mortalitat baix?

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

revistes

televisió

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 37

FITXA 35

Reforç Nom

Data

1. Marca les afirmacions següents segons que siguen verdaderes o falses. Verdader

Fals

■ ■ ■ ■

Espanya té una de les densitats de població més baixes d’Europa. La població espanyola es distribueix de manera regular. En el cens de població només figuren les persones nascudes a Espanya. La població espanyola ha crescut molt els últims anys.

2. Completa les oracions següents amb aquestes paraules. emigraren

envelliment

• Les

mortalitat

piràmides

immigrants

serveixen per a analitzar l’estructura d’una població.

• Actualment, Espanya és un país que rep

• L’avanç de la medicina ha fet disminuir la • Després de 1950 molts espanyols

. a Alemanya i Suïssa a buscar treball.

• Segons les dades del cens, la població espanyola tendeix a l’

3. Defineix el concepte densitat de població.

4. Marca els mitjans de comunicació que utilitzes més sovint. Comunicació personal Correu postal Telèfon fix

■ ■

Correu electrònic Un altre. Quin?

■ Diaris ■ Revistes ■ Ràdio ■ Televisió

■

Telèfon mòbil

Comunicació social

■

Un altre. Quin? CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 38

FITXA 36

Ampliació Nom

Data

Les migracions són els desplaçaments de població d’un lloc a un altre. Aquests desplaçaments es poden donar a l’interior d’un país i llavors s’anomenen migracions interiors, o entre països diferents, és a dir, migracions internacionals. Les migracions interiors reben noms diferents segons la duració del desplaçament: • Migracions pendulars: Són desplaçaments que duren hores o minuts; són els que es realitzen diàriament des del domicili per anar a treballar, a l’escola, etc. • Migracions estacionals: Són desplaçaments que duren un o diversos mesos; es realitzen per motius laborals, com és ara per a fer la collita. • Migracions temporals: Quan es desplaça la residència a un altre lloc durant un temps curt. • Migracions definitives: Es produeixen amb la intenció de no tornar al lloc anterior, per raons polítiques, econòmiques o de treball. 1. Marca la resposta correcta en cada cas. • El lloc de residència d’una persona és:

■ El lloc on ha nascut.

■ El lloc on viu habitualment.

• Quan fas una migració pendular:

■ Tornes al lloc d’origen diàriament.

■ Et quedes diversos mesos al lloc de destinació.

2. Completa les oracions següents amb el tipus de migració que corresponga. pendular

estacional

temporal

definitiva

Ha realitzat una migració

• Maria viu a Vila-real i ha eixit de casa per dirigir-se a l’escola, que es troba en aquesta mateixa ciutat. Ha realitzat una migració

• Pau viu a Alacant, però s’ha traslladat a viure a Barcelona durant tres mesos. Ha realitzat una migració

• Alícia vivia al camp, però ara viu a la ciutat, on té una casa nova. Ha realitzat una migració

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

• Pere viu a València, però se n’ha anat a Huelva a treballar en la collita de maduixes.

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 39

FITXA 37

Control Nom

Data

1. Explica quines activitats productives es duen a terme dins de cada sector de l’economia. • Sector primari: • Sector secundari: • Sector terciari:

2. Completa aquest quadre sobre el sector primari a Espanya. Agricultura

Ramaderia

Pesca

De secà i de regadiu

Tipus Exemple de producte que s’obté

Peix

3. Uneix cada activitat del sector secundari amb la localització a Espanya. Indústria bàsica: siderúrgica i química

País Basc, Barcelona, Navarra, Saragossa i Valladolid

Indústria de béns d’equipament i maquinària

Astúries, País Basc, Catalunya, Aragó i Madrid

Indústria de béns de consum

Lleó, Astúries i Terol

Mineria

Totes les comunitats

4. Marca la casella segons que siga verdader (V) o fals (F) i explica per què. Per què? Les bones comunicacions ajuden a desenvolupar el comerç.

■

Espanya compta amb molts atractius per al turisme.

■ CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 40

FITXA 38

Reforç Nom

Data

1. Contesta. • En quin sector de l’economia espanyola treballen més persones? • Què és el comerç exterior?

2. Escriu a quin sector pertany cada activitat. Activitat

Sector

Cultiu de cereals Transport de persones i mercaderies Extracció de minerals Producció de calçat Exportació de productes Construcció de cases Pesca fluvial i marítima

3. Classifica els cultius següents segons que siguen de secà o de regadiu. Després, contesta. vinya

plàtans

olivera

llegums

Cultius de secà

cereals

• Quina diferència hi ha entre els cultius de secà i els de regadiu?

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

hortalisses

Cultius de regadiu

• Quin tipus de cultiu predomina a Espanya?

fruiters

arròs

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

12/12/02

20:13

Página 41

FITXA 39

Ampliació Nom

Data

1. Llig atentament.

Per a conéixer el grau de desenvolupament de l’economia d’un país cal estudiar el volum del seu comerç. Amb aquesta finalitat s’utilitza el concepte de balança comercial, és a dir, la relació que hi ha entre les importacions o productes que es compren a l’exterior i les exportacions o productes que es venen a l’estranger. Si les vendes a l’estranger són inferiors a les compres, ens trobem davant del que es coneix com una balança comercial deficitària, però si les vendes són superiors a les compres ens trobem davant d’una balança amb superàvit. La balança comercial no sols mesura els productes agrícoles o industrials que s’exporten o s’importen, sinó que també té en compte altres factors com, per exemple, els ingressos que aporten els turistes estrangers que visiten un país. 2. Explica el significat de les següents expressions que ixen en el text. • Balança comercial:

• Balança comercial deficitària:

• Balança comercial amb superàvit:

3. Contesta. • Quins factors es tenen en compte per estudiar la balança comercial d’un país?

CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 42

FITXA 40

Control Nom

Data

1. Contesta. • Quin fet històric marca el començament de l’edat moderna?

• Qui governava a Espanya quan va passar aquest fet?

2. Uneix mitjançant fletxes el segle, els reis i els esdeveniments de l’edat moderna a Espanya. Segle

Governants

Esdeveniments

Felip III, Felip IV i Carles II

Guerra de Successió. Supressió dels furs de la Corona d’Aragó

XVI

Reis Catòlics

Unificació d’Espanya

XVII

Carles I i Felip II

Llargues guerres. Pèrdua de territoris a Europa

XVIII

Felip V de Borbó

Insurrecció de les Comunitats i de les Germanies. Rebel·lió dels moriscos

3. Completa el text amb les paraules següents. estaments

clero

nobles

camperols

Durant l’edat moderna la societat estava dividida en tres classes socials o els

i els

formaven el poble que pagava els impostos

i obeïen els governants; els i el

tenien la missió de governar i guerrejar

s’encarregava de la religió i la cultura.

4. Marca la resposta correcta a aquestes preguntes. Quin estil artístic es va imposar al segle XVIII? Qui controlava la vida i els costums en l’edat moderna?

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

■

Barroc

■

Renaixement

■

Neoclàssic

■

Els reis

■

L’Església

■

La burgesia

artesans

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 43

FITXA 41

Reforç Nom

Data

1. Digues de quin grup social parlem en cada cas. • Controlaven l’ensenyament i la religió: • S’encarregaven del govern i de la defensa del país: • Eren la gran massa treballadora: 2. Explica les diferències entre un govern autoritari i un govern absolutista.

3. Uneix les frases que expressen la situació econòmica d’Espanya en l’edat moderna. El creixement del • mercat de la llana •

• era propietat dels nobles i del clero.

El comerç interior •

• va assolir un gran desenvolupament.

El comerç amb•Amèrica • La terra •

• va suposar una millora en la situació dels ramaders. • era escàs.

Al segle XVII es va imposar l’estil neoclàssic. Velázquez va ser un destacat pintor del neoclassicisme. El Greco va ser un escultor renaixentista. El segle XVII va ser el Segle d’Or de la literatura espanyola.

Verdader

Fals

■ ■ ■ ■ ■

5. Digues si l’afirmació següent és verdadera. Raona la resposta. • Europa va conéixer nous productes alimentaris durant l’edat moderna.

CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 44

FITXA 42

Ampliació Nom

Data

El cacau, producte amb el qual s’elabora el xocolate, no va ser conegut a Europa fins al segle XVI. No obstant això, a Amèrica era cultivat i consumit pels maies i els asteques des de feia més de 2.000 anys. Era tal el valor que aquests pobles donaven al cacau que fins i tot en feien servir les llavors com a moneda. El primer europeu que tastà el xocolate i en va saber reconéixer els valors alimentaris va ser Hernán Cortés. Aquest es va adonar que els soldats que l’acompanyaven en les expedicions aguantaven llargues caminades sense cap altre aliment que el xocolate. El xocolate va arribar a Espanya gràcies a uns monjos del monestir de Piedra (Saragossa) que acompanyaven Cortés i que en van enviar la recepta al monestir. Posteriorment, es va anar estenent per tot Europa. Igual que el xocolate, la creïlla, la tomaca, el pebre o la pinya són productes americans que van ser coneguts a Europa després del descobriment d’Amèrica.

1. Ordena aquests fets de més antic a més modern.

■ ■ ■ ■

Hernán Cortés tasta per primera vegada el xocolate. Els maies i els asteques usaven les llavors de cacau com a moneda. S’estén per Europa el consum de xocolate. El xocolate arriba a Espanya.

• Qui va ser Hernán Cortés? • Quines cultures precolombines consumien xocolate des de feia molt de temps?

• Com va arribar el xocolate a Espanya?

• Quins altres aliments procedents d’Amèrica es consumeixen actualment a Europa?

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

2. Contesta.

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 45

FITXA 43

Control Nom

Data

1. Durant l’edat contemporània, Espanya es va veure immersa en conflictes interiors i exteriors. Marca interiors (I) o exteriors (E), segons corresponga. Revoltes populars contra l’absolutisme ■

Enfrontaments amb territoris americans ■

Lluites amb les colònies africanes ■

Guerres carlines ■

2. Contesta. • Quin document reflecteix els drets i deures dels espanyols?

• En quina data i on es va redactar la primera Constitució espanyola?

3. Situa aquests esdeveniments sobre la línia del temps. Fi de la dictadura del general Franco.

Començament de la Segona República.

Començament de la Guerra Civil espanyola.

Constitució de Cadis.

Anys

1931

1936

1975 F

1812

2000 F

1900 F

1800

4. Completa les següents oracions sobre l’economia espanyola al segle XIX. • Al segle XIX l’economia es basava en l’ • Les indústries més importants se situaven a

i la

. i

• El comerç no va prosperar per causa de • El comerç amb Amèrica va cessar perquè

. . CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 46

FITXA 44

Reforç Nom

Data

1. Marca només els fets que es relacionen amb l’edat contemporània.

■ ■ ■ ■ ■

Els reis van imposar un govern de tipus absolutista. Es van crear grans invents. Tingué lloc el descobriment d’Amèrica. Es va redactar la primera Constitució espanyola. L’any 1936 va començar una guerra civil a Espanya.

2. Explica breument les principals diferències entre un govern autoritari i un altre de democràtic.

3. Relaciona cada fet amb la data en què va tindre lloc. Redacció de la primera Constitució espanyola

•

• 1936

Proclamació de la Segona República

•

• 1975

Començament de la Guerra Civil espanyola

•

• 1812

Fi del govern del general Franco

•

• 1931

4. Escriu en cada cas un exemple de l’edat contemporània a Espanya.

• Un canvi en la societat del segle XX: • Un personatge destacat en la ciència: • Un personatge destacat en la literatura: 5. Defineix l’expressió «ensenyament obligatori» i explica la importància que té.

■

CONEIXEMENT DEL MEDI

• Un conflicte polític intern:

710522#AD#C.MEDI#6#08_15.qxd

29/11/02

19:19

Página 47

FITXA 45

Ampliació Nom

Data

Hui dia no podem imaginar una localitat sense cotxes circulant pels carrers. Però va haver-hi un temps, al començament de l’edat contemporània, en què els automòbils eren una raresa. Al final del segle XVIII van aparéixer els primers automòbils. Aquests vehicles utilitzaven motors de vapor i tenien tres rodes, fetes de fusta i recobertes per llandes de ferro. En realitat s’assemblaven més a un tricicle que a un cotxe. Per a veure el primer automòbil modern va caldre esperar fins al final del segle XIX, quan Karl Benz, un enginyer alemany, va patentar el seu model. En poc de temps es van succeir molts canvis: es van inventar els pneumàtics, es van canviar els motors de vapor pels de combustió, es va inventar el combustible adequat per als nous motors, etc. La verdadera revolució va arribar a la primeria del segle XX gràcies a Henry Ford. Aquest nord-americà va crear un model d’automòbil, el Ford T, del qual s’arribaren a vendre 15.000.000 d’unitats. A més, va rebaixar els costos de producció introduint en les fàbriques les cadenes de muntatge. Des d’aquest moment, els canvis i les millores se succeïren ràpidament fins a arribar al concepte d’automòbil que tots coneixem hui dia. 1. Explica les fites principals en la història de l’automòbil. Segle XVIII:

Segle XIX:

Segle XX:

2. Defineix les expressions següents. • Tricicle: • Llandes: • Cadena de muntatge: CONEIXEMENT DEL MEDI

■

710522 CREDIT.qxd

10/1/03

13:29

Página 1

El llibre Atenció a la diversitat (Coneixement del medi), per a sisé curs d’Educació Primària, és una obra col·lectiva, concebuda, creada i realitzada al Departament de Primària de Voramar/Santillana Educación, S. L., sota la direcció d’ENRIC JUAN REDAL i JOSÉ LUIS ALZU GOÑI. Text: Eva González, M. Isabel Siles i Raquel García. Dibuixos: Domingo Benito. Edició: Cristina Zarzuelo i Antonia Perales.

Direcció d’art: José Crespo. Projecte gràfic: Estudio Manuel Estrada. Equip de disseny: Rosana Naveira, Rosa Marín, Rosa Barriga i Javier Tejeda. Coordinació artística: Pedro García.

Direcció tècnica: Ángel García. Coordinació tècnica: Ángeles Bárzano. Confecció i muntatge: Linocomp, S. L. Correcció: Miquel de Val. Cartografia: José Luis Gil. Documentació i selecció fotogràfica: María Leocadia Rodrigálvarez. Fotografia: A. Toril; Algar; F. Orte; J. C. Muñoz; J. Jaime; J. V. Resino; J. M. Gil-Carles; Krauel; P. Esgueva; A. G. E. FOTOSTOCK; COVER/SYGMA; COVER/SYGMA/Gilbert Lam; EFE; EFE/SIPA-PRESS/Lambert; J. M. Barres; PHOTODISC; MATTON-BILD; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA.

Aquest llibre correspon al tercer cicle d’Educació Primària i forma part dels materials curriculars del projecte editorial de Voramar/Santillana, que ha sigut degudament supervisat i autoritzat.

© 2003 by Voramar/Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 – 46210 Picanya (València) PRINTED IN SPAIN Imprés a Espanya per Talleres Gràfics Mateu Cromo, S.A. Ctra. Pinto a Fuenlabrada, s/n. Pinto (Madrid) ISBN: 84-8194-319-3 Depòsit legal:

Queda prohibida, tret de les excepcions que estableix la llei, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense comptar-hi amb l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270 i següents del Codi Penal).