La Veu del Baltà - juny2018

Núm. 6/2018 - 2a etapa

A

t b LÀ Laveudel

E S C O L A B A L T À I E L I A S V I L A F R A N C A m a escola BALTÀ I ELIAS

A

Entrevistem la Toni: “M’agrada la feina de conserge, perquè no hi ha dos dies seguits que facis el mateix".

El Baltà estrena imatge:

am

escola i AMPA presenten nou logo escola i renoven webs BALTÀ I ELIAS

A

La Comunitat Baltà

Sessió d’aprenentatge musical per a les famílies

El pati d'educació infantil

s'omple de jocs i colors 1

EDITORIAL I ja hi tornem a ser...

Com a presidenta i en nom dels membres sortints, faig una crida per animar-vos a formar part de la junta de l’Ampa.

Seria una llàstima que tota la feina feta fins ara, s’acabés, havent de nomenar una comissió gestora a l’espera de trobar prou voluntaris per tirar endavant. Penseu que si sou colla, la feina es fa menys feixuga.

Un altre curs s’acaba, i amb aquest fi de curs les nenes i els nens de 6è tanquen un cicle. Una etapa de 9 anys plena d’aprenentatges, vivències i vincles que els ha ajudat a créixer, a madurar i a preparar-se per afrontar un nou començament. Canalla, trepitgeu fort i deixeu petjada. Sou capaços de tot.

Com a Susanna, us confessaré que he gaudit de cada una de les experiències, de cada un dels aprenentatges i de cada un dels moments que he tingut l’oportunitat de compartir amb tots vosaltres, però m’hagués agradat poder portar a terme alguns projectes que s’han quedat al calaix per manca de temps. Ara toca descansar i viure els petits grans moments de l’escola en família, des de l’anonimat, però amb la mateixa voluntat de col·laboració.

Per alguns dels membres de la Junta directiva de l’AMPA també és un final de cicle. És el moment de deixar pas, de renovar i de pertànyer a l’AMPA com a mares i pares i no com a gestors del projecte. Cal una nova mirada.

El nostre pas per la Junta ha estat marcat pels canvis de gestió, per la posada en marxa d’un projecte que anés de la mà amb l’escola i per una voluntat de millora dels serveis que hem gestionat. Fent balanç, hem aconseguit molts dels objectius que ens vam proposar a l’inici: agilitzar les tasques administratives, millorar els servei de menjador, ampliar l’oferta d’extraescolars, facilitar i diversificar l’atenció a les famílies i, potser més invisible, però no menys important, adaptar-nos a la normativa fiscal i legal.

Si m’ho permeteu, vull acabar expressant el meu reconeixement, la meva gratitud i la meva admiració per a la resta de càrrecs sortints, la Secretària i el Vicepresident.

Ester Boher i Jordi Casals, gràcies per tot i gràcies per tant.

Als que us quedeu, Mònica Ramoneda i Jordi Rodríguez, Endavant i molts encerts!

Aquesta voluntat de claredat i transparència, no sempre ha estat fàcil d’assolir i ha requerit un extra d’energia per parts de tots nosaltres. Per això creiem que és el moment de fer un pas al costat i deixar que d’altres mares i pares agafin aquest relleu, i segueixin treballant per a tota la comunitat del Baltà.

I a tots vosaltres, molt bon estiu. Ens retrobem al setembre.

Susanna Sans Presidenta de l’AMPA

ÍNDEX Pàg. 2 ..................... Editorial Pàg. 4 ..................... Nou logo de l’AMPA.

Sobre la normativa de

protecció de dades Pàg. 5 ......................... Festa fi de curs Pàg. 6 i 7................... Nova imatge de l’escola Baltà i Elias Pàg. 8 i 9 ........... L’AMPA renova pàgina web Pàg. 10 i 11 ........ Entrevista Toni Lavin Pàg. 12 i 13.......... Alumnes de sisè Pàg. 14 i 15 ........ El pati infantil s’omple de jocs i colors Pàg. 16 ....................... La comunitat Baltà

proposa una sessió molt musical

Edita AMPA Baltà i Elias

Pàg. 17 ................... Resultats del cros del Baltà 2017-18 Pàg. 18 i 19.......... Records del Baltà:

Manel Monera Pàg. 20 ....................... Records del Baltà:

Sílvia Mestres Pàg. 21 ....................... Extraescolars 2018-19 Pàg. 22, 23 i 24 .................................. Àlbum de fotos curs

2017-18 Pàg. 25 ....................... La recepta.

Cupcakes de Sant Jordi Pàg. 26 .......................Horari d’estiu AMPA

2

Agraïments A l’Anna Noya que ens dissenya les portades i les pàgines especials sempre que ho necessitem; a la Marta Carbó pel suport en la redacció de textos; a l’Enric Vernet per trobar les millors fotografies; al Manel Monera i la Sílvia Mestres pels seus records del Baltà, a l’escola i a la Junta de l’AMPA i a totes les persones i col·laboradors que ens donen suport per fer possible un número més de la publicació. Gràcies!

3

Nou logo de l’AMPA fet per Anna Noya

Aquest any hem presentat la renovació del logo de

l’AMPA. Aprofitant la nova imatge que ha presentat l’escola i la implantació del nou web, vam proposar-nos renovar també la imatge amb un nou logotip que ens ha fet l’Anna Noya, artista i dissenyadora, i mare de l’escola.

El nou logo té una base de treball tipogràfic que busca la identificació amb tota la comunitat de famílies de l’escola, des de P3 fins a 6è. Així, l’Anna Noya fa una proposta que segueix l’evolució de l’escriptura en les diferents etapes de l’escolarització, començant per una lletra més irregular, passant per la lletra de pal i la lletra lligada, i finalment, amb una cursiva preparada per fer el salt a la secundària. Amb aquesta metàfora, la proposta enllaça amb la voluntat de l’entitat d’acollir serveis i inquietuds també per a les famílies de totes les etapes educatives durant l’escolarització al centre.

Pel que fa als colors, el logotip mantè el taronja i vermell de la identificació anterior, buscant la línia cromàtica que sempre ha caracteritzat l’AMPA del Baltà.

Des de la Junta de l’AMPA agraïm profundament la col•laboració desinteressada de l’Anna Noya, que sempre ha estat receptiva als diferents projectes i propostes que li plantegem, i us recomanem que visiteu el seu blog AtrapasomnisArt

http://atrapasomnisart.blogspot.com.es/ o el seu compte d’instagram

https://www.instagram.com/atrapasomnisart/ per gaudir del seu art

D

La importància de la protecció de dades compleix tota la normativa necessària en aquest àmbit.

D’altra banda, hem actualitzat tots els formularis per al curs 2018-2019, i un dels canvis més destacats fa referència al consentiment de les famílies pel què fa a l’ús de les imatges. El consentiment ha de ser a partir d’ara explícit i signat per tal que les famílies ens autoritzin a fotografiar els seus fills i filles. Ja no s’accepta el consentiment per omissió.

es del 25 de maig d’aquest 2018 és vigent el nou Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), un reglament pensat per unificar la legislació en matèria de privadesa a tot Europa. El nou text legal defineix millor les normes de transparència amb què les empreses descriuen com tracten les dades.

Per complir amb la llei i evitar errors involuntaris en l’enviament de correus electrònics, l’AMPA ha pres consciència de la importància de garantir la privacitat de les dades, que sempre hem cuidat, però que des d’aquest mes de maig millorem amb l’activació d’un nou protocol per a la gestió de dades personals de les famílies.

D’una banda, tots els enviaments de correus electrònics es faran a través de la plataforma AMPASOFT, una aplicació informàtica de gestions pròpies d’una AMPA i que

Més informació: Principals novetats del Reglament general de protecció de dades (RGPD). Generalitat de Catalunya (http://apdcat. gencat.cat/ca/documentacio/RGPD/novetats/) Nou Reglament Europeu de Protecció de Dades. BOE (https://www.boe.es/doue/2016/119/L00001-00088.pdf)

4

5

fase de recerca; la definició del logotip, que és el que després marca tota la imatge; els manuals amb les normes; més visites a l’escola per prendre mides; els arxius de producció...

PATON: Menys els diners, un petit detall, tot era real...

MARIA: Ha, ha, ha!

Cert, tot i que vam haver de presentar un pressupost real i es tenia molt en compte a l’hora de valorar el treball. Bromes a part, també era important fer un projecte assequible per l’escola, pensar en materials de qualitat però econòmics, per exemple.

estrena imatge

En aquesta primera reunió amb l’escola, quines necessitats es plantegen?

MARIA: Va ser una reunió conjunta, entre la direcció de l’escola i tots els alumnes que fèiem el treball. Allà ens van explicar com era el centre, les seves característiques, el pressupost amb què comptaven... la idea era que tinguéssim clars quins els punts que l’escola veia important, per tal que aquests quedessin reflectits en la imatge.

PATON: Vam parlar de conceptes com diversitat, comunitat, ubicació... Volem transmetre que som una escola catalana que estima la diversitat que tenim dins del centre; que vol crear comunitat, amb els infants, les famílies, el professorat i el barri. En definitiva, vam plantejar les paraules clau del projecte de l’escola.

La idea inicial era més modesta, simplement es volia can-

viar la senyalística de l’escola; però la cosa es va anar embolicant i el projecte ha acabat sent un canvi d’imatge general. Des del logotip fins al color de les parets; passant per la web, els cartells o la roba esportiva, entre moltes altres coses.

Com s’ha arribat fins aquí ens ho expliquen en Paton Felices, director del Baltà, i la Maria Hill, la dissenyadora gràfica autora d’aquesta nova imatge.

D’on surt la idea de canviar la imatge de l’escola?

PATON: Comença sent una cosa molt més modesta. Des del Baltà sempre intentem crear sinergies amb altres actors de Vilafranca i, com que volíem canviar els rètols de l’escola, ens vam posar amb contacte amb l’Arsenal. Vaig trucar a l’Albert Abella, el director, i el primer que em va dir va ser que no. Que aquell any ja estaven canviant la senyalística de la seva escola i que no podien fer dos projectes iguals.

Però aquell “no” inicial va anar seguit d’un “a no ser que...” que va acabar convertint la meva proposta en una cosa molt més gran. Si enlloc de parlar d’un treball de senyalística parlàvem d’un treball de canvi d’imatge, a l’Arsenal li servia per a plantejar-ho com a projecte de final de grau.

I la feina dels dissenyadors era plasmar tots aquests conceptes en la imatge del centre.

MARIA: Sí. En el meu cas remarco el concepte de diversitat sobretot en l’espai, posant més color a tot arreu. En els panells d’identificació dels pisos hi ha mans de diferents colors i a la senyalística els personatges també tenen tons de pell diferents. Em vaig inspirar en l’Hospital de Sant Joan de Déu per plantejar un projecte de senyalística integrador; no fer només cartells sinó intervenir també en portes, parets, escales... I escullo el color verd perquè em transmet per una banda la idea de la terra, del Penedès, i per altra banda per les connotacions que ja té el propi color: transmet relax, esperança, i també se l’associa a l’ensenyança.

I així va ser com El Baltà es va convertir en “el client” de l’alumnat de l’Arsenal...

MARIA: Exacte. El projecte final del Grau Superior en Disseny Gràfic havia de ser per a un suposat client real, en aquest cas l’Escola J.Baltà i Elias. Cada un de nosaltres havíem de fer una proposta d’imatge i tot el procés era real. Una reunió amb el client per entendre les seves necessitats; una primera

El teu logo és atrevit...

MARIA: El logo sempre és el primer que es fa i és el més difícil. He volgut jugar amb el verd, com et deia, i buscar aquesta marca de fluorescent que subratlla. I el gargot és un element potser controvertit, però que a mi em permetia 6

pràcticament a tot arreu; hem començat a pintar les portes de la planta baixa; hem fet la nova web, que tot just ara presentem; vam fer els tríptics de les Portes Obertes ja amb la nova imatge; l’agenda de l’any que ve també serà amb el nou disseny; ja hem demanat el pressupost pels plafons dels espais comuns; també tindrem aviat la roba esportiva que està preparant l’AMPA... I per cada cosa que fem truquem a la Maria per demanar-li la seva opinió i mirar l’opció més econòmica amb el millor resultat.

MARIA: És un projecte molt agraït i que s’apliqui de veritat fa molta il·lusió.

vàries coses. Primer, donar personalitat al logo, poder imaginar que un nen ha agafat un boli i ha guixat el dibuix. També és un element que es pot extreure; em va agradar la idea de poder-lo posar per separat i que permetés identificar elements de manera divertida sense haver de posar sempre el nom de l’escola. I per últim també em serveix per remarcar l’accent i donar força al nom.

Un nom que també canvia PATON: Seguim sent l’Escola J.Baltà i Elias però hem vist que realment quan es parla de nosaltres se’ns diu El Baltà i hem volgut ser atrevits. Ha sigut una decisió molt pensada, el debat va ser llarg, però m’agrada haver fet aquest pas.

D’entre tots els projectes que es presenten, l’escola escull el de la Maria. Com es va prendre aquesta decisió?

PATON: Va ser un procés llarg i difícil, realment hi havia treballs molt bons i ens va costar triar. La decisió va ser dels mestres, però també vam demanar l’opinió d’experts. Entre els pares i mares del Baltà tenim molts dissenyadors, il·lustradors i gent del sector. Ells i elles ens van ajudar a poder escollir amb més criteri, ens van ensenyar quins elements més tècnics havíem de tenir en compte a l’hora de valorar els projectes.

De seguida van quedar dos finalistes. Eren dos projectes molt diferents però tots dos molt potents. Ens va costar molt descartar-ne un.

La Maria Hill té 31 anys i és dissenyadora gràfica.

Va estudiar Comunicació Audiovisual i després va fer el salt a l’escola Arsenal; allà va cursar primer el grau mig en disseny gràfic i després el grau superior. Especialitzada en identitat coorporativa, maquetació, retoc fotogràfic i edició de vídeo, podeu veure els seus projectes en aquesta pàgina web: http://mahiso.wixsite.com/mahiso86 IMATGES DEL PROJECTE: http://mahiso.wixsite.com/mahiso86/projecte-final

I després de tants mesos de feina, ara es comencen a veure els resultats...

PATON: Sí, i fa tanta il·lusió! Tenim el logo, que ja utilitzem 7

Estrenem web i us convidem a visitar-lo

L’AMPA del Baltà ha estrenat aquest Sant Jor-

tessin consultar.

Les noves funcionalitats i polítiques legals que en els darrers anys han anat apareixent, han fet insuficient l’estructura del blog i aquest curs 2017-2018 hem estrenat un espai nou, adaptat a les necessitats que s’han anat generant, una distribució més accessible, una adreça pròpia i una imatge més actual.

El nou web http://www.ampabalta.cat s’estructura en un menú principal que organitza els apartats amb informació de l’AMPA, informació dels serveis que gestionem, informació dels esdeveniments convocats al llarg del curs escolar, el blog amb les notícies i notificacions que es publiquen periòdicament, i un recull amb totes les edicions de la revista La Veu del Baltà. A més, en un lloc destacat de la capçalera hi trobem la informació de contacte i l’accés a la pàgina de Facebook gestionada per l’AMPA.

di un nou espai web que s’adapta a les noves necessitats comunicatives. Ara, la pàgina web s’estructura en un entorn més modern, responsiu i pràctic, que vol millorar la comunicació amb les famílies i facilitar la localització de documents i informacions d’interès sobre el funcionament de serveis gestionats per l’AMPA. L’any 2007 l’AMPA del Baltà ja va saltar a internet amb el seu blog, on s’hi penjaven diferents tipus de convocatòries i informacions de servei adreçades a les famílies de l’escola.

Poc a poc, s’hi van anar incorporant notícies i documentació relacionada amb els diferents serveis gestionats per l’AMPA fins que al 2012, el blog es va reestructurar amb l’organització d’un menú desplegable amb els diferents àmbits d’intervenció de l’AMPA, per facilitar la localització d’informació que les famílies necessi8

L’AMPA.

Hi trobareu informació clara i concreta sobre el funcionament de la Junta, les Comissions i tots els Documents que us fan falta per fer ús dels diferents serveis que ofereix l’AMPA.

Serveis.

Detall de funcionament i accés als serveis principals que gestiona l’AMPA: acollida, menjador, activitats extraescolars, socialització de llibres i material escolar, roba esportiva i casal d’estiu.

Esdeveniments.

Les intervencions de la Comissió de Festes en les diverses convocatòries festives que al llarg del curs es fan a l’escola.

Blog.

Un blog amb notícies i informacions d’interés per a la comunitat educativa del Baltà.

La Veu del Baltà.

Recull d’edicions de la nova etapa de la La Veu del Baltà, la revista de l’escola que l’AMPA va recuperar el curs 2012-2013.

Us demanem que navegueu pel nou web i que en feu ús, així com que ens comuniqueu incidències o necessitats que detecteu. Entre tots, millorarem la comunicació i la transparència per fer del web una eina de suport que pugui facilitar a les famílies qualsevol gestió amb l’AMPA.

s u e u q m e r Espe ! ! t l o m i d a r g a 9

Toni Lavín:

Quedo amb la Toni Lavín un dijous a dos quarts de

deu del matí i me la trobo posant bé les taules del menjador que estan apilades per una reunió que hi va haver el dia anterior. La conversa s’interromp sovint, perquè ha d’atendre contínuament el mòbil. Amb aquest aparell tant atén les trucades de l’escola com n’obre la porta. “I avui és un dia molt tranquil!” comenta. Pels qui no la coneixeu, la Toni és la conserge del Baltà, on també té la seva residència, i tota una institució a l’escola. De fet, fa vint-i-cinc anys que hi treballa, encarregant-se de tasques de manteniment del centre, com de feines administratives i d’atenció al públic. “Noces de plata” diu rient, i afegeix: “dels que estem aquí, només el Pere González, tutor de 5èA, que havia estat director, porta més anys que jo”.

“M’agrada la feina de conserge perquè no hi ha dos dies seguits que facis el mateix”

Com vas arribar al Baltà?

Abans estava d’interina a l’escola Estalella Graells i vaig fer oposicions per aconseguir una plaça fixa i les vaig aprovar. Llavors el conserge d’aquí es jubilava i s’havia d’ocupar la plaça sí o sí. La veritat és que jo estava molt bé a l’Estalella i al principi vaig venir una mica a contracor... en part pel fet que m’obligaven a agafar l’habitatge. En aquella època quan es convocava una plaça de conserge a totes les escoles menys a l’Estalella qui l’ocupava estava obligat a viure allà, ara només quedem el del Cristòfor Mestre i jo en aquesta situació. Això implicava estar de guàrdia vint-i-quatre hores al dia i tots els caps de setmana.

Després amb els anys, per sort, tot això ha anat canviant, les condicions laborals són unes altres.

Com és el teu dia a dia? Què és el primer i l’últim que fas?

La primera feina del dia a dia és treure la alarma i obrir les portes i reixes de les escales de l’edifici i engegar i reposar el paper a les fotocopiadores. Després, a les 8’56”, toca posar la música i anar a obrir les portes del pati per l’entrada dels alumnes.

A partir d’aquí, ja tot va en funció de les necessitats del servei: atendre trucades, mares/pares, industrials, fer reparacions, incidències a la unitat de servei de l’Ajuntament, compres, netejar el pati, correspondència, revisar temperatura i clor dels acumuladors aigua, revisar sala de màquines, etc. I l’última tasca del dia normalment és, un cop que ja han sortit tots els alumnes, començar a tancar portes, a excepció dels llocs ocupats, segons els dies, per fer activitats extraescolars.

Quantes claus portes?

No ho he comptat mai! (Riu). A sobre en dec tenir una quinzena... però no puc portar totes les claus de l’escola! Fa anys vaig aconseguir que a tots els espais comuns hi hagués el mateix bombí i així, per exemple, totes les aules s’obren amb una clau mestra.

10

De totes les feines de què t’encarregues, n’hi ha alguna que prefereixis?

Depèn del moment, no hi ha una tasca que m’agradi més que la resta. De fet, fer de conserge m’agrada perquè no hi ha dos dies seguits que facis el mateix. A vegades fas coses tan simples com arreglar una joguina d’un nen i d’altres et trobes amb què has d’arreglar el pany d’una porta perquè un alumne no es quedi tancat al lavabo. Per fer de conserge has de saber una mica de tot: fusteria, lampisteria, electricitat, jardineria...

coneguda entre la canalla.

Tots els nens em coneixen, te’ls trobes pel carrer i et criden... i ara fins i tot ja començo a veure pares que havien sigut alumnes.

Com és viure a la feina/ treballar on vius?

Al principi vaig venir plorant... tot això era camp, no hi havia cases. Després, et vas acostumant i la veritat és que ara estic contenta. Tenir la casa a la feina té coses bones i dolentes. La part positiva és que és pràctic. Per exemple, si se’m trenca una broca la puc anar a buscar a la caixa d’eines que tinc a casa.

La part negativa és que pot ser que un dissabte al matí et truquin i et diguin que el nen té examen dilluns i s’ha deixat el llibre i si el pots obrir, tot i que cada vegada passa menys. De totes maneres tinc l’hàbit de marxar el cap de setmana, perquè entre setmana hi ha dies que no surto d’aquest recinte.

A algú li pot sorprendre que aquestes tasques les faci una dona...

Quan vaig començar a fer de conserge, fa vint-i-nou anys, vaig ser pionera; de fet, hi havia qui no em prenia massa seriosament i em deia que duraria dos dies.

Però vaig tenir la sort que el que era el meu company a l’Estalella, el Rafael Osuna, m’ho va ensenyar tot.

I per acabar, recordes especialment alguna anècdota d’aquests

Com ha canviat l’escola des que vas arribar?

L’escola ha canviat molt en aquests vint-i-sis anys! Quan jo vaig començar l’accés d’infantil no existia i per on ara entren els més grans era per on accedien quatre autocars.

Llavors aquest centre era l’escola comarcal i, a més, hi havia una escola d’adults. Érem una escola de tres línies als cursos superiors, 7ès i 8ès d’EGB. El fet de ser l’escola comarcal comportava que tots els alumnes dels pobles al voltant de Vilafranca vinguessin a acabar els seus estudis al nostre centre. El servei de menjador s’havia de fer en tres torns i llavors els mateixos mestres de l’escola feien de monitors. Gairebé tot el personal d’administració i serveis era contractat directament per l’Ajuntament, cuiners, conserges (n’hi havia dos, un de torn de matí i una altre a la tarda), personal neteja, mestres de música, d’educació física i d’educació infantil. Actualment, a les escoles de Vilafranca ja només quedem com a treballadors de l’Ajuntament els conserges.

25 anys al Baltà?

Ja fa molt anys que a l’escola es celebrava la Setmana Cultural, cada any al voltant d’un tema diferent. Gairebé sempre es convidava a una persona o entitat il•lustre relacionat amb el tema. L’any que es va dedicar a l’esport (1998-1999) va venir en Pep Guardiola, llavors jugador del FC Barcelona. Va fer una conferencia multitudinària al menjador de l’escola i tothom va voler fer-se fotos amb ell. Al pis de dalt hi eren les senyores de la neteja que anaven a començar la seva jornada. Una d’elles desitjava parlar i fer-se una foto amb en Pep, però no va baixar al menjador. Quan en Pep ja marxava i s’estava acomiadant se’m va acostar a donar-me les gràcies i vaig aprofitar per dir-li que al pis de dalt hi havia les senyores de la neteja treballant. i que una d’elles es quedaria amb les ganes de saludar-lo. No s’ho va pensar i em va demanar que l’acompanyés a dalt. La Pepi, en veure’l acostar-se, va deixar caure el pal de fregar i quasi que plorava d’emoció. Va ser tot un gest d’humilitat d’una gran persona!

Imagino que per la feina que fas, deus ser bastant 11

Som els de 6è A

Som els de 6è B

So

! t r o 13

El pati d’infantil s’omple de jocs i colors

pati en un projecte seu, dels nens i nenes. I no ho vam dubtar. Vam decidir que ho treballaríem sobretot des de P5. Els hi vam proposar la idea de pensar entre tots i totes com ens agradaria que fos el nostre pati i de seguida s’hi van engrescar.

Així la decisió de quins jocs pintar és seva?

R- Entre P5A i P5B vam fer una llista de tots els jocs que ens agradaven. Per agafar idees vam buscar per internet, vam mirar exemples d’altres escoles, vam investigar jocs que no coneixíem... i al final van sortir un munt de propostes que vam apuntar en unes cartolines. Però no volíem que la decisió fos només dels grans del cicle, així que vam pensar la manera que P3 i P4 poguessin també decidir com volien que fos el seu pati. Vam organitzar unes votacions; els de P5 vam passar per totes les classes per explicar les idees que havíem tingut i demanar-los la seva opinió. Cada nen i nena va posar un gomet al joc que més els agradava i els cinc més votats van ser els escollits.

I van fer bones propostes?

R- I tant! Tenen idees molt coherents. I amb el procés d’investigació previ que vam fer vam descobrir molts jocs que no coneixíem. El més votat va ser el futbol de xapes; es moren de ganes de jugar-hi!

El curs passat un grup de pares, mares i mestres

van construir el sorral al pati d’infantil. Era, i mai millor dit, el primer granet de sorra del projecte de millora i remodelació del pati. Enguany, s’ha anat encara més enllà i des de finals del mes de maig el terra s’ha omplert de jocs i colors. Una carretera plena de corbes, amb rotonda i passos de vianants inclosos; un laberint; camps de futbol de xapes; rodes de colors, i moltes coses més han convertit el pati d’infantil en un lloc ple de màgia on els nens i nenes poden donar ales a les seves ganes de joc.

Un cop decidits els jocs vau demanar la col•laboració de les famílies R- Abans amb els nens i nenes de P5 vam fer l’esbós de com volíem pintar els jocs. Vam mirar quina forma té el pati i vam pensar a on ens agradaria que anés cada joc. Tot ho han pensat ells; el pati és seu! Però com que els jocs s’havien de pintar amb pintures que no són d’ús infantil, vam demanar ajuda als pares i mares. Vam fer un sondeig per escollir quins dies anaven millor i vam acabar quedant el divendres 25 de maig a la tarda i dissabte 26

La Raquel Gómez, tutora de P5B, ens explica com s’ha arribat fins aquí.

Quina bona idea i què bé que ha quedat!

R- Doncs sí, mentre pintàvem els jocs només teníem ganes que arribés dilluns per veure les cares dels nens i nenes quan ho veiessin! Estan molt contents, sobretot perquè ho han fet entre tots i totes.

Explica’ns una mica com ha anat això...

R- Doncs bé, és una iniciativa del cicle. Des d’Infantil teníem ganes de seguir millorant el pati i vam pensar que estaria bé fer jocs amb pintura o altres materials. Primer vam començar a pensar nosaltres què fer, però llavors ens vam adonar que teníem l’oportunitat perfecte per convertir el projecte del 14

al matí. Amb l’ajuda de les mares i pares que van venir vam poder fer realitat el que havien decidit

els nens i nenes. Nosaltres estem molt contentes i els petits encara més!

Àlbum procés participatiu https://goo.gl/Ufbvvo Àlbum millores pati https://goo.gl/kz7o5m

15

J

La Comunitat Baltà proposa una sessió d’aprenentatge musical pintures de diferents colors i la utilització de diferents elements del llenguatge visual i plàstic per a fer-los.

El segon grup es va posar com a repte final inventar corrandes i cantar-les a la resta de pares i mares, parlant de les diferents emocions. Les corrandes són versos de set síl·labes que es canten amb diferents melodies tradicionals de música improvisada. L’assoliment màxim de la competència es produeix quan algú és capaç d’improvisar les quartetes en el mateix moment d’inventar-les.

Un tercer grup va posar en joc l’expressió escrita per expressar-se. El treball de grup el va activar l’audició d’uns fragments musicals que suggeriem emocions ben contrastades. El grup en va escollir una i va planificar i produïr el seu text.

També seguint el model d’activitats que fem a l’escola, un grup va dissenyar un tríptic que anunciava l’activitat final on compartiríem el resultat dels diferents grups. També es va utilitzar la música com a element activador del disseny del tríptic.

De l’últim grup se’n van fer dos subgrups; un que va tocar instruments de vent metall (trombons i trompetes) i un altre que va tocar de vent fusta (saxos). El grup es va familiaritzar amb la tècnica, com es produeix el so de l’instrument i les quatre idees clau que permeten començar a fer-lo sonar. Finalment, van ser capaços de posar música a diferents estats d’ànim.

Després de l’experiència algunes idees com interdisciplinarietat, treball en equip, alumne com a protagonista actiu dels seus aprenentatges, aprenentatge compartit, competència,...segur que arribaran a les nostres orelles més plenes de sentit.

a fa temps que tenim la impressió que és important explicar a les famílies que l’escola s’està transformant en quelcom diferent del que era fins no fa massa temps.

La manera com les mares i pares poden visualitzar aquesta transformació és a partir de la pròpia experiència dins l’escola. Poder participar en activitats com les que fan els seus fills i filles ens acosta a entendre tot allò que els professionals de l’escola ens expliquen al llarg del curs. Aquest curs l’equip de mestres va voler acostar-vos la manera de treballar la competència artística i especialment la música al Baltà.

Les activitats d’aquesta última jornada giraven entorn a quatre emocions diferenciades (alegria, felicitat, tristesa i ràbia).

Hi havia propostes de percepció, on la capacitat d’escoltar d’una música en concret permetia l’expressió des d’un altre àmbit, com l’escriptura o la pintura, i d’altres que posaven en joc la capacitat d’expressar-se, a través dels element sonors que formen l’expressió musical com la percussió corporal, la cançó i la pràctica instrumental.

Tot això acabant amb l’exercici de compartir els processos d’aprenentatge i el resultat final amb la resta de grups.

Les dimensions de percepció i comprensió, la interpretació i producció, i la imaginació i creativitat són els eixos que articulen les competències bàsiques de l’àmbit artístic.

La trobada va començar amb una activitat conjunta, on per imitació apreníem petites percussions corporals. Després ens vam distribuïr en grups diferents.

El primer grup va associar unes músiques a la representació plàstica d’aquesta i de l’emoció que transmetia al grup. El resultat fou quatre murals amb

vídeo 1: https://youtu.be/WuJzfWkeZ5g vídeo 2: https://youtu.be/ZzcHzVPKGOM 16

(Fotos: Enric Vernet)

Èxit de participació a la XXVII edició del cros escolar del Baltà, que ha estrenat trofeus

U

tament de Vilafranca, el Consell Esportiu de l’Alt Penedès i l’Associació de Veïns del barri de Sant Julià.

Aquest cros escolar, que ja compta amb una gran tradició, aplega infants des dels 3 fins als 13 anys. Fa tres edicions es va iniciar una cursa per adults, que enguany ha viscut una reorientació, buscant la participació familiar. Les curses, que van dels 100 als 2.000 metres, en funció de l’edat dels atletes, es desenvolupen principalment dins les instal•lacions de l’escola, tot i que els atletes més grans realitzen un circuït que surt de l’escola i recorre alguns carrers del barri de Sant Julià.

n any més, el Cros del Baltà ha estat un èxit. Un èxit de participació i un ambient immillorable. Des de l’organització s’agraeix especialment el suport de tots els col•laboradors per la bona feina feta i es felicita els i a les atletes per la participació exemplar i els resultats obtinguts.

Ha destacat en aquesta edició la incorporació d’un nou disseny dels trofeus per als guanyadors de cada categoria, realitzats per usuaris de l’escola l’Espiga. Amb aquesta acció s’aporta un nou valor a la celebració esportiva que organitza la l’AMPA del Baltà, amb el suport de l’escola i la col•laboració de l’Ajun-

Classificació Infantil femení (2004/05) 1a: Safa Sarovasi (Milà i Fontanals) 2a: Lluna Garbin (Nou de la Vila) 3a: Claudia Muriel (Milà i Fontanals) Infantil masculí (2004/05) 1r: Joan Jiménez (Eugeni d’Ors) 2n: Marc Aettcaoucaou (Sant Elias) 3r: Sulayaman (Milà i Fontanals) Aleví femení (2006/07) 1a: Mar Garbiu (Rossend Montané) 2a: Jazmin Romeo (Baltà i Elias) 3a: Xantal Pérez (Pau Boada) Local: Núria Cano (Baltà i Elias) Aleví masculí (2006/07) 1r: Ireneu Uberni (Sant Ramon) 2n: Elias Aitdu (Mas i Perera) 3r: Lluís Sánchez (Baltà i Elias) Local: Younes (Baltà i Elias)

Benjamí femení (2008/09) 1r: Manuela Nyarko (Cristòfor Mestre) 2n: Amal Bouzagaoui (Baltà i Elias) 3r: Irati Santiesteban (Baltà i Elias) Local: Aran Morera, Emma Noia i Camila (Baltà i Elias)

Benjamí masculí (2008/09) 1r: Sam Linares (El Margalló) 2n: Biel Rovira (Cristòfor Mestre) 3r: Miguel Ángel Sánchez (Baltà i Elias) Local: Erik Sánchez (Baltà i Elias)

Mainada femení (2012) 1a: Aïna (Baltà i Elias) 2a: Elna (Cristòfor Mestre) 3a: Clàudia (Dolors Piera) Local: Aina Almirall (Baltà i Elias)

Promoció femení (2010) 1a: Salma Rodríguez (Samaranch i Fina) 2a: Xènia (El Castellot) 3a: Júlia Cierto (Sant Josep) Local: Ainhoa González (Baltà i Elias)

Mainada masculí (2012) 1r: Joan Vallès (Montagut) 2n: Arnau (Sant Domènech) 3r: Hamza Oughes (Baltà i Elias) Local: Martí Olivella (Baltà i Elias)

Promoció masculí (2010) 1r: Ismael Said (Baltà i Elias) 2n: Reda (Mas i Perera) 3r: Otmani (Baltà i Elias) Local: Rayan El Kibal (Baltà i Elias)

Mainada femení (2013) 1a: Foix Pinar (Montagut) 2a: Laia Vendrell (Montagut) 3a: Ona Lloverol (Sant Elias) Local: Isona Nicolàs (Baltà i Elias)

Promoció femení (2011) 1a: Kadiatou Kourouma (Baltà i Elias) 2a: Alba Zapatero (Baltà i Elias) 3a: Júlia Casals (Baltà i Elias) Local: Farah Harrouch (Baltà i Elias)

Mainada masculí (2013) 1r: Bernat Roca (Estalella i Graells) 2n: Marc Cierto (Sant Josep) 3r: Lutz (Sant Pere de Riudebitlles) Local: Lluc Torner (Baltà i Elias)

Promoció masculí (2011) 1r: Isaac Nicolàs (Baltà i Elias) 2n: Aaron (Baltà i Elias) 3r: Biel Romero (Sant Domènech) Local: Abdellah Ouaha (Baltà i Elias)

17

tes vivències compartides que quan intento posar-les per escrit, surten totes de cop col·lapsant el meu cap en l’espai i en el temps. Els protagonistes, han estat, són i seran els companys i companyes mestres, els alumnes i l’associació de pares i mares que per mi van ser una ajuda i un suport vital. Els més de vints anys treballant en aquest centre de manera ininterrompuda ho avalen.

Diuen que l’educació és un “vestit de gala” que mestres i alumnes ens posem cada dia per anar a la festa de la vida i en aquest sentit –la meva relació professional va començar als inicis del curs escolar 1983-84-, no vaig trigar gaire en adonar-me que aquesta era una escola especial. Vaig descobrir que un dels valors més importants que hi havia, i suposo que encara es manté, era la bona harmonia dels mestres envers els alumnes i pares.

Jo venia d’una escola de Cornellà amb un tarannà molt diferent.

Molts nens i nenes arribaven cada matí en uns autocars que els passaven a recollir per diferents pobles de la comarca. D’aquí li venia el nom de “Comarcal”. A les nou en punt, el conserge el Sr. Rios, emetia una senyal sonora que feia barreja-se tots els alumnes; els que vivien a Vilafranca i els vinguts de la comarca, formant unes files interminables. Amb molt d’ordre es dirigien a les aules. A l’hora del pati era necessari organitzar uns torns de la pista poliesportiva per evitar conflictes, així com regular dos horaris per un menjador ple a vessar. El cuiner era el Sr. Enric, una persona molt dinàmica, resolutiva i positiva.

Records de l’escola

Manuel Monera Exmestre

De vegades els records ens arriben com si fossin un

regal del cel. Com un perfum que s’apodera del cos, i en olorar-lo ens captiva, ens abraça, com si fossin onades que es trenquen a punta de l’alba. La tendresa d’un mot, el somriure d’un company, el batec d’un diàleg, l’escuma blanca.

Potser penseu que aquestes paraules són exagerades, però us ben asseguro que això és el que vaig sentir el dia que l’Ester, una mare de l’AMPA de l’escola J. Baltà i Elias, em va trucar per demanar-me un escrit per a La veu del Baltà. La revista que vaig veure néixer i en la que durant molt anys vaig col·laborar, no tan sols escrivint, imprimint, grapant i repartint amb l’ajuda inestimable dels alumnes més grans. En refereixo a la seva primera època, quan es feia en paper.

L’escola dona per molt, com la vida, i al Baltà hi tinc tan-

18

Vaig passar per totes les aules i cursos, d’educació infantil fins als més grans, tot i que per motius d’organització em vaig especialitzar en l’educació especial.

Recordo anècdotes puntuals, com l’època en que era el responsable de riscos laborals i vaig tenir que trucar als bombers, perquè en una classe de cinquè, a la segona planta, durant la nit, va entrar una abella reina i va fer un eixam. Al matí, es va crear un gran enrenou a l’escola i, seguint les normes d’evacuació, tots els alumnes es van quedar al pati. Vaig tenir el privilegi d’acompanyar un bomber especialista en aquestes qüestions i viure tot el procés de molt a prop. La seva vestimenta, així com les eines que va utilitzar per trasvassar una gran multitud d’abelles que hi havia en un angle de la classe.

Amb molta cura i paciència les va col·locar a l’interior d’una capsa. Aquet fet va donar motius per dialogar amb els alumnes sobre les abelles, la seva importància i el seu producte estrella: la mel.

A principis dels anys vuitanta, com moltes altres escoles públiques, la nostra disposava de molts pocs mitjans educatius: la pissarra i el guix eren els elements bàsics.

Però a poc a poc, es va anar invertint esforços i diners en material pedagògic per fer més fàcils i amenes les classes, també es van potenciar les festes populars com la Castanyada, Nadal, Carnaval, Sant Jordi, la festa de fi de curs i el comiat dels nens i nenes que marxaven a l’institut. El mestres fèiem cursos i tallers, com el que va fer la Dolors Sans de dracs i gegants, i a partir del seu mestratge vam crear el nostre propi drac, fet de cartró pedra i amb una estructura de ferro per poder-lo desplaçar. Baltarin el vam batejar i es va convertir en l’estrella de la festa de Sant Jordi –us adjunto una foto-.

A meitat dels anys noranta tota la comunitat educativa ens vam engrescar en una idea fantàstica: La Setmana Cultural. La seva preparació corria a càrrec d’una comissió de treball, on hi havia tots el nivells representats.

Calia grans dosis d’imaginació i coratge per, a partir d’un tema com el medi ambient, la mar, la comunicació, el joc o el consum responsable, programar una sèrie d’activitats adaptades a cada curs durant tota una setmana. Projectes col·lectius.

Mitjançant un tríptic il·lustrat amb dibuixos dels alumnes, s’informava les famílies del tema a desenvolupar. Aquest programa incloïa una salutació del Claustre de professors invitant a participar, així com la llista detallada de totes les activitats. La primera Setmana Cultural va ser la més difícil i complicada, però un cop vistos els bons resultats, en vam realitzar un total de set. Conservo algunes fotos, com la que us adjunto, feta al menjador amb la presència d’alguns companys davant d’un veler.

El tema era el mar.

Una de les tardes la teníem destinades al cinema en pantalla gran, al Bogart. Ens vam posar en contacte amb el Cisco Olivella, el propietari, li va fer molta il·lusió i ens va donar tota classe de facilitats. Ell s’encarregava de buscar la pel·lícula tenint en compte el tema i que fos apropiada per tota l’escola, de P3 a 6é. Els més

grans, a l’hora de fer el desplaçament pel carrer feien de responsables dels més petits.

S’anunciava als mitjans de comunicació, tant les conferències con les activitats obertes als pares i mares.

La de Jaume Mateu, conegut com a Tortell Poltrona, membre de Pallassos Sense Fronteres, o la del jugador i posterior entrenador del Barça Pep Guardiola. Van ser tot un èxit, el menjador de l’escola es va quedar petit, amb periodistes locals inclosos.

Totes van despertar un major o menor interès, depenent del tema, però la xerrada que més em va impactar a mi va ser la de Fèlix Senabre. Es tractava de l’experiència viscuda per un vilafranquí que va demanar una excedència al seu lloc de treball per donar la volta al món en vaixell.

Navegar enganxa, o almenys així m’ho va semblar, quan observava les cares que posaven aquells nens i nenes de 3r fins a 6è, meravellats per les diapositives que en Fèlix projectava en una pantalla gegant. O potser va ser per el to màgic i misteriós de les seves paraules. Les que utilitzava quan donava a conèixer aquelles sensacions úniques que havia viscut, desprès de visitar unes illes verges d’aigües marines entre blaves i verdes tot dient: “El meus companys i jo som vius, gràcies a aquest grup de dofins que veieu en la diapositiva, perquè van començar a picar contra el casc del nostre vaixell per alertar-nos que la proa de la nostra embarcació es dirigia contra un banc d’esculls de corall que cap dels tripulants havia vist”.

Aquella mateixa setmana cultural van veure la pel·lícula Flipper, que tractava de les aventures d’un dofí orfe que es fa molt amic d’un nen, al que li fa viure coses que mai hagués imaginat. Com les que va explicar el nostre conferenciant Fèlix. Potser per això me’n recordo amb tanta claredat.

No voldria acabar sense donar les gràcies a l’AMPA de l’escola per l’oportunitat que m’heu brindat d’explicar alguns dels moments viscuts en aquesta escola, i al mateix temps, encoratjar-vos i desitjar-vos molta sort en totes les tasques que us proposeu.

Sense esforç no hi ha excel·lència.

Manuel Monera.

19

Records de l’escola Promoció 88-89

Sílvia Mestres

“Jo anava al Baltà quan...”

a desfer el camí. Això sí que era una excursió, i no la de Mallorca!

Quan al pati de l’escola no hi havia mòbils i la tecnologia més puntera era la baldufa, les bales (les “xines”, que eren opaques, valien més que la resta), els adhesius o les gomes de saltar. Als últims cursos, es començaven a veure consoles de marcianitos que anaven amb piles de botó i amb una pantalla microscòpica.

Quan jugàvem a jocs que segurament avui estarien prohibits o mal vistos per perillosos o agressius, com el potro, el balón-tiro, o el beisbol amb un pal de fusta trobat vés a saber on.

Quan no existia l’acollida en horaris no lectius, i no hi havia una oferta d’extraescolars com si fos un centre cívic. Jo feia teatre (amb la senyoreta Rosa, de català) i coral (que dirigia el Josep Anton Casas) i gràcies a això sento passió per les arts escèniques i la música.

Quan els mestres escrivien les notes a mà, perquè no hi havia ordinadors ni a l’escola ni a casa. Res de comunicació on line i res de grups de whatsapp de pares i mares (us ho imagineu?).

Tot per telèfon, o cara a cara.

Avui hi ha companys meus de promoció o amics molt propers que porten els seus fills i filles al Baltà. Avui, tot és molt diferent al que us he explicat, però estic convençuda que compartiran el meu orgull i el meu agraïment per haver anat a una escola pública que em va EDUCAR, en majúscules, transmetent-me uns coneixements i uns valors que m’han servit de base per ser qui i com sóc ara.

Sílvia Mestres, Promoció 88-89

Quan encara era EGB o, el que ve a ser el mateix, Educación General Básica, que corresponia cicle d’estudis primaris obligatoris fins a finals dels 90. Si has fet EGB, després et tocava el BUP i COU o l’FP (formació professional), sigles que segurament són desconegudes pels alumnes d’avui en dia.

Quan es deia de vostè als mestres i, alguns, vinguts de diferents punts de la Península ibèrica (Castelló, Navarra, Lleó, Palència,...) vivien dins del recinte escolar. També hi vivia el conserge, el mític sr. Rius i la seva dona, la sra. Consuelo, la cuinera de l’escola.

I és que no hi havia empreses de càtering, sinó que teníem cuina pròpia. No hi havia monitors de menjador, sinó que els alumnes de cursos superiors ajudàvem a servir el menjar als de cursos més petits, a canvi de que ens portessin d’excursió a finals de curs.

Parlant d’excursions, jo anava al Baltà quan vaig anar per primera vegada en vaixell i en avió per anar al viatge de fi de curs de 8è a Mallorca. Tot un esdeveniment!

Quan era conegut per ser l’escola “comarcal”. A banda dels nens del barri de Sant Julià, hi anaven els nens i nenes de la comarca que no tenien escoles als seus municipis, i el pati s’inundava de busos a les 9 i a les 5. Als que veníem “del poble” ens tocava fer desenes de quilòmetres a diari: Olesa-Les Gunyoles-Avinyonet-Cases Roges-Sant Cugat-l’Arboçar-Sant Pere Molanta-Vilafranca i, al final del dia,

20

EXTRAESCOLARS 2018-2019 AMPA J.BALTÀ I ELIAS EDUCACIÓ INFANTIL P3, P4 I P5 ACTIVITAT

DIES

PREUS

EXPRESSIÓ CORPORAL MITJANÇANT LA DANSA

DILLUNS (P3, P4 i P5) de 16.30 h a 17.30 h

48€ x trimestre (soci) 78€ x trimestre (no soci)

SENSIBILITZACIÓ MUSICAL

DIMARTS (P3, P4 i P5) de 16.30 h a 17.30 h

48€ x trimestre (soci) 78€ x trimestre (no soci)

MULTIESPORTS

DIMARTS (P4, P5 i 1R) de 16.30 h a 17.30 h

48€ x trimestre (soci) 78€ x trimestre (no soci)

PLAY ENGLISH (novetat migdia)

DIMECRES (P4 i P5) de 13.45 h a 14.45 h

60€ x trimestre (soci) 90€ x trimestre (no soci)

PLAY ENGLISH

DIMECRES (P4 i P5) de 16.30 h a 17.30 h

60€ x trimestre (soci) 90€ x trimestre (no soci)

TALLER D’EXPRESSIÓ MITJANÇANT EL TEATRE

DIJOUS (P4 i P5) de 16.30 h a 17.30 h

48€ x trimestre (soci) 78€ x trimestre (no soci)

ESCACS

DIVENDRES (P5) de 12.30 h a 13.30 h

48€ x trimestre (soci) 78€ x trimestre (no soci)

CICLE INICIAL, MITJÀ I SUPERIOR (1R A 6È) ACTIVITAT PLAY ENGLISH FUTBOL DIBUIX MULTIESPORTS CUINA FUTBOL TEATRE MUSICAL ZUMDANCE (novetat) BÀSQUET BÀSQUET ESCACS

DIES

PREUS

DILLUNS (1R, 2N i 3R) de 16.30 h a 17.30 h DILLUNS (1R i 2N) de 16.30 h a 18 h DILLUNS (1R a 6E) de 16.30 h a 18 h DIMARTS (P4, P5 i 1R) de 16.30 h a 17.30 h DIMARTS (1R A 6È) de 16.30 h a 17.30 h DIMECRES (3R A 6È) de 16.30 h a 18 h DIMECRES (1R A 6È) de 16.30 h a 17.30 h DIJOUS (3R A 6È) de 16.30 h a 17.30 h DIJOUS (1R i 2N) de 16.30 h a 18 h DIJOUS (3R A 6È) de 16.30 h a 18 h DIVENDRES (1R A 6È) de 12.30 h a 13.30 h

60€ x trimestre (soci) 90€ x trimestre (no soci) 60€ x trimestre (soci) 90€ x trimestre (no soci) 81€ x trimestre (soci) 111€ x trimestre (no soci) 48€ x trimestre (soci) 78€ x trimestre (no soci) 60€ x trimestre (soci) 90€ x trimestre (no soci) 60€ x trimestre (soci) 90€ x trimestre (no soci) 48€ x trimestre (soci) 78€ x trimestre (no soci) 48€ x trimestre (soci) 78€ x trimestre (no soci) 60€ x trimestre (soci) 90€ x trimestre (no soci) 60€ x trimestre (soci) 90€ x trimestre (no soci) 48€ x trimestre (soci) 78€ x trimestre (no soci)

· I N f A N T I L · 21

FM AL BALTÀ

CARNAVAL

22

L A D A N E D T R CONCE

23

SANT JORDI

24

la

Precalentem

el forn a 170º.

re cep ta

Tamisem la farina i

afegim l'ou i l'estracte de vainilla.

A continuació, afegim

la meitat de la farina, el cacau i el buttermilk.

Després incorporem

la resta de la farina.

Al final, hi afegim

el colorant vermell, i en un got petit mesclem el vinagre amb el bicarbonat de soda i quan reaccioni l'afegim a la mescla.

Repartim la mescla

en els motlles i posem al forn durant uns 20 minuts.

Colorant vermell (millor en pasta) 1 cullaradeta d'extracte de vainilla

120ml de buttermilk

es prepara barrejant 120ml de llet amb ½ cullerada de suc de llimona.

En 5 minuts tindrem la llet tallada com el buttermilk

1/2 culleradeta de bicarbonat de soda

1 culleradeta de vinagre blanc

Avui us portem una recepta de cupcakes de l'Alma Obregon, amb una presentació homenatge a la Diada de Sant Jordi.

Una exalumna del Baltà els va preparar fa unes setmanes i ens ha explicat com es poden fer.

Deixarem refredar

5 minuts als motlles i després sobre una reixa.

55g de mantequilla 150g de sucre 1 ou 1 cullerada de cacau sense sucre

150g de farina

el cacau i reservem.

Batem el sucre i la mantega.

Sense deixar de batre,

Ingredients:

25

Ingredients Crema: 125g crema de formatge freda (tipus Philadelphia)

60g mantequilla a temperatura ambient

300g de sucre glassejat Batem la mantequilla amb el sucre glass, i un cop ben barrejat, hi afegim tota la crema de formatge.

Batem uns minuts fins que quedi blanc i cremós. Si es vol, es pot colorar amb colorant alimentari.

Per decorar els cupcakes farem servir una mànega pastissera amb la crema i al damunt hi posarem la rosa de Sant Jordi de fondant o altres elements decoratius que us agradin.

Així farem els pètals

u i t s e n Bo

A P M A ' l e qu m e d r o c Us re x t a p s e d serem al l o i l u j e d fins al 6 i els dies e r b m e t e s e d 7 i 6 , 5

26