Revista Lo Lleida #13 - Amics del Lleida

lo lleida La revista més blava Nº13 - V TEMPORADA

PAU TORRES El porter de Capellades es converteix en el jugador amb més partits jugats en la història del Lleida Esportiu REPORTATGE

ELS GUARDIANS DE LA PORTA

JOAN REIG EL NOI D'OLIANA

EL PRESIDENT ACUSA TOTHOM

Visita la nostra web: www.amicsdellleida.org

Arriben noves actualitzacions a la versió 3.0 de l'aplicació mòbil

"Amics del Lleida"

PORTADA NÚMERO 13

>> losumari

lo lleida La revista més blava Nº13 - V TEMPORADA

PAU TORRES

El porter de Capella des es converteix en el jugador amb més partits jug ats en la història del Lleida Esportiu REPORTATGE

EL PRESIDENT SURT A ESCENA

Després de les diverses notícies negatives sorgides en les darreres setmanes sobre el Lleida Esportiu, el president del club Albert Esteve ha sortit en roda de premsa i s'ha defensat atacant. Ha volgut recordar que "Hisenda va aixecar l'embargament preventiu" dels ingressos del club. Repassem els principals titulars d'una roda de premsa que va durar 2 hores i que va servir per criticar tant a l'Ajuntament com a exjugadors, aficionats, periodistes...

ELS GUARDIANS DE LA PORTA

El porter Pau Torres es va convertir el passat 16 de febrer, al Nou Estadi de Tarragona, en el jugador que més cops ha vestit la samarreta del Lleida Esportiu en els seus nou anys d'existència. El primer d'ells va ser l'agost del 2012 contra el Peña Sport de Tafalla. Des d'aleshores, s'ha convertit en tot un ídol del Camp d'Esports.

A part del de Capellades, molts altres porters han defensat la porteria blava des del 2011 amb menor o major fortuna. Recordes en quina temporada va jugar un major número de porters? Qui li va aturar un penal a Jorge Molina en el Lleida 1 Betis 2 del 2013?

(Des) gana La bipolarització dels sentiments de molts aficionats blaus xoca amb la història. En el passat, anar al Camp d'Esports suposava un exercici de fugida dels problemes quotidians i tenir un únic pensament al cap: animar de forma incondicional no només l'equip sino el conjunt de l'entitat. Les ganes de contribuïr a la difusió i promoció del nostre club, i les activitats dels Amics del Lleida en són bon exemple, xoquen amb la desgana provocada pel dia a dia del club. Quan et prens un temps de reflexió passional pel futbol i intentes entendre les virtuts i mancances de l'equip de Molo, t'assabentes que tal o tal exjugador blau ha denunciat el club.

Quan et proposes crear una nova edició de la revista, treballar sobre l'actualització d'una aplicació mòbil sobre el Lleida o construir una base de dades potent per extreure-hi estadístiques, t'assabentes que el club ha bloquejat a les xarxes al-

Adrià Díez

DIRECTOR REVISTA LO LLEIDA

guns abonats. Posar en el focus d'atenció l'apartat judicial, la figura presidencial o exposar, sense adonar-se'n, els problemes de comunicació i empatia amb tota l'afició blava és un problema estructural que no soluciona ni dos hores de roda de premsa ni un ascens de categoria. Aquesta sobreexposició del que no importa a l'aficionat no només passa al Lleida.

Veiem el mateix patró al Barça o al procés d'independència català: la conducció d'un projecte social entès com un projecte empresarial o corporatiu. L'aficionat tendeix a ser generós, sobretot en aquestes categories, i fa un esforç titànic per no creure tot allò negatiu que afecta el que considera que és el seu club. No obstant, moltes d'aquestes circumstàncies acaben minant la confiança de l'abonat.

En el fons, la gana guanya a la desgana perque no gaudeix i té la consciència tranquil·la qui té el poder sinó qui té la raó.

ELS GUARDIANS DE LA PORTA

EL PRESIDENT ACUSA TOTHOM

JOAN REIG EL NOI

D'OLIANA

04. LO RETRATO ················································· 06. LO MÓN BLAU Sergi Maza "Tot pel Lleida però sense el Lleida" David Garcia "He vist coses increïbles" ················································· 10. ELS GUARDIANS DE LA PORTA Des del 2011 el Badalona ha tingut únicament 2 porters titulars. Quants en recordes al Lleida Esportiu? ················································· 14. LES ESTADÍSTIQUES DEL LLEIDA ESPORTIU Coneixem a través dels números una part de la trajectòria del Lleida Esportiu 2011-2020 ················································· 18. LO RETROVISOR Joan Reig El periodista Dani Badia ens recorda la figura del "noi d'Oliana" ················································· 20. LO RACONET DE L'ASSOCIACIÓ ················································· 22. LO PUESTO 27 Jo volia parlar de Molo www.amicsdellleida.org

lo lleida | 3

>> loretrato

4 lleida www.amicsdellleida.org LO| loLLEIDA

L'APLAUDIMENT DEL TRO

Per tal de comprendre les aspiracions que té el Lleida Esportiu aquesta temporada 2019-20 només cal retrocedir un any en el temps. Just a aquestes alçades de temporada el Lleida 18-19 es trobava en posicions de play-off, la plantilla era reconeguda com la millor de la recent història del club i s'havia produït un relleu a la banqueta per assegurar l'objetiu. El play-off no va arribar i les condicions enguany són completament diferents: el Lleida no és entre els 4 primers, el nivell de la plantilla s'ha igualat entre línies i el nou tècnic Molo té marge de millora fins a final de temporada. De la plantilla dependrà poder fer més o menys el ja tradicional "aplaudiment del tro", una tradició que, tot i creure's originada per l'afició d'Islàndia, rau en els supporters del Motherwell escocès.

www.amicsdellleida.org

lo lleida | 5

>> lomónblau Inquietud al Camp d'Esports APAREIXEN NOTÍCIES POC TRANQUIL·LITZADORES AL VOLTANT DEL LLEIDA ESPORTIU El Lleida Esportiu ha estat esquitxat novament per notícies extraesportives. I, en aquesta ocasió, les diferents informacions aparegudes s'han succeït de tal manera que han obligat a comparèixer el màxim mandatari de l'entitat, el president Albert Esteve.

Qui va destapar la caixa dels trons va ser el Josep Tamarit, Doctor en Dret i Catedràtic en Dret penal de la Universitat de Lleida i de la Universitat Oberta de Catalunya, qui, a través del seu compte de Twitter, va anunciar que estava preparant una querella criminal contra el director esportiu del club Jordi Esteve per presumpta estafa en el lloguer d'un pis del que ell n'és propietari.

En declaracions realitzades al diari Segre, Tamarit no només es va ratificar en les seves paraules, sinó que va anar més enllà i va manifestar que ja havia estat

presentada una demanda de desnonament per impagament de rendes d'un pis de la seva propietat i que havia estat llogat al juliol de 2018 per l'aleshores jugador del Lleida Esportiu, Cheng Hui, i que Jordi Esteve s'havia compromès a que es farien càrrec del pagament del lloguer els socis xinesos del club.

La segona notícia que va causar alarma entre els abonats i seguidors del principal club de futbol de les terres lleidatanes va ser la publicada pel diari Segre el 4 de febrer en què s'informava que diferents jugadors havien denunciat el Lleida Esportiu per impagaments davant l'AFE (Asociación de Futbolistas Españoles), motiu pel qual el Lleida no havia pogut realitzar cap contractació durant el mercat d'hivern (llevat Provencio per soplir la baixa de llarga durada d'Álex Felip) al trobar-se els drets federatius de l'entitat cancel·lats. L'emissora de ràdio UA1 posteriorment va facilitar els noms dels jugadors que havien denunciat el club: Juanto Ortuño, Tano Bonnín, Albert Dalmau i Pedro Martín, tots ells integrants

de la plantilla de la temporada passada.

El Lleida va contraatacar aquestes dues notícies emetent un parell de comunicats en què anunciava l'imminent presentació de diferents accions judicials contra diferents persones, entre les quals hi figurava Josep Tamarit, informant que en aquest darrer cas ja s'havia presentat una demanda de conciliació, prèvia a la querella criminal, als Jutjats de Barcelona.

Per si no estaven prou remogudes les aigües del Camp d'Esports, el passat 20 de febrer, UA1 informava que la Seguretat Social havia interposat una denúncia contra el Lleida Esportiu i el seu president, Albert Esteve, per no donar d'alta un total de 20 jugadors i 3 tècnics. A més, la informació proporcionada per aquest mitjà afegia que el club hauria donat d'alta 67 persones però sense ajustarse a les hores treballades, superant aquests impagaments els 250.000 euros.

Aquesta denúncia va ser presentada al Jutjat de lo Social núm. 2 de Lleida el dia 20 de gener d'aquest 2020 contra el Lleida Esportiu i el seu president Albert Esteve.

El president surt a escena ALBERT ESTEVE COMPAREIX DE NOU DAVANT ELS MITJANS LOCALS Pràcticament 2 anys feia que el president del Lleida no ofereia una roda de premsa. El passat 22 de febrer, Albert Esteve va tornar a aparèixer públicament i es va defensar de les diferents informacions aparegudes en les darreres setmanes donant la seva versió dels fets.

Com s'acostuma a dir, la millor defensa és un bon atac i durant pràcticament dues hores, el president del club, fidel al seu estil, va carregar contra institucions, entitats, periodistes, aficionats, incloent en els seus atacs, un cop més, l'Associació dels Amics del Lleida, en un roda de premsa que va resultar, en ocasions, esperpèntica i surrealista.

Paeria, Diputació, premsa, Agència Tributària, Seguretat Social, Federació Espanyola de Futbol, altres clubs de Lleida,

6 | lo lleida www.amicsdellleida.org

l'exalcalde Fèlix Larrosa, Txema Alonso, Xavier Batalla, exjugadors, o la ciutat, entre d'altres, van ser el focus de les crítiques del màxim responsable del Lleida Esportiu qui, malgrat disparar a tort i dret, va fer continues crides a sumar sinèrgies i a enfortir la unitat de l'entorn.

Respecte a l'embargament preventiu de pràcticament 1 milió d'euros per cobrir un suposat deute amb l'Agència Tributària (aparegut el juliol de 2018), Albert Esteve va manifestar que el referit embargament havia estat aixecat el dia 21 de febrer de 2019. El que no va aclarir el president van ser els motius de l'aixecament i tampoc va confirmar si, efectivament, el deute existia.

Així també, es va defensar de la resta de notícies aparegudes esgrimint

que el Lleida impugna tot en el que no està d'acord que ha de pagar i que la resolució dels diferents procediments o expedients oberts "va per llarg".

El president va tornar a reclamar millores i inversions en les infraestructures del Camp d'Esports i també va justificar la paralització en les obres del museu del club, anunciat fa anys.

A més, de forma contundent i categòrica va afirmar que a dia d'avui tots els treballadors i empleats del club es troben al corrent de pagament.

>> PUNT DE MIRA

Nou format a la Copa

ELIMINATS A LA "PRIMERA" DE CANVI El Lleida es va veure afavorit en el sorteig de la primera eliminatòria de la Copa del Rei en ser emparellat amb un rival de Primera Divisió, el RCD Espanyol.

La Copa, que aquesta temporada ha presentat un format molt més atractiu i en què les diferents eliminatòries s'han jugat a partit únic (fins a les semifinals) al terreny de joc de l'equip d'inferior categoria, es presentava com una nova oportunitat d'avaluar i posar a prova l'interès de la ciutat per aquesta competició.

No obstant, el partit, disputat el pas-

sat 19 de desembre, no va tenir gaire història i l'Espanyol va passar ronda superant el Lleida per 0 a 2 amb doblet del davanter xinès Wu Lei a la segona meitat.

Malgrat l'interès que semblava que havia despertat l'enfrontament, el Camp d'Esports va presentar una fluixa entrada: 3.000 espectadors.

No és suficient NOMÉS AMB EL CAMP D'ESPORTS NO S'ACONSEGUEIX L'OBJECTIU En aquesta temporada de transició, plantilla nova (un cop més) i cos tècnic inexpert, s'ha aconseguit revertir la mala dinàmica com a locals de la temporada passada on només es va guanyar 1 partit a casa en tota la segona volta. Enguany molt pocs equips han aconseguit treure els 3 punts de l'estadi que, sumat als empats contra Olot, Ebro, Barça B i Llevant At., han fet del Lleida un dels millors locals de la categoria.

Ara bé, és suficient ser un bon

local per aconseguir els objectius?

Sens dubte és important però la feblesa a domicili on només s'han aconseguit 3 victòries, l'ultima contra el Vila-real B per 1-3 en la jornada 9, han fet que l'equip estigui fora de posicions de play-off des de la jornada 15. L'entrada en el període de les darreres 10 jornades ha tornat a generar espectatives. Esperem que aquest cop tingui efecte i tornem a jugar una promoció d'ascens 4 anys després.

Parlar del Lleida i del Real Madrid Castilla és parlar de play-off i de l'any 2016. Els records d'aquella eliminatòria res tenen a veure amb el partit que avui recordem en aquesta secció. Aleshores, corria l'any 1988 i Màrius Duran ja era de ple dret president del club. Es disputava la penúltima jornada de Segona A i el Lleida arribava amb opcions d'ascens a Primera. L'onze del Lleida: Verdejo, Rubio, Lecumberri, Bernad, David, Luengo, Marcelino, Glaría, Azcona, Sánchez Pose i Palau.

El Castilla va començar portant la iniciativa del partit amb accions de Vilches, Aragón i Gay. No va ser fins al minut 17 quan el Lleida, als peus de Sánchez Pose, generava la primera aproximació. Al minut 37 arribava la més clara de la primera part: una

rematada de Marcelino que rebutjava a córner Lopetegi. Tot i això, les defenses van superar en tot moment als atacs. A la segona part, el tècnic merengue Del Bosque va guanyar la partida a Gonzalvo i l'equip blau, ple de nervis, va començar a defensar les ocasions generades pel recent entrat al camp Hurtado. S'havia de guanyar i no arribava l'ocasió. I l'ocasió va arribar al 90... però va ser de color blanc.

A la sortida d'un córner, el merengue José María rematava per doble partida i introduïa la pilota a dins de la porteria de Verdejo. Al Lleida se li esvaïa l'ascens a Primera Divisió.

90’ DE LLEGENDA

A tocar de 1a

SERGI MAZA

Tot pel Lleida però sense el Lleida Com sabeu, la coneguda frase de "tot pel poble però sense el poble" era el lema que adoptaven els despotistes il·lustrats durant el segle XVIII. Aquests recolzaven aferrissadament les monarquies absolutistes, això es traduïa en el fet que un grup reduït de persones incontestables ocupava el poder sense que la societat tingués dret a intervenir. Perfectament podem fer un símil amb la situació actual del Lleida Esportiu. La poca massa social que li queda al club no té dret a adoptar una actitud dissident respecte a la directiva, sempre es topa amb vetos i bloquejos per part d'aquells que habitualment s'omplen la boca de paraules de llibertat d'expressió, respecte o tolerància.

No fa gaire temps, el periodista Xavier Madrona publicava un interessant article al diari el Segre on tractava d'explicar en què consisteix el complicat exercici del periodisme. Ell ho definia com el fet de "firmar un compromís amb la veritat, però sobretot amb un mateix i amb la societat". Paraules tan simples d'entendre, però alhora tan difícils d'executar. Conceptes totalment necessaris d'exportar com a antídots de la propaganda del poder i com a estímuls de l'esperit crític que últimament trobem a faltar a la grada del Camp d'Esports. Tinc la sensació que part de l'afició confon la crítica cap a la directiva amb no estimar-te el club. Resulta evident que la gestió del club no ha estat correcta: un embargament preventiu de 928.000 euros per part de l'Agencia Tributària, l'anul·lació de tota subvenció per part de les institucions, denúncies per part d'exjugadors i extreballadors per impagaments, denúncies d'Hisenda i Seguretat Social, a més d'un deute de 122.000 d'euros a la Diputació. Davant de tot això, els que ens estimem el club, no només hem de tenir una actitud crítica davant uns directius, en el millor dels casos, incompetents, sinó que es converteix en obligació moral denunciar-ho i intentar revertir la situació.

Sabem que el camí correcte no sempre és el fàcil. Segurament, en aquests moments de la temporada lo fàcil seria mirar únicament cap al play-off i aïllar-se de tot el que envolta al club.

Però com a amants del futbol volem que a casa nostra aquest esport perduri a la màxima categoria possible. No podem deixar morir el futbol lleidatà. I això implica mirar a l'altura de la llotja de l'estadi i exigir que s'aturi ja aquest despropòsit.

Instint assassí

EL LLEIDA PRESENTA ENGUANY UNA SEGONA LÍNIA SERIOSA Cada equip amb aspiracions de jugar play-off o de voler ascendir de categoria li cal instint assassí, jugadors davant que olorin la sang i facin dubtar les defenses rivals. Enguany però, aquest instint s'ha traslladat al mig del camp. Contra tot pronòstic Marc Martínez i Xemi han agafat el relleu de Pedro Martín i Juanto marcant 5 i 8 gols respectivament, xifra superior a la sumada pels davanters Éder i Raúl. Molo, a principis de curs, ja va avançar que això passaria i que, de fet, ja havia succeït l'any d'Idiakez on els gols es van repartir

entre bona part de la plantilla. Si el que es vol aconseguir aquesta temporada és un bloc on tots tinguin un pes important en totes les cares del joc s'està assolint l'objectiu.

Joan Oriol, vitalici

EL JUGADOR DE CAMBRILS, SEMPRE ENTRE ELS MILLORS Aquests dies hem conegut que el lateral Joan Oriol (33 anys) renovarà per 2 temporades i acabarà a la Terra Ferma la seva trajectòria com a professional.

El propi jugador, que el passat mercat d'hivern va sonar per a diferents equips de Segona divisió com el Màlaga o l'Albacete, ha mostrat el seu desig de seguir vestint de blau i les seves ganes de seguir treballant pel Lleida Esportiu un cop acabi aquest nou contracte.

Sens dubte una bona notícia d'un dels millors jugadors de la plantilla.

Esperem que la seva renovació sigui el primer pas per mantenir peces importants de cara a la propera tempo-

rada on, d'una vegada per totes, el play-off sigui l'objectiu real i realista.

EFEMÈRIDES >> 26/04/1973 Neix a Sabadell Òscar Garcia Junyent, jugador de la UE Lleida la temporada 2004-05. Va disputar 23 partits lliguers amb Miguel Rubio a la banqueta i va acabar retirant-se al club blau. >> 11/03/2011 Mor a Barcelona l'extècnic aragonès de la UD Lérida (1956-57 i 1974-75) Vicenç Sasot Fraucà.

En ambdues etapes no va tenir sort i va haver d'acabar abandonant el club.

8 | lo lleida www.amicsdellleida.org

>> IRREDUCTIBLES

>> lomónblau

DAVID GARCIA @david_gs5

He vist coses increïbles

Amb uns sis anys, un metge de l'hospital Sant Joan de Déu a Barcelona, on hi anava sovint, em va preguntar si era del Barça o del Madrid, imagino per trencar el gel. La meva resposta va ser: "no, del Lleida". A la seva cara de sorpresa, vaig notar la d'orgull del meu pare, que no va fer falta que digués res. I és que cap a l'any 1991, com tants pares fan amb els seus fills, em va portar per primera vegada al vell Camp d'Esports. Aquell lloc feia olor a gespa recent tallada i a puro de senyor gran. Ens posàvem a lateral, llavors sense seients, amb el ciment que queia a trossos i aquell mític marcador de gol nord. Hi havia moltíssima més gent que ara i l'ambient era de festa, es bevia alcohol i hi havia persones pujades a les tanques que separaven la grada del camp. Em va agradar tant l'experiència d'anar-hi cada 15 dies que, tres dècades després, no he deixat de fer-ho. I sabeu què? He vist coses increïbles en tot aquest temps.

Els meus primers records són els del Lleida d'Amavisca, Maza, Ali Benhalima i els mites Txema Alonso, Bartolo, Rubio i Palau. I sobretot, Tubo Fernández, un porter que feia gols!!! Com podia ser possible? Aquells hiverns de boira, partits suspesos, N'Kono visitant Lleida amb el Sabadell i la potent rivalitat amb el Figueres. Aquell equip que entrenava el senyor del bigoti va quedar cinquè i quasi va jugar la promoció a primera. Quin any! Jo hi volia tornar després de l'estiu. I tant que hi vaig tornar! I nou mesos després, pujàvem a primera i donàvem disgustos a Barça i Madrid! Tot i que la glòria va ser efímera, i que per poc la vam tornar a tocar amb la punta dels dits un any més tard amb la promoció d'ascens perduda a Gijón, la meva infantesa va agafar un Lleida guanyador, potent, que no es va moure de Segona A i era un fix a la categoria, juntament amb l'Eibar. Tots recordem noms com els de Salillas, Babunski, Llorens, Calderón, Roa, Emili, Escoda, Setvalls, i tants altres.

I ja diuen que el que tens no ho valores fins que ho perds. I al 2001, amb el descens a Segona B, el Lleida va començar el seu particular descens als inferns, on llevat el període 2004-2006, en aquest mil·lenni ha jugat sempre a Segona B. Aquesta etapa, per mi i per tants altres, ha servit per consolidar un sentiment que ja teníem arrelat i que amb els moments difícils, s'ha fet encara més fort. Hi ha una generació que fa poc que ha fet la majoria d'edat, que no ha vist el Lleida en el futbol professional, que ha patit una desaparició traumàtica, una refundació miraculosa i moltes temporades decebedores. I tot i així, va al camp amb il·lusió a animar al seu Lleida. Us imagineu el que sentiran aquests joves si algun dia tornem a l'elit? En 30 anys he vist coses increïbles, al cel i al pou. He gaudit, patit, plorat i he fet companys de viatge que han resultat amics. Cuidem-nos, que som pocs, cada vegada menys, però irreductibles. Transmetem el sentiment del Lleida com feien els nostres pares amb nosaltres, mantenimlo viu. No hi ha res que produeixi més felicitat que en qualsevol part del món et preguntin de quin equip ets i que amb orgull ho puguis dir: sóc del Lleida, i he vist coses increïbles.

Els establiments que donen suport a l’Associació d’Amics del Lleida:

els

guardians

de la

p o r ta LLEIDA ESPORTIU (2011 - 2020) Ferran Montardit Aquesta temporada el porter Pau Torres s'ha convertit en el jugador del Lleida Esportiu que més partits ha disputat amb el nou club superant els 182 partits del defensa Pau Bosch. Molt al darrere queden Albistegi amb 134, Barreda amb 131 i Miramón amb 127. De fet Pau Torres ha jugat gairebé tants partits com tota la resta de porters del Lleida Esportiu i, de ben segur, quan s'acabi aquesta temporada ja n'haurà jugat més que tots els altres… però quins han estat els porters durant les nou temporades d'història del Lleida Esportiu?

10 | lo lleida www.amicsdellleida.org

2011 - 2012

lético de Palència de Tercera divisió.

Víctor Ibáñez: 38 partits de Lliga Sergi Palau: 1 partit de Copa Alberto Montero Raül Palau

El porter barceloní Víctor Ibáñez va esdevenir el primer porter titular de la història del Lleida Esportiu. Va arribar a Lleida procedent de l'Espanyol després d'un periple com a cedit al Castelló i a l'Eibar, que en aquells

Com a porter del juvenil, Raül Palau va anar convocat un parell de partits durant la baixa de Sergi Palau i abans del fitxatge de Montero.

cisiu per poder passar de ronda. Ell mateix va definir aquest moment com "el pitjor moment de la meva carrera".

Aquesta temporada, el segon porter de l'equip va ser el balear Pau Núñez, procedent del Sant Andreu. Va disputar pocs minuts a la Lliga i l'únic partit del Lleida a la Copa: el 0-2 contra l'Eibar.

2013 - 2014 2012 - 2013 Pau Torres: 38 partits de Lliga i 4 de play-off Pau Núñez: 1 partit de Lliga i 1 partit de Copa

temps competia a Segona B. Durant la temporada va aconseguir una ratxa d'imbatibilitat de 594 minuts, trencada pel davanter del Teruel Álex Sánchez.

"A l'hora de defensar, defensa tot l'equip. El mèrit de no rebre gols en contra és dels onze jugadors."

EMILI VICENTE

El porter del planter Sergi Palau, que continuava de la temporada anterior de la mà d'Emili Vicente, va disputar un sol partit, de Copa del Rei i contra l'Andorra de Teruel. Al febrer de 2012 una lesió al radi del braç dret va ferlo causar baixa.

Toni Seligrat arribava a Lleida amb la porteria totalment renovada per afrontar aquesta temporada al grup II de la Segona B. Per una banda el porter de Capellades, format a la Masia, Pau Torres arribava procedent del Ceuta.

De seguida es va convertir en un jugador carismàtic molt estimat per l'afició lleidatana. Una de les imatges d'aquella temporada va ser la del porter del Real Jaén, Toni García, aturant el penal xutat per Pau Torres en la segona eliminatòria de play-off d'ascens a Segona A, i que era de-

Pau Torres: 38 partits de Lliga, 4 de play-off i 3 de Copa Pau Núñez: 1 partit de Copa Fran Perales: 1 partit de Copa

Toni Seligrat va apostar per la continuïtat de l'equip titular de la temporada passada i en la porteria Pau Torres va continuar amb el seu lloc fix.

Pau Núñez només va jugar el partit de tornada de Copa al camp del Betis per culpa de la sanció de Pau Torres. Ara és entrenador de porters en les categories inferiors del RCD Mallorca.

Fran Perales, fitxat del planter del Sevilla per al Lleida B i internacional amb la selecció espanyola sub-17 dos anys abans, va tenir el seu moment de glòria quan en partit de Copa disputat al Camp d'Esports, després de ser expulsat Pau Torres, aturava un penal a Jorge Molina del Betis. El 2017 va tornar a ser actualitat per una polèmica piulada a Twitter on deia "Hay que ser subnomal jajaja o independentista que viene a ser sinónimo". Piulada que va esborrar després de les recriminacions arribades des de Lleida i per la qual es va disculpar. Actualment es dedica al triatló amb certs èxits.

A Alberto Montero, també barceloní, se'l va fitxar per la lesió de Sergi Palau. Montero, que havia jugat al Badalona i a l'Alabès, estava sense equip tot i entrenar amb el Cristo Atwww.amicsdellleida.org

lo lleida | 11

2014 - 2015 Pau Torres: 37 partits de Lliga i 2 de Copa Jorge Mediavilla: 2 partits de Lliga Àlex Cobo

Amb l'arribada d'Imanol Idiakez, Pau Torres va continuar sent indiscutiblement el porter titular per tercera temporada consecutiva. El seu gran paper a la porteria durant les 3 temporades al club blau va dur-lo a jugar a Segona A amb l'Alabès, que acabaria pujant a Primera de la mà de José Bordalás.

Jorge Mediavilla va arribar de l'Alabès B. Era el porter suplent i a la Lliga va debutar al camp de l'Atlètic Balears després de l'expulsió de Pau Torres. La següent jornada va ser titular al Rico Pérez d'Alacant. Després del seu pas pel Lleida va marxar al CD Vitoria. Actualment juga amb el Portugalete.

El jove porter barceloní Àlex Cobo, que venia del juvenil de la Damm després d'un periple al juvenil del Gimnàstic de Tarragona, va ser el porter titular del Lleida B a Primera Catalana, que acabaria la Lliga en 12a posició.

que el Lleida acabés amb només 22 gols en contra i amb recordades intervencions espectaculars del porter blau, com van ser les del partit contra el Real Madrid Castilla al Camp d'Esports. Després d'aquesta temporada va fitxar pel Racing de Santander on encara hi continua.

En la seua segona temporada Àlex Cobo ja es va assentar com a segon porter del primer equip jugant els partits de Copa contra l'Hércules i el Guijuelo i el darrer partit de Lliga, contra la Pobla de Mafumet, un cop classificats pel play-off d'ascens. En acabar la temporada Cobo se'n va anar cedit al Fabril i el 2017 el Deportivo va executar l'opció de compra.

Per altra banda, el jugador de Sant Cugat Hans Alexander Pacheco va arribar del FC Martinenc per ocupar plaça sots 23 al primer equip tot i que va acabar jugant al B. Després de passar pel Vilassar ara es troba a la Guineueta.

2015 - 2016 Iván Crespo: 37 partits de Lliga, 6 de play-off i 1 de Copa Àlex Cobo: 2 partits de Copa i 1 de Lliga Alex Pacheco

El càntabre Iván Crespo, provinent del Real Murcia, va tenir la difícil tasca de substituir Pau Torres. La solvència defensiva -en 13 jornades només 4 gols encaixats- i la del porter va fer 12 | lo lleida www.amicsdellleida.org

2016 - 2017 Álvaro Campos: 36 partits de Lliga i 2 de Copa Francisco Javier Mateo: 2 partits de Lliga Albert Alfonso Joan Marc Balagué

Gustavo Siviero, nou entrenador de l'equip, va veure renovada la porte-

ria. Aquest cop l'escollit va ser el valencià Álvaro Campos, procedent del CD Castellón.

Tot i fer una bona temporada a nivell individual no se'n va salvar dels problemes que el club arrossegava aquell any i que passarien factura a nivell esportiu. A final de temporada Campos va demanar la baixa "per un tema personal" tot i tenir un any més de contracte i va fitxar per l'Ontinyent. Aquesta temporada és el porter del CD Castellón.

Fitxat a última hora, l'andalús Fran Mateo va arribar del Linense per a ser el porter suplent de Campos. Va debutar a casa contra l'Hércules i va jugar al camp de l'Eldenc. En acabar contracte va fitxar pel Villarobledo.

Actualment està al St Joseph's FC de la lliga gibraltarenya.

Joan Marc Balagué i Albert Alfonso van ser els porters del Juvenil A i del Lleida B i van anar convocats a algun partit del primer equip.

uruguaià de 20 anys i procedent del futbol turc Santiago Mele. El porter arribava en qualitat de cedit pel MKE Ankaragücü. El porter es va mantenir inèdit i al juny va tornar al seu club d'origen. Actualment està a les files de l'equip turc Osmanlispor FK. 2017 - 2018

Diego Ribas: 34 partits de Lliga i 4 de Copa David Olivares: 4 partits de Lliga i 2 de Copa Santiago Melé Albert Alfonso Pau Bosch Joan Marc Balagué

Nova temporada, aquest cop liderada pel tècnic de la casa Gerard Albadalejo. De bon inici, es va apostar per un veterà porter procedent del Real Murcia, Diego Rivas. Va disputar gran part de la temporada de titular i en finalitzar-la va marxar a jugar amb el Racing del Ferrol on encara juga.

Albert Alfonso va deixar el Lleida B per fitxar pel CF Igualada juntament amb Pau Bosch Solé.

Joan Marc Balagué ho fa ara al CFJ Mollerussa.

aquell partit en què l'Espanyol B va remuntar un 2-0 al Camp d'Esports.

Nou dies després del partit rescindia el contracte amb el club de la Terraferma. Ara juga a l'Extremadura B. El càntabre Óscar Santiago, sense equip, va arribar per ocupar el lloc de Josemi. Va disputar un total de tres partits de Lliga a causa de les lesions de Pau Torres. Un d'aquests partits correspon al 0-2 disputat al Camp d'Esports contra el Teruel i que va suposar la destitució del tècnic Gerard Albadalejo. Després de jugar al Talavera actualment es troba sense equip.

Víctor Vidal, porter del Juvenil A, curiosament nascut als Estats Units d'Amèrica, va debutar amb el primer equip al camp del Sabadell.

2018 - 2019

L'igualadí David Oliveros, que va arribar de l'Hospitalet, va començar la temporada com a titular i va jugar els partits al Camp d'Esports de Copa contra la Real Sociedad i l'Atlético de Madrid. El mes de febrer va rescindir el contracte. Ara juga amb la UE Tàrrega.

Sorprenent va ser l'arribada, al mes de gener, del porter internacional

Pau Torres: 30 partits de Lliga i 3 de Copa Óscar Santiago: 3 partits de Lliga i 2 de Copa Víctor Vidal: 3 partits de Lliga Josemi: 1 partit de Lliga Enric Puiggrós

Després de diverses temporades canviant de porter s'aposta perquè Pau Torres torni a casa, després de quedar campió del grup IV de Segona B amb el Cartagena. Ara sí, sembla que la porteria blava tornarà a tenir una figura de continuïtat.

El porter José Miguel Domínguez "Josemi", format al juvenil del Betis, va arribar durant la pretemporada.

Després d'un període de prova exitós va quedar-se a l'equip. No sabem si va ser ell qui va pagar els plats trencats però fou el porter titular en

2019 - 2020 Pau Torres: 26 partits de Lliga i sumant Víctor Vidal: 1 partit de Lliga i 1 de Copa Adrià Rojas Enric Puiggròs

La continuïtat en la porteria, aquesta temporada amb Molo d'entrenador, està assegurada amb dos porters que ja podem considerar de la casa: Pau Torres i Víctor Vidal, estimats i reconeguts per l'afició blava.

El porter català Adrià Rojas sots 23, format al FC Barcelona i a la UD Almería, va arribar a Lleida a inicis de setembre, no obstant aquest passat 8 de gener i sense haver jugar cap partit amb el primer equip, ha rescindit contracte i ha fitxat per l'Espanyol.

A Enric Puiggròs, porter del Lleida B, se li ha assignat el dorsal 30. www.amicsdellleida.org

lo lleida | 13

les estadístiques del lleida esportiu Que l'estadística, ciència que permet estudiar numèricament amb el màxim de precisió els fenòmens col·lectius incompletament coneguts, és l'eina estrella del futbol actual és indiscutible. L'objectiu és clar: encertar amb les accions que poden modificar el futur de forma positiva.

Quan l'argentí Esteban Cambiasso va deixar el Leicester la temporada 2014-15, després d'una salvació històrica de categoria recordada com "The Great Escape", l'equip anglès conegut com The Foxes, va haver de sortir al mercat a buscar un recanvi. I ho va fer confiant amb els números. Aquests van situar el pivot francès

14 | lo lleida www.amicsdellleida.org

N'Golo Kanté com el candidat perfecte a substituir l'exmadridista. Els directius del Leicester es van desplaçar a terres francesos, van fitxar-lo i l'any següent guanyaven la Premier League, en una fita per recordar.

A ningú sorprèn que l'ús de les dades estadístiques en el futbol creix dia rere dia: als tècnics ajuda a interpretar i comprendre els partits; al porter, a saber a quin costat llançar-se en un penal; al secretari tècnic, a decidir els rendiments de la plantilla i a preparar les properes incorporacions; al fisioterapeuta, a prevenir les lesions...

En l'actualitat sobren les dades, i és per aquest motiu que resulta tant rellevant

disposar d'analistes de dades que vagin més enllà dels propis números. Les dades van arribar al futbol als anys 90 i han vingut per quedar-se.

En el passat número de la revista Lo Lleida s'incloïa una secció amb el títol "L'evolució del Lleida Esportiu" en el que es mostraven les posicions a la taula classificatòria que havia ocupat l'equip blau durant totes les temporades des de la seva refundació. En aquest edició mostrarem algunes dades interessants sobre el Lleida Esportiu i la seva trajectòria futbolística a la Segona B. Recordaves els protagonistes de tots aquests esdeveniments?

TEMPORADA AMB MÉS PUNTS

TEMPORADA AMB MenyS PUNTS

TEMPORADA AMB Més penals anotats

2013-14

2017-18

2018-19

68 punts

55 punts

6 penals

2015-16

TEMPORADA AMB MenyS gols TEMPORADA AMB MÉS gols

2012-13 56 gols

2017-18

6 penals

37 gols

2012-13

ÀRBITRE QUE MÉS HA XIULAT AL LLEIDA

6 penals

julio fermÍn leo ollo HATTRICKS AL CAMP D'ESPORTS

comitÈ navarrÈs

TEMPORADA AMB Més penals encaixats

2019-20

diego sÁnchez EQUIP MÉS GOLEJADOR AL LLEIDA CD ELDENSE 14-09-2014

VS

5 penals

vila-real b GOL MÉS MATINER

16 gols

DAVID FORNIÉS

HATTRICKS lluny deL CAMP D'ESPORTS

carlos rodrÍguez atlÉtico baleares 03-04-2016

VS

EQUIP al que més s'ha enfrontat el lleida

VS

VALÈNCIA MESTALLA

5-0 VS

cd llosetense 11-10-2015

5-0 VS

ONTINYENT CF 06-04-2014

MAllorca B 25-01-2015

GOL MÉS TARDANER

16 PARTITS MAJOR GOLEJADA AL CAMP D'ESPORTS

47''

RAÚL FUSTER

CF BADALONA

95'

VS

UE OLOT 04-05-2014

16 PARTITS equip més letal contra el lleida jugador MÉS GOLEJADOR contra el LLEIDA

RCD mallorca

jorge galÁn

5 gols en 2 partits

4 gols equip més dòcil contra el lleida

almenys 1 gol anotat

MAJOR GOLEJADA LLUNY DEL CAMP D'ESPORTS

0-6

pitjor GOLEJADA AL CAMP D'ESPORTS

1-4

VS CE L'hospitalet 23-03-2014

VS

PITJOR GOLEJADA LLUNY DEL CAMP D'ESPORTS

1-4 VS

atlÉtico baleares 03-04-2016

cd eldense 1 gol en 6 partits

partit amb major nombre de targeteS

5-1 CE L'hospitalet 02-10-2011

VS

8-5 vila-real B 03-10-2015

VS www.amicsdellleida.org

peÑa sport 13-01-2013

lo lleida | 15

>> loretrovisor Joan

Rei g El noi d'Oliana

Va ser el primer jugador en la història de la UE Lleida que va portar la senyera al braçal de capità.

Daniel Badia

Fitxamplet: Joan Reig Puig

Nom co ent: 30/01/1949 Data de naixem t: Oliana Lloc de naixemen r i migcampista Posició: Davante ssional: Trajectòria profe → Oliana

ans de Sarrià 1964 - 66 → Salesi rcelona juvenil 1966 - 67 → FC Ba rcelona amateur 1967 - 68 → FC Ba o Cataluña 1968 - 70 → Atlétic A 1970 - 72 → LLEID Vallecano 1972 - 74 → Rayo A 1974 - 81 → LLEID 1981 - 82 → Oliana

16 | lo lleida www.amicsdellleida.org

L

a imatge de Joan Reig perdura en la memòria dels aficionats del Lleida amb la forma d'un migcampista bigotut, més aviat rabassut, incansable i que anava amunt i avall pel terreny de joc sempre amb les mitges abaixades i sense canyelleres perquè deia que l'agarrotaven.

L'honradesa, el caràcter i l'entrega que Reig hi posava van despertar la simpatia dels aficionats, que mai li van poder retreure res al jugador d'Oliana en les 9 temporades (197072 / 1974-81) i 265 partits oficials en què va defensar la samarreta del Lleida.

El que molt poca gent recorda són els seus inicis com a davanter ràpid i explosiu, però una greu lesió al genoll la temporada 1971-72, entrenantse amb el Lleida, li van fer

perdre les característi-

ques que el feien destacar com a davanter i el van obligar a endarrerir la seva posició al camp.

Joan Reig va començar a jugar a futbol amb l'equip del seu poble, l'Oliana, fins que amb 13 anys se'n va anar a estudiar a Barcelona, internat als Salesians de Sarrià i amb només tres visites anuals a casa seva.

Potser per evitar l'enyorança va créixer encara més la seva afició al futbol i va començar a destacar en els campionats entre col·legis. Un any més tard el Barça li va fer una prova en un partidet al camp de les Corts, on va marcar un gol, però els pares (en Josep, lampista; i la Concepció, botiguera) no li van deixar fitxar pel club. Va haver d'esperar 3 anys per poder incorporar-se al club blaugrana, on va ser un total de 4 temporades: una a l'equip juvenil (1966-67), una altra a l'Amateur (1967-68) i dues a l'equip filial Atco. Cataluña (1968-70).

L'estiu de 1970 s'ha d'incorporar a fer

el servei militar i el Lleida ho aprofita per fitxar-lo. La temporada 197071 col·labora activament en l'ascens de l'equip a la Tercera Divisió, amb dos gols seus en el partit de l'ascens matemàtic contra el Masnou (2-0), el mateix dia que s'estrenaven unes noves porteries al Camp d'Esports.

La seva segona temporada al Lleida (1971-72) s'ha d'estar 6 mesos sense jugar, després de trencar-se els lligaments i el menisc del genoll esquerre, sol durant un entrenament. El va operar el Dr. Cabot a Barcelona i va fer la recuperació a casa seva, a Oliana, amb l'ajuda de la seva mare.

Tot i el greu contratemps de la lesió, l'entrenador del Rayo Vallecano Martín Vences se'n recorda d'ell i li fa una oferta per fitxar-lo. En la quarta jornada de la temporada 1972-73 debuta a la Segona Divisió al camp del Nàstic de Tarragona (2-0), substituint Chapela II. La temporada 1973-74 també juga a Segona amb el Rayo, però la greu lesió de fa dos anys l'ha deixat sense la rapidesa i l'explosivitat d'abans.

Després de dues temporada a Mawww.amicsdellleida.org lo lleida | 17

drid, rep una oferta del Logronyès, però decideix tornar a Lleida per centrar-se també en els seus estudis d'enginyeria tècnica electrònica.

Amb l'equip de la terra ferma hi juga aleshores 7 temporades consecutivament (1974-81).

La primera temporada del seu retorn (1974-75) comparteix vestidor i pis a Lleida amb un altre olianès, Isidre Tarrés, i ha de viure l'angoixa de jugar 3 partits de promoció contra l'equip asturià Entrego per evitar el descens a Regional. Aquest allargament inesperat de la temporada l'obliga a ajornar tres cops el seu casament amb Maria Josep Córdoba, a la catedral de la Seu d'Urgell.

La temporada 1975-76 juga amb Ca-

nito, a qui continua considerant un dels millors jugadors que ha vist mai.

Excèntric i excessiu en tot, amb un final tan tràgic com previsible.

La temporada 1976-77 va demandar l'àrbitre murcià Rico Arqués per injuriar-lo, ja que va posar a l'acta que l'havia agredit durant el partit contra el Mallorca al Camp d'Esports. A Reig li van donar la raó i només va complir 3 dels 10 partits que li van posar de sanció. En aquell mateix partit contra el Mallorca, Reig va estrenar la senyera que es va comprar per usar-la com a braçal de capità.

La temporada 1978-79 era representant a l'AFE quan es va fer la primera vaga de futbolistes. El Lleida era a Còrdova.

La temporada 1980-81 és la seva última temporada al Lleida. En el partit de tornada de la primera eliminatòria de la Copa del Rei, a Reus, es torna a lesionar el genoll esquerre i l'han d'operar novament a Barcelona. Ja no torna a jugar amb el Lleida, on la fitxa més alta que va cobrar va ser de 700.000 pessetes (4.207 €).

Amb 32 anys i amb el genoll molt castigat, no es resisteix a jugar la seva última temporada en actiu (1981-82) amb l'Oliana, l'equip on va començar i al qual va entrenar posteriorment durant 9 temporades, amb el seu fill Joan a la plantilla. També té una filla que es diu Gemma.

El Lleida li va fer un petit homenatge la temporada 1983-84, abans del partit de la Copa del Rei, al Camp d'Esports, contra l'Olot.

Fora del futbol, Joan Reig ha treballat a l'empresa Taurus fins a la jubilació i també ha estat vinculat a la política local com a tinent d'alcalde d'Oliana.

Encara ara juga a futbol, sobretot amb els veterans del Barça, però on gasta més energies és anant a buscar bolets pels paratges que tan bé coneix perquè els estima. Perquè, per sempre més, Joan Reig és i serà el noi d'Oliana.

Joan Reig, com a capità blau, intercanvia els banderins amb Carles Rexach en la prèvia d'un enfrontament contra el FC Barcelona.

18 | lo lleida www.amicsdellleida.org

Els més veterans i els amants del futbol old-school recordaran la brega i la passió amb la que es vivien els partits d'abans. En la imatge de la dreta, Reig simbolitza la figura del futbolista vintage: totalment cobert pel fang dels camps d'abans.

Joan Reig, que encara manté el seu inconfusible bigot, es fotografia amb el Dani Badia durant la conversa prèvia a aquest reportatge.

www.amicsdellleida.org

lo lleida | 19

>> loraconet

de L’ASSOCIACIÓ Uns Reixos molt generosos SES MAJESTATS REIALS HAN ARRIBAT AQUEST 2020 DE LA MÀ DELS NOSTRES COL·LABORADORS Els nostres associats es devien portar molt bé aquest darrer any ja que els Reixos van ser especialment generosos portant un grapat d'atractius i variats regals.

I és que les cartes a Ses Majestats estaven plenes de desitjos de color blau.

Així, al Rei Melcior li vam demanar un lot format per la samarreta del Lleida Esportiu 2019-20, un Tortell de Reis, deferèn-

cia del nostre col.laborador "The Bakery Shop" i una ampolla de cava Raimat "Lo Fred de Ponent". L'afortunat del lot va ser en Pol Arderiu.

A la Reina Gaspar, enguany figura femenina a la cavalcada lleidatana, li vam demanar el llibre "La tercera catedral" d'Óscar Sarramia, una bufanda del Lleida Esportiu, Torrons Vicens i un servei de perruqueria, col·laboració de la nostra

associada Anna Maria Busom. L'agraciat amb aquest lot va ser en Raúl Lecumberri.

Per últim, al Rei Baltasar li vam demanar el llibre "Blau al Firmament", dels Amics del Lleida, un ampolla d'oli del Lleida Esportiu i un menú per a dues persones al Restaurant Tosca, també col·laborador de l'Associació. En Xavi Costa va ser el receptor del lot.

IV Assemblea Ordinària L'ASSOCIACIÓ COMPLEIX UN LUSTRE COM A ENTITAT El passat 17 de desembre de 2019, els Amics del Lleida vam celebrar la nostra IV Assemblea Ordinària en què es va fer un repàs de totes les activitats dutes a terme durant l'exercici 2018, la presentació i aprovació de l'estat de comptes, així com la resta de qüestions que integraven l'ordre del dia.

Pel que fa a les activitats més destacades: l'exposició "25 anys de l'ascens a Primera", en què durant tot el mes de juny van exposar-se al local de la FECOLL una trentena de fotografies d'aquella inoblidable efemèride, l'habitual sorteig de Reis, la rifa de

20 | lo lleida www.amicsdellleida.org

llibres per Sant Jordi, entre d'altres.

Pel que fa a la situació econòmica de la nostra entitat, l'exercici del 2018 va concloure novament amb un balanç econòmic positiu: 573,40 €. La difusió de les activitats i la veu de l'Associació i dels seus associats també va ser qüestió a l'Assemblea: continuar sent presents a la premsa escrita, a les tertúlies, a les xarxes socials, mitjançant la nostra web, l'aplicació mòbil... La independència de l'Associació respecte a la direcció del club i la consonància amb les penyes del club i la resta de l'afició van ser els pilars fonamentals sobre els que s'ha de seguir

construint l'activitat de la nostra entitat.

www.amicsdellleida.org

BREUS .............................

La sort enguany no va acompanyar els Amics del Lleida en la Grossa de Cap d'Any. L'associació, que hi jugava quatre números (35193, 41394, 55276 i 62119), relacionats amb efemèrides del Lleida, no va obtenir cap premi.

Andreu Ratés

PRESIDENT AMICS DEL LLEIDA

Mala maror

.............................

Sumem desgràcies al Lleida Esportiu. En aquest club sembla ser que estem abonats a les denúncies i a les causes judicials.

Quan no és un embargament preventiu és un lloguer d'un pis, quan no, deutes a la Diputació, a la Seguretat Social, a Hisenda, denúncies també d'exjugadors a la AFE, diners que la RFEF ens bloqueja per no estar al dia amb les institucions, etc. És evident que tot això produeix, si més no, una mica de mala maror.

Com es pot portar un club tranquil·lament amb tots aquests mals de cap? Com es pot exigir des de la directiva que sumem tots i que ens centrem en lo esportiu quan darrera hi ha més merder que en un dipòsit de purins?

A cas hem de mirar cap a un altre costat i fer veure que tot això no afecta el club i que la solució és anar mirant endavant i si passa quelcom doncs ja passarà?

Em nego a ser aquest tipus d'aficionat, molt respectable la seva decisió, però alhora molt poc responsable amb la veritat i l'ètica.

Els ulls no es poden centrar només en una direcció, un club es sosté per molts àmbits que no pas solament l'esportiu i això també ens ho hem de mirar i si cal, criticar, sí senyors, criticar.

Ja que parlem de crítiques, això sí, sempre han de ser crítiques fetes amb respecte i educació, ja que les crítiques no es poden fer de cap altra manera que no sigui així, he de parlar de l'abanderament que aquest club, el Lleida Esportiu, sempre ha fet de la tolerància, el respecte i la llibertat d'expressió.

Sembla ser que qui és crític no té cabuda a les xarxes socials per al Lleida Esportiu. Sí senyor, és una bona política comunicativa bloquejar a seguidors pel simple fet de tenir un pensament divergent amb temes relacionats amb la gestió que es fa en aquest club.

No han bloquejat solament a persones individuals, també ho han fet amb el compte oficial de la nostra Associació. Esperpèntic.

No els hi va sortir gens bé els vetos del Camp d'Esports al 2017, i ara han vist que una solució fàcil era bloquejar a Twitter la gent que, de forma educada, s'expressa lliurement i, a més a més, quan els periodistes pregunten a Albert Esteve per aquest fet, diu que no vol fer cap comentari. Molt valent per la seva part, senyor President del Lleida Esportiu, molt valent. Ànims i a afrontar de la millor manera possible tot el que vindrà.

Visca el Lleida, sempre!

Arriben més novetats a l'aplicació mòbil dels Amics del Lleida. Per a tots els amants de "la vida", així ho va definir Bobby Fischer, incorporarem en breu el joc d'escacs del Lleida, un mòdul per poder competir contra un dels motors més potents del mercat, Stockfish, a diferents nivells. Per cadascuna de les dificultats, podràs enfrontar-te a un personatge històric del Lleida. Així també, s'habilitarà la modalitat de joc en parella.

"Compadeixo a qui no coneix els escacs. Causa alegria a l'aprenent i plaer suprem al veterà."

- Lev Tolstoi -

BUTLLETÍ D'INSCRIPCIÓ NOM I COGNOMS

EN EL CAS DEL SOCI FAMILIAR, INDIQUI:

DNI

DATA NAIXEMENT

SEXE: HOME

__/__/____

NOM I COGNOMS

DNI

DONA

NAIXEMENT

E-MAIL

SEXE

ADREÇA C.P.

MUNICIPI

TELÈFON

E-MAIL

TIPUS D'ASSOCIAT: INDIVIDUAL (25€/ANY)

FAMILIAR (40€/ANY)

EMPRESA/ASSOCIACIÓ

PROTECTOR (60€/ANY)

(25€/ANY)

MODALITAT DE PAGAMENT: EN METÀL·LIC, AL LOCAL SOCIAL AMB CITA PRÈVIA TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA AL COMPTE DE L'ASSOC. DOMICILIACIÓ BANCÀRIA, COMPTE IBAN SIGNATURA

ES__ ____ ____ __ __________

FER ARRIBAR LA BUTLLETA A L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL LLEIDA C/ ALCALDE PUJOL Nº 9 BAIXOS, 25006 LLEIDA – TEL. 693228416 O PER CORREU ELECTRÒNIC A SOCIS@AMICSDELLLEIDA.ORG

>> lopuesto27

lo lleida Director Adrià Díez

FERRAN MONTARDIT @FerranMontardit

Adjunt Andreu Ratés

Jo volia parlar de Molo Jo volia fer un article parlant de Molo. Perquè m'agrada molt com ho està fent com a entrenador. Sí, m'agrada. Jo volia parlar de Molo perquè veníem de tres temporades insulses, monòtones, i aquesta temporada això ha canviat. I penso que aquest canvi ha estat gràcies a Molo. I per això en volia parlar. Perquè Molo està fent molta feina i això es nota amb l'evolució dels jugadors de la plantilla. Només cal veure Xemi. La temporada passada no l'enteníem. Jugava amb el Gerard i no acabàvem de veure perquè. Després va arribar Joan Carles Oliva i vam dir «ara Xemi anirà a la banqueta»… i va continuar jugant sense que la majoria ho entenguéssim. I la conclusió és que la majoria no en sabem, de futbol. I és que Xemi enguany està fent una fenyada enorme amb l'equip. Quan escric aquest article és el pichichi del Lleida aquesta temporada juntament amb Éder i la seua tasca, a vegades fosca, a vegades no prou vista, és essencial en l'onze titular d'enguany. I d'això en "culpo" totalment a Molo. El redescobriment de Xemi. I d'aquestes coses m'agrada parlar en els articles.

Un entrenador ha de tenir caràcter. I ha de saber de futbol, evidentment. Amb això no vull dir que ni Siviero, ni Albadalejo ni Oliva no sàpiguen de futbol, que ningú em malinterpreti, me'n guardaré prou, però potser els faltava el caràcter guanyador que Molo desprèn a la banqueta i que ja desprenia al camp quan era jugador. Un entrenador no pot ser com una roda de premsa de José Montilla ni com un disc en directe de Leonard Cohen. Un entrenador ha de cridar a peu de camp, i si l'entrenador no crida… malament rai! I per això m'agrada tant Fernando Vázquez també com a entrenador. Pel que fa i pel que diu. A la lateral del Camp

Pàgina web Adrià Díez Redacció David Berdié, Francesc Simon Col·laboren Sergi Maza, David Garcia, Daniel Badia i Ferran Montardit

d'Esports, aquell ecosistema majoritàriament format per padrins, hem comparat Molo amb Mané moltes vegades. Moltíssimes.

Allà on no pot arribar en algun aspecte potser tàctic hi arriba ell, amb la seua ànima -no m'agrada usar la paraula fúria perquè duu reminiscències de banderes roges i grogues amb toros gravats-.

Molo s'esgargamella. I trobo una estupidesa que s'expulsin entrenadors de la seua àrea tècnica perimetral de la banqueta.

De fet trobo una estupidesa l'existència d'aquesta àrea tècnica. L'entrenador ha de cridar.

I protestar. I fotre giscles. Sense faltar i sense insultar ningú, esclar. I si a l'àrbitre no li agrada que l'entrenador cridi o protesti que es foti taps a les aurelles.

Que som en un camp de futbol i no pas en una vetlla pasqual.

Jo volia parlar de Molo, perquè amb ell hem aconseguit que les primeres parts del Lleida tinguin realment sentit. Quan escric aquest article som el millor equip de la categoria si només comptéssim les primeres parts.

Líders en primeres parts. Quant trobàvem a faltar no llençar els quaranta-cinc minuts primers!

La sensació de la qual veníem és que només aprofitàvem un tros de la segona i quan s'atacava a Gol Nord. I això és feina, i treball, i estudi, per part d'un entrenador que a començament de temporada molts fèiem «ai, ai, ai, aquest Molo… que potser li falta experiència… que ve amb la L penjada». I Marc Martínez, què, eh? Com l'hem recuperat a

22 | lo lleida www.amicsdellleida.org

aquest xiquet. Ell i Xemi són els motors de l'equip, i si ells dos funcionen l'equip juga bé. I crec que Molo n'és,en part, responsable. I l'evolució de Trilles durant la temporada. I la de Simic, què me'n dieu? I els dos laterals que tenim, que són els més bons de tota la categoria. M'agrada parlar d'això.

I a veure, que potser no acabem fent play-off i ens quedem amb un pam de nas com el senyor Tamarit intentant cobrar el lloguer d'un pis a uns xinos. I si no fem play-off serà un pal. Però pot ser que tinguem entrenador i plantilla per l'any que ve ja.

Jo és que volia parlar de Molo però les últimes actuacions de l'àrea de (no) comunicació del Lleida Esportiu m'acaba obligant a escriure d'altres coses. Però vaja, es veu que se m'acaba l'espai i no podré dir el que penso de l'àrea de (no) comunicació del Lleida.

Sap què? Millor. No val la pena.

Aspavil.

Així que: Visca Molo, visca el Lleida i mori el mal govern!

Nota de l'autor per evitar querelles: la frase «mori el mal govern» no s'ha d'interpretar literalment al peu de la lletra. L'autor no té pas cap intenció de fer morir ningú, no fotem! La frase «mori el mal govern», originàriament «muira el mal govern!» era un dels lemes que cridaven els segadors durant la revolta del Corpus de sang de l'any 1640 contra les forces reials castellanes de Felip IV.

Fotografies Santi Iglesias Josep Porta Jordi Echevarria Imprimeix dpublis Dipòsit legal L-1257-2015 ISSN 2462-3032

President Andreu Ratés Secretari David Berdié socis@amicsdellleida.org

Adreça c/ Alcalde Pujol, 9 25006 Lleida Telèfon 693 228 416 Correu electrònic associació@amicsdellleida.org

Pàgina web www.amicsdellleida.org NOTA: Aquesta publicació no es responsabilitza dels articles aquí recollits, que són únicament responsabilitat dels seus firmants.