Recull de Poesies Infantils Lisette Durán Gadea
Recull de poesies per a CM de Primària Recopilación de poesías para CM de Primaria
Llengua: Poesies per a nens Lengua: Poesías para niños Autora: Lisette Durán Gadea
LA LLUNA EN UN COVE
Un mussol que s’hi fixava com poques bèsties ho fan, va descobrir un elefant quan amb la trompa es dutxava. I en no veure cap aixeta va dir que no veia clar com podia una trompeta fer-li de dutxa de mà. I com diables s'ho fa cada vegada que es renta per poder-se regular l'aigua freda i la calenta. Enric Larreula
La lluna es pentina mirant-se a la mar. Com n'és, de bonica! jo la vull tenir! a la meva cambra de dia i de nit. Em mira de l´aigua tot fent -me l´ullet. Me´n vaig a pescar-la amb un salabret. Em fuig, se m´escapa! no es deixa atrapar. Li tiro una xarxa, s´hi embolicarà. Ai, molt trapella, se´m torna a escapar!
Blau com els ulls del meu gatet i com el cel i la mar. Blau com els somnis atrapats i com els lliris del parc. Blau com el meu pantaló la meva pilota …..i jo.
LA LLUNA EN UN COVE II
A l'estiu en Feliu caça mosques mentre escriu.
" No, que sóc prou bella, i em vull passejar per damunt les ones, per sobre ciutats, mirant les persones que de tot el món em fan poesies i em canten cançons." Ja es fa de dia, me n´he de tornar, fent proa a la riba sense haver agafat ni un pèl de la Lluna ni un peix de la mar. Això és la fortuna del qui vol pescar la Lluna en un cove o el Sol amb un ham.
Bofill, F.; A.; Serrat, F.
Cèlia Riba
L’ESTIU A l'estiu un sol viu fa dibuixos sobre el riu. A l'estiu la perdiu xiula i canta dins el niu.
Lisette Durán Gadea
M'AGRADA EL BLAU
Recull de Poesies Infantils
EL MUSSOL
EL CARGOL
Hi ha una tempesta per l'aire; portes es tanquen de cop. El vent persegueix amb fúria placetes i carrerons i en tots els racons s'agita un petit núvol de pols. Els núvols fugen de pressa, el cel és net i incolor i l'aigua del riu es pica com un mirall descompost.
Tinc banyes que no fereixen menjo tant de verd com puc i com una joia viva porto un estoig al damunt.
He conegut un tal, un tal de Badalona; volia anar a la lluna per passar-hi una estona. He conegut un tal, un tal de Sabadell, que quan menjava un ou es deixava el rovell. He conegut un tal, un tal de Vallvidriera, que per menjar raïm pujava a la figuera.
Bofill, F.; A.; Serrat, F.
LES FORMIGUES Les petites formiguetes a l' estiu, quan el blat ja està segat, ben collit i apilotat, surten arrengleradetes del seu niu, fent xiu-xiu, fent xiu-xiu. Cap aquí, cap allà, van collint les espiguetes, cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha. J. Llongueres
DIES D’EXCURSIÓ
EL MEU GOS
Quan sortirà el sol, tot marcant el pas, cap a la muntanya anirem plegats .
Jo tinc un gos finet i bellugós menut, menut, espavilat i astut.
Pujarem rient per camins estrets, si ens punxen les cames* no direm pas res.
Si estic content llança lladrucs al vent; si em veu sorrut resta capbaix i mut.
Bofill, F.; A.; Serrat,
Joaquim Ruyra
Lisette Durán Gadea
HE CONEGUT UN TAL
Temo sabates distretes i peus feixucs o ferrats que sabrien esclafar-me damunt la pols i l'herbam
Recull de Poesies Infantils
EL VENT
EL GAT I LA RATA
-Fanalet del meu carrer, fas la claror esmorteïda. -És que l'arbre del costat ha crescut més de la mida. -Doncs, per què no l'han podat? -Perquè allò que un dia és bo no ho és tant un altre dia. Qui seria tan mussol que el mes d'agost tallaria branques que paren el sol?
Un dia un ratolí un gat veia venir. Es ficava en un forat i s'hi queda amagat.
Joana Raspall DE PAS Quan passava a prop de la casa blanca gossos m' han lladrat i la porta es tanca.
El gat ,com que és molt viu, no li vol dir ni piu S' espera per allí fins que torni a sortir. Però diu el ratolí: << No m'enredes,a mi>>. Mireu com s' ha escapat per un altre forat !
Recull de Poesies Infantils
EL FANAL
Bofill,F;Puig,A;Serrat,F.
ABC A,b,c.el gat surt al carrer
Gossos no em lladreu no robo les cases tampoc els camins ni el fruit de les rases.
hi ha neu, no duu sabates
Josep Pijoan
A,b,c.el gat ve del carrer;
i es riuen d'ell les rates. Renoi que bé! Renoi que bé! el gat surt al carrer. té fred, la neu esquiva,
Tararí,tararà , toca, toca la trompeta, tararí,tararà, ara surt el capità! Duu una gorra amb una estrella, té una espasa de deu pams, també porta una escopeta i cavalca el seu cavall. Tararí, tararà, Toca toca la trompeta, Tararí,tararà, Ara surt el capità! Bofill, F ; Puig, A .; Serrat, F.
es renta amb la saliva i gana té, i gana té! el gat ve del carrer. A,b,c. rateta,amaga't bé; el gat s'en va a la caça per si la gana es passa. amaga't bé, amaga't bé. Rateta, amaga't bé. (Popular alemanya)
EL MEU CAVALL El meu cavall és elegant i no passa mai de moda, per més que hom hagi inventats nous vehicles amb la roda.
Lisette Durán Gadea
EL CAPITÀ
Els ocells han arribat amb la primavera i ara canten tot volant, tot reviu amb el seu cant. Ai!, quin goig poder cantar, és la primavera !
Quan arriba l'hivern guants i gorro ens posem,
(Popular alemanya)
I la guineu al cau s'ha quedat. el carrer es ple de gel la boira ens tapa el cel
EL CARGOL On vas, cargol, tan carregat? Duc la casa o el terrat! Què fas,cargol dins del jardí? Menjo fulles sota un pi. Bofill,F.;Puig,A.;Serra,F. LES JOGUINES Les joguines, molt cansades, estan tipes de voltar; dins el sac totes plegades s'han posat a rondinar. Al rei negre li demanen que les deixin en un balcó. <Ho faré, diu el rei negre, i com més a prop millor.> <Si el rei ros no ens ho complica si el rei blanc dóna permís, ara us pujo de seguida al balcó d'un cinquè pis>
I així no ens constipem. Alguns ocells ja han marxat perquè el fred ja ha arribat,
I aviat arribarà el PARE NOEL.
LA CABRETA I EL LLOP Una cabreta tossuda que no ha seguit el ramat s´ha perdut a la muntanya i el llop negre l´ha trobat. Bé prou se la menjaria, aquest llop!, però és tan vell que ja té les dents gastades i esclarissada la pell. La saluda molt amable, més, amb un somriure amarg. Com que no la pairia... decideix passar de llarg. Joana Raspall
L'ELEFANT
Quan el sol ja despuntava vaig alçar-me del meu llit. Quina sort, quantes joguines m'han deixat aquesta nit!
Salut i alegria jo sóc l'elefant el forçut més gran que la terra cria. Per plans i muntanyes duc al meu davant la trompa,dansant entre dues banyes
Bofill,F.; Puig,A.; Serra,F.
Josep Carner
Recull de Poesies Infantils
L’HIVERN (I)
Lisette Durán Gadea
ELS OCELLS HAN ARRIBAT
DITES DE SANT JOAN
L'eriçó és rodó, cap per vall un raspall.
Sant Joan ha arribat, la primavera ha passat,
L'eriçó no té por: quant ve el gat l' ha punxat! Bofill,F;Puig,A;Serrat,F.
MOSQUES I MOSQUITS La natura diligent ens procura una bèstia per a cada molèstia Si a les fosques ja no piquen les mosques, hi ha els mosquits, que treballen de nits. Pere Quart
VISTES AL MAR El cel ben serè Torna el mar més blau, d'un blau que enamora al migdia clar. Dues coses hi ha que mirar-les juntes em fan el cor més gran: la verdor dels pins, la blavor del mar. Joan Maragall
Sant Joan, El dia més gran. Per Sant Joan el primer bany Els focs de Sant Pere salta'ls pel darrera. I els de Sant Joan salta'ls pel davant. (Popular de Pirineu)
PETITA I GENTIL Sóc petita ,sóc i gentil, sempre arribo al mes d'abril. M'he posat només per joc un barret que és blanc i groc. Pels pradells em trobareu. Mi senyora,quan passeu, mireu bé dessota el peu. Joan Amades (Popular catalana)
Lisette Durán Gadea
L'eriçó té calor: massa pell, sols per a ell!
La nit de Sant Joan la més curta de l’any.
Recull de Poesies Infantils
L'ERIÇÓ
L’ESTRELLA
LA TARDOR Els arbres es muden
a l’aigua del mar.
de roig i de groc,
Onades de plata
les fulles tremolen
la feien ballar.
sota un sol de foc.
Un vespre va caure
El vent les fa caure,
i al fons se’n va anar.
les duu fins el port.
Perquè la cridava
Quan surtis de casa
l’estrella de mar.
Trepitja-les fort! Olga Xirinacs.
L’AIGUA
Les mosques s’amaguen, l’ hivern és a prop.
Aigua matinera,
Les flors,espantades,
rosada del prat,
Es tanquen de cop.
Recull de Poesies Infantils
L’estrella es mirava
dius bon dia a l’herba, dius bon dia als camps. Aigua riallera
L’ARANYA L’aranya fa mitja
de dintre els bassals,
damunt d’una flor,
quan el sol et crida, tu hi vas amb un salt. Núria Albó.
és com si fos d’or. Les mosques beneites
LA LLUNA
la miren badant,
La lluna tan blanca, sembla de paper.
no saben que un dia
Té cara de pena
potser hi moriran.
i res no hi pot fer.
L’aranya molt llesta
Penjada en la fosca,
segueix fent ganxet,
com un llumener,
estira les potes
la lluna ja plora, damunt el carrer.
i canta baixet. Bofill, F. , Puig, A. , Serrat, F.
Bofill,F., Puig,A., Serrat,F.
Lisette Durán Gadea
la tela que fila
Cavaller que va de dol porta closca i no és cargol. Sembla un frare ben barbat i es veu groc quan és al plat.
Arran del camí, dues sargantanes el sol comparteixen com bones germanes.
Tan negre com el carbó, no embruta ni fa calor. Es diu musclo,és molt buscat i viu en comunitat.
Els surt un serpent verd com les olives, amb ulls de qui pot
Olga Xirinacs.
MESOS DE L´ANY Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l´ abril serà agradable. Pel maig hi haurà floració, pel juny alguna tronada al juliol farà calor i a l´agost forta secada. Setembre serà mig sec, i l’octubre mig mullat al novembre farà fred i al desembre vent gelat. Anònim
menjar-se-les vives. - És meu, aquest lloc! orgullós els crida. Elles fugen lluny per salvar la vida. I mentre el serpent xiulant les provoca, l'aixafa un tractor com qui fa una coca. Joana Raspall EL GAT Al terrat de casa meva passejava sempre un gat, els ulls grossos com taronges i els bigotis estirats. No ho creure-ho: es deia Pere
POEMA DE JUNY Poema del mes de juny tot groc de sol i de blat, lliris florits a muntanya, les platges de bat a bat. Quina llum el mes de juny, aspra i dolça, encesa i clara; mil fogueres dalt dels cims, es miren a la mar blava. Olga Xirinacs
Recull de Poesies Infantils
LES SARGANTANES
i parlava el català; recitava poesies amb accent de l’Empordà. Coneixia moltes rates, però a cap no feia mal; preferia les patates amb vinagre, oli i sal. Bofill,F., Puig,A.
Lisette Durán Gadea
CAVALLER QUE VA DE DOL
PLOREU, NINETES
Ricard Bonmatí
Ploreu, ploreu, ninetes, que el ruc està malalt; té mal a la poteta, i el ventre li fa mal. No pot menjar civada, sinó pinyons pelats, no pot dormir a l'estable sinó amb coixins daurats ( Popular catalana)
QUÈ LI PASSA A L'ÓS CAPSA DE COLORS Blau de tinta envellida, groc de llimona adormida. Vermell de sol de ponent, verd de fulla cruixent. Marró de tronc clivellat, rosa de pètal tancat. Lila de cel de vesprada. S’ha produït un miracle: l’arc de Sant Martí… dorm dins d’una capsa. Lola Casas
Què li passa a l'ós que brama? l'ha renyat la seva mare. Ha pres mel de les abelles i li piquen les orelles. S'ha banyat a l'aigua fresca i s'espera per si pesca. Per dinar menja una truita i per postres força fruita. I demà, si fa bon dia, dins del bosc quina alegria! Zoltan Kodaly
PARE I MARE (Núria Albó) Els ulls de la mare no els té ningú més. Són com les onades que gronxen els vaixells. Les mans del meu pare són com les arrels que aguanten els arbres i els fan créixer drets.
Recull de Poesies Infantils
Faig riure la gent tocant la botzina: un aplaudiment i un peix de propina. Riuríem tots més si, com la sardina, tothom es tirés amb mi a la piscina.
LA ROSA Jo voldria en un pam una rosa de cent fulles, d'un color roig com la sang i de fulles punxegudes. A l'abril la colliré -oh la rosa de cent fulles!i a Sant Jordi la duré cavaller de Catalunya... d'un color roig com la sang i de fulles punxegudes. Ferran Martori
Lisette Durán Gadea
EL DOFÍ
Endevinen llarg descans, endevinen les vacances s'acomiaden de les lletres, s'acomiaden dels xiquets, s'acomiaden de les xiquetes. se'ns acomiaden els guixos. Pinten tristos l'últim dia pinten tristos els guixos un estiu tot ple d'esquitxos. Pels racons deixen els plors amb la pena de quedar-se sols tristos guixos del món fosc! QUAN Quan arribin les Revetlles i els dies s'omplin d'hores. Quan l'escola tanqui les portes i les nits curtes pintin un mapa d'estels. Quan el calendari iguali els dies i els despertadors es quedin muts. Quan arribin a l'estiu, les vacances farcirem els horaris de lletres blanques les ratlles de sanefes amb flors i els capvespres de colors. UNA GRAN FESTA Berenar a la muntanya, jugar fins que la nit coroni el cel. No tenir hora per aixecar-te, mullar-te sota la tempesta i esperar a que el primer raig de sol comenci amb l'aigua una gran festa. Seran els convidats les granotes i els gripaus, els caragols, alguns insectes i moltes aus. Seran els convidats, hi haurà al camp concerts i balls.
Ben apilotat, l'arròs blanc fa plat, i pot barrejar-s'hi -no és cap disbarattota llei de salses, plàtan, ou ferrat, verdures, formatge, pollastre trinxat, gambes i tonyina i el que ve de grat, per tal que resulti un plat variat, que l'arròs ho lliga tot molt ben lligat.
Recull de Poesies Infantils
Els guixos, fatigats, deixen caure una llagrimeta.
ARRÒS BLANC
EL MELÓ Quin meló tinc al costat; la mare em talla una llesca i me la menjo a l’instant gaudint del suc que m’impregna. Les llesquetes una a una repartim en tots els plats i jo sempre en menjo dues de tant bo que l’he trobat. Meló, ets una pilota que juga amb mi tot menjant. La dolçor és la estratègia per fer-me un gol des de el plat.
L’ÚNIC ESTEL Veig entre núvols un sol estel. L’únic que brilla esclat rebel. Cant d’alegria Dintre la nit Quin dolç missatge El cel m’ha escrit! Joana Raspall
Lisette Durán Gadea
ELS GUIXOS
A grills o rodanxes t'aniré tastant. Què dolça ets per dintre quin gust refrescant! Si el suc m'ofereixes et faré volar com les ballarines, fins omplir-me el vas.
UNA MICA I UN MICO Si t’hi acostes, notes, notes... notes coses a les potes. Si li busques, lluques, lluques... lluques puces a les cuixes. Si t’hi fixes, rimes, rimes... rimes fines assonants. Una mica —i un mico— fan ganyotes de marmotes. Si no ho notes una mica, mira el mico i ho veuràs.
A la nit el meu gat, demana sardina en un plat. Passeja per les teulades, espanta rates penades. Mira la pinta del meu gat, amb un vestit tot ratllat. LA VACA Era una vaca tan trista, tan avorrida, tan soca, ensopida, pessimista, poca cosa i desmenjada, que de llet en feia poca i, per postres!, descremada!
Recull de Poesies Infantils
Amiga taronja vine al meu plat et trauré l'escorça i et menjaré a talls.
EL GAT
LA PRIMAVERA Pel bosc tot glaçat un cant s'ha sentit; damunt les muntanyes s'escolta un brogit: «Lleveu-vos amics, que el fred ja se'n va, lleveu-vos de pressa, l'hivern s'ha acabat» Les flors obren l'ull aixequen el cap, i diuen alegres: «Quin dia més clar!» Damunt el paller badalla un ocell, estira les plomes i fa un capgirell. Les mosques se'n van darrera del vent, els núvols fan gresca i mullen la gent!
Lisette Durán Gadea
LA TARONJA
FIDEUS A LA CASSOLA
EL POP Endevina endevineta: Li agrada viure amagat. Endevina endevinalla: té vuit potes i no balla.
Ens els mengem fent tabola els fideus a la cassola. Llargs o curts són divertits i bons per llepar-s'hi els dits. Quan el suc ens regalima la mare, de por, s'aprima. Però si ens els acabem fins perdona que ens taquem.
Porta caputxa i es mulla, té un sac de tinta i no es taca, no sap escriure ni un mot, té tres lletres i es diu pop. EL PICAMOSQUES
LA BICICLETA
-Sóc el picamosques,
Jo tinc una “bici” pintada de nou. Quan vull s'està quieta i quan vull es mou.
i pico tan fi que quan se n'adonen ja sóc allí. Les mosques agreugen la lletjor del món; i quan ha de ploure, que feixugues són! Servent de la joia i amic de la llum faig guerra a les babaues i acabo el zum-zum.
Avui no vol córrer i no sé per què; l'he greixada amb oli d'un setrill sencer! Amb draps de camussa tota l'he eixugat, i ja un cop polida així ha rondinat: M'ha dit: - Estic prima; no em tractes prou bé. - Si tu ets la més ferma de tot el carrer! - Mira quines rodes té aquella d'allà! - Parles d'una moto! No et pots comparar!
Recull de Poesies Infantils
Amunt i avall va la marieta, tota pintada, tota rogeta. Compta-li les taques de l'esquena, mira a veure si en té una setena. Se'n va, s'escapa, no sap estar-se quieta!
Lisette Durán Gadea
LA MARIETA
UNA PUÇA Una puça que saltava una cosa de no dir, quan als matins es llevava, i després de fer-se el llit*, a la feina se n'anava, que era a una hora de camí. Però tot i que saltava no hi anava mai a peu, que cada matí agafava el gos de les vuit i deu.
Pa amb oli i sucre, quina pensada per donar gust a la mainada. La llesca s'unta amb el setrill però amb molt de compte que hi ha perill. Després el sucre ben escampat que tot en quedi ben impregnat. I apa, a menjar-se'l, que res no hi ha més agradable de mastegar.
BOTONS Dins del calaix de costura,
Recull de Poesies Infantils
PA AMB OLI I SUCRE
(procurant no fer cap nosa) la mare guarda uns tresors dins d'una capseta closa. Els tresors són fets de nacre, de tons suaus o virolats, prenen forma arrodonida i amb dos o quatre forats. He agafat la capseta i he escampat els tresors. d'estrelles de tots colors.
CARNESTOLTES Ha arribat el Carnestoltes i el febrer s'ha disfressat. S'ha posat una carota de marçot esvalotat; s'ha guarnit amb vel de pluja, -com si fos el maig mateixi amb una faldilla llarga feta de tarda que creix. Malgrat la seva disfressa, no podrà enganyar la gent si no s'afegeix dos dies. Ai, febrer, que ets innocent!
BOMBOLLES Vine a fer bombolles, que tinc un tassó ple d'aigua i sabó. Mira com voleien i brillen al sol tot fent tornassol! Si la més bonica proves d'agafar, se't fon a la mà... I et quedes en dubte de si l'has bufat o ho has somniat!
Lisette Durán Gadea
La taula ha quedat clapada
Per Pasqua, una mona, per Nadal, els pastissets. I s'escuren les butxaques per omplir els cabassets amb ametles ensucrades, confitures i pinyons, cucurutxos de galetes, mantegades i torrons. Compren flors en abundància, per primavera, com cal, però no compren somriures, que això es dóna de regal. LA REL La rel de l'arbre no sap que jo li estimo les branques perquè fan ombra a l'estiu, i l'hivern, al foc escalfen; perquè puc collir-hi flors i quan té fruita, menjar-ne. I no li prenc res de franc! que quan està assedegada i els núvols passen de llarg, sóc l'amic que li dóna aigua. L’OSTRA, EL MUSCLO I LA PETXINA Un musclo i una petxina jugaven al set i mig entre l'onada i l'esquitx d'un toll com una piscina. Fins que l'ostra del davant veient-los feliços crida: "No sé per què rieu tant, tan bé que es viu avorrida!"
Jo sóc una noia que no tinc mai por: ni sola ni amb colla, ni amb llum ni amb foscor. Ja ho sé que al meu poble tothom és vampir: el pobre i el noble, el rei i el faquir... Tots són rostres pàl·lids: més blancs que la llet, i els meus colors càlids dents llargues han fet.
Recull de Poesies Infantils
Al meu poble la gent compra al mercat, cada dijous botifarres, llonganisses, sardinetes, floricols. Compren penques i cacauets, carabasses ben torrades i saquets de caragols.
ELS VAMPIRS
Molts d'ells se m'acosten, se'm volen cruspir!, però el baf que s'emporten els fa desistir... Que l'arma més bona davant l'espantall és prendre a tota hora torrades amb all!
VESPRE A ponent, el sol només ha deixat una ratlla lila. Per l'altre costat sota un vel morat la foscor s'enfila. I quan els ocells ja s'han amagat, vola solitari el cec rat-penat.
Lisette Durán Gadea
AL MEU POBLE LA GENT COMPRA
EL COLUMPIO
Ja arriba l’hivern!
El columpio sube y baja
Tot ell va vestit
baja y sube sin parar.
de neu i de glaç
Yo quiero subir
de boira i de nit.
muy alto, quiero llegar hasta el sol,
Asseca les flors
y bajar muy despacito
i el fred fa venir;
mirando a mi alrededor;
el nas m’ha pintat
saludando a gorriones,
de color de vi.
golondrinas y jilgueros; después cerraré los ojos
Jo em poso l’abric
y esperaré quietecita
i vaig ben tapat;
hasta llegar pronto al suelo.
no vull esternuts
Recull de Poesies Infantils
L’HIVERN (II)
no vull constipats.
CROQUETES Se’ns esmolen les dentetes quan la mare fa croquetes. Ben sanes i cruixidores En qualsevol ocasió, si hi ha croquetes, millor.
ALEJO EL CANGREJO Alejo, perplejo se mira al espejo de cerca y de lejos. Y es que no es normal
LAS NUBES Las nubes pasan muy juntas por el azul de mi cielo y van formando figuras que yo miro desde el suelo.
que tras el cristal,
Una parece un león,
de cerca y de lejos
aquella es como un caballo
lo mire otro Alejo pasmado y perplejo.
y si me fijo muy bien esa nube pequeñita tiene la forma de un gallo.
Lisette Durán Gadea
no te’n menges, en devores.
Mariposa del aire, qué hermosa eres, mariposa del aire dorada y verde. Luz del candil, mariposa del aire, ¡quédate ahí, ahí, ahí!... No te quieres parar, pararte no quieres. Mariposa del aire dorada y verde. Luz del candil, mariposa del aire, ¡quedate ahí, ahí, ahí!... ¡Quédate ahí! Mariposa, ¿estás ahí?
LA CORNETA Hay una corneta que flota en el cielo, muy lejos del suelo ligera y coqueta. Hay una corneta que imita a una nube: ya baja, ya sube, jamás se está quieta. Hay una corneta de vivos reflejos: parecen espejos buscando una meta. Hay una corneta, serpiente de espuma, que deja a la bruma
Recopilación de Poesias Infantiles
MARIPOSA
de sueños repleta.
Federico García Lorca
ESTE PAJARITO Este pajarito vino a la ventana,
Se acostó la noche, de tan cansada, esperando al lucero que no llegaba. Sábana blanca tapa su sueño y el frío oscuro besa su pelo. Duerme la noche en el silencio, sólo la luna vela su sueño.
y le trajo al nene un saco de lana. Este pajarito vino hasta la mesa, y le trajo al nene guindas y cerezas. Este pajarito vino hasta el jardín, y le trajo al nene flores de jazmín. Este pajarito nunca más volvió, porque abrí la puerta y se me escapó.
Lisette Durán Gadea
DUERME LA NOCHE
LA LLUVIA
Clases de pequeños,
Es la lluvia una pelota
clases de mayores,
que bota en el asfalto.
pupitres y sillas,
Es la lluvia una cortina
pizarras y flores,
de agua fina que hace charcos.
libros y cuadernos,
Agua dulce que florece
tizas, borradores
y envejece los campos.
lápices y gomas de muchos colores. Tiene un patio grande,
Agua tonta que no deja, que no ceja hasta mojarnos.
jardín, corredores,
Recull de Poesies Infantils
LA ESCUELA
y niños y niñas con sus profesores. EN MEDIO DEL PUERTO En medio del puerto En medio del puerto, navega un velero de muchos colores.
BODA DE FLORES Aquella rosita nacida en abril,
Diviso a una niña sentada en la popa:
quería casarse
su cara es de lino,
con un alhelí.
de fresa, su boca.
Hará de padrino
Por más que la miro, y sigo mirando, no sé si sus ojos son verdes o pardos. En medio del puerto, con velas y flores, se aleja un velero de muchos colores.
su tío el jazmín e irán a la boda claveles cien mil. Vestida de blanco, verde y carmesí, la rosa se casa con un alhelí.
Lisette Durán Gadea
con velas y flores,
EL SEÑOR RELOJ
LAS MOSCAS A un panal de rica miel
1*
dos mil moscas acudieron,
Se calzó las botas el señor reloj. Se calzó las botas para andar mejor...
que por golosas murieron Otra, dentro de un pastel enterró su golosina. Así, si bien se examina,
Las doce, la una. La una y las dos. Redondo es el mundo del señor reloj. Dos patitas negras le dio su creador. Dos patitas negras que iguales no son. La patita larga mide la extensión con ágiles brincos de pez volador.
los humanos corazones perecen en las prisiones del vicio que las domina. BARCOS DE PAPEL El niño de la montaña,
Recull de Poesies Infantils
presas de patas en él.
lejos, muy lejos del mar, hizo barcos de papel y el agua los puso a andar Por los caminos del agua los barcos de papel van. Salieron de un mismo puerto. ¡Quién sabe hasta dónde irán!
La patita corta siempre se quedó. Este es el secreto del señor reloj. Las doce, la una, las dos y las tres, las tres y las cuatro, las cinco y las seis... Las siete, las ocho, las nueve, las diez, las once, las doce. ¡De nuevo otra vez! Gorrita de armiño, botas de charol, por la esfera blanca va el señor reloj...
Sopla los barcos el niño y navegan al azar. ¡El niño de la montaña, nacido lejos del mar!
LA GOTA DE AGUA A la niña gota le gusta viajar y nunca se agota de tanto saltar. Al cielo se sube después de volar y va hasta la nube desde el hondo mar. Si por el río pasa es de desconfiar. ¿Vendrá hasta mi casa o irá rumbo al mar? A veces la siento que en mi vaso está la bebo sediento ¿qué felicidad!
Lisette Durán Gadea
2*