Apunts per a CM de Primària Teoria, esquemes i làmines
Coneixement del Medi Natural Autora: Lisette Durán Gadea
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
Índex El nostre cos De la cèl·lula als sistemes i aparells Diferents graus de complexitat de la matèria viva: esquema Aparells i sistemes Aparells i sistemes: esquema L’aparell digestiu La digestió L’aparell digestiu: làmina L’aparell digestiu: esquema L’aparell respiratori La respiració Curiositats: el badall, el singlot, la tos L’aparell respiratori: làmina L’aparell respiratori: esquema L’aparell circulatori L’aparell circulatori: esquema L’aparell locomotor L’esquelet Sistema esquelètic: làmina Funcions de l’esquelet Els ossos Les articulacions Els músculs Sistema muscular: làmina Els tendons Els lligaments L’aparell locomotor: esquema Els sentits La vista L’ull El globus ocular: esquema Com funciona la vista Vista externa i interna de l’ull: làmina L’oïda L’orella Com funciona l’oïda Vista interna de l’orella: làmina
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
L’olfacte El nas Com funciona l’olfacte Vista interna del nas: làmina El gust La llengua La boca Vista interna de la boca: làmina Les papil·les gustatives Els sabors Aliments i sabors: làmina Aliments saludables i no saludables: làmina La piràmide dels aliments Els nutrients La roda dels aliments El tacte La pell Vista interna de la pell: làmina Els sentits: esquema La matèria Les propietats de la matèria Canvis de la matèria Les mescles Mescles homogènies i heterogènies: làmina Els canvis d’estat Les propietats de la matèria i els canvis d’estat: làmina El cicle de l’aigua El cicle de l’aigua: làmina Els canvis químics Els materials Exemples de materials naturals de diferents orígens Exemples de materials naturals i artificials. Matèries primeres i productes elaborats: làmina Els éssers vius Funció de nutrició Nutrició animal: làmina Funció de relació Funció de reproducció Els animals Característiques dels animals Els vertebrats
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
Els mamífers Els peixos Les aus Els rèptils Els amfibis La metamorfosi Els animals vertebrats: esquema La metamorfosi: làmina Els animals vertebrats: làmina Els invertebrats Les esponges Les meduses Els equinoderms Els cucs Artròpodes: els miriàpodes Artròpodes: els crustacis Artròpodes: els aràcnids Artròpodes: els insectes La metamorfosi Els mol·luscos Els animals invertebrats: esquema Les plantes Característiques de les plantes Parts de les plantes Tipus d’arrels Tipus d’arrels: làmines Tipus de tiges Parts de les fulla Tipus de fulles Tipus d’arbres segons les fulles La nutrició de les plantes: la fotosíntesi La reproducció de les plantes La reproducció sexual de les plantes: la pol·linització Parts de la flor La reproducció asexual de les plantes L’univers Les estrelles Les constel·lacions Els planetes Moviment de rotació Moviment de translació Els satèl·lits Fases de la Lluna: làmina
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
Geografia: Espanya i Catalunya Les comarques Les comarques de costa o litoral Les comarques interiors de plana Les comarques interiors de muntanya Les comarques: repàs final Les comarques de costa o litoral: repàs final Les comarques interiors de plana: repàs final Les comarques interiors de muntanya: repàs final
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
EL NOSTRE COS Podem distingir-ne 3 parts principals: cap, tronc i extremitats. Està format per sistemes i aparells. Un sistema és un conjunt d’òrgans formats pels mateix tipus de teixits i que possibiliten la mateixa funció general. Sistema endocrí (control de les hormones). Sistema immunitari (protecció contra virus i bactèries). Sistema integumentari (protecció externa gràcies a la pell, el pèl i les ungles). Sistema nerviós: (recollida, transferència i processat d’informació, pel cervell i els nervis). Sistema cardiovascular: (accés de la sang a tot el cos gràcies al cor, les artèries, les venes i els capil·lars). Sistema limfàtic: (neteja i defensa del cos gràcies als capil·lars, els vasos, els ganglis limfàtics, i la medul·la òssia). Sistema muscular: (moviment del cos). Sistema ossi: (suport estructural i protecció d’òrgans). Sistema articular: (unió dels ossos). Un aparell: és un grup de sistemes que realitzen una funció comuna i més àmplia. Aparell digestiu: (encarregat del procés de la digestió). Aparell respiratori: (permet la respiració; entrada d’oxigen i ’expulsió de C02). Aparell circulatori: (fa arribar les substàncies nutritives i l’oxigen a tot el cos i en recull el que no li serveix gràcies als sistemes cardiovascular i limfàtic). Aparell locomotor: (permet el moviment; gràcies al treball conjunt dels sistemes esquelètic, articular i muscular, coordinats pel sistema nerviós). Aparell reproductor: (possibilita la reproducció i continuïtat de l’espècie). Aparell excretor: (elimina els residus del cos mitjançant l’orina).
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
DE LA CÈL·LULA ALS SISTEMES I APARELLS Les cèl·lules (formades per àtoms) d’un organisme pluricel·lular no són totes idèntiques. Les cèl·lules embrionàries (inicials) són en un principi totes iguals i poden realitzar totes les mateixes funcions (les famoses cèl·lules mare), però amb el temps s’especialitzen en la realització d’una de determinada i adopten una forma concreta (d'acord amb la funció que desenvolupen) en un procés anomenat diferenciació cel·lular.
Diferents tipus de cèl·lules: (a) Neurona; (b) Cèl·lula epitelial; (c) i (d) Cèl·lules musculars; (e) i (f) Cèl·lules sanguínies; (g) Cèl·lula òssia; (h) Espermatozoide
Un teixit és el conjunt de cèl·lules que presenten una forma i estructura semblant i desenvolupen una funció determinada. Els òrgans són estructures complexes formades per teixits, amb una funció determinada. Com per exemple: el fetge, la tràquea, els pulmons, els ovaris, el fèmur, els ulls, etc. Els òrgans actuen de forma coordinada i s'associen en unes estructures de major complexitat, els aparells i sistemes. La diferència entre els sistemes i els aparells és que els sistemes estan formats per òrgans constituïts per un únic tipus de teixit, com el nerviós, l’ossi o el muscular.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
DIFERENTS GRAUS DE COMPLEXITAT DE LA MATÈRIA VIVA: ESQUEMA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
APARELLS I SISTEMES
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
APARELLS I SISTEMES
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
APARELLS I SISTEMES: ESQUEMA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
L’APARELL DIGESTIU L'aparell digestiu és l'aparell encarregat de transformar els aliments en nutrients i d’expulsar les restes no digeribles (femta). Els nutrients són les substàncies que el cos necessita per a estar saludable. L’aparell digestiu està format per: la boca, la faringe, l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim, l’intestí gros i l’anus. També en formen part les glàndules que ajuden a digerir els aliments gràcies a les substàncies que proporcionen, com ara: les glàndules salivals (que aporten la saliva), les glàndules gàstriques (que es troben a l’estómac i que aporten el suc gàstric), el fetge (que aporta la bilis) i el pàncrees (que aporta el suc pancreàtic).
PARTS DE L’APARELL DIGESTIU
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LA DIGESTIÓ La digestió és la transformació d’aliments en substàncies aprofitables pel cos. La digestió comença a la boca, on els aliments són mastegats formant el bolus, que és la pasta formada un cop els aliments són barrejats amb la saliva. Aquesta pasta és empesa cap a l’estómac a través de la faringe i de l’esòfag. A l’estómac, la pasta es barreja amb substàncies àcides que ajuden a que es desfaci molt més. En aquesta fase, els sucres més simples passen
al
corrent
sanguini
directament. El
pàncrees
també
allibera substàncies que ajuden a la transformació
dels
aliments
en
nutrients. El
fetge
allibera
aquestes
substàncies a l’intestí prim, per a continuar amb la descomposició dels aliments. A l’intestí prim (d’uns 7 o 8 m de longitud) es produeix la major part del procés de digestió i absorció dels aliments. És aquí on la majoria dels nutrients passen al corrent sanguini per ser enviats per tot el cos. A l‘intestí
gros (de 1’5 m
aprox. de longitud) s’absorbeix l’aigua dels
aliments
l’organisme.
Tot
necessària allò
que
per
a
no
és
aprofitable és impulsat i expulsat a l’exterior per l’anus.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
L’APARELL DIGESTIU: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
L’APARELL DIGESTIU: ESQUEMA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
L’APARELL RESPIRATORI L'aparell respiratori és l'aparell encarregat d’introduir l’oxigen necessari per a l’organisme i d’expulsar el diòxid de carboni. Aquest procés rep el nom de respiració. Està format per: les fosses nassals, la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis, els bronquíols i els alvèols i pels pulmons i el diafragma. Les fosses nassals són dues cavitats que s’obren a l’exterior pel nas. En passar per les fosses nasals, l’aire s’escalfa i s’humiteja. La faringe és la cavitat que comunica amb la laringe. La laringe és la cavitat que conté les cordes vocals. La tràquea és un tub que condueix l’aire cap als bronquis. Els bronquis són dos conductes amb ramificacions
dins
els
pulmons
anomenats bronquíols. Els pulmons són dos òrgans esponjosos formats per milions de petits sacs anomenats alvèols, que estan envoltats de vasos sanguinis molt fins. En els alvèols es produeix l’intercanvi de gasos: L’oxigen El
de l’aire passa a la sang.
diòxid de carboni que genera el
nostre cos i que és transportat per la sang passa als alvèols i és expulsat a l’exterior. El
diafragma
és
un
múscul
El seu moviment permet la respiració
que
es
troba
sota
els
pulmons.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LA RESPIRACIÓ Els moviments respiratoris són dos: la inspiració i l'expiració. En la inspiració, el diafragma baixa, augmenta la caixa toràcica i l'aire entra en els pulmons. En l'expiració, el diafragma puja, es redueix la mida de la caixa toràcica i l'aire dels pulmons surt a l'exterior. En repòs, les persones fem de 12 a 15 inspiracions per minut. CURIOSITATS
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
L’APARELL RESPIRATORI: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
L’APARELL RESPIRATORI: ESQUEMA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
L’APARELL CIRCULATORI L'aparell circulatori és l'aparell encarregat de fer circular la sang per tot el cos. La sang és un líquid vermellós que circula pel nostre organisme. Està format pel plasma i les cèl·lules sanguínies.
El plasma és un líquid groguenc constituït bàsicament per aigua. Transporta substàncies nutritives i substàncies residuals.
Les cèl·lules sanguínies són: -Els glòbuls vermells. Tenen forma de disc i són vermellosos. Transporten l'oxigen i el diòxid de carboni. -Els glòbuls blancs. Tenen forma irregular i són gairebé transparents. Combaten les infeccions causades per microorganismes com ara la grip. -Les plaquetes. Tenen forma arrodonida. Són les responsables de la coagulació de la sang quan es produeix un tall a la pell.
L’aparell circulatori està format pels vasos sanguinis i pel cor. Els vasos sanguinis són conductes de parets elàstiques per on circula la sang. N'hi ha de tres tipus: artèries, venes i capil·lars. Les artèries transporten la sang del cor a la resta del cos. Tenen les parets gruixudes. Les venes transporten la sang de les diferents parts del cos cap al cor. Tenen les parets primes. Els
capil·lars
són
vasos
molt
fins
que
comuniquen les artèries amb les venes. En els capil·lars es produeix l'intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules. Els vasos sanguinis són conductes de parets elàstiques per on circula la sang.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
El cor és l’òrgan encarregat d’impulsar la sang per que arribi a tot el cos. El cor és un múscul de la mida del puny situat entre els pulmons. Gràcies al seu moviment de contracció i dilatació, fa circular la sang pels vasos sanguinis. El cor té quatre cavitats: les dues superiors s'anomenen aurícules i les dues inferiors ventricles. La sang entra per les aurícules, passa als ventricles, i aquests l'expulsen amb força cap a l'exterior. En el cos hi ha dos circuits sanguinis diferents, el pulmonar i el general. En el circuit pulmonar, la sang va del cor als pulmons, i dels pulmons al cor. Als pulmons, la sang expulsa el diòxid de carboni i absorbeix l'oxigen de l'aire. En el circuit general, la sang va del cor cap a les diferents parts del cor (cap, extremitats, intestins, ronyons, etc.) i torna de nou al cor. En el circuit general, la sang proporciona substàncies cèl·lules.
nutritives Les
i
oxigen
cèl·lules
a
les
transformen
aquestes substàncies en energia, i generen substàncies residuals i diòxid de carboni que
aboquen
a
la
sang,
la
s'encarregarà d'expulsar-les del cor.
qual
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
APARELL CIRCULATORI: ESQUEMA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
L’APARELL LOCOMOTOR L'aparell locomotor és l'aparell encarregat del moviment del cos. Està format per: els ossos, les articulacions i els lligaments; pels músculs i els tendons.
L’ESQUELET L' esquelet és el conjunt de tots els ossos del cos humà.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
SISTEMA ESQUELÈTIC: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
FUNCIONS DE L’ESQUELET Sostenir el nostre cos, ja que ens permet mantenir-nos drets. Protegir les parts més delicades com el cervell, el cor o els pulmons. Permetre els moviments. ELS OSSOS Els
ossos són els òrgans durs i
resistents que formen l’esquelet. Fèmur.
Els ossos poden ser de tres tipus:
OS LLARG
Llargs: com el fèmur o l’húmer. Curts: com les falanges (ossos dels dits de les mans i dels peus). Plans: com els del crani, els
Os del taló. OS CURT
omòplats o la pelvis. L’esquelet el formen 206 ossos. Tenim 12 parells de costelles, i 33 vèrtebres
formen
la
columna
Omòplat OS PLA
Vèrtebra OS CURT/IRREGULAR
vertebral. LES ARTICULACIONS Les articulacions són els punts on s'uneixen els ossos. Poden ser de tres tipus: Mòbils: Els ossos que les formen es poden moure bastant lliurement. Per exemple: el turmell, el colze, el canell i el genoll Semimòbils: Els ossos que les formen es mouen molt poc. Per exemple: les vèrtebres de la columna vertebral. Fixes: Els ossos que les formen no es poden moure. En són exemples els ossos del cap i de la pelvis.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS MÚSCULS Els músculs són els òrgans de teixit elàstic i tou que ens permeten realitzar moviments. Tenim 650 músculs.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
SISTEMA MUSCULAR: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
Els músculs s’estiren i s’arronsen (contrauen) per moure les diferents parts del cos. contracció BÍCEPS I TRÍCEPS contracció
relaxació
relaxació BÍCEPS
contracció
ELS TENDONS Els tendons són les fibres que uneixen
els
ossos
amb
bíceps
bíceps
tendó
els
músculs.
tendó
ELS LLIGAMENTS
os
Els lligaments són les fibres que uneixen els ossos amb les articulacions. Algunes d’aquestes articulacions són:
lligament
tendó
MANDÍBULA: Permet obrir i tancar la boca. COLL: Permet moure, doblegar i girar el cap. ESPATLLA: Ens permet moure el braç. COLZE: Ens permet moure l'avantbraç. CANELL: Ens permet doblegar i moure la mà. ARTELLS (DE MANS I PEUS): Ens permeten moure i doblegar els dits. CINTURA: Permet doblegar i moure el tronc. MALUC: Ens permet girar el cos, moure les cames, ajupir-nos i caminar. GENOLL: Ens permet doblegar la cama. TURMELL: Ens permet doblegar i moure el peu.
articulació
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
L’APARELL LOCOMOTOR: ESQUEMA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS SENTITS Els sentits són els mecanismes del cos que capten l’informació del nostre entorn. Tenim 5 sentits. Vista, oïda, gust, olfacte i tacte. A cada sentit li correspon un òrgan. LA VISTA La vista és el sentit que ens permet veure. Gràcies a la vista distingim el tamany, la forma, el color, la posició, la distància i la velocitat. L’ULL Els ulls són els òrgans de la vista. Les seves parts externes són: cella
pestanyes
iris
parpelles
llagrimall
escleròtica
pupil·la / nineta
Les celles eviten que la suor entri als ulls. Les pestanyes eviten que la brutícia entri als ulls. Les parpelles permeten obrir i tancar els ulls. El llagrimall permet que l’ull estigui humit gràcies a la producció de llàgrimes, que a més, expulsen fora de l’ull qualsevol element nociu per a l’ull. La pupil·la és la el forat de color negre que hi ha al centre de l’ull. Gradua la llum que hi entra. Si hi ha molta llum es contrau i si n’hi ha poca, s’eixampla. L’iris és la part circular i de color de l’ull. Es dilata i contrau amb la pupil·la. L’escleròtica és la part blanca i més externa de l’ull.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
EL GLOBUS OCULAR: ESQUEMA
retina escleròtica
nervi òptic
còrnia
iris
pupil·la/nineta cristal·lí
escleròtica
iris còrnia cristal·lí
pupil·la/nineta
retina nervi òptic
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
COM FUNCIONA LA VISTA Els nostres ulls poden veure un objecte si li
còrnia
cristal·lí
retina
arriba llum. nervi òptic
La llum reflectida per l’objecte
travessa per
la
còrnia,
entra
la
pupil·la
i travessa el
cristal·lí.
iris
pupil·la/nineta
La llum, llavors, es projecta sobre la retina, on els cons (per als colors) i els bastons (en blanc i negre) passaran els estímuls rebuts al nervi òptic. La imatge que arriba a la retina està invertida i passa així a través del nervi òptic. És al cervell on la imatge és interpretada tal i com és a la realitat.
VISIÓ BINOCULAR Visió en la qual els dos ulls es fan servir conjuntament.
L’ull esquerre envia la informació a la part dreta del cervell i l’ull dret, a la part esquerra del cervell. És al cervell on es reinterpreta la imatge.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
VISTA EXTERNA DE L’ULL: LÀMINA
VISTA INTERNA DE L’ULL: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
L’OÏDA L’oïda és el sentit que ens permet detectar i analitzar els sons. Realitza dues funcions essencials: La captació dels sons (sentit de l’audició). La captació de la posició de l’individu (sentit de l’equilibri). L’ORELLA L’orella és l’òrgan de l’oïda. Es divideix en tres parts, amb els seus elements. orella externa
orella mitjana
orella interna
ossets nervi
pavelló
auditiu
auricular
cargol
conducte auditiu
timpà
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
COM FUNCIONA L’OÏDA Les orelles son les encarregades de recollir les ones sonores. Gràcies al pavelló auditiu són conduïdes fins al conducte auditiu. Aquestes ones sonores xoquen contra el timpà (que és una membrana) i aquest, com a conseqüència, vibra. Aquesta vibració es traspassa a la cadena d'ossets (martell, enclusa i estrep). Les vibracions finalment arriben al cargol. Allà les vibracions es transformen en impulsos nerviosos que van fins al nervi acústic i d'allà al cervell, on són interpretades com a sons. Visualització per parts: L’oïda capta les ones sonores gràcies al pavelló auditiu.
Les ones travessen el conducte
auditiu,
xoquen contra el timpà i el fan vibrar.
El timpà fa vibrar la cadena d’ossets, que transmeten la vibració al cargol on es transformen en impulsos elèctrics.
Aquests
impulsos
arriben
s’interpreten com a sons.
al
cervell
on
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
VISTA INTERNA DE L’ORELLA: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
L’OLFACTE L’olfacte és el sentit que ens permet detectar i processar les olors. Es troba a la part superior i interior de les fosses nassals. EL NAS El nas és l’òrgan de l’olfacte. Podem observar les següents parts.
receptors
bulb olfactiu
olfactius pituïtària
fosses nassals
orificis nassals
COM FUNCIONA L’OLFACTE Les olors que hi ha en l’aire són captades pels orificis nassals. Travessen les fosses nassals (dues cavitats separades per una fina paret) i arriben a una zona anomenada pituïtària. A la part més alta del nas és on es troba l’anomenada pituïtària groga amb milers de receptors olfactius que fan arribar al bulb olfactiu la informació percebuda en forma d’impulsos elèctrics. Des del bulb olfactiu es transmet la informació, també amb impulsos elèctrics, fins al cervell.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
VISTA INTERNA DEL NAS: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
EL GUST El gust és el sentit que ens permet detectar i processar els sabors. Es relaciona plenament amb l’olfacte, que completa la informació analitzant els aromes. LA LLENGUA La llengua és l’òrgan del gust. LA BOCA
Podem observar les següents parts. incissius (dents) ullal premolars (queixals) molars (queixals)
tercer molar (queixal del seny) llengua
genives
llavi
Els llavis són les parts mòbils i carnoses que permeten l'entrada a l’interior de la boca. La llengua és l’òrgan mòbil format per músculs que ens permet percebre els 5 sabors bàsics: dolç, salat, amarg, àcid i umami. Possibilita enviar els aliments a l’interior de la boca on són mastegats. També ens permet articular paraules i sons. Les dents, els ullals i els queixals. Serveixen per triturar i mastegar els aliments. Hi ha dos classes de dentadures, la de llet (4-8mesos fins als 2,5 anys, amb 20 dents en total) i la definitiva (6 anys fins als 18, amb 32 peces en total). Les genives són teixits de color rosat que recobreixen les dents i les mantenen fixes. Si la geniva està inflamada, passa del color rosat al vermell i sagna amb facilitat.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
VISTA INTERNA DE LA BOCA: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES PAPIL·LES GUSTATIVES Les papil·les gustatives són els receptors sensorials que hi ha a la llengua i que ens permeten distingir els diferents sabors.
ELS SABORS
umami
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ALIMENTS I SABORS: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ALIMENTS SALUDABLES I NO SALUDABLES: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LA PIRÀMIDE DELS ALIMENTS
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS NUTRIENTS
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LA RODA DELS ALIMENTS Els GREIXOS ens aporten Els HIDRATS DE CARBONI
ENERGIA.
ens aporten ENERGIA.
Les
PROTEÏNES
ajuden
en
el
ens nostre
CREIXEMENT.
Les
VITAMINES
i
MINERALS i la FIBRA
El CALCI
afavoreixen
nostres ossos.
SALUT.
la
nostra
és bo per als
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
EL TACTE El tacte és el sentit que ens permet detectar la temperatura, la pressió i el dolor. Podem percebre aquestes sensacions gràcies als receptors que hi ha per tota la pell. LA PELL La pell és l’òrgan del tacte. Està formada per dues capes; la dermis i l’epidermis. L’epidermis és la capa superficial i visible. Està formada per cèl·lules mortes la part més externa, i vives la part interior. Les cèl·lules vives es van reproduint, i van desplaçant les mortes, les seves membranes s’endureixen i van morint. La dermis està més endins on també s’hi troben algunes terminacions nervioses. També té una certa quantitat de greix, que és el que ens ajuda a mantenir la temperatura corporal. A la pell hi trobem una sèrie de formacions típiques: els pels, les ungles, les glàndules sebàcies i les glàndules sudoríferes.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
VISTA INTERNA DE LA PELL: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS SENTITS: ESQUEMA
ELS SENTITS
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LA MATÈRIA La matèria és tot allò que ens envolta. Cada tipus de matèria és una substància.
Són substàncies, per exemple: l’or, l’aigua, el diamant, el coure, la sal, el ferro, el gas butà, el mercuri, l’alumini, la plata, el bicarbonat de sodi, el quars o l’amoníac. LES PROPIETATS DE LA MATÈRIA Les propietats de la matèria són: MASSA: quantitat de matèria.
VOLUM: espai que ocupa.
CANVIS DE LA MATÈRIA Els principals canvis de la matèria són les mescles, els canvis químics i els canvis d’estat. LES MESCLES Una mescla és la combinació o barreja de dues substàncies o més. Les mescles poden ser de dos tipus: MESCLES HOMOGÈNIES: són barreges de dos o més substàncies que no podem distingir a ull nu ni amb l’ajut d’un microscopi. MESCLES HETEROGÈNIES: són barreges de dos o més substàncies que podem distingir a ull nu i que podem separar fàcilment.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
MESCLES HOMOGÈNIES I HETEROGÈNIES: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS CANVIS D’ESTAT La matèria es troba en un dels tres estats següents: SÒLID: els sòlids tenen forma i volum fixos. Les molècules es troben molt juntes i es mouen a poca velocitat. LÍQUID: els líquids tenen volum fix, però forma variable. Les molècules estan més separades i es mouen a major velocitat. GASÓS: els gasos tenen forma i volum variable. Les molècules estan molt separades i es mouen a gran velocitat. Les substàncies canvien d’estat quan s’escalfen o es refreden. Aquests canvis són canvis físics. Depenent de l’estat en què es troba la matèria i al que passa a estar, anomenem el procés de forma diferent.
En el cas de l’aigua, quan està en estat sòlid és gel, en estat líquid és aigua i en estat gasós és vapor d’aigua. ESTAT SÒLID
gel
ESTAT LÍQUID
aigua
ESTAT GASÓS
vapor d’aigua
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES PROPIETATS DE LA MATÈRIA I ELS CANVIS D’ESTAT: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
EL CICLE DE L’AIGUA
3
EL CICLE DE L’AIGUA
4
2
1
5
L’AIGUA EN LA NATURALESA L’aigua és imprescindible per als éssers vius. Tant els animals com les plantes la necessiten per viure. Sense ella, no es podrien hidratar i per tant, moririen. La major part de l’aigua que hi ha a la Terra és als mars i oceans. Diem que l’aigua del mar és salada perquè conté molta sal. No serveix per al consum humà. A la superfície dels continents l’aigua és als rius, rierols i llacs. Diem que és aigua dolça perquè conté molt poca sal. L’aigua que podem beure es diu aigua potable. És aigua dolça i neta. Els rius subterranis són formats per l’aigua que es filtra a la terra. Si s’acumula molta es formen els aqüífers, que són grans dipòsits d’aigua subterrània. Aquesta aigua s’extreu amb pous. A les muntanyes altes i a les zones més fredes del planeta l’aigua es troba en estat sòlid. Els icebergs són els grans trossos de glaç que es desprenen i suren pel mar.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
EL CICLE DE L’AIGUA: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS CANVIS QUÍMICS Un canvi químic és aquell en què a partir d’una o diverses substàncies se’n produeixen unes altres diferents.
Per exemple, si afegim bicarbonat a un got amb suc de llimona es forma un gas que abans no hi era, el diòxid de carboni, que forma les bombolles.
L’oxidació i la combustió són reaccions químiques en què una substància es combina amb l’oxigen. En el cas de l’oxidació del ferro, es produeix diòxid de ferro, mentre que en el cas de la combustió del paper es produeix diòxid de carboni.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS MATERIALS Els materials són les matèries que utilitzem per a la fabricació d’objectes. Els materials poden ser: NATURALS: són els que es troben a la natura. Es diuen primeres matèries. Poden ser d’origen: Animal: són aquells que extraiem dels animals. Com la llana i la seda. Vegetal: són aquells que extraiem dels vegetals. Com el cotó i la fusta. Mineral: són aquells que extraiem dels minerals. Com el ferro i l’or. ARTIFICIALS: són el que fabriquem a partir de primeres matèries. Són materials elaborats. Els materials tenen diverses propietats com ara: Resistència: facilitat per a suportar esforços sense deformar-se. Flexibilitat: capacitat per a doblegar-se sense trencar-se. Elasticitat: capacitat per a estirar-se i deformar-se i després tornar a la forma original. Transparència: capacitat per a deixar passar la llum a través seu.
EXEMPLES DE MATERIALS NATURALS DE DIFERENTS ORIGENS
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
EXEMPLES DE MATERIALS NATURALS I ARTIFICIALS: LÀMINA I DE MATÈRIES PRIMES I PRODUCTES ELABORATS: LÀMINA
ELS ÉSSERS VIUS Són éssers vius tots aquells éssers que neixen, s’alimenten, creixen, es reprodueixen i moren. El contrari es matèria inert, tot allò que no té vida; com una fusta, una pedra o una planta morta. Els éssers vius realitzen 3 funcions, principalment:
NUTRICIÓ
RELACIÓ
REPRODUCCIÓ
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
FUNCIÓ DE NUTRICIÓ La funció de nutrició és la funció que permet als éssers vius obtenir energia i nutrients a partir dels aliments. Els nutrients són les substàncies necessàries per al bon funcionament de l’organisme. Un cop digerits els aliments, els nutrients passen a la sang i aporten al cos el que és aprofitable. Tot allò que no li serveix, és expulsat cap a l’exterior per l’anus. Segons el tipus d’alimentació els animals es poden classificar en: Herbívors: S’alimenten de plantes o de parts de plantes. Carnívors: S’alimenten d’animals o de parts d’animals. Omnívors: S’alimenten tant de plantes com d’animals.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LA NUTRICIÓ ANIMAL: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
FUNCIÓ DE RELACIÓ La funció de relació és la funció que permet als éssers vius rebre informació (estímuls) del seu medi intern o extern i d’actuar en conseqüència.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ La funció de relació és la funció que permet als éssers vius originar nous éssers que comparteixen unes determinades característiques generació rere generació. Amb la reproducció s’intenta garantir la conservació de l’espècie. Hi ha dos tipus de reproducció: Asexual:
Formació d’un individu a partir d’un sol
progenitor. Sexual: individu
Formació a
progenitors.
partir
d’un de
dos
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
Segons el tipus de reproducció els animals poden ser: Ovípars: Animals que neixen d’ous. Com les aus, els peixos, els rèptils, els amfibis, els insectes o els aràcnids.
Vivípars: Animals que neixen del ventre de la mare. Com els mamífers.
Ovovivípars: Animals que es desenvolupen al ventre de la mare, però que neixen dins d’un ou. Com en el cas de l’equidna i l’ornitorinc.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS ANIMALS
Apunts per a 3r de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
Característiques dels animals Són éssers vius: neixen, s’alimenten, creixen, es reprodueixen i moren. La majoria es desplacen. No es poden fabricar el seu propi aliment. S’adapten als canvis que es produeixen en el seu ecosistema. Els podem classificar en dos grans grups: INVERTEBRATS
VERTEBRATS
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS VERTEBRATS OCELLS
RÈPTILS PEIXOS AMFIBIS
MAMÍFERS
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS MAMÍFERS
Tenen esquelet intern. Respiren per mitjà de pulmons. Tenen el cos recobert de pèl (excepte els mamífers aquàtics). Es desplacen amb potes (terrestres) aletes i cola (aquàtics) o ales (voladors). Quan són petits s’alimenten de la llet de la mare. Hàbitat: Viuen en la terra, si són terrestres o en l’aigua, si són aquàtics. Reproducció:Vivípars (neixen del ventre de la mare). Alimentació: Poden ser herbívors, carnívors o omnívors.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS PEIXOS Tenen esquelet intern. Respiren per brànquies. Tenen el cos recobert d’escates. Tenen aletes i cola per a nedar. Hàbitat: L’aigua. Són aquàtics. Reproducció: Ovípars (neixen d’ous). Alimentació: Poden ser herbívors, carnívors o omnívors.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES AUS Tenen esquelet intern. Respiren per mitjà de pulmons. Tenen el cos recobert de plomes i d’escates a les potes. Tenen dues potes i dues ales. Es desplacen amb les potes o volant. Tenen bec sense dents. Hàbitat: Viuen en la terra, si són terrestres o en l’aigua, si són aquàtiques. Reproducció: Són ovípares (neixen d’ous). Alimentació: Poden ser herbívores, carnívores o omnívores. S’alimenten de grans, fruites i cucs.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS RÈPTILS Tenen esquelet intern. Respiren per mitjà de pulmons. Tenen el cos recobert d’escates. Es desplacen arrossegant el cos (repten), tot i que la majoria té quatre potes curtes. Hàbitat: Viuen en la terra, si són terrestres o en l’aigua, si són aquàtics. Reproducció: Són ovípars (neixen d’ous). Alimentació: Poden ser herbívors, carnívors o omnívors.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS AMFIBIS Tenen esquelet intern. Pateixen cavis físics. Fan la metamorfosi. Respiren per mitjà de brànquies quan neixen i amb pulmons quan són adults. Tenen la pell nua i humida. Es desplacen nedant quan neixen i amb potes, la majoria, quan són adults. Hàbitat: Viuen en la terra, si són terrestres o en l’aigua, si són aquàtics. Reproducció: Són ovípars (neixen d’ous). Alimentació:S’alimenten d’altres animals, són carnívors (insectívors). Només quan són capgrossos són herbívors.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LA METAMORFOSI La
metamorfosi
és
el
procés
mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa pels diferents estadis del seu desenvolupament. En el cas dels amfibis, pateixen les següents transformacions: Dels ous neixen els capgrossos, que respiren per brànquies i es desplacen nedant gràcies a la cua. Els creixen les potes del darrere. Els creixen les potes del davant. Perden la cua. Quan ja són adults poden sortir al exterior ja que han desenvolupat pulmons i respiren gràcies a ells.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
AERIS TERRESTRES
VIUEN EN AMBIENTS
ELS ANIMALS VERTEBRATS TENEN ESQUELET INTERN
AQUÀTICS
RELACIÓ FAN LES REPRODUCCIÓ FUNCIONS DE: NUTRICIÓ
ES PODEN CLASSIFICAR EN:
MAMÍFERS
AUS
PEIXOS
RÈPTILS
AMFIBIS
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LA METAMORFOSI: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS ANIMALS VERTEBRATS: LÀMINA
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines
ESPONGES
Lisette Durán Gadea
EQUINODERMS
ELS INVERTEBRATS
CRUSTACIS
INSECTES
ARÀCNIDS
MIRIÀPODES
MEDUSES MOL·LUSCOS
CUCS
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES ESPONGES No tenen esquelet intern. Gairebé totes són marines. Tenen el cos porós. El cos és irregular No tenen simetria. Filtren l’aigua i retenen les substàncies nutritives per a alimentar-se.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES MEDUSES No tenen esquelet intern. Tenen simetria. Són marines. Tenen un orifici que és alhora boca i anus. Són com bosses transparents amb llargs tentacles que fan servir per a defensar-se, ja que tenen verí. Filtren l’aigua i retenen les substàncies nutritives per a alimentar-se.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS EQUINODERMS No tenen esquelet intern. Tenen el cos simètric. Tots són marins. Es reprodueixen indirectament. Equinoderm vol dir: pell amb pues.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ELS CUCS No tenen esquelet intern. El cos és cilíndric i allargat. Poden tenir el cos llis, amb anelles o pla (en forma de cinta). NO tenen potes.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ARTRÒPODES: ELS MIRIÀPODES No tenen esquelet intern. El cos és allargat i amb segments. Tenen moltes potes. Miriàpode vol dir: molts peus.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ARTRÒPODES: ELS CRUSTACIS No tenen esquelet intern. Són aquàtics. Tenen 2 antenes i 10 potes articulades. El cos està recobert per una closca dura i dividit en dues parts: cefalotòrax i abdomen.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ARTRÒPODES: ELS ARÀCNIDS No tenen esquelet intern. Tenen 8 potes articulades. Produeixen un fil enganxós, flexible i resistent amb què fan les teranyines. Aquestes els serveixen per a capturar insectes, el seu aliment. El cos està dividit en dues parts: cefalotòrax i abdomen.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ARTRÒPODES: ELS INSECTES No tenen esquelet intern. Tenen 6 potes articulades i dues antenes. El cos està dividit en 3 parts: cap, tòrax i abdomen. Alguns tenen ales. La fecundació és interna i el desenvolupament és extern. Es forma una larva que posteriorment anirà canviat fins a tenir l’aspecte adult en un procés anomenat metamorfosi.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LA METAMORFOSI La metamorfosi és el procés pel qual un insecte (o un amfibi) passa pels diferents estadis del seu desenvolupament.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
MOL·LUSCOS No tenen esquelet intern. El cos és tou. La majoria són aquàtics, però n’hi ha de terrestres. Alguns tenen una closca que els protegeix. Hi els bivalves “dues valves” (com els musclos i les cloïsses), els gasteròpodes (com els cargols) i els cefalòpodes (com els pops i les sípies).
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
AERIS VIUEN EN AMBIENTS
TERRESTRES
AQUÀTICS
MOL·LUSCOS
MEDUSES
BIVALVES
ELS ANIMALS INVERTEBRATS NO TENEN ESQUELET INTERN
EQUINODERMS
RELACIÓ FAN LES FUNCIONS DE: REPRODUCCIÓ NUTRICIÓ
ESPONGES
CUCS
ARTRÒPODES MIRIÀPODES CRUSTACIS
GASTERÒPODES
CEFALÒPODES
CRUSTACIS ARÀCNIDS ARÀCNIDS INSECTES
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES PLANTES
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
Característiques de les plantes Són éssers vius: neixen, s’alimenten, creixen, es reprodueixen i moren. No es desplacen. Es poden fabricar el seu propi aliment. S’adapten als canvis que es produeixen en el seu ecosistema.
1-Tenen la tija llenyosa, de fusta, i se li diu TRONC. 2-Acostumen a tenir una alçada de més de 2m. 3-Les BRANQUES neixen DEL TRONC. 4-Tenen un creixement lent i viuen molts anys.
Les podem classificar en tres grans grups segons la seva tija:
1-Tenen la tija més flexible que la dels arbres i arbustos. 2-S’anomena HERBACI. 3-Acostumen a tenir poca alçada. 4-Creixen ràpidament. Neixen, creixen, es reprodueixen i moren als pocs mesos. Vida curta.
1-Tenen la tija llenyosa, però més fina i flexible que les dels arbres. 2-NO tenen TRONC. 3-Les BRANQUES neixen DEL SÒL. 4-El creixement pot ser més lent o més ràpid depenent de l’arbust. Viuen molts anys.
ARBRE
ARBUST HERBES ALTES HERBES BAIXES
ARBUST
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
Les plantes són éssers vius que necessiten aigua, aire, llum del sol i algunes substàncies del sòl com ara les sals minerals. PARTS DE LES PLANTES L’arrel és la part de la planta que la subjecta al terra o a altres superfícies i que li permet absorvir l’aigua i les substàncies necessàries per al seu creixement. La tija és la part de la planta que la manté enlaire i que sosté les fulles i les flors. Transporta l’aigua i les sals minerals des de l’arrel fins a les fulles. Les fulles són la part de la planta que li permeten respirar i elaborar els seu propi aliment gràcies a l’intercanvi de gasos. Les flors són els òrgans de reproducció de la planta. Els fruits són la part de la flor que ha madurat i que conté les llavors. Les llavors són la part del fruit que permeten donar origen a una nova planta.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
TIPUS D’ARRELS TIPUS D’ARREL
Pivotant
CARACTERÍSTIQUES
L’arrel predominant és la principal. Les secundàries estan poc desenvolupades.
Tipus de pivotant. Napiforme
L’arrel principal és gruixuda i les altres fines. En aquest cas a l’arrel principal s’acumulen gran quantitat de nutrients.
Tuberosa
S’engruixen tant l’arrel principal com les secundàries.
EXEMPLES
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
Ramificada
Fascicular
Adventícia
L’arrel es divideix en d’altres més primes i aquestes en d’altres. (Majoria dels vegetals).
Totes les arrels són del mateix gruix.
L’arrel neix fora del seu lloc habitual. Si neix d’un punt més alt es diuen aèries.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
TIPUS D’ARRELS: LÀMINES
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
TIPUS DE TIGES
TIJA LLENYOSA Està formada de fusta. És dura i llenyosa. S’anomena TRONC. Es pot ramificar.
TIJA HERBÀCIA
ARBRE
És tova, verda i flexible. També es poden ramificar.
ARBUST HERBES ALTES HERBES BAIXES
ARBUST
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
PARTS DE LA FULLA PECÍOL És la part per on la fulla s’uneix a la tija.
LIMBE És la part més ampla. Pot tenir formes variades.
Anvers i revers de la fulla.
VORA És el marge o acabament del limbe.
NERVIS Són els canals o vasos conductors que recorren el limbe. Donen consistència i forma a la fulla i permeten que hi arribi a tots els punts del limbe l’aigua absorbida i les substàncies nutritives.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
TIPUS DE FULLES SIMPLES SEGONS LA VORA
COMPOSTES SEGONS EL LIMBE
dentada
acicular arrodonida
lobulada
cordiforme lanceolada
llisa
lineal ovalada palmada
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
TIPUS D’ARBRES SEGONS LES FULLES ARBRES DE FULLA CADUCA
ARBRES DE FULLA PERENNE Mantenen les fulles verdes tot l’any. No les perden totes al mateix temps, sinó que les van reposant a mesura que cauen.
A la tardor perden les fulles i no els tornen a sortir fins a la primavera.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES: LA FOTOSÍNTESI
DIA Respiració
Necessiten
Aigua La saba bruta Sals minerals puja des de Diòxid de carboni l’arrel, per la tija Llum (energia) fins a les fulles. (per fer la fotosíntesi) Allà, es combina (Oxigen en la respiració) amb el diòxid de carboni gràcies a l’energia del sol Aporten que absorbeixen gràcies a la clorofil·la. Oxigen en la Així es com es metamorfosi. transforma en saba elaborada, (Diòxid de carboni l’aliment de la en la respiració.) planta.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES PLANTES SENSE FLOR Molses i falgueres No tenen flors, ni fruits, ni llavors. Es reprodueixen per espores.
PLANTES AMB FLOR Poden tenir flors senzilles com la majoria d’arbres i arbustos de fulla perenne, que no produeixen fruits, sinó que les llavors es produeixen dins les pinyes. Poden tenir flors que produeixen fruits amb llavors.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
PÈTAL
COROL·LA
FILAMENT
PARTS DE LA FLOR
ESTAM ANTERA ESTIGMA
PISTIL
GERMINACIÓ
La flor és la part més vistosa de les plantes i també és l'òrgan que fan servir per reproduirse. Podem distingir diverses parts: El calze. Està format per unes fulletes verdes anomenades sèpals, que protegeixen la
ESTIL
flor. La corol·la. Està formada per diverses fulles de colors anomenats pètals, que atrauen
CALZE
els animals per afavorir la pol·linització.
SÈPAL
L’estam. És la part masculina de la flor. Està format pel filament i l’antera, on es
OVARI ÒVULS
produeixen els grans de pol·len. El pistil. És la part femenina de la flor. Té forma d'ampolla. Està format per l’estil i l’estigma.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
REPRODUCCIÓ SEXUAL DE LES PLANTES AMB FLOR: LA POL·LINITZACIÓ El pistil es transforma i
6-FRUCTIFICACIÓ
es forma el fruit amb les llavors a dins. Els fruits poden
4-POL·LINITZACIÓ
ser:
carnosos
(contenen molta aigua) o
El pol·len arriba a les
secs.
flors, per l’acció del vent o d’animals.
3-FLORACIÓ
2-CREIXEMENT
FRUIT Els grans de pol·len baixen pel pistil i fecunden els òvuls.
5-FECUNDACIÓ 1-GERMINACIÓ
Les llavors cauen a terra
i
LLAVOR
germinen,
neix una nova planta.
7-GERMINACIÓ
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL DE LES PLANTES
1-Bulb. 2-Rizoma. 3-Tubercle. 4-Estaca. 5-Estoló.
Tiges subterrànies i aèries: exemples
ALL
LLIRI
PATATA
CHUMBERA MADUIXES
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
ETAPES DE LA VIDA Alimentar-se permet als éssers vius créixer i desenvolupar-se. Les persones a mesura que creixem passem per diverses etapes, cadascuna d’elles amb unes característiques. La infància és la primera etapa de la vida. Els nadons prenen llet materna. Poc a poc comencen a prendre aliments sòlids, els comencen a sortir les dents, aprenen a
L’edat adulta és la tercera etapa de la vida. Els cos està
caminar i diuen les primeres paraules.
totalment desenvolupat i preparat per a tenir fills. Les
Creixen i canvien força. Cap als 6 anys els
persones poden treballar i formar una llar, si volen. Ja no es
comencen a sortir les dents definitives.
creix més i els canvis són més lents.
L’adolescència és la segona etapa
La vellesa és la quarta etapa de la vida.
de la vida. El cos pateix molts canvis
La pell s’arruga, els cabells es tornen
i es prepara per a ser adult.
blancs i els ossos fràgils. S’ha de tenir
L’UNIVERS més cura de la salut ja que el cos va
Comença cap als 14 anys. Entre d’altres canvis, a les noies els
perdent força i energies. La majoria ja
creixen els pits i als nois la veu se’ls
no ha de treballar i poden dedicar el
fa més greu i els surten pèls a la
temps a altres activitats. Disposen
cara i el cos.
d’una gran experiència de la vida.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
L’UNIVERS
L’Univers és el conjunt d’astres juntament amb l’espai que conformen. També es diu Cosmos. Els astres són cossos celestes; grans masses de matèria a l’espai. Hi ha diferents tipus d’astres segons les seves característiques. Són astres: Les estrelles. Els planetes. Els satèl·lits. *Els meteorits. *Els asteroides.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines
LES ESTRELLES
Lisette Durán Gadea
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES CONSTELACIONS
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines
ELS PLANETES
Lisette Durán Gadea
Els planetes són astres que giren al voltant d’una estrella. No tenen llum pròpia sinó que reflecteixen la llum solar.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
Apunts per a 3r i 4t de Primària esquemes i làmines ELSTeoria, SATÈL·LITS Lisette Durán Gadea
FASES DE LA LLUNA
nova
creixent
plena
minvant
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
GEOGRAFIA
E S
C A T
P
A
A
L
N Y A
U N Y A
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES COMARQUES
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
COMARCA
CAPITAL
ALT EMPORDÀ
Figueres
PLA DE L’ESTANY
Banyoles
BAIX EMPORDÀ
La Bisbal de l’Empordà
GIRONÈS
Girona
SELVA
Santa Coloma de Farners
MARESME
Mataró
VALLÈS ORIENTAL
Granollers
VALLÈS OCCIDENTAL
Sabadell/Terrassa
BARCELONÈS
Barcelona
BAIX LLOBREGAT
Sant Feliu de Llobregat
GARRAF
Vilanova i la Geltrú
ALT PENEDÈS
Vilafranca del Penedès
BAIX PENEDÈS
Vendrell
ALT CAMP
Valls
BAIX CAMP
Reus
TARRAGONÈS
Tarragona
BAIX EBRE
Tortosa
MONTSIÀ
Amposta
LES COMARQUES DE COSTA O LITORAL Les comarques litorals voregen el mar Mediterrani o hi són molt a prop. El relleu de les comarques litorals és variat i bastant suau. A les comarques litorals del nord predominen els penya-segats i les cales. A les del sud i el centre hi ha platges de sorra força extenses. Per aquestes comarques desemboquen al mar Mediterrani els rius més importants de Catalunya com l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, el Besòs,el Tordera i el Ter. Climatologia: Temperatures agradables, hiverns suaus i estius calorosos. La primavera i la tardor acostumen a se plujoses. Flora: Alzines sureres, margallons pins pinyoners, galzerans i estepes blanques. Fauna: Senglars, puputs, esparvers, gavines, ànecs collverds i bernats pescaires. Són les comarques més poblades, de fet les grans ciutats, com Barcelona, Tarragona, Girona, l'Hospitalet de Llobregat..., es troben en aquestes comarques.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES COMARQUES INTERIORS DE PLANA
COMARCA
CAPITAL
OSONA
Vic
BAGES
Manresa
ANOIA
Igualada
SEGARRA
Cervera
NOGUERA
Balaguer
SEGRIÀ
Lleida
PLA D'URGELL
Mollerussa
URGELL
Tàrrega
GARRIGUES
Les Borges Blanques
CONCA DE BARBERÀ
Montblanc
TERRA ALTA
Gandesa
RIBERA D'EBRE
Móra d'Ebre
PRIORAT
Falset
Les comarques interiors de plana se situen entre les comarques de muntanya i les comarques litorals, concretament s'estenen per una gran plana que s'anomena Depressió Central. El relleu és suau amb planes extenses, muntanyes baixes, altiplans i turons. Per aquestes comarques travessa el curs mitjà de rius com l'Ebre, el Llobregat, el Ter i el Segre. Climatologia: les temperatures són molt extremes, és a dir estius molt calorosos i hiverns molt freds. La primavera i la tardor són suaus. La boira és una característica pròpia del clima d'aquestes comarques. Flora: boscos d'alzina, de roure i de pi blanc, i també farigola, romaní i espígol. Fauna: llebres, conills, senglars, guineus, cigonyes blanques, trencapinyes i perdius. Les comarques de plana estan més poblades que les de muntanya. La població es concentra a les capitals de comarca.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES COMARQUES INTERIORS DE MUNTANYA
Les comarques de muntanya estan situades al nord de Catalunya. El relleu és accidentat, amb muntanyes altes i abruptes, i valls estretes.
COMARCA
CAPITAL
VALL D'ARAN
Viella
ALTA RIBAGORÇA
El Pont de Suert
PALLARS SOBIRÀ
Sort
PALLARS JUSSÀ
Tremp
ALT URGELL
La Seu d'Urgell
SOLSONÈS
Solsona
CERDANYA
Puigcerdà
BERGUEDÀ
Berga
Flora: boscos d'avet i de pi negre, i alguns prats.
RIPOLLÈS
Ripoll
GARROTXA
Olot
Fauna: isards, àguiles, trencalossos, marmotes, linxs, àguiles daurades i voltors comuns.
En aquestes comarques neixen molts rius, degut al desglaç de la neu. Els més cabalosos són la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, el Segre, el Ter, el Fluvià i el Llobregat. Climatologia: els hiverns són molt freds, amb nevades i pluges intenses, la primavera i la tardor fresques i plujoses i l'estiu amb calor de dia i fresca a la nit.
Aquestes comarques tenen pocs habitants i viuen en poblets petits o masies aïllades.
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES COMARQUES: REPÀS FINAL
PROVÍNCIES BARCELONA LLEIDA
TARRAGONA GIRONA
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
21 21 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES COMARQUES DE COSTA O LITORAL: REPÀS FINAL COMARCA
CAPITAL
ALT EMPORDÀ
Figueres
PLA DE L’ESTANY
Banyoles
BAIX EMPORDÀ
La Bisbal de l’Empordà
GIRONÈS
Girona
SELVA
Santa Coloma de Farners
MARESME
Mataró
VALLÈS ORIENTAL
Granollers
VALLÈS OCCIDENTAL
Sabadell/Terrassa
BARCELONÈS
Barcelona
BAIX LLOBREGAT
Sant Feliu de Llobregat
GARRAF
Vilanova i la Geltrú
ALT PENEDÈS
Vilafranca del Penedès
BAIX PENEDÈS
Vendrell
ALT CAMP
Valls
BAIX CAMP
Reus
TARRAGONÈS
Tarragona
BAIX EBRE
Tortosa
MONTSIÀ
Amposta
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES COMARQUES INTERIORS DE PLANA: REPÀS FINAL
COMARCA
CAPITAL
OSONA
Vic
BAGES
Manresa
ANOIA
Igualada
SEGARRA
Cervera
NOGUERA
Balaguer
SEGRIÀ
Lleida
PLA D'URGELL
Mollerussa
URGELL
Tàrrega
GARRIGUES
Les Borges Blanques
CONCA DE BARBERÀ
Montblanc
TERRA ALTA
Gandesa
RIBERA D'EBRE
Móra d'Ebre
PRIORAT
Falset
Apunts per a 3r i 4t de Primària Teoria, esquemes i làmines Lisette Durán Gadea
LES COMARQUES INTERIORS DE MUNTANYA: REPÀS FINAL
COMARCA
CAPITAL
VALL D'ARAN
Viella
ALTA RIBAGORÇA
El Pont de Suert
PALLARS SOBIRÀ
Sort
PALLARS JUSSÀ
Tremp
ALT URGELL
La Seu d'Urgell
SOLSONÈS
Solsona
CERDANYA
Puigcerdà
BERGUEDÀ
Berga
RIPOLLÈS
Ripoll
GARROTXA
Olot