REVISTA DEL SECTOR IMMOBILIARI AMAT

13 R E V I S T A

I N F O R M A T I V A

Sumari Editorial La vida continua i sumem

Portada

Empresa 1r Semestre 2011 Cada vegada tot és més complicat!

2

Opinió Capejant el temporal - Oriol Amat

4

Apte o no apte? ITE! - Ambròs Monsó

6

Prospectiva del consum: tornarà la “bonança”?

(Quina bonança?) - Josep Maria Galí

8

Entrevista Francisco Belil

Barcelona Balmes, 345 · 08006 Barcelona Sant Just Desvern Bonavista, 63-65 · 08960 Sant Just Desvern Sant Cugat del Vallès Centre · Rambla Can Mora, 10 · 08172 Valldoreix · Plaça Can Cadena, 2 · 08197

10

D E L

S E C T O R

I M M O B I L I A R I

D E S E M B R E

2 0 1 1

La vida continua i sumem

E

stem en temps convulsos, no hi ha cap dubte. Anem gestionant les incerteses, els dubtes, un mercat i un sector molt complicat. Anem gestionant el dia a dia, el mes a mes, però no volem perdre la perspectiva del futur. I pensant precisament en aquest futur és el que ens fa veure la necessitat de créixer en volums, de posicionar-nos millor en determinats entorns, de sumar. És per això, que després d’una profunda reflexió, hem decidit ampliar la nostra presència a Sant Cugat incorporant a la nostra empresa una Immobiliària de gran trajectòria a Sant Cugat, “Inogar”. Per nosaltres és una notícia molt positiva.

“Unim esforços, unim cartera”, Inogar té una trajectòria professional impecable a Sant Cugat del Vallés durant trenta anys.

www.amatimmobiliaris.cat · 93 480 34 00 · info@amatimmobiliaris.cat Patrimonial · Comercial · Consultora

Inogar, està liderada avui per Natalia Martinez, que s’incorpora a Amat. Ho fa, ho fem, perquè ens uneixen moltes coses, una filosofia comú, la voluntat de servei al client, una aposta continuada per la incorporació de les noves tecnologies al món de l’administració de finques, una voluntat de créixer en cartera i serveis.

Amb aquesta incorporació Amat tindrà una nova oficina al centre de Sant Cugat, on a més de continuar amb la gestió patrimonial, incorporarem la nostra força comercial. A la vegada que la Natalia iniciarà un camí de gran futur dins l’àrea patrimonial d’Amat. TOTS HI GUANYEM!

Amat + Inhogar = Sumem Amat + Inhogar = Més servei Amat + Inhogar = CREIXEM!

Empresa

1r Semestre 2011 Cada vegada tot és més complicat!

Varem començar el 2011 complint una fita per nosaltres extraordinària, l’obertura de l’oficina de Barcelona. Després de quatre mesos d’obres, d’interiorisme i de preparació informàtica aconseguirem el que ens havíem proposat, OBRIR i estar en ple funcionament des del primer dia.

Per celebrar la inauguració varem organitzar tres actes culturals: El primer, un recital de poesia a càrrec d’en Joan Margarit, simplement magnífic!

El segon va consistir en una xerrada sobre la Sa­ grada Família per l’Arquitecte Jordi Bonet (arquitecte en cap de les obres) de 87 anys. Admirable la passió amb que ho explicava, la memòria, el discurs…

El tercer, una xerrada pel catedràtic d’economia Oriol Amat sobre persones i empreses que tiren endavant malgrat la crisi. Brillant, la claredat dels conceptes i sobretot de les empreses catalanes a les que va fer referència, un exemple a seguir!

PÀ G I N A 2

Empresa

Els principis de qualsevol nova empresa, o en aquest cas oficina, sempre són difícils, ja hi contàvem. Sortíem amb una petita cartera d’administració que hem pogut anar ampliant, complint així amb escreix els objectius que ens havíem fixat per l’àrea patrimonial. En l’àrea comercial sortíem de zero, però varem tenir la sort d’aconseguir la comercialització de varies Promocions, alguna emblemàtica com l’Illa del Mar, de la que havíem aconseguit comercialitzar abans de vacances per valor de 24.000.000 €, tot un rècord en els temps actuals.

En línees generals el 1er semestre d’a­ quest any ha estat cada vegada més difícil en totes les nostres àrees de negoci.

Potser on ha anat millor ha estat en l’àrea de consultoria, on hem aconseguit tancar alguna operació abans de les vacances.

A comercial, tan a Sant Just com a Sant Cugat, ha costat molt més tancar operacions. Pensem que s’ajunten un munt de factors: • la situació econòmica tant preocupant • la inseguretat en els llocs de treball • un sentiment de depressió col·lectiva • les dificultats de finançament I segurament moltes més… amb aquest entorn es poden imaginar el difícil que és pel client decidir una compra tan important!

A l’àrea patrimonial, en cap de les crisis anteriors, recordem ni tenim constància d’haver tingut les incidències que hem tingut i tenim en aquest any. Hi ha incidències a l’administració de lloguers i a Comunitats. Malgrat tot hem aconseguit mantenir la històrica baixa morositat,

perquè hem estat molt ràpids a prendre mesures, renegociant lloguers, renegociant amb proveïdors… hem intentat i aconseguit la major part de les vegades avançar-nos als esdeveniments i això ens ha ajudat molt.

En resum, hem pogut continuar, sense reduir personal, ni reduir com ens havíem proposat Marketing. Això sí, fent un munt de coses nosaltres mateixos, ara som a l’Octubre i la veritat és que des de que hem tornat de vacances la sensació de que tot va més malament la tenim cada dia més clara, i el futur es presenta cada vegada més ple d’incògnites.

Tots plegats ens en sortirem!

Amat Immobiliaris

C/ Badó, 16 · 08960 · SANT JUST DESVERN · TEL. 933 729 086 PÀ G I N A 3

Opinió

Capejant el temporal

Oriol Amat

Catedràtic de la UPF i vicepresident de l’ACCID

L’entorn complicat en el que ens movem fa necessari una gestió molt fina i no despistar-se. Per això, en aquest article, que es va publicar en una versió prèvia a Món Empresarial, es proposen algunes mesures que poden permetre corregir febleses que tenen algunes empreses i, per altra banda, aprofitar oportunitats que presenta la situació econòmica actual.

1. Millorar la posició de tresoreria Tenint en compte que en èpoques de recessió la tresoreria pot quedar greument danyada, cal prendre les mesures oportunes per a assegurar que es podran atendre les obligacions de pagament sense problemes. Aquest tipus de mesura pot comportar tindre preparat un pla B per si la recessió dura més del previst o es produeix un empitjorament. Mesures possibles a considerar per a millorar la posició de tresoreria podrien ser les següents: • Augmentar el nivell de capitalitza­ ció: Si l’empresa està descapitalitzada i té un excés de deutes, és el moment d’ampliar el capital i reduir l’endeutament.

Una característica comuna a la majoria d’empre­ses que perduren en el temps és que gaudeixen d’un nivell alt de patri-

PÀ G I N A 4

moni net sobre el total de l’actiu. Aquells accionistes que no vegin amb bons ulls l’ampliació de capital han de considerar que segurament en els anys anteriors a la recessió, l’empresa va guanyar molts diners. Per tant, més que pensar exclusivament en les pèrdues de l’any actual, el que pot ser útil és veure quins beneficis es van produir en els cinc anys abans de l’inici de la crisi i quins hi haurà en els pròxims cinc. Segurament, encara que en plena recessió es generin pèrdues, si es calcula la mitjana de deu anys, és possible que els nivells de beneficis poden ser suficients per a retribuir adequadament el capital invertit.

• Aprofitar les línies de crèdit oficials: Per a assegurar la liquiditat pot ser recomanable acollir-se a les línies de crèdit oficials subvencionades que els governs estan posant a la disposició de les em-

Opinió

preses per a minorar l’impacte de la reducció del crèdit com a conseqüència de la crisi bancària. Es veritat que en aquest apartat s’ha de millorar la gestió per part de les entitats de crèdit, ja que sembla que el finançament no arriba a les empreses amb l’agilitat necessària.

• Eliminar o retrassar inversions no imprescindibles: Una altra mesura a considerar consisteix en concentrar-se en les inversions estratègiques i, per tant, eliminar inversions sumptuàries i retrassar aquelles que encara que estiguin justificades no siguin urgents.

• Créixer de manera equilibrada: Finalment, en aquest apartat podria incloure’s el planificar un creixement equilibrat en el qual la gestió d’actius es faci de forma eficient perquè creixin menys que les vendes i el deute creixi menys que els actius perquè l’estratègia financera sigui suficientment conservadora.

Amb mesures com les proposades les empreses poden garantir una millor posició de tresoreria i així evitar riscos d’impagament que podrien dificultar la supervivència.

2. Aprofitar els preus baixos Un segon tipus de mesura aniria orientat a aprofitar la situació que es produeix en un moment com l’actual en el que estan baixant els preus de molts productes de consum i d’inversió. Per exemple, a mitjans del 2011, la compra d’un vehicle, la benzina, l’assegurança, la plaça de parquing… han baixat de manera conside-

rable. Per tant, aquelles empreses que han estat conservadores en els anys de bonança, és possible que es trobin en una posició en la qual els sobri liquiditat i tinguin un baix nivell d’endeutament.

Llavors poden aprofitar-se d’oportunitats que porta la recessió, com les següents: • Negociar millors preus de les ma­ tèries primeres i altres subministra­ ments: Una de les avantatges que pro­vo­ ca una crisi profunda com l’actual és que es més fàcil aconseguir millores en els preus dels consums que realitza l’empresa.

• Compra d’immobles amb descomp­ te: Entre les oportunitats de compra cal destacar els immobles que, estan experimentant importants reduccions. En aquest sentit, hi ha diverses possibilitats.

Una seria retardar la compra fins que s’hagi materialitzat la reducció del preu.

Una altra alternativa, és anticipar-se negociant amb el venedor i oferir-li comprar un immoble amb un important descompte, així la part venedora s’estalvia el cost financer de seguir finançant el seu actiu.

• Compra d’accions d’empreses ba­ rates, rendibles i amb bones pers­ pectives: Un altre tipus d’actius que s’abarateixen molt com a conseqüència d’una recessió són els valors borsaris.

Precisament, un dels moments clars per a la inversió borsària és després d’un crack.

• Compra d’empreses: També es pot comprar empreses, perquè enmig de la recessió segur que són més barates que uns anys abans. Per tant, és el moment de sentar les bases d’un gran creixement futur.

Amb aquestes mesures es tracta d’apro­ fitar una situació de baixos preus que algun dia desapareixerà.

Com deiem al principi de l’article, el moment actual es complicat però amb estratègies adequades es pot aconseguir tirar endavant i seguir avançant mantenint, o fins i tot creant, llocs de treball.

Oriol Amat

PÀ G I N A 5

Opinió

Apte o no apte? ITE!

Ambròs Monsó Celma

Arquitecte Potsgrau en Diagnosi, reparació i manteniment d’edificis d’habitatges.

I

és en aquest sentit, que el Pacte Nacional per a l’Habitatge i concretament el decret 187/2010 del 23 de novembre, signat entre el Govern de la Generalitat i entitats i organitzacions relacionades amb el sector de l’habitatge a Catalunya, preveu, en el seu repte segon, millorar les condicions del parc d’habitatges ja existent. En el Pacte s’apunta ja a la instauració d’una inspecció tècnica dels edificis.

La Llei 18/2.007, de 28 de Desembre, del dret a l’habitatge, és el marc normatiu pel qual s’ha de regir el foment de la conservació i rehabilitació dels habitatges i el control periòdic de l’estat dels edificis com una mesura imprescindible per impedir la degradació del parc immobiliari.

Aquesta llei també esmenta la necessitat de crear un instrument que permeti la inspecció del edificis de manera sistemàtica.

PÀ G I N A 6

L’article 137 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’habitatge, que, entre altres àmbits, inclou específicament la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial, la inspecció i control sobre la qualitat de la construcció i la normativa sobre la conservació i manteniment dels habitatges Per tal de donar resposta a aquets requeriments, el Govern de la Generalitat desplega el Decret 187/2.010 de 23 de Novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges (ITE) que afecta als edificis plurifamiliars d’habitatges, entenen per edifici plurifamiliar aquell que contingui més d’un habitatge, sense prejudici que simultàniament pugui contenir altres usos. Els habitatges unifamiliars no s’han de sotmetre a la inspecció i resten subjectes a la normativa d’habitabilitat vigent.

La ITE, doncs, és un sistema de control de l’Administració per verificar el deure que tenen els propietaris, on el seu cas, els òrgans pertinents de la comunitat si son edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal, de mantenir els edificis en un correcte estat de manteniment. Són els propietaris u els òrgans esmentats els que tenen l’obligació de sotmetre l’edifici

a la inspecció tècnica i hauran de triar el tècnic que volen que els faci la revisió.

Els professionals que podran dur a terme aquestes inspeccions són els arquitectes, els aparelladors o arquitectes tècnics i els enginyers de l’ edificació.

A partir de l’encàrrec, i com primer pas, el tècnic assignat farà una inspecció visual dels elements comuns de l’edifici.

Si d’aquesta inspecció es detecten deficiències molt greus, que comportin risc imminent per les persones o que afectin l’estabilitat de l’edifici, el tècnic que realitza la ITE ho ha de immediatament tant a la propietat com a l’Ajuntament perquè s’adoptin les mesures urgents.

Com segon pas, es redactarà un informe qualificant l’estat de l’edifici. Aquesta qualificació general té 4 graus, segons les deficiències detectades:

Opinió

• Molt greu: afecta l’estabilitat de l’edi­ fici, es a dir patologies estructurals, i representen un perill per la seguretat de les persones.

• Amb deficiències greus: patologies que calen ser reparades en els terminis indicats en l’informe. Si aquestes comporten risc per les persones, cal adoptar mesures de seguretat urgents, prèvies a l’execució de les obres.

• Amb deficiències lleus: deficiències produïdes per manca de conservació i que cal efectuar treballs de manteniment adients per evitar el deteriorament.

• Sense deficiències: no s’observen desperfectes en la inspecció. En aquets casos, caldrà continuar amb els treballs de manteniment habituals.

Posteriorment, i com tercer pas, amb l’informe tècnic, la Administració emetrà el Certificat d’Aptitud.

Un edifici tindrà la qualificació d’apte quan l’estat de l’edifici es qualifica “sense deficiències” o “amb deficiències lleus”. També es considerarà apte si davant l’existència de “deficiències greus” es presenti un Certificat emès per tècnic competent que acrediti que les deficiències estan correctament esmenades.

La qualificació d’un edifici serà de no apte, quan l’estat general del mateix sigui qualificat com “molt greu”.

L’ informe, abans esmentat, pot ser molt útil per identificar i qualificar les patologies existents, poden se donar indicacions sobre les necessitats d’actuació.

Així és proporcionarà als usuaris la informació que els permeti orientar i prioritzar les inversions que s’haurà de fer per reparar les patologies detectades i així obtenir el Certificat de Aptitud per part de l’Administració.

El certificat té una vigència de 10 anys, transcorreguts els quals cal renovar-lo seguint el mateix procediment i dins de l’any següent de la seva caducitat.

Això ens fa pensar que seria adequat que cada comunitat de propietaris o propietaris disposes d’un tècnic de “capçalera” que conegui l’edifici i pugui anar seguint les diferents intervencions de reparació i millores que es portin a terme durant aquest 10 anys, per tal d’incorporar-ho a la propera ITE. El Decret estableix un terminis molt clars per què els edifici passin la ITE. Des de enguany fins el 2015, tots els edificis de Catalunya construïts abans del 1970 (és a dir, que tinguin més de 45 anys) hauran de passar obligatòriament aquesta Inspecció Tècnica d’Edificis.

En el calendari fixat, els edificis anteriors de 1930 han de passar la ITE abans del 30 de Desembre del 2012. Els construïts entre 1931 i 1950 abans del 31de Desembre de 2.013. Del 1951 al 1960 tenen temps fins el 31del 12 del 2.014 i entre 1961 i 1970 fins el 31 de Desembre de 2.015. Els edificis construïts a partir de 1971 es fixa el termini fins el 31 de desembre de l’any en què l’edifici assoleixi els 45 anys d’antiguitat.

Malgrat aquests terminis, queden establertes dues excepcions que son:

• L’edifici o habitatges d’un edifici que es vulgui acollir a programes de foments de la rehabilitació de l’Administració, haurà de tenir la ITE per tal de tramitar i aconseguir aquestes ajudes.

• L’Agència de l’Habitatge de Catalunya i les entitats locals poden prioritzar les inspeccions sense tenir en compta el calendari establert si l’edifici presenta deficiències estructurals o constructives o en les instal·lacions, existència de situacions de risc per a les persones o bens, o qualsevol altre causa justificada.

Pel que fa a la despesa que genera la ITE pels propietaris i comunitats de propietaris, el cost de la inspecció varia segons la quantitat de pisos que tingui l’edifici, per és al voltant dels 50 Euros per habitatge.

S’ha previst la possibilitat de demanar ajuts al Departament d’Habitatge, si algú no pot fer front a les despeses generades per la ITE. En resum, podem manifestar que la finalitat és la de conèixer la situació dels habitatges de Catalunya i mantenir-los en bones condicions. Així mateix, fomentar la cultura del manteniment per allargar la vida útil dels edificis i evitar situacions de risc, qüestió que no està molt arrelada entre nosaltres.

Per tant, és del tot recomanable que els propietaris o comunitats de propietaris realitzin un manteniment regular del immobles, ja que, al final, resulta molt més econòmic que haver de duu a terme una gran rehabilitació.

Ambròs Monsó Celma

PÀ G I N A 7

Opinió

Prospectiva del consum: tornarà la “bonança”?

(Quina bonança?)

En consum és un fenomen central en la vida social, especialment en les societats modernes, anomenades “de consum”, en les quals l’activitat econòmica, el creixement i el desenvolupament continuat i accelerat sembla que s’hagin imposat com una “llei” ineluctable. Si hom contempla una perspectiva història a molt llarg termini s’adona com en l’últim segle, especialment en els últims trenta anys, i a nivell global, totes les magnituds bàsiques de la vida social han sofert acceleracions exponencials: la població, el creixement de la renda, el creixement de la producció, el creixement dels intercanvis internacionals, les migracions, la afectació al medi ambient, el desenvolupament tecnològic, etc… En tot aquest procés d’acceleració de la vida social i la vida econòmica, el fenomen del consum hi té una centralitat, un rol motor que ho havia tingut mai en la història, es per això que els sociòlegs i els que analitzem les conductes de consum parlem de la “societat de consum”.

D Josep Maria Galí

jmgali@axismkt.com · www.axismkt.com www.galimarketing.com · twitter JMGalizard linkedin

PÀ G I N A 8

avant del fenomen del consum tots sentim ambivalència. Tenim sentiments contradictoris que no sabem com resoldre o com a mínim integrar en una visió sòlida i coherent a llarg termini. D’una banda diem sovint que els nivells de consum i consumisme dels últims vint anys son impropis, insostenibles, inclús delaten valors malaltissos d’una societat rica o de nous rics, però d’altra banda pensem que sense consum no hi ha creixement econòmic, sense creixement econòmic no hi ha progrés i

sense progrés anem enrere i serem més desgraciats i infeliços. Aquesta contradicció interna que sentim es la interiorització d’un problema social de primer ordre: el sentiment de que no dominen la economia i que som dominats pels avatars d’un procés econòmic que se’ns emporta sense que podem triar el nostre rumb com a societat. I la nostra manera d’expressar en la vida social i econòmica la petita parcel.la de poder que encara ens queda és modificant els hàbits de consum i adaptant les nostres actituds i

Opinió

els nostres valors als nous condicionants que la economia ens imposa. Un cop la vida social i econòmica ens ha imposat una manera de fer, a través del condicionament ineludible de la pressió agregada del sistema del màrqueting , o a través dels ajustos inevitables quan es redueix la renda disponible, com passa actualment, els ciutadans ens adaptem seguint un principi fonamental de conservació de la vida i de l’equilibri i modifiquem la manera que tenim de veure el mon. Aquesta visió de l’esdevenir social és la que fa preveure que els canvis que s’estan produint actualment siguin profunds, de mot llarga durada, i afectaran de manera profunda a la generació que actualment està en la edat adulta, els joves, i els que vindran darrera.

Aquest fet l’observem en tots els treballs de prospectiva de consum, propis i aliens. La propensió al consum, la famosa “c” petita dels economistes, esta sent afectada en la seva dimensió estructural.

Ja no és una afectació temporal de confiança o de percepció de com anirà la conjuntura. Es una afectació estructural.

La renda no creix o decreix dràsticament en el cas dels parats. La riquesa es redueix. Les expectatives de renda van a la baixa. Les expectatives de riquesa també. Cada dia hi ha un nombre i proporció més gran de llars amb menys persones, amb la qual cosa les despeses fixes pugen i queda menys renda de lliure disposició. La pressió fiscal no baixarà, el més probable és que s’incrementi en les rendes altes i s’incrementin els impostos indirectes.

Tot plegat porta a que els ciutadans i les llars ajustin els seus consums, reformulin la jerarquia de les seves necessitats, adaptin els seus valors i s’acostumin poc a poc a construir un estil de vida en el qual la vida social que comportava actes de consum perdi pes i centralitat respecte a altres formes de viure en societat, noves o antigues. Actes de vida social que donaven lloc a un acte de consum, deixaran de caure en l’àmbit de l‘intercanvi consumista. Probablement els actors empresarials, conscients d’aquestes tendències, intentaran adaptar les seves ofertes i els seus missatges publicitaris per reintegrar aquestes formes de vida social en l’àmbit del mercat, del que es ven i del que es compra. Però l’efecte de llarga durada del canvi social en que estem immersos serà ben clar: bens i serveis que abans compràvem sortiran del mercat i es situaran en un altre àmbit, les formes de vida relacionades amb la possessió deixaran lloc a noves formes de vida basades en l’ús intel·ligent i econòmic, hi haurà – ja hi és- un retorn a la valoració dels elements funcionals i tangibles dels productes, en detriment del seu significat simbòlic, la sensibilitat al preu serà extrema, els processos de compra es basaran – ja ho veiem ara- molt més en les avaluacions racionals (previsions d’us del producte o servei, atributs tangibles del producte), els elements de qualitat de la relació client-proveidor que no aportin valor tangible no compensaran diferencials de preus, etc…

Tot plegat ens porta en els pròxims deu o quinze anys al que podem anomenar una

economia de baixa propensió a consum.

En un primer temps, a l’inici, en sistema de la persuasió comercial provarà de fer una sobrepressió per intentar recuperar tems pretèrits. Però la rendibilitat d’aquestes accions toparà amb la muralla de protecció d’un consumidor escaldat que serà més ciutadà que consumidor en el futur. Com vaig sentir que deia una clienta d’una marca de roba de dissenyador, “ho sento però vindre menys, no em donaré tantes ocasions de passar-m’ho bé a la botiga i excedir-me de despesa. Cada vegada que veig una jaqueta nova a l’armari que no em poso m’agafa malastruga”. Es a aquest ciutadà al que ens haurem de dirigir per fer negocis. I el màrqueting que ve es un màrqueting que alguns anomenen de baixa intensitat.

Més sofisticat, més intel·ligent, de brodadura fina. Consistirà en l’habilitat de ser-hi en el moment que toca, no abans ni després, saber escoltar molt, més que parlar massa i cridar en excés; proposar valor tangible, explicar el perquè del preu a un client que en sap de costos, i que no només duta entre una oferta i una altre oferta: dubta de si fer-ho o no fer-ho; de si fer-s’ho ell mateix o encarregar-ho a un altre; de decidir en aquest últim cas si ho fa un o un altre, i a més , en el nostre país, desgraciadament, decidir quan ho pagarà i a voltes si ho pensa pagar.

Aquest es el mercat que ve. Del que ens queixem tots quan diem que “no hi ha mercat”. Es el nou mercat. Es un mercat en el que els ciutadans, no els consumidors, acaben decidint si de mercat, n’hi ha o no n’hi ha.

Josep Maria Galí

PÀ G I N A 9

Entrevista

Entrevista Francisco Belil Francisco Belil Creixell nació en Barcelona, cursó estudios de Ingeniería Superior en la Universidad Politécnica de Barcelona, ampliándolos luego, entre otros, en la Universidad de Pittsburgh, PA (EE.UU.) e INSEAD, en Fontainebleau (Francia).

L’actual crisi es viu de manera desigual al món. Com creu que ens en sortirem?

Francisco Belil Creixell Consejero Delegado de Siemens, S.A. CEO de la Región Suroeste de Europa del Grupo Siemens

Treballant en el que crec que es el punt dèbil de la nostra economia: La competitivitat. I per millorar la competitivitat hi ha moltes coses que podem fer, però m’agradaria destacar tres que per a mi son de les més importants: Educació, Innovació i Disposició Tecnològica.

Siemens és el primer grup industrial europeu , però a Europa, i sobretot a Espanya, hem vist molts tancaments d’empreses, deslocalitzacions buscant menors costos, cap a Asia… Deixarem de ser un país industrial?

La resposta es molt clara: No. La desindustrialització no es el camí, molt al contrari, el camí es la Re-Industrialització. Y Re-Industrialització significa que hem de fer una forta aposta per la producció local d’alt valor afegit. Els temps on érem un país de mà d’obra barata son part del passat. La nova industria ha de ser puntera a nivell mundial i ha d’estar basada en el coneixement.

PÀ G I N A 1 0

Siemens aposta fort per la industria a Espanya. Un exemple es la fàbrica de Cornellà, que fa un any es va convertir en centenària. El 80% dels productes s’exporten a països com Estats Units, Alemanya o la Xina i som competitius per què son productes innovadors i d’alta qualitat. I tenim exemples semblants a les nostres altres fàbriques de Getafe, Rubí, Arganda del Rey o La Carolina.

Vostè explica que a España hi ha re­ cursos i tecnologia per créixer en el sector de les energies renovables.

Aquest ha de ser el sector estratègic de creixement?

Sí, durant les dècades vinents, les energies renovables tindran un paper encara més important al mix energètic, però encara queda molt per fer i aquestes tecnologies s’ha de continuar desenvolupant. Per aquest motiu, les renovables son definitivament un pol de creixement on hauríem de concentrar-nos.

Tampoc podem oblidar-nos de les infraestructures necessàries per poder

Entrevista

aprofitar el increment en energies renovables com les xarxes intel·ligents (smartgrid). Sense elles no hi haurà creixement de les renovables.

Però potser un sector sol no és su­ ficient per resoldre el problema de l’atur. Com creu que es pot arreglar?

No hi ha recepta màgica, però la reducció de l’atur passa exclusivament pel creixement de la economia, que farà que les empreses necessitin mà d’obra.

L’economia creixerà si som competitius com a país, com he dit abans, a través d’innovació, noves tecnologies, infraestructures, etc... A curt termini hi ha coses que es poden fer, com per exemple facilitar a les empreses la creació de llocs de treball amb una reforma laboral en profunditat, que millori la nostra flexibilitat.

El diagnòstic de la nostra economia i el catàleg de reformes es conegut, però cal voluntat per realitzar-les. Fins que el pacient no segueixi el tractament, encara que sigui dur, no millorarà.

La seva companyia ha fet una aposta estratègica de negoci en els serveis i les infraestructures a les grans ciu­ tats, el que anomenen les megaci­ ties. Com creu que viurem a les ciu­ tats d’aquí a… vint anys?

Actualment el 50% de la població viu a les ciutats i dintre de vint anys, aquesta xifra arribarà al 60%. Aquí al nostre país,

el moviments de població no seran tan dramàtics però la concentració de la població a les ciutats es una realitat ja avui. ¿Como viurem dintre de vint anys? Hi haurà molts canvis, com per exemple: l’ús del vehicle elèctric estarà generalitzat, tindrem necessariament un transport públic més econòmic, eficient i ecològic, la sanitat serà més personalitzada i preventiva, si no es impossible pagar el sistema actual centrat a la cura del pacient, les nostres cases o els nostres barris vindran equipats amb petits sistemes de generació d’energia com plaques solars, petits aerogeneradors o petites plantes de biomassa...

La gran majoria de la tecnologia ha de fer les nostres vides més llargues i amb més qualitat de les que tenim avui en dia.

Depèn de nosaltres que les introduïm.

De tota la seva experiència en mul­ tinacionals, creu que en general al món ha canviat la manera de fer ne­ gocis, de gestionar les empreses? (cap a bé o cap a mal?) I ara, amb la jubilació, quins reptes es proposa?

Moltes coses no han canviat. Hem de fer productes i serveis d’alta qualitat amb molt valor afegit per diferenciar-nos de la competència a un preu assequible pels clientes.

nicacions son molt més ràpides, el mercat es global i els competidors evolucionen molt ràpid i en tenim constantment de nous impensables fa uns pocs anys.

Nosaltres som una PYME, quin con­ sell ens donaria per transitar per aquets moments convulsos?

Las Pymes son la base del teixit empresarial del nostre país i hem de cuidar-les entre tots. Per mi hi ha dos coses importants pel futur de les pymes.

Primer, es fonamental que les pymes facin inversió en innovació, ja que es l’únic camí per diferenciar-se dels competidors i tenir productes d’alt valor afegit. També les petites empreses poden fer-ho, potser no soles, però amb col·laboracions estratègiques amb instituts de recerca o altres pymes per aconseguir massa crítica.

Y segon, avui, amb les tecnologies que tenim. una pyme pot convertir-se en una empresa internacional en el mateix moment que fa una pàgina web. Es un oportunitat única que hem d’aprofitar. Les noves tecnologies milloraran la competitivitat, s’ha de ser creatiu, obert al mon i treballar fot i bé, com ja sabeu fer.

Amat Immobiliaris

Això si, l’entorn ha canviat molt, vivim a un món interconnectat i en xarxa, les comu-

PÀ G I N A 1 1

2012 Ells han lluitat, han contribuit a fer un país. Ara ens toca a nosaltres! Ànims i força!

BON ANY!

Agraïments: Avis, pares i clients de l’equip Amat.

Foto Moisés Broggi: Sarah Colomer / Amics de la Gent Gran

Barcelona · Balmes, 345 · 08006 Barcelona · Sant Just Desvern · Bonavista, 63-65 · 08960 Sant Just Desvern Sant Cugat del Vallès · Centre · Rambla Can Mora, 10 · 08172 · Valldoreix · Plaça Can Cadena, 2 · 08197 Valldoreix

www.amatimmobiliaris.cat · 93 480 34 00 · info@amatimmobiliaris.cat Patrimonial · Comercial · Consultora