DIARI DEL CANVI per Immaculada Amat

Page 1

A l’estiu del 2008, definitivament va esclatar la crisi financera, primer als EUA, i tot seguit als mercats globals. Una crisi financera amb una gran repercussió al sector immobiliari, trencant així definitivament l’època de bonança (i en alguns casos excessos) que durant anys havia gaudit aquest sector.

Arribat aquest punt, i en aquests moments d’incerteses i canvis que provoquen les crisis, Amat. empresa del sector amb més de 70 anys d’experiència, es veu amb la necessitat i el convenciment d’informar a tot els seus clients, col·laboradors i contactes, de donar el seu parer sobre els esdeveniments i canvis que se succeeixen i ens afecten a tots.

Per això Immaculada Amat, al cap davant d’aquesta redacció, des de llavors, expressa mensualment la seva opinió més personal al respecte. “Estem convençudes que sols un bon coneixement permet prendre bones decisions”.

Per això, esperem i desitgem que aquest Llibre recopilatori dels DIARIS DEL CANVI publicats fins la data, els sigui d’interès i utilitat.”

Patrimonial. Comercial. Consultora. Segueixi’ns Trobi’ns 2|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Mirant endavant

Recupero part del títol del passat Diari de Març perquè, revisat mesos després, tot el que prevèiem, en major o menor grau, s’ha complert. Així doncs, a finals de Febrer, deia:

“Mirant endavant, des de la nostra perspectiva, les tendències que veiem son: Manteniment de la demanda, tan d’obra nova com de segona mà.

Pujada en els costos de construcció pel major cost de matèries primeres i de l’energia, que es pot traslladar al preu final dels habitatges.

Possible pujada dels interessos de les hipoteques.

Manca de sòl, com a conseqüència de la lentitud en tots els temes urbanístics. Descens alarmant del número d’habitatges en lloguer

Avui, amb l’esclat de la guerra a Ucraïna, ens és difícil veure les conseqüències que per l’economia europea, i la nostra en particular, pot comportar i les derivades per cada sector.“

Què ha passat realment al sector immobiliari en aquests mesos?

S’ha mantingut la demanda? Sí però ha baixat l’oferta. En general, a Barcelona i entorn, s’han acabat de comercialitzar grans promocions d’obra nova, i tot just han començat a demanar se noves llicències. Amb aquesta conjectura, ens trobem en un moment de manca d’obra nova en comercialització mentre hi ha demanda que no es pot satisfer. En segona mà també hi ha poc producte al mercat ja que una part va lligat l’entrega d’obra nova (són habitatges que surten al mercat derivat de la compra per reposició), i si hi ha poca entrega d’obra nova, com està passant en aquest moment, hi ha poca oferta i en conseqüència demanda insatisfeta.

 Han apujat els costos de construcció? Sí i bastant, entre un 15% i 20%. Cal tenir present que molts materials que s’utilitzen en la construcció són intensius en energia, en la seva producció, i per tant els ha afectat directament. Quines conseqüències ha tingut? Doncs, per exemple: l’aturada d’algunes comercialitza cions a l’espera d’un canvi de condicions, la revisió dels pressupostos i negociació amb la constructora, pujades de preus de venda en comptats casos , l’exploració d’altres models diferents a la venda granular, o fins i tot, la retirada d’algun projecte de forma definitiva.

 Han apujat els tipus d’interès? Sí, des de fa pocs dies els tipus d’interès de les hipoteques han pujat a l’entorn d’un 0’5%. Això és molt? Depèn, però el cert és que s’ha trencat una estabilitat que feia anys es mantenia També hem observat que ha baixat la valoració de la taxació en alguns segments d’habitatge, especialment la franja superior a 750.000€. Les dues coses sumades també tindran el seu impacte al mercat.

Continua la manca de sòl? I tant! És veritat que ha acabat algun dels planejaments urbanístics històrics com el Parc de l’Alba a Cerdanyola, però continua sent lent, lentíssim, el desenvolupament de qualsevol sector. Ens hem convertit en una societat tant garantista, burocratitzada, i tenim tant instaurada la cultura del NO a tot, que provoca que tot s’allargui anys i anys mentre que la vida continua, les necessitats continuen sent vigents, i fins i tot s’agreugen. Això fa que cada vegada hi hagi més diferencia entre el que oferim i el que necessitem.

Continua el descens de l’oferta en lloguer? Sí, Sí i Sí. Des de el punt de vista d’AMAT, aquesta falta d’oferta és el gran problema del mercat immobiliari i conjuntament amb la baixa qualitat laboral (accés, estabilitat i sou), és el gran problema de la gent jove del nostre país, un problema que explotarà un dia.

Avui dia, la nostra oferta està sota mínims històrics, en molts casos, canviant el model de comercialització, doncs gairebé ja no cal anunciar immobles per llogar, però sí gestionar una llarga llista de clients demandants que anem acumulant. I com nosaltres, la majoria d’immobiliàries de Barcelona.

I tampoc preveiem que això canviï per varies raons: No es fan edificis per llogar a famílies, ni joves amb sous mitjans. Ja no queden petits inversors que comprin per llogar, els hem foragitat. Hi ha massa por a la inseguretat jurídica, passem de la caiguda de la regulació de rendes a la limitació del 2% en l’increment per IPC. L’Administració torna a carregar sobre el propietari privat (la immensa majoria petit propietari). I per últim, hi ha el fenomen de l’Okupació, que per cert, el 40% de les ocupacions d’Espanya són aquí, fa pensar, oi?

Per tot això, AMAT pensem que aquesta falta d’oferta en lloguer és el gran problema del món immobiliari i de la societat. Perquè independitzar se, formar família, tenir fills... requereix d’un habitatge que, en la immensa majoria del casos, és de lloguer! Demanem, i tornem a demanar, a les Administracions que s’hi posin, no hi ha temps per perdre, sinó volem que les següents generacions paguin per la nostra incompetència.

Vull acabar en positiu recordant dos noves línies de negoci d’AMAT que sí que miren endavant:

1. AmatZonia: pensada per portar endavant projectes d’eficiència energètica i en conseqüència de sostenibilitat, el valor i el confort dels edificis, Consulti’ns!

2. Comercialització i gestió d’habitatges de temporada: Barcelona i entorn són pol d’atracció de talent, que ve a estudiar o treballar a la ciutat i necessita habitatges preparats per acollir los, Consulti’ns!

Finalment, comunicar los que les nostres oficines romandran tancades per vacances del 6 al 21 d’agost. A la vegada que els desitgem tinguin unes bones vacances, merescudes després de tants ensurts!

DIARI DEL CANVI (2008-2022)
Pàgina | 3 Per
Amat agost de 2022
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat
Immaculada
Nº97

Per Immaculada Amat març de 2022 Nº96 Mirant enrere

Com en els últims anys, el 2021 ha estat un any ple d’ensurts, però un bon any pel sector immobiliari.

Vam començar l’any amb moltes restriccions, però va anar canviant ràpidament cap a l’optimisme a mesura que avançava la vacunació, tot i així, amb totes les onades que hem acabat tenint, la recuperació ha estat molt més lenta del previst.

Quina ha estat la realitat?

S’ha consolidat la tendència a buscar habitatges amb espais amplis, amb jardí i amb terrassa. Segurament la majoria d’habitatges que reuneixen aquestes condicions es troben més als voltants que no pas a la pròpia ciutat.

Aquesta tendència ha afavorit les vendes a les nostres oficines de Sant Cugat del Vallès i de Sant Just Desvern, i d’obres noves que comercialitzem a Badalona, L’Hospitalet de Llobregat i Cornellà, per exemple.

Els preus en general s’han mantingut, i tan sols en algunes promocions en que ja s’havia venut més d’un 80% han pujar lleugerament, aproximadament un 5 7%. Això ha estat així en promocions en una franja mitja de preu.

Ha continuat la tendència de pocs compradors estrangers, estem molt lluny de les xifres prèvies a la pandèmia. Aquí la recuperació és molt més lenta del que tots esperàvem, i afecta especialment als habitatges i projectes de la ciutat de Barcelona, alguns dels quals molt pensat per a un mercat estranger.

També ha estat tendència la dificultat de generar oferta consistent de segona mà Si mirem l’increment espectacular de empreses comercialitzadores, autònoms, passavolants, etc. que es dediquen al mercat immobiliari, és impossible que tothom pugui sobreviure.

Ha augmentat l’interès en la promoció d’habitatges per destinar los al BUILT to RENT Veurem, en els propers anys, com s’acaba materialitzant tot aquest interès en un món tant necessitat d’oferta com el lloguer.

Per últim, una tendència molt preocupant: la sortida lenta, però constant, d’immobles que fins ara estaven al mercat de lloguer per passar al mercat de venda. A la vegada que baixa moltíssim la compra d’obra nova per part de petits inversors a fi de posar los a lloguer. Les dues coses provoquen que passi el contrari del que necessitem. Va baixant el número d’habitatges que configuren el mercat de lloguer, i tot, conseqüència d’unes polítiques, al nostre entendre, equivocades:

La manca de inversió per part de l’Administració durant anys i anys per generar habitatge de lloguer.

Haver trigat molts anys a entendre la necessitat de la col·laboració públic privada quan parlem de promoure habitatge de lloguer.

La sobredosi de legislacions que fem en relació al món del lloguer i la inseguretat jurídica que això comporta.

Haver permès l’okupació il·legal.

El posar permanentment en entredit i qüestionar la figura del propietari. Com igualment en altres àmbits es qüestiona la figura de l’empresari. Ens hem cansat d’explicar, a qui ens vulgui escoltar, que els propietaris, en el seu 95%, són persones que l’únic que desitgen és tenir uns bons inquilins, que estiguin temps a l’habitatge i que el cuidin. La gran majoria tenen sensibilitat social, o és que tan sols són així els nostres que coneixem molt bé? No, no és veritat, així són la majoria de propietaris.

Mirant endavant

Quan vaig escriure el diari a finals de febrer havia posat que, des de la nostra perspectiva, les tendències que vèiem eren:

Manteniment de la demanda, tan d’obra nova com de segona mà.

Una pujada en els costos de construcció pel major cost de matèries primeres i de l’energia, que es pot traslladar al preu final dels habitatges

Una possible pujada dels interessos de les hipoteques.

Una manca de sòl a conseqüència de la lentitud en tots els temes urbanístics.

Un descens alarmant del número d’habitatges en lloguer.

Avui, amb l’esclat de la guerra a Ucraïna, ens és difícil veure les conseqüències que per l’economia europea, i per la nostra en particular, pot comportar i les derivades per cada sector.

La nostra solidaritat amb el poble ucraïnès.

Patrimonial. Comercial. Consultora. Segueixi’ns
4|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern
Trobi’ns

Per Immaculada Amat agost de 2021

Nº95 Acabament d’un CURS ple d’ensurts i incerteses

Com a la major part dels sectors, l’immobiliari ha viscut un curs 20-21 de muntanya russa, tot i això, no ens podem queixar ja que hem aconseguit treballar sempre; altres sectors encara estan patint molt!

A nivell de les persones que configurem AMAT, cal agrair l’esforç diari, malgrat les baixes, els confinaments, les incerteses, etc., han gestionat totes les dificultats que anaven apareixent amb professionalitat i positivisme. Han arribat, però, al final de curs esgotats amb necessitat de vacances, per això aquest any hem decidit tancar 15 dies del 9 al 20 d’agost. En el cas de l’àrea de patrimonial comunitats hi ha en marxa, com sempre, el servei 24 hores per les incidències que es puguin produir.

L’activitat del sector immobiliari durant el primer semestre ha estat prou important, i en el nostre cas també, com es pot veure en les següents dades:

En lloguers

S’han tancat un 21% més d’expedients que en al 2019, el 2020 no el posem de referencia perquè va ser absolutament atípic. Això no significa un 21% més en facturació, doncs hi ha hagut un re posicionament de preus, sobretot a la ciutat de Barcelona. El motiu del re posicionament no només ha estat degut a la regulació de rendes que va entrar en vigor el setembre del 2020, sinó que el mercat ja s’estava regulant bastant abans.

En vendes

En obra nova hem venut menys que al primer semestre 2019, la principal raó ha estat que algunes de les promocions que comercialitzem estan arribant, o ja han arribat, al final i queden molt pocs habitatges.

En segona mà en general s’ha mantingut, a totes les oficines, més o menys la mateixa activitat que al mateix període del 2019, però amb una diferència important, el preu mig de venda ha estat bastant superior al del 2019, una tònica que ja vam començar a notar clarament després del confinament del 2020. Segurament és la falta d’oferta el que ha caracteritzat el mercat aquests primers sis mesos.

En general els preus s’han mantingut estables tant a l’obra nova com a la segona mà, amb la crisi COVID hi havia certa expectativa de baixada important de preus, cosa que no ha estat així.

Luxury també ha seguit amb una activitat similar a la del 2019, però en aquest cas s’ha centrar més a l’entorn de Barcelona que no pas a la pròpia ciutat. Seguim a l’espera de recuperar el comprador estranger, que durant aquests sis primers mesos del 2021 ha seguit quasi desaparegut per la falta de mobilitat internacional.

Patrimonial

Una de les grans incògnites que teníem a principis d’any era el com seria l’evolució de les negociacions de renda, de persones o empreses, que poguessin tenir problemes de pagament en relació a les incidències del COVID. Realment durant aquests sis primers mesos del 2021 la incidència ha estat molt baixa, només amb algunes re negociacions i pactes de pròrroga en alguns locals que han seguit tenint dificultats. A nivell d’habitatge podem dir que les incidències no han existit.

A nivell mediàtic també hem sentit moltes vegades comentaris del que en diuen “desnonaments silenciosos” referint se a propietaris que no renoven el contracte de llogaters a la fi del període establert en el contracte.

Per una banda de renúncies, llogaters que marxen abans de la finalització del període establert al contracte, n’hem tingut un 33% més que al mateix període del 2019. De fet, la gran majoria de contractes no arriben mai a la data final perquè els llogaters marxen. De motius aquest 2021 n’hi ha hagut varis, el primer ha estat majoritari, els llogaters han comprat un immoble; també hi ha que canvien a un immoble millor de lloguer o tornen a la casa familiar. L’estada mitja d’un llogater en un immoble ha estat històricament d’uns 3,6 anys.

Per altra banda hem analitzat les renovacions que teníem aquest primer semestre, contractes que acabaven en aquest període, la majoria s’han convertit en pròrrogues del contracte, promogudes tant per la legislació COVID com pels propis propietaris.

O sigui, existeixen els “desnonaments silenciosos”? Segur que si que hi ha casos. És una pràctica majoritària? Per res, segur que no, i les dades ho avalen. El problema és que a nivell politico mediàtic de pocs casos en fan una teoria.

Esperem que pugueu gaudir de unes bones vacances que permetin agafar noves forces per assumir un segon semestre del 2021 que es visualitza encara ple de incerteses.

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
Pàgina | 5
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Per Immaculada Amat abril de 2021

Nº94 Cansament i dades

Ha passat el primer trimestre del 2021 sense ni adonar nos en. Avui, a la majoria de les empreses, i entre elles la nostra, es tracta d’anar donant el millor servei possible mentre es van resolent les múltiples situacions excepcionals que la pandèmia ens va portant; baixes per confinaments (un degoteig que no acaba), situacions complicades d’arrendataris que cal resoldre, normatives que canvien sense parar; i en especial un cansament i desànim creixent que ens afecta a tots i que esperem que aquests dies de Setmana Santa hagin aconseguit donar li la volta.

Com sempre, i per situar nos, voldríem donar unes quantes dades. Algunes curioses i que serveixen per emmarcar on som:

A Amat l’any 2020 vam treballar 20.000 hores menys que el 2019 com conseqüència de les persones que vam tenir en ERTO durant aproximadament 6 mesos; la majoria del Departament Comercial.

Degut als canvis en la regulació del lloguer vam estar tres setmanes sense poder publicar els immobles (sumades a les setmanes de confinament sense poder visitar finques).

Amb menys de 9 mesos disponibles per fer visites vam aconseguir fer més nous contractes de lloguer al 2020 que al 2019.

La morositat del lloguer, malgrat que hi ha famílies que ho estan passant malament, ens ha augmentat una mica però estem en percentatges baixíssims, al 2019 estàvem a un 0.01% i al 2020 vam acabar en un 0.69% Renovacions: la nostra mitjana deia que el 85 95% de contractes es renovaven, però el 2020 la mitjana no ha arribat al 60%. En gran part provocat pels propietaris que han preferit que s’apliquessin les pròrrogues COVID i les pròrrogues legals, per veure quin panorama quedava en un futur.

En relació a les renuncies de contractes de lloguer en vigència, hi ha un augment inapreciable; al 2019 en vam tenir ne 303 i al 2020 van ser 306.

En el nostre cas, els preus de lloguer a la ciutat de Barcelona han baixat un 5%. Pel contrari a la primera corona estan més o menys estabilitzats, amb una correcció a la baixa de menys de l’1%. Aquesta tendència ja es veia abans de la COVID. És cert el que diuen els mitjans, moltes famílies es volen traslladar fora de la ciutat on els espais són més grans i més saludables. En el nostre cas vol dir sortir de Barcelona cap a Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern i el seu entorn. Els preus dels projectes d’obra nova que comercialitzem, principalment fora de Barcelona ciutat, s’han mantingut i els ritmes de venda han baixat dels 7 immobles al mes als 4 immobles venuts de mitja. Cal destacar que un número significatiu de projectes arriben a la entrega amb immobles encara per vendre.

Els habitatges d’obra nova de promocions a la ciutat de Barcelona costen de vendre per dues raons. Són promocions amb habitatges pensats per a compradors estrangers. I en quant al preu hi ha baixades de preus (no publicades), a vegades importants, que es produeixen durant la negociació, fet més favorable al possible comprador.

Una dada que considerem molt positiva és que en obra nova estem escripturant sense problemes gairebé el 100% de les operacions concretades fa quasi dos anys. Si ens ha caigut alguna ha estat per malaltia, separacions o compradors amb negocis directament afectats per la COVID.

En el cas de la segona mà hem fet més operacions que al 2019 a un preu mig de venda significativament superior

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Amb totes aquestes dades la nostra visió en relació al 2020 no pot ser una altra que esperançadora. Tot i així, hi ha temes que ens preocupen moltíssim, i els hem repetit abastament, que tenen a veure amb la seguretat jurídica i amb les decisions de l’Administració que aconsegueixen uns resultats contraris als que en teoria es pretenen.

Som conscients que existeix un problema social en relació a l’habitatge que afecta a moltes famílies, però no ens cansarem de dir que la solució del problema no són les mesures que s’estan fent, sinó impulsar la construcció d’habitatge social. Una acció que haurien de fer les Administracions, l’haurien d’haver fet fa molts anys, i no s’ha fet. Tampoc s’ha aconseguit fer mitjançant la col·laboració publico privada com es fa en tants i tants països del nostre entorn. Hi ha el sòl, hi ha els diners... com pot ser que no ens en sortim?

I mentre no avancem seguim legislant i legislant mesures que tenen efectes contraris. S’obliga a limitar els lloguers a través de l’aplicació de l’Índex quan els preus de mercat estan més baixos que el propi Índex. Tot aquest cúmul de normatives i pressió treu pisos del mercat de lloguer i els porta a la venda, especialment a Barcelona, foragita als petits inversors tradicionals de pisos (la majoria que compraven pisos i edificis per destinar los al lloguer).

Paral·lelament creixen els pisos en oferta amb figures arrendatàries que no tenen cap legalitat avui, els contractes d’11 mesos, els ficticis per temporada, etc.

Com sempre “castiguem“ als propietaris que ho fan bé, i mirem cap a una altra banda als que ho fan malament.

Així no anem bé!

Trobi’ns

Segueixi’ns
6|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Han acabat les vacances i “com que el món no s’atura… seguim! “

Seguim envoltats d’incerteses, de preocupacions, de pors... però a la vegada seguim donant el millor servei possible en cada moment, seguim volent créixer, seguim apostant pel futur, seguim plens de ganes, noves idees i il·lusions, seguim amb un gran equip de més de 80 professionals.

Seguim pensant i treballant per una Barcelona i pel seus voltants, que són molt bonics malgrat que ara ens entristeixi la quantitat de locals comercials, hotels tancats etc. Quants negocis i, sobretot, quants llocs de treball perduts! Això és el més preocupant!

Creiem que és l’hora de fer un gran esforç per les persones, evidentment, però combinar ho amb un gran esforç per la Ciutat: per posar la guapa, neta, segura, atractiva, amistosa, fàcil... Tenim la sensació que de cop veiem una ciutat decadent, bruta, amb guixades diàries, més abandonament, més ocupació, i això no pot ser. La crisi és de tal abast, ha afectat a tants països, que totes les ciutats lluitaran per ser les primeres en recuperar se i en aquesta lluita no podem quedar endarrerits, ens hi juguem massa! Veurem la visió i el compromís del govern i de les diferents administracions.

I com que hem seguit, podem explicar vos com hem vist el sector en aquets dos últims mesos, juliol i agost, com sempre, des de la nostra experiència:

Comercialització venda

S’han escripturat 19 habitatges d’obra nova, venuts ja fa temps sobre plano, i tan sols hem tingut 2 renúncies: una d’un client lligat al sector de la restauració i l’altre per malaltia greu.

S’han fet 26 vendes d’obra nova, una xifra un 12% més alta en relació a l’any anterior. Ara bé, si agafem les dades des del gener fins a l’agost d’aquest any i les comparem amb les del mateix període de l’any anterior s’ha fet un 38% menys en el global d’operacions. Cal recordar que vam estar 3 mesos sense fer visites i conseqüentment no podíem tancar operacions.

En el cas de la segona mà i el luxury han augmentat els números d’operacions, degut a que immediatament després del confinament va créixer la demanda de cases a fora de la Ciutat Comtal i d’habitatges amb terrassa.

Fins a dia d’avui no ha estat més complicat aconseguir una hipoteca.

Comercialització-lloguer

Ens passa el mateix que en el cas de la comercialització venda, en els dos mesos de juliol i agost s’han fet un 12% més de operacions que el mateix període de l’any anterior, però en quant al global des del gener hi ha un 5% menys que l’any passat.

Patrimonial Lloguer

S’ha aconseguit mantenir la morositat molt controlada, hem passat d’un 0,85% que teníem fins al març d’aquest any, a un 1,63% que tenim actualment; és poca en relació a la mitja del sector, però hem doblat.

Les re-negociacions de les condicions contractuals han representat un 15% de la cartera, la major part estem parlant de locals de negoci, i s’ha arribat a un acord en el 93% dels casos.

I les rescissions voluntàries de contractes de lloguer estan al mateix nivell de l’any 2019.

Patrimonial Comunitats

La morositat a Comunitats és, fins al 31 d’agost, d’un 6,4%, ha augmentat percentualment un 33%.

El què sí ha augmentat molt han estat les incidències, majoritàriament per temes de convivència ocasionats per les restriccions imposades pel COVID 19 i per les dificultats durant els primers moments del confinament de trobar industrials per anar a resoldre els temes més urgents.

Cal remarcar que s’han portat a terme 28 reunions online de comunitats de propietaris, i totes les de juntes per fer seguiment. Feia anys que ho intentàvem i no ens en sortíem, ara ha estat el moment!

Consultoria

En l’àrea d’inversions hi ha hagut una certa aturada però no ha caigut cap de les operacions en marxa.

I en l’àrea de consultoria fiscal i jurídica, han augmentat els expedients. En el cas de fiscal perquè ha augmentat els números de rendes i patrimoni, i en el cas de jurídica perquè s’han gestionat, malauradament, més herències, efecte directe del COVID 19. Des d’aquí el nostre condol i acompanyament a totes les famílies que han perdut un esser estimat.

De nou agrair a proveïdors, col·laboradors, professionals externs i al nostre equip que ha fet el possible i l’impossible per poder continuar amb l’activitat.

Per últim, quina tendència veiem en quant als preus? És la pregunta que es fa tothom avui; la nostra visió és que els preus es mantindran amb algun reposicionament a la baixa en aquells casos en que en les nostres valoracions ja taxàvem per sota de les expectatives dels propietaris. Tot i així, estem en moments tan incerts.

Som conscients que per a quasi be tothom venen temps difícils, que en el nostre sector ja ho són i segurament ho seran més, però som positius, creiem que tota la societat està prou sensibilitzada per fer un esforç extra per tirar endavant, seguirem i ens en sortirem!!

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
Segueixi’ns
www.amatimmo.cat Pàgina | 7 Per Immaculada Amat setembre de 2020
Contacti’ns
(+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat
Nº93 Seguim!

Per Immaculada Amat juny de 2020 Nº92 Incredulitat, canvis, por, pèrdues, incerteses, homenatge!

Porto 12 anys fent el Diari del Canvi, l’últim que vaig enviar va ser a mitjans de Febrer, tenia preparat el de Març quan el món es va capgirar, i m’ha costat dies i dies decidir fer aquest.

Que més es pot dir que no s’hagi dit en tants articles, tants mitjans, tantes mencions a les xarxes? 80 dies de confinament comporten una acumulació d’experiències impensables, increïbles! Viscudes diferent per cada un de nosaltres, cadascú s’havia preparat per afrontar moltes coses, però dubto que algú s’hagués preparat per una pandèmia, no formava part del nostre vocabulari.

Les empreses, entre elles la nostra, pensàvem que el 2020 potser no seria un any de fort creixement, però sí un any “bo”. Crèiem que encara quedaven, al sector immobiliari, un parell d’anys de bon recorregut, un parell d’anys que ens permetrien consolidar nous projectes que teníem en marxa; però de cop, en un dia, vam entendre amb incredulitat que iniciàvem “un confinament”, que tot es capgirava, que tot s’aturava.

En 24 hores va caldre canviar tot el funcionament de l’empresa, posaren marxa el teletreball, definir nous sistemes de comunicació, etc. Mentrestant, a les famílies va caldre canviar també de cop, per uns assumir el fet de tenir els nens a casa, per altres, aquells que viuen sols, assumir la solitud perllongada, per cadascú va ha estat un canvi, canvis als que ens ha calgut adaptar sense aprenentatge previ.

I de cop a la majoria ens va aparèixer la por, la por individual, per la salut dels nostres, dels amics i coneguts, la por a mesura que anàvem coneixent gent propera que ens deixava, la por com a societat a un futur, la por per l’empresa.

I de la por a la incertesa, quin seria el futur més proper? I a mig i llarg termini? Com ens afectaria com a persones? Com a societat? Com a empresa? Aguantaríem? Que hauríem de fer amb una plantilla de més de 80 persones? Tancarien empreses? Hi hauria molt atur? Tot preguntes i més preguntes i molt poques respostes!

I aquí estem, entre la incertesa i la gran quantitat de canvis que cal fer per afrontar aquesta nova etapa!

Mini entrevistes “Després del Covid 19”

I el més important, volem homenatjar a tots aquells clients, amics, coneguts que el COVID 19 s’ha emportat, a tots els sanitaris, comerciants, treballadors, que ens han permès continuar fent la nostra vida, a tots els treballadors que en un dia han hagut de començar a fer teletreball sense, moltes vegades, les condicions que requeriria, combinat amb els nens, avis, etc. I a aquells que han hagut de deixar la feina...

I en especial, a tots els nostres clients propietaris i llogaters que han entès l’excepcionalitat del moment i que amb empatia i sensatesa, sense focus ni càmeres, han arribat a acords, i a tots els comuners i presidents que han respectat les estrictes normes d’ús dels espais comuns

Aquest malson un dia acabarà, però mentre la vida no s’atura, continuem!

Per Immaculada Amat ferbrer de 2020 Nº91

Acabem un 2019 de 'Dragon Khan', comencem un 2020 amb perspectives d’estabilitat

Analitzant que ens ha passat, si parlem del món immobiliari, des de les vacances a ençà, ha estat un pujar i baixar. Setmanes en que semblava que l’activitat baixava i baixava, i al cap de quinze dies tornàvem a anar de bòlit amb visites i més visites.

Segurament han intervingut molts factors polítics, econòmics, rumors de crisi... i també propis del sector. El ciutadà que vol comprar li costa més decidir se. Per una banda hi ha algunes opcions més que fa uns anys, però no gaires més, i veurem quan dura aquesta tendència. I per una altra té, menys seguretats i més incerteses de si podrà aconseguir finançament.

En el nostre cas, aquest segon semestre del 2019 hem venut clarament menys que al mateix període del 2018, tant en obra nova com en segona mà. Aproximadament hem fet un 10% menys que l’any anterior

En quant al lloguer, el mercat segueix estant molt actiu, bàsicament perquè segueix havent una gran diferència entre demanda i oferta. Com que no es genera més oferta els preus es segueixen mantenint molt elevats i els immobles amb rendes mitjanes altes segueixen llogant se, en general, ràpidament. Els de rendes molt elevades segueixen altres ritmes i cal dedicar hi més temps per llogar los.

El mercat de lloguer segueix sent molt dinàmic, no creiem que hagi de canviar massa a curt termini. Com hem dit, les rendes segueixen estant molt elevades, el 46% dels nous contractes realitzats el passat 2019 es situen entre els 1.000€ i els 1.500€, quan històricament sempre havien estat en percentatges del 20%.

Sobredosi legislativa

En 12 mesos hem tingut vuit canvis d’escenari en referència al marc legislatiu de l’habitatge i, en especial, del lloguer. Alguns han estat canvis aprovats que després no s’han convalidat, altres han estat canvis anunciats i no presentats al darrer minut, però que de totes formes creen incertesa. Tots aquests canvis demostren que no hi ha cap tipus d’estratègia ni de consens polític respecte l’habitatge. S’intenten resoldre els problemes reals que tenim a curt termini, però no es posen bases reals per al mig i llarg termini.

Hem acabat amb la Llei 17/2019 de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Aquesta llei modifica varies lleis, com les de habitatge, l’urbanisme o la d’emergència habitacional. L’objectiu és bo: aconseguir habitatges per les famílies més desfavorides. Però són correctes les mesures plantejades? Ha de recaure, preferentment, com una obligació per els grans propietaris? El llindar de gran propietari és el correcte? És normal que es legitimi una forma d’ocupació, encara que sigui en relació als propietaris financers?

Des del nostre punt de vista, aquesta nova llei posa en evidència el fracàs del què hauríem d’haver aconseguit: edificar habitatges socials a través de la col·laboració publico-privada com passa en tants i tants països europeus. I ho substituïm per tanteig, retracte, acceptació, ocupació, etc.

Ens preguntem, és un gran propietari, la persona física o jurídica que té 15 habitatges? Ha de tenir el mateix tracte qui té 15 habitatges que qui en té 500? No és diferent?

Doncs des del nostre punt de vista és discutible, a Catalunya històricament l’habitatge ha estat una forma d’estalvi, això ve de generacions, i segur que hi ha forces propietaris que tenen més de 15 habitatges, alguns encara amb renda antiga. Són grans propietaris?

No volem polemitzar, volem contribuir a la reflexió... Continuarem...

Trobi’ns

Patrimonial. Comercial. Consultora. Segueixi’ns
8|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat octubre de 2019 Nº90 Hi havia una vegada un país... on passen un munt de coses positives i tan sols es parla de les negatives

Des d’abans de les vacances s’ha instal·lat el mantra que comença a haver hi crisi al sector immobiliari, se’n parla als mitjans, et pregunten... i no ens cansem de dir que no, que venem bé, de forma sostinguda

• Si parlem d’obra nova a l’entorn de Barcelona anem bé, francament bé, dintre dels ritmes previstos i sense problemes per temes de finançament.

• Si parlem d’habitatges de segona mà, la resposta és que també venem bé. Però aquí hi ha un matís, venem bé si la valoració està ben feta. Quan els propietaris fan cas d’aquells mals professionals del sector que per aconseguir la comercialització dels immobles valoren alt, no es ven, i és normal.

La següent pregunta que habitualment ens fan, és si encara hi ha recorregut als preus perquè no hem arribat als preus del 2008. Pregunta que sempre em sorprèn, perquè sembla que algú hagi decidit que els preus del 2008 són els preus de referència

• Ens cansem de repetir que el preu és el que els clients poden pagar i que va lligat al sou que cobren, definint l’estalvi que poden tenir i el finançament que poden afrontar. El què tenim clar és que avui la sensibilitat respecte el preu és molt gran, el mercat ens ha admès en determinades promocions increments d’un 5%, però no d’un 15 20%.

També és positiu que en un Meeting Point poc publicitat com el d’aquest any, i després d’un divendres “mogut” a la Ciutat de Barcelona, el dissabte es veiessin moltes parelles joves amb criatures informant se i concertant visites per adquirir un nou habitatge.

Malgrat això, costa d’entendre:

• Que l’atur hagi pujat a Catalunya durant el setembre mentre les empreses tinguem greus problemes per trobar treballadors, ja siguin: comptables, comercials, advocats... Si parlem de les constructores estan desesperades! Ni paletes, ni instal·ladors, ni fusters... És veritat que durant la llarga crisi va sortir molta gent del sector, però ara que les coses van bé i la feina és estable, no s’incorporen nous treballadors. Tot i que els sous són bons al sector de la construcció, sembla que tornen dinàmiques d’èpoques passades, on marxen els treballadors d’una obra per anar a la del costat per un sou una mica més alt!

• Que quan vas a canviar l’empadronament a un ajuntament, tot i haver tres persones de cara al públic per atendre al ciutadà sense més ningú esperant torn, et diguin que sense cita no et poden atendre i et facin tornar la setmana vinent! O que per enderrocar un traster de, per exemple, 3m2 els ajuntaments demanin que un arquitecte assumeixi la direcció (havent de preparar projecte bàsic d’enderroc, memòria, pressupost, tema residus, estudi de seguretat i salut... el Col·legi d’Arquitectes encara se’n fa creus!).

La major part d’aquests temes entren dins del que en diem la “teranyina burocràtica”, caldrà treballar per fer les coses més fàcils, impulsar un esperit de servei, o com a mínim, de tracte al client/ciutadà i, sobretot, recuperar el sentit de la proporció.

Per Immaculada Amat juliol de 2019 Nº89 La teranyina burocràtica genera indefensió al ciutadà

Fa pocs dies, Amat Immobiliaris va organitzar pels seus clients una xerrada del professor i bon amic, Oriol Amat, sobre la situació de l’economia i les empreses catalanes. Quan va parlar de les amenaces que tenim com a societat, va parlar de la “teranyina burocràtica”, em va agradar el terme i ja li vaig dir que li manllevaria doncs trobo que té tota raó. La teranyina burocràtica creix i creix, i tots els que ens veiem obligats a relacionar nos amb les diferents Administracions anem quedant enganxats temps i més temps...

Tots tenim un munt d’exemples: des de llicències que s’endarrereixen mesos i més mesos, lectures restringides de les normatives (per si de cas!), lleis i més lleis, ordenances i més ordenances que en molts casos es contradiuen, por dels funcionaris a prendre decisions, llicències d’apertures de negocis que dormen als calaixos... És conscient l’Administració del cost econòmic directe que representa per una empresa o ciutadà? És conscient del cost d’oportunitat perdut?

I no afecta tan sols a l’Administració, també afecta a les grans empreses subministradores de serveis. Quin és el cost de tenir més de 300 pisos acabats, amb les famílies esperant per anar hi a viure, que han d'esperar “mesos” a ocupar los perquè no hi ha connectat algun dels subministraments malgrat haver lo pagat en el moment que corresponia? Quin és el cost econòmic i emocional d’aquest endarreriment? I si a més li has d’afegir la necessitat de contractar un servei de vigilància per evitar ocupacions o destrosses? Això és una autèntica teranyina!!!

Fa pocs dies, sentia a la ràdio un altre exemple: un pagès de la Ribera de l’Ebre parlava de les conseqüències de l’incendi i es lamentava que tots els experts diuen que calen més terres cultivades per evitar aquests desastres, però quan el pagès vol afegir terres de cultiu on ara hi ha bosc és necessari un permís que triga a aconseguir se, més d’un any!

És sorprenent que en una societat moderna, que ens diem digital, una societat responsable i avançada, la teranyina creix i creix, i el que acaba provocant és una sensació d’indefensió per part dels ciutadans.

Sóc conscient que avui el país té molts problemes, molts fronts, però penso que aquest tema s’ha convertit en molt important que cal reflexionar, ser valents i fer un pla per aconseguir ser aquella societat moderna, madura i responsable que volem ser.

Bones vacances a tothom!!

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
Pàgina | 9
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Per Immaculada Amat maig de 2019

Nº88

Un mes mogut

Eleccions municipals

Com cada vegada que hi ha eleccions municipals el tema de l’ habitatge juntament amb el de la seguretat són al capdavant de la major part dels debats i, com sempre, es posen sobre la taula xifres i més xifres, la major part falses o corresponents a mitges veritats i també, com sempre, es fan promeses i més promeses que moltes vegades són impossibles de complir.

Malgrat que el tema és habitual, en aquestes eleccions s’ha superat la nostra capacitat de sorprendre’ns:

Escoltar al Cap de llista d’un dels partits de la dreta dir que transformaria en habitatges 13.000 locals de la ciutat ens va xocar. És la xifra d’un estudi que Amat va fer fa més de 10 anys i que ha compartit amb els diferents Governs municipals. És un estudi ben documentat i ens alegra que després de parlar ho amb l’actual Consistori aquest estigui comprant locals per reconvertir en habitatge. Val més tard que mai.

Per Immaculada Amat març de 2019 Nº87

I continuen els canvis en relació a la regulació del lloguer

Nou Reial Decret de 7/2019 de 1 de març de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer.

En l’últim Diari parlava del tema del lloguer i els canvis legislatius continuats, poc estudiats i que provoquen inseguretat jurídica, i no han passat dos mesos que els canvis han continuat! El Gobierno de España ha aprovat noves mesures que ja han entrat en vigor i, per tant, ens afecten:

 Recuperem la possibilitat què els habitatges sumptuaris (més de 300 m2 o en els què la renta inicial anual sigui superior al 5’5 vegades el salari mínim interprofessional) es regeixin en primer lloc per la voluntat de les parts i la Llei sigui supletòria, tal i com s’havia fet des del 1995 i fins la modificació del 2013 que ho va suprimir.

Llegir que ERC, Comuns i Junts x Catalunya proposen fer 14.000 15.000 pisos està bé, molt bé. És ambiciós, existeix el sòl per fer ho, però perquè sigui viable cal canviar des del minut u del la legislatura un munt de procediments i normes; no n’hi ha prou amb la voluntat política, caldrà un pla d’acció agosarat.

Proposar se controlar el preu del lloguer com prepara el govern de la Generalitat és una decisió amb moltes implicacions i que, des del nostre punt de vista, pretén suplir el dèficit d’habitatge assequible que no ha estat capaç de fer l’ Administració. També caldria discutir sobre què entenem per lloguer assequible i proposar ho ara prop d’unes eleccions i, precisament, en el moment en què els preus de lloguer estan baixant, no sembla el més necessari ni oportú.

Eleccions Cambra: un fracàs

Em vaig presentar a la Candidatura Crous&Torres i, com és conegut malgrat la gran quantitat de feina feta, no he aconseguit la representació necessària per formar ne part. La nostra llista Crous&Torres va ser superada per la d’Eines de País promoguda per l’ ANC que compta ja amb el meu suport.

Creu de Sant Jordi: un èxit

Joana Amat ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya, “per la seva destacada participació en el sector immobiliari des de la seva empresa AMAT al front de la que ha treballat amb gran compromís i dedicació”, un orgull per la nostra empresa.

Calendari AMAT: més de juny, una disculpa

Fa poc, quan ja havíem repartit tots els calendaris d’aquest any, ens vam adonar que hi havia un error en el mes de juny, i els hi demanem disculpes. Revisem i revisem els textos abans de fer imprimir però segur que no ho fem en relació als números de cada plana. Lliçó apresa!

S’amplia la durada dels contractes de 3 a 5 anys, i a 7 anys si l’arrendador és persona jurídica.

 S’amplia la pròrroga legal a 3 anys.

 Les despeses de gestió immobiliària i formalització de contracte aniran a càrrec de l’arrendador, quan aquest sigui persona jurídica.

 Queden definitivament exclosos de la L.A.U. els arrendaments d’us turístic en tots els supòsits.

 Exempció ITP dels contractes d’arrendament: els llogaters ja no hauran de pagar ITP, però els propietaris hauran de seguir presentant ITP igualment (mod 600) sense haver de liquidar quota.

 Garanties Addicionals: s’estableix un topall màxim de dues mensualitats.

Al cap de pocs dies, s’aprova el Decret llei 5/19 de 5 de març de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge per part del Govern de Catalunya, amb els següents objectius:

 fer front al dèficit d’habitatges de protecció pública de lloguer  tenir més instruments per combatre les situacions d’emergència i els desnonaments  i propiciar una moderació dels preus del lloguer dels habitatges lliures

La mesura que més afecta als clients propietaris de patrimonial és la següent: Els contractes de lloguer hauran d’incloure l’Índex de Referència

 Serà obligatori consignar en la publicitat i en els contractes l’Índex de Referència del Preu del Lloguer, que informa sobre la mitjana del preu del lloguer d’un habitatge de característiques similars en el mateix entorn urbà.  Només els arrendadors dels habitatges llogats amb rendes inferiors a aquest índex es podran beneficiar dels ajuts públics adreçats al foment del lloguer.

És una mesura que al nostre entendre és interessant a efectes què hi hagi transparència en un sector que ha estat opac i entenem que pot ajudar als arrendataris a conèixer com es mou aquest mercat. La nostra empresa ha col·laborat activament a constatar que les dades s’ajusten al mercat i podem donar fe de que és així, caldrà però que realment es prengui tothom seriosament l’obligatorietat d’informar ne en anuncis i contractes.

La Generalitat ha fet un gran esforç per aconseguir tenir lo. Pel que va dir el Gobierno de España, volen tenir ho en molt poc temps. Ho veiem difícil, doncs hi ha una premissa bàsica que és tenir la cultura d’ingressar les fiances i aquí fa anys que la tenim.

Més accions sobre tema lloguer. La Conselleria de territori i sostenibilitat ha legislat també fa poc dies en relació a l’habitatge de protecció oficial a fi de promoure que realment compleixi amb el seu objectiu.

I si a tot l’explicat hi afegim declaracions i més declaracions de diferents Conselleries sobre tema habitatge ens adonarem de la importància que té el tema per a la societat, per això reclamem un cop més que es facin mesures ben estudiades, que hi tinguin veu tots els sectors que hi estan implicats, que no siguin fruit de moments electorals, de pressions, sinó mesures consensuades que tinguin una continuïtat en el temps, que donin seguretat als actors d’un sector vital per a la societat i per a l’economia

Trobi’ns

Consultora.
Patrimonial. Comercial.
Segueixi’ns
10|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat gener de 2019

Nº86

El lloguer d’habitatge un tema cabdal amb moltíssimes derivades

Si teniu paciència i rellegiu els diaris de fa temps, el tema del lloguer és un dels més recurrents. El lloguer d’habitatges és objecte d’un gran debat des de fa anys. No hi ha setmana en què no en parlin els mitjans, no hi ha eleccions en què no sigui un dels temes més debatut. De fet, s’ha convertit en una arma que es llencen uns partits contra els altres, en subjecte de normatives que ara afavoreixen uns grups de pressió, després a uns altres i, entre tant, el problema no es resol, al contrari, es fa cada dia més gran. El súmmum l’hem patit fa pocs dies.

El passat 18 de desembre va entrar en vigor una reforma de la LAU amb la publicació al BOE del Reial Decret de 14 de Desembre de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Aquest Decret Llei modificava coses tan importants com la durada dels contractes, feia distinció entre si el llogater és persona física o jurídica, modificava tema de garanties, i temes relatius a honoraris, etc.

El 22 de gener, per tant 35 dies després, el Reial Decret Llei quedava anul·lat al no aconseguir l’aprovació per majoria en el Congres dels Diputats. I aquí no passa res! Doncs sí que passa, perquè, d’entrada, les persones que van signar contractes d’arrendaments en aquets 35 dies de vigor del Reial Decret han hagut de sotmetre’s a unes condicions que no tindran ni els que han signat el dia abans ni el dia desprès. Des del nostre punt de vista és d’una inseguretat i frivolitat que creiem que no ens mereixem com a societat!

I una altre derivada!

Últimament, quan ens trobem empreses com la nostra de serveis immobiliaris, i entre ells l’Administració de finques, un dels temes que es posen sobre la taula és la persecució que tots patim per part del sindicat de llogaters, sobretot perquè totes som empreses amb una forta sensibilitat social, empreses preocupades i ocupades en participar amb l’ Administració en la solució del problema del lloguer a Barcelona i rodalies, empreses que ens distingim per fer les coses bé, per complir totes les normatives, per intentar reduir al mínim el problema dels desnonaments,...No som empreses especulatives, som empreses de servei com tantes hi ha al país però que, pel sol fet què els serveis són immobiliàries, se’ns col·loca l’etiqueta de “dolentes”. Som empreses amb un bon número de treballadors (els serveis tenen això, necessiten persones), totes tenim als treballadors assegurats i puc assegurar que fem bé la feina, que de tant en tant hi ha problemes amb llogaters, hi tant! Succeeix també amb les asseguradores, que tenen problemes amb algun assegurat; com amb les empreses de manteniment, que tenen problemes amb algun dels seus clients!

No estem pas en contra què hi hagi organitzacions que vetllin pels drets dels llogaters, el que ens sap greu és que etiquetin, que es permetin tenir una actitud bel·ligerant per se i no respectin el bon fer de molts professionals.

Per Immaculada Amat desembre de 2018 Nº85

Reflexions post Meeting Point, i més

He trigat més de l’habitual a fer aquest darrer Diari del Canvi ja que esperàvem valorar els resultats del Meeting Point del mes d’octubre i conèixer les últimes decisions de l’Administració que tant afecten al sector.

Aquest passat Meeting Point ens ha produït sensacions contradictòries. Per una banda, és veritat que el BMP feia molt de goig ja que la disposició dels estands era diferent dels altres anys i pensem que es veien més. A més, han estat més grans i lluminosos. Es veu que anem a millor! Per altra banda, els panells del Simpòsium han estat molt interessants i, al ser un dia menys, ha permès concentrar millor els esforços.

Com sempre hi ha dos “Meeting Point”: el professional i el del gran públic. Els dos dies de saló professional han sigut de moltíssima activitat, de moltíssimes relacions, i per nosaltres han estat molt profitosos. En canvi, els dos dies destinats al gran públic han estat més fluixos que d’altres anys, ja que hi ha hagut menys visites. Si ho analitzem des de el punt de vista comercial, la reflexió és que avui en dia potser té menys sentit pels possibles demandants anar a una fira. Què hi troben? Concentració d’oferta quan també la tenen els portals immobiliaris? Tot i així, avui podem dir que hem fet tres vendes sorgides directament del BMP.

També per nosaltres, per AMAT, va ser l’espai on vam poder presentar dues innovacions: GreenDEX, es tracta d’un indicador verd que relaciona habitatge i salut. Amb el GreenDEX i el GreenMAP informem en tots els immobles que comercialitzem a la ciutat de Barcelona de la quantitat i la qualitat del verd que tenen al seu entorn. Des del nostre punt de vista, l’existència de zones verdes a l’entorn d’un habitatge millora la salut mediambiental i el benestar de les famílies.

De moment som els únics que hem fet aquesta aposta per informar als nostres clients, però esperem que la resta del sector s’hi vaig sumant a poc a poc!

La nova normativa del 30% d’habitatge social Desprès de mesos de parlar ne, d’omplir planes i planes dels mitjans d’informació, el passat 5 de desembre hi va haver acord entre l’Ajuntament i la Generalitat. Segurament podríem arribar a estar d’acord amb el fons però segur que no ho estem amb les formes.

Caldrà temps per valorar ne les conseqüències pel sector immobiliari i també els beneficis socials però com a primera reflexió ens criden l’atenció varies coses:

Que un tema tan important i transcendent com aquest s’aprovi a 6 mesos de les eleccions municipals.

Que no hi hagi hagut un gran debat. Curiosament hi ha hagut debats a posteriori de l’aprovació per l’Ajuntament.

Que el llindar on sigui necessari l’aplicació d’aquesta normativa sigui 600 m2 Que s’imposi aquesta càrrega als promotors com a conseqüència d’haver estat l’Administració incapaç d’aconseguir una col·laboració publico privada per desenvolupar habitatge social, com existeix en temes d’ensenyament i sanitat.

Ens preocupa el tema, com ens ha preocupat històricament la manca d’habitatge de lloguer a Barcelona i la desconfiança, també històrica, en relació al sector immobiliari! (... i mai hem estat Promotors).

ELS MITJANS PARLEN DE NOSALTRES

Els mitjans han comptat amb nosaltres per parlar del sector després del BMP. Això és el que s'ha publicat: 27.10.208 El País: La inversió estrangera en pisos de Barcelona cau el 10% i afeixuga el sector del luxe 25.10.2018 El País: Els promotors construiran 15.000 habitatges aquest any a Catalunya, un 32% més

Entrevista a InmocanalTv: Meeting Point 2018

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
Pàgina | 11
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Per Immaculada Amat Setembre de 2018 Nº84 Noves tendències

Per Immaculada Amat Maig de 2018 Nº83 Som dinosaures?

D’aquí poc us farem arribar l’Informe de Mercat del primer semestre de 2018 on expliquem com ha anat el mercat immobiliari, sempre en funció de les nostres dades i de les nostres operacions. Voldria ara avançar quines tendències veiem pels propers mesos:

Barcelona i entorn

Estabilitat en els preus de lloguer

Des de principis d’aquest any tenim bastant clar que els preus, en certa manera, han tocat sostre. Ho venim dient des de fa temps; els preus van molt lligats als sous i quan ens aproximem a que una família ha de destinar quasi un 40% del seu sou a pagar el lloguer indica que hem arribat al límit. I això va passar a finals de l’any 2017.

Creixen les renúncies de contractes de lloguer abans del seu venciment

És curiós que, en moltes ocasions, als mitjans es parla que la majoria dels inquilins tenen greus problemes per renovar els contractes de lloguer al seu venciment, però a la nostra empresa no és així i no crec que els nostres clients siguin diferents a la resta del mercat. El que nosaltres podem assegurar és que una part molt important dels inquilins renuncien al contracte abans. Estem parlant d’aproximadament el 50%. Hem tingut especial interès en esbrinar per què renunciaven al contracte i ens hem trobat que hi ha dos motius bàsics: perquè han comprat o perquè no poden continuar assumint el preu de la renda.

S’alenteixen els ritmes de venda És veritat que portem quasi dos anys venent molt, a uns ritmes molt bons; que els promotors han pujat els preus i hem continuat venent; però aquesta tendència ha variat una mica en els últims mesos. Venem i venem bé, però més pausadament i això no és dolent. Sempre hem pensat que el que cal és compassar el mercat, que no hem d’oblidar que els preus de venda també van relacionats amb la capacitat d’endeutament dels clients a través de l’hipoteca i que aquesta capacitat va lligada als sous, i al nostre país els sous han pujat molt poc. Per això ens sorprenen moltes vegades les declaracions de determinats actors del mercat immobiliari que, quan els mitjans els hi pregunten si hi ha marge per pujar preus la resposta és que sí perquè encara no hem arribat als preus del 2007!!! Com si això fos l’axioma! Nosaltres entenem que els preus pujaran fins on els compradors puguin assumir doncs estem segurs que les entitats financeres seran molt més curoses que abans de la crisi

Molts promotors i fons interessats en fer immobles per destinar los a lloguer Feia molts i molts anys que no havíem vist l’interès per promoure per llogar i això és bo. Al mercat falten molts pisos per destinar al lloguer. Estem molt lluny encara dels estàndards europeus. Cada vegada que s’anuncia que s’instal·la a Barcelona una nova empresa, sobretot tecnològica, i que vindran un munt de treballadors de fora ens preguntem: i on viuran?

Cal fer polítiques públiques amb molta més rapidesa que fins ara i, sobretot, cal facilitar que els privats puguin invertir en immobles per ser destinats a lloguer amb totes les garanties i seguretats jurídiques. Cal canviar la visió dels fons privats, cal deixar de veure’ls com simplement uns especuladors i veure’ls com uns possibles partners

Nosaltres veuríem bé que qui haguessin beneficis fiscals pels propietaris que fan contractes de lloguer de més de 5 o 10 anys, etc. Segurament amb aquets tipus de contracte resoldríem un problema del que ningú parla: el problema dels propietaris de pisos, amb unes pensions i ingressos cada vegada més petits, als que vendre el seu pis de propietat i anar de lloguer seria una molt bona opció. Els hi cal tan sols que tinguin l’oportunitat d’uns contractes a llarg termini, que no els hi calgui patir pel futur.

Com sempre, en apropar se les eleccions municipals, fer obres i inauguracions és un no parar Aquesta tendència és històrica però no per això ens deixa de sorprendre Tendències, tendències, tendències!

Des de ja fa uns mesos un anunci de televisió ha remogut internament el col·lectiu API: es tracta de l’anunci que compara el col·lectiu API amb un dinosaure. En alguns casos alguns agents del col·lectiu s’han queixat públicament que aquest anunci desprestigia la professió, que és publicitat enganyosa o competència deslleial.

I què en pensem nosaltres? Doncs sincerament, indiferents no ens ha deixat. Del missatge de l’anunci se’n poden fer moltes lectures. Per aquestes empreses significarà una metàfora de l’evolució; pel col·lectiu API un desprestigi de la professió.

Nosaltres ens ho mirem en sentit crític per ambdues bandes. Per una banda, potser les formes de l’anunci no ens agraden, però cada empresa és lliure de fer el que cregui i seguir l’estil comunicatiu que més cregui convenient pels seus interessos. Per altra banda, la reflexió més important potser l’ha de fer el col·lectiu API: com és que se’ns pot caracteritzar així? Cal ser crític amb el nivell mig de la nostra professió, en general molt millorable. Com en molts col·lectius, hi ha empreses millors i pitjors, però és un sector on tothom s’hi atreveix, sense barreres d’entrada, amb visió a curt termini allunyada del que necessiten els clients i on hi ha agents que hi entren per guanyar diners en poc temps.

No ens enganyem, les coses són així i d’aquí certa caracterització que es fa del sector. Però també hi ha empreses que fa anys que fan les coses bé i les intenten millorar constantment; empreses que fa anys han implantat solucions tecnològiques que milloren l’experiència client; empreses que avui treballen amb noves millores de servei i que, durant molts anys, han lluitat per tenir un millor reconeixement de la nostra professió, tan a nivell social com a nivell professional.

Al final, si no millorem constantment les nostres empreses perdrem algun tren important. Esperem que això serveixi a tothom com a incentiu per millorar, i el temps dirà si aquestes agències online han estat el meteorit que extingeix els dinosaures o no.

Trobi’ns

Consultora.
Patrimonial. Comercial.
Segueixi’ns
12|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Nº81 A voltes amb el lloguer

Fa temps que els mitjans parlen de temes relacionats amb el lloguer i, com sempre, des de la mirada més negativa. No ens estranya, doncs és un tema que quan no es gestiona prou bé afecta a les famílies en allò més necessari: l’habitatge.

La nostra empresa fa molts anys que es preocupa i se’n ocupa d'aquest tema. Fa anys que aportem idees a l’Administració sobre com augmentar el parc d’habitatges, fa anys que fem polítiques per convèncer els nostres propietaris patrimonialistes de la necessitat de fer contractes de 5 anys per garantir una certa estabilitat; fem conferències, trobades, etc.

Per això ara, podem presentar les nostres dades sobre què ha passat a la nostra empresa a l’any 2017 respecte al lloguer. Al 20017 van finalitzar 414 contractes de lloguer:

 188 (45%) => perquè es complia el període establert al contracte.

 152 (81%) => els hem renovat amb un increment mig de renda del 9% Cal aclarir que per un contracte tipus de 3 anys, un increment del 9% en la seva renovació significaria un increment anual del 3%, molt per sota dels increments actuals al mercat.

 226 (55%) => perquè el llogater va marxar abans de complir els anys de contracte.

Pensem que aquestes dades, que segurament es reprodueixen en moltes empreses com la nostra, són prou bones i posen en valor un mercat de lloguer normal, estable, amb uns propietaris intel·ligents i madurs que busquen una rendibilitat normal i que no tenen cap interès en canviar de clients si aquests són complidors.

Camins diferents segueixen els habitatges procedents de situacions jurídiques complexes originades per la “crisi” i la desfeta de moltes promotores i entitats financeres. En aquest cas, els problemes són històrics, no volguts per ningú, difícils de resoldre i que caldrà temps per normalitzar.

Nosaltres continuem treballant per augmentar el mercat del lloguer al nostre país, que encara és a la meitat de qualsevol país europeu. Per això es necessiten vàries coses:

a. Voluntat política per facilitar la transformació urbanística i d’usos per crear un parc d’habitatges suficient.

b. Seguretat legislativa i jurídica, que no aconseguim.

c. Gestió públic privada.

En aquesta línia el proper 20 de Març, dins el marc de la setmana del comerç, juntament amb RETAILcat presentem l’estudi “Què fem amb els locals buits dels carrers no comercials?”. Per, una vegada més, difondre la idea / necessitat / possibilitat de reconvertir locals de la ciutat que mai tindran ús comercial en habitatges. Potser algun dia algú ens escoltarà.

Per Immaculada Amat Febrer de 2018 Nº80

Emocions

Contents

Acabat l’any 2017 cal fer ne balanç, i la veritat és que ha estat un any positiu des del punt de vista del negoci: Hem pogut assolir els objectius que ens havíem proposat i ho explicarem tant en el Market Report com a la memòria que ja comencem a preparar.

Ens voldríem centrar en l’últim trimestre, que ha estat molt especial com tots sabem, on han passat un munt de coses. Ha estat un trimestre ple d’incerteses, un trimestre on molts opinadors han repetit pel dret i pel revés que era un desastre per l’economia. És veritat que ha tingut repercussions negatives, una altra cosa és que hagi influït el moment polític, els atemptats o la ”turisme fòbia”. Segurament ha estat la suma de tot.

Malgrat això, el mercat immobiliari local ha estat viu, molt viu. Les dades del 4 trimestre així ho reflecteixen:

Comercialització en lloguer per volum: 27% més que al 4 trimestre del 2017.

Comercialització d’habitatges en venda per volum: 42% més que al 2016.

Obra Nova: 87% més que al 2016. Aquesta dada ve mediatitzada pel fet que en aquest últim trimestre vam començar la comercialització de diverses promocions noves i l’inici sempre comporta un major nombre d’operacions.

Segona mà: 33% més que al 2016. Pensem que aquesta dada és la més important, perquè és el mercat que normalment pateix més les incerteses i inseguretats i creix quan el ciutadà te confiança.

Luxury: caiguda d’un 56%. Realment aquest segment del mercat és el que ha patit de veritat. El comprador estranger s’ha aturat i això te conseqüències importants pel sector immobiliari, hoteler, la restauració i determinat comerç, i ho pateixen també les escoles de negocis.

Cal que tots els organismes de l’Administració Pública, totes les entitats público privades i la societat civil anem a una per aconseguir re posicionar la societat de Barcelona al món. Caldria també pensar què cal fer per donar un impuls a la ciutat i que tingui el mateix impacte i força que van tenir en el seu dia els Jocs Olímpics, ja que hem viscut durant moltíssims anys del seu impacte.

Estem contents perquè el passat novembre vam inaugurat una nova i molt maca! oficina a Sant Cugat Volem convidar als nostres clients i amics a visitar nos. Si ens envieu mail proposant data, la Joana, el Guifré o jo us estarem esperant per ensenyar vos la, ens farà il·lusió!

Estem contents perquè la Joana i jo hem passat la Direcció General al Guifré. Estem segures que està del tot preparat i assumeix el repte amb il·lusió, responsabilitat i compromís.

Decebuts

Estem decebuts amb el sector, que no millora, arrossega des de fa molts anys una sèrie de problemes que s’han convertit en estructurals: Falta de professionalitat Falsos autònoms El “tot s’hi val”

Una administració pública que no té capacitat per donar el servei que es necessita: Trigar més d’un any i mig per donar una llicencia? Inconcebible en un estat modern al S.XXI. Ens amoïnaria menys si fos a un municipi, a dos, a tres,... El problema és el sistema.

Tristos

Estem tristos per l’empresonament de gent bona. Kant deia: la intel·ligència d’un individu s’avalua per la quantitat d’incerteses que és capaç de suportar.

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
www.amatimmo.cat Pàgina | 13
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat
Per Immaculada Amat Març de 2018

Per Immaculada Amat Novembre de 2017 Nº79 Octubre, quin mes!

Aquest mes d’octubre ha estat un mes molt contradictori.

Què ha estat positiu?

A AMAT hem fet una gran inversió amb l’apertura d’una nova oficina al centre de Sant Cugat, al carrer Rius i Taulet nº 17. És una oficina gran, de 260 m2, lluminosa, moderna i funcional, amb la intenció de donar el millor servei possible als nostre clients

Per la Joana i per mi ha estat una satisfacció extraordinària que ens fos atorgat el premi Personalitats del 2017 de la CECOT i l’entrega ens la fes el President Puigdemont.

Per comercial, l’èxit del Meeting Point Aquest ha estat un Meeting Point amb més expositors, amb més visitants, amb més contactes i hem fet dues operacions, ja derivades, d’informació facilitada durant aquells dies.

Què ha estat una constant?

Les preguntes a tota hora, en especial durant la fira, sobre si per causa de la situació que estem vivint com a país ens han caigut les vendes i els lloguers, que si el mercat ha caigut moltíssim, que si marxen les inversions,...

Nosaltres, com sempre, parlem des de la nostre realitat, i ha estat aquesta:  Si sumem obra nova i segona mà, aquest octubre hem fet un 12% més d’operacions que al setembre.

 En lloguer ha estat un 26% més.

Cal destacar, però, que segur que ho ha afavorit el fet què hem començat la comercialització d’una promoció precisament aquest octubre. Segurament, en algunes altres zones hi ha hagut una aturada, però potser no serà dolenta pel sector. Corríem una mica massa. Ja sabem que no agradarà la nostre opinió, però per un mercat no es bo que els preus del sòl pugin tant a Barcelona i rodalies perquè aquest increment, com és normal, es trasllada al preu dels habitatges i potser arribarà massa aviat el moment en què oferta i demanda no estaran alineades.

Quan parlem d’habitatge de luxe i inversions és veritat que hi ha una certa aturada, però cap dels inversors amb els que fa anys que hi treballem ha marxat. Com a màxim està expectant, i és normal en un moment en què hi ha una certa inseguretat.

Què ens entristeix?

Que hi hagi empresonats per raó de les seves idees. Pensem que estem en moments complicats però ens en sortirem!

Per Immaculada Amat Juliol de 2017 Nº78

Eufòria i reflexions

Com tots sabem, el mercat immobiliari torna a estar eufòric. Els mitjans en parlen dia sí, dia també. És veritat que hi ha una forta demanda i els preus pugen. Escoltem i llegim que es parla de pujades del 20 al 30%.

Com que sempre es generalitza moltíssim, volem donar les nostres dades de promocions que ja fa més d’un any que tenim en comercialització.

A Badalona el preu ha pujat un 13%

A Sant Just un 15%

A Sant Cugat un 20%

A Barcelona Eixample un 10%

La raó que Sant Cugat hagi pujat més és degut a que és dels llocs on més va baixar durant la crisi. Si algú té paciència per mirar les dades que donàvem al 2012 13, veuran que estàvem en una baixada del 70%. Ja aleshores dèiem que el preu no es corresponia amb els serveis ni la configuració de la ciutat. El que ha passat ara és que ha recuperat la posició i el preu que li corresponia.

I, si parlem de lloguer, la nostra mitjana se situa, en un any, en una pujada del 8%.

Cal tenir en compte, que en el tema del lloguer veníem d’una congelació de preus de 5 anys i, el que ha passat en general, és que estem recuperant els anteriors preus.

Què ens preocupa? La sobrevaloració dels pisos de segona mà per tal d’aconseguir la comercialització.

Ens preocupa perquè, fins a finals de l’any passat, la demanda d’obra nova estava composta, per un costat, per compradors que havien estalviat i podien comprar el pis i, per l’altra, per inversors, normalment famílies, que compraven pel futur dels fills.

Aquest any s’ha incorporat a la demanda el pis de millora i, es clar, en aquest cas la valoració del pis que cal vendre per comprar és bàsica per definir fins on es pot arribar i, el que estem veient ara, és que ja s’estan sobrevalorant. Això, comporta un risc de futur que, en anteriors èpoques d’eufòria, es va mitigar perquè els bancs van donar hipoteques sense massa estudiar ho i, perquè els sous pujaven. A més, hi havia inflació. Passarà ara el mateix? Ho dubto!

Ens continua preocupant moltíssim el tema del lloguer. Les incongruències entre la direcció cap on es mou la societat i el no tenir respostes ni s’esperen a curt termini provoca la frustració d’una part de la població, en especial, dels joves. El tema és important i no es pot resoldre d’avui per demà. Quina falta de visió i previsió que tenen les administracions del nostre país! Els hi va passar pel davant la possibilitat de fer lloguer i no la van saber aprofitar. Repetim i repetim, a qui ens vulgui escoltar, que ja no és un problema de la ciutat de Barcelona, sinó de l’àrea metropolitana.

Ens preocupa aquesta sensació que té la societat, que tenim tots, de poca seguretat jurídica, de poca protecció als drets inherents a la propietat. No pot ser que hi continuï havent una ocupació darrera una altra, no pot ser el que està passant amb el lloguer turístic i els drets dels propietaris. La seguretat i les garanties són bàsiques per aconseguir inversió nacional i estrangera; inversió indispensable per resoldre la problemàtica del lloguer.

Sent congruents amb els nostres principis, hem col·laborat amb la Generalitat i amb l’Ajuntament de Barcelona. Creiem que és compromís de tots aportar idees, dades, etc. a fi d’intentar trobar sortides a un dels problemes socials més importants que té la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Bon estiu!

Trobi’ns

Consultora.
Patrimonial. Comercial.
Segueixi’ns
14|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Nº76 Urbanisme igual a inseguretat

Si en algun tema està d’acord tot el sector immobiliari és en la necessitat de repensar tots els temes urbanístics. Sóc conscient que l’urbanisme és un tema delicat, que pot generar grans plusvàlues i que molts dels casos de corrupció que avui es jutgen tenen a veure amb més o menys proximitat a temes urbanístics però, tenint en compte tot això, el que no es pot fer és la paralització, els terminis inacabables i tenir una visió tan localista d’aquests temes.

L’urbanisme és l’instrument que produeix la matèria prima que necessita el país per créixer demogràficament, o en nombre de llars o de residents d’altres països que decideixen venir a viure amb nosaltres. L’urbanisme és, també, l’instrument per definir on col·loquem les fàbriques i la logística, i no pot ser que la producció d’aquesta matèria prima sigui tan lenta, tan plena d’ensurts, tan plena d’inseguretats; que es comenci i costi tant que s’acabi.

El món d’avui és molt dinàmic, tot va molt ràpid: tendències, productes, formes de vida, compassar la demanda, les necessitats, ... Amb un urbanisme tan lent i feixuc tot això és difícil, i encara és més difícil d’entendre quan al darrere d’un projecte hi ha un inversor estranger. Senzillament, ho supera.

Sé que la Generalitat està treballant des de fa temps en una nova legislació. El sector ho demana. Necessitem rapidesa, que les lleis siguin clares, que ens donin sobretot seguretat. Necessitem seguretat!

Entorn a Sant Jordi

Ara que ha passat Sant Jordi ens sembla bon moment per explicar un projecte que fa temps que fem i quasi mai expliquem: “Amat Cultura”. Sota aquest nom hi agrupem una sèrie d’activitats relacionades amb el món cultural: presentacions de llibres i taula d’escriptors de Sant Cugat, sortides culturals per Barcelona amb empleats, regal de llibres i ceràmiques a clients, ponències, ... Ho fem per vocació i tradició. Som una empresa vinculada des de sempre a temes culturals i volem continuar sent ho cada vegada més si ens és possible.

La cultura és la memòria del poble, la consciència col·lectiva de la continuïtat històrica, la forma de pensar i viure Milan Kundera, novel·lista i assagista txec

Per Immaculada Amat Febrer de 2017

Nº75 Llums i ombres de la intermediació immobiliària

Les ombres

El passat 29 de Gener es va publicar a El Periódico un article sobre la intermediació immobiliària que portava per títol “Tretas, trucos y artimañas inmobiliarias”

He de confessar que quan el vaig llegir em va posar de molt mal humor, perquè descriu una manera de fer amb la que no ens sentim gens identificats, ni nosaltres ni altres empreses del sector, però sí segurament una majoria.

L’article parla d’una mítica pel·lícula “Glengarry Glen Ross (1992)” que, amb uns actors extraordinaris, descriu l‘ambient de la selva immobiliària a Chicago on el tot s’hi val és la llei per tal d'aconseguir una venda. A Barcelona la van fer en teatre, crec que a principis del 2000, i recordo que hi vam anar tot l’equip comercial d’aquell moment perquè tinguessin clar el que NO volíem fer. Recordo també que quedarem fortament impactats.

Han passat anys, i poques coses han canviat. Amb això encerta l’article: avui hi ha a Barcelona moltíssims treballadors per compte propi “falsos autònoms” en realitat amb l’encàrrec de pentinar els carrers que l’agència per la que en realitat treballen els hi ha assignat. Cobren si aconsegueixin els immobles i, per això, aconseguir l’objectiu, sigui com sigui, és per a ells imprescindible. Ha tornat la llei de la selva, mentre nosaltres i altres com nosaltres segurament pocs , lluitem no només per tirar endavant les nostres empreses, sinó també per dignificar una professió que en el nostre país està molt poc reconeguda. La veritat és que no és fàcil i té poc atractiu periodístic.

La Llum

Amb la seva autorització copio literalment el correu electrònica que hem rebut d’un propietari d’un pis amb un llogater que feia temps que no podia pagar, al ser li comunicat que aquest havia trobat feina:

“M'alegra sobre manera aquesta notícia. És un regal magnífic. En primer lloc, pel llogater. Si no vaig actuar contra ell va ser per haver pogut empatitzar amb la seva situació. Espero que amb aquest nou treball pugui normalitzar la seva situació, fer desaparèixer l'angoixa i passar unes bones festes amb la seva família.

En segon lloc, per mi mateix, perquè podré recuperar, espero, els lloguers ajornats i assegurem el cobrament dels per venir. Però, sobre tot, perquè no he hagut d'arribar al dilema d'haver de desnonar al llogater, cosa que et puc assegurar que m’amoïnava i hagués resultat dolorosa. Perquè, tard o d'hora, si la cosa s'allargava, ens ho hauríem d'haver plantejat. Desgraciadament.

A més a més, és una mena de premi a la compassió i la confiança en què aquest home podia sortir se'n. Un premi a la solidaritat.

T'agraeixo la teva gestió humana i considerada. Et felicito per la teva actitud. En cap moment m'he sentit pressionat per prendre una decisió dura, i podia no haver estat així.

Esperem que aquesta situació es normalitzi definitivament.”

De veritat desitgem que les llums prevalguin sobre les ombres en aquest nostre sector, fa falta!

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
www.amatimmo.cat Pàgina | 15 Per
Amat Maig
2017
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat
Immaculada
de

Per Immaculada Amat Gener de 2017

Nº74 Mercat immobiliari: 10 inputs del 2016 i 10 reflexions

Si haguéssim de posar un titular per aquest 2016 diríem “la recuperació del mercat immobiliari es consolida”.

1. La venda d’habitatges d’obra nova a Barcelona i 1ª corona ha estat excepcional. La nostra empresa ha venut més de 180 pisos. Respon tan sols a la demanda retinguda? Analitzades les dades, la major part sí, tot i que hi ha un 20% que responen a petits inversionistes que troben en el sector immobiliari un refugi per a la inversió, que ja no els hi proporciona el dipòsit en la banca.

2. Els preus de repercussió i absoluts en venda han estat raonables. És veritat que en determinades promocions s’han pujat els preus una vegada venuda una part important del total dels habitatges; han estat, però, pujades de preu molt controlades La nostre inquietud és que els preus vagin pujant. Si els sous no pugen arribarà un moment en què oferta i demanda no es trobaran.

3. Portem mesos que els mitjans d’informació parlen del mercat immobiliari, de pujades de preus... Estem observant ja una 1ª conseqüència: molts propietaris comencen a sobrevalorar les seves propietats. Pensem que serà una de les tendències del 2017.

4. La proliferació descontrolada d’agències immobiliàries, freelance, passa papers... que per tal d’aconseguir producte per comercialitzar estan valorant els habitatges per sobre del preu de mercat. En un país com el nostre en què el món immobiliari en especial el de la intermediació està molt poc professionalitzat, el risc de sobrevalorar les propietats es repeteix cada vegada que la tendència del mercat és a millorar. És un tema que ens preocupa.

5. La major facilitat en obtenir hipoteques. En tot aquest any hem tingut pocs problemes per aconseguir hipoteques pels clients - si aquets complien les condicions establertes per la banca. Ens preocuparia que la banca tornés a les pràctiques de fa uns anys de donar el 100%.

6. La falta de producte de 2ª mà en venda. Segurament en aquest any 2017 hi haurà més habitatges d’aquest tipus en venda, doncs s’entregaran moltes promocions iniciades a principis de l’any passat, i caldrà posar en venda els pisos dels propietaris que hagin comprat per millorar.

7. La manca d’habitatge per llogar. Aquest és un dels problemes més importants que, en aquest moment i en relació a l’habitatge, te la ciutat de Barcelona. Preocupa, i molt, a les autoritats. Per parlar d’aquest tema vàrem rebre la visita de l’Alcaldessa Excm. Sra. Ada Colau, del Regidor d’Habitatge Sr. Muntaner i del Gerent d’Habitatge Sr. Buron, a les nostres oficines de Sant Just. Els hi agraïm la seva disposició a escoltar tant les nostres crítiques com les nostres propostes, i en vam fer unes quantes. Els preus han pujat més d’un 14% en un any i lloguem la major part dels pisos en 3 dies. Aquest serà un dels grans problemes del 2017.

8. Haver aconseguit tenir una morositat en lloguer d’un 1’5%, resultat de dos factors: ser molt curosos i exigents a l’hora de llogar i ser molt ràpids en el seguiment quan comencem a detectar algun problema. Mantenir aquesta xifra és un dels nostres objectius, ja que dóna una gran tranquil·litat als inversors que decideixen comprar per llogar i als clients patrimonialistes habituals.

9. Per 1ª vegada des del 2007, ja fa 10 anys, tenim en marxa obres de rehabilitació importants en comunitats que administrem. Aquesta és una dada important, ja que som dels que defensem que cal invertir en el manteniment del bé més important que tenen la majoria dels ciutadans d’aquest país: l’habitatge, i cal fer ho avui afegint sempre la visió de cercar una millora en l’eficiència energètica. Cal tenir present que l’habitatge és la zona privada i també tota la zona comuna, que moltes vegades s’oblida. Aquest 2017 recuperarem la tradició de fer reunions, conferències de pedagogia a l’entorn de la rehabilitació i el manteniment.

10. Som conscients que socialment encara hi ha molts problemes relacionats amb l’habitatge, des d’ocupacions fins a desnonaments. Tot i així, ha estat el millor any des què va començar la crisi Pensem que el 2017 serà també un bon any amb molts reptes. Un dels més importants: trobar camins de sortida al tema de la manca de lloguer. És una contradicció el discurs que tots anem fent: que la gent jove és millor que vagi de lloguer perquè permet, entre d’altres coses, la mobilitat laboral i, després, els hi sigui quasi impossible aconseguir trobar un habitatge.

No deixis que la por a perdre t’aturi la il·lusió de guanyar L’impossible és sovint el que no S’ha provat

Per Immaculada Amat Novembre de 2016 Nº73

Un Meeting Point més animat

Com cada any, i ja en fa 20, s’ha celebrat al mes d’octubre la fira immobiliària de Barcelona Meeting Point, on la nostra empresa Amat ja va ser present en la primera edició

Mirant enrere t’adones que al llarg d'aquest 20 anys hi ha hagut tres etapes: fins el 2007, anys de creixement i eufòria ascendent; des d’aleshores i fins l’any passat, anys de crisi on el manteniment de la fira era gairebé un miracle; i un nou cicle que va començar l’any passat i que s’ha consolidat aquest any. En cada una d’aquestes etapes hi ha hagut uns expositors estrella: a la primera etapa, els promotors; a la segona, la Banca i les seves empreses; i a la que avui ens trobem, ressorgeixen els promotors i es consoliden les services, franquícies,…

El nostre anàlisi d'aquest BMP’2016 és positiu. Ha crescut una mica, més llum, els estands més grans, molts professionals amunt i avall, molta gent de “l’entorn” buscant contactes, manteniment de la presencia de promotors locals històrics, consolidació de grans promotors amb projecció a tot l’estat, molta més obra nova en comercialització,… I, compradors? Doncs més que l’any passat, que no vol dir més visitants, sinó que realment és el primer any que ens dóna la sensació que la demanda i l’oferta s’han trobat i que la possibilitat de tancar operacions és real.

Per què hi va una empresa com Amat al Barcelona Meeting Point? Familiar, de llarga trajectòria, amb una amplia cartera de serveis, des de la gestió patrimonial a la comercialització, amb més vocació de servei que de volum, i que aposta per la personalització i el detall. Doncs, per la nostra voluntat de posicionar les empreses com la nostra, que n’hi ha moltes a la ciutat, en una fira com la BMP que s'ha convertit en l'aparador d’un sector i que no desitjaríem que es convertís, parlant d’empreses comercialitzadores, en l'aparador tan sols de services, franquícies i algunes grans comercialitzadores, sinó que aquestes hi convisquessin amb empreses com la nostra. Així, BMP tindria una representació més plural i diversa del sector amb l’aportació d’empreses de llarguíssima trajectòria, amb visió a llarg termini i, per aquesta raó, amb una ferma voluntat de ser uns grans professionals.

Amb la tardor vindré per la vora del riu, pels camps ben plens de boira i amb galls que matinegen, quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes ens allibera del no res un horitzó de pluja.

Amb la tardor i amb els carrers deserts i el silenci a la nit i la certesa de saber me a recer, com una barca vella en qualsevol port oblidat.

L’estiu s’allargà molt i tant de sol m’ha colrat en excés. Tinc les mans matusseres i endurides de la pols dels camins i els ulls cansats de combatre la llum. Amb la tardor vindré i ens partirem de nou el pa de quietud a la mateixa taula.

Jo hauré envellit i ploraré sovint i essent de nit passejaré en silenci pels carrers, pels jardins, per les cases antigues.

Miquel Martí i Pol

Trobi’ns

Patrimonial. Comercial. Consultora. Segueixi’ns
16|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Aquestes vacances vaig rellegir els Diaris, que des del juliol del 2008 hem anat fent mes a mes, i realment el to ha canviat moltíssim. Vàrem començar amb un to més aviat pessimista i avui el to és francament positiu. La veritat és que hem d’estar agraïts perquè hem aconseguit passar i créixer en una crisi econòmica tan llarga i profunda.

Agraïts de tenir la confiança de milers de clients, agraïts de tenir un equip professional molt compromès, agraïts de que el mercat ens reconegui i confiï en la nostra empresa, Amat Immobiliaris. Agraïts també per la resposta a la crida d’idees per re enamorar les Comunitats que vàrem fer en el Diari del juliol passat, i on varies persones ens han fet arribar idees molt creatives.

I positius, molt positius, perquè el mercat immobiliari s’està recuperant, nosaltres mateixos estem sorpresos dels ritmes de vendes en l’obra nova. És veritat que es circumscriu encara a la zona compresa entre la B 30 i el mar, però com sempre succeeix, la recuperació del mercat s’estendrà com una taca d’oli. Aquesta recuperació del mercat està portant un augment de preus, un augment prudent avui, però cal continuar sent prudents, doncs la capacitat de compra ve condicionada pels salaris i aquests, de moment, estan molt continguts.

Un altre fet positiu és la re incorporació del grup de demandants inversors, no inversors estrangers que n’hi ha però només a zones molt concretes de Barcelona, sinó inversors del país, petits inversors que decideixen posar els seus estalvis en el nostre sector a la vista del nul rendiment dels dipòsits bancaris, feia anys que això no succeïa.

Raïm daurat i sucós, raïmet atapeït, madures emmorenit pel bes de la solellada.

Tens el gra tan dolç i ros, Que sembla d’aigua emmelada Joana Raspall

Per Immaculada Amat Agost de 2016 Nº71 Reflexions per vacances

Estem ja en temps de vacances, temps de descans, de relax, però segurament temps de reflexió, per això proposo que reflexionem sobre tres temes del nostre sector:

El primer té relació amb les comunitats de propietaris. Un recent estudi de la Mútua de Propietaris que agraïm confirma el que vivim cada dia: la desafecció dels propietaris vers la seva comunitat. Tan sols un 50% assisteixen a la reunions i quan s’ha preguntat perquè no hi van, la majoria respon que és per falta d’interès. Quan es pregunta als veïns en quin tema tenen més diferències, la resposta és: en les reformes

Aquest desinterès, segons la nostra experiència, va a més i ens preocupa per moltes raons. La comunitat és, en el fons des del punt de vista patrimonial, la suma dels valors de totes les entitats que composen l’edifici i, si cadascú a casa nostra fem la suma, veurem que és una xifra molt alta. Ens preocupa que en moltes comunitats vagin desapareixent les reunions i que la gestió vagi quedant en mans de tan poca gent que, finalment, no acabin prenent decisions o prendre les amb menys criteri en perjudici del bon manteniment dels edificis.

Ja fa temps que donem voltes a com aconseguir re enamorar als propietaris de la seva comunitat. Demanem idees!

El segon tema de reflexió és en relació al mercat de lloguer Hi ha un abisme entre el discurs oficial en relació a que és necessari augmentar el mercat dels habitatges de lloguer, que és la realitat.

La realitat és que hi ha una gran demanda de pisos en lloguer i una oferta molt pobra. Creiem que aquest tema és un problema social important però, per què passa?

Perquè almenys amb les nostres dades, la rotació ha passat de casi 3 anys a 4’5 anys. Això significa allargar un 50% la posada al mercat dels habitatges llogats. Barcelona ciutat ha passat moltíssims habitatges de molts barris a lloguer turístic i aquesta tendència ha arribat per no marxar. Les empreses municipals, encara avui en algunes poblacions, promouen pisos per vendre i no per llogar, perquè des del punt de vista legislatiu no es publiquen normes que incentivin aquest sector.

El missatge pels inversors és que comprin; llogaran de forma immediata. I el missatge per l’Administració és: reflexionin sobre el tema, cal trobar solucions.

El tercer tema de reflexió té a veure amb la promoció d'obra nova Estem venent molt bé; estem contents. La reflexió ve per dos temes segurament lligats un amb l’altre: l’endarreriment de molts Ajuntaments en donar llicències; estan col·lapsats. El fet què a molts llocs es comenci un gran nombre de promocions al mateix moment sé que és molt difícil per no dir impossible de aconseguir ; no seria millor intentar compassar els ritmes? No m’agradaria que moríssim d’èxit! Confio que no.

La confiança es la capacitat de viure la incertesa amb fluïdesa I sobretot, descanseu i descanseu...

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
www.amatimmo.cat Pàgina | 17 Per
Amat Octubre de 2016
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat
Immaculada
Nº72 Moments positius

Per Immaculada Amat Maig de 2016 Nº70 Ara sí que va de debò

Es reactiva l’obra nova, de veritat i amb força. Fa un parell de mesos explicava en aquest Diari que hi havia quatre grues a una urbanització de Bolvir, com si fos una cosa extraordinària. Doncs això ha canviat, i ho veuran d’aquí poc: en determinades zones hi haurà grues, moltes grues.

Comencen grans projectes, i no sols a Barcelona Ciutat. Amat tenim la sort d’haver guanyat concursos per comercialitzar 3 grans projectes: a Mas Lluí de Sant Just (Neinor); a Can Mates de Sant Cugat (Servihabitat); i a Dalt la Vila de Badalona (Copcisa). També d’altres més petits a la pròpia ciutat de Barcelona com: Via Laietana (Arkel) , Pallars (Metrovacesa) o Banys Vells. És doncs, evident, que el sector es revitalitza.

És un moment molt bo per invertir en obra nova, per moltes raons:

 Els projectes d’avui dia estan molt ben estudiats. Des del punt de vista de les tipologies i de l’eficiència energètica seran molt més econòmics en relació al manteniment i les despeses en subministraments.

 La rendibilitat dels dipòsits bancaris és baixíssima. Llogar avui dóna molt més bon resultat.

 Hi ha molt poc habitatge de lloguer. És un dels problemes d’aquest moment on hi ha molta demanda i poca oferta, el que garanteix la plena ocupació per anys.

 Els preus de compra no estan ni a la meitat del que es pagava al 2006, i crec que poc a poc pujaran.

Així doncs, els animem a invertir! Els hi llogarem i administrarem, garantint els lloguers i la millor rendibilitat. Els nostres 68 anys d'experiència i quasi 8.000 llogaters ens avalen.

Només existeixen dos dies a l’any en els que no es pot fer res.

Un es diu ahir i l’altre demà. Per tant, avui és el dia ideal per estimar, créixer, fer i principalment viure!

Dalai Lama

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Per Immaculada Amat Març de 2016 Nº69

El sector immobiliari sempre tan sorprenent

És sorprenent el nombre de promocions que es comencen. El número de grues a Bolvir (Cerdanya), per exemple, és actualment de 4 en una urbanització que és un mercat de segona residencia.

Es sorprenent que alguna “service” comenci a obrir agencies immobiliàries a peu de carrer, creiem que realment no saben què els espera en termes de competència.

És sorprenent que un matí de primers de febrer, quan vaig visitar el projecte Magoria de Via Celere, hi haguessin 12 persones a l’oficina demanant informació.

És sorprenent que el meu fill Guifré, director de l’oficina de Barcelona, anés divendres passat a fer una ponència a València sobre el mercat immobiliari a la Xina dins del marc d’una jornada de FIABCI Qui ens ho havia de dir 5 anys enrere!

Més sorprenent encara, o potser diríem que surrealista, que el diari El Mundo publiqués el passat 19 de febrer:

“La Comunidad de Madrid ha comenzado a reclamar de forma masiva este desconocido impuesto a los alquileres a los arrendatarios, hasta ahora, la Administración, ha pasado de cobrarlo, no le ha interesado meterse con millones de personas por una pequeña recaudación”

Acaben de descobrir que els contractes de lloguer estan subjectes al pagament de l’ITP, quan això és així des de l’aprovació del Real Decreto Legislativo 1/1993, de 24 de setembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

Abans de l’aprovació de la Llei 2/2014 del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, el citat impost es liquidava mitjançant efectes timbrats. És a partir del 31 de gener de 2014 que l’ITP en contractes d’arrendaments es passa a autoliquidar, a Catalunya, a través del model 600 L’aprovació de la citada llei del 2014 pel govern de la Generalitat comportà també canvis en la tarifa aplicable que actualment és d’un 0,5%.

A Amat hem complit aquesta obligació des del primer dia i com nosaltres la major part de les empreses d’administració de finques.

El nostre caràcter és el resultat de la nostra conducta Aristòtil

Trobi’ns

Segueixi’ns
18|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat Gener de 2016 Nº68 2015, un any mogut pel sector immobiliari

Com cada any el diari del mes de gener el dediquem a fer balanç de com hem viscut l’any anterior i a conèixer les expectatives pel que comença.

1. Un primer semestre bo amb força demanda i operacions que es concretaven.

2. Un segon semestre de muntanya russa: una setmana bé, una setmana malament. En resum, resultats pitjors que els del primer semestre. Quines són les causes? Segurament hi té a veure la quantitat d’eleccions que hi ha hagut, ja que sempre tenen un efecte d’aturada.

3. Preus de repercussió d’acord amb les vendes fetes per Amat:

Sant Cugat: 2621€ m2

Sant Just: 2976€ m2. Hi ha poca obra nova i de característiques molt diferents, que fan que el preu mig sigui més alt del que seria habitual. Barcelona: 4548€ m. Hi ha molta diferència entre barris. Ens crida especialment l’atenció els preus a les obres noves a la zona de Sant Antoni/Poble Sec; són més alts del que segurament ens hauríem imaginat no fa gaire temps.

4. Preus repercussió de lloguers d’acord amb operacions Amat

Sant Cugat: mitjana de 1012€

Sant Just: mitjana de 1027€ Barcelona: 1013€

5. Una molt bona noticia: la Generalitat ha publicat, per primera vegada, els preus oficials de venda i lloguer a Catalunya basats en les dades de l’Institut Català del Sòl pel lloguer i del Registre de la Propietat per les vendes. Aquesta informació ajudarà a fer més transparent aquest mercat.

6. Una menys bona noticia: el número d’agències immobiliàries ha crescut exponencialment durant l’any passat.

7. Una acció esperada: la Generalitat inspecciona si es compleix o no l’obligatorietat que els anuncis, tant de venda com de lloguer d’immobles, incorporin l’etiqueta energètica i sanciona a les empreses que no ho fan. Tan sols un 5% dels immobles en portals ho publicaven.

8. Bones notícies per AMAT: guanyar el concurs per administrar quasi 5000 departaments de Servihabitat, guanyar el Premi Factor Humà i el premi de l’Associacio Luxury Real Estate a la millor web

9. El nomenament de Joana Amat com a Presidenta de FIDEM, la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora.

Quines perspectives tenim pel 2016?

1. La posada en marxa d’un número important de promocions d’obra nova als llocs on realment es concentra la demanda: Barcelona, Sant Cugat, Baix Llobregat, Badalona per complir l’objectiu de satisfer la demanda i evitar l’alça de preus.

2. La necessitat que el Govern decideixi replantejar se la Lau i les últimes normatives sobre lloguer. Si, com tots els experts diuen, cal fomentar el lloguer, cal donar la màxima seguretat a les dues parts, propietaris i llogaters.

3. Que les entitats financeres facilitin el crèdit sense oblidar la necessitat de ser rigorosos en els filtres.

4. Que Barcelona continuï sent pels estrangers una ciutat desitjada per viure hi. Caldrà però aconseguir que sigui una ciutat més neta, més amable i més dinàmica des del punt de vista cultural.

Tots hi hem de col.laborar!!

Dix l’amat a l’amic: Saps, encara, què és amor?

Respòs: Si no sabés que és amor, sabera Què és Treball, tristícia, e dolor?

ANY LLULL

Per Immaculada Amat Novembre de 2015 Nº67

Temes positius i d’altres molt millorables

Per a Amat ha estat una molt bon noticia haver guanyat un concurs de Servihabitat per administrar 5000 departaments de lloguer a tota Catalunya i Balears. Sabem que la tasca és immensa ja que ens ha calgut contractar 7 persones noves, crear nous despatxos a l’Oficina de Sant Just (a corre cuita en un cap de setmana), però ens agraden els reptes i ja estem en marxa.

També és molt positiu que la Generalitat hagi posat en marxa i publicat les dades estadístiques de vendes i lloguers a Catalunya així com l’Atles de Lloguer que ens sembla un exercici de rigor i transparència important. Felicitem des d’aquí al Secretari d’Habitatge i Millora Urbana pel seu compromís en aquest tema.

També ha estat positiu el Meeting Point celebrat a finals del mes passat on hi ha hagut alguns canvis en relació a l’any anterior: més promotores, més demandants reals, menys buscadors de gangues, menys oferidors “desesperats”,... Tot indica una normalització del mercat immobiliari, però amb prudència. A la nostra empresa no ens cansem de dir que cal ser prudents, tots, que a finals del 2013 vàrem tocar fons amb els preus, és cert, però si fem un símil amb un edifici, no estaria bé passar del soterrani al segon pis sense fer aturada als baixos i al primer, i això ens preocupa que passi.

És absolutament millorable, per no dir una vergonya, el poc compliment de l’obligació legal d’estar en possessió del Certificat d’Eficiència Energètica per poder anunciar un immobles en lloguer o venda. Fent una recerca la setmana passada en un dels portals immobiliaris més coneguts els resultats van ser els següents:  Només un 5% dels immobles anunciats tenien el CEE  42’5% no tenien certificat  52’5% posava en tràmit => que en realitat significa que no el tenen

La nostra empresa compleix. Tots els immobles anunciats tenen el certificat, el que implica que tan sols anunciem un 40% dels immobles que tenim en cartera. Costa molt convèncer els propietaris de la necessitat de tenir el CEE quan la competència no ho demana.

També és millorable, i una mica depriment, que en data d’octubre el Col·legi d’Administradors de Finques hagi d’enviar una circular recordant, davant la recepció per part d'alguns arrendataris de requeriments procedents de l'Agència Tributària de Catalunya, l'obligatorietat de liquidar l'Impost sobre Transmissions Patrimonials en relació als contractes d'arrendament. L'obligació de pagar l'ITP en relació als contractes d'arrendament ha existit sempre. Tan sols ha canviat la manera de liquidar lo que, des de l'entrada en vigor de la Llei 2/2014 de 27 de gener de mesures fiscals, administratives financeres i del sector públic de la Generalitat de Catalunya al gener de 2014, es duu a terme a través del model 600, no essent vàlida ja la liquidació mitjançant timbres.

I per últim, un nou crit d’atenció per la “moda” dels freelance al nostre sector: Quin impacte té aquest tema en les futures pensions? I en l’atur?

Potser que entre tots hi posem més voluntat a complir.

"Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat"

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
Pàgina | 19
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat
Albert Einstein

Per Immaculada Amat Octubre de 2015 Nº66 Contradiccions, o no

Des de finals d’agost que no he fet el diari, però tinc la justificació per les vacances. La veritat és que aquest setembre m’ha costat posar m’hi perquè ha estat un mes estrany.

A tot arreu es parla de la recuperació del sector, que augmenten el número d’operacions i els preus. Avui mateix, 6 d’octubre, La Vanguardia parla d’una mitjana d’increment dels preus de l’habitatge a Barcelona ciutat d’un 13%, del punt mes baix; i és veritat.

Històricament, setembre ha estat un bon mes. Les famílies tenen durant les vacances temps per parlar, per planificar, per decidir. En canvi, la realitat del dia a dia d’aquest mes ha estat que les visites han baixat, les informacions també ,i en conseqüència, el nombre d’operacions. Serà efecte de les eleccions? Espero que no perquè al desembre hi ha de nou..

Si tenen algun moment d’avorriment els suggereixo contin el número de noves immobiliàries al seu entorn, al·lucinaran! Si es divideix el número d’operacions a Catalunya pel nombre d’empreses immobiliàries registrades, no arriba a dos a l’any i no computen els freelance, els “corre ve y dile”.

Adjunto el report market del 1er semestre 2015, elaborat amb les nostres dades.

Patrimonial. Comercial.

Per Immaculada Amat Agost de 2015 Nº65

Per un agost tranquil

Comença l'agost, temps de vacances i descans. Les quatre oficines d’Amat seran tancades la setmana del 10 al 16 d'agost. Una setmana, vist des de l'òptica d'ara, em sembla impossible que anys enrere poguéssim tancar tres setmanes seguides i fins hi tot alguns anys, pocs, quatre.

Desitjo que puguin gaudir d’uns merescuts dies de vacances i puguin relaxar se. Nosaltres ho intentarem, i agafarem forces per una tornada que, esperem, molt activa.

Els envio unes quantes recomanacions que ja sabem tots, però mai està de més recordar les:

No obriu l'entrada principal a persones desconegudes. Demaneu sempre identificació al personal de companyies subministradores (empresa i nom). En cas de dubte, truqueu a la companyia.

Tanqueu finestres, persianes, porta principal i secundàries amb clau. Si és possible, amb panys de seguretat i baldes. Les finestres sense reixes es poden assegurar les persianes amb mecanismes que eviten o fan més complicat que es puguin aixecar. En ferreteries podreu trobar aquests dispositius.

Comproveu que la porta del garatge queda tancada, a l'entrar i al sortir.

Comproveu que des d'obres exteriors no es pot accedir (per bastides o escales) l’habitatge.

Recordeu tancar llums, aigua, gas... Si és possible, instal·leu sensors automàtics que obrin i tanquin llums, baixin i pugin persianes...

Deixeu el vostre telèfon de contacte a un veí o familiar de confiança.

Organitzeu que algú reculli el correu durant les vacances i, de passada, que faci un tomb per dins l’habitatge, que es vegi algun moviment. Si observa quelcom sospitós que truqui a la Policia Local.

Recordeu posar l’alarma. Si no la feu servir gaire sovint és recomanable comprovar abans que funciona correctament.

Deixeu signes de “vida”.

Discreció a l’hora d’explicar tema “vacances”: dies, llocs...

En cas de robatori, una mesura que complica l’ús dels objectes robats i/o facilita el seu retorn és marcar els objectes amb el vostre D.N.I. i fer un inventari amb fotografies.

Bon estiu!

Vosaltres, els europeus, teniu els rellotges, però nosaltres tenim el temps Proverbi africà

Trobi’ns

Consultora.
Segueixi’ns
20|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Vàrem començar el mes de Juny amb una gran alegria: ens van concedir el premi Factor Humà Mercè Sala Per nosaltres és especialment rellevant perquè és un premi que s’atorga, desprès d’una rigorosa selecció, per un jurat de gran nivell, i perquè ens entronca amb la Mercè Sala, una dona que sempre havíem admirat i amb qui tenim moltes coses en comú. Entre elles, uns valors compartits. I, a propòsit de valors, vam aprofitar el discurs d’agraïment per posar de manifest un tema que ens preocupa molt en aquests moments: la substitució de treballadors per freelance en moltes empreses del sector, algunes de les més grans.

Des del nostre punt de vista, això comporta un greu perjudici pels treballadors, tots autònoms forçats, sense atur, i amb conseqüències negatives per a les futures pensions. Perjudica a la professió, tots van a “matar” és normal en la seva situació , perjudica a les empreses que compleixen, competeixen amb desavantatge des del moment zero, perjudica a la societat, perjudica a la imatge i funció de les empreses i, evidentment, beneficia tan sols a “l’empresa pseudo contractant”. Tot això es vesteix de modern, justificant que així és com funciona el sector a EEUU , és veritat, però ni les lleis laborals ni la societat d’allà són com les nostres. Si cal canviar les regles del joc, ho estudiem i ho fem, però ha de ser la societat qui ho faci. Mentrestant això no passi, cal complir.

També fa il·lusió que aquest mes de juny s'introdueixin novetats a la Llei de Propietat Horitzontal una nova Llei de Propietat Horitzontal, més moderna i més acord amb els temps actuals. Mai arriba a ser el que voldríem però ja és molt. Afecta a temes econòmics, de governament i de comunicació; al proper diari ho desenvoluparem.

També fa il·lusió que la Generalitat treballi, en aquets moments, per posar en marxa, per fi, unes dades públiques sobre preus del sector immobiliari a Catalunya. És indispensable si volem ser un país avançat i, sobretot, transparent.

M’agrada el pensament de Confuci : “No importa el poc a poc que vagis, sempre i quan no t’aturis”.

Per Immaculada Amat Maig de 2015 Nº63

El paisatge canvia

En segons quins indrets el paisatge està canviant. Hi ha moviment immobiliari. Aquí dos exemples:

 “Les Franceses”, la zona davant del Barça a Sant Joan Despí, hi ha 8 grúes en aquest moment.

 La zona de Can Margarit, al costat de Can Brians, hi ha unes 35 excavadores i més màquines treballant, movent terra, aplanant, marcant carrers... Espectacular!! Quasi m’emociono veient ho!

Les noticies, però, són contradictòries: El 20 d'Abril, a un diari nacional, podiem llegir el següent titular: “El precio de la vivienda continua sin repuntar, mientras que en el conjunto de España el valor crece un 3% en Cataluña aun desciende un 0’4%”. Al mateix diari, el 29 Abril: “El Banco de España certifica la recuperación inmobiliaria, buenas perspectivas, los precios suben.”

La nostra realitat, però, no és aquesta. És cert que el nostre àmbit d’actuació es circumscriu a zones “bones en demanda”, com Barcelona i rodalies, però això no és tota Catalunya. Sóc conscient, però les nostres dades internes milloren en relació a l’any passat. Al primer trimestre, en relació al 2014, els resultats han estat els següents: 

En venda:

Sant Just: un 24% més en vendes generade; un 14% més que l’any anterior en vendes per sobre de 300.000€.

Sant Cugat: un 20% més en vendes generades; un 25% més que l’any anterior en vendes per sobre de 300.000€.

Barcelona: un 20% més de vendes generades; un 17% més que l’any anterior per sobre de 300.000€.  En lloguer:

A totes les oficines hem fet un número d’operacions semblant a l’any passat. Els preus a Sant Just han pujat un 8%, a Sant Cugat un 1% i a Barcelona 8%. Aquestes són les nostres mitjanes.

Un dels temes actuals és que no hi ha gaire producte en el mercat i el nombre d’immobiliàries creix exponencialment, el que fa que la professionalitat caigui en picat. Què passa avui? Que la majoria per captar producte inflen els preus i no demanen documentació.

Sincerament, les dues coses són un desastre pel mercat, es creen falses expectatives als clients però aconsegueixen el producte i, desprès, ja aniran fent la feina de convèncer als propietaris que el preu no és el que li van dir a l’inici. Les mateixes tàctiques que al 2002 2006. Pels immobiliaris seriosos i professionals, entre els que estem nosaltres, és difícil lluitar contra això.

El segon tema és la moda de dir al propietari que ells fan les coses més fàcils, que no demanen documentació, que ja la demanaran en el moment de tancar l’operació. Això és un incompliment absolut de la Llei, que estableix quina documentació és necessària per posar en venda un immoble, per publicitar, etc. Quines garanties té l’interessat?

Hem començat a veure mandants dubtosos, fixats els honoraris respecte a preus de valoració inflats, publicitat de producte sense mandat, freelance per tot arreu amb tots els costos a la seva esquena que faran el que sigui per captar, per vendre...Tenim tots els ingredients per repetir i millorar els errors comesos en les èpoques de la gran bombolla i encara no hem sortit de la crisi. Què cal fer per regenerar aquest sector? És impossible?

Vull trencar una llança a favor de les empreses que fan les coses bé. Hi ha una llarga llista, superada però amb escreix per les que ho fan malament.

I, com a apunt independent, pels que estiguin interessats en els llibres, els hi recomano entrar al nostre Youtube, mirin les entrevistes que hem fet als escriptors Joan Margarit, Eduard Màrquez i Josep M. Vallés, no tenen pèrdua!

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
www.amatimmo.cat Pàgina | 21 Per Immaculada Amat Juny de 2015
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat
Nº64 Il·lusions

Per Immaculada Amat Març de 2015

Nº62 Dona i

lideratge

El Banc Sabadell i ESADE Alumni em van convidar el passat 10 de febrer a fer una conferència dins del cicle Dona i Lideratge Tot i que em va suposar un gran esforç de preparació, doncs no hi estic acostumada, va ser una gran experiència

Quin va ser el tema escollit?

La voluntat històrica de la nostra empresa per ser diferent i la preocupació constant de ser capaços de transmetre ho i ser percebut pel mercat.

En què hem concretat la diferencia?

 En la visió a llarg termini: En un sector amb una natura de projectes a curt termini que fa que des de sempre haguem tingut al client, en sentit ample de la paraula, al centre.

 En la innovació constant: Innovació professional, innovació en els processos, innovació en l’organització, innovació tecnològica i innovació en màrqueting Potser en posteriors Diaris explicaré alguns exemples.

Tot això sobre una base de principis inamovibles:  Integritat, tenint clar les ‘línies vermelles’ del que es pot fer i el que no  Coherència i compromís  Perseverança  Prudència i a la vegada prendre decisions atrevides  Generositat en la informació  Disciplina  Austeritat

Ser coherents va fer que durant 60 anys contractéssim exclusivament dones a l'empresa. La qüestió de la lluita pels drets de la dona ha estat una constant per a nosaltres i vull remarcar ho avui que és 8 de març. Segur que s'ha avançat molt però encara queda molt de camí, començant pel nostre sector, l’immobiliari.

En aquets últims quinze dies he assistit a varies presentacions d’informes sobre el mercat immobiliari en el 2014 i previsions sobre el 2015 realitzats per grans consultores i, la veritat, és que sempre em sorprèn que els homes ens guanyin per golejada. A l'última presentació hi havia 72 homes i 7 dones, a la taula com a ponents 3 homes. En aquest moment tinc al davant l'informe, molt bo, d’una altra gran consultora, fet per 10 experts, tots homes. Espectacular! Preocupant!

Hi ha moltes dones en el sector, és cert, la majoria comercials, administratives, però poques, molt poques, directives; per això té mèrit que l'Anna Gener sigui la directora d’Aguirre Newman. Què diferent als EEUU on proporcionalment hi ha moltes més dones! Potser si hi haguessin més dones als llocs de decisió aconseguiríem un dels nostres anhels: transformar el sector per aconseguir que sigui més transparent, més creïble, i permetria l’entrada d’ una alenada d’aire fresc.

Avui no em puc estar de tornar a posar el preciós poema de la Maria Mercè Marçal:

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel

Per Immaculada Amat Febrer de 2015 Nº61

2014, un any positiu

Acabat l’any 2014 és temps d’analitzar i reflexionar sobre com ha anat; en línies generals diria que ha estat un any positiu per diversos motius:

 Perquè desprès de 7 anys de baixades de preus sense parar, aquest 2014 ha estat l’any en què els preus s’han estabilitzat. En el mercat d’Obra Nova, hem mantingut els preus i, això, ja és un gran què!

A les poblacions residencials entorn Barcelona: Sant Just, Esplugues, Sant Feliu, Sant Cugat ; hem venut als següents preus de repercussió (en funció ubicació i qualitat):

Sant Just Desvern 3 000 3 800 €/m2

Sant Feliu de Llobregat 2 400 €/m2

Sant Cugat del Vallès 2 500 2 800 €/m2

Esplugues de Llobregat 2.500 2.600 €/m2

Com que en aquestes zones hi comercialitzem obra nova des de fa més de 30 anys i tenim els preus històrics, podem dir que a Sant just i Sant Feliu estem als mateixos preus que l’any 2003, a Esplugues igual que a l’any 2004, i a Sant Cugat com a l’any 2002.

A Barcelona ciutat fa pocs anys que hi som, pel que no tenim històric. Els preus de repercussió en funció de les nostres operacions han estat:

Diagonal Mar 6.251 €/m2

Turó Parc 5.349 €/m2

Sarrià St. Gervasi 4 379 €/m2

Eixample Dret 4.261 €/m2

Eixample Esq 4.086 €/m2

Poble Nou 4.600 €/m2

Segurament observaran que hi ha diferència amb els preus que a vegades apareixen als mitjans, sempre són més alts; l’explicació és fàcil: molts dels estudis es fan sobre preus ‘de sortida’, que mai són els preus que es tanquen a les operacions. Els nostres, però, són els preus reals de tancament. 

Perquè el mercat de segona mà també ha augmentat. Hi ha una mica més d’oferta a preu, en especial en la tipologia de cases. Ha costat molt i molt convèncer als propietaris de la necessitat de baixar i baixar preus. Els que ens han escoltat i han posat el preu que hem recomanat han venut. 

Perquè hi ha hagut més demanda. Quan l’analitzem per segments de preu veiem en quins trams ha baixat més el poder adquisitiu; són els trams entre 350.000 € i 600.000 €. Per baix i per dalt hi ha hagut més visites que en anys anteriors 

Perquè molts estrangers continuen apostant per la nostre ciutat per viure hi de forma definitiva tot i que, a partir de principi de desembre, ha baixat el número de persones de Rússia que ens visiten. 

Perquè s’han començat noves promocions, evidentment a llocs escollits, però creiem que significa un cert retorn de la il·lusió en aquest sector. 

Perquè hi ha més facilitats per obtenir crèdits. 

Perquè també els preus de lloguer s’han estabilitzat.

Que hagi estat un any positiu no significa que hagi estat un any fàcil ni còmode; al contrari, com sempre ha calgut lluitar molt cada operació, ha calgut resoldre un munt de problemes jurídics en relació a cadascuna de les operacions. En broma diem que, segurament, atraiem les coses complicades!

I, una cosa sorprenent, creixen com a bolets les agencies immobiliàries; ja semblen els anys gloriosos en què en una ocasió ens van llogar un local per posar un Frankfurt i al cap d’uns dies ens van demanar modificar l’objecte del contracte; havien decidit canviar per una agencia immobiliària... sense comentaris!

Un poema adient de VINYOLI: Sol és qui no té ningú que l’habiti, però tu ple de records de vida, no t’en facis el dejú que ets soledat compartida

Trobi’ns

Patrimonial. Comercial. Consultora.
Segueixi’ns
22|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Nº60 Embolica que embolica

Novembre ha estat un mes "embolicat" des de diversos punts de vista:  Des del punt de vista fiscal  Des del punt de vista del mercat  Des del punt de vista de novetats per les comunitats de propietaris

Fins el passat dia 28 de novembre no s'han publicat al BOE les últimes modificacions fiscals i, com sempre, ha estat un embolic d'informacions contradictòries sortides del propi Govern. No saps mai si primer envien uns quants globus sonda a veure què passa o si realment fan les lleis sense estudiar ne ben bé les conseqüències i quan se'n adonen tiren enrere. El cert és que amb l’aprovació de l’Avantprojecte, el passat mes de juny, va aparèixer a tots els mitjans d’informació la proposta de reforma fiscal que, entre d’altres coses, comportava la desaparició una sèrie de beneficis fiscals relacionats amb la transmissió dels immobles, entre altres els coeficients d'abatiment i els coeficients d’actualització. Això va preocupar a molts propietaris que tenien els seus habitatges en venda i que van decidir accelerar les gestions a fi que la venda es pogués produir abans de finals d'any per minimitzar l'impacte fiscal.

En aquell moment va ser una bona decisió però avui, en alguns casos, ja no ho és tant. Vist com ha quedat la reforma definitiva potser hagués estat més favorable esperar a exercicis posteriors. Hi ha hagut moltes variacions entre l’Avantprojecte i el Projecte i entre el Projecte i el que finalment s’ha aprovat. Aquest fet ha generat en el contribuent una sensació d’inseguretat i incertesa jurídica considerable i més si tenim en compte que queda molt poc temps per acabar l’exercici i el marge de maniobra per una mínima planificació fiscal és petit.

Embolic en el mercat, per un costat hem llegit a tots els mitjans que a Catalunya és on s'han fet menys operacions d’adquisició d’habitatges de tot l'estat en el primer semestre d’aquest any. Per altra banda hem vist que quan s'ha iniciat la comercialització de determinades promocions a Barcelona hi ha hagut grans cues i s'han venut molt ràpidament. I finalment, quan parles amb les diferents empreses comercialitzadores totes coincideixen en que estem en un moment en què el mercat és una dent de serra continua: un mes hi ha visites, el següent no; un mes es fan operacions, el mes següent no. Tota aquesta situació provoca un efecte que entenem és bastant "pervers". Molts propietaris pensen que ja es poden pujar preus, que ja tornem a estar en bona època .Però compte! No podem oblidar que continuem amb el mateix atur, que els sous no es mouen i que molts estats dels que rebien clients compradors tenen en aquests moments problemes interns que han provocat menys afluència de compradors estrangers.

Per últim, embolic per a les comunitats de propietaris que veuen com han de resoldre en poc període de temps uns nous requisits fiscals, el model 347. Condicionar les antenes de TV per les noves sintonies, no és cap tonteria. Històricament, en les estadístiques que fem dels problemes de les comunitats, la incidència que més posa als comunitaris nerviós són les que tenen que veure amb problemes de l’antena de TV. A més a més, segons els propis instal•ladors, no hi ha prou material per fer tots els canvis abans del canvi del dividend digital el 31 de Desembre i, per acabar, els requisits per demanar la subvenció son força feixucs.

Uun poema adient de VINYOLI: El guany Entra Mai no et rendeixis. mar negre endins i baixa al fons. Gira't del costat Quan pugis, coraller, i t'hagis tret on abans veies el penell el feixuc escafandre, que et feia creure en l'últim crit t'hauràs guanyat una mar llisa del gall dels boscos. i el vol del gavià.

Per Immaculada Amat Novembre de 2014 Nº59 Optimisme al 18è Barcelona

Meeting Point

Aquets últims dies s’ha celebrat la 18ª edició del Saló immobiliari Barcelona Meeting Point i el primer que cal valorar és que hagi estat capaç de resistir malgrat l’ensorrament del sector. Cal agrair a l’Enrique Lacalle, al Josep M. Pons i el seu equip l’esforç realitzat. Al 2009, 2010 i 2011, el més fàcil hagués estat llençar la tovallola.

El BMP actual és una fira modesta comparada amb aquelles fires extraordinàries que, vist amb la distància, eren grans fires de vanitats; un espai on les grans promotores rivalitzaven entre si per veure qui feia l’estand més gran, més espectacular.

Quins expositors han anat aquest any? Promotores grans com la Llave de Oro, Nuñez i Navarro, Vertix i d’altres promotores més petites com Volumètric, Elix, Iberhogar, així com les divisions immobiliàries de entitats financeres com Anida, Solvia, Servihabitat... i algunes consultores i comercialitzadores com nosaltres.

Quines han estat les idees que s’han exposat al Simposi?

Principi del consum moderat del sòl i la constatació que la major part no és competitiu per la seva ubicació, així com la necessitat dels Plans Directors com a instrument per fixar nous emplaçaments competitius.

El paper de l’Administració com a tractora de projectes estratègics: ha de regular amb eficiència, eficàcia i molestar el mínim possible.

L’Administració ha d’actuar contra cicle. En èpoques bones el pes de la marxa de l’economia ha de recaure en mans privades, però en les èpoques complicades s’ha d’estimular. Avui però, per manca de recursos, té dificultats per fer ho.

A les noves promocions el pes del valor del sòl ha de ser baix per poder arribar a la demanda real. Hi ha demanda de bons sòls però hi ha un gran número que segurament, per la seva ubicació, mai podran desenvolupar se.

Necessitat de professionalitzar el sector, tant promotores com comercialitzadores, per tal de donar confiança als mercats.

A tota Espanya es venen avui 27.000 habitatges al mes. Cal dir que aquí s’inclouen les cessions de particulars als bancs que, en realitat, no fan baixar l’estoc.

L’opinió dels experts és que l’any 2015 es vendran els mateixos 300.000 habitatges. Per augmentar la xifra caldria que es consolidés la recuperació econòmica, que millorés la contractació de persones i que millorin les possibilitats de finançament. No es pot parlar del mercat en termes generals, perquè és molt heterogeni. Hi ha zones on hi ha i haurà moviment i d’altres on estarà tot aturat per anys.

Les ‘services’ han arribat per quedar se i es convertiran en les grans immobiliàries. Pensen que potser es produiran algunes concentracions i hi ha possibilitats què surtin a borsa.

El mercat de lloguer augmentarà, en especial per la necessitat de mobilitat de la gent jove, i perquè el sentiment de propietat es va crear com a resposta a determinades polítiques. D’aquesta forma també es pot moure el sentiment del lloguer.

Com ens ha anat a Amat el BMP 2014? Doncs, la veritat, no ens poden queixar. Les dades han estat:

177 demandes filtrades, és a dir, demandants dels quals tenim les dades i descripció del que busquen.

El 65% busquen immobles d’obra nova i el 35% de segona mà

 12 valoracions.

També hem tingut reunions amb 8 immobiliàries de diferent països europeus.

Si comparem amb altres anys, les dades d’aquesta 18ª edició del Saló immobiliari Barcelona Meeting Point han estat més baixes, però de moltíssima més qualitat. Pel que fa a les valoracions, hem escollit tan sols les zones i els immobles que hem cregut que tenen possibilitats de ser comercialitzats. Podem dir que hem estat molt més rigorosos en la selecció.

Una diferencia positiva fonamental d’enguany és que s’ha acabat el client que tan sols buscava gangues. El client d’avui sap el valor dels immobles i el que realment vol o necessita.

I, com que som Tot Sants, un poema adient de VINYOLI: Tots ho sabem Tots ho sabem: la vida / Inexorablement fa el seu joc. Algú, però, diu en la fosca: La vida riu sense motiu, La mort té sempre raó / Com una vella en un racó

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
www.amatimmo.cat Pàgina | 23 Per
Amat Desembre de 2014
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat
Immaculada

Per Immaculada Amat Setembre de 2014 Nº58

Comença de nou el curs

Cada any quan ens reincorporem després de les vacances és com si comencés el nou curs. Durant aquest període, a més de descansar, sempre queda espai per pensar, elaborar noves idees, analitzar... És el que hem fet tota la vida. Anys enrere quan a l’empresa érem menys persones ens deien “no hi pensi” ...però és inevitable

Per Immaculada Amat juliol de 2014 Nº57

Arribem a vacances

Fa pocs dies un important economista em preguntava com anava el sector immobiliari, i jo li explicava que anava per mesos: ‘un mes sembla que bé, el següent baixen els contactes, les visites i les operacions’. El que em va dir em va tranquil·litzar, diu que a les crisis la baixada és sempre seguida, en canvi la pujada es fa esglaonada (amb dents de serra). Exactament és això el que succeeix!

Ja està arribant el moment de posar en marxa la normativa de la SEPA, el mes d’agost és la data definitiva. Els nostres sistemes informàtics ja van quedar adaptats el passat mes de desembre, i ara queda l’àrdua tasca de recollir de nou la majoria de domiciliacions bancàries. És una tasca que hi tenim compromès tots els departaments i per la qual comptem amb l'inestimable ajuda dels nostres Presidents de comunitats. Ens en sortirem en el termini previst!

Parlant de normatives, ens està costant molt aconseguir que els propietaris d’immobles ens facilitin o ens permetin obtenir el Certificat d’Eficiència Energètica, sense els quals és impossible segons la llei vigent fer cap classe de publicitat. De cop sembla que tinguem menys producte i el problema són els certificats! El que ens sorprèn és que fa poc anàrem a una important ciutat espanyola, i com sempre ens mirem els aparadors de totes les immobiliàries, en el 90% del certificat d’eficiència energètica ni rastre. Com sempre hi ha diferents velocitats.

El primer del que t’adones és com ha canviat el tema vacances. Pensar que durant una època podíem tancar quatre setmanes, desprès tres, més tard dos i ara tan sols una, i no tothom perquè el departament comercial ha continuat fent visites. El cert és que una empresa de serveis com la nostra és important que resti oberta el màxim de temps possible ja que el servei que més necessita el client és la resolució d’incidències i podem dir que, en aquest cas, sempre estem disponibles. El nostre call center funciona prou bé.

També l’inici del curs és un moment per fer canvis i repensar l’organigrama. En aquesta línia a la nostra empresa s’han produït una sèrie de moviments de personal entre oficines, així com alguna substitució, que han tingut la seva raó de ser en necessitats de conciliació familiar i voluntat de millora contínua.

El segon del que t’adones és que hem pogut analitzar els resultats del primer semestre i comparar los amb anys anteriors, i aquests últims han estat millors. Això és una bona noticia!

 Hem pogut vendre un solar ben situat és clar , el que posa de manifest que algun promotor dels que han sobreviscut ha aconseguit trobar pels seus propis mitjans els fons necessaris per a la compra, ja que les entitats bancàries no financen sòl. Veurem alguna grua!

 Ha augmentat el nombre d’operacions de compravenda, però no d’ingressos, doncs els preus dels immobles han baixat i el mercat immobiliari d’avui es mou en preus molt baixos i poc sostenibles.

Els preus de repercussió no només estan estables sinó que: en alguna zona de l’entorn de Barcelona han pujat un 1%, i a la ciutat ho han fet un 2% a barris com Sarrià Sant Gervasi, i gairebé un 5% a la zona de Diagonal Mar, tot i que aquest cas és una excepció ja que és la zona més valorada pels compradors estrangers.

Per últim, he pogut llegir un parell de llibres de màrqueting relacional de gurus nord americans. Tots ells interessants, que t’ajuden sobretot a reflexionar sobre la part ‘emocional’ que hi ha a tota transacció comercial, en tot servei, en especial pel que fa referència a la comercialització d’immobles. Com d’important és que el client se senti únic, que es personalitzi... Aquest és el nostre valor afegit! La tecnologia, els portals i les plataformes no deixen de ser un instrument.

Una frase de vacances: “En lloc de preguntar te quan seran les teves properes vacances, hauries de construir te una vida de la que no necessitis escapar” SETH GODIN empresari i consultor.

En quant al lloguer de nou un gerro d'aigua freda, no sabem cap on anem. No sembla coherent que s’aprovés fa tot just un any una llei per revitalitzar el mercat del lloguer, i fa quatre dies en les darreres mesures fiscals s’elimini a partir de l’1 de gener de 2015 la reducció del 100% prevista en l’IRPF que afecta als llogaters d’habitatges que tenen una edat compresa entre 18 i 30 anys, i rebaixar la reducció general pels arrendaments d’habitatges del 60 al 50%. Pels que creiem que el país ha de fer una aposta ferma pel lloguer, aquestes mesures ens desconcerten totalment.

I no només es veu afectat el mercat de lloguer... El mercat de segona mà patirà també les conseqüències de la reforma fiscal en el moment en que es preveu, en primer lloc, la supressió dels anomenats coeficients d’abatiment pels quals el guany generat en la transmissió d’habitatges adquirits abans del 31 de desembre de 1994 tenien dret a l’aplicació d’uns coeficients reductors que podien reduir considerablement el guany patrimonial a tributar. L’eliminació dels citats coeficients perjudicarà als contribuents que passaran a tributar pel total de la plusvàlua generada, sense poder aplicar cap tipus de reducció. Caldrà veure però quin efecte té, doncs han baixat tant els preus de la venda, que en la major part de les operacions la plusvàlua pot ser poca.

D’altra banda, aquest mes de juny ha estat un mes d’activitat frenètica per nosaltres des del punt de vista social: hem organitzat dos Sopars de l’Entorn Immobiliari, el primer tingué com a Ponents Agustí Serra, Director General d’Ordenació de Territori i Urbanisme i en Carles Sala, Secretari de habitatge i millora urbana; i en el segon el Ponent va ser el prestigiós economista Jordi Galí, Director del CREI; a més hem tingut el Sopar del Club Immobiliari d’ESADE que com cada any Amat patrocina; també ha estat en aquest mes, que la Cambra de Comerç del Baix Llobregat ens ha guardonat amb el Premi a la millor Trajectòria Empresarial;... i un munt de coses més!

En homenatge al poeta JOAN VINYOLI en el seu centenari:

La paraula Com una font, a voltes, la paraula diu els secrets del món.

A tothom bones vacances!!!

Trobi’ns

Consultora. Segueixi’ns
Patrimonial. Comercial.
24|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern
Videoentrevista de l'Antoni Bassasde l'Ara,al recorreguthistòric personalde lesgermanesAmat.

Per Immaculada Amat Juny de 2014 Nº56 Passat, present i futur

Amb molt de retràs, el temps se’ns fa curt per a tot, a principis de maig hem celebrat la Reunió General de l’empresa, on hem fet un exercici comparatiu de les dades més representatives d’Amat entre l’any 2007 (l’últim any bo abans de la crisi) i el 2013.

El resultat ha estat el següent: 2007 2013

Oficines 2 4

Treballadors 46 60

Trucades 31.401 130.732 Emails nd 720.000

Departaments Administrats Lloguer 2.600 4.044

Propietaris On Line nd 80%

Departaments Administrats Comunitats 7.992 12.496

Presidents (Sant Just) On Line nd 75%

Malgrat que el creixement del negoci ha estat important, el marge ha caigut 18 punts, conseqüència de la baixada de preus que hem tingut durant aquest període, cal recordar que els nostres ingressos tant en Administració com en Comercial són proporcionals al valor dels immobles en el mercat.

També constatem el canvi que les noves tecnologies i la comunicació produeixen en els hàbits dels nostres clients, per això cal estar preparats, i a Amat Immobiliaris hem assolit el repte personal que més del 75% dels clients d’Administració son On line, un percentatge que està en la franja més alta del sector. Agraïm a la nostre gent, als proveïdors i als clients la seva disponibilitat i el seu interès.

D'altra banda,

 Ens alegrem que Immobiliària Colonial hagi aconseguit assegurar el seu futur.

 No entenem, o no volem entendre, l’article publicat a la Revista del Consejo del Colegio Nacional de Administradores de Fincas, on deia que l’Impost d’Actes Jurídics Documentats que grava els contractes de lloguer s’aplica tan sols en algunes Comunitats Autònomes. Sorprenent, a Catalunya l’hem pagat tota la vida!

 Hem fet el 1er viatge d’enguany a Rússia, on continuen tenint gran interès per comprar al nostre país, però hi ha una certa por respecte al tema d’Ucraïna i preocupació per la baixada del ruble.

També hem fet el 1er viatge d’enguany a Xina, on constatem l’interès dels xinesos pel nostre país.

D’altra banda, continuen sense parar els moviments dels Fons, tots s’estan posicionant, no sabem encara com ens afectarà, quins canvis es produiran... ja veurem.

Per això trobem adequada la frase de BENEDETTI “Cuando teníamos las respuestas nos cambiaron las preguntas”.

Per Immaculada Amat Abril de 2014 Nº55

Un trimestre positiu

Abans d'ahir era Nadal i ahir va ser Pasqua, ha passat volant un trimestre en el que poc a poc el sector immobiliari es mou.

En aquest trimestre hi ha hagut una sèrie de ‘senyals’ positius, que com sempre caldrà que es consolidin per marcar una tendència. Quins han estat aquests ‘senyals’?

A l’Àrea Comercial

 Fer operacions de compravenda en el segment de preu entre 450.000 i 800.000€, el més castigat en els últims anys, el que no es movia.  Vendre obra nova sobre planells.  Algun Promotor mirant i analitzant solars amb ganes de comprar los.  Augment del número de visites.  Estabilitat en els preus.

A l’Àrea Patrimonial

 Portem 4 mesos seguits sense ni una baixada en els preus de lloguer d’habitatges.  Al departament d’Administració de Comunitats de propietaris, la morositat ha baixat del 7% al 4’8%, cal agrair a la nostre gent la constància i l’esforç de seguiment que fa a fi d’aconseguir el cobrament

 També a Comunitats per primera vegada en anys ens han aprovat diversos pressupostos de millora, que fins ara sempre esperaven millors moments... Així és que recomençem a rehabilitarem alguna façana, ascensors...

D’altra banda, el sector està en un moment de canvi profund, l’abast del qual encara és difícil de veure: la venda de varies plataformes immobiliàries, l’aparició de més i més agencies, la consolidació del fenomen ‘tinc un xinés’ (no passa un dia que ens truqui algú explicant que te un conegut xinés que vol invertir), és al•lucinant!

Ja veieu els canvis en el sector són profunds, i les empreses com la nostra es veuen cada vegada més obligades a ser: més flexibles, més adaptables. El repte és mantenir la qualitat de servei que volem donar, l’orientació al client,... en el fons és com aconseguir donar un servei ‘prime’ en un entorn de ‘low cost’. Trobareu molta més informació al Market Report 2013.

Les senyals ens fan ser optimistes i com diu DAVID KAHNEMAN en el seu llibre ‘Pensar aprisa, pensar despacio’: Els optimistes s’equivoquen més, però els hi va millor per la vida. Ens ho volem creure!

NOTA: adjuntem invitació a la Fira Immobiliaria de Luxe a Beijing (Xina), per si esteu per allà aquells dies i voleu visitar nos.

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
www.amatimmo.cat Pàgina | 25
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat
Trobareu molta més informació a la MEMÒRIA 2013

Per Immaculada Amat Març de 2014

Nº54 65è aniversari d’Amat Immobiliaris

Aquest mes volem fer vos partíceps de l'Acte que vàrem organitzar en motiu del 65è aniversari de la nostra empresa. Volíem fer un homenatge a la nostra mare Concepció Amigó, sense ella avuí Amat no existiria; i propiciar un espai de retrobament d'un sector, l'immobiliari, gairebé desaparegut aquests darrers anys.

El passat dimarts 4 de febrer vam celebrar a la Pedrera el 65è aniversari d’Amat Immobiliaris. Era un acte totalment dedicat a homenatjar la primera generació de l’empresa, la Concepció Amigó, sense la seva empenta mai s’hagués arribat a aquest aniversari. Va ser un acte elegant i emotiu a la vegada, i que gràcies a l’assistència de més de 280 persones entre clients, empresaris, companys de sector, família i amics, va ser més especial, perquè ens vau fer sentir molt ben acompanyats.

La Imma i la Joana Amat van obrir l’acte donant la benvinguda i fent una emotiva introducció de la història de l’empresa i els valors entorn els quals ha girat sempre Amat Immobiliaris, valors que, com no podia ser d’altra manera, es van veure reflectits durant tot l’acte. L’acte va pivotar sobre els tres pilars vitals de la segona generació, aquests són l’empresa i l’economia, la cultura i la implicació social

El primer d’ells es va desenvolupar a través d’un diàleg entre tres economistes i tres empresaris, moderat de forma excel·lent per l’Antoni Bassas. Oriol Amat, Elisenda Paluzie i Miquel Puig eren els tres Doctors en Economia, mentre que Núria Basi, Ramon Carbonell i Cèsar Molins els tres empresaris, procedents d’empreses familiars catalanes com Amat Immobiliaris. En el diàleg van sortir realitats i idees molt interessants, com per exemple quan l’Oriol Amat va mencionar que cada 2.000 empreses catalanes només una arriba als 65 anys, i això és possible sempre i quant una empresa sigui capaç de renovar se. [* reflexions Antoni Bassas, i Oriol Amat]

La part cultural va estar representada per l’amic i gran poeta Joan Margarit, qui després d’una brillant introducció, ens va captivar amb la força i emoció tot recitant els seus poemes. Mentre ho feia, va arribar el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, que ens va concedir l’honor de cloure l’acte. Les seves paraules van ser molt emotives, ja que va posar nos com una empresa de referència, no només en el sector immobiliari, per ser un clar exemple d’esforç, treball i constància

La part més emocionant de l’acte va ser quan el Molt Honorable President Artur Mas va entregar un ram de flors a l’àvia Concepció Viuda Amat, i que va derivar en un gran i emotiu aplaudiment de tots els assistents.

L’últim valor d’Amat Immobiliaris es va reflectir una vegada acabat l’acte, ja que a càrrec del còctel estava la l’escola D’INS de la Fundació Formació i Treball, fundació vinculada a Càrites i que vam destacar el mes de maig del nostre calendari solidari de 2013.

Per acabar, volem una vegada més agrair a tot l’equip d’Amat que va fer possible la celebració del nostre 65 aniversari; als nostres patrocinadors, Mutua de Propietaris, Thyssenkrupp Elevadores i Watium; i especials agraïments a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret i l’Orquestra Fusió Sant Cugat, que van complementar tota la part cultural de l’acte, i a Arts Gràfiques Orient, Sumarroca i Vallformosa

Patrimonial. Comercial.

Per Immaculada Amat Febrer de 2014 Nº53 I ja van 7 anys

Quan miro enrere em sembla mentida que ja hàgim superat set anys des de que la bombolla immobiliària va esclatar. Set anys de neguits, de canvis constants en el nostre sector, set anys de lluita constant per no reduir llocs de treball, per no perdre diners, per intentar i aconseguir créixer en un món que s'enfonsa i per adaptar nos a un nou món, el de la internacionalització, el de les plataformes de les entitats financeres, l'entrada dels fons, la nova normativa de la SEPA, etc.

Fa pocs dies en una reunió amb els caps comercials de l’empresa els hi vaig preguntar quin sentiment tenien respecte l'any que acabem de tancar i la resposta va ser unànime: cansament.

Cansament per un any que qualifiquen de duríssim per moltes raons: per un primer semestre d’una gran atonia en el mercat, amb la sensació que seria impossible arribar als objectius que ens havíem fixat (sempre prudents); per canvis constants de criteris, de persones, en moltes de les entitats per les que treballem, per la poca consideració en que algunes entitats tracten a les empreses que treballen per a elles (segurament tothom està preocupat pel seu futur però això no justifica segons quines actituds); per negociacions molt dures en cada una de les operacions que s'aconsegueixen tancar, etc. En canvi ha estat positiu l'increment de visites i d'operacions en el segon semestre.

La mateixa pregunta feta als responsables del departament d’administració de comunitats té la mateixa resposta: un any duríssim, per la morositat creixent, per mantenir les comunitats a mínims amb els problemes de manteniment que això comporta, per unes reunions cada dia més tenses. L’estrès generalitzat es manifesta de forma a vegades agressiva a les reunions de comunitats

En canvi un any positiu pel departament d’administració de lloguers: els preus s'han estabilitzat, tenim una morositat controlada del 2’09%, alguns propietaris han reactivat les polítiques de rehabilitació dels seus immobles que des del 2008 havien deixat en suspens. Això és molt bo.

Com hem començat el 2014?

 D'entrada alguna entitat bancària comença a anunciar, la concessió d'hipoteques.  Un Promotor, dels pocs que queden, ens ha explicat que ha rebut propostes d’alguna entitat bancària per finançar una nova promoció. Quants anys fa que no sentíem això?

A Amat,  Les visites comercials d’aquest mes de gener de 2014 gairebé doblen les del mes de gener del 2013. Serà tendència?  Comencem l’any amb nou departament de fiscal, que ha tingut molt bona acollida pels clients.  A primers de mes, celebrem l'acte del 65è aniversari de l’empresa, una ocasió excel·lent per homenatjar la nostra mare, la nostra particular heroïna.

La teva llum és verda, lluna, i cau encara amb més silenci, que no la neu a trenc d'alba

Homenatge a l'Àvia , 2. Diàleg entre

Trobi’ns

Segueixi’ns
Consultora.
26|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern
 G
 V
1.
economistes i empresaris 3. Ponència d'en Joan Margarit , 4. Convidats: que representa Amat per a vostè?
Us convidem a veure
ALERIA DE FOTOS DE L'ACTE AMAT65
IDEOS RESUM DE L'ACTE AMAT65 on trobareu:

A primers de mes vaig anar a Lima a recollir el Premi IWEC, va ser una experiència molt positiva trobar se amb dones empresàries d’arreu del món, donar se compte que compartim els mateixos problemes, les mateixes inquietuds,... canviant això si la dimensió. Espectacular el creixement i la vitalitat de Lima, edificis nous per tota la ciutat, deu milions i mig d'habitants, grues i més grues per tot arreu. Agraïment especial a la Cambra de Comerç de Barcelona per l’organització i atencions rebudes.

A meitats de mes vàrem assistir a Barcelona al II Fòrum Jutges / Administradors de finques, sempre és una experiència interessant el poder debatre sobre temes que ens afecten tant com la proposta de Nova Llei de Propietat Horitzontal, que caldrà adequar la al moment econòmic i social que estem vivint, on Amat defensa nous criteris pel bon funcionament de la junta de govern de les comunitats de propietaris (no pot ser que cada any comencin de zero), cal que hi hagi una continuïtat entre junta i junta, cal buscar formules perquè es continuïn les polítiques de manteniment de les finques, estroncades amb l'arribada de la crisi, i moltes altres coses més.

Parlant d’administració de finques, l’àrea Patrimonial d’Amat. estem plenament satisfets d’haver finalitzat ja un dels nostres objectius d’aquest 2013, la incorporació del programa FacturaScan i digitalització per tot l’àrea, de forma que tant en l’administració de finques en lloguer com en les comunitats de propietaris, ho tenim TOT automatitzat, impossible l'error. Ha estat un procés llarg i complicat però és la major garantia i tranquil·litat pels nostres clients.

A finals de mes també hem anat a Madrid a la 8ª Trobada especialitzada sobre Gestió d’Actius Immobiliaris, interessant la major part de les ponències, en especial les que parlaven més de futur que de passat i present. Com per exemple l'explicació per part del Banc de Sabadell sobre com han estudiat els diferents sòls que els hi han arribat, com els han classificat, i les polítiques que pensen seguir. Si més no va ser positiva i esperançadora.

Per últim, Com va l’àrea Comercial d’Amat ? Doncs volem posar de manifest que Octubre i Novembre han estat dos mesos amb força vida comercial, sembla que l'arribada del fi d'any hagi animat als compradors, o si més no, hagin entès que és ARA l'oportunitat de bon preu. Som dels que pensem que l'any vinent poden repuntar els preus en algunes zones. I una molt bona notícia és que hem començat a llogar locals (feia 5 anys que llogar un local comercial era un fet excepcional), des de que hem tornat de vacances n’hem llogat més que no pas els dos anys anteriors.

Per acabar, precisament en aquests dies estem a la fira LPS Shanghai, Qui ens ho havia de dir? Ja us explicarem l’experiència!

Com lluitaré tan sols amb mots inútils, de que serveix el crit dels lluitadors?

SALVADOR ESPRIU

Per Immaculada Amat Novembre de 2013 Nº51

Un altre Meeting Point

L'Enrique Lacalle i el seu equip no defalleixen malgrat, suposo, cada any és més difícil tirar endavant una fira com Barcelona Meeting Point en un sector on els actors han canviat tant i tant. Cal felicitar los pel seu esforç.

Qui hi havia? Tan sols dos grans Promotores de les històriques: La Llave de Oro i Núñez i Navarro, una de recent Corp, i no arribaven a mitja dotzena de mitjanes i petites. Un abisme respecte a aquell Meeting Point de fa uns 8 anys, amb impressionants estands de dos pisos on el cava i el pernil hi era presents cada dia. Si comparem tan sols amb el de l'any passat també hi ha diferències, perquè a banda de les Promotores han desaparegut un gran número de Entitats Bancàries: no hi era Catalunya Caixa, ni Unnim, ni Banc Popular... Hem tingut la sensació d’un Meeting Point gairebé familiar.

Cal felicitar a l’organització per haver confiat en Molins Interiors pel disseny de l'espai comú del Lounge, un espai modern, càlid, de molt bon gust. Quina diferència de l'habitual!

Les nostres dades del Barcelona Meeting Point d’enguany, a priori no semblen tan bones com l'any passat, ens ha visitat molta menys gent, però en canvi ens queda una bona sensació, que les persones que s’interessaven ho feien amb més ganes que l'any anterior. Les dades:

 Hem atès 255 demandants, 24 clients xinesos i 18 russos. Tenim programades 45 valoracions.

 Hem tingut treballant 17 comercials.

 En Guifré Homedes Director de l'oficina Amat a Barcelona, va ser junt amb 7 representants d’immobiliàries Russes, l’únic ponent representant d’una immobiliària estatal a la 1ªsessió del Simposi BMP: “Com vendre immobles als russos”, fet que ens ha donat certa rellevància als medis com l’article al diari El País i diverses entrevistes o mencions a ràdio, premsa i televisió.

 La presentació del nostre nou projecte a la Xina www.barcelonasecondhome.com, ha tingut una gran acollida, com La Vanguardia que ens ha donat un semàfor verd a la iniciativa. Tot un honor! I això és només el començament, doncs els propers 6, 7 i 8 de desembre serem a la Fira Immobiliària de Shanghai, si algun dels nostres clients i amics està per aquelles dates a la ciutat i té curiositat per visitar la fira, tenim a la seva disposició entrades. Què més es pot demanar a 4 dies i mig?

D’altra banda,  Fruit de la complexitat dels temps, els contrastos i les dificultats:  El dijous es va ocupar durant hores l'estand de la Sareb per la PAH (Plataforma dels Afectats per l'Hipoteca).  El diumenge es va manifestar un grup d’Afectats per les Preferents  Finalment dissabte a la tarda, que hi havia el partit Barça Madrid, a partir de les 5 la fira era un desert

Durant els dies de la fira s'inaugurà el magnífic edifici d'oficines Cornerstone de 20.700 m2 al Poble Nou, gestionat per Bream Real Estate i dissenyat per l'Arquitecte Albert Blanch. A tots ells felicitats per la valentia de tirar endavant un projecte com aquest.

“Jo no sóc res ni ningú i de seguida callaré, però vosaltres haureu de parlar, perquè us heu de respondre a grans preguntes”

PD: No voldria acabar sense fer un reconeixement a totes aquelles persones que han col·laborat a la campanya de recollida de roba per Arrels Fundació Gràcies a tots!

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat Pàgina | 27 Per Immaculada Amat Desembre de 2013 Nº52 No
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400
parem!

Per Immaculada Amat Octubre de 2013

Nº50 Jugant amb el 5

 5 anys de crisi  50 Diaris del Canvi  malgrat tot Amat continua, i amb 65 anys d’experiència a l’esquena, podem dir que:  cada hora, 500 immobles Amat són consultats per internet  cada hora, Amat rep 5 nous contactes, noves demandes  cada hora, Amat gestiona 150 trucades  enguany, Amat ha tancat 50 operacions amb clients de països emergents: Russia, Xina, Egipte, Líbia

A banda d’aquest "divertimento", el Setembre ha estat un mes complexa, des de la tornada de vacances que no hem parat..

Lamentem que aquest mes hagi fet concurs una important Promotora, amiga nostre, que ha resistit tot el que ha pogut, segurament més del que era convenient, una Promotora que estimava el negoci.

Un fet sorprenent, és que en començar la crisi es van tancar moltíssimes agències immobiliàries, ara la situació sembla que s’ha revertit i se’n tornen a obrir, per exemple a l'entorn de la nostre oficina de Barcelona (3 en aquest estiu). No ho entenem! Precisament deixant de banda els immobles de la banca, un dels problemes actuals pel mercat immobiliari, és que hi ha molt pocs immobles de segona mà en venda.

Un altre fet sorprenent, és que aquest mes inaugurem web a la Xina, conseqüència de tirar endavant un potent projecte “full service”, suportat pel web i una xarxa de col·laboradors a les principals ciutats de Xina. Qui ens ho havia de dir fa 5 anys!

S'ha aprovat la "Ley de apoyo a los emprendedores y su internacionalización", ara caldrà veure si cobreix les expectatives que ha aixecat.

"Per una temporada, l'estiuenca, havíem atès una aproximació de llibertat" SALVADOR ESPRIU

PD: Ara que estem en dates de “canvis d’armari”... durant tot aquest mes d’Octubre, a les 4 oficines d’Amat, trobareu uns contenidors de recollida de roba d’Arrels Fundació, per a que pugueu deixar essencialment: texans, bambes, jerseis... Roba còmode i resistent, per a totes aquells persones dignes que viuen una situació indigna al carrer. Per tota la resta: roba, mobles, electrodomèstics, llibres, joguines... us recomanem que contacteu amb Solidança

Per Immaculada Amat Setembre de 2013 Nº49 El sector immobiliari no ha fet vacances

He aprofitat les vacances per llegir tots els Diaris escrits fins ara (5 anys de reflexions), quan vaig començar no em vaig imaginar que en faria tants, rellegint los ara me n’adono que moltes opinions, idees, reflexions... són valides encara avui, l’error més gran ha estat en les previsions de caigudes de preus, res a veure amb la realitat, que ha estat molt més dura.

Si em centro ens els Diaris “post vacacionals”, veig clar que durant els mesos d’Agost ha passat poc o res remarcable immobiliariament parlant, doncs els temes centrals eren:  Agost’08: el Govern per primera vegada pronuncia la paraula crisi  Agost’09: la inutilitat del “Plan E” del Govern central, un munt de diners malgastats  Agost’10: reflexions sobre la no compareixença a entrevistes de feina malgrat la situació  Agost’11: comentaris sobre la reducció del període “tancat per vacances” en moltes empreses, com per exemple a Amat  Agost’12: comentaris sobre la possibilitat del rescat d’Espanya i la creació del “Banc dolent” Cap comentari sobre esdeveniments en relació al sector, el mes d'Agost era temps de compàs, d'espera. 

Agost’13: enguany sí que hi han hagut notícies importants pel sector immobiliari que directa o indirectament ens poden afectar:  Catalunya Caixa ven la seva plataforma immobiliària a dos fons estrangers. Aquest fet que és important pel volum i la quantitats d'actius que gestionen, obra moltes incògnites per a la pròpia gent que treballa directament a la plataforma i per a les empreses que comercialitzem per Catalunya Caixa, quin serà el nostre futur?  SAREB ha venut un gran paquet d'immobles a un fons de capital risc. Bona notícia, hi ha interès per invertir en el sector!  Continua endavant l’operació de venda de Servihabitat  Continua l’interès per part de dues grans empreses de Madrid d’entrar en l’accionariat d’Immobiliaria Colonial

Déu n’hi do amb les notícies del sector d’enguany, importants de debò! per això deia al principi que el sector no ha descansat.

Un apunt final, durant les vacances he voltat per Catalunya i... zero o gairebé zero grues... impacta! Bona tornada!

Arribaran demà tranquil·les hores, obertes ales amples dels ocells duran al camp les grans calmes d’estiu.

Trobi’ns

Patrimonial.
Consultora.
Comercial.
Segueixi’ns
28|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat Juliol de 2013

Nº48 Una mirada

diferent

Hem esperat a fer aquest Diari, per estudiar nos bé les modificacions a la Llei d’Arrendaments Urbans, pensar quines havien de ser les nostres recomanacions, i organitzar tres actes (un a cada oficina) amb els nostres clients propietaris per explicar les nostres propostes i rebre el seu feedback.

Dit això, podem dir que tenim una mirada diferent, perquè després d’escoltar tot el que s’ha dit a les tertúlies, el que s’ha escrit als mitjans,... nosaltres opinem molt diferent a la majoria.

Ley 4/2013, de 4 de junio, de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas.

Aquest és el títol de l’última modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans i de la LEC, i ens preguntem: Fomento? Parlem de fomento quan al llogater el posem en més incerteses i inseguretats que mai? És això el que convé als propietaris?

Segurament ens ho mirem des del punt de vista d’una part dels arrendadors, des del punt de vista de la tipologia principal dels nostres clients propietaris als que hem intentat inculcar durant anys que el fet de llogar els converteix en empresaris d’un negoci que té com a client als llogaters.

Què cal fer amb aquest clients/llogaters? Cuidar los, garantir la seva seguretat, aconseguir que no t’abandonin.

 Quan és més rentable el negoci del lloguer? Doncs quan hi ha molt poca rotació, cada vegada que marxa un llogater suposa una despesa per deixar l’habitatge en condicions, i mesos de desocupació (sense cobrar) fins tornar a tenir l’habitatge llogat.

Quan hem escoltat als mitjans, i inclús hem llegit en comentaris i notes dels col·legis professionals, que l’opinió majoritària és pensar que és molt bo pels propietaris que puguin fer contractes de tres anys, no ho entenem, ens preguntem:

 És realment bo pels nostres clients? La nostra resposta és No (salvant sempre situacions especials). Pensem que al contrari, pot traspassar possibles clients llogaters a clients compradors.

 És bo que poder treure a un llogater tan fàcilment? La nostra resposta torna a ser No. Es cert que la pròpia llei preveu un sistema de protecció a través de la inscripció del contracte al Registre, però, I el seu cost? Quants arrendataris ho faran?

De què ens serveix un registre “de morosos” si només s’hi poden inscriure les sentències fermes? La nostra experiència, que és llarga, és que les sentencies que obtenim són mínimes, en la major part dels casos et deixen les claus dies abans del judici, No són morosos aquests? I els que s’auto liquiden la fiança, No ho són també?

I podríem continuar...

Les nostres recomanacions als propietaris són clares: continuar fent contractes de 5 anys, no posar la renuncia a la subrogació mortis causa (aquella que permetria que mort el llogater es pugui treure la família de casa) Quina falta fa si el contracte ja té una durada limitada? Ens sembla excessiu.

El que ens queda clar de la nova Ley de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas, és que ara més que mai el contracte pren una importància vital, un bon contracte protegeix les dues parts, i un mal contracte pot portar a situacions mai desitjades, aquest és el repte de la flexibilització i la llibertat, ben aplicada és perfecte, però s’ha de fer molt bé.

Desitgem a tothom bones vacances, i que serveixin per “carregar les piles”.

La nostra frase d’en SALVADOR ESPRIU del mes:

“Maldem sovint per no fer res, per no deixar de fer res i queixar nos, perquè no fan res ni ens deixen fer res”

Per Immaculada Amat Juny de 2013 Nº47 Gairebé ja som a l’estiu, no sé com ens ho hem fet però

hem sobreviscut!

De vegades penso que algú canvia les pautes del temps i ara el dia te menys de 24 hores. No hem tingut fins ara acabada la Memòria 2012 que us adjuntem, així és que el Diari del Canvi d’aquest mes és la mateixa Memòria.

Ha estat un mes poc engrescador, i menys encara les ponències de la XXIX Reunió del Cercle d'Economia a Sitges.

Tots els Ponents amb missatges bastant depriments, potser destacaria en positiu al President Artur Mas que va fer el llistat de les coses positives en marxa en aquests moments, en positiu també la brillantor intel·lectual del President del Cercle d’Economia en Josep Piqué; i en negatiu al Ministre Luis de Guindos, segurament parlava de Macroeconomia, molt lluny del món en el que vivim la gent de a peu.

Com sempre, us deixo una frase d’en SALVADOR ESPRIU per la reflexió: “Ell pensa el mateix dels teus. Parlen igual, amb paraules contràries”

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
Pàgina | 29
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Per Immaculada Amat Maig de 2013

Nº46

Una vegada més amb sentiments contradictoris

Abril ha estat un mes negatiu des del punt de vista de dades:

L’Atur creix i creix, cada mes constatem el mateix.  Avança el populisme. Por de que aparegui un “redemptor” (de dretes o d’esquerres) que arrossegui, contra això només es pot lluitar amb la veritat.  Augmenten els atacs verbals a Catalunya des de la resta d’Espanya. 

La frivolitatd’algunespersones que intervenen a les tertúlies d’algunes televisions,on en lloc d’informar generen desconfiança, inseguretat.  Extraordinàriament negatives, les restriccions a les ajudes a la dependència. Quants problemes socials es generaran?

Per Amat. ha estat negatiu:

La pèrdua d’una operació de compravenda, perquè el client comprador s’ha vist directament afectat pel tema de Xipre.

La pèrdua d’alguna Administració de Comunitats, per la guerra de preus existent actualmental sector.Ésimpossible donarun bon servei:amb Call centerper incidències les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any; Administració de finques On line que implica portar tota la gestió comptable al moment; pagar puntualment a tots els proveïdors; tenir una bona assegurança professional; i sobretot tenir un equip professional que coneix a fons la seva feina. Tot això per 4€ al mes per veí, impossible!

Per Immaculada

Amat Abril de 2013

Nº45 Balanç i reflexions de futur

El darrer divendres abans de Setmana Santa, com cada any, vàrem celebrar la Reunió General d’Amat. La veritat és que a la Joana i a mi ens impressiona quan veiem la quantitat de gent que som, 65 persones! No sabíem si començar a córrer i no parar. Suposo que, com en la majoria de les empreses, la reunió general serveix per explicar com ha anat l'any anterior i quins són els projectes i objectius per aquest any. Nosaltres a més aprofitem per fer alguna conferència que ajudi a tothom a reflexionar sobre el futur.

En aquesta ocasió vàrem comptar amb en Josep M. Galí, acadèmic, consultor i escriptor, que va reflexionar sobre tres conceptes que formaran part de la nostra manera de fer com a societat, i que en conseqüència transformaran la vida, els negocis, les empreses: 

CO de col·laboració, cooperació, consum col·laboració, etc. La veritat és que al nostre negoci ja ho hem viscut, per exemple quan hem llogat algun pis compartit.

RE de reutilització, explicava en Josep M. que en un futur proper es valoraran els productes que hagin estat dissenyats pensant ja en la seva reutilització. Coneixem una empresa dedicada a la reutilització de roba infantil, Trastus. Dins de la nostra pròpia empresa, cada vegada es reutilitzen més coses.

La caiguda de més Promotors, dels que sabem que ho han fet bé i que la falta de crèdit els ha arrossegat. Quina pena!

Però Abril també ha estat un mes positiu:

 Ha sortit la Sentencia del Tribunal Europeu sobre el tema de les hipoteques a Espanya, impulsada pel Jutge J.M. Fernández Seijo, el nostre Ponent a l’últim Sopar de l’Entorn Immobiliari i a qui coneixem de fa molts anys (ja que la seva primera plaça com a Jutge va ser Esplugues de Llobregat). És esperançadorveure que la Judicatura,o més ben dit part de la Judicatura, es comprometi amb la societat, no ja per aquesta sentencia, sinó per tal i com ens va explicar el Sr. Fernández Seijo, la seva funció en el Mercantil i la de molts companys seus, va adquirint una visió més àmplia amb la missió d’ajudar a solucionar problemes a moltes empreses, en lloc de facilitat la seva defunció.

Cada vegada més, dins de les possibilitats existents, la societat civil aposta pel mecenatge o micro mecenatge per tirarendavantnous projectes o projectes ja existents als que l’Administració no pot donar el suport com feia fa anys.

SO de societat, la societat recupera el seu paper, entrem en una societat secularitzada entès en que és una societat que té confiança en ella mateixa, i se sentirà capaç de resoldre els seus problemes.

Deixo aquestes pinzellades de la conferència per a qui hi vulgui pensar.

Pel demés, Març potser ha estat una mica millor que Gener i Febrer, s'han fet reserves de compra de pisos a totes les oficines. Els preus són realment molt bons pel comprador, i hi ha excel·lents oportunitats. El que continua sent cada dia més preocupant es l'augment de l'atur, ho veiem cada dia al departament de patrimonial, on estem en contacte amb moltíssimes persones. I no solament preocupant, sinó decebedor és el comportament de molts dels nostres polítics.

Després d’assistir a una gratificant conferencia de Josep Ramoneda, vaig sortir amb la sensacióqueencara hihapossibilitatsde salvar nosdel desastre,encarahi hapersones que pensen, que raonen, que no fan el discurs fàcil al que estem acostumats.

 Hem viscut un Sant Jordi extraordinari, potser per que el temps va ser molt bo, o per que la ciutadania tenia ganes de sortir, sentir se part d’una festa única, o una mica per tot, la veritat és que feia temps que no es veia tanta gent amb el somriure a la cara.

Per Amat. també ha estat un bon mes:

 Hem aconseguit tirar endavant vàries operacions que feia temps que es negociàvem.

 Hem pogut constatar que hi ha persones que tornen a tenir ganes d’invertir. Ja no és una anècdota, i això ens anima.

Apropiada per aquests dies d’efímeres roselles.

Ara digueu: “la ginesta floreix, arreu al camp hi ha vermell de roselles”

SALVADOR ESPRIU

Per això em sembla encertada la frase "els que volen dialogar de debò s'han d'afanyar en la penetració del pensament recíproc” S

Consultora. Segueixi’ns
30|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern
Patrimonial. Comercial.
Trobi’ns

Nº44 Un mes diguem-ne trist

Al mes de febrer habitualment costen d'omplir les agendes de comercial, enguany segurament encara una mica més. Tots els ratis han baixat: el número de trucades, el número de emails, el número de visites, el rati de conversió de trucades a visites... i no diguem en operacions!

Costa molt aixecar l'ànim a una població superada per tots costats, una població que té por, que veu que la seva capacitat disminueix dia a dia. I malgrat això és el millor moment per comprar: hi ha un gran número d’oportunitats, tenim preus impensables fa quatre dies, en tots els segments... Algú podia preveure que hi haurien pisos a Barcelona per 100.000€? o cases d’un nivell impressionant per 1.000.000€?

Malgrat aquest panorama tan desolador el nostre Departament Comercial no està mai aturat. Treballa activament les diferents plataformes de les entitats financeres, gestiona les bases de dades, busca demandants i fa seguiment i més seguiment.

En la mateixa línia de no aturar se es mou l’Àrea Luxury. Els seus responsables, Nadia i Guifré, han assistit a una Convenció Internacional de Luxury Real Estate a València, on no només han pogut conèixer el pols del mercat en altres països sinó estrènyer llaços amb empreses que ens poden aportar clients d’arreu, tal i com ens estan portant (tres o quatre al mes) el grup d'empreses immobiliàries que són les nostres Partners a Moscou i Sant Petersburg.

I com que ens agraden els reptes i estudiar coses noves, vàrem dir que sí a un encàrrec únic: valorar un conjunt d'escoles ubicades a diferents zones de l'estat espanyol. Un conjunt d'escoles d’una Congregació coneguda, alguna d'elles situada en edificis únics i irrepetibles. Ha estat un treball gratificant per la seva singularitat, un treball de consultoria diferent que ens ha obligat a crear un model extrapolable a altres tipus de valoracions. Són aquests reptes els que t'ajuden a sortir de la grisor imperant.

I gratificant va ser la Cata de Vins que organitzarem a l'oficina de Barcelona pels compradors de l'any 2012. Sota el mestratge de Ferran Centelles, ex sommelier de El Bulli, vàrem aconseguir que tothom gaudís d’una vetllada sorprenent i divertida.

Amb aquests petits actes intentem compensar i neutralitzar la gran tristor.

“Convé pensar un futur lluminós, convé pensar en les equivalències de vida i llum, de mort i fosca”

SALVADOR ESPRIU

Per Immaculada Amat Febrer de 2013 Nº43

Un mes estressant

Per a les empreses petites com la nostra, el mes de gener és un mes complicat des de molts punts de vista. Cal tancar l'any anterior i fer els corresponents informes, a nivell general, a nivell de departaments, cal tancar números, analitzar... sense deixar de fer el dia a dia.

Cal evidentment planificar el nou any, discutir amb els caps de departament els objectius, preparar els pressupostos... I que complicat és fer avui el pressupost del departament comercial! Preparar el pla de màrqueting, dissenyar les estratègies de cada àrea, el pla financer... i tot això, sense deixar de fer el dia a dia.

A les grans empreses tenen els seus departaments de màrqueting, de planificació, de RRHH, etc. A les petites, on intentem que l'estructura sigui el més petita possible, també a la nostra manera ho tenim, la diferència està en que segurament una mateixa persona porta diferents barrets.

Estressats però satisfets per un nou any superat, satisfets perquè en base a estar molt amatents, controlant molt la despesa, aconseguim tancar l'exercici amb superàvit, gairebé un miracle si tenim en compte tan sols dues dades:

Sense perdre ni un client de vertical els ingressos han baixat un 35%, corresponent a la baixada acumulada de dos anys del preu de lloguer, més l’allargament del període que es necessita avui per llogar un pis.

El preu de venda a comercial ha baixat d’un 35 a un 60% segons la zona, també naturalment això afecta directament al nostre compte d’explotació.

Satisfets perquè ho aconseguim a base de posar hi tothom un esforç extraordinari, en base a innovar processos, a fer màrqueting i màrqueting. Satisfets per haver pogut, no només mantenir la plantilla sinó inclús incrementar la en 2 persones.

Però el que més ens satisfà és haver aconseguit sobre un total de 96 accions de reclamació anunciades durant tot l’any, acabar només amb 18 desnonaments, i finalment només amb 4 llançaments. Es poden imaginar la gestió, la imaginació, que hi ha al darrera per aconseguir arribar fins aquí? És un dels nostres granets de sorra (nostre, i dels nostres clients) per ajudar al manteniment d’aquesta societat tan tocada.

Quan veiem tot el que està passant al nostre entorn, la indignació ens sobrepassa, ens fa plantejar nos si som unes ingènues somiatruites intentant salvar uns llocs de treball, l'habitatge d’unes famílies,... mentre tot el dia sentim parlar de corrupció i corrupció dels que ens representen o ens han representat, és francament desmotivador.

Per no frustrar nos més del que ja estem, volem agafar nos a aquesta frase "fer tot allò que puguem de la nostre part, per tal de que el món sigui una mica menys desagradable i sobretot una mica menys pervers"

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
Pàgina | 31
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat
Per Immaculada Amat Març de 2013

Comercial.

Per Immaculada Amat Gener de 2013 Nº42 2012 un any intens, 2013 un any que fa por (segons prediuen)

Ha acabat el 2012, segurament l’any més intens de la nostra vida professional. Passen tantes coses i totes tan ràpides que es fa difícil fer una valoració. De moment hem d’estar contentes com a empresa, un nou any passat, mantenint els nostres dos objectius des d’inicis de la crisi: mantenir plantilla, continuar invertint en Màrqueting.

Hauríem d’estar encara més contentes per aconseguir:  Incrementar la cartera d’immobles en Administració, gràcies a la confiança que ens ha atorgat una gran entitat bancària. 

Incrementar el número d’immobles venuts respecte l’any anterior, encara que a preus més baixos. 

Integrar la nova oficina de Sant Cugat Centre en un temps rècord.  Continuar fent els nostres Sopars de l’Entorn Immobiliari... i moltes altres coses més.

Ho hem aconseguit gràcies a l’entrega de la nostre gent, a la seva capacitat de ser flexibles i adaptar se als requeriments i exigències del mercat actual. A l’esforç que fem tots plegats per formar nos i preparar nos de forma constant. A les ganes que hi posem per ser cada dia millors... Tot això ens manté, esgotats però vius!

Malgrat tot això, no tot són flors i violes, sinó que tenim problemes, i molts, com tothom.

Hem entrat al temut 2013, ho fem amb por. Totes les notícies que ens arriben són dolentes, totes les previsions pitjors. Ens preocupa extraordinàriament el grau d’estrès econòmic i emocional que suporta en aquest moment la nostra societat. Fins quan aguantarà? Pensem que cal fer un esforç col·lectiu per mantenir llocs de treball, sinó al final, el país es col·lapsarà.

Des del punt de vista d’Amat, la imatge que ens ve en aquest moment per visionar el 2013, és la imatge d’un circ... ens caldrà ser equilibristes, fer màgia, domar feres, fer el doble salt mortal, i si s’escau, farem de clowns. Segurament plorarem i riurem, i esperem arribar a finals d’any havent sobreviscut a la funció i preparant la següent...

En homenatge a SALVADOR ESPRIU, que enguany es celebra l’efemèride del seu naixement, citem una part del poema:

Per Immaculada Amat Nadal de 2012

Nº41 Propòsits solidaris

Com cada any per aquestes dates editem un CALENDARI, i com cada any, aquest gira a l’entorn d’un tema. Aquest any hem volgut fer un homenatge a les fundacions que treballen al nostre entorn, pensem que en aquests moments estan duent a terme un paper fonamental dins la nostra societat, estan suplint amb l’esforç d’un gran nombre de persones anònimes el rol que en altres èpoques complia l’Administració. Estem segures que sense la seva contribució aquesta nostra societat estaria encara més polaritzada, i no es donaria resposta a necessitats i requeriments tan necessaris.

“M’han demanat que parli de la meva Europa” (1959) Que no sigui decebuda la nostre esperança, que no sigui escarnida la nostre confiança: així molt humilment ho demanem.

Som conscients que són una petita mostra, que ens hem limitat a les que ens són més properes, també som conscients que en altres zones del món les necessitats són molt més urgents i importants que les nostres.

Finalment hem triat les que tenien una relació directa amb l’entorn d’Amat

També volem agrair als nostres patrocinadors i col·laboradors, el suport rebut per produir aquest calendari.

Els desitgem bones festes i en especial molta esperança, positivisme i força pel proper 2013.

Trobi’ns

Patrimonial.
Consultora. Segueixi’ns
32|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Nº40 Sorpreses positives

Primera sorpresa positiva, el Barcelona Meeting Point d’aquest Octubre. La nostra empresa va dubtar fins a l’últim moment sobre la conveniència o no de participar hi, finalment decidirem anar hi, i el cert és que l’èxit ens ha sorprès a nosaltres, i a tothom que hi ha participat. Cues per demanar informació, persones realment interessades en comprar, i sensació de que els preus havien arribat al que el client demandant avui pot pagar.

Amat tenia el seu propi espai en la zona de Rússia, i a més tenia comercials als estands de Solvia, Catalunya Caixa i BMP.

Les xifres són importants:  14 Comercials d’Amat a la fira  650 Visites ateses  20 Entrevistes amb immobiliàries russes  3 Operacions tancades a la fira + altres operacions tancades posteriorment.

També va ser sorpresa l’interès dels mitjans de comunicació per les vendes fetes per Amat. a clients procedents de les ex Repúbliques Soviètiques: 3 entrevistes a televisió, 1 a la radio i 2 a mitjans escrits.

Pensem doncs que tan la inversió econòmica feta, com l'esforç de la nostra gent, han tingut un resultat satisfactori.

Malgrat això, no podem resistir comparar aquest Meeting Point amb el de fa 6 7 anys, hem passat de tres pavellons amb estands de dues plantes, a mig pavelló on només hi eren presents: 8 promotores Immobiliàries, 6 entitats financeres i algunes comercialitzadores.

Segona sorpresa positiva, Amat. ha estat guardonat amb el premi FUNDE, per les seves polítiques efectives de conciliació de la vida familiar i laboral. L'entrega del premi va tenir lloc en un acte solemne celebrat a la Seu Vella de Lleida i presidit pel seu Alcalde, Excm. Sr. Angel Ros.

Negativa ha estat la dura inspecció que hem tingut pel departament de consum de la Generalitat arran d’una denuncia feta per un interessat en llogar un pis a qui no li vàrem llogar per no complir els requisits de solvència econòmica que tan el propietari com la companyia d'assegurances exigeixen. Els fets passaren el mes de Novembre del 2011, i al cap de 12 mesos demanen documentació acreditativa de la insolvència. Això és normal? No cal destruir la documentació d'acord amb la llei de bases de dades? Aprofitant això, han inspeccionat tot el que es pot inspeccionar. Arribem a la conclusió que les empreses que ens caracteritzem per: ser estrictes, complidores de la normativa, paguem religiosament els nostres impostos, tenim l'ISO, voluntàriament ens auditem... estem molt més exposades. Quina contradicció!

La paciència es un arbre d’arrel amarga però de fruits molt dolços. (proverbi persa)

Per Immaculada Amat Setembre de 2012 Nº39 Punt

de no retorn

Des de l’últim diari, la nostra Catalunya ha canviat, un gran moviment sortit dels propis ciutadans, no de la política, ha remogut el nostre petit país. La voluntat de ser un estat ha capgirat els plans i les estratègies de tots els partits polítics sense excepció. Em sembla un gran triomf de la democràcia, segur que tots estem plens d’incerteses, de pors, però també estic segura que hem de mirar endavant i avançar en el camí emprès. Les generacions que ens venen al darrera ho esperen i ho necessiten. Un bon client nostre ens deia: “el pas donat l’11 de Setembre és tan important per nosaltres com la primera trepitjada de l’home a la Lluna, no té retorn.”

I mentre el país avança, nosaltres intentem conviure amb un dia a dia en el que en cada moment hi ha més i més problemes. Per exemple en les comunitats de propietaris, que n’administrem moltes i des de fa molt temps: 

Mai ens havíem trobat amb un índex de rebuts retornats i impagats tant important. 

Avui moltes comunitats ja han gastat el fons de reserva, altres fa força temps que només fan el manteniment mínim, han prescindit de serveis. 

Tenim ja en marxa un gran nombre de procediments monitoris per deutes comunitàries, que cal fer, però que no sabem on ens porta, apart de preservar els interessos de la comunitat en general, perquè la realitat és que molts comunitaris no poden pagar.

Però com sempre volem ser positius, també hi ha bones notícies: 

Hem llogat dues naus industrials 

A Barcelona s’ha reactivat la venda d’habitatge de segona mà 

Anem al Barcelona Meeting Point, ens trobareu al Saló Professional del 17 al 19 d’Octubre, i també tindrem representació del 17 al 21 d’Octubre al Saló del Gran Públic, als estands de les principals entitats bancàries amb les que treballem (Solvia i Catalunya Caixa).

Celebrem tots els progressos, no esperem a aconseguir la perfecció ANN MCGEECOOPER (Directiva Nord-americana)

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
Pàgina | 33
Octubre
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat
Per Immaculada Amat
de 2012

Per Immaculada Amat Agost de 2012

Nº38 Necessito tant de temps per no fer res que no em queda temps per treballar

És una frase d’en PIERRE REVERDY poeta del surrealisme i cubisme francès trobada al darrer llibre d'ENRIQUE VILA MATAS

Potser això són les vacances, el no fer res, però la qüestió en aquests moments tan canviants és: Ens queda temps per no fer res? Penso que menys del que voldríem i segur necessitaríem.

La meva impressió és que la gran majoria de les empreses han canviat la seva forma de fer vacances, moltes han tancat menys dies dels que habitualment acostumaven, entre elles Amat, i la veritat és que no hem tingut ningú amb els braços creuats. A Barcelona hi ha hagut molta gent, hem tingut un nombre prou significatiu de visites i hem tancat operacions.

En línies generals vivim en un estat de permanent tensió: Que si ens rescaten i a qui? A la banca o al país? Quan? Com? Que si el banc dolent ja mateix? Com i quins immobles? Que si modifiquen la LAU? Us heu parat a analitzar la proposta que s'ha publicat i a qui beneficia?

Sembla el conte de “l’enfadós” mai acabem de tenir les coses clares d’on som.

I malgrat tot i com sempre diem: la vida continua, i també ens aporta coses positives. Aquestes vacances n’he recollit algunes:

 Al poble de la Cerdanya on estiuegem, hi ha els mateixos restaurants que fa anys i dels mateixos propietaris, un èxit.

Un avi de la Terra Alta, ens deia que estava disposat a renunciar a un mes de la seva pensió de jubilació si això podia contribuir a salvar el país. Prenguem ne nota.

Per Immaculada Amat Juny de 2012 Nº37 Les paraules són les ulleres o les rodes del cervell

He volgut començar l’últim diari abans de uns necessaris dies de vacances amb aquesta reflexió d’EMILI TEIXIDOR, per retre li homenatge en la seva mort, i també perquè la seva reflexió és molt apropiada en aquests moments. En molts diaris anteriors n’he fet referència, no es diuen les coses amb les paraules que corresponen, i en conseqüència, no fem les coses que toquen. Malament!!!

I quin mes de Juny! Des de les sessions de Sitges a la trobada del Cercle d’Economia, tot era plorar... (en salvaria pel seu nivell, l’interessant debat entre l’ex ministre francès Kouchner i l’ex ministre alemany Fisher): les tensions de la prima de risc, l’atur incontrolat, Grècia, el “rescat” d’Espanya, les sentencies que afecten a Catalunya, i sobretot els problemes que passen tots els ciutadans. No poden passar més coses negatives?

Però, com sabeu, sempre volem ser positius, i en mig de la caiguda econòmica general, en mig del desànim imperant, hi trobem algunes notes positives:

És positiu haver aconseguit marcar un preu al mercat immobiliari de Sant Cugat, després d’anys de baixar els preus cada mes, per fi s’ha estabilitzat, la caiguda ha estat extraordinària però s’ha aturat. La baixada de preus ha estat a l’entorn del 50% des del punt més alt, arribats a aquest punt, en el mes de Maig i Juny, tan Amat. com els diferents Promotors, hem començat a vendre.

 És positiu el consens que s’està aconseguint en relació a la necessitat d’un model diferent per a Catalunya.

Uns amics nostres han venut al Juliol molts pisos d'una promoció a la Costa Brava.

 Ampliem plantilla! Es necessita tant de temps, tan d’esforç per fer molt menys!!

Esperem que les vacances curtes o llargues hagin servit per poder descansar una mica i “carregar les piles” per una tardor que promet.

 És positiu que Barcelona continuï sent una ciutat atractiva per viure hi, i en conseqüència hi continuïn venint tants estrangers.  És positiu el reconeixement al sociòleg Manuel Castells, que ha obtingut el premi “Holberg”, el “Nobel” dels sociòlegs.  És positiu poder escoltar a persones tant clarividents malgrat l’edat com en Jordi Pujol.

I ara que venen les vacances, ens cal estar positius, perquè vivim en un país preciós, tenim un sol meravellós, i aconseguim que ens visitin un munt de turistes que ens ajuden a millorar la nostra economia.

Bones Vacances!!!

Trobi’ns

Patrimonial. Comercial. Consultora. Segueixi’ns
34|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat Maig de 2012

Nº36 Entre la indignació i el seguir endavant

Després dels esdeveniments d’aquest últim mes, tot el país, o gairebé tothom, hauríem d’estar indignats. No hi ha dia sense una notícia dolenta! El tema de Bankia n’és l’estrella i el paradigma a la vegada, parlem d’unes xifres que de tan immenses no som capaços de fer nos compte del valor, i ningú assumeix responsabilitats. Les companyies de raiting ens van baixant la nostra puntuació, inclòs Catalunya, que fa deures i més deures. L’Estat ha baixat a la meitat les subvencions i ajudes pels discapacitats, calia? evidentment que no. Per què no redueixen els funcionaris en els ministeris que s’han quedat des de fa anys sense contingut? Hi ha molts, molts motius per estar indignats, si en fem recompte, cadascun de nosaltres en té un sac ple.

Casualment en una revista he llegit que durant la segona guerra mundial el Govern anglès va imprimir uns pòsters amb la frase “Keep calm and carry on”, pòsters que no van fer servir, i que recuperada la frase, avui fa furor, és exactament el que hem de fer “tinguem calma i tirem endavant”.

Aquest és l’esperit que ens va transmetre el Director General del Clínic Josep M. Piqué fa pocs dies en un sopar, tirar endavant en moments tant complicats per la sanitat.

També en Carles Sumarroca, en un dinar de la Cambra de Comerç, parlava de 8 idees estratègiques per tirar endavant les empreses.

I en Josep M. Galí, en la presentació d’un estudi de la Fundació Creafutur, ens proposava un exercici de reflexió sobre el consumidor del futur, una altre manera de mirar endavant.

I avui, fan la Marató sobre la pobresa de TV 3, ens ho podem mirar de moltes maneres, la primera sensació és de neguit, m’ha vingut al pensament quan jo era petita, i fa molts anys, en que es feien uns programes benèfics a la radio del Sr. Dalmau i el Sr. Vinyes, era l’Espanya dels anys 60, on hem arribat? La següent reflexió és que estem en situació d’emergència i cal tirar endavant.

Una última reflexió: menys mal que, encara que amb empentes i rodolons, la societat civil va tirant endavant.

Per Immaculada Amat Abril de 2012 Nº35

Mentre l’estrany món avança

És una frase llegida en un llibre de Paul Auster, i m’ha semblat el títol perfecte pel diari d’aquest mes, perquè realment tot és molt estrany.

Els Governants de Madrid, que avui diuen blanc i demà negre, que tergiversen les dades com els hi ve de gust.

L’embolic de les grans companyies, i els multimilionaris sous que encara avui cobren els seus directius. El passat dia 1 de Maig el diari deia que el Sr. Martin de Martinsa s’apuja el sou!

El que en aquest moment alguna Administració pública contracti personal, i que a més el contracti a preus absolutament fora de mercat, una persona sense cap tipus d’estudi cobrant el mateix sou que un bon comercial o un assessor fiscal amb màster inclòs. Qui s’ho explica?

Els discursos dels dirigents dels partits de l’esquerra catalana, carregant se cada moment les mesures del Govern, com si amb ells no anés la història, que no eren qui estaven al Govern fa tres dies? Que no són part del desastre, com ho som tots?

I mentre aquest estrany món avança, la majoria dels mortals han de fer mans i mànigues per tirar endavant. Una empresa com la nostra que té tants clients, que està prop dels seus clients, veu els miracles diaris que fan persones i empreses per sobreviure. Uns quants exemples:

Més del 50% de les persones que deixen els pisos de lloguer, al ser preguntades, ens expliquen que van a viure amb familiars. Tenen raó els sociòlegs que diuen que les famílies són més solidaries que mai.

Els promotors que es veuen en la necessitat de desprendre’s dels últims bens personals que els hi queden per pagar els re finançaments bancaris que al llarg dels últims anys han tingut que anar fent.

Els industrials, del sector que sigui, amb una bona cartera de comandes, amb un històric impecable davant de la banca, que per poder continuar es veuen obligats a garantir amb tot el seu patrimoni personal la renovació d’un crèdit, segur de menys import del que tenien, i en unes condicions pitjors. I això, els que poden, perquè la majoria es veuen obligats a tancar.

Molts advocats i assessors fiscals que han d’ajuntar despatxos, re inventar se, doncs els hi han desaparegut molts dels seus clients, les empreses.

A tots, o quasi bé a tots, ens ha tocat re inventant nos, però com que la vida continua, ho fem, i endavant sense mirar enrere... i precisament com que la vida continua, no ens cansem de dir Inversors, ara és el millor moment, invertiu en el sector immobiliari!! està ple d’oportunitats...d’aquí uns anys, no sé quants us lamentareu de no haver ho fet!!

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
Pàgina | 35
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Per Immaculada Amat Març de 2012

Nº34 Quin repte i quina responsabilitat!

L’últim divendres de Març vàrem fer la Reunió General de l’empresa. Fa efecte veure 62 persones juntes. Quina por, quin repte i quina responsabilitat!

Començàrem amb una xerrada d’en Cèsar Molins, propietari i Director General d’Ames, membre del CAREC (òrgan d’assessorament a la Generalitat de Catalunya en relació a la reactivació econòmica i el creixement). Ames és una industria del sector metal·lúrgic, té 7 factories repartides en diferents països, la major part a Catalunya, i té més de 700 treballadors.

I per què li demanàrem al Cèsar que ens fes una xerrada? Doncs perquè malgrat les diferències entre la seva i la nostre empresa, en quan a sector i dimensió, tenim moltes coses en comú. Quines? la visió del negoci, els valors i els principis. Coincidències fins al punt que, sense pactar prèviament de què parlaria, el que va fer en Cèsar va ser passar part de la presentació que ell mateix va fer a la Reunió General d’Ames, i va resultar que era quasi exacta a la presentació que havíem preparat nosaltres per Amat. Moltes gràcies Cèsar per dedicar nos unes hores, un divendres a la tarda, vigília de Setmana Santa.

La nostra reunió va servir d’una banda per analitzar com havia anat el 2011, i per l’altra, fixar els objectius per l’any 2012 (un any molt més difícil del que havíem previst), i quins són?:

Créixer i créixer... quan les despeses ja estan molt controlades, quan els processos estan estudiats i estudiats, quan tens les persones preparades i vols mantenir les, en uns moments en que els ingressos baixen tant, només et queda per equilibrar, el creixement.

Focalització en el client, en la feina ben feta, en donar el millor servei, en la personalització. I sobretot no perdre malgrat les pressions del mercat, els valors que han estat la clau d’Amat

I algunes bones notícies que hem viscut a Amat. La incorporació de la nova oficina de Sant Cugat s’ha fet en un temps record. El bon fer del Banc de Sabadell, tan en la part immobiliària com la pròpiament bancària. I la incorporació d’un altre membre de la tercera generació, la Nadia Massagué Amat, que serà la futura cap comercial d’Amat Immobiliaris

Una frase que m’ha agradat llegida en un anunci: Do more, be more!

Comercial.

Per Immaculada Amat Febrer de 2012 Nº33 El món està canviant ... i tu?

Gener i Febrer han estat molt difícils per a tothom, i en especial pel nostre sector. Si volem mirar el got mig ple i comparem les dades de vendes, visites, trucades i operacions dels últims deu anys, veiem que el mes de Gener sempre ha estat més fluix que altres mesos, sempre ha estat un mes en que les visites no comencen a produir se fins a la segona quinzena. Però aquest any el comportament del mercat ha estat diferent, fins a la segona quinzena de Febrer l’atonia ha estat absoluta, ara sembla que de mica en mica recuperem un cert interès per part dels demandants, hi ha trucades, e mails,... així comença la cadena de la venda.

Avui el comprador pot estar segur que en el 80% dels casos, la propietat ha pres ja consciència de la nova situació, dels nous preus, de que el món està canviant. Sempre quedarà un residual que encara té el somni de que tot serà com abans.

El comportament del lloguer ha estat millor, i sobretot, aconseguim mantenir l’índex de morositat molt controlat. Ens costa molta gestió, però entenem que és el que en aquests moments els hi convé als propietaris, i sobretot ens convé a la societat.

I posats a voler ser positius, i seguint el mestratge de l’Oriol Amat, que sempre diu que malgrat tot hi ha persones i empreses que avancen, hi afegiríem que a més hi ha projectes que avancen. Alguns molt propers a nosaltres, i que ens ajuden a pensar que alguna cosa serem capaços de tirar endavant. Per exemple, a Sant Just Desvern estem acabant d’inscriure una Junta de Compensació al centre de la població, i la propietat té la intenció de començar la promoció de forma immediata. A Sant Just també es comencen les obres del nou club esportiu de Can Melich, un projecte fa temps iniciat i que ara ha agafat l’embranzida necessària per fer se realitat. Per altra banda també la família Planes entren al mercat d’Indonèsia i creen una línia d’ajuda a emprenedors.... Segur que tots tenen dubtes de si és el moment, de si ara toca, tots estem plens de dubtes, per això ens agrada aquesta frase.

Si un comença amb certeses, acabarà amb dubtes, però si s’accepta començar amb dubtes, acabarà amb certeses. FRANCIS BACON (1561-1626) filòsof i estadista britànic.

Trobi’ns

Patrimonial.
Consultora. Segueixi’ns
36|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Nº32 Ahir més fàcil que avui!!!

Aquest sembla serà el “mantra” dels nostre país al llarg del 2012. Dia a dia les notícies són més negatives, el Ministre de Guindos deia fa pocs dies que els propers 5 anys seran mes difícils dels que hem passat. Només una dada, l’atur ja està a 5.300.000 persones i pujant. La frase d’en Guardiola “llevar se més d’hora cada dia” sembla que tampoc serveix ja, que hem de fer? Replegar nos a mínims? O seguir l’estratègia que hem anat seguint fins ara de creixement controlat?

Si analitzem l’any 2011, ha estat per Amat excepcional, en creixement i en posicionament (no en resultats, com és evident). Les circumstàncies et porten en ocasions a haver de prendre decisions en moments en que no ho teníem previst, i això és el que ens ha succeït l’any 2011. Teníem previst obrir oficina a Barcelona, ho varem fer, i la veritat és que estem molt contents, en un any hem avançat molt. Posteriorment ens va sortir la possibilitat de créixer a Sant Cugat, adquirint l’empresa INOGAR, i ho varem fer. I avui ja tenim a Sant Cugat centre una oficina totalment remodelada i en ple funcionament.

El 2011 ha estat també una any de moltíssima feina, de molta dedicació:

Al departament patrimonial de vertical, la gestió de la morositat ha estat un repte continuat, intentant buscar solucions individuals a mida de les necessitats dels llogaters i propietaris. Una morositat que va creixent en relació al creixement de l’atur, i esgotant se per moments les poques ajudes que quedaven públiques i privades per l’impagament dels lloguers.

També a patrimonial comunitats, la gestió dels pressupostos i la morositat s’ha convertit en un mal son.

I que dir de comercial, on tancar operacions costa tant!

Per tot això, l’equip directiu d’AMAT es pregunta cada dia, com ens plantegem el 2012? La resposta sincera avui, no seria amb optimisme, però si amb ganes, amb coratge, amb la força que dona haver ja passat 4 anys de crisi canvi, sense pèrdues, sense reduir personal, al contrari, ampliant plantilla, invertint i sent capaços encara de plantejar nos innovacions. Això sí, demanant a tots els nostres col·laboradors el màxim esforç, compromís i flexibilitat necessaris en un entorn que ens canvia dia a dia. Som hi!

Cap passió priva a la ment del poder d’actuar i raonar amb tanta eficàcia com la por. EDMUND BURKE (polític i escriptor irlandès)

Per Immaculada Amat Novembre de 2011 Nº31 I

continuen les incerteses

A diferència del mes de Setembre i Octubre, en aquest mes de Novembre el departament comercial d’Amat ha anat millor del que preveiem. No és per tirar coets, però sí que almenys per tot l’equip comercial que treballa sense parar, aconseguir tancar operacions representa una dosi de moral. Un comercial evidentment que necessita la part del variable econòmic, però és més important encara l’aconseguir el tancament, i avui el tancament és llarg i complicat, és una autèntica carrera d’obstacles.

Avui qualsevol servei, i nosaltres som una empresa de serveis, és molt complexa de gestionar, més morositat, es necessita més atenció i més temps, i això significa més persones. Sembla una contradicció, l’ampliació de plantilla és raonable i necessària des del punt de vista del servei, i no és raonable des del punt de vista econòmic. Ens movem permanentment en aquest gran dubte, consultem a “gurus” i trobem posicions diferents, analitzem que fan les consultores i també ens trobem amb posicions antagòniques. Així que al final decidim la nostra pròpia estratègia, basada sobretot en el llarg termini i en la voluntat de poder continuar donant el millor servei. Faig ara aquesta reflexió perquè és precisament ara quan estem dissenyant i planificant el 2012 (ja hem escoltat dir un munt de vegades que el 2012 farà bo el 2011) i en conseqüència és quan de nou se’ns plantegen tots els interrogants.

I parlant d’interrogants, com pot ser que demanis hora a un Ajuntament i passades tres setmanes encara no la tinguis? Com pot ser que la propera setmana treballem dia si dia no (pel 6 i el 8 de Desembre) si per una empresa de serveis és una distorsió que no ha de ser per una empresa industrial? Com pot ser que les joventuts d’un partit polític es dediquin a pintar nos les tanques publicitàries amb missatges que res tenen a veure amb la nostre empresa? Com pot ser que amb tants milions d’aturats costi tant trobar persones que siguin bons professionals i disposats realment a treballar (no a escalfar cadira)?

I ho deixo aquí perquè podria omplir una plana sencera, crec que és adequada la frase de MAQUIAVEL Aquesta és la tragèdia dels homes: les circumstancies canvien, però ells no

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
www.amatimmo.cat Pàgina | 37
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat
Per Immaculada Amat Gener de 2012

Per Immaculada Amat Octubre de 2011

Nº30 Meeting Point: present i passat

A finals d’Octubre va tenir lloc la fira immobiliària del Meeting Point, hi havíem estat presents des de el seu naixement formant part de Ceigrup, podríem dir que formarem part del grup que va decidir tirar endavant la iniciativa. Abans ja havíem anat com a visitants al MIPIM, que es feia a Cannes. Va ser el precedent del Meeting Point. Durant anys havíem participat en la Fira fins que l’eufòria del sector, la gran potencia de les promotores, ens va quasi bé expulsar. Aquest any hi hem tornat i la primera reflexió és: quin canvi!!!!

Quan hi entraves, què veies? Una reducció de l’espai destinat a la fira increïble, i una participació tant minsa!! Menys de 10 promotores, menys de 10 comercialitzadores, menys de 10 empreses immobiliàries de la banca. Els espais institucionals, els més grans. I l’espai Rússia, una iniciativa per intentar atraure els inversors dels països de l’antiga URSS que avui estan en alça.

Nosaltres, Amat. Immobiliaris, varem estar dubtant molt de si anar hi o no, perquè la inversió era important. Al final, analitzant les possibilitats reals del mercat actual, decidirem que era de les poques opcions existents avui per tal de capitalitzar un cert mercat d’alt nivell. Teníem el precedent dels resultats de la comercialització de l’Illa del Mar, on el 75% de les vendes les hem fets a estrangers, i d’aquest percentatge el 45% a ciutadans de l’antiga URSS. També teníem clar que al adquirir el compromís de anar hi ens obligava a portar a terme una sèrie d’accions feia temps decidides, però no realitzades, com son: fer un microsite en rus, fer un díptic de presentació de l’empresa en aquest idioma i obrir el ventall de col·laboracions amb agències immobiliàries russes.

Varem preparar la nostre assistència a consciència, amb accions abans, durant (varem tenir inclús tres traductors de rus català tots els dies), i després de la fira. Els resultats caldrà veure’ls en el futur, no esperàvem pas un resultat immediat.

També varem participar en l’ espai d’algunes de les Empreses Immobiliàries de la Banca per les que treballem, i aquí sí que varem tenir contactes que poden convertir se en operacions, en aquests espais sí que el dissabte a la tarda i el diumenge al matí hi havia força animació amb gran nombre de consultes.

Creiem que no ens varem equivocar al decidir anar hi, malgrat l’enorme esforç econòmic i personal que representa. Ara ens cal trobar ne els resultats.

Com que hi varem estar forces hores ens va donar temps a recordar anteriors edicions en les que aquesta fira, segurament altres també, es va convertir en una gran fira de vanitats, on cadascú havia de ser més gran, més vistós i sobretot, més endeutat que els altres. On són aquell munt de promotores? Com podia ser que empreses petites com la nostra de cop i volta es convertissin en promotores amb milions d’euros de finançament? I sobretot, com ens han deixat?

En fi, el que està fet, fet està, ara ens cal als que quedem lluitar per sobreviure en un entorn cada vegada més complicat. En aquests dies del Meeting Point on hem pogut parlar amb moltíssims companys del sector, el sentiment era unànime, Setembre i Octubre un desastre, per això creiem que ens cal aplicar nos tots plegats la cita de CONFUCI No importa quan lent vagis, mentre no t’aturis.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Per Immaculada Amat Setembre de 2011 Nº29

Els canvis

En el nostre sector, el món immobiliari, moltes coses estan canviant:

Els preus, tan en la venda com en el lloguer, que s’han posicionat al món real d’avui, i que malgrat els greus problemes de finançament, ens han permès continuar venent. I en alguna Promoció molt concreta amb més èxit del que ens pensàvem.

La contenció de la morositat, ens ha calgut fer molts esforços, dedicar recursos, ser imaginatius a fi d’aconseguir mantenir un nivell baix de morositat en un moment en que semblava que es desbocava, és clar que això dóna molta més feina, és evident!!

No és fàcil aconseguir mantenir un nivell de morositat del 6% (però només arriben a desnonament un 3,85%) quan els problemes econòmics són tan greus i per totes les capes socials. Tenim clar que no és el mateix administrar a les zones on nosaltres ho fem que administrar en zones molt més obreres, però tot i així, de problemes de cobrament en tenim molts i molts. Ara bé, hem intentat des del principi buscar solucions un a un, de manera que evitem en el possible el greu problema per l’arrendatari que representa entrar en un procés de desnonament, i també pel propietari, que avui segurament necessita molt més aquests diners del lloguer. Hi posem imaginació, pactem, fem l’impossible per evitar els desnonaments.

A Comunitats ho veiem més complicat, tenim poc marge de maniobra, doncs ja portem dos anys ajustant els pressupostos, negociant amb proveïdors, etc. Un cop prescindit d’algun servei, substituïdes gespes per gespes artificials, que més podem fer?. Difícil!!

La baixada del IVA a l’adquisició de l’obra nova, segur que és una bona mesura per incentivar, (calia apujar lo fa quatre dies ?) tot i que beneficia tan sols a una petita part del producte que hi ha al mercat. Si analitzo tan sols la nostra cartera de producte en venda, és evident que beneficia la venda dels immobles d’obra nova dels pocs Promotors que encara avui estan operatius, beneficia la venda de les promocions que avui les entitats financeres comencen a promoure, però no l’obra nova que han adquirit moltes entitats financeres, que malgrat ser producte per estrenar des del punt de vista fiscal, són ja segones transmissions.

Com que ja no creiem en les grans solucions, no creiem en els miracles, creiem tan sols en la suma de les petites mesures, de les accions que cadascú podem anar fent per aconseguir redreçar les coses mica en mica, i si de tant en tant el Govern ens hi ajuda , doncs millor.

El valor no és la manca de por, sinó l’habilitat d’enfrontar-s’hi JOHN PUTMAN

Trobi’ns

Segueixi’ns
38|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Aquest Setembre ja fa quatre anys que tots plegats varem deixar de ser rics!!! Al principi segurament tots pensàvem que seria com altres vegades, que patiríem tres anys i remuntaríem...avui tots hem pres consciència que el nostre món ha canviat, que les regles del joc ja són unes altres, i que en països com Espanya costarà molt més mantenir un cert nivell, molt més que a altres països del nostre entorn europeu.

Les coses son així, i ens ha calgut un cert temps, potser massa, assumir les. Avui tothom ho tenim clar: Govern, empresaris, treballadors, banca...o quasi bé tothom, doncs a vegades sembla que els dirigents de alguns partits no ho acceptin, almenys en les seves declaracions, i això que fins fa quatre dies han estat manant.

Aquest mes d’Agost hi ha hagut una sèrie d’experiències i informacions que ens posen de manifest aquests canvis i que fan reflexionar:

Barcelona no semblava la típica Barcelona a l’Agost, hi havia molta gent, descomptant els turistes, que n’hi havia molts. Els diaris no han pogut publicar la típica fotografia de la Diagonal o el Passeig de Gràcia buits, això significa que molta gent s’ha quedat, ha reduït les seves vacances.

Per Immaculada Amat Juny de 2011 Nº27

Un Juny complexa

Juny ha estat un mes estrany, un mes ple de diferents activitats, un mes estressant.

Vàrem començar amb les jornades del Cercle d’Economia, com sempre amb ponents molt interessants (si descomptem els polítics de Madrid que sempre tenen el mateix discurs), però en resum unes jornades de les que vàrem sortir més deprimits del que hi havíem entrat. Després una conferencia del catedràtic Josep Oliver sobre les dificultats del nostre sector, uns dies després un sopar amb J.A. Alcaraz, Director Executiu de la Caixa, en el que es va reafirmar la gravetat de la situació que vivim. Dies després en Jordi Gual, Subdirector de la Caixa, en el sopar del Club Immobiliari de ESADE que Amat. Immobiliaris patrocina, ens explicava on és Europa avui.

En resum, que estem en una situació molt difícil, i el més preocupant és que ningú sap dir com en sortirem. La part positiva, el “Fòrum Impulsa” de Girona, una alenada d’il·lusió, d’innovació, tant, que pensant hi després, resulta inclús irreal.

Menys, molta menys gent a llocs de muntanya, per exemple, a la Vall d’Aran, a mitjans d’Agost, als refugis de muntanya tenien les places que volguessis. L’any anterior no ni havia ni una.

Des de el punt de vista de la nostre empresa, Juny també ha estat un mes estrany, un mes on el telèfon comercial ha sonat menys, inclús pel lloguer. Hi ha hagut calma fins a Sant Joan. En canvi, l’última setmana s’ha aconseguit recuperar el ritme de lloguers i tancar algunes vendes, algunes després de més de 6 mesos de negociació. Avui tot s’eternitza, malgrat això, si aconseguim tancar ho, estem més que satisfets.

La perseverança en moltes ocasions té premi... i adaptant l’epitafi d’en MAX AUB Hem fet el que hem pogut.

Als mitjans d’informació han aparegut reportatges de persones que han estat empresaris o directius que han hagut de fer canvis radicals en les seves vides i en els seus plantejaments, que difícil ha d’ haver estat!!

La nostra empresa ha reduït també el període de vacances que fa anys i anys portàvem fent.

Tothom s’ha adaptat, és el que cal, voler mantenir una ficció no ens porta enlloc, i un cop assumits o adaptats, ens cal mirar positivament endavant, ser imaginatius. Això és el que varen fer a Bossost (Vall d’Aran) durant la festa Major, els carrers estaven engalanats amb una mirada entre sarcàstica i divertida sobre la crisis. Tot plegat era un gran exercici d’imaginació i creativitat!!!

Bon retorn a tothom i ànims!!! El present sempre és el millor moment per millorar el futur.

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
www.amatimmo.cat Pàgina | 39 Per Immaculada Amat Agost de 2011 Nº28 4 Anys!!!
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat

Per Immaculada Amat Maig de 2011

Nº26 Difícil, difícil, però amb alguna bona notícia!

El primer trimestre d’aquest any ha estat el més difícil de tots, sobretot pel departament comercial. Ho hem comentat amb altres empreses comercialitzadores i amb promotores, i a tothom li ha succeït el mateix. Poques trucades, poques visites i quasi zero operacions.

Ha estat un principi d’any molt dur, però no ens estranya, els paràmetres econòmics generals del país son esfereïdors. L’atur pujant sense aturador, el finançament a mínims, la confiança de tothom per terra. És cert, com he dit altres vegades, que a la situació actual hi hem arribat per culpa de tots, però alguns hi tenen més responsabilitats, i d’aquests sorprenentment no dimiteix ningú.

No és d’estranyar el moviment sorgit a l’entorn de la Plaça Catalunya. Quants joves hi han sense perspectiva? Quants aturats de més de 50 anys que no trobaran feina? Quants volen emprendre, però no hi ha crèdit, i pel que va dir fa pocs dies el Sr. Alfredo Saez, Vicepresident i Conseller Delegat del Banc de Santander, no n’hi haurà en temps... Com en sortirem? La veritat és que ni idea.

Ara bé, enmig de tot aquest entorn tan depriment hi ha alguna bona notícia. Alguns clients que exporten els hi va millor, es comença a engegar alguna Promoció, i el mes de maig ens ha anat una mica millor, algun fons estranger ha vingut de nou a invertir (feia molt temps que havien desaparegut), i el Barça (i els seus valors) han guanyat!!! I segurament guanyarem si generem entre tots confiança.

Fa poc ens ho deia el Catedràtic ORIOL AMAT en una xerrada, i ho diu en PEP GUARDIOLA La confiança dóna resultats, els resultats confiança.

Patrimonial. Comercial. Consultora.

Per Immaculada Amat Abril de 2011 Nº25

No aprenem!

Ni amb la “crisi” aprenem! Em creia que aquesta situació tan dura que estem vivint, a les empreses ens serviria per aprendre un munt de coses, per rectificar, per posar en valor el servei que estem disposats a donar, però estic comprovant que no es així. En molts casos, i en especial, en el nostre subsector, el de la intermediació immobiliària, no succeeix així.

Que ens estem trobant?

Valoracions absolutament fora de mercat per part de moltes empreses, en especial de les franquícies, tan siguin d’alt standing com de nivell més popular; com que hi ha poc producte al mercat i tothom el necessita, el sistema més fàcil d’aconseguir ne no és en base al servei que l’empresa intermediària pot donar, sinó simplement inflant els preus de sortida dels immobles Avui aquesta manera de procedir va en contra dels clients, però d’entrada aquests no ho veuen, és humà voler creure allò que més ens beneficia, encara que no sigui veritat.

Molts immobles s’estan oferint a través dels portals immobiliaris sense posar preu Aquesta pràctica contradiu absolutament l’esperit de la Llei del Dret de l’Habitatge, que especialment estableix que: “qualsevol informació, publicitat ... s'han d'ajustar als principis de veracitat i objectivitat i no poden contenir informacions que indueixin o puguin induir a confusió” i no solament contradiu la llei sinó que perjudica enormement la transparència del mercat.

Es tornen a anunciar pràctiques en la intermediació que tots sabem son a legals, on amb el missatge de que es pretén ajudar als venedors, el que s’amaga és l’obtenció d’uns beneficis que no són els que corresponen per l’exercici honrat de la professió.

Aquets són tan sols tres exemples d’un tema que donaria per planes i planes, i que ens entristeix profundament, perquè ni avui som capaços de convertir aquesta professió en el que és realment, un servei professional basat en uns valors i en el principi de que totes les parts hi han de guanyar.

Ens ajuda a ser positius i mantenir la nostra línia, el creure que té raó en MAHATMA GANDHI La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat immediat. Un esforç total és una victòria completa.

Trobi’ns

Segueixi’ns
40|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Una reflexió polèmica

La nostra empresa, Amat Immobiliaris, s’ha caracteritzat durant gairebé 60 anys per fer volgudament discriminació positiva a favor de la dona; no vam contractar cap home fins al 2008. Va ser una elecció que té arrels històriques, motivada pels problemes en què es va trobar la nostra mare l’any 1952, quan va decidir tirar endavant el negoci en un món quasi exclusivament masculí. Aquest és el punt de partida, perquè s’entengui la nostra postura en un tema tan sensible com és el de la protecció laboral de la dona.

En el trajecte que ha seguit la nostra empresa hem contractat fins al 2008, 246 dones; han nascut més de 32 criatures; vam posar en marxa polítiques de conciliació quan ningú en parlava. D’aquesta manera, ja als anys 80 vam adaptar el calendari laboral al calendari escolar, vam iniciar el teletreball als anys 90, i ho vam fer sense tenir mai problemes. Vam saber adaptar nos (empresa i treballadores). En cada cas es va buscar la millor opció, i sempre ens en vam sortir. Hem estat una empresa “feminista”, n’hem fet bandera, però això no ens ha impedit ser crítiques amb moltes coses. Ja fa anys vam acomiadar (sabent que perdríem el cas a Magistratura) una dona que no complia amb les expectatives professionals. Estava embarassada, però malgrat tot, el nostre raonament era clar: una dona val o no val, estant embarassada o no estant ho. Sabíem que només una empresa com la nostra podia fer aquest gest i, evidentment, vam perdre.

Avui tampoc no estem d’acord amb les polítiques d’igualtat vigents. Tant de proteccionisme pot dur nos a l’efecte contrari: que no es contractin dones d’una determinada edat per por als embarassos, i més avui amb la crisi que hi ha, i amb tants homes a l’atur!

Actualment, a la nostra empresa tenim 3 dones embarassades, però aquest no és el problema: disposem de nou mesos per organitzar nos i de ben segur que ho farem! El problema és el blindatge del lloc de feina en el moment en què es demana una reducció de jornada. Què es pot fer si, un cop blindat, no és un bon professional? Què fem si perjudica la resta del seu equip? Això ajuda a la competitivitat? Observeu que parlem sense determinar el gènere, atès que la llei actual preveu que qualsevol dels dos gèneres ho pot demanar. Però la realitat és molt tossuda i molt diferent: del conjunt de sol·licitants de reducció, segons les últimes estadístiques, un 95% són dones i només un 5%, homes.

Des de la nostra postura profundament igualitària, creiem que cal treballar per fer el canvi cultural necessari perquè les parelles del futur siguin co responsables sempre, que puguin mantenir els seus llocs de treball durant les baixes parentals, però mai sota la pressió d’un blindatge sinó pel seu valor i per la seva professionalitat. Si no canviem i aviat el futur de la dona treballadora d’entre 25 i 40 anys, cada dia serà més difícil, i això ens entristeix profundament. Sabem com en són de responsables, flexibles i treballadores la majoria de les dones!

La vida és el que et va succeint mentre t’entestes a fer altres plans JOHN LENNON

Per Immaculada Amat Febrer de 2011 Nº23

Qui resistirà?

Aquesta és la pregunta del milió. A través del negoci tenim relació amb moltíssimes persones. Empresaris grans, petits i mitjans, que, amb grans esforços han aconseguit aguantar el 2007, 2008, 2009, 2010. Però, aguantarem tots el 2011?

Els empresaris, uns per convicció, i altres per obligació, han fet els deures. Tothom ha ajustat costos, tothom s’ha aprimat d’una manera o altre, però si no hi ha finançament, molts no poden tirar endavant. Arribat aquest punt, molts es pregunten sinó hagués valgut la pena plegar al 2007, perquè del 2007 a avui s’han sentit abandonats pels bancs, per l’Administració, pels clients... Valia la pena lluitar?

Per a totes les empreses el finançament és el gran problema d’avui. Recentment el propietari d’una gran empresa industrial m’explicava que té moltes comandes, però que ell ha de comprar la matèria prima al comptat, ha de fer la transformació i vendre. Tot aquest procés requereix uns mesos, i com pot fer ho sense finançament o havent li baixat el finançament a un terç?

El Govern està fent esforços en aquest sentit, sembla també que les exportacions pugen i que el turisme, per les circumstàncies que tots sabem, pujarà també, i tot plegat serà bo per l’economia. De moment, el dia a dia de les empreses és molt dur. Per Amat , des del punt de vista del departament comercial, gener i febrer han estat dos mesos complicats, els clients se senten molt insegurs, cal lluitar dia a dia, fent servir totes les armes, sobretot la imaginació, la perseverança, la flexibilitat...

Ja deia EINSTEIN

En els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement.

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
www.amatimmo.cat Pàgina | 41 Per
Amat Març de 2011
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat
Immaculada
Nº24

Per Immaculada Amat Gener de 2011 Nº22 Nou any, nou Govern, nova oficina

Hem començat amb renovats ànims un nou any, un any que es presenta ple de contradiccions e incògnites, un any que tothom preveu molt dolent, és veritat que objectivament tots els indicadors així ho manifesten, però per altra banda, comencem amb renovades esperances.

Tenim nou Govern, un Govern que no ho tindrà gens fàcil, però que està disposat a prendre les mesures imprescindibles per tirar el país endavant, i sobretot, un Govern que escolta. De que escolta en podem donar constància, doncs així ho va fer l’actual Secretari de la Presidència, en Francesc Homs, quan va assistir el passat 14 de Desembre al sopar de l’entorn immobiliari que organitza Amat. Des d’aquí li reiterem el nostre agraïment, diu molt a favor del nou Govern que en mig de la feinada que representa la preparació de un nou Govern trobés el temps per venir a escoltar l’opinió i les inquietuds d’un grup de persones vinculades al sector immobiliari des de diferents posicions.

Per Amat també comença una nova etapa. Amb l’obertura de la nova oficina de Barcelona iniciem un camí dur, però el comencem amb il·lusió, la que ens donen tots els clients que ens encoratgen a seguir. Ja ens conformaríem per la nostre empresa que en el 2011 assolíssim uns resultats semblants als del 2010, on de nou hem arribat als objectius que ens havíem fixat, no tenir que reduir cap lloc de treball, mantenir la inversió en Màrqueting, això sí, han estat 54 persones fent pinya... treballant, treballant i treballant.

Deia en JOSEP PIQUE al Cercle d’Economia parlant dels temps abans de la “crisi” que havíem oblidat que: “la velocitat està renyida amb la prudència”, nosaltres afegiríem que “la prudència no s’ha de confondre amb la covardia i aquest any serà un any per a valents!!!”

Per Immaculada Amat Novembre de 2010 Nº21 Escoltar i fer

Estem ja en període electoral i els diferents partits estan en ple confrontament explicant els seus programes. Però com els fan, els programes? Els preparen uns quants experts dels diversos temes o bé escolten els ciutadans?

La reflexió és conseqüència d’una experiència recent. En el marc dels “Sopars de l’entorn immobiliari” als quals assisteixen promotors, inversors i consultors d’aquest sector, com que s’aproximaven les eleccions, ens va semblar oportú debatre sobre quines qüestions caldria canviar en el sector immobiliari a fi d’aconseguir d’una banda una certa reactivació i de l’altra una adequació al nou entorn econòmic. Fruit d’aquest debat es va elaborar un llistat de propostes que es van trametre als partits polítics més representatius per a la seva consideració.

Les propostes, totes molt concretes, fan referència a temes tan diversos i necessaris com la simplificació normativa l’excés normatiu dels últims anys ens ha portat a una inseguretat jurídica que afecta tant al ciutadà com a la mateixa Administració , el paper que han de tenir les empreses públiques de l’habitatge, etc., i així fins a 20 propostes.

Han transcorregut ja força dies des que van ser entregades als partits, i fins avui solament dues forces polítiques, CiU i PPC, han mostrat el seu interès per reunir se i debatre conjuntament el document presentat. El PSC ha enviat una carta agraint que els hi haguéssim fet arribar, i esperem encara rebre resposta de la resta de forces polítiques.

Agraïm als que ens han escoltat que ho hagin fet, i ara els demanem que facin, que prenguin les mesures necessàries, encara que siguin difícils. Els temps són difícils i cal adaptar se, els demanem que mirin a llarg termini, que siguin valents i sobretot que no els faci por explicar les mesures necessàries, amb la veritat per davant i amb claredat.

Com deia fa poc el PRESIDENT MONTILLA Ni tot està per fer, ni tot és possible.

Trobi’ns

Consultora. Segueixi’ns
Patrimonial. Comercial.
42|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat Octubre de 2010

Nº20 Els canvis d’avui i els de demà

Fa temps que moltes coses van canviant. A vegades els canvis són petits i progressius, a vegades molt més ràpids i sobtats.

En el nostre sector, el del món immobiliari, després dels canvis sobtats del 2008, se n’estan produint una sèrie de positius, que esperem que es consolidin i durin en el temps: 

Els preus, tant en la venda com en el lloguer, s’han estabilitzat.

La demanda i el nombre d’operacions ha pujat lleugerament.

Hem tingut menys pèrdues d’operacions per problemes en el finançament.

Tenim demandes d’inversors i ja s’han fet diverses operacions.

A la nostra societat hi ha també canvis significatius. Hi ha més ganes de participar en la vida pública, més ganes d’ajudar a transformar aquest país, sembla que tenim cada vegada més clar el que fa temps que nosaltres ja dèiem, i és que ens caldrà, a nosaltres, a la gent normal, prendre la iniciativa de transformar i adequar les nostres institucions, tant les civils com les públiques. En aquesta línia trobem recentment la creació del Cercle de Cultura dins l’àmbit del Cercle d’Economia, i la candidatura Foment Futur que es presenta a les pròximes eleccions del Foment del Treball. Al capdavant d’aquestes iniciatives hi ha, entre d’altres, persones vinculades al nostre poble, Sant Just Desvern, com Ferran Mascarell i l’empresari Joaquim Buixareu, que tenen una visió de futur i ganes que la nostra societat progressi, es modernitzi i s’adeqüi als nous temps… Ànims a tots!

I a la nostra empresa Amat , també hi ha canvis, amb la incorporació de la primera persona de la tercera generació. A partir d’aquest setembre, en Guifré Homedes Amat s’ha incorporat amb ganes i il·lusió al repte de liderar un projecte de futur: Amat. Barcelona

Pot ser apropiat per a aquests moments una frase de RABINDRANATH TAGORE

Perquè una revolució tingui èxit ha de redescobrir valors ja oblidats i adaptar los a les exigències de l’època.

Per Immaculada Amat Setembre de 2010 Nº19

Un agost ple de sorpreses

Ha passat l’agost, han passat les vacances com sempre tot molt de pressa , però quan mires enrere t’adones de la quantitat d’experiències i sorpreses, bones i dolentes (en aquest cas en major nombre) que porta el dia a dia.

La primera sorpresa, molt dolenta, la mort de la nostra amiga Teresa Cervelló que, malgrat saber el seu estat de salut real, sempre t’agafa per sorpresa. Feia més de quaranta anys que érem amigues. La Teresa era una persona excepcional i una professional vocacional del dret que va arribar a magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Altres experiències, també dolentes i que et fan reflexionar sobre el nostre país, sobre per què no fem les coses millor de ben segur que sovint costaria ben poc i canviaria la perspectiva, i si volem vendre país cal esforçar s’hi més. M’explico: 

Per què, si per pujar a Sant Maurici cal, per força, anar amb el servei de taxi, no s’habilita un pàrquing com cal a l’entrada d’Espot i no un solar amb una polseguera impressionant on s’aparca sense ordre ni concert? No canviaria molt la imatge?

Per què els refugis del Pirineu en general han de ser tan deixats, mentre que en altres països europeus estan tan bé?

Per què s’anuncia la ruta romànica de l’Alt Urgell i quan visites les diferents esglésies et cau l’ànima als peus de com estan, amb un abandonament absolut... Quina imatge per al turisme cultural!!!

En relació amb el moment econòmic també hi ha reflexions a fer:

Al mes de juliol vam fer diverses seleccions de personal. I va resultar molt sorprenent que algunes de les persones que van enviar el currículum no van venir a l’entrevista, ja que fins al setembre estaven de vacances.... I, voltant pels pobles del Pirineu català, quants habitatges en venda i lloguer es veuen!

És clar que també hi ha hagut moltes experiències bones, poder estar amb la família, amb els amics, caminar pels paisatges meravellosos del Pirineu, conèixer gent nova, descansar, llegir sense presses i, sobretot, descobrir en el petit poble s’Ansavell a dos quilòmetres de la Seu en direcció a Andorra, un restaurant boníssim: l’Hostal Vell, senzill però amb un savoire faire que us recomano!

Ànims per la tornada! Posem hi bona actitud... L’actitud és el pinzell amb què la ment acoloreix la nostra vida i nosaltres som els qui escollim els colors

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
Pàgina | 43
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Nº18 Les derivades

urbanístiques

del cas Millet

Fa un mes en què totes les informacions relacionades amb el cas Millet giren a l’entorn del canvi urbanístic aprovat per edificar un hotel al costat del Palau de la Música. Sense entrar en el cas concret, i en vista de tot el que ha sortit en els mitjans i el que he viscut personalment en altres actuacions urbanístiques, voldria compartir amb vostès unes quantes reflexions.

L’urbanisme ha de ser una cosa estàtica? Penso que no. Al contrari, ha de ser capaç d’adaptar se a les exigències de noves situacions, de noves necessitats, això sí amb les garanties adequades tant per a l’Administració com per als propietaris i promotors.

L’urbanisme ha de continuar sent no ara, ja que la crisi ho impedeix, però sí en el futur una manera de finançar els ajuntaments? Crec que aquest ha estat un dels grans errors comesos en les èpoques d’eufòria i que caldria establir els mitjans perquè no es repetís. Mai més hauria de ser l’urbanisme una de les principals fonts de finançament de les administracions locals.

L’urbanisme ha de continuar sent tan controlat pels ajuntaments que en fixen els terminis, condicions, etc. a un ritme que no té res a veure amb el del mercat? No s’hauria de veure des d’una òptica més general i no tan local? Si féssim una enquesta als promotors, ens adonaríem que la majoria lamenta, al cap d’anys d’anar darrere d’un planejament, no haver posat al seu dia un contenciós. És això desitjable? Jo crec que el que seria desitjable és que l’Administració fes una profunda reflexió sobre la normativa i les pràctiques concretes dels temes urbanístics, atès que els nous temps no permeten que continuem funcionant com s’ha fet en els últims quinze anys.

I retorno al cas del Palau, vist des del poc coneixement que tinc del tema en concret. Sembla de sentit comú construir un hotel prop del Palau (respectant l’entorn històric) i oficines prop de la Generalitat, evidentment amb tots els estudis de valoracions rigorosos previs i la garantia del reequilibri econòmic. El que ja hem sembla demagògic és la pressa de tots els partits a tirar enrere els acords en el seu dia adoptats. Per què tan precipitadament, quan tot en urbanisme és tan lent, per fer content a qui?

Avui, deu ser que els ciutadans estem sensibles, tota l’actuació dels polítics ens genera perplexitat. L’última, les dificultats per posar se d’acord per la gran manifestació del 10 J.

La gran sort que tenim com a país és que és la gent qui tira endavant, i ho veiem cada dia parlant amb empresaris que lluiten i lluiten per aguantar, per sortir se’n i per un munt de treballadors compromesos amb la seva empresa... Això és el que ens dóna ànims i ens esperona.

Arriben vacances. Aprofitarem per relaxar nos i agafar energies per afrontar una tardor que segons diuen els entesos no serà fàcil...

Bones vacances a tothom.

La felicitat de la vida consisteix a tenir sempre alguna cosa per fer, algú a qui estimar, alguna cosa que esperar BENJAMIN FRANKLIN.

Per Immaculada Amat Maig de 2010

Nº17 Les mesures del Govern

Per fi el Govern ha començat a prendre mesures. Això és, al nostre parer, positiu; una altra cosa és que siguin les adequades. Molts experts consideren que no, que les mesures que calia adoptar havien de ser unes altres. Nosaltres el que qüestionem és el següent: han de tocar se les pensions, quan la major part són tan baixes? És necessari abaixar el sou dels funcionaris o és millor aprimar l’Administració? Rebaixar els sous o fer l’Administració més eficaç? Cal mantenir tants càrrecs de confiança? (Val a dir que molts, amb previsió, s’han convertit en funcionaris.)

He sentit aquests darrers dies un munt de funcionaris enfadats perquè els abaixaven el sou. En canvi, no tenen en compte que no fa gaire els el van apujar, mentre que a les empreses privades ja fa dos anys que es redueixen sous o, com a mínim, es congelen. A més, els treballadors de les empreses privades pateixen cada dia per no perdre la feina, ja que gairebé totes es veuen obligades a contracor a reduir plantilles; en canvi, que els funcionaris l’han de fer molt grossa per ser acomiadats. És sabut també que a l’Administració el nivell de dedicació, els horaris laborals i l’exigència d’esforç no tenen res a veure amb l’empresa privada. I, si parlem de sous, avui són equiparables o més alts els de l’Administració, amb les polítiques dels triennis, els plusos, etc.

Cal posar les coses al seu lloc. És evident que hi ha molts funcionaris absolutament entregats i eficients, i que queden invisibles enmig de la mediocritat general, molts funcionaris que voldrien que canviessin les coses, treballar amb uns altres criteris, en una Administració moderna, eficaç, ajustada a les necessitats i, sobretot, al servei dels ciutadans (que en som els clients), cosa que avui no es així, avui som els ciutadans qui estem al servei de l’Administració, i estem segurs que arribar al que hauria de ser normal i desitjable no s’aconsegueix rebaixant els sous. Abaixant els sous només s’aconsegueix tenir la gent empipada, els bons i els mals treballadors, i en canvi, no s’emprèn la reforma en profunditat que caldria.

Esperem que aquestes mesures siguin l’inici de tots els ajustos que ens calen per iniciar una recuperació que avui es preveu llunyana i difícil i que s’està emportant per davant tantes i tantes empreses... No parem de sentir a parlar de la necessitat de l’esperit emprenedor, de la necessitat que hi hagi empreses per endegar la recuperació... Quina contradicció, amb el menyspreu i maltractament que aguanten moltes empreses per part de l’Administració i de les entitats financeres!

Però siguem positius: Ningú no està equivocat; com a molt, està mal informat HUGH PRATHER (escriptor)

Consultora. Segueixi’ns
44|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern
Patrimonial. Comercial.
Trobi’ns
Per Immaculada Amat Juny de 2010

Per Immaculada Amat Abril de 2010

Nº16 Tenen espai, avui, les empreses comercialitzadores?

Aquesta és una pregunta que molts del sector i, en general els ciutadans, es fan de forma habitual. Si la majoria de promotors tenen equips comercials, si els bancs han creat les seves empreses comercialitzadores, quin espai ens queda?

A Amat estem segures que avui, més que mai, el mercat necessita empreses com la nostra, empreses realment professionals, disposades a comprometre’s amb els seus clients. Creiem que som necessàries tant per al promotor, com per al venedor particular, el comprador, el propietari, i el llogater.

Plantegeu vos les preguntes següents:

Qui té el pols del mercat dia a dia?

Qui sap el que realment necessita i demana el comprador o el llogater?

Per Immaculada Amat Febrer de 2010 Nº15

L’esforç per ser realistes

Ja ho hem comentat en alguna altra ocasió, que l’esforç que han hagut de fer els nostres promotors per acceptar la realitat dels nous preus de mercat no és fàcil des del punt de vista econòmic ni des del punt de vista emocional, però la realitat s’imposa.

Sempre diem que les informacions que surten a les estadístiques, en moltes ocasions, no reflecteixen la realitat, si més no la nostra. Us en posem un exemple: el nostre mercat de proximitat, el de Sant just, reconegut com a solvent, de preu alt i sense sobre oferta, o sigui el cas perfecte. Cal tenir present, per fer ne una lectura rigorosa, que es tracta de mitjanes, que el preu de cada immoble depèn de la ubicació, de la superfície, dels acabats, dels serveis comunitaris que tingui, etc.

Cal tenir present també que el repte per a tot el món immobiliari en aquests anys és aconseguir que els preus anunciats s’acostin al màxim als preus reals de venda... Entre tots ho aconseguirem!

Qui pot oferir una gamma d’immobles prou diversa per permetre al client trobar el que realment necessita?

Qui pot assessorar l’interessat en tot el procés de cerca, i acompanyar lo fins que realment estigui acabada l’operació? (Donem per “acabada l’operació” quan el nostre client s’ha instal·lat en el seu nou habitatge i, des del punt de vista jurídic, quan comprovem la inscripció en el Registre de la Propietat de l’extinció de qualsevol càrrega existent).

Ara ens trobem allà on sempre hem dit que arribaríem a estar: a preus de l’any 2004, en venda, i a preus del 2005, en lloguer. Estem convençuts que aquest és el preu de la inflexió, i que si l’Estat és capaç de resoldre el problema del finançament, les vendes es recuperaran. És evident, que la necessitat existeix.

Hem de pressionar entre tots perquè puguem resoldre aquest problema vital per aconseguir una certa recuperació d’un sector que, un cop redimensionat, és necessari continuar impulsant.

Qui procura un contracte totalment equilibrat entre llogater i propietari, clau del èxit d’un arrendament?

Creiem que tot això, i molt més, ho podem fer algunes de les empreses que ens dediquem a la comercialització d’immobles, aquelles com Amat , tenim una visió de negoci que va molt més enllà de la simple col·locació d’un producte, aquelles que entenem la nostra professió, el nostre negoci, com un assessorament, un servei que desitgem que duri i perduri en el temps. Volem clients a llarg termini. Aquest esperit és el que permet que a la nostra empresa el 70% del negoci procedeixi de la recomanació. Per això, per arribar a aquí cal haver apostat per la formació, pels processos, per la constància, per una política de compromís i de fidelització. Cap esforç és en va... Avui, més mai, estem convençudes que és el camí per sobreviure i per mantenir se en un context tan difícil.

El talent és una cosa corrent; no escasseja la intel·ligència sinó la constància DORIS LESSING (escriptora)

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
www.amatimmo.cat Pàgina | 45
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat
COMPARATIVA RENDA MITJANA LLOGUER LOCALS NAUS PISOS TORRES OBRA NOVA SANT JUST DESVERN

Per Immaculada Amat Gener de 2010 Nº14 Hem sobreviscut!

Per Immaculada Amat Octubre de 2009 Nº13

Un mes mogut

2008...2009 ... hem sobreviscut! Patint molt, com tothom, però ens n’hem sortit. Això sí, fent servir “les neurones” més que mai, per aconseguir no deixar de fer res del que habitualment fèiem, sense perdre cap lloc de treball... Per nosaltres, tot un èxit!

Emprenem el 2010 amb renovada energia, amb optimisme, veiem possibilitats, oportunitats per als nostres clients, per a nosaltres...

Estem convençudes que una de les tasques més difícils que exigia aquest moment econòmic, ja la vam fer l’any passat: consistia a assumir el canvi de situació amb totes les seves conseqüències i l’han fet els nostres clients, els propietaris i, sobretot, els promotors. És dur assumir pèrdues, costa temps assimilar que cal baixar els preus en segons quines zones i promocions un 20, un 25 o fins un 30% dels preus esperats en la punta més alta del mercat, i això ja s’ha fet. També el mercat de lloguer s’ha re posicionat a preus del 2007, i també aquí ha calgut fer pedagogia.

El que succeeix és que continuen les discrepàncies entre la informació oficial, que parla de baixades percentuals molt petites, i la realitat, que nosaltres coneixem dia a dia. Aquest ball de dades només serveix per desconcertar els interessats a comprar que n’hi ha...

Deia que som optimistes i ho som perquè creiem que almenys en el nostre entorn molts preus ja es corresponen a la nova situació, creiem que ha arribat l’hora que qui tingui necessitat o interès a comprar ho faci; ara té una bona oportunitat. Pensem també que en algunes de les zones on més treballem, seria necessari que algun promotor s’atrevís a iniciar noves promocions. No és cap tonteria, ans al contrari. En algunes zones, un cop venut el que ja tenim en marxa, no hi ha res més. Per això, reiterem que seria molt positiu que algun promotor s’atrevís a engegar hi nous projectes i sobretot que algun banc els financés... Es vendria segur, això sí, a preus del 2010.

Per això, perquè pensem que ja el nostre mercat s’ha re posicionat, ens permetem adjuntar una mostra d’immobles. No dubtin a consultar nos qualsevol aspecte! Un assessor comercial de la nostra organització els ajudarà a trobar l’immoble que necessiten.

Creiem que es vàlid el pensament de l’ historiador anglès THOMAS CARLYLE El nostre gran repte no és veure el que s’albira dèbilment en la llunyania que també , sinó ocupar nos del que tenim clarament a mà.

Hem acabat un mes d’octubre mogut, molt mogut, sobretot pel que fa al món immobiliari.

El Barcelona Meeting Point ha tornat a obrir les portes. Res a veure amb anys anteriors, quant a assistència, tot i que durant el cap de setmana hi ha hagut bastant de moviment, famílies amb ganes de comprar. Aquest és l'aspecte positiu. El negatiu és que bancs i caixes s’emporten el negoci, i perjudiquen, així, els seus propis clients (els promotors), que no poden competir en preu amb les entitats financeres, que estan disposades al que sigui per tal de reduir els seus estocs.

L’actuació d’algunes entitats, que financen al cent per cent les compres dels seus productes immobiliaris i neguen, en canvi, el finançament a la compra a promotors és del tot reprovable. Aquest fet obliga els agents a haver d’adreçar els nostres clients a aquelles entitats de les quals tenim constància que no compten amb una gran cartera d’immobles en la nostra zona.

També, en aquest mes d’octubre, s’han publicat informes, s’ha parlat en el Simposi del Barcelona Meeting Point, en una conferència d’Esade sobre les previsions de futur del nostre sector, i la veritat és que no són gens encoratjadores. Cada vegada es fixa més lluny la data de la recuperació, i segurament les conseqüències de la crisi econòmica generalitzada impediran que veiem els famosos “brots verds”.

Per acabar de complicar les coses, s’ha destapat el cas “Pretòria”, del qual la premsa ja ha parlat abastament. Volem només reiterar el que ja hem dit moltes vegades en aquest diari, cal revisar les polítiques urbanístiques vigents en els últims anys, les atribucions dels municipis, etc.

Malgrat tot aquest entorn gens propici, continuem venent i llogant cada mes, gràcies al coratge i l’esforç dels nostre equip comercial, divuit grans professionals, entregats, apassionats de la seva feina, que no cauen mai en el desànim i que mai donen res per perdut.

Han fet seva la frase de TERENCI La fortuna ajuda els valents

Gràcies a tots!!!

Consultora. Segueixi’ns
46|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern
Patrimonial. Comercial.
Trobi’ns

De què parlem?

De què parlem, quan a totes hores sentim que ens toca viure una època d’austeritat? Això em preguntava aquestes vacances quan, passant per qualsevol poble o ciutat de Catalunya em trobava amb un munt de grans rètols del . És que el fet de col·locar aquesta quantitat de rètols aporta un valor afegit al ciutadà o a l’economia?

Totes les empreses i segurament les famílies s’han vist obligades a agafar el seu pressupost, a analitzar lo línia per línia i a reduir qualsevol despesa no estrictament necessària. Això ho fa també l’administració? No és també la nostra empresa? No la paguem nosaltres? No tinc ni la més remota idea del cost dels omnipresents rètols, però la sensació si més no personal és que fins i tot en aquests moments prima la necessitat de vendre ho tot políticament.

De què parlem quan parlem de valors? Ja fa molts mesos que en tots els fòrums es parla que cal recuperar valors com l’honestedat, la transparència, la solidaritat... I és realment això el que està passant? Doncs la veritat és que no és el que estem veient dia rere dia.

Què veiem, doncs? Que quan encara tothom està commocionat pels abusos en el món financer, ja es torna a parlar dels sous astronòmics de determinats directius d’aquest sector. I quina envergadura deu tenir el tema, si fins i tot alguns governs s’hi manifesten!

Veiem també que moltes entitats financeres han abusat i enganyat els seus clients forçant los amb l’única finalitat d’aconseguir o renovar crèdits a comprar productes financers pensats i dissenyats per donar beneficis extraordinaris a aquestes entitats, i que en aquest moment poden portar a la ruïna moltes societats… I, tanmateix, no passa res!

Veiem com molts promotors que demanen la devolució de l’IVA, preveient que trigaran a vendre els seus immobles, es troben amb una pila d’inspeccions i ajornaments, com si estiguessin demanant alguna cosa a la qual no hi tinguessin dret. L’administració podria pensar que aquesta devolució pot salvar empreses i, en conseqüència, moltes de les seves proveïdores.

Les vacances, el relax, donen peu a la reflexió, a qüestionar se les coses. Ara bé, quan et reincorpores a l’empresa, el dia a dia et torna a absorbir i cal posar els cinc sentits per tirar endavant, per prendre un munt de decisions, per fer costat als teus clients sotmesos a tot tipus de pressions, per donar suport als teus col·laboradors en els moments de desànim... I és que està tan difícil el mercat!

I malgrat tot, som optimistes. La nostra gent està plena d’empenta i preparada per afrontar el que calgui... No ens podem queixar: venem i lloguem! I venem i lloguem perquè els preus s’han re posicionat; perquè els promotors han fet (i fan) grans esforços per ajustar se al mercat (molts, amb pèrdues reals importants); perquè busquem mil alternatives al finançament, i perquè a hores d’ara ja gairebé tothom és conscient que estem en un nou escenari…

Ànims i a continuar fent pedagogia i lluitant!

I continuant amb GIBRAN En el cor de tots els hiverns hi viu una primavera palpitant i darrere de cada nit, hi viu una aurora somrient

Per Immaculada Amat Juny de 2009 Nº11

Un alè d’esperança

Tal com deia ja el mes passat, ens hem dedicat a anar a una pila de conferències, ens hem llegit un munt de llibres no només per saber on som, sinó també on anem i, com sempre succeeix, hi ha visions diferents, algunes francament catastrofistes, tant que crec que perden una certa credibilitat. No pot ser que fem tants passos enrere, com alguns “savis” pronostiquen! En els últims trenta anys, el nostre país ha fet un gran avenç des del punt de vista econòmic i social, i no crec que ara arribem a fer el retrocés que alguns pronostiquen; en tot cas, hi haurà un re posicionament. Hi ha, però, altres visions molt més positives, i que la seva divulgació farà animar el mercat o si més no , això pensem nosaltres.

En aquesta línia, i dintre de la nostra filosofia d’organitzar periòdicament actes per a clients, amics i col·laboradors, Amat. va celebrar a Sant Just, la primera setmana de juliol, una “Conferència sobre les oportunitats de la crisi” (un títol prou positiu). El conferenciant va ser Oriol Amat, un excel·lent catedràtic d’Economia, però a més, un conferenciant proper i entenedor, que a “la pregunta del milió” de quan en sortiríem d’aquesta situació, es va atrevir a dir que a la primavera de l’any vinent notaríem alguna millora.

No obstant això, va deixar molt clar que és entre tots que hem d’aconseguir superar aquesta crisi, que s’ha de resoldre des d’una doble via: d’una banda, la institucional i supranacional, i de l’altra, una via molt més propera, la del dia a dia.

És aquí on nosaltres podem influir. Si ho volem, podem ajudar a superar la crisi amb més rapidesa per exemple consumir una mica més , però també va dir que si volem, podem fer que duri vint anys es tracta, en aquest cas, de no consumir res... Va deixar clar que és responsabilitat de tots fer funcionar el motor que tira l’economia endavant, el consum... Això sí, el consum responsable i dins de les possibilitats de cadascú, no el consum desenfrenat dels darrers anys.

Una altra notícia positiva ha estat la necessària baixada dels coeficients correctors per al segon semestre del 2009. Des que es publiquen aquests coeficients, mai havien baixat. Era lògic, i encara menys havien estat revisats al cap de sis mesos, atès que precisament van ser pensats per ajustar el preu fiscal al preu real en les èpoques de major puixança, al menys l’administració, en aquest cas, ha escoltat ens ha escoltat i ha reaccionat. Ens en felicitem.

D’altra banda, l’acord pres almenys sobre el paper que les administracions públiques paguin a seixanta dies els seus proveïdors, també ajudarà a moltes petites i mitjanes empreses que treballen per a l’administració i, indirectament, ens ajudarà a tots.

Mesures com aquestes, se n’haurien d’aplicar una pila; sempre hem defensat que la suma de moltes accions, encara que siguin petites, pot tenir un bon resultat per a l’economia i, sobretot, per a les petites i mitjanes empreses.

Arriben les vacances i ens caldrà carregar les piles, per què al setembre que no serà fàcil ens agafi amb la moral alta. Carregats d’energia, d’idees i, sobretot, de paciència per afrontar el llarg últim tram de la crisi, si més no, així ho esperem nosaltres.

I per animar nos una mica, ens acomiadem amb una frase esperançadora del poeta libanès KHALIL GIBRAN Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
www.amatimmo.cat Pàgina | 47 Per
Amat Setembre de 2009
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat
Immaculada
Nº12

Per Immaculada Amat Maig de 2009

Nº10 Ja n’hi ha prou!

Com que les coses estan com estan i necessitem la màxima informació, totes les idees al nostre abast, darrerament procurem assistir a totes les conferències, fòrums i xerrades que podem. Les últimes a les què hem assistit han estat les jornades organitzades pel Cercle d’Economia a Sitges, per cert, de molt nivell.

En totes es parteix del mateix és normal : les causes que ens han portat a la situació econòmica actual. En gairebé totes, els conferenciants, i sobretot els polítics, fins i tots els de més alt nivell, fan referència al “totxo”, per no parlar dels mitjans de comunicació, que en parlen en un sentit absolutament despectiu, sempre en el mateix to… I el cert és que ja n’hi ha prou! Esgota i molesta, perquè amb aquesta simple paraula fan referència a un sector que ha estat clau en el desenvolupament del país. No es parla en aquest to de cap altre sector. Es confon interessadament el promotor amb el negoci financer que havia estat en aquest sector en els últims anys; la qüestió és desacreditar.

La nostra empresa Amat. mai ha estat promotora, però ha treballat per a molts promotors. Som conscients que segurament s’han fet malament moltes coses, però segur que la pitjor ha estat no haver nos sabut vendre com a col·lectiu. Tal com diu una promotora amiga nostra: “Com pot ser que un sector que ha mogut tants diners, que ha generat tants llocs de treball, que ha aguantat l’economia de la majoria dels ajuntaments, mai hagi estat respectat?”

Quatre dades de recordatori:

La aportació del sector de la construcció al PIB. Segons les fons i criteris, amb dades del 2008, estàvem en un 17,9% del PIB nacional i en un 13% dels llocs de treball. A més, si s’eliminen els impostos indirectes i es comptabilitza el sector serveis lligat al mercat immobiliari (nosaltres!) alguns analistes situen el pes del sector en un 39,4% del PIB.

▪ L’automoció, el sector de l’automòbil, segons el president del govern, representa un 8,4% del PIB i un 7% d’ocupació (llocs de treball). Això sí, representa gairebé un 26% de les exportacions del país.

Fins avui, aquest sector, el de l’automoció, es el que ha rebut la immensa majoria d’ajuts, i diem “fins avui”, perquè no pot descartar se que el sector financer acabi rebent la part del lleó. Segons Pricewaterhouse Coopers, els bancs necessitaran entre un 2% i un 5% del PIB per re capitalitzar se

I tot això sense tenir en compte, qui ha pagat els poliesportius, les biblioteques, les places i parcs, les piscines...

Voler carregar la responsabilitat de la crisi només als promotors em sembla d’una simplificació i d’una mala idea extraordinàries. No n’és també o fins i tot més culpable el sector financer? I les administracions públiques? I, segurament, tots els que d’una manera o una altra intervenien en el procés?

Pel que fa a les conclusions de les jornades del Cercle d’Economia a Sitges, ha estat un clam a favor de reforçar Europa, de millorar la nostra competitivitat, d’aplicar l’austeritat en les nostres vides, les nostres empreses, a la funció pública i, sobretot, d’estudiar què hem de fer per resoldre els dos principals problemes de l’actualitat:

La falta de crèdit a empreses petites i mitjanes, que sempre han estat bones pagadores, i que en aquest moment es veuen obligades a tancar per falta de liquiditat. Aconseguir parar la línia ascendent de l’atur.

Des del govern ja s’adopten un seguit de mesures sempre més electorals que efectives . Nosaltres creiem més en la suma de petites accions, que probablement deuen ser menys visibles políticament, però que de ben segur anirien més directament als ciutadans, així com també som del parer que cada empresa ha de reflexionar sobre què pot fer per intentar pal·liar aquesta situació. Potser amb un gra de sorra de cadascú aconseguirem aixecar el dic que contindrà el vessament continuat. I és per això que nosaltres fem l’esforç de mantenir la nostra plantilla de col·laboradors i col·laboradores.

És adequada la reflexió d’EPICUR Desitja menys del que ja tens i sempre tindràs més del que desitges

Per Immaculada Amat Abril de 2009 Diari del canvi Nº9

Ha acabat el mes d’abril. No ha estat un bon mes per al Departament Comercial, ja que gairebé no hem fet operacions de venda: hem passat de cinc a tres al mes. Però no és estrany, hi ha hagut Setmana Santa i, estadísticament a efectes del negoci, no solament es «perd» la Setmana Santa, sinó també la d’abans i la de després, que són d’una gran tranquil·litat.

Pel que fa al lloguer, de moment es manté, tot i que ha calgut ajustar preus. També és normal, ja que tornem a ser a preus del 2007 el que va passar el 2008 va ser fals, com tantes coses en els últims anys.

Som conscients que l’atur castiga molt les famílies, que hi ha persones que ho estan passant francament malament i que un important percentatge del món laboral, té instal·lada la por al cos. Però malgrat tot, hi ha hagut una sèrie de coses positives:

Alguns membres destacats de la societat civil catalana, que no poden ser titllats de dretes, han publicat articles amb reflexions força crítiques si bé creiem que encertades sobre temes tan diversos com els privilegis de la funció pública, el futur de les relacions laborals, l’oportunitat en funció del cost de determinats serveis de què gaudim...

És positiu que valorem i reflexionem sobre la societat del benestar a la qual tan ràpidament ens hem acostumat tots, sobre la quantitat de serveis socials de què gaudim, que moltes vegades ni valorem i més aviat malbaratem. És sostenible per un país com el nostre?

És positiu que es comenci a parlar clar, que no continuem amb el doble llenguatge i exigim als polítics i ens exigim a nosaltres mateixos.

És positiu que comencin a tenir reconeixement social una sèrie de valors individuals, socials i empresarials que semblaven passats de moda.

És positiu que siguem capaços de crear noves xarxes de relacions, que deixem de banda l’individualisme, la competició i treballem en grup en benefici de tots.

És positiu que hi hagi empreses a les quals les coses van bé i ho expliquen. En aquest últim mes, una d’arts gràfiques i una altra de fabricació de pròtesis dentals ens han dit que han millorat vendes i resultats. El mateix ha succeït en l’àmbit professional dels despatxos d’advocats i procuradors.

És positiu que el nombre de visites comercials es vagi mantenint mes a mes, malgrat que després sigui tan difícil tancar operacions pels problemes de finançament.

Un cop tots hem pres consciència que no som ni de lluny el rics que ens pensàvem, cal aprendre a viure amb el nous paràmetres i sobretot generar entre tots la confiança necessària que és la que ens farà avançar.

R.W. EMERSON

En canviar d’actitud és com si canviéssim la resta de la vida

Trobi’ns

Consultora. Segueixi’ns
Patrimonial. Comercial.
48|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

Per Immaculada Amat Febrer de 2009 Diari del canvi Nº7

Avui el Banc d’Espanya ha intervingut la ”Caja de Castilla la Mancha”, És una notícia dolenta o bona? Tot depèn de com ho llegim, segurament és dolenta per la inseguretat que una decisió com aquesta aporta a la població en general, però és bona perquè indica que es comença a reconèixer on som, o És que algú es pensava que a Espanya estàvem per damunt de qualsevol altre estat europeu?

Quasi totes les situacions que estem vivint en aquets moments poden, igual com la intervenció de la Caja, ser llegides en clau negativa o en clau positiva. És bo o és dolent que Amat hagi venut sis habitatges al febrer? Si mirem les estadístiques del 2005 2006 i inclús del 2007 segur que és dolentíssim, si mirem el nostre entorn actual segur que és bo, molt bo. Així ho entenem nosaltres, i així hem decidit publicar ho als mitjans, doncs estem realment cansades de què la primera pegunta que et fa tothom, abans de dir bon dia, sigui: No veneu res oi? i molts amb ironia. Doncs sí, venem poc, però venem. La segona pregunta: Quantes persones heu acomiadat? l’interlocutor es queda perplexa amb la resposta. Doncs no, de moment hem mantingut plantilla i segurament ampliarem. La tercera pregunta, i perquè? Doncs perquè com tot és molt més difícil, si vols donar un bon servei, necessites molt més esforç, molta més dedicació, moltes més hores. Només cal reflexionar hi una mica, cal destinar moltes més hores al seguiment de la morositat, cal destinar moltes més hores a “cuidar” als clients promotors, calen moltes més hores i molta més gestió per aconseguir les vendes, calen moltes més hores per “inventar i aplicar noves eines de Màrqueting”, cal molta més formació per mantenir l’esperit i l’ànim de tot el personal... Segurament anem contra corrent, però si volem romandre, si volem sortir ne enfortides com empresa de l’actual moment, ens cal posar hi l’esforç, la imaginació i els recursos suficients.

La situació com és obvi continua sent molt dolenta, principalment pel tema de l’atur, i la caiguda d’empreses, però el pitjor és que aquest atur és molt diferent del havíem percebut en altres “crisis”, és molt més transversal. Precisament perquè hem fet substitucions en la plantilla, ens hem trobat amb un allau de currículums, sobretot de persones de molt ”nivell”, ha estat força sorprenent, persones disposades a reduir les seves expectatives econòmiques pel lloc de treball, en un exercici de realisme, el mateix exercici que fan molts directius, la majoria, que han baixat els seus sous adaptant los al nou context econòmic, en coneixem molts, esperem sigui un exemple per a molts altres sectors.

Una última reflexió positiva, és que malgrat el conjunt, continuen havent hi moltes empreses que van bé, algunes segur que millor, aquestes han de ser l’ànima de la recuperació, no totes estan en “crisi”, per elles és el seu moment... recomani’ns a unes quantes, please!!! El nostre sector avui és una bona inversió.

Per acabar: Només es possible avançar si es mira lluny ORTEGA I GASSET

Això es el que intentem fer a Amat

Actitud optimista i treballar, treballar i treballar han estat els missatges que més s’han sentit en el Congrés de CRS, al que hem assistit aquest mes de febrer a Sant Francisco.

Aquest congrés reunia prop de 1.000 agents immobiliaris de EEUU i vàrem tenir l’oportunitat de ser hi convidats, volíem anar hi per aprendre, per obrir nos a nous horitzons, per no quedar nos tancats al nostre petit món, i el cert és que ha estat molt engrescador. Hem vingut carregats d’idees pel negoci, i sobretot, pels clients, cal ara posar se a la feina i intentar adaptar al nostre mercat, a la nostra cultura, tot allò novedós i generador de benefici pels nostres clients que hem après. Ja estem en la “labor”.

El mercat immobiliari a EEUU està com el nostre, potser dues passes endavant, doncs la davallada del mercat va començar abans, malgrat tot, no hem tingut la sensació de depressió que hi ha entre els nostres immobiliaris, tothom es conscient que és una època que cal passar, que cal dotar se d’eines, sobretot emocionals, per no perdre l’esperit positiu, que més que mai cal estar a prop dels clients, més que mai cal col·laborar, cal que la societat sigui molt més solidària, que tothom empenyi, en resum, hem vingut carregats d’energia.

Arribem aquí i ens trobem amb la nostra realitat, on en aquest moment tenim la sensació de “salvis tothom com pugui”, i així no anem bé.

Com pot ser, que l’Administració encara ajorni els retorns de l’IVA a les indústries, quan és conscient que segurament la falta d’aquests diners pot produir el tancament de les empreses? Com pot ser que hi hagin entitats financeres que demanin comissions als Notaris per portar los escriptures? Com pot ser que els Ajuntaments es dediquin a buscar expedients sancionadors antics per intentar cobrar coses que la majoria estan prescrites? Com pot ser que algunes oficines liquidadores d’impostos no admetin els valors reals de les poques operacions que es fan, i liquidin pel valor cadastral multiplicat pel coeficient corrector corresponent a cada població, quan avui aquests valors estan molt per sobre del preu real? Com pot ser que alguna entitat financera atorgui escriptures fora de Catalunya per estalviar quasi res? Com pot ser que algunes entitats financeres no atorguin hipoteques als possibles compradors però sí que les atorguin quan compren un pis de la seva pròpia cartera?

Crec que tots hem de reflexionar i aportar el nostre gra de sorra per no perdre el món de vista, perquè no caiguem en situacions que crispin encara més als ciutadans. En aquest sentit és molt interessant l’article de Manuel Castells a la Vanguardia del dia 21 de febrer.

Voldria acabar amb notícies positives:  És positiu l’acord de l’Ajuntament de Sant Cugat de pagar als seus proveïdors als 30 dies.  És positiu l’article de l’Expansión sobre la vitalitat econòmica del Brasil.  És positiu que la nostra empresa hagi venut més aquest gener que al gener de l’any 2008.

Per acabar una reflexió: Entre les qualitats més essencials de l’esperit humà hi ha la confiança en un mateix i crear la confiança en els altres GHANDI

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
www.amatimmo.cat Pàgina | 49
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat
Per Immaculada Amat Març de 2009 Diari del canvi Nº8

Per Immaculada Amat Gener de 2009

Diari del canvi Nº6

Comencem un nou any que tothom diu que serà difícil, segur que serà així. Tots, empresaris, treballadors, i diria que també l’Administració estem plens d’incerteses, de pors… potser per això, o potser per no pensar hi, moltes persones en aquestes últimes festes han desitjat un bon 2010???, Segur que el 2010 serà millor que el 2009, però aquest any que estem l’hem de passar, vulguem o no vulguem, mes a mes, dia a dia, no podem obviar ho. Val més que siguem realistes i ens hi posem amb ganes, que ens prenguem aquest 2009 com el gran repte que segur serà.

També comencem any amb notícies sorprenents. Segons un estudi de l’INE publicat el dia 31 als diaris, el preu de l’habitatge ha baixat un 3% en l’últim any… a quin país? Perquè la veritat és que les nostres dades reals no tenen res a veure amb aquestes xifres. Les nostres dades, de les operacions realment realitzades per Amat. en promocions d’obra nova que comercialitzem, es concreten en baixades d’una mitjana del 20 al 25% en relació a la punta més alta de preus que es va donar a finals 2006 principis 2007. La realitat és que estem fent operacions, res a veure amb els números d’anys anteriors, però estem contents perquè tots els mesos hem venut i això en la situació de mercat d’avui és tot un èxit.

Un altre tema que voldríem ressenyar és que el mercat està recuperant una certa lògica, un cert sentit comú. Avui els preus tornen a tenir relació amb la ubicació i amb la qualitat; no era normal que el preu de repercussió per l’obra nova fos el mateix en moltíssims llocs… Ens alegra perquè indica una certa normalització i això és sempre positiu. Ànims per afrontar els reptes que se’ns presentaran, les decisions moltes vegades dures que caldrà prendre.

Comença fent el necessari, després fes allò que sigui possible, i acabaràs fent l’impossible FRANCESC D’ASSIS

Per Immaculada Amat Novembre de 2008 Diari del canvi Nº5

Com dèiem a l’últim diari, tot canvia i una de les coses en què més hem notat el canvi ha estat en la recerca de personal, fins fa res, ens era quasi bé impossible trobar les persones que necessitàvem per incorporar al nostre projecte empresarial, avui rebem un allau de currículums.

És evident que l’atur puja sense aturador, i més en el nostre sector, i és un atur molt preocupant. Durant anys en el món immobiliari, sobretot en el que fa referència als comercials, i concretament en les empreses d’intermediació, la majoria no tenien un contracte laboral sinó un contracte mercantil, segur que a l’empresa li sortia millor, segur que al comercial també, però avui, Com estan aquests comercials? D’on cobren? Els que sempre hem defensat l’obligatorietat del contracte laboral ens preguntàvem, i encara ens preguntem, Com es poden controlar aquestes situacions irregulars per part de l’Administració?

De la mateixa manera, en la situació en què la major part de les empreses immobiliàries, ens trobem avui, i moltes empreses petites i mitjanes de qualsevol altre sector, caldria que l’Administració fos valenta i modifiqués la legislació laboral actual, són moltes les empreses que en aquests moments es veuen en la necessitat d’aprimar estructures, són moltes que per sobreviure han de canviar part del seu personal, però quin cost té? Ho poden suportar? O al no haver hi bones solucions s’apuntaran a demanar un expedient de regulació o un concurs?

No val de preocupar se exclusivament de solucionar els conflictes laborals de les grans empreses, l’estructura empresarial de CATALUNYA està formada principalment per petites i mitjanes empreses. Tampoc val simplificar i generalitzar com succeeix en molts debats públics, on es dóna a entendre que l’únic objectiu de l’empresari és reduir personal. Es tracta de salvar empreses i en conseqüència llocs de treball. Algú s’ha preguntat si poden existir les empreses, en especial del sector serveis, sense personal?

Voldria acabar amb una felicitació al “seny” d’aquest país. Fa tres setmanes que ens llevàvem cada dia amb un seguit de males notícies sobre el sector financer, cada dia pitjor, i teníem la impressió que un dia ens llevaríem i tindríem un munt de persones fent cues a les entitats bancàries (el que es coneix com a “corralito”), malgrat tot, ha imperat el sentit comú i una vegada més constatem la maduresa i el seny de la població. Algun polític hauria de prendre nota.

El destí remena les cartes però nosaltres les juguem SCHOPENHAUER

Trobi’ns

Patrimonial.
Consultora. Segueixi’ns
50|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern
Comercial.

Per Immaculada Amat Octubre de 2008

Diari del canvi Nº4

Quantes coses han passat en un mes! Des de caigudes espectaculars de borsa, caigudes de bancs, i concurs de creditors de moltes empreses, fins la reducció de SEAT. Quantes i quantes persones afectades!

La crisi està tenint conseqüències en tots els àmbits. Està afectant la confiança, la seguretat que tots ens pensàvem que teníem, i evidentment això altera el nostre ànim. Tots estem una mica més crispats, més intolerants.

En el dia a dia ho percebem en un munt de coses:

■ En societats sobretot promotores, on socis que durant molts anys havien tingut unes relacions immillorables, de cop hi volta es culpabilitzen de tot: del sòl que un va recomanar comprar, del banc que era amic de l’altre, d’haver posat en venda o no la promoció en un moment concret, etc. Tot són retrets.

■ En societats que poc tenen a veure amb el món de la promoció, els ànims també estan alterats. És molt trist que tenint una empresa viable, fent ho bé, et trobis amb problemes per continuar degut a la inexistència de finançament.

■ En els equips comercials, sobretot en aquells que funcionaven amb variables molt alts, i que en aquest moment es discuteixen per “l’únic” client.

■ En els comunitats on hi ha propietaris que no poden atendre les despeses.

És normal que tots estiguem més preocupats, més sensibles, però cal fer un esforç col·lectiu per entendre i acceptar que som on som. Fa falta aprendre a conviure amb la incertesa i ser positius, que no en traurem res d’anar “plorant per les cantonades”. Quan més aviat accepten que ens trobem al inici d’un gran canvi econòmic, millor. Tot canvi fa por.

Per això, per anar endavant i avançar, avui acabo amb aquest “Diari d’un a crisi” i començo el “Diari del canvi”.

I començo amb un pensament d’ANDRE GUIDE Un no descobreix noves terres sense consentir perdre de vista la riba per un llarg temps”

Per Immaculada Amat Setembre de 2008 Diari d’una crisi III La “crisi”

vs un trekking al Huayhuash (Perú)

Aquest mes d’agost hem estat de trekking fent la volta a la zona del Huayhuash i reflexionava amb la similitud que l’experiència tenia amb la situació que vivim en l’actualitat les empreses.

Sabíem on anàvem, ens havíem informat, sabíem que serien 12 dies caminant amb forts desnivells, que estaríem entre 4.500 i 5.000 m d’alçada, que dormiríem en tenda, igual que tots sabíem que la “bonança “ econòmica un dia canviaria. Malgrat això sempre la situació et sorprèn, et supera, es presenten elements que no controles.

Sabíem que el Huayhuash era un trekking dur, ens havíem preparat, però no contàvem en què per culpa dels avions perdríem dos dies i que això representaria ajuntar etapes, ni en què faria el fred que ha fet, molt més de l’habitual.

En la “crisi” igual. Contàvem amb el canvi de cicle immobiliari, però no contàvem amb la crisi financera, ni amb la crisi econòmica internacional.

Malgrat l’imprevist, és evident que per poder ne sortir cal tenir l’objectiu clar, cal tenir la força de superar el dia a dia, no desanimar se, pensar que superat l’avui haurem agafat més força per aconseguir que demà sigui millor i, sobretot, ajudar nos amb el recolzament dels companys (en el cas del trekking), i en l’empresa amb el recolzament dels nostres col·laboradors, de les empreses amb les que ens hem relacionat al llarg dels anys, dels nostres assessors. L’intercanvi d’informació, l’intercanvi de negoci, ens ajudarà a tots a tirar endavant.

Les vacances han acabat i tornem al dia a dia, amb noves forces, amb noves idees. L’entorn no acompanya gaire però caldrà renovar se, reinventar se. La major part de les empreses es veuran obligades a fer ho, cal espantar se?

H.G. WELLS ja deia

Per què hem de tenir por als canvis? Tota la vida és un canvi

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
Pàgina | 51
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat

Per Immaculada Amat Agost de 2008 Diari d’una crisi II

Per Immaculada Amat Juliol de 2008 Diari d’una crisi I El mercat immobiliari ahir i avui

Per fi el govern ha admès que l’economia espanyola està en situació de “crisi”, semblava una paraula tabú, admetre una situació és el primer pas per buscar com solucionar la.

I el nostre sector, com està el sector immobiliari? Com tots sabem ha estat l’estrella de tots els mitjans, cada dia una notícia pitjor, aquest mes ha presentat concurs de creditors Martinsa Fadesa, les grans empreses surten als mitjans però hi ha un gran nombre d’empreses en la mateixa situació de les que es desconeix tot, algú porta el control de les petites promotores que desapareixen?

Com vivim aquesta situació les empreses, com Amat que tenim una àmplia trajectòria en el sector, Amat 60 anys? quins són els nostres indicadors de com va el mercat? Què podem fer?

La nostra realitat, després d’analitzar el primer semestre del 2008, i només pel que fa referència a la venda, és la següent:

■ Trucades d’informació de vendes, hem tingut un 18% de les que vàrem tenir en el 2005, el millor any del cicle, i un 50% menys que l’any passat.

■ Visites d’informació al despatx, un 15% de les que vàrem tenir en el 2005 i un 36% de les que vàrem tenir en el 2007.

■ Operacions, un 30 % de les que vàrem signar en el 2007, i un 15 % de les que es van signar en el 2005.

■ En quant a operacions signades d’obra nova que no es poden dur a terme en el moment d’escripturar, bé per falta de finançament o bé per no haver venut l’habitatge anterior, el cert és que hem estat de sort, doncs només un 5% de les que teníem previstes no s’han pogut materialitzar.

■ Un altre dels temes que més ens preocupava, que s’acabessin i es poguessin entregar les promocions en les que teníem part dels departaments venuts, s’ha resolt , totes les promocions s’han entregat en el termini previst, per més que els Promotors han hagut de fer “miracles” per obtenir el finançament necessari per acabar les obres.

■ El que realment no es mou, i està absolutament paralitzat és la comercialització de sòl, tema que coneixem bé ja que tenim un departament especialitzat, no és estrany, cal prèviament que es resolguin dos temes que afecten a aquest mercat de forma directa, el gran estoc d’habitatges acabats i el problema del finançament.

La falta de finançament tant per a Promotors com per a compradors, és segurament el problema més gran d’avui en dia. Segur que en els millors moments es van cometre excessos, es van sobrevalorar les finques, no es demanaven suficients garanties, però hem passat del tot al res, i amb el res segur que no es crea res, creiem que aquí hi ha el punt d’inflexió, que caldrà en algun moment tornar a generar les possibilitats de finançament, potser no serà aquest mes ni el vinent però segur arribarà i es generarà de nou confiança necessària no solament per al mercat immobiliari sinó pel consum en general.

Mentre, hem de continuar treballant, continuar estant al costat dels nostres clients promotors, assessorant als possibles compradors, ajudant a tranquil·litzar el mercat en aquest moment tan desanimat i amb el convenciment que en totes les crisi hi ha una oportunitat.

En aquest sentit hi ha un POEMA JAPONÈS que entenem és molt adient: Mentre recollia les pedres que van llençar me, vaig veure que una d’elles era una joia

Des de fa uns mesos tothom rep un munt de notícies, dades, opinions, comentaris sobre el mercat immobiliari, de persones vinculades al sector, d’estudiosos de temes econòmics, de polítics però, sobretot, de gran quantitat de tertulians, professionals del “opinar”, que amb coneixements mínims del sector, parlant d’oïdes, senten càtedra.

Els que portem molts anys en el sector, des de fa quasi tres anys érem conscients que la “gran eufòria” s’acabava.

Per què ho sabíem?

Perquè una gran part dels indicadors que s’utilitzen habitualment per analitzar la marxa del mercat, en ho posaven de manifest:

■ Excés en el número d’habitatges en construcció. Només calia adonar se de la gran quantitat de grues i més grues que es veien arreu.

■ Els increments exponencials, els darrers anys, dels preus de venda.

■ L’augment dels tipus d’interès. S’ha doblat en menys de dos anys.

I d’altres circumstàncies que sumades donen lloc, a què malgrat que existeix una demanda real, aquesta no pot ser satisfeta amb els preus i condicions existents en el mercat actual.

Tots els professionals d’una manera o altra intuíem l’aturada, el difícil era preveure quan es produiria, quina durada tindria i quina seria la magnitud.

En un primer moment, a finals de l’estiu passat, vaig tenir la impressió que tothom se n’alegrava de la brusca frenada, i arreu es comentava que els Promotors ja havien guanyat prou diners. Com sempre el més fàcil és generalitzar, posar a tothom en un mateix sac, com si només els Promotors haguessin fet un munt de diners.

És cert que a uns quants els ha “lluït” molt, però el cert és que són una minoria del sector, ja que parlem d’algunes de les grans Promotores a nivell nacional, en un moment donat (perquè desprès ja s’ha vist el què ha passat) .O d’aquells que han aconseguit canviar qualificacions urbanístiques i que realment no eren Promotors sinó simples especuladors de sòl. Els promotors petits i mitjans que són la gran majoria a Catalunya, “gràcies” a la voracitat dels anteriors han guanyat diners però sobre la base de tenir crèdits més grans a cada promoció nova que encetaven.

Ningú parla de la quantitat de beneficis que el procés ha aportat a d’altres: propietaris de sòl, empreses constructores, totes aquelles empreses que en un moment o altre intervenen en el procés de construcció d’un edifici, i que representen milers de llocs de treballs. Generació de riquesa que en bona part a revertit en el ciutadans amb la construcció de poliesportius, centres culturals impensables sense els ingressos recaptats per les Administracions locals via llicències etc...

Tot això va ser ahir, però avui on som?

La majoria de Promotors estan en situació clara de risc degut a la política creditícia que estan aplicant les entitats financeres ( bancs i caixes) del país.

Algunes de les Promocions en curs possiblement no es podran acabar i molts promotors amb sòl finalista, alguns amb llicència concedida, no podran iniciar l’edificació per manca de finançament.

La demanda existeix encara que a un nivell més baix, però coexistint amb problemes que fan que aquesta no es pugui materialitzar en operacions de compra. Per un costat les entitats bancàries són molt més rigoroses en la concessió de crèdits, tant al Promotor com també als consumidors finals als qui deneguen una quantitat important de crèdits. I per un altre costat es respira una possible caiguda lliure de preus que fa que tothom, inclús el que necessita habitatge resti a l’espera, per si de cas aquest fet es produís realment.

El volum de feina de les constructores, està a nivells mínims i en conseqüència la de tots els industrials que es mouen en aquest entorn.

Trobi’ns

Consultora. Segueixi’ns
Patrimonial. Comercial.
52|Pàgina Barcelona | Sant Cugat & Valldoreix | Sant Just Desvern

La paralització del sector immobiliari, que fins avui ha estat motor de la economia espanyola, té un efecte dòmino que comporta el possible i quasi segur tancament de moltes empreses i, sobretot, un increment en el nombre d’aturats, atur que es fa sentir especialment en la mà d’obra directa però també afecta a una part important dels càrrecs directius i, sobretot, intermedis de les Promotores.

Les immobiliàries que havien sorgit com a bolets, amb aportació zero de valor afegit al procés d’intermediació estan desapareixent amb idèntica rapidesa.

Els ingressos dels Ajuntaments han disminuït de cop, i és un tema del que es parla poc, malgrat la gran importància que crec que té, és un tema que em té realment sorpresa, con s’ho faran per mantenir la gran quantitat d’instal·lacions municipals existents? No és hora que es plantegi de forma seriosa un altre model de finançament municipal? Ha de recaure com hem sentit dir en alguna ocasió en l’increment dels valors cadastrals? És una mesura prudent en plena crisi?

Realment la situació del sector és difícil, l’immobiliari ha estat el primer en sofrir la crisi, avui malauradament ja són molts sectors que la pateixen, haver estat els primers ens dóna més experiència, més visió, sigui com sigui ens en sortirem.

En sortiran la major part d’aquells promotors, professionals, industrials que hagin estat prudents, que hagin creat reserves, que busquin nous camins, que siguin capaços de trobar sinergies i col·laboracions amb altres empreses, que hagin cuidat els seus clients, que hagin diversificat.

Segurament tots aquests no han estat els “llestos” dels últims anys, ni els més “lluïts”, segurament tots aquests han estat els que durant els darrers anys han vist o han tingut la impressió que el món era dels espavilats, dels nouvinguts al sector, de la cultura del “aquí te pillo, aquí te mato” i no dels professionals. Les crisis tenen un aspecte positiu, posen normalment les coses al seu lloc i netegen el sector, per tant no vull acabar sense enviar un missatge positiu:

“Ànims a tots, patirem ,però no en dubteu que triomfarem”

DIARI DEL CANVI (2008-2020)
Pàgina | 53
Contacti’ns Segueixi’ns (+34) 934.803.400 info@amatimmo.cat www.amatimmo.cat
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.