Som Anoia 3

28 de desembre de 2012 Núm. 003 1,5 euros

somanoia.cat

Anoiencs al món

PANORAMA 4

Menys tones però més qualitat La jornada solidària IgualadaxIgualada recapta 8 tones de menjar, un terç del 2011, però millora la selecció dels aliments necessaris. 

PANORAMA 9

La memòria col·lectiva El projecte Memoral recull les històries de vida de la gent gran de set pobles del nord de la comarca i posa en valor les seves experiències. Una iniciativa veïnal reeixida. 

CULTURA 22

Gran música minimalista

La crisi ha fet créixer els qui han optat per viure a l’estranger. Una comunitat d’anoiencs escampada arreu dels 5 contintents ZOOM 2 ESPORTS 29

Cap al sostre d’Amèrica

Una expedició de l’EGAN marxa el gener cap a l’Argentina per coronar l’Aconcagua, la muntanya més alta del continent americà.

PANORAMA 6

Es busca afortunat

El primer premi de la Grossa, el número 76.058, deixa un pessic de 400.000 euros a Igualada.

L’afortuntat del dècim encara no és públic.

Una proposta de música per a infants tocada amb instruments de joguina, al Teatre de l’Aurora. 

ENTREVISTA 18

No podem sortir a vendre a l’exterior amb por

Xavier Berneda Directiu de Munich

2

28 de desembre de 2012

zoom

Una comunitat global anoienca creixent, connectada amb amics i familiars per Internet

Guanyar-se la vida fora de Catalunya Molts joves anoiencs han trobat futur i condicions de vida dignes a l’estranger, incertes a casa nostra Jordi Gabarró IGUALADA

Els ciutadans nascuts a la comarca que viuen i treballen a l’estranger han crescut els últims anys arran de la crisi econòmica i ho continuen fent. És un cas compartit amb la resta de catalans, que afecta especialment els joves, dels més perjudicats. Les situacions són molt diverses, però les dades revelen que cada any emigren més anoiencs a causa de la crisi. Hi ha tants casos com situacions personals i familiars. Molts de positius.

Com el de la Carla Prat, que tot i tenir feina i sense notar massa la crisi, va decidir marxar amb la parella i allunyar-se de la incertesa i el desànim causats per aquesta. O bé els de Francesc Balagué o Pol Bosch, que, lluny de viure la llunyania com un

fet negatiu, destaquen els avantatges de viure i aprendre quotidianament d’una altra cultura. La majoria d’entrevistats, de fet, refusen tornar a Catalunya encara que hi trobin unes condicions de treball similars a les d’ara. Hi ha més aspectes, diuen.

«Costa prendre la decisió, però si les coses no estan bé… al final sense feina no es pot tirar endavant», conclou Ramon Bacardit, que fa 15 anys que treballa fora. Més enllà del centre d’Europa, destí laboral de generacions prèvies, diu que ara cal pensar en Àsia, Estats Units o Amèrica Llatina. Com han fet tradicionalment directius de grans empreses, com ell.

Som Anoia arrenca així un espai regular dedicat als qui viuen fora. Segur que tenen coses per ensenyar i noves mirades per oferir. Per millorar i facilitar, també, que qui vulgui pugui tornar.

Captivada per Melbourne Carla Prat

A Austràlia des del 2011 Comptable

Alguns joves van marxar a l’estranger un cop acabada la seva formació. En el cas de Pol Bosch, al Pacífic va

Un viatge que s’atura a Rio Francesc Balagué

Al Brasil, fa 10 mesos Psicopedagog

L’ambient d’incertesa i desànim va fer decidir aquesta tousenca a fer les maletes amb la seva parella. Durant el viatge de noces, de ruta per Austràlia, també es va enamorar de la ciutat de Melbourne.

La història d’aquest jove de la Llacuna va començar fent una volta al món, que es va allargar 16 mesos. Sense feina estable a Barcelona, una nova etapa. Al Brasil va conèixer algú especial i va decidir fer-hi parada.

«Nosaltres veiem el nostre futur a Austràlia perquè és un país on tenim una gran qualitat de vida. Aquí tothom viu molt tranquil·lament, la gent és molt agradable i amable, i l’índex de delinqüència és molt baix», explica Carla Prat, que també destaca «el respecte per tot allò que és públic» a Melbourne, escollida aquest any la millor ciutat del món per viure-hi. En el cas de la Carla i la seva parella, tornar a casa regularment és molt complicat: «un vol entre Barcelona i Melbourne dura unes 24h, així que només tornem un cop a l’any per veure a la família i amics». Van venir l’octubre passat, o sigui que aquest Nadal el passen a Melbourne, on «ara és estiu i es fa estrany, quan estàs a 30 ºC».

Aquest doctor en pedagogia és actualment emprenedor, cofundador de Wonference. Un producte global de software en línia, pensat per un català que viu al Brasil. Tornar? «Tinc previst tornar d’aquí uns anys, però mai se sap…

El que ara pugui planificar per al futur…, no en tinc ni idea de què passarà», reflexiona Balagué. Des del Brasil, destaca que «Rio de Janeiro és una ciutat molt oberta on es viu molt a l’aire lliure». I amb l’arribada del Nadal, confessa que troba més a faltar «la família i amics, el menjar i el fred», el fet que no comenci l’hivern en unes dates tan assenyalades. Tot i això, com el cas de la Carla o el Pol, el seu és un Nadal de clima estiuenc: «Viure’l en un país tropical és una experiència curiosa… Tota la setmana a 35-40 graus, amb bermudes i xancletes!», explica Balagué.

28 de desembre de 2012

3

1.604 anoiencs

Generació Erasmus

Deures pendents

És la xifra de residents a l’estranger del 2012, segons l’Idescat. Dominen 819 dones.

Molts joves universitaris han pogut aprofitar la beca europea per millorar la formació fora de casa.

Les ofertes per treballar fora acostumen a topar amb un domini general feble d’anglès o francès.

De l’oceà Índic al mar del Carib Pol Bosch

Al Carib des del 2010 Submarinista Acabada la carrera de traducció, aquest jove igualadí va marxar a Bèlgica el 2007, des d’on va fer el salt a l’illa de Reunión, a l’oceà Índic, amb una beca.

Set mesos que van ser tres anys, i el submarinisme com a passió feta professió. Curaçao, al Carib, va donar pas a l’illa veïna de Roatan. Fa 1 any que hi és.

En Pol va deixar la carrera d’història a mitges, per anar a Irlanda a treballar i després a Brussel·les. Així va aprendre anglès i francès, per acabarse llicenciant en Traducció el 2007.

Des d’aleshores, el domini d’aquestes llengües li ha anat bé per trobar en el submarinisme una eina per viatjar.

«No tinc ganes de tornar a Europa ni trobo a faltar coses materials, excepte el bon menjar… tot i que la fruita tropical sempre és boníssima», diu.

Sí que troba a faltar família i amics, així que torna un cop l’any. Ho fa normalment quan fa calor, o sigui que feia 4 anys que no venia per Nadal. A Hondures, en temporada alta, se celebra amb barbacoes a la platja.

Canviar de ciutat, continuar a Alemanya Mireia Llobet

A Stuttgart, fa 10 mesos Llicenciada en Dret Després de viure un any a Berlín, aquesta igualadina treballa ara en un centre de promoció de negocis. Abans, aprofitava els estius per anar a treballar a l’estranger, sobretot per millorar l’idioma i tenir una experiència professional fora de casa.

També, pel repte personal que suposa.

fer del submarinisme la seva nova professió. / ARXIU PARTICULAR

Ambaixadors i comercials

M

Toni Olivé economista

olts dels nostres joves han de marxar fora de Catalunya si volen una feina a l’alçada de les seves expectatives. Aquest fenomen, una mena de diàspora anoienca, té dos vessants. Començo pel negatiu. Amb els nostres impostos hem proporcionat formació a uns joves que exerciran fora, beneficiant per tant unes altres empreses i uns altres països. Els joves que marxen s’enduen el seu talent, del qual ens veiem privats. Potser alguns marxen de grat, a la recerca d’experiències vitals i professionals diferents i, per tant, enriquidores. Però per a d’altres marxar no és una aventura engrescadora sinó un imperatiu, un motiu de frustració i potser una penalitat. Pel que fa al vessant positiu, aquests joves viuen i treballen amb gent molt diferent, i aquest enriquiment personal i professional suposarà una alenada d’aire fresc per a nosaltres el dia que tornin. Si és que tornen, és clar. Perquè només tornaran si poden trobar feina aquí.

Un segon aspecte positiu d’aquesta diàspora és que tenim ambaixadors i comercials arreu del món. L’altra qüestió és per vendre què.

Fixeu-vos que, una vegada més, som al cap del carrer. Necessitem empreses perquè qui no vulgui marxar no hagi de fer-ho i també per projectar-nos al món.

«Hi ha molts aspectes que ara mateix Alemanya em pot oferir amb més bones condicions que no pas Catalunya», explica la Mireia, que tot seguit afegeix: «M’agradaria poder tornar algun dia, això sí, perquè m’estimo molt Catalunya i malgrat la conjuntura econòmica actual és un dels millors llocs per viure.» La proximitat geogràfica i la feina li permeten venir «de tant en tant», com és ara per Nadal, quan pot allargar la visita i reunir-se amb amics i familiars.

«A Alemanya es viu el Nadal amb molt d’entusiasme, els mercats són tot un espai social, més enllà d’oferir tota mena de productes artesanals i gastronòmics», diu Llobet.

Un bitllet de tornada a Europa via Mèxic Ramon Bacardit

A Düsseldorf des del 2002 Químic Amb una dècada a Alemanya, en Ramon treballa actualment a la seu central de la multinacional Henkel, on és cap de recerca d’una divisió. Ara bé, hi va arribar provinent de Mèxic DF, on una oportunitat professional va fer que marxés amb la dona i dos fills, de 15 i 11 anys.

«Fa 15 anys que volto.»

«Definitivament!», respon Ramon Bacardit preguntat per si tornaria a Catalunya en cas d’una oferta de condicions laborals similars a les actuals.

«També esperem anar força sovint a Mèxic», afegeix, «on viu la nostra filla». Ella es va quedar allà, mentre que els seus pares van agafar de nou les maletes per anar a Alemanya, ara fa deu anys. «D’Alemanya en valorem molt la qualitat de vida, molt alta a Düsseldorf, malgrat el que pensen moltes persones que no han viscut mai en aquest país», explica. Com el cas de la Mireia, la proximitat geogràfica ha passat a ser ara un avantatge: «sempre tornem per Nadal i la festa de Reis a Igualada», remarca.

4

28 de desembre de 2012

panorama

Un pessic de la Grossa El sorteig més popular de l’any va deixar a Igualada un bocí del primer premi. Un dècim de 400.000 euros, venut per l’administració Singla.

Menys quantitat, més qualitat La plataforma IgualadaxIgualada recapta 8 tones, un terç del 2011, per al Banc de Queviures local Redacció IGUALADA

Vuit tones de menjar recaptades de les trenta previstes, però amb aliments més necessaris i 3.000 euros per a productes frescos. Aquesta és la lectura positiva que fa Igualada per Igualada de la jornada solidària que va tenir lloc dissabte passat. Un miler de voluntaris i un centenar d’entitats, aquest sí un rècord d’implicació, van prendre part en la 2a recollida massiva d’aliments, que va omplir d’actes diversos el centre de la ciutat.

Tot i recollir un terç de la quantitat de l’any passat, 8 tones davant les 22 del 2011, la plataforma va destacar «el salt qualitatiu i els fruits de la campanya divulgativa» perquè els ciutadans van donar al Banc de Queviures local els productes que més falta fan actualment: oli, llet, llaunes de sardines, bolquers, cereals, sal, sucre i productes d’higiene personal.

Per contra, Creu Roja Anoia, una de les entitats que gestionen el Banc, havia informat de l’excedent de productes bàsics com pasta i arròs.

«L’any passat la iniciativa va permetre recaptar aliments fins al setembre, però enguany encara no ho sabem, perquè hem de veure el tipus d’aliment i, a més, segons com s’administri pot durar més o menys», va explicar Núria Mas, d’IgualadaxIgualada. Ara valoraran si el 2013 es pot dur a terme una segona acció similar, «sempre ben fet

Més enllà de les xifres «Qualsevol quantitat de menjar recaptat, per petita cosa que sigui, ja és bona». És l’opinió de Núria Mas, una de les dues impulsores de la plataforma IgualadaxIgualada, nascuda ara fa un any. Ella destaca que, al marge de les tones recaptades, «allò important és la xarxa que s’ha fet i tot el treball de saber per què hem arribat al punt de demanar aliments per al Banc».

«Que no és caritat –continua– sinó que hi hem arribat a causa de l’atur, de reduir els PIRMI, els desonaments… amb cada cop famílies més grans i sota mínims». L’assistència del Banc un cop al mes és, doncs, vital. «Volíem desvergonyir tota aquesta situació i que la gent sigui valenta», clou Mas.

Una setantena d’actes paral·lels a la recollida d’aliments van tenir lloc al centre d’Igualada, dissabte passat durant tot el dia. / SANTI CARBONELL I JOAN SOLÉ

i amb objectius clars, transparents i oberts a tota la ciutadania».

La suma dels donatius previs i els diners recollits dissabte passat van superar els 3.000 €, tot i que les aportacions no es tancaran fins al febrer.

Davant la coincidència en el calen-

dari amb el Gran Recapte que es va organitzar a tot Catalunya (amb més de 20 tones a l’Anoia), i la Marató de TV3, Mas va dir que encara cal valorar-ho, també.

La xarxa social va créixer molt, fins a permetre doblar i triplicar la xi-

fra de voluntaris als diferents punts de recollida. Des de les deu del matí i fins al vespre, un miler de persones hi van participar, organitzant unes 70 activitats paral·leles. «Una plataforma més ciutadana que mai i sense lideratge únic», va remarcar Mas.

Una iniciativa que guanya voluntaris socials

Carme i Josep Antoni

Emma i Vanessa

Maria Carme i Violeta

Nosaltres ho vam veure a través del web i ens vam decidir a apuntar-nos-hi i aquí estem, diuen la Carme Secanell, infermera, i el Josep Antoni Jiménez, jubilat.

A Cal Font, una parella de voluntaris que no vénen de cap entitat, però que tenien ganes de col·laborar amb IgualadaxIgualada. El seu pronòstic d’arribar a 30 tones no es va complir, però tots dos van destacar el bon ambient entre voluntaris i la predisposició dels ciutadans.

L’Emma Méndez i la Vanessa Tejada també van debutar per primer cop en una iniciativa solidària com la de marató de recollida d’aliments. Amigues però inscrites a nivell personal, sense provenir de cap entitat, totes dues van destacar que cal ajudar com es pugui tota la gent que ho necessita.

A l’Ajuntament van oferir coca, cafès o aigua… per a tothom, des dels artistes que van pujar a l’escenari fins als qui venien de donar menjar per al recapte.

Des de primera hora del matí a la plaça del Pilar, al cor d’Igualada, la Maria Carme Pinyes i la Violeta Corral van recollir diners i aliments per IgualadaxIgualada. En el seu primer any com a voluntària, la Maria destacava la sensació que no es recaptaria tant menjar com el 2011, per la coincidència amb el recapte català del Banc d’Aliments i la Marató. Tot i això, la venda de galetes, rams silvestres o bufandes contribuïa a bon ritme a les ajudes en metàl·lic.

28 de desembre de 2012

5

Un pont amb El Salvador

Preservant la història

L’Agermanament d’Igualada amb la comunitat de Nueva Esperanza fa 20 anys. Una història solidària amb nous projectes en curs.

Es presenten els resultats de la primera fase de Memoral, projecte encaminat a formar i potenciar la recollida de testimonis orals entre veïns

Arcadi Oliveras. L’economista crític més popular del país va parlar a Igualada de què podem fer els ciutadans davant la crisi

La Marató de Piera TV recapta 2,8 tones, una xifra rècord

Hi ha petits avenços que ens animen J.G. IGUALADA

Un centenar llarg d’assistents van escoltar dissabte passat Arcadi Oliveras a la plaça Pius XII, la més reivindicativa d’IgdxIgd. Hi van poder escoltar les crítiques, velles i noves, del veterà economista a la gestió de la crisi i la bombolla financera.

—Està canviant les actituds?

—Algunes sí, però haurien de canviar més. De la necesidad virtud: la situació és delicada i per tant la població està reaccionant. Però que doni un vot majoritari a CiU, que durant dos anys ha sacrificat la gent, és incomprensible i vol dir que la gent no està prou conscienciada. Em sap greu, tinc amics a CiU, però cal dir les coses clares.

—Els nostres hàbits no han canviat gaire, doncs.

—El cinturó s’ha hagut d’estrènyer i s’han fet esforços, per l’atur, la rebaixa de la pensió… En general, però, l’actitud global no és la idònia.

Potser hi anirem. Falten estructures com les del 15M, que pretenen fer molta pedagogia sobre quin és el rerefons de les desgràcies, i provocar actituds de protesta i rebel·lió.

—Això del 15M és viu?

—Que hagi abandonat les grans places no vol dir que hagi perdut empenta. S’ha traslladat a barris, ateneus, entitats veïnals, comarques…

Això s’ha reflectit en moltes actuacions, amb protestes davant ambulatoris, contra desnonaments…

La gent que fa anys que lluita ja sap

quin és el camí que cal recórrer i la meva valoració és positiva. Penso que hi ha petits avenços que ens animen més que no pas frustren.

—L’economia productiva pateix molt. Què s’hi pot fer?

—He vist arreu iniciatives organitzades per gent amb ganes de trobar feina i fer economia social. Que creen cooperatives o empreses d’iniciativa social no dedicades només a l’afany de lucre. Això és el que m’agrada.

PIERA// La 14a edició de la Marató de Piera TV va recollir dissabte passat 2,8 tones d’aliments, una xifra rècord.

Durant dotze hores de programació, aquest canal local va recaptar així menjar destinat a Càritas i al Banc d’Aliments local. Els organitzadors van valorar molt positivament la implicació de les entitats de la vila i de la resta de l’Anoia.

La marató va començar a les 10 del matí amb l’entrevista a la regidora de Benestar Social, Maite Guzmán, i Ramon Bosch, de Càritas. La primera actuació va ser a càrrec de l’Escola de Teatre de Piera, seguida d’una gran quantitat d’interpretacions diverses, com la de l’Escola de Música de Piera i la dels Hostalets de Pierola. La visita del conegut com a avi de la sèrie El cor de la ciutat, Armando Aguirre; del meteoròleg Lluís Obiols o el delegat del RCD Espanyol, José M. Calzón, van ser altres incentius de la jornada solidària. La va cloure una entrevista amb l’alcalde Jaume S. Guixà, Susi Espanya, Ramon Bosch, i el fundador de Càritas Barcelona, Jordi Peix.

6

28 de desembre de 2012

panorama

El Saló obre portes a Igualada i Vilanova Redacció IGUALADA

Els salons de la infància d’Igualada i Vilanova van obrir ahir les portes. Les organitzacions d’ambdós salons destaquen que s’han hagut d’adaptar a la situació de crisi actual però que han creat un lloc acollidor per als infants.

Igualada presenta enguany el Saló de les Idees, que té com a objectiu l’aprenentatge dels nens i nenes igualadins a més de ser «un espai de trobada, diversió i educació en el lleure» segons Joan Requesens, regidor de Joventut i Cooperació. El Saló de la Infància d’Igualada organitza diferents activitats i espectacles de caire lúdic, esportiu, d’aventura i manualitats.

En aquesta edició del Saló de la Infància de Vilanova l’espai s’organitzarà per zones temàtiques. Aquesta proposta educativa pretén apropar els infants a les diferents etapes històriques perquè mitjançant jocs i tallers aprenguin com es vivia en aquestes èpoques. Un altre objectiu dels organitzadors és que a part que aprenguin a jugar sols també sàpiguen fer-ho en família perquè permet crear els vincles que l’infant necessita per conèixer la societat i les persones. El Saló d’Igualada romandrà obert fins diumenge 30 a la tarda i el de Vilanova fins demà dissabte.

Vuit joves calafins es formen a la Casa d’Oficis Redacció CALAF

Calaf crearà una Casa d’Oficis que permetrà formar fins a vuit joves en el camp de les energies renovables i l’eficiència energètica. El projecte disposa del finançament del Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu.

Es durà a terme l’any vinent i s’adreça a joves menors de 25 anys amb uns nivells mínims de formació, per facilitar-los eines de coneixements teòrics i pràctics. En els últims sis mesos del curs els vuit joves seran contractats per l’Ajuntament de Calaf mitjançant la modalitat de contracte per la formació.

La Grossa deixa un pessic Es manté en l’anonimat el propietari del dècim comprat a Igualada i premiat amb 400.000 euros Jordi Gabarró IGUALADA

Un afortunat anònim. Gairebé una setmana després del sorteig de la Grossa, es desconeix encara qui va comprar el dècim 76.058 a l’administració Singla d’Igualada, a l’avinguda Barcelona, 90, premiat dissabte passat amb un bon pessic del sorteig de Nadal: 400.000 euros.

Tot i diversos rumors, la propietària de l’establiment, Immaculada Singla, va explicar ahir que encara no sabien res del guanyador: «No sabem si es mantindrà sempre en l’anonimat, però per aquí no ha aparegut. No tenim ni idea de qui és.» És possible que l’afortunat comprés també el 76.058 a propòsit. la sort, també a igualada Les escenes d’alegria i cava van repetir-se també dissabte passat a l’avinguda Barcelona d’Igualada.

Quan passaven pocs minuts de les deu del matí i es va cantar la Grossa, el primer premi del sorteig de Nadal, l’emoció va arribar a l’administració Singla. Això sí, després d’uns moments d’incertesa inicial: «ha sortit per la màquina un dècim premiat en 400.000 euros, però fins que no ens han donat la informació del Servei Nacional de Loteries no ho sabíem».

Envoltada de càmeres i curiosos, espontanis o clients de sempre, Singla va plorar diverses ocasions: «És una gran alegria. Primer sempre són les llàgrimes i després una gran alegria. És com fer realitat una cosa que sempre sembla un somni.»

El cava va córrer en l’administració igualadina que va repartir un pessic de la Grossa, dissabte passat. / JORDI GABARRÓ

A més, va destacar que les darreres setmanes ja havia repartit for­ ça sort en les travesses del futbol.

En concret, fa prop d’un mes que va donar cinc premis que pugen més de 600.000 euros; tres plens als 15 de la travessa i dos butlletes premiades amb 14 encerts. No era la primera vegada que l’administració Singla d’Igualada repartia un premi de la Grossa, però mai fins ara d’un primer ni tampoc en euros. «El 2001 ja vam vendre el número posterior a la Grossa. No va ser el primer, però sí molts milions de pessetes, perquè

Per prime­ ra vegada l’adminis­ tració Singla reparteix un primer premi de la Grossa

gairebé va ser un número sencer.

Aleshores era en paper», va recordar Singla enmig d’un matí inoblidable. ara el nen «Estem en una bona ratxa, s’ha d’aprofitar que realment estem positius», va declarar Singla dissabte passat. I l’efecte de la Grossa ha sigut evident. Les cues per adquirir un número del sorteig del Nen, que tindrà lloc el 6 de gener, s’han repetit els últims dies en aquesta administració igualadina. «És època de més feina i hi ha influït», va dir Singla ahir.

Demanen portar aules a Mont-Àgora Redacció IGUALADA

Montbui espera tenir enllestida la nova biblioteca, ubicada a l’espai Mont-Àgora, el 2013. El nou espai, de 1.300 metres quadrats, ha d’estar a punt per a principis del curs que ve. L’Ajuntament de Montbui també valora la possibilitat de transferir al nou equipament part de les aules de l’Escola García Lorca.

L’equip de govern montbuienc ha instat al Departament d’Ensenyament que accedeixi al fet que algunes activitats escolars passin a Mont-Àgora, «en espera que s’engeguin les obres d’ampliació de l’Escola García Lorca», aturades per la situació econòmica.

Les obres contemplen urbanitzar també la vorera exterior de l’edifici. El volum final d’inversió de les obres d’aquesta segona fase ronda els 2,5 milions d’euros i ha estat finançada amb ajudes obtingudes del PUOSC i de la Diputació de Barcelona.

L’oposició no en vol més Per la seva part, el principal partit de l’oposició montbuienca, Veïns amb Veu, entén la necessitat de tancar les obres de la segona fase que es desenvoluparan el 2013, però demana esperar per accions posteriors.

Visita d’obres a Mont-Àgora, la setmana passada. / AJ. MONTBUI

Jesús Miguel Juárez (VV) afirma que «enllestir la segona fase és molt necessari» i que «cal tractar bé el projecte de traslladar les aules». Sobre la possibilitat d’una tercera fase, que significaria un auditori i sales de cinema, Juárez no hi està d’acord ara per ara: «Es vol anar massa lluny sense saber si es podrà omplir.»

28 de desembre de 2012

7

panorama

Imatge recent dels escoltes i guies igualadins, al parc de l’Estació Vella de la ciutat /AEiG J.C.-M.A.S.

Sis dècades d’escoltisme

El Cau té seixanta anys

La celebració de l’AEIG Jaume Caresmar reuneix 250 anoiencs al seu nebot, el mític Xesco Boix, les cançons del qual tampoc van faltar en la celebració de l’efemèride.

REDACCIÓ IGUALADA

El Nadal de 1952 Miquel Ball i Mateu va fundar l’agrupament escolta Jaume Caresmar, 3 anys abans del de noies guies Maria Antònia Salvà.

250 persones van celebrar, dimarts passat, una Missa del Gall especial i multitudinària a l’església de la Pietat, a l’Escola Pia d’Igualada.

Tot seguit, els assistents es van traslladar al pati de l’escola, per escoltar el cantant Oriol Canals al voltant d’un gran foc de camp, com els d’abans. Acompanyats de coca i torrons, els més veterans van recordar així els vells temps de la mà d’un antic escolta i animador, fent honor

una entitat històrica

Centrada en l’educació en el lleure d’infants de 6 a 19 anys a través del mètode escolta, l’A. E. Jaume Caresmar continua viva. Entre els projectes paral·lels a la formació de joves implicats amb la societat, Laura Vallès, l’actual cap, explica que «s’està treballant en una base de dades que deixi escrita la història, tant dels nois com les noies, per transmetrela als qui vindran». A una exposició al Museu de la Pell, el proper abril, s’hi sumarà al maig la pujada familiar al Cogulló, pels 60 anys-60 cims.

Dos senglars causen dos accidents a l’Anoia Un turisme va impactar contra un porc senglar dimarts 25 de desembre a la carretera que uneix Igualada i Òdena (fotografia). A causa de la topada l’animal va morir. A Ca-

SANTI CARBONELL I JOAN SOLÉ

longe de Segarra un altre cotxe va xocar contra un altre porc senglar la matinada del 22 de desembre. En aquest cas, l’animal va fugir. En els dos accidents va haver-hi ferits.

Jaume Ortínez

A

quest Nadal de 2012 s’acompleixen els 60 anys de la fundació de l’Agrupament Escolta Jaume Caresmar. Fa, doncs, 60 anys que a Igualada hi ha el Cau de manera continuada. La xifra ja és important.

Ho és, sobretot, per la pervivència durant sis dècades d’una entitat juvenil. Un grup de noies i nois que es renova però es manté actiu, i creix i s’especialitza en edats.

Ho és, també, pel nombre d’igualadins que hi ha passat: més de mil. Pels que hi són ara: uns dos-cents. I pels infants que ja estan apuntats per al proper curs.

Ho és pels centenars, milers, de dies i hores «de cau» (reunions, caminades, travesses, campaments, viatges…) al llarg de seixanta anys. Caps, ajudants, formadors, intendents… esmerçanthi tot el seu temps sense cobrar res. Mai ningú ha cobrat res.

Quanta gent, quants antics escoltes s’han empeltat d’aquest servei, d’aquest voluntarisme que ha enriquit dotzenes d’entitats!

Però més que totes aquestes dades el que compta és que aquell esperit inicial, aquella essència de l’escoltisme que uns quants joves van iniciar s’ha mantingut, i els valors de l’esforç, l’austeritat, l’amistat, el servei, la natura, la pàtria continuen com a norma i com a signe.

8

28 de desembre de 2012

especial

Una història solidària que fa 20 anys L’Agermanament d’Igualada amb la comunitat salvadorenya de Nueva Esperanza continua amb nous projectes gràcies a l’accés a les noves tecnologies com Internet, com amb els projectes que s’han desenvolupat. Així s’ha passat de col·laborar i finançar carreteres, cases, escoles i instituts a buscar un tipus de cooperació que permetés la relació entre les persones. Aquesta evolució ha portat a col·laborar en l’educació, la formació musical i en la recuperació de la memòria històrica.

Redacció IGUALADA

Fa 20 anys que 15 joves d’Igualada i comarca emprenien un viatge a El Salvador per participar en un camp de treball. Era un moment especial ja que s’acabaven de signar els Acords de Pau entre el govern i la guerrilla després d’anys de repressió i lluita. Aquell camp va portar els joves de l’Anoia fins a Nueva Esperanza, una comunitat rural d’El Salvador, formada per unes cinquanta famílies de camperols que havien hagut d’exiliar-se durant la guerra.

Aquestes famílies representen molt bé el drama que sofrí la majoria de la població durant els anys de guerra: morts, persecució, pèrdua de les poques pertinences,… El fet de compartir l’exili les uní en la voluntat de retornar a El Salvador i iniciar una nova etapa conjuntament, d’aquí el nom de Nueva Esperanza.

El treball dels joves d’Igualada durant l’estiu de 1992, col·laborant en la construcció de les infrastructures bàsiques, i els dies de convivència foren l’inici de l’agermanament.

L’oportunitat de compartir formes de vida i cultures diferents, malgrat les distàncies, es veié com una bona ocasió per enfortir la solidaritat amb un poble que es recuperava d’anys de repressió en una democràcia encara fràgil. Per altra banda, l’esperit comunitari i de lluita de la gent de Nueva Esperanza i altres comunitats de la zona eren un bon exemple de com es poden optimitzar els pocs recursos que es tenen quan es treballa conjuntament.

Durant aquests vint anys hi ha hagut una evolució tant en la relació amb Nueva Esperanza, en part

Diferents generacions han mantingut viva la relació d’amistat entre l’Anoia i El Salvador. / Aj. Igualada

Recuperar la memòria històrica La recuperació de la memòria històrica és un dels punts de col·laboració. Fins fa no gaire, El Salvador no tenia estudis universitaris sobre història salvadorenya. Per això, hi ha un gran buit sobre la lluita i vida dels camperols per construir alternatives als governs, que els han ignorat sistemàticament. Precisament arran d’una estada del Cau d’Igualada a El Salvador (2006) van descobrir alguns dels fils que la història ha anat teixint i que havien quedat oblidats. Així nasqué el projecte «La lluita

a la motxilla», dirigit per en Dan Ortínez i on es mostra el paper de la solidaritat internacional durant la guerra a El Salvador. Aquest projecte ha involucrat diferents grups de Nueva Esperanza, com ara els grups de música de joves o l’Associació d’Alcohòlics Anònims per tal de construir conjuntament el relat i també aprendre tècniques audiovisuals. El documental es va estrenar el passat mes de novembre a Igualada i properament tornarem a tenir l’oportunitat de veure’l al Cine Club.

LA MÚSICA COM A EINA La cultura musical salvadorenya ha estat abandonada durant molts anys i s’ha vist fortament dominada tant per la música dels Estats Units, com d’altres ritmes d’Amèrica Llatina. El projecte iniciat fa 15 anys conjuntament amb l’organització anglesa Music for Hope es centra en el treball amb joves. Està orientat a recuperar les seves arrels impulsant la formació de mestres populars de música, la promoció de l’autogestió del mateix projecte facilitant la cohesió social entre els joves i donarlos alternatives al temps lliure en un dels països més castigats per les bandes juvenils (maras) i l’alcoholisme.

Un altre component important és la integració de la dona.

Aquest projecte, finançat des de la mateixa Associació d’Agerma­ nament i també per l’Ajuntament d’Igualada, ha aconseguit formar 8 mestres populars que donen classes a més de 100 alumnes en sis comunitats de tota la zona de Nueva Esperanza. A la vegada s’han creat vuit grups de música que participen en les activitats de les diferents comunitats. Aquesta activitat ha contribuït a mantenir la zona apartada de la influència de les bandes juvenils i tenir un dels índexs d’alcoholisme juvenil més baixos del país.

Nueva Esperanza: educació i treball comunitari Redacció IGUALADA

Nueva Esperanza ha crescut en paral·lel a l’agermanament. Amb aquest temps han aconseguit fer realitat la voluntat d’uns 200 camperols per compartir esforços i trobar una forma d’organització que els permeti superar l’oblit crònic a què els governs han mantingut la població rural, tant a El Salvador com a la resta d’Amèrica Central. La comunitat s’organitza al voltant d’una directiva comunal, escollida democràticament, que s’encarrega de gestionar els programes socials i educatius com ara el fons d’emergència, el dispensari, etc.

Des dels inicis la dona ha tingut un paper molt actiu, tant en el seu treball en el nucli familiar, com en

la seva participació a la junta directiva i a la cooperativa. L’any 1995 les Nacions Unides escolliren Nueva Esperanza com a projecte exemplar d’organització i desenvolupament.

L’educació ha estat una prioritat des del principi. Els maestros populares, en bona part dones, han estat una peça clau per suplir les deficiències del sistema. L’ajut internacional ha permès construir una escola de primària que dóna servei a Nueva Esperanza i a altres comunitats veïnes. La bona gestió dels fons recollits permet que el transport escolar sigui gratuït. La culminació de tot el procés educatiu ha estat l’inici d’un programa de beques universitàries (en part finançades des d’Igualada) que ha permès a una trentena de joves de la comunitat acabar diferents llicen-

ciatures. La comunitat s’estructura al voltant de la cooperativa, que els permet viure de la producció agrícola, sobretot blat de moro i canya de sucre.

Aquesta i altres accions de cooperació es coordinen des de l’Ajuntament d’Igualada i Igualada Solidària. Joan Requesens, regidor de Joventut i Cooperació, destaca la importància de mantenir vives aquestes accions perquè «malgrat que avui la prioritat és fer costat a les famílies d’aquí que pitjor ho estan passant, cal mantenir també vives iniciatives com aquesta, que han donat grans fruits durant dues dècades». «Com diu Pere Casaldàliga, no hi ha un primer món desenvolupat i un Tercer Món subdesenvolupat, hi ha un únic món mal desenvolupat.»

28 de desembre de 2012

9

panorama

La lluita a la motxilla Glòria Mestre

L

a informació sobre El Salvador, com la de tants altres països, ens arriba amb comptagotes. Així doncs, cal valorar el naixement del documental La lluita a la motxilla, ja que ens apropa el colpidor testimoni de les víctimes de la guerra dels 80 d’El Salvador i la tasca de les brigades mèdiques internacionals. El treball de Dan Ortínez ens dóna l’oportunitat d’apropar-nos-hi.

El fil conductor és el de tres metgesses internacionalistes, l’Elisenda, la Begoña i la Marta, una catalana i dues basques que van escollir un camí poc comú: anar-se’n a la guerra d’El Salvador. Amb la clara convicció de lluitar pels seus ideals van anar a curar els ferits i van viure –més aviat, sobreviure– en un país on cada dia s’hi sumaven morts enmig de la misèria i la repressió.

Testimonis que les van conèixer i que van infiltrar-se al conflicte armat ens expliquen davant la càmera com van poder-hi exercir la medicina. A tall d’exemple, les sales d’operacions eren la clandestinitat dels boscos i l’instrumental mèdic el que cabia a la pròpia motxilla. Passaven molta por, massa. Dies sense menjar, amb caminades llarguíssimes per fugir de la repressió de l’exèrcit. Però què els motivava a endinsar-se en aquest conflicte armat, tenint una vida còmoda a Catalunya i al País Basc? El documental ens desvetlla quina és la seva força, el seu impuls.

Dan Ortínez sap captar relats intensos i durs, amb la delicadesa i la sensibilitat que calen per tractar un tema com aquest. És la primera vegada que en forma de documental es recullen testimonis de guerra de la zona del Bajo Lempa. Així doncs, la filmació es converteix en un valuós treball per mantenir viva la memòria històrica d’aquesta zona, també la de Nueva Esperanza.

En el conflicte armat d’El Salvador, uns 75.000 morts i desapareguts entre 1980-1992, encara ara hi ha milers de fets i testimonis silenciats. La Lluita a la motxilla dóna veu a històries personals que mereixen i necessiten ser escoltades. I sobretot, dóna vida al missatge final: la solidaritat és la tendresa dels pobles.

La lluita a la motxilla Català, castellà i èuscar · 2012 · 55’ Un projecte de: Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza i Aixina Produccions

Cent persones van omplir la Sala Polivalent de Prats. Durant l’acte es van visionar fragments d’algunes entrevistes. /A.M.

El valor de la memòria El projecte Memoral fa balanç de la seva primera fase tre entrevistes per poble) que formen la primera aportació a un fons que s’anirà ampliant a partir d’ara.

I també, la tasca de digitalització i arxiu que, sota el nom de «Jo també hi era», ha convidat el veïnat dels pobles a aportar fotografies històriques. Com a resultat s’han obtingut més de 500 fotografies provinents d’arxius familiars i municipals, amb les quals s’ha editat un calendari que ajudi finançar el futur del projecte.

Albert Mateu ELS PRATS DE REI

Crear grups locals que treballin per la preservació de la memòria oral dels pobles: entrevistar la gent gran per recollir-ne el seu testimoni i recuperar així aquella història no escrita per llegar-la a les generacions futures. Aquest és l’objectiu principal de Memoral, un projecte impulsat per l’Associació l’Arada i Cerca que compta amb l’adhesió de set ajuntaments (Calaf, Calonge de Segarra, Copons, els Prats de Rei, Jorba, Rubió i Sant Martí Sesgueioles) i de l’ACR Sigarra de Prats de Rei. Diumenge a la tarda va cloure la primera fase del projecte en un acte a la Sala Polivalent de Prats que es va omplir per valorar i fer un tastet de la feina feta fins al moment. dos objectius clau «El projecte persegueix dos objectius: capacitar els grups locals i començar a fer part de la feina amb casos pràctics», resumeix Marina Vilaseca, membre de l’Associació l’Arada. La iniciativa vol procurar que «si algú vol recuperar la seva història, fer-li accessible la formació legal; ensenyar com enregistrar en vídeo, o explicar com gestionar i dinamitzar un arxiu».

El projecte Memoral va arrencar al setembre i durant aquests darrers mesos s’han consituït grups de treball a cadascun dels set pobles participants. «Aquest és el millor resultat» segons Bernat Marquilles, de l’Arada, ja que a partir d’aquest moment, amb les eines necessàries, cada grup podrà continuar amb la seva tasca de manera autònoma.

A més d’aquests resultats a nivell de capacitació, els grups ja han començat a posar en pràctica la recollida de fonts orals. Fruit d’això en són, per exemple, les 28 entrevistes fetes a persones de més de 80 anys (qua-

un futur en mans dels veïns Com a valoració global d’aquesta primera fase, Vilaseca també en destaca el fort component d’intervenció social en el veïnat: «com un projecte de memòria, de contacte entre diferents generacions, és una eina d’intervenció cap a la gent gran, de reconeixement del seu saber i del que poden aportar».

Un projecte que continuarà fins on els grups locals, els veïns de cada poble vulguin. I per on ells creguin, com explica Ramon Costa, membre de l’ACR Sigarra, d’els Prats de Rei: «No es descarta poder publicar-ne algun material en el futur, sigui en paper o bé en digital.»

Memoral és també un reconeixement del saber i del que pot aportar la gent gran

Calamanda Sendiu

Mercè Carbonell

93 anys, els Prats de Rei

82 anys, els Prats de Rei

«És la primera vegada que em pregunten per la història d’aquí, i em sembla molt bé que es recuperi la memòria dels pobles. Jo he parlat sobretot de la guerra, perquè tenia 17 anys quan va arribar: dels hospitals d’aquí Prats, dels bombardejos…»

«És un projecte molt encertat i molt maco. A mi em fa més gràcia el que diuen els altres, perquè em recorda coses que jo no recordo però que havia viscut. Coses de casa meva, de la fàbrica... i ha de ser d’orella a orella això, perquè no està escrit als llibres. »

28 de desembre de 2012

11

panorama

Esquitxos d’un any de canvis Un 2012 agredolç. Hi ha empreses que veuen amb bons ulls fer inversions al territori i les activen. Les diferents mobilitzacions mostren una comarca viva. El dèficit en les comunicacions, l’altra cara de la moneda.

Fins sempre, Manel Comiat a un dels defensors del Rec El 29 de setembre moria de manera sobtada, Manel Caro i Fernández. Advocat de formació, Caro era una de les veus més autoritzades en la defensa del patrimoni del Barri del Rec d’Igualada Manel Caro treballava al negoci immobiliari familiar, però també consagrava una part del seu temps al coneixement i la difusió del patrimoni del barri adober. Va ser un dels promotors el 2009 de l’Associació Amics del Rec —i el 2011 de la Bastida—, que va estar especialment activa reclamant un tractament especial per al sector en la tramitació del pla urbanístic de l’Ajuntament, el 2010. Per bé que la proposta urbanística del govern va ser tombada al ple, l’activitat dels Amics del Rec no es va aturar, ja que van continuar assenyalant que calia actuar d’alguna manera per evitar el deteriorament i la degradació del barri i dotar-lo d’un règim de protecció especial.

Els darrers anys, amb el reforçament de les activitats a l’entorn del Rec, com les botigues efímeres que transformen dos cops l’any el barri, o l’impuls al centre del clúster, que s’ubicarà a l’adoberia J. Bella, la seva tasca ha quedat encara més ressaltada. La seva passió pel Rec era fruit d’un procés progressiu de reconeixement de tot l’entorn. Amb una precisió sorprenent, descrivia cada edifici i

cada racó. Evitar la catalogació per parts del sector i mantenir l’esperit i la fesomia del barri, van ser els seus objectius fins al final. El seu llegat a través d’Els Amics del Rec i La Bastida, seguirà en peu, però per desgràcia, sense el seu guiatge.

La precària connexió de l’Anoia amb Barcelona La línia que connecta l’Anoia amb Barcelona per autobús continua sent un dels temes de màxima preocupació. El 2012 el servei d’HispanoMonbús continua sense donar símptomes de millora Amb un tren que continua tardant 1 hora i 40 minuts a arribar a Barcelona, la connexió en autobús que ofereix Hispano-Monbús continua sent també un maldecap.

L’empresa té problemes en el front intern —dues vagues de treballadors— a més de la imatge que mostra, com l’accident de l’1 de juny, quan un dels vehicle es va incendiar quan estava parat a la vorera d’emergència. Els 50 passatgers havien sortit poc abans, afortunadament. Tot i així, el servei ha continuat sent deficient i el novembre s’hi va sumar un nou cas, quan la policia va aturar un autobús que portava 25 passatgers drets. La solució definitiva al problema que planteja el servei d’autobusos no arriba.

L’Anoia, per la independència

Feina per la comarca Miquel i Costas té a punt la nova planta a la Pobla Tot i que l’economia no mostra símptomes de millora, la firma paperera Miquel i Costas està enllestint una nova planta a la Pobla de Claramunt que portarà 380 llocs de treball nous 380 llocs de treball. Nous. Directes i indirectes. La nova planta de la firma paperera Miquel i Costas a la Pobla de Claramunt no només significarà una inversió importantíssima de 45 milions d’euros, sinó la creació de llocs de treball en una comarca en què la notícia habitual és que se’n destrueixen. Les obres de la planta s’estan enllestint aquest 2012, després que fa un any s’anunciés la inversió, i seran una realitat ben aviat.

S’anomenarà Terranova Papers, i es dedicarà a l’elaboració de papers industrials de tamany gran, amb un grau de sofisticació molt elevat. La inversió del grup paperer no es limita a la construcció i activació de la fàbri-

Per perdre la paciència

ca, sinó que continuarà invertint en l’adquisició de material d’alt valor tecnològic, per no perdre la competitivitat. Es preveu que amb aquesta instal·lació es generin 300 llocs de feina de manera indirecta, que es sumaran a la contractació d’unes 80 persones per a la planta.

Les indústries de creació de béns de consum de cara a l’exportació estan sent el sector on s’aferra la comarca per sortir de la crisi. Els adobers o el sector del tèxtil i la moda són els principals pilars de les exportacions. La comarca espera també noves inversions: de moment, a l’horitzó del 2013, hi ha l’establiment de Mercadona a Igualada.

La societat es suma al clam sobiranista La majoria de municipis de l’Anoia es decanten pel dret a decidir.

Aquest sentiment va quedar pal·lès amb la presència de milers de persones de la comarca a la manifestació del dia 11 de setembre.

El 2012 ha estat a Catalunya l’any de l’explosió del sentiment independentista, que s’ha vist reflectit al carrer amb la històrica manifestació de l’11 de setembre a Barcelona.

L’Anoia no n’ha estat l’excepció i aquesta majoria social i política s’ha vist reflectida també als carrers —amb la proliferació d’estelades als balcons— i als ajuntaments.

A l’Anoia, 20 dels 33 municipis s’han adherit ja a l’Associació de Municipis per la Independència. Entre aquests 20, les dues ciutats més poblades, Igualada i Piera, i la cinquena i la sisena, Masquefa i Capellades. A Òdena, la totalitat dels regidors es va posicionar a favor de la consulta. Els alcaldes d’altres ajuntaments també s’han mostrat favorables al referèndum. L’independentisme ha crescut en la seva base social: l’èxit de les consultes del 2009 i 2010 a l’Anoia s’ha reproduït en aquest any reivindicatiu. Milers d’anoiencs van ser l’11 de setembre a Barcelona. La majoria, hi van anar a través d’entitats o amb vehicles propis.

12

28 14 de desembre de 2012

opinió Votar amb els peus Editorial

E

ls mitjans de comunicació fa temps que expliquen en temps real les històries personals dels qui més emigren: els joves. Davant la manca d’oportunitats laborals o la precarietat de les feines ofertes, bona part d’aquesta generació ha optat per cercar a l’estranger tot allò que creu inassolible a casa nostra. Segueixen les passes d’altres generacions i d’altres països, que en plena globalització exporten mà d’obra contínuament. No som únics ni els qui partim de més avall.

Hi ha situacions diverses: qui marxa i no torna per gust, i qui ho fa a contracor i somia tornar. És evident, però, que sense bitllets de tornada la pèrdua col·lectiva és gran i amenaça encara més el nostre present. Des de la vessant humana fins a l’econòmica, amb menys població activa formada. Un reflex negatiu dels mals que patim. I, precisament perquè vivim en un món petit i globalitzat, les retallades dràstiques en educació, innovació i recerca, llavors de qualsevol economia del coneixement, són inexplicables.

Creiem que les històries personals que obren aquest setmanari són positives i enriquidores. N’hem d’aprendre molt, dels anoiencs i anoienques que viuen a l’estranger. Dit això, l’esforç comú ha de garantir que els joves i no tan joves d’aquí tinguin oportunitats.

Que qui marxi ho faci el més ben preparat possible, sí. I sobretot, si així ho vol, trobi aquí el que ara no pot guanyar-se.

Director Jordi Gabarró Cap de redacció Francesc Vilaprinyó disseny i grafisme Albert Mateu edició Núria Solano i Teresa Graells comercial Pere Ribalta web i sistemes Francesc Tomàs administració Maite Sánchez Ciclostil Edicions, SCCL Carrer Trinitat 31, 1r, Igualada 937 495 697 Dipòsit legal B.32653-2012

F

I els anunciants?

em un propòsit: comprar els regals de Nadal a petites empreses i autònoms.

La veïna que ven per catàleg o per Internet, l’artesà que fa bijuteria, l’amiga que té una botiga al barri, el pastisser que fa els torrons artesans, el noi que té la paradeta del mercat… Fem que els diners arribin a persones comunes i no a grans multinacionals. Així, més persones tindran un Nadal millor. Si et sembla una bona proposta, copia i enganxa-ho.

«Donem suport a la nostra gent.» Això mateix és el que vaig llegir, atònit, fa unes setmanes, als murs de Facebook d’una bona colla d’amics. La proposta, lloable vista en murs de «consumidors» purs i durs, va fer-me pujar la mosca al nas quan la vaig llegir també al murs d’aquestes «persones comunes» que «tan sols» tenen una empresa, o una botigueta, o una paradeta al mercat, o un negociet petitó...

I per què, us preguntareu? Personalment, sóc un gran partidari de comprar en comerços de proximitat: el llenguado de la peixateria X, les mandarines de la fruiteria Y i les botifarres de la carnisseria Z no tenen res a veure amb els mateixos productes dels hipermercats –per molt que els poders públics de la conca s’entestin a dir-nos que l’obertura de tres hipermercats d’una mateixa cadena a escassos metres de distància és un èxit per a l’economia comarcal… Però, a banda de la qualitat, també m’agrada veure els carrers del barri atapeïts de gent que va a aquestes botigues, m’agrada que el botiguer conegui els meus fills i, en definitiva, m’agrada veure viu el centre d’Igualada. Massa comerços històrics han tancat i, al seu lloc, o bé no s’hi ha posat ningú, o bé s’hi ha posat alguna franquícia, despersonalitzant així la genuïnitat de la ciutat.

Com a periodista, celebro especialment l’aparició d’aquest nou setmanari. Però, tan apassionant com va ser desgranar les notícies del primer número, també va ser-ho veure amb quins anuncis comptava. Vaig quedar

Tan important per a la viabilitat d’un negoci periodístic és la qualitat de les notícies que publica com la quantitat d’anunciants que atreu.

Però, malauradament, els mitjans Bernat Ferrer de l’Anoia juguen a aquesta lliga amb una mà lligada a l’esquena. De les tres Periodista o quatre grans empreses que encara queden per aquí… quantes s’anuncien a la premsa local?

L’excusa que esgrimeixen és clara: es dirigeixen a un mercat més ampli. Molt bé, res a dir-hi. Però, de la mateixa manera que les empreses que actuen amb Responsabilitat Social Corporativa acaben notant un retorn positiu per part dels clients, estaria bé que es plantegessin també una mena de Responsabilitat Comarcal Corporativa?

El mateix podríem dir-li al petit botiguer, o a l’artrítica associació de petits botiguers: d’acord, jo aniré a comprar a casa seva, però vostè, de tant en tant, cregui també en la premsa local: anunciïs’hi, subscrigui-s’hi, faci-hi promocions…

I per què és necessari tenir una premsa local forta? Perquè, malgrat el descrèdit que viu el conjunt de la professió en aquests moments, continuo DAVID DÀMASO MORROS pensant que és una sorprès per la presència, a tota pàgina, d’una entitat de les millors eines que té la ciutadabancària. També vaig trobar lloable el gest de bona nia (empresaris i botiguers inclosos) voluntat de la majoria d’ajuntaments. I, eviden- per mirar d’entendre el món i mirar tment, algun anunci d’amics, coneguts i saludats. de millorar-lo. És un gran fòrum de Més enllà d’això, la pàgina neta. I parlo d’aquest set- debat on intentem entendre l’altre i manari com podria parlar d’altres, que consti. mirem de trobar punts en comú, i el periodista mira d’aportar-hi el màxim de dades i interpretacions possibles que contribueixin a aquest diàleg.

Ja ens vam deixar perdre un diari.

L’oferta periodística comarcal penja d’un fil. I, en una comarca com l’Anoia, fuetejada per la crisi, necessitem més que mai informar-nos, debatre i progressar. No tot han de ser compres en hipermercats.

Ara que…, ben mirat…, en una ciutat líder en la producció de mit­jons com és Igualada, ja té nassos que, al seu principal carrer comercial, la principal botiga dedicada a la venda de tal indumentària sigui la d’una multinacional. Potser no en sabem més.

Estaria bé que les empreses es plantegessin també una mena de Responsabilitat Comarcal Corporativa?

14 de 28 de desembre desembre de de 2012 2012

13

«La futurologia és la gran estafa de l’era contemporània» Zygmunt Bauman

Solidaritat versus caritat Èlia Palomas

P

Advocada

ago la hipoteca però no menjo», diu entre llàgrimes algú de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de l’Anoia. I afegeix: «Si no us arribo a trobar demà mateix m’encadeno al banc.»

No vull parlar de desnonaments, ni de xifres ni de dades. Vull parlar de sentiments, de persones. De la por, de la impotència, de la tristesa i de la desesperació que veig en els ulls d’aquestes persones que es veuen abocades al llindar de la pobresa. De la culpabilitat que senten quan la gent del seu voltant els diuen que «van estirar més el braç que la màniga».

Dia a dia el treball d’aquesta plataforma els ajuda a recuperar l’autoestima. A través del suport mutu, de la solidaritat. I de fer entendre que el seu no és un problema individual sinó d’un sistema governat per una gran part d’una classe política i financera que ha creat un sistema d’especulació constant clarament orientat a beneficiar uns quants (els de dalt) que convencien els de baix que teníem un estat del benestar sostingut per un sistema capitalista, que es basa en el fet de créixer exponencialment sense límit. Ens feien creure que era impossible que ens quedéssim sense feina. Érem imparables, com diu en Guardiola.

Imparables perquè ens llevàvem d’hora per poder anar a treballar, per poder pagar les hipoteques hiperinflades ofertes pel «nostre amic del banc o de la caixa». Aquella persona que darrera de la finestreta ens deia: «Par-

La situació actual és fruit d’una estafa i només l’estem pagant els de baix

lem?» Era el nostre confessor personal. Li explicàvem que necessitàvem un habitatge i que no sabíem com pagar-lo. «Cap problema: què necessita, 200.000 euros? No es preocupi que ho pot pagar a 30 o 40 anys.» «I si un dia no puc pagar?» «No es preocupi, li fem una assegurança per si vostè està l’atur que li cobreix 12 mesos». «I si se m’acaba?» «És impossible. Els que no troben feina és perquè no la busquen». I signàvem sense por. Ens protegien polítics que ens deien «España va bien» i el «café para todos».

I arriba aquell dia. Ens quedem sense feina, sense atur, sense ajudes, sense poder pagar la hipoteca i sense menjar. Ens plantegem que pòdem fer. No podem acceptar que ningú passi gana ni es quedi sense sostre. I neixen iniciatives com la d’IgualadaxIgualada, que per segon any posa en marxa una recollida d’aliments acompanyada d’una reflexió: no podem fer una tasca merament assistencialista. Hem de reivindicar que la situació actual és fruit d’una crisi. Que no és una crisi, és una estafa. Perquè només l’estem pagant els de baix.

Volem que els culpables d’aquesta crisi la paguin. Volem justícia social. Volem feina.

Volem un habitatge digne. Volem una vida digna. No volem que bancs i caixes financiïn la solidaritat, no volem ni la seva obra social ni la seva caritat. No volem que els polítics retallin els nostres drets fonamentals i que amb les retallades salvin bancs i caixes i desnonin persones. Els drets fonamentals no poden ser ni retallats ni subhastats, ni poden ser fruit d’una caritat. Volem polítiques de redistrubició de la riquesa, volem alternatives al sistema capitalista i aplaudim iniciatives com L’Hortet de la Salut o de la Cooperativa Naturalment. Només si canviem el xip, com diu Atlas, canviarem el món.

Modulmax Un mòdul similar, d’unes dimensions milers de vegades més petita que el cap d’una agulla, ja no seria un joc sinó la base de la nanotecnologia. Amb milions de mòduls de nanodimensions podem pensar a construir qualsevol cosa de funcionament real: un cotxe, un llibre, una cadira.

Ara ens cal la nanomàquina que segueixi les instruccions perquè ho construeixi com vulguem. Serà la propera revolució.

Disseny d’Oriol i Xavier Batiste. Imatges extretes de www.modulmax.com

Xavier Vives

Suñol i Closa: la memòria Jordi Badia Periodista

D

iumenge passat vaig presentar al Centre Cultural Els Forns de Breda els llibres Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya (Pagès Ed.) i Maria Closa (Arola Ed.). A mi se’m feia estrany presentar els dos llibres alhora ja que són en aparença tan distints i distants, un assaig biogràfic i una novel·la, però encara més rar em semblava presentar únicament el de Suñol havent acabat de publicar la Maria Closa.

Després de pensar-hi, vaig adonar-me que, de fet, no hi ha la distància que sembla entre l’un i l’altre, encara que costi veure quin nexe els uneix: és la memòria històrica. No endebades, Maria Closa diu al narrador que «no hi ha poble que pugui perviure sense memòria».

Josep Suñol va morir assassinat per les tropes franquistes el 6 d’agost de 1936.

Després, van seguir seixanta anys d’un silenci espantós. Hi ha raons objectives que l’expliquen, per bé que no el justifiquen. A Suñol el van matar al començament de la guerra, en circumstàncies mai acabades d’aclarir. El cos no s’ha trobat mai i, potser més decisiu, com que era un personatge tant de tothom, un burgès d’esquerres, periodista, home d’esport i polític, i tan incòmode per a tothom també, ningú no l’ha reivindicat amb decisió i convenciment. Qui més s’hi ha posat ha estat el FC Barcelona.

Amb el llibre Josep Suñol pretenia recuperar la memòria de la seva obra periodística, esportiva, política i social. La seva memòria ja s’havia recuperat prou amb Josep Sunyol, l’altre president afusellat, dels Amics de Josep Sunyol i Josep Maria Solé i Sabaté, Carles Llorens i Antoni Strubell.

Amb la Maria Closa he tingut un propòsit semblant, el de recuperar la memòria d’un poble com n’hi ha tants, abandonat als anys seixanta per la mecanització del camp i recuperat a partir dels vuitanta com a segones residències i per a l’estiueig. Ara: el procés creatiu d’una obra de ficció no té res a veure amb el d’una de no-ficció. Fa uns dies, vaig topar amb una entrevista en què Jaume Cabré afirmava que «ningú és amo dels temes narratius». «Quan escric una novel·la no sé de què anirà», deia Cabré. Jo sabia de què volia que anés Josep Suñol… i sé de què volia que anés la Maria Closa quan vaig començar a escriure-la. Encabada, ha resultat que no ha anat només del que vaig pretendre. Per sort!

14

28 de desembre de 2012

En memòria El Senyor

JOSEP SANDIUMENGE ROVIRA (1927-2012)

Morí cristianament el dia 18 de desembre, a l’edat de 85 anys.

La família vol agrair les mostres de condol rebudes en l’acte de comiat que tingué lloc el dimecres passat, dia 19 de desembre, a l’Església Parroquial de Santa Margarida.

Montbui, desembre de 2012

Cap d’Any 2012 Molí Blanc Hotel

El tiet Josep era un home bo El tiet Josep era un home bo, molt pietós, amb una fe molt gran que va aprendre dels seus pares, l’avi Joan i la iaia Montserrat. Un home que no feia mai soroll, que semblava que no hi fos, però que era a tot arreu, per ajudar, col·laborar i treballar.

La pau de la mort que a tots ens espanta és la festa dels que, com el tiet Josep, tenen la plena convicció que ara està al costat de Déu Pare. Tiet, tot just et comença la veritable vida, de bracet amb Déu i amb el teu gran amic Sant Antoni dels rucs. Parla bé de nosaltres i ajuda’ns perquè no hàgim de fer tres tombs a l’hora d’agafar el bon camí quan ens hàgim de retrobar amb tu.

Tiet, tots els germans i nebots t’hem estimat, t’estimem i et recordarem.

Continuarem parlant de tu als petits, perquè la teva vida, exemple d’humilitat, obediència, pobresa, discreció, alegria i moltes més virtuts, sigui un model a seguir per a tots nosaltres.

Heu sentit el repic de campanes de fa una estona? Segur que no és res comparat amb el repic de campanes que s’ha sentit a les portes del Cel per donar la benvinguda al tiet Josep.

Ara sí que al Cel tenen un campaner major!

Els teus germans, cosins i nebots

Aperitiu

Blinis de salmó amb mantega de porradell Tartaleta de tàrtar de llonganissa i tomàquet Broqueta de seitó i fruits vermells Torradeta de foie caramel·litzat .

Amanida de gambes amb mango, maduixa i vinagreta de pinyons.

Rap amb carbassa i espàrrecs verds amb oli de tomàquet i ous de truita Melós de vedella i foie amb patata trufada i Pedro Ximènes Sorbet de mandarina amb crema de llimona i daus de taronja Lingot d’avellana i vainilla amb pinya confitada .

Cafès i gormanderies .

Bodega

Vi Blanc Via - Terra D.O. Terra Alta Vi negre Joan d’ Anguera D.O. Montsant Cava Can Guineu D.O. Penedès Raïm de la sort i cotilló:

Podeu adreçar-vos a aquesta secció al correu administracio@somanoia.cat o bé trucant al 93 749 56 97

Preu per persona: 75 (IVA inclòs) I per 20€ més: Festa amb copes sense límit i música amb Dj. fins la matinada!!

*Especial Nit Molí Blanc: Sopar + festa + habitació + esmorzar En habitació Standard: 145€ per persona.

(IVA inclòs) En habitació Superior: 155€ per persona.

(IVA inclòs)

Reserves: 93 801 91 79 // hotel@moliblanchotel.cat

28 de desembre de 2012

15

Cors i Corals Més i millors que mai L’Anoia té un gran nombre de corals que viuen durant el Nadal la seva millor època. Les cantades de les corals formen part de la tradició popular en aquestes dates i és habitual veure els cantaires al carrer. El conjunt de corals de la comarca dedica molts esforços als concerts de les festes nadalenques: saben que és el millor moment per lluir-se i demostrar els fruits dels assajos.

Les cantates escolars, com és el cas de la celebrada a Òdena divendres passat, reforcen la tasca escolar de difusió musical. / santi carbonell i joan solé

Aida Tudó

Les cantades populars de nadales permeten a les corals donar-se a conèixer, mostrar al públic el seu talent i els seus coneixements musicals. A més del tradicional concert de Nadal que realitza cada coral, és durant les festes nadalenques quan realitzen la major part d’actuacions. Les tradicionals nadales acompanyen als ciutadans cada any. La majoria estan pensades per ser interpretades per les corals.

A més, activitats com la cantada de nadales que organitza l’Ajuntament d’Igualada o el cant solidari d’IgualadaxIgualada amplien els concerts de les corals i demostren que l’Anoia és una comarca molt rica coralment, amb agrupacions repartides per tot el territori.

El tret de sortida de la majoria de cantades nadalenques que s’han fet aquestes jornades és aquesta Cantada de la Plaça de l’Ajuntament d’Igualada, el moment en què les corals juvenils d’Igualada s’apleguen per saludar l’inici de les festes nadalenques. Però el fenomen coralista no és exclusiu de la capital, que és on arrelen les agrupacions més joves. A la resta de viles i a la mateixa Igualada, però, hi ha nombroses corals que estan plenament consolidades i en alguns casos, com la calafina Ressons, ja estan celebrant el desè aniversari.

Cada coral té la seva idiosincràsia, unes característiques diferents que la representen i l’uneixen en un únic objectiu comú. El més important de les corals infantils com Gatzara, Verdums i Xeremell és combinar el cant i les activitats lúdiques.

Per això, totes organitzen colònies, excursions i intercanvis entre corals, que permeten als nens i nenes cantaires realitzar altres tipus d’activitats lúdiques. El seu principal objectiu és que a més d’aprendre música gaudeixin amb el cant.

Els membres del Cor d’Homes d’Igualada i del Cor Exaudio provenen del món de la música o tenen grans coneixements musicals. La majoria de cantaires no es vol dedicar professionalment al cant però tots comparteixen la passió per la música. La Coral Ressons i el Cor Trinvant de Calaf estan compostos per adults als quals els agrada la música. No és necessari tenir coneixements musicals per formar-ne part, només ganes de cantar i bona predisposició per gaudir de la música.

La tradició de corals anoienca es veu en els anys d’història de les

corals. La Gatzara celebrarà el seu 45è aniversari l’any vinent, fa42 anys del naixement dels Verdums, la Xeremell en farà 30, el Cor de Noies Exaudio en suma 15 i la Coral Ressons compleix una dècada el proper 1 de gener. També s’han creat corals noves com és el cas del Cor d’Homes d’Igualada.

A Igualada hi ha el referent ineludible de la Coral La Llàntia, que a penes fa dos anys va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva història centenària, la Coral Mixta, l’Schola Cantorum o el Cor de Santa Maria.

A Vilanova del Camí la Coral La Pregona. Entitats veteranes que es nodreixen d’un perpetu relleu generacional amb les corals més joves. Així, en molts casos els infants estan en alguna coral perquè els pares eren o són també cantaires.

Relleu i continuïtat.

16

28 de desembre de 2012

Josep Miquel Mindán Director de cors

Ha dirigit de diverses corals anoienques com Verdums, Exaudio i Xalest i ha estudiat música a Viena. Destaca que a l’Anoia «hi ha molta tradició coral i cada vegada tenen més formació musical».

Un director de cors «ha de saber transmetre la seva passió per les partitures i transmetre-la als que té al davant». Si un nen es vol dedicar al cant «el més important és la seva predisposició».

Cantada de Nadal a Igualada

Marta Carceller Coral Gatzara d’Igualada

Coral Gatzara

La Coral Gatzara d’Igualada compta amb 150 nens, molts dels quals en formen part perquè els pares també eren cantaires. Entre d’altres activitats la coral organitza excursions i colònies, «els nens no només vénen a cantar sinó també a passar-s’ho bé» i és per això que es fan altres activitats. La coral celebrarà l’any vinent el seu 45è aniversari.

Coral Mixta

Màrius Tomàs Cor d’Homes d’Igualada Amb poc més d’un any de vida, la Coral d’Homes d’Igualada dirigida per Pere Lluís Biosca va néixer després que «tots el membres ja havíem cantat en altres llocs, però teníem ganes de fer una coral només d’homes». De moment ja han fet tres concerts gràcies «a les ganes de tots de cantar i treballar per fer bona música».

Coral Xeremell

Jaume Sabaté Coral Infantil Xeremell de Capellades La Coral Infantil Xeremell de Capellades és «un grup que creix, som una gran família on tots ens ajudem entre nosaltres». Els nens que en formen part tenen «una gran il·lusió per cantar», no han de tenir coneixements musicals per gaudir de la coral «només han de tenir ganes de fer música i una bona predisposició».

28 de desembre de 2012

17

Coral Merlet

Nuska Corrià Cor Exaudio

Cor Exaudio

El cor Exaudio està format únicament per dones d’entre 18 a 40 anys que comparteixen «la passió per la música». Totes tenen coneixements musicals però «no formem part del cor per dedicar-nos professionalment a la música, simplement perquè ens agrada cantar». Totes les dones del Cor Exaudio comparteixen «la passió per la música».

Núria Olivé Coral Verdums

Coral Ressons

La Coral Verdums té una seixantena de cantaires als quals «els agrada cantar, volen introduir-se en el món de la música o simplement conèixer gent nova». És una coral «molt íntima perquè som molt pocs, hi ha un tracte personalitzat entre els nens i els monitors». A més de cant fan altres activitats lúdiques.

Josep Maria Planell Coral Ressons de Calaf

CorTrinvant

El dia 1 de gener la Coral Ressons celebra el 10è aniversari amb un concert a Calaf que encaren «amb molta il·lusió perquè sortim una mica de clàssics de sempre i incorporem cançons més modernes». Les principals característiques de la coral són que «hi ha molt bona amistat i bon tarannà entre els membres del grup».

Jaume Ortínez Cor Trinvant de Calaf El Cor Trinvant de Calaf està format per tan sols vuit persones: «Som una colla d’amics que gaudeixen cantant i ens ho passem molt bé formant-ne part. A més, no ens preocupa fer molts concerts i no en tenim un nombre fixat cada any.» Van actuar a la Festa Major de Calaf on van gravar una cançó que va rebre més de 10.000 visites al Youtube.

18

28 de desembre de 2012

economia

El retorn dels germans Berneda Xavier Berneda és el conseller delegat del holding Bern2Run, al costat del seu germà David, l’administrador, i del pare, Francesc Berneda.

Fetes les paus amb l’altra branca familiar, que els va vendre les accions, la tercera generació gestiona un paraigües de 5 empreses.

Xavier Berneda. Aquest empresari del Baix Llobregat torna a la direcció de Munich després d’un conflicte per la propietat. Explica com ho fa la marca anoienca per resistir la crisi i continuar exportant.

Faríem bé no només sabates Jordi Gabarró VILANOVA D’ESPOIA

—Com ha viscut el moment d’impàs fora de l’empresa? Podem parlar de retorn a la normalitat?

—Han sigut sis misos i una setmana llargs. S’han fet eterns per molta gent, perquè prendre decisions costa. Ara cada gat té el seu picarol. Tinc molt clar amb qui puc comptar de la companyia i amb qui no. He tingut grans satisfaccions però també algunes sorpreses desagradables. Venir a treballar aquí cada dia és molt dur: peatges, benzina… Però hi ha gent que no s’adona del que hi ha fora les parets de Munich: un terreny dessolador, atur excessiu a l’Anoia, manca d’idees… Quan algú tira del carro i alguns de dins se’n mouen, Déu n’hi do.

—El veig molest.

—No és una amenaça sinó fets. Allò més important en un col·lectiu, tant si juges a futbol com en una empresa, és que cadascú tingui el que es mereix. Si és un sobresou un sobresou; si algú no s’ho ha guanyat i cal donar vacances al maig. És el que hi ha. Hi ha molta gent preparada a la porta de l’emprsa esperant per treballar, perquè es necessita. Hi ha hipoteques, desnonaments… És vergonyós, el que està passant. El que té l’assegurança i té la mamella, com a mínim que la xucli i es posi l’empresa a l’esquena.

Crec que hem de parlar molt menys de facturació i molt més del nombre de gent a la qual donem feina. El meu avi parlava d’això: a quanta gent donem feina.

—Quants llocs de treball són, indirectament, a Munich?

—No ho hem calculat però moltíssims. Directament, segons la temporada, són uns 200. Tenim dos proveïdors de l’Anoia a qui comprem al voltant d’un milió d’euros l’any en pell. Altres ronden el mig milió d’euros. Parlem de molts diners.

—Vostès també fabriquen a l’estranger. Quin és el criteri?

—Hi ha algun model de sabates que fabriquem alhora a Barcelona, Solsona, Elx, el Marroc i Indonèsia. Si m’arriba una comandda de 30.000 unitats per als Estats Units aquí és impossible, col·lapsaria la producció.

Hi ha models que estan dividits en molts llocs. Tenim una mena de quadrants de producció per mesos i hem d’anar repartint joc.

—Què és, doncs, allò principal que decideixen fer fora?

—Tots coneixem amics que són

Xavier Berneda és, al costat del seu germà David, la tercera generació de la firma de calçat esportiu. / J.G.

Xavier Berneda

conseller delegat de bern2run

De llenguatge directe i sense embuts. Reconeix mèrits aliens i reparteix floretes. Un referent? «El meu pare», diu. Destaca que ell li «ha deixat fer i ha sabut deixar pas després de liderar», una de les claus perquè una empresa familiar com Munich continuï.

Diu que no es pot treure el peu del gas a l’hora d’exportar i que vola més en avió que amb el seu parapent, una de les seves grans aficions. Una altra, Twitter: 2.700 seguidors i 7.960 tuits. superintel·ligents i els tenen amb una taula passant papers. L’empresa ha de valorar… Jo no intercanvio tantes hores de presència d’un treballador per diners. Intercanvio tant intel·lecte i tanta capacitat de donar i de fer per diners. Això és el que canviem, ja. Ens hem d’oblidar de ser productius. Mira que som productius, però hem de dir: «Què m’aporta aquesta persona i què em pot donar de valor afegit? Què puc fer amb ell?

Què podem construir de la marca o l’empresa. Això és molt important.»

—Passant a la direcció del grup.

Per què han fet un holding, ara?

—Perquè hi ha interessos diferents.

La Tormenta va perdre diners amb una botiga d’Irlanda, però Berneda va

guanyar-ne molts. Si un perd i l’altra guanya, al final potser n’hem guanyat i no n’hem perdut. És una mica de solidaritat entre les empreses. Després tenim un problema de feines, de què fa un per l’altre. Hi ha feines de l’online que fan feines per Berneda i això era un embolic. Deixem-ho com està i el holding pagarà. Si algun dia no surten els números tancarem l’online o el magatzem de logística.

—Munich continua creixent en plena crisi?

—Aquest desembre ha sigut molt bo, però el 2012 baixarem la facturació.

No creixerem.

—El 2011 van facturar 34 milions d’euros, un més que el 2010.

—És una xifra aproximada. Tenim

clar que hem de seguir exportant i gas a fondo, com diuen els conductors de ral·li.

—Sou de les firmes anoienques conegudes precisament per exportar. Com s’arriba a un 40% d’exportació… o es manté, vaja.

—En el meu cas, es comença fa uns 15 anys picant pedra en fires, buscant distribuïdors… Per veure què fan els altres i aprendre’n. Per preparar-te els deures. Pensar un producte per a aquell país. Unes setvetes a Alemanya? Plou, neva i no… Es continua tenint contacte amb el teu distribuïdor, canviant de cromos i de via: ara així i ara d’una altra. L’online ens ajuda molt a internacionalitzar-nos: al coneixement de marca, què pensen de nosaltres els consumidors finals.

Fem proves amb botigues pilot, muntem estructures pròpies…

—Sou un referent a Internet, amb uns 200.000 fans a Facebook.

—240.000, ja. Vam obrir la compra en línia el 2005 i vam facturar 369€.

Ara, a l’octubre hem passat al milió d’euros i 35.000 unitats venudes. Més que tot Catalunya en edició d’esport.

Tenim el nom, DNI, adreça i peu de cada client. Podem parlar-hi directament. Ningú es planteja tancar on line. Però quan vam obrir vam ser agosarats, ningú deia: «Ostres, què diran els clients». El senyor d’Apple va ser el primer i ningú li va dir res.

—Gairebé tothom ja ha fet el salt.

—Jo crec que si ets líder i ho fas bé offline t’anirà bé online. Que ningú busqui l’online com una salvació si offline no fas bé els deures. En línia pots tenir un altaveu: si ho fas bé té efecte multiplicador, magnifica la teva empresa. Però si no, perjudicador. El secret no és el plat de sopa, sinó la recepta.

—I quin és doncs? Vostè ha dit que tenir una col·lecció molt àmplia era el seu.

—Crec que ve de molt més endins i faríem bé altres coses que no siguin sabates. És un repte personal, també.

Crec que és rodejar-te de gent més intel·ligent que tu i no de sòmines que no aporten res. Sovint els amos

«Hem de parlar menys de facturació i més de quanta gent treballa per a nosaltres, com feia el meu avi»

28 de desembre de 2012

19

Operació Grèvol

565 euros, despesa mitjana

Els Mossos i les diverses policies locals han tornat a dissenyar un dispositiu especial, amb la intenció de fer primordial l’efecte dissuasori

És la xifra de la despesa que faran els consumidors catalans aquest Nadal. Seran 276 euros menys que el 2008, a l’inici de la crisi

tenen por. A més, mentre altres fan volar coloms de «farem, farem…» i parlen de 25 projectes i no fan res, aquí fem el que diem.

—Suposo que la crisi hi ha ajudat, en aquest sentit.

—Alguns amics em diuen: «Xavi, ajuda’m que haig d’obrir un Twitter, un Facebook, un web, un Linkedin, un canal YouTube…» No. Fes una cosa, m’és igual quina, i ben feta.

Després fes la segona. I quan tinguis

«Ens hem d’oblidar de ser productius i mirar quin valor afegit ens aporta cada treballador» aquesta, l’altra. Cal tenir clar què pots arribar a fer i què no, posar els peus a terra. Liderar els projectes, també és molt important. Si el propietari no té Twitter, un mínim de seguidors i és actiu, és impossible que l’empresa en tingui un i funcioni, perquè no hi creu. Si va amb un Nokia de 6 euros, és impossible que cregui que la gent pot comprar, interacturar per mòbil, que hi ha un grup de Whatsapp, que pot enviar impagats i comandes…

—D’altra banda, què demanaria a l’Administració?

—Diu que la Generalitat augmentarà impostos. Som un país insuportable per poder-hi viure i així no s’ajuda les empreses que lluitem per sobreviure.

L’Administració s’ha d’aprimar mol-

tíssim o ser més efectiva. Estic segur que s’escolta poc el funcionari de dins, que té moltes solucions. A partir de Diputació el tema és molt fosc.

Crec que és una opinió compartida amb molta gent.

—Què en pensa de la independència?

—El que ha de fer una empresa és la balança de pagaments. Nosaltres ja l’hem fet: donem més feina fora de la que ens donen. Els empresaris no podem tutelar el vot de la gent, que cadascú decideixi el que vulgui. Ara, jo no deixo de donar feina a gent perquè sigui de Saragossa, per exemple, i dubto de l’oportunisme polític d’alguns partits. A casa dels meus sogres, el 3 és Antena 3. Tinc una part de la família en contra de la indepenència i una altra a favor. Estic sorprès pel que passa, és històric.

—No tem cap boicot, dedueixo.

Escolta’m, per favor. Que boicotegin el que vulguin. Després d’oferir un contracte a l’Oleguer Presas i els 800 e-mails que em van insultar, ja em vaig dopar. No tinc por. En aquests moments no hi ha fronteres. Si una part d’Espanya ens vol deixar de comprar em sabrà greu. Perdran un gran producte i un gran marge. Però deixem-nos de tonteries, els clients compren el que els dóna diners. No crec que ningú brindi amb sidra, podent-ho fer amb un cava exquisit. I pots trobar-ne des d’un de barat fins a un de selecció. Jo no puc sortir a vendre amb por, sinó amb objectius clars d’on hem d’apuntar i disparar.

Nou Munich Mercat a Capellades Buff, Punto Blanco i Guasch també hi seran El conflicte familiar per la propietat de Munich el va fer perillar fins a última hora, però Capellades acull aquest cap de setmana un nova edició del Munich mercat. Fins a 20.000 persones hi assistiran, també per trobar-hi peces de Buff, Punto Blanco i Guasch. Els primers clients, de fet, van inaugurar-lo ahir al vespre amb una festa VIP. Des de l’empresa es va afirmar a Som Anoia que «serà molt complicada una nova celebració a Capellades, a causa d’algun entrebanc privat» i perquè «tornar-lo a fer al mateix lloc, tot igual edició rere edició, no té sentit i està esgotat». Xavier Berneda destaca que «cal sorprendre el client perquè vol innovació» i «el Munichmercat és com una franquícia i a partir del producte cal adornar el jardí i seguir innovant».

No és la primera vegada que s’afirma la intenció de deixar Capellades. L’empresa organitzadora diu que hi ha propostes en marxa i que, en tot cas, el destí final hauria de garantir la capacitat de convocatòria, d’entre

10 i 20.000 persones. «S’han valorat molts sistemes, com llogar un hotel», tot i que els permisos necessaris condicionen la tria, s’afegeix.

Des de la direcció de Munich expliquen que la limitació d’estoc disponible de calçat condiciona créixer més, obrir més dies i a més gent el mercat. I es destaca la importància de l’esdeveniment per fer marca i comunitat, tan entre els fans de les sabatilles de la X com entre els mateixos treballadors.

Les previsions del comerç de proximitat s’estan complint en la majoria de casos. / J.G.

El consum, estable El comerç tem que acabi notant-se la pujada de l’IVA La responsable del mercat igualadí afirma que «el Nadal del 2011 també va ser molt bo». Diu que han canviat una mica els hàbits de consum dels clients: «Segueixen buscant productes frescos, i també es reclama molta diversitat.»

En l’aspecte de l’alimentació, «els clients miren molt el preu del peix, en canvi el pollastre té més mercat».

Afegeix que «ens hem acostumat a la crisi» i que «el nivell de consum que hi havia abans de la recessió tampoc era real i ara cal mentalitzar-se que no es recuperaran mai les xifres anteriors al 2008».

Aida Tudó IGUALADA

Els comerciants anoiencs asseguren que noten la crisi, però que les vendes s’han estabilitzat respecte al 2011. Entre les crítiques comunes dels productors i comerciants, les queixes per la pujada de l’IVA i la supressió de la paga extra de desembre. Dues mesures que s’han notat en productes nadalencs, com el cava o els torrons, i que podrien afectar tota la resta del Nadal, una de les èpoques de l’any amb més consum.

La percepció d’Igualada Comerç és la d’unes vendes «lleugerament» inferiors, tot i que la patronal igualadina pensa que és una pèrdua «recuperable». El secretari, Jovan Trisic, subratlla que «estem a mitja campanya i ens queda un diumenge d’obertura, molt fort comercialment». Igualada Comerç constata que «les compres compulsives són d’una altra època», ja que la gent mira molt abans de comprar i no estira el pressupost». Amb tot, «hi ha comerços que sí que igualen les xifres de l’any passat i les previsions s’estan complint», es destaca.

Maria Àngels Solé, presidenta del Mercat de la Masuca d’Igualada, considera aquesta campanya nadalenca «prou bona». Explica que «estem molt contents per tota la gent que està venint. Hi ha força afluència». El fet que el dia de Nadal fos en dimarts, a diferència de 2011, que va ser en diumenge, ha estat un fet diferencial: «el dilluns era vigília de Nadal i també va venir moltíssima gent. Crec que vam superar les vendes del 2011», afegeix Solé.

Xifres similars a les de l’any passat, en espera de la campanya de Reis

pronòstic compartit René Riba, vicepresident del Gremi d’Hosteleria i Turisme de l’Anoia, creu que aquestes festes nadalenques han estat «irregulars». Sobre l’afluència de públic, «per Nadal va venir molta gent mentre que per Sant Esteve va ser molt fluix», diu el propietari del Restaurant Ca l’Escolà. A principis de desembre, el nombre de comensals també va ser menor que el 2011. En canvi, pel que fa a Cap d’Any, al restaurant Ca l’Escolà han augmentat les reserves: «hem abaixat els preus del sopar però no la qualitat», destaca Riba.

D’altra banda, des de la llibreria Llegim...? d’Igualada, Isabel Casas veu la campanya «igual que el 2011».

Tot i que les festes no han acabat i per tant el balanç resta pendent, Casas reitera que la crisi ha provocat una caiguda forta de les vendes, però que «després de la davallada ara hem entrat en un període d’estabilitat».

Una sensació, doncs, compartida.

20

28 de desembre de 2012

cultura

La Coral Ressons fa 10 anys L’agrupació de cantaires calafina celebra els deu anys d’existència amb un concert de Cap d’Any al Casal de Calaf.

Addictes a ‘Jo confesso’ L’obra de Jaume Cabré ‘Jo confesso’ és al capdamunt de les preferències de diferents persones vinculades al món de la cultura a l’Anoia, des de diversos àmbits. Aquest llibre i els vinculats al centenari de Pere Calders, Tísner i Joan Sales, destaquen entre els gustos literaris dels sis anoiencs amb qui hem parlat. El cinema té menys addictes i els gustos

«Per a mi, del 2012, em quedo amb l’obra de teatre Acorar, d’Antoni Gomila i Produccions de Ferro. La tindrem el 2013 al Teatre de l’Aurora i a partir de la matança del porc posa sobre l’escena la identitat col·lectiva.» En aquest cas, parla de l’essència cultural i d’identitat de Mallorca «però també és extrapolable aquí». En la faceta literària, Òscar Balsells ressalta l’obra Jo confesso de Jaume Cabré. «Vaig llegir el llibre a l’estiu i em va durar un no-res a les mans. N’he gaudit per com està escrit, de ben escrit. La trama és espectacular. Jaume Cabré és un autèntic fenomen.» De les pantalles en ressal-

Victòria Rabal Directora del Museu Molí Paperer

La capelladina Victòria Rabal és coneguda no només per la seva faceta de directora del Museu Molí Paperer de la seva vila, sinó també per la seva vessant artística.

Del que ha vist enguany a les sales, destaca «l’exposició itinerant de llibres d’artista que vam acollir aquest estiu passat al Mirador. Va ser es-

El centenari del naixement de Joan Sales ha fet que es redescobreixi la seva obra i en particular Incerta glòria. Entre les persones que ho ha fet enguany i que la recomana hi ha el calafí Josep Maria Solà, filòleg i editor de la Revista d’Igualada: «Incerta glòria és una meravella pura. No l’havia llegit fins ara, però es tracta d’una obra mestra».

Pel que fa a les seves preferències cinematogràfiques del 2012, ressalta el film The Deep Blue Sea, de Terence Davies. «És una història d’amor poètica i apassionada entre una mestressa de casa (Rachel Weisz) i un sol-

varien des de la perspectiva dels germans Taviani i ‘Cesare devere morire’ a recuperar clàssics com ‘Peter’s friends’ o ‘To be or not to be’. La reivindicació de les iniciatives i accions culturals engegades des de la comarca i que es mantenen és un altre dels fets que destaquen totes les persones preguntades

Jo confesso. Com moltes de les altres persones, el filòleg, escriptor i periodista igualadí Pep Elias explica que «si tinguéssim un estat propi, o almenys un estat que en lloc de perseguir-nos promocionés les seves diferents cultures, el llibre de Jaume Cabré seria raó suficient per atorgar-li un Premi Nobel. La veritat és que es tracta d’un clàssic de la literatura».

Seguint en l’apartat literari, l’escriptor anoienc subratlla les commemoracions i homenatges que s’han fet aquest 2012 al tercet Pere Calders - Joan Sales - Tísner. Passant al cel·luloide, Pep Elias assenyala

Òscar Balsells Director del Teatre de l’Aurora

ta la francesa Intocable, «per la vitalitat que traspua la pel·lícula».

En l’apartat de la vida cultural anoienca, el director del Teatre de l’Aurora assenyala que «el més destacable és, en el moment en què es troba la societat, el sorgiment d’iniciatives i entitats culturals. És espectacular aquesta efervescència».

pecialment interessant i bonica».

A Barcelona, destaca l’exposició de Sokurov que va tenir lloc al MACBA. En l’aspecte de les lletres, del que ha llegit els darrers mesos es queda amb Tu rostro, mañana, de Javier Marías: «Era un autor que em mancava per conèixer. La veritat és que expressa amb molta intensitat els sentiments. M’ha agradat molt.»

La directora del museu capelladí es confessa cinèfila i recomana en l’apartat cinematogràfic els prolífics i veterans germans Taviani, d’Itàlia.

Han estrenat aquest 2012 Cesare deve morire, una de les propostes que ens trasllada per a aquestes festes.

Josep Maria Solà Filòleg i professor

dat britànic (Tom Hiddleston).» La mirada cultural a la nostra comarca de Josep Maria Solà, és per seleccionar i elogiar «els Premis Òmnium al Compromís Cultural, que fa la secció anoienca de l’entitat. L’existència i permanència d’uns premis així és molt important, i que puguin premiar gent com Jaume Farrés».

Cristina Domènech Editora i gestora cultural

«De les iniciatives culturals que han tingut lloc a la comarca els darrers temps, trobo molt destacable el que ha fet La Bastida. Han fet moltes coses bones», subratlla Cristina Domènech, gestora cultural, coeditora d’Escurucuc i una de les ànimes de les Rec Stores. Entre els actes organitzats a Igualada tam-

Es destaca la vitalitat de les entitats com a eixos orbitals de la cultura

La tousenca Companyia del Príncep Totilau és un dels grups teatrals de més renom a l’Anoia. Un dels seus integrants i intèrprets, Clara Dalmau, explica que en l’apartat escènic, «la proposta que més m’ha convençut és El Nacional, dels Joglars. Estem a les antípodes ideològiques de Boadella, però vam anar a Madrid a veure-la i ens va agradar.

L’obra ja té uns anys, però és molt recomanable». És també assídua dels espectacles de la Mostra d’Igualada, teatre infantil que comença a compartir amb la seva filla.

Teatre també, però dins el cel·luloide, és To be or not to be,

Pep Elias Filòleg i escriptor

que ha trobat especialment interessant El Bosc: «La imaginació d’Albert Sánchez-Piñol és única.» Pel que fa a la cultura de matriu anoienca, es congratula del Premi Grammy que ha rebut l’igualadí Jordi Savall i també celebra que «hem pogut engegar el FineArt i consolidar la Mostra de Teatre i el Festival Zoom».

bé es congratula d’iniciatives com el Mercat de Lletres, que va tenir lloc el passat setembre a Igualada.

A nivell teatral, recomana l’obra de la Perla29 dirigida per Oriol Broggi, Incendis: «Amb diferència, de les millors que he vist». Del cine fet enguany ho té clar: la francesa Intocable. Les seves altres recomanacions cinematogràfiques no són d’aquesta temporada, i són d’accent britànic: Peter’s friends i A Midwinter Tale. En l’apartat literari, tot i que ha gaudit de Jo confesso de Jaume Cabré, posa l’accent en el llibre Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals.

Clara Dalmau Companyia del Príncep Totilau

d’Ernst Lubitsch. «No tinc temps material per anar al cinema i per tant no puc estar al cas de les darreres estrenes. Una de les pel·lícules que puc mirar sempre i que recomanaria és aquesta». Per últim, Jo confesso de Jaume Cabré és la seva preferència literària del 2012. «Estic segura que ho és de molta gent més.»

28 de desembre de 2012

21

Igualadina i ‘teen star’

Folch i Torres i Moixiganguers

Ariadna Bonet, d’Igualada, ha guanyat el primer premi de versions ‘Teen Star’ per la seva interpretació de ‘Cigarrettes’ de Russian Red.

El proper diumenge dia 30, la representació igualadina dels Pastorets comptarà amb la presència dels Moixiganguers.

Pessebres amb molta vida Les representacions a l’Anoia tenen atractius singulars que fan que siguin de visita obligada Redacció / F. Vilaprinyó IGUALADA

El marc del castell d’Òdena, la mística del passat romà dels Prats de Rei o l’espontaneïtat de les figures de Piera. Els pessebres vivents de l’Anoia tornen a primera pàgina per Nadal. Aquests dies es poden visitar, per badar i veure un autèntic espectacle de teatre de carrer a les viles de l’Anoia. Sense oblidar opcions alternatives com Carme, Montbui o Vilanova.

El Pessebre Vivent dels Prats de Rei es remunta a 1971, quan Jaume Casamitjana va proposar que la vila acollís una representació del pessebre als carrers. L’Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra va donar forma al grup que ha representat més de 40 anys el pessebre pratenc.

El principal maldecap dels organitzadors és el fred glacial de l’Alta Segarra. Els punts a favor són molts: els decorats, l’abillament i els animals (que també són un petit maldecap) i l’oratori dedicat a la representació que va fer mossèn Valentí Miserachs.

David Canto

E

amb el castell, millor El Pessebre Vivent d’Òdena ha recuperat el seu millor actiu, l’emblemàtic turó del castell, on des de l’any passat hi tornen a ser gran part dels quadres. El centenar d’odenencs que prenen part en la representació es situen a la roca de guix des de la qual es divisa tot el municipi. La primera representació a Òdena es va organitzar el 1977. El marc tradicional ha estat sempre el turó del castell, fins que la dècada passada, en ocasió dels treballs de restauració, es va optar per portarlo sota la torre d’homenatge. Ara, les 11 escenes del pessebre vivent són de nou al millor escenari possible: entre els vells carrers del turó. piera, 30 quadres L’eficàcia del Pessebre Vivent de Piera és la vivacitat dels seus quadres, una reproducció detalladíssima de diversos oficis, alguns desapareguts o en vies d’extinció. Una de les responsables, Maria Àngels Isart, confessa que dels 30 quadres que hi ha «no sabria dir quin és el més aconseguit. Tenim molta cura amb la reproducció dels oficis, com per exemple les rentadores, que és en el mateix safareig» —un actiu que pocs pessebres tenen— i també «posem especial èmfasi perquè hi hagi tots els animals en el millor ordre possible».

‘El hòbbit’, una trilogia molt esperada

Òdena embolcalla el seu pessebre vivent amb l’escenari magnífic del turó del castell (a dalt). Els Prats de Rei, pur teatre que omple el carrer des de fa 41 anys (centre). El Pessebre Vivent de Piera (a baix) posa un èmfasi especial en alguns oficis com el de rentadores. / LAIA SEGURA / SANTI CARBONELL I JOAN SOLÉ / MÀRIUS MONTMANY

n un forat a terra hi vivia un hòbbit, va escriure un bon dia J.R.R. Tolkien. Aquest petit personatge va acabar sent el protagonista d’un conte ple de fantasia i aventures que el professor explicava als seus fills i que va acabar escrivint perquè aquests li reclamaven, com fan els nens, que sempre fos igual. Després de la publicació i de l’èxit del llibre, Tolkien va pensar que podria encabir aquesta història en una de molt més ambiciosa que estava desenvolupant. I, aleshores, en Bilbo Saquet va passar a ser un dels protagonistes d’alguns dels fets més rellevants de la Terra Mitjana.

A principis d’aquest segle, un dels fans més fervorosos d’en Tolkien, Peter Jackson, es va atrevir a emprendre una tasca titànica: adaptar els llibres d’El senyor dels anells fent-ne unes pel·lícules rendibles per a l’estudi i prou acurades per no decebre els fans. Tres llargmetratges i molts reconeixements després, Jackson ha acabat tornant a agafar el timó de l’adaptació d’El hòbbit. I va decidir afegir al conte d’en Bilbo i els nans tots els fets que passen en paral·lel al seu viatge.

Així, ha agafat fragments dels apèndixs d’El senyor dels anells i del Silmaríl·lion, el llibre que recull la mitologia de l’univers Tolkien. D’aquesta manera, a banda de l’aventura en sí, les pel·lícules d’El hòbbit permetran a l’espectador saber què va passar abans d’allò que ja ha vist a la primera trilogia, i com es van anar movent totes les peces.

Segur que a El hòbbit: un viatge inesperat li sobren metratge i afegitons innecessaris –i, a la trilogia, tot indica que una pel·lícula sencera. Però, com diu Christopher Lee (que interpreta en Saruman), la pel·lícula «és màgia cinematogràfica. I te la creus». I m’alegra saber que els dos propers anys m’esperen dos lliuraments més de la màgia de J.R.R. Tolkien i Peter Jackson.

22

28 de desembre de 2012

Gran música per a petits Els sesgueiolencs 2 Princeses Barbudes porten les seves ‘Cançons i rimetes’ a l’Aurora Francesc Vilaprinyó IGUALADA

Músics professionals amb instruments de joguina. Una combinació que aquest cap de setmana es podrà veure a l’igualadí Teatre de l’Aurora, de la mà de Marc Marcé i Helena Casas, és a dir, 2 Princeses Barbudes. Aquests dos músics de Sant Martí de Sesgueioles, amb la companyia d’Ildefons Alonso, porten dissabte i diumenge a la sala igualadina les seves Cançons i Rimetes: una proposta minimalista, d’adaptació de peces tradicionals catalanes per a infants.

La parella Helena Casas i Marc Marcé van tenir el 2008 el seu primer fill. Com no podia ser d’altra manera, una parella de música va rebre com a present nombrosos instruments de joguina. Un temps després, van rebre l’encàrrec de gravar una peça per a un disc de La Bressola… i ho van fer amb aquells instruments. I van començar a interpretar i versionar música amb aquells regals que havien rebut per al seu fill.

El nom de 2 Princeses Barbudes engloba no només la reunió artística d’ells dos, amb l’aportació d’Ildefons Alonso, sinó també una manera de fer a partir d’instruments de joguina i una filosofia. Una filosofia que aplicaran davant el públic del Teatre de l’Aurora i que ja ha quedat registrat en les 12 pistes del seu disc. Els espectadors, a més, s’emportaran unes quantes cançons de propina: en aquest moment de l’any, el show del tercet es pot complementar perfectament amb nadales.

D’esquerra a dreta, Helena Casas, Ildefons Alonso i Marc Marcé. /2 princeses barbudes

Cançons i rimetes ja ha passat per la Mostra de Teatre d’Igualada, on va ser avalat pels programadors. La proposta de 2 Princeses Barbudes és minimalista, en veu baixa, per a gent baixeta, però és un èxit en la seva amalgama de teatre i música, partint d’uns instruments bastant precaris. material poc agraït «Els instruments de joguina no tenen massa resistència, que diguem.

Sí que són vistosos, però són de plàstic: desafinen molt i es trenquen amb facilitat» explica Marc Marcé.

El mínim indispensable d’aquestes joguines és que «ens donin una mica de joc amb els arranjaments i que

Tocar amb instruments de joguina no és fàcil, però ningú ho fa millor que ells

sonin tan bé com puguin. No és fàcil». No ho és, fins al punt que han hagut de provar molts instruments.

«En vam comprar 10 i n’han resistit la meitat». La clau és l’adaptació. El músic detalla que «hi ha una cançó que la fem amb una trompeta de tres notes».

Malgrat la dificultat de treballar amb aquest material, els integrants de 2 Princeses Barbudes no descarten aprofundir en la seva proposta.

Fins i tot «potser en un futur podríem fer coses pròpies amb aquests instruments». L’experiència és un grau i saben que el públic familiar, els més menuts, són molt fidels com a fans.

Somnis d’ukelele Bernie Armstrong

E

n aquests temps tan difícils, és molt fàcil deprimir-se.

No obstant això, a Gran Bretanya, hi ha una activitat que no segueix aquesta tendència tan trista.

En tot el país, estan apareixent com bolets uns clubs on les persones es reuneixen per tocar un instrument musical encantador, que té les seves arrels en el cavaquinho portuguès: l’ukelele. Aquesta afició és molt divertida i barata (es pot aconseguir un instrument bàsic per a principiants per prop de 20 €).

Aquests clubs d’ukelele estan prestant un servei social, ja que s’han convertit en punts de trobada on la gent pot reunir-se. Sovint, l’única cosa que tenen en comú és un amor compartit cap a aquest instrument encantador. Els grups es reuneixen on poden, en llocs com bars, o les sales socials de l’església o fins i tot a cabanes dels escoltes. La gent dels clubs comparteix l’alegria de tocar la mateixa melodia junts, tots plegats, i un sentit de solidaritat aviat creix entre ells. Per a algunes persones la «nit d’ukelele» s’ha convertit en el punt culminant de la seva vida social.

Persones amb diferents nivells d’habilitat són benvingudes a les reunions i els clubs ofereixen

L’ukelele Dolphin té un preu aproximat de 35 euros.

l’oportunitat d’aprendre diferents acords, melodies o patrons de ritme.

Sembla que els que hi van, aviat es converteixen en una veritable comunitat que posa l’accent en la participació més que en actuacions estel·lars. Aquests clubs juguen un paper molt útil en el foment de la solidaritat en aquests temps de crisi.

Un sector més sòlid La crisi econòmica tampoc ha respectat el sector de la música. La majoria de grups i intèrprets han vist reduïts substancialment els ingressos que percebien per a concerts i també el nombre de contractacions. Marc Marcé (Mr. Fly) i Helena Casas (Pomada, Conxita), han coincidit en formats «adults» com Angelina i Els Moderns, on també hi havia el seu acompanyant Ildefons Alonso. Ho tenen clar. La música per a formats familiars resisteix millor la crisi.

«El sector de l’espectacle familiar encara té força salut, al nostre entendre», explica Marc Marcé.

Assegura que «tot i no ser un sector per fer-te ric, el circuit familiar encara té molta recepció i tot i que rep estímuls de l’Administració, els pares també paguen per als espectacles». Com és sabut a nivell de certàmens com la Mostra de Teatre, el sector «permet també fer propostes» i s’entra en els circuits que creen els programadors culturals.

La freqüència d’actuacions que tenen els grups dedicats als espectacles familiars, ara mateix, no la tenen les bandes o agrupacions que es dediquen al públic en general. Marc Marcé assegura que «poder tocar dues vegades al mes, no crec que ho trobin altres músics».

Com a pares que són també, Helena Casas i ell veuen aquest reforçament dels espectacles familiars en detriment d’altres tipologies, més difícils d’encabir en el mercat.

Conclou dient que «els pares cada cop volen fer més coses amb els nens i toquem a hores més accessibles, en un cap de setmana, tant per a petits com per a adults».

Així que... podria aquest model ser aplicat a l’Anoia? I tant. S’ha intentat en els últims anys proporcionar entreteniment barat i de bona qualitat a la zona. Estic pensant sobretot en les nits de divendres al bar Spelta a l’Espelt, o els diumenges al vespre a L’encanteri on es poden veure o escoltar els millors artistes anoiencs. Però la idea de clubs d’ukelele va més enllà d’això, s’anima a tothom a esdevenir intèrprets i empeny la gent a aprendre l’instrument de cordes més fàcil del món. Us asseguro que tocar l’ukelele és divertit i molt satisfactori.

Així que, si algú pot suggerir un lloc per reunir-se, podríem organitzar la primera reunió dels que toquen l’ukelele a l’Anoia i, si encara no n’heu adquirit un, estic segur que les tres botigues d’instruments musicals a Igualada estaran més que contentes de tenir-vos com a clients en aquests temps. Bones «rasques»!

28 de desembre de 2012

23

Agenda Divendres 28 festes igualada

Arribada del Patge Faruk L’emissari de Ses Majestats d’Orient arriba al Pavelló de les Comes. A partir del 2/4 de 7 h s’organitza el festival infantil, que comptarà amb els grups XIP XAP i Que Peti la Plaça.

Aforament limitat 18.00 h Pavelló de les Comes

MÚSICA vallbona

Max Sunyer &Lenka Maresova C

Espectacle en clau jazzística 23.00 h La Fonda del Saumell

saló de la infància

igualada El Recinte de Cal Carner acull fins el dia 30 el Saló de la Infància, aquest any El Saló de les Idees. 3,20 €.

10.30-19.30 h Cal Carner

Música l’espelt

Acústics en directe C 21.30 h L’Espelta

FESTES MONTBUI

Nadal al Carrer

Tallers i activitats a l’Escola García Lorca. Fins el dia 31 de desembre 10.00-13.00 h i 15.00-17.00 h Escola García Lorca

Dissabte 29 saló de la infància

piera A la nau de Cal Sanahuja. Tallers a l’interior a càrrec de les entitats de la vila. Inflables a l’exterior. Dies 29 i 30. D’11 h a 14 h i de 18 h a 20 h.

11.00 h Cal Sanahuja.

Música capellades

Concert Coral Merlet 16.30 h Residència

música igualada

Cançons i Rimetes C

La companyia anoienca ‘Dues princeses barbudes’ interpreta peces de música tradicional catalana amb instruments de joguina. 8/6 €. Dies 29 i 30.

19.00 h Teatre de l’Aurora

pessebre vivent

òdena 19.00 h Carrers del Turó

música igualada

Dos Toievski C

Versions de música jazz i rock amb Marc Mateu i Toni Vilaprinyó 23.00 h Hot Blues

Diumenge 30 pastorets igualada.

L’espectacle basat en Folch i Torres. Dia 30, amb la presència dels Moixiganguers. Funcions matí i tarda. Venda d’entrades als telèfons 938 037 556 i 639 355 721 i per Internet a reserves@elspastorets.com.

12 € adults; 6 € infants.

11.45-18.00 h Teatre Municipal l’Ateneu

cinema vilanova

Artur Christmas.

Operación Regalo Cinema familiar 12.00 h Can Papasseit

JOCS igualada

Juguem a la Botifarra C Aprendre un dels jocs més populars del nostre país 18.00 h La Teixidora

JOCS igualada

Juguem a la Botifarra C Aprendre un dels jocs més populars del nostre país 18.00 h La Teixidora

pessebre vivent

prats de rei 18.30 h Casc Antic

PASTORETS calaf

L’espectacle basat en Folch i Torres. Les entrades a www. telentrada.com 17.30 h al Casal de Calaf

jocs igualada

Jocs en família

El Cafè de l’Ateneu organitza jocs de taula per a totes les edats 17.00 h Cafè de l’Ateneu

Dijous 3 infantil igualada

Tallers amb Tot Circ

A càrrec de la Cia. de Copons 10.30-13.00 h i 16.30-19.00 h a l’Escorxador

exposicions igualada

Enfoc 2012

KURSAL IGUALADA

www.cineskursal.com

SALA 1

Los Miserables

EUA 2012 / Ficció / + 7 anys

CASAL de tous

Dies 28, 2 i 3 a les 18.00 h i 22.30 h Dies 29, 30 i 1 a les 16.30 h, 19.30 h i 22.30 h

Carrer escoles, 3

El alucinante mundo de Norman

Amb Richard Gere i Susan Sarandon com a actors protagonistes, el film dirigit per Nicholas Jarecki posa contra les cordes Robert Miller, aparentment un home d’èxit.

USA 2012 / Drama / tots els públics

SALA 2

EUA 2012 / Animació / tots els públics Dies 28, 2 i 3 a les 18.00 h Dies 29, 30 i 1 a les 16.00 h i 18.00 h

El Hobbit

Nova Zelanda 2012 / Fantasia/ + 7 anys

Fins el 20 de gener, exposició de l’Agrupació Fotogràfica Sala Municipal d’Exposicions

Dies 28, 29, 30, 1, 2 i 3 a les 19.30 i 22.30 h

C = esdeveniment extret de

Dies 28, 2 i 3 a les 18.15 h i 20.15 h Dies 29, 30 i 1 a les 16.15 h, 18.15 h i 20.15 h

laCultural, l’agenda de la cultura alternativa www.amorfa.cat/lacultural

cinemes

SALA 3

En Ralph, el destructor

EUA 2012 / Animació / tots els públics

La vida de Pi

El fraude

Diumenge 30 a les 18.00 h

El amigo de mi hermana

Dues persones que volen oblidar el passat coincideixen en una cabana EUA 2011 / Comèdia romàntica / +7 anys Diumenge 30 a les 19.45 h

EUA 2012 / Drama / + 7 anys

Dies 28, 29, 30, 1, 2 i 3 a les 22.30 h

festes masquefa

Recollida cartes Patge Viu-Viu 17.00-20.00 h Biblioteca

pessebre vivent

òdena 19.00 h Carrers del Turó

Dilluns 31 CONCURS Igualada

Microcontes

Concurs Amb ‘C’ de Calders. Fins el dia 31 es poden presentar relats de fins a 150 caràcters sense espais. Cal penjar-los a https://www.facebook.com/ SCCAnoia

FESTES calaf

Sopar de Cap d’Any 22.00 h Unió Calafina

FESTES igualada

Cap d’Any Descollonant 00.30 h Barri del Rec

Dimarts 1 FESTES igualada

Lliurament de les Cartes al Patge Faruk

Recepció de les peticions adreçades als Tres Reis d’Orient per part del Patge Faruk 10.30-14.30 h Teatre M. de l’Ateneu

MÚSICA CALAF

Concert d’Any Nou

En ocasió del 10è aniversari de la Coral Ressons 18.00 Casal de Calaf

pessebre vivent

prats de rei 18.30 Casc Antic

FESTES capellades

Recollida cartes Patge Kamalú 18.00 h Església

Dimecres 2 música igualada

Cantada de Nadales

A càrrec del Coro Rocíero Virgen de la Cabeza, de Capellades 17.00 h Clínica Sant Josep

Subscriu-te a Som Anoia avui divendres i entra en el sorteig de

3 entrades gratuïtes

Entra a www.somanoia.cat i subscriu-te a l’instant!

24

28 de desembre de 2012

esports

David Cáceres avança cap al seu excompany Jaume Llaverola, que va ser un mur al llarg del partit. / JORDI GABARRÓ

Pas en fals de l’IHC L’ofici i la intel·ligència del Blanes desactiven uns arlequinats que van lluitar fins al final sense massa encert IGUALADA

2

BLANES

5

IGUALADA: Elagi Deitg, David Cáceres, Marçal Casadevall, Sergi Pla, Ton Baliu —equip inicial—. Pove, O. Vives, A. Vera. i A. Povedano.

BLANES: Llaverola, F., Bargalló, Grasas, Formatjé, A. Ridaura —equip inicial—. K. Ridaura i Teixidó.

GOLS: 0-1 Bargalló (min. 4). 0-2 A. Ridaura (min. 9). 1-2 Pove (min. 21). 1-3 Bargalló. 1-4 K. Ridaura (min. 44). 2-4 Baliu (min. 45). 2-5 Teixidó (min. 49). ÀRBITRES: Gómez i Ribó.

INCIDÈNCIES: 200 espectadors.

Redacció IGUALADA

La prometedora ratxa de l’Igualada Hoquei Club de les darreres setmanes es va frenar en sec a Les Comes.

Davant un Blanes que va conjugar tots els seus asos amb intel·ligència, l’equip anoienc va quedar sense una resposta adequada i va acabar l’any amb una derrota de marcador enganyós, 2-5. Un resultat que no amaga tot allò positiu que s’ha fet en aquest darrer tram d’any.

Va arrencar el partit amb el Blanes marcant la pauta. Reforçat amb diversos exigualadinistes, una contra armada per Ridaura va significar el 0 a 1 del veterà Francesc Bargalló.

L’IHC va estar a punt de respondre, amb una combinació Pla-Casadevall, que aquest va enviar fora. De la mà de Formatjé, que llançava el Blanes a les contres, Ridaura va fer el segon poc després. Era el 0 a 2. L’Igualada no es va rendir, amb Baliu carregantse l’equip a les espatlles, però els seus esforços —que no van ser pocs— van acabar aturats per Llaverola. Casadevall, Pla i Cáceres van veure Jaumet parar-los tres bons llançaments en qüestió de pocs minuts. Baliu força pena i Povedano l’executa.

Bargalló, altra vegada, va agafar en fred l’Igualada amb un nou gol a l’inici de la represa. De penal. Povedano va estar a punt de reduir distàncies, però va topar amb el travesser.

Quan Baliu ho va voler tornar a provar, va aparèixer Llaverola. El Blanes, amb el suport de la seva combinació de veterans tot terreny, va demostrar saber-se-les totes. Elagi Deitg va repetir les seves habituals gestes sota pals, parant un penal a l’altre Ridaura, però aquest mateix va marcar el rebuig. L’Igualada no volia menjarse els torrons deixant l’afició amb el regust d’haver perdut 1-4 a casa. Hi

havia massa orgull en joc. Per això, Ton Baliu va llançar un míssil des del mig del camp per escurçar distàncies.

Just després, Baliu ho va tornar a intentar, però Llaverola va frenar el que hauria estat un 3 a 4 d’infart. El partit embogia per moments. Fins

al punt que Cesc Monclús va buscar l’heroica, fent entrar Povedano –el jugador Marc, no el porter Albert– per Deitg. Era un cara o creu i va sortir creu. El Blanes va treure petroli de l’atac a tomba oberta dels arlequinats i va fer el cinquè gol.

Es mantenen setens El Blanes va estar sempre a davant i va tenir en tot moment la recepta contra l’IHC

L’OK Lliga no es reprèn fins el 8 de gener de 2013, quan l’Igualada té programada una visita al Noia Freixenet. L’equip de Sant Sadurní sap fer-se fort a la seva pista i no és el millor oponent per començar l’any. L’equip és setè a la taula, amb 18 punts, just la meitat de tots els que s’han disputat. I manquen tres jornades encara per acabar la primera volta. Té a tocar la sisena plaça, on hi ha el Vendrell, amb 19 punts, però també té Reus i Lloret un punt per darrere.

A part del Noia, en el futur immediat s’hi dibuixen dos partits en què caldrà donar-ho tot, contra els màxims favorits de sempre: primer a casa contra el Liceo i, després, al Palau contra el FC Barcelona. Un Palau que, amb tot, no és inexpug-

nable. El mateix Igualada HC hi va obtenir un meritori empat en la primera jornada de la Lliga Europea.

A l’aturada nadalenca s’hi marxa amb mal regust de boca, tant per la derrota com per l’arbitratge sofert per part del duo Gómez i Ribó. Un altre factor va ser l’infortuni. Els homes de Cesc Monclús van estavellar fins a cinc pilotes al pal. Oportunitats que van venir en moments on es podria haver neutralitzat el marcador favorable al Blanes. El tècnic igualadí, Cesc Monclús, opina que les circumstàncies que van portar als dos primers gols «ens van condicionar en el partit. Perquè el Blanes a partir d’aquí es va sentir molt còmode» a la pista.

28 de desembre de 2012

25

No paren

Contra rivals directes

L’EGAN apunta alt

Una primera part esplèndida del CF Igualada serveix per guanyar el Cervera (4-1). 26

Les noies del CFI es desfan del Santpedor, un rival directe en la zona alta de la taula. 27

Quatre alpinistes del club anoienc volen assolir el cim de l’Aconcagua. 29

Jordi Viladoms emprèn el camí cap a Amèrica

Candidat Jordi Bòria

E

La baixa de Marc Coma l’atansa més al podi Redacció IGUALADA

A les portes d’una nova edició del Ral·li Dakar, que es disputarà les properes setmanes a l’Amèrica del Sud, l’igualadí Jordi Viladoms enllesteix la seva preparació. Aquests darrers dies està posant a punt el material per a l’assalt al raid més famós del món. El proper diumenge embarca cap a l’Amèrica Llatina, amb més opcions que mai per aparèixer a un dels llocs del podi.

Un dels seus rivals, Marc Coma, ha confirmat recentment que no podrà disputar la competició.

El pilot anoienc confessa que «estem acabant de rebre material.

Fa uns dies que anem força atrafegats per mirar de tenir-ho tot a punt per marxar». La notícia, tot just fa uns dies, que el també català Marc Coma renuncia a córrer el raid pels seus problemes a l’espatlla col·loca Viladoms encara més amunt en la llista de favorits, junt al seu amic Gerard Farrés. L’escuder els darrers anys de Coma, Joan Pedrero, sí que

serà a la cita sud-americana, però parteix amb un perfil més baix que el d’Avià. Per a Viladoms, més que mai, la principal competència continuarà sent la francesa, en concret Cyril Despres, que ha guanyat el raid en quatre ocasions.

Viladoms i Farrés queden ara com a puntals de la representació catalana en motos. L’igualadí espera poder-se consolidar aviat amb la moto que estrena, la Husqvarna, amb el suport d’un equip de matriu xilena, el Tamarugal XC. El motociclista afronta una cursa dura des del principi, amb les etapes peruanes en els primers compassos de la prova. l’anoia al ral·li Viladoms és l’anoienc que ha assolit més èxits en l’exigent Ral·li Dakar. Ha aconseguit victòries d’etapa el 2007 i el 2009. Amb tot, no és l’únic esportista anoienc que pren part en el raid.

A les dunes de l’Amèrica del Sud hi haurà també l’igualadí Pep Segura, conduint un vehicle d’assistència i seguiment en cursa.

Jordi Viladoms, equipat per a l’aventura. / JORDI VALLDAURA

Hi ha més anoiencs que han posat el seu segell al Dakar. En l’etapa africana, els anys 80 i 90, és inoblidable la figura del poblatà Rossend Touriñán, copilot de Juan Porcar en cotxes. Va ser el pioner anoienc i un dels primers catalans que va quedar entre els deu primers. Un altre il·lustre va ser Josep M. Garrofé, de Calaf, que va ser als dakars de 2006 i 2007.

Els atletes del Roger Roca dominen la Gall d’Indi Redacció IGUALADA

L’igualadí Roger Roca va encapçalar el seu equip, el Roger Roca Running, en la seva gran actuació a la Cursa del Gall d’Indi de Capellades. L’anoienc, de 34 anys, va ser el vencedor absolut de la carrera, mentre que el seu equip també va ser el guanyador per punts. L’atletisme anoienc va treure nota en la jornada, ja que en alevins els corredors del Club Atlètic Igualada van ocupar força llocs al podi, també. Júlia Solé va ser la guanyadora en categoria alevina.

Roca es va imposar al seu company de club Albert Moreno a la línia d’arribada. El guanyador va cobrir els 4.600 metres de la prova d’adults en 13 minuts i 22 segons. Moreno va tardar 18 segons més a arribar a la línia de meta. Uns altres 18 segons

més tard feia acte de presència Abderrazak Samaoui, del Club Atlètic Vilafranca. Xavier Roca, vinculat a l’equip del seu germà, va ser cinquè.

El primer atleta capelladí que va aconseguir la meta va ser Àlex Leal.

Va ser el desè. En fèmines, també la victòria va ser per a l’equip Roger Roca Running. Ona Ràfols va ser la primera, 61ena en la general, amb un temps de 17 minuts i 33 segons.

Amb 17 minuts i 39 segons arribava Naima Ait, que es va quedar amb la posició d’argent. I era una altra atleta del Roger Roca Running, Anna Serrallonga, la que completava el podi en categoria femenina. Va marcar 17 minuts i 48 segons.

Els alevins i les categories inferiors van fer la prova sobre 1.000 metres. El penedesenc Hamid Darbout va guanyar amb 3 minuts i 16

segons, i el van seguir els atletes del CAI Abel Méndez i Àlex García. En alevines, va triomfar Judit Solé, del CAI, amb 3 minuts i 42 segons.

SANT SILVESTRE a vilanova Ara l’atletisme anoienc escalfa motors de cara a la clàssica cursa que tanca l’any, la de Sant Silvestre, a Vilanova del Camí. La 14ena edició tindrà lloc aquest dilluns, a les 18 hores amb la sortida i arribada a la zona del carrer Santa Llúcia amb la seva confluència amb la plaça del Mercat. La cursa l’organitza el Servei d’Esports de Vilanova del Camí en col·laboració amb el Club Atlètic Igualada.

El recorregut serà en un circuit urbà, amb 5.000 metres per a les categories superiors, i 2.500 metres per als atletes de les categories de promoció.

stem davant d’un Dakar molt emocionant pels interessos de l’igualadí Jordi Viladoms.

Compta amb un equip competitiu i té una moto competitiva, també.

L’anoienc pot lluitar pels llocs del podi, però davant tindrà una KTM i un Cyril Despres que seran rivals molt durs. La lesió de Marc Coma és una mala notícia, però té una vessant positiva en el sentit que el Jordi Viladoms escala un lloc, sense ell, ja abans de sortir. L’igualadí pot estar al podi.

La màquina de Despres és una KTM, una moto molt més dòcil i manejable que la Husqvarna de Viladoms, que és més difícil i exigent.

Confiem que no li passi factura.

L’anoienc, per la seva part, està centrat, fort i preparat, amb més il·lusió que mai. Crec que pot ser un gran Dakar per a ell. A la llista de favorits hi ha també el Chaleco López, amb la Yamaha, i també un català com el Gerard Farrès, amic de Viladoms, amb l’Honda. Aquest Dakar, més que mai, es decidirà per detalls de la navegació i per com els cuidin els pilots. Serà decisiu ja que hi ha molta igualtat i les deu primeres posicions de la general de motos estaran molt, molt atapeïdes.

Un altre factor important al Dakar és l’ordre de sortida en cada jornada. Aquest ordre es decideix en funció de qui ha guanyat l’etapa anterior. I en els casos que un pilot ha d’obrir l’etapa es troba en una posició molt més difícil, perquè és el primer a sortir i ha de vetllar la navegació, que no es perdi. Al Dakar una navegació no és la convencional, el competidor es veu obligat a passar per punts concrets, en àrees molt delimitades i un factor essencial per aconseguir-ho és que tingui perícia amb els instruments.

26

28 de desembre de 2012

esports

El Pintures Planell IVC en llocs d’ascens Redacció IGUALADA

Amb la nova victòria del passat cap de setmana contra l’Arenys, amb el resultat de 0-3, el Pintures Planell Igualada Vòlei Club es postula com a candidat a l’ascens.

La derrota del Prat a la pista del Sant Boi fa que els anoiencs estiguin ja en segona posició, que permet disputar a final de temporada les fases d’ascens a Nacional.

Els anoiencs van estrenar amb sort les noves equipacions, ja que no només el primer equip es van endur la victòria, sinó també tots els altres, el cap de setmana passat. Aquest primer equip suma 10 victòries en 11 jornades i ha guanyat un total de 30 sets, per només 7 de perduts. Xifres contundents que remarquen la bona forma de l’esquadra anoienca. El partit davant l’Arenys tenia components èpics, ja que els igualadins no l’afrontaven en les millors condicions. Els efectius per a aquest partit eren força limitats, perquè només es van poder desplaçar 7 jugadors a Arenys de Mar, dos dels quals tenien molèsties.

Tot i així, els homes del Pintures Planell van saber administrar-se les forces i van aconseguir la victòria sense massa complicacions. El set més complicat va ser el primer, perquè va costar molt entrar dins el partit. No va ser fins al final de la mànega que es van obtenir 3 punts consecutius i es van imposar. fins el 2013 Una de les diferències en el joc igualadí respecte als partits anteriors va ser la comesa d’errades no forçades. Altra vegada, l’equip va confiar molt en l’errada del rival i això va fer que es malbaratessin punts que es tenien per mà. Tot i aquests errors, un cop es va assolir la victòria en el primer set, la resta de contesa va ser més senzilla. Al rival no li restaven massa ànims per remuntar i, per contra, l’Igualada cada cop era més contundent i segur en les seves accions. Els jugadors de l’IVC van treure força rendiment dels atacs pel centre, ja que l’Arenys no reeixia en el bloqueig central.

Els parcials dels sets van ser: 2325/20-25/17-25.

Amb aquest triomf relativament còmode, el Pintures Planel Igualada arriba a l’aturada nadalenca i no tornarà a jugar fins l’any vinent. Un 2013 que començarà fort per als igualadins, ja que en la primera jornada de l’any s’enfrontaran al seu perseguidor, el Vikings Volei Prat.

L’Igualada es situa tercer Els homes d’Isidre Tarrés apallissen un Cervera inoperant que no reacciona fins a la represa IGUALADA

CERVERA

4

1

IGUALADA: Yannick, Marimon (Salinas, min 45), Cortada (Díez, min 75), Baraldés, Casas (Xandri, min 87), Gerard J.(Simon, min 65), Enric Palet , Fran Arévalo, Pagés, Jonathan i Bachana.

CERVERA: Crisostomo, Bonet (Vives, min 50), Amorós, Graells, Solé (Ezquer, min 45), Gallardo, Hortal (Duran, min 69), Martínez, Allué (Laarif, min 65), Jucla i Figuerola.

GOLS: 1-0 Jonathan (min 9). 2-0 Gerard J. (min 12). 3-0 Jonathan (min 22). 4-0 Palet (min 39). 4-1 Jucla (min 46). ÀRBITRE: Juan Blasco.

Dos jugadors del Cervera marquen de prop un atacant igualadí durant el partit de diumenge passat. / JORDI GABARRÓ

Aida Tudó IGUALADA

Feia temps que el CF Igualada no arribava a Nadal amb tan bones sensacions. L’equip va allisar el Cervera i ara es col·loca en tercera posició a la classificació.

L’Igualada jugava diumenge passat al Camp Municipal de Les Comes contra el Cervera, el quinzè classificat, que es troba en posicions de descens.

Els homes d’Isidre Tarrés van ser els clars dominadors de la pilota des del principi. Va començar amb una gran jugada de Gerard Jorba dins l’àrea, que va acabar amb penal. Jonathan Fernández va transformar la pena màxima i al minut 9 de partit va pujar

favor de l’equip visitant. Tot i això, l’Igualada va saber controlar el partit i els homes entrenats per Pere Raich no van tenir oportunitats d’escurçar distàncies. Pendents del resultat del partit del Martinenc contra el Viladecans, l’Igualada s’ha situat tercer en la classificació. Enric Torra, vicepresident de l’Igualada, creu que la tercera posició al campionat és deguda al fet que al vestidor «hi ha una molt bona moral i predisposició dels jugadors». Torra apunta que és important mantenir la posició però demana «tranquil·litat perquè ara tindran tres partits importants contra els primers classificats».

l’1 a 0 al marcador. Tan sols tres minuts després era Jorba qui superava el porter del Cervera Sergi Cristomo.

A l’equador de la primera part Jonathan Fernández feia pujar el 3 a 0 al marcador. I quinze minuts més tard era Enric Palet qui superava la porteria dels cerverins marcant el quart gol pels igualadins. Després d’una primera part molt bona dels homes d’Isidre Tarrés, el quart gol de Palet deixava pràcticament el partit sentenciat. El Cervera, mentrestant, a penes havia inquietat la porteria local.

A l’inici de la segona part, Albert Jucla marcava el primer gol a

Un punt per acabar l’any Els mauristes cedeixen un empat a casa, però demostren la seva capacitat de reacció SANT MAURE

1

VILAFRANCA

1

SANT MAURE: David García, Carlos Martínez, Sergio Torres, Cristian Rodríguez, Carlos Marimón, Jonathan Reches, Jesús Milán, Alex Llanas, Pedro Calvo, Aitor Martínez, Xavi Nieto. També van jugar Oscar Simon i Enric Garcia.

AT. VILAFRANCA: Carlos, Feixes, Sergio, German, Torrents, Pere, Rabella, Sanabra, Marchan, Gago i Marc Ortiz.

També van jugar Gago, Ricard, Ivan, Camps i Osuna.

GOLS: 0-1 Rabella (min 3). 1-1 Aitor (p) (min 35). ÀRBITRE: Sergio Sánchez.

Paco Díaz/Redacció IGUALADA

El Sant Maure és campió d’hivern, amb un amplíssim avantatge, però al darrer partit d’aquest 2012 va haver de suar, i molt. Els montbuiencs van fer taules amb un sorprenent Atlètic Vilafranca, que va treure els rèdits d’avançar-se els primers minuts del partit.

El penedesenc Rabella va ser qui, aprofitant la primera contra que plantejaven els visitants, va batre el porter maurista. Un 0 a 1 que agafava els líders en fred. La primera part quedaria condicionada per aquest començament elèctric del Vilafranca. El Sant Maure feia mans i mànigues per trobar una escletxa dins l’atapeïda defensa dels visitants, però no apareixia de cap manera.

Semblava impenetrable.

Els de Montbu­i són destacats campions d’hivern

Però l’ocasió d’igualar la contesa vindria de la mà d’un penal xiulat el minut 35, quan Aitor va ser empentat en un còrner per un defensa penedesenc. El mateix Aitor va transformar la pena màxima i amb l’empat a un els equips van marxar als vestidors.

A la represa, el Sant Maure va buscar el gol amb més èmfasi encara. El porter visitant Carlos va convertir-se en una muralla, i, quan no va ser ell, va ser el pal. Així, un cop de cap del maurista Oscar Simón va trobar la fusta. L’agudesa tàctica de l’Atlètic Vilafranca, conjunt ben armat i amb davanters ràpids, va fer la resta. Al final, repartiment salomònic de punts en un partit força vistós en què tots dos conjunts van mostrar les seves principals armes. Un dels millors partits de la temporada.

28 de desembre de 2012

27

esports

Amb 4 minuts n’hi ha prou FUTBOL FEMENÍ Les noies del CFI acaben l’any en posicions d’ascens amb un triomf a Les Comes CF IGUALADA

2

SANTPEDOR

Redacció IGUALADA/CAPELLADES

0

CF IGUALADA: Noelia, Elena, Janet M. (Míriam, m 75), Carla N., Míriam S. (Jèssica, m 65), Araceli B. (Núria, m 85), Jèssica P. (Yaiza M., m 46), Judit P., Mariona M., Núria M. (Janet, m 80), Marina Salanova.

SANTPEDOR: Sara, Elisabet D., Olga C., Sara P., Paula, Clara R., Ana Isabel Rodríguez, Rosa P., Clara B., Helena F., Pilar P..

També van jugar: Clara Vilageliu, Maria Martínez, Irma Cubillas, Núria Arisa, Laura Valls, Sheila Artigas.

MITJA PART: 2-0. ÀRBITRE:Albert Ávalos Martos Redacció IGUALADA

Partit important a Les Comes entre dos equips de la part alta de la taula.

En quatre minuts, el CFI va resoldre un matx més que difícil. Una derrota de les locals hagués deixat les del Bages a només un punt. La combinació de la victòria igualadina amb la de les noies de l’Espanyol, fa que l’Igualada passi al davant de l’AEM i acabi l’any en la tercera posició de Preferent.

Davant de les noies de Pablos hi havia el Santpedor, un equip molt complet que sap jugar la pilota i va començar els primers minuts atacant la porteria igualadina. Afortunadament, l’Igualada no es va adormir i va respondre a aquest desafiament. Mica en mica va anar agafant el control del terreny de joc,

El CFI, en un partit recent contra l’Espanyol / ANNA M. ZENON

deixant per les blau-granes les mínimes opcions de contraatac.

El control de l’Igualada es veuria recompensat els minuts 15 i 19 quan, primer Mariona i després Núria van posar la pilota al fons de la xarxa.

Malgrat el 2-0, el partit no estava tancat, però a mesura que passaven els minuts les locals eren les que disposaven de les millors ocasions i cdominaven el ritme.

Les santpedorenques van tenir també les seves opcions la resta de

partit. Van obligar a la Noelia a lluir-se en tres o quatre ocasions, tot i que les noies de l’Igualada van donar molta més feina a la portera visitant, sense oblidar altres oportunitats que es van malbaratar per manca de punteria.

Ara la Lliga s’atura per vacances de Nadal fins el proper 13 de Gener quan l’Igualada es desplaçarà a Lleida per disputar-se una cobejada tercera plaça, que dóna l’ascens a Primera Nacional, davant de l’AEM. Hi són més a prop que mai.

Tres punts d’or de les arlequinades HOQUEI FEMENÍ Un gol providencial d’Anna Gil permet emportar-se la victòria a Bigues i Riells BIGUES RIELLS

2

IHC

3

BIGUES I RIELLS: Vanessa Garcia, Alba ceballos, Gemma Cristofol, Gemma Camp, Júlia Col, Marta Borràs, Cristina Vegas, Laia Pera i Sara Cristofol.

FONTANELLAS y MARTÍ IHC: Laura Hernández, Laura Salvador, Elba Garreta, Judith Baldiris, Marta Soler, Anna Gil, Raquel Bernadas, Carolina Escobar i Laura Balaguer.

GOLS: 0-1 Anna Gil (m 2), 0-2 Raquel Bernadas (m 9), 1-2 Laia Pera (m 9). 2-2 Marta Borràs (m 31), 2-3 Anna Gil ( m 45).

Els esports d’aigua tornen a primer pla

Redacció IGUALADA

Victòria importantíssima del Fontanellas y Martí Igualada HC a la pista del Bigues i Riells. Un gol als darrers compassos de partit va significar tres punts d’or per les arlequinades, que es consoliden així a la part alta de la taula.

Les sensacions van ser bones des del principi. Quan encara no era el minut 2, Anna Gil va transformar una falta directa i va avançar a les anoienques. La renda de les igualadines va augmentar pocs minuts després, amb un gol de Raquel Bernadas que situava un còmode 0 a 2 d’avantatge. Una comoditat que s’esfumaria en qüestió de segons. Just treure de mitja pista, Laia Pera va batre a la portera

Les igualadines es consoliden a la part alta de la taula

arlequinada. Havien passat tan sols 9 minuts de partit, però ja s’havien vist els ingredients que tindria la contesa els altres 40: igualtat i emoció, fins el darrer instant.

Tots dos equips podrien haver canviat el signe del marcador abans de la mitja part. Les igualadines van deixar escapar l’oportunitat que brindava un penal, que Anna Gil no va poder transformar. El Bigues i Riells, per la seva part, no concretaria una falta directa poc abans del descans.

En els segons 25 minuts, la local Marta Borràs va empatar i li podria haver complicat molt la vida a l’IHC si hagués encertat totes les opcions que va tenir. En canvi, la que va aparèixer i no va fallar va ser Anna Gil, a cinc minuts del final.

Aquestes jornades nadalenques, els esports d’aigua tornen a primer pla amb la celebració de les diferents remullades a les piscines, com la Copa Nadal a la Pobla i Igualada o la Travessa de la Bassa a Capellades.

En una jornada de Nadal sense el fred rigorós d’altres anys, la Travessa a la Bassa va comptar amb un important grup de nadadors i d’altres esportistes que van fer la Duatló, conjuminada amb la cursa atlètica. El guanyador de la 28ena Travessa a la Bassa va ser Vicenç Gascón, que va necessitar 1 minut i 14 segons per cobrir la distància. En l’apartat femení, la guanyadora absoluta va ser Dolors Palau, amb 1 minut i 23 segons.

Els primers nedadors capelladins classificats van ser Xavi Tort, en homes, i Laia Guarro, en noies. En l’apartat de duatló, es va imposar Sergio Burón, mentre els primers capelladins en cobrir la cursa i la Travessa de la Bassa van ser Ivan Olvera i Ester Escudé, de l’equip Indi’s Folls. Un cop van acabar les proves, es va efectuar a l’esplanada propera a la Bassa el lliurament de premis, amb la presència de l’alcalde de Capellades, Marcel.lí Martorell, acompanyat del regidor d’Esports, Francesc Sabaté, la regidora de Cultura, Mireia Font, i de Josep Solé, fill de l’impulsor de la cursa, Jaume Solé.

L’Open Catalunya tanca l’any del CPPI Malgrat l’aturada nadalenca de la lliga, els jugadors del Club Ping Pong Igualada van disputar aquest passat cap de setmana la segona fase de l’Open Catalunya. Joan Masip, Kenji Matsuoka, Francesc Masip i Carles Galán van disputar partits en els diferents categories.

Matsuoka va quedar setè en superar la fase de grups, però va veure’s frenat a quarts de final. Joan Masip, que es trobava en la categoria sènior A, va aconseguir un triomf contra Jordi Latorre, del Borges, però després va caure contra els seus tres rivals restants, malgrat el bon nivell de joc.

28

28 de desembre de 2012

esports

El Masats Capellades compromès a alçar-se

El Torneig Caga Tió entra a la recta final El Nadal esportiu a Igualada arriba sempre amb el torneig poliesportiu Caga Tió. Després que les categories dels més petits, benjamins i prebenjamins disputessin els dies 23 i 24 els seus tornejos respectius, des de dijous i fins diumenge, les instal·lacions de Les Comes són l’escenari de la resta de competicions i disciplines. Els alevins, els infantils i els cadets buscaran el ceptre en esports com el futbol, l’handbol, el vòlei i el bàsquet. El diumenge dia 30 es farà el lliurament de premis.

primera catalana

OK LLIGA

tercera catalana

JORNADA 15

JORNADA 12

Redacció IGUALADA

El Masats Capellades vol fer net a partir d’aquestes festes nadalenques. L’equip està desitjant refer-se d’un inici de temporada pèssim, ja que encara no ha aconseguit guanyar cap partit, però l’equip tècnic confia a remuntar la situació. El director tècnic, Marc Bisbal, entén que «l’aposta que va fer l’entitat al principi de temporada per l’equip era molt arriscada i ho sabíem». El fet que el bloc principal de l’equip siguin sèniors del primer any i a causa de les lesions s’hagin hagut d’incorporar més júniors ha estat un handicap encara major per al conjunt anoienc.

Fins al moment, els capelladins tan sols han pogut aconseguir un empat i estan situats en el darrer lloc de la classificació. Un factor determinant d’aquest mal pas han estat les baixes de quatre dels jugadors principals, algunes concatenades. «En cap moment hem tingut la plantilla completa.» Un altre dels motius segons el cap tècnic és que «tenim jugadors molt joves, com dèiem, sempre acostumats a guanyar i que no esperaven trobarse en aquesta dinámica».

No obstant això, Marc Bisbal està segur que, un cop s’hagin recuperat els lesionats i indisposats «i amb alguna nova incorporació», es podrà redreçar el rumb del Masats Capellades. El primer pas per poder capgirar la situació serà ja entrat el 2013, amb el partit que es jugarà contra el Castellví de Rosanes el dia 12, a la pista de l’equip del Baix Llobregat.

FUTBOL

HOQUEI Liceo

8

3

CP Voltregà

FC Barcelona

2

1

Noia

Igualada HC

2

5

Blanes

Lleida Llista

4

1

CP Vendrell

Sant Feliu

5

3

Reus

Enrile Alcoi

2

3

CP Vic

Lloret

4

3

Shum GM

4

5

classificació

CP Calafell

PJ

PG

PP

PE GF

1

Liceo

12 10

1

1

2

FC Barcelona

12

9

2

3

CP Vic

12

7

4

CE Vendrell

12

5

Lleida Llista

12

Vilanova Geltrú UE Tàrrega CD Morell CE Tecnofutbol Torredembarra CF Igualada FC Martinenc FC Andorra Vista Alegre

CP Vilanova

JORNADA 14

1 0 0 3 3 4

2 1 3 1 0 1

1 3

4 0

CDC Torreforta Reddis CF Amposta Valls Sants CD Cervera Viladecans Santfeliuenc Ascó

classificació

PJ

74 33 31

1

Ascó

15 11

2

2 40 14 35

1

61 23 29

2

Santfeliuenc

15

9

4

2

2

3

43 20 23

3

CF Igualada

15 9

2

4 31 13 29

7

1

4

45 38 22

4

FC Martinenc

14 8

2

4 30 14 26

7

1

4

52 57 22

5

Viladecans

14 8

2

4 22 14 26

50 43 19

6

CF Amposta

15

4

4 24 18 25

GC

P

PG PP PE GF GC

UD Montserrat San Mauro UE Sitges Penya Jove R. Penya Jove R. CD Riudebitlles CE Anoia CF Capellades Sant Sadurní At.

7

P

21 11 31

6

Vilanova

12

6

1

5

7

Igualada HC

12

6

0

6 44 47 18

7

UE Tàrrega

15

7

4

4 25 21 25

Vista Alegre

15

6

4

5

23 24 22

Reddis

15

6

4

5

17 25 22

5

18 20 20 17 19 18

1 1 4 4 3 1 2 2 3

3 1 2 0 2 3 1 2 2

FC Fàtima F. Vilafranca Òdena Sant Cugat S. Sant Cugat S. Ribes Les Roquetes Suburense Hortonenc

classificació

PJ PG PP PE GF GC

1

San Mauro

14 12 2

0 58 18 38

P

2

Les Roquetes

14 8

4

2 30 19 28

3

UE Sitges

14 8

4

2 26 16 28

4

F. Vilafranca

14 8

3

3

5

Suburense

14 9

0

5 34 26 27

31 19 27

6

Base Vilanova G.

14 8

2

4 37 25 26

7

Òdena

14 7

4

3 36 24 25

8

CD Riudebitlles

14 6

4

4 32 26 22

9

Penya Jove R.

14 7

0

7 30 29 21

10 Sant Cugat S.

14 6

2

6

11 CE Anoia

14 5

1

8 24 32 16

8

Reus

12

5

2

5

53 52 17

8

9

Voltregà

12

5

2

5

51 52 17

9

10 CH Lloret

12

4

3

5

40 41 15

10 Vilanova Geltrú

15

5

5

11

12

5

0

7

28 34 15

11 FC Andorra

15

5

3

7

12 La Granada

14 4

2

8

15

5

2

8 18 27 17

13 Sant Sadurní At.

14 4

1

9 19 33 13

5

7 20 28 11

Noia

37 25 20 21 38 14

12

Blanes

12

4

1

7

32 45 13

12 CDC Torreforta

13

Calafell

12

3

2

7

31 53 11

13 Sants

15

4

3

8 22 30 15

14 UD Montserrat

14 2

14

Shum GM

12

2

3

7

37 54

9

14 CD Morell

15

3

6

6

15 CF Capellades

14 2

5

7 19 33 11

15

Sant Feliu

12

3

0

9

40 60

9

15 CD Cervera

15

4

2

9 19 29 14

16 Ribes

14 2

4

8 22 40 10

7

16 CE Tecnofutbol

15

4

2

9

17 FC Fàtima

14 2

3

9 17 41 9

17 Valls

15

3

2

10 13 24 11

18 Hortonenc

14

4

9 18 39

15

1

5

9

16

Enrile Alcoi

12

2

1

9

27 56

PROPERA JORNADA

Liceo

FC Barcelona

18 Torredembarra

Noia

Igualada HC

PROPERA JORNADA

Blanes CP Vendrell Reus CP Vic Shum GM CP Voltregà

Lleida Llista

Vista Alegre Reddis CF Amposta Valls Sants CD Cervera Viladecans Santfeliuenc Ascó

Sant Feliu Enrile Alcoi Lloret CP Calafell CP Vilanova

hoquei femení

11 23 15 12 26 14 17 28 8

CDC Torreforta Vilanova Geltrú UE Tàrrega CD Morell CE Tecnofutbol Torredembarra CF Igualada FC Martinenc FC Andorra

8

0

Traviesas HC

CP Voltregà

4

2

Biesca Gijón HC

CP Manlleu

3

2

CP Vilanova

Girona HC

2

1

Esfèric Terrassa

HC Borbolla

3

7

CP Alcorcón

Bigues i Riells

2

3

Fontanellas M. IHC

Cerdanyola CH

5

5

HC P. Plegamans

Igualada RCD Espanyol St Quirze Besora Atlètic Prat E. E. Guineueta La Salle Premià CF Pardinyes F. Vilafranca

PJ

PG PP PE GF GC

CP Voltregà

9

8

1

0 45 18 25

classificació

PJ

PG PP PE GF GC

1

Garcia Montbui

12

9

2

1

2

Reus Deportiu

9

6

1

2 40 17 19

2

Penya M. Tossa

13

9

1

3 44 26 28

3

CP Alcorcón

8

6

1

1

36 13 19

3

Carme CE

12

8

2

2 54 15 26

4

Girona HC

9

5

2

2 26 15 17

4

Rebrot UD

12

8

1

5

Fontanellas IHC

8

5

0

3 30 23 15

5

Calaf

12

7

6

CP Manlleu

8

4

1

3

33 29 13

6

Ateneu SEF

12

7

Biesca Gijón HC

8

4

1

3

21 20 13

7

CF Vilanoveta

11

8

Bigues i Riells

8

3

3

2 24 17 12

8

CF La Pobla

9

Esfèric Terrassa

8

3

2

3

18 16 11

9

Vista Alegre

10 HC P.

7

2

2

3

23 20 8

11 Cerdanyola CH

9

1

2

6 19 41

12 CP Vilanova

9

1

1

7

17 24 4

13 HC Borbolla

8

1

1

6

12 44 4

14 Traviesas

8

0

0

8

1 48 0

5

10 Jorba UD

Biesca Gijón HC

Reus Deportiu

CP Vilanova

CP Voltregà

Esfèric Terrassa

CP Manlleu Girona HC

Fontanellas M. IHC

HC Borbolla

HC Palau Plegamans

Bigues i Riells

FC Fàtima UD Montserrat San Mauro UE Sitges Penya Jove R. CD Riudebitlles CE Anoia CF Capellades Sant Sadurní At.

P

2 2 1 4 2 2 4 3

0 0 2 1 1 5 1 3

CF Santpedor SE AEM At. Riudeperes Bellavista Milan Europa Sant Cugat Esport PBB La Roca P. S. Eugènia

classificació

PJ

1

Europa

12 10

PG PP PE GF GC

P

1

1 49 12 31

2

RCD Espanyol

11

9

2

0 32 14 29

3

SE AEM

12

7

3

2

4

Igualada

12 7

2

3 42 14 23

3 49 29 25

5

Atlètic Prat

12

5

5

2 29 19 20

6

CF Santpedor

12

6

1

5 28 22 19

2

3 49 20 23

7

Bellavista Milan

12

6

1

5 34 39 19

7

2

3 44 18 23

8

E. E. Guineueta

12

5

3

4 27 19 18

7

2

2 29 17 23

9

At. Riudeperes

12

5

2

5

22 33 17

12

6

2

4 43 29 20

10 P. Sta. Eugènia

12

3

4

5

23 28 13

12

6

2

4 24 28 20

11 St. Quirze Besora 12

4

1

7

19 26 13

7

36 39 13

12 PBB La Roca

12

4

1

7

18 29 13

12

3

3

6

27 31 12

12

4

1

33 15 29

31 17 24

11 UE Tous

12

2

4

6 19 25 10

13 CF Pardinyes

12 La Torre C.

12

2

2

8

14 St. Cugat Esport

11

3

2

6 24 29 11

13 CF Montbui

12

2

1

9 25 43 7

15 F. Vilafranca

12

1

1

10 19 44 4

14 La Paz CF

12

1

0

11 12 52

16 La Salle Premià

12

1

0

11 12 60 3

15 CE Piràmides I. Cerdanyola CH

CP Alcorcón

P

La Torre C. 1 5 CF Vilanoveta Penya M. Tossa 5 1 CF Montbui UE Tous 5 1 CE Piràmides I. Ateneu SEF 6 0 La Paz CF Rebrot UD 2 4 Calaf Garcia Montbui 0 0 Vista Alegre CF La Pobla 2 2 Carme CE Descansa Jorba UD

1

Traviesas HC

La Granada Fundació Vilafranca Òdena Sant Cugat S. Ribes Les Roquetes Suburense Hortonenc Base Vilanova G.

JORNADA 12

classificació

PROPERA JORNADA

PROPERA JORNADA

JORNADA 13

Reus Deportiu

7

futbol Femení: preferent

quarta catalana

JORNADA 9

1

12

0

0

12 49 8 3

12 12 80 0

PROPERA JORNADA

CF La Pobla CF Vilanoveta CF Montbui La Torre C. CE Piràmides I. Penya M. Tossa La Paz CF Jorba UD Calaf Ateneu SEF Vista Alegre Rebrot UD Carme CE Garcia Montbui Descansa Penya M.

PROPERA JORNADA

Fundació Vilafranca SE AEM At. Riudeperes Bellavista Milan Europa Sant Cugat Esport PBB La Roca Parroquial S. Eugènia

CF Santpedor Igualada RCD Espanyol Sant Quirze Besora Atlètic Prat Escola E. Guineueta La Salle Premià CF Pardinyes

28 de desembre de 2012

29

esports Un percentatge força escàs i que parla clar de quin és el repte.

L’equip que va a l’Aconcagua, d’esquerra a dreta: Xavi Elvira ­—no podrà viatjar-hi—, Òscar Màrquez, Salvi Benítez, Carlos Ortuzar i Ivan Gil. /EGAN

Missió Aconcagua ALPINISME Quatre membres de l’EGAN volen coronar el gegant sud-americà aquest gener F. Vilaprinyó IGUALADA

És igual que pujar dues vegades l’Aneto. Aquesta és l’altura que significa coronar l’Aconcagua, la muntanya més alta del continent americà: 6.961 metres. I aquest és el repte que s’ha marcat l’EspeleoGrup Anoia (EGAN) per al proper mes de gener.

Una aventura que s’emmarca en un projecte encara més gran i agosarat, plantar-se al capdamunt dels cims més alts de cada continent.

De la llista ja estan superats el Kilimanjaro, el gegant de l’Àfrica, l’europeu Elburs i el McKinley, la muntanya més alta de l’Amèrica del Nord. Ara, el repte no és a les Rocalloses, però és també dins una de les espines dorsals del continent americà, l’Aconcagua. Un dels quatre expedicionaris, Òscar Màrquez (Igualada, 1974), explica que l’objectiu va nèixer «precisament baixant del McKinley. En aquell moment, vam fixar-nos fer els set cims més alts de cada continent. I amb aquell ja en teníem un».

Al McKinley l’acompanyaven entre d’altres Salvi Benítez i Ivan Gil, que junt amb el saragossà Carlos Ortuzar són l’equip de l’EGAN que apunta cap al cim de l’Aconcagua.

Amb aquest pic ja en seran tres de l’objectiu dels set. L’Elbrus, situat al Càucas, podria considerar-se asiàtic també, però en tot cas supera l’altre sostre del Vell Continent, el Mont Blanc, 5.642 metres per 4.810.

El somni és fer-los tots, però l’alpinista igualadí avança que el projecte és lògicament «complicat» i que alguns com l’Everest —8.848

Volen arribar als cims més alts dels set continents de la Terra

metres— o la piràmide Carstensz de 4.484, a Papua, requereixen d’una gran inversió. L’ascensió al massís Vinton, a l’Antàrtida, no seria ni fàcil ni econòmica. Són 4.892 metres al lloc més fred de la Terra.

L’Aconcagua, que començaran a pujar el proper 11 de gener, és també un pic extremadament difícil i implica molts costos econòmics. En primer lloc, l’accés al Parc Nacional. Òscar Màrquez assegura que «la dificultat és molt gran, tant a nivell tècnic com de les condicions. És un massís molt sec i l’escalador està obligat a beure molt i a hidratarse». Els núvols s’enganxen sovint a la zona del pic i es converteixen en un altre handicap. Una darrera complicació és la popularitat de l’Aconcagua —i més a l’època de l’estiu austral—, que fa que hi hagi overbooking a la zona per acampar.

Una empresa externa portarà al grup de l’EGAN fins al campament base, la Plaza de Mulas. A partir d’aquí, l’expedició anoienca haurà de batre’s sola contra les inclemències metererològiques i l’altura de la muntanya. En un primer moment es tractarà de sortides puntuals i d’aclimatació a l’entorn dels 4.500 i 5.000 metres. Compten amb atansar-se a l’objectiu i coronar-lo a partir del dotzè dia de la seva estada a Amèrica del Sud. Serà partir del 21 de gener. Amb el pic conquerit, l’expedició espera ser de nou a terres catalanes el 4 de febrer.

Els expedicionaris adverteixen que tot i que l’anomenada no és la mateixa que els cims de l’Himàlaia i el Karakorum, l’èxit dels intents per coronar l’Aconcagua és molt escàs.

A penes un 30% dels assalts fets per gent experta en alpinisme reïxen.

El massís de l’Aconcagua, entre Argentina i Xile. / EGAN

Què es menja a 6.900 metres Per conquerir un cim que requereix tant esforç, els aliments no només han de proporcionar els nutrients necessaris, també han de pesar poc.

«Mengem coses deshidratades, que no suposin massa pes a les nostres motxilles. Un cop les desempaquetem, els afegim aigua molt calenta.

Aquests menjars poden passar de 150 grams a 450, un cop rehidratats.» Òscar Màrquez afegeix que «a partir de 3.000 metres i amb les jornades que fem, dinar és cada cop més difícil i només ens cruspim barretes energètiques. Estarem uns nou dies a altures superiors i el més important es portar coses que pesin poc i força diferents, per no avorrirnos». Es tracta de tenir aliments d’elaboració fàcil o envasats al buit, que no signifiquin cap càrrega. També cal superar la falta de gana. A vegades, «encara que no vulguis menjar, ho has de fer».

Aliments com arròs, cremes de verdures i hidrats. I «algun fuet, per recordar la terra». A part d’administrar les forces, la salut pot sofrir els efectes d’estar tants dies rascant el cel. «No volem agafar refredats. Ens proveïm de medicines contra l’alçada i vigilem molt amb els contrastos tèrmics», apunta l’alpinista igualadí. Òbviament, hi ha un detall principal: «Marxar d’aquí bé, sense molèsties.»

Ingravita acull una prova de Bloc Redacció IGUALADA

El Rocòdrom Ingravita d’Igualada ha estat el testimoni de la tercera prova del campionat de Bloc Interclubs. 49 persones van prendre part en la competició a la instal·lació anoienca.

Aquesta lliga es desenvolupa a 8 rocòdroms diferents del nostre país. L’objectiu de la competició és fomentar l’escalada i posar en contacte grups de persones de diferents clubs per motivar-se, implicar-se, millorar i aprofitar al màxim els recursos —ja siguin rocòdroms o boulders— de cada entitat, donant-los a conèixer a tots els participants a través del recorregut d’aquesta lliga i promocionant aquesta especialitat.

Cada mes, els participants que s’han inscrit per a tot el campionat acudeixen a un rocòdrom o una entitat diferent. Les persones que volen disputar únicament proves puntuals també tenen la possibilitat d’inscriure-s’hi.

30

28 de desembre de 2012

El temps La setmana enrere

Del 20 al 26 de desembre

Pujalt 750 m MÀX

MÍN

18,9 3,9 Òdena 330 m MÀX

MÍN

L /m2

17,8 0,1 0,1

Hostalets de Pierola 320 m MÀX

La Llacuna 590 m MÀX

MÍN

L /m2

20,2 4,3 0,4

MÍN

22,7 2,6

Cap de setmana Del 28 al 30 de desembre

Conques internes

Temperatures de rècord

Avui

La darrera setmana ha estat marcada per les inversions tèrmiques i les temperatures molt i molts suaus que s’han assolit a la comarca. A les parts elevades es van assolir, dilluns 24 de desembre, temperatures que feia anys que no es registraven. L’Observatori de Pujalt, amb 9 anys de dades, tenia fins dilluns una màxima absoluta per al mes de desembre de 16,3 ºC. Aquest dilluns passat es va assolir un nou valor màxim absolut per desembre, 18,9ºC. El mateix dilluns s’arribava a 23 ºC a la Llacuna i en canvi a valors molts més baixos a d’altres indrets de la comarca. A Hostalets de Pierola 16 ºC i a Òdena 18 ºC. La inversió tèrmica, doncs, no sols va afectar la comarca durant la nit, com succeeix moltes vegades a l’hivern, sinó que també es va mantenir de dia.

Pel que fa als màxims de la inversió tèrmica podem anar a les temperatures de dilluns 24 a les 8 h del matí que eren de: mínima de la comarca a la Conca d’Òdena, 1 ºC a Òdena a 330 m; a Hostalets de Pierola, a 300 m, 7 ºC; la Llacuna a 600 m 6 ºC; a Pujalt, 750 m, 11 ºC, i a la Panadella a 800 m, 13 ºC. Es van mesurar 12 ºC de diferència entre el fons de la conca i una de les parts més elevades de la comarca, com és la Panadella. Bona inversió tèrmica.

Previsió per a divendres: el dia començarà amb bancs de boira a punts de l’Alta Anoia que s’aniran aixecant. A la resta, sol que dominarà la jornada amb la presència d’algun núvol alt. Les mínimes seran més baixes i les màximes es mantindran.

NOVA SECCIÓ El racó de l’observador Si vols participar en aquesta secció cal que ens enviïs la teva fotografia de la setmana a: albertborras@gmail.com . Cada trimestre farem un sorteig entre les fotos escollides i el premi serà una visita meteorològica o astronòmica a l’Observatori de Pujalt. Cal posar el dia i lloc on s’ha fet la fotografia. Cal que la fotografia sigui de la comarca.

L’aigua

Demà Previsió per a dissabte: el matí serà assolellat amb algun banc de boira. A partir del migdia i al llarg de la tarda aniran arribant núvols per ponent que aniran tapant el cel. Les mínimes es mantindran i les màximes seran més elevades.

Ahir

56,2%

Fa 1 any

91,1%

Mitjana darrers 10 anys

64,1%

Astronomia Sortida del sol

8.17 h

Posta de sol

17.29 h

Diumenge Previsió per a diumenge: el dia serà assolellat amb alguns núvols que creuaran sense portar precipitacions. Al matí també es poden presentar bancs de boira a punts de l’Alta Anoia. Les temperatures baixaran, tan mínimes com màximes.

Propera lluna Plena divendres 28 de desembre

Albert Borràs Previsió actualitzada a www.observatoridepujalt.cat. Aquesta secció és gentilesa de l’Observatori de Pujalt. Per a visites, observacions astronòmiques i cursos: 620 136 720 - info@observatoridepujalt.cat www.facebook.com/observatori. Les dades d’Òdena, la Llacuna i els Hostalets de Pierola són de les estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya. Les dades de Pujalt són les de l’Observatori de Pujalt.

Telèfons d’interès

Bombers Policia Local

Emergències

112

Emergències mèdiques

061

CAP Capellades

938011691

CAP Calaf

938698779

CAP Igualada

938053500

CAP Montbui

938017300

CAP Piera

937789410

CAP Vilanova del Camí

938063302

Hospital General

938075500

HG Urgències

938075577

HG Consultes Externes

938075555

Ambulàncies Igualada

938058160

Sanitat Respon

902111444

938034080 092

Policia Nacional

938037979

Guardia Civil

938031266

Mossos d'Esquadra

938032362

Jutjat de Guàrdia

936938054

Jutjat de 1a Instància núm. 1

936938010

Jutjat de 1a Instància núm. 2

936938020

Jutjat de 1a Instància núm. 3

936938030

Jutjat de 1a Instància núm. 4

936938040

Registre Civil

936938035

Fiscalia

936938050

Forensia

936938050

Consell Comarcal

938051585

OAC d’Igualada

936938050

Ajuntament Igualada

938031950

Telèfon del ciutadà

938052112

Telèfon de mediació ciutadana

938017666

Taxis

938045353

Hispano Igualadina

908044451

Alsina Graells

932656592

Tuisa

938041213

Gas Natural

900750750

Fecsa

1002

Aigua de Rigat

938031483

Aigües d'Artés

938053839

Atenció a la dona

636365631

Ràdio Igualada

938054100

Oficina Habitatge Igualada

938049344

Generalitat

Publicitat a Som Anoia

012

622 096 979 publicitat@somanoia.cat

28 de desembre de 2012

ESPAI DE L’HORT

31

Marialluïsa Aloysia Triphylla

MesclumTous

La marialluïsa és una planta originària d’Amèrica del Sud, i el seu nom es creu que ve donat en honor de la reina Maria Lluïsa de Parma, esposa de Carles IV, que segons diu la història ha estat la reina més lletja de la història d’Espanya.

Els seus usos són molt extensos, des dels tradicionals licors aromàtics fins a perfums, sabons i dentifricis. Medicinalment és adequada per al sistema nerviós i per millorar les digestions pesades.

Si encara tens la marialluïsa del teu jardí és el moment de collir-la, ja que és a punt de perdre les fulles a causa del fred. Les fulles s’han de deixar assecar dins d’una bossa de roba en un lloc ventilat i fresc per tal d’aprofitar al màxim les seves propietats.

Per si es vol plantar a casa, cal adobar la terra amb fems ben compostats per tal d’obtenir una planta vigorosa i de floració abundant.

La multiplicació per llavors no es realitza a causa del seu escàs poder germinatiu, però els esqueixos poden fer-se a començaments de primavera molt fàcilment.

Malgrat que es tracta d’una espècie que no té requeriments elevats d’aigua, sobretot a la zona central del país, en què patim llargs períodes de sequera, serà convenient regar-la de tant en tant.

Glòria Fité Psicòloga

E

Bon dinar i marialluïsa, fan una panxa llisa.

Quan la gramàtica determina l’amor Laura Vilaprinyó

J

Filòloga

a sabeu que en català tant podem sentir dir «ell mai no ho ha vist» com «ell mai ho ha vist». Aquest no que balla, que podem trobar o no sense que el sentit canviï, ha creat un debat sobre el significat d’una cançó de Joan Dausà. El primer èxit del seu

nou CD parla d’un sopar en què vells amics juguen al famós joc «Jo mai mai». És un joc de confessions i de beure en què un dels presents llença una afirmació a l’aire: «Jo mai mai he robat.» Tots els que hagin robat, en comptes de dir sí, han de beure, i els que no, abstenir-se’n.

Doncs bé, en aquest sopar un dels amics diu: «Jo mai mai he desit­ jat fer un petó a la Judit», (una de les convidades). L’amfitrió del sopar beu i admet, doncs, que estima la noia i més tard, també, que desit-

Els fantasmes del Nadal

jaria que renunciés al seu matrimoni. La confusió ve quan la noia, dirigint-se a l’amfitrió, diu: «Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat» i seguidament beu.

Els internautes s’han tornat bojos intentant desxifrar el valor d’aquest no. La noia vol dir que no ho ha pensat o que sí? És a dir, realment ha estimat mai el noi, o li dóna carbasses sense gens de tacte? Dausà diu que accepta ambdues interpretacions. Què en penseu vosaltres?

xplica un conegut conte de Charles Dickens com en una freda nit de Nadal se li aparegueren a Mr. Scrooge tres fantasmes. El primer li mostrà la tendresa dels seus nadals passats; el segon li feu veure altres maneres més humanes de viure el Nadal present; i, finalment, el darrer li va mostrar com seria el seu futur Nadal si seguia vivint com fins ara. El senyor Scrooge, compungit per aquestes visions, va decidir canviar i viure la vida d’una manera més solidària.

Bonic, oi? Però sí, d’acord, els contes són contes i els fantasmes no existeixen. El que sí que existeix és una crisi de tres parells de nassos que ens remou idees, valors, emocions, i la butxaca, és clar… I enmig d’aquesta situació ens arriba el Nadal, una època què les emocions són més a flor de pell, on toca reunir-se amb els éssers estimats i enyorar els qui no hi són i quan prenem clara consciència de les dificultats econòmiques que tenim per complir amb certes expectatives. Sí, realment en aquests temps complicats ens vindria de meravella que el senyor Dickens ens enviés els seus tres fantasmes per ajudar-nos a entendre el batibull en el qual estem ficats.

El fantasma del passat ens mostraria un Nadal vist amb ulls de nen/a. Ens podria ajudar a recordar aquesta mirada neta del passat lliure de prejudicis i de condicionants socials. Ens podria ajudar també a recuperar la creativitat i la imaginació per generar noves formes de celebrar l’essència del Nadal.

El fantasma del futur, hauria de venir acompanyat de tants fantasmes com prediccions de futur es fan actualment. En tindríem una pila, del més apocalíptic al més idealista, i cada un insistiria rotundament que ell representa el futur que ens espera. Quin enrenou de fantasmes, oi? D’aquesta manera, prendríem consciència de la incertesa del futur i llavors…

Per què amoïnar-se per allò que no sabem?

Finalment, arribaria el fantasma del present, per fer-nos una bona cura d’humilitat. Ens podria ajudar a aixecar el vol i veure en perspectiva el Nadal en totes les diferents realitats del nostre planeta, i des d’allà dalt ens veuríem petits, i a la vegada formant part d’una realitat molt més gran del que la nostra consciència pot abraçar.

I després de tanta visita què podríem fer? Jo, personalment, optaria per recuperar la mirada neta del passat i no angoixar-me per un futur incert. Optaria per viure el meu aquí i ara amb consciència, acceptant els reptes que m’ofereix la vida amb humilitat i confiança en tot allò d’humà i solidari que hi ha en mi i en qui jo que decideixo lliurement compartir aquestes dates.

00003

les postres

Marina Méndez

8 123456 066009 28 de desembre de 2012 M. M.

Patge Faruk E

l vaig a buscar a mig camí, de matinada, en part preocupada per la feinada que suposarà haver de transcriure la conversa a contrarellotge però, per sobre de tot, il·lusionada: sóc conscient del privilegi que suposa ser la primera de veure’l abans de l’esperada arribada aquesta tarda al pavelló de Les Comes. Està nerviós? Gens, fa gairebé setanta anys que ve a Igualada.

I emocionat? Com el primer dia.

Quan el patge Faruk parla ho fa amb una veu greu i suau, com de vellut, i fonda, d’aquelles que notes que surten des de ben endins de l’ànima.

Quan m’explica la seva història li brillen els ulls. I a mi també. Es nota que li agrada el que fa. Sí. Un sí rotund. Estima Igualada, tots els seus racons i totes les seves tradicions.

Estima els nens, els que el van a rebre i també els que no poden: n’estima els ulls, els xumets que li regalen, els escrits i gargots de les cartes, les manetes quan l’agafen, l’alegria. Estima la gent gran que li somriu des de les cases, des dels hospitals i des de les llars d’avis, sempre a punt de dir una paraula amable o de recollir un caramel. I estima els joves i els adults, els

que s’esforcen per mantenir la flama i que, quan ningú els mira, es piquen l’ullet. Nosaltres també l’estimem.

Es nota.

I dels patges, què me’n diu?

Potser que no són prou conscients de com d’afortunats i d’importants arriben a ser. Fan una gran feina: durant l’any, cada infant d’Igualada està vigilat per aquests ulls que tot ho veuen. En valoren el comportament i l’esforç per millorar, ho estudien i ho anoten als dos llibres: el Blanc i el Negre. Amb llapis...? Al Llibre Negre només està permès escriure-hi amb llapis, perquè sabem que mai és massa tard per rectificar.

Els nens també ho saben, i per això, a mesura que s’apropa el Nadal, i sobretot a partir del dia 28, la llista de noms del Llibre Negre comença a disminuir, i fins i tot acaba per no existir. Els qui sembla que de vegades no ho sàpiguen són els adults, sospira.

Expliqui’m coses dels Reis.

Són tres: Melcior, Gaspar i Baltasar.

Fins aquí tothom coneix la història, però després tot es desdibuixa. Els Reis són uns personatges misteriosos. Són molt bons, molt amables,

molt generosos. El dia 5 de gener viatgen per mig món repartint regals als infants; és una fita difícil, que només s’aconsegueix gràcies a grans dosis de complicitat i de màgia. Màgia! Hi ha molts tipus de màgia, i els més espectaculars no sempre es basen en grans trucs. Són petits enganys, tan petits que pràcticament no es veuen. Serien impossibles si no hi hagués una confiança absoluta en l’entorn; una confiança a la qual, curiosament, només arribem quan som petits.

I ara parli’m de vostè. D’ell?

No sap què dir. Que és un privilegiat.

Des del seu lloc, coneix tots els infants de la ciutat, i any rere any veu com creixen i com a poc a poc es van fent grans. Algun dia aquests nens seran els adults que li presentaran els seus propis fills, i així la història es tornarà a repetir. Potser la màgia és això, també.

Hi serà sempre, oi? Sempre. I fa aquell somriure tan gran, tan contagiós, tan de patge Faruk.

Aprofita les festes nadalenques! per 70 € Subscriu-te a i emporta’t una reproducció del quadre de la primera portada!

Edició limitada de làmines signades per Art de la Terra.

Entra a www.somanoia.cat/subscripcions, escriu-nos a subscripcions@somanoia.cat, o truca’ns al 93 749 56 97!

I si et subscrius per un any, pots regalar una segona subscripció anual a meitat de preu.

Un regal que dura tot l’any.

T. 93 749 56 97 subscripcions@somanoia.cat Carrer Trinitat 31, 1r, Igualada