Page 1

L'AJUNTAMENT D'ALGEMESÍ INICIA LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CENTRE DE DIA

berca

INFORMACIÓ D’ACTUALITAT D’ALGEMESÍ

SETEMBRE 2010 · NÚM. 184

CANDIDATA A PATRIMONI DE LA HUMANITAT

LA PROCESSÓ BUSCA EL RECONEIXEMENT COM A BIC I PATRIMONI DE LA HUMANITAT

LA SETMANA DE BOUS ES CONFIRMA COM LA FIRA DE JONEGADES MÉS IMPORTANT


C/ San Dionís 1-B 46680 Algemesí (VALÈNCIA) –ZONA EL TEULAR–

perruqueria HOME - DONA

Tel. 96 242 15 15 Mov. 663 763 394

SETMANA DE BOUS OBRIM FINS MIGDIA

TRANSVAL AUTOCARS

-Autocares -Microbús -Doble piso -(16 a 75 pax)

-Autocar adaptado para minusválidos - Todo tipo de servicios discrecionales

C/ Juan Gil Albert, 4 46250 L’ALCUDIA Apdo. Correos, 55 Tel. 96 254 08 39 Fax 96 254 04 15 Móvil: 670 097 120 e-mail: presupuestos@ transval-sa.com www.transval-sa.com

Acosta't a BERCA TV Ara les 24 hores de l'actualitat d'Algemesí en

www.bercatv.com I repassa la informació local en

«Algemesí en 3 minuts»

Polígono industrial Cotes B · Algemesí Teléfono de Reservas: 962 44 86 82 /637 00 02 24

RESERVA YA PARA 2011 Amplio salón para todo tipo de celebraciones Consulta nuestros menús

La calidad al mejor precio 2


carta de l’alcalde

La Processó de tots L’any 2010 passarà a la història d’Algemesí com el període que s’ha donat el major impuls per al reconeixement nacional i internacional per a la processó de la Mare de Déu de la Salut. Un poble que s’ha bolcat des de temps immemorials en les seues tradicions ancestrals, veu ara com la societat torna als algemesinencs anys d’esforç i devoció que han possibilitat que en la nostra ciutat es conserve gran part de la cultura dels valencians. Enguany, la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Cultura, atorgarà el títol de Bé d’Interés Cultural a la Processó. El treball de l’Església, amb l’arquebisbe de Valencia, Carlos Osoro, al seu capdavant i el rector de la Basílica, Jesús Corbí, junt amb la directora general de Patrimoni Cultural, Paz Olmos, l'esforç de tots els membres del Patronat i l’Ajuntament d’Algemesí, ha donat el seu fruit per a rubricar un document que confirma la nostra Festa com un dels esdeveniments més importants de la Comunitat Valenciana, i estableix el seu futur que és brillant i molt prometedor. Però una fita aconseguida ens marca de seguida un nou repte. Ara, la nostra Processó busca ja l’impuls internacional que li donarà la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco. La unanimitat del Ministeri de Cultura i de totes les comunitats autònomes espanyoles per a presentar la processó de la Mare de Déu de la Salut per a este títol és la confirmació que ens faltava de com s’està valorant una manifestació cultural, de fe i tradició, a escala internacional. Tots els algemesinencs estem d’enhorabona i tenim més coses a celebrar. I, com sempre, el 9 de setembre tornarà a entrar la fusta en la Plaça Major. És el signe inequívoc que comença una altra tradició. Primer, alçar la plaça i, després, viure la intensa Setmana Taurina, considerada com la millor fira de jonegades del món. Cal reconéixer el treball dels membres de la Comissió, amb el seu president Leo Talens al capdavant, per confeccionar un atractiu cartell en temps de crisi econòmica. També confie que el comportament dels algemesinencs siga tan festiu com compromés amb la imatge de la seua ciutat com ha passat en els últims anys. Des de l’Ajuntament farem un esforç per garantir la seguretat ciutadana i l’assistència sanitària en unes festes tan importants com multitudinàries.

Les festes d'Algemesí viuen moments de reconeixements i distincions, però no perden de vista el seu caràcter popular i participatiu que les ha fetes perviure al llarg de molts segles d'història i moltes generacions d'alge­mesinencs.

Vicent Ramón García Mont Alcalde d'Algemesí

berca Butlletí d’Informació Municipal Número 184

setembre 2010

Edita: Ajuntament d’Algemesí. Domicili: Plaça Major, 3. Regidor de Comunicació: Enrique Salvador Ballester Llopis. Redacció, maquetació i imprenta: Opció comunicativa, s.l. Correcció i assessorament lingüístic: Oficina de Promoció del Valencià. Ajuntament d’Algemesí. Publicitat: Opció comunicativa, s.l. (Tel.: 96 171 02 44). Distribució: Repart-Coal · Cervantes, 7-1r-1a - Algemesí. Tiratge d’aquest número: 12.500 exemplars. Depòsit legal: V-2521-1983 - ISNN: 1136-4084. Bim Berca no es responsabilitza de les opinions expressades per col·laboradors i opinants.

3


berca institucional El grau de delinqüència en la localitat s'ha reduït en l'últim any

Algemesí posa en marxa el dispositiu de seguretat ciutadana per a les festes de setembre La Regidoria de Seguretat de l'Ajuntament d'Algemesí ha organitzat la segona Junta de Seguretat Ciutadana de l'any per a determinar els efectius policials necessaris de cara a l'estiu i les festes patronals que se celebraran en la ciutat al llarg del mes de setembre. La festa de la Mare de Déu i la Setmana de Bous disposaran d'un ampli efectiu policial que vetlarà per la seguretat dels ciutadans i de tots aquells que visiten la localitat durant els dies assenyalats. «És important el gran desplegament de seguretat durant les festes patronals tant de la Mare de Déu com de la Setmana de Bous per a garantir als nostres ciu-

La Junta de Seguretat.

tadans i veïns unes festes tranquil·les i sense incidents importants», ha manifestat la regidora de Seguretat, Quini Giner. A més, el Cos Nacional de Policia i l'intendent principal en cap de la Poli-

cia Local d'Algemesí han felicitat el cos policial local per la magnífica realització del seu treball durant tot l'any i han fet un balanç positiu fins al moment. La labor realitzada per la policia de la localitat pel que fa a la disminució de la venda al detall de substàncies estupefaents ha sigut uns dels principals temes que s'han tractat en la sessió de la Junta Local de Seguretat. «Cal destacar l'àrdua labor i el treball constant que es realitza durant tot l'any per a eradicar una de la majors epidèmies que existeixen en l'actualitat: la venda de droga», comenta l'intendent principal de la Policia Local d'Algemesí, Erich Vanacloig.

La nova web institucional és més dinàmica i interactiva i donarà prioritat al teixit associatiu d’Algemesí L’Ajuntament d’Algemesí ha presentat la seua nova pàgina web amb una distribució de continguts més dinàmica, nous apartats i més actualitat en la seua versió d’inici. El nou portal pretén donar major prioritat a la informació i a l’actualitat de la localitat així com disposar d’un espai més visible i dinàmic on poder trobar les activitats més destacades que es realitzen en la ciutat. L’aspecte d’este nou portal també ha suposat una millora, i és que la nova pàgina web ofereix una imatge molt més diàfana que l’anterior i amb molts més apartats.

Les diferents cites de l’agenda també tindran el seu propi espai perquè els usuaris hi puguen accedir a les diferents activitats programades que es duen a terme en la localitat. Però, a més, els usuaris continuaran tenint accés a la informació meteorològica més actual de manera més ràpida i dinàmica ja que també estrena nou format. Este apartat o servici és el que en l’actualitat rep més visites en la web. Números d’informació d’interés, servicis al ciutadà, i l’actualitat més recent marcaran les pautes d’este nou portal.

Més de 200 cibernautes passen per Algecampus 3.0 Més de 200 persones han participat en la tercera edició de l’Algecampus. Esta gran festa de la informàtica, les xarxes socials, jocs en xarxa i tot allò relacionat amb Internet i les noves tecnologies va tindre lloc el passat mes de juliol. Telefònica, un any més, ha col·laborat com a soci tecnològic, posant a la disposició de tots els participants d'este esdeveniment una connectivitat a Internet de 100 Mb si4

mètrics a través de fibra òptica. «Algecampus és ja una trobada consolidada per als amants de les noves tecnologies. Cada any comptem amb un bon nombre de participants que desitgen formar part d'este esdeveniment», cita el regidor de Joventut, José Ramón Maravilla. Esta nova edició també ha comptat amb diversos campionats de jocs. En l'apartat de tallers s'ha pogut assistir

a una demostració de modding, disseny d'ordinadors; overcloking (dur a la màxima potència el processador de l'ordinador), aerografia, vinil i seguretat en ordinadors i xarxes. La novetat en l'apartat de tallers ve de la mà de la integració. Una altra de les grans novetats d'esta edició ha sigut la utilització gratuïta de màquines de pinball per a tots els assistents.


berca institucional El cost de l’obra ha sigut de 393.096,29 euros dels quals es percep una subvenció de 144.780 euros del PPOS de la Diputació de València

L’Ajuntament adequa un nou tram del parc de Salvador Castell La reforma de la segoi arbres de configuració vana fase del parc de Salvariada, colorit i estacionalitat. dor Castell ha aconseguit Es tracta d’una àrea d’esplai, l’objectiu de mantindre on s’han plantejat bancs i els arbres i les zones verrecorreguts sinuosos per a des existents en la zona afavorir un ambient tranquil alhora que s’ha distribuït i agradable. l’espai existent. Així el Una de les intervencions nou tram, reordenat, famés destacades ha sigut la cilitarà la celebració de nova ubicació dels bustos tota una sèrie de actes en honor a Bernat Guinovart que s’hi ubiquen tradii Doménech Gamieta, dos cionalment, entre els personatges clau en el naixequals destaquen ExpoAlment d’Algemesí com a ciugemesí, les atraccions de tat. Per això s’ha alçat un mola fira de Sant Onofre i nument memorial amb els les casetes de les penyes dos bustos en un espai obert En el parc s'han ubicat els bustos de Guinovart i Gamieta. de la Setmana de Bous. i visible amb què es dota els L’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón La intervenció munidos personatges històrics de cipal ha comptat amb un pressupost García Mont, ha destacat que la nova dignitat i protagonisme. total de prop de 268.285,95 euros i reforma del parc ha buscat «ordenar En esta zona del parc s’han dut a teruna subvenció dels plans provincials i racionalitzar l’ús d’un tram del parc me les instal·lacions necessàries d’aigua d’obres i servicis (PPOS) de la Dipu- marcat per la celebració de nombroses potable, conducció d’electricitat i desaitació de València per valor de 144.780 cites festives, totes elles emblemàti- gües, disposats en dos línies paral·leles, ques, i que això es combinara amb una per al servici de les casetes de les peneuros. Esta intervenció ha seguit el Pla di- zona enjardinada per al gaudi dels al- yes cadafaleres i les atraccions de fira. rector de zones verdes i ha mantingut gemesinencs a més de mantindre els Cal destacar que totes les obres de els arbres monumentals ubicats en el arbres històrics d’este espai». remodelació del parc de Salvador CasEn la zona del parc ubicada vora la tell han sigut realitzades per emprelloc. A més d’obtindre un espai ampli per als diversos esdeveniments a ronda d’Alzira, s’ha construït un jardí ses locals amb l’objectiu d’impulsar l’aire lliure, s’ha plantat una nova filera amb sòl de terra i parterres cilíndrics l’economia de la ciutat i han generat enjardinats amb plantes entapissants ocupació. d’arbres grans al costat del carril bici.

Los Dientes Blancos

que siempre ha soñado Este

verano

promocionamos los

blanqueamientos dentales ESPECIALISTAS EN ORTODONCIA Y ESTÉTICA

5


berca institucional El pla director de zones verdes d'Algemesí unirà diferents espais de la localitat i crearà un gran pulmó per al municipi La Regidoria de Parcs i Jardins de plicat que les obres de la primera i l'Ajuntament d'Algemesí ha fet públic la segona fase del parc de Salvador el Pla director de zones verdes de la Castell no són actuacions aïllades, ciutat, un ambiciós projecte de futur sinó que busquen un eix en la ciuque determinarà les línies directrius tat que servisca per a enllaçar amb el en què es regiran les posteriors actuacarril bici la zona dels polígons amb cions en les zones verdes de la ciutat. la zona lúdica de la Xopera. Així maEl primer apartat ha sigut per al teix, pretenen crear una gran zona carril bici. Una de les apostes és imde passeig que destaque i amplie pulsar el transport sostenible i evitar diferents espais com per exemple la d'esta manera el trànsit rodat pel cenplaça de Cabanilles. tre de la ciutat, recolzat pel programa Per la seua banda, també hi ha Ambici ja instaurat en la localitat. El El Pla ha quedat plasmat en plànol i audiovisuals. actuacions imminents que en breu segon dels punts tractats explica, en es duran a terme com són la creació el seu conjunt, les zones verdes de d'una zona d'aparcament subterrani saludable que uneix diferents espais la ciutat. El parc de Salvador Castell, en la plaça d'Argentina, la millora en creant un agradable passeig verd que el parc de Bernat Guinovart, les zones els accessos a la localitat amb la reguverdes de Gégena, els espais verds de articula els distints parcs del municipi. lació del trànsit rodat o l'ampliació de la plaça de la Ribera i el futur passeig Tot això lligat a les rutes saludables ja jocs infantils en el parc on destacarà un fluvial fins a la Xopera junt amb el recin- instaurades en la nostra ciutat. gran laberint realitzat amb tanques per El regidor de Parcs i Jardins ha ex- a l'ús dels més xicotets. te firal, conformen un perfecte cinturó

El CIAJ Algemesí es reinventa com un espai socioformatiu i lúdic per als jóvens L’Ajuntament d’Algemesí, a través de la Regidoria de Joventut, ha obert les portes d’un nou Centre d’Informació i Acció Juvenil d’Algemesí (CIAJ). Un servici que s’ha redissenyat arquitectònicament i funcionalment per a adaptar-se a les noves necessitats de la joventut de la localitat, i per a posar a la seua disposició un espai ludicosocial on podran informar-se sobre qualsevol tipus d’activitats en diferents àrees socials i temps lliure i d’oci. «Els jóvens de la nostra ciutat necessitaven disposar d’un nou espai on accedir a

tota la informació i activitats a la seua mida; a partir d’ara este nou CIAJ els oferirà una àmplia cartera de servicis que suposarà una major i més àmplia oferta lúdica i sobretot formativa», exposa l’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García Mont. Es tracta d’un punt de trobada en què els jóvens d’Algemesí trobaran assessorament, informació i orientació, sobre sis temàtiques diferents de manera gratuïta i personalitzada en matèria de formació educativa i idiomes, orientació laboral, turisme, oci i temps lliure, ciutadania i associacionisme i voluntariat.

El CIAJ està ubicat al carrer de les Escoles.

El nou centre del CIAJ, ubicat en el carrer de les Escoles, 5, estarà obert de 12 a 14 hores de matí i de 16 a 20 hores, en horari de vesprada. Els dissabtes ampliarà el seu horari de 10 a 14 hores, de matí, i mantindrà el de vesprada, per facilitar l’accés dels jóvens al centre.

Josefa Esteve celebra cent anys de vida Un segle de vida té a les seus esquenes Josefa Esteve qui acaba de celebrar el seu 100 aniversari. Esta veïna del carrer de Sant Vicent ha celebrat el seu centenari envoltada de familiars i amics que no es van voler perdre esta ocasió especial en què fills i néts li van retre homenatge. També l’alcalde de la ciutat, Vicent R. García Mont, i la regidora de Benestar Social, Mª Ángeles García, van voler acompanyar Josefa en esta jornada especial en què no va faltar la tortada i els ciris. Un aniversari feliç que la família i Josefa esperen repetir l’any que ve amb els 101 anys. 6


berca institucional Residència, spa, gimnàs i vivendes tutelades seran les següents fases d’este modern i ambiciós projecte social

Algemesí inicia la construcció del nou Centre de Dia per a 60 persones L’Ajuntament d’Algemesí ha començat les obres per a la construcció del Centre de Dia per a persones amb Alzheimer i amb necessitats d’atenció personalitzada. Este centre s’ubicarà en la zona del Pla, en l’illa definida pels carrers de l’Albotania, la Safor, la Marina i la Vall d’Albaida. El projecte compta amb la subvenció de la Diputació de València, que inverteix 600.000 euros, i de la Conselleria de Benestar Social, que aporta 255.090 euros al projecte. L’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García Mont; la consellera de Benestar Social, Angèlica Such, i el vicepresident de la Diputació, Juan José Medina, han procedit a posar la primera pedra. S’inicia així un projecte format pel Centre de Dia i la posterior realització de la residència de la tercera edat en un espai de més de 8.000 metres quadrats. En esta primera fase, es construirà el Centre de Dia per a persones majors que necessiten cures personalitzades i, en la segona fase, una residència per a persones majors dependents. Ambdós tindran dependències comunes encara que seran edificis independents. Les obres de construcció del Centre de Dia, adjudicades al Grup Ortiz, compten amb un pressupost total d’1.524.334,40 euros i es preveu que s’inicien immediatament. El nou centre tindrà una capacitat per a 60 persones

La maqueta i les autoritats.

i disposarà d’una planta baixa on s’ubicaran els servicis generals esmentats d’atenció, oci i convivència, amb terrasses i jardins. L’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García Mont, ha assenyalat que «la construcció del Centre de Dia per a persones majors dependents i la futura residència són una necessitat per a la nostra ciutat perquè, en els nostres paràmetres de

qualitat de vida i benestar social, l’atenció a les persones majors és un dels punts més importants. Es tracta d’espais moderns, adequats a la realitat de la nostra població i destinats a atendre persones que ara necessiten la nostra atenció». El Centre de Dia per a persones malaltes d’Alzheimer és una edificació formada per una planta baixa i un semisoterrani. En la planta baixa es podrà trobar una sala d’activitat i convivència per a estades diürnes amb vista als jardins de la zona, un espai il·luminat i ventilat; així com una sala i un despatx polivalent, una sala de rehabilitació, i els despatxos d’administració i direcció del centre. A més, també s’hi ubicarà una sala de cures, un bany geriàtric, un magatzem i un vestuari. El semisoterrani es destinarà a 30 places d’aparcament. Comptarà també amb una planta diàfana que servirà per a una ampliació posterior en funció de la demanda i la possibilitat d’incorporar-hi nous servicis en un futur pròxim. En la segona fase, es durà a terme la residència per a persones majors que tindrà una capacitat de 120 places amb àrees diferenciades per a persones amb diferent grau de dependència, a més d’un spa i un gimnàs de rehabilitació. En la tercera fase, es construiran les vivendes tutelades destinades a persones amb un major grau d’autonomia.

Reparto de correspondencia y publicidad

MENSAJERÍA URGENTE NACIONAL E INTERNACIONAL

PUBLICITAT BERCA

DOCUMENTACIÓN PAQUETERÍA SERVICIO DE RECOGIDAS CONTROL DE SEGUIMIENTO Plaza Carbó, 7 bajo · 46680 Algemesí Tels.: 649 84 80 95 / 96 248 22 59

7


berca institucional Se trata de una rebaja de 18 euros menos que el año pasado

El Ayuntamiento rebaja a 27 euros la tasa de basura para el año 2010 En nuestra ciudad venimos pagando de nuevo la tasa de basura de 45 € desde el 2005, impuesta por el gobierno de Emili Gregori Tarazona, junto con su socios de gobierno Bloc y Entesa.

europeos e internacionales. Por eso, debemos seguir reciclando mucho más de lo que veníamos haciendo para reducir el actual número de toneladas de basura que enviamos a planta y por la que pagamos algo más de 60 € por tonelada.

En la sesión plenaria del 19 de Octubre de 2004, se aprobó en los puntos 1º y 2º del orden del día el actual Si en nuestras casas seguimos reciclando y separagravamen del IBI al 0,92% sobre el valor catastral y la mos más los envases, latas vidrio etc., conseguiremos nueva tasa de servicio de recogida, tratamiento y elimi- rebajar el número de toneladas y consiguientemente la nación de residuos sólidos, con 12 votos a favor (PSOE, tasa que pagamos actualmente. BNV y ENTESA) y 9 votos en contra del PP. De la bolsa debemos sacar todos los envases de daActualmente la tasa de basura cubría aproximada- nones, flanes, tetra-brik, botellas plástico, envases de la mente un 60% del coste real, y con la nueva tasa de 27 carne, latas, vidrio, periódicos y revistas, etc. Con esto €, se cubrirá un 30%, asumiendo el resto (70%) de las ganaremos todos. Hay ciudades que no lo hacen como arcas municipales. Sollana que paga 80,73 €, Fortaleny 80,74 €, Villanueva de Castellón 68,75 €, etc. DETALLE COSTES 2009 En cuanto a las notificaciones enviadas por correo, Recogida de residuos 349.196,00 € queremos resaltar que la oficina de Algemesí, reforzó Planta Guadasuar 585.056,81 € en 2 personas el reparto y en otras 2 la ventanilla; haEcoparque 202.023,22 € biendo logrado entregar en mano 65,45% de las cartas TOTAL 1.136.276,03 € y el resto 4,12% se ha devuelto y el 30,43% ha sido retirado en ventanilla. Asimismo, nos consta por la ofiIngresos tasa 2009 684.305,00 € cina que los funcionarios han efectuado varias horas más a diario para dar servicio, ampliando el horario Algemesí es la segunda ciudad del consorcio, por de trabajo. detrás de Alberic que menos basura produce por día y habitante, es decir Alberic produce 0,89 kilos por día y PARA LAS PERSONAS QUE NO HAN PODIDO REhabitante y Algemesí 0,90 kilos, esto hace que seamos TIRAR LA NOTIFICACIÓN O DOMICILIAR, HEMOS una de las ciudades que menos pagamos (55,16 €). Por PUESTO DOS PERSONAS SACANDO DUPLICADOS el contrario, somos también de los que más recicla- Y ESTARÁN TAMBIÉN DURANTE TODO EL MES DE mos y si seguimos con esta tónica, podremos reducir SEPTIEMBRE, PARA SACAR DUPLICADOS Y PODER nuestra tasa. HACER EL PAGO EN VOLUNTARIA Y ANTES DEL 30 DE SEPTIEMBRE Y DOMICILIAR PARA EL POSTERIOR Es evidente que no podemos llevar cada uno nues- AÑO. tra basura a las plantas de tratamiento, ni tampoco cada Desde estas líneas queremos pedir disculpas a tociudad quemar o enterrar los residuos, como se hacía dos los ciudadanos, por las molestias ocasionadas con años atrás. Debemos ser respetuosos con el medio am- las notificaciones y domiciliaciones de la Tasa de Tratabiente pero sobre todo cumplir con los compromisos miento de Residuos 2010.

RECUERDA ¡CUANTO MÁS RECICLEMOS, MENOS PAGAREMOS TODOS! 8


berca institucional El nou centre polivalent està valorat en més de sis milions d’euros, una part important dels quals provenen dels fons FEDER

El centre polivalent Verge de la Salut oferirà nous i múltiples espais on realitzar activitats L’Ajuntament d’Algemesí ha pre­ sentat als seus veïns quin serà l’aspecte, la funcionalitat i la distribució del nou edifici polivalent Verge de la Salut. L’edifici polivalent es construirà sobre una parcel·la de prop de 5.000 metres quadrats en la zona del Pla, i disposarà de planta baixa i dos altures junt amb un ampli pàrquing subterrani i un altre d’exterior sumat a un jardí anglés. «La creació d’este nou edifici naix per a oferir un nou espai físic a les més de 90 associacions d’Algemesí que requereixen més oferta d’espais per a poder desenrotllar la seua activitat», explica l’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García Mont. El pàrquing subterrani ofereix més de 150 places d’aparcament, 5 de les quals es destinaran a persones amb mobilitat reduïda. A més, disposa de ventilació natural que li proporciona el jardí anglés situaat en un lateral del pàrquing. El fet d’estar més obert en un dels costats aporta a este espai lluminositat, ventilació natural i una sensació de major amplitud. Este edifici, en la planta baixa, albergarà diferents sales de reunions, diverses aules de formació, magatzem, sala de càtering, camerinos, lavabos i una

valent es distribuirà en 10 despatxos oberts per a l’ús de les diferents associacions locals. A més, disposarà d’una sala de contacontes, una sala de lectura, diversos magatzems i lavabos. La segona planta tindrà 12 despatxos més i una àmplia sala de reunions; també diferents magatzems i lavabos. Una altra de les peculiaritats d’este nou edifici polivalent serà l’aljub ubicat en la part superior que servirà per a arreplegar l’aigua de pluja, emmagatzemar-la i reciclar-la per tal de proveir hídricament l’edifici.

gran sala polivalent de 1.300 metres d’amplària i més de 12 metres d’altura. Així mateix, esta sala disposarà d’un panel mòbil que permetrà distribuir l’espai segons l’aforament de l’activitat a realitzar. En la part exterior i al mateix nivell, el nou edifici tindrà 47 places exteriors d’aparcament, dos de les quals es destinarà a persones amb mobilitat reduïda. La primera planta de l’edifici poli-

«A més, el centre polivalent Verge de la Salut comptarà amb energia fotovoltaica i sòl radiant; característiques que permetran aconseguir un gran estalvi energètic», explica Vicent Ramón García, alcalde d’Algemesí. Cal destacar que tot l’edifici està perfectament adaptat per a l’accés i ús de les persones amb mobilitat reduïda. «El centre polivalent compleix al 100% tota la normativa exigible per a este tipus de construccions i , en són un bon exemple les quatre eixides d’emergència de què disposa», argumenta el primer edil. El nou centre polivalent està valorat en més de sis milions d’euros, una part important dels quals provenen dels fons FEDER.

9


Festes de la Mare d El reconeixement de tots Enguany, les Festes en honor de la Mare de Déu de la Salut seran declarades Bé d’Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana. Fa molts anys que es treballa per tal d’aconseguir-ho. Per això, cal felicitar a tots els qui, han treballat per fer-ho realitat. Des de l’Ajuntament volem assenyalar la inestimable labor del nostre arquebisbe i del nostre president, així com dels seus representants més immediats: el vicari general, Vicent Fontestad; el nostre rector, Jesús Corbí, i la directora general de Patrimoni, Paz Olmos, així com a tots els membres del Patronat i del Consell Assessor de la Fundació per a la Festa. Sense ells, i la seua voluntat de consens, haguera estat impossible arribar a un acord que preservarà l’esperit de la Festa i totes les sensibilitats –més dispars del que pot semblar a primera vista– que l’envolten. A més, aprofitant l’impuls que suposa l’acord, es presentà la Festa com a candidata a ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, que, hui per hui, és el màxim reconeixement que es pot obtindre del patrimoni d’un poble, i que el converteix en un valor a estimar i defendre per tota la humanitat. Esta candidatura va ser recolzada unànimement per totes les dèsset comunitats autònomes, que avalaren així la immensa vàlua patrimonial que ha sabut preservar al llarg dels segles la gent d’Algemesí. Dos són, al meu parer, els beneficis que estes dos notícies tenen per als algemesinencs en particular, i per a tots els amants de la Festa, en general. En primer lloc, el reconeixement –ja a escala mundial–, i, en segon lloc, la protecció que –com a patrimoni de tots els homes i dones– comporta eixe reconeixement. Algú em dirà, i no sense raó, que per a estes dos coses n'hi ha prou i sobra –com així ha sigut al llarg de tants i tants anys– el cor dels algemesinencs. Hi estic totalment d’acord perquè pense que, mentres hi haja un bressol algemesinenc, hi hi haurà homes i dones que s’emocionaran al sentir un toc de dolçaina o tabal, en endevinar un trage o un ball; o que ploraran –en el més fondo del seu cor– com, xiquets, en vore sa Mare entrar i eixir per tres voltes, com si sabent quina és la seua obligació (entrar), no volguera que s’acabara mai eixe moment màgic d’estar rodejada dels seus benvolguts fidels. Per tant, pot semblar superflu, tenint garantit el millor dels reconeixements –el dels seus fills– i la millor de les protec­cions –la que ha bastat durant més de set-cents anys– , que ara busquem altres reforços. Si més no, algú pensarà que només amb la protecció que la Mare de la Salut ha estés al llarg d’estos difícils set segles, seria suficient per protegir-la, i que, amb la devoció que ens inspira seria prou com a reconeixement. 10

I, segurament, també tenen raó, perquè esta devoció –inspirada tal vegada per una certa, enteneu-me bé, “coqueteria” de Mare, si això és possible al cor de la “Inmaculata de gratia plena”, afalagada per l’esforç que els seus fills li dediquen cada 7 i 8 de setembre– és l’única cosa que permet explicar la pervivència de la Festa, a pesar de tants i tants anys de vicissituds, d’afanys diaris i de problemes.

Però, i sempre des del meu punt de vista, crec que és important que blindem, ara que està al punt de màxima esplendor, la riquesa patrimonial de la Festa, d’una manera oficial. Qui sap quins “malanys” faran les futures lleis d’educació (sempre ben intencionades i fonamentades, en la teoria) en la seua aplicació pràctica, o quines estranyes modes importarem en un futur –fruit de la globalització cultural– de països que, amb tots els meus respectes, volgueren tindre la dècima part de la tradició que envolta, només, la Processoneta del matí. Les dos declaracions, ens donen tranquil· litat al respecte, perquè definixen, punt per punt, com és la Festa, com s’estructura i gestiona, quins actors intervenen ... , i, a més a més, com es pot modificar alguna de les seues parts, sempre per la voluntat del Patronat, com a màxima autoritat, però amb la supervisió tècnica (sols quant al punt de vista patrimonial) dels tècnics que s’obliguen a avaluar l’adequació de qualsevol canvi a la tradició cultural del nostre poble. Vol dir això que no podrem fer canvis? De cap manera. La Festa sempre serà dels veïns, i seran els participants els qui decidiran quan, com i de quina manera es faran les festes.

La declaració només protegix el contingut patrimonial actual. Seria com un “mapa” que indicaria el camí adequat per mantindre tradició, patrimoni i riquesa cultural. Però, els mapes només marquen el camí, són els caminants els qui el fan. Per a canviar eixe “mapa”, que no el camí, la iniciativa hauria de partir del Patronat. Però, tal vegada, el més important de la declaració és el que significa eixe reconeixement tant per al poble valencià com per a tota la Humanitat. La nostra Festa és, sense cap dubte, una peça única en la seua concepció. Per damunt de la indubtable vàlua de cadascuna de les seues parts, està l’harmonia del conjunt i la mateixa organització –autogestionària– mantinguda al llarg dels temps i que representa un magnífic exemple d’equilibri, i, per damunt de tot, i donant-li cohesió, el sentiment religiós, espiritual, de tot un poble que, més enllà de commemorar un esdeveniment, o de les ganes de festa –tant presents en les cultures mediterrànies– desplega un esforç col·lectiu incalculable, per tal d’honrar la seua Mare de Déu, i manifestar els seus sentiments més elevats. Però, sent tant meravellosa la nostra Festa, els algemesinencs no hem d’oblidar que és, també, com un “cofre del tresor” que guarda en el interior unes joies d’incalculable vàlua, com són els distints balls i tradicions. I estes joies no són, ja, patrimoni exclusiu d’Algemesí, sinó una part fonamental de la riquesa immaterial de la nació valenciana i, més enllà de la resta d’Espanya. La Festa ha sabut conservar patrimonis ja perduts en altres llocs –i que hui estan reimplantant-se a partir del seu exemple– i, també, ha els exportat a altres terres que els han incorporat com a propis i que ens miren com referent. Per tot això, és molt important que es conserve i que es reconega –i conega– com més millor, per a tots. La declaració de la Festa com Patrimoni Immaterial de la Humanitat farà que molts ulls es giren cap a nosaltres i que més gent es comprometa amb el seu estudi, la seua difusió i la seua preservació. Això ens obligarà més, si és possible, a tots, en especial als qui feu possible la Festa, tant als que participeu de manera visible, com als qui, de manera callada, però eficaç, treballeu perquè tot funcione a la perfecció en el moment precís. A tots, la més sincera i emocionada enhorabona i les gràcies més sentides pel vostre treball i per la vostra dedicació. Que servisquen estes dos declaracions per ajudar-vos a tant honrosa labor.

Gabriel Palop Regidor de Cultura


de Déu de la Salut L’Ajuntament, el Patronat de la Festa, la basílica de Sant Jaume i la Conselleria de Cultura firmen un protocol per portar endavant la iniciativa

La Conselleria de Cultura presenta a Algemesí la candidatura de la Processó de la Mare de Déu de la Salut com a Patrimoni de la Humanitat La directora general de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura, Paz Olmos, i l’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García Mont, junt amb el rector de la basílica de Sant Jaume, Jesús Corbí, i el Patronat de la Festa han presentat en l’emblemàtica capella de la Troballa la petició a la UNESCO de la declaració de la Processó de la Mare de Déu de la Salut com a Patrimoni de la Humanitat. La decisió de presentar la candidatura es va prendre en el transcurs d’una reunió entre els responsables de cultura estatal i autonòmica en el Consell de Patrimoni Històric. La reunió va tindre lloc en el paranimf del Parador d’Alcalá d'Henares. L’Ajuntament d’Algemesí, el Patronat de la Festa, la basílica de Sant Jaume i la Conselleria de Cultura han firmat hui el protocol pel qual l’entitat autonòmica coordinarà la candidatura perquè la declaració siga una realitat el més prompte possible. La directora general de Patrimoni Cultural, Paz Olmos, ha assegurat que «no hem dubtat a l’hora de sumar-nos a la ciutat d’Algemesí, els seus representants i, sobretot, la seua ciutadania, en un complex però esperançat procés. Un procediment mitjançant el qual optem perquè la Festa de la Mare de Déu de la Salut, sens dubte l’element identificatiu

Participants en la firma del protocol.

més excel·lent de la seua tradició festiva i religiosa, obtinga el major reconeixement que pot rebre un bé cultural: la declaració com a integrant del Patrimoni de la Humanitat». Per la seua banda, l’alcalde d’Alge­ mesí, Vicent Ramón García Mont, afig que «per a tots els algemesinencs és un honor aconseguir el màxim reconeixement internacional per a unes festes que

46600 ALZIRA Avda.Sants Patrons, 35 entresuelo 96 245 95 28

Asesoría de empresas José de Gracia Tort economista Vicent Esteve Jorques graduado social

46680 ALGEMESÍ C/ Ferran d'Aragó, 59-bajo 96 248 32 25 46270 VVA. DE CASTELLÓN C/ Pérez Cabello, 1-1º 96 245 20 66

són de tot un poble, i que traspassen les fronteres locals per a ser patrimoni dels valencians i arribar a ser patrimoni de la humanitat». La Festa d’Algemesí està declarada d’Interés Turístic. Durant estos tres últims anys, ha sigut distingida com una de les 7 Meravelles Valencianes i triada com un dels 10 Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial d’Espanya.

Se necesita dibujante de manteletas de valenciana. Interesados llamar al Tel.: 96 141 72 78

Preguntar por Juan Martínez

11


Festes de la Mare d La processó Sona a cosa sabuda, a vell sermó admonitori, a tòpic, i com tal, és comunament admés, dir que la veritat és la primera virtut dels sistemes de pensament. No obstant, si per primera virtut hem d’entendre la virtut més bàsica, hem de concloure que tant per als sistemes de pensament (esquemes de reflexió i discurs especulatiu) com per als sistemes definitoris de conceptes, la primera virtut és la racionalitat. Sense racionalitat pot haver-hi praxis definitòria i, de fet, n'hi ha, però, en ella, no hi haurà sistema; sense racionalitat tal volta hi haja pensament, però, en ell, no hi haurà sistema. Diuen que diuen que en el segle XVIII, en el segle de les llums, també s’intentà fixar els límits racionals de l’acotament definitori de les processons, on allò més eixerit fóra la impressió d’un xicotet manual, el Tractatus de sollemni pompa, totalment desaparegut i falsament atribuït al batxiller Raymundus de Velescar, ja que ni era batxiller ni va viure en este segle esmentat, i que en línies generals deuria seguir una concepció heraclítea (panta rei, “tot fluïx, tot passa”) de les processons, ja que haurien de ser lineals i progressives (sempre avant, com diu la mateixa paraula processó o procés o procediment), ordenades (sense escarafalls i en files, des del principi a la banda de música), contínues (sense trencalls ni apilotaments) i fluïdes (sense carreres ni parons). Igual que passava a l’Atenes clàssica on la processó de les Panatenees recorria la ciutat portant el pèplum de llana teixit per donzelles, per a oferir-lo a Atena Poliada deessa homònima i, al temps, protectora de la ciutat, ací a Algemesí la nostra processó (la llarga) tenia i té el sentit de demanar-li la seua empara i protecció; la Mare de Déu li pegava la volta al poble perquè Ella el protegira i el lliurara dels mals físics (Mare de la Salut) i dels mals espirituals (Mare de la Salvació, que això vol dir salus en llatí). El creixement de la ciutat ha fet que allò que era en temps antics la volta de la ciutat, s’haja quedat en carrers de volta d’una zona interior, encara que conservant el valor simbòlic. Amb els carrers de volta ja tenim el recorregut lineal i perfecte, com un cercle, on es confonen el principi i el final, 12

la Basílica. Dins del Caos previ, al toc de les huit al capvespre, la processó va prenent forma. Ara bé, allò d’anar sempre avant ho desdiuen els ser minúsculs dels Misteris, que caminen fent zigazaga a l'un i l'altre costat, tornen enrere quan el també minúscul botarga diu que els han donat un euro i bambolegen les pomes d’una rama de pomera, que sortosament mai cauen. Les Muixerangues s’estenen cap a dalt, avant i arrere i als costats, entrant als ventrals de les cases, sols hui oberts i il·luminats, per beure. Tots els balls trenquen eixe axioma del tractat d’anar sols endavant i, majorment els tornejants, medint amb el compàs de les cames l’amplària dels carrers en el ball de les Sis Puntes o anant avant i arrere fent "magos" al mig del carrer.

Allò d’ordenada sols es dóna en els fidels que porten ciri o quan algun ball forma al toc imperiós de la dolçaina, o algun col·lectiu de l’Antic Testament desfila, com ara els Hòmens d’Algeps, Els Blancs, importats del Corpus de València, i que van així perquè, havent preguntat com anaven vestits el 12 fills de Jacob per a representar-los en la processó, els indicaren les estàtues de los Santos Juanes, enfront de la Llonja, fetes d’algeps sense pintar; cares, espases, eines, faldons, tot blanc. Això és fidelitat a l’original. Pel que fa als escarafalls tant processonants com "mirons", els fan davant un indici de perill en el xiquet de dalt o quan un o diversos espectadors s’unixen al ball. «El que du el pendó, també va en la processó», diu el refrany; però, sovint, darrere el pendó es fan talls més grans que els del sastre de Xaló, molts i a un cantó. No cal parlar d’apilotaments; qualsevol ball, especialment si és de menuts, en produïx un per veure el seu xi-

quet o la seua nebodeta. Fluida sí que ho és, però sols al car­rer de la Muntanya, quan ja han entrat tots els balls; carreres poques i parons molts: per un ball llarg, per les cançons dels apòstols o per una ordre taxativa: «Joan, para el guió!». Difícilment pot encaixar la nostra processó en els esquemes i axiomes del tractatus. La processó està fora dels esquemes, és única i això l’eleva a la categoria d’art. El homo aestheticus, la persona que primerament ha contemplat la processó, es canvia en artífex, en artesà, en creador d’art, obrint el pòrtic de la seua dansa o torre, ja individual (tornejant), ja col·lectiva, símils entre ells però distints, com estan les cordes de l’arpa, a pesar d’estremir-se amb la mateixa música, però governades per la boca o la mà que sustenta la dolçaina o el timbal. Deia Ovidi allò d'«ars est celare artem», «l’art és amagar l’artifici», i mal es pot amagar quan en la festa no n'hi ha cap; tot es fa de forma i manera natural, sense artifici ni amanerament. Però l’art és joc incansable, on no compta el temps i on la perfecció i la forma acabada existixen com existix el breu instant de l’escuma en l'ona o el bri d’herba en l’aire hissada pel vent: una muixeranga de sis, el somriure maliciós del dimoni en el Misteri d’Adam i Eva, la hieràtica postura d’un tornejant parat, l’esclafit dels bastons en la Corredora, el dolç somriure d’una pastoreta, la bellesa juvenil de les llauradores o l’acaronadora mà de Maria portant el pastoret de davant (sempre és el més menut) al bon camí de la dansa. Perquè és la força d’un poble, perquè és única, per ser una peça d’art, mereix ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat. Però eixe reconeixement, si és dóna, no és el final, no deu ser allò últim. Les mans que creen, els esperits que se superen, la força d’un poble unit, no entenen de finals: tal volta per això cal fruir del moment present, com és i ha sigut sempre en el nostre trànsit fugaç, igual que, a l’acabar la festa, al fil de la matinada, acabats els moments màgics, cal delectar-se en el record de les coses menudes que són on troba el cor la frescor de l’alba Francisco José Llàcer Cronista d’Algemesí


de Déu de la Salut Les festes més participatives Si una cosa distingeix les festes d’Algemesí és la implicació del poble en les seues manifestacions festives. Evidentment, quan diem açò pensem immediatament en la Processó de la Mare de Déu de la Salut i la Setmana de Bous. Però no podem oblidar la participació en totes les manifestacions festives. Des que s’inicia l’any amb la cavalcada de Reis passant per Sant Antoni, les falles, tradicions com la Setmana Santa, Sant Onofre, barri del Carme, barri del Carrascalet, les celebracions del 9 d’Octubre al carrer del rei en Jaume, i tantes altres festes de carrers de la ciutat tan tradicionals com plenes de gent, organitzades pels veïns de cada carrer i obertes a tot el poble. Certament, les festes que ens identifiquen i per les quals som coneguts els algemesinencs són les de setembre. Perquè són úniques i irrepetibles, i amb el temps i la constància dels algemesinencs, s’han convertit en un referent per a tots els valencians. Centenars de persones participen en la Processó, però milers de persones ixen al carrer i també ells formen part de la Processó.

Certamen d’engalanat de balcons Inscripció del 17 de novembre al 5 de desembre

Per la seua banda, la Setmana de Bous és tot un exemple d’organització i participació popular. Les penyes són l’ànima de la festa, d'on naix la vessant organitzativa que és la Comissió Taurina que administra els diners de la subhasta i elabora el cartell de la fira. I tot açò ens dóna com a resultat que milers de persones omplin cada dia la plaça i viuen les festes tant al parc de Salvador Castell com en molts altres llocs de la ciutat. En les festes d’Algemesí tots som actors i molts pocs espectadors perquè estan pensades i preparades per a viure-les intensament, inclús implicant-se bona cosa en la seua organització pel seu caràcter obert. Amparo Lluch Ferrís Regidora de Festes

Punts d’inscripció: Estuko (c/ Albalat) Retalls Amparo (plaça de la Ribera) Rosa Esquer Decoració (c/ Lluís Vives) Cocus (c/ Lluís Vives) Benedito (c/ Cervantes) Sabater (Consum) Bases i informació completa en www.algemesi.net

Concurs d'escaparates Decoració nadalenca Inscripció gratuïta del 15 al 30 de novembre en el Dial de l’Ajuntament d’Algemesí Premis en metàl·lic per als sis millors Bases i informació completa en www.algemesi.net

Quieres tener el pelo liso y sin encrespamientos?

de dilluns a divendres a les 13.30 i a les 20 hores dissabte a les 16 hores

www.bercatv.com

Pasa e infórmate SETMANA DE BOUS OBRIM

C o n s u lt a r h o ra ri

Lluís Vives, 24 · 96 242 09 33

13


Festes de la Mare de Déu de la Salut De Bé d’Interés Cultural a Patrimoni de la Humanitat L’elevat ritme de vida actual no ajuda, en moltes ocasions, a parar-nos a mirar i disfrutar dels tresors que tenim a prop, molt a prop. A Algemesí tots els valencians tenim un espectacle únic, la Processó de la Mare de Déu de la Salut, que és una desfilada única que recull gran part de la història cultural de la Comunitat Valenciana. Misteris i Martiris, Muixeranga, Bastonets, Pastorets, Carxofa, Arquets, Llauradores, Tornejants i Volants són balls i representacions que desfilen formant un espectacle que sols es pot viure a Algemesí els dies 7 i 8 de setembre. És una experiència única i irrepetible cada any perquè els balls es confonen amb el públic i tots, algemesinencs i visitants, passen a ser part d’una tradició que es perd en els segles. El temps passa i les tradicions corren el perill de perdre’s. A Algemesí no ha sigut així. Hi ha hagut moments bons i d’altres de més crítics, però l’amor a les tradicions ha superat tots els problemes i ningú dubta que vivim una etapa esplendorosa que s’ha vist reflectida en la societat. L’esforç de tota una ciutat s’ha vist recompensat recentment amb nomenaments per a la Processó de la Mare de Déu de la Salut com una de les 7 Meravelles Valencianes i Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial d’Espanya. Això ha animat l’Ajuntament a seguir endavant i buscar més suports a la nostra Processó que, en moltes ocasions, ens han vingut per iniciativa mateixa de les més altes institucions culturals valencianes i espanyoles. Així, des de la Ge-

neralitat Valenciana esperem la imminent declaració de Bé d’Interés Cultural per a la Processó. D'altra banda, l’impuls de la Conselleria de Cultura i l’acceptació de totes les instàncies culturals nacionals i autonòmiques espanyoles han propiciat la unanimitat per a demanar que la Processó siga declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, el major reconeixement internacional. En tot açò han jugat un paper destacat tots els participants en la Processó, els seus balls –amb els mestres al capdavant– el Patronat de la Festa, l’Església i les institucions. Tots junts ho aconseguirem. Però també vull destacar el treball portat a terme des del Museu Valencià de la Festa, ubicat al convent de Sant Vicent, que manté viva la flama del 7 i 8 de setembre al llarg de tot l’any i és un referent ineludible a l’hora de parlar de les tradicions tant de la nostra ciutat com de la resta de la Comunitat Valenciana. Enguany, les festes del mes de setembre tenen un nou referent en el Museu Taurí recentment inaugurat i que és un arxiu històric i documental per a conéixer tots els indrets de la festa de la Setmana Taurina. Una setmana que ha esdevingut un altre dels referents de les festes dels algemesinencs i que comença a viure’s només acabada d’entrar la Mare de Déu de la Salut en la basílica de Sant Jaume. Rosa Sebastiá Asensi Regidora de Turisme

Informació agrícola sobre el cultiu de caquis al terme d’Algemesí L’Ajuntament d’Algemesí i la Junta Local de la Séquia Reial del Xúquer demanen que els propietaris de camps plantats de caquis instal·len algun tipus de tanca o emmallat que permeta l’arreplegada de les fulles del caquis en les èpoques de defoliació. Cada propietari haurà de preocupar-se d’arreplegar les fulles de caquis dins de la seua parcel·la, triturar-les o soterrar-les, i fins i tot cremar-les, de manera que els camps veïns i les infraestructures de reg o vessament no es vegen perjudicades per l’acumulació de fulles. El municipi d’Algemesí té aprovada una normativa (Ordenança sobre usos i costums rurals en el terme municipal d’Algemesí – BOP núm. 133 de data 6-62007) que regula les relacions dels agricultors en la seua activitat i les bones pràctiques agràries, de manera que, bàsicament, els camps es mantinguen nets i que ningú perjudique els seus veïns per un mal ús o una mala pràctica. Des de fa ja diversos anys i motivat per l’acceptable rendibilitat del cultiu, s’està

14

intensificant la plantació de caquis que és un arbre de fulla caduca. Estes fulles, a partir del mes d’octubre, quan comencen a exfoliar-se i coincidint amb els vents forts de la tardor, són arrossegats i s’acumulen en les parcel·les pròximes, en les séquies de reg i en els canals de vessament. En conseqüència, esta gran quantitat de fulles de caquis es depositen sobre les plantacions de manera que dificulten els treballs de sulfatat, abonament, arrancat de males herbes... i causen el consegüent increment dels costos de cultiu. En el cas de l’arbratge (tarongers, fruiters...) especialment de peu tolerant, l’acumulació de fulles de caquis en el sòl dels camps manté excessivament la humitat i posa els arbres en perill de patir gomosi i altres malalties causades pels fongs produïts per la humitat del sòl. En el cas de les infraestructures de reg, l’acumulació de fulles de caquis en les séquies provoca un augment del nivell d’aigües en els llits dels rius, obligant a un ús inadequat de les aigües de reg (la qual cosa està expressament prohibida en les ordenances de la Séquia Reial del Xúquer),

que obliguen a sol·licitar al sequier major de la comunitat cabals netament superiors als realment necessaris per al reg. A més de l’ús excessiu de cabals necessaris per al reg, provocat per l’acumulació de fulles de caquis en les séquies, un altre problema també greu i important a tindre en compte és l’obstrucció de sifons i/o cadúfols que provoquen desbordaments en els predis fronterers, a més d’haver de suportar esta entitat costos afegits per al manteniment d’eixes infraestructures a l'haver d'incrementar-ne la periodicitat de neteja. Per tant, tot i que ens alegrem que els agricultors tinguen una nova possibilitat de traure alguna rendibilitat de les seues propietats amb el cultiu de caquis, creiem que s’ha de regular esta nova activitat i evitar els enfrontaments i la presentació de denúncies entre agricultors. Ricardo Ferragud Solves President Junta Local de la Séquia Reial del Xúquer Vicente Felici Castell Regidor d’Agricultura


«TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI» Tu eres l’honor del nostre poble Així es llegeix a l’interior del cancell de les portes de la Capella fent referència a la Mare de Déu. Ella, representada en les imatges que en el temps hem venerat, no ha estat sols l’honor del nostre poble sinó que per la seua antiguitat també ha estat l’arrel del fet cristià a Algemesí. Possiblement dues de les imatges més antigues que es trobaven per a la veneració, en la comarca de la Ribera, foren la imatge de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí i la imatge del Salvador de l’ermitori del Salvador d’Alzira. Un altre grup d’imatges un poc més tardanes, i afortunadament conservades, són la del Castell de Cullera, la del Castell de Corbera, actualment a la parròquia de Corbera, i la de l’Oreto de l’Alcúdia. Tornant a les dues primeres, motiu d’aquestos raonaments, el seu origen les situa al voltant del segle XIII, època de l’arribada de Jaume I i començament de l’expansió del cristianisme per aquestes terres. En el cas de la imatge d’Algemesí, a causa de la seua aparició o trobament, deixa amagada l’autoria d’aquesta, fàbrica. procedència, etc. Els relats escrits en parlen d’ella a partir de 1.520, les Germanies, però dels segles anteriors no existeixen estudis al respecte ni dades escrites per contrastar i poder establir la seua procedència i factura de forma avaluable si no és comparant-la amb altres imatges semblants i amb els fets d’aquell context històric. El que sí sabem, per testimonis escrits, són els llocs on va estar ubicada l'antiga imatge de la Mare de Déu de la Salut. Segons els escrits començats per Mossén Curçà, seguits per Mossén Cerveró i rematats pel rector Querol, la imatge es trobava, en un primer moment, a la capella de Loreto a l’antic temple parroquial, actual capella de la comunió. Mossén Miquel Belda, que va conéixer l’església a principis del segle XX, diu: «la segunda capilla de la mano derecha». Aquesta capella és hui la de Sant Antoni Abat. Poc tenim estudiat sobre l’antic temple parroquial, al respecte Miquel Belda diu: «A falta de documentos, pudiera auxiliarnos la arquitectura[...] Se ve con alguna claridad que el primitivo templo era sólo la sección media de la capilla, que tenía su puerta de entrada en la calle de Valencia, por consi­ guiente orientación distinta a la que hoy tie­ ne, y que sufrió por el tiempo agregaciones

de un lado y otro ,que han hecho imposible imaginar la forma, orden y estilo de la me­ zquita o templo primitivo. Entre la iglesia y la capilla, junto a la tribuna del lado del evangelio y en local cerrado, se ven colum­ nas góticas antiquísimas y unas bóvedas bi­ zantinas que no lo parecen tanto...». La documentació escrita sobre nomenaments rectorals i benifets ja parlava d’Alge-

Imatge antiga de la Mare de Déu de la Salut.

Imatge del Salvador que estava a l'ermita de la Muntanyeta del Salvador d'Alzira (actualment Santuari del Lluch).

especial festers del barri de la muntanya

mesí a partir de mitjans del segle XIII i en el XIV. De 1423 és la taula de Sant Jaume pelegrí, obra del pintor Gonçal Peris que presidia el retaule de l’església antiga i que es troba actualment al Museu d’Art de Catalunya. També el temps i les obres, concretament de la teulada de la Capella, ens han deixat al descobert els merlets defensius que tenia l’antic temple com a fortalesa local que era. Observant des del seu interior i per les voltes, es veu l’estructura antiga, la volta primitiva que es troba dalt de l’actual, les voltes de les capelles laterals que lliguen el temple vell amb el nou i, fins i tot, els trespols i columnes de què parla mossén Miquel Belda. Recordem que mossén Belda va conéixer la capella per fora sense haver-li revocat les parets al carrer de València i al carrer de l'Abadia, obres que es feren l'any 1925 a expenses del capellans Niclòs. Pel que fa a la façana de la Plaça Major, ell també la va conéixer com era, ja que els revocs a l’igual com els remats i ornaments de la porta i la finestra són obra de principi del segle XX. Hem començat aquest escrit parlant de dues imatges: la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí i la que posem cronològicament a prop, la del Salvador d’Alzira. En l’any 1337. mossén Pere Esplugues, en el seu testament consignava uns diners per reparar l’ermita del Salvador, actualment dedicada a la Mare de Déu del Lluch. Si pel que fa a la cronologia no podem donar ara més dades, almenys el fet d’haver conservat fotografies d'aquestes imatges ens permet acostar-nos a les característiques iconogràfiques d’ambdues. Imatges sedents, de la mateixa alçària, banquet de seure semblant, plec de les teles i mantell similars, els gestos de les mans i el basament que les sustenta, són d’un paregut molt més que purament coincident, llevat que una imatge és femenina i l’altra masculina, i sabent, almenys en la d’Algemesí, que la part de dalt, cara i corona, foren retocades l’any 1568 ó 1586. La coincidència en el temps, en l’espai i en el semblant estètic de les imatges obri l’interrogant de la possible relació entre elles. Pròximament, basant-nos en l’anàlisi de la imatge de la Mare de Déu i dels llocs on va ser ubicada, es publicarà un estudi més detallat i documentat, en la mesura que siga possible, que ens permeta traure a la llum alguns aspectes de les arrels cristianes d’Algemesí, des de la reconquesta fins al segle XVI. Festers del Barri de la Muntanya 15


DIUMENGE 29 D’AGOST AL DILLUNS 6 DE SETEMBRE 8.00 hores · Missa a la capella de la Troballa. Mitja hora abans de la missa vespertina, a la basílica de Sant Jaume, visita a la Mare de Déu. 22.00 hores · Novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa. A PARTIR DEL 31 D'AGOST curset de tabal i dolçaina a les 18.00 hores al centre cultural Jaume I. DIUMENGE 5 DE SETEMBRE 22.45 hores · En finalitzar la novena, dansà a la Mare de Déu, de la Capella a la Plaça, organitzada pel grup de dances Berca d'Algemesí i amb la col·laboració de l'Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina. DILLUNS 6 DE SETEMBRE, ANTEVESPRA DE LA MARE DE DÉU 20.00 hores · Missa resada a la Basílica. A la mateixa hora cercavila pels carrers de la volta general, a càrrec dels dolçainers i tabaleters d'Algemesí. 22.00 hores · Últim dia de la novena a la Capella. En acabar, representació dels Misteris i Martiris de la processó, rifes i pluja de caramels. Seguidament a la Plaça Major, Nit del retorn. 23.15 hores · Concert extraordinari de la banda simfònica Santa Cecília de la societat Musical d'Algemesí. 24.00 hores · Volteig del Retorn i disparada de 21 salves en honor a la Mare de Déu. A continuació, segona part del concert. En acabar, seguirà al campanar de Sant Jaume el volteig del Retorn fins a l'alba. DIMARTS 7 DE SETEMBRE, VESPRA DE LA MARE DE DÉU 8.00 hores · Missa resada a la capella de la Troballa. 10.00 hores · Concentració a la Plaça Major de dolçainers, tabaleters, festers i tots aquells que vulguen participar en la Plega de la Mare de Déu per tot el poble. 12.00 hores · Volteig general de campanes. 18.00 hores · Veneració de la imatge de la Mare de Déu. 19.30 hores · Trasllat de la Mare de Déu a l'altar major, i Solemne Cant de vespres, amb ofrena de nards a la Mare de Déu. Acompanyarà el cant la Schola Cantorum d'Algemesí. En acabar les vespres, toc de l'Ave Maria, amb el tradicional repic de la Xirivia. 20.30 hores · Missa a la basílica de Sant Jaume. 22.00 hores · Processó de les Promeses. En entrar la Mare de Déu a a la capella, missa de la Germandat Sacerdotal. En acabar la missa, a la capella de la Troballa, “Introducció i anunci de les Lloances a la Mare de Déu”, a càrrec d'Unam-Teatre. A continuació, vetlla a la Capella fins a l'alba. S'invita a participar de forma especial, amb instruments, cants i alegria, la joventut del poble.


DIMECRES 8 DE SETEMBRE, DIA DE LA MARE DE DÉU 6.30 hores · Volteig general de campanes al campanar de Sant Jaume. 8.00 hores · Despertà pels dolçainers i tabaleters pels carrers de la volta general, (eixida de la Plaça Major). A continuació, missa a la capella de la Troballa per tots els festers difunts. 9.00 hores · Missa a la capella de la Troballa pels difunts dels balls, misteris i martiris, personatges bíblics, volants, músics i per tots els col·laboradors i participants de les festes. 10.00 hores · Processoneta del matí. Els soldats del poble portaran les andes de la Mare de Déu. En arribar a la Plaça Major, apoteòsica entrada, amb tots els balls, disparada de salves i traques i solta de coloms pels colombaires locals. A continuació, a la Basílica: Missa Major concelebrada. Acompanyarà el cant la Schola Cantorum d'Algemesí i l'orquestra. Després de la missa, en el parc de Salvador Castell, monumental mascletà de migdia. 18.30 hores · Missa a la Basílica. 19.30 hores · Processó de volta general amb la participació de: Misteris i Martiris, Muixerangues, Bastonets, Pastorets, Carxofa, Arquets i Llauradores. Seguirà la creu parroquial, fidels amb cera i els Tornejants; el guió, els personatges bíblics, l'apostolat i els cirialots. Els volants escortaran les andes de la Mare de Déu, que les portaran, per trams predeterminats, els fallers d'Algemesí, les confraries de Setmana Santa, la Policia Local, els antics alumnes, etc. Tancarà la processó la banda de música. En arribar a la Plaça, disparada del castell de focs d'artifici i entrada solemne de la Mare de Déu a la Basílica i cant del Virolai. Les Lloances a la Mare de Déu, es representaran al Teatre Municipal, el dissabte dia 11 de setembre a les 22.30h i el diumenge dia 12 de setembre a les 19.30h. NOTA -En cas de pluja, les processons eixiran al segon volteig de campanes. -En totes les processons participaran els misteris i balls tradicionals en el mateix ordre que en la volta general. -A la Plaça Major hi haurà un entaulat amb rampes d'accés a disposició de les persones amb mobilitat reduïda. -Demanem encaridament a tots els veïns del poble que, a partir del primer dia de novena, col·loquen el tapís de la Mare de Déu als balcons. - També demanem als veïns dels carrers de volta que engalanen les façanes posant als balcons, com s'ha fet tradicionalment, cobertors i llums per a solemnitzar l’itinerari processional. FESTERS DEL BARRI DEL CARRER MUNTANYA, ALGEMESÍ 2010

17


especial festers del barri de la muntanya

La campana Jaume, amb les seues mil arroves de bronze i plata, sonava solemne, fent de contrapunt a les de la Mare de Déu de la Salut i Crist de l’Agonia. Quin so més bell i diferent al que ells havien sentit pels volts de mil cinc-cents seixantavuit, quan encara faltaven més de cent anys per a la construcció del campanar. Encara com que al cel tot és present i per tant, podien reconéixer-ne perfectament el so quan cridaven a vespres. Hui s’havien canviat la sotana. Aquella que penjaven a l’armari i que distingia els diumenges perquè era més nova i no tenia els pedaços i cositons que l’altra que feien servir tots els dies. El benefici de la Parròquia de Sant Jaume els permetia de tindre dos sotanes i unes quantes mudes, per diferenciar els dies de festa dels quotidians i també per si havien de rebre el Sr. Arquebisbe en visita pastoral. Joan de Ribera, el sant arquebisbe, patriarca de les Índies, havia vist realitzat el seu desig i finalment la fàbrica de la nova església estava en condicions de ser oberta al culte. La Mare de Déu, aquella imatge seient i moreneta, que com si d’un imant es tractara, atreia el cor dels cristians d’Algemesí, havia estat col·locada ja en una capella nova en un lateral de l’Església. Aquella imatge que havia estat la gran troballa del segle XIII i que, sense nom propi, era venerada pels fills d’Algemesí amb el nom que li és més propi: Mare de Déu, sense més cognoms. Aquella moreneta de Berca que escollí Algemesí com el lloc de la seua morada retornant d’Alzira per tres vegades. S’encaminaven sense perdre el pas per no arribar tard al cor i començar l’ofici diví amb la resta del clergat i la feligresia. No pensaven que els costaria tant accedir a l’interior del temple -ara basílica- apretats entre la gent, de gom a gom com estava. Però, en posar dins el primer peu, es quedaren sorpresos i com engolits per la multitud dels fidels, en veure aquella església ben il·luminada, amb el magnífic retaule copiat del barroc i les pintures que ells no havien arribat a conéixer. La llum elèctrica que donava més relleu i esplendor a les pintures del temple, pensaven que restava aquella atmosfera d’intimitat i presència del misteri que tenien les llànties d’oli i la cera d’abella dels ciris per celebrar. Només la melodia de l’Ave Maris Stella els feia sentir a casa i podien cantar a la gana tal com ho cantaven anys enrere al començar l’Ofici parvo. Anaven decidits i a trompellons cap a la segona capella de la dreta per trobar la imatge de la Moreneta allà on ells l’havien deixada però... de sobte les notes de l’orgue i l’orquestra uniren les veus de tot el poble i la seua mirada es fixà allà on una pluja de pètals de rosa anunciava l’aparició d’un admirable espectacle: la Mare de Déu moreneta, portada per dos capellans, entrava a la Basílica mentre el poble tot a una veu cantava: «Mare de Déu de la Salut» La imatge no era al mateix lloc –que ara era ocupat per la Puríssima- però el nom amb el qual mossén Dacir havia “batejat” la Moreneta seguia ressonant en la veu del poble i s’havia guanyat l’ànima dels algemesinencs. No va poder evitar una mirada d’orgullosa victòria a mossén Frasquet i mossén Curçà, mentre unes llàgrimes apareixi-

18

QUEDEU-VOS PER SEMPRE ALLÍ... FONT DE SALUT! en als seus ulls i baixaven per les galtes, plenes d’emoció i de goig. La processó avançava per la Via Sacra entre aplaudiments i cants, com només un 7 de setembre es viu a Algemesí. Mossén Curçà seguia pensant que els àngels cantaven al cel més afinats, però no volia canviar la visió d’aquesta litúrgia feta en carn mortal pels feligresos que encara eren part de l’Església militant. Miraven els capellans que duien la imatge i la resta que a dos files l’acompanyaven: la Germandat Sacerdotal i els sacerdots amb missió pastoral al poble. Acabaven de celebrar a l’Església universal un any sacerdotal i no podien evitar mirar-se’ls amb ulls de germans, amb goig i compassió. Havien canviat ara les sotanes i la litúrgia, però se sen-

tien joiosament germans en un mateix ministeri. ¿Quina cosa pot haver més gran a la terra que parar la taula del cel per a tots els fills? No hi ha res a la terra que siga comparable al goig de complicitat i unió amb Jesucrist, de representar-lo i actuar en el seu nom. Però al mateix temps una mirada de compassió corria també per la sang de les seues venes acorpòries. Compassió en un mateix sofriment perquè ser sacerdot, ahir i hui, és portar també la passió de Crist en la pròpia carn. Passió per l’anunci de l’Evangeli i passió per patir amb Crist. No deixaven de mirar aquells tres “capellanets” baixats del cel als nous capellans de hui: als majors, alguns ja jubilats, als que estan en plena missió pastoral, el més joves que ara comencen, als seminaristes que inicien el camí... i pensaven en l’ofrena de la seua vida: una ofrena de cos i ànima moguda per l’amor, sense esperar a canvi poder i riqueses que absorbisquen el cor. Un gran amor únicament correspost amb una paraula d’afecte, amb una vivència de fe compartida, amb una recerca d’allò que només el sacerdot pot oferir: la gràcia dels Sagraments, la força de la Paraula, el discerniment fratern per a la vida. Seguia pensant Mn. Frasquet que encara es va empenyar poc a repetir la votació: el “conhort” que la Mare de Déu havia de donar als capellans era ara més necessari que mai. Ells recordaven les seues hores de cor i la salmòdia gregoriana que Trento acabava de fixar. Es sorprenien ara dels nous capellans que sense perdre allò essencial, que ja ho era en el segle XVI,

havien d’entrar en diàleg amb un món magnífic i dramàtic, on l’absència de Déu o la seua negació i indiferència havia de ser la major passió de la nova Església. I no solament això, aquells tres capellans ploraven pels nous capellans, pels seus pecats i pels sofriments de l’església, sense deixar de pensar que hi ha un amor més gran que va més enllà dels pecats i les mancances, que anima sempre la vida dels sacerdots: «per ells jo em consagre a Vós, Pare». Com Jesús i amb Jesús els capellans d’ahir i de hui segueixen donant la seua vida, en cos i ànima, per la santificació dels seus germans, per la seua salvació, per la seua salut, sense que hi haja res veritablement humà que no trobe ressò al seu cor de pastors. Malgrat els pecats i les incomprensions. Es sorprenguè Mn. Dacir, no sense un poc d’orgull al seu interior, pensant que el nom de Salut era el més addient a la Mare de Déu. Perquè els capellans, com ella, han de portar la salut i la salvació al món que encara la necessita. Però quanta humilitat li és necessària a l’Església: «aquest tresor el portem en gerres de fang» que a qualsevol colp es poden trencar. Amb aquestos pensaments absorts entonà el celebrant la invocació inicial i tots demanàven que el Senyor vinguera a ajudar-nos. És la invocació que cada dia obre totes les hores de la litúrgia. Res podem fer sense l’ajut del Senyor. Ell ens convoca cada dia a la lloança divina perquè santifiquem el nostre treball i festes amb la seua presència: «sigueu amb nosaltres, Déu nostre». A p������������������������������������� oc a poc han pogut accedir just davall de la trona, des d’on tenen una magnífica visió del que passa en tot el temple. La trona, on tantes vegades havien hagut que pujar per fer la predicació i perquè tots entengueren allò que el llatí impedia de comprendre. Com se s’alegraven de sentir l’Ave Maris Stella, ara amb nova melodia i en magnífica versió, tal com els seus feligresos d’ahir parlaven de la collita i la família, en la mateixa llengua que feien els tractes, i es deien les paraules d’amor al caliu del foc les nits d’hivern. «Claustre sant del nostre Déu, porta infalible del cel». Els agradava sentir cantar així a la Mare de Déu com els fills cridaven la seua mare a l’entrar a casa, i com els vells contaven les històries de quan el poble eren quatre carrers i una església. Quanta bellesa en aquelles paraules i quants sentiments junts entre el poble i els seus capellans tenint l’esperit posat en aquella imatge, que ja sense disputes, era la representació mateixa de la "salut". Mn. Dacir no va reprimir l’orgull quan la Schola entonà les notes de la primera antífona anunciant que la festa ja havia començat: «és el temps propici, el dia de la Salut». La batalla que s’ha lliurat al món ja ha tingut la seua victòria. El temps de l’esclavitud ja ha acabat, el temps del pecat i de la mort. El dia ha començat deslliurant-nos de les tenebres. Resplendeix el Crist, que ha vençut la mort i, amb Ell, a tots arriba la seua salut. En començar a escoltar el primer salm, amb la seua melodia popular, els tres capellans entengueren que allò que es cantava de Jerusalem, perfectament s’aplicava al poble. Glorifiqueu el Senyor perquè ha beneït els fills d’Algemesí amb la presència d’Aquella que guarda les seues por­


tes, manté la pau i fa viure com germans. ¿No és això el que es manifesta a la festa? Les imatges amb les quals el salm va contant l’acció del Senyor enmig del seu poble no poden ser més properes i més addients: «els nostres camps son un do del Senyor...». Però. entre totes les accions del Senyor, de cap altra es podrien sentir més orgullosos que d’aquella per la qual la seua Paraula ha arribat a tots els seus fills. La memòria del tres capellans anà enrere i al davant en la història, pensant en quants capellans, religiosos, religioses, laics joves i majors, havien fet present a Algemesí la Paraula del Senyor... quants gestos de caritat, quanta catequesi, acció catòlica, apostolat... ¿No són hereus d’una llarga història de fe que ha forjat el ser del poble? I se sentiren ben contents d’haver format part d’aquesta història que ha donat abundants exemples de fervent vida cristiana. El cant de les vespres es féu ara més íntim i dolç en l’antífona del segon salm. En la Moreneta de Berca s’han complit aquelles paraules que el salm proclama. La bella melodia amb la qual s’invita a tots els servents del Senyor a la lloança divina, va recordant com el Senyor -excels i gloriós-  ha elevat al seu palau aquella dona pobra i humil, beneint-la com a mare joiosa d’una multi­ tud de fills. És per això que el poble aclama Maria, cada instant, cada minut, a tota hora, tots els dies, cureu nostres malalties. La salmodia arribava al moment de plenitud i els tres capellans, sense eixir de la seua grata sorpresa escoltaven la melodia joiosa i vibrant del càntic que aclamava Aquell que és l’autor i origen de tota benedicció:  Jesucrist, el Fill de Déu i de Maria, en el qual el Pare ens ha beneït del tot. Mentre el cor anava proclamant tot allò que Déu ens ha donat en Crist; l’assemblea repetia, com si no es cansara de dir-ho, amb ritme majestuós i joiós, que el Crist, enviat pel Pare, és la causa de tota benedicció, per acabar amb aquella dolça felicitació a la Mareta d’Algemesí, que és capoll que s’obri per donar-nos la gràcia del seu roser fi. En arribar el Magnificat, no podien eixir del seu embadaliment. Com si de sobte la Basílica s’haguera omplit de dolçaines i tabals, de pastorets, muixerangues, carxofa, arquets i bolero... també hi estaven els bastonets i els tornejants, apostolat i cirialots, els blancs, els bíblics, els misteris i els martiris... era tota la festa que cantava a

una veu: «la meua ànima magnifica el Senyor», i ho repetia sense cansar-se, «la meua ànima magni­ fica el Senyor...». Tantes vegades des de les finestres del cel havien vist els colors i la dansa dels balls pels carrers de la processó que ara entenien tot allò que ple d’entusiasme els contava Ramonet, el sagristà, des de feia uns mesos, quan parlava de la festa: amb Maria tot el poble magnifica el Senyor. No era el to solemne gregorià del Magnificat que ells tantes vegades havien cantat. Ara era un to popular, obra mestra del darrer Mestre de Capella, ple de ritme i de color com un resum de tota la festa. Era una litúrgia magnífica que posava l’expressió artística al servei del culte diví, o més bé, feia que la lloança divina s’expressara per la bellesa creativa de l’art. Acàs no és el Bon Déu l’origen i font de tota bellesa i creació artística? No ens parla de la bellesa de Déu tot allò bonic i harmoniós que hi ha a l’univers? Els tres mossens no havien pogut participar encara de cap festa, només que mirant-la des del cel. Però ara trobaven ací, enmig de les vespres, l’inici de tots els balls abans que començaren a dansar pels carrers. Les primeres melodies dels balls, cada any, s’estrenen amb el Magníficat, abans que el carrer siga l’escenari de la festa. Si a primera vista els balls podien paréixer una sola expressió cultural, Mn. Dacir, Mn. Frasquet i Mn. Curçà comprenien ara que eren l’expressió més festiva i acolorida que podien tindre la fe i la devoció a la Mare de Déu. Aquella que a casa de la seua cosina Elisabet havia cantat i celebrat el Totpoderós, ara havia ensenyat els seus fills d’Algemesí com aclamar el nom d’Aquell que manté la seua fidelitat i el seu amor de generació en ge­ neració. No cabien dins del seu entusiasme. Les paraules de Maria fetes cant, música i ball en honor seu, per lloar Déu. Però encara els esperava una emoció més gran. Mentre el celebrant feia elevar el fum i el perfum de l’encens cap al cel com la pregària, unes cues de dones, xiquets i algun que altre home es formaren als corredors de la nau de la Basílica i arribaven fins als graons de l’altar per fer l’ofrena d’aquells nards de dolç i penetrant perfum. I no era tant l’ofrena el que els sorprenia, com reconéixer en aquells rostres, les faccions i els cognoms d’aquells antics feligresos seus, que ara

especial festers del barri de la muntanya

compartien cel i que havien sembrat en els seus hereus la millor llavor de la fe i la devoció a la Mare de Déu. Reconeixien els Barberà, els Girbés, els Masià... i tants d’altres... i hagueren de contindre la paraula per no cridar donant-los records dels seus avantpassats que eren al cel. Tantes vegades havien comentat amb els sants del cel i les ànimes beneïdes d’Algemesí com era ara la devoció a la Mare de Déu! Tantes vegades es preguntaven si encara s’ompliria l’església per a la Novena de Guitarretes; si encara tanta gent combregaria; si encara es visitava la Capella i la gent resava en anar-se’n a dormir...! Aquells avis i besavis de boina al cap, espardenyes de careta i reuma de marjal, enfortits pel sol de l’arròs i el fred de la taronja, que encara es descobrien en passar per davant de l’església i sabien parar-se en peu en alçar Déu o a l’Ave Maria del migdia, encara pregaven des del cel pels seus fills, néts i besnéts d’Algemesí. I en alguna tertúlia celestial, entre cants de cítara i coquetes de mel, encara preguntaven als tres capellanets que sempre seien junts als banquets del cel: què faran ara per Algemesí? Encara guardaran aquella imatge que fou l’ànima del nostre poble? I la joventut, encara dirà a mitja veu «Mare de Déu, Mare de Déu...?». No podien parlar per donar salutacions dels algemesinencs del cel. Però ganes no els en faltaren. Sense saber com, l’ofici havia acabat i estaven pujant al campanar. Començava el repic de la xiri­ via. I aprofitant l’altura i el so de les campanes que s’elevava al cel, allà s’enfilaren, ja sense reprimir la paraula, per arribar i contar als més vells del poble allò que havien vist. Els hòmens majors encara es descobriren en sentir parlar de la Mare de Déu de la Salut, i plens d’emoció, anaren a buscar Maria -vestida de sol i coronada de dotze estrelles- i, a una veu, començaren a cantar-li: «Quedeu-vos per sempre allí, no els deixeu, font de salut, estrela del matí». Jesús Corbí, Rector de Sant Jaume 26 de juliol de 2010 - Sants Joaquim i Anna, pares de la Mare de Déu i avis de Jesús

A CURS L U C Í R T A M 1 2010-201 19


SETMANA TAURINA


IF YOU NEED ENGLISH WE CAN SOLVE YOUR PROBLEMS

PROLENG INGLESA C.B. FOR MORE INFORMATION CALL: 695.260.410 (JOSE RAMON) 695.260.430 (JUAN) 96.248.38.85

HORARIO MATRÍCULAS SEPTIEMBRE TARDES 17:30 - 20:30 (excepto semana taurina)


SETMANA TAURINA La Setmana de Bous d'Algemesí Les penyes cadafaleres, els seus abonats i tots els aficionats ja escalfen els motors per a viure una festa única que s’estén a tota la ciutat i que enguany podrem viure del 16 al 27 de setembre. Personalment estic molt satisfet del cartell que s’ha completat i les festes que s’han pogut organitzar en un mal moment econòmic general. Tot i això, els dinés que hem aconseguit de la subhasta s’han gestionat de forma òptima per a presentar el millor programa tant per la vesprada com per la nit. Però Algemesí demostra sempre que vol festa i que vol la seua festa i, per tant, l’esforç col·lectiu fa possible que porte endavant un any més una Setmana de Bous que, amb el pas del temps, s’ha convertit en la fira de jonegades més important del món per a molts dels que conformen el món dels bous. El que és cert i inqüestionable és que Algemesí ocupa un espai amb nom propi en el panorama taurí internacional com es demostra en totes les ocasions que tenim de presentar les festes en qualsevol lloc on podem portar el bon nom de la nostra ciutat. És just reivindicar i agrair el treball dels membres de la Comissió Taurina que enguany han fet front a l’organització d’un esdeveniment únic amb un pressupost a la baixa, però suficient per a mantindre la il·lusió de les més de 4.000 persones que nit i dia omplin l’espectacular i inigualable plaça de bous d’Algemesí tant per la nit per la vesprada. Des d’ací vull animar a tots els a viure la Setmana de Bous i donar suport a una festa que naix del poble, feta pel poble i per a tots els que vulguen participar. Leo Talens President de la Comissió Taurina

Espectacles nocturns divendres 17 de setembre EL SUEÑO DE MORFEO dissabte 18 de setembre ORQUESTA YING YANG diumenge 19 de setembre GRAN CAVALCADA DE CADAFALS dilluns 20 de setembre BECERRADAS CADAFALERAS Lidien les penyes: XIFLA-LI · SUKALA XE QUE XENT · TOT PER VIURE dimarts 21 de setembre ORQUESTRA MATRIX dimecres 22 de setembre BECERRADAS CADAFALERAS Lidien les penyes: TOT UN XOU · PA L'ARRASTRE KA'S LIAT · ASKAMPA'L POLL dijous 23 de setembre GRAND PRIX divendres 24 de setembre HUECCO dissabte 25 de setembre LA UNIÓN

22


Setembre 2010 DIA

ACTIVITAT

HORA

LLOC

Divendres 3

Assaig de la Muixeranga d'Algemesí

22 hores

Plaça Major

Dijous 16

Concert de Pasdobles Taurins Banda Simfònica Santa Cecília d'Algemesí Preu: 5 € a benefici de la Societat Musical

20 hores

Teatre Municipal

La programació completa de festes de la Mare de Déu de la Salut es pot consultar en les pàgines 16 i 17. La programación completa de la Setmana de Bous es pot veure en les pàgines 20 i 22.

Visites a la Llacuna del Samaruc -4 de setembre de 2010 -2 d'octubre de 2010 -6 de novembre de 2010 Horari: de 9 a 13 hores Els interessats a participar en este recorregut natural poden sol·licitar més informació i dur a terme la inscripció en el Museu de la Festa. Tel. 96 201 86 30 museu@algemesi.net

María Ortega guanya el concurs de cartells de la Processó

La jove algemesinenca María Ortega Ferrer ha estat la guanyadora del cartell anunciador de les Festes de la Mare de Déu de la Salut 2010. En esta edició s'han presentant un total de 28 cartells procedents de les tres províncies valencianes, així com de Catalunya, Euskadi i Astúries.

MUSEU DE LA FESTA SETEMBRE 2010 EXPOSICIONS TEMPORALS

EXPOSICIONS PERMANENTS FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT Ajuntament d’Algemesí.

AULA PERMANENT DE NATURA

Horaris LA PLAÇA DE BOUS D’ALGEMESÍ. MUSEU TAURÍ Ajuntament d’Algemesí

De dimecres a dissabte: Matí d'11 a 14 hores Vesprada de 17.30 a 19.30 h Dimarts, diumenges i festius: Matí d'11 a 14 hores Vesprada tancat Dilluns: tancat Setmana de Bous: de dimarts a diumenge d'11 a 15 hores. Vesprades tancat

«ENRIQUE PONCE. ARTE I DOMINIO»

FETS CASTELLERS (aproximació històrica: una antologia Castellera)

Museu Taurí de la Diputació de Valencia Regidoria de Turisme Inauguració setmana de bous (data a confirmar)

Organitza Muixeranga d'Algemesí. Regidoria de Turisme

20 CASTELLS DESCARREGATS 1932-2007 Organitza Muixeranga d'Algemesí. Regidoria de Turisme

EXPOSICIÓ CONCURS CARTELLS DE LA FESTA DE LA MARE DÉU 2010 Des del 3 de setembre

EXPOSICIÓ CONCURS CARTELLS DE LA SETMANA DE BOUS 2009 Des del 17 de setembre

23


berca associacions A LA PROCESSÓ DE LA MARE DE DÉU La Vespra fou la vespra molt llarga, des de l’església fins a la Capella. Hi havia molta gent enfilada acompanyant la santa Donzella.

L’algemesinenc Obraian Bueno Jaime aconsegueix el subcampionat de motociclisme

Per a representar els Misteris mouen els xiquets primer; l’emoció fa que no paren quiets i ningú vullga ser el darrer. Després vénen els balls:, el Bolero i els Bastonets, la Carxofa i els Arquets,, Pastorets i Tornejants, I reunits a la plaça estan preparats els Volants. La Creu l’agafa un home, fou molts anys portada per Cháfer, aquestes paraules per a ells d’agraïment són planes, senzilles i farcides de sentiment. Prop de la Creu van dolçainers, que tenen sans els pulmons, al bufar-li la canyeta trauen un so melodiós. El Guió, el porten tres, un al mig i dos als costats, de tant en tant una parada i el del mig és rellevat. Ja s’acosta el moment, les campanes voltejant, veus apropar-se la gent plens d’emoció i mirant. El tro creua el pòrtic i ix al carrer, toquen els músics amb el cor i fosos en una veu; tot per la Mare de Déu. El carrer Molí ja està ple, gent que va anant anant, porten un ciri a les mans i cau la cera al voltant. Està ple de gom a gom, però hi ha lloc per a tothom. Uns callats, altres mirant i altres caminen pregant.

Amb 15 anys és un dels pilots a tenir en compte en el món de la velocitat. En sols tres temporades ha aconseguit el subcampionat en la categoria de 125 cc, una de les més disputades i difícils en este complicat esport. En la gala de campions de la federació de motociclisme celebrada a Alcázar de San Juan

Al pas de la imatge cau una pluja de flor; molta gent emocionada, se’ls sent bategar el cor. Llàgrimes que es desprenen, hi ha un silenci sepulcral, el tro avança a ritme d’una música celestial. Ja s’apropa a la Capella, on ha de passar la nit, estarà acompanyada per gent amb l’emoció al pit; i tots sentiran les campanades desperts o gitats al llit. José Ramón Pous Borrás

Sabies que?

24

David Chordá destaca en el ball esportiu L’algemesinenc David Chordá ha aconseguit el segon lloc en la modalitat estàndard del campionat de ball esportiu de la Comunitat Valenciana celebrat a la localitat alacantina de Pilar de la Horadada. El jove algemesinenc va quedar quart classificat en la modalitat de ball llatí i ara es prepara per a participar en les proves puntuables per al campionat nacional.

La tardor comença "oficialment" el dia 23 d'este mes?

Efectivament, el pròxim dia 23 d’este recent estrenat mes de setembre, iniciarem de manera ‘oficial’ la tardor en tot l’hemisferi nord (a l’hemisferi sud entraran en la primavera). I ho farem exactament quant siguen les 05’09h. de la matinada. Direm adéu a l’estiu i donarem la benvinguda a esta nova estació. Enguany durarà 89 dies i 20 hores ja que l’hivern començarà el dia 22 de desembre. Lamentablement, la tardor és l’època de l’any en què la longitud del dia s’acurta més ràpidament. Als matins, el sol eix cada dia, més d’un minut més tard que el dia ante­rior i, de vespra-

va rebre el premi del subcampionat de mans del president de la federació i del campió del món, Julián Simón. El seu futur immediat passa per aconseguir una moto de 600 cc per a poder córrer en la categoria de Supersport i acumular l’experiència suficient per a competir en la categoria de Moto 2.

da, es fica quasi dos minuts abans, per la qual cosa l’acurtament del dia es fa especialment apreciable per les vesprades. En definitiva, que cada dia perdem aproximadament 3 minuts de llum solar. Per cert, recorden que el 31 d’octubre (últim diumenge d’octubre) tindrà lloc el

per Jovi Esteve “canvi d’hora”, recuperant l’horari d’hivern. Quant siguen les 03’00h. de la nit retrasarem un hora els rellotges i ficarem les 02’00h., per tant, este dia tindrà ‘oficialment’ una hora més. Observació nocturna del cel ECLIPSES: Total de lluna, el dia 21 de desembre (08’41h. de la matinada). PLUGES D’ESTREL·LES: Dracònides (8 octubre), Lleònides (17 novembre) i Gemínides (13 desembre). Més articles en www.algemesi.es (espai L’ORATGE).


berca societat

25


berca societat

Angelita Ros, una vida dedicada al folklore valencià Qui no coneix aquesta dona menudeta, senzilla, atenta i raonadora? Qui no la recorda ballant en el grup de dansa Berca del qual va ser cofundadora, o ballant en la processó de la Mare de Déu de la Salut, o participant en dansades a algun poble de la Ribera, la Costera, o l’Horta? Angelita és una dona de seny que estima la seua terra i que ha dedicat moltes hores de la seua vida a recuperar i divulgar el seu folklore.

Primera filla de Lluís Ros, obrer de vila, i d'Angeleta Semper, cosidora d'un taller de sastreria, Angelita va nàixer a la Font de la Figuera l'any 1940. La Font de la Figuera, a més de ser terra de bon vi i d’excel·lent oli, és el bressol del magnífic pintor del Renaixement Vicent Joan Macip, més conegut com Joan de Joanes, i del destacat general de la República Vicent Rojo Lluch. També és coneguda per haver conservat la dansà, un antic ball estés per moltes comarques del País Valencià i que dissortadament va desaparéixer en la majoria dels pobles a les darreries dels anys quaranta i els inicis dels cinquanta del segle passat. La dansà de la Font de la Figuera, com altres de la Costera i de la Vall d'Albaida, és més complicada que la d’Algemesí. A més del pas pla de la dansada riberenca, integra altres elements coneguts com les passades, que dificulten el seu aprenentatge. L'antecedent familiar més llunyà d'Angelita en aquest tema de la

dansà és una besàvia coneguda popularment com la tia Guerreta per la vivor i l'empenta que desplegava quan ballava. Potser Angelita haja heretat d’ella el coratge i l’estima pel ball. Quan el més d'agost es reunien les colles de dansaires en els patis de les cases per a preparar la dansà del dia de la patrona, la Verge del Rosari, a inicis de setembre, Angelita, en escoltar les postisses, amb a penes tres anys, s'escapava de casa i acudia llampant a presenciar l'assaig al pati més pròxim. Allí, absorta, no perdia detall de l’espectacle. Observava les figures gestuals que componien els dansaires en les evolucions; les seues mirades d’alegria o de complicitat; el moviment sincrònic de mans i peus, unes colpejant les postisses, els altres desplaçant-se i formant quadres. Hom diu que l’interés és el motor de la voluntat. Per això, tot i la dificultat del ball, aquella mocosa prompte va entrar a formar part de la dansada infantil. Tenia sis anys. La faena en la construcció escas-

El grup de danses Pardines. A mitjan dels anys 80.

26

Angelita i Joan R. Marinero en la dansà de la Font de la Figuera.

sejava a la Font de la Figuera a causa de la crisi econòmica de la postguerra, per la qual cosa, l’any 1951, el matrimoni i els quatre fills se’n vingueren a Algemesí, on el pare, gràcies a una amistat, havia aconseguit treball amb el mestre d’obres Vicent Martínez, més conegut com el Sarpaor. Però la família mai va perdre els lligams amb la ciutat natal, i Angelita, fidel a les arrels, sempre que pot, torna periòdicament a ballar la dansà. L’any 1975, uns joves d'Algemesí que anaren a veure l’espectacle a la Font de la Figuera, descobriren que, entre el centenar de parelles que hi participaven, hi havia una persona coneguda, Angelita. I com que aquells xicots estaven interessats en la recuperació del folklore valencià, trobaren en Angelita la persona idònia per a formar un grup de dansa. Prompte començaren els assajos. Formaven aquella colla pionera un grup de gent molt jove: Josep Lluís i Salut Domingo Sancho, Joan i Salut Camarasa Puigvert, Pilar Espinosa, Rosa Fontana la Rajolera, Mª Josep Aliaga, Carmina Moreno, Núria Castell Moreno, Estela Carbonell, Joan Ramon Marinero Espiritusanto, Ramon Bono, Anna Albelda Ros –filla d’Angelita-, Marisa i Vicen Oroval i la cosina Cristina... Com a suport musical: Vicent Niclòs, de tabaleter, i Ramon Garcia Hernàndez i Joan Mascarell, de dolçainers. En aprendre la dansà de la Font de la Figuera, el grup va actuar l'any 1976


berca societat landa Pellicer, membres del grup Pardines, amb Angelita Ros i alguns membres del grup pioner, fundaren el grup de danses Berca. Durant el temps que va ser membre del grup de danses Berca, Angelita va assolir un alt nivell d’aprenentatge. Va aprendre a ballar el bolero de la processó d'Algemesí, l’1 de la Marxuquera, de la Safor; el Velatori, de la Llosa de Ranes; les Valencianes i la Jota rodona, totes dues de Carlet, i les Seguidilles i el Bolero, del Raval de Carlet. La col·laboració de Vicent España, membre del grup de dansa Alimara, que durant diversos anys vingué a Algemesí a ensenyar un extens repertori de balls valencians, va ser una experiència impagable. Vora quaranta peces diferents n'arribà a comptar Angelita. Amb tot aquest bagatge, recorregueren molts pobles del País Valencià i participaren en festivals per tot arreu de l'Estat Espanyol: Inauguració de l'Auditori Moreno Gans. 1988. Catalunya, Astúries, Galícia, Castella i Lleó, Andalusia... Angelita recorda els dos en les festes dels barris del Carrascalet i espectacles que va muntar el grup i que del Raval, en les dels carrers de València i tingueren una gran aceptació: De la marSant Doménec i en la processó del patró jal a l'era" i "L'hostal d'Algemesí, tots dos Sant Onofre. amb guió de Fermín Teruel. Assolit el primer objectiu, vingué desUn altre aspecte enriquidor que Angeprés una nova fita, recuperar la dansada lita va trobar en Berca va ser l'interés per d'Algemesí, que pareix ser que es va ballar la investigació i recuperació de l'antiga per última vegada en la festa de Sant Joan, indumentària valenciana. Com que ella té al carrer de l’Horta, l’any 1950. Per acon- molt bona mà amb les agulles i una senseguir aquesta meta, comptaren amb la sibilitat especial, doncs fa còfies i barrets, col·laboració d’una dona experimentada, mocadors, davantals, calces... Tot ho arreSalut Vendrell, la Mosquita, dona major plega. “No tireu res! Si no ho voleu, doque de jove i durant molts anys havia si- neu-m’ho”, assevera. Si les peces tenen algut dansadora. gun trencament, les restaura; si estan molt Cal ressaltar la importància d'Angelita passadetes per una mala conservació o i d'aquell primer grup de dansa que es va perquè no han pogut suportar el pas del crear a Algemesí després d'un quart de temps, les reprodueix. També en reprosegle de silenci i d'oblit. Potser va ser un dueix consultant fotografies antigues. En referent i un estímul que va influir en la té una bona col·lecció, de peces de roba. creació dels dos grups que aparegueren Molt d’aquest patrimoni l’ha deixat per a pocs anys després. El primer va ser Par- desfilades i exposicions. Com la que lludines, a inicis dels vuitanta. Poc després, ïa la gent que va participar en la desfilada Adrià Moreno, Josep i Laura Castell i Io-

que va tindre lloc al Jaume I a mitjan dels vuitanta sent regidor de Cultura Vicent Castell. O l'exposició que l'any 2006 es va realitzar al Museu de la Festa amb motiu del centenari de la participació del ball de les llauradores en la processó de la Mare de Déu. Una altra faceta d’Angelita és la participació en les dansades populars que s'organitzen per tot arreu i de les quals ella és un referent: a l'Alcúdia, Albalat, Alfarp, Sueca, Alzira, Carcaixent, Tavernes de la Valldigna, Xàtiva, el Genovés, l'Alcúdia de Crespins, Lloc nou del Fenollet, Paterna, Picanya... De fa un quart de segle ençà forma part de l'Escola de Danses de Xàtiva. També porta uns anys col·laborant amb el grup Les Folies, de Carcaixent. I per acabar, cal dir que fa quasi trenta anys que balla el bolero en la processó i més de vint que participa en les lloances a la Mare de Déu de la Salut. Veritablement, li ve com anell al dit el títol amb el qual encapçalem aquest treball: Angelita Ros Semper, una vida dedicada al folklore valencià. Gràcies i per molts anys. Lluís Escartí

Dibuix de Joaquim Pérez dedicat a Angelita.

27


Ahora ya es una realidad el nuevo centro de día para enfermos de Alzheimer El pasado día 20 de julio se ponía la primera piedra en la zona del Pla, con la presencia de la Consellera de Bienestar Social, la Honorable Angélica Duch, y el vicepresidente primero de la Diputación de Valencia, D. Juan José Medina, acompañando a nuestro Alcalde y equipo de gobierno. Este centro de día, que venía siendo una reivindicación de los vecinos, amigos y familiares de enfermos de Alzheimer, ya es real, ya podemos observar ahora mismo su estructura, sobre un aparcamiento subterráneo.

Estem en contra que el PP ens cobre dues vegades la “basura”

Ni raons ni moderació. El PP ens puja els impostos pel mateix servei que hem rebut fins ara. De pagar 27 euros, a partir d’ara en pagarem 82 (27+55 en dos pagaments) pel mateix servei. Els veïns d’Algemesí estem vivint els últims dies com el PP ha comunicat, a les més de 14.000 vivendes del poble, que s’ha de pagar un nou impost. No importa si hi viuen o no. A pagar! No importa fer esperar a la gent en Correus hores i hores. Els dóna igual. Ara ens imposen una nova taxa per un servei que ja teníem. Ens han apujat els nínxols, les escoletes infantils, l’IBI urbana, fer esport és més car, i ara s’inventen un nou impost. No en tenen prou?

Desde el equipo de gobierno nos pusimos a trabajar inmediatamente para buscar una parcela con espacio suficiente para los enfermos de Alzheimer y para las personas que albergue la próxima residencia, y cambiamos de una parcela de más de 2.000 m2 a la actual que supera los 8.000 m2.

El PSPV-PSOE s’ha manifestat en contra d’este nou impost per considerar-lo arbitrari, abusiu i possiblement il· legal. Per això, facilitarem als veïns que ho desitgen, un model de recurs per demanar que els tornen els diners. Ens comprometem a llevar este nou impost si els veïns ens donen la confiança per a governar l’Ajuntament.

Asimismo nos pusimos a elaborar los proyectos de ambos edificios, que hoy en día está en ejecución, y que hasta el momento de haber ganado las elecciones el 27 de mayo de 2007, solo existía humo y de seguir esperando como lo hizo el PSOE hoy estaríamos igual, sin proyecto y sin iniciar las obras; pese a que los socialistas mantienen que tenían un convenio firmado en el 2005, y tuvieron el 2005, 2006 y parte del 2007 para hacerlo, su ineficacia ha hecho que no se iniciara.

Moderació i sentit comú en els salaris dels alcaldes i regidors

No obstante, cuando la situación financiera cambie, exigiremos a la empresa Ferrobús que cumpla su convenio y que nos entregue el dinero de las obras. Dinero que hubiese resultado insuficiente, puesto que ellos hablaban de un importe orientativo de 1.250.000 € para los dos edificios y sólo el centro de día ha salido a licitación por 1.545.430,43 € y con una adjudicación de 1.313.615.86 € más IVA (1.524.334,40€). Esta construcción es gracias a los convenios de colaboración firmados con la Consellería de Bienestar por 300.000 € y por la Diputación de Valencia con 600.000 €, más 1.500.000 € aportado por este ayuntamiento. Este edificio contará con una capacidad superior a las 60 personas, triplicando el actual centro ubicado en el bario de la Paz y dispondrá de un espacio para investigar el envejecimiento de las personas, siendo una referencia a nivel europeo. Queremos aprovechar estas líneas para felicitar a todas y todos los ciudadanos y desearles que disfruten y participen en las fiestas de la Mare de Deu de la Salut y la Setmana Taurina 2010. 28

A la vista dels despropòsits dels salaris dels alcaldes i regidors, el Partit Socialista d’Algemesí ha demanat en una moció al Ple que Consell de la Generalitat Valenciana, modere, regule i pose ordre en els sous dels politics. No pot ser que cada alcalde s’adjudique el salari que li interesse. El poble no ha d’assumir els desorbitats sous que s’autoimposen. Salari mitjà a Espanya: 19.000 euros. Salaris polítics a Algemesi de 45.000 a 60.000 euros/any.

Un hedor insoportable ........en el PP

Pel seu interés reproduïm les primeres línies d’un article d’opinió aparegut a El País el diumenge 11 de juliol : “El presidente de la Generalitat y regional del PP, Francisco Camps, imputado; el presidente de la Diputación y del PP en Castellón, Carlos Fabra, imputado; el presidente de la Diputación y del PP en Alicante, José Joaquin Ripoll, imputado; el ex secretario general regional del PP, Ricardo Costa, imputado, el ex vicepresidente del Consell, Victor Campos, imputado…/….En la historia democrática reciente no existe ningún antecedente de que toda la cúpula de una organización política, en sus niveles regionales y provinciales, se encuentre inmersa en procesos jurídicos sin que ni una de las personas que la componen haya asumido responsabilidad alguna”. Tenen molta cara i molt poca vergonya. Molts veïns reben ja Algemesí notícies, si no vols que t’ho conten, escriu-nos: pspv.psoe.algemesi@gmail.com Més informació en  http://pspvpsoealgemesi.blogspot.com/


IniciativaPerAlgemesí

CandidaturaIndependent

Ara pagarem més per el fem

En ple més de juliol, a les portes de les vacances, com ja deiem a un altre article, amb estiuatge i "alevosia", els ciutadans del nostre poble estan rebent unes cartes de la Diputació de València per domiciliar un rebut en concepte del reciclatge, en concret i com assenyala l’equip de govern en un BERCA recent per fer front a les despeses derivades per la ‘VALORIZACIÓN Y ELIMINACIÓN DE RESIDUOS URBANOS i RECOGIDA SELECTIVA EN ECOPARQUE, VALORIZACIÓN Y ELIMINACIÓN DE RESIDUOS ESPECIALES DOMICILIARIOS’. Aquest servei es presta de fa anys a la planta de Guadassuar situada al paratge de la Garrofera. La taxa es va introduir per la despesa creixent de la planta de Guadassuar que pràcticament cada any duplicava el que demanava a l’Ajuntament, i com s’explica a la carta inclou la "prestació del servei d’arreplega domiciliària, tractament i eliminació de residus sòlids urbans". El preu per a una vivenda es va establir en 45 euros. L’Ajuntament d’Algemesí ha fet cessió dels seus dret a la Diputació perquè aquesta institució porte a terme la recaptació tributària introduint una nova taxa per uns serveis que ja s’inclouen en la taxa que manté en vigor l’Ajuntament. Però, a més de resultar discutible aquesta cessió del dret de recaptació tributària, l’Alcalde i el seu equip ens prenen als ciutadans per ignorants, i en el BERCA de novembre de l’any passat ens explicaven com havien rebaixat a 27 euros el preu de la tasa per recollida del fem. Si abans pagàvem al voltant de 45 euros per tot els serveis i ara anem a pagar 27 (de l’Ajuntament) +55 (de la Diputació), resulta que ara pagarem un total de 82 euros, quasi el doble del que pagàvem. Però, és que en Esquerra Unida tenim dubtes sobre la legalitat que els veïns i veïnes del poble hègem de pagar dues vegades pel mateix servei, per aixó anem a estudiar la possibilitat de presentar un recurs per anul·lar o almenys suspendre el que ens reclama la Diputació per enguany.

Un centre de dia insuficient

Fa uns dies vingué una Consellera, i com en la pel· lícula de Berlanga, amb l’Alcalde i l’equip de govern col· locaren la primera pedra del Centre de Dia. Fotos per al BERCA i tots els dies en la televisió a lluir corbata nova. En fi, ara el que importa és quan col·loquen la darrera pedra. I nosaltres ens preguntem un Centre de Dia per a 60 persones? Pero si són les que ara mateix acull el centre de la Pau. Des d’EUPV els demanem que reflexionen, perquè, ara mateix Algemesí necessita un Centre de Dia per almenys 100 persones. (A Benifaió, un poble de 14.000 habitants, el mateix dia posaven també la primera pedra per a un Centre amb capacitat per a 47 persones).

EUPV us desitja bones festes en aquest setembre 2010

Homenatge tots els veïns Potenciarala indústria queper resideixen fora de la a donar treball nostra ciutat

Des d’IPA-CI volem aportar idees per a donar El Berca escrit fa Una una labor moltlaencomiable, treball a Algemesí. idea és d’incentivarperles què tots els veïns de la nostra ciutat que estan fora per grans empreses (més de 200 treballadors) perquè causesatraurien de treball més o per empreses família, puguen llegir totes lesi estes grans, mitjanes notícies, esde xicotetes. El polígon de Cotes està situat en la millor zona de tot Espanya, al costat de l’autopista, prop de l’aeroport i del port de València, a uns 30 km. Les empreses importants voran que les infraestructures que hi ha en la ciutat d’Algemesí són les millors per a exportar qualsevol producte que produïsquen i que s’han instal·lat en el millor polígon industrial de tot Espanya. Totes estes empreses que s’ubiquen en el polígon de Cotes rebran moltes facilitats perquè ho facen. La nostra idea és que totes les empreses tinguen un terreny gratuït per a instal·lar-s’hi. De les persones que contracten, el 80 per cent hauran d’estar empadronades en la nostra ciutat. Perquè, des d’IPA-CI, insistim: tenim el millor polígon industrial del nostre país, perquè estem situats en el millor lloc de tot Espanya. Hauríem de crear una pàgina web per a potenciar el polígon per a les empreses que estiguen interessades i vulguen conéixer-lo; per dwonar-los facilitats per a crear ocupació en la nostra ciutat. Sobretot, donarem suport a la gent jove, això sí, sense oblidar-nos de tots els veïns que estiguen sense treball perquè tots són importants. La nostra idea des d’IPA-CI és aportar idees, no criticar mai per criticar, i sobretot, hem de crear ocupació per a tots els nostres ciutadans d’Algemesí. I el més important, que tots els projectes que es facen, s’encomanen a empreses de la nostra ciutat, perquè així donarem treball a tots els ciutadans d’Algemesí. Si entre tots els ciutadans contribuïm i propor­ cionem idees per a crear ocupació, serà molt més millor, perquè així tots tindrem treball. 29


berca associacions La Formació de Persones Adultes a Algemesí: una porta oberta al progrés personal Al llarg del curs 2009-2010, el Centre Públic de FPA “Jaume I”, ha continuat amb la seua tasca formativa fomentant la participació social i cultural així com una adequada preparació per a aconseguir l'obtenció d'ocupació, i ha millorat la seua oferta gràcies a la col·laboració de l’Associació d’Alumnes. El centre ha impartit els cursos per a l’obtenció del Graduat Escolar en secundària (a nivell presencial), d'alfabetització i neolectores, d'espanyol per a estrangers, i també cursos de valencià en els diferentes nivelles (Junta Qualificadora, per a estrangers), d’anglès (dos nivells) francés , preparació per a les proves d'accés a mòduls formatius de grau superior o a les proves d’accés a la Universitat per a majors de 25 i 45 anys, Informàtica... També hem celebrat el dia de la Dona amb una exposició de fotos i una lectura de poemes, les falles, una eixida amb bicicleta a la ruta de los Ojos Negros” Caudiel-Navajas, eixides i visites a museus i al teatre. Així mateix alguns alumnes han participat en el certamen literari per a persones adultes de la Comunitat Valenciana i en els XIV premis de literatura La Rosa de Paper. Per acabar el curs, l’associació d’alumnes ha organitzat un sopar d’acomiadament als jardins de l’escola.

Oferta per al curs 2010/2011 • Alfabetització • Neolectors

• Graduat Escolar en secundària (modalitat presencial) - GES I - GES II • Espanyol per a estrangers • Valencià per a estrangers • Anglés inicial (places limitades) • Anglés nivell mitjà (places limitades) • Francés • Valencià oral, elemental, mitjà (Junta Qualificadora) • Proves d’accés als Cicles Formatius (places limitades) • Proves d'accés a la Universitat (places limitades) • Informàtica: iniciació a l’ús de l’ordinador, processadors de textos, Internet, fulles de càlcul... Matrícula : Del 6 al 30 de setembre. Requisit mínim: complir 18 anys fins al 31 de desembre de 2010. Horari: Dilluns i dimarts de vesprada: de 17 a 20 hores. Dimecres, dijous i divendres, de matí: de 10 a 13hores. Cal presentar el llibre d’escolaritat o un altre document que acredite els estudis realitzats, DNI NIE o passaport, tres fotos, fotocòpia DNI i quota de l’associació d’alumnes. Curs: des del dilluns 27 de setembre de

Una exposició reviu l’agermanament entre Algemesí i Riom El pintor i restaurador algemesinenc, Xavi Ferragut, i el pintor i músic de Riom (França) Philippe Murat, han exposat una mostra de la seua obra. Xavi Ferragut Adam, dedicat professionalment al món de la restauració i la creació de noves obres en el camp del daurat i la policromia, té la seua obra repartida en diferents esglésies de la Comunitat Valenciana. L’exposició, inaugurada en Riom el passat mes de maig, ha format part dels actes culturals que les dos ciutats estan fent al llarg de 2010 amb motiu del 25é aniversari del seu agermanament.  Els actes centrals de la commemoració, organitzats per l’Ajuntament i el Comité d’Agermanament d’Algemesí  se celebraran el pròxim mes d’octubre.

30

2010 al divendres 17 de juny de 2011, de 16 a 21 hores de la vesprada; assistència obligatòria; avaluació contínua i certificacions oficials. NOTA: Recordem als alumnes que obtingueren el títol de Graduat de secundària en aquest centre des de l’any 2001 al 2007 que ja poden passar arreplegar el títol (els divendres de vesprada).

Algemesí homenatja els professors jubilats durant el curs 2009-2010 L’ A j u n t a m e n t d'Algemesí ha homenatjat set professors que han impartit classe en el municipi i s’han jubilat en el curs escolar 2009-2010. Els docents han rebut un detall de mans de l’alcalde de la ciutat, Vicent Ramón García Mont, i la regidora d’Educació, Beatriz Díaz Morcillo. Amparo Delcamp García, del CEIP Cervantes; Assumpta Ribera Sentamans, del CEIP Salvador Andrés; Carmen Felici Borrás, del CC Santa Anna; Consuelo Hervás Perelló, del CEIP Blasco Ibáñez; Joan Tortajada Cubells, del CEIP Salvador Andrés; Josep S. Peris Tormo, del CEIP Blasco Ibáñez; i Susana García

Machí, de l’IES Sant Vicent Ferrer deixaran des d’este nou curs la labor d’ensenyament. La regidora d’Educació de l’Ajuntament d’Algemesí, Beatriz Díaz, ha explicat que este homenatge «ha sigut una iniciativa nova en el municipi «que ha tingut una bona acollida per part dels docents, els quals han manifestat que estan encantats amb este reconeixement».


Per a rebre la nova revista electrònica de la ciutat, Algemesí segle XXI, podeu enviar el vostre correu electrònic a berca@algemesi.net

Nuevas Instalaciones en Avenida País Valencià nº 151 Tel. 96 242 10 31 · Fax: 96 201 51 91 ·46680 ALGEMESÍ

C/ Valencia, 20 Tel. 96 242 52 10 ALGEMESÍ


INFORMACIÓN Y VENTA

POLÍGONO XARA

(antiguos almacenes Albenfruit, frente estación Renfe)

s e n e c a m l a s o u g i t n A

T I U R F N E LB

A

1 2 3 4

ESTACIÓN RENFE

PRÓXIMA CONSTRUCCIÓN DE 4 NAVES INDUSTRIALES DE 200 m2 aprox. CON POSIBILIDAD DE ALTILLO

Ideal para carpintería, fontanería, almacenes...

http://www.algemesi.net/SiteResources/data/MediaArchive/Publicaciones/Berca/2010/berca_setembre_2010  

http://www.algemesi.net/SiteResources/data/MediaArchive/Publicaciones/Berca/2010/berca_setembre_2010.pdf

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you