guia_ebre by Albert Gonzalez

Guia de camp de la

fauna i la flora de

l’Ebre Català

Guia de camp de la

fauna i la flora de

l’Ebre Català

Index Introducció

. . . . .

8 17 18 22 26 28

Macroinvertebrats Esponges . . Cnidaris . . Àcars . . . Turbel·laris . . OLigoquets . . Hirudinis . . Mol·luscs . . Crustacis . . Efemeròpters . . Plecòpters . . odonats . . Tricòpters . . Heteròpters . . Coleòpters . . Dípters . . Organismes indicadors

. . . . . . . . . . . . . . . .

31 31 31 32 32 32 33 36 40 43 45 48 50 53 58 61

Peixos .

Amfibis

Rèptils

Mamífers

cartografia

101

Bibliografia .

114

Índex d’espècies

116

Plantes Comunitats vegetals . Plantes aquàtiques . herbassars de les vores Bosc de ribera . Arbres ornamentals . Arbres conreats

Introducció Aquesta guia pretén ser un ajut per la reconeixement de plantes i animals que es poden trobar al riu Ebre i a les vores, adreçada a estudiants i públic en general. Per aquest motiu s’ha buscat adaptar la documentació tècnica existent i arribar a un compromís entre rigor, extensió i divulgació. Els criteris utilitzats han estat el de poder arribar al nivell sistemàtic suficient segons la dificultat d’identificació, intentar fer un esforç en l’àrea dels macroinvertebrats que és on més dificultats hi ha per un costat i mancança de material divulgatiu per un altre. Així, segons el cas, arribarem a tractar a les famílies, i només l’ordre. Si és possible s’arribarà a espècie, i si no a gènere o família. En el cas dels invertebrats només es tractaran els aquàtics i sempre en la fase larvària si el adult és volador. Descartem per tant els invertebrats terrestre que podem trobar per els vores del riu i al bosc de ribera a causa de l’extensió que comportaria. En canvi, sí hem inclòs les espècies terrestres en el cas dels vertebrats, fins i tot les que es pugui trobar de pas com és el cas de mamífers, ja que en aquest cas la llista és molt més reduïda. En el cas dels vertebrats, no es tenen en compte les formes juvenils, ja que això complicaria la identificació. En qualsevol cas, remetem a les guies específiques que estan referenciades a la bibliografia. No hem inclòs gairebé a les espècies herbàcies del bosc de ribera ni hem fet la clau corresponent degut a la gran diversitat d’espècies que es podrien trobar. Hem inclòs també una cartografia de l’Ebre dins del tram d’estudi per tal de oferir un suport extra en el treball de camp.

Espècie introduïda Espècie amenaçada a l’area

Número indicador de l’índex B.M.W.P. (macroinvertebrats) Mascle Famella

Plantes

Comunitats vegetals Herbassars Aquàtiques 1

Herbassars de C r e i x e n a r Potamogeton i ( G l y c e r i o Sparganion) volantí (Potametum densonodosii)

3 Tamarigar (Tamaricetum canariensis=T. Gallicae)

Poblament de Canyissar (Typho-Schoeno Llentilles d’aigua (Lemno- plectetum glauci) Azoletum

Tamariu Canya Cesquera Baladre Magraner Aloc

Llapó filòs Ll. arguilenc Ll. punxenc Volantí

Creixen Creixen bord Plantatge d’aig. Dolceta Romàs

Olivarda Lemna minor Jonc boval Lemna gibba Àster Sisca Fenàs de marge Malví

Inundats amb corrent

Quasi sempre inundats

Ocasionalment Inundats i inundats estancats

Canyís Boga Jonça d’est. Lliri groc Espunyidera Temporalment inundats

Plantes

Bosc de ribera

assars 9

Herbassars Jonquera Salzeda de alts de càrex (Peucedano- sarga (CladioCaricetum hispidae)

Sonchetum aquatilis)

(SaponarioSalicetum purpureae) Sarga Saulic Salze blanc

Càrex Malví Lliri groc malrubí d’aig. Menta d’aig. Espunyidera Romàs Sovint inundats

Albereda

Omeda amb

(Vincoheura Populetum albae) (HederoUlmetum minoris) Àlber Om Om Noguera Plàtan Pollancre/Carolin. Robínia Freixe de full.pet. Vern

Comunitat

Arbres

Arç blanc Esbarzer Roldor

Arç blanc Sanguinyol Esbarzer

Ortiga gran Jonc boval malrubí d’aig. Menta borda Romàs Lletsó d’aigua

Heura Lleterasa de bosc Fenàs boscà Romegueró Vinca Vidalba

Heura Lleterasa bosc Herbes Fenàs boscà Violeta boscan. i joncs Romegueró

Escasament inundats

Ribes altes amb freàtic superficial

Zona interior amb freàtic menys superficial

Secs però ocasionalent inundat per les revingudes

Arbusts, lianes i canyes

Sòls

Plantes

Plantes aquàtiques Identificació Fulles que surten de l’aigua

Les fulles surten totes de la base

Plantatgecanària d’aigua Palmera

Les fulles surten al llarg de la tija Fulles submergides o flotants

Creixen Plantes d’herbassar

lentilla d’aigua

Planta sense tija. Llentilles verds flotants Planta amb tija normalment arrelada al fons

Fulles aplanades i ovalades que suren a la superficie de l’aigua

Foliols dentats Fulles simples Foliols no dentats

Fulles compostes

Llengua canària d’oca Palmera

Creixen bord

Fulles allargades amb marge ondulat Fulles no aplanades que estan dins de l’aigua

Llapó fullat Fulles linears o acintades

Volantí Fulles linears i molt llarges que surten al llarg de les tiges

Fulles <1 m/m. Molt ramificades i fines com un plomall sense consistència Fulles >1 m/m d’amplada amb petits «dents». Consistència rígida fora de l’aigua

Fulles verticil·lades agrupades en «feixos» al llarg de la tija

Fulles agrupades de 3 en 3 i no bifurcades Fulles en grup de +3 i sovint bifurcats a les puntes

Llapó anguilenc

Asprella Llapó punxenc

Identificació Palmada 5-7 folíols

Fulles compostes

Regalèssia Aloc Foliols ovalats i regulars

Pinnada Fulles simples

Foliols de vora dentada

Foliols de vora llisa

Foliols de vora dentada

Fulles no oposades

Creixen bord

Creixen

Malví

Fulles grosserament dentades. Flors 2 estams Fulles finament dentades. Flors 4 estams

Corretjola Salicària

Menta d’aigua

Epilobi Epilobi

Planta enfiladissa

Herba presseguera

Planta herbàcia

Dolceta Fulles verticil·lades

Espunyidera

Foliols amples amb vora lobulada

Malrubí d’aigua

Fulles oposades Flor blanc o blava Fulles no oposades Flor rosada Fulles oposades (flor púrpura)

Plantes

Plantes d’herbassar inundable

Flors solitàries de color roig Petites flors en inflorescències rosades o blanques

Roseta basal de fulles Sense roseta basal

Flors roges, roses o blanques Flors verdoses

Inflorescència compacta 6-10 mm Inflorescència laxa 2-5 mm

Pebrer d’aigua Romàs 11

Plantes

Canyes i joncs Identificació Tija de secció triangular Fulles de secció en V

Fulles >2 cm d’amplada i vora finament dentada. Inflorescència al capdamunt amb espiguetes pedunculades Fulles <2 cm d’amplada i vora llisa. Espigues més compactes

Diferents

Paraiguets

Espigues agrupades a la part final de la tija

Una bràctia grogosa curta

Jonça d’estany Lliri groc

(Altres joncs) Cesquera Jonc comú

Fulles molt llargues que penjen

Fulles linear-lanceolades que surten al llarg de la tija

Fulles acintades que surten de la base de la planta Canyís 12

Carex

Espigues al llarg de la tija en la part superior

Bràcties verdes molt llargues per damunt de les espigues

Fulles <1 cm d’amplada Sense fulles. Tiges cilindriques Espigues rodones Fulles >1 cm d’amplada

Xisca borda

Secció fulla e la part baixa en Y. Flor groga

Fulles que no penjen

Canya

Planta >3 m. Tija llenyosa. Plomall tancat i dret Planta <3m. Tija no llenyosa. Plomal penjant i obert.

Secció fulla a la part baixa en D. Flor formant un «puro» marró

Boga

Identificació ARBUST

Arbret de >3 m

Arç blanc

Clau d’arbres

Plantes

Arbusts i lianes Arbust de <3m LIANA o enfiladissa

Ginesta vimetera

Amb espines Sense espines

Esbarzer

Fulles lobulades Fulles palmaticompostes i dentades

Espines grans (agullons).Tiges que penjen Espines fines. Tijes dretes

Llargues tiges sense fulles (o poques i petites). Flores grogues Fulles ovalades i oposades Esbarzer

Agullons punxencs. Fulla dentada No punxenca. Fulla no dentada

Romegueró

Gairebé sense pecíol

Roldor

Pecíol llarg i sovint enrogit

CADUCIFOLI Flors blanqu.

Corretjola borda Tiges que s’enganxen a pedres i troncs Tija que s’enfila damunt d’altres plantes Fulles simples

Fulles pinnatocompostes

Heura

Sanguinyol

Lligabosc japonés Zona Móra Fulles oblogo-ovades Fulles amples ovades

Fulles oposades en forma de cor. Fulles oposades i ovalades LLIGABOSCS Vidalba

Lligabosc

Zona Delta Lligabosc valencià Fulles amb pecíol Fulles soldades per la base 13

Plantes

Arbres Identificació Clau 1 Palmera canària

Xiprer Arbre estret i alt o juntats fent tanques

És un arbre

És una palmera

Fulles formant trenetes ramificades

Trenetes rècies o rigides de ramificació oposada

Trenetes toves i fines de ramificació no oposada

Fulles aparentment linears Fulles en forma d’escates o agulla

Arbret petit amb branques sortint de la base Tamariu

Casuarina Arbre alt com els pins

Àlber

Fulles aplanades Fulla de vora finament dentada

Clau 2

Fulla lobulada endurida de revers blanquinòs Fulla retallada, gran i tova

Fulla de vora llisa Fulles simples

Plàtan Miopor

Fulles compostes Fulles arrodonides de vora lobulada o retallada

Fulla simètrica Fulla corbada de costat

Clau 3 Fulles lanceolades o allargades de vora llisa

Eucaliptus

Plantes

Arbres Identificació Clau 2 (fulles dentades) Fulla lanceolada allargada. Revers blamquinòs

Arbre amb branques penjants

SALZES

Desmai Sarga

Arbret o arbust. Branques sovint surten de la base Fulles linears (10 vegades més largues que amples

Vern Fulla ampla més estreta a la base

Fulles esparses

Fulla en forma de cor o rombo, arrodonida o allargada

Fulles lanceolades

Fulles oposades (o quasi)

Salze blanc Saulic

Om Fulla amb la base asimètrica

Morera Fulla arrodonida de superfície rugosa i aspre. Base con «entrada»

Fulla simètrica

Lledoner Pecíol curt

Fulla allargada de superfície llisa

Pollancre Pecíol llarg

Plantes

Arbres Identificació Clau 3 (fulles compostes) Anoer

No més de 9 folíols

Més de 9 folíols

Fulles alternes Folíols de vora llisa

Fulles oposades Folíos de vora més o menys dentada

Negundo

Dents gruixuts. De vegades el folíol terminal és més ample

Dents fins. Els folíols són sempre iguals

Robinia Freixe de fulla petita

Foliols de vora llisa

Foliols de vora dentada Acàcia de 3 punxes Amb espines a la base de les fulles Sense espines Fulla composta

Fulla doblement composta 16

Mèlia

Anoer americà

Fam. Haloragàcies VOLANTÍ - MILFULLES Myriophyllum spicatum Planta arrelada amb les fulles molt fines i poc consistents. És el macròfit més abundant al curs baix de l’Ebre

Fam. Ceratofil·làcies LLAPÓ DE TRENA LLAPÓ PUNXENC Ceratophyllum demersum Planta arrelada (o surant a l’aigua) molt abundant a l’Ebre. És molt important com a lloc de refugi i dieta de molls animals.

Plantes

Plantes aquàtiques

Fam. Patamogetonàcies LLENGUA D’OCA Potamogeton nodusus Planta arrelada amb les fulles ovalades molt present al curs mig i baix de l’Ebre. La flor és una espiga que sobresurt de l’aigua

Fam. Ceratofil.làcies LLAPÓ ANGUILENC Potamogeton pectinatus Planta arrelada amb les fulles acintades molt fines. Abundant i molt visible al riu.

Fam. Patamogetonàcies LLAPÓ FULLAT Potamogeton crispus Planta arrelada no tant freqüent al riu. Fam. Lemnàcies LLENTILLA D’AIGUA Lemna gibba Petita planta arrodonida que forma agrupacions surant damunt de l’aigua en remansos sense corrent.

Fam. Charàcies ASPRELLA Chara sp. Petita planta amb precipitats de calç que li donen tacte aspre. es troba en aigües somes de les vores 17

Plantes

Herbassars de les vores

CRÈIXEN BORD Apium nudiflorum Fam. Umbel·líferes CRÈIXEN Rorippa-nasturtium officinale Fam. Crucíferes DOLCETA Samolus valerandi Fam. Primulàcies

ROMÀS Rumex conglomeratus Fam. Polygonàcies HERBA PRESSEGUERA Polygonum persicaria Fam. Polygonàcies PLANTATGE D’AIGUA Alisma plantago-aquatica Fam. Alismatàcies 18

BOGA Typha angustiolia Fam. Tifàcies

CÀREX Carex sp. Fam. Ciperàcies

CANYÍS Phragmites australis Fam. Gramínies MENTA D’AIGUA Menta aquatica Fam. Labiades

JONC COMÚ O BOVAL Scirpus holoschoenus Fam. Juncàcies

LLIRI GROC Iris pseudoacorus Fam. Iridàcies

SALICÀRIA Lythum salicaria Fam. Litràcies

Plantes

Herbassars de les vores

MALRUBÍ D’AIGUA Lycopus europaeus Fam. Labiades

JONÇA D’ESTANY Scirpus lacustris Fam. Ciperàcies

XISCA BORDA Cladium mariscus Fam. Ciperàcies 19

Plantes

Herbassars de les vores ALOC - PEBRER BORD Vitex agnus-castus Fam. Verbenàcies

MALVÏ Althaea officinalis Fam. Malvàcies

XISCA Imperata cylindrica Fam. Gramínies

REGALÈSSIA Glycyrrhiza glabra Fam. Papilionàcies

ESPUNYIDERA DE MARJAL Galium palustre Fam. Rubiàcies 20

PARAIGÜETS SERRANA Cyperus sp. Fam. Ciperàcies

EPILOBI Epilobium hirsutum Fam. Onagràcies

CORRETJOLA GRAN Calystegia sepium Fam. Convolvulàcies

CESQUERA Erianthus ravennae Fam. Gramínies

Plantes

Herbassars de les vores

PEBRER D’AIGUA Polygonum hydropiper Fam. Polygonàcies

CANYA Arundo donax Fam. Gramínies 21

Plantes

Bosc de ribera

ÂLBER Populus alba Fam. Salicàcies

OM Ulmus minor Fam. Ulmàcies FREIXE DE FULLA PETITA Fraxinus angustifolia Fam. Oleàcies POLLANCRE XOP - XOPA Populus nigra x deltoides Fam. Salicàcies

GINESTA VIMETERA Retama sphaerocarpa Fam. Papilionàcies

SARGA Salix eleagnos Fam. Salicàcies

SALZE BLANC Salix alba Fam. Salicàcies 22

SAULIC Salix purpurea Fam. Salicàcies

Salicàcies

TAMARIU Tamarix sp. Fam. Tamaricàcies

Plantes

Bosc de ribera

VERN - MORERA BORDA Alnus glutinosa Fam. Betulàcies

ROMEGUERÓ Rubus caesius Fam. Rosàcies LLIGABOSC JAPONÈS Lonicera japonica Fam. Caprifoliàcies

LLIGABOSC Lonicera implexa Fam. Caprifoliàcies

HEURA Hedera helix Fam. Araliàcies LLIGABOSC VALENCIÀ Lonicera biflora ESBARZER Fam. Caprifoliàcies ROMIGUERA Rubus ulmifolius Fam. Rosàcies 23

Plantes

Bosc de ribera

ROLDOR Coriaria myrtifolia Fam. Coriariàcies

SANGUINYOL Cornus sanguinea Fam. Cornàcies

CORRETJOLA BORDA Cynanchum acutum Fam. Asclepiadàcies

FENÀS DE BOSC Brachypodium sylvaticum Fam. Gramínies

LLETERASA DE BOSC Euphorbia amydaloides Fam. Euforbiàcies 24

VIDALBA Clematis vitalba Fam. Ranunculàcies

Plantes

Bosc de ribera BALADRE Nerium oleander Fam. Apocinàcies

EUCALIPTUS Eucaliptus camaldulensis. Fam. Mirtàcies

RICÍ Ricinus communis Fam. Euforbiàcies

ROBINIAFALSA ACACIA Robinia pseudoacacia Fam. papilionàcies VIOLETA BOSCANA Viola alba Fam. Violàcies

ARC BLANC Crataegus monogyna Fam. Rosàcies

MORERA Morus nigra Fam. Moràcies 25

Plantes

Arbres ornamentals

PLÀTAN Platanus x hibrida Fam. Platanàcies

DESMAI Salix babylonica Fam. Salicàcies

ANOER AMERICÀ Juglans nigra Fam. Juglandàcies 26

NEGUNDO Acer negundo Fam. Aceràcies

CASUARINA Casuarina equisetifolia Fam. Casuarinàcies

ANOER Juglans regia Fam. Juglandàcies

Plantes

Arbres ornamentals

MÈLIA Melia azederach Fam. Meliàcies

ACÀCIA DE TRES PUNXES Gleditsia triacanthos Fam. Cesalpinàcies

PALMERA CANÀRIA Phoenix canariensis Fam. Palmàcies XIPRER Cupressus sempervirens Fam. Cupressàcies

MIOPOR Myophorum tenuifolium Fam. Mioporàcies

LLEDONER Celtis australis Fam. Ulmàcies 27

Plantes

Arbres conreats CIRERER Prunus avium Fam. Rosàcies

ALBERCOQUER Prunus armeniaca Fam. Rosàcies

FIGUERA Ficus carica Fam. Moràcies

PRESSEGUER Prunus persica Fam. Rosàcies 28

TARONGER Citrus auriantum Fam. Rutàcies

MAGRANER Punica granatum Fam. Punicàcies

macroinvertebrats

Macroinvertebrats

macroinvertebrats

Macroinvertebrats Identificació Dins d’una closca dura Sense closca dura

No es mouen. Fixats al substracte

MOL·LUSCS Masa incrustant esponjosa sense forma definida Petita «bossa» translúcida i amb tentacles

ESPONGES

CNIDARIS

Es mouen 4 parells de potes

ACARS

argols) Amb potes

INSECTES Sense potes (cucs)

6 parells de potes Més de 6 parells de potes

CRUSTACIS INSECTES (dípters)

TURBEL·LARIS Aplanats i sense segments Cilíndrics i amb segments

Sense ventoses. Amb «pèls»

Amb ventoses als extrems. Sense «pèls»

HIRUDINIS 30

Amb munyons o pseudopodis

Sense pseudopodis

OLIGOQUETS

No hi ha indicis de espongiaris a l’Ebre, però l’unica espècie que F. ESPONGÍLIDS sembla podria trobar-se és Ephydatia fluviatilis, localitzada en Ephydatia fluviatilis diferents rierols del nostre país Formen masses incrustants de tacte tou, branquinoses o beiges, a la `part inferior de pedres en llocs amb corrent, o sobre tiges. Són filtradors de bacteris, fitoplàncton i partícules orgàniques. poden tenir algues simbionts (chlorella sp.) quer li donen coloració verdosa.

macroinvertebrats

Esponges d’agua dolça

Cnidaris (hidres) Els unics representants d’aquest grup a les aigües dolces F. HIDRIDS són les hidres, organismes molt simples sota la forma de Hydra sp. (hidra) pòlips solitaris, a mena de bosses blanquinoses (verda amb algues simbiontes), allargades i subjectes al substracte, amb una obertura o boca envoltada de tentacles. S’alimenten de microcrustacis (copèpodes, puces d’aigua), oligoquets i primeres fases juvenils d’insectes. Viuen en aigues fredes i netes de rierols, i no han estat localitzades a l’Ebre.

Àcars d’aigua D’aquest grup d’aràcnids podem trobar unes 26 espècies a les F. HIDRÀCNIDS nostres aigües continentals. De mida quasi microscòpica i color Àcar d’aigua normalment verd o groc, es caracteritxen per disposar de 4 parells de potes i no tenir el cós segmentat de manera aparent. Solen ser depredadors de petits microinvertebrats del fons i es troben en tot tipus d’aigues i sobre qualsevol tipus de substracte.

macroinvertebrats

Cl. Turbel·laris (planàries) Són una mena de petits cucs aplanats de cos llis no segmentat F. DUGÈSIDS que s’arroseguen pel substracte. Poden tenir ulls (ocels) a la part Dugesia siliqua dorsal i de vegades una mena de banyes.

Són depredadors d’altres invertebrats vius o morts. Només s’ha trobat Dugesia siliqua a la part baixa de l’Ebre

Cl. Oligoquets (Cucs) 1

Són els anèlids o cucs més comuns. Hi ha oligoquets F. HIDRIDS terrestres, d’aigua dolça i marins. Són cucs allargats i Tubifex tubifex Limnodrilus segmentats que de vegades tenen quetes, una mena sp. de pèls rígids que surten dels segments. Grup poc estudiat no hi ha cap estudi fet a l’Ebre i la seva sistemàtica és poc clara. Els més coneguts i amplament distribuits són els tubicids, que poden tenir color roig gràcies a pigments respiratoris que els permet respirar en fons fangosos sense oxígen.

Cl. Hirudinis (Sangoneres) Són anèlids segmentats de còs més ample i F. ERPBDÈL·LIDS caracteritzats per tenir ventoses als extrems, per Dina lineata subjectar-se i xuclar a les victimes. Són les sangoneres més comuns als rius catalans, especialment en aigües netes del Pirineu. Només Dina lineata s’ha trobat a les conques internes catalanes.

descripció Cl. Gasteròpods (Cargols) Els cargols són mol·luscs de cos tou amb una closca calcària que els protegeix. Hi ha terrestres, d’aigua dolça i marins. La closca calcària sol ser Ràdula a la boca per brostejar cònica i espiral les algues de les pedres. Ulls a o de vegades la base dels tentacles. en forma de El peu els permet arrossegar-se pel fons, sobre la barretet. vegetació i fins i tot per sota de la superfície de l’aigua.

macroinvertebrats

Mol·luscs (Cargols i petxines)

Hi ha espècies que tenen un opercle calcari o corni que els permet tancar hermèticament la closca Viuen en tot tipus d’aigua, però especialment quietes o de poc corrent i amb vegetació.

Cl. Bivalvs (Petxines de riu) Els bivalvs són mol·luscs amb dos valves majorment d’aigües salades, però amb algunes famílies d’aigües dolces. La posició del Umbon i els dents de la xarnera són característiques distintives de les valves. Són filtradors (fitoplàncton, bacteris, partícules orgàniques) mitjançant brànquies internes, i viuen mig enterrats al fons sobre sediments tous. Destaca Margaritifera auricularia que està catalogada com espècie en perill d’extinció i protegida per la legislació europea. El musclo zebra, bivalv estuàric originari del mar Caspi, ha estat introduït a l’estiu del 2001 a Riba-Roja i s’ha estés, riu avall, al meandre de Flix. La seva densitat i velocitat d’expansió constitueix actualment una amenaça per l’ecosistema fluvial de l’Ebre. 33

macroinvertebrats

Mol·luscs (Cargols i petxines) Sistemàtica Gasteròpods (Cargols) 6

F. NERÍTIDS Theodoxus fluviatilis

F. ANCÍLIDS Ancylus fluviatilis

F. HIDRÒBIDS Potamopyrgus jenkinsi

F. PLANÒRBIDS F. FÍSIDS Physella acuta Physa fontanilis Aplexa hypnorum Planorbis sp. Gyraulus sp.

F. LIMNÉIDS Lymnaea sp.

3 Radix sp.

Bivalvs (Petxines de riu) F. UNIÔNIDS Unio elongatus

F. MARGARITIFÈRIDS Margaritifera auricularia Potamida littoralis

Anodonta cygnea

F. PSÍDIDS Psidium sp.

F. DREISSENOIDS Dreissena polymorpha

Musclo zebra 34

identificació Gasteròpods (Cargols) Theodoxus fluviatilis Obertura en mitja lluna Amb opercle

F. HIDRÒBIDS

macroinvertebrats

Mol·luscs (Cargols i petxines)

Obertura arrodonida

Ancylus fluviatilis

Sense opercle Closca en «barretet» Closca en «ensaimada»

Closca espiral

F. PLANÒRBIDS

Obertura a l’esquerra

F. FÍSIDS

Obertura a la dreta

F. LIMNÈIDS

Bivalvs (Petxines de riu) Dreissena polymorpha Forma de musclo. Ratllat i amb biso

Forma romboidal

Psidium sp.

Potamida littoralis Unio elongatus

Forma allargada Forma arrodonida

Anodonta cygnea Sense dents Forma allargada Dents cardinals

Margaritifera auricularia

Dents cardinals i laterals

macroinvertebrats

Crustacis (Crancs i gambetes) Descripció i sistemàtica Els crustacis tenen el cos cobert d’una «pell« de quitina.Són molt representatius del medi marí, però hi ha un petit grup que viune en aigües dolces. Cap o cefalon Els crustacis d’aigua dolça més petits són amb 2 ulls i 2 detritívors (isòpodes i amfípodes). Els més parells d’antenes grans (crancs de riu) són carnívors. Considerat un a plaga al Delta, el cranc de riu americà ha desplaçat al cranc de riu autòcton, considerat desaparegut a l’Ebre i gens tolerant a la contaminació.

Perèion amb normalment 8 segments

O. Isòpodes O. Amfípodes 3

F. ASÈL·LIDS Proasellus coxalis

F. GAMMÀRIDS Echinogammarus sp.

5 a 7 parells de potes, per caminar o nedar La respiració es realitza per brànquies

O. Decàpodes 8

F. ASTÀCIDS (crancs de riu) Procamburus clarkii Austropotamobius pallipes (cranc riu americà) (cranc de riu)

Plèon amb 6 segments i un tèlson que pot acabar en una mena de forca.

F. ÀTIDS (gambetes aigua dolça) Atyaephyra desmarestii

identificació Isòpodes F. ASÈL·LIDS Sense caparaço cefalotoràxic

Aplanat dorsoventralment

macroinvertebrats

Crustacis (Crancs i gambetes)

Amfípodes F. GAMMÀRIDS Aplanat lateralment

Caparaçó cefalotoràxic

Decàpodes Pinça prima / cos traslúcid

Atyaephyra desmaresti

Pinça ampla/ Còs opac

Austropotamobius pallipes Una filera d’espines al caparaçó

Procambarus clarkii Espines per gran part del caparaçó

macroinvertebrats

Insectes aquàtics Descripció i sistemàtica La majoria dels invertebrats que viuen a les aigúes dulces pertanyen a la classe dels insectes. Trobem 7 ordres amb espècies aquàtiques. El cos està format pel cap, un tòrax amb 3 segments i un abdòmen d’11 segments. La característica més identificatòria és la de tenir 3 parells de potes articulades, tot i que hi ha algun grup (dípters) sense potes. A l’extrem de l’abdòmen poden presenPoden respirar oxígen tar apèndixs a mena de cua. de l’aigua per la pell o per brànquies, o capturar-ho de la superfície mitjançant apèndixs especials. Normalment els ous i les fases juvenils (larves o nimfes) són aquàtiques i en canvi els adults o imagos són terrestres EFEMERÒPTERS voladors i tenen una morfologia diferent. Alguns grups tenen a més una fase postlarvària de pupa que és immòbil i tancada Larves en una coberta d’on sortirà el adult. Només els coleòpters tenen també els adults aquàtics, i en el cas dels heteròpters les fases juvenils són similars als adults i per tant no les anomenem larves. PLECÒPTERS Larves TRICÒPTERS COLEÒPTERS Adults

Larves

ODONATS Larves HETERÒPTERS Adults

DÍPTERS

Larves 38

Identificació Sense potes. Sembla un cuc

DÍPTERS

Amb potes articulades

Còs endurit. Al dors les ales forman una coberta que tapen tot l’abdòmen Còs tou. Es veuen els segments abdominals

Sense ales al dors Ales reduïdes al dors

Ales paral·leles (línia central al dors). Forma d’escarabat.

COLEÒPTERS (adults) HETERÒPTERS

Ales creuades al dors

Potes amb 1 ungla. De vegades dins d’una envoltura o estoig

TRICÒPTERS

Potes amb 2 ungles. Sovint amb petits apèndixs a l’extrem de l’abdòmen

COLEÒPTERS (larves)

Extrem de l’abdòmen amb apèndixs molt curts, agrupats a mena de piràmide Amb 2-3 apèndixs llargs a l’extrem de l’abdòmen

Brànquies laterals al llarg de l’abdòmen. Potes amb 1 ungla

macroinvertebrats

Insectes aquàtics

ODONATS (Anisòpters)

EFEMERÒPTERS

Sense brànquies laterals. Potes amb 2 ungles

3 apèndixs laminars (brànquies)

ODONATS (zigòpters)

2 apèndixs no laminars

PLECÒPTERS

macroinvertebrats

O. Efemeròpters (efímeres) Descripció 1-2 parells d’ales transparents

Els adults són petites insectes tous i de colors poc vistosos, i cos corbat i . Mal voladors, viuen - tal com delata el nom del grup - entre algunes hores i 3 dies, temps just per reproduir-se.

Abdòmen acabat en 2 o 3 llargs apendixs

la famella deposita els ous a l’aigua. les larves tenen nombroses mudes peró el cicle es tanca a l’any i l’la sortida de l’aigua es realitza de manera escalonada o sincronitzada, mitjançant emergències massives a finals de primavera o estiu.

Abdòmen acabat en 2 o 3 llargs apèndixs potes amb 1 ungla

Les larves o nimfes són aquàtiques, de cos allargat i més o menys aplanat, amb 10 segments abdominals.

Cap amb 2 ulls compostos, 3 simples, i 2 antenes filiformes

Viuen al fons de rius, en aigües netes i oxigenades de corrent feble, alimentant-se de restes vegetals. En general, la majoria d’espècies són indicadores de bona qualitat de l’aigua. Al tram baix de l’Ebre són molt característics els núbols de palometes (Ephron virgo) que es formen a finals de l’estiu.

brànquies al llarg de l’abdòmen

Sistemàtica 4

F. CENIDS Caenis luctuosa

F. BÉTIDS Baetis sp. Raptobaetopus sp.

F. OLIGONÈURIDS Oligoneuriella rhenana

F. EFEMERÈL·LIDS Serratella ignita

macroinvertebrats

O. Efemeròpters (efímeres)

F. HEPTAGÉNIDS 10 Ecdyonurus sp. Electrogena sp.

Heptagenia sp.

F. POLIMITÀRCIDS Ephoron virgo

macroinvertebrats

O. Efemeròpters (efímeres) Identificació Ephron virgo F. CAÈNIDS Brànquies plumoses i bifids. Cap amb mandíbula en tenassa més llarga que el cap Diferent

2n parell de brànquies transformades en plaques

Brànquies normals

F. BAÈTIDS F. HEPTAGÈNIDS Ulls laterals / Cos cilíndric

Ulls dorsals / Cos aplanat Cap més ample que larg / Brànquies grans

Oligoneuriella rhenana Cap en forma ojival / Brànquies petites

Descripció Coneguts com perles (utilitzades com a esquer de pesca) o mosques de les pedres, els adults són insectes voladors de cos tou, allargat i deprimit, de color fosc. Fan vols curts entre les pedres. Viuen 1-3 setmanes i molts no s’alimenten o ho fan rascant les molses o algues de les pedres.

macroinvertebrats

O. Plecòpters (perles)

Antenes filiformes 2 parells d’ales membranoses, plegades en repós

Antenes filiformes 2 parells d’ales rudimentàries

2 ungles a les potes

2 llargs apèndixs a l’extrem de l’abdòmen

2 llargs apèndixs a l’extrem de l’abdòmen Les larves o nimfes són aquàtiques i tenen el cos allargat, amb morfologies molt semblants.

En el darrer estadi, la nimfa surt de l’aigua i s’allunya uns metres fins l’emergència de l’adult.

Viuen sobre qualsevol tipus de fons, en aigües fredes i molt oxigenades, per la qual cosa és un grup característica dels rierols d’alta muntanya. La alimentació pot ser carnívora (altres insectes aquàtics) o omnivora (algues o molses). Fan nombroses mudes i el cicle vital dura 1-3 anys. Són els millors indicadors de qualitat de l’aigua i no toleren la contaminació 43

macroinvertebrats

O. Plecòpters (perles) Sistemàtica / Identificació F. LEÚCTRIDS Leuctra sp.

F. PERLIDS 10 Marthamea vitripennis

F. NEMÚRIDS Nemoura sp. Amphinemura sulcicolis

G PG Glosses i paraglosses iguals / Palps gruixuts

palps

F. PERLIDS

G PG Glosses i paraglosses diferents / palps prims VISTA VENTRAL DE LA BOCA

F. NEMÚRIDS

Estoigs alars divergents / Abdòmen més curt que les potes de darrera

F. LEUCTRIDS

Estoigs alars rectes / Abdòmen més llarg que les potes de darrera

Descripció

Les libèl·lules (SO. Zigòpters) són insectes voladors de colors molt vistosos, cap ample i cos de forma allargada i cilíndrica. tenen 2 parells d’ales membranoses i transparents, totes iguals, que es poden plegar en repós

macroinvertebrats

O. Odonats (libèl·lules i espiadimonis)

La larva o nimfa és aquàtica i depredadora 3 llargues brànquies laminars a l’extrem de l’abdòmen

Acoplament del mascle i la famella. És freqüent veure’ls volar junts en «tandem»

Antenes curtes Potes amb 2 ungles

Cap amb ulls compostos i llavi inferior transformat en una màscara retractil per capturar les preses.

Els espiadimonis (SO. Anisòpters) es diferencien dels anteriors en que els 2 parells d’ales són diferents i no es pleguen

La larva també és aquàtica, de forma més ampla i amb l’abdòmen acabat en 3 peces curtes en forma de punta cònica. 45

macroinvertebrats

O. Odonats (libèl·lules i espiadimonis) Sistemàtica Espiadimonis (Zigòpters)

F. CENÀGRIDS Coenagrion sp. Ischnura graellsi Enallagma sp.

F. CALOPTERÍGIDS Calopterix splendens

F. LÈSTIDS Lestes viridis

F. PLATICNEMÍDIDS Platycnemis latipes

Libèl·lules (Anisòpters)

F. ÈSNIDS Boyeria irene

Aeshna sp.

F. GÓMFIDS Gomphus sp.

F. LIBEL·LÚLIDS Libellula sp. Orthetrum brunneum Crocothemis sp. Sympetrum sp.

Identificació F. CALOPTERÍGIDS

Apèndixs caudals llargs i laminars. ZIGÒPTERS

macroinvertebrats

O. Odonats (libèl·lules i espiadimonis)

«Mascara» amb ampla obertura romboidal / Antenes amb 1r segment llarg i gruixut

Apendixs caudals curts i formant un cono. ANISÒPTERS «Mascara» amb incisió profunda al palp / Antenes primes

F. LÈSTIDS

Màscara concava «Mascara» amb petita incisió al palp / Antenes primes VISTA VENTRAL DE LA BOCA

Màscara aplanada VISTA LATERAL / VENTRAL DE LA BOCA

F. LIBEL·LÚLIDS

F. GÒMFIDS Antenes amples

F. PLATICNEMÍDIDS

Làmines branquials acabades en punxa afilada

F. ÉSNIDS Antenes fines

F. CENÀGRIDS

Lamines diferents

branquials

macroinvertebrats

O. Tricòpters (Frigànies) Descripció Els adults són insectes alats que semblen papallones marronoses i volen aprop de l’aigua al capvespre i l’alba. Gairebé no mengen

Les larve són aquàtiques i la característica més notable és la capacitat en la major part d’espècies de contruïr una mena de estoigs allargats fets de pedretes, branques o troçets de fulles i apegats a les pedres del fons, dins dels quals es poden amagar per evitar ser arrossegats pel corrent. El cap està totalment esclerificat, amb dos ulls petits i antenes molt curtes.

El 3 segments del torax poden estar més o menys esclerificats Pronot (sempre esclerificat) Mesonot Metanot L’abdòmen té 10 segments i de vegades presenta traqueobrànquies filamentoses ventrals. Acaba en una ungla a mena de ganxo que serveix per subjectar l’estoig.

Viuen normalment en aigües o raconades de corrent fort i prou oxigenades. Per això són més abundants en rierol de muntanya, alimentant-se filtrant les partícules orgàniques que arrossega el corrent o els detritus que es depositen. El estoig serveix de trampa de partícules. Si no tenen estoig, solen construir una mena de xarxes de seda que reté les partícules o brostegen les petites algues de les pedres. 48

Sistemàtica i identificació Larves nues

F. HIDROPSÍQUIDS Hydropsyche sp.

F. PSICÒMIDS Psychomyia sp.

macroinvertebrats

O. Tricòpters (Frigànies)

Larves amb estoig F. LEPTOCÈRIDS 10 Oecetis sp.

Mystacides azurea

Leptocerus lusitanicus

F. LIMNEFÍLIDS Chaetopteryx villosa

Potamophylax sp.

F. LEPTOCÈRIDS

F. PSICÒMIDS 3

Mesonot (2) i metanot (3) no esclerificats

3 Mesonot i metanot esclerificats

Sense estoig

F. HIDROPSÍQUIDS

Mesonot esclerificat Metanot no esclerificat Amb estoig

Sense estoig

Drusus sp.

Mesonot esclerificat Metanot amb petites plaques esclerificades Amb estoig

F. LIMNEFÍLIDS 49

macroinvertebrats

O. Heteròpters (Sabaters i xinxes) Descripció Abans aquest grup es coneixia, juntament al petit grup dels homòpters, com a hemípters, i així es pot trobar el alguns llibres consultats. És un grup molt ampli en que, a diferència dels altres grups només algunes espècies són aquàtiques, i ho són també els adults. El cós és més o menys ovalat o allargat i deprimit. Els heteròpters aquàtics tenen les antenes molt curtes, gairebé no visibles. Els ulls són compostos Les ales anteriors es diuen hemièlitres, són còrnies i es cruzen entre si cobrint les posteriors i tot el dors, inclòs l’abdòmen.

Les ales deixen una part del dors decobert: es diu escutella Les succesives mudes de les larves es van semblant pogresivamenet a l’adult, per la qual cosa ens referirem només a l’aspecte de l’adult.

Aparell bucal picador-xuclador transformat a mena de bec que es diu Rostre .

Un grup d’heteròpter aquàtics són semiaquàtics i aminen per damunt de la supefície de l’aigua. Són de forma allargada i tenen antenes llargues. S’alimenten habitualment d’altres insectes morts

Un altre grup d’heteròpters són veritables insectes aquàtics.Són depredadors i respiren acumulant aire de la superfícice en l’abdòmen. Alguns tenen a mena de «cua» un llarg sifó per respirar. De vegades poden estar enganxats per sota de la superfície. En general viuen en aigües quietes o zones arracerades, entre abundant vegetació. 50

Sistemàtica Semiaquàtics F. GÈRRIDS (sabaters) F. HIDROMÈTRIDS (Agulles) Gerris sp. Hydrometra stagnarum

F. VÈLIDS Velia caprai (grill d’aigua)

F. NOTONÈCTIDS (Barquers) Notonecta maculata (Nadador d’espatlles)

macroinvertebrats

O. Heteròpters (Sabaters i xinxes)

Aquàtics

F. CORÍXIDS (Barquers petits) Micronecta meridionalis Corixa punctata

F. NÈPIDS Nepa cinerea Renatra linearis (Escorpí d’aigua) (Teixidor)

F. NAUCÒRIDS (Xinxes d’aigua) Naucoris maculatus Aphelocheirus aestivalis

macroinvertebrats

O. Heteròpters (Sabaters i xinxes) Identificació F. HIDROMÈTRIDS Cap allargat Cap normal Caminen per la superfície / Antenes més llargues que el cap

F. GÈRRIDS Naden dins l’aigua / Antenes més curtes que el cap

2n i 3r parell de potes molt junts Tots els parells de potes igual de separades

F. VÈLIDS

Renatra linearis Forma de palet

Sifó respiratori a mena de cua

Nepa cinerea Forma d’escorpí

Sense apèndixs caudals

F. NAUCÒRIDS

Potes anteriors ganxudes («viking») / Cos arrodonit Escutella visible Potes anteriors no ganxudes / Cos ovalat allargat

F. CORÍXIDS 52

Escutella no visible

F. NOTONÈCTIDS

Descripció Els coleòpters és el grup d’insectes més nombrós i diversificat. Pocs són aquàtics, i pot ser només aquàtica la larva, l’adult o tots dos, segons l’espècie. Els adults tenen varietat de mides i colors però es caracteritzen per ser ovalats i endurits. Les ales anteriors s’anomenen èlitres, estàn endurides i cubreixen les ales posteriors i el dors (resta del tòrax i l’abdòmen). A diferència dels heteròpters, aquestes ales endurides no es cruzen entre si sinò que es mantenen paral·leles.

macroinvertebrats

O. Coleòpters (Escarabats)

Entre les ales queda de vegades un petit espai anome-nat escudet El cap te dos ulls compostos i antenes de forma i longitud variada.

La part dorsal del primer segment del torax està endurida

Les larves també són aquàtiques i - a diferència dels heteròpters - són morfològicament diferents. Tenen formes variades però l’estructura és uniforme: allargades però amb l’abdòmen ample. Cap amb coberta endurida, boca mastegadora, ulls simples i antenes de longitud variable. Sense ales, el torax i l’abdòmen donen aspecte de continuïtat. Poden presentar brànquies al llarg de l’abdòmen o un apèndix respiratori a l’extrem per respirar de la superfície

Viuen en tot tipus d’aigües, però són més freqüents en aigües estancades o remansos. Les larves són normalment caminadores i carnívores. La darrera fase larvària dòna pas a un estadi de pupa, tancada immòbil en una vaina fòra de l’agua. L’adult pot ser herbívor o carnívor, i neda entre la vegetació. Hi ha espècies que respiren per brànquies, sifó respiratori o retenint bombolles d’aire a sota de l’abdòmen. 53

macroinvertebrats

O. Coleòpters (Escarabats) Sistemàtica 3

F. GIRINIDS (escrivans) F. HIDRAÈNIDS Girynus sp. Aulonogyrus sp. Orectochilus sp. Hydraena sp.

5 (Larva terrestre) Ochthebius sp.

Larva F. ÈLMIDS Elmis sp.

5 Esolus sp.

Stenelmis sp.

Larva

Larva Larva

Normandia sp, Riolus sp. Oulimnius sp.

F. HALÍPLIDS Peltodytes sp. Haliplus sp. Brychius sp.

Larva

Sistemàtica (II) 3

F. HIDROFÍLIDS Hydrous pidstaceus

Hydrophilus sp. Berosus sp.

F. DRIÒPSIDS Dryops sp.

macroinvertebrats

O. Coleòpters (Escarabats)

Larva Laccobius sp.

Larva

F. DITÍSCIDS (escarabats de bassa) Dytiscus sp. Cybister sp.

Agabus binotatus

Larva

Maladema sp. Yola sp. Graptodyctes sp.

macroinvertebrats

O . Coleòpters (Escarabats) Identificació (adults) F. ELMIDS Antenes llargues i fines

Metacoxes estrets i lliures

Antenes diferents Metacoxes en placa i soldats

F. DRIÒPSIDS

F. HIDROFÍLIDS Palps més curts que les antenes

Palps més llargs que les antenes

2n i 3r potes acabades en paleta

F. HALÍPLIDS Placa metacoxal cobrint el fèmur

2n i 3r potes no acabades en paleta

Ulls normals

1r segment del tòrax més estret que alt

F. HIDRÉNIDS

F. GIRÍNIDS

Ulls en dos parts

1r segment del tòrax més ample que alt

F. DITÍSCIDS Placa metacoxal no cobreix fèmur

Identificació (larves) 5 4

Potes amb 5 artells 4

Brànquies dorsals i laterals a tòrax i abdòmen

F. HALÍPLIDS

macroinvertebrats

O. Coleòpters (Escarabats)

potes amb 4 artells Brànquies laterals a l’abdòmen

F. GIRÍNIDS

Sense brànquies i amb 2 cercs a l’extrem

F. DITISCIDS 2 ungles

F. HALÍPLIDS 1 ungla 1 2 3 4 5 678

F. HIDROFÍLIDS

8 segments abdominals 12345678 9

9 segments abdominals Darrer segment abdominal triangular i forçat i amb brànquies

F. ELMIDS

Diferent

F. DRIÒPSIDS

macroinvertebrats

O. Dípters (Mosquits i tàvecs) Descripció Desprès del coleòpters és el grup més ampli, distrubüits per tot tipus d’habitats de tot el món i llocs de condicions extremes. La majoria són terrestres però, hi ha uns quants que presenten larva aquàtica. Cap amb boca xucladora i ulls compostos L’adult és volador i és caracteritza per tenir només un parell d’ales membranoses ja que el parell posterior es transforma en un òrgan d’equilibri, el balancí. La darrera fase larvària és la de pupa, també aquàtica però immòbil i tancada en una coberta, presenta ja un esboç de les ales. Les larves no tenen potes ni vestigi de les ales, per la qual cosa semblen cucs al no diferenciar-se els segmens del tòrax i abdòmen. El cap és poc notable, amb ulls redüits a petites taques i antenes petites. De vegades el cap pot ser retràctil o absent. De vegades presenten apèndixs com tubs respiratoris, brànquies, filaments o pseudopodis, que són una mena de «munyons» per moures. Els cucs de sang tenen hemoglobina per poder respirar en aigües molt contaminades on hi ha poc oxígen. Viuen en tot tipus d’aigües tot i que la majoria són pròpies d’aigües remansades i estancades, on les larves dels Culícids «penjen» de la superfície, respirant per un apèndix, o, tantmateix, allargen un tub estensible com el cuc cua de rata. Constitueixen un bon aliment de peixos i altres invertebrats. No tenen gran valor indicador al suportar aigües contaminades

macroinvertebrats

O. Dípters (Mosquits i tàvecs) Sistemàtica 2

F. CULÍCIDS (mosquits) Culex sp. Aedes sp.

Culiseta sp.

F. DÍXIDS Dixa sp.

pupa

Anopheles sp. F. SÍRFIDS (cuc cua de rata) Eristalis sp.

F. ATERÍCIDS Atherix sp.

10 Atrichops sp.

F. CERATOPOGÓNIDS Bezzia sp.

F. QUIRONÒMIDS (cucs de sang) Chironomus sp.

Dasyhelea sp.

Leptoconops sp.

F. EFÍDRIDS (mosques de les salines)

2 F. LIMÒNIDS Antocha sp

4 F. PSICÒDIDS

Hexatoma sp.

macroinvertebrats

O. Dípters (Mosquits i tàvecs) Identificació F. DÍXIDS Cap visible Amb pseudòpodis Psedopodis als 2 primers segments de l’abdòmen

Sense pseudòpodis

Cap retràctil o no reconocible

Pseudopodis toràxics i anals

F. QUIRONÒMIDS F. PSICÒDIDS F. CULÍCIDS Segment del tòrax aixamplat Aplanat / Molts segments amb plaques endurides Cap segment sobresurt

Cilíndric / Sense plaques

F. CERATOPOGÓNIDS

«Cua» llarga i extensible

Segments amb pseudopodis ventrals per caminar

Sense pseudopodis. Semblen cucs amb cua

2 prolongacions afilades

«Cua» biforcada i darrer psuedopodi més desenvolupat

Diferent

F. SÍRFIDS

F. ATERÍDIDS

F. EFÍDRIDS

F. LIMÒNIDS

Índex B.W.M.P. alguns macroinvertebrats són molt sensibles a la contaminació de l’aigua. Altres són més tolerants. La presència o absència de certes espècies en un tram determinat del riu, pot servir per mesurar el grau de contaminació de l’aigua. Són els que anomenem indicadors biològics o bioindicadors. Un dels sistemes utilitzats per a mesurar la qualitat de l’aigua a partir de bioindicadors és l’índex B.M.W.P. que es basa en la adjudicació a cada família sistemàtica o taxón d’una puntuació de l’1 al 10 (de menor a major qualitat ambiental).

macroinvertebrats

Organismes indicadors

Per a calcular el grau de qualitat d’un tram determinat cal fer un mostreig dels invertabrats. Una vegada identificats, es sumen les puntuacions de totes les famílies trobades (veure el número roig al costat de cada família en aquesta guia), i finalment es compara la suma de punts amb la següent taula: >100 punts

Aigües molt netes

61-100 punts

Eutrofia o contaminació moderada

36-60 punts

Aigües contaminades

16-35 punts

Aigües molt contaminades

<15 punts

Aigües extremadament contaminades

Tram net (Oligosaprobis)

Tram contaminat (mesosaprobis)

Tram molt contaminat (Polisaprobis)

peixos

Peixos

peixos

Peixos Identificació ANGUIL·LIDS Forma de serp. Aletes soldades al voltant de cos Forma típica de peix

SILÚRIDS

Pell llisa sense les escates no visibles

Molt gran i amb barbillons a la boca petit (<9 cm) i sense barbillons

BLÈNNIDS

Escates visibles

PERCIDS

Franges o taques a la pell Pell platejada uniforme Dues aletes dorsals

Poc separades (A>B)

SERRÀNIDS A

Una aleta dorsal

MUGÍLIDS

Més separades (A=B)

CIPRINODÒNTIDS Cua arrodonida Molt petit (<6 cm)

ESÒCIDS Cap en forma de bec Dorsal molt enrrera a l’alçada de l’anal

Cua escotada Més gran (>6 cm)

CLUPÈIDS Taques rodones al lateral superior Dorsal a alçada de ventral Diferent

CIPRÍNIDS

ANGUILA Anguilla anguilla Peix migrador estuarí. Les angules de dia romanen semienterrades en el fons, i a la nit formen grups que remonten les aigües 25-50 cm continentals entrant pel riu, els deguassos i les llacunes del Delta. Les seves poblacions han minvat molt a causa de la sobre-explotació, manca de cabals del riu i la contaminació agrícola. S’alimenta de crustacis menuts, mol·luscs, peixets, i detritus. Per reproduïr-se surten a la mar i arriben al mar dels Sargassos, a la costa americana. Els adults moren i le larves o angules tornen al lloc d’orígen en un viatge de 3 anys seguint la corrent del Golf.. Te gran valor comercial i es pesca amb bussó.

peixos

Fam. Anguil·lids

Fam. Clupéids Són peixos pelàgics marins de forma allargada, com la sardina, que tenen alguns representants migradors estacionals que entren als rius per a reproduïr-se. SABOGA Alosa fallax Viu a la costa mediterrània i rius cabalosos com l’Ebre on arriba fins l’Assut. A la primera meitat del s.XX es pescava bastant a poblacions com Miravet o Tivenys amb una mena d’almadraves.

20-40 cm

GUERXA - ALOSA Alosa alosa Més robust que l’anterior. Avui en dia és poc abundant i sense massa valor comercial. Es pesca tradicionalment amb salabres.

FAm. Ciprinodòntids Són peixos molt petits, sovint tropicals, que frequentment presenten dimorfisme sexual. GAMBÚSIA - "Samaruc" Gambusia affinis Viu a la part baixa del riu, canals i llacunes del Delta, suportant les aigües salobroses i la mala qualitat de l’aigua. S’alimenta de larves de mosquit, al·levins i matèria orgànica. Ha estat introduït des d’Amèrica als anys 30 per combatre el paludisme, i actualment està en expansió a tot tipus d’aigües, desplaçant a les espècies autòctones del mateix grup com el fartet.

5-6 cm

3-4 cm 65

peixos

Fam. Mugílids Amb el nom genèric de llisses, és caracteritza un grup de peixos marins pelàgics que es mouen en grups pel nostre litoral i penetren estacionalment a la primavera per alimentarse en les aigües salobroses continentals. LLISA VERA Chelon labrosus S’endinsa per les llacunes i desguassos del Delta i al riu per la desembocadura fins a 50 km riu amunt. Neda per la superfície i sovint s’amunteguen e les sortides de les clavegueres alimentant-se de la matèria orgànica.

25-40 cm

LLISA LLOBARRERA - Cabeçut Mugil cephalus Més litoral quer l’anterior, pot trobar-se riu amunt especialment en forma d’al·leví. És motiu de pesca amb canya.

30-50 cm

Fam. Serrànids Grup de robustos peixos litorals de mandíbula forta que poden ser depredadors de grans dimensions com és el cas del nero. LLOBARRO - Llop Dicentrarchus labrax 40-70 cm Peix costaner que s’endinsa en les llacunes costaneres, canals i per la desembocadura de l’Ebre fins a Xerta, 40 km riu amunt, onn pot viure molt de temps. S’alimenta de altres peixos o crustacis. De gran valor comercial, es pesca amb ralls, gàngils o en la pesca esportiva amb canya.

Fam. Esòcids 30-150 cm LUCI Esox lucius Depredador bastant exigent de la qualitat de l’aigua que actualment és poc freqüent. És solitari i territorial, amagant-se al fons es espera d’una presa que capturar. Es va introduïr a la península als anys 50 i no te valor comercial.

peixos

Fam. Silúrids SILUR Silurus glanis Peix de gran mida, depredador bentònic i d’hàbits nocturns, que viu als rius de curs lent i aigua relativament calenta d’Europa. A l’Ebre va ser introduït al 1987 per a la pesca esportiva i està actualment en plena expansió, des de Mequinensa fins la desembocadura.

1-2 m

Fam. Ictalúrids PEIX GAT Ictalurus melas Peix bentònic i de costums nocturnes, de mida mitjana, que s’alimenta de mol·luscs i larves d’insectes en aigues dolces i salobres. Introduït a Europa des dels EUA, es troba per tot l’Ebre. No és molt abundant.

30-35 cm

Fam. Percids LUCI-PERCA Stizostedion lucioperca Originari del centre i est d’Europa, ha estat introduït amb finalitat esportiva a rius i embassaments. Depredador d’alevins i peixos petits, està molt extés pel riu encara que no és molt abundant.

35-55 cm

20-40 cm

PERCA AMERICANA Micropterus salmoides D’orígen americà, està estés per tota Europa. A l’ebre es va introduïr als anys 80. S’alimenta de peixos i crustacis.

Fam. Blennids BABOSA DE RIU - Rabosa de riu Blennius fluviatilis Petit peix fluvial bentònic d’agües netes que està en regressió sembla que per destrucció del seu habitat. Important per ser l’hoste de la petxina Margaritifera.

9 cm

peixos

Fam. Ciprínids Extensa família amb espècies distribuides per tots els continents excepte America del sud. Presenten el cos cobert normalment de grans escates i una aleta dorsal. la carpa és el peix més representatiu dels cursos baixos dels nostres rius. fins 1 m CARPA - "Tenca" Cyprinus carpio Peix de gran capacitat d’adaptació a diversos habitats i és resistent a la manca d’oxígen i a cert grau de contaminació típics dels cursos baixos dels rius com l’ebre. Omnívor: s’alimenta de restes vegetals, detritus o de crustacis i insectes.És un dels peixos més abundants del riu i no te valor comercial o esportiu encara que era un dels plats típics dels pobles de la zona. Hi ha varietats com la carpa de miralls que no te escates a la major part del cos. fins 35 cm

CARPÍ - Carassi Carassius auratus És més petit que la carpa i no té «barbes». Menys abundant, viu als remansos del riu i es troba barrejat amb les carpes amb les que es pot creuar. Criat en aquaris i estanys.

TENCA Tinca tinca La coloració és més verdosa que la carpa i les escates són molt petites. Apreciat i abundant fins els anys 50, en l’actualitat està gairebé extinguit.

15-20 cm

15-25 cm

BAGRA Leuciscus cephalus Poc freqüent al riu, viu en grups entre dos aigües amb tendència a nedar per la superfície. 15-30 cm

GARDI Scardinius erythrophthalmus 15-20 cm

MADRILLETA VERA - Madrilla vera Rutilus rutilus Introduïts tots dos als anys 90 als embassaments de Mequinensa i Riba-roja com a esquer per a la captura del silur o el luci.

Espècie endémica de la península ibèrica, es troba bàsicament a l’Ebre on és molt abundant. S’alimenta de detritus i petits invertebrats. A l’estiu remunta els rius en busca de fondos pedregosos on desovar.

MADRILLA Chondrostoma toxostoma Peix no molt gran que e´s molt abundant a l’Ebre, excepte a la desembocadura ja que no suporta elevades salinitats. Prefereix aigües fredes i s’alimenta de cucs, insectes i petits crustacis.

fins 15 cm

peixos

BARB Barbus bocagei graellsii 25-80 cm

fins 25 cm

GOBI Gobio gobio Peix més aviat petit que prefereix fons sorrencs o de grava i corrent moderat. D’orígen centroeuropeu, ha estat introduït a la península als anys 50. Actualment és poc freqüent degut a la contaminació.

ALBURN Alburnus alburnus Peix petit de fines escates que es mou en grans grups a prop de la superfícice enn aigües preferentment netes. Centroeuropeu, ha estat Introduït al 1992 amb finalitats esportives, trobant-se des de Meqeuinensa a la desembocadura.

fins 15 cm

Altres peixos a l’Ebre

Peixos marins que poden entrar al tram estuaric de l’Ebre Orada (Sparus auratus) Llisa galta-roig (Liza aurata) Burret (Potamochistus microps) Llamprea (Petromyzon marinus) Darreres introduccions (causa principal: pesca esportiva i aquariofilia) Esturió siberià (acipenser baeri) Centroeuropeu 1995 (Tortosa) Gat americà (Ictalurus punctatus) Americà 1995 (Canal a Deltebre) Ampicia Sutropical 2002 (Buda) Llopet Euroasiàtic 2001 (Sèquia mare) Rasbora (rasbora sp.) Asiàtic 1999 (Sèquia mare) Carpa herbívora Asiàtic 2005 (Sèquia mare) Rutil roig centreeuropeu 2004 (Canal a Deltebre) Perca sol (Lepomis gibbosus) Nord-americà 2004 (Muntells) 69

peixos

Ciprínids Identificació D 4 barbillons

Carpa

A Dorsal allargada D>2A

Carpí

Sense barbillons

D A

2 barbillons

Tenca

4 barbillons

Barb

Dorsal curta D<2A

2o4 barbillons curts

Barbillons

2 barbillons llargs

Sense barbillons

Gobi

Alburn

D A Ventral llarga A=2D

Aletes grises Aletes esgrogeides

Bagra Madrilleta vera

A Ventral curta A=D

Madrilla

Dorsal a l’alçada de la ventral

Franja lateral fosca

Gardi Sense franja

Dorsal més enrrera

Ocells

Ocells Identificació Més petits que una gavina (normalment <25 cm)

Oronetes, ocells petits

Igual o més grans que una gavina (normalment >25 cm)

Martinets i bernats

Grans. Coll corbat en «S». Al volar el dobleguen. Bec llarg i fort, cònic. Petits. Vol amb potes i coll estirats. Bec llarg i fi.

Ocells aquàtics amb coll i potes llargues per caminar sobre l’aigua Ocells aquàtics amb peus palmats o lobulats per nedar o capbussar-se a l’aigua

Limícols

Ocells no aquàtics de bec ganxut i fort i garres que volen planejant

Rapinyaires

Mida petita a mitjana. Dominen colors blancs i grisos

Gavines i xatracs

Mida motjana a grossa Colors variats

Ànecs i altres nedadors

Ànecs i altres nedadors Identificació CORB-MARÍ

CABUSSONS

ÀNECS

FOTGES

Mida

gran

mitjà

Coll

llarg

curt

Bec

llarg i ganxut

llarg i cònic

curt i aplanat

curt i cònic

Peus

palmats

lobulats

palmats

lobulats

llargues

curtes i punxagud. curtes i rodones

Ales

llargues Dimorfisme sex no Plum. nucial si (poc dif.)

Coll llarg. Bec llarg i ganxut

Corb-marí

Altres colors Coll curt. bec cònic amb prolongació frontal Bec cònic Peus lobulats

Fotja

Cabussó emplomallat Gran. Colors blanquinosos Coll més aviat llarg

Bec aplanat Peus palmats

Bec blanc. Cua baixa Bec roig. Cua aixecada.

Petit. Colors rogencs Coll més aviat curt

Polla d’aigua Cabusset

ÀNECS (*)

Ocells

Tot negre

CABUSSONS

Cua baixa Normalment neda i es capbussa Cua aixecada Normalment camina

Rasclo

Cap marró Cua baixa (capbussaire)

Xibec

Cap verd fosc Cua aixecada (nedador)

Bec groc. Pit fosc i costat clar Bec fosc. pit clar i costat marró

Bec roig Esquena marró

Collverd Bec gris Esquena gris

Cullerot Morell

* Només mascles (les famelles són de coloracions marronoses i més difícils d’dentificar) 73

Ocells

Bernats i martinets Identificació Tot blanc (a l’estiu pot tenir l’esquena marró) Negre i beige

Martinet blanc Martinet menut

Negre, gris i blanc

Bec i potes negres (peus grocs) Bec i potes grogues

Esplugabous

Mida gran. Coll i potes molt largs

Bernat pescaire

Mida mitjana. Coll i potes relativament curts

Martinet de nit

Gavines, xatracs i fumarells Identificació Mida gran a nitjana. Cua rodona. Vola alt Mida petita. Cua enforquillada. Vola baix

Mida gran. Bec i potes grogues Mida mitjana Bec i potes roges Cap negre a l’estiu

Ventre blanc

Xatracs

Ventre fosc

Fumarell carablanc

Gavià argentat Gavina comuna

Ocells

Rapinyaires Identificació Les coloracions esmentades es refereixen a la part inferior, la visible nomalment en l’observació en vol Cua estreta. Els E amb el ventre marrónós

Esparver

Mida petita. Franges b/n en ales i cua

Cua ampla. Ventre no marronós en E

Mida mitjana. Cua i franja alar gris clar (1) en remiges prim i sec.

(1) Cua lleugerament escotada. Tot marró per sota amb «finestra» clara a les primàries (2)

Arpella Milà negre

Cua rodona. Clar i fosc per sota fent norimalment franges

(2)

(3)

Cap, ventre i coberteres blanques (3).»Cella» negra (4) Franges més fosques visibles.

(4)

Aguila pescadora

Cap fosc. Ventre més o menys fosc.

Aguila marcenca

(5)

(6) Molt gran. Cap fosc (5) i resta cos tot cobert de franges fosques i clares Cap, cos i coberteres fosques (6). Cua i resta ales clar però les plomes acabades en una vora negra (7)

Cobertores prim.

Cobertores sec.

Secundàries

primàries

(7)

Aligot 75

Ocells

Ocells petits Identificació Degut a la mida petita, formes similars, i a la dificultat d’observar-los posats dins de la vegetació, utilitzarem les coloracions dominants com a element diferenciador. En les pàgines posteriors acabarem de contrastar els detalls de la coloració.

Blanc, gris i negre Oreneta cuablanca

Tudó

Garsa

merla

Cuereta blanca

Marró i blanc Oreneta de ribera

Boscarla Tallarol

Rossinyol

Rossinyol bord

Pardal

Mosquiter

Teixidor Griva

Tord

Raspinell

Tórtora

Negre

Roig i taronga Merla Oreneta

Falciot

Pit-roig

Estornell

Pinsà

Verd, groc i blau Gafarró

Abellerol

Blauet

Cuereta groga Verdum

Cotxa blava mallerengues

(Fam. Podicipedidae)

Són aus de la mida d’un ànec que es capbussen amb molta facilitat per alimentar-se de peixos i també de crustacis, mol·luscs i algues. El plomatge nupcial sol ser molt vistòs, a diferència de l’hivernal més grisós. Solen viure aïllats, i per parelles.

Ocells

Cabussons

48 cm

CABUSSÓ EMPLOMALLAT Podiceps cristatus Neda i es capbussa en aigues obertes del riu i embassaments. Nidifica en canyissars i llocs amb vegetació aquàtica abundant i destaca pels seus rituals d’aparellament. CABUSSET Tachybaptus ruficollis De habitat i comportament similar, és més petit i amagadís que el cabussó. 26 cm

Corb maríns (Fam. Phalacrocoracidae) Són aus marines grans i negres, amb el bec ganxut, que es capbussen amb facilitat per pescar dins de l’aigua. Solen formar grups que volen en formació de «V». CORB MARÍ GROS Phalacrocorax carbo Gran ocell negre litoral que neda i es capbussa a aigües obertes al riu i embassaments on s’alimenta pescant. Sovint es veu damunt d’estaques amb les ales obertes per assecarse (no disposa de la glàndula per segregar greix d’altres capbussaires). Molt abundant, forma grans grups a l’hivern per tot el riu. En canvi a l’estiu nidifica als roquers costaners, i a l’Ebre Català només es veu nidificant a les illes fluvials de l’aiguabarreig Segre-Cinca.

91 cm

Limícols Són petits ocells camallargs que formen part principalment de les famílies Craradridae i Scolopacidae, i que tenen les pates llargues i el bec llarg i fi per mengar cucs i petits invertebrats dels tolls i aigüamolls de platges i salobrars. Als ambients fluvials només hi ha una espècie que hi sigui exclusiva. 20 cm

Fam. Scolopacidae XIVITONA VULGAR Actitis hypoleucos Petit limícol propi d’ambients fluvials i no molt freqüent. Es pot veure remenant per les vores pedregoses i fangoses per almentar-se d’insectes i petits crustacis. 77

Ocells

Bernats i martinets (Fam. Ardeidae) Són aus camallargs de mida mitjana a gran i que es caracteritzen per tenir el coll corbar en «S» i que dobleguen sota el cap quan estan en vol. Tenen el bec llarg i fort per a alimentar-se de peixos, amfibis i grans invertebrats. El plomatge nupcial consisteix en una coloració més viva dels coll i dors. Solen nidificar en colònies mixtes en arbres i canyissars. 91cm

BERNAT PESCAIRE Ardea cinerea Camallarg grisenc de gran mida que es veu a les vores somes del riu i aigües arremansades alimentant-se de peixos, altres petits vertebrats i crustacis. També es troba descansant en solitari o en petits o grans grups als arbres de ribera. Preferentment hivernant tot i que es pot veure tot l’any.

60cm

MARTINET DE NIT Nycticorax nycticorax Més petit però també de tons grisencs, es pot veure descansant en colònies de vegades mixtes als arbres de ribera. S’alimenta de nit i al capvespre de petits peixos, crustacis i insectes.

35 cm

MARTINET MENUT Ixobrychus minutus Més petit encara que l’anterior i de tonalitats negre i ocre. Més amagadís, viu en canyissars i vores de riu amb bosc de ribera.

MARTINET BLANC Egretta garzetta 56 cm

De mida mitjana, esbelt i de color totalment blanc excepte els peus i potes negres (amb peus grocs), viu als canyissars i vores del riu amb vegetació. Sovint forma colonies als arbres de ribera 50 cm

ESPLUGABOUS Bubulcus ibis Similar a l’anterior però amb el bec i potes grogues i menys freqüent ja que els seus costums són menys aquàtics. Sol freqüentar camps de conreu i pastures amb ramats. Altres camallarg: Agró roig (Ardea purpurea) / Flamenc (Phienicopterus ruber) 78

Aus nedadores d’apecte arrodonit, coll curt i bec curt, rodó i aplanat, especialitzat en una alimentació omnívora. Presenten dimorfisme sexual, (Eamb coloracions vistoses i C més marronosa). Segons 58 cm el desplaçament hi ha ànecs nedadors i els ànecs capbussaires.

Ocells

Ànecs (Fam. Anatidae) ÀNEC COLLVERD Anas platyrhynchos És l’ànec de superfície més comú i més amplament distribuit, nedant a totes les aigües del riu i descansant a les platges fluvials. S’alimenta de llavors i plantes però també d’invertebrats. 50 cm

ÀNEC CULLEROT Anas clypeata Ànec nedador similar en coloració al collverd però menys freqüent i localitzat a tardor i hivern. El bec és especialment llarg i ample.

45 cm

MORELL CAP-ROIG Aythya ferina Ànec capbussaire herbívor hivernant que forma grups descansant en aigues obertes del riu i embassaments. S’alimenta al vespre. XIBEC Netta rufina Capbussaire similar a l’anterior però amb el bec roig i dors marró. mateixos comportaments i habitats. Altres ànecs: Ànec cuallarg (Anas acuta) / Xarrasclet (anas querquedula) / Xarxet (Anas crecca) / Griset (Anas strepera) / Morell de plomall (Aythia fuligula)

Polles i rasclons (Fam. Ràllids) Són aus arrodonides, com ànecs petits però amb bec cònic i peus lobulats. Volen malament i aixequen vol xapotejant a l’aigua. FOTJA VULGAR Fulica atra Ràllid de color negre amb bec i frontal blanc. De règim herbívor, neda i es capbussa en aigües obertes del riu i embassaments, on forma grans grups. POLLA D’AIGUA Gallinula choropus 33 cm Més petit i amagadís que la fotja, també de color negre però amb bec i frontal roig. Viu als canyissars on neda i camina entre la vegetació.

38 cm

28 cm RASCLÓ Rallus aquaticus Petit i de color marronós, frequenta els canyissars. Altres: Rasclet (Porzana pusilla) / Polla pintada (Porzana porzana) 79

Ocells

Rapinyaires Són aus de mida mitjana a gran i de cos corpulent. Les ales són en general amples i llargues i solen planejar sovint utilitzant corrents d’aire convectives per aixecar-se. El bec fort i ganxut i les garres els permeten ser depredadors d’altres vertebrats i crustacis que caçen de forma activa. 60 cm Fam. Accipitrae MILÀ NEGRE Milvus migrans Rapinyaire marronós i de cua escotada que sol fer el niu als arbres de ribera. S’alimenta de petits ocells, conills, i també peixos i animals morts. AGUILA MARCENCA Circaetus gallicus Rapinyaire de color semblant a l’aguila pescadora, que habita vessants muntanyoses, zones d’aiguamoll i bosc. 63-68 cm 27-41 cm ESPARVER Accipiter nisus El mascle és més marronós que la famella. Viu a conreus i boscos. Remunta amb freqüencia. ALIGOT COMÚ Buteo buteo Caça precipitant-se a poca alçada sobre petits animals i fent de carronyer. Sovint es veu en petits grups. 45-53 cm

50-58 cm

ARPELLA VULGAR Circus aeruginosus Color marró, amb grisos en la famella. Típica d’aigüamolls sol volar damunt dels canyissars per caçar llançant-se a poca alçada.

Fam. Pandionidae

48-55 cm AGUILA PESCADORA Pandion haliaetus Rapinyaire de color marró amb ventre blanquinós i fortes garres escamoses, que s’alimenta gairebé de peixos que caça picant per davant damunt de l’aigua. Tipic de gran rius, viu sempre a prop de l’aigua.

Altres rapinyaires: Xoriguer (Falco tinnunculus) / Milà reial (Milvus milvus) / Aguila calçada (Hieraetus pennatus) /Falcó pelegrí (Falco peregrinus). Nocturnos: Òliba (Tyto alba) / Mussol (Athene noctua) 80

Són aus marines costaneres molt caracerístiques i abundants, amb dominància de colors blancs amb ales grises. Els joves solen ser marronosos i de vegades hi ha plomatge nupcial diferenciat. Tenen gran adaptació alimentària i capacitat d’ocupar altres habitats. Solen ser gregàries.

Ocells

Gavines, xatracs i fumarells Fam. Laridae GAVIÀ ARGENTAT Larus cachinnans (L. argentatus) Gavina corpulenta de bec groc amb una taca vermella. Omnívor, menja peixos, petits vertebrats o restes orgàniques. Freqüent tot l’any, al riu es veu nedant o a les platges pluvials. GAVINA VULGAR Larus ridibundus Més petita que el gavià, té el bec roig i el cap negre a l’estiu. Molt comuna tot l’any, es pot veure arreu. Menja petits animals. 39 cm

Fam. Sternidae

55-66 cm

25 cm

FUMARELL CARABLANC Chlidonias hybridus Ocell semblant a una gavina petita amb la cua enforquillada com les orenetes. Es capbussa a l’aigua per capturar peixos. Es veu especialment en l’època estival.

Orenetes i falçiots Petits ocells molt esbelts i de cua escotada que tenen un vol àgil i elegant. De color foscos al dors i clar al ventre, tenen ales llargues i punxagudes i menjen insectes al vol. 12 cm Fam. Hirundinidae ORENETA DE RIBERA Riparia riparia És la oreneta més petita, de color marró. Viu al riu i camps propers, menja volant arran d’aigua. Niu a forats en marges de platges i terrassa fluvial. ORENETA VULGAR Hirundo rustica És la oreneta més comuna, amb el pit blau fosc i roig característic. Vola gràcil sobre pobles, camps i masses d’aigua com el riu. Niu de fang i palla als cairats i cornisses d’edificis. ORENETA CUABLANCA Delichon urbica 16 cm Semblant a la oreneta però amb la cua menys escotada i pit tot blanc. Vol més planer. 13 cm

19 cm

Fam. Apodidae

FALCIOT NEGRE Apus apus Ales molt més llargues i corbades que les orenetes. gairebé sempre està volant i ho fa molt ràpidament. Es veu per arreu, però sempre a prop de l’aigua. 81

Ocells

Ocells petits Amb aquesta ambigua denominació agrupem aqui a tot un seguit d’ocells de mida petita, normalment entre 11 i 25 cm, que pertanyen a una gran varietat de famílies sistemàtiques i que mantenen, en general, una morfologia bàsica molt similar. Estàn inclosos els que són característic d’ambients aquàtics, els que solen freqüentarlos, i molts propis de boscos que podem trobar al bosc de ribera. Però no és del tot exhaustiva i cal dir que la llista d’ocells que podrien arribar a veure’s procedents dels habitats propers és encara més ampla.

Fam. Alcedinidae

15 cm

BLAUET Alcedo atthis Ocell molt característic per la seva coloració blau metalitzat i el bec proporcionalment gran. Viu en rius i rierols on s’alimenta de peixets que agafa picant a l’aigua amb molta velocitat. Nia en forats.

Fam. Meropidae ABELLEROL Merops apiaster Destaca per la seva coloració vistosa i forma allargada. Viu a camp obert i clarianes del bosc on s’alimenta d’insectes. Nia en forats.

Fam. Motacillidae 28 cm

CUERETA BLANCA Motacilla alba Ocell blanc i negre que es caracteritza per tenir una cua molt llarga que sacseja continuadament. Viu en masies i camps, preferentment a prop de l’aigua, on camina i corre per damunt del terra i les pedres.

17 cm

CUERETA GROGA Motacilla flava Similar a l’anterior però de color groc dominant. Hi ha varietat de races i hibrids amb petites diferencies de coloració. 16 cm

17 cm

Fam. Cinclidae MERLA D’AIGUA Cinclus cinclus Mer corpulent i arrodonit, destaca per la taca blanca del pit. camina i es pot submergir dins de l’aigua. Viu en zones ràpides i graveres del riu preferentment a l’hivern.

Fam. Remizidae TEIXIDOR Remiz pendulinus petit ocell que recorda les mallerengues. Viu a prop de l’aigua i fa nius que penjen dels branquillons dels arbres o canyissos. 82

11 cm

PIT ROIG Erithacus rubecola Ocell petit i més aviat arrodonit que destaca per la taca taronja del coll i pit. Habita els boscos amb sotabosc on nia als arbres i forats.

16 cm

Ocells

Fam. Turdidae

14 cm

ROSSINYOL Luscinia megarhynchos Més gros que el pit roig i de color marronós, destaca per la musicalitat del seu cant. Viu als boscos húmits i nia ben amagats als esbarzers.

25 cm

MERLA Turdus merula De major mida i més robust, aquest ocell negre de bec groc destaca per lo sorollós del seu só i pel seu composrtament terrestre. Viu a boscos, camps i parcs. Nia en coberts i fileres.

Fam. Sylviidae 14 cm

ROSSINYOL BORD Cettia cetti Similar al rossinyol però més petit i amagadís entre la vegetació. Cant potent. Viu i nia en vegetació baixa i nirmalment a prop de l’aigua i els canyissars. BOSCARLA DE CANYAR Acrocephalus scirpaeus Petit i marronós, destaca pel seu cant particular. Viu als canyissars, a prop de l’aigua.

14 cm

12 cm

TALLAROL DE CASQUET Sylvia atricapilla es diferencia d’altres pel casquet negre al cap (roginós en la famella) . Cant ric. Viu en clarianes de bosc i vegetació baixa. Nia en esbarzers.

MOSQUITER COMÚ Phylloscopus collybita 11 cm Molt petit i de color marró tirant a verdós. Viu en clarianes i vegetació arbustiva. Nia als esbarzers.

Ocells

Fam. Paridae

11 cm

MALLERENGA BLAVA Parus caeruleus Mallerenga petita, amb típica coloració blava i groga, molt comuna i comfiada. Vola aletejant . Boscos mixtos i jardins. Nia en forats dels arbres.o caixes niu. MALLERENGA CARBONERA Parus major Semblant a la mallerenga blava però més gran i amb més negre al cap. Habitats similars a l’anterior. 14 cm

21 cm

Fam. Remizidae ESTORNELL VULGAR Sturnus vulgaris Ocell fosc petit però molt actiu i xerrarrie. Forma enormes estols que volen agrupats densament a la tardor sobre edificis, parcs urbans i camps oberts. Nia en forats i edificis.

Fam. Passeridae PARDAL Passer domesticus Ocell petit i marronós, una mica rexonxo, molt comú i visible a les poblacions i camps propers. Nia en edificis, heures, etc.

14 cm

15 cm

Fam. Fringillidae

11 cm

PINSÀ Fringilla coelebs Com els de la seva família, és un ocell canor amb el bec més ample per tal de menjar grà, vol ondulant i sociable. De coloració viva, viu en boscos, jardins i camps. Nia en arbustos o arbres. GAFARRÓ Serinus serinus Petit i grogenc, viu en parcs i jardins i nia als arbres ia rbustos. 14 cm VERDUM Carduelis chloris Ocell verd grogenc que viu en jardins, camps i llocs amb petits arbres i arbustos.

En ter ra

taq es En

En pa ls llu m

res

arb En

pb ca Es

Mallerenga emplomallada (Parus cristatus) Tord comú (Turdus philomelos) Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) Puput (Upupa epops) Pardal de bardissa (Prunella modularis) Raspinell (Certhia brachydactyla) Pardal xàrrec (Paser montanus) Roquerol (Luscinia megarrynchos) Passerell (Carduelis cannabina) Oriol (Oriolus oriolus) Cadernera (Carduelis carduelis) Capsigrany (Lanius senator) Garsa (Pica pica) Cogullada vulgar (Galerida cristata) Griva (Turdus viscivorus) Cucut (cuculus canorus) Tórtora (Streptopelia decaocto) Balquer (Acrocephalus arundinaceus) Tudó (Columba palumbus) Bitxac comú (Saxicola torquata) Picot verd (Picus viridis) Boscarler pintat (Locustella naevia) Boscarla dels arrossars (Acrocephalus agricola) Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) Boscarla menjamosquits (Acrocephalus palustris) Tallarol capnegre (Sylvia melanocepahala) Cotxa blava (Luscinia svecica) Cotxa fumada (Phoenicurus ochlorus) Estornell negre (Sturnus unicolor) Lluer (Carduelis spinosus) Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

Ocells

Altres ocells:

Corb-marins Cabussons Grans camallargs Limícols Ànecs i nedadors Fotges i polla Gavines i fumarells Rapinyaires Orenetes Ocells petits 85

Altres vertebrats

Amfibis Identificació Tenen cua

TRITONS No tenen cua

Gran, >15 cm. Cap aplanat Ulls grans. Fileres de verruges al dors

Tritó meridional

Petit, <15 cm. Cap no aplanat. Sense verruges.

Tritó jaspiat

Gripau d’esperons

Dors amb taques fosques i verdes. Ventre gris mate.

GRANOTES I GRIPAUS «Esperó» a la pota posterior.

Dors sense taques verdes. Ventre groc a vermell.

Sense «esperó»

Tótil

Tritó palmat

Pupila vertical Dits acabats en punta Pupilar horitzontal o més o menys rodona

Reineta

Disc adhesiu al dit

Gripau corredor

Paròtides paral·leles. Color verdòs. Ull groc pàl·lid. Pell molt verrucosa. Amb glàndules paròtides Paròtides obliques. Color no verdòs. Ull groc coure. Pell llisa o poc verrucosa. Sense glàndules paròtides

Granota verda Gripau 88

30 cm

TRITÓ MERIDIONAL Pleurodeles waltl Tritó molt gran emparentat amb les salamandres. És aquàtic i nocturn i s’alimenta de petits crus t a c i s , cucs i insectes. Viu en aigües remansades i quan es sequen pot estivar amagar-se sotas les pedres.

TRITÓ JASPIAT Triturus marmoratus Prefereix aigües quietes de rius, embassaments o basses, però no es gaire aquàtic. Nocturn, de dia resta amagat al fons.

14 cm

TRITÓ PALMAT Triturus helveticus Menut i rabaçut, viu en tot tipus d’aigues, preferentment quietes. Poc freqüent, l’Ebre és el límit meridional d’aquesta espècie.

Altres vertebrats

Tritons (O. Urodels)

9 cm

Granotes i gripaus (O. Anurs) GRIPAU D’ESPERONS Pelobates Cultripes Gripau gros de pell llisa que viu en sols tous sorrencs i de conreus. de dia excava un forat per amagar-se. De nit caça insectes. 10 cm GRIPAU COMÚ Bufo bufo Gripau molt gros. Molr comú i estès, viu en molts ambients (prats, conreus, boscos) i de dia s’amaga en llocs ombrívols i húmits. S’alimenta de nit de tot tipus d’invertebrats.

15 cm

GRIPAU CORREDOR Bufo calamita Gripau també freqüent, més aviat terrestre, que es troba en tot tipus d’ambients i és d’hàbits noctuns i crepusculars.

10 cm

GRANOTA VERDA Rana perezi Molt comuna, es troba en aigües calmades i lentes. Tolera la contaminació i viu a l’aigua o a prop. S’alimenta d’invertebrats aquàtics i fins i tot peixets. Hivernen dins de l’aigua. 15 cm

TÓTIL Alytes obstetricans Petit gripau molt terrestre i poc freqüent, que viu sota pedres, camps, boscos, etc.

REINETA Hyla meridionalis És una petita granota de color verd brillant, amb poblacions molt reduïdes amb tendencia a disminuir.

5 cm

5 cm 89

Altres vertebrats

Tortugues Identificació Coll amb franges clares. Amb plaques inguinals. Plastron no articulat en adults

Tortuga d’aigua europea

Coll amb vetes i taques clares. Sense plaques inguinals. Plastron articulat en adults

Tortuga de rierol

Serps Identificació Serp de collaret

Escates dorsals ben carenades

(1)

Orificis nasals laterals (1). 1 escata preocular (2), 2-4 postoculars (3) Escates dorsals poc o gens carenades

(2)

Or .nas. superiors. 2 escates preoculars, 2 postoculars

(3)

Escata frontal més estreta (1) Cresta al cap sobre els ulls (3)

Serp d’aigua Serp verda (1)

Escata rostral més punxaguda a la part posterior (2). Sense cresta frontal

(3)

(2) Serp blanca

(O. Testudínids)

TORTUGA D’AIGUA EUROPEA Emys orbicularis Viu en aigües lentes i amb vegetació. Pren el sol damunt de pedres o troncs però s’amaga a l’agua al sentir-se amenaçada. Menja peixos i invertebrats aquàtics.

20 cm

TORTUGA DE RIEROL Mauremys caspica=leprosa Viu en aigües més obertes, on és difícil de veure. Menja crustacis, peixos, larves i granotes. Tolera la contaminació.

Altres vertebrats

Tortugues

20 cm

Serps (O. Ofidis) 100 cm Sovint tenen «collar» groc i negre

SERP D’AIGUA Natrix maura Serp aquàtica que es troba sempre dins o a prop de l’aigua. Molt diürna, al sol al migdia, caça peixos i granotes. Imita el posat agresiu de l’escurçó quan és molestada i segrega una olor pudenta. SERP DE COLLARET Natrix natrix Menys aquàtica, viu en diferents ambients però sempre s’apropa a les vores de l’aigua i fins i tot neda per caçar granotes i tritons. Quan es molestada també és pudenta i fins i tot es fa la morta.

120 cm

SERP VERDA Malpolon monspessulanus Serp terrestre de mida gran que viu en llocs secs i pedregosos amb arbustos (marges, fruiterars, matolls). Verinòs, però en l’home només produeix inflamació local.

200 cm «escala» en joves

150 cm

SERP BLANCA Elaphe scalaris Serp terrestre que viu en fruiterars, matolls i llocs pedregosos i assolejats. Actiu de dia, en hores de molta calor, i menja ratolins i pollets. Pot mossejar si és molestada. 91

Altres vertebrats

Sargantanes i dragons Identificació Ulls amb pupila vertical

Dits amb «coixinet» adhesiu

Dragó

Pupila rodona

Cos petit < 5 cm. «Collar dèbil». Escates laterals del coll petites i glandulars (1)

Sargantana cendrosa «Collar» poc aparent o absent. escates dorsals grans i carenades

Cos gran > 5 cm. Sense «Collar» Escates laterals del coll grans i carenades

«Collar» definit. Escates dorsals petites

sargantana cua-llarga

Sense escata occipital Escata subocular apenes arriba al llavi (2)

(2) Amb escata occipital (3) Escata subocular arriba al llavi.

(3)

sargantana cua-roja

Llangardaix

Cos gran > 8 cm. De vegades color verd. Cos petit < 8 cm. Sempre marronoses.

Sargantana 92

SARGANTANA CUA-ROJA Acanthodactylus erythrurus Sargantana robusta que viu en ambients secs i sorrencs amb vegetacuó herbàcia o arbustiva. S’alimenta quasi exclusivament de formigues.

20 cm

SARGANTANA CUA-LLARGA Psammodromus algirus Sargantana de cua llarga que viu en matollars i boscos esclarisats, on s’alimenta d’insectes.

30 cm

15 cm

Altres vertebrats

Sargantanes (O. Lacèrtids)

SARGANTANA CENDROSA Psammodromus hispanicus Sargantana petita que es troba en sòls sorrencs, matolls densos de llocs secs i oberts i conreus.

6 cm SARGANTANA IBÈRICA Podarcis hispanica Petita sargantana marronosa que viu en pedregars, matolls, boscos esclarisats i marges de conreus. Menja bàsicament insectes. 20 cm LLANGARDAIX COMÚ Lacerta lepida Sargantana grossa que viu en molts d’ambients, preferentment matolls, conreus i boscos esclarissats. Menja insectes, aranyes i altres invertebrats. 15 cm

Dragons (O. Gecònids) DRAGÓ Tarentola mauritanica Animal grimpador (gràcies a les ventoses dels dits) que viu en els ambients humanitats: edificis, marges i espais agrícoles (també en matolls i boscos esclarisats), on menja insectes. 93

Altres vertebrats

Mamífers Identificació Mida Insectívors

Dentadura

Petita (mitjana)* Res destacat

Peus

Cua

Semiplantígrad

Llarga (curta)*

Quiròpters petita

Res destacat

Rosegadors Petita

1 parell incísivors Digitígrads sup. llargs

Llarga i estreta

Logomorfs

Petita a mitjana

2 parell incísivors Digitígrads sup. llargs

Curta i ampla

Carnívors

Mitjana a gran

Canins desenvolu- Plantígrad (els pats per mossegar terrestres)

Llarga i ampla

Artiodàctils Gran

Res destacat

Dits anterior amb Sense membrana per volar

Dits units formant Curta i estreta una «peunya»

* Excepció de l’eriçó.

Nota: les mides corporals, si no es diu el contrari, son del cap i el cos i sense la cua. A les descripcions es pot afegir - entre parèntesi - la mida total amb la cua quan aquesta és significativament llarga. Moltes espècies descrites no són exclusives d’ambients aquàtics, però es poden veure a les vores o al bosc de ribera de manera habitual o acasionalment.

Identificació Cos cobert de pues Cos cobert de pèls normals

Eriçó Gros. >20 cm Cua estarrufada

Esquirol Petit. <20 cm Cua llarga i fina

Morro allargat com una mena de trompa

Altres vertebrats

Insectívors i rosegadors

Musaranya

Morro més arrodonit

Cua <= cos

Rata comuna

Cua Cos Rata negra

Gros. >11 cm. Peu posterior >3 cm

Cua > cos

RATES Ratolí domèstic Petit. <13 cm. Peu posterior <3 cm Cua >=cos

RATOLINS Peu posterior <1,9 cm. Orelles i ulls petits

Peu posterior >1,9 cm. Orelles i ulls grossos

Cua < cos

Ratolí de bosc

Ratolí mediterrani 95

Altres vertebrats

Carnívors Identificació Color beige amb taques negres i cua amb franges

Geneta

Color gris clar amb bandes negres i blanques

Teixó

Color marró amb part inferior del coll i ventre blanc

Gros.(>60 cm). Extrem cua blanc.

Guineu

Mitjà (30-60 cm). Extrem cua negre

Dits sense menbrana

Fagina

Dits amb membrana per nedar

Petit (<30 cm). Cua tota marró

Mostela Llúdriga

Rastres i petjades

Conill

Ratolí Gat mesquer Guineu

Llúdriga

Teixó

Mostela

Teixó Esquirol Senglar

Senglar Guineu

Eriçó

Gat mesquer Llúdriga

Conill 96

Rata

Rata d’aigua

Ratolí de bosc Pinyes rosegades

Ratolí

Fam. Erinacèids ERIÇÓ COMÚ Erinaceus europaeus Insectívor de mida mitjana, arrodonit i cobert de pues que li permet defensar-se dels depredadors. Viu en boscos, preferentment húmits, i llocs humanitzats, i s’alimenta a l’alba d’invertebrats, petits vertebarts, fruits, etc.

30 cm

Fam. Sorícids MUSARANYA COMUNA Crocidura russula Mamífer molt petit i cec que recorda la forma d’un ratolí. Viu en matolls, conreus i vores de bosc. S’alimenta, de dia i de nit, de petits invertebrats (cucs de terra, larves, aranyes, etc).

Altres vertebrats

O. Insectívors (eriçons i musaranyes)

7 (12) cm

Altres: Musaranya nana (Suncus etruscus)

O. Quiròpters (rats penats) Fam. Vespertiliònids

5(22) cm

RATA-PINYADA PIPISTREL·LA COMUNA Pipistrellus pipistrellus És la rata-pinyada més petita d’Europa. Es refugia en grans colònies en coves, cavitats o edificis abandonats, i surt de nit per alimentar-se en vol de mosquits, papallones nocturnes, etc. És inofensiu i molt beneficiós per controlar les plagues dels conreus. Altres: Rat-penat de ferradura gran (Rhinolophus ferrum-equinum), rat-penat de cova (Miniopterus schreibersi), rat-penat d’aigua (Myotis daubentoni), rat-penat de musell llarg (Myotis myotis),...

O. Lagomorfs (conills i llebres) Fam. Lepòrids CONILL Oryctolagus cuniculus Mamífer de mida mitjana i forma característica, arrodonit amb l’orelles llargues, i pates posteriors adaptades al salt i la carrera. Viu en tot tipus d’ambients (camps oberts fins boscos esclarisats) però amb sòls sorrencs i argilosos per poder excavar els caus. Es mouen de nit i a l’alba i s’alimenten d’herbàcies.

40 cm

Altres: Llebre (Lepus europaeus) 97

Altres vertebrats

O. Rosegadors (Rates i talpons) Fam. Esciúrids

24 (40) cm

ESQUIROL Sciurus vulgaris Mamífer de mida mitjana amb cua llarga i coberta de pèl. En tot tipus de bosc, enfilant-se per alimentant-se de llavors i també de fruits, borrons i fins i tot insectes. Altres: Liró comú (Eliomys quercinus).

Fam. Múrids 10 (21) cm

RATOLÍ DE BOSC Apodemus sylvaticus Ratolí no molt petit que viu als boscos i vores de camps amb herba abundant. Menja llavors i fruits si bé també pot menjar petits invertebrats.

21 (44) cm

RATA NEGRA Rattus rattus Rata allargada i fosca que viu de manera natural als boscos però majoritàriament lligats a l’activitat humana - a la part alta de magatzems i graners, i fruiterars. És vegetariana, però pot menjar insectes.

RATA COMUNA Rattus norvegicus Més arrodonida, és comensal de l’home, ocupant la part inferior de cellers, magatzems i clavegueres, i conreus d’arròs i hortalisses. A llocs oberts excava caus als 26 (48) cm marges de le sèquies. Ès omnívora i crepuscular. RATOLÍ DOMÈSTIC Mus musculus Ratolí petit omnívor d’hàbits crepusculars i nocturns. Viu en tot tipus d’edificacions humanes i també és freqüent a les vores de l’Ebre, entre canyes, herba i bardisses.

10 (20) cm

9 (16) cm RATOLÍ MEDITERRANI Mus spretus Ratolí petit i esbelt de color més grogenc i menys abundant. Viu en espais oberts amb bosc i matolls, preferentment garriga.

Fam. Arvicòlids RATA D’AIGUA Arvicola sapidus És una mena de rata però amb la cua curta i orelles petites. Viu en rius i prats humits amb abundant vegetació herbàcia a les vores, on excava galeries. Menja plantes aquàtiques i de les vores. Altres: Talpó comú (Microtus duodecimcostatus). 98

18 (26) cm

Fam. Súids

24 (40) cm SENGLAR Sus scrofa Mamífer gran provist de peülles als peus i forma característica. Omnívor en expansió actualment per manca de depredadors, viu al bosc però invaeix els camps de conreu per alimentar-se. És més actiu de nit. Altres, ocasionalm. en pas: Cabra (Capra pyrenaica hispanica), Mufló (Ovis musimon).

Altres vertebrats

O. Artiodàctils (Senglars i cérvols)

O. Carnívors (Guineus, mosteles) Fam. Cànids

85 (130) cm

GUINEU Vulpes vulpes Mamífer mitjà semblant amb un gos però amb la cua gran i coberta de pél. Espècie molt adaptable menja de tot - s’ha acostumat a freqüentar nuclis habitats i àrees de picnic buscant restes de menjar. MOSTELA Mustela nivalis Fam. Mustèlids 25 (80) cm Carnívor petit que viu en bosocs, matolls, conreus, vores de riu i fins i tot nuclis habitats. Diürn o nocturn, menja ratolins, ocells, rèptils i invertebrats. 50 (80) cm FAGINA Martes foina Carnívor mità de cos allargat que viu a zones rocoses i amb vegetació. Crepuscular i nocturn, menja de tot: ratolins, fruits, etc. 78 (130) cm TEIXÓ Meles meles carnívor mitjà reconegut per els bandes blanques i negres del cap. Viu als boscos i prats i horts propers, on menja de nit ratolins, rèptils, cucs o fruits. LLÚDRIGA Lutra lutra carnívor d’hàbits aquàtics (els peus són palmats) qur viu en rius amb vegetació abundant. Requerix tranquilitat i aigües netes. En regressió, darrerament s’estan realitzant campanyes de repoblació . Preferentment nocturn, menja bàsicament peixos.

85 (125) cm

Fam. Vivèrrids GENETA O GAT MESQUER Genetta genetta Com un gat, viu a alzinars i altres boscos. Nocturn, menja ratolins. 99

Cartografia

101

Cartografia

Sòl no al·luvial Vall al·luvial Illa fluvial Platja fluvial Espai natural protegit Llacuna litoral / aigüamoll Nucli urbanitzat Riu Ebre Afluent o barranc Canal Ferrocarril Carretera

Castell Torre Ermita / santuari Museu Pas de barca Antic pas de barca Embarcador Resclosa Far / balisa Camping Central energètica Indústria Lloc d’interès Estació de tren Jaciment arqueològic Arbre monumental Pic 102

103

Cartografia

104

Cartografia

105

Cartografia

106

Cartografia

107

Cartografia

108

Cartografia

109

Cartografia

110

Cartografia

111

Cartografia

112

Cartografia

113

Cartografia

114

Bibliografia ANGUERA, M. I ALTRES. Itinerari per l’espai natural de Sebes. Valls: CERE, 1996. ARNOLD.I ALTRES. Pequeño manual de los animales salvajes de Europa. Barcelona: Omega, 1980. ARNOLD, E. N.; BURTON, J.A. Guia de campo de los reptiles y amfibios de España y de Europa. Barcelona: Omega, 1987. BALADA I LLASAT, R. Els arbres de la ribera. Amposta: Ajuntament d’Amposta, 1984. BECH, M. Fauna malacològica de catalunya. Mol·luscs terrestres i d’aigua dolça. Barcelona: ICHN, 1990. BRUUN, B.; SINGER, A. Guia de las aves de España y de Europa. Barcelona: Omega,1980. DE JUANA, E.; VARELA, J.M. Guia de las aves de España. Barcelona: Linx, 2000. FELIX, J. Aves de los païses de Europa. Madrid: Susaeta, 1990. Field guide ti the water life of Britain. London: Readesr’s Digest, 1984. FOLCH, R. La vegetació dels Països Catalans. Barcelona: Ketres, 1986. FOREY, P.; FOREY, P. Vida animal en rios y lagos. Barcelona: Cúpula, 1996. GOSÀLBEZ, J. Insectívors i rosegadors de Catalunya. Barcelona: Ketres, 1987. HASLAM, S. I ALTRES. British water plants. Taunton: Fields Studies, 1982. Història Natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1981 JONSSON, L. Ocells d’Europa. Barcelona: Omega, 1993. LLORENTE, G.A. Els vertebrats de les zones huimides dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, S.A, 1988. LÓPEZ, A. Arboles de Madrid. Madrid:

Comunidad de madrid, 1985. MARTINEZ-VILALTA, A.; MOTIS, A. Els ocells del Delta de l’Ebre. barcelona: Linx, 1989. MULLAERNEY, K. I ALTRES. Guia de aves. Barcelona: Omega, 1999. MUS, Bent J.; DAHLSTRÖM, Preben. Guia de los peces de mar del Atlántico y del Mediterráneo. Barcelona: Omega, 1981. MUS, Bent J.; DAHLSTRÖM, Preben. Los peces de agua dulce de España y de Europa. Barcelona: Omega, 1981. PASCUAL, R. Guia dels arbusts dels Països Catalans. Barcelona: Kapel, 1990. PASCUAL, R. Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Kapel, 1985. PERRINS, C.; ATTENBOROUGH, D. Nueva generación de guias. Aves de España y de Europa. Barcelona: Omega, 1987. PETERSON, R.T. I ALTRES. Guia dels ocells dels Països Catalans i d’Europa. Barcelona: Omega, 1995. PRAT, N.; PUIG, M.A. El riu pam a pam,. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1982. PUIG, M.A. Els macroinvertebrats dels rius catalans. Barcelona: Departament de Medi Ambient, 1999. QUERAL, J..M.; BORRERO, J.M. Peixso, amfibis i plantes aquàtiques del Delta de l’Ebre. Deltebre: Parc Natural del Delta de l’Ebre, 1999. SANZ, B. Huellas y rastros de los mamíferos ibéricos. Zaragoza: Certeza, 1997. SCHAUER, TH.; CASPARI, C. Guia de las flores de Europa. Barcelona: Omega, 1980. TACHET, H. I ALTRES. Invertébrés d’eau douce. Paris: CNRS, 2000. ZAHRADNIK, J.; CIHAR, J. Guia básica de la fauna de Europa. Barcelona: Omega, 1981.

115

Index d’espècies A ABELLEROL 82 ACÀCIA DE TRES PUNXES 27 Àcar d’aigua 31 Accipiter nisus 80 Acer negundo 26 Acipenser baeri 69 Acrocephalus agricola 85 Acrocephalus arundinaceus 85 Acrocephalus palustris 85 Acrocephalus scirpaeus 83 Acrocephalus schoenobaenus 85 Actitis hypoleucos 77 Aedes sp 58 Aegithalos caudatus 85 Aeshna sp 47 Agabus binotatus 55 Agró roig 78 Aguila calçada 80 AGUILA MARCENCA 80 AGUILA PESCADORA 80 Agulles 50 ÂLBER 22 ALBERCOQUER 28 ALBURN 69 Alburnus alburnus 69 Alcedo atthis 82 ALIGOT COMÚ 80 Alisma plantago-aquatica 18 Alnus glutinosa 23 ALOC 20 ALOSA 65 Alosa alosa 65 Alosa fallax 65 Althaea officinalis 20 Alytes obstetricans 89 Amphinemura sulcicolis 44 Anas acuta 79 Anas clypeata 79 Anas crecca 79 116

Anas platyrhynchos 79 Anas querquedula 79 Anas strepera 79 Ancylus fluviatilis 34 ÀNEC COLLVERD 79 Ànec cuallarg 79 ÀNEC CULLEROT 79 ANGUILA 65 Anguilla anguilla 65 Anodonta cygnea 34 ANOER 26 ANOER AMERICÀ 26 Anopheles sp 59 Antocha sp 59 Aphelocheirus aestivalis 50 Apium nudiflorum 18 Aplexa hypnorum 34 Apodemus sylvaticus 98 Apus apus 81 ARC BLANC 25 Ardea cinerea 78 Ardea purpurea 78 ARPELLA VULGAR 80 Arundo donax 21 Arvicola sapidus 98 ASPRELLA 17 Athene noctua 80 Atherix sp. 58 Atyaephyra desmarestii 36 Aulonogyrus sp 55 Austropotamobius pallipes 36 Aythia fuligula 79 Aythya ferina 79

B BABOSA DE RIU 67 Baetis sp 41 BAGRA 68 BALADRE 25 Balquer 85 BARB 69

Barbus bocagei graellsii 69 Barquers 50 Barquers petits 50 BERNAT PESCAIRE 78 Berosus sp 55 Bezzia sp. 59 Bitxac comú 85 BLAUET 82 Blennius fluviatilis 67 BOGA 19 BOSCARLA DE CANYAR 83 Boscarla dels arrossars 85 Boscarla dels joncs 85 Boscarla menjamosquits 85 Boscarler pintat 85 Boyeria irene 47 Brachypodium sylvaticum 24 Brychius sp. 55 Bubulcus ibis 78 Bufo bufo 89 Bufo calamita 89 Burret 69 Buteo buteo 80

C Cabeçut 66 CABUSSET 77 CABUSSÓ EMPLOMALLAT 77 Cadernera 85 Caenis luctuosa 41 Calopterix splendens 47 Calystegia sepium 21 CANYA 21 CANYÍS 19 Capsigrany 85 Carassi 68 Carassius auratus 68 Carduelis cannabina 85 Carduelis carduelis 85 Carduelis chloris 84 Carduelis spinosus 85 CÀREX 19 Carex sp. 19 CARPA 68 Carpa herbívora 69

CARPÍ 68 CASUARINA 26 Casuarina equisetifolia 26 Celtis australis 27 Ceratophyllum demersum 17 Certhia brachydactyla 85 CESQUERA 21 Cettia cetti 83 Chaetopteryx villosa 49 Chara sp 17 Chelon labrosus 66 Chironomus sp 59 Chlidonias hybridus 81 Chondrostoma toxostoma 69 Cinclus cinclus 82 Circaetus gallicus 80 Circus aeruginosus 80 CIRERER 28 Citrus auriantum 28 Cladium mariscus 19 Clematis vitalba 24 Coenagrion sp 47 Cogullada vulgar 85 Columba palumbus 85 COLLVERD 79 CONILL 97 CORB MARÍ GROS 77 Coriaria myrtifolia 24 Corixa punctata 50 Cornus sanguinea 24 CORRETJOLA BORDA 24 CORRETJOLA GRAN 21 Cotxa blava 85 Cotxa fumada 85 cranc de riu 36 cranc riu americà 36 Crataegus monogyna 25 CRÈIXEN 18 CRÈIXEN BORD 18 Crocidura russula 97 Crocothemis sp 47 Cuallarg 79 Cuc cua de rata 59 Cucs de sang 59 Cuculus canorus 85 117

Cucut 85 CUERETA BLANCA 82 CUERETA GROGA 82 Culex sp. 58 Culiseta sp 58 CULLEROT 79 Cupressus sempervirens 27 Cynanchum acutum 24 Cybister sp. 55 Cyperus sp 20 Cyprinus carpio 68

D Dasyhelea sp. 59 Delichon urbica 81 DESMAI 26 Dicentrarchus labrax 66 Dina lineata 32 Dixa sp 58 DOLCETA 18 DRAGÓ 93 Dreissena polymorpha 34 Drusus sp 49 Dryops sp 55 Dugesia siliqua 32 Dytiscus sp 55

E Echinogammarus sp. 36 Ecdyonurus sp. 41 Egretta garzetta 78 Elaphe scalaris 91 Electrogena sp 41 Eliomys quercinus 98 Elmis sp 54 Emys orbicularis 91 Enallagma sp 47 EPILOBI 21 Epilobium hirsutum 21 Ephoron virgo 41 Ephydatia fluviatilis 31 Erianthus ravennae 21 ERIÇÓ COMÚ 97 Erinaceus europaeus 97 118

Eristalis sp 59 Erithacus rubecola 83 ESBARZER 23 Escarabats de bassa 55 Escorpí d’aigua 50 Escrivans 55 Esolus sp 54 Esox lucius 66 ESPARVER 80 ESPLUGABOUS 78 ESPUNYIDERA DE MARJAL 20 ESQUIROL 98 Estornell negre 85 ESTORNELL VULGAR 84 Esturió siberià 69 EUCALIPTUS 24 Eucaliptus camaldulensis 24 Euphorbia amydaloides 24

F FAGINA 99 FALCIOT NEGRE 81 Falcó pelegrí 80 Falco peregrinus 80 Falco tinnunculus 80 FALSA ACACIA 24 FENÀS DE BOSC 24 Ficus carica 28 FIGUERA 28 Flamenc 78 FOTJA VULGAR 79 Fraxinus angustifolia 22 FREIXE DE FULLA PETITA 22 Fringilla coelebs 84 Fulica atra 79 FUMARELL CARABLANC 81

G GAFARRÓ 84 Galerida cristata 85 Galium palustre 20 Gallinula choropus 79 GAMBÚSIA 65 Gambusia affinis 65

GARDI 68 Garsa 85 Gat americà 69 GAT MESQUER 99 GAVINA VULGAR 81 GENETA 99 Genetta genetta 99 Gerris sp. 50 GINESTA VIMETERA 22 Gleditsia triacanthos 27 GOBI 69 Gobio gobio 69 Gomphus sp. 47 Glycyrrhiza glabra 20 Gyraulus sp 34 Girynus sp 55 GRANOTA VERDA 89 Graptodyctes sp 55 Grill d’aigua 50 GRIPAU COMÚ 89 GRIPAU CORREDOR 89 GRIPAU D’ESPERONS 89 Griset 79 Griva 85 GUERXA 65 GUINEU 99

H Haliplus sp 55 Hedera helix 23 Heptagenia sp. 41 HERBA PRESSEGUERA 18 HEURA 23 Hexatoma sp. 59 Hidra 31 Hieraetus pennatus 80 Hirundo rustica 81 Hydra sp 31 Hydraena sp 54 Hydrometra stagnarum 50 Hydrophilus sp 55 Hydropsyche sp 49 Hydrous pidstaceus 55 Hyla meridionalis 89

I Ictalurus melas 67 Ictalurus punctatus 69 Imperata cylindrica 20 Iris pseudoacorus 19 Ischnura graellsi 47 Ixobrychus minutus 78

J JONC COMÚ O BOVAL 19 JONÇA D’ESTANY 19 Juglans nigra 26 Juglans regia 26

L Laccobius sp. 55 Lacerta lepida 93 Lanius senator 85 Larus argentatus 81 Larus cachinnans 81 Larus ridibundus 81 Lemna gibba 16 Lepomis gibbosus 69 Leptocerus lusitanicus 49 Leptoconops sp. 59 Lepus europaeus 97 Lestes viridis 47 Leuciscus cephalus 68 Leuctra sp. 44 Libellula sp 47 Limnodrilus 32 Liró comú 98 Liza aurata 69 Llamprea 69 LLANGARDAIX COMÚ 93 LLAPÓ ANGUILENC 17 LLAPÓ DE TRENA 17 LLAPÓ FULLAT 17 LLAPÓ PUNXENC 17 Llebre 97 LLEDONER 27 LLENGUA D’OCA 17 LLENTILLA D’AIGUA 16 119

LLETERASA DE BOSC 24 LLIGABOSC 23 LLIGABOSC JAPONÈS 23 LLIGABOSC VALENCIÀ 23 Llisa galta-roig 69 LLISA LLOBARRERA 66 LLISA VERA 66 LLIRI GROC 19 LLOBARRO 66 Llop 66 LLÚDRIGA 99 Lluer 85 Locustella naevia 85 Lonicera biflora 23 Lonicera implexa 23 Lonicera japonica 23 LUCI 66 LUCI-PERCA 67 Luscinia megarhynchos 83 Luscinia megarrynchos 85 Luscinia svecica 85 Lutra lutra 99 Lycopus europaeus 19 Lymnaea sp 34 Lythum salicaria 19

M MADRILLA 69 Madrilla vera 68 MADRILLETA VERA 68 MAGRANER 28 Maladema sp. 55 MALLERENGA BLAVA 84 MALLERENGA CARBONERA 84 Mallerenga cuallarga 85 Mallerenga emplomallada 85 Malpolon monspessulanus 91 MALRUBÍ D’AIGUA 19 MALVÏ 20 Margaritifera auricularia 34 Martes foina 99 Marthamea vitripennis 45 MARTINET BLANC 78 MARTINET DE NIT 78 120

MARTINET MENUT 78 Mauremys caspica=leprosa 91 Meles meles 99 MÈLIA 27 Melia azederach 27 Menta aquatica 19 MENTA D’AIGUA 19 MERLA 83 MERLA D’AIGUA 82 Merops apiaster 82 Micronecta meridionalis 50 Micropterus salmoides 67 Microtus duodecimcostatus 98 MILÀ NEGRE 80 Milà reial 80 MILFULLES 17 Milvus migrans 80 Milvus milvus 80 Miniopterus schreibersi 97 MIOPOR 27 MORELL CAP-ROIG 79 Morell de plomall 79 MORERA 25 MORERA BORDA 23 Morus nigra 25 Mosques de les salines 59 MOSQUITER COMÚ 83 Mosquiter de passa 85 Mosquits 58 MOSTELA 99 Motacilla alba 82 Motacilla flava 82 Mugil cephalus 66 Mus musculus 98 Mus spretus 98 MUSARANYA COMUNA 97 Musaranya nana 97 Musclo zebra 34 Musclo zebra 33 Mussol 80 Mustela nivalis 99 Myophorum tenuifolium 27 Myotis daubentoni 97 Myotis myotis 97

Myriophyllum spicatum 17 Mystacides azurea 49

N Nadador d’espatlles 50 Natrix maura 91 Natrix natrix 91 Naucoris maculatus 50 NEGUNDO 26 Nemoura sp 44 Nepa cinerea 50 Nerium oleander 25 Netta rufina 79 Normandia sp 54 Notonecta maculata 50 Nycticorax nycticorax 78

O Oecetis sp 49 Ochthebius sp. 54 Òliba 80 Oligoneuriella rhenana 41 OM 22 Orada 69 Orectochilus sp. 55 ORENETA CUABLANCA 81 ORENETA DE RIBERA 81 ORENETA VULGAR 81 Oriol 85 Oriolus oriolus 85 Orthetrum brunneum 47 Oryctolagus cuniculus 97 Oulimnius sp 54

P PALMERA CANÀRIA 27 Pandion haliaetus 80 PARAIGÜETS 20 PARDAL 84 Pardal de bardissa 85 Pardal xàrrec 85 Parus caeruleus 84 Parus cristatus 85 Parus major 84

Paser montanus 85 Passer domesticus 84 Passerell 85 PEBRER BORD 20 PEBRER D’AIGUA 21 PEIX GAT 67 Pelobates Cultripes 89 Peltodytes sp 55 PERCAAMERICANA 67 Perca sol 69 Petromyzon marinus 69 Phalacrocorax carbo 77 Phienicopterus ruber 78 Phoenicurus ochlorus 85 Phoenix canariensis 27 Phragmites australis 19 Phylloscopus collybita 83 Phylloscopus trochilus 85 Physa fontanilis 34 Physella acuta 34 Pica pica 85 Picot verd 85 Picus viridis 85 PINSÀ 84 Pipistrellus pipistrellus 97 PIT ROIG 83 Planorbis sp 34 PLANTATGE D’AIGUA 18 PLÀTAN 26 Platycnemis latipes 47 Platanus x hibrida 26 Pleurodeles waltl 89 Podarcis hispanica 93 Podiceps cristatus 77 POLLA D’AIGUA 79 Polla pintada 79 Polygonum hydropiper 21 Polygonum persicaria 18 POLLANCRE 22 Populus alba 22 Populus nigra x deltoides 22 Porzana porzana 79 Porzana pusilla 79 Potamida littoralis 34 121

Potamochistus microps 69 Potamogeton crispus 17 Potamogeton nodusus 17 Potamogeton pectinatus 17 Potamophylax sp. 49 Potamopyrgus jenkinsi 34 PRESSEGUER 28 Proasellus coxalis 36 Procamburus clarkii 36 Prunella modularis 85 Prunus persica 28 Prunus armeniaca 28 Prunus avium 28 Psammodromus algirus 93 Psammodromus hispanicus 93 Psidium sp. 34 Psychomyia sp. 49 Punica granatum 28 Puput 85

R Rabosa de riu 67 Rallus aquaticus 79 Radix sp 34 Rana perezi 89 Raptobaetopus sp. 41 Rasbora 69 Rasclet 79 RASCLÓ 79 Raspinell 85 Rat-penat d’aigua 97 Rat-penat de cova 97 Rat-penat de ferradura gran 97 Rat-penat de musell llarg 97 RATA COMUNA 98 RATA D’AIGUA 98 RATA NEGRA 98 RATA-PINYADA PIPISTREL·LA 97 RATOLÍ DE BOSC 98 RATOLÍ DOMÈSTIC 98 RATOLÍ MEDITERRANI 98 Rattus norvegicus 98 Rattus rattus 98 REGALÈSSIA 20 122

REINETA 89 Remiz pendulinus 82 Renatra linearis 50 Retama sphaerocarpa 22 Rhinolophus ferrum-equinum 97 RICÍ 25 Ricinus communis 25 Riolus sp 54 Riparia riparia 81 ROBINIA 24 Robinia pseudoacacia 24 ROLDOR 24 ROMÀS 18 ROMEGUERÓ 23 ROMIGUERA 23 Roquerol 85 Rorippa-nasturtium officinale 18 ROSSINYOL 83 ROSSINYOL BORD 83 Rubus caesius 23 Rubus ulmifolius 23 Rumex conglomeratus 18 Rutil roig 69 Rutilus rutilus 68

S Sabaters 50 SABOGA 65 SALICÀRIA 19 Salix alba 22 Salix babylonica 26 Salix eleagnos 22 Salix purpurea 22 SALZE BLANC 22 Samaruc 65 Samolus valerandi 18 SANGUINYOL 24 SARGA 22 SARGANTANA CENDROSA 93 SARGANTANA CUA-LLAGA 93 SARGANTANA CUA-LLARGA 93 SARGANTANA CUA-ROJA 93 SARGANTANA IBÈRICA 93 SAULIC 22

Saxicola torquata 85 Scardinius erythrophthalmus 68 Scirpus holoschoenus 19 Scirpus lacustris 19 Sciurus vulgaris 98 SENGLAR 99 Serinus serinus 84 SERP BLANCA 91 SERP D’AIGUA 91 SERP DE COLLARET 91 SERP VERDA 91 SERRANA 20 Serratella ignita 41 SILUR 67 Silurus glanis 67 Sparus auratus 69 Stenelmis sp 54 Stizostedion lucioperca 67 Streptopelia decaocto 85 Sturnus unicolor 85 Sturnus vulgaris 84 Suncus etruscus 97 Sus scrofa 99 Sylvia atricapilla 83 Sylvia melanocepahala 85 Sympetrum sp. 47

T Tachybaptus ruficollis 77 Tallarol capnegre 85 TALLAROL DE CASQUET 83 Talpó comú 98 TAMARIU 23 Tamarix sp. 23 TARONGER 28 Teixidor 50 TEIXIDOR 82 TENCA 68 Tenca 68 Theodoxus fluviatilis 34 Tinca tinca 68 Tord comú 85 Tórtora 85 Tubifex tubifex 32

Tudó 85 Turdus merula 83 Turdus philomelos 85 Turdus viscivorus 85 Typha angustiolia 19 Tyto alba 80

U Ulmus minor 22 Unio elongatus 34 Upupa epops 85

V Velia caprai 50 VERDUM 84 VERN 23 VIDALBA 24 Viola alba 25 VIOLETA BOSCANA 25 Vitex agnus-castus 20 VOLANTÍ 17

X Xarrasclet 79 Xarxet 79 XIBEC 79 Xinxes d’aigua 50 XIPRER 27 XISCA BORDA 19 XIVITONA VULGAR 77 XOP 22 XOPA 22 Xoriguer 80

Y Yola sp 55

123