Vulcanoespeleologia a Canáries
?rat"Lrr:l"""''"
'
y
per Alfred Montserrat i Nebot
Els descobriments que en aquests últims anys s'han dut a terme en el camp de la vulcanoespeleologia, la majoria deis quals s'han realitzat concretament a les liles Canáries, i l'interés per conéixer aquests tipus de cavitats que manquen al Principat, van ésser els principáis motius perqué durant la primera quinzena del mes d'agost un grup de l'E.R.E. format per M. Ulan, D. Pi i l'autor d'aquestes linios, es desplacessin a les Ules Canáries. Els treballs a realitzar es centraren a les liles de Tenerife i El Hierro, ambdues pertanyents a la provincia de Santa Cruz de Tenerife, ja que era d'on teníem dades mes concretes sobre les cavitats a explorar i també donat el temps de qué disposávem. Les zones de treball s'han localitzat a tcod de los Vinos, Las Cañadas (Tenerife), així com a Punta Restinga (El Hierro). L'illa de Tenerife, amb els seus 2053 km^, és la mes gran de I'arxipélag. Té forma triangular, i el seu punt culminant és el pie del Teide (3718 m) que s'aixeca juntament amb el Pico Viejo (3103 m) dins el circ de Las Cañadas, gran depressió central d'uns 20 km de diámetre i a poc mes de 2000 m d'algada. La primera de les cavitats explorades va ser la Cueva de San Marcos. És coneguda parcialment per algunes persones de la regló i es troba molt a prop del Camino de las Barandas, que és un camí antic que baixa des del poblé d'lcod de los Vinos fins a la platja de San Marcos. La cova es troba a uns 20 metres per sota d'aquest camí, al darrera d'un canyar i té InstaHat a l'entrada un tub que recull les aigües d'infiltracions producto de regar els camps de platanars que es troben 'per sobre la cova i les porta fins a una bassa, per posteriorment, tornar a regar. La cova, que té una entrada amb el sostre molt baix, guanya molt rápidament algada,- arriba en alguns llocs a unes dimenslons notables. Cap ais 300 metres de recorregut la galena s'eixampla i en un extrem
J d'aquesta es troba una boca que comunica amb l'exterior, a causa de l'enfonsament del sostre de la cova. Mes endavant la galería es bifurca en dues. Una d'elles de dimensions mitjanes, conserva la mateixa orientació que tiavíem seguit fins ara, girant mes enllá cap a la dreta (segons el sentit de penetració), on s'acaba. L'altra porta sempre la mateixa orientado, i cap al final agafa unes mides d'uns 22 x 10 metres. Genéticament considerem la cavitat com un «tub de lava» corresponent, segons classifícacions ja existents (Montoriol-Pous, De MIer,
1969), a una cavitat volcánica singenética del tipus reogenética subterránia. Fins ara, son aquests tipus de cavitats, els de mes gran desenvolupament dintre de les coves volcániques. L'aixecament topográfic que es va realitzar en aquesta cova ens va donar un recorregut total de 1512 metres. A la mateixa zona d'lcod de los Vinos i aprofitant la nostra estada allí, realitzárem una visita a la Cueva del Viento. Segons ultimes dades té 10 km de recorregut i és la cova volcánica más Marga del món.
369