Exploracions internacionals. Vulcanoespeleologia
Exploracions a nila de Pasqua Jordi Lloret i Prieto (*) Montserrat Ubach i Tarrés (**) Ressenya la
de
campanya
espeleológica reaützada autors
pels
a rilla de
Pasqua,
del 12
al 29 de juiiol del durant es van
1992,
la qual localitzar
un total de 37 cavitats
i
complexos volcánics;
27
d'ells van ser explorats
i 26
topografiats (3.902
m).
R
apa N u i , Te pilo o le líenua ("el melic del inón"), Easter ¡slaiui isla ele Pascua, son els noms amb els quals es coneix Tilla de Toceá Pacific considerada el lloc habitat mes isoiat del món. Es troba a 3.790 km a Toest de Xile i 4.050 km a Test de Tahití. Es vincula amb Xile per la dependencia poli tico-administrativa que hi té des del 1888 i per ridiüma castella, si bé e! seu dialecte ancestral, el Rapa Nui. la posició geográfica i els orígens élnics deis aborígens. fan que es relacioni mes amb Tahití i amb la immensa galaxia d'illes i arxipélags del triangle de la Polinesia, del qual Pasqua constitueix el vértex mes oriental.
{*) SIEdelCEA (**)ERE delCEC
Espeleoleg4l
ii996)
El clima es subtropical, amb una temperatura mitjana anual de 21" C i una pluviositat de Tordre
Petita illa volcánica de forma triangular que tot just arriba ais 24 km de llargada máxima i 165 km- de superficie, amb els ires extrcms formats per sengles volcans que constitueixen tota Testructura insular: a Test, el Maunga Pukalikei, a la península de Poike; al SW el Rano Kau; i al NW, el Maunga Terevaka, el mes gran i el cim culminant, amb 507 m. Pasqua és famosa arreu del món per les grans e s t a t ú e s antropomórfiques anomenades "moais", que han fet correr molta tinta sobre el seus "misteris" i
12
que alguns han volgut atribuir a extraterrestres o ais enigmátics habitants de M u , el continent perdut.... Actualmenl, la seva població. formada per unes 3.000 persones (xifra que inclou un percentatge majoritari d'immigrats xilens, vinguts del continent). s'agrupa a Hanga Roa, únic poblé de Tilla. Aquest es troba al costat de la pista que mena a Taeroport Mataveri, al vértex SW de Pasqua. i que permet Tarribada deis vols intercontinentals.
Alguns toponims habituáis de Rapa Nui: Ana: cova. Hanga: badia. Maunga: muntanya (i per exíensió: volca). Motic. illot. Rano: cráter.
deis 1.150 mm. La cobertura vegetal és molt minsa, amb només petits sectors de bosc replantat i amb conreus. Geológicament el volca mes antic, el Pukatikei. és de comencaments del quaternari (tres milions d"anys) i el mes modern, el Terevaka, té tot just 300.000 anys. Les laves emeses peí seu cráter i pels prop de 70 cons adventicis piroclástics son les responsables de la unió ainb el Pukatekei i el Rano Kau, d'edat intermedia i. per lant, de la configuració actual de la topografía pasqüenca. Els mes antics son estratovolcans tipies, mentre que el Terekava és un complex volca de fissura. El minei'al magmátic mes abundan! es Thawaiita, amb traquites (feldespats alcalins porfírics) i riolites (fenocristalls inclosos en una matriu criptocristal-lina), (01).
Generalrtats históricoetnológiques HISTORIA
El dilluns de Pasqua de Tany 1722, Talmirall holandés Roggeween descobreix Pasqua. convertint-se en el primer europeu en arribar-hi. Mes tard. Tilla és visi-
tada pels espanyols (1770, 1771 i 1772), que preñen possessió en nom del virrei del Perú (14); el capitá Cook (1774) i el francés La Perouse (1786). Durant el segle Xix sovintegen les visites de vaixells europeas i americans, fins que el 1862 prop de mil pasqiiencs son segrcstats per una flota de set naus negreres peruanes i
Exploracions a Tilia de Pasqua.