Marc d’interoperabilitat entre es AAPP Araneses
Prepausa Conselh d’Alcaldes 20 de deseme de 2018
1
INDÈX (tag)
2
Programa “Govèrn Dubèrt” deth Conselh Generau d’Aran En encastre dera Lei 1/2015, de 5 de hereuèr, deth Règim Especiau d’Aran, eth sòn article 67.4 cite: “Eth Conselh Generau d’Aran a de crear era Oficina de Govèrn dubèrt tamb es objectius següenti: a) Promòir era transparéncia e er accès ara informacion publica. b) Potenciar era participacion dera ciutadania aranesa enes politiques publiques c) Garantir era rendicion de compdes des Institocions Araneses. d) Vetlhar pera melhora dera qualitat democratica.” Eth Programa “Oficina de Govèrn Dubèrt” siguec aprovat eth passat 20 de hereuèr de 2018 peth Conselh de Govèrn en tot obedir ath mandat dera Lei d’Aran atau coma d’un hilat d’objectius que le ne son complementaris e que son es que seguissen:
Dar compliment ath manament sorgit dera Lei 1/2015, de 5 de hereuèr, deth Regim Especiau d’Aran. Iniciar era modernizacion deth servici public dera Institucion Aranesa Melhorar es canaus de relacion tamb era ciutadania d’Aran Fomentar un cambi de gestion publica basat prioritàriament enes positius elements dera tecnologia. Potenciar era Transparéncia coma eth pretzhèt dera accion publica dera Institucion Potenciar es dus elements claus de tota gestion publica, eficàcia e eficiéncia. Implantar era Administracion Electronica dera Institucion Aranesa Dessenhar eth camin des cambis procedimentaus e metodologics intèrns dera Institucion.
En dia d’auè, e a mòde de resum, era huelha de trebalh implementada ei era següenta:
SubPrograma Administracion Electronica SubPrograma Oficina d’Atencion ath Ciutadan SubPrograma Comunica en Digitau SubPrograma Workers SubPrograma Share
Enes pròplèus setmanes se sotmeterà a aprovacion es següenti SubProgrames:
SubPrograma Donades Dubèrtes SubPrograma Ciutadania Digitau SubPrograma Canau Ciutadania
3
Paralellament tanben auem aprovat marcs metodologics de trebalh deth Pròpi Programa. Ara seguida les nomentam: - Manual d’Atencion Ciutadana - Reglament d´ús des Tecnologies e era Informacion en Conselh Generau d’Aran - Guida de Hilats Sociaus de Govèrn Dubèrt deth Conselh Generau d’Aran Enes pròplèus setmanes se sotmeterà a aprovacion, en aguest sens, es següentes accions: - Libre d’Estil deth Programa Govèrn Dubèrt deth Conselh Generau d’Aran - Identitat grafica deth Programa Govèrn Dubèrt - Web pròpia deth Programa - Dossier de conceptualitzacion deth Programa Govèrn Dubèrt deth Conselh Generau d’Aran Entà portar a tèrme eth desvolopament deth trebalh, s’a compdat tamb era incorporacion de dus joeni ena tipologia de contracte en practiques remunerades deth Programa Garantia Juvenil.
En cas que se desire mès informacion deth Programa “Oficina de Govèrn dubèrt” e/o de quinsevolha des accions portades a tèrme, o ben que s’amiaràn a tèrme, mos plaçam ara vòsta disposicion ben sigue per via presenciau, telefonica o telematica.
4
Drets des ciutadans Ena Exposicion de motius VI dera Lei d'Accès Electronic des Ciutadans as Servicis Publics se presenten breuments es drets qu'arreconeish era lei as ciutadans: “En Títol Prumèr dera LAECSP son nomentadi es drets des ciutadans enes sues relacions damb es Administracions Publiques a trauès de mejans electronics. Entà garantir eth plen exercici d'aguesti drets, s'establís era obligacion des Administracions d'abilitar desparièrs canaus o mieis entara prestacion des servicis electronics. Atau madeish, s'establís era obligacion de cada Administracion de facilitar as autes Administracions es donades des interessadi que se li requerisquen e òbren en sòn poder, ena tramitacion d'un procediment, cada viatge que er interessat preste eth sòn consentiment, eth quau poderà emeter-se e requectar-se per mejans electronics, ar objècte qu'es ciutadans non agen d'aportar donades e documents que son en poder des Administracions Publiques.” D'aguest títol prumèr, er article 6 ei eth quau arreconeish es drets des ciutadans a relacionar-se damb es Administracions Publiques a trauèrs de mejans electronics. En apartat prumèr d'aguest article (6.1), se hè referéncia ar article 35 dera Lei 30/1992 [Govèrn d'Espanha, 1992b], atau donques entà apletar d'ua manèra detalhada toti es drets qu'era lei 11/2007 arreconeish as ciutadans cau mencionar er Article 35 dera Lei 30/1992 atau coma era totalitat des apartats que formen er article 6 dera Lei 11/2007. Lei 30/1992, de 26 de noveme [Govèrn d'Espanha, 1992a], de Regim Juridic des Administracions Publiques e deth Procediment Administratiu Comun, Article 35. Drets des ciutadans. “Es ciutadans, enes sues relacions damb es Administracions Publiques, an es següents drets: I.
Conéisher, en moment que sigue, er estat dera tramitacion des procediments qu'agen en eth coma condicion d'interessadi, e arténher còpies de documents contengudi en eri. II. A identificar as autoritats e ath personau ath servici des Administracions Publiques jos era responsabilitat que tramiten es procediments. III. A auer còpia sagerada des documents que presenten, en tot aportar-la amassa damb es originaus, atau coma ara devolucion d'aguesti. IV. A utilizar es lengües oficiaus en territòri dera sua Comunitat Autonòma, cossent damb çò de previst en aguesta Lei e en rèste der Ordenament Juridic. V. A formular allegacions e a aportar documents ena fasa que sigue deth procediment anterior ath tramit d'audiéncia, qu'auràn d'èster agudi en compde per òrgan competent a resòler era prepausa de resolucion. VI. A non presentar documents que non son exigidi pes nòrmes aplicables ath procediment que se tracte, o que ja se trapen en poder dera Administracion actuanta. VII. Auer informacion e orientacion sus es requisits juridics o tecnics qu'es disposicions en vigor imposen as projèctes, accions o sollicituds que se prepausen realizar.
5
VIII. Ar accès as registres e archius des Administracions Publiques enes tèrmes previsti ena Constitucion e en aguesta o d'autes Leis. IX. A èster tractadi damb respècte e deferéncia pes autoritats e foncionaris, qu'auràn de facilitar-les er exercici des sòns drets e eth compliment des sues obligacions. X. A exigir es responsabilitats des Administracions Publiques e deth personau ath sòn servici, quan atau correspongue legauments. XI. Quinsevolh aute que les arreconeishen era Constitucion e es Leis”.
Tot seguit, se mòstre er article 6 dera LAECSP [Govèrn d'Espanha, 2007] Article 6. Drets des ciutadans. I.
Se reconeish as ciutadans eth dret a relacionar-se damb es Administracions Publiques en tot utilizar mejans electronics entar exercici des drets previsti en article 35 dera Lei 30/1992, de 26 de noveme, de Regim Juridic des Administracions Publiques e deth Procediment Administratiu Comun, atau coma auer informacions, realizar consultes e allegacions, formular sollicituds, manifestar consentiment, expressar pretensions, efectuar pagaments, realizar transaccions e oposar-se as resolucions e actes administratius.
II.
Ath delà, es ciutadans an en relacion damb era utilizacion des mejans electronics ena activitat administrativa, e enes tèrmes previsti ena presenta Lei, es següents drets: Escuélher, entre aqueri qu'en cada moment se trapen disponibles, eth canau a trauès deth quauò relacionar-se per mejans electronics damb es Administracions Publiques. A non aportar es donades e documents qu'òbren en poder des Administracions Publiques, es quaus utilizaràn mejans electronics entà recuélher dita informacion cada viatge que, en cas de donades de caractèr personau, se compde damb eth consentiment des interessadi enes tèrmes establidi pera Lei en vigor, o ua nòrma damb reng de Lei atau ac determine, exceptat qu'existisquen restriccions conforme ara nòrma d'aplicacion as donades e documents a arténher. Eth citat consentiment poderà emeter-se e recuelhér-se per mejans electronics. Ara igualtat en accès electronic as servicis des Administracions Publiques. A conéisher per mejans electronics er estat de tramitacion des procediments que siguen der interessat, exceptat enes supausadi en qu'era nòrma d'aplicacion establitz restriccions ar accès ara información. A auer còpies electroniques des documents electronics que siguen part de procediments qu'agen ena condicion d'interessat. Ara conservacion en format electronic pes Administracions Publiques des documents electronics que formen part d'un expedient. A auer es mejans d'identificacion electronica de besonh, en tot poder es persones fisiques utilizar en tot cas es sistèmes de signatura electronica deth Document Nacionau d'Identitat entà quin tramit electronic que sigue damb quina Administracion Publica que sigue. h) Ara utilizacion d'auti sistèmes de signatura electronica admetudi en encastre des Administracions Publiques.
6
III.
Ara garantia dera seguretat e confidencialidad des donades que figuren enes archius, sistèmes e aplicacions des Administracions Publiques. Ara qualitat des servicis publics prestadi per mejans electronics. A escuélher es aplicacions o sistèmes entà relacionar-se damb es Administracions Publiques tostemp e quan utilizen estandards dubèrts o, en sòn cas, aqueri auti que siguen d'emplec generalitzat pes ciutadans En particular, enes procediments relatius ar establiment d'activitats de servicis, es ciutadans an dret a auer era següenta informacion a trauèrs de mejans electronics: Es procediments e tràmits de besonh entà accedir as activitats de servici e entath sòn exercici. Es donades des autoritats competentes enes matèries relacionades damb es activitats de servicis, atau coma des associacions e organizacions professionaus restacades damb es madeishes. Es mejans e condicions d'accès as registres e bases de donades publiques relatives a prestadors d'activitats de servicis e es vies de recors en cas de litigi entre quinsevolha autoritat competenta, prestadora e destinatària.
En resum, es ciutadans an un conjunt de drets en relacion damb era utilizacion des mejans electronics entara activitat administrativa que son::
Accès electronic as Administracions Publiques. Escuélher eth canau a trauès deth quau relacionar-se per mejans electronics damb es Administracions Publiques. Non aportar documentacion qu'òbre en poder des Administracions Publiques. Era igualtat en accès electronic as servicis d'aguestes. Accedir per mejans electronics ara informacion des expedients. Auer còpies electroniques. Era conservacion en format electronic des documents que formen part d'un expedient. Utilitzar era signatura electronica coma miei d'identificacion e presentacion de documentacion. Era garantía de seguretat e confidencialitat des donades que figuren enes archius, sistèmes e aplicacions. Qualitat des servicis publics prestadi per mejans electronics. Utilizar estandards dubèrts entà comunicar-se damb es Administracions Publiques.
7
Obligacions des Ajuntaments (AAPP) En tot auer en compde es drets des ciutadans nomentadi anterioraments, s’an d’auer un hilat de requisits minims e d’auti opcionaus qu'es Administracions Publiques an de complir entara sua adeqüacion ara Lei. Ara seguida nomentaram era LAECSP e es requisits concrèts que totes es Administracions Publiques an de complir entà adaptar-se ath marc legislatiu dera administración electrónica. Ei important indicar en aguest punt, qu'es Administracions Publiques que non dispòsen de recorsi economics suficients, actuaument, non son obligadi a aufrir es servicis que li hè mencion era Lei 11/2007 [Govèrn d'Espanha, 2007], ja que segontes er apartat 4 dera Disposicion finau tresau, adaptacion des Administracions Publiques entad exercici de drets, es ciutadans pòden exercir es drets que se les arreconeish en article 6 dera LAECSP des de de eth 31 de deseme de 2009 cada viatge que ac permeten es sues disponibilitats pressupostàries. Autant e coma s'indique ena [Comission de Modernizacion e Qualitat dera FEMP, 2011] , er àmbit pressupostari ei ua limitacion, non ei ua exempcion dera obligacion de prestar eth servici, ja qu'es Administracions Publiques aurien de sajar complir era lei ena mesura des sues possibilitats o en tot profitar es mejans qu'es restants administracions placen ara sua disposicion. Deth títol prumèr, Drets fonamentaus des ciutadans a relacionar-se damb es administracions publiques per mejans electronics, es articles (dera LAECSP) que s'indiquen son d’obligat compliment entàs Administracions Publiques qu’an de complir: Article 8: Garantia de prestacion de servicis e disposicion de mejans e esturments electronics. Es Administracions Publiques auràn d'abilitar desparièrs canaus o mieis entara prestacion des servicis electronics, en tot garantir en tot cas er accès as madeishi a toti es ciutadans, damb independéncia des sues circonstàncies personaus, mejans o coneishences, ena forma qu'estimen avienta. Article 9: Transmissions de donades entre Administracions Publiques. I. Entà un eficaç exercici deth dret arreconeishut en apartat 6.2.B), cada Administracion aurà de facilitar er accès des restants Administracions Publiques as donades relatives as interessadi qu'òbren en sòn poder e se trapen en supòrt electronic, en tot especificar es condicions, protocòus e critèris foncionaus o tecnics de besonh entà accedir as nomentades donades damb era maxima garantia de seguretat, integritat e disponibilitat... II. Era disponibilitat d’aguestes donades serà limitada estrictaments ad aqueri ahèrs que son demanadi as ciutadans pes autes Administracions entara tramitacion e resolucon des procediments e accions dera sua competéncia cossent damb era nòrma reguladora des madeishi. Er accès as donades de caractèr personau serà, ath delà, condicionat ath compliment des condicions establides en article 6.2.B) dera presenta Lei.
8
En resum, es administracions publiques an en relacion damb era utilizacion des mejans electronics ena activitat administrativa, e enes tèrmes previsti pera Lei, es següentes obligacions:
Fomentar multiples canaus d'accès ara informacion. Assegurar era interoperabilitat organizativa, semantica e tecnica. Validesa documentau dera còpia electronica. Esturments de consulta der expedient electronic. Adméter eth DNI-e e auti sistèmes de signatura electronica. Estrategia documentau e repositòri unificat de documents. Compliment dera LOPD. Mesurar era qualitat des servicis prestadi. Disponibilitat 24x7. Compatibilitat tamb es desparièrs navegadors e formats documentaus.
9
Eth principi de administracions
cooperacion
entre
Coma s'a auançat anterioraments, era cooperacion entre es Administracions Publiques ei dirèctaments restacada ara implantacion dera Administracion electronica, donques que dita cooperacion ei ua des granes possadores entath desvolopament dera modernizacion ena Administracion Publica. Atau e coma se delimite en [Ministèri d'Isènda e Administracions Publiques, 2015a], quauqui uns des èishi que articulen aguest impuls, son: Catalòg de procediments e servicis electronics: catalòg que amasse es procediments e servicis electronics des diuerses Administracions publiques e era creacion d'un Directòri Comun que permet melhorar era qualitat des servicis ath ciutadan. Intermediacion e servicis: intermediacion enes escambis de donades e documents en sector public. Prioritzacion des servicis d'escambi de donades e documents electronics. Modèls juridics-organizatius enes escambis intermieis: nèdes d’interoperabilitat. Reutilizacion d'aplicacions e dera informacion deth sector public: Dubertura e reutilizacion de recorsi comuns des Administracions Publiques: aplicacions informatiques en forma de producte o servici en hilat, ja siguen dera Administracion Generau der Estat, des Comunitats Autonòmes o des Deputacions Provinciaus o d'auti organismes especifics. Interoperabilitat: Proporcionar normes e esturments que faciliten era interoperabilitat entre Administracions Publiques. Modèl de bases tecnologiques entà garantir era interoperabilitat de Govèrn Electronic en encastre dera Administracion Locau, Autonomica e Estatau. Ena LAECSP mès concrètaments, en article 4, s'arreconeish eth principi de cooperacion interadministrativa, ath long deth sòn articulat se plantègen desparièrs esturments entà hèr efectiu aguest principi. Atau e coma s'argumente en [Cerrillo i Martínez, Agustí, 2011] aguest concèpte unicaments non se articule a nivèu nacionau e europèu, donques qu'era nòrma autonomica a reconeishut tanben aguest principi, simptòma qu'indique qu'ei ua ahèr considerable e de besonh a tractar en toti es nivèus. Era norma autonomica qu'ac hè damb major intensitat ei era Lei catalana 29/2010, de 3 d'agost [Govèrn d'Espanha, 2010a] , que formalize eth modèl catalan d'Administracion electronica caracterizada, entre d'auti aspèctes, pera cooperacion e era collaboracion institucionau ena creacion e metuda a disposicion deth sector public d'infraestructures e servicis comuns d'Administracion electronica.
10
Atau donques, podem afirmar que sense aguesta cooperacion serie fòrça dificila arténher qu'es ciutadans poguèessen restacar-se electronicament damb es administracions en igualtat de condicions. Egalaments, er exercici de determinadi drets per part des ciutadans e en concrèt eth dret a non aportar donades e documents que siguen dejà en poder des Administracions publiques, ei condicionat pera interoperabilitat, darrèr èish que s'a analisat anterioraments. D'aguesta manèra, a trauèrs de mejans electronics en tot hèr emplec dera interoperabilitat, se permet as Administracions Publiques (mejançant era cooperacion) escambiar donades e documents en tot redusir era burocràcia administrativa as ciutadans. Atau e coma s'a vist anterioraments, ua des manifestacions dera cooperacion interadministrativa, en contorn dera administracion electronica, ei era interoperabilitat. Cossent damb era LAECSP [Govèrn d'Espanha, 2007], ei era capacitat des sistèmes d'informacion e des procediments qu'aguesti li dan, de compartir donades e hèr possible er escambi d'informacion e coneishença entre eri. Atau donques, resulte de besonh entara cooperacion, eth desvolopament, era integracion e era prestacion de servicis conjunts pes Administracions Publiques, entara realizacion de desparièrs principis e drets, entara transferéncia de tecnologia e era reutilizacion d'aplicacions en benefici d'ua melhora eficiéncia. Podem díder donques, qu'era interoperabilitat, en encastre dera Administracion Publica, facilite eth desvolopament dera administracion electronica e dera societat dera informacion. Mès, entà dispausar d'ua interoperabilitat plea e reauments utila ei de besonh era sua implantacion en un entorn damb ua infrastructura adaptada ara administracion electronica. Entà poder amiar-la a tèrme, ei de besonh establir ues nòrmes, critèris e recomanacions que permeten as aplicacions utilizades pes Administracions publiques escambiar informacion e utilizar mutuament era informacion escambiada. Atau donques, era Lei 11/2007, de 22 de junh (LAECSP) reconeish, per prumèr viatje, eth protagonisme dera interoperabilitat en tot crear en sòn article 42 er Esquèma Nacionau de Interoperabilitat. Er Esquèma Nacionau de Interoperabilidad (ENI) regulat peth Reau Decrèt 4/2010, de 8 de gèr, establís eth conjunt de critèris e recomanacions que s'auràn d'auer en comdpe pes Administracions Publiques entara presa de decisions tecnologiques que garantisquen era interoperabilitat. Es nòrmes tecniques de interoperabilitat, prealables ena sua disposicion addicionau prumèra, desvolòpen cèrti aspèctes tecnics concrèts. En tot resumir, podem díder qu'entà disposar d'ua interoperabilitat plea e foncionau ei requisit indispensable era implantacion dera administracion electronica donques qu'era interoperabilitat ei era capacitat des sistèmes d'informacion entà compartir donades e hèr possible er escambi d'informacion e coneishença entre eri. Atau donques, non se pòt concéber era idèa d'implantar era interoperabilitat sense auer a disposicion ua cèrta infraestructura, de besonh entà que es ciutadans poguen acuelhér-se ath sòn dret de relacionar-se damb era Administracion per mejans electronics. Un viatje tractada era Lei 11/2007, de 22 de junh, cau comentar qu'en següent apartat s'analisarà e estudiarà er Esquèma Nacionau de Interoperabilidad (ENI) regulat peth Reau Decrèt 4/2010, de 8 de gèr, de besonh entà compréner perfèctaments er enfoque estructurau e tecnic dera interoperabilitat en encastre dera administracion electronica.
11
Reau Decrèt 4/2010, que se regule per Esquèma Nacionau de Interoperabilidad en encastre dera Administracion Electronica En tot centrar-mos ena interoperabilitat e en escambi de donades e informacion per part des Administracions Publiques, atau e coma s'a comentat en punt anterior, era Lei 11/2007 [Govèrn d'Espanha, 2007], d'accès electronic des ciutadans as servicis publics, reconeish eth protagonisme dera interoperabilitat e se hè referéncia ad era coma un des aspèctes en qu’ei abordat pera regulacion der Estat. Dita regulacion, s'englòbe laguens deth principi de cooperacion, en article 4, e a un cèrt protagonisme en títol quatau, dedicat ara Cooperacion entre Administracions entar impuls dera administracion electronica. En aguest títol, mès concrètaments, en article 40 s'utilitze er impuls dera interoperabilitat des sistèmes e aplicacions emplegades pes Administracions publiques. Ara seguida, er article 41 hè referéncia ara aplicacion per part des Administracions publiques des mesures informatiques, tecnologiques e organizatiues, e de seguretat, que garantisquen un avient nivèu de interoperabilitat tecnica, semantica e organizatiua e que evite discriminacion as ciutadans per rason dera sua eleccion tecnologica. E, seguidament, er article 42.1 cree er Esquèma Nacionau de Interoperabilitat (ENI) que compren eth conjunt de critèris e recomanacions en matèria de seguretat, conservacion e normalizacion qu'auràn d'èster agudi en compde pes Administracions publiques entà presa decisions tecnologiques que garantisquen era interoperabilitat, entre aguestes e damb es ciutadans. Er Esquèma Nacionau de Interoperabilitat, cossent damb era Lei d'Accès, a d'èster aprovat per Reau Decrèt de Govèrn, en tot auer de mantier-se actualizat de manèra permanenta. Atau donques, mejançant eth Reau Decrèt 4/2010, de 8 de gèr, se regule eth nomentat esquèma, eth quau represente un pas important ena norma dera Administracion electronica, centre era sua accion en besonh d'escambi de donades e informacion entre es Administracions Publiques damb eth de besonh dera seguretat juridica.
12
Desglose deth Reau Decrèt 4/2010
13
Principis específics dera interoperabilitat Era interoperabilitat se constituís coma un protagonista ena interrelacion de donades e informacions enes Administracions Publiques e, d'aguesta manèra, ei de besonh qu'existisquen normes comunes que faciliten e regulen aguesta dinamica de interrelacion. Eth preambul deth Reau Decrèt 4/2010 indique que, respecte ara interoperabilitat, ei de besonh qu'es normatiues siguen comunes donques qu'afècten a totes es Administracions e, per açò, a d'èster abordat pera regulacion der Estat. Er encastre d'aplicacion deth Reau Decrèt, ei tant entàs Administracions Publiques en generau coma entàs ciutadans enes sues relacions damb es Administracions Publiques e es relacions entre eres, en tot non èster d'aplicacion as Administracions Publiques enes activitats que desvolòpen en regim de dret privat. Era aplicacion deth ENI, recuelhuda en article 4 deth Reau Decrèt, se desvoloparà cossent damb es següents principis específics dera interoperabilitat: a) Era interoperabilitat coma qualitat integrau. b) Caractèr multidimensionau dera interoperabilitat c) Enfocament de solucions multilateraus. Per part dera interoperabilitat coma qualitat integrau, soslinhe que s'aurà presenta de forma complèta des der inici des servicis e sistèmes e ath long deth sòn cicle de vida: planificacion, dessenh, recuelh, bastiment, desplegament, explotacion, publicacion, conservacion e interconexion damb es madeishi. Respecte ath caractèr multidimensionau dera interoperabilitat, aguesta se compren en tot contemplar es sues dimensions:
Organizativa: Contemple era modelizacion des procèssi e era collaboracion entre es administracions. Semantica: contemple qu'era informacion pogue èster interpretable e reutilizable de forma automatica. Tecnica: contemple era interconexion a trauèrs de diuèrsi compausants tecnologics e directritzes comunes que permeten era adopcion de solucions que foncionen en un escenari multilaterau.
14
Dimensions dera interoperabilitat: organizativa, semantica e tecnica Coma s'a comentat en punt anterior, era interoperabilitat, atau coma se desgrane enes següentes referéncies, [Rozalen, Óscar, 2013], [Gonzales Moraus, Daniel, 2013] e [Ministèri d'Isènda e Administracions Publiques, 2010a], se pòt explicar coma un modèl de capes formades pes següentes dimensions: organizativa, semantica e tecnica.
En sò que hè ara interoperabilitat organizativa aguesta s'encargue de hèr util e practic eth sistèma de interoperabilitat mejançant era creacion d'estrategies e determinacion d'objectius. Er article 8 deth Reau Decrèt 4/2010 indique qu'es Administracions Publiques establiràn e publicaràn es condicions d'accès e utilizacion des servicis, donades e documents en format electronic que placen a disposicion dera resta d'Administracions en tot especificar es finalitats, es modalitats de consum, consulta o interaccion, es requisits qu'an de satisfèr es possibles usatgèrs d'aguesti, es perfils des participaires implicadi ena utilizacion des servicis, es protocòus e critèris foncionaus o tecnics de besonh entà accedir as nomentadi servicis, eth mecanisme de besonh des sistèmes interoperables, atau coma es condicions de seguretat aplicabla. Coma cap demorar, aguestes condicions an de respectar es principis referenciadi enes articles 4 a 12 dera Lei Organica 15/1999, d'emparament de donades de caractèr personau, en tot assegurar era qualitat des donades de sòrta que resulten avienti, apertienti e non excessius cossent damb era finalitat dera sua recuelhuda, eth consentiment der interessat quan serà de besonh e en tot garantir que eth ciutadan coneish eth tractament de dita
15
informacion. Ath delà, s'an d'establir es procediments avienti entà que er interessat pogue exercir es drets d'accès, rectificacion, anullacion e oposicion ath tractament des sues donades Mejançant er article 9 deth Reau Decrèt 4/2010, es Administracions Publiques mantieràn actualizat un Inventari d'Informacion Administrativa, qu'includirà es procediments administratius e servicis que presten de forma classificada e estructurada en familhes, damb indicacion deth nivèu de informatizacion des madeishi e mantieràn tanben ua relacion actualizada des sòns organs administratius e burèus de registre e atencion ath ciutadan. Per part dera interoperabilitat semantica, era quau se centre enes ahèrs de besonh entà que es sistèmes d'informacion poguen liéger e compréner era informacion qu'escàmbien, er article 10 deth Reau Decrèt 4/2010 jos er epígrafe “Actius semantics” indique qu'es òrgans dera Administracion Publica o Entitats de Dret Public, titulars de competéncies en matèries restacades damb es infraestructures, servicis e esturments establiràn e mantieràn actualizada era relacion de modèls de donades d'escambi qu'agen eth caractèr de comuns, obligatòri eth sòn emplec entàs escambis d'informacion enes Administracions Publiques. Aguesti modèls de donades s'auràn d'ajustar a çò d'indicat en dit Reau Decrèt estandards aplicables, es quaus se haràn referéncia en punt concèpte, interoperabilitat tecnica. Er article 10, actius semantics, concludís en tot soslinhar qu'es definicions e codificacions emplegades enes modèls de donades auràn en compde çò de disposat ena Lei 11/1989, de 9 de mai, dera Foncion Estadistica Publica e es disposicions que regulen dita foncion. Fin finau, referent ara interoperabilitat tecnica, era quau se centre en emplec des elements tecnologics que formen part d'un sistèma d'informacion entà perméter er accès e escambi de donades, eth Reau Decrèt mejançant er article 11, Estandards Aplicables, soslinhe qu'es Administracions Publiques usaràn estandards dubèrts, atau coma de forma complementària, estandards que siguen d'emplec generalitzat pes ciutadans, ar objècte de garantir era independéncia ena eleccion d'alternatiues tecnologiques e era adaptabilitat ath progrès dera tecnologia. Se tracte d'ua mesura interessanta donques que garantís ua neutralitat tecnologica e evite era discriminacion as ciutadans per rason dera sua eleccion tecnologica, referent ar accès de donades e aplicacions d'emplec generalitzat. Ath delà, dita mesura non compromet, mès de çò de de besonh, es recorsi e possibilitats tant dera Administracion coma des pròpris ciutadans. Er article 11 finalize en tot indicar qu’es ciutadans poderàn escuélher es aplicacions o sistèmes entà relacionar-se damb es Administracions Publiques tostemp e quan utilizen estandards dauridi. Aguesti estandards, es quaus faciliten era interoperabilitat damb es Administracions Publiques, se referenciaràn en un catalòg.
16
Er emplec d'infrastructures e servicis comuns En sò que hè referéncia ar emplec d'infrastructures e servicis comuns, er Esquèma Nacionau de Interoperabilitat, mès concrètaments en article 12 [Notícies Juridiques, 2015b], se limite a indicar qu'es Administracions Publiques emplegaràn aqueres infraestructures e servicis que poguen implantar en sòn encatsre d'accion damb es infraestructures e servicis comuns que proporcione era Administracion Generau der Estat entà facilitar era interoperabilitat e era relacion multilaterau en escambi d'informacion e de servicis entà totes es Administracions Publiques. D'aguesta manèra, es organismes publics poderàn profitar es recorssi de tot tipe, donques qu’aguest emplegament d'infrastructures e servicis pòt portar a compartir e reutilitzar donades e informacion avienta a ua fin determinada, observacions o comentaris que favorisquen un melhor servici e un major rendiment de recorsi, es quaus unicaments son disponibles a trauès de d’aguest emplec. Entà finalizar aguest punt e remercar era importància que dispòse era interoperabilitat des sistèmes d'informacion atau e coma s'indique en [Llavador Cisternes, Hilario, Davara Rodríguez, Miguel Angel, 2014b] , podem hèr referéncia ar article 41 dera Lei d'accès, eth quau dispòse d'ua grana relacion damb çò d'analitzat en aguest punt. Er article 41 indique qu'es Administracions Publiques utilizaràn es tecnologies dera informacion enes sues relacions damb es autes administracions e damb es ciutadans jos eth marc dera cooperacion en matèria de interoperabilitat de sistèmes e aplicacions.
17
Es comunicacions des Administracions Publiques En çò que tanh as comunicacions, er article 13 deth RD 4/2010 [Notícies Juridiques, 2015b], Hilat de comunicacions des Administracions Publiques espanhòles, entre en matèria en tot orientar tant era utilizacion preferenta der hilat de comunicacions des Administracions publiques espanhòles entà comunicar-se entre eres. En aguest sens connectaràn es sòns respectius hilats e es sòns nòdes de interoperabilitat, de manera que se facilite er escambi d'informacion e de servicis entre es madeishes, atau coma era interconexion damb es hilats des Institucions dera Union Europèa e d'auti Estats membres. Entà establir era connexion ar hilat de comunicacions des Administracions publiques, seràn d'aplicacion es requisits prealables que s'indiquen ena disposicion addicionau prumèra, ues normes tecniques de interoperabilitat d'obligat compliment que van des der establiment d'un conjunt d'estandards dubèrts que siguen d'emplec generalitzat pes ciutadans, eth quau garantirà era independéncia ena eleccion d'alternatiues tecnologiques pes ciutadans e es Administracions Publiques ath delà de garantir era adaptabilitat ath progrès dera tecnologia enquià un modèl de donades entar escambi de sètis entre es Entitats Registraus en tot passar per: Indicacions referents as metadades minims obligatòris, era associacion des donades e metadades de signatura o de sagerat de temps, atau coma d'auti metadades complementaris associadi; e es formats de document relatiu ath document electronic. Era digitalizacion de documents damb es formats e estandards aplicables, es nivèus de qualitat, es condicions tecniques e es metadades associadi ath procès de digitalizacion. Er expedient electronic, era sua estructura e format. Era politica de signatura electronica e de certificats dera Administracion. Es protocòus d'intermediacion de donades, damb es especificacions que faciliten era integracion e reutilizacion de servicis enes Administracions Publiques. Era relacion de modèls de donades qu'agen eth caractèr de comuns ena Administracion e aqueri que hèsquen referéncia a matèries subjèctes a escambi d'informacion damb es ciutadans e d'autes administracions. Era politica de gestion de documents electronics. Es requisits de connexion ar hilat de comunicacions des Administracions publiques espanhòles. Es procediments de copiat autentic e conversion de documents electronics, atau coma des de papèr o d'auti mejans fisics a formats electronics.
18
Atau donques, eth hilat SARA ei era interconexion que facilite er escambi d'informacion e servicis entre es diuerses Administracions. A trauès d'aguest hilat, es Ministèris, es Comunitats Autonòmes, es administracions locaus e auti organismes publics pòden interconectar es sòns hilats d'ua manèra fiabla, segura, capaça e flexible. En relacion damb era interoperabilitat semantica, es prestadors de servicis de certificacion aplicaràn çò de seguit, descrit ena sua Declaracion de Practiques de Certificacion: Era definicion des perfils de certificadi que descriueràn, mejançant minims, eth contengut obligatòri e opcionau des desparièrs tipes de certificadi qu'emeten, atau coma era informacion sus era sintaxi e semantica des nomentadi contenguts. Establiment des camps en tot cercat era uinicitat d'informacion permeterà eth sòn emplec en trebalhs d'identificacion. Fin finau, en relacion damb era interoperabilitat tecnica, es prestadors des servicis de certificacion aplicaràn çò de següent, descrit ena sua Declaracion de Practiques de Certificacion: Es estandards relatius a politiques e practiques de certificacion e generacion de certificats electronics, estat des certificats, dispositius segurs de creacion de signatura, programes controladors, dispositius criptogràficos, interfaces de programacion, cartes criptogràficas, conservacion de documentacion relatius as certificats e servicis e límits des certificats. Era incorporacion, laguens es des certificats, d'informacion relatiua as direccions d'Internet a on s'aufrissen servicis de validacion per part des prestadors. Es mecanismes de publicacion e de emission de certificats e documentacion associada admetuda entre Administracions Publiques.
19
Lei Organica 3/2018, de 5 de deseme, dera Proteccion de Donades Personaus e garantia des drets digitaus. Era naua LOPD compòrte era modificacion essenciau dera Lei 39/2015. En concret se modifiquen es apartats 2 e 3 der article 28 que passen a auer era següenta redaccion: Article 28. Apartat 2. Es interessadi an dret a non aportar documents que dejà se trapen en poder dera Administracion actuanta o agen estat elaborats per quinsevolha auta administracion. Era administracion actuanta poderà consultar o recabar aguesti documents, exceptat qu’er interessat se opòse… Es administracions publiques auràn de racabar es documents electronics a trauèrs de hilats corporatius o mejançant consulta as plataformes d’intermediacion de dades o d’auti sistemes abilitats ar efecte… Article 28. Apartat 3. Es Administracions non exigiràn as interessadi era presentacion de documents originaus, exceptat que, tamb carácter excepcionau, era normativa reguladora aplicable digue sò de contrari. Cau destacar, tanben, qu’aguesta nauedosa LO 3/2018 li dar eth torn ara relacion tamb es ciutadans per mejans electronics e garantize es drets digitaus dera ciutadania. Aguesta madeisha Lei Organica derògue ara aprovada e publicada de 1999 respecte ara proteccion de donades personaus. Calerà vèir, a partir d’ara, es recomanacions, publicacions e documents que guidaràn era aplicacion d’aguesta Lei e era repercussion ena Lei de Procediment Administratiu Común e ara Lei d’Accès as Servicis públic electronics principauments.
20
Entà mès informacion sus era interoperabilitat, podetz visitar:
Bona practica Ajuntament de Les
Bona practica Ajuntament de Bossòst
Bona practica Ajuntament de Naut Aran
21
Bona practica Ajuntament de Vielha e Mijaran
Bona practica Conselh Generau d’Aran
22
Crèdits 01. Aguesta trebalh a estat confeccionat per Alex Moga tamb era collaboracion de Alejandra Escuín e Mikel Martínez, integrants deth Programa Govèrn Dubèrt. S’a recebut eth supòrt deth Secretari Generau deth Conselh Generau d’Aran. 02. S’an emplegat 35 ores de jornada laborau entà portar a tèrme eth trebalh que se presente; tamb un còst de 476 € (en tot compdar era totalitat documents). 03. Es mieis utilitzadi entà portar a tèrme eth trebalh an estat: Hardware (estacion de trebalh basica) e software (ofimàtic e de dessenh gràfic). 04. Era metodologia de trebalh emprada a estat era preestablerta en Programa de Govèrn Dubèrt. a. Era non utilitzacion de papèr b. Era grafia coma element d’identificacion comprensiua a trauèrs deth format d’infografia. c. Trebalh en linha (cooperatiu, collaboratiu e dubèrt) 05. Era finalitzacion e presentacion d’aguest document compòrte poder-le hè públic en portaus de publicacions digitaus e/o espacis der ecosistèma web, tostemp que non contravengue eth marc legislatiu existent. Era motivacion, entara sua publicacion, se sustente ena conceptualitzacion dera linha de trebalh que potencie eth Programa Govèrn dubèrt que ei: era transparéncia, es donades dubèrtes e eth “compartir” (coma element participacion) ena recèrca dera melhora colectiva.
23