Fulls dels Enginyers setembre 2016

QUATRE MOTORS PER A EUROPA

CRISTÓBAL TRABALÓN (TMB)

EXDIRECTORA DE MUNDO INDUSTRIAL

Els Enginyers Industrials de Catalunya participen a la reunió internacional a Stuttgart. PÀG.10

“Els serveis de normativa NT i DL Plus faciliten el dia a dia de l’enginyer”.

Laura Tremosa: “M’he divertit bastant en el sector de la informació tècnica”.

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 09/ SETEMBRE 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TECNOLOGIA

Ciberatacs, l’amenaça per a la competitivitat Vista del Campus Diagonal-Besòs de Barcelona.

 TEMA DEL MES

El Campus Diagonal-Besòs de Barcelona obre les portes Enginyeria Química i Ciència i Enginyeria de Materials són alguns dels màsters que s’hi impartiran

Ha estat guardonat en els Premis Catalunya Construcció 2016, en la categoria Direcció Integrada de Projecte

PÀG.06 // Inici del curs amb 3.500 estudiants de grau, màster i doctorat; 400 docents i investigadors, i una inversió de 96,5 milions d’euros.

Aquestes són algunes de les xifres més representatives de la posada en marxa de la nova Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

inauguren el curs acadèmic 20162017 tenen com a objectiu convertir l’EEBE en un altre referent de la UPC en docència, recerca i innovació en l’àmbit de l’enginyeria industrial, especialment en les tecnologies: química, de materials, biomèdica i d’energia.

en el Campus Diagonal-Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Concebut com un nou espai universitari d’innovació i coneixement, el nou Campus Diagonal-Besòs està situat a cavall de les ciutats de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. Les activitats que

L’objectiu de l’EEBE és ser un centre acadèmic d’alta qualitat en l’àmbit de l’enginyeria per a la indústria del segle XXI, capaç d’actuar com a agent de transformació, en col·laboració amb el teixit socioeconòmic del país, i amb una clara vocació internacional. 

PÀG.08 // La confiança creixent en el núvol privat i públic farà augmentar tant el nombre com l’efectivitat dels ciberatacs. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe New Rules: The Evolving Threat Landscape in 2016, elaborat per Fortinet, proveïdor mundial de dispositius de seguretat de xarxa i líder en gestió unificada d’amenaces (UTM). Tanmateix, una altra tendència tecnològica que, previsiblement, farà créixer els atacs cibernètics és l’augment exponencial de la implementació de la IoT. 

 INFRAESTRUCTURA

Innovacions a peu de carretera

Projecte eHighway, liderat per Siemens, que fa més sostenible el transport per carretera de mercaderies pesants. 

OPINIÓ // PÀG.03



PÀG.04 // Us proposem fer un petit recorregut per conèixer més detalls de les darreres innovacions en matèria tecnològica que podrien ser implementades en les nostres carreteres i autopistes del futur. El viatge ens portarà fins als EUA, Mèxic, Suècia i Holanda. Destaca especialment eHighway, projecte liderat per Siemens, que té el potencial de canviar la tecnologia del transport de mercaderies per una altra de més neta. Així mateix, l’enginyer civil José Carlos Rubio Ávalos ha registrat la patent d’un nou material anomenat polímer fotoluminescent (GPF). 

 TECNOLOGIA

Nova tecnologia en 3D obté estructures molt lleugeres PÀG.03 // Investigadors del centre tecnològic Eurecat han desenvolupat una nova tecnologia que permet fabricar per impressió en 3D peces reforçades amb fibres de carboni, un avanç que permet obtenir estructures fins a tres cops més lleugeres que el titani amb uns costos molt més baixos. 

OPINIÓ // PÀG.02

“La nova etapa de l’Anella Industrial 4.0 surt amb l’avantatge que molts ajuntaments ja són coneixedors de la importància de la banda ampla simètrica als polígons”

“KUKA preveu presentar un sistema que permet obtenir en temps real múltiples dades d’un conjunt de robots en producció i mostrar-les de manera gràfica”

EMILIO HERNÁNDEZ, DIRECTOR DEL PROJECTE ANELLA INDUSTRIAL

CARLES SOLER, MEMBRE DEL GT DE ROBÒTICA DE LA COMISSIÓ INDÚSTRIA 4.0 DELS EIC

09set2016PAG01.indd 1

19/7/16 10:08

02

OPINIÓ

 Editorial

 Tribuna

Néixer amb la voluntat d’esdevenir un centre de referència en l’àmbit de la docència i la recerca, la inversió pública realitzada i la integració de diversos serveis de la UPC subratllen la importància de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est i del Campus Diagonal-Besòs

Un pas decisiu per a la UPC

L

a Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) inicia, aquest mes de setembre, les activitats de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE). Tal com està concebut, el centre serà el principal motor del Campus Diagonal-Besòs de la Universitat.

Diferents dades atorguen a l’EEBE una gran importància com a aposta estratègica de la UPC. D’una banda, neix amb la voluntat d’esdevenir un referent de la UPC en docència, recerca i innovació en l’àmbit de l’enginyeria industrial centrada en tecnologies com la química, materials, biomedicina i energia.

Els 150.000 m2 de superfície potencial, els 3.500 alumnes previstos per al curs acadèmic 2016-2017 i els 27 grups de recerca i unitats transversals de recerca que s’hi instal·laran conviden a ser optimistes envers el futur del centre.

Un altre motiu que subratlla la rellevància de l’EEBE i el Campus Diagonal-Besòs de la UPC el trobem en la gran inversió pública necessària per fer realitat aquest projecte, 96,5 milions, amb la implicació de tot tipus d’administracions: Genera-

“

litat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Fons de Desenvolupament Regional Europeu (FEDER), disposició addicional tercera de l’Estatut (inversió estatal a Catalunya en infraestructures) i l’aportació estatal del Campus d’Excel·lència Internacional (CEI Energia). La UPC hi ha invertit, a través d’un crèdit estatal a retornar al Ministeri d’Economia i Competitivitat, 15,9 milions d’euros.

Així mateix, cal no oblidar que la UPC i la Generalitat de Catalunya van aprovar el desembre passat un contracte programa per a la implantació i el funcionament de l’EEBE al Campus Diagonal-Besòs. Aquest contracte programa estableix un finançament de 9,3 milions d’euros anuals per a vuit anys (període 2015-2022).

El darrer argument és la connotació integradora de l’EEBE. Aquest centre integra tant les activitats de docència i de recerca de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) com una part de l’activitat docent i de recerca vinculada als àmbits de l’enginyeria química i de materials de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). 

“Vull reivindicar l’etapa de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya dels anys setanta perquè va tenir un paper cultural molt interessant”

CARLES SOLER Membre del GT de Fabricació Additiva dels EIC

Robòtica 4.0

U

n dels actuals trending topics en el món industrial és l’omnipresent concepte indústria 4.0.

Un concepte que encara està en procés de definició i consens, en què el mateix terme va per davant de la realitat, però que sens dubte està marcant l’evolució del sector industrial i, per tant, també de la robòtica.

Els dos esdeveniments de referència per conèixer-ne l’estat actual i les tendències són la Hannover Messe, seu de la Plattform Industrie 4.0 alemanya, que ha celebrat l’edició del 2016, i l’Internet of Things Solutions World Congress, la propera edició del qual se celebrarà a l’octubre a Barcelona i que es considera “territori” propi de l’Industrial Internet Consortium, consorci internacional impulsat inicialment per empreses americanes. Amb vocació més propera, la Comissió Indústria 4.0 dels EIC vam organitzar el Fòrum Indústria 4.0 el 10 de juny, amb dos objectius principals: • Transportar al teixit industrial català l’estat de la qüestió de la indústria 4.0.

• Mostrar exemples reals que accelerin la comprensió del potencial de les tecnologies i la seva aplicació a la indústria.

Específicament en l’àmbit de la “robòtica 4.0”, en aquest moment les empreses estan seguint diverses aproximacions: • Alguns fabricants, especialment els de petita dimensió corporativa, estan expectants per veure com es va concretant el concepte en el sector, i reconeixen més o

menys obertament que, de moment, no ha afectat directament la seva estratègia de desenvolupament de producte. És un wait and see dual, ja que elimina riscos d’error però implicarà un sobreesforç per recuperar el temps perdut un cop s’entri en el període de consolidació.

• Un segon grup d’empreses han descobert, de sobte, que la indústria 4.0 està en línia amb les propostes que presenten al mercat des de fa temps o que les recull, de manera que en tenen prou amb fer valer la seva oferta actual. Així, per exemple, Universal Robots, fabricant especialitzat en robots col·laboratius, defensa que estan a l’avançada perquè la indústria 4.0 va de flexibilitat en els processos i els seus robots són molt flexibles. O com comenta Stäubli: “Els nostres robots fa temps que ofereixen tantes dades que poden saturar el cloud, però just ara que s’ha posat de moda és quan els gerents d’empresa comencen a estar interessats a analitzar-les”.

• Finalment, ja hi ha qui està desenvolupant propostes específicament en clau 4.0. Una de les que sortiran al mercat més aviat és de KUKA, que preveu presentar abans de final d’any un sistema que permet obtenir en temps real múltiples dades d’un conjunt de robots en producció i mostrar-les de manera gràfica. Encara és lluny del que imaginem que arribarà a ser el 4.0, però és un primer pas de molts més que vindran en breu. 

 Sonòmetre

 Altaveu

LAURA TREMOSA Enginyera industrial i membre del consell de redacció de Automática e instrumentación

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

09set2016PAG0203.indd 2

FULLS DELS ENGINYERS / 09

Pla de xoc per apuntalar el patrimoni industrial del Poblenou

6.000 productors fotovoltaics reclamen contra l’RD d’autoconsum

El sector TIC, en una “competència ferotge”

Barcelona impulsarà un pla de xoc per protegir el patrimoni industrial del Poblenou. L’actuació prevista, dotada amb un pressupost de 10,2 milions d’euros, actualitzarà l’inventari de naus, edificis, xemeneies i elements arquitectònics rellevants realitzat l’any 2000. Aleshores es van identificar 170 elements d’interès, dels quals ara s’han triat els 158 amb més perill de deteriorament per dur-hi a terme les intervencions més urgents. El districte de Sant Martí acull cinc d’aquests espais: La Escocesa, Can Ricart, Ca l’Alier, Can Felipa i Flor de Maig.

Aquests productors fotovoltaics han presentat davant el Tribunal Suprem reclamacions patrimonials pel perjudici econòmic sofert amb l’entrada en vigor de la reforma energètica impulsada pel Govern de Mariano Rajoy durant el període en el qual José Manuel Soria era ministre d’Indústria. Aquesta acció judicial ha estat presentada pels serveis jurídics de l’Associació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltaica (ANPIER) i Holtrop SLP Transaction & Business Law. El TS havia admès la possible reclamació de la responsabilitat patrimonial.

El darrer informe de Crédito y Caución sobre la situació de les TIC arreu del món conclou que és un sector en creixement constant, però immers en una “competència ferotge”, la qual cosa farà reduir significativament els marges de benefici. Les tecnologies que impulsaran aquest creixement estaran vinculades amb el cloud. Segons l’European IT Observatory (EITO), el mercat mundial de TI creixerà un 2,6% enguany. Cal recordar que la facturació del sector es va incrementar un 3,8% l’any 2015 fins a assolir els 2,82 bilions d’euros.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Pablo Monfort i Ferran Sardans Publicitat: Pilar Alonso i Sonia Olivera Infografia: Noel Zaragoza Fotografia: Noel Zaragoza i Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió

Correcció lingüística: Ester Ollé Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té

legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial.

No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

19/7/16 10:10

FULLS DELS ENGINYERS / 09

www.fullsdelsenginyers.cat

03

 Notícies

 Radiografia

Nova tecnologia d’impressió en 3D permet obtenir estructures més lleugeres Investigadors del centre tecnològic Eurecat han desenvolupat una nova tecnologia que permet fabricar per impressió en 3D peces reforçades amb fibres de carboni, un progrés que permet obtenir estructures fins a tres cops més lleugeres que el titani amb uns costos molt més baixos. La tecnologia es basa en un procés de fabricació que inclou una màquina de fabricació additiva (o impressió en 3D) i un dispositiu d’injecció de fibres. Opcionalment, si la resina injectada requereix temperatura per ser curada, també podria incloure un forn de curat.

L’

expert en materials compostos d’Eurecat, Marc Crescenti, ens explica com funciona aquesta nova tecnologia: “Hem dissenyat i fabricat una peça amb cavitats tubulars en el seu interior mitjançant una tecnologia de fabricació additiva. Posteriorment, s’han d’injectar fibres contínues de reforç i resina en les cavitats tubulars.

Finalment, cal curar la resina fins que se solidifiqui”. Per tant, la tecnologia no es basa a fer una nova

màquina de fabricació additiva, sinó a realitzar un procés posterior en una peça que pot ser obtinguda mitjançant gairebé qualsevol tecnologia de fabricació additiva.

AVANTATGES Un dels avantatges de la tecnologia és que permet processar una gran varietat de materials, incloent-hi plàstics, ceràmics i metalls.

Un altre benefici és que permet situar les fibres en totes les direccions amb gran llibertat de disseny.

“Això permet reduir encara més el pes de les estructures”, manifesta Crescenti, que també en destaca les vessants econòmica i pragmàtica: “El cost del sistema d’injecció pot ser molt reduït per a tecnologies que treballin amb plàstic. Si reforcem el plàstic amb fibres de carboni, es poden arribar a obtenir propietats mecàniques properes a les del titani amb una densitat més de tres cops més baixa”.

USOS El sector aeroespacial és un dels principals sectors objectiu, ja que l’estalvi de pes que poden proporcionar tecnologies com aquesta té un impacte molt elevat en la reducció del consum de combustible i les emissions de gasos contaminants.

D’altra banda, “si combinem la nostra tecnologia amb tecnologies de fabricació additiva altament productives, podem proporcionar una solució viable per a sectors com l’automòbil, on les exigències en termes de productivitat són molt elevades”, conclou Crescenti. 

 Tribuna

EMILIO HERNÁNDEZ Director del projecte Anella Industrial

El paper de l’Anella Industrial 4.0

Q

uan la cancellera Angela Merkel, cap als anys 2013-2014, va definir com a pla estratègic per a Alemanya portar internet a les indústries, no estava pensant en què els treballadors poguessin llegir els diaris digitals, mantenir els seus blogs o veure l’últim capítol de la sèrie televisiva més cool. Estava proposant que totes les tecnologies i metodologies desenvolupades fins ara a internet, i que ens permetien la ràpida presa de decisions per la facilitat de disposar d’informació en períodes de temps molt curts, s’orientessin cap al nucli de les empreses, de les indústries i les seves màquines.

Estava donant cos i raó de ser al concepte industry 4.0 i internet de les coses (IoT).

Per poder dur a terme aquests objectius, cal infraestructura.

Quan vaig definir el concepte ane-

09set2016PAG0203.indd 3

lla industrial el 2007, el que es volia era posar sobre la taula la falta d’infraestructures de telecomunicacions als polígons industrials, objectiu estratègic per als alemanys i pols de generació de riquesa per als països anomenats industrials. Per això, es va fer una política d’acompanyament entre projectes de R+D+i amb els socis de l’Anella Industrial i pressió i motivació a les operadores per portar la banda ampla simètrica als polígons. El conjunt de les actuacions va fer que alguns ajuntaments entenguessin el problema i han estat actuant en conseqüència. Em consta que Manresa, Granollers, Igualada… han estat des d’aleshores treballant per resoldre el problema de la manca de telecomunicacions del segle XXI als polígons.

He tingut la sort de participar recentment en un inventari d’infraestructures de telecomunicacions en

un sector clau per a l’economia de Catalunya. Encara no en són públics els resultats, però tant de bo siguin compatibles amb dues dades objectives clarificadores pel que fa al futur de la indústria. D’una banda, un estudi recent d’una consultoria alemanya ha previst que per al 2025 més de 300.000 empreses alemanyes demanaran un ample de banda per damunt dels 300 Mb/s simètrics. També el doctor Ferri Abolhassan, director IT a T-Systems, va dir a Automotive industry 4.0: Advantage through collaboration (CeBIT, 18 de març del 2015): “Companies have to digitize their own core processes, as well as across their companies boundaries, if they want to remain competitive”.

Queda clar que les infraestructures han d’existir. No es poden fer grans desenvolupaments tecnològics i grans aplicacions que només

PediGri, transparència de Grifols El grup Grifols ha creat PediGri, un sistema que proporciona al professional sanitari una traçabilitat total de cada derivat plasmàtic des de la donació fins al producte final. Amb aquesta nova eina, els sanitaris disposaran d’àmplia informació de cada lot de producte, com per exemple el certificat d’anàlisi i la seva fitxa tècnica.

PediGri s’aplica a les instal·lacions de Parets del Vallès i Los Angeles, i ara obrirà fronteres i també cobrirà els medicaments fabricats a la seu de Carolina del Nord. 

Applus+ a Xangai obté la qualificació d’Airbus El laboratori de materials d’Applus+ a Xangai ha estat oficialment qualificat per Airbus per realitzar-hi assajos de control de qualitat en materials compostos.

L’abast de la qualificació inicial inclou assajos mecànics com els de GRC, tracció, cisalla i flexió i assajos tèrmics (DMA AITM 1-0003).

Applus+ és el primer laboratori independent de la Xina que aconsegueix la qualificació per realitzar assajos de control de qualitat per a materials compostos. 

SENER participa en l’ampliació del canal de Panamà

usin unes poques empreses. S’han de poder expandir les infraestructures a tot el territori industrial i s’ha de prioritzar ja. Si no, serà massa tard i tornarem a la cua.

La nova etapa de l’Anella Industrial 4.0 surt amb l’avantatge que molts ajuntaments ja són coneixedors de la importància de la banda ampla simètrica als polígons i poden ajudar a aquest desplegament obligatori si volen mantenir les indústries al seu territori. S’ha d’aprofitar. Està l’Anella Industrial 4.0 orientada cap a aquest objectiu? 

El grup d’enginyeria i tecnologia SENER ha participat en l’ampliació del canal de Panamà, que va entrar en marxa a finals de juny. Es tracta d’un dels projectes d’infraestructura més importants del món, per les noves oportunitats de comerç que representarà, ja que permetrà el pas de vaixells de fins a 14.000 contenidors, el triple de la càrrega actual, segons reporta l’Autoritat del Canal de Panamà. 

19/7/16 10:10

04

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 09

 Tecnologia

INNOVACIONS a peu de carretera

Els EUA, Mèxic, Suècia i Holanda són països que tenen, al primer cop d’ull, pocs elements en comú. No obstant això, són l’origen de les darreres innovacions en matèria tecnològica que podrien ser implementades en les nostres carreteres i autopistes del futur.

Fem un petit recorregut per conèixer més detalls d’aquestes propostes.

Detall i instal·lació del sistema solar Roadways.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

ESTATS UNITS D’AMÈRICA L’inici del nostre recorregut ens porta fins a Missouri, al cor dels Estats Units d’Amèrica, i en concret al tram de la mítica Ruta 66. És previst que una porció d’aquesta autopista aculli un sistema capaç de generar energia gràcies a plaques solars instal·lades sota el paviment. El projecte, anomenat Solar Roadways, té com a objectiu principal generar electricitat per al seu propi ús i, alhora, per cedir-la a la xarxa elèctrica. La instal·lació d’aquest sistema és prevista per a la fi d’aquest any.

Des d’un punt de vista tècnic, la innovació es basa en una sèrie de panells modulars amb cèl·lules fotovoltaiques inserides a la part inferior del paviment. Aquests panells fotovoltaics es comuniquen entre ells per traslladar l’energia fins a unes bateries, que l’emmagatzemen.

L’acumulació energètica permetrà utilitzar part de l’energia per a l’enllumenat viari i per subministrar energia als senyals lluminosos, i l’excedent servirà per proveir d’energia les poblacions properes.

Cal afegir que els panells solars estan recoberts amb uns mòduls de tres centímetres de vidre trempat que fan les funcions de protecció. En cas que el pas continu de cotxes per sobre els faci malbé, els mòduls es poden substituir sense una gran incidència en el trànsit.

A més, els panells inclouen LED que poden generar diversos colors per crear les línies de separació viària o emetre missatges d’alerta.

No obstant això, aquesta no és la primera experiència en el món d’implementació d’un sistema viari solar. La ciutat holandesa de Krommenie va testar l’any 2015 un carril bici solar que genera prou energia per a l’enllumenat d’aquest tram. Després de superar alguns problemes inicials, sembla que la tecnologia és prou madura per instal·lar-la a més ciutats.

MÈXIC No ens movem de l’Amèrica del Nord en el nostre recorregut i ens traslladem fins a Mèxic, on l’enginyer civil José Carlos Rubio Ávalos ha estat treballant en els darrers anys per donar una altra utilitat al ciment.

“Si el trobem dispers a tot el món, si el veiem en una infinitat d’edificis, camins, habitatges i ponts, llavors el ciment segurament està exposat a radiacions solars”: aquest va ser el raonament de Rubio per crear un ciment fosforescent.

La idea d’aquest plantejament és que el ciment sigui capaç d’absorbir la radiació ultraviolada durant el dia per brillar després a la nit. L’inconvenient principal és que el ciment, barreja de roques i minerals, és un conglomerat opac que no permet que hi passi la llum.

Per solucionar aquest problema, els investigadors han modificat l’estructura microscòpica del ciment pòrtland, la tipologia més utilitzada arreu del món, amb l’objectiu que pugui absorbir els raigs UV. En declaracions a BBC Mundo, Rubio ha explicat que “es tractava de permetre la difusió de radiació de llum a través del sílice (present al ciment), que

09set2016 PAG04_05.indd 4

El polímer fotoluminescent (GPF) és un nou material que pot ajudar a il·luminar les carreteres.

és el mateix material amb què està elaborat el vidre”. Així doncs, s’han modificat les propietats òptiques del sílice per fer-lo fosforescent. La intensitat i el color de la fosforescència en el ciment varien d’acord amb la concentració dels additius que permeten el pas de més o menys llum.

L’èxit d’aquests assajos ha dut José Carlos Rubio Ávalos a registrar la patent d’un nou material anomenat polímer fotoluminescent (GPF). El GPF pot ser utilitzat per fabricar materials ceràmics, morters, formigons i compòsits fotoluminescents. L’àmbit d’aplicació del GPF no es redueix a les carreteres, sinó que pot ser implementat en la indústria en general, i és útil principalment en les indústries de senyalització, de trànsit, elèctrica, electromecànica, arquitectònica i de decoració, de la construcció, militar, automotriu, aeronàutica, petroliera, naval, així com d’energies renovables.

No obstant això, el fet que el GPF sigui, ara per ara, quatre vegades més car que un ciment normal fa que Rubio l’hagi concebut per aplicar-lo com una capa de recobriment per a façanes d’edificis o per utilitzar-lo en la senyalització de vies i carreteres.

19/7/16 10:12

FULLS DELS ENGINYERS / 09

05

www.fullsdelsenginyers.cat

SUÈCIA Ara sí, creuem l’oceà per aterrar a Suècia. La proposta sueca s’anomena eHighway i per entendre-la hem d’imaginar un sistema pensat per a la circulació dels camions de càrrega per una autopista elèctrica. No hem d’oblidar que el 15% de les emissions de diòxid de carboni de Suècia corresponen als camions de càrrega.

Els vehicles pesants s’alimenten de la xarxa d’electricitat gràcies a un sistema de catenària similar al que ja s’utilitza en les vies de tren o el tramvia. En aquest cas, l’eHighway s’acaba d’inaugurar en un tram de dos quilòmetres de l’autopista E16, al nord d’Estocolm. L’empresa que hi ha al darrere d’aquest projecte és Siemens i l’enginyer en cap del seu Departament de Mobilitat, Roland Edel, afirma que “l’eHighway és dues vega-

des més eficient que els motors convencionals de combustió interna. La nostra innovació consisteix a alimentar els camions amb l’energia que ve de les línies elèctriques”. El sistema té una eficiència del 80% i, a més, cada vegada que el conductor frena alimenta la xarxa elèctrica amb l’energia cinètica que s’allibera.

Aquesta proposta preveu, a diferència dels autobusos elèctrics, que els camions puguin desconnectar-se de la xarxa quan vulguin per avançar un altre camió, emprant el motor dièsel a una velocitat màxima de 90 km/h, gràcies als sensors que activen el mecanisme articulat que porten a la part superior del vehicle.

Aquest any, Siemens es farà càrrec d’una prova pilot semblant a Califòrnia (Estats Units), en un tram de tres quilòmetres de l’autopista que connecta el port de Los Angeles amb Long Beach.

Més informació a www.fullsdelsenginyers.cat

Demostració de la solució eHighway que ja s’ha implementat a Suècia (Copyright Scania CV A).

HOLANDA Finalment, ens traslladem fins a Rotterdam (Holanda), on ens espera una solució, basada en panells modulars de plàstic reciclat dels oceans, per construir carreteres fetes com si fossin un Lego. Els mòduls de plàstic s’acoblen entre si i es poden desmuntar segons les necessitats. A més,

compten amb un espai de fàcil accés per a reparacions i un espai buit per implementar-hi infraestructures bàsiques, com les línies d’electricitat i telèfon o qualsevol altre tipus de subministrament necessari. Malgrat tot, el projecte encara està en fase de desenvolupament.

Imatge i render de la instal·lació de les peces a l’estil Lego per construir carreteres a Rotterdam.

09set2016 PAG04_05.indd 5

19/7/16 10:12

TEMA DEL MES

06

FULLS DELS ENGINYERS / 09

 Formació

L’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) inaugura el curs acadèmic 2016-2017 del Campus Diagonal-Besòs de la UPC amb 3.500 alumnes, set graus, tres màsters i tres programes de doctorat

En marxa l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) del Campus Diagonal-Besòs de la UPC El nou espai d’innovació i coneixement Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) inicia el curs 2016-2017 amb la voluntat d’esdevenir un referent de la UPC en docència, recerca i innovació en l’àmbit de l’enginyeria industrial.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

EEBE (EDIFICI A) A més de les instal·lacions per a la docència, en el mateix edifici de l’EEBE, de dotze plantes, s’hi instal·len els següents dotze grups de recerca i unitats transversals d’investigació en diferents àmbits de l’enginyeria (biomèdica, electricitat, electrònica i automàtica industrial, energia, materials, mecànica i química): • una secció del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB), que és centre Tecnio • el Grup de Biomecànica de l’Impacte (GRABI) • el Grup de Control, Dinàmica i Aplicacions (CoDAlab) • el Grup de Desenvolupament en Fabricació i Materials (DEFAM) • el Grup d’Energia Elèctrica, Electrònica de Potència, Automatització i Control de Sistemes (E3PACS) • el Grup de Recerca de Senyals en Sistemes Biomèdics (LASSIE) • el Grup de Recerca en Interacció de Superfícies (INSUP) • el Grup de Sostenibilitat, Humanisme i Tecnologia (SHT) • el Grup de Sostenibilitat en la Generació Distribuïda i les Energies Renovables (SGDER) • el Grup de Telegestió de Sistemes (GReTS) • una secció del Grup de Laboratori d’Aplicacions Multimèdia (LAM) • una secció del Grup de Laboratori de Càlcul Numèric (LaCàN)

09SET2016 PAG06_07.indd 2

EDIFICI DE RECERCA (C)

L’edifici C, de vuit plantes, acull el Centre de Recerca en Nanoenginyeria (CRnE) i els següents sis grups de recerca en energia, materials i nanotecnologia: • el Grup d’Astronomia i Astrofísica (GAA) • el Grup de Caracterització de Materials (GCM) • una secció del Grup d’Enginyeria i Microbiologia del Medi Ambient (GEMMA) • el Grup de Nanoenginyeria de Materials Aplicats a l’Energia (NEMEN) • el Grup de Recerca en Microtró • una secció del Grup de Tecnologia de Polímers i Compòsits (POLYCOM) El mateix edifici acollirà l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), entitat vinculada a la UPC i que forma part de la xarxa Centres de Recerca de Catalunya (CERCA).

EDIFICI DE RECERCA (I)

A l’edifici I, també amb vuit plantes, s’hi instal·len vuit grups de recerca, tres dels quals treballen en l’àmbit de l’enginyeria de materials i cinc en el d’enginyeria química: • el Centre d’Enginyeria de Processos i Medi Ambient (CEPIMA) • el Centre d’Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC) • el Centre d’Integritat Estructural i Fiabilitat dels Materials (CIEFMA), que és centre Tecnio • el Grup de Biomaterials, Biomecànica i Enginyeria de Teixits (BIBITE) • el Grup d’Innovació, Modelització i Enginyeria en (Bio)Materials (IMEM) • el Grup de Polímers Sintètics: Estructura i Propietats (PSEP) • el Grup de Processos de Conformació de Materials Metàl·lics (PROCOMAME) • el Grup de Processos de Separació i Tractament de Residus Industrials (SETRI)

19/7/16 10:13

07

FULLS DELS ENGINYERS / 09

www.fullsdelsenginyers.cat

XIFRES

C

atalunya compta des d’aquest mes de setembre amb un nou centre universitari, l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) de la Universitat Politècnica de Catalunya. Concebut com un nou espai universitari d’innovació i coneixement, el nou Campus Diagonal-Besòs està situat a cavall de les ciutats de Sant Adrià de Besòs i Barcelona.

Les activitats que inauguren el curs acadèmic 2016-2017 tenen com a objectiu convertir l’EEBE en un altre referent de la UPC en

docència, recerca i innovació en l’àmbit de l’enginyeria industrial, especialment en les tecnologies: química, de materials, biomèdica i d’energia.

Les xifres més representatives del projecte mostren aquesta ambició: inici del curs amb uns 3.500 estudiants de grau, màster i doctorat; uns 400 docents i investigadors, i una inversió de 96,5 milions d’euros (repartits entre la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Fons de Desenvolupament Regional Europeu, la UPC, la disposició addicional tercera de l’Estatut i una

aportació estatal com a Campus d’Excel·lència Internacional).

UN CENTRE INTEGRADOR El caràcter integrador del nou centre queda palès en el fet que l’EEBE aglutina les activitats de docència i de recerca de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB), un centre fins ara dependent del Consorci Escola Industrial de Barcelona i adscrit a la UPC. La integració total de l’EUETIB a la UPC com a centre propi i amb el nom d’EEBE coincideix amb el trasllat de les acti-

vitats de l’Escola al Campus Diagonal-Besòs.

L’EEBE també acull una part de l’activitat docent i de recerca vinculada als àmbits de l’enginyeria química i de materials de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).

Al capdavant de l’EEBE hi ha el professor i catedràtic Luis Miguel Llanes, actualment director de l’EUETIB. Es preveu que el nou Campus aculli, en el futur, una residència d’estudiants i d’investigadors. 

400 DOCENTS I INVESTIGADORS

3.500 ESTUDIANTS

27 GRUPS DE RECERCA 7 GRAUS UNIVERSITARIS 3 MÀSTERS UNIVERSITARIS 3 PROGRAMES DE DOCTORAT

EL CAMPUS DIAGONAL-BESÒS, RECONEGUT EN ELS PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ 2016 El Campus Diagonal-Besòs de la UPC ha estat guardonat en els Premis Catalunya Construcció 2016, en la categoria Direcció Integrada de Projecte.

El jurat ha premiat l’equip de l’arquitecte Josep Benedito, fundador de RQP Arquitectura, destacant la tasca d’un equip que ha fet possible “l’inici de la construcció del Campus amb un intens esforç de recerca, planificació i control”.

El projecte, situat al Campus Universitari de Sant Adrià de Besòs, comprèn tres edificis universitaris, una àmplia zona de comunicació, la urbanització del Campus i les infraestructures de serveis. El nou espai és un complex acadèmic i de recerca de l’enginyeria industrial iniciat per la UPC per constituir un nou punt de referència internacional en la docència, recerca i innovació en l’àrea de la tecnologia.

Els Premis Catalunya Construcció 2016 es van lliurar el 30 de juny en el marc de la Nit de la Construcció del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona.

La sostenibilitat és una altra de les singularitats d’aquest espai universitari: els tres edificis estan connectats a la xarxa urbana de distribució d’aigua calenta i freda de Districlima per a la calefacció, la climatització i l’aigua sanitària. A més, els tres edificis disposen d’unes bústies connectades a la xarxa pneumàtica de residus sòlids urbans de la zona, on es dipositen els residus generats de forma selectiva. La xarxa condueix aquests residus fins a la central de processament sense haver d’utilitzar els tradicionals contenidors de residus urbans. Tot això, juntament amb la utilització d’enllumenat d’alta eficiència (LED) i l’ús de materials i maquinària respectuosos amb el medi ambient, atorgarà al complex un excel·lent rendiment energètic. D’altra banda, s’ha tingut especial cura en la protecció de la radiació solar mitjançant persianes orientables, per a l’aïllament tèrmic i la protecció acústica.

En el futur, d’acord amb el planejament vigent, es preveu la construcció d’una passarel·la per damunt de la ronda del Litoral que ha d’enllaçar el Campus amb el port del Fòrum.

El jurat ha destacat en el conjunt universitari “la tasca d’un equip que ha fet possible l’inici de la construcció del Campus amb un intens esforç de recerca, planificació i control”

09SET2016 PAG06_07.indd 3

El Campus Diagonal-Besòs té 150.000 m2 de superfície potencial per edificar, dels quals actualment s’han construït 53.000 m2. El Campus consta de tres edificis dedicats a la docència i la recerca, amb les superfícies següents: • EEBE (edifici A): 27.979 m2 • Edifici C: 11.619 m2 • Edifici I: 13.202 m2 DOCÈNCIA A l’EEBE s’impartiran, a partir d’aquest curs 2016-2017, set estudis de grau, tres màsters universitaris i tres programes de doctorat: Estudis de grau universitari: • Grau en Enginyeria Biomèdica • Grau en Enginyeria Elèctrica • Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica • Grau en Enginyeria de l'Energia • Grau en Enginyeria Mecànica • Grau en Enginyeria Química • Grau en Enginyeria de Materials Estudis de postgrau (màsters i programes de doctorat): • Màster universitari en Enginyeria Química • Màster universitari en Ciència i Enginyeria de Materials • Erasmus Mundus Master’s Degree in Advanced Materials Science and Engineering (AMASE) • Programa de doctorat en Ciència i Enginyeria dels Materials • Programa de doctorat en Enginyeria de Processos Químics • Erasmus Mundus Joint European Doctoral Programme in Advanced Materials Science and Engineering

19/7/16 10:13

08

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 09

 Innovació

Ciberatacs, una vulnerabilitat que amenaça la competitivitat empresarial

La confiança creixent en el núvol privat i públic farà augmentar tant el nombre com l’efectivitat dels ciberatacs. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe New Rules: The Evolving Threat Landscape in 2016, elaborat per Fortinet, proveïdor mundial de dispositius de seguretat de xarxa i líder en gestió unificada d’amenaces (UTM). Tanmateix, una altra tendència tecnològica que, previsiblement, farà créixer els atacs cibernètics és l’augment exponencial de la implementació de la IoT. No obstant això, quina tipologia d’empresa està patint especialment aquesta problemàtica? Sens dubte, les pimes, que van rebre el 70% dels més de 70.000 atacs cibernètics de l’any 2014 a Espanya, amb un impacte econòmic de 14.000 milions d’euros. La competitivitat de les empreses espanyoles està, doncs, greument amenaçada.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

E

spanya és el tercer país més ciberatacat del món, atès que registra 7.200 ciberincidents cada any. De fet, a l’Estat espanyol es detecten 82.000 malwares al dia, segons recull l’informe Caracterització del subsector i el mercat de la ciberseguretat, realitzat per l’Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (ONTSI) de Red.es, en col·laboració amb l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE).

Aquestes dades estan fent que les empreses siguin més conscients, a poc a poc, de la importància d’implementar les millors mesures preventives possibles en les organitzacions.

L’esmentat estudi assegura que la inversió en ciberseguretat a Espanya ha ascendit fins als 79 milions d’eu-

ros. I en aquest cas, la seva distribució situa les empreses pertanyents al sector de serveis TIC com les que hi han invertit més, amb 77,8 milions d’euros i un pes sobre el total del 98,5%.

Segons apunta l’informe de l’ONTSI, en els propers anys es preveu a Espanya, igual que a escala mundial i la resta de països de l’Europa occidental, un increment en la demanda de productes de ciberseguretat, motivat per l’augment de les ciberamenaces, l’increment de la regulació en matèria de ciberseguretat i l’aparició de nous productes més accessibles.

Tanmateix, és interessant saber a què estan destinant aquesta inversió les empreses. Respecte dels béns de ciberseguretat i confiança digital, cal destacar la comercialització d’eines

de tallafocs (firewall), amb un total de vendes de 41,9 milions d’euros, i les solucions antimalware i antifrau, amb una facturació de 33,3 milions i 29,1 milions d’euros, respectivament.

Quant als serveis, destaquen els relatius a l’externalització dels serveis de ciberseguretat, amb 55,6 milions d’euros. Els segueixen en importància els serveis de continuïtat i contingència de negoci (20,2 milions d’euros) i altres serveis de ciberseguretat i confiança digital (18,9 milions d’euros).

El principal objectiu dels ciberatacs és el robatori d’informació d’alt valor, que permet a l’atacant una millora de la seva situació geopolítica o econòmica, o com a forma de negoci per a grups perfectament organitzats que subhasten la informació aconseguida al millor postor. 

MINGO OLMOS Enginyer en informàtica per la UPC i chief officer Ackcent Security

Protegir-nos del ciberrisc

M

algrat totes les notícies d’incidents de ciberseguretat que apareixen contínuament en mitjans especialitzats i generalistes, encara avui el patró més freqüent que ens trobem en les empreses catalanes, ja siguin de l’àmbit industrial o d’altres, és de baixa maduresa en referència a la seva ciberseguretat (excepte casos puntuals, com els bancs i les asseguradores).

També ens trobem que tenim ben instaurats els grans mites sobre el ciberrisc: això només passa a les pel·lícules, als ciberdelinqüents només els interessen les grans empreses, és un tema tècnic i no de negoci…, és a dir, “això no em passarà a mi”, fins que passa. La realitat és que quan parlem de ciberseguretat, parlem d’enginyeria, parlem de risc i parlem de negoci.

Però, què ha canviat? Per què aquesta allau d’atacs i incidents? El cibercrim s’ha professionalitzat i s’ha organitzat; de fet, vist com un negoci (que ja supera el narcotràfic), és molt interessant ateses les seves capacitats d’actuació global i d’automatització, alhora que el risc de ser enxampats és baix si se’l compara amb altres activitats delictives. La tempesta perfecta es produeix amb la combinació de revolució digital i la seva aportació: internet, mobilitat, BYOD, big data, cloud, IoT, indústria 4.0, smartcities… Si som poc innovadors i els nostres sistemes no han canviat gaire, tampoc té una gran rellevància, però fora del nostre control

09set2016 PAG08_09.indd 2

sorgeixen contínuament noves amenaces, més sofisticades i més efectives.

Tot plegat ha portat el World Economic Forum (WEF) a considerar els ciberatacs com un dels riscos globals protagonistes d’aquest 2016 de més impacte i amb més probabilitats de succeir.

Amb el retard habitual del que ens acaba arribant tard o d’hora dels Estats Units o la Gran Bretanya, països més avançats en la revolució digital, el nivell de maduresa en ciberseguretat està en creixement, passant a fer més acció preventiva proactivament i no només motivada per haver patit un incident greu, fins que assolim un punt d’equilibri més adient on la ciberseguretat i el ciberrisc es tracten al mateix nivell que la seguretat i el risc del món físic. Al final, la ciberseguretat és una responsabilitat de la direcció, en què es tracta de decidir el risc que es pot assumir, mitigar o transferir, però mai ignorar.

Si en aquest punt encara no estem prou motivats, no sentim la responsabilitat implícita que hem de tenir com a enginyers o creiem que podem deixar per a més endavant posar-nos al dia en ciberseguretat, amb la futura legislació europea de protecció de dades (GDPR) que entrarà en vigor el pròxim 2018, un incident de ciberseguretat que filtri informació sensible podrà implicar per a l’empresa una multa de fins al 4% de la seva facturació si no s’ha protegit prou; dit d’una altra manera, la lletra amb sang entra. 

JORDI IPARRAGUIRRE Enginyer superior en informàtica i president del capítol català de la Internet Society (ISOC-CAT)

La seguretat informàtica és cosa de tots

L

a seguretat informàtica, és a dir, la protecció dels actius digitals i la continuïtat de la nostra presència i activitat digitals, no és ni ha de ser un tema exclusiu del departament de TIC o dels especialistes. Tots, a casa i a la feina, al carrer o al bar, estem constantment connectats a internet. I de la mateixa manera que internet ens connecta al món, el món està connectat amb el nostre dispositiu.

Fem servir uns aparells que ens semblen molt fàcils de fer funcionar, amb icones, fent lliscar el dit sobre la pantalla o parlant amb l’assistent virtual. Però, com sempre, el programari és una caixa negra que amaga una gran complexitat. Veiem com el programari interacciona amb nosaltres i els serveis que ens ofereix, però no podem veure com funciona (si no és codi obert), ni estar al cent per cent segurs que fa estrictament el que ha de fer (cavalls de Troia o malware, ni sabem si obre involuntàriament noves vulnerabilitats quan interacciona amb la resta dels programes i processos. És una complexitat que hem d’acceptar i entendre mínimament i cal que l’entenguem per protegir la nostra privadesa, però també per augmentar la nostra seguretat.

En la majoria dels casos, nosaltres o la nostra empresa no serem un objectiu específic a atacar. Tot i això, la pesca d’arrossegament que practiquen els delinqüents digitals ens pot posar dins la seva xarxa i

amb vulnerabilitats que no hem tancat.

Què podem fer davant aquest escenari?

Després de la negació (“a mi no em passarà mai”), cal passar a l’acceptació a fi de trobar la solució que encaixi millor amb les nostres necessitats. En qualsevol cas, amb més o menys abast i detall, caldrà desenvolupar un pla de prevenció de riscos, entenent què volem protegir i com volem o podem fer-ho. I també preparar-nos per poder sortir amb èxit dels accidents i atacs gràcies a un pla de contingència i de continuïtat de negoci. Però, independentment de l’abast i profunditat dels plans de prevenció i continuïtat, segur que caldrà formar-nos i canviar d’hàbits: els humans som normalment la baula més dèbil de tota la cadena.

A l’empresa, la seguretat és cosa de tots, i en especial de la direcció. De la mateixa manera que afrontem riscos en inversions, projectes o vendes; prenem mesures antiincendis, o formem l’equip de prevenció de riscos laborals, cal integrar els riscos informàtics en aquesta dinàmica. Hem d’incorporar aquest àmbit en el dia a dia, reforçar la feina de l’àrea de TIC i donar-li suport i assegurar que el canvi arriba i és assumit per tothom. Perquè les eines digitals canvien i també ho fan les amenaces a les quals ens enfrontem, ens agradi o no.

Perquè mai no passa res fins que passa i llavors, sovint, ja és massa tard. I la recuperació, si arriba a ser possible, molt més costosa. Sempre ens ho han dit: prevenir és millor que curar. 

19/7/16 10:15

FULLS DELS ENGINYERS / 09

www.fullsdelsenginyers.cat

09

Vegeu la crònica de la jornada Ciberatacs, organitzada per la Comissió de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), la Comissió de Gerència de Riscos i la Subcomissió d’Assegurances dels EIC el mes de juny passat.

L’Observatori del Risc 2016 elaborat per l’IDES, que compta amb la col·laboració dels EIC, està dedicat a la ciberseguretat

TIPOLOGIES MÉS FREQÜENTS D’ATACS Les tipologies d’atacs cibernètics més comunes avui dia són:

ROGER BAIG Coordinador de la Comissió TIC dels EIC

• MALWARE. Són codis dissenyats per ciberdelinqüents amb l’objectiu de variar el funcio-

nament de qualsevol sistema informàtic sense que l’usuari infectat se n’adoni. Tenen la capacitat de corrompre els arxius que hi hagi guardats en el disc dur o fins i tot de destruir determinats arxius.

• SPYWARE. Es tracta d’un programari espia que té la capacitat de recopilar informació d’un ordinador i transmetre-la sense el coneixement de la persona afectada, posant en perill la seguretat de l’ordinador afectat (claus, comptes de correu, comptes bancaris, etc.).

• RANSOMWARE. Tant per a ordinadors com per a telèfons mòbils, és una de les amenaces

que més estan creixent últimament. Un programa bloqueja qualsevol d’aquests dispositius amb un missatge en el qual es demana un rescat perquè l’usuari pugui tornar a recuperar-ne el control. Se li exigeix un rescat en bitcoin perquè no es pugui rastrejar la persona o persones que han llançat aquesta amenaça.

• PHISHING. És una altra de les grans amenaces actuals i arriba mitjançant el correu electrò-

nic. Mitjançant enginyeria social o amb webs que simulen a la perfecció ser webs autèntics, s’aconsegueix adquirir informació confidencial de forma fraudulenta.

• PHARMING. És una forma d’atac amb l’objectiu de redirigir el trànsit d’un lloc web cap a una pàgina fraudulenta. És un neologisme format per la unió de les paraules angleses phishing i farming. El pharming és ja un problema greu per a les empreses de comerç electrònic i banca electrònica.

• CAVALL DE TROIA. Programa que proporciona a l’atacant la capacitat de controlar l’equip infectat de forma remota i en moltes ocasions sense el coneixement de l’usuari.

• CUCS. Poden replicar-se sota mil i una formes diferents al nostre sistema, i fer que des del

nostre ordinador s’enviï un gran nombre de còpies de si mateixos a molts altres equips, mitjançant el correu electrònic als nostres contactes, i aquests als seus, convertint-se en una seriosa amenaça.

• BACKDOOR O PORTA DEL DARRERE. Alguns programadors maliciosos deixen una porta del darrere per poder evitar els sistemes de seguretat d’accés, per poder accedir al sistema amb total comoditat i sense coneixement dels usuaris.

JORDI ECHEVERRÍA Director Comerciac de La Mútua dels Enginyers

Riscos cibernètics i el seu assegurament

A

Espanya s’han detectat prop de 162.000 adreces IP de dominis amb indicis d’activitat maliciosa i hi ha més de set milions d’equips o recursos en risc diàriament (font: Informe anual d’activitat d’INCIBE 2014).

L’Ajuntament de Besalú, municipi gironí amb 2.437 habitants, va patir un atac informàtic el 16 de febrer del 2016.

L’atac va arribar en forma d’un correu electrònic que, un cop obert, exigia una quantitat com a rescat a canvi de no fer malbé les dades de la base de dades de l’Ajuntament. A banda de l’ensurt, el cost que ha tingut per a l’Ajuntament la reposició d’equips, programari i dades ha estat de 17.000 euros (font: Diari de Girona). Una regidora de l’Ajuntament va manifestar que tot plegat “ha representat un gran maldecap, tot i que els ciutadans no han notat res”.

L’exposició al risc és constant per a empreses de qualsevol mida i també per a particulars.

Per mitigar els efectes d’un ciberatac, algunes entitats asseguradores han llançat al mercat una assegurança que cobreix aquest risc. En aquest sentit, des de Serpreco, la corredoria de La Mútua dels Enginyers, col·laborem amb diverses companyies asseguradores especialitzades i estem en disposició de recomanar en cada cas quina és la millor opció per satisfer les necessitats del client.

ORIGEN DE L’ATAC Un atac informàtic pot ser iniciat des de l’exterior i ens pot afectar a nosaltres i als nostres clients, tot i que també pot iniciar-se des dels nostres equips cap a l’exterior per causes diverses: bé perquè ens han infectat des de fora; perquè, sense voler-ho o per negligència, iniciem un ciberatac,

09set2016 PAG08_09.indd 3

o bé perquè intencionadament un empleat inicia un procés d’atac.

COBERTURES DE L’ASSEGURANÇA En general, una assegurança ha de cobrir qualsevol d’aquestes causes i també les contingències següents: DANYS PROPIS despeses de recuperació de dades pèrdua de beneficis derivada de la interrupció del negoci despeses extres sancions administratives dany reputacional

• • • • •

DANYS A TERCERS (RESPONSABILITAT CIVIL)

• reclamació de tercers perjudicats

GESTIÓ DEL SINISTRE despeses per investigacions pericials serveis jurídics notificació als afectats monitoratge del crèdit i el frau planificació d’escenaris de recuperació de la normalitat comunicació interna L’assegurança Cyber Risk, a més de tenir una finalitat econòmica indemnitzadora, té com a funció clau la gestió del sinistre, portada a terme per experts en la matèria, igual que en una assegurança d’assistència. Aquesta és la garantia que pot fer que la resolució del sinistre sigui totalment satisfactòria. 

• • • • • •

Contextualització de la ciberseguretat

E

ls reptes de la ciberseguretat ens exigeixen una reflexió profunda sobre l’ús que fem de les noves tecnologies de la comunicació i la informació.

Gairebé sense ni adonar-nos-en, les eines digitals s’han anat introduint a les nostres vides fins a arribar-ne a ocupar pràcticament tots els racons i esdevenir pràcticament imprescindibles (només cal que pensem en els inconvenients que tenim quan ens descuidem el mòbil), i totes les previsions apunten que aquesta presència i dependència aniran en augment en el futur. És el que hem anomenat la revolució digital.

La incorporació d’avenços tecnològics no és un fenomen nou per a la humanitat; només al segle XX, per exemple, hi ha hagut avenços tecnològics espectaculars en els camps de l’energia elèctrica, el transport, les telecomunicacions, etc., que han comportat una gran transformació social. És precisament la gran capacitat d’impacte, tant social com mediambiental, d’aquests avanços la que comporta que, com a part del procés d’apropiació, hi hàgim de tenir presents necessàriament els aspectes negatius associats, com ara la pol·lució, l’exclusió social, etc., i, per tant, que aquest procés l’hàgim de fer des d’una òptica multidisciplinària, és a dir, que, a banda dels aspectes purament tecnològics, hi hàgim de tenir present la dimensió ètica, l’antropològica, etc.

La revolució digital té una transversalitat, una velocitat d’evolució i una complexitat tecnològica sense precedents, i això fa que les aportacions que es puguin fer des d’aquells camps siguin més necessàries que mai i que també impliquin uns nivells de reflexió tan bàsics que, a primera vista, poden fins i tot arribar a semblar trivialitats. Per exemple, que hi hagi algú interessat a oferir-nos de manera gratuïta serveis que, per molt optimitzats que estiguin els processos per poder-los donar, necessàriament han de tenir un cost, com per exemple un compte de correu, d’espai d’emmagatzemament o de xarxa social, fa evident que el model de negoci d’aquestes opcions no és el tradicional (pagament per servei), sinó que els beneficis es busquen per altres camins no tan evidents i, per tant, menys ètics, com ara la creació d’hàbits que després es podran rendibilitzar econòmicament (per exemple, moltes companyies de programari privatiu regalen les llicències als centres educatius), o fins i tot coses pitjors, com ara el valor que poden tenir les nostres dades directament.

Són preguntes incòmodes, perquè, per exemple, que senzill que és fer servir un client de webmail gratuït en comptes d’haver-se de preocupar de buscar un servidor, configurar un client, etc., i a més a més haver-lo de pagar, o creure’ns el comercial de torn que ens assegura que el seu producte de programari de propietat està auditat, en comptes d’exigir-li el codi font per poder-ho comprovar (a través de tercers si escau) realment. No obstant això, són qüestions que hem d’abordar, tant individualment com col·lectivament, perquè les conseqüències de deixar-les desateses són infinitament més importants, com han fet ben palès les darreres notícies sobre ciberatacs, tant en l’àmbit local, amb l’atac al web d’un sindicat dels Mossos d’Esquadra, com a escala internacional, amb el robatori dels documents de Panamà.

Una anàlisi profunda sobre el valor de la informació i de la manipulació que en fem a través de les noves tecnologies ens ajudarà a tenir una relació més responsable amb elles, i això es traduirà immediatament en una reducció substancial dels riscos que comporten, incloent-hi els ciberatacs, perquè la gran majoria d’aquests riscos són fruit d’un mal ús d’aquestes tecnologies, si no ho són tots. 

19/7/16 10:15

10

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 09

Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.  COEIC/AEIC

Els EIC participen a la reunió anual d’enginyeries dels Quatre Motors per a Europa a Stuttgart

Els Enginyers Industrials de Catalunya van participar el mes de juny passat a la reunió anual de les enginyeries de les regions que formen part dels Quatre Motors per a Europa, duta a terme a Stuttgart (Alemanya). Convidats per la Cambra d’Enginyers de Baden-Württemberg (INGBW), van representar els EIC Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC); Jordi Guix, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC); i Joan Vallvé, comissari de Relacions Internacionals.

L

a trobada va servir per tractar temes com la recerca i la innovació tècnica de les regions que formen part dels Quatre Motors per a Europa (Baden-Württemberg, Catalunya, la Llombardia i Rhône-Alpes); analitzar la situació actual de la cooperació en projectes del mercat de treball, i la futura col·laboració i nous projectes comuns; i, especialment, la cooperació de les pimes per poder exportar l’experiència de les enginyeries, entre d’altres.

Entre altres personalitats, els representants dels EIC es van reunir amb Thomas Ertel, director general del consorci d’enginyers de Meridien Stuttgart; la secretària d’Estat parlamentària Katrin Schütz; el ministre d’Economia de l’estat de Baden-Württemberg, Thomas Schwara; el cap de departament del Ministeri d’Economia de l’estat de Baden-Württem-

berg, Gerd Meier zu Köcker, i el líder del ClusterAgentur Baden-Württemberg, Franz Loogen.

A més, l’estada a Stuttgart va incloure una visita guiada a la zona de construcció del tren Stuttgart-Ulm. Aquest projecte, anomenat S21, implica la reestructuració completa del node ferroviari de Stuttgart, més la construcció d’una nova línia entre Wendlingen i Ulm. És l’aplicació del concepte de modernització més gran per al transport públic ferroviari a Baden-Württemberg des del segle XIX. L’any 1988, les regions membres dels Quatre Motors per a Europa (Baden-Württemberg, Catalunya, la Llombardia i Rhône-Alpes) van signar un acord de cooperació amb un doble objectiu: contribuir a la internacionalització de les regions i els seus ciutadans i promoure el rol de les regions en una Unió Europea en procés de construcció. 

IQS EXECUTIVE PROGRAM

ITM - INDUSTRIAL AND TECHNICAL MANAGEMENT

IQS EXECUTIVE PROGRAM IQS PROGRAM IQS EXECUTIVE PROGRAM AND TECHNICAL MANAGEMENT ITMEXECUTIVE - INDUSTRIAL

IMAGINA ASSOLIR IMAGINA ASSOLIR EL TEU PROPER REPTE IMAGINA ASSOLIR EL TEU PROPER REPTE EL TEU PROPER REPTE ITM ITM -- INDUSTRIAL INDUSTRIAL AND AND TECHNICAL TECHNICAL MANAGEMENT MANAGEMENT

Si tens una formació tècnica i aspires a assolir reptes a nivell directiu, ara tens una bona oportunitat per aconseguir-ho. El programa ITM t’ofereix la formació més completa i avançada en el camp del Management, i et permet especialitzar-te en una de les següents entornsara industrials, científics Si tens una formació tècnica i aspires a assolir reptes a àrees nivell en directiu, i tecnològics: tens una bona oportunitat per aconseguir-ho. programa ITM t’ofereixara la Si tens una formació tècnica i aspires a assolir El reptes a nivell directiu, · formació i avançada en el camp del Management, et permet Direcció de R+D tens una més bonacompleta oportunitat per aconseguir-ho.

El programa ITM it’ofereix la · especialitzar-te en una de les següents àrees en entorns industrials, científics Direcció de Qualitat i Sostenibilitat formació més completa i avançada en el camp del Management, i et permet iespecialitzar-te tecnològics: en una· Direcció d’Operacions de les següents àrees eni Supply entornsChain industrials, científics i tecnològics: · Direcció de R+D ·· Direcció de Qualitat i Sostenibilitat Direcció de R+D Apunta’t a les nostres sessions informatives a IQS Executive Education: ·· Direcció d’Operacions i Supply Chain Direcció de Qualitat i Sostenibilitat · Direcció d’Operacions Supply Barcelona: i14 juny Chain

Madrid: 7 juliol Hora: 18 h Hora: 18 h Lloc: ICADE Lloc: IQS Apunta’t Education: Apunta´t a les nostres sessions informatives a IQS Executive C/ Rey Francisco, 4 C/ Via Augusta, 390 Apunta’t a les nostres informatives IQS Executive Education: Madrid: 7 ajuliol Barcelona: 14 juny 08017 4 octubre | sessions novembre 28008 Madrid Barcelona Hora: 18 h Hora: 18 .00 h h Madrid: 7 juliol Barcelona: 14 juny Potsofconfirmar la teva assistència IQS (Edifici School Management) Lloc: ICADE a: executive.iqs.es/proximas-actividades Lloc: IQS Hora: 18 h Hora: 18 h executiveopen@iqs.edu Rey– Francisco, 4 C/ Via Augusta, 390Tel. (+34) 932 672C/008 Lloc: ICADE Lloc: IQS 28008 Madrid 08017 Barcelona C/ Rey Francisco, 4 C/ Via Augusta, 390 28008 Madrid 08017 Barcelona Pots confirmar la teva assistència a: executive.iqs.es/proximas-actividades

executive.iqs.edu

Tel. (+34) 932 672 008 – executiveopen@iqs.edu Pots confirmar la teva assistència a: executive.iqs.es/proximas-actividades Tel. (+34) 932 672 008 – executiveopen@iqs.edu

executive.iqs.edu executive.iqs.edu

09set2016 PAG10.indd 2

19/7/16 12:19

11

FULLS DELS ENGINYERS / 09

www.fullsdelsenginyers.cat

 AEIC / COEIC

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA (JULIOL 2016) CURSOS D’ESPECIALITZACIÓ Auditoria i gestió energètica en indústria 27/09/2016 · Semipresencial Energia

“Els serveis de normativa NT i DL Plus faciliten el dia a dia de l’enginyer” Parlem amb Cristóbal Trabalón, el responsable d’Enginyeria i Manteniment Legal a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), companyia que utilitza els serveis de normativa NT (Normativa Tècnica) Plus i DL (Disposicions Legals) Plus dels Enginyers Industrials de Catalunya.

E

TEXT: PABLO MONFORT // FOTO: ISABEL MARQUÈS

l món de l’enginyeria és altament normalitzat i regulat i qualsevol actuació d’un enginyer requereix el coneixement del marc legal que l’envolta. Trabalón ho confirma: “La relació de l’enginyeria amb les disposicions jurídiques és d’absoluta dependència, no només a la industrial sinó a qualsevol altra disciplina”. I ho exemplifica: “Si construïm qualsevol element sense valorar els requeriments legals mínims, és probable que incorrem en responsabilitats per no tenir en compte les disposicions obligatòries”.

El responsable d’Enginyeria i Manteniment Legal de TMB explica una aplicació real: “No teníem un procediment que assegurés que la norma amb què treballàvem fos la més actual i aquesta circumstància havia de millorar perquè la garantia de qualitat no era òptima”.

Aquesta situació va millorar quan van decidir apostar pel servei de

normativa del COEIC: “Vam decidir l’opció que ens plantejava el Col·legi perquè vam pensar que era qui podia controlar millor les necessitats legals del col·lectiu dels enginyers. Van complir amb el principi de Taylor de l’especialització, on l’especialista és la persona més eficient i productiva”.

Com bé sabem, la desconeixença de les lleis no exclou del seu compliment. El sistema jurídic és ampli i divers i l’hem de conèixer. Per aquest motiu, Cristóbal Trabalón creu que “els serveis de normativa NT i DL Plus faciliten el dia a dia de l’enginyer”.

torials i filtrar la cerca en funció de les nostres necessitats sense les complexitats que comporta fer-ho de manera manual”.

NT PLUS És fonamental que la col·lecció de normes amb què treballem estigui actualizada de manera diària i avisi de la seva vigència o caducitat.

Aquesta és l’essència del servei NT Plus. A banda d’això, també té unes funcions extra de gran utilitat per a l’usuari: “La norma està en format digital, et permet exportar-la en diversos formats i també hi ha el servei NT Alert@, on podem substituir la norma derogada DL PLUS per la vigent”.

El sistema de fonts legals és comPer finalitzar la trobada, Trabaplex, ja que una determinada qües- lón dóna un consell: “És difícil imatió pot ser tractada per les institu- ginar un enginyer que no necessiti cions locals, autònomiques, estatals aquest tipus de servei. La vigència o europees. En aquest punt, l’ajuda de la normativa ha de ser revisada del sistema DL Plus és vital: “Aques- constantment i, per aquest motiu, ta eina et permet trobar les DL de el més productiu és externalitzar AAFFterri2PE 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51 cadascun d’aquests àmbits aquest servei”. 

ara els

CY

N

TS

EN PETI

T

15 ANYS

20

00 - 2015

PA I S

09set2016 PAG11.indd 1

MY

ES

www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

CM

K

Drons. Robots voladors al servei de la societat 02/11/2016 · Presencial Emergents BIM: Fonaments per a Autodesk® Revit® MEP 2016 07/11/2016 · Presencial Enginyeria

CURSOS RECOMANATS

Seguretat i autoprotecció en esdeveniments i actes extraordinaris 14/11/2016 · Presencial Seguretat i Medi Ambient

Introducció a Ansys Mechanical 17 26/09/2016 · Presencial Enginyeria

Obligacions legals del manteniment d’instal·lacions 28/11/2016 · Presencial Enginyeria

NO ET POTS PERDRE...

II Nit de la Robòtica Hospital de Sant Pau 06/10/2016 · Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Consulta tots els serveis de normativa a http://normativa.infocentre.es

PETITS ESPAIS

Y

CMY

Curs d’Especialització en Lean Manufacturing 21/11/2016 · Semipresencial Enginyeria

S

DIGITALS

Curs d’Especialització en Facility Management 03/11/2016 · semipresencial Operacions

Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum : 17/10/2016 · Presencial Energia

ESPECIALS EN

M

E

també són

Formació Superior per a tècnics competents per elaborar Plans d’Autoprotecció 19/10/2016 · Semipresencial Seguretat i Medi Ambient

Càlcul i disseny de sistemes de climatització 17/10/2016 · Presencial Enginyeria

FONAMENTS

C

FONAM

FULLS

Gestió de projectes segons la Guia PMBOK. Preparació a l’examen PMP (PMI) 03/10/2016 · Presencial Enginyeria

Curs de certificació energètica amb l’eina unificada HULC 03/10/2016 · Presencial Energia

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072.

2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9.

08396 Sant Cebrià de Vallalta.

19/7/16 10:17

 L’entrevista

12

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 09

Segueix llegint l’entrevista a www.fullsdelsenginyers.cat

“M’he divertit bastant en el sector de la informació tècnica” LAURA TREMOSA (Espolla, 1937) ens rep a casa seva, al barri de Sarrià de Barcelona, per dur a terme aquesta entrevista. Xerrar pausadament i tranquil·la amb Tremosa dóna l’oportunitat d’adoptar la mirada reflexiva i autoritzada d’una professional pionera a l’enginyeria industrial catalana i espanyola. Per diferents motius. Va ser la segona dona a obtenir el títol d’enginyera industrial de l’escola de Barcelona i l’única dona que va cursar els estudis de tota la seva promoció. Va acabar la carrera l’any 1960.

I, òbviament, va ser la primera dona a dirigir una revista espanyola de temàtica exclusivament industrial. Tremosa ha dedicat pràcticament tota la seva trajectòria professional a la premsa tècnica, un sector en el qual ha vist néixer i desaparèixer moltes revistes. És, doncs, testimoni i pou de coneixement d’una doble evolució tecnològica. La primera, la de la indústria catalana i la tecnologia que l’ha fet possible. La segona, la de la premsa tècnica, que poc té a veure la d’avui amb aquella que tot just acabava d’estrenar l’òfset.

Q

TEXT: ALBERT LÓPEZ

Finalment, vaig entrar a treballar a una oficina tècnica petita amb l’ajut del pare. Un dia a l’oficina em vaig emprenyar perquè pel fet de ser dona creien que jo havia d’assumir les tasques de la secretària, que s’havia posat malalta. Vaig agafar La Vanguardia i vaig veure un anunci de feina que sol·licitava un enginyer industrial superior per dirigir una revista que es deia Mundo Industrial.

M’hi vaig presentar per provar sort, però sense cap mena de pretensió. Va resultar ser l’editorial Peisa, propietat del grup anglès Times.

Com és que et van triar a tu per dirigir la revista Mundo Industrial?

La meva carrera ha estat determinada per les casualitats, totalment. El cap de publicacions era un psicòleg molt vinculat a les revistes mèdiques, però no al món industrial, i els marxava el director de la revista. Jo no tenia res a perdre i anava molt relaxada a l’entrevista.

Vaig veure que sobre el seu despatx tenia una foto de Pavlov i li vaig dir: “Així que vostè prefereix Pavlov a Freud!”. Em va preguntar: “Vostè és enginyera?”. Li responc: “Sí, vol que li porti el títol?”. La seva resposta va ser: “No cal, el lloc de feina és per a vostè”.

Fins quin any vas dirigir Mundo Industrial?

Fins a l’any 1979. Va ser aleshores quan un amic em va dir que cercaven 14:26

una persona a l’Ajuntament de Badalona per gestionar les temàtiques mediambientals. Després de passar unes proves vaig entrar-hi a treballar, però no com a funcionària sinó com a contractada, ocupant el càrrec de cap de serveis de control de medi ambient. Aleshores no hi havien gaires lleis mediambientals i Badalona era considerada una ciutat especialment contaminada, tant per les xemeneies de la central tèrmica de Fecsa-Endesa com per l’àcid sulfúric emès per l’empresa SA Cros.

Després de ser-hi dos o tres anys, van decidir que el meu lloc de feina havia de ser un funcionari més.

“No és una nova tecnologia, perquè tots els elements que hi ha a dins de la indústria 4.0 són coneguts des de fa molt temps” M’ho vaig pensar i vaig arribar a la conclusió que jo no estava feta per ser funcionària, perquè m’envoltaria de massa elements no tècnics.

Has de saber moure’t políticament i la gent que treballava aleshores a l’Ajuntament encara era d’una altra època, plena de conservadorisme.

Per exemple, se’m va ocórrer informatitzar el departament i allò

va ser molt complicat. El resultat era que els responsables perdien el control dels projectes i les licitacions.

Quin va ser el teu següent pas?

Per casualitats de la vida, un company de la premsa tècnica em va dir que buscaven algú per tirar endavant una revista sobre CADCAM. M’hi vaig incorporar ràpidament i també van crear una revista sobre robòtica i una altra sobre màquina eina. A partir d’aquí vaig estar totalment vinculada, pràcticament, a la premsa tècnica. Vaig acabar treballant a l’editorial Cetisa com a directora de Automática e Instrumentación, de la qual ara sóc membre del consell de redacció.

Quina valoració fas del teu pas pel sector editorial?

M’he divertit bastant en la informació tècnica perquè una de les coses que et permet és estar al dia.

Ets enginyer de secà, com dic jo.

Com ha sigut una època de molts canvis tecnològics, ha estat molt interessant.

Quin ha estat el teu lligam amb els EIC? Vull reivindicar una etapa de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, la dels anys setanta, perquè va tenir un paper cultural força interessant. Hi havia una Comissió de Cultura que portava en Joan Anton Bofill Thomasa, que va ser un enginyer molt important. Entre ell i uns altres col·le-

gues més vam portar a Barcelona professors exiliats que havien estat sancionats a la universitat, com l’Aranguren, per exemple. A Madrid no els donaven permís per participar en les conferències. En canvi, el Govern Civil de Barcelona sí que ens el donava perquè els canviàvem el nom. A López Aranguren el vam batejar José Luis Rodríguez. A més, ens inventàvem el tema de la jornada. Per exemple, “hermenéutica del lenguaje”. D’aquesta manera vam aconseguir organitzar trobades molt interessants i vam arribar a crear l’Asociación Nacional de Comunicación Humana y Ecología, vinculada a l’Associació d’Enginyers. Vam arribar a organitzar congressos on es deien coses impensables de dir en aquella època, molt interessants tant des del punt de vista de les idees com de la tecnologia. Era l’última etapa del franquisme i a Barcelona ja hi havia un pensament crític que a Madrid era, encara, impensable. Crec que aquesta etapa s’ha valorat poc.

També vull destacar que el diumenge 28 d’octubre de 1973 em van detenir junt amb els companys de l’Assemblea de Catalunya a l’església de Santa Maria Mitjancera.

Va ser la famosa detenció dels 113.

Ens van posar a tots a la presó. Van ser els companys del Col·legi els que em van venir a ajudar i em van portar una manta al calabós de la policia de la Via Laietana.

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

07juliol2016 PAG12.indd 2

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

uan vas acabar la carrera i quina va ser la teva primera feina com a enginyera industrial?

Vaig acabar la carrera l’any 1960. El pla d’estudis encara tenia els dos anys anomenats d’ingressos. Volia dir que havies d’estudiar en una acadèmia externa a la universitat durant dos anys per preparar una mena d’oposicions.

Si aprovaves els dos exàmens començaves la carrera, que era molt llarga. En total, uns set anys i mig, quasi vuit.

No vaig coincidir amb Isabel de Portugal Trabal, que va ser la primera dona a estudiar enginyeria industrial a Espanya. Quan jo vaig accedir a la universitat, la Isabel ja havia acabat la carrera. Per tant, vaig estudiar tots els anys sent l’única noia.

Un cop finalitzada la carrera vaig buscar feina. Era una època en què La Vanguardia anava plena d’ofertes de feina per als enginyers industrials. A més, no volia tenir l’ajuda del pare, que era enginyer, perquè era molt independent i creia que per mi mateixa ho aconseguiria. Però la resposta que obtenia de les empreses que cercaven treballadors era “Senyoreta, això no és per a vostè”.

Inclús em contestaven les cartes escrivint “Señor Don Lauro”, perquè es pensaven que hi havia un error en el meuDrmirvae_faldo.pdf nom.

1 15/1/16

19/7/16 10:18