Fulls dels Enginyers juliol 2016

ACORD AMB EURECAT I PIMEC

LA DIADA DE L’ENGINYER 2016

CREATIVITAT PREMIADA A LA DIADA

Els EIC donen suport a la innovació de les pimes catalanes amb la fundació de +PiME. PÀG.10

L’AEIC i el COEIC han celebrat una Diada centrada a dibuixar la figura de l’enginyer. PÀG.11

August Mayer, Group R&D and Innovation Director de l’empresa Zanini, explica la solució premiada. PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 07/ JULIOL 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TECNOLOGIA

Deu tendències tecnològiques estratègiques

 TEMA DEL MES

Els beneficis de la indústria 4.0 en el sector logístic L’informe internacional de DHL és un dels més complets per entendre l’evolució d’aquest sector

Ocupacions més demandades al sector de la logística identifica els perfils professionals amb més futur

PÀG.06 // Sistemes de machine learning, internet de les coses, robòtica i omnicanalitat són algunes de les tendències tecnològiques que els principals estudis han identificat en el sector de la logística. Tant la logística com la intralogística tenen la possibilitat d’implementar tecno-

tar-se a les noves necessitats dels clients esdevenen factors clau per no quedar enrere.

Un dels informes internacionals amb més prestigi és el Logistics Trend Radar 2016 de l’empresa DHL, que compta amb l’aportació de diferents experts com el Banc

logies disruptives que fan possible la smart industry L’objectiu és clar.

Millorar la competitivitat i l’eficiència dels processos logístics de les empreses en un context caracteritzat per una economia i una competència globals. D’aquesta manera, introduir noves tecnologies i adap-

PÀG.04 // La consultoria Gartner ha fet públic un estudi en què identifica les deu tendències tecnològiques que poden ser estratègiques per a la majoria de les organitzacions a partir de l’any 2016. Estem parlant de conceptes que definiran el futur dels negocis digitals sobre la base de diferents tendències, com ara la fusió dels mons físics i virtuals i l’aparició de la malla digital, les màquines intelligents i les noves tendències de l’arquitectura i de les plataformes necessàries que faran possible tot plegat. 

Mundial, l’Institut Fraunhofer, HP i 500 startups. Des del punt de vista dels futurs llocs de treball nous vinculats amb la logística, destaca l’estudi Ocupacions més demandades al sector de la logística, elaborat per Barcelona Activa i Deloitte.   INFRAESTRUCTURA

Tecnologies aplicades a la indústria connectada

Alstom implementarà sistemes de machine learning, d’IoT, i robòtica a la fàbrica de Santa Perpètua de Mogoda. 

OPINIÓ // PÀG.02



PÀG.08 // Loire Gestamp, PAL Robotics, Applus IDIADA, Desguaces La Cabaña i Accent Systems van ser les empreses que van exemplificar l’aplicació de tecnologies disruptives en el Fòrum Indústria 4.0. L’acte, organitzat pels Enginyers Industrials de Catalunya el mes de juny passat a l’Espai Endesa de Barcelona, va situar l’entitat col·legial com a transmissora de tendències i exemples reals de la indústria 4.0 a Catalunya.

Queda demostrat que les tecnologies 4.0 són aplicables a tots i cadascun dels sectors i tipologies industrials. 

 TECNOLOGIA

Aplicacions industrials del xip de paper PÀG.03 // Substituir embalatges de plàstic gairebé impossibles de reciclar o produir flascons de medicines que permetin controlar-ne la caducitat i si el pacient es pren les píndoles. Aquestes són només algunes de les possibles aplicacions industrials del xip de paper, desenvolupat per la científica portuguesa Elvira Fortunato. Per aquest projecte, Fortunato, directora del Centre d’Investigació de Materials (CENIMAT), ha estat finalista del Premi Inventor Europeu 2016. 

OPINIÓ // PÀG.03

“Molts signes indiquen que en la fabricació additiva, Catalunya podria passar del paper de seguidora al de líder”

“El GTpromou espais de debat per analitzar i difondre informació sobre els aspectes de software i d’integració de la 4a revolució industrial”

FELIP FENOLLOSA, GRUP DE TREBALL DE FABRICACIÓ ADDITIVA DE LA COMISSIÓ

MICHAEL LOUGHLIN, GRUP DE TREBALL SOFTWARE I INTEGRACIÓ DE LA COMISSIÓ

INDÚSTRIA 4.0 DELS EIC

INDÚSTRIA 4.0 DELS EIC

02

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 07

 Editorial

La indústria 4.0 és clau per millorar l’assoliment de l’objectiu logístic: situar, amb el menor cost possible, la quantitat necessària d’un producte en el lloc i el moment requerit per una demanda

La logística compta amb un marge ampli d’eficiència gràcies a la indústria 4.0

L

es empreses ja estan implementant tecnologies pròpies de la indústria connectada en els seus processos de producció. El pas del temps no fa sinó augmentar el coneixement d’experiències d’aplicació de les tecnologies anomenades disruptives que fan possible l’anomenada Quarta Revolució Industrial. Un recull d’aquestes solucions 4.0 el podeu trobar en el reportatge de la pàgina 8 del número de Fulls dels Enginyers que teniu a les mans, que van ser exposades en el Fòrum Indústria 4.0 organitzat pels EIC. Òbviament, la transformació cap a la smarty industry no depèn únicament dels processos de producció, sinó també, i especialment, de la logística. De tota la logística. Tant en allò referent pròpiament a la gestió interna dels magatzems com a partir del moment que els productes creuen la porta de la fàbrica i enfilen el camí de la distribució.

Magatzems totalment robotitzats on els robots són els que apropen els productes als operaris (Amazon) o la uti-

“

lització de la realitat augmentada per fer més eficients la cerca del producte i la reposició de l’estoc són només dos exemples d’intralogística 4.0.

Tanmateix, si ens traslladem a l’àmbit d’actuació de les grans infraestructures, com un port marítim de mercaderies, les possibilitats de millorar l’operació logística són, igualment, molt grans. La tecnologia que fa possible l’energia mòbil ha permès que les grans màquines portuàries que transporten contenidors (grues de pati) s’estiguin alimentant directament a través de carrils elèctrics. Han abandonat els grups generadors de gasoil. D’aquesta manera, grues de 25 metres d’alçada i més de 120 tones, que funcionen amb rodes de goma i sense rails, es mouen amb precisió mil·limètrica, amb total eficàcia i seguretat. L’automatització d’aquest procés ha estat possible gràcies a la transmissió de dades i la geolocalització. Alhora, les mateixes màquines emmagatzemen energia elèctrica, que reutilitzen.

Aquestes tecnologies existeixen, són aquí i ara. 

FELIP FENOLLOSA Responsable GT de Fabricació Additiva dels EIC

Grup de Fabricació Additiva

E

l nostre país no va sobrat d’oportunitats de ser rellevant en cada nova tecnologia que apareix. En el cas de la fabricació additiva, aquesta regla es trenca i molts signes indiquen que podríem passar del paper de seguidors al de líders.

El Grup de Fabricació Additiva és conscient d’aquesta situació i entén el valor que té que un col·lectiu com el dels enginyers faci un pas endavant per posar el seu gra de sorra perquè aquest lideratge es faci efectiu.

El nou Grup de Fabricació Additiva té diversos objectius plantejats: • Constituir-se en un espai de debat dels enginyers per ajudar a elaborar polítiques de promoció i impuls d’aquesta tecnologia en el teixit industrial català.

• Actuar com a prescriptors de la seva aplicació, elaborant codis de praxis industrials que permetin superar la manca de normalització de la tecnologia derivada de la seva novetat i ràpida evolució: el grup de treball com un lloc de reflexió i ajuda als que han de definir les “regles del nou joc”.

• Promoure el networking entre els seus integrants, amb la vista posada a explorar col·laboracions que permetin fer avançar noves aplicacions d’aquesta tecnologia.

• Ser agent de difusió de l’estat de la qüestió de la fabricació additiva, fent atenció tant a l’entorn europeu i mundial com a les novetats que sorgeixen del nostre país.

• Col·laborar amb les entitats que promouen la formació, recerca, desenvolupament i implantació de la fabricació additiva al nostre entorn, tant d’empreses com de ciutadania, aportant-hi la visió estratègica dels enginyers.

• Organitzar actes corporatius vinculats a la impressió en 3D, com ara sessions informatives o visites als principals protagonistes d’aquesta tecnologia a Catalunya.

Us convidem a afegir-vos al grup de treball, i per això esperem els vostres correus a comissions@coneixement.eic.cat.

Properament us informarem del calendari previst de trobades. 

 Sonòmetre

 Altaveu

“La intel·ligència artificial dels vehicles autònoms haruà de tenir en compte consideracions morals o ètiques”

 Tribuna

Els Vint-i-vuit introduiran el 2018 proves per mesurar el CO2 dels cotxes AUGUST MAYER Director d’Innovació, Recerca i Desenvolupament de Zanini Auto Grup

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Els països de la Unió Europea han donat suport a la proposta de la Comissió Europea per introduir a partir de setembre del 2018 proves per mesurar les emissions de diòxid de carboni (CO2) de tots els vehicles nous. La decisió va ser adoptada en el Comitè Tècnic de Vehicles de Motor, en el qual estan representats tots els estats membres, i suposa donar el vistiplau a la substitució del sistema que s’utilitza ara (NEDC) per un altre de més modern (WLTP), coordinat a escala mundial i basat en el sistema de les Nacions Unides.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Pablo Monfort i Ferran Sardans Publicitat: Pilar Alonso i Sonia Olivera Infografia: Noel Zaragoza Fotografia: Noel Zaragoza i Isabel Marquès Disseny i maquetació: Anna Carrió

Minibús elèctric imprès en 3D amb intel·ligència Watson

Un altre bastó a la roda dels vehicles elèctrics

T’imagines poder cridar un minibús mitjançant una app perquè vingui a buscar-te a casa? Doncs aquesta nova modalitat de mobilitat urbana podria estar més a prop del que sembla. Watson d’IBM és al darrere d’Olli, una solució de transport elèctric impresa en 3D que es condueix sola i que té capacitat per a dotze persones. Local Motors, la companyia que ha posat en marxa el projecte, ha desenvolupat la majoria de les peces i les ha imprès en 3D, fent molt més senzilla la producció, que pot operar com un taxi i ser el vincle amb altres mitjans de transport de la ciutat.

El Ministeri d’Indústria ha notificat a El Corte Inglés i IKEA que no poden actuar com a gestors de càrrega de vehicles elèctrics, després que ambdós centres comercials comencessin a implementar punts de recàrrega en alguns dels seus establiments. El Ministeri actua seguint la llei elèctrica del 2013, que, en canvi, sí que permet donar aquest servei a les empreses elèctriques. Un absurd que posa un altre bastó a la roda per facilitar l’ús dels vehicles elèctrics a Espanya.

Correcció lingüística: Ester Ollé Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té

legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial.

No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 07

www.fullsdelsenginyers.cat

03

 Notícies

Intel·ligència artificial en els accessos d’FGC

Llegeix l’article a www.fullsdelsenginyers.cat  Radiografia

El xip de paper, una alternativa amb visió de futur La nova revolució en el món dels xips ja s’està implementant en alguns àmbits industrials i se li intueix un gran avenir.

Parlem dels xips de paper, una alternativa molt més barata, menys contaminant, amb més pragmatisme.

E

l xip de paper té una relació directa amb l’ e l e c t rò n i ca flexible, apta per incorporar-la a qualsevol objecte i superfície de manera ecològica. Aquesta tecnologia posseeix una doble innovació: no utilitza silici sinó òxid de zinc i no és tòxica.

El seu caràcter econòmic permetrà que aquest xip sigui molt comú en els propers anys i substitueixi el xip tradicional. L’aposta globalitzada per la IoT (In-

ternet of Things) pot suscitar un gran interès per aquest tipus de xips. Hi ha certes divisions de la IoT que no requereixen els xips clàssics, capaços de realitzar milers d’operacions i d’alta complexitat. Per exemple, si volem saber que tenim la nevera buida o que el tendal s’ha d’abaixar perquè està entrant el sol a casa, en tindrem prou amb el xip de paper, l’aplicació òptima per detectar aquestes necessitats. No calen els xips clàssics per descobrir aquests fets:

són més complexos i molt més cars.

Però aquesta tecnologia no arriba per desbancar-ne cap altra: “El transistor de paper no pot competir amb el de silici ni a la inversa.

Tenen objectius diferents i són tecnologies paral·leles”, afirma Elvira Fortunato, directora del Centre d’Investigació de Materials (CENIMAT) de la Universitat Nova de Lisboa.

El respecte al medi ambient és una de les condicions sine qua non que es demanen a les noves

tecnologies que van apareixent. El paper es genera a partir de l’Acetobacter xylinum, el bacteri del vinagre, que produeix cel·lulosa en tan sols cinc dies. La comparació amb el paper normal és impactant: per obtenir paper, necessitem cinc anys de la vida d’un arbre. Aquesta cel·lulosa no requereix intervenció humana i no porta àcids ni components químics. A més a més, és més resistent, té una menor porositat i és totalment reciclable.

USOS Les corporacions estan començant a invertir en aquests xips, i fins i tot un gegant tecnològic com Samsung ja els ha adquirit per adaptar-los als aparadors interactius que installa a les seves botigues i en espais públics. Les institucions sanitàries de països nòrdics com Suècia i Finlàndia els utilitzen en flascons de medicines amb l’objectiu de controlar-ne la caducitat i que el pacient es prengui les dosis que li corresponen. 

 Tribuna

MICHAEL LOUGHLIN Responsable GT de Software i Integració dels EIC

El Grup de Treball de Software i Integració de la Comissió Indústria 4.0

L

a indústria 4.0 o quarta revolució industrial es fa possible pels avanços de tecnologies com els sensors i dispositius, cada cop més potents i més assequibles; les xarxes industrials i la connectivitat al núvol, i l’analítica de dades per poder treure’n el suc i desencadenar accions o notificacions pertinents dels grans volums de dades resultants de la digitalització industrial.

El software lliga tots els elements i dóna valor al conjunt.

El Grup de Treball de Software i Integració forma part de la Comissió Indústria 4.0 amb l’objectiu de promoure espais de debat per analitzar i difondre informació sobre els aspectes de software i d’integració de la quarta revolució (o evolució) industrial. Aquest repte està molt lligat als esforços dels altres grups de treball de la comissió i per “avançar en la definició d’un marc de referencia de la Indústria 4.0”.

Concretament, els objectius de la comissió són: • Promoure la difusió i suport al desplegament dels conceptes de

software i les solucions industrials més actuals entre els enginyers de les empreses catalanes.

• Compartir coneixement i experiències per enriquir el debat i la reflexió, i facilitar el networking entre el grup i altres entitats i persones.

• Contribuir a la definició i implantació de les normatives de referència que actualment s’estan elaborant al voltant de la Plattform Industrie 4.0 (Alemanya) i la Industrial Internet Reference Architecture (IIRA) de l’Industrial Internet Consortium (IIC).

• Col·laborar amb les entitats que promouen la formació, recerca, desenvolupament i implantació del 4.0, aportant la visió estratègica dels enginyers.

• Organitzar actes corporatius vinculats, com ara sessions informatives o visites als principals protagonistes i usuaris deI 4.0.

Us convidem a afegir-vos al grup de treball i per això esperem els vostres correus a comissions@coneixement.eic.cat.

Llegeix l’article a www.fullsdelsenginyers.cat

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha presentat el sistema de control de frau “Detector” a l’estació de Muntaner.

Aquest sistema pioner al món, basat en la intel·ligència artificial, és fruit de l’acord de col·laboració entre FGC i l’empresa barcelonina Awaait Artificial Intelligence, SL (AWAAIT). La solució genera alertes en temps real quan un usuari vol entrar o sortir de l’estació aprofitant el pas previ per les barreres tarifàries d’un altre usuari. 

IDOM, ponent en el World Stadium Congress IDOM ha participat per tercer any consecutiu en aquest esdeveniment, que té dirigit el seu enfocament cap als proveïdors de solucions tècniques per a la construcció dels estadis de futbol, així com cap a les necessitats de gestió de les infraestructures quan finalitza un esdeveniment.

Javier Pérez Uribarri, juntament amb Koldo Olabarrieta, en representació de l’Ajuntament de Bilbao, va exposar l’exemple del Bilbao Arena, infraestructura gestionada al 100% de manera pública per l’Ajuntament de Bilbao i dissenyada íntegrament per IDOM. 

Ficosa rep el Premi Cambra 2016 Ficosa, proveïdor global de primer nivell de sistemes de visió, seguretat, connectivitat i eficiència per a l’automoció i la mobilitat, ha rebut el Premi Cambra a la Trajectòria Internacional Consolidada que atorga anualment la Cambra de Comerç de Terrassa.

L’entitat empresarial reconeix la “trajectòria, capacitat innovadora i la sòlida estratègia de posicionament” de Ficosa, que va ser pionera a iniciar el seu procés d’internacionalització el 1972, quan es va implantar a Porto (Portugal) en un moment en què poques empreses s’animaven a sortir a l’exterior. 

Alstom, premiat en l’Exposició Europea de la Mobilitat Alstom ha rebut el Premi de la Innovació en Transport Públic en la categoria d’Energia i Medi Ambient per la seva última tecnologia de subministrament d’energia sense catenària (SRS) en l’Exposició Europea de la Mobilitat.

L’SRS, desenvolupat per experts d’Alstom de Vitrolles (Provença-Alps-Costa Blava) i SaintOuen (Illa de França), serà posat en servei en les futures línies 2 i 3 del tramvia de Niça a temps per al 2018. 

04

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 07

 Tecnologia

Deu tendències tecnològiques estratègiques per a la indústria La consultoria Gartner ha fet públic un estudi en què identifica les deu tendències tecnològiques que poden ser estratègiques per a la majoria de les organitzacions a partir de l’any 2016. Segons David Cearley, vicepresident de Gartner, aquestes deu tendències tecnològiques estratègiques “donaran forma a les oportunitats de negoci digitals fins al 2020”. Hem de tenir present que Gartner defineix una tendència tecnològica estratègica com un canvi amb el potencial de crear un impacte significatiu en l’organització.

Els factors que denoten un impacte significatiu inclouen un potencial alt per a la reorganització del negoci, la necessitat d’una gran inversió o el risc

que es corre en cas d’arribar tard a l’adopció d’aquestes tecnologies. Per tant, l’impacte a llarg termini pot influir en les iniciatives i en els programes de l’organització. L’aplicació d’aquestes tecnologies en la indústria 4.0 és un veritable repte per a les nostres empreses.

Estem parlant de conceptes que definiran el futur dels negocis digitals sobre la base de diferents tendències, com ara la fusió dels mons físics i virtuals i l’aparició de la malla digital, les màquines intel·ligents i les noves tendències de l’arquitectura i de les plataformes necessàries que faran possible tot plegat.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

THE DIGITAL MESH

1

The device mesh (malla de dispositius)

La malla de dispositius es refereix a un conjunt gran de punts finals que utilitzen les persones per accedir a les aplicacions i a la informació, o bé per interactuar amb les persones, comunitats socials, governs i empreses.

Inclou dispositius mòbils, wearables, dispositius electrònics del consumidor i domèstics, dispositius d’automoció i dispositius ambientals, com ara sensors de la internet de les coses (IoT).

2

Ambient user experience (experiència usuariambient)

La malla de dispositius, segons Gartner, crea la base per a una nova experiència d’usuari contínua i relacionada amb l’ambient que l’envolta. Estem parlant d’entorns immersius que ofereixen la realitat virtual i l’augmentada, que tenen un potencial significatiu. Malgrat tot, aquests només són alguns dels aspectes de l’experiència de l’usuari, que flueix sense problemes a través d’un conjunt canviant de dispositius i canals d’interacció que barregen l’entorn físic, el virtual i l’electrònic quan l’usuari es mou d’un lloc a un altre.

"Aquesta experiència explota diferents dispositius, incloent-hi els sensors de la IoT, els objectes comuns com ara els automòbils o fins i tot les fàbriques. El disseny d’aquestes experiències avançades serà un diferenciador important tant per als proveïdors de programari independents com per a les empreses per a l’any 2018", vaticina Cearley.

SMART MACHINES

3

3D printing materials (materials d’impressió en 3D)

Els avenços en la impressió en 3D ja han permès utilitzar-hi una àmplia gamma de materials, incloent-hi aliatges avançats de níquel, fibra de carboni, vidre, tinta conductora, electrònica, productes farmacèutics i materials biològics.

Aquestes innovacions estan impulsant la demanda dels usuaris i, alhora, les aplicacions pràctiques per a les impressores en 3D s’expandeixen a més sectors, com l’aeroespacial, el mèdic, l’automotriu, l’energètic i el militar. La creixent gamma de materials d’impressió en 3D impulsarà una taxa de creixement anual del 64,1% en la venda d’impressores en 3D empresarials fins a l’any 2019. Aquests avenços faran necessari un replantejament dels processos de la cadena de muntatge i de la cadena de subministrament.

4

Information of everything (la informació de tot)

Tot en la malla digital produeix, usa i transmet informació que va més enllà del vídeo, text i àudio i que inclou dades sensorials i contextuals.

Information of everything es refereix a la confluència, amb estratègies i tecnologies, per vincular les dades de totes aquestes fonts diferents. Els avenços en eines semàntiques, com ara bases de dades de gràfics, així com altres tècniques d’anàlisi emergent de classificació i d’informació de dades aportaran sentit a l’allau sovint caòtica d’informació que es pot patir.

EXPERIÈNCIA RECENT: HP LLANÇA EL PRIMER SISTEMA D’IMPRESSIÓ EN 3D PREPARAT PER A LA PRODUCCIÓ El centre d’investigació de HP a Sant Cugat del Vallès ha creat la primera impressora en 3D orientada a la producció de la companyia, una màquina cridada a "canviar el model industrial", en paraules del vicepresident de l’àrea 3D de HP i director del centre de Sant Cugat, Ramon Pastor.

Segons la companyia, la HP Jet Fusion 3D Printing Solution revoluciona el disseny, el prototipatge i la fabricació i proporciona peces físiques de molt alta qualitat, fins a deu vegades més ràpid i amb la meitat de cost que els actuals sistemes d’impressió en 3D. Mitjançant la impressió de parts funcionals per primera vegada a escala de vòxels individuals (un vòxel és l’equivalència en 3D d’un píxel en 2D en la impressió tradicional), HP ofereix als clients una capacitat sense precedents per transformar les propietats de les peces i proporcionar una personalització massiva.

5

Advanced machine learning (màquina d’aprenentatge avançat)

En la màquina d’aprenentatge avançat, les xarxes neuronals profundes (DNN) es mouen més enllà de la computació clàssica i la gestió de la informació per crear sistemes que poden aprendre de manera autònoma per percebre el món pel seu compte. L’explosió de les fonts i la complexitat de la informació de dades fan que la classificació i l’anàlisi manual siguin totalment inviables i poc rendibles. Les DNN automatitzen aquestes tasques i fan que sigui possible abordar reptes clau relacionats amb la informació de totes les tendències.

FULLS DELS ENGINYERS / 07

www.fullsdelsenginyers.cat

05

Més informació a www.fullsdelsenginyers.cat

THE NEW IT REALITY

6

Autonomous agents and things (agents i equips autònoms)

L’aprenentatge automàtic de les màquines dóna lloc a un espectre d’implementacions de màquines intel·ligents (incloent-hi robots, vehicles autònoms, assistents personals virtuals i assessors intel·ligents) que actuen de manera autònoma (o almenys semiautònoma). Tot i que els avenços en màquines intel·ligents físiques com els robots reben una gran atenció, les màquines intel·ligents basades en programari tenen un impacte més ampli a curt termini. AVAS de Google Now, Cortana de Microsoft i Siri d’Apple són cada vegada més intel·ligents i són precursors dels agents autònoms. En lloc d’interactuar amb els menús, les formes i els botons en un telèfon intel·ligent, l’usuari parla amb una aplicació, que en realitat és un agent intel·ligent.

7

Adaptative security architecture (arquitectura de seguretat adaptativa)

Una organització corre perill de patir avui dia un ampli ventall de ciberatacs, ateses les complexitats del negoci digital i l’economia algorítmica, combinades amb una emergent indústria del pirateig informàtic.

Algunes de les vulnerabilitats de les organitzacions es deuen al fet d’implementar més serveis basats en el núvol i API obertes per als seus clients i socis. Els líders en tecnologies de la informació s’han de centrar en la detecció i resposta a les amenaces per dissenyar una arquitectura de seguretat adaptativa.

EXPERIÈNCIA RECENT: TOYOTA CONSTRUIRÀ SISTEMES DE CONDUCCIÓ BASATS EN INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL Toyota Motor està desenvolupant sistemes d’assistència a la conducció que incorporaran intel·ligència artificial per “millorar la seguretat al volant”, va explicar Gill Pratt, conseller delegat de l’Institut de Recerca de Toyota (TRI), l’organització de R+D de l’automobilística japonesa. L’objectiu de Toyota és comptar amb un model que condueixi autònomament per autopistes per a les Olimpíades de Tòquio 2020. El concepte d’innovar en la recerca perquè els vehicles pensin, actuïn i tinguin cert control sobre la conducció per evitar accidents és l’eix que vertebra la investigació de Toyota, que pretén tenir-los en circulació en cinc anys.

La companyia dedicarà 1.000 milions de dòlars (882 milions d’euros) en desenvolupaments d’intel·ligència artificial per als pròxims cinc anys, esforços que poden permetre en un futur que Toyota fabriqui també robots per a assistència a gent gran o per a ús domèstic. “És part del que l’automobilística està investigant”, ha assenyalat Pratt.

8

Advance system architecture (arquitectura de sistema avançada)

“La malla digital i les màquines intel·ligents requereixen constantment arquitectura de computació perquè siguin viables per a les organitzacions.

L’impuls necessari el donen les arquitectures neuromòrfiques d’alt poder i ultraeficients. Impulsades per matrius de portes programables in situ (FPGA) com a tecnologia subjacent, ofereixen beneficis significatius com ara ser capaces de funcionar a velocitats de més d’un teraflop amb alta eficiència energètica”.

9

Mesh app and service architecture (aplicació en xarxa i arquitectura de servei)

Els dissenys de les aplicacions monolítiques lineals (per exemple, l’arquitectura de tres nivells) estan deixant pas a l’arquitectura d’aplicacions i serveis. Els serveis d’aplicació definits per software permeten augmentar la flexibilitat i l’agilitat pròpies del rendiment que ofereix el web. L’arquitectura Microservice és un patró emergent per a la construcció d’aplicacions distribuïdes que admeten el lliurament àgil i el desplegament escalable, tant en les instal·lacions com en el núvol. Els elements mòbils de la IoT per a l’arquitectura de les aplicacions formen un model integral per treballar amb l’escalabilitat en el núvol de back-end, més enllà d’oferir experiències de malla de dispositius de front-end.

10

Internet of things platforms (plataformes de IoT)

Les plataformes de IoT complementen l’aplicació de la malla i l’arquitectura dels serveis. La gestió, la seguretat, la integració i altres tecnologies i estàndards de la plataforma de la IoT són el conjunt bàsic de capacitats per a la creació, la gestió i els elements de fixació en la internet de les coses.

06

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 07

 Indústria 4.0

Logística global Tendències tecnològiques i de negocis i oportunitats laborals

La competència global en el sector de la logística és més alta en els darrers anys. Per aquest motiu, les empreses aposten per millorar la seva cadena logística, introduir noves tecnologies i adaptar-se a les noves necessitats dels clients.

Però, quines són les claus estratègiques que han de preveure per no quedar enrere en aquesta cursa? L’adopció de sistemes d’autoaprenentatge per a l’aprofitament de les possibilitats de la logística intel·ligent, la internet de les coses, la robòtica, l’omnicanalitat i la logística responsable són només algunes de les tendències que els principals estudis i informes han destacat en el sector de la logística.

E

TEXT: ALBERT LÓPEZ

ntre aquests estudis, en podem destacar l’elaborat per Barcelona Activa i Deloitte Ocupacions més demandades al sector de la logística.

A més de les tendències ja apuntades anteriorment, aquest estudi en destaca la professionalització. En aquest sentit, afirma que “el sector logístic segueix apostant per la professionalització dels treballadors a causa dels nous avanços en la tecnologia aplicada a la activitat logística i el transport, així com a causa de les noves tendències de col·laboració i integració a escala global entre les empreses. A més, la creixent internacionalització dels processos logístics està comportant la creació de xarxes internacionals de col·laboració. Un fet que comportarà que els professionals hagin d’estar preparats per comprendre el funcionament del mercat global i conèixer les necessitats del client internacional”.

El mercat demana professionals especialitzats en les diferents activitats logístiques i, a causa del caràcter transversal de la logística i el seu impacte en altres sectors de l’economia, es preveu una diver-

sificació de les ocupacions. Entre les ocupacions de més alta qualificació més demanades, hi trobem tècnic/a d’enginyeria logística, director/a comercial, tècnic/a en comerç exterior, key account manager (KAM) de logística, responsable de logística inversa, consultor/a de logística, tècnic/a de compres, analista de sistemes i director/a de planificació d’operacions.

EL RADAR DE TENDÈNCIES LOGÍSTIQUES MUNDIALS DE DHL Un dels informes internacionals amb més prestigi és el Logistics Trend Radar 2016 de DHL, que compta amb el punt de vista de diferents experts com el Banc Mundial, l’Institut Fraunhofer, HP i 500 startups. L’estudi analitza les 26 tendències clau que transformaran la indústria de la logística en els pròxims cinc o deu anys. Aquesta tercera edició de l’estudi inclou també un seguiment de les tendències detectades en anys anteriors: de les que han desaparegut o s’han estès des que es va començar a publicar aquest informe ara fa tres anys. 

TENDÈNCIES SOCIALS I DE NEGOCIS, segons l’informe Logistics Trend Radar 2016 Anticipatory logistics (logística d’anticipació) Desenvolupada per grans algoritmes predictius basats en dades, la logística d’anticipació permet als proveïdors de logística augmentar significativament l’eficiència del procés i la qualitat del servei mitjançant la predicció de la demanda abans que tingui lloc, per aconseguir terminis de lliurament més ràpids i més capacitat i utilització de la xarxa.

Batch size one (volum únic del lot) L’augment de la demanda personalitzada del consumidor podria conduir a la producció massiva de mercaderies altament personalitzades a mida del client, fet que comporta una producció descentralitzada del volum del lot. Això requerirà que les cadenes de subministrament s’adaptin ràpidament als canvis en el temps i en el lloc de producció.

Convenience logistics (logística de comoditat) Els compradors en línia no només gaudeixen de l’avantatge del preu de compra en línia, sinó també de la disponibilitat 24/7 i de la comoditat. Amb l’augment de la confiança del consumidor en la compra d’aliments i productes farmacèutics en línia, hi ha una gran demanda de noves solucions d’embalatge de la cadena de fred i de lliurament.

De-stressing the supply chain (desestressant la cadena de subministrament) Té com a objectiu reduir la complexa cadena de subministrament mitjançant l’ús de la combinació adequada dels modes de transport per operar de manera sostenible a un cost menor amb més qualitat. Per exemple, un transport tàctic de desacceleració pot equilibrar la cadena de subministrament, reduir els costos d’emmagatzematge i, fins i tot, reduir la petjada de carboni.

Fair & responsible logistics (logística justa i responsable) La intersecció entre la necessitat de mantenir la competitivitat i la necessitat d’augmentar la sostenibilitat ha deixat pas a una nova estratègia anomenada logística justa i responsable. Els proveïdors

de logística poden satisfer aquestes demandes, proporcionant nous serveis que generen ingressos al mateix temps que es millora el benestar de la societat i el medi ambient.

Grey power logistics (logística per a la població sènior) En cinc anys o més, la primera onada de nadius digitals entrarà en el segment de població d’edat avançada.

La logística per a la població sènior —la logística per a una societat que envelleix— oferirà nous serveis (per exemple, el lliurament a domicili de medicaments) per respondre als reptes que es deriven d’aquesta evolució demogràfica.

Logistics marketplaces (mercats logístics) La creixent necessitat de serveis de logística transparents, flexibles i fàcilment ajustables fomenta la creació de plataformes disruptives digitals de corretatge que contenen una varietat d’oferta de logística. Els mercats centralitzats poden proporcionar visibilitat a la informació, tarifes i serveis de proveïdors de logística diferents.

Multi-purpose networks (xarxes d’usos múltiples) Les xarxes d’usos múltiples es refereixen a la utilització de la norma, les xarxes existents i la infraestructura de la ciutat per transportar i emmagatzemar, especialment aquells productes que són sensibles a la temperatura. Això és possible per les innovacions en el transport i l’embalatge i el control de la cadena de subministrament en temps real.

Omni-channel logistics (logística omnicanal) La propera generació de xarxes logístiques requereixen donar resposta a mida a cadascuna de les necessitats de cada canal individual. Això requerirà que els proveïdors logístics mantinguin una visió integrada de tots els canals de contacte amb els clients i ofereixin d’opcions dinàmiques de funcions i d’interaccions de serveis al client.

On-demand delivery (lliurament de la demanda) El lliurament ja no és propietat dels agents més grans que estableixen limitacions

en els terminis de lliurament i en la localització. Nous conceptes de lliurament d’última milla a la carta utilitzen el poder de la multitud i la força de treball de la missatgeria flexible per permetre als clients tenir la seva compra lliurada quan la necessiten i on la necessiten.

Shareconomy logistics (logística d’economia col·laborativa) El canvi de la societat de la propietat a l’intercanvi d’actius ha estat una de les tendències més innovadores en els últims anys. Tot pot ser compartit en les plataformes digitals.

A més de facilitar aquestes noves xarxes d’intercanvi peer-to-peer, els proveïdors de logística també poden compartir els seus recursos per ser més rendibles i eficients.

Smart energy logistics (logística d’energia intel·ligent) El creixent canvi cap a fonts d’energia renovables està impulsant l’adopció de solucions de mobilitat elèctrica a la logística. També proporciona oportunitats per a solucions logístiques que facilitin noves cadenes de subministrament d’energia. Conceptes com la captació d’energia, l’emmagatzematge i la distribució innovadora també es poden aprofitar per reduir la dependència de la xarxa elèctrica.

Supergrid logistics (superxarxa d’alta logística) Més enllà de la logística 4PL, la logística de superxarxes s’obrirà a una nova generació d’empreses de logística amb un enfocament principal en l’orquestració de les xarxes de cadenes de subministrament globals que integrin eixams de diferents empreses de producció i proveïdors de logística.

Tube logistics (logística tub) Impulsat pel progrés tecnològic en els sistemes de conducció i la creixent congestió a les grans ciutats, hi ha un interès renovat en l’ús de les infraestructures existents i nous tubs per al transport de càrrega.

Les innovacions com ara el hyperloop podrien proporcionar xarxes ràpides urbanes i interurbanes de transport de càrrega.

FULLS DELS ENGINYERS / 07

www.fullsdelsenginyers.cat

07

Llegeix l’article sencer a www.fullsdelsenginyers.cat

CÉSAR CASTILLO LÓPEZ Director general d’ICIL

Innovació: el futur de la logística

L

a supply chain està en constant evolució. Les novetats que apareixen cada any no donen treva i ens obliguen a romandre constantment actualitzats. Un exemple d’això va ser el que va passar el mes de juny al Saló Internacional de la Logística de Barcelona, en el qual, conjuntament amb ICIL, es van presentar durant tres dies les innovacions més rellevants en el camp de la cadena de subministrament dins el marc dels SIL Innovation Days. En aquesta edició es van tractar les noves tendències en green logistics, e-commerce / big data i lean nnovation.

FONT: DHL

TENDÈNCIES TECNOLÒGIQUES 3D printing (impressió en 3D) La impressió en 3D és una tecnologia que canviarà la logística mitjançant l’addició d’una nova diversitat d’estratègies de fabricació. Proveïdors de logística innovadors poden convertir-se en líders d’opinió en l’orquestració de xarxes complexes que incloguin els fabricants tradicionals i en 3D. Augmented reality (realitat augmentada) Esborrant les línies entre els mons digital i físic, la realitat augmentada proporcionarà noves perspectives en la planificació logística, l’execució del procés i el transport. Mitjançant l’addició de capes virtuals d’informació contextual sobre un heads-up display, la realitat augmentada proporciona als treballadors la informació correcta, en el moment adequat i en el lloc correcte.

Big data La logística està sent transformada pel poder de les idees basades en dades. Les dades, en unes quantitats sense precedents, ara poden ser capturades de diverses fonts en el procés de la cadena de subministrament. Aprofitar el valor de les dades ofereix un gran potencial massiu per optimitzar la utilització de la capacitat, millorar l’experiència del client, reduir el risc i crear nous models de negoci.

Bionic enhancement (millora biònica) Tecnologies wearables i exosquelets expandeixen els límits de les barreres físiques actuals. La roba intel·ligent, els braços biònics i les lents de contacte intel·ligents fins i tot tenen el potencial de donar suport a la força de treball de la logística en àrees com la comunicació, l’execució del procés i la salut, així com de reduir al mínim els riscos de seguretat en la cadena de subministrament.

Cloud logistics (logística en el núvol) Ideal per a entorns complexos i volàtils, la computació en el núvol permet models de negoci basats en la nova logistics-as-a-service. Els proveïdors de logística poden activar i desactivar serveis en el núvol, modulars i adaptables a la comanda, utilitzant un mètode de pagament per ús.

Digital identifiers (identificadors digitals) Les noves generacions d’identificadors digitals, com ara les marques d’aigua digitals i les etiquetes intel·ligents, augmenten la transparència i la traçabilitat en la cadena de subministrament. La biometria també pot proporcionar nous mètodes d’identificació i pot augmentar la seguretat en les operacions.

Internet of things (internet de les coses) La internet de les coses permet als objectes intel·ligents ser participants actius en l’autodirecció dels processos logístics.

La logística és una de les principals indústries que es beneficiaran de la combinació intel·ligent dels fluxos d’informació i de materials.

Low-cost sensor technology (baix cost de la tecnologia dels sensors) El consum de tecnologies de sensors per part de l’empresa permet noves aplicacions dins de la indústria de la logística. Amb l’accés a sensors de baix cost, és probable que augmenti l’ús de sensors de la logística, amb la creació d’infraestructures intelligents per al control, la inspecció i l’exploració de volum en la cadena de subministrament.

Robotics & automation (robòtica i automatització) La robòtica i les tecnologies d’automatització permeten els “zero defectes” en

els processos de logística i permeten nous nivells de productivitat. La nova generació de robots col·laboratius i les solucions automatitzades amb un rendiment significativament millorat i unes capacitats de detecció millorades ofereixen una veritable alternativa a la manipulació manual.

Self-driving vehicles (autoconducció de vehicles) Els avenços en les tecnologies de sensors i d’imatge han donat lloc a una nova generació de vehicles d’autoconducció que són més flexibles i fiables que mai. Des de muntacàrregues autònoms a camions sense conductor, els vehicles d’autoconducció transformaran la logística assolint nous nivells de seguretat, eficiència i qualitat.

Self-learning systems (sistemes d’autoaprenentatge) Els sistemes d’autoaprenentatge o “màquina d’aprenentatge” es convertiran en un facilitador per a l’optimització basat en dades totalment autònomes en la logística. Amb una mínima intervenció humana, un sistema d’autoaprenentatge adaptarà i millorarà els seus algoritmes, ja que rebrà més dades, i millorarà els seus resultats al llarg del temps.

Unmanned aerial vehicles (vehicles aeris no tripulats) Els vehicles aeris no tripulats (VANT) o drons podrien canviar la logística mitjançant l’addició d’una nova forma de lliurament urgent a través de les xarxes d’aire, acuradament coordinats. No obstant això, els VANT no reemplaçaran el transport tradicional amb base terrestre, sinó que proporcionaran alt valor en zones d’alta congestió de trànsit i en llocs remots.

GREEN LOGISTICS Durant la primera jornada dels SIL Innovation Days es van presentar solucions innovadores en el camp de la logística sostenible.

La primera experiència va ser la calculadora del CO2 de l’Institut Cerdà, que, a través del seu domini en el tema, s’ha convertit en un referent del sector. Coldway va presentar Alcatherm Roll, que va ser, a més, premiat en la cerimònia dels Premis ICIL-SIL com la millor innovació, conjuntament amb Correus. Alcatherm Roll utilitza un procés termoquímic ecològic fos sobre una reacció química que permet una refrigeració potent, instantània i autònoma. És un bon exemple de com donar resposta a la demanda creixent tenint sempre sota control la cadena de fred.

Xavier Rius, patró d’ICIL, director de Supply Chain de Natursoy i responsable del Think Tank ICIL, va ser el coordinador de la jornada. Va parlar de les noves tendències en green logistics. Les aportacions van permetre que poguéssim conèixer de primera mà com el sector de la logística s’està preparant per poder ser més sostenible.

Javier Marín, professor d’ICIL, va presentar les primeres conclusions de l’Estudi de caracterització logística del sector retail a Espanya patrocinat per l’operador logístic, Alfil Logistics. Luis Santos, director de desenvolupament de negoci d’Alfil Logistic, va estar present durant la presentació atenent les consultes del públic. Es van determinar les possibles relacions entre els indicadors logístics i la xifra vendes, el nombre de botigues i els metres quadrats d’exposició.

E-COMMERCE - BIG DATA La segona jornada va estar coordinada per Xavier Suárez, patró d’ICIL. Al costat d’ell va estar Víctor del Pou, de Privalia, que va presentar com es gestiona el big data per part de l’empresa d’outlet online. Com a director d’operacions va explicar la importància de valorar i considerar les dades de navegació per oferir una millor oferta als seus clients. Tam-

bé va oferir el seu punt de vista sobre la viabilitat de les empreses de comerç electrònic. Jordi Maresch, de Nubalia, va comentar les seves solucions cloud que ajuden a incrementar considerablement l’eficiència i milloren els processos de comunicació de les companyies.

Google Maps for Work proporciona als desenvolupadors accés a tota la gamma d’APIs de Google Maps en el núvol. Permet crear mapes atractius i inserir-los en els seus llocs, aplicacions i plataformes internes. Ofereix als usuaris informació rellevant per a la seva ubicació, en qualsevol moment i lloc. Va mostrar un portàtil a la venda per 350 € per treballar únicament amb documents en el núvol.

Humberto Galasso, de Slimstock, empresa col·laboradora d’ICIL, va afirmar que el dinamisme actual a l’e-commerce exigeix una eina capaç d’identificar i anticipar els patrons de la demanda i actualitzar els models de gestió de l’inventari segons cada etapa del cicle de vida de producte. Ferho de manera automàtica, segura i constant pot marcar la diferència entre un clic i una compra.

Cada vegada més el retail tradicional va a l’e-commerce i el pureplayer va al retail tradicional, la competitivitat és enorme i optimitzar l’estoc fent ús d’un assortiment eficient comporta mantenir el ritme de vendes sense sacrificar el benefici.

El Home Pack de Correus, guanyador d’un dels dos Premis ICIL-SIL a la Millor Innovació, es va presentar com un nou sistema de recepció de producte a l’interior de recintes privats i de dimensions reduïdes.

Un exemple de col·laboració entre dues empreses per millorar els sistemes de picking en magatzems especialitzats en comerç electrònic ens el van mostrar Labware i Electrotec, de la mà de Joan Sansalvador (patró d’ICIL) i Ramon Colet, respectivament.

També hi va haver temps per a la presentació del nou programari de planificació de la supply chain per retail amb Anna van Ginkel, de Forecast Solutions.

Una eina molt útil per millorar el forecasting i, amb això, tota la planificació de la supply chain.

Llegeix l’article sencer a www.fullsdelsenginyers.cat

08

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 07

n Innovació

Fòrum Indústria 4.0: exemple d’aplicació de tecnologies El Fòrum Indústria 4.0, organitzat pels Enginyers Industrials de Catalunya el mes de juny passat, va mostrar un ampli ventall d’exemples reals d’aplicació a les empreses de tecnologies 4.0. Les companyies que hi van intervenir van ser Loire Gestamp, PAL Robotics, Applus IDIADA, Desguaces La Cabaña i Accent Systems.

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTOS: JAUME COSIALLS Francesc Perarnau, Loire Gestamp

Jordi Casamada, Accent-Systems

Manuel Manjón, Desguaces La Cabaña

Francesco Ferro, Pal Robotics

Ricard Satué, Applus IDIADA

L

oire Gestamp, que prefereix parlar d’indústria connectada, està monitorant catorze premses aplicant sensors, tècniques de big data i algoritmes.

L’adopció d’aquestes mesures els ha permès beneficiar-se d’un manteniment predictiu i proactiu, comptar amb un sistema d’alertes i de control i una gran optimització de la línia de producció.

L’objectiu final d’aquest plantejament ha estat crear models analítics avançats i buscar nous coneixements mitjançant l’ús d’una nova plataforma i una nova tecnologia.

El resultat obtingut per la companyia és la millora tant del disseny i de la construcció de futures premses com de la captació d’indicadors industrials a totes les plantes. Així mateix, Loire Gestamp ha pogut revisar els estàndards de qualitat implementats gràcies a la realització de comparacions entre les diferents premses.

Respecte al big data, aquest projecte ha monitorat 2.000 variables de cinquanta línies d’estampació en calent (algunes a 10 Hz) i ha obtingut

dades heterogènies (acceleracions, pressions, imatges termogràfiques).

A partir de les dades obtingudes, s’han aplicat tècniques i tecnologies de data mining (mineria de dades) i s’ha fet possible el machine learning.

L’objectiu específic del tractament del big data és l’increment de l’OEE (overall equipment effectiveness), basat en l’augment de la productivitat i de la disponibilitat de la línia, així com la millora de la ràtio de qualitat.

A més, Loire Gestamp està desenvolupant altres iniciatives vinculades amb la indústria 4.0. La primera és la creació d’un projecte específic d’eficiència energètica conjuntament amb Siemens, que implica l’establiment d’un nou model de negoci. A més, estan treballant en un tercer projecte per crear una planta connectada, que és previst tenir enllestit a finals d’any.

L’empresa també ha signat un acord amb Microsoft per fer una prova pilot analítica utilitzant la plataforma Azure.

Un altre cas és el de la companyia PAL Robotics, exemple d’empresa fabricant de robòtica de serveis. PAL

Accent System és un clar exemple de reindustrialització catalana gràcies a l’automatització.

Ha traslladat la fàbrica de la Xina fins a Castellar del Vallès Robotics ha dissenyat models de robots relacionats amb la indústria 4.0, com PMB2 (Mobile Base), StockBot (Autonomous 3D Inventory System) i TIAGo (Take It And Go, un robot per a la manipulació mòbil que utilitzen per a dos projectes: SACRO i Factory in a Day).

Per PAL Robotics, els robots col·laboratius no són només un company de feina, sinó que interactuen amb els clients des de l’inici.

El Fòrum Indústria 4.0 també va mostrar l’experiència d’Applus IDIADA, proveïdor d’enginyeria de desen-

volupament de producte al servei de la indústria de l’automòbil. Les seves solucions estan pensades per aplicar-se en les principals funcionalitats del vehicle, és a dir, la seguretat passiva i activa, la línia motriu, la fiabilitat i el confort. En altres paraules, actua directament en la carrosseria, els tancaments, els acabats i el xassís.

El que s’ha plantejat Applus IDIADA és quin impacte pot tenir la fabricació additiva en els seus serveis. D’entre totes les fases de desenvolupament d’un automòbil, la impressió en 3D s’aplicaria en la fase d’assajos previs.

Per tant, l’empresa el que pot fer és: • models aerodinàmics més econòmics, més fàcils de transportar i configurables • sistemes de combustible, com els tubs d’escapament, transparents i translúcids • assajos de para-xocs per reduir l’impacte en els vianants • assajos d’impacte en els panells de la porta de l’automòbil Com a conclusió principal, hi destaca que la fabricació additiva és una eina de desenvolupament a consi-

derar, entre altres raons, perquè és assequible i ha de permetre a Applus IDIADA la realització de projectes més complexos.

Un altre cas destacable va ser el de l’empresa Desguaces La Cabaña, testimoni únic a Espanya i a Europa.

Aquesta empresa de desballestament de vehicles està aplicant tecnologies pròpies de la indústria 4.0 en el seu magatzem de Vilanova del Vallès.

L’any 2008 van assumir el repte d’automatitzar la intralogística de la seva activitat, atès que un cotxe té més de 3.000 peces i el volum de peces rebudes augmentava exponencialment.

En una primera fase, comptaven amb un petit robot per moure 2.000 contenidors de peces, i després, n’incorporaren un altre per moure’n 4.000.

Ara han implementat un magatzem robotitzat que, entre altres característiques, permet un emmagatzematge automàtic gestionat per WAMAS i compta amb un elevador automatitzat amb canvi d’agulla, contenidors de diverses mesures, sis passadissos amb emmagatzematge de doble fons i més de 6.000 ubicacions.

FULLS DELS ENGINYERS / 07

09

www.fullsdelsenginyers.cat

LA PRIMERA FÀBRICA 4.0 DEL SECTOR FERROVIARI A ESPANYA, A SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

Més informació a www.fullsdelsenginyers.cat

Una iniciativa molt recent d’aplicació industrial de tecnologies disruptives 4.0 es desenvoluparà en el centre d’Alstom a Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona). Segons ha anunciat Antonio Moreno, president de la companyia, Alstom Espanya desenvoluparà la primera fàbrica 4.0 del sector ferroviari a l’Estat espanyol.

L’aplicació de sistemes intel·ligents en els processos de producció, basats en el disseny en 3D, la implantació de nous sistemes de gestió de fabricació MES (manufacturing execution system), la fabricació additiva, la sensorització d’equips, la robòtica o la realitat augmentada, entre altres tecnologies, farà possible aquest projecte.

Llegeix l’entrevista d’Alstom a www.fullsdelsenginyers.cat

Centre Industrial d’Alstom a Santa Perpètua de Mogoda.

FOTO: cedida per Alstom

Desguaces La Cabaña ha demostrat que és possible implementar les darreres tecnologies en qualsevol tipus d’indústria, sigui quina sigui la seva naturalesa i activitat Desguaces La Cabaña ha millorat l’eficiència de la seva operativitat logística interna.

El darrer exemple d’aplicació de tecnologies 4.0 el trobem a l’empresa Accent Systems, fabricant de productes electrònics. En un inici van començar fabricant els components a la Xina, però, atès que els costos de les màquines automàtiques han baixat molt i que l’automatització permet la independència de la ubicació dels processos productius, van portar la fàbrica a Castellar del Vallès.

L’optimització, l’automatització i l’especialització els van permetre poder subministrar a Volkswagen l’any passat 40.000 peces per als clauers dels vehicles, quan la comanda habitual era de 17.000.

A més a més, Accent Systems fabrica una placa electrònica per a les caixes fortes. Amb la simple implementació de la comunicació per Bluetooth, es pot gestionar amb una app via mòbil.

Per aquesta empresa, tot comença amb un bon disseny. l

"La nostra vocació 4.0 va més enllà de la fabricació" Alberto Piñero, director d’Enginyeria del Centre de Santa Perpètua de Mogoda d’Alstom Espanya

Pot concretar una mica en què consistiran els sistemes intel·ligents implementats a la fàbrica 4.0 de Santa Perpètua de Mogoda?

Amb el projecte de fàbrica digital busquem implementar tecnologies que millorin els nostres sistemes productius i optimitzin la gestió dels processos.

La sensorització dels actius en taller i en magatzem, per la seva banda, ens permetrà reduir els costos d’emmagatzematge i logística. La creació de plataformes integrades per al disseny i la gestió dels sistemes de fabricació facilitarà i escurçarà els temps de la producció. La utilització de sistemes de vestits sensoritzats i l’enregistrament en 3D d’operacions específiques permetran l’optimització de processos i millores ergonòmiques personalitzades.

A més, la posada en marxa d’un entorn col·laboratiu, tant dins de la planta com a nivell internacional, afavorirà la transferència entre tecnologia i indústria, amb els avantatges que això suposa en la fabricació.

Alstom ja està implementant en els seus trens peces creades mitjançant la fabricació additiva?

Actualment la fabricació additiva s’està utilitzant principalment per elaborar peces d’utillatge, que faciliten i simplifiquen determinades tasques de fabricació.

També s’estan realitzant prototips de peces en impressió en 3D per poder utilitzar-les en equipaments no crítics (per exemple, interiorisme), reduint els temps d’espera a les unitats de tren prototip.

Encara que tècnicament seria possible, no ens plantegem de moment la incorporació de la fabricació additiva als equips més relacionats amb la seguretat o fiabilitat dels trens. Per a això seria necessari realitzar un procés de certificació, validació i homologació previ a cada peça.

Quins resultats esperen obtenir de la implementació d’aquestes tecnologies disruptives?

Sense cap mena de dubte, l’aplicació de les últimes tecnologies als processos industrials aporta importants beneficis en matèria de

competitivitat, qualitat, disponibilitat i fiabilitat del producte final.

A més, millora substancialment la flexibilitat de la producció, redueix els temps de fabricació, permet més personalització dels productes i facilita la presa de decisions, en disposar de tota la informació necessària en temps real.

A mitjà termini, a més, oferirà noves oportunitats de negoci al llarg de tota la vida del tren. La nostra vocació 4.0 va més enllà de la fabricació; els nostres trens han de pertànyer a una nova generació “nativa digital” i la seva sensorització, monitoratge o virtualització ens permetran oferir nous serveis de manteniment, atenció al passatger, millores en l’operació, eficiència energètica, etc.

Quina concepció té Alstom de la indústria 4.0 o quarta revolució industrial?

Estem davant d’una gran oportunitat per a les empreses, per a les persones i per a les economies. I no podem desaprofitar aquesta oportunitat.

Gràcies a la nova indústria digital podrem transformar les nostres empreses i les nostres fàbriques. Els sistemes intel·ligents permeten agilitar els processos per desenvolupar productes més personalitzats i en menor temps, responent així a les necessitats del mercat.

Per a nosaltres també és important recalcar que la fàbrica 4.0 no seria possible sense les persones. Les persones continuen sent el centre, els robots i la digitalització no substitueixen els treballadors sinó que treballen al costat d’ells. Les noves tecnologies ens permetran ser més ràpids i eficients, però mai seran tan creatives com les persones.

L’automatització de processos permet alliberar temps dels empleats per dedicar-lo a funcions de més valor: per exemple, seguiment i anàlisi de KPI, tendències, aspectes de millora... Per això, des d’Alstom hem posat en marxa importants plans de formació perquè tots junts liderem aquest canvi i afrontem amb èxit la nova revolució industrial.

COEIC / AEIC

10

FULLS DELS ENGINYERS / 07

Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.  COEIC/AEIC

Els Enginyers Industrials de Catalunya donen suport a la innovació de les pimes catalanes amb la fundació de + PiME

Més informació a www.fullsdelsenginyers.cat

El president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Renom, ha signat el 28 de juny l’acord de creació de +PiME, el Centre d’Excel·lència per a la Innovació a la Pime, que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Aquesta nova entitat, impulsada pel centre tecnològic Eurecat (membre de Tecnio), compta també amb el suport d’AMEC i de la PIMEC.

E

n l’acte de signatura del conveni, Jordi Renom ha explicat que els Enginyers Industrials aposten per +PIME perquè “sabem que crea ocupació, riquesa i eficiència. En aquest sentit, ens hi trobaran sempre i estem encantats de col·laborar-hi”. Renom ha afegit que “quan algú ens engresca, com Eurecat amb el programa +PiME”, per ajudar en el procés d’innovació de les pimes catalanes, hi hem de ser. Hem d’acompanyar la petita i mitjana empresa en el camí d’implementació de la innovació, amb un procés de reindustrialització en l’objectiu que siguin més eficients en l’anomenada quarta revolució industots els processos”. trial. “Les nostres institucions, com la Així, el president de l’AEIC ha con- Generalitat de Catalunya, sempre han textualitzat aquest acord en l’eix treballat per la industrialització del estratègic que està desenvolupant país. Per tant, aquesta línia de reinl’entitat col·legial basat a impulsar i dustrialització que vivim en aquests difondre les possibilitats de la indús- moments la creiem fonamental per al tria 4.0. DeCERTIFICAT_150.pdf fet, Catalunya està1 vivint creixement del país i hi estem direc16/6/16 12:23

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

tament implicats. Ho demostra que hi estem treballant en dues línies estratègiques. Una és la potenciació de la innovació dels processos industrials, una temàtica on tenim contacte directe allà on s’està desenvolupant, tant a Catalunya com a Alemanya. L’altra línia de treball es refereix a l’àmbit del coneixement i de la promoció

d’aquesta temàtica, atès que fa molt de temps que estem realitzant cursos específics”.

Per la seva part, Xavier Torra, president d’Eurecat, ha explicat que l’objectiu de +PiME és “estimular que hi hagi innovació a les petites i mitjanes empreses.

L’adopció de la innovació costa perquè la dimensió d’aquestes empreses fa que el dia a dia sigui terriblement absorbent, ateses les dificultats pròpies d’una petita empresa. Per tant, hem intentat posar un estímul addicional per facilitar l’inici de processos d’innovació”. La base d’aquest Centre d’Excel·lència per a la Innovació a la Pime és la tecnologia. “El nostre coneixement i talent tecnològic fa que allà on puguem contribuir més sigui en desenvolupar aspectes productius més eficaços i eficients o bé en el disseny de productes més inno-

vadors i, al final, més competitius”, ha assegurat Torra.

L’altre vessant de +PiME destacada per Torra és la difusió de les eines que posa Eurecat a l’abast de les empreses. “Un dels grans reptes d’Eurecat, que té tot just un any de vida, és fer arribar a les pimes el coneixement d’allò que pot ser i fer Eurecat per a elles. Malgrat tenir un equip de persones a peu de carrer per fer arribar Eurecat a les empreses, què millor que establir una aliança amb entitats on ja hi són presents. D’aquí prové la importància de la signatura del programa +PiME amb l’AEIC (Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya), que té molts professionals vinculats amb el món de la tecnologia, amb AMEC i la PIMEC. Entre tots plegats hem de buscar sinergies per fer més eficaç aquest procés de comunicació”. 

FULLS DELS ENGINYERS / 06

www.fullsdelsenginyers.cat

11

Llegeix l’entrevista a www.fullsdelsenginyers.cat

Els Enginyers Industrials celebren la Diada de l’Enginyer 2016 L’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC/COEIC) han celebrat la Diada d’enguany amb una edició centrada a dibuixar la figura de l’enginyer, a saber què fan, com són i què pensen aquests professionals. Aquesta trobada anual dels EIC es consolida un any més com un punt de trobada per al col·lectiu.

L’

edifici de la Fundació RBA de Barcelona va ser l’escenari escollit per a la celebració de la Diada de l’Enginyer 2016. L’actor, monologuista i presentador Quim Masferrer va conduir l’acte, que va ser presidit per Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Guix, i el president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Renom.

Durant la celebració, es va fer el tradicional lliurament de premis.

Joan Vallvé, president del jurat, va fer l’entrega dels guardons que reconeixen l’originalitat, la imaginació i el pensament creatiu dels treballs dels enginyers. L’equip

tècnic de R+D de Zanini Auto Grup, SA va rebre el Premi Creativitat per la integració de tecnologia capdavantera en els components estètics dels vehicles de la indústria de l’automòbil que permeten millorar les funcions de seguretat activa mitjançant sensors i alhora realçar la marca.

Josep Oriol Sala, president de la Caixa d’Enginyers, va entregar les dues beques de la Fundació Caixa d’Enginyers per a tesis doctorals a Daniel Suárez Cambra, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, per la tesi Heat and mass transfer correlation for liquid metal flows under nuclear fusion Technology conditions, co-dirigit per Elisabet Mas de les Valls i Lluís Batet Miracle; i a Blanca Tejedor Herrán, de l’Institut de Re-

cerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat de la UPC per la tesi Contributions to the determination of thermal behaviour of façades in new buildings by means of quantitative IRT (Infrared Thermography), dirigit per Miquel Casals.

Jordi Guix, degà del COEIC, va fer entrega del Premi Millor Pràctica Empresarial a IDP Ingenieria y Arquitectura Iberia, SLU per la implantació corporativa de la tecnologia BIM - building information modeling- com a metodologia de treball en el desenvolupament dels serveis tècnics d’enginyeria, medi ambient i arquitectura.

El Premi al Reconeixement Acadèmic a una trajectòria dedicada a la docència va ser per a Jaume Gibert Pedrosa, doctor enginyer industrial i director de l’Escola Tèc-

nica Superior d’Enginyeria Industrial de Terrassa des del 2001 fins al 2007, etapa en que el centre va ser el primer a Catalunya a oferir la titulació d’Enginyeria Aeronàutica.

Amb l’objectiu de reconèixer la tasca dels mitjans de comunicació, durant la Diada es va entregar el Premi Serrat i Bonastre al programa Valor afegit de Televisió de Catalunya, pel contingut dels seus reportatges i el manifest interès que tenen a mostrar el teixit industrial i tecnològic de Catalunya. Albert Closas, director i presentador del programa, va recollir el premi de mans de Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.

El moment més esperat de la nit va arribar amb l’entrega del Premi Reconeixement Institucional i el Premi Trajectòria Professional.

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va fer entrega d’aquests reconeixements. El guardó al Reconeixement Institucional va ser per a Messer Ibérica de Gases, SAU amb l’objectiu de reafirmar la importància de la indústria química de Tarragona i les iniciatives que impulsin la competitivitat, per la seva contribució a l’optimització de l’operativa d’obtenció i distribució de gasos a través d’un sistema criogènic de fraccionament d’aire.

El Premi Trajectòria Professional va serper a Francesc Sagalés Sala, enginyer industrial i president de l’empresa familiar Sagalés, SA, una companyia amb més de 370 anys d’història i una de les més importants dins el sector del transport de viatgers a Catalunya. 

12

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 06

A l’esquerra, August Mayer durant l’acte d’entrega dels premis de la Diada de L’Enginyer 2016.

“La intel·ligència artificial dels vehicles autònoms haurà de tenir en compte consideracions morals o ètiques” L’equip tècnic de R+D de Zanini Auto Grup, SA ha guanyat el Premi a la Creativitat de la Diada de l’Enginyer 2016, organitzada pels EIC. El director d’Innovació, Recerca i Desenvolupament de Zanini Auto Grup és AUGUST MAYER, que en aquesta entrevista ens detalla en què consisteix la solució tecnològica premiada. Una proposta que integra els requeriments per optar al premi: incorpora noves tecnologies al disseny de productes i també als processos, és un projecte pluridisciplinari, repercuteix en l’estalvi energètic i és un projecte internacional. A més, Mayer ens comenta alguns dels factors que determinaran el desenvolupament dels vehicles de conducció TEXT: ALBERT LÓPEZ autònoma. Hi havien pensat, en qüestions morals o ètiques?

Q

uina valoració feu del premi que heu obtingut a la Diada de l’Enginyer 2016? És un honor rebre aquest premi per les aportacions de les nostres noves línies de producte.

El jurat del premi de la Diada de l’Enginyer ha valorat especialment els components estètics que permeten millorar les funcions de seguretat activa dels automòbils mitjançant sensors. Ens pot explicar en profunditat aquesta tecnologia?

El que fem nosaltres mitjançant els nostres productes és la integració al vehicle de sensors com ara els radars, de tal forma que es mantingui l’estètica actual i que es pugui millorar el funcionament dels sensors, per exemple, en condicions climàtiques adverses. Tot això és possible amb l’aplicació de capes nanomètriques d’aspecte metàl·lic i de recobriments polimèrics amb propietats específiques.

Zanichrome és una de les tec- negoci ja que els vehicles incornologies desenvolupades per poraran de forma massiva aquest Zanini. Quins són els trets bàsics tipus de sensors que avui en dia esd’aquesta tecnologia? tan limitats a algunes series. És l’agregació d’una sèrie de tecnologies d’aplicació de capes nanomètriques d’aspecte metàl·lic que, combinades amb els recobriments orgànics adients, permeten decorar elements plàstics de l’automòbil amb una resistència total a la corrosió, reducció de pes i el mínim impacte mediambiental en tots els aspectes del cicle de producte, des de la fabricació fins al seu reciclat.

Aquesta solució tecnològica ja s’ha implementat en alguns moÉs de l’opinió que encara hi ha un dels d’automòbils? llarg camí a recorre per millorar la Sí, en un vehicle del grup VW i és seguretat activa dels automòbils? previst instal·lar-la pròximament en Sí, hi ha un llarg recorregut ja propers vehicles del mateix grup. que actualment els sistemes d’asAquesta nova tecnologia basa- sistència a la conducció aniran evoda en sensors per instal·lar en els lucionat fins arribar a la conducció automòbils pot obrir una nova lí- autònoma, que farà necessari la nia de negoci? utilització d’aquest sensors en més AAFFlínia 2PE de 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51 Sí, estan obrint una nova localitzacions del vehicle dels que

“La tecnologia basada en sensors, premiada en la Diada de l’Enginyer, pot obrir nous models de negoci”

els

FULLS

PETITS ESPAIS

Y

CM

MY

N

TS

EN PETI T

15

S

20

00 - 2015

PA I S

A NYS

ES

K

E

CY

CMY

www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

ESPECIALS EN

M

DIGITALS

Grup la incorporació de l’activitat europea de Zanini Industries des del 22 de setembre del 2015?

Ha suposat la incorporació d’una sèrie de productes i tecnologies complementaris a les nostres línies de producte actuals i, per tant, en un increment de la nostra xifra de negoci. Addicionalment ha suposat el reforç de la nostra presència en el grup Fiat Chrysler.

Quines mesures implementades en els processos d’industrialització destacaríeu en l’objectiu de maximitzar l’eficiència?

La consolidació relativament recent d’una àrea d’operacions global que està treballant en l’estandardització de tots els processos de producció i els seus indicadors de performance per a totes les plantes del grup. S’ha treballat molt intensament en temes d’optimització energètica, reducció d’emissions a l’atmosfera. Permanentment s’està treballant en grups de millora contínua de tots els processos. l

FONAMENTS

C

FONAM

també són

s’utilitza en l’actualitat.

Creu que un dels reptes a superar dels futurs vehicles amb conducció autònoma és, precisament, la seguretat?

Sí, per descomptat, ja que és molt difícil preveure totes les circumstancies que es poden donar sobre tot en la conducció en entorns urbans. Per tant, s’ha de dotar el vehicle d’intel·ligència artificial per decidir el que s’ha de fer en cada cas. Es donaran casos en que inclús s’hauran de tenir en compte consideracions morals o ètiques.

Quines possibilitats identifica en l’aplicació de tecnologies disruptives pròpies de l’anomenada indústria 4.0 en el sector de l’automòbil?

L’anomenada indústria 4.0 representa una revolució en la manufactura de qualsevol producte i, per tant, es pot aplicar a la fabricació del vehicle i dels components que el formen de manera generalitzada.

Què ha suposat per a Zanini Auto

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072.

2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9.

08396 Sant Cebrià de Vallalta.