L'Alberich escriu

El Poema Vet aquí una vegada en un poble molt petitet de muntanya prop de Reus, on hi vivia un senyor que li agradava molt fer teatre.

Una tarda de primavera tenia una representació molt important a la plaça del poble, l’home es va vestir molt elegant per aquella ocasió, era la primera vegada que actuava al seu poble!.

Però ja se sap que a la primavera es època de pluja i aquella tarda va fer un gran aiguat, l’home va fer tard, el públic ja estava desesperat, xop i molt enfadat.

L’home es va posar al mig de l’escenari i va demanar disculpes al públic, va començar a llegir el poema que ell mateix havia escrit i que parlava dels sentiments de quant era petit i corria pels carrers del poble...

A la gent del públic els va agradar molt i molt!!!

Escoltaven els poemes amb molta atenció, amb cara de felicitat i alegria. Quant va acabar de dir els poemes el públic el va aplaudir durant molta estona.

Entre el públic es va sentir una veu d’una nena que demanava que li donés un dels poemes que havia explicat per tal de poder-lo aprendre de memòria i dir-lo cada nit al seu avi.

Des de llavors, cada nit el senyor del teatre sent com algú explica el poema des de casa seva. I se sent molt content d’ell mateix.

Martina, Armando, Gerard, Oscar, Jana, Anna M.